384 10 5657 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/32/2715/Llistat_Agermanaments_i_convenis.pdf 1879df6b9aa972f71610a21d06da3c20 PDF Text Text Agermanaments i convenis de col·laboració Nombre de convenis 164 Any 1972 - 2007 Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 30-03-1984 Agermanament Protocol d'Agermanament entre Barcelona i Colònia Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Norbert Burger-Alcalde Colònia 01-12-1984 Conveni de col·laboració Assessorament i cooperació en materia de circulació Manuel Pons-Cónsol Major del Comú Andorra Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona 23-03-1997 Conveni de col·laboració Procés verbal de Col.laboració entre La Wilaya d'Alger i Barcelona Cherif Rahmani-Ministre en Missió Extraordinaire Pasqual Maragall-Alcalde · Buenos Aires 22-04-1985 Conveni de col·laboració Accions de intercanvi en temes urbans Pasqual Maragall-Alcalde Julio Cesar SaguierIntendente Municipal · Buenos Aires 24-09-1986 Conveni de col·laboració Conveni entre Corporació Metropolitana de Barcelona i Àrea Metropolitana de Buenos Aires Agustí MarinaVicepresident CMB Juan Antonio Portesi-Mtro Govern Provincia Buenos Aires · Buenos Aires 23-06-1987 Conveni de col·laboració Instrument de Ratificació Conveni Col.laboració entre CMB i AMBA Alejandro ArmendárizGovernador Buenos Aires Pasqual Maragall-Pte.CMB · Buenos Aires 17-01-1990 Conveni de col·laboració Addenda al conveini de cooperació de 22-4-1985 Carlos Grosso-Intendente Municipal Buenos Aires Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Córdoba 22-04-2005 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació entre Córdoba i Barcelona (PECba) Guillermo MarianacciSecretari de Govern Córdoba Xavier Casas-Primer Tinent d'Alcalde Barcelona · Córdoba 26-07-2006 Conveni de col·laboració Adenda al conveni de cooperació de 22-4-2005. Reemplaçament de la clausula 1ª incorporant els punts 6,7i 8 Xavier Casas-Primer Tinent d'Alcalde Barcelna Luis Alfredo JuezIntendent Municipal Córdoba · La Plata 11-03-1987 Conveni de col·laboració Carta d'Intencions entre La Plata i Barcelona Enrique BarésRepresentant Municipalitat La Plata Jordi Borja-Tinent Alcalde Barcelona · La Plata 27-04-1992 Conveni de col·laboració Conveni Cooperació Tècnica entre La Plata i Barcelona. Julio Cesar Alak-Intendent Municipal La Plata Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona ALEMANYA · Colònia ANDORRA · Andorra la Vella ALGÈRIA · Alger ARGENTINA dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 1 de 14 �Ciutat Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 · Partido de General Pue 11-06-1992 Conveni de col·laboració Protocol Col.laboració, intercanvi experiències urbano-deportives Jocs Olimpics 1992, Jocs Panamericans 1995 Mario Roberto RussakIntendent P.G. Pueyrredon Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Rosario 31-07-1999 Conveni de col·laboració Declaració conjunta Hermes Juan BinnerIntendent Rosario Joan Clos-Alcalde Barcelona · Anvers 13-06-1997 Conveni de col·laboració Declaració d'amistat entre Barcelolna i Anvers Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Leona Detiège-Alcadessa Anvers · Ostende 16-06-2006 Conveni de col·laboració Carta d'Intencions. Col.laboració en matèria de planificació urbanística Joan Clos-Alcalde Barcelona Jean VandecasteeleAlcalde Ostende 07-06-1990 Conveni de col·laboració Potenciació relacions económiques i culturals Ronald Mac Lean AlbaroaAlcalde La Paz Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Data BÈLGICA BOLÍVIA · La Paz BÒSNIA I HERCEGOVINA · Sarajevo 10-11-1994 Conveni de col·laboració Acord Col.laboració i Amistat. Pal-liar efectes de la guerra (antiga Iugoslavia) Tarik Kupusovic-Alcalde Sarajevo Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Sarajevo 10-11-1994 Conveni de col·laboració Addenda al protocol de 10-11-1994. Entrega del telèfon satèl.lit Tarik Kupusovic-Alcalde Sarajevo Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Sarajevo 21-09-1996 Conveni de col·laboració Acord Col.laboracio.Rehabilitació barrio Mojmilo-Villa Olímpica Sarajevo'84 Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Sabira HadzovicPta.Cantón Sarajevo · Sarajevo 31-01-1998 Conveni de col·laboració Declaració. ( Ratifiquen els acords anteriors) Midhat Haracic-President Cantó Sarajevo Joan Clos-Alcalde Barcelona · Sarajevo 04-11-2000 Agermanament Protocol d'Agermanament. Potencià relacions económiques i culturals. Joan Clos-Alcalde Barcelona Mirsad Kebo-President Cantó Sarajevo · Campinas 31-03-2000 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Tècnica entre Campinas i Barcelona Francisco Amaral-Prefeito Municipal Campinas Joan Clos-Alcalde Barcelona · Porto Alegre 23-03-1999 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Joan Clos-Alcalde Barcelona Raul Pont-Prefeito Porto Alegre · Porto Alegre 29-01-2002 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació entre Barcelona i Porto Alegre. Tarso Genro-Alcalde Porto Alegre Joan Clos-Alcalde Barcelona · Rio de Janeiro 29-09-1972 Agermanament Carta-Declaració de proyecte de agermanament Jose Mª de PorciolesAlcalde Barcelona R.B. Dents-Cónsol General Brasil BRASIL dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 2 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 · Rio de Janeiro 15-05-1993 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació entre Rio de Janeiro i Barcelona Cesar Maia-Prefeito Rio de Janeiro Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Salvador de Bahia 09-06-2006 Conveni de col·laboració Protocol d'Intencions entre L'Institut Mpal Paisatge Urbà i el PMS Joao Herinque de Barradas-Prefecte del Salvador Jordi Portabella-Pte IMPU · Salvador de Bahía 15-07-2004 Conveni de col·laboració Carta d'Intencions Antonio José Imbassahy da Silva-Prefeito Salvador de Bahia Joan Clos-Alcalde Barcelona · Santos 05-10-1989 Conveni de col·laboració Promoure activitats d'intercanvi en sector d'interès mutus Telma de Souza-Alcalde Ciudad de Santos Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Sao Paulo 15-05-1985 Agermanament Promoure activitats d'intercanvi d'interès mutus Pasqual Maragall-Alcalde Mario Covas-Alcalde · Bogotá 26-09-2003 Conveni de col·laboració Anexe al Protocol d'amistat i cooperació del 22-3-1999 Joan Clos-Alcalde Barcelona Antanas Mockus-Alcalde Mayor Bogotá · Bogotá 18-07-2005 Conveni de col·laboració Protocol d'amistat i cooperació Joan Clos-Alcalde Barcelona Luis Eduardo GarzónAlcalde Mayor Bogotá · Cartagena de Indias 15-03-1997 Conveni de col·laboració Protocol d'amistat i cooperació Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Guillermo Paniza-Alcalde Cartagena de Indias · Medellín 02-10-1992 Conveni de col·laboració Declaració d'Intencions Carolina Homar-Regidora Serveis Socials Barcelona Alvaro Jimenez-Secretario Serveis Socials Medellín · Santa Fé de Bogotá 22-03-1999 Conveni de col·laboració Construcció Archivo Districtal Joan Clos-Alcalde Barcelona Enrique Peñalosa-Alcalde Mayor Santa Fé de Bogotá · Kyonggi 23-11-2000 Conveni de col·laboració Acord d'Amistat i Col.laboració entre Barcelona i Kyinggi Joan Clos-Alcalde Barcelona Lim-Chang YuelGovernador Pronvicial Kyonggi · Pusan 25-10-1983 Agermanament Carta-Declaració d'Agermanament Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Alcalde de Pusan 26-04-1991 Conveni de col·laboració Protocol. Restauració del carrer Barcelona a l'Havana Wifredo Espinosa-Comité Executiu L'Havana Jordi Borja-Regidor Relacions Internacionals Barcelona COLÒMBIA COREA DEL SUD CUBA · La Habana dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 3 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 · La Habana 25-10-1993 Agermanament Acord d'Agermanament. Intensificar les relacions enrtre els dos Governs Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Pedro Chávez-Pte Assamblea Poder Popular L'Havana · La Habana 05-12-1994 Agermanament Acord d'Agermanament entre el Dtre de Nou Barris i el ¨Dtro de El Cerro Juan José Ferreiro-Regidor Dtro Nou Barris Noelio Portal-Representant Aj. L'Havana · La Habana 10-05-1997 Agermanament Protocol d'Agermanament entre el Dtre.Sants-Monjuic i el Municipi de Marianao de l'Havana Pere Alcober-Regidor Dtre. Sants-Monjuic Arturo R. BasPte.Assamble Poder Popular Municipi Marianao · La Habana 02-10-1997 Agermanament Protocol d'Agermanament entre Dtre de Sarrìa-Sant Gervasi i el Municipi Plaza de la Revolución Jaume Ciurana-Regidor Dtre.Sarrià-Sant Gervasi Jorge Pollo-Cònsol República de Cuba · La Habana 22-05-1998 Conveni de col·laboració Conveni de Col.laboracio entre Cuba i Barcelona. Cesió de peçes i vehicles usats amb destinació Cuba Carmen San Miguel. Regidora Mobilitat i Seguritat Barcelona Gastón Gorrita-Assamblea Poder Popular L'Havana · La Habana 22-09-1998 Conveni de col·laboració Protocol per recuperar l'herència arquitectónica catalana a l'Havana Teresa Sandoval-Pta.IMPU Barceloana Eusebio Leal-Historiador de la ciutat de l'Havana · La Habana 14-09-1999 Conveni de col·laboració Protocol per donació de pintures per la Restauració del Palau Convencions de l'Havana Jordi Portabella-Pte. IMPU Barcelona Joan Marull-Consell Delegat grup AZKO NOBEL · La Habana 20-09-1999 Agermanament Protocol d'agermanament entre el Dtre.Horta-Guinardó i el Municipi de Boyeros Manuel de Jesus Paniagua- Immaculada MoraledaPte Assamblea Boyeros Regidora Dtre Horta Guinardó · La Habana 16-11-1999 Agermanament Protocol d'Agermanament entre Dtre. Les Corts i Assamble Poder Popular Municipi de Playa Jordi Hereu-Regidor Dtre. Les Corts Manuel Hermida-Cónsol República de Cuba · La Habana 14-11-2000 Agermanament Protocol d'Agermanament entre Dte Sant Martí i Municipi d'Havana de L'Est Francesc Narvaez-Regidor Dte. Sant Martí Carlos A. Roche-Pte Assmblea Habana del Este · La Habana 19-01-2002 Agermanament Protocol d'Agermanament entre Dtre Nou Barris i el Municipi de El Cerro Manuel Pérez -Regidor Dtre. Nou Barris Gaspar MoraguesSecretari Assamblea El Cerro Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació entre Sto Domingo de Guzmán i Barcelona Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Rafael Suberví-Alcalde Sto Domingo Guzmán Conveni de col·laboració Carta d'Intencions Omar Abdel AkherGovernador del Caire Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona REPÚBLICA DOMINICANA · Santo Domingo de Guz 05-07-1996 EGIPTE · El Caire dijous, 17 / maig / 2007 23-06-1992 Pàg. 4 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 14-09-2006 Agermanament Protocol d'Agermanament entre Barcelona i Dubayy Jordi Hereu-Alcalde Barcelona Hussein Lootah-Dtor General Dubayy · Guayaquil 23-06-2005 Conveni de col·laboració Conveni d'Amistat i cooperació entre Guayaquil i Barcelona Joan Clos-Alcalde Barcelona Jaime Nebot-Alcalde Guayaquil · Quito 14-10-2002 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació entre Quito i Barcelona. Paco Moncayo-Alcalde Quito Joan Clos-Alcalde Barcelona · Quito 18-10-2005 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperacio entre Quito i Barcelona.Renovació conveni de 14-22002 Paco Moncayo-Alcalde Quito Joan Clos-Alcalde Barcelona · San Francisco de Quito 28-03-1990 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació Tècnica Rodrigo Paz-Alcalde San Francisco de Quito Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona EMIRATS ÀRABS UNITS · Dubayy EQUADOR ESPANYA · 24-05-1990 Conveni de col·laboració Addenda al conveni entre Barcelona i la Societat Estatal del Cinquè Centenari Jordi Borja-Regidor Barcelona Angel Serrano-Conseller Delegat Societat 5è Centenari · 24-05-1990 Conveni de col·laboració Conveni de col.laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i Societat Estatal Quinto Centenario Pasqual Maragall- Acalde de Barcelona Luis Yañez-Barnuevo- Pte Sociedad Quinto Centenario · Agencia Española de C 30-10-1990 Conveni de col·laboració Conveni-Marc de Col.laboració entre AECI i Barcelona Fernando M.ValenzuelaPte. AECI Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Agencia Española de C 03-11-1995 Conveni de col·laboració Pla Operatiu entre l'Agència Espanyola de Cooperació Intenacional i Barcelona per a territoris ocupats durant 1995 Ana Mª Ruiz-Tagle Pasqual Maragall-Alcalde Morales-Agència Espanyola Barcelona · Agencia Española de C 22-09-1997 Conveni de col·laboració Pla Operatiu per a 1997 Conveni Marc de Col.laboració entre l'AECI i Barcelona Fernando Villalonga-Pte AECI Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Madrid 08-09-1988 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació entre el MOPU, Ajuntament Barcelona i la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana Angel Menendez-Dtor Gral Instituto Territorio i Urbanisme Jordi Borja-Tinent Alcalde Barcelona i Lluís TejedorVicepresident Mancomunitat Municipis · Madrid 18-10-1997 Conveni de col·laboració Acord entre Madrid i Barcelona per la fusió de candidatures per la Xarxa nº4. Programa URB-AL Jose Mª Alvarez del Manzano-Alcalde Madrid Joan Clos-Alcalde Barcelona dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 5 de 14 �Ciutat · Montevideo Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 18-09-2003 Conveni de col·laboració Conveni de Col.laboració entre Mercociutats i el CIDEU Javier Sanchez-Secretari Gral CIDEU Enrique Riera-Secretari Executiu Mercociudades ESTATS UNITS D'AMÈRICA · Boston 23-11-1983 Agermanament Carta -Declaració d'Agermanament entre Barcelona i Boston Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Kevin H.White-Alcalde Boston · Boston 15-10-1998 Conveni de col·laboració Memorandum d'Intencions en temes econòmics entre Barcelona i Boston Maravillas Rojo-Regidora Barcelona Robert J. Wolfang- Per la Ciiutat de Boston · Chicago 20-11-2006 Conveni de col·laboració Carta d'Intencions entre Barcelona i Chicago. Jordi Hereu-Alcalde Barcelona Richard M. Daley-Alcalde Chicago · Seattle 06-12-2003 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació entre Seattle i Barcelona Gregory J.Nickels-Alcalde Seattle Joan Clos-Alcalde Barcelona · Albertville 05-12-1988 Conveni de col·laboració Declaració de Cooperació entre Barcelona i Albertville Henry Dujol-Alcalde Albertville Pascual Maragall-Alcalde Barcelona · Lió 06-12-2004 Conveni de col·laboració Acord de Cooperació Econòmica Barcelona-Lió-Torí. Joan Clos-Alcalde Barcelona Gerad Collomb-Alcalde Lió · Lió i Marsella 09-07-1998 Conveni de col·laboració Acord de Concertació Internacional entre Barcelona, Gènova, Lió i Marsella Joan Clos-Alcalde Barcelona Marie-Hélene FinasConseillère Mpal Lió i Jean Claude Gaudin-Alcale Marsella · Montpeller 24-02-1986 Agermanament Acord Complementari de la carta d'agermanament entre Barcelona i Montpellier de 23-11-1963 Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona George Freche-Alcalde Montpellier · Perpinyà 21-01-1994 Conveni de col·laboració Addenda al Conveni-Marc del 21-11994 Pasqual Maragall-Alcalde de Barcelona Joan-Pau Alduy-Alcalde de Perpinyà · Perpinyà 21-01-1994 Conveni de col·laboració Conveni-Marc de Cooperació Intermunicipal Pasqual Maragall-Alcalde de Barcelona Joan-Pau Alduy-Alcalde de Perpinyà 16-02-1999 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Dimitris L. AvramopoulosAlcalde Atenes Joan Clos-Alcalde Barcelona 15-03-1997 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Oscar José Rafael BergerAlcalde Guatemala FRANÇA GRÈCIA · Atenes GUATEMALA · Guatemala dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 6 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 · San Pedro de Sula 12-02-1993 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació Tècnica Hector G.Guillen-Alcalde San Pedro de Sula Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · San Pedro de Sula 16-03-1994 Conveni de col·laboració Acord de Ratificació del Conveni de Cooperació Tècnica de 12-2-1993 Luis García y BustamanteAlcalde de San Pedro Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · San Pedro de Sula 31-01-1996 Conveni de col·laboració Protocol de Col.laboració "Barcelona Solidaria" Tona MascareñasAjuntament Barcelona Hector Mauricio ReinaZona Metropol.Valle del Sula · San Pedro de Sula 10-07-1998 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Joan Clos-Alcalde Barcelona Roberto Larios SilvaAlcalde San Pedro de Sula · Tegucigalpa 13-11-1998 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Joan Clos-Alcalde Barcelona Vilma de CastellanosAlcaldessa Dtro Central Tegucigalpa 01-02-2007 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació entre Budapest i Barcelona Gàbor Demszky-Alcade Budapest Jordi Hereu-Alcalde Barcelona 14-01-2000 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació enre Esfahan i Barcelona Mohamad Ali JavadiAlcalde Esfahan Joan Clos-Alcalde Barcelona 28-05-1998 Agermanament Conveni d'Agermanament entre Dublín i Barcelona Joan Clos-Alcalde Barcelona Jhon Stafford-Alcalde Dublín 24-09-1998 Conveni de col·laboració Acord d'Amistat i Col.laboració entre Barcelona, Gaza i Tel aviv-Yafo Joan Clos-Alcalde Barcelona Roni Milo-Alcalde Tel avivYafo · Gènova 09-07-1998 Conveni de col·laboració Acord de concertació Internacional entre las ciutats de Barcelona, Gènova, Lió i Marsella Joan Clos-Alcalde Barcelona Carlo Repetti-Alcalde Gènova · Gènova 17-02-1999 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació entre Atenes, Barcelona i Gènova Joan Clos-Alcalde Barcelona Giuseppe Pericu-Alcalde Gènova · Nàpols i Regió Campan 22-05-2002 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació entre Nàpols, Barcelona i la Regió Campania Joan Clos-Alcalde Barcelona Rosa Iervolino-Alcaldessa Nàpols i Antonio BassolinoPte. Regió Campania HONDURES HONGRIA · Budapest IRAN · Isfahan IRLANDA · Dublín ISRAEL · Tel aviv-Yafo ITÀLIA dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 7 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 06-12-2004 Conveni de col·laboració Acord de Cooperació Econòmica entre Barcelona-Lió-Torí Joan Clos-Alcalde Barcelona Sergio ChamparinoAlcalde Torí · Azuchi 21-11-1989 Conveni de col·laboració Acord com Ciutats Promotores d'Intercanvi cultural Internacional Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Alcalde de Azuchi · Iokoama 25-04-1990 Conveni de col·laboració Comunicat Conjunt Barcelona-Iokoama sobre l'exposició Barcelona Creation 1990 Pasqual Maragall-Alcalde Hidenobu TakahideAlcalde Iokohoma · Kobe 15-07-1991 Agermanament Carta d'Intencions de Agermanament entre Kobe i Barcelona Kazutoshi SasayamaAlcalde Kobe Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Kobe 06-04-1993 Agermanament Acord d'Agermanament entre Kobe i Barcelona Kazutoshi SasayamaAlcalde Kobe Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Kobe 03-04-2003 Agermanament Declaració amb motiu Xè aniversari Agermanamet entre Kobe i Barcelona Tatsuo Yada-Alcalde Kobe Joan Clos-Alcalde Barcelona 25-11-1991 Conveni de col·laboració Acord Intencions Cooperació Tècnica entre Barcelona, El Mina i L'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics Abul Kader AlamedineAlcalde El Mina Jordi Borja-Delegat per L'Ajuntament Barcelona i Manuel Hernandez-Pte Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics · Agadir 05-10-1993 Conveni de col·laboració Conveni de Col.laboració entre La Mancomunitat de Municipis Area Metropolitana de Barcelona i la Ciutat d'Agadir Mohamed El QuatiqAlcalde Agadir Pasqual Maragall-Pte. Mancomunitat Municipis · Agadir 29-07-1994 Conveni de col·laboració Missió d'Assessorament BarcelonaAgadir Joan Parpal-Àrea Metropolitana de Municipis · Casablanca 05-10-2004 Conveni de col·laboració Protocol de Cooperació entre Barcelona y Casablanca Joan Clos-Alcalde Barcelona Mohamed Sajid-Alcalde Casablanca · Tànger 25-11-1991 Conveni de col·laboració Acord d'Intencions de Cooperació Tècnica entre Barcelona, Tànger i l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics Dehman Derham-Alcalde Tànger Jordi Borja-Delegat Ajuntament Barcelona i Manuel Hernández-Pte Entitat Metropolitana Serveis Hidràulics · Torí JAPÓ LÍBAN · El Mina MARROC dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 8 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 13-12-2006 Conveni de col·laboració Conveni entre Ajuntament Barcelona, Comuna Tetuan i Agencia Urbana Tetuan per la rehabilitació placetas medina de Tetuan Jordi Hereu - Alcalde Barcelona Rachid Talbi El-Alami Pte Comuna Tetuan i Salim Znibar Dtor Agencia Urbana Tetuan · Ciutat de Mèxic 07-09-1995 Conveni de col·laboració Conveni Marc de Col.laboració entre Promoció Ciutat Vella S.A i El Fideicomiso del Centre Históric de la Ciutat de Mèxic Francesc Compta-Gerent Promoció CiutatVella S.A. Javier CarvalloRepresentant Fideicomiso · Ciutat de Mèxic 14-09-1995 Conveni de col·laboració Protocol de Col.laboració entre Agència Paisatge Urbà i Fideicomiso Centre Históric Ciutat de Mèxic en materies de Protecció paisatge urbà Ferran Ferrer Viana-Dtor Agència Paisatge Urbà Javier CarvalloRepresentant Fideicomiso · Chihuahua 19-09-1994 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació Tècnica entre Barcelona y Chihuahua Patricio Martínez-Alcalde Chihuahua Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Distrito Federal de Mèx 08-12-1989 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació Districte Federal Mèxic i Barcelona Manuel Camacho-Cap Departament Dtre Federal Mèxic Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Distrito Federal de Mèx 08-12-1992 Conveni de col·laboració Acord de ratificació Conveni de Cooperació Tècnica entre Districte Federal de Mèxic i Barcelona Manuel Camacho-Cap Departament Dtre. Federal Mèxic Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Estados Unidos Mexica 28-06-1986 Conveni de col·laboració Memorandum de Cooperació entre la Secretaria de desenvolupament urbà i ecològica dels Estats Units Mexicans i Barcelona Manuel Camacho-Secretari Desenvolupament Urbà Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Guadalajara 13-05-1998 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Entre Barcelona i Guadalajara Joan Clos-Alcalde Barcelona Francisco Javier RamírezAlcalde Guadalajara · León 14-07-1990 Conveni de col·laboració Acord Intercanvi Tècnic Econòmic i Cultural entre Leon (Mèxic i Barcelona) Carlos Medina-Pte Mpal León Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · MÈXIC DF 23-03-1999 Conveni de col·laboració Protocol d'amistat entre Barcelona i Mèxic Joan Clos - Alcalde de Barcelona Cuauhtemoc Cardenas Governador Ciutat de Mèxic · Monterrey 27-06-1977 Agermanament Proclama de "Ciutat Germana" Cesar Santos-Cabildo de Monterrey · Monterrey 14-02-1990 Agermanament Acord Complementari al conveni d'agermanament entre Monterrey i Barcelona Sócrates Rizzo-Pte. Municipal Monterrey · Tetuan MÈXIC dijous, 17 / maig / 2007 Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Pàg. 9 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 · Monterrey 16-02-1990 Agermanament Acord per un programa de Col.laboració entre TUBSA.i Monterrey en el marc de l'agermanament del 142-1990 Sócrates Rizzo-Pte Mpal Monterrey Jordi Borja-Pte. TUBSA · Monterrey 05-10-1992 Agermanament Protocol de Ratificació al Conveni d'agermanament de 26-4-1977 i 14-21990 Albert Batlle-Regidor Ajunta. Barcelona Benjamín ClariondPte.Mupal Monterrey · Monterrey 05-10-1993 Agermanament Protocol de Ratificació al conveni d'Agermanament del 26-4-1977, 14-21990 i 5-10-1992 Lluís Armet-Primer Tinent Alcalde Barcelona Benjamín ClariondPte.Mpal Monterrey · Monterrey 15-10-2001 Conveni de col·laboració Conveni d'Amistat i Cooperació entre Monterrey i Barcelona Joan Clos-Alcalde Barcelona Felipe de Jesús Cantú-Pte Mpal Monterrey · Puebla de Zaragoza 21-09-2005 Conveni de col·laboració Conveni d'Amistat i Cooperació entre Puebla de Zaragoza i Barcelona Joan Clos-Alcalde Barcelona Enrique Doger-Pte Mpal Puebla de Zaragoza · Puebla de Zaragoza 03-07-2006 Conveni de col·laboració Conveni d'Assitencia Tècnica entre Puebla de Zaragoza i Associació Mundial de Grands Metropolis Enrique Doger-Pte Mpal Puebla de Zaragoza Joan Clos-Pte Metropolis · Tijuana 13-07-1990 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació Tècnica entre Tijuana i Barcelona Carlos Montejo-Pte Mpal de Tijuana Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Veracruz 06-06-2002 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació entre Barcelona i Veracruz Joan Clos-Alcalde Barcelona José Ramón Gutierrez-Pte Mpal Veracruz 07-06-1990 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació entre Barcelona i León Luis Felipe P. CalderaAlcalde León Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Deir El-Balah 09-03-1995 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Samir Mohamed Al-AzaizaAlcalde Deir El-Balah · Gaza 24-09-1998 Conveni de col·laboració Acord d'Amistat i Col.laboració Joan Clos-Alcalde Barcelona Aown Shawa-Alcalde Gaza · Gaza 05-12-2001 Conveni de col·laboració Acord entre Barcelona i Gaza. Construcció en Gaza de "Barcelona Peace Park" Joan Clos-Alcalde Barcelona Nassi Khayet-Alcalde Gaza · Jericó 09-03-1995 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Hassan Saleh-Alcalde Jericó NICARAGUA · León PALESTINA dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 10 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 13-12-1991 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació entre Asunción i Barcelona Carlos Filizzola-Intendente Asunción Albert Batlle-Regidor Barcelona · Lima 22-05-1986 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació Científica i Tècnica entre Lima i Barcelona Alfonso Barrantes-Alcalde Lima Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Lima 22-03-1999 Conveni de col·laboració Carta d'Intencions de Cooperació Tècnica entre Lima i Barcelona Alberto Andrade-Alcalde Lima Joan Clos-Alcalde Barcelona · Trujillo 04-02-1991 Conveni de col·laboració Carta d'Intencions de Cooperació Tècnica entre Trujillo i Barcelona Eduardo L. Cuba-Rpte Trujillo Jordi Borja-Tinent d'Alcalde Barcelona · Trujillo 22-02-1991 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació Tècnica entre Trujillo i Barcelona José Murgia-Alcalde Trujillo Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona 27-09-1990 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació Tècnica i Cultural entre Gdansk i Barcelona Jacek Starosciak-Alcalde Gdansk Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Leningrad 24-10-1985 Conveni de col·laboració Conveni d'Amistat i Col.laboració entre Barcelona i Leningrado Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona V.Hodyrev-Comité Executiu Soviet Leningrado · San Petesburgo 25-04-1994 Conveni de col·laboració Conveni de Col.laboració entre Benestar Social i Salut Pùblica de Barcelona; L'IMAS el GASI i L'Hospital Municipal Maria Magdalena de San Petesburgo Eulàlia Vintró-Ajuntament Barcelona, Xavier CasasRegidor Barcelona, Josep Fité-IMAS, Francesc RilloGASI Yuri Gorbachev-Dtor Hospital Sta Magdalena San Petesburgo · San Petesburgo 29-03-2002 Conveni de col·laboració Protocol entre San Petesburgo i Barcelona Vladimir Yakovlev Governador de San Petesburgo Joan Clos - Alcalde de Barcelona · San Salvador 19-05-1995 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistad i Cooperació Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Mario Valiente-Alcalde San Salvador · San Salvador 09-06-1998 Conveni de col·laboració Ratificació Protocol d'Amistat i Cooperacio signat el 19-5-1995 Joan Clos-AlcaldeBarcelona Hector Ricardo SilvaAlcalde San Salvador · San Salvador 09-02-2007 Conveni de col·laboració Renovació llaços d'amistat i vincles de cooperació suscrits el 19 -5-1995 i ratificat el 9-6-1998 entre San Salvador i Barcelona Ramón Nicolau, Regidor de Participació Ajuntament BCN Violeta Menjivar, Alcaldesa Municipalidad El Salvador PARAGUAI · Asunción PERÚ POLÒNIA · Gdansk RÚSSIA EL SALVADOR dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 11 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 05-01-1997 Agermanament Conveni d'Amistat i Agermanament Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Recep Tayyip-Alcalde Istanbul · Montevideo 17-04-1985 Agermanament Acta Conveni d'Agermanament Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Aquiles R. LanzaIntendent Montevideo · Montevideo 14-05-1986 Conveni de col·laboració Acord complementari de la carta d'agermanament entre Montevideo i Barcelona d'abril 1985 Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Jorge Luis ElizaldeIntendent Montevideo · Montevideo 15-07-1991 Agermanament Acord Complementari al Conveni d'agermanament entre Montevideo i Barcelona Tabaré Vazquez-Intendent Montevideo Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Montevideo 28-03-1995 Agermanament Protocol Ratificació acord complementari al conveni d'agermanament entre Montevideo i Barcelona Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Mariano Arana-Intendent Montevideo · Montevideo 31-10-1995 Conveni de col·laboració Creació Comissió Mixta MontevideoBarcelona Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Mariano Arana SanchezIntendent Montevideo · Montevideo 22-05-1997 Agermanament Acord Complementari al conveni d'agermanament entre Montevideo i Barcelona Maiano Arana-Intendent Montevideo Eulalia Vintró-Segona Tinent Alcalde Barcelona · Montevideo 22-03-1999 Agermanament Ratificar el Conveni d'Agermanament entre Montevideo i Barcelona Mariano Arana-Intendent Montevideo Joan Clos-Alcalde Barcelona · Montevideo 30-01-2002 Conveni de col·laboració Acord de Cooperació en materia d'arxius municipals entre Barcelona i Montevideo Mariano Arana-Intendent Montevideo Joan Clos-Alcalde Barcelona · Montevideo 21-11-2003 Conveni de col·laboració Memoràndum d'enteniment entre Montevideo i Barcelona amb motiu de la celebració del Campament de la Pau en el marc del Fórum Universal de las Cultures Barcelona 2004 Mariano Arana-Intendent Montevideo Joan Clos-Alcalde Barcelona 15-03-1997 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació entre Bolivar i Barcelona Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Manuel Rocca-Pte Càmara Mpal Bolivar-Barcelona 11-03-1997 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Joan Clos-Alcalde Barcelona Ariel Ulloa-Alcalde Concepción TURQUIA · Istanbul URUGUAI VENEÇUELA · Bolivar XILE · Concepción dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 12 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 · Santiago de Chile 10-10-1990 Conveni de col·laboració Conveni de cooperació tècnica entre Santiago de Chile i Barcelona Jaime Ravinet-Alcalde Santiago de Chile Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Santiago de Chile 26-04-1991 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació Tècnica entre Barcelona i el Ministeri de Bens Nacionals de Chile Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Luis Alvarado ConstelaMinistre de Bens Nacionals · Santiago de Chile 25-01-1992 Conveni de col·laboració Protocol de Col.laboració entre Fundació Salvador Allende i Barcelona (Creació Museu Salvador Allende) Isabel Allende-Dtra Gral.Fundació Salvador Allende Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Santiago de Chile 12-11-1992 Conveni de col·laboració Acord de Ratificació del Conveni de Cooperació Tècnica entre Santiago de Chile i Barcelona Jaime Ravinat-Alcalde Santiago de Chile Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Santiago de Chile 15-03-1997 Conveni de col·laboració Protocol de Ratificació del Conveni de Cooperació Tècnica entre Santiago de Chile i Barcelona Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Jaime Ravinat-Alcalde Santiago de Chile · Valparaiso 28-03-1990 Conveni de col·laboració Carta d'Intencions de Cooperació entre Valparaiso i Barcelona Tona.M. Mascareñas-Dtra Cooperació Amërica Latina Ajuntament Barcelona Raúl García-Dtor Extensión Cultural Valparaiso · Valparaiso 19-12-1995 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Hernan Pinto MirandaAlcalde Valparaiso Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Valparaiso 28-12-2001 Agermanament Protocol d'Agermanamet entre Valparaiso i Barcelona Xavier Casas-Primer Tinent Alcalde Barcelona Hernán Pinto-Alcalde Valparaiso · Valparaiso 27-07-2005 Conveni de col·laboració Protocol. (Campanyes de Millora del Paisatge Urbà) Jordi Portabella-Pte IMPU Barcelona Aldo Cornejo-Alcalde Valparaiso · Viña del Mar 19-06-1997 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Maravillas Rojo-Tercera Tinent d'Alcalde Barcelona Rodrigo González-Alcalde Viña del Mar · Guangzhou 29-10-2003 Conveni de col·laboració Conveni d'Intercanvi i cooperació entre Guangzhoi i Barcelona Zhang Guangning-Alcalde Guangzhou Joan Clos-Alcalde Barcelona · Ningbo 27-10-1995 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació entre Ningbo i Barcelona Zhang Welwen-Alcalde Ningbo Joan Clos-Alcalde Barcelona · Ningbo 15-06-1999 Conveni de col·laboració Carta d'Intencions entre el Port de Ningbo i el Port de Barcelona Chen Qi Hong-Autoritat Portuaria Ningbo Joaquim Tosas-Pte Port Autònom Barcelona · Shanghai 14-04-1989 Conveni de col·laboració Memorandum d'Acord entre Barcelona i Shangahi Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Zhu Rongji-Alcalde Shangahi XINA dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 13 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 · Shanghai 31-10-2001 Agermanament Protocol d'Agermanament entre Barcelona i Shangahi Zhou Muyao-Alcalde Shangahi Joan Clos-Alcalde Barcelona · Shanghai 24-07-2006 Conveni de col·laboració Memoràndum sobre intercanvis i cooperació entre Xangai i Barcelona Feng Guoqin-Tinent d'Alcalde Xangai Jordi Portabella-Tinent d'Alcalde Barcelona dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 14 de 14 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.03. Acció i òrgans de govern (de l'Ajuntament de Barcelona) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Documents produïts en l'exercici de l'acció del govern de la ciutat de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Llistat d'agermanaments i convenis de col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona 1972-2007 Creator An entity primarily responsible for making the resource Ajuntament de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-05-17 Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutats Description An account of the resource Relacions establertes amb ciutats de tot el món. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/765/20070530_LV.pdf 870c96cab9bb273f82b3214e6a9e369e PDF Text Text 30/05/2007 La Vanguardia, p.023, Opinión Carta a los amigos PASQUAL MARAGALL Hace seis meses, comuniqué al primer secretario que después de las elecciones municipales dejaría la presidencia del Partit dels Socialistes de Catalunya. Así pues, ha llegado el momento de hacer efectiva mi renuncia. Durante mi etapa como presidente del partido, los socialistas catalanes hemos llegado a la presidencia del Govern de Catalunya, abriendo una alternancia en el gobierno después de un largo periodo conservador. Creo que se han cumplido los objetivos que me propuse. Quizá no todos, pero sí los más significativos. Lo cierto es, aunque no es lo más importante, que los socialistas catalanes han sido la primera fuerza política del país y junto con los otros partidos de centroizquierda han propiciado un cambio histórico en Catalunya. De hecho, los 15 años al frente de la alcaldía de Barcelona (18 si contamos los tres años decisivos del alcalde Serra) y los tres en la presidencia de la Generalitat serán provechosos aunque quede mal decirlo- para Catalunya y para su capital. Pocos lo pueden negar. Incluso se podría decir que ha tenido que ser el centroizquierda catalán el que ha completado los proyectos de los herederos de la Lliga Catalana. Nadie se acuerda, pero las tres C del alcalde Porcioles (compilación del derecho civil, Carta Municipal y castillo de Montjuïc) justo ahora se han conseguido en su totalidad. Y todavía falta la recuperación total del Àrea Metropolitana de Barcelona, en mala hora suprimida el año 1987 por las leyes territoriales del gobierno convergente - poco después de la supresión del Greater London Council por la señora Thatcher-. La supresión fue condenada en el acto reflejado en la fotografía anexa. Desde Norman Foster, en la izquierda de la foto, hasta la esposa de Blair, en la derecha en la segunda fila, estábamos todos. Inmediatamente después de la victoria subsiguiente de Tony Blair, el Greater London Council de Ken Livingstone fue reinstaurado. Pero el Àrea Metropolitana de Barcelona aún no ha sido recuperada. El PSC no quiso hacer un gesto similar en su momento. Quedan cosas por hacer. Creo que la nueva generación de políticos de centroizquierda tiene la responsabilidad histórica de tirar adelante nuevos proyectos. Y estoy convencido de que lo harán, ahora que las aguas bajan más tranquilas y se ha ganado en confianza y en experiencia. Ya hace tiempo que pedí que el PSC tuviera grupo parlamentario propio en Madrid - y espero que lo acabe teniendo-. De no ser así, se producirá un cierto sentimiento de decepción. Ya hace demasiado que se suprimió con la excusa del golpe de Estado de Tejero. Veo además con satisfacción que el primer secretario del PSC y ahora presidente de la Generalitat no se desdice de la pretensión histórica de avanzar hacia un Senado federal. Espero �que los tres partidos de gobierno en Catalunya coordinarán sus fuerzas con el objetivo de conseguir un Senado de las autonomías. Estas cosas se tienen que proponer, independientemente de que tarden mucho o poco en llegar. La España plural es una realidad incontrovertible. El federalismo ha sido y es desde hace un siglo la única solución a los problemas de formato político en España y en Europa. Los republicanos españoles exiliados en México - como Anselmo Carretero, por ejemplo- ya teorizaron sobre ello. Me pasé muchas horas desde finales de los ochenta y a lo largo de los noventa para convencer a los dirigentes andaluces del PSOE - sin los cuales, por cierto, difícilmente habría habido en Barcelona y Catalunya las victorias progresistas que se han dado- de que el Estado de las autonomías generalizado por Suárez y, sobre todo, por su ministro Manuel Clavero Arévalo, el del "café para todos", se tenía que federalizar de verdad - y que se tenía que diferenciar-. El Estatut lo tocarán, pero poco. Espero que en ninguna parte sustancial. Ya he dicho en más de una ocasión que, de no ser así, más nos valdría volver a la vieja idea de la reforma del artículo 2 de la Constitución. Todo el mundo sabe que echar atrás el Estatut después de un referéndum sería difícil de tragar no solamente por parte de los catalanes, que podrían pedir una repetición de la consulta, sino por una cantidad no banal de ciudadanos españoles. Ahora toca Europa. Es nuestra nueva gran patria. Los italianos lo han visto los primeros. Tanto los políticos como los empresarios (véanse las fusiones Abertis-Autostrade, que promueve Salvador Alemany, y la de Endesa-Enel). Y nosotros tenemos que acompañarlos. Confío en que Prodi y Zapatero, no sin dificultades, lo conseguirán por este camino. Como espero que conseguirán la materialización definitiva del proyecto euromediterráneo lanzado el año 1995 en Barcelona, cuando España presidía la Unión. Solana tuvo un papel decisivo. Espero que ahora también aportará su ayuda. El Banco Euromediterráneo es la otra asignatura pendiente. El gran éxito de Europa ha sido la reunificación del Este y el Oeste a partir en buena medida de la acción del Banco del Este que presidió Jacques Attali en Londres. Creo que Merkel y Sarkozy no han de poner trabas a ninguno de estos procesos. Como creo, sinceramente, que tienen toda la razón cuando proponen una Constitución europea menos extensa y prolija. (Quizá en este punto, por una vez, no coincidimos con Prodi.) Y creo también que madura adecuadamente la definitiva configuración de la amistad ibérica entre España y Portugal a través de la fundación prevista en los acuerdos de la última cumbre hispano-lusa celebrada en Badajoz. Tenemos que estar dispuestos a ayudar al avance en estos procesos. Personalmente, acompañaré, y no en solitario, el intento italiano de crear el Partido Demócrata Europeo (PDE). Son muchos los ciudadanos que me dicen que están de acuerdo en este camino. Insisto, ahora toca Europa. �Por esta razón, estuve en Roma hace seis meses en el nacimiento del PDE. Ahora los socialista europeos y Prodi, Rutelli y Bayrou están tratando de ponerse de acuerdo. También Josu Jon Imaz participa en el proyecto. Yel lehendakari Ibarretxe (que, por cierto, en Madrid lo pasó aún peor que nosotros intentando explicarse y ser entendido) también apoya el proceso. Es cierto que las dificultades que encontrará la vía abierta hacia el Partido Demócrata son aún importantes. (Raimon Obiols ha escrito una pieza extensa sobre el tema.) Y miren con qué rapidez ha reaccionado la derecha europea de Merkel y Sarkozy. Pongámonos manos a la obra. Lo conseguiremos. PASQUAL MARAGALL, ex presidente de la Generalitat de Catalunya � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1238 Title A name given to the resource Carta a los amigos Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Partido Socialista Obrero Español Espanya plural Europa Catalunya Acció política Àrees metropolitanes Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-05-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat política Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/901/0000000918.pdf 6bce311dd54f3f8b8f11d233b974ae39 PDF Text Text II Seminario Internacional sobre Modernización del Estado 30 y 31 de Mayo de 2007, Ciudad Autónoma de Buenos Aires. Conferencia de Clausura Mundo de ciudades Dr. Pasqual Maragall i Mira Muy buenas tardes. Es un placer estar de nuevo con ustedes. Hablaré sobre un mundo hecho de ciudades, un mundo de ciudades. Déjenme comenzar diciendo que las áreas metropolitanas de Barcelona y de Buenos Aires no son comparables. O son comparables pero son muy distintas. En el caso de Barcelona, se trata de un municipio de menos de dos millones de habitantes sobre cien kilómetros cuadrados. Es una ciudad pequeña, al igual que la ciudad de París, en el marco de una conurbación de cuatro millones de habitantes, centro de una Cataluña de siete millones de habitantes, en una España que no llega a los cincuenta millones. El Buenos Aires metropolitano tiene unos trece millones de habitantes. Como aprendí en mi primera estancia en la ciudad, a mitad de los años ochenta del siglo pasado, leyendo el libro Soy Roca, de Félix Luna, que me impresionó enormemente, podía plantearse casi la independencia de la ciudad con respecto a Argentina. Por lo menos eso planteaba ese libro. En aquella primera estancia, como alcalde de Barcelona, acompañado, como siempre que pude y siguiendo la tradición británica -en que las ciudades son representadas no sólo por su alcalde, su gobernante, sino también por el partido de la oposición-, por el jefe de la oposición, Ramón Trias Fargas, visitamos al admirado Presidente Alfonsín. Me dijo, lo recuerdo con claridad, los europeos nos venden a ciento cincuenta dólares la carne que aquí hacemos mucho mejor a ciento sesenta dólares, pero que a ustedes les cuesta ciento setenta dólares. Misterios de la Comunidad Europea y de sus subvenciones a la exportación agrícola, que fue, en su inicio, una construcción franco-alemana, necesitada de dar salida a sus excedentes agrícolas y ganaderos. Volviendo a las ciudades, que es lo que nos interesa, recordando lo dicho ayer por el exPresidente Ricardo Lagos acerca de los éxitos y los fracasos, ellos se propusieron en Chile hacer algo, no mucho, y luego hicieron mucho más de lo que habían anunciado. En España, de 1975 a 1980, pasamos con Adolfo Suárez de la dictadura a la democracia, con Suárez y con Su Majestad el Rey Don Juan Carlos. En Barcelona, entre 1982 y 1995, en esos quince años que alguien ha llamado “mágicos”, que me tocó presidir, pasamos de una ciudad triste y vencida a una ciudad abierta y ambiciosa. En 1978, estaba en la Universidad Johns Hopkins, en Baltimore, en un cuatrimestre de research, preparando una tesis doctoral sobre los precios del suelo. Al regresar de esa estancia a mi ciudad, me “metieron”, con Narcís Serra, en las primeras elecciones municipales democráticas. Así empezó todo. Creo que el secreto del éxito tuvo dos caras. Una, sumar iniciativa pública y privada. Nada sencillo pero indispensable.Y dos, aplicar el principio de proximidad. Es imprescindible romper la barrera ideológica que separa el lenguaje de la política del de la empresa. La idea de que lo político y lo empresarial tienen dinámicas distintas es cierta; sin embargo, no tiene que ser acompañada por la idea de que esos dos mundos distintos puedan ir separados. Todos los empresarios de una cierta talla, saben que necesitan del sector público para �II Seminario Internacional sobre Modernización del Estado 30 y 31 de Mayo de 2007, Ciudad Autónoma de Buenos Aires. que sus empresas vayan adelante. Todos los políticos inteligentes a nivel local, saben que sus ideas funcionarán bien si las empresas van bien. Yo creo que esa macro-iniciativa pública y privada es imprescindible. Hay que romper la barrera ideológica que separa el lenguaje de la política y el lenguaje de la empresa. Además, segundo principio, establecer que todo debe hacerse cuanto más cerca de la gente, mejor. Con la excepción, a veces exagerada, de las economías de escala. Hay cosas que sólo haciéndolas en gran escala son rentables. Pero si se puede hacer desde el barrio, que no se haga desde el distrito. Y si se puede hacer desde el distrito –en Barcelona había diez distritos-, que no se haga desde la ciudad. No hace falta. Yo fui a vivir en los barrios, con cierta incomodidad de mi mujer, Diana. Pasaba días y noches ahí para saber cómo era la vida de ese barrio. Porque ver un barrio sólo en los días de la visita oficial -con los coches oficiales, con la gente que te acompaña-, y no saber qué pasa por la mañana a primera hora, no saber qué ocurre a la salida de las escuelas, no es conocer ese barrio. Pero lo más importante fue que creamos presidencias de distrito elegidas. Aunque perteneciesen a partidos de la oposición. Si bien es cierto que nombramos ejecutivos pertenecientes siempre a la mayoría del gobierno de la ciudad, que en ese caso era la mayoría progresista. Todo cambió en España en un momento dado. A partir de 1981, y sobre todo con la atrevida entrada en la Organización del Tratado del Atlántico Norte (OTAN), atrevida para un gobierno socialista, como el que llevaban Felipe González y Narcís Serra. Ingresamos luego en la Comunidad Europea. España empezó a crecer, en buena medida gracias a las ayudas europeas, que ahora se han terminado. Ya no hacen falta porque España está creciendo por encima de la media europea, es uno de los países de más rápido crecimiento de la Unión Europea. España ha alcanzado a Italia y a Francia en renta per cápita. Esto que podría ser una cifra fría, es, desde el punto de vista casi diría emocional, enormemente significativa para los ciudadanos de mi país. Es evidente que no toda España está creciendo igual. Hay comunidades, como es el caso de Cataluña, el caso de la Comunidad de Madrid, el caso de Valencia, el caso de Andalucía, que están creciendo a un ritmo por encima de la media del Estado. Pero es cierto que España en su conjunto, no sólo ha entrado en Europa, sino que está en el pelotón de cabeza. A fin de cuentas, el mundo es un mundo de ciudades. El mundo es aquello que se ve en esas fotos nocturnas, hechas desde los satélites, una nube de puntos luminosos, en la que ustedes están abajo, a la altura de Ciudad del Cabo, para nosotros esto es muy al sur. Por eso tardamos tanto, mal que nos pese, en llegar a Buenos Aires desde Barcelona. Una empresa barcelonesa, llamada GeoVirtual, está construyendo sistemas cartográficos de punta y empezando a competir con modestia con Google. Yo puedo, ustedes podrán, con ese instrumento, divisar sus casas, casa por casa, allí donde la tengan. O casi. El mundo es cada vez más un mundo de ciudades. “De Buenos Aires y de Barcelonas”. Pero no sin mediaciones. Quiero subrayar que la agregación más significativa, por encima de las ciudades, no serán las naciones, que son demasiado chicas para ello, ni tampoco los continentes, que son demasiado grandes. Serán las uniones: será la Unión Europea, los Estados Unidos, el Mercosur. Por supuesto, Rusia, China, India e Indonesia. De ahí la importancia de las relaciones entre Chile y Argentina, que se señalaban ayer. De ahí que la mediación, para resolver el problema de las �II Seminario Internacional sobre Modernización del Estado 30 y 31 de Mayo de 2007, Ciudad Autónoma de Buenos Aires. papeleras entre Argentina y Uruguay, sea crucial. Espero y deseo que con la mediación del Rey de España y Juan Antonio Yáñez Barrionuevo den pronto con la solución, si es que no han llegado ya a ella. Demos pues a las ciudades lo que es de los ciudadanos y reservemos a esas uniones de naciones lo que supere esa escala. Sólo así nos acercaremos a un mundo de ciudadanos, a un mundo del que podamos decir que es el nuestro. Los grandes estadistas nacionales serán los que sepan surfear en ese océano. Y los alcaldes serán la infantería decisiva en esta batalla. Después de la Segunda Guerra Mundial, se estuvo a punto de entender que las naciones tenían que unirse, más allá de lo que fuera la Organización de Naciones Unidas. Se pretendía más que una simple reunión de representantes de países, algo que tuviera más peso en la toma de decisiones a nivel internacional. No pudo ser. Había que poner algo en común, pero algo más y no se pudo. Roosevelt, ya en silla de ruedas, no tuvo en ese momento la fuerza suficiente. Es cierto que en ese momento se abría una nueva gran contradicción, Este y Oeste, el mundo comunista y el mundo capitalista, creo que el mundo perdió una oportunidad. He oído decir a las autoridades y a nuestro embajador español ante ella, Juan Antonio Yáñez Barrionuevo, que efectivamente la reforma de Naciones Unidas, en el sentido de dotar a esa organización de mayor ejecutividad, es deseable. Creo que, en ese momento, al final de la Segunda Guerra Mundial, Roosevelt musitó a su Secretario de Estado: “mi gran error fue previo a la guerra. Mi gran error fue la no intervención en la guerra civil de España”. Uno se queda pensando en qué terrible es imaginar que lo que uno ha vivido como una tragedia, pero en todo caso como un hecho pesado, existente, real, que ha durado años, que ha tenido consecuencias enormes, se debió simplemente a un error de alguna alta autoridad internacional o de alguna potencia importante. Podríamos retroceder y recordar que en 1921, después de la Primera Guerra Mundial, Keynes demostró matemáticamente que se estaba cometiendo un error, y que las reparaciones alemanas, que los aliados querían hacer pagar al pueblo alemán, eran matemáticamente impagables. O sea, que no se podían pagar, y conducirían a una situación de hiperinflación, que en efecto ocurrió. Porque el excedente generado por el país no daba para pagar tanto, y en consecuencia la moneda se devaluaría irremisiblemente. En efecto, la gente en Alemania y en Austria acabó yendo a comprar con la cesta de la compra llena de billetes. En Argentina saben algo de eso, en otro momento histórico. Se han cometido y se siguen cometiendo muchos errores. Pero podríamos destacar dos cuestiones: primero, podríamos ir reduciendo el tamaño de los errores y segundo, el movimiento de la historia a largo plazo es direccional, no es errático. Los dramas que aún hoy existen, por ejemplo en África, no nos engañen; que el terrorismo rampante no nos aterrorice, que en definitiva es lo que pretende; y en esa línea de optimismo, que está basada en la consideración de los hechos, está fundada en que, a pesar de todo y a pesar de las tragedias y de los retrasos innecesarios en los que hemos incurrido, la mundialización ha seguido adelante, y la mejora de la humanidad, también. Y las catástrofes que, intermitentemente se nos anuncian, no acaban de producirse. Considero que en este escenario es imprescindible que Argentina prosiga por la vía iniciada: la del crecimiento y la de la modernización. Es para ustedes, es para todos. Europeos y asiáticos, como el resto de los americanos situados entre el norte y el sur, tienen hoy una economía �II Seminario Internacional sobre Modernización del Estado 30 y 31 de Mayo de 2007, Ciudad Autónoma de Buenos Aires. boyante por sus recursos naturales, pero lejos de la integración social necesaria, como ayer se dijo aquí. España tiene aportes para ese proceso, aunque no puede seguir soñando con 1492, con el descubrimiento. Tiene mucho que hacer en Europa y hacia el Este, en el Mediterráneo, que se ha convertido en uno de los rompeolas de las civilizaciones y de las religiones, todavía enfrentadas. España tiene que jugar en Europa un rol no menor. El reciente eje franco-alemán, con sus aspectos positivos, como la decisión de simplificar el tema de la Constitución Europea, decisión a la que se ha sumado Italia, requiere de un contrapeso mediterráneo potente. Estuve en Roma, en el Congreso del partido de Romano Prodi y de Francesco Rutelli, el Partido Demócrata Europeo. Allí estuvieron la gran oradora de ayer, la Senadora Cristina Fernández, el kurdo Barsani, el Frente Polisario, y el Partido del Trabajo de la India. En definitiva, la centro-izquierda internacional. La globalización va en serio, no sólo la económica, también la política. Podríamos llamarlo el Partido Demócrata Global. Hace tiempo que me apunté a esa idea, desde 1995. Entonces era una quimera, ahora un poco menos. Espero que así se haga más corto el camino que va hacia el mundo de ciudades. Algunos de nosotros quizá no lo veremos, pero nuestros hijos sí, o al menos lo intentarán y nuestros nietos, seguro lo conseguirán. Antes venir a Buenos Aires desde Barcelona costaba un dineral. Ahora los chicos entran en Internet y sacan billetes por poco. Mis abuelos y los de mi esposa, eran catalanes, andaluces, valencianos y riojanos. Todo en menos de medio millón de kilómetros cuadrados en España. En cambio, mis hijos han vivido en Nueva York, en Oporto y en Argentina. Mi hija mayor viajó sola a los dieciocho años hasta Irak. El padre de mis nietos es portugués y quizás algún día, otros nietos sean argentinos. Si esto no es un mundo de ciudades, ya me dirán lo que es. Muchas gracias. �II Seminario Internacional sobre Modernización del Estado 30 y 31 de Mayo de 2007, Ciudad Autónoma de Buenos Aires. Acto de Cierre Dr. Pasqual Maragall i Mira Buenas tardes, creo que se ha dicho todo lo que se tenía que decir. Sólo quiero añadir -insistiendo en el principio de que cuanto más cerca se hagan las cosas, mejor- que es bueno que sepamos reservar para la ciudad lo que la nación no sabe hacer, y que las ciudades sepan aceptar que hay cosas que no pueden hacer y que las tiene que hacer la nación. Pero el principio, la carga de la prueba está de parte de la nación. Es la distancia la que tiene que justificar su presencia y no la proximidad. El principio es la proximidad y, en todo caso, la distancia puede justificarse. En España, la devolución de competencias a la proximidad ha sido muy importante. Recuerdo que siendo alcalde de Barcelona, pedía siempre el trío 50-25-25. Que el Estado se quedase sólo con la mitad del gasto público, que las autonomías tuvieran el 25% y las ciudades, el otro 25%. Ya me parecía mucho, pero luego me fui animando, y pasamos al 40-30-30. Hoy la Generalitat de Catalunya tiene cerca del 60%. Se ha producido una enorme devolución en el primer escalón del Estado a las autonomías, muy superior al que era imaginable hace un tiempo. Creo que sería bueno que ese 60% de la Generalitat se devolviera hacia los ayuntamientos. Considero que para que los ayuntamientos tengan el peso y la capacidad suficiente para gestionar la importante tasa de competencias públicas, se deben reconocer sus realidades conjuntas. No sólo un ayuntamiento sino varios ayuntamientos juntos cuando la realidad es metropolitana. Es en este sentido que me gustaría hablarles del área metropolitana. Las áreas metropolitanas de Barcelona, de Buenos Aires, del Greater London, han sido realidades muy discutidas. Piensen que Mrs. Thatcher, en un momento determinado, suprimió el Greater London Council. Ken Livingstone, el alcalde del Gran Londres, tenía su edificio enfrente de Houses of Westminster y desde ese edificio proclamaba sus reivindicaciones de forma muy potente, pero la señora Thatcher decidió que el Greater London Council tenía que desaparecer y firmó un decreto que decía: “I abolís whereby, I abolish the Greater London Council”, y lo suprimió. Al cabo de un año, porque en España las cosas siempre son un poco más lentas, el gobierno de la Generalitat de Catalunya proclamó unas leyes territoriales, en virtud de las cuales el área metropolitana de Barcelona quedaba suprimida y sustituida por tres o cuatro entidades sectoriales. Considero que fue un gran error y sostengo aquí que el área metropolitana de Barcelona, como la Buenos Aires, tienen derecho a existir y que son realidades físicamente notorias, políticamente sensatas y económicamente más viables, porque tienen economías de escala importantes. Por lo tanto, estamos a favor de esas áreas metropolitanas. Todo esto no quita lo que he dicho en la conferencia. Nuestra nueva realidad conjunta se llama Europa. Europa tiene quinientos millones de habitantes, compartimos una moneda, una bandera, tendrá un ejército. La tendencia mundial, por lo tanto, es generar grandes espacios que puedan competir con otros grandes espacios que ya existen, y con los que se irán formando. Pero el principio de proximidad sigue siendo válido. Una cosa es la creación de grandes espacios, porque las economías de escala obligan a tenerlos si se quiere ser eficiente. Como las empresas, exactamente igual. Otra cosa es que esas grandes empresas o esos grandes espacios políticos tengan que acumular las competencias que gestionarían las pequeñas empresas o los pequeños espacios. La proximidad tiene que ser la regla, la proximidad debe ser el principio. La distancia es la excepción, y las excepciones deben demostrarse en cada caso. �II Seminario Internacional sobre Modernización del Estado 30 y 31 de Mayo de 2007, Ciudad Autónoma de Buenos Aires. Aunque es cierto que las economías de escala permiten costes más bajos, y que, a veces, el exceso de proximidad es un coste, la gente prefiere que sean sus alcaldes y no sus regiones, no sus naciones, no sus uniones supraestatales, las que decidan sobre sus vidas. Esta es la idea que quería transmitirles. Creo que el ayuntamiento de Buenos Aires, como el de Morón de Martín Sabbatella, como el de Rosario, antes de Hermes Binner y ahora de Miguel Lifschitz, que conozco bien, son entidades de una gran solvencia. Podemos estar orgullosos de la existencia de un sistema político, tanto en Europa como en Latinoamérica, que va dando a cada nivel lo que le corresponde. Lo que pueda hacer el Gran Buenos Aires, no lo haga la Nación, pero lo que pueda hacer Morón, no lo haga el Gran Buenos Aires. Esta es la idea. Creo que en el mundo se irá aceptando progresivamente este principio, con características de cultura política distintas, pero primando la proximidad por encima de la distancia, y justificando la distancia en virtud de argumentos de eficiencia o de economías de escala. Dicho esto, reciban mi felicitación. Esta reunión me recuerda a otra, a la que asistí en Londres, en 1995, cuando Mrs. Thatcher había suprimido el área metropolitana de Londres. Tony Blair reunió a Norman Foster, a Simon Jenkins, a Richard Rogers, a los arquitectos, a los urbanistas, a los políticos y al entonces alcalde de Barcelona, para proclamar que el Greater London Council volvería a existir. Efectivamente, lo primero que hizo Blair, la primera determinación que tomó en cuanto llegó al gobierno de la Gran Bretaña, fue restablecer el Greater London Council. Pienso que ustedes tienen, en todos estos ejemplos, motivos de inspiración. Estoy seguro de que, más allá de las diferencias ideológicas -que son como su mismo nombre indica lógicas- se puede estar de acuerdo en cuál es la dimensión relevante. En muchos casos esa dimensión relevante es metropolitana o es urbana. Es la dimensión del gobierno más próximo, el de la ciudad. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource II Seminario proyecto de modernización del Estado Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Buenos Aires (Argentina) Abstract A summary of the resource. Organitzat per la Jefatura del Gabinete de Ministros de la República Argentina, el President va participar a la cloenda del seminari, juntament amb Ginés González García, ministre argentí de Salut i Ambient. Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Estat Administració pública Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-05-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1705/0000000622.pdf e6da3ed395d455150e4f7194582717f4 PDF Text Text 16 e PERSONATGES núm.59 juny/juliol 2007 U HOMENATGE A MARTA MATA An na Bo yé MESTRA de MESTRES �núm.59 juny/juliol 2007 e PERSONATGES 17 Aquest mes de juny farà un any que ens vam quedar sense la Marta Mata. La nostra revista li devia un homenatge i ho fem ara aprofitant aquesta data. Hem volgut que persones que la van conèixer, en diferents moments i situacions vitals, ens parlin de la Marta, del seu llegat, dels records i de la seva personalitat. Aquest és, doncs, el nostre homenatge a la que va ser la mestra de mestres. M arta Mata va néixer el 22 de juny de 1926 i va morir el 27 de juny de 2006. Va dedicar tota la seva vida a treballar per a l’educació dels infants i els joves. Ho va fer directament, els anys 40 i 50 amb els nens i nenes de Saifores (Baix Penedès), i a l’escola Talitha, actualment el CEIP Orlandai, en la creació de la qual va col·laborar. L’any 1965 va fundar l’Escola de Mestres Rosa Sensat, amb altres professionals de l’educació, amb l’objectiu de formar els i les mestres en una altra manera d’educar. Rosa Sensat, amb els cursos d’hivern i les escoles d’estiu, va ser un dels focus de resistència al franquisme. Al seu voltant van anar sorgint unes escoles que més endavant van formar el Col·lectiu d’Escoles per a una Escola Pública Catalana (CEPEPC). L’any 1980 l’Escola de Mestres Rosa Sensat va esdevenir Associació de Mestres. La Marta explicava que la seva relació amb l’Ajuntament de Barcelona es remuntava a l’any 1931, quan va començar a anar al Grup Escolar Pere Vila del Patronat Escolar de Barcelona, on la seva mare era mestra. La Marta recordava fil per randa tant l’escola Pere Vila com l’Institut Escola, on només va poder anar el curs 1937-38. El model d’educació de la República i les persones que el van dur a terme, eren per a ella un referent. «N’enyorem l’afecte, la capacitat de treball, la coherència, i recordem i assumim les seves conviccions.» En el cas de l’Ajuntament de Barcelona, citava sovint la Comissió Municipal de Cultura, el Patronat Escolar de Barcelona amb la creació i construcció dels Grups Escolars i la col·laboració en la creació de l’Institut Escola de la Generalitat. També els noms de Manuel Ainaud i Artur Martorell com a gestors, i Josep Estalella, Dolors Canals, Rosa Sensat, Fèlix Martí Alpera, Àngels Garriga i altres, com a mestres i directors modèlics. «El 14 d’abril de 1931 –escrivia en un altre article– la República no va haver d’improvisar res pel que fa a política educativa. Feia més de cinquanta anys, des de 1876, que la Institución Libre de Enseñanza treballava discretament per un nou model d’educació (...) I, d’altra banda, hi havia el moviment de renovació pedagògica català, el qual tenia arrels en els ateneus obrers i en l’escola rural, en el moviment per la recuperació de la llengua, en el catalanisme polític (...) Que sense escarafalls de cap mena col·laboressin el Ministeri, la Generalitat i els ajuntaments, especialment el de Barcelona, a dotar-nos des del primer any dels Grups Escolars i el següent de l’Institut Escola i l’Escola Normal de Mestres i la Universitat Autònoma, no es pot explicar sense aquesta conjunció.»1 EL SALT A LA POLÍTICA Marta Mata va fer el salt a la política des de la pedagogia. «Una bona escola –deia– només s’aconseguirà amb una bona política educativa en democràcia.»2 Creia fermament que la renovació pedagògica parteix de la realitat escolar i de la participació, però que no es pot generalitzar sense un sistema educatiu que no tan sols la permeti sinó que la impulsi. Això la va portar a formar part del Congrés dels Diputats ja l’any 1977, quan anava a la llista socialista, teòricament en una posició per recolzar-la i no pas per sortir elegida. L’any 1980 va ser diputada al Parlament de Catalunya i més endavant senadora. De 1987 a 1995 va ser regidora de l’Ajuntament de Barcelona i diputada a la Diputació –vicepresidenta en el segon dels períodes– amb responsabilitats educatives en totes dues institucions. Va ser també membre del Consejo Escolar del Estado des de la seva creació, com a personalitat de reconegut prestigi en educació, i vicepresidenta més endavant i fins a 2002, en què va dimitir per la política del Partit Popular. L’any 2004 la van nomenar presidenta del Consejo Escolar del Estado, responsabilitat que exercia en el moment de la seva mort. Però tornem a l’Ajuntament de Barcelona, quan li van proposar d’anar a la llista de les eleccions municipals el 1987. Ho va acceptar amb la idea de poder continuar la feina que l’Ajuntament democràtic havia començat l’any 1979 i, de manera especial, per contribuir a la recuperació de l’esperit amb el qual l’Ajuntament de Barcelona havia desenvolupat l’educació en altres èpoques. A grans trets, les principals actuacions que va liderar van ser: EL CAMÍ DE L’ESCOLA Marta Mata. El camí de l’escola és l’últim llibre publicat que repassa la trajectòria de Marta Mata. A partir del que va deixar escrit i de la gent que la va conèixer, el llibre de Raimon Portell segueix la Marta, pas a pas. Ens explica com va aconseguir –van aconseguir– que aquella magnífica escola republicana que ella va viure de petita i va veure com mataven tornés a renéixer. Una lluita a favor dels infants i de la qualitat de l’escola en la qual mai no va perdre l’esperança. El llibre ha estat editat per l’Associació de Mestres Rosa Sensat, arran de l’acte d’homenatge que li van fer el passat mes d’abril a les Drassanes de Barcelona. Podeu consultar tota la seva obra a: www.escriptors.cat/autors/matam/ obra.php Webs d’interès www.martamata.cat www.tinet.org/~mmata �18 e PERSONATGES La transformació de l’Institut Municipal d’Educació en organisme autònom, per fer la gestió completa de l’Àrea d’Educació, com a primer pas per arribar a l’actualment vigent Consorci d’Educació de Barcelona. L’elaboració del Pla de formació institucional dels mestres municipals amb la implantació de la LOGSE a les escoles municipals. L’impuls de l’acció pedagògica a les escoles bressol, les de primària i les de formació professional municipals, amb la reestructuració i el reforçament d’equips i l’oferiment de noves activitats pedagògiques a totes les escoles de Barcelona. La incorporació a la xarxa municipal de les escoles bressol. L’obertura dels centres de formació professional municipals a la ciutat, i la seva relació amb empreses per acollir l’alumnat en pràctiques. La contribució de les escoles als Jocs Olímpics del 1992. L’increment de la presència de les noves tecnologies a escoles i serveis. L’acolliment, escola per escola, dels centres del CEPEPC que passaven a públiques a Barcelona, gràcies a la llei que ella havia impulsat al Parlament l’any 1983. La creació el Consell Escolar de Barcelona i els deu Consells Escolars de Districte, en compliment de la LOGSE. L’organització a Barcelona del I Congrés Internacional de Ciutats Educadores, on es va aprovar la Carta de Ciutats Educadores, i la posterior constitució de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores. La publicació del número 1 d’aquesta revista, Barcelona educació. Marta Mata convidava cada any a Cal Mata de Saifores (Baix Penedès) a les persones que treballaven a les oficines municipals d’educació. Em consta que aquestes persones tenen un record molt agradable d’aquestes trobades, de la visita que la Marta guiava per a la casa –biblioteca inclosa–, la classe de geografia i història que feia des del terrat tot explicant la comarca, les converses i les bromes que tots plegats hi fèiem, el dinar, que un any va ser amb l’alcalde Pasqual Mara- núm.59 juny/juliol 2007 gall... Cal Mata és la seu de la Fundació Àngels Garriga, que Marta Mata va crear amb el nom de la seva mare l’any 1984, per dedicar-la a la pedagogia. Teòricament es va jubilar l’any 1995, quan va acabar el segon mandat a l’Ajuntament i la Diputació, i va poder complir un dels seus desitjos: anar a viure a Saifores. Però no hi parava gaire: continuava a Rosa Sensat, com sempre havia fet, i al Consejo Escolar del Estado, i feia conferències a diferents llocs de Catalunya i d’Espanya. A finals de l’any 2002, el Fòrum Barcelona 2004 li va encarregar l’impuls de la participació de les escoles a l’esdeveniment. Hi vam treballar conjuntament des de la Fundació Àngels Garriga. El mes de maig de 2004, la ministra d’Educació del govern socialista de Zapatero, María Jesús Sansegundo, li va proposar la presidència del Consejo Escolar del Estado. Quan m’ho va anunciar li vaig dir. –«T’ho devien, Marta. Però jo t’he de recordar que em vas demanar que no et deixés dir sí a res més». PEDAGOGIA ÉS POLÍTICA E ns costa habituar-nos a la seva absència. Assolir un sistema educatiu que conformés individus lliures, autònoms i responsables: el seu compromís amb els mestres i la seva formació va ser materialitzat en el treball de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i les Escoles d’Estiu, base del moviment de renovació pedagògica fins als nostres dies. La seva tenaç defensa d’una escola pública de qualitat, laica, catalana i democràtica no té parió. Una vida dedicada a la pedagogia i a la política, en aquest ordre. Sovint jugava amb els dos termes i la seva vinculació: amb la frase «política és pedagogia» de Campalans –l’art d’explicar-se, de fer-se entendre, de comunicar-se i de generar interès–, els termes de la qual va invertir per crear la frase «pedagogia és política»: l’art de fer possible el que és necessari, l’escola que troba el seu veritable sentit quan contribueix a la construcció de la societat i a la responsabilitat cívica i política. O, dit d’una altra manera, l’educació en valors. La Marta representà el vincle entre l’escola republicana i l’escola contemporània al nostre país. Després de la dictadura, quan vam començar a tornar a ser i a poder-nos governar, gràcies a ella vam tenir més clar què era el que s’havia de fer. De la mà de Joan Reventós va entrar en política i va ser diputada al Congrés i al Parlament de Catalunya, senadora i presidenta del Consell Escolar de l’Estat. Vaig tenir la sort –Barcelona va tenir la sort– de tenir-la de regidora d’Educació quan vaig ser alcalde de la ciutat, ja que es va complir el desig de molts catalans, que volíem veure-la amb responsabilitats de govern. I les va exercir amb humilitat, coherència, entrega i tenacitat. La seva empremta és present en algunes de les lleis i normatives més definidores del nostre sistema educatiu i del model social i polític actual. La trobem a la Llei orgànica del dret a l’educació de 1985, llei bàsica per a l’educació durant els últims vint-i-cinc anys. I també, la seva tasca en la definició del nostre exemplar model de convivència lingüística, a través de la seva intervenció en l’elaboració de la primera Llei de normalització lingüística l’any 1983. En els darrers temps vaig poder visitar-la en algunes ocasions a la casa de Saifores i gaudir de la seva saviesa. Com a president de la Generalitat vaig tenir l’honor d’inaugurar el CEIP Marta Mata a Vilanova del Camí i vaig visitar l’escola bressol La Marta a Sant Boi de Llobregat. Marta Mata va fer una revolució llargament somiada des del catalanisme, l’escola no «de l’Estat», sinó del poble, de la ciutat: l’escola catalana. El que va començar el 1900 amb l’Escola del Bosc i l’Escola del Mar –quin país tan mandrós!– no es va aconseguir fins a la Llei d’educació de Marta Mata i José Maria Maravall l’any 1985. I encara falta, Marta. Pasqual Maragall �núm.59 juny/juliol 2007 M’ho havia dit feia uns mesos, no perquè estigués cansada, no perquè fos gran, sinó perquè no podia dedicar-se a la Fundació tant com li hauria agradat. –«És que... en aquest cas no puc dir que no»– em va respondre. I ho va acceptar. Ja ho sabia jo, que passaria això. EL RECORD Les persones que hem treballat amb ella, durant períodes més o menys llargs, n’enyorem l’afecte, la capacitat de treball, la coherència, les afeccions i recordem i assumim les seves principals conviccions: L’escola com a element compensador de les desigualtats, és a dir, l’escola pública. La necessitat que l’escola estigui centrada en el desenvolupament de totes les capacitats vitals dels infants i els joves. L’educació dels nens i nenes més petits. La importància del llenguatge, el seu ús rigorós i exacte i el seu estudi, d’una manera e PERSONATGES 19 especial el de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. El paper fonamental de la biblioteca en l’educació dels infants, dels joves i de les persones adultes, que educa més com més llenguatges acull. L’ús de les noves tecnologies. Sempre atenta a les darreres novetats, les feia servir personalment i les incorporava allà on tenia responsabilitats. La participació, com a element essencial de l’escola i del sistema educatiu, i que practicava amb les persones que treballàvem amb ella. Podria omplir pàgines i pàgines parlant de la vida i l’obra de Marta Mata. Però cal acabar, i voldria fer-ho amb paraules seves: «La lliçó de política educativa, d’educació i d’escola públiques, que ens donen els pedagogs al llarg de la història ens proposa unes orientacions: la del somni, la de la tensió per l’educació, la de la ràbia, la de la justícia per acomplir un dret, la del treball i la il·lusió, la de l’atenta observació, la de la imaginació, la de la col·laboració i la de la bonhomia i el bon humor, la del sentiment del deure envers l’educació de cada infant, en la perspectiva de la realització de la persona, de la comunitat, de la humanitat.»3 e Maria Josep Udina 1. Mata Garriga, Marta. «La conjunció astral de l’educació en la Segona República». Article a la revista Perspectiva Escolar, número 306. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, juny de 2004. 2. Entrevista a Marta Mata a la revista Educar en Castilla-La Mancha. Toledo: Consejería de Educación y Ciencia, núm.23, abril de 2004. 3. Mata Garriga, Marta. Discurs «L’educació pública, l’escola pública», en l’acte de recepció del Doctorat Honoris Causa de la UAB. Bellaterra, 1999. LA FUNDACIÓ ÀNGELS GARRIGA E ra l’any 1984, després de les segones eleccions al Parlament de Catalunya, quan la Marta em va comentar la intenció de constituir, a la casa de Cal Mata de Saifores, una fundació de vocació pedagògica i penedesenca. No va passar gaire temps que, mitjançant una trucada telefònica, em comentà que li agradaria que formés part del patronat de la fundació, conjuntament amb sis persones més, algunes de les quals no coneixia, i que, si acceptava, hauria d’anar a signar davant del notari. Recordo aquell dia del mes de juny per la il·lusió de formar part del cercle de persones amigues de la Marta, però molt més perquè no l’havia vist mai tan contenta. Havia endreçat el seu patrimoni com ella havia volgut i el deixaria en mans de les persones que volia. En l’acta notarial de creació de la Fundació Àngels Garriga de Mata –que, per cert, li posà el nom de la seva mare, que era mestra com ella– hi consta un patronat que s’ha de renovar, per meitats, cada dos anys. El patronat és presidit per la fundadora, i també s’hi troba un consell de persones que, igualment, es renova per meitats cada dos anys. La Marta, com a presidenta, cada quatre anys ens confirmava de nou en el càrrec. Els primers anys ens vam dedicar a convertir Can Mata en una casa de colònies, legalitzada per acollir mestres, nens i nenes, i a impulsar la biblioteca que vam anomenar Curtó, pel llibre Un rètol per a Curtó, que havia escrit la seva mare a Saifores. Durant l’estiu, la casa continuava al servei dels mestres del Penedès i del Garraf, que el 1978 hi van començar a organitzar la seva Escola d’Estiu. Posteriorment, vam endreçar una sala o racó amb llibres infantils i li vam posar el nom d’Eulàlia Mata, bibliotecària i germana de la Mata. A principis dels noranta, després de fer-hi obres, vam obrir una nova sala de la Biblioteca Curtó amb el nom de Sala Angeleta Ferrer. Marta Mata descriu a la revista Lledoner de l’any 1994 la riquesa d’aquesta sala: «[la riquesa] és que hi encabim els llibres que han passat realment per l’escola i per la biblioteca personal dels mestres que han treballat en la dignificació de l’escola, mestres de la generació d’Àngels Garriga, que feren amb les seves mans el model d’escola catalana el primer terç de segle, mestres de la promoció del seu renaixement pedagògic que nuclearitzaren ‘Rosa Sensat’ i les Escoles d’Estiu, mestres que avui dia continuen treballant-hi». A la fundació conservem un important patrimoni documental corresponent a la trajectòria personal i professional de la Marta al llarg de la seva vida. La prioritat del patronat de la fundació, davant la pèrdua de la Marta, és organitzar l’arxiu amb l’objectiu d’elaborar un dossier bibliogràfic. Són moltes les possibilitats que veiem d’impulsar un centre per a la recerca pedagògica i de política educativa a l’entorn de la Marta Mata, i per això ens estem plantejant de crear «Els amics i amigues de la Fundació» per tenir suport personal i econòmic. M. Assumpta Baig i Torras Presidenta de la Fundació Àngels Garriga de Mata �20 PERSONATGES e núm.59 juny/juliol 2007 UN DESIG DE RENOVAR L’ESCOLA I LA SOCIETAT E ls anys quaranta, malgrat la negror i la pesantor del moment, tant per part d’escoles com per part de mestres, es perceben intents –contrapunts, com qualifica la mateixa Marta1– adreçats a fer el possible per millorar l’educació. El mateix desgavell del sistema educatiu du alguns mestres a la percepció i a la crítica del règim polític i acreix el desig de reacció. Hi ha escoles municipals que mantenen tant com poden l’esperit de renovació del període anterior, i mestres joves que amb la discreció necessària creen –o hi continuen treballant– escoles privades en la línia de la pedagogia innovadora d’abans de la guerra. De mica en mica, el desig de canvi deixa de ser una reacció aïllada i fa que s’estengui la necessitat de compartir neguits i d’intercanviar experiències. S’organitzen trobades pedagògiques, que tenen tant d’informals com d’intenses, per considerar l’aspecte pedagògic i prendre una actitud respecte de la realitat socioeducativa. La reflexió i el treball en comú comencen a incidir en l’escola: els neguits i els interrogants que sorgeixen duen a recórrer al mestratge d’Alexandre Galí i d’Artur Martorell, reconeguts pedagogs expedientats pel règim franquista, que mantenen ben viu el seu amor per l’escola i la seva esperança en l’educació. L’octubre de 1954 la Universitat de Barcelona estrena Facultat de Pedagogia: Marta Mata s’hi matricula i connecta amb mestres i persones veritablement interessades en el canvi de l’escola. L’any 1956 obre les portes l’escola Talitha, el 1958 l’escola Costa i Llobera, el 1962 l’escola Ton i Guida, i el 1963 l’escola Thau. L’acord i la col·laboració entre pares i mestres és el que fa possible aquestes iniciatives. no rda Gio a í Luc La formació de mestres esdevé un punt clau per al projecte d’aquestes escoles: educació integral, pedagogia activa, educació de llibertat/responsabilitat, contacte amb la realitat, llengua materna, obertura a diferents classes socials i treball en equip dels mestres, relació pròxima amb els nens per conèixer les seves necessitats, il·lusió i entusiasme per la feina i la renovació…, demanen professionals amb un bagatge força diferent del que garanteix la Normal oficial de l’època. Escoles, mestres i pares fan tot el que poden per omplir el buit. Entre 1959 i 1963, el senyor Galí reuneix setmanalment a casa seva un grup de mestres disposats a assimilar personalment les seves lliçons de pedagogia i el 1960 l’associació Pax Christi comença a organitzar activitats directament relacionades amb l’educació. Així mateix, els parvularis que segueixen el mètode Montessori (Talitha, Thau, Ton i Guida) es reuneixen un parell de setmanes durant les vacances d’estiu per treballar i compartir experiències, material, etc. L’any 1963 es creen a Barcelona les Sessions de Pedagogia, a les quals assisteixen mestres d’escoles diverses i en les quals es desenvolupa un temari i es fan intercanvis. Aquestes sessions representen un primer intent d’organitzar els diferents tipus de reunions adreçats a la formació de mestres. Les trobades entre mestres de diferents escoles es multipliquen: la Marta ofereix la seva casa pairal a Saifores a la dotzena de mestres que es reuneixen pràcticament un cop al mes. Marta Mata, llicenciada en pedagogia el juny de 1957, s’entrega de ple al tema de la capacitació de mestres que surten de l’Escola Normal amb un nivell professional no solament ínfim, sinó també advers a qualsevol progrés pedagògic. Amb ella, mestres de Talitha, Costa i Llobera, Ton i Guida i Thau progressivament constatem la urgència d’estructurar i d’institucionalitzar una escola, paral·lela a la Normal estatal, que garanteixi una formació adreçada a renovar l’escola. Plegats busquem la manera d’aconseguir-ho, tant econòmicament com institucionalment: la Marta és l’ànima del projecte i assumeix la responsabilitat de ferlo possible i coordinar-lo. Tot i que no parteix de zero, l’empresa és ambiciosa i compromesa i les gestions que requereix són delicades, complexes i llargues. La convicció i la constància de la Marta fan que se superin les dificultats. El seu esforç per aconseguir la participació de tothom –mestres, pares i mares i ciutadania– en la millora de l’educació hi té molt a veure. Finalment, el 4 d’octubre de 1965, al voltant de la taula del menjador de Montse Botey i Josep M. Rovira, professor de Talitha i de Costa i Llobera, disposats a compartir amb la nova entitat educativa la llar que ells acaben d’estrenar, Angeleta Ferrer inaugura l’Escola de Mestres que du el nom de la seva mare, Rosa Sensat. Al davant de l’Escola de Mestres i de la Institució Rosa Sensat el paper de la Marta és determinant per a l’inici i la consolidació de la renovació pedagògica. M. Teresa Codina i Pere Darder 1. Marta Mata (2001). «Un període difícil». A: M. A. Canals et. al. La renovació pedagògica a Catalunya des de dins (1940-1980). Barcelona: Ed. 62. Rosa Sensat. �núm.59 juny/juliol 2007 e PERSONATGES 21 LA MARTA A MADRID M arta Mata va tenir dues etapes al Consell Escolar de l’Estat. La primera des de 1986 fins a 2002, coincidint, en part, amb la seva responsabilitat com a consellera d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. Des de 1987 fins a 1990 en fou vicepresidenta. Aquesta primera etapa va acabar amb la seva dimissió perquè estava en desacord amb la manca de debat sobre la Llei orgànica de qualitat de l’educació. L’any 2004 va ser cridada per la ministra M. Jesús San Segundo, que la va proposar com a presidenta del Consell per la seva triple condició de líder històrica dels Moviments de Renovació Pedagògica (MRP), amb una llarga trajectòria al servei de l’escola pública, per ser dona i per ser catalana, i ella, que s’havia retirat a la seva casa de Saifores, li va respondre que estaria encantada de servir a aquesta causa si coincidien en la idea que el Consell s’havia de transformar en un òrgan participatiu que reflectís l’Estat de les Autonomies; des d’aleshores la vaig acompanyar en la seva tasca per segona vegada: la primera va ser amb motiu de la creació d’un programa de relacions amb els MRP, que Marta va propiciar en el Ministeri de José M. Maravall i que va culminar amb la celebració del I Congrés de MRP, celebrat a Barcelona l’any 1993. La seva arribada al Consell va ser molt ben rebuda pels sectors més progressistes de l’educació. De seguida li van ploure demandes per donar conferències ací i allà, per escriure articles i rebre els periodistes de distints mitjans per fer-li entrevistes. Ella no deia mai que no, si ho podia encaixar a la seva atapeïda agenda. Al Consell va començar per renovar-ne les instal·lacions, que havien estat oblidades durant molt temps per l’Administració; el saló de plens va ser dotat de pantalles i comptadors electrònics, que van substituir els tediosos recomptes de mans alçades pel personal de la casa, i –és clar– va crear una biblioteca amb els fons que el Consell ja tenia, i va aconseguir la dotació de personal especialitzat per poder catalogar els fons i posar-la en funcionament i per crear una revista digital, Participación Educativa, que donés a conèixer el Consell i tots els consells escolars i ajudés en l’aprofundiment del que suposa la participació en el sistema educatiu. Alhora, va canviar les maneres de treballar en una institució que està a punt de complir vint anys d’existència, amb la mentalitat d’una persona que creu en la participació i la pràctica, que escolta a tothom, per damunt dels «tons» i les «picabaralles», i que dedica el temps i la calma que requereixen els temes importants, com les opinions de tots sobre les lleis d’educació. Va constituir un equip de treball, el consejillo per preparar els documents i els procediments per al debat. Va aconseguir que el Ministeri prolongués el temps que l’organisme i tota la comunitat tenien per tancar el debat sobre la Llei orgànica de l’educació, que es va iniciar amb la discussió del document a debat, realitzat en el Consell amb molta participació i un procediment innovador i que va acabar confluint amb tots els consells escolars autonòmics en l’elaboració d’un document de síntesi, amb les aportacions de tota la comunitat educativa, configurada en tots els territoris. La seva mentalitat de consellera d’una gran ciutat i la seva visió d’urbanista les va plasmar a Madrid amb la il·lusió de configurar d’una nova manera l’illa urbana en què se situa la seu del Consell, en la qual hi ha diversos edificis educatius i històrics: el Viejo Caserón de San Bernardo, on estava instal·lada l’antiga Universitat Central de Madrid –en la qual va començar el conflicte entre l’immobilisme i el progrés en educació–, que encara conserva el Paranimf, rehabilitat de fa poc; l’IES Cardenal Cisneros, antic institut de batxillerat, memòria viva del conflicte esmentat, que conserva bastant bé la biblioteca, els laboratoris i els gabinets; un Conservatori Professional de Música; la Biblioteca Històrica de la Universitat Complutense, i altres institucions. Ella pretenia posar d’acord totes les administracions i institucions implicades, per fer ressaltar el caràcter històrico-educatiu de l’illa, completant-la amb la creació d’un Museu Pedagògic. Per la seva vinculació a la Institución Libre de Enseñanza, em va fer recórrer els records que actualment en queden a Madrid, per visitar-los i així rememorar les seves vivències a l’Institut Escola de Barcelona, i va tenir una gran alegria quan es va traslladar a viure a la Residència d’Estudiants. Des d’allí, l’endemà de la seva arribada escrivia en castellà, per fer, com ella deia, «gimnàstica lingüística i mental» per adaptar-se a les seves noves tasques: «Efectivamente, el sol saliente ilumina el paisaje urbano por encima de nuestras cabezas. Hay silencio con la cinta muy de fondo de la máquina ciudadana. Aún no he oído cantar los pájaros. ¿Marcharon de aquí? Sí veo unos castaños de media edad, perdiendo las últimas hojas amarillas, una acacia, un tilo, unos chopos jóvenes que ya las perdieron y unas enormes y viejas coníferas que no pueden perderlas. Tengo que averiguar de qué especie son y si fueron ellas u otras las que dieron entonces a la zona y ahora a la calle, el nombre de El Pinar. Quizás algún día descubra un nido, también.» Quan va acabar el procés de discussió de la LOE es va posar a preparar la transformació del Consell per adaptar-lo a un Estat autonòmic. Per a això va comptar amb els suggeriments dels presidents dels consells escolars autonòmics, i quan anava a iniciar el procés de discussió amb els representants dels sectors educatius li va arribar la darrera hora: la va trobar treballant, plena de projectes i de vitalitat. A l’última reunió amb la Comissió Permanent del Consell, que va sonar com un comiat, va donar les gràcies per la col·laboració que havia obtingut en el que havia posat en marxa, va explicar el que encara li quedava per fer i va anunciar que quan acabés la modificació de la composició del Consell es retiraria. Aleshores els va dir que aquesta etapa de la seva vida havia estat molt satisfactòria per a ella. Per a tots els funcionaris que vam tenir la sort de treballar amb ella al Consell, aquesta ha estat l’etapa més fructífera i amb més repercussió i reconeixement públic d’aquest organisme, en la qual ha deixat de ser un òrgan consultiu, més o menys obscur, que feia la seva feina sense més ni més, per esdevenir un organisme viu, que té interès per a l’opinió pública, amb una ambaixadora de luxe, que predicava la «bona nova» de la «bona educació» pertot arreu, representant ella mateixa la millor tradició de l’educació pública, enllaçant la II República i la Institución Libre de Enseñanza, Catalunya i Espanya amb els Moviments de Renovació Pedagògica en la democràcia. I per a mi ha estat un privilegi haver tingut una mestra com ella, que tant m’ha ensenyat i m’ha fet viure. Helena M. Juárez del Canto Professora d’educació secundària Exconsellera tècnica del Consell Escolar de l’Estat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pedagogia és política Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Article sobre Marta Mata per a la revista Barcelona Educació de l’Ajuntament de Barcelona. Escrit al desembre de 2006 i publicat al número 59 juny/juliol de la revista Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Mata, Marta, 1926-2006 Pedagogia Educació Commemoracions Model social Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1251 Source A related resource from which the described resource is derived Barcelona Educació Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-06-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1642/0000000705.pdf bf3e11a6b1f43d2ef9a7e03fde43c18a PDF Text Text pag. 65 <<Eldesamo amb Zap ero no va i néixer de mi; no soc I b. Exalcalde de Barcelona i expresident de Catalunya D Maragall, al seu despatx davant d'un l l e n ~ que interpreta el passeig de Gracia, dimecres passat. LUlS MAURI BARCELONA 1 nivells de decisió i moltes eleccions. I s'estén la sensació que moltes deciPasqual Maragall mai ha estat un sions es prenen molt lluny: el preu politic disciplinat. Avui, alliberat dels cotxes, la seguretat... Temes que de la cotilla que comporten els car- tenen a veure amb espais més grans recs i les aspiracions polítiques, i que el teu i en que el teu vot pot incertament decebut amb el seu par- fluir relativament poc. tit, l'expresident manifesta la seva heterodbxia amb més aplom si -Aixo no explica el salt entre I'absaixo és possible. tenció catalana i I'espanyola. -Catalunya ha viscut uns anys molt -Catalunya ha aconseguit una dramgtics, no en el sentit de terriabstenció record en les munici- bles, sinó d'intensos, de tensos. Ara pals. ¿Quina opinió li mereix? hi ha distensió, tranquil-litat,menys -Que cada vegada ens assemblem passió. més als Estats Units. Alli la participació no passa del 50%.A Europa, -Els estremiments del seu mandat, l'escenari politic augmenta de mi- la negociació estatutaria, la inestada, s'acosta a les magnituds ameri- bilitat, les turbulencies canes. Com més gran és, més lluny -Que no s'han acabat del tot. queda el poder i menys participació hi ha. -¿Tot aixo no pot haver,provocat -És possible. Pero penso que la gent sent que el poder esta cada v e gada més repartit: Europa, estats, comunitats, municipis. Hi ha molts ((Teassumptes no resolts, els mateixos que nosaltres no vam resoldre. Sempre es pot fer mes)) -De manera que no creu que en I'abstenció hi influís el fet que el principal impulsor de la reforma de I'Estatut digui ara que no va valer la pena. ta rellevancia. Pero l'abstenció té poc a veure amb aixo. -Ara no es votava l'Estatut, sinó els ajuntaments. La gent sap que hi ha qüestions importants sobre la taula, com I'estatutaria, e n que ens juguem molt. I és bo anar-les refrescant, perque no tot esta resolt. indult els ciutadans a pensar que el -També va molestar voste el seu que s'havia de fer ja esta fet, que si el partit iel president Montilla. gran tema era l'Estatut, ara ja el te- -Doncs jo crec que el que vaig dir nen. I'ajuda. Aquelles declaracions han alertat l'opini6 i els poders espa-El conseller Saura el responsabilit- nyols que una retallada substantiva za de I'abstenció per dir que I'esfor~ de l'Estatut seria dramitica. -Quina rentrée que ha tingut. Abandona la presidhncia del PSC, qiiestiona I'esfor~de I'Estatut, diu que Zapatero el va trair, que el model del seu partit esta caduc, que aposta per un Partit Democrata Europeu a imatge del nord-arnericL.. ... -Pero ara es votava sobre el poder municipal, el mes proxim al ciutada. I I'abstenció catalana ha estat 10 punts mes alta que I'espanyola. ¿Hi ha una despolitització especial a Catalunya? ((Lapolítica continental va cap a la formació de dos grans partits, el progressista i el conservador>> -Em costa imaginar-ho. Seria com dir que el poble no té l'última paraula. Jo crec que aixb no passara. El que em preocupa no és el que hi ha a l'Estatut, sinó el que n'ha quedat fora: qüestions de gran importancia estratPgica com les comunicacions, l'aeroport, l'alta velocitat... Són coses que conformen el país, encara que no figurin a la Constitució ni en els estatuts. afartament en I'eiectorat? -6s possible. O a l'inrevés, pot haver de I'Estatut no va valer la pena. -saura m'honora concedint-me tan- -¿Que passaria? una idea que flotava en l'aire i avui és un projecte real. Anem cap a un escenari politic en quP no hi hauri socialistes, comunistes, verds, liberals i conservadors, sinó dos grans partits, el progressista i el conservador. -&És el principi del final de les ideologies? -No. L'augment de mida del territori on s'expressen les ideologies reque. reix una simplificació per governar aquest tot amb idees senzilles i clares: una opció globalment progressis. ta i una opció globalment conserva dora. Anem cap a un escenari polític continental en que les querelles domestiques i nacionals perdran una mica la seva virulencia, encara que segurament avui no és el dia més adequat per dir-ho, just quan ETA torna a l'activitat terrorista. En tot cas, s'imposa la globalitzacit política. -¿Els partits hauran de fer com les empreses, créixer, fusionar-se, in. ternacionalitzar-se? -En efecte. Aixb no vol dir que no h pugui haver petits partits especialit -Fa molts anys que parlo i escric so- zats en una veta de mercat, territo bre el PDE, des dels 90. Llavors era rial o ideologica. Pero la tendPncia vz �pag. 66 cap a la formació de dos grans partits europeus, el progressista i el conservador. Superat el segle XX, tornem al XIX: liberals i conservadors. -No sé b e n bé si és t o r n a r - h i o avanqar, per6 el canvi est2 en marxa. te federalista i el federalisme espanyol va trontollar, no va poder seguir el ritme. Hi va haver fkenada, hi va haver tensió, hi va haver xoc. jo també. El balang: del meu mandat és enormement satisfactori.Va canviar qui governava Catalunya, es va assajar un Govern de coalició. -Voste tampoc I'hi va posar comode al Govern del PSOE. A Zapatero li plovien dificultats sobrevingudes des de Catalunya -Que va donar moltissims problemes... -No pas més que els que dóna la política. ... -¿Comode? ¿Es tractava de posar-l'hi comode a algú? A mi també m'arribaven dificultats des de Madrid. Quan el president del Govern espanyol ve a Catalunya i se cita amb els empresaris sense avisar el president de la Generalitat, ¿qui posa en pro-Entenc les dificultats de Zapatero blemes a qui? ¿Hi va haver malicia? per empitnyer el federalisme que No ho sé. El desamor amb Zapatero compartuem. Potser teníem més il.1~- no va néixer de mi; no sóc jo qui ha sions de les que era possible aconse- canviat. Figura que ell era federalisguir. Pero aixo no significa que les ta, ¿no? El poder espanyol, tant si 6 h2gim d'oblidar. Jo crec en el pro- de dretes com d'esquerres, té la idea grés. Hi ha gent que creu que el món que a Catalunya amb qui s'ha de pacempitjora.Jo no, jo crec que millora. tar és amb els empresaris i amb CiU. -Voste s'ha declarat trait per Zapatero, a qui acusa d'haver abandonat el federalisme. Si aixo passa amb el president més sensible a una idea plural d'Espanya des de la República, ¿quina esperanga els queda als federalistes? -¿La seva aposta pel marc europeu no és una fugida cap endavant? Si la dialectica Espanya-Catalunya esta encallada, s'engrandeix I'escenari i aixi s'empetiteix el problema. -¿Com veu avui la situació política catalana? -No, si fos aixi estaria malament: Sí que és cert que en el marc europeu es redueix una mica l'acritud de les pugnes domitstiques.Europa és 1'2mbit on s'ha de jugar. La dialPctica ja no ser2 Catalunya-Espanya,sinó Catalunya-Espanya,Catalunya-Europa, Espanya-Europa,tot a la vegada. -No, no, en absolut. Aquesta tranquil.litat no és letargia, sinó el producte d'un Govern que té una majoria solida. No s'esperen sorpreses. -Al ritme que va la construcció política europea, aixo és una predicció a tan llarg termini... -La llista es lilarguissima: ell Dragon Khan polític, la cita amb ETA a Perpinya, I'acusació del 3%' la corona d'espines, la reorganització frustrada del seu Executiu ... -La confluencia dels dos nacionalismes, el catali i l'espanyol, va ser dramltica, ho és sempre. Per no parlar del factor independentista quan s'ha d'aprovar u n Estatut, perque no et pots posar d'acord, que és el que va passar. ¿Es podia haver governat Catalunya sense fer l'Estatut? Probablement si. Per6 s'havia de fer; feia més de quatre anys que estivem reclamant la reforma. Catalunya va canviar el seu Estatut, per6 no va poder fer una cosa que m'hauria agradat: canviar la constitució. Aixb segueix pendent. També per a Zapatero. Una cosa és no poder canviar-la ara, i una altra és renunciar-hi. Espanya estaria molt millor si la Constitució certifiqués que hi ha tres nacionalitats histbriques. -Home, més tranquil.la, és clar. -¿En una letargia, ha dit algun cop? -El seu Govern se sustentava sobre la mateixa coalició i tenia una majoria mes amplia que I'actual. En canvi, va anar de sincope en síncope fins que es va trencar. -¿Amb qui es queda, amb el Maragall alcalde o amb el Maragall president? -El primer tripartit va ser més inestable perque va ser el primer, per6 -És veritat que Europa va molt lenta. tenia més vots, ¿no? Els governs de P W De base r> Maragall no conserva cap carrec al PSC. El PDE trigar2 a materialitzar-se, coalició són aixi. Miri a Itilia. Aquí pero la tendencia és clara. tenim una idea simplista de la democricia. Vam tenir tants anys de dicta-¿Que opina del Govern actual? dura que alguns pensen que la de-¿Quin paper tindra voste al PDE? -Esti fent les coses de forma ordenada, correcta, positiva, cosa que parla -Molt menor. No seré un activista; mocracia és el mateix pero votat cabé del seu president. Hi ha assumpaixb és per a gent més jove. Franca- da quatre anys. Doncs no. És un siste ''No tinc sensacid de ment, jo avui no tinc gran cosa a dir. ma diferent en quil cada dia pot pas- f racas. Pero 'ho han tes no resolts, els mateixos que nosaltres no vam poder resoldre: aeroPuc anunciar tenditncies, pero no hi sar qualsevol cosa. preguntat tants "ps tindré un paper actiu. port, alta velocitat Barcelona-Valen-L'any passat, el Cercle d7Economia que ia comenco a cia i arce el ona-~ilbao, ambició econbmica, ubicació a Catalunya de -També voste ha acusat Zapatero va criticar que voste, com a presid'haver-lo descavalcat en favor de dent, no tenia el lideratge esperat. preguntar-m'ho jo)) centres de decisió...Sempre es pot fer k *-* U\-* &>si* ~ \ e a $ més. Montilla. ¿El líder del PSOE treu i Ara, en canvi, elogia la capacitat de hw SARI^'-* posa líders al PSC? -No. Si jo m'hi hagués negat, Zapate ro ho hauria tingut difícil. Una altra cosa és que jo hagi decidit deixar-ho al veure acabada una fase personal i política. -¿Quan, on va néixer el desamor entre voste i Zapatero? comandament de I'Executiu de Montilla. ¿Que li sembla? -Que a Lara [president del Cercle d'Economia] li deu agradar més aquest Govern que l'anterior. Jo si d'algú estic lluny políticament és de Lara, de la dreta. -¿i Montilla no ho esta tant? -No sé si és desamor. El Govern ca- -No ho sé. L'hi hauria de preguntar a tala va tirar milles amb el seu projec- ell. L ha ~ . aLSE,SSTt@a"irU$ ((Crecque no hi haura , , , retallades substantives, El que em preocupa es el que n'ha quedat fora: airoport, AVE.. . )) -¿Creu que al Govern li falta avui , ambici4 -¿En que quedem? Abans es criticava que hi havia excés de tot aixo, i ara, que n'hihapoc. -Amb tots dos, home, no foti. ¿Que vol, que renegui d'una part de la meva historia, d'una part de la m e va vida? De l'alcaldia també en tinc records duríssims. Hi va haver moments enormement dificils, durs i desagradables, com la campanya en que els meus adversaris es van inventar que jo tenia problemes alcoholics. Va ser un cop molt dur. Et planteges si val la pena sacrificar la tranquil.litat de la teva família, si val l a pena seguir endavant a aquest preu. -¿Se sent decebut amb el PSC? ¿Ha trobat a faltar el suport del seu partit? -Si, algunes vegades. Jo, amb el meu partit, me les vaig tenir quan era alcalde i també quan-vaig ser president. ~- -¿Té alguna sensació de fracas, de frustració, de decepció? -No. Pero m'ho han preguntat tants cops que comenqo a preguntar-m'ho -¿Que far5 ara al PSC? -Sóc una persona de la base. ¿Militant? No m'agrada aquesta paraula; té ressonincies militars. = � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El desamor amb Zapatero no va néixer de mi, no soc qui ha canviat Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Mauri, Lluís Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Expresident Catalunya Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Espanya Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Partit Demòcrata Europeu Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-06-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/902/0000000672.pdf 6a000295fe827de5408b533c3f4634e2 PDF Text Text CONFERÈNCIA UOC “Un món de ciutats: deu anys després”. Pasqual Maragall 13/06/2007 | World Trade Center Fa 10 anys el mon de les ciutats ens apareixia com una alternativa al mon de les nacions. Diria que al mon de les nacions i dels conflictes. Jo acabava de deixar l’alcaldia de BCN desprès de 15 anys i em mirava les coses des de la ciutat eterna amb una certa calma. I em deia que les ciutats eren el problema real de la humanitat perquè al final tothom hi acaba anant. La gent hi va per a viure millor o perquè no hi ha més remei, però hi va. Aquest instint gregari i urbà és aleshores al mateix temps el problema i la solució. El problema pels costos de congestió, per la solitud que es pot experimentar en la multitud, pel soroll i la pol·lució que genera la vida a ciutat. I la solució per dues raons: per la varietat i versatilitat de les solucions que s’hi troben i per la disminució dels costos de trasllat per a fer determinades coses o per a que no et passin determinades coses. Josep Pallach va morir tot just arribant al Hospital Clínic de Barcelona perquè a l’Hospital de Girona encara no tenien determinats aparells que ara ja fa temps que tenen. �Els nens de Rupià van a escola a Verges i les velletes de Rupià se’n van a viure a casa dels fills a La Bisbal per a no estar soles. Els vells es reuneixen més aviat en les confortables sales d’espera dels dispensaris o CAP’s de la ciutat mitjana o el poble gran, que no pas en els cafès de la manilla del poble petit que ja no existeixen. Però en canvi a Rupià hi té casa el fill de l’Olof Palme i hi té un casalot una lady anglesa. La veritat és que no se’ls veu mai, però hi son. També hi tenen un recó el economista i ecòleg Joan Mª Martínez Alier, el fill de Javier Godó i altres personatges il·lustres. Que em perdonin totes aquestes indiscrecions. Potser és cert que la solitud i el silenci del camp o el suburbi ric son un luxe dels que s’ho poden pagar i el brogit de la ciutat una condemna dels que no hi arriben. Quan jo buscava marxar fora d’Espanya l’any 1971 per a estudiar de debò una mica – perquè a la Universitat de Barcelona havia fet més la revolució que no pas estudiat, vaig passar primer per Oxford a veure el Martínez Alier i em va dir: aquí estareu molt bè. Pots passar-te dies sencers estudiant i sense parlar amb ningú. Naturalment vaig decidir no quedar-m’hi. Vem agafar les nenes amb la Diana (tenien 2 i 4 anys) i ens en vem anar a New York amb una beca Fulbright de 500 dòlars. Allí vem descobrir, parlant de ciutats, el que era la gran ciutat. Portant les nenes cada dia a una guarderia �cooperativa del cantó, al costat de la Universitat de Columbia, i estudiant les tardes a downtown a la New School for Social Research, la universitat dels exiliats alemanys dels anys 30 del segle passat: Robert Heilbronner, Marcuse i altres. Les nenes es quedaven amb una baby sitter catalana que corria per New York. Aquells van ser dos anys feliços: durs, perquè dura és la gran ciutat, però feliços. Èrem a la capital del mon. Del mon de ciutats. Els nostres amics, l’Andreu Mas i el Joaquim Silvestre, se’n havien anat a Minnessota a estudiar economia matemàtica i no entenien què hi fèiem a New York. En tot cas el New York on érem era el New York del final de la Great Society dels Kennedy i Johnson, era el New York de l’inici de les restriccions de Nixon. Tantes restriccions que un bon dia una inspectora d’ensenyament va venir a la guarderia quasi gratuïta de les nenes i ens va comunicar que a partir d’aquell moment s’hauria de pagar. La reacció va ser immediata. Una cinquentena de pares i mares de l’escola ens vam plantar a les 8 del matí al mig del Triboro Bridge i vem paralitzar el tràfic, que es tant com dir que vem tallar una de les quatre entrades de New York pels prop d’un milió de persones que cada matí hi entren venint del suburbi. A més important. Ens van dur a la comissaria de Harlem al carrer 125, prop d’ on ara s’ha instal·lat la fundació de Bill Clinton, es van quedar dos o tres pares i mares detinguts, negres naturalment, i fora. Heu d’entendre que en aquella època a cap blanc de New York li passava pel cap de passar la ratlla del carrer 110 i entrar a Harlem. Harlem havia estat un barri holandés de �New Amsterdam, el primer nom de New York, un barri de casetes baixes i bufones, desertat desprès massivament pel blancs quan els primer negres s’hi van anar instal·lant. A l’Apolo de la 125 de Harlem no s’atrevien a anar-hi a sentir el millor Jazz de New York els meus amics blancs com David Rosenthal, per aficionats que fossin. Els havia de dur jo tirant-los del nas. Nosaltres vivíem sota la protecció de la diàspora republicana espanyola. Margarita Ucelay Da Cal era la nostra veïna del carrer 102 i Carmen Zulueta, professora de Barnard College, la nostra segona mamà. L’altre gran protector nostre a la gran ciutat va ser un professor de Columbia enamorat de Gaudí: George Collins, a qui jo ajudava a traduïr textos gaudinians. Collins havia descobert que les voltes catanes eren el sistema constructiu dels primers gratacels de New York. És curiosa aquesta plural relació Barcelona New York, que ha estat cantada per un dels millors cronistes de Barcelona, el crític d’art australià Bob Hughes, autor d’un llibre que porta el nom de la nostra ciutat i resident alternatiu a New York i a Barcelona, a l’Hotel Colón. Hi ha un diàleg entre les ciutats. Hi ha agermanaments, hi ha fins i tot enamoraments. Barcelona es va agermanar quasi sempre amb segones ciutats o ciutats no capitals, normalment portuàries i culturalment robustes. Tot va començar amb l’agermanament amb Boston, encara amb Narcís Serra d’alcalde. I va seguir amb l’Istambul de l’alcalde Erdogan, el Shanghai de Yang Ze Min, el Montevideo tot just alliberat dels milicos (excepció a la o capitalitat forçada pels �fundadors de l’Uruguay modern, els Batlle, que eren catalans de Sitges), el Kobe del maremoto i Sant Petersburg, aleshores Leningrad, el Leningrad de l’alcalde Sobchack, del que Putin si no m’erro era tinent d’alcalde. Les grans ciutats son també el refugi dels perdedors de les guerres. No tant com el Mèxic de Joaquim Xirau i Anselmo Carretero i Eduard Nicol, o la Colombia de Ramon Trias Fargas, o el Buenos Aires on va morir Cambó i va viure Jiménez Asúa, o el Santiago de Xile d’Arturo Soria, o el Montevideo de Pepe Bergamín, però la ciutat de New York va ser refugi dels perdedors de la guerra civil espanyola. El pobre José Bergamín hi va viatjar un cop per a visitar els seus fills, que hi vivien, però l’Immigration Service el va deturar a la frontera del Kennedy Airport exigint-li que signés un paper confessant que pertanyia al partit comunista – cosa que els permetia expulsar-lo en qualsevol moment. Desprès d’una nit en blanc reiterant que ell no era comunista, tot i que és cert que n’estava a prop malgrat ser catòlic, perquè no podia suportar, segons em va explicar, el desori anarquista durant la República, al final va firmar i va entrar a la ciutat que els americans anomenaven simptomàticament “Sin City”, la ciutat del pecat, perquè els EEUU han estat sempre un país ruralista i New York el símbol del pecat, fins al bombardeig de les torres bessones. Em permetreu encara una altre digressió: Bergamín em deia molts anys desprès a Paris, on va ser re exiliat per haver firmat contra les tortures franquistes l’any 1962, que �ell “con los comunistas hasta la muerte, pero ni un paso más!” Tornant al que deia, les grans ciutats son refugi, refugi d’emigrants, refugi d’exiliats – com Barcelona ho va ser per tants alemanys de l’ entreguerres, entre ells Arnold Shönberg, autor de l’òpera Moses und Aaron, que ara es veurà al Liceu segons tinc entès. Shönberg va escriure la òpera al barri de Gràcia estant, abans de marxar a Amèrica quan el feixisme va arribar aquí. Va morir a San Francisco, una altra de les ciutats obertes del món de ciutats. La peripècia dels alemanys fugits de casa seva quan arriba Hitler, passats per Barcelona i finalment morts aquí, com Walter Benjamin a Port Bou, o re-exiliats a Amèrica, com Shönberg, és una de les sagas més estremidores de la història. L’altra drama és el de la emigració. L’emigrant de Chaplin, o The Kid, que n’és la continuació, son de les narracions més explicatives de l’espècie humana. Els noms de les ciutats i una data suggereixen drames, desastres, victòries o èxits. Buchenwald, Gernika 1937, Río 1982, Granada 1936, Barcelona 1992, New York 2001. El decret de Franco del 38 declarant traïdores les províncies (val a dir, territori i habitants!) de Vizcaia i Guipúzcoa, que està en la base del naixement d’Eta, no ho oblidem, ha marcat la història d’Espanya per anys i anys, encara ara! Els bombardejos aeris de Barcelona, Madrid, Granada, etc., els primer de la història moderna, van mostrar la cara més negra de la humanitat. No era un front, com a l’Ebre, amb tota la seva epopeia: era l’acte fred i distant d’un dictador que desprès, poc desprès, va ser protegit per Eisenhower amb el tractat de les bases. �Les nacions poden odiar i fins i tot matar, les ciutats no. Les ciutats rivalitzen, competeixen, com en l’esport. O en la seva arquitectura i el seu urbanisme. O en les seves exposicions i museus. O en els seus ports i aeroports i les seves ferrovies. Per cert, mala notícia el retard de l’alta velocitat – molt mala notícia; i absència de notícies sobre la impresentable proporció 2:1 entre la inversió a Barajas i la inversió al Prat. Menys mal que port de BCN i aeroport semblen decidits a col·laborar: aquesta és una sinèrgia absolutament benvinguda. BCN no és la capital del món. Però siguem honestos, és una de les ciutats amb més números per a figurar en el grup capdavanter de la carrera amistosa pel liderat del mon de les ciutats. Com el Barça. Però, esperem, amb més bona sort i amb un punt més de malícia, que potser no vindrà malament. Pasqual Maragall �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Un món de ciutats: deu anys després Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. World Trade Center (Barcelona) Abstract A summary of the resource. Presentació, amb la rectora de la UOC, Imma Tubella i els directors del màster, Jordi Borja i Manuel Herce, del programa de postgrau de la UOC ‘Gestió de la Ciutat’, amb una conferència sobre el rol de les ciutats a nivell global. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Globalització Urbanisme Universitat Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-06-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/668/20070615_LV.pdf 2994b073474956932bf9a0ed9b56bea6 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 15/06/2007 La Vanguardia, p.027, Opinión Inseguridad PASQUAL MARAGALL A comienzos de los ochenta, antes de la recuperación económica, la inseguridad en Barcelona era alta. Por esta razón creamos una comisión en la que el ex alcalde Josep Maria Socías Humbert encabezaba los esfuerzos para mejorar la situación. Lo primero que se hizo fue replicar aquí la encuesta británica sobre el crimen, la llamada encuesta de victimización. En el primer ensayo (año 1983) el resultado fue dramático: el 25 por ciento de los ciudadanos declararon haber sido agredidos, robados o haber sido objeto de un intento en este sentido. Las cosas aún empeoraron ligeramente durante los tres años posteriores, hasta llegar al 27 por ciento de victimización percibida. A partir de aquí la mejora fue notable y sostenida (a excepción del año 1990) y marcó el mínimo de la serie el año 1993 con un 14 por ciento de victimización. La serie finaliza en el año 2004, con un 20 por ciento: una de cada cinco personas consideró haber sido objeto de actos delictivos aquel año. Ignoro la razón por la que la serie se interrumpe en el año 2004. Ahora, este verano, creo que dispondremos de nuevos datos. La ciudad de Barcelona está siempre entre uno y dos puntos por encima del promedio metropolitano de victimización percibida. Todos tenemos experiencias cercanas de delitos sobre las personas y los bienes. El quiosco próximo a mi casa fue atracado dos veces el mes pasado. Quizá influyó el hecho de que la plaza está en obras y resulta más fácil ocultar la fechoría. Se lo insinué al alcalde Hereu, sin especificar los hechos, en un mitin electoral en la calle Muntaner. Un poco más abajo, en la calle Alfons XII esquina con Madrazo, una casa abandonada fue invadida hasta que la policía echó a los okupas. Yal otro lado de la calle hay un jardín abandonado que pertenecía a la antigua escuela de las monjas alemanas. Ahora la casa ha sido adquirida por una compañía constructora de hoteles. Confío en que el jardín de enfrente será restaurado por las autoridades municipales. Todo esto no es irrelevante: ha de contribuir a una mejora de la tranquilidad y la calidad urbana. Hay un aspecto que considerar en materia de seguridad: la presencia de policía en la calle. No sé si la policía (en nuestro caso la autonómica y la municipal) patrulla de forma suficiente. En Nueva York, donde viví dos años, los cops (polis) eran amigos de las viejecitas del barrio, que les confiaban todo tipo de secretos sobre lo que sucedía en las escaleras y las aceras (y, sobre todo, se sentían acompañadas). La única policía uniformada que hay en Nueva York es la policía local. Tanto el Immigration Service como el FBI son federales y no uniformados. Caso aparte es la Guardia del Estado, que recordamos por su dura intervención durante los incidentes de la Universidad de Kent. 185 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Creo que en nuestro caso el despliegue progresivo de una nueva policía, la autonómica, y la substitución progresiva de la nacional y parcialmente de la local, pueden haber afectado a la seguridad. Pero sin cambios no hay mejoras. Una vez me encontré con un grupo de guardias civiles por encima de Vielha y cuando les pregunté cómo estaban me contestaron: "Rodeados". Era el inicio del despliegue de los Mossos d´Esquadra en la zona. Estaban entre sorprendidos e incómodos, lo que entraba dentro de una lógica que la consellera Montserrat Tura intuyó inmediatamente. En otra ocasión, esta vez yendo hacia Tarragona, me paró un grupo de policías de tráfico pidiendo que no se les obligara a salir de Catalunya para poder seguir siendo lo que eran. Todo esto es complicado. Casi tan complicado como la enseñanza del catalán y el castellano que el otro día explicaba el conseller de Educació con una claridad encomiable, mal está que yo lo diga, en el programa de Mònica Terribas. Creo que la seguridad en Catalunya y en Barcelona está en buenas manos. Conozco bien al conseller Joan Saura y al alcalde Jordi Hereu y me consta la capacidad que han demostrado en la conducción de temas y escenarios no precisamente sencillos. Es más: tengo la impresión de que, a pesar de que siempre hay noticias desagradables, la tónica general es de tranquilidad. He viajado mucho durante los últimos años y, en particular, durante estos últimos meses, y no creo que nos podamos considerar deficitarios en relación con otros entornos. Confío en que la definitiva configuración y despliegue de los cuerpos policiales, sobre todo si van acompañados de una presencia física cercana y a pie de calle, remacharán el clavo de una opinión generalizada que también he podido comprobar por todas partes: la tranquilidad y la calidad de vida son muy considerables, tanto en Barcelona como en general en Catalunya. Detalles como la substitución de las sirenas continuas por las sincopadas, en el caso de las ambulancias, y la introducción de las bicicletas municipales también ayudan a la sensación de tranquilidad y civismo. Aunque si hablamos del tráfico, con la iglesia hemos topado. Aquí sí que Londres y el alcalde Ken Livingstone nos pueden dar algunas lecciones. Veremos si las bicis del alcalde Hereu funcionan. Hoy cuando regrese del despacho lo probaré. 186 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1129 Title A name given to the resource Inseguridad Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Seguretat Barcelona Catalunya Model social Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-06-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat política Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/903/0000000673.pdf b43fa190c81a88b5b25d83de03085fdc PDF Text Text PRESENTACIÓ DE PASQUAL MARAGALL DE LA CONFERÈNCIA “L’Institut d’Estudis Catalans i les acadèmies científiques al segle XXI” DE SALVADOR GINER A TRIBUNA BARCELONA AMB MOTIU DEL CENTENARI DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS 18/06/2007 | Hotel Palace [Salutacions i felicitació a l’IEC pel seu centenari] L’Institut d’Estudis Catalans va néixer (com quasi tot) l’any 1907. Deu ser el mateix any del pressupost de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona de Bastardes i no sé si de la Junta de l’Ampliación de Estudios de Madrid. És també l’any de l’Enllà de Joan Maragall, anterior a la Nacionalitat Catalana de Prat de la Riba. (Les dues famílies, més endavant, van entreparentar-se, però el modernisme de Maragall i el noucentisme de Prat divergien i marcaven les dues ànimes de Catalunya, la rauxa i el seny, la passió i la bona lletra, el poema i el diccionari). Dit això: l’arribada de Salvador Giner a l’Institut va ser per a mi una excel·lent notícia. Una persona de formació europea, excel·lent coneixedor de la literatura anglesa i americana, Salvador Giner va ser, amb Llorenç Gomis i altres, un dels primers puntals de “Catalunya Segle XXI”, una associació nascuda a les acaballes del segle XX, i trampolí de les primeres victòries de les esquerres a la Generalitat de Catalunya d’ençà de les dels anys 30 del segle passat. 1 �I per tant, trempolí de la reforma de l’Estatut –avui pendent de sentència-. No crec que el toquin massa, però l’Estatut és el marc, no és encara la tela pintada. La tela l’ha de pintar el poble de Catalunya ara. L’Estatut no és tampoc la garantia d’una presència forta a Europa, que és la pàtria gran. (Bona notícia avui l’acord Espanya-França sobre la Constitució europea. El Consell europeu de dijous serà decisiu. (Jo penso ajudar a la creació de l’Europa política en la mesura de les meves possibilitats.) [UNS MOTS SOBRE EL TEMA DE LA CONFERÈNCIA] L’Institut d’Estudis Catalans neix amb una visió i concepció ja modernes de la cultura: des de l’humanisme i l’ambició dels seus fundadors i dels seu temps, concep les arts, les ciències, la filologia— i l’expressió de totes elles en llengua catalana—com a corrents indestriables. El dia de la fundació de l’Institut, Eugeni d’Ors—que en aquell moment només tenia 26 anys—va escriure una glosa a La Veu de Catalunya defensant aquest humanisme, justament l’afany de cultura que acusava en Calvet (Gaziel). Deia que no s’assoliria l’humanisme a Catalunya—el Clàssic, per usar el seu terme—sense haver-hi incorporat: (i cito:) … molta filologia llatina i grega, molta història, molta arqueologia (les ruïnes d’Empúries, p.ex.), molta filosofia, molta fisiologia i tot, i, per a dir-ho en quatre paraules, clarament, UNA INTENSA FEBRE D’ESPERIT CIENTÍFIC. 2 �!Això si que és una societat del coneixement! I com tots sabeu, de seguida van maldar per reinventar el romànic (cal rellegir la meravellosa biografia de Pijoan per Pla en que descriu els viatges al Pirineu per recuperar els frescos de les esglésies romàniques), per normalitzar el català, per crear l’Institut de la Meteorologia… en una paraula, per inventar les institucions catalanes que avui perduren. Per a sort nostra, podem constatar que és aquest mateix esperit, científic i cultural en tot el seu abast, que anima avui l’Institut d’Estudis Catalans presidit pel Dr. Salvador Giner. Giner té una determinada concepció de l’Institut, i ara el cito: “com a lloc d’encontre de les nostres institucions universitàries i de recerca, com a veritable àgora de la comunitat científica catalana …., i com a plataforma transversal per al coneixement cívic de la ciència i la cultura.” No conec ningú més preparat i més dotat que el professor Giner —per la seva formació i pel seu tarannà—per dur a terme aquests objectius. Doctor en sociologia per la University of Chicago i també per l’Autònoma de Barcelona, ha fet estudis a Colònia, ha estat professor a Yale, a King’s College, a Roma, a l’Autónoma de México, ha estat Catedràtic i Cap del Departament de Brunel West, London, i no cal dir Catedràtic i Cap del Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona. Ha estat i és membre de més comitès científics espanyols i europeus del que podem d’esmentar aquí. La seva amplíssima bibliografia abasta des de La teoría sociológica clásica y La 3 �cultura de la democracia fins a El destino de la libertad: Una reflexión frente al milenio i inclou obres cabdals de sociologia de Catalunya com The Social Structure of Catalonia, i com a director i coautor: La cultura catalana, La societat catalana, i l’Enquesta de la Regió de Barcelona 2000, títols que no representen més que una mínima part de la seva producció d’estudiós. Salvador Giner personifica l’esperit científic que caracteritza l’Institut. Combina sàviament el seny i la ironia necessaris per liderar una institució centenària amb l’entusiasme i l’energia que la caracteritzaven fa cent anys. I ho fa tot amb aquell punt de flema que li han deixat els anys a l’acadèmia britànica. Independent de criteri, lliure de tot dogmatisme, universalista i catalanista, Salvador Giner és la viva continuació de la nissaga de Prat, Pijoan, Puig i tots els que ja hem esmentat avui. Té la paraula. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Presentació de la conferència de Salvador Giner, 'L’Institut d’Estudis Catalans i les acadèmies científiques al segle XXI' Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Palace (Barcelona) Abstract A summary of the resource. Presentació de la conferència de Salvador Giner “L’IEC i les acadèmies científiques del segle XXI” a Tribuna Barcelona amb motiu del centenari de l’IEC. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Giner, Salvador, 1934- Institut d'Estudis Catalans Ciència Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-06-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/904/0000000674.pdf d59faf74ec06ac5ff0702ef7d8a06020 PDF Text Text DE LA POBLACIÓN y LA POLUCIÓN Població, Urbanització, energia, pol·lució Pasqual Maragall 27/06/2007 | IEMed, presentació del Fons de Població de les Nacions Unides Si m’ho permeten els parlaré més de les conseqüències del creixement de la població que del fet en sí. Tenim molt bons experts en població, entre ells el meu company i amic Armand Sáez, a qui convindria inquirir sobre la qüestió. Nosaltres els catalans solíem dir que érem 6 milions, ara som 7. I quan anunciàvem un viatge a la Xina ens preguntàvem si hi aniríem tots junts. El mon son 6.600 milions, es a dir que els catalans som l’1 per 1000, i els espanyols el 7 per mil aprox. Soc molt aficionat a llegir el gratuït de IBERIA, “Universal”. És concís, no té publicitat i està ben fet. En el nº d’avui he trobat els següents leads: “Cada dia se urbaniza un espacio similar a 3 campos de fútbol” “el suelo urbanizable de las costas españolas triplica lo ya construido” També diu una cosa xocant no directament relacionada amb el tema : “España crea el 20 % de la energía eólica mundial” EFE. El Ministerio del Medio Ambiente apuesta por la energía eólica y termodinàmica” (de eólica el director de APLUS sabe algo ). 1 �Por cierto que la energía de transición cada vez más dominante es el gas natural (Historieta de Pere Duran i Argelia y Marruecos a Córdoba e inauguración frustrada por el empeño de Aznar de ir directo a Valencia por el lío de Perejil). Volviendo a la suelo y la edificación. La mayoría de los hipotecados no necesita hacer sacrificios a pesar de la subida de los tipos (Fuente Deloitte). Plazo medio hipotecas 26 años, importe medio 130.000 Eu – unos 20 millones de Pts. Más de la mitad destina entre el 20 y el 30 % de sus ingresos a la hipoteca. Alto. Los ahorros habituales para paliar los efectos de ello son: sacrificar parte de las vacaciones, 43%, menos comidas fuera de casa 26%. En que quedamos? Hace 10 días en una población de la Costa Brava ampurdanesa me enseñaron mesas vacías. Una versión era que el antiguo alcalde había arruinado el negocio al aumentar las tasas de veladores y chiringuitos en la calle. Todo está relacionado. En este país hemos vivido (y crecido) del turismo y los salarios bajos. No sé si debemos estar satisfechos. Hemos tenido mucha población de dos tipos: inmigrante y transeúnte. Y los fijos nos hemos beneficiado. Pero no está claro que el modelo sea sostenible. Creo que no. No soy contrario a la inmigración, pero sí a la aventura de los senegaleses que van en cayucos de Senegal a Canarias. 2 �Los gobiernos de Wade y Zapatero han llegado a acuerdos. Perfecto. Ahora falta no solo que no vengan tantos y tan mal sino que otros vaya para allí y bien, y esa otra cosa no es población sino capital. Capital humano. El capital humano se forma viniendo ellos aquí o yendo nuestro dinero allí. Y nuestros expertos, nuestras empresas y nuestras ONG’s. La empresa de gafas INDO empezó hace unos años a fabricar en Marruecos. Pere Duran sacaba gas de Argelia pero devolvía tecnología y contactos. Hay que invertir razonablemente en África. Quizás algunos jóvenes mileuristas irían allí si cobraran 2000 o 3000 Euros. Hay que reducir la distancia entre el tope de salarios y el mínimo, diferencia que tanto se ha agrandado bajo gobiernos populares y progresistas. A los partidos conservadores o republicanos (en términos anglosajones) esto les importa menos, a los de progreso o demócratas (siempre en términos anglosajones) debería preocuparles más. Las cuatro iniciativas de NNUU para la población son, si no he entendido mal: 1 No impedir la emigración del campo a la ciudad. 2 Igualdad de género, mejor educación y salud reproductiva, porque disminuyen el crecimiento. 3 �3 Adoptar un enfoque proactivo y a largo plazo del espacio urbano y el medio ambiente. 4 Una acción internacional concertada en ese sentido. El tercer punto es especialmente enigmático a primera vista: proactivo? Qué quiere decir proactivo? No será que los responsables internacionales de tan internacionales se convierten en insubstanciales o incomprensibles? Que lo dicen todo sin aclarar nada? A veces parece como si el mundo se dividiera en tres: los ricos, los pobres y los funcionarios internacionales. Funcionarios internacionales – que median entre ricos y pobres. Pero hay mucho que decir también en favor de ellos. El documento UNPF dice que la política de contención urbana no da resultados y que el crecimiento urbano es más endógeno que por nuevas llegadas. Que la pobreza está aumentando más en las zonas urbanas. 1000 millones de personas, como se ha dicho aquí, viven en tugurios, mayormente en países no desarrollados – no sé porqué les llamamos en vías de desarrollo, si a veces no lo están Proporcionar suelo con servicios mínimos de agua, y saneamiento parece ser la receta, según el informe, y que 4 �las ciudades no deberían aumentar su pisada ecológica, parece ser el mandato. ¿Es esto posible? Lo es en términos muy generales y con una gran manga ancha en la interpretación. Pero lo es. Debe serlo. Porque de otro modo “dejaremos de ser”: dejaremos de ser todos en algún momento – no todos individualmente sino todos a la vez o progresivamente todos juntos. Las ciudades son la mejor creación de la humanidad. Un mundo de ciudades, como dije hace una pila de años, cuando era alcalde, es lo más próximo a dos cosas: a la realidad existente y al punto más cercano al óptimo al que podemos aspirar. Pero para que esa aseveración de hecho y ese pío deseo se cumplan hace falta que los demás niveles de convivencia y de gobierno: la nación , el estado, la Unión y la Sociedad de Naciones actúen sabiéndolo. Y muchas veces las pulsiones nacionales o estatales lo impiden. Fin 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource DE LA POBLACIÓN y LA POLUCIÓN: Població, Urbanització, energia, pol·lució Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. IEMed (Barcelona) Abstract A summary of the resource. Presentació del Fons de Població de les Nacions Unides Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Medi ambient Energia Economia Demografia Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-06-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/766/20070702_LV.pdf a8f9512b700615a5c86055923c3af480 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 02/07/2007 La Vanguardia, p.025, Opinión Semáforos y urbanismo PASQUAL MARAGALL ¿No hay demasiados semáforos? Da la impresión de que es como si hubiese la obligación de ir poniendo semáforos nuevos cada año. Hay uno en Aribau/ Sant Eusebi que no sirve para nada, porque en realidad no hay cruce sino sólo un desvío a la izquierda por Rector Ubach, que no necesita de semáforo, porque Aribau es de dirección única y desde Sant Eusebi, subiendo a mano derecha, no entran coches en Aribau. Es cierto que al peatón que cruza Aribau puede convenirle. Pero lo que gana es mínimo. (Otro día hablaremos de ese barrio entrañable en el que se afincaron en los años 30 muchos alemanes que huían del nazismo, como explica Josep M. Jaumà en su precioso opúsculo sobre Bonhöfer.) El tráfico en Barcelona mejoró mucho con las rondas. De repente se generaban alternativas al cruce de la ciudad por el centro. Se podía ir de punta a punta sin pasar por el Eixample. Cuando se construyeron las rondas pasé muchas horas siguiendo las obras desde de la carretera de las Aigües y bajando puntualmente a los "puntos filipinos": el nudo de la Trinitat, la pata norte, como la llamamos, la pata sur, etcétera. El nudo de la Trinitat lo diseñamos en contacto directo con la asociación de vecinos. Iba muy a menudo por allí. Incluso viví unos días en ese barrio. Las monjas de Pedralbes me pidieron que no se utilizaran explosivos tan ruidosos para hacer saltar las rocas de la zona. Recurrimos a un sistema de microexplosivos que encarecía la cosa y la hacía más lenta. Íbamos contra reloj. Pero llegamos a tiempo. Jordi Parpal y mis colaboradores en la alcaldía tuvieron mucho que ver con ello. De todos modos, volviendo al centro de la ciudad: ¡bendito Eixample Cerdà! Fue impuesto desde Madrid. Quién iba a decir que desde la capital del Estado se nos harían favores como éste. Pero así fue. En este caso, la distancia y la ingeniería se impusieron a la proximidad y la arquitectura, y el urbanismo resultante resultó positivo. El chaflán recortado dio elegancia y eficacia a la circulación peatonal. Cuando además, como aquí ocurre, se mezclan el racionalismo del ingeniero y el modernismo del arquitecto, llámese éste Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch, el resultado es espectacular. Mientras esto escribo diviso la casa de las Punxes de la Diagonal, ese eje asimétrico que rompe con gracia la monotonía urbana, y diviso al fondo los montes detrás de Santa Coloma de Gramenet. Yme digo que soy un privilegiado. Creo que en el plan Cerdà original no todas las calles eran de circulación rodada. Tampoco había tantos coches en la época. Puedo equivocarme. Pero con el tiempo se hubiera impuesto la circulación rodada de todos modos. También creo recordar que en el plan original había entrada a los interiores de manzana por uno de los extremos de ésta. Hace poco estuve en la extraordinaria Fundació Suñol del paseo de Gràcia y comprobé que la recuperación de los interiores de manzana es aún posible, a pesar de las barbaridades que se hicieron tiempo atrás. 187 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA La especulación, durante el franquismo, no destruyó sin embargo el Eixample. Le añadió ático y sobre ático, sí, pero no lo destruyó. Oriol Bohigas y José Antonio Acebillo tienen sobre eso opiniones más drásticas que las mías. Barcelona es una referencia urbanística mundial. Montevideo, entre otras ciudades y entornos urbanos, moldeó su entramado callejero a partir del modelo de Cerdà. París y Londres son totalmente otra cosa. En cambio, Nueva York tiene más que ver, en cierto sentido. Aparte de que, como descubrió George Collins desde la Universidad de Columbia, las cúpulas de los primeros rascacielos neoyorquinos están basadas en la volta catalana que los hermanos Guastavino transportaron a América. Termino. Me estoy metiendo mucho en el terreno municipal: inseguridad, tráfico, densidad o esponjamiento, etcétera. Quizás es por la influencia de la charla que me pidieron en la Universitat Oberta de Catalunya hace nada sobre el mundo de las ciudades. O porque con la edad se vuelve a los amores de juventud. P. MARAGALL, ex presidente de la Generalitat de Catalunya 188 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1241 Title A name given to the resource Semáforos y urbanismo Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Urbanisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-07-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat política Articles