389
10
5657
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/572/llibre_agendaimperfecta.jpg
b2831d903ff3d5c0d99e23d30e2bddd1
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Una agenda imperfecta: amb Maragall i el projecte de canvi
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Acció política
Ciutadans pel Canvi
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Canvi
President de la Catalunya. Generalitat
Description
An account of the resource
Visió personal sobre l'experiència de govern de l'exconseller Josep Maria Vallès durant l'època del govern tripartit presidit per Pasqual Maragall (2003-2006).
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Vallès Casadevall, Josep Maria
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Edicions 62
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Abstract
A summary of the resource.
Text a la contraportada:
El descrèdit de la política actual és força generalitzat en els països democràtics. A Catalunya, als problemes propis de tota societat complexa se suma el pòsit d'una història molt accidentada i l'interrogant d'un futur nacional massa incert. Aquesta realitat s'ha fet més evident en aquests darrers anys quan l'agenda política inspirada per Pasqual Maragall els ha volgut tractar obertament.
Una invitació de Pasqual Maragall el 1999 va portar Josep M. Vallès a deixar temporalment la seva funció universitària i a passar de la ciutadania activa a la política institucional, fins a convertir-se en Conseller de Justícia del Govern del President Maragall (2003-2006). En aquesta peripècia vital, ha pogut veure de prop les llums i les ombres d'un dels períodes polítics més interessants i intensos que Catalunya ha viscut els darrers trenta anys.
Sense entretenir-se en els detalls, Josep M. Vallès ens ofereix un balanç sobre el desplegament d'una agenda política molt ambiciosa. En aquest balanç personal registra encerts i errors propis i identifica els obstacles i les resistències –en les institucions, en els partits, en els mitjans de comunicació- amb els quals s'ha enfrontat un projecte de canvi que continua vigent.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/666/oda-inacabada.jpg
b2b36c1cb2909a65782c4101a0abd821
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Oda inacabada. Memòries
Subject
The topic of the resource
Biografia
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Publisher
An entity responsible for making the resource available
La Magrana
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Abstract
A summary of the resource.
L'alcalde olímpic i president de la Generalitat del canvi descriu i analitza en aquest llibre el conjunt de la densa trajectòria humana i política sense defugir-ne cap aspecte, inclosa la prematura finalització del seu mandat després de l'aprovació del nou Estatut d'Autonomia o la seva lluita actual contra el mal d'Alzheimer.
El llibre arranca amb una vibrant narració de la infantesa i adolescència del nét de Joan Maragall, s'endinsa en la seva joventut de militància política clandestina sota el franquisme i els viatges d'estudis als Estats Units, abans de desembocar en l'arribada al poder municipal democràtic i el procés de vigorosa transformació de Barcelona.
Abandonada l'alcaldia després de 14 anys al càrrec que van marcar època, Pasqual Maragall relata la voluntària travessia del desert durant el període de residència a Roma com a professor universitari, abans d'assumir la responsabilitat electoral de disputar la presidència de Catalunya a Jordi Pujol, la victòria en vots a la primera ocasió i l'arribada al càrrec autonòmic a la segona, pocs mesos abans de la victòria de José Luis Rodríguez Zapatero.
Entre la biografia personal i les memòries polítiques, amb passió, sentit crític, capacitat d'anàlisi, tendresa i humor, Pasqual Maragall ha escrit la història d'un període crucial de salt endavant del país, viscut des del pont de comandament. Maragall, personatge clau de la política catalana i espanyola dels anys seixanta ençà, ha lliurat un llibre important, necessari per ajudar-nos a comprendre la nostra història més recent.
Has Version
A related resource that is a version, edition, or adaptation of the described resource.
En castellà, ISBN: 9788498673135
Bibliographic Citation
A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible.
ISBN: 9788498673722
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Llibres de Pasqual Maragall
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/885/0000000902.pdf
8a69902a4d7d0665025cc8566b342c21
PDF Text
Text
35
EL PAÍS, jueves 3 de enero de 2008
LA CUARTA PÁGINA
OPINIÓN
Salud, pobreza y patentes
La creación de un Fondo Mundial de Rescate de Patentes, financiado con un impuesto mundial, permitiría
liberar la patente de los medicamentos ya desarrollados cuyo precio es inaccesible para las poblaciones del Sur
Por PASQUAL MARAGALL y TONI COMÍN
Q
uién financia la investigación farmacéutica y sus elevados costes?
Las multinacionales sólo investigan si pueden recuperar su inversión por medio de las patentes, es decir, si
la investigación les resulta mínimamente
rentable. Lo cual conduce a una dramática paradoja. Con patentes, los países pobres no tienen acceso a determinados medicamentos muy necesarios, porque los
precios de patente son demasiado caros
para ellos (es lacerante que la vida de miles de personas dependa de medicinas que
existen, pero que los sistemas de salud del
Sur no pueden pagar). Sin patentes, los
países pobres tampoco dispondrían de los
medicamentos necesarios, porque sin posibilidad de negocio no habría nuevos descubrimientos farmacéuticos.
El fallo del Tribunal Superior de Chennai, en la India, sobre el caso Novartis, el
pasado agosto, puso sobre la mesa un tema interesante y complejo. Como se recordará, Novartis interpuso una demanda contra la Ley de Patentes india, por
considerar que se extralimitaba a la hora
de aplicar las excepciones al régimen de
patentes que prevé el ADPIC (Acuerdo
sobre los Aspectos de los Derechos de
Propiedad Intelectual relacionados con
el Comercio). Este Acuerdo internacional, del año 1994, regula el derecho de las
multinacionales farmacéuticas a cobrar
los medicamentos a precio de patente,
así como el derecho de los países pobres
a ser eximidos de su pago en determinadas circunstancias. Prevé que los Gobiernos en situación de emergencia sanitaria
puedan conceder las llamadas “exenciones”, es decir, fabricar medicamentos genéricos o importarlos de otros países.
Como es sabido, el precio de los genéricos es sensiblemente inferior al de un
medicamento patentado, lo cual permite
a los sistemas sanitarios de los países del
Sur disponer de medicamentos que de
otro modo difícilmente estarían a su alcance. Dicho en plata, los genéricos salvan vidas y lo hacen, precisamente, permitiendo que actúe la lógica de la competencia. Las patentes no son más que un
monopolio temporal, sin el cual no se
podría financiar el alto coste de la investigación. Cuando se fabrican genéricos cesa el monopolio y, en virtud de las leyes
del mercado, los precios se desploman.
En 2001, los países de la OMC, España
incluida, firmaron la Declaración de Doha,
según la cual la normativa internacional
sobre propiedad intelectual “puede y tendrá que ser interpretada y aplicada de tal
modo que apoye el derecho de los miembros de la OMC a proteger la salud pública
y, en particular, a promover el acceso a los
medicamentos para todos”. Pero la interpretación de los países en desarrollo y de
las multinacionales farmacéuticas difiere
irreconciliablemente, hasta el punto de librar costosas batallas judiciales.
La salud es un derecho. Las multinacionales actúan según la lógica del beneficio. ¿Cómo equilibrar este conflicto de intereses, del que depende la vida de millones de enfermos del Sur? La investigación, ciertamente, es cara. Pero según la
OMS, las multinacionales farmacéuticas
son un negocio muy rentable. Según el
Informe 2006 de la Comisión sobre Salud
Pública, Innovación y Derechos de Propiedad Intelectual de la OMS, “entre 1995 y
2002 la industria farmacéutica fue la más
rentable de Estados Unidos, en términos
de beneficio neto medio después de impuestos como porcentaje de los ingresos.
El 2003 decayó un poco (...) pero mantuvo
un margen de rentabilidad del 14%, tres
veces superior a la media de todas las
empresas incluidas aquel año en la lista
Fortune 500”.
El Parlament de Catalunya, a raíz del
caso Novartis, puso sobre la mesa una propuesta que intenta superar aquella parado-
ja. Se trata de una idea relativamente sencilla: un Fondo Mundial de Rescate de Patentes, que permita, en primer lugar, liberar la patente de aquellos medicamentos
ya desarrollados, pero cuyo precio los hace inaccesibles a las poblaciones del Sur; y,
en segundo lugar, orientar la investigación hacia aquellas enfermedades que
fernando vicente
Según un informe de la
OMS, la industria
farmacéutica fue la más
rentable en EE UU
¿Por qué no pensar en
globalizar también la
financiación de los
derechos sociales?
afectan a centenares de miles de personas
pobres del Sur, pero que no son rentables
comercialmente. Algo parecido al sistema
de “premios” que promueven el profesor
James Love o el propio Joseph Stiglitz.
Una propuesta así es inocua para las
empresas farmacéuticas. No perjudica la
investigación, sino que la favorece. Gracias al Fondo, las multinacionales cobrarían de golpe aquello que, en virtud de la
patente, van cobrando poco a poco a través del mercado. Una vez pagado el “rescate”, habría plena libertad para fabricar
los genéricos de medicamento “rescatado” y, por tanto, para que se activaran los
eficientes mecanismos de la competencia. Obviamente, el verdadero problema
de esta propuesta es cómo financiarla.
Sin embargo, con voluntad política se pueden imaginar soluciones. Probablemente, 10.000 millones de dólares anuales ser-
virían para comenzar. Una cifra importante, pero que equivale sólo al 0,02% del
PIB mundial.
Se podría establecer algún tipo de impuesto mundial para financiar este Fondo.
¿No sería esta propuesta un buen motivo
para empezar a caminar por la senda de
un sistema fiscal global? Si se ha globalizado casi todo, desde los mercados financieros hasta el comercio, pasando por las empresas, ¿por qué no pensar en globalizar
también la financiación de los derechos
sociales? La disminución de las tensiones
entre el Norte y el Sur —por no hablar de
la disminución de los resentimientos que
causan luego tantas tragedias— sería sin
duda significativa.
De hecho, la Iniciativa Mundial contra
el Hambre y la Pobreza —lanzada en
2004 por Lula, Chirac, Lagos y Kofi Annan, y a la que se sumaron luego Zapatero y Schröder— acabó proponiendo un
mecanismo de financiación que tiene ya
cierto aspecto de impuesto global: una
tasa sobre los billetes de avión. En el marco de esta misma Iniciativa, el Informe
Landau sobre Las nuevas contribuciones
financieras internacionales proponía —ya
en 2003— hasta una decena de posibles
impuestos globales, en base a los cuales
organizar un embrionario régimen tributario internacional.
Un Fondo Mundial de Rescate de Patentes o algo similar, más allá de cual sea su
mecanismo de financiación, merece ser
considerado seriamente. Se ajusta plenamente a los Objetivos del Milenio. ¿Qué
debería impedir un consenso global entorno a una idea de este tipo? Las fuerzas y
movimientos progresistas de todo el mundo harían bien en liderarla. Los neoliberales no tienen nada que oponer a ella. Probablemente, habría que empezar por conocer la opinión de las propias multinacionales farmacéuticas.
Se dice que a las fuerzas progresistas
del mundo —de izquierda y centro-izquierda— la globalización las ha pillado
de traspié, sin ideas que las distingan
verdaderamente de las fuerzas conservadoras. Para desmentirlo, nada mejor
que hacer propuestas audaces y ofrecerlas a propios y a extraños. Audaces no
porque sí, sino porque la globalización
es, en sí misma, un proceso audaz, que
plantea retos desafiantes. La propuesta
de un Fondo Mundial financiado con un
impuesto global —que garantice una financiación suficiente, previsible y estable del mismo— puede parecernos audaz. Pero lo que hoy nos parece audaz, a
nuestros nietos, probablemente, les parecerá simplemente una obviedad.
Las empresas farmacéuticas tienen
necesidad de financiar una investigación cara, muy cara. Pero no debemos
cargar esos costes sobre una población
para la cual la disminución de los precios de la salud es absolutamente vital.
Permítasenos acabar con una reflexión
que uno de nosotros escribió para otra
ocasión: “Siempre he creído que el beneficio que las ideologías empresariales o
sociales, de derechas o de izquierdas,
confieren a sus adeptos consiste en el
ahorro de combustible mental que suponen y en el paraguas moral que regalan.
Y que los ciudadanos pagan los costes
de esos dos beneficios”.
Pasqual Maragall i Mira es ex presidente de la
Generalitat de Cataluña.
Toni Comín i Oliveres es diputado del Parlamento de Cataluña (PSC-CpC).
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1545
Title
A name given to the resource
Salud, pobreza y patentes
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Comín i Oliveres, Antoni, 1971-
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Abstract
A summary of the resource.
La creación de un Fondo Mundial de Rescate de Patentes, financiado con un impuesto mundial, permitiría liberar la patente de los medicamentos ya desarrollados cuyo precio es inaccesible para las poblaciones del Sur.
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Medicaments
Salut
Model social
Patents
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-01-03
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1712/0000000903.pdf
ce8f6feeb0a6a6be2921e5bf8300afc4
PDF Text
Text
Miércoles 9 de enero de 2008
Xpresate
aDn
7
Internacional
«Es una vergüenza que los amores de
Sarkozy sean más noticia que su política»
María. EN ADN.ES
internacional@adn.es
ESTADOSUNIDOSELECCIONESPRESIDENCIALES
La protección de ‘Renegado’
LaseguridaddeObamaysufamiliasuponeunapesadillaparaelserviciosecreto
B
PERROS POLICÍA
El detail (equipo de seguridad) que lleva Obama se
mantiene en secreto, pero su
protección se realiza en tres
niveles distintos: preparatoria, cobertura y evacuación.
Los agentes de la división
canina, que controlan la preparatoria, vigilan que Obama
no entre en lugar alguno sin
que antes dos perros del servicio secreto, un golden retriever y un labrador de color
negro, husmeen asientos,
cortinas y podios en busca de
bombas. La cobertura la realizan cuatro hombres que están a su lado en todo momento y que llevan pegado al
Per
Pasqual
Maragall
Per què
és millor
Obama
Agustín Alcalá
Nueva York
arack Obama se ha
convertidoenunapesadillaparaelservicio
secreto de EE UU
que vigila por su seguridad.
El político de raza negra ha
declarado a la cadena de televisiónNBCquenolepreocupa
suseguridadniladesufamilia.
“Es algo en lo que no pienso
mucho porque el servicio secreto está a mi lado y van cargados”, afirma sonriente.
El servicio secreto ha bautizado al aspirante demócrata
alaCasaBlancaconelnombre
deRenegado,comoaquellosvaquerosdelLejanoOeste.Suascensión en las encuestas y su
abierta personalidad han hechoquetodossusdiscursosesténabarrotadosdegente.También le gusta dirigirse a los miles de seguidores que no
pueden entrar en sus mítines
para agradecerles su interés.
Estas muestras de afecto
preocupan mucho al servicio
secreto porque en los espacios
abiertos y frente a miles de curiosos es más difícil vigilarlo.
“Yo diría que después del
presidente y del vicepresidente, Obama es en este momento el hombre más protegido de
EE UU”, afirma un agente del
FBI. “Estamos muy atentos a
todas las páginas en la red de
los supremacistas blancos y
otros grupos que quieran hacer algo contra él”, afirma.
La
meva
s molt difícil que
Barack Obama
guanyi les eleccionsenunpaíson
els blancs anglosaxons protestants (Wasp) han governat sempre. Però les
primàries d’Iowa semblen
indicar que el miracle no és
impossible.Idicmiracledesprés de l’assassinat de John
iBobKennedy,deM.L.King
i de Malcolm X, val a dir els
negres i/o simplement
catòlicsquegosavendircom
havia de ser Amèrica i tenir
somnis impossibles. Hi ha
somnis que maten, i si no
quelipreguntinalavíduade
Martin Luther King. “I have
adream” (tinc un somni), va
dir King. I era pastor protestantynegre.Oquelipreguntin a la dona de Colin
Powell, l’heroi de la guerra
de l’Iraq, que va dir no a la
possibilitatdequeelseumarit fos candidat a vicepresident i eventualment, després, president dels EUA.
“Theywillkillhim”,(elmataran) va dir. Amèrica és així.
Alcarrergrannoméshicap
un pistoler, el xèrif. Al pobre
Gary Cooper el van fer xèrif
contra la seva voluntat a Solo ante el peligro i una mica
més i hi deixa la pell.
Obamatéalgunacosade
tots aquests ingredients: és
el Cooper que s’atreveix a
desafiar l’establishment més
o menys corrupte, és negre
com Malcolm X, King i
Powell, i és carismàtic com
Kennedy, o pot ser-ho. El
mataran? És més difícil ara.
Els EUA ja no són el que
eren. Ja no poden passar
olímpicament de l’opinió
pública mundial. Europa
empata en renda per càpita i té un ventall de diferències de riquesa més estret.
Menys misèria. Això pot
ajudar a Obama, si és que la
gent n’és conscient. Possiblement, el votant americà
n’és. Aviat ho sabrem.
É
Barack Obama saluda a sus partidarios, congregados ayer en una escuela de New Hampshire. EFE / CJ GUNTHER
cuerpo una pistola Sauer
P229 automática. Tres de
ellossonblancosyunonegroy
el jefe del equipo, conocido como the shadow (la sombra), se
mueve a pocos centrímetros
de Renegado, le toca cariñosamente el codo para invitarle a
andar cuando se retrasa y sus
ojos miran intensamente a la
multitud. Su misión principal
es la de convertirse en escudo
de las balas dirigidas a su protegido. Cuando viaja en el Barackbus, su autobús electoral,
está protegido por tres 4x4
del Equipo de Respuesta en
Emergencias cuyos agentes
se cuelgan de los vehículos
mostrando sus rifles listos para disparar. La sombra y los
agentes que están cerca de
Obama son los encargados
de la tercera faceta de su protección así como de evacuar
al candidato en caso de amenaza inminente o atentado.
Antesdepresentarsecomo
aspirante demócrata, Obama
tuvo que convencer a su esposa de que no se jugaba la vida
enelempeño.MichelleObama
sabe que por ser negro su ma-
El candidato del cambio sacude
los cimientos republicanos
● El tsunami de Barack
Obama amenaza con pillar
sin flotador a muchos políticos. Nancy Pelosi, la líder
demócrata del Congreso,
apoyaHillaryClinton,igual
que John Lewis, congresista negro de Georgia y compañero de Martin Luther
King durante las protestas
porlaigualdadracialdelos
sesenta.Elcarismadelsenador por Illinois atrae a muchos republicanos, blancos y
negros, por su imagen de frescurayporsupromesadecambio. SiObamasellevaelvotode
losindependientesyeldelosjóvenes, las posibilidades de que
John McCain o Rudolph Giuliani terminen en la Casa Blanca se reducen. Los habitantes
de Dixville Notch y Hart’s Location, dos aldeas de New
Hampshire votaron ayer de
madrugada y confirmaron los
sondeos al dar a Obama 16 votos frente a tres para Clinton.
rido tiene muchos enemigos.
“La seguridad es uno de los
asuntosquemásteníaenmentealahoradeentrarenlacampaña electoral. He pensado en
todos los escenarios posibles,
incluso en los más trágicos, y
tendremos que acostumbrarnos todos a las personas que
nos protegen”, afirmó la esposa del candidato.
JohnMcCainrecibió10votos
entre los republicanos, Mike
Huckebee fue la elección de
cinco vecinos y Mitt Romney
de tres. Ayer el resto del Estado iba camino de agotar las
papeletas demócratas. La
CBS avanzaba anoche que
Hillary daba por perdida la
contienda de New Hampshire y anunciará hoy nuevos
asesores,entreellosLeonPaneta,antiguojefedegabinete
del presidente Clinton.
Laseleccionesen
El republicano McCain.
www.adn.es/mundo
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Perquè és millor Obama
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Eleccions
Estats Units
Obama, Barack
Canvi
Acció política
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1546
Source
A related resource from which the described resource is derived
ADN
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-01-09
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/923/0000000915.pdf
785873fe1c3211e66ed08dd9526b7138
PDF Text
Text
Presentació del documental, “Bucarest. La
memòria perduda” d’Albert Solé, sobre Jordi
Solé Tura
Dilluns, 14 de gener de 2008
Pasqual Maragall i Mira:
[Salutacions]
A finals de novembre de l’any 99 vam presentar,
molt a prop d’aquí, al FAD, el primer volum de les
memòries de Jordi Solé Tura.
A part d’ell, hi vam parlar Miguel Núñez i jo mateix.
En Jordi era, com en Miguel, com el meu sogre
Cristóbal Garrigosa, com Gregorio López Raimundo,
com Santiago Carrillo, del PSUC-PCE. El partit que
ens va fer la feina fins a la mort de Franco, no ens
enganyem (60-70%). M’agradaria ajudar-los a fer
l’evolució que han fet els comunistes italians cap al
partit demòcrata, el partit d’Obama i Hillary Clinton.
[Reventós, Guti i Cañellas a la Plaça d’Europa! Avui
m’han dit que sí ...]
En Solé va dir, aquell dia, que el que durant molts
anys havia guiat tot el que ell feia era que les
esquerres guanyessin a Catalunya.
1
�Feia només quinze dies que les esquerres havien
guanyat les dretes, en nombre de sufragis, a les
eleccions al Parlament de Catalunya. Per primera
vegada en aquesta etapa democràtica. Van guanyar
però no van governar.
Vam haver d’esperar quatre anys per arribar a la
Generalitat. Aquell dia li vaig dir, segons diuen les
cròniques -Citació textual de les meves paraules:
“Això dura una mica més del que pensàvem; però
ens estem acostant a l’objectiu”.
De Solé Tura sempre m’ha impressionat la seva
coherència, el seu coratge polític i la seva bondat
humana.
En Jordi Solé Tura, diu, a Una història optimista que
s’estima més oblidar allà on hauria pogut recordar
amb amargor. Potser això expliqui algunes coses.
Més enllà de la bioquímica, o més ençà.
En anunciar públicament allò que avui em fa sentir
més a prop de Jordi Solé Tura, vaig dir que dintre
de tot em sentia un privilegiat. Perquè m’ha agafat
més tard i estic en bones mans. Diuen que d’aquí a
pocs anys això es curarà, és a dir que s’impedirà
que progressi si s’agafa la cosa a temps, però Jordi
tu i jo ja no arribem.
2
�Per què deu ser que el que va fer la transició, Adolfo
Suárez; el pare de la Constitució, Solé Tura, i jo,
que vaig fer l’Estatut, ens ha agafat el mateix? Però
és millor oblidar que recordar amb amargura.
En aquesta història que avui coneixem, pare i fill
han anat trenant, un relat per a un i l’altre. I han
confegit una història per a tots nosaltres.
Avui, Albert, ens has donat una lliçó de memòria
històrica. Avui, Jordi, ets una mica més de tots, més
del poble, més de la gent.
Moltes gràcies a tots dos. Venceremos!
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Presentació del documental “Bucarest. La memòria perduda” d’Albert Solé, sobre Jordi Solé Tura
Abstract
A summary of the resource.
Discurs de Pasqual Maragall a la presentació del documental d'Albert Solé, "Bucarest. La memòria perduda", sobre el seu pare Jordi Solé Tura.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
CCCB (Barcelona)
Language
A language of the resource
Català
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Solé-Tura, Jordi, 1930-2009
Documental
Alzheimer
Política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-01-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1713/0000000909.pdf
cd5ce62116752734a3656138470c30ed
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 00295L Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 20/01/2008 - Hora: 21:58
DILLUNS
21 DE GENER DEL 2008
Opinió
Eleccions presidencials als Estats Units
el Periódico 5
La roda
Obama, el canvi
SANDRA
Barneda
Les primàries indiquen que és possible el miracle que guanyi un candidat que no és anglosaxó blanc
PASQUAL
Maragall
ra que s’acosten les eleccions a Espanya i als Estats Units deixeu-me dir
quatre coses referent a
les americanes, que crec
que tenen a veure en part amb la situació d’aquí. Perquè aquí també
cal un tomb com el que s’està produint a Amèrica. Els italians són els
primers que ho han vist a Europa i
per això han creat el Partit Demòcrata, tot i que Rutelli i Veltroni difereixen, un a favor de Hillary i l’altre
d’Obama, respectivament.
Jo sóc favorable al sistema americà i favorable a les eleccions
primàries. Ja me’n vaig muntar
unes quan vaig tornar d’Itàlia l’any
1997. I hi van votar 60.000 persones. Curiosament pot ser que s’acosti a la xifra necessària per aconseguir un diputat a la província de
Barcelona, dependrà de la participació. El votant registrat és qui tria
els candidats i no l’executiva dels
partits; el finançament és transparent; les estadístiques del suport
econòmic són públiques, i els diners no es consideren pecat, com
aquí, sinó un valor. La hipocresia
no hi és presentable. A l’Europa
catòlica figura que els diners són
mal vistos, allí no.
A
JO SÓC DE
l’Obama més
que de la Hillary per diverses raons,
ja ho he dit en un diari gratuït que
em va demanar una opinió breu sobre el tema.
És molt difícil que Obama guanyi
les eleccions en un país on els White
Anglosaxon Protestants (WASP) han
governat sempre. Però les primàries
semblen indicar que el miracle no és
impossible. I dic miracle després de
l’assassinat de John i Bob Kennedy,
de Martin Luther King i de Malcolm
Animus
iocandi
Ferreres
X; és a dir els negres i/o simplement catòlics que
gosaven dir com
havia de ser Amèrica i tenir somnis
impossibles.
Hi ha somnis
que maten, i si no
que l’hi preguntin
a la vídua de Martin Luther King. «I
had a dream [he tingut un somni]», va
proclamar King. I
era pastor protestant, no pas
catòlic. Però era
negre, i el van matar. O que l’hi preguntin a la dona
de Colin Powell,
l’heroi de la guerra
del Golf, que va dir
no a la possibilitat
que el seu marit
fos candidat a vicepresident i eventualment, després,
president. « T h e y
will kill him [el mataran]», va dir.
MARTÍN TOGNOLA
Amèrica és així. Al
carrer gran (Main
Street) només hi
cap un pistoler, i El votant registrat és qui elegeix
en tot cas el xèrif. els candidats i no les executives dels
Al pobre Gary
partits, el finançament és transparent
Cooper el van fer
xèrif en contra de i la hipocresia no és presentable
la seva voluntat a
High Noon (Solo ante el peligro) i una mica més hi deixa l’herència diguem-ne hispànica, llatina, i catòlica va desaparèixer o gaila pell.
rebé.
L’Europa del Nord va imposar-se a
l’autoritat ve de
dalt: de Déu, de l’Església, de la la del Sud també a Amèrica. Tal com
Història... En canvi a la primera unió després de l’Armada Invencible, Anamericana això era diferent. Bé, hi glaterra es va imposar a Espanya.
havia Déu i religions, però vàries. Hi «Són conquistadors quan no poden
havia els Pennsilvannia Dutch, amb ser pirates«, deia Francis Drake, picarretes, barrets i barbeta. Hi havia rata convertit en Sir per Isabel I
el Sud (Allò que el vent s’endugué) i el d’Anglaterra.
Però ara està passant una cosa exNord. El Nord va guanyar, és clar, i
A EUROPA
traordinària: els negres del Sud, encara que Obama ja sigui nascut al
Nord, poden governar Amèrica del
Nord.
Obama té alguna cosa de tots els
ingredients non WASP, excepte
que és protestant. És més o menys
com un Gary Cooper que s’atreveix a desafiar l’stablishment més o
menys corrupte; és negre com
Malcolm X, com King i com Powell, i és carismàtic com Kennedy,
o ho pot ser.
El mataran? Ara és més difícil.
Els Estats Units ja no son el que
eren. Ja no poden passar olímpicament de l’opinió pública mundial.
Europa empata en renda per càpita i amb un ventall de diferències
de riquesa més estret. Menys
misèria. Això pot ajudar Obama,
si és que la gent n’és conscient. Possiblement la minoria que vota en
les eleccions americanes, al voltant
del 50%, n’és. Això ho sabrem ben
aviat. I tot apunta cap a una mobilització de les dones i dels afroamericans. No es poden demanar més
novetats.
FINALMENT, ¿s’han adonat
que si guanya el negre Barack
Hussein Obama l’enfrontament
amb el tercer món més extremista
(Bin Laden) serà un enfrontament
de cosins germans, Obama / Ussama? No és això presagi d’un escaquer mundial distint a l’habitual
Nord / Sud, Orient / Occident?
Preparem-nos per veure canvis.
«Change» és la consigna d’Obama.
Ciutadans pel Canvi era la meva,
modestament, quan vaig tornar de
Roma el 1998. Ara d’aquells ciutadans i del canvi en queda ben poca
cosa, sembla que volen integrar-se
al PSC. És per això que em sembla
saludable una nova fórmula, en la
línia del Partit Demòcrata italià.
Un altre dia ja parlarem de casa
nostra. H
Expresident de la Generalitat
i expresident del PSC.
Discriminació
en neó i amb
majúscules
iscriminar em sembla
un verb malsonant de
connotacions dictatorials i classificatòries
que no casa ni amb la
paraula ni amb el concepte democràcia ni amb el nostre segle XXI,
qualificat com a global i intercultural. Hauria de ser un terme en
desús i retrògrad que dóna contingut a fets d’un passat en què no
existia la màxima vital d’incloure i
no excloure. La realitat, en canvi,
deixa la globalitat per a l’economia
i col.loca diàriament la discriminació en neó i amb majúscules. No
entenc que un país com el Canadà,
que aprova la llei del matrimoni
de persones del mateix sexe, prohibeixi als gais ser donants per considerar que la seva conducta sexual
és d’alt risc. ¿El fet de ser heterosexual et deslliura de la promiscuïtat
i t’immunitza de contagiar-te cap
malaltia? Si fos certa aquesta tesi,
¿per què el nombre de dones infectades per la sida arreu del món va
augmentar el 2007 d’una manera
alarmant?
La discriminació és capaç d’arrasar amb ideologies, com l’esquerra
comunista romana que aconsegueix aprovar amb èxit la seva mo-
D
Molt a desgrat meu,
aquest Estat de
benestar destil.la una
enorme hipocresia social
ció de separar els nens gitanos en
els autobusos escolars al setè districte de la ciutat, per considerar el
seu comportament massa enèrgic i
violent. ¿La violència és herència
genètica dels gitanos? Si fos així,
¿se’ls separa per ser gitanos o per
ser violents? La companyia del Metro de Madrid s’acosta més al llegat
de l’ovella Dolly, la discriminació
genètica. Una dona, que va superar
un càncer fa dos anys, no podrà
treballar al Metro per considerar
que el risc de reaparició de la malaltia és incompatible amb els requisits psicofísics necessaris per
ocupar aquell lloc de treball. Ho
decideix una empresa dependent
del govern d’Esperanza Aguirre,
presidenta, dona i portadora quan
toca del llaç rosa. Posats a dir bestieses, ¿per què no vetar els que
han patit, els hipertensos, els
diabètics o tots aquells que tenen
familiars que han patit un càncer
o qualsevol altra malaltia greu?
Molt a desgrat meu, aquest Estat
nostre, el que anomenem del benestar, estendard de la igualtat
d’oportunitats i de la llibertat individual, destil.la una enorme hipocresia social. H
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Obama, el canvi
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Eleccions
Estats Units
Canvi
Obama, Barack
Acció política
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1547
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-01-21
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1722/0000000917.pdf
0919c7feeeee2c2528edbc1d75d27383
PDF Text
Text
Política
9
Xpresate
«Sin los ‘abertzales’ en las elecciones,
¿quién saldrá ganando en las urnas?»
Carola. MADRID
Opinión
Pasqual Maragall
Por qué votaré
reo que en el debate
político que se está
llevando a cabo en
Catalunya nos equivocamos en los temas y en las
formas.
Acaba cansando oír cómo
Madrid y Barcelona se pelean
porlasinfraestructurassininiciarlas y ver cómo convergentesysocialistasdiscutensobre
silaAltaVelocidadhadepasar
por la Sagrada Familia; si se
debehacerlaestacióndiseñada por Frank Gehry en la Sagrera; o si se tiene que desdoblarelEixTransversalylacarretera de la costa pasado
Palafrugell; si la línea de muy
alta tensión (MAT) se tiene
quehacer;osielMuseodeArtesDecorativassedebedeinstalaralladodelaTorreAgbar.
C
Séquetomardecisionesesdifícil,peroenlosaños80y90se
tomaron. Se invirtieron
290.000 millones de las antiguaspesetas,ynohacedemasiado tiempo se han terminado de pagar. A lo mejor convendríaendeudarnosunpoco
y así evitar la depresiva psicosis económica que vivimos.
La política, qué duda cabe,
es importante, aunque hace
faltaungiroensufinanciación,
la estructura de los partidos y
la elección de los candidatos.
Pero hablemos de las elecciones del 9 de marzo. En estas elecciones se deciden el
Parlamento y el Gobierno español.Yovotaréalpartidoque
pueda aprovechar mejor el
Parlamentoespañolparaprogresar en objetivos como la li-
bertaddeCatalunyaparadefinir su estatus en España o el
derecho a decidir qué queremos ser en Europa y en qué
queremos que Europa tenga
competencia,enconcretomoneda,ejércitoysímbolos(himno y bandera).
Sería fantástico que los gobiernos y los ayuntamientos
tuvieran claras algunas cosas:
-que sin una economía
fuerte, empresas punteras y
universidades de calidad no
haremos nada;
-que las comunicaciones
sondecisivas:laaltavelocidad
en el Ebro, el aeropuerto de
Lleida, Reus-Tarragona, Barcelona, Girona y en el Pirineo
a Toulouse, Lyon, Marsella;
-que Catalunya, un país de
relieve accidentado, pronunciadas pendientes y rincones
escondidos, tiene que tener, a
pesar de todo, las infraestructuras alaalturadelasde Castilla,ValenciaoelMidifrancés;
-que, dicho todo eso, que
afecta a los debates más consumidores de prensa, radio y
televisión,laeducaciónylasalud son lo más importante;
-que el medio ambiente es
una cuestión prioritaria, aun-
que no se puede convertir en
una religión alternativa;
-queenpolítica,laproximidad es mejor que la distancia:
queloquesepuedahacerenel
barrio no se haga en la ciudad,
y lo que se pueda hacer en la
ciudad, no lo haga la nación.
Otroasuntoesque,sinelreconocimientodelasáreasmetropolitanas, el país pierde un
equipodeprimeracategoríaen
la competición internacional.
ComoenlaCopadeEuropade
Opción. ”Hoy, día 31,
decidiré si [el Partit
Català d’Europa]
se presenta”
fútbol, en la Europa política y
económica la competición se
establece entre ciudades casi
más que entre naciones.
En 1986, Margaret Thatcher suprimió el área metropolitana de Londres impulsada por Ken Livingstone, y Jordi Pujol aprovechó para
suprimir la de Barcelona, que
curiosamente habían creado
Albert Serratosa y Xavier Subíes,gentemásbienafín.Todo
valíaparapararlospiesalosrivalessocialistasdeBarcelona.
CuandoBlairganólaselecciones,loprimeroquehizofue
restaurar el “Gran Londres”.
Yo participé en su campaña
electoralenestalínea,conNorman Foster, Richard Rogers y
otros. Y el Greater London
Councilserestituyó.Aquínolo
conseguimos y Catalunya se
quedó sin force de frappe en
la competencia con Madrid y
otras naciones europeas.
Ya en la Generalitat, tampocopudimoshacergrancosa
en un mandato en el que ERC
no quiso saber nada del tema
ni ICV-EUiA y CiU tampoco.
¿Y el PSC? Es un partido
favorable a las diputaciones
provinciales que el nacionalismo siempre había denostado.
Locomentéenotroartículo:la
tradición política catalana no
esprovincialistaperoahoraincluso los defensores de les vegueries d’Esquerra, si los hacen presidentes de una diputación, alucinan.
Creo que las diputaciones
tienen competencias exorbitantes en beneficio de un sistema de partidos poco transparente, siendo generoso.
Dicho esto, y sabiendo de
mi interés por la evolución de
la política americana y mi debilidad por los partidos demócratas, tanto el americano como el italiano, comprenderán
que confíe en la rápida emergenciadenuevasfórmulaspara votarlas el 9 de Marzo.
Ciutadans pel Canvi no
quierenintegrarsedeltodoen
el PSC, como parecía, y prefierenlimitarseaseruncentro
de debate, cosa que está muy
bien pero no llena el vacío político actual. Dommage…
Pero,frentealescepticismo
dominante,sigopensandoque
la política sirve para algo
Quedan dos opciones.
La primera seria un partido europeo parecido al Partido Demócrata americano y al
italiano. Eso es lo que comencéaproponervolviendodeItalia en el 1998. Entonces inscribíenelregistroelPartitCatalà
d’Europa. Hoy, día 31, decidiré
con mis amigos si se presenta.
Lasegundaalternativaseríavotarunpartidoquesemanifiesteenpositivosobretodas
estas reflexiones.
Pero sobre todo, y a pesar
de todo, no dejen de ir a votar.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Por qué votaré
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
ADN
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Eleccions
Espanya
Congrés dels Diputats
Territoris
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-01-31
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/783/20080204_LV.pdf
641a61a6cbcfe0e3c1f06cf6b0f5413c
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
04/02/2008
La Vanguardia, p.027, Opinión
Votar en blanco
PASQUAL MARAGALL
Seguramente votaré en blanco, porque nadie ha dicho claramente lo que piensa hacer con los
temas importantes. La Constitución sigue sin recoger la existencia de nacionalidades históricas.
¡Ni siquiera el nombre de las autonomías figura en ella!
No hay manera de saber si el Constitucional modificará o no el Estatut de Catalunya, porque el
sainete de la sustitución de los miembros que cesan no se acaba nunca. Parece como si
quisieran decirnos: primero votad, que luego en Madrid ya decidiremos.
Con las infraestructuras, lo mismo: todo se andará.
El área metropolitana de Barcelona no vuelve. Ninguno de los partidos que se presentan a las
elecciones reclama su restablecimiento.
Las propuestas de reforma educativa del conseller Maragall topan con la oposición de los
maestros y no sé si de los padres. Sólo los directores parecen estar de acuerdo.
Los centros de asistencia primaria funcionan bien, pero el plazo para obtener visita con un
especialista es demasiado largo. El otorrino puede tardar un mes, excepto en caso de urgencia.
Seguridad: en Catalunya tenemos cuatro policías distintas. Mejor no entrar en detalles.
Afortunadamente, los hermanos Nadal siguen adelante contra viento y marea. Las
infraestructuras van: se desdobla el Eix Transversal y el de la costa. Faltan algunas conexiones
de la Catalunya interior y pirenaica.
Recientemente estuve en el municipio de El Papiol yme pareció que la espantosa especulación
de años anteriores en el área metropolitana se está frenando.
Esto en cuanto a los temas primordiales en Catalunya y España. ¿Y Europa?
Mi modesto Partit Català d´Europa, aún por estrenar, nació europeo, seguramente porque
cuando era alcalde de Barcelona ya me tocó ir a Bruselas a defender los intereses de las
ciudades en el Comité de las Regiones y acabé siendo su presidente (gracias al excelente
trabajo de Ana Terrón y Margarita Obiols).
No veo que los partidos catalanes y españoles se tomen Europa muy en serio. Javier Solana es
nuestro hombre allí, afortunadamente. Y ahora parece que Felipe González será el responsable
de echar a andar la Constitución europea, gracias a Merkel y Sarkozy y, supongo, Solana.
Solana nombró como delegado de la Unión en Mostar a Ricard Pérez Casado. Mostar era el
punto más difícil de la geografía política europea. Y Ricard lo arregló.
Total: tenemos un cierto pedigrí europeo: la España que se había vuelto de espaldas a Europa y
al Mediterráneo a partir de 1492 estaba hace unos años regresando a ella con prestigio, a pesar
201 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
de la insuficiencia más que evidente de la política euromediterránea, denominada también
Proceso de Barcelona.
Otro lazo que nos une a Europa es la eurorregión. Siendo alcalde de Barcelona, la construimos
alcaldesas y alcaldes de Montpellier, Toulouse, Barcelona, Valencia, Mallorca y Zaragoza. Y
ahora parece que vuelve a tomar impulso.
En resumen: todo son argumentos a favor de crear desde Catalunya una fuerza política de
vocación europea.
Con la alcaldesa de Roses asistimos, por invitación de Francesco Rutelli, al congreso del
Partido Democrático Italiano que eligió a Veltroni como candidato a la presidencia del
gobierno italiano, en principio, dentro de cuatro años. Tenemos que entendernos con esta gente
y con los demócratas americanos, como he dicho en otro lugar.
Bien, ahora lo que hace falta es un proyecto a la vez catalanista y europeísta que se anuncie en
las elecciones de marzo y se consagre definitivamente en las europeas del próximo año.
De lo que se trata, más que de tener un diputado en Madrid - cosa que estaría muy bien pero
que cuesta tiempo y dinero-, es, por ahora, de lo siguiente: proponer desde el PCDE un voto
singular, el voto en blanco.
Estamos diciendo que hay que votar pero que no tenemos aún los medios suficientes para hacer
una propuesta articulada. Sólo tenemos un puñado numeroso de amigos con ideas claras.
No hay peor desprecio de la democracia que la abstención. El crecimiento del voto en blanco es
la mejor preparación para el futuro que queremos. Por tanto, hay que votar en blanco.
En estas elecciones podríamos utilizar las bellas palabras del poeta a la entrada de la primavera:
"Déu te guard, bandera blanca / dies ha que t´he delit/ no ets encara al millor temps / però en
tens tota l’alegria".
P. MARAGALL, ex presidente de la Generalitat de Catalunya
202 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1551
Title
A name given to the resource
Votar en blanco
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Description
An account of the resource
p. 14, Política
Extent
The size or duration of the resource.
20080204_LV.pdf
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Eleccions
Espanya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-02-04
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat política
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1721/0000000919.pdf
0000330b012c3d3de4992e74d47e83fb
PDF Text
Text
P U N T D E V I S TA
EL PUNT | Diumenge, 10 de febrer del 2008
17
tribuna | PASQUAL MARAGALL. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Resposta a l’amic Balcells sobre el vot en blanc
E
L’expresident de Catalunya contesta l’article del diputat pel PSC al Parlament Josep Maria Balcells, membre de
Ciutadans pel Canvi, en què es mostrava dolgut que l’antic president defensés el vot de protesta
cal una decidida aposta per l’autoritat
dels directors a les escoles i una aposta
per l’escola local o comarcal, en la línia
de millor tradició escolàstica catalana, la
del pressupost de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona el 1907, la de Marta
Mata, adaptada evidentment a les realitats del segle XXI.
ntenc la preocupació de Balcells, pel que veig en l’article publicat a El Punt, per la
possibilitat, en què jo no
crec, d’una victòria del PP
en les eleccions generals. Però siguem
clars. En cap cas el PP traurà majoria absoluta, i no sembla probable que el partit
de Duran i Pujol ajudi el PP –i no diguem
el PNB o ERC–. Ja n’hi ha prou d’estalviar-se de pensar altres sortides que les
actuals. Ja n’hi ha prou de renunciar a
imaginar altres escenaris que els heretats. Els escenaris heretats ja han demostrat les seves limitacions. Ciutadans pel
Canvi va néixer per ajudar el socialisme
català a fer el sorpasso del nacionalisme
català després de 20 anys d’hegemonia
d’aquest. I ho vàrem aconseguir.
● En les darreres eleccions
catalanes, en canvi, el
nacionalisme ha deixat
enrere el socialisme català
un altre cop, i només es
manté el tripartit gràcies a la
inèrcia adquirida i,
diguem-ho tot, pel triomf de
l’Estatut després de 25 anys,
gràcies al tripartit
En les darreres eleccions catalanes, en
canvi, el nacionalisme ha deixat enrere el
socialisme català un altre cop, i només es
manté el tripartit gràcies a la inèrcia adquirida i, diguem-ho tot, pel triomf de
l’Estatut després de 25 anys, gràcies al
tripartit. Però la situació actual no és precisament brillant. Jugar ara al conservadorisme seria funest.
Tothom sap, espero que els Ciutadans
pel Canvi també, que l’Estatut es va
● L’Estatut es va aconseguir
El primer tren d’alta velocitat entra a l’estació de Sants. / EFE
aconseguir pagant un preu. Més ben dit,
dos preus: 1, la fi anticipada de la legislatura, exigida per CiU a Zapatero per entrar en el bloc estatutari al parlament de
Madrid; i 2, la retirada posterior del president de la Generalitat, que jo, encara
que no d’entrada, finalment vaig acceptar, perquè l’objectiu s’ho mereixia. I
mai me n’he penedit, contra el que alguns puguin pensar. Mai. Entre altres
raons perquè l’esforç realitzat per part de
tots nosaltres per posar en peu el primer
tripartit, anar-lo perfeccionant, i per pactar l’Estatut aquí, salvar-lo en tot allò essencial a Madrid i dur-lo a referèndum
per ser aprovat, va ser, deixin-m’ho dir,
molt considerable, alguns dirien titànic.
Ara tenim al davant unes eleccions generals al parlament espanyol. Ja he dit altres cops el que crec que és més important. Els punts crucials són els referents
als temes endarrerits d’inversions, àrea
metropolitana, vegueries i diputacions, o
la connexió amb la regió europea que po-
de set en set | XAVIER CORTADELLAS
N
Una llarga llista
o sé si deu ser una casualitat o
un indici premonitori molt clar,
però el cas és que, a mesura que
aquest país i el del costat i Europa i el
que hem convingut a batejar com la civilització occidental van fent-se més diversos i, doncs, van canviant, avança cada cop més l’Alzheimer. Primer va ser
Ronald Reagan. Una mica abans, Adolfo Suárez. Després, Rita Hayworth,
Eduardo Chillida, Kubala... Últimament, també Pasqual Maragall. De seguida, Jordi Solé Tura. Me’n deixo. «Ha
vingut a afegir-se a la llarga llista de personatges famosos afectats d’Alzheimer», estava a punt d’escriure tal com
fan milers de periodistes cada vegada
que saben que un nou personatge conegut té Alzheimer. Si és que algun cop els
han sabut, obliden la majoria dels altres
noms i en fan prou escrivint que n’hi ha
una «llarga llista», encara que, escrivint
això, estableixin també una relació involuntària entre el seu oblit i aquesta
malaltia de l’oblit. Veig al You Tube un
fragment del documental que Albert
Solé ha gravat amb Jordi Solé Tura, el
seu pare. «Hòstia! Jo he estat tancat
aquí?», diu l’exministre quan el seu fill
llegeix un fragment d’una diligència
d’un jutjat que diu que se li comuniqui
que «está en prisión preventiva». Després, el fill explica que va viure una infantesa especial, diferent, que és ell qui
necessita recuperar el seu origen i les seves arrels, poder fer entendre a la seva
filla qui va ser el seu avi. La memòria,
doncs. Sempre la memòria.
dem formar amb les Illes, València i el
sud de França, o les connexions interiors
de Catalunya, i altres, probablement més
interessants per una gran quantitat de
ciutadanes i ciutadans, com la salut i
l’educació (la portada d’ahir dissabte de
l’edició de Barcelona d’El Punt és ben
explícita)... No la falòrnia de si l’alta velocitat ha de passar per sota de la Sagrada
Família o no!
● El canvi exigeix constància,
però no submissió. El canvi
exigeix imaginació
Dit això, l’únic partit que es va pronunciar, per bé que sense gran entusiasme, per aquestes opcions, va ser Iniciativa. Però la seva actitud, o la del sindicat
que hi està lligat, en el tema de la reforma
educativa, per exemple, indica fins a
quin punt aquest partit no ha entès que
pagant un preu. Més ben dit
dos preus: 1, la fi anticipada
de la legislatura, exigida per
CiU a Zapatero per entrar en
el bloc estatutari al
Parlament de Madrid; i 2, la
retirada posterior del
president de la Generalitat,
que jo, encara que no
d’entrada, finalment vaig
acceptar, perquè l’objectiu
s’ho mereixia. I mai me n’he
penedit, contra el que alguns
puguin pensar. Mai
Com volen a can Ciutadans pel Canvi
que es consolidi i segueixi avançant el
canvi encetat el 99 i madurat en els anys
següents? El canvi exigeix constància,
però no submissió. El canvi exigeix imaginació. Ara estan en joc, escons amunt
escons avall, un nombre limitat de diputats de més o de menys a Madrid, no la
supervivència del socialisme i dels
ideals que ens han mogut durant una colla d’anys. Hem de seguir canviant. Hem
de seguir desperts, vius i arriscant. Altrament, el canvi s’haurà convertit en rutina.
la galeria | JOSEP VALLS
Ploure? Ho ha fet sempre...
V
isc en un poble (el meu) on, al
llarg del riu que el travessa, el
Brugent, en força menys de dos
quilòmetres hi havia, a l’edat mitjana,
setze molins, tots documentats, és clar.
La construcció de tants molins, sobretot
entre els segles XII i XIV, fou impulsada pels diferents senyors del castell
d’Hostoles (entre Sant Feliu de Pallerols i les Planes), que gaudien dels rendiments de la terra menada pels pagesos
remences, i obligaven a anar a moldre
als molins que ells assignaven. La majoria eren fariners, però també n’hi havia
de drapers o blanquejadors, que, en
comptes de la típica pedra de molí, tenien maces o nocs per masegar i estovar
els draps amb uns líquids sabonosos i
alcalins. Els masos molí encara existei-
xen, avui, a banda i banda del riu, abandonats i arruïnats, la majoria. Van tenir
un paper clau en l’economia d’aquest
tros de país, almenys fins ben entrat el
segle XX, quan van deixar de funcionar
en haver de competir amb les farineres
elèctriques. Però tampoc no podrien
funcionar avui, encara que no hi hagués
competència: el doll d’aigua que baixava de la font Grossa i formava el Brugent s’ha convertit en un rajolí irrisori i
llastimós on no poden nadar ni els
ànecs. Per aquells tocoms trobo un pagès. En la conversa, resulta inevitable
parlar de l’aigua, però l’home no sembla pas especialment preocupat. Quan li
dic que convindria molt que plogués,
em contesta simplement: «Ploure? Ja ho
farà... Sempre ho ha fet!»
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Resposta a l’amic Balcells sobre el vot en blanc
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Eleccions
Espanya
Congrés dels Diputats
Canvi
Socialisme
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-02-10
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/924/0000000921.pdf
40fc779af03aea9080121172787c1632
PDF Text
Text
LLIURAMENT DE PREMIS REGIOSTARS
Brussel·les 25/02/2008
Paraules de Pasqual Maragall, president del jurat
COMMISSIOINER DANUTA HUBNER,
LADIES AND GENTELMEN:
LET ME INTRODUCE THE HONORABLE MEMBERS OF THE JURY OF THE
REGIONSTARS AWARDS:
MR. MARTTI HUOLILA, SENIOR TECHNICAL ADVISOR IN TEKES
MRS. MARJORIE JOUEN, MEMBER OF THE CABINET OF PRESIDENT DELEBARRE
MRS.ELIZABETA KSIAZEK, PROJECT MANAGER OF THE INNOVATIVE REGIONS IN
EUROPE SECRETARIAT
MRS. NATALIA KAZLAUSKINE, DIRECTOR, EUROPEAN COMMISSION
PROF. ÖRJAN SÖLVELL, STOCHOLM SCHOOL OF ECONOMICS
........................................
LADIES AND GENTELMEN
THE REGIOSTARS AWARDS APPEAR AS AN EXCELLENT AND TIMELY PROPOSAL IT
HAS BEEN AN HONOUR FOR ME TO PRESIDE THIS JURY, SPECIALLY BECAUSE I
AM CONVINCED SINCE LONG TIME AGO THAT EVALUATING BEST PRACTICES IS A
HUMBLE BUT USEFUL WAY OF MAKING THE REALM OF POLITICS ACCOUNTABLE.
MARKET EFFICIENCY IS THE MESURE OF ACCOUNTABILITY IN ECONOMICS. BEST
PRACTICES SHOULD HELP TO MAKE THE REALM OF PUBLIC POLICY
ACCOUNTABLE.
THEY MAY BE THEREFORE A HUMBLE BUT PERFORMING WAY OF ADVANCING
TOWARDS A BETTER EUROPE, OVER AND ABOVE THE CURRENT DEBATE ABOUT
THE ESSENCE OF THE EUROPEAN UNION AND ABOUT WHETHER OR NOT WE
NEED TO HAVE AND WILL HAVE A NEW TREATY OR CONSTITUTION.
IF REWARDING GOOD PROJECTS IS OK, I THINK THAT DISSEMINATING THEM IS
ALMOST AS IMPORTANT. COMMUNICATION, WE KNOW, IS KEY IN REAL
DEVELOPMENT.
WE MUST BE MORE THAN SATISFIED THAT THE FIRST EDITION OF THE
REGIOSTARS AWARDS HAS HAD SUCH A CONSIDERABE LEVEL OF
CONCURRENCE OF PROJECTS OF SUBSTANTIAL QUALITY.
1
�LET ME END BY A MORE GENERAL CONSIDERATION.
MARKETS ARE USUALLY SEEN AS I SAID AS MORE PERFORMING THAN POLITICS.
INTRODUCING COMPETITION AND EVALUATION IN GOVERNANCE. OVER AND
ABOVE THE ELECTORAL RACE SHOULD THEREFORE BE WELCOMED.
EUROPEAN REGIONS AND NATIONS ARE VERY DIVERSE. BUT OUR COMPLEXITY,
BEING A COST, IS ALSO AN ASSET. I WILL TELL YOU WHY.
NORTHAMERICA IS POWERFUL BECAUSE OF ITS SIZE, ITS WEALTH AND ITS
COMPETITIVITY. AND OF COURSE BECAUSE OF ITS MILITARY STRENGTH.
YET EUROPE IS AS BIG AND AS RICH NOWADAYS AS NORTHAMERICA, AND
EUROPE HAS SOMETHING THAT DISTINGUISHES US FROM AMERICANS:
1ST. BEING EQUAL IN INCOME WE HAVE A MORE EQUAL DISTRIBUTION OF
WEALTH.
2nd. WE HAVE MANY MORE LANGUAGES AND CULTURAL TRADITIONS, THIS BEING
A COST BUT ALSO AN ASSET, SINCE THIS MAKES US MORE ABLE TO
UNDERSTAND THE REST OF THE WORLD AND TO VALUE DIVERSITY. WE ARE
MORE SIMILAR TO THE WORLD. AS A WHOLE. AND THEREFORE MORE ABLE TO
UNDERSTAND IT.
LET’S COMBINE OUR DIVERSITY WITH THE ABILITY TO PERFORM EFFICIENTLY,
WHICH IS WHAT WE ARE HERE TOT TALK ABOUT, AND EUROPE WILL BE AT ITS
BEST. ALMOST WITHOUT COMPARISON.
THANK YOU.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Intervenció en l'entrega dels premis RegioStars 2008
Abstract
A summary of the resource.
The RegioStars awards appear as an excellent and timely proposal. It has been an honour for me to preside this jury, specially because I am convinced since long time ago that evaluating best practices is a humble but useful way of ...
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Brussel·les
Language
A language of the resource
Anglès
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Europa
Premis i reconeixements
Regions
Gestió pública
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-02-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències