<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=386&amp;sort_field=Dublin+Core%2CDate" accessDate="2026-05-04T07:46:50+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>386</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>5657</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="1645" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1241">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1645/0000000710.pdf</src>
        <authentication>0e652a55ea78d1084aae1ea6a9c3e98f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42840">
                    <text>P R I M O
POLEMICA

3

P I A N O

martedì 28 agosto 2007

■ Chiti: se si parla di fucili il dialogo è impraticabile. Ma Bossi annuncia: sabotiamo il Lotto

«Se si è ambigui sul terreno dello sciopero fiscale e
addirittura si fa riferimento ai fucili, il dialogo sulle
riforme diventa impraticabile». Così il ministro delle
Riforme, Vannino Chiti, commenta le dichiarazioni di
Umberto Bossi, che in un comizio in provincia di
Bergamo, aveva evocato il ricorso ai “fucili” da parte dei

“padani” nel perdurante contenzioso con la politica
fiscale dello Stato centrale. Il ministro sottolinea infatti
che «le parole in politica possono essere sassi, bisogna
che tutti facciano capire alla Lega che il confronto può
essere duro ma deve avvenire sul terreno della
moderazione», conclude. E mentre scendono in campo

anche le associazioni di chi paga le tasse, come la
Federcontribuenti, che vuole denunciare il leader
leghista, Bossi “alza il tiro”. Oggi La padania, quotidiano
della Lega, rivela che il senatur sarebbe deciso a non
giocare più alle lotterie. Questa sarebbe una delle cinque
iniziative annunciate per tagliare fondi allo stato.

INTERVISTA

Parla Pasqual Maragall, ex presidente del Partito socialista catalano
CARLO
BENUCCI

P

asqual Maragall, ex presidente del Partito socialista catalano (Psc), ospite del congresso della Margherita della
scorsa primavera, è stato il sindaco del rinnovamento di
Barcellona, dall’83 al ‘97, e presidente del governo catalano
dal 2003 al giugno scorso. Conosce bene l’Italia e segue con
interesse la costituzione del Pd, che vede come il modello di
un futuro partito europeo.
Domenica Veltroni ha sottolineato la necessità di un «un
nuovo campo» a livello internazionale e dunque di una «profonda innovazione dell’Internazionale sociali«Il socialismo sta».
È una proposta ragionevole, molto
farebbe
positiva. L’Internazionale socialista,
molto bene
oggi, è soprattutto un’eredità storica
a integrarsi
che si colloca sul terreno della filosoin una realtà fia politica e della vecchia politica dei
blocchi, ma in questo momento non
più ampia»
è di particolare attualità.
È pertanto necessario velocizzare la
realizzazione di un Partito democratico a livello europeo?
La verità è che il Pde è ancora un progetto. Esiste il Partito
democratico in Italia ma non in Europa. Ma non si tratta
soltanto di un’idea, è un’alternativa ragionevole, prevedibile e
condivisibile. Se l’Europa proseguirà la sua strada di trasformazione in una grande nazione, con la sua moneta e la sua
bandiera ma anche con un suo sistema di difesa, credo che
dovremo iniziare a pensare a un grande partito in ambito
continentale.
Un cammino ancora lungo…
Il futuro Partito democratico europeo dovrebbe ampliare il
suo territorio, perché adesso è una realtà circoscritta all’Italia.
Gli italiani sono stati i più intelligenti ma sono convinto che
tutti noi dovremmo seguire questa linea. I Ds e la Margherita hanno visto, molto intelligentemente, la necessità di unirsi

«Bene Veltroni,
un Pd europeo»

Walter Veltroni con il sindaco di Parigi Bertrand Delanoe (Mimmo Chianura/Agf)

in questo nuovo soggetto e hanno segnato un cammino che
a mio avviso dovrebbero seguire tutti i socialisti nel resto
d’Europa.
Questo comporterebbe un superamento dell’Internazionale socialista?
Io sono socialista da tutta la vita, sono stato presidente del
Partito socialista della Catalogna e credo che il socialismo farebbe molto bene a integrarsi in una realtà più ampia. Credo
che l’Europa abbia la dimensione degli Stati Uniti e quindi
dovrebbe adottare un sistema partitico simile, con due grandi schieramenti nei quali le ideologie la smettano di essere
simili a “religioni”. Ci dovranno essere meno credo e più
preferenze fondate su proposte concrete. Qualcosa di più modesto, in un
certo senso.
Quali sono i prossimi passi in
questo percorso?
In Europa la destra ha già preso l’iniziativa. Sono un grande ammiratore
dei gesti di Sarkozy e di Angela Merkel, che stanno cercando di risolvere
il problema della costituzione. La
sinistra ha bisogno dello stesso realismo. L’altro punto su cui la destra ci sta dando una lezione
è nel campo euromediterraneo: la sinistra è molto tempo che
sta parlando di fortificare la politica euromeditteranea ma
tutto ciò avrà presto bisogno di un impulso concreto.
In Spagna è già stato avviato il dibattito su un eventuale
Partito democratico?
Credo, sinceramente, che ci sia bisogno di fare uno sforzo in
questa direzione, ma in Spagna si sta parlando davvero poco
di un Partito democratico. La fondazione Catalunya-Europa,
per esempio, è un progetto parallelo a quest’idea, un thinktank di imprenditori, intellettuali e politici che propone delle
iniziative sulla “buona maniera” di governare.
A quando il varo concreto del Pde?
Credo che non tarderà molto la realizzazione di un Partito
democratico europeo. Io ho già una lunga lista di persone che
mi danno il loro sostegno per questa idea, in Catalogna.

PD ■ VELTRONI HA RILANCIATO LA PROPOSTA DI CAMBIARE IL NOME DELL’INTERNAZIONALE SOCIALISTA IN “INTERNAZIONALE DEI DEMOCRATICI E DEI SOCIALISTI”

«Il mio partito transnazionale». Walter vuole chiamare pure gli stranieri
MARIO
LAVIA

S

i era inabissata, vai a capire perché. La
questione delle cosiddette famiglie politiche europee che aveva tenuto banco ancora
prima che l’idea del Partito democratico prendesse corpo aveva via via perso forza: e sì che
questo era parso un solco incolmabile fra
Quercia e Margherita e poi un discrimine
assoluto nell’ambito degli stessi diessini. Poi,
più nulla o quasi. Fino a domenica scorsa,
quando a Parigi Walter Veltroni ha pensato
bene di ritirare giù la pratica sulla quale era
andata depositandosi un bel po’ di polvere. E

lo ha fatto veltronianamente, facendo balenare una suggestione inedita: l’idea di un Partito democratico che sia anche transnazionale. Un’altra carta gettata sul tavolo delle primarie. Fino al 14 ottobre c’è da star sicuri che
non passerà giorno senza un’idea nuova.
Alla lontana, qualcosa dell’antica intuizione dei radicali forse c’è. Si chiede Walter:
perché nel Pd non possono trovar posto figure prestigiose dell’arcipelago democratico
mondiale? Perché non giovarsi dell’apporto
di idee di un Giddens, di una Kerry Kennedy,
di un Lang (tre nomi a caso)? O qualche intellettuale indiano o israeliano? Perché non
prevedere forme nuove di adesioni indivi-

duali cariche di significato? Non da oggi
Veltroni pensa ad un soggetto capace di relazionarsi con esprienze politiche extra-italiane, stante la comunanza di problemi fra
Roma e Parigi, fra Gerusalemme e New York.
Qualcuno ha già richiamato alla mente la
nuova prassi sarkoziana: chiamare i “migliori” a collaborare. E può darsi che la fascinazione abbia colpito anche Walter. Dirà il
tempo se col “suo” Pd verrà chiamato ad interloquire anche qualche personalità estranea alla famiglia del centrosinistra europeo.
Parallelamente deve marciare l’evoluzione delle vecchie strutture politiche A Parigi

ha riproposto l’idea di una nuova «casa»:
«Credo che la straordinaria esperienza che
l’Internazionale socialista ha rappresentato
per il campo progressista mondiale debba
oggi conoscere una profonda innovazione, a
cominciare dalla costruzione di un soggetto
la cui denominazione possa essere Internazionale dei democratici e dei socialisti». Un
nome nuovo, dunque. Sarà vero quel che ha
osservato Nicola Latorre: ne parlarono anche
Fassino e D’Alema. Con argomenti e toni che
alla Margherita sono per la verità sempre
parsi un po’ al di sotto della necessità – da
essa evidenziata tante volte – di un campo
del tutto nuovo, che superasse le esperienze

attuali non limitandosi ad una loro evoluzione. Ma la novità c’è. Per Veltroni si tratta di
agganciare « forze essenziali come i democratici americani o il partito del congresso
indiano e tante nuove forze che in Africa, in
Asia e in Europa nascono dalle sfide del
nuovo millennio».
Il dibattito si è riaperto. Veltroni per primo sa che non si chiuderà il 14 ottobre e
nemmeno nei mesi succcessivi. È un processo, come si dice. Enrico Letta ha osservato:
«I contenitori politici europei devono evolversi e cambiare: servono modifiche profonde a partire dalla casa dei socialisti europei».

EVENTI ■ A DRO IN TRENTINO È PARTITA IERI LA TERZA EDIZIONE DELLA MANIFESTAZIONE DI CUI È IDEATORE IL SOTTOSEGRETARIO OGGI IN LIZZA ALLE PRIMARIE

I quarantenni di “Vedrò” parlano anche di Pd. E fanno il tifo per Letta
RAFFAELLA CASCIOLI

inviata a dro

«I

candidati regionali devono essere scelti sul territorio e non imposti da Roma». A Vedrò, per la
terza edizione della manifestazione che riunisce ogni
anno circa 400 quarantenni, Enrico Letta in una pausa
dei lavori dell’incontro promosso dall’associazione di cui
fa parte con Anna Maria Artoni e Luisa Todini, parla volentieri di Partito democratico. «Sono per un partito
orizzontale e non verticista, credo siano importanti il
contributo e le competenze di tutti. È per questo che i
candidati non devono essere calati dall’alto». In maniche
di camicia, il candidato alla segreteria del Pd è arrivato in
Trentino, nella centrale idroelettrica Fies di Dro, dopo un
mese passato a incontrare e ad ascoltare la gente sulle
spiagge. Un confronto che prosegue anche qui. L’appuntamento di quest’anno, dal titolo evocativo “Un’ottica
diversa”, si incrocia inevitabilmente con le primarie del
Partito democratico anche se sia nella sessione plenaria

di creatività e, soprattutto, il collegamento tra questa e la
che nei dieci working group di Pd non si parla esplicitanostra cultura esiste e può diventare un carattere distinmente. L’idea però di guardare diversamente al futuro in
tivo italiano – spiega Vettori – solo assicurando la stabiliun’ottica meno contingente è presente nelle relazioni di
tà del sistema paese, solo se dalla gestione dell’emergenCarlo Ratti, direttore del SENSEable City al Mit di Boston,
za contingente si riuscirà a passare a una strategica visiodell’architetto Gianluca Peluffo, dell’economista Paul
ne del futuro». Fulminante invece la visione
Omerod e dell’astronauta Roberto Vettori.
del Pd del comico Enrico Bertolino: «Una diE se i primi “vedono” il futuro delle città e
scussione da cortile, in cui i vari condomini
dei modi di vita, con i piedi ben poggiati per Stradiotto:
eleggono l’amministratore perdendo tempo e
terra l’austronauta illustra la sua esperienza
«Enrico
accapigliandosi per le continue briciole sul
nello spazio con i russi e gli americani. Anedbalcone di alcuni e le antenne non funzionandoti, ma anche una diversa percezione della funziona
ti di altri. Un condominio in cui si elegge una
realtà. Suggestioni, oltre all’opportunità di usci- anche con
persona per simpatia, salvo poi lamentarsi
re dagli schemi convenzionali. Di qui l’occasiodelle spese e della gestione. Un condominio in
ne per parlare di prudenza o paura nelle scelte, un elettorato
cui non si affrontano i problemi seri».
di scommesse. In politica il nesso con il Pd è più ampio»
Nel parterre di Vedrò, nonostante la comardito, ma Vettori non si sottrae come buona
posizione trasversale, inevitabilmente le simparte del parterre che nelle pause discute di
patie sono rivolte alla candidatura di Letta. Marco Straprimarie e della scommessa del nuovo partito. E, allora,
diotto, sottosegretario allo sviluppo economico, nel parla domanda è quasi spontanea. Come si vedono dallo
tito nuovo ci crede e ritiene che la pluralità delle candidaspazio i cambiamenti della politica italiana? «Il bisogno

ture sia un bene: «In Veneto, dove nel 2001 sono stato
l’unico parlamentare eletto direttamente, Letta trova le
porte aperte anche in un elettorato più ampio. E l’obiettivo del nuovo partito deve essere quello di conquistare
l’elettorato. In questo è determinante anche il modo di
porsi che non può essere quello dell’antagonismo contro
qualcosa o qualcuno. Ed Enrico queste caratteristiche le
ha». Pungente Massimo Bergami, docente universitario,
secondo cui «è deludente il modo in cui sta nascendo il
Pd, con candidature imposte dall’alto. È senza dubbio
diverso da come ce lo aspettavamo. Per questo vedo Enrico come una persona da votare: non è stato investito
dall’alto, si è candidato mettendo a disposizione la sua
competenza, ci ha messo la faccia, è un segnale di rinnovamento anche generazionale. C’è poi un problema di
identità. Un grande problema che ruota oggi sulla diatriba intorno alla festa dell’Unità. Credo che rimettersi in
gioco sia possibile ma non si debbano sprecare brand
ormai consolidati altrimenti la somma delle parti sarà
minore dei singoli addendi».

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25624">
                <text>Parla Pasqual Maragall, ex presidente del Partito socialista catalano: Bene Veltroni, un Pd europeo</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25625">
                <text>Europa, il quotidiano</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25627">
                <text>Italià</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25628">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25850">
                <text>Benucci, Carlo</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25629">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25630">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25845">
                <text>Socialisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25846">
                <text>Partit Demòcrata Europeu</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25847">
                <text>Itàlia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25848">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25849">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41254">
                <text>2007-08-28</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25631">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1707" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1310">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1707/0000000615.pdf</src>
        <authentication>830a8332eecb3cf5856972301720f4bd</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42909">
                    <text>pag. 9

L'euroregio 3irineus-Mediterrani
Per potenciar el projecte s'han d'accelerar les comunicacions, afavorir I'alianqa logística i apostar per I'Airbus
per empreses d'abast considerable.
En ells hem de confiar.
Infraestructures. No solament
l'AVE, no solament l'Airbus, no solament la MAT. També l'arribada
del trenet franc&amp; des de Puigcerda
fins a la Seu i Andorra. El subdesenvolupament de les infiaestructures
a prop de la ratlla fronterera és
endemic. Andorra esta m 6 interessada que ningú a millorar les connexions. Estic convencut que el cap
de Govern coincideix en la necessitat del projecte. Em consta. (A part
d'aixb, Andorra vol dir alguna cosa
més: vol dir una cadira i una veu a
Nacions Unides).

PASQUAL

euroregio Pirineus-Mediterrani ha estat enguany
el tema de la Universitat
Catalana d'Estiu de Prada. La universitat d'estiu
abans era considerada un romanticisme historicista. Ara és la universitat d'una euroregió de futur, de la
nostra part d'Europa. Agraits als
que la van inventar i els que la
mantenen. Catalunya sola té una
forta personalitat, perb no té la dimensió suficient ni el dret a ignorar que comparteix amb altres territoris el que es va anomenar, potser
amb excés d'optimisme, Palsos Catalans. Val a di;: un idioma entre diversos, u n dret, una historia, uns
herois.
Triar, doncs, l'euraregio com a
tema de la trobada d'aquest any ha
estat, sens dubte, u n encert. Diguem-ho tot. Volíem esborrar la ratlla, pero la ratlla ja no hi és.
El sant patró de Prada i de tot
aixo és sant Pau Casals, que va ferhi parada i fonda. Com també van
raure a prop de Prada els monjos de
Montserrat que van tenir problemes al final del franquisme arran
de les Rutes Universitaries i altres
esdeveniments avui excessivament
oblidats. Pau Casals va fer alguna
escapada discreta a Sant Salvador,
on tenia casa, a tocar del Vendrell,
la terra de Joan Reventós i de la
vídua d'Apel.les Fenosa.

L'

a) Accelerant les comunicacions
(TGV Perpinya-Nimes i TolosaNarbona, a més a mes de GironaNarbona).
b) Aprofitant fes línies de l'AVE a
entre els dos cantons de la ratlla. la nit per d u r mercaderies dels
Ara hi hauríem d'afegir el Museu ports i als ports de Tarragona i Barde Ceret, que du la Josefina Mata- celona. El port de Barcelona ja té
moros, nascuda a 1'Ebre i establerta centre logístic a Tolosa.
ara a Cotlliure, on est5 enterrat
c) Mobilitzant recursos per al
Machado.
Centre Pau Casals.
¡Quin país el nostre!
d) Apostant per la gran empresa
de l'euroregió, que es diu EADS (Airbus). És l'empresa més important
d e l'euroregio, del nostre tros
S9had'esbsrmr la línia
d'Europa.
que ens ha separat
De tot aixo se'n cuidaran els predurant segles, demostrar sidents Malvy (Migdia-Pirineus),
Montilla (Catalunya),Xiscu Antich
que Europa es veritat
(Illes) i, espero, Marcel-li lglesies
AL REMEMORAR eis
(Aragó),que és de la Franja (de Boanys finals del franquisine i de la
Pau Casals va tenir dos gestos nanca), parla catal2 de naixement i,
transició a la democracia, no puc histbrics: un va ser el discurs que va amb seguretat, maldar5 per consresistir la temptació d'esmentar els pronunciar a Nacions Unides expli- truir el túnel de baixa cota a Bornoms d'altres persones que, amb cant que Catalunya és una nació i deus, una obra gairebé farabnica. A
un peu a Franca i un altre aquí, van l'altre instal.lant-se a la frontera de veure si en la cimera franco-espamantenir el nexe entre passat i fu- Franca i muntant els seus concerts nyola de finals d'estiu Moratinos
tur i continuen sent testimonis de al peu del Canigó.
empeny.
I ara ¿que hem de fer? ¿Com es fa
fets irrepetibles i emocionants, i
Tot plegat per esborrar la ratlla
d'una cultura, subcultura europea una regió europea? ¿Quin hauria que ens ha separat forcosament dude ser l'nhc de I'euroregio? ¿Com rant segles. Tot plegat per demossi voleu, irrepetible i valuosa.
Entre aquestes, tres dones singu- ens hi hem de posar?
trar que Europa es veritat, que els
lars: la Nicole Fenosa, la Pierrete
Gargallo i la Mariette Llorens Artigas. Elles tres, amb Picasso i Gósol
[I],representen potser millor que
ningú l'estret lligam de fa 100 anys

trens i les carreteres son ara instruments de treball i font de riquesa.
Fa uns quants anys es va presentar a Tolosa I'Airbus-380. Hi vaig
ser. Boeing i EAüS porten una competilncia durissima en el mercat
mundial del transport aeri. Tenim,
doncs, a tocar una de Les seus industrials més importants d'un dels sectors decisius de l'economia internacional.Juguem-hi fort, en la mesura
de les nostres possibilitats.

Europa t? urrar
que es també un cost:
la diversitat. I aixo
es cura comunicant
Hem de mobilitzar recursos per
a aquests quatre objectius. Entitats
financeres, organismes empresarials, institucions culturals, des de
les caixes fins als museus (MNAC,
Macba. IVAMI. tots haurien de coincidir en aquest objectiu estrat6gic.
Afortunadament, hi ha a la política
persones com Narcís Serra, Raimon Obiols, Recoder, Bargalló i altres que tenen sensibilitat per l'ak i

ESCOLTEU: Europa té un
atot que és també un cost: la diversitat. I aixb es cura comunicant.
Europa no és con1 els Estats Units o
com altres grans palsos. Deu tenir
entre 50 i 100 idiomes. I cultures
jurídiques i polítiques historicament diferents. Ara bP: te una moneda i te una bandera comunes. Per
tant, Europa, si ho fa be, pot entendre i ajudar a resoldre els problemes del món i de la globalització
molt més bé que els paisos unidimensionals.
Pero tot comenca sumant des de
baix, des de les comarques i les ciutats, des de Catalunya i 1'EuroregiÓ.
Per aixo, a Prada, en lloc d'aquell
grafit tan curiós a prop de Perpinya
que els meus amics de Prada van f e
tografiar i em enviar i que proclam a v a : ~ S o y e pz r o p r e s , p a r l e z
francais!. (que es pot traduir com:
((sigueunets, parleu fiances.), vaig
acabar la meva pres6ncia a Prada
dient: ((Sigueupropis: parleu catala!)).
[ I ]A Gósol, Picasso va llegir a
Fran~oisepoesies de Joan Maragall

i les va traduir al francPs en un carnet que es guarda al museu que el
pintor té a Barcelona. I va pintar el
vell de Can Tampanada, imatge de
la decrepitud i la mort que el va
acompanyar sempre més, fins i tot
entaforat en el retrat de Gertrude
Stein. =

Expresident de la Generalitat.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27133">
                <text>L'euroregió Pirineus-Mediterrani</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27135">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27137">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27140">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27141">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27264">
                <text>Infraestructures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27265">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27266">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27267">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27268">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27142">
                <text>1264</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27308">
                <text>El Periódico de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27361">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41316">
                <text>2007-08-29</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27134">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="769" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="391">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/769/20070901_LV.pdf</src>
        <authentication>5eeb8177d43a9aac95da2092ad0c2e66</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42065">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

01/09/2007
La Vanguardia, p.017, Opinión

El laberinto del fauno burocrático
PASQUAL MARAGALL
Transcribo a continuación los pasos que hay que seguir con el objeto de solicitar una ayuda a la
Generalitat para las obras de rehabilitación en un piso, para la ejecución de éstas y para la
obtención de la ayuda solicitada.
Lo mismo da que las obras las ejecute un constructor o que, como a veces sucede, y no es
ilegal, las obras las realice el propietario, un familiar o un amigo.
Se trata del caso más sencillo, de un caso de comunicado de obras, en que la obtención de la
licencia es inmediata. Es distinto del supuesto de obras menores o mayores, en que por cada
paso de tramitación de la licencia hay un tope temporal (por ejemplo, licencia de obras: dos
meses. ¡Plazo que casi nunca se cumple!).
Septiembre del 2005. Cliente visita a arquitecto. Consultas y elaboración del proyecto de
rehabilitación para la obtención de la licencia municipal.
Noviembre del 2005. Petición de ayuda para la rehabilitación de la vivienda. No cumple
mínimos de habitabilidad.
Enero del 2006. Primera inspección del técnico del distrito. Empiezan las obras. (Razonable).
Julio del 2006. Acaban las obras.
Enero del 2007. Un año y pico más tarde (ya todo acabado) llega el informe favorable de la
inspección sobre la solicitud de ayuda. Se les informa de que deben ir llamando a la oficina
para informarse de cuándo se abre el siguiente periodo de solicitud de ayudas. La situación se
prolonga hasta julio. Cambian los impresos y las tasas.
30 de julio del 2007. Se hace entrega de la documentación solicitada. "Le tomamos la
documentación y ya contestaremos".
Pueden pasar X días o meses. Final indeterminado.
Documentos necesarios (número de páginas, entre paréntesis):
1. DNI del propietario y del inquilino y la declaración de renta del solicitante.
2. Contrato de agua o de alquiler del solicitante (10).
3. Licencia de obras (1).
4. Tasas municipales (2,3).
5. Fotocopia de la solicitud de ayuda (1).
6. Autorización del propietario y el arrendatario al inquilino (1), 10 de noviembre del 2005.

193 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

7. Autorización de la representación del arquitecto (1), 10 de noviembre del 2005.
8. Certificado de inicio de obra (1), 13 de diciembre del 2005.
9. Certificado final de obra de rehabilitación (1), 12 de julio del 2006.
10. Certificado final de obra, 31 de julio del 2006.
11. Presupuesto final de la obra por la empresa.
12. Facturas del arquitecto.
13. Documento de adaptación de la licencia previa (2).
14. Resumen del coste de la obra.
15. Proyecto de obra.
16. Estudio básico de seguridad y salud.
Total: coste de la obra, 30.000 euros; coste honorarios, 2.400 euros; tasas, 1.000 euros.
Duración total: dos años y medio.
PD. No haber avanzado más en la agilización de esos procesos es uno de los aspectos menos
positivos de mi paso por el Ayuntamiento y la Generalitat. En catalán tenemos una expresión
muy gráfica para expresar el disgusto consiguiente: em raca.

P. MARAGALL, ex presidente de la Generalitat de Catalunya

194 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11716">
                <text>1265</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11718">
                <text>El laberinto del fauno burocrático</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11720">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11722">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11723">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11726">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11727">
                <text>Burocràcia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11728">
                <text>Arquitectura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11729">
                <text>Administració </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14457">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40439">
                <text>2007-09-01</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11717">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11719">
                <text>Activitat política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="909" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="332">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/909/0000000677.pdf</src>
        <authentication>670bf5692be6c37cedf86093ae91e196</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42016">
                    <text>Pregó de la festa major de l’Escala de Pasqual Maragall
De l’Empúries i l’Escala olímpiques a la Catalunya europea
02/09/2007 | L’Escala
Un dia del mes de Juliol de 1992 la flama olímpica va arribar des d’OLIMPIA a la península. I el punt
d’arribada va ser la platja d’Empúries, Emporion. Desprès va viatjar per tot Catalunya i per tot Espanya,
fins a Canàries. Va arribar a Barcelona el dia de la inauguració dels jocs. Però hi van haver una sèrie de
problemes. Havien començat abans d’Empúries, terme municipal de l’Escala, on Núria Espert i Irene
Papas havien de llegir un text preparat per Xavier Rubert de Ventós. D’aquí a un moment m’hi referiré.
Els problemes ja van començar a Olímpia, on la meva dona Diana i jo havíem anat a buscar la flama.
Vem estar en el bosc d’ Olímpia, al costat del primer estadi olímpic de la història, mentre unes vestals
encenien la primera flama olímpica amb uns miralls immensos, per no utilitzar cap instrument mecànic o
artificial. Els miralls reflectien i multiplicaven els rajos de sol sobre el gas que emanava de la torxa.
Inicialment tot va anar bé però el primer relleu va acabar malament perquè el lluitador de grecoromana
que el va fer es va voler quedar la torxa tan sí com no, i va haver-hi un estira i arronsa important.
Finalment la torxa, desprès de travessar varies illes gregues va arribar una nit a l’estadi olímpic d’Atenes,
ple de gom a gom i va anar i cap al vaixell que l’havia de conduir per mar fins al golf de Roses. Quan dies
desprès va arribar aquí, una noia bufona, una mena de sirena, va dur la torxa en una barqueta fins a la
platja del moll grec i d’aquí un altre relleu la va transportar al bosquet on les dues actrius havien de
pronunciar solemnement el seu parlament. D’Olímpia a Empúries el trajecte semblava absolutament lògic
i totalment poètic. Si algun cop l’Esculapi ha somrigut devia ser aquell dia. A cal Gambo devien fer
l’agost el mes de juliol.
Però aquí va haver-hi la segona sorpresa. La Crida, un moviment en el que participaven gent que son bons
amics, com Jordi Sánchez, van llençar octavetes amb “Freedom for Catalònia” o cosa similar sobre les
dues actrius que llegien el text d’en Xavier Rubert i una mena de jurament olímpic en grec, del que
recordo la rotunditat amb que la Papas pronunciaba: “APOL.LONA!”. No va passar res greu.
La broma s’havia de repetir el dia de la inauguració per part d’alguns dels centenars de figurants de La
Fura dels Baus que participaven en l’espectacle. Josep Miquel Abad va venir fins a la porta on estàvem
Samaranch i les autoritats locals tot just abans de començar l’acte i em va avisar de que possiblement
alguns dels figurants duien inscripcions independentistes a la pitrera i que farien un streaking ensenyantles.
Però el propi cap del grup va clavar una bronca monumental als nois i no va passar res.
Van haver-hi altres incidents entre Empúries i la inauguració. Crec recordar que de Tenerife, el punt
extrem del recorregut de la torxa, vaig haver de tornar corre cuita per un atemptat terrorista. Ja abans de
l’adjudicació dels Jocs a BCN l’any 86, el secretari d’Estat del Ministeri de l’interior Rafael Vera m’havia
alertat que l’adjudicació dels Jocs podia generar aquest tipus de situacions i de fet n’hi van haver. Fins i
tot em va advertir que França podria utilitzar aquest perill com argument per a fer avançar la candidatura
de Paris. No va ser el cas.
Però un cop adjudicats els Jocs, mentre es celebrava l’atorgament d’uns premis literaris al Palau Nacional
de Montjuic, va caure una part del guix del sostre sobre la taula de Presidència – i al Palau hi havíem de
fer una colla d’actes socials importants durant els jocs. Afortunadament els tècnics, Margarit i Buxadé,
van trobar una solució provisional per evitar els moviments verticals de l’edifici posant una sivella d’acer
en la claraboia oval de la sala.
Poc desprès es va inclinar imperceptiblement, però es va inclinar, la torre de l’Estadi de Montjuic, que
s’havia fet construir també sense fonaments per a la celebració d’un esdeveniment puntual que finalment
no va ser possible, els Jocs Olímpics del 1928 – tot com el Palau Nacional, que es va fer per a
l’Exposició Universal del. Tots dos edificis estaven simplement posats sobre terra. Tot anava d’un pèl.
Barcelona era una ciutat que s’havia fet capital moderna a cop d’esdeveniments puntuals ... que havien de
durar tot just unes setmanes, començant per l’Exposició Universal del 1888.

�La ciutat no va superar aquestes precarietats fins al 92. Aquestes i altres: per exemple l’aixecament de la
barrera que representava la via del tren de la costa. El Pla de Ribera, un vell somni de Pere Duran, la vila
Olímpica, el Pla d’hotels, etc. etc. son fets d’aquell període. Però es clar: la ciutat es va endeutar en uns
290.000 milions de Pts. de la època amb crèdits a 20, 25 o 30 anys, que ara tot just s’estan acabant de
pagar. (Per la qual cosa hem d’agrair a una colla de financers de la època, entre els quals el President del
Banesto i el President de la Caixa, pel risc que ells també van córrer).
Allò que va començar a Olímpia i Empúries ha donat nom a una època molt positiva de la capital de
Catalunya i de Catalunya sencera. Del 77 al 92 vem tenir 15 anys de construcció de l’autonomia i de
llançament de Barcelona com a capital europea, i d’ençà d’aleshores la conversió de les altres capitals,
com Girona, Lleida, i Tarragona, de ciutats grises en ciutats de gran qualitat, modernes i competitives.
Desprès del 92 s’obre una època diferent que apunta cap al canvi de majories i Catalunya i l’aprovació de
l’Estatut, que ara ningú no pot tocar seriosament perquè ja ha estat referendat pel poble de Catalunya.

2ª part: I ara què?
Ara el tema son les infraestructures i els serveis energètics, temes que es van repetint d’una forma tan
quotidiana que ens en acabarem cansant. A veure si es veritat que Ministeris i Conselleries hi posen remei
seriosament i aviat es comença a veure que els ritmes de solució dels problemes canvien i s’ataquen les
connexions en alta velocitat amb el nord i llevant, els aeroports i els ports, la connexió entre tots dos, les
autopistes que falten, la millora d’aquestes xarxes elèctriques i telefòniques que es veuen arreu i que fan
pena, l desdoblament de l’eix pirinenc, els túnels que falten, l’aportació d’aigua (si cal del Ròdan, sobre
això no tinc criteri clar) les inversions que calen per a una agricultura, una viticultura i una industria
alimentària de primera línia a Europa, etc. He estat amb la gent de la Unió de Pagesos com Pané,
Puigpelat i Cussiné, he estat ahir a Montblanc, a la Conca, i m’he convençut un cop més que la societat
civil catalana i els ajuntaments i les comarques estan vivint una etapa d’eclosió de projectes i de “ganes
de fer” semblant a la que es respirava fa vint anys, quan ens van concedir els Jocs Olímpics a Lausanne. I
que la capacitat d’endeutament és superior a la que teníem aleshores. Ja hem pagat el passat. Ataquem el
futur. Obrim uns altres 10 anys de realitzacions, de grans realitzacions. I no dic 20 o 30 per a no donar als
qui posen pals a les rodes i frens al carro no ens surtin dient que d’aquí a 30 anys ja estarà fet i no cal
córrer. Potser sí que els peatges no son la millor manera de finançar-se, però així es com va començar tot
a l’any 1960 amb l’autopista La Jonquera Múrcia.
Les carreteres per arribar de Rupià a l’Escala estan no molt millor de com estaven quan vaig venir aquí a
estiuejar en els primers anys 60! P. ex. entre Verges i l’encreuament de Bellcaire han desaparegut els
plàtans i prou o quasi. “Big news!” La carretera de Figueres a Roses no sé si l’han acabat del tot. Anar a
Port de la Selva encara és difícil. La collada de Tosses no diguem. Etc.
Insisteixo, tot a l’hora no es pot fer, però aguantar dia rere dia l’ escampada de promeses i projectes que
ara figura que sí que es faran, tanmateix sense connexió els uns amb els altres, amb calendaris canviants,
sense un nord i sense un pla, acabarà cansant tothom i fent dels catalans el poble més escèptic del mon, i
també el més malhumorat i a l’hora en el fons conformat.
Necessitem un Pla de Desenrotllament de l’economia i les infraestructures, o com se’l vulgui denominar,
amb calendaris, precisions, explicitació del finançament, projecte per projecte i any per any. I necessitem
el compromís de les institucions públiques i financeres i la subordinació planificada de les estructures
públiques intermèdies, com les diputacions provincials, que controlen xifres econòmiques importants, a
aquestes finalitats i aquests plans, limitant una mica si cal la seva llibertat de selecció de projectes.
I cal implicar al sector privat i les empreses en aquest Pla de Desenrotllament. Ha de ser un esforç
concertat. S’ha convèncer els empresaris catalans de dues coses:
1 que això va de debò;
2, que ells hi han de col·laborar si volen seguir gaudint de la llibertat de criticar la manca d’inversió
pública. Falta capital amb capacitat d’arriscar i amb un cert esperit de país. Massa empreses de punta
s’estan venent a la jubilació dels seus creadors dels anys 60 i 70. La formació dels centenars (si no milers)

�de professionals, empresaris i acadèmics que en aquests darrers anys han sortit de les Universitats
estrangeres o nacionals i de les excel·lents escoles de negocis que hi ha a Catalunya, entre les millors
d’Europa, haurien de garantir el capital humà que necessitem per fer aquesta passa endavant.
El període expansiu que s’albirava l’estiu del 1992 a Empúries s’ha esgotat. N’hem d’iniciar un altre.
L’Escala. 2 de Setembre del 2007

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13647">
                <text>Pregó de la Festa Major de l'Escala: De l’Empúries i l’Escala olímpiques a la Catalunya europea</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13649">
                <text>L’Escala</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13650">
                <text>Acompanyat d’Estanis Puig, alcalde de l’Escala, Pasqual Maragall ha protagonitzat el pregó de la Festa Major de l’Escala 2007.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13651">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13794">
                <text>L'Escala</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13795">
                <text>Festes majors</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13796">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13797">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13798">
                <text>Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14554">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39212">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39213">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40536">
                <text>2007-09-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13653">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="910" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="333">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/910/0000000678.pdf</src>
        <authentication>9bc6db5014f989d09d5b8cb4f7c62280</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42017">
                    <text>Intervenció del M. Hble. Sr. Pasqual Maragall en l’acte de lliurament de la
Medalla d’Or de la Generalitat
11 de setembre de 2007 | Palau de la Generalitat

(Salutació a les autoritats i assistents)
Es un honor per a mi, per a la meva família i els meus companys i companyes,
rebre el màxim guardó de la Generalitat, val a dir de Catalunya. Ho és també
pels meus amics, molts dels quals s’haurien de considerar condecorats perquè
sigui des del Partit dels Socialistes de Catalunya, sigui des dels Ciutadans pel
Canvi, sigui des de la ciutadania que ens ha votat, contribuïren a fer el canvi a
Catalunya i per tant a demostrar que Catalunya era un país amb diversitat, amb
bàndols igualment honorables, amb dialèctica: un país viu.
I tant viu! Podrien dir alguns. Com que va reaccionar al carrer
multitudinàriament quan va ser necessari. No només l’11 de setembre, que
gràcies a Deu s’ha convertit en un acte festiu superant la protesta i les divisions
d’anys enrere, sinó també contra la querella al President que m’acompanya i
contra l’assassinat de l’Ernest Lluch, aquell dia en que la Gemma Nierga,
davant de les autoritats – entre les quals el President del Govern Aznar, que va
tenir la dignitat de ser-hi – va dir, se’n recorden?: “Ustedes que pueden,
dialoguen!”
Avui estem aquí en un 11 de setembre que s’ha convertit en un dia mundial del
dolor, a Barcelona, a Santiago de Xile i a New York, tres ciutats
bombardejades, per Felip V, per Pinochet i per Al Qaeda, i que simbolitzen la
llibertat.
Justament durant molts anys vam haver de celebrar l' 11 de setembre dos
cops: un a la plaça Salvador Allende, darrere el Putxet, i un altre a les Rondes, i
encara un altre a Sant Boi on va morir i és enterrat Rafael Casanova, l'alcalde
de Barcelona que va caure ferit aquí al costat, a les Rondes, en defensa de la
ciutat contra les tropes de Felip V.
Avui tinc l'honor de rebre el màxim guardó del meu país de mans d'un
President de la Generalitat nascut lluny d'aquí, a Iznájar, un nou català, que ha
mamat dels carrers i places de Cornellà la veritat de la vida d'una de les
diverses Catalunyes profundes, la Catalunya obrera dels barris amb edificis de
16 pisos sense ascensor quan ell hi va arribar, tan catalana com la de
l'Eixample de Barcelona o la de la Plaça Major de Vic o la Catalunya dolça del
Baix Empordà o la rostida del Camp de Tarragona i de l'Ebre o la humida i
verda del Pirineu o la infinita de la plana de Lleida.
El meu país, com deia encara ahir a la nit de nou Lluís Llach a la televisió.
Ítaca. Ell que l'ha viscut a Verges i a Porrera. O Raimon fa un parell de dies en
l'homenatge al mestre Ros Marbà, quan després de cantar Et Recordo Amanda
em deia les seves conviccions nacionals. I jo li recordava el passeig de Joan
Fuster i Josep Pla per I'Horta de València on un li deia a l'altre: "Aquest país és
bonic". I l'altre a l'un: "Si, és bonic perquè és ric". I jo que sóc mig català, mig
1

�valencià, i fill d'una dona de sang valenciana que va estudiar a l’Instituto Libre
de Enseñanza, i nét de poeta, hi estic totalment d'acord.
Rebre en aquest dia a la meva ciutat, de la que he estat alcalde quinze anys i
tinent d’alcalde tres més, i en la que he presidit la Generalitat de Catalunya i
proposat el seu nou Estatut, és el màxim honor que he rebut o pugui rebre mai.
Em reca no poder compartir-ho amb els meus pares, que s’ho mereixien, i amb
els qui ens han faltat massa aviat, com José Ignacio Urenda, el meu mestre
polític, Tere Muñoz, i el meu germà Pau. Però em conforta pensar que els
meus fills i néts, i els meus amics, començant per Narcís Serra, n’estaran
orgullosos.
El meu avi, que s’estimava Espanya, li va dir un dia “Adéu”, perquè Espanya no
entenia Catalunya, no copsava la seva pròpia diversitat i s’entotsolava a la
“Meseta”.
Aleshores, el 1907, Catalunya tirava milles i Barcelona implantava
l’ensenyament local seguint el model de Chicago amb les escoles municipals
del Mar i del Bosc. Tot semblava possible.
Endebades. Havien de venir encara les guerres del segle XX, la del 1914/1918,
la terrible guerra d’Espanya, en la que es van bombardejar des de l’aire, per
primer cop, ciutats com Barcelona, Madrid i Gernika, i la Segona Guerra
mundial.
Avui tot això sembla un malson. Encara hi ha guerres, i guerres de religió, que
són les pitjors, però el món ja no és el que era, afortunadament, i els canvis
polítics que s’albiren, al vell i al nou món, preparen, n’estic convençut, un
esdevenidor molt millor pels nostres fills i néts.
Catalunya serà algú en aquest món. Sens dubte. Europa veurà aviat l’eclosió
definitiva de nacions no estatals: Escòcia, Flandes, Bavaria, i Catalunya,
Euskadi i Galícia, i potser reagrupaments com l’Ibèric del que ara es parla. I
això no l’afeblirà, ben al contrari. No afeblirà Europa, ni tampoc Espanya,
Alemanya, Gran Bretanya o Bèlgica.
Europa, a diferència de les Amèriques, no serà un continent monolingüe. I això
vol dir que estarà en millors condicions per a entendre el món, dir que ho
estaria per arreglar el món seria excessiu.
En tot cas quan el gal·lès David Crystal va dir en el Fòrum de les Cultures que
el nombre de llenguatges del món minvava any rere any ens estava dient
també que el català és un símbol, salvat per poetes, mestres i editors. I lectors.
Gent inofensiva, però decisiva per a això que en diem "preservar l'espècie".
Perquè ja sabem que la pèrdua de diversitat afebleix les especies.

2

�I en aquesta Europa Catalunya hi serà una nació, espero que algun dia
reconeguda no solament en el preàmbul del seu Estatut sinó en la Constitució
del seu Estat. Tot arribarà.
La paciència no ha estat mai una virtut absent del nostre arsenal. Per bé que
de tant en tant convé que la rauxa calculada s'imposi a la parsimònia
sistemàtica. Crec que estem en un d'aquests moments. I ho crec no perquè
simplement estiguem farts de tot sinó perquè tenim arguments i aliats en la
Europa multiestatal. A Europa hi ha més cultures que països, més nacions que
estats.
Tanmateix convé no esperar que les coses convergeixin per si mateixes cap a
un final feliç. És arribat el moment de dir clarament que a la Península hi ha
quasi la meitat de les nacions sense estat d'Europa.
I convé també que no creguem que del reconeixement d'aquest fet se'n
derivarà la nostra felicitat. En absolut.
Si les nostres empreses no son més competitives i ambicioses;
Si les continuem venent a fora quan la família que les va crear se'n
cansa i es retira amb els calés de la venda;
Si les nostres escoles no tornen a ser tan innovadores com ho van ser
l'any 7 del segle passat;
Si no entenem que en el coneixement d'idiomes i que en la bona marxa i
creativitat de les Universitats hi ha quelcom crucial per a ser un
país competitiu;
Si les nostres extraordinàries empreses farmacèutiques perdessin la
capacitat d'invertir en desenes de nous productes per a trobar-ne un de
realment nou i rendible;
Si no entenem, a sensu contrario, que els fàrmacs ja amortitzats
s'haurien de vendre al tercer món a preus que no incloguin el cost de la
recerca inicial que els va crear;
Si els nostres hospitals punters no arreglen aviat els seus problemes
financers, cosa que per cert esta passant, afortunadament;
Si el nostre capital risc no arrisca o se'n va fora;
Si no tallem la cantarella interminable de les infraestructures que no
arriben i les fabriquem nosaltres, conscients que són elles les que ens
faran rics i no a l'inrevés;
Si no casem l'Aeroport i el Port buscant unes sinergies evidents que no a
tot arreu es donen;

3

�Si no invertim massivament en coneixement i sobretot en el disseny de
bones pràctiques, val a dir, en l'exigència d'utilitzar per a cada funció el
millor procediment, que és un dels objectius principals de la Fundació
Catalunya/Europa que estem creant;
Si no entenem que l'acció social i institucions com Caritas i altres són
absolutament bàsiques per a mantenir el to dels nostres barris;
Si no creem d'una vegada les set vegueries per a substituir les
províncies i no restablim l’Àrea Metropolitana de Barcelona;
i finalment, si no tenim un Pla Estratègic que organitzi tot això, no serem
a Europa el que tenim dret a ser: un país punter, sensible i ric.
De nou moltes gràcies. En nom de la meva família, dels meus amics i amigues,
dels meus col·laboradors i col·laboradores, val a dir de tots aquells que m'han
ajudat a fer el que sigui que m'ha fet merèixer la Medalla d'Or del meu país,
gràcies Catalunya!

Pasqual Maragall

4

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13654">
                <text>Intervenció en l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de la Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13657">
                <text>Maragall rep la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, juntament amb Jordi Pujol, de mans del president José Montilla.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13658">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13791">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13792">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13793">
                <text>Medalla d'Or</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47025">
                <text>Catalunya. Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14555">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39210">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39211">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40537">
                <text>2007-09-11</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47140">
                <text>Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13660">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="770" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="390">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/770/20070912_LV.pdf</src>
        <authentication>e67032aad159bcd589802eb51f27f170</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42064">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

12/09/2007
La Vanguardia, p.025, Opinión

El rey Fernando según Gracián
PASQUAL MARAGALL
EL JESUITA ARAGONÉS Baltasar Gracián escribió para Fernando el Católico lo que Nicolás
Maquiavelo para los Médicis Gracián, jesuita aragonés, escribió para el rey Fernando de
Aragón, Fernando el Católico, lo que Maquiavelo para los Médicis, si bien no defendía tanto la
razón de Estado maquiavélica como "la buena razón de Estado", o tal cosa Tierno Galván
comentaba. Su El político (Zaragoza, 27 noviembre 1640) ha sido situado en la línea de la
República de los griegos y El príncipe de los italianos.
Los de mi generación somos de poco más de 300 años más tarde. Nací justo entrando en el año
1941. Tres generaciones de personas que viviesen 100 años nos enlazarían. Nada. La prueba de
esa cercanía voy a tratar de demostrarla en este modesto artículo.
El padre Batllori, también jesuita, una de las personas más sabias que he conocido, editó las
obras completas de Gracián en 1969.
Según el prólogo de Aurora Egido a la minúscula edición del año 2000, de la Diputación de
Zaragoza - tan minúscula que me cabe en la palma de la mano-, en 1640 Gracián está en
Madrid, pero "admirado, y a la vez asqueado, de las maravillas e intrigas de la Corte" (sic), se
traslada a Pamplona y en diciembre vuelve a Zaragoza.
Gracián fue amigo fiel de Francesco Carafa, duque de Nochera, napolitano, lugarteniente y
capitán general de los reinos de Aragón y Navarra, con el cual instó al rey el 6 de diciembre de
1640, siempre según Aurora Egido, "a que hubiese negociaciones y no guerra con Catalunya en
previsión de la intervención francesa", cuestión en la que la Compañía de Jesús, por lo visto,
tuvo actitudes muy firmes.
"El hecho constatado (es) que el duque de Nochera (dedicó) su vida a la construcción de una
Europa unida y católica". Como virrey representaba la autoridad real en el control de la
impresión de libros, pero en Aragón no hay un virrey único "sino tantos cuantos integran los
reinos y Principado".
En todo caso El político "aparece como un discurso en primera persona ofrecido al duque de
Nochera". La obra es una alabanza ( "paradójica", dice Egido) "de una monarquía austriaca que
en la guerra de Catalunya no había concebido sus ideales políticos con idéntica previsión que el
duque de Nochera". Finalmente, Egido comenta "la ironía que representa proponer como
modelo a Fernando el Católico en momentos de tan grave crisis como los que atravesaba la
Casa de Austria en 1640 en relación con el Principado (Catalunya) y la Corona de Aragón en
general".
Egido señala la existencia de una edición francesa, Le politique dom Ferdinand le Catholique
(París, 1732, es decir, poco después de la entrada de Felipe V de Borbón en Barcelona en
1714). Del libro se hicieron también traducciones al alemán, holandés y polaco, además de las
italiana y francesa.
En la página 14, es decir, para páginas tan pequeñas, al principio de todo, se dice que "En la
monarquía de España las provincias son muchas, las naciones diferentes, las lenguas varias, las

195 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

inclinaciones opuestas, los climas encontrados, y así como es menester gran capacidad para
conservar, así mucha para unir".
(De 1640 a 1998: cuando estando en Roma nos visitó Felipe González yme animó a concurrir a
las elecciones a la Generalitat del año siguiente, habían pasado 350 años, pero el tema de
Gracián coleaba todavía, y sigue coleando. Como he explicado un montón de veces mi
condición fue el federalismo diferencial, lo que aquellos que quisieron desacreditarlo llamaron
federalismo asimétrico.)
Métese luego el autor en una disquisición sobre la genealogía de la Casa de Aragón "que fue
siempre fecunda madre de héroes" y sobre la mezcla de la dinastía borbónica ( "seminario de
valerosos caudillos"), con la de los Austrias, en el príncipe de España - que permitía imaginar
en el futuro rey "el valor para ser Monarca del Universo". Sigue con el cerco a que se vio
sometido cuando niño, con su madre Juana, en Girona, y continúa, en flash back,con un
impagable relato de la infancia de un rey muy anterior y venerado en Catalunya y Aragón
quizás más que ningún otro: Jaime I.
"Desamparó al niño Jaime, famoso conquistador de Aragón, su mismo padre el rey don Pedro;
aborreciole aun antes de engendrarle (*) (...), no quiso darle lo más principal de la educación, y
aquí tuvo su mayor dicha, pues substituyendo (le) el valeroso Caudillo conde Simón de
Monfort, le fue padre y ayo juntamente, pues se han de criar los propios hijos como extraños, y
los extraños como propios" - y pone como ejemplo a Alejandro Magno, que por lo visto, según
Gracián, triunfó por envidia y emulación de las hazañas del padre, Filipo-. "El amor o el recelo
paterno es un fatal escollo", concluye el autor.
Curiosa historia la de Pedro II, Jaime I y Simón de Monfort, que se entrecruza ahora en mi
recuerdo con la de la moderna eurorregión Pirineos / Mediterráneo que creamos con Georges
Frèche (cuando era alcalde de Montpellier, la ciudad donde nació Jaime I), los alcaldes de
Toulouse, Zaragoza, Ciutat de Mallorca y la alcaldesa de Valencia, Rita Barberá, que ofició de
anfitriona en aquella ocasión. El alcalde de Toulouse, Dominique Baudis, no pudo venir
porque, como es costumbre, o lo era entonces, estaba en París, y le representó el teniente de
alcalde Jacob. Alguien contó que Jaime I era nuestro rey, el de todos los presentes, porque
nació en Montpellier, se formó en Monzón, fue conde de Barcelona y rey de Aragón, y
conquistó Mallorca y Valencia. Y entonces Jacob, bajo el cuadro de Jaime I que preside aquella
sala del Ayuntamiento de Valencia, protestó por la omisión de su ciudad alegando que los
señores de Toulouse estuvieron en Muret contra
Simón de Monfort, y por tanto a favor del padre de Jaime I, Pedro II, que si no recuerdo mal
murió en la batalla que lleva el nombre de la ciudad. Es decir, que todos éramos de la misma
dinastía, por decirlo así.
Lo fuerte en ese caso es que Jaime I se hubiera formado con Simón de Monfort ¡de padrino!,
pero es que perdimos la batalla de Muret, claro, y se quedaron al niño. No sé qué efectos
deducir de ello. Los historiadores nos ayudarán en este punto, seguro. En todo caso Gracián
volverá más adelante (p. 70) a nuestro rey, en el terreno del análisis de virtudes y defectos para
afirmar que "el batallador Don Jaime tuvo algunos defectos de hombre y heroicos desvelos de
rey: de diez años empuñó el cetro con valor de treinta y con madurez de ciento".
Volvamos a Fernando II el Católico, que siendo posterior a Fernando III el Santo, le precede en
la numeración porque más Fernandos hubo en Castilla que en Aragón.

196 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

Siendo menor de edad presidió las Cortes de Aragón en Zaragoza. "Previó que los que
procuraban que fuese rey de Castilla no lo hacían porque mandase él, mas cebándoles en esta
su engañada pasión, valiose de sus intentos para revolverse después contra ellos, y vencidos
unos y otros fue rey". Y lo fue, dice, prevaleciendo la prudencia "sobre la común inclinación
(...) a seguir lo contrario del pasado (...) que pudo la naturaleza unir las sangres pero no los
juicios, herédase tal vez el gesto, pero nunca el gusto".
"Pareciéronle a Fernando estrechos sus hereditarios reinos de Aragón para sus dilatados deseos,
y así anheló siempre la grandeza y anchura de Castilla, y de ahí a la Monarquía de toda España,
y aun a la universal de entrambos mundos". Y comparando ese espíritu emprendedor con el del
pasado, se remonta Gracián a la serie de reyes de Castilla que van de Rodrigo a Witiza y
Wamba y a la decadencia de los godos. Pero en Aragón fue distinto: "Sólo en Aragón faltó esa
dependencia del Estado de la Monarquía, porque fueron extravagantes sus reyes, todos a una
mano esclarecidos, desde Ramiro I y aún desde García Ximénez hasta el católico Fernando,
ninguno fue incapaz ni delicioso y al contrario de otras Monarquías, el último fue el mejor (...)
Naciones hay que echan a perder a sus reyes y otras que los ganan". Es más: "Cada uno de los
ricos hombres de Aragón era el espejo de su rey, (y Aragón era) nación al fin propia para
oficina de sus reyes".
En este punto quiero hacer una digresión y recordar algo que Gracián no cita, y es la fórmula
del juramento que los señores de Aragón hacían ante el rey en la coronación, fórmula que creo
recordar citaba Robert Hughes en su espléndido libro Barcelona.Decían los nobles: "Nos, que
cada uno valemos tanto como Vos, y todos juntos más que Vos, os hacemos rey, a condición de
que respetéis nuestros fueros y derechos, y si non, non".
El alcalde Porcioles, al final del franquismo, aceptó el cargo demandando que se respetaran las
tres Ces: Compilación, ASTROMUJOFF Castillo y Carta. La Compilación se refería al derecho
catalano-aragonés (que entre otras particularidades determinaba la primacía del hereu,el hijo
mayor, frente al sistema castellano de reparto más democrático) (**). El castillo de Montjuïc
parece que se ha transferido ya ahora, terminando la sinrazón de que el lugar desde donde el
ejército bombardeó Barcelona y donde fue fusilado el president Companys, mi cuarto
antecesor, antes de Irla, Tarradellas y Pujol, siguiese en manos del Estado. Y la Carta, o
derechos y obligaciones especiales de los ciudadanos de Barcelona, debería replantearse ahora
en el ámbito metropolitano, y ésa es la intención del alcalde Hereu.
Pero volvamos a Fernando el Católico. Y a sus defectos, que según don Baltasar fueron
exagerados en el extranjero. "Si faltó no fue por faltar, sino por contemporizar efectos de la
ocasión, no del vicio. Arguye contradicción que los extranjeros atribuyan todo lo malo, y los
españoles le nieguen todo lo bueno".
No deja de ser curioso: más que ensalzar al rey, al que más bien perdona o del que pide perdón
para sus defectos, ataca o discute a sus adversarios y críticos, que parecen ser legión. "Con ser
tan conocidos y seguros sus aciertos, no contento, no satisfecho de su interior y de la pública
aprobación, solía este gran príncipe examinarse de rey". Y concluye: "Si es tan dificultoso
conocerse cualquier hombre, que será un rey? Conocerse en sí mismo no lo permite la propia
afición, conocerse en los otros no lo sufre la trascendental adulación. Pero aquí entra la
industria de si él es sabio".
Perfecto.
____

197 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

(*) De hecho, Pedro II se encamó engañado, previamente desorientado por su entorno, y
creyendo que la mujer con la que yacía no era su mujer.
(**) Mi suegro, de apellido catalán y familia procedente de Matadepera, nació en La Rioja
porque su padre, segundón, tuvo que hacer las Españas vendiendo tejidos. La tienda la instaló
en la famosa calle mayor de Logroño, donde haciendo algún esfuerzo todavía puede verse la
inscripción "Almacenes Garrigosa", aunque no ya el rimbombante rótulo: "La Gran ciudad de
Londres". En esa tienda trabajó de niño Escrivá de Balaguer (en realidad, Escriba), fundador
del Opus Dei y aragonés de la Franja, como Iglesias, el actual presidente de Aragón.
PASQUAL MARAGALL, ex presidente de la Generalitat de Catalunya

198 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11730">
                <text>1266</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11732">
                <text>El rey Fernando según Gracián</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11734">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11736">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11737">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11738">
                <text>p. 25, Opinión</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11741">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11742">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11743">
                <text>Aragó</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11744">
                <text>Història</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11745">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11746">
                <text>Espanya </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14458">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40440">
                <text>2007-09-12</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11731">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11733">
                <text>Activitat política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="911" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="334">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/911/0000000679.pdf</src>
        <authentication>e39708ba38bb08d282664e92243bad1f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42018">
                    <text>Presentació de Pasqual Maragall del llibre de Germà Bel i Xavier Fageda
“AEROPORTS I PODER”
13/09/2007 | Cercle d’Economia

"Iberia tiende a anular vuelos desde Barcelona"
Un titular impagable de La Vanguardia del 4 abril 1994, en vida meva com alcalde.
Quin esglai! Encara que tot seguit deia que les altres companyies es mantenien
fidels.
M'imagino l'escenari: "Se han acabado los Juegos, ergo se acabó la broma". Tot
casa amb la idea de que Barcelona ja en tenia prou i que Maragall era una mena
de "gota malaya", que no parava de demanar diners, com una tortura xinesa que
no parava, no parava.
En realitat es van invertir entre una cosa i altra per sobre dels 200.000 milions de
pessetes de l'època - no l'Estat: entre l'Estat, l'Ajuntament , la Generalitat, i els
privats, entre els quals, p. ex. El Banco Español de Crédito en mans de Mario
Conde, que va finançar bona part dels costos de funcionament dels Jocs, no de
les inversions, eps. Des d’un turonet de Montjuïc ens miràvem amb Conde l’anella
olímpica, el Palau Nacional, el palau d’esports de l'Isozaki etc. i l'home va
exclamar: "a este país, o a esta ciudad, no ho recordo, no lo va a conocer ni la
madre que lo parió".
Jo diria que entre aquestes xifres, que ara tot just ara s'han acabat de pagar, no hi
havia la inversió en l'aeroport.
Perd mirem al futur: ja hem pagat el passat, és el moment d'invertir en futur, i per
tant endeutar-se, em temo. Estem nets. Creixem per sobre de la mitjana europea.
És cert que tenim una inflació relativament alegroia, però qui no plora no mama, i
qui no riu encara menys. I no em refereixo a que haguem de seguir lamentant-nos
per les jugades que ens fan i els diners que no ens donen - que també es pot fer sinó que val més en tot cas assegurar-se de que el capital físic hi és, o que el
tindrem, com sigui.
Crec que de cara a la preparació d'aquest futur a 7 anys, el que queda de
legislatura i una altra de sencera, com a mínim, ( i potser amb això no n'hi haurà
prou i haurem de planificar tres anys més fins les portes de la del darrer any de la
tercera legislatura, l'any 2017), per a tot això, caldrà establir un compromís
important de la societat catalana en la millora del nostre capital físic, del nostre
capital de coneixement i del nostre catàleg de bones practiques.
No sé si no fora bo formalitzar aquest projecte com a pla català de
desenvolupament econòmic, polític, social i ambiental, i dic també polític per a que
la tots els temes vagin junts i no competeixin l'ambició política i les noves
alineacions partidàries més o menys amples amb les determinacions de caràcter
més tècnic i econòmic. Que una cosa no faci oblidar l'altra, ni l'altra la una.
1

�Concrecions. Empenta calculada i a mig i llarg termini. No ens discutirem pel nom
de la cosa. L’important es fer-la.
En aquest pla l'aeroport de Barcelona, amb una gestió autònoma, com
reclamàvem aquest estiu amb en Germà en un article, hi ha de jugar un paper
decisiu.
Els aeroports. També els de Girona, que creix molt ràpidament, i els de
Reus/Tarragona i esperem el de Lleida. I el de Sabadell.
Fins i tot a la Cerdanya hi ha moviments d'avionetes, i Andorra té capacitat
d'atraure passatge. Si això es lligués ferroviàriament amb França via Bourg
Madame i Prada de Conflent, tant mieux. Però no sembla que el trenet francès
sigui una infraestructura suficient tal com és hores d'ara. Això, és el que diu Joan
Torres, president de FF. de la Generalitat.
Els aeroports per si mateixos no bastarien. Tant de bo l'aeroport i el port de
Barcelona, i potser la Zona Franca, es coordinin per a crear un pol econòmic i
logístic que fora el més impostant del sud d'Europa i del Mediterrani. L’Àrea
Metropolitana de Barcelona té en aquest tema un dels seus reptes centrals. Crec
que així, aniria en la línia del que proposen Germà Bel i Xavier Fageda en el seu
"Aeroports i poder".
D'altra banda la duplicitat entre l'aeroport vell i el nou, a mi, sempre m'ha semblat
més un avantatge que un inconvenient. En el cas de Madrid, que havia de gastar
en el nou aeroport 1 bilió de les antigues pessetes, contra el mig bilió del de BCN,
aquesta complementarietat no és dona. I compte que aquestes xifres s'han
superat. Fa no tant anys aquestes xifres haguessin representat 1 per cent i el mig
per cent ce la Renda Nacional espanyola - no sé si ara n' haurem de dir la Renda
Estatal (li preguntarem a en Carod).
Un cop l'ambaixador americà em va dir que entre Barcelona i Madrid, A.T.T., la
Bell telefònica americana, havia triat Madrid per la inexistència de vols non stop
Barcelona New York. Les coses son així de senzilles. També és cert que anys
després US West, una de les 7 Baby Bells que van resultar de la partició del
monopoli telefònic americà, de la mà de Maureen O'Ryan, va cablejar Barcelona
amb fibra òptica ben abans que Madrid. El cap de gabinet a l'ajuntament, Xavier
Roig, va ser el primer que va entendre la importància del tema i va començar
connectant la Casa Gran amb l’edifici d'Estadística i amb Montjuïc.
Tornem a l'Aeroport i acabem aquest viatge per la logística i l'aviació. I acabem
parlant, com no, només un moment, de política, que és el que agrada als
cronistes. Quan vam discutir l'Estatut amb el representant de Moncloa senyor
Caamaño, i amb el Sr. Zapatero, l'aeroport es va caure de l'articulat. Ja he dit mil
vegades que això no ha estat tan i tan decisiu. Com deia aquell, em penso que era
Felipe González, "gato blanco o gato negro, lo importante es que cace ratones". Si

2

�ara diguéssim: "Nació o no nació, l’important és que tingui aeroport transoceànic"
ens dirien iconoclastes.
Però bromes apart és aquí on ens hi juguem les faves.
M'agradaria, des de la Fundació Catalunya/Europa que estem animant amb una
colla d'empresaris i professionals, analitzar el funcionament de l'aeroport. La
Fundació no pretén fer la revolució sinó més modestament dreçar un catàleg de
bones practiques, val a dir, veure com es fan les coses allà on les fan ben fetes. I
per això evidentment haurem de comptar amb els autors d'aquest llibre.

Pasqual Maragall

3

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13661">
                <text>Presentació del llibre de Germà Bel i Xavier Fageda “Aeroports i poder”</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13663">
                <text>Cercle d’Economia (Barcelona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13664">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13786">
                <text>Infraestructures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13787">
                <text>Aeroports</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13788">
                <text>Administració pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13789">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14556">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39214">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39215">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40538">
                <text>2007-09-13</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13666">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="912" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="335">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/912/0000000680.pdf</src>
        <authentication>fad1527424a437f3d0e19f3bfe6be209</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42019">
                    <text>Estatut i Constitució, les reformes estatutàries i l’articulació
territorial de l’Estat
Pasqual Maragall
19/09/2007 | Parlament de Catalunya, XIV Jornades de l’Associació Espanyola de Lletrats de
Parlaments

Fa una colla d'anys vam comentar amb Francisco Rubio Llorente primer algunes
idees sobre la reforma constitucional i un temps després amb el Sr. Caamaño el
projecte d'Estatut de Catalunya.
El professor Rubio, y segueixo en castellà perquè ho entengui tot, (para que se
entienda todo por parte de todos), proponía denominar Comunidades Nacionales a
Euskadi, Galicia y Catalunya para evitar que las partes de Valencia, Baleares y
Navarra que son de habla catalana o vasca, respectivamente, quedaran olvidadas
en el intento.
Luego en el Estatut aprobado en Madrid, más concretamente en el preámbulo de
I'Estatut, que no tiene carácter dispositivo sino descriptivo, se dijo que los
catalanes se consideraban a sí mismos nacionalidad.
El Estatut fue refrendado por el pueblo de Catalunya el 18 de Junio pasado, hace
poco menos de un año y así parecía cerrarse un capítulo sin duda decisivo de la
historia de Catalunya y España.
Recordemos que durante la República las cosas fueron peor. El enviado de Macià
a Madrid, Jaume Carner, volvió a Barcelona con Catalunya como región habiendo
salido de aquí con la pretensión, aprobada por el Parlament de Catalunya, de que
Catalunya era una nación en el seno de la Federación de Repúblicas Ibéricas. Y
Macià tuvo que aceptar.
En todo caso el pueblo de Catalunya, el 18 de Junio pasado, hace menos de un
año, sancionó en Referéndum el Estatut aprobado en el Congreso y el Senado.
Ahora el Estatut está en manos del Tribunal Constitucional. Puede darse el caso
de que sea modificado por el mismo. Y entonces viviríamos el contrasentido de
que cualquier ciudadano de Catalunya que hubiese votado el Estatut pudiera pedir
la repetición del referéndum arguyendo, con toda lógica, que lo él o ella votaron no
fuera ya lo que finalmente quedase establecido.
Puede ser que por mera prudencia, el Tribunal, sobre cuyos próximos cambios,
lógicamente, recaen toda clase de temores, deje el Estatut prácticamente
intocado. Pero ocurrir lo contrario. Y no sería bueno que si lo contrario no hubiere
ocurrido (y uso aquel futuro subjuntivo que en el colegio nos traía a mal traer) se
sospechase que los tribunales actuaron por presiones del gobierno, o los
gobiernos.

1

�Nos hemos metido en un lío. Reconozcámoslo.
Es más. Algunas de las cosas cuya transferencia se cayó del Estatut, como el
Aeropuerto y los Paradores Nacionales, acabarán siendo transferidos, entre otras
cosas porque son pocos ya los países en los que los aeropuertos son del Estado.
Recuerdo que el buen alcalde de Nápoles de la época, Bassolino, me comentó
hace años que su aeropuerto, que era municipal, lo había vendido a la Britsh
Airport Authority, quedándose el municipio una “golden share”, una acción de oro
con derecho de veto sobre las decisiones estratégicas.
Y aquí todavía estamos en que AENA, que empezó siendo una corporación de los
ingenieros aeronáuticos, sigue determinando como funciona el Aeropuerto de
Barcelona. Y en que la joint venture Puerto--Aeropuerto tiene limitaciones poco
sensatas.
Menos mal que el Consorcio de la Zona Franca, aquella institución saneadísima
que don Antonio de la Rosa esquilmó, ahora ya en buenas manos, se ofrece para
construir en el aeropuerto unos hangares que permitirán a las aeronaves, no solo
dormir en Barcelona, sino ser entretenidas y reparadas.
De todo lo dicho se deduce que es mucho más importante la garra, la ambición y
el acierto de las instituciones catalanas, y se me apuran de las empresas
catalanas, que muchas disposiciones legales.
Lamento venir a esta sesión para acabar diciendo que todo depende más de la
voluntad, de la ambición y de garra de los gobiernos y de la sociedad civil, que de
las grandes leyes que hemos venido a comentar.
Por supuesto que algún día la Constitución española tendrá que sufrir cambios
que casi sonroja no haber hecho antes, como la denominación en la Constitución
de las 17 autonomías existentes, nuestra pertenencia a la Unión Europea, o la
existencia de naciones o nacionalidades, con su nombre y apellidos, en el marco
del Estado español, o la deseable conjunción de esfuerzos entre España y
Portugal - tema éste, evidentemente, mucho más prolijo - o nuestra pertenencia a
la Comunidad Euromediterránea, que celebra aquí, en Barcelona, cada 10 años,
su reunión plenaria.
En todo caso conviene ir pensando en algo más que en las próximas elecciones.
Si las elecciones se plantean entre el Partido Popular y el Partido Socialista como
un concurso de españolidad, vayámonos despidiendo de ese bipartidismo
imperfecto porque partes enteras de España, por supuesto Catalunya y Euskadi, y
quizás Galicia, y probablemente segmentos de las poblaciones de la Comunidad
Valenciana, Balear y Navarra, no se verán reflejados en él. Y entraremos, con
menos capacidad de ironía que por ejemplo la Gran Bretaña que tiene por
extremos opuestos a Timothy Garton Ash y al Scotish National Party, en un pulso
infeliz, con un europeísmo extremo como última solución sensata.
2

�La propuesta de Imaz: “No imponer, no impedir”, es decir, pactar en Euskadi con
los socialistas un texto estatutario intocable en Madrid, evitaría el calvario del Plan
Ibarretexe y el imposible rompecabezas catalán, en el cual o el pueblo es
desmentido o los jueces tienen que renunciar a ser independientes.
Y aún siendo la propuesta Imaz una propuesta hábil no parece que sea aceptada
por la mayoría gobernante en el País Vasco. Por no hablar de Navarra, dónde la
negativa del PSOE central a aceptar el gobierno de coalición con Nafarroa Bai,
contra los deseos de los dirigentes socialistas navarros, mostró ya con
anterioridad que se había perdido el sentido de la oportunidad y del equilibrio. Del
difícil pero apasionante equilibrio que este país necesita para hacer buenas en el
terreno político las magníficas perspectivas que tenemos en Europa en la vertiente
económica.
Termino repitiendo lo que he dicho hace poco. Catalunya, Euskadi y Galicia, como
Escocia, Flandes y Baviera, van a ser naciones europeas, sin romper el Estado al
que pertenecen, pero naciones, nacionalidades en el sentido pleno de la palabra.
Y Europa, gracias a ello, si es capaz de digerirlo, y creo, estoy convencido, de que
puede hacerlo, estará en mejores condiciones que antes, en mejores condiciones
que nunca, para jugar en el mundo un papel relevante. En unas buenas
condiciones que la evolución de la política americana puede no solo no desmentir,
sino avalar.
Así sea, iba a ser el final de este parlamento. Pero debo añadir algo.
Estuve en el Tribunal Internacional de la Haya con el alcalde de Sarajevo,
Kupusovic, en el juicio de Tadiç, un criminal de guerra que había asesinado, como
se probó, a diversos conciudadanos. Pues bien. Europa debería acabar con
algunas de las vergüenzas que todavía como europeos nos sonrojan, como la
libertad sin cargos de los presuntos criminales de guerra de más alto rango de los
que se sabe por cierto que andan libres. La ciudad de Barcelona jugó un papel
importante en la recuperación de la vida civil en Sarajevo. Y desde Barcelona digo
hoy que esa vergüenza nos sonroja.
Muchas gracias.

3

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13667">
                <text>Estatut i Constitució, les reformes estatutàries i l’articulació territorial de l’Estat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13669">
                <text>Parlament de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13670">
                <text>XIV Jornades de l’Associació Espanyola de Lletrats de Parlaments</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13671">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13672">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13781">
                <text>Estatut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13782">
                <text>Constitució</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13783">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13784">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13785">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14557">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39229">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39230">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40539">
                <text>2007-09-19</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13674">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1602" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1198">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1602/0000000709.pdf</src>
        <authentication>8484d06ad15cb15557a16b3b193a9368</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42797">
                    <text>8

aDn

Política

Martes 25 de septiembre de 2007

Política

9

Xpresate «No debería ser necesaria la quema
de banderas, ni debería tampoco penarse.»

politica@adn.es

Relator. EN ADN.ES

ENTREVISTAPASQUALMARAGALL,EXPRESIDENTEDELAGENERALITAT

MARAGALL
“Hay gente contra la Monarquía”
Elsocialista llegaalaredaccióndeADNcontiempo de la entrevista. El ex presidente de la Generalitat

por delante y un artículo de opinión en el bolsillo, tiene la cabeza en Europa y, como siempre, no se
cuyarelevancianosobligaareproducirloalmargen muerde la lengua en ningún tema de actualidad.
Cristina Fallarás
Barcelona

-Bueno, pues a ver quién se la
queda.

ras dejar la presidencia de la Generalitat,
Pasqual Maragall anda con el interés dividido entre Cataluña y Europa,
entre la defensa del federalismo en España y la posibilidad
de un Partido Demócrata Europeo. Ahora tiene tiempo y libertad para inventar esas fórmulas que tanto asustan a sus
correligionarios.

-¿Qué es hoy el socialismo?
-Parte del mundo global. El
mundo global tiende a dividirse en dos bloques, uno conservador y otro progresista.
El socialismo es una parte del
segundo.

-¿Cuál es su mayor preocupación ahora?
-Europa.

-¿Cuál es el mayor problema de Zapatero?
-Ninguno.

-¿Y de Europa?
-Que sea por fin algo. Nuestra
nueva patria grande.

-¿Por qué?
-Porque no le ponen enfrente
candidatos de relieve.

-¿Nicolas Sarkozy acierta?
-Sí. Él y Angela Merkel aciertan redactando una constitución reducida y creando la
Unión Mediterránea.

-¿Cuál sería de relieve?
-Alberto Ruiz Gallardón o Rodrigo Rato.

T

-¿Cuántos años le faltan a
Europa para cuajar?
-Está avanzando. Lo que me
temo es que la izquierda no se
ha puesto en marcha.
-¿Por qué?
-Porque no ha sabido encontrar ni los temas ni las soluciones a los temas. Y la derecha, sí. Lo ha hecho mejor que
la izquierda, que está dudando mucho. Pero confío en los
italianos.
-¿Qué cuestión debería ser
la bandera de la izquierda
en Europa?
-La de siempre, la libertad y el
progreso.
-Podría ser también la bandera de la derecha.

-¿Y el Partido Demócrata
Europeo?
-Por el momento, sólo un partido italiano.

Pasqual Maragall visitó la redacción de ADN y se mostró muy interesado por el desarrollo de nuestra web ADN.ES. G. VALLE

“Barcelona debe endeudarse e invertir”
-¿En Barcelona parece que
nada funciona?
-Yo creo que en estas cosas
siempre hay un ciclo de opinión, y de humor.

-Sobre todo entre los barceloneses. Por eso Barcelona és
bona,porquelosbarceloneses
no perdonan. Yo no veo que
esté mal.

-Cercanías, el AVE o el aeropuerto no son opiniones.
-Barcelona sigue siendo la
ciudad más popular de Europa. Por algo será.

-FíjeseenlostrenesdeCercanías,enelaeropuerto,en
el AVE.
-Cuidado, eso no es Barcelona. Barcelona es víctima de
que Cataluña y España no
han acabado de resolver sus
problemas. Que van muy len-

-La imagen de la ciudad en
este momento no es buena.

tos. Hay una coincidencia general en que hay que acelerar
y creo que eso es bueno. Lo
importante es hacer las cosas
y luego pagarlas, no al contrario. Es lo que se hizo en
Barcelona hace 20 años. Se
invirtieron 300.000 millones.
Y ahora se han acabado de
pagar.
-¿Vuelta a empezar?
-Barcelona es una ciudad hecha para exposiciones y Jue-

gosOlímpicos,1888,1929,ylos
Juegos de 1936 que luego no
se hicieron y se convirtieron
en Juegos Populares y en la
excusa para que Franco declarara la guerra... Cada exposiciónhizoalgo,peronopara que durara. Todo se caía, y
hubo que poner los cimientos
bajo las cosas que había. Eso
costó todo el dinero que he dicho. Y ahora ya está pagado,
o sea, que hay que volverse a
endeudar y volver a invertir.

-¿Resultaría bueno para la
política española?
-Sí, pero el PP ha decidido autoinmolarse. En realidad, ya
está bien así para los unos y
los otros. A unos les gusta
mandar sin mandar, y a los
otros perder sin perder del todo. En el fondo ambos están
muy de acuerdo.
-¿Quién sale perdiendo?
-Nosotros.
-¿Ustedes?
-La gente, Cataluña, Europa.
-¿Contrapone España a Cataluña y Europa?
-No lo contrapongo. Soy como
mi abuelo, de la España plural.
-¿Por qué alguien quema
una foto del Rey?
-Porque hay gente que está

contra la Monarquía y contra
España. Hay ciudadanos que
son partidarios de la independencia.

-¿Cuál fue su relación con
España siendo presidente?
-Mejor que la de mi abuelo. Él
dijo, al final de la Oda a Espanya: “Escolta, Espanya, la
veu d’un fill que et parla en
llengua no castellana” y termina “Adéu, Espanya”. En
1907 Cataluña ya se da cuenta de lo que es, porque tiene
los medios culturales, económicos, políticos... Hace 100
años, vieron que había que
recomponer la diversidad
hispánica, y eran casi todos
europeístas.

-¿Es un camino?
-No. No es que no sea posible,
es que la independencia no
tiene contenido, significación
ni posibilidad importante. Es
jugar en un tablero donde no
está jugando nadie. Es un problema que tiene otras soluciones.
-¿Cuáles?
-El federalismo. Y Europa.

-¿Y no ha cambiado nada?
-Toda la historia de los últimos 100 años de España gira
en torno a esos temas de
identidad y pluralidad. Ahora estamos en condiciones de
resolverlo, y no sería bueno
que no aprovecháramos para efectivamente, hacerlo.

-¿Por qué no está usted en
Europa?
-Ya he estado. He sido el presidente del comité de las regiones. Pero una cosa es Europa, que me interesa mucho, y otra Bruselas que no
me interesa nada. Si Madrid
es complicado, Bruselas, ni te
cuento.

-¿“Efectivamente” quiere
decir un Estado federal?
-“Efectivamente” quiere decir que Cataluña sea reconocida como nación, no fuera de
España, sino dentro. Dentro
del Estado español y dentro
de la UE.

-¿Qué le queda por hacer?
-Casi nada. Mis memorias.
Un diario, una web, desarrollar una empresa de capital
riesgo...
-Habla de comunicación.
¿Fue uno de sus fallos en la
época de president?
-No, probablemente hubo demasiada comunicación.

-¿Cuáles?
-El Estatut, por ejemplo.
Maragall posa en la redacción tras la entrevista. GUILLEM VALLE

-¿Cuáles son los mejores recuerdos de su etapa política
hasta el momento?
-Los Juegos Olímpicos y el referéndum de l’Estatut.
-¿La presidencia de la Generalitat le hizo más ilusión?
-Bueno, a mí siempre me han
ido llevando. Yo no quería, no
quería... figura que no quería.
Ni ser alcalde ni presidente.
Yo estaba en Baltimore tranquilamente cuando me llamaron para ser candidato a
la alcaldía, y dije que no. Insistieron, porque yo ya había
trabajado en el Ayuntamiento, y les dije que pusieran a alguien que quisiera ser alcalde, y yo ya trabajaría de número dos. Y fue Serra. Esto
fue en el 79. Fui alcalde porque él se marchó.
-¿Y en la Generalitat?
-Pasó un poco igual. Estaba en

Vascos y catalanes
Por Pasqual Maragall
elipe González, según nos recuerda
Patxo Unzueta, dijo
hace años que respetaría el Estatuto que los
vascos hubiesen aprobado
con la sola condición de respetar la Constitución. En
nuestro caso no fue así: Zapatero, inquieto por la magnitud de la propuesta estatutaria catalana, pactó su
recorte con los nacionalistas catalanes y con el presidente de la Generalitat.
Pero añadió una condición:
el presidente de la Genera-

F

pedir, no imponer. Los nacionalistas vascos no imponen, sino que pactan en
Euskadi un texto con las
otras fuerzas, a condición
de que esas fuerzas renuncien a hacer la puñeta luego
en Madrid.
¿Qué ha pasado? Que el
PNVhatomadolapropuesta
Imaz por bandera, ha aceptado su dimisión, y se dispone a defenderla en Madrid.
Estamos expectantes. Si
la tocan, ¿qué pasará? Aquí
la tocaron en las Cortes,
pactamos soluciones y se

-¿Euskadi y Galicia?
-Si quieren (y creo que quieren), sí. Pero resulta que a
Imaz lo tienen que echar por
haber dicho lo que dijo.

-Pero no hubo sensación de
cambio.
-Niego la mayor. Hubo demasiados cambios.

-Que ahora le parece un lío,
según ha afirmado.
-Habríamos tenido que cambiar la Constitución.

LaOpinión

Presidencia
«Hayquiendiceque
hubodemasiados
cambios»

Responsabilidad
«Yo no quería ser
alcalde ni
presidente»

Estatut
«Habríamostenido
quecambiarla
Constitución»

Madrid
«Esimportante,pero
noloestodo.Madrid
noesEspaña»

Italia y me llamaron: vuelva,
vuelva.

-Se refiere a que aquello no
cambió, ¿no? Porque eso está
ahí para quedarse. Los temas
de identidad cada uno los vive de una manera distinta, según si se es hijo de tal o cual.
Pero el resumen, la media, da
que Cataluña tiene personalidad nacional. Cataluña es una
nación formada por gente de
procedencia muy diversa que
en su mayor parte saben que
tienen una personalidad propia nacional. Y eso provoca
problemas. Algunos, no muchos, dentro de Cataluña, y
bastantes fuera, sobre todo en
España y un poco en Europa.

-Existe la sensación de que
su experiencia como president decepcionó a cierta
gente, porque no sucedió lo
que ellos esperaban.
-¿Y qué esperaban?
-Un cambio global, a todos
los niveles.
-Hay quien dice que, precisamente, hubo demasiados
cambios.
-Había gente harta del nacionalismo chato de Pujol.

-¿Qué dijo?
-“No impedir, no imponer”.
Quiere decir que, vista la experiencia catalana y el Estatut, no van a imponer, sino que
van a pactar, pero allí, en
Euskadi, y con los socialistas
de allí. Y luego, ya cuando hayan pactado, lo que hayan
pactado no se toca al llegar a
Madrid, que no les pase “lo
que a Maragall”.
-Usted les dio mucho miedo
en España.
-Bueno, porque era el primero. De hecho, Ibarretxe lo
intentó, pero no lo consiguió.
Nosotros lo hicimos un poquitín mejor e Imaz todavía
más. Pero a él ya se lo han
cargado.
-¿Cuál es el problema?
-Madrid, más que España, es
tan potente, y no me parece
mal que lo sea, que digiere
mal la diversidad. Y eso sí
que me preocupa. Madrid está encantado de haberse conocido, y de repente no ve nada más. En eso se equivoca,
porque Madrid es importante, pero no es todo. Madrid no
es España.

La entrevista íntegra
y más fotos en adn.es

“Pero [Zapatero] añadió una
condición: el presidente de
la Generalitat, después de
aprobado el Estatuto, tenía
que dimitir”
litat, después de aprobado
el Estatuto, tenía que dimitir. Esta condición no se la
puso a Josu Jon Imaz en circunstancias parecidas. Pero Josu dimite. ¿Qué será
que siempre se termina así?
Imaz había hecho una
propuesta a la canadiense:
Quebec sería independiente sólo si una mayoría clara
lo reclamaba en referéndum. Allí se hizo y los independentistas perdieron.
Asunto zanjado. En Flandes, igual. Imaz proponía,
no exactamente lo mismo,
pero sí algo parecido: no im-

aprobó en referéndum. Veremos los vascos.
Pero ahora resulta que el
TC puede impugnar artículos del Estatuto catalán, lo
que nos pondría a los pies de
los caballos frente al pueblo
que refrendó lo que le propusimos que ratificara. Supongo que, por eso, los vascos se quieren asegurar de
que no habrá retoques, creen que así no ha lugar a recurso. Pero ¿no puede, por
ejemplo, recurrir el Defensor del Pueblo? ¿Cómo acabará todo esto?
Estamos expectantes.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25273">
                <text>Maragall: Hay gente contra la Monarquía</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25274">
                <text>ADN</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25276">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25277">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26178">
                <text>Fallarás, Cristina</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25278">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25279">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26170">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26171">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26172">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26173">
                <text>Monarquia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26174">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26175">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26176">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26177">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41211">
                <text>2007-09-25</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25280">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1708" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1311">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1708/0000000612.pdf</src>
        <authentication>71d7a809feea237e5e5b1e2476a4ab7d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42910">
                    <text>8

aDn

Política

Martes 25 de septiembre de 2007

Política

9

Xpresate «No debería ser necesaria la quema
de banderas, ni debería tampoco penarse.»

politica@adn.es

Relator. EN ADN.ES

ENTREVISTAPASQUALMARAGALL,EXPRESIDENTEDELAGENERALITAT

MARAGALL
“Hay gente contra la Monarquía”
Elsocialista llegaalaredaccióndeADNcontiempo de la entrevista. El ex presidente de la Generalitat

por delante y un artículo de opinión en el bolsillo, tiene la cabeza en Europa y, como siempre, no se
cuyarelevancianosobligaareproducirloalmargen muerde la lengua en ningún tema de actualidad.
Cristina Fallarás
Barcelona

-Bueno, pues a ver quién se la
queda.

ras dejar la presidencia de la Generalitat,
Pasqual Maragall anda con el interés dividido entre Cataluña y Europa,
entre la defensa del federalismo en España y la posibilidad
de un Partido Demócrata Europeo. Ahora tiene tiempo y libertad para inventar esas fórmulas que tanto asustan a sus
correligionarios.

-¿Qué es hoy el socialismo?
-Parte del mundo global. El
mundo global tiende a dividirse en dos bloques, uno conservador y otro progresista.
El socialismo es una parte del
segundo.

-¿Cuál es su mayor preocupación ahora?
-Europa.

-¿Cuál es el mayor problema de Zapatero?
-Ninguno.

-¿Y de Europa?
-Que sea por fin algo. Nuestra
nueva patria grande.

-¿Por qué?
-Porque no le ponen enfrente
candidatos de relieve.

-¿Nicolas Sarkozy acierta?
-Sí. Él y Angela Merkel aciertan redactando una constitución reducida y creando la
Unión Mediterránea.

-¿Cuál sería de relieve?
-Alberto Ruiz Gallardón o Rodrigo Rato.

T

-¿Cuántos años le faltan a
Europa para cuajar?
-Está avanzando. Lo que me
temo es que la izquierda no se
ha puesto en marcha.
-¿Por qué?
-Porque no ha sabido encontrar ni los temas ni las soluciones a los temas. Y la derecha, sí. Lo ha hecho mejor que
la izquierda, que está dudando mucho. Pero confío en los
italianos.
-¿Qué cuestión debería ser
la bandera de la izquierda
en Europa?
-La de siempre, la libertad y el
progreso.
-Podría ser también la bandera de la derecha.

-¿Y el Partido Demócrata
Europeo?
-Por el momento, sólo un partido italiano.

Pasqual Maragall visitó la redacción de ADN y se mostró muy interesado por el desarrollo de nuestra web ADN.ES. G. VALLE

“Barcelona debe endeudarse e invertir”
-¿En Barcelona parece que
nada funciona?
-Yo creo que en estas cosas
siempre hay un ciclo de opinión, y de humor.

-Sobre todo entre los barceloneses. Por eso Barcelona és
bona,porquelosbarceloneses
no perdonan. Yo no veo que
esté mal.

-Cercanías, el AVE o el aeropuerto no son opiniones.
-Barcelona sigue siendo la
ciudad más popular de Europa. Por algo será.

-FíjeseenlostrenesdeCercanías,enelaeropuerto,en
el AVE.
-Cuidado, eso no es Barcelona. Barcelona es víctima de
que Cataluña y España no
han acabado de resolver sus
problemas. Que van muy len-

-La imagen de la ciudad en
este momento no es buena.

tos. Hay una coincidencia general en que hay que acelerar
y creo que eso es bueno. Lo
importante es hacer las cosas
y luego pagarlas, no al contrario. Es lo que se hizo en
Barcelona hace 20 años. Se
invirtieron 300.000 millones.
Y ahora se han acabado de
pagar.
-¿Vuelta a empezar?
-Barcelona es una ciudad hecha para exposiciones y Jue-

gosOlímpicos,1888,1929,ylos
Juegos de 1936 que luego no
se hicieron y se convirtieron
en Juegos Populares y en la
excusa para que Franco declarara la guerra... Cada exposiciónhizoalgo,peronopara que durara. Todo se caía, y
hubo que poner los cimientos
bajo las cosas que había. Eso
costó todo el dinero que he dicho. Y ahora ya está pagado,
o sea, que hay que volverse a
endeudar y volver a invertir.

-¿Resultaría bueno para la
política española?
-Sí, pero el PP ha decidido autoinmolarse. En realidad, ya
está bien así para los unos y
los otros. A unos les gusta
mandar sin mandar, y a los
otros perder sin perder del todo. En el fondo ambos están
muy de acuerdo.
-¿Quién sale perdiendo?
-Nosotros.
-¿Ustedes?
-La gente, Cataluña, Europa.
-¿Contrapone España a Cataluña y Europa?
-No lo contrapongo. Soy como
mi abuelo, de la España plural.
-¿Por qué alguien quema
una foto del Rey?
-Porque hay gente que está

contra la Monarquía y contra
España. Hay ciudadanos que
son partidarios de la independencia.

-¿Cuál fue su relación con
España siendo presidente?
-Mejor que la de mi abuelo. Él
dijo, al final de la Oda a Espanya: “Escolta, Espanya, la
veu d’un fill que et parla en
llengua no castellana” y termina “Adéu, Espanya”. En
1907 Cataluña ya se da cuenta de lo que es, porque tiene
los medios culturales, económicos, políticos... Hace 100
años, vieron que había que
recomponer la diversidad
hispánica, y eran casi todos
europeístas.

-¿Es un camino?
-No. No es que no sea posible,
es que la independencia no
tiene contenido, significación
ni posibilidad importante. Es
jugar en un tablero donde no
está jugando nadie. Es un problema que tiene otras soluciones.
-¿Cuáles?
-El federalismo. Y Europa.

-¿Y no ha cambiado nada?
-Toda la historia de los últimos 100 años de España gira
en torno a esos temas de
identidad y pluralidad. Ahora estamos en condiciones de
resolverlo, y no sería bueno
que no aprovecháramos para efectivamente, hacerlo.

-¿Por qué no está usted en
Europa?
-Ya he estado. He sido el presidente del comité de las regiones. Pero una cosa es Europa, que me interesa mucho, y otra Bruselas que no
me interesa nada. Si Madrid
es complicado, Bruselas, ni te
cuento.

-¿“Efectivamente” quiere
decir un Estado federal?
-“Efectivamente” quiere decir que Cataluña sea reconocida como nación, no fuera de
España, sino dentro. Dentro
del Estado español y dentro
de la UE.

-¿Qué le queda por hacer?
-Casi nada. Mis memorias.
Un diario, una web, desarrollar una empresa de capital
riesgo...
-Habla de comunicación.
¿Fue uno de sus fallos en la
época de president?
-No, probablemente hubo demasiada comunicación.

-¿Cuáles?
-El Estatut, por ejemplo.
Maragall posa en la redacción tras la entrevista. GUILLEM VALLE

-¿Cuáles son los mejores recuerdos de su etapa política
hasta el momento?
-Los Juegos Olímpicos y el referéndum de l’Estatut.
-¿La presidencia de la Generalitat le hizo más ilusión?
-Bueno, a mí siempre me han
ido llevando. Yo no quería, no
quería... figura que no quería.
Ni ser alcalde ni presidente.
Yo estaba en Baltimore tranquilamente cuando me llamaron para ser candidato a
la alcaldía, y dije que no. Insistieron, porque yo ya había
trabajado en el Ayuntamiento, y les dije que pusieran a alguien que quisiera ser alcalde, y yo ya trabajaría de número dos. Y fue Serra. Esto
fue en el 79. Fui alcalde porque él se marchó.
-¿Y en la Generalitat?
-Pasó un poco igual. Estaba en

Vascos y catalanes
Por Pasqual Maragall
elipe González, según nos recuerda
Patxo Unzueta, dijo
hace años que respetaría el Estatuto que los
vascos hubiesen aprobado
con la sola condición de respetar la Constitución. En
nuestro caso no fue así: Zapatero, inquieto por la magnitud de la propuesta estatutaria catalana, pactó su
recorte con los nacionalistas catalanes y con el presidente de la Generalitat.
Pero añadió una condición:
el presidente de la Genera-

F

pedir, no imponer. Los nacionalistas vascos no imponen, sino que pactan en
Euskadi un texto con las
otras fuerzas, a condición
de que esas fuerzas renuncien a hacer la puñeta luego
en Madrid.
¿Qué ha pasado? Que el
PNVhatomadolapropuesta
Imaz por bandera, ha aceptado su dimisión, y se dispone a defenderla en Madrid.
Estamos expectantes. Si
la tocan, ¿qué pasará? Aquí
la tocaron en las Cortes,
pactamos soluciones y se

-¿Euskadi y Galicia?
-Si quieren (y creo que quieren), sí. Pero resulta que a
Imaz lo tienen que echar por
haber dicho lo que dijo.

-Pero no hubo sensación de
cambio.
-Niego la mayor. Hubo demasiados cambios.

-Que ahora le parece un lío,
según ha afirmado.
-Habríamos tenido que cambiar la Constitución.

LaOpinión

Presidencia
«Hayquiendiceque
hubodemasiados
cambios»

Responsabilidad
«Yo no quería ser
alcalde ni
presidente»

Estatut
«Habríamostenido
quecambiarla
Constitución»

Madrid
«Esimportante,pero
noloestodo.Madrid
noesEspaña»

Italia y me llamaron: vuelva,
vuelva.

-Se refiere a que aquello no
cambió, ¿no? Porque eso está
ahí para quedarse. Los temas
de identidad cada uno los vive de una manera distinta, según si se es hijo de tal o cual.
Pero el resumen, la media, da
que Cataluña tiene personalidad nacional. Cataluña es una
nación formada por gente de
procedencia muy diversa que
en su mayor parte saben que
tienen una personalidad propia nacional. Y eso provoca
problemas. Algunos, no muchos, dentro de Cataluña, y
bastantes fuera, sobre todo en
España y un poco en Europa.

-Existe la sensación de que
su experiencia como president decepcionó a cierta
gente, porque no sucedió lo
que ellos esperaban.
-¿Y qué esperaban?
-Un cambio global, a todos
los niveles.
-Hay quien dice que, precisamente, hubo demasiados
cambios.
-Había gente harta del nacionalismo chato de Pujol.

-¿Qué dijo?
-“No impedir, no imponer”.
Quiere decir que, vista la experiencia catalana y el Estatut, no van a imponer, sino que
van a pactar, pero allí, en
Euskadi, y con los socialistas
de allí. Y luego, ya cuando hayan pactado, lo que hayan
pactado no se toca al llegar a
Madrid, que no les pase “lo
que a Maragall”.
-Usted les dio mucho miedo
en España.
-Bueno, porque era el primero. De hecho, Ibarretxe lo
intentó, pero no lo consiguió.
Nosotros lo hicimos un poquitín mejor e Imaz todavía
más. Pero a él ya se lo han
cargado.
-¿Cuál es el problema?
-Madrid, más que España, es
tan potente, y no me parece
mal que lo sea, que digiere
mal la diversidad. Y eso sí
que me preocupa. Madrid está encantado de haberse conocido, y de repente no ve nada más. En eso se equivoca,
porque Madrid es importante, pero no es todo. Madrid no
es España.

La entrevista íntegra
y más fotos en adn.es

“Pero [Zapatero] añadió una
condición: el presidente de
la Generalitat, después de
aprobado el Estatuto, tenía
que dimitir”
litat, después de aprobado
el Estatuto, tenía que dimitir. Esta condición no se la
puso a Josu Jon Imaz en circunstancias parecidas. Pero Josu dimite. ¿Qué será
que siempre se termina así?
Imaz había hecho una
propuesta a la canadiense:
Quebec sería independiente sólo si una mayoría clara
lo reclamaba en referéndum. Allí se hizo y los independentistas perdieron.
Asunto zanjado. En Flandes, igual. Imaz proponía,
no exactamente lo mismo,
pero sí algo parecido: no im-

aprobó en referéndum. Veremos los vascos.
Pero ahora resulta que el
TC puede impugnar artículos del Estatuto catalán, lo
que nos pondría a los pies de
los caballos frente al pueblo
que refrendó lo que le propusimos que ratificara. Supongo que, por eso, los vascos se quieren asegurar de
que no habrá retoques, creen que así no ha lugar a recurso. Pero ¿no puede, por
ejemplo, recurrir el Defensor del Pueblo? ¿Cómo acabará todo esto?
Estamos expectantes.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27143">
                <text>Vascos y catalanes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27145">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27147">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27150">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27151">
                <text>Estatut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27152">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27260">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27261">
                <text>País Basc</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27262">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27263">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27153">
                <text>1283</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27309">
                <text>ADN</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27362">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41317">
                <text>2007-09-25</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27144">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
