382 10 5657 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4158/FMHP_01305.jpg 8ed1d6c76ca51f3a486286f5a8bdb615 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Trobada amb el President de Senegal Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Reunions Presidents Ambaixadors Polítics Premsa Maragall Mira, Pasqual, 1941- Abdoulaye Wade Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4159/FMHP_01306.jpg 5fb2a8642b8631164c0052b7afcf5f05 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Pasqual Maragall fullejant una revista a un quiosc Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Venedors de periòdics Revistes Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/891/0000001417.pdf 0964280dea0f93c3f2afaf7dbfba43ae PDF Text Text Acte d’homenatge a Oriol Bohigas Auditori del FAD | Barcelona, 21 de novembre de 2006 (Lectura de cartes dirigides a Bohigas, per part dels seus autors) Estimat Oriol, Si és veritat, com afirmen alguns conspicus defensors de l’eterna rectificació, que aquests darrers anys hem posat damunt la taula, més que mai, la necessitat de superar el vell paradigma del catalanisme construït per modernistes i noucentistes, tu i jo devem representar si fa no fa dels últims exponents d’uns i altres. La nostra relació ve de tan lluny que fa una mica de basarda anar a trobar els orígens.... Però sí que és cert que la nostra amistat no s’entendria –almenys jo no l’entendria– sense una dialèctica per mi enriquidora, entre les respectives maneres d’entendre el món, Catalunya i la ciutat de Barcelona. Tan enriquidora que sovint la nostra gent ha patit perquè malentenien les ganes de polemitzar que hem exhibit amb orgull. Tu ets fill del noucentisme i no te n’amagues. No te n’has amagat mai. 1 �No te n’amagaves en l’etapa de la definició de la Barcelona que volíem refer a través d’un urbanisme al detall i a l’engròs. L’urbanisme petit, el que vam –vas– definir com l’urbanisme de sargidora, amb perspectiva el veig com un intent reeixit de dignificar la ciutat aplicanthi el zoom. Recordo que una de les primeres actuacions que ens omplí de goig va ser la de la placeta Emili Vendrell, a mig carrer Joaquín Costa, al Raval, aprofitant un enderroc. I el gros, el dels grans traços, el que només era possible entendre si hi aplicàvem un objectiu macro. El que ens va permetre imaginar primer, dibuixar després i finalment executar la Barcelona gran (no la Gran Barcelona), la ciutat retrobada. Des de la Ribera a la Vila Olímpica, des de les àrees de nova centralitat a les rondes,... Tampoc te n’amagaves en l’etapa al front de la cultura de la ciutat, defensant amb vehemència la necessitat de completar els projectes que havien donat sentit a l’etapa d’empremta cultural més extraordinària que mai ha viscut el nostre país, de la que avui celebrem cent anys. Perquè és cert que el primer decenni del segle passat es van forjar els fonaments sòlids del que 2 �hem volgut ser, culturalment parlant, i també ho és que durant els darrers vint anys, no s’hi va esmerçar, des del govern de Catalunya, ni la il·lusió ni l’energia que s’hi va projectar des de Barcelona. Per a alguns, com deia abans, deu ser sorprenent que, no havent coincidit en tantes coses, ens hàgim entès sempre, en un país mal avesat a creure que només l’assentiment fa avançar. Quan és ben bé a l’inrevés: si no hi ha fricció –si no hi ha passió– no hi ha combustió ni energia per a moure res. I jo he malfiat dels pobles que diuen moure’s només perquè un home sol –il·luminat o patrici, tan se val– els guia i mena. Tu has estat, certament, un home motor, Oriol. Molts altres han fet una bona feina a remolc de la teva energia. Ja ho tenen això les societats: homes que mouen i altres homes que gestionen el moviment que l’energia motriu ha propiciat. No vull acabar aquestes ratlles sense un record per a la teva veïna i companya meva i teva en la brega municipal, la M. Aurèlia Campmany. Ens discutíem però ens adoràvem. Ni vull oblidar les polèmiques sobre el MNAC, amb Pere Duran i Gae Aulenti, sobre el MACBA amb Rodés i Meier i sobre la Torre de Comunicacions amb Norman Foster. Ni la teva dèria reeixida per les 3 �biblioteques. Quantes aventures que vàreu anar dibuixant de Barcelona triomfant, olímpica i optimista després de tants anys d’ensopiment. A tu ho devem en bona part. Pasqual Maragall 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Acte d’homenatge a Oriol Bohigas Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditori del FAD (Barcelona) Abstract A summary of the resource. En l'acte es van llegir cartes dirigides a Bohigas, per part dels seus autors. Pasqual Maragall va llegir la seva. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Bohigas, Oriol, 1925- Arquitectura Barcelona Homenatges i distincions Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/892/0000001416.pdf 7fe0a07a81b8cf7f47c03bbf55cd2013 PDF Text Text INTERVENCIÓ DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT A L’ACTE DE PRESA DE POSSESSIÓ DEL PRESIDENT MONTILLA Palau de la Generalitat, 28 de novembre de 2006 El meu paper avui és necessàriament discret, com correspon a un president que dóna pas a un nou president. L’important i rellevant de l’acte d’avui és que la institució de la Generalitat de Catalunya assegura la seva continuïtat, que és una continuïtat històrica, ja que esteu assistint al pas del president 127è al 128è, el 7è president de la Generalitat d’ença de 1931, és a dir, de la Generalitat recuperada. És cert que, durant prop de 40 anys, la presidència s’exercí des de l’exili i en unes condicions excepcionals per part del president Tarradellas, però els presidents Irla i Tarradellas van saber preservar amb dignitat i honor les nostres institucions. Els haig de dir, personalment, que jo he treballat en aquesta plaça des de 1965 quasi ininterrompudament. Aquesta plaça, que es diu Sant Jaume perquè hi havia una església que es va treure i va donar lloc al que ara és la plaça, ha vist durant tot aquest període moments transcendents, importants, emocionants. El “ja sóc aquí” de Tarradellas; el “tranquil, Jordi, tranquil”, del 23-F; el dia de les Forces Armades del mateix any, que va representar una recuperació de l’optimisme democràtic; la petició de fer els Jocs Olímpics a Barcelona; del mateix dia, el 17 d’octubre de 1986 amb dues-centes mil persones a Montjuïc que celebraven l’atorgament a aquesta ciutat dels Jocs Olímpics del 1992; la supressió de les àrees metropolitanes de Barcelona i de Londres, un moment difícil; l’èxit, després, dels Jocs, i, per tant, la nova Barcelona de les Rondes i de l’accés al mar, que va costar molts diners, dos-cents vuitanta-mil milions de pessetes d’aquell temps, que s’havien de pagar entre l’any 1987 i el 2006, -i recordo el que tot això va costar a persones com Santiago Roldán, que hi van deixar físicament i materialment la pell-; el final de l’era González-Serra; l’entrada del president Aznar; l’assassinat de l’Ernest Lluch, “Dialoguen”, va dir aquell dia la Gemma Nierga al Passeig de Gràcia; el període 1999-2003 en què les esquerres ja havien tingut més vots, per primer cop, però no havíem pogut governar: és a dir, que el Partit Socialista havia tingut més vots que ningú, però no podia governar amb les esquerres perquè no feien la majoria, donada una aplicació discutible de la llei electoral existent; l’Estatut, el 2005, i un dia més tard, la pau a Euskadi. �Bé, doncs, el dia 13 de juliol, d’aquí estant, vaig anunciar que hi haurien eleccions el primer de novembre i aquestes eleccions han donat una majoria que farà que José Montilla, un dels altres catalans, sigui president. I això vol dir que som una nació forta, que confia en ella mateixa i que sap fer dels que hi arriben, ciutadans. És una equació que no és senzilla, però que Catalunya ha sabut fer i que estic segur que el president honorarà. Alguns creuen que de catalans ho serem menys, no s’adonen que justament el món va en la direcció que nosaltres estem marcant, no és que el món ens segueixi, però estem caminant en la direcció que va el món, que és de pàtries cada cop més grans. La nostra nova pàtria, ja ho sabem, és Europa; la nostra nova Catalunya, per tant, haurà de ser una mica més gran, haurà de ser una regió europea una mica més gran, en la qual nosaltres hi juguem un paper; i el nostre món és la Mediterrània. Mireu, tornem al Saló Sant Jordi. El fil històric de lleialtat i de servei al país i a la ciutadania de Catalunya no s’ha trencat, al contrari, s’ha enfortit, i avui l’autogovern conforma la normalitat del país i és aquí per quedar-se, per sempre. Avui podem afirmar que s’han acabat els fets excepcionals i dramàtics en els que el president de la Generalitat obligava, de tant en tant, a comportament heroics. Aquesta és la millor de les notícies, és el que passa des de finals del segle XVIII a França i als Estats Units, però el fet que no exigeixi actes heroics no vol dir que la presidència de la Generalitat no obligui als seus titulars, a voltes, a situacions difícils, a vegades dramàtiques, i, en tot cas, a afrontar un desgast important, us en puc donar fe, no és cap secret. Sé que el president Montilla ho sap i sé que, en aquest sentit, estarà a l’alçada. També sap que algunes de les grans feines que estaven pendents fa tres anys avui ja han estat enllestides o encaminades. Acabo el meu mandat, doncs, amb consciència del deute acomplert. Comparteixo amb els meus consellers i col·laboradors l’orgull d’haver iniciat un projecte de canvi de llarg abast. En poc més de 1000 dies hem obert nous camins de llarg recorregut, hem assenyalat nous horitzons i hem aconseguit algunes fites que crec que són i seran irreversibles. Catalunya avui disposa de l’autogovern més ampli i més fort dels tres darrers segles, Catalunya avui es reconeix més plural, menys monogràfica i més diversa i, per tant, més lliure, no ens enganyem, més rica i plena, com diu l’himne. Ja he dit que em considero una persona afortunada per haver estat escollit democràticament durant un temps per governar el meu país després d’haver estat alcalde de la seva capital durant 15 anys. No sé imaginar major fortuna que aquesta �per una persona amb vocació política i, encara més, si aquesta vocació no és la única possible sinó més aviat el resultat d’una conjunció de factors imprevisibles. Tinc, per tant, un deure d’agraïment que, probablement, no podré saldar mai del tot i que podria resumir avui dient, simplement, gràcies, gràcies de tot cor ciutadans de Catalunya per haver-me fet la confiança de presidir Catalunya i per endegar un projecte de canvi que ara altres continuaran. El cert és que jo no plego del tot, recupero una llibertat que durant un temps m’ha estat vetada, amb tota lògica. Tinc la satisfacció de poder-ho fer en el moment de traspassar un projecte en marxa a una nova generació, i ho faig amb la tranquil·litat d’esperit de saber que al capdavant hi haurà una persona que val, que es diu president José Montilla. Ell no ignora, ningú no ignora, la magnitud del repte que ha acceptat. Amb ell, el treball, el rigor i el sentit del deure, i la passió per servir el bé comú, estan ben garantits. Conformen els valors i les actituds d’un patriotisme de pedra picada en el millor sentit de la paraula que no necessita ser proclamat; un patriotisme que no ve dels pares sinó que ha estat creat per la persona que avui, ja investida president de la Generalitat, pren possessió del càrrec i assumeix la responsabilitat del comandament de la institució. Acabo expressant el meu desig que l’encert i l’èxit acompanyin la bona feina del president José Montilla i del seu govern. President Montilla, em tindreu a la vostra disposició, al vostre costat, em teniu des d’ara, per sempre, a la vostra disposició Moltes gràcies. Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció del president Maragall a la presa de possessió del president Montilla Abstract A summary of the resource. Paraules del president sortint, Pasqual Maragall, en l'acte de presa de possessió del president entrant José Montilla. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Montilla, José, 1955- President de la Catalunya. Generalitat Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-28 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/893/0000000812.pdf ce3535a9834f88d8b5ce2a9773437457 PDF Text Text Taula rodona “50 anys després: èxits i reptes per una Unió Europea més forta” Organitzada pel Partit Demòcrata Europeu (PDE) amb motiu de la celebració a Roma de la seva II Convenció Internacional. Roma | 01/12/2006 Moderador: Lo ringrazio soprattutto della tenuta di fronte all’assalto dei colleghi fotografi. Volevo coinvolgere Pasqual Maragall su due questioni: una, diciamo così, nella sua veste più recente, e cioè se l’Europa delle autonomie può essere una delle chiavi per rendere questa istituzione [che] —come stiamo vedendo, affronta questo momento di difficoltà e di credibilità di fronte ai cittadini—, per rendere questa grande missione più vicina e più appassionante per i cittadini, e però anche cominciare con lui a scivolare verso un tema, diciamo così, “politico”: Pasqual Maragall, per quanto per certi aspetti anomalo, è un dirigente socialista. Mi interessa capire a che punto siamo, e se è auspicabile che si completi —e come―, visto che siamo nella sede del congresso del Partito Democratico Europeo, un processo di bipolarizzazione europea. Cioè, se è auspicabile che i cittadini, nel cercare di capire qualcosa anche della politica europea, non possano essere anche aiutati cominciando a riconoscere degli schieramenti che si confrontano su grandi temi all’interno dello spazio politico europeo. Pasqual Maragall: Grazie. Io sono socialista, evidentemente, ma questo non significa che io sia d’accordo con l’Europa bipolare. Perchè io sono socialista, ma sono anche catalano, vedete... Allora voi capirete subito che da questo punto di vista si deve avere una visione più relativista dei dualismi tradizionali. Se permettete io parlo francese perchè, anche se sono stato a Roma un anno, è stato molto tempo fa, penso che si... non va male per il momento ma dopo diventa un po’ [complicato]. Vous savez que j'ai été le président du comité des régions de l'union européenne pendant deux années. À ce moment-là nous avons fusionné les deux organisations, ce qui était difficile, de faire disparaître deux choses et de les unifier. Nous avions fusionné la CEMR, c'est-à-dire le Conseil européen des municipalités et régions et la Fédération mondiale des villes jumelées qui était présidée par Jorge Sampaio qui après a été le Président, comme vous le savez, de la République du Portugal, n'estce pas. Alors je pense que les pays sont trop petits en Europe pour pouvoir vraiment avoir la taille des problèmes auxquels ils se confrontent. Vous savez, moi je suis Catalan et je suis en Espagne, tout comme les Basques qui sont ici aussi. Dans cet ordre disons, accepter - c'est un ordre d'ailleurs accepté par le Parlement espagnol dans l'approbation du Statut de la Catalogne, et justement il y a... moi je pense aussi acceptée au Québec une formule semblable à celle-ci, mais moi je suis finalement et surtout européen. Dans un monde ouvert, il faut ouvrir ses fenêtres, il faut avoir de la taille, autrement si le monde devient ouvert et l'on reste fermé dans son petit coin, dans sa petite identité, c'est très bien, c'est très « chaud » disons, mais dehors il fait froid, il faut se mettre d'accord avec les autres pour être quelqu'un dans un monde ouvert, ce n'est pas la même chose qu'un monde fermé une nation. �Deuxième chose, il manque aujourd'hui, je pense, un parti européen. Quand on a fait la Constitution européenne, on a parlé de l'Europe [comme] une Union toujours plus proche, mais il faut que cela devienne une réalité. Une Union toujours plus proche où tout serait fait « aussi près que possible » [comme] disait la chanson. Alors il faut l'appliquer... Si le principe de subsidiarité devient seulement un nom vide de contenu, alors cette Europe-là n'intéressera pas les gens. Il faut absolument que le principe de subsidiarité soit, n'est-ce pas, traduit dans des actions concrètes. Troisième point : pourquoi pas un parti démocrate européen ? Écoutez, j'adhère sans réserve avec pas mal de gens en Catalogne, en Espagne et en Europe, je peux vous dire qu'il y a de plus en plus de citoyens européens qui se sentent citoyens européens tout d'abord. J'en parlais l'autre jour avec Barbara Hendricks, qui habite en Suède, et qui a une maison en Suisse je pense, n'est-ce pas, et qui est Américaine de naissance. Cela, c'est ennuyeux [gênant] que je le connais [sache], mais elle est Européenne, elle ne veut pas être autre chose que cela, alors il faut donner à cette demande une réponse. Quatrième point : je pense qu'il faut réduire l'abus du veto et l'abus du Gentlemen's agreement, [et le] mener hors du regard du public parce que alors c'est cela qui fait que les gens se méfient de l'Europe. Personne ne comprend le jargon bruxellois, sauf évidemment, les fonctionnaires bruxellois, et moi-même j'ai été pas mal bruxellois puisque j'étais dans le Comité des régions et je sais ce qu'est le jargon bruxellois. Mais ce jargon, qui est compris seulement par nous, par eux, n'est pas compris par la plupart des gens. Je suis d'accord avec [...] quand il dit qu'il faut mettre des questions clairs en face des gens : «oui ou non», un peu comme en Californie quand il y a des élections, ils profitent pour mettre des questions «oui ou non» pour les Jeux Olympiques de Los Angeles, on avait mis la question « Est-ce que vous êtes en faveur ou non [Êtes-vous pour ou contre] l'organisation des Jeux Olympiques à Los Angeles ?» et la réponse a été un non « rotonde », parce que les gens ne voulaient pas payer un dollar pour cela. Alors on a fait les Jeux Olympiques à Los Angeles, c'est très bien d'ailleurs, je peux vous l'expliquer très bien, mais sans un dollar du [...], alors il faut bien qu'il y ait des moyens pour les gens de s'exprimer sur des réalités vastes, comme celles européennes, par le biais de référendums. Valeurs communes. Des valeurs communes, il y en a, [comme] la paix. Mais il faut bien que ces valeurs soient « arrosées », n'est-ce pas. Parce que, qu'est-ce que la Conférence euro-méditerranéenne par exemple ? C'est très bien, mais c'est chaque [tous les] dix ans, ça se passe à Barcelone mais, quand la deuxième conférence est arrivée, on avait oublié complètement la première... Il faudrait bien qu'il y ait quelque chose de plus... pas une structure trop lourde, n'est-ce pas, mais une action méditerranéenne plus sérieuse comme, quelques fois, le Président Prodi l'a demandé. Je suis absolument d'accord sur cela et qu'il faut avoir une dimension économique aussi, donner une dimension économique à ce partenariat euroméditerranéen, pas seulement blablabla, pas seulement de se rencontrer chaque dix années. Il est donc juste, je me rappelle qu'une fois on a en pris en Allemagne un citoyen de Yougoslavie qui a été « cerné » d'avoir, n'est-ce pas, tué quelqu'un. Un citoyen qui passait dans la rue à Berlin l'a vu et il a dit à un policier « cet homme-là est un criminel en Yougoslavie » (ou en Bosnie je pense). Il s'appelait Tadic. Alors il a été �pris par la police allemande, il a été déferré devant le tribunal de La Haye, je suis allé au jugement de cette personne parce que j'étais très ami du maire, Kupusovic, du maire de Sarajevo, qui connaissait le fait qui était devenu [survenu], et ce monsieur Tadic a été jugé par le tribunal de La Haye. Alors vous savez combien de gens [personnes] il y avait ? Deux, dans la salle. Kupusovic et Maragall, plus personne [personne d'autre]. Y'a une justice internationale, y'a une justice européenne, mais les gens ne [la] connaissent pas, de ce fait, n'y croient pas, mais il faut y aller parce que autrement, je pense, beaucoup de crimes qui sont commis ne sont pas connus ou sont, n'est-ce pas, mis « par-dessous du billet ». Septième point : j'ai entendu parler d'une seule voix par devant l'ONU. Je pense que ce projet de votre parti démocrate européen est absolument positif, je pense que ce sera très difficile, mais je pense que pour y arriver, il faut commencer. C'est-à-dire que je suis pour absolument en faveur de l'idée que l'Europe est une voix forte dans les Nations Unies. Huitième point : solidarité et liberté, oui, oui solidarité et liberté, en même temps il faut suivre tout ce qui est positif dans le modèle des États-Unis mais les États-Unis ont été créés par des Européens dessus [sur] l'absence de solidarité dans le[s] continent[s]. Ce sont les Irlandais, ce sont les Anglais, ce sont les Français (pas tellement), pas les Espagnols parce qu'ils sont [pas] allés dans cette Amérique, mais aux États-Unis, c'est le reste de l'Europe qui a déferlé parce que la croissance de la population à la fin du siècle 19 était beaucoup au-dessus des possibilités de l'agriculture européenne de fournir des aliments. Alors il faut bien que les États-Unis sachent que l'Europe veut avoir une relation pas, n'est-ce pas, de... exclusivement de seconde classe, mais de tête à tête avec eux. Si la prochaine... si vous voulez, si la prochaine réunion se fait à Barcelone, ce que j'aimerais beaucoup, de votre parti, auquel j'adhère depuis ce moment, on ira à Montjuïc. Vous savez ce qu'est Montjuïc? Montjuïc, c'est le « mont juif » quoi, de Barcelone, c'est la place où on a fusillé les prisonniers pendant la guerre civile. Alors c'est un lieu sacré dans un sens, fantastique dans un autre parce qu'on a fait les Jeux Olympiques là, et ça a été un succès. Alors je vous emmènerai dans [à] l'esplanade par devant le stade olympique, par que c'est là qu'a été bâti un monument avec le nom de tous les Européens, n'estce pas, qui ont fait l'Europe quoi, depuis... je sais pas...Adenauer, de Gasperi, Schuman, Jean Monnet, Spaak, Spinelli, Salvador de Madariaga etc. Il y a le nom des gens qui sont des références pour nous tous non ? Je pense que finalement, n'oubliez pas l'Est. Et n'oubliez pas le Sud non plus. Havel a écrit dans son livre Words on Words, les « Mots sur les mots », je pense, jusqu'à quel point personne n'avait pas compris la détresse européenne. Pour cause. Je pense qu'on ne peut pas abandonner ni les citoyens européens ni les pays qui veulent adhérer. C'est très facile à dire qu'une Europe sans la Turquie est plus facile qu'une Europe avec la Turquie, mais je vous dis, si l'Europe ne prend pas... ne fait pas l'effort de s'ouvrir à la Turquie, on aura condamné à l'anti-européisme tout un monde, et c'est pour cela que je pense que l'esprit méditerranéen, là, doit primer, n'est-ce pas. Je veux remercier mes amis le Président Prodi et Francisco Rutelli de leur invitation. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Taula rodona “50 Anni dopo, i successi e le sfide per la nostra Unione” Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Seu de DL-La Margherita (Roma) Abstract A summary of the resource. Taula rodona organitzada en el marc de la II Convenció Internacional del Partit Demòcrata Europeu (PDE) amb motiu de la celebració del 50è aniversari de la firma del Tractat de Roma. La taula la van formar amb Maragall, els líders del PDE Romano Prodi, Francesco Rutelli i François Bayrou i amb els convidats internacionals Bronislaw Geremek, eurodiputat i exministre d’Affers Exteriors de Polònia; Ellen Tauscher, congressista nordamericana i presidenta de la New Democratic Coalition i Pavel Telicka, excomissari europeu per la República Txeca. Language A language of the resource Francès Italià Subject The topic of the resource Partit Demòcrata Europeu Europa Democràcia Unió Europea Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-12-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/894/0000000606.pdf 23cc4dea810afbade55aa6231ef76731 PDF Text Text Presentació del llibre “Un diálogo ibérico en el marco europeo y mundial” de Mayor Zaragoza i Mario Soares 12/12/2006 | Auditori del Cercle de Lectors Yo tengo una relación de amistad y admiración con Mario Soares, acrecentada (por mis nietos portugueses), con el inconveniente de que provienen de Oporto, que es el Portugal auténtico, y no de dónde proviene Mario (!)... ... y una relación de amistad y casi de parentesco con Federico, porque su padre fue casi ahijado de mi abuelo materno, el abuelo Mira, el zapatero (...). Este abuelo Pascual Mira García acogió al padre de Federico... sobrino de Marcelino Domingo y se lo llevó a sus tiendas de zapatos en Barcelona. Luego se cambiaron las tornas y mi padre entró, gracias a Federico Mayor Domingo, en la industria farmacéutica, donde introdujo una cierta vertiente técnico-cultural y publicó una revista de la que hizo jefe de redacción... a Jordi Pujol ... (y a la cárcel). FM Catedrático en Granada y Ministro de Educación y Ciencia con Suárez, luego DG en UNESCO. MS filosofía letras y derecho Presidente (sé menos). encarcelado 1er Ministro y Dos vidas, las de Mario y Federico, que explican el paso de los países de la Península Ibérica de la dictadura a la democracia y del encierro peninsular a Europa y al mundo. Hace 4 meses celebramos con Mario el 20 aniversario de la entrada de España y Portugal en la Unión. Política de la buena, de la que se basa en el respeto educación justicia y libertad. España y Portugal ahora son motor de Europa, crecen más. Sócrates y Zapatero influyen. Europa es nuestro nuevo mundo, la Vieja Europa es nuestro futuro. 1 �Europa convence porque justamente no tiene una identidad unidimensional y monolítica. Mark Leonard dice que Europa liderará el futuro precisamente por su heterogeneidad y plasticidad. Que es lo que el mundo requiere hoy. Es cierto que Europa no tiene Constitución y tardará en tenerla. Vaclav Havel ha explicado en “Words on words” que las palabras se han pervertido y que... Es cierto también que las cumbres mediterráneas de BCN no han conseguido tender puentes efectivos, aún, con los países mediterráneos del este y del sur. El Atlántico ha sido el sueño ibérico por los siglos de los siglos. Catalunya está ahí para recordároslo. Pero ahora el tema es el Mediterráneo (es el Mediterráneo, estúpidos, como diría el director de campaña de Clinton), el viejo Mediterráneo, no “l’esca del pecat” no el nudo gordiano, quizás, pero sí el drama central. El lugar dónde todavía nos matamos los europeos, los americanos, africanos y asiáticos. Y si no se resuelve ese escenario, malo. Ya es hora de que Europa mire para el sur, tenemos Banco del Este en Londres pero no tenemos Banco del Sur en Roma o en Barcelona. Las conferencias de 1995 y 2005 de Barcelona no bastaron. Ahí conviene que Federico y Mario apliquen su experiencia. Irak y Afganistan (toca fusta) se resolverán pero la relación con Líbano, Palestina, Israel etc. Tardarán. Si lo hacen la buena política volverá a tener crédito. Cómo lo vais a hacer ? This the question! En todo caso, sabed que aquí tendréis aliados. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Presentació del llibre “Un diálogo ibérico en el marco europeo y mundial" Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditori del Cercle de Lectors Abstract A summary of the resource. Llibre de Mayor Zaragoza i Mario Soares. Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Mediterrània Europa Espanya Portugal Mayor Zaragoza, Federico, 1934- Soares, Mario Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-12-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1703/0000000627.pdf 535045ddf29d99f5b43b42de778d17be PDF Text Text El Periódico, 05/03/2007 La tendresa i la duresa que necessiten els temps PASQUAL Maragall Josep Maria Huertas Claveria se n'ha anat segurament indignat amb la mort. La capacitat d'indignar-se ha estat una constant en la vida de Huertas Claveria. Prefereixo no haver-lo vist claudicant. Estic convençut que no ho ha fet. La seva dona, l'Araceli, m'ho ha dit. Ens hem estimat entranyablement. Sentir-se estimat també des de les entranyes per un home que les ha tingudes sempre a flor de pell i a la punta dels llavis i que, per tant, no ha callat cap discrepància, és tot un privilegi que servo amb orgull. Tot plegat ens ha fet més resistents, a ell i a nosaltres. Però ara el necessitàvem, perquè no estan els temps com per prescindir d'una certa intransigència. Els retorns enrere --què ens han d'explicar-- formen part de la marxa cap endavant de la humanitat, en la qual n'hi alguns que hi creiem malgré tout. Però hi ha passes enrere sobreres, absolutament prescindibles. I els vents que bufen en porten, de marxes enrere inútils. Segurament en Huertas ho va viure malament tot això. No ho sé. La veritat és que fa temps que no el veia. He estat fora i poc abans de marxar tampoc no recordo haver-lo vist. Fins i tot pot ser que no estiguéssim d'acord en algun tema important. Tant se val. Ell era dels meus i jo sóc dels seus. En Huertas estava al Tele/eXprés. Una vegada algú va dir de nosaltres al Tele/eXprés, de la colleta d'amics que començàvem a fer una revolució que mai no arribava, que érem "suaves con las espigas y duros con las espuelas". Aquest algú era José Ignacio Urenda, un altre que se'n va anar sense temps d'acomiadarse. Huertas potser no semblava tendre ni amb el blat ni amb la userda. Però ho era. I els temps necessiten molta tendresa, molta tendresa, i duresa, molta duresa. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La tendresa i la duresa que necessiten els temps Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Huertas, Josep M. (Josep Maria), 1939-2007 Periodisme Poder (Ciències socials) Necrologies Acció política Model social Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1247 Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-03-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/895/0000000665.pdf 054a3efc5919b27ee2a7208d735b67aa PDF Text Text Una visió de la política euromediterrània i les institucions d’educació superior i recerca Cloenda de la reunió del Comitè de Direcció del Fòrum Permanent Universitari Euromed (Euromed Permanent University Forum) 16 de març de 2007, URV, Reus Transcripció literal: Pasqual Maragall: Senyor rector, senyor [alcalde?], estimats amics, és un plaer molt gran... Voleu passar? [soroll de fons] És un plaer molt gran per a mi atendre la invitació que m’heu fet per poder parlar de la política euromediterrània i de la seva relació amb les educacions d’ensenyament superior. Quan el rector de la Rovira i Virgili em va parlar de la vostra reunió vaig pensar: “Ja era hora.” Vaig pensar que ja era hora que les universitats es posessin a treballar no solament en el que és estrictament els continguts de la seva missió, sinó també en el seu entorn, el seu entorn natural, que evidentment és un entorn cultural, és un entorn polític i és un entorn geogràfic. Jo he seguit de prop a través de [...] com les universitats han tractat justament de posicionar-se en el Mediterrani i en el territori en general. I sí que és difícil, la universitat, les universitats (jo en conec algunes) han tendit a ser considerades sobretot no tant a Amèrica, però sí a Europa, com realitats com supraterritorials que planegen entre el cel i la terra i no se sap ben bé on tocaran primer. Em penso que és molt interessant que totes les universitats europees i el Mediterrani es plantegin què han de fer en el seu territori, en el seu escenari natural. Us parlo també com una persona que, en tant que alcalde, va convocar la Primera Conferència de Ciutats del Mediterrani, i que, per tant, està implicada en un procés que després va culminar en la Conferència Euromediterrània, com sabeu, de Barcelona, l’any 1995, que va ser un gran èxit, va ser un gran esdeveniment, la primera vegada que, d’alguna manera, el Mediterrani es prenia seriosament a ell mateix, per dir-ho d’alguna forma, i després, com ja explicaré, d’una evolució històrica en la qual les realitats que han imperat han sigut unes altres, i les tendències han sigut més de mirar cap a l’oest [“go west”, en comptes d’anar cap a l’est?] i es va redescobrir i reinventar Catalunya, la civilització moderna. Aquest retorn a l’origen, que jo crec que estem vivint en aquest moment, que vostès també representen, és enormement interessant. No us ha de sorprendre, doncs, que avui vegi amb una gran satisfacció l’esforç que les universitats i que algunes institucions com la Fundació [...] de Cultura Mediterrània esteu realitzant en aprofundir en l’intercanvi i el diàleg acadèmic i intel·lectual en aquest espai. Aquest és el motiu pel qual he volgut acompanyar-vos en aquesta reunió del Comitè i Direcció del Fòrum Permanent Universitari. Bé, la Conferència de Barcelona va posar en marxa un procés, un procés euromediterrani, que té uns acompanyants no solament del camp polític, sinó també del camp econòmic, modestos, diguem-ho tot, com és el [FIME?], un fons d’inversió mediterrani que té una activitat creixent, però que per descomptat encara no ha arribat ni molt menys al nivell en què el [Banc Europeu de l’Est, el Banc de Londres?], ha arribat a influir en la unificació europea cap a l’est. Ha sigut decisiu que Europa �comptés amb unes facilitats financeres importants de cara a l’est d’Europa, jo crec que ha estat enormement decisiu per a l’avenç de la Unió [...]. Jo crec que l’horitzó en què s’ha de plantejar el treball a partir del programa [...] Barcelona+10 i d’iniciatives d’abast global, com la definició dels Objectius del Mil·lenni de Nacions Unides, etc. ha de ser el de lligar tres braços: els estats, el lliure comerç (comerç, economia, si voleu, la política...) i la cultura i l’educació (el saber). Jo crec que Europa encara no ha trobat la fórmula per a la col·laboració d’aquests tres braços. Això els americans ho han fet millor, diguem-ho clarament. Als Estats Units les universitats són, deixeu-m’ho dir, que no s’ofengui ningú, menys eclesiàstiques. No tenen aquesta filiació tan clara respecte del que és l’origen de tot, del saber, la religió, la nació, etc., sinó que són com més empresarials, són més competitives, formen més part de la vida econòmica i social. Han arribat a ser (a Europa ho han sigut quasi sempre) [...]. Jo crec que al llarg dels darrers anys s’han fet progressos notables a Europa per definir les grans [...] derivats la política de [lideratge/veïnatge?], que s’està convertint [en motrors?] de reforma i de desenvolupament interessant. Enguany la celebració del cinquantè aniversari de la Unió, és una bona ocasió, em fa l’efecte, una magnífica oportunitat per a demostrar que la definició d’una Europa a l’alçada dels temps és essencial per a avançar en tot. És a dir, nosaltres, que som nació (ja Catalunya, ja els acabo d’explicar), haurem d’admetre que ho som dintre d’una gran nació, Espanya, i d’un conjunt de pobles i nacionalitats des del punt de vista legal. L’Estatut de Catalunya així es queda petit; l’Estatut de Catalunya és una llei espanyola (per cert, ara està davant dels jutjats) [...]. Però és una llei espanyola [...] També n’hi ha als Estats Units [...]. [Soroll de fons] No de la mateixa manera, hi estic d’acord. D’una manera absolutament diferent. [...] Europa va exportar el concepte de nació als Estats Units perquè a Europa ja no s’hi cabia i van haver de marxar els europeus a Amèrica, perquè aquí ja no hi cabien i les [rentes?] es menjaven els beneficis [per demostrar els primers clàssics de l’economia?]. Allà les coses van ser absolutament diferents... I no és com aquí, que com més en compres, més car, sinó al revés: allà en sobren. És a dir, Europa és una realitat, doncs, que ha donat lloc a una sèrie de realitats noves, la seva realització ha sigut fora de fronteres, en un altre món, en un nou món, i ara està en la tessitura i en la possibilitat de redefinir i de retrobar [tradicions perdudes?] [...] mediterrània. Aquesta riquesa no és una garantia, en l’espai euromediterrani, de pau. Tot el contrari, ha sigut una garantia de guerra, de [contraposició?], de lluites, però també de riquesa i també de pluralitat [soroll de fons]. El moment apassionat que vivim ara i vostès les universitats [soroll de fons, no s’entén res], encara aquest mar Mediterrani és un lloc on tenim guerres, més enllà també, a l’Iraq i a l’Afganistan, però quasi diria que per extensió. Les grans contradiccions del món són sobretot les que es generen a l’entorn d’aquestes tres cultures, d’aquestes tres tradicions que van tenir en el Mediterrani el seu naixement. �Per tant, el que vostès puguin fer, el que puguin fer les universitats, els estats, per descomptat, i les societats i les empreses... L’any 2003 l’Informe del grup de savis sobre el diàleg dels pobles i les cultures en l’espai euromediterrani va identificar cinc principis que han d’inspirar les relacions en aquest escenari. Els països de la Mediterrània, i en particular les poblacions àrabs, jo crec que hem entrat, i han entrat en el segle XXI, amb la major generació de joves de la seva història. L’educació, per tant, en aquest moment és una peça angular del desenvolupament, de manera que cadascún d’aquests joves, d’aquests infants, avui constitueix un pilar imprescindible per a construir el futur de la regió. Hem d’assumir que els reptes educatius i la creació de les xarxes de coneixement, i d’ensenyament i universitàries euromediterrànies són una aportació enormement significativa [...]. Jo m’he passejat per bastants universitats del món: he estat a la Universitat de Barcelona, que és on vaig estudiar; però després vaig estar a la [...] en France, a París, durant sis mesos; després vaig estar a la New School for Social Research, a Nova York, una universitat progressista que es va crear als anys trenta per als progressistes alemanys que s’exiliaven i havien de fugir d’Alemanya i van anar als Estats Units. I després he estat a la [...], la universitat romana, durant un curs [soroll de fons] ensenyant el curs “Un món de ciutats”; he estat, efectivament, a Baltimore, i ara torno de, els estava comentant en entrar, d’una estada a Buenos Aires i he pogut departir també amb el rector de la Universitat de Buenos Aires, que té tres cents mil estudiants, per cert, i els problemes que vostès es poden imaginar quant a la magnitud de problemes de quantitat però també de qualitat que tot això representa. Crec que les universitats han de, com he dit al principi, han de reformular el seu rol en el sentit de veure’s cada vegada més com a eines de projectes col·lectius, mantenir la seva independència, per descomptat, la seva imparcialitat en el millor sentit de la paraula, el seu esperit científic i la seva objectivitat, però saber-se instruments inevitablement de polítiques de millorament, de cara als seus països i dels seus escenaris, en el cas nostre, d’Europa, i de la creació de la idea d’una Europa més avançada. Bé, les perspectives més immediates de futur que ofereixen tant la celebració de la Primera Assemblea General del Fòrum [Euromed Universitats?], com la proposta d’Egipte de celebrar, crec, vostè ho sabrà millor que jo, l’Euromed Ministerial Conference on Higher Education and Scientific Research del 2007, aquest any, demostren que les universitats es comencen a prendre seriosament a elles i els estats a elles. Justament per aquest motiu jo us demano que no imiteu simplement els estats, sinó que incentiveu la seva imaginació. És a dir, que no es tracta solament de conviure amb els estats, sinó d’“aguijonear”, diuen en castellà, de burxar, d’estimular els estats, oferint-los noves mirades als reptes dels escenaris territorials en els quals esteu imbricats, concretament la Mediterrània. Com diu Rafael Argullol en una frase que m’agrada: “Quan l’ull s’aventura, no solament hi veu sinó que també mira.” I segurament al final acaba creant. No és que l’ull dibuixi, però de seguida passa a l’atac i comença a dibuixar. Bé, només des d’aquesta comparació sincera del que és el món de la universitat, el món de l’economia i el món de la política en sentit estricte, crec que es podrà formular un projecte europeu i euromediterrani potent. �Podríem avançar així allò que en el món àrab en diuen [isdihad?], que fou un concepte introduït l’any 2004 sobre el desenvolupament humà al món àrab i que expressa al mateix temps, aquesta paraula, [isdihad?], ‘creixement, floració’ en un procés de desenvolupament personal que, un cop arrelat, pot ser, ha de ser la base de la llibertat i de la bona governança. Crec, per acabar, que el Fòrum per [...] Universitari [soroll de fons] [...] en aquest sentit una base molt important, no només la cultura de la raó, sinó també la garantia d’un nivell d’integració social que preservi costums, que preservi identitats, però des del respecte a aquells valors comuns que permeten la convivència i permeten la competència? Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Una visió de la política euromediterrània i les institucions d’educació Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. URV Reus Abstract A summary of the resource. Cloenda de la reunió del Comitè de Direcció del Fòrum Permanent Universitari Euromed (Euromed Permanent University Forum) Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Mediterrània Europa Educació Universitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-03-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1704/0000000626.pdf fcca4f57a6c8bf5df2902c84b65d378f PDF Text Text DEL PERIODISME INCÒMODE DE HUERTAS Revista Capçalera del Col·legi de Periodistes de Catalunya 20/03/2007 “Quan el silenci reemplaça la veritat, el silenci és mentida”. Paraules d’un dissident soviètic que semblarien escrites en homenatge a Josep Maria Huertas Claveria. Hi ha periodistes que no callen la seva intransigència, periodistes incòmodes per a qualsevol poder – sigui el govern en qualsevol de les seves distàncies, siguin les empreses, incloses les que els tenen contractats. Huertas era d’aquests professionals que practiquen un periodisme que defuig la reverència al poder constituït, sigui el quart o sigui el primer. Potser per que creuen que entrar en aquesta classificació d’eficàcia en l’aplicació del “políticament correcte” és més cosa de les empreses que ofereixen logística de comunicació al poder pròpiament dit – del que elles mateixes formen part – que no pas un objectiu dels professionals que veuen en la informació una força alternativa al servei de la societat. La tecnologia i les seves possibilitats democratitzadores potser que ajudin a aprofundir una mica més en el tema sempre obert de l’ofici del periodista. Es pot preveure que aquests avenços permetran multiplicar les modalitats fins ara seguides en la participació ciutadana. Si pot haver-hi una democràcia digital serà per que hi haurà noves fórmules de creació d’opinió pública. No sé si les noves tecnologies que amb un senzill telèfon mòbil equipen a qualsevol ciutadà amb una càmera fotogràfica, una càmera de vídeo, un micro i un programa per enviar textos a qualsevol lloc del món, convertint-lo de facto en un periodista en potència, seran suficients per crear el “cinquè estat” del que es parla (Ignacio Ramonet). Segurament no tot és qüestió d’instrumental, o no únicament. El periodisme requereix una actitud individual, professional, que li atorgui consciència, justament, que la suma de tots aquests ciutadans equipats poden conformar una força social. L’opinió pública és la mare de la participació i de la democràcia. Aquest debat entre els partidaris de convertir el quart poder en el primer dels poders establerts i els convençuts que el periodisme és sempre una força alternativa, incòmode, intransigent s’haurà de fer sense Huertas, malauradament. En tot cas, cap dels que hi participen i ningú dels que el vem conèixer tindrà cap dubte del que ell defensaria. Shakespeare, en el seu Juli Cèsar, va deixar un vers preciós sobre el dubte com a mètode davant els conflictes que es plantegen els homes. Li feia dir a Casio: “La culpa, estimat Brutus, no està en les estrelles sinó en nosaltres mateixos”. Huertas no mirava precisament a les estrelles quan es trobava davant un conflicte, una injustícia o un bon debat. Pasqual Maragall Març de 2007 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Del periodisme incòmode de Huertas Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Huertas, Josep M. (Josep Maria), 1939-2007 Periodisme Democràcia Poder (Ciències socials) Necrologies Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1250 Source A related resource from which the described resource is derived Capçalera, revista del Col·legi de Periodistes de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-03-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/896/0000000666.pdf c0f7f093d4b689fd298601c60d8f8622 PDF Text Text Transcripció de la conferència de Pasqual Maragall: BARCELONA BECOMING A COSMOPOLIS Seminario Cracovia-Barcelona “Changing visions – visions of change” 30 de marzo de 2007 Muchísimas gracias. Quiero agradecer la invitación, hablar delante de ustedes en este seminario, es un placer para mí conocer una nueva ciudad, mi pasión son las ciudades. Como muchos de ustedes, considero que las ciudades son una construcción que representa más que ninguna otra a la humanidad entera, quizá más que la política en general, más que las naciones, más a veces incluso que el arte, porque las ciudades son arte, y son al mismo tiempo política. La verdad es que tuve la suerte de ser alcalde de una ciudad que adoro, que es mi ciudad, Barcelona, desde 1983 a 1997. He vivido antes de ese período y después del mismo período, trabajando en la misma plaza, de San Jaime, primero como funcionario, como economista, como funcionario del Ayuntamiento de Barcelona, luego como teniente de alcalde, luego como alcalde y con ligeros intervalos con algunas excursiones fuera del país, finalmente en el Palau de la Generalitat como presidente de Cataluña. Miren, la Barcelona democrática ha forjado su proyecto a través de y por medio del civismo y la cultura. Y también proponiendo a las ciudades como un elemento de reflexión cultural. Este es el objetivo principal del Centro de Cultura Contemporánea. Y poder observar que se enriquece con colaboraciones como la que han establecido con el Centro Internacional de Cultura de Cracovia demuestran que la utopía de nuestra ciudad es la utopía de muchas ciudades europeas, de otras ciudades europeas, en definitiva, que es una utopía compartida, y cuando las utopías son compartidas dejan de ser utópicas para convertirse en realidades activas. La globalización y los procesos migratorios han convertido el internacionalismo histórico de finales del siglo XIX y principios del siglo XX en una utopía cívica, en una utopía que se puede materializar, que deja de ser un puro sueño para ser algo que se puede construir, y esa utopía cívica requiere una presencia mayor en la vida diaria de los poderes próximos, en el amplio sentido del término que se da en la política europea. En un mundo en el que por supuesto todo cambia, quedarse en unos principios generales de igualdad, faltos de proximidad, faltos de calor y de color diría, puede acabar -1- �generando un sorprendente vacío político. Y tenemos ejemplos dramáticos, yo diría, y recientes. Hay que moverse, hay que moverse con los tiempos porque de otra manera cometeríamos, si no lo hiciéramos cometeríamos dos errores: primero no aprovechar suficientemente las inmensas posibilidades de la democracia local como sistema de integración de la diversidad, y Europa es sobre todo una diversidad que trata de ser al mismo tiempo algo en común, una unidad. Si no se hace a partir de las ciudades veo muy difícil que se haga de ningún otro modo. Y en segundo lugar, no tener en cuenta que el propio concepto de soberanía nacional se va ablandando a medida que el principio eminente de la igual dignidad de los poderes va creciendo, de todos los poderes, a todos los niveles. Digo que ese principio de igual dignidad, de todos ellos, va creciendo, y un nuevo contenedor global, que se llama Europa, se va afirmando. Miren, uno de los principios que ha orientado mi trayectoria política y representativa ha sido el principio de la proximidad, es decir, el principio de que quien tiene la carga de la prueba, como decían los latinos, quien tiene que demostrar su relevancia son los poderes lejanos, no los poderes próximos. Estamos acostumbrados, porque venimos de una Europa de las naciones, unas naciones que además se han peleado entre sí, pero en todo caso muy convencida de la importancia de la nación, de que otros poderes que no fueran los poderes nacionales se tendrían que justificar. Yo creo que estamos llegando al mismo tiempo a la aceptación de un contenedor común mucho más grande que es toda Europa, no las naciones de Europa sino el conjunto de esas naciones, Europa. Y al propio tiempo, admitiendo que en esa Europa o todo se hace partiendo de abajo o nos equivocaremos, y que el único principio racional de organización de los poderes en la escala de menor a mayor es por descontado partiendo de las ciudades. Y que por tanto las ciudades tienen que tener un beneficio, tienen que gozar del beneficio de la duda, como se dice, tendrían que ser respetadas como en principio el contenedor de casi todo lo que son funciones públicas. Ustedes me dirán: pero está el ejército, está la moneda, está la política monetaria, etcétera, muy bien. Pero vayamos singularizando lo que no es próximo y actuaremos, yo creo, de forma lógica y de forma coherente. Cuando en Barcelona nos planteamos desarrollar un proceso de reparación física, de mejora física de la ciudad y de su urbanismo, acercando la cultura a los barrios y reconstruyendo el espacio público no -2- �hicimos más que aplicar ese principio. Que era el principio también dentro de la ciudad y que lo importante no era la ciudad como abstracción sino la ciudad como suma de espacios, de plazas, de calles, de barrios y dándoles a los barrios, a las calles y a las plazas una singularidad y una personalidad. En aquel momento recuerdo que invitamos a muchos artistas, muchos de ellos no catalanes, no españoles, ni siquiera europeos, muchos americanos por cierto también, escultores, pintores, etcétera, escultores sobre todo, a que dignificaran a la ciudad con sus aportaciones, Ellsworth Kelly, Bryan Hunt, en fin, una serie de artistas importantes vinieron a completar lo que en Barcelona ya había sido, gracias a las exposiciones universales, una constante. Mies van der Rohe creó su gran obra óptima, es decir, el modelo total de Mies van der Rohe es probablemente su construcción en Barcelona, aparte de la Silla Barcelona que también él construyó. Esta ciudad entonces se ofreció a los grandes artistas de la época, en ese momento americanos, porque en América en los años ochenta la escultura y el arte estaban rompiendo moldes y con mucha calidad. Digo que Barcelona se ofreció como escenario de este festival artístico permanente que son las construcciones, las estatuas, los monumentos. También ahí yo creo que la ciudad tiene un papel relevante. Ahora mismo en Nueva York, en el Metropolitan Museum of Art se ha inaugurado una exposición que yo todavía no he visto pero que iré a ver y que por supuesto a todos los que puedan ir les recomiendo que puedan visitarla, se llama Barcelona and Modernity, Barcelona y la Modernidad, de Gaudí a Dalí. Es una muestra absolutamente esencial para entender lo que esta ciudad sobre todo fue en los años diez, en los años veinte, en los años treinta. No debe sorprender que la exposición empiece explicando quién era Ildefons Cerdà. Ildefons Cerdà fue el creador de la retícula urbana de Barcelona. Barcelona era la ciudad medieval, con sus murallas, y en el mismo año que Viena, en 1860, esas murallas cayeron para dar paso a un ensanche de la ciudad, lo que se llama el Ensanche de Barcelona, pero este Ensanche era lo contrario de la ciudad gótica y de la ciudad romana, era un Ensanche racional, europeo, pensado, con chaflanes, pensado para la circulación de vehículos ya, que ha funcionado luego históricamente como un modelo de ciudad racional. Yo creo que esa forma urbana, esa transformación de Barcelona, la convirtió de ciudad provincial en una de las ciudades más dinámicas del Modernismo y de la arquitectura en Europa. A finales del siglo XIX y a principios del XX Barcelona ya tenía los atributos de una ciudad avanzada, de una ciudad cosmopolita. -3- �Nunca antes Cataluña, sin embargo, había sido seguramente tan conocida y tan respetada como cuando su capital se convirtió en un escenario interesante en sí. Por tanto esta contradicción entre ciudad y nación, que existe sin ninguna duda, y luego les pondré algún ejemplo, hay que tomarla con gran [?]. Es decir, hay una contradicción y hay una tensión pero no necesariamente esta tensión ha sido una tensión dramática. Es verdad que cuando Barcelona en los años ochenta, en los últimos años ochenta, empezó a dibujar ese proyecto tan potente desde Cataluña, desde el Gobierno de Cataluña y desde el nacionalismo que gobernaba entonces Cataluña, se vio esa pulsión y ese empuje como una amenaza y se teorizó, ahora lo estábamos comentando, en términos de una vuelta de las ciudades europeas y concretamente de Barcelona a la Hansa. ¿Por qué la Hansa? Porque la Hansa, y ustedes saben de esto mucho más que nosotros, representaba una Europa de las ciudades potentes que se relacionaban entre ellas sobre todo a través del mar pero también en el continente sin demasiada preocupación por la nación a la que pertenecían. Eran realidades en sí mismas desde el punto de vista económico y casi desde el punto de vista jurídico. La Hansa creó un derecho mercantil, unas costumbres, unos métodos de relacionarse que pasaban por encima de la nación y hacían de la ciudad el elemento base de un mapa creado por puntos muy potentes, por encima de la nación o aparte de la nación, que eran las ciudades. Eso es curioso porque en estos años ochenta y noventa en que Barcelona se lanza al mundo y presenta su candidatura a los Juegos Olímpicos, pero también a una gran actividad en el terreno intelectual, en el terreno artístico, en el terreno arquitectónico, etcétera. Ese argumento del peligro hanseático se expresó y se formuló. Lo digo porque en esta ciudad y en otras ciudades como esta posiblemente ocurra a veces, pueda ocurrir a veces lo mismo, una cierta desconfianza de la nación respecto a la ciudad. Bien, todo eso empezó en Barcelona, ese movimiento hacia arriba de Barcelona es muy anterior y empieza a principios del siglo XX (y es importante este dato) con el presupuesto de cultura del Ayuntamiento de Barcelona del año 1907. En el año siete, claro, entonces los alcaldes no son elegidos, son nombrados por el poder superior todavía, pero muere un alcalde o se pone enfermo un alcalde y los concejales eligen ellos, de entre ellos, a un concejal alcalde, Pérez-Bastardas, y este señor, que es el -4- �primer alcalde entre comillas electo, lo primero que hace es decir: “Vamos a hacer un presupuesto de cultura”. Este señor entiende que en la cultura se juega todo, y cuando decimos cultura aquí queremos decir cultura y educación, porque de hecho lo que hizo ese presupuesto de cultura fue empezar a crear escuelas […] de las teorías pedagógicas y empezó a crear escuelas locales. ¿Cómo lo hizo? Barcelona se fue a Madrid, al Gobierno de Madrid y dijo: “Madrid no tiene mar, Barcelona sí, por tanto ustedes tienen que admitir que las escuelas nacionales sean como sean, pero tiene que haber una escuela del mar, que explique el mar porque es una realidad que nosotros tenemos y ustedes no tienen: “Escola del Mar”, primera. “Pero es que además tenemos el bosque de Montjuic: “Escola del bosc”. Y así siguiendo, Barcelona empezó a crear escuelas municipales. Eso es enormemente importante porque esto es decirle a la nación y a los ciudadanos que quien educa no es el Estado, ni siquiera la nación, que quien educa es la ciudad. Claro, una nación tiene que estar muy segura de sí misma para aceptar este cambio de roles. Y por descontado que esos presupuestos de cultura del Ayuntamiento de Barcelona y luego toda la labor pedagógica de la Mancomunidad, diez, quince años más tarde, fueron vistos siempre con gran desconfianza por parte del Estado español hasta que llegó la República en el año 1931-32 y ahí este sistema se generalizó. Pero ustedes saben que todo eso terminó muy mal, porque España fue el banco de pruebas de una guerra que acabaría siendo mundial, una guerra entre el pasado y el futuro, entre la pedagogía y la violencia, si ustedes quieren o, por decirlo con palabras más caritativas, el Gobierno de Mano Dura. Durante este período, que va de 1907 a 1936, es cuando empieza la Guerra Civil española y de hecho la Guerra Mundial, porque la Guerra Civil española fue el preludio de esa Guerra Mundial, se pusieron las bases de lo que luego en los años ochenta, en los años noventa, en el siglo XX, Barcelona desarrolló. Esto es un poco, si ustedes quieren, nuestra historia. No sé si les han contado que dicen que Roosvelt, ya en silla de ruedas, comentó, esto lo explicaba Arthur Miller en un libro muy pequeño que no ha leído nadie y lo tengo que ir explicando porque a ver si corre, se enteran. Dijo, parece ser (habrá que comprobarlo, por supuesto, los historiadores) dijo, “My great error was the not intervention in the Spanish Civil War”, “Mi gran error fue la no-intervención en la Guerra Civil Española”. -5- �Yo creo que fue el gran error no de Roosvelt, el gran error de Europa, porque de este modo, se fraguaron las condiciones que permitieron que la tragedia de la Segunda Guerra Mundial, con los millones y millones de muertos, que ustedes conocen mejor que nadie, llegara. Probablemente si la Guerra Civil española hubiera sido entendida como lo que realmente fue y era, que es el inicio de una confrontación total entre dos constituciones, una democrática y una no, de la realidad europea, todo esto se hubiera evitado. Pero volvamos a la situación nuestra democrática. Yo creo que el mérito principal de la gestión democrática en Barcelona fue la síntesis y la realización con transparencia de un urbanismo que a lo que iba no era a poner nuevas paredes sino más bien a quitar paredes y obstáculos a la visibilidad. Es una ciudad muy densa Barcelona, es una ciudad de cien kilómetros cuadrados, ni siquiera, el término municipal estricto, otra cosa es el área urbana real, de cuatro, cinco millones, cuatro y medio seguramente millones de habitantes. Pero la Barcelona municipal es como París exactamente, cien kilómetros, diez por diez, cien kilómetros cuadrados. Y ahí lo que convenía ya, después de los años de construcción, de los años cincuenta, de los años sesenta, de los años setenta, etcétera, era más bien tirar paredes que levantar paredes. Por supuesto poner arte, por supuesto nuevas construcciones, por supuesto nueva arquitectura, pero sobre todo abrir las puertas al mar, tirar todas las barreras que sembraba el tren, que separaba la ciudad de la playa, del mar, del agua, y crear visibilidad, crear perspectivas, que en esta ciudad en todo caso era lo que faltaba. En lo que respecta a la escuela, a la lengua, impulsamos el concepto de la ciudad educadora que se corresponde con esta idea de que es la ciudad la que debe educar más que la nación como he dicho antes. Ofrecimos una nueva dimensión a la condición de ciudad como ámbito educativo y por tanto cultural, y también a la relación entre la escuela y la sociedad con propuestas que ya como, luego más tarde, como presidente de la Generalitat el año 2006, empezamos a extender al resto de Cataluña. Bien, yo creo que podemos decir que entendimos que la ciudad es producto de la coincidencia de usos y de mezclas distintas, y ante las desigualdades que se habían generado en el período anterior de desarrollismo económico sin freno, apostamos por la cohesión social y por el progreso económico. A nivel urbanístico queríamos evitar la -6- �privatización del espacio público que se produce cuando no se permite el desarrollo de una vida colectiva creativa. Como dice Sigmund Baumann, a lo largo de las últimas décadas se ha puesto de relieve una paradoja que es absolutamente relevante: "Cuando más se desvaloriza el espacio, menos protectora es la distancia y más obsesivamente la gente traza fronteras. Y es en especial en las ciudades donde se produce esa furiosa actividad. Emprendemos la búsqueda de diferencias justamente para legitimar las fronteras.” Bien, en los barrios, esas fronteras horribles de los barrios americanos en los que uno tiene que entrar enseñando el carné de identidad o pagando, en los que el suelo urbano ya no es tierra libre ni común. Yo me he encontrado ahora visitando Argentina (he estado un mes viviendo allí) que en algunos barrios o urbanizaciones no se puede entrar sin enseñar el carné de identidad. Bueno esto es la desaparición de la ciudad, seguramente forzada, por muchas razones, aquí entraríamos ahora en una descripción muy larga sobre la diferencia entre América y Europa. América es producto de que en Europa no cabíamos, digámoslo todo, hay un momento a finales del siglo XIX en que el veinticinco por ciento de la población irlandesa se va a Norteamérica porque no caben, porque ya están cultivando los montes, las calvas de los montes, lo menos productivo. Y toda la ciencia económica nació de la teorización de esa realidad, de la utilidad marginal, etcétera. Bien, por tanto todo lo que sea americano es una concepción del espacio absolutamente distinta, si alguna cosa abunda en América es el espacio. Una vez en Wyoming recuerdo que pregunté “¿Cuánto vale la tierra aquí?”, me dijeron ”depende”, y dije “¿Depende de qué?”, y dice, “Quanta en vol?”, dice “Cuánta quiere? Depende de la cantidad que usted compre.” Es decir que la tierra, el espacio en Estados Unidos, en América en general, si compras mucha te hacen un buen precio, al revés que en Europa, donde te lo hacen si compras poco precisamente, te lo hacen cuando pueden. En todo caso es eminente que la experiencia europea de convivencia en el espacio, no digo que no tenga otros lugares de comparación que sí los tiene. Pero en todo caso trasladar modelos, pautas de comportamiento arquitectónico, urbanístico, político, de gobernación de las ciudades y de consideración del espacio de América a Europa es absolutamente imposible. Hoy, por otra parte, la movilidad de la población es tal que un 15 %, me parece que es un 15,6 % de la población de la ciudad de Barcelona es gente venida de fuera. Y sin embargo tenemos una ciudad y un país tolerante, que comparte valores y que hasta -7- �ahora en líneas generales acoge e integra la llegada de inmigrantes procedentes de otras culturas, con la mano, en fin, con la mirada abierta. Así se desprende al menos Del avance de resultados de la encuesta de valores sociales que se hizo en el año 2006. Bien, para terminar, ¿Qué es y qué representa en este escenario la cultura? ¿Qué es la cultura? “De hecho sino la posibilidad de que los hombres y las mujeres actúen juntos sin la compulsión de ser idénticos”, como decía Richard Sennett. Quizá sea esta diferencia consentida, como un proceso de cambio continuo, la que explica la fuerza transformadora de la ciudad europea. El camino a seguir pues pasa por, sin duda, el desarrollo de la particularidad. Pero el desarrollo de la particularidad quiere decir también el saber aunar lo que en Roma se llamaría la subsidiariedad y por orto lado la cohesión. Subsidiariedad entendiendo siempre, como he dicho antes, que es el poder lejano el que debe justificar su presencia y no el poder cercano. Es decir, es la Constitución Europea la que tiene que decir “Europa se quiere quedar esto”, porque considera que los poderes cercanos no lo pueden hacer. Lo que no puede hacer Europa es decirle a las ciudades “Europa es esto y ustedes lo que les queda”, no. Europa es lo que le queda al conjunto cuando la parte ha dicho lo que puede hacer y ha demostrado que lo puede hacer. Esta es mi idea de la repartición de las competencias en el espacio. En Cataluña se ha trabajado para vertebrar un territorio en red, sabemos que la desaparición de fronteras con Francia significa que no hay frontera imaginable con nadie más. Por supuesto, con las demás comunidades autónomas de España pero en el conjunto de Europa, sabemos que vamos a una nueva patria común que se llama Europa. En el momento en que la moneda, el ejército y las grandes decisiones y la bandera sean, son, ya lo son, europeas para todos nosotros en común es evidente que estamos viviendo en una nueva gran nación, que se llama Europa. Creo que la desaparición de las fronteras, estatales en Europa, significa también que Lisboa sufre tanto o más que Barcelona la deslocalización de empresas y de profesionales hacia Madrid, por ejemplo. Es decir, ha habido pequeños fenómenos de competencia que son interesantes, por otra parte, entre Barcelona y Madrid, esto es histórico, pero menos conocidos son otros que en definitiva tienen la misma raíz. Un mercado común, un mercado único quiere decir más movilidad y menos estabilidad de las empresas, de las actividades instaladas en ellas. Entre tanto, por ejemplo, la región Vigo-Oporto, o sea, Portugal-España, es un eje totalmente consagrado que tiene mucha más, digamos, -8- �relación interna entre sus dos extremos que la que puedan tener supongamos cualquier ciudad de Galicia y cualquier ciudad incluso al norte de España. También es el caso de la Eurorregión Pirineos Mediterráneo, que ya es una práctica de cooperación transfronteriza entre comunidades autónomas españolas y francesas, y ya en el futuro supongo que italianas. La matriz urbana de Europa debe promover una cosa que la Unión hasta ahora quizá no ha hecho suficientemente, que es la conciencia de que la Unión no tiene que interferir en la organización interna ni de los estados, ni de las regiones o nacionalidades, y que las tradiciones políticas y la diversidad competencial, cultural y lingüística son para Europa un activo y no un problema o no son sobre todo un problema, aunque sea problemática muchas veces. La Europa de los estados en un cierto sentido es más lenta que la Europa de las regiones y las ciudades, una Europa pensada como sistema de ciudades es una Europa pensada con la ciudadanía y por tanto mejor comprendida. Es decir, una Europa al mismo tiempo unida y federal, o federalizante. Creo que el ejemplo de Cracovia y Barcelona debe ser paradigmático en el intento de poner ideas y valores en común como fruto de unas experiencias históricas que expresan la diversidad de nuestro continente, pero también sus oportunidades de poner cosas en común. Hace tres años intervinieron Kurt Biedenkopf, Bronislaw Geremek, Krzysztof Michalski y Michel Rocard se hicieron una pregunta que tenía el siguiente contenido: “¿Qué conceptos morales, qué tradiciones y qué objetivos son capaces de reunir en una estructura democrática a los habitantes de la Unión Europea? Hoy sabemos... Michalski, ¿Cómo se pronuncia? ¿Michalski? Hoy sabemos que la integración económica no puede ocupar el lugar de las fuerzas políticas a pesar de su importancia. Debemos comprender que el espacio cultural europeo es un proceso político y cívico que se modelará a través de la acción colectiva, y en este proceso la reflexión es compartida, Cracovia y Barcelona nos pueden ayudar a adquirir la fuerza de ir siguiendo el camino de la integración y de la diversidad, o sea de la diversidad y de la integración cívica. Junto con las soluciones intergubernamentales se deben alzar soluciones comunitarias que instauren un demos, en griego “común, compartido”, europeo, con elecciones, partidos y esfera pública europea. Y con ella, y con esta, con este demos, una aceptación del principio de la proximidad y de la realidad de los pueblos que conviven dentro de muchos estados. -9- �Quiero terminar con dos citas, una de Wislawa Szymborska en el poema Cielo, expresó lo siguiente: “La división entre tierra y cielo no es la manera más adecuada de pensar en el todo, sólo nos permite sobrevivir en una dirección más exacta, esta distinción nos permite sobrevivir en una dirección más exacta, más fácil de encontrar a alguien que nos buscaba”; y una cita de Salvador Espriu, un poeta catalán, cuando le pidieron: “¿Qué dice usted de Europa? Hable usted de Europa”, en el año 1959, y dijo, en plena dictadura en España, y dijo con cierta valentía, por supuesto: “Por eso ahora es tan profunda nuestra esperanza. En mi sueño, ya contemplada realidad, en mi sueño, ya realidad contemplada, de integrarnos en un tiempo que sentimos próximo, salvadas nuestra lengua y nuestra historia, en una unidad superior que lleva el nombre abierto bellísimo de aquella hija de Agenor, Europa, que una sabia mirada vio prodigiosamente pasar de la costa fenicia a las playas de Creta. Cuando llegue el día habremos hecho el primer e imborrable paso hacia la suprema unión e igualdad de todos los hombres.” - 10 - � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Barcelona becoming a cosmopolis Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cracòvia (Polònia) Abstract A summary of the resource. Seminari “Barcelona and Krakow: changing visions, visions of change”, organitzat pel Centre Internacional de Cultura (ICC) de Cracòvia i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Globalització Cracòvia Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-03-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències