350 10 5657 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1629/0000000785.pdf d628d38a7c066dfabc512b67145ab4aa PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Al fútbol con... Pasqual Maragall Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Martínez, Guillem Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Futbol Club Barcelona Estatut Espanya Catalunya Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/275/20060530.pdf fa49439562f5ce71f6e53e53af0bf23b PDF Text Text Intervenció del President Maragall al sopar de l'emprenedor de la Unió Empresarial a l'Anoia Igualada | 30/05/2006 Estimat alcalde Aymamí, alcaldessa i alcaldes, senyora diputada, senyor cònsol de la Xina, president de la Unió empresarial, dirigents empresarials de la Cambra, estimats amics, senyor Amat -que ha fet aquesta brillant exposició que fa justícia del seu pas pels EUA, la Universitat de Califòrnia a Los Ángeles, una de les més famoses del món i ho ha demostrat. Dir-vos, en primer lloc, que el que avui hem vist aquí és el que ens cal justament, empreses dinàmiques. Sense això no hi hauria res. Si no hi hagués treballadors, per descomptat, i empresaris dinàmics, i si no hi hagués governs de proximitat potents i sòlids i sensibles a la realitat que ens envolta, com és el cas de l'ajuntament, i aliances sòlides pel progrés econòmic i la qualitat de l'ocupació com ara la Unió Empresarial de l'Anoia, no hi hauria res. Mirin, el conjunt de tot això és el nervi de Catalunya, jo crec que és la seva xarxa, el motor, d'alguna manera. Avui vostès saben que estem vivim un moment d'especial transcendència per al futur de Catalunya, per al futur del nostre país. D'aquí a dos dies començarà la campanya pel referèndum del nou Estatut de Catalunya i, per descomptat, que és un moment crucial per a tots nosaltres. Catalunya, a què ha d'aspirar? Catalunya hauria d'aspirar en el mapa d'Europa que defineix les grans concentracions urbanes de Madrid, París, Frankfurt, Milà, i si saltéssim al Canal de la Manega, a Londres, hauríem d'aspirar a que aquí hi hagués, no una ciutat, però sí una concentració, una aglomeració metropolitana si vostès volen, que bategui amb la potència amb què bateguen també aquestes grans ciutats. Podem fer-ho. Si mirem el mapa a la nit, que és quan es veu millor, perquè les llumetes són les que indiquen la concentració i la potència, veureu que efectivament aquests cinc punts són enormement lluminosos, però hi ha un forat que nosaltres podríem omplir, i quan dic nosaltres dic Catalunya. I alhora voldríem que l'Espanya plural de la qual formem part tingui l'oportunitat d'avançar amb solidesa en una direcció oposada al centralisme espanyol que es va mantenir des del segle XIX fins fa pràcticament 20 anys. Fa 25 , 30 anys va començar realment una nova situació política que aquest país, que aquest Estat espanyol, no havia viscut mai. En aquest sentit, el nou Estatut serà per a nosaltres una plataforma i un motor de transformació i és, i està sent per a Espanya, un referent i un model, primer molt criticat i després molt imitat, aquesta és la realitat. Ho he de dir amb rotunditat: Catalunya no ha disposat mai fins ara d'un nivell tan elevat de competències i d'autogovern com el que està previst en aquest Estatut, això que us quedi ben clar. Mai havia disposat d'uns recursos tan importants. Si haguéssim fet cas dels que limiten l'objectiu a anar tirant o dels que demanen la lluna, rai! (És una expressió catalana que mai he sabut traduir al castellà i a cap altra llengua. Proveu-ho, i veureu com "rai", no el trobeu. Com es tradueix "rai" a una altra llengua? És impossible). Si no haguéssim fet el que estem fent malament rai, en aquest cas. Mai ha gaudit Catalunya d'un reconeixement tan ferm de la seva identitat i dels seus símbols nacionals, com avui. Mai d'uns drets i d'un autogovern tan amplis. Mirin, molts de vostès, alguns de vostès no han votat encara un Estatut de Catalunya. Els que tenen menys de 45 anys, en concret. Avui quan m'ho deien...doncs és cert. Hi ha moltíssima gent que aquest vegada, per primer cop podrà dir que vota la seva llei fonamental. Tots aquells que tenen menys de 45 anys no havien tingut mai l'oportunitat d'expressar-se sobre la llei bàsica del nostre autogovern. 1 �Ells podran dir que ho fan per primer cop i els més grans podrem dir una cosa que és igualment positiva, que el vam fer, l'Estatut i el vam millorar. És a dir, vostès que són empresaris ho saben això, no és tan sols qüestió de fundar alguna cosa, de crear una cosa. No, és qüestió de fundar-la, crear-la, mantenir-la i desenvolupar-la. I ve d'aquí que Catalunya està fent per segon cop aquesta afirmació de la seva identitat i de les seves competències, i per tant està demostrant que efectivament és un país que no va ser una casualitat, que no va ser una sort. Perquè, a més, allò que vam tenir, naturalment, el temps ho ha esmussat, esberlat de vegades. Hi ha hagut moltes lleis orgàniques que han vingut després de la llei orgànica que és l'Estatut de Catalunya i que han anat d'alguna forma, no voluntàriament, no perquè el propòsit fos aquest, però en definitiva han anat encapsant part de les competències que l'Estatut havia creat. I per tant aquell estatut que aleshores tenia 80 articles ara en té 250. A mi no m'agrada. M'hauria agradat més una llei més anglosaxona, que anés directament a les quatre coses fonamentals i que no s'hagués de detallar tant. Però en aquest país, Espanya, l'Espanya plural en la qual vivim, si no prenem molt de compte i no diem les coses molt detalladament, podem prendre mal. I per tant, com que ja n'hem pres en aquests 25 anys, que han estat els millors de la nostra història moderna, però tanmateix hem viscut un cert decandiment d'algunes coses que al principi eren perfectes i al final no ho han acabat sent tant, doncs hem hagut de fer aquest esforç. Nosaltres, evidentment, volem un reconeixement de la nostra identitat, un sostre competencial important i un model de finançament que superi i que de fet supera de molt qualsevol altre que hàgim tingut en tres segles al nostre país. És cert que hi ha hagut una campanya dels que s'oposen a l'Espanya plural i a la Catalunya autònoma, desmesurada. Però la història ja ens diu que a Catalunya li ha tocat moltes vegades fer aquest paper de precursora. Fa tan sols uns mesos hi havia campanyes que ara hem oblidat. Tenim la memòria curta i fem bé, perquè si no estaríem amargats tota la vida. Però no fa gens que hi havia campanyes contra productes catalans, contra empreses catalanes, que es deia de tot, respecte de l'Estatut, respecte de Catalunya dels que l'havien fet, etc. I vet aquí que ara tot això no solament s'ha oblidat, afortunadament, sinó que a més s'ha passat a l'actitud exactament contrària, que és en moltes autonomies dir: ara farem el mateix que Catalunya. En el fons respon a un mateix sentiment, en el qual es barregen, d'una banda l'admiració, i de l'altra, la necessitat de seguir l'altre, al qual s'ha criticat primer. Però aquest és la realitat en què estem vivint. Jo crec que la gran majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya ens sentim catalans primer de tot, ens sentim formant part, la gran majoria, de l'Espanya plural i ens sentim europeus, cada dia més europeus. Perquè sabem que, evidentment no havent-hi fronteres, el nostre àmbit d'existència és Europa. Compto amb tots vostès perquè des d'aquí, des d'Igualada, des de l'Anoia, contribueixin positivament a la nova etapa que el nostre país està encetant. Hi compto de debò perquè els conec. Conec el seu alcalde, el seu ajuntament, conec els alcaldes de la comarca, conec els empresaris. Sé de la qualitat de vida que vostès poden arribar a oferir. Sé que efectivament l'estructura de les seves indústries està una mica ancorada en una època determinada. Però mireu no hi ha res millor que aquells territoris, que aquelles indústries i que aquelles societats o comunitats que són capaces de partir d'un passat, que en el moment en què va ser viu ho era molt. Perquè en el moment en el qual allò s'havia de fer van ser els primers a fer-ho, i després ha estat capaç de sacrificar una part del pur continuisme per anar trobant noves sortides, noves il·lusions i nous projectes, i això és el que vostès estan fent, pel que he vist avui. I ja fa temps que conec, que sé. Vostès són una mica com Catalunya. Tenen, per dir-ho d'alguna forma, el mateix lema, que és tornem-hi. Tornem-hi que no ha estat res. Canviem tot el que calgui i tanmateix siguem fidels al que sempre hem estat: emprenedors, tossuts, finalment, ciutadans d'un país que no morirà mai. Perquè un país que se sap renovar no pot desaparèixer, un país que se sacralitza a si mateix pot desaparèixer. Un país que, en canvi, és conscient de les realitats en les quals viu, que s'estima a si mateix, que té orgull de ser el que és, però que és capaç de veure les seves limitacions i de fer els canvis que es necessiten per anar endavant, aquest país no morirà mai. Un cop més, moltes felicitats a les empreses premiades, a la Unió Empresarial, a la Cambra i als col·laboradors d'aquesta 7a edició del Sopar de l'Emprenedor, i molt bona nit a tothom. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1756 Title A name given to the resource Intervenció del President Maragall al sopar de l'emprenedor de la Unió Empresarial a l'Anoia Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Igualada Subject The topic of the resource Comerç Competitivitat Espanya plural Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/276/20060531.pdf b029774bad1cad6f0f24b5da316f74d1 PDF Text Text Compareixença del president davant la Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local Parlament de Catalunya. | 31/05/2006 Comparec davant la Comissió primera del Parlament, a petició pròpia, efectivament, per donar compliment al tràmit preceptiu d'informar-los sobre els canvis de l'organització de l'Administració de la Generalitat i sobre la substitució d'alguns dels seus titulars. Em plau acomplir aquest tràmit personalment, tal com he fet en anteriors ocasions, com a mostra de respecte al Parlament, que des del primer moment m'he obligat a seguir com a president de la Generalitat. Per començar em cenyiré a un relat de les successives decisions que he anat prenent entre els dies 11 i 13 del mes en curs. Primera decisió, cessament dels conseller d'Esquerra Republicana de Catalunya per sengles decrets del dia 11 de maig, publicats en el Diari Oficial del 12 de maig. Vaig procedir al cessament del conseller primer i conseller de las Presidència, senyor Josep Bargalló i Valls; del conseller de Governació i Administracions Públiques, senyor Xavier Vendrell i Segura; de la consellera d'Educació, senyora Marta Cid i Panyella; del conseller de Comerç, Turisme i Consum, senyor Josep Huguet i Biosca; de la consellera de Benestar i Família, senyora Anna Simó i Castelló; i del conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, senyor Manel Balcells i Díaz. Aquests cessaments queden recollits als decrets 132, 133, 134, 135, 136 i 137/2006, respectivament. Dels sis consellers cessats, en guardo una alta consideració. Amb quatre d'ells hem compartit més de dos anys de treball intens i fecund, i amb altres dos el temps ha estat molt més curt, però aquest temps més curt ha sigut profitós i positiu. De tots haig de lloar el seu sentit del deure i la diligència en el seu quefer com a membres del Govern. Els reitero en seu parlamentària el meu agraïment, amb una especial menció a Josep Bargalló, que ha estat un conseller primer lleial i amb un tarannà molt difícil de trobar en la vida política. Segon punt, recuperació -evocació, pròpiament- de les competències del conseller primer. Precisament el cessament del conseller primer ha comportat la recuperació per part del president de la Generalitat de les competències pròpies i de les competències delegades que venia exercint el conseller primer, i així queda reflectit en l'article segon del Decret 132/2006. Tercer, delegació temporal de funcions. Per tal de garantir el funcionament normal de l'Administració de la Generalitat, uns altres decrets assignaren temporalment les funcions dels consellers cessats a altres consellers, fins a tant que arribés el moment del nomenament dels nous titulars. Les funcions de Presidència passaren a ser assumides pel president de la Generalitat Decret 132/2006-, les de Governació i Administracions Públiques a Relacions Institucionals i Participació -133-, les d'Educació a Salut -Decret 134-, les de Comerç, Turisme i Consum a Economia i Finances -Decret 135-, les de Benestar i Família a Salut -Decret 136-, les d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació a Economia i finances -Decret 137. La segona decisió va ser la reorganització de l'Administració de la Generalitat a través del Decret 143/2006, del dia 13 de maig, que va reorganitzar els departaments de l'Administració de la Generalitat. Es va procedir a la supressió del Departament de Comerç Turisme i Consum i del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, de manera que l'Administració de la Generalitat ha passat de tenir setze departaments a tenir-ne catorze. A partir d'ara, l'Administració de la Generalitat queda organitzada en els departaments següents: Departament de la Presidència -que assumeix també les competències relatives a les Tecnologies de la Informació, la Societat de la Informació i les Telecomunicacions-, Departament de Relacions Institucionals i Participació, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Departament de Justícia, Departament d'Interior, d'Economia i Finances -que assumeix a més les competències de Comerç i Turisme-, Departament de Governació i Administracions Públiques, Departament de Cultura, Departament de Salut, d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, de Treball i Indústria -que assumeix a més les competències de Consum-, de Benestar i Família i de Medi Ambient i Habitatge. D'aquesta manera s'ha efectuat una certa simplificació i compactació de l'Administració de la Generalitat amb la supressió de dos departaments i amb la corresponent reassignació de les seves competències. 1 �Així, les competències de Comerç i Turisme del suprimit Departament de Comerç, Turisme i Consum, que des del passat mes de novembre del 2005 formà part de la Comissió d'Economia, són assumides pel Departament d'Economia i Finances, reforçant la seva vinculació amb els sectors més dinàmics del món empresarials. Per contra, les competències en matèria de Consum s'han situat en el Departament de Treball i Indústria, més a prop dels sectors associatius i cooperatius de l'economia, en els quals l'arbitratge i la negociació sectorial és més habitual. Les competències d'Universitats i Recerca han estat assignades al Departament d'Educació, i les de Societat de la Informació a Presidència, on van estar les unes i les altres fins l'any 2000, en què es va crear el DURSI. Més enllà d'aquesta circumstància, cal destacar els aspectes positius que es deriven en un únic Departament i, per tant, sota una única gestió, la totalitat de les competències en matèria educativa en tots els seus cicle si nivells. Aquesta compactació comportarà així mateix un millor nivell d'interlocució entre responsables educatius i universitaris de l'Administració de l'Estat i els nostres, puix que en l'Estat es troben també competències educatives agrupades. Amb relació a les competències en matèria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, s'ha considerat convenient situar-les en un Departament central i transversal, la qual cosa permetrà visualitzar de manera més clara les polítiques que el Govern ha desenvolupat i ha de desenvolupar en aquesta matèria. La responsabilitat que el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació -CTTI- té en l'organització i gestió dels sistemes d'informació del conjunt de la Generalitat ha aconsellat també situar-la en un Departament més vinculat a la coordinació del conjunt del Govern, com és el de la Presidència. Tercera decisió, nomenament de nous consellers. Finalment, per sengles decrets del mateix 13 de maig, vaig nomenar quatre nous conseller de la Generalitat: conseller de la Presidència, senyor Joaquim Nadal i Farreras -decret 144/2006-, que segueix sent el titular del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i conseller portaveu del Govern; conseller de Governació i Administracions Públiques, el senyor Xavier Sabaté i Ibarz -Decret 145/2006-; conseller d'Educació i Universitats, el senyor Joan Manuel Del Pozo i Àlvarez -Decret 146/2006-; consellera de Benestar i Família, la senyora Carme Figueras i Siñol -decret 147/2006. Dels nous consellers, n'espero que donaran continuïtat a l'acció del Govern, d'acord amb la pauta programàtica votada en el debat d'investidura. La seva acreditada capacitat i experiència política i de gestió és la millor garantia d'una dedicació eficaç a la seva tasca des del primer moment. A tots ells, els desitjo encert en la seva missió des del moment del seu nomenament, i mentre estiguin al servei del Govern i de Catalunya. Fins aquí, els actes administratius que han donat forma a la decisió política de separar del Govern els consellers i les conselleres d'Esquerra Republicana de Catalunya i a les decisions subsegüents de reorganització del Govern i de nomenament de nous conseller si conselleres. El perquè de la decisió. Mirin, ara els exposaré les raons d'aquesta decisió d'indubtable transcendència per a la governació d'aquest país. De fet, el perquè d'aquesta decisió el vaig avançar en la meva anterior compareixença del passat 8 de maig en aquesta mateixa Comissió. Aleshores em vaig fer en veu alta una pregunta que alguns de vostès -o tots, potser- deuen recordar: «És possible mantenir el Govern en el qual conviuen opinions oposades sobre l'Estatut?» I més endavant vaig avançar un criteri sobre aquesta qüestió: «Vull afirmar de forma emfàtica que si en algun moment penso que la cohabitació de posicions oposades en el si del Govern perjudica, ni que sigui mínimament, l'aprovació de l'Estatut, prendré de manera immediata les decisions que siguin del cas.» Fi de la cita. Els feia aquesta afirmació el dia 8 de maig. Dos dies més tard, el dia 10 de maig, el Senat aprovava l'Estatut, que culminava així la seva tramitació parlamentària, i s'obria la porta a la darrera fase del procés estatutari, en la qual el poble de Catalunya ha d'emetre els seu veredicte sobre l'Estatut. L'endemà, el dia 11 de maig, vaig entrevistar-me amb tots els dirigents de les forces polítiques catalanes, un per un, per constatar quina era la seva posició davant el referèndum de l'Estatut. D'aquestes converses vaig poder verificar que la decisió d'Esquerra Republicana de demanar el «no» en el referèndum estatutari era ja una decisió ferma i definitiva. Coherent amb la meva convicció, que és més important que Catalunya tingui un nou Estatut que no pas mantenir un Govern dividit sobre una qüestió fonamental, vaig prendre el determini de separar del Govern els consellers i conselleres d'Esquerra Republicana. Vaig dir aleshores, i ho torno a dir ara, que era una decisió difícil, fins i tot dolorosa, però que per 2 �responsabilitat institucional i per respecte a la ciutadania era una decisió obligada. Obligada per la necessitat d'esvair la incertesa i la confusió sobre el referèndum de l'Estatut, perquè el referèndum s'ha de poder celebrar en condicions de màxima claredat i sense interferències d'altres qüestions polítiques. Òbviament, aquesta decisió comportava la pèrdua de la majoria parlamentària de suport amb què comptava el Govern i obliga, per tant, a convocar eleccions anticipades. En aquestes condicions polítiques i parlamentàries, el nou Govern té fixats uns objectius limitats però precisos. Primer objectiu, el referèndum sobre l'Estatut. El primer objectiu és assegurar la celebració del referèndum en les millors condicions, per tal que la ciutadania pugui expressar lliurement la seva voluntat. El referèndum, com saben, ha estat convocat, tal com havia anunciat, per al proper dia 18 de juny. Segon objectiu, desenvolupar l'agenda legislativa. Un segon objectiu és el de procurar l'aprovació d'alguns projectes legislatius que estan prou madurs i compten amb la majoria parlamentària suficient. Tercer objectiu, referent a l'Administració ordinària, és assegurar l'Administració ordinària i el funcionament dels serveis públics, especialment els que són de vital importància de cara a la normalitat de la nostra vida social. Per exemple, inici del proper curs ... Quart, funcionament de tots els serveis bàsics, impuls de les polítiques econòmiques, la política de seguretat, etcètera, donant compliment als compromisos adquirits en el pressupost del 2006. Convocatòria d'eleccions anticipades, per acabar. Vull reiterar, finalment, la meva voluntat de convocar i celebrar noves eleccions al Parlament de Catalunya, abans d'acabar l'any, per tal que, amb el nou Estatut aprovat, puguem entrar en una fase de plena estabilitat política i institucional. Moltes gràcies, senyora presidenta. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1757 Title A name given to the resource Compareixença del president davant la Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local, 31 de maig de 2006 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Administració pública Govern Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Intervenció al Parlament Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-31 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/277/20060601.pdf 5345e96f308a170a8d821419b2f0efcd PDF Text Text Obertura de la conferència Regions i ciutats: socis per al desenvolupament i l'ocupació Centre de Convencions del Fòrum. Barcelona | 01/06/2006 Déjenme aclararles en castellano, iremos cambiando de lengua, que el alcalde que les acaba de hablar es médico, es economista, es aviador y es marinero. Es decir que tiene una experiencia bastante diversa de la vida lo cual da a sus intervenciones un carácterpróximo y polifacético. La verdad es que escuchándole y habiendo sido alcalde un poco antes que él y trabajado con él cuando yo era alcalde tengo la impresión que realmente esta ciudad sigue avanzando y sigue avanzando no sólo en la práctica sino también en la teoría y eso también es importante. Yo creo que lo que se ha venido a hacer aquí es analizar la práctica desde unos esquemas formales, teóricos, racionales y, por tanto, agradezco muchísimo a la comisaria, a la secretaria de Estado y al alcalde sus aportaciones. I have talked many many times about cities and regions and sometimes I ask myself what for? I think that talking about cities and regions can help in three ways. First of all, we travel and know each other which is always good. Second thing, we compensate for the excessive significance of nation- states in contemporary world. Needs no longer explanation. Third, hence you help Europe to become meaningful, apart from respected. Is not only a good idea, is also an interesting reality and an engine. And default, we do what we have to do as Europeans after discovering the Americas, that was an important thing to have done. So, we had to discover America, Europe had to discover America, otherwise, It could not be sustainable and, thereforea new kind of civilization which a different standard between -a different proportion-, between men and land and population. Once I was in Wyoming, I asked 'the price of an acre, and they answered 'It depends', what do you mean that 'it depends', how many acres do you want. So, it's like, peanuts or something, is not the same conception of space that we do have in Europe. Now, I move to catalan which is my nature language and I will be translated to you. Jo tinc una gran satisfacció de tenir l'oportunitat d'acompanyar-los en l'obertura d'aquesta Conferència sobre les regions i les ciutats. Hi ha poques conferències que personalment pugui sentir tan pròximes a la meva trajectòria professional i política com aquesta per l'especialització personal en economia urbana, professor d'economia urbana, les responsabilitats en política municipal al PSC, primer la regidoria i després l'alcaldia de Barcelona, la presidència del comitè de les regions, la creació de l'Aula Barcelona. Tot això m'ha permès viure i analitzar, al mateix temps, transformacions notables de les ciutats i en particular d'aquesta ciutat, Barcelona. Transformació que li valgué un nom propi al mapa d'Europa, situant-se aquesta ciutat, sense ser capital d'Estat, entre les ciutats de referència en el nivell europeu, com és ara Frankfurt o Milà, suposem. La transformació de Catalunya és, òbviament, diferent que la transformació de Barcelona: ho és en magnitud, en complexitat i també en temps. Passa, des del meu punt de vista, per tres eixos principals: 1. 2. 3. Primer, un instrument adaptat a les necessitats del segle XXI, en aquest moment, que és una nova constitució catalana, un nou estatut, com es diu tècnicament. Segon, un marc estratègic, espacial: l'Euroregió. No només Catalunya, sinó l'espai més gran del qual formem part. I tercer, la cohesió i l'equilibri territorials. Els vull parlar, en primer lloc, i breument, de l'Estatut, que serà l'instrument per a la governació de la Catalunya dels 7 milions. El nou Estatut serà referendat pel poble de Catalunya, espero positivament, el proper dia 18 de juny. Amb l'Estatut del 2006 Catalunya esdevé la nació sense Estat, probablement, amb més capacitat d'autogovern de tot Europa. I dic la nació, perquè efectivament en l'Estatut es diu, en el preàmbul, que Catalunya és una nació, la qual cosa d'acord amb la Constitució espanyola equival al concepte de nacionalitat. Bé, no hi ha cap regió autònoma, jo diria, o molt poques, o land, que disposi del nivell competencial i de recursos de què disposarà Catalunya quan s'apliqui el nou Estatut. S'ha discutit i elaborat en clau de segle XXI, a partir dels anhels, ambicions i realitats d'avui; a partir de la visió del món i de l'individu d'avui. El votaran 3 milions de persones que no van votar l'actual Estatut del 79 perquè no en tenien l'edat. I només per això, segurament, ja valdria la pena. És un Estatut de gent més jove, és l'Estatut dels meus tres fills, que no van votar el primer. I a mi m'agrada que l'Estatut de Catalunya no sigui només meu, o de la meva generació, o d'altres generacions com la meva, sinó també la dels meus fills. 1 �Mirin, Estatut i polítiques socials són dues cares de la mateixa moneda: sense una, no tenim garantida l'altra. Polítiques educatives, de salut, de benestar social, laborals, d'habitatge, de seguretat amb especial cura per a les famílies, la infància, les persones grans... Això és el contingut de l'Estatut. En definitiva es tracta d'un Estatut per a les persones, i per gestionar problemes reals del nostre país des de la proximitat. Segon punt: l'Euroregió. Unes consideracions sobre aquest marc estratègic. L'Euroregió PirineusMediterrània, com l'anomenem, és un projecte impulsat, conjuntament, amb les regions del MidiPyrénées, Languedoc-Roussillon, Aragó, Illes Balears i Catalunya, constituït la tardor de 2004 a Barcelona. Actualment -i durant tot l'any 2006- n'ostenta la presidència i representació Martin Malvy, president de la regió de Midi-Pyrénées. L'Euroregió ha de ser l'instrument que permeti a Catalunya i a les altres Comunitats Autònomes i regions competir, amb el tamany necessari i suficient, en una Europa cada cop més gran. A mesura que Europa passa a ser el nostre espai, la nostra nació gran, el nostre superestat, els subjectes d'aquesta nació hem de ser també una mica més grans, per mantenir la nostra capacitat d'influència. És una Europa que tampoc té fronteres i que ha esdevingut, ara com a realitat i no com a somni, el nostre camp de joc natural. El passat més de febrer la Euroregió va celebrar una reunió a Tolosa, la tercera reunió després de la creació a Barcelona a l'octubre del 2004 i de l'entrevista que mantingueren al maig del 2005, amb el president de la comissió Durao Barroso. La valoració del primer any llarg de l'Euroregió és altament positiva. De manera sintètica, els hi podria dir que s'ha creat un Observatori Socioeconòmic, un Portal Cultural, s'ha impulsat una EuroBioRegió, s'han creat estratègies compartides en àmbits com l'aeronàutic i el turístic, s'ha creat un l'Hospital Transfronterer a Puigcerdà, o la terminal del Port de Barcelona a Tolosa. El port de Barcelona, i està aquí el conseller de Política Territorial i Obres Públiques i de Presidència per entendre'ns millor sobre aquesta matèria, ha creat un port franc, unes hectàrees de port franc a Tolosa, 20 Hectàrees. Hi ha molta gent que no ho entén això, com és que el port de Barcelona té unes hectàrees de port a Tolosa, terra endins, evidentment molts responsables polítics això no ho entenem massa bé, però els que treballen amb la realitat econòmica de cada dia, si que ho entenen perquè saben perfectament que hi ha d'haver-hi espais d'acumulació i espai de redistribució i que això requereix una estratègia determinada no?. Som tot just a l'inici. Queda molt per fer. S'ha de produir un canvi de paradigma que permeti pensar Catalunya i les altres reunions de l'Euroregió en aquesta dimensió. Hem d'aconseguir que el Llenguadoc o l'Aragó considerin que compartim determinades infrastructures. Segurament, l'aeroport de Barcelona és l'aeroport de la Euroregió, però segurament l'espai logístic és l'Aragó on hi ha una cosa que aquí a Catalunya no tenim que és terreny, que és capacitat d'ocupació, de grans instal·lacions etc.. i així podríem anar seguint. Permeti'm que faci aquí un parèntesi sobre l'aeroport, perquè és bàsic. No hi ha cap ciutat, no hi ha cap regió, que es pugui plantejar una estratègia ambiciosa en l'Europa d'avui, si nó té un accés o un sistema aeroportuari potent. En aquest cas, transoceànic. Un sistema aeroportuari. La capacitat de connexions d'un aeroport és determinant en l'èxit de les estratègies metropolitanes, en l'atracció d'empreses i centres d'innovació. I un aeroport com el nostre pot ser molt competitiu si es pot gestionar a partir de la col·laboració público-privada, i si té l'autonomia suficient per decidir, com passa per exemple a Nàpols, una ciutat que estava governada per un alcalde de l'antic partit comunista italià, que va decidir que la millor manera de gestionar el seu aeroport, era fer-hi entrar una empresa privada, com era la BAA (Bristish Airport Authority), per cert, que ara hi ha una empresa espanyola, que es diu Ferrovial que ara vol comprar la BAA. Ferrovial que ja té un aeroport a Sydney i que ara vol comprar BAA i, per tant, indirectament l'aeroport de Nàpols, com hi ha una empresa catalana que té les autopistes del nord de França, com hi ha un altre Abertis, que s'ha fusionat amb Autoestrade italiana per crear un gegant en infraestructures ruteres, amb seu a Barcelona. Per què ho dic això? Perquè si parlem seriosament d'Europa, vol dir que ens arrisquem justament que aquestes coses passin i que passin a favor nostre o que passin a favor d'altres ciutats, que seran europees i per tant nostres també, en aquest sentit més ampli. A països com Alemanya, com el Regne Unit, o com Itàlia, davant de temes com el de la gestió dels aeroports s'hi penses moltes vegades. Nosaltres aquí a Barcelona, en aquest moment, i a Catalunya, estem impressionats per la notícia que una companyia de bandera espanyola, Iberia, és possible que tingui una presencia molt menor en l'aeroport del Prat, l'aeroport de Barcelona. Però no és una cosa que ens tregui la son absolutament, perquè si no n'hi ha una n'hi haurà unes altres, ja ens espavilarem, per descomptat. És xocant en tot cas que hi hagi la possibilitat d'aquesta decisió. A països com Alemanya, el Regne Unit o Itàlia, davant d'una decisió com aquesta, els aeroports perjudicats podrien reaccionar amb la seva política d'adjudicació de slots, 2 �d'accés preferent a les instal·lacions i l'atracció d'aerolínies alternatives En canvi a Espanya això no és possible, perquè els aeroports no tenen autonomia de decisió, formen part d'una empresa estatal, Aena, que és la que decideix què fan i què deixen de fer. De manera que no hi ha competitivitat. Això en part és a causa, els haig de ser molt franc, que aquesta autoritat aeroportuària nacional espanyola té un problema gran que és que el cost que ha representat l'aeroport de Madrid, el superaeroport de Madrid i el nou aeroport de Barcelona, pràcticament ha costat el doble del que s'havia pressupostat, s'havia pressupostat 3.000 milions d'euros, i ha costat 6.000 milions d'euros, és a dir 1 bilió de les antigues pesetes. S'havia pressupostat la meitat per l'aeroport de Barcelona i ha costat el doble del que s'havia pressupostat. O sigui mig bilió de pessetes. Bé, un bilió i mig de pessetes. Estem parlant doncs de 9.000 milions d'euros. És una càrrega financera excessiva per a una autoritat aeroportuària que en aquest moment probablement haurà de ser privatitzada no per desig, sinó per necessitat. De manera que estem davant d'un problema seriós, que jo estic segur que moltes de les ciutats i regions a les quals vostès representen poden tenir. Crec que és enormement decisiu, important que aquestes ciutats i aquestes regions tinguin capacitat de participar com a accionistes, si vostès volen, en la gestió d'uns aeroports, per altra banda, gestionats d'una manera més competitiva. Vull acabar parlant de la cohesió territorial. L'equilibri territorial jo crec que és conseqüència d'aquestes inversions i aquesta visió del territori, però també d'una determinada línia de polítiques d'intervenció en el territori. Nosaltres hem llançat una nova línia d'intervenció que és innovadora en el sentit que barreja l'espai amb la temàtica. La majoria de les lleis en tots els Parlaments són lleis temàtiques que es refereixen a qüestions, a sectors. Estem acostumats a diseccionar la realitat social en sectors. Doncs bé, nosaltres tenim una llei que no és de sectors, sinó de barris, de llocs. I és una llei, que el que fa és facilitar que la conselleria pertinent pugui intervenir polièdricament, en tots els mitjans, en la reforma d'un barri determinat. Per què? Perquè moltes vegades les polítiques sectorials nos són suficients per resoldre les necessitats d'un barri, en el qual la misèria, la diversitat, la falta d'infrastructures, etc.. han interactuat entre ells per crear un tipus de problemàtica que les tres conselleries o ministeris, cada un per separat o junts, és igual, o poden resoldre. És un problema nou, és el problema de la degradació i el problema de la falta d'expectatives. De barris d'aquests, n'hi ha hagut i n'hi ha a tot Europa, i és enormement difícil afrontar la solució d'aquests problemes sobre la base de polítiques sectorials de ministeris i de conselleries. No es pot. I, per tant, el que s'ha de tenir és una política multisectorial, amb una sola mà, que passa d'intervenir en l'escola, en els carrers, en la qualitat dels carrers, en la seguretat, amb uns responsables que ho siguin de totes les coses alhora ajudant a l'alcaldia, ajudant al representants del barri, ajudant a un problema que no tindria solució. A mi em sembla que aquesta és una aportació de la governança de les ciutats, que val la pena que vostès coneguin. Aquí hi ha el conseller, responsable de Política Territorial i Obres Públiques, responsable d'aquesta política, i el seu secretari general, Oriol Nel·lo, que els poden parlar detalladament de com i què s'està fent en aquests barris problema i de quina manera aquests barris problema es poden solucionar. Parlàvem abans amb l'alcalde, que va venir un alt representant europeu i li vam parlar del barri de la Mina - del qual parlàvem abans- que és un barri molt complicat, i va arribar dient que Barcelona no podia tenir cap barri degradat, perquè era una de les millors ciutats d'Europa. Doncs, va anar a la Mina i va tornar blanc com el paper, perquè aquell era el resultat d'una política d'aquestes perverses. Per fer l'estadi del Barça, van haver de desfer un barri de barraques i el van traslladar a un punt, al costat del riu Besòs, on no hi havia res. I quan es fan aquestes operacions mastodòntiques de trasllat de la misèria es crea més misèria, perquè eren unes cases noves, molt boniques en el moment en el qual es van crear, però al cap de dos anys eren pitjors que les barraques en les qual estaven. Doncs, jo recordo la cara d'esglai del comissari europeu que va venir, i que va haver d'admetre que en una ciutat tan gran i tan lloada com Barcelona hi pogués haver aquestes coses. La solució d'aquests problemes és enormement complex. També és veritat que vist per l'alcalde de El Cairo, que va venir al cap de poc temps, passant per la Ronda Litoral, vam passar pel costat del barri de la Mina i li vaig dir: aquest és el barri de la Mina. Quan li vaig explicar la misèria que tenien, va dir very beautiful. Perquè vist des de fora semblava que era perfecte. Mirin la clau d'aquesta política de 47 projectes de reorganització urbana està en la proximitat i en la versatilitat de les polítiques que s'apliquen. Es tracta també dels recursos i la mentalitat. El govern no dóna suport a barris amb problemes, sinó que dóna suport a barris i municipis amb projectes. Aquesta és l'essència de la política que estem tirant endavant. Espero que aquesta reunió aquí els sigui útil. Torno a la qüestió del principi, penso que el viatge en si mateix és important. Però en segon lloc compara experiències, perquè ens ajuda a trobar en els altres solucions que nosaltres no havíem aconseguit trobar. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1758 Title A name given to the resource Obertura de la conferència Regions i ciutats: socis per al desenvolupament i l'ocupació Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Convencions del Fòrum. Barcelona Subject The topic of the resource Benestar Social Estatuts Euroregió Seguretat ciutadana Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1630/0000000786.pdf 0b5f21176a3f38b30727b2df5d747398 PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Veig difícil un canvi de majories Source A related resource from which the described resource is derived Regió 7 Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Marcè, Marc Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Govern Tripartit Acció política Territoris Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1697/0000000635.pdf 9685429dc216d7931591184a751c9f88 PDF Text Text La desconfiança Avui | 4.6.2006 Permeteu-me que corregeixi el títol tot just començat l'article: hauria d'haver dit "la malfiança". Quan els catalans no ens refiem, ens malfiem. Ens n'han fet tantes al llarg dels anys i dels segles, que hem de comprovar la qualitat del producte una i dues vegades abans d'acceptar-lo. Aquesta és la base del no a l'Estatut. D'un determinat no que ve de la malfiança. I és una base molt acreditada. Té solera. Té tradició. El "peix al cove" pujolià també és fill de la malfiança. Puix que no pots convèncer ni ser convençut, esgarrapa el que puguis. El "peix al cove" i el "no ens enredaran pas" són fills de la mateixa síndrome. El que ara estem predicant, doncs, va contra corrent, per no dir contra natura. Estem predicant entendre'ns amb Espanya, no solament suportar-nos mútuament amb resignació. Entendre's equival a modificar-se mútuament. "Jo em deixo tocar (o modificar o si més no aconsellar) si tu et deixes tocar o aconsellar". Però, és clar, si Espanya és el tot i Catalunya la part, diuen alguns des de Madrid, ¿per quins set sous la part li ha de dir al tot com ha de ser (o si més no com han de conviure la part i el tot)? Justament sí. Un sistema federal és un sistema en el qual la part té veu en el tot i no solament a la inversa. Però la necessitat compulsiva de tancar escletxes i evitar eventualitats, descrita en el dret com a imperatiu de seguretat jurídica i considerada en psicologia com a patològica aversió al risc, impedeix sovint aquesta relació entre la part i el tot. Els sistemes unitaris obeeixen a aquest tipus de reaccions. O Espanya es deixa interpretar -també- per Catalunya, o, com diu Rubert, Catalunya preferirà ser Montenegro. Segurament hi sortiríem perdent. I no sé com quedaria l'autoestima, perquè la malfiança és una manera barata de mantenir-la alta. La culpa és dels altres. Això va de debò. Espanya reconeix que els fluxos econòmics en els dos sentits han de canviar, que s'han d'objectivar: Catalunya no pot contribuir més del que cal per igualar la qualitat dels serveis bàsics (a igualtat d'esforç fiscal relatiu) i ha de rebre un percentatge del total de les inversions estatals equivalent al pes del PNB català en el global espanyol. Això va de debò. Espanya ha decidit jugar fort a la devolució de competències. És a dir: Catalunya ha convençut Espanya que havia de jugar fort o no hi hauria altra cosa que un respecte mutu educat i basat en una desconfiança entre atàvica i raonable. És cert que la desconfiança és a la base de la democràcia. Però també és cert que la relació educada entre dos nacionalismes (l'espanyol del PP i el català de CiU) que vam viure del 1995 al 2003 ni és òptim econòmicament i competencialment ni ens permetia la reforma de l'Estatut. L'Estatut s'ha fet perquè les esquerres han volgut. Perquè han arribat al govern i l'han tirat endavant. Que després ERC trobi l'Estatut insuficient és perfectament legítim des de l'independentisme radical, però no des de la interpretació gradualista que n'havien fet els seus dirigents. �L'habilitat del centredreta català per fer-se un lloc en l'escenari de l'Estatut que no havia volgut reformar és solament comparable a la manca de perspicàcia dels qui des de l'esquerra van creure de debò que aquest rol de la dreta en el procés havia estat realment significatiu. Ara ens trobem doncs en la necessitat de convèncer una part dels votants progressistes del 2003 que s'ha de referendar l'Estatut que els seus vots ja van fer possible contra els vots de la dreta. I fer-los entendre que votar no és reconèixer a la dreta catalana un mèrit excessiu i fer a la dreta espanyola el regal de tenir uns companys de viatge inesperats. Sabent que aquesta dreta carregarà la seva artilleria dialèctica contra l'Espanya plural amb tots els no que surtin de les urnes. Pasqual Maragall President de la Generalitat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La desconfiança Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Territoris Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1391 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1631/0000000787.pdf 474987728655c7f11790838e770eff75 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya fracassaria com a país si mirés l'origen d'un candidat Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Tordera, Josep Cols, Carles Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Acció política Territoris Govern Catalunya. Generalitat President de la Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1632/0000000788.pdf bea701aeecbef487dceebb4bf95bc7b6 PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El mejor Estatut en tres siglos compensa cualquier riesgo para un político Source A related resource from which the described resource is derived El Correo Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Barriuso, Olatz Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/278/20060616.pdf a6053618c84286c9e0228c01b862c027 PDF Text Text Missatge institucional del president de la Generalitat per la celebració del referèndum sobre l'Estatut Palau de la Generalitat | 16/06/2006 Estimats ciutadans, Permeteu-me que m'adreci a tots vosaltres, abans de la celebració del referèndum de l'Estatut. Heu estat convocats a pronunciar-vos, diumenge, sobre el nou Estatut de Catalunya, el vostre nou Estatut. Tots sabeu el respecte profund que tinc pel poble de Catalunya. Crec que és el meu deure, com a President dels catalans, fer-vos arribar un missatge d'optimisme i de confiança en el nostre futur. Tenim a les nostres mans, i us ho dic amb franquesa, fer un pas de gegant com a país. Ja sabeu com hem hagut de maldar per preservar les nostres institucions. És cert que aquest cop no ha estat una excepció: ens hem sentit dir de tot. Però de tot plegat n'hem tret una gran lliçó: Catalunya és forta quan el poble expressa lliurement la seva voluntat i les institucions funcionen d'acord amb ell. Doncs bé: això és el que hem de fer diumenge: dir la nostra com a poble. Estem escrivint la nostra pròpia història. I ho fem pensant en el demà. Certeses antigues i projectes nous: ve't aquí, el que ens cal. La certesa que ens ve de Francesc Macià i Lluís Companys, des de fa 75 anys; que ens ve de la recuperació de la Generalitat, amb Josep Tarradellas l'any 1977; que ens ve de l'Estatut de Sau i del període més llarg i fructífer del nostre autogovern, que es va obrir aleshores, amb Jordi Pujol. I que ens ve del llegat de Macià, Companys, Tarradellas i Pujol, sense oblidar Josep Irla, Carles Pi Sunyer i tants altres que van enaltir el nom i l'honor de la Generalitat. Avui som una societat emprenedora i solidària, amb un horitzó obert i sense límits. Estem impulsant l'Espanya plural i som el llaç d'unió amb Europa. Les nostres empreses n'adquireixen d'altres. Les nostres ciutats són considerades com a referents a imitar. Les nostres escoles fan bona una tradició pròpia iniciada fa cent anys. Els nostres hospitals tenen qualitat. La biotecnologia és a Catalunya el sector que creix més de pressa. En tot això estem ben situats. Ara fa dos anys el Parlament va iniciar els treballs de reforma de l'Estatut. Tots els partits han cregut que calia fer una colla de coses: Adaptar la nostra llei als nous temps. Reconèixer clarament que sentim Catalunya com una nació. Donar més camp a les possibilitats de l'autogovern. Incorporar una sèrie de drets i deures propis del segle XXI. Aproximar les majors competències de la Generalitat a les persones i satisfer els seus anhels i necessitats. Corregir el dèficit acumulat en infraestructures, que són la clau del creixement econòmic. I, finalment, augmentar els recursos necessaris per fer possible tot això, sense que Catalunya deixi de ser solidària amb els pobles d'Espanya. És per tot això que s'ha treballat, s'ha discutit i s'ha arribat a acords. És per tot això que, finalment, s'ha pactat i acordat el nou Estatut. Ara us convoco a les urnes, aquest diumenge, per tenir l'oportunitat d'expressar-nos. Lliurement. 1 �Vull que sapigueu que el que em mou és l'ambició que els ciutadans se sentin, amb el nou Estatut, més segurs, més ben atesos i més esperançats. I que els joves sàpiguen que tenen futur. Que poden decidir-lo. Al nostre país hi ha més de dos milions i mig d'homes i dones que no han votat mai l'Estatut. Que no poden dir, encara, "aquesta és la meva llei, jo vaig tenir l'oportunitat de votar-la". Ara podran fer-ho. La Catalunya que demà passat té l'oportunitat històrica de dir què vol i com vol que siguin les seves relacions amb l'Espanya fraternal, és molt diferent de la Catalunya de la transició democràtica. La nostra integració social ha avançat i ha estat molt positiva. La Catalunya d'avui l'han feta generacions d'homes i dones vinguts d'arreu amb el seu esforç, la seva empenta i les seves aportacions. La unitat civil de la societat catalana és exemplar. L'experiència d'autogovern que hem adquirit, ens permetrà aprofitar millor les oportunitats que tindrem d'ara endavant. El diumenge dia 18 ens estarem parlant a nosaltres mateixos. Ens direm el futur que volem per als nostres fills i els nostres néts. Però també hem de ser conscients que Espanya i Europa estaran atentes al que decidim. Hem de parlar clar. Estic convençut que la veu dels catalans serà escoltada amb respecte. I que el nostre futur serà també un senyal per a aquells que ens miren. Tant de bo puguem dir que ens admiren. Ara, com mai, hem d'actuar amb confiança, seguretat i il·lusió. No tinguem por de decidir. Aquest és el nostre futur. El de tots. Visca Catalunya! 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1759 Title A name given to the resource Missatge institucional del president de la Generalitat pel referèndum sobre l'Estatut Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autogovern Autonomia Catalanisme Estatuts Missatges institucionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Missatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-16 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1633/0000000792.pdf d83dd4a037ff2d7c9f0fecf286136d1c PDF Text Text 22 | España VIERNES 16 DE JUNIO DEL 2006 V Entrevista | Pasqual Maragall PRESIDENTE DE LA GENERALITAT DE CATALUÑA «Un no sería muy negativo para Cataluña y para España» Maragall reconoce que la falta de experiencia en gobiernos de coalición ha pesado en el funcionamiento de su Ejecutivo, pero afirma que ha sido fiel a sus compromisos Consuelo Chaves Esther Taboada barcelona ■ El líder del PSC asumió el reto de gobernar a través de un insólito tripartito y, en la misma legislatura, sacar adelante la reforma del Estatuto. Ahora, sin tripartito, el 18-J será su examen final. —¿Qué mejoras aportadas por el nuevo Estatuto considera radicalmente trascendentales para Cataluña? —El nuevo Estatuto está repleto de novedades y mejoras, de las que destacaría tres: reconoce la personalidad nacional de Cataluña, amplía las competencias y las garantías frente al Gobierno central, y establece una financiación más justa y equilibrada de nuestra autonomía. —¿Cree que este Estatuto será un modelo a seguir para el resto de futuros estatutos en el Estado español, como es el caso del gallego? —En cuanto a su contenido estoy convencido de que sí. Hemos hecho un Estatuto pensando en las necesidades de Cataluña, pero también pensando en un proyecto común con el resto de pueblos de España. Y aquello que afecta a lo común es perfectamente compartible. De hecho, Andalucía ha seguido por la senda catalana. Y Galicia puede encontrar aportaciones muy interesantes, como el capítulo de derechos y deberes. —¿Espera los niveles de participación y votos a favor del referéndum de 1979? JORDI BEDMAR Maragall se ha prohibido hablar sobre su futuro político hasta después del referéndum —Sería muy positivo. De todos modos, aquélla fue una ocasión excepcional. Cuando la gente miraba atrás, veía aún el foso del franquismo. Hoy no existe ese dramatismo, que suele alimentar una participación elevada. —¿Cómo afectaría un mayoritario no en el referéndum al futuro de Cataluña? —No me planteo esa hipótesis. Pero puestos a imaginar, creo que un no sería muy negativo para Cataluña y para España. —¿Qué logros atribuye al Gobierno del tripartito en estos más de dos años de mandato? ¿Cree que han sido eclipsados o limitados por el proceso estatutario? —El balance de la presente legislatura es mejor que el de la mayoría de legislaturas de la etapa Pujol. Objetivamente. En educación, en sanidad, en seguridad, en política social, en trabajo, en saneamiento económico de las finanzas públicas... Se ha construido una imagen muy distorsionada de esta realidad a causa del ruido desproporcionado que ha generado el debate estatutario. Pero creo sinceramente que ni el Estatut merecía tanto ruido ni la obra de gobierno merecía este silencio. —Si tuviese la oportunidad de volver al comienzo de su mandato como presidente, ¿qué cambiaría? —Lo que depende exclusivamente de mi responsabilidad permanecería igual. Pero si pudiera, cambiaría el contexto político, especialmente la actitud de la derecha española, que ha cruzado límites infranqueables hasta ahora en nuestra democracia. —¿Cree que el tripartito ha estado a la altura de la sociedad catalana? —El Gobierno de la Generalitat ha sido fiel al compromiso que estableció con la sociedad catalana. Si bien es cierto que la falta de experiencia de gobiernos de coalición en nuestro país ha pesado. —Tras el referéndum, ¿se presentará de nuevo? —Me he prohibido a mí mismo hablar de ello antes del referéndum. Ahora, mi única preocupación es que los ciudadanos entiendan que estamos ante la oportunidad de tener un estatuto de todos. El mejor de nuestra historia. «El Estatuto ha sido utilizado para atacar a Zapatero» ■ A pesar de que el PSOE rebajó las aspiraciones estatutarias del PSC, Maragall cierra filas en torno al líder de su formación —¿Se ha sentido traicionado por Zapatero al no cumplir su promesa electoral de aprobar el Estatuto saliente del Parlamento catalán? —No. Zapatero ha cumplido con Cataluña: tenemos el mejor Estatuto de nuestra historia. —¿Qué opina del tándem Zapatero-Mas? —Tanto yo como el presidente del Gobierno hemos trabajado para que el Estatuto tuviera el máximo consenso posible. Mas jugó su baza con astucia. Era legítimo. Hemos conseguido que el nacionalismo catalán rompiera un tabú que se había autoimpuesto, y ahora se muestra dispuesto a colaborar y a participar en la gobernación de España. —¿Hasta qué punto cree que ha influido el tratamiento mediático del Estatuto y del tripartito en el desarrollo de los acontecimientos? —Muchos han utilizado el Estatuto como armas para otros objetivos: para atacar al presidente del Gobierno, para atacar a Chaves... Es cierto que a veces lo hemos puesto fácil. Decían que el Estatuto y el tripartito romperían España: ahora descubrimos que lo que se estaba rompiendo era el esquema centralista con el que los sectores más reaccionarios del PP quieren entender España. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Un no sería muy negativo para Cataluña y para España Source A related resource from which the described resource is derived La Voz de Galicia Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Chaves, Consuelo Taboada, Esther Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes