352 10 5657 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/282/20060712.pdf 831408f33cc7d41a43a9f49ae326bf76 PDF Text Text Recepció al col.lectiu de gais, lesbianes i transsexuals Palau de la Generalitat | 12/07/2006 Moltes gràcies per les teves paraules, que sé que expressen un sentiment compartit. Us demano excuses perquè no va poder ser factible i possible el dia que havíem quedat que ens veiéssim. Ja tenia ganes que arribés aquest dia i poder-vos demanar excuses per això, però va haver-hi alguna desgràcia que ho va impedir. En tot cas, sigueu benvinguts en aquesta casa, que és la vostra. És la casa de tots els catalans i les catalanes, independentment de la seva orientació sexual, ideològica o política. Vull felicitar en primer lloc a totes les entitats aquí representades pel conjunt d'activitats que heu realitzat enguany, en especial amb motiu de l'Orgull d'aquest any. Crec que hi ha un compromís per part vostra, que hi ha una constància important, que ha fet possibles activitats de reivindicació arreu de Catalunya. Si no m'erro, han estat com a mínim a les Terres de l'Ebre, a Reus i al Camp de Tarragona, Vilafranca, Girona, Lleida, una mica per tot. Aquest programa vostre consolida l'activisme i la presència d'entitats en favor dels drets dels gais, lesbianes i transsexuals, més enllà de l'àmbit metropolità de Barcelona estricte, on s'havia expressat de manera preferent fins ara. I us vull felicitar també, i especialment a l'entitat Panteres Grogues, per la consecució de l'Eurogames de l'any vinent. Vull aprofitar per recordar que enguany celebren el seu aniversari una colla d'entitats que vull esmentar: la fundació F.A.G.C., Front d'Alliberament Gai de Catalunya, trenta anys, per molts anys; el Casal Lambda, trenta anys, per molts anys; la Coordinadora Gai-Lesbiana, vint anys, per molts anys també. S'ha avançat en el camí de l'abolició d'una desigualtat que ens limitava com a societat i com a col·lectiu. Crec que els drets aconseguits ens fan més iguals. A mi no m'entusiasma parlar de la paraula lluita perquè considero que la lluita és allò que es fa quan s'està molt lluny de la victòria, i vosaltres hi esteu i nosaltres hi estem més a prop. I per tant, ara això ja no és una lluita, és un dret que s'exerceix, perquè la llei l'ha reconegut. Els drets aconseguits també ens fan més responsables, evidentment, dels deures que ens corresponen. Durant aquests anys s'ha assolit la plena equiparació legal, i això és important. La fi de la discriminació jurídica que patien els gais, les lesbianes i els transsexuals, i això és important. Ara fa un any, les Corts Generals van adoptar les reformes legals del Codi Civil que van permetre un avenç important en aquesta línia, i concretament en el matrimoni entre persones del mateix sexe i l'adopció conjunta. En l'actualitat, s'està tramitant al Congrés de Diputats la Llei d'Identitat de Gènere, que suposarà, vosaltres ho sabeu millor que ningú, la fi de discriminacions i de situacions de menyspreu i humiliacions cap als homes i dones transsexuals. I quant al nou Estatut d'autonomia, recull: primer, la prohibició de qualsevol forma de discriminació per motius d'orientació sexual (art 40.7); i segon, l'obligació dels poders públics de treballar per l'eradicació de qualsevol forma d'odi o incitació a la violència contra aquest col·lectiu (art.40.8). El Govern de la Generalitat és doncs conscient de la realitat amb la qual ens hem d'enfrontar i té pràcticament enllestit el Pla interdepartamental per a la no-discriminació de persones homosexuals i transsexuals. Aquest Pla deixarà fixats els objectius i l'Acció de Govern per a la propera legislatura i per al futur, per sempre. Consolidarem així el canvi al qual ens vam comprometre. I m'atreveixo a preveure que ningú podrà tirar endarrere aquest canvi. Canvi que adquirirà plena significació en el marc del projecte de reforma social global que hem desplegat a tot Catalunya. Aquest avenç en matèria de drets civils no és menor, no pertany només a una minoria. No és només vostre, és nostre, és de tots. És el triomf de tots. Sense el vostre compromís és evident que no s'hauria aconseguit. Us en dono les gràcies perquè és el triomf, en el fons, de la llibertat política. Gràcies de debò! 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1763 Title A name given to the resource Recepció al col.lectiu de gais, lesbianes i transsexuals Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Drets civils Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-07-12 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/283/20060712sind.pdf 3943bf67f1414b7e960c5fd992d9f541 PDF Text Text Inauguració de la nova seu institucional de la Sindicatura de Comptes Barcelona | 12/07/2006 La veritat és que aquesta és una institució que segurament quan va néixer i es va originar estava inserida en una realitat tecnològicament distinta de l'actual. Muchas cosas han cambiado desde que las sindicaturas de cuentas empezaron a funcionar y seguramente los métodos y los instrumentos modernos de información, de transmisión de datos, de comunicación, permiten cosas que antes debían hacerse con papel, lápiz y goma de borrar y un buen librito. De manera que el que jo els demano és, primer, que siguin fidels a l'esperit clàssic d'aquesta institució, però també fidels a la realitat actual. Segurament moltes de les coses que abans es feien d'una determinada manera ara es podrien fer millor, amb menys costos i amb més eficàcia. Crec que en aquest sentit el nou emplaçament és simbòlic i penso que els ha d'influir. Vostès passen de la Barcelona clàssica a la Barcelona olímpica i moderna i penso que això els ha d'esperonar en el sentit que deia abans. Crec que en la combinació entre, d'una banda, innovació i, de l'altra, rigor clàssic, hi ha probablement la bona via. Una Catalunya més democràtica implica el deure de la transparència i del rendiment de comptes amb un finançament transparent dels partits i de la política, per descomptat. Altrament la dreta sempre té les de guanyar, i perdonin que els ho digui un president d'esquerres, però és que és així. No estic dient que la dreta sigui corrupta i l'esquerra no. Estic dient que la dreta representa els interessos dels diners, dels sectors empresarials, cosa que està molt bé, i que l'esquerra normalment representa els sectors treballadors, els sectors camperols. I en definitiva és possible que es doni un cert desequilibri o asimetria entre els sistemes de finançament d'uns i altres, que jo crec que sempre s'han de tractar de restaurar, sobre la base d'una bona fiscalització, sobre la base de l'existència d'institucions com aquesta, que han de permetre que allò que s'imposi no sigui la procedència sinó la llei. Jo crec que això en aquest moment pot ser així. Abans era fàcil dir que això es podia obtenir i era molt difícil d'obtenir a la pràctica. Jo crec que amb el temps i l'experiència, la democràcia aquí a Espanya i a Catalunya, en particular, ja han adquirit l'experiència suficient per garantir aquesta qualitat democràtica, i aquesta transparència que en el fons és la base de tot. L'avantatge en el mercat en si mateix, una de les virtuts que té és que és transparent en si mateix. Qui ven més barat ven més. El desavantatge de la llei, del control, és que s'ha de justificar en termes de controls indirectes, i no és tan evident. Tot el que puguem fer perquè la netedat i la transparència s'imposin d'una forma que la gent l'entengui com a automàtica i comprovada i demostrada amb el mínim esforç des del punt de vista formal, d'haver comptabilitzar, de seguir procediments, millor. Penso que Catalunya té l'obligació de fer-ho, un Estat també, per descomptat, però els Estats tendeixen a ser més pesants i les autonomies que són Estats petits tenen la virtut de la dimensió a l'hora d'innovar en aquestes matèries. De manera que desitjo que aquesta nova instal·lació serveixi perquè la Sindicatura de Comptes agafi un altre aire des del punt de vista de les seves possibilitats, del seu instint, i que en canvi no abandoni tot allò que la història li ha donat de bo. Moltes gràcies. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1764 Title A name given to the resource Inauguració de la nova seu institucional de la Sindicatura de Comptes Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Subject The topic of the resource Finançament Política Sindicatura de comptes Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-07-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/284/20060713.pdf af60dfdf6f69bed0d52211d1fac6cefa PDF Text Text Intervenció davant el ple del Parlament de Catalunya Parlament de Catalunya | 13/07/2006 Vull començar aquesta meva intervenció amb un agraïment a totes les forces polítiques d'aquesta cambra i al seu president per l'oportunitat d'adreçar-los unes paraules al final del període de sessions i de la legislatura. Efectivament, estem vivint els últims finals de la VII legislatura. D'aquí a poques setmanes, fent ús de la meva facultat com a President de la Generalitat, signaré el decret de convocatòria de les eleccions, que se celebraran la propera tardor. Concretament el dia 1 de novembre. He comunicat ja la meva decisió a S. M. El Rei. Cadascú farà legítimament el seu balanç de la legislatura en el debat democràtic de la propera campanya electoral, que per descomptat es passarà comptes d'aquesta legislatura per bé i per mal. Però també és obligat fer-ne un balanç institucional, pensant en la llarga durada, sostraientnos per un dia a la pressió de l'esdeveniment quotidià i del seu comentari mediàtic, que sempre és legítim. Procurant d'inserir el que han estat aquests anys en el relat continu de la vida democràtica de Catalunya d'ençà de la recuperació de les nostres institucions. Per propiciar aquesta mirada llarga podríem intentar de donar resposta a una pregunta com aquesta: És més fort avui l'autogovern de Catalunya que fa tres anys o no ho és?. Veig difícil que no es pugui donar -amb tots els matisos que vulguin- una resposta afirmativa a aquesta qüestió. Ho veig francament difícil. El President de la Generalitat n'està convençut: avui el nostre autogovern és més fort, més madur, i està més protegit legalment i quasi diria i consuetudinàriament, és a dir, pels costums i estils i modes de debat que s'han anat creant dins de Catalunya i entre Catalunya i Espanya. Ho és per raons de diversa índole que m'agradaria descabdellar breument: Primera raó. Ha funcionat l'alternança política. I sense aquest funcionament, per descomptat que pot haver-hi democràcia, però no hi ha la prova de la democràcia. Les eleccions de novembre de 2003 van fer possible una majoria diferent de les que s'havien conformat des de 1980 en aquest Parlament i que va propiciar i donar suport a un nou govern. Això va suposar un trasbals lògic en un país regit sota un únic i pràcticament idèntic paradigma polític durant més de dues dècades. Cosa que no està ni bé ni malament, el país ho va triar, però deixava pendent la prova del nou de l'existència del sistema democràtic com alternança. Hem assajat noves fórmules de governació amb els governs de coalició, que molt probablement adoptaran formes diverses en el futur. A Catalunya i a Espanya. És bastant lògic que en l'inici d'un sistema democràtic, sigui a nivell de l'Estat sigui a nivell de la nació catalana, d'alguna forma hi hagi tendència a buscar en una sola identitat política, la identitat de govern; mentre que països europeus, no tots, però molts països europeus i no europeus, amb tradició democràtica, el més habitual és precisament el govern de coalició. Segona raó. Ha funcionat l'oposició parlamentària. Que ha estat el contrapunt democràtic necessari del Govern. Els mecanismes de control s'han mostrat eficaços i l'oposició n'ha fet ús de tots ells, amb una moció de censura inclosa. Tercera raó. S'han millorat les institucions. Començant per aquesta casa, el Parlament de Catalunya. Després d'anys i anys d'intents frustrats, tenim finalment un nou Reglament, que recull l'experiència de set legislatures i que és una garantia del vigor de la nostra primera institució. Aquest Parlament, i d'això ens n'hem de sentir orgullosos tots, ha tingut més vida i més vibració en els escassos mil dies de la VII legislatura que no havia tingut en els deu o quinze anys precedents. Els representants dels mitjans de comunicació en són testimoni, i vull aprofitar aquesta referència per agrair-los, també des d'aquí, el seu treball. I si em permeten una expansió, ara que puc fer-ho sense aixecar sospites de cap mena, als mitjans els demano que siguin més independents, que no vol dir menys crítics sinó més autoexigents, en base a la informació i l'estudi i no a les simpaties i antipaties (inevitables) ni a les connexions privilegiades i les fonts exclusives d'informació. 1 �El model que tenim, que hem tingut, té una explicació que està lligada més aviat a l'edat infantil de la democràcia que no pas a la seva eclosió total. Quarta raó. A més del Parlament, gairebé totes les institucions que configuren el nostre autogovern han estat objecte de reforma: el Consell Consultiu, el Consell de l'Audiovisual, la Comissió Jurídica Assessora, el Consell de Treball, Econòmic i Social ... Cinquena raó. S'han donat passes significatives per ampliar i consolidar la presència de les institucions i de la realitat catalanes en el marc espanyol i europeu, com: - la normalització de la Conferència de Presidents, - la recuperació del debat de les autonomies al Senat, - la participació dels representats de la Generalitat en els organismes europeus. Un conseller de la Generalitat va ser un dels primers, sinó el primer, no representant directament estatal, sinó representant l'Estat, el conseller Siurana si no m'erro, davant del Consell o de la Comissió. - el primer reconeixement del català a Europa, - la posta en marxa de l'Euroregió, - i la progressiva implicació mediterrània del nostre país. No els amago que m'agradaria, en la mesura de les meves possibilitats, evidentment modestes a partir de primers de novembre, contribuir en aquest escenari euroregional i euromediterrani. I, sisena raó, la més important: Hem reformat a fons la llei fonamental de l'autogovern: l'Estatut. Per assolir la reforma ha calgut el concurs combinat de totes les forces i institucions. El Govern hi ha donat l'impuls; hi ha treballat aquesta Cambra, que en va aprovar la primera proposta el setembre passat; s'ha plantejat, discutit, negociat i acordat amb les Corts espanyoles i finalment, encara no fa un mes, l'han referendat els ciutadans de Catalunya. Feina feta. L'Estatut ha absorbit moltes energies. D'aquesta Cambra i del propi Govern. El temps dirà fins a quin punt ha estat important l'esforç col·lectiu que hem fet. Però m'aventuro a afirmar que més d'hora que tard apreciarem els resultats i l'avenç substancial que el nou Estatut ha significat. En definitiva, doncs, les institucions de Catalunya han funcionat, han evolucionat i s'han enfortit. I d'aquesta manera, hem fet en aquests tres anys dues coses que no havíem fet en 23 anys: - Catalunya ha enfrontat la seva definició dintre del marc de la Constitució Espanyola. - I hem donat per clos un temps de no implicació en la política espanyola, d'acceptar que aquesta no podia canviar substancialment. Amb el nou Estatut i el període de revisions estatutàries -i eventualment constitucionals- hem encetat un nou període que probablement tindrà la seva perfecció en la properes legislatures catalana i espanyola. No tot cabrà en aquesta. Però insisteixo: tots som conscients que l'important ve ara. Que el substancial és l'ús que fem de les institucions i de les lleis. En definitiva, el rendiment que donaran. Un rendiment que haurem de mesurar amb els resultats de les polítiques públiques que el nou marc institucional permetrà. Arriba el moment de convertir l'Estatut en acció parlamentària i de govern. També arriba ara el moment de ser exigents amb nosaltres mateixos i amb el govern de l'Estat en el desenvolupament i l'aplicació de l'Estatut de 2006. Això marcarà, indubtablement, una nova etapa política al nostre país. Una etapa conseqüent amb la majoria d'edat de l'autogovern de Catalunya. 2 �Dic majoria d'edat no pas com a mer recurs retòric, sinó entenent que, més que en cap altre moment de la nostra història recent, allò que fem, allò que siguem, dependrà, ara, de nosaltres. Perquè amb el nou Estatut, Catalunya esdevindrà la comunitat política d'Europa que, sense ser un estat, té el major reconeixement, el major nivell de competències i de recursos per abordar el seu desenvolupament. Més de fet que alguns petits estats. Desitjo que l'etapa que s'ha d'iniciar d'aquí a uns mesos sigui la d'una governació plena de Catalunya, que es fonamenti en el que emani d'aquesta Cambra i en les polítiques que impulsi el govern format pel president que obtingui la confiança de la majoria. Totes les eines necessàries i totes les banderes possibles que Catalunya necessita per ser respectada i per progressar són a les nostres mans. Senyores i senyors diputats, He estat diputat d'aquest Parlament durant 15 anys de la meva vida. Hi vaig ser present, essent alcalde de Barcelona, entre 1988 i 1995 (les legislatures II i IV), com a Cap de l'Oposició entre 1999 i 2003 (la VI) i aquesta VII legislatura com a President de la Generalitat. Crec que l'evolució de la Cambra aquests darrers anys ha estat molt positiva. El Parlament de Catalunya ha aconseguit el relleu i protagonisme que durant molt de temps no havia tingut. En aquesta legislatura, la Cambra ha jugat el paper que li corresponia com a veritable centre del debat polític de Catalunya. La propera tardor, com he dit, se celebraran noves eleccions al Parlament. Fa pocs dies vaig fer pública la meva decisió -llargament meditada i presa ja fa uns mesos- de no concórrer-hi de nou. Una altra cosa és que la pogués o no la pogués anunciar. No ho vaig considerar convenient fins que no hi hagués el referendament de l'Estatut. És una decisió estrictament personal que ja he explicat públicament. Per tant, doncs, no podré compartir treball a la Cambra amb els qui de vostès siguin presents en aquest hemicicle d'aquí a uns mesos. Però, penso seguir treballant al servei del nostre país. En prendre possessió del càrrec de President, el 20 de desembre de 2003, vaig acabar les meves paraules, dient que "Comencem un nou quart de segle de la democràcia i l'autonomia. Tothom n'ha de ser conscient. Moltes coses canviaran. Però el desig dels catalans de ser nosaltres mateixos amb tota la nostra varietat, i el de conviure amb els altres pobles d'Espanya, en termes de lleialtat i equitat, no serem nosaltres qui el trencarem. En tot cas seran d'altres. I els ho posarem difícil. Ens explicarem fins l'esgotament. Parlant la gent s'entén." Han passat prop de mil dies (935). Hem fet un camí llarg, intens i fèrtil. Hi ha hagut moments difícils. Alguns ho han estat molt per al govern que he presidit, d'altres ho han estat per al conjunt de forces polítiques aquí representades. Alguns també ho han estat per a mi personalment. Hi ha hagut moments que he arribat a pensar que era cert que, per part d'alguns, hi havia voluntat de posar a prova fins el límit la institució que he presidit i la nostra voluntat de convivència lleial amb els altres pobles d'Espanya. Però no se n'han sortit. El poble, en el seu conjunt, és molt més savi a voltes que molts dels qui tenen la responsabilitat de representar-lo. Les discrepàncies i les distàncies han estat molt acusades. Però he procurat que el respecte institucional a Catalunya no es trenquessin mai del tot. Sempre hi ha hagut un pilar sobre el qual edificar novament els ponts. 3 �Vull agrair l'aportació que hi han fet els presidents dels grups parlamentaris que durant més de dos anys van donar suport al govern, senyora Manuela de Madre, senyor Josep-Lluís Carod-Rovira i al Conseller Joan Saura. Així com als portaveus Joan Boada, Joan Ridao i Miquel Iceta. Vull mostrar el meu reconeixement també al president del principal grup de l'oposició, senyor Artur Mas, pel seu capteniment, i al president del Grup Popular, senyor Josep Piqué, pel mateix. I al President del Parlament, vull agrair-li la seva prestació. La seva continuïtat, sense variacions ni en la forma ni en el to, a través de conjuntures polítiques canviants, ha estat una àncora democràtica important en l'escenari de la política catalana, no ho oblideu mai. Gràcies senyor president. I per tancar aquest capítol de reconeixements: estic agraït a tots els consellers i conselleres que he tingut al govern, sense excepció; el clima que hi ha hagut al Consell Executiu, i ells i elles han estat testimoni, ha estat sempre de dignitat i d'anar per feina. Temps hi haurà de fer el balanç positiu i de fer balanç crític del que s'ha fet, avançat i aconseguit i del que no s'ha pogut aconseguir. De mostrar amb orgull els uns i de fer la crítica els altres de tot el que s'ha esdevingut en aquests mil dies. Mil dies en què vostès, senyors i senyores diputats, han canviat Catalunya. Crec que tots, tots, ens hem de sentir orgullosos d'haver participat en un període extraordinari de la vida política de Catalunya. D'haver fet dues coses importants: el nou Estatut i la primera alternança. D'haver defensat projectes distints, però, al capdavall d'haver treballat al servei del nostre país. D'haver governat el present i, alhora, haver forjat un futur millor per Catalunya. Moltes gràcies senyores i senyors diputats. Moltes gràcies senyor President. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1765 Title A name given to the resource Intervenció davant el ple del Parlament de Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Activitat parlamentària Autogovern Eleccions Estatuts Govern Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Intervenció al Parlament Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-07-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/285/20060713gosol.pdf ffe13e0cb114fd7e344c2c02fe52a6ac PDF Text Text Acte de cloenda del centenari de l'estada de Picasso a Gósol Poliesportiu de Gósol (Berguedà) | 13/07/2006 Realment aquest és un lloc molt singular i un moment molt singular, perquè aquí s'arrepleguen un caramull de circumstàncies de la història d'aquest poble, però també d'aquest país i d'Europa. Perquè, evidentment, si haguéssim de triar figures que representin Europa, segurament seria algun polític, no gaires, perquè el que Europa ha fet fins ara és barallar-se i matar-se durant un segle, com a mínim dues vegades, i segurament algun altre artista, però Pau Picasso, no hi hauria cap dubte que seria elegit com un representant d'Europa. Era andalús, però era català, es va fer català. Compte amb els andalusos catalans, que són importants. No estic parlant de política, estic parlant de la meva àvia, que va néixer a Jerez de la Frontera, era filla d'un anglès i d'una andalusa, es deia Clara Nouvel, noble, i es va casar amb un poeta que es deia Joan Maragall, que va fer una poesia que després Picasso va traduir per La Fernanda en el carnet de notes. Em penso que això ho va escriure tornant, quan havien baixat amb el burro fins a baix i havien agafat el tren, en aquell carnet de notes Picasso va traduir al francès una poesia de Joan Maragall. Doncs aquest senyor seria un bon representant d'Europa, de dalt a baix, perquè després jo crec que va ser influït per la llum del nord, a part que si algú vol veure Picassos haurà d'anar a Rússia, a Leningrad i a Moscou, alguns són allà. Ve't aquí un personatge fantàstic, de llegenda, un personatge, d'altra banda, amb dues característiques molt marcades. Els ulls, que li sortien de les òrbites, eren uns ulls que miraven tant i veien tant que havien de mirar molt. I d'altra banda, la contundència, una contundència que moltes vegades a la gent del seu entorn li devia ser difícil d'aguantar, perquè recordeu quan va fer el retrat de Gertrude Stein a París, de l'època blava. La Gertrude Stein devia ser molt rica i ell encara no devia ser gaire ric, el cas és que crec que devia estar impressionat amb la Gertrude Stein i no li sortia el quadre, no l'acabava. Però diuen que quan va tornar de Gósol va sobreposar els trets de la cara del vell de Cal Tampanada sobre la cara de la Gertrude Stein i, aleshores, és clar, la cara de la Gertrude Stein va canviar. I quan va tombar el quadre perquè la Gertrude Stein el veiés i li va dir, "què et sembla?", la Gertrude Stein li va dir, "no m'hi assemblo", i ell li va contestar, "però t'hi assemblaràs". Aquesta contundència jo crec que és una altra característica de Picasso que l'ha fet universal també, perquè la gent sabem que el món està fet de tendresa, però també de rudesa, de brutalitat. I allà on un vol entendre com és l'ànima humana, haurà de barrejar aquests dos elements, i en Picasso hi eren. Bé, ens passaríem la nit parlant, però com que hem d'anar a sopar... Jo avui estic molt content d'estar aquí amb vostès. Arribo del Parlament, m'acabo d'acomiadar del Parlament, avui s'ha acabat. És l'últim dia perquè després ja vénen les vacances, i després vindran les eleccions, perquè avui ja els he dit que s'ha acabat això, que el dia 1 de novembre hi haurà eleccions a Catalunya i tindrem un nou govern. Per tant, jo avui vull celebrar-ho, em sento més lliure, què volen que els digui, i a més estic en companyia de bons amics, un dels quals tinc aquí a l'esquerra i li devem moltes coses, jo i la meva família. Moltes gràcies a tots, gràcies a la família Picasso i als picassians de tot el món, i gràcies sobretot als responsables de la vila de Gósol, que són els que han mantingut la flama d'aquest record. Gràcies. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1766 Title A name given to the resource Acte de cloenda del centenari de l'estada de Picasso a Gósol Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Poliesportiu de Gósol (Berguedà) Subject The topic of the resource Art Commemoracions Cultura Picasso, Pablo, 1881-1973 Gósol Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-07-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1637/0000000789.pdf c1449e648a3c12447aa691dc033808bc PDF Text Text ���� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Amb Zapatero he tingut diferències de ritme, però no d'estratègia Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- De Toro, Suso Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Espanya Catalunya Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-07-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/286/20060725.pdf 0e686765b5372c2794d52611f27c8717 PDF Text Text Una reflexió política sobre una legislatura intensa Cercle Financer. Barcelona | 25/07/2006 Falten 3 mesos per al final de la VII legislatura i del mandat executiu que vaig rebre en ser investit com a President de la Generalitat. És difícil sostreure's a la temptació de fer balanç i de passar comptes entre els propòsits inicials i els resultats assolits. Però no és la meva intenció presentar avui un balanç exhaustiu de la legislatura, ni per suposat pretenc fer-ne una lectura acrítica. Més aviat m'inclino per proposar unes reflexions en veu alta sobre els possibles efectes d'aquesta etapa en el futur de Catalunya. Avui no pretenc abocar xifres i números, ni parlar-los solament de l'economia catalana. Però per començar sí que els haig de recordar algunes dades. Creixem a la mitjana espanyola, és a dir, tres cops més que França i Alemanya. Si els ritmes de creixement segueixen així ens equipararíem en renda per càpita a Alemanya l'any 2009, amb França no estem lluny de fer-ho. Tenim un pressupost públic de més de trenta mil milions d'euros, 5 bilions de les antigues pessetes, per a una població efectiva de més de 7 milions, 7,3 afiliats al sistema públic de salut. Tenim una distribució de la despesa pública entre els tres subsectors, Estat, Autonomia i Ajuntaments, del 20 60 20, en contra d'una del 30 50 20 pel conjunt d'Espanya, distribució probablement inigualada a tot Europa: És a dir, som, amb el nou Estatut, la regió, land, o territori amb més competències d'Europa, probablement frec a frec de les regions belgues. La meva preferència fóra la de retornar un 10% de la despesa pública de l'autonomia als municipis, que pujarien fins al 30% en un període entre 5 i 10 anys. Rebrem un 18,8% de les inversions de l'Estat en els propers 7 anys, davant d'un 12,5% en els darrers anys. Val a dir que les inversions de l'Estat creixeran en un 50%, i això figura en l'Estatut, fet atípic que testimonia la importància de l'economia en l'Estatut. És més, l'Estatut fixa una regla de solidaritat entre comunitats autònomes quan diu que Catalunya contribuirà solidàriament a la millora dels serveis públics en les autonomies endarrerides, però en la mesura en què aquestes aportin la mateixa proporció de la seva renda per càpita. Mirin, ens hem trobat una plantilla de 155.000 persones, enfront els 5.000 o 6.000 dels territoris francesos amb els quals formem una Euroregió que, sumant Aragó i Balears, aplega més de 15 milions d'habitants. Dono aquestes xifres poblacionals perquè crec que és important entendre que no hi ha fronteres i que la nostra regió econòmica natural compta amb la fàbrica d'avions més important del món (EADS Airbus) a la par amb la Boeing de Washington State. I ho faig també per indicar quin és a la meva manera de veure el territori natural bàsic de les nostres empreses. D'altra banda no els amago les expectatives que s'obren amb l'elevat nombre d'iniciatives punteres que es congrien en el camp de la biomedicina, amb la presència entre nosaltres de científics de la talla d'Ispizúa, Massagué, Beato i Fuster, tots, per cert, amb un peu als Estats Units i un altre aquí. 1 �Aquesta és una nova realitat que s'anirà imposant i que deu molt, en l'inici, a l'empenta de Salvador Barberà i l'ICREA, i l'acció del que fou conseller d'Universitats i Recerca, Andreu Mas. Fins aquí algunes dades sobre la nostra realitat econòmica. Les expectatives obertes per la convocatòria d'eleccions al Parlament el dia primer de novembre conviden també a una reflexió de caràcter més general. S'ha produït realment un canvi significatiu en la situació política catalana, tal com es proposava de l'acord que va donar pas a una nova majoria parlamentària i a un nou govern a finals de l'any 2003? La meva resposta vol ser afirmativa. Però crec que seria pretensiós i inexacte afirmar que en 1.000 dies s'ha consumat, és a dir, iniciat i completat, el canvi polític i l'estabilització econòmica. És cert que hem passat del dèficit econòmic crònic a l'equilibri en tres anys i que el nou Estatut és un pas de gegant, però crec més prudent dir que s'han obert nous camins en la política i en l'economia pública catalana. I que això ha passat després de més de dues dècades d'un mateix projecte impulsat per governs d'un mateix color. Estem, per tant, enmig d'un procés de canvi que entenc que ultrapassa la conjuntura i que va més enllà de les anècdotes diàries de la vida política. En definitiva, crec que hem obert de bat a bat les portes cap a un canvi de cultura política. Però, quins són els nous camins que s'han obert en aquesta legislatura i que ens poden portar a un canvi profund de cultura política? Al meu parer aquests nous camins tot just oberts són cinc: l'alternança democràtica, un nou paradigma catalanista, el nou Estatut, una nova relació entre Catalunya i Espanya i la dimensió europea. En primer lloc, s'ha fet real la possibilitat del canvi polític a Catalunya i, per tant, s'ha verificat l'alternança democràtica. El govern d'esquerres ha estat una experiència. No un experiment. Ha estat una experiència a escala nacional catalana d'una fórmula que, amb diversos graus i plantejaments, ha funcionat i que ja havia funcionat bé als ajuntaments de les principals ciutats catalanes. Però, haurà estat una experiència breu a no repetir? Aquestes són preguntes que legítimament es fa la societat catalana i que han de trobar resposta en la propera campanya electoral i després de les eleccions de novembre. Personalment, estic convençut que un govern d'esquerra, fort, estructurat a l'entorn del Partit dels Socialistes, és possible, necessari i és probable. Que aquesta fórmula, amb noves bases, nous protagonistes, no només ha de tenir la seva oportunitat, com qualsevol altra combinació possible, sinó que és el més convenient per donar continuïtat a algunes polítiques que, a manera d'opcions estratègiques, s'han posat en marxa els darrers tres anys. Després els en parlaré. L'alternança ha demostrat que eren possibles altres fórmules governamentals diferents a la del govern monocolor: hem inaugurat a Catalunya la governació en coalició. 2 �I pel que indica la prospectiva electoral, avui, no sembla que en el futur sigui fàcil tornar a repetir governs monocolors. La complexitat del mapa polític català obligarà a noves fórmules governamentals de coalició. Com a la majoria de països europeus: Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Holanda, etc. I pel bé del país, l'experiència d'aquests tres anys no pot despatxar-se sumàriament. Em nego rotundament a acceptar que aquest experiment hagi estat un fracàs. Rotundament. Fa mesos que repeteixo una reflexió sobre els governs de coalició i les seves particularitats. No els diré, per tant, res de nou al respecte, però vull insistir en la necessitat d'aplicar els estris adequats a la gestió de les situacions complexes. El que està clar és que hem de progressar ràpidament en l'aprenentatge de les regles de joc de les coalicions, per a trobar en cada moment el just equilibri entre la capacitat i la necessitat de prendre decisions i la capacitat d'expressar la pluralitat política i social. El canvi polític, entès com a canvi de majoria parlamentària, de president i de govern, ha estat rellevant. Però és encara més important una altra de les perspectives obertes en aquesta legislatura: s'ha esbossat un canvi de paradigma per interpretar el país i per orientar l'autogovern. Avui podem afirmar, amb més convicció que fa tres anys, que el catalanisme ja no sembla patrimoni d'una única força política. Dic "sembla", i no "és", perquè no ho ha estat mai. Però ara s'ha superat l'assimilació del catalanisme amb el nacionalisme conservador. I això és bo per a Catalunya. Un país amb una sola cara i una sola interpretació de la seva realitat és un país políticament pobre, un país incomplet. Ara s'ha eixamplat l'espai del catalanisme: s'ha fet més independent dels partits i ha girat cap a una orientació social indiscutible. He dit, i repeteixo, que el model polític i cultural vigent a Catalunya des de la Transició havia esdevingut inadequat 25 anys després. Estem en un temps nou. Un temps que no pot entendre's ni regir-se per un model obsessionat per la recuperació i la preservació de la identitat nacional i que, de retop, negligeix la bona fonamentació i el bon ús de l'autogovern. No ens serveix un model pensat per a un país a la defensiva, a l'aguait dels enemics exteriors i, ai las, a voltes també interiors. És un model que ha esdevingut obsolet perquè, si bé ha estimulat els ressorts proteccionistes en els moments difícils, no ha afavorit les actituds de risc i de creativitat necessàries perquè Catalunya tingui personalitat pròpia en el nou món global. Sé que aquesta preocupació sobre el model de país els pot semblar una dèria estèril i pròpia de polítics poc pràctics. Però pensin en la no tan improbable paradoxa d'una Catalunya ben armada políticament i jurídicament amb el nou Estatut, però mancada d'un paradigma cultural que expressés la seva vocació col·lectiva en l'Espanya, l'Europa i el món d'avui. Si això succeís, podrien arribar-se a plantejar greus dubtes sobre la identitat col·lectiva i sobre la nostra viabilitat com a país. Per tant la necessitat d'un nou paradigma, d'un nou model, no és una falòrnia. Necessitem un nou paradigma que ens permeti passar de la normalització a la normalitat, de la reivindicació a la proposta, del proteccionisme a la llibertat, de la ficció d'un món fet a mida a la realitat d'un món obert, tal com és. 3 �En definitiva, un nou model que ens permeti jugar a l'atac. Com saben bé tots vostès, quan una empresa només es preocupa de sobreviure sense projectar el seu futur està, més d'hora que tard, condemnada al fracàs. En les societats, com en les empreses, no avançar és retrocedir. Catalunya no en té prou en defensar la seva identitat, ni en protegir la seva llengua i la seva cultura, ni en incrementar i reforçar el seu autogovern. Si entenem el catalanisme com el mínim comú denominador de la cultura cívica compartida per tota la societat catalana, el catalanisme del segle XXI ha d'aconseguir unir cívicament Catalunya, fins aconseguir que s'expressin totes les Catalunyes, no amb una única veu sinó amb veus diverses. Només des d'aquesta unitat cívica serà possible canviar l'aspiració de Catalunya. No podem aspirar, com havíem fet durant temps, a ser una excepció permanent, una nació sense estat debatent-se entre ser un vagó del tren d'Europa o locomotora d'Espanya. Hem de ser les dues coses alhora. Catalunya ha de tenir menys por i més ambició. Els grans projectes, com l'Euroregió i l'Espanya plural, han de desactivar les pors i permetre'ns caminar amb més naturalitat per abordar els nostres objectius. A tots els nivells: el cultural, el lingüístic, el polític, l'econòmic, el geoestratègic ... El nacional, en definitiva. Es així com s'afirma la nació: no en la proclamació sinó en l'acció. Crec que estem en millors condicions que mai per actuar. Per dedicar tots els nostres esforços a construir una Catalunya real i possible i dedicar-ne molts menys a proclamar-ne una d'ideal. Per sort, per fer efectiva aquesta afirmació nacional per mitjà de l'acció positiva disposem d'un nou camí. És el camí obert amb el canvi de la llei marc del nostre autogovern. He parlat, primer, de l'alternança, segon, del canvi de paradigma dels catalanisme. Ara els parlaré de l'Estatut. La setmana passada es va publicar al BOE i al DOGC el nou Estatut de Catalunya, sancionat per S.M el Rei. La Llei entrarà en vigor el dia 9 d'agost. Tinc la intenció de visitar-lo per agrair-li la promulgació de l'Estatut. Amb l'Estatut hem obert un altre camí de futur. Un futur que es correspon amb l'aspiració de la societat catalana de disposar del màxim poder de decisió per gestionar els seus propis interessos, especialment en aquelles matèries que determinen directament la seva qualitat de vida. Una aspiració lligada indestriablement a l'aspiració de controlar al màxim els recursos generats per la pròpia societat catalana. Aquestes aspiracions comporten la capacitat d'intervenir, directa o indirectament, en totes les decisions polítiques que afecten els drets, els interessos i els recursos dels ciutadans de Catalunya. El nou Estatut és l'instrument polític i jurídic que ens hem donat per satisfer-les. Proporciona a Catalunya la màxima sobirania possible, la màxima cohesió nacional, el màxim reconeixement factible de la pròpia identitat. Tot això, en el marc que avui permeten la realitat del país i la internacionalització. Avui i, previsiblement, en els propers 25 anys. 4 �No en tinguin cap dubte, comptem amb l'Estatut més ambiciós i potent que Catalunya ha tingut en dos segles. Amb una carta de drets i deures digna dels països més avançats políticament i socialment. Amb unes competències ampliades i reforçades i uns recursos autònoms i suficients que permeten la plena governació de Catalunya des de les institucions catalanes. El potencial d'autogovern que hem obtingut reclama, ara, crear unes noves condicions polítiques que superin la divisió amb la qual vàrem arribar al referèndum estatutari. Unes noves condicions que permetin recrear el màxim consens polític a Catalunya per al desenvolupament legislatiu del nou Estatut i per a la negociació amb el govern i l'administració centrals. Al mateix temps, necessitem un govern amb la màxima determinació política en el seu impuls, la màxima fermesa i diligència en aquesta negociació del desplegament i el màxim rigor tècnic en la seva aplicació. Simultàniament al camí de l'Estatut, en aquesta legislatura hem començat a fer un altre nou camí: el d'una nova relació de Catalunya amb Espanya. Hem proposat un canvi de relació. Un canvi per superar la indiferència educada i interessada i que comporta una implicació exigent de Catalunya a Espanya. En aquest sentit, hem exposat des de Catalunya una idea d'Espanya: l'Espanya plural, l'Espanya en xarxa. Però també l'Espanya de la diferència; l'Espanya Nació de nacions. Plural sí, però diferencial. Inicialment, sense massa èxit. La reacció contrària va ser desproporcionada. Tots vostès recorden, com no, el boicot als productes i serveis d'empreses catalanes. I va passar perquè Catalunya havia fet una proposta agosarada. És legítim que ens fem la pregunta de si es tractava d'una reacció guiada per la conjuntura política o no; més estructural. És poc prudent voler donar una resposta apressada a aquest interrogant. Temps al temps. En tot cas, seria bo que, un cop passada la tempesta, es poguessin tornar a plantejar qüestions que ara han semblat incòmodes, però que són vitals per a una Espanya que tingui futur. Perquè, a veure si ens entenem, no es tracta d'un problema de Catalunya, sinó d'un problema d'Espanya. Hi ha un problema espanyol i, en tot cas, el problema de Catalunya en forma part. El problema és no haver-se pres la molèstia de renunciar a la còmoda visió de l'Espanya de sempre quan el país estava canviant de dalt a baix, fruit de l'èxit de l'Espanya de les autonomies. La realitat d'Espanya ha canviat, però no han canviat prou ni la mentalitat ni la visió del país. I això és el mateix que dir que Espanya està mancada d'un projecte assumit majoritàriament sobre quin ha de ser el seu esdevenidor. I no per culpa del president del Govern, ni del Govern. Sempre he dit que difícilment es trobarà una solució satisfactòria a les aspiracions catalanes sense un projecte global espanyol de caràcter federal que sigui capaç d'integrar-les. Des de Catalunya hem fet un primer pas: hem dit quina Espanya volíem. L'Estatut era també una manera de dir-ho. 5 �Des de Catalunya volem una Espanya que reconegui la pluralitat nacional i que consideri realment les institucions d'autogovern de les seves nacions, nacionalitats i regions com a part indiscutible de l'Estat, amb un Senat que representi i expressi aquesta pluralitat institucional, amb una presència efectiva de les autonomies a les institucions europees i amb un sistema judicial adaptat a la realitat autonòmica. Volem i tindrem una Espanya plural basada en un tracte fiscal just, que combini l'autonomia i la suficiència financera de les comunitats amb una solidaritat interterritorial equitativa. A igualtat d'esforç fiscal relatiu, igualtat de serveis bàsics. Volem una Espanya plural que defensi i promogui com a una riquesa irrenunciable totes les seves llengües i les seves cultures. També l'Estat espanyol, un Estat integrador i incloent, ha de defensar la llengua i la cultura catalanes. Com ho ha de fer amb el gallec i l'euskera. El que estem demanant és una solidaritat cultural que l'Estat ha d'exercir generosament i activament. Amb tot això, estic dient que el més lògic és que la iniciativa de construir una Espanya plural que reconegui i acomodi la seva diversitat hauria de ser una preocupació fonamental de l'Estat espanyol i que, en conseqüència, a ell li pertocaria prendre la iniciativa. S'ha de reconèixer que ha estat així. I és fins i tot comprensible que després de la primera onada descentralitzadora hagi predominat el reflex conservador d'assentar els passos donats. Però l'Espanya autonòmica té la seva pròpia lògica interna que demana l'adequació del conjunt de les institucions i de les polítiques de l'Estat a la pluralitat que ella mateixa ha fet aflorar. Amb el govern de José Luís Rodríguez Zapatero s'han començat a fer gestos i a prendre iniciatives pròpies d'aquesta nova visió d'Espanya. Les reformes estatutàries en marxa contenen elements suficients de renovació profunda de la visió d'Espanya. Elements de renovació que permeten tenir l'esperança que s'acabarà enllestint el procés polític obert el 1978. O és que hi ha cap altre camí sensat? Les forces polítiques espanyoles d'abast estatal han de pensar seriosament en les conseqüències que a mig termini tindria el rebuig de l'oferta generosa d'implicació exigent de Catalunya a Espanya. Parlem un moment d'Europa. Hi ha qui diu que hi ha un camí alternatiu a Espanya: el d'Europa. Plantejar-ho en aquests termes em sembla un error. Faríem un mal servei al país si ens plantegéssim com a alternatives incompatibles les projeccions de Catalunya a Espanya i a Europa. Catalunya ha d'estar a Europa amb Espanya, aprofitant tota la potència de l'Estat espanyol que és el nostre Estat. I Catalunya ha d'estar a Europa amb la força de les seves institucions, de la seva societat civil, de les seves empreses i de les estratègies euroregionals compartides. Aquest és el camí que des de fa anys seguim cada cop amb més intensitat. Quin ha estat el valor que hem afegit en aquesta legislatura a la nostra opció europeista? Que hem fet política interioritzant la dimensió europea. Perquè és lògic. És lògic que les Autonomies, amb més competències, i l'Estatut ens en dóna una bona colla més, s'adaptin i adoptin les normatives europees. És lògic que en allò que afecta les comunitats autònomes, siguin els consellers autonòmics els qui representin el conjunt d'Espanya davant Europa. 6 �He manifestat públicament, els darrers dies, el meu desig de seguir treballant per Catalunya en el marc dels reptes que Europa en general i la política euromediterrània en particular, tenen plantejats avui. En resum, els he volgut esbossar cinc camins oberts en la direcció del canvi al llarg d'aquests mil dies de govern de progrés: el de l'alternança democràtica; el del catalanisme com a cultura cívica compartida, el del nou Estatut com a eina de l'autogovern; el de l'Espanya diferencial com a projecte necessari, el d'Europa en la nostra vida quotidiana. Són cinc vectors d'un canvi de cultura política que s'està operant, i que, en perspectiva històrica, tot just hem iniciat. Ara Catalunya, els seus ciutadans, han de decidir si seguim els camins oberts. És molt més que una decisió electoral. És una decisió que implica el compromís de la societat catalana amb el seu propi esdevenidor. I vull fer referència al canvi en les polítiques concretes. Fins ara els he parlat d'una acció de govern basada en un projecte i una idea ambiciosa, equitativa i equilibrada de Catalunya. Un projecte que ja a l'octubre de 2004, durant el primer Debat d'Orientació de Política General, vaig identificar amb les exigències de la Catalunya dels 7 milions. No és avui, ja ho he dit, el moment de fer un balanç exhaustiu del conjunt de l'obra del govern. Però sí que vull destacar algunes iniciatives, amb valor afegit, que afecten a qüestions de fons de la nostra societat. Són iniciatives plantejades no només per abordar la conjuntura sinó que tenen una projecció de més profunditat, de més llarg abast. Tenen a veure amb l'educació, amb l'economia, amb la cohesió social i territorial, l'estratègia euroregional, i la planificació. 1.- Educació: Per primera vegada tenim un marc estable per definir una veritable política educativa. Quan vaig optar a la presidència l'any 1999 vaig dir quines eren les meves tres prioritats: Educació, Educació, Educació. L'ordre d'importància no ha variat. Un país val el que val la seva educació. Catalunya, des de les escoles municipals de l'any 1906, ho sap això. Des de l'inici del catalanisme del segle XX. És l'educació i el saber, el coneixement, diem ara, el que fa avançar una societat cap a la igualtat i la competitivitat. El Pacte Nacional per a l'Educació aprovat en aquesta legislatura no s'havia plantejat ni aconseguit en vint anys. Marta Mata i Raimon Obiols han explicat sempre que la via era aquesta. Aquest és el camí que han seguit, per exemple, a Finlàndia, on la llei d'educació és dels anys 70 i avui tenen un dels millors sistemes educatius d'Europa. L'augment del pressupost destinat per la Generalitat a educació, aquests darrers anys, ha rondat el 15 % anual de mitjana. Aquest augment era el que requerien decisions clau del govern en matèria educativa, com la implantació de la sisena hora diària a l'escola pública, la contractació de més de 5.200 nous mestres o la posada en funcionament de 1.051 aules d'acollida. 2. L'Acord Estratègic per la competitivitat. Hem situat la concertació amb els agents econòmics i socials com a vector de creixement. 7 �I l'Acord Estratègic és l'instrument articulador d'una voluntat compartida amb empreses i sindicats. A través dels òrgans de seguiment previstos a l'Acord, s'estan avaluant contínuament les noves necessitats. Per exemple: la immigració i el seu impacte a la competitivitat i a la cohesió social. L'Acord Estratègic va executar, el 2005, un pressupost de 1.020 milions d'euros; i el 2006 n'hi ha 1.590 de previstos. Unes xifres que estan molt per sobre dels 2.100 que s'havien previst per als tres primer anys d'implantació de l'Acord. Totes les mesures previstes s'han posat en marxa i més del 70% estan ja acomplertes. 3.- La Llei de Barris. Un referent a Espanya i Europa. L'aplicació de la Llei de Barris s'ha traduït, ja a dia d'avui, en 58 projectes diferents a 45 ciutats catalanes, que donen forma i contingut a la proximitat. Aquest projecte va camí de convertir-se en un referent a Europa. No només pels recursos invertits. No només per l'encert i la voluntat d'establir una aliança entre Generalitat i Governs locals. És cert que els ajuntaments i la Generalitat han elaborat els projectes i controlaran la seva execució. Però no només els governs. També les associacions dels barris. Les entitats esportives i culturals. Tot el teixit social. La llei de Barris no "crea" un marc de convivència. El que fa és construir capital social, trencar l'anonimat i el distanciament, i generar noves reciprocitats. Els processos d'execució dels projectes acollits a la Llei de Barris seran llargs. Però també aquí la llavor ha arrelat. Els prop de seixanta projectes aprovats constitueixen una llavor que també crea identitat. Els parlo de la Catalunya que cal construir a través del subjecte, però sobretot del projecte. Del patriotisme cívic efectiu i no de la reivindicació nostàlgica. Ciutats segures, barris nous i escoles dignes: aquest és el paradigma de les noves seguretats que avui construïm a través d'una nova relació entre els poders públics i la societat catalana. 4.- L'Euroregió Aquest cap de setmana mateix els presidents de l'Euroregió ens adrecem als presidents dels governs francès i espanyol reclamant-los la presa de les decisions necessàries per superar el retard inexplicable del Tren de Gran Velocitat entre Montpeller i Perpinyà. Les previsions del govern francès, que parlen del 2030, són inacceptables. És una mostra més de l'encert del projecte de l'Euroregió. L'Euroregió potser encara no és un èxit polític. I segurament no ho serà del tot mentre hi hagi qui pensi les relacions regionals a partir d'esquemes centre-perifèria. Mirin, mentre les Cambres de Comerç i la resta d'organitzacions empresarials es pensin a si mateixes a nivell euroregional, i els Governs desenvolupin els seus mapes d’infraestructures en aquest nou marc territorial, l'Euroregió anirà endavant. He dit en moltes ocasions que creia que la Comunitat Valenciana havia de ser dins del projecte. El President Camps sap quina és la meva opinió. I diria que la comparteix més del que ha expressat. Celebro que els contactes institucionals que hem mantingut amb el Govern valencià, avui vinguin acompanyats de la progressiva articulació d'una plataforma empresarial. Valoro molt la iniciativa presa pel Cercle d'Economia de Catalunya i l'Associació Valenciana d'Empresaris. Fa uns mesos ja van mantenir una primera reunió a València. Fa pocs dies se'n va celebrar una altra a Barcelona. 8 �Ens ha d'importar la localització i la xarxa. Aquesta és l'aposta guanyadora. Aquesta ha de ser la nostra manera d'estar amb el sentit del temps i de la història, puix que a Europa les regions frontereres són les que creixen més. Serem més forts a l'Europa multipolar, tindrem l'oportunitat de generar economies d'escala i tindrem una veu més forta a Madrid, o a París, i a Brussel·les. Ho hem de fer perquè l'Euroregió, l'Arc Mediterrani o la Comunitat de Treball dels Pirineus són maneres adequades d'expressar la voluntat de la societat catalana de tenir un paper actiu en el procés d'integració europea. I ho hem de fer perquè aquestes experiències de cooperació ens permetran avançar cap a una Espanya en xarxa, que doti de realitzacions pràctiques la nostra visió política i ens connecti amb els grans eixos europeus de transport. 5.- Un esforç planificador. El Govern ha desenvolupat, en mil dies, una notable tasca planificadora per assentar les bases d'una Catalunya de més qualitat. L'elaboració dels plans de protecció del litoral, del pla de l'energia, del pla de presons, tenim 5.000 places a les presons i 8.000 presoners, ara fem cinc presons noves, o del pla d'equipaments judicials. Aquests plans, dic, no només responien a demandes més o menys articulades, sinó a necessitats del país que feia anys que no trobaven resposta. També era necessària la definició d'un pla d’infraestructures de transport terrestre, viàries i ferroviàries, que avui Catalunya té per primera vegada. O l'elaboració del programa de sòl industrial, que ens permetrà desenvolupar 85 actuacions estratègiques al territori, amb un potencial per generar 200.000 llocs de treball. Però no només hem planificat les infraestructures i el territori. També hem definit nous projectes i els hem començat a executar. Catalunya, com a resultat de dècades d'una inversió pública insuficient, és un territori amb deficiències d'estructuració, mal dotat d'infraestructures en relació a la capacitat de la seva indústria i al seu potencial per esdevenir la plataforma d'entrada a Europa de mercats emergents. Per exemple, l'Eix Transversal ruter encara no és autopista. I l'Eix Pirinenc no es pot comparar amb el francès. Enfortir les vies transversals hauria de ser una ambició compartida per tota una generació. Perquè serà determinant per definir el paisatge econòmic, social i humà de la Catalunya del segon terç del segle XXI. També és fonamental connectar la Catalunya interior amb el Port de Barcelona. A través de l'Eix Transversal Ferroviari, aquests dos eixos: el transversal i el vertical estan ben enfocats per primera vegada en molts anys. A la Regió Metropolitana, és cert que tenim dèficits importants, com el quart cinturó, que s'ha de fer. I el proper govern el farà. No sé si amb aquest nom o no, en tot cas salvaguardant la qualitat ambiental. També és cert que estem construint la línia de metro més llarga d'Europa. El 2012, gràcies a l'enllaç L9-L12, el centre, la Fira i l'aeroport serà una realitat, i hem aconseguit decisions clau com l'ampliació de l'AP-7, la millora de la NII o la construcció, anys després, dels accessos al Port de Barcelona. No vull insistir novament, perquè ja ho he fet molts cops, en la necessitat que Catalunya tingui un aeroport transoceànic. I tingui capacitat de gestionar-lo. N'ha parlat amb Iberia, Cat-Air i Vueling, i, evidentment, n'he parlat amb José Luís Rodríguez Zapatero. 9 �AENA ha quedat exhausta financerament després de l'esforç de Madrid, un bilió de les antigues pessetes, i Barcelona mig bilió. Però el problema no és aquest. El problema és la gestió. No és comprensible que algunes grans corporacions espanyoles puguin assumir la gestió d'aeroports arreu del món i nosaltres no puguem modificar sensiblement el model de gestió de El Prat. Sincerament: el ritme d'inversió i execució que estem desenvolupant demostra l'ambició del Govern. Però també la voluntat que la participació de la Generalitat i d'agents privats en la gestió dels ports, els aeroports i el ferrocarril es tradueixi en una major eficàcia. En tres anys hem posat les bases d'uns comptes públics sanejats que ens permeten encarar amb major solvència tots aquests reptes. Déu n'hi do el que ens hem proposat. Déu n'hi do el que hem posat en marxa en tres anys! Acabo, he volgut que aquesta intervenció d'avui servís per començar a esbossar el que ha de ser una reflexió més ponderada i, si m'ho permeten, objectiva dels canvis en profunditat que, tant en la manera d'entendre Catalunya, com sobre les prioritats de la governació, han suposat els tres anys d'aquesta legislatura que acabarà el mes de novembre. Moltes gràcies. 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1767 Title A name given to the resource Una reflexió política sobre una legislatura intensa Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle Financer Subject The topic of the resource Catalanisme Competitivitat Economia Estatuts Finançament Govern Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-07-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/764/20060806_LV.pdf 5680ec022c4c2755954227d40dd226c9 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 06/08/2006 La Vanguardia, p.021, Opinión El Prat, razones y consecuencias PASQUAL MARAGALL El Prat fue escenario, hace poco más de una semana, de un paro laboral salvaje que afectó gravemente a miles de ciudadanos ajenos al conflicto. El Prat es, desde hace meses, objeto de una controversia política de gran calado sobre cuál debe ser la fórmula para obtener una gestión más eficiente de una instalación crucial para el desarrollo de Catalunya. La combustión de estas dos realidades en plena canícula veraniega ha ocasionado una fundada manifestación de indignación ciudadana. Y, como era de esperar, se ha desatado una explosión de electoralismo y, si se me permite, de cierto fariseísmo- por parte de la oposición, combinando argumentos diversos y sobre todo obviando verdades competenciales insoslayables, a la caza y captura de responsables. Donde los hay y donde no los hay. Cuando hay miles de personas afectadas en sus derechos por un conflicto, puede parecer secundario atender a las razones profundas del problema o poner el énfasis en reclamar la solución a quien corresponde, más aún cuando este quien reclama en exclusiva para sí la resolución del conflicto. Ante todo, pues, quiero reconocer la reacción cívica de los miles de usuarios que se vieron atrapados y secuestrados por el paro y la ocupación de las pistas del aeropuerto de Barcelona por un grupo de trabajadores de la compañía Iberia. Todos estos ciudadanos que vieron alterado gravemente el inicio de sus vacaciones estivales se merecen una compensación moral y económica de las empresas y administraciones responsables de esta catástrofe. Desde el primer momento del conflicto, los consellers de mi Gobierno tienen instrucciones de poner todos los medios para ayudar a la tramitación y hacer el seguimiento de las reclamaciones y de su resolución final. Hay una competencia que sí tenemos: la de la defensa de los derechos del consumidor. Y la estamos atendiendo, hasta el final y puntualmente. Pero aparquemos por un momento el nubarrón del viernes negro de El Prat y concentrémonos en el fondo de la cuestión, ahora que el contencioso laboral parece encauzado y el éxtasis de la política de la declaración y la gesticulación - tan alejada a veces de la realidad- ha comenzado a perder fuelle. El aeropuerto de Barcelona está viviendo un buen momento y tiene ante sí un futuro esperanzador. Que será mucho más sólido si conseguimos que el Govern y la sociedad civil catalana participen mayoritariamente en el consorcio que habrá de gestionarlo. Cosa que conseguiremos - estoy convencido-: no se obtuvo en el Estatut porque en ese momento se vivía el espanto de comprobar que los costes de los nuevos aeropuertos de Madrid y Barcelona eran el doble de lo previsto. El de Madrid ha costado un billón de las antiguas pesetas y el de Barcelona medio billón. Alrededor del 1% de la renta nacional española del año en que se comenzó la inversión. Y AENA no quiso entrar en el tema de la devolución competencial. Imagino que a la Hacienda española tampoco le entusiasmaba prescindir de la propiedad de dos de los tres aeropuertos (con Palma) que más ayudan a financiar año por año los déficits corrientes del resto del sistema. En cualquier caso, Barcelona es ya el noveno aeropuerto de Europa. Este año alcanzará un tráfico de unos treinta millones de pasajeros. Es el aeropuerto que más crece en Europa de los 176 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA que mueven más de diez millones de pasajeros, con un ritmo de crecimiento superior al 10% al año. En algunas fechas destacadas se han superado las mil operaciones diarias, gracias al buen hacer de los profesionales que trabajan en esta instalación. Las obras de modernización del aeropuerto están configurando un nuevo aeropuerto: con tres pistas operativas, una nueva terminal y la previsión de conexión ferroviaria y de metro. Este nuevo aeropuerto, pensado inicialmente para cuarenta millones de pasajeros anuales, podría disponer en el año 2015 de capacidad para 55 millones. Este año han empezado a consolidarse los vuelos transcontinentales, de manera que en un mismo día se pueden encontrar en las pistas los aviones de las tres conexiones con Estados Unidos (Continental, Delta y US Airways). Creo sinceramente que este aeropuerto, si algo padece, es de una crisis de crecimiento. Está superando la adolescencia de un aeropuerto regional para alcanzar la madurez de los aeropuertos internacionales e intercontinentales. Y creo también que la gestión estatal no es la mejor fórmula para dirigir este cambio de modelo. Ferrovial posee Sydney y a partir de ahora Nápoles y todos los aeropuertos de la antigua British Airport Authority (BAA). Abertis tiene autopistas en Francia, el tercer aeropuerto inglés (Luton) y pretende participar - y espero que tenga éxito- en un gran consorcio europeo de autopistas. Miren: la gestión de este nuevo aeropuerto internacional e intercontinental es una clave estratégica para la competitividad de la economía catalana. Pronto será tarde para la aplicación de un nuevo modelo de gestión del aeropuerto de Barcelona en el que el Gobierno catalán asuma un papel determinante. Urge el despliegue de los mecanismos previstos en el nuevo Estatut, que entrará en vigor el próximo miércoles día 9, para crear el consorcio de gestión del aeropuerto a través de una ley específica. Visto el futuro, que en buena lógica debería estar al alcance de nuestras manos, volvamos la vista hacia la causa y el origen del nubarrón del que hablábamos antes. Hablemos de la compañía Iberia y su relación con el aeropuerto de Barcelona. Iberia es una compañía privada. Y vistas sus dificultades para adaptarse a las reglas del mercado y de la libre competencia se le augura un futuro incierto si no media rectificación. Como compañía de bandera de España disfrutó de privilegios históricos que le permitieron monopolizar rutas aéreas internacionales, exclusivas que en algunos casos aún perviven gracias a convenios bilaterales entre estados; todo ello fertilizado por el cuerno de la abundancia del puente aéreo y el rol de cuasi monopolio en los servicios de tierra. Aun siendo una compañía privada, Iberia sigue actuando con la mentalidad de compañía pública de bandera. Y la verdad es que en algunos casos obtiene resultados. Hace pocos meses obtuvo la gestión de la nueva terminal T-4 del aeropuerto de Barajas. Desde hace unos dos años, sabemos de la pretensión de Iberia de suprimir los vuelos internacionales desde El Prat. Y a pesar de los diferentes contactos mantenidos no hemos obtenido una respuesta satisfactoria. Cuando Iberia anunció la creación de una compañía de bajo coste (Catair, finalmente Clickair), el Gobierno catalán reaccionó negativamente por la supresión de conexiones internacionales, 177 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA pero reclamando y confiando en el mantenimiento de su actividad en Catalunya. Algunas voces, no gubernamentales, se alzaron pidiendo que AENA resolviese el concurso de handling (servicios de tierra) penalizando a Iberia. AENA, el ente gestor de los aeropuertos españoles, con una estructura empresarial y una visión del mercado mucho más moderna que la compañía aérea que nos ocupa, trabaja para introducir la competencia en la gestión de los servicios de tierra de los aeropuertos españoles, uno de los factores determinantes de los costes del transporte aéreo. Convocado el correspondiente concurso de gestión, lo cierto es que AENA no tuvo ninguna dificultad en la adjudicación de la concesión de las tres compañías operadoras de handling para el aeropuerto de Barcelona. Iberia ofertó una rebaja de sólo el 7% sobre el precio de salida de las tarifas de servicio, frente a ofertas con descuentos del 40% o más de sus competidoras. Y perdió, claro. Nada que objetar a la decisión de AENA, que a la larga deberá redundar en una reducción de los costes para las compañías que vuelen a Barcelona y, por tanto, en una mejora para el aeropuerto y sus usuarios. La oferta presentada por Iberia habla por sí sola del desinterés de la compañía por Barcelona. Su actitud no se corresponde en absoluto con la confianza demostrada por la sociedad catalana (de los sectores económicos a los gubernamentales, incluyendo a la opinión pública mayoritaria) cuando, a pesar de la falta de concreción de sus planes para mantener su actividad en El Prat, coincidiendo con sus proyectos de reducción de conexiones intercontinentales, todos ofrecimos colaboración material y derrochamos dosis de buena fe. La pérdida del concurso de los servicios de tierra era inevitablemente un mal augurio para las relaciones laborales en el seno de la compañía. Y alguien debió actuar en previsión de una reacción sindical. La reacción de los trabajadores de Iberia en Barcelona se produjo y fue totalmente desproporcionada. Desproporcionada por el día elegido, por la iniciativa de ocupación de las pistas y por el grado de peligrosidad en que se incurrió. Como presidente de la Generalitat seguiré insistiendo para que Iberia apueste por Barcelona, de manera nítida, sin privilegios. No hacerlo será, desde mi punto de vista, un tremendo error empresarial, ya que el vacío que deje esta compañía española en Barcelona será rápidamente ocupado por otra compañía catalana, española o internacional. El Prat, gestionado bien pronto por el consorcio mixto de los gobiernos español y catalán y la sociedad civil no tendrá vacíos. El mercado y la competencia no lo tienen previsto. PASQUAL MARAGALL, presidente de la Generalitat de Catalunya 178 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1235 Title A name given to the resource El Prat, razones y consecuencias Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Infraestructures Aeroports Catalunya Barcelona Acció política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-08-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. President de la Generalitat de Catalunya Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1698/0000000633.pdf adab6ff773fea518936534b30883cd83 PDF Text Text ¡Felicitats, Catalunya! El Periódico | 9.8.2006 Catalunya viu avui una jornada difícilment oblidable. Avui entra en vigor el nou Estatut de Catalunya. El dia 9 d'agost és també una data històrica. Per primera vegada els catalans podem veure com un Estatut és derogat sense sublevacions militars ni ruptura i és substituït per un de millor per efectes de la voluntat popular. Sense temps de silenci, amb l'eficàcia immediata de la continuïtat institucional. El vell Estatut de l'any 1979 passa amb tots els honors a formar part del nostre patrimoni col.lectiu i el país disposa d'una nova llei fonamental adequada a les exigències del seu temps. El nou Estatut ja és una llei efectiva i cap de les profecies apocalíptiques que van ser proclamades per l'espanyolisme més ranci s'hauran complert. L'Estat espanyol segueix constituint una realitat política amb futur, i Catalunya, la nació catalana, disposa d'un Estatut que li confereix la màxima sobirania possible a Europa. Catalunya i tota l'Espanya plural estan avui d'enhorabona. Tots els intents de fer descarrilar el projecte, tota la crispació fomentada per la dreta per impedir l'ambició dels catalans quedarà registrada en la història com a literatura vulgar i catastrofista. El darrer intent davant el Tribunal Constitucional no serà més que el signe d'una estratègia errònia. Avui Catalunya és més Catalunya que ahir. Hem entrat de ple en un moment de present i futur que es correspon amb l'aspiració de la societat catalana de disposar del màxim poder de decisió per gestionar els propis interessos, especialment en aquelles matèries que determinen directament la seva qualitat de vida. Una aspiració lligada inseparablement a la de controlar al màxim els recursos generats per la mateixa societat catalana. Totes aquestes aspiracions comporten la capacitat d'intervenir --directament o indirectament-- en totes les decisions polítiques que afecten els drets, els interessos i recursos dels ciutadans de Catalunya. El nou Estatut és l'instrument polític i jurídic del qual ens hem dotat per satisfer-les. Un instrument que proporciona a Catalunya el màxim reconeixement de la pròpia identitat, en el marc que avui permeten la realitat del país i la internacionalització. No en tinguin cap dubte, comptem amb l'Estatut més ambiciós i potent que Catalunya ha tingut en dos segles. AMB UNA carta de drets i deures digna dels països més avançats políticament i socialment; amb unes competències ampliades i reforçades i uns recursos autònoms i suficients que permeten la plena governació de Catalunya des de les institucions catalanes. El nostre futur és a les nostres pròpies mans com mai ho havia estat. Hem de poder enterrar, confiem que per sempre, el sentiment de victimisme, el recurs a "la culpa la té Madrid" --entenent per "Madrid" el centralisme habitual al llarg dels segles--. D'ara endavant, farem i tindrem el que siguem capaços d'aconseguir amb la nostra capacitat i eficiència. Tenir un culpable exterior no solament ens ha fet mal perquè efectivament ens feia la guitza, sinó perquè ens permetia fer passar per alienes les pròpies deficiències, sense massa cost. �D'ençà la trobada de totes les forces polítiques a Miravet, la tardor del 2004, el camí ha estat llarg i a voltes desconcertant, però l'empresa de dotar el país d'un instrument de govern adequat a les exigències del segle XXI pagava la pena. No tots els partits polítics que van empènyer el projecte fins a l'últim moment van acceptar el text final aprovat per les Corts espanyoles. La duresa d'una negociació feta a partir de la proposta aprovada pel Parlament català amb el conjunt dels grups parlamentaris del Congrés i del Senat va ser exemplar en la seva profunditat i transparent en el mètode. És clar que no tots els continguts concrets als quals aspiràvem van ser finalment recollits en el text. ¡El pacte és això! La conjunció d'ambició i realisme, de fortalesa i flexibilitat. És indiscutible que les vies són obertes per recuperar terreny en la negociació de les lleis i les mesures de desplegament. L'aeroport del Prat n'és el cas més conegut i urgent de solucionar. Personalment, dono per bones totes les energies que hem dedicat i totes les exigències que hem d'assumir per portar a bon port el vaixell d'aquestes esperances col.lectives. AVUI, L'ESTATUT ja és de tots. Dels que van votar sí i dels que van votar no; dels que van participar en el referèndum i dels que van optar per abstenir-se'n; dels que n'estan plenament satisfets, i d'aquells a qui els sembla poc, i també de qui els sembla massa. La meva aspiració és que aquesta obra política del conjunt de les forces polítiques catalanes i espanyoles sigui vàlida per a més d'una generació. Unes generacions que hauran d'evitar caure en la hipotètica paradoxa d'una Catalunya ben armada políticament i jurídicament amb el nou Estatut, però mancada d'un paradigma cultural que expressés la seva vocació col.lectiva a l'Espanya, l'Europa i el món d'avui. Necessitem un nou paradigma que ens permeti passar decididament de la normalització a la normalitat, de la ficció d'una Europa i d'un món fets a mida a la realitat d'un món cada vegada més obert i d'una Europa encara impotent per aprovar la seva pròpia Constitució i mantenir la pau i el desenvolupament al Mediterrani i a una Unió Europea digna i eficaç. El potencial d'autogovern que hem obtingut reclama, ara, com a objectiu prioritari, la creació d'unes noves condicions polítiques que superin la divisió amb la qual vàrem arribar al referèndum estatutari. Unes noves condicions que permetin reconstruir el màxim consens polític a Catalunya per al desenvolupament legislatiu del nou Estatut i per a la negociació amb el Govern i l'Administració centrals. Hem acordat amb el president del Govern espanyol endegar immediatament els treballs per desenvolupar el text aprovat en referèndum el 18 de juny passat i convocar les comissions mixtes previstes. L'experiència de l'Estatut del 79 ens ensenya el caràcter decisiu de les primeres passes. Per això és tan important que el conjunt de les administracions visualitzin al més aviat possible la vigència, i en conseqüència l'obligatorietat, de la lletra de �l'Estatut del 2006. Com a llei espanyola que és, afecta des d'avui mateix tots els actes administratius i totes les iniciatives legislatives que considerin qüestions recollides en la nostra primera llei nacional. Tan bon punt comenci el nou curs polític, dissoldré el Parlament i convocaré les primeres eleccions amb el nou Estatut per al dia 1 de novembre, diada de Tots Sants. D'aquesta convocatòria --en la qual, com ja he anunciat, no participaré com a candidat a la reelecció--, espero que en surti un govern amb la màxima determinació política per garantir la màxima fermesa i diligència en aquesta negociació del desplegament i el màxim rigor tècnic en la seva aplicació. Avui, però, Catalunya estrena Estatut. ¡Per molts anys, Catalunya! Pasqual Maragall President de la Generalitat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource ¡Felicitats, Catalunya! Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1393 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Descentralització administrativa Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-08-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1699/0000000632.pdf 7ac2022597fb7defb98d8e72d31c3ea6 PDF Text Text Catalunya i l´Estat Diari de Girona | 27.8.2006 A Espanya s´ha materialitzat un dels processos més acabats del que els anglesos anomenen "devolució", val a dir el retorn de competències polítiques a la base del sistema. Per descomptat a Espanya s’han traslladat més competències a les autonomies o territoris que no pas en el Regne Unit, la República Federal Alemanya, o fins i tot, salvades algunes excepcions (p. ex. en justícia), a la Unió nord-americana. El resultat és el següent: a Espanya la despesa pública pròpiament dita, sense Seguretat Social ni càrrega financera originada pel deute públic, es reparteix entre Govern central, Governs autonòmics i sector local (Ajuntaments i Diputacions), en una proporció aproximada de 30/50/20%, respectivament. Si parem compte que al 1979 les autonomies pràcticament no existien, excepte les autonomies provisionals a Catalunya i Euskadi, resulta que en poc més d’un quart de segle s’ha produït una redistribució sense precedents de les competències i els diners públics. A Catalunya i Euskadi, que tenen més competències (p. ex. policia autonòmica), els tants per cent encara son més esbiaixats en favor dels territoris subestatals. L’Estat era el 80% i ara és el 30 % del total, i en el cas de Catalunya menys: el 20%. Per acabar-ho d’adobar, l’Estat, en el cas de Catalunya, ha invertit en grans infraestructures i altres capítols de la seva competència menys que en proporció a l’activitat econòmica de Catalunya: entre el 12% i el 15% de la inversió estatal s’ha fet aquí en els darrers anys, contra una proporció de quasi el 19% de l’economia catalana en relació amb l’espanyola. És a dir, l’Estat ha gastat aquí en inversions menys del que tocava -cosa d’altra banda tan evident que el nou Estatut ha hagut d’incloure una clàusula sense precedents en cap Constitució o Estatut: en els propers 8 anys el Govern central es compromet a invertir a Catalunya prop d’aquell 19% que havia de gastar aquí i que no arribava mai. El Nou Estatut és una consolidació definitiva d’un dels sistemes més descentralitzats del món (potser amb l’excepció parcial de Bèlgica, on p. ex. la Regió de Brussel·les va fer un tractat comercial amb la Unió Soviètica). En el nostre cas, a més, això no deriva, com en el basc i navarrès, de furs senyorials anteriors al segle XIX, sinó d’un plantejament contemporani de les potencialitats i dels drets i deures respectius de la societat espanyola i la societat catalana. Això no vol dir que l’Estat espanyol i el seu Govern, no tinguin influència política a Catalunya. En cert sentit en tenen més. Per dues raons: primera, perquè han guanyat crèdit i respecte. I en segon lloc perquè en tot allò que segueix essent de la seva competència estan actuant amb molta més ambició que fins ara -molt particularment en política internacional. Cada cop més "el nostre món" és el món sencer. En aquest escenari, "passem per Espanya" (camí d’Europa i el món) per cada cop més coses. Però també és veritat que Espanya ens està donant més accés a Europa del que mai havíem tingut. Quan el conseller Siurana representà Espanya, per torn, davant la Comissió Europea, els dos fets coincidien: som més presents fora i més dependents de fora. Abans només havíem d’anar a Madrid i ara hem d’anar més lluny, encara que de tant en tant ens toca representar Madrid a Brussel·les. �Els Estats europeus s’han adonat que cadascun pel seu costat no van enlloc en un món en què les grans nacions compten la seva població per centenars de milions. Va ser la mateixa Europa, quan al segle XVIII va fer una estirada poblacional increïble, la que va donar lloc, via emigració, a un país immens, avui el més fort del món: els Estats Units d’Amèrica del Nord. A la Unió americana va seguir la creació de la Unió Soviètica, l’enfortiment i militarització del Japó, i més tard la vertebració nacional de la Xina i l’Índia. Europa mentrestant era el teatre de l’enfrontament entre les velles nacions del continent per la migrada quantitat de terra i recursos naturals existent. Els rendiments decreixents en l’agricultura foren la base de l’emigració cap a Amèrica, i també del naixement de la ciència econòmica. Finalment, després de dues guerres mundials, Europa va decidir fer les paus i unificar-se. Aquesta és una de les aventures més emocionants i significatives del segle XX i la més assenyalada de l’inici del segle XXI. Catalunya hi està plenament implicada. Des de 1906, en l’inici del catalanisme modern, els catalans miraven a Europa -com després va dir Salvador Espriu, miraven «Nord enllà, on la gent és desvetllada i feliç». Ara fa cent anys de quasi tot. De la Solidaritat Catalana, de les escoles municipals de Barcelona, de l’Enllà de Maragall i el llançament del noucentisme per l’Ors. Ha hagut de passar un segle perquè els vells somnis es complissin -la qual cosa no vol dir que no s’hagi fet res en 100 anys. Però a fe que ara hem obtingut el que la majoria dels catalans volíem, si bé no per la via i en la forma que hauria calgut perquè la majoria aclaparadora dels partits catalans que va aprovar l’Estatut a Catalunya l’aprovés també a Madrid. D’això ens n’haurem de penedir? Probablement. Però el 1932 va passar quasi el mateix, amb la diferència que el partit que aleshores va fer el sacrifici d’ambició (recordeu la carta de Jaume Carner a Macià que es va republicar recentment a La Vanguardia) és el que ara ha estat reticent a cap cessió, i han estat nacionalistes i socialistes els qui han acceptat determinats retalls. Hem obtingut quasi tot el que teníem el desig de tenir. Queden una sèrie de temes prou coneguts, que s’aniran resolent, com és el cas de l’aeroport transoceànic. Això no hi ha qui ho pari. Val a dir que Catalunya, per tot el que ha estat dit, és Estat. I que el Govern central està jugant amb intel·ligència el joc de la devolució i de l’ambició europea. Espanya és el país europeu de notable dimensió que creix més: el 2009 haurem caçat la RFA en renda per càpita i amb França ja hem empatat. En definitiva està fent els seus deures i Catalunya també. Pasqual Maragall President de la Generalitat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya i l'Estat Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Girona Language A language of the resource Català Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1394 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Estatut Estat Espanya Catalunya Descentralització administrativa Subsidiarietat Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-08-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/875/0000000631.pdf 7655be421b566037ec7eb1955dd071fb PDF Text Text Demócrata y europeísta El País | 28.8.2006 Es bueno que se sepa que cuando nadie o casi nadie, excepto los integrantes del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC, comunista), era todavía lo que ahora es —socialista, popular o convergente—, Anton Cañellas ya era democratacristiano y europeísta. Él nos llevaba a la Embajada de Estados Unidos para protestar contra las insensateces y desatinos más estridentes del régimen franquista. Sólo la trayectoria del demócrata y antifraquista Josep Benet se le podía comparar en activismo. Por ello, la elección de Anton Cañellas como Síndic de Greuges (defensor del pueblo en Cataluña), muchos años más tarde, fue indiscutible. La Generalitat de Cataluña le debe el reconocimiento que corresponde a los ciudadanos que han honrado a su país. A mediados de los años setenta, hubo un momento en que los demócratas antifranquistas nos pudimos organizar en formaciones políticas legales. Anton Cañellas militaba en la democracia cristiana conectada con Europa y trató de crear en Cataluña el espacio político correspondiente. No lo logró. No obstante, su persona siempre concitó el respeto de personas pertenecientes a las ubicaciones políticas más diversas. Anton Cañellas Balcells fue uno de los impulsores de la celebración del día de Europa en el aro olímpico de la barcelonesa montaña de Montjuïc. Allí figuran los nombres de los padres y precursores de la Unión Europea y allí el nombre de Anton Cañellas Balcells merecería tener un lugar de honor. Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1126 Title A name given to the resource Demócrata y europeísta Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Cañellas, Anton, 1923-2006 Necrologies PSUC Acció política Catalunya Europa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-08-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles