390 10 5657 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1646/0000000925.pdf 4321f2df5e62fe75f7a4bcabb6bd0327 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 03095B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 07/03/2008 - Hora: 00:25 La sort Reparar les fuites del Ter costarà més del previst ONCE > 6 MARÇ 59.818 Les obres acabaran el 2009 i el cost pujarà a 78 Avaria a la xarxa elèctrica Els estudiants protesten contra el pla de Bolonya Una «desconnexió fortuïta» a la subestació d’Urgell evidencia les deficiències de la xarxa i n’amenaça el subministrament. 33 BCN 40 de Catalunya Més de 5.000 universitaris ocupen els carrers de BCN per manifestar-se contra la reforma. 33 SOCIETAT 35 milions d’euros elPeriódico vuit vegades més del pressupostat el 1989 33 SOCIETAT 32 PRIMITIVA > 6 MARÇ 2 - 14 - 18 - 19 - 25 - 33 C: 36 R: 4 Gadair comprarà Spanair a SAS L’operació es formalitzarà durant les pròximes hores a un preu que rondarà els 500 milions d’euros. 33 ECONOMIA 50 www.elperiodico.cat LOTERIA NACIONAL > 6 MARÇ Primer premi: 93.868 Segon premi: 93.472 TRIO > 6 MARÇ 744 33 PÀGINA 46 i 54 ISSN 1578-746X Ediciones Primera Plana SA. Atenció al lector: tel 902 100 575. Subscripcions: tel. 902 45 45 14. Ediciones Primera Plana es reserva tots els drets sobre els continguts d’EL PERIÓDICO, els suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que es puguin reproduir ni transmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita. Difusió controlada per l’OJD. Any XXXI. Número 10.446. D.L.: B 36.860 - 1978 AGUSTÍ CARBONELL Set x set ELS CANDIDATS A CATALÀ DE L’ANY / 4 JOSEP MARIA Pasqual Maragall Lluitador contra l’Alzheimer Ha estat alcalde de Barcelona (1982-1997) i president de la Generalitat (2003 - 2006). FONALLERAS «Crec en els somnis que mouen voluntats» JOAN TAPIA –¿La nova Barcelona comença l’any 1992? –Sí i no. El maig del 1981, després del cop d’Estat, se celebra aquí el Dia de les Forces Armades. Es temia, però va ser un èxit. I l’alcalde Serra va tirar a terra els tinglados del port perquè desfilés l’Exèrcit. Tot estava en marxa. –¿També els Jocs Olímpics? –Sí, ja en la primera visita del Rei a Barcelona, Narcís, que ho havia parlat amb Samaranch, demana suport per al 92. Jo només era tinent d’alcalde, estava amb la pasqualina. –¿La pasqualina? –Els funcionaris van batejar així la targeta amb què havien de fitxar a l’entrar i sortir. No va ser fàcil. El bloc BLOQG –¿Samaranch? –Sense ell no hi hauria hagut Jocs. Com un torrent –¿Per què? –Dos dies abans de guanyar la nominació, contra París i Chirac, vaig haver de venir a Barcelona per un atemptat d’ETA. Al tornar a Lausana, li vaig preguntar a Rodés, que sondejava els 90 membres del comitè: «¿Com respiren?». «S’aguanta», va contestar. Cita al seu despatx de Diagonal-passeig de Gràcia. Surt al balcó i convida a pujar al terrat. Exhibeix la simpatia i la proximitat de sempre. Al minut t’obliga a submergir-te en la seva idea de Barcelona, la Catalunya mediterrània, de l’Espanya maragalliana. D’Europa. I explica que, al fer públic el seu Alzheimer, va rebre moltes cartes que respon d’una en una. –¿Tant pot fer una persona? –Els Jocs van ser també una gran complicitat. Molts empresaris s’hi van bolcar. Leopoldo Rodés, amb els 90 electors; Ferrer Salat, Vilarasau, amb el finançament (ja hem pagat els crèdits). Sense complicitat, de burgesia a sindicats, no s’haurien superat les reticències. I n’hi va haver. –¿Sense Felipe González? –Tampoc. Va resistir la pressió a favor de París i em va oferir un pacte: «Recolzaré a fons els Jocs, però l’AVE ha de començar a Sevilla». –¿Què van ser els Jocs? –Invertir 290.000 milions de pessetes en 10 anys. L’excusa per canviar la ciutat. Es podien fer sense les rondes, però sense Jocs no hi hauria rondes. I la Vila Olímpica, el nou Poblenou, l’obertura al mar, va ser recuperar el pla de la Ribera de Duran Farell, que abans no va ser possible. –¿Per què? –És sevillà i pensava que Barcelona tindria AVE. Però que el sud se’n podia quedar sense. –¿I el pla d’hotels? –Els hotels eren necessaris, però els hotelers, recolzats per CiU, es pensaven que s’arruïnarien. El pla va ser de cinc hotels. Se n’han fet 200. –El Fòrum no va entusiasmar. –Perquè era repe. Un déjà vu. Però va acabar Barcelona, va portar la Diagonal al mar i va acabar el front marítim. Sempre hem necessitat excuses –Han passat 16 anys. –Després va venir la crisi econòmica, Felipe va perdre el 1996. I vuit anys d’Aznar. per créixer: 1888, 1929, 1992, 2004. No som capital d’un Estat. –Va aconseguir també l’alternança política a Catalunya i ha sigut el president del nou Estatut. ¿De què està més orgullós? –De les tres coses. I d’haver llançat l’Euroregió, el futur. –Va lenta. –Potser. Els meus substituts són més pausats. Però és l’aposta. L’Euroregió és filla de Jaume I, nascut a Montpeller i educat a Montsó, que va ser comte de Barcelona i va fer seves València i Balears. Va tenir influència de Simó de Monfort, de Tolosa. Si vol votar Maragall truqui al 806 11 77 11 i indiqui el nom del candidat (cost màxim 0,41 euros / minut). O enviï un SMS al 7033: CATALÀ (espai) i el cognom del candidat (0,75 euros / minut). Participi en el sorteig d’un cap de setmana en un Parador. –¿I ara? –Somiem. Andorra hauria de ser la capital. I amb Andorra estaríem a l’ONU. –El seu avi discutia amb Unamuno de Catalunya i Espanya. ¿Ara? –Ara, Europa. –¿Què se sent: català, espanyol o europeu? –Les tres coses. –Va anar a la manifestació pel dret a decidir. –Sí. Els vaig dir que estava a favor del dret a decidir, però no de la independència. Catalunya és Europa. ¿Com es menja estar a Europa sense Espanya? –Europa està en crisi. –Els estats nacionals ja no tenen moneda. Les normes són europees. I la presència al món serà europea. O no serà. –Serà dels Estats Units. –En renda per càpita, estem gairebé igual que Amèrica. Però socialment Europa està més cohesionada perquè la dispersió de renda és menor. Europa és més diversa. Això ajuda a entendre el món. –¿Creu en el miracle europeu? –Crec en els somnis que mouen voluntats. La riquesa d’Europa és la seva diversitat. Però també és el seu problema. Té més nacions que estats. La Gran Bretanya, Bèlgica i Espanya són plurinacionals. El somni és una entitat supranacional amb pes al món. H Demà: BOJAN KRKIC Demà naixerà un nou bloc. Demà és molt probable que en neixin milers, de nous blocs, aquesta espècie de quadern de bitàcola que serveix perquè molts hi deixin els pensaments, els dibuixos, les fotos, el lent transcórrer dels dies i les dones. La pregunta és la següent: si demà en poden néixer tants, ¿per què dimonis els anuncio l’arribada d’un en concret? No s’espantin. No és el meu. Una vegada em vaig voler apuntar a la moda, però vaig desistir poc temps després d’haver-hi escrit la capçalera. No estic fet per això. Els aviso de la imminent arribada d’un bloc perquè aquest té una característica singular. Començarà el dia 8 de març i s’acabarà el pròxim 15 de novembre. A més a més, ja està escrit. És el dietari de Josep Pla, també conegut com El quadern gris, que explica les vicissituds de l’estudiant de Dret que, l’any 1918, abandona Barcelona per culpa de l’epidèmia de grip i decideix escriure sobre la seva vida a la comarca. Bé, no és exactament així. Com va demostrar el savi Xavier Pla, professor de la Universitat de Girona, el quadern de l’altre Pla no és un dietari habitual, sinó la recreació fictícia d’un any que havia de canviar els camins de la literatura catalana perquè l’escriptor s’hi va fixar per construir aquest monument. Ara, la fundació que porta el seu nom el converteix en bloc (en BLOQG, tal com l’han batejat). A partir de demà serà a la xarxa i vostès s’hi poden subscriure si el volen rebre. Com si acabés de sortir del forn. Com si Pla tornés, 90 anys després, a escriure per a tots i cadascun de vostès. No sé què en diria de tot plegat el de Palafrugell. «Collonades», segurament, però ja sabem com era. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Maragall: Crec en els somnis que mouen voluntats Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Tapia, Joan Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografies Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Euroregió Independència Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-03-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1720/0000000926.pdf cca49c3e405e2d00d01caed1578bbf82 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 02195M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 13/03/2008 - Hora: 23:14 DIVENDRES 14 DE MARÇ DEL 2008 Política La ressaca electoral 3 L’opinió Pàgines 18 a 23 888 La necessitat que l’esquerra s’adapti als nous temps després del triomf aconseguit diumenge porta Pasqual Maragall a reclamar la posada en marxa del Partit Demòcrata Europeu amb la vista posada en les eleccions per al Parlament Europeu de l’any que ve. L’expresident demana a Ciutadans pel Canvi, aliat del socialisme català, que se sumi a aquest projecte, inspirat en el PD italià, i exclou la possibilitat d’encapçalar-lo, compromès ara en la lluita contra l’Alzheimer. Un nou paisatge després de les eleccions Ara toca preparar les europees, que són les més interessants si creiem que el futur està a la UE PASQUAL Maragall EXPRESIDENT DE LA GENERALITAT El socialisme català ha guanyat les eleccions al Congrés i amb els seus vots ha fet un altre cop president del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. Les meves felicitacions d’entrada. Sé l’esforç que significa tot plegat. Zapatero i Montilla, tot i discrepant, com pertoca a dos presidents, han sortit guanyant com era d’esperar. Són uns bons resultats per a Catalunya. Sabeu bé que vaig votar en blanc, però, tot i així, evidentment me n’alegro molt. Malgrat la retallada de l’Estatut, motiu del meu vot i potser del desengany d’alguns més, ara és el moment d’analitzar el present i de mirar cap al futur. Després d’unes eleccions és el moment de plantejar-nos nous paràmetres polítics. Ja he dit altres cops el que crec que és més important. Els punts crucials són els referents als temes endarrerits d’inversions, àrea metropolitana, vegueries o diputacions, la connexió amb la regió europea que podem formar amb les Illes, València i el sud de França, i també les connexions interiors de Catalunya. I altres temes, probablement més interessants per a una gran quantitat de ciutadanes i ciutadans, com la salut i l’educació. No la falòrnia de si l’alta velocitat ha de passar per sota de la Sagrada Família o no! Tot i així, també és important començar a crear nous espais polítics que omplin i que reformin la política a fons. Ciutadans pel Canvi va néixer per ajudar el socialisme català i les el Periódico 21 esquerres a fer el sorpasso al nacionalisme català després de més de 20 anys d’hegemonia d’aquest. I es va aconseguir amb la suma de tots. En vots a les eleccions autonòmiques del 1999 i en vots i escons a les del 2003. Els resultats de l’any 2006 van ser menys satisfactoris. Ara s’ha de continuar. EL CANVI EXIGEIX constància, però no submissió. El canvi exigeix imaginació. En aquelles eleccions estava en joc la supervivència del socialisme i dels ideals que ens han mogut durant una colla d’anys. Hem de continuar canviant. Hem de continuar desperts, i arriscant. Altrament, el canvi s’haurà convertit en rutina. Ara toca preparar les eleccions europees de l’any vinent, que són les més interessants si creiem que a Europa hi trobarem el nostre futur. Amics i amigues, és el moment de posar en marxa el projecte del Partit Demòcrata Europeu. Ciutadans pel Canvi no es pot evadir de la seva responsabilitat. Com tampoc tots aquells que han vist la necessitat d’una força política en línia amb el PD italià i el partit d’Obama i de Clinton. Jo no el lideraré, per les raons que tots podeu imaginar, però podeu comptar amb mi. Tal com vaig dir el 20 d’octubre, el meu projecte més important per al futur es treballar per donar suport a la recerca contra la malaltia de l’Alzheimer. El fet és que estem bastint les eines per aconseguir un fons filantròpic de caràcter internacional dirigit a donar suport a la recerca sobre l’Alzheimer. Però aquest cop vull ser més ambiciós que mai, i aquest suport a la recerca el vull dirigir a allò més excel.lent, amb l’objectiu que la nostra acció sigui decisiva en la prevenció o en la cura d’aquesta malaltia. I ho farem des de Catalunya però al servei dels ciutadans de tot el món. Primer van ser els Jocs Olímpics, després l’Estatut i ara li toca a l’Alzheimer. Endavant. H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Un nou paisatge després de les eleccions Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Espanya Congrés dels Diputats Partido Socialista Obrero Español Alzheimer Estatut Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-03-14 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/925/0000000927.pdf b925da58a8c1e8575099cbcdfc3c6c21 PDF Text Text Discurs preparat per Pasqual Maragall en cas de ser designat Català de l’Any 2007. Nota: El president no el va llegir i va fer-ne una versió breu per la llarga durada de la Gala. Palau de Congressos de Barcelona 28 de març de 2008 Estimats amics i amigues, D’entrada rebeu el meu agraïment pel premi que m’acabeu de concedir. Gràcies a tots, de tot cor. És un premi que he hagut de donar més d’un cop, per gentilesa del Periódico i TV3, a Ferran Adrià, Juan Manuel Serrat i el Dr. Massagué. Val a dir a representants de 3 de les excel·lències de Catalunya: la gastronomia, la cançó i la biomedicina. Un país que té coberts aquests tres fronts pot anar allà vulgui. Bé, si ara arreglem l’Alzheimer serà la bomba! Entenc que el premi deu tenir a veure amb la política però també amb el fet d’haver anunciat, per cert en companyia de Manuel Fuentes de la CCRTV, amb qui seguiré col·laborant, espero, un bon dia de la tardor passada a l’Hospital de Sant Pau, on treballa un dels equips més ben connectats amb la punta investigadora mundial en la matèria que ens ocupa. Us confessaré una cosa: no tenia més remei: l’Alzheimer és una malaltia devastadora que fins ara té pal·liatius però no solucions. Vull que aquesta mala passada que m’ha fet la vida, desprès d’haver-me regalat tants favors, tingui una resposta contundent, que serveixi per alguna cosa. Aquesta me la pagaràs, Alzheimer! A partir d’ara prepara’t! He tingut sempre molta sort. Amb la família, amb els equips que m’han acompanyat, homes i dones a qui dec tot, començant per la meva dona i fills i seguint pels amics i amigues, molts dels quals són aquí. Al mes d’Octubre vaig dir que buscaria diners per dedicar-los a recerca científica i combatre eficaçment la malaltia. I és el que he estat fent durant aquest mesos. Hem anat preparant discretament amb la Diana, la Marta Grabulosa, en Santiago de Torres i en Jordi Camí un projecte que en dos mesos concretarem del tot i exposaré públicament. Estem posant en peu un fons de caràcter internacional dirigit a donar suport a la recerca sobre l’Alzheimer. Aquest suport a la recerca vull que sigui dirigit a fomentar la investigació, per tal que la nostra acció sigui decisiva en la prevenció i en la cura d’aquesta malaltia. Ho farem des de Catalunya però al servei dels ciutadans d’arreu el món. Barcelona serà la capital europea de l’Alzheimer.. Vull dir la ciutat vencedora de la malaltia d’aquí a uns anys. Tindrem aliats: Boston, New York, Londres, ciutats a les que aniré ben aviat. Però Barcelona ha de ser un bastió en la guerra contra el Alzheimer, com ho va ser quan va suportar els primers bombardejos aeris de la història sobre una ciutat. Us estic parlant d’una de les més importants campanyes que hauré fet mai, sinó la més important. Una campanya que guanyarem per majoria absoluta amb l’ajuda de tots. �Potser serà l’ultima campanya personal però continuaré fent campanya amb els meus amics del Partit Demòcrata Italià i amb els partidaris d’Obama i del Canvi, que es el que sempre m’ha atret des dels 90’s i Catalunya Segle XXI. Per damunt de qualsevol sensibilitat política aquesta vegada tirarem endavant una causa de tanta o més volada de les que defensat durant la meva vida personal i política: la lluita contra una de les malalties més sinistres, la que desmunta el cervell sense matar ningú. Tots esteu convidats. Compto amb vosaltres per acabar amb aquesta nova epidèmia la darrera plaga coneguda. Tindreu aviat notícies meves i del projecte. Gràcies altra vegada per aquest premi i per l’estima que durant tanta anys m’heu dispensat. L’he percebut sempre amb nitidesa, com quan aquesta tarda, anant pels carrers de la ciutat vella, la gent em deia: “Endavant Maragall!” Ara la consigna és : “Amunt i crits”. 100 anys després de la seva identificació, la proteïna malèfica serà vençuda. Bona nit! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs per la Gala Català de l'Any 2007 Abstract A summary of the resource. Discurs preparat per Pasqual Maragall en cas de ser designat Català de l’Any 2007. El president no el va llegir i va fer-ne una versió breu per la llarga durada de la Gala. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos de Barcelona  Language A language of the resource Català Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Maragall Mira, Pasqual, 1941- El Periódico Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-03-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/784/0000001390.pdf 22d34884b67c68e0eecbe1565edbe090 PDF Text Text 10 LA VANGUARDIA V IV IR VIERNES, 4 ABRIL 2008 O P INIÓ Pasqual Maragall F a poc vaig ser a Brussel·les i vaig visitar de nou el monument a Ferrer i Guàrdia. Francesc Ferrer i Guàrdia era lliurepensador i probablement tenia contactes amb cercles maçons, llibertaris o anarquistes. Però fins i tot el seu defensor d'ofici, un militar, declarà que no havia trobat cap motiu pel qual Ferrer hagués de ser condemnat després de les bullangues i de la crema de convents de 1909. Així consta en una de les inscripcions del monument de Brussel·les. Però Ferrer va ser afusellat. Joan Maragall havia demanat, endebades, un judici just per a l'acusat. Però no va ser així. No sóc expert i no puc donar lliçons d'història, però no resulta forassenyat pensar que aquest fet, afegit a d'altres esdeveniments semblants, va anar preparant el clima per a l'espiral que finalment acabaria en guerra, en una guerra civil entre germans. Maragall va ser un dels que, potser el més assenyalat, van alertar contra la reacció vindicativa de l'establishment barceloní. La Ciutat del perdó, l'Església cremada, i Ah Barcelona! són tres peces escrites en aquest interval. Però els seus escrits van tenir problemes. Sembla que el president de la Mancomunitat va intervenir per a impedir que es publiqués a La Veu, el Brusi o algun altre dels diaris de la època. Curiosament molts anys després, al 1960, quan feia 100 anys del naixement de Joan Maragall, La ciutat del perdó blicà de Marcelino Domingo, va morir de pena –diuen– tot just després de la guerra. Era valencià i es deia Pasqual. Poc després de la seva mort vaig néixer jo i per això em dic com em dic.) Però mig segle de fets lligats els uns als altres, antagònicament. L'any que ve farà cent anys de l'execució de Ferrer. Potser hauríem de commemorar-ho. No crec que les autoritats municipals i menys encara les autonòmiques hi tinguin res en contra. L'any que ve farà cent anys de l'execució de Ferrer i Guàrdia; potser podríem commemorar-ho Ferrer i Guàrdia, a Brussel·les. En una de les inscripcions del monument consta que el seu defensor d'ofici, un militar, va declarar que no havia trobat cap motiu per condemnar-lo se li va fer un homenatge oficial en plena dictadura. Aleshores, quatre néts: Genís Maragall Balló, Genís Maragall Marfà, David Moragas i jo mateix, amb 19 anys d'edat, vam escriure una carta oberta al director del Brusi per protestar per una portada on apareixia la foto de l'avi juntament amb un comentari inacceptable –com que Maragall i el Règim franquista casaven bé, o una cosa semblant–. (Es pot comprovar a les hemeroteques.) Finalment els oncles van intervenir i la carta no va arribar a sortir. Tanmateix, en l'homenatge que el règim va retre Maragall van faltar tres dels tretze fills del poeta: Eulàlia, Gabriel i Jordi. Però tornem als orígens d'aquesta història. Després de l'any 1909 va venir el 1917, la república del 31, la guerra del 36... i Franco. Trenta set anys de Franco. Quaranta si comptem els anys de la guerra. Quasi mig segle. Tota la meva infància i joventut sota el règim de Franco. (El meu avi matern, repu- A Montjuïc, un xic amagat per pressions del nacionalisme catòlic català, hi ha la rèplica del monument de Brussel·les que vaig fer fondre i instal·lar allí. No recordo quin dia és el de la mort de Ferrer, però potser hi podríem pujar i posar-hi unes flors... Fa pocs dies, a Londres, he tornat a comprovar l'estreta relació entre els grups progressistes anglicans i la maçoneria de l'època. La petja maçònica és igualment present, relacionada amb sectors de la monarquia i de la intel·lectualitat. Aquí es va dir que sectors del socialisme català n'eren, però no m’he entretingut a comprovarho. En tot cas estan en bona companyia. Un xic depassée, això sí.c � https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/784/20080404_LV.pdf 9991ea42de87b2778be393101e6ad2c2 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 04/04/2008 La Vanguardia, p.010, Vivir La ciutat del perdó PASQUAL MARAGALL Fa poc vaig ser a Brussel.les i vaig visitar de nou el monument a Ferrer i Guàrdia. Francesc Ferrer i Guàrdia era lliurepensador i probablement tenia contactes amb cercles maçons, llibertaris o anarquistes. Però fins i tot el seu defensor d’ofici, un militar, declarà que no havia trobat cap motiu pel qual Ferrer hagués de ser condemnat després de les bullangues i de la crema de convents de 1909. Així consta en una de les inscripcions del monument de Brussel.les. Però Ferrer va ser afusellat. Joan Maragall havia demanat, endebades, un judici just per a l’acusat. Però no va ser així. No sóc expert i no puc donar lliçons d’història, però no resulta forassenyat pensar que aquest fet, afegit a d’altres esdeveniments semblants, va anar preparant el clima per a l’espiral que finalment acabaria en guerra, en una guerra civil entre germans. Maragall va ser un dels que, potser el més assenyalat, van alertar contra la reacció vindicativa de l’establishment barceloní. La Ciutat del perdó, l’Església cremada, i Ah Barcelona! són tres peces escrites en aquest interval. Però els seus escrits van tenir problemes. Sembla que el president de la Mancomunitat va intervenir per a impedir que es publiqués a La Veu, el Brusi o algun altre dels diaris de la època. Curiosament molts anys després, al 1960, quan feia 100 anys del naixement de Joan Maragall, se li va fer un homenatge oficial en plena dictadura. Aleshores, quatre néts: Genís Maragall Balló, Genís Maragall Marfà, David Moragas i jo mateix, amb 19 anys d’edat, vam escriure una carta oberta al director del Brusi per protestar per una portada on apareixia la foto de l’avi juntament amb un comentari inacceptable - com que Maragall i el Règim franquista casaven bé, o una cosa semblant-. (Es pot comprovar a les hemeroteques.) Finalment els oncles van intervenir i la carta no va arribar a sortir. Tanmateix, en l’homenatge que el règim va retre Maragall van faltar tres dels tretze fills del poeta: Eulàlia, Gabriel i Jordi. Però tornem als orígens d’aquesta història. Després de l’any 1909 va venir el 1917, la república del 31, la guerra del 36... i Franco. Trenta set anys de Franco. Quaranta si comptem els anys de la guerra. Quasi mig segle. Tota la meva infància i joventut sota el règim de Franco. (El meu avi matern, republicà de Marcelino Domingo, va morir de pena - diuen- tot just després de la guerra. Era valencià i es deia Pasqual. Poc després de la seva mort vaig néixer jo i per això em dic com em dic.) Però mig segle de fets lligats els uns als altres, antagònicament. L’any que ve farà cent anys de l’execució de Ferrer. Potser hauríem de commemorar-ho. No crec que les autoritats municipals i menys encara les autonòmiques hi tinguin res en contra. A Montjuïc, un xic amagat per pressions del nacionalisme catòlic català, hi ha la rèplica del monument de Brussel.les que vaig fer fondre i instal.lar allí. No recordo quin dia és el de la mort de Ferrer, però potser hi podríem pujar i posar-hi unes flors... 203 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Fa pocs dies, a Londres, he tornat a comprovar l’estreta relació entre els grups progressistes anglicans i la maçoneria de l’època. La petja maçònica és igualment present, relacionada amb sectors de la monarquia i de la intel.lectualitat. Aquí es va dir que sectors del socialisme català n’eren, però no m’he entretingut a comprovarho. En tot cas estan en bona companyia. Un xic depassée, això sí. 204 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1552 Title A name given to the resource La ciutat del perdó Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Description An account of the resource p. 10, Vivir Extent The size or duration of the resource. 20080404_LV.pdf Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ferrer i Guàrdia, Francesc Barcelona Educació Anarquisme Maragall i Gorina, Joan Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-04-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat política Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1719/0000000930.pdf 225012f78bac16d213e3c5e6fe8545b4 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 01195M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 03/04/2008 - Hora: 22:25 DIVENDRES 4 D’ABRIL DEL 2008 Opinió el Periódico 11 Reflexions del Català de l’Any Deixeu-me donar les gràcies Sóc feliç, tinc més amors dels que necessito, una família que no em mereixo i amics de debò LEONARD BEARD PASQUAL Maragall salvar-la. I vam decidir per gran majoria operar-la. No vam poder veure com s’apagava lentament. Hauria estat probablement una mort tan dolça com el seu somriure, que no puc oblidar. Va morir al quiròfan i ens ho van notificar. Punt. ¿Per què no deixem morir la gent tranquil.lament? JO NO TINC gens de ganes de morir-me. Penso donar encara bastanta guerra. Però que no m’allarguin la vida innecessàriament. M’ha agradat aquesta dona desfigurada que ha decidit no conviure amb una malaltia que feia d’ella una altra persona que no era pas ella. Entenc que la religió ha fet molt per acompanyar els moribunds i les seves famílies en el moment més difícil de la vida, que és quan aquesta s’acaba. L’exemple del meu avi és conegut. Però fins i tot ell deia: «Si aquest món és tan bell, Senyor, ¿què més em podeu dar?». No volia un altre cel que aquell cel clar de Sant Gervasi. Si les coses d’aquest món eren tan belles i Déu li havia donat els ulls per a elles, ¿què més podia voler?, protestava. No convertim la mort en un pou negre. No ho és. És el final de la vida. Que sigui digna, això és el que compta. Que no la decideixi ningú per nosaltres, com passa en les guerres i els crims. ull agrair molt sincerament, molt de debò, a tants ciutadans i ciutadanes com m’heu acompanyat aquests dies plens de premis i efusions, més deguts a l’aflicció que produeix a molts la meva malaltia, ho sé, que no pas a grans mèrits passats, puix que aquests ja m’han estat reconeguts en altres moments. I ho vull fer afegint a les meves paraules de la nit del Català de l’Any, tan bellament organitzada, com sabeu, per aquest diari i TV-3, que ens honoren últimament amb produccions de gran qualitat, les paraules que em vaig deixar al pap i guardar a la butxaca per no abusar de la paciència d’una nit que s’estava fent molt llarga i massa emotiva. V HE LLEGIT FA poc a Londres, en ocasió d’un viatge que hem fet amb la Diana convidats per l’arquitecte Richard Rogers per tal de contribuir al llançament del projecte Londres 2012 (l’any olímpic a la ciutat), que un famós –i, per tant, ric– novel.lista anglès, de nom Pritchett, ha decidit donar una pila de milions de lliures esterlines per a la recerca de l’Alzheimer, tot constatant que la proporció entre els diners destinats a combatre aquesta malaltia i els que es destinen a curar el càncer i les cardiopaties és de l’ordre de 3 a 30, essent així que l’amenaça d’una epidèmia de la caiguda de la memòria és aterridora, puix que la vida s’allarga i s’allargarà encara més. ENS ACOSTEM Diu Pritchett que altres malalties donen lloc a morts més dignes. I això em sembla important. No totes les morts són iguals. El meu avi va morir dient: «¡Quina mort tan dolça!» i potser «¡amunt, amunt!». Li ho preguntaré a la meva cosina gran, Roser Maragall Garriga, que es recorda de tot, el que em fa pensar que, si algun factor hereditari m’ha estat adjudicat, deu ser més aviat per part de mare. En efecte, la mamà tenia, ja gran, certa dificultat a encertar el No tinc gens de ganes de morir-me, però que no m’allarguin la vida innecessàriament L’amenaça d’una epidèmia de la caiguda de la memòria és aterridora, perquè la vida s’allarga nom dels fills: en va tenir vuit i de vegades deia dos o tres noms d’una tirada abans d’ensopegar amb el que buscava. Això al meu pare no li passava. Doncs bé, la meva mare va morir d’un atac al cor, una cardiopatia evident i del tot previsible, lenta i suau però definitiva. Només un dels set germans que quedàvem vius, una germana, va dir: «No l’opereu». El metge havia dit que no hi havia remei. El cor havia petat. Hi havia una possibilitat sobre cent o mil de a un món més humà –us ho aviso–, en què la mort no ha de ser una tragèdia ni la vida una imposició. Però tornant a la prosa de la vida de cada dia, sapigueu que sóc feliç, que tinc més amors dels que necessito, una família que no em mereixo, perquè no sempre he estat ni estaré a l’alçada de la felicitat que m’ha donat, i amics de debò, alguns de molt propers, i molts, moltíssims, d’immerescuts. Això és tot el que us volia dir: mercès. H Expresident de la Generalitat. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Deixeu-me donar les gràcies Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Alzheimer Homenatges i distincions Mitjans de comunicació Catalunya Model social Maragall Mira, Pasqual, 1941- Abstract A summary of the resource. Agraïment per la distinció Català de l'Any 2007. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-04-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/926/0000001396.pdf 0ce9325a065fa88a97ff632918cb430f PDF Text Text Discurs d’agraïment per la concessió de la distinció de Ciutadà d’Honor de la Ciutat de Sarajevo Sarajevo, 06 d’abril de 2008 Dear citizens and friends, I feel extremely honoured and also particularly touched to be with you, in this occasion, after so many years of solid friendship, build upon difficult experiences, through years of war and peace. Recently our city, Barcelona, has remembered an historic tragedy, happened 70 years ago, when we were the first city in history to be bombed by air, during our terrible civil war. The helpless population was killed, without compassion during several long weeks, while international public opinion remained silent and paralysed. That was the ominous beginning of a practice that, unfortunately, has become a repeated use for the following wars. Too many and too tragic. When in 1992, we knew that Sarajevo was going to be bombed, we felt immediately that we should be near you, and try to help you, even with the poor means of a city in front of the armies. That was the beginning of our friendship. From then, we have learnt a lot from you. Sarajevo will remain forever in our mind, as an example of courage, heroism, and wisdom. We learned from you how the difference can become a treasure, instead of being an insurmountable gap. And how the courage of a community is a strength that can face the worst evil. 1 �We want an Europe, even a World, able to learn the lessons of Sarajevo. A World where, first of all, we stop to kill each other, and a World capable to face living together, not only accepting diversity, but understanding its unique value, with such positive and rich benefits. Recently, in the US, the democrat candidate, Barack Obama has delivered a remarkable speech about racism, which is still a division in the American society, and all around the World. I share his vision on that issue, and I am sure that Sarajevians will be forever an extraordinary model for the entire humanity. Our hope is a future World with cities, like Sarajevo, where all the cultures feed each other and are capable to build a new living together, much better than the mere sum of them. Our conviction is that only these cities are possible, so nowadays, nobody can survive enclosed in its identity, without accepting and integrating the other ones. Let me repeat my gratitude to you for the honour that you conferred to me. I feel the most proud citizen of that world. Thank you, Pasqual Maragall i Mira 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs d’agraïment per la concessió de la distinció de Ciutadà d’Honor de la Ciutat de Sarajevo Abstract A summary of the resource. La distinció de Ciutadà d’Honor de la Ciutat de Sarajevo va ser atorgada a Pasqual Maragall en reconeixement a les nombroses accions solidaries promogudes en la seva etapa d’alcalde de Barcelona, iniciades en ple conflicte bèl·lic i que s’han mantingut fi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sarajevo Language A language of the resource Anglès Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Sarajevo Maragall Mira, Pasqual, 1941- Guerra Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-04-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/886/0000000942.pdf 63f9bc02f41594c148bc68a8deb89c65 PDF Text Text 70 vida & artes EL PAÍS, viernes 9 de mayo de 2008 deportes ¡Qué baño! ¡Qué chaparrón! ¡Qué noche! ANÁLISIS Pasqual Maragall Y llovía, llovía, llovía. Qué bien jugaban los de Schuster, ex jugador del Barça. ¡Qué mal los del Barça, qué desastre! Excepto Henry, todos fatal. Hasta Messi se contagió del caos. Deambulaba por el campo, perdido. Valdés tirando pelotas a córner con el pie. Xavi expulsado: ¡Xavi! ¡Qué elegantes los políticos madrileños! Gallardón en la media parte: qué señor, qué gran alcalde, y encima con parientes de Camprodón, junto al Pirineo catalán, donde una vez coincidimos, constatando que su antepasado Albéniz había nacido allí, pero por casualidad, porque en realidad, según me dijo, era un aduanero de origen vasco (si bien de nombre como tirando a árabe), destinado allí por esas cosas de los cuerpos nacionales. Y luego va Esperanza Aguirre (otra con conexiones catalanas, pariente de los Gil de Biedma) y me suelta un elogio encendido de mi hermano Ernest por su valentía al enfrentarse con los sindicatos de maestros y al introducir competitividad en su selección y evaluación. La caraba. Era para rendirse. Menos mal que les pude recordar a ambos aquel desfile de un día de las fuerzas armadas en Madrid, en que me tocó sentarme junto a ellos al principio de la fila de autoridades (él era alcalde del pueblo y ella presidenta de la Comunidad), y ella le dice a él, dándole golpecitos cariñosos en la mano: “¡Con lo bien que estabas calladito!”. Gallardón nos obsequió el miércoles a Jordi Camí y a mí con un estudiado razonamiento acerca de por qué, siendo tan distintos, uno ganaba en Madrid y la otra en la Comunidad Autónoma. Creo que ya voy entendiendo quién es el tapado de Rajoy, que como buen gallego no tiene un pelo de tonto, ni habla claro del todo. Dicen que una vez una alta autoridad le preguntó a Rajoy que por qué no se rodeaba mejor, y que él contestó: porque el dinero viene de donde viene. Pero como ahora los legionarios de Cristo Rey, o como quiera que se llamasen los intermediarios del exilio cubano en Miami, ya no son lo que eran y se van retirando de la escena popular, puede que las cosas cambien. Estaría bien que el PP se convirtiese en un partido conservador moderado y liberal, ahora que Londres y Roma caen en manos de la locura y el casi fascismo, respectivamente, y que Sarkozy, que empezó brillante, anda por los suelos en las encuestas. Siempre nos quedará Obama, convertido en la gran esperanza… negra. Otra cosa que me chocó fue la ausencia en el palco de ministros catalanes, Chacón y Corbacho. ¿Estarían en las gradas? Ni siquiera el barcelonista Zapatero hizo acto de presencia, quizás intuyendo lo peor, o preocupado por la próxima visita de Ibarretxe. Montilla tampoco vino. En fin, una grada sorprendente. Y un resultado justo. No sé si Guardiola será la Henry, en el Madrid-Barça. / álvaro garcía Excepto Henry, todos fatal. Hasta Messi se contagió del caos. Y Xavi expulsado: ¡Xavi! solución del Barça. Laporta debería entender que los más listos de su entorno fueron su cuñado Max Vives y Marc Ingla, el inversor en capital riesgo más hábil de España: no vinieron. O al menos no les vi. Para acabar de redondear la noche, las ostras de la cena no estaban muy buenas, poniendo a caldo la teoría de que el mejor marisco de España es el de las costas madrileñas. Ya en el hotel de Antonio Catalán y en la cama, aparece en el Canal + mi profesor de Derecho Político, Jiménez de Parga, y larga un discurso extremadamente conservador, lejos de la frescura de su clásico trabajo sobre la V República Francesa, y augurando los peores males para la tan necesaria reforma de la Constitución e implícitamente para la aprobación en el Tribunal Constitucional del Estatuto de Catalunya. Puedo equivocarme, porque no ando muy bien de memoria reciente, aunque sí de la remota. Y por cierto, me emocionó el profesor con sus recuerdos sobre Adolfo Suárez, sus visitas a Barcelona y sus relaciones con el presidente Tarradellas y su mujer Antonieta. Es famosa la visita de Tarradellas a Suárez, recién llegado el viejo Presidente del exilio, y su encontronazo inicial, cuando Tarradellas le espetó a Suárez: soy el descendiente de aquel a quien Franco mandó matar. Suárez se lo quitó de encima rápidamente, pero al rato Martín Villa vuelve al despacho y le cuenta al Presidente que Tarradellas acaba de declarar que la reunión ha sido muy placentera y que Suárez es un gran tipo. “Que entre otra vez”, dice el Presidente. Y se entienden. Aquí empieza todo. Y las buenas relaciones de Antonieta Tarradellas con Suárez, que contaba el profesor Jiménez de Parga, se explican perfectamente. Por razones que comprenderán los más advertidos, tengo un especial respeto por el Presidente Suárez. Nos unen varias cosas. Por eso la mención que de él hizo el profesor en la tele del hotel me introdujo en un sueño profundo y agradable. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4444 Title A name given to the resource ¡Qué baño! ¡Qué chaparrón! ¡Qué noche! Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Esports Futbol Club Barcelona Espanya Madrid Acció política Alzheimer Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-05-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/2698/PARAULES_FPM_19_juny.pdf 4aaa655f4b8b5bfdc664009cad8b0ebb PDF Text Text Presentació de la Fundació Pasqual Maragall 19 de juny de 2008 – TNC [Salutacions] Vicepresident, consellers, rectors, resta d’autoritats… Benvolguts amics. Us agraeixo molt sincerament que avui estigueu aquí amb nosaltres acompanyant-nos en aquesta “presentació en societat” de la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l’Alzheimer. Vull fer també especial esment a tots aquells que avui no podien assistir i que ens han fet arribar el seu afecte i el seu recolzament i ens han ofert la seva col·laboració. Quan fa uns mesos vaig donar a conèixer públicament que m’havien diagnosticat un principi d’Alzheimer, vaig anunciar també que volia dedicar part dels meus esforços a fer avançar la recerca científica d’excel·lència sobre aquesta malaltia i a ajudar a vèncer la desconsideració social que l’envolta, fent que se’n parlés d’ella de forma oberta. La Diana i els meus fills van decidir acompanyar-me en aquesta nova aventura. També el meu germà Ernest i bons amics com Narcís Serra, Santiago de Torres, Xavier Roig, Guerau Ruiz Pena i Marta Grabulosa que s’han implicat activament com a membres del Patronat. �Hem rebut, i seguim rebent, moltes mostres de suport i d’adhesió encoratjant-nos a tirar endavant la iniciativa. Si aquell compromís personal s’ha concretat en la Fundació que avui presentem, és sens dubte gràcies a tots aquests suports. Aquest projecte és també vostre. El Dr. Camí us ha presentat els seus objectius. No només és un projecte ambiciós, arriscat i innovador, sinó que malauradament resulta absolutament necessari. Però només serà una realitat si aconseguim que sigui un projecte col·lectiu, si l’impulsem conjuntament. Si fem d’ell, en definitiva, un projecte de tots. Vaig dir en el seu moment que enlloc estava escrit que aquesta malaltia hagués de ser invencible. Estic segur que ho aconseguirem. Gràcies a tots de nou per la vostra assistència. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Presentació de la Fundació Pasqual Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-06-19 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Alzheimer Fundació Pasqual Maragall Recerca i Desenvolupament Salut Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Teatre Nacional de Catalunya EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/927/0000000947.pdf a3b2784ed361bafae5a505e48b92cf09 PDF Text Text PARAULES DEL MH PASQUAL MARAGALL A L’ACTE DE LLIURAMENT DE LA MEDALLA D’OR DE LA CIUTAT DE BARCELONA Saló de Cent, 01 de Juliol de 2008 Molt Honorable President de la Generalitat, Senyor Ministre d’Exteriors Senyor Alcalde, Senyores i senyors Tinents d'Alcalde, Consellers, Amic Narcís Serra, Senyores i senyors Regidors, Autoritats, Estimades amigues i estimats amics. Gràcies a tots per ser avui aquí. La veritat és que fa una colla d’anys, devia ser l’any 1982 -o sigui que feu números-, aquí hi havia un escenari relativament similar, amb alguna diferència. Jo era allà davant i prenia possessió, i allà, en comptes dels meus fills hi havia els meus pares. En comptes de la Cristina, el Guim i la Maria, hi havia el Jordi i la Basi, que eren els meus pares. Podeu comptar les coses que han passat, les coses que ens han passat, com a país, però també com a ciutat i com a família. Em fa una il·lusió molt especial i és un gran honor per a mi, per a la meva família i per a tots aquells que m’han acompanyat durant una colla d’anys, rebre la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, la nostra ciutat. La meva ciutat. La nostra ciutat, de tots. De tots els que hi hem nascut, de tots els que hi hem viscut, de tots els que som aquí. Perquè Barcelona és una ciutat que obre els braços a tothom. 1 �En aquesta casa, i en aquest mateix Saló de Cent, hi hem viscut moments de tota mena, fins i tot alguns de força complicats. Perquè després d’aquell moment tan maco que us he esmentat, el dia que vaig prendre possessió, n’hi va haver un altre que va ser una vaga de funcionaris que van inundar tot això i vaig haver de donar la cara davant d’un gavadal de persones que estaven en contra que els haguessin posat allò que en deien la pasqualina, la targeta per fitxar al matí. Perquè històricament aquí s’entrava a les nou, en teoria, o a les nou i quart de fet -perquè hi havia el cuarto de hora de tolerancia, que en deien- i se sortia a tres quarts de dues -gràcies a l’altre cuarto de hora de tolerancia-. I aleshores, és clar, ja em direu la setmana laboral com era... De manera que aquí vàrem fer un nou reglament pel qual es treballaven les hores que s’havien de treballar, de vuit a tres, i en jornada reduïda de vuit a dues, o de dos quarts de nou a dos quarts de tres, més o menys. I això no va agradar. I vàrem haver de fer front a una cosa que molts no podien entendre, que és que allò ho fes el Maragall, que havia estat el funcionari de la revolució, el que havia sortit al carrer, el que havia inundat aquesta mateixa sala de funcionaris protestant contra el règim que aleshores teníem -ens van fer fora amb gasos lacrimògens llençats per una claraboia, per cert, i vàrem haver de sortir corrents. He vist de tot, aquí. Hem vist de tot. Molts de vosaltres ho sabeu molt bé. Recordo aquells primers actes que us he esmentat i recordo que des d’aquí, des d’aquest Ajuntament, comptant amb la complicitat i l’esforç dels barris de la ciutat, dels districtes, vàrem fer una petita revolució urbana. Uns districtes que pràcticament no existien abans i als quals nosaltres vàrem donar president. Un president que era el de la força política que havia guanyat, ho recordareu, perquè a mi em semblava absurd que no hi hagués, si més no, aquesta representació, una mica més honorífica que real. Però allà on havia guanyat Convergència i Unió el president havia de ser de CiU, com és el cas de Les Corts, que no recordo qui va ser, i a Sarrià, segur, i al meu barri també, per descomptat. Però hi vàrem posar un president executiu, que a última hora és qui manava des del punt de vista pràctic, que formava part de la majoria de govern. He dit més d’un cop –i avui ho repeteixo- que he estat un home privilegiat. Per diverses raons. Una de fonamental: haver pogut ser alcalde d’aquesta ciutat, que és única. 2 �Si avui se’m concedeix aquesta Medalla és, m’imagino, per haver estat al capdavant de la ciutat, acompanyat per l’esforç de molta gent, durant molts anys. I vull citar aquells que van ser companys meus quan jo no era alcalde, ni tan sols regidor, sinó funcionari del Gabinet Tècnic de Programació del Sr. Josep M. de Porcioles, al qual encara tinc un gran respecte. Perquè aquest senyor, dintre de tot, el que va fer va ser preconitzar les tres C: carta, compilación y castillo. L’altre dia, el nostre alcalde, l’alcalde Hereu -el meu hereu- va aconseguir una d’elles, que és el castell. Ara està defensant l’altra, la Carta, que a última hora és l’Àrea Metropolitana, que finalment caurà, i que ens permetrà tenir una regió urbana de 4.000.000 o 4.500.000 habitants, una de les més grans d’Europa, que és el que és, i no una de les més xiques, com ho és ara des del punt de vista estrictament demogràfic. I després la compilació del dret civil, que és la tercera C, i que em fa l’efecte que des del punt de vista pràctic l’Estatut de Catalunya ja ha incorporat. Però mireu si han hagut de passar anys. En aquell Gabinet Tècnic de Programació de l’alcalde Porcioles, jo tenia per jefes el Cinto Ros i Luís Carreño –que va morir-, i per companys José A. Pepi García Durán, Armand Sáez, Gabriel Lucena i Santi Udina –que també ens va deixar. Repeteixo: si avui se’m concedeix aquesta Medalla, és, m’imagino, per haver estat al capdavant de la ciutat, acompanyat per l’esforç de molta gent, durant molts anys: primer com a regidor, després com a alcalde, entre 1979 i 1997 (15 anys d’alcalde, Déu n’hi do!, és el que durant més temps he fet). Els millors anys de la nostra vida, com deia aquell. Per a mi i per a molts companys i companyes de generació, jo crec que ho van ser. Jo en vaig ser la cara visible, ho admeto. Però aquesta Medalla pertany a tots els que vau treballar amb mi (els vius i els absents) i a tots els barcelonins i barcelonines, que s’hi van esmerçar. 3 �I a alguns barcelonins en concret: la meva família, la Diana, que Déu n’hi do el que van haver d’aguantar. I a tants col·laboradors que ara no podré citar un per un, però sí alguns. El Serra Martí –el recordareu, un home d’una qualitat personal indestructible. La Maria Aurèlia Campany. La Maria Mercè Grau –la meva secretària a l’Ajuntament. El Xavier Roig –el meu cap de Gabinet. La Marta Grabulosa –que m’ha acompanyat durant vint anys. En Pep Subirós. En Joan Clos –per descomptat, el meu hereu també en aquell moment. I l’Ernest, sempre l’Ernest, perquè sense l’Ernest no haguéssim fet res. Sempre he dit que l’autèntic Pasqual Maragall es diu Ernest. Tots heu estat condició indispensable de la meva passió i dedicació. De manera que accepto la Medalla amb la condició que sigui en nom vostre, en nom de la ciutat que m’ho ha donat tot. Nosaltres, molts de vosaltres i jo mateix, vam somiar-la, la Barcelona d’avui. Avui recordàvem amb la Diana que és la Barcelona del Gato Pérez. El Gato Pérez cantava una cançó sobre baixant per les Rambles que deia un matí de primavera aviat farà no sé quants anys, arribava a Barcelona pel moll d’ultramar un jove, etc. etc. Aquest senyor, el Gato Pérez, que era argentí, va morir i no se n’ha sabut gairebé res més. Però és un dels cantants de Barcelona, dels que han explicat Barcelona al món d’una forma més planera. Jo vaig anar amb ell, temps més tard, a Buenos Aires, i vàrem anar pels teatres més famosos i gairebé no hi havia ningú per escoltar-lo. Ell era un argentíbarceloní, que és una cosa molt de Barcelona, perquè és una ciutat que és capaç de fer dels ciutadans que vénen de fòra ciutadans de Barcelona, que després la defensen a matar, més que no pas els que hi hem nascut. En aquella cançó ell continuava argentins i portuguesos, catalans i aragonesos, una humanitat diversa, impossible d’oblidar, o alguna cosa així. Crec que és una de les millors cançons de Barcelona. Ara mateix, Barcelona és una de les ciutats més ben valorades del món. En aquells anys intensos fèiem al revés que Penèlope: De nit somiàvem i de dia construíem. 4 �Així vam retrobar-nos, un bon dia, amb una ciutat que havia recuperat la seva dignitat a tot els barris i districtes. Vam creure en nosaltres mateixos. Vet aquí. I en la gent dels barris, on, per cert, vaig anar a viure sovint –cosa que a la Diana no li va agradar molt però s’havia de fer. En el meu adéu com a alcalde, aquell setembre del 1997, vaig repassar moltes coses. En Narcís n’ha glossat força avui. Ara no repetiré un altre cop el que ja vaig dir, però sí que voldria recuperar algunes reflexions sobre temes pendents, si m’ho permet l’alcalde abans d’acabar. Barcelona és una de les ciutats més ben valorades del món. És veritat. En tots els rànquings de ciutats hem anat pujant posicions, any rere any. Arribar on som ha estat dur, en dono fe. Però gràcies a l’esforç, la voluntat de consens i de pacte, i la voluntat de progrés de tots plegats, ho hem anat aconseguint. Les ciutats són cossos vius. I el seu batec és també una exigència. Per això, ara s'ha de seguir endavant i continuar fent de Barcelona el que ja és ara, però encara més: la ciutat més sanament envejada, més sincerament estimada, més noblement desitjada. No serà fàcil. Perquè quan les coses van bé és més difícil millorar. I, sobretot, és difícil que es percebi la millora per damunt del soroll provocat per la legítima controvèrsia política i la rivalitat partidària que, d’altra banda, és absolutament sana i necessària. Ara és quan l’Alcalde Hereu tremolarà (perquè diuen que aquest Maragall és tremendo!) . No vull que s’interpreti el que diré com un llistat de greuges per posar en evidència ningú. De molts dels temes que enumero com a pendents me’n sento en bona part responsable o, almenys, corresponsable. I en l’exercici d’aquesta responsabilitat vull posar sobre la taula algunes reflexions sobre els reptes actuals. Crec que amb aquestes aportacions podem seguir fent Barcelona, fent país i fent Europa. .- De les tres “Cs” de Porcioles, de les quals ja he parlat, la que fa referència a la Carta municipal: en falta completar el desplegament i l’aplicació i reconèixer l’AMB. Crec que l’Albert Serratosa, que és aquí 5 �present, estarà content de sentir-ho. Sense l’Àrea no som de dret la ciutat de 4 milions que som de fet. Perdem pistonada. Som una de les 5 o 6 ciutats més importants d’Europa amb Londres, París, Madrid, Frankfurt i Milà. Però no sols. Ho som amb l’Àrea Metropolitana. .- Connexió Port-Aeroport: en això som afortunats, perquè ni París ni Madrid no ho poden tenir. És una oportunitat estratègica fonamental. Això és perquè és físicament així. No hem fet res especial, sinó que hem tingut sort. I ho hem de poder i saber aprofitar. Facin el favor d’entendre’s, Port i Aeroport. I si AENA no vol, anem a Madrid a exigir que s’acabin els corporativismes. Perquè el Port sabem qui és, però AENA qui és? És el pitjor que et pot passar, que no hi hagi una cara. Doncs que es posin al telèfon aquests senyors, amb l’alcalde, i que siguin capaços de lligar Port i Aeroport, perquè si ho fem tindrem una cosa que molts no poden tenir. Madrid, per descomptat que no, però d’altres tampoc. .- L’Espanya policèntrica que imaginem des de Barcelona: l’alta velocitat en xarxa, no radial. Va estar molt bé el que em va dir una vegada el Sr. Aznar quan era president: “de Madrid a cada capital de provincia en Alta Velocidad”. D’acord. I no només de Madrid a Barcelona o de Barcelona a Sevilla. Compteu que els ajuts que ens van donar pels Jocs Olímpics era a canvi –bé, a canvi o acompanyats de- per l’acceptació per part nostra que la primera línia d’Alta Velocitat era Madrid-Sevilla. I el president del Govern espanyol era sevillano i això és normal. A la vida aquestes coses passen. Però bé, han passat molts anys i ara hauríem d’obtenir que Barcelona tingués Alta Velocitat amb Bilbao i Alta Velocitat amb València. Perquè si no la té, no serà mai el que hagués pogut ser. I aquesta idea radiocèntrica d’una capital que té uns braços és per a nens petits, però no és per a la gent gran que ja som tots plegats, uns més que d’altres. Els 300.000 milions de pessetes que es van gastar durant tots aquells anys per als Jocs i per canviar la ciutat, per fer les Rondes, etc. –no pels Jocs en si mateix, que varen costar una petita part d’això, que ho va finançar el Banesto; recordo l’operació Jocs, en Josep Miquel Abad que és aquí se’n recordarà-, aquelles inversions que es van fer, les hem acabat de pagar fa un o dos anys. 6 �I jo sempre li dic a l’alcalde Hereu: tornem a començar. Encara que ara és més difícil perquè els tipus d’interès són més alts. Però justament ara és quan jo crec que la gent més agrairà que fem l’esforç. Cal la connexió Barcelona-València, cal seguir fins a Cadis –això m’ho han posat i trobo que si es pot, fantàstic- i cal Barcelona-Bilbao i la connexió amb la cornisa cantàbrica. Per cert, fa pocs dies vaig visitar la Sagrada Família. Sóc partidari d’acabar-la, jo estic amb el Bonet: s’ha de fer, amb l’arc sobre el carrer Mallorca i les cases que estan a l’altre costat, que estan afectades, ja és hora que marxin –és un sacrifici que s’ha de fer però està legislat que sigui així-. Però alhora sóc partidari convençut de fer el túnel per sota. I ja li he dit a en Bonet: està molt bé la Sagrada Família, i tot per la Sagrada Família, però que amb el “cuento” –perdó, amb l’excusade la Sagrada Família no es pugui fer que l’Alta Velocitat passi per Barcelona i vagi fins la Sagrera -que és on el Frank Ghery ara ha de fer l’estació, la gran estació ferroviària de Barcelona- doncs crec que és un perjudici que no s’hauria d’admetre. No ens convé gens endarrerir-ho més. Si Gaudí hagués tingut tantes pors mai no hauria començat la seva obra. I si avui visqués, se’n riuria dels qui tenen por del túnel. Siguem seriosos, val a dir, siguem audaços. Mirem cap al futur. Fem-ho bé, però fem-ho! L’objectiu és travessar la ciutat per arribar a Girona, Figueres i França. I a Europa. Però primer cal travessar Barcelona i transformar la gran àrea de la Sagrera, de la qual acabo de parlar. .- Euroregió: també se n’ha parlat. La realitat geogràfica que Jaume I ja va protagonitzar, segueix evolucionant i el paper de les ciutats motores d’aquesta regió és fonamental. Barcelona i Catalunya n’han estat part cabdal. Hem de seguir empenyent l'Euroregió en tots els camps. Sempre amb el respecte màxim per les aspiracions de cadascuna de les comunitats urbanes, regionals o nacionals que en formen part. Tots hi hem de ser per voluntat. Però hem d’admetre que, junts, tindrem potència, força i futur. La dimensió que cal per ser algú a Europa. 7 �Si la nostra pàtria ja és Europa, perquè d’alguna forma la bandera ho és, la moneda ho és, l’himne ja el tenim –el va traduir Maragall al català, és la 9a Simfonia de Beethoven- , ... si en tot això ja som europeus –i l’exèrcit aviat ho serà- , què ens falta? Doncs el pas de dir: somos europeos. Que ho som. Perquè a última hora, el que ens definia com a nació, com a ciutat, doncs ja tot és pràcticament europeu. No dic olímpic o mundial, però sí europeu. De manera que en aquest marc és on ens hem de bellugar i actuar com una force de frappe d’Europa, en aquest cas. No només de Catalunya i Espanya sinó també d’Europa. .- Barcelona és una capital científica: tant en recerca com en qualitat assistencial. En el camp de la recerca tenim exemples de mèrit: Joan Rodés al Clínic, l’Hospital del Mar (amb el programa Emilia), el Sant Pau (amb Teresa Gómez Isla treballant en l’Alzheimer, molt avançat), i el PRBB de Jordi Camí i altres en la línia d’excel·lència internacional. És en aquesta línia que hem volgut engegar la Fundació Pasqual Maragall per l’Alzheimer, bé, contra l’Alzheimer. Mirant d'aconseguir, amb la complicitat de tots, que Barcelona esdevingui el referent mundial en la investigació de les malalties neurodegeneratives. Perquè ja està calculat que amb l’increment de la longevitat i les correlacions que hi ha entre longevitat i aquest tipus de malalties, anem cap a un món molt complicat. Ho aconseguirem. No sé en quant temps, no sé si jo ho veuré, però ho aconseguirem. Però també i especialment, ens hem d’esforçar en el camp assistencial i en el rol dels barris i districtes, com a agents propers als ciutadans. D’això ja n’he parlat amb la regidora Blasco i amb alguna persona més. El 97, quan m'acomiadava d'aquesta casa, vaig dir: sapigueu que quan arregleu un barri, esteu començant o contribuint a arreglar el món. I és veritat. La solitud extrema, la indigència, la demència senil i, en general, les malalties mentals, només s'erradicaran si les ciutats són progressives, i si les nacions es deixen de grans luxes defensius i ornamentals i inverteixen en les estructures d'acollida idònies, que són els barris de la ciutat. 8 �Sempre he cregut en la proximitat com la clau per resoldre els problemes de tothom, i els barris en són la màxima expressió. I és per això que acabo parlant de ciutat però, sobretot, dels barris. Les tasques i esforços que s'han dut i s'estan duent a terme són importantíssims. Exemples: Raval/Ciutat Vella – amb Itziar González, Horta Guinardó – amb Elsa Blasco, ja ho he dit, i d’altres. Caldrà seguir i aprofundir en tots aquests temes: ara no és el lloc ni el moment, això són només apunts, però val la pena no adormir-se. La Medalla que la meva ciutat em concedeix expressa una estimació recíproca, mútua. I quan t'estimes una cosa no pots deixar de voler-li el millor. I d’ataquinar-la, esperonar-la, perquè ho aconsegueixi. Per a tot això compteu amb mi. Gràcies Barcelona! T’estimo Barcelona! Pasqual Maragall 9 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs d'agraïment per la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona Abstract A summary of the resource. Em fa una il·lusió molt especial i és un gran honor per a mi, per a la meva família i per a tots aquells qui m’han acompanyat durant anys, rebre la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, la nostra ciutat. La meva ciutat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona)  Language A language of the resource Català Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Maragall Mira, Pasqual, 1941- Ajuntament de Barcelona Barcelona Medalla d'Or Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-07-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2615/20080701_glossaPM_NSerra_MedallOrBCN.pdf b4e180730ef63f0b93f096e4de4c5531 PDF Text Text Paraules de Narcís Serra glossant l’Excm. Sr. Pasqual Maragall Mira en l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de la Ciutat 1 de juliol de 2008. Saló de Cent. Ajuntament de Barcelona. Estimats amics Pasqual Maragall i Diana Garrigosa, Molt Honorable President de la Generalitat, Excel·lentíssim Senyor Alcalde, Querido Ministro de Asuntos Exteriores y Cooperación, Regidors de la Ciutat, Amigues i amics, Si hi ha algú que hagi merescut la medalla d’or de la Ciutat en els darrers cinquanta anys, i encara no la tingui, aquesta persona és Pasqual Maragall. Les meves paraules no seran, doncs, de justificació d’un fet evident. Ni vull que siguin el relat dels records tan vius de molts anys d’actuació i, deixeu-m’ho dir, de serveis polítics al país. Encara que quan vaig començar a pensar en aquestes paraules els records venien sols: de l’època en que preparàvem assignatures de la carrera amb un grup d’amics, al 1 �piset del carrer de Còrsega des d’on vàrem organitzar la primera campanya electoral l’any 1977; dels maldecaps econòmics i de la reforma administrativa municipal quan encetàrem la gestió d’aquesta Ciutat, al retorn de Lausanne amb la designació olímpica a la butxaca; del dolor de l’atemptat d’Hipercor o l’assassinat d’Ernest Lluch, a la joia de la cerimònia inaugural dels Jocs. Però ja he dit que no crec que el que ara hagi de fer és alliberar els records personals. Aquesta és la cerimònia d’atorgament de la medalla de la Ciutat, per decisió del Consell plenari que la representa. Per això adreço la meva intervenció cap al terreny de la reflexió, del reconeixement. Pasqual Maragall pertany a la generació que ha fet possible la transició. No era una generació homogènia, solem dir que l’integraven els que van lluitar contra la dictadura. És evident que Pasqual Maragall era un d’ells. La generació era més àmplia: també l’integraven els franquistes que van entendre que la democràcia era l’única solució per assegurar la convivència entre els espanyols. Han passat més de trenta anys i ara puc dir que són d’aquesta generació tant Felipe González com Adolfo Suárez, tant Rodolfo Martin Villa como Jordi Solé Tura, tant Miquel Herrero de Miñón com Miquel Roca i Junyent, tant Fernando Abril com Pasqual Maragall. És la generació marcada per un èxit: la democràcia que avui té Espanya. Uns van lluitar per aconseguir-la i els altres van 2 �comprendre que era el règim necessari quan la Unió Europea ja portava vint anys d’existència. Pasqual Maragall va començar molt aviat. No tenia vint anys i ja era membre del Front Obrer Català i fundava un grup polític universitari, el Moviment Febrer 62 en el que el vaig conèixer i del que n’era impulsor. Crec que una inclinació política tan marcada va acompanyada, si és sincera, d’una forta vocació de servei públic. En el dirigent universitari hi havien ja les capacitats, l’esperit, l’empenta i la inquietud intel·lectual que han caracteritzat els llargs anys de responsabilitats polítiques en els àmbits de Barcelona i Catalunya de Pasqual Maragall. Crec també que l’educació familiar ha estat un element fonamental en la formació del pensament de Pasqual Maragall. Parlo de l’avi, però especialment dels pares, en Jordi Maragall i la Basilisa Mira, als que, en paraules d’Eugenio Trias, els va tocar viure “el costat dolent” i la “nit fosca” de la nostra història com a poble. Joan Reventós, en ocasió del traspàs de Jordi Maragall, va descriure com ell veia el seu ideari: “Catalanisme en diàleg amb Castella, cristianisme liberal, cultura sense dirigisme, hospitalitat i generositat intel·lectual, sensibilitat artística i elegància moral van caracteritzar Jordi Maragall. De tot això, mai no se’n va gloriar; simplement ho va practicar i així ho va transmetre 3 �–amb el seu exemple i els seus silencis profunds- als seus fills i als seus amics. Va ser fidel al llegat familiar, el conservà i l’enriquí per traspassar-lo als seus fills, conscient de pertànyer a un llinatge que honora Catalunya i que, de retop, obliga a tots els qui l’hereten”. Pasqual Maragall ha estat molt conscient d’aquest llegat familiar que li ha donat aplom per pensar en el demà, per perseguir tossudament la seva visió d’una ciutat més viva, per ser inconformista respecte del statu quo, de les idees còmodes. Jordi Maragall es va definir en un article publicat els primers anys de la transició d’aquesta manera: “La meva militància és, doncs, aquesta: esmerçar-me a guanyar adeptes a una consigna de participació reflexiva, responsable, lliure, intel·ligent, apassionada; maldar perquè creixi el nombre de partidaris, encara que no ho siguin dels mateixos continguts que jo visc i defenso a ultrança. Prefereixo haver de discutir amb un oponent partidari d’uns altres esquemes que no haver-me-les amb partidistes ignorants”. Pasqual Maragall ha estat sempre un partidari amb conviccions profundes, idees que ha defensat amb tenacitat. Seguint la distinció del seu pare, no ha estat mai un partidista dòcil. I aquest home ha estat l’Alcalde del Jocs Olímpics i, encara més, ha estat l’Alcalde de la transformació de Barcelona. 4 �Barcelona va despertar amb la democràcia. El primer Ajuntament va iniciar una tasca de dignificació dels barris, d’operacions puntuals que cercaven recosir el teixit urbà, obrint places, creant espais verds allà on eren possibles. Passat aquest període, era evident la necessitat d’una concepció global del progrés de la ciutat, concepció que va madurar, a partir de 1983, l’alcalde Pasqual Maragall. Calia integrar peces tan diverses com l’obertura de Barcelona al mar, la continuació de la tasca d’igualar la qualitat urbana dels diferents barris, la projecció internacional de Barcelona, les rondes, o la humanització de les vies urbanes com ara la Meridiana, per citar uns quants exemples. Aquesta integració en un gran projecte global, tan complex com imaginatiu, ha estat l’obra de l’alcalde més important que ha tingut Barcelona en el darrer segle. I és ben cert que els Jocs Olímpics van ajudar molt. Van ser l’ocasió que s’havia d’aprofitar per a integrar voluntats, per sumar esforços i inversions. Però sense aquest projecte global del que parlo, sense saber ben bé el que volíem, haurien estat una ocasió desaprofitada. Al contrari, Barcelona els va aprofitar al màxim, precisament perquè amb temps per endavant es va construir el projecte d’una nova Barcelona. I així, a tot el món, es va començar a parlar del “Model Barcelona”, sense que aquesta expressió tingui un únic significat, perquè almenys jo en conec tres. 5 �El primer el va establir el Royal Institute of British Architects quan va donar la medalla d’or a tres alcaldes i a urbanistes de Barcelona, justificant-la “per la combinació d’espectaculars projectes urbans i la millora a petita escala en places i carrers”. L’arquitecte anglès Richard Rogers ho ha dit d’una altra manera “El truc de Barcelona ha estat començar per la qualitat i seguir per la quantitat”. Doncs bé, la persona que sintetitza aquest tarannà, aquesta versió de “Model Barcelona” és, sens dubte, l’alcalde Maragall. El segon significat entén per “Model Barcelona” la col·laboració eficient, la cooperació per assolir fites comunes entre el sector públic i el privat. Aquí també tornem a trobar a Pasqual Maragall i els seus esforços per intentar que Barcelona fos un motor econòmic, creant empreses com Iniciatives, elaborant els Plans Estratègics en els que es programava, fins i tot a mig termini, aquesta col·laboració entre administracions, empreses i societat civil. El propi Pasqual Maragall ens ha proporcionat una tercera definició del “Model Barcelona”. Ell ha escrit que és “la suma d’uns valors, als quals s’ha d’afegir una visió de futur, a la qual alhora s’ha de sumar un esdeveniment que era com un argument per a la transformació de la ciutat”. L’esdeveniment, ja el sabem, van ser els Jocs. La visió de futur és la que definiren l’alcalde i l’equip que ell va impulsar. Els valors també els defineix Maragall: “Consens, participació, complicitat públic-privat, civisme, diversitat sociocultural, 6 �equilibri social, vida al carrer. Però també: esperit de competició, modernitat, sostenibilitat i subsidiarietat, i fins i tot, algun de més antic, com el sentiment de ciutat”. En tots tres significats de l’expressió “Model Barcelona”, la figura de Pasqual Maragall n’és un element imprescindible. Dit d’una altra manera: tant si ho encarem d’una manera com d’una altra, no es pot comprendre la Barcelona d’avui sense el guiatge, l’impuls, la visió que Maragall hi ha aportat. Vull afegir, però, que hi ha un element que ha estat essencial en tot aquest procés: és el gruix humà de Pasqual Maragall, l’home que ha paït prou bé la ciència econòmica com per conèixer les limitacions de la tecnocràcia; el que, fidel al llegat familiar, creu que la cultura, la inquietud intel·lectual són requisits necessaris per a fer política. És també l’home que diu al llibre “Barcelona, la ciutat retrobada” que l’alcalde és com una esponja que “ha d’absorbir les idees, les il·lusions i les necessitats dels ciutadans i convertir-les en projectes i solucions”. En un altre llibre, “Diàlegs a Barcelona” que va produir l’any 1983 amb aquesta gran dona que va ser Maria Aurèlia Capmany, engrescat pel tarannà vital i humà de la companya d’aquelles passejades li diu, citant a Shakespeare, que la ciutat és la gent i que aquest serà el seu eslògan tota la vida. Per tot això, en Pasqual Maragall pregonava que volia “una Barcelona recuperada en ambició, però també en humanitat”. 7 �L’ambició en els projectes, en les solucions ha estat una composant essencial de l’eficàcia de la gestió i el guiatge de Pasqual Maragall ja des del seu primer mandat. Volia, millor diríem somiava, una Barcelona oberta al món, que lluités per a ser-ne una de les seves 15 grans ciutats i d’aquesta manera va esdevenir el primer, i incansable, presentador de la Barcelona democràtica a la societat internacional. Va utilitzar, és evident, la targeta de presentació que constituïen el Jocs, però també les incomptables targetes amb què ens podem promoure, des del clima suau a la qualitat de vida, passant per Gaudí, Picasso o Miró. Molt hem caminat en la direcció d’aquest somni en els seus períodes de mandat i també en els dels seus successors a l’Alcaldia. També envers l’acompliment d’altres somnis de Pasqual Maragall hem avançat amb força, en la direcció de l’autoestima com a ciutat, en la de “guanyar la batalla de la urbanitat després d’haver guanyat la de la infraestructura”, per citar dos exemples més de la seva visió humanista de la ciutat. Però hi ha un somni que no l’hem vist complir-se. És el de l’Àrea Metropolitana, l’entitat que haurien de crear els 27 municipis que formen la Barcelona metropolitana real, per tal d’adaptar-se als temps, als problemes, als reptes i a les oportunitats del moment. Aquest somni, com contemporàniament va passar amb el Gran Londres, va ser tallat de soca-rel pels que veien un perill per Catalunya on no hi havia més que la ferma voluntat de bastir una gran capital a favor del país que volia servir. 8 �El que està clar és que Pasqual Maragall és un polític que ha anat generant idees i propostes, moltes de les quals tenen avui una actualitat ben viva. En el camp municipal n’esmento unes quantes ultra la Barcelona metropolitana de la que ja he parlat: l’organització consensuada en districtes, la planificació estratègica, la integració de la iniciativa privada en les polítiques públiques i l’ajuntament com a instrument per a la promoció econòmica. Pensant en Barcelona ha fet propostes que li han donat el lideratge municipal a Espanya, l’aproximació a València i entre Catalunya i el País Valencià, Barcelona com a segona capitalitat espanyola, la seva projecció a través de l’Euroregió. En Pasqual Maragall no ha considerat mai que per estar en la vida local no s’hagués de reflexionar sobre la convivència plural a Espanya. Aquest home que prefereix definir-se com a catalanista, però que ha declarat “si em pregunten des de Madrid si sóc nacionalista, jo dic que sí” ha fet moltes propostes per reviscolar solucions federals a la convivència entre els espanyols. Fidel al llegat familiar li escauen plenament les paraules dedicades per Joan Reventós al seu pare i que ja he citat: “Catalanisme en diàleg amb Castella”... No han sigut temps propicis per assimilar ni aquestes propostes ni aquest tarannà, sobre tot més enllà de l’Ebre, però és ben cert que sense aquesta manera de ser traslladada a la Presidència de la Generalitat no tindríem avui un nou Estatut d’Autonomia. 9 �I és que la persona de Pasqual Maragall no cap en un sol motlle. Als que creuen que llençava massa idees, que eren imprevisibles, el seu llibre amb Maria Aurèlia Capmany mostra que ja des dels començaments com a alcalde tenia clares conviccions i les idees ben fermes. Als que consideraven que era massa visionari, ell oposa la transformació real de Barcelona; als que creien que pensava massa en el demà responia resolent els problemes de cada dia... I és que quan un polític és, com Maragall, de gruix personal i llarga executòria, el propi camí recorregut és la millor manera de trencar els tòpics o els prejudicis que sobre la seva actuació poden existir. El passat mes d’octubre Pasqual Maragall va fer públic que patia la malaltia de l’Alzheimer. Avui ja ha constituït i presideix una Fundació per agregar-se, des de Barcelona, a la lluita mundial contra aquesta malaltia. És un nou gest inconformista, vital, humà, del seu temperament, reconegut pels ciutadans de Catalunya quan, fa poc temps el van nomenar “Català de l’Any” per iniciativa popular. He volgut subratllar tant la trajectòria com l’home davant del guardó que li atorga la Ciutat. He començat dient que aquesta decisió no necessita justificació per a cap ciutadà coneixedor del que ha passat els darrers 25 anys. Vull acabar remarcant que aquesta radical transformació de Barcelona, aquestes propostes ambicioses i eficients, aquesta tenacitat en la defensa dels interessos de la ciutat, només són possibles en 10 �una persona que s’identifiqui amb Barcelona, que la visqui en les seves virtuts i els seus defectes, en una paraula: que l’estimi, que tingui passió per ella. I per molt valuosos que hagin estat els serveis que Pasqual Maragall ha prestat a la Ciutat, és sobre tot aquesta relació d’afecte la que, al meu parer, el fa mereixedor de que Barcelona li atorgui avui la seva medalla d’or. Sant Cugat, 29 de juny de 2008 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de Narcís Serra glossant l’Excm. Sr. Pasqual Maragall Mira en l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de la Ciutat Creator An entity primarily responsible for making the resource Serra, Narcís Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Premis i reconeixements Medalla d'Or Barcelona Alcaldes Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent. Ajuntament de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-07-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències