35 50 5135 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/257/20060315.pdf 3aad924852718558ecdac4c51fa78fda PDF Text Text El president Maragall a l'acte commemoratiu del 50è aniversari de l'Hospital de la Vall d'Hebron Barcelona | 15/03/2006 Aquí a Catalunya tenim un bon sistema nacional de salut i vosaltres sou un dels centres sanitaris més emblemàtics d'aquest sistema. I ho sou pel prestigi del vostre equip mèdic i científic. Ho sou per l'eficàcia de l'equip directiu i gerencial. Ho sou per la professionalitat del personal d'infermeria i per la dedicació del personal de manteniment i de serveis. Segur que hi ha moments en que totes aquestes coses es poden superar i seria fatal que no intentéssiu millorar-ho, però heu arribat a una cota important de qualitat. Crec que la qualitat humana i el compromís de tots aquells voluntaris i voluntàries que col·laboren amb vosaltres en el benestar dels pacients és un element fonamental també. Al llarg d'aquests 50 anys d'història, l'hospital ha esdevingut un centre capdavanter a Espanya i a Europa. L'aposta que heu realitzat per la recerca clínica és fonamental perquè puguem parlar d'una societat forta. S'ha adaptat contínuament a l'evolució de la societat, us heu anat adaptant. I avui la Vall d'Hebron és un Hospital Universitari que ofereix una atenció humana i propera reconeguda. Aquest és justament el motiu pel qual enguany el Govern ha honorat l'Hospital de la Vall d'Hebron amb la placa Josep Trueta i la figura del Dr. Margarit amb la medalla Josep Trueta al mèrit sanitari. Si el Dr. Trueta és el substrat de la nostra tradició mèdica -està en les bases d'aquesta tradiciópersones com el Dr. Margarit han liderat la medicina contemporània a Catalunya i avui vosaltres representeu el seu futur. És a través d'aquest diàleg que la medicina catalana obrirà nous camins que ens condueixin cap a l'extensió dels drets i el benestar individual i col·lectiu. I en això, el Govern estarà al vostre costat. Em direu: "és el Govern qui ho ha de fer". No, sou vosaltres qui ho heu de fer, són les persones que treballen de cara a la gent i el Govern ha d'estar al darrere empenyent i molt a prop. El Govern estarà al vostre costat. Continuarem treballant per desplegar l'ambiciós programa d'inversions que hem posat en marxa, i al mateix temps per ampliar les plantilles del personal sanitari. Per incrementar la despesa per càpita en matèria de salut, assegurant la sostenibilitat d'aquest sistema. Per millorar la qualitat de l'assistència sanitària o el temps d'espera quirúrgica, i al mateix temps desenvolupar la recerca i la innovació a través d'una bioregió potent a Europa, com ha dit la consellera. Perquè ens hem d'especialitzar, tampoc no ho podem fer tot, no podem ser els primers en tot. En algunes coses voldríem ser primers a Europa i una d'elles és aquesta. Justament, en la construcció d'una bioregió nosaltres sols no ho podríem fer. Nosaltres necessitem ser una mica més grans que Catalunya per ser una regió europea potent. Hem de ser no set, sinó quinze, i ho som. Tenim col·laboracions amb Montpellier, amb Toulouse, i amb Aragó i les Balears i si poguéssim amb València. Les hem de tenir. Per adaptar el sistema sociosanitari a l'atenció de les persones amb malalties cròniques i impulsar alhora programes innovadors de detecció precoç dels càncers més comuns s'ha d'estar a la punta. I hi serem. Per desenvolupar la nostra aposta per la salut pública, començant la prevenció i la promoció de la salut des de l'escola ens hi hem de posar. Sabem que els ciutadans valoren positivament el sistema sanitari, és a dir, són més els que el valoren positivament més que no pas els que el valoren negativament, que també n'hi ha, i n'hi ha d'haver perquè sinó no seria una democràcia. Però creiem que podem oferir millors serveis que els que tenim. Que el marge de millora que tenim és alt. I que l'èxit del nostre sistema sanitari no pot suplir les seves mancances. Per això, ja ens hi hem posat a treballar en tots aquests temes. 1 �Si l'Estatut que estem a les portes d'aprovar es pot acabar convertint en una de les lleis més avançades socialment d'Europa és perquè el nostre sistema de benestar està preparat per assumir els reptes que se'n s plantegen. I si tenim un sistema de benestar sòlid és en bona mesura gràcies a la qualitat dels professionals de la medicina i de la salut i dels altres sectors. Per això compto amb tots vostès: per aconseguir que el llarg període de discussió política sobre l'Estatut vagi obrint pas a una nova etapa de debat social i concret sobre les polítiques que l'Estatut ens permetrà desenvolupar. Prou de parlar del marc de la cosa i parlem de la cosa, de les coses. Per aprofitar tot el potencial del nou Estatut i aconseguir que Catalunya sigui el que vol ser, un país més pròsper i més cohesionat. I per això vull gent convençuda del que fa. Vull que sapigueu que sóc exigent amb el meu propi Govern en aquest sentit i, concretament, en el compromís per a la millora de la salut. Perquè és un dels components clau de la política de reforma social d'aquest Govern. En definitiva aquest és el veritable model europeu de progrés. Aquest és el veritable model de ciutadania i de solidaritat que caracteritza el nostre continent. L'Estatut ha tapat -ho dic entre cometes- les polítiques de salut, educació, infraestructures i un nivell d'inversions en aquest país que dobla actualment el que es feia fa quatre anys. El dobla -dic. A partir d'ara, no solament es faran aquestes polítiques de les qual parlo, cada cop millor, sinó que se'n parlarà. I això és molt important. Perquè parlar només de les essències, parlar només de qui som, no és tant important com parlar de com som i què fem i com podem millorar. Per això, el segle XXI ha de ser, a Catalunya, a Espanya i a Europa també el segle de les persones i de les polítiques de les persones. I el nou Estatut serà un bon instrument per aconseguir-ho, perquè sinó no hauria valgut la pena. Sempre que aquest Estatut compti amb la vostra complicitat, i n'estic segur que la tindrà. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1739 Title A name given to the resource El president Maragall a l'acte commemoratiu del 50è aniversari de l'Hospital de la Vall d'Hebron Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Subject The topic of the resource Balança fiscal Catalanisme Espanya plural Euroregió Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/258/20060316.pdf a3ca48f29d4c40fe2963f966d14a4bab PDF Text Text Acte de reconeixement de la Comissió de la Dignitat Palau de la Generalitat | 16/03/2006 Fa unes setmanes, un esforç col·lectiu, cívic i institucional que ha durat 25 anys, va veure reconegut, amb el retorn a Catalunya dels papers incautats arran de la guerra civil la dignitat del nostre poble. Amb el retorn dels papers una vella vindicació que ha durat quaranta anys ha aconseguit el seu objectiu. Amb el retorn dels papers, la dignitat ha guanyat. Per això, el dia que vam inaugurar l'exposició que mostrava els Papers al Palau Moja, vaig parlar precisament d'"Els Papers de la Dignitat". L'èxit ha estat col·lectiu, és cert. No s'hauria obtingut sense la complicitat de la ciutadania, el compromís de les institucions i el criteri irrefutable dels especialistes i experts. Però, per damunt de tot, l'èxit ha estat possible gràcies al treball de la Comissió per la Dignitat. Per això avui fem aquest acte. Perquè l'agraïment del país cap a vosaltres sigui públic, formal i solemne. I per això vull expressar-vos la meva sincera admiració, com a president de la Generalitat, però també com a ciutadà, com a persona. Parlant-vos tan sols com a ciutadà de Catalunya, tossut de mena, admiro la vostra tossuderia per a què la memòria es restituís, sense rancúnies, sense retrets. Endreçant-la degudament, dignament. Retornant les coses al seu lloc. Es bo que tant els nostres records, com la crònica del que hem estat, siguin desats al lloc que els correspon. Entre nosaltres. Dignament. El record de la privacitat vulnerada i de la injustícia, més que cap altre record, mereix respecte. La recuperació dels Papers de la Dignitat s'ha de convertir en un símbol del que és possible quan s'imposa la unió cívica i política de Catalunya, i de l'inici d'una nova etapa de la relació entre Catalunya i els pobles d'Espanya. El retorn ha estat una decisió presa per convenciment de l'actual govern d'Espanya, que també ens ha donat altres mostres de, quasi diria complicitat, situant seus de centres de decisió importants a Catalunya i acompanyant-nos amb coratge en la tramitació de la nostra llei fonamental en mig d'una "escandalera" considerable per part dels sectors més conservadors d'Espanya. Tant de bo que avui, poguéssim estar segurs de proclamar que mai més la dignitat de Catalunya serà ultratjada i tant de bo que els anhels de ple autogovern que ens animen acabin obtenint l'èxit que és a tocar de dits, més d'un quart de segle després de l'inici de l'autonomia. Sé que aquests són els desitjos que compartim. Compteu que com vosaltres la Generalitat seguirà maldant per obtenir la realització dels desitjos del poble de Catalunya i compteu que els realitzarem. Moltes gràcies de tot cor. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1740 Title A name given to the resource Acte de reconeixement de la Comissió de la Dignitat Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Arxius Catalanisme Història Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-16 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/259/20060320.pdf 34a954cb4b984f1a1a532064baa36288 PDF Text Text Signatura del Pacte Nacional per a l'Educació Palau de la Generalitat | 20/03/2006 Conseller primer, consellera, estimats amics i amigues. Vull, en primer lloc, dir-vos que aquest és un acte rellevant, és ben evident. Veig moltes cares conegudes avui al Saló de Sant Jordi, i algunes de no tan conegudes; però en definitiva, cares que reflecteixen la presència aquí del món educatiu que ens ha de garantir que aquest país no només és, sinó que serà. Vull felicitar a tots els signants del Pacte per l'esforç de fer compatibles els legítims interessos de cadascú amb l'interès general. Crec que és una mostra de patriotisme -en el bon sentit de la paraula- exigent i discret; del tipus de patriotisme que necessitem per millorar aquest país i per tenir un país millor. Crec també que és una mostra de confiança en les nostres possibilitats col·lectives. En primer lloc, vull parlar sobre la significació del Pacte, que és de l'ordre econòmic de mil doscents milions d'euros. Crec que és una manera pràctica de demostrar que l'educació és la prioritat. Anava a dir que és una prioritat, però gairebé m'atreviria a dir que és la prioritat del conjunt de la societat catalana. L'educació, a vegades ho hem dit, és tres cops la prioritat. Volem dir que per a nosaltres, l'educació, l'empresa i el territori, són l'escenari. No es tracta només de dir que l'educació és important, sinó que l'escenari és important. I l'escenari és educació, empresa o treball i territori. Creiem que aquests tres vectors són els que el país necessita per poder dibuixar un futur millor operativament, més enllà de les posicions corporatives de cadascú, del Govern, dels mestres o de qualsevol sector. Si no hi ha empresa i educació i territori sobre la taula, si no es posen d'acord, si no hi ha estratègies basades en això, aquest país no anirà tan enllà com podria anar. Aquí hi sou tots tres de fet. I amb l'Acord Nacional per la Competitivitat, del qual han parlat també els representants sindicals, perquè també hi eren, jo crec que constituïu els dos pilars, les dues cames del cos que és la Generalitat de Catalunya i la seva governació. En segon lloc, el Pacte és una manifestació de la voluntat d'assumir les responsabilitats educatives que pertoquen a tothom, als mestres i professors; als pares i les mares; a les escoles públiques i les escoles concertades; a l'Administració educativa; a l'Administració local; a les empreses i els sindicats; etcètera. Per tant, vull convidar a tots els que hi sou, i als que encara no hi són, perquè crec que hi cap tothom, a participar, necessitem l'esforç de tothom. Vull ratificar el compromís del Govern de Catalunya; vull ratificar especialment el meu agraïment als ajuntaments, ho he dit moltes vegades, i crec que els ajuntaments han de jugar un paper més rellevant d'acord amb algunes cultures que no són tan centralistes. Algunes tradicions revolucionàries, són revolucionàries i al mateix temps molt centralistes, ja ho hem vist, per exemple, en el país veí, que ha estat model en moltes coses, però que segurament seria millorable en moltes altres. Hi ha altres models en què els ajuntaments, la proximitat, els alcaldes, la gent votada directament pel poble, tenen un rol més important en el sistema educatiu. Perdoneu que sempre insisteixi en això, però crec que és una opció que hem de fer, si volem que la veritat vingui de fora, de dalt o de l'abstracció, per dir-ho d'alguna manera; o si volem que vingui de la proximitat i del poble. I per tant, als ajuntaments jo els demano que mantinguin el seu compromís. Ratificar el nostre, el del Govern de Catalunya, que és polític, que és un acord transversal, com ho és l'Acord Estratègic sobre l'Economia catalana; i un compromís que és tangible. Es parla molt de la discreció, fins i tot de l'esvaïment d'aquest Govern. Es diu: "com que s'està fent l'Estatut, que és tan important, aquest Govern no es veu". Doncs avui sí que es veu i es veu amb realitats. Tapats o no, estem fent en dos anys i mig més que els governs anteriors en quatre. No perquè siguem "supermans", no perquè aquest govern sigui especialment extraordinari; sinó perquè ha arribat l'hora de fer coses que amb el temps s'havien anat deixant, per dir-ho així. 1 �I això passa sempre a la vida. Quan hi ha un canvi hi ha novetats, hi ha sorpresa, hi ha desconfiança; però al mateix temps hi ha sang nova, hi ha voluntat de bellugar coses que s'havien anat oblidant; i, per tant, sense que sigui un gran mèrit nostre, la veritat és que, efectivament, s'està fent més del doble del que es feia abans, amb el mateix temps i amb els mateixos diners. És veritat que invertim el 50% més que abans, però no és perquè haguem canviat el sistema de finançament d'una forma radical, que encara falta això, quan s'aprovi l'Estatut ja hi serem; però de fet, estem gastant un 50% més en inversions i jo diria que en reformes el doble, o sigui el 100%. El Pacte no ens ha de fer oblidar altres qüestions educatives, especialment les que desborden el marc de l'ensenyament obligatori. Recordo que en l'Acord Estratègic hem assumit compromisos rellevants per incrementar la taxa d'escolarització a la secundària postobligatòria; per potenciar els centres de formació professional de referència. I això és importantíssim, que la formació professional tingui el prestigi que com a país necessitem que tingui, i que el tingui perquè arribi la percepció a la gent de l’excel·lència d'aquest sector. I per últim, per posar en marxa una formació permanent i d'adults realment efectiva. Una reflexió final: Educació, Treball, Cultura i Civisme, vet aquí, jo crec que són els valors principals. Podem tenir uns serveis públics molt eficaços, podem ser els més competitius econòmicament, podem gaudir d'un elevat nivell de vida, però podem no tenir futur en la nostra societat si ens impregna un esperit excessivament agressiu i individualista, que no entén ni de pobles ni de civilitzacions ni de cultures. Jo entenc que el Pacte que ara subscrivim està amarat d'aquest esperit. I per tant, vull donar les gràcies, molt especialment, a la Conselleria i a la consellera Cid, per tal com han conduït tot aquest procés i els resultats obtinguts, i perquè en el dia a dia s'ha sabut governar i fer grans canvis en les regles del joc de la vida quotidiana, que és el més difícil. S'ha demostrat que és possible i, per tant, estic molt agraït als que ho heu aconseguit. Entenc que el pacte, repeteixo, està amarat d'un esperit de canvi. Vull felicitar-vos. Moltes gràcies a tots pel vostre compromís. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1741 Title A name given to the resource Signatura del Pacte Nacional per a l'Educació Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Educació Gestió pública Joventut Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-20 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/260/20060327.pdf 0e514a9d474501edbfa558ad8f271906 PDF Text Text Conferència "Girona i el futur de Catalunya" Auditori Narcís de Carreras. Girona | 27/03/2006 Els agraeixo molt sincerament que m’hagin donat l’oportunitat de parlar, novament, a Tribuna Girona. A mig gener vaig tenir l’oportunitat de fer una estada de tres dies com aquesta a Lleida. A Lleida vaig centrar la meva intervenció a parlar de l’any 2006 com l’any dels fets. Vaig parlar de transparència i bon govern, vaig parlar d’infraestructures, vaig explicar l’estratègia econòmica del Govern i de què vol dir el 2006 ser una nació socialment avançada. Vaig fer també una referència a la necessitat d’entendre que moltes de les qüestions que Catalunya planteja com a nació en el marc d’una Espanya plural, no són altra cosa que la realització d’un vell somni que va tenir el seu moment d’esclat esplendorós ara fa cent anys. Hem trigat 100 anys a tocar amb els dits allò que havíem somiat. Ja m’ho han sentit dir, en altres ocasions: La Catalunya de 1906 va poder manifestar tot el seu potencial creatiu, després d’haver viscut un període de retrobament identitari previ. Vaig fer una referència obligada a l’estat de la qüestió de l’Estatut. La vaig fer al començament. Avui la faré, si m’ho permeten, al final de la meva intervenció. Però vegem primer quin és el pols vital general del nostre país. Catalunya, avui, és un país de 7 milions de ciutadans, que viu una situació de bona salut econòmica, social i de benestar. D’aquests 7 milions, un 12,6 % són homes i dones vinguts de països extracomunitaris. Aquesta qüestió s’ha convertit en una de les assignatures més complexes i difícils per a les administracions i per al conjunt de la societat europea en general. Abordar adequadament aquest repte és una de les claus de volta del futur del nostre país. No en va ha marcat l’agenda de la cimera comunitària d’aquest cap de setmana passat. Jo sóc optimista de mena, ja ho saben. Però en aquest cas crec que les actuacions que estem duent a terme fan que el meu optimisme tingui raó de ser, però no vull amagar que aquesta és una qüestió que no és gens senzilla, s’ha de mirar a la cara. Catalunya té una economia que recupera el ritme, que iguala el creixement espanyol, se situa en el 3,3 %, i supera de molt el creixement europeu. Alhora que creix i prospera, Catalunya és un país que progressa socialment i nacionalment. L’Acord del Tinell que va propiciar el govern que avui té Catalunya s’està acomplint. I es compleix amb satisfacció. Els posaré uns quants exemples que il·lustren, molt sintèticament, el grau d’acompliment del nostre programa. Avui estem invertint el doble per habitant que l’any 2003. En dos cursos s’han posat en funcionament 120 nous centres escolars i 1.000 aules d’acollida, de les quals 130 a Girona. Estem donant resposta a l’impacte del creixement demogràfic en el sistema educatiu. Dimarts passat mateix, el Govern va aprovar la construcció de nous CEIP a Figueres, l’Escala o Banyoles. També vam dir que volíem aprovar l’assignatura pendent de l’oferta pública de llars d’infants de qualitat i estem acordant amb els ajuntaments la creació de 30.000 noves places. 120 places a Girona capital i 750 al Gironès, en el període 2004-2008. Hem estès un programa de diagnòstic ràpid del càncer a tots els hospitals de la Xarxa Hospitalària Pública. Però aquesta innovació ve acompanyada d’un ambiciós programa d’inversions: el nou Trueta en serà la millor mostra a les comarques gironines. I estem ampliant la xarxa de Centres d’Assistència Primària: per exemple, amb l’ampliació del CAP de Can Gibert del Pla. També vam dir que volíem universalitzar els serveis d’atenció a les persones dependents i tal com ha fet el Govern d’Espanya, ja hem presentat al Parlament la nova Llei de Serveis Socials. Ens proposàvem donar resposta a les dificultats d’emancipació dels joves i ja hem començat a construir més de 13.000 nous habitatges de protecció oficial. Hem posat en marxa 117 projectes juntament amb els governs locals per avançar en el camí de la proximitat. Seguretat ciutadana: avui els mossos d’esquadra ja donen servei a dues terceres parts de la població. Estem complint l’objectiu de doblar el pressupost de Cultura en una legislatura. 1 �Ens proposàvem un reconeixement simbòlic i efectiu de Catalunya en el marc de l’Espanya plural i el Govern Zapatero ha estat pròdig amb gestos i realitats: reconeixement del Català a Europa, Papers de la Dignitat, trasllat de la CMT a Barcelona, etc. M’aturo aquí, però podria seguir enumerant i explicant l’abast de l’acció que estem duent a terme. És una obra de govern que suposa avenços incontestables en l’àmbit institucional, econòmic, territorial i, sobretot avenços significatius en les polítiques per a les persones. Però avui voldria mirar una mica més lluny: Catalunya ha experimentat els darrers anys una evolució clau per al seu futur en el marc d’una Espanya plural i d’una Europa ampliada que busca el seu futur col•lectiu. Des de fa uns anys el ritme s’accelera, la nova economia imposa noves regles i ens obliga a adquirir nous compromisos i noves obligacions. El progrés material i humà dels catalans i les catalanes, la cohesió social i el futur del país com a societat oberta, depenen del fet que entre tots trobem la manera de mantenir el vincle entre educació, treball, cultura i civisme. Pel nostre nivell de vida i de convivència és important que el sistema educatiu sigui potent, tingui les eines i els recursos adequats i ajudi a la reducció de les desigualtats. Alhora, la cohesió social només és possible si Catalunya és una societat d’oportunitats. Si som capaços d’aprofitar el talent, el coneixement i les habilitats de la ciutadania convidant a una acció responsable que confiï en la iniciativa de l’individu per obrir nous camins de progrés, el país anirà endavant. Però per aconseguir-ho, hem de trobar un nou equilibri. Assegurar a tots els ciutadans uns serveis públics de qualitat. I a la vegada oferir més incentius perquè les persones i les empreses que assumeixen riscos puguin veure premiats el seu esforç i la seva capacitat. Per això hem d’obrir un cercle de progrés que asseguri el nostre dinamisme econòmic i la cohesió social. Tinguem-ho clar: si obrim aquest “cercle de progrés” en els dos vectors que assenyalo, ens en sortirem. Si no, patirem. Serà un país malhumorat perquè estaria per sota del que hauria d’estar. Voldria centrar la seva atenció en 3 polítiques que marcaran la diferència en aquesta direcció: La Llei de Barris, el Pacte Nacional per a l’Educació i l’Acord Estratègic de l’Economia. Cadascuna d’aquestes polítiques per si sola justificaria un govern. Totes tres responen a una nova manera d’entendre l’acció política per part del govern que va néixer a finals del 2003: visió estratègica i màxim diàleg. Responien, també, a tres qüestions que durant la legislatura 1999-2003 havien constituït els principals retrets a l’anterior govern: Catalunya perdia competitivitat, el govern de Catalunya no abordava d’arrel la degradació progressiva –a nivell urbà i social- de molts barris i àrees urbanes en situació de risc i no s’afrontaven els principals reptes que ja tenia plantejats el sistema educatiu. Hem de ser capaços de recuperar el temps perdut i de gestionar el present i també de preparar el futur. 1. LLEI DE BARRIS La concentració de les problemàtiques socials més importants que ens afecten en alguns barris de Catalunya comporta un conjunt de riscos que cal conjurar. Per revertir aquests processos el Govern va impulsar de forma prioritària la Llei de Barris: és una llei que fa efectiva la col·laboració entre la Generalitat i els ajuntaments, per estendre el dret de tothom a gaudir d’un entorn digne i segur que afavoreixi el progrés personal i la cohesió social. El primer any vàrem finançar 13 projectes de regeneració urbana i el segon, 17. Amb 400 M€ d’inversió en total. Ara hem obert una tercera convocatòria per superar als 40 municipis. I creiem que podrem tancar la legislatura amb quatre convocatòries realitzades i 800 M€ d’inversió a 60 barris. Una bona part del futur de Catalunya es juga en aquest àmbit. A les escoles i als centres de salut, a barris com Salt-Setanta o Santa Eugènia-Can Gibert del Pla d’aquí de Girona. Figueres (Marca de l’Ham), i els nuclis antics de Ripoll i Olot, també s’han acollit als beneficis de la Llei de Barris. No ens podem permetre ignorar les dificultats que el creixement demogràfic planteja a les escoles, els centres de salut i els barris. 2 �Presentar la immigració només com a perill i problema no serveix per res. Ho fan els qui tenen menys interès per ordenar el creixement de les nostres viles i ciutats i menys confiança en la nostra capacitat per afrontar-lo. Perquè el que cal és redoblar el tremp de la ciutadania: Aconseguir el suport dels veïns, les associacions de botiguers i comerciants o les associacions de pares i mares de les escoles de cada municipi; vincular aquest suport a una clara aposta per la convivència, i treballar conjuntament, govern i ciutadania, per millorar els serveis públics i generar oportunitats d’ocupació i activitat econòmica. 2. PACTE NACIONAL PER A L’EDUCACIÓ No em cansaré de dir-ho: un país val el que val la seva educació. L’educació ha de ser el referent del país, el que assenyali el seu nivell i la seva ambició social i econòmica. El Pacte Nacional per a l’Educació situa, per primera vegada, l’educació com una prioritat compartida pel conjunt de la societat catalana. I ho fa donant respostes estratègiques a les qüestions de fons: A la necessitat d’un professorat qualificat i reconegut en la seva professió docent, d’una xarxa integrada de centres educatius finançats amb fons públics, d’uns serveis educatius més propers a les necessitats de les famílies, d’uns centres educatius més autònoms i d’una política de proximitat en la gestió dels recursos, amb plena corresponsabilitat dels ajuntaments amb l’administració educativa. El Pacte té tres objectius molt clars: disminuir substancialment el fracàs escolar, integrar tots els alumnes nouvinguts i donar un salt cap a l’excel·lència educativa. I compta amb la disposició dels agents socials i educatius a assumir les responsabilitats que els pertoquen. Per això serà la guia de referència permanent per a la política educativa del Govern. Els països amb sistemes educatius eficaços com Finlàndia tenen lleis i marcs de corresponsabilitat estables. Perquè el fet educatiu transcendeix les fronteres de l’escola i al mateix temps l’escola és concebuda com una institució social. Per això, amb el Pacte Nacional, l’Educació a Catalunya agafa la direcció correcta. Tanmateix, el Pacte no ens fa oblidar altres qüestions educatives. Especialment aquelles que es troben en el nexe d’unió entre l’educació, l’empresa i el territori, que, ja saben que és la meva obsessió, és un dels àmbits d’actuació prioritaris de l’Acord Estratègic de l’Economia, que el Govern de la Generalitat, les patronals i els sindicats van signar fa poc més d’un any. I aquí vaig a la tercera iniciativa a què em volia referir (i que fou la primera per ordre cronològic). 3. L’ACORD ESTRATÈGIC PER A LA INTERNACIONALITZACIÓ DE L’ECONOMIA No m’entretindré ara a relatar la pressió i l’estat de preocupació respecte de la situació de la nostra economia a finals del 2003. Les notícies de les deslocalitzacions semblaven el pa nostre de cada dia. Calia reaccionar. Ho vam fer i vam començar a treballar per arribar a l’Acord que signàrem un any després. En l’Acord Estratègic hem assumit, també, compromisos educatius rellevants per incrementar la taxa d’escolarització a la secundària postobligatòria, per potenciar els centres de formació professional de referència i per posar en marxa una formació al llarg de la vida realment efectiva. Però l’abast de l’Acord va més enllà de l’àmbit educatiu perquè és fruit d’un diagnòstic compartit dels grans reptes de l’economia catalana. I mostra el camí per gestionar la transformació cap a un teixit productiu més avançat i una indústria més forta: Per això entre 2005 i 2006 hi estem invertint més de 2.500 M€. I també estem millorant, en col·laboració amb el Govern central, les infraestructures físiques i tecnològiques amb l’aprovació del Pla de l’Energia, la dotació de sòl industrial, l’impuls de les obres del Tren d’Alta Velocitat, la consolidació de l’Aeroport de Girona, la reforma de la Nacional II, el desdoblament de l’Eix Vic-Ripoll, que va sortir a licitació la setmana passada, per valor de 270 M €. Aquesta setmana sortirà a licitació el darrer tram de l’autovia Figueres-Roses, ja saben que està molt avançat l’inici d’obres de la C-31 Palamós-Palafrugell i que és a punt d’iniciar-se el tram Maçanet-Santa Cristina d’Aro de l’autovia C-31. Prendrem les decisions pertinents per resoldre els accessos de Blanes, Lloret i Tossa des de la C-32 i Nacional II. 3 �Però tan important com aquests eixos, el nostre Govern ha iniciat un programa de senyalització, millora de ferms i modificació de la xarxa comarcal que té a la demarcació de Girona un abast sense precedents. Tot això d’acord amb els criteris de les directrius de mobilitat, com és el cas de la creació del Consorci del Transport Públic de Girona. I en el marc del Pla Director de l’Empordà, el Pla Director Urbanístic del sistema costaner i el Pla Territorial dels Pirineus i l’Aran (aquest darrer s’aprovarà inicialment aquesta setmana) o l’impuls de 6 centres tecnològics entre els quals hi ha el Centre Tecnològic en Noves Tecnologies i Processos de l’Alimentació a Monells, en són bons exemples. No els amagaré que tenim l’important repte de millorar la productivitat. No anem bé, no els amagaré que hem crescut més en braços que en eficiència. Però guanyem 20.000 empreses cada any, estem mantenint l’ocupació industrial, creem ocupació en altres sectors, el pes econòmic de Catalunya a Espanya és creixent i estem arrossegant altres regions espanyoles i franceses per construir una Euroregió potent. Si fem les coses ben fetes, i les estem fent bé, podem encarar el futur amb optimisme. En resum: El civisme i la convivència són la premissa del progrés (Llei de Barris) L’educació constitueix la frontissa entre les polítiques més orientades a la competitivitat i les polítiques més centrades en l’equitat (Pacte Nacional per a l’Educació). I disposar una bona política econòmica és clau per generar noves oportunitats individuals i col·lectives (Acord per a la Internacionalització de l’Economia). Cap de les tres iniciatives són un fi per elles mateixes, però són punts de partida sòlids. I, com ja he dit, reflecteixen una nova manera de governar, amb la complicitat de tots els agents implicats. Justament per això aquestes 3 línies de treball assenyalen un horitzó de canvi positiu. I vaig acabant. Els parlaré ara un moment de l’Estatut. Amb el nou Estatut tenim l’oportunitat de fer un pas endavant molt important en el sentit indicat. Amb l’Estatut també estem recuperant el temps perdut i construint futur alhora. Aquest era un compromís dels partits que van formar el nou govern i en el qual finalment hi van participar aquells que fins fa dos anys no en volien ni sentir a parlar. Aquesta mateixa setmana s’aprovarà al Congrés dels Diputats. Després vindrà el tràmit del Senat. Estem, pràcticament, davant el text definitiu. Serà la proposta que explicarem als ciutadans de Catalunya durant el proper referèndum. Serà el poble de Catalunya que el sancionarà i li donarà tota la seva força i legitimitat. Vaig dir, a la reunió de Miravet de novembre de 2004, que caldria que les forces polítiques fessin, al final de procés, balanç de pèrdues i guanys en relació amb el que l’Estatut de 1979 diu i el que dirà l’Estatut del 2006. I ho farem. El balanç serà enormement positiu. El camí ha estat complicat. Més del que alguns hauríem volgut? Potser sí. Però no gaire més del que era imaginable, ben mirat. El cert és que també ha estat molt enriquidor. Ens coneixem millor com a país. Per tant, vull començar aquesta reflexió d’avui sobre l’Estatut afirmant, amb tota rotunditat, que donaré per ben invertits tots els esforços, tots els sacrificis, totes les renúncies dels uns i dels altres, si el procés acaba com avui sabem que acabarà, és a dir, bé. Molt bé. Per a mi, les incidències del trajecte seran pura anècdota quan arribem a port. Perquè cap gran viatge és exempt d’obstacles i de problemes. Arribats a port la fatiga del viatge ha de deixar pas a una satisfacció creixent pel valor del conjunt del que s’ha aconseguit. Cap aquí és cap on hem d’anar. Fóra un error greu que, després de tant de treball, de tant de soroll en contra del que preteníem, ara que Catalunya ha assolit l’objectiu de tenir un gran Estatut, ens deixéssim dominar per aquella sensació una mica fatalista de sentir goig sense tenir alegria. Comencem a celebrar victòries. El que hem aconseguit i el que això significa, ha de ser motiu de satisfacció, d’orgull legítim i d’alegria. És el resultat d’un pacte entre Catalunya i Espanya. És la foto final de la negociació. És la millor fotografia que mai hem tingut dels pactes amb Espanya. 4 �Fa 100 anys ho van somiar, 30 anys més tard ho vam tocar de dits però no va durar. Del 36 al 76 dictadura. Al 79 Estatut i al 81 cop d’estat i després treball i silenci sobre l’Estatut fins fa 2 anys. La campanya del referèndum servirà per fer veure ben clar: què teníem en vigor fins ara i què tindrem a partir d’ara; com se’ns reconeixia fins avui i com se’ns reconeixerà a partir de demà; les competències de l’Estatut del 79 i les del 2006; la garantia –el blindatge- d’aquelles competències fa 27 anys i la que tindran les competències del nou Estatut, la garantia serà millor ara; la claredat de les relacions bilaterals aleshores i la d’ara; les claus del finançament que teníem i quines són les que ara tindrem: serveis iguals per a esforç fiscal relatiu similar, fórmula Castells; l’ordre no es toca; inversions de l’Estat: increment del 50% del percentatge. L’Estat invertia el 12% i hem arribat a l’acord que sigui el 18,5% Aquest és l’exercici que hem de fer una i altra vegada, i tants cops com faci falta, per explicar a la ciutadania de Catalunya què i per què hem fet el que hem fet en relació amb la nostra llei principal, l’Estatut. I ho hem de fer per convèncer la ciutadania de la importància de disposar d’un nou Estatut, sancionat amb el vigor que li donarà tenir el més ampli suport popular. Aquest és un exercici que han de fer, per començar, totes les forces polítiques que hi han treballat. Pensar que el poc que ens queda pendent és motiu per invalidar el molt que hem guanyat em semblaria un error de càlcul, sobretot per aquells que volen anar més lluny. La setmana passada vaig afirmar que el procés de l’Estatut havia arribat on podia arribar. Que és molt. I ens n’hem de sentir orgullosos. Perquè, vegem, algú pot pensar, garantir que hi haurà una conjuntura més favorable que la que hem tingut, em refereixo a la relació Catalunya-Espanya? A mi em costa d’imaginar-la. Algú pot pensar que si hagués estat possible no s’hauria anat més lluny del que s’ha anat? Jo crec que no. I, en qualsevol cas, si algun dia es donessin unes condicions adequades per millorar el que ara hem aconseguit, què impedirà, si hi ha majoria per fer-ho de plantejar-ho, negociar-ho i aconseguir-ho, si ja ho hem fet un cop? El que és clar és que per primera vegada s’ha reconegut la nostra personalitat nacional, com a nació. És a dir, se’ns ha reconegut el dret a afirmar, en el nostre Parlament -que és on rau la sobirania del poble de Catalunya- que som una nació. Això és extraordinari a Espanya. S’han reconegut els drets històrics de Catalunya en alguns terrenys essencials. Això també és extraordinari perquè permet enllaçar la construcció del futur –la clau del nou Estatut- amb algunes peces que són al fonament del nostre sistema de Govern i de la nostra cultura. Tanmateix, us haig de dir, aquí, que l’altre dia, a l’Ateneu Barcelonès, em va cridar molt l’atenció una afirmació del professor Manuel Castells. Cito: “L’esplendor del passat no és cap garantia d’un futur esplendorós”. Per què ho dic, això? Doncs perquè crec que el que realment serà històric de l’estatut del 2006 serà el reconeixement de Catalunya com a nació. Però, tant o més, ho seran el conjunt de drets i deures que reconeix a la ciutadania, el conjunt de drets i deures que reconeix en relació amb la igualtat de les llengües catalana i castellana, el conjunt de competències que reconeix que la Generalitat té en exclusiva o que comparteix amb el govern d’Espanya, el nou sistema de finançament, amb una major i molt superior capacitat normativa, amb la creació de l’agència tributària, etc. Tots aquests seran els drets històrics de la Catalunya del futur. I això sí que és transcendental. Però és que un procés d’aquestes característiques no tenia antecedent al nostre país. És la primera vegada que es reforma un Estatut en profunditat. 5 �Fins ara només s’havien proposat eines d’autogovern després de períodes convulsos o dictatorials. Ara s’ha exercit un dret democràtic en condicions democràtiques. La reforma dels estatuts és una gran expressió de maduresa del sistema institucional espanyol. És cert que la dilació i les dificultats i fins i tot les tensions que s’han viscut al llarg d’aquests mesos han causat cansament en la ciutadania. I això comporta un cert risc de desafecció, de desinterès de cara al moment realment crucial que és el de la ratificació popular del que hem aconseguit. És el que cal combatre. Serà fàcil. Perquè estic convençut que la gent vol que s’acabi el procés de l’Estatut. Però la ciutadania de Catalunya vol que s’acabi bé. La gent té ganes que hi hagi Estatut. I és responsabilitat nostra que vegi que l’esforç acaba i que acaba molt bé per al futur de Catalunya. I que acaba bé també per al futur d’Espanya. No seré pas jo qui vulgui establir paral·lelismes entre el nostre procés i el que es pot haver iniciat al País Basc a partir de l’anunci d’un alto el foc permanent per part d’ETA. Aquest és un moment que no tornarà fàcilment. Però sí que és cert que la resolució satisfactòria de la demanda de major autogovern per a Catalunya i l’inici del llarg camí que pot dur la pau a Euskadi i a tot Espanya suposaran un canvi qualitatiu proverbial en l’estat democràtic, Amb el nou Estatut tenim l’oportunitat de fer un pas endavant molt important en aquest sentit. El nostre país haurà estat, al capdavall, pioner en l’evolució del model territorial espanyol. Com ho havia estat en altres moments de la història contemporània del nostre país. Moltes gràcies. 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1742 Title A name given to the resource Conferència "Girona i el futur de Catalunya" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditori Narcís de Carreras. Girona Subject The topic of the resource Catalanisme Economia Educació Estatuts Seguretat ciutadana Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/261/20060330.pdf 29810574c52732fac4467248ec0029e9 PDF Text Text Declaració després de l'aprovació de l'Estatut de Catalunya al Congrés dels Diputats Congrés dels Diputats. Madrid | 30/03/2006 Catalunya està d'enhorabona. I té motius per estar-ho: L'aprovació de la proposta d'Estatut de Catalunya al Congrés dels Diputats fa més realitat, fa irreversible, un vell somni: Espanya reconeix el que som i reconeix el que volem ser. Avui és un dia singular, un dia poc comú. Catalunya té un Estatut a l'altura del projecte catalanista formulat ara fa 100 anys exactament. L'any 5, l'any 6 del segle passat. L'any de la Solidaritat Catalana, de l'Institut d'Estudis Catalans, el moment de l'emergència del catalanisme. Hem hagut d'esperar molt per aconseguir un Estatut que estigués a l'altura d'aquell somni. No es tracta de dir que els estatuts que vàrem tenir no fossin bons pel moment en què es vivien; eren bons pel moment en què es vivien. Però no eren el somni que teníem i ara sí. Perquè ara s'ha canviat el concepte de país i s'ha canviat el sistema general de finançament, cosa que abans no s'havia pogut aconseguir. Ara Catalunya es posa al dia com a nació. Aquesta mateixa setmana hem afirmat que totes les incidències seran anecdòtiques si el final del procés és el que avui podem estar segurs que arribarà. Perquè ara el que compta és el que tenim per endavant. Tenim una eina extraordinària a les mans, a les mans de Catalunya, per construir el seu futur, un futur al qual tenen dret tots els ciutadans i les ciutadanes del país. Avui és Catalunya qui guanya: en reconeixement nacional de la seva personalitat, en finançament i en capacitat d'autogovern. Jo crec que estem fent un salt endavant per a tota una generació. Podem estar orgullosos, perquè hem manifestat, un cop més, la capacitat del nostre país de fer avançar les seves propostes per la via del diàleg i del bon enteniment. Aquest Estatut és molt sòlid. No s'ha fet contra res ni contra ningú. S'ha fet per governar-nos millor. També per estar millor en l'Espanya plural que ajudem a construir i que avui, jo crec, ha fet un pas de gegant. Com a president voldria que tothom, sense excloure ningú, se sentís satisfet del treball que s'ha fet. A aquest Estatut s'hi ha arribat gràcies a la bona feina i l'esforç de molta gent: el president de l'Institut d'Estudis Autonòmics, Carles Viver i Pi-Sunyer; el president del Consell Consultiu, Joaquín Tornos; els membres del Govern de la Generalitat que han impulsat la proposta de finançament, Antoni Castells, Josep Huguet, Joan Saura; el president del Parlament, Ernest Benach; els presidents dels grups parlamentaris de CiU, Artur Mas, PSC-CpC, Manuela de Madre, ERC, Josep Lluís Carod Rovira, i PP, Josep Piqué. Tots, perquè el 30 de setembre Josep Piqué hi era, hi va ser. Els altres membres dels grups parlamentaris que han participat en la tramitació del Parlament i del Congrés: Francesc Homs, Núria de Gispert, Ramon Camp; Lídia Santos, Miquel Iceta; Joan Ridao; Francesc Vendrell; Jaume Bosch, Joan Boada. Els lletrats del Parlament, Joan Vintró i Ismael Pitarch, i el lletrat del Congrés, José Luis Peñaranda. I també he de dir que no tot s'ha fet a Catalunya, per descomptat, també aquí. I aquí vull anomenar molt especialment el secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, Francisco Caamaño. Sense les seves anades i vingudes, de Madrid a Barcelona i de Barcelona a Madrid, no hauria estat possible el que finalment ha estat realitat. Per descomptat, també el president del Congrés dels Diputats, Manuel Marín, i el president de la 1 �Comissió Constitucional, Alfonso Guerra. Els representants dels grups parlamentaris al Congrés que han contribuït al debat de la proposta durant la Comissió: Alfredo Pérez Rubalcaba, decisiu, Diego López Garrido, Ramon Jáuregui, Daniel Fernández; Federico Trillo, Soraya Sáenz de Santamaria; Josep Antoni Duran Lleida; Aitor Esteban del PNV; Gaspar Llamazares, Joan Herrera; Román Rodriguez del Grupo de Coalición Canaria-Nueva Canaria i Begoña Lasagabaster del Grupo Mixto, Eusko Alkartasuna. I l'aportació i el suport de la societat civil catalana des del primer moment de la tramitació, entre els quals no puc deixar de mencionar Josep M. Álvarez, Joan Coscubiela, Joan Rosell, Ricard Fornesa i molts altres, als quals demano excuses per no citar en una relació que, per sort, és extensíssima i que va començar a congriar-se ja a les acaballes de l'estiu passat, quan vaig adreçar-me a moltes d'aquestes persones perquè diguessin sí a l'Estatut del passat 30 de setembre. Com efectivament van fer i quasi diria a ulls clucs. Vull agrair, finalment, però no menor, l'esforç que ha fet el president José Luis Rodríguez Zapatero perquè Catalunya tingués la llei d'autogovern més ambiciosa dels tres darrers segles. S'hi va comprometre i ho ha complert. I ha estat decisiva la seva determinació i la del seu govern, en particular la del ministre José Montilla. Ara queda el procés de discussió al Senat. Mantinc la confiança que el procés seguirà avançant i la majoria s'ampliarà encara més en aquest tràmit. En qualsevol cas, després vindrà el moment que el poble de Catalunya ratifiqui amb el seu vot el nou Estatut. Estic convençut que els ciutadans de Catalunya diran SÍ al seu futur. El camí no s'atura. En les properes setmanes i mesos, assumiré la meva responsabilitat com a president de la Generalitat perquè el gran pas fet avui arribi a la seva culminació. No ens aturarem. Amb l'aprovació d'aquest text, podem estar segurs com mai que les nostres expectatives, els nostres desitjos, el que havíem somiat i els nostres anhels com a país tenen per endavant un futur d'esperança i optimisme. Catalunya està en condicions d'obrir una etapa més rica i més plena de la seva història. Una etapa que farem en molt millors condicions. Una etapa de treball intens per al progrés i el benestar de la ciutadania. Una etapa que ens permetrà refer i reforçar els llaços fraternals de Catalunya amb tots els pobles d'Espanya. Perquè no ho dubtin. Avui s'ha dit a l'hemicicle i és absolutament veritat: Espanya ha començat a canviar i seguirà el camí de Catalunya. I molts d'aquells que encara avui es manifestaven contraris o escèptics de la bondat del que avui s'ha votat, respecte de la seva importància, seguiran el camí que Catalunya ha traçat. El camí de l'Espanya plural. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1743 Title A name given to the resource Declaració després de l'aprovació de l'Estatut de Catalunya al Congrés dels Diputats Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Congrés dels Diputats. Madrid Subject The topic of the resource Autonomia Catalanisme Espanya plural Estatuts Política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/262/20060403.pdf 45c39ca01fc42b5ecdccf401ed701e72 PDF Text Text Discurs del president en l'acte del 50è aniversari de la creació del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici | 03/04/2006 Celebrem l'acte central de commemoració del 50è aniversari de l'únic Parc Nacional de Catalunya que és aquest, el Parc Nacional d'Aigüestortes. I ho celebrem perquè aquest Parc converteix a Catalunya i a Espanya en un dels paradigmes de la biodiversitat a Europa. I perquè representa una part fonamental del nostre patrimoni cultural -i dic cultural i no solament natural-. I és un exemple de la relació equilibrada entre l'ésser humà i la natura. Ha convertit la flora i la fauna dels Pirineus en un patrimoni de valor incalculable; ha protegit indrets que altrament haurien viscut processos d'erosió; ha protegit també indrets que van viure l'eclosió de l'art romànic; i ha donat a conèixer un entorn que conserva tot l'interès de les poblacions d'alta muntanya. Estem al 50è aniversari. L'Estat està cedint al patronat una bona part de les competències. Aquest és el gran Parc Natural a Catalunya, juntament amb Montserrat. El centre d'interpretació d'Espot i de Boí és també una fita importantíssima i, per tant, la celebració d'aquest aniversari ve acompanyada també de noves ambicions: modernitzar la gestió del Parc perquè sigui un referent del nou model de gestió de la xarxa de parcs nacionals; i dotar-lo dels mitjans necessaris per assegurar els seus valors patrimonials, culturals i naturals, de futur. Per això, evidentment, calen tres coses: l'ampliació del Parc Natural amb un creixement del 25%, que està previst; l'impuls del Pla Estratègic del Parc; i la millora dels accessos i les comunicacions. Tot això són molts recursos. Per començar hi ha pràcticament invertit 2 milions d'euros però estan previstos 4 milions d'euros més entre el Ministeri i la Generalitat. No són pocs recursos, hi ha una implicació efectiva. L'avenir del Parc d'Aigüestortes està lligat al projecte de futur del Pirineu en el seu conjunt. Jo diria en el cor de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània i això representa que hem de plantejar-nos l'extensió dels serveis públics i les infraestructures no només del Parc. I sobretot una aposta per la qualitat i la feina ben feta, turística, natural, etcètera. Aquesta és l'aposta pròpia d'una societat avançada com és la nostra, que valora la importància estratègica del seu patrimoni històric, natural i cultural. Tot això passa en un moment en què l'Estatut a Catalunya ha declarat el Medi Ambient un tema enormement prioritari, establint la importància d'un desenvolupament sostenible, i la presència d'aquest valor en la tradició cívica del nostre país, al mateix temps que reconeix drets i deures en relació al medi ambient, cosa que abans amb l'Estatut del 79 no teníem. Reconeix el dret de viure en un medi equilibrat, sostenible i saludable i el deure de fer un ús responsable dels recursos. La competència en matèria de medi ambient és compartida. La Generalitat de Catalunya té poder per regular la flora i la fauna o la diversitat, a més d'importants competències en matèria d'espais naturals. Ja saben que l'organització territorial ens permetrà de crear la vegueria de l'Alt Pirineu tan desitjada i reconèixer un règim jurídic especial de l'Aran. L'Estatut, més la política de medi ambient, més l'organització territorial -vet aquí aquestes tres coses alhora-, ens permetran d'afrontar amb plenes garanties el repte de construir un territori més planificat, més ordenat i més endreçat, amb un Pirineu sostenible, en el marc d'una Catalunya més equilibrada i d'una Espanya en xarxa, que reconeix la seva pròpia diversitat i la respecta i hi inverteix. 1 �Per això, ara és el moment de l'Estatut de Catalunya. I la millor manera de fer-ho és difonent el seu contingut. Perquè aquest contingut és el millor argument per portar a la majoria del poble de Catalunya a donar el seu suport al referèndum que l'aprovarà. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1744 Title A name given to the resource Discurs del president en l'acte del 50è aniversari de la creació del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Subject The topic of the resource Cultura Commemoracions Medi ambient Parc Nacional d'Aigüestortes Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/263/20060421.pdf eab7f0db351f29d0fd5a0b961f3e9e13 PDF Text Text Paraules del president a l'acte de presa de possessió dels nous consellers Palau de la Generalitat | 21/04/2006 Quan vam començar, encara no fa dos anys i mig, tots érem nous. Ara no. Ara els consellers nous entreu en un Govern que ha après molt, que ha treballat molt i que duu una velocitat de creuer notable. Els consellers sortints poden estar orgullosos de la feina feta. I m'agradaria donar-ne uns exemples: El conseller Carles Solà ha tirat endavant el Pla de Recerca i Innovació 2005-2008, que haurà suposat més de 2.000 milions d'euros fins al 2008. Ha creat la bioregió com a línia estratègica, en ella hi ha en bona part el nostre futur tecnològic; ha aconseguit el retorn a Catalunya d'algunes de les principals figures científiques a nivell internacional, com els professors Massagué i Izpizúa, i ha posat en marxa el Pla de Bolonya a les universitats catalanes. És un full de servei important. El conseller Antoni Siurana ha aconseguit arrencar definitivament el Canal Segarra-Garrigues: s'ha aprovat la licitació en el primer tram i tindrem les primeres terres de regadiu el 2007, en el marc general de l'increment general d'aquestes inversions. Era una assignatura pendent, molt difícil d'encetar. Ha implantat el Contracte Global d'Explotació, amb 6 milions d'euros; ha aconseguit ser el primer en la presència d'alt nivell a les reunions dels Consells de Ministres de la UE, representant Catalunya i l'Estat, amb gran dignitat, i ha impulsat i dut a terme el Congrés del Món Rural. El conseller Joan Carretero ha incrementat els recursos destinats als municipis: ha incrementat la dotació del PUOSC (445 milions d'euros entre 2004 i 2007) i els recursos disponibles al fons de cooperació local. Ha millorat extraordinàriament les relacions de la Generalitat i els ajuntaments. I aquesta és una peça cabdal de la nostra governació. El conseller Josep Maria Rañé ha participat definitivament i decisivament en l'Acord Estratègic de l'Economia. Ha aconseguit una millora de l'ocupació a Catalunya: el nivell d'atur és el més baix dels darrers 30 anys, en pot estar orgullós, i la taxa se situa en el 6,1%, per sota de l'espanyola i l'europea, cosa que no succeïa fa temps en aquest país. I ha aconseguit mesures específiques sobre treball: com l'impuls de l'Acord Interprofessional de Catalunya 2005-2007 entre sindicats i patronals; ha incrementat la inversió en polítiques actives d'ocupació, i ha tirat endavant el Pla de prevenció de riscos laborals, cosa que un govern d'esquerres havia evidentment de fer. Ha gestionat amb encert i no sense dificultat la crisi SEAT/Volkswagen, i ha impulsat l'elaboració del Pla de l'Energia. No és un full de serveis minso. La consellera Caterina Mieras ens ha dut els Papers de Salamanca, i ha solucionat el conflicte difícil de l'Art sacre de la Franja. Ha aconseguit una projecció exterior de la cultura catalana com no havíem tingut mai, a Guadalajara el 2004, i ha preparat amb encert la propera ocasió, a Frankfurt 2007. Ha tirat endavant el Pla de Xoc d'Infraestructures Culturals, que suposarà una inversió per part de la Generalitat de 144 milions d'euros entre el 2005 i el 2007, i el Pla de Biblioteques, que preveu construir 79 biblioteques noves. I ha fet tot el que s'havia de fer per preparar la constitució del Consell de la Cultura i les Arts. El conseller Salvador Milà ha aprovat el Pla pel Dret a l'Habitatge de Catalunya; ha preparat el Pla d'inversions en infraestructures hídriques d'acord amb les directrius europees, amb les obres alternatives al PHN, i ha posat en marxa l'ampliació de la Xarxa Natura 2000, amb un nou equilibri entre el desenvolupament i els excessos del creixement. Haig de dir que el conseller Milà ha estat el creador d'una nova cartera. En aquest sentit té el major mèrit. Insisteixo doncs que aquest Govern podrà l'endemà del referèndum, amb un nou equip, estar ja funcionant a ple rendiment per assolir els objectius continguts en l'Acord del Tinell i per treure partit de les possibilitats del nou Estatut. 1 �En la línia apuntada en l'acte de commemoració del segon aniversari de l'Acord del Tinell, vull fer ben explícita la meva sintonia amb els tres grups polítics que donen suport al Govern, començant pel que m'honoro de presidir, que ha estat i és avui columna vertebral de la governació a Catalunya i a Espanya, i també pel que resta de la present legislatura amb els altres grups per la renovació del projecte catalanista i de progrés, que es va iniciar en aquesta sala i en aquest lloc el desembre de 2003. Josep-Lluís Carod-Rovira ahir mateix ens recordava cinc grans reptes col·lectius de la societat catalana, que hem de tenir ben present: la integració de la nova immigració; la millora i la garantia de la cohesió social, del benestar i de la igualtat d'oportunitats; la modernització del país, de les seves infraestructures i de les seves tecnologies; la internacionalització de l'economia catalana i la plenitud i normalitat lingüístiques. Joan Saura, també a l'acte del Tinell del desembre passat, ens exhortava a donar a la nostra acció de govern una perspectiva de llarg abast, perquè en quatre anys no s'acaba amb els efectes de vint-i-tres anys de política conservadora. Assumeixo aquests reptes i aquesta perspectiva: d'aquí a uns anys, s'ha de poder dir que amb el govern Catalanista i d'Esquerres, Catalunya va donar un tomb decisiu en 4 qüestions clau: qualitat democràtica, competitivitat econòmica, cohesió social i l'equilibri dels territoris. El nou Estatut ens serà una eina molt millor per caminar incansablement cap a la consecució d'aquests objectius. Com he dit fa un moment, avui el Govern de Catalunya és més savi i més experimentat. Amb la incorporació dels nous consellers hi afegim empenta i il·lusió renovada. Confio en tots i compto amb tots -els nous i els veterans- i, molt especialment, en la capacitat del conseller primer per impulsar i coordinar l'acció col·lectiva del Consell Executiu. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1745 Title A name given to the resource Paraules del president a l'acte de presa de possessió dels nous consellers Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Gestió pública Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-21 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/264/20060423.pdf 4fe80f9b9fca5ebacf0f31a997c79cd8 PDF Text Text Declaració del president de la Generalitat amb motiu de la Diada de Sant Jordi 2006 Palau de Pedralbes | 23/04/2006 L'any passat acabava el missatge institucional de la Diada de Sant Jordi expressant el desig de poder celebrar la Diada d'enguany amb el nou Estatut aprovat. Ha arribat de nou Sant Jordi i l'Estatut ja és a tocar. L'Estatut està donant les seves darreres passes abans del gran acte democràtic que ha de ser la seva ratificació pel poble de Catalunya. Ara ja podem dir que el nou Estatut serà -és ja- una realitat. I que aquesta realitat és molt més important que les vicissituds que ha hagut de passar per arribar-hi. N'ha de quedar l'essencial, i és que el nou Estatut és fruit del pacte entre la representació de la sobirania popular catalana, que és el nostre Parlament, i la representació de la sobirania popular espanyola. Ho torno a dir. L'Estatut és l'acord entre dues sobiranies, entre dos Parlaments, entre dues representacions. No podia ser d'altra forma. Així ha estat i està ben fet. Hem estat capaços de proposar, de dialogar i d'entendre'ns, malgrat que hi hagi hagut una desmesurada i agressiva campanya dels que s'oposen a la millora de l'autogovern de Catalunya, quasi diria que per principi, i dels que s'oposen també a l'eclosió de l'Espanya plural, quasi diria que per principi, perquè només en volen una d'unitària, d'única, sense matisos, sense perfils, sense accents, sense allò que dóna a aquest país precisament la seva gràcia i el seu interès. D'aquest pacte n'ha nascut el nou Estatut. I del seu Estatut, la renovació d'altres Estatuts, acompanyada de la pau basca, esperem. Ara és moment de fer-nos càrrec del valor del que està passant. Ara és el moment de comparar el que hem tingut amb el que tenim i amb el que tindrem. Aquest és l'exercici que hem de fer com a ciutadans i com a poble abans del Referèndum: constatar que el nou Estatut és un pas de gegant en relació amb l'Estatut de 1979. En primer lloc, hem de veure que reconeix millor els drets dels ciutadans i de les ciutadanes de Catalunya. Hi ha hagut un especial interès que fos així. Hem de veure que recull millor la nostra identitat nacional, que ens dota de més poder polític per autogovernar-nos. Que el nou Estatut ens atorga més competències i més garanties i més recursos per exercir aquestes competències noves que tindrem. És un Estatut que mira al futur i no al passat. És un Estatut orientat sobretot al servei de les persones. No és un Estatut proclamatori davant de Déu i de la Història, només. És un Estatut orientat a dir a les persones de Catalunya què és el que tenen dret a dir i què és el que tindran, i quines són, per descomptat, les seves obligacions com a ciutadans del país. Us convido doncs, a tots els catalans i catalanes, a fer junts aquest exercici previ al dia de la gran decisió democràtica, l'exercici de la constatació del que tenim entre mans. Del Sant Jordi del 2005 al Sant Jordi del 2006 hi ha hagut uns mesos de treball molt intens. Era el que tocava fer. Mesos de treball que no han impedit que el Govern governés, però que han tapat la governació del Govern, i aquest obscuriment del Govern el dono per ben fet en la mesura que ens ha permès, no solament governar, sinó a més legislar sobre la nostra governació, tot alhora. L'any passat vivíem moments d'esperança i aquest any a l'esperança s'hi afegeix la satisfacció pel fruit del treball compartit i la il·lusió pel que hem aconseguit. Convido a tots els homes i dones de Catalunya a celebrar el Sant Jordi amb aquesta il·lusió de saber que Catalunya té davant seu un futur esplèndid. I és amb aquest esperit i amb aquest sentiment que us dic: Bona Festa de la rosa i el llibre a tothom! Moltes gràcies. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1746 Title A name given to the resource Declaració del president de la Generalitat amb motiu de la Diada de Sant Jordi 2006 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Subject The topic of the resource Autogovern Autonomia Commemoracions Estatuts Missatges institucionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/265/20060425.pdf 663c5890d54b1f59671194ec9f83d932 PDF Text Text Celebració del 50è aniversari del Consolat de Mar Llotja de Mar. Barcelona | 25/04/2006 Moltes gràcies, Francesc Cabana, per aquesta, jo diria deliciosa, xerrada en què ens ha fet passar per davant dels ulls i de la memòria una sèrie de personatges i un seguit de moments sense els quals no es podria entendre aquest país ni el seu futur tampoc. I jo crec que aquest és el lloc on això s'havia de dir. D'alguna manera, aquest és un temple del comerç i de la indústria de Catalunya i crec que les paraules de Francesc Cabana ens han fet viure, per uns moments, un període de temps que moltes vegades oblidem, de tan obsessionats com estem pel present i pel futur, i segurament fem malament de no, de tant en tant, recapitular com ell ens ha permès de fer. Moltes gràcies, Francesc Cabana, de debò, per les teves paraules. Estimats amics, Consell de Cent, Carreratge, Consolat de Mar. Vet aquí una colla d'institucions que aquest país s'ha inventat per autogovernar-se al llarg del temps. És un plaer acompanyar-vos, doncs, en la celebració del 50è aniversari del Consolat de Mar. La Casa Llotja de Mar efectivament ha estat, històricament, una de les institucions més emblemàtiques del comerç català i gairebé, diria, de Catalunya. Hi perviuen elements de valor permanent que reflecteixen la potència econòmica de la Catalunya medieval. Arquitectura i Mar són dos elements nuclears constants en la projecció del nostre país. Són punt de partida i camí d'expansió i creixement. Avui, en aquest indret s'hi respira, no només el passat i la història, sinó també la modernitat i la capacitat transformadora de la Cambra de Comerç de Barcelona. En les paraules de Cabana, hem recordat Fèlix Escales, Valls i Taberner, Ribera i Rovira, Josep Maria Figueres, Antoni Negre. Hi ha tota una història que, per propera que la tenim, potser no la veiem prou. Jo hi afegiria, perquè està més lligat a la meva experiència personal, Ramon Trias Fargas i el paper que va tenir en la protecció d'una generació de joves economistes, que tot just sortien de la carrera i buscaven feina en algun servei d'estudis. I a través de la seva protecció i del seu mestratge, vam aprendre i vam aconseguir tenir accés a uns coneixements i a un món que, altrament, ens hauria estat negat. Avui aquí es respira no només passat, sinó present i futur, i capacitat de transformació. La Cambra de Comerç de Barcelona i la seva voluntat de contribuir a generar un entorn favorable al progrés econòmic i social de la ciutat catalana, jo crec que estan absolutament acreditats. Ens trobem en un moment decisiu per Catalunya. S'ha fet referència abans, per part de Cabana, al nou Estatut. I estava parlant del nou Estatut del 79, però ara en tenim un de nou, nou. Ens trobem, doncs, en un moment decisiu, perquè el nou Estatut ja és a tocar de dits. I perquè l'obra de govern comença a donar els fruits esperats. Al llarg dels darrers dos anys, hem viscut amb una especial intensitat el procés que estem a punt de culminar. I serà bo que puguem passar aquesta pàgina. Perquè tant o més interessant és la pàgina següent: la Catalunya del present i del futur, les seves institucions, la seva governació, la seva gent. Però la voluntat d'encarar la pàgina següent de la nostra governança, no ha d'amagar la transcendència del moment que estem vivint. Sobretot per la millora objectiva, real, que suposa efectivament el nou Estatut. Si l'Estatut del 79 va suposar l'inici de la normalització democràtica, política, l'Estatut del 2006 serà el del reconeixement nacional de Catalunya, el de l'Espanya plural i el de l'enfortiment del paper de Catalunya a Europa, que és el nostre nou horitzó. No ens enganyem sobre això. Aquesta realitat és la que compta. Després de tot, hem estat capaços de proposar, de dialogar i d'entendre'ns. És cert que hi ha hagut una desmesurada campanya dels que s'oposen a l'eclosió de l'Espanya plural i, per tant, també a l'avenç de la Catalunya nacional, de la Catalunya orgullosa, ambiciosa, d'avui. Però la història ja ens diu que a Catalunya li ha tocat moltes vegades fer aquest paper d'anar davant. I després el que passa és que com que els altres van al darrere, i segueixen aquest camí que nosaltres hem traçat, doncs fan bona la nostra iniciativa, per molt que l'hagin criticada. 1 �Jo crec que la història ens dóna aquesta lliçó. És la història d'un país que ha hagut de pagar-se els costos ell mateix i que ha rebut també els beneficis del paper de pioner, que és un paper desagraït, inicialment, però que finalment dóna els seus fruits. I el que hem aconseguit ha de ser motiu de satisfacció, d'orgull legítim i d'alegria. Tenim un país en disposició d'obrir una nova etapa: una Catalunya que es debat entre la identitat local i la referència mundial, i que està experimentant un "tournant" decisiu en aquest moment. Altres vegades he expressat la percepció d'aquest canvi. S'ha anat fent evident la conclusió d'un període durant el qual, en el darrer quart del segle XX, vam aconseguir refer la Catalunya política i econòmica. Però aquella fórmula nascuda de l'empenta i la cohesió de l'antifranquisme, al qual avui també s'ha fet referència, s'ha esgotat i està emergint una nova forma d'observar i entendre el nostre país: més oberta, més plural, més atenta al futur que al passat, i tanmateix arrelada a la nostra història. Jo sovint em pregunto: Què volem? Una Catalunya unívoca, temorenca de discrepar d'una única veritat? És evident que no: volem una Catalunya decidida, que continuï avançant, i que afronti els grans reptes econòmics i polítics que tenim, que aposti per canviar el marc en el qual estem, i que creï un espai econòmic i polític potent i, si pot ser, nuclear-lo. Jo amb això vaig molt amb compte sempre. Quan parlem de l'Euroregió, quan parlem de Països Catalans potser, amb una mica de paternalisme, anem amb compte, nosaltres hi som, els altres hi són, i tothom ha de fer el seu paper. Qui tingui més força, que dirigeixi. I en tot cas, que tothom col·labori. Avui hi ha una competència real entre territoris. Una competència real, econòmica i política. I en aquest context, no arribarem a ser la Catalunya que volem ser si no teixim aliances territorials i desenvolupem noves estratègies en el terreny de la inversió i de les infraestructures que acompanyin l'ambició empresarial. Aliances i acords cap endins, cap a Espanya; i cap a Europa i cap al món. Empresaris i Govern hem vist clar que Catalunya tota sola, a Europa, no serà prou forta si no s'ajunta amb altres regions per tenir massa crítica; per tenir tot allò que necessita tenir: aeroports, tecnologia i universitats potents. Tot allò que fa que un país sigui potent avui a Europa. Aquest és el motiu pel qual hem apostat per l'Euroregió. Perquè hem vist que en el mapa d'Europa que defineixen les grans concentracions urbanes de Madrid fins a París i de París a Frankfurt i Londres o a Milà, hi ha un espai per a una Euroregió potent, competitiva, tecnològicament avançada i políticament innovadora. Es tracta d'equilibrar un important grau d'obertura de l'economia amb l'enfortiment, al centre d'aquesta Euroregió, de la cohesió social i de la centralitat territorial, en un espai euromediterrani que ens aporta oportunitats estratègiques. I el nou Estatut és també una plataforma i un motor d'aquesta transformació. Un motor que ens condueix, per tant, a una Catalunya més forta. El proper mes de juny estic convençut que la ciutadania de Catalunya votarà massivament el nou Estatut. I estic igualment convençut que el poble de Catalunya farà un positiu pas endavant cap al seu futur amb aquesta aprovació. Hem de fer bona la nostra millor tradició. Saber que el futur ja és entre nosaltres. Que el món no s'atura. I que les eines per al nostre autogovern són un instrument clau per aconseguir que Catalunya continuï progressant. Tant de bo que el llegat de la Catalunya que es feia a mar obert, el llegat que ens fa evident el Consolat de Mar, ens serveixi també d'estímul per tornar a navegar amb força, i fer-ho en la direcció correcta. Un cop més, moltes felicitats i moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1747 Title A name given to the resource Celebració del 50è aniversari del Consolat de Mar Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llotja de Mar. Barcelona Subject The topic of the resource Commemoracions Competitivitat Estatuts Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/266/20060427.pdf 21fe33ef4a01b7ad903d449d73d072b9 PDF Text Text Lliurament dels Premis Primer de Maig Auditori Universitat Pompeu Fabra. Barcelona | 27/04/2006 Realment ha estat una tria que hem anat seguint apassionadament perquè en tots i cadascun dels punts ha estat enormement afortunada. M'ha impressionat cadascun dels arguments i cadascuna de les persones. Penso que el primer agraïment el devem, i aquí se n'ha fet menció en el moment de començar l'acte, als que van fer possible l'existència d'aquesta universitat, senyor rector, en aquest indret. I aquests van ser el senyor Argullol, segurament el primer rector, i l'alcalde de Barcelona, el senyor Clos, que en aquell moment era el president del districte de Ciutat Vella i va decidir que Ciutat Vella es mereixia una universitat. I aquí la tenim. Moltes felicitats. Va ser un gran moment i una gran decisió. A l'amic Ahumada, perquè crec que representa el millor de 1968. Moltes vegades s'ha dit que el 1968 va ser un fracàs i l'amic Ahumada demostra que no ho va ser tant perquè va tenir fills, i fills que han fet obres importantíssimes. A David Held, perquè ell representa aquesta capacitat britànica de la London School of Economics, de Guidens, de Rogers, de Foster, d'ell mateix, amb el qual una vegada ens vam reunir amb Joan Clos, precisament, a Londres. Jo crec que són una gent que té una visió del món més perspicaç. Ja no són imperi, però han estat imperi i saben què és l'imperalisme per dins. I per tant, no solament criden contra l'imperialisme, sinó que l'estan disseccionant i estan sent capaços, millor que ningú, de dir-nos com s'ha de desmuntar això i com s'ha de substituir. Aniríem seguint, perquè totes i cadascuna de les intervencions que heu fet m'han semblant importants. La que s'ha referit a la ministra Calvo i a la consellera Mieras. En el moment en què la desconfiança i la fúria s'estaven apoderant de la dreta espanyola van mostrar un coratge extraordinari. Ara semblaria més fàcil, segurament, de fer el que elles van aconseguir, però en el moment en què ho van fer, per descomptat, que no ho era en absolut. Estic segur que aquesta línia de recuperació del passat, que en l'acte d'avui jo crec que resumeix millor que cap altre, acabarà també amb la rehabilitació total del president Lluís Companys, amb la restauració de la seva memòria i, evidentment, amb el retorn total i definitiu del castell de Montjuïc a Barcelona. N'estic segur perquè, en un acte com el d'avui, es demostra que no hi ha res que quedi oblidat i, per altra banda, hi ha elegància en el moment de la reclamació i eficàcia en el moment de la seva obtenció. Dieter Koniecki ha estat per al socialisme català, i per al socialisme espanyol, una mena de benedicció que segurament no ens mereixíem però que ens ha permès ser com som i arribar allà on hem arribat. Perquè ara sembla tot molt fàcil, que tot ve de dalt, perquè estem al poder i que, per tant, a partir del poder es pot aconseguir tot. No, a partir del poder no es pot aconseguir tot, es pot aconseguir tot a partir de la convicció i del treball ben fet. I Dieter Koniecki és aquestes dues coses alhora. Jo tinc, com ell, un record profundíssim d'aquell dia de l'any 1989 amb els carrers de Berlín de l'est absolutament buits en què vam entrar en una capella absolutament plena i a vessar de gent entusiasta. Això des del carrer no es veia. Estava a dins, estava amagat, com a Alemanya estàvem. L'Alemanya que havia quedat tapada pel comunisme. Estava amagada en aquella església, aquella nit, en la qual vam participar en un acte més dels que van formar part per la recuperació de l'Alemanya democràtica. La Fundació Bayt al-Thaqafa és una realitat que conec bé, a la qual l'Ajuntament de Barcelona va ajudar, i Teresa Losada també ens va ajudar a nosaltres, perquè d'alguna forma ens va mantenir en contacte amb tot allò que no es veia d'aquesta ciutat. I quan ha sortit l'amic Monells a parlar dels noms de les ciutats de Lleida o d'algunes ciutats de Catalunya que començaven per Al, a mi m'ha recordat que quan vam anar al Marroc ens va arribar el ministre d'Exterior, que es diu Benaissa, i jo li vaig dir: "Escolti, vostè es diu Benaissa però vostè és de Vinaixa, a veure si ens entenem, vostès van ser allà". I un altre ministre es deia Benarrogli, escolti vostè és de Vinaròs. Efectivament, la Catalunya nova, que a vegades oblidem, no era una Catalunya cristiana, era una Catalunya en algun moment musulmana, i és aquesta una herència que, com ha dit Teresa Losada, nosaltres no hauríem de negar, i menys en el moment en què se'ns presenta precisament l'arribada dels immigrants com un problema, perquè efectivament ho és, no ens enganyem tampoc, tampoc no féssim angelisme. Aquest un problema dificilíssim de resoldre, però sapiguem que tenim instruments i factors que ens poden ajudar a resoldre'l. 1 �Benvolgudes amigues i benvolguts amics, quasi no us diria res més, perquè tenia un discurs preparat però m'ha emocionat molt més i m'ha interessat molt més el que aquí s'ha dit que no pas el que us volia dir. Només dir-vos que per mi el company Xavier Soto, el company Joan Reventós, el company Ernest Lluch, el company Antonio García, el company Joan Codina, i el que s'ha dit avui d'ells, em fa pensar que efectivament aquest partit és un partit invencible, aquest sindicat de la UGT és també un sindicat invencible. Perquè estan basats en una convicció profunda i amb una gent que la van servir amb lleialtat i que ens van mostrar un camí que ara nosaltres, encara que volguéssim, no podríem deshonorar, perquè ja està dibuixat. Avui és veritat, el nostre futur té un nom propi que és l'Estatut. D'aquí unes setmanes, el poble de Catalunya decidirà si vol canviar l'Estatut del 79 per l'Estatut del 2006, que s'ha posat al dia en les aspiracions i en les necessitats de la Catalunya del segle XXI i, per descomptat, el poble de Catalunya el que no farà seran invents estranys. El que no farà el poble de Catalunya serà anar a votar de segons quina manera. El poble de Catalunya sap perfectament com l'estatut que tenim, el temps l'ha anat desvirtuant. No és que fos dolent, perquè no és dolent, però era inexpert, perquè va néixer abans de tot, al principi de tot i la realitat l'ha anat escurçant, li ha anat retallant una mica les ales i les possibilitats. I, per tant, aquest d'ara no havia de ser tan senzill, tan concret, tan resumit, havia de ser molt més llarg, molt més prolix, molt més carregat de desconfiança, en el sentit de la desconfiança democràtica, en el sentit positiu de fer d'aquest text, un text blindat, però en el millor sentit. Vosaltres sabeu que els esforços esmerçats en el nou estatut no han estat en detriment del projecte social que ens anima, sinó al contrari. No us creieu que hàgim fet l'Estatut per allunyar-nos d'Espanya i menys per trencar la convivència harmònica dels ciutadans i dels pobles d'Espanya. Sé també que vosaltres sou conscients que no hem fet l'Estatut per tancar-nos a nosaltres mateixos en un laberint identitari. L'hem fet, això sí, conscients que Espanya canviarà una mica a partir de l'Estatut. És a dir, no ens resignaríem a pensar que el que aquí es faci no té a veure amb el conjunt d'Espanya, no només perquè l'estimem i perquè hi som, sinó també perquè la volem canviar. I Espanya s'ha de deixar canviar una mica per Catalunya, perquè si no no seríem coherents uns i altres. Per alguna cosa som federalistes, oi? Doncs no seríem coherents. Jo crec que això a poc a poc s'anirà entenent. Fa uns mesos això era impossible de saber amb la cridòria que la dreta va muntar, i ara a poc a poc s'anirà sabent, perquè totes les autonomies espanyoles incloses aquelles governades per la dreta, aniran seguint el camí que l'Estatut de Catalunya ha marcat. Per tant, jo crec que aquí som conscients que aquestes conviccions sobre la intencionalitat del nou Estatut xoquen amb els tòpics que han volgut aixecar els adversaris, ho hem de dir sense embuts, aquests adversaris són els adversaris de la Catalunya plena i de l'Espanya plural, d'ambdues coses alhora. Estranys companys d'oposició a l'Estatut, per cert, i estranys companys també els que han votat contra el català a Europa, els dos nacionalismes, l'espanyol del partit popular i el català del partit lliberal, sembla que s'han oposat que el català, el valencià, el gallec i l'èuscar, puguin ser per 7 vots a 6 utilitzats al Parlament Europeu. Nosaltres amb això som coherents, també en això som més de fiar i més constants, potser de vegades no fem volar tants coloms, però els coloms que fem volar són els que arriben a lloc. Per tant, l'Estatut no és contradictori amb una política social ambiciosa, i no solament no ho és, sinó que n'és la garantia, per tant l'Estatut no ens tanca en un petit racó d'Europa sinó que ens obre les portes d'Europa i de l'Euroregió que volem construir. I, per tant, i finalment, l'actitud del govern espanyol de José Luís Rodríguez Zapatero i decisions com el retorn dels papers de la dignitat, donen sentit i omplen de realitat la nostra aposta per l'Espanya plural. Amb el premi compromís a Dieter Koniecki fem un reconeixement al molt que la fundació Friedrich Ebert, en concret el seu representant a Espanya des del 1975, ha fet per la recuperació de les llibertats. Ens hem dotat fins ara d'instruments per una bona governació en aquest país, crec que estem a tocar de dits d'un segon període de la governació de Catalunya en el qual les realitats de la governació passaran per davant del gran debat identitari, però primer hem de guanyar el debat identitari, i el guanyarem. El guanyarem perquè la gent d'aquest país no es deixarà enganyar, ni per aquells que diuen que no amb la boca plena ni per aquells que diuen que no amb la boca petita, perquè el poble de Catalunya dirà que sí a l'Estatut que és infinitament millor que l'estatut del 1979. L'hem fet amb la nostra experiència, amb el nostre treball, l'hem fet mirant a l'estranger, mirant a les altres experiències que hi ha de governació democràtica en països de caràcter plural, i l'hem fet, en definitiva, conduint un esforç del Parlament de Catalunya que ha tingut uns protagonistes 2 �que es diuen Miquel Iceta, Joan Ridao, Joan Saura i Quico Homs. Són aquests, són els nostres parlamentaris i, jo diria que sota la instigació, la prudència, l'ambició del PSC, que han arribat allà on han arribat. Ningú ens ho podrà treure això. Anirem tots a dir, el poble de Catalunya, el que volem que tingui Catalunya i Catalunya ho tindrà. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1748 Title A name given to the resource Lliurament dels Premis Primer de Maig Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditori Universitat Pompeu Fabra. Barcelona Subject The topic of the resource Catalanisme Estatuts Premis i reconeixements Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/267/20060502.pdf 5f78cbed69f0726d4e1e9463db87a312 PDF Text Text Conferència del president de la Generalitat a l'Assemblea anual de la fundació empreses de l'Institut Químic de Sarrià "Governar la Catalunya del Coneixement" Institut Químic de Sarrià. Barcelona | 02/05/2006 La veritat és que els haig de donar les gràcies per haver-me donat l'oportunitat de compartir unes hores amb vostès i de sentir la trajectòria de la seva institució, que va amunt en quantitat i, sobretot, en qualitat, i de poder dir unes paraules en el marc d'una institució centenària, com és el Químic de Sarrià, i que té una trajectòria tan vinculada als millors moments de la història d'aquest país. L'IQS fundat a Roquetes, com ara s'ha dit, ho va ser l'any 1905. És l'any en què comença quasi tot a Catalunya, tantes coses que van passar en aquell moment. Ens les prometien molt felices com a país, després va venir tot el que va venir, dues guerres mundials, una guerra civil, un desastre, una dictadura, etc. Però ara tornem a ser en l'esperit de l'any cinc i jo diria que amb la il·lusió i amb la veterania. Jo crec que el prestigi internacional que teniu conforma un tarannà de l'IQS i el converteix en un exemple a seguir. Mirin, haig de fer una referència tot just començar a l'Estatut. Demà és un dia important en el procés de tramitació del nou Estatut. S'inicia la discussió de la proposta a la Comissió General de les Autonomies al Senat i demà hi hauré de ser, aquesta nit hauré de fer cap a Madrid. Aquest cop val la pena anar a defensar una peça legal que serà la base fonamental de la vida política d'aquest país en els propers vint o trenta anys. Ho faré amb tota la convicció del món. Segurament és cert que altres autonomies miren a Catalunya una mica com a referent. I jo diria que no és probable, sinó que és segur, tot i que la seguretat no la tindrem fins que ells no facin el seu estatut o toquin els que ja tenen, i es vagi veient fins a quin punt és cert que Catalunya és qui dóna el to i, quasi diria la nota, que s'ha de donar en aquest moment, en aquest país, en les circumstàncies en què vivim. Sigui com sigui, hi haurà un abans i un després de l'Estatut del 2006. El nostre govern farà un salt endavant molt important, gens menor. L'Estatut probablement serà l'estatut amb més competències d'Europa. He estat pensant en els landers alemanys, en Escòcia, en Gal·les, en les regions italianes, les belgues... no n'hi ha cap que tingui les competències que nosaltres tenim. La regió de Brussel·les ha firmat un tractat comercial amb la Unió Soviètica, temps enrere, però això és quasi més un fet curiós que una realitat fonamental. No hi ha cap autonomia, regió o land a Europa que tingui la potència competencial que té la Generalitat de Catalunya i quasi diria, per tant, també l'econòmica perquè, evidentment, les competències demanen diners i els diners estan acabant de venir, com ara els explicaré. Un salt com aquest és difícil que es torni a donar en molt de temps. Catalunya pot anar més lluny del que ha anat durant tres segles. Crec que hem de donar per ben invertits els esforços, els sacrificis i les renúncies que alguns han hagut de fer, que hem hagut de fer, perquè el procés que avui acaba, sabem que acaba no bé, sinó molt bé, no ens enganyem. L'Estatut reconeix més que mai la nostra personalitat nacional, i això ja no és una cosa que només es cridarà de tant en tant al camp del Barça perquè ha passat alguna cosa important i ens reunim tots allà dient que Catalunya és una nació. No. Ho diu la llei, i ho diu una llei aprovada per l'Estat espanyol i això té un valor immens. Tenim drets històrics, en el terreny de la llengua, de la cultura, del dret, que es reconeixen en la ciutadania en general. Tenim una igualació ben estructurada de les llengües, catalana i castellana, tenim un conjunt de competències que reconeix a la Generalitat una exclusivitat que comparteix, en alguns casos, amb el Govern d'Espanya, en coses en les quals abans no podíem dir res. En el nou sistema de finançament, amb una major i molt superior capacitat normativa, amb la creació d'una agència tributària pròpia que, en el futur, pot anar heretant, i heretarà, les competències que puguin ser de l'agència estatal o de l'agència compartida. Jo crec que els passos 1 �endavant en matèria econòmica són molt importants: serveis bàsics de la mateixa qualitat amb esforç fiscal similar. Mireu, això que diu l'Estatut, per la insistència del Govern de la Generalitat, i per descomptat del Parlament de Catalunya que va ser qui el va aprovar, sobre aquesta matèria: serveis bàsics de la mateixa qualitat amb un esforç fiscal relatiu similar, és la mare dels ous de l'equitat en aquest país. Perquè fins ara tu sabies que pagaves i sabies que els altres rebien, però era difícil d'explicar a tothom el com, el per què i el quant exactament. Doncs ara hi ha un principi, i és un principi que no està establert a la Constitució Espanyola, sinó que està establert a l'Estatut de Catalunya que els altres, per descomptat, seguiran, perquè si a Madrid no haguessin fet els números del que això representa si es generalitza a totes les autonomies, això no s'hauria pogut aprovar. I allà es diu clarament que tindrem, per un esforç fiscal relatiu similar, un nivell de serveis bàsics també similar. És a dir, que nosaltres estem disposats, ja que tenim més renda, a fer més contribució en aquests serveis iguals a tot Espanya, però només en la mesura en què això és proporcional, com he dit, a la renda relativa de cadascuna de les autonomies i, per tant, no més enllà d'això. Ara ja sabem de quin mal hem de morir. Sabem que podem haver de pagar 100 euros, 115 o 112, però sabem que no en tindrem menys de 100, com era fins ara que en pagàvem 120 i en teníem 90. De manera que és millor la situació econòmica, però és sobretot més justa i més entenedora. I d'altra banda, quant a la inversió que ve de l'Estat cap aquí, passem del 12 al 18,8%, que vol dir sis punts, és a dir, un increment del 50% de la inversió de l'Estat que, a més, mai havia estat garantida i que ara ho estarà durant set anys. Per què set anys? Perquè són els anys en què el Govern espanyol sap què obtindrà d'Europa i, per tant, què pot comprometre, i més enllà s'haurà de validar aquest acord, però durant set anys tindrem aquest increment d'inversió molt important. Tots aquests seran els drets històrics de la Catalunya del futur. I crec que interpreto el sentiment de la majoria si afirmo que Catalunya ja en té una mica ben bé prou d'insatisfacció, d'haver-se de queixar, i no vol seguir-se queixant. Ara és hora d'encarar el futur amb optimisme, però evidentment, amb raons sòlides per a aquest optimisme com les que els estic dient. S'equivoquen els que apel·len de nou a una nova frustració perquè s'enduran una sorpresa. Jo crec que la gent ha entès profundament de què va el que s'està fent. Però, en fi, no he vingut a fer una conferència sobre l'Estatut, sinó més aviat sobre la situació econòmica i competencial de Catalunya. On som? Som en un moment de bona situació econòmica, la nostra renda per capita ja és superior a la mitjana de la Unió Europea. Qui ho hauria dit fa una colla d'anys? Espanya és el lloc on vénen capitals europeus que busquen rendibilitats i creixements més alts que la mitjana. Espanya està creixent tres vegades més que Alemanya i segurament quasi tres vegades la mitjana europea, i això fa que tot el diner mòbil estigui venint cap aquí, cosa que és un avantatge i també crea alguns problemes, com sabem, perquè aquesta economia es pot rescalfar, tornar una mica especulativa i patir una mica més després l'ajustament que s'haurà de fer en el moment en què això baixi una mica. Però no ens podem queixar. El creixement del PIB del 3,4% de l'economia catalana és un creixement molt considerable, amb un 3,3% estimat pel conjunt del 2006. És a dir, el PIB català confirma la seva fase expansiva i està en una bona posició per tancar, definitivament, el diferencial de creixement amb l'Estat. Catalunya és, amb diferència, la comunitat autònoma espanyola que més llocs de treballs crea i Espanya és el país que més ocupació està creant a la zona euro. El primer trimestre del 2006 ha registrat un creixement del 0,9%, davant del 0,1% del trimestre anterior, i la inversió industrial, que havia crescut en un 5,7% l'any 2005, enfront del 3,5% de l'any 2004, també apunta cap a una important reactivació. Tot això, doncs, són bones notícies d'una situació relativa a la que vam trobar a finals del 2003. No és responsabilitat del govern, això és responsabilitat del govern i de la societat, de l'economia i de la conjuntura, però evidentment ens n'alegrem. Jo recordo que en el moment en què vam entrar encara estàvem amb les notícies de les deslocalitzacions com a notícies més importants, empreses que se n'anaven, que tancaven i que anaven cap a ambients una mica menys cars, suposem, o més competitius des del punt de vista salarial. Tanmateix, el que és rellevant de tot plegat és que les noves dades demostren que el patró de creixement de l'economia catalana ha anat variant progressivament i a fi de bé. 2 �Assistim a una transformació del model de competitivitat. En l'acord estratègic que vam aprovar i que és l'instrument més emblemàtic, s'insisteix a tendir cap a un model basat en el coneixement i la innovació, per tant, importància gran del que en aquesta casa es fabrica, que és saber i que és aptitud i que és competitivitat en el nivell alt. Creiem que és aquí on ens la juguem a l'última hora. Amb tota franquesa, hem de tenir una estratègia clara, una decidida aposta per la innovació i tot just som al començament d'aquesta fase. Durant el període 2002-2004, la productivitat ha augmentat a Catalunya el doble que a Espanya, amb unes taxes de variació anual del 0,6%, que és molt, d'augment de la productivitat per persona, contra un 0,3% a Espanya. Xifres, d'altra banda, encara molt inferiors al que està passant en altres països i això és el que ens ha de preocupar. A la Unió Europea estan creixent a l'12%, nosaltres al 0,6%, Espanya al 0,3% en total, Europa a l'1%, els Estats Units a l'1,9%. La despesa en R+D que representava un 1,34% del PIB, representa un important avenç respecte al 2003 (1,27%). Aquestes dècimes, poden semblar poc, però vostès saben que és molt. Se situa per sobre de l'espanyol, que és de l'1,07%, i encara és inferior a les taxes de la Unió Europea, que són de l'1,9%, repeteixo d'R+D sobre PIB. Per tant, un nou compromís col·lectiu és el de governar la Catalunya del coneixement, la de mantenir un vincle entre educació, treball, cultura i civisme, la de culminar el procés de modernització tecnològica i de les infraestructures, ara en parlaré un moment, i finalment, de definir noves aliances territorials per construir un espai econòmic i polític potent a Europa amb els nostres veïns. Aquestes tres línies són les que formen el cor de la nostra estratègia econòmica, i quasi diria que política. Des del punt de vista primer, vull insistir en la importància dels idiomes. A Catalunya hi ha una certa versatilitat per això, perquè hem nascut amb dues llengües, amb una llengua pròpia i una llengua comuna, i això fa l'adaptació relativament més senzilla que en altres comunitats autònomes o fins i tot que en altres països. Això és veritat i està demostrat científicament, i ens permet anar a un país amb quatre idiomes, que crec que és al que hem de tendir, el català, el castellà, l'anglès i un altre, que pot ser el francès, o, en el futur, d'altres que aniran sent cada vegada més importants en el món i no cal que els digui quins. Una bona educació exigeix la implicació de tota la societat. Estem en una Catalunya que s'està plantejant la immersió en un cercle virtuós de polítiques, tant en el que es refereix a l'àmbit i el temps, com els objectius, però totes aquestes línies amb una mateixa finalitat, que és la de tenir un país obert al progrés i obert, al mateix temps, a polítiques socials avançades i de solidaritat. És en aquest sentit, que afirmem que el Pacte Nacional per l'Educació o la Llei de Barris són també polítiques econòmiques clau, perquè sense millorar sensiblement la formació, i quasi diria la moral i la qualitat urbana dels nostres barris, no estarem donant el senyal, a un percentatge molt elevat de població, que aquest país està canviant i que això és seriós, Per tant, val la pena que s'esmercin i es bolquin amb una millor formació i amb una identitat més forta i amb una actitud en la vida social i econòmica més competitiva i més agosarada. Sense millorar en aquests terrenys, jo crec que cap dels objectius que s'anuncien com a objectius del país podrien arribar a ser obtinguts. En matèria de polítiques, en aquest camp, i concretament en R+D, mantenim una colla de línies d'avenç que els vull comentar. Cinc línies. 1. Assolir un nivell d'inversió en R+D+I sobre el PIB que sigui equiparable a la mitjana europea. Ja els he dit que l'any 2003 la inversió era de l'1,38%, el 2004, de l'1,44%, i estimem que arribarà a un 1,64% en aquest any 2006. 2. S'ha elaborat un Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2005-2008, en concertació amb els agents econòmics i socials. Aquest és un dels actius importants en el balanç del conseller Josep Maria Rañé, i vull deixar-ho clar. 3. La Llei catalana de ciència i tecnologia, s'aprovarà en els propers mesos i això servirà per coordinar les polítiques relacionades amb l'R+D+I existents a Catalunya. 4. Hem posat en marxa actuacions per facilitar l'aparició de nous projectes empresarials, especialment de base tecnològica. Això vol dir, entre altres coses, potenciar els parcs científics i tecnològics creats a l'entorn de les universitats i, sobretot, en els sectors biotecnològic, 3 �aeronàutic, energies renovables, així com amb les TIC. Exemples concrets: l'impuls de la Bioregió, el Centre Tecnològic de l'Aeronàutica i Espai o el Centre Tecnològic Barcelona Media. 5. Es crearà una Agència de Transferència de Coneixement, per poder aprofitar de forma més eficaç els resultats que genera l'activitat científica i tecnològica dels grups de recerca de les universitats. Tot aquest conjunt marca un abans i un després en la comprensió del valor de la inversió en R+D+I a Catalunya. Per això estem centrant els nostres esforços a canviar la concepció que fins ara hi havia. Les nostres línies de crèdit, d'altra banda, i parlant de coses més concretes i no tan conceptuals, a l'R+D+I estan destinades molt més clarament al pensament que al ciment, és a dir, a millorar els processos organitzatius i ajudar a transferir a les empreses la recerca i el coneixement que existeix. Això és vital, perquè si no tenim bons processos organitzatius, malbaratem recursos, i si no transferim el coneixement, aquest no es converteix en generador de riquesa, ni en creador de cap tipus de sinergies positives. Un altre dels objectius que es persegueix és introduir en la Formació Professional noves matèries, conseqüència de la constant adaptació dels currícula formatius a les necessitats de les empreses, això és absolutament bàsic i està funcionant cada dia millor. En innovació i formació hem d'anar sempre junts, avançant-nos als canvis, promovent-los, la qual cosa suposa un canvi de xip, un canvi important en la nostra mentalitat col·lectiva, la cultura política i econòmica d'un país que es va modernitzar al final del segle XIX, adaptant-se al canvi tecnològic que venia d'Europa, gràcies en part del retorn dels capitals de Cuba i de les colònies d'ultramar, i que es va produir una confluència positiva, en el moment en què Espanya anava cap avall, el 1898, el desastre, la fi de l'imperi, i, en canvi, Catalunya començava a aixecar el vol, per dir-ho així, des del punt de vista tecnològic i des del punt de vista de capitals i d'inversió industrial. Un moment que va ser seguit d'altres, com hem dit abans, no tan agradables i positius, com és ben conegut. Però és un moment que jo crec que, cent anys després, hem de tenir com a referent perquè aquest és justament l'esperit que jo voldria que Catalunya estigués en aquests moments en condicions de reviure. Per això necessitem situar-nos en un mapa diferent. Ara no hi ha fronteres, es pot anar a França o a Portugal sense preguntar res a ningú, i les empreses que estan a Vigo o a Porto, estan servint el mateix mercat, i el mateix passa amb les empreses que hi ha al Midi Pirineus, amb les de Catalunya, les d'Aragó, les de Balears, i, en bona mesura, també amb les de València. I és lògic que les empreses, un cop no hi ha fronteres i tenim la mateixa moneda i les mateixes reglamentacions comercials, es plantegin estratègies que no són nacionals, ni de Catalunya ni d'Espanya, sinó que són, evidentment, europees. Ara bé, nosaltres hauríem de fer un càlcul de quina és la nostra base d'operacions mínima, admetent que de límits finals no n'hi ha, que, a última hora, un pot estar treballant a la Xina i, si convé, hi ha de ser, per descomptat. Però, on nosaltres, com a país, vostès, com a empresaris, i les universitats com a tals, haurien de fixar el seu mercat interior?. Ja no és Catalunya. Catalunya són set milions d'habitants i, amb una Europa de cinc-cents milions, no seurem enlloc amb set milions. Som menys ara del que érem abans amb cinc o sis milions i una Espanya de trenta. Per tant, nosaltres hem de crear un espai, i aquest espai és l'Euroregió, aquest espai és el mínim que necessitem com a subjecte. Avui hi ha una competència real entre territoris, sobretot en el camp econòmic, però també en el camp polític, diguem-ho clarament, i, en aquest context, hem de teixir aliances i acords, d'una banda Espanya endins, i, d'altra banda, Europa endins, cap a Europa i el món. El conjunt de forces econòmiques, empresarials i sindicals, juntament amb el Govern, hem vist clar que Catalunya tota sola, a Europa, no serà prou forta si no torna a ser un dels motors d'Espanya i, especialment si no s'ajunta amb altres regions per tenir massa crítica, per tenir els aeroports i la tecnologia que ha de tenir, i les universitats potents. Aquest és el motiu pel qual hem apostat per una Euroregió que fa pocs dies Le Monde denominava "Un turbo espanyol per a l'eix Tolosa-Montpeller". Perquè hem vist que en el mapa d'Europa que defineix les grans concentracions urbanes de Madrid fins a París, de París a Londres, Frankfurt i Milà, hi ha un espai per a una euroregió potent, competitiva, tecnològicament avançada i políticament innovadora. Hi ha un buit important buscant un referent. I el primer impuls formal a 4 �aquest projecte el van donar a Barcelona la tardor de 2004. La valoració d'aquest primer any llarg de l'Euroregió és per mi altament positiva. Des d'un punt de vista administratiu, hi ha hagut reunions dels cinc presidents, l'última a Tolosa el 10 de febrer, amb un impuls important a projectes com l'Observatori Socioeconòmic, el Portal Cultural i l'EuroBioRegió. O iniciatives concretes com la terminal del Port de Barcelona a Tolosa, amb 20 hectàrees de terreny a disposició del nostre port. O el desplegament d'una important agenda de contactes que, per descomptat, continuarem. Aquesta és una aposta guanyadora. La constitució de la Xarxa Euroregional de Cambres de Comerç també és una bona mostra del que es pot anar fent en aquest camp. Ara només ens cal assegurar l'efecte multiplicador d'aquestes iniciatives, a través de la millora de les infraestructures perquè, amics meus, d'infraestructures en aquest país no en tenim, ni de bon tros, la proporció que ens tocaria pel nivell d'economia que tenim. Si en alguna cosa som subdesenvolupats és, justament, en infraestructures, per les raons que he dit abans, de caràcter econòmic, de les inversions de l'Estat. i d'altres. Però en tot cas estem molt lluny de tenir el grau d'interconnectivitat interna i internacional que ens pertoca. Nosaltres estem treballant, per descomptat, en el Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya. En l'àmbit metropolità, el Govern està fent la que serà una de les línies de metro més llargues d'Europa, la línia 9. I estem abordant un tema que durant molts anys ha estat un tema tabú i que jo crec que s'ha d'abordar, amb tota franquesa, que és l'Eix Transversal Ferroviari. L'Eix Transversal ruter encara no és autopista. I l'Eix Pirinenc no es pot comparar amb el francès. És a dir, un pot anar des de l'Atlàntic fins al Mediterrani per França molt ràpidament, i, en canvi, nosaltres si hem de fer tot el trajecte tenim una dificultat orogràfica més gran, però, en tot cas, l'ambició de país també ha estat més petita. Una vegada, pujant cap al Pirineu amb el tren vaig veure que la carretera anava seguint just pel costat del tren un bon tros. Vaig preguntar per què era i el senyor de la RENFE em va dir que "desde allí és batible". Què volia dir? Que havien deixat fer el tren però no sense que una carretera el pogués vigilar i, en el seu cas, bombardejar. És a dir, que un mira les coses tal com estan avui i resulta que responen a lògiques que, moltes vegades, vénen del segle XVIII o primers del XIX, i això és una mostra de la pobresa política històrica d'aquest país, de la situació en la qual hem estat fins fa 25 anys i que en aquests 25 anys hem començat, per descomptat, a canviar, però només hem començat a canviar-ho. Per nosaltres el canvi de les infraestructures, hauria de ser una ambició compartida per tota una generació de ciutadans. Crec que les obres del TGV no han anat com haurien d'haver anat, quant a velocitat i ambició. Però ja hem recuperat el ritme. I la inauguració de les obres del túnel del Perthus va permetre veure que la connexió de l'eix del sud d'Europa amb el dorsal Londres-ParísMilà comença a ser una realitat. És veritat que falta un tros, als francesos els falten 150 quilòmetres i no se sap ben bé per què, i em penso que respon a una mena de filosofia estratègica de les invasions mútues, absolutament superada pels esdeveniments. També vull deixar clara una altra cosa: Catalunya vol, i necessita i tindrà, un aeroport transoceànic. I gestionar-lo. I no pararem fins a aconseguir-ho. El necessiten a l'Àrea Metropolitana, el turisme i l'Euroregió. Barcelona és el punt natural d'enllaç amb els vols intercontinentals per als ciutadans d'Aragó, Balears, Midi-Pyrenées i Llenguadoc-Rosselló. El ritme d'inversió i execució que estem desenvolupant demostra l'ambició del Govern per desplegar els mapes viaris, ferroviaris, portuaris, logístics i aeroportuaris d'una Catalunya en xarxa. Però també la nostra credibilitat per aconseguir que la participació de la Generalitat i d'agents privats en la gestió dels ports, els aeroports i el ferrocarril. No pot ser que en aquest moment operadors espanyols i catalans estiguin comprant aeroports a Sidney, suposem. Hi ha una empresa constructora espanyola que està a punt de comprar BIA, que és la propietària, per exemple, de l'aeroport de Nàpols. Un meu amic, Bassolino, sempre m'explicava que com que allò era un desori, s'ho havien venut els anglesos amb una acció d'or, quan encara no estaven prohibides, amb un percentatge de bloqueig que ara li discutiran als tribunals europeus, però va fer-ho per donar marxa a aquell aeroport, perquè hi haguessin vols i connexions. Doncs bé, nosaltres no podem ser menys. Aquí hi ha d'haver una gestió aeroportuària que no sigui compartimentada. Jo sempre dic que, des del punt de vista econòmic, i aquí ho puc dir bé perquè a vegades a fora no m'entenen, un pot optimitzar un sistema de moltes maneres diferents, però la millor manera d'optimitzar un sistema 5 �és optimitzar-lo tot alhora, perquè si optimitza un part i després deixa dos trossets a fora i els optimitza cadascun, jo estic segur que la suma dels tres òptims és inferior al primer òptim, que és el global. És a dir, que l'únic que estem fent en aquest moment, i veureu si és pedestre i antiquat, en matèria d'aeroports i autopistes, és dir, en el cas dels aeroports, que els rics paguin els pobres. Els aeroports rics que són tres, Barcelona, Madrid i Palma, aquests financen els dèficits de tots els altres. És una mena d'orde monàstic, amb perdó de tothom, de repartir-se cristianament, i no, no es tracta d'això, perquè els ordrs monàstics si que hi són per ser cristianes, però les autoritats tecnològiques, de l'Estat i de les autonomies, el que han de fer és optimitzar els resultats. I per optimitzar els resultats s'han de fer inversions allà on hi ha rendiment, i no en cada sector a part, sinó en tots els sectors. Jo ja estic d'acord que hi hagi un mínim, no dic que no hi hagi un mínim de solidaritat que permeti també als aeroports funcionar, però això ha de venir de la solidaritat general, de la que hem dit abans, no pot ser que sigui a més a més, perquè aleshores quan comptéssim la nostra solidaritat no ho estaríem comptant tot, perquè hauríem de dir, i a més, l'aeroport del Prat, el port, les autopistes, que els altres les tenen pagades i nosaltres les paguem... No. Tot això s'ha d'optimitzar en conjunt i a això anem. I la veritat és que per primera vegada, molt lentament, però per primera vegada, comença a haver-hi una certa una llum a nivell d'Espanya sobre aquestes coses, comença a haver-hi un principi d'enteniment. Ens ha costat que ens diguessin de tot, i encara ens ho continuaran dient, que si som egoistes, que si ho plantegem... però a última hora, com que la gent té més de dos dits de front sempre, s'acaba entenent que el que estem predicant és racionalitat, justícia per tothom, i no pas tirar cap a casa i prou. En fi, per anar acabant, i recapitulant, he començat parlant-vos de l'Estatut, m'he referit a la importància del referèndum,... Tot això que estem fent i que dic que està creant pautes de comportament polític i econòmic en el conjunt de l'Estat, necessita també un gran èxit polític intern que identifiqui Catalunya com un subjecte robust. Però, evidentment, no és només d'això del que els he parlat. També del moment econòmic i industrial a Catalunya, dos anys i mig, encara no, després d'haver assumit la responsabilitat de governar el país, us volia parlar del canvi de model de competitivitat, del guany de productivitat i la inversió en innovació, de l'R+D+I, de les infraestructures físiques, científiques i tecnològiques, de l'àmbit euroregional, perquè Catalunya pugui créixer en un marc òptim de referència a escala europea, i del paper clau de les infraestructures en tot aquest plantejament. Com us he dit en començar, demà al matí intervindré al Senat espanyol per defensar la proposta d'Estatut. Demanaré, una vegada més, respecte pel que Catalunya ha proposat. Respecte pel que Catalunya ha dit que és i per la seva voluntat de millorar l'autogovern, amb més competències i més recursos. I sé que el tindré, que el tindrem. En aquest moment tenim una conjuntura política enormement favorable a Espanya i fa dotze mesos encara no ho semblava. I sense deixar de sentir-nos i de ser solidaris amb els altres pobles d'Espanya. Ho demanaré i, al mateix temps, oferiré lleialtat per construir, junts, el gran futur que tenim al davant. Moltes gràcies. 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1749 Title A name given to the resource Conferència del president de la Generalitat a l'Assemblea anual de la fundació empreses de l'Institut Químic de Sarrià "Governar la Catalunya del Coneixement" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut Químic de Sarrià. Barcelona Subject The topic of the resource Competitivitat Estatuts Economia Infraestructures Recerca i Desenvolupament Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/268/20060503.pdf ca06142c257a874973f66f2fcaefd8af PDF Text Text Intervenció del president a la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat Senado. Madrid | 03/05/2006 Mi presencia e intervención en el inicio de este debate en la Comisión General de las Comunidades Autónomas es una ocasión para hacer oír la voz institucional de la Generalitat de Catalunya sobre la propuesta de reforma del Estatuto de Autonomía de Catalunya. Mi objetivo no es proceder hoy a una presentación o defensa exhaustiva de la reforma propuesta. Este cometido ha sido y está siendo llevado a cabo, con máxima eficacia y dignidad, por los representantes del Parlament de Catalunya y de los grupos del Senado que dan su apoyo a la propuesta de nuevo Estatuto. Me corresponde a mi exponer el sentido político e institucional de la reforma del Estatuto de Catalunya. Para ello creo de utilidad retomar el hilo de mis intervenciones en el debate sobre el estado de las autonomías celebrado en esta misma comisión, el pasado mes de noviembre. Voy a hacerlo utilizando para ello mi propia lengua y una de las dos que, por fin, reconoce por igual la propuesta de Estatut que se está debatiendo. Vull creure que tots els qui participarem en aquest debat compartim una convicció: Que alimentar tòpics, recels i prejudicis que ens distancien, no és cap contribució a la convivència entre els pobles d'aquest gran país que és Espanya. La nostra és una proposta positiva, afirmativa. No està pensada per anar contra ningú. No és contra ningú, és a favor. Per això em dol especialment que s'hagin volgut deformar, algunes vegades, les intencions i els continguts de la nostra reforma estatutària. L'Estatut actual, vigent des del 1979, ha fet un gran servei a Catalunya. Ha fet possible el període més llarg i estable d'autogovern de tota la nostra història contemporània. Gairebé diria de tota la nostra història. Durant aquesta etapa s'ha afermat la nostra identitat, s'han consolidat les nostres institucions, s'ha disposat de competències i recursos per governar-nos. I durant aquesta etapa també s'han afermat i forjat, reconeguem-ho, les diverses identitats dels pobles d'Espanya en un marc comú definit per la Constitució de 1978. Però en 25 anys d'experiència també hem pogut constatar altres coses, les limitacions de l'Estatut vigent: el respecte a la nostra singularitat política i cultural ha estat insuficient; les nostres competències s'han vist sovint retallades per una legislació estatal invasiva; i el finançament s'ha revelat francament insatisfactori. Si a aquestes limitacions hi afegim l'aparició de noves realitats socials i de noves sensibilitats ciutadanes és fàcilment comprensible que una gran majoria dels representants polítics de la ciutadania catalana es plantegessin la necessitat de renovar i de millorar el nostre autogovern, com així han fet. En consonància amb aquesta necessitat, la reforma estatutària que ara s'està tramitant al Senat està orientada a obtenir: - Un millor reconeixement de la singularitat nacional de Catalunya Una definició precisa dels drets i dels deures de la ciutadania catalana Una ampliació de la capacitat d'actuació de la Generalitat Un finançament més just i equitatiu Dit això, crec que puc afirmar que la proposta de reforma estatutària que ha arribat al Senat 1 �satisfà apropiadament la doble exigència de millorar l'autogovern de Catalunya i d'adequar-se a l'interès general. Per entendre-ho en quatre formulacions bàsiques: 1. El nou Estatut d'Autonomia de Catalunya és una afirmació positiva de la nostra realitat nacional en el marc constitucional. Segurament si hagués dit aquestes paraules fa uns mesos, les hauria dit tenint la impressió que xocava a l'esperit d'aquesta cambra més del que avui ho farà. Perquè, d'alguna manera, l'Estatut de Catalunya ha obert el camí per a l'afirmació de les realitats identitàries del conjunt dels pobles d'Espanya i ens n'alegrem. 2. El nou Estatut amplia i reforça el nostre autogovern, que és una qüestió diferent. 3. El nou Estatut és una eina al servei dels ciutadans, que és la qüestió més important. 4. El nou Estatut no està pensat per donar l'esquena a Espanya, no està pensat per donar l'esquena a ningú. Podríem dir que els redactors de l'Estatut han treballat des d'una visió de l'Estat autonòmic que pretén desenvolupar totes les seves potencialitats. Una visió guiada per la idea que les Comunitats Autònomes són Estat -són, com deia fa un moment, Estat espanyol. I que les relacions entre el poder central i el poder autonòmic han de basar-se en la confiança constitucional i en el respecte als sentiments. Som el que som, i amb aquest Estatut, les Corts espanyoles reconeixen el que els diu el Parlament de Catalunya: que ens sentim i som una nació. Tot dit en el marc de la confiança federal, el que és típic en les nacions, en els Estats que tenen aquest caràcter plural. Podríem dir que els redactors de l'Estatut han treballat des d'una visió de l'Estat autonòmic que pretén desenvolupar totes les seves possibilitats. Que som una nació va ser un clam una vegada corejat per cent mil persones, una altra per un milió. És a dir: un clamor. Me gustaría preguntarme: ¿Ganaría algo España negándose a reconocer ese clamor? Perdería. Perdería el sentido de la realidad y perdería el respeto de millones de catalanes. ¿Gana algo España? Gana. Gana en estabilidad, gana en realismo y apuesta por la fórmula que mejor puede garantizar su continuidad y su progreso como realidad plural. En segon lloc, la reforma de l'Estatut pretén ampliar i reforçar l'autogovern de Catalunya: les seves institucions, les seves competències i els seus recursos. Aquest ha estat el motor de la reforma i l'eix central del nou text. D'aquesta manera, contribuirem a reduir l'exagerada conflictivitat entre Govern central i Generalitat, fenomen que ha posat de manifest els problemes de l'anterior Estatut, a l'hora de delimitar la distribució competencial entre administracions. L'excessiu reclam al Tribunal Constitucional com a àrbitre de competències ha estat una disfunció insostenible del procés autonòmic. Doncs bé, ara hi posarem remei. 1. En tercer lloc -i el més decisiu, des del punt de vista de la percepció del poble-, la reforma de l'Estatut es fa al servei dels ciutadans i de les ciutadanes de Catalunya, que veuen els seus drets precisats i garantits. Si no fos així, de res hauria valgut. És per tant un Estatut dels drets i deures dels ciutadans 2 �La reforma de l'Estatut obliga els poders públics a realitzar polítiques al servei de les persones perquè aquest és un Estatut no intervencionista. No està animat per un ànim intervencionista, sinó per l'ànim de crear una societat en la qual les persones tinguin més possibilitats d'expressar i d'obtenir el que són els seus objectius humans. L'Estatut -en el marc dels drets constitucionals- incorpora drets sobrevinguts i reconeguts a través de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea de l'any 2000, posterior al nostre Estatut. Així, protegeix els drets de les persones que pertanyen als col·lectius socials més vulnerables: la infància, la joventut, la gent gran i les persones dependents. És el que en altres ocasions he identificat com les edats fràgils de la vida: - la infantesa (quan la persona necessita tota l'atenció de la família); - l'adolescència i la joventut (quan la persona s'està formant decisivament i quan ha d'emprendre el camí de l'emancipació) - i l'anomenada 3a edat (quan la persona corre més risc de ser dependent i més necessita el suport de la pròpia societat). En l'àmbit lingüístic l'Estatut estableix el principi de no-discriminació per l'ús de qualsevol de les dues llengües oficials. En conclusió, l'Estatut vol configurar el model de societat corresponent als drets humans del segle XXI. És, en definitiva, l'Estatut de les persones, que viuen en el món d'avui. La qualitat de vida dels ciutadans esdevé el criteri fonamental dels continguts de l'Estatut. 4. Finalment, l'Estatut proposa fórmules noves que seran d'utilitat -creiem- per al conjunt de l'Estat de les autonomies. Catalunya té apresa una lliçó de la història: l'avenç de la llibertat de Catalunya sempre ha estat associat al progrés de la democràcia a Espanya. En aquest sentit, hem fet aquest Estatut, hem proposat aquest Estatut i el proposem també a la seva consideració. El finançament que proposa l'Estatut, que quedi clar, vol donar resposta a dues qüestions de fons: com ser nosaltres mateixos, és a dir, com tenir una autèntica capacitat d'autogovern per oferir a les persones una societat amiga, pròspera i millor. I, a la vegada, com formar part d'Espanya, en peu d'igualtat, i és més amb voluntat de jugar-hi un paper actiu, que consti. Per tant, és un finançament que reconeix les necessitats no resoltes durant molt de temps, i que al mateix temps no suposa cap erosió al sistema de solidaritat que garanteix l'Estat. El fa més fort en la mesura que el fa més transparent. Si ara preguntéssim a algun dels ciutadans de Catalunya o de la resta de les comunitats autònomes d'Espanya quin és el principi que regeix la solidaritat que hi ha hagut fins ara, ho tindrien molt difícil de contestar i, nosaltres, molt difícil per entendre. La veritat és que no hi ha hagut normes clares i senzilles, que la gent pugui entendre, i ara estem en camí d'oferir-les. És un finançament que reconeix necessitats no resoltes durant molt de temps i que especifica les normes de la solidaritat. Les normes són dues: - la igualtat de serveis bàsics amb un esforç fiscal relatiu similar . Això és el que diu l'Estatut i quan ho diu , el que està posant sobre la taula és un principi que jo crec que podrà tenir validesa en general, a l'Estat de les Autonomies. Igualtat de serveis bàsics, o serveis bàsics d'un nivell de qualitat similar per un esforç fiscal relatiu similar 3 �- i la destinació, per part de l'Estat, del 18,8 % de la inversió total, la mateixa proporció que representa el PIB de Catalunya respecte del conjunt d'Espanya, en un període de 7 anys, que és l'equivalent al període garantit per l'actual finançament europeu. Més enllà, probablement, el Govern espanyol no hauria pogut garantir que estaria en condicions de subvenir els desitjos i les necessitats de Catalunya en aquesta quantia. Els voldria resumir en vuit punts quins són els canvis que es produiran en la relació entre ciutadans i Govern, perquè és la millor manera d'entendre el sentit de l'Estatut: 1. Des del punt de vista dels efectes sobre la ciutadania. L'oferta d'habitatge de protecció oficial serà més àgil i més abundant. Tenim amb l'Estatut més autoritat per tenir sòl. Millor adequació dels mòduls als preus de mercat. Moltes més possibilitats de participació del sector privat i del cooperatiu en la construcció, venda i/o lloguer d'habitatges protegits. Per tant, un mercat lliure, més transparent, i menys condicionat a comportaments especulatius. 2. Els ciutadans de Catalunya podran exigir a la seva administració un major respecte als drets personals i de convivència. S'estableix la no-discriminació per gènere, la igualtat real, amb independència de l'opció sexual, la llibertat religiosa, la protecció enfront de la violència de gènere i el restabliment del codi civil català que acabem de compilar i d'actualitzar. 3. La plena responsabilitat sobre la salut, sobre el sistema educatiu i sobre les polítiques d'atenció a les persones, salvant els aspectes regulats amb caràcter bàsic, faran de la Generalitat l'autèntic Govern de referència. El Govern. Per la majoria dels ciutadans, el Govern de la Generalitat serà percebut com el referent governamental. S'haurà acabat la coartada exculpatòria tradicional. És que a Madrid no ens en donen, és que no ens permeten, és que ens obliguen; no hi haurà tant Madrid, serà el Govern el responsable. La suma ben gestionada de la nova definició de competències i el model de finançament que s'hi apunta, tindrà un efecte positiu multiplicador pels ciutadans. 4. Hem de decidir qüestions tan senzilles com aquestes: quantes beques escolars cal dotar? I a la Universitat? Podrem decidir-ho en millors condicions també a partir dels mínims de garantia a tot Espanya. Podrem decidir imports, modalitats, límits, col·lectius, etc. 5. Per fi podrem combatre els efectes perversos sobre la població ja resident, en termes de serveis públics garantits i ajudes específiques per als menys dotats, derivats de l'arribada massiva de nous ciutadans, que desequilibra els pressupostos socials i altera dintells d'entrada en els sistemes de protecció. 6. La immigració que ens enriqueix també ens exigeix. Per respecte als nouvinguts i al seu dret, però també per reconeixement dels drets ben guanyats per les generacions de ciutadans que han permès el nostre país de fer un salt enorme de progrés i justícia social, ara no podem deixar que aquesta justícia i aquest progrés vagin enrere en les noves circumstàncies d'allau immigratòria. I no hi anirem. 7. A Catalunya tenim un sistema educatiu amb un alt percentatge d'oferta privada; oferta privada sostinguda amb fons públics, els centres concertats. Ara sí, per fi, estarem en condicions d'optar a un sistema educatiu equiparable als millors d'Europa, comptant amb els esforços, la innovació i la qualitat que amb aquesta xarxa única, però diversa, amb personalitats respectades i ben dotades, es podran desenvolupar. 8. El salt endavant més evident, ja que partim de quasi zero, ha de ser de les prestacions universals de caràcter social per a determinats col.lectius, per mitjà de polítiques de servei a les famílies, infància, discapacitats, gent gran, emancipació dels joves, etc. Les polítiques inclusives, contra tota discriminació o no integració, seran marca de la casa a Catalunya. Senyories, El passat mes de novembre, vaig demanar respecte pel procés que, amb lleialtat constitucional i rigor procedimental, havien iniciat mesos abans a les institucions catalanes. Probablement serà necessari el pas del temps per fer una valoració més justa i més desapassionada del salt que estem a punt de fer i de la voluntat i el compromís dels seus impulsors. 4 �Estic convençut que tot l'esforç haurà valgut la pena. I que amb el temps tot Espanya entendrà que la proposta de Catalunya ha estat feta des del respecte i des de la convicció que l'autogovern i la proximitat és el millor principi en política i que la lleialtat ha de ser sempre el primer principi. La mateixa lleialtat amb què avui he parlat davant de vostès de la proposta de reforma de l'Estatut de Catalunya Muchas gracias señor Presidente, Muchas gracias señorías. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1750 Title A name given to the resource Intervenció del president a la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senado. Madrid Subject The topic of the resource Autogovern Balança fiscal Catalanisme Estatuts Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/269/20060504.pdf e7bee23910e93f8a29923b9b53f1e6f4 PDF Text Text Acte de rememoració dels 75 anys de la proclamació de la II República Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona | 04/05/2006 Conseller primer, conselleres, consellers, estimats amics, A molts catalans i catalanes la memòria de la Segona República ens ha arribat a través de la transmissió de la vivència que en van tenir les nostres famílies. Així, la nostra memòria col·lectiva de la República està conformada per un teixit divers, i a voltes fins i tot contradictori, de milions de vivències. Per això la República ha perviscut molt més enllà de les seves vicissituds històriques en la consciència de molts ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Per això, i malgrat això, d'aquesta manera. Aquesta presència viva de la República té més a veure amb uns valors i unes determinades actituds que amb un ideal polític rígidament definit. El llarg parèntesi de la dictadura no va aconseguir trencar una continuïtat natural i subterrània entre l'experiència republicana i la Catalunya democràtica d'avui. Una continuïtat subratllada per l'episodi històric del restabliment de la Generalitat amb el retorn del president Josep Tarradellas i la seva famosa trobada amb el president Suárez i el rei d'Espanya l'any 1977. M'identifico amb uns mots recents sobre la memòria històrica del gran periodista Jean Daniel. Diu: "No sóc precisament un entusiasta de les commemoracions. Prefereixo veure el passat retornar, sense que un ritus el convoqui". Això és el que va passar aquí. Les commemoracions, quan hi són, han de trobar el punt just entre el deure cívic de la memòria i el rigor de la història. L'altre dia, repassant el llibre gràfic de l'Ainaud sobre la República, hi pensava. No podem instal·lar-nos en la nostàlgia de la Catalunya i de l'Espanya que no van poder ser. No podem quedar-nos aquí, hi hem de tornar i l'hem de veure i l'hem de conèixer, i ens emociona veure-ho, però no ens hi podem quedar. Ens queda un exigent exercici de ciutadania. Un exercici pel qual el deure cívic de la memòria no pot ser ni un record a conveniència, ni un relat de part, ni una ficció consoladora. El ple sentit cívic i integrador de la memòria històrica ens impedeix que aquesta sigui només selectiva. I, encara més, ens obliga a superar els greuges antics i a aprendre dels fracassos dels nostres avantpassats, tant o més que dels seus encerts i del seu heroisme. El que importa és que els valors fundacionals de la República són també els valors fundacionals de la nostra democràcia: llibertat, justícia, justícia social, autogovern. Els valors democràtics, com ens recorda l'amic González Casanova, no estan fets només per estar inscrits en els textos constitucionals i estatutaris. No: els valors democràtics estan fets per ser norma de conducta diària dels polítics i ferment d'una ciutadania activa. Amb el nou Estatut, Catalunya és a les portes d'obrir una nova etapa del seu autogovern. I ho fa incorporant plenament el llegat espiritual republicà, no fórem on som si no l'haguéssim tingut. I ho dic en el sentit que posa els ciutadans al davant i per damunt de les institucions. De tots nosaltres depèn fer realitat una societat de ciutadans i de ciutadanes lliures, amb uns drets i uns deures reconeguts i garantits com mai ho han estat fins ara. El nostre millor homenatge a la memòria de la Segona República serà esdevenir una societat en la qual la ciutadania i els poders democràtics responguin a la màxima: a més drets i llibertats, més responsabilitats. Tot això, sent cert, Catalunya no vol avui que la prudència esdevingui costum que impedeixi l'ambició. Ja han passat prou anys. Avui ens proclamem hereus de la República, és una herència pesant, no és unidimensional, no és òbvia, no és solament òbvia, però és nostra. Tan nostra com la perseverança i la moderació que el Partit Socialista Unificat de Catalunya, el Moviment Socialista 1 �de Catalunya, l'Esquerra Republicana, la Unió Democràtica, van practicar des del 39 fins fa ben poc. Ara sí que ho hem de dir. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1751 Title A name given to the resource Acte de rememoració dels 75 anys de la proclamació de la II República Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Teatre Nacional de Catalunya Subject The topic of the resource Commemoracions Història Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/270/20060507.pdf a9e874ea3de5eab428db966edd3ae8db PDF Text Text Clausura del Congrés del Món Rural Palau de Congressos de Catalunya | 07/05/2006 Veig cares amigues. Bé, no totes, no tinc el plaer de conèixer-vos a tots i a totes, però veig cares amigues. D'ençà que, fins i tot abans, bastant abans, d'arribar i de formar govern a Catalunya vaig tenir ocasió de conèixer Catalunya endins, una realitat que per a mi, fins aquell moment, ho haig de reconèixer, m'era desconeguda, més enllà dels llibres i del que havia après per lletra impresa. I vaig conèixer unes persones, una gent, arran d'un incendi que va haver-hi a Castelltallat, que hi vaig anar. Vaig conèixer unes famílies i aquestes famílies me'n van presentar unes altres, aquests altres que em van presentar uns amics i aquests amics, unes amigues a Tàrrega, per tot. I vaig començar a entendre l'esperit del camp de Catalunya. Cert que el camp de Catalunya no és només allò, que és potser el cor del camp de Catalunya, però no solament allò és el camp de Catalunya, hi ha una gran diversitat. Però en aquelles persones, algunes de les quals són aquí i m'agrada retrobar-les, jo crec que s'hi resumeix d'una manera molt clara, molt definitiva, molt positiva, molt proactiva, molt de mirem cap endavant i no solament cap endarrere, el que és la realitat de la gent del camp aquí. Mireu, nosaltres els governs, jo crec que no havien entès el camp. I no seré jo qui digui que ara l'hem entès i abans no, perquè entendre el camp vol dir entendre'l cada dia i entendre'l en les seves circumstàncies canviants. Jo quasi diria conseller que de la teva conselleria n'hauríem de dir, segurament, d'Agricultura, a més de Ramaderia i Pesca, també de l'Agroindústria i que, per tant, un bocinet del que és la indústria ens l'hauríem de menjar en aquesta conselleria, perquè si no no tindrem el concepte des del punt vista de pràctic de les coses que s'han de fer, des del punt de vista de les polítiques que s'han de tirar endavant, no tindríem la denominació que cal perquè l'Agricultura i el camp de Catalunya vagin bé i vagin endavant. Però és clar, no és només de canvis de nom que vivim. Sinó que, aquests canvis de nom, aquests canvis d'orientació general jo crec han d'anar acompanyant una nova pràctica. Benvolguts amigues i amics, avui arribem al final del principi d'una aventura extraordinària per al nostre país. Heu vingut a parlar del món rural a Barcelona, a la capital, i ho fem avui, a poques setmanes d'una cita cabdal per al futur d'aquest país, per al futur de Catalunya, quan els ciutadans seran cridats a decidir sobre el nou Estatut, pels volts de la meitat del mes de juny. Una cita que, malgrat tots els avatars del procés, malgrat la incomprensible actitud dels seus detractors, estic convençut que el nostre poble resoldrà amb una gran i una positiva afirmació com a país. Tindrem Estatut. No només tindrem Estatut. Tindrem un gran Estatut. La setmana que ve convocaré el referèndum que ha d'obrir la segona etapa de la governació d'aquest país. Diguem-ho clarament, aquest país ha viscut els millors trenta anys de la seva vida moderna, segurament, perquè n'hi va haver d'altres de bons moments, però van durar poc o van ser incomplets o van ser complets en el camp de la cultura i de l'economia, però no en el de la política. Ara, hem tingut per primer cop en la història moderna, més d'un quart de segle de democràcia i d'autonomia. Però, si ens quedéssim aquí, amb la satisfacció del que hem aconseguit, i no tracéssim projectes de futur, estaríem traint l'esperança i les possibilitats reals del nostre poble. Estem, doncs, en un procés, jo crec, no només en el vostre sector, en tots els sectors, en tots els racons de Catalunya, en un moment realment decisiu. No solament pel judici que fem del present que tenim, sinó també del que ha de venir. Vagi per endavant, repeteixo la meva felicitació per la feina feta, per tots i totes en aquest congrés. Tothom que hi ha volgut participar, hi ha pogut participar i hi participa i de la pluralitat de la vostra participació se'n deriva la garantia de la realitat de les vostres pretensions. Ara començarà una etapa tant o més important que la que avui tanquem: la de l'aplicació efectiva dels criteris i conclusions a les quals el congrés ha arribat. 1 �Confio, en aquest sentit, que el paper que la Fundació Congrés del Món Rural tindrà, d'ara endavant, la possibilitat de desenvolupar les propostes que aquí heu aprovat. El Rural'06 haurà estat la punta de llança del canvi de paradigma en aquesta Catalunya dels territoris menys densos, diguem-ho així, perquè és la definició millor del que és el camp. Un canvi de xip impulsat pel fins fa poc estimat conseller Antoni Siurana, a qui vull agrair molt especialment el seu impuls, la seva bonhomia, el seu caràcter i la seva aposta per la modernització del sector agroalimentari català. L'Antoni és aquí, li dono les gràcies des de lluny i crec que ningú se sorprendrà si us demano per a ell un fort aplaudiment en aquest moment. No ho tenia fàcil, l'Antoni. Va haver d'afrontar des de l'inici les vicissituds que han marcat l'agricultura catalana en els darrers anys: massa exposada, excessivament propensa a patir el mal comportament dels mercats. Però tenia clar l'objectiu: el món rural necessitava un salt endavant en productivitat i en vertebració. Siurana en deia "retornar al món rural i a la seva gent el prestigi que es mereixen". I aquest ha estat l'esperit del Congrés del Món Rural. Ara, el conseller Jordi William Carnes, que ha viscut en primera línia l'impuls i gestació del congrés, sabrà entendre'n les conclusions i orientar la política del DARP en aquest sentit, el conec molt bé. Entre d'altres raons, perquè tots aquests passejos que he començat dient que havia fet pel camp de Catalunya els vaig fer amb ell. I en bona mesura, gràcies a ell. Durant aquest Congrés heu parlat del que passa al Món Rural. I s'han pogut posar en relleu virtuts i s'han pogut posar en relleu problemes que defineixen la nostra situació de partida. I la nostra posició és bona. Catalunya, diguem-ho clarament, és una potència agroalimentària. I quan dic que és una potència agroalimentària heu d'entendre dues coses. Una, que ho és en comparació amb altres, i que ho és internament com a definició d'ella mateixa en comparació amb altres sectors. Cosa que de vegades s'oblida. Catalunya és una potència agroalimentària i aquest ser-ho, la defineix. No és solament una cosa que també té, és una de les coses importants que té. En un doble sentit. És una potència present per les seves capacitats reals en els sectors més potents, agricultura i pesca, porcí, olivarer, fruiter, en producció, en inversió, en comerç, en tot el que hi està relacionat. I també en el sentit de futur, pel seu potencial de desenvolupament agroalimentari, del qual en tenim mostres exemplars. Cal començar, doncs, per posar en relleu el valor econòmic i el valor social del camp català. El pes de la seva aportació al gruix de la nostra economia és prou evident, segur que n'heu parlat a bastament aquest dies. Aporta el 15% de la facturació total de la indústria catalana; consumeix, per a la seva transformació, entre el 60 i el 70% de les produccions primàries agràries i pesqueres catalanes; representa un 20% de la població i és responsable de la gestió del 80% del territori català, dels seus recursos bàsics més valuosos. Sempre he dit, i els que em coneixen ho saben, que l'agroalimentari és un dels tres sectors punta de Catalunya. I quan dic sectors no em refereixo al camp, dic de Catalunya, de l'economia catalana. Ho ha de ser, tenim les capacitats des del punt de vista de la formació, del tarannà, i des del punt de vista material, per ser-ho. Això són més que xifres. Això és una realitat molt contundent que distingeix una bona colla de tòpics sobre el que ha estat i és el món rural a Catalunya. Li hem de donar valor Catalunya endins. No hem de témer el fet que durant anys s'ha produït un retrocés en la participació del sector agrari en el conjunt de l'economia, perquè avui el flux ja no és del camp a la ciutat. El món agrícola retrocedeix, però el món rural es manté, es transforma. Món agrícola i món rural no són ben bé la mateixa cosa, però estan vinculats indissolublement. Sense agricultura, sense agricultors, sense ramaders, no es podria sostenir la preservació del territori. Com deia Joan Caball aquesta mateixa setmana, si no m'erro, l'espai agrari ha de deixar de ser un territori residual i la població activa agrària ha de tenir garantida la seva presència arreu del territori. 2 �Un món rural pròsper requereix indubtablement una agricultura viva. Però també que se li doni valor de cara enfora. Les dades ens continuen mostrant un distanciament massa ampli entre món rural i món urbà. El conseller ens ho explicava l'altre dia, encara hi ha massa gent que pensa que cal protegir el territori a costa dels pagesos. Però em penso que ha de ser ben bé al contrari, perquè no hi ha territori més desprotegit que aquell on no hi ha qui el treballi, se l'estimi, el senti i se'l faci seu. Per això és tan important -com he dit- cloure a Barcelona, un congrés que ha impulsat una conselleria que ha fixat la seva seu a Lleida. Aquest és el missatge: les decisions s'han de prendre sobre i des del territori, i, tanmateix, el món rural també s'ha d'explicar sobre i des del món urbà. És el diàleg rural-urbà, que ja he reclamat altres vegades, i té exemples fantàstics com, per exemple, l'experiència d'agricultors i ramaders amb cuiners, buscant l'excel·lència dels productes bàsics de la nostra gastronomia. Tothom ha de prescindir de prejudicis en aquesta matèria, per això, el Govern de la Generalitat treballa per fer realitat la Catalunya en xarxa on tothom tingui els mateixos drets i deures cívics, visqui on visqui. Aquest esforç s'ha de fer a través del pacte territorial. Un pacte que esdevingui la base de legitimitat social per enfortir les iniciatives rurals i que doni suport als serveis que el món rural produeix. Hem de creure i hem de fer creure en el futur de la Catalunya rural, perquè en bona mesura és el futur del país i perquè en bona mesura el seu futur depèn del fet que convencem d'aquestes possibilitats. Per això, d'aquest congrés tots n'esperem solucions i respostes estratègiques per al futur d'un sector, de la població i de l'economia, molt importants en el nostre país, per avançar en la professionalització del món rural. Què vol dir? Vol dir formació, vol dir productivitat i vol dir innovació. Avui ja no n'hi ha prou amb l'aprenentatge de l'ofici en el sentit tradicional, en el de la transmissió de pares a fills d'allò que els nostres pares aprengueren dels seus. No n'hi ha prou. Avui cal formació, cal prendre risc, calen estratègies compartides. I cal, en el nostre món rural, canviar de model productiu. Aquest és el repte, canviar de fórmula per trobar-ne una de realment eficaç. I només n'hi ha una de realment eficaç, que és l'excel·lència en la producció. El compromís per l'excel·lència del camp català crec que ha de ser el vostre objectiu, el nostre objectiu. Mireu, no es tracta de si al sector agroalimentari rural català li convé un canvi o no, el dilema és un altre: o fem nosaltres els objectius i les estratègies a la transformació que estem experimentant o ens les faran. I vindran de l'exterior. Ja sabem què és millor i què és pitjor, i no parlo només de l'agricultura i la de la ramaderia, evidentment, ja ho sabeu. Aquest congrés, però, ha servit per posar en evidència que la vida del món rural no és solament la vida de la pagesia, que hi ha tot un altre món vinculat a l'agroturisme, la natura i la cultura emergent a Catalunya i que ha de ser un dels grans aliats de l'agroindústria, de màxima qualitat en la recerca de l'excel·lència de la qual parlàvem. Un exemple d'això és el dels Rovira de Sagàs. Se'ls va cremar la fàbrica l'any 94. Podem dir que ho van perdre gairebé tot. Només els van quedar les pedres. Però van creure en un projecte, van lluitar i avui són un model d'excel·lència en la combinació de productes de qualitat i cuina de màxim nivell. Si creieu en vosaltres mateixos, aquesta és la norma, aquesta és la fórmula, si creieu en vosaltres mateixos, la gent creurà en vosaltres, i si no, no, com deia aquell. I el govern estarà al vostre costat, si vosaltres creieu en vosaltres mateixos, fent el màxim esforç pressupostari possible, per part del govern, per complementar la vostra acció. Però cal que siguem realistes, cal que acceptem que a base de nostàlgies no trobarem el desllorigador, perquè és clar que hem de saber defensar el que és nostre, però no perquè sigui 3 �nostre solament, que també, sinó perquè és excel·lent que puguem dir que ens l'estimem perquè és el millor. Per tot això hauran de servir les conclusions del congrés i per això caldria seguir, per descomptat, més enllà del congrés, el debat, per donar, per donar un veritable contingut al principi de sostenibilitat, per enfortir el teixit social rural, per estimular una administració més eficaç i més àgil en la seva actuació respecte a les necessitats del món rural. Tota la feina feta durant aquest any, jo crec que ha estat una oportunitat magnífica per generar complicitats i permetre la concertació entre tots els actors implicats. I com a president de la Generalitat, us ben asseguro que em tindreu al vostre costat de la mateixa manera que jo compto amb tots vosaltres, cadascú des del seu lloc, amb exigència i amb complicitat, per tornar a sentir que aquest país, que aquesta terra, camina. Aquests reptes no són exclusius del món rural, sinó que afecten el conjunt de Catalunya. I, com us deia en començar, en les properes setmanes afrontem un primer pas decisiu. No ho dubteu. El futur del món rural, el futur de Catalunya sencera, passa per un Estatut que estigui al nivell dels reptes que ens hem marcat. L'Estatut no ho resol tot, no ho preveu tot, afortunadament. Però sense l'Estatut, poc podríem fer, el que podem fer realment, que és molt més del que hem fet fins ara. I el nou Estatut serà bo per al Món Rural. L'horitzó que tindrem davant nostre serà més ample amb el nou Estatut que no pas amb el vell. Això és evident, molt més ample. Necessitem aquest Estatut per aplicar definitivament una política agrorural pròpia, amb mitjans, a l'alçada de les ambicions i conclusions d'aquest congrés. I quan dic mitjans dic mitjans, tots entenem el que vull dir. És enormement important tenir les idees clares, però també tenir els recursos per posar-les en pràctica. I Catalunya no els ha tingut. Penseu que amb l'Estatut passarem d'un finançament que no se sabia mai si era prou o no. És a dir, se sabia que no era prou, però no se sabia a quina fórmula responia, a un que diu que per Catalunya i per tot Espanya, perquè això serà llei per a tot Espanya, s'han de rebre uns serveis de qualitat igual per un esforç fiscal relatiu igual. Aquest és el principi de solidaritat que Catalunya ha acceptat i ha imposat, d'alguna manera. Que és molt lluny de la realitat actual. I penseu que amb tot això ens n'anem a unes inversions del 18'8% en els propers 7 anys, que és la fase previsible de finançament europeu, més enllà l'Estat espanyol no es podia comprometre, el qual representa un increment del 50% de les inversions de l'Estat a Catalunya respecte de la que teníem fins ara, que era el 12%. Tenint un 18'8% de la renda nacional, teníem un 12% de les inversions. I, per tant, 6 punts més, un 50% més. Un increment formidable del que és la inversió de l'Estat. Per això, quan es diu i l'Estatut en què queda? L'Estatut queda en què els recursos són més grans i les competències per utilitzar aquests recursos també. Demanem més diners i més llibertat per gastar-los. Diguem-ho així. Des del punt de vista dels interessos materials, ja no parlo dels conceptes de la nació, la nacionalitat, etc. perquè ja sabem que amb això hi ha tanta gent que s'esvera a favor com en contra. I això és la definició neta i clara de Catalunya com a nació, corresponent al concepte de nacionalitat de la Constitució espanyola. El nou Estatut serà bo per a tots, però també per al món rural. I l'horitzó que tindrem davant serà evidentment més ample. Necessitem l'Estatut per aplicar definitivament una política agrorural pròpia, com he dit, a l'altura de les nostres ambicions i que complementi i reforci les accions de la nova PAC davant dels reptes d'una agricultura progressivament més globalitzada. Podem rebutjar obtenir més finançament? Més competències? Més capacitat de decisió? Ningú no ho entendria. Ningú no entendrà que avui es demani el NO a un Estatut que ens dóna més finançament i demà ens reclamin més diners per al món rural. Seria un contrasentit. 4 �No crec en la resignació ni la renúncia com a actituds vàlides per construir el nostre futur. Seria una irresponsabilitat provocar de nou la frustració del nostre país en un moment on ens ho estem jugant, si no tot, molt, quasi tot. Som en el principi d'una nova era per al món rural a Catalunya i en el principi d'una nova era per Catalunya. Amb les conclusions del congrés, d'aquest congrés, i amb l'avenç del nou Estatut, disposem dels instruments imprescindibles per fer el salt endavant. Confio en vostès, confio en vosaltres, en la vostra responsabilitat i en la vostra energia. No ens posem límits, no ens hem de posar límits a la nostra ambició. Endavant. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1752 Title A name given to the resource Clausura del Congrés del Món Rural Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos de Catalunya Subject The topic of the resource Agricultura Comerç Congressos Estatuts Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/271/20060508.pdf 947c2e12c648a9f82e2dbb7f6d1db9e3 PDF Text Text Compareixença del president davant la Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local Parlament de Catalunya | 08/05/2006 Comparec aquesta tarda davant aquesta Comissió, la Comissió primera del Parlament, a petició pròpia per tal de donar compliment al tràmit preceptiu d'informar-los de la recent remodelació governamental. Tots vostès saben que el dia 20 d'abril, i en ús de les meves atribucions de direcció i de coordinació del Govern, vaig signar els decrets de cessament i de nomenament de 6 consellers del Govern de Catalunya, 6 i 6. Els canvis han afectat al titular del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, el senyor Jordi William Carnes i Ayats, que substitueix al senyor Antoni Siurana i Zaragoza; el titular del Departament de Cultura, el senyor Ferran Mascarell i Canalda, substitueix la senyora Caterina Mieres i Barceló; a la conselleria de Governació i Administracions Públiques el senyor Xavier Vendrell i Segura substitueix el senyor Joan Carretero i Grau; a la conselleria de Medi Ambient i Habitatge, on el senyor Francesc Baltasar i Albesa substitueix el senyor Salvador Milà i Solsona; i al Departament de Treball i Indústria, on el senyor Jordi Valls i Riera substitueix el senyor Josep Maria Rañé i Blasco; i encara el Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, on el senyor Manel Balcells i Díaz substitueix el senyor Carles Solà i Ferrando. Hi ha hagut canvi en 6 conselleries de 16 i, per tant, doncs, una mica més d'un terç del Govern. vaig decidir ara fa quinze dies la remodelació del Govern sense esperar a l'acabament del procés estatutari, previst al mes de juny amb el Referèndum sobre la reforma de l'Estatut. Entenc que és una manera de guanyar temps per tal que el Govern iniciï les seva segona fase en la legislatura immediatament després del Referèndum estatutari sense l'impàs que es produeix després de tot canvi de Govern. D'altra banda, respecte als consellers i les conselleres sortints, està més ben servit escurçar en el període d'especulacions, que indefectiblement es produeix en aquests casos, més que no pas al contrari. He expressat i tinc un respecte absolut per a tots i cadascun dels consellers i les conselleres sortints, han fet correctament la seva feina, no hi ha hagut errors importants, a part del que es pugui relacionar amb les dificultats derivades per tots els membres del Govern d'haver constituït un Govern de coalició de tres partits, després de quasi un quart de segle de governs d'un sol color polític. Com a testimoni de la meva consideració i respecte als consellers sortints vull reiterar les meves paraules en l'acte de presa de possessió dels nous consellers en el que vaig assenyalar algunes de les realitzacions de les quals poden sentir-se ben orgullosos. El conseller Antoni Siurana ha aconseguit arrencar definitivament el canal Segarra-Garrigues, a l’haver-se aprovat la licitació del primer tram, que permetrà tenir les primeres terres de regadiu l'any 2007; era una assignatura pendent molt difícil d'encetar. També Antoni Siurana ha tingut l'honor de ser el primer conseller de la Generalitat a ser present i intervenir en les reunions del Consell de Ministres de la Unió Europea representant Catalunya i l'Estat. Finalment és obligat citar la gran iniciativa del Congrés del Món Rural, que tot just acabem de celebrar aquest cap de setmana. La consellera Caterina Mieres. La consellera Mieres ens ha dut els papers reclamats per la Comissió de la Dignitat i ha solucionat el delicat conflicte de l'art sacre de la Franja. També ha aconseguit una projecció exterior de la cultura catalana com mai no havíem tingut, a Guadalajara l'any 2004, i ha preparat amb encert la gran cita de Frankfurt 2007. Ha impulsat el Pla de xoc d'infraestructures culturals i el Pla de biblioteques, que preveu construir 79 biblioteques noves. I, finalment, ha donat les passes preparatòries per a la constitució del Consell de la Cultura i les Arts. El conseller Joan Carretero ha defensat amb encert l'increment sensible dels recursos destinats als municipis, tant la dotació del Pla únic d'obres i serveis, 445 milions d'euros entre 2004 i 2007, com els recursos disponibles per al Fons de cooperació local d'acord amb la Diputació de Barcelona així com les altres tres diputacions. Aquesta política s'ha demostrat cabdal per a la bona governació de Catalunya i ha contribuït a millorar les relacions entre la Generalitat i els ajuntaments. En aquest sentit el conseller Carretero ha aplicat de manera positiva les directrius de la presidència de convertir el Govern de la Generalitat en un govern que els ajuntaments vegin més proper que mai. 1 �El conseller Salvador Milà ha aprovat el Pla pel dret de l'Habitatge de Catalunya, ha preparat el Pla d'inversions i infraestructures d'acord amb les directrius europees, amb les obres alternatives al Plan Hidrológico Nacional, i ha posat en marxa l'ampliació de la Xarxa Natura 2000 cercant un nou equilibri entre el desenvolupament i els accessos de creixement. El conseller Josep Maria Rañé pot estar orgullós d'haver estat el conseller de Treball responsable del fet que el nivell d'atur a Catalunya és el més baix dels darrers 30 anys, i per sota de les taxes espanyola i europea. També ha participat de forma decisiva a la preparació i consecució de l'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de la nostra economia. Ha impulsat el Pla de l'Energia i l'Acord interprofessional de Catalunya 2005-2007, entre sindicats i patronals; ha defensat i aconseguit l'increment de la inversió en polítiques actives d'ocupació; i ha tirat endavant el Pla de prevenció de riscos laborals. Rañé, a més, ha gestionat amb encert, amb gran encert, i no sense dificultats, que n'hi havia, la crisi Seat-Volskwagen. El conseller Carles Solà ha tirat endavant el Pla de Recerca i Innovació 2005-2008, que haurà suposat més de 2.000 milions d'euros fins l'any 2008. Ha treballat, juntament amb el Departament de Salut, per a la posada en marxa de la BioRegió, una de les peces estratègiques del nostre futur tecnològic. I ha aconseguit el retorn a Catalunya d'algunes personalitats científiques de primer nivell com els professors Massagué i Izpizúa. Com poden veure, la contribució dels consellers sortints a l'acompliment del programa que guia la nostra acció de Govern ha estat rellevant i de qualitat. A tots ells els reitero, en seu parlamentària, el meu agraïment i la meva estima personal. La incorporació dels nous consellers vol ser ara una nova injecció de força i d’il·lusió per completar la legislatura. Com és obvi, tinc plena confiança en tots ells en el conjunt del Govern i, molt especialment, en la capacitat del conseller primer per impulsar i coordinar l'acció col·lectiva del Consell Executiu. Dels nous consellers voldria destacar que tots ells han tingut una estreta relació amb la governació local, és a dir, amb la millor escola de política que tenim. Dos d'ells han estat alcaldes, Jordi Valls i Francesc Baltasar, uns grans alcaldes, si m'ho permeten. Uns altres tres, Vendrell, Mascarell i Balcells, han estat regidors, i un sisè, Jordi William Carnes, coneix com poca gent els territoris de Catalunya des de la seva experiència municipalista. També vull destacar que 4 dels nous consellers provenen de la pròpia estructura politicoadministrativa de l'actual Govern de la Generalitat. Tot això vol dir que s'incorpora en el Govern uns consellers amb bagatge polític demostrat, contrastat, amb una àmplia experiència de gestió i una especial sensibilitat per als territoris -per als territoris- de Catalunya. És la garantia que la velocitat de creuer de la governació del país no es veurà alentida, ans el contrari, es veurà incrementada, a un Govern més savi i més experimentat, dos anys després de posar-lo en marxa, i hi hem d'afegir una bona dosi d'empenta renovada. Sóc conscient que el nomenament del conseller Xavier Vendrell ha estat rebut amb força crítiques. És un principi de bon govern separar rigorosament les responsabilitats i les activitats institucionals de les responsabilitats i les activitats partidàries. Compartim aquest principi i serem conseqüents. Estic convençut, d'altra banda, que el nou conseller de Governació, com tots els altres, no dubtarà a assumir en tot moment les responsabilitats que es poguessin derivar de la seva actuació, passada, present i futura, la que sigui. Un cop explicat l'abast de la remodelació governamental, i abans de passar a exposar les raons polítiques del canvi, vull aturar-me un moment a fer una consideració sobre l'ús de les meves atribucions per canviar el Govern. Crec que he fet un ús escrupolosament institucional de l'atribució de nomenar i separar els consellers del Govern que em confereix l'article 62 de la Llei del Parlament al president i al Consell Executiu. La meva primera i última motivació ha estat la de fer una remodelació pensant estrictament a millorar la governació, sense cap altra consideració addicional de tipus partidista. No sempre els canvis en el Govern de la Generalitat han tingut aquesta finalitat institucional. Quan ho he considerat oportú he exposat les meves intencions i he escoltat el parer dels partits que conformen la majoria parlamentària que dóna suport al Govern. Per tant, la raó d'aquests canvis en el Govern que presideixo ha estat la de renovar l'equip per acarar la segona fase del nostre mandat, per redoblar l'esforç per acomplir els objectius de l'Acord del Tinell, i iniciar el desplegament del nou Estatut un cop sigui aprovat. El nostre és un Govern de progrés, de progrés democràtic, de progrés econòmic, de progrés social i de progrés territorial. Som el Govern de l'Estatut, sí, el Govern que ha impulsat el nou Estatut, el Govern que va promoure el Pacte de Miravet. Som el Govern partidari de les vegueries, 26 anys després del 2 �primer govern, el Govern que plantejarà en els mesos que vénen les bases de la regionalització de Catalunya i la devolució de recursos i competències als ajuntaments per desenvolupar-les en el següent mandat; el Govern que ha eliminat el dèficit, igual com ho ha fet el Govern espanyol; el Govern que ha aparellat el creixement econòmic de Catalunya amb la mitjana del creixement espanyola, que és tres cops la de països com França i Alemanya; el Govern de l'eficàcia, de la sobrietat, en matèria de creixement de les plantilles; el Govern que s'ha centrat en la millora de l'Educació i la Salut; el Govern dels barris de Catalunya, el que ha decidit impulsar el programa més complet i ambiciós en 25 anys de relació de la Generalitat amb els barris en risc, risc de crisi social i urbanística; el Govern que impulsa les noves tecnologies, en particular la biomedicina i la biotecnologia en general; el Govern que ha estat present per primer cop en els consells europeus; el Govern de l'Euroregió; el Govern que ha resolt finalment una colla d'assignatures pendents, com el retorn dels papers de Salamanca i l'eradicació per primer cop a Barcelona d'agències de l'Estat, com la comissió del mercat de telecomunicacions; el Govern que està presidint una etapa sense precedents d'enfortiment de les empreses catalanes a Espanya i a Europa, amb la difícil fusió de les empreses elèctriques i gasístiques, i la instal·lació a Catalunya de la seu de la primera empresa mundial d'autopistes via la fusió d'Avertis amb Autoestrade, seu que serà situada Barcelona, perquè n'he parlat fa pocs dies amb el president Prodi, i tot va endavant. En resum, aquest és el Govern que ha obert una segona etapa amb més ambició de la política catalana. I, tal com deia el conseller Joan Saura, a l'acció d'aquest Govern s'insereix en una perspectiva de llarg abast perquè en un mandat legislatiu no n'hi ha prou per acabar amb els defectes de 23 anys de polítiques conservadores. Per això també pot interpretar-se el reforçament del Govern que suposa aquesta remodelació, com una expressió de la voluntat de reeditar i de millorar l'aposta estratègica de les esquerres catalanes iniciada amb l'Acord del Tinell. Però no s'escapa ningú que la remodelació de la qual avui he vingut a retre comptes es va fer en el benentès que cap dels partits que donen suport al Govern s'oposaria a l'aprovació de l'Estatut. En aquest sentit, la decisió d'Esquerra de demanar el «no» al Referèndum de l'Estatut no només ha provocat una sacsejada a la política catalana sinó que ha obert especulacions sobre el seu impacte en el propi Govern. tots ens fem la mateixa pregunta: és possible mantenir el Govern en el que conviuen opinions oposades sobre l'Estatut? En primer lloc permetin-me que recordi que el protagonisme de l'elaboració de la proposta de l'Estatut ha recaigut en aquesta cambra, i que, de fet, tot sovint s'ha pretès que el propi president i el Govern es mantinguessin al marge del procés. Vull recordar-los aquell període en què alguns ni tan sols volien que les reunions es fessin a Palau sinó que es produïssin en el Parlament a convocatòria del seu president, o les manifestacions reiterades quan les coses anaven bé que això es devia que el president i el seu Govern hi estaven al marge, mentre que quan les coses anaven malament era estricta responsabilitat del president. Però això avui no importa per a res. El que a mi m'importa és l'Estatut. I vull afirmar de forma emfàtica que si en algun moment penso que la cohabitació de posicions oposades en el si del Govern perjudica, ni que sigui mínimament, l'aprovació de l'Estatut, prendré de manera immediata les decisions que siguin del cas. Perquè ara mateix la pregunta que jo em formulo és la següent: hi ha una majoria política? Sí o no hi ha una majoria política suficient i sòlida pel sí a l'Estatut? Estan disposats o no els dirigents de Convergència i Unió, del Partit dels Socialistes de Catalunya i d'Iniciativa per Catalunya Verds a fer una campanya contundent a favor del sí? Si això és així, no tinc cap dubte que tindrem l'Estatut del 2006 perquè la majoria dels ciutadans de Catalunya votarà a favor en el referèndum. No tinc cap dubte que els tres forces que estem a favor del sí representem un espai amplíssim de la societat catalana, que vol que Catalunya es doti d'una eina potent per al seu autogovern. Si el suport de Convergència i Unió al nou Estatut era condicionat a alguna cosa més que el que diu el text també fóra bo que ho coneguéssim; però si no hi ha res més, hem de concloure el següent: preguntem-nos de nou, hi ha una majoria política suficient per tirar endavant el procés d'aprovació de l'Estatut? N'hi ha. Doncs engeguem el procés, engeguem la campanya, engresquem la ciutadania, expliquem als ciutadans que aquest és el millor Estatut al que podem aspirar raonablement, no ens enganyem, el millor de mai -el millor de mai. I que l'alternativa no és altra que quedar-nos com estem, quedar-nos amb el del 1979, i deixar d'alimentar la fantasia que oposant-nos ara a la proposta que el Senat és a punt d'aprovar obtindríem la sobirania o poc menys. I si algú vol quedar-se al marge d'aquest compromís la història i els electors tindran oportunitat de jutjar-los. La meva responsabilitat, insisteixo, la meva, com a president, passa per l'aprovació de l'Estatut. I espero que hi passi també la dels dirigents de les forces que estem a favor d'aprovar-lo i compromesos en la campanya del sí. Siguem seriosos, siguem responsables. 3 �Em correspon com a president en aquests moments garantir el següent: el normal funcionament de la institució de la Generalitat -el Govern governa i ho seguirà fent-, aconseguir que la proposta de reforma de l'Estatut s'aprovi al Ple del Senat, convocar el referèndum a partir del moment que es disposi de l'autorització del Govern espanyol per procedir a fer-ho, convocar el poble de Catalunya a conèixer el nou text i a participar en el referèndum i garantir que les campanyes institucionals es desenvolupin amb normalitat i amb respecte. Comprometre'm finalment i comprometre totes les forces partidàries del sí a fer una campanya que arribi arreu. Un cop aprovat el Projecte de reforma al senat, convocaré els líders de les forces polítiques que donen suport al Govern per garantir que la presència de posicions diverses al si del Govern no perjudicarà l'objectiu d'aprovar l'Estatut. Perquè el Govern que jo presideixo estarà, com a tal Govern, a favor de l'Estatut, compromès en la més àmplia victòria possible del sí. I això ho han de saber tots els consellers i conselleres del Govern, tots els partits que li donen suport, perquè és el que espera sentir la ciutadania de Catalunya. Penso compartir immediatament després les meves reflexions derivades d'aquests contactes amb el cap de l'oposició, de la mateixa manera que el Govern ja ha compartit fins ara el contingut de les campanyes de difusió de l'estatut i de la crida a la participació del poble de Catalunya. La Generalitat de Catalunya com a institució i l'Estatut com a peça bàsica de l'autogovern del nostre país estan per damunt de tots, per damunt de tots i cadascun de nosaltres i de l'actual conjuntura política. Ja, doncs, per aquest convenciment, prendré les decisions que consideri oportunes per garantir la implicació positiva en aquest avenç de l'autogovern de Catalunya i de la institució que avui m'honoro a presidir, de totes les forces polítiques, tant com sigui possible. Moltes gràcies, senyora presidenta, moltes gràcies, senyores i senyors diputats. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 11 Title A name given to the resource Compareixença del president davant la Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local, 8 de maig de 2006 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Administració local Administració pública Gestió pública Govern Acció política Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Intervenció al Parlament Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-08 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/272/20060511.pdf 1b529288bb753cc1470b83c7dd29479b PDF Text Text Declaració del President de la Generalitat de Catalunya de convocatòria del referèndum sobre l'Estatut Palau de la Generalitat | 11/05/2006 La proposta de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya va arribar, ahir, al final de la seva llarga tramitació parlamentària, en ser aprovada pel Senat. Aquesta aprovació obre pas al moment en què els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya emetran el seu veredicte sobre el nou Estatut. He decidit convocar el preceptiu referèndum per al proper dia 18 de juny. Aquell dia els ciutadans i ciutadanes de Catalunya seran cridats a referendar el projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya, presentat pel Parlament i aprovat per les Corts Generals d'Espanya. La pregunta del referèndum serà la següent: Aproveu el projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya? Des d'ara fins el dia del referèndum, el President i el Govern de la Generalitat no tenen altre propòsit que aconseguir l'aprovació del nou Estatut per part del poble de Catalunya. Cap altre. Per això esmerçarem tot el nostre esforç a donar a conèixer el nou text i a impulsar una participació massiva de la ciutadania en el referèndum. Dilluns passat, en la meva compareixença al Parlament, vaig afirmar que si en algun moment pensava que la cohabitació de posicions oposades sobre l'Estatut en el sí del Govern perjudicava l'aprovació de l'Estatut, prendria de manera immediata les decisions que fossin del cas. I així ho he fet. He volgut verificar si aquestes posicions oposades es mantenien després de l'aprovació de l'Estatut al Senat. Avui m'he entrevistat amb els dirigents de les forces polítiques que donen suport al Govern i he pogut constatar, una vegada més, que la decisió d'Esquerra Republicana de Catalunya en contra del text estatutari era ferma i definitiva. Coherent amb la meva convicció que el més important és que Catalunya tingui un bon Estatut, un nou Estatut, i persuadit que la ciutadania no entendria la divisió del Govern quan fos cridada a dictaminar sobre el nou text, he pres el determini dolorós de cessar els consellers i conselleres d'Esquerra Republicana de les seves funcions en el Govern. Entenc que la meva obligació és esvair la incertesa i evitar la confusió: El referèndum de l'Estatut s'ha de poder celebrar en condicions de màxima claredat i sense interferències d'altres qüestions polítiques. He dit que aquesta ha estat una decisió difícil. El primer Tinell no ha estat viable després de dos anys i mig en què, sense cap mena de dubte, hem fet més feina que l'anterior govern en 4. Sense cap mena de dubte. Quan fa quinze dies vaig decidir remodelar el Govern, ho vaig fer convençut que no es produiria la diferència insalvable sobre l'Estatut que avui ens separa. Esquerra ha trencat un compromís explícit de, en cap cas, adoptar una posició de votar "no" al projecte, una posició que, tot i ser legítima, és incompatible amb la coherència i el lideratge del Govern en suport de l'Estatut. 1 �Crec honestament que he fet tot el que estava al meu abast per a què Esquerra Republicana participés de l'acord sobre l'Estatut. Conseqüentment amb aquest esperit, he ofert a Esquerra Republicana que la sortida del Govern dels seus consellers sigui entesa estrictament com una decisió políticament obligada, no volguda, no desitjada. En tot cas estic fermament convençut que així serveixo millor l'interès general del nostre país. Aquest oferiment obeeix a dues motivacions: La primera és la consideració que tinc pels consellers i conselleres d'Esquerra Republicana que han format part d'aquest Govern i el seu equip. Tots ells han treballat amb gran sentit del deure i amb provada eficàcia. A tots vull expressar el meu agraïment més profund, molt particularment a Josep Bargalló que ha estat un lleial Conseller Primer. El segon motiu d'aquest oferiment és el meu convenciment que el projecte polític i social que va donar lloc al Pacte del Tinell és ple de sentit, més enllà de les circumstàncies d'aquest moment, d'aquest moment difícil. Com poden comprendre aquesta decisió també té els seus efectes en el panorama de la política catalana i de la necessària estabilitat del Govern. La meva decisió d'avui comporta també la previsió de celebrar eleccions al Parlament abans d'acabar l'any. Però -repeteixo- ara el més important és l'Estatut i el referèndum del dia 18 de juny. L'Estatut és el fruit del treball de moltes institucions polítiques i socials. També d'aquelles que avui tenen dubtes, però que demà n'exigiran el seu compliment. És l'hora de la veritat: de ser conscients que hi ha oportunitats en la història que no passen dues vegades. Per això vull que s'entengui que les decisions que he adoptat en el dia d'avui només tenen un nord: Fer possible que Catalunya pugui tenir el millor Estatut de la seva història. Estic convençut que els catalans i les catalanes faran que el nou Estatut sigui, a partir del dia 18 de juny, una magnífica realitat per al futur de Catalunya; per al nostre futur. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1753 Title A name given to the resource Declaració del President de la Generalitat de Catalunya de convocatòria del referèndum sobre l'Estatut Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatuts Govern Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-11 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/273/20060515.pdf 109b07c63b3b74d6a1c0907150bb8343 PDF Text Text Paraules del president de la Generalitat en l'acte de presa de possessió dels nous membres del Govern català Palau de la Generalitat | 15/05/2006 Vull començar les meves paraules amb un agraïment sincer als consellers sortints: Josep Bargalló, fins ara conseller Primer, Josep Huguet, fins ara conseller de Comerç, Consum i Turisme; Anna Simó, fins ara consellera de Benestar i Família, Marta Cid, fins ara consellera d'Educació, Manuel Balcells, fins ara conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació i Xavier Vendrell, fins ara conseller de Governació. Amb alguns de vosaltres hem compartit més de dos anys de treball, però també alguna cosa més. Amb altres, el temps ha estat molt més breu. Crec que amb tots hem compartit i compartim projecte. El projecte més complet, més ric i seriós que les esquerres catalanes han plantejat a la societat catalana en setanta anys. I ho dic amb absolut convenciment. La setmana passada, vaig haver de prendre una decisió, que us ben asseguro, ha estat una de les més difícils, sinó la més difícil de la meva vida política. La vaig prendre després d'haver fet tots els possibles per evitar que Esquerra acabés situant-se en contra de l'Estatut. No fou possible. I vaig actuar com crec que la responsabilitat de president de Catalunya m'exigia. Vaig dir -i repeteixo- que tinc una alta consideració per tots els consellers i conselleres d'Esquerra Republicana que han format part d'aquest Govern. Que tots ells han treballat amb un gran sentit del deure i una eficàcia provada. Vull reiterar avui el meu agraïment, i vull fer-ho de manera especial a Josep Bargalló. Al sentit del deure i l'eficàcia de Josep Bargalló, hi vull afegir la seva lleialtat i un tarannà molt difícil de trobar en política. Als consellers nous, Joan Manuel del Pozo, Carme Figueras i Xavier Sabaté, i a tot el Govern us vull dir que tenim tres objectius. Primer, i principal, el referèndum del 18 de juny; segon, que el país funcioni en tot allò que del Govern depengui, i, tercer, que la ciutadania percebi, què ha fet, què està fent i què vol fer aquest Govern. Si treballem tots amb cohesió i generositat, aquesta feina emergirà. Si ens aboquem en el SÍ al referèndum. Si ens aboquem dia a dia a treballar perquè el país funcioni, arreu i en tots els àmbits de la nostra responsabilitat. Si fem que la ciutadania i la societat coneguin i reconeguin tot el que ha fet aquest govern fins ara, i tot el que farà en els mesos que venen, els catalans i les catalanes confiaran de nou en el nostre projecte. Els nostres adversaris, els adversaris d'aquest govern i d'aquest projecte, actuen -en el fonsmoguts només per un interès polític, més enllà de la prioritat que el país té avui al seu davant, que és l'Estatut. És legítim. Com és legítim preguntar-me, si seria normal, que després de tot, al final, hagués de governar un partit que no va ser aquell que va fer l'Estatut en els seus vint-i-cinc anys que va poder, i sí ara. Jo crec que és legítim, tan legítim com ho és i ho serà la nostra determinació d'explicar que hi ha una Catalunya possible, que no és la que ells han defensat durant més de vint anys. És una Catalunya que hem començat a dibuixar i construir en aquests dos anys i pocs mesos, en què s'ha fet més feina que moltes vegades en un període sencer. És una Catalunya que, amb el nou Estatut, tindrà el reconeixement, les competències i els recursos necessaris per esdevenir possible. Aquest era el nostre objectiu. Aquest era el nostre objectiu el desembre de 2003, quan vam entrar aquí. Aquest segueix essent un projecte compartit el maig del 2006. Aquest és un projecte que té un futur esplèndid al davant. 1 �Macià també va estar pel sí, no ho oblideu. I el poble de Catalunya el va seguir, i ara també ens seguirà. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1754 Title A name given to the resource Paraules del president de la Generalitat en l'acte de presa de possessió dels nous membres del Govern català Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Govern Consellers Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-15 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/274/20060517.pdf f328930f5179c5c00a26ceb77476c8d7 PDF Text Text Paraules del president a l'acte de lliurament del Premi Blanquerna a Antonio Garrigues Walker (en castellà) Casino de Madrid | 17/05/2006 Señor presidente del Senado, conseller, consejeros autonómicos, embajador, secretaria de Estado, autoridades, delegado de la Generalitat en Madrid, querido Antonio Garrigues y familia. Felicidades por el premio. Felicidades por las palabras que has dicho y que, como a veces ocurre, casi me obligarían a cambiar el discurso, porque has dicho cosas tan profundas, tan bien dichas, tan a punto y con el tono tan mesurado, que no me resisto a comentarlas. Efectivamente, este último fragmento de Joan Maragall que has leído, cuando lo lees, cuando lo oyes, me refiero, tienes un doble sentimiento. Primero, de qué bien que se digan estas cosas y tan bien dichas y, sin embargo, qué debe pasar en este país para que cien años más tarde sigan siendo de actualidad, iba a decir pendientes. La verdad es que lo que está pendiente, no es lo que estaba pendiente hace cien años. Hemos adelantado muchísimo, hemos avanzado y llevamos treinta años, cosa que no había ocurrido nunca en la edad moderna en este país, de democracia, de autonomía, de reconocimiento de la diversidad, de calidad de vida, de europeísmo, de europeidad casi diría, - como bien has dicho- de ser, en fin, de estar delante, de estar creciendo más que la media europea y de ser un país que ya no tiene que ser mirado por encima del hombro, sino que puede mirar a los demás en Europa de tú a tú. Y, sin embargo, es cierto, que para llegar hasta aquí, y yo soy enormemente optimista sobre el punto del cual partimos y enormemente consciente de lo difícil que ha sido llegar a él, en algunos casos ha sido desagradable llegar a él, y se han tenido que hacer sacrificios, y nos hemos tenido que dar sorpresas mutuamente para llegar a los acuerdos a los que estamos llegando. Deciros que en este trayecto tan complicado, ha habido personas, como la que hoy premiamos, que nunca han perdido el hilo de lo que estaba pasando, ni tampoco el talante que se precisa para que siguiera pasando a fin de bien y para que llegara hasta donde ahora está llegando. Pocas figuras como Don Antonio Garrigues Walker se ajustan mejor al perfil de lo que la Generalitat quiere premiar cuando crea el Premio Blanquerna, que con la presente llega a su edición XIII (decimotercera) Yo creo que queda claro que el acto de hoy pretende ser un reconocimiento y, sobre todo, una reivindicación de unos valores y de una determinada idea de España que, en muchos aspectos, compartimos. En estos últimos treinta años, Catalunya y el resto de España habían mantenido, vamos a decirlo así, una relación basada en una respetuosa no-beligerancia mutua. Digamos que los dos nacionalismos, el nuestro y el español, y otros, se mantenían en un cierto respeto porque eran, y han sido, conscientes que teníamos algo muy importante que no habíamos tenido nunca durante tanto tiempo y es la democracia. Y, sin embargo, hacía falta de alguna manera una especificación mayor de lo que era nuestra propia realidad diversa; y yo creo que quienes pensaban que era suficiente una respetuosa conllevancia, vamos a llamarle conllevancia hablando de Ortega, quienes pensaban eso, se equivocaron. La evolución de estos años no solamente no contribuyó a mantener el statu quo, sino que, en algún momento, lo erosionaba. Y éste no ha sido nunca el escenario deseable. Creo que por el bien de Catalunya y el de España, siempre hay que propugnar una relación de intercambio constante y de afecto explícito entre ambas realidades distintas. No negar la diversidad, sino predicar el afecto y practicarlo. 1 �Hemos sido consecuentes con ello. Al inicio de mi mandato dejé clara mi apuesta por la España plural como marco adecuado para favorecer una nueva naturaleza de relación. Bien es cierto, habrá que admitirlo, que durante estos dos años y medio no han transcurrido las cosas por los cauces previstos, deseados o esperados. Sabíamos que no iba a ser fácil. No creímos que, por intereses tácticos de algunos, llegaría a ser tan difícil. Ha habido un exceso de ruido. Se ha generado un clima que ha ocultado y tergiversado las motivaciones y el sentido de nuestras propuestas. Quizá, porque la reforma del Estatuto no estaba intentando responder a un único interrogante, sino a muchos. Y en eso nadie ha sido inocente. En la fragua de este clima, nadie ha sido inocente y los extremos han contribuido, seguramente, a enrarecer el ambiente político y social. Pero a medida que la situación se sosiega y se clarifica, podemos observar y constatar que la propuesta de Catalunya va siendo entendida, se mantiene, y sus efectos sobre el conjunto de España empiezan a ser mejor aceptados. El reto de España y el anhelo de Catalunya persisten. Los interrogantes esenciales siguen ahí: ¿Qué lugar para la diferencia? ¿Cómo articular la diversidad? Pero hemos comprendido que una España verdaderamente plural no puede limitarse sólo al rediseño del aparato institucional. Ni a la gestión más o menos eficaz del juego de las mayorías de cada momento. Una España plural de verdad requiere, Antonio, quizá en primerísimo lugar, una actitud liberal y de entendimiento, como la que tú transportas, como la que tú trasladas. Hacen falta para ello ciudadanos que permitan reforzar el diálogo sereno entre territorios y pueblos. Que ayuden a generar una predisposición a la mesura, como haces tú. Lo repito: la España plural debe construirse forzosamente sobre actitudes liberales. Ello nos va a permitir hacer lo que no fue posible en los siglos XIX y XX por falta de la democracia y de la libertad, que hoy tenemos. El tiempo de la confrontación debe ser sustituido por el tiempo de la templanza, eso que los italianos denominan de forma tan sugerente la "finezza". Y en esa lógica, resulta indispensable que la sociedad civil se manifieste con fuerza. Me resisto a pensar que lo acontecido en estos meses haya sido fruto de la reacción espontánea de la sociedad. Más bien ceo que si la sociedad civil se hubiera manifestado con mayor firmeza y rotundidad, la confrontación política hubiera tenido mucho menos margen. O sea que, ánimo. Ánimo a los liberales, y ánimo a los libres de pensamiento y a los que tiene buenos deseos, que no claudiquen antes de tiempo frente al embate y al combate de las posiciones políticas que, obligadamente, puesto que somos partidos, que viene de partir, de dividir la realidad en trozos, se tienen que enfrentar. Para eso nos pagan de alguna forma, por eso existimos, para reflejar una parte de la verdad, sabiendo todos que para eso estamos en democracia, que cada una de esas partes sola es insuficiente. Y por tanto, no nos escandalicemos cuando ocurre el contraste, cuando ocurre la batalla, salgan los liberales, salgan los abiertos de corazón, salgan los inteligentes, salgan los prudentes a decir, "esto no va por ahí". Yo creo que la calidad de la España plural va a depender del desarrollo de los check and balances, que quiere decir del buen funcionamiento del sistema de controles mutuo en que consiste la democracia. Y que para ello, es necesario que personas comprometidas y libres señalen nuevos rumbos a la acción política. Y aquí es donde quería llegar. A reconocer que personas como Antonio Garrigues son clave para construir y extender la España abierta y tolerante. 2 �Lo dije al principio: se trata de convencer o bien de conllevarse. Y la conllevancia siempre es mejor que la confrontación, por supuesto. Pero no lleva a nada nuevo, no hace camino nuevo. En cambio, la convicción, el diálogo y el afecto siempre nos harán llegar más lejos, nos unirán más y nos harán mejores. Nos crearan más problemas, seguramente, y si los resolvemos, solucionaremos el problema y obtendremos situaciones de mayor calidad. Ese es el sentido profundo del Premio que entregamos a don Antonio Garrigues. En él he encontrado siempre, de siempre, una disposición natural a huir de dogmatismos, el convencimiento de que en el punto de vista del otro puede estar la verdad, tanto o más que en la de uno mismo. Y de que en el intento mutuo de convencerse está la clave de la mejora de los dos fragmentos de verdad. Queridos amigos, les invito a seguir el ejemplo de Don Antonio Garrigues. Gracias, amigo Garrigues. Gracias a todos ustedes, señoras y señores. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1755 Title A name given to the resource Paraules del president a l'acte de lliurament del Premi Blanquerna a Antonio Garrigues Walker Language A language of the resource Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casino de Madrid Subject The topic of the resource Espanya plural Premis i reconeixements Garrigues Walker, Antonio Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/275/20060530.pdf fa49439562f5ce71f6e53e53af0bf23b PDF Text Text Intervenció del President Maragall al sopar de l'emprenedor de la Unió Empresarial a l'Anoia Igualada | 30/05/2006 Estimat alcalde Aymamí, alcaldessa i alcaldes, senyora diputada, senyor cònsol de la Xina, president de la Unió empresarial, dirigents empresarials de la Cambra, estimats amics, senyor Amat -que ha fet aquesta brillant exposició que fa justícia del seu pas pels EUA, la Universitat de Califòrnia a Los Ángeles, una de les més famoses del món i ho ha demostrat. Dir-vos, en primer lloc, que el que avui hem vist aquí és el que ens cal justament, empreses dinàmiques. Sense això no hi hauria res. Si no hi hagués treballadors, per descomptat, i empresaris dinàmics, i si no hi hagués governs de proximitat potents i sòlids i sensibles a la realitat que ens envolta, com és el cas de l'ajuntament, i aliances sòlides pel progrés econòmic i la qualitat de l'ocupació com ara la Unió Empresarial de l'Anoia, no hi hauria res. Mirin, el conjunt de tot això és el nervi de Catalunya, jo crec que és la seva xarxa, el motor, d'alguna manera. Avui vostès saben que estem vivim un moment d'especial transcendència per al futur de Catalunya, per al futur del nostre país. D'aquí a dos dies començarà la campanya pel referèndum del nou Estatut de Catalunya i, per descomptat, que és un moment crucial per a tots nosaltres. Catalunya, a què ha d'aspirar? Catalunya hauria d'aspirar en el mapa d'Europa que defineix les grans concentracions urbanes de Madrid, París, Frankfurt, Milà, i si saltéssim al Canal de la Manega, a Londres, hauríem d'aspirar a que aquí hi hagués, no una ciutat, però sí una concentració, una aglomeració metropolitana si vostès volen, que bategui amb la potència amb què bateguen també aquestes grans ciutats. Podem fer-ho. Si mirem el mapa a la nit, que és quan es veu millor, perquè les llumetes són les que indiquen la concentració i la potència, veureu que efectivament aquests cinc punts són enormement lluminosos, però hi ha un forat que nosaltres podríem omplir, i quan dic nosaltres dic Catalunya. I alhora voldríem que l'Espanya plural de la qual formem part tingui l'oportunitat d'avançar amb solidesa en una direcció oposada al centralisme espanyol que es va mantenir des del segle XIX fins fa pràcticament 20 anys. Fa 25 , 30 anys va començar realment una nova situació política que aquest país, que aquest Estat espanyol, no havia viscut mai. En aquest sentit, el nou Estatut serà per a nosaltres una plataforma i un motor de transformació i és, i està sent per a Espanya, un referent i un model, primer molt criticat i després molt imitat, aquesta és la realitat. Ho he de dir amb rotunditat: Catalunya no ha disposat mai fins ara d'un nivell tan elevat de competències i d'autogovern com el que està previst en aquest Estatut, això que us quedi ben clar. Mai havia disposat d'uns recursos tan importants. Si haguéssim fet cas dels que limiten l'objectiu a anar tirant o dels que demanen la lluna, rai! (És una expressió catalana que mai he sabut traduir al castellà i a cap altra llengua. Proveu-ho, i veureu com "rai", no el trobeu. Com es tradueix "rai" a una altra llengua? És impossible). Si no haguéssim fet el que estem fent malament rai, en aquest cas. Mai ha gaudit Catalunya d'un reconeixement tan ferm de la seva identitat i dels seus símbols nacionals, com avui. Mai d'uns drets i d'un autogovern tan amplis. Mirin, molts de vostès, alguns de vostès no han votat encara un Estatut de Catalunya. Els que tenen menys de 45 anys, en concret. Avui quan m'ho deien...doncs és cert. Hi ha moltíssima gent que aquest vegada, per primer cop podrà dir que vota la seva llei fonamental. Tots aquells que tenen menys de 45 anys no havien tingut mai l'oportunitat d'expressar-se sobre la llei bàsica del nostre autogovern. 1 �Ells podran dir que ho fan per primer cop i els més grans podrem dir una cosa que és igualment positiva, que el vam fer, l'Estatut i el vam millorar. És a dir, vostès que són empresaris ho saben això, no és tan sols qüestió de fundar alguna cosa, de crear una cosa. No, és qüestió de fundar-la, crear-la, mantenir-la i desenvolupar-la. I ve d'aquí que Catalunya està fent per segon cop aquesta afirmació de la seva identitat i de les seves competències, i per tant està demostrant que efectivament és un país que no va ser una casualitat, que no va ser una sort. Perquè, a més, allò que vam tenir, naturalment, el temps ho ha esmussat, esberlat de vegades. Hi ha hagut moltes lleis orgàniques que han vingut després de la llei orgànica que és l'Estatut de Catalunya i que han anat d'alguna forma, no voluntàriament, no perquè el propòsit fos aquest, però en definitiva han anat encapsant part de les competències que l'Estatut havia creat. I per tant aquell estatut que aleshores tenia 80 articles ara en té 250. A mi no m'agrada. M'hauria agradat més una llei més anglosaxona, que anés directament a les quatre coses fonamentals i que no s'hagués de detallar tant. Però en aquest país, Espanya, l'Espanya plural en la qual vivim, si no prenem molt de compte i no diem les coses molt detalladament, podem prendre mal. I per tant, com que ja n'hem pres en aquests 25 anys, que han estat els millors de la nostra història moderna, però tanmateix hem viscut un cert decandiment d'algunes coses que al principi eren perfectes i al final no ho han acabat sent tant, doncs hem hagut de fer aquest esforç. Nosaltres, evidentment, volem un reconeixement de la nostra identitat, un sostre competencial important i un model de finançament que superi i que de fet supera de molt qualsevol altre que hàgim tingut en tres segles al nostre país. És cert que hi ha hagut una campanya dels que s'oposen a l'Espanya plural i a la Catalunya autònoma, desmesurada. Però la història ja ens diu que a Catalunya li ha tocat moltes vegades fer aquest paper de precursora. Fa tan sols uns mesos hi havia campanyes que ara hem oblidat. Tenim la memòria curta i fem bé, perquè si no estaríem amargats tota la vida. Però no fa gens que hi havia campanyes contra productes catalans, contra empreses catalanes, que es deia de tot, respecte de l'Estatut, respecte de Catalunya dels que l'havien fet, etc. I vet aquí que ara tot això no solament s'ha oblidat, afortunadament, sinó que a més s'ha passat a l'actitud exactament contrària, que és en moltes autonomies dir: ara farem el mateix que Catalunya. En el fons respon a un mateix sentiment, en el qual es barregen, d'una banda l'admiració, i de l'altra, la necessitat de seguir l'altre, al qual s'ha criticat primer. Però aquest és la realitat en què estem vivint. Jo crec que la gran majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya ens sentim catalans primer de tot, ens sentim formant part, la gran majoria, de l'Espanya plural i ens sentim europeus, cada dia més europeus. Perquè sabem que, evidentment no havent-hi fronteres, el nostre àmbit d'existència és Europa. Compto amb tots vostès perquè des d'aquí, des d'Igualada, des de l'Anoia, contribueixin positivament a la nova etapa que el nostre país està encetant. Hi compto de debò perquè els conec. Conec el seu alcalde, el seu ajuntament, conec els alcaldes de la comarca, conec els empresaris. Sé de la qualitat de vida que vostès poden arribar a oferir. Sé que efectivament l'estructura de les seves indústries està una mica ancorada en una època determinada. Però mireu no hi ha res millor que aquells territoris, que aquelles indústries i que aquelles societats o comunitats que són capaces de partir d'un passat, que en el moment en què va ser viu ho era molt. Perquè en el moment en el qual allò s'havia de fer van ser els primers a fer-ho, i després ha estat capaç de sacrificar una part del pur continuisme per anar trobant noves sortides, noves il·lusions i nous projectes, i això és el que vostès estan fent, pel que he vist avui. I ja fa temps que conec, que sé. Vostès són una mica com Catalunya. Tenen, per dir-ho d'alguna forma, el mateix lema, que és tornem-hi. Tornem-hi que no ha estat res. Canviem tot el que calgui i tanmateix siguem fidels al que sempre hem estat: emprenedors, tossuts, finalment, ciutadans d'un país que no morirà mai. Perquè un país que se sap renovar no pot desaparèixer, un país que se sacralitza a si mateix pot desaparèixer. Un país que, en canvi, és conscient de les realitats en les quals viu, que s'estima a si mateix, que té orgull de ser el que és, però que és capaç de veure les seves limitacions i de fer els canvis que es necessiten per anar endavant, aquest país no morirà mai. Un cop més, moltes felicitats a les empreses premiades, a la Unió Empresarial, a la Cambra i als col·laboradors d'aquesta 7a edició del Sopar de l'Emprenedor, i molt bona nit a tothom. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1756 Title A name given to the resource Intervenció del President Maragall al sopar de l'emprenedor de la Unió Empresarial a l'Anoia Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Igualada Subject The topic of the resource Comerç Competitivitat Espanya plural Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/276/20060531.pdf b029774bad1cad6f0f24b5da316f74d1 PDF Text Text Compareixença del president davant la Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local Parlament de Catalunya. | 31/05/2006 Comparec davant la Comissió primera del Parlament, a petició pròpia, efectivament, per donar compliment al tràmit preceptiu d'informar-los sobre els canvis de l'organització de l'Administració de la Generalitat i sobre la substitució d'alguns dels seus titulars. Em plau acomplir aquest tràmit personalment, tal com he fet en anteriors ocasions, com a mostra de respecte al Parlament, que des del primer moment m'he obligat a seguir com a president de la Generalitat. Per començar em cenyiré a un relat de les successives decisions que he anat prenent entre els dies 11 i 13 del mes en curs. Primera decisió, cessament dels conseller d'Esquerra Republicana de Catalunya per sengles decrets del dia 11 de maig, publicats en el Diari Oficial del 12 de maig. Vaig procedir al cessament del conseller primer i conseller de las Presidència, senyor Josep Bargalló i Valls; del conseller de Governació i Administracions Públiques, senyor Xavier Vendrell i Segura; de la consellera d'Educació, senyora Marta Cid i Panyella; del conseller de Comerç, Turisme i Consum, senyor Josep Huguet i Biosca; de la consellera de Benestar i Família, senyora Anna Simó i Castelló; i del conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, senyor Manel Balcells i Díaz. Aquests cessaments queden recollits als decrets 132, 133, 134, 135, 136 i 137/2006, respectivament. Dels sis consellers cessats, en guardo una alta consideració. Amb quatre d'ells hem compartit més de dos anys de treball intens i fecund, i amb altres dos el temps ha estat molt més curt, però aquest temps més curt ha sigut profitós i positiu. De tots haig de lloar el seu sentit del deure i la diligència en el seu quefer com a membres del Govern. Els reitero en seu parlamentària el meu agraïment, amb una especial menció a Josep Bargalló, que ha estat un conseller primer lleial i amb un tarannà molt difícil de trobar en la vida política. Segon punt, recuperació -evocació, pròpiament- de les competències del conseller primer. Precisament el cessament del conseller primer ha comportat la recuperació per part del president de la Generalitat de les competències pròpies i de les competències delegades que venia exercint el conseller primer, i així queda reflectit en l'article segon del Decret 132/2006. Tercer, delegació temporal de funcions. Per tal de garantir el funcionament normal de l'Administració de la Generalitat, uns altres decrets assignaren temporalment les funcions dels consellers cessats a altres consellers, fins a tant que arribés el moment del nomenament dels nous titulars. Les funcions de Presidència passaren a ser assumides pel president de la Generalitat Decret 132/2006-, les de Governació i Administracions Públiques a Relacions Institucionals i Participació -133-, les d'Educació a Salut -Decret 134-, les de Comerç, Turisme i Consum a Economia i Finances -Decret 135-, les de Benestar i Família a Salut -Decret 136-, les d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació a Economia i finances -Decret 137. La segona decisió va ser la reorganització de l'Administració de la Generalitat a través del Decret 143/2006, del dia 13 de maig, que va reorganitzar els departaments de l'Administració de la Generalitat. Es va procedir a la supressió del Departament de Comerç Turisme i Consum i del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, de manera que l'Administració de la Generalitat ha passat de tenir setze departaments a tenir-ne catorze. A partir d'ara, l'Administració de la Generalitat queda organitzada en els departaments següents: Departament de la Presidència -que assumeix també les competències relatives a les Tecnologies de la Informació, la Societat de la Informació i les Telecomunicacions-, Departament de Relacions Institucionals i Participació, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Departament de Justícia, Departament d'Interior, d'Economia i Finances -que assumeix a més les competències de Comerç i Turisme-, Departament de Governació i Administracions Públiques, Departament de Cultura, Departament de Salut, d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, de Treball i Indústria -que assumeix a més les competències de Consum-, de Benestar i Família i de Medi Ambient i Habitatge. D'aquesta manera s'ha efectuat una certa simplificació i compactació de l'Administració de la Generalitat amb la supressió de dos departaments i amb la corresponent reassignació de les seves competències. 1 �Així, les competències de Comerç i Turisme del suprimit Departament de Comerç, Turisme i Consum, que des del passat mes de novembre del 2005 formà part de la Comissió d'Economia, són assumides pel Departament d'Economia i Finances, reforçant la seva vinculació amb els sectors més dinàmics del món empresarials. Per contra, les competències en matèria de Consum s'han situat en el Departament de Treball i Indústria, més a prop dels sectors associatius i cooperatius de l'economia, en els quals l'arbitratge i la negociació sectorial és més habitual. Les competències d'Universitats i Recerca han estat assignades al Departament d'Educació, i les de Societat de la Informació a Presidència, on van estar les unes i les altres fins l'any 2000, en què es va crear el DURSI. Més enllà d'aquesta circumstància, cal destacar els aspectes positius que es deriven en un únic Departament i, per tant, sota una única gestió, la totalitat de les competències en matèria educativa en tots els seus cicle si nivells. Aquesta compactació comportarà així mateix un millor nivell d'interlocució entre responsables educatius i universitaris de l'Administració de l'Estat i els nostres, puix que en l'Estat es troben també competències educatives agrupades. Amb relació a les competències en matèria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, s'ha considerat convenient situar-les en un Departament central i transversal, la qual cosa permetrà visualitzar de manera més clara les polítiques que el Govern ha desenvolupat i ha de desenvolupar en aquesta matèria. La responsabilitat que el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació -CTTI- té en l'organització i gestió dels sistemes d'informació del conjunt de la Generalitat ha aconsellat també situar-la en un Departament més vinculat a la coordinació del conjunt del Govern, com és el de la Presidència. Tercera decisió, nomenament de nous consellers. Finalment, per sengles decrets del mateix 13 de maig, vaig nomenar quatre nous conseller de la Generalitat: conseller de la Presidència, senyor Joaquim Nadal i Farreras -decret 144/2006-, que segueix sent el titular del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i conseller portaveu del Govern; conseller de Governació i Administracions Públiques, el senyor Xavier Sabaté i Ibarz -Decret 145/2006-; conseller d'Educació i Universitats, el senyor Joan Manuel Del Pozo i Àlvarez -Decret 146/2006-; consellera de Benestar i Família, la senyora Carme Figueras i Siñol -decret 147/2006. Dels nous consellers, n'espero que donaran continuïtat a l'acció del Govern, d'acord amb la pauta programàtica votada en el debat d'investidura. La seva acreditada capacitat i experiència política i de gestió és la millor garantia d'una dedicació eficaç a la seva tasca des del primer moment. A tots ells, els desitjo encert en la seva missió des del moment del seu nomenament, i mentre estiguin al servei del Govern i de Catalunya. Fins aquí, els actes administratius que han donat forma a la decisió política de separar del Govern els consellers i les conselleres d'Esquerra Republicana de Catalunya i a les decisions subsegüents de reorganització del Govern i de nomenament de nous conseller si conselleres. El perquè de la decisió. Mirin, ara els exposaré les raons d'aquesta decisió d'indubtable transcendència per a la governació d'aquest país. De fet, el perquè d'aquesta decisió el vaig avançar en la meva anterior compareixença del passat 8 de maig en aquesta mateixa Comissió. Aleshores em vaig fer en veu alta una pregunta que alguns de vostès -o tots, potser- deuen recordar: «És possible mantenir el Govern en el qual conviuen opinions oposades sobre l'Estatut?» I més endavant vaig avançar un criteri sobre aquesta qüestió: «Vull afirmar de forma emfàtica que si en algun moment penso que la cohabitació de posicions oposades en el si del Govern perjudica, ni que sigui mínimament, l'aprovació de l'Estatut, prendré de manera immediata les decisions que siguin del cas.» Fi de la cita. Els feia aquesta afirmació el dia 8 de maig. Dos dies més tard, el dia 10 de maig, el Senat aprovava l'Estatut, que culminava així la seva tramitació parlamentària, i s'obria la porta a la darrera fase del procés estatutari, en la qual el poble de Catalunya ha d'emetre els seu veredicte sobre l'Estatut. L'endemà, el dia 11 de maig, vaig entrevistar-me amb tots els dirigents de les forces polítiques catalanes, un per un, per constatar quina era la seva posició davant el referèndum de l'Estatut. D'aquestes converses vaig poder verificar que la decisió d'Esquerra Republicana de demanar el «no» en el referèndum estatutari era ja una decisió ferma i definitiva. Coherent amb la meva convicció, que és més important que Catalunya tingui un nou Estatut que no pas mantenir un Govern dividit sobre una qüestió fonamental, vaig prendre el determini de separar del Govern els consellers i conselleres d'Esquerra Republicana. Vaig dir aleshores, i ho torno a dir ara, que era una decisió difícil, fins i tot dolorosa, però que per 2 �responsabilitat institucional i per respecte a la ciutadania era una decisió obligada. Obligada per la necessitat d'esvair la incertesa i la confusió sobre el referèndum de l'Estatut, perquè el referèndum s'ha de poder celebrar en condicions de màxima claredat i sense interferències d'altres qüestions polítiques. Òbviament, aquesta decisió comportava la pèrdua de la majoria parlamentària de suport amb què comptava el Govern i obliga, per tant, a convocar eleccions anticipades. En aquestes condicions polítiques i parlamentàries, el nou Govern té fixats uns objectius limitats però precisos. Primer objectiu, el referèndum sobre l'Estatut. El primer objectiu és assegurar la celebració del referèndum en les millors condicions, per tal que la ciutadania pugui expressar lliurement la seva voluntat. El referèndum, com saben, ha estat convocat, tal com havia anunciat, per al proper dia 18 de juny. Segon objectiu, desenvolupar l'agenda legislativa. Un segon objectiu és el de procurar l'aprovació d'alguns projectes legislatius que estan prou madurs i compten amb la majoria parlamentària suficient. Tercer objectiu, referent a l'Administració ordinària, és assegurar l'Administració ordinària i el funcionament dels serveis públics, especialment els que són de vital importància de cara a la normalitat de la nostra vida social. Per exemple, inici del proper curs ... Quart, funcionament de tots els serveis bàsics, impuls de les polítiques econòmiques, la política de seguretat, etcètera, donant compliment als compromisos adquirits en el pressupost del 2006. Convocatòria d'eleccions anticipades, per acabar. Vull reiterar, finalment, la meva voluntat de convocar i celebrar noves eleccions al Parlament de Catalunya, abans d'acabar l'any, per tal que, amb el nou Estatut aprovat, puguem entrar en una fase de plena estabilitat política i institucional. Moltes gràcies, senyora presidenta. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1757 Title A name given to the resource Compareixença del president davant la Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local, 31 de maig de 2006 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Administració pública Govern Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Intervenció al Parlament Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-31 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/277/20060601.pdf 5345e96f308a170a8d821419b2f0efcd PDF Text Text Obertura de la conferència Regions i ciutats: socis per al desenvolupament i l'ocupació Centre de Convencions del Fòrum. Barcelona | 01/06/2006 Déjenme aclararles en castellano, iremos cambiando de lengua, que el alcalde que les acaba de hablar es médico, es economista, es aviador y es marinero. Es decir que tiene una experiencia bastante diversa de la vida lo cual da a sus intervenciones un carácterpróximo y polifacético. La verdad es que escuchándole y habiendo sido alcalde un poco antes que él y trabajado con él cuando yo era alcalde tengo la impresión que realmente esta ciudad sigue avanzando y sigue avanzando no sólo en la práctica sino también en la teoría y eso también es importante. Yo creo que lo que se ha venido a hacer aquí es analizar la práctica desde unos esquemas formales, teóricos, racionales y, por tanto, agradezco muchísimo a la comisaria, a la secretaria de Estado y al alcalde sus aportaciones. I have talked many many times about cities and regions and sometimes I ask myself what for? I think that talking about cities and regions can help in three ways. First of all, we travel and know each other which is always good. Second thing, we compensate for the excessive significance of nation- states in contemporary world. Needs no longer explanation. Third, hence you help Europe to become meaningful, apart from respected. Is not only a good idea, is also an interesting reality and an engine. And default, we do what we have to do as Europeans after discovering the Americas, that was an important thing to have done. So, we had to discover America, Europe had to discover America, otherwise, It could not be sustainable and, thereforea new kind of civilization which a different standard between -a different proportion-, between men and land and population. Once I was in Wyoming, I asked 'the price of an acre, and they answered 'It depends', what do you mean that 'it depends', how many acres do you want. So, it's like, peanuts or something, is not the same conception of space that we do have in Europe. Now, I move to catalan which is my nature language and I will be translated to you. Jo tinc una gran satisfacció de tenir l'oportunitat d'acompanyar-los en l'obertura d'aquesta Conferència sobre les regions i les ciutats. Hi ha poques conferències que personalment pugui sentir tan pròximes a la meva trajectòria professional i política com aquesta per l'especialització personal en economia urbana, professor d'economia urbana, les responsabilitats en política municipal al PSC, primer la regidoria i després l'alcaldia de Barcelona, la presidència del comitè de les regions, la creació de l'Aula Barcelona. Tot això m'ha permès viure i analitzar, al mateix temps, transformacions notables de les ciutats i en particular d'aquesta ciutat, Barcelona. Transformació que li valgué un nom propi al mapa d'Europa, situant-se aquesta ciutat, sense ser capital d'Estat, entre les ciutats de referència en el nivell europeu, com és ara Frankfurt o Milà, suposem. La transformació de Catalunya és, òbviament, diferent que la transformació de Barcelona: ho és en magnitud, en complexitat i també en temps. Passa, des del meu punt de vista, per tres eixos principals: 1. 2. 3. Primer, un instrument adaptat a les necessitats del segle XXI, en aquest moment, que és una nova constitució catalana, un nou estatut, com es diu tècnicament. Segon, un marc estratègic, espacial: l'Euroregió. No només Catalunya, sinó l'espai més gran del qual formem part. I tercer, la cohesió i l'equilibri territorials. Els vull parlar, en primer lloc, i breument, de l'Estatut, que serà l'instrument per a la governació de la Catalunya dels 7 milions. El nou Estatut serà referendat pel poble de Catalunya, espero positivament, el proper dia 18 de juny. Amb l'Estatut del 2006 Catalunya esdevé la nació sense Estat, probablement, amb més capacitat d'autogovern de tot Europa. I dic la nació, perquè efectivament en l'Estatut es diu, en el preàmbul, que Catalunya és una nació, la qual cosa d'acord amb la Constitució espanyola equival al concepte de nacionalitat. Bé, no hi ha cap regió autònoma, jo diria, o molt poques, o land, que disposi del nivell competencial i de recursos de què disposarà Catalunya quan s'apliqui el nou Estatut. S'ha discutit i elaborat en clau de segle XXI, a partir dels anhels, ambicions i realitats d'avui; a partir de la visió del món i de l'individu d'avui. El votaran 3 milions de persones que no van votar l'actual Estatut del 79 perquè no en tenien l'edat. I només per això, segurament, ja valdria la pena. És un Estatut de gent més jove, és l'Estatut dels meus tres fills, que no van votar el primer. I a mi m'agrada que l'Estatut de Catalunya no sigui només meu, o de la meva generació, o d'altres generacions com la meva, sinó també la dels meus fills. 1 �Mirin, Estatut i polítiques socials són dues cares de la mateixa moneda: sense una, no tenim garantida l'altra. Polítiques educatives, de salut, de benestar social, laborals, d'habitatge, de seguretat amb especial cura per a les famílies, la infància, les persones grans... Això és el contingut de l'Estatut. En definitiva es tracta d'un Estatut per a les persones, i per gestionar problemes reals del nostre país des de la proximitat. Segon punt: l'Euroregió. Unes consideracions sobre aquest marc estratègic. L'Euroregió PirineusMediterrània, com l'anomenem, és un projecte impulsat, conjuntament, amb les regions del MidiPyrénées, Languedoc-Roussillon, Aragó, Illes Balears i Catalunya, constituït la tardor de 2004 a Barcelona. Actualment -i durant tot l'any 2006- n'ostenta la presidència i representació Martin Malvy, president de la regió de Midi-Pyrénées. L'Euroregió ha de ser l'instrument que permeti a Catalunya i a les altres Comunitats Autònomes i regions competir, amb el tamany necessari i suficient, en una Europa cada cop més gran. A mesura que Europa passa a ser el nostre espai, la nostra nació gran, el nostre superestat, els subjectes d'aquesta nació hem de ser també una mica més grans, per mantenir la nostra capacitat d'influència. És una Europa que tampoc té fronteres i que ha esdevingut, ara com a realitat i no com a somni, el nostre camp de joc natural. El passat més de febrer la Euroregió va celebrar una reunió a Tolosa, la tercera reunió després de la creació a Barcelona a l'octubre del 2004 i de l'entrevista que mantingueren al maig del 2005, amb el president de la comissió Durao Barroso. La valoració del primer any llarg de l'Euroregió és altament positiva. De manera sintètica, els hi podria dir que s'ha creat un Observatori Socioeconòmic, un Portal Cultural, s'ha impulsat una EuroBioRegió, s'han creat estratègies compartides en àmbits com l'aeronàutic i el turístic, s'ha creat un l'Hospital Transfronterer a Puigcerdà, o la terminal del Port de Barcelona a Tolosa. El port de Barcelona, i està aquí el conseller de Política Territorial i Obres Públiques i de Presidència per entendre'ns millor sobre aquesta matèria, ha creat un port franc, unes hectàrees de port franc a Tolosa, 20 Hectàrees. Hi ha molta gent que no ho entén això, com és que el port de Barcelona té unes hectàrees de port a Tolosa, terra endins, evidentment molts responsables polítics això no ho entenem massa bé, però els que treballen amb la realitat econòmica de cada dia, si que ho entenen perquè saben perfectament que hi ha d'haver-hi espais d'acumulació i espai de redistribució i que això requereix una estratègia determinada no?. Som tot just a l'inici. Queda molt per fer. S'ha de produir un canvi de paradigma que permeti pensar Catalunya i les altres reunions de l'Euroregió en aquesta dimensió. Hem d'aconseguir que el Llenguadoc o l'Aragó considerin que compartim determinades infrastructures. Segurament, l'aeroport de Barcelona és l'aeroport de la Euroregió, però segurament l'espai logístic és l'Aragó on hi ha una cosa que aquí a Catalunya no tenim que és terreny, que és capacitat d'ocupació, de grans instal·lacions etc.. i així podríem anar seguint. Permeti'm que faci aquí un parèntesi sobre l'aeroport, perquè és bàsic. No hi ha cap ciutat, no hi ha cap regió, que es pugui plantejar una estratègia ambiciosa en l'Europa d'avui, si nó té un accés o un sistema aeroportuari potent. En aquest cas, transoceànic. Un sistema aeroportuari. La capacitat de connexions d'un aeroport és determinant en l'èxit de les estratègies metropolitanes, en l'atracció d'empreses i centres d'innovació. I un aeroport com el nostre pot ser molt competitiu si es pot gestionar a partir de la col·laboració público-privada, i si té l'autonomia suficient per decidir, com passa per exemple a Nàpols, una ciutat que estava governada per un alcalde de l'antic partit comunista italià, que va decidir que la millor manera de gestionar el seu aeroport, era fer-hi entrar una empresa privada, com era la BAA (Bristish Airport Authority), per cert, que ara hi ha una empresa espanyola, que es diu Ferrovial que ara vol comprar la BAA. Ferrovial que ja té un aeroport a Sydney i que ara vol comprar BAA i, per tant, indirectament l'aeroport de Nàpols, com hi ha una empresa catalana que té les autopistes del nord de França, com hi ha un altre Abertis, que s'ha fusionat amb Autoestrade italiana per crear un gegant en infraestructures ruteres, amb seu a Barcelona. Per què ho dic això? Perquè si parlem seriosament d'Europa, vol dir que ens arrisquem justament que aquestes coses passin i que passin a favor nostre o que passin a favor d'altres ciutats, que seran europees i per tant nostres també, en aquest sentit més ampli. A països com Alemanya, com el Regne Unit, o com Itàlia, davant de temes com el de la gestió dels aeroports s'hi penses moltes vegades. Nosaltres aquí a Barcelona, en aquest moment, i a Catalunya, estem impressionats per la notícia que una companyia de bandera espanyola, Iberia, és possible que tingui una presencia molt menor en l'aeroport del Prat, l'aeroport de Barcelona. Però no és una cosa que ens tregui la son absolutament, perquè si no n'hi ha una n'hi haurà unes altres, ja ens espavilarem, per descomptat. És xocant en tot cas que hi hagi la possibilitat d'aquesta decisió. A països com Alemanya, el Regne Unit o Itàlia, davant d'una decisió com aquesta, els aeroports perjudicats podrien reaccionar amb la seva política d'adjudicació de slots, 2 �d'accés preferent a les instal·lacions i l'atracció d'aerolínies alternatives En canvi a Espanya això no és possible, perquè els aeroports no tenen autonomia de decisió, formen part d'una empresa estatal, Aena, que és la que decideix què fan i què deixen de fer. De manera que no hi ha competitivitat. Això en part és a causa, els haig de ser molt franc, que aquesta autoritat aeroportuària nacional espanyola té un problema gran que és que el cost que ha representat l'aeroport de Madrid, el superaeroport de Madrid i el nou aeroport de Barcelona, pràcticament ha costat el doble del que s'havia pressupostat, s'havia pressupostat 3.000 milions d'euros, i ha costat 6.000 milions d'euros, és a dir 1 bilió de les antigues pesetes. S'havia pressupostat la meitat per l'aeroport de Barcelona i ha costat el doble del que s'havia pressupostat. O sigui mig bilió de pessetes. Bé, un bilió i mig de pessetes. Estem parlant doncs de 9.000 milions d'euros. És una càrrega financera excessiva per a una autoritat aeroportuària que en aquest moment probablement haurà de ser privatitzada no per desig, sinó per necessitat. De manera que estem davant d'un problema seriós, que jo estic segur que moltes de les ciutats i regions a les quals vostès representen poden tenir. Crec que és enormement decisiu, important que aquestes ciutats i aquestes regions tinguin capacitat de participar com a accionistes, si vostès volen, en la gestió d'uns aeroports, per altra banda, gestionats d'una manera més competitiva. Vull acabar parlant de la cohesió territorial. L'equilibri territorial jo crec que és conseqüència d'aquestes inversions i aquesta visió del territori, però també d'una determinada línia de polítiques d'intervenció en el territori. Nosaltres hem llançat una nova línia d'intervenció que és innovadora en el sentit que barreja l'espai amb la temàtica. La majoria de les lleis en tots els Parlaments són lleis temàtiques que es refereixen a qüestions, a sectors. Estem acostumats a diseccionar la realitat social en sectors. Doncs bé, nosaltres tenim una llei que no és de sectors, sinó de barris, de llocs. I és una llei, que el que fa és facilitar que la conselleria pertinent pugui intervenir polièdricament, en tots els mitjans, en la reforma d'un barri determinat. Per què? Perquè moltes vegades les polítiques sectorials nos són suficients per resoldre les necessitats d'un barri, en el qual la misèria, la diversitat, la falta d'infrastructures, etc.. han interactuat entre ells per crear un tipus de problemàtica que les tres conselleries o ministeris, cada un per separat o junts, és igual, o poden resoldre. És un problema nou, és el problema de la degradació i el problema de la falta d'expectatives. De barris d'aquests, n'hi ha hagut i n'hi ha a tot Europa, i és enormement difícil afrontar la solució d'aquests problemes sobre la base de polítiques sectorials de ministeris i de conselleries. No es pot. I, per tant, el que s'ha de tenir és una política multisectorial, amb una sola mà, que passa d'intervenir en l'escola, en els carrers, en la qualitat dels carrers, en la seguretat, amb uns responsables que ho siguin de totes les coses alhora ajudant a l'alcaldia, ajudant al representants del barri, ajudant a un problema que no tindria solució. A mi em sembla que aquesta és una aportació de la governança de les ciutats, que val la pena que vostès coneguin. Aquí hi ha el conseller, responsable de Política Territorial i Obres Públiques, responsable d'aquesta política, i el seu secretari general, Oriol Nel·lo, que els poden parlar detalladament de com i què s'està fent en aquests barris problema i de quina manera aquests barris problema es poden solucionar. Parlàvem abans amb l'alcalde, que va venir un alt representant europeu i li vam parlar del barri de la Mina - del qual parlàvem abans- que és un barri molt complicat, i va arribar dient que Barcelona no podia tenir cap barri degradat, perquè era una de les millors ciutats d'Europa. Doncs, va anar a la Mina i va tornar blanc com el paper, perquè aquell era el resultat d'una política d'aquestes perverses. Per fer l'estadi del Barça, van haver de desfer un barri de barraques i el van traslladar a un punt, al costat del riu Besòs, on no hi havia res. I quan es fan aquestes operacions mastodòntiques de trasllat de la misèria es crea més misèria, perquè eren unes cases noves, molt boniques en el moment en el qual es van crear, però al cap de dos anys eren pitjors que les barraques en les qual estaven. Doncs, jo recordo la cara d'esglai del comissari europeu que va venir, i que va haver d'admetre que en una ciutat tan gran i tan lloada com Barcelona hi pogués haver aquestes coses. La solució d'aquests problemes és enormement complex. També és veritat que vist per l'alcalde de El Cairo, que va venir al cap de poc temps, passant per la Ronda Litoral, vam passar pel costat del barri de la Mina i li vaig dir: aquest és el barri de la Mina. Quan li vaig explicar la misèria que tenien, va dir very beautiful. Perquè vist des de fora semblava que era perfecte. Mirin la clau d'aquesta política de 47 projectes de reorganització urbana està en la proximitat i en la versatilitat de les polítiques que s'apliquen. Es tracta també dels recursos i la mentalitat. El govern no dóna suport a barris amb problemes, sinó que dóna suport a barris i municipis amb projectes. Aquesta és l'essència de la política que estem tirant endavant. Espero que aquesta reunió aquí els sigui útil. Torno a la qüestió del principi, penso que el viatge en si mateix és important. Però en segon lloc compara experiències, perquè ens ajuda a trobar en els altres solucions que nosaltres no havíem aconseguit trobar. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1758 Title A name given to the resource Obertura de la conferència Regions i ciutats: socis per al desenvolupament i l'ocupació Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Convencions del Fòrum. Barcelona Subject The topic of the resource Benestar Social Estatuts Euroregió Seguretat ciutadana Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/278/20060616.pdf a6053618c84286c9e0228c01b862c027 PDF Text Text Missatge institucional del president de la Generalitat per la celebració del referèndum sobre l'Estatut Palau de la Generalitat | 16/06/2006 Estimats ciutadans, Permeteu-me que m'adreci a tots vosaltres, abans de la celebració del referèndum de l'Estatut. Heu estat convocats a pronunciar-vos, diumenge, sobre el nou Estatut de Catalunya, el vostre nou Estatut. Tots sabeu el respecte profund que tinc pel poble de Catalunya. Crec que és el meu deure, com a President dels catalans, fer-vos arribar un missatge d'optimisme i de confiança en el nostre futur. Tenim a les nostres mans, i us ho dic amb franquesa, fer un pas de gegant com a país. Ja sabeu com hem hagut de maldar per preservar les nostres institucions. És cert que aquest cop no ha estat una excepció: ens hem sentit dir de tot. Però de tot plegat n'hem tret una gran lliçó: Catalunya és forta quan el poble expressa lliurement la seva voluntat i les institucions funcionen d'acord amb ell. Doncs bé: això és el que hem de fer diumenge: dir la nostra com a poble. Estem escrivint la nostra pròpia història. I ho fem pensant en el demà. Certeses antigues i projectes nous: ve't aquí, el que ens cal. La certesa que ens ve de Francesc Macià i Lluís Companys, des de fa 75 anys; que ens ve de la recuperació de la Generalitat, amb Josep Tarradellas l'any 1977; que ens ve de l'Estatut de Sau i del període més llarg i fructífer del nostre autogovern, que es va obrir aleshores, amb Jordi Pujol. I que ens ve del llegat de Macià, Companys, Tarradellas i Pujol, sense oblidar Josep Irla, Carles Pi Sunyer i tants altres que van enaltir el nom i l'honor de la Generalitat. Avui som una societat emprenedora i solidària, amb un horitzó obert i sense límits. Estem impulsant l'Espanya plural i som el llaç d'unió amb Europa. Les nostres empreses n'adquireixen d'altres. Les nostres ciutats són considerades com a referents a imitar. Les nostres escoles fan bona una tradició pròpia iniciada fa cent anys. Els nostres hospitals tenen qualitat. La biotecnologia és a Catalunya el sector que creix més de pressa. En tot això estem ben situats. Ara fa dos anys el Parlament va iniciar els treballs de reforma de l'Estatut. Tots els partits han cregut que calia fer una colla de coses: Adaptar la nostra llei als nous temps. Reconèixer clarament que sentim Catalunya com una nació. Donar més camp a les possibilitats de l'autogovern. Incorporar una sèrie de drets i deures propis del segle XXI. Aproximar les majors competències de la Generalitat a les persones i satisfer els seus anhels i necessitats. Corregir el dèficit acumulat en infraestructures, que són la clau del creixement econòmic. I, finalment, augmentar els recursos necessaris per fer possible tot això, sense que Catalunya deixi de ser solidària amb els pobles d'Espanya. És per tot això que s'ha treballat, s'ha discutit i s'ha arribat a acords. És per tot això que, finalment, s'ha pactat i acordat el nou Estatut. Ara us convoco a les urnes, aquest diumenge, per tenir l'oportunitat d'expressar-nos. Lliurement. 1 �Vull que sapigueu que el que em mou és l'ambició que els ciutadans se sentin, amb el nou Estatut, més segurs, més ben atesos i més esperançats. I que els joves sàpiguen que tenen futur. Que poden decidir-lo. Al nostre país hi ha més de dos milions i mig d'homes i dones que no han votat mai l'Estatut. Que no poden dir, encara, "aquesta és la meva llei, jo vaig tenir l'oportunitat de votar-la". Ara podran fer-ho. La Catalunya que demà passat té l'oportunitat històrica de dir què vol i com vol que siguin les seves relacions amb l'Espanya fraternal, és molt diferent de la Catalunya de la transició democràtica. La nostra integració social ha avançat i ha estat molt positiva. La Catalunya d'avui l'han feta generacions d'homes i dones vinguts d'arreu amb el seu esforç, la seva empenta i les seves aportacions. La unitat civil de la societat catalana és exemplar. L'experiència d'autogovern que hem adquirit, ens permetrà aprofitar millor les oportunitats que tindrem d'ara endavant. El diumenge dia 18 ens estarem parlant a nosaltres mateixos. Ens direm el futur que volem per als nostres fills i els nostres néts. Però també hem de ser conscients que Espanya i Europa estaran atentes al que decidim. Hem de parlar clar. Estic convençut que la veu dels catalans serà escoltada amb respecte. I que el nostre futur serà també un senyal per a aquells que ens miren. Tant de bo puguem dir que ens admiren. Ara, com mai, hem d'actuar amb confiança, seguretat i il·lusió. No tinguem por de decidir. Aquest és el nostre futur. El de tots. Visca Catalunya! 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1759 Title A name given to the resource Missatge institucional del president de la Generalitat pel referèndum sobre l'Estatut Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autogovern Autonomia Catalanisme Estatuts Missatges institucionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Missatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-16 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/279/20060618.pdf 6a900544fe026e69bb5ddd5620b0a972 PDF Text Text Declaració del president de la Generalitat després de l'aprovació de l'Estatut d'autonomia de Catalunya Palau de la Generalitat | 18/06/2006 Tenim Estatut. Catalunya té el nou Estatut que desitjàvem. La victòria del Sí ha estat rotunda. Inapel·lable. I per tant, Catalunya està d'enhorabona. Vull, d'entrada, donar les gràcies al poble de Catalunya. Catalunya ha parlat clar. Ara tots hem d'estar a l'alçada del que hem decidit. I del que Catalunya ha dit. Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han escrit aquesta pàgina de la nostra història, expressant-se en llibertat. La jornada electoral ha estat una nova lliçó de civisme i de maduresa democràtica. I crec que ens n'hem de felicitar tots plegats. Hem guanyat el repte que ens havíem posat nosaltres mateixos com a país. Els vots negatius de dreta i d'esquerra no passen d'una cinquena part dels votants. El país ha guanyat, tothom hi ha guanyat. Els que han votat una cosa i els que han votat una altra. En poc temps es començarà a percebre fins a quin punt era important que Catalunya disposés d'un nou instrument de govern. Com a President de tots, em pertoca també de reconèixer la legítima contribució democràtica d'aquells que no han votat sí, d'aquells que volien més. De la mateixa manera que vull reconèixer la legitimitat democràtica també d'aquells que han coincidit amb aquesta opció negativa des de l'altre extrem. Els uns i als altres els convido a integrar-se al consens i a allunyar-se de la pràctica irritada de la política que mai no hauria de produir-se a la nostra societat. Avui és un dia per celebrar allò que ens uneix a tots. Allò que ens uneix com a ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Tot i que com a demòcrates, ens hauria agradat una participació més alta, aquesta ha estat molt remarcable, pràcticament el 50%. Vist ara, són difícilment comprensibles les objeccions judicials a les que hem hagut de fer front per fomentar la participació des del Govern. Però la participació és molt remarcable. Es correspon pràcticament a la votació de l'Estatut de Sau si tenim en compte que es va celebrar en dia laborable. Ara què cal? Ara cal determinació per encarar el nostre futur col·lectiu. Amb el nou Estatut a les mans, crec certament que podem afirmar que a Catalunya s'ha acabat el victimisme, que no n'hi pot haver. El que siguem a partir d'ara, el que fem a partir d'ara, dependrà de nosaltres mateixos, més que mai. Ara ja és a les nostres mans el millor Estatut que hem tingut en segles. Que hem tingut mai. D'ara endavant ens esperen totes les oportunitats que, com a país, ens hem guanyat i que com a ciutadans acabem de refrendar. El futur, de Catalunya, no havia estat mai tan esperançador com ho és ara, ni el destí del país tan prometedor com ho pot ser d'ara endavant. Al resto de España quiero decirle que con con la victoria rotunda del Sí en el referéndum, Catalunya va a iniciar una nueva etapa de su autogobierno, que será larga y positiva. Será también una etapa en la que Catalunya se sentirá más cómoda y mejor comprendida por la España plural que avanza. Quan vaig rebre l'honor i la responsabilitat de presidir la Generalitat de Catalunya vaig parlar de determinació. Aquell dia vaig prometre i demanar paciència, tenacitat i determinació a cabassos. I durant els dos darrers anys, quan les dificultats podrien haver-nos fet defallir, sempre he tingut present aquell compromís personal. 1 �L'objectiu de donar al nostre poble una esperança de futur exigia justament perseverar i mantenir el compromís contret com a President de la Generalitat de Catalunya, és a dir: millorar l'Estatut i fer-ho més enllà d'interessos partidaris, ben legítims, és cert, perquè la política està feta de legitimitats compartides i de vegades, fins i tot, contraposades. Però hi ha causes nobles, i l'Estatut n'és una, que exigeixen de tots alçada de mires i ambició de país. La meva determinació per una Catalunya possible, la Catalunya del progrés i del Sí exigent és ben viva, i aquest determini és el que m'impulsa a donar ple recolzament a un projecte que segueixo pensant que és el projecte més digne que un país pot imaginar. Catalunya ha parlat. Catalunya ha dit SÍ. Ara tots hem d'estar a l'alçada del que hem decidit. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1760 Title A name given to the resource Declaració del president de la Generalitat després de l'aprovació de l'Estatut d'autonomia de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autonomia Catalanisme Estatuts Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-18 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/280/060621_Declaracio_president_reeleccio_CAT.pdf 176a4206d826781b84c42bd54d818a40 PDF Text Text Declaració institucional del president de la Generalitat de Catalunya Palau de la Generalitat, 21 de juny de 2006 He acomplert els meus compromisos. Vostès saben que quan dic això estic dient veritat. També els puc dir que, davant de mi mateix, he assolit els objectius que m’havia proposat. Quan a començaments de l’estiu del 1998 vaig tornar de Roma, vaig acceptar la proposta del meu partit de ser candidat pel PSC a la Generalitat, i aleshores vaig adquirir un compromís múltiple, un compromís basat en una sèrie d’objectius: En primer lloc, fer possible una alternança del Govern que posés fi a un període monocolor, de domini d’una sola idea de Catalunya, una idea conservadora. En segon lloc, construir un nou projecte polític amb el conjunt de les esquerres catalanes. Un projecte que tingués com a nord la millora de l’autogovern a fons i que havia de tenir com a objectiu també el canvi de les prioritats de la política catalana posant l’èmfasi en les polítiques socials, i això hem fet. Tercer objectiu, contribuir decisivament a impulsar una nova proposta d’Espanya, d’Espanya plural. I quart, i evidentment no podria ser d’altra manera, convertir el Partit dels Socialistes de Catalunya en el primer partit del país, objectiu també aconseguit. Diumenge que ve, farà vuit anys justos que vaig anunciar públicament aquests quatre compromisos. Vuit anys després, doncs, puc passar balanç dels fruits que ha donat aquell compromís, si m’ho permeten: Ha estat possible l’alternança política a Catalunya. No era una quimera, era una possibilitat real que ha donat fruit. Avui som, des del punt de vista democràtic, un país més normal. Capaç de governar-se des de diferents filosofies, sense que el país es trenqui, sense identificació entre el país i una manera de pensar Hem millorat a fons el propi autogovern. Per què? Doncs perquè avui tenim un nou Estatut, una nova llei fonamental, molt millor que la que teníem, molt més sàvia i molt més ambiciosa. �Hem demostrat que són possibles unes altres prioritats de govern. Avui Catalunya té millors polítiques socials, es més a prop de la gent: escoles, barris, sanitat; això és el que han estat els eixos de la nostra política anunciats al principi i acomplerts en data d’avui. És cert també que hem influït decisivament en l’opció del socialisme espanyol per un aprofundiment federal de l’Estat autonòmic. El camí cap a l’Espanya plural obert per Catalunya és avui imparable i tots els seus pobles, crec, n’han de rebre els beneficis. Avui el PSC és el primer partit de Catalunya. Crec, honestament, que si fem balanç es justifica plenament la decisió, madurada de fa temps, els ho haig de dir també sincerament, de no tornar-me a presentar. He fet el que havia de fer; segurament tot és perfectible, i s’hagués pogut fer en alguns aspectes millor; segurament algunes coses que han passat, millor que no haguessin passat; però això no és el més important. Hem fet el que havíem de fer, he complert els meus objectius, els he complert com a persona i els hem complert com a partit i els hem complert com a Govern. Ara és l’hora de donar pas a nous equips, a noves persones, a nous lideratges, perquè des del mateix concepte de Catalunya i amb la mateixa ambició despleguin totes les potencialitats del nou marc institucional que representa l’Estatut que acabem d’aprovar i de referendar com a país. És un moment de renovació política. Ha arribat el moment de fer-la. I en aquest moment, les meves primeres paraules d’avui,a part de repassar el que ha succeït, que és el que acabo de fer, és d’agraïment als amics, als companys i als ciutadans que han estat prop de mi i amb mi i que m’han fet costat durant tants anys, i que en part avui es poden sentir decebuts. Els tinc un agraïment sincer, adolorit si voleu, perquè sé que esperaven una altra cosa. No els havia pogut dir abans, no era el moment de dir-ho, sí de pensar-ho, sí de saber-ho, i per tant, avui, aquestes paraules, només aquestes, les he dir amb pena, amb sentiment, però al mateix temps amb agraïment i amb la convicció que tota aquesta gent, que durant aquests darrers dies gairebé diria m’ha perseguit amablement i afectuosament, entendran perfectament el que estic dient. Espero que el 2006 passarà a la història, no només pel nou Estatut, sinó també per l’altra gran fita d’aquests anys: la pau al País Basc. �Ahir mateix vaig poder parlar, perquè em van trucar per felicitar-me pel referèndum, amb el president Ibarretxe i amb Josu Jon Imaz. L’esperança és el sentiment dominant que compartim. Torno amb Catalunya. Amb el nou Estatut, Catalunya obre una nova etapa en la seva història i en el seu autogovern. La Catalunya del nou Estatut té futur, té un futur obert, sobretot si la governen forces diferents d’aquelles que van impedir la reforma mentre governaven. Això també ho he de dir amb respecte per aquestes altres forces, però amb sinceritat. La Catalunya del nou Estatut ha de ser governada per una nova generació que sàpiga allunyar el país de la política irritada i del tacticisme que sovint ens ha dominat. Fa tres anys vaig iniciar el canvi d’idees i persones que Catalunya anhelava des de feia temps. Era ben bé l’hora i feia temps que era hora. Vam obrir les portes de la Generalitat a una fornada d’homes i dones que podien demostrar que Catalunya volia i podia fer-ho millor. I ho hem fet. Doncs bé, ara vull cedir a aquesta fornada d’homes i dones la responsabilitat plena de construir el futur d’aquest país. Amb la meva decisió vull passar el testimoni dins mateix de la força política que més va treballar pel canvi, que més ha treballat per l’Estatut i per les polítiques socials d’aquest país. Aquest ha estat i seguirà sent el meu projecte. És l’hora de treballar, amb rigor, amb serenitat, amb complicitats, pel futur de tots. Penso seguir prenent part d’aquest esforç col·lectiu. És en aquest sentit que demà mateix tractarem amb el president del Govern espanyol sobre el desplegament de l’Estatut aprovat diumenge. Hem treballat, i molt, per arribar fins aquí. Ara toca seguir-ho fent, continuar, com a govern de Catalunya i no com a plataforma electoral. El Govern com a representant de la voluntat del poble, que té llibertat de donar-se distintes maneres de governar. Fa tres anys vaig demanar paciència, tenacitat i determinació. Crec que he demostrat tenir-ne. I tenir-ne més enllà dels interessos de partit. Al servei del país. He procurat fins avui, i així serà fins al darrer dia, fer-me digne de l’honor del càrrec de president de la Generalitat, que el poble em va atorgar, de president de tots els catalans. �També vaig dir, diumenge, que tots havíem d’estar a l’altura del que hem decidit. I mentre sigui president de Catalunya, i també a partir de l’endemà de deixar de serho, seguiré treballant pel que considero el projecte més digne que aquest país es pot imaginar. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1761 Title A name given to the resource Declaració institucional del president de la Generalitat de Catalunya sobre la reelecció Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autogovern Missatges institucionals Govern Política Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-21 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/281/20060707.pdf e1b4fa39f4ce40141ca0b384e6e64987 PDF Text Text Projecte del nou edifici judicial a la capital del Bages Ajuntament de Manresa | 07/07/2006 Bona tarda senyor conseller, senyor regidor, senyor delegat del Govern, estimats professionals, arquitectes, és un plaer ser avui aquí, a Manresa. La veritat és que si hagués de triar una regió i hagués de triar una conselleria, doncs la Conselleria de Justícia, i Manresa o la Catalunya central, si voleu, serien uns bons representants, més del que Catalunya és, del que Catalunya fa, en aquest moment. No dic que abans no es fes res ni trec mèrit als governs que hi va haver abans, perquè el seu mèrit va ser acreditar un sistema de govern i la identitat d'un país. Ara ens ha arribat, en el bon moment, la possibilitat i l'obligació de convertir aquesta realitat inicial, en una realitat legislativa que s'ha creat el seu propi Estatut i que a més ha aconseguit que Espanya l'aprovi, i això no és poc. I al mateix temps de fer el llibre, fer la realitat, de començar realment a intervenir, no començar, però sí intensificar de forma molt significativa l'activitat sobre el territori, les inversions, però també els serveis i la dispersió dels serveis. El que vull també a la Catalunya central, tant a Sant Joan de Vilatorrada com aquí, tant en el terreny de les presons com en el terreny judicial estricte, és una ambició que no se'ls escapa, que és extraordinària. Jo espero que tot això es vagi convertint en realitat i que per tant Catalunya pugui dir no solament que té una nova llei pròpia, sinó també una nova realitat en el sentit d'un aprofundiment de la qualitat de vida en el territori de Catalunya i també un avenç de la justícia, del respecte, del bon govern i de la capacitat de la gent d'identificar-se amb el seu país com una realitat no només convencional, obligada, de vegades oficial, excessivament oficial, sinó com una realitat viscuda. Dir-vos doncs que les inversions que nosaltres estem fent i concretament aquesta, que està tan ben explicada per l'arquitecte projectista, responen a una concepció de país, i que estem en un pla d'inversions de nous edificis judicials que reflecteix aquest pla amb unes xifres molt impressionants, de l'ordre d'actuacions judicials en trenta dels quaranta-nou partits judicials de Catalunya, amb una dotació pressupostària de 600 milions d'euros, que es diu molt de pressa, amb la renovació de la infraestructura informàtica,... És a dir, també internament el sistema de justícia millora tecnològicament i millora l'impuls de l'ús del català, així com la descentralització del propi sistema administratiu. Tot plegat per fer de Catalunya un país en el qual l'accés de la ciutadania als serveis es pot materialitzar d'una forma fefaent, i que la gent pugui entendre. Fa uns anys i pocs dies a l'Ajuntament de Manresa es va constituir un govern de progrés. Aquest govern municipal que molts auguraven fràgil, avui lidera la transformació de la ciutat, amb una potència molt considerable. La ciutadania de Catalunya, d'altra banda, situa aquestes trajectòries municipals, locals, territorials, com la base del canvi que Catalunya està fent. Això no es pot aturar. Jo crec que el nou Estatut ha estat molt important, és molt important per ser el punt de partida de la nova etapa que vagi endavant, que vagi més endavant, i que demostri que a Catalunya no només es legisla, sinó que es governa. Perquè el que ha passat és que de tant legislar i de tant Parlament i de tant Estatut, el que no s'ha vist és això que ara es comença a veure, que són projectes, en aquest cas, i en molts altres autèntiques realitats. És això el que en definitiva farà que els manresans i els catalans en general estiguin orgullosos de la ciutat que tenen i per descomptat puguin reconèixer la feina dels que dirigeixen aquestes realitats territorials. Ja sabeu que Catalunya ha de esdevenir, està esdevenint, un dels motors d'Europa, des del Mediterrani, i per això combinem tant la paraula Europa amb la paraula Mediterrani, amb la regió Euromediterrània. Cada dia rebem més proves que això és així. L'altre dia va venir present el president de la Paca, que en diuen els francesos, que és Provence-Alpes-Côte d'Azur i em deia: "que sigui Catalunya qui lideri, és que Martini, que és el president de la Toscana, i jo, que sóc president de Provence-Alpes-Côte d'Azur, voldríem que aquest arc mediterrani no s'acabés a Languedoc-Roussillon i Midi-Pyrénées, sinó que arribés fins a Marsella", fins, imagineu-vos, la Toscana. De manera que nosaltres estem decidits, jo crec que com a país i nosaltres com a Govern, a trencar motlles i reconèixer la realitat europea com el lloc on estem, on vivim. No n'hi 1 �ha prou ja amb Catalunya, no n'hi ha prou ja tampoc amb Espanya, hem de ser un pol important europeu, perquè si no ho som no serem de la realitat emergent que en definitiva ens governarà, que és Europa. De manera que jo vull agrair avui a l'alcalde de Manresa i vull agrair també al conseller, perquè ells dos representen un territori i una feina i una tecnologia per la banda d'Agisa, del Departament i dels nostres arquitectes, que siguin la punta d'Europa. Si així ho fem haurem complert, i si no, com deia aquell, no. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1762 Title A name given to the resource Projecte del nou edifici judicial a la capital del Bages Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament de Manresa Subject The topic of the resource Administració pública Arquitectura Manresa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-07-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/282/20060712.pdf 831408f33cc7d41a43a9f49ae326bf76 PDF Text Text Recepció al col.lectiu de gais, lesbianes i transsexuals Palau de la Generalitat | 12/07/2006 Moltes gràcies per les teves paraules, que sé que expressen un sentiment compartit. Us demano excuses perquè no va poder ser factible i possible el dia que havíem quedat que ens veiéssim. Ja tenia ganes que arribés aquest dia i poder-vos demanar excuses per això, però va haver-hi alguna desgràcia que ho va impedir. En tot cas, sigueu benvinguts en aquesta casa, que és la vostra. És la casa de tots els catalans i les catalanes, independentment de la seva orientació sexual, ideològica o política. Vull felicitar en primer lloc a totes les entitats aquí representades pel conjunt d'activitats que heu realitzat enguany, en especial amb motiu de l'Orgull d'aquest any. Crec que hi ha un compromís per part vostra, que hi ha una constància important, que ha fet possibles activitats de reivindicació arreu de Catalunya. Si no m'erro, han estat com a mínim a les Terres de l'Ebre, a Reus i al Camp de Tarragona, Vilafranca, Girona, Lleida, una mica per tot. Aquest programa vostre consolida l'activisme i la presència d'entitats en favor dels drets dels gais, lesbianes i transsexuals, més enllà de l'àmbit metropolità de Barcelona estricte, on s'havia expressat de manera preferent fins ara. I us vull felicitar també, i especialment a l'entitat Panteres Grogues, per la consecució de l'Eurogames de l'any vinent. Vull aprofitar per recordar que enguany celebren el seu aniversari una colla d'entitats que vull esmentar: la fundació F.A.G.C., Front d'Alliberament Gai de Catalunya, trenta anys, per molts anys; el Casal Lambda, trenta anys, per molts anys; la Coordinadora Gai-Lesbiana, vint anys, per molts anys també. S'ha avançat en el camí de l'abolició d'una desigualtat que ens limitava com a societat i com a col·lectiu. Crec que els drets aconseguits ens fan més iguals. A mi no m'entusiasma parlar de la paraula lluita perquè considero que la lluita és allò que es fa quan s'està molt lluny de la victòria, i vosaltres hi esteu i nosaltres hi estem més a prop. I per tant, ara això ja no és una lluita, és un dret que s'exerceix, perquè la llei l'ha reconegut. Els drets aconseguits també ens fan més responsables, evidentment, dels deures que ens corresponen. Durant aquests anys s'ha assolit la plena equiparació legal, i això és important. La fi de la discriminació jurídica que patien els gais, les lesbianes i els transsexuals, i això és important. Ara fa un any, les Corts Generals van adoptar les reformes legals del Codi Civil que van permetre un avenç important en aquesta línia, i concretament en el matrimoni entre persones del mateix sexe i l'adopció conjunta. En l'actualitat, s'està tramitant al Congrés de Diputats la Llei d'Identitat de Gènere, que suposarà, vosaltres ho sabeu millor que ningú, la fi de discriminacions i de situacions de menyspreu i humiliacions cap als homes i dones transsexuals. I quant al nou Estatut d'autonomia, recull: primer, la prohibició de qualsevol forma de discriminació per motius d'orientació sexual (art 40.7); i segon, l'obligació dels poders públics de treballar per l'eradicació de qualsevol forma d'odi o incitació a la violència contra aquest col·lectiu (art.40.8). El Govern de la Generalitat és doncs conscient de la realitat amb la qual ens hem d'enfrontar i té pràcticament enllestit el Pla interdepartamental per a la no-discriminació de persones homosexuals i transsexuals. Aquest Pla deixarà fixats els objectius i l'Acció de Govern per a la propera legislatura i per al futur, per sempre. Consolidarem així el canvi al qual ens vam comprometre. I m'atreveixo a preveure que ningú podrà tirar endarrere aquest canvi. Canvi que adquirirà plena significació en el marc del projecte de reforma social global que hem desplegat a tot Catalunya. Aquest avenç en matèria de drets civils no és menor, no pertany només a una minoria. No és només vostre, és nostre, és de tots. És el triomf de tots. Sense el vostre compromís és evident que no s'hauria aconseguit. Us en dono les gràcies perquè és el triomf, en el fons, de la llibertat política. Gràcies de debò! 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1763 Title A name given to the resource Recepció al col.lectiu de gais, lesbianes i transsexuals Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Drets civils Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-07-12 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/283/20060712sind.pdf 3943bf67f1414b7e960c5fd992d9f541 PDF Text Text Inauguració de la nova seu institucional de la Sindicatura de Comptes Barcelona | 12/07/2006 La veritat és que aquesta és una institució que segurament quan va néixer i es va originar estava inserida en una realitat tecnològicament distinta de l'actual. Muchas cosas han cambiado desde que las sindicaturas de cuentas empezaron a funcionar y seguramente los métodos y los instrumentos modernos de información, de transmisión de datos, de comunicación, permiten cosas que antes debían hacerse con papel, lápiz y goma de borrar y un buen librito. De manera que el que jo els demano és, primer, que siguin fidels a l'esperit clàssic d'aquesta institució, però també fidels a la realitat actual. Segurament moltes de les coses que abans es feien d'una determinada manera ara es podrien fer millor, amb menys costos i amb més eficàcia. Crec que en aquest sentit el nou emplaçament és simbòlic i penso que els ha d'influir. Vostès passen de la Barcelona clàssica a la Barcelona olímpica i moderna i penso que això els ha d'esperonar en el sentit que deia abans. Crec que en la combinació entre, d'una banda, innovació i, de l'altra, rigor clàssic, hi ha probablement la bona via. Una Catalunya més democràtica implica el deure de la transparència i del rendiment de comptes amb un finançament transparent dels partits i de la política, per descomptat. Altrament la dreta sempre té les de guanyar, i perdonin que els ho digui un president d'esquerres, però és que és així. No estic dient que la dreta sigui corrupta i l'esquerra no. Estic dient que la dreta representa els interessos dels diners, dels sectors empresarials, cosa que està molt bé, i que l'esquerra normalment representa els sectors treballadors, els sectors camperols. I en definitiva és possible que es doni un cert desequilibri o asimetria entre els sistemes de finançament d'uns i altres, que jo crec que sempre s'han de tractar de restaurar, sobre la base d'una bona fiscalització, sobre la base de l'existència d'institucions com aquesta, que han de permetre que allò que s'imposi no sigui la procedència sinó la llei. Jo crec que això en aquest moment pot ser així. Abans era fàcil dir que això es podia obtenir i era molt difícil d'obtenir a la pràctica. Jo crec que amb el temps i l'experiència, la democràcia aquí a Espanya i a Catalunya, en particular, ja han adquirit l'experiència suficient per garantir aquesta qualitat democràtica, i aquesta transparència que en el fons és la base de tot. L'avantatge en el mercat en si mateix, una de les virtuts que té és que és transparent en si mateix. Qui ven més barat ven més. El desavantatge de la llei, del control, és que s'ha de justificar en termes de controls indirectes, i no és tan evident. Tot el que puguem fer perquè la netedat i la transparència s'imposin d'una forma que la gent l'entengui com a automàtica i comprovada i demostrada amb el mínim esforç des del punt de vista formal, d'haver comptabilitzar, de seguir procediments, millor. Penso que Catalunya té l'obligació de fer-ho, un Estat també, per descomptat, però els Estats tendeixen a ser més pesants i les autonomies que són Estats petits tenen la virtut de la dimensió a l'hora d'innovar en aquestes matèries. De manera que desitjo que aquesta nova instal·lació serveixi perquè la Sindicatura de Comptes agafi un altre aire des del punt de vista de les seves possibilitats, del seu instint, i que en canvi no abandoni tot allò que la història li ha donat de bo. Moltes gràcies. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1764 Title A name given to the resource Inauguració de la nova seu institucional de la Sindicatura de Comptes Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Subject The topic of the resource Finançament Política Sindicatura de comptes Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-07-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/284/20060713.pdf af60dfdf6f69bed0d52211d1fac6cefa PDF Text Text Intervenció davant el ple del Parlament de Catalunya Parlament de Catalunya | 13/07/2006 Vull començar aquesta meva intervenció amb un agraïment a totes les forces polítiques d'aquesta cambra i al seu president per l'oportunitat d'adreçar-los unes paraules al final del període de sessions i de la legislatura. Efectivament, estem vivint els últims finals de la VII legislatura. D'aquí a poques setmanes, fent ús de la meva facultat com a President de la Generalitat, signaré el decret de convocatòria de les eleccions, que se celebraran la propera tardor. Concretament el dia 1 de novembre. He comunicat ja la meva decisió a S. M. El Rei. Cadascú farà legítimament el seu balanç de la legislatura en el debat democràtic de la propera campanya electoral, que per descomptat es passarà comptes d'aquesta legislatura per bé i per mal. Però també és obligat fer-ne un balanç institucional, pensant en la llarga durada, sostraientnos per un dia a la pressió de l'esdeveniment quotidià i del seu comentari mediàtic, que sempre és legítim. Procurant d'inserir el que han estat aquests anys en el relat continu de la vida democràtica de Catalunya d'ençà de la recuperació de les nostres institucions. Per propiciar aquesta mirada llarga podríem intentar de donar resposta a una pregunta com aquesta: És més fort avui l'autogovern de Catalunya que fa tres anys o no ho és?. Veig difícil que no es pugui donar -amb tots els matisos que vulguin- una resposta afirmativa a aquesta qüestió. Ho veig francament difícil. El President de la Generalitat n'està convençut: avui el nostre autogovern és més fort, més madur, i està més protegit legalment i quasi diria i consuetudinàriament, és a dir, pels costums i estils i modes de debat que s'han anat creant dins de Catalunya i entre Catalunya i Espanya. Ho és per raons de diversa índole que m'agradaria descabdellar breument: Primera raó. Ha funcionat l'alternança política. I sense aquest funcionament, per descomptat que pot haver-hi democràcia, però no hi ha la prova de la democràcia. Les eleccions de novembre de 2003 van fer possible una majoria diferent de les que s'havien conformat des de 1980 en aquest Parlament i que va propiciar i donar suport a un nou govern. Això va suposar un trasbals lògic en un país regit sota un únic i pràcticament idèntic paradigma polític durant més de dues dècades. Cosa que no està ni bé ni malament, el país ho va triar, però deixava pendent la prova del nou de l'existència del sistema democràtic com alternança. Hem assajat noves fórmules de governació amb els governs de coalició, que molt probablement adoptaran formes diverses en el futur. A Catalunya i a Espanya. És bastant lògic que en l'inici d'un sistema democràtic, sigui a nivell de l'Estat sigui a nivell de la nació catalana, d'alguna forma hi hagi tendència a buscar en una sola identitat política, la identitat de govern; mentre que països europeus, no tots, però molts països europeus i no europeus, amb tradició democràtica, el més habitual és precisament el govern de coalició. Segona raó. Ha funcionat l'oposició parlamentària. Que ha estat el contrapunt democràtic necessari del Govern. Els mecanismes de control s'han mostrat eficaços i l'oposició n'ha fet ús de tots ells, amb una moció de censura inclosa. Tercera raó. S'han millorat les institucions. Començant per aquesta casa, el Parlament de Catalunya. Després d'anys i anys d'intents frustrats, tenim finalment un nou Reglament, que recull l'experiència de set legislatures i que és una garantia del vigor de la nostra primera institució. Aquest Parlament, i d'això ens n'hem de sentir orgullosos tots, ha tingut més vida i més vibració en els escassos mil dies de la VII legislatura que no havia tingut en els deu o quinze anys precedents. Els representants dels mitjans de comunicació en són testimoni, i vull aprofitar aquesta referència per agrair-los, també des d'aquí, el seu treball. I si em permeten una expansió, ara que puc fer-ho sense aixecar sospites de cap mena, als mitjans els demano que siguin més independents, que no vol dir menys crítics sinó més autoexigents, en base a la informació i l'estudi i no a les simpaties i antipaties (inevitables) ni a les connexions privilegiades i les fonts exclusives d'informació. 1 �El model que tenim, que hem tingut, té una explicació que està lligada més aviat a l'edat infantil de la democràcia que no pas a la seva eclosió total. Quarta raó. A més del Parlament, gairebé totes les institucions que configuren el nostre autogovern han estat objecte de reforma: el Consell Consultiu, el Consell de l'Audiovisual, la Comissió Jurídica Assessora, el Consell de Treball, Econòmic i Social ... Cinquena raó. S'han donat passes significatives per ampliar i consolidar la presència de les institucions i de la realitat catalanes en el marc espanyol i europeu, com: - la normalització de la Conferència de Presidents, - la recuperació del debat de les autonomies al Senat, - la participació dels representats de la Generalitat en els organismes europeus. Un conseller de la Generalitat va ser un dels primers, sinó el primer, no representant directament estatal, sinó representant l'Estat, el conseller Siurana si no m'erro, davant del Consell o de la Comissió. - el primer reconeixement del català a Europa, - la posta en marxa de l'Euroregió, - i la progressiva implicació mediterrània del nostre país. No els amago que m'agradaria, en la mesura de les meves possibilitats, evidentment modestes a partir de primers de novembre, contribuir en aquest escenari euroregional i euromediterrani. I, sisena raó, la més important: Hem reformat a fons la llei fonamental de l'autogovern: l'Estatut. Per assolir la reforma ha calgut el concurs combinat de totes les forces i institucions. El Govern hi ha donat l'impuls; hi ha treballat aquesta Cambra, que en va aprovar la primera proposta el setembre passat; s'ha plantejat, discutit, negociat i acordat amb les Corts espanyoles i finalment, encara no fa un mes, l'han referendat els ciutadans de Catalunya. Feina feta. L'Estatut ha absorbit moltes energies. D'aquesta Cambra i del propi Govern. El temps dirà fins a quin punt ha estat important l'esforç col·lectiu que hem fet. Però m'aventuro a afirmar que més d'hora que tard apreciarem els resultats i l'avenç substancial que el nou Estatut ha significat. En definitiva, doncs, les institucions de Catalunya han funcionat, han evolucionat i s'han enfortit. I d'aquesta manera, hem fet en aquests tres anys dues coses que no havíem fet en 23 anys: - Catalunya ha enfrontat la seva definició dintre del marc de la Constitució Espanyola. - I hem donat per clos un temps de no implicació en la política espanyola, d'acceptar que aquesta no podia canviar substancialment. Amb el nou Estatut i el període de revisions estatutàries -i eventualment constitucionals- hem encetat un nou període que probablement tindrà la seva perfecció en la properes legislatures catalana i espanyola. No tot cabrà en aquesta. Però insisteixo: tots som conscients que l'important ve ara. Que el substancial és l'ús que fem de les institucions i de les lleis. En definitiva, el rendiment que donaran. Un rendiment que haurem de mesurar amb els resultats de les polítiques públiques que el nou marc institucional permetrà. Arriba el moment de convertir l'Estatut en acció parlamentària i de govern. També arriba ara el moment de ser exigents amb nosaltres mateixos i amb el govern de l'Estat en el desenvolupament i l'aplicació de l'Estatut de 2006. Això marcarà, indubtablement, una nova etapa política al nostre país. Una etapa conseqüent amb la majoria d'edat de l'autogovern de Catalunya. 2 �Dic majoria d'edat no pas com a mer recurs retòric, sinó entenent que, més que en cap altre moment de la nostra història recent, allò que fem, allò que siguem, dependrà, ara, de nosaltres. Perquè amb el nou Estatut, Catalunya esdevindrà la comunitat política d'Europa que, sense ser un estat, té el major reconeixement, el major nivell de competències i de recursos per abordar el seu desenvolupament. Més de fet que alguns petits estats. Desitjo que l'etapa que s'ha d'iniciar d'aquí a uns mesos sigui la d'una governació plena de Catalunya, que es fonamenti en el que emani d'aquesta Cambra i en les polítiques que impulsi el govern format pel president que obtingui la confiança de la majoria. Totes les eines necessàries i totes les banderes possibles que Catalunya necessita per ser respectada i per progressar són a les nostres mans. Senyores i senyors diputats, He estat diputat d'aquest Parlament durant 15 anys de la meva vida. Hi vaig ser present, essent alcalde de Barcelona, entre 1988 i 1995 (les legislatures II i IV), com a Cap de l'Oposició entre 1999 i 2003 (la VI) i aquesta VII legislatura com a President de la Generalitat. Crec que l'evolució de la Cambra aquests darrers anys ha estat molt positiva. El Parlament de Catalunya ha aconseguit el relleu i protagonisme que durant molt de temps no havia tingut. En aquesta legislatura, la Cambra ha jugat el paper que li corresponia com a veritable centre del debat polític de Catalunya. La propera tardor, com he dit, se celebraran noves eleccions al Parlament. Fa pocs dies vaig fer pública la meva decisió -llargament meditada i presa ja fa uns mesos- de no concórrer-hi de nou. Una altra cosa és que la pogués o no la pogués anunciar. No ho vaig considerar convenient fins que no hi hagués el referendament de l'Estatut. És una decisió estrictament personal que ja he explicat públicament. Per tant, doncs, no podré compartir treball a la Cambra amb els qui de vostès siguin presents en aquest hemicicle d'aquí a uns mesos. Però, penso seguir treballant al servei del nostre país. En prendre possessió del càrrec de President, el 20 de desembre de 2003, vaig acabar les meves paraules, dient que "Comencem un nou quart de segle de la democràcia i l'autonomia. Tothom n'ha de ser conscient. Moltes coses canviaran. Però el desig dels catalans de ser nosaltres mateixos amb tota la nostra varietat, i el de conviure amb els altres pobles d'Espanya, en termes de lleialtat i equitat, no serem nosaltres qui el trencarem. En tot cas seran d'altres. I els ho posarem difícil. Ens explicarem fins l'esgotament. Parlant la gent s'entén." Han passat prop de mil dies (935). Hem fet un camí llarg, intens i fèrtil. Hi ha hagut moments difícils. Alguns ho han estat molt per al govern que he presidit, d'altres ho han estat per al conjunt de forces polítiques aquí representades. Alguns també ho han estat per a mi personalment. Hi ha hagut moments que he arribat a pensar que era cert que, per part d'alguns, hi havia voluntat de posar a prova fins el límit la institució que he presidit i la nostra voluntat de convivència lleial amb els altres pobles d'Espanya. Però no se n'han sortit. El poble, en el seu conjunt, és molt més savi a voltes que molts dels qui tenen la responsabilitat de representar-lo. Les discrepàncies i les distàncies han estat molt acusades. Però he procurat que el respecte institucional a Catalunya no es trenquessin mai del tot. Sempre hi ha hagut un pilar sobre el qual edificar novament els ponts. 3 �Vull agrair l'aportació que hi han fet els presidents dels grups parlamentaris que durant més de dos anys van donar suport al govern, senyora Manuela de Madre, senyor Josep-Lluís Carod-Rovira i al Conseller Joan Saura. Així com als portaveus Joan Boada, Joan Ridao i Miquel Iceta. Vull mostrar el meu reconeixement també al president del principal grup de l'oposició, senyor Artur Mas, pel seu capteniment, i al president del Grup Popular, senyor Josep Piqué, pel mateix. I al President del Parlament, vull agrair-li la seva prestació. La seva continuïtat, sense variacions ni en la forma ni en el to, a través de conjuntures polítiques canviants, ha estat una àncora democràtica important en l'escenari de la política catalana, no ho oblideu mai. Gràcies senyor president. I per tancar aquest capítol de reconeixements: estic agraït a tots els consellers i conselleres que he tingut al govern, sense excepció; el clima que hi ha hagut al Consell Executiu, i ells i elles han estat testimoni, ha estat sempre de dignitat i d'anar per feina. Temps hi haurà de fer el balanç positiu i de fer balanç crític del que s'ha fet, avançat i aconseguit i del que no s'ha pogut aconseguir. De mostrar amb orgull els uns i de fer la crítica els altres de tot el que s'ha esdevingut en aquests mil dies. Mil dies en què vostès, senyors i senyores diputats, han canviat Catalunya. Crec que tots, tots, ens hem de sentir orgullosos d'haver participat en un període extraordinari de la vida política de Catalunya. D'haver fet dues coses importants: el nou Estatut i la primera alternança. D'haver defensat projectes distints, però, al capdavall d'haver treballat al servei del nostre país. D'haver governat el present i, alhora, haver forjat un futur millor per Catalunya. Moltes gràcies senyores i senyors diputats. Moltes gràcies senyor President. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1765 Title A name given to the resource Intervenció davant el ple del Parlament de Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Activitat parlamentària Autogovern Eleccions Estatuts Govern Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Intervenció al Parlament Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-07-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/285/20060713gosol.pdf ffe13e0cb114fd7e344c2c02fe52a6ac PDF Text Text Acte de cloenda del centenari de l'estada de Picasso a Gósol Poliesportiu de Gósol (Berguedà) | 13/07/2006 Realment aquest és un lloc molt singular i un moment molt singular, perquè aquí s'arrepleguen un caramull de circumstàncies de la història d'aquest poble, però també d'aquest país i d'Europa. Perquè, evidentment, si haguéssim de triar figures que representin Europa, segurament seria algun polític, no gaires, perquè el que Europa ha fet fins ara és barallar-se i matar-se durant un segle, com a mínim dues vegades, i segurament algun altre artista, però Pau Picasso, no hi hauria cap dubte que seria elegit com un representant d'Europa. Era andalús, però era català, es va fer català. Compte amb els andalusos catalans, que són importants. No estic parlant de política, estic parlant de la meva àvia, que va néixer a Jerez de la Frontera, era filla d'un anglès i d'una andalusa, es deia Clara Nouvel, noble, i es va casar amb un poeta que es deia Joan Maragall, que va fer una poesia que després Picasso va traduir per La Fernanda en el carnet de notes. Em penso que això ho va escriure tornant, quan havien baixat amb el burro fins a baix i havien agafat el tren, en aquell carnet de notes Picasso va traduir al francès una poesia de Joan Maragall. Doncs aquest senyor seria un bon representant d'Europa, de dalt a baix, perquè després jo crec que va ser influït per la llum del nord, a part que si algú vol veure Picassos haurà d'anar a Rússia, a Leningrad i a Moscou, alguns són allà. Ve't aquí un personatge fantàstic, de llegenda, un personatge, d'altra banda, amb dues característiques molt marcades. Els ulls, que li sortien de les òrbites, eren uns ulls que miraven tant i veien tant que havien de mirar molt. I d'altra banda, la contundència, una contundència que moltes vegades a la gent del seu entorn li devia ser difícil d'aguantar, perquè recordeu quan va fer el retrat de Gertrude Stein a París, de l'època blava. La Gertrude Stein devia ser molt rica i ell encara no devia ser gaire ric, el cas és que crec que devia estar impressionat amb la Gertrude Stein i no li sortia el quadre, no l'acabava. Però diuen que quan va tornar de Gósol va sobreposar els trets de la cara del vell de Cal Tampanada sobre la cara de la Gertrude Stein i, aleshores, és clar, la cara de la Gertrude Stein va canviar. I quan va tombar el quadre perquè la Gertrude Stein el veiés i li va dir, "què et sembla?", la Gertrude Stein li va dir, "no m'hi assemblo", i ell li va contestar, "però t'hi assemblaràs". Aquesta contundència jo crec que és una altra característica de Picasso que l'ha fet universal també, perquè la gent sabem que el món està fet de tendresa, però també de rudesa, de brutalitat. I allà on un vol entendre com és l'ànima humana, haurà de barrejar aquests dos elements, i en Picasso hi eren. Bé, ens passaríem la nit parlant, però com que hem d'anar a sopar... Jo avui estic molt content d'estar aquí amb vostès. Arribo del Parlament, m'acabo d'acomiadar del Parlament, avui s'ha acabat. És l'últim dia perquè després ja vénen les vacances, i després vindran les eleccions, perquè avui ja els he dit que s'ha acabat això, que el dia 1 de novembre hi haurà eleccions a Catalunya i tindrem un nou govern. Per tant, jo avui vull celebrar-ho, em sento més lliure, què volen que els digui, i a més estic en companyia de bons amics, un dels quals tinc aquí a l'esquerra i li devem moltes coses, jo i la meva família. Moltes gràcies a tots, gràcies a la família Picasso i als picassians de tot el món, i gràcies sobretot als responsables de la vila de Gósol, que són els que han mantingut la flama d'aquest record. Gràcies. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1766 Title A name given to the resource Acte de cloenda del centenari de l'estada de Picasso a Gósol Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Poliesportiu de Gósol (Berguedà) Subject The topic of the resource Art Commemoracions Cultura Picasso, Pablo, 1881-1973 Gósol Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-07-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/286/20060725.pdf 0e686765b5372c2794d52611f27c8717 PDF Text Text Una reflexió política sobre una legislatura intensa Cercle Financer. Barcelona | 25/07/2006 Falten 3 mesos per al final de la VII legislatura i del mandat executiu que vaig rebre en ser investit com a President de la Generalitat. És difícil sostreure's a la temptació de fer balanç i de passar comptes entre els propòsits inicials i els resultats assolits. Però no és la meva intenció presentar avui un balanç exhaustiu de la legislatura, ni per suposat pretenc fer-ne una lectura acrítica. Més aviat m'inclino per proposar unes reflexions en veu alta sobre els possibles efectes d'aquesta etapa en el futur de Catalunya. Avui no pretenc abocar xifres i números, ni parlar-los solament de l'economia catalana. Però per començar sí que els haig de recordar algunes dades. Creixem a la mitjana espanyola, és a dir, tres cops més que França i Alemanya. Si els ritmes de creixement segueixen així ens equipararíem en renda per càpita a Alemanya l'any 2009, amb França no estem lluny de fer-ho. Tenim un pressupost públic de més de trenta mil milions d'euros, 5 bilions de les antigues pessetes, per a una població efectiva de més de 7 milions, 7,3 afiliats al sistema públic de salut. Tenim una distribució de la despesa pública entre els tres subsectors, Estat, Autonomia i Ajuntaments, del 20 60 20, en contra d'una del 30 50 20 pel conjunt d'Espanya, distribució probablement inigualada a tot Europa: És a dir, som, amb el nou Estatut, la regió, land, o territori amb més competències d'Europa, probablement frec a frec de les regions belgues. La meva preferència fóra la de retornar un 10% de la despesa pública de l'autonomia als municipis, que pujarien fins al 30% en un període entre 5 i 10 anys. Rebrem un 18,8% de les inversions de l'Estat en els propers 7 anys, davant d'un 12,5% en els darrers anys. Val a dir que les inversions de l'Estat creixeran en un 50%, i això figura en l'Estatut, fet atípic que testimonia la importància de l'economia en l'Estatut. És més, l'Estatut fixa una regla de solidaritat entre comunitats autònomes quan diu que Catalunya contribuirà solidàriament a la millora dels serveis públics en les autonomies endarrerides, però en la mesura en què aquestes aportin la mateixa proporció de la seva renda per càpita. Mirin, ens hem trobat una plantilla de 155.000 persones, enfront els 5.000 o 6.000 dels territoris francesos amb els quals formem una Euroregió que, sumant Aragó i Balears, aplega més de 15 milions d'habitants. Dono aquestes xifres poblacionals perquè crec que és important entendre que no hi ha fronteres i que la nostra regió econòmica natural compta amb la fàbrica d'avions més important del món (EADS Airbus) a la par amb la Boeing de Washington State. I ho faig també per indicar quin és a la meva manera de veure el territori natural bàsic de les nostres empreses. D'altra banda no els amago les expectatives que s'obren amb l'elevat nombre d'iniciatives punteres que es congrien en el camp de la biomedicina, amb la presència entre nosaltres de científics de la talla d'Ispizúa, Massagué, Beato i Fuster, tots, per cert, amb un peu als Estats Units i un altre aquí. 1 �Aquesta és una nova realitat que s'anirà imposant i que deu molt, en l'inici, a l'empenta de Salvador Barberà i l'ICREA, i l'acció del que fou conseller d'Universitats i Recerca, Andreu Mas. Fins aquí algunes dades sobre la nostra realitat econòmica. Les expectatives obertes per la convocatòria d'eleccions al Parlament el dia primer de novembre conviden també a una reflexió de caràcter més general. S'ha produït realment un canvi significatiu en la situació política catalana, tal com es proposava de l'acord que va donar pas a una nova majoria parlamentària i a un nou govern a finals de l'any 2003? La meva resposta vol ser afirmativa. Però crec que seria pretensiós i inexacte afirmar que en 1.000 dies s'ha consumat, és a dir, iniciat i completat, el canvi polític i l'estabilització econòmica. És cert que hem passat del dèficit econòmic crònic a l'equilibri en tres anys i que el nou Estatut és un pas de gegant, però crec més prudent dir que s'han obert nous camins en la política i en l'economia pública catalana. I que això ha passat després de més de dues dècades d'un mateix projecte impulsat per governs d'un mateix color. Estem, per tant, enmig d'un procés de canvi que entenc que ultrapassa la conjuntura i que va més enllà de les anècdotes diàries de la vida política. En definitiva, crec que hem obert de bat a bat les portes cap a un canvi de cultura política. Però, quins són els nous camins que s'han obert en aquesta legislatura i que ens poden portar a un canvi profund de cultura política? Al meu parer aquests nous camins tot just oberts són cinc: l'alternança democràtica, un nou paradigma catalanista, el nou Estatut, una nova relació entre Catalunya i Espanya i la dimensió europea. En primer lloc, s'ha fet real la possibilitat del canvi polític a Catalunya i, per tant, s'ha verificat l'alternança democràtica. El govern d'esquerres ha estat una experiència. No un experiment. Ha estat una experiència a escala nacional catalana d'una fórmula que, amb diversos graus i plantejaments, ha funcionat i que ja havia funcionat bé als ajuntaments de les principals ciutats catalanes. Però, haurà estat una experiència breu a no repetir? Aquestes són preguntes que legítimament es fa la societat catalana i que han de trobar resposta en la propera campanya electoral i després de les eleccions de novembre. Personalment, estic convençut que un govern d'esquerra, fort, estructurat a l'entorn del Partit dels Socialistes, és possible, necessari i és probable. Que aquesta fórmula, amb noves bases, nous protagonistes, no només ha de tenir la seva oportunitat, com qualsevol altra combinació possible, sinó que és el més convenient per donar continuïtat a algunes polítiques que, a manera d'opcions estratègiques, s'han posat en marxa els darrers tres anys. Després els en parlaré. L'alternança ha demostrat que eren possibles altres fórmules governamentals diferents a la del govern monocolor: hem inaugurat a Catalunya la governació en coalició. 2 �I pel que indica la prospectiva electoral, avui, no sembla que en el futur sigui fàcil tornar a repetir governs monocolors. La complexitat del mapa polític català obligarà a noves fórmules governamentals de coalició. Com a la majoria de països europeus: Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Holanda, etc. I pel bé del país, l'experiència d'aquests tres anys no pot despatxar-se sumàriament. Em nego rotundament a acceptar que aquest experiment hagi estat un fracàs. Rotundament. Fa mesos que repeteixo una reflexió sobre els governs de coalició i les seves particularitats. No els diré, per tant, res de nou al respecte, però vull insistir en la necessitat d'aplicar els estris adequats a la gestió de les situacions complexes. El que està clar és que hem de progressar ràpidament en l'aprenentatge de les regles de joc de les coalicions, per a trobar en cada moment el just equilibri entre la capacitat i la necessitat de prendre decisions i la capacitat d'expressar la pluralitat política i social. El canvi polític, entès com a canvi de majoria parlamentària, de president i de govern, ha estat rellevant. Però és encara més important una altra de les perspectives obertes en aquesta legislatura: s'ha esbossat un canvi de paradigma per interpretar el país i per orientar l'autogovern. Avui podem afirmar, amb més convicció que fa tres anys, que el catalanisme ja no sembla patrimoni d'una única força política. Dic "sembla", i no "és", perquè no ho ha estat mai. Però ara s'ha superat l'assimilació del catalanisme amb el nacionalisme conservador. I això és bo per a Catalunya. Un país amb una sola cara i una sola interpretació de la seva realitat és un país políticament pobre, un país incomplet. Ara s'ha eixamplat l'espai del catalanisme: s'ha fet més independent dels partits i ha girat cap a una orientació social indiscutible. He dit, i repeteixo, que el model polític i cultural vigent a Catalunya des de la Transició havia esdevingut inadequat 25 anys després. Estem en un temps nou. Un temps que no pot entendre's ni regir-se per un model obsessionat per la recuperació i la preservació de la identitat nacional i que, de retop, negligeix la bona fonamentació i el bon ús de l'autogovern. No ens serveix un model pensat per a un país a la defensiva, a l'aguait dels enemics exteriors i, ai las, a voltes també interiors. És un model que ha esdevingut obsolet perquè, si bé ha estimulat els ressorts proteccionistes en els moments difícils, no ha afavorit les actituds de risc i de creativitat necessàries perquè Catalunya tingui personalitat pròpia en el nou món global. Sé que aquesta preocupació sobre el model de país els pot semblar una dèria estèril i pròpia de polítics poc pràctics. Però pensin en la no tan improbable paradoxa d'una Catalunya ben armada políticament i jurídicament amb el nou Estatut, però mancada d'un paradigma cultural que expressés la seva vocació col·lectiva en l'Espanya, l'Europa i el món d'avui. Si això succeís, podrien arribar-se a plantejar greus dubtes sobre la identitat col·lectiva i sobre la nostra viabilitat com a país. Per tant la necessitat d'un nou paradigma, d'un nou model, no és una falòrnia. Necessitem un nou paradigma que ens permeti passar de la normalització a la normalitat, de la reivindicació a la proposta, del proteccionisme a la llibertat, de la ficció d'un món fet a mida a la realitat d'un món obert, tal com és. 3 �En definitiva, un nou model que ens permeti jugar a l'atac. Com saben bé tots vostès, quan una empresa només es preocupa de sobreviure sense projectar el seu futur està, més d'hora que tard, condemnada al fracàs. En les societats, com en les empreses, no avançar és retrocedir. Catalunya no en té prou en defensar la seva identitat, ni en protegir la seva llengua i la seva cultura, ni en incrementar i reforçar el seu autogovern. Si entenem el catalanisme com el mínim comú denominador de la cultura cívica compartida per tota la societat catalana, el catalanisme del segle XXI ha d'aconseguir unir cívicament Catalunya, fins aconseguir que s'expressin totes les Catalunyes, no amb una única veu sinó amb veus diverses. Només des d'aquesta unitat cívica serà possible canviar l'aspiració de Catalunya. No podem aspirar, com havíem fet durant temps, a ser una excepció permanent, una nació sense estat debatent-se entre ser un vagó del tren d'Europa o locomotora d'Espanya. Hem de ser les dues coses alhora. Catalunya ha de tenir menys por i més ambició. Els grans projectes, com l'Euroregió i l'Espanya plural, han de desactivar les pors i permetre'ns caminar amb més naturalitat per abordar els nostres objectius. A tots els nivells: el cultural, el lingüístic, el polític, l'econòmic, el geoestratègic ... El nacional, en definitiva. Es així com s'afirma la nació: no en la proclamació sinó en l'acció. Crec que estem en millors condicions que mai per actuar. Per dedicar tots els nostres esforços a construir una Catalunya real i possible i dedicar-ne molts menys a proclamar-ne una d'ideal. Per sort, per fer efectiva aquesta afirmació nacional per mitjà de l'acció positiva disposem d'un nou camí. És el camí obert amb el canvi de la llei marc del nostre autogovern. He parlat, primer, de l'alternança, segon, del canvi de paradigma dels catalanisme. Ara els parlaré de l'Estatut. La setmana passada es va publicar al BOE i al DOGC el nou Estatut de Catalunya, sancionat per S.M el Rei. La Llei entrarà en vigor el dia 9 d'agost. Tinc la intenció de visitar-lo per agrair-li la promulgació de l'Estatut. Amb l'Estatut hem obert un altre camí de futur. Un futur que es correspon amb l'aspiració de la societat catalana de disposar del màxim poder de decisió per gestionar els seus propis interessos, especialment en aquelles matèries que determinen directament la seva qualitat de vida. Una aspiració lligada indestriablement a l'aspiració de controlar al màxim els recursos generats per la pròpia societat catalana. Aquestes aspiracions comporten la capacitat d'intervenir, directa o indirectament, en totes les decisions polítiques que afecten els drets, els interessos i els recursos dels ciutadans de Catalunya. El nou Estatut és l'instrument polític i jurídic que ens hem donat per satisfer-les. Proporciona a Catalunya la màxima sobirania possible, la màxima cohesió nacional, el màxim reconeixement factible de la pròpia identitat. Tot això, en el marc que avui permeten la realitat del país i la internacionalització. Avui i, previsiblement, en els propers 25 anys. 4 �No en tinguin cap dubte, comptem amb l'Estatut més ambiciós i potent que Catalunya ha tingut en dos segles. Amb una carta de drets i deures digna dels països més avançats políticament i socialment. Amb unes competències ampliades i reforçades i uns recursos autònoms i suficients que permeten la plena governació de Catalunya des de les institucions catalanes. El potencial d'autogovern que hem obtingut reclama, ara, crear unes noves condicions polítiques que superin la divisió amb la qual vàrem arribar al referèndum estatutari. Unes noves condicions que permetin recrear el màxim consens polític a Catalunya per al desenvolupament legislatiu del nou Estatut i per a la negociació amb el govern i l'administració centrals. Al mateix temps, necessitem un govern amb la màxima determinació política en el seu impuls, la màxima fermesa i diligència en aquesta negociació del desplegament i el màxim rigor tècnic en la seva aplicació. Simultàniament al camí de l'Estatut, en aquesta legislatura hem començat a fer un altre nou camí: el d'una nova relació de Catalunya amb Espanya. Hem proposat un canvi de relació. Un canvi per superar la indiferència educada i interessada i que comporta una implicació exigent de Catalunya a Espanya. En aquest sentit, hem exposat des de Catalunya una idea d'Espanya: l'Espanya plural, l'Espanya en xarxa. Però també l'Espanya de la diferència; l'Espanya Nació de nacions. Plural sí, però diferencial. Inicialment, sense massa èxit. La reacció contrària va ser desproporcionada. Tots vostès recorden, com no, el boicot als productes i serveis d'empreses catalanes. I va passar perquè Catalunya havia fet una proposta agosarada. És legítim que ens fem la pregunta de si es tractava d'una reacció guiada per la conjuntura política o no; més estructural. És poc prudent voler donar una resposta apressada a aquest interrogant. Temps al temps. En tot cas, seria bo que, un cop passada la tempesta, es poguessin tornar a plantejar qüestions que ara han semblat incòmodes, però que són vitals per a una Espanya que tingui futur. Perquè, a veure si ens entenem, no es tracta d'un problema de Catalunya, sinó d'un problema d'Espanya. Hi ha un problema espanyol i, en tot cas, el problema de Catalunya en forma part. El problema és no haver-se pres la molèstia de renunciar a la còmoda visió de l'Espanya de sempre quan el país estava canviant de dalt a baix, fruit de l'èxit de l'Espanya de les autonomies. La realitat d'Espanya ha canviat, però no han canviat prou ni la mentalitat ni la visió del país. I això és el mateix que dir que Espanya està mancada d'un projecte assumit majoritàriament sobre quin ha de ser el seu esdevenidor. I no per culpa del president del Govern, ni del Govern. Sempre he dit que difícilment es trobarà una solució satisfactòria a les aspiracions catalanes sense un projecte global espanyol de caràcter federal que sigui capaç d'integrar-les. Des de Catalunya hem fet un primer pas: hem dit quina Espanya volíem. L'Estatut era també una manera de dir-ho. 5 �Des de Catalunya volem una Espanya que reconegui la pluralitat nacional i que consideri realment les institucions d'autogovern de les seves nacions, nacionalitats i regions com a part indiscutible de l'Estat, amb un Senat que representi i expressi aquesta pluralitat institucional, amb una presència efectiva de les autonomies a les institucions europees i amb un sistema judicial adaptat a la realitat autonòmica. Volem i tindrem una Espanya plural basada en un tracte fiscal just, que combini l'autonomia i la suficiència financera de les comunitats amb una solidaritat interterritorial equitativa. A igualtat d'esforç fiscal relatiu, igualtat de serveis bàsics. Volem una Espanya plural que defensi i promogui com a una riquesa irrenunciable totes les seves llengües i les seves cultures. També l'Estat espanyol, un Estat integrador i incloent, ha de defensar la llengua i la cultura catalanes. Com ho ha de fer amb el gallec i l'euskera. El que estem demanant és una solidaritat cultural que l'Estat ha d'exercir generosament i activament. Amb tot això, estic dient que el més lògic és que la iniciativa de construir una Espanya plural que reconegui i acomodi la seva diversitat hauria de ser una preocupació fonamental de l'Estat espanyol i que, en conseqüència, a ell li pertocaria prendre la iniciativa. S'ha de reconèixer que ha estat així. I és fins i tot comprensible que després de la primera onada descentralitzadora hagi predominat el reflex conservador d'assentar els passos donats. Però l'Espanya autonòmica té la seva pròpia lògica interna que demana l'adequació del conjunt de les institucions i de les polítiques de l'Estat a la pluralitat que ella mateixa ha fet aflorar. Amb el govern de José Luís Rodríguez Zapatero s'han començat a fer gestos i a prendre iniciatives pròpies d'aquesta nova visió d'Espanya. Les reformes estatutàries en marxa contenen elements suficients de renovació profunda de la visió d'Espanya. Elements de renovació que permeten tenir l'esperança que s'acabarà enllestint el procés polític obert el 1978. O és que hi ha cap altre camí sensat? Les forces polítiques espanyoles d'abast estatal han de pensar seriosament en les conseqüències que a mig termini tindria el rebuig de l'oferta generosa d'implicació exigent de Catalunya a Espanya. Parlem un moment d'Europa. Hi ha qui diu que hi ha un camí alternatiu a Espanya: el d'Europa. Plantejar-ho en aquests termes em sembla un error. Faríem un mal servei al país si ens plantegéssim com a alternatives incompatibles les projeccions de Catalunya a Espanya i a Europa. Catalunya ha d'estar a Europa amb Espanya, aprofitant tota la potència de l'Estat espanyol que és el nostre Estat. I Catalunya ha d'estar a Europa amb la força de les seves institucions, de la seva societat civil, de les seves empreses i de les estratègies euroregionals compartides. Aquest és el camí que des de fa anys seguim cada cop amb més intensitat. Quin ha estat el valor que hem afegit en aquesta legislatura a la nostra opció europeista? Que hem fet política interioritzant la dimensió europea. Perquè és lògic. És lògic que les Autonomies, amb més competències, i l'Estatut ens en dóna una bona colla més, s'adaptin i adoptin les normatives europees. És lògic que en allò que afecta les comunitats autònomes, siguin els consellers autonòmics els qui representin el conjunt d'Espanya davant Europa. 6 �He manifestat públicament, els darrers dies, el meu desig de seguir treballant per Catalunya en el marc dels reptes que Europa en general i la política euromediterrània en particular, tenen plantejats avui. En resum, els he volgut esbossar cinc camins oberts en la direcció del canvi al llarg d'aquests mil dies de govern de progrés: el de l'alternança democràtica; el del catalanisme com a cultura cívica compartida, el del nou Estatut com a eina de l'autogovern; el de l'Espanya diferencial com a projecte necessari, el d'Europa en la nostra vida quotidiana. Són cinc vectors d'un canvi de cultura política que s'està operant, i que, en perspectiva històrica, tot just hem iniciat. Ara Catalunya, els seus ciutadans, han de decidir si seguim els camins oberts. És molt més que una decisió electoral. És una decisió que implica el compromís de la societat catalana amb el seu propi esdevenidor. I vull fer referència al canvi en les polítiques concretes. Fins ara els he parlat d'una acció de govern basada en un projecte i una idea ambiciosa, equitativa i equilibrada de Catalunya. Un projecte que ja a l'octubre de 2004, durant el primer Debat d'Orientació de Política General, vaig identificar amb les exigències de la Catalunya dels 7 milions. No és avui, ja ho he dit, el moment de fer un balanç exhaustiu del conjunt de l'obra del govern. Però sí que vull destacar algunes iniciatives, amb valor afegit, que afecten a qüestions de fons de la nostra societat. Són iniciatives plantejades no només per abordar la conjuntura sinó que tenen una projecció de més profunditat, de més llarg abast. Tenen a veure amb l'educació, amb l'economia, amb la cohesió social i territorial, l'estratègia euroregional, i la planificació. 1.- Educació: Per primera vegada tenim un marc estable per definir una veritable política educativa. Quan vaig optar a la presidència l'any 1999 vaig dir quines eren les meves tres prioritats: Educació, Educació, Educació. L'ordre d'importància no ha variat. Un país val el que val la seva educació. Catalunya, des de les escoles municipals de l'any 1906, ho sap això. Des de l'inici del catalanisme del segle XX. És l'educació i el saber, el coneixement, diem ara, el que fa avançar una societat cap a la igualtat i la competitivitat. El Pacte Nacional per a l'Educació aprovat en aquesta legislatura no s'havia plantejat ni aconseguit en vint anys. Marta Mata i Raimon Obiols han explicat sempre que la via era aquesta. Aquest és el camí que han seguit, per exemple, a Finlàndia, on la llei d'educació és dels anys 70 i avui tenen un dels millors sistemes educatius d'Europa. L'augment del pressupost destinat per la Generalitat a educació, aquests darrers anys, ha rondat el 15 % anual de mitjana. Aquest augment era el que requerien decisions clau del govern en matèria educativa, com la implantació de la sisena hora diària a l'escola pública, la contractació de més de 5.200 nous mestres o la posada en funcionament de 1.051 aules d'acollida. 2. L'Acord Estratègic per la competitivitat. Hem situat la concertació amb els agents econòmics i socials com a vector de creixement. 7 �I l'Acord Estratègic és l'instrument articulador d'una voluntat compartida amb empreses i sindicats. A través dels òrgans de seguiment previstos a l'Acord, s'estan avaluant contínuament les noves necessitats. Per exemple: la immigració i el seu impacte a la competitivitat i a la cohesió social. L'Acord Estratègic va executar, el 2005, un pressupost de 1.020 milions d'euros; i el 2006 n'hi ha 1.590 de previstos. Unes xifres que estan molt per sobre dels 2.100 que s'havien previst per als tres primer anys d'implantació de l'Acord. Totes les mesures previstes s'han posat en marxa i més del 70% estan ja acomplertes. 3.- La Llei de Barris. Un referent a Espanya i Europa. L'aplicació de la Llei de Barris s'ha traduït, ja a dia d'avui, en 58 projectes diferents a 45 ciutats catalanes, que donen forma i contingut a la proximitat. Aquest projecte va camí de convertir-se en un referent a Europa. No només pels recursos invertits. No només per l'encert i la voluntat d'establir una aliança entre Generalitat i Governs locals. És cert que els ajuntaments i la Generalitat han elaborat els projectes i controlaran la seva execució. Però no només els governs. També les associacions dels barris. Les entitats esportives i culturals. Tot el teixit social. La llei de Barris no "crea" un marc de convivència. El que fa és construir capital social, trencar l'anonimat i el distanciament, i generar noves reciprocitats. Els processos d'execució dels projectes acollits a la Llei de Barris seran llargs. Però també aquí la llavor ha arrelat. Els prop de seixanta projectes aprovats constitueixen una llavor que també crea identitat. Els parlo de la Catalunya que cal construir a través del subjecte, però sobretot del projecte. Del patriotisme cívic efectiu i no de la reivindicació nostàlgica. Ciutats segures, barris nous i escoles dignes: aquest és el paradigma de les noves seguretats que avui construïm a través d'una nova relació entre els poders públics i la societat catalana. 4.- L'Euroregió Aquest cap de setmana mateix els presidents de l'Euroregió ens adrecem als presidents dels governs francès i espanyol reclamant-los la presa de les decisions necessàries per superar el retard inexplicable del Tren de Gran Velocitat entre Montpeller i Perpinyà. Les previsions del govern francès, que parlen del 2030, són inacceptables. És una mostra més de l'encert del projecte de l'Euroregió. L'Euroregió potser encara no és un èxit polític. I segurament no ho serà del tot mentre hi hagi qui pensi les relacions regionals a partir d'esquemes centre-perifèria. Mirin, mentre les Cambres de Comerç i la resta d'organitzacions empresarials es pensin a si mateixes a nivell euroregional, i els Governs desenvolupin els seus mapes d’infraestructures en aquest nou marc territorial, l'Euroregió anirà endavant. He dit en moltes ocasions que creia que la Comunitat Valenciana havia de ser dins del projecte. El President Camps sap quina és la meva opinió. I diria que la comparteix més del que ha expressat. Celebro que els contactes institucionals que hem mantingut amb el Govern valencià, avui vinguin acompanyats de la progressiva articulació d'una plataforma empresarial. Valoro molt la iniciativa presa pel Cercle d'Economia de Catalunya i l'Associació Valenciana d'Empresaris. Fa uns mesos ja van mantenir una primera reunió a València. Fa pocs dies se'n va celebrar una altra a Barcelona. 8 �Ens ha d'importar la localització i la xarxa. Aquesta és l'aposta guanyadora. Aquesta ha de ser la nostra manera d'estar amb el sentit del temps i de la història, puix que a Europa les regions frontereres són les que creixen més. Serem més forts a l'Europa multipolar, tindrem l'oportunitat de generar economies d'escala i tindrem una veu més forta a Madrid, o a París, i a Brussel·les. Ho hem de fer perquè l'Euroregió, l'Arc Mediterrani o la Comunitat de Treball dels Pirineus són maneres adequades d'expressar la voluntat de la societat catalana de tenir un paper actiu en el procés d'integració europea. I ho hem de fer perquè aquestes experiències de cooperació ens permetran avançar cap a una Espanya en xarxa, que doti de realitzacions pràctiques la nostra visió política i ens connecti amb els grans eixos europeus de transport. 5.- Un esforç planificador. El Govern ha desenvolupat, en mil dies, una notable tasca planificadora per assentar les bases d'una Catalunya de més qualitat. L'elaboració dels plans de protecció del litoral, del pla de l'energia, del pla de presons, tenim 5.000 places a les presons i 8.000 presoners, ara fem cinc presons noves, o del pla d'equipaments judicials. Aquests plans, dic, no només responien a demandes més o menys articulades, sinó a necessitats del país que feia anys que no trobaven resposta. També era necessària la definició d'un pla d’infraestructures de transport terrestre, viàries i ferroviàries, que avui Catalunya té per primera vegada. O l'elaboració del programa de sòl industrial, que ens permetrà desenvolupar 85 actuacions estratègiques al territori, amb un potencial per generar 200.000 llocs de treball. Però no només hem planificat les infraestructures i el territori. També hem definit nous projectes i els hem començat a executar. Catalunya, com a resultat de dècades d'una inversió pública insuficient, és un territori amb deficiències d'estructuració, mal dotat d'infraestructures en relació a la capacitat de la seva indústria i al seu potencial per esdevenir la plataforma d'entrada a Europa de mercats emergents. Per exemple, l'Eix Transversal ruter encara no és autopista. I l'Eix Pirinenc no es pot comparar amb el francès. Enfortir les vies transversals hauria de ser una ambició compartida per tota una generació. Perquè serà determinant per definir el paisatge econòmic, social i humà de la Catalunya del segon terç del segle XXI. També és fonamental connectar la Catalunya interior amb el Port de Barcelona. A través de l'Eix Transversal Ferroviari, aquests dos eixos: el transversal i el vertical estan ben enfocats per primera vegada en molts anys. A la Regió Metropolitana, és cert que tenim dèficits importants, com el quart cinturó, que s'ha de fer. I el proper govern el farà. No sé si amb aquest nom o no, en tot cas salvaguardant la qualitat ambiental. També és cert que estem construint la línia de metro més llarga d'Europa. El 2012, gràcies a l'enllaç L9-L12, el centre, la Fira i l'aeroport serà una realitat, i hem aconseguit decisions clau com l'ampliació de l'AP-7, la millora de la NII o la construcció, anys després, dels accessos al Port de Barcelona. No vull insistir novament, perquè ja ho he fet molts cops, en la necessitat que Catalunya tingui un aeroport transoceànic. I tingui capacitat de gestionar-lo. N'ha parlat amb Iberia, Cat-Air i Vueling, i, evidentment, n'he parlat amb José Luís Rodríguez Zapatero. 9 �AENA ha quedat exhausta financerament després de l'esforç de Madrid, un bilió de les antigues pessetes, i Barcelona mig bilió. Però el problema no és aquest. El problema és la gestió. No és comprensible que algunes grans corporacions espanyoles puguin assumir la gestió d'aeroports arreu del món i nosaltres no puguem modificar sensiblement el model de gestió de El Prat. Sincerament: el ritme d'inversió i execució que estem desenvolupant demostra l'ambició del Govern. Però també la voluntat que la participació de la Generalitat i d'agents privats en la gestió dels ports, els aeroports i el ferrocarril es tradueixi en una major eficàcia. En tres anys hem posat les bases d'uns comptes públics sanejats que ens permeten encarar amb major solvència tots aquests reptes. Déu n'hi do el que ens hem proposat. Déu n'hi do el que hem posat en marxa en tres anys! Acabo, he volgut que aquesta intervenció d'avui servís per començar a esbossar el que ha de ser una reflexió més ponderada i, si m'ho permeten, objectiva dels canvis en profunditat que, tant en la manera d'entendre Catalunya, com sobre les prioritats de la governació, han suposat els tres anys d'aquesta legislatura que acabarà el mes de novembre. Moltes gràcies. 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1767 Title A name given to the resource Una reflexió política sobre una legislatura intensa Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle Financer Subject The topic of the resource Catalanisme Competitivitat Economia Estatuts Finançament Govern Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-07-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/287/20060910.pdf 84ab2ad6d45e6ba3c5a4992c2f1cd311 PDF Text Text Missatge institucional amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya Saló del Tinell. Barcelona | 10/09/2006 Ara fa un any em vaig dirigir a tots vosaltres en un moment esperançador i alhora emocionant: vivíem les setmanes prèvies a l'acord que havia de fer possible l'aprovació de la proposta de nou Estatut al Parlament de Catalunya i us vaig demanar que tinguéssiu confiança. Teníem davant l'oportunitat històrica de guanyar autogovern i de millorar el finançament sense deixar de ser solidaris amb els altres pobles d'Espanya. Al capdavall ens n'hem sortit. El 30 de setembre passat, el Parlament de Catalunya va aprovar la proposta de nou Estatut amb un suport amplíssim dels diputats de la cambra. A primers de novembre les Corts espanyoles el van prendre en consideració, en una jornada emotiva en la que els representants del poble de Catalunya es van adreçar de manera respectuosa però ferma a tota Espanya. Posteriorment es va iniciar una fase de diàleg, discussió, negociació i acord. Tots sabeu que sempre vaig estar per aconseguir el màxim nivell d'entesa. I que sempre he considerat que tots els sacrificis personals valien la pena per aquesta causa noble que era la millora del nostre autogovern. El poble de Catalunya, que és qui té la darrera paraula, va referendar el nou Estatut el mes de juny passat. I finalment, ara fa un mes, el dia 9 d'agost va entrar en vigor. Catalunya té un nou Estatut. El millor de mai. Sense cap dubte. Per primera vegada, des de 1714, una llei proposada pel Parlament i aprovada per les Corts espanyoles respecta que Catalunya es reconegui a sí mateixa com a nació. Catalunya avui pot afirmar, amb orgull, que és la comunitat nacional que, sense ser un estat, té el nivell més alt i complet de competències de tota Europa. L'administració central gestiona solament una cinquena part dels recursos públics a Catalunya. I, tanmateix, el propi Estat és més sòlid que mai, gràcies a l'enfortiment de la Generalitat. La nit del referèndum, el 18 de juny, vaig deixar ben clar que el nou Estatut ha de ser de tots. Dels qui el van defensar amb entusiasme i dels qui el van criticar. Tant si ho van fer per poc com per massa. Ens hem dotat d'una eina eficaç que guiarà els governs dels propers anys. Sigui quina sigui la seva composició. Ara cal determinació per encarar el futur. Com ja sabeu, el dia primer de novembre hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya. I d'aquestes eleccions en sortirà un govern que haurà de començar a aplicar el nou Estatut. Som, en molts sentits, davant una nova etapa per a la història del nostre país. Una etapa que desitjo que sigui positiva i fèrtil. Que permeti als homes i dones de Catalunya, tots: els qui hi van néixer, els qui hi van venir fa anys i els qui hi arriben avui, buscant una oportunitat de vida i de prosperitat, exercir plenament els seus drets i deures com a ciutadans d'un país modern, pròsper i acollidor. Un país que m'agradaria: - Més engrescat pel seu futur que capficat pel seu passat. - Més confiat en les seves possibilitats i en el seu treball i menys obsessionat pels greuges reals o imaginaris. - Més decidit a entomar els problemes que a defugir-los. - Més determinat a aconseguir i celebrar victòries que no pas a sacralitzar i lamentar derrotes. - Més compromès amb el treball per la igualtat i l'equitat. - I abocat al conreu dels seus valors naturals i culturals, per enriquir-los i fer-los créixer. Mireu, l'any passat us deia que no treia cap a res lamentar-se pel passat i que havíem d'esforçarnos a viure de manera més positiva les petites -i no tant petites- victòries del present. Doncs bé, el nou Estatut ha estat una gran victòria. No en dubteu. 1 �L'Onze de setembre de l'any 32, el President Macià, en el seu emotiu discurs als catalans afirmava que: "Catalunya sent la il·lusió de governar-se ella mateixa; podem dir que el destí de la Pàtria és a les nostres mans". L'emoció venia donada per l'aprovació de l'Estatut. Crec que podem afirmar que el nou Estatut ha estat la victòria política que més ens acosta a la consecució dels nostres projectes nacionals. Quan fa dos anys vam proposar una nova manera de celebrar la Diada preteníem donar-li un relleu institucional que no havia tingut durant molt de temps. La festa permet honorar la nostra senyera i escoltar, amb admiració i respecte, nobles i belles veus de procedències i accents molt diversos que canten el seu sentiment de pàtria. Amb l'Onze de setembre de 2006 fem un pas més en el reconeixement fraternal de les diferents veus de la vella Sepharad de la que ens parlava el poeta. Ciutadans i ciutadanes de Catalunya, tots sou cridats a celebrar un any més la Diada Nacional. A tots us convido, des del Saló del Tinell, a participar en els actes que s'han convocat arreu de Catalunya, i molt especialment al que la Generalitat i el Parlament de Catalunya han convocat per a demà, al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Tingueu una feliç Diada. Visca Catalunya! 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1768 Title A name given to the resource Missatge institucional amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya de 2006 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló del Tinell. Barcelona Subject The topic of the resource Autogovern Catalanisme Estatuts Missatges institucionals Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Missatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-09-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/288/20060913.pdf 7aeb88da981a852acd6590bb2a196ef7 PDF Text Text Celebració de la Diada a Madrid Residencia de Estudiantes. Madrid | 13/09/2006 Ara fa un any em vaig dirigir a tots vosaltres en un moment esperançador i alhora emocionant: vivíem les setmanes prèvies a l'acord que havia de fer possible l'aprovació de la proposta de nou Estatut al Parlament de Catalunya i us vaig demanar que tinguéssiu confiança. Teníem davant l'oportunitat històrica de guanyar autogovern i de millorar el finançament sense deixar de ser solidaris amb els altres pobles d'Espanya. Al capdavall ens n'hem sortit. El 30 de setembre passat, el Parlament de Catalunya va aprovar la proposta de nou Estatut amb un suport amplíssim dels diputats de la cambra. A primers de novembre les Corts espanyoles el van prendre en consideració, en una jornada emotiva en la que els representants del poble de Catalunya es van adreçar de manera respectuosa però ferma a tota Espanya. Posteriorment es va iniciar una fase de diàleg, discussió, negociació i acord. Tots sabeu que sempre vaig estar per aconseguir el màxim nivell d'entesa. I que sempre he considerat que tots els sacrificis personals valien la pena per aquesta causa noble que era la millora del nostre autogovern. El poble de Catalunya, que és qui té la darrera paraula, va referendar el nou Estatut el mes de juny passat. I finalment, ara fa un mes, el dia 9 d'agost va entrar en vigor. Catalunya té un nou Estatut. El millor de mai. Sense cap dubte. Per primera vegada, des de 1714, una llei proposada pel Parlament i aprovada per les Corts espanyoles respecta que Catalunya es reconegui a sí mateixa com a nació. Catalunya avui pot afirmar, amb orgull, que és la comunitat nacional que, sense ser un estat, té el nivell més alt i complet de competències de tota Europa. L'administració central gestiona solament una cinquena part dels recursos públics a Catalunya. I, tanmateix, el propi Estat és més sòlid que mai, gràcies a l'enfortiment de la Generalitat. La nit del referèndum, el 18 de juny, vaig deixar ben clar que el nou Estatut ha de ser de tots. Dels qui el van defensar amb entusiasme i dels qui el van criticar. Tant si ho van fer per poc com per massa. Ens hem dotat d'una eina eficaç que guiarà els governs dels propers anys. Sigui quina sigui la seva composició. Ara cal determinació per encarar el futur. Com ja sabeu, el dia primer de novembre hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya. I d'aquestes eleccions en sortirà un govern que haurà de començar a aplicar el nou Estatut. Som, en molts sentits, davant una nova etapa per a la història del nostre país. Una etapa que desitjo que sigui positiva i fèrtil. Que permeti als homes i dones de Catalunya, tots: els qui hi van néixer, els qui hi van venir fa anys i els qui hi arriben avui, buscant una oportunitat de vida i de prosperitat, exercir plenament els seus drets i deures com a ciutadans d'un país modern, pròsper i acollidor. Un país que m'agradaria: - Més engrescat pel seu futur que capficat pel seu passat. - Més confiat en les seves possibilitats i en el seu treball i menys obsessionat pels greuges reals o imaginaris. - Més decidit a entomar els problemes que a defugir-los. - Més determinat a aconseguir i celebrar victòries que no pas a sacralitzar i lamentar derrotes. - Més compromès amb el treball per la igualtat i l'equitat. - I abocat al conreu dels seus valors naturals i culturals, per enriquir-los i fer-los créixer. Mireu, l'any passat us deia que no treia cap a res lamentar-se pel passat i que havíem d'esforçarnos a viure de manera més positiva les petites -i no tant petites- victòries del present. Doncs bé, el nou Estatut ha estat una gran victòria. No en dubteu. L'Onze de setembre de l'any 32, el President Macià, en el seu emotiu discurs als catalans afirmava que: "Catalunya sent la il·lusió de governar-se ella mateixa; podem dir que el destí de la Pàtria és 1 �a les nostres mans". L'emoció venia donada per l'aprovació de l'Estatut. Crec que podem afirmar que el nou Estatut ha estat la victòria política que més ens acosta a la consecució dels nostres projectes nacionals. Quan fa dos anys vam proposar una nova manera de celebrar la Diada preteníem donar-li un relleu institucional que no havia tingut durant molt de temps. La festa permet honorar la nostra senyera i escoltar, amb admiració i respecte, nobles i belles veus de procedències i accents molt diversos que canten el seu sentiment de pàtria. Amb l'Onze de setembre de 2006 fem un pas més en el reconeixement fraternal de les diferents veus de la vella Sepharad de la que ens parlava el poeta. Ciutadans i ciutadanes de Catalunya, tots sou cridats a celebrar un any més la Diada Nacional. A tots us convido, des del Saló del Tinell, a participar en els actes que s'han convocat arreu de Catalunya, i molt especialment al que la Generalitat i el Parlament de Catalunya han convocat per a demà, al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Tingueu una feliç Diada. Visca Catalunya! 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1769 Title A name given to the resource Celebració de la Diada a Madrid Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Residencia de Estudiantes. Madrid Subject The topic of the resource Catalanisme Estatuts Govern Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-09-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/289/20060915.pdf 53abc8355ad84fb935cd8ed706d4716c PDF Text Text Conferència del president de la Generalitat de Catalunya al Col·legi d'Arquitectes de Barcelona, "1.000 dies que han canviat Catalunya" Col·legi d'Arquitectes de Barcelona | 15/09/2006 Probablement sigui aquesta una de les darreres ocasions en les quals em dirigiré a un auditori per parlar com a President de la Generalitat. Estimats consellers, senyor Degà del Col·legi, estimats amics, diputats, diputades, arquitectes. És un plaer molt gran per mi tornar al Col·legi d'Arquitectes, crec que és 18 anys després de l'última vegada que vaig signar el seu Llibre d'Honor. Han passat una colla d'anys i, segurament, el que ha passat en aquests anys em permet parlar amb una mica més d'autoritat, no des del punt de vista formal, sinó des del punt de vista de l'experiència. Crec que el públic rendiment de comptes que avui vull fer és una obligació dels polítics que mai s'hauria d'oblidar i com a màxim responsable polític de Catalunya en aquesta etapa apassionant i apassionada de la nostra història que es clourà amb les eleccions del proper 1 de novembre, per això em plau moltíssim tornar a ser en aquest escenari en un moment que, per descomptat podem mirar enrere, però sobretot hem de mirar endavant i preveure, dibuixar i imaginar el que pot ser el futur per fer-lo millor. Aquest període es clourà, em penso que puc dir-ho, havent obtingut el reconeixement per primer cop de la nació catalana per part de l'Estat espanyol. Una vella aspiració que durant la República probablement va existir però no es va aconseguir i que en un Consell Nacional del PSOE un parell de persones que estan aquí a la sala van gosar de demanar, quasi diria d'exigir, cordialment, quan encara no era una realitat i que, finalment, ara està inscrit en les lleis, en la llei catalana, però també en les lleis espanyoles, per tant, el clau està arrambat. S'haurà obtingut, doncs, un reconeixement que, Macià, per exemple, no va poder aconseguir, i Companys tampoc. Macià el màxim que va aconseguir, recordeu, és la carta de Jaume Carner que va publicar no fa tant un diari d'aquesta cuitat. Jaume Carner ho escrivia des de Madrid dient-li "president, de regió no passem, també podem fer una altra cosa que és marxar o votar en contra, però el meu consell és que comencem per aquí", deia en Jaume Carner, oncle de Joan Raventós. Bé doncs, la història en aquest país avança amb aquesta lentitud, amb aquesta morositat, amb aquesta inèrcia i aquests pesos al darrera que, tanmateix, no han impedit que haguem arribat allà on hem arribat i no impediran que seguim arribant a noves fites en el futur. Aquest període es clourà havent engegat una dinàmica de canvis marcats per una renovada ambició política, que potser s'havia refredat en els anys anteriors, i per una decidida orientació cap la millora dels serveis que afecten els barris i pobles, en definitiva les persones, i per una orientació també cap a la prioritat en l'educació i la salut, ho vam dir des del primer dia, responent a la anunciada prioritat pels barris segurs i escoles dignes que alguns de vostès recordaran que va ser el nostre motor temps enrere com a pretendents a la governació de Catalunya. Aquests dies el Govern de Catalunya està donant a conèixer els paràmetres que utilitza per avaluar les seves polítiques i per comprovar fins a quin punt s'ha donat resposta als objectius estratègics que s'havia proposat. Penso que és un exercici democràtic molt saludable. En tot cas, aquesta és una avaluació sotmesa a la crítica, a l'autocrítica i al debat democràtic, sotmesa també, ben aviat, a l'avaluació dels ciutadans i, a la llarga, pendent en definitiva del judici de la història. Però em permetran que el meu balanç no es centri solament en els resultats de les polítiques endegades pel Govern com en una valoració de la política desenvolupada en aquesta etapa. Fins a quin punt el designi de canvi que va justificar l'articulació d'una nova majoria parlamentària i la formació d'un nou govern s'ha vist acomplert?. Quines lliçons extreure d'aquesta experiència política que hem viscut?. Espero que entenguin que, en algunes parts, la intervenció d'avui reiteri algunes coses que ja he anat dient les darreres setmanes. Però no em cansaré de repetir que el projecte polític que vam endegar fa mil dies des del Govern de Catalunya tot just és al seu inici. No és una cosa que ara 1 �acabem, sinó que és una cosa que tot just hem engegat. Crec que és un projecte que s'està mostrant positiu per Catalunya. Tinc l'orgull d'haver-lo encapçalat durant uns anys, com també la satisfacció de poder-lo traspassar a una nova generació, convençut que els objectius i les orientacions del projecte segueixen sent, bàsicament, les mateixes. Això no vol dir que nous accents i enfocaments no el puguin enriquir, n'estic convençut que sí que el poden enriquir, i que no el puguin fer créixer, n'estic convençut també, ni que la nova generació no tingui el dret d'inventariar el llegat que rep i innovar, inventar, inclòs en alguns cas, negar el passat, perquè la vida quan té futur i quan avança és sempre, en certa mesura, la negació del passat. Que ningú no s'equivoqui, és amb aquest estat d'ànim que em presento avui a fer balanç dels 1000 dies de govern catalanista i d'esquerres i és amb aquest ànim que participaré en la propera campanya electoral. I anant una mica més enllà vull anticipar el que podria ser la conclusió de la meva intervenció d'avui. Pretenc que, a banda del balanç, que és saludable i obligat, com he dit, quedi clar que, com a President de la Generalitat, pretenc complir amb la màxima dignitat les obligacions del meu càrrec fins al darrer minut del mandat. El Parlament està dissolt i el Consell Executiu veu limitades les seves funcions, especialment a partir del moment que s'han convocat les eleccions. Però el President ho ha de ser fins el moment en què traspassi aquesta responsabilitat al seu successor. Us haig de dir amb tota franquesa, i em penso que és un exercici saludable la franquesa en política, que, com a President del PSC, Maragall pretén fer tot el possible perquè José Montilla sigui el futur president de la Generalitat. Per què ens hem d'enganyar, diguem-ho clar. I ho faré amb la convicció que és la persona més indicada per continuar fent realitat el projecte que he tingut l'honor d'encapçalar, el projecte del catalanisme progressista que hem començat a fer realitat en aquesta legislatura. Crec que en els moments preelectorals el que compta és la claredat en els missatges. Entre eleccions i eleccions es pot matisar, subratllar, enfosquir, subratllar més una cosa o una altra. Però en el període de les eleccions és blanc o negre, ja els he dit, el blanc que és el meu blanc. Dit això, retorno a la qüestió inicial: fins a quin punt s'ha vist acomplert el designi de canvi amb què va néixer el Govern Catalanista i d'Esquerres? Aquest govern va néixer amb una explícita voluntat reformadora, concretada en l'acord programàtic subscrit pel Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Unida Alternativa, signat a pocs metres d'aquí, al Saló del Tinell, el desembre de l'any 2003. El Pacte del Tinell va ser i és l'expressió solemne d'aquesta compartida voluntat de canvi que va guanyar a Catalunya ara fa tres anys i que va ser validada en seu parlamentària en la votació de la meva investidura com a President de la Generalitat. Com vostès saben, es proposava un canvi a tres nivells. Un canvi en l'autogovern, un canvi en les polítiques i un canvi en la política. Dit d'una altra manera: augmentar i millorar la nostra capacitat de decisió col·lectiva; canviar les prioritats de l'acció de govern, però també canviar el paradigma que havia regit i dominat el catalanisme durant dues dècades. El primer canvi que ens proposàvem impulsar requeria la reforma de l'Estatut, amb la corresponent revisió a fons del marc competencial, del disseny de les nostres institucions i del nostre sistema de finançament. Era una reforma que sabíem que hauria de tenir conseqüències directes i indirectes en el sistema institucional espanyol. Ho sabíem. Però, què preteníem amb la reforma de l'Estatut?. Principalment ampliar la nostra capacitat de decisió política per poder realitzar les polítiques que asseguressin la millor qualitat de vida dels ciutadans, i per garantir la promoció i defensa dels interessos de Catalunya en tots els escenaris. 2 �Tanmateix, érem conscients que la millora de l'autogovern no s'acabava amb la reforma estatutària. Millorar l'autogovern volia dir també desplegar tot el potencial polític contingut en el marc normatiu vigent, per revisar les institucions d'autogovern que ho necessitessin, introduir mesures de regeneració democràtica i innovar en els instruments de gestió. Per tant, l'agenda de reformes de caràcter institucional i de les regles del sistema polític català amb què vam iniciar la legislatura anava més enllà de l'Estatut: llei electoral; regulació de la figura del Conseller Primer; limitació dels mandats presidencials; nou Reglament del Parlament; mesures d'impuls de la participació ciutadana; adequació dels organismes consultius i fiscalitzadors; una nova política de comunicació que garantís el pluralisme, la independència i la transparència; i la devolució de competències als ens locals amb una gestió pública concertada. L'altra cara de la moneda del canvi de l'autogovern era la relació entre Catalunya i Espanya, persuadits com estàvem que sense una bona relació amb Espanya i amb el seu Govern era molt difícil que l'ambició política de Catalunya pogués prosperar. No ens hem d'amagar de dir-ho això, perquè és així. A més, a partir de les eleccions de març de 2004, vàrem entendre que amb el nou Govern socialista a Espanya hi havia una oportunitat que no es podia desaprofitar. Ja saben que jo sóc un convençut que les esquerres governen poc temps, normalment qui mana és la dreta, mana en tots les terrenys i potser a vegades en tots menys en les eleccions. Però en el terreny social, econòmic, tecnològic, i en tots els altres, normalment el pensament dominant és un pensament conservador. I bé doncs, la política és un lloc excepcional on la gent decideix qui mana, no el poder fàctic decideix el poder formal, sinó la gent decideix el poder formal. Tot i amb això, és molt difícil veure períodes molt perllongats de governació de l'esquerra, a no ser que siguin precedits de períodes llarguíssims de dictadures, que és el que va passar amb el govern de Felipe González, que provenia després d'una petita governació transicional de centre i de 40 anys pràcticament, de dictadura. Per això nosaltres ens vam proposar tenir una actitud bel·ligerant en la política espanyola, amb la intenció de ser la punta de llança del reconeixement efectiu de l'Espanya plural. No els deurà sorprendre si els dic que aquest punt constitueix un dels aspectes en els quals la sensació, tres anys després, encara és agredolça. Això no està pas aconseguit, és una porta que s'ha obert, però encara falta molt camí per recórrer. Finalment, el canvi en l'autogovern implicava millorar les eines per projectar-nos a Europa i al món, bàsic i fonamental. Si no ens adonem que la nostra pàtria ja no és ni Catalunya ni Espanya, sinó que és més gran i que l'escenari en el qual vivim és bastant més gran i es diu Europa, no farem res. A Europa hi hem d'anar amb veu pròpia per defensar els nostres interessos, i a la Mediterrània hi hem de ser amb presència suficient per esdevenir un punt de referència europeu per al diàleg entre les dues ribes. Si em deixessin parlar d'això, estaria una hora més parlant perquè és el tema al qual em penso dedicar, però avui no ho faré, o poc. El segon canvi que ens proposàrem era un canvi en les polítiques, en les seves prioritats i en la seva execució. Si l'Estatut ha estat una obra col·lectiva, tot i que per part de CiU mai no va ser una prioritat mentre va governar, les polítiques impulsades i dutes a terme durant aquests tres anys, com a resultat de l'Estatut, però també de l'estricta governació, són mèrit i responsabilitat exclusiva de les tres forces que vam formar el govern. Volíem realitzar una obra de govern que atengués i satisfés les aspiracions i les necessitats dels ciutadans de Catalunya, de manera preferent dels sectors socials més desatesos, en una lluita, com dèiem abans, herències d'un passat d'oposició a la dictadura, per reduir les desigualtats. Ens proposàvem governar amb eficàcia i responsabilitat per assegurar el progrés econòmic, la cohesió social i l'equilibri territorial. Per assegurar el progrés econòmic en temps de globalització i en el marc de l'ampliació europea, el Govern es va fixar la prioritat d'impulsar la competitivitat i el dinamisme de l'economia catalana, ja en el vell inici de la governació. Vostès recordaran la presentació que el conseller Castells en va fer. 3 �Plantejàrem una nova política econòmica, una nova política industrial i tecnològica i una nova política educativa, orientades totes elles a assegurar un increment sostingut de la productivitat. A la vegada, el Govern es proposà la resituació de l'espai econòmic català en el marc més ampli de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània, reforçant les relacions de tota mena dins d'aquest espai i incidint en la redefinició del concepte o del mapa de les infraestructures d'Espanya. Tots vostès m'han sentit parlar més d'una vegada del canvi substancial que suposa per a Espanya passar del model radial, que és el que ha dominat durant segles, a un model en xarxa, que és totalment diferent, com és una cèl·lula primària d'una sofisticada. És a dir, hi ha sistemes senzills que funcionen quan cal ser senzill per ser efectiu, i hi ha moments en què aquests sistemes senzills i necessaris en un principi, comencen a ser una rèmora i es necessiten concepcions diferents, segurament més complexes, més difícils d'assimilar i d'operar també. De l'Espanya en xarxa, és un concepte necessari si volem que la realitat evolucioni al sentit dels interessos de Catalunya i d'Espanya. Referent a la nova política econòmica l'eix, com he dit, va ser l'Acord Estratègic per a la Internacionalització i la Competitivitat de l'economia catalana. I com he dit, la prioritat política d'aquest Govern era l'educació, que s'ubicava estratègicament en el centre de les nostres polítiques públiques, com a motor de desenvolupament econòmic i tecnològic i, simultàniament, com a instrument d'integració cívica i de cohesió social. Pensàvem, pensem, que el progrés econòmic i el progrés educatiu de Catalunya havien de ser la garantia del progrés social i del progrés cultural de tots i cadascun dels seus ciutadans. I de fet, el catalanisme va néixer de la mà, justament, de la reforma escolar, reforma que va ser tan radical fa cent anys que el que va fer va ser anar al model, no europeu, sinó al model americà d'escola local, que a Europa era pràcticament inexistent. És a dir, un model en el qual va ser l'Ajuntament de Barcelona, per començar, el que va desenvolupar escoles pròpies adaptades a al realitat propera que s'estava vivint i no l'educació entesa com una aparició de la veritat sobre el poble ignorant que va sabent poquet a poquet, sinó que la bona educació s'havia de trobar partint del barri, de la ciutat i de baix cap amunt. Pensàvem nosaltres que el progrés econòmic i el progrés educatiu de Catalunya havien de ser la garantia del progrés social i del progrés cultural de tots i cadascun dels seus ciutadans. I el meu govern proclamava, no el patriotisme, el patriotisme dels drets de la justícia social, el patriotisme de la dignitat efectivament reconeguda, no sobre el paper, sinó sobre la vida diària. En aquest sentit, la Llei de Barris ha estat una proposta emblemàtica de la nostra concepció de les polítiques públiques. Ens proposàvem també articular la política econòmica i la política social amb una estratègia territorial i mediambiental coherent amb la diversitat del país. Tot això no és purament una suma i una edició de temes diferents que responien als interessos d'una coalició, això havia de ser, i ha anar sent cada vegada més, una concepció global, complerta, del que ha de ser la política en aquest país. I aquesta estratègia territorial tenia per finalitat construir un espai territorial articulat i dinàmic. La idea era i és propiciar l'emergència dels territoris de Catalunya amb tota la seva potència i el seu reconeixement com a agents polítics de la gestió de proximitat. En l'agenda de la política territorial del Govern les claus han estat: - el nou model d'organització territorial; - el desenvolupament d'una política d’infraestructures potent, amb una especial atenció a la xarxa ferroviària; - l'adopció com a instrument de planificació i estratègia ambiental de l'Agenda 21 de Catalunya; - una política hidràulica fonamentada en una nova cultura de l'aigua, dramàticament nascuda en el nostre país, com saben perfectament, per un debat polític important entorn del transvasament de l'Ebre; - i una política conjunta d'habitatge i de qualitat urbana. 4 �El tercer canvi que ambicionava el nou Govern era un canvi en la política. Vam iniciar aquesta nova etapa política amb la convicció que el nou Govern era l'expressió, en aquell moment històric, d'un projecte de llarg abast i arrelat en una fecunda tradició: el projecte catalanista de reforma social. Un projecte que era compartit per les tres forces polítiques que constituïen la majoria parlamentària, amb la convicció que era necessari i possible ampliar l'espai social del catalanisme. L'oportunitat d'un govern de les esquerres, gairebé setanta anys després del darrer, no es podia deixar passar. Enteníem, a més, que el projecte i els objectius que el concretaven transcendia l'espai polític que representaven les tres forces de govern. Governar en coalició no era ni serà mai un obstacle per afirmar una estratègia autònoma del Govern de Catalunya que va més enllà de la simple agregació de les estratègies dels socis de govern. És una criatura nova, producte d'aquesta coalició. Al mateix temps, la voluntat de governar per a tota la ciutadania de Catalunya ens obligava a assajar un nou tipus de relació amb l'oposició. I crec que ho vam fer. I finalment, érem conscients que satisfer les expectatives aixecades en la ciutadania per la formació del nou Govern obligava a governar amb transparència i amb proximitat. Fins aquí el recordatori dels propòsits de canvi que animaven el Govern Catalanista i d'Esquerres en el seu naixement. Ara hem de veure fins a quin punt aquells propòsits de canvi han esdevingut una realitat. El juliol passat vaig esbossar una primera resposta a la pregunta de si realment s'havia produït el canvi anunciat. I la meva resposta era matisadament afirmativa, perquè entenia, i entenc, que el canvi s'ha iniciat, però no s'ha consumat. Més aviat penso que estem en un procés de canvi, iniciat en aquesta legislatura, amb resultats i intensitats desiguals en cada un dels tres àmbits que els he apuntat. A parer meu, l'important és que hem obert nous camins en la política catalana que ultrapassen el marc de la conjuntura i que transcendeixen l'epidermis de la política quotidiana. En la meva intervenció d'abans de l'estiu els vaig assenyalar que aquesta legislatura havia ofert cinc vies de canvi a la política i a la societat catalanes: 1) 2) 3) 4) 5) l'alternança democràtica, molt important; un nou paradigma catalanista, molt complicat: el nou Estatut, molt difícil; la nova relació entre Catalunya i Espanya, encara hi som i trigarem; i, finalment, la plena dimensió europea de la societat i de la política catalanes. L'Estatut conté un potencial extraordinari que s'haurà d'anar convertint en realitat tangible en els propers anys. Ens vam proposar un Estatut pensat per a la Catalunya del segle XXI. I ara el tenim. El dia de la seva entrada en vigor vaig afirmar que la nova llei deixava l'Administració central un paper quasi residual en aquells àmbits que ara passen a ser responsabilitat de la Generalitat, i que representen, al capdavall, entre Generalitat i ajuntaments, el 80 % de la despesa pública realitzada a Catalunya. Això significa ni més ni menys que reconèixer, en tota la seva extensió, el principi de proximitat com a eix de la governació a Catalunya: Generalitat i municipis són, a partir d'ara, les institucions que governaran el dia a dia del ciutadà. I afirmo que, tanmateix, l'estat és més sòlid que mai, justament perquè l'administració autonòmica s'ha enfortit. Aplicant els paràmetres europeus de la proximitat, podem afirmar que a Catalunya s'exerceix com en cap altre territori el principi de subsidiarietat, potser Alemanya, encara ho discutiríem perquè allà tot passa més a través d'un Senat en el qual els presidents dels landers tenien fins ara un dret de veto, cosa que ara no tenen. Generalitat i municipis són, doncs, les institucions de la vida dels catalans. Aplicant aquests paràmetres, jo crec que s'exerceix el principi de subsidiarietat 5 �justament quan es deixa el poder llunyà, aplicar la unitat en aquelles qüestions en les quals és millor que tu, que la proximitat, i n'hi ha en terrenys en què això és veritat. Hi ha sempre el perill d'eclosió en un poder molt proper entre aquell que mana i el què és manat. En un petit poble, si l'ajuntament tingués totes les competències al 100% i hi hagués un senyor molt, molt ric, segurament aquest manaria més del compte, respecte del conjunt de les competències que, altrament, amb una distància més allunyada és capaç de garantir un Estat. Ahir, en la trobada a Donosti amb els presidents de les regions de la Comunitat de Treball dels Pirineus, comparàvem els més de 160.000 funcionaris catalans amb els 5000 o 6000, a tot estirar, de les regions franceses. No en tenen més. Dit d'una altra forma, Catalunya ha aconseguit, en comparació amb les regions i länder europeus, la màxima capacitat competencial i el màxim reconeixement de la pròpia identitat. Tot això en el marc que avui permet la internacionalització. No ho han entès així aquells que no ho han volgut entendre mai. Però no penso perdre més temps ni amb aquells que m'han acusat i m'acusen, justament a mi, d'haver-me convertit en perillosament nacionalista i de voler dinamitar l'Estat espanyol, ni amb aquells que ens tracten de sucursalistes de Madrid. Aquests exabruptes i estridències em porten a fer una reflexió: el que s'ha fet fins aquí és molt transcendent, és cert. Però s'equivocarien les forces polítiques catalanes si amb el desplegament apliquen les seves energies al tacticisme i el joc curt, com sovint han fet, en comptes de propiciar el consens necessari per donar credibilitat a l'Estat de les autonomies de caràcter federal que estem edificant. El camí del desplegament de l'Estatut serà llarg i complicat. No requerirà només un pacte polític sinó també un canvi de cultura de l'administració central. Perquè també a Espanya s'ha de produir un canvi de paradigma: 30 anys després d'haver-se iniciat la transició, ja no podem entendre Espanya en termes d'un cos que es descentralitza o replega a voluntat, sinó en termes d'un Estat compost en el qual les seves parts (nacions, nacionalitats i regions) han consolidat personalitat i protagonisme i reclamen poder participar més i més, conjuntament, en la definició del tot. Tornant a l'Estatut, ara la nostra prioritat és desplegar el potencial d'autogovern que tenim a les mans i determinar-ne les prioritats socials. Aquest haurà de ser l'eix del debat en les eleccions del proper 1 de novembre. De tota manera quan sento segons quines promeses o propostes, avui, em pregunto quines garanties ens poden donar per al desenvolupament del nou Estatut aquells qui, durant 20 anys, van ajornar l'aplicació d'aspectes essencials de l'autogovern previstos en l'Estatut anterior. El potencial d'autogovern que el nou Estatut posa a l'abast ens exigirà més ambició i més responsabilitat que mai. El nou Estatut, però, també demana una forma diferent de definir i formular les aspiracions i necessitats de la ciutadania catalana. Mantenir oberta una dialèctica basada en un eix primordialment o exclusivament identitari no contribuirà a desenvolupar satisfactòriament cap dels atributs del nou autogovern. Al contrari. La clau penja ara de la capacitat d'oferir fórmules efectives per aplicar els instruments de què ja disposem en els problemes dels catalans. El grau de diferencialitat que aquest Estatut dóna a Catalunya no dependrà del que diu sobre com som els catalans, sinó de què en volem fer i de què en fem efectivament amb les eines de les quals ens hem dotat. També és cert que el reconeixement i respecte per la nostra singularitat dependrà també de com resolguem l'aspiració d'una nova relació de Catalunya amb Espanya. Un dels primers programes que em vaig proposar impulsar, des de la presidència, es va concretar amb el nom de "Catalunya proposa". 6 �Aquest govern, efectivament, ha ofert la proposta més sincera i convençuda que mai s'havia donat per implicar Catalunya en la governació d'Espanya. L'Espanya plural, l'Espanya en xarxa. Una proposta que heretava l'esperit del catalanisme democràtic que havia recuperat les institucions d'autogovern durant la transició. Durant els vint anys posteriors, aquest esperit actiu i propositiu d'alguna manera es va aparcar i va ser substituït per, en el millor dels casos, campanyes d'explicació de què i com era Catalunya i, normalment, per una postura d'indiferència interessada, més còmoda pels governs de torn, però perversa per a la relació entre els pobles d'Espanya. I sobretot perversa per a les expectatives i els desitjos de futur dels catalans i les catalanes. La Constitució de 1978, l'Estatut de Sau i el mateix disseny de l'Estat de les Autonomies, no haurien estat possibles si en aquells moments de la transició la classe política catalana no hagués estat implicada plenament en el rumb polític d'Espanya. De la mateixa manera, la Catalunya del segle XXI no podrà mantenir les seves expectatives si renuncia resignadament al rol que li pertoca, o que li volen donar, a Espanya i a Europa. Des de Catalunya hem fet un primer pas: hem dit quina Espanya volíem. L'Estatut era també una manera de dir-ho. Ho veiem clar en diversos aspectes: en el reconeixement del caràcter nacional de Catalunya en l'Estatut, una de les lleis bàsiques del bloc constitucional; en la presència efectiva de les autonomies a les institucions europees; en la transformació del sistema de finançament en la línia d'un tracte fiscal més just que combinés l'autonomia i la suficiència financera de les comunitats amb una solidaritat interterritorial equitativa; i amb l'inici de l'adaptació del sistema judicial a la realitat autonòmica, un tema sempre complex, per la justícia és la última ratio i sempre aquell que vol alguna cosa es guarda aquesta última raó per mirar de corregir les altres si es passen, per tant en aquí ens hi juguem moltíssim. Crec que hem jugat bé, net, i ens hem guanyat el respecte no solament dels nostres ciutadans sinó també dels propis membres del Poder Judicial. He de reconèixer que en tots aquests objectius el balanç és diversament controvertit. Hem de ser conscients, però, que els resultats no es poden apreciar en la immediatesa. L'Espanya plural ha corregut la primera etapa i estic convençut que la direcció és la correcta. Potser han fallat els ritmes, l'encert en la formulació de la proposta, o la previsió, potser una mica càndida, del nivell de comprensió i reacció que es produirien. M'explico. Recordin el rebombori que la suma Estatut més OPA va precipitar a tota Espanya, l'amenaça de retirada de dipòsits i el boicot als productes catalans que en aquell moment ni nosaltres dèiem en veu alta, en fi, per no donar-li més volada a un fenomen que s'estava produint, perquè avui podem dir tranquil·lament que aquell núvol ha passat. I haver passat demostra fins a quin punt les resistències no eren importants, eren importantíssimes, però també la fragilitat d'aquests moviments de rebuig que, efectivament, hem superat. Van ser moments molt durs, és cert, i els vam superar. El plantejament de fons de les nostres iniciatives és l'únic coherent amb la doble perspectiva d'implicació a Espanya i afirmació de Catalunya. Hem viscut, doncs, una etapa essencial, perquè les reformes encetades no tenen marxa enrere. Acostumats, com estaven, els sectors nacionalistes espanyols a establir les normes de relació mútua, entre ells i la Generalitat, acostumada ella a interioritzar el principi de la pura "conllevancia", la nostra nova actitud no va agradar. L'actitud d'implicació era perillosa. Alguns a Catalunya pensen que el cost de tot plegat pot haver estat excessiu. Que ens podríem haver estalviat la desmesurada reacció en contra si no haguéssim mostrat tanta ambició, ingènuament, deuen pensar. Com a President de la Generalitat, no em puc permetre aquest tipus de plantejaments. Mai ho he fet personalment en la meva carrera política, ni mai ho ha fet el nostre grup polític. Prefereixo assumir el cost polític i personal per haver impulsat, que no fet, perquè l'Estatut és de tots, un nou Dret polític a Catalunya i haver desvetllat l'exigència d'una nova Espanya plural, que no pas haver continuat vint anys més fent virtut de la resignació i de la renúncia. Actitud còmoda per al dirigent que la proclama però estèril per al poble que l'assumeix. 7 �Per això, un cop passada la tempesta, caldrà obrir un període de reflexió. No es partirà de zero. Amb el govern de José Luís Rodríguez Zapatero s'han començat a fer gestos i a prendre iniciatives pròpies d'aquesta nova visió d'Espanya. Les reformes estatutàries en marxa contenen elements suficients de renovació profunda de la visió d'Espanya. La realitat d'Espanya ha canviat. Tanmateix també els partits catalans tenen la responsabilitat d'ampliar el camí enfilat o bé recular en els objectius proposats. De fet, des de Catalunya ja hi ha qui prematurament, ha anunciat que el projecte de l'Espanya plural és inviable perquè ni les elits ni la majoria dels espanyols hi creuen. Però no tenim cap altra alternativa que perseverar, amb les inflexions de to que calguin, cercant les aliances polítiques, socials, econòmiques i culturals necessàries. O és que hi ha cap altre camí sensat? Reitero: els governants no poden fer de la seva incapacitat de canvi una virtut, si aquesta perjudica les ambicions i l'horitzó del seu poble. La capacitat de decidir que ens dóna l'autogovern passa perquè Catalunya participi activament en la governació d'Espanya i d'Europa. Europa i la Mediterrània són el nostre espai natural. En aquests 1000 dies hem fet política interioritzant la dimensió europea. L'Euroregió, el reconeixement lingüístic, la participació de Consellers al Consell de Ministres europeu, o la Delegació Oficial de la Generalitat a Brussel·les. Totes aquestes no són qüestions d'identitat, sinó instruments que vertebren amb més eficàcia la nostra posició a Europa. Són, finalment, vectors que projecten les possibilitats del nostre autogovern a Europa molt més enllà del que mai cap generació havia pogut tenir. Tot i la importància simbòlica, institucional i de projecte futur que té l'avenç que suposa el nou Estatut, allà on el Govern que he presidit s'hi jugava la credibilitat i la legitimitat era en els resultats de les seves polítiques públiques. Una primera política obligada és la del bon govern, i, per tant, la millora del funcionament i l'organització de l'Administració de la Generalitat. Avui, podem afirmar que aquest govern no tan sols ha sabut prendre el control sinó que ha redreçat bona part de les ineficiències que vàrem trobar. Hem fet una feina bàsica: hem sanejat les finances de la Generalitat. Ens vam trobar amb deute, tenim superàvit, ens vam trobar una determinada renta per càpita i en tenim una altra, ens vam trobar un ritme de creixement que era el que era i l'hem multiplicat per dos. Hem acotat els nivells d'endeutament i reduït significativament el seu creixement anual, fent front a l'important dèficit ocult que vàrem heretar. Hem absorbit més de 1.000 milions d'euros de dèficit (entre 2003 i 2005), reduint-lo fins a nivells compatibles amb les normatives sobre estabilitat pressupostària i disminuint l'ús dels instruments d'endeutament més cars i opacs. I simultàniament hem estat capaços de tornar a connectar les prioritats del Govern amb les preocupacions i els anhels bàsics de la ciutadania. Per tant, podem dir que hem complert amb la primera exigència: hem ordenat la casa i hem reorientat les prioritats per respondre als problemes reals de la nostra societat. Sobre aquesta base sòlida hem anat desplegant l'acció de govern en tots els camps. El passat dia 1 de setembre els consellers i les conselleres responsables de les comissions de Govern de Política Institucional, Economia, Política Social, Política Territorial i Seguretat, van fer una presentació exhaustiva del balanç de 1000 dies d'acció de govern. Ja els he avançat que no és el meu propòsit avui insistir en aquest balanç, però vull deixar ben clar que la responsabilitat de l'obra de govern d'aquest mil dies és el fruit del treball apassionat de molta gent, començant pels consellers i conselleres que han format part del govern. Vull subratllar el caràcter compartit i solidari de l'acció de govern. És més, crec de justícia personalitzar el mèrit en els 27 conselleres i consellers que han estat al front dels departaments: Carod-Rovira, Saura, Bargalló, Nadal, Balcells, Baltasar, Carnes, Carretero, Castells, Cid, Esteve, Figueras, Geli, Huguet, Mascarell, Mieras, Milà, del Pozo, Rañé, Sabaté, Simó, Siurana, Solà, Tura, Vallès, Valls i Vendrell. 8 �Sense distincions de filiació partidària, tots ells han estat dignes consellers i conselleres del Govern de Catalunya al servei de l'interès general. Tots ells són corresponsables d'uns resultats i sento l'obligació com a President d'expressar el meu reconeixement públic a tots i cadascun d'ells i d'elles. Crec que amb l'acció de govern hem anat construint Catalunya a través d'un patriotisme cívic més exercit que proclamat- que volem estendre a tots aquells àmbits que afecten la cohesió, la llibertat i la seguretat de la nostra societat. Ho hem fet amb l'Acord Estratègic, amb el Pacte Nacional per a l'Educació, amb la Llei de Barris, amb una nova relació amb els ajuntaments, amb un ingent esforç planificador, amb l'Euroregió, amb la proximitat als territoris, amb la nova política de l'aigua... Així estem demostrant que ens podem governar amb eficàcia. Que Catalunya pot tenir un govern eficaç davant el canvi social. Mirin, els innegables canvis positius iniciats en els àmbits de l'autogovern i de les polítiques públiques sembla que haurien de portar-nos a considerar que també en l'àmbit polític general s'ha verificat un canvi a millor. Però no sembla que aquesta opinió sigui fàcilment acceptada, és a dir que la suma es pugui fer fàcilment. Cal admetre que, més enllà de la interessada i no per això menys legítima opinió negativa de l'oposició, hi ha una percepció bastant estesa que el canvi polític ha estat o bé insuficient o bé mal ajustat a la seva intenció primigènia. És evident que aquesta sensació existeix i que aigualeix el compte de resultats positiu de l'acció governamental. Això vol dir que resta invalidada per al futur la fórmula de governació sorgida d'una coalició postelectoral? Totes les opinions son vàlides, quasi diria obligatòriament divergents, sobretot a la porta d'unes eleccions. Ara ens hem de barallar perquè la democràcia electoral, no hem inventat una cosa millor, consisteix en, cada quatre anys, dir el diferents que som i aquells que governem junts dir fins a quin punt som capaços de posar-nos d'acord. He repetit sovint que l'assaig d'un govern de coalició sorgit d'un pacte parlamentari postelectoral era un pas cap a la maduresa del nostre sistema polític. I ho crec. I que els incidents de recorregut formaven part de la normalitat inherent al joc d'equilibris necessari per mantenir tota coalició. Els estalvio els exemples que habitualment faig servir. Dit això, però, haig d'acceptar que probablement vam subvalorar les dificultats objectives de la governació en coalició, que és el més habitual a tot el món, d'altra banda. Mirin a Itàlia quants partits hi ha al govern -aquí la gent s'hauria esverat-, mirin a França què passa amb un sol partit però amb quantes divisions; i mirin a Anglaterra el que està passant entre el primer ministre i aquells que volen ser els seus successors; mirin a Alemanya qui està governant, una coalició com si aquí governés el PP i ICV, quasi. En aquí tenim encara un concepte molt poc evolucionat del què és la democràcia. La democràcia és un sistema fal·lible, una mecànica que fa possible una governació i una oposició pel bé del poble, una governació que faci tot el que pugui per a satisfer els seus drets i una oposició que faci també el que pugui per demostrar que els seus drets no són contemplats o que els objectius que s'havien formulats no són aconseguits. Jo crec amb tota sinceritat que el Pacte del Tinell es va quedar una mica curt en una cosa, en allò relatiu a les regles de joc de la coalició. Abans no teníem la experiència, ara la tenim. I, a la vista dels esdeveniments posteriors, potser no va preveure amb prou nitidesa la relació entre el President de la Generalitat i els partits coalitzats, que no erosionés la posició institucional de la Presidència. També l'ambició programàtica expressada en el Pacte del Tinell va ser més el fruit d'una juxtaposició dels programes de les tres forces d'esquerres que d'un procés de maduració previ i d'impregnació recíproca. 9 �Això ha fet més difícil avançar cap a una cultura política i de govern nova i compartida. La crisi de l'Estatut ha estat la prova definitiva d'aquesta dificultat, en mostrar una incompatibilitat insalvable sobre un punt que és clau. Però, també és cert que la profunditat i la qualitat de l'acció de govern en tots els camps de les polítiques públiques ha estat una demostració de la viabilitat i l'encert del govern de coalició. Probablement, en una situació de normalitat, sense la tensió constituent d'aquesta legislatura, el progrés cap a la necessària cultura política compartida hagués estat espectacular. En tot cas, com ja he dit, ens convé progressar en l'aprenentatge de les regles i les formes de les coalicions per tal de trobar en cada moment l'equilibri adequat entre la necessitat de prendre decisions de govern i la capacitat d'expressar la pluralitat política i social. Tendim a pensar que la democràcia té de diferent amb la dictadura que el dictador és elegit, que hi ha un govern que és el que hi ha d'anar, però que el que té de diferent és que no prové d'un cop d'estat sinó de la votació del poble un dia cada quatre anys. I no és exactament això, és que el sistema de govern és diferent. No dic que no hi puguin haver governs d'un sol partit, n'hi ha, encara que són governs que depenen al Parlament de la coalició de recolzaments. Aquesta és l'essència de la democràcia. La democràcia no és la dictadura invertida per fer d'aquell que mana una persona elegida en comptes d'una persona imposada per un exèrcit, és un sistema totalment diferent. Probablement, la insatisfacció vers l'experiència de govern d'aquests mil dies, si n'hi ha, ve més pels dèficits de la funció expressiva d'aquest govern que no pas pels dèficits de la funció executiva. M'explicaré: el Govern Catalanista i d'Esquerres, més enllà del canvi polític institucional, comportava, com he dit, un canvi de paradigma en la interpretació del país i en l'orientació mateixa de l'autogovern. El sol fet de la seva existència ha implicat el final del pretès monopoli del catalanisme per part d'un determinat tipus de catalanisme, el nacionalisme més aviat conservador. I, en aquest sentit, l'alternança ha produït el resultat que es buscava: l'eixamplament de l'espai del catalanisme i la legitimació de la pluralitat d'opcions. L'efecte produït per aquest eixamplament ha estat a vegades incòmode: l'exercici sense traves de la pluralitat comporta una més gran visibilitat dels conflictes polítics i socials. Però això no ens ha d'espantar perquè és inherent a tota societat democràtica madura. Nosaltres hem estat una societat democràtica, però no encara fins ara, segurament, una societat democràtica madura. Tenim molts anys darrere de dictadures, problemes, revolucions, inestabilitats, i pocs encara, relativament, dins de la Catalunya moderna d'exercici democràtic ple. En tot cas, la responsabilitat de la política és canalitzar el conflicte i convertir-lo en una nova oportunitat. I el judici sobre la política, i els polítics, ha de centrar-se més en la seva capacitat transformadora i no tant en el debat que acompanya el camí cap a les decisions. Ara, la qüestió plantejada és si seguim avançant per aquest camí més exigent o bé refem les nostres passes per intentar retrobar un "paradís perdut" de suposada tranquil·litat i sense conflictes. Un paradigma cultural no s'inventa ni es construeix en quatre dies. Tampoc no es canvia fàcilment. I algunes de les coses que s'han pretès canviar aquests anys estan més naturalment instal·lades en l'imaginari col·lectiu del que nosaltres mateixos ens imaginem o ens imaginàvem. El fet és que els moments de màxima tensió en la negociació estatutària a Catalunya fossin en ocasió dels "drets històrics" té a veure amb això que acabo de dir. El model polític i cultural vigent a Catalunya des de la Transició ha caducat, que no vull dir que sigui dolent, dic que ha fet a seva feina. Ja no serveix un model pensat per a un país a la defensiva. No en tenim prou amb la preservació de la nostra identitat. Hem d'anar més enllà. Torno a la conclusió que abans els he anticipat. Ho faig amb un pronunciament personal sobre les eleccions del proper 1 de novembre. El que està en joc és avançar fins a fer culminar el procés de canvi que hem iniciat en aquests 1.000 dies. 10 �Estem en les millors condicions per seguir el bon camí: amb l'Estatut disposem d'una eina potentíssima per millorar l'autogovern; tenim un valuós capital acumulat per la intensa obra de govern efectuada; hem acreditat la nostra vocació de catalanisme social; i hem assimilat l'experiència política de la nova governació en coalició. Déu n'hi do. Faré tot el possible perquè el futur President de la Generalitat sigui una persona compromesa a fer realitat el projecte del catalanisme progressista dels socialistes catalans, que hem començat a fer realitat a construir i a fer tangible aquesta legislatura i del que avui n'he volgut retre comptes. Moltes gràcies. 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1770 Title A name given to the resource Conferència del president de la Generalitat de Catalunya al Col·legi d'Arquitectes de Barcelona, "1.000 dies que han canviat Catalunya" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi d'Arquitectes de Barcelona Subject The topic of the resource Autogovern Catalanisme Competitivitat Estatuts Govern Acció política Territoris Model social Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Barcelona President de la Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-09-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/290/20060925.pdf 2234b5093d4cb9358bc09f5d8674c9e3 PDF Text Text Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2006 Gran Teatre del Liceu. Barcelona | 25/09/2006 Aquest acte s'ha allargat però crec que no ha tingut ni un segon que es pogués perdre, pels noms de les persones que han estat guardonades i per l'esperit amb el qual s'han donat els guardons. En Jaume Arias sap millor que ningú el que és la llibertat, el que és el pluralisme, el que és el projecte europeu i les seves paraules han dit més, em penso, del que jo podria dir. El que fa uns anys, no gaires, era un ideal, avui és una realitat. Un país, Catalunya, amb llibertat, una nació, Catalunya, en llibertat expressant-se tal com és, dintre d'una nació de nacions que es diu Espanya i que l'acull com a tal. I un govern que, tot i durar 1.000 dies com n'hauria pogut durar 1.300, doncs ha fet segurament més feina que no pas la que es pugui fer normalment, i no estic assenyalant ningú, en més temps. Catalunya és una societat per sobre de tot europea. Ho són les seves empreses i les seves institucions. I ho són també els seus sentiments. Quan diem això no hem de pensar tanmateix que Catalunya és solament un país i un poble que mira cap al nord, com d'alguna forma anys enrere semblava que era, un país fixat mirant cap amunt, mirant cap al nord. Ho deien els nostres poetes i ho deien amb raó. Nosaltres hem de mirar al nord i al sud, a l'est i a l'oest. Hem de mirar per descomptat els nostres veïns que ens poden ensenyar i ens han ensenyat molt, però també els podem ensenyar nosaltres algunes coses a dia d'avui. I també hem de mirar cap a l'est i hem de mirar cap al Mediterrani. Jo crec que es pot dir avui clarament que a través de l'aprovació del nou Estatut d'autonomia, Catalunya contribueix modestament a construir l'Europa de la proximitat, això que els tècnics juristes en diuen la subsidiarietat, que és un nom estranyíssim i difícil de dir però que està carregat de significat, que vol dir que allò que és més a prop és el que mana, i el que és més lluny és el que ha de respectar, salvant evidentment la unitat de tots. Avui, a més del sentiment patriòtic, hi ha una evidència de país, una evidència de pàtria, diguemho clarament. El Govern de la Generalitat de Catalunya és per això que distingeix amb un esperit profundament confiat, amb la seva autoritat per fer-ho, unes Creus de Sant Jordi a alguns dels millors exponents d'aquesta evidència que és el nostre país i la seva gent. Les dones i els homes que reben la Creu de Sant Jordi demostren que el poble de Catalunya vol preservar la vitalitat que se'ns ha transmès i fer-la créixer. I vol honorar també els seus amics, no mirar solament cap endins sinó també cap a l'entorn. Aquest és el sentit profund dels premis donats a 63 personalitats i a les 15 entitats guardonades amb la Creu de Sant Jordi. El missatge d'una Catalunya rica i plena com diu l'himne nacional, d'una Catalunya que manté viu el batec de la ciutadania i és cada cop més reconeguda com vol ser en una Espanya plural, pròspera, i amb un Euskadi en pau. El missatge d'una Catalunya atenta al món a través del periodisme i la història, i sensible a molts mons i moltes històries possibles a través de l'art i la cultura, que moltes vegades s'han convertit en el nostre vehicle d'expressió, a manca d'uns altres. No hi ha dubte avui que, sense alguns dels premiats, ni el món editorial de Catalunya seria el que és, ni hauria pogut contribuir a difondre algunes de les millors pàgines de la literatura iberoamericana. La secretària de Relacions Internacionals, Margarita Obiols, recordarà perfectament quan vàrem ser a Guadalajara a Mèxic, i com allà d'alguna forma ens vàrem retrobar amb aquells que havien vingut aquí quan estàvem sota la dictadura i aquí havien trobat una manera de surar des del punt de vista professional, amb els editors catalans. Després han tornat a Amèrica i a Amèrica s'han fet famosos no solament en el seu país sinó arreu del món, aquella literatura iberoamericana que va néixer aquí a Barcelona. També expressem el missatge de la Catalunya que creu en la ciència i la tecnologia; i que les fa avançar. 1 �Totes les persones premiades i les entitats que han merescut un guardó han donat, crec, un accent a la vida del nostre país més enllà del moment específic que estem vivint i són persones que simbolitzen els anhels i les aspiracions de la nostra societat, de la Catalunya dels 7 milions i pujant, de la Catalunya de la cultura, la proximitat i la ciutadania, de la Catalunya europea, de la Catalunya del segle XXI. Que segueix creixent i s'ajunta amb els territoris de l'Europa Mediterrània, avui dramàticament incapaços de fer les paus i ajudar el sud, el seu migdia. Si haguéssim de definir quin és el territori del món que està més per sota de les seves obligacions, és la Mediterrània amb tota probabilitat, l'espai euromediterrani. Perquè Europa s'ha fet mirant a l'est i mirant al nord i ara ha de mirar cap al sud, i ha de mirar cap al sud perquè el seu problema, i el de tots, dels més importants del món, està situat aquí. Podem afirmar, doncs, que Catalunya té moltes coses per fer que les farà, que gaudeix d'una societat civil capaç justament de donar la base a un govern fort, que això no són dues coses contradictòries sinó dues coses que s'alimenten, i que aquest acte d'alguna forma demostra més que cap altre, per què la cultura a última hora en els moments més difícils ha estat la nostra bandera i ho seguirà sent. Bona nit a tothom. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1771 Title A name given to the resource Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2006 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Gran Teatre del Liceu. Barcelona Subject The topic of the resource Catalanisme Premis i reconeixements Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-09-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/291/20060930.pdf bb08497a50ea5a5249946d70f0fcdaa5 PDF Text Text Acte d'entrega dels Premis Nacionals de Cultura 2006 Auditori del Palau de Congressos de Girona | 30/09/2006 Penso que l'art i la cultura tenen una relació amb la vida de cada dia molt misteriosa, i no sabem exactament com una cosa passa de ser un objecte banal a ser un objecte d'art. Segurament en temps anteriors era més fàcil de saber, no si era molt bo o dolent, sinó si era art, en la mesura que l'art estava molt més codificat. Ara, l'art i la cultura, ho hem vist, ja tenen moltes més representacions que no són només les tres o quatre clàssiques, sinó moltes altres, i es fa cultura de moltes maneres diferents. Jo, tanmateix, penso que en els clàssics hi trobarem quasi sempre l'arrel de tot i que no és dolent tornar als clàssics, i en vull citar un parell. Un d'ells és Shakespeare, perquè hi ha una poesia que m'ha quedat gravada: Whether or not in the mind to suffer the slings and arrows of outrageous fortune, or by taking arms against them, confront them and bit them. Diu si sofrir sense contestar les ofenses i els dolors d'una fortuna esquiva o bé prenent armes contra ells, confrontar-los i vèncer-los. Això comença amb una frase molt famosa que és to be or not to be, de Hamlet. Però vull recordar també una altra frase que no és un poema sinó un responsori que hi ha a la catedral de València, a la tomba d'Ausiàs March, i que diu "Jo só aquest qu·en la mort delit prench, puix que no tolch la causa per qué·m ve". Això és poesia, i és poesia que té a veure amb temes essencials com són la vida i la mort. Ve't aquí que avui hem sentit tots els accents del català que han fet aquesta sessió molt més rica que no pas si haguessin estat tots en barceloní o en gironí. Si podeu, aquesta Setmana Santa, a més de Vergés, que està molt bé el divendres sant, aneu el dijous sant a Bellcaire. Perquè aquest dia fan el Setge de Bellcaire -ja sabeu que a l'Empordà no hi ha cap poble que es digui com s'escriu, i ells diuen Bilcaire-, que explica com Jaume I va rebre la gent de Bellcaire, que estaven molt empipats perquè, d'ençà que Jaume I era rei i el comte d'Empúries ja no existia, els moros que hi havia a les Medes entraven, passaven Torroella, arribaven a Bellcaire, violaven les dones, s'emportaven tot el que hi havia al castell i destrossaven tot el que trobaven. I ell els va dir que si volien solucionar-ho ho tenia molt clar, que calia anar a les Illes, perquè és de les Illes d'on venia tota aquella gent. I, per tant, va anar a les Illes i les va conquerir. I és per això que salen, perquè les cales de l'Empordà, com sabeu salen, és a dir l'article és amb la "s" i no amb la "l". Doncs a les Balears es parla el que va venir de l'Empordà. I si mirem a València va passar que Jaume I va portar gent de Lleida, de la Catalunya Occidental, per repoblar les terres que havia conquerit finalment, és a dir, el regne de València. D'aquí, doncs, que si un s'ho mira, d'una sola arrel o d'un sol tronc, molt variat d'altra banda, n'han sortit totes les variants del català. No hi ha res que valgui que no tingui varietat. Nosaltres estem molt acostumats a dir la pàtria, l'himne, la nació, però si aquesta pàtria que estima i aquesta nació no fossin més que un sol nom, els nostres amors serien molt més grans que no pas el nom i, per tant, no estaria a l'altura de les nostres capacitats d'afecte, de sacrifici -en alguns casos-, i en tot cas d'estimació per allò que en diem la pàtria, el país. Sapigueu que m'ha fet molt feliç estar amb vosaltres aquesta nit i estar amb aquesta gent que representa el millor que tenim i que, com ells mateixos diuen a vegades, amb excessiva modèstia, han de lluitar molt per obtenir un petit reconeixement. Però és que l'art és competència; la política també. Moltes gràcies. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1772 Title A name given to the resource Acte d'entrega dels Premis Nacionals de Cultura 2006 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditori del Palau de Congressos de Girona Subject The topic of the resource Art Cultura Premis i reconeixements Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-09-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/292/20061001.pdf afdf5be3b79a839e32fafdaeb2fafee6 PDF Text Text Intervenció en la cloenda del Seminari Internacional de Joves Sindicalistes Palau de Congressos de Girona | 01/10/2006 Crec que avui ja no hi ha debat polític o econòmic, al nostre país i arreu, a tot Europa i a tot el món, que no comenci afirmant que aquests primers anys del segle XXI estan marcats pels reptes de la globalització, o també podríem dir pel fracàs de la globalització, que no ha assolit els objectius i no ha solucionat, o no ha fet front satisfactòriament, als reptes que tenim plantejats. I també per la tensió que genera una societat cada cop més oberta, que combina aquesta obertura amb la complexitat i amb l'evidència que existeixen moltes desigualtats. Aquesta és una societat que comporta riscos nous, encara que té noves seguretats. No és que sigui una societat menys avançada que fa un segle, no, estem més avançats, hi ha més seguretat, però també hi ha nous riscos, i, per tant, la balança de la felicitat, de la seguretat, del bon viure, del benestar, no sabríem dir fins a quin punt ha estat francament positiva. És evident que materialment estem millor, però també és evident que, sense anar tan lluny, quan la meva generació tenia la vostra edat començàvem, segurament des de més avall, però teníem segur un camí de progrés econòmic que probablement molts de vosaltres no teniu. Es començava cobrant poquíssim, i això segueix passant, i quasi sempre tenies la garantia que si tu havies trobat un lloc de treball ja t'hi quedaves i anaves progressant d'una forma que jo veig que a les meves filles no els passa. Tenim, doncs, nous riscos i noves seguretats i, per tant, la societat ens obliga a mirar a prop, allò que tenim al davant, però també a mirar lluny, en l'espai i en el temps. Des de qualsevol racó del planeta avui veiem a l'horitzó un món format per grans conjunts o regions macroeconòmiques o geoeconòmiques, molt interconnectades. I això vol dir que hem d'ampliar l'enfocament, tant en el temps com en l'espai. Però, al mateix temps, hem d'actuar a prop, en el microcosmos de les àrees urbanes, dels barris de les ciutats i dels pobles en què vivim, perquè en cadascun d'aquests microcosmos es crea una dinàmica que pot ser molt diferent. Com a Terrassa, que va com una moto com a ciutat, però on hi ha hagut anys enrere barris francament dramàtics en els quals hi havia una concentració de problemes. A més, el capitalisme i el mercat el que fan és enfortir aquest procés d’especialització d'espais dolents en ser dolents, en la mesura que n'hi ha de bons que s'han especialitzat a muntar una barrera per als que no tenen un cert nivell de riquesa, perquè ningú no pot entrar-hi. De la mateixa manera, hi ha una certa especialització en la misèria a determinats barris que s'autoalimenten perquè tots aquells que progressen una mica així que poden marxen d'aquell barri, com ha succeït en diversos indrets al nostre país. Sovint en aquests anys que portem en el govern, tres anys, hem hagut de formular polítiques que jo, a vegades, anomeno la política de les tres "e": escales, escoles i empreses. I hauríem d'afegir a aquestes tres "e" una "s", de salut, perquè aquests són els problemes de la vida de cada dia. És tant com dir: polítiques socials, esforç en l'educació, bona política econòmica amb suport decidit a les empreses i una bona atenció, tant educativa com sanitària. Això és el que finalment defineix la qualitat d'un territori. Les grans regions mundials i les polítiques sobre les noves formes de desigualtat que tenim a tocar de dits han de ser, segurament, els dos extrems del nostre projecte. I és, partint d'aquesta visió, que un seminari com el que heu organitzat crec que té tot el sentit del món. En primer lloc, la unió, la unió transfronterera, a nivell europeu. Mireu, l'empresa més important de Catalunya no és a Catalunya, per dir-ho així. Com que no hi ha fronteres, ara l'empresa de les decisions de la qual depèn la sort de més empreses catalanes és una empresa a Tolosa, que està a tocar de dits. És EADS, l'empresa que fabrica l'avió més gran del món, encara que ara té unes certes dificultats com sabeu. Per tant, pensar que nosaltres podem treballar dins d'unes fronteres, o que estem vivint en un món de fronteres, és equivocat. La construcció de ponts de treball i relació entre vosaltres, avui, jo crec que és una garantia que estareu ben situats per enfrontar-vos a aquest món nou, i és garantia també del moviment sindical del futur i de poder actuar allà on importa, que és a l'escala europea. 1 �S'ha discutit molt sobre l'existència d'un dèficit polític europeu i s'ha parlat molt sobre la paràlisi en què està immersa Europa, especialment després dels resultats negatius del referèndums sobre la Constitució celebrats a França i Holanda. Però mireu, jo crec més en allò que diu el títol d'un llibret d'un escriptor jove anglès que es diu Mark Leonard, i que us recomano, que es diu Perquè Europa liderarà el futur. Perquè Europa, diu, està estructurada internament com el món ho estarà globalment, en forma federativa i formant grans blocs determinats per la talla dels més grans, els Estats Units, la Xina o l'Índia, suposem. O sigui, un cop hi ha un país que té una determinada dimensió, això que els economistes en diem les economies d'escala, els avantatges de ser grans, els altres estan obligats a posar-se d'acord amb uns altres per tenir la talla que té el més gran, perquè la capacitat de produir més barat perquè ets més gran, això que passa a les fàbriques, passa també en els països. Per tant, anem cap a un món on hi haurà, no nacions, sinó grans blocs exactament iguals però d'un cert volum i capaços de competir com a tals blocs polítics. I jo estic d'acord amb Mark Leonard que en aquesta competició Europa no té les de guanyar d'entrada, perquè Europa, per definició, era una mica la mare de la criatura de molts d'aquests mons, per exemple els Estats Units o l'Amèrica Llatina. Va ser des d'Europa que va marxar la gent perquè ja no hi cabia, i quan al segle XIX les coses van començar a anar bé, hi va haver vacunes i es va solucionar el tema de la potato famine a Irlanda, la gent que no cabia a Europa va començar a marxar a tot arreu i van crear mons. Potser els espanyols hi vam anar abans a l'Amèrica Llatina, però, en definitiva, es van anar creant noves realitats que partien d'Europa. Però ara, Europa s'està redefinint i ha de competir amb aquests mons que ella mateixa va crear o amb els que preexistien, el món asiàtic, Oceania, etc. I això ho ha de fer, perquè si no ho fa, per descomptat, no estarà en condicions de competir, però, al mateix temps, tindrà l'avantatge, d'alguna forma, d'haver mantingut la seva diversitat interna, cosa que, segurament, altres no tenen. Jo crec, per tant, que és important que des de la societat civil, vosaltres, els joves europeus, feu fort i efectiu aquest associacionisme que esteu rellançant. És la mateixa reflexió que faig als empresaris quan parlem de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània, aquesta de la qual us he parlat, que hem volgut impulsar des de la presidència de la Generalitat aquests anys passats: si l'Euroregió existeix en la societat, en el món econòmic, acabarà existint també en termes polítics. En segon lloc, us volia dir que aquest seminari és el reflex i la constatació de la vigència del sindicalisme. Jo vaig començar amb un sindicat que no era la UGT, ho haig de dir, perquè estava treballant a l'Administració pública i allà estava com prohibit que hi hagués sindicats. Llavors vam haver de muntar un sindicat, no clandestí ben bé, que es deia STAC, Sindicat de Treballadors de l'Administració de Catalunya. Deu n'hi do el soroll que vam fer: una vaga general a l'Ajuntament de Barcelona, la policia va envair l'Ajuntament, gasos lacrimògens, una situació bastant dramàtica aquella. Però vam aconseguir, probablement, bona part del que volíem en aquell moment que hi havia inflació important, una escala mòbil de salaris i uns drets sindicals dels quals els funcionaris estàvem privats perquè se suposava que el sector públic no era cap empresa i, per tant, no hi havia d'haver sindicats. En aquell moment ens vam enfrontar a la UGT, perquè la UGT i CCOO van veure que naixia un altre sindicat en un sector important que no se'ls havia acudit que podia existir. Perquè allà hi havia companys i companyes del PSUC, del FOC o socialistes, el que fos, i vam haver de crear una cosa nova tots junts, era un sindicat unitari, que després, amb el temps, es va anar assumint per part de les organitzacions clàssiques, una de les quals, la més important segurament ara a Catalunya, sou vosaltres i CCOO. Jo crec que la veu de la UGT es va fer sentir, des del primer moment, en el procés d'elaboració del nou Estatut i en l'exigència d'un nou sistema de finançament. Heu estat presents en l'esforç per dur a terme projectes clau com ara l'Acord Interprofessional de Catalunya 2005-2007, que ens ha de permetre importants transformacions a les empreses, fent compatible aquest ideal, sempre tan difícil, d'aconseguir, d'ajuntar, flexibilitat i seguretat. Com vàreu ser presents, també, en l'establiment de l'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana. Vosaltres hi vau ser i jo us n'estic immensament agraït perquè sense que vosaltres hi fóssiu, aquesta bona sintonia que hi ha entre govern, sindicats i país, jo crec que no s'hauria aconseguit. Això no vol dir que vosaltres no hagueu estat, la UGT ho ha estat, francament avançada en matèria d'obtenir aliances i relacions 2 �amb qualsevol força política, ja em sembla bé, però haig de dir que tinc la impressió que en aquests tres anys hem viscut un període, encara inicial, però sense precedents en la col·laboració entre govern i sindicats. És cert que la legitimitat democràtica dels poders públics per actuar en les transformacions socials depèn, en darrera instància, de les urnes, de la voluntat popular. I bé que ho sabem perquè ens estem acostant a aquest moment, que és el primer de novembre. Però la clau de l'èxit de qualsevol procés rau a saber obtenir, a més dels vots, de la legitimitat democràtica, la legitimitat social. Perquè podríem trobar-nos en una societat ben governada, des del punt de vista que manen aquells que han tingut més vots, que està molt bé, però que, en conjunt, la societat no respecta tant com hauria de respectar el poder democràtic que ha estat resultat de la seva pròpia intervenció electoral, del seu propi pronunciament. Això és molt corrent en el món d'avui i, per tant, jo crec que hem d'anar a buscar, no solament la legitimitat del vot, sinó també la legitimitat social, i aquesta s'obté a través del consens, de la negociació, del compromís de les administracions, dels agents econòmics i els agents socials, en un objectiu estratègic compartit, discutit i pactat. A vosaltres us comença a arribar l'hora de prendre el relleu per seguir empenyent el procés de reforma social del qual ara hem posat les bases, i de fer-ho amb el vostre propi accent que serà diferent de les generacions anteriors. Però la societat necessita que vosaltres vingueu ara, evidentment amb la prudència i les cauteles necessàries, amb un missatge que sigui vostre, propi i diferent. Molts de vosaltres ja ho heu començat a fer i us animo a seguir, amb ambició col·lectiva. Transformar la realitat no és un treball fàcil, però continua essent possible de fer-ho, sobretot si una generació i la següent troben punts de contacte, sent diferents tanmateix, si troben el passadís per connectar projectes de generacions diferents. Vosaltres i nosaltres compartim l'objectiu de la justícia social, que forma part de la nostra i de la vostra identitat política. No estem inventant res, ara celebrem el 75è aniversari de la legalització del dret de les dones a votar, i quan hi penses dius, doncs és poc relativament. Per cert, fins quan haurem d'esperar que els joves d'alguns països puguin venir i que països d'aquí al costat puguin assistir en aquesta conferència? Tinc la impressió aquests dies que els partits estan dient les seves propostes per a les eleccions del dia 1 de novembre, que hi haurà una politització elevada de la vida de cada dia. Com us podeu imaginar, celebro veure que hi ha programes que recullen l'experiència acumulada i l'obra realitzada pel govern que Catalunya que he tingut l'honor de presidir durant aquests darrers anys. És a dir, programes que recullen i projecten cap al futur el que s'ha començat des del 2003. Compto que en el futur vosaltres seguireu intervenint activament per confirmar que el rol de la UGT transcendeix l'estrictament sindical o professional per esdevenir un agent actiu de la societat en el seu conjunt. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1773 Title A name given to the resource Intervenció en la cloenda del Seminari Internacional de Joves Sindicalistes Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos de Girona Subject The topic of the resource Associacionisme Congressos Globalització Relacions Internacionals Sindicalisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-10-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/293/20061003.pdf a3bff8980b34e0a2744ea982ce103ab6 PDF Text Text Conferència "20 anys de Catalunya a Europa" Brussel·les | 03/10/2006 Vengo a hablarles en un momento en qué hay motivos de pena: la muerte de Antón Cañellas, que fue el gran europeísta -cuando nosotros éramos jóvenes este señor ya nos llevaba a la Embajada americana a protestar y a defender la causa europea que ha desaparecido hace relativamente poco-, tenemos a Antoni Gutiérrez Díaz, que ha sido para nosotros, y hay que reconocerlo los que no éramos de su partido, sino del Moviment Socialista de Catalunya, del Front Obrer de Catalunya, y otros, porque en definitiva Gutiérrez Díaz era el que, en buena medida, dirigía la acción democrática antifranquista. Lo que pasa es que lo hacía con guante de seda y mucha mano izquierda porque el PSUC, al que él pertenecía, era el más perseguido. Pero no nos engañemos, ellos en definitiva eran los que organizaban gran parte de las pocas cosas que podían hacerse. El títol de la conferència d'aquesta tarda és potser massa reduccionista. En realitat, quan diem "Vint anys de Catalunya a Europa", volem dir "Vint de Catalunya a la Unió Europea". Però a la vegada també és fàcil d'entendre que el sentiment de pertinença europea dels catalans no és qüestió de fa quatre dies, sinó que està profundament arrelat en la nostra història mil·lenària. Tractaré doncs d'anar més enllà -vers el passat i cap al futur- en l'experiència d'aquests vint anys transcorreguts des del moment de l'adhesió d'Espanya a la Unió Europea. Haig de començar per exposar els trets fonamentals de vint anys de relacions i d'encaix institucional progressiu Catalunya-Europa en el marc de la relació Espanya-Europa, per bé que els primers contactes Catalunya-Europa són anteriors a l'accés. I estic pensant en els contactes de Jordi Pujol, Gaston Thorn, les iniciatives de Joan Dexeus, i d'altres europeistes catalans que van començar a treballar fins i tot abans de la Unió. Han estat uns anys d'aprenentatge, d'assimilació de regles d'interiorització de la dimensió europea. I crec que puc afirmar que el progrés europeista d'Espanya ha estat ràpid, fins a esdevenir, avui, un dels puntals de la visió forta d'Europa. Catalunya ha participat d'aquest procés de la mà de l'Estat espanyol amb comoditat. Simultàniament, el paper de Barcelona en el Comitè de les Regions (i ciutats), del qual vaig tenir l'honor de ser vicepresident i president els anys 96-98, en tant que alcalde de Barcelona, va crear un espai de relació, de caràcter només consultiu, però interessant. Amb l'Administració de l'Estat i amb les altres Comunitats Autònomes hem anat perfeccionant un bon sistema de participació en la política comunitària: Conferències Sectorials, Conferència per a Assumptes Relacionats amb les Comunitats Europees (CARCE) i participació en els comitès de la Comissió Europea. Probablement, aquesta pràctica quotidiana de recerca d'acords de l'Administració de l'Estat i de les Administracions Autonòmiques sigui la millor escola d'aprenentatge de la realitat complexa de l'Estat espanyol d'avui i de la necessitat de la seva articulació de caràcter federal. Hem pres consciència de la interdependència, hem arbitrat els mecanismes per dur-la a la pràctica i hem exercit a fons la lleialtat federal. I vull subratllar -benvolgut Alberto Navarro- que en aquests darrers tres anys Catalunya s'ha sentit ben emparada per l'Estat espanyol a Europa. Bàsicament per tres motius. En primer lloc, per la determinació amb què Espanya ha jugat la carta de la Constitució Europea, en plena sintonia amb els sentiments i els interessos dels catalans. Catalunya, cal remarcar-ho, ha estat l'única entitat política no estatal que va organitzar un debat específic sobre la Constitució a través de l'anomenada "Convenció catalana per al futur de la Unió Europea". En segon lloc, per la convicció i la tenacitat amb què el Govern espanyol ha defensat la causa de l'oficialitat del català a les institucions europees. Primer, amb la incorporació d'un paràgraf que citava les altres llengües de l'Estat reconegudes constitucionalment i reclamava el seu reconeixement. I segon, amb les negociacions per al reconeixement d'un ús oficial de les llengües 1 �cooficials espanyoles en les institucions de la Unió, que han començat a donar els seus primers fruits positius, curiosament més avançats que els obtinguts en el Congrés dels Diputats d'Espanya. Aquesta (la del català a Europa i Espanya) és una causa no guanyada del tot encara. Però hem aconseguit més en aquests dos darrers anys que ens els divuit anteriors. I en tercer lloc, ens sentim satisfets per haver normalitzat la participació dels consellers de la Generalitat -i de les altres Comunitats Autònomes (el primer va ser el conseller d'Agricultura, Antoni Siurana)- en les delegacions espanyoles davant dels organismes de la Unió. Això va tenir un impacte gran per a Catalunya i estic convençut que per cada una de les Comunitats Autònomes espanyoles que han entrat en aquest rol. Crec, francament, que aquests són exemples diàfans de què vol dir que la Generalitat és Estat. Quan diem que la Generalitat és Estat volem dir que les Comunitats Autònomes són part essencial de l'Estat espanyol. Hi insisteixo: És així com es fa créixer la lleialtat i la confiança federal, sense la qual és impossible que funcioni un Estat compost com el nostre. I quan diem que la Generalitat és Estat també volem dir que la Generalitat és Unió Europea. D'aquí la voluntat i la disposició d'acollir a Catalunya seus d'organismes i de projectes europeus. Per cert, aprofito per confirmar el nostre interès i bona disposició per acollir a Barcelona la seu permanent del projecte Galileu. Però, al mateix temps, Catalunya també ha estat i és present a Europa de forma directa i amb personalitat pròpia. Coherents amb la nostra convicció sobre la necessitat d'una Europa pròxima i d'una aplicació proporcionada del principi de subsidiarietat. El títol del curs que vaig impartir a Roma al 1997 era justament aquest: Europa pròxima, l'Europa de les regions i les ciutats. Un dels nostres europeistes més actius -Lluís Maria de Puig- ja fa uns quants anys va explicar molt bé quina era la nostra via en l'entramat complex format per Catalunya, Espanya i Europa. De Puig proposava el que en deia ell la "Via Laietana": "la via de la xarxa, de teixir una malla o un ordit de relacions, accions, competències, presències i complicitats que donin a Catalunya la possibilitat de desenvolupar totes les seves potencialitats". A Espanya i a Europa. I certament en tots aquests anys ens hem aplicat a gestionar això que en diem la nostra interdependència. Per això vam acollir amb entusiasme el naixement del Comitè de les Regions previst en el Tractat de Maastricht. Tanmateix, no podem deixar de dir que les expectatives de participació de regions i municipis a les institucions comunitàries s'han vist disminuïdes amb el pas del temps. I crec que hi ha molt a guanyar de nou en aquest terreny. El projecte de Tractat Constitucional, ara en suspens, conscient d'aquestes limitacions augmentava el seu rang institucional -el de municipis i regions- i el seu paper polític, atorgant-li el rang d'institució de la Unió Europea. Doncs bé, el previst protocol sobre la subsidiarietat i la proporcionalitat, i el recurs directe del Comitè de les Regions al Tribunal de Justícia sobre aquesta matèria foren, sens dubte, un avenç important. Aquests tres objectius els havíem formulat en la cimera de regions i ciutats que van organitzar a Amsterdam l'any 1995, en la qual van ser ponents Edmund Stoiber, president de Baviera, i Fernando Gómez, alcalde de Porto. Un regional i un local. Aquestes eren bones raons per al nostre "sí" a la Constitució Europea. També és bo recordar, d'altra banda, que el Comitè de les Regions ha estat el primer òrgan a permetre el reconeixement de la diversitat lingüística i la seva aplicació pràctica. Jo vaig parlar en català i ningú em va dir que no, la veritat és que la primera vegada va ser simplement així. Elements clau aquesta diversitat i aquest reconeixement de la mateixa clau a l'hora de reforçar el sentiment de pertinença dels ciutadans, en aquest cas dels de Catalunya, a la UE. Així, des de novembre de 2005, els ciutadans es poden adreçar i rebre una resposta en català a aquesta institució i els seus membres poden utilitzar el català en les sessions plenàries. 2 �Més enllà dels canals institucionals establerts, Catalunya és present de forma activa en diversos organismes del moviment regional europeu: l'Assemblea de Regions d'Europa (en la qual el president Jordi Pujol va tenir un paper destacat), el Moviment de Regions amb Poder Legislatiu, la Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes o l'Assemblea de Regions Fronteres Europees. També és estimable la implicació del Parlament de Catalunya en la mobilització dels parlaments subestatals per aconseguir un reconeixement de les institucions de la Unió, a través de la Conferència d'Assemblees Legislatives Regionals d'Europa. Som conscients, però, que les limitacions del plantejament institucional de l'Europa de les Regions, i la dificultat d'avançar amb plantejaments fets des de dalt, és evident. Per superar aquestes limitacions i per estimular el reconeixement del paper de les regions en l'entramat institucional de la Unió ens vam decidir a treballar des de baix. Conseqüentment, la Generalitat ha estat promotora de diverses iniciatives de cooperació entre regions europees: de la CTP (Comunitat de Treball dels Pirineus), dels Quatre Motors per a Europa (amb Baden-Württemberg, la Llombardia i Rhône-Alpes), de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània, entre altres. En la part final d'aquesta intervenció em referiré més detalladament a la iniciativa de l'Euroregió en la qual poso moltes esperances. A totes aquestes iniciatives cal afegir les innombrables iniciatives sorgides de la societat civil: de les cambres de comerç, de les universitats, de les associacions empresarials i sindicals. A Catalunya no hi ha cap universitat o cap associació d'aquestes que acabo d'anomenar que no tingui en aquest moment programes europeus o relació amb programes europeus. La Generalitat de Catalunya ha procurat canalitzar tota aquesta empenta europea de Catalunya amb una presència directa aquí, a Brussel·les. Primer, a través de l'Oficina del Patronat Català Pro Europa, i a partir del 2004, amb la Delegació del Govern de la Generalitat a Brussel·les, convertida amb l'Estatut aprovat recentment en Delegació davant la Unió Europea. El canvi de denominació no és superflu i respon a la voluntat de la Generalitat de Catalunya reflectida ara clarament en el nou Estatut- de tenir una presència a la Unió i de trobar-hi un encaix institucional adequat. La Delegació aglutina tots els organismes de la Generalitat amb seu a Brussel·les i reforça la presència de la Generalitat a la Unió. La Delegació facilita, també, ho saben molts de vostès, els mecanismes de seguiment i coordinació de la participació dels diferents departaments en els òrgans i institucions de la UE, molt particularment el Comitè de Regions. Emplaço la Delegació a seguir tenaçment la tasca que s'ha proposat de contribuir al canvi de la nostra cultura política que suposa assumir la Unió com una dimensió més de la pròpia política i del propi país. Perquè aquesta és l'orientació que ens marca el nou Estatut d'autonomia de Catalunya, incorporant per primer cop la Unió Europea com a espai polític i geogràfic de referència, cosa que la Constitució espanyola pràcticament no toca encara. L'Estatut atorga noves competències al Govern de la Generalitat, reconeix institucionalment el seu rol a nivell europeu i estableix nous mecanismes de participació de la Generalitat en les decisions comunitàries. Concretament en 7 punts: -L'Estatut del 2006 garanteix jurídicament la participació de la Generalitat en els afers europeus que afectin les seves competències o els seus interessos; -permet la participació en la delegació espanyola pel que fa als processos de revisió i negociació dels tractats en aquelles matèries que afectin competències exclusives de la Generalitat; -atorga un paper determinant a Catalunya davant d'una proposta europea que es trobi en fase de debat si aquesta comporta un impacte financer o administratiu per al nostre país; -solemnitza la presència catalana -sempre perfectible- a les institucions europees, com és el cas del Consell (agricultura, cultura i ensenyament); 3 �-transfereix a la Generalitat la gestió dels fons comunitaris territorialitzables; -planteja l'accés autonòmic al Tribunal de Justícia de la UE quan la normativa europea així ho permeti, i -formalitza la creació d'una Delegació del Govern a Brussel·les per defensar millor els seus interessos. Es tracta, doncs, de 7 disposicions que, desplegades, ens donen una presència potent a la Unió, i que plantegen una bilateralitat Estat/Catalunya que, en aquest moment, no té lògicament cap altra comunitat autònoma espanyola, la qual cosa no vol dir que no en vagin tenint a partir d'ara, que és el més probable. Al darrere de tota aquesta vocació europeista expressada i acomplerta per Catalunya hi ha hagut i hi ha molts noms. Homes i dones de tot l'espectre polític democràtic català que han compartit ininterrompudament durant dècades un acord bàsic sobre el destí europeu de Catalunya. Per cert, si vostès van a Barcelona i pugen a l'Estadi Olímpic, que és una visita que els recomano, en la mateixa anella olímpica podran veure un espai dedicat a la Unió Europea amb els noms de tota una sèrie de persones importants en la construcció Europea. Algun català, per descomptat, i alguns espanyols, però també noms europeus. Jo crec que el nom de Cañellas per exemple, probablement l'hi hauríem d'afegir. Mireu, els pioners del Consell Català del Moviment Europeu, ja des de l'any 1949, són: Josep Rovira -del Moviment Socialista de Catalunya-, Enric Adroher "Gironella", -que després va ser del Partit dels Socialistes de Catalunya-, Joan Sauret, Anton Cañellas, Josep Sans, Heribert Barrera, i aniríem seguint. I els que han seguit fins avui la seva petjada: Joaquim Molins, Jordi Garcia-Petit, Francesc Homs, Eduard Segarra, Josep Verde Aldea i Joaquim Llimona. Els líders de les principals forces polítiques: Jordi Pujol, Joan Reventós, Antoni Gutiérrez Díaz, Raimon Obiols... I els catalans presents a les institucions europees: Joan Colom, Carles Gasòliba, Eduard Punset Raimon Obiols, Joaquim Muns, Xavier Rubert de Ventós, Josep Subirats, Concepció Ferrer, Joan Vallvé, Pere Esteve, Josep Borrell, Lluís Maria de Puig (Consell d'Europa), Ignasi Guardans, Antoni Castells (Tribunal de Comptes d'Estrasburg), Anna Terrón, Maria Badia, Raül Romeva... I, evidentment, els alcaldes, els sindicalistes i els empresaris que hi estan relacionats. Són aquests els noms que han reprès la tradició europeista del catalanisme i l'han convertit en una realitat viva i present. Per tant, sàpiguen que sempre que es diu catalanisme o catalanista s'està dient també europeisme i europeista. És indissociable. 20 anys que han transformat Catalunya i Espanya, això és el que hem viscut. Però el més important no és la història institucional d'aquests vint anys. El que és rellevant és la transformació que Europa ha operat en aquests anys a Catalunya i a Espanya. I fins a quin punt Espanya i Catalunya han canviat perquè han entrat a Europa. S'ha dit i repetit, però és de justícia recordar-ho, que la integració d'Espanya -i de Catalunya amb ella- a Europa ha estat la història d'un èxit. Només hem de recordar quines eren les nostres aspiracions i les nostres expectatives en relació amb Europa. Les resumiria en tres paraules: llibertat -políticament parlant-, prosperitat -econòmicament parlant- i sentit -culturalment parlant. Europa representa per a tots els pobles que ens hi hem adherit l'ideal d'una vida en llibertat, sense violència i amb igualtat d'oportunitats. Salvador Espriu, el nostre poema, ho va expressar millor que ningú en el poema "M'han demanat que parli de la meva Europa", escrit l'any 1959, del qual deixo un fragment: "Per això ara és tan profunda la nostra esperança -en el meu somni, ja contemplada realitatd'integrar-nos, en un temps que sentim proper, salvades la nostra llengua i la nostra història, en una unitat superior que duu el nom, 4 �obert, bellíssim, d'aquella filla d'Agènor que un savi esguard veié prodigiosament passar de la costa fenícia a les platges de Creta. Quan arribi el dia, haurem fet el primer i inesborrable pas vers la suprema unió i igualtat entre tots els homes." L'entrada a la Comunitat Europea va suposar el reconeixement de la nostra jove democràcia i va contribuir a la consolidació de les seves institucions. A partir d'aquell moment vam tenir la certesa que ja no hi havia marxa enrere en el procés de democratització, ja que aquesta era, i continua essent, una condició sine quan on per a tots els membres de la Unió. L'aspiració de prosperitat i de progrés s'ha vist acomplerta amb la plena integració en el model econòmic i social definit per la Unió Europea. L'accés a la que en aquell moment s'anomenava Comunitat Econòmica Europea i al seu Mercat Comú va comportar el salt decisiu en l'obertura i la modernització de l'economia espanyola i catalana. La integració a la Unió econòmica i monetària, l'any 1999, i a moneda única des de l'1 de gener de 2002, eren fites impensables en el moment de la nostra adhesió. El resultat ha estat una economia dinàmica, que ha permès, en pocs anys, l'anivellament de Catalunya amb la mitjana europea, fins i tot la superació, convertint-la en una de les regions europees de referència. Espanya, ja ho saben, està creixent per sobre del 3%, en un 3'6%, multiplicant per dos o per tres el creixement d'alguns països importants de la Unió, i no sembla que això, a curt termini, hagi de canviar. Ara, si alguna cosa hauríem de fer per avançar a Europa més ràpidament és la cursa tecnològica d'acord amb el objectius de Lisboa. Segurament, de tot el que s'ha dit a Europa és allò que està més per fer. En un llibre recentment publicat per la Generalitat -amb l'intencionat títol: Catalunya, una història europea- l'historiador Ramon Grau afirma que la plena incorporació a la Unió Europea "ens ha permès tancar un cicle llarg d'inferioritat declarada i sentida respecte als veïns d'enllà dels Pirineus". I més endavant conclou que la decadència d'Espanya i la frustració de Catalunya han trobat a Europa la seva via de superació. Podríem dir que en aquests vint anys s'ha acomplert el somni de les generacions que ens precediren, que Ortega y Gasset sintetitzà en la retòrica del "Espanya com a problema, Europa com a solució". Avui, l'horitzó és ja, sortosament, un altre. És l'horitzó que s'albira des d'Europa: és un horitzó global. L'escala ha canviat, i els problemes són uns altres i les responsabilitats també. Mirin, l'any 1985, a les portes de la nostra entrada a la Comunitat Europea, Jordi Pujol, era a Aquisgrà i va saber copsar perfectament l'abast històric de l'esdeveniment en proclamar: "Tornem a casa". L'any 1985 aquesta frase tenia el sentit que tenia. Haig d'afegir que tanmateix "el retorn" a Europa no és tant el retorn a la Marca Hispànica Carolíngia, com la integració en el nostre entorn natural en un sentit més ample. Entre Carlemany i De Gaulle hi ha pas mal d'histoire. I entre els Reis de Castella i Lleó i Felipe González, déu n'hi do. Nosaltres volíem fer la nostra aportació en aquesta Europa en la qual vam entrar, en aquesta Europa del futur, i per això no puc acabar aquesta intervenció sense una mirada intencionada al futur. Al nostre futur, que és el futur d'Europa. Tenim pendent trobar una sortida a la crisi institucional provocada per la paralització del procés constitucional. D'aquest episodi potser n'hem de treure una certa relativització del punt de vista constructivista a l'hora de pensar en Europa. 5 �Potser ens convingui un humil retorn a les actituds dels fundadors: és a dir, a trobar la justa proporció entre el gran designi i el pragmatisme, entre el realisme i la voluntat. Mirada llarga i passes curtes. Mirada llarga que clarifiqui l'objectiu, que expressi el telos europeu -ja coneixeu el llibre sobre "demos un telos", el sentiment i la societat d'un escriptor que és americà però que viu a Europa-. Passes curtes? Sí, però, en tot cas, constants i ben orientades. Jo sóc un devot del llibret de Mark Leonard amb un títol autoexplicatiu Perquè Europa liderarà el segle XXI. Europa el liderarà perquè la seva pròpia heterogeneïtat és la més semblant a l'entorn sobre el qual estem immersos, que no té reptes fixos i en el qual la capacitat d'adaptació a les circumstàncies canviants i llenguatges diversos és la clau de l'èxit. És a dir, de les grans unitats que s'estan formant en el món, que seran les grans nacions o unions del món, la que segurament és més expressiva de la pròpia diversitat del món és la nostra Europa, per això ha pagat un preu altíssim, però per això també està en millor condicions de cara al futur. Això implica compassar l'evolució de mercats, societats civils i institucions públiques, evidentment. I els que compartim la idea que els problemes d'Europa es solucionen amb més Europa, és a dir, amb més política europea, defensem la conveniència d'avançar cap a un sistema polític europeu complet. Un sistema polític compost d'institucions, polítiques i partits. I avui el que precisament no tenim són partits polítics d'escala europea, tenim unions de partits, però internacionals. N'hi ha, però no tenen (proporcionalment) la força de les empreses europees. S'han sabut adaptar més a la Unió i a la desaparició de fronteres els protagonistes econòmics que no pas els polítics. Sóc partidari del partit d'Europa, de l'existència d'espais polítics pensats des d'Europa. No solament de sumar peces per fer un país europeu, sinó fer una força política pensada des de la idea d'Europa. Jo sóc, per altra banda, un fill dels vells federalistes italians que no oblidaré mai, perquè són els primers que em van ensenyar el camí d'Europa amb una fe del carboner, gent totalment convençuda. Però Europa està fent alguna cosa més fins i tot del que ells pensaven. Crec que hem de ser conscients de la possibilitat d'existència d'espais polítics pensats des d'Europa. Per això, penso treballar -un cop hagi deixat la meva responsabilitat de President de la Generalitat- a promoure aquesta visió i orientació dins del meu partit, el Partit dels Socialistes de Catalunya, en el marc de la coalició electoral que m'ha fet president: PSC-CpC, i, més àmpliament, amb aquells que sentin la necessitat d'actuar directament a escala europea. A un altre nivell, el de les polítiques, també és l'hora de les iniciatives europees sorgides des de baix, des dels poders regionals i locals, des de les universitats, des de les organitzacions empresarials i sindicals. Aquest és el sentit d'una sèrie d'iniciatives emblemàtiques d'aquests darrers tres anys de la Generalitat de Catalunya: L'Euroregió Pirineus-Mediterrània. Què és l'Euroregió PirineusMediterrània? Com tots vostès saben, en el marc europeu més proper, el Govern de la Generalitat ha liderat la creació de l'Euroregió, l'octubre del 2004, un objectiu estratègic de primer ordre per a Catalunya. L'Euroregió, que suma més de 14 milions d'habitants, representa el 17% de la població conjunta d'Espanya i França, el seu PIB és pràcticament el 14% del total d'aquests dos països i proporciona un volum d'ocupació superior als 7 milions de llocs de treball (el 18% del conjunt francoespanyol). L'Euroregió ha definit ja els eixos de cinc dels principals projectes que es desenvoluparan: el Portal Cultura, l'Observatori Socioeconòmic, l'EuroBIOregió, el Centre d'Investigació en Turisme i la Xarxa de Cambres de Comerç. Però també ha aconseguit posar la regió al centre de les relacions hispano-franceses. Gràcies al rol de lideratge de l'Euroregió, les dues darreres cimeres bilaterals s'han celebrat en aquest territori, la primera a Saragossa i la segona a Barcelona, i han comptat amb la participació dels governs autonòmics i, per tant, del propi Govern de la Generalitat. La relació amb els presidents Malvy, Frêche, Iglesias i Matas en el marc de l'Euroregió és enormement positiva. 6 �Simultàniament, a l'articulació de la societat civil europea i de la seva opinió pública, a l'europeïtzació dels partits polítics i els corrents ideològics, si Europa vol esdevenir un actor principal en l'escena mundial no té altra opció que assumir les seves responsabilitats globals. I per fer-ho, s'ha de dotar d'una política exterior i de defensa realista, amb vocació d'influir decisivament en la Mediterrània i en el Pròxim Orient, i obligada, per tant, a una entesa raonable amb els Estats Units, com a mínim. Precisament entenc que el decidit compromís europeu en la resolució del conflicte del Líban respon exactament a aquests criteris. Vaig parlar fa deu dies amb el president Prodi, a Roma, i tots dos coincidíem en què un mediterrani que no tingui protagonistes europeus és un mediterrani en crisi, sempre. No perquè aquest marc sigui especialment dolent, no, però la conjunció de cultures, de factors de diversitat i de contraposició eventualment que hi ha en aquest marc, el fan un marc, primer de tot, difícil, i, en segon lloc, decisiu. Si el mediterrani troba el seu camí, Europa el trobarà, i quasi m'atreviria a dir més enllà d'Europa, en bona mesura, el món. Com ha explicitat Javier Solana, sense la missió internacional de les Nacions Unides no hi haurà pau, però sense Europa no hi hauria la força necessària per complir la missió. És una obvietat dir que el conflicte del Pròxim Orient ni admet una solució militar ni es resoldrà amb intervencions parcials. Cal una estratègia que ha d'incloure necessàriament una política potent de cooperació per al desenvolupament de tota la Mediterrània. També d'això n'hem parlat amb el president Prodi i amb altres actors mediterranis. La necessitat que hi hagi, al mateix temps, una actuació financera més forta que l'actual, que està pensada com un remake de la política del banc de l'est, però que no va arribar a tenir la força d'aquest banc. En canvi, amb una situació en la qual és evident que els problemes, segurament, els més importants d'Europa en el seu conjunt, són aquí, avui són al Sud. Segurament que fa quinze anys eren a l'est, i que era decisiu per a l'ampliació de l'est que fos un èxit, però, de la mateixa manera, podem estar d'acord que avui ens la juguem en el Mediterrani i que, per tant, els instruments que tinguem han de ser més potents que els que fins ara hem tingut, perquè per història, per destí, per interès, nosaltres, evidentment, des de Catalunya, des d'Espanya, som sensibles a la dimensió mediterrània d'Europa. Per això hem estat i seguirem sent força actius per rellançar la política euromediterrània que es va iniciar a la Conferència de Barcelona de 1995. El 2005, la nostra capital fou de nou seu d'una conferència, amb el màxim nivell de representació política, per tal de revitalitzar el procés de Barcelona, orientat a la construcció d'un espai de pau, prosperitat i diàleg cultural al voltant de la Mediterrània. En aquest marc la Generalitat es va encarregar de l'organització de dos esdeveniments importants inclosos en la Conferència: la Conferència Euromed Dones Barcelona+10 i la Conferència Regional Euromed Barcelona+10. Vam subratllar la potencialitat de la xarxa que formen els governs locals i regionals per projectar les grans declaracions internacionals a les accions concretes sobre el territori. I vam reclamar la inclusió de la perspectiva local i regional en el disseny de l'Associació Euromediterrània. Conseqüent amb aquesta visió, Catalunya compta amb un dels millors "think tanks" especialitzats en la Mediterrània: l'Institut Europeu de la Mediterrània. L'acció exterior de la Generalitat s'ha centrat en la cooperació amb els països de la riba sud (Marroc i Algèria, sobretot), en la col·laboració per ajudar a fer viable l'Estat palestí i en el diàleg permanent amb Turquia. I entre els objectius de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània hi ha el de desenvolupar accions conjuntes destinades sobretot als països del Magrib. Però tot això és encara primerenc i insuficient. Les iniciatives italianes en el camp financer i universitari semblen obrir una etapa més ambiciosa. 7 �Acabo. El que els he he exposat són exemples modestos d'una acció incipient que es correspon, però, amb una vocació insubornable de decidir i codecidir sobre els interessos col·lectius. Sabem que en gran part són interessos compartits, que no podem anar sols. En aquests 20 anys hem superat una vella paradoxa: Catalunya s'ha sentit formant part d'Europa des de fa segles. Però durant prop de cinquanta anys ens fou negat el dret d'exercir plenament aquesta pertinença. Somiàvem en Europa. Ara, conjuntament amb Espanya, ho fem amb Europa. Formant-ne part. És la diferència entre el voler ser i el ser. I no és poc. 8 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 828 Title A name given to the resource Conferència "20 anys de Catalunya a Europa" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Brussel·les Subject The topic of the resource Autonomia Euroregió Relacions Internacionals Unió Europea Territoris Europa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-10-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/294/20061004.pdf aa304f9d140181f410aaf49b3b2fd0c4 PDF Text Text Acte commemoratiu del 25è Aniversari de la Federació de Municipis de Catalunya Palau de Congressos de Girona | 04/10/2006 2004, 25 anys d'ajuntaments democràtics; ho vam celebrar. 2006, 25 anys de la Federació de Municipis de Catalunya. Jo crec que hi ha hagut un gir en la relació Generalitat-Ajuntaments, tot i que, de segur, encara no som allà on hauríem de ser. I reconec ja d'entrada que aquest nou Govern, de caràcter progressista, s'ha vist d'alguna forma envaït de la necessitat obsessiva de respondre de la seva catalanitat i de la seva devoció, dedicació, a la millora de país com a país i a la creació de la seva nova llei, l'Estatut. I és probablement cert que aquesta necessitat imperiosa, quasi obsessiva, ha centrat en bona mesura el que han estat aquests tres anys, difícils però al mateix temps apassionants i engrescadors, per a tots aquells que hi hem pogut participar. Jo crec que el gir s'ha començat a fer i que, evidentment, s'ha de continuar, i possiblement a aquest gir cap al local, cap als ajuntaments, li ha arribat l'hora. Crec que aquí a Girona, que d'alguna forma és símbol de l'empremta dels ajuntaments, que ha tingut dos grans alcaldes, un alcalde i una alcaldessa -també president de la Federació de Municipis de Catalunya-, està bé que sigui el lloc on us heu reunit, president de la Federació i estimats amics, per fer una mica de repàs de tot allò que queda per fer i de la constatació de tot allò que s'ha fet. Aquí, el maig passat vam inaugurar aquest auditori com a suma i resultat dels esforços de les diverses administracions intervinents, i en aquest auditori s'hi han donat els Premis Nacionals de Cultura. No és casual tot plegat. Marca d'alguna forma la línia central de la història recent de Catalunya, que és la cultura i la devolució, encara insuficient, encara incompleta, però decidida. Crec que aquesta ciutat i el seu ajuntament representen, d'una forma molt vàlida, el que van ser les nostres aspiracions. I les nostres aspiracions no són altres que aquelles que fa cent anys el catalanisme naixent aleshores va formular, primer, en modernista, i després en noucentista. D'alguna forma aquells anys van ser els anys en què es va dibuixar el que Catalunya havia de ser en el futur i no va poder ser. Avui he estat a Brussel·les i he anat a posar un ram de flors a l'estàtua de Ferrer i Guàrdia, perquè l'any 1909 va ser afusellat sense que pràcticament ningú aixequés la veu per dir que allò era una revenja de la societat benestant, dels poders que en aquell moment estaven actuant per una revolta del poble que no havia estat conduïda per ningú. Penso que el que aleshores es va començar a somniar, amb enormes dificultats, amb violència, amb revoltes, amb reaccions exagerades i injustes dels poders que hi havia en aquell moment, ara estem en condicions de ferho. I ho dic amb tota la modèstia, perquè és veritat que dir això és dir molt, segurament pel jovent no tant perquè el que fan és mirar cap al futur i no tenen tanta relació amb el passat i la nostra herència segurament ens pesa més a nosaltres que a ells que miren, com és lògic, més endavant. Però està bé que en aquest moment puguem fer aquesta paradeta i pensar en el que ha passat, on som i cap on anem. Jo crec que ha tornat l'empenta del 1906 i el 1907, amb les escoles municipals aleshores. Ja sabeu que Catalunya va ser segurament el primer lloc d'Europa on es va començar a llançar una idea que només a l'Amèrica del Nord havia tingut una puixança important, que és que les escoles són dels pobles, dels municipis. Aquí no hi hem arribat i haig de dir que no tots els alcaldes estarien d'acord que això fos així, sobretot perquè no hi ha la confiança que hi hagués els recursos quan no n'hi ha de suficients, tot i no tenir l'educació, evidentment. Però crec que aquesta és una assignatura pendent. Mireu, Barcelona, que va viure aquella etapa amb il·lusió, amb entusiasme, però també pràcticament tocant la tragèdia, és la quarta regió d'Europa, segons els informes internacionals sobre quines són les ciutats amb més capacitat empresarial. Però recordeu, el 1994, l'oposició de l'Ajuntament de Barcelona va boicotejar l'aprovació de la carta municipal de Barcelona i van haver de passar quatre anys més fins que no van venir uns altres opositors, del mateix partit però d'un altre caràcter, que ho van fer possible. L'àrea metropolitana de Barcelona va ser desfeta el 1986 per un decret de la Generalitat i ara s'ha de refer, s'ha de tornar a fer l'àrea metropolitana perquè és un instrument útil per a Barcelona, 1 �però també per a Catalunya. Per què ha passat tot això? Perquè hi ha hagut una confusió gran entre el que és la nació i la representació de la nació. D'alguna forma, la representació de la nació va voler substituir la nació, però la nació és formada per ciutats, per pobles, per ajuntaments i per àrees metropolitanes. El camí enfilat en aquesta legislatura -s'haurà arribat més lluny o no tant-, però és irreversible. Les entitats municipalistes hi hauran de jugar un paper clar. Manifesto abans d'acabar un desig i una certesa: que la relació Generalitat-Ajuntaments ha encetat un camí que no té volta enrere i que ha de seguir avançant. Arribarem a Espanya al 30%-50%-20% de la despesa, Estat, autonomies i ajuntaments, respectivament; però a Catalunya al 20%-60%-30%, per dues raons: tenim més competències aquí, per tant el pes del sector autonòmic és més gran que no pas a la resta d'Espanya, i perquè som més devolucionistes. Jo sóc partidari que les oficines de benestar social vagin als ajuntaments i la consellera també. No s'entén com hi pot haver partits que diguin que això és una pèrdua de competències, en el sentit fort de la paraula, i de poder de la Generalitat de Catalunya. Això és un enfortiment de Catalunya i de la Generalitat. Si els ajuntaments finalment poden tenir una possibilitat de canalitzar serveis, d'informar els ciutadans, de vetllar perquè els drets dels ciutadans siguin respectats, jo crec que haurem fet un pas endavant en el camí de la reconciliació de la gent amb la política, que és un camí que no s'acaba de transcórrer mai, perquè és bo que la gent desconfiï de la política. La democràcia és un sistema de desconfiança regular, civilitzat. Ho és i ho ha de ser. I crec que una de les formes amb què aquesta desconfiança democràtica, que és positiva, pot anar trobant maneres de ser resolta positivament, és justament la devolució de competències a la proximitat. I aquí a Catalunya ho farem. Mireu, la Llei de barris de Joaquim Nadal; la nova empenta de la salut de Marina Geli; els mossos de la consellera Tura; les escoles del conseller Del Pozo, i abans de la consellera Marta Cid. Tot això és una bona representació de l'inici del que podem arribar a fer. El ressorgiment de Tortosa, de la Seu, de Manresa... no em vull deixar ciutats, n'hi ha tantes que han passat moments difícils i que en aquest moment esclaten d'empenta, d’il·lusió, de capacitat de donar serveis. La revolució de Badalona, que està aconseguint obrir un braç de mar dins de la ciutat, i de Santa Coloma i de Cornellà, i de tantes altres ciutats. Els canvis que s'han produït al trist Sabadell de la meva època -quan anaven a conspirar a Merinals i altres barriades en una ciutat trista-, i de la Terrassa de les manifestacions dramàtiques, algunes d'elles molt violentes, la Girona humida i negra. Qui es recorda d'això? Doncs ho hem de recordar perquè si no és així no sabrem el camí que hem recorregut. I si no sabem el camí que hem recorregut, no sabrem on hem d'anar. Per tant, recordem el que era, recordem el camí fet. Recordem que en aquest camí hi han comptat moltíssim unes determinades forces polítiques. Ja sé que aquí no és el lloc de parlar de forces polítiques perquè estem parlant de president, alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores, però jo vull que se sàpiga clarament que tot el camí recorregut no hauria estat possible si persones com l'Antoni Gutiérrez Díaz no ens haguessin ensenyat en el moment en què van fer-ho per on s'havia d'anar. Totes aquelles ciutats tristes d'aquella època, són en aquest moment ciutats amb esperança, ciutats que saben el que han de fer, són municipis que saben perfectament el que els fa falta. I crec i espero que, a més a més, saben fins a quin punt poden fer-se responsables de noves competències: demanant els diners però, al mateix temps, demostrant que són capaços de gastarlos millor que no pas la Generalitat i no diguem l'Estat. Bona nit i moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1774 Title A name given to the resource Acte commemoratiu del 25è Aniversari de la Federació de Municipis de Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos de Girona Subject The topic of the resource Administració local Commemoracions Municipis Federació de Municipis de Catalunya Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-10-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/295/20031220.pdf 3feb621980f3b25afc5027b661e863e7 PDF Text Text Discurs de presa de possessió del Molt Honorable Senyor Pasqual Maragall i Mira com a president de la Generalitat de Catalunya 20.12.2003 Ve't aquí que un Conseller en Cap del Consell de Cent de la ciutat de Barcelona, sis anys més tard, travessa la plaça de Sant Jaume que havia estat una església del mateix nom i després Plaça de la Constitució, i entra al Palau de la Generalitat. No havia passat mai. Bé, sí es pot dir que Companys, va ser alcalde unes hores, uns dies, ni que fos informalment. Vull que vegin en aquest pas de la plaça la incorporació de les ciutadanes i dels ciutadans de base, i dels partits que els representen, en la governació del país. Incorporació, per tant, modesta puig que ve de baix, però plena de prometences, d'esperances, de somnis truncats, però també plena de saviesa. No ens faltarà ni joventut ni experiència. Mai l'esquerra d'aquest país havia governat en un entorn de tranquil·litat, de pau, d'evolució econòmica normal, mai en la nostra història moderna. D'aquí a quatre, potser d'aquí a vuit anys, la història emetrà un primer veredicte. M'esforçaré perquè, exigent com és la història, cruel fins i tot de vegades, emeti un judici favorable. L'eufòria difícilment continguda que es viu aquests dies arreu, en els carrers d'aquest país, barrejada civilitzadament, en general, amb el desconhort dels qui esperaven la continuïtat renovada del govern, com és natural que així sigui durant uns dies, d'aquesta eufòria, amb el desconhort, composen un nou escenari: som un país on uns manen i un altres no, els que manaven ja no manen i els que s'hi oposaven, governen. Aquesta és l'essència de la democràcia i gairebé diria de la vida. Només recomano paciència, infinita paciència, i determinació a cabassos, a aquella que vulguin, no la bromera del canvi, sinó canvi de debò. 1 �El cicle de la vida és així: res que no arribi en el seu moment, en el moment precís, com el raïm quan és dolç, deixa bon record. Això sí, hem esperat cent anys; des de la Solidaritat Catalana i el famós pressupost municipal de cultura, per encetar la primera alternança democràtica en pau i amb bones maneres. Vull agrair al President Pujol per la seva contribució cabdal a aquesta realitat. Per bé que ens ho ha fet gruar tant, que ja pensàvem que aquest moment no arribaria mai, president. Els pobles d'Espanya he de dir que estiguin segurs, que Catalunya contribuirà des d'ara, no a l'educada distància que hem mantingut durant temps, que ha permès poc o molt la governabilitat, sinó a la recerca constant de ponts d'entesa entre nosaltres perquè no haguem d'abordar mai un nou desencontre. Això sí, partint de la franca admissió de la nostra pluralitat, de la nostra identitat, de la nostra entitat pròpia; i admetin els canvis estatutaris que ho han de reflectir i que són obligats per la pròpia evolució de Catalunya, d'Espanya i d'Europa. Els líders polítics que m'acompanyen avui en la presa de possessió, són: un del Baix Camp, i fill d'aragonès; i l'altre de família castellonenca i cognom mallorquí. Ens entendrem, és clar, i farem d'aquest país, com deien els meus avis materns que eren de Monòver, "la millor terra (terreta) del món". Que els conservadors de les essències patriòtiques d'un i altre cantó de l'Ebre estiguin tranquils. No hem de trencar res. Però estirarem de la corda que ens duu cap a Europa i cap a un nou patriotisme, el dels drets socials, el de la dignitat efectivament reconeguda allà on compta, en el barri, a l'escola -en la malaltia i en la joventut pletòrica i orfe de reconeixement- en l'accés a l'habitatge i en la natalitat tan arriscada i difícil; en l'envelliment prop de casa i en la millora constant dels sistemes de salut. Creiem que els autèntics patriotismes han nascut de l'apassionada defensa que fan del seu país, els ciutadans que abans o en altres països de procedència no gaudien d'una vida plena. Aquest és l'autèntic patriotisme, el que dura, el revolucionari. El que es basa en 2 �uns canvis que han de fet de la ciutadania, una ciutadania plena que abans no era. Això requereix medis suficients, de governació i econòmics. Que no se'ns demani que hi renunciem, perquè no hi podem, ni aquests medis ni en aquest poder no hi podem renunciar. Fóra tant com renunciar al projecte més digne que un país pot imaginar. Volem fer-ho junts amb els altres pobles d'Espanya -però fer-ho. No passar amb raons. Comencem un nou quart de segle de la democràcia i l'autonomia. Tothom n'ha de ser conscient. Moltes coses canviaran. Però el desig dels catalans de ser nosaltres mateixos, amb tota la nostra varietat i de conviure amb els altres pobles d'Espanya, en termes de lleialtat i equitat, no serem nosaltres qui el trencarem. En tot cas seran altres. I els ho posarem difícil. Ens explicarem fins a l'esgotament. Parlant la gent s'entén. Visca Catalunya! 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource 20260921_015.jpg Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-01-27 i 28 Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Coverage The spatial or temporal topic of the resource, the spatial applicability of the resource, or the jurisdiction under which the resource is relevant Sarajevo Title A name given to the resource Pasqual Maragall i l'alcalde de Sarajevo, Tarik Kupusovic, durant la signatura de l'acord de cooperació entre ambdues ciutats Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Sarajevo Districte 11 Solidaritat Acció Política Guerra Europa Barcelona Democràcia Kupusovic, Tarik, 1952- Type The nature or genre of the resource Imatge Description An account of the resource Primer viatge de Pasqual Maragall a Sarajevo: 26-28 de gener de 1995, amb motiu dels 1.000 dies del setge de la ciutat. Convidat per l'Ajuntament de Sarajevo, Maragall va viatjar acompanyat per Antoni Farrés, alcalde de Sabadell, i José María Mendiluce, eurodiputat del PSOE. Va participar en una oració interreligiosa celebrada simultàniament en una mesquita, una catedral, una església ortodoxa i una sinagoga va visitar el centre jueu sefardita La Benevolencija i els voltants del Holiday Inn. Durant la visita es van impulsar noves formes d'ajuda humanitària i cooperació directa entre Barcelona i Sarajevo. El viatge va ser decisiu per a la posterior creació simbòlica del Districte 11 de Barcelona. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs de presa de possessió del Molt Honorable Senyor Pasqual Maragall i Mira com a president de la Generalitat de Catalunya Subject The topic of the resource Benestar Social Autogovern Democràcia Estatuts Euroregió Federalisme Acció política Model social Territoris Catalunya Catalunya. Generalitat Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1642 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-12-20 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/637/QuesnayandBeyond_1973.pdf 95bb7fb0d7bbf35da38d4078f692f583 PDF Text Text QUESNAY AND BEYOND (A R e f l e x i o n o n t h e O r i g i n of t h e C l a s s i c a l T h e o r y of Value, Capital and T r a d e ) Pascual Maragall New S c h o o l f o r S o c i a l Research J u l y , 1973. �0. INTRODUCTION AND BIBLIOGRAPHICAL NOTE Dans l a r e c h e r c h e d e l a v 6 r i t k p a r l e c a l c u l , toute l a c e r t i t u d e e s t d a n s l ' e v i d e n c e d e s donn6es. F. Quesnay (1888, p . 511 n . ) T h i s a r t i c l e t a k e s f o r g r a n t e d that the r e a d e r h a s a f a i r , though n o t n e c e s s a r i l y d e e p , acquaintance with what t h e d o c t r i n e s of the f i r s t people who called t h e m s e l v e s E c o n o m i s t s a r e a l l about. Yet i t can be r e a d , I hope, with s o m e benefit by anyone i n t e r e s t e d in going back to the b i r t h p l a c e of P o l i t i c a l Economy. F r a n q o i s (de) Simple o r extensive p r e s e n t a t i o n s of the working of Q u e s n a y ' s T a b l e a u Economique c a n b e found, in o r d e r of i n c r e a s i n g complexity and d e t a i l in A. P h i l i p s (1955), E n g e l s (1959) - whose c h a p t e r on the Tableau w a s w r i t t e n by M a r x , H. Woog (1950) and of c o u r s e M e e k ' s c l a s s i c (1963). M a r x ' s (1969) T h e o r i e s of S u r p l u s Value, T a bleau shows to what extent M a r x s t r u g g l e d with t h e - - a s i s stated in a l e t t e r t o Kugelman - in t h e s u m m e r of 1863 a n d how m u c h i t influenced h i s own c r i t i q u e of P o l i t i c a l Economy, D a s K a p i t a l , e s p e c i a l l y i n Volume I1 of t h e l a t t e r . T h e l a s t p a r a g r a p h i n M e e k ' s ' P r o b l e m s of the T a b l e a u E c o n o m i q u e l (in Meek, 1963) i s p e r h a p s the b e s t p l a c e t o go in o r d e r to g e t both a s u c c i n c t i d e a of t h e Tableau and of t h e m a i n d e b a t e s t h a t h a v e h i s t o r i c a l l y r e v o l v e d a r o u n d i t - s o m e of which a r e d e a l t with in t h e p r e s e n t a r t i c l e to t h e e x t e n t t h a t they p r o j e c t s o m e l i g h t on t h e m e a n i n g of Q u e s n a y ' s m o d e l in a b r o a d s e n s e . Of c o u r s e any of t h e c l a s s i c a l h i s t o r i e s of e c o n o m i c thought would do in this s e n s e . Also S. T s u r u l s Appendix t o Sweezy (1964) i s u s e f u l a s a n introduction to t h e f o r m a l a s p e c t s of the T a b l e a u (and i t s �r e l a t i o n to M a r x ' s and Keynes' m a c r o e c o n o m i c s ) . H. Woog (1950) c a n b e usefully c o n t r a s t e d to M e e k ' s g r e a t compendium, f o r he t a k e s opposite views in s e v e r a l of t h e debated q u e s t i o n s of d e t a i l in t h e Tableau, contains i n t e r e s t i n g c r i t i q u e s of M a r x ' s , B i l i m o v i c l s and O n c k e n ' s i n t e r p r e t a t i o n s and s u g g e s t s two p o i n t s which I have not developed i n t h i s a r t i c l e but which I think a r e of e x t r e m e i n t e r e s t : f i r s t , the hypothesis t h a t "one p e r i o d of c i r c u l a t i o n c o m p r e m i s e s one g e n e r a l p r o c e s s of production i n the a g r i c u l t u r a l s p h e r e and two consecutive a c t s of t r a n s f o r m a t i o n in the manufacturing sphere" ( s e e p. 65 n . ) - a n hypothesis worth c o n s i d e r i n g in t h e context of t h e p r o b l e m of i n t e r p r e t i n g the population s c a l e s in the Tableau; and second, a c o m p a r i s o n of Q u e s n a y ' s and M a r x ' s views of h o a r d i n g f r o m a k e y n e s i a n standpoint ( s e e p. 89 n . ) . T h e r e a r e a l s o v e r y i n t e r e s t i n g m a t e r i a l s on p a r t i c u l a r a s p e c t s of P h y s i o c r a c y s u c h a s Meek and Kuczynski's r e c e n t republication of the e l u s i v e 3 r d edition of the Tableau, found i n 1965 by the l a t t e r a u t h o r i n t h e a r c h i v e s of t h e Du Pont f a m i l y in D e l a w a r e . Also of s o m e b e a r i n g h e r e i s the d i s s e r t a t i o n p r e s e n t e d i n 1956 a t the New School f o r Social R e s e a r c h by I. L u n d b e r g (1964), on t h e s u b j e c t of S m i t h ' s debt to t h e l a t e P h y s i o c r a t Turgot, whose R e f l e x i o n s - the a u t h o r shows - w e r e anonymously t r a n s l a t e d by Adam S m i t h into English. V . F o l e y q s a r t i c l e (1973) on the r e l a t i o n of t h e Tableau to Q u e s n a y ' s p r e v i o u s w o r k on m e d i c i n e and blood c i r c u l a t i o n i s an exciting s a m p l e of c u r i o s i t y and d e t a i l e d work, though it l a c k s understanding of the economic s i g n i f i c a n c e of the Tableau. I t i s i n t e r e s t i n g , a t any r a t e , to follow the connection t h e r e t r a c e d out between the T a b l e a u , which i s s e e n a s t h e l a s t p r e - N e w t o n i a n a c c o m p l i s h m e n t i n e c o n o m i c s , and the C a r t e s i a n f r a m e of m i n d of the P h y s i o c r a t s . X X It i s a c o m m o n invective t o t r e a t n o n - m a t h e m a t i c a l e c o n o m i s t s a s p r e Newtonians. A p a r t f r o m t h e f a c t that s o m e people a r e beginning to think about Newton a s one of the l a n d m a r k s f r o m w h e r e on m a n y things went wrong with s o c i a l s c i e n c e s ( s e e the b e h a v i o r i s m v s . r a t i o n a l i s m d e b a t e i n l i n g u i s t i c s , f o r i n s t a n c e ) I b e t t h a t t h e link between C a r t e s i a n ' h o r l o g e r i e ' and W a l r a s - t y p e g e n e r a l e q u i l i b r i u m s - with i t s a u c t i o n e e r - e x - m a c h i n a a n d a l l - i s t h e e a s i e s t t o t r a c e out. �The v a s t world of F r e n c h economic l i t e r a t u r e on Quesnay i s n o t r e f e r r e d to in the p r e s e n t a r t i c l e . Also s e r i e s of a r t i c l e s w e r e w r i t t e n on the s a m e s u b j e c t between 1929 a n d 1932 in c e n t r a l E u r o p e , e s p e c i a l l y in G e r m a n y . (1950) c a n b e u s e d a s i n d i r e c t r e f e r e n c e f o r t h e s e . too a n i c e a r t i c l e by H. Woog To t h i s p e r i o d c o r r e s p o n d s N.J . W a r e i n AER (1931) showing the c l o s e r e l a t i o n s h i p between P h y s i o c r a c y and the new c o m m o n e r landowners i n XVIIIth F r a n c e - to which I r e f e r i n t h e text of the p r e s e n t a r t i c l e . G e n e r a l w o r k s on P h y s i o c r a c y p u b l i s h e d i n English a r e only l i m i t e d l y useful: Higgs (1968) a n d B e e r (1939) f o r i n s t a n c e -- t h e l a t t e r being a n e x a m p l e of what t h i s a r t i c l e t r i e s t o c o u n t e r a c t , t h a t i s , t h e reduction of P h y s i o c r a c y to m e d i e v a l i s m , s c h o l a s t i c i s m and even A r i s t o t e l i a n i s m . P o l a n y i would h a v e found h e r e a c a s e i n point f o r h i s p i t i l e s s a t t a c k on this kind of hindsight reductionism. The m o s t c o m p l e t e edition of Q u e s n a y i n English i s M e e k ' s (1963). Still i t l a c k s a g r e a t m a n y of Q u e s n a y ' s w r i t i n g s - among which t h e l a t t e r ' s works on the p r i m i t i v e Inca civilization and C h i n e s e d e s p o t i s m , which a r e not brought to b e a r i n t h e p r e s e n t a r t i c l e . �Much c a n be s a i d i n f a v o r of the study of F r a n ~ o i sQ u e s n a y ' s m o d e l of the c a p i t a l i s t economy a s the f i r s t s t e p i n t h e development of a c o m p l e t e a n a l y s i s of t h i s economy. X Quesnay was t h e f i r s t to view the l a t t e r a s a s t r u c t u r e c o n s t a n t l y reproducing i t s e l f , t h e f i r s t ( a s M a r x s a i d ) to c o n s i s t e n t l y r e i n t e g r a t e t h e e m e r g e n c e of value and s u r p l u s - v a l u e into the s p h e r e of p r o duction, w h e r e i t p r o p e r l y belongs, and out of the m a r k e t - p l a c e . Quesnay's Tableau would then stand in the p l a c e of t h a t " e a r l y and r u d e s t a t e of s o c i e t y ' ' o r t h e " s i m p l e commodity production s t a g e " to which c l a s s i c a l political e c o n o m i s t s r e f e r r e d to when building t h e i r b r o a d t h e o r e t i c a l svstems. T h i s i s no m e r e coincidence. T h i s p a p e r t r i e s to contribute to t h e t h e o r e t i c a l goal just s u g g e s t e d above i n s e v e r a l d i f f e r e n t ways. F i r s t , t h i s a r t i c l e will a r g u e t h a t Q u e s n a y ' s view of the economy i s i n e f f e c t t h a t of an e m e r g i n g c a p i t a l i s t economy - an a r g u m e n t which i s anything but new, yet which s e e m s worth making i n r e f e r e n c e to p a r t i c u l a r q u e s t i o n s that k e e p being m a d e a s a r e s u l t of the confusion between the feudal a p p e a r a n c e of the m o d e l a n d i t s c a p i t a l i s t s u b s t a n c e , q u e s t i o n s such a s t h a t of the p r o d u c t i v i t y of a g r i c u l t u r a l l a b o r , the n a t u r e of i n t e r e s t o r t h e content of t h e s e r v i c e s r e n d e r e d by l a n d l o r d s . Second, the point i s m a d e that the Tableau Economique, though c a p i t a l i s t i n e s s e n c e , h a s m u c h m o r e to t e l l about the f o r m a l a s p e c t s of c a p i t a l i s t p r o duction ( a s a p r o c e s s of e x t r a c t i o n of s u r p l u s - v a l u e and e c o n o m i c a l l y s u s t a i n e d r e p r o d u c t i o n ) than about the h i s t o r i c a l c a t e g o r i e s of c a p i t a l i s m , a s X T h i s i s t h e d i r e c t i o n taken a l r e a d y i n s o m e c o u r s e s p r e s e n t i n g a s e q u e n c e of s t r u c t u r a l m o d e l s of t h e economy - such a s T. V i e t o r i s z ' c o u r s e of E c o n o m i c Analysis a t the New School f o r Social R e s e a r c h , New Y o r k , w h e r e t h i s p a p e r w a s o r i g i n a t e d , a n d L. P a s i n e t t i ' s " T o p i c s in E c o n o m i c Analysis" ( C o l u m b i a , F a l l , 1971). �developed l a t e r on by the English p o l i t i c a l e c o n o m i s t s . This i s p r e c i s e l y t h e meaningful point of connection between Quesnay and M a r x ; t h a t i s to say, the ' t r a n s f o r m a t i o n ' linking the f o r m e r ' s t o the l a t t e r ' s s y s t e m i s a t r a n s f o r m a t i o n of t h e h i s t o r i c a l c a t e g o r i e s involved, leaving the f o r m a l s t r u c t u r e unchanged in p r i n c i p l e . T h i s i s a r a t h e r complex point and will be d e a l t with l a t e r i n t h i s a r t i c l e a n d , hopefully, i n s u c c e s s i v e o n e s . In t h i s s e c t i o n I will d i s c u s s s o m e d e t a i l s a l r e a d y d e a l t with by the well e s t a b l i s h e d i n t e r p r e t a t i o n s of the Tableau (Meek, 1963, and T s u r u , 1964) T h i r d , i t i s suggested that a r e - c o n s i d e r a t i o n should be m a d e of Q u e s n a y ' s p l a c e in the development of P o l i t i c a l Economy, n o t only in the s e n s e ( r e f e r r e d to above) of i t s being the s t a r t i n g point of what could b e c a l l e d the E c o n o m i c s of Reproduction, but a l s o i n t h e f i e l d of International T r a d e , i n which Q u e s n a y s t a n d s i n a s o r t of p a r a d i g m a t i c a n t i - R i c a r d o position whose t h e o r e t i c a l p o s s i b i l i t i e s a r e s t i l l unexplored - and which d e s e r v e e x p l o r a t i o n , I s u g g e s t , in view of s o m e c u r r e n t developments of the world economy. F i n a l l y , s o m e concluding c o m m e n t s , t h a t will p e r h a p s be found too t e n t a t i v e to d e s e r v e the heading of ' C o n c l u s i o n ' , a r e m a d e on the evolution of t h e t h e o r y of s u r p l u s - v a l u e a n d p r o f i t s f r o m Quesnay on to R i c a r d o and to M a r x . �I. C a p i t a l i s t Substance a n d F e u d a l A p p e a r a n c e i n Quesnay I a m not i n t e r e s t e d h e r e in the e t e r n a l l y puzzling question of t h e r e l a t i o n between m a t e r i a l s u r p l u s and v a l u e - s u r p l u s , t h a t i s , in exploring the e x t e n t and the s e n s e i n which a c e r t a i n technological s e t - u p can be deduced a s a n e c e s s a r y condition of o b s e r v e d value r e l a t i o n s h i p s ( c l a s s r e l a t i o n s h i p s i n the final a n a l y s i s ) . T h i s will be touched upon below. It i s well known that the e n t i r e e c o n o m i c m o d e l i s built by Q u e s n a y on t h e b a s i s of the p r o d u c t i v e n e s s of a g r i c u l t u r e , upon i t s being able to p r o d u c e m o r e than i t a b s o r b s a s m a t e r i a l expense. N e v e r m i n d ( f o r the m o m e n t ) . What I want t o s t r e s s h e r e i s the f a c t t h a t in Q u e s n a y ' s m o d e l two different s o c i a l and technological m o d e l s a r e c o m p a r e d , one c o r r e s p o n d i n g to a feudal, the o t h e r one t o a c a p i t a l i s t f r a m e w o r k . The choice of technique involves h e r e a choice of s o c i e t y , b r o a d l y speaking i s the whole 'mode of production'. - what i s i m p l i e d i n the a l t e r n a t i v e As we will s e e t h e c a p i t a l i s t s y s t e m a p p e a r s i n t h e a l t e r n a t i v e not a s full-fledged c a p i t a l i s m but a s a f r a g i l e c r e a t u r e , u n a b l e s t i l l t o stand on i t s two l e g s , a g r i c u l t u r e and i n d u s t r y . Yet Quesnay's c h o i c e i s unrnistakeable. Land m a y b e m a t e r i a l l y productive p e r s e , y e t what m a k e s i t a b l e to p r o d u c e n e t value i s l a r g e - s c a l e , c a p i t a l i s t a g r i c u l t u r e . t h i s point c l e a r l y . The following quotes m a k e I believe it useful t o quote t h i s m a t e r i a l h e r e s i n c e it belongs to t h e e a r l y a r t i c l e s f o r the Enciclopedie, s o m e of which h a s n o t even been t r a n s l a t e d into English. T h i s will allow u s to go f u r t h e r into t h e question of what n e t v a l u e i s i n Q u e s n a y ' s m i n d . A n e a t d i s t i n c t i o n i s m a d e i n the a r t i c l e on F a r m e r s between r i c h f a r m e r s who work with h o r s e s and poor land c u l t i v a t o r s working with oxen. p a r a l l e l i s m i n the f o r m adopted by land t e n u r e : There i s a in t h e f i r s t c a s e l a n d i s l e a s e d a g a i n s t a m o n e y r e n t (which i s fixed f o r t h e extent of the l e a s e ) ; i n the second t h e c r o p i s divided between the s h a r e - c r o p p e r and t h e p r o p i e t o r according to a fixed proportion. �What i s m o r e i m p o r t a n t , r i c h f a r m e r s a r e a s s u m e d to advance the working and even m o s t of t h e fixed c a p i t a l r e q u i r e d t o l a b o r t h e l a n d . The s h a r e - c r o p p e r s i n s t e a d work with s m a l l amounts of c a p i t a l , n a m e l y the value of t h e oxen, supplied by the proprietor of the land. "It i s n e c e s s a r y f o r t h e f a r m e r setting up h i s o p e r a t i o n with four h o r s e s t o spend a c o n s i d e r a b l e amount b e f o r e h e gets t h e f i r s t c r o p . . h e h a s m a d e t h e e x p e n d i t u r e s f o r the h o r s e s and o t h e r c a t t l e . . . h e s u p p l i e s the c o r n . . . (i. e . g r a i n ) . . . h e p a y s f o r t h e food of the d o m e s t i c s . . " ( ~ u e s n a p. ~ , 160) . . "In t h e r e g i o n s w h e r e t h e r e i s no f a r m e r a b l e t o a f f o r d t h e s e i n i t i a l e x p e n d i t u r e s , t h e p r o p r i e t o r s of land h a v e to r e l y on cultivation with oxen by l a b o r e r s t h a t give t h e m back half t h e c r o p . T h i s kind of land l a b o r r e q u i r e s a v e r y s m a l l amount of e x p e n d i t u r e s on the s i d e of the s h a r e c r o p p e r : t h e landowner supplies h i m with the oxen and t h e s e e d s ; the e x p e n s e s of t h e s h a r e c r o p p e r a r e r e d u c e d t o t h e l a b o r tools and h i s own food up to the f i r s t c r o p , and often t h e p r o p r i e t o r bid; m y t r a n s l a t i o n ) h a s to advance f o r t h e s e e x p e n d i t u r e s . " S h a r e c r o p p i n g w a s the p r e v a i l i n g mode of production i n F r a n c e i n Quesnay's time. Rich f a r m e r s accounted f o r 1/8 of a l l cultivated l a n d s . The r e s u l t of t h i s w a s "an e n o r m o u s d e g r a d a t i o n of a g r i c u l t u r e i n F r a n c e , b e c a u s e of t h e l a c k of f a r m e r s " ( " f a r m e r s " , u s e d h e r e to r e f e r to c a p i t a l i s t f a r m e r s ) . T h e r e were other c l a s s e s i n the F r e n c h countryside. H i r e d help, " c h a r r e t i e r s " ( c a r t e r s ) and p e a s a n t s a r e often cited. All s e e m t o c o r r e s - pond t o l a n d l e s s p e o p l e working i n a g r i c u l t u r e , though p e a s a n t s m i g h t p o s s e s s s m a l l p l o t s of l a n d w h e r e they could grow p a r t of t h e i r f a m i l y 2 s s u b s i s t e n c e - but n o t wheat. In t h i s p i c t u r e of F r e n c h a g r i c u l t u r e a l s o l a n d l o r d s h a d a n i m p o r t a n t r o l e . They financed c e r t a i n e x p e n s e s of production, n a m e l y i n f r a s t r u c t u r e s : r o a d s , c a n a l s , i r r i g a t i o n and s o on But the T a b l e a u i s a m o d e l w h e r e a l l t h e s e c o m p l i c a t i o n s w e r e s e t a s i d e to show r i c h f a r m e r s constituting t h e bulk of t h e c u l t i v a t o r s of land. Peasants �would b e fully employed by f a r m e r s , and o t h e r r u r a l w o r k e r s getting subs i s t e n c e wages. L a n d l o r d s w e r e a s s u m e d t o have m a d e a l l the m a j o r expenses f o r t h e conditioning of land f o r production a n d t h e r e f o r e w e r e thought to b e d i r e c t i n g a l l t h e i r r e v e n u e t o w a r d consumption e x p e n d i t u r e s - half on a g r i c u l t u r a l p r o d u c e , half on m a n u f a c t u r e s (any additional exp e n d i t u r e on food and the c o r r e s p o n d i n g c u t i n o t h e r expenditures being c o n s i d e r e d a s accumulation). The T a b l e a u i s b a s e d i n m o s t of i t s v e r s i o n s on the b a s i s of a m o n e y output of 5 billion l i v r e s . K The a c t u a l f i g u r e f o r F r a n c e w a s 2 billion (Quesnay, 1888, p . 216). T h i s d i f f e r e n c e w a s accounted f o r by a s e r i e s of t r a n s f o r m a t i o n s whose m a i n link w a s t h e e s t a b l i s h m e n t of c a p i t a l i s t agriculture in France. Two equilibria a r e i n f a c t c o m p a r e d . The existence and s t a b i l i t y conditions of the "optimum m o d e of production" choice a r e shown. XX ( H e r e the "stability conditions" have to be u n d e r s t o o d i n t h e s e n s e of b e h a v i o r a l and p r i c e p a t t e r n s allowing f o r the r e p r o d u c t i o n of the initial d i s t r i b u t i o n of r e s o u r c e s a t t h e end of the production p e r i o d ) . The p r e v i o u s q u o t e s a r e f r o m the a r t i c l e of F a r m e r s . KKK The a r t i c l e on C o r n i s not l e s s positive about t h e s a m e s u b j e c t : K F o r t h i s and a l l a s p e c t s of the T a b l e a u i n d e t a i l s e e Meek, 1963. Namely : 1 ) Abolition of i n d i r e c t taxation; 2) F r e e t r a d e of c o r n , bringing about a high p r i c e f o r i t in t e r m s of m a n u f a c t u r e s ; 3) A given p r o p o r t i o n between t h e p r o p e n s i t i e s to consume food and m a n u f a c t u r e s by t h e proprietors; and s o m e w h a t l e s s c l e a r l y : 4) R a t e of i n t e r e s t below t h e d e p r e c i a t i o n r a t e of a g r i c u l t u r a l capital. XKK I m a g i n e a r a d i c a l e c o n o m i s t c o m p a r i n g t h e p r e s e n t GNP of t h e U S to that which would be a t t a i n a b l e i f t h e h i e r a r c h i c a l c o n s t r a i n t s pushing t h e division of l a b o r i n t h e f a c t o r y beyond the point of efficiency w e r e suddenly r e m o v e d , and showing the conditions i n the d i s t r i b u t i o n of the p r o d u c t and i n t h e p o l i c i e s of the F e d e r a l g o v e r n m e n t which would allow f o r t h i s "optimum m o d e of p r o duction" to go on : t h i s i s the type of e x e r c i s e involved i n the Tableau. The question of how to value the GNP by a s t a n d a r d c o m m o n t o both e q u i l i b r i a of c o u r s e would a p p e a r a s a r e q u i r e m e n t of the c o m p a r i s o n - just a s i t a p p e a r s i n Quesnay the question of what n e t output i s , d e t e r m i n i n g i n t u r n the a n s w e r to "what p r o d u c t i v e n e s s i s " . XX �"We do n o t view t h e r i c h f a r m e r h e r e a s a w o r k e r who cultiv a t e s t h e land by h i m s e l f , but a s a n e n t r e p r e n e u r managing and enhancing the value of h i s e n t e r p r i s e by h i s knowledge and h i s f o r t u n e . . . . ( r i c h f a r m e r s ) a r e f r e e m e n a b l e t o afford t h e c o n s i d e r a b l e a d v a n c e s r e q u i r e d by the c u l t u r e of t h e land, and employing p e a s a n t s a g a i n s t t h e a s s u r a n c e of decent e a r n i n g s " . (Quesnay, 1888, p . 219). " T h e p e a s a n t i s n o t useful i n the country u n l e s s he p r o d u c e s and g e t s e a r n i n g s s o t h a t he c o n s u m e s good food and good clothing and c o n t r i b u t e s to k e e p food p r i c e s and commodity r e v e n u e s high, and to i n c r e a s e the n u m b e r s a n d the e a r n i n g s of the m a n u f a c t u r e r s and c r a f t s m e n , who will then b e able to pay p r o p o r t i o n a t e t a x e s to the King". ( I b i d . , p. 245). " T h e s t a g e of p r o s p e r i t y . . . w o u l d be l e s s the p r o d u c t of the c u l t i v a t o r ' s l a b o r than the product of the wealth which h e i s able t o e m p l o y i n t h e c u l t u r e of t h e land. M a n u r e p r o d u c e s r i c h c r o p s ; c a t t l e p r o d u c e s m a n u r e ; only money buys cattle and p a y s f o r t h e m e n that o p e r a t e t h e cattle". ( I b i d . , p . 243. My t r a n s l a t i o n ) . T h e s e quotes i n d i c a t e n o t only the c a p i t a l i s t e s s e n c e of Q u e s n a y ' s m o d e l ( m y m a i n point h e r e ) but a l s o , e s p e c i a l l y t h e s e c o n d quote, what t h e a f f a i r of value i s a l l about i n t h a t m o d e l . ( t h e King) g e t s . composed o f ? Net value i s t h e s u r p l u s t h a t the nation F o r what d o e s the King r e c e i v e t h e s u r p l u s ? What i s it T h e n a t i o n ' s s u r p l u s shouldn't b e c o m p o s e d of p r e c i o u s m e t a l s , a s t h e M e r c e n t i l i s t s had been advocating, but of excedent r a w produce. T h o s e excedents of c o r n ("an a c t i v e balance on r a w p r o d u c e " coupled with a " p a s s i v e b a l a n c e on m a n u f a c t u r e s " ) wouldn8t m a k e the c o u n t r y " a t r i b u t a r y of o t h e r nations" (in Meek, 1963, p . 247), though they c e r t a i n l y could involve a c o s t . On t h e c o n t r a r y , they would p r o v i d e t h e nation with the m e a n s to wage s u c c e s s f u l w a r s . " B a t t l e s which a r e won s i m p l y by k i l l i n g m e n , without causing any o t h e r d a m a g e , do l i t t l e to weaken the e n e m y if h e s t i l l h a s the w a g e s of t h e m e n h e h a s l o s t and i f they a r e high enough t o a t t r a c t o t h e r m e n . . Wealth s u s t a i n s t h e h o n o r of t h e t r o o p s " . (in Meek, 1963, p. 261). . . �T h i s point i s i m p o r t a n t i n r e l a t i o n to the i n t e r n a t i o n a l s i d e of Quesnay's political economy, which will be r e t u r n e d to l a t e r , but it i s a l s o e s s e n t i a l t o u n d e r s t a n d what value i s h e r e . Value h a s two a s p e c t s : g r o s s value i n c l u d e s the c o r n n e c e s s a r y to feed the e n t i r e population taking i t s m e m b e r s one by one; n e t value h a s t o do not with t h i s "individual by individual" s u b s i s t e n c e but with the s u b s i s t e n c e of the nation a s a whole in h e r p r o t r a c t e d s t r u g g l e a g a i n s t o t h e r nations. a good a r m y . A s u r p l u s of c o r n i s equivalent to The r e p r o d u c t i o n of society i n c l u d e s such c r u d e m a t t e r s . And t h i s i s definitely what counts to m a k e of a g r i c u l t u r e the unique p r o d u c t i o n , i n the s t r o n g e s t s e n s e of t h e w o r d ; that i t s p r o d u c t i s e s s e n t i a l , b a s i c , in c a s e of w a r . X It can be a r g u e d that n o t only the c o r n that t h e King c a n c o m m a n d i s p r o d u i t net. The l a n d l o r d s l i v e a l s o of t h e s u r p l u s . My point i s p r e c i s e l y t h a t t h i s i s a r a t h e r c o m p l e x s u b j e c t i n Quesnay, and t h a t the m u l t i - s i d e d c o n s t r a i n t s that t h e " s t a b i l i t y conditions" i m p o s e on t h e behavior of t h e l a n d l o r d amount i n t h e m o d e l t o a q u a s i - i n t e g r a t i o n of the l a t t e r into a b r o a d c a t e g o r y of a g r i c u l t u r a l e n t r e p r e n e u r s . i n r e l a t i o n to t h e n a t u r e of the 'output' I will d e a l with t h i s question supplied by the l a n d l o r d s when t h e Tableau i s i n t e r p r e t e d a s a n input-output m o d e l . It h a s been s u g g e s t e d t h a t the ' s e r v i c e s ' r e n d e r e d by the p r o p r i e t o r c l a s s (and that h a v e to a p p e a r i n t h e adequate r o w and column e n t r y i f t h e t a b l e h a s to balance a t a l l ) could be labeled "protection" o r something h he b a s i s of s o c i e t y i s the m e a n s of s u b s i s t e n c e and the wealth needed by t h e power t h a t i s t o defend them". Quesnay i n O b s e r v a t i o n s s u r l e D r o i t Nature1 d e s H o m m e s r g u n i s e n Socigtg, 1765. u o t e d by M. Kuczynski (1972, p. xxxiii). M. Kuczynski d r a w s f r o m t h i s s e n t e n c e t h e m i s l e a d i n g conclusion, i n m y view, t h a t "the p r i m a r y f a c t o r i n Quesnay w a s the economic b a s i s " w h e r e a s , s h e continues, in t h e M a x i m e s t h a t DuPont added to h i s edition of t h e T a b l e a u "the s u p e r s t r u c t u r e i s given p r e c e d e n c e over the basis". �similar. J( As long a s r e f e r e n c e i s m a d e to t h e S t a t e and the C h u r c h , t h e t e r m i s p e r h a p s n o t too bad - if e u p h e m i s t i c . But when i t c o m e s t o l a n d - o w n e r s it s u g g e s t s a typically f e u d a l t r a n s a c t i o n which i s v e r y f a r f r o m the enhancing of a g r i c u l t u r a l c a p i t a l and t h e new r e l a t i o n s between f a r m e r s and p r o p r i e t o r s t h a t Quesnay i s making a c a s e f o r . Quesnay wants the l a n d o w n e r s to behave i n a n e a t l y economic way a s r e g a r d s to land a n d i t s exploitation. the c a p i t a l i s t type of f a r m i n g . R e n t s would be h i g h e r if they f a v o u r e d Consequently, t a x e s would a l s o be higher. T h e position of the C h u r c h i s s e l d o m mentioned a s such. It i s p e r h a p s significant t h a t t h e " d b e " (tithe) o r 1/10 l e v y got by the " d k c i m a t e u r s " (Quesnay, 1888, p . 207) i s not c h a r g e d upon the s u r p l u s but c o n s i d e r e d a s a c o s t , though the i n i t i a l p a r a g r a p h s of the T a b l e a u include t h e "dgcim a t e u r s " (i. e. t h e c l e r g y ) in the p r o p r i e t a r y c l a s s . XX In s e v e r a l p a s s a g e s ( s e e e . g. Quesnay, 1888, p . 208), Quesnay advocates the conversion of t h e a r i s t o c r a t s into f a r m e r s . enough land to s e t a m o d e r n exploitation. Some feudal n o b l e s have not They should be allowed to h i r e land in o r d e r to i n c r e a s e t h e i r s c a l e of o p e r a t i o n , and t h e r e f o r e pay r e n t s and a l s o t a x e s (which they do not pay o t h e r w i s e ) . X After a l l , a r i s t o c r a t s M o r e c o m m o n i s t h e denomination " r e n t a l s e r v i c e s " , a s i n A. P h i l i p s , 1955. The a s s i m i l a t i o n of the c o r r e s p o n d i n g p a y m e n t to the p r o p r i e t o r s to a Ricardian surplus ( s e e I b i d . , p . 143) i s n o t l e g i t i m a t e , s i n c e no land s c a r c i t y i s i m p l i e d i n Q u e s n a y ' s m o d e l ; quite to t h e c o n t r a r y , the o p t i m u m m o d e of production i s c o m p a r e d t o a situation w h e r e l a n d i s s c a r c e l y populated and s c a r c e l y c a p i t a l i z e d and the s c a l e s of exploitation a r e too s m a l l (implying a l s o i n c r e a s i n g r e t u r n s to s c a l e ) . kIx So t h e p r o p r i e t o r c l a s s g e t s h e r e not only the s u r p l u s but the "dfrne" on the c r o p . T h i s i s a l s o t h e context that Meek t a k e s a s containing a Cantillonesque ' p r o f i t ' flowing to f a r m e r s , t h e only a r t i c l e w h e r e Quesnay c l e a r l y allows f o r i t : Net P r o d u c t = Rent 4. S t a t e T a x e s 4 P r o f i t . C o s t = P r o d u c t i o n E x p e n d i t u r e s C d i m e ( s e e Quesnay, 1888, p . 207). �l e a s e a p a r t m e n t s i n the towns. Why wouldn't they r e n t l a n d ? Quesnay t a l k s about the "imb6cile bourgeois" ("who thinks that i t i s sufficient to work the l a n d , to t o r t u r e i t to g e t good c r o p s out of it", Quesnay, 1888, p. 243). But h e d i s c u s s e s a s well the " i g n o r a n t cupidity of land- l o r d s " who p r e s s the State to tax c u l t i v a t o r s and w o r k e r s , i n s t e a d of t h e i r own r e v e n u e s , forgetting t h a t "men, whose p h y s i c a l constitution shows only n e e d s , a r e n o t able to p a y anything o u t of t h e m s e l v e s " , s o that the t a x f a l l s i n the l a s t i n s t a n c e upon the landowners' r e n t , s i n c e t h e s c a l e of t h e p r o c e s s , and t h e r e f o r e i t s n e t product, i s downgraded altogether ( Q u e s n a y , 1888, p. 704). I t m a y be a d m i t t e d that Q u e s n a y was in l i n e with t h e " r e t u r n to n a t u r e " m o v e m e n t of t h e f i r s t p a r t of the XVIIIth c e n t u r y . I t i s somewhat h a r d e r to swallow t h a t " P h y s i o c r a c y i s indeed a r a t i o n a l i z a t i o n of m e d i e v a l economic life" ( B e e r , 1939, p. 110) and even m o r e t h a t the "Tableau Economique i s the g r a p h i c r e p r e s e n t a t i o n of that life, and n o t a t a l l of F r a n c e in the XVIIIth century" (Ibid. ). T h i s i s the kind of s h e e r n o n s e n s e ( a s it should b e c l e a r a f t e r what w a s s a i d above, and indeed a f t e r what w a s a l r e a d y s a i d s o m e 120 y e a r s ago by M a r x ) t h a t h a s k e p t Quesnay out of s i g h t until f a i r l y r e c e n t t i m e s and which h a s p r e v e n t e d a complete understanding of h i s e c o n o m i c s until now. X A l i t t l e m o r e c o m p l i c a t e d to d e a l with i n t h i s context i s the m a t t e r of i n t e r e s t X It i s i n t e r e s t i n g to n o t e , h o w e v e r , t o what e x t e n t Q u e s n a y ' s c a t e g o r i e s , h i s language, can be viewed a s a s t r a i g h t f o r w a r d continuation of t h o s e of t h e p r e - c a p i t a l i s t t r a d i t i o n , f r o m t h e S c h o l a s t i c s down to A r i s t o t l e and h i s ' f a i r p r i c e ' ( s e e B e e r , 1939), e s p e c i a l l y i n r e l a t i o n to t h e t h e o r y of value. The i n c r e a s i n g a d v o c a t e s of t h e c u r r e n t ( i f not new) " r e t u r n to N a t u r e " will p r e f e r to c o n s i d e r Q u e s n a y i n this new p e r s p e c t i v e , which i s in m y opinion p a r t i a l and s e r i o u s l y misleading. �r a t e s i n Q u e s n a y ' s political economy. H e r e too a l l s o r t s of m e d i e v a l a n d antique p r e c e d e n t s c a n be c i t e d ( s e e B e e r , 1939, p . 116). The complication l i e s i n the f a c t that i n t e r e s t i s p r e s e n t i n the model. In f a c t t h e p u r c h a s e of the m e a n s of production a t the beginning of t h e e x ploitation w a s m a d e on a c r e d i t b a s i s , and a s such i t i s often a s s u m e d by Quesnay. In one i n s t a n c e , he gives an e x a m p l e implying a 5% i n t e r e s t on the p u r c h a s e of h o r s e s (Quesnay, 1888, p . 164). But c r e d i t w a s not developed enough to b a s e on i t a n account of what we could c a l l p r i m i t i v e o r i n i t i a l accumulation. themselves. It w a s n e c e s s a r y t h e r e f o r e " t h a t t h e f a r m e r s w e r e r i c h by . . (they) get back only t h e p r o f i t s ; the stock r e m a i n s a s c a p i t a l i n use" (Quesnay, 1888, p. 181). On the o t h e r hand, t h e only i n s t a n c e in which the p a y m e n t of t h e l a n d l o r d s ' revenue could b e c o n s i d e r e d a s m a d e a g a i n s t the advancement of m o n e y capital by t h e s a m e i s p r e c i s e l y l i m i t e d to t h e m o d e of production that Q u e s n a y e l i m i n a t e d f r o m t h e Tableau, that i s , s h a r e c r o p p i n g . "In s o m e c o u n t r i e s t h e l a n d l o r d s . . . do not s h a r e i n t h e c r o p s ; the s h a r e c r o p p e r s p a y t h e m a money r e v e n u e f o r t h e r e n t of t h e land and f o r t h e i n t e r e s t on the p r i c e of c a t t l e , but usually t h i s r e v e n u e i s v e r y s m a l l " (Quesnay, 1888, p. 161). In the a r t i c l e on i n t e r e s t ( Q u e s n a ~ ,1888, pp. 399-406) h e allows f o r t h e v e r y e x i s t e n c e of i n t e r e s t on the b a s i s of the p r o f i t t h a t the b o r r o w e d wealth i s able to r a i s e . It i s p r e c i s e l y t h i s p r o p o r t i o n of p r o f i t s to wealth (in a g r i c u l t u r e ) which s e t s the l i m i t to f a i r i n t e r e s t r a t e s . Quesnay hinted h e r e a t the t h e o r y of p r o f i t s developed l a t e r in the e a r l y R i c a r d o ( E s s a y on the Influence of a Low P r i c e of Corn on the P r o f i t s of Stock, 1815). I t i s difficult t o a s c e r t a i n X X the e x a c t m e n t a l p r o c e s s through which Quesnay See in t h i s s e n s e "The P h y s i o c r a t i c Concept of P r o f i t " i n Meek@,:!;'.'. �r e f r a i n e d f r o m e x t r a c t i n g the logical c o n s e q u e n c e s of the m e c h a n i s m s u g g e s t e d above - leading in the l a s t a n a l y s i s to t h e a c c e p t a n c e of equal r a t e s of p r o f i t i n a g r i c u l t u r e and i n d u s t r y . The section of the p r e s e n t p a p e r dealing with the question of the i n t e r n a l c i r c u l a t i o n of m a n u f a c t u r e s s h e d s s o m e i n d i r e c t l i g h t on t h i s p r o b l e m . In any c a s e , nothing s e e m s m o r e l o g i c a l t h a n the c i t e d justification of i n t e r e s t , given Q u e s n a y ' s e m p h a s i s on the r o l e of m o n e y c a p i t a l i n the a t t a i n m e n t of the o p t i m u m m o d e of production i n a g r i c u l t u r e . But t h e effects of too high a r a t e of i n t e r e s t a r e c r u c i a l ; Quesnay put t h e s e e f f e c t s on t h e s a m e footing a s t h e d a m a g e c a u s e d by t a x e s levied on c r o p s a s a g a i n s t those paid out of the r e v e n u e o r net product : "If t a x e s w e r e s e t upon the f a r m e r h i m s e l f , i f they took h i s p r o f i t s , a g r i c u l t u r e would languish. . . the l a n d l o r d s ' r e v e n u e s would go d o w n . . . they would s a v e on e x p e n d i t u r e s in m a n u f a c t u r e s , s e r v a n t s and s o o n . . . and t h e economic p r o c e s s would be d o w n g r a d e d . . . (The s a m e would happen) if the f a r m e r s w e r e ruined by t h e f i n a n c i e r . . . " (Quesnay, 1888, p . 244, m y e m p h a s i s ) . XXX S e v e r a l p r o v i s i o n a l c o n c l u s i o n s m a y b e s e t a t t h i s point : - Coupling what was s a i d on p . 3 about t h e i m p o r t a n c e of e s t a b l i s h i n g l a r g e s c a l e , c a p i t a l i s t a g r i c u l t u r e t o g e t a high l e v e l of s i m p l e r e p r o d u c t i o n ( m a x i m i z a t i o n of n e t value) with t h e connection r e f e r r e d to in p. 7 between n e t value and the s u r p l u s of c o r n available f o r t h e d e f e n s e of the nation a s a whole, we c o m e to u n d e r s t a n d t h a t Quesnay w a s making the c a s e f o r a g r i c u l t u r a l c a p i t a l i s m a s t h e m o d e of production b e s t suited to s e r v e t h e n e e d s of the nation a s a whole. T h i s a r g u m e n t would b e l a t e r on c o m p l e t e l y �i n v e r t e d (the State being good to the e x t e n t t h a t it s e r v e d c a p i t a l i s m ) , though this i s not y e t totally s o in Adam Smith, a g a i n s t what i s often believed, a s f o r Srnith, d e f e n s e w a s m o r e i m p o r t a n t t h a t opulence. - The extent to which, i n Quesnay, t h i s p r i m a c y of the i n t e r e s t s of t h e S t a t e c a r r i e s t h e i m p l i c a t i o n that t h e Ancien R e g i m e had to be s a v e d i s a complex issue. C e r t a i n l y the feudal nobility i s s e e n dissolving i t s e l f into a n e w a g r i - cultural capitalist c l a s s . If t h e a r i s t o c r a c y i s allowed t o enjoy a d i f f e r e n t i a l consumption m i x , t h e m o d e l n e v e r t h e l e s s s e v e r e l y p r e - d e t e r m i n e s it. But Quesnay w a s c l e a r l y u n a w a r e of the d e g r e e of i n t e r d e p e n d e n c e between s o c i o economic r e l a t i o n s h i p s and politics a s such, i. e . h e had no complete conception of t h e m o d e of production a s developed l a t e r on by M a r x o r even a s p e r c e i v e d i m p l i c i t l y i n R i c a r d o ' s P o l i t i c a l Economy. - Q u e s n a y ' s m o d e l can be s e e n a s a two-fold g e n e r a l e q u i l i b r i u m m o d e l , i n which the s t a b i l i t y conditions, given the s i m p l i c i t y of the a s s u m p t i o n s , a r e f o r m u l a t e d i n t e r m s of c l e a r - c u t , meaningful p o l i c y d e c i s i o n s and b e h a v i o r a l patterns. The c r u c i a l s i m p l i f i c a t i o n i s , of c o u r s e , t h e r e s t r i c t i v e conception of production i n t h e s t r o n g s e n s e , which allowed f o r a s t r a i g h t f o r w a r d aggregation ( t h e wiping out of t h e p r o b l e m i n f a c t ) . T h i s will b e d i s c u s s e d further later. - T h e m a i n w e a k n e s s of the m o d e l i n i t s own t i m e i s , i n m y opinion, the question m a r k l e f t open on the subject of the o r i g i n of p r i m i t i v e c a p i t a l i z a t i o n X ( o r "primitive advances" i n Quesnay's terminology ) . T h i s i s a l o g i c a l con- sequence of h i s r e j e c t i o n of t h e i d e a of i n t e r e s t on c a p i t a l , f o r t h e f a r m e r s , u n a s s i s t e d by f i n a n c i e r s , had t o be " r i c h on t h e i r own r i g h t 1 ' - and it i s n e v e r m a d e c l e a r how t h i s n e c e s s a r y wealth would c o m e about. Of c o u r s e i f c r e d i t had to play a n i m p o r t a n t r o l e , m a n u f a c t u r e r s a l s o could c l a i m t h e i r r i g h t to a n equal p r o f i t , c a p i t a l would flow t o t h e c i t i e s , the e m p l o y m e n t t h a t a g r i c u l t u r e X T h i s i s w h e r e , I would suppose, M a r x p i c k e d u p t h e t e r m " p r i m i t i v e accumulation". �r e q u i r e d to function on c a p i t a l i s t grounds would n e v e r flow back to t h e c o u n t r y s i d e , a n d the e n t i r e p r o c e s s of e m e r g e n c e of the new mode of p r o duction i n a g r i c u l t u r e , i n s t e a d of in the towns, would n e v e r o c c u r - a s i t did not. Q u e s n a y ' s clean, well-behaved c a p i t a l i s m n e v e r w a s . It c a n b e shown t h a t i t w a s logically faulty. - C o n s i s t e n t with t h i s b i a s i n Quesnay, c o r r e l a t i v e to Q u e s n a y ' s l a c k of r o o t s i n a sound, e m e r g i n g a g r i c u l t u r a l c a p i t a l i s t c l a s s , ( a s a g a i n s t the s t r o n g r e l a t i o n s h i p between R i c a r d o ' s political economy and t h e i n t e r e s t s of t h e p r o g r e s s i v e English b o u r g e o i s i e ) , was t h e " r e t u r n to n a t u r e " m o v e m e n t a f t e r the expulsion of the Huguenots ( p r o - i n d u s t r i a l P r o t e s t a n t s ) , the Spanish s u c c e s i o n w a r s and t h e c o l l a p s e of John Law's m o n e t a r y s y s t e m ( s e e B e e r , 1939). In 1753 R o u s s e a u opposed t h e f i r s t e n c l o s u r e of c o m m o n s and w r o t e : "Dieu t o u t - p u i s s a n t . . . , d e l i v r e - n o u s d e s l u m i k r e s e t d e s f u n e s t e s a r t s , e t r e n d - n o u s l ' i g n o r a n c e , l'innocence e t l a p a u v r & t & ,l e s s e u l s biens qui p u i s s e n t f a i r e n o t r e bonheur". ("Almighty God.. . , d e l i v e r u s f r o m enlightment and d r e a r y c r a f t s and g r a n t u s i g n o r a n c e , innocence and p o v e r t y , the only goods t h a t can m a k e o u r happiness". ) Bold i n t e l l e c t u a l d e c i s i o n s , n e w s i m p l i f i c a t i o n s of the e l e m e n t s composing the i m a g e of s o c i e t y h a v e to be undertaken f o r a new s c i e n c e to e m e r g e , yet i t m a y well be t h a t t h o s e d e c i s i o n s a r e n o t backed by h i s t o r y i f they do not c o r r e s p o n d to s t r o n g d e t e r m i n a t i o n s a c t u a l l y in g e r m in the gut of the s o c i a l system. Many p r o g r e s s i v e e c o n o m i s t s i n t h i s c o u n t r y would e n d o r s e today s o m e t h i n g s i m i l a r to R o u s s e a u ' s c l a i m above and t o Q u e s n a y ' s s t r i v i n g f o r a s y n t h e s i s between the n e w technological p o s s i b i l i t i e s and t h e avoidance of i t s s o c i a l connotations. P r o v i n g the n o n - n e c e s s i t y of t h e s e connotations, t h a t i s , unveiling the d e g r e e of f r e e d o m involved i n t h e d e t e r m i n a t i o n of t h e values adopted by t h e economic s y s t e m i s a l m o s t a f a s h i o n today - and i s c e r t a i n l y a useful f i r s t step. Yet the a n a l y s i s of Q u e s n a y ' s p o l i t i c a l economy i n �r e l a t i o n to h i s t o r y should t e l l u s t h a t t h i s i s not enough. Where the s t r e n g t h will c o m e f r o m to b a s e the new s t a r t i n g point (our " r i c h f a r m e r s " , s o to s p e a k ) should now be the m a i n question. �11. The F o r m a l Validity of Quesnay's Model I have always been shocked by the s t r i k i n g s i m i l a r i t y between the f o r m a l m e c h a n i s m s e t up in Q u e s n a y ' s T a b l e a u and F o r m u l e s and M a r x ' d e s c r i p t i o n of the p r o c e s s of production of s u r p l u s - v a l u e (Vol. I of Capital) and c i r c u l a t i o n of c a p i t a l (Vol. 11). Not that M a r x h a s concealed in any way h i s debt to Quesnay - h e acknowledges i t a t length both i n Vol. I1 of Capital and P a r t I of T h e o r i e s of S u r p l u s Value. Yet p r e c i s e l y t h e f a c t that Quesnay h a s come to be known m a i n l y through M a r x m a y explain t h e u s u a l l a c k of understanding of the deep connection between t h e two. The point h e r e i s t h a t i t i s not p o s s i b l e to a s k m o r e of Q u e s n a y than what h e can give. M a r x having indicated t h a t Quesnay w a s the f i r s t to g r a s p the e s s e n t i a l s of t h e new m o d e of production, it i s u n d e r s t a n d a b l e t h a t s o m e people have thought it t h e i r duty to d i s c o v e r i n Quesnay a hidden category of "profit" and o t h e r f a v o r i t e f e a t u r e s of c a p i t a l i s m - and to couple this r e s e a r c h with the examination of the m o s t appealing i n c o n s i s t e n c i e s i n the Tableau. I will r e t u r n to the p a r t i c u l a r question of p r o f i t s a t the e n d of t h i s a r t i c l e . Suffice to s a y h e r e t h a t what M a r x thought r e a l l y n e w i n Quesnay w a s h i s accounting f o r the e m e r g e n c e of s u r p l u s - v a l u e out of the s p h e r e of production, and a l s o h i s s p e c i f i c a t i o n of p a r t i c u l a r conditions of t h e c i r c u l a t i o n p r o c e s s (value r e l a t i o n s h i p s , consumption and taxing b e h a v i o r ) r e q u i r e d t o p r e s e r v e the r e p e a t e d o c c u r r e n c e of the i n i t i a l production " m i r a c l e 1 ' : m o r e c o m e s out than i s put in. This occurrence at f i r s t sight i s m e r e l y a m a t e r i a l (technological we would s a y today) d e t e r m i n a t i o n . But t h e f a c t t h a t additional d e t e r m i n a t i o n s c o n c e r n i n g the exchange c i r c u i t h a v e t o b e brought i n t o the p i c t u r e to a s s u r e i t s r e p e t i t i o n i s c r u c i a l , a n d shows t h a t w e s t a n d b e f o r e a surplus-v alue category. �The i m p o r t a n t thing h e r e i s that p r e c i s e l y those s e c o n d a r y d e t e r m i n a t i o n s r e - i n f o r c e t h e o r i g i n a l choice of what n e t value i s ( a f r e e d i s p o s i t i o n of c o r n by someone o t h e r than t h e p r o d u c e r ) , s i n c e this n e t e l e m e n t c a n only be m a x i m i z e d i f a c e r t a i n value-exchange r e l a t i o n s h i p p r e v a i l s i n t h e f i r s t p l a c e between c o r n a n d m a n u f a c t u r e s . This relationship ( a high p r i c e of c o r n in t e r m s of m a n u f a c t u r e s ) i m p l i e s t h a t t h e r a t e of p r o f i t ( o r s u r p l u s value) t e n d s to z e r o i n m a n u f a c t u r e s . I t i s a l s o i m p o r t a n t to s e e t h a t t h e extent to which n e t value e m e r g e s f r o m a g r i c u l t u r e i s a m e r e l y m a t e r i a l phenomenon only if one f o r g e t s that a c e r t a i n r e d i s t r i b u t i o n of r e s o u r c e s a c t s a s a n e c e s s a r y condition of such phenomenon, o r a t l e a s t of i t s extent. The distribution conditions Quesnay w a s a w a r e of : p r i c e , h e s a i d , i s but a r e g u l a t o r of d i s t r i b u t i o n . The p r i m i t i v e r e d i s t r i b u t i o n conditions h e f o r g o t a l m o s t c o m p l e t e l y , d e s p i t e h i s c l a i m i n f a v o r of t h e gentleman f a r m e r . political economy. T h e r e i s n o c l e a r path between the two e q u i l i b r i a i n h i s X I t i s quite s u r p r i s i n g that M a r x n e v e r m a d e m e n t i o n of t h i s question i n h i s c o m m e n t s on Quesnay, though the e l e m e n t s f o r such a n a r g u m e n t a r e p r e s e n t i n Capital (the c h a p t e r s on P r i m i t i v e Accumulation, Vol. I, and the chapter on L a w s of P r o d u c t i o n and L a w s of Distribution, Vol. 111). It i s n o t tota& s u r p r i s i n g , n e v e r t h e l e s s , i f one c o n s i d e r s that h i s t r e a t m e n t of P r i m i t i v e Accumulation i s m u c h m o r e s u c c e s s f u l in explaining t h e f o r m a t i o n of a p r o l e t a r i a n c l a s s , the f i r s t condition of t h e n e w m o d e of p r o d u c t i o n , than i n e x plaining the e m e r g e n c e of a c a p i t a l i s t c l a s s , the s e c o n d condition. As f o r Q u e s n a y ' s inability to d e a l e x p l i c i t l y with the conditions of a c t u a l a p p e a r a n c e i n h i s t o r y ( a s d i s t i n c t f r o m t h e l o g i c a l conditions of e x i s t e n c e o r X T h i s should sound f a m i l i a r t o m o d e r n e a r s . ( T o o f a m i l i a r , I m i g h t add, s i n c e t h e l a c k of any sound n e o c l a s s i c a l d y n a m i c s m i g h t v e r y well be g e n e r a l i z e d into the l a c k of any sound d y n a m i c s a t a l l ) . �e q u i l i b r i u m conditions) of the m o d e of production depicted i n the Tableau, i t s c o n s e q u e n c e s a r e worth analyzing. They not only d e p r i v e the m o d e l of r e a l h i s t o r i c a l i n t e r e s t , but could probably account f o r s o m e of i t s f o r m a l s h o r t c o m i n g s , i n the following s e n s e : Quesnay could have confused the genetic r e q u i r e m e n t s of the s y s t e m with i t s reproduction r e q u i r e m e n t s . The production and consumption of c o m m o n m a n u f a c t u r e d c o m m o d i t i e s was n o t g e n e r a l i z e d in F r a n c e i n t h e Ancien R g g i m e , t h e m a i n t h r u s t being d i r e c t e d d u r i n g the Colbertian p e r i o d t o w a r d s l u x u r y m a n u f a c t u r i n g i n o r d e r to get a s u b s t a n t i a l balance of s p e c i e i n f o r e i g n t r a d e . Thus i n t h e s t a t e of u n d e r - e m p l o y m e n t equilibrium of the p e r i o d , given the c o m p o s i t i o n of t h e m a n u f a c t u r e r s ' output, an i n t e r n a l flow of p u r c h a s e s and s a l e s i n t h e l a t t e r ' s s e c t o r w a s e i t h e r m e a n i n g l e s s o r e x p r e s s i n g a f u r t h e r d i v e r s i o n of r e s o u r c e s f r o m p r o d u c t i v e employment. Q u e s n a y h a d c e r t a i n l y t r o u b l e i n r e c o n c i l i n g t h e need f o r a c l e a r s t a t e m e n t of such evil with the c o h e r e n c e of h i s o p t i m u m mode of production m o d e l , where m a n u f a c t u r e s would n o t m e r e l y be l u x u r y goods and would c e r t a i n l y e n t e r into t h e s u b s i s t e n c e b a s k e t both of u r b a n and a g r i c u l t u r a l producers. T h e r e q u i r e m e n t s of c o h e r e n c e finally dominated i n the l a t e r v e r s i o n s of t h e Tableau, when t h e f a r m e r s ' p u r c h a s e of m a n u f a c t u r e s w a s c l e a r l y c o m p o s e d of consumption goods - but only a t t h e c o s t of d e - i n d u s t r i a l i z i n g the content of t h e d e p r e c i a t i o n flows ! The f i r s t p a r a g r a p h of t h e a r t i c l e on C o r n s e e m s v e r y helpful t o u n d e r s t a n d t h i s p a r t i c u l a r f e a t u r e of t h e T a b l e a u : " T h e m a n u f a c t u r e of t e x t i l e s and common f a b r i c s m a y i n c r e a s e g r e a t l y the value of linen and wool, and offer s u b s i s t e n c e t o m a n y people i f e m p l o y e d i n such productive a c t i v i t i e s . But one s e e s today that the production and t r a d e of m o s t of t h e s e goods i s a l m o s t a b o l i s h e d in F r a n c e . It i s a long t i m e s i n c e t h e l u x u r y m a n u f a c t u r e s h a v e seduced t h e n a t i o n : we do not h a v e e i t h e r the s i l k o r the wool t h a t a r e needed f o r t h e p r o duction of high quality t e x t i l e s and clothes; we h a v e c o m m i t e d o u r s e l v e s t o an i n d u s t r y which w a s f o r e i g n to u s ; we h a v e e m ployed in it a g r e a t m a n y people while t h e kingdom b e c a m e d e populated and the land w a s d e s e r t e d " . (Quesnay, 1888, p. 193). �T h e r e i s a v e r y c l e a r a n d often s t r e s s e d cpncept i n the T a b l e a u i n t h e s e n s e t h a t a l i m i t e x i s t s to the s c a l e of reproduction, n a m e l y the availability of n e c e s s a r i e s o r s u b s i s t e n c e goods. Tableau a r e directly All the flows i n the - o r i n d i r e c t l y r e l a t e d to this production and i t s r e a l i z a t i o n . T h o s e who do n o t p r o d u c e n e c e s s a r i e s can only i n c r e a s e t h e i r o p e r a t i o n s to t h e extent that t h e p r o d u c e r s of n e c e s s a r i e s ( o r the r e c e i v e r s of s u r p l u s ) i n c r e a s e t h e i r demand of n o n - n e c e s s a r i e s . (1) Why should they and how could they do s o ? The p r o d u c e r s of n e c e s s a r i e s could do s o only a s long a s they found i t u s e f u l to i n t r o d u c e n e w m a n u f a c t u r e d goods into t h e i r o p e r a t i o n s . But in the Tableau both working and fixed c a p i t a l come m a i n l y f r o m t h e v e r y p r o c e s s of a g r i c u l t u r a l production ( s e e d s , m a n u r e , food, fodder f o r t h e c a t t l e , the c a t t l e i t s e l f ) - and t h i s i s not always fully r e f l e c t e d i n t h e s u c c e s s i v e editions of the T a bleau, - s i n c e a p a r t of this c a p i t a l expense i s taken f o r g r a n t e d and n o t accounted f o r t h e r e . (2) T h e r e c e i v e r s of s u r p l u s could not expand t h e i r d e m a n d f o r m a n u f a c t u r e s without s a c r i f i c i n g p a r t of t h e i r demand f o r food (not s t r i c t l y ' n e c e s s a r y ' , a s noted above, but including r e f i n e d , expensive i t e m s ) . If they w e r e to do s o , the s c a l e of the s y s t e m would b e d a m a g e d s i n c e the productive c l a s s would not be a b l e t o g e t back t h e y e a r l y a d v a n c e s - while e n r i c h e d m a n u f a c t u r e r s would d i s p o s e of a l a r g e r p a r t of the s u r p l u s than t h a t r e q u i r e d to r e p r o d u c e t h e i r o p e r a t i o n s and would p r e s u m a b l y expand t h e m r a t h e r than indulge i n l u x u r y food consumption. M a n u f a c t u r e r s would only e x i s t to t h e extent t h a t s o m e o n e e l s e t r a n s f e r r e d to t h e m a c l a i m on t h e production of n e c e s s a r i e s with which t h e y a s well a s t h e i r w o r k e r s would s u b s i s t . If m a n u f a c t u r e r s w e r e to expand t h e i r o p e r a t i o n s by t r a d i n g with e a c h o t h e r , i. e . s e l l i n g m a n u f a c t u r e s to o t h e r m a n u f a c t u r e r s , o r t o t h e i r w o r k e r s , t h i s expansion would h a v e t o b e financied, s u p p o r t e d by a c o r r e l a t i v e expansion i n the production of n e c e s s a r i e s , s o m e t h i n g which i s not p r e s u m a b l y going to c o m e about u n d e r t h e s e conditions. Only ( a ) a saving of �the s u r p l u s r e c e i v e r s on t h e p u r c h a s e of m a n u f a c t u r e s ( c a n c e l l i n g t h e inc r e a s e d d e m a n d f o r the l a t t e r within t h e s e c t o r ) , o r (b) a h i g h e r productivity in a g r i c u l t u r e ( h a r d l y p o s s i b l e i n t h e o p t i m i z e d m o d e l of the Tableau), o r e l s e ( c ) a t r a n s f e r of working population f r o m towns to country (again making i m p o s s i b l e the expansion of i n d u s t r i a l production) - would a l l o w f o r t h a t i n c r e a s e i n m a t e r i a l s u p p o r t n e c e s s i t a t e d by expanding m a n u f a c t u r e s , while a t the s a m e t i m e killing the r e m a i n i n g conditions of t h e l a t t e r . No p r i c e s c a n b e d e r i v e d out of t h e Tableau. - The l a t t e r i s s e t in money t e r m s . No i n f o r m a t i o n i s given about the p h y s i c a l flows involved. But the additional d a t a i n t h e 'explanations' t e l l about the s c a l e s of t h e s e c t o r s , that i s , the population living and engaged i n e a c h of t h e m . If, t h e r e f o r e , c e r t a i n fixed co- efficients a r e a s s u m e d t o be p r e s e n t i n consumption - a s Quesnay himself a s s u m e s - then i t can be p o s s i b l e t o find a c e r t a i n s e t of exchange values which i s c o n s i s t e n t both with t h e m o n e y flows and t h e r e l a t i v e s c a l e s of p h y s i c a l consumption in the t h r e e c l a s s e s . Meek (1963) went halfway i n t h i s s e n s e and c a m e up with a solution f o r the unaccounted money flows in the T a b l e a u and t h e i r r e a l counterparts. The m a i n p r o b l e m w a s n o t only to give an a n s w e r to the a b s e n c e of any i n t e r n a l flow i n t h e m a n u f a c t u r i n g s e c t o r , but a l s o to couple t h a t with the annoying f a c t that a g r i c u l t u r a l population w a s a s s u m e d to be twice a s l a r g e a s population i n towns - engaged in t r a d e and m a n u f a c t u r i n g - while t h e i r r e s p e c t i v e consumption of food s e e m s a t f i r s t glance to be equal. As we s h a l l s e e , t h e r e i s n o c o m p l e t e l y s a t i s f a c t o r y way i n which t h i s d i s c r e p a n c y can be solved i n the T a b l e a u itself - another e x a m p l e of Q u e s n a y ' s confusion between t h e genetic c o n s t r a i n t s of the t r a n s i t i o n between t h e two e q u i l i b r i a ( n a m e l y , stopping f a r m e r s ' s o n s f r o m l e a v i n g the land) a n d the stability o r r e p r o d u c t i o n r e q u i r e m e n t s of the o p t i m u m mode of production. It i s high t i m e t h a t the a c t u a l f i g u r e s of t h e g a m e be known. A t o t a l of 5 billion l i v r e s worth of annual a g r i c u l t u r a l p r o d u c e i s d i s t r i b u t e d a m o n g the p r o p r i e t o r s ' c l a s s ( 1 billion food), t h e s t e r i l e c l a s s o r manufacturing c l a s s ( 1 billion food, �1 billion r a w m a t e r i a l s ) and t h e a g r i c u l t u r a l s e c t o r i t s e l f (1 billion food, 1 billion r a w m a t e r i a l s - m a i n l y s e e d s ) . p o r t i o n s 1/4, 1/4, Population i s d i s t r i b u t e d i n the p r o - 1/2 among t h e t h r e e c l a s s e s , in the s a m e o r d e r . The f a c t that t h e p r o p r i e t o r s get 1 billion food (i. e . 1/3 of a l l the food) f o r t h e consumption of 1 m i l l i o n f a m i l i e s out of a t o t a l of four m i l l i o n s , i s explained i n t e r m s of m o r e expensive i t e m s being c o n s u m e d by that c l a s s - which s e e m s to d i s p o s e of t h e hypothesis that the 2 billion worth of a g r i c u l t u r a l p r o d u c t s that r e m a i n within the s e c t o r a r e in f a c t food and only food, the s e e d s (in t h e r e j e c t e d c o n j e c t u r e ) being consumed i n n a t u r e and not accounted f o r in the T a b l e a u i t s e l f . M e e k ' s ingenious solution (1963, p. 279) of the p r o b l e m c o n s i s t s in c o n s i d e r i n g half t h e c o r n a v a i l a b l e i n t h e m a n u f a c t u r i n g and t r a d e s e c t o r a s food f o r e x p o r t and n o t f o r d i r e c t consumption - which r e d u c e s the l a t t e r t o 1/2 billion worth of c o r n , a f i g u r e c o n s i s t e n t with the population s c a l e s . The a c t u a l production i n t h e towns i s then w o r t h 1. 5 billion l i v r e s , to which 1/2 billion worth of i m p o r t e d p r o d u c t s h a s to be added and i s d i s t r i b u t e d t o g e t h e r with the p r e v i o u s 1. 5 billion to the p r o p r i e t o r s and f a r m e r s ( 1 billion to e a c h ) . T h i s i s a l s o c o n s i s t e n t with s e v e r a l p a s s a g e s w h e r e Quesnay a s s u m e s t h a t 1/10 of t h e annual production ( a g r i c u l t u r a l production) would b e e x p o r t e d - and allows f o r a n u n d e t e r m i n e d m e r c h a n t p r o f i t a c c r u e i n g to the towns which i s not r e g a r d e d a s damaging r e p r o duction, s i n c e i t would b e gained f r o m f o r e i g n c o u n t r i e s and n o t a t t h e e x p e n s e of f a r m e r s . X If t r a d e r s then should g e t m o r e than 1/2 billion worth of f o r e i g n m a n u f a c t u r e s a g a i n s t t h e i r 1 / 2 billion worth of e x p o r t s (in t e r m s of d o m e s t i c c o r n ) , they could spend the s u r p l u s i n luxury consumption within t h e i r c l a s s , o r e l s e expand t h e i r o p e r a t i o n s - a v e r y unlikely e v e n t s i n c e t h o s e i m p o r t s a r e not a s s u m e d to c o n s i s t of n e c e s s a r i e s . X This a l s o r e d u c e s (but d o e s not e l i m i n a t e ) the p r o b l e m T h i s M a r x called "the P h y s i o c r a t s r e v e r s i o n into M e r c a n t i l i s m " i n o r d e r to explain p r o f i t s i n the s t e r i l e c l a s s . The m e r c h a n t p r o f i t would be d e t e r m i n e d by the e x c e s s of value of i m p o r t s o v e r e x p o r t s i n t e r m s of c o r n . �of the s t e r i l e c l a s s ' consumption of i t s own p r o d u c t s , which i s r e p e a t e d l y taken a s m a t c h i n g food consumption - t h u s amounting not to 1 billion, but s t i l l to 1/2 billion both of m a n u f a c t u r e s a n d food. M a r x ' s solution following Badeau (in a v e r y quick mention of t h e question, M a r x , 1969, p. 379) i s t h a t in f a c t m a n u f a c t u r e r s s e l l a t p r i c e s above v a l u e s , that i s , h i g h e r t h a n t h e p r i c e s d e t e r m i n e d by the c o r n content of t h e i r p r o d u c t s , thus getting a s o r t of "profit upon alienation" (again of a m e r c a n t i l i s t n a t u r e ) which allows t h e m to spend in t h e i r own s e c t o r . In o t h e r w o r d s , i f t h e p r e v i o u s p i c t u r e would s u g g e s t a p r i c e of m a n u f a c t u r e s equal to t h e i r value ( o r 2 billion l i v r e s f o r whatever p h y s i c a l m e a s u r e of m a n u f a c t u r e s contains 2 billion worth of c o r n food a n d r a w m a t e r i a l s ) , now the 2 billion worth of m a n u f a c t u r e s t h a t a r e d i s t r i b u t e d in t h e Tableau to p r o p r i e t o r s and f a r m e r s would h a v e a d i r e c t c o r n content ( o r "value added") of 1. 33 billion l i v r e s , the r e m a i n i n g 0 . 6 6 billion of c o r n being s p e n t i n the m a n u f a c t u r i n g s e c t o r to f e e d w o r k e r s and provide f o r r a w m a t e r i a l s in the production of goods f o r i n t e r n a l consumption. not d i s p o s e of the p r o b l e m of population s c a l e s . ( T h i s , again, d o e s In t h i s l i g h t however, Q u e s n a y l s a l g e b r a i c i n c o n s i s t e n c y allows f o r a n i n t e r e s t i n g , a l m o s t conceptually "consistent", type of e r r o r : Quesnay would h a v e wiped out of the population p i c t u r e the a r t i s a n s o r m a n u f a c t u r e r s engaged i n t h e production of a r t i s a n a l i m p l e m e n t s . But even s o , a r e - a r r a n g e m e n t of the p r o p o r t i o n s i n which t h e two b r a n c h e s of the m a n u f a c t u r i n g s e c t o r should u s e c o r n - w a g e s and c o r n - r a w m a t e r i a l s would have to be p e r f o r m e d i n o r d e r t o g e t a v a l u e - s c a l e duality working c o h e r e n t l y ) . M e e k (1963, p . 282) r e j e c t s M a r x ' s explanation a s u t t e r l y c o n t r a d i c t i n g t h e P h y s i o c r a t i c notion t h a t the m a n u f a c t u r e r s ' p r o f i t s would be e r a s e d by competition - t h e s t e r i l e c l a s s being, p r e c i s e l y , unproductive, t h a t i s , getting n o p r o f i t s a t all in equilibrium. Yet M e e k ' s "ingenious solution" ( s e e a b o v e p . 20) m i g h t v e r y well be r e d u c e d to the s a m e exchange of l e s s c o r n ( e x p o r t s ) f o r m o r e c o r n equivalent ( i m p o r t s ) . �A c l o s e r look a t t h e i m p l i c a t i o n s of the above e x e r c i s e f o r m a n u f a c t u r i n g p r o - duction i n r e a l t e r m s t e l l s u s t h a t i n f a c t production, o r r a t h e r t h e p a r t of it which i s n e t and d i s t r i b u t e d to p r o p r i e t o r s and f a r m e r s , i s a c t u a l l y worth 2 billion l i v r e s , c o n s i d e r i n g both t h e d i r e c t and i n d i r e c t c o r n r e q u i r e m e n t s : i n o t h e r w o r d s , t h e c o r n that g o e s d i r e c t l y in the f o r m of wages and r a w m a t e r i a l s into the production of the 1. 3 3 billion m e a s u r e s of m a n u f a c t u r e s that get out of the s e c t o r , and t h e c o r n embodied in the 0. 6 6 billion m e a s u r e s consumed internally. - T h i s i s what M a r x w a s m o s t likely meaning when h e s a i d that t h e T a b l e a u was s e t i n value t e r m s (in E n g e l s , 1959, Chap. X, p. 258). It i s n o t that the p r i c e of m a n u f a c t u r e s , w h a t e v e r i t w a s , should b e h i g h e r than t h e i r value (only h i g h e r than the value added) a s a f o r m a l r e q u i r e m e n t of r e production i f a c c o u n t i s to be t a k e n of t h e f a c t that the s t e r i l e c l a s s sumes manufactures. con- It i s only t h a t t h e d i r e c t c o s t s (not p r i c e ) a r e l e s s than t o t a l c o s t s - and no p r o f i t a t a l l should a r i s e f r o m t h i s f a c t . Two i m p o r t a n t consequences can be d e r i v e d h e r e ; t h e f i r s t i s r a t h e r a parti pris a n d t h e second m o r e of a n i n t e r e s t i n g concept f o r t h e c o n s i d e r a t i o n of P o l i t i c a l Economy a s i t developed through t i m e : 1. C o r n i s the s t a n d a r d of value in the Tableau, and t h e r e f o r e i t i s t h e p r i c e of c o r n - not that of m a n u f a c t u r e s - the one which i n a s e n s e (which I will define in a m o m e n t ) h a s to be h i g h e r than value 2. T h e m o d e l we a r e dealing with i s one in which c a p i t a l i s n o t y e t a f u l l y developed commodity : i t i s m a i n l y p r o d u c e d within e a c h s e c t o r and d o e s n o t e n t e r c i r c u l a t i o n - c i r c u l a t i o n a m o n g c l a s s e s . ( T h i s i s why Quesnay w a s s o unconcerned about adding o r s u b s t r a c t i n g i n t e r n a l f l o w s , o r p a r t of t h e m , f r o m t h e whole p i c t u r e , ~ovided t h a t annual r e p r o d u c t i o n was a s s u m e d to f r e e l y r e g e n e r a t e t h o s e flows). As to t h e f i r s t question, the b a s i s of t h e P h y s i o c r a t i c t h e o r y of value i s the c o r n content of c o m m o d i t i e s - c o m m o d i t i e s being the p r o d u c t s exchanged between �classes. Corn i s the v a l u e - s u b s t a n c e h e r e . Thus the value of m a n u f a c t u r e s , a s we s a w , i s equal to t h e quantity of c o r n t h a t g o e s into i t s production, and no " d i r e c t c o r n " (i. e . n o c o r n to produce c o r n ) being used i n t h i s s e c t o r , the r a t e of s u r p l u s - v a l u e i s z e r o . Corn i t s e l f should be c o n s i d e r e d under two headings : c o r n a s s u b s t a n c e of value, which h a s by definition no value i t s e l f , and commodityc o r n , whose value i s equal to the amount of c o r n embodied i n i t s own production. The c o r n socially n e c e s s a r y to p r o d u c e a unit of n e t c o m m o d i t y - c o r n ( t h e amount, that i s , of s e e d - c o r n and w a g e s - c o r n u s e d up in an ideal input-output s y s t e m w h e r e m a n u f a c t u r i n g production would h a v e been s c a l e d down just a s m u c h a s i s needed n o t to p r o d u c e n e t m a n u f a c t u r e s f o r t h e p r o p r i e t o r s ' c l a s s ) h a s to be l e s s than unity, o r e l s e t h e s y s t e m would be unproductive. Q u e s n a y ' s r a t e s of r e - production : 100% n e t o r 150% g r o s s r e p r o d u c t i o n - including the i n t e r e s t on f i x e d c a p i t a l - s e e m t o i m p l y t h a t 1/1. 5 productive o r d i r e c t c o r n ( s e e d s and a g r i c u l t u r a l w a g e s ) g o e s into the production of one unit commodity c o r n . In M a r x ' s t e r m s : sc - - Vc seed corn Sc .! Cc = -- surplus corn + surplus corn wages c o r n - 1 - 1.5 1 + 1 + feed grain = seed corn 4 wages c o r n VC 2 -- 2 + 1 14-1 Now w e c a n calculate the c o r n - v a l u e of c o m m o d i t y - c o r n r e l a t i v e to t h e c o r n value of m a n u f a c t u r e s ( a s s u m i n g , a s above, that we a r e dealing with p h y s i c a l u n i t s of c o r n , s a y Q m s , and unit p h y s i c a l m e a s u r e s of m a n u f a c t u r e s ) : Xc = unit c o r n - v a l u e of c o m m o d i t y c o r n = total c o r n r e q u i r e m e n t s g r o s s output of c o r n - �Xm = - 2 total c o r n u s e d up in MNF - g r o s s output of M N F (amc) 3 (units MNF) = unit c o r n - v a l u e of M N F ' s cm Cm + (4 Vm + Vm = 4 Sm - Aggregate value of production in t e r m s of c o r n : 5 unitsof corn " Xc + 3 unitsMNF " Am = 5' 3 2 4 3'-- = 5(Qmc 5 3 R e l a t i v e exchange value of MNF in t e r m s of c o r n : A m Ac = ( Q m c o r n ) /(units M N F ) (Qm corn)/(a m corn) = ( a m corn) -- (unit MNF) 2/3 - = 1.11 3/5 Now, s i n c e the m o n e y value of both one Q m c o r n and a p h y s i c a l unit of M N F i s equal to unity (for t h i s i s what t h e p r o p r i e t o r s ' c l a s s g e t s a g a i n s t 2 u n i t s money rent) : ( ( R e n t = 2$ -- 1 $ = 1 unit M N F 1 $ = 1 Qm c o r n $/unit MNF $ / ~ mc o r n = = 1 1 D L Relative p r i c e = 2 PC = Qm c o r n unit MNF = 1 11 q . e. d. The s c h e m e i s p a r a l l e l to M a r x ' s dual t r e a t m e n t of l a b o u r , whose u s e value, a p p r o p r i a t e d by t h e c a p i t a l i s t i n production, e x c e e d s i t s exchange value. S i m i l a r l y f a r m e r s do not "pay back" t o land and a g r i c u l t u r a l l a b o u r in the f o r m of s e e d s and wages t h e f u l l amount of t h e i r value i n u s e . Soil and a g r i c u l t u r a l l a b o u r a p p e a r h e r e a s c o n t a i n e r s of p r o d u c t i v e c o r n , a s c o r n i n a t r a n s f o r m e d a p p e a r a n c e , j u s t a s the w o r k e r contains l a b o u r - p o w e r i n the M a r x i a n t h e o r y of value and g e t s a m e r e r e s t i t u t i o n of it a f t e r e x e r t i n g it i n t h e f o r m of living labour o r labour activity. Cm(Qm c o r n ) - 2 In f a c t m o r e s t r i c t would be C,(unit MNF) - 3 since no " d i r e c t corn" i s u s e d i n M N F production, s o t h a t V m = 0 and t h e r e f o r e Sm = 0 . X --- . �A s to t h e s e c o n d point mentioned above, in addition to h e 5 billion worth of c o r n annually p r o d u c e d i n a g r i c u l t u r e this s e c t o r p r o d u c e s a f u r t h e r billion, which i s n o t accounted f o r i n the Tableau ( a s Quesnay himself pointed out) in t h e f o r m of feed grain. X T h i s i t e m c a n s t a n d f o r o u r p u r p o s e s a s a r e p r e s e n t a t i v e of d i f f e r e n t t y p e s of fixed c a p i t a l annually u s e d up - c a t t l e being h e r e fixed capital and f e e d g r a i n a proxy f o r t h e d e p r e c i a t i o n flows and up-keep c o s t s a s s o c i a t e d to the f o r m e r . Q u e s n a y ' s point of view i s that t h i s constant c a p i t a l , s i n c e i t d o e s not c i r c u l a t e in t h e s t r o n g s e n s e , t h a t i s , between c l a s s e s , can b e d i s p e n s e d with in the accounting e x e r c i s e s , p r o v i d e d that i t s availability y e a r a f t e r y e a r i s a s s u r e d . The s a m e point i s m a d e , explicitly o r not, i n r e g a r d to the m a n u f a c t u r i n g s e c t o r , though t h e r e the e n t i r e i s s u e i s l e s s i m p o r t a n t ; m o s t a n a l y s e s h a v e i n t e r p r e t e d the point, in t h e context of manufacturing, a s r e f l e c t i n g the h i s t o r i c a l f a c t t h a t no m a c h i n e r y w a s a s s u m e d to be i n u s e t h e r e , o r , i n o t h e r w o r d s , that m a n u f a c t u r e s w e r e produced on a n a r t i s a n a l b a s i s . It should b e c l e a r i n t h e light of t h i s a r t i c l e , h o w e v e r , t h a t the "no m a c h i n e r y " c l a u s e i s n o t n e c e s s a r i l y implied i n t h e m o d e l , but only the f a c t t h a t m a c h i n e r y i s not p r o d u c e d outside the worlcshop t u r n i n g o v e r common manufactures. Q u e s n a y ' s s t a n d m i g h t be s u m m e d up in t h e t e r m s u s e d by M a r x a s c o r r e s p o n d i n g to a situation w h e r e fixed capital goods, e x i s t i n g o r not, h a v e n o t b e c o m e c o m m o d i t i e s and s c a r c e l y c i r c u l a t e within e a c h c l a s s (and not a t a l l between c l a s s e s ) . XX T h i s c o n s t i t u t e s an i n t e r e s t i n g clue f o r t h e c o r r e c t u n d e r s t a n d i n g of t h e developm e n t of P o l i t i c a l Economy; I will come back to t h i s s u b j e c t i n t h e l a s t s e c t i o n of this article. X Meek (1963, p . 2 8 3 and f f . ) c o n s t r u c t e d the accounting s y s t e m a p p r o p r i a t e to the c o r r e s p o n d i n g 6 billion r e p r o d u c t i o n . XX The p a s s a g e s w h e r e the d e p r e c i a t i o n flows i n t h e a g r i c u l t u r a l s e c t o r a r e m a d e out to b e c o m p o s e d of m a n u f a c t u r e s ( t o o l s , p a r t s ) h a v e t o be r u l e d o u t i n the context of the o v e r a l l m o d e l (Meek, 1963, p. 279, n. 5 ) . �111. Quesnay v e r s u s R i c a r d o on T r a d e T h e slogan " l a i s s e z f a i r e , l a i s s e z p a s s e r " i s u s u a l l y linked to the P h y s i o c r a t s though i t p r o b a b l y w a s f i r s t utilized by t h e p r e - P h y s i o c r a t Boisguillvert. What i s l e s s commonly r e a l i z e d i s t h a t the economic m e a n i n g of t h e slogan i s exactly t h e c o n t r a r y of what f r e e t r a d e h a s come to m e a n in the Anglo-Saxon t r a d i t i o n . F r e e T r a d e m e a n t f o r the P h y s i o c r a t s f r e e d o m within the nation (and of t r a d e -- i n t h i s they w e r e pointing to the s a m e integration o r unification of the n a t i o n a l m a r k e t to which the M e r c a n t i l i s t s referred) and f r e e e x p o r t of c o r n , not p r e c i s e l y f r e e import. N. J. W a r e (1931), who d r a w s e x t e n s i v e l y on L e M e r c i e r d e l a R i v i e r e , n e a t l y e m p h a s i z e d t h i s point. L e M e r c i e r went f u r t h e r than t h a t , f o r h e m a d e c l e a r t h a t a f t e r the o p t i m u m m o d e of production w a s a t t a i n e d foreign t r a d e would be u n n e c e s s a r y - although i t would have to b e a n open p o s s i b i l i t y in the way of a r e g u l a t o r of p r i c e . According to La M e r c i e r : "A nation, o n c e a r r i v e d a t the b e s t p o s s i b l e conditions, h a s no m o r e u s e f o r the h e l p of f o r e i g n t r a d e . . . i t s e x t e r n a l t r a d e d i m i n i s h e s in the s a m e r a t i o a s i t s i n t e r n a l t r a d e inx creases''. T h u s , i n t h e t r a n s i t i o n between the two e q u i l i b r i a , t r a d e p l a y s a leading r o l e ( s e e the P r e m i e r P r o b l ' e m e Economique, Quesnay, 1888). F r e e e x p o r t of c o r n p u s h e s g r a i n p r i c e s up s o t h a t the new c a p i t a l i s t f a r m e r i s a b l e to quickly r e c o v e r the a d v a n c e s n e c e s s a r y to s e t i n motion the n e w m o d e of production with h o r s e s and l a r g e s c a l e exploitation of land. At t h e s a m e t i m e , f r e e i m p o r t of m a n u f a c t u r e s c o m p e t e s away m a n u f a c t u r e r s ' p r o f i t s , s o t h a t the l a t t e r a r e not a b l e t o i m p a i r t h e s m o o t h r e p r o d u c t i o n of t h e huge c a p i t a l o u t l a y s m a d e i n t h e n e w m o d e of production. X L e M e r c i e r (quoted i n N. J . W a r e , 1931) s o u n d s v e r y m u c h lilce t h e Keynes of "On National Self-Sufficiency'' who s a i d : l e t p r o d u c t i o n b e h o m e - s p u n w h e n e v e r p o s s i b l e , a n d , a b o v e a l l , l e t finance b e p r i m a r i l y n a t i o n a l . Self-sufficiency, h e a d d e d , i s a c o s t we can afford. �Once t h i s new mode of p r o d u c t i o n ( c e r t a i n l y n o t a m e r e new "technique" s i n c e new s o c i a l r e l a t i o n s h i p s a r e involved i n t h e change) i s f i r m l y e s t a b l i s h e d , h o w e v e r , f r e e t r a d e m e a n s only that t h e new c o m m o n e r l a n d o w n e r s do not have to w o r r y x about a s h a r p f a l l i n c o r n p r i c e s when l a r g e e x c e d e n t s a r e obtained. Quesnay h a s o b s e r v e d t h a t a f t e r y e a r s of plenty, f a m i n e i n v a r i a b l y s e t in. F a r m e r s would c u t production down to the l e v e l s a t which t h e i r b a r e s u b s i s t e n c e w a s a s s u r e d and s c a r c i t y would e n s u e . (The s a m e kind of r e a s o n i n g s u s t a i n s m o d e r n p o l i c i e s of p r o t e c t i o n to a g r i c u l t u r e , in the f o r m of d i r e c t s u b s i d i e s to f a r m e r s and g u a r a n t e e d p u r c h a s e s of s u r p l u s c o r n by the State, a s well a s in the f o r m of i n c e n t i v e s to l i m i t cultivated l a n d . XX) The situation s t a n d s i n total c o n t r a s t with R i c a r d o ' s c o m p a r a t i v e c o s t d o c t r i n e , a t l e a s t a t f i r s t sight. E n g l a n d ' s population i n t e n s i t y put l a n d o w n e r s i n t h e position of r e a p i n g a l l the benefits of growth, eventually putting a d r a g on t h e latter. In a situation of d e c r e a s i n g r e t u r n s to l a b o r and c a p i t a l p a r a l l e l i n g pop- ulation growth a n d the exhaustion of land of good quality, the only way out f o r t h e English dominant c l a s s w a s t o r e l y in the expansion of m a n u f a c t u r i n g a g a i n s t t h e i n t e r e s t s of l a n d e d c l a s s e s , i . e . , abolishing t h e C o r n L a w s and getting c h e a p corn from abroad. Q u e s n a y ' s insight i s s t i l l v a l i d t h e r e , f o r f o r e i g n c o r n n o t being " s a f e c o r n " i n c a s e of w a r , w a r had t o p r e c e d e i t s d e l i v e r y - both ideo- l o g i c a l w a r ( E n g l i s h p o l i t i c a l e c o n o m i s t s t r y i n g t o convince a g r i c u l t u r a l n a t i o n s of t h e i r own i n t e r e s t i n s p e c i a l i a l i z i n g i n c o r n e x p o r t s to England) and v e r y m a t e r i a l x Could t h ~ sbe i n t e r p r e t e d a s a dynamic l i n e a r p r o g r a m f o r the t r a n s i t i o n p e r i o d ? After the o p t i m u m had been attained, then, e x t e r n a l m a r k e t s would b e brought to b e a r to i m p e d e p o s i t i v e s u r p l u s e s to b e c o m e f r e e goods which would o t h e r w i s e downgrade the s y s t e m back t o w a r d s the s t a r t i n g point, given the identification between s u r p l u s a p p r o p r i a t o r s and c o n t r o l of the e n t i r e p r o c e s s . XX P e r h a p s the m a i n d i f f e r e n c e between the P h y s i o c r a t i c p r e s c r i p t i o n and Nixon's c o n t r o l of wages and p r i c e s ( f a r f r o m the " l a i s s e z f a i r e , l a i s s e z p a s s e r " f o r m u l a , i n d e e d , but leaving f a r m p r i c e s f r e e to r i s e ) i s t h a t f o r t h e l a t t e r s u r p l u s c o r n i s v a l u e , not b e c a u s e t h e well-being of the m a s s e s and the m e a n s to wage s u c c e s s f u l w a r s have to be a s s u m e d , but b e c a u s e having l o s t a w a r t h e G o v e r n m e n t s t i l l h a s to p a y f o r the c o r r e s p o n d i n g f o r e i g n debt - and h e i s paying i t i n c o r n , a s e v e r y o n e knows. C o l b e r t - r e m e m b e r - had m a n a g e d t o wipe out t h e K i n g ' s debt b e f o r e the P h y s i o c r a t s w e r e writing. �w a r (the English F l e e t showing the f l a g i n the c o a s t s of P o r t u g a l e v e r y t i m e t h a t l o c a l p r o d u c e r s of clothes t r i e d to g e t s o m e p r o t e c t i o n f o r t h e i r e m e r g i n g i n dustries). Thus, even if the P h y s i o c r a t i c f o r m u l a m i g h t a p p e a r a s a p e r f e c t complement of R i c a r d o ' s d o c t r i n e s e e n f r o m t h e o t h e r s i d e of t r a d e , t h e r e v e r s i b i l i t y i s not completely legitimate. i n the l a s t r e s o r t . modities. The nation producing b a s i c c o m m o d i t i e s s t a n d s to gain basic comC o m m o d i t i e s a r e not produced t o u t c o u r t , but by - The Millian couching of t h i s duality in t e r m s of r e c i p r o c a l demand, and then in t e r m s of d i f f e r e n t e l a s t i c i t i e s of demand, d o e s not c a t c h , I think, the m i s s i n g link i n t h e o r i g i n a r y R i c a r d i a n a p p r o a c h : on the c o n t r a r y it adds to it f u r t h e r r e s t r i c t i o n s in f a c t (demand a g g r e g a t i o n ) . Everything i s fine f o r everybody s o long a s n a t i o n a s do n o t f e e l t h r e a t e n e d by e a c h o t h e r , e i t h e r by t h e i r p r e t e n s e of i m p r o v i n g t h e i r r e c i p r o c a l t e r m s of t r a d e o r by colliding i n t h e p r e t e n s e of s e c u r i n g domination o v e r t h i r d c o u n t r i e s ( t o obtain the l a t t e r ' s b a s i c s a s well a s s e c u r e t h e i r m a r k e t s ) . In Q u e s n a y ' s view, F r e n c h i n d u s t r y had to "pay a subsidy" to a g r i c u l t u r e ( i . e . r e n o u n c e n e t p r o f i t s ) s o t h a t the nation would be a b l e to peacefully e x e r c i s e in t r a d e the p o w e r given h e r by h e r abundant endowment of good land. The English b o u r g e o i s i e , i n s t e a d , had to be- c o m e i m p e r i a l i s t b e f o r e it w a s too l a t e , that i s , b e f o r e i t s r e a l w e a k n e s s a p p e a r e d . T h e r e a r e i n s t a n c e s w h e r e Quesnay s e e m e d to r e a l i z e to what extent the c o r n f r o m Pennsylvania was a t h r e a t to his entire doctrine. It w a s q u i t e c l e a r to the P h y s i o - c r a t s t h a t the m a r k e t value of production depended on d e m a n d n o r m of value ("so i s the m a r k e t , so i s reproduction"). - c o s t providing the Only with Turgot, X how- e v e r , did the P h y s i o c r a t s r e a l i z e that (not only t h e North A m e r i c a n English c o l o n i e s , but a l s o ) an i n n e r development of the v e r y c a p i t a l i s t m o d e of production they h e r a l d e d would definitively b l e s s the i n d u s t r i a l b o u r g e o i s i e - f i r s t of a l l i n X See I. C . Lundberg (1964) w h e r e i t i s c a r e f u l l y shown t h a t i t i s f r o m T u r g o t ' s work t h a t A. Smith b o r r o w e d n o t only g e n e r a l i n s p i r a t i o n but the v e r y t e r m 'capital'. �England - a s the c l a s s of t h e f u t u r e . F a r f r o m m a n u f a c t u r i n g becoming a b r a n c h of a g r i c u l t u r e , a s they p r e t e n d e d , a g r i c u l t u r e would i t s e l f become a branch of i n dustry. Q u e s n a y ' s l a s t writing on e c o n o m i c s ( L e t t r e du F e r m i e r a s o n P r o p i e t a i r e and L e t t r e du p r o p i e t a i r e a s o n f e r m i e r , 1768, in Quesnay, 1888) i s a d e s p e r a t e a t t e m p t to c o u n t e r a c t the a r g u m e n t , a l r e a d y p e r v a d i n g F r a n c e i t s e l f , that ' s a t i s l a c t i o n ' ("jouissance") w a s the b a s i s of value, s o that newly c r e a t e d n e e d s ( i . e. f o r m a n u f a c t u r e s ) should be welcome in a g r i c u l t u r e i t s e l f . Urban and r u r a l m a r k e t s would s t i m u l a t e e a c h o t h e r , once a g r i c u l t u r a l c a p i t a l i s m w a s e s t a b l i s h e d , to the e x t e n t that m a n u f a c t u r e s would become a n e c e s s a r y input in c o r n production; to the e x t e n t , that i s , t h a t t h e a g r i c u l t u r a l wages w e r e t r a n s f o r m e d , and s u b s i s t e n c e b e c a m e a h i s t o r i c a l l y changing s t a n d a r d r a t h e r than a p h y s i c a l i n v a r i a n t Quesnay himself w a s n e v e r totally c l e a r about the content of the f a r m e r ' s p u r c h a s e s of m a n u f a c t u r e s - g e n e r a l l y (and wrongly) i n t e r p r e t e d a s c o n s i s t i n g only of t o o l s . But, a s Malthus pointed out to R i c a r d o , X a s soon a s p e a s a n t s and f a r - m e r s s t a r t e d consuming m a n u f a c t u r e s , the o n e - c o m m o d i t y world of c o r n p r o ducing c o r n (and t h e r e f o r e t h e unambiguous c o r n r a t e of p r o f i t ) c e a s e d to m a k e sense. n e c e s s i t y of s u c h a development h a s to b e qualified i n the light of the Still, t h e f a c t that i t was England (not F r a n c e , "the a g r i c u l t u r a l country") w h e r e c a p i t a l i s m took the l e a d - and we know t h a t the t r a n s f o r m a t i o n of m a n u f a c t u r e s into i n t e r n a t i o n a l l y b a s i c c o m m o d i t i e s w a s the only way out f o r t h e English b o u r g e o i s i e . This i s not s a i d to imply t h a t c a p i t a l i s m could have p r o c e e d e d o t h e r w i s e ( I e m p h a s i z e d above t h e l o g i c a l a s well t h e h i s t o r i c a l weakness of P h y s i o c r a c y in i t s relation to t h e genetic conditions of a p r e d o m i n a t e l y a g r i c u l t u r a l c a p i t a l i s m , i t s l e a d o v e r r e a l d e v e l o p m e n t s , a s a g a i n s t t h e lag behind t h e m t h a t c h a r a c t e r i z e both Smith1s a n d R i c a r d o ' s d o c t r i n e s i n r e l a t i o n to t h e i r s o c i e t y and t i m e ) . X See S r a f f a (1970), p. xxxii But it i s i m p o r t a n t �t o b r i n g to b e a r the contingency of such developments on t h e a c t u a l path of the o v e r a l l development of c a p i t a l i s m , that i s , the s h o r t c u t s t h a t h i s t o r y finds and t h e l i k e l y consequence t h a t h i s t o r y a p p e a r s then m o r e obvious than i t a c t u a l l y i s i f I m a y put i t this way. A f t e r what h a s been s a i d , i t should be c l e a r why the English c l a s s i c i s t s (whose d o c t r i n e e x p r e s s e d an a l l i a n c e between b o u r g e o i s and w o r k e r a g a i n s t landowners h i p ) substituted l a b o u r f o r c o r n - o r l a b o u r f o r land a n d a g r i c u l t u r a l l a b o u r - a s t h e s t a n d a r d of value. M o r e p r e c i s e l y : i t should be c l e a r that t h i s t u r n of the - - h i s t o r v of economic thought i s not a m e r e logical m i r r o r of what t h e r e a l d e t e r jeii&re,"=.~P of- ih.?.w,?icle:krmir~ai-i/,r.;,i oi: *'lib..m.o$!i ..dp!:.~.ii+ : %:!?+?n. m i n a t i o n s of a pure c a p i t a l i s t m o d e of they developed i n a p a r t i c u l a r country. That i s , England h a d l a b o r and l a c k e d c o r n , w h e r e a s t h e situation of the F r e n c h countryside w a s t h e r e v e r s e . X Q u e s n a y , h o w e v e r , w a s contemptuous of the n e c e s s i t y of m e n ("whose p h y s i c a l constitution shows only n e e d s " ) and s t r e s s e d the p r i o r i t y of c a p i t a l . He was p e r - h a p s m o r e d i s t r e s s e d by t h e f a c t that the s o n s of the f a r m e r s fled t h e countryside taking s o m e of t h e f a m i l y ' s wealth with t h e m , than by t h e m e r e d e s e r t i o n of land by people. H i s r e m a r k s on what a good a r m y i s ( s e e above, p. 7 ) , XX a n d on the c a p i t a l - i n t e n s i v e c h a r a c t e r of l a r g e s c a l e a g r i c u l t u r e a r e equally definite in this respect. H i s value t h e o r y w a s then in a s e n s e m o r e " c a p i t a l i s t " than t h e English c l a s s i c a l theory T h i s i n t e r n a t i o n a l a s p e c t of t h e t h e o r y of value u n d e r c a p i t a l i s m , o r i n o t h e r w o r d s , the national s p e c i f i c i t y of c a p i t a l i s t development, and t h e r e f o r e of t h e d e v e l o p m e n t of P o l i t i c a l E c o n o m y , i s worth a d e d i c a t e d , s e r i o u s r e v i v a l - I X It would be i n t e r e s t i n g to r e - m a k e R i c a r d o ' s n u m e r i c a l e x e r c i s e on comp a r a t i v e advantage between, s a y , F r a n c e a n d England, not i n t e r m s of l a b o r v a l u e s , a s h e did, but in t e r m s of the c o r n content of c o m m o d i t i e s and i n v e s t i g a t e whether i t i s t r u e t h a t the r e l a t i v e efficiencies would s t a y t h e s a m e . XX S e e a l s o Quesnay, 1888, pp. 219-220 and 245. �s u g g e s t - e s p e c i a l l y in view of the m e s s into which the R i c a r d i a n o r i g i n s of the m a i n s t r e a m of e c o n o m i c s have l e d u s when the m o m e n t c o m e s to s a y anything m i n i m a l l y sound in the field of development economics and t r a d e . F o r one thing, t h e P h y s i o c r a t s , d e s p i t e a l l a g r i c u l t u r a l r e v o l u t i o n s , have p r o v e d r i g h t in the l a s t a n a l y s i s . T r a d i n g m a n u f a c t u r e s f o r c o r n w a s not the long run solution f o r England (though, who would deny i t , England h a s got a m o r e than f a i r run f o r h e r m o n e y ! ) . The Smithian a p p r o a c h of finding i n t r a d e "a vent f o r s u r p l u s " - a concept v e r y m u c h P h y s i o c r a t i c i n e s s e n c e - coupled with s p e c i a l i zation in h a r d - c o r e b a s i c s , whose s u r p l u s e s constitute p r e c i s e l y t h e b a s i s of t r a d e , i s proving t h e u l t i m a t e wisdom in the c o n t e m p o r a r y w o r l d . Of c o u r s e i t can be s a i d that, i f not e x a c t l y R i c a r d i a n , the e n t i r e a r g u m e n t f i t s p e r f e c t l y well the H e c k s h e r - O h l i n ( o r modified R i c a r d i a n ) f r a m e w o r k , w h e r e technology cannot b a s e advantage - s i n c e i t i s a s s u m e d equally a v a i l a b l e e v e r y where X - and t h e r e f o r e f a c t o r endowments h a v e t h e l a s t w o r d in t r a d e and specialization. Of c o u r s e , again, i t can be s a i d that England w a s s i m p l y too Q1'P s m a l l a n d had to wind up with a 5% of a g r i c u l t u r a l population in o r d e r t o p r o d u c e s o m e c o r n a t a l l , t h a t i s to s a y , in o r d e r to p r o d u c e the c a p i t a l goods n e e d e d to s u b s t i t u t e f o r the d i m i n i s h i n g quality of m a r g i n a l l a n d s . It i s m o r e f r u i t f u l , h o w e v e r , t o a p p r o a c h the question of the r e l a t i v e s c a l e s of s e c t o r a l population a s having to do with the B r i t i s h E m p i r e a n d the p o s s i b i l i t y of t h e r e b y getting cheap c o r n . The ' E m p i r e ' c l a u s e i s n o t t r i v i a l h e r e , s i n c e , a s I hinted b e f o r e , t h e c h e a p n e s s o r d e a r n e s s of f o r e i g n c o r n ( a t l e a s t of F r e n c h c o r n ) had to do with the f a c t t h a t the P h y s i o c r a t s wanted to build a s t r o n g a r m y upon i t . Thus any value t h e o r y , i f r e f e r r e d to a s o - c a l l e d closed e c o n o m y , h a s to b r e a k down when the f a l s i t y of the c l o s e d n e s s a s s u m p t i o n r e v e a l s i t s e l f i n one way o r X An a s s u m p t i o n a l s o p r e s e n t in the T a b l e a u , w h e r e r e t u r n s w e r e calculated on t h e b a s i s of m o r e advanced, c a p i t a l i s t E n g l i s h f a r m i n g . �another. X F u r t h e r : t h e r e i s a s e n s e (only one to be s u r e ) i n which the P h y s i o - c r a t i c t h e o r y of value w a s m o r e g e n e r a l than the c l a s s i c a l English l a b o u r t h e o r y of value. F o r t h e f o r m e r did n o t s t a n d i n contradiction with i t s own f o r m a l r e q u i r e m e n t s r e g a r d i n g t h e i n t e r n a t i o n a l economy, while the English l a b o r t h e o r y of value r e s t e d upon t h e falsification of t h e r e l a t i o n s h i p s between the p r o d u c t i v e n e s s of l a b o r a n d the behavior of a g g r e g a t e , s o c i a l c a p i t a l i n foreign countries. Thus, if t h e p r o d u c t i v e n e s s of m a n u f a c t u r i n g l a b o r i n a f o r e i g n c o u n t r y w a s l e s s than that of England (and it had to b e , given the i n i t i a l cond i t i o n s ) the f o r e i g n c o u n t r y had to buy i n England, and any a t t e m p t of f o r e i g n p r o d u c e r s to a c t a s c o l l e c t i v e capital and i m p o s e r e s t r i c t i o n s on t r a d e h a d to be impeded. T h i s i s what, i n d i f f e r e n t ways, both R i c a r d o ' s d o c t r i n e and the Royal F l e e t a c c o m p l i s h e d (the r e l a t i o n s h i p between d o c t r i n e and politics being a r a t h e r c o m p l e x one - I a m not s u g g e s t i n g that R i c a r d o convinced f o r e i g n c o u n t r i e s , f o r in t h i s c a s e , why the n e e d f o r a F l e e t ? ) . It can be s a i d that Q u e s n a y ' s high p r i c e of c o r n depended on the s a m e a s s u m p t i o n . But t h e r e i s a slight, c r u c i a l d i f f e r e n c e : any Input-Output t a b l e of the p e r i o d , i n c o r p o r a t i n g both m a t e r i a l i z e d and living l a b o r r e q u i r e m e n t s , would show why t h e a g r i c u l t u r a l - n a t i o n h a d t h e advantage of playing on t h e o t h e r ' s m o r e p r e s s i n g needs. XX I do not think that M a r x c o m p l e t e l y r e a l i z e d what w a s a t s t a k e h e r e . Firstly, h e s e t t l e d f o r the l a b o r t h e o r y of value b e c a u s e of i t s u n i v e r s a l i t y , b e c a u s e X Think of J. S. M i l l ' s c o n s i d e r a t i o n of t h e West Indies a s an ' i n t e r n a l s e c t o r ' of t h e B r i t i s h economy, a l o g i c a l r e q u i r e m e n t of the t h e o r e t i c a l a p p a r a t u s handled by the c l a s s i c i s t s . XX T o d a y ' s n e o - R i c a r d i a n , " l i m i t s to growth" b r a n d of d o c t r i n e s in the m o s t a d v a n c e d c o u n t r i e s , will hopefully be m a t c h e d by n e o - Q u e s n e y a n , neo-Smithian t h e o r i e s in the o i l , c o p p e r (and so on) p r o d u c i n g c o u n t r i e s . Yet the l a t t e r m a y o r m a y not r e a l i z e that t h e m i n i m u m s c a l e c o n s t r a i n t will r e d u c e t h e m to p o w e r l e s s t o y s in t h e h a n d s of the i m p e r i a l nations, e s p e c i a l l y s i n c e t h e i r c o m m o d i t i e s a r e not b a s i c s i n t h e i r own production m a t r i x . �l a b o r t i m e (and not c o r n and c e r t a i n l y not capital) i s t h e m e a s u r e of value f o r the m o s t universal c l a s s . But s e c o n d l y , the d i s c i p l i n e he methodically i m p o s e d on h i m s e l f a s to the sequence of h i s i n q u i r y , leaving the c o n c r e t e , complex aggregates - s t a t e , world t r a d e - until t h e v e r y l a s t (which n e v e r c a m e out), m a y account for this lacuna. Socially n e c e s s a r y l a b o r , t h e m e a s u r e of value, i s not the s a m e a s i n t e r n a t i o n a l l y n e c e s s a r y l a b o r , s o t h a t l a b o r s of equal d u r a t i o n s would not exchange equally i n world t r a d e . L e t m e advance a p r o - position which c e r t a i n l y r e q u i r e s m u c h m o r e than a l i n e to a c q u i r e total signi- *#?is f i c a n c e : the p r o b l e m i s t h c t \ ' u n i v e r s a l c l a s s ' i s p r e c i s e l y not u n i v e r s a l - in o t h e r w o r d s , that no s u c h thing a s the world p r o l e t a r i a t e x i s t s yet. In s o m e i n s t a n c e s M a r x c a m e c l o s e to the s u b j e c t a n d even r e p e a t e d word f o r word what Quesnay had to s a y about t h e effects on working p e o p l e ' s welfare of t h e p a i r "high s a l a r i e s - h i g h p r i c e of corn" a s a g a i n s t the not a s good "low s a l a r i e s - l o w corn" (not a s good b e c a u s e w o r k e r s ' s a v i n g s , if any, would be w o r t h m o r e m a n u f a c t u r e s in the f i r s t p a i r ) ( s e e Q u e s n a y , 1888, P r e mier P r o b l ' e m e Economique) - a n d he didn't acknowledge h e r e h i s s o u r c e , a v e r y r a r e behavior in M a r x . The f a c t i s t h a t M a r x clumped the c o n c e r n about a g g r e g a t e r e p r o d u c t i o n - not of a n y l a r g e s e c t o r s , but of the nation, of c a p i t a l a s a whole - which i s p r e s e n t i n the P h y s i o c r a t s , t o g e t h e r with e a r l i e r a p p e a r a n c e s of " t r a n s v e s t i t e " c a p i t a l i s m . T h e g e n e r a l , e s s e n t i a l f o r m of a p p e a r a n c e of c a p i t a l i s m would be that of the "representative" ( " s u r r o g a t e " s o m e would s a y ) individual c a p i t a l of C a p i t a l , Volume I $ a n d then, m o r e openly, t h a t of t h e B r i t i s h c a p i t a l i s t of Volume 111, s t r u g g l i n g not f o r s u r p l u s value but f o r p r o f i t s , and n e v e r a w a r e of h i s being a p a r t of a m o r e g e n e r a l c a t e g o r y - s o c i a l capital, national c a p i t a l - whose unique a i m w a s the snatching of s u r p l u s - v a l u e ( i t s own r e p r o d u c t i o n a s a s y s t e m ) . A p a r a g r a p h in t h e G e n e r a l Introduction (1857, s e c t i o n 3 , " T h e Method of P o l i t i c a l Economy") will h e l p h e r e to u n d e r s t a n d the t u r n of thought through which M a r x w a s caught in the t r a p and m i s s e d the point ( o r r e l e g a t e d i t to t h e end, i f �you p r e f e r ) of t h e r e a l , c o n c r e t e e x i s t e n c e of national, a g g r e g a t e c a p i t a l : " T h e concept of n a t i o n a l wealth which i s i m p e r c e p t i b l y f o r m e d i n the e c o n o m i s t s of t h e XVIIth and which i n p a r t continues to be e n t e r t a i n e d by t h o s e of the XVIIIth, i s that wealth i s p r o duced s o l e l y f o r the S t a t e , but t h a t the p o w e r of t h e l a t t e r i s p r o p o r t i o n a l to t h a t wealth. It w a s a s y e t a n unconsciously h y p o c r i t i c a l way in which wealth announced itself and i t s own production a s the a i m of m o d e r n s t a t e s , c o n s i d e r i n g the l a t t e r m e r e l y a s a m e a n s f o r the production of wealth. " (Quoted f r o m M c L e l l a n d l s edition of M a r x ' s C r u n d r i s s e , p . 4 2 . My e m p h a s i s ) . T h a t i s not m e r e l y a c u t e , but one of t h o s e i n s i g h t s which m a d e of M a r x t h e g r e a t e s t of the s c h o l a r s i n P o l i t i c a l Economy, s i n c e h i s f o c u s e m b r a c e d both p o l i t i c a l economy and p o l i t i c a l e c o n o m i s t s a s well in connection to the f o r m e r (ad not p u r e l y a s c h a r a c t e r s in a m o r e o r l e s s n i c e l y c o m p o s e d s u c c e s s i o n of i d e a s a n d schools - t h a t u n r e a l c a t e g o r y called ' t h e h i s t o r y of thought'). Yet, h e r e M a r x i s bound by the v e r y s a m e l i m i t s t h a t m a d e h i s G e n e r a l Introduction i n t o a n i m p a s s e , f o r h e w a s not able t h e r e to decide upon any g e n e r a l law a s t o t h e r e l a t i o n s h i p between d i f f e r e n t l a y e r s in the s t r u c t u r e of i n q u i r y ( f r o m s i m p l e , a b s t r a c t c a t e g o r i e s to m o r e c o n c r e t e , m u l t i s i d e d , c o m p l e x o n e s ) and the t i m i n g of t h e i r r e a l e m e r g e n c e a n d development a s phenomena in h i s t o r y . X What m a t t e r s h e r e i s t h a t , in t h i s c a s e , the concept of national wealth which t h e P h y s i o c r a t s w e r e a b l e to i n t e g r a t e in t h e i r m o d e l f o r t h e c a p i t a l i s t mode of p r o duction, did not d i s a p p e a r i n the c l a s s i c a l P o l i t i c a l E c o n o m y of the XIXth, and even, I would v e n t u r e , in t h a t of t h e XXth c e n t u r y (until i t s being r e s c u e d by Keynes f r o m what h e thought the R i c a r d i a n m u d - r e m e m b e r Keynes' p u r p o s e f u l r e h a b i l i t a t i o n of M e r c a n t i l i s m ) . T o the extent that t h e concept d i s a p p e a r e d it w a s a l s o an unconscious d e c e p t i o n - f o r i n f a c t it m a t t e r e d . - The concept of national wealth l i v e d p e r h a p s a s u b o r d i n a t e life ( a s M a r x h i m s e l f would h a v e put i t ) , X S o m e s i m p l e c a t e g o r i e s b e a r an ante-deluvian e x i s t e n c e a s c a t e g o r i e s , he s a i d . But do t h e i r r e a l , h i s t o r i c a l c o u n t e r p a r t s a c q u i r e a l s o t i m e p r e c e d e n c e o v e r m o r e complex, developed s e t s of s i m p l e c a t e g o r i e s ? Ca depend, w a s h i s a n s w e r . And he s e t t l e d then f o r a s t r u c t u r a l i s t view of s o c i a l f o r m a t i o n s . �i n t e g r a t e d i n a n d by t h e p e r v a d i n g , c a t e g o r i c a l e x i s t e n c e of c a p i t a l - whose a n a l y s t s m a d e l i t t l e , s c o r n f u l even, m e n t i o n of t h e State a s s u c h . M a r x , I hold, w a s l i a b l e h e r e of t h e s a m e contempt f o r the p a s t t h a t h e unveiled s o often in political e c o n o m i s t s . He saw t h e M e r c a n t i l i s t - P h y s i o c r a t i c p e r i o d , t h a t i s , a s a s i m p l i f i e d r e p l i c a of t h e c o n t e m p o r a r y , full-fledged P o l i t i c a l E c o n o m y of t h e XIXth. The lip s e r v i c e t h a t t h e P h y s i o c r a t s payed to t h e King a n d State w a s indeed a n "unconsciously h y p o c r i t i c a l way" in which c a p i t a l i s m announced itself b e f o r e swallowing both State and King (and i t could even be shown, probably, that the new c o m m o n e r l a n d o w n e r s e m e r g i n g f r o m the r a n k s of b u r e a u c r a c y , whose i n t e r e s t s t h e P h y s i o c r a t s p e r s o n i f i e d and defended, X n e e d e d the K i n g ' s s u p p o r t to b e a t down t h e feudal l a n d o w n e r s ' r e s i s t e n c e to t h e i r a s s e r t i o n a s a n hegemonic c l a s s ) . m a t t e r the King of England - But n e i t h e r the S t a t e - n o r f o r that c e a s e d to e x i s t i n s i d e c a p i t a l i s m . R a t h e r , they a c q u i r e d a new f o r m , to which c a p i t a l i s m r e s o r t e d once a n d a g a i n - a n d i n c r e a s i n g l y s o f r o m the 1 9 3 0 ' s on, down to the p r e s e n t wage and p r i c e c o n t r o l s . The sub- ordinate level acquires again p r e - eminence. But i n t h e p r o c e s s we a r e l e f t without a t h e o r y of a g g r e g a t e c a p i t a l , without a p o l i t i c a l economy of n a t i o n - s t a t e s and of t r a d e between t h e m . XX Thus any a t t e m p t to r o o t h i s t o r i c a l l y a t h e o r y of t h e i n t e r n a t i o n a l e c o n o m y h a s t o go a long w a y back to t h e point w h e r e the s u b j e c t s of s u c h a n i n q u i r y - the n a t i o n - s t a t e s w e r e s t i l l conceptually a l i v e . T h i s i s a n e c e s s a r y s t e p if a t l e a s t one wants to avoid t h e p u r e t r a n s p o s i t i o n of the behavior of m i c r o e c o n o m i c individuals d r e s s i n g X See t h i s point convincingly s t a t e d a s f a r back a s i n 1931 by N. J. W a r e . His a p p r o a c h , though, e m p h a s i z e s too heavily the c l a s s conflict s i d e of t h e a n a l y s i s t o catch the e n t i r e significance of P h y s i o c r a c y in the d e v e l o p m e n t of P o l i t i c a l Economy. XX I s t r o n g l y f e e l t h a t t h e w e a k n e s s of the M a r x i a n t h e o r y of i m p e r i a l i s m h a s i t s o r i g i n i n t h i s v e r y f a c t . The p e t t y - b o u r g e o i s ideology of the English working c l a s s ( E n g e l s ) , i t s o p p o r t u n i s m ( L e n i n ) , w a s linked by t h o s e M a r x i s t s to i m p e r i a l i s m , but n e v e r i n a totally s a t i s f a c t o r y way. I m p e r i a l i s m h a d to be e x plained i n a l m o s t m i c r o e c o n o m i c t e r m s (through the falling r a t e of p r o f i t and t h e l i k e ) - a h o p e l e s s e n t e r p r i s e . S e e , h o w e v e r , the wonderful E n g e l s ' P r e f a c e to t h e E n g l i s h edition of Utopian a n d Scientific S o c i a l i s m . �a s n a t i o n s in which the conventional t h e o r y of t r a d e c o n s i s t s ( a s i d e f r o m the t e c h n i c a l p r o b l e m s involved). In this t r a n s p o s i t i o n a f e w i m m o b i l i t y r e s t r i c t i o n s a r e added h e r e and t h e r e j u s t t o m a k e the g a m e w o r t h t r y i n g . obviously not enough. That's a l l - and �IV. Some Conclusions on Values, P r i c e s and P r o f i t s Quesnay introduced v a r i a t i o n s of r e l a t i v e p r i c e s in t h e study of d i s e q u i l i b r i u m - consist. e c o n o m i c s in which m a i n l y t h e two P r o b l b m e s Economiques But, a s I s a i d , p r i c e s cannot b e d e r i v e d out of t h e Tableau, which i s p r e s e n t e d in m o n e y value t e r m s . N e v e r t h e l e s s , c e r t a i n conditions of t h e p r i c e and value relation- s h i p s and t h e i r effects on the r a t e of p r o f i t can be i n v e s t i g a t e d i n t h e g e n e r a l In this s e c t i o n I will d e a l with both t h i s question e q u i l i b r i u m of the Tableau. a n d the meaning of the l i m i t e d c i r c u l a t i o n of c a p i t a l i n Q u e s n a y ' s w o r l d , in the context of t h e development of P o l i t i c a l Economy. XXX The f i r s t a p p e a r a n c e of t h e production m a t r i x o r Tableau in money t e r m s , omitting the i n t e r n a l flow in t h e m a n u f a c t u r i n g (MNF) s e c t o r a s well a s " i n t e r e s t goods" in a g r i c u l t u r e , i s the following : TWQ u n i t s worth of c o r n , including w a g e s , and one unit w o r t h of MNF a r e used u p i n a g r i c u l t u r e , whose output i s worth 5 u n i t s . Two u n i t s worth of c o r n a r e u s e d up i n the M N F s e c t o r p r o d u c i n g 2 u n i t s w o r t h of MNF. Assuming in principle two d i f f e r e n t r a t e s of p r o f i t : P r i c e s d i s a p p e a r f r o m t h e s y s t e m and r 2 , given the f i g u r e s , h a s to b e z e r o s i n c e the 2nd equation i s ( 2 + 0) (1 +r2) = 2. Then a r a t e of p r o f i t i s d e t e r - m i n e d in t h e c o r n s e c t o r independently of p r i c e s , f o r t h e f i r s t equation b e c o m e s �( 2 f 1 ) ( 1 C r l ) = 5. Thus the Tableau, a s it a p p e a r s , i m p l i e s the non- p r o d u c t i v e n e s s of t h e M N F s e c t o r , fulfilling t h e a s s u m p t i o n s of the P h y s i o c r a t i c t h e o r y , with independence of any s t a t e m e n t about p r i c e s - and a l s o a d e t e r m i n a t e productiveness in agriculture. The s t r o n g e s t a s s u m p t i o n in the obtention of t h i s r e s u l t i s of c o u r s e a22 = 0, t h e a b s e n c e of a n i n t e r n a l consumption of M N F within t h e s e c t o r which p r o d u c e s them. T h e only d e t e r m i n a t i o n s w e can g a t h e r about p r i c e s a r e d e r i v e d considering t h e -1 g e n e r a l input-output r e q u i r e m e n t that Ap = P Af P f o r a t a b l e in m o n e y t e r m s , where Ap, Py a r e t h e p r o d u c t i o n m a t r i c e s i n m o n e y and p h y s i c a l t e r m s r e s p e c t i v e - l y , and P i s the p r i c e v e c t o r ( t h e f i r s t m a t r i x only being known). In this c a s e : which g i v e s , s o t h a t if we m a k e p l = 1, we get p2 = a12, which t e l l s u s t h a t the p r i c e of MNF in t e r m s of c o r n i s equal t o the c o r n r e q u i r e m e n t in p r o d u c i n g a p h y s i c a l unit of M N F ( a l s o c o n s i s t e n t with the p h y s i o c r a t i c a s s u m p t i o n s and following f r o m a 2 =~ 0 ) . the M N F T h i s m i g h t b e t a k e n a s a n e x p r e s s i o n of Q u e s n a y ' s r e a s o n s i n o m i t t i n g --+ M N F flow i n t h e Tableau : i t g r e a t l y s i m p l i f i e s t h e c o n s i s t e n c y r e q u i r e m e n t s of h i s a s s u m p t i o n s . Now, going around the question of the o m i s s i o n of s u c h a flow, l e t u s c o n s i d e r what the effects a r e of taking the MNF s e c t o r a s n o n - p r o d u c t i v e . The e x e r c i s e will b r i n g about the r e l a t i o n s h i p between Q u e s n a y ' s m o d e l and t h a t of the e a r l y Ricardo. �A s s u m i n g the p h y s i c a l p r o d u c t i o n m a t r i x known a t two c a s e s can be c o n s i d e r e d : (a) r 2 = 0 , and ( b ) r 2 # 0. In t h i s c a s e t h e 2nd equation gives d i r e c t l y p /p - 1, and then r 2/3. 1 2 1= M o r e : i f a 2 1 ~ 1is m a d e e q u a l t o z e r o (i. e . , n o input of M N F i n a g r i c u l t u r e ) we do n o t n e e d to know p r i c e s to g e t d i r e c t l y to t h e r a t e of p r o f i t i n a g r i c u l t u r e = 3 corn/Z c o r n ) . T h i s i s one p o s s i b l e i n t e r p r e t a t i o n of Q u e s n a y ' s m o d e l , (11 a s s i m i l a r to R i c a r d o ' s , but not c o m p l e t e l y equivalent, a s the following c a s e will show. The consumption of MNF's by f a r m e r s should not then b e c o n s i d e r e d a s an input, but a s the f a r m e r ' s s h a r e i n s u r p l u s value. 2c T h e conflict between t h e i m p l i c a t i o n s of such a deduction ( n a m e l y that the e x change r a t i o farm corn would only count i n d e t e r m i n i n g t h e d i s t r i b u t i o n of the s u r p l u s but n o t i n s e t t i n g the r a t e of s u r p l u s - v a l u e - s e e footnote just above) a n d the g e n e r a l a s surnptions of t h e P h y s i o c r a t i c d o c t r i n e s e e m s obvious : f i r s t l y , b e c a u s e a c a p i t a l i s t p r o f i t would a p p e a r in f a r m i n g exploitations; and secondly, b e c a u s e n be Q u e s n a y a l w a y s e m p h a s i z e d t h a t a c e r t a i n exchange r a t i o M ~ ~ / c o rwould e s s e n t i a l i n leading t o w a r d s the optimum. Again the contradiction m i g h t be d i s - p o s e d of, i n m y view, r e s o r t i n g to Q u e s n a y ' s likely confusion between t h e genetic and t h e e x i s t e n c e conditions of e q u i l i b r i u m , f o r both f a r m e r s ' p r o f i t s and t h e low exchange value of M N F ' s in t e r m s of c o r n brought about by f r e e t r a d e , would c e a s e t o be of i m p o r t a n c e once the optimum m o d e of production w a s e s t a b l i s h e d . X T h i s i n t e r p r e t a t i o n , which I f e e l i s v e r y m u c h i n a c c o r d a n c e with s o m e of Q u e s n a y ' s indications, h a s n e v e r t h e l e s s t h e inconvenience of m a k i n g r l independent of t h e exchange r a t i o between M N F 1 s a n d c o r n (which i s n o t t h e s a m e a s saying, a s a b o v e , t h a t t h e T a b l e a u d o e s n o t s t a t e what t h i s r e l a t i o n s h i p i s , n o r d o e s i t a l l o w to d e r i v e i t ) . �H e r e the p r o b l e m h a s only a c o m p l e t e solution, a s we know, i f a g e n e r a l r a t e of p r o f i t i s f o r m e d throughout t h e economy ( r l = r 2 ) . E:; P2] and r = ( 1 :;I - A ) /A - = P/(l 4 F o r then : P2] l a m b d a being t h e e i g e n value a s s o c i a t e d to the A m a t r i x . But i f a Z 1 (input of M N F ' s in c o r n p r o d u c t i o n ) i s m a d e equal to z e r o , a s we t r i e d in c a s e ( a ) , then the a g r i c u l t u r a l equation g i v e s i m m e d i a t e l y the s a m e c o r n - c o r n r a t e of p r o f i t ( = 3/2), without rZ having to be z e r o ( o r M N F 1 i n g an unproductive a c t i v i t y ) . The a s s u m p t i o n of c a p i t a l m o b i l i t y between a g r i - c u l t u r e and i n d u s t r y i n t r o d u c e s then t h i s a g r i c u l t u r a l r a t e a s the one p r e v a i l i n g a l s o i n the l a t t e r s e c t o r . T h i s i s the e a r l y R i c a r d o ' s c o r n - c o r n r a t e of p r o f i t - = 0 i s the one t h a t Malthus denounced to h i m a s 21 R i c a r d i a n r e s t r i c t i o n s m a y then be s e e n h e r e a s l e s s n a r r o w than and the r e s t r i c t i o n a implausible. those i n Q u e s n a y ' s m o d e l a s p r e s e n t e d i n c a s e ( a ) - but r a t h e r s y m m e t r i c a l to Tableau, w h e r e s i m p l y a 2 2 = 0 i n s t e a d the p r e s e n t a t i o n of the l a t t e r m o d e l i n t h e = 0, though p r i c e s have t o "behave" t h e r e , a s we s a w , and a r e n o t 21 explicitly d e t e r m i n e d . of a Now we m a y r e t u r n to Q u e s n a y ' s c a s e ( a ) and s e e that the r a t e of p r o f i t i n a g r i c u l t u r e i s i n v e r s e l y r e l a t e d to the input coefficients i n t h a t s e c t o r - a s we m i g h t expect - and a l s o t h a t if MNF's a r e c o n s i d e r e d a s input i n c o r n production ( a Z 1 # O), the way through which p r i c e s d e t e r m i n e t h e r a t e of p r o f i t c o n s i s t s of an i n v e r s e r e l a t i o n s h i p between p 2 a n d r l because if r r = 2 ( t h e P r e m i e r P r o b l k m e point), = 0 : 1- a P1 - "1 1P1 - a2 lP2 al lPl a21P2 becomes r = 22 - a l l ( a12 all( ) ) - aZ1 a21 �Then i f a ? 21 (p2 const.) r : if f a r m e r s consume m o r e M N F ' s s i m p l e r e p r o d u c t i o n i s not a s s u r e d . if a l l ' ? ( p 2 const. ) r : i f the c o r n c o s t s of c o r n production a u g m e n t , we a r e way back to t h e s m a l l s c a l e m o d e of production leaving in t h e l i m i t no s u r p l u s value. r J. 1 : i f MNF's c o n s u m e m o r e c o r n p e r unit M N F , a "profit upon alienation" should be expected, down - the profit/profit t r a d e - o f f 1 in which t h e e m e r g e n c e of an a v e r a g e r a t e of driving r p r o f i t c o n s i s t s , explained in P h y s i o c r a t i c plus Mercantilist t e r m s . i f a 1 PZT 22 r 1 : C o m e s to the s a m e - only p r o f i t on f o r e i g n trade keeps r intact. T h e s a m e e x p r e s s i o n of t h e r a t e of p r o f i t in a g r i c u l t u r e b e c o m e s s i m p l i f i e d into a c o r n - c o r n r a t e if, a s b e f o r e , a21 = 0 (i. e . , no M N F input in a g r i c u l t u r e ) and it is : 1- a r 1 = a 11 11 - n e t c o r n in a g r i c u l t u r e corn used-up in agriculture It i s a l s o c l e a r then that i n t h e s e conditions t h e r e i s no d i f f e r e n c e whatever between s u r p l u s value and p r o f i t s , n o r between t h e r a t e of p r o f i t a n d r a t e of s u r p l u s value M a r x ' s s / v r a t e being equivalent t o Q u e s n a y ' s " n e t c o r n / c o r n u s e d up" r a t i o i n a g r i c u l t u r e , and MNF production being t r e a t e d by t h e l a t t e r a s M a r x would t r e a t t h e unproductive s e r v i c e s paid f o r by the c a p i t a l i s t s ' e x p e n d i t u r e of r e v e n u e . , 't An i n t e r e s t i n g deduction can be d r a w n o u t in t h i s context (and M a r x h i n t e d i t in T h e or i e s of S u r p l u s Value, Vol. I, pp. 382-383, following the t h r e a d of an anonymous English P h y s i o c r a t , whose i n s i g h t i s d e f i n i t e l y w o r t h c o n s i d e r a t i o n - �cf ibidem). It r e f e r s to Adam S m i t h S s t h e o r y of s a v i n g s , S m i t h ' s exhortations about the c o r r e c t expenditure of c a p i t a l i s t s * revenue a r e totally s y m m e t r i c a l to Quesnay's e m p h a s i s on t h e n e c e s s i t y of r e v e n u e s flowing back t o f a r m e r s to e n s u r e simple reproduction - though S m i t h g e n e r a l i z e d ' f a r m e r s ' into ' p r o - ductive l a b o r e r s ' a n d m a d e Q u e s n a y ' s s t e r i l e m a n u f a c t u r i n g into 'unproductive people' ( p r i e s t s , w a r r i o r s , a r t i s t s a n d s o o n ) . Yet t h i s g e n e r a l i z a t i o n allowed h i m to d e a l with a c c u m u l a t i o n in t h e v e r y s a m e f r a m e w o r k , s i n c e c a p i t a l i s t s r e f r a i n i n g f r o m s u c h unproductive consumption of s e r v i c e s m e a n t that t h e i r industry. s a v i n g s could b a s e the expansion of - Thus, a n a s y e t not c o n s i d e r e d s o u r c e of i n d u s t r i a l expansion, v e r y m u c h akin t o Q u e s n a y ' s s e t of a s s u m p t i o n s , appears here. S m i t h ' s t h e o r y of s a v i n g s a s a b s t i n e n c e f r o m unproductive con- sumption to a u g m e n t productive employment a n d the s c a l e of the s y s t e m , can b e i n t e r p r e t e d then a s an outgrowth of a P h y s i o c r a t i c c o n j e c t u r e in which m a n u f a c t u r e r s would get p r o f i t s (and s a v e ) o u t of a b e l o w - s u b s i s t e n c e l e v e l of p e r s o n a l consumption. H e r e l i e s the key of the Quesnay-Smith t r a n s f o r m a t i o n , of the t r a n s f o r m a t i o n of s t e r i l e into p ro d u c t i v e c a p i t a l in i n d u s t r y - a f a m i l y kinship m u c h m o r e than an opposition between c o n t r a d i c t o r y f r a m e s of m i n d , a s i t i s usually presented. Turning to the i n c o m p l e t e extent t o which fixed c a p i t a l goods e x i s t a s c o m m o d i t i e s i n Q u e s n a y ' s m o d e l , we find t h a t in t h e P r e m i e r P r o b l b m e Economique (Quesnay, 1888, p. 496 a n d f f . ) t h i s p r o v i s o i s extended to working c a p i t a l ( s e e d s ) and t h e i m p l i c a t i o n s of such a simplifying d e v i c e show up even m o r e clearly. When t h e c i r c u l a t i o n of c o n s t a n t c a p i t a l i s a s s u m e d a s an i n t e r n a l t r a n s a c t i o n between p r o d u c e r s i n a s e c t o r , that c a p i t a l c a n be t r e a t e d a s p u r e value, o r r e c k o n e d a t v a l u e i n r e p r o d u c t i o n . Thus a n i n c r e a s e i n the exchange �value of c o r n will i n t h e s e conditions d i r e c t l y i n c r e a s e the value of the s u r p l u s p r o d u c t , n o t only f o r t h e s a m e r e a s o n which l i e s behind t h e v e r y e x i s t e n c e of t h e l a t t e r (i. e . , the f a c t t h a t m o r e c o r n i s p r o d u c e d t h a n r e s t i t u t e d to land a n d l a b o r ) but a l s o due to the f a c t that s e e d - c o r n , being c i r c u l a t e d i n t e r n a l l y , i s not affected by t h e change in p r i c e . It i s meaningful t h a t i n the P r o b l b m e Quesnay d o e s t a k e into account t h i s change i n p r i c e a s i t a f f e c t s the wage-cost of a g r i c u l t u r a l production, the d i s tinction between s e e d - c o r n and c o r n - w a g e s being m a d e in t e r m s of consumption i n n a t u r e ( s e e d s ) v e r s u s money p a y m e n t ( w a g e s ) . The i s s u e i s t h e r e f o r e one of m o r e o r l e s s g e n e r a l i z e d c i r c u l a t i o n . In Q u e s n a y ' s m o d e l w a g e - l a b o r i s but a component of a l a r g e r c l a s s , yet t h e r e a r e o c c a s i o n s , such a s t h e one above, i n which i t s commodity c h a r a c t e r i s t i c s begin to e m e r g e , a t any r a t e in c o m p a r i s o n to c a p i t a l goods, whose c i r c u l a t i o n i s a s s u m e d in m o r e r e s t r i c t i v e t e r m s . M a r x ' s Capital t r e a t s both wage-labor and c a p i t a l goods a s c o m m o d i t i e s - the s i m u l t a n e i t y being i n e s c a p a b l e on logical g r o u n d s , s i n c e w a g e - l a b o r i s b o r n o u t of t h e s e p a r a t i o n of d i r e c t p r o d u c e r s f r o m t h e i r m e a n s of production, t h e l a t t e r t h e r e f o r e b r e a k i n g l o o s e of any d i r e c t a p p r o p r i a t i o n and n e c e s s a r i l y being obtained i n exchange. c i a l commodity, But M a r x ' s i n s i s t e n c e on t h e 9 e- l a b o r - p o w e r , whose exchange f o r c a p i t a l c o n c e a l s t h e a s y m m e t r i c a l n a t u r e of t h e e n t i r e m o d e of p r o d u c t i o n , s u b t r a c t s a good d e a l of e m p h a s i s t o h i s a n a l y s i s of t h e effects of c h a n g e s i n t h e p r i c e s of c a p i t a l - g o o d s on the l e v e l and the r a t e of p r o f i t s . T h i s i s s p e c i f i c a l l y t r u e of h i s m u c h d e b a t e d n u m e r i c a l e x e r c i s e on %" t h e t r a n s f o r m a t i o n of v a l u e s into p r i c e s . T h e i m p o r t a n t point h e r e i s that, a s in Quesnay, any t r a n s a c t i o n o c c u r r i n g "among fellow c a p i t a l i s t s " w a s thought a s r e d u c i b l e to the s t a t u s of a n i n v a r i a n t X S e e i n this s e n s e A. Shaikh, 1973, and a l s o Shane Mage, 1963. �i n r e l a t i o n to p r i c e changes. X C a p i t a l i s t s , a s it w e r e , would c h a r g e e a c h o t h e r value of t h e i r m u t u a l t r a n s a c t i o n s , whatever the p r i c e . the - In the c a s e of Quesnay t h e a s s u m p t i o n s e e m s a t any r a t e m o r e sound, s i n c e capital goods a r e m o r e e a s i l y s e e n a s produced not only within the c l a s s but within t h e f a r m ( o r t h e workshop) i t s e l f . To what extent t h i s a s s u m p t i o n p e r v a d e s , l e s s l e g i t i - m a t e l y p e r h a p s , f u r t h e r developments of P o l i t i c a l E c o n o m y (including M a r x ' s t r a n s f o r m a t i o n e x e r c i s e ) i s a long question, whose a n s w e r would supply i n f o r m a t i o n to d e c i d e upon the r e l a t i o n of P o l i t i c a l E c o n o m y to c a p i t a l i s m i n i t s s u c c e s s i v e s t a g e s of evolution. In a way t h e path of economic development, a s r e p r e s e n t e d by t h e changing s y s t e m s of economic thought, i s closely r e l a t e d t o t h i s e v e r l a r g e r a w a r e n e s s of the c o s t s being g e n e r a t e d i n the p r o c e s s of s o c i a l production, i n c r e a s i n g a w a r e n e s s which r u n s p a r a l l e l to the extension of the concept of value - while unit values tend to f a l l , a c c o r d i n g t o the i n c r e a s e in productivity defined i n a r i g i d , unchanged f r a m e w o r k , w h e r e and if t h i s conceptual extension i s n o t p e r formed. T h u s the point of view adopted by Quesnay in t r e a t i n g f e e d g r a i n ( o r t h e fodder of h o r s e s , a s the c a s e m a y b e - s e e Meek, iq 6Q ) a s a f r e e gift not of n a t u r e but of the p r o c e s s of r e l a t i o n with n a t u r e i n which s o c i a l production cons i s t s , i s t h e s a m e t r a d i t i o n a l l y adopted i n m o d e r n e c o n o m i c s , and indeed in s o c i a l l i f e , in dealing with r e s o u r c e s whose conditions of reproduction a r e t a k e n f o r g r a n t e d , such a s a i r , w a t e r , open s p a c e s , e t c . . to t a k e c a r e of t h e m s e l v e s , s o t o speak. They a r e a s s u m e d But the i n c r e a s i n g s c o p e of the m e r - c a n t i l i z a t i o n of s o c i a l l i f e of which M a r x talked i n t h e f i r s t p a r a g r a p h of Capital h a s by n o m e a n s c o m e to a c l o s e . X At the s a m e t i m e , h o w e v e r , t h a t c o n s t a n t The question of the l e g i t i m a c y of one o r a n o t h e r i n v a r i a n c e choice in d e r i v i n g p r i c e s o u t of v a l u e s i s brought about in J . M . V e g a r a (1973) and D. L a i b m a n (1973) T h e f o r m e r s t a t e s t h e f o r m a l conditions of t h i s l e g i t i m a c y ; the l a t t e r a r g u e s that the point of view of t h e labouring c l a s s e s can be taken a s the b a s i s f o r a r a t i o n a l choice. I hold t h a t Q u e s n a y ' s m o d e l p r o v i d e s a good e x a m p l e of this type of c h o i c e s i n c e i t m a k e s c l e a r that a s p e c i f i c accounting s y s t e m follows logically f r o m the adoption of t h e point of view of c o m m o n e r l a n d o w n e r s o r f a r m e r - capitalists. �c a p i t a l i s bound to c o v e r a n i n c r e a s i n g collection of i t e m s newly a c q u i r i n g e x change value, the c a p i t a l i s t m o d e of production h a s evolved i n t h e s e n s e of socializing and d r a w i n g out of the m a r k e t - p l a c e a p a r t of t h e r e q u i r e m e n t s e i t h e r of t h i s e n l a r g e d concept of reproduction o r ( m o r e often, I would s u g g e s t ) t h o s e of the r e p r o d u c t i o n of the l a b o r i n g c l a s s e s t h e m s e l v e s - education, h e a l t h , welf a r e s y s t e m s - a s well in the s t r i c t p h y s i c a l a s i n t h e s o c i a l and ideological s e n s e ( p r e d i s p o s i t i o n to engage in productive a c t i v i t y , m a i n t e n a n c e of a c e r t a i n d e g r e e of s t r a t a differentiation and s o o n ) . X I would l i k e t o c l o s e t h i s a r t i c l e with the suggestion that a r e a s o n f o r t h e a c t u a l s e q u e n c e of a n a l y s i s i n M a r x ' s Capital can be found in t e r m s of the a u t h o r ' s r e l a t i o n both to the P h y s i o c r a t i c school and S m i t h ' s and R i c a r d o ' s E n g l i s h P o l i t i c a l Economy. Quesnay, M a r x r e p e a t e d l y pointed out, w a s m u c h m o r e conscious than the l a t t e r ( e s p e c i a l l y S m i t h ) of the r e q u i r e m e n t s of r e p r o d u c t i o n , n a m e l y t h a t constant c a p i t a l h a d t o be m a d e a p a r t of the value account. Wages, p r o f i t s a n d r e n t s constitute value added - a s Smith w r o t e - but they do not e x h a u s t the e n t i r e t y of the value p r o d u c e d in a unit p e r i o d . R i c a r d o d e v i s e d a s i m p l i f i e d solu- t i o n of the p r o b l e m when h e s u c c e s s i v e l y s t a t e d t h e conditions of production upon which t h e c o n s t a n t c a p i t a l c o n s t r a i n t would not g r e a t l y affect t h e f o r m a t i o n of values. Yet M a r x w a s n o t s a t i s f i e d with a t h e o r y that would adequately d e a l with d i s t r i b u t i o n , i. e . , a t h e o r y of p r o f i t s ( a g a i n s t what i s now and again w r i t t e n ) , but extended h i s i n q u i r y into the varying conditions of r e p r o d u c t i o n , i n t h e s e n s e of a t h e o r y of growth. X The l a t t e r c a n only b e t r e a t e d a s an e m e r g i n g , n o t totally d i s t i n c t phenomenon, e s p e c i a l l y f e l t i n t h e p e a k p h a s e s of t h e c y c l e i n the m o s t advanced c o u n t r i e s w h e r e r a d i c a l a n a l y s e s devote a good d e a l of a t t e n t i o n to i t , while a t t h e s a m e t i m e conventional g e n e r a l equilibrium m o d e l s begin to w o r r y about the n e c e s s i t y of devising the conditions upon which individuals c a n be thought a s effectively r e s p o n s i v e to the e x i s t i n g s t i m u l a e to e n t e r the m a r k e t ( t h e o r i e s of o r g a n i z a t i o n ) . On a world b a s i s t h e s o c i a l and l o g i c a l r e q u i r e m e n t s of r e p r o d u c t i o n a r e h a r d l y meaningful - p r e s s i n g n e e d s playing s t i l l t h e i r old r o l e a s effective i n d u c t o r s . On t h i s b a s i s the s c h e m e ought to b e applied to t h e r e l a t i o n s h i p s a m o n g n a t i o n - s t a t e s , the leading, i m p e r i a l i s t p o w e r s t r y i n g t o induce by a l l m e a n s s m a l l e r , p o o r e r c o u n t r i e s to e n t e r the world m a r k e t . �H e r e the P h y s i o c r a t i c m o d e l c o m e s into the p i c t u r e . F o r the Tableau w a s con- s t r u c t e d on a s s u m p t i o n s such t h a t both the e x t r a c t i o n of s u r p l u s value and t h e r e p r o d u c t i o n of i t s conditions through a definite s e t of c i r c u l a t i o n p a r a m e t e r s ( p r i c e r e l a t i o n s h i p s and b e h a v i o r a l p a t t e r n s ) could be shown simultaneously. Marx a t t e m p t e d the s a m e type of e f f o r t f o r a m o r e c o m p l i c a t e d world w h e r e s u r p l u s value e m e r g e d both in a g r i c u l t u r e and i n d u s t r y , w h e r e i t s o r i g i n was i m p u t e d n o t to a single s e c t o r but to a commodity being u s e d in both, l a b o r - p o w e r . The difficulties of t h e e n t e r p r i s e (which w e r e i n e s c a p a b l e a f t e r t h e English p o l i t i c a l e c o n o m i s t s h a d l a i d the g e n e r a l i z a t i o n of t h e t h e o r y of value t o a l l l a b o r ) f o r c e d M a r x to adopt a m e t h o d consisting of s u c c e s s i v e a p p r o x i m a t i o n s . Thus the s c h e m e s of r e p r o d u c t i o n of Volume I1 of Capital a r e d e r i v e d in the s a m e f r a m e work of t h e p r o d u c t i o n of s u r p l u s - v a l u e (Volume I), f o r m a l l y in p a r a l l e l with t h e s t r u c t u r e of t h e Tableau. Yet i f the T a b l e a u w a s c o n s i s t e n t i n doing s o without having t o g e t into the m o d i f i c a t i o n of v a l u e s induced by the " r e d i s t r i b u t i o n of s u r p l u s - v a l u e " among a l l s e c t o r s - s i n c e only o n e s e c t o r produced i t and only one, d i f f e r e n t , s e c t o r a p p r o p r i a t e d it - M a r x could only adopt t h i s s h o r t c u t a s a n a p p r o x i m a t i o n . The " r e d i s t r i b u t i o n of s u r p l u s - v a l u e " i n a w o r l d of equal r a t e s of p r o f i t i n a l l s e c t o r s ended up with a n a l t o g e t h e r different d i m e n s i o n a l i t y of the v e r y c a t e g o r y of s u r p l u s - v a l u e , which complicated the p r o b l e m beyond the r e a c h of the m a t h e m a t i c a l tools a v a i l a b l e to M a r x . X T h i s i s one a s p e c t of t h e r e a s o n s behind the f a c t t h a t h e t r e a t e d reproduction i n a value s y s t e m of a c c o u n t s and n o t i n a p r i c e s y s t e m , that i s , b e f o r e t h e t r a n s f o r m a t i o n of v a l u e s into p r i c e s and n o t a f t e r w a r d s : in o t h e r w o r d s , the r e a s o n why h e r e v e r t e d t o t h e Tableau-type of duality ( v a l u e s - q u a n t i t i e s and n o t p r i c e s quantities). X XX XX See J . M. V e g a r a (1973). The f a c t t h a t t h e r e p r o d u c t i o n e x e r c i s e s i n Volume I1 of Capital a r e a r r a n g e d i n such a way t h a t t h e c o m p o s i t i o n s of c a p i t a l a r e u n i f o r m throughout between s e c t o r s i s r a t h e r confusing, s i n c e it g i v e s the m o d e l a p r e t e n s i o n of v i r t u a l i t y i n p r i c e t e r m s ( a s a s p e c i a l c a s e i n which the c i t e d u n i f o r m i t y i s picked t o e n s u r e the p r o p o r t i o n a l i t y between p r i c e s a n d v a l u e s ) . �M o r i s h i m a (1973, p. 11) h a s i n a s e n s e s a i d t h e s a m e when i n s i s t i n g on the view that t h e l a b o r t h e o r y of v a l u e s e r v e s in M a r x t h e p u r p o s e of supplying a b a s i s f o r a g g r e g a t i o n ( b e s i d e s t h e undenied one of b a s i n g a t h e o r y of exploita- CM t i o n ) , that i s to say,.'it s u p p l i e s a s t a n d a r d of a g g r e g a t i o n which i s i n s e n s i t i v e t o day-to-day changes ( a s m a r k e t p r i c e s would n o t be) o r even m e d i u m r a n g e v a r i a t i o n s ( a s t h o s e l e f t out of scope i n the K e y n e s i a n a n a l y s i s i n t e r m s of wage-units). Yet, if the m a t h e m a t i c a l tools which would allow t o c o n s t r u c t a t h e o r y of growth i n t e r m s of p r i c e s of production w e r e beyond M a r x ' s r e a c h , the conceptual i m p l i c a t i o n s of dropping a l l l i n k s with any value s y s t e m in building a t h e o r y of t h i s kind s e e m to be beyond M o r i s h i m a ' s c o m p r e h e n s i o n - indeed, a m o r e s e r i o u s symptom. The p r e t e n t i o n to t e l l anything about r e p r o d u c t i o n and growth i n a Von Neumannian w o r l d of unchanged techniques a m o u n t s , i n T. V i e t o r i s z ' w o r d s , to t a k e t h e " p u r e logic of quantitative accumulation" a s an adequate m o d e l for social enlarged reproduction. It should begin to be c l e a r by now t h a t t h e r e i s no u n i v e r s a l , p u r e t h e o r y of reproduction a n d growth, a n d that t h e standpoint of the c l a s s e s actually involved in t h i s p r o c e s s h a s t o be m a d e (explicitly o r not) t h e o b j e c t of a choice i f t h i s t h e o r y i s to m a k e s e n s e a t a l l . (Here 'classes' should s t a n d m o r e i n t h e l o g i c a l than i n the s t r i c t l y s o c i o l o g i c a l s e n s e , t h u s applying to nations, f o r i n s t a n c e , a s well a s t o d i v i s i o n s of t h e nation i n t h e f o r m of s o c i a l c l a s s e s ) . Q u e s n a y ' s m o d e l i s u s e f u l then h e r e a t l e a s t i n two r e s p e c t s : one, t h a t i t shows how the reduction of t h e i n t e r e s t s of s o c i e t y to t h o s e of an e m e r g i n g c l a s s e n dowed with s o m e c l a i m to u n i v e r s a l i t y i s a s i n e - q u a - n o n condition of a m e a n i n g f u l t h e o r y of t h i s s o c i e t y ' s development. Two, t h a t t h e r e f o r e only a value t h e o r y c a n p r o v i d e t h e u l t i m a t e b a s i s f o r such an i n q u i r y , m e a n i n g by value t h e o r y one r o o t e d on the s t a b l e " v a l u e s " of a p a r t i c u l a r c l a s s - a s long a s c l a s s e s continue t o e x i s t and f a c e e a c h o t h e r i n h i s t o r i c a l l y s p e c i f i c s o c i a l f o r m a t i o n s and i n t e r national s t r u c t u r e s . �All s o c i a l - s c i e n t i f i c i n q u i r y begins then with a n a s s u m e d l y d i s t a s t e f u l choice of v a l u e - s t a n d a r d s . How could i t b e not s o , given t h a t P o l i t i c a l Economy i s the one s c i e n c e w h e r e s u b j e c t a n d o b j e c t coincide to a l a r g e r e x t e n t ? �BIBLIOGRAPHY Beer, G.. E n g e l s , F. An I n q u i r y into P h y s i o c r a c y . . Anti-Diihring. 1939 (1966). M o s c o w , 1959. F o l e y , V. . "An O r i g i n of t h e T a b l e a u E c o n o m i q u e " . P o l i t i c a l E c o n o m y . Vol. 5 , nl! 1 , 1973. Higgs, H . . The Physiocrats. K u c z y n s k i , M. a n d M e e k , R . . H i s t o r y of New Y o r k , 1968. Quesnay's Tableau Economique. 1972 L a i b m a n , D. . " V a l u e s a n d P r i c e s of P r o d u c t i o n : T h e P o l i t i c a l E c o n o m y of t h e T r a n s f o r m a t i o n P r o b l e m . " B r o o k l y n C o l l e g e , chool for Social R e s e a r c h . C i t y U n i v e r s i t y of New ~ o r k / ~ eSw 1973. L u n d b e r g , I. C . . T u r g o t ' s Unknown T r a n s l a t o r ( T h e R e f l e x i o n s a n d A d a m S m i t h ) . T h e H a g u e , 1964. D i s s e r t a t i o n a t t h e N e w S c h o o l f o r S o c i a l R e s e a r c h , 1956. M a g e , S . . T h e L a w of t h e F a l l i n g T e n d e n c y of t h e R a t e of P r o f i t P h . D. D i s s e r t a t i o n . C o l u m b i a , 1963. Marx, K . . T h e o r i e s of S u r p l u s V a l u e . Marx, K . . 1857. G e n e r a l I n t r o d u c t i o n to t h e C r i t i q u e of P o l i t i c a l E c o n o m y . Meek, R . . M o s c o w , 1969 T h e E c o n o m i c s of P h y s i o c r a c y . Morishima, M . . 1973. 1963, M a r x ' s E c o n o m i c s (A Dual T h e o r y of V a l u e a n d G r o w t h ) . P h i l i p s , A. . " T h e T a b l e a u E c o n o m i q u e as a S i m p l e L e o n t i e f f Model" Q u a r t e r l y J o u r n a l of E c o n o m i c s . 1955. Quesnay, F . . Oeuvres Economiques et Philosophiques e d i t o r . 1888. ( N e w Y o r k , 1969). . Auguste Oneken, �. Shaikh, A. "The S o - C a l l e d ' T r a n s f o r m a t i o n P r o b l e m ' : M a r x Vindicated". New School f o r Social R e s e a r c h . A p r i l , 1973. The W o r k s and C o r r e s p o n d e n c e of S r a f f a , P. . "Introduction" to David R i c a r d o . Volume I. 1970. T s u r u , S . . "On Reproduction S c h e m e s " . Appendix to P. Sweezy, - 1964. T h e T h e o r y of C a p i t a l i s t Development. V e g a r a , J . M. . "On Das Kapital and the T r a n s f o r m a t i o n P r o b l e m " . 1973. To be published i n J a h r b u c h d e r W i r t s c h a f t O s t E u r o p a s . W a r e , N. J . . "The P h y s i o c r a t s : A Study i n E c o n o m i c Rationalization". A m e r i c a n Economic R e v i e w . D e c e m b e r , 1931. Woog, H . . The Tableau Economique de F r a n ~ o i sQuesnay (An E s s a y i n t h e Explanation of i t s M e c h a n i s m and a C r i t i c a l Review of M a r x , Bilimovic a n d G c k e n ) . B e r n , 1950. - � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1240 Title A name given to the resource Quesnay and beyond: A reflexion on the Origin of the Classical Theory of Value, Capital and Trade Description An account of the resource 54 p. Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1973 Subject The topic of the resource Economia Language A language of the resource Anglès Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Treball de recerca presentat a la New School for Social Research. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 792 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/638/RuedoIberico_1966_EspanaMercadoComun_PM.pdf e18f7553e1a02e71333eaebce04d926a PDF Text Text Tomo II ideologías sociedad nacionalidades iglesia relaciones exteriores enseñanza luchas estudiantiles oligarquía Luchas obreras emigración economía plan de desarrollo turismo agricultura opus dei mercado común política opinión pública sindicalismo prensa oposición liberalización exilio socialismo Ediciones Ruedo ¡berico �17. Santiago Feriiández, El movimiento nacional en Galicia 18. Joan Roig. Veinticinco años de movimiento nacional en Cataluña 19. Antonio Linares, Las ideologías y el sistema de enseñanza en España 20. Antoliano Peíia, Veinticinco años de luchas estudiantiles 21. Angel Bernal. Las paradojas del movimiento universitario 22. Antoliano Peña, Las Hermandades de labradores y su mundo 23. lñaki Goitia, El orden laboral y las Magistraturas de Trabajo 24. Jordi Blanc, Las huelgas en el movimiento obrero español 25. Ramón Bulnes, Del sindicalismo de represión al sindicalismo de integración 26. Blai Serratés, Teoría económica del turismo y su aplicación al caso español 27. Raul Torras, Problemas de la entrada de España en el Mercado Común 28. Ramón Aboy, Españoles en Alemania 29. Angel Villanueva, Causas y estructura de emigración exterior 30. Juan Claridad, Nueva realidad: nueva prensa Ilustraciones de: Cattolica, Genovés, Ges, Urculo y Vázquez de Sola �europea y España Problemas económico^ de la entrada de España en el Mercado Comaln En Espaíia no hay prácticamente ningún grupo. personalidad o tendencia que exprese una preferencia clara y definida por una política de aislacionismo frente a la Comunidad Económica Europea. Con una historia reciente, como la nuestra, tan marcada por la politica de autarquía. tales preferencias resultan inconcebibles, a cualquier nivel de la sociedad española. No es menos cierto. sin embargo, que a la euforia europeista palpable alrededor de 1962, aíio en que el gobierno pidió la asociación y en que la oposición comúnmente calificada de U burguesa w se ofreció asimismo como solución de recambio, como adherente respetable a la Comunidad. ha sucedido. en los últimos tiempos, un clima de mayor circunspección y cautela. Las grandes empresas iiidustriales, con el beneplácito de las autoridades. prospectan mercados insólitos, como el Japón, el Medio Oriente, ei Norte y el Centro de Africa y, quizás en menor medida. Sudamérica. Los países socialistas - cambio significativo - son objeto de una cortesía comercial creciente. El europeismo de carácter no económico, de tipo digamos sentimental. cultural, vagamente político, sin entrar en un declive pronunciado - pues sigue siendo fuerte, por ejemplo en Cataluña - resiste mal, al parecer. los efectos del tiempo, del desarrollo económico y de la restructuración política. Cierto desfase entre la ideología y los intereses de las distintas capas de la burguesía ha permitido hasta hace bien poco que ese europeismo difuso estuviera casi exclusivamente en boca de hombres de la clase media. la oeaueña burauesia . . .- . ~ cuando ~ , tiene en realidad mucho que pe;de;, en el terreno económico. con una eventual asociación al Mercado Común europeo. La disciplina impuesta por la publicaciónn creciente de los intereses y aspiraciones de los distintos estratos de la sociedad ~spaíioia,la seriedad exigida por éstos a sus representantes políticos, o simplemente púbiicos, lieva trazas de terminar con el confusionismo y la ligereza ideológica reinante en el seno de la alianza que monopoliza los resortes del Estado. En la ~nedida en que desean participar lealmente - legalmente - en ese proceso de lucha de clases a escala reducida, limitado a un marco político más o menos estable y aceptado por una mayoría más o menos real de grupos sociales. algunas organizaciones con raíces en ia clase obrera han debido renunciar a la negativa sistemática de afrontar la cuestión planteada por la existencia y el desarrollo junto a nuestras fronteras de la Comunidad Económica Europea. Quien en 1958 y en 1960 se contentaba con demostrar los efectos depresivos de nuestra adhesión al Mercado Común sobre el nivel de vida interior, presunie ahora que un Estado democrático español estaría en mejores condiciones para nego~ ~~~ ~~ ~ - �Corniiliidad Ecaiioniica Europea y Espafia ciar la asociación, sin olvidar tampoco las posibiiidades de los niercados del Este '. Se trata tan sólo, de niomento, de evitar fuentes de discordancia innecesarias. Razones de orden estrictamente económico han contribuido también a ahogar el debate o, si se quiere, a cristalizar un consensus bastante amplio. Como es sabido, los efectos negativos de la formación del Mercado Coniún deben actuar en primer lugar sobre nuestra balanza de pagos. desaventajando nuestras exportaciones por niedio de la tarifa exterior de los u seis. del Mercado Común que naturainiente no perjudicaría, por ejemplo, a las exportaciones italianas. Pues bieii, estos efectos. que en último término suponen un estrangulamiento para ei desarrollo económico interior. al inarcar límites muy estreclios a nuestras compras de bienes de equipo en el extranjero, han sido aplazados por la entrada de divises debida al turismo. Este hecho es bien conocido, l o inismo que el fenómeno similar, en este contexto, de las remesas de divisas procedentes del casi iiiillón de españoles que trabajan en Europa Occidental. De este modo, la constitución de un mercado coniún del trabajo y un mercado común de servicios turísticos, que aventajan a España a corto plazo pues los extranjeros son compradores en ambos, ha iiecho menos exigentes las circunstancias de nuestra relación con el mercado común de inercancías y ha permitido que España se librase en parte de la suerte que debía correr como país exterior y dependiente en buena medida del mismo ". A la ansiedad europeista que caracterizó los años de la estabilización, ha sucedido pues una tregua. Pero ante la agravación renovada de los deseqiiilibrios clásicos de la economía española: inflación, déficit de la balanza de pagos, crisis de la agricultura ..., hemos de asistir sin duda a un replanteamiento sobre bases más rigurosas. por los motivos expuestos más arriba, de la cuestióii de nuestras relaciones con la Comunidad Económica Europea. ¿Seguirá negándose la CEE a considerar seriamente las demandas formuladas por el go. bierno en 1962 y 1964? ¿Qué fenómenos pueden influir en iin cambio de tono de las relaciones? ¿Qué nuevos esfuerzos realizará la oposición burguesa para sacar partido de la situación? ¿Deben los socialistas españoles permanecer a la expectativa en este punto que puede resultar fundamental a lo largo de la nueva fase de dictatura del capital monopolista que se abre en estos momentos? Nuestro propósito es incitar a un estudio continuado de la marcha del Mercado Común y, en general. del ' NDLR. Véase en el 340 contexto econóniico-político exterior. Se trata de examinar los rasgos fuiidamentales del mismo, el juego de fuerzas que lo anima, de intentar un esbozo de su incidencia sobre la economía española a través de los trabajos de mayor relieve que sobre este punto se han realizado. 1. E! contexto exterior Rasgos del comercio internacional - Ninguna de las naciones que protagonizaron la primera revolución industrial ha pasado al Ilaiiiado bloque socialista. excepto la Alemania Oriental. donde concurren circunstancias muy particulares a la conformación del sistema económico y social. Los Estados Unidos de Norteaniérica y los países de la Europa Occidental - exceptuando la península ibé. rica - siguen gozando de la ventaja histórica que ia burguesía de los inismos adquirió en forma de acumulación acelerada de capital a costa de los pi-oletariados nacionales y de los pueblos colonizados. Más del 80 YO del comercio mundial de la casi totalidad de los productos industriales se realiza entre los Estados Unidos, Gran Bretaña y el Mercado Común > a ' . El resto de los paises no-socialistas, salvo el Japón. con una estructura industrial débil o casi inexistente, se ven obligados a obtener los capitales necesarios para su desarrollo a cambio de exportaciones niás y inás desfavorables de sus productos agricolas y materias primas: los precios de estos productos descienden o aumentan más lentamente que los de los productos industriales. En estas condiciones las burguesías nacionales de los paises en vias de desarrollo deben dejar paso a los monopolios occidentaies en sus propios mercados, a riesgo de verse desbordados por el nioviiniento obrero que reiviiidica un desarrollo rápido de acuerdo con ei modelo socialista. - Este mecanismo asegure al iiiismo tiempo la reaiizacióii de las pius valías excedeiitarias acumuladas en los paises capitalistas desarrollados, que pasan a invertirse en condiciones extraordinariamente favorables en paises como España Isalarios bajos, i r i i puestos inferiores, inercado insatisfechol. El sistema ~nonetariointernacional, basado en el dólar, faciiita la exportación de capital de los Estados Unidos de Norteamérica en razón de ia denianda de dólares prinier volurneii de esta obra: C. E. O. Gai'cia, De l a eutarquia ecoiió!nica al Plan de Desarrollo. �E'6Z L'S S'LE 6'2 S'lE P'P O'LP 8'LP E'9S E'S2 Z'L O'LP E ' l P'SZ 6'1 8'ZP P'LP 6'8P 6'LP 5'6s 6'82 8'Cb 8'82 6'PP Z'SE 9'EE E'9E 0'8P L'ES E'19 L'SP 8'99 S'PP 8'LP 9'8V S'OS % % 0'1 6'1 6'8 l'& P'E 2'1 6'1 Z'P O'& % 8'b 9'0 S'O 8'P P'P 6 E'l Z'9 0'2 2'9 &'O Z'S 6'8 ' L 2'0 % 9'2 E'P P'P 9'2 0'1 S'9 8'8 P'L 2'8 001 9ES 0016ZE 001 28s O01 L9L O01 OS9 PPl 8&L 001 608 001 6P6 001 L l 1 1 b'81 001 6SL 1 6'& 001 9P9 1 9'81 O01 816 1 1'6 P'P E'L % 001 S82 Z 001 PL9 Z 001 LFS Z % L6P61 9PZ01 9E9 1 162 i EEL6Z 9EPP1 L 6 8 8 8L9 i 96L 1 L Z 6 Z SE98 6LS9 b l L 108P 81EZ P96 226 PL8 ~ ' 8 1 P'O 6'1 O'P 2'82 1'9 z ' s l L'O g ' i z S% S'Zl 1 1'81 6'0 L'CI 6'0 O'& 1'0 E'8P 9'El P'91 9'9s 6'6Z Z'OF % % s's1 c'b9 0'0 8'&1 z'P8 1'0 6'02 6'11 6% P'ZP P'O C'lP 8 % ~a'sz S'ZI P'LZ 9'ES 8% 8'El 5'29 9'b 8'LP O'PE 9'1 9'b8 9's L'8 L'ZE 8'8 1'0 E'LZ E'O 6'82 6'12 E'Pl E'Ol P'lP P'ZZ O'LZ % Q ! b'b L'6 2'11 9'0 1'0 0'9 S ' Z'6P Z'EP o01 001 O01 O01 PPI Pb1 001 001 001 952 58s SPS 91P 109 9E8 998 P E LS6 001 6PS 001 8E8 001 lOL r n s iap e!sv ' s i epuelaz enanN 'e!lerisnv ' b l ais3 lap edorn3 - E & jeiua!ro oaupua~!pay\i z i ieiuau!~uo3su143 'sstin 'ii ea!r+v ap oisae '01 aiua!ro owa.iix3 ' 6 ~ 1e1uap!330 oau?rraz!pan ' 8 1 '3'N IaP 83!lfV 'O!Pal?i aiua!iO A ajiia!ro oui!xo~d'L 1 op!un ou!au '9 1 eu!iel e i ! r a ~ u v'S 1 sope~iose ieweriln ap sasjed ' p e z ! i i ~'e!risnv 'E a i r o ~lap edorn3 '2 a i r o ~lap e ~ ! r a w v' 1 - 9'9 001 ZbE 1 1'81 001 PL8 1 *'S1 O01 LZZ b % o O S S ~9 9 z ~ S L B ~IOSE SLPS 8SL P 820 Z 188 S 999 Z 8 L i P Z6L P 8EZ Z b66 SE8 L6Z 1 % ~ 9 9 6 ~ opuw 333-erixa le101 333-eiiu! lel0j. ZlS Gl SS1 01 sale!! ap S< Ei!1!3< euiait .ti!! ' S -one+ uesed sepeii -ear s 011011 la i o so!do. lecap saleut -e!lisi ueiua so1 :! salqe. 011011 e sol -snpii -B!30S -aaw ez!!ea el ap -!U010 so1 a ap ei anb i -aq! r el ap so1 -U03 apuor opetu. el uo sol anb sarelop sol ei!saiau jeuo!aeuralii! o!iiauioi !a anb eA so!rei!i!jap aiuauiepoiuoi - so!rei!i!jap uos sop!un sopeis3 sol anb seliua!u 'selreiuap -a3xa 'ofi~eqwa111s 'uos unwo3 opearan lap sasjed s!as sol ap sofied ap sezuejeq se1 .sop!un sopeisg so1 ap sandsap 'ropevodxa opunfias la A opunw la)) i o p e i ~ o d w ! led!au!id la sa upwo3 opei.iay\i 13 ,sal .euo!aeu so!lodouow so! ap e!iuan!nradns el o.ifi!jad iia opua!uod 'sopeiraw sns ua souei!rauieaiiou sale? -!de3 ap eperiua el e1!1!3e+ anb oisand 'u0!3enl!s eisa ap se!3uaniasuo3 se1 aiuauien!ielaJ ua!quiei uartns leiuap!330 edoJn3 ap sas!ed s o l .saje!iisnpu! solinp -old ap leuo!seuiaiu! epuewap el e egedwo3e aiib euoz el ap sol :untu03 opei.iayll lap ailed uewio4 ou anb le$uap!3io edornx ap sasjed sol e oi3adsal u o i osnliu! 'osa3o~d la o p o ~ua jeiuauiepiinj laded un opefin! eq le)uap!i30 e!uewalv el ap ei!wguoia u9!s -uedxa e l .iio!suedxa eisa ap esnei el anb opeijnsal !a spw o y i n w sa uniuo3 opeilay\i lap asel elaw -!.id el ap u9!3ez!lear e l 'opesed la ua op!3ouoisap uqsuedxa ap oui!r un l o d leiuap!330 edorn3 ua ez!r -a~3ere3 as ' 0 9 6 p 0 ~ 6 1 'eiranfiisod ap opo!lad 13 leluap!aao edorn3 ua ea!wouoia uo!anlon3 .sepeh!rd sauo!sranu! ap o rel!l!w epnAe ap ewro4 ua oaa!uelixa la ua u e i s ~ 6sop!un sopeis3 arqos ejoge, un r1 la 'o ap e �ornunidad Económica Europea y España europea de Libre Cambio (Gran Bretaña, Países Escandinavos, Suiza, Austria y Portugal1 y España8. Para ei periodo 1950.1860, Alemania (10.1 % anual) e italia (9 0/01 van en cabeza en cuanto al crecimiento de la producción industrial. Esta expansión Iiubiera sido Impensable sin una serie de migraciones en gran escaia coino las siguientes: 1. Desplazamiento de más de 10 millones de refugiados alemanes hacia Alemania Occidental. 2. En Italia. desplazaiiiieiito Sur-Norte de varios millones de personas. 3. Desplazaniiento de más de un millón de italianos, españoles, griegos y portugueses hacia Europa Occidental $. - La expansión europea basada en la aportación de capitales americanos (Plan Marshall), en la reconstrucción de la postguerra y en la oferta de mano de obra barata procedente del sur porvocó una primera ruptura de los marcos nacionales y el establecimiento progresivo de un mercado más amplio, a escala europea, para dar salida a la producción creciente de la gran industria alemana y holandesa, de los monopolios franceses, italianos y belgas y de los excedentes agricolas franceses (cereales] e italianos (frutas y legumbres]. En 1957 se firmó el tratado de Roma para el establecimiento progresivo de una unión aduanera, lo que supuso a partir de 1959 un desarme aduanero previsto en 3 etapas hasta la anulación total de las aduanas interiores en 1970 y la fijación, también en 3 etapas, de una aduana exterior común a los seis países. Hasta ahora los plazos han sido cumplidos a tiempo o con anterioridad. La consecuencia de este proceso Iia sido una expansión del comercio mundial, casi enteramente absorbida por los países industriaies y especialmente los del Mercado Común y un descenso paralelo de ia parte de los países subdesarrollados en los intercambios internacionales. El comercio intracomunitario [pasa de 7 mil millones de dólares en 1958 (30 % de las exportaciones de e los seis -1 a 13,6 mil millones (40%) en 1962. Las exportaciones de los seis hacia los paises en vías de desarrolio permanecen estacionarlas, pasando de 26.78 % a 18 % en cifras relativas sobre ei total de exportaciones: es decir, en el corto plazo de 4 anos, dismiliuyen en un 10 % sobre el total, mientras que el comercio intracoinunitario absorbe este 10%'. - A partir de 1960 y especialmente de 1963, se llega al techo del crecimiento acelerado que se basaba en ia diferencia entre el increinento de la productividad y el de los salarios: la oferta de nueva inano de obra va disminuyendo y la demanda de bienes y servicios va alcanzando niveies de saturación. (En AIemania se han construido ya niás de 8 millones de viviendas para 53 milioiies de habitantes.) Italia, primero. y Francia, seguidamente, ... Perspectivas económicas capitalismo europeo occidental se encuentra en 1966 ante las siguientes perspectivas generales: posibiiidad de inantener un ritmo de crecimiento no excesivamente bajo si se adoptan medidas muy duras contra la inflación: en Alemania y Holanda disminución del ritmo de crecimiento de las inversiones públicas y limitación de la oferta monetaria: eii el resto del Mercado Común, inás afectado por la inflexión de la coyuntura y con graves problemas - El �Comunidad Econóinica Europea y de relanzamiento de las inversiones, es de prever sin embargo un aumento sensible del paro obrero (previsto e11 el V Plan francés), a único remedio contra la inflación y contra el desequilibrio de la balanza comercial Los efectos de la concurrencia se dejarán sentir con mucha más intensidad en esta segunda fase de nienor prosperidad: superada la etapa de liquidación de los cartels puramente nacionaies, la concentración a escala internacional. la iiiterpenetración de capitaies empieza ya a transformar la fisionomia industrial de Europa, para no dejar en pie inás que tres o cuatro grandes zonas (Cuenca del Rliur, Vaile del Po. Valle del Ródano y Región de París]. Hundimiento de sectores iiidustriaies enteros que no resisten la presión combinada de los ización ?sarlo >, ulacion Inglale poliece al l e renIrera y lelante. arse la empleo i en la ~larios) cha de inte de :a (00Francia i s mehuelga ietalúrI desaico sin peligro nia. La 'a gran 5, reti:on un iranzas .. CUADRO 1. l. EVOLUCION Y PREViSlONES DE CONSUMO E INVERSION EN LA CEE, - - 1960 1965 1970. Consunio privado lndice de crecimiento anual % Global Par habitante Paic Alemania Francia Italia Países Bajos Bélgica Luxemburgo Comunidad ión-ini:stados puesto pitales ) intermente, (conde los :ederal ! Occin o de Unidos il tasa gorosa affaire uentra vales: ?to no ; muy oiaiida inveretaria; l o por )lemas cambios tecnológicos. la apertura de las froiili?r;ii~ nacionales y la fase de menor prosperidad: iiir; minas francesas del Norte. las minas belgas. tanti> valonas (Borinage] como flamencas. los astilieros franceses, la pequeña metalurgia, la industria textil tradicional. Aparición de capacidades excedentarias en los sectores-clave del desarrollo reciente: auto. inóvil, química. eléctrica. Si se mantienen todos los equiiibrios. posibilidad de que el Mercado Común se convierta en exportador de capitales hacia ¡os paises en vias de desarrollo. Apertura real del mercado europeo a los excedentes agricolas franceses en competencia con los excedentes agrícolas americanos. Decadencia de regiones enteras (Wallonia, oeste de Francia, sur de italial. Posibilidad de movi- 1965.60 1970.G5 5.4 5.2 5.7 6,2 3.8 3.5 5,3 1965.60 1970.65 3.5 4,5 4.7 4.0 3,7 3,2 4,l 4.1 3.8 5.0 4,7 3.0 2,4 4.2 2,9 3.5 4.0 2.5 3.1 2.4 3,3 % del Pie 1960 1965 1970 55,9 63,s 61.6 57,2 69,3 57.7 60,8 56.6 65.1 63,4 61.3 66,7 59,5 61,9 56.4 63,9 62,5 59.4 65,6 59.3 612 EVOLUCION DE LAS INVERSIONES DIRECTAMENTE PRODUCTIVAS. % de las inversiones fijas totales Aiemania Francia Italia Paises Bajos Bélgica Luxemburgo Comunidad i I l 1960 1965 1970 62.1 63,5 65.1 64.6 60.9 59.6 58,2 62,5 58.6 58.6 63.3 61,i 63.3 60,O 64.6 60.7 61.3 56,3 58.5 - lndice de crecimiento anual 1965.1960 1970.1965 - Fuente: Projet de = Progiain!ne Economique Européen 1986-1970 ,, en Communsuté Eura péene, mayo de 1986. �Comunidad Economica Europea y España necesidad de librar batallas perdidas en los sectores regresivos, contra los despidos masivos y la disminución de los salarios reales. La socialdemocracia europea recoge los frutos de las contradicciones inherentes a este proceso de coiicentración, presentándose como única fuerza capaz de: 1) llevar a cabo una política de rentas (en razón de sus raíces en la clase obrera) y asegurar de este modo el problématico cc crecimiento equilibrado 2 , : 21 asegurar un arbitraje entre monopolios y naciones concurrentes poniendo en pie una prograinación a escala europea: 31 limitar los efectos del desarrollo desigual del capitalismo europeo con arreglo a una política europea que el capital privado no puede llevar a cabo contra sus principios; 41 resolver los problemas que la conipetencia americana plantea a los inonopolios nacionales mediante una poiitica de entrega y rendición incondicioiial tanto en el terreno militar (NATO1 como en el económico (cesión de los sectores-clave a los yanquis). La fuerza electoral de la socialdeinocracia europea está cerca o por enciina del 50 % en todos los países y participa en el gobierno holandés, italiano, británico, mientos migratorios intracomunitarios iinportantes: del noroeste de Francia a Alemania, etc. Entrada de Gran Bretaiia en el Mercado Común una vez resuelta la cuestión de los excedentes agrícolas franceses y los problemas monetarios ingleses. - ... y clases en lucha mente ofrece la oosibilidad a un movimiento obrero integrado a escala europea de generalizar a todos los países las conquistas de los trabajadores de un país cualquiera. El movimiento obrero se ve en la EVOLUCION Y PREVISIONES DEMOGRAFICAS ENERO Y PERSPECTIVAS (sin rnigraciót>l. Aleniania HM. M' g ' ' t- 0-14 15-64 65+ 0-14 15-64 65 + 0-14 15-64 65 4- Francia HM M Italia M HM Paises Bajos HM M POBLACiON DE LA COMUNIDAD EL 1 DE Bélgica WM M Comunidad Europea liM M 1689 3 802 629 2 239 5 965 1198 1093 3 004 699 (651 (233) (321 (321 (1161 (171 43 673 116 408 20194 21 363 59 453 12136 26 648 12 205 6 120 9 402 4 796 330 (1651 180 275 92 952 13 263 35 535 5 755 6 489 17 954 3 324 3 698 8 O61 1 308 1806 4 028 728 2 273 6 041 1 295 1 108 3 040 757 (671 (2381 (321 (331 (1181 (181 45395 118 514 22659 22 199 60 256 13 484 25 502 54 553 27767 13 067 6 562 9 609 4 905 (3371 (1691 186 568 95 939 6 612 13 244 19 367 32 948 5 497 7 623 6488 16 342 4489 14 491 37 288 7 384 7 079 18 698 4 193 4 613 8 944 1 701 2 253 4396 1029 (2 3301 (1 130) (691 (6 1651 (3 0551 (2471 (8451 (341 (1 425) (341 (1231 (181 48 322 123 784 27082 23 596 61 981 16071 31 476 27318 59 163 29 970 15258 7678 (9920)(5030) (175) 199 188 101 648 6 181 6 036 12 615 15 030 34511 17 484 3667 5 141 2983 57864 30490 48 207 24 733 52 267 13 768 37 667 7 730 6 709 12 326 19 670 30 972 4 655 6 539 6 054 15446 4002 59 165 31 034 49 837 13 575 38 192 8 915 60 682 53815 . - * HM: Anibos sexos; M: mujeres. Fuente: Ofiice statistique des Carnmunautés Européenes, Bulletin général de stntistlques, 1966. no 2. 344 Luxeml>urgo HM M 3 463 7 583 1159 12989 6 332 12 302 38 064 20 017 30 052 6811 4 141 5853 -- CEE. 19G5.1970.1980. (3501 �Coni~noad Cco danés. sueco y austriaco. Ha abandonado el internacionalisnio proletario para defender el internacionalismo del capital y ha traicionado no tan sólo su ideología sino incluso sus programas politicos. S;: gran debilidad reside eii el tieciio de que una crisis del capitalismo europeo. una gran recesión, por ;ectores 3 dismifrutos ceso de erza caitas (en tsegurar I equilipoiios y ogramatos del eo con privado ; 41 reiericana nte una 31 tanto lnómico i i s l . La iea está laíses y rltánico, .i i i c 2 E,rui>c~ ) Espiñs y sin gran insistencia de los sindicatos ,, ', Iia llevado a lo más alto el papel político de la sociaidemocracia. Pero el fondo de la recesión sería una situación comprometida: la sociaideniocracia no estaría bien situada. Los sindicatos y partidos obreros serían empujados por la base a una acción más enérgica. CUADRO 2. LAS CINCUENTA MAYORES EMPRESAS DEL MEXCADO COMUN. País 1. Royal Dutch-Sliell 2. Unilever 3. IR1 4. Voiskswagen 5. Philips 6. Siemens 7. Electricitd de France 8. A. Thyssen-Hütte 9. Flat 10. Saint-Gobain 11. Dainiler Beiiz 12. Bayer Gruppe 13. Mannesmann 14. EN1 15. F. Krupp 16. Farbwerke Hoechst 17. Rhone-Pouienc 18. RWE 19. Compagnie Francaise de Raffinage 20. Rheinische Stahlwerke 21. Mannesmann 22. Charbonnages de France 23. Saizgitter 24. AEG-Telefunlen 25. BASF unidad opea M 21 363 59 453 12 136 92 952 22 199 60 256 13484 -- PBIGB PB/GB Italia Alemania PB Aleniania Francia Alemania Italia Francia Alemania Alemania Alemania Italia Alemania Alemania Francia Alemania Francia Alemania Alemania Francia Alemania Alemania Aleniania 95 939 23 596 61 981 16 071 101 648 j ejemplo, significaría al mismo tiempo su propia muerte politica: por ello se esfuerza en impedir esta posibilidad y se ofrece como fuerza de recambio en la política anticíciica. La inflexión de la coyuntura, que es el momento más favorable de la lucha obrera, 8' en que hay penuria de inano de obra. y por tanto sensación de fuerza y de libertad de acción en los sindicatos. y al mismo tiempo descenso de indice de beneficios. y por tanto mayor resistencia patronai a hacer concesiones, es decir pocas probabilidades de conseguir nada sin lucha Rama -- Cifra de negocios 9 761 872 Petróleo Materias grasas, detergentes 4 727 900 2 596 160 Siderurgia, etc. 1 999 275 Automóviles Construcción eléctrica 1934119 1 633 000 Construcción eléctrica 1 623 658 Electricidad 1 513 390 Siderurgia Automóvil, siderurgia 1 452 800 1 439 538 Vidrio, química Automóvil 1 309 000 Química 1 253 000 Siderurgia, carbón 1 230 750 Holding, petróleo 1 21 7 920 Siderurgia, carbón, niecánica 1 208 750 üuímica 1 125 250 Holding, química 1 066 842 Electricidad 1 042 000 Petróleo 1 025 116 1 025 O00 Holding. siderurgia 1 009 750 Siderurgia, carbón Carbón 1 005 671 Holding. carbón, siderurgia 981 250 Construcción eléctrica 950 500 Quíinica 938 750 Sigue en ia página 346 El peligro de depresión económica - ¿Es previsible una recesión total? El acceso de los paises del Mercado Común a una estructura industrial madura del tipo yanqui hace prever más bien la posibilidad de pequeñas recesiones, como las de la economía de los Estados Unidos en 1957 y 1961. Estos descensos de nivel de actividad y de empleo se presentan con relativamente más frecuencia (ciclo de 4-5 aíios en vez de 7-10 años) en razón del acortaiiiiento del período de renovación �Coinunidad Economica Europea y España del capital por ei desarroilo rapidísimo de nuevas técnicas? La aparición de capacidades de producción excesivas (sector autonióvil especialmente) en el curso de la primera fase dei Mercado Común puede agravar el carácter de la recesión provocada por un descenso de las inversiones. Pero el perfecciona- ejemplo, podría tener uii efecto depresivo en la econoinía occidental entera si se produce en el marco de una integración progresiva Mercado Común-Estados Unidos.) La doble reacción de los monopolios yanquis ante el Mercado Coniún, reacción favorable en cuanto el Mercado Comúii constituye un mercado Cifra de Rama 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50. Petrofina Gutehoffnungsliütte Aktieiiverein Sliell Francaise Régie Renauit VEBA Finsider Deutsclie Shell Montecatini Deutsche Unilever Gelseni(irc1ier Bergwerks Robert Bosch Schneider et Cie. Metallgeseilscliaft Hoesch Hibernia Bergwerk Rheinhausen Hüttenand Phoenix-Rheinrolir DEA Thomson-Houston I<loeckner-Werke IKloeckiier-Hambolt Cie. Generale d'Electricité Fiineccaiiica Olivetti ViAG BBlgica Aleniania Francia Francia Alemania Italia Alemania Italia Alemania Alemania Alemania Francia Alemania Alemania Alemania Alemania Alemania Alemania Francia Alemania Alemania Francia Italia Italia Alemania miento de la política anticíclica interviene aquí para sortear el peligro. En último término todo depende de la combatividad de la clase obrera en la defensa de su autonomía y de su salario real contra ia política de rentas y la política del a paro controlado ... - La interpenetración progresiva de la economía yanqui y la de Europa Occidental, cuyo próximo episodio será la negociación dei Keniiedy Round - disminución del 50 % de las tarifas aduaneras yanquis y europeas - extiende sin embargo los riesgos de la recesión. (El fin de la agresión en el Vietnam, por riegacios Petróleo Hoiding, siderurgia, mecánica Petróleo Automóvil Holding, carbón, electricidad Holding, siderurgia Petróleo Ouímica Materias grasas. detergentes Carbón, petróleo Carbón, eléctrícidad Holding, siderurgia, mecánica Metales no ferrosos Carbón, siderurgia Carbón, química Siderurgia. carbón Siderurgia Petróleo, carbóii, química Construcción eléctrica Siderurgia. carbón Mecánica Coilstrucción eléctrica Holding, tnecánica Mecánica Holding, aluminio, electricidad en expaiisión y reacción defensiva en cuanto constituye um competidor posible, tiende a acelerar la integración atlántica Ante los salarios más elevados del obrero americano, el capitalismo yanqui organiza el paro en los Estados Unidos exportando sus capitaies (inversiones) a Europa, donde goza de salarios mas bajos. De este modo bloquea los salarios en las Estados Unidos y contribuye con sus inversiones a qiie suban los salarios europeos, l o que a la larga favorece su cotnpetitividad x 3 . Algo semejante persiguen tanto el V Plan francés como �Comunidad Economica Europea y Espana la ecoinarco ín-Estaopolios vorable iercado la Coniisión del Mercado Común al proponer un equilibrio de la balanza de pagos europea, actualmente excedentaria, mediante la exportacióii neta de capitales: un descenso relativo de las inversiones dentro de la Coinunidad, un descenso relativo del empleo y el bioqueo consiguiente de los salarios. Coii estas armas restrictivas, el control de la coyuntura se veria aumentado y la recesión aplazada por unos afios más. - La recesión, en fornia da parón brutal del ritiiio de desarrollo o en forma de freno moderado, dará lugar a tres actitudes divergentes ante las instituciones europeas: 1) Actitudes liberales de los grupos capitalistas m i s fuertes, dispuestos a admitir un nuevo equilibrio, después de una fase de reajustes doiorosos (desaparición de empresas marginales, crisis defiiiitiva de los sectores industriales tradicionales, despoblación de regiones agricolas, oaro niasivol. Entre los orunos favorables a esta salida están 'los arunos no;tamericanos - aue aanariaii terreno dentro del Mercado Común y avinzarian en la forniacióri de un mercado común atlánticon - así como una parte importante de los bancos europeos y del gran capitalismo alemán, holaiidés, y británico; 21 Actitudes de oposición a las prinieras de grupos no dispuestos a pagar las costas del proceso y menos sensibles a las ventajas de la integración europea liberal; defensa de los Estados nacionales y de sus instrumentos de política económica. comprometidos por la integración; vuelta a una politica económica autónoma, nacional y proteccionista, para superar la crisis. Esta línea, puesta en práctica en parte por De Gaulle, tieiie su base en las capas precapitalistas y paleocapitalistas (empresas iainiliares, coniercio tradicional, pequeños campesinos) y una parte de las grandes einpresas francesas, que pueden calificarse de a monopolios inalthusianos ,U,reducidos al ámbito nacional, que coexisten con una multitud de pequeñas empresas en su sector y quisieran impedir la competencia exterior: 31 Actitudes estrictamente ,, europeistas ,u. que pretenden ,, salvar a Europa de la explosión y de la competencia despiadada. por iiiedio de la creación de un nivel supranacional de instrumentos de intervención, de politica anticíclica y de programación. en sustitución de los instrumentos de politica económica que los Estados nacionales han perdido. Tecnocracia europea, grandes einpresarios neocapitalistas y socialdemocracia. Una parte importaiite de la izquierda democrática y de sindicalistas cristianos invitan a la clase obrera a tomar partido por esta solución '. 2. cons?rar la elevayanqui rtaiido goza a los e coii opeos, . Algo coino Ultimas tendencias - La desaparición progresiva de las fronteras interiores de la CEE, que será total el 1 de julio de 1968. sigue enipujando a la conceiitración en todos los sectores, sin desbordar todavía de forma amplia los marcos nacionales. (Acuerdos recientes: RenaultPeugeot, Empain-Schneider: fusión franco-belga. Edison-Montecatini, Banque Nationale de Paris, SuezPont-A-Mousson, fusión de las petroleras francesas ... La tendencia debe coiifirmarse próxiinamente en Alemania y Bélgica a favor de las inedidas de estabilización que einpiezan a dictarse. Mientras Francia recupera con dificultades el ritino de actividad aiiterior al Plan Giscard, la expansión loba! de la CEE adquiere un tono inferior al de ?a primera 'tase, 1958-1962 (véase cuadro 11. Paralelamente, los diversos factores que contribuyen a desequilibrar la economía yanqui, la guerra del Viet-Nam entre ellos. han alcanzado las proporciones que parecen requerirse para que se piense seriaineiite en poner un freno al ascenso de la actividad económica; al instante Ford y General Motors han anunciado su intención de disminuir la producción y la bolsa de New Yorlc experimenta un bajón comparable al que siguió a la muerte de Kennedy. Si el mercado ainericano atraviesa dificultades. no cabe duda de que la competeiicia se agudizará no sólo en el europeo occidental sino por los llaniados mercados del Este, incluido el cliiiio. que últimamente van siendo solicitados por cotnpañias alemanas, francesas. italianas, e incluso norteamericanas en niimero cada vez mayor, especialmente en los sectores más dinániimicos (automóvil. telecoinunicación ...) . - Entramos pues, en conjunto, en una fase de menor prosperidad, al menos a corto plazo. La baja coyuntura no dejará de influir en el tono de las a negociacioiies Kennedy ,, sobre reducción de los aranceles en los países asociados al GATT [que engloban la casi totalidad del coinercio internacional) ; en el curso de estas negociaciones el capital yanqui intentará conseguir del capital europeo. y especialinente del Mercado Comúii. u11 desarme arancelario importante, tanto para sus excedentes agrícolas como para los productos industriales. A su vez, unos y otros, yanquis y CEE, perseguirán concesiones del mismo orden de parte de los paises más atrasados, sin ofrecer graii cosa a cainbio. puesto que la reivindicación fundamental de éstos: el establecimiento de garantías institucionalizadas para sus exportaciones de materias primas, fue torpedeada con éxito en la pasada Conferencia Mundial de Comercio. Las condiciones en que se desenvuelveii países como España, dónde se piensa inás bien eii una limitación de las importaciones para detener el proceso de deterioración de la balanza de pagos con el exterior, no facilitan precisaniente el éxito de acuerdos sobre desarme arancelario. - La coinpetencia interiinperialista va cobraiido energía al compás de las decisiones f* unilaterales 'b �Comunidad Económica Europea y España Lié; con ~ i a t :l a ' u n i ó i Sovikiica adopta l i patente francesa - Secam - de Televisión en colorl. En este contexto cabe situar en un mismo planodecisioiies tan aparentemente lejanas como las de la política espacial y atómica francesa, el intento de crear una industria electrónica nacional, la neutralidad propuesta para el Viet-Naiii y los estrechos contactos con Rumania, país en el que se pretende ver, por parte del gobierno francés, una encarnación socialista de la política internacional de De Gaulle. Las fisuras producidas por la actitud del gobierno francés alcanzan tanto al bloque occidental, en el que predomina todavía la a fidelidad atlántica 3) a los USA, como a la izquierda del país galo. dividida en m atlantistas 3, y ,, neutralistas La derecha alemana [Adenauer. Strauss] se apoya también en el precedente gauliista con objetivos particulares, rela. tivos al fortalecimiento político y militar de la República Federal. El neocolonialismo francés encuentra por SU parte menos resistencias en los países atrasados, al amparo de las simpatías que en ellos despierte la política exterior de De Gaulle. En fin, el gobierno español Iia hecho saber al presidente francés, que su concepción de la ,c Europa de las Patrias 0 cuadra perfectamente con las aspiraciones de nuestro país, y Iia ido aún más lejos despreciando una entrada en la NATO que nadie le ofrecía (recuérdese la negativa de Castieila a permitir que los aviones alemanes de la NATO con base en Portugal sobrevolasen España]. En conjunto, pues, De Gaulle polariza a su alrededor una serie de intereses internacionales de sentido diverso. en ocasiones contradictorio, y que tienen en común el hecho de ser más o menos insatisfeclios por la actual estructura del bloq~ie occidental'. En definitiva, ese aglonierado confuso de intereses constituye una masa de maniobra relativamente importante para la política desde el punto de vista técnico, dentro del pelotón de cabeza de los países industriales. - Los trabajadores europeos empiezan a coordinar siis reivindicaciones a escala Internacional. Las grandes centrales sindicales italiana y francesa (CGIL y CGTI han enviado a sus dirigentes a Bruseles para reclamar un papei activo eii el seno de la CEE, poniendo fin de este niodo a un largo periodo de . indiferencia al respecto. La huelga de las trabajadoras de una fábrica de armamento en Lieja ha puesto sobre e l tapete cuestión de la igualdad de salarios entre los dos sexos. cuestión que figuraba ya en el texto del Tratado de Roma. La política de reconversión y de desarrollo regional, tras tanta literatura, no da resultados: el hecho es que los trabajadores de la Lorena, einpleados hasta aliora en pequeñas metalurgias o en minas de Iiierro, todas ellas en declive. no reciben más que un buen consejo: Passez le Rhin. Se trata de un flujo migratorio relativamente inédito en el mercado europeo del trabajo y que pone de relieve tin grado creciente de iniernacionalización. No hace mucho, una misión enviada por un grupo de capitalistas griegos tuvo que desplazarse también hasta la cuenca del Rhin y, eii definitiva. para no encontrar iii la mitad de los obreros cualificados [dispuestos a volver a su patria), que se necesitaban para poner en marcha una nueva industria con aportación de capital extranjero. Está por ver si la coordinación iniciada a nivel sindical por los trabajadores europeos situara a éstos en condiciones de contrarrestar los efectos de la gran movilidad que el capital les impone y de la concentración capitalista a escala internacional. No hay que olividar que los iiúcleos de absorción de fuerza de trabajo están localizados en países donde la combatividad, real o potencial. de la clase obrera es inferior a los países de origen, o se limita al menos a objetivos de menor contenido revolucionario. 2. Espafia y !a comunidad eeora6mica europea - La asociación de España al Mercado Común está en la mente del gobierno desde que <' los seis H firmaron el tratado de Roma en 1957. En 1959, la estabilización y priinera apertura de la economía española al exterior. contaba ya con este hecho entre sus móviles directos o indirectos. Pasado el bache de 1960-1961. se forinuló oficialinente. en febrero de de 1962, la priinera petición de asociación, que no obt~ivo ninguna respuesta. La demanda llegó antes de lo previsto. cuando el clima económico y político, tanto dentro como fuera de España, estaba aún muy verde para aceptar la integración, incluso a largo plazo. La euforia de los círculos europeistas españoles ocultaba en realidad los serios teniores que estaban en la base de la decisión: Gran Bretaña, �Comunidad Económica Europea y España trabajaieja ha ¡dad de figuraba ítica de s tanta l u e los 3 ahora 3, todas en congratorio leo del ente de ;ión enivo que n y, en >S obrepatria), i nueva 'O. Está sindical ;tos en la gran conceniay que erza de la com'era es menos o. nuestro segundo mercado de exportación, acababa de abrir conversaciones oficiales con ia CEE; por otro lado, la CEE llegaba en ese momento a un acuerdo en materia de política agraria, aproxlmándose asi al momento en que la protección de la pro. ducción agrícola europea había de empezar a causar transtornos a las exportaciones españolas. Fuese cual fuese el motivo, la petición no obtuvo respuesta, por lo que el gobierno español volvió a formularia al cabo de dos años justos, en febrero de 1964. Esta vez obtuvo una negativa nienos brutal de parte de un Consejo de Ministros menos unánime: Alemania y Francia adoptaron una postura favorable a la apertura de conversaciones, mientras Italia insistía en la necesidad de que la CEE definiese la =filosofía politica u mínima que se requiere para establecer unas condiciones a la asociación. En la nota de contestación se accedía a abrir negociaciones acerca de las consecuencias económicas que la existencia del Mercado Común podía reportar a España. Los factores políticos - Las negociaciones no Iian producido todavía ningún resultado. Ullastres representa permanentemente en Bruselas, ante la Comisión de la CEE. los intereses del gobierno español. El exininistro se ha visto encomendar esta tarea poco después de que, en sus últinios discursos ministeriales. el inás sonado de ellos en Vaiencia, amenazase abiertamente a la CEE con orientar el comercio exterior español hacia otros mercados. No parece que estos propósitos inquietasen sensibleniente a las autoridades europeas; en último término el sentido común les propone reflexioiies de mayor peso: c~i.Por qué comprarles sus frutas si ellos no nos dejan vender nuestros coches? v Lo cierto, sin embargo, e s que las cosas ni CUADRO 3 1 ún está ~ i s firla estaa espa3 entre i bache febrero jn, qiie 3 llegó 8niico y estaba incluso )peistas .res que 3retafia. son ni se piantean de forma tan simplista. Los argumentos que juegan son preferentemente de orden poiitico. lo que se discute es la oportunidad del niomento para !negociar una asociación que a la larga nadie vetará. El gobierno alenián recuerda de vez en cuando su apoyo totai a los deseos de Madrid, con una falta pasmosa de escrúpulos democráticos, si se piensa que en Europa todavía no se ha extinguido del todo el iniedo a los aleiiianes ¿Será ésta una m5s de las lnisiones que los yanquis han impuesto a la ,,voz de su amo en Europa? El caso es que los franceses, con una postura de fondo similar, no arriesgan tanto en llevar las U relaciones públicas. de Franco. Lo que no sería impensable de De Gaulle, en cambio, si se asegurase el margen de admiración que está negociando en el Este con los países socialistas, es que diese la campanada apoyando a fondo la candidatura española. Esta Iiipótesis se haría más verosímil si España se convirtiera en un episodio más de la resistencia antiyanqui del capital francés dispuesto ya a salir de sus fronteras. - Las peticiones del gobierno español hicieron correr bastante tinta en Europa, en el momento en que se produjeron. Surgió entonces una controversia sobre la postura a adoptar para mejor presionar a Franco hacia la liberalización. Los partidarios de la asociación inniediata se presentaban como conocedores de la realidad espatiola; en su opinión. una actitud favorable de la Coniunidad abriría el camino a los grupos más liberales de la dictatura y les permitiría vencer las resistencias autárquicas, africanistas u otras que, al parecer. predoniinan todavía. Ei niismo fenómeno servía para llevar a conclusiones opuestas a los más aiitifranquistas: una actitud favorable sería el espaldarazo definitivo al réginien y quien sabe si provocaría la decepción definitiva de . . PRODUCCION DE ALIMENTOS EN PORCENTAJE DE LAS NECESIDADES. MEDIA 1956.1957 Cereales Cereales panifisecun. Azúcar cables darlos refinado Patatas Verdtlras Frutas Carne Huevos Queso Mante. quiiia - 1959.1960. Arroz -- Francia Aleniania Italia Béigica y Luxemburgo 204 79 104 103 68 82 95 81 105 100 99 100 65 39 109 Paises Bajos Comunidad 42 91 29 76 89 92 96 ? 157 ? 150 102 Fuente: Boletines estadísticos OECE 1959 y 1961. Pescado �Coinunidad Económica Europea y España protestas españolas, pero no debe hacernos olvidar el marco general de la comparación entre la agricultura espaiiola y la europea y sus efectos a largo olazo. El análisis de Arturo Camilleri sobre este punto' está basando en una coiisideración conjunta de los precios y de los costes de la producción agrícola. SegUn Camilleri. los efectos de una eventual asociación se dejarían sentir en forma de aceleración de las tendencias que el desarrollo económico ha puesto en marcha: mayor movilidad de la mano de obra, emigración, elevación de los salarios, menor protección. Las repercusiones de este proceso son distintas sobre la oferta según esté orientada al mercado interior o al mercado exterior distinción que tiene un paralelo claro en el orden territorial y estructural: producen para el mercado interior las tierras de la meseta castellana, generalmente en secano. y para el mercado exterior los cultivos, con mayor irrigación, de Cataluña, Valencia, parte de Andalucía y Canarias. Las deficiencias estructurales del primer tipo de explotaciones cobrarían mayor relieve en el caso de asociación a la CEE y habría que resignarse a abandonar buen número de tierras inarginales. cerealistas especialmente, para dejar paso a explotaciones ganaderas. En cuanto a la zona de exportación. su capacidad productiva no se vería grandeniente afectada. En conjunto la asociación al Mercado Coinún tendría consecuencias des. favorables para la agricultura española, como las ha tenido para las agriculturas de los paises que se han integrado, abandonando los instrumentos nacionales de protección. Pero esas consecuencias no dejarán de presentarse si no nos asociamos. aunque en ese caso pueden tardar más. Los defectos básicos de la agricultura. la rigidez de su oferta y sus bajos rendimientos. están en realidad frenando ya ahora el proceso de desarrollo interior. La futura agricultura española n o podrá probablemente satisfacer un porcentaje del consumo interior tan elevado como ahora. Lo que puede conseguir una política de protección como la actual es retrasar esa nueva situación, pero al precio de un bajisimo nivel de salarios en las zonas agrícolas, pues las producciones obtenidas en las explotaciones marginales no darán más que ingresos muy reducidos *. - Las liinitaciones en que se desenvuelve el campo español son, en primer lugar. de orden natural: clima árido, topografía inuy irregular, con terrenos en pendiente sometidos a una erosión intensa y una capa laborable poco profunda. La distribución de las lluvias es también muclio más desfavorable que en Europa, - - dónde en general se prolongan durante el verano perinitiendo uiia capa permanente de vegetación para la ganadería. Las zonas montañosas europeas están mucho más localizadas y sin embargo no se ignoran. como en España, los problemas específicos de la agricultura de montaña. En consecuencia, los rendimientos serán siempre inferiores en España, tanto en la produccióii forestal como en las cose. chas. a igualdad de niedios eiiipleados. El riesgo de pérdidas en abonos, por ejeniplo, debido a la irregularidad de las precipitaciones, es inucho inayor en España. l o que limita técnicamente su utilización. Lo misino ocurre con la utilización de máquinas a causa de la naturaleza accidentada del terreno. ¿Existe una política de modificación del medio natural para hacer frente a estas limitaciones? La irriga. ción permite obtener productividades elevadas, en algunos casos superiores a las europeas. al tiempo que transforma radicalmente las características económicas y sociales de la empresa agrícola. Pero las posibilidades de irrigacióii no son infinitas. Sobre una superficie total de 50.5 niillones de ha y 19,4 inillones de ha de tierras cultivadas, las irrigaciones se extienden a poco más de 2 niillones de ha (Censo Agrario, 19621 y el Plan de Desarrollo preveía que con gran esfuerzo podian irrigarse 300000 más. La repoblación .forestal constituye un inedio de lucha contra la erosión del suelo. defendiendo las partes altas de las cuencas y de las zonas aliinentadas por embalses. Por otra parte. la superficie cultivada en España ha alcanzado un máximo que no hay que sobrepasar; hay zonas en que la política de protección y de estíinulo a la producción agrícola ha provocado incluso talas excesivas, en tierras mar. ginales que deberán volver al pastoreo o a la repoblación forestal. Conviene, pues, concentrarse en el aumento de productividad de las tierras ya cultivadas, en la reducción de los periodos de barbecho, en la irrigación y el empleo de técnicas apropiadas. - Son bien conocidos los problemas que provoca la actual distribución del campo español en un casi 70 % de pequefias explotaciones (menos de 5 ha) y un pequeño número de grandes latifundios [más de 100 Iia). Estos últimos ocupan el 55 % de la superficie cultivable, forestal o de pastoreo. Si bien es verdad que técnicanieiite las grandes explotaciones ofrecen más posibilidades, de hecho, su existencia está unida a factores desfavorables. coino el absentismo y los bajos salarios, en buen número de casos'". El peligro que actualmente se empieza a vislumbrar, si el éxodo rural prosigue al ritmo presente. es la aparición de un nuevo factor limitativo para las gran- NDLR. Véase en el primer valumen de esta obra: Macrino Suárez, Problemas rle l a agricultura española. '"NDLR. Véase en ei primer volumen de esta obra: C. E. O. Garcia, De la autarquia económica al Plan de Desarrollo 352 �Comunidad Económica Europea y Espana verano jetación uropeas 1 no se ecíficos cia, los España, S cose:sgo de la irreinayor ización. uinas a terreno. io natui irrigaias, en tiempo as eco'ero las Sobre Y 19,4 aciones de ha 110 pre300 O00 medio ndo las alimeni i e culque no política igrícola i s mara repo: eii el i cultirbecho, piadas. Irovoca i n casi 5 ha1 3 (más la suii bien iciones steilcia sentisSOS **. imbrar, es la r gran- des explotaciones: la escasez de mano de obra que tales explotaciones necesitan en un porcentaje elevado. El problema de las pequeñas explotaciones es común a toda la agricultura europea occidental, aunque agravado en España por los menores rendiniientos. La política de concentración parcelaria constituye un paso adelante en este punto, pero no hace más que paliar levemente la gravedad de la atoiiiizacióii - Las limitaciones de orden económico resultan del conocido círculo u baja productividad - beneficios débiles - poca auto inanciacion falta de inver. siones u , cuyos efectos son inás sensibles eii España si se tiene en cuenta que la ayuda que la econoinia española puede prestar a su sector agrario será siempre menor que en los países de la Comunidad. La mecanización puede elevar la productividad de las tierras de secano. reduciendo los periodos de barbecho, lo mismo que la selección de semillas puede elevar insospechadainente la productividad de las tierras. irrigadas o no. Pero el empleo de estas medidas es muy reducido en España; y aunque el parque de tractores hayapasado de 10000 unidades eii 1950 a 100 000 en 1963, la superficie por tractor (de unas 200 ha1 es muy superior a las medias europeas. En cuaiito a los abonos, en su escasa ~itilizaciónhasta periodos muy recientes se halla la clave de la lentitud con que la producción agricola española progresa desde 1939: hasta 1954 no se alcanzaron los niveles de einpleo de abonos aroados y fosfóricos del período 1931-1935. Actualmente se señaiaii incrementos del 80 % respecto a ese periodo y de cuatro veces respecto del mismo en abonos potásicos gracias a la abundante producción interior de éstos últirnos. Pero en comparación con Europa, ei iiivel es bajo. En tierras de regadío la fertilización es más alta, y en algunos cultivos valencianos se han conseguido gracias a ello productividades superiores a las holandesas. -- En general la estructura de la producción agraria es la típica de los paises inediterráneos: predominio de la agricultura sobre la ganaderia (65 y 30 % respectivamente de la producción final agraria, completada con un 5 % de producción forestal). Hay que señalar sin embargo que desde la campaña 1960-1961, el ganado para carne es más importante ya que la producción final de cereales, lo que releva una incipieiite adaptación a la estructura de la demanda interior. En algunas zonas, como Gaiicia. Asturias, Santander y el País Vasco. la composición es semejante a la de los países de la Europa Occidental, con predominio de la ganadería. ". NDLR Vease en el primer volumen de En una segunda gran zona (Castilla especialmeiite, León. Extremadura, Rioja-Navarra y Andalucia Occidental] el grueso de la producción agricola está constituido por cereales y leguminosas, es decir, productos típicos de secano y representativos de la aarictiitora ~.* ,nrnteaida ~.... .~ ,oara el mercado interior. En Catali~fia. v Canarias. en c&bio. encontra -~~~ ~, Valencia ~~~- mos porcentajes eÍevados de' regadío, con frutales y productos hortícolas que aseguran la mayor parte de nuestras exportaciones agrícolas. - Después de analizar brevemente los niveles de precios y rendimientos en España y los países de la CEE (véanse cuadros 10, 11 y 121, Camilleri ilega a las siguientes conclusiones respecto a la viabilidad de las exolotaciones es~afioiasen caso de asociación a la CEE: 1) De alcance general. La menor productividad de la agricultura española dará lugar al abandono de las explotaciones marginales para su conversióii eii pastos o bosques (en el supuesto de que reste mano de obra disponible para la repoblación forestal], al traducirse esa inferioridad eii costes más elevados a igualdad de salarios y a igualdad de precios de los medios de producción; a menos que la concentración permitiera compensar esta situación, mediante un einpleo más abundante de maquinaria. Los abonos presentan un nivel de precios semejante al europeo. excepto los abonos potásicos, con precios netamente inferiores. La maquinaria es ofrecida a los agricultores españoles a precios superiores. espe. cialmente la maquinaria = pesada n [tractores y cosechadoras). y además en cantidades y calidad insuficiente. Los salarios son inferiores a los europeos excepto en las zonas de exportación. 2 ) Las tierras de secano. a Los precios de los cerereales permanecerían estables. mientras que los de la carne y los huevos subirían. de modo que la situación no mejoraria sensiblemente niás que para la ganadería, cuya participación en zonas de secano es débil. En cambio los costes se elevarían a causa del incremento de los salarios ... y, en consecuencia, importantes extensiones de esta zona árida quedarían al margen de la producciónx. La única salida podría provenir de una política de conceiitración enérgica. para obtener mayores dimensiones y una explotación, intensa de las posibilidades de la maquinaria agricola europea a los precios europeos. El esfuerzo de mecanización debería seguir el mismo ritmo que el éxodo rural. para conseguir una sustitución equilibrada de factores productivos. Si no se reuniesen estas condicioiies. sería difícil que las tierras no irrigadas, que hoy producen casi exclusi~ ~ esta obra Xavzer Flore S, La propiedad rural en España. % ��Comunidad Económica Europea y España es de los CUADRO 7. ViNOS COMPRENDIDO LOS JUGOS DE UVA. Origen de las importaciones de las Estados miembros de la CEE. EE. EXPORTACIONES AELE Reino Unido Suiza Otras países Comercio intra CEE Francia Italia 13,75 6.12 Africa del Norte Argelia Túnez Marruecos 63.14 4,74 4.36 20,56 64,67 44.30 8,01 Otros paises Portugal España 14,72 72.24 7,20 2.65 2.10 CUADRO 8. PESCADOS Y CONSERVAS DE PESCADOS Y CRUSTACEOS. Coinercia intra CEE Paises Bajas AELE Suiza Reino Unida AELE Dinamarca Noruega Portugal Conga (Leo.) lapón Brasil CEE EXCLUIDA Otros paises Marruecos Emana Fuente: Revue du Marché Cornmun, mayo de 1964. ocla al acias a iirenc~a precios dial en hsidios Unidos 31 En e l litoral mediterráneo y Canarias. Como se sabe la agricultura ocupa aproximadamente el 60 % de las exportaciones españolas. y más de la tercera parte de las exportaciones agrícolas se dirigen a los países de la CEE. Agrios, otras frutas (excepto plátanos) y aceite, constituyen nuestras partidas más importantes en la balanza comercial con esos países. Es evidente que si España no se asocia a ellos sus productos serán ofrecidos a un precio más elevado, en Alemania por ejemplo. desaventajando a los agricultores de las zonas de exportacióii y creándoles adeinás, a más o menos largo plazo, una competencia que hoy es todavía débil en el interior de la Coinunidad. La situación se agravará además si países mediterráneos con una producción se. mejante a la española se asocian a la Comunidad. 355 �CUADRO 9. MINERALES DE HIERRO, AELE Reino Unido 2537 15.70 Origen de las importaciones Estados miembros de la CEE. -- % .~. Comercio intra CEE Francia 17.65 AELE Suecia 30.73 América del Sur Brasii Venezuela 932 4.44 Otros paises Otros paises 1.40 España Liberia 4,66 4.45 Revue du Marché Cammun, mayo de 1964. Sólo una intensificación de las relaciones comerciales con los paises socialistas podría compensar apreciabiemente esta disminunción de nuestras exportaciones. La asociacióii. en cambio, permitiría. siii perder las relacioiies ya en curso con estos paises, mantener o incluso aumentar nuestra venta en Europa Occidental, teniendo en cuenta que la demanda de estos productos aumenta constantemente. - Con todos los riesgos de la simplificación, podemos resumir el ciiaclro de perspectivas trazado por Camiileri de la siguiente forma: - Ramón Taniames nos propone una visión algo más optimista de la asociación a la CEE sus consecuencias sobre la agricultura'. Su postura se basa en el examen del nivel de capitalización comparado (véase cuadro 141 en España, la CEE y los países mediterráneos y en la consiguiente crítica de los análisis demasiado físicos ,,, centrados en torno a ...Se las diferencias actuales de productividad. aprecia el bajo nivel de capitalización de la agricultura española que en abonado no alcanza sino un 10 % del promedio de la CEE y que en niecanización sólo ilega al 70 % del nivel correspondiente a la CEE en su coiijuiito. La comparación con los países mediterráneos es igualmente desfavorable; España se sitúa a 1/3 por debajo de Italia en abonado y a más de 112 por debajo de Grecia en mecanización. No son, pues. factores climatológicos u orográficos los que determinan el actual nivel de capitaiización del agro en España: son sobre todo las deficiencias estructurales (iiiinifundisino y lati. fuiidismo] y la falta de medios financieros, los dos elementos que dan lugar al presente nivel de capitalización. Los problema coinerciaies (liberación de importaciones con derechos aduaneros relativamente bajos) y financieros [concesiones de créditos de hasta tres años) para la mejora en el abonado y la mecanización, van resolviéndose paulativamente: demostración de ello son los aumentos que en los últimos años han experimentado el consumo de abonos y de tractores (hasta un 25 % anual). Pero cara al futuro y a largo plazo. el nivel de capitaiización depende de la reestructuración de las empresas agrícolas y de la dimensión fisica que abarUn aspecto muy importante de quen las mismas .s. la capitalización en el campo español es el del regadío. pues con él se consiguen aumentos espectaculares en los rendiinientos de las tierras (véase al cuadro ya citado], que en alguiios casos pueden llegar a ser dobles y ,aun triples de los rendimientos en secano. y aun mas ,n. '' Las inversiones en agricultura han venido representando en los últimos años del 11 al 1 3 % de la inversión total de la nación, porcentaje a todas luces iiisuficiente para atender satisfactoriamente las amplias necesidades de mecanización y puesta en riego (si un tope de expansión está cifrado en 4 millones de ha aproximadamente) u. - En el apartado que Tamames consagra a los Problemas que la integración en el Mercado Común �anes de las CEE. */a CUADRO 10. 1. % PRECIO DE LOS PRODUCTOS AGRlCOLAS Y GANADEROS. MEDIA DE JUNIO A NO. VIEMBRE DE 1963. Ganado Ganado Trigo ' Cebada ' bovino " de cerda Leche Huevos Mantequilla Ptslkg Ptslkg Kg.p.v. Kg.p.v. PtsII Ptsldc PtsIkg Alemania Bélgica Francia Holanda Italia España 6,50 5,64 5.16 5.39 6,53 6.16 5.69 4,56 3.95 456 4,56 470 ""* 28,53 28.30 25,73 29,45 29,82 21.60 4223 38.71 ,3655 32,92 29,39 553 4.23 3,22 5,56 5.00 32,80 23,78 34,63 22,54 31,28 28.33 99,05 104,95 108,Ol 60.90 77,84 65.00 ' Al productor. Calidad media. "" Soii menos húiiiedos: los precios son pues realmente menas elevadas que las indicados. Fuente: Procios agrícolas. CEE. Para España: Informacióii estadistica y económica. Servicios de Estadistica. Ministerio de Agricultura. " CUADRO 10 2 v, lati&;-los dos el de capiieración de lativamente :réditos d e lonado y la imente: delue en los Insumo d e nuall. Pero de capitalii e las emi que abarportaiite de es el del ntos espec.ras [véase sos pueden ?ndimientos es en agrlOS últimos :otal de la :¡ente para iecesidades Jn tope de ha aproxi;m" igra a los ado Común PRECIOS COMUNES DE LA LECHE Y DE LOS PRODUCTOS LACTEOS, DE LOS GRANDES BOVINOS Y TER. NEROS. DEL ARROZ, DE LA REMOLACHA AZUCARERA, DE LAS OLEAGINOSAS Y DEL ACEITE DE OLIVA (en UC y MNl100 kgl UC DM Ff FbIFiux LE^ FI Leche (3.7% materias grasas] Precio indicativo Mantequilla Precio de intervención Precio de entrada Grandes bovinos [vivos) Precio de orientación 9,5 176,25 191.25 ' 66.25 ' Terneros [vivos) Precio de orientación 89,50 Arroz Precio Precio Precio Precio 18,12 12,OO 12.30 17.78 indicativo de base de intervención-Italia de intervención-Francia de entrada Azúcar Precio indicativo para azúcar blanco Precio de intervención para azúcar blanco Precio ininimo de la producción de remolacha azucarera ' 21.94 20,84 16.50 1. Calidad media. 2. Contenido de azúcar: 16% por tonelada. Fuente: Comniunauté Eiiropéenne, abril de 1966. �Coinunidad Ecoiiúmica Europea y Espafia CUADRO 11. RENDiMlENTOS DE LA AGRICULTURA ESPANOLA Y LA CEE. Alemania Oc. * Bélgica " Francia " Holanda " Italia ' España "" Tierras de secano ' Tierras de regadío " Trisa Omlh Cebada Omlh Mair Oinlii -- Patatas Oin/h 28.9 35,3 23,9 39.3 19,i 24.3 333 24,O 37,G 12,7 30.7 452 25,3 39.0 32,9 220 247 161 281 104 10,5 22.2 14.3 26,8 14,5 32,3 79 122 ' Canlpaña 1961.1962. Fuente: Aniiuaire des Pradiictions FAO. Canipaña 1962-1963. Fuente: Anuario estadistico de la pradiiccióti agricola. 1562.1963. Miiiislerio de Agricuitura. CUADRO 12. PRECIOS DE LOS ABONOS 1100 kg) 1961.1962. Alemaiiia Bélgica Fraiicia Holanda Italia España Aroados Pts Fosfóricoc Pts Potásicos PIS 26,17 27.42 27,91 26,07 26.08 28.90 15.57 13,44 15,36 16.63 15,26 13,90 725 8,66 10,09 10.22 13.28 6,16 Fuente: Prix des pi-odiiits agrlcoles et des engrais en Eutmpe en 19611962. ECEIFAO. AGRI/9. Ginebra. 1963. plantearía a la agricultura española n , puede leerse que a! fina! del periodo transitorio. nuestras exportaciones podría doblarse a poco que se expansionaran los regadíos del litoral andaluz y del Guadalquivir. lo cual es perfectamente posible. Ciertamente, los reajustes a realizar en la econoniía vitivinícola serían algo más compiejos y difíciles. pero no cabe duda de que el porvenir de los vinos espaRoles de cierta calidad no podrtí sino mejorar. En cereales y productos ganaderos, el sistema de cc pré(exacciones sobre la importación de Iéveiiieiits países terceros) del período transitorio, daría a España un margen temporal suficiente para forzar las reformas necesarias. l a las que Tamaines concagra buena parte de su estudio y que examinaremos a contiiiuación). K Si esas reformas se llevan a cabo . 358 poco puede teiner la agricultura española de la competencia de la Comunidad. Teóricamente es cierto que. a largo plazo, lo que determinará las condiciones de competencia dentro de la CEE seráii la fertilidad de la tierra y la productividad del cultivo; pero en la realidad a corto plazo y aun quizás a largo plazo subsistirán diferencias salariales o de betieficio de los empresarios, que permitirán una mayor resistencia en nuestros sectores peor dotados. Por otra parte, el binomio fertilidadproductividad, en la protección frente a terceros, vendrá dado Iiasta cierto punto por los valores co. rrespondientes a las zonas margiiiales: ello, unido a lo alejados que se encuentran nuestro secano y nuestra ganadería del techo de productividad que permiten las técnicas niás modernas, hace pensar - - �Coniunldad economlca Europea Y España CUADRO 13. FACTORES Y EFECTOS SOBRE LA AGRICULTURA DE LA ASOClAClON DE ESPANA A LA CEE. EFECTOS Patatas O"i/ii Favorables Productos a de la ente es 'nará las EE serán del cul- y aun :¡as salaque perSectores ertilidadterceros, lores counido a ecano y dad que ? pensar Desfavorables FACTORES Huevos, leche y derivados Carne H-L-C u) Cereales Leguminosas Tipo de estructura productiva Agricultura mediterránea Agricultura exportación Regadío Agricultura de estructura europea Agricultura para el mercado interior Secano Precios protegidos Salarios precio tractores precio abonos Ligero (salvo potasal Desaparición protecciones Zonas Cataluña Valencia Canarias Andalucía oriental Asturias Santander Galicia País Vasco Castillas Extremadura León Andalucía occidental Exodo rural Desaparición explotaciones marginales cerealistas Ainpliacióii mercados exportación que la sitiiación del secano y la ganadería española no será tan diamétrica como algunos parecen verla. por el hecho de que haya que abandonar una cierta superficie de tierras marginales que nunca deberían haberse cultivado ,,. La conclusión de Tamames. a reserva de que se emprendan con decisión las reforinas indispensables. es la siguiente: .La agricultura española debe temer muclio más el no entrar en el Mercado Común que el incorporase a él. Las exportaciones tradicionales experiinentarían iin fuerte incremento en caso de integración y. salvo en contadísimos cultivos y en las zonas iiiarginales, el secano resistiría bien s. - Las reformas indispensables para la solidez de estas perspectivas. las enumera Tamames en sus conclusiones: 11 Frente al latifundio (grandes fincas mal explota. das) sería preciso aplicar a fondo la hoy casi olvidada ley de 1953 de M Fiticas manifiestamente mej o r a b l e ~s. expropiando todas aquellas - muchas que no cumpliesen los requisitos mínimos de renditniento. Pago de las indemnizaciones con títulos de Deuda Pública. Las fincas así expropiadas podrían quedar bajo el control y la dirección técnica Ligero A Frutas Productos horticolas (CCF.H "1 precios u H-L-C u precios R F-H u Estabilidad precio cereales A A 6 a del Ministerio de Agricultura durante un mínimo de años, a fin de capacitar a los obreros agrícolas. para convertirlas eti auténticas cooperatives de producción. 21 Frente al minifundio. el panorama de soluciones es aún más claro. La política de concentración parcelaria ya iniciada debe proseguir a un ritmo mucho CUADRO 15. EXPORTACION DE AGRIOS ESPANOLES POR PAISES [en toneladas). 1965.1966 1964-1965 197 395 68 502 51 581 32410 32 685 20 096 19 083 191 220 57 401 61 127 31 595 30 733 16732 17010 Alemania Francia Inglaterra Holanda Bélgica Suecia Suiza Fuente: Sindicato de Frutos �Coniunidad Ecoriómica Europea y Espana mayor y forzando la creación de Cooperativas de producción a escala niunicipal, siempre que eilo sea posible. 3) Frente al régimen de propiedad. En principio parece necesario conseguir que la niayor parte del área de cultivo se explote eri forina de cultivo dii.ecto, ya sea individual o cooperativo. Por ello. debería fijarse iin plazo iiiiprorrogable y consignarse los niedios para traiisferir a los arrendatarios la propiedad de las tierras que cultivan sistemática. inente después de niás de 10 años. 4) El problema de la falta de inversión. Para desarrollar la agricultura hace falta un nivel de inversión como miiiitno doble del norinal eii los últinios años, para dedicarla a coiicentración parcelaria y regadíos (eii las o n a s !más rentables por sus condiciones de suelo y clinia), a la mecanización. a la asistencia técnica y a la capacitación. Si no hay suficientes recursos internos por el hecho de que el capital privado prefiere la iiiversióii en la industria. el Estado podría pedir un préstamo del Baiico Mundial o eiiiitir un empréstito especial de reforma agraria negociable en el exterior. Con las reservas de oro y dólares coii que cuenta Espaiia hay suficiente coiiio para resistir un tiróii a mucho más fuerte que el que la reforma agraria pudiera exigir. 51 En el campo de la exportación, las autoridades comerciales deberían liacer en los mercados externos sondeos más profundos y frecuentes de los que hasta aliara han venido reaiizáiidose. La concentración de las empresas coiiierciales cleberia ser fomentada para acreditar seriamente unas pocas marcas en cada sector de la exportacióii. - Ha pasado ya un cierto tiempo desde que fue elaborado el anáiisis de Tainames (que obedeció a la oleada de Interés que los temas relacionados con la CEE despertaron en España al conienzar la ddcada del 601. Desgraciadamente las refornias preconizadas no liaii sido ni siquiera abordadas y los objetivos del Plan de Desarrollo en este punto presentan grados de incumpliiniento muy elevados. En estas coiidiciones, la visión ofrecida por el trabajo de Caiiiilleri. a pesar de las limitaciones de orden teórico que presenta, resiilta más plausible coino iiiiagen global de la asociación y sus efectos. La falta de valentia del plaiiteamieiito es, por desgracia, tin fiel reflejo de las condiciones de orden político y económico que prevalecen eii el Estado español. Por otro lado, las comparacioiies entre niveles de precios muestran signos de empeoramiento eii el último periodo. La inflacióii congénita al desarrollo ecoiióniico español está estrechamente ligada a la rigidez de la oferta agrícola y crea al propio tienipo las condiciones pai-a que sea cada vez más temible la integracióii a la CEE, puesto que nuestros precios se elevan progresivamente respecto de los ,~. .... .. -. para fomentar una mejora de la productividad agrícola que aparecerá entonces coino problema inúinero uiio. ~ La iiidustria -La asociación de España a la CEE significaria inmediatainente, - recuérdese que en 1968 habrá desaparecido todo el tinglado aduanero entre e los seis -, la participación de uii pais fuertemente proteccionista desde principios de siglo en uiia zona comercial enteramente abierta y que gozará de una protección frente a terceros relativamente baja, del 7,4°!ó por término medio 'Y Nuestro coinercio exterior de importación se efectúa aún en porceiitajes notables a través de contingentes establecidos periódicamente por las autoridades (alrededor de uii 15 % del comercio total), y por vía de coiiiercio estatal o acuerdos bilaterales (5-10 %1 ' l . El resto de las lnercancias están liberadas, p e k caen bajo la juridicción de un araiicel todavía muy elevado [corno puede observarse en el cuadro de ejemplos (16). elevado no ya respecto de la nula protección interior en la CEE, sino también respecto de la tarifa exterior común de la misma. O sea que la asociación nos colocaria en situación de temer la competencia industrial incluso exterior a la Comunidad: más aúii si las próxiinas conversaciones del GATT en Ginebra - negociaciones Kennedy concluyen con un acuerdo de desarme arancelario entre Estados Unidos, Gran Bretaña y la CEE. Ahora bien, la asociación de Espaiia pasaría en cualquier caso por un periodo transitorio (12. 15 ó 20 años) durante el cual la industria peninsular iría sufriendo progresivas reducciones de la protección arancela. ria, hasta el desarme total. Eso es lo que se ha acordado en el caso de Grecia. como vereinos más adelante, y en esta perspectiva debe situarse el exainen de los efectos que pueden esperarse de la asociación (véase el cuadro 161. - De lo expuesto se deduce que auii en el caso de que se acordase un periodo de adaptación largo (20 años] para las ramas industriales especialmente sensibles, la asociación pondría en graves dificultades a un gran número de empresas de dimensión reducida en casi todos los sectores. El nivel de protección que poiie de maliifiesto el cuadro de ejemplos (cuadro 161, es suficientemente elevado �CUADRO 16. ARANCEL ESPANOL [AE) Y TARIFA EXTERIOR COMUN DE LA CEE (TECI (Algunos productos significativos) % ad valoretn. l e s i bien diciembre i dirección la Pequeña 'n tenderá, precios y inferiores vidad agribieiiia nú- significaría 968 habrá !ntre U los ertemente I una zona rá de una baja, del :rcio exteorcentajes ?cidos pelor de un comercio El resto caen bajo Y elevado de ejeinnula pro. respecto ) sea que de temer a la Co:rsacioiies :nnedy rancelario EE. Ahora cualquier 20 años) sufriendo arancelal e se ha .mos inás tuarse el rse de la - I caso de ión largo cialinente dificultalimensión nivel de ladro de elevado AE Hulla Neumáticos Tejidos algodón Telares Tornos Rodamientos Tractores Gafas Discos TEC AE Abonos nitrogenados Películas sin impresionar Chapa de hierro o acero Maquinaria agrícola Máquinas de calcular Electrodomésticos Automóviles Máquinas fotográficas Muebles de metal TEC 10 50 30 30 ' 30 45 85 20 35 l. Promedio. Fuente: Anexo Comercia Exterior al Plan de Desarrollo*. - del doble o más en buen número de casos pai-a que la coliipetencia M a teiner ,z no se liinitase al solo niarco de la CEE, sobre todo si se tiene en cuenta que por debajo del 10 % la protecciói? puede considerarse siiiibólica en general. Frente a la Comunidad, el acero español, los neuniáticos, la maquinaria agricola. los rodaniientos. los tejidos de algodóii, la maquinaria textil, ia ináquinaherramienta, se veriaii eii un sendero de protección descendente a un ritino de 3.4 puntos porcentuales al año (período transitorio. 10 años) o cuando me. nos de 1.5-2 puntos (20 años). Considerada esta perspectiva únicaniente desde el punto de vista de la elevadisiina elasticidad de las importaciones españolas - elasticidad: 3-4, puesto que a un crecimiento del PNB de 7-8 % corresponde un aumento habría que prepararse de aquéllas del 25-30 % -, ante todo a una catástrofe de la baianza de pagos, puesto que el aumento de nuestras exportaciones agrícolas, dada la rigidez de la oferta agrícola, no podrían cubrir el lii~ecocreciente que media entre, por un lado, las iinportaciones y. por otro lado, el carro de las partidas invisibles: entradas por turismo ! reniesas de emigrantes ! entradas de capital extraiijero a largo plazo; es decir. entre nuestras obligaciones y nuestros ingresos. Pero en este epígrafe, exaniinando los efectos de la asociación sobre el sector industrial, debemos ceñirnos primero a relaciones de orden niás directo, efectos de la reducción de la protección aduanera sobre los precios industriales y por tanto sobre el inargen de benecios de los distintos sectores. y luego a los inovimientos previsibles de la inversión extranjera sobre nuestro país. COinO - Resulta sorprendente que la política económica española no haya considerado necesario basarse en estudios específicos completos, al menos que se sepa, eii lo que se refiere a ias repurcusioiies sobre la industria de la asociación o no asociación a la CEE. El heclio de que las previsiones sean inás o nienos frágiles en este terreno no explica la ausencia de un examen completo de los factores deterniinaiites. Las cosas no son aqui tan simples como en el análisis coinparado de la agricuitura española y europea, en razón de la heterogeneidad de los productos y el carácter libre de sus precios. Los análisis conocidos son en consecuencia más sujetos a caución; no es dificil en ellos encontrar conclusiones para todos los gustos. El capítulo de Manuel Fuentes lrurozqui ", actual vicesecretario Nacional de Ordeiiación Econoinica, es un buen ejemplo de trabajo de tesis. poco convincente si los hay, pero que conviene a pesar de todo examinar brevemente. Así como la estabilización tuvo un precio, nos arriesgamos a decir que la incorporación española al Mercado Común tendrá otro. que se nos antoja más alto n. N En ocasiones se ha discutido si el desarrollo econóinico español debería preceder a la integración, o viceversa. Ei orden en que se efectúen estos procesos tiene, a nuestro tender, uii valor secundario, pues el resultado final no depende, al menos a estas alturas. del misino Estitnamos que la aproximación española al Mercado Coniún puede ser en sí misma un niotivo que acelere ia expansión, ya que la facilidad de acceso a los mercados de capitales será mucho mayor, y, además, por simpatía., una vez integrados. nuestra actividad se desarrollará en términos análogos a la de . �CUADRO 17. COMERCIO EXTERIOR. MEDIAS MOVILES DE TRES MESES. Fuente: Boletin Estadístico del Banco de España, abrii de los países iniembros ,l. Si permaneciésemos aiejados del Mercado Común nuestras posibilidades de expansión serían menores y en este punto descansa nuestra inclinación a la accesión 1,. m Cabe esperar que la creación de iiuevos puestos de trabajo en España, vinculada a la CEE. sea intensa, como consecuencia de una inversión de capital extranjero en una cuantia muy superior a la actual a. Así. pues, Fuentes lrurozqui considera que la asociación tendria grandes efectos positivos sobre la economía española, en forma de expansión acelerada. y por otro lado el efecto negativo de la desaparición de las empresas mal estructuradas (que tarde o pronto tenían que desaparecer]. Los factores que pondrían en juego este proceso: libre circulación de los trabajadores - hacia la CEE -, aumento de los salarios, creciente inversión de capital extranjero y... simpatía. Esta visión no desmiente los vaticinios de un ruedo ibérico convertido en Florida de Europa. donde los pocos trabajadores no emigrados ganarían efectivamente altos salarios de temporada haciendo de cainereros en la costa. Pero Fuentes lrurozqui no se detiene aquí y hace un rápido anáiisis del futuro de las ramas industriales. Ve6mosio. 11 S, Industrias que. sin capacidad exportadora, puedan soportar en el mercado nacional la competencia extranjera o no x . 1.1. Industria carbonifera: x podrá soportar el irnpacto de la integración plena. debido al alejamiento de las cuencas extranjeras z . Fuentes parece olvidar que está hablando de un sector ya actualmente en crisis. que entraría en competencia con una iiiinas europeas, ellas inismas en crisis por la competencia del carbón americano y el desarrollo de otras fuentes de energía. 1.2. La mayoría de la industria metalúrgica transformadora e dificilmente podrá soportar la competencia extranjera sin una profunda transforinación de su estructura n. De esas transformaciones hemos oído hablar mucho úitimamente. 1.3. La industria de automóvil qc será uno de los sectores afectados aunque cabe esperar que las iirinas extranjeras busquen una solución para sus filiales o asociadas en España n. 1.4. a Otros muchos sectores industriales no exportado res pueden salir beneficiados. o al nienos no perjudicados debido a ciertas características de sus productos. aceptados particularmente por el mercado nacional y con escasa competencia extranjera. Entre estos cabe señalar numerosas ramas de la industria alimenticia >,.Por la descripcióii parece que nos hallamos ante la industria de las pipas de girasol y que el cambio de estructuras ano impedirá al consumidor español seguir teniendo sus gustos 21 m Industrias con cierta importancia exportadora 33. 2.1. Conservas de pescado y conservas vegetales: a salen beneficiadas especialinente las úitimas 2.2. « El sector de vinos saldrá beneficiado también con la aproximación española al M.C., al no soportar derechos arancelarios elevados que. caso de no asociarnos, tendrá que satisfacer .. 2.3. Industrias extractivas. Repercusión iavorable. En la mayoría de las ramas, España tiene ya tradición exportadora. Asi, el mercurio, el mineral de hierro y ciertos minerales no férricos. 2.4. =La industria eléctrica reúne condiciones de competencia, y cabe esperar con la integración española un aumento de las exportaciones de energía, especialmente a Francia ,, ¿Adonde más pode. mos exportar energia eléctrica como no sea muy bien empaquetada? 2.5. N La industria siderúrgica tampoco sufrirá grave quebranto con la asociación española, pues la mayo- �e Europa, ganarían haciendo lrurozqui tálisis del dora, puempetencia 3r el iinejamiento ce olvidar niente en ina minas npetencia tras fuen. transfor. npetencia in de su mas oído ria de las empresas, al menos las más importantes. trabajati con gran rendimiento [sic] n. 2.6. t, En la industria metalúrgica transformadora superarán las dificultades de nuestra entrada en la CEE, aquellas ramas que incorporan en el proceso de producción u11 elevado porcentaje de mano de obra. Si se lleva a cabo la consiguiente modernización de instalaciones serán muchos los sectores que se expansionarán rápidamente: la industria de má- aventurado decir que si el plan de desarrollo se llevase a cabo con firmeza desde los primeros mo. mentas y en las negociaciones se establecen condiciones para protegerlo, los quebrantos se superarán pronto, iniciándose ulteriormente la verdadera recuperación industrial y económica de España n. Visto lo cual los españoles deben confiar ciegamente en el Mercado Común puesto que adeniás de trabajar en la Iiotelería les quedará la posibilidad de buscar CUADRO 18. DiSTRiBUCiON DE LAS POSlCiONES ARANCELARiAS CEE Y ESPANA (% ad valoreml. Posiciones TEC Posiciones Espana Distribución de frecitencias por intervalos de protección Libres l a1 6 7 al 12 13 al 17 18 a1 23 24 a1 33 Más de 33 Total i : los secas firmas 1s filiales i o expornenas no s de sus el merxtranjera. i s de la irece que pipas de impedirá S gustos rtadnra ... egetales: ias n. tarnbien Soportar ? no asorable. En tradición le hierro ones de :egración de ener. ás podesea lnuy rá grave la mayo- C: :O Libres mY 1 al 6% 176 94 81 117 91 162 35 116 15 55 t! 7 al 12% 13 al 17% 18 al 23% 48 51 53 26 31 43 143 137 216 115 87 226 47 43 104 24 al 33% Más del 33% 24 50 419 576. 279 4 450 15 363 160 1328 538 1693 491 1034 .. P m -a .-E YI .m Total 3 4 12 16 30 1 0 7 0 6 112 8 66 243 15 37 ~~ ~ 402 548 398 365 678 1468 .~~ ~~ 1 289 5 148 Fuentc: Anexo Comercio Exterior al Plan de Desarrollo9 quinas.herramientas. la construcción de máquinaria electrica, la industria de maquinaria ligera y la construcción naval. No obstante, las dificultades serán numerosas para hacer compatible en el mercado nacional la presencia de la industria extranjera y la nuestra ,n. Sin duda alguna. 2.7. Uiia peor situación corresponde a la industria química. en exceso atomizada y que exige. por tanto. una fuerte concentración n. 2.8. La industria textil: Es necesario invertir fuertes cantidades ...; de lo contrario el momento bastante favorable que atraviesa 119621 se esfumaría rápidainente ante la coinpetencia arrolladora del M.C. .. 2.9. -La industria de la piel y del calzado puede salir ganando. lo mismo que la de la confección. Y, en general, las industrias con alto grado de mano de obra y desde luego las de artesanian. iOué lejos estamos del factor u elevación de salarios .l e Resuiniendo, la industria española en los primeros momentos acusará un impacto desfavorable por la accesión al M.C., impacto que se podrá suavizar si. como parece justo y probable. se dispone de un plazo dilatado de reestructuración, no resultando empleo en las conservas vegetales. el calzado y la artesania. El lector sabrá en este punto hacer un alto. olividar el contenido del epígrafe y retener solamente el extraordiiiario nivel de confianza en el capital extranjero que se requiere para sostener una visión tan esperanzada sobre bases tan pobres. - El grado de protección relativa de la industria españoia, en comparación con la de los seis ,' del Mercado Común [TEC). lia sido objeto de un examen más detenido por la Ponencia de Comercio Exterior del Plan de Desarrollo [véase cuadro 18). Se Iian confrontado los dos aranceles sección por sección y homogenizando todas las posiciones, para llegar a las conclusiones que exponemos a continuación. En primer lugar se analizan las diez secciones que presentan un grado correlación elevado, eii el conjunto de sus posiciones, entre el arancel español y la TEC, es decir, aquellas secciones cuya coinparación resulta facilitada y más significativa por el Iiecho de que la forma en que so distribuyeii dentro de ellas los dereclios a la importación guarda cierta �Coi>iiiiiidad EcoiiOniica Europea y Esparia relación entre los dos aranceles. De las diez secciones hay cuatro - la III [grasas y aceitesl, la XI [Materias textiles y sus manufacturas) la XV (Metales y sus inanufacturasl y la XVll (Material de transporte) - que tienen un peso importante en el conjunto de las exportaciones españolas: 4,54; 6.56; 9,69 y 7,14 %, respectivamente. en 1962; en total, cerca del 28 Yo. Sección 111: ,c Estaiiios por encima de la TEC, pero no exageradamente. En las partidas que más pesan (aceites aliinenticlos vegetales) siempre estamos por encima de la TEC. salvo en e l caso del aceite de oliva. circunstancia que irá teniendo cada vez mayor importancia, segúii vaya liberándose el comercio de estas mercancías ,, [por ampliación de los baratas, mientras que en España la protección se reparte entre la agricultura y la industria, neutralizándose en cierto modo sus efectos Sección XV: u En el Arancel español, la mayor acumulación de posiciones se da en los dos intervalos con derechos superiores al 24 %; casi el 70 % tienen derechos superiores a esa cifra. En ia TEC, por el contrario, la mayor concentración (469 posiciones) tiene lugar en los dos intervalos a los que corresponden derechos eiitre el 7 y el 17 %. Esto daría lugar. caso de que España tuviera que adoptar l a TEC, a una importante niodificación del Arancel de esta sección con la consiguiente repercusióii sobre toda nuestra producción Industrial 8 . Sección XVII: N En la TEC, a este capítulo corres- .. CUADRO 19. PORCENTAJE DE COBERTURA DE LAS iMPORTAClONES POR LAS EXPORTACIONES. % de Años 1931-1935 1941-1945 1946-1950 1951 364 cobertura 80 103 84,5 120 Fuente: Dirección General de Aduanas contingentes o eliminación total de las trabas cuantitativas a ia iniportaciónl. Sección XI: Esta sección aparece conlo uiia de las que tienen en la TEC derechos niás elevados, ya que tradicionalmente la industria textil ha sido una de las más protegidas por los países industrializados de Occidente. De las 399 posiciones que aparecen en la tabla de frecuencias, 259. correspondientes a la TEC, están situadas en los dos intervalos con d e r e chos del 13 al 23 %. Eii el Arancel español esta protección se refuerza mucho más, ya que en los dos últimos intervalos (derechos superiores al 25 %) se acu~nulaii289 posiciones (el 7 2 % del total1 y con dereclios superiores al 33 % hay 181 posiciones (casi el 50 % l . De otra parte. con derechos libres existen en la TEC 55 posiciones, mientras que en el Arancel espatíol sólo hay tres, y ello porque mientras en los países del Mercado Común las amterias primas entran libres de derechos. en España se encuentran protegidas prácticamente todas. Con ello, los países de la Comunidad logran la máxima protección a su Industria, que cuenta así con fibras % de Años cobertura ". ponden los derecllos más elevados si bien nunca superan el 29 %; mientras que en nuestro Arancel se repite con bastante frecuencia el 80 y el 85 %. No es preciso, pues, subrayar las dificultades por que atraversaría esta rania industrial en nuestro país si tuviera que adoptarse una protección análoga a la de la TEC. cc Otras cuatro secciones dentro de este grupo [la VI!, VIIi, IX y X1 pesati menos en nuestro comercio de iinportación, aunque tienen también una gran im. portaiicia en nuestro abasteciiniento. ya que incluyen productos tales como maderas. pastas de papel. caucho, cueros, plásticos artificiales. etc., que son vitales pai-a nuestra economía. En 1962, la importación de los productos incluidos en estas cuatro secciones representaron el 8,53 % del total de nuestra importación ,,. En la sección Vil [Materias plásticas artificiales, resinas, caucho, etc.1 son frecuentes en nuestro Arancel los derechos del 40 y del 50 % en el capítulo 39 que incliiye materias plásticas artificiales, éteres y ésteres de la celulosa, resinas artificiales, �k E8 iayor acu. intervalos 70 % tieTEC, por >siciones) ie corresisto daría doptar la rancel de ión sobre O Comunidad ecoiiómica Europea y Espaita y manufacturas de estas materias. Ello indica que se trata de industrias nacientes que necesitan de la consiguielite protección ,i. En la sección Vili [Pieles, cueros y sus manufacturas:l, los cueros que son los que realmente tienen importancia desde el puiito de vista de nuestra importacióii, vienen gravados por dereclios inuy bajos (por lo general del 4 %, mientras que eii la TEC están libres de dereclios. En cuanto a las manufacturas, en las cuaies somos exportadores. tienen relativamente derechos bajos y muy semejantes a ff l o rle l a TFC ,, . por fijar mediante negociaciones entre los Estados miembros Seccióii VI l:Productos de las industrias quimicasl: En la TEC ei 88 % de las posiciones tienen derechos que van del 7 al 23 %. mientras que en e l arancel español el 6 5 % de las posiciones tiene dereciios superiores al 18 %. En el capítulo 29 [Productos químicos orgánicos1 los derechos españoles son, por lo general, muy elevados y están inuy por encima de los de la TEC Seccióii Xlll [Manufacturas de piedra, yeso, cemento, vidrio. productos cerámicas, etc.1: E capítulo mas importante es el 70 [Vidrio y sus manufacturasi. en el que nuestros derechos son superiores a los de la TEC de 10 a 20 puntos .La sección XVI [Máquinas y aparatos; material eléctrico1 tiene una importancia que no es preciso subrayar. Las importaciones de estos artículos supusieroil en 1962 el 18,25% del total de nuestra iinportación. La característica inás acusada, coino señalaba el Informe del Banco Mundial, es que los derechos son especialmente altos para los bienes de capital necesarios al desarrollo; estos derechos se sitúan generalmente por encima del 30 % y en alatinos siioeran . ~ , el ~ 50 ~ % a,. Sección XVlll Llnstruinentos y aparatos de óptica, fotografía, cinematografía. iiiedida, precisión. etc.1: Las frecuencias en el arancel de la TEC se coiicentran en su 6.0 % en un solo intervalo: en el de los derechos del 13 al 1 7 % , mientras que en nuestro arancel un porcentaje similar tiene dereclios superiores al 24 %. siendo frecuentes los derechos suneriores al 40 % P . - Si tomamos el nivel relativo de protección como un indicador del nivel relativo de costes en el binomio x industria española-industria CEE n obtenemos una idea aproximada de los sectores que podrán seguir vendiendo sus productos en condiciones coinpetitivas, al menos en el mercado nacional. Pero esta priiiiera idea seria todavía muy provisionai. Para i r más adelante habría que tener en cuenta datos más detallados sobre la dispersión de las estructuras de costes en el seno de cada una de las ramas industriales, de forma que aparecieran las verdaderas posibilidades de los grupos m i s dináinicos del capital español. Aun suponiendo que el sector como tal quedase expuesto a un choque que no dejaría de perjudicar al océano 33 de empresas pequeñas (o anticuadas en su equipo y en su organización). aun imaginando auténticas crisis sectoriales, algunas empresas o grupos de ellas podrían abrirse paso o bien explotando su iocalización y tradición industrial para jugar uii papel de fiil iii. de (L relleno V . en el mercado nacional. o bien RSOciándose al capital extranjero. El análisis de lii inversión extranjera es uii segundo paso pnrti li«!ji~r . . . corres POR LAS ~ :n nunca Arancei el 85 %. ades por nuestro :ión anái jrupo I l a comercio gran iniincluyeii le papel, qiie son la iniporis cuatro total de tificiales, nuestro ?n el catificiales, tificiales. papel; papel y sus aplicacionesl: incluso cuando los derechos españoles son relativamente bajos. resalta su diferencia con los de la Comunidad; asi al capítulo 47 [Materias utilizadas en la fabricación de papel1 que es el que, con gran diferencia. pesa inás en la iniportación dentro de esta Sección. tiene un derecho eii el arancel español que oscila en torno al 20 %. mientras aue en la TEC se encuentra libre de dereclios o cok derechos del 6 %. Esta característica aparece taiiibién en el capítulo 48 [:Papel y cartón y sus manufacturas1 en que la diferencia eiitre los dos aranceles oscila entre 10 y 20 puntos ,.. Seccioiies coii baja correlación. Sección IX [Productos de las industrias alimeritacias, bebidas, tabaco etc.1: M En iiuestro arancel el 6 5 % de las posiciones tienen dereclios superiores al 24%. mientras en la TEC están más equidistriúuidas D. Sección X [.Productos mineraiesl: = La importancia de esta seccióii en nuestro comercio exterior se pone de manifiesto si tenemos en cuenta que los prodiictos en ella incluidos representaron, en 1962, cerca del 19 % del total de nuestras inlportaciones. Las mayores diferencias se encuentran en los carbones, dónde nuestros derechos son bastante más elevados que los de la Tarifa común. En cuanto al petróleo que es el que más pesa en nuestra importacióii. se rige, coino el tabaco, por ia disposición 8" ya que constituye un moiiopolio, por tanto el arancel pierde sigiiificación. En la TEC el derecho queda . ~ ~ �Comun~dadEconómica Europea y España CUADRO 20. BALANZA DE PAGOS. Operaciones en divisas y pesetas convertibles. (Enero.octubre de 1964.1965) lMiilanes de dólares). -. Conceptos Mercancías Servicios Turismo y viajes Transportes Seguros comerciales Rentas de inversiones Transacciones gubernamentales Otros servicios Tratiferencias Privadas Públicas Capital a largo plazo Privado Público Ingresos 1965 Saldo Ingresos Pagos Saldo 8-9 859,lO 1202,65 977.78 83.67 233 30.03 2 213,44 364.06 61.38 72.11 3,19 16,51 1 354.34 838,59 916,40 11,56 - 0,66 -16,48 9,6 9.8 162,5 162.5 30,68 77.96 266.51 266.51 15.63 165.24 8,89 8,89 215.7 264,3 48.6 298.35 279.20 19,15 142,75 63,78 78.97 ~ 813.5 964.2 787.3 73.1 2.6 22,s 1638,G 230.1 49,9 482 2,6 313 28.7 49.8 1642 164,2 38,3 5$,6 1.7 1.7 - - 281.4 278,2 3,2 65.7 13.9 51.8 2 223.2 1 936,l -~ a conclusiones más sólidas en el tema de la aso. ciación. El estudio de las estructuras de coste que ha quedado aquí insinuado no es en modo alguno imposible. pero sobrepasa la misión introductoria de este artículo. A este efecto sería muy útil partir de uti examen de las exportaciones españoles. Es por la superposición de estos estudios parciales - como el de la comparación de aranceles - como puede llegarse a una sólida valoración del conjunto, a falta de un esfuerzo colectivo importante para adelantar camino. La inversión extranjera - La 1964 Pagos inversión extranjera en España ha aumentado notablemente desde la estabilización. en virtud de uii régimen de desprotección absoluta de la riqueza nacional y como consecuencia, claro está, del crecimiento rápido y del nivel de beneficios elevado que ofrece la economía espafiola de estos últimos años. Las entradas netas de capital marcan 119.6. 125.5. 208,s y 263,3 millones de dolares del 1961 a 1964 según cifras de la OCDE1<. Obedeciendo a la desaceleración iniciada en 1963, y a un fuerte -825.1 734,O 737,4 24,9 - - - - - ~ 287.1 2 626.61 - - ~. 2 729.14 15.05 87,28 257,62 257.62 155,GO 215,42 - 5982 ~ - 102.53 �Comunidad econdmica Europea y España Company Saldo 1965 preéase cuaidan alreero estas in propiaobiiiarial. itos obter público. dente del en 1963 ria Anual tifica que ión bruta de estas itrada de 1 en los 3 (10 % l . JeI resto ser liacia lorteaine3uropeas. interna3s seis ., dando el : retener ia inver- SEEKS Composición de Ges sión extranjera, los resultados no están a la altura de io esperado por las autoridades económicas, puesto que la participación en la inversión total no es muy elevada y que las entradas netas de capital están por debajo de lo que el Plan de Desarrollo preveía (p. 551. -La verdadera importancia de las inversiones extranjeras dentro del esquema que hemos ido trazando, reside. no tanto en su coiitribución ai equilibrio de la baianza de pagos, como en sus efectos sobre el empleo, considerando al empleo como el índice más significativo de la economía nacional en su conjunto. La primara aproximación, por la vía de los aranceies, nos conducía, a través de sus repercusiones sobre el nivel de beneficios a unas pri- meras conclusiones sectorizadas - más bien desoladoras - sobre las relaciones entre la industria española y la industria europea. Desde este ánguio era de preveer, en caso de asociación, un efecto depresivo a largo plazo sobre el empleo. fundametitaiemente por multipiicación de las crisis sectoriales al nivel de la empresa pequeña o anticuada y por emigración de los excedentes de trabajo así creados. Los matices que pueda introducir el examen más detallado de ¡as diferencias estructurales en el seno de cada una de las ramas industriales, en poco pueden cambiar esta visión de conjunto. Por el contrario, la Idea de que ia inversión extranjera se volcaría a cubrir el ,, hueco de capitai 3% de la economia española, tranquiliza los espíritus y hace coherentes las previsiones de los que hasta Iiace bien poco profesaban el autarquismo más recalcitrante. El capital extranjero contribuiría a mantener en España un nivel importante de einpieo industrial y a evitar así que el mayor nivel de vida en términos individuaies se viera oscurecido por la emigración 'masiva y la decadencia total de grandes zonas del interior. Veámoslo un poco más de cerca. - Parece que está comprobado que el capital extranjero [el yaiiqui eii Europa y ei yaiiqui y el europeo en España1 es más sensible que el propio capital interior a los incentivos de la política regional: dicho de otro iiiodo. que no vacila tanto como éste en sititarse en zonas atrasadas. En ia CEE se iia podido verificar que los americanos están relativamente más presentes en el oeste francés o en el Mezzogiorno italiano que los propios capitales nacionales. Esta cuestioón es de una importancia clave para el futuro de la econotnía española, en tanto que posibie ,, región atrasada. de Europa. Pero la fortnulacióii que se le da esconde el verdadero motivo de esa mobilidad: en realidad ei ,,capital extranjero a es siempre, por definición. el más potente, desde el punto de vista financiero y desde otros muchos. Ello le permite contabilizar con menos preocupaciones las deseconornías externas típicas de las zonas atrasadas y centrar su agresividad mercantil en factores de orden dimensional, thcnico y comercial. Sin embargo, esta tnayor mobilidad no impide que la gran mayoría de las inversiones yanquis eti Europa estén localizadas a lo largo de la Lotaringia industrial - la franja que une el niar del Norte con el Mediterráneo a través de las cuencas del Rhin y del Ródano y que se alarga por el vaile del Po. Como también es cierto que el increinento de estas inversiones (superior al 200 % de 1975 hasta ahora) presenta un nivel absoluto muy superior a las inversiones excéntricas. - Segundo punto imporante para situar las perspectivas de inversión extranjera: sus objetivos pueden ser muy distintos según que acuda a un mercado �CUADRO 21. SENTIDO DEL IMPACTO DEL MERCADO COMUN SOBRE LAS ECONOMIAS DE LOS PAISES MEDITERRANEC MIEMBROS O ASOCIADOS DE LA CEE (en el supuesta de que se den condiciones idóneas durante el perio de adaptación). Caracteristicai estructurales Objetivos Clima, orografía. subsueio Situación geogrifica Superficie reducida Mejor utilización de las tierras Población en expansióii Bajo nivel de empleo Demanda atrasada y débil Falta de capitales Impacto del Mercado Común ~ . 2 L z : . : L . 7 : - Positivo (Técnica, especialización1 Positivo (ampliación) . Nivel de empleo Positivo (Consecuencias de la difusión) Nivel de empleo Redistribución Redistribución Mayor produccióii Baiaiiza de pagos Positivo (emigración transitoria) Positivo (difusión) Positivo (ayuda transitoria inversiones) Bajo nivel de vida Mayor producción y promoción huinana Mayor producción Negativo [a corto plazo, Balanza de pagos. A largo plazo. interdependencia] Positivo (difusión y presión de la competencia) Positivo (consecuencia general1 Instituciones anacrónicas Empresarios especuladores Grupos de presión Bajo nivel de educacióii Adininistración inadecuada Dualismo estructural Reformas. Promoción humana Promoción huniana Reformas. Promoción humana Protiioción humana Reforma Diversos Positivo (convenios, difusión1 Positivo (difusión, presión de la cotnpetencia: Positivo (convenios, difusión) Positivo (difusión) Positivo (convenios, difusión) Diversos Dependencia del extranjero Baja productividad Obsorvacióii: En el texto se i i a matizado el esquelnatismo exagerado de algunas de las afii-,naciones contenidas en este cuad1.a protegido o a un mercado abierto. Las inversioiies privadas eii un inercado protegido, conlo el espaíioi Iiasta ahora. no obedecen al temor de que surjan en éi coinpetidores validos a escala internacional sino más bien a ia posibilidad de obtener beneficios relativamente elevados por toda suerte de motivos: fiscaies. escasa competencia interior, protección contra la exterior. maiio de obra barata, etc. El único objetivo es la conquista del inercado nacional. ¡Por ei contrario, un país abierto a la competencia internacional ofrece al iiiversionista extranjero la posibiiidad de situarse ventajosamente en eiia, pero corrieiido, en ese caso. todos sus riesgos. se decir, sin ninguna garantía ni reserva de mercado en el propio país receptor. Surge de este modo una estrecha liinitación a las posibilidades de monopolizar la oferta nacional, puesto que sólo las industrias market.footed, con fuerte incidencia del transporte en el coste unitario, permiten alguna esperanza en este sentido. En estas condiciones cabe preguntarse si Espaíia ofrecería suficientes incentivos a las empresas extranjeras coi1 ambiciones de exportación y si estos incentivos bastaríati para compeiiser el retraimiento de los presuntos coiiquistadores del tnercado nacional ,,, en el caso de asociación a la CEE. El capitalista americano que hasta ahora se limitaba a x comprar empresas u en España o a vender licencias y patentes prohibiendo a cambio la exportación. se hailará ante un marco transformado. abierto a la competencia europea. Diversos factores pueden contribuir a modificar ia orientación de los moviniientos del capital internacional sobre nuestro país: 11 En la inedida en que los países de la CEE pongan barreras a la entrada de capital americano, para contener la inflación o por otros motivos, éste tenderá a situarse a proximidad, en España por ejemplo, para organizar la competencia desde fuera, con la posibilidad además de encontrarse dentro de la CEE en un plazo no exceslvarnente largo. - �$2 IITERRANEOS. ite el periodo ; f 21 Los propios países de la CEE están poniendo en marcha políticas de fomento a la exportación. basadas en. una gran severidad interior en cuanto al crecimiento de los salarios y en el estímulo a la concentración industrial. El margen positivo asi creado en la balanza comercial de estos paises debería abrir camino a un equilibrio global de la balanza de pagos. que incluyera, por primera vez. una cantidad importante de exportaciones netas de capital. En este sentido se pronuncia por ejemplo el V Plan francés. ductos agrícolas e industriales. política selectiva de protección a la industria, entrada negociada de capitales, nacionalización de las exportaciones ... no entra naturalmente dentro de las perspectivas de los que han visto en la asociación a la CEE la única posibilidad de suoervivencia oolítica. Efectos globales este cuadro. i t e s incen,ic,iones de :artan para ntos conel caso de ricano que >resas ,, en ~rohibiendo un marco iropea. 1 modificar lpital interS CEE ponamericano. itivos, éste :spaña por ?sde fuera, 'se dentro :nte largo. i - La acción de estos y otros factores semejantes no pueden hacer olvidar, sin embargo, que la política de atracción al capital extranjero practicada en nuestro pais tiene un carácter totalmente forzado por el planteamiento general de nuestro desarrollo y que. en consecuencia, no presenta ni puede presentar la más mínima garantia de independencia nacional. de protección de sectores clave ni de los sectores más dinámicos. La apertura de nuestro comercio exterior a los paises socialistas y el ejemplo que están dando en materia de importación controlada de capitales, debería hacernos reflexionar sobre la posibilidad de un acuerdo de carácter limitado con la CEE. El desarrollo español sólo dejaría de ser inflacionista cuando: 11 Una reforma agraria digna de este nombre modificase la estructura de nuestra producción agrícola (véase más arriba la síntesis de ias conclusiones de Tamames sobre este punto], y 2 cuando el nivel de salarios haya superado ampliamente las iimitaciones que le impone la actual estructura social en forma de distribución escandalosamente injusta de la renta '.Entretanto los precios agrícolas seguirán subiendo frente a una demanda superalimentada por el turismo y los trabajadores buscarán algo más que una compensación a la pérdida sufrida por sus salarios reales. Es bien sabido que en estas circunstancias la balanza de pagos se hace eco del exceso de demanda en forma de déficit creciente: en estas mismas circunstancias, por tanto. pensar e n u n a reducción de aranceles o en una mayor apertura es obligarse a desatender las iiecesidades más inmediatas de nuestra industria, fomentando la importación. y a reclamar a cualqiiier precio la entrada salvadora de capital extranjero. El cuadro de inedidas alternativas: búsqueda de nuevos mercados para nuestros pro- .~ ~ ~ ~ decididamente hacia los mercados socialistas. c los seis ,, de la CEE no tendrán inconveniente en explotar a fondo nuestra fragilidad comercial exigiendo más mano de obra barata 1600 000 obreros emiarados necesita la CEE de aqui'a 1970 para frenar i l alza de salarios]. más libertad para sus capitales y menos trabas para sus exportaciones. - La asociación de Grecia está dando buenos resuitados en este sentido: las exportaciones griegas se estancan y las importaciones procedentes de la CEE crecen vertiginosamente. El periodo transitorio comenzado en 1961. termina en 1973, excepto para las industrias más sensibles. cuyo periodo de adaptación se fijó en 22 años. Pero las garantías para algunos productos agrícolas y las promesas de ayuda del Banco Europeo de Inversiones no lian satisfecho ni siquiera al propio capital griego. como tuvieron ocasión de comprobar los industriales catalanes que se entrevistaron con el director del Banco central de Atenas a su paso por Barcelona, en viaje de protesta,, a Bruselas. El ambicioso Plan de desarroilo que se han fijado las autoridades griegas, con crecimientos previstos muy superiores a los del Plan español. se basa precisatnente en el modelo de desarrollo de Iiiiestro pais: emigración de trabajadores a Alemania, vacaciones de los alemanes en Grecia, entrada de capital extranjero y ayuda de Bruselas a la agricultura interior. Por otro lado. el papel que puede jugar España como cabeza de puente del capital internacional para entrar en Africa (e incluso en Iberoamérica. según los alemanes). Grecia lo ofrece como avanzadilla hacia los mercados socialistas y el Medio Oriente. Por todo ello. la atención de muchos españoles se ha fijado en la evolución econóniico-política de Grecia. S NDLR VBase en este volunien Angel Vilianueva, Causas y estrue tura de la einigración exterior; Blai Serratés. Teoria econó. maca del turismo y su aplicacion al caso español. 26' �Coiiiunidad Economica Europea y España - (Aunque era m i propósito terminar este artículo c o n u n examen d e los trabajos que e n España s e han publicado sobre los efectos globales. económicos y sociales, d e la asociación de España a la CEE, s u poca consistencia, e l hecho d e depender estrecharnente de las opciones políticas o d e clase d e sus autores. les priva e n general d e t o d o interés en e l contexto d e perspectivas trazadas hasta aquí. Valga la crítica concretamente para las tesis f e d e ralistas d e Larraz'? fanático d e la unión política europea. Y las opi~iloiiesdel europeista Riera Claviilé (consúltese la colección d e Revista Europa que él dirige en Barceional, a quien s u docilidad atlantista l e ha valido e l cargo d e director de u n hotel aineri- cano en Barcelona. La ponencia del profesor Sam. pedro en el Congreso de Nápoles': tiene carácter infinitamente niás responsable. pero su argumentac i ó n e n torno a l a n o validez del modelo d e inte. gración del Mezzogiorno itaiiano [unificado en 1871 con la Italia Ceiitro.Norte y progresivamente einpobrecido dede entonces hasta 19571 no parece base suficiente para presentar u n cuadro d e previsiones t a n satisfactorio como el que aquí reproducimos (véase cuadro 211. Los progresos d e la política regional europea son, todo l o más. modestos. Difícilmente podemos fiar en ellos, como Sampedro propone, la futura configuración económica y social d e la penínsulal. l. Santiago Carrillo, Después de Franco. i qué?. Editions Sociales, Paris. 2. Paui Fabra, i Y a.1t-il un Marclié Comun?. Editions du Seiiil, Paris. 3. Ernst Mandei, u Structul.e et Dynamiaue économiques du Marché Cominuli .: en L'iiitegration Eurapéene et le Mouvement Ouvrier, CES, Paris, 1964. 4. André Gorz. -Marché Commun et Pianification n , Ibidem. 5. Pino Tagliaz2ucchi. m L'Europe, c'est aussi ie Sud u, en Revue lnternationale du Socialisme, abril de 1964, 3.3 . europeo, ioeramer, iyiis. 6. Rarnon Tamames, Forinación y desarrollo urn iviercaao bornuii 7. Arturo Camilleri Lapeyre, e L'Agi-icultui-e espagnole et le Marché Colnmun en Revue du Marché Cornmun. niayo de 19G4. 8. Ramdn Tatnames. ,, Problemas de la Agriciiltura Española eii Tiempo de España, n. ii. Madrid. 1964. Posteriormente iia sido Pei>insui?. inciuido en un libro sobre Probknias de la E~a~pmia,españoia, 9, ?--:J.--:. d.< -U O~D I,B ~~~ O. .~~o r n i s a r i aael Plan de ~. n > r r i i u i i i u l a 81" uesarroiio Economico y Sociai. 1964-1967. Comercio Extarrur cifiiienu,. * ; A ,OCA Mad. .-, .,",. 10. André Marchal. L'Eurape solidaire, Paric, 1965. 1 1 . L'Espagne et le Marciié Coniiiiiin. Point de viie alielnand v . en Revue du Marché Comniun, mayo de 1964. 12. Manuel Fuentes irurozqui. Tres ensayos sobre el Mercado Común Eiiropeo, Capei, Madrid, 1962. 13. Reproducida Por Ciaude Berger, =Les échanoes exterieurs en Espagne -S, eii Revue du Marché Conirntin, maya de 1964. 14. OCDE General Statisrics, Main Economic Indicators. 15. José Larraz. Souvenirs et cornnieiitaires sur I'intégration espagnolc s., en Revue du Marché Carnrnun, mayo de 1964. 16. José Luis Sam~edro. Los problemas planteados a la economía de los paises (mediterráneos por el desarrollo del Mercado Común ,,, en Tiempo de.España, ii. II. Madrid, 1964. " . . ~- ~ ~ - , U � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1549 Title A name given to the resource Comunidad económica europea y España Description An account of the resource Suplemento Horizonte español, Tomo II, p. 339-370 Source A related resource from which the described resource is derived Ruedo Ibérico Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1966 Subject The topic of the resource Economia Unió Europea Mercat Comú Espanya Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Article de Pasqual Maragall signat com a Raul Torras (pseudònim), al suplement especial de Cuadernos de Ruedo Ibérico Tomo II de 1966 Horizonte español. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/640/CAU_PoliticaInversionesAyuntamiento_1976.pdf a6cb807b6d522acfbb205b0c7e830745 PDF Text Text �GONSTRUCCION mRQUlTECTURA URBANISMO Unaalternativa democrdtlka para Baroelona Director Josep Miquei Abad Conrejo de direccibn Josep Mas Salo Eduard Poos Matas Jaume Raseil Colomina Josep Viia Codins aiiarejadores Coordinador en funciones Rafael Pradas Secretaria, Redaccibn Montserrat Aiemany Consejo de Redacción Rafaei Piadas. Joaquim Sempere. Carles Teixidor Secciones: lArquitecura: Orioi Sohigas Construcción: Meice Saia Urbanismo: Carles Teixidor Barrios: Rafaei Piadas Laboral: Rafaei Senra Internacional: Manuel J. Campo C ~ l t u r ay vida cotidiana: Joequim Sempere Profesioliales: Joan Gay Cine: Joan E. Lahosa Teatro: Jaume Meiendres S u ~ ~ r i p c i o n eJOSe s Luis Rojo Publicidad Miguel Muniii Exclusivas de Publicidad Balmes 191 2.- 3.i y 4.0 Barceiona-6 Teis. 218 44 45 y 21840 86 Delegación Madrid: Carmen Rendas Merino Cardenai Siiiceo. 21-23 Madrid-? Tei. 4154031 SUMARIO Diseño graiico Albeif Ferrei Fotogiafia G. Seria. M. Armengol. J Sot8.a~ Compasición Mecanica Fernández Fotaiifos Roldan impresión H. Snivadoi Martiiiei. AV. J o ~ e~ n t o n i o493 B ~ 2 16 ~ Reaiiracibn técnica KETRES 1253 36 00) Redacoión. Disttibucibn y Susciipciones CAU / Salmes 191 6.0 4.. (228 90 34) Barcelona-6 S u ~ ~ r i p ~ i o n España es 11 ano) 800 ptas Extranjero Ir año1 20 0 Números EueitOs España, 150 ptas. Extranjero, 3,60$ (envio inciuidol Los números anteriores a la fecha de venta o suscripción sufren un recargo del 40 % LOS trabajoS publicados en este número por ouestroi Coiaboiadore~son de su ÚOiCa y estricta responsabilidad En cumplimiento de lo dispuesto en los artiCuioS 21 y 24 de la Ley da Prensa e imprenta. ei Colegio Oficiai de Aparejadores y Arquitectos T6cnicos de Cataiuna Pone en conocimiento de los lectores los siguientes datos: Junta de Gobierno / Presidenta: Jos6 Miguel Abad Slivestre Secretario: Raiaei Cercós lbanel Contador: Gustavo Roca Jordi Tesorero: C a r i o ~PuiggrOs Liueiles CAU ES UNA PUBLiCAClON DEL COLEGiO OFiCiAL DE APAREJADORES Y AROUi'lECTOS TECNiCOS DE CATA1 l i O A 17 ~ 18 MAYO/JUNIO 197G Guía de Anunciantes Introducción EL MARCO POLlTlCO ~ Las autonomias I ~ locales ~ ante ~l a crisis del Estado Central Rafael ARGULLOL 24 Control y gestión democráticos 29 30 3G LA ECONOMIA La Hacienda local en e l marco de una fiscalidad renovada Joan COLOM NAVAL Politica de inversiones del Ayuntamiento de Barcelona Pasqual MARAGALL 43 44 48 LA ORDENACION URBANA Y L A VIVIENDA El urbanismo municipal ¿hacia dónde? Manuel DE SOLA 1 MORALES RUBIO Lineas básicas para una politica democrática de la vivienda Coliectiu de Vivenda dei CEU Infraestructura y transporte: hacia la definición de nuevos criterios Alfons RODRIGUEZ BAYRAGUET 54 63 64 73 77 82 Rafael PRADAS SERVICIOS COLECTIVOS Y MEDIO DE VIDA Equipamiento. organización y gasto sanitario en Barcelona Nolasc ACARiN El sistema escolar Marina SUBiRATS Patrimonio natural y calidad de vida Josep M . CAMARASA i CASTILLO Una politica cultural para Barcelona M." José PARDO / Joaquim SEMPERE / Carma SANS 87 88 LOS PROTAGONISTAS Movimiento popular y alternativa urbana Jordi BORJA / Marcal TARRAGO (Centre d'fstudis d'urbanismel i Carles PRIETO (Vocal d'urbanisnie Federació Associacions de Veinsl 95 Directorio de Publicidad 99 ¿QUE DICEN LOS PARTIDOS POLITICOS? Unió Democratica de Catalunya. Esquerra Deinocratica de Catalunya. Convergencia Democratica de Catalunya. Partit Socialista de Catalunya (ex Reagrupanientl, Partit Carli de Ca. talunya (Secretaria1 Congres Constituentl, Partit Socialista d'Alliberament Nacional deis Paisos Catalans. Partit Saciaiista Unificat de Cataiunya. Partido del Trabaja de España, Or. ganiración Comunista de España (Bandera Rojal, Consell de Forces Politiques de Catalunya, A s ~ o c i a c i o n sde VP<'OI rlr> R l r r e l n n r i �l. Análisis de cumplimiento de la inversión programada 1963-74 El análisis de cuinplimiento de la inversión prevista puede ser muy vaiioso para la programación. Permitirá estudiar las prioridades reales, compararlas con las declaradas y corregir desviaciones. Gran parte del sentido de la programación deriva del hecho de que este análisis a posteriori sea posible. Se ha dividido el análisis en dos períodos de seis años cada uno: el período 1963.68, que comprende los programas provisionales 1963-64 y 1965168. y el período 1969-74. en pesetas corrientes. En pesetas coiistantes (cálculo posible gracias a la confección de la tabla de desvaiorización monetaria en Barcelona, sobre la base del coste de la vida en la ciudad) la inversión total pasa de 12.000 a 18.000 millones, o de un promedio de 2.000 millones/año a otro de 3.000. Hay tres años de baja de la inversión (1967. 1969 y 1973). pero así coino en los dos primeros casos al año siguiente se dio un gran salto adelante. la inversión de 1974 fue similar todavía a la de 1972. El comportamiento por sectores de la inversión muesta la prioridad absoluta de .Vialidad>. (estructuras El material recogido en este articulo ha sido publicado en parte en los números 1 Y 2, 1975. del Boletin de Análisis Urbano La inversión total en el primer período fue de edirado por el Gabinete Tdcnico de Programación IGTPI del 10.000 millones. y en el segundo fue de 22.000 millones, / Ayuntamiento. �vaies. ;>aviiiitnt~c:on a'canrer a j o . a'iinoiaool nri d s iurcfei'enc as au,n.:ioas ;>or c k)u!iraniieniu. un 41-44 ' dc a ii\ers;Gn !oral en e perudo 1969.7.1 Traiaiicicse B3rie oiia de bii :ériii r i iii.i!ic ~ pal pricr cúiiieiite agotaoo en ciiaiiic a p o s , ~ :daoes i de expansión del casco, tal ~ r i o r i d a dabsoiuta es difícil de'expiicar. El hecho e ~ ' ~ u ene los dos últimos años la proporción de este sector en el total empieza ya, como es Iógico, a disminuir. En el período anterior Vialidad no fue todavía el primer sector de inversión: Transportes, con un 21,7 %, iba por delante. En cambio en 1969-74 Transportes (en un período de extensión de ia Red de Metros y renovación del Transporte de superficie) perdió peso dentro del total Estos cambios traducen la preferencia concedida a la moviiidad privada sobre el transporte público en el úitimo período. En cuanto a las causas de incumpiimiento a nivel giobal. habría que comparar el 79 % calculado con la serie de arado de cumolimiento calculados en las ~ e m o r i a ; del GTP y que exciuyen recursos extraordinarios y <<otrosrecursos,,: 1 Relación inversión/previsión f % l 1969 1970 1971 1972 1973 1974 Total sectores Total sin transporte 74.66 76.57 78.83 81,70 74.67 65.38 85.34 91,19 93,79 84,32 77,19 - El promedio de cumplimiento (incluyendo transporte] no es superior al cumplimiento con presupuestos extraordinarios, al contrario. Cabe decir que no son éstos la causa primordial de ia desviación global entre lo previsto y lo realizado. De todos modos, la evolución más chocante es la de Urbanismo y Vivienda, cuya inversión baja de año en año. excepto en 1974, para situarse en ei niismo nivel que en 1969 en pesetas corrientes, mientras que en pesetas constantes pasa de 470 miilones en ese año a 300 en 1974. Este cálcuio no tiene en cuenta además que la inflación de los precios del suelo ha sido seguramente superior a la media. En definitiva cada vez se compra menos sueio en términos físicos. Si es cierto que .no queda suelo vacío por comprar" y que éste es cada vez más caro, no es lógico en cambio que se reduzca la partida destinada a adquirir una mercancía que se encarece. tratándola, en términos del análisis económico, como un bien inferior sustituible. 2. Un c a s o particular: l a p o l í t i c a d e l suelo La política de suelo (y vivienda, excepto en 1974) y la de transportes son los dos casos patoiógicos en cuanto a bajo cumplimiento de la inversión Rjevista -42 % en los. dos casos- y en baja respecto de¡ cumplimiento en ei período anterior. La tabla siguiente memoria GTP 19742,. tabla 10, p. 371 muestra la evoiución de las comriras de sueio v otros activos, descendiendo desde 1972 en valor absóluto y desde 1969 en términos relativos: Característica general del período anterior - (1963-681 es de presentar un grado de dispersión mucho menor del grado de cumpiimiento, tanto absoluto como relativo. En este sentido la programación 1969-74 ha sido menos eficaz,, que ia de 1963-68. Es decir, ia estructura prevista de la inversión fue más respetada en el período anterior, aún con un grado de cumplimiento global (69 % ] más bajo o una restricción más fuerte en los recursos que se habían previsto. Evolución inversión realizada. por categorías económicas En cambio en términos globales el grado de cumplimiento d.el programa 1969-74 fue inás satisfactorio (casi 80 % l . En pesetas constantes los resultados ya no son tan halagüeños: un 64 % de cumplimiento, en términos de obra y equipos físicos. Los sectores más dinámicos son Sanidad y Viaiidad. En el primer caso, la reconstrucción de Hospitales -que puede verse como forzada sustitución de una actuación estatal deficiente o como punto de partida de una asunción local de este servicio- y la inversión en el nuevo Cementerio. han sobre~asadolas necesaades que, q ~ : z a s.ncorrectameiite, se iia!>ía ca cu ado. En el seg-nao c ~ s o(Validad). la :nflaciun ac estandares de cal aad. a discur o e incliisun eii el oef c r oe conce2ros de regosicion ) la inerc:a de .n s e r . c i o potents y b.eri montado jsoure iiiia s IJac ón en que decae posiblemente su urgencia dentro de las preferencias comunitarias) explican la gran desviación al aiza de la participación de este sector en la inversión total (33 % previsto, 42 % real). LOS sectores restantes no muestran desviaciones tan acusadas como los cuatro analizados hasta aquí. l I 1 Si comparásemos las adquisiciones de suelo para usos 1 públicos con ias realizaciones de suelo por parte del sector público (cocheras, estaciones, cuarteles, etc ... i que entran en el mercado privado de solares) comprobaríamos probablemente que las primeras son inferiores y que el suelo de Barcelona se privatiza. 1 1 Año Terrenos y otros activos (millones pesetas) % sobre total inversión 1973 1974 354,6 250,7 8,44 5,38 Total 1.940,4 8,75 - El anexo 1 del Estudio Económico del Plan General Metropolitano (Plan Comarcal] contiene una valiosa crítica cifrada de la política de suelo del Ayuntamiento de Barcelona. Se demuestra que .el Avuntamiento de Barcelona no sóio no ha garaniizado la disciplina urbanística, sino que ha realizado una tímida política de suelo, no aprovechando todos los recursos a que la Ley l e obligaba. [p. 641. Calculando las aportaciones del Presupuesto Ordinario obligadas por la Ley del Suelo para formar el Patrimonio Municipal del Suelo, y comparándolas con las cantidades efectivamente liquidadas por este concepto, el citado anexo concluye que .lo no invertido durante el quinquenio (1970-741, 574 millones de pesetas, a un precio medio de 1 �l 120,10 ptas./m2, que ha sido ei efectivo en las hectáreas compradas con destino a Parques Urbanos v Zonas Verdes. conceoto oiia no inrliwo ," suelo forestal, habría permitido la adquisición de 475 has. Estas, junto con las ya existentes en 1974. 438 has., permitirían contar ahora con 5,11 mZ/habitante de Verde Urbano, en vez de los 2.45 que ahora se tienen. Con ello se habrían cubierto los objetivos propuestos en el Plan General de 1953, y respecto a.los objetivos del Plan 1974 sólo faltarían adquirir 21 has. en lugar de 496 has.,, (p. 65). ~ Para valorar estos datos es preciso tener en cuenta que los precios de los cueios afectados por el Plan de 1953 para zonas verdes eran y son muy bajos precisamente debido a aquella afectación. El precio medio utilizado en el cálculo de arriba no es pues desproporcionadamente bajo. El incumplimiento del no muy ambicioso Plan de 1953 no tiene excusa. Las críticas de excesiva ambición al Plan 1974. como se demuestra, tampoco están justificadas -aparte la opinión discrepante de la mayoría de los barrios sobre este punto: para ellos las zonas verdes previstas son Insuficientes. Hemos estado sometidos a una política de suelo malthusiana, criticada incluso en las órdenes de aprobación de los presupuestos municipales por la Dirección General del Tesoro y Presupuestos, que se refieren a insuficiente dotación [del] Presupuesto de Urbanismo con cargo al ordinario de la Corporación. y a que la alegada escasez de terrenos urbanos es una i situación de hecho no demostrada,> y que no se puede .admitir en justificación de la inobservancia del mandato legal), referente a ia dotación del Patrimonio Municipal del Suelo. 1 En cambio las adquisiciones de suelo para estructuras viales [cinturones de ronda) llevadas a cabo v financiadas por las empresas constructoras -es decir, no pagadas en la anualidad por el Ayuntamientohan sido mucho más expeditivas y a-mbiciosas. Ello permite que las estadísticas de adquisición de suelo a título oneroso que publican las Memorias anuales del Gabinete Técnico (y que incluyen estas partidas) muestren una ~ o l í t i c ada suelo más activa. En definitiva, también la propia inversión en suelo revela una prioridad creciente en favor de la movilidad privada. Y de otro lado el Ayuntamiento se descapitaliza. liquida sus activos en suelo en favor de la vivienda privada y cubre déficits de funcionamiento con cargo a esa descapitalización (caso de las cocheras de Transportes de Barcelona). El suelo ~ ú b l i c o (para equipamientos y zonas libres) se va encogiendo y se confirma la configuración de una ciudad angosta, avara de espacio, esclava del valor mercantil del palmo cuadrado. Las generaciones venideras nos echarán en cara la elevada preferencia por el presente que ha mostrado la ciudad en estos años (lo que los economistas llamarían elevación.de la tasa de descuento temporal], aunque las clases altas ya tienen prevista la solución: marcharse. Marcharse al Maresme, al trans-Tibidabo o a Castelldefels, servidos por una Red Arterial eficiente y un sistema de Planes Parciales caros con densidades bajas. 3. La selección de inversiones por medio d e estándares ¿Hasta qué punto los programas de inversión del Ayuntamiento han justificado la estructura de la inversión, la preferencia por la vialidad, etc.? ¿Y si lo han hecho, cómo lo han hecho? 38 / Los índices de prioridad utilizados para el reparto de la inversión en el programa (ver F. Alamán, metodología para la selección de inversiones", Instituto de Estudios de Administración Local, diciembre lg73) son del D / N = Déficit/Nivel de Capitalización donde N = EJE,, = Equipo capital existente/Equipo capital deseado. Es decir. la inversión que se destina anualmente a un sector (viaiidad. sanidad o urbanismo] sería proporcional al valor del equipo deseado e inversamente proporcional al valor o situación del equipo existente. Si se invierte más en viaiidad, en teoría. es porque la relación entre io que falta por hacer y la situación actual es más alta. La cuestión, expuesta aquí de forma muy simplista, estriba Dues en ver auién define v cómo se define s definición el equibo deseado en'cada s e c t ~ r , ' ~ u eesta condiciona los demás pasos del proceso selectivo. En la actualidad la definición de¡ equipo deseado en términos físicos y su valoración mediante unos costes unitarios [oor unidad de eauipo: cama de hospital, metro lineal de pavimentacion o plaza escolar) la realizan los técnicos municipales mediante comparación no sistemática con estándares internacionales o inter-ciudades y a partir de información suministrada por los oferentes o productores de esos equipos (empresas constructoras y de obras públicas básicamente). Esta situación. tal como ha sido descrita aquí -descripción en cierto modo idealizada respecto de un proceso real bastante más empírico- es en sí misma difícil de modificar totalmente, aun en un contexto político democrático y caracterizado por un mayor control político de las prioridades ciudadanas. La construcción de un aparato de indicadores de las demandas sociales en distintos sectores y de una función que relacione sus diversas urgencias, es un problema aquí. en Pekín y en Minnessota. 1 1 �ascendido más de lo que los datos de inflación harían prever -cosa que a lo mejor en otros sectores no sucede. Resultado: los indices de prioridad del programa reflejarán unas demandas sociales no justificadas y coherentes con la preferencia manifestada por el Ayuntamiento en favor de la Vialidad. Este caso se aporta tan sólo a título ilustrativo. El problema general es y será el adaptar las decisiones del común, del Ayuntamiento, a las demandas sociales de los ciudadanos. 4. Por u n a aolítica d e inversiones alternativa Aunque sólo ia voz de los representantes democráticamente elegidos y de las organizaciones ciudadanas puede configurar el punto de partida de una política de inversiones alternativa, puede conciuirse del análisis anterior que, con toda probabilidad, se dará una inflexión de las prioridades en favor de aqueilos sectores que la política municipal de los últimos años ha relegado y que responden a necesidades generalizadas. En este sentido es posible prever, / 1 Lo aue s i es cierto es que un Avuntamiento democrático ha de ser por fuerza un Ayuntamiento más transparente, con mayor y mejor información, en e l que sea más sencillo fiscalizar el proceso de adopción de decisiones. Es decir, que el Ayuntamiento deberá multiplicar el de los elementos que esfuerzo de ~~publicaciónn componen sus decisiones (estándares deseados. costes unitarios. distribución territorial de los estándares de servicio, niveles d e calidad de , o s servicios) y por otro lado deberá ser capaz de recoger sistematicamente la información aenerada Dor los ciudadanos y los colectivos de base de la ciudad (asociaciones de vecinos. etc.) . Si ello no ocurre se perpetuarán situaciones como la presente. en que, como se explica por vía de ejemplo a continuación, un dispositivo técnico aparentemente aceptable (y que desde luego no tiene comparación en todo el Estado español a nivel local) conduce a !a adopción de unas prioridades no muy distintas, probablemente. de la's que se hubieran.adoptado y se adoptan en ausencia de toda complicación técnica. El ejemplo es el siguiente: los sectores o servicios más capitalizados y prepotentes es fácil que puedan <$hinchar,,sus estándares deseados, cuantitativamente o cualitativamente, de modo que sus indices de prioridad revelen una urgencia de inversión que en la práctica no está científicamente basada. El déficit estimado en 1971 para los llamados sectores de inversión continua [de año en año), en el Ayuntamiento de Barcelona, ascendía a 8.100 millones de pesetas corrientes en el caso de Vialidad (de los cuales 5.300 sólo para Pavimentación), es decir el 68 % del déficit total de esos sectores. Comparando estas cifras con las del déficit estimado en 1968 y las cifras de inversión entre las dos fechas (1968 y 19711 es fácil comprobar que estos servicios admiten una reducción del déficit muy inferior a la que las cifras de inversión indican. O bien la ambición del servicio en cuanto a estándares ha aumentado o bien los costes unitarios han 1. Un mavor aiiovo al transworte wúblico frente al tradiciónal copo de las inversiones por el transporte privado y sus infraestructuras -lo que conllevaría una ~ o l i t i c acom~lementariade limitación de la utilización de vehiculos privados en el centro y cascos antiguos. 2. Un mavor énfasis en los servicios sociales culturales, al h o r m i g ó n ~ ~ a , las obras e infraestructuras 3. Una mejor distribución territorial y mayor atención a la calidad v coste de los servicios. frente al rudiinenrar o cr rcr.0 de os esrinda:es glooa es ?aró tooa a c.Load f a o o s 2or os iecncos tanto en su nivel como en ia eficacia de los coste* implicados. 4. Una mayor atribución de fondos a la recuperación de suelo para uso público, frente al proceso de privatización y densificación en los años recientes de capitalismo salvaje: ello requeriría una profunda revisión de los procedimientos e instituciones municipales que actúan sobre el suelo. Técnicamente cabe también señalar las líneas de re\isión a qJe haora de someterse la toma ae dec s Gnes de in\?rsion Pos,bleniente haba qJe un f csr los diversos presupuestos y partidas de capital en un solo presupuesto de capital financiado con cargo a la deuda municipal. La fijación anual del ,'límite de , función la deuda., o recursos de a a ~ i t a ld i s ~ o n i b l e s en de las previsiones de ingresos. determinaría el volumen global de Inversiones, dentro de la estrategia fijada por los programas a cuatro o cinco años. La financiaciór. de la inversión, o colocación de la deuda. debería ir ligada a !a oferta de recursos de las Cajas de Ahorro locales y no ya de un Banco estatal de Crédito Local innecesario por regla general: aunque deberá tenerse en cuenta que los recursos de las Cajas serán competidos por otras demandas. como la financiación de la pequeña y mediana empresa y la financiación de programas de desarrollo regional a nivel de la Generalitat. Debido a ello, y al carácter inmediato y próximo de las inversiones locales, no sería desdeñable e l recurso directo del Ayuntamiento a un mercado de capitales local, con emisión de titulos a absorber por ei público de la zona, bien directamente. bien a través de los Fondos de inversión. ��/ los llamados Valores Independientes y Auxiliares del Presupuesto. Por úitimo habría que mecanizar en lo posible la confección del presupuesto, iigándola al estudio de los costes analíticós -estudio que permite a la ciudad 1 se llevarían los proyectos a la aprobación del pleno. A lo largo de todo el proceso (debate inicial, contactos informativos, audiencia de los proyectos) desempeñaría un ~ a ~ central e l la re~resentacióncoordinada de los barrios. hoy personificada por la Federación de de Vecinos. Pasqual MARAGALL 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1558 Title A name given to the resource Política de inversiones del Ayuntamiento de Barcelona Description An account of the resource Maig/Juny, n. 37, p. 36-41 Source A related resource from which the described resource is derived CAU: Construcción, Arquitectura, Urbanismo Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Subject The topic of the resource Barcelona Economia Gestió pública Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Article publicat al número 37 de Maig/Juny de 1976 de la revista CAU: Construcción, Arquitectura, Urbanismo ; publicació del Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1976-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Note Note inside a the archival description or a component. A la mateixa publicació indica: El material recogido en este articulo ha sido publicado en parte en los números 1 Y 2, 1975. del Boletin de Análisis Urbano editado por el Gabinete Técnico de Programación (GTP) del Ayuntamiento. Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/642/Debat_1978_HistoriaFOC_PM.pdf 3361a3170cb31ed50025a46a2e7b2a11 PDF Text Text ���������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1608 Title A name given to the resource Un instant de reconstrucció de la història del FOC Description An account of the resource n. 4, p. 81-98 Source A related resource from which the described resource is derived Debat Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1978 Subject The topic of the resource Front Obrer de Catalunya (FOC) Franquisme Partits polítics Polítics Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Publicat al número 4 de la revista Debat. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/643/Debat_1977_SobreTransicioSocialisme_PM.pdf df3209c7a14d99e4f5d7187da323a5f4 PDF Text Text Centre d'Estudis Socialistes �Pasqual Maragall SOBRE LA TRANSICiÓ AL SOCIALISME �He de dir abans de tot que per a nosaltres, socialistes en aquest Estat multinacional que és Espanya, els problemes que es plantegen són els de la transició a la clen10cràcia Ï l'autodeterminació dels pobles, i no encara els de la transició cap al socialisme. Dit això, és evident que la manera COIn es resoldrà el que nosaltres anomenenl ruptura de!.11ocràtica tindrà una forta influència sobre la transició al socialisme, tal com l'experiència portuguesa demostra. En segon lloc, penso que el debat aquí ve lnarcat per uns textos de base que són extraordinàriament profunds i que obren qüestions que estan malauradament més enllà del que estem en condicions de respondre, tal con1 els debats estan demostrant, en la meva opinió. Intentaré doncs de situar~lne en un pla ültermig formulant tres qüestions addicionals que em penso que estan més a prop del nivell de les solucions. Aquestes tres qüestions es refereixen a les contradiccions 1) entre centralització i autogestió, 2) entre societat de transició i reversió o reversibilitat deI poder polític, i 3) entre societat de transició i definició de l'espai econòmic significatiu. La primera contradicció, en les formacions socials de transició cap al socialisme que es caracteritzen per la coexistència en equilibri no estable de diversos modes de producción, és la que es dóna entre, d'una banda, la tendència a la centralítzació, tendència deguda a l'absència d'un motor de desenrotllament de les forces productives 1 d'un centre d'articulació de les mateixes que substitueixi els monopolis, l, d'altra banda, les exigències d'avanç cap a un socialisrae autogestionari, cap a una societat autogestionada, concebuda com una lluita constant contra les concentracions de poder econòmic i polític. La segona contradicció prové de les exigències, d'una banda, de la 9 �DEBAT l construcció d'una socieUlt caracteritzada pel socialisme, i per tant fundada sobre la desaparició de la propictat privada dels rnitjans de producció, i d'altra banda, les exigències de preservació de la dernocràcia política fOrlnal, és a dir, l'afixmació per part de les forces d'esquerra d'una política que accepta la possibilitat de reversió electoral del poder governamental a unes forces que són contràries a la transició. Em pregunto fins a quin punt aquest problema està parcialment o aparentment resolt a Portugal, a causa de la manera con1 d. punt de partida de la den10cràcia ha estat establert, comportant una forta embranzida naciona1ítzadora i l'establiment d'una constitució tendencíalment socíalista. Nogensmenys si bé aquestes nacionalitzacions, la refonna agrària i la constitució tendencialment socialista, limiten les possibilitats de reversió política i social a curt tennini, sobretot desprès de les recents eleccions per a la primera Assemblea Legislativa, resta oberta la possibilitat d'una reversió constitucional si la dreta obté en el futur una majoria electoral comfortable. La tercera qüestió està relacionada amb l'estructuració de l'espai econòn1ic i polític significatiu. Si l'ascens polític i social de la burgesia revolucionària va ser acompanyat, al principi, per la formació d'espais o estats nacionals, de mercats nacionals unificats, i després per la formació progressiva d'unitats productives i de mercats a l'escala internacional, quina serà la cOi'Iseqüència, al nivell de l'espai econòmic i polític, de l'ascens del bloc dels treballadors? Per a nosaltres, socialistes de les diverses nacionalitats de l'Estat espanyol, és prou clar que la ruptura democràtíca, la radicalització de la democràcia i la transició vers al socialisme implicaran, per una part, un cert fraccionarnent de l'Estat centralista -estretament lligat a la dominació feixista del capitalisme espanyol durant els darrers 40 anys~> i per una altra part, la integració en un espai econòmic supra-estatal, europeu, que posseeix l'escala convenient per al desenrotllament d'una colla de sectors·cJau de l'economia. Dit això, estic d'acord amb la relevància per a nosaltres de l'espai definit per la conCa mediterrània. Mentre l'imperialisme domini políticament i econòmicament la correlació de forces en el centre d'Euro· pa, és indispensable d'axar una política internacional socialista d'independència sobre el fet que els països del Sud d'Europa tenen un cert grau de similaritat econòmica i social i que estan situats a cavall entre Europa, Afriea i l'Orient Pròxim. [No es raonable pensar que un pafs del Sud d'Europa, aïllat, sigui capaç d'avançar francament cap al socialisme sense patir pressions exteriors que seran suficients per a entrebancar o defon11ar aquest procés de transició.] Les respostes que tenim per a aquests problemes no són encara solucions; són solament el nom. de les solucions: 10 �SOBRE LA TRANSICIó l. Síntesi «(planificació central» - «autogestió». 2. Síntesi (conflictiva, com ha dit la companya Rossana Ros2nd¿', entre delnocràcia política i dClTIOcràcia de base. 3. Síntesi «independència nacional» - «interrelació exterior». Hem d'anar enllà. És important en aquest sentit, en la meva opinió, de constatar que diverses vies de progrés semblen obril-~se en aquest coHoquí. 1) L'extensió a tots els països del Sud d'Europa d'una política d'unitat de l'esquerra -tal con1 han assenyalat les intervencions dels companys comunistes i socialistes italians, espanyols i grecs, però no encara, malauradament, dels companys socialistes i comunistes portuguesos. Una política que no es basi solament en l'aprovació d'un programa comú de govern sinà també sobre projectes de transfor~ mació de l'Estat, recolzats per la base 'social del front dels treballadors i sobre els quals ha d'obrir-se un debat entre les forces d'esquerra. 2) Solament aquesta transformació dels aparens estatals de dominació (incloent els n1itjans de comunicació social, Ics administra· cions locals i regionals, i sobretot l'exèrcit) pot permetre de reunir les condicions de la transició al socialisme en un continent, Europa, que no és autònom des del punt de vista polític i militar. 3) El paper dels partits polítics clàssics, del parlament i cIe la resta de Ics institucions polítiques de la democràcia anomenada «bur~ gesa» -que és també un resultat de la lluita dels treballadors europeus- és insubstituible en una societat complexa. Dit això, no sé de cert si és correcte de plantejar aquest rol com una mediació entre els movin1ents socials de base i l'Estat -que és la posició socialista clàssÍCa sobre els partits davant el paper no de mediació sina de direcció proposat pels comunistes. Penso que seria potser més correcte de parlar d'una funció de síntesi de les iniciatives, per força parcials, que brollen de les organitzacions autònomes de les masses. 4) El programa de transició haurà de recolzar-se inevitablement potser en el rol motor del sector coHectivitzat. És cert que l'extensió del sector públic pot permetre una certa re-apropiació coHectiva de decisions que són preses en el capitalisme per unes luinories. Tanmateix des del punt de vista de la societat autogestionada i de la contradicció Estat-societat civil la cosa no és tan cIara. !ts doncs indispensable d'aprofundir el control social de l'aparell d'Estat a mesura que aquest aparell és utilitzat per a expropiar la burgesia. Per als socialistes la doble via «democràcia formal- control i contesJoació per la base» no només s'ha de compensar i per dir-ho així cohabitar, sinó que ha de permetre una certa convergència dels dos pols. Les 11 �DEBAT 1 organitzacions de base -pensem- han d'expressar les diverses opcions de síntesi ideològica i política que són presents entre les masses. És a dir, aquestes organitzacions haurien de situar-se en una línia unitària tot restant pluralistes al nivell ideològic, tot respectant el dret de tendència i els drets de les minories. D'altra bancla això és necessari per a evitar l'allunyan1ent d'an1ples sectors de les masses populars durant la fase de transició -objecte de reflexió de la sessió sobre la cultura í la ínfonllació cn aquest caBoqui. Per últim, cal lnirar amb tot l'interès í recolzar la introducció de criteris de control per la base en les institucions estatals, com el parlament i les administracions regionals i locals (revocabilitat, rotació dels llocs de direcció, etc.) i estendre el contingut de les regles de la democràcia formal allà on encara no arriben en règim burgès (control dels n1itjans de comunicació, jerarquia militar, lleis que preserven el secret en la burocràcia i en les unitats productives, etc.). 5) Potser no és impossible de conciliar la contradicció entre l'espai polític europeu, que és el que ha de permetre el desenrotllament d'una transformació socialista a llarg termini i la solidaritat regional en la conca mediterrània, i fins i tot, a un nivell més reduït, la solidaritat federal de les forces socialistes de les diverses nacio N nalitats de la península ibèrica. El nacionalisme centralista espanyol a punt de morir políticament i el nacionalisme sub-imperialista portuN guès ja ben mon (o al menys exiliat), res no s'oposa a un retroball1ent democràtic dels pobles ibèrics. PASQUAL 11ARAGALL Comunicació al caflaqui Intervençao Socialista Lisboa, 7-9 maig 1976 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1609 Title A name given to the resource Sobre la transició al socialisme Description An account of the resource n. 1, p. 7-12 Source A related resource from which the described resource is derived Debat Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Subject The topic of the resource Socialisme Política Acció política Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Publicat al número 1 de la revista Debat. Transcripció de la comunicació al col.loqui Intervençao Socialista, Lisboa, 7-9 maig 1976. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1977-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/644/PorUnaRespuestaSocialista_1977_VidaLocal_PM.pdf 059af605e845d7a8f8882049f2a85648 PDF Text Text POR UNA RESPUESTA SOCIALISTA Joan Colomines Jordi Carcía Petit Jaume Lorés Emest L1uch Pasqual Maragall Eduardo Martín Marta Mata Isidre Molas Jordi Parpal Núria Pompeia loan Reventós Xavier Rubert de Ventós Jesús Salvador Narcís Sena Enrie Trunyó losep Ignasi Urenda losep M." Vegara ALTERNATIVA AVITAV15I3:TJA �íNDICE Presentación . La alternativa democrática El Socialismo La autogcstión Las libertades y el Socialismo Estrategia Estrategia socialista. La coordinación de los socialistas del Estado español Política económica Política internacional El sindicato La empresa Vida local La educación . La cultura Las mujeres La juventud La reivindicación nacional La religión 5 7 17 41 55 71 95 111 127 147 161 185 213 239 259 275 287 313 341 ~ili~ 3~ �VIDA LOCAL' PASQUAL IvlARAGALL Para los socialistas de hoy, que abandonan cada vez más la tradición centralista ...........cOD. Tníces tanto francesas como germánicas- la escala local es óptima para difundir el Estado y recuperal- el control del mis1110 por la sociedad. Un Socialismo autogestionario, libertario, se plantea tanto el control de las condiciones de producción en la empresa por parte de los tr2oajadores como el deSluantelamiento del sector público centralizado, tccnocrático e irresponsable delante de los ciudadanos, que es característico del capitalismo monopolist,-l, especialmente en nuestro )-- para bacerlo tiene que profundizar la (L~mG<:r;::cia por la vía de la \'Ítalización de las ÍIJstitucio::es representativas por encima de las ,; de las administrat!Y2,s, por 12, 'vía de ~a :rccstn..:c:uración y democT9.tiz¿:lón do:: ésTas o fiscal), y lo que nos in:c:r·;:,sa la. Yi2 ele b redncción de la c<'::. ~ de ,"cuc'c,c"ccn y el ccrn:roi de mu.... .~~- ~.'-,,, en los ;~'.s c::s-,:::::,s;Oi}CS dd gr-u;}O de política urbana y d·:::: CES, c,' L,s Que lnI'. ';J2nic:ip2do Joscp García Sob :\l·:)r-,:::'::s, MiGuel Do!'!,ingo, :'/lontserrat Cuchm,." ¡::·',!,·:::~'s::: .\lor-at2, Cooxa :\g"LÜTre. Jonn Co10m, Xavíc,- R'.-l:l "·;:--JE.'s i ~kK~,y, pero estOy seguro de que ninguno de ellos cs,m-á de a:;::ucrdo con todo lo que digo. 213 �chas actuaciones públicas: en una palabra, acercando a los ciudadanos tanto como sea posible, esta superestructura omnipresente y arbitraria que es llluchas veces la administración pública. El nacimiento de la producción en unidades mul~ ti nacionales ha puesto de relieve la falta de base de los Estados-nación tradicionales creados por la bur~ guesÍa entre los siglos XVIII y XIX. La continentali'ladón de los mercados mínimos para la existencia de muchas industrias cruciales va en el mismo sen~ tido. Este amnento de escala de producción en aI~ gunas industrias, clictado por las exigencias técnicas, aparece simultáneamente a la consciencia y la experimentación y los esfuerzos para devolver el control de la vida secial· a los pueblos oprimidos por los Estados burgueses debilitados y a sus comuni~ dades locales. También está posibilitando, paradójicamente, una discusión más atrevida sobre las ven~ tajas de las denominadas «economías de escala» (<<a n1ayor producción, más eficiencia») en varios secto w res, tanto públicos corno privados, pero sobretodo públicos -enseñanza, sanidad, seguridad social o impuestos sobre la rcnta- en los cuales no está na~ da cIara que el control deba permanecer no ya en Bruselas sino tampoco en Madrid, París o Roma. La explosión de las nacionalidades oprimidas, por toda Europa, va acompañada pues de una «ex~ plosión loca!», autogestionaria y con una alergia generalizada hacia el alejamiento de las sedes del po~ del' 'Y hacia los argumentos de eficiencia a gran es~ cala. No se trata de un nacionalismo con bases económicas y uniformizador de cara al interior; se tra~ ta de una revitalización, permitida por las condiciow nes económicas, del secular intento de los pueblos y de los ciudadanos de autogobernarse de la forma más directa posible. Es por ello que caen en desuso expresiones co- mo ~vida local», típicas de un capitalismo que s~lo escala" elel Esta~ perro.it· e la vida sin adJ"etivos en la " 1 do y que mientras niega la pluralIdad naClOna y rel~E:a la 'vida de las comunidades locales a ur: segundo término, relega también la ~~ida ele los ~Iuda­ danos individuales a los cuales abrmaba servIr. , Es indudable que pueden ap~~ecer y. aparecer,an contradicciones entre la afirmaCIOl1 naCIOnal d~ lOS pueblos oprimidos y su voluntad ele autog?blCrnO local, el respeto a las minorías y la espontaneIdad de las comunidades de base. En muchos casos en la Díoducción de servicios colectivos, que puede ser pura charlatanería interesada en boca ~lel Estad~, ~IO lo es tanto a niveles más pequeños. Hay unos ~l­ mites de pequeñez que no se pueden .ultrapasa~ SIn pagar un precio quizá excesivo. La m~s,ma p~rvlvel~~ "a- de arandes unidades de producclOD pnvada 0::1 C1 e . ' . t n escala estatal o multi-cstatal es un tac:or. a 'cner e. cuenta a la hora de cliseñar circunscnpCIOnes adr~ll+ nistrativas que forzosamente tendrán que relacH:narse con aquellas unidades. Se debe ?usc~rr un equl~ Ebrio, todavía ahora y durante 111Uc.ho tiempo, ,entre la tendencia a la vida autól1Ol.na, ele los barrIOS, <;)ueblos, ciudades :-r comarcas, e mciUso, ~le las ,na~ cionalidades, v la obligación de una Dlll111na ~flca~ (·1;::' v de una ·cierta uniformidad -una cierta Igua};;·'¡¿n re condiciones entre regiones más o menos ;~;-;~n;d.2s. ,::"ntre c!lldadanos establecidos \' foráneos, 215 214 �va y su dimensión es suficiente para que las comunidades nacionales se autoabastezcan V se autolegislen en lTIuchas materias «privativas "(lel Estado}}. La segunda es que no tiene sentido el desgobierno local, la existencia ele ayuntamientos sin atribuciones ni recursos (yen cambio, dotaelos del inmenso poder de enriquecer a unos pocos ciudadanos y perjudicar a la mayoría a través de permisos y licencias, planes urbanísticos, instalaciones comerciales e industriales inadecuadas, etc.). Durante una fase próxin1a, posiblemente el intento de clestruir el primer contrasentido dominará sobre la lucha para afirmar el segundo: la necesidad de reunir esfuerzos para afirn1ar en la práctica la c0111unidad nacional impondrá un cierto grado ele sacrificios a las cOlnunidades locales y de base. Habrá una fuerte insistencia en un Servicio Nacional de la Salud, o una enseñanza pública ca~ talana y hOlTIogénea,en la necesidad de recaudar el hnpuesto progresivo sobre la renta o destinar recursos de las Cajas de A...horro para finalidades de alcance nacional y no local (pequeña y 111ediana eln~ presa, sector nacionalizado) o subvencionar un teatro nacional catalán. Pero al mismo tiempo, y más adelante con fuerza creciente, .creo qtle se desarrollará poderosamente el movimiento de las comunidades locales (comarcas, ayuntamientos y barrios) para gobernarse en todo lo que no tiene razón ele estar situado en peldaños más altos y más alejados en la escala ele la administración pública. El control de la red sanitaria de. base, la enscí1anza básica, las guarderías y la polítlca ele becas, la canalización de recursos de ahorro popular a través de las Cajas de Ahorro locales el desmanteldlnicnto de gran parte de la planifica~ ción urbanística y territorial en beneficio del control local de la utilización del suelo, la subvención 216 de las actividades culturales autóctonas a nivel de barrio, pueblo y comarca ... todo ello deberá pasar al primer plano. Y los socialistas estaremos detrás, pie~so jrO, contra cualquier intento burg~lés ~u~ rocrático de izquierda, de crear nuevas cnsrahzaclODes de poder arbitrario. Con el tiempo los consejeros de la Generalitat deberán acostulllbrarse a tener lnenos poder sobre la «vida locab de MasQuera, Palau Sabardera o Sants, dd oue ahora tienel~ los n1inistros de los gobiernos de !vIadrid o los prefectos de los departamen tos franceses sobre sus circunscripciones. Profundizar la democracia yendo hacia el socialisD10 significa -significarú- delTIOCratizar el estado y ello implicará, insisto, tanto la preeminencia de los cuerpos representativos COlno la destrucción progresiva de la proDia estructura estatal v administrativa. ~ Si la libertad indivi"dual sólo tiene como lfn1Íte la libertad de los demás, el socialismo, libertario en último término, trabaja para la destrucción de las bases económicas que convierten este lema en una divisa anticlemocrática dentro del capitalismo -clon~ de las exigencias del mercado, de la producción, de la estabilG:ación, etc... 110 pern1iten a los trabaja~ dores lnás que un estrecho y pobre margen de libertad. Y trabajará también para transformar las bases políticas de dOluinación y uniformización prc~ tendidamente racional que niegan la libertad en los países denominados socialistas. Una de estas bases es la concentración de poder en manos de instituciones singulares, casi siempre estatales, apoyadas por una ideología nacionalista, economic:ista (las famosas economías de escala) y benévola (deben igualarse dife:tencias). De ahí que llegue a ser tan importante el privilegiar al gobierno local frente al poder estataL Igual C01110 será importante, potenciar el papel de las organizaciones territoriales )' sectü- .o 217 �riales de base (sindicatos y asociaciones de vecinos) para neutralizar el papel crucial pero a veces opre~ sivo, ele los grandes partidos políticos en el marco de la den10cracia formal." Vayamos a cuestiones 111ás concretas. Una gran alternativa ele estructuración de la vida regional y local, se planteará pronto en Catalunya. Dejar las circunscripciones locales tal como están o han estado (municipios, comarcas de la Generalitat) y pri~ vilegiar autoridades sectoriales de alcance catalán para resolver problemas intermunicipales o interco~ marcales, ésta sería una posibilidad, y posiblelnen~ te la más realista a corto plazo. Así una agencia catalana de política de suelo podría elnprender la iniciativa ele hacer la ciudad nueva de Riera de Caldes, o bien concentrarse dentro del án1bito de la actual comarca del 53, o por el contrario, iniciar actuaciones fuera ele lo que es el área de influen· cia de Barcelona-ciudad, más allá incluso del Mont~ seny y de Martorell o Vilafranca del Penedés, siem~ pre según las directrices de un plan adoptado por el Parlament de Catalunya y discutido en todo el país. Otra posibilidad sería reconocer la existencia real de un espacio polarizado, con un centro, la gran Barcelona, que en todo caso debería dividirse en grandes distritos (como se ha hecho en Londres) compensados quizá desde el punto ele vista de la base fiscal, es decir, distritos formados por barrios y ayuntamientos contiguos con una cierta dispersión de .los indicadores ele riqueza. 2. Obsérvese que dIo implica organizaciones de base au. tónomas, y por lo tanto, si DO plurales, si forzosamente plura~ listas, con tendencias representadas y minorías resnetadas en su interior: en cierta forma, esto representa una e~tensión de los principios de 18 «democracía formal» a la «(democracia de b"se,). Al mismo tiempo, las antiguas comarcas podrian juntarse en una división en regiones o «\'cgueries» (del tipo de las que ya existieron, pero con más operatividad, sancionando el hecho de la concen~ tración de población y riqueza, en diez o d.oce ca~ bezas regionales). Esta división coincidiría con la escala que hoy -después de 111uchas exageraciones como la que permitía al ex Director del Instituto de Estudios Fiscales, reclamar para Madrid el pro~ cesamiento electrónico de todos los datos fiscales del Estado-- se considera mínima y suficiente para establecer un ordenador público con finalidades fiscales y similares: unos quinientos n1il habitantes. Desde el punto de vista defendido en este articulo, seguramente lo más oportuno sería pensar que las cosas deben pasar por la primera alternativa y caminar hacia la segunda. En una prünera fase -y también después, pero sin dominar tanto la escena de la política urbana y territorial- existen U1Uchas ventajas por sacar de la consolidación de autoridades sectoriales (transporte, energía, política de suelo, etc.) de álnbito catalán. Pensemos por ejenlplo, en el poder de negociación que tillaS corporaciones de este estilo podrían plantear frente a las en1~ presas sUlninistradoras de servicio público que durante mucho tiempo conservarán su carácter esta~ tal, si es que no pasan a formar parte de consorcios supra-estatales: Renfe, Telefónica, Gas natural o las Eléctricas. El ancho de vía europea, las fabulosas colas de peticionarios de instalación telefónica que se dan en Catalunya, los problelnas de seguridad y contaminación planteados por las empresas energéticas ... no han tenido hasta ahora n1ás interlocuto~ res, por parte de Catalunya. que los municipios frag~ mentados o las, aún más inoperantes, Diputaciones provinciales. Y esto frente a empresas cuyo presu~ 219 �puesto supera con mucho el de n1uchos .l\tlinistcrios lTIadrileíios." Otra cuestión prioritaria es la del tratan1iento del suelo ul'bano. Nosotros levantamos la bandera de la municipalización del suelo quizá antes que nadie, y lo hicimos para poner de rclie"ve que era necesario socializar efectivamente, y no estatizar, los recursos y los problemas del suelo urbano. Pero la lTlunicípalización tiene problenlas, y problemas muy diferentes de los que afrontó el Decreto de Guerra de 1937, pionero y magnífico, pero también poco aplicado en la práctica. Niucha gente recuercla haber pagado alquileres al Ayuntanliento, pero en 111uchos casos esto debía scr cn aplicación de la institución de un servicio n1unicipal de cobros -prcvista también en el Decreto- y no como resultado de una municipalización de las fincas que clebÍa ser efectiva en casos de abandono de la pro, piedad, y no en todos los casos. Hoy la municipalización se cnfrenta COn un problema nuevo y uno antiguo: la extensión de la pro, piedad horizontal y la valoración continuada de las rentas de situación. Antes de la guerra, la propiedad de 1a vivienda no era tan corriente por parte de [muilias trabajadoras, como ha llegado a serlo ahora con un nivel de vida más alto y con un 111ercaclo de vivienda que prácticamente ha obligado a comprar a todo el mundo por falta de ofertas de viviendas ele alquiler. La colocación de ahorros populares en lilvíenda, la 3. No es neceSario afirmar que eu algunos casos, estas autoridades o corporaciones sectoriales ganarían mucho coor, clinánclose con instituciones similares del resto de los Países Catalanes: por ejemplo en el ancho de vía europeo, la regula, ción de la Autopista Catalana o del lVkc!iterráneo, o la polí· tica energética (petróleo, nucleares, tiranic) en su vertiente ecológica. 220 cantidad de fmnilias que todavía pagan plazos o.e hipoteca y a las que no se puede cargar, por lo tanto, con una socialización, ni que sea fiscal de la renta urbana, complican la panoránlica del ll1ercaao dcl suelo y la vivienda. Pero no lo complican hasta extremos irresolu~ bIes. Se trata de evitar las soluciones fáciles que lo estropean todo con el paso de los años. Se trata de -permitiendo que se conozcan y se paguen las ren~ tas de situación- municipalizar hasta donde sea necesario, el negocio de la vivienda, que produce pre~ cías abusivos, enriquecimientos injustificados, corrupción administrativa y destrucción de la estructura urbana v de la costa. La tasaciÓn del precio de la vivienda, que ha dc estar propiciada por los cOlTIunistas, podría, apa~ rentemente, paliar los dos prilneros problemas pero no el tercero y el cuarto. Y aún a la larga -al me, nos a falta de medidas adicionales- llevaría a la misn13 falta de viviendas de alquiler producida en parte por el bloqueo ele la postguerra ... jr por lo tanto a un encarecimiento, oficial u oficioso. Los esquemas del tipo de La Pondere, defendidos por los liberales, y según los cuales se otorga al propietario un pequeño coeficiente de edificación sobre su solar, restando todo el exceso -o el y,alor del exceso- a disposición de lo común, chocan con dos obstáculos, el prilnero dc los cuales puesto ya de manifiesto por los socialistas franceses: 1) no afectan a todos los solares ya urbanizados y con expectativas de renovación, es decir, a una gran parte del negocio promotor y 2) no garantizan la socialización efectiva de la mayor parte de lJ.s rentas, como se pretende, de la n1isma forma que el arbitrio sobre plusvalías no se lleva en este país más que una ínfima parte de las mismas, por la clis· crepancia entre valor oficial y valor efecti\'o. 221 �En ambos casos, tasación y limitación de los fm~ tos de la propiedad, los efectos sobre los precios podrían ser más ffi01nentáneos que duraderos y más ficticios que reales. Dando por supuesta una municipalización de la vivienda no utilitaria -es decir, no habitada por el propietario o su familia- 4- que no plantearía problemas a la autopropiedad horizontal, el segundo problema, el de la valoración y pago de las rentas de situación, quizá no es técnicamente insoluble. Una municipalización fiscal, como mínimo, es técni~ camente posible a través de los catastros de contribución urbana y las valoraciones de plusvalías, una vez perfeccionados -y realizados con mayor frecuencia- unos y otros, y del sistema de contribuciones especiales para captar aumentos de valor puntuales, debido a la oferta o instalación de servicios o equipamientos que mejoran el valor de las fincas (parques, por ejemplo). En cualquier caso, una política de suelo y vivienda debe medirse en términos de los objetivos perse~ guidos y teniendo consciencia de los costes impl~­ cactos. Hay políticas óptimas diferentes para objetlvos diferentes. Hasta el momento hemos hablado en función de unos objetivos negativos: .contra los precios abusivos, el enriquecimiento excesivo, la corrupción y el desmadre ecológico y edificatorio. Sin embargo, las finalidades pueden y deben formularse, llegado el momento, en términos positivos e instrumentales. Por ejemplo, tilla política de suelo y vivienda puede proponerse: 1) oferta de viviendas de alquiler, principalmente de propiedad pública, para matrimonios jóvenes, 4. Municipalización inmediata o concediendo al propietario un derecho de uso por un período limitado de tiempo, a partir del cual, la propiedad revertiría al municipio, naturalmente mediante una indemnización. 222 imníarantes transeúntes, individuos aislados y comunidades no 'familiares (estudiantes, etc.) Se sobreentiende oferta abundante y diversa y por lo tanto, alquil~res no excesivos y ubicaciones no exclusivamente marginales, 2) posibilidad de vivienda de propiedad para ancianos y familias estables, vivienda utilitaria, colocación razonable del ahorro popular, garantía de es~ tabilidad v futuro, 3) esp"acios públicos suficientes y adaptados a las necesidades de los barrios, distritos y pueblos, 4) aprovechamiento máximo y mantenimiento correcto del espacio construido y de los valores edificatorios y urbanísticos existentes -sin dirigirse hacia el puro «conservadurismo» al que tendenl0S después de 30 años de salvaje y rentable destrucción, 5) pernlitir la -experimentación tanto arquitectónica como edificatoria. Hay muchas políticas «ideales» que garantizarían algunos de estos objetivos, impidiendo la consecución de los demás o de alguno de ellos (que la política de suelo y vivienda no es sencilla lo deInuestra tanto el ghetto de Harlem como la incuria de las casas de Budapest). Por ejemplo, una política que «fijase» las familias y los individuos, con acceso a la propiedad, podría impedir la movilidad necesaria y por lo tanto, el lnáximo aprovechan1ientoo Concretamente, la vivienda de propiedad, o el alquiler bloqueado, puede significar -como }'a ha sucedido- la desocupación de pisos grandes habitados por matrimonios ancianos, que con mucho gusto ocuparían un piso más pequeño.. si lo hubiese a un precio razonable; o bien puede significar una densificación indeseable mediante el realquiler o la cohabitación de lnatrinlonios jóvenes y ancianos. La compra de viviendas, a plazos y con hipo223 �tecas, por parte de matrimonios jóvenes, se justifica a veces por el mayor poder productivo de los jóvenes que son más capaces de trabajar 10 Ó 12 horas para pagar las deudas, y con más facilidades para poderlo hacer en el mercado del trabajo capitalista. AsÍ, las l1ledidas que deberían instrumentar una Dolítica de este orden, deberian ser cuidadosanlente ~studiadas y discutidas -lo cual no significa que dehieran ser técnicamente complejas, sino al contrario, fádles de entender y sensibles a los intereses expresados por los distintos sectores populares, a lnenudo conflictivamente. Una política de espacios públicos adaptados inlplica, por ejemplo, no un plan muy detallado y perfecto de alcance municipal, o comarcal, sino lnás bien un cierto poder por parte de los barrios y pueblos sobre la utilización de terrenos libres o edi~ ficios tradicionales en su ámbito. Hay barrios en Barcelona, donde es difícil i quizá inútil, intentar introducir parques y jardines, pero que cuentan con plazas que tradicionalmente cmnplen con una función similar y que no elebe sacrificarse en beneficio de otro objetivo, o como mínimo, no debe hacerse sin una mnplia valoración de pros y contras. Este sería, por ejemplo, el caso de Gracia, como ha señalado un estudio del Laboratorio de Urbanismo de la Escuela de Arquitectura. La municipalización del suelo, como medida gene~ ralizada, tendría, por lo menos, la virtud de inmo~ vilizar los pocos espacios públicos que todavía quedan en nuestras ciudades super-privatizadas: cuar· teles, cárceles, -cocheras, estaciones o mercados. Pero podría conseguirse un efecto similar -todo depende de la rapidez de la lnedida- nlunicipalizando los terrenos de uso público y en cualquier caso, los de propiedad pública no muni.cipal, o concediéndoles un derecho de uso limitado en el tiempo. En mu~ chos casos, además, estas propiedades públicas no municipales provienen de cesiones hechas por los municipios años o siglos atrás. No tiene sentido, pues, que estas cesiones financien ahora la re-con· servaCÍón de servicios estatales o públicos, y ensucien la dudad con nuevas edificaciones y nuevas pérdidas del suelo público. En este aspecto, así como la inlninencia del Plan Comarcal significó la apresurada demolición (y petición de licencia) de centenares de edificaciones y jardines amenazados por ordenanzas más restrictivas, podemos telnernos para los próximos meses y años, una actitud liquidacionista similar por parte ele propietarios privados y públicos. y contra más se hable de municipalización, más liquidación habrá. Esta arma, igual que la evasión de capital por parte de los -capitalistas, es la preferida por los propieta~ rios y deberemos hacerle frente con energía e inteligencia. Si los propietarios, públicos o privados, demuestran no renunciar a las escandalosas expectativas de ganancia que el mercado les ha acostumbrado a esperar en los últimos años, no habrá más relnedio que andarse sin contemplaciones ). municipalizarlo todo de entrada, para reconstituir luego una cierta diversificación, los incentivos o la 1.110\'1' lizacióll, y el lnantenimiento de las fincas, etc ... Por otra parte, el lilal que ya se ha hecho, seda rnu.y superior al que podría causarse COn una medida tan cortante. Si no se bace necesario llegar a tal extremo, podelnos pensar que lo que conviene hacer Ínmediatamente es socializar la promoción de edificaciones v viviendas, puesto que la promoción ha sido precis~­ mente la piedra angular del escándalo v el motor del funcionamiento injusto y destructivo -de un mercado desequilibrado. Es distinto el caso de otros paí- 224 225 8. - !'(iK U~,\ gESPlJESTA SOCIALISTA �ses como Inglaterra, en los que la pr?moción, casi debe ser incentivada por el sector publlco. Aqm, las agencias comarcales o regionales, o la A:gencla de política del suelo a nivel de la GeneralItat, deb~· rían poseer recursos para ofrecer un porcentaje elevado al nuevo suelo urbanizado, mientras que a nivel de los núcleos urbanos ya existentes, la renovación edificatoria Y la tarea de llenar los huecos de sol libre aún existentes tendrá que estar.estre· chamente ligada a la participación d~ .los barnos en la información de las licencias solIcItadas, y también, en algunos casos, en la promoción de usos interesantes. Teniendo en cuenta la actividad constructora previsible, en relación al stock existente ~~ c~ns~ruc­ ciones, por esta vía avanzaríamos taI~~len, Indlre~­ tamente, hacia la socialización de IH ViVIenda no utIlitaria. Hay quien propone, de entre nosotros, ~n decreto taxativo de prohibición -con excepcIOnes en casos de edificios en malas condiciones- de toda demo!íción en el casco urbano tradicional de nueStras ciudades. Quizá no sería necesario llegar tan Íejos y tendríamos bastante con potenciar: con:~ ya he dicho, las facultades informativas y dIspOSltlvaS de los barrios en el proceso de concesión de licencias de edificación -¡evitando, claro está, el, trasladar la corrupción de arriba abajo, a los barnos!-S Por otro lado, el quinto de los objetivos me:r:cionados (experimentación, innovación) podría sahr perjudicado. Personalmente pienso que el desbocamien'to del conservadurismo es un peligro real en la fase histórica progresiva ~n la que entr.an10s -y me refiero al conservadunsmo del medIO, tanto natural como, en este caso, convencional, más allá de las 5. También pueden utiUza!"se instl·umcntos fiscales paya conseguir lo mismo, como explicaré a continuación. exigencias del equilibrio ecológico y de los valores culturales-o Las ciudades tienen que facilitar al máximo los contactos (por algo existen), pero limitando la congestión y la destrucción de la naturaleza dentro de niveles tolerables. Barcelona y las restantes ciudades del área, a pesar de todo, a pesar de la avaricia del palmo cuadrado, la insuficiencia y la mercantilización extrema de sus servicios e infraestructuras -debida al abandono estatal- y la ausencia durante muchos años de un auténtico gobierno local democrático y fuerte, constituyen aún un área potencialmente afortunada, donde los barrios proletarios no son irrecuperables porque luchan y se organizan para una vida decente, donde la densificación extrema de los centros se combina con una densidad no tan invi'vible, con manchas de verde forestal extensas, a ni· vel de aglomeración, y con una jerarquía de cent ros urbanos de diverso orden aún no destrozada totalmente. Lo mismo podríamos decir de Catalunya en general, gracias a la vitalidad de sus pueblos y comunidades, tanto a nivel económico como políN tico. El tejido urbano pre-existente y la fuerza de las organizaciones ciudadanas en los últimos diez años ha permitido que la voracidad del capitalismo salvaje y especulativo que hen10s vivido no se 10 cargara absolutamente todo. También la tradición de los urbanistas iniciada por Cerdá, y continuada por el Pla lVIaciá y el G.A.T. P.A.C., ha contribuido favorablen1ente a una ordenación no sometida totalmente a los intereses del promotor avispado y del propietario sagaz, especialmente a partir de la constitución de equipos técnicos inter-disciplinarios desde 1964. Pero ni el contexto político-social permitía a estos técnicos algo más que heroicidades inútiles a la 227 226 �práctica -cu,mdo no los ha arrastrado la corriente del « negocio »-, ni se trata en el futuro de solucio~ nar problen1as exclusivmnente técnico-urbanísticos y de elaborar planes más o menos perfectos. Se debe reformar la metodología de las decisiones para refle~ jar las preferencias ciudadanas con un mínimo de coherencia, multiplicar la información en ambos sentidos -del gobierno local hacia los ciudadanos y a la inversa-, renunciar al sueño tecnocrático de la codificación de la vida de los ciudadanos en aras de una planificación perfecta, y utilizar mucho más los incentivos y desincentivos que la prohibición simple o el ordenancismo al que estamos habituados, tal como Ros Hombravella frecuentemente ha seña· lado. Las medidas fiscales son más útiles y menos limitadas, a menudo, que las intervenciones directas. La conservación tanto de zonas verdes como de edificaciones valiosas, hoy en manos privadas, puede alcanzarse tanto a través dd decreto congelador o la afectación urbanística COlUO por la vía del impuesto proporcionado sobre actos tales cama la destrucción de espacio verde privado o de edificaciones reclamadas por las asociaciones de vecinos o las or· ganizaciones culturales y artísticas. Este impuesto, aplicado a lo que los economistas denominan externalidades negativas (o efectos externos producidos por actos en disposición de la propiedad o de recursos particulares), se acercaría bastante a lo que los ciudadanos considerasen suficiente para abatir taxativamente 1.:1 acción que es necesario evitar -que tanto puede ser la destrucción de un jardín o un casal como la en1isión de humos nocivos por una industria- pero no llegar más lejos de lo que los mismos ciudadanos consideren que estarían dispuestos a pagar por tal de obtener un beneficio siluílar. 228 De forma parecida se puede combatir la congestión circulatoria en los cascos urbanos prohibiendo la circulación o encareciendo el aparcamiento -aparcaluiento que entonces no tendría sentido como negocio puramente privado, como casi ninguna de las concesiones municipales otorgadas en los últimos años o incluso haciendo pagar la gasolina a un sobre-precio dentro de los cascos urbanos -excepto en el transporte públíco- que compensara quizá su abaratamiento fuera de la ciudad. 11 El funcionamiento eficaz ele nuestras comarcas sí que necesita vitalmente de un tr<:lsporte automovilístico no excesivamente costoso. En cambio las ciudades se han de descongestionar. En ellas ha de pasar a primer tér~ luino el transporte colectivo, mucho menos derrochador ele recursos escasos, como san la energía y el espacio en las calles del centro, que el transporte privado. Estos procedimientos tienen también inconvenientes, claro está. Subir precios significa racionar el uso. de las calles en favor de los ricos; la gente puede Ir a llenar el depósito fuera del casco urbano; la coherencia ele esta política estaría en que no se alejaran de la ciudad los peajes de autopista actual~ mente delnasiado próximos a la ciudad central; etc... Bien, al menos sabrían10s que los ricos pagan por ejer~er su riqueza -mientras un sistema fiscal progreSIVO no se la haya recortado- y que circular en coche por la ciudad costaría esfuerzos adicionales, con1pcnsando en parte las molestias que esta decisión ocasiona al resto de los ciudadanos. Lo que sí es cierto es que las políticas de incentivos y desincentivas fiscales o indirectos, si bien pueden hacer funcionar mejor las cosas tal COmo 6. Dc?emos reconocer que esta me:lida. citada aquí a título de ejemplo, era mucho más aceptable hace unos años eue no ahora. > 229 I II ¡ 1 ! 1 , �consumo importante de tiempo. Y los últimos años han acumulado problemas locales formidables que reclaman cambios inmediatos. Ningún incentivo fis cal, ningún control de los habitantes sobre los solares de los barrios, hará posible la transformación de barriadas que no tienen solares libres ni edificios recuperables. Ni lnejorará -o tan sólo lentamente- las condiciones de vivienda en las zonas denominadas de barraquismo vertical- polígonos de la OSH o de promoción privada, como por ejemplo San Idelfonso e la Ciudad Meridiana-. De una u otra forma se habrá de recuperar la cualidad ur bana mínima que se supone había de existir en estos barrios. Pero también en este caso más que una renova ción planificada sería cuestión de subvencionar a ~os "?arr,ios -a ser posible a través de las empresas e 111st.ItUClOnes responsables- con el fin de que organIcen ellos mismos la renovación, al igual que en el caso de muchos servicios personales y sociales -guar~erías, por ejemplo-- se trataría de que las comunIdades de base lo suficientemente activas para montarlos dispusieran de una ayuda financiera de la con1unidad más que de organizar un nuevo servicio local. ~s fácil pensar que todas estas medidas -que ~lqUl se dal: ~ modo de ilustraCÍón- están muy leJOs del SOCIalIsmo autogestionario y anti·estatal del que hablábamos al principio. Y evidentemente lo están. Pero se sitúan en la línea de profundización de la democracia que los socialistas quieren marcar en e~ futuro. No es seguro, por otra parte, que un funCIOnamiento lnodificado del mercado no sea una vía económica posible hacia un socialismo no burocrático en un país relativamente avanzado, al me~ nos al nivel local que aquí nos preocupa. (El protagomsn1o de las organizaciones de base en todo w w w 230 el proceso es el otro factor esencial en la profundización de la democracia en marcha hacia el socialismo.) Dada la estrechez del mercado de alquileres hasta ahora, una socialización de la vivienda no utilitaria no comportaría un desorden extraordinario y contribuiría en cambio, si se instrumentalizara correctamente, a los objetivos mencionados. El caso del mercado especulativo del suelo urbanizable en diferente, y se habrá de modificar, como ya hemos dicho, con una intervención pública importante en el aspecto de la oferta de sol urbanizado y la demanda de terrenos libres. Técnicamente no es imposible simular artificíalrnente un mercado -valorar las viviendas, en este caso-. Económicam~ y socialmente el mejor uso de los reCursos del ~ Y de las edificaciones existentes, variará según el punto de vista que se adop~ te (i?-quilíno, barrio o ciudad en conjunto, por ejem plo): y no es seguro que funcione un mecanismo que promueva los mejores usos para cada vivienda, edi~ ficio o solar. Políticamente, además, existe un elemento peligroso, cuando se prescinde totalmente del mercado. y es el poder que se confiere a la burocracia, indirectamente, que cuida de adjudicar edifidos, sOlares )i usos de unos y de otrOs. (La utilización de este poder con fines de represión política o social es un hecho conocido en la Unión Soviética como lo es en las viviendas fuera del mercado qu~ las grandes empresas construyen para sus trabajaw . ? Un arrendatario con vivienda garantizada por el muniClpJO puede no tener ningún interés por mantenerla en buenas condiciones si, por ejemplo, quiere marcharse al cabo de unos años; un arrendatario potencial üene el interés contra;1.0; c.l barrio puede preferir que la cao:;a no sea una ruín¡l o ?lCn mstalar en ella un centro social. La ciudad puede estar interesada en hacer pasar por allí una calle. 231 �dores). La amenaza de corrupción que esto representa es evidente. En cambio, una participación importante y creH ciente de los gobiernos locales en el D1ercado, a tra H vés de la reversión de fincas de los cascos urbanos no ocupadas por sus propietarios y de la política de adquisiciones y viabilización de terrenos fuera del casco, aunque participando en cierta medida ele estos inconvenientes, los mantendría dentro de uno~) límites y permitiría potenciar 111eclidas relativas a la influencia sobre los precios y sobre los alquileres, a la recuperación de espacios y edificios para usos públicos, al acceso a la propiedad en condiciones razonables, etc ... , sin necesidad de fomentar la corrupción, la escasez yo los mercados negros a través de la tasación de precios y alquileres o la afectación detallada de usos para los planes urbanísticos. Ahora bien, hay un aspecto del mercado que los manuales corrientes nunca explican, o no lo expli· can claramente. Y es que confiere a los poseedores de propiedades y bienes de capital el de;echo a saH botear la vida económica y social del país. Los inH versares pueden no invertir, comprar terrenos y crear el paro; los capitalistas en general pueden enviar capitales a Suiza y hundir la balanza de pagos; los propietarios de terrenos pueden dejar de 'vender y encarecer así, indirectamente, las viviendas, creando una escasez artificial de sol. Ninguna de estas actitudes sería claramente condenada por los defensores incondicionales del mercado, que preH fieren suponer que los capitalistas no actúan solidariamente si no como individuos. La clase social de los capitalistas en principio no existe. Y, no obstan~ te, son actitudes de clase de este orden las que han creado siempre la necesidad de las revoluciones. Si los capitalistas organizan el caos no queda más remedio que recortar la libertad que el mercado les confiere para hacerlo. A veces, en situaciones no críticas, esto se ha podido hacer de forma no rev.olucionar.ia, invocando justamente el principio an" tllTIonopohsta de no colusión. Otras veces, en cambio, no ha habido más salida que defender la democracia 1in1itanclo la libertad de boicotearla. Las grandes nacionalizaciones de la historia no han requerido generalmente más que simples decretos de ocupación de propiedades abandonadas previamenH te -pensen10S por ejemplo en la Banca portuCTesa o en las propiedades agrarias abandonadas po/" los cola.boracionistas a los países del Este de Europa al fmal de la Segunda Guerra Mundial. Una cosa es pues lo que se puede pensar, desde un punto. de vista. socialista, sobre que sería mejor para cammar haCIa el socialismo. Y otra, la necedad de adoptar medidas consecuentes cuando el marco de libertacl en que este proceso se desarrolla e: torped~"do por una clase social. Si los propietanos delN% en Catalu11a no renuncian a unas expectativas de extraordinarias ganancias como las que el mercado les ha otorgado en los últimos años se h~brá de llegar a la municipalización total sin ~en" sarse]o. demasiado, por encima de los costos y de los pelIgros que comporta esta medida. Junto con la modificación importante del mercado, el protagonismo de los barrios y pueblos, reH presen~ados en sus organizaciones de base, es el ?frO pivote esencial en la marcha hacia el socia~Ismo. Est~ protagonismo debe fundamentarse en la destrUCCión de las mil barreras y cortinas de secreto y desHinformación (no olvidemos que el secreH ro es la regla de oro de la burocracia) que mantienen ev las unidades de base de la vida social en una 2toJiüzación inoperante. El capitalismo sus'trae ~ la luz pública gran -cantidad de aspectos de la vica económica y social -contradiciendo sus proH 232 233 �pios principios- y lueg.o. c~ndena la autoge:tión co~ roo lll1a utopia y las inlCIatlva.s de la base cOlTIO un embrollo imposible de coordInar. . . El primer derecho de los barno~. es estar Informados con detalle de todas las decIslOll S que les 7 afecten y de todas las posibi.li~ades en Juego. En este país la dictadura ha pern1Itldo y fomenta?o una política de hechos consumados que ha cambiado la fisonomia de pueblos y ciudades. Hay centenares de ejemplos. La casa Lloret en Sarriá recla~ada ~or la «Associació de veins» para usos colectIvos, fue derribada por un bulldozer en una noche; cuan~o el alcalde Masó propuso, quizá sin saber demasIa~ do lo que estaba hacie~do, un derecho de tanteo por parte de los ayuntamIe~tos de la co:na:~a en to~ das las compraventas de flncas, que slgn~fIc.aba la posibilidad de comprar suelo. para u~os. publIcas al precio que figura en las Escntur~s publIcas, su Car~ 2:0 fue puesto a subasta inInedratamente. Lo:" pe~ ~íodos de información pública, hasta muy reCle~1te­ mente, se han cumplido, cuando se han cun1ph~o, con un máximo de cautela para no «levantar la lIebre». Los datos municipales siempre son difíciles .d~ encontrar; las ediciones de las Ordenanzas mU~lcI­ pales v de los Presupuestos se agotan enseguIda. Se trata de mantener a la gente en la inopia para después poderla desarmar con el argumento de la ignorancia. , . El papel de los barrios pasa ?ues basIcamente por la discusión de todas las medIdas que ~e.s a~~c­ tan -desde la concesión de licencias de edIflcaclOn hasta el reparto de los dispensarios en l?s. diferen~es distritos-, discusión basada en un maXIrno de In~ formación proporcionada obligatoriamente po:- la administración. En muchos casos, como ya he dIcho, la discusión puede convertirse en ill.iciativa y g~s~ tión de muchos servicios descentrahzables, en lll- dicación de la localización más correcta de escuelas, semáforos y centros sociales, etc. Los cínicos dirán que esto representa una pérdida de tiempo y la prolongación de los pro~esos administ:ativos. Evidentemente la democracIa consume tlempo, pero ahorra siglos de injusticia e ineficiencia por la multiplicación de los canales de información que comporta. PersonaInlente, no creo que una estructura muy formalizada de representación de los barrios aca~ Trease muchos beneficios. Vn mínimo de estabilidad v de enumeración de derechos, facultades y límites debe existir, pero sólo hasta cierto punto. Siempre hay el peligro de la multiplicación de las rutinas y de las posibilidades de corrupción. Los grandes partidos pueden sacar mucho provecho de la coordinación lnás o menos abierta de todas estas pequeñas representaciones locales o de barrio, quizá dema~ siado. El comunista italiano Campos Venutti, decía que la suma y coordinación, a través de Un gran partido mediador de diez experiencias extraparlamentarias a nivel de barrio, nlUItiplica por más de diez su eficacia. Esta conclusión la considero dudosa. La mediación de los partidos es útil -ünprescindible a nivel de síntesis en las grandes cuestiones- pero en muchos casos excesiva e innecesaria. La democracia local en los Estados Unidos -la más adelantada según Marx en sus inicios- es una prueba de donde puede llegar la maquinaria electoral de los partidos en el aniquilamiento de cualquier respuesta Ciudadana a los problemas comunitarios. En cuanto a las experiencias italianas, todavía Son limitadas y están centradas muchas veces en operaciones de prestigio -como el centro histórico de Bolonia- y carecen de auténtica descentralización fiscal. Debo añadir que al hablar de multiplicación de 234 235 �la información, no me refiero al establecimiento de un sistem.a informá tico perfecto y ele Bancos de Datos que cor:.1pilen a los ciudadanos en todos los detalles de su vida social y personaL La utilización de ordenadores puede aligerar extraordinarimnente los procesos administrativos v sentar la base de una ~buena rnetodología fisca{ y de planificación s -y Catalul1)·'a, a través de los centros ordenado~ res municipales 'J el Consorcio de Información y Documentación, es una avanzadilla en esta línea-o Pero hay un Dllen número ele argumentos libertarios para poner límites a la 111ecanización de según qué tipo de inforn1ación individual. Somos bastantes los que opinamos que los Censos y Empadronamientos de población deberían sustituirse por operaciones de estimación indirecta v, a erectos electorales, por un registro volunta~io de electores. En cuanto al carnet de identidad personal, es un instrumento con más usos represivos que virtudes y debería poderse suprimir en el socialismo. En n::sumen, la finalida.d básica de los socíalistas en el aspecto del gobierno local, es la de devol ver el control ele la ciudad a los ciudadanos v, al mismo tiempo ensanchar el concepto de ciud~d y localidad para poner límites a la invasión estatal de la vida social. Ello será más factible en los próximos años 'V décadas de lo aue ha venido siendo durante los' últimos cuarenta; cincuenta años, precisamente gracias a la intcrnalización de la economía y a COfldición de que el fuerte en1puje auto gestionario que hemos podido l/er crecer última 111ente, no se corte ni se agote por la vía del buro cratismo y de la falta de renovación v nrofundización dc la dClnocr2cia fonnal, por el ~st~blecimien~ to de la cual, en nuestro país, todos ll~chan10s. w w w w 8. Por ejemplo, con moLi,,'o de ev",luar propiedades fuera del mercado, como ya hemos cUcho antes. 236 En este artículo, más que nada, hemos desarrollado algunas ilustraciones en el can1po urbanístico, fiscal y organizativo, de lo que puede ser una línea de avance hacia esos objetivos y de algunos obstáculos que poden10s encontrar. No existe otro cami~10; d~ n1omento que aventurarse en un juego de h:q.10tesls de este orden, porque las fórmulas gen~rales («control democrático}), «autogestiól1}), <nnunlcipalización») pueden traicionar una vcz más la~ expectativas de los trabajadores: debelnos Clnpezar a preguntarnos, qué significan y cómo se aplicarían llegado el caso, pero sin caer en la manía derechista de las soluci?nes de gobierno 1nágicas y limpias qU,e lo arreglanan todo y que no tienen vigencia mas que por unos meses. Una cuestión que acabamos de plantear es la de preguntarnos qué es la ciu~ dad y cuáles son los ciudadanos que deben controlarla: la. suma de los individuos que viven en ella, de los barrios en que está dividida o el promedio de los progran1as locales de partido con más probabi~ Edades de mayoría electoral a la larga. O bien, como ha sido hasta ahora, una subdivisión marginal del estado y el escenario de una lucha de cIases""" con sol~ciones trucadas previamente por ,::1 marco legis~ ]a11vo e institucional. Las preguntas que quedan sin respuesta san muchas ~á~ de las que. empezamos a saber responder. TodavJa. 19noramos Sl, en el socialismo que debemos c~:ms~nllr en nuestro país, las viviendas serán mayontanmnente de propiedad privada de los ocupantes (nadie pr~tende, que yo sepa, que las viviendas sean medlOs de producción) ofreciendo una salida r~z?~able al ahorro popular y, por 10 tanto, Con poSibIlIdades de transInisión hereditaria, o si la bal:n~~ se inclinará a la. larga hacia la municipali.?:~:c~on total de las propIedades, con lo cual el CODlcnrdo de los derechos y obligaciones inherentes a 237 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1610 Title A name given to the resource Vida local Description An account of the resource p. 213-237 Source A related resource from which the described resource is derived Por una respuesta socialista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1977 Subject The topic of the resource Socialisme Municipis Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Contribució de Pasqual Maragall al llibre "Por una respuesta socialista", número 7 de la col.lecció Alternativa (7x7 edicions). Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/645/Promos_19630930_n20_EticaPolitica_PM.pdf f1825b4846da78e356524e9fda53cb6b PDF Text Text En este número: Barcelona 30 septiembre octubre 1963 Número 20 «Si la economfa concertada ha de traducirse en una or· questa de cámara en la que los tecnócratas privados toquen los violines 't los tecnócratas de estados las flautas, bajo la batuta de la economla de mercado, habrá grandes posibilidades de ver sacrificados los intereses del pueblo» (Maurice Byé) Vea sumario en la página tres �EDITORIAL INSTITUTOS Y OPORTU NI DADES H. aee pocos meses aparecw en la prensa dia-ria un artículo suma~ SUMARIO mente curioso. Bajo el lenw ~~L(L oportunidad de los catalanes" ve pág. nía a afirmar que el Plan de de~ sarrollo era algo así como la pie. ara de toque del espíritu de irá~ ciativa de los industriales catala~ ne8; que éstos habían rnostrado de un tiempo u esta parte lo que eT1lw » 5 pIeando la expresión de Pla. po_ » 1O dría definirse conw "'un vuelo es~ trictamente gallináceo"; que ahoR ra tenían la oport,unidad de dar » 13 el do de pecho, y que el annónico prhtcipal de e5'ta nota tenía que ser la creación de un Instituto para el Desarrollo, que viniese a suplir la falta de regionalizaciórL del Plan. Instituto que vendría a » 15 dar al traste con todos los tópicos » 21 del individualismo catalán~ etc. Concluía diciendo, poco más o menos~ que si todo esto no se ha~ cío.. los catalanes no tendrían perdón de Dios~ pues oportunidades así no se presentan rnuchas veces » 25 en la historia. Tan extraordinaria nos pareció esta declaración de principios que » 33 lHwstro deseo inicial hubiese sido "'condenarla" a la sección "Pan y Períódi,cos'~. Pero la enjundia del Lema es suficiente para ju-stificar más espacio del que se le podría » 35 conceder allí. No es que este71ws en desacuerdo con la afirmación de que la economía catalana necesita su Ins» 39 tituto de Desarrollo. A.l contrario, cree/nos Cjue es una G;í;celenle idea :Y CJue tal institución tiene Un· Í7npOl't;ante papel que jugar en el >:;. 46 doble aspecto de e.5tueb;0 ele las M EDITORIAL . Economía catalana: UN BARRIO DE INMIGRANTES, LAS ROQUETES Informe C.E,D.E.C. Comentarios Economía española: Noticias . Economía internacional: PLANIFICACION PARA EL CAPITALISMO, pOr Isidre Canals, Noticias InfOrme Promos: CLASES SOCiALES EN EL AFRICA NEGRA, por lsidre Molas. Pan y Periód leos: Por Manuel Nada! . Hombres e Ideas: EL OBJETIVO GAULLE . DE DE GALBRAITH Y EL CAPITALiSMO AMERICANO, pOr Armand Sáez y Nards Serra J Cdtica de libr'os ETJCA y POLlTlCA, Pascual ~1ar¡¡gall por realidades económicas del país) y ele auna miento de esfuerzos dis persos'. Lo que nos parece inaceptable del enfoque es que se con· funda a "los catalanes" con una determinada clase de catalanes: la que puede tener iniciativas (y empleamos el verbo poder en su más genuino sentido social). Esa lmnentable confusión ha de tener consecuencias demasiado claras para que escapen a un examen lúcido; si la institución preconizada ha de salir de la iniciativa privada, estamos seguros que "hacerse con esta iniciativa" tiene que ser objeto de lucha entre in~ tereses contrapuestos y que: de esta lucha, ha de salir vencedor alguien que no tiene por qué poseer credenciales s'uJicientes para otorgarse la misión de "defende,. las oportunidades de los catalanes". Es decir: no vem,os cómo la burguesía indusl:rial autóctona, () alguna fracción de la misma, pl.Wda irrogarse la representadón dd país, ya que es difícil demos/,rar que sus intereses sean, por definición, los generales. Mas bien cree· nws que esta confusión ha de w" ner como consecuencia situar (/. UIl grupo en posición de monopolio y con el campo libre para presionar en apoyo de sus pre{:(m,,,úH1,I"~ corno tal grupo. Al constÚ¡úrs(' una sociedad no eS' necesarhJ ¡;re" .5uponer la futura mala. je de los cOlnponer¿tcs; sin ernbaT'go, se IY' daclan estatutos y se intentn que cada socio e8té equúa¡;¡:liaf)/.enU~ l'epresentadot al rnenos !Jara evi. tal' eornplicacíones cuando c';van rrw.l dculas,j, E'n el orden social w �46 - CnÍTlcA DE LlImOS TITULO: zacwn el,el Estado ((. partir del in dividuo y de moralización de los individuos desde el Estado, y cuando juzga, juzga con criterios cambiantes, opone una escuela a otra: 'Opone las virtudes de un pensador qne tiene sus d-efectos a los defectos de un pensador que tiene sus virtudes. No hay critcH rios segnros. Lo único que per~ manccc es el presupuesto: el homhre es constitutivamente ético y constitutivamente político, es in~ dividuo y sociedad a un tiempo. Elica y Política tiene de hueno la situación, la manera de atacar el problema "pm' les deux bouts de la cha'llle". N ETICA y POLlTlCA AUTOR: José Luis L Aranguren EDITOlUAL, Guadarrama. Madrid. COLECCION: Crítica y Ensayo. PRECIO: 125 ptas. FECHA DE APARICIO N : julio 1963. 319 páginas. En Elica y Política'\ Arallguren hace un tratamiento sistemático de las relaciones entre dos cauces dc la actividad del hombre. Hay en el enfoque un presupuesto eXplícito: estos dos cauces o ¡onTIas de actividad humana son real mente dos y no lUl'O solo. La éti~ ca es, al menos en alguna medio da, autónoma~ es decir, tiene sus leyes propias y su lngar en el homhre" y la polítiea también. Con este postulado está puesta la base para una crítica total y defi· nitiva de las escuelas puramente !'!'eticistas'? o puramente I,\histori~ cistas?? Ni la política es una pro· longación s"Ocial de la ética, ni ésta es eompletamente explicable desde aquélla. Al contrario, dice Arangul'cn, la una se manifiesta en la otra y ambas siguen siendo ellas misntas. Etica y política no se puede,n separar de un trazo, no son compflrtimentos estancos; pero tampoco se las puede integrar del todo, ninguna de las dos se diN suelve lotahncn le en la o tra. Ello da lugar a una tensión entre dDs corrientes que en unHS ocasiones andan juntas y en otras ocasio.. nes se ni{~gan mutuamente. ¿Existe entonces (aunque sólo sea como posihilidad) una "Etica política"?? Dicho de otro modo, ¿ puede dc~ finirse lUHl "Política ética?!? En sn largo examen del pensamiento ético~po1ítico, Al'angnren ,expone simplemente los intcnto,s ---,. si-cm~ pl'C prohlernátic.os de moran, N Intentaré explicar por qué este lihro que SilUfl. tan bien el prohlema, en toda su extensión (aun~ que quizás no en toda su pr-ofun~ di dad, eosa más hien lógica)? con· duce a conclusiones artificiales, a nü juicio contradictorias. No tra· to de minimizar el problema. La post·guerra europea ha sido -escenario de muchas aventuras intelectuales y pülíticas Telacionadas con él; el conflicto entre ética y política neva camino de marcar a este período de la cultura occidental europea de tal modo, que no será ahsolutamente gratuito compararlo con los conflictos clásicos? ó'individuo·destino"; "hOl101'ohcdicncía\'. __ , ctc. Ahora~ <;<;indi~ vicluo y soeiedad", "historia y conciencia ... ?\., "razón y "libertad"; "humanismo y ten'or~\ <;óótica y poIÍlica'''. son los títulos antité" licos de tantas otras aventuras del pensamiento y de un solo pro" hlema i de un problelna no resuelto; profunda y ampliamente compartido~ y que por tanto sería ahsurdo pretG'-l1del' ver listo yen·· terrado en :las 300 páginas del libro de Aranguren. El autor mis- mo no lo ignota, no debe igno: rarlo, no puede partir de cero ¡:d enfrentarse Gon una tarea que muchos han e.mprondido antes que él y en cündiciones no muy dispares. Exc1uído el tratamiento g-enial y exhaustiva, lo que puede exigírselo es una buena "recen· sión" de lo dicho sobre el tema, o, simplemente, contribuciones positivas a su esclarecimiento. Dejemos la primera exigencia para más adelante y veamoS ~ un poco por encima, claro está .._- cómo las cO'lltribucionüs quc en pl'inci· pio podríamos tener por positi vas: de hecho? en cllibl'o de ATan· gurcn~ eontradietorias: por un lado, el valor político de la apatía, la insistente denuncia del he~ cho de quc los hombres prefieren la seguridad a la responsabilidad, y? sobre todo, la creación de un amplio compartimento (peyorativa) en el al'chivad'Ol' de las pos" turas políticas: el neO~1'onulnticis" mo. Por otro hdo: el valor po1ílieo de la tensión, base de la auténtiea clemocracia; la proyección constante de las categorías éticas del individu'O sobre la 60ciedad en un intento continuado de moralizarla y el valor político de la ingenuidad. Uno sc ve con· ducido a conclusiones tan chocan· tes como éstas: que la ingcnui. dad es necesaria pero ahs'Oluta· mente condenable ..~. en su expresión neo . ro:mántica---'. Que la tensión es intríns(;ca a la democracia (dem.ocrada quc no es nn hech.o sino un hacerse} eomo dice Sartre cüutra .~--- pongamos por easo ~ 1\tlontcsquieu)} pero que sin apatía la democraeia no aca· ha de euajar (porqne ]a denlOcracía., contra lo qnc dice Sartre y como ya dice Lucaeks~ no .::;s un hacerse sino qu,c csel1 alguna fol'N « es!" Agradecemos la colnbol'flCÍóll (llo' p"SC\If1.] ilJaragal1. ce~¡ón con �PnOMOS --47 ma un lwc!w t una instilllción), Que la mor<diz<\(~ió!l fk ahaju arriha es eonslatl{{~ y adclllú'" in" dispensahle; pen¡ quc la cesión de l'(~sponi;abilidade:-: ¡lel eilldadano al Estado e,., cada día más acentuada. C;OIl lodo i~st() podría redactar se Ulla :"memoria de las contra" dicciones que afligen a los dudadanos;' y sin ninguna duda el c'O~ no cimiento científico de la sociedad hahría dado un paso adelante. Pero en el lihro de Aranglu:en estas con tradiccioncs no aparecen más que veladamente como tales, En algunos casos? cada una de las proposíciolles antitéticas es ver dad (o aparece como verdad) independientClnente de que la con~ traria exÍi:;ta; pero nunca hay colisióh, y por tanto ni hay respuesta a la evidente prohlematicidad de lo¡.; hechos ni esta prohlcl11aticidad está desarrollada con todas sus eotlse<;,uencias (O), Todo con~ flieto l[lwda ahogado en la armo~ nía del 1(~J1guaje; en el misterioso optimif:'IllO del autor. ¿DÚlld<' reside el fundamento de esa armonía ~ No sería justo paM sal' por al lo <pie el misterioso OpM timismo q"l' de <dIa resulta (o que ella exprt"iOll 1iene, en principio al meno_"', llll:l l'<tíz bien explicíta a lo lar~(J dI' ¡','/ha )' Política: la confianza 1'1l la I<'~enica. La técniM ca es i\('IIl,dllH'Il\{: el lugar de Gonfluclll:ia di' la ólíca y la política. La ¡;,Iic'a, ¡Iiee Aranguren~ Be tecnifica; ([t'l Illi¡.;mo modo qUD .'la política ~j' tecnifica. Por ejcmplo¡ no tic-l1l' "wnl ido ha)' decir: '~to­ dos 10:-'- IlOlllbr·es son iguales"? y sí lo !i{~llt\ en cambio, defender la igualdad (1.e oportunidades a través de fondos públicos de compensación. De forma parecida, decir: ~:cada ciudadano: un voto'; tendría menos sentido que a.fir~ mar el valor democrático de los grupos inl-cnnediarios de opinión al estilo francés (Club Jean Mol/.lin , .,.). Con ello no quiere decir Aranguren que la técnica soa buena por definición. De ningún modo: la técnica, o ¿I jH''Üceso de tecniflcación de las I'c-!<tcion,ct", ROciales -- para s{'.r IllÚ", c:.,;ll'i(:tas es incluso un peligro_ COll{:l'd:lmente? hay ciel'ta proporcionalidad entre los peligros de- la téc" ni ea y los ele b '"me! afísic<l pol-ítica?~; a snher, la técnica ü~ n _b sociedad üp-r¡}'cnLa corno la "n1C" taHsica" es a la s(wicdad c.onnl" Dista: en los dos CélSOf' un Veli·, v groso insll'¡IIlH'nlil dt: ""puhlica(1) de la per:';ün<l, Pero así como la '¡·'lllc-tafísica eseatolói'.;iea ' : del mundo socialista no se '~deja llloraliz:u' l2), la técnica no es absolutamente impermeahle a la ética, como lo demuestra el hecho de que ésta se tecnifique. Sobre ción j ' esta hase de confi.anza puede cons~ truirse, esta vez sí, la síntesis es perada, la (PH~ corona el lihro: el Estado de Justicia Social. Los reparos qne merece esta eonstrucción ideal (id cal en cJ da· w ei6n hacia el tipo de sociedad que ~~{~a. No es realista extraer un ""EsM lado de J uSLieia Social" de tma confrontación puramente conceptual entre la Soc.i.edacl del Bienestar (3) y el mundo socialista, pI. vid ando absolutam,ente que esta confrontación" lejos de ser ideal, se está llevando a c:a1Jü realmente, y que; sea el qtH> sea , tendrá un resultado. No es haso suf-ieient-e de análisis la existencia de. un pro~ ceso cierto -".~- la teenificación pro~ gres iv a ._..._; pero qnc? con-¡,o ,d mismo Arangurcn pone de manifiesto: tiene mucho de C011fuso? de imprevisihle e ine1uso de nocivo. v Un libro imponante hle sentido d-e hUC'I1ísilllLl ':~ ilTC,'l"]) quedan hastante- de manifiesto ·en esta ohservación -- menos com~ plicada de 10 quc parece d<' nn pensador francés: la id-cología de la tecnocracia suprime h historia ,en lo que tiene de úwrcia que se opone a la ~:mundialización;; de la técnica. La historia 11wlcstn a los constructores de tipos idea~ les; pero, prccisam-ontc, fuera de la historia 110 ocurre nada, El primer reparo al Estado de Jus~ ticia Social de ta1 manera deD·, nida, es éste: 2, Guánd'O vendrú? ¿ Quié.n 10 hará '? ¿, Cómo? Definir un objetivo sin ,explicar d camino que lleva a él '2S un def.ecto propio ele la ética arrogante qu·e Al'angul'en critica e'11 sus presuIHH'slos. Es cicrlo q He uno puede ha('(~l'.s(: 111la idea (Je 10 que sería lIlla sociedad capitalisla progresi·' Va, IllÚS o lHcnos ;;"planeada':' taI (~omo al!~\lnos lcórjcns social~demó" f:ralas ],;. han descrito. Pero no es esto lo qnc se pide, ::¡jno, senci~ llamcntc, un planteamiento rea" lista ele las condiciones en qne 130 desanolJa actua.hnente la evo]u- El libro de Arangur-cn, lejos d-c haher resueho -el problema (cosa que no tiene por qué cxigír~ele; pero que la arquitee1ura del li~ hro promelc ·en cierto modo); da la ¡,ensación de haherlo "cxpe~ di-entado", sohr-c la hase de e-anocimientos incompletos; o~ si comp1etos, no agotados. La nnidad de la obra es más suhjetiva que ob~ jetiva. En efecto? tras las '''contrihueiones p-ositivas" y los análisis parciales aportados aparece la op~ ción del autor, ESll opción., rcfl.e~ jada en la manera de tratar el tema; de exponer doctrinas y en el cont.enido mismo de capítulos como "'El caso de España"'; es lo qne en realidad confiere a la ohra Iln hilo conductor. Consiste (~st.e "pudor neopositivista ' \ (o ""jntc~ lectualísmo model'ad</', como el propio Arangnrell le ha llamado en otra ocasión) 1 en un desapasio~ namiento sistemático, en un cs~ cc.plícismo metódico que no deja en pie más que. ]0 técnicamente válido en el terreno de las nol'(0\ Ji:l Jll(~I,od1' (¡\1(~ el ,l\lUW nllUIl(.'in ('n 111(,,, ¡J,.. \111(1 ol',\:;i(JIl (pp, ;JO ~' 7G) Y qn~ ,.'olllnIp0!l(' ni r;ly.oIlHlllienlo lineal y t'lell\1<'1il·o, n{:,lba skntl0, Bi no lle(ltlC't1\'o, sf 1111('nl. CO!lll'Jl[n¡¡(1o es", tenllenci<l, paten· te ('JI ¡,)'l'lC.-\ y POLl'J'lC:\, a elllllil' el ('lJJ'I'l'lltUlllit'llto I'l~:11 (JI' lo;; lérlllillos eo))- trndictodOf;, 1\\\ flmigo alil'lllnha (lne 'Ira11¡,:¡¡rcn pareda ('oIlSlTUil' I11lH t':;1)('('I(' (11' dhtj(j('(it.'" lilH'al (r.s (l('eil', nlgo nh,stl1'(\Il), l'l! 1n (]llü lHjll('11os t(j\'minos k,108 ,le ('scn· lun<1l'Sl' sobre In::; sfnte"h; proll11ddns por 8\1 !.'II!'r('l!lnmicnto, cstnhnn llhl)tw8l-o~; nno [1',1,8 0(1'0, fOl"lnnnll0 nllll c,Hl('ll!1 sin Jin qne lIn C'o)\lluce, Uparelltelllellle, ,1 ningún l[¡do, (jUI_' !JI) (t])lfll/.U' n 11u(1a, Al'anp;\lrcn \lI"i}¡¡,,\ el término ';1)\1tal ('ú1l10 ]0 ntili¡,(, Ortl'g<J., significando lo 0])\\1':>(0 n "inti1lliJ,;1,('i(in", fl ;·10 p!'iYfl(lo" (1(' 1.'J. ])('~'80ll.'I. I::n Sn¡)IH's!:o lJo,\" 11is(:nUblc. (Vénse a ('"te reH]H!do: Cnrlo~; "I>;TILIDA, "E/mM-· ~tiBI¡I(J .l/ I(ls ('.~(;(jI()I')fJí((s". Buellos Aires, lD·jl, pp. 22S-:~:_:.). Cital10 por O:;CiH Lflll· gol' l~n ;;1\ "];'Cf)¡¡r)lldu J'o){iiqllc", p. DD.) 1:;; Ai'n11.'(U1'l'l1 ntili%n illllisllnt;,mente Ins 1':qll"e~;inll(';; "fjol'i('{1[Hl (1(>1 bicllCsl(u·', "8oci(la(1 OPU1('11 b" ~. "1')stnlio pl"ovltlencin", (:\l<J.li(10 l'll l"1'nJi(lnd no f$on (\('.1 t ü ll0 (1) bii(',H:i(¡n" U¡)f\'OC,l ;; �4B ..... CníTICA DE I,muos mas y lo positivamente detectasubjetiva l romántica, que no tic· ne en cuenta la ner".csidad dc ·ins~ hle en el del conocimiento. Se ha titncionalización de la dernocra~ hecho muchas veces Ja crítica de este :'a priori" que no se distincia, el coeficiente (le apatía 11'8" gue de los demás sino en el deeesario para que bs cosas flln .. cionon. La simplificadón es a totalle de que .pretende "saberse a das luces exc-esiv3 1 se convierte sí mismo l ' , anunciarse como convención antes de enfrentarse con en muestra de una especie de (lagla realidad. Se ha dicho de mil matismo del sentido común, para maneras y desde otras tantas posl\mdar:nentar el cual, una vez lnás, turas distintas que en este pudor el autor recurre a ]a vieja critica ohjetivisul, en la modcración rade un autor criticado: la que hace dical de su lenguaje, va escondiHegel del bandido romántico. do un intento más de Sl.lperar las Está h10Úl de toda duda que dificultades de ]a realidad, de las Aranguren no defiende en El:ica que es más o lucnos conseiente; y Política los intereses dcJ "siste" de superarlas pero eludiéndolas. mOl ·establecido" -- para utilizar Se ha dicho esto tantas veces, que la terminología inglc::;a ....-. Por si fuera poco~ su trayectoria al llHU·w uno no espera encontrarse con frases como :' ... on este sentido gen de esta obra es claramente preciso, el totalitarismo comunis- opuesta a una defensa de este ta es menos malo que el fascista '\ tipo. Al'anguren se ha movido o aún, "puede considerarse como siempre en una línea de apertura un mal menor el fascismo italia" a los prohlemas YI sohr·e todo ti no que el comunismo ruso. " los problemas de las nuevas ge·· ¿ Qué decir de ellas sino otra neraciones. Su actitud cl'ítica 1;0" vez 10 mismo? ¿ Cómo no recorsitiva y va1iellte~ ha sido un .~jem­ da!" un montón de críticas ya he· plo prácticamente único para la chas~ al alcance de todo el munjuventud universitaria y para.uni~ do? ·:Hoy es difícil persuadir a versitaria, y ]e ha conv·crtidol d·c una mayoría de gente para que hecho, en eso que escasea tanto adopte ciertas ideas sólo por el y que él mismo considera defini" hecho de que proceden de la tivamente desaparecido: en maesun toridad o sean consecuencia ele tro. No pod·emos ignorar que una una tradición; es mucho más senfidelidad tan grande a la época cillo persuadir a las gen tos de -- y a su misión -" sólo se consi" que en el fondo no .existe difegue al pl'.ecio de sacrificar toda rencia alguna entre los puntos de herencil\ y todR intimidnd intelecvista contrapuestos, de que~ en e1 tuaL Ara'l1guren h,l interiorizaclo fondo~ no existen conHictos ni de así sus conviceiones. Pero paraleideas ni ciD intereses que lnerez" lamente se ha cohrado ,el sacrifican qrte nadie se caliente los· caseio denunciando toda convicción cos por ellos. Es más sencillo im" y toda ideología. En E'tica :Y Polí" buir a la gente que nada se gana tica concretamente? exige y pre" con excitarse ante los prohlemas~', dica una moderación que sólo pucdice el sociólogo y columnista inde -tener una base p-ersonal~ y la glés Ifel1ry F'airlie, en un ensayo extiende al easo de España como sobre el "'sistema estahlecido'~ (4), resultaclD de un anúlisis Tápido e Para Aranguren todo lo que se incompleto que le conferiría base sale del ámbito de sus hipótesis histórico~soeial. Nadie puede essociológicas l sólo puede s·er man" tar personalmente en desacuerdo tenido o con hase lnetafísiea o con su exigencia de objetividad y mediante un volnntarisl11o que él desapasionamiento. Lo que sí es llama neo-romántico. La división dudoso es qlle esa exigencia sea suftcicnte para negar lodn ideo.es más ceñida todavía: 'O hegelia" nisrrl'o o romanticismo. El ml1l''' logía y para Sllcar conc1usion~~s xismo es metafísico pnesto que sobre el paSHdo¡ el pr·csentc y el hegeHano, e inútil puesto que fuluro de España. En virtud <18 rnctaH"ico. P.ero es todavía ~'Ine·· la moderación que se predica? e] nos mAlo" que las posturas pufuturo de España es Europa y 'todos los que nieguen esle hecho ramente r·evolucionarias porque eviclentB no son nuís qne mn~n­ con 1:0(1'0 tiene una lógica; mien·· ql.listas neo .. rolnánticDs que qru; .. tras que Itousseau, Sartre, el eH::; .. n:ían ver .la Penfnsu1a peor ele 10 trismo y el "masoquismo naeiona}" (al qlle hace alusión c_u '·El que está para ensayar sobre ·ella sus fónrnll'ls de saIvación. .l. A caso dc España 71 ) no la tienen: se baS/lH todos en una ,proyección dónde conducc e.l pa7'tí pris de j j la moderación? Al polo opuesto~ a una intolerancia en nomhre del sentido común, qUt:~ desplaza abH so]utamente los problcmas dc su contexto real y que sólo tiene un paralelo en la demagogia radical que quiere eombatir. Una cosa es criticar el catastrofismo nacional; y otra muy distint.a 6Br vírse de él l antes de que exista, como referencia para fijar la ne~ cesidad reactiva de adaptarse a un fenómeno, la europeización~ d-el que lo menos que puede de~ cirse es que n ü está nada claro. No está mal que un lihro de Eti· ca predique la moderación, con la condición de que ésta (pura fornu\1 constitutivamente vacía de contenido político), esté definida de tal modo que no pueda ser utilizada por contenidüs t{)tal~ mente :~ajenos a la voluntad de la empresa". El pudor neopositivista l como la ohceeación de los dcmagogos~ parece rechazar la responsabilidad sobre estos deta~ Hes (que en realidad 8'on sus propias implicaciones) y se aleja así de contribuir positivamente a la solución de los prohlemas plan~ teados. H Este comentario a Etica y Políl:ica está escrito, ('asi exclusiva" mente l para quienes hayan leído el lihro de Al'anguren. El defecl.o es patente pero no casual. Habcr leído E'ticu y Política es un pre" supuesto que irnaginamos en t-odo aquel que esté mínimamente inte resado por los temas que el tí" tulo sugiere. Y prüeísmnent.e una de las adquisicioncs de la modCl'na politicología es "la constatación de que todo el mundo -está :inte~ resado activa 'o pasivamente en la política. Si algún calificativo merece indiscutiblemente Et.íca y Política es el de libro interesante, de lectura amahle y seductora. Tratándose del primer tratado se~ río sübrc el tema en el pohre campo de la hibliografía españo" la de los últimos veinte aíi-os, esta eualidacl es muy de agradecer. Por primera vez un libro que ayuda al lector a ahrirse a los pl"ohlc" rnas políticos, sociológicos y éticos en. lo que lienen de eomún. H (4) "l1l sisl·('1IIn estal¡{ecido". Hngll ,\' 0(1'0:" unto res. J'1tliejollcs Ariel. Bnl'celo1ia, iDO:!. m mismo H. Fnil'lie, 1'12iirién(1oBl' n1 jJillW! de la Bne en ht sadetla(] IJl'Húnkil.. aíia(lc llO('O <1esp\lé~: " .. ,es Cnl)Hlhle (k l'l'a!i"flt· rHa a din ulln enCll h1l'1'tn. rll'fl'll:;,'\ de lo" inl.('i·eses del sistema l'8tabll'eídü. deslizando n travé:, ¡'le las (1211 apal'ieJl{'ia) inocuas pnl"lJl'n~, elel moden¡·· dar, jlong,U))Ot; POi' caso, toda una actitud ¡1111e la vit1ü. ete.". TllfJl1li\;; � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1611 Title A name given to the resource Crítica de libros: Ética y política de José Luis L. Aranguren Description An account of the resource n. 20, p. 46-48 Source A related resource from which the described resource is derived Promos Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Subject The topic of the resource Política Ètica Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Publicat al número 20 de la revista Promos. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1963-09-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/646/Promos_19631101_n21_EconomiaCine_PM.pdf b2d25b03bff9a5e832784b988ab6eb9d PDF Text Text En este número: Barcelona noviembre Número 11 diciembre 1963 Sobre los tory: «En definitiva, la herencia de los temores e1el pasado y de doctrinas en buena parte anticuadas, pueden servir pan\ explicarnos hasta cierto punto el origen de una política económica que se encuentra en Ulla sit,uar;ión crítica, en la que, a los errores de previsión rnlJch';\,~ veces disculpables, se le suman los fallos en 1<1 ,'¡pliqv:ión de las medidas ;"de(;uad'I$,}> Vea sumario en la página tres �EDITORIAL ¿ DESARROllO PARA QUE? SUMARIO ESTE MES w pág. EDITORIAL » 3 » S ESTUDIOS SOBRE LA BA· LANZA DE PAGOS DE CA· TALUÑA, por Ernest L1uch. » 9 NOTICIAS ESPARoLAS » 15 LOS FRUTALES LERIDANOS. por Eugeni Giral LA POLlTICA ECONOM ICA BRITAN1CA, por Pe re Puig. » 17 NOTICIAS INTERNACIONA· LES. » 23 CONVENCION EURO· AFRICANA, por Julio Sa¡nsó, LA » 29 » 37 )} 38 LEIDO PARA VD. » 45 ESTE ARo. » 48 PAN Y PERIODICOS. Por Ma· nuel Nadal LA ECONOMIA DEL CINE. por Pascual Maragall El- núnw]'o de PROl\WS que tic ne en sus manos el lector repre. senta medio año de una nueva orientación. En ella se ha dado lo bueno y lo malo en esta pro· porción fatal de todos los asuntos humanos. Sin embargo, creemos que en el. haber de la revista hay algo sin duda irnportante: JUl. in· terés creciente por los temas relacionados con "el desarrollo econÓ· mico. Hoy el problema del desa· rrollo ha llegado a constituir la pesadilla, sincera o demagógica, del 100 % de las clases dirigentes de todos los países. Desarrollo quiere clecir unas veces pro111,O, ción humana y social de la po~ blación, y otras piedra paru nwn· tener en el poder unas élites co~ rrompidas y gastadas por el mando. En t;odo caso es la preocupación de la segunda. otilad del pre· .'lente siglo. Tras el tn::m del desarrollo se han ido enganchando vagones de la nLás di-versa índole: desde las sociedades de estudios económi. cos~ hasta un enjambre de predicadores con vocación "hyde~par­ quista\\~ han l:do surgiendo llna serie de actitudes sociales e indi.· viduales nueV(lS~ movidas unas por rd "ani7nus\\ cremat:íst,ico~ y otras por una más o ¡nenas fundada sensación de podernos expl-i-car la q uinla esenda de "' lo humano y lo s()ciar~., admitidos} claro está, l:odos los tonos intennedios entre estos dos polos, Se ha hablado dA! desarrollo como o¡Jort;wúdad y del desarrollo como nústica, se han barajaclo tasas de crecimien . lo y conceptos éticos con un i.n·· sospechado pudor metodológico (entre las págínas 76 :Y 7'7 de una pu-blicación l:ítulacla- Aspectos Sociales del Desarrollo E'conónúco ([parecen las siguientes citas: Al.. ¡redo iYlarshall~. José Antonio Prie mo de Rivera, San .Ju.an~ .Juan XXIII. Jolm K. Golbl'oith, Carlos }Vla.rx y Ca.rlos Dickens, en un con· texto referente a los costes sociales del desarrollo cconórníco) , En Ética y Política~ libro de A ranguren crüicado en nuestra "Revi5t(l~' (ver PUOMOS N.O 20)~ se hnbla- i-nsistentemente sobre los problemas di? la "moralización\\ del Estado a través del individuo~ o a la inversa. Sr>, trata de una- problemática. ([dual y que interesa a todos los que estamos más o me~ nos insertos en una. estructura detcnninacla y obligados a "actuar en", Pero hay algo que parece inadTnisible: es inúJt:l y pl'etenci-oso creer ql/.e la economía como ciencia o como acCÍ-ón es capaz de dar un sentido detenninado al desarrollo juera. del puro y simple ob~ jeú'vo económú;o, del puro result.o do de la,., medidas que se tomen, fuera de la finalidad i-runediota. La economía no es una ciencia () un actuar neu.-lral; pero la no neu~ tralic!ad está en fundón de quienes la nwnejan~. y ella, de por sí-, no sÚ've como "místic(l.~~, no explica ni al hombre ni a sn historia. El gran problmna está en que hoy vivl1nos en u.na cu.riosa confu8ión: lodos estamos de acuerdo en que e/ ¡)(lpe!- del c,,(!cúnient:o y del desan'ollo eCOIT.Ólnico es ftUl,damelltal Fara ¡Jro:yec!al' el ú¡)() (1f~ sociedad (f constnrú', Estamos de acuerdo en Cj IU? UJur elevada tasa de crecimiento de la rent:a ""¡Jet' c(/püa~" se puede al"chi'val' en la empeLa d-e las '''cosas buenas\\, Estamos de acuerdo en que el econO/nista en el si[}..1o XX ú-ene UlLa tarea impar. t:(/n[;; que reah:zal'. Pero pocos lle~ garían ({ tal grado de unani1Ju:dod si- detrás de '"cosa buenao~ se 1-'l"egllnlose "paru qw?\ JIall(f.rialHo,~ aquí. U-TUl exala ele respuestos (JIU' van desde la creencia de f{I/(, d e �;-jíl· -- P..\ N Y PEHIÓnrCOS món del nivel de vida, La doetdK JI a electrodDllléstiea, ¡,Un hombre dOllléstieo~ domes licado '? Podrán localizarle fácilmen 1 e, Pulula, Es un bomhre que opina CJ1H:' los hillet(':f-: de lnil pe· ~ctas tienen siempre el miSJll0 y agraclable Golo1' yenle; que pon· dera y sitúa H las gentes 1110 por 108 valores )' riquezas que tontribuye,n él cr(':ar~ sino por el l'<tsero de los hienes y ohjetos que consumen. (Hay chts(;s {'n los cuhos de basura~ ya se sabe). Sí~ ereo quc- podnín localizarle fácilK ment.c~ porque es un hombre de aspil'aeiones vitales muy concretas: un coche de "'categoría"; una mujer ohjeto para ·engalanar -_.~~ nn piso ·en el "heau quart ier'~ ('f)ll ascensor para el "'serviGi(/' y tresillo y pantalla de pl~rgamino en el portal, Es un pohre hombre~ pero en manos de un Bcckett o d·e un IO'11esco~ o {~n el lápiz de este dihujante del Ne,'.' y 01'qnel'~ puede result.ar incomprensihle y dramático. Item~.1 ü M. N. LA ECONOMIA DEL CINE por Pascual Maragall Mira Para mucha gente la economia es una especie de campo de juego dominado por poder-eH ocul los. Tamhién muchos economistas piensan algo parecido. En sus eo~ laboracioncs científicas~ en sus tCüdas~ está siempre presente cier~ to afán de desmixtificación. Desde la mano invi.si-ble de los clásicos 'liberales, hasta ~"ll velo nwne~ tario que esconde la realidad ele los fenól11<cnos según una escuela ncoelásica~ pasando por la teoría marxista de la alienación, la ciencia económica adopta - como todas Jas ciencias, pero más que las otras ciencias~· un tono casi confideneial de revelación~ como quien descorre velos misteriosos o como quien nos cuenta lo que en realidad es tú pasando. Que el contcnido sea adecuado al tono ya es otra euestión. Muchas ve~es lo que hacen los economistas es lo contrario de mixtificar y csemulen todavía m,ás la realidad hajo comp1icac1Ds ropajes teóricos. La verdad es que los .fenómenos económicos son relativamente. muy complej-os y que explicarlos llanamente es 10 más difícil. Esto OCUlTe lo mismo con el COllSUll1D de la patata qU'e "lel producción y In exhibición de "EJ año pasado en MaricnbacP\ poro ·en mucho mayor grado en 'Id segundo caso. La economía cinematográfica eS espccialment{~ intrincada. Los poderes oculto:!- parecen jugar en ella un papel preponderante, ¿Por qué se haee Ul1<1 película? ¿, Qnién de-cicle que se haga '? O mejor: ¿, en virtud de qrté c:l'Íte:óos decide? Cuánto más sencinas son las preguntas más difícil es eontesta],'las. P1antcarl8s de un modo cien, lífico es nn acontecimiento bien 1"eeiclJtco eonlO lo -es la hist-oria de1 cinc, El 6ne aparece en 1900 al hornbro de l(l~~ títírite:ros, Su BY'v" K lución a parti\' de entonces es tan rápida que puede hahlarse eh- una serie c!<~ revolll-ciones encadenadas con más propiedad casi que de evolución a secas. El pensamiento económico no se formula por pri mcra vez la pregunta ¿Hay demanda de films '?, hasta los arios que rodean a la segunda guerra mundial (1). Vamos a fijar la atcn~ ción en este período y en -el call1i~ no recorrido hasta ese momento. K LA LITERATURA CINEMATOGRAFICA Una buena manera --- prudente, cuando menos - de aproximars(~ al cine como fenómeno reconómieo consiste en prestar atención a un aspecto particular del 1-ema: el cine como fenómeno de cansecue.ncias literarias; a condición de no perderse en el hosque de pala·, bras impresas que proliferan no tan sólo en la presse d'u coeul' y en la misma prcnsa pornogl'úí'ica, sino también 'en :las pub lieaciones de el'ítica y estudios (2). ¿ Cómo interpretar toda esta tit.enülu·a '? Cada grupo de econom.i-stas, el de los estudiosos y científicos y el de los negocial;tcs? tiene su liH~' ralul'<t propia, Las lrnhlicaelOllC'; se nsa ci o n a lis l as., sen li lllcn taJo i.d es, gráficas y pOl'l1ográficas l h:.l.sta .el limite superior de la prensa de actualidades, constituyen el y·olu· minoso eapúulo rlcln literatura J. ";\1o])e'l" i)('hÍlHl i:llt'- ;;C¡'een", li'. D. E:lingt'-l"deL' ~,' J. Legg- (.1037), Posl8rlor lllcnt0. los trabajos (le Ross lV[nrray (1941). :'f. D, Huettig (1~):f4) Y R¡lth Illglis (19'1:')) 2, Ji:n a),gullos palses, incluso, 8:,\'1 elJ fH\S lllUl~h:l:, 1l)(Hlnlitla110s ----- <',,, n'jl«, polélll)(,ll, forum, cine-club, Ó;)(,)>!:I !('('n ... ~ .... ha constltni{lo Pi núcleo (lc, iod,' la actividad intelectuaL la vúlvn1n ,Ji' {:ape de Hna sociccüd f;in {le))_lf1.s!(),C]r¡i; pn lJilid¡¡(I('~ de dif\logo colectivo. ¡·¡íiin\, �Pno~lOS ---- cinematográfica o para-cinema tográfica .--- de los negociantes. No porque sean un negocio en sí, sino precisamente porque son consecuencia y comple-n1cnto dd negociD cinematográfico. Con más o menos aproximación puede útuarse el origen de toda esta literatura entre el 1914 y el 1918, como suhproducto del S/.a7'-s'\/stem, El Sta,.· system fuc~ al prilH.:ipio, un recurso anlimonopoIístico que uti1iza~ ron lo~ productores independientes contra ,el creciente p,o·der del trust M. P. P. C. (M.otion Pictines Patents Company), quebranclo su argumento deeisivo: la(~standar­ dización de los films V el anonimato (le los artistas. El interés ~-- que luego degeneró en interés morboi:,o ~~ por la persona del artista~ lo despertaron los independi·entes e·amo arma competitiva ';~n dos frentes: por un lado., ·3n el mercado abierto., confería una atr¿H> ción especial a sus p·elíeulas; por otto lado? en el mereado de 'trabajo., hundía las rígidas nOI'mas impu'cstas por el trust., los hajos sueldos del artista anónimo, Así l la aetual literatura sin fronleras~ el comadre-o impreso qu'e rodea la vida de todo aquel que se aventura en ,d mundo ·del cinc~ ülVO su origen en un intento {le PCl'sonalización de las obras cinema~ tográficas l y cumple hoy todavía -~hoy más que nunca - una fundón indesligahlc del sistema de producción de. películas. Actual" mcnte.,descuhicl'ta la potencia de la identificación psicológ'ica como móvil del consmno ·dc films~ esta literatura ha superado sus obje~ tivos originales y se convierte en un movilizador y captador de la demanda tanto como en instrumento competitivo entre la", ¡!;l·an,· des empresas procluetora~. Por su parle, la !;¡IHlr dl· ln.~, estudios (lel ¡·ilH' ,;(. rdl~'j:L ('O!l 39 v mllch,l IlIÚ.,; \"lllll'll!¡·< ell \id¡¡d,·.~, !JI!!'. IIlOdí·.;!i:1 illll·I(T!1I:1L·é' d'·ll11'0 ('()lllP;II':lli~ plddil':wioll!" dl·1 dí' \ Hcli· lod;) lipl! Clllljll1\lo de acli· eiclllíficas dI' Illll·,;lro lIl\lllllo~ lic;1crl un peso l'.'il)l~('ílico notorio. Se hac·e mucha crí-tica cinematográfica y has\id:l,k.; ¡¡llellTlll,ll!'; v tante sociología del cine; en muchas ocasiones., crítica \' sociología van mezcladas. En ~amlli.o la rnc1ustria cineulatográfica sig,:¡e siendo el reino de Jos poderes ocuhos\ y el estudio científ.ico de csl'c sector d'8 la ccononlÍn no hn dado todavía S'us primeros pasos. El tille y el sexo, todo un tema LA DEMANDA. PUNTOS DE PARTIDA n(~ lodo l'!lO dl"dll('illlO..; a!pllla:-; {'ilra('l('l'í,.;!j¡·i1:' dí,1 1ll('Il() ITlltH'JlIlil·o ('¡tI!' ¡'OlllO kllÚ- \' alo.;llllo:--; nlt:U\)S di' .;11 IH·(dIL·lll"lli;':1 (L"lllitlldi\:' l. 1<1 l'illll 'e''; Illl producto de l'OII·;lllllO lll¡¡~ivo. Un ':.:strulio de la d¡·lll;llHLI li(' {,ilms no puede tener 1·11 clll'llla su componente weiológj(:o, 0, si se quiel:e~ la importancia de 105 resultados que se l1eri·· varían de nn análisis llevado el cabo según los métod-os de la psj~ cología de maS<lp,. 2. La demanda de film::. es una demanda dirigida. No ,es l'U1n de· manda HhJ:·c, Se trata de aclarar~, mediante nn estudio rignroso de la industria cinemato~rráfiea. los grados de lihertad de' que p'uccle gozar y la cnUS[l dc' las limitllcio" nes que se le OpOllen. 3. El fihn 1 ·en poteneia? es una ¡¡J'le~ y en c-ualquier caso intelectuaL (Podría~ 1110,'; dcc,ir: el film puede ser (1 j)('MIT de todo una ohra ele arte,) Las caracte'ísticas del consumo ónematográfico son antagónicaf' en muchos s'cntidos l sin embaJ.'go., a las del consumo ele la:;; ohras de arte en general "~- que. es por definición el más lihre y personal dc lodos los consumos posihle~,., el menos objetivo y estandardizahle, 4. Por último: 1<'1:> tran.s.fornH\" Ci-ollCS lécnic::1S de la industrb ci·· nemal.ogl'áfica se han .'3l1ccdido ún parar. Se- trata dt~ una il1clustJ:1<l esl:r{~ch;;¡¡l1ente ligada a las siempre lluevas eondieioncs sociale~.¡ V técnicas del siglo xx. La no\'(-;~ dad juega en ella un papel dele)"·· minante, El estudio científico hn ido a remolque de e51r c:lllJhiu ron.5tantc~ no ha podirl o f".'¡t!llll('· ccr hns'8s 1)~-;rnlaI10ntes COlIJO 110 las ha cslahledd-o el fenÓJll(~nll tudiado, (ll)ri! dí' Illla creación �,10 - ECONOMÍA DEL CINE PEQUEÑA HISTORIA DEL CINE MUDO En la primera parte de su obra '''El film como mercancía", Peter BachEn ..-._. el primer autor en hacer Ull tratamiento sistemá.. lico del tema que nos ocupa---, realiza unalahor de docunH~nta­ ción histól'ica, centrada sobre la evolución del mercado norteamericano V del mercado alemán. y soIne. 1m::. relaciones, dentro 'd·~~ ellos, en U:e las tres ramas de la industria cinematográfica: producción, distribución y exhihición. Eludiendo el coté pinoresque, Bachlin individualiza algunos fenómenos de gran importancia. Pone de relieve, por ejemplo, el papel primordial de los indepen~ (Hentes en el clesolTollo del cinc; indica cómo la hanca, interviniendo con 8US propios criterios (en el papel de producer~supervisor),ha revolucionado la industria cinematográfica, y, cómo en menos de 10 ailos (1918-1926) ha acahado con los recursos del cine mudo imponiendo la gran transforma~ ción del sonoro. Paralelamente explica con claddad la tendencia de la industria cinematográfica al monop"OHo. Vamos a seguir sus pasos de historiador somero. La infancia histórica del cine ··está marcada por la escasez d-e pe~ lícula virgen (materia prima indispensable) y por la inexistencia de nn público específico; es decie l por una oferta escasa y una de· luanda déhil. El aprovechamiento comercial del film lo llevan a cabo los f,eriantes, cambiando de sitio para venüer la dehilidad el-e la demanda y aprovisiol1ándo-se dircctamente d-e los productores. Algunos ele ellos producían sus propios filmE como MéIies en Francia. No tardaron en formarse una especie de empresas monopolísticas, que protegían sus procesos de valoraeión mcdbnN: patentes y utilizando capitales relativamente grandes para la época. Cuando la exhihi· ción amhulante estaba todavía en pleno auge, ~e crearon '2·n EE. UU. los primeros teatros cinematográfIcos. La demanda creció y .loS' pro· gramas tuvi·cron qu'/.' cambiarse más a menudo~ porque el número do espectadores de cadn localidad era rc.lativamcntc elevado. Los films de 100 y 200 metros -- dramas y comeclias "..... snstituyeron "l las actualidades l cloeumenta]es y escenas c;ómiens que habían IHc, Las grandes panorámicas dominado en el mercado americano hasta primeros de siglo. Los cines fijos tenían ,dificultades para amortizar el coste de las películas que comprahan directamente a los productores. Por esta razón em pezaron a firmar acuerdos entre ellos para comprar, juntos, las misrnas películas. Para los productores estos acuerdos tenían consecuencias peligrosas: stocks invendibles)' pérdida del control del mercado. Los riesgos inheren· tes a la colocación de' la produc~ eión (por parte de los productores) y a su adquisic.ión (por parte de los cxhibidores) impulsaron a promover el viejo sistema de camhiüs locales por llUevas organizaeÍones de distribución. Ha nacido una nueva rama de la industria cinematográfica: el comercio del film. El ,distrihuidor asume los riesgos de adquisición del film; el exhihidor sólo tiene que con· tratarlo. Los productores amplían sus mercados y ohtienen además llna espeeic de garantía de venta, mientras que los exhibidol'o,", l'{'sue1v·en el problema qll'e plautell el cambio frecuente de programas. Esta primera rcvolueión comercial y sus repercusiones en la industria condujeron al caos ck .la profesión. Salas relativamente pequeñas (200 a 300 sitios), precios bajos, programas hJ.'Cves~ ]?elleficio basado en el número de re·· presentaciones dial.'ias corta c1u,· ración de los pl'ognnn<.uL ..., todo Gonüihuyó a un fuerte aumento w l de la demanda. Las "fábricas de fíhns" las satisfacían con dificul~ tad. Las películas se realizaban con precipitación, sin grandes preocupaciones artísticas. La ex trema libertad competitiva, la fal~ la de organizaciones sólidas y de tradiciones comerciales estables constituyen un marco excesiva~ mente déhil para lel desarrollo pujante de la joven inclustria. El mercado estaba en manos de los distribuidores, mejor situados que los otros dos sectores para controlar donandas v ofertas {~ll ev·Qlueíón. Las casas·' productoras aspiran a una orgcll1izaeión más estrecha tk la industria, a cierta rigidez que les permitiera aUlllentar sus ingresos en perjuicio de los distrihuidon:?s. Y 10 consiguieron. Su triunfo, el principio de exclu" sividad, el copyright. y la coneen·· traóón de empresas. El distribui~ dar ohtenía .el aprovechamiento exclusivo de un fjlul determinado para un período y un sedar determinados; su:; riesgos se reduc.ían puesto que cada film dejaba de hacer::.'e la eompetNlda a sí mismo. Frente a esta ventaja los proc1ucLorcs conscguían otras de mayal' importancia en cuanto a la situación en el mercado: el "copyright': significaba para ellos la posibilidad de disminuir O-111Ú·· mer·o de copias~ subir el preeio y controlar el rncl'cado. Como por otro lado las relaciones entre los in lennediario5 y jos 'Gxhihic1ol'cS resultahan JÍlnil:l-c1f1s <l una cesión del derecho de aprovechamiento, w �PROMOS ~- el cabo de la cadena de relaciones jurídicas ---- la propiedad -_._- quc w daha en manos de los productores. Las cmpresas de producción se convertían 'en parte interesada en los ingresos del "alquiler de peJíeulas" y por tanto en la exploulción de las mismas; aumentaha así su control sohre las operaciones ,sucesivas a la cesión al distrihuid,o!' i:fl, Sobre e¡.;ta plataforma de control.. las casas pl'üduetoras se deeÍden a lanzar entre 1907 y 1910, la.s primeras tentativas mon~pO'lístieas el-e alcance nacional. Su obj,etivo era la concentración vertical descendente, es dceir, cl dominio de la di.strihlleÍón e ineluso de la exhihición. Pathé & Gaulllont con~ siguió este objetivo en el mercado francés y ;dominó los demás mercados continentales al nivel de la producción. El resto de los países europe,03 orientaron sus esfuerzos hacia el campo de la distrihución y de la exhibición. Hay que poner ~le relieve los cambios técnicos en los que Pathé hasó el lanzamiento de su expansión. Como en otros sectores económicos el período de lanzamiento monopolístico implica un auge industrial notahle y un :elevado ritmo {le progreso técnico, y esta implicación es segu· ramente más cierta en el caso de la industria cinematográfica, en la que la novedad juega un iHlw portante papel como movilizador de la demanda. En 1907 Pathé ]anza películas de 600 metros. La duración y contenido del film cambian decisivamente. 1!:1 púhlica aoog'e calurosamenl.e el "nuevo cine". particulannenloC ·el cincl'omaJ1e·e, la.:; películas históricas. se.ntimentalcs y de aventuras. Por priJlrera vez ]a interpretación co· rría a cargo de actores de cine. Los productores franceses realizan films de gran valor público, asegurándose lina difusión masiva: hahían descubierto los earaeteres especiales del film-ll1crc,allcía, La ¡J,"t'an guerl'il illlel't'utllpió ;:d lHJSlllO tiempo el rápido creel" llliento de b oferta y .la demanda y el pl'oceso de cOll¡:entl'ación in.. dustrial. PeJ:O en realidad en el hundimiento del gran trust amr::rieano ele la segunda década, la ÑIPPC\ intervino de manera de·, terminante un factor ya puesto de rdieve: 1<l competenda de- IOn in· dependientes 'ímpidió qlH~ el tnlst uti1izase 10,'3 métodos sobre lo~, que hahía mOllla,do su dominio: el aprovechamiento abusivo de 1005 films, hasta la usura total, el '''dumping''o las prácticas poco honestas en la contratación, etc. Al exhibidol' que intentaba contra w tar films realizados por los independi'entes se le amenazaba con el secucstro de los aparatos de proyección, cuyas patentes mOllOpo~ ¡izaha el trust. Los programas eran ·establecidos según esquemas fijoB y la cesión de los derechos d{~ explotación importaba una ta· rifa fija, según la l1lagllitud~ la -organización y la ubicación de las salas de proyección. La l'eac~ ción de los independientes se hasó en un aumento de la calidad y en una profll1cción no estandardizada. Ellos introduj:cron en los EE. UU. laB películas largas (siguiendo el ejemplo de los produc~ tares franceses) y el star·system, con el que consiguieron aumentar el valor comel'eíal de sus films. En 1917 Ilna .se.nteneia dicta.da en aplicación (le la Ley Schel."1llaUll antitl'ust a c a h ó definitivamente con la MPPC, cuya incapacidad para satisfacer la!'; necesidades de la demanda se hahía puesto de relieve ya desde 1914. Los in w depcndientes de entonces' (Fox\ Lacmmle, Goldwyn ... ) sentaron J03 pilar-es de la aetual industria Ilortcamcricaua\ irnponiendo su 41 dominio en el mercado mundial a part.ir del fin de la gran guerra. La guerra ,'3ignificó tamhién el hu.ndimiento del monopolio francés en el mercado -europeo. Los capitales franc{:se~ volaron hacia las industrias bélicas. Un grupo danés --- Nordische Film.Kompagnie --- oenpó provisionalment-e el vacío que no hahía l}{)dido llenar la industria alemana pOl'la misma razón que la francesa, por falta de capitales. La NFK organizó la producción en la misma Ale.mania, hasta que en 1917 el capital han cario interior elnpezó a intel'cs·arse 'en la industria cinematográfica. Fruto de su Hporta~ eión y del apoyo del estado y del ejército (interesados a su vez por las grandes posibilidades del cine como instrumento de propagan" da), fue la fundación de la UFA, que pronto se convirtió en mo w no polio horizontal )' vertical. En 1919, sólo la UFA oponía cierta resistencia a la invasión de una Europa exhausta por part{~ de los productores americanos, euyos b-enefici-os durante la gnerra ha w ;L Biichlin no explica POl' (Jllé 0:(\ Pl'O- duce esta l'elati\"a sumisión de los distribuidores n los intereses de la producción ..... si fue el resultado de una prcsión iJi· recta de los capitales de producción o de \lila j)l'og¡'0siY¡l illenlilkal'i6Jl (1(' ¡n{(!l'\,ses distl'¡¡Juidol'(~s ~. ]ll'o(l\wlol"l's POI' (ismosis en tl'e 108 d08 gnlpos. ¡J(> Teixidor Ronda San Pedro, 16 Teléfono 221 1623 Coso especiolizodo en.' DIBUJO INDUSTRIAL VISiTEMOS, POR FAVOR �1-2.__. ECONOMíA lll~L CINE bían crecido extraordinarianH~nle. En este aDO el 90 (ir de las películas proyectadas en Europa eran americanas. Hollywood nace ·~n­ tonces. Lo." larg~lUetrajes se imponen dcf1l1itivalllente y revolucionan la estructura final;eiera de :la i 11 d 11 ~ tri a cinematográfica. L,a enorme sed de capitales d,cla illrlu::-:lrla abre a la hanca la puerta grande del cinc. LOS BANCOS DESTRUYEN EL CINE ¿, A qué se debía la res-cl'va que lo~ bancos rlemostraban hacia la industria eincmat-ográfica'? Fundamentalmente a un hecho inseparable de esta industria: la magnitud dcl riesgo inherente a la producción. Como veremDS~ no es este un hecho sllperado ni mucho me1l0S. Su~ consecuencias cstán presentes ,en la estructura actual d·e la producción cinematográfica; sin tenerlos en cuenta resultaría imposible explicar fenómenDs tan importHnt-es~ por -ejemplo, c-omo la estandardización productiva _.~ con mlis claridad: la agohiante monotonía de las películas que acaparan el 90 (~.; de los programas o la importancia decisiva de la~ subvenciones estatales en países de bajo nivel industrial. La demanda de films es una demanda comparativamente incierta, irnprcvisiblc y subjetiva. El pro ductor corre un riesgo que, en pr-oporción al dcsemho 1::;0 necesario para inicial' el progl:'CSO pro.. ductivo, no t1'c-ne eOl11paraeÍón en casi ningún sector inc1ustrin1. A ello htl)' qne nñadir la -jncertidmnhre dcI proceso productivo en sí; ,es d·ccir, no ,sólo se corre el l']('.sgo (k no acertar los gnst-os de la demanda, sino qu·e la producción misma,i ndcpendiente* mente de la apreciación de. un púhbco de prefcrellciw, simnprc in" detcrminadas, tiene bastante,s posihilidades de ser objetivamente JY18 la e defc.ctl1osa~ téenicEl {) artís,· tlcallH'nic. Los factores subjetivos Juegan en la d.cmanda v ~'i"¡ la oferta. Pero ec:onómiclllllcnlc las consecuencia;) se pueden resumir ·en una ~30la: riesgo elevado., dificultades (le financiación. LH üwJtación de"! H l'iesgu" COlno OI)jf~ljvoc '::~Xp.liCH gnll"J par!!.' de la;.) transf'onnacjo- ncs y de lel csirnclnra de :la indlJS- tria cinematográfica. Explica también que la aportaeÍón de capital hancario sólo 5'e rea-lizase a condición de imponer la indus" tria sus propios criterios eeonó. mico:::.: la seriadizadón, la racionalización, la búsqueda de heneficios .seguros y de fórmulas cincmatográficas {le éxito prohado. Mientras ,el nivel técnico no permitió la adopción de tales criterios, la ha-nca mantuvo su caraete-rÍstíca reserva frente a un negocio con muchas poúhilidades V muchos peligros, El aumento ";'{~l:­ tigino.so de la d,emanda en el Fel'Íodo ,de guerra, los grandes beneficios rcalizad05~ la concentración ·en pocas manos de los medios de pl'oducción~ el dominio de los mercados europeos, hicieron perder el miedo a los bancos americanos. Se vencían aSÍ, al mismo tiempo, los prejuicios que in5pi* raha la profesión e-inemat-ogrúfiea y el poco respeto que mereCÍa en principio~ al quedar asiIIlilaldos~ en la mente de los hombres de finanz.as~ al mundo turhio de los exhibido res ambulllHl{~s y {{·c la gente de circo (4). La intervención ha'ncaria tenía ante sí otro muro difícil de .salvar. No podía caer en -el olvido eI fra(:<13-0 de la 1V.lPPC. La Lentativa de unificación horizontal y vertical. que tenía en cuenta tan sólo la dieiencia económica y pr,escllldía de los intereses de los cOl1sumic1o* res, había tropezado con la difi. cultad invencible ...._- y explotada por los independienks --'.- de una demanda variahle v c1ifíei1 de de.. tcrminar~ que exigía (lelos pro, ductores algo así eom"Ú un proccdinücnto de "prueha y <?lTor~~ micntras que el film no daha con la fórmula adecuada. El cine ·'norllli11izado'~ del trust había teniclo que dejar paso al de las empresas que mantenía'll nn contacto más estrecho con el púh1ico y quc es_ lah,m mejor situadas para ohte" ner una información válida sobre las necc-i:lÍclades <l satisfacer. De hecho, a los pocos aúos de la in8titueiÓll de los '''proc1uccrs-supcJ:vi:oors'"., o sea., (k los grupos finan·· cieros que adquirían el derech-o a vip;ilar la mareha de .las :2rnpresas .Y que estahan encargados de ·estudiar las medidas de estandar" dización dirigida:, <l rebajar lo~, costes, se produjo uu estancamiento de ]¡¡ dellJalNla. No pr¡cde afir" JlJH.l'SC rotundamente, d·e t-oda~ manera:';. que 'f:',)dsta una relación de eausalidad por en medio. Es posible que el ereeímiellto de :la oferta fuera d-emasiado rápido; tamhién cabe la posibilidad d·e que sc dieran en la industria ei~ nenlatográfíca 'efeclDs ¿Inticil)ados de la gran crisis del 29. El hecho es que en 1928 se prqdujo por primera vez una evidentc haja d,e rendimientos. En camhio, durante el período ·estricto de crisis, eU,l11* do todas las industrias cerraban su;:; pncl'las por fa1tll de demanda y de cródltos, la cinemat.ográfica evolucionó en sentido inverso. La tend-cneia hacia mayores invcrsion llC:'; en producción y exhihieión no decayó en absoluto. La conccn~ t.ración se ac~mtuaha. ¿ Por qué? Lt crisis hcncficiaha indirccta~ lllent~~ a la industria CiIWllH1tográ* [ica; las capas mús pohrcs de la pohlación ihan al cinc, en husea de -evasión. La (h~mandH se nHIIlluvo, La industria cinematográfica se c-onvhLió en la industriarefugio. La lueh<l pllra conseguir posieioncs de pode!' se intensifi· CÓ~ alcanzando el paroxismo en 1929. En lo" años siguientes los grandes hancos ahsorhían <1 los últimos productores indepcndien~ tes. Quedahan en pi:c los siete geandes: Fox, \Xíal'Jwr Bro.s.~ Paramonl, Universal Pietllrcs, Uní·· lcd Al'tiS'ts l 1"irst National y JVle.· tl'O-Goldwyu-M.ayer. Sólo· cllo~~ ínt¡lllHlll'l~'llle ligado:,; al eapit:d hancario y en gran parle hajo GU dominio~ podían pagar a los "'di_ vos'" y ascgUl"'U' el valor cDluercial de to~ films. La producción conti* nua compensaha las diferencias de rendimjül1to entr,!' Lu~ (livcrsas pelíeulas. Las ventajas (le tal sistcma pl'oduetivo y el alto nivc1 (le capital que requiere imposihilitaron la competencia a este monopolio de hceho. LA INDUSTRIA ELECTRICA y LAS PATENTES La aparición dd son,oro 110 se debió al desarrollo progresivo de empresas ,en auge ni fue un acontecimiento de aceptación unáró,· me (~ inmediata. Al contrario, Ia,~) primeras pruebas las realizó \"VarDCl' Bros,) para evitar el .éJesaslr·e financiero. Ya en 1925 el perf.rc,1. ¡,,,, ilUl~¡ lIJW \:up,..,!i(JJj ';ut"Í,¡j(j .. '(JI' j'!lV(;Sligllr ¡\ j'ondo·. Lo;; .j)j(). yill!' !'l'lll\ l'l'[UlS[Uf:[lt< de tOllo tipo (le, ¡))"Of(':';lOl](,", ¡~iI ln~; ¡¡Uf' 1Jnl>ínn [1'n1,1{> flu\· imjlo:;iI)le i~('l"1):; mH,S rlrl e, IlH'llOS 1"orlnnfl. �eionanüento de la eleetrónica había permitido solucionar el prohlellHl de ]a sincronizaeión imagen"sonido. Pera los productores se mo:-::trnball remisos al cambio. Sólo en 1927 se decidieron a aceptaJ'lo\ ('~uando ('.1 público dceTetó su gran éxito "Jazz singer'\ '"Xl. B. De ahl arranca la lucha por Jas patentes eléctricas, que eons· tiluye el (1:s1leclo más -visible de la revolución técnica del sonoro, Las patentps y con ·dJas la industria eléctrica se convierten en ár" bitro de la situación., ahsol'hicn· do sectores hasla entonces dispersos: trJéfono, gl'amófono, discos, radio y cinc. Cientos eloe patentes inv;~dnn el mercado ... en m;ulOS de dos sociedades, la Ameóc-an Tel{~phonc and 1'clegraph c.o. (siSlclJW,;"Vitaphane\' y '~Movie-· tone") ~ la General Electric Ca. (Clne ('olllrola el sistema ';1.photophone~· <l I rav(;s de la l{CA). _Ante el empuje inicia] (le la \\1e8te1'n Electri(' ll-:'Ilffllctuaria de ]a.5 potentes di' 1;1 ,\'I'T Co.----, la IiCA r·eacejon;1 ;lIl,~()rhicndo UIla pro· ductora indl'll1'lldiente y 1m cir· cuito ele 1'\:llillif'ión, el l(·eíth 01'pheul11: ll<\('(' lll1 lluevo trust, ]a Hadio Kei 111 Cn. I_RROl y con· quista po...;il'il)lll·.-.; l'ápidmne.ntc\ vendiendo 01 \\;1 rlllT,. Fax, GOhHll" hia y a p;lrk dI' la Ünitf:d .A.rtists, W'estern y lU:\ facilitaban la adquisición 'dl' aparatos e inHalaciones a pl'Odll("l()I"'~; )' ·?xhihidol'cS mediante I~n·'d¡l()..; a largo pbzo )' vcntH8 a plazo,.; u venta.'i"a1qniler. Apar,ccen 1;1"; ;¡ficinas ele cródiw y el mCl'C;¡IJo ..;(~ organiza sagúll Ja:~ llIWVi:lS cxigl'lleias. Productores y exhibido re."; ljll'cdan hajo ·el dOl11i· njo (k, los propietario:,; de la.s pa· tentes y el contrato enlre unos y otros confiere n éstos un rango lllonopolistico. Con la aparición deJ s,onoro eJ control de la industria i;e perdió <1efinjtivalnent"e para las Gmpl'c~;a~. pnramente einematog;ráficas y ;3t' concentró pal'ü sicmpr,c en manos {le }n aran hanea v de la indw;" tria elf~1:l'icn. E.sti'l ~íltilnH por mof'dio de la" pa¡cnf(~s.l)o,dí¡¡ dOilli· nar loe101'\ los pl"t)('I~:';O:'; de produc, ción y de rcpwdll(:("i/n], llli,~Il¡r;ls los har.:_'iu~·:ros, prüpicl;lf·io:" dI' 1<1:' acciones de los trusts einclllollognl," rieos: odentah(l1J 51..1 <lctividad. Conviene l'ccord¡:l]' que, adenlóse taulo las induSll'il1s c]éCiricf\::\ ·:·U" lUO 10:3 grupo:', hancario.s iD!e' ,.~.¡¡, do~_; en la CÚJCJ.llilLogrr-d':iao dcpcn . cJÚHJ 'nl n/ayo]' () menor grnc!o de los dos colosos de la economía norteamericana v mundial: M~or.. gan ~r RoekcfeÜcr. Se negó por tanto a una situaeión de eompe¡eneja limitada, Se tendió a '?;s!:::lhlcccr un equilihrio entr,c las -3 ~r<-lndes pl'odnelOl'<l>', (las 7 ,,j'c anle;;:. 111"::; CohHuhia) y las casas de dj.strj]Hi(~ión v circuitos de ':;xhigición (fu'e Jos colosos dOmÜl(l~ han. Y aUll ante.', de r,edond·ear la organización y el reparto del mercado americano ¡-os propietarios de las patentes clnpez,n'on a invadir 10s mercados cxtranjeros~ me· diant0 filiales de b \Vestern y Ja HeA (por ejemplo ]a \Vest-ern EJcc;tric of Spainl. 1'111 ,,11<> IHd'l~ Ll llla[.!;ni. lo" 1':>~,I,' !jll" I i('l]l' lf\W ilfn)1l1ill (·1 1'llH!ll('I¡,i '\ ('llnll)h~­ nH:lllariil11ll"Il\,' Ll 1'1';' HHI a !JIU' le SOIllf'!l'n 10< d,'k!!ln!'I" <1,,1 I'(l" pital fill,ll)('i{'l'(J~ 1,' nL1il-':illl <l ;I,~('­ gurarsc la I'\plll\;wioll d,· ';11'; ¡'illll,~ en 'id extranjeru. 1,1)'; 1l1l'1'l',ldo,~ nacionale~ {pl/·dan (·!lllll~. 110 !~«­ rantÍzan una <llllorlil'.dl'IOll j'0l1l:1 la que exigen lo .:; (~ap¡I;t1¡'.; itlVI'l'lidos. Sin exporlnciúll. b l' .. .;lrlWtura de la pl'oehl(~í'ióll Cilll~tll;\lo­ gráfica, en los paíscs ('ll que ha alcanzado un desarrollo í'kvadn lEE. VO. y occjd'cntc europeo) (lO sería ta] como es; carecería de la sufiáente capacidad de heneficio Ull 1:1<10 lnl! d~, Espana: Costos más bajos Una \'87, más se repetía el proceso (le concentración indu.striaI :'u llHUlOi; de los propietarios de las paten!Ts. P,ero esta vez ;lese;l· la mundial. Se trataba de Jainlnl'nacionalización del pl'oced ¡ tllie!11 n que en los inicios del c¡nl' Iw-hía permitido a E'fhso'¡), Biograph ) Vilagraphfet1 EE" 11[\,1" P¡llh¡',.'\' Gaumont 1('11 FrallCi;¡) ~ i\li'-""lcr len A,Icul<llliu I dUlllillar ."u:" 1"(';;¡WC!iV{H Illl'I·(';I(!(I.-< c¡¡;¡lldo 1,1 rl'!J;Il'l(J ,fe In:' II'ní;l dI' 1l(1(·i(JllaJ{'~. Ldl1'¡CilCióll iljJ'fl';¡lo..; {·ijh'l1l<l!ogrúf-¡c().;;; l"l"OII('lIlli('<lllll'llll' lll<l\'or jUl" pUf'i,lllCi;¡ que 1'1 dc Ia.s p-cJíe-u1as ¡ ll1 P J'i'S; ()lJil da:'i. Aquí entra en juego un lluevo factül'; b exportación. El film (>:'.; un pJ"úducl.O ide¡¡] para la :~'xjJoJ'ta' ció]). Poco volumen, poco peso, f~iejJ rcproducción v consumo práclieam8nte, universal. Esto por ~' !JO COl1Llría con (·{'~'ll·io,.; los (,ilpilillc:-i llepara la prodllcciúll conlj· tltla )' ¡óg<ln li'. P-i'líclda:'i ('01l10 las ¡JI' 1<1 serie {¡¡hll(:[{. de TTollywood :-i(~ habrían l'e,t!i:.-;,¡rlo "in un llH'l'cildo ahierto v ::;eguro COlllO !lO ,:,1 clu'opeo\ COlllO el 'i'SI~¡]ílül, I'llya ofcrla i'lllCriol' l'ci'm!la ill;';ltf¡l~icll· le. 'roclo esto explica la illll~l1:-ii.. dad que ha r·c\''Cstido SiCJlljH{' la lucha por el mercado 11l1l11di'Il. La prodneóón amCl'lC<lII<l ha triunfndo en ella <l lravI;::; de Inil episodios que eomicn7,¡)11 C011 la invasión aplastante de la pl'illH'ra post-gtH?rra. Pero el .epís,odio llIÚ:', violento corresponde a ln guerrll de la,:;: patentes. Por metlio di' ('Jla~i 10:3 gigantes ele Llillt!ll.'\1 I'i;¡ norlcamcl'icana ín!t'fli:,I.(()ll consünü'l'ron en 0rnu lllCdid,1 contr~Jal" las 1re::; ~'anJ(t.~ d;, b ¡II dustl'ifl: producción. dif',lriIJIlC¡('\ll �y exhibición. Sólo la empresa eléctrica Tohis~ alemalHl l lnecliant'f:- un acuerdo con la BriLish Talking Pieturcs Cop, y el estahlcc.imicn'~ jo de U¡Hl red de filiales en Europa~ ,~ignifieilJ);¡ una eonlpctencia en el vi,ejo mundo. La Tohis creó é;ns propios grnpos de producción distrihució!l; todas las demás iHoduetoras ¡ aparte de algtLnas mu) hu'l'u's, como la UFA) te·· ¡lían qlH~ sDlicitar fiU autorización antef\ de empezar a filmar. Los Hmcric.¡¡nos~ seguros el'e {;liminar larde o pronto la competencia ah~J1l¡-nl¡¡~ preconizaban In concurrencia lilllC{~ en el mercado llHuHlial, mientn!s la 1'ohis pedía Lt ;división y o::J reparto. Contaba para ello con nn argumento deciúvo: eI cierre de las fronteras eolllcrcia1L's" como lHedida extrema en caS'O d·e no-entente~ significaha el caos para unos y otros. Los amel'icanot' acaharon por ceder y el l'cpnl'to se llevó a caho. La 1'0his s·e quedó con el mercado cen tro,{;uropco ;\X/ C5ter11 y RCA re" tenían 'el mercado americano~ ¿I ruso y las posesiones inglesas. In glatcna era -objeto ele una xegula" ción csp,ccial: un período provisional de cuatro años de divÍ:':,'jón ele ingresos y luego el mercado abierto. Sólo la posihilidad de realizar una producción específien en lengua indígena permitió 11 los pequeños paises mantener cier" to vohllncn de producción nacional; pel'-ü aun así tenían y tienen _... qn·e vérseJas con la compev v lenda de las producciones norteamericanas en versión doblada o con suhtítulos. EN RESUMEN 1. El cinc ha -f:scapado del {~onH trol de los cineastas. tAlnecesiclad creciente eh> capilalüs~ el. riesgo de la producción., 10.8 cxig,cl)cia~ de rápida amortización, lo han {leja" do en manos de la banca y de la induH l'i" eléctrica. 2. Li! eompetencia libre no existe en el mCl'cad-o, Las gl'andüs produdoras americanas dominan rlirecta {) indireetamcl1te todo el proceso industriaL ,desde la dis" lrilmeión (le aparatos de sincro" nización illlagen.-sonido hasta ¿dM gunos i:ic.etorcs de la {;xhibición. 3. Este dominio en dos sentidos industrial el de la financiación sobre d reslo del pl'oc·eso~ .geográ" fico el d'e los Hl'ncricanos sobro el resto del lll·ereHit1o llmndialse traduce {:11 una evidente estre" chez dd marco de la d·cmanda. .~.- 4,. Existe. una espeeie d.e ideo" 10gÍ<-l de los trust. Sus rCJ:H.(~sen­ t.anlC3 son 10.s ei.;pcel<ldor'(·~s con- descendientes que- defienden glohallllcnt,c la prOd_l..lceión medi·ocr<c m·gu)'cndo la apruición intenl1i· l'ente de películas buenas, Como la calidad no es rentahle según los Los actores y actrices criterios de r1'lüahilidad dd ca" pital hancario~ es necesario que algunas películas huenas pero d~­ ficitarias hagan pasar el grueso de la producción defectuosa pero dD éxito garant.izado. 5. Esto es posible porque: a) siendo el film al misnH> tiempo una mercancía y una creación in" telectual~ el cri terio de valor económico y el criterio de valor artístico l:W coinciden. Dicho de otra lllanera~_ valor de camhio y valor de uso no coinciden; y no sólo eso: 'en la mayoría de loS" casos se oponen; 1;) la demanda está poco cualificada. No tiene criterios propios. Sus juicios coinciden a veces con las previsiones cOHvercia les y rara vez con las ar tisl,ieas, H ú. Eludir el riesgo implica reducir el componente intelectual cle1 film como proclucto~ significa dotarlo ele las características camercial·es del producto industrial financiado por d capital hancario: racionali:w.cíón y estandardización. \ fOD~ "'i"".''''''''~ 7. La exportación es ahsolutamente nccesaria para elmanteni" miento (l,el alto nivcl (le capital de la producción continuR. El film t'S~ paralelamente un producto de con51uno masiv-o l universal., fácil y harato. Quedan muchos velos por descorrer. Para algunos ·economistas "la industria de haüer pc1ícu1as~\ constitu.ye .Y ~:cgl'lirá siendo HlW pcsadill'l. l)-cs!;:rncindalllcntc l ello::;. COHIO lo:" eri'l i ,;0;;; profesionales. n'o pu·eclen -i r ll"anC¡l~i1(lS n] cine. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1612 Title A name given to the resource La economia del cine Description An account of the resource n. 21, p. 38-44 Source A related resource from which the described resource is derived Promos Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Subject The topic of the resource Economia Cinema Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Publicat al número 21 de la revista Promos. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1963-11-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/648/Promos_19640515_n26_Desarrollismo_PM.pdf e7180599204187977b513675fadf48c5 PDF Text Text lEn este número: EL PL N DE DES RR LL Barcelona mayo 1964 Número 16 Lo primero que puede criticarse del Plan, es lo modesto de sus metas. El crecimiento al 6 % acumulativo anual no es una aspiración demasiado importante, especialmente si se tiene en cuenta que en 1962 y 1963 la economía española se ha desarrollado a un ritmo muy superior sin necesidad de la planificación indicativa. (Ramón Tamames) Vea sumario en la página tres ~ �EDITORIAL EL PLAN DE DESARROLLO PROMOS ha qnerido dedicar un número completo al Plan de Desarrollo: este intento de racio~ nalizaciá7t del crecimiento econó· mico tiene importancia fundamen tal, pues significa, la culminación de una etapa concreta en la histo rh¿ económica esparíola; significa aceptar un reto a nivel europeo; S'ignífica. conectar la economía del pág. 3 país a una dinámica que actúa automáticmnente. Frente a este fenómeno cabe un » S exam.en desde dos ópticas diferen~ tes; o bien contemplar las ir1~pli~ caciones profunda}; del desarrollo, sus condiciones estructurales, SIl influencia S'Obre la propia estruc~ 'tura económl~co~social, en fin, sus » 17 posibles consecuencias en orden a modelar un tipo concreto de socie~ dud; o bien estudiur sus objetivos » 18 concreto)S en el orden económico y los medios don que cuenta para realizarlos, éxaminando si entre medios disponibles y fines perse~ » 22 guidos existe la armonía indispen~ sable panl asegurar el cumpUmien~ to de los últimos. En otralS palabras, podríamos ji jar nuestra aten~ ci-ón en una crftica de los fines del » 24 Plan canto, a su vez, medios de formular un proyecto social; o bien desinteresarnos de otra pro~ » 29 blemática que no sea aquella que ataiie directmnente a la~ metas explícitas del PZnn y realizar, Mí, u,nn crítica de los instrzanent-os )) 32 que han de asegurar su cumpli~ miento. Optar por una 11- otra alternati~ )) 39 va es en cierto niodo necf'.-sario, pues la limitación de espacio que impone un nlÍlnero de la revi-sta no permite un tratamiento completo » 40 del problema. Pero es i.1nportante darse cuenta ele que optar por un análisis del Plan aceptando o igM )) 42 n:orando !Su. contexto S'Ocio~econó~ mico es escamotear el fondo de la » 47 cuestión. La actividad económica es fundamentalmente Un(l activiM 28-32-44 dad social, es incluso la actividad social "estadísticarnente" más im portante; las rel-aci.ones de traba';o, manifestaci.ón más pura de las rdadones económicas, son la.s que, sociológicamente, ocupan de forma más intenS{(, al hombre. Planificar las relaciones económiu n SUMARIO w EDITORIAL El Plan en la Prensa española. Colaboraciones~ NEOCAPITALlSMO y DESARROLLO ECO N O MICO, por José Aumente. EL DESARROLLlSMO, Pascual Maragall por LA AGRICULTURA EN EL PLAN DE DESARROLLO (Camillieri) . LA REFORMA AGRARIA (Costa) (Fernández de Castro) . PAPEL DE LOS POLOS, por Antoni Jutglar . LEY DE ASOCIACIONES Y UNIONES DE EMPRESA, por A. Serra Ramoneda. REFORMA BANCARIA (Naharro) . EL PLAN, SIN PLAN DE FINANCIACION, por Jacinto Ro, CONSIDERACIONES EL PLAN. Bibliografía Nuestras columnas SOBRE M cas tornando C0111.O objetivo primario el de:sarl'ollo económico es, en ciert.o sentido, plani-fi,car al hombre en su aspecto social, es dar una· dinámica concreta a las estruct.uras en las que se realiza, es\ por tanto, cerrarle unas perspectivas y abrirle otras. La Plani~ !icacióTi es, aisí, lLn camino de humanización social. Poco imp'orta discutir aquí si el desarrollo económico, entendido bien como crecimient.o de las mago nitudes económicas fundamentales (desarrollo cuantitativo: creciu mi.e~lto) ;0 como adecuación de las estrúcturas socioeconómicas para la más racional explotación de lolS recursos en el seno de un proyecto s o e i a l determinado (desarrollo cualitativ'o), es una "cosa buena per se"; en dücutir este punto se ha gastado gran cantidad de tinta quizá 8'in tener bien presente un hecho importante: el de que, salvo alguna¡s excepciones, la mayor par~ te de la hnmanz'dad, considerada incluso individualmente, d(-'.-sea rne~ jorar su nivel de vida, desea mejorar las relaciones derivadas de su actividad económica, desea adqui,.. rir nn tie11qJO libre, etc. Ju.st.ifi~ cantes ideológicos de e8'tos deseOi$ los hay para, todos los gustos: des de el Génesis hasta Chardin, des M de V iriato a Castro, de~de ]eno fonte a Marx. Pero no son esl-o)S justificantes los que dircctmnente interesan, sino In palpable y real observación sociológica. Una vez se acepta el desarrollo como ll1W exigencia básica de la sociedad de hoy, una vez se acepM ta que la planificación y el de¡sa rrollo es "una planificación s'O~ cü¡.[", es importantí,sinw descubrir cómo han funci.onado los mecanis mas de ela.boración del Plan, (l. qué intereses responden, qué fuer·· zas han chocado y cuál ha sido la resull-a-nte de ese choque; en una palabra: (t qué tipo de sociedad ¡se tiende. CreemoS' que la lectura de este número de PROM.OS puede pro. porcionar una 'Orientación concr(;u ta a este respecto: el Plan es una consecuencia evidente de la entl'a da en una fase de racionalización en las !1.-wrz'as domhwntes del país. u M u M u �18 ~--~ DESAHIWLLlSII10 del capitalismo, con sus lacras y sns cons-ccllcncias. El actual neo· capítaUsmo, más consciente, más lúcido y nwjor adaptado a nues v tra época~ es una nueva fórmula del mismo proceso, cuyas consecucne-las más 'o menos deplorahles, mIS mistiflcaciones y contradiceio w nes no tardaremos en ver perfilar~ se en el horizonte. Ante estas aseveraciones se ill1~ pone un segundo interrogante de gran ünportaneia. ¿ acaso {~S po;ibb sin una rcvo'hl¿:ión profunda elc las estructuras· e{'onómico~socia. lcs~ de las relaciones de produc. ción vigentcs, llo"ar a hu·en ténnino un plan <l·e clesarrollo económi. co? Para un país poco desarrolla~ do, ¿-es posihle sa11r de su atraso bajo un sistema liheral capitalis· ta? El tema se lci ha plantea(lo G, Ardant ("110111hres sin trabajo'?, Ediciones Nova Terra) y sOSv tiene qne una de las más absur w das ilusiones que pl1ed.cn conce~ birse cs suponer que estos países pucden desarrollarse. con los mis v mas procedimientos capitalistas -elc liheralismo cconómieo·,,·- que utilizaron con éxito desde el si· glo XVIII los países oecidental{~s. Las razones qnc "e oponen a que esta posihilidad de desarrollo ten· ga lugar por semejante vía~ son las sigui.entes: a) En primer lugar, razones de índole histórica, Las circunGtancias no son evidentemenle las mismas que experimentaron los países ca pitalistas qúe hoy pueden conside· rarse avanzados, Acluahnente en· contramos en toda nación atrasa~ da l unas relaciones de producción que corresponden a un capitalis~ nw que se ha desarrollado alIado, aunque adaptánd-ose, a las viejas estructuras de la sociedad feudal precapitalista. Al no haber tenido lugar en ellos la revolución delllO· crático~burguesa que rompiera las trabas para su desarrollo indus· trial, viejas formas caducas hall seguido parasitando y obstaeuliw zando el p1cno desan-ollo cconó~ mico, Pero si una revolución hur" gnesa qnc rompiese amarras feu v dales no fue posihlc en su tiempo, con mayor motivo será difícil aho~ 1'a, La burguesía, por temor, prefierc pactar con las· oligarquías dov minan tes, antes que lanzarse a una transformación que no sabe donde se podrá detener. b) Por otra parte, razones de ritmo histórico: los países occi~ dentales han necesitado mucho M más de un siglo para alcanzar su uesarrollo industrial. H-oy es inad~ ll1isible semcjante plazo --los pnc~ bIas no aguantan tan larga espe~ 1'a - - cuando las mismas o mejores m·ctas se le ofrecen por otros más eficientes procedimientos, e) En tercer lugar~ hay que r-e« conocer que aquellos países capi~ tulistas más desarrollados cOllsi guieron el ahono necesario a su ~lcspcgue industrial. mediante la explotación masiva l en grados ini~ euos, dc la sufrida pohlación t1'a· hajadora, 'rodas coll-oc-emos las condiciones a qu·e sc vicron ,iol11eticIos los trabajadores durante la prim.cra fase dc este (bspcgue en Inglaterra y Francia. Los informcs oficiales de Ashlcy- en Inglaterra y Villarmé en Francia _..- puhlica· dos amhos en 1842 - s-on lo sufi~ cicntemente elocuentes en este sentido, O sea, la solución en l'é· gimen de producción capitalista consiste -en matener la desigllalda(~ de rentas; el mínimo nivel de salarios; para esperar a qne los favorecidos cl1lpresarios~ del ·exceso de ganancias qne consigan, reserven lo suficiente a la inversión. HaYl pu·cs l graves lll-otiVOS dc fraternidad bU1l1al1a~ que haocll inacepta· ble este procedimiento, Aparte de que hoy tamhién, difícilmente) si no imposihle, sería ello tolerado por un proletariado que tiene ya una conciencia lo sufici-entemente desanollada de su fuerza, d) En otro aspect'O, tampoco puedcn hoy contar los actuales paí scs suhdcsarollados con esa otra aún inicua explotación de zonas coloniales, Como es sahido, 1'Os países capitalistas hoy snperdesarrollados contaron con la posihi. lidad de expoliar dc materias primas y mano de obra haratísima, casi esclava, a muy extensas regiones. e) Pero adcmás - y por si fuera poco - existen en la pro~ pia estructura del sistema capita~ v M lista unas contradicciones de bas·c quc le restan eficacia. Y es qne, como dice Baran~ "cuando se ele· va el fallo del mercado al papel de único criterio de eficacia)' ra· cionalidad, la economía niega toda "respetahilidad'; a la distinción entre conSUlno ·esencial y no csen eial\ cntrc trabajo productivo e im· produetivo, -cntre cxccdente real y potenciaP'T~La Economía Política del crecimiento'\ pág. 42). Enton· Ges~ no ocupa ni por aSOl1.lO el pri~ mer Jugar el critcrio de lo que ra" cionalmente má-S' conviene a la sociedad para su dcsarroII;, Enton· ces -~ seguimos aBaran - "se justifica el conSU1110 no esencial argu· yendo qlH~ proporciona inecntivos indispensahles, se glorifica -el tra· bajo improductivo alegando que contribuye indirectamente a la producción, se defienden las deprcsioi.les y el desempleo eonsidc~ rál1clolos como el eosto del progreso y ~e disculpa el despilfarro eOllsiderándolo como un l'equisito pre"jo de la lihertad", Muy malos fundamentos son éstos, pues l para un dC6CIlVOlvi miento soeioceonómico que aspira a la eficacia, y que quiere guiarse por la razón objetiva de un creci· miento rápido de la comunidad, Queda por ver si el neo capitalisTIlo vigente en el mundo - capitalismo monopolista ligado a los intereses del gran capital internacional- es hoy capaz de .realizar lo que en otros tiempos y en otras circunstancias hizo el capitalismo competitivo liheral. Un plan de desarrollo económico dc carácter íruli.cativo, que institucionalmente deje todo intacto, que no dañe los intereses de los grupos tradicional~ mente dOlllinantes l antes al con· trario, que esté propugnado por es· tos grupos, y financiado por el capitalismo intcrnacional l tienc un origcn harto dudoso, para pensar que pueda servir a los intereses generales del pueblo. v M El DESARROlUSMO por Pascual Maragall "Quienes creen o fingen creer que el desarrollo económico es Ulla operación clasista oricntada aman· tencr las p·osiciones de los prepo~ ten tes, incunen en craso error. El desarrollo por el contrario -es una acción comunitaria? cuya última finalidad consiste en la elevación del pueblo español en su totalidad, y quc~ por postulados de justicia �Pnoll1os --19 social y también de 'Ordenación cconómica\ tiene que mcjorar, en primer término, a los núcleos na· cionales de mayor dehilidad en sus ingresos y perce-pcÍoncs. Es de~ cir, al mundo del trahajo." He aquí un huen ejemplo de literatura desarrollista.] La prensa nacional ha dado amplia puh1ici~ dad a <cse tiFo de literatura durante los últimos cuatro meses e inclu. so antes, antes de qne Lópcz Hadó <t11U11(',iara desde Londres en di~ cicmhre de- 1963 "que el plan ha~ hía salido". Además, -varias dece· nas de "dcsarrolladol'ct3'\ como les llama J osé Luis Sal11pedro, han dado charlas y pronunciado dis· cursos diciendo cosas parecidas. El c1esarroI1ismo, no ya el desarrollo; el desalTollismo: es dccir, la ideología, la literat.ura, las actiHules favorahles al desarrollo es· pañ'Ol tal como está previsto y" pla~ n-cado, al menos relativamentc" en el Plan, constituye un fenómeno importante, invade nuestra atención lo queramos o no. Hay quien piensa, incluso, que la existencia de un clima favorable al desarrollo, de un desarrollismo amhiente y generalizac1-o es todo o casi todo lo que persigue la Comisaría del Plan. Los grupos clesarrollistas Pero, ¿ quiénc<E son los dcsarrollistas? Evidentemente el Estado~ aunque esta afirmación no puedc hacerse así, sin matices. La uni~ dad del Estado en lo fundamental '110 excluye divergencias en las mc didas políticas c-oncretas. El "Life International" del 6 de ahril de 1964, puhlica un artículo sohre "El milagro económico qne se cierne sohre España'~ en el que se dice: "Ciertos sectores oficiales parecen todavía considerar las nuevas ten~ d·encÍas de la política económica como un. expediente temporal". Luego veremos la polémica sohre la denominación del Plan, so13re si elehe llamarse "de Desari'ollo Económico y Socia!" o sencillamente de "DesalTollo Económico". Sin emhargo, 0n líneas generales puede decirse que la Administ:ra~ ción es desanollista. (Son los in~ dustriales y los banqneros los que con mayor frecuencia utilizan el término' Administración para referirse al Estado, hasándose, quizás~ en la tradi6011al división entre propiedad - que ellos detentan-w Elemento importante: Crear una opinió·n y administración - qnc delegan en el Estado -_.. del sistema, o lo que c,-, lo lllismo~ de los recursos.) Lo::; gralules hancos, los cinco~ wn tamhién desarrollistas. Bastan como mne~tra. los discursos del consejero director general y del presidente del consejo de administración ante la junta general elel Banco de Bilbao: "Creemos e11 el Plan dc Desarrollo, porque creemos en el esfuerzo y en la capaci~ dad de sacrificio de los ospafíoles. Estamos seguros de que 1964 será el ailo de "ahorro para el desarro· llo". Ysi todos pensamos así, nuestro augurio es cIara: prosperidad". En e5t'Os discursos se dijeron también cosas muy interesantes en otro sentido, que ponen de relioye el p~lra]elo qne existe entre el elcsarrollismo y la ideología neoeapi· talista: "la iniciativa privada es primordial y hay que evitar toda invasión no necesaria del sector públic'O; pero tamhién, en aras de la oficacia~ tendrá que remitir la oh sesión anti.estado~ tan frecuen~ te entre nosotros". En el informe de·] eonsejero delegado del Baneo Hispano-Amcricano a su Junta, hay afirmaciones que nos permi~ ten hacernos una idea d;e 10 que es la mentalidad c1esarroIlista en su versión hancal'Ía~ por ejemplo: "en todo el mundo imi)el'a un sentido de concentración hancaria, como mcdio de disminuir costes, ampliar posibilidades de créditos y repartir l'Ícsg'os. Se Gree univer~ sa11nente que la banca grande es la medida óptima", Indiscutible- mente los hancos son desarroIlis· tas, pero habría que analizar más a fondo el contenido de csta actitud y 10 qne significa para el país. No podemos extendernos sobre este punt'O. Siguiendo la escala de los grupos de poder, sociales y económi~ cos., hay qne plantearse si los empresarios, en gelleral~ como grupo, son desarrollistas. No incluim"Os entre los cmpresarios a los propietarios y dirigentes de la gran industria espaííola~ cuyo comporta. miento es muy semejante al del capital bancario (al que están eStrechamente ligad-os) \ por .lo menos lllir<lJ1clo las cosas en general y sin entrar en detanes. Según "El Economista", "'se extiende por el amhiente la impresÍón de que el empresario no se acerca espiritualm"cnte al Plan de DesarroIIo... Consideraríamos tamhién una exa· geración fuera de la rcalidad la idea de que el empresario español arde de ilusión ante cl Plan de J)esarrono~~. "El Europeo" hahla de "la existencia de empresarios con nuevas concepciones, concretamente en la construcción naval" transporte aére()~ turismo y comercio. En el resto de los sectores, prácticamente la totalidad de la economía, la situación cs máG que lamentahlc~~. Todos los comentaristas coinciden en afirmar que los empresarios deben camhiar de mentalidad (pasar de una 1uentali· (1) BIl "Lo social, en la acción del desarrollo". Ii'il'mado POlO B. A. n., "El europeo", !l.O 10. �20 - DESARHOLLISMO dad autárquica a una mentalidad integracionista, del aislamiento a la competencia, de la protección a la iniciativa... ), es decir, deben convertirse al desarrol1islll'o empresarial, lo cual quier.e decir que todavía no participan de él, que no son desarrollistas. Alrededor de los grupos :empresariales, sin emhargo, existen centros de influencia decididamente desarrollista. Representan a los empresari-os con "nuevas concepciones ' " desclasados por el momcnto. o son una emanación de los gr~lpos típicamente· desarrollistas (los bancos, la gran industria, la administración) y constituyen una especic de centro de acción psicológica; ejemplos, -la Cámara de Industria y su campaíia de apoyo a la industria nacional, y todos los institutos de estudios empresa-o dales. Estos centros de influencia ejercen un dominio total sohre los medi"Os dü información, cosa lógi. ca por proceder de donde proceden. Su acción es voluntarista, propagandística y m.uy a m.enudo de contenido luitológico (véase por ejemplo el tema dc unas scsiones -"Alta Dirección para Directivos de Empl'esa~' _.- que tuvieron lugar hace poco en Barcelona, hajo el título La Empr.esa- y el Plan dc Desarrollo: en la introducción se decía t.extualmente que "la motivación característica de los empre~ sal'Íos y dirigentes económicos de un país es la quc se denomina n-A eh, descuhierta por el profesor lVIacClelland~ y que constituye un elemento básico en los planes de desarrollo, en su elaboración y en su ejecuóón". Los tcmas eran, '"Posibles caUtsas del desarrollo eco~ nómico", "'El n-Ach y el desarrollo cconómico'" "La mística del nAch'" "l\-1étodo para determinar el 'll·Ach por sí mismo", etc... ). Saliendo ya de los sectores mi· nol'Ítarios~ la actitud de los grupos s-ociales ante el desarrollo y ante el Plan piercle intensidacl. Entre las clases Inedias (por adoptar la definicÍón que recientemente hemos leído en una revista de temas ~conómicos podemos entender in~ cluidos al "pequeño industrial o comerciante catalán, el funcionario madrileño, el campesino valeu ciana, el ingeniero vizcaíno, el ahogado andaluz, el párroco vani~ soletan 0") , entre esos grupos las reacciones son diversas. Pero son siempre reacciones, es decir, 1'OS9 puestas a UIla mentalidad que se M Elemento importante: Capital extranjero les propone desde fuera. El desarrollismo no es cosa suya~ aunque en casos aislados pueden adhcrirse a él con tanto entusiasmo C0ll10 el que más y constituir la verdadera hase social del ambiente desarrollista. HeIuos leído en una re· vista que se puhlica en Madrid y que tuvo su origen en cl Hogar del Empleado, que "el Plan de Desarrollo ha superado la popularidad del fútbol y los toros". En "'Destino" ~ se ha publicado reciell~ temente un artículo de Lorenzo Gomis hajo -el título '"Proyectos y planes" donde su autor hace una apología del plan, así en ahstracto, frente a los peligros del proyecto, descrito como pura '"proyec~ ciól1" suhjetiva. De todos modos, como ha puesto de relieve no hace mucho IVIiguel Siguán en una conferencia sohre los aspectos sociológicos del dc6alTono~ los sectoreS intermediarios se ven amenazados de desapadción a medida que se produce el desarrollo industrial. La conciencia, al menos confusa, de este peligro se refleja en reacciones antidesarrollistas que van acompañadas de un marcado carácter moralista y tradicionalista, d·e defensa de los valores a los que tan ligadas están las clases medias y que se ven actualmente en trance de desaparición. ';'La institución familiar~' dice la revista madrileña "Aún" "sufre una aguda eri~ siso En estas condiciones, el plan teamiento sin ~lllás del Plan de Des arrollo puede resultar fatal. ¿ Có· n n mo serán en la España que se avecina la casa, la familia, las COStUlllbres~ la educaciól1~ la empresa~ las relaciones humanas, la religión~ la Iglesia, las ciudades?" A cste scntimiento ele inquietud parece que~ rer contestar el presidente del Instituto de Desarrollo Económico, al afirmar, según el diario ABe, que "la preocupación por el desarrollo y el hienestar no hará olvidar en ningún momento los valores tradicionales de nuestra patria". " ¿ Q' . - puest"Ü que es ne opman incoIlceh.ihlc que no tengan opi nión - el hracero andaluz, el ofi~ cinista madrileño~ el minero asturiano, el obrero vizcaíno, el dependiente de comercio catalán, el va« quera gallego o el pequeño funcionario juhilado '?" F. C. se p1an~ teaha esta pregunta en "El Europeo" y respondía: "ignoramos lo que esa inmensa mayoría opina so~ hre cualquier terna". Por ellos han querido contestar las personalidades pertenecienteG a los grupos desarrollistas al lanzar una polémi~ ca interna sohre la cuestión "Es o no es social el Plan de Desarrollo Económico". El Sr. Gerval5io Collar, presidente elel consejo de ad~ ministración ·del Banco de Bilhao cree, en todo caso, que el Plan "dehe titularse de Desarrollo Social y Económico, por ohligada prelación". A ello y más concretamente. al hecho de que realmente sea un plan social, responden varias autoridacles sindicales como el señor M �Nicolás de la Peñas, ex..vicesecrctario de Ordenación Social de los Sindicatos, que se trata de un plan de de6arrollo estrictamente cconómico. La may'Oría de los técnicos y ohscrvadores opinan lo mismo. Pero basta releer la cita que encabeza este artículo para darse cuenta de la terquedad con que los auténticos desarrol1istas hacen profesión de sus creencias. Los c(/,mbl~os ¿, Qué intereses en común tienen los desarrollistas de dentro y de fuera de la Administración? Unos y otros parecen interesados en la estahilidad. del sistema económicopolítico-social. Su divisa podría ser, ó(,a la perpetuación dc las estructuras fundamcntales mediante el sacrificio de algunas estructuras secund~rias~~. Estructura" funda.. mentales son la existencia dc unas clases sociales, la distribución actual de la propiedad ele los l'egursos, la dis~rihución pers'Onal de los ingresos tal como está ahora, 'la existencia de una relación esa-e· cha entre la administración y 10B desarrolIistas de fuera de la Administración, la configluación misma de la Adl1linistración~y la esta}úlidad "per se'\ como clima. Eso es lo que se pretende que no camlúe. Las estructuras secundarias que hahrá que sacrificar serán a grandes trazos: la mentalidad, y la COlllOdidad, del pequcñ'Oempresario~ las dimensiones de la indus· tria, la distrihución sectorial (agri. cultura.industria) de la pohlación activa, la actual estructura de costcs de la industria, las actuales relaciones comerciales con el exte~ ríor, la actual productividad o esfúerzo de los trahajadores, la relación entre capital naci'Onal y capital extranjero, {~tc. Si comparamos detenidmnente unas estructuras y otras, llegaremos a la conclusión de que las consideradas 'Secunda~ rías lo son desde dos puntos de vista, uno ohjetivo y otro suhjeti~ yo. Son ohjetivamente secundarias porque el hecho de qne camhien no modifica sustallciahl1elltc el sistema económico·social. Son suhjetivamente secundarias desde el punto de vista de Ios grupos des<lrroIlistas porquc no les afectan a ellos directamente, porque afectan ante todo a los grupos que hemos visto están al margen del des· arrollis1l10. En efecto, volviendo sohre las estructuras que van a ser transformadas: la transformación de la mentalidad del pequeño empresario, cuyo aislacionismo debe desaparecer según los desarrollis~ tas, afecta oh viamente al pequeño empresario; exigirá de él un eS fuerzo para adaptarse a las nuevas condiciones dcl mercado o hien la renuncia al esfuerzo y la desaparición. El aumento de la dimensión media de la empresa industrial no afecta evidentemente a los actuales poseedores de empresas de' grandes dimensiones, 'Ú sea 10G grandes industriales, cuyas relaciones con el eapital hancario y la mhninistracíón, así como sus propios intereses, les han llevado a adoptar una actitud desarl'ollista. La distrihución sectorial de la pohlación activa, otra estructura (,'secundaria", ha de ir evoluCÍ'onando~ según el Plan, hacía un predominio absoluto de la población activa industrial sohre la agrí~ cola_ La evolución consiste pues al nivel de la actividad cotidiana, en un desplazamiento consi¿lerahle (1,5 'Yc anual) de trahajadores del campo hacia las ciudades. Esto iJara los trabajadores del campo significa mucho: incertidumbre, camhio radical de tipo de vida, ir a vender su fuerza de trahajo a un mercado nuevo, cuyas caracte~ rísticas desconocen, en muchas ocasiones separación de la familia: etc.. . Pero sigue siendo un cambi'O en una estructura secundaria desde el punt.o de vista de los de8·arrollistas, una cifra (1,5 ro), porque no afec· ta al nivel cotidiano de su actividad~ de sus esfuerzos y de sus heneficios. En cuanto a la actual es~ truotura de costes hasta recordar que la masa salarial es 1m coste y que la transformación fundamental que 1'08 desarroIlistas preconizan es una disminución de costes, vía mecanización, y racionalización. Es un proceso que ya está en marcha y cuyas consecuencias pl'./Cden apreciarse fácilmente a través del ejemplo de las reformas interiores de la Bahcock-\Vileox, S. A., expuestas por el gerente señor Millán ante la Junta General: <\(,illdicó que si bien la planti. lla total de la empresa hahía aumentado a lo largo del ejercici'O en un 5 %' debido exclusivamente a la necesidad de desarrollar los cuadros técnicos y profesionales, la plantilla de obreros dí!smJnuyó en 3 Si a este dato añadimos el M re. incremento de producción de casi un 30 'Se p'Odrá apreciar el esfuerzo para aumentar la producti_ vidad de la empresa, mediante la renovación del utillaje y mediante la racionalización del trabajo". Si lo que va a ocurrir en el terreno de los eostes industriales sigue la pauta de este ejemplo - y nada permite suponer lo contrario - el significado de la 'óren'úvación~' y la (,(,racionalización~~y del ó(,esfuer· zo~" correspondiente no ofrece lugar a dudas, consist.e en lo que el Plan llama movi.lídad del factor trahajo y en el aumento de su pro~ ductivi(lad: todo ello sigue siendo secundario, y es lógico, desde el pnnto de vista de los desarrollistas. Las reducciones de plantilla y Jos (,(,traslados'~ de mano de obra no son casuales y pueden intensificarse en el futuro: se sabe que algunas empresas l~etalúrgi­ eas importantes efectuarán opera· ciones de este tipo con el doble fin de reducir costes y racionalizar su capacidad productiva mcdiante el estahlecimiGnto conjunto de plantas de aprovechamiento de sub· productos. La movilidad del factor trabaj'ú - que incluye operaciones de este tipo y las dos emigraciones: la agrícola (a la ciudad) y la nacional (al extranjero) - es un principio clave del deearrolIisn mo. Pero ¿no es acaso contradictoria con la legislación lahoral vigente, con la prohihición dellihre despido y con la reglamentación estatal dd trabajo? ¿ O es que esa legislación y esa reglamentación constituyen una de las estructuras secundarias que el desarrollismü lleva camino de modificar? Este pnnto no está todavía muy claro, a 10 menos para el público ell general. Quizás sirvan de orientación las declaraciones del señor López Rodó a un diario francés: "En cuanto a nuestra legislación sohre el despido", dij'O, '"corresponde sobre todo a una medida tomada para evitar ahusos... En la prácti,ca somos 7nuy flexi-bles". Parece prohahle, pues, que la mo'viUdad, oh· jetivo desarrollista, deshancará, si el desarrollislllO se impone, a la legislación lahoral, sea flexihili· zánclola, sea simplemente supri. miéndola y sustituyéndola por una legislación lahoral y sindical de corte europeo. La solución de este conflicto depende de la relación de fuerzas entre los grupos desarrol1istas de la Administración. Todo está, una vez más, en decidir ro �22 - ACHICl.'LTUllA qué es 10 fundamental y qué 10 secundario, Para unos 10 funda· mental es la movilidad del fae-tor trabajo, ·entre otras razones porque de ella depende en buena pal'~ te la desaparición total del famoso "'recelo del capital cxtranjero'\ cuya aportación creen indispensahle, Esta es la tendencia recogida en el Plan. Para otros, esta apor~ tación hubiera tmúdo que considerars,c secundaria, porqne creen fundam·c:ntal la superviviencia de una legblacióll lahoral intcrven~ c.iol1ista y de la vertiealidad sindical. . Para unos y otros, sin -emhargo, hay algo qnc no ofrece lugar a dudas, y es que el desarrollo económico es indispensable para la conwlidación del sistema. Se ha formulado un ncncrdo sohre la mayorÍn de las efitructuras func1arnentalcs, qu·e antes hemos enumerado y se ha llegado a la conclusión de que ·el -sa·crificio de las estrnctnras secundarias no va a provocar reaccioncs que .entorpezcan el buen funcionamiento del sistema,2 Al contrario., pien&an los desarrollis· tas., el mayor esfuerzo que se va a exigir., qac ya se está exigiendo, de los grupos cuyos inter·eses se han considerado secundarios, per11liti~ rá., bajo la dirección de los grupos de'3urrolIistas, un mejoramiento y un crecimiento de la organización económica nacional. Al aumentar el volumen ele la producción na M cional y., por decirlo así, su caIidnd, aumcntará tamhién, aunque sólo sea indirectamente, el nivel ele vida de los grupos secundarios, que no por serlo dejan de estar dcntro d.e la nación ni de heneficiarse de su mejora glohal. En este razonamiento se basan las prOM mesas desanollistas. "El Plan será bien acogido por la lllasa ohrera a la que ofrece perspectivas JllUY fundadas", dijo el señor López ge y b) que todos los asalariados aumenten su productividad y acepten en muchos casos un cambio ~n sus condiciones de trabajo, Es necesaria, PO}' parte de amho" gru· pos~ una adhesión tácita o exp1í cita al eJcsarrollismo que ellos no han elaborado. Si esa adhesión se produce, se perfccc.ionará .la organizaeión del mercado nacionalcn manos de ]05 desarrollistas y éstos, ademús de aumentar su poder y sus beneficios, estarán en conc1iciow nes de ofreeer al resto de los agentes económicos una mejora econó' mica r·clativa. Se trata de un proceso acumulativo desencade-nado con el fin de consolidar el sistema económico.social, interior e internacionalmente (aspecto éste que mel'ec-c un capítulo aparte), El desarrolIismose conereta de este modo en un plan de desarrollo eeonómico que es al mismo tiempo un plan de estabilización políticosocial. lA AGRICUlTURA EN El PLAN DE DESARROllO A fines de f.ehrero pronunció el seDar Camillieri una conferencia en el Círculo de Economía cxplican(lo los IJl"Íllcipal,es prohlemas agrícolas dentro del Plan y algu M nos de los pro13lemas ele su ela~ horación .-- que él hahía vivid~-. Fue una confer·ene-ia para industriales catalanes y su contenido re-sponde un poco por tanto a ·10 que podríam'os llamar .la agricultura vista por los industriales. Empezó refiriéndose a las priuM eipales APORTACIONES del,cc- tor agrícola al desarrollo que hus~ ca el Plan: influencia en la balan· za de pagos, influencia sobre in düstdas de transformación y con~ servas, trasVHfie de mano de ohra, Todos sab~ll1"os quc la agdcultura aporta el 27 % de la renta nacional, que la pohlación agraria significa el 4,0 % de la activa, que en plnno de la dCluanda intermedia (inputs) ~ la agricultura pide a la industria muchos millones, y que la mitad de toda la producción agrícola pasa COlil0 input al sector Rodó. industrial. El problema está en que cstas Si el Plan va a significal' un aUft perspectivas rcsultarán en el futu· mcnto del nivel de vida, eso va a ro fundadas si .esta masa ohrera y el conjunto de los grupos secun M significar nucva dClnanda agrícoM dados, no-desarrollistas, las acep~ la, posihlemente permanezca eSa tan ya ahora. Para que el desarro M taciollaria la del trigo, baje la de otros productos, pero aumente C"Oll110 se produzca es necesado a-) que Gic1erahlemente la (le producto~ el cmpresario crea convenientc realizar el esfuerzo qne se le exi· ganaderos? frutas y hortalizas. Esa ilUeva ,demanda debe encontrar nueva oferta, si no se tend'ría que recurrir a importaciones agrícolas, (2) La conclusión cs discutible, sohre para las que no hay previst,a.s diff todo por 10 (jOB conde.l'lle a los efectoS de la crcaci6n de nuevas concentraciones invisas. ¿Existirá esa oferta? Si ve" dustriales )' el crecimiento de las yn exismas los cuadros de demanda dc tentes. w productos agrícolas previstos por el Plan, 10 más seguro es que no. Se supone qne el consumo de azúcar"" duplicará hasta 1967., que el consumo de carne pasarú de 20 kg. a 27,7, el de huevos aumelltará en un 26 J{)~ e1ele leche en un 30 j{-" el de fru ta<3 4,0 j{-, 1<'1'011 te a esas necesidades, la cstructurn actual agraria no pucde responder ndecnaclamentc: es difícil que campesinos sin eapital ni conocimientos C'onsigan en unos años dejar de cultivar unas cosas (trigo) en toda una serie de hectáreas, y dediquen sus terrenos a otro,5 pro~ duetos; aunque se les convenciera les faltaría preparación y capitnft les, Es muy probahle quc s-c produzca nn déficit de azúear, de productos ganaderos, de piensos, .. y todo eso habrá de significar i1l1M portaeión. Si pasamos a las exportnciones, el texto del Plan alÍn es m-cnos adecuado. Se da demasiada impar. tancia a las exportaciünes agrícolas, se indican tasas imposibles: un aumento de exportación de frutas del 9,92 % anual acumulativo, lo que significa en agrios pasar de un millón de Tm. .en 1961 a dos millones en 1967, y esto no es posihle: ni 10 permite la demanda europea, ni España cs capaz de ofrecerlo, Se ha pensad-o sólo en las últimas campa,ñas y ha faltado visión larga. En 1946 se perdió el dominio elcl mercado europeo, pasamos de dominantes a dominados, y ya no se puede rccuperar cl te~ Heno pcrdido. Las demás tasas de aumento de producción también �PIlOMOS ...". 23 son exagcradas\ sobre todo teniendo en cuenta que se calculan 80« bre la base ya alta de las últirnas producciones. ¿Responden todos estos fallos a un desinterés específico de la Comisaría pUl' la agricultura? No, responden al procedi miento general (le elaboración del PIan~ las tasas de aumento glohales no corresponden a medias de tasas de aumento sectoriales, no ·es un plan c-onstruiclo estadÍstica1l1eu~ te desde ahajo: se recogieron los datos de los últimos años, -se hizo un esquema gencral~ y después se pasó a los sectores, sin hacer la segllnda repasada desde los sectores hasta el esquema general; esta sC w gunda repasada en algunos casoS se está hacicnci'O ahora y podrá tenerse ·en euenta si 8e publican correcciones. El fallo concreto de las cifras de exportaciones se dehe además posihlemente 11 que sean cifras rcsiduales, necesarias para ohtcncr otros resultados y no demasiado pensadas. En r·esmnen pues, déficit de la halanza de pagos en el renglón agricultura, y una püsible cm'en~ eia de divisas no prevista. Los efeCl.09 sobre ln industria pueden resumirse en tres aparta w dos: necesidad de indul3trias de transformación y conscrvas, necesidad de prod¡tetos industi-iales para la producción agrícola~ con w sumo del campo. El primer rell~ glón debe tenerse muy en cuenta; en las '111.10VaS zonas de regadÍ'Ü del plan Badajoz los agricultores no sahen qué pl'oducir ni dónde vendcrlo\ no se trabaja a produceión plena, la solución es precisamente la instalación de fáhrieas de elaboración en las zonas agrícolas. En el equipamiento de la agriculw tura también incumhe a la industria una gran l'espüllsahilidad: la producción de piensos industría w les ha de duplicarse en estos años l según el plan deben construirse 115.000 tractores y sextuplicar la mccanización; pero. lo importante de todo eso ~ si se hace ~ es que el agricultor reciha ('.$05 product'Os con características técnicas y eeo nómicas (precio) simila.l'es a las europeas. La agricultura española se caracteriza porque gran parte de sus tierras son marginales res~ peeto a las europeas, si además los medios dc producción a su dispüsición son más C<tr06 y en malas condiciones, sn posición se dehiliM tará aún más. Otra aportaeión importante de n ü ]a agricultura es la enú.gración de mano de obra. Se prevé que en estos años 140.000 personas aetivas pasarán del campo a la industria. Pero si no se sustituye, si no van capitales al campo\ lo más posible es que se produzea una contl'acw ción de la producción... No podemos pensar en la importación de mano ele ohra. no tiene ninguna pre w paraclOll profesional~ sólo sahe si tal precio le da beneficio o no\ Y no entiende el Plan. Los expertos sahen qne la principal arma en es~ tus casos es crear un "clima" favo~ rahIe entre los agrienItores l y hay tres inedios fundamentales para crearlo: política de precios y l1ler~ cados~ política de servieios al cam~ po (créditos, información ... ) ~ política que afecte a la tenencia de la tierra. Est.o último no se va a nti~ lizar, el empresario agrícola espera qne se utilicen el primero y el segundo, pero el Plan sólo da unos principios generales~ nna instrumentación muy escasa y una dotación financiera mínima. Las protestas pühIicas de los agricultores contra los Polos de desarrollo se deben sohre todo a este ahandono. Antes de analizar en concreto esa "poca política" qne aparece en cl Plan~ fijémonos un poco en alguw pl'esal'io,~ nos PHOBLEMAS FUNDAMEN. TALES del campo español: El Medio Natural es deficiente. ¿ Qué se hace en este terreno? Al menos se ha .realizado una cierta ordenación: se ha realizadü un .catálogo de ohras de regadÍo\ se han dado unos' criterios para deci w dh priol'idades~ se. va a alcanzar Un predominio perdido un aumento absoluto~ si bien en proporcÍón a lo que hace falta mÍw nimo. Hay qne tener en cuenta que muchos de los proyectos no se van Si al ha13lar de todas esas apol'~ a realizar porque la cantidad asigtaciones hemos hahlad'Ü ya de al w nada permanece y los precios están aumentando; pero quizá se glmas DIFICULTADES, podemos hablar de muchas otras, no para riegue más que en los años últi~ hacer un catálogo de todas; pero mos, HllIHlue lo que se haya hecho sí para señalar algunos puntos\ esos años nadie lo sepa. La repow principalmente de la política adop~ hlación forestal (véase el cuadro) resulta muy favorecida, pero es tada. - Los estudios para el plan se evidente que es de las inversiones han hecho a nivel de potenciali- poco importantes a corto plazo. dad y no a nivel de empresa. Los Riegos~ repoblación forestal y cocamhios al variar algunas eondi~ lonización se quedan con casi toda la inversión púhlica. Veremos qlle ciones pueden ir más aprisa de lo esperado y pueden surgir verdade w el segundo prohlema fundamenros desequilihrios. Si algún sector tal- tamaño de la explotaciónse expansiona demasiado a prisa o queda en mantillas. Ha hahido si alguna denunda 10 hace dema- una reconsicleraciól1\ una ac1ara~ siado, pueden producirse vacíos eión de lo que se venía haeiendo, causantes de verdaderas quiehras. pero no un camhio de rumho. El segundo prohlema fundal11en~ - La programación agrícola es muy difícil en España: a la gran tal es el t:mnaño de la explot;aGÍón influencia de factores hiológicos agrícola. La política de concentra w ·no previsihles, vien-e a sumarse la eión - que es sólo un mínimo paso - ha de dejar paso a una polífalta de información (ahora algo más con el Censo, que no se pudo tica de asociación, ganamos muy utilizar en el Plan) ~ y el eUürllle pOCü pasando de explotación pC w qncña y dispersa a explotación pe w número de empresas agrarias (3 queña y unida. Respecto a lo que millones) . viene llamándose reforma agraria EEC cnonne número de em- �la administración hace cundir el desánimo antc la falta de iuformación - no saher precios por ej.em~ pIo - , y en est.e sentido no se ha hecho nada, no se avanza lo más mínimo en la crcación de un organismo único que neve a caho una política agraria seria. Por lo qne respecta a la distrihución del nivel total de inversión púhlica en d_ campo ya hemos visto en qué se gastaba la mayor parte. Si re« nnnCiar a mil millones en los 1'0gaclíos '110 significaba nada gl'avc~ esos mil millones en extensión o eoncentración huhieran tenido una importancia extraordinaria. Se ha producido un' aumento grande donde ya había 111ucho, y un au~ mento pequeño en donde se hahía gastado· poco. Además en el intento de aprovechar los gastos al má~ ximo. se ha elegido un Griterio muy' sirnple par~' deeidir lo quesea inversión (interés hacia ella) y lo que sea ga,sto (menos impol'M tante) : inv.ersión será todo 10 que sean ohras l gasto el resto; con la política en esa dirección es C01110 si construyésemos escuelas y no pusiéranios maestros, hahrá locales para las oficinas de extensión agra~ ria, pero no hahrá dinero, para pagar sueldos a gente que los ocupe, importaremos ganado selecto y no tendremos comida que darle. El Plan agrícola es complicado, difícil y tiene lagunas graves. Al acahar la conferencia se pIan~ tcaroa algunas preguntas. Estu\"Ü de acüerdo en que un verdadero Plan agrícola dch-ería partir de un análisis regional que en éste '110 se ha realizado; pero es que tam~ bién existen problemas glohales, y éste es sólo el primer Plan, una hase común para empezar a discutir; quizá en el próximo - segl1~ ramente antes de 1967 - se inicie ya ese tipo de estudio. Preguntado sohre la 1 Asamblea general de la I-IermmlClad Sindical Agraria (consúltese La Vanguardia, 26 de fe- - -c-l problema de latifundismo - , la verdad es que cs un tema des· conocido, y no sólo en el Plan; éste ni lo cita, )' al menos podría haherse insinuado, 11lás cuallc1ü en España existe una cierta legisla~ ción que no se cumple: nadi-e se crüe que sólo hayan 200 fincas mejorahles. La comisión presentó un proyecto de trabajo; pero fue )'l1g111ado pc~rqne -existe un fuerte grupo de presión. Podemos decir qne aparee,e explícita una inquie. tud por el lema minifundio. Otro problema fundamental es la jonnadón agrícola: s,e han erea~ do agencias gratuitas y csc-u.elas de capataces, pero absolutamcnte insignificantes. La cuestión de la cO meT"cúr!iza'ción - cuarto prohlema - -se ha dejaclo igual. No pncR de sor que algunos productos se vendan al público multiplicados por 2, 3 ó 4; tampoco se picle que el agricultor se quede con el 95 %-O. Hay otros problemas que van a agr:.warse estos años y no s-e ticuc-ll demasiado en cuenta: el difícil cambio de est.ructura (dedieal' ciertas tierras a distintos cultivos), el que el factor limitativo va- a ;empc~ zar a ser la mano de 'Obra y no la tierra, el que si nos acercamos a Europa va a tener que limitarse el ni-vd de precios y es además muy probahle que aumente aún más a prit3a la emigración de mano de obra. Pasando ya a analizar la POLI· TICA agraria concreta del Plan: Por lo que respecta a los principios generales de política agraria, no podemos decir que se defina una política global y coherente, todo ha que,dado muy vago y el clima creado en la agricultura es hastante malo; la administración sigue dividida en facciones y las decisiones .::.iguen siendo el resultado de presiones y coutrapr.esiones, luchas y cOlltraluchas, pale. tadas por aquí y paletadas por allá; la falta de coordinación de R hrcro y signientes) dijo qne la ba M se principal era una qneja por prcR cios motivada por una mala previsión de las coseclUt6 que ven, drían, motivada por la falta de agilidad de la administración para superar este pl'Ohlelna, motivada también por la necesidad para muchos de hablar y realizar así campaña para ser procuradores (deceiolles próximas). Sohre la po· nencia a,e esta asamblea de englobar las cuestiones de alimentación en el JVlinisterio de Agricu~-tura y no en -el de Comercio, dijo qne -esa era' la situación en casi todos los demás países; pero qtte no eonfía· ha en su pronta implantación en Espaíla (obstáculos políticos); 10 importante es la existcneia ele un organismo único que estudiase los lH'~hlema5 {comercio y produc. ción) c,:on plazo suficiente y uni· dad de criterio. Se insistió en i11 M e1uir tamhién la pesca l pues ahora depende del J\'linisterio de lVIarina y las estadísticas suman (lesde ba· llenas hasta pequeñas sardinas sin ninguna difcreneiaeión. Sohre la infl~~encia el-e la emigración del campo ..- que ya hemos visto po~ día significar un estrangulamien. to - hizo notar una influencia po, sitiva: las ideas sobre la refol'ma agraria van a cambiar por sí solas porque a un ohrero de la ciudad no se le hace ie al campo aunque se le prometan tierras, con 10 que se impondrá el criterio de la gran explotación; el m.ito del fracaso soeialista en la agricultura es eso, un mito, para los que creen en las ventdjas de la gran explotación; el gran problema de la agricultura europea es ese de la existencia de pequeñas explotaciones? y muy posihle que en competencia abierta gane la socialista. REfORMA AGRARIA por Joaquin Costa (s, XIX) INVERSIONES PUBLICAS EN AGRICULTURA en millones de pesetas Regadíos .. ' " Repohlaeión forestal Concentración parcelada Formación y extensión Lucha contr'a plagas Servicio N. Trigo Ganadería .. . Conservación suelos . . . . . . " . . . 13.477,6 9.226,3 1.749,3 630,5 74,3 1.260,7 620,1 81,4 % 76,1 16,1 3 1 0,1 2,2 1 0,1 ---TO'f,\L .....•. 57.093,2 100 "Con una agricultura del siglo xv no son posibles Estados del siglo xx (... ) El poder público, como tutor de las clases desvalidas, ca· mo regulador de la vida soeial y como obligado e interesado cn el amnento de la población, en la regeneración de la raza, en los pro" gresos de la riqueza púhliea\ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1614 Title A name given to the resource El desarrollismo Description An account of the resource n. 26, p. 18-24 Source A related resource from which the described resource is derived Promos Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Subject The topic of the resource Economia Espanya Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Publicat al número 26 de la revista Promos. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1964-05-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/649/1978_EconomiaPoliticaCiudad_PM_Mecanoscrit.pdf e365e61205022ca61517012200a7bc2a PDF Text Text 1 �2 �3 �4 �5 �6 �7 �8 �9 �10 �11 �12 �13 �14 �15 �16 �17 �18 �19 �20 �21 �22 �23 �24 �25 �26 �27 �28 �29 �30 �31 �32 �33 �34 �35 �36 �37 �38 �39 �40 �41 �42 �43 �44 �45 �46 �47 �48 �49 �50 �51 �52 �53 �54 �55 �56 �57 �58 �59 �60 �61 �62 �63 �64 �65 �66 �67 �68 �69 �70 �71 �72 �73 �74 �75 �76 �77 �78 �79 �80 �81 �82 �83 �84 �85 �86 �87 �88 �89 �90 �91 �92 �93 �94 �95 �96 �97 �98 �99 �100 �101 �102 �103 �104 �105 �106 �107 �108 �109 �110 �111 �112 �113 �114 �115 �116 �117 �118 �119 �120 �121 �122 �123 �124 �125 �126 �127 �128 �129 �130 �131 �132 �133 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1619 Title A name given to the resource Economia política de la ciudad (mecanoscrit) Description An account of the resource 133 p. Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1978 Subject The topic of the resource Urbanisme Economia Política Barcelona Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Escrit a Baltimore durant la tardor 1978, durant la seva estada com a investigador i professor convidat al Center for Metropolitan Studies a la Johns Hopkins University de Baltimore. Dirigeix un seminari sobre economia urbana al departament de geografia i enginyeria mediambiental. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Note Note inside a the archival description or a component. No publicat, és còpia mecanoscrita. Conté correcions manuscrites (no és l'original). Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 557 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/650/1978_EconPolCiudad_Manuscrit.pdf fb35a5874efd88b3627a209ee3116ca8 PDF Text Text ��������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1620 Title A name given to the resource Economia política de la ciudad (manuscrit no original) Description An account of the resource 123 p. Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1978 Subject The topic of the resource Urbanisme Economia Política Barcelona Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Escrit a Baltimore durant la tardor 1978, durant la seva estada com a investigador i professor convidat al Center for Metropolitan Studies a la Johns Hopkins University de Baltimore. Dirigeix un seminari sobre economia urbana al departament de geografia i enginyeria mediambiental. Is Version Of A related resource of which the described resource is a version, edition, or adaptation. Changes in version imply substantive changes in content rather than differences in format. http://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/show/649 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Note Note inside a the archival description or a component. No publicat, és còpia manuscrita (no és l'original). Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 557 Articles