391
10
5657
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2754/19821207_PM_NoticiaAmistosa_JMBallarin.pdf
f84c41972cf10aaaa1352f6579d4734b
PDF Text
Text
...... 5
�
""""t
Per a l'Avui- fora de misses0
�-desembre-1982º
PASQUAL MARA.üALLo
Notícia amistosa.
Sóc prou amic d'aquest minyó que ha arribat a batlle de Ciutat per a no saber
ne els anys ¡
''•
D�u voltar la quarentena. Acabo de veure'l a la televisió, ..
Bigotis i corbata, Lis
t el cos endavant,--. la proa arromangada del nas; �s el
de sempre, tal com el recordo amb la seva cara de vedellet savi i roso
Per� comen9ar& m&s de lluny. Una besàvia d'en Pasqual venia de can Gorina de
Matadepera, es va casar amb un senyor de Sabadell afavorit de patilles i la pare
lla va tenir un fill fam6so En Joan Maragall, "el de la vaca cega" com li deiem
irreverentment a l'assemblea iconoclasta dels n�ts i
lels
amics dels n&tso
En Joan Maragall, el famós, deixava tretze fills quan moriao Tretze fills so
ta la tutela de la vídua, DolllDiA Clara Noble, una andalusa amb arrels angleses,
tan clara de seny con noble de fetso
1.111�
sa"'
i� <>l c:>t'l:t. ..Lc.
ililil...
ll ..... nels tretze Maragalls hi ha quatre ties santes,
to»,
un
un
e as:;.,
pintor, un escul
foll benelt, dos senyors de Barcelona, una noia menuda i els dos petits0
M&s d'un fa versos d'amagat, però a veure qui gosa publicar-los dient-se Maragall
Sigui com sigui, els tretze són rebrots ben diferents i alhora ben semblantsº Tot
fan cara de versos ocults amb la cortesia continguda dels senyors de deb�0
El pet•t m&s peti
t¡
de la maragallada es diu Jordio Ara ha sortit senador i t'
el fill a ca la Ciutat0 En Jordi va perdre el. pare als primers passos, va fer
L · " ª r�.ss:1n
!'•l"
fs ol ..
1'\t'lst>tu+
la 'ÍcOIO•lit'�to
.,{.,
estudis de savi1i anava destinat a catedràtic de filosofia
sami�lia i de la llorigada
\ ...,,.. va venir all� que en
rra,-.,.
. C.l\•
J'
sal) tl
¡l i
a treballar
ell\
�
/
al costat del Pep Cal
ue. criava en .... Xirau Palauº Pevò va venir la gue-
�\CV\
se.
la pau o En Jordi, que anava veient" em. la ca-
de quitxalla, va haver de deixar-se de filosofies i es va posar
uns laboratoris. Ell sap prou...- com li va costar d'aguantar anys
i anys les carallotades del marketing. Ho va aguantar com un senyor.
Poc abans de la guerra, en Jordi s'havia casat amb la Basi Mira. Aquesta Is
filla d'un alacantí arribat tard a Barcelona, quan la Basi, tot i que ara no en
L.'!J2
�
'"'"'+1tvc.16V\ 1; ,b.-c ..lc �r\'ei;2 .. -:i.•"
$j tuts r
l t' del Giner de los Rios
parl i mai, era una .._ llumenera\ J FIT
a Madrid.,
La família Mira no s'assembla massa a la Maragall. Els de rel alacantina són
m&s expressius. L'àvia Mira era una senyora que
se blegar-s&. iilm9
cal.
� ls
\���gafava �l bast6 sen
Mira, com els Maragall, s�n bonhomiosos i fan costat quan
Per família i per escola, en el matrimoni Maragall Mira hi coincideixen dues
tradicions liberals i dos
\"�""ins
i
paral-lels J
�
1
diterrani del poeta de casa, et.e l'altra la gracia
�.. � .. .,:.b <=.�C."'t
entesQ\des de
adrid l l t'
1
·J
D'una banda l'oreig me-
l1:1 M:.4h2�0
andaluSà) passada
,
per Soria i
..
º Una i altra són al fons de l'anima del nou al-
c�lde barceloní. Qui no ho s�piga no
l'entendr�.
�2
'. {'.\\
um certa impr� ssi t de feblesa i
/
En Jordi i la Basi són �és aviat menuts, \ uoa
sorprenen pel seu coratge0
he vist sovint tris
o
�s,
e
\
�u.s... r-
·\
l s*'t amb ells les hores bones i les malesp els
mai no els
's tambl d'aquesta veta, amb
\
�e
�
vist venfutso El fill, l'alcalde de�iutat,
tenacitat
airet bonhomiós t6 la
dels qui s6n prou humils per a saber qui sóno
Tornem als pares0 E
?•
T
'
La Basi i en Jordi han tingut vuit fills, tre�
noies i cinc nois0 Cada un amb les seves tirades, cada un amb les seves etziva
des, cada un amb les seves febleses i les seves fortalese&o Són ben b� fills de
�n noio
q ui s&n fills. En Pasqual &s el fill tercer, el s
....a
Abans
cal parlar del noi gran, que tamb& es.diu Jordi i Is pintoro Un pin
tor genial, sense adjectius, però aix� no fa al caso En Jordiet &s un personatge
de illpl. Dostoiewsky amb un ..... punt dels cristians de Dreyer passat pel pa amb
oli de la Mediterr'àniao i1Plllillm1.--11sa-..•'-•• Jo li d�c •••-•••
Tots els que l'hem tingut aprop estem tocats per
la �eva
En Pasqual no seria qui &s sense els silencis
d'aquest germ�o
Dintre de la tirada liberal dels pares, els vuit maragallets han crescut
/ am�..a germanor ..-.... Des de menuts, el batlle i els altres
tenir germans, el goig de barallar-se sense trencar
han conegut el goig \
els lligams.
hanfrencat mai#els lligams ni crec que els trenquinº
s ense entrebancs
/
o
El Pasqualet era
un
minyó tot ros. No s� pas quan el vaig con�ixer, puc dir
a un col-legi d'aquests
q ue el conec de sempre0 Va anar
amb records del Blanquerna del vell Galí, sota la tutela benvolent de l'inevita
ble capellÀ que. s'esfor�ava a_ser liberal, mentre la canalla cantava canfonetes
l
d'E� Llongueresº No crec que e� Pasqual en tingui mal recordo Va arribar al bat"
xillerat amb fama ben guanyada de llumenera, pero mai no fou un bastaix de lli-
�
bres, sabia jugar quan calia, tot i que no arrib�s a davan
del "Junior" com
dos cosins seus i el Xavier Ruber�. Tampoc no era un bastaix de la pilota0
Encara que no-" se'n queixi, no s� pas si el col-legi va marcar massa en Pas·
' all� que vivia a casaº Una casa oberta, on hi en
trava tothom, on tothom hi podia dir la sevao El minyonet que acabava el batxille
\i:..ot;H,
rat, desprn�'s d'escoltar
(, es podia trobar escoltant
qual. El va marcar
�
molt
J'
illll9
�¡,.��
m a
1r
lubidrn
·
to tes les filosofies que es fan i desfano En Pep Calsamiglia anava aig�es avall
pels meandres de la .... metafísica, el Gabriel Maragall s'enfilava sant Agustí
amunt edir& passa i passa, el pare Jordi les deixava anar a gotims, en SÒria vin
gut algun cop de Madrid les dei:x:.ava anar pel brac 1ros, i m�s pel broc grcis lea
deixava ... anar el"Juan{n"Rubert� wli pare d'en Xavier, que ho · rebentava tot i
un cop, enrabiat amb la mtisica del dia, ens va trencar ben trencats dos discos
del Brassens.
Quan acabava el batxillerat, en Pasqualet ho havia sentit tot de to�, des de
sant Bernat, el Brassens i el Sartre fins a MaK Scheller, passant, tant de val,
per l'inevitable Marx que comenpava a treure el nas entre aquells savis i vero
lava fort entre els jove&.
�3
Els primers amics del Pasqual foren els fills dels amics dels seus paresº En
tre d'altres, i potser el primer, en Xavier Rubert de Ventós, que ben aviat va
.
.i a to�s
.¡._'tica
. �q, l'es�e
.
..
etica
a l''
de jugar d, extrem dret per a ficar-se
d eixar
.
�
l
els vitricolls que li coneixem. Mentrestant, en Pasqual va comen�ar economia i
una altra carre�a ! que deu ser la de dret, ara no me'n rec o bl. Les va acabar
totes dnes0 No
\ �e.a
{
a
,
la impressicf de matar-s hi
ben guanyada fam.a de llumenera.
l
.
�
�
,
, pero continuava amb la
/')
#
Mentre els patriarques discutilen a la sala gran del cal Jordi i la Bas i, en
u
una habitació amb dues lliteres, dues taules, un parell de cadires, un centenar
de llibres i llibrots, un miler de burilles i una boira èe fum, els minyons as�
seguts a terra discutien i discutien i discutien.
'
Foren bells anys que tots recordem amb una mica de nostalgiao En aquestes jo
me les feia molt amb en Genís Maragall� en Jordiet, el Quico Vila i en Jaumet
Lor�s. En Jaumet, que s'havia de casar amb la germana gran del Pasqual, era una
llambregada carism�tica que soni1ia arreu. El trobave.tlt a la taula de "El Cie1rvo",
a les catacumbes dels; "felipes" i a les altres bataneres que fressaven amb en
.
Raimon Galí. En Pasqual i en Xavier eren mis jov&e, quedaven una mica
..e.,.."' r
e1
sa
.
1
feien la seva0 De tant en tant em pujaven a casa i les hores se'ns feien curtesº
Un dia, a casa mateix�
vaig trobar la colla discutint de capellanso El que tenia el cap mis calent�
"y de cuyo nombre no quiero acordarme", etzibava:
-Quan fem la revoluci6, els capellans
an/
carqd.es no costar
se:rsa una
\ �"'ª"'
�
nosaº Els capellans g
�
i
gaire d'esbandirº Els que ens faran nosa de deb� seran els
Ballarins .• Em pregunto si fora lícit acusar el Ballar{n de marieta per a desopres·
tigiar-loo
Sabia que era un discussió acad� mica, no m'hi vaig enrabiar, vaig dirs
-Tots sabeu que jo no s6c marieta, penjar-m'ho f6ra una mentidaº Ning� no pot
�cs
de mentides. I m'&º Suposant que jo fos marieta, vosaltfer revolucions
�
tres sou amics meus, i ni per a fer la revolució no us podrieu.vendre un amicº
Si la revolució ha d'èsbandir les amistats m's val que plegueuº
En Pasqual em v� dir amb la mitja rialleta:
-Pepe, tens ra6o
Sense mentides i fidel als amics, sabia que la bullidera del Pasqual no s'atu·
�
raria
discussions acad�miques. I va trobar l'Urendaº E� Jos� Ignacio Urenda
¡
venia de Valladolid, fill d'un militar de la rep�blica mortº A casa seva vivien
ben pobres, per'ò no en parlava maiº Era
arborada a cada paraula que li venia M
un
miny6 menut, nerviós, amb una passi6
¡}A.l(
)mina "tan ancha como Castilla"º
·¡
En els remolins de la conspirativa, mentre els uns cantaven al Palau els
�
altres feien comit�s i subcomit.�s a les vores dels "xinos", l'Urenda era la
"praxi" dels 11felipe11.110 T
yFLP,"frente de liberaci6n popular"0
Quan va
p assar una temporada a la presó i una altra a la "mili" del S'Ahara, els felips
van aflacar, quan va tornar-ne els felips tornaren a treure el nas.
�L�ürenda va trobar els dos minyons i amb la seva angelical mala bava els va
engegar tallant:
l
-Tu, Xavier, no. passar�s de 11profesi6n :sus matriculas de honon" o Tu, Pasqual9
ets una altra cosao
Menat per l�renda, el Pasqual va entrar a la política de partit. Pen� el cas
tell� va donar molt mis alí. futur alcalde, li va donar una fidelitat gairebl mís
tica i un punt d'utopia sense el qual la política 6s impossible, ja que la pol{-
'
�'>
tica, mis que l'art de les coses possibles11s la gracia de:Jli'\impossibleso
Ara l'Urenda
no &s a l'escambell, ningd no en pal
·
lao PerÒ l'alcalde sap prou qu� ha rebut
0na
1'
li; l
so
f
L
'Mª
s
de les m6s belles persones que s'hagi trobat a la vora.,
sa l v.;i. 1-.
l.'Urani.da va 8 uzàaz en Pasqual de la picaresca pol:!-Uca, perque
�
al costat dels que s la jugaven hi havia la pica,.-esca., Un dia la poli va dur al
{?alau
de
Justícia
unes colles d'estudiantso
G1.V•cr1o1
tenir ordres de fer
� �'
el fet 6s que els estudiants presos es pogueren barrejar amb els familiars i dos
\c-;i.��
d'ells anaren a fer el
....
a un bar d'apropo Quan en tornaren, la poli ja havia
,
tancat les port.es del " cuartelillo" i els. dos minyons \tingueren \fein.Al a conv'èn er
l a guàrdia .. que ells eren
' dels derinsJ ..
En aquestes, el Pasqual entrava i sortia de casa a les hores mis estranyes0
\)>e.vi'
D
1
tenir nom de guerra i to�,
�
Íllll
no
sempre� bonhomi6s, proper i amb a,
•
s&. Quan el trobava era el Pasqualet de
�umor
�
de raig fi que gasta � la mara
gallada. Com que mai no he estat ficat a cap pol{�ica, no podr a dir qu� feia
el noi• .,....
Un
cop
q, J
vaig\J;"S•-r·
" HL 1 profeta:
l•'
7
-En Joan Revent&s ser� el cap del socialisme catal� ..
liR:
�
1
·
aqac'.Wseep �n Revent&s era el cap del MSC amb quatre gats, quatre gats i la
�
mosca v ronera de la Nrtria Bozzo., � Ja sabeu com ha anat la hist�ria0
Tot prepara�t la hist�ria, en Pasqual continuava la conspirativa0 �o tl �
•'esperit de conspirador·, ho feia perque s'hi sentia obligat. Se sentia obligat
a passar hores de por d'una banda a l'altra, hores i hores a les fosques amb la
poli al darrera i nomis una mica d'esperanfa al davant.,
I així es va casar. La Diana Garrigosa tambl t& besavis a Matadepera, a la ca
sa que duu el seu cognom., Em sembla que la Diana fa alguna cosa d'aquestes qae en
diuen imform'àtica, per� &s
normal., Sempre ha fet costat al
seu home, i a hores d'ara, quan li arriba a casa amb la vara de batlle, ..i.ii11. con
tinua normal i planera sense urcs d'alcaldessa.,
La Diana i el Pasqual tenen tres fills, dues noies i el noi xic. En Pasqual
sap fer la cuina i, quan era temps, sabia treure les caques dels nadons, prepara
va el "pelargon" i vestia els menuts. Feia enternir veure aquella parella amb
q_ jaj espigada,
la quitxalla iun::MiNt., ..Aira\la tene
No s6 pas s
la gran deu voltar els setze anys.
�� Pasqual t& temps de fer la cuina,
\
de tant en tant; l
a !'Empordà i agafa el:.-. �avee. Em temo que no en sap gaire.
',se'n va
�5
Quan encara er�• a la conspiratÓria, en Pasqual va marxar amb la família als
\«ca111"a
.....,
�stats Units0 �o s' ben b' que hi feia, dosa
·a
remenar economia a gavadals en una
d'aquelles universitats americanes tan universit�rieso Quan en tornaren, cap dels
c,
de la "llmerican way of lif&" º Pell'�, d es de.
)lb.aagall , Garrigoses no tenia /l.U
\
4
l lavors, en Pasqual diu que Nova-rork 6s la ciutat que m6s s'estima despr's de
Barcelonao
Tornat a casa, el
+
nost�e home va continuar amb la pà.l{�ica i va entrar a tre
D c. 111-.
'
,
- l una oficina d aquelles tan tecntques que
fer-ho e":':.f
ballar a ca la 6iutat0 �e
-(UQ;"' c;ilH'
e--'\
-lY<ÏC.Vl
;!i'JC�
quedar b6o .._.:¡n Pasqual va esverar
deix'== arraconades i nom's [ JL'
1
•
l
.,
'
el galliner lfllllll perque tingu& la gosadia de fer allo que ningú no fena: treballava. 'l'reballava tant que
'
'
F
; un senyor
'
¡
�� V �
' -1 em va lloar la fei-
na del Pasqualeto Era un senyor important{ssim de la 11Presidence de la !tepublique
que parlava un francès d'allò tan francèsº Quan li vaig dir que coneixia "monsieu
Maragàll" em va perdonar una mica el meu mal fran'è'es.
Entre conspirat�ria i ajuntament, es va acabar la conspi
ratoria
1'
va canviar l'ajuntament
l
... i va comen9ar la política que coneixeu
prou i .. no vull pas esclofollar. Despr6s de le primeres eleccion s, en Pasqual
va dir als seus pares l
-�
�'ha
'
J
l
1 •
'
f
¡
¡ g
·
una dita que el retrata:
acabat la guerra civilo
Els que hem viscut la guerra, sigui a la trinxera que sigui, encara no ens hem
fet pagues de c�m,la gent nascuda m6s tard esperava que ens oblidesssim de les ma
tances,
\t.c..-tAc.Sf' l'»
.-�
a caminar en pau.
·
l
l
la pudor de polvora triomfant o ven�uda i "99 comencessim
Tant de bo tots e·ls polítics cregue'ssin de cor, com ho creu el batlle de 'iuta
que s'ha acabat la guerra civilo
J
i ,,.11c1tc\xo
� aixl\
•
aquesta not{ci
mistosao
+
Volgudament no he parlat de la posici6 política lllld
llllill9 el batlle,
........IÍIÍIZl..
llill •Nom6s he volgut parlar-vos d'un amic que ho ser! sempre0
Si hagu6s de remarcar un tret d'en Pasqual, remarcaria la seva tendresa,. Tenap
en el treball, amb un punt just d'utopia contrastada pel pragmatisme dels econom istes, amb: la duresa d'una feina que li ha tocat sense cercar-la, s6 que sempre
"fc .. .,i.,.._
' \\
Ser&
menut,,.
1
•C
i que mai no perdr� ..,.e1
J
som.riure infantívol que li conec de�
Josep M,. Ballarín Monset,.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall: notícia amistosa
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Ballarín, Josep M. (Josep Maria), 1920-2016
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-12-07
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Alcaldes
Família
Description
An account of the resource
Mecanoscrit original de l'article de Mn. Ballarín per ser publicat al diari Avui, en motiu de l'accés de Maragall a l'alcaldia de Barcelona.
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Relation
A related resource
En el document original hi ha també la versió manuscrita de Ballarín.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 800
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/26/portada_pm_pensament_accio.jpg
9f76946d18f1c843be11e8baab060fd7
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall: pensament i acció
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Política
Catalunya
Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Badia, Jaume
Bellmunt, Jaume
Brugué, Quim
Fuster, Joan
Nel·lo, Oriol
Publisher
An entity responsible for making the resource available
La Magrana
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2017
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Claret, Jaume (coord.)
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
ISBN: 9788482648231
Abstract
A summary of the resource.
Pasqual Maragall i Mira ha tingut una presència activa en la vida política a Barcelona, Catalunya i a Espanya durant més de quaranta anys. Aquesta irradiació l'ha projectat com una de les figures catalanes contemporànies de rellevància internacional. Conegudes com són algunes de les seves actuacions i manifestacions públiques, en canvi no comptem encara amb una valoració prou completa que ens permeti copsar la seva figura en totes les seves dimensions. Amb la voluntat de donar a conèixer la riquesa del seu pensament i del seu projecte, aquest llibre aborda una sèrie d'eixos decisius enla seva trajectòria: l'acció política com a eina de canvi social; la ciutat i el territori com a espai d'intervenció pública; la visió d'una Catalunya projectada cap a Espanya i Europa; les polítiques de govern com a producte d'una obra de conjunt; i els Jocs Olímpics del 1992 com a paràbola d'una experiència pública reeixida. Aquesta revisió de l'obra i les reflexions de Maragall ens revela la vigència de les seves idees i intuïcions i, sobretot, la continuïtat de les seves preocupacions principals, tant en l'escenari polític més proper com a escala global.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
License
A legal document giving official permission to do something with the resource.
Adquirir el llibre en paper o ebook:<br /><a href="https://www.rbalibros.com/la-magrana/pasqual-maragall_4059">https://www.rbalibros.com/la-magrana/pasqual-maragall_4059</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2795/pasqual-maragall_7c7c21e7_500x760.jpg
e3caa86aa5d8602ead99bb10687d8f83
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall: pensamiento y acción
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Badia, Jaume
Bellmunt, Jaume
Brugué, Quim
Fuster, Joan
Nel·lo, Oriol
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Claret, Jaume (coord.)
Santos Mosquera, Albino (trad.)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2017
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Política
Catalunya
Barcelona
Description
An account of the resource
528 p.
Abstract
A summary of the resource.
Pasqual Maragall i Mira ha tenido una presencia activa en la vida política de Barcelona, de Cataluña y de España durante más de cuarenta años. Esa irradiación lo ha proyectado como una de las figuras catalanas contemporáneas de relevancia internacional. Son bien conocidas algunas de sus actuaciones y manifestaciones públicas. Y, sin embargo, no contábamos aún con una valoración suficientemente completa que nos permitiera comprender mejor su figura en todas sus dimensiones. Con la voluntad de dar a conocer la riqueza del pensamiento y del proyecto de Maragall, se abordan en este libro una serie de ejes decisivos en su trayectoria: la acción política como herramienta de cambio social; la ciudad y el territorio como espacio de intervención pública; la visión de una Cataluña proyectada hacia España y Europa; las políticas de gobierno como producto de una obra de conjunto; y los Juegos Olímpicos de 1992 como parábola de una experiencia pública exitosa. Esta visión de la obra y las reflexiones de Maragall nos revela la vigencia de sus ideas e intuiciones y, sobre todo, la continuidad de sus preocupaciones principales, tanto en el escenario político más cercano como a escala global.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
RBA Libros
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
ISBN: 9788490567791
License
A legal document giving official permission to do something with the resource.
<span>Adquirir el llibre en paper o ebook:<br /><a href="https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/pasqual-maragall_4117">https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/pasqual-maragall_4117</a><br /></span>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2612/Pasqual_Maragall_Politica_Prosa.pdf
bedf02e396d790d0229cb06c521654e2
PDF Text
Text
QUI SOM?
SUBSCRIPCIÓ
POLÍTICA
ACCÉS SUBSCRIPTORS
EDITORIALS
LA REVISTA
CONTACTA
EL DOSSIER
PLAÇA OBERTA
PERSONES
BLOG
CULTURA
SUBSCRIPCIONS
ÀLBUM
SOCIETAT
ACCÉS SUBSCRIPTORS
NÚM. 0
PENSAMENT PROPI
Pasqual
Maragall
Jordi Mercader | 17 Setembre 2018
Pasqual Maragall a una conferència a Elx el 2008. © Manuel
Lorenzo / EFE.
¿Q
uè diria Pasqual Maragall de
seguir en política? Aquesta és
una pregunta sense resposta,
que no l’ha de tenir per no caure en la
indecència, com deia Ernest Maragall
�l’endemà de ser nomenat conseller d’Acció
Exterior del Govern de Quim Torra. Les
posicions polítiques de Pasqual Maragall
responen a un pensament ideològic divulgat a
bastament, a una tradició familiar, a unes
circumstàncies històriques determinades i a
unes experiències de govern ben presents.
Tothom pot saber què ha dit, què ha escrit i
què ha fet Pasqual Maragall. La seva és una
oda inacabada que es pot rellegir però no
concloure.
«Només hi ha una cosa gran, i aquesta és
l’ànima d’un poble petit i concret, amb el seu
idioma, els seus vents i el seu horitzó. I només
hi ha una cosa més gran encara: la unió
d’aquest poble amb d’altres per formar un
sentiment més poderós. I aquesta unió
requereix, més enllà dels textos
constitucionals, un esperit constitucional de
lleialtat per part de tots». Això va dir a
l’aeroport de Los Rodeos, Tenerife, el juny de
1992. Deu anys més tard, Els orígens del futur,
rematava aquesta declaració de principis amb
una advertència signi cativa: «Però cal unirse per pròpia voluntat, no pas perquè
t’uneixin».
Autèntic partisà de la unió en la pluralitat i del
combat contra el nacionalisme esdevingut
metàstasi estatista, no s’ha estat mai de
proclamar-ho. «El que més ens preocupa als
catalans és el seu nacionalisme (el de Madrid).
�La segona cosa que ens preocupa és el nostre.
Per aquest ordre». La constatació de l’efecte
perniciós de l’acció conjunta d’aquests dos
nacionalismes sobre el país és permanent. El
1986, a Refent Barcelona, ja s’hi referia
assegurant que «Catalunya és una realitat
torturada des de fora i per nosaltres
mateixos».
El catalanisme és el
seu nacionalisme,
Autèntic partisà
però no pas un
de la unió en la
nacionalisme més
pluralitat i del
sinó un nacionalisme
determinat, tal com
ho explica al pròleg
del llibre del seu
combat contra el
nacionalisme
esdevingut
amic Xavier Rubert
metàstasi
de Ventós titulat De
estatista, no s’ha
la identitat a la
estat mai de
independència. Un
proclamar-ho.
nacionalisme
determinat que
sempre procura denominar pel seu nom
propi, catalanisme, i aquest «no es realitzarà
més que en la perfecció del seu objectiu
especí c, que és transformar Espanya en un
subjecte europeu, diguem-ne modèlic, de
futur. Això és el que Europa espera de
nosaltres, i no solament per comoditat. El
modelo catalano dels italians, el Barcelona model
dels anglesos, tant se val el nom. Catalanisme
és per ells, sobretot, guanyar la llibertat en la
�unió, com volen els federalistes, més que no
pas en la separació».
Un vespre de 2005 a Galicia, en un auditori a
vessar, es preguntava en veu alta i de forma
retòrica «¿és possible a la vegada el ple
autogovern de Catalunya i formar part
activament de l’Espanya democràtica i
plural?». La resposta va ser sentenciosa: «És
possible, i no només possible, sinó que
únicament per aquesta via té sortida
Catalunya. I crec sincerament que únicament
per aquesta via té sortida Espanya». Maragall
estava fent un tour per les Espanyes per
intentar explicar allò que molta gent no volia
entendre o pretenia confondre
interessadament davant la proposta del nou
Estatut. Els contraris a aquella operació amb
sentit d’estat i sentit de les Espanyes, com va
recordar en una sessió del Senat per desfer
malentesos, proliferaven per al seu disgust,
alineats en acusacions contradictòries, per
defecte els uns i per excés els altres.
«Això és el que Europa espera de
nosaltres: el modelo catalano dels
italians, el Barcelona model dels
anglesos, tant se val el nom.
Catalanisme és per ells, sobretot,
guanyar la llibertat en la unió, com
�volen els federalistes, més que no pas
en la separació».
Al Club Segle XXI, la seu més nostrada de
l’Espanya o cial, davant el socialisme
governant, va descriure en un paràgraf de tres
frases contundents la intencionalitat del nou
text. «L’Estatut que pretenem no és una
dissimulada declaració d’independència. Com
tampoc és una acceptació vergonyant de
vassallatge. L’Estatut que volem és, en tot cas,
una lliure declaració d’interdependència». La
lliure declaració d’interdependència era la
seva fórmula habitual per referir-se a l’opció
determinada que proposava que els catalans
assumissin lliurement. Una formulació molt
mesurada que amb el pas del temps guanya
sentit. En el seu argumentari, la llibertat de
decisió estava incorporada i reconeguda en el
referèndum estatutari, tal vegada per això no
ho explicitava com un dret a reclamar, sinó
com la repetició d’un exercici ja practicat l’any
1980.
Fundadors subscriptors:
més que lectors, actors
disposats a canviar les
coses.
SUBSCRIPCIONS
Abans de dir-ho a Madrid ho havia declarat
solemnement al Parlament en la sessió
d’investidura amb aquestes paraules:
«L’Estatut que volem és una lliure declaració
�Parlament de Catalunya. 2003. Joan Saura, Pasqual Maragall i Josep
Lluís Carod Rovira al debat d’investidura. © Andreu Dalmau / EFE.
d’interdependència des de la llibertat de
decisió, interdependència, perquè som
conscients que, avui més que mai, ciutats,
nacions, continents sencers, participen
activament en una mateixa història. Nosaltres
hi som i volem ser-hi reconeguts». L’exercici
d’aquesta decisió lliure sobre un text
ambiciós, com el de l’Estatut aprovat pel
Parlament al setembre de 2005, no seria un
passeig de ors i violes.
Maragall no va haver
d’esperar a palpar-
La lliure
ho la tardor d’aquell
declaració
any per poder
d’interdependència
descriure amb
antelació el
viacrucis que hauria
d’arribar més tard.
era la seva
fórmula habitual
per referir-se a
Ho va fer el 2003,
l’opció que
davant la cambra
proposava que
catalana. «Si
els catalans
�Catalunya deixa de
assumissin
provocar recels, si
lliurement. Una
Espanya deixa de
tenir por de la seva
riquesa i pluralitat,
ah! aleshores ens en
podem sortir; si el
que impera és
formulació molt
mesurada que
amb el pas del
temps guanya
sentit.
novament
l’amenaça, el recel, el ressentiment, la visió
reduccionista, unitarista i rígida, aleshores no
anirem be», es pot llegir al diari de sessions
del Parlament.
La transcripció del discurs d’investidura
recull també, entre remors de veus dels
presents, el seu pla davant una eventual
reacció negativa al projecte. «Catalunya no es
deixarà ensarronar més… en sabem un niu de
menyspreus, de rodeigs, d’excuses
burocràtiques, de la callada per resposta…
mirin, si això ha de ser l’antecedent d’altres
coses que vindran, el drama està servit», així
va parlar als diputats abans de xar la seva
posició en el supòsit d’una repetició dels
antecedents.
El seu pla B era aquest: «En cas de dilació
indeguda en la tramitació, en cas de no presa
en consideració, en cas d’impugnació o
inadequació substantiva del resultat nal en el
bloqueig del procés, la ciutadania catalana
serà cridada a pronunciar-se mitjançant un
�procediment de consulta general, el
procediment de consulta general que s’estimi
més adient en aquella circumstància, sempre
dintre de la legalitat, sobre la seva adhesió al
text estatutari aprovat pel Parlament».
El drama estava servit, atès que la seva
presumpció es va complir gairebé l per
randa, inclosa una traca nal del Tribunal
Constitucional l’any 2010. Tanmateix, en
aquells moments, la seva batalla principal era
i és contra el general Eisenhower, àlies
familiar d’un neuròleg alemany de nom maleït
que sempre s’ha resistit a pronunciar. Ningú
va fer seva l’opció de portar a referèndum
l’Estatut original. ¿Què hauria fet Pasqual
Maragall a partir de 2010?. La pregunta que no
es pot respondre és políticament seductora,
però malauradament impròpia. Només ens
podem re ar del seu llegat i de les seves
formulacions de futur, que, tot sigui dit,
sovintejaven.
«Catalunya no es deixarà ensarronar
més… en sabem un niu de
menyspreus, de rodeigs, d’excuses
burocràtiques, de la callada per
resposta… mirin, si això ha de ser
l’antecedent d’altres coses que
vindran, el drama està servit».
�En una intervenció a Nueva Economía, l’any
2005, va resumir la seva visió constitucional
del vell contenciós català: «Entenc que el 1978
l’essència del pacte constitucional va consistir
en què Catalunya i el País Basc renunciaven a
exercir el dret d’autodeterminació a canvi
d’obtenir un nivell d’autonomia i autogovern a
l’alçada del que s’havia aconseguit amb els
estatuts de la Segona República». Feta aquesta
interpretació del pacte, va concretar
l’aspiració subsegüent: «Ara, el nucli del pacte
constitucional renovat hauria de consistir en
què les nacionalitats històriques acceptin la
generalització autonòmica, la igualtat
competencial i l’equilibri del model, al mateix
temps que les altres comunitats reconeguin la
diversitat plurinacional, pluricultural i
plurilingüística d’Espanya i, en conseqüència,
les expressions polítiques pràctiques i
simbòliques dels fets diferencials». En d’altres
paraules, el reconeixement com a nació, no
citat en aquesta argumentació concreta,
perquè les frases no poden ser in nites i ho
citava a la següent.
Dos anys abans havia dit a Madrid, just a la
vigília de la presentació de les bases del nou
Estatut, «no passa res per reconèixer la fatiga
dels materials constitucionals i estatutaris…
nosaltres proposem el pacte permanent del
catalanisme amb l’Espanya democràtica, el
pacte federal que proporciona un horitzó
estable als autogoverns; viable si a Catalunya
�es renova el pacte catalanista i aquest
s’expressa de forma unitària, viable si es
recupera i renova una idea plural d’Espanya».
Això era l’any 2003, però podria haver estat dit
ahir, especialment pel que fa als
condicionants d’unitat política del
catalanisme i l’exigible recuperació de l’essa
nal de les Espanyes per fer possible cap
avenç. No es va descuidar Maragall en aquella
conferència del compromís de lleialtat federal
a prendre per part de Catalunya, en el cas de
ser acceptada la renovació constitucional que
hauria de reconèixer-la com a nació amb
autogovern ple en una Espanya plural, federal.
Sempre ha tingut present la lleialtat.
«Si ho plantegem»,
va insistir un dia al
«Nosaltres
Palau de la Música,
proposem el
«se’ns demanarà
pacte permanent
legítimament que
Catalunya respecti
les condicions
d’estabilitat del
del catalanisme
amb l’Espanya
democràtica,
sistema, és a dir, que
viable si a
no hi hagi el que en
Catalunya es
d’altres nacionalitats
renova el pacte
i regions del món
catalanista i
federal, que
aquest
consisteix en què, en
cada contesa
electoral, en funció
s’expressa de
forma unitària,
�dels resultats que
viable si es
puguin considerar-
recupera i renova
se medianament
favorables per a les
forces partidàries de
una idea plural
d’Espanya».
la secessió o la
independència, es plantegi l’autodeterminació
i la consulta autodeterminista».
Maragall ha conjugat el seu propòsit
catalanista i el seu esperit federal amb
variacions diverses, provocant reaccions
idèntiques, enervades, aquí i allà. Tant és que
ho fes en prosa poètica o en discurs
periodístic. «L’adéu Espanya s’ha de
reconsiderar. La mare Espanya, també.
Espanya serà la nostra lla o no serà», va
deixar anar en una ocasió i es va obrir el cel en
una inoblidable tempesta de crítiques. Molt
poques ànimes acceptaven, i accepten,
pací cament la idea de situar Catalunya a la
cabina de comandament d’Espanya, el que no
va impedir que ho repetís moltes vegades.
El seu objectiu polític va ser formulat de forma
impecable, blindant-lo d’interpretacions de
part, en un article periodístic a La Vanguardia,
titulat Sostiene Rubert o Això és un diàleg,
continuació de la seva antiga polèmica arran
del llibre ja citat de l’amic independentista.
Aquesta és la descripció de la seva dèria:
«Convèncer l’Espanya central i sobretot
l’Espanya profunda dels nostres sentiments
�positius envers elles, però sense necessitat de
recórrer realment a una construcció política
virtual, com la seva, difícilment creïble i en
realitat innecessària, excepte per la nalitat
pedagògica d’una millor comprensió dels
fets».
«Convèncer l’Espanya central i
sobretot l’Espanya profunda dels
nostres sentiments positius envers
elles, però sense necessitat de
recórrer realment a una construcció
política virtual».
En el seu estira i arronsa amb l’estratègia
independentista de Rubert, Maragall es
rea rma en la fe en el seu posicionament i en
els dubtes que li provoca l’altra via. «Atès que
jo crec que aquestes coses hi ha molta gent a
Espanya que les entén, tinc la con ança que
més aviat o més tard s’imposarà la raó. És
més, si m’imagino com arribar al mateix
resultat des d’una Europa en la que les
nacionalitats (Escòcia, Llombardia o
Catalunya) puguin parlar com estats, no em
surten els comptes de quan això podrà ser.
Perquè aleshores a més de convèncer els
espanyols, o al menys desarmar els seus
arguments, haurem de convèncer els
europeus, que no són uns angelets… els
europeus no estan per bromes. El millor que
�poden fer per nosaltres és, en efecte, anar
relaxant la contundència del principi de
sobirania, anar reconeixent l’existència dels
pobles d’Europa que no són estats. Anar-los
donant canxa. Tots entenem que d’aquí a 20
anys Baviera no comptarà menys que Malta. El
que no sabem és com».
L’any 2003, molt abans de la creuada contra
l’Estatut i de les conseqüències del
malbaratament d’aquest intent -probablement
la darrera carta enviada des de Catalunya a
l’Espanya plural- Maragall va fer un exercici
de prospectiva del fenomen independentista
davant una audiència poc amiga de cap
reforma constitucional federal ni d’acceptar
una relació bilateral entre Espanya i
Catalunya. Hi ha una altra via, els va
assegurar, la renúncia a Espanya, «la resposta
independentista, basada en la convicció de la
irreformabilitat d’Espanya, de la seva
mentalitat col·lectiva i de les seves
institucions. Seria la renúncia a gestionar la
pluralitat per la insu ciència dels actuals
instruments i, sobretot, per la percepció de
que no és possible establir ponts si en una de
les ribes no hi ha ningú disposat a avançar el
tram que li correspon. És una proposta fàcil i
contundent, però que es va desenvolupant
amb creixent so sticació. Es tracta d’una
posició minoritària, l’atractiu de la qual pot
anar creixent en un context d’hostilitat».
�No hi ha res fàcil en Maragall, el seu
projecte polític està elaborat a partir
de la il·lusió per damunt les recances
històriques, sense opció al defalliment
en la persecució de la seva veritat,
obviant exabruptes i estridències dels
adversaris.
El 2005, quan hi havia més independentistes
que el 2003 i menys que el 2018, el president
Maragall a rmava a l’auditori de la Pedrera:
«Mireu, la nostra independència real en el
futur ha de ser la d’existir amb vida pròpia, la
de tenir iniciativa, la de crear més
oportunitats de les que tenim. Tot el demés
són romanços». «La meva veritat», sostenia
mentre defensava a capa i espasa l’Estatut que
estava elaborant el Parlament, «és que
Catalunya serà in nitament més forta
conduint Espanya que soleta a Europa.
Catalunya en una Espanya federal i tranquil·la
pot molt més que anant per lliure».
Davant els romanços, ha rea rmat
contínuament el seu axioma. «Partim del
principi de que som diferents i volem anar
junts. Aquesta és la realitat d’Espanya. Aquest,
i no cap altre, és el sentiment de comunitat, la
identitat compartida que ens de neix». Així de
taxatiu es mostrava a Granada en aquella
ronda de conferències abans esmentada,
�aquell tour per «convèncer Espanya de la seva
miopia». El nal, proposat una i mil vegades,
del seu camí és conegut: Catalunya estat
federat en una Espanya federal; mai va caure
en la ingenuïtat de pensar que aquest camí
seria planer. Podríem sospitar que gairebé
sospirava que no ho fos, de senzill; preferia un
camí so sticat, ple de revolts i girs tàctics,
segurament per poder-lo recórrer amb la seva
passió habitual.
Paradoxalment, defensava que el seu nal pel
vell contenciós es podia bene ciar del camí
proposat pel seu rival intel·lectual més
apreciat, Rubert de Ventós, al qual li
reconeixia «la ironia mortífera,
tremendament efectiva», de suggerir
justament la independència «per recrear una
interdependència mai abjurada i no una
sobirania ja inexistent (per sort?, per
desgràcia?), en un món on ja no hi ha
sobirania; és el camí racional i el company
indefugible. Millor que el regateig nacionalista
de curta volada, clònic del seu adversari.
Millor per arribar, passant per la
deconstrucció i alleujament de l’estat -així, en
minúscula-, a la seva reconstrucció en les
escales apropiades, que serien diverses per a
cada funció. Millor per
que el federalisme
babau, exclusivament sentimental (oh,
ajuntem-nos germans, perdonem-nos
mútuament els pecats!) o pitjor encara el
federalisme homogeneïtzador, que no
�buscaria unir llibertats sinó embolcallar-les
amb una cotilla elegant».
No hi ha res fàcil en Maragall, el seu projecte
polític està elaborat a partir de la il·lusió per
damunt les recances històriques, sense
atendre a l’adjectiu impossible, sense opció al
defalliment en la persecució de la seva veritat,
obviant exabruptes i estridències dels
adversaris. «No ho han entès així aquells que
no ho han volgut entendre mai. Però jo no
penso perdre més temps ni amb aquells que
m’han acusat i m’acusen, justament a mi,
d’haver-me convertit en perillosament
nacionalista o de voler dinamitar l’Estat
espanyol, ni amb aquells que ens tracten de
sucursalistes de Madrid». Així parlava
Maragall, poques setmanes abans de deixar la
Presidència de la Generalitat.
Comparteix la publicació
Sobre l'Autor/a: Jordi Mercader
Analista d'actualitat a diversos mitjans de
comunicación.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Hyperlink
A link, or reference, to another resource on the Internet.
URL local
The URL of the local directory containing all assets of the website
<a href="https://www.politicaprosa.com/pasqual-maragall/" target="_blank" rel="noopener">https://www.politicaprosa.com/pasqual-maragall/</a>
URL
<a href="https://www.politicaprosa.com/pasqual-maragall/" target="_blank" rel="noopener">https://www.politicaprosa.com/pasqual-maragall/</a>
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall: què diria Pasqual Maragall de seguir en política?
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Mercader, Jordi, 1956-
Source
A related resource from which the described resource is derived
Política & Prosa
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Article
Abstract
A summary of the resource.
Anàlisi rigorós a partir dels textos i paraules de Pasqual Maragall, durant la seva trajectòria política. El periodista i excol·laborador de Maragall, explica amb rigor i exactitud, què va dir Pasqual Maragall sobre Catalunya i Espanya, a partir dels seus textos i paraules, advertint sobre la temptació indeguda, de plantejar què diria avui.
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Acció política
Federalisme
Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2018-09-17
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/568/llibre_senseprotocol.jpg
28f6f0c447008e94e84f3b39def1a444
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall: sense protocol
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Fotografies
Acció política
Campanyes
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Eleccions
Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Álvarez, Pepa
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Fundació Rafael Campalans
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2010
Rights
Information about rights held in and over the resource
Els recursos obtinguts de la venda d'aquesta publicació seran destinats a Alzheimer International-Fundació Pasqual Maragall.
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Description
An account of the resource
Aquest llibre és una selecció curada de fotografies que immortalitzen els tres anys anteriors de l’arribada de Pasqual Maragall al Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya), l’any 2003. Aquest àlbum gràfic és una mostra del caràcter i la manera d’entendre la política d’algú amb “una mirada clara, neta, d’una il·limitada capacitat per generar complicitats”, com indica Jordi William Carnes, tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, a la presentació del llibre.
Abstract
A summary of the resource.
Aquest llibre és una selecció curada de fotografies que immortalitzen els tres anys anteriors de l’arribada de Pasqual Maragall al Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya), l’any 2003. Aquest àlbum gràfic és una mostra del caràcter i la manera d’entendre la política d’algú amb “una mirada clara, neta, d’una il·limitada capacitat per generar complicitats”, com indica Jordi William Carnes, tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, a la presentació del llibre.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/580/llibre_rebeldepoder.jpg
b7313882940d2c55680ac9874c075930
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall: un rebelde en el poder
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Barcelona
Acció política
Alcaldes
Barcelona
Description
An account of the resource
Biografia no autoritzada de l'aleshores alcalde de Barcelona.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Febrés, Xavier, 1949-
Rivière, Margarita, 1944-2015
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Plaza & Janés
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/575/llibre_presidentsEnciclopedia.jpg
e94ff1ce2ae406cd2b883297f05a4fb8
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall. Els presidents de la Generalitat de Catalunya [DVD]
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Acció política
President de la Catalunya. Generalitat
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Enciclopèdia Catalana
Vernal
Televisió de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
DVD
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Documental
Abstract
A summary of the resource.
Col·lecció Els presidents de la Generalitat de Catalunya, 7
Sinopsi de l'editorial:
La col·lecció és un recull de documentals emesos per Televisió de Catalunya amb la qual volem donar a conèixer una visió completa de la trajectòria de cadascun dels Presidents de la Generalitat i del moment en què van desenvolupar la seva tasca.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3458/FMHP_00597.jpeg
b697ee59a380c8656c96ce681189c9a3
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
19/04/2005
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau Moja
Title
A name given to the resource
Pasqual MaragallA a la inauguració de l'exposició expo Qui és qui a les Lletres Catalanes
Subject
The topic of the resource
Exposicions
Escriptors catalans
Quadres, gràfics, etc.
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2711/passant_comptes_2019.jpg
d91154e4dd126a720e54f24572ff5733
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Passant comptes: memòries d'un economista al servei de les institucions
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Morillas Antolín, Andreu
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Economia
Morillas Antolín, Andreu
Biografies
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Govern alternatiu
Govern
Administració pública
Description
An account of the resource
Primera publicació escrita de la col·lecció de Testimonis Llegat Pasqual Maragall. 203 p.
Abstract
A summary of the resource.
Text a la contraportada:
L'autor presenta una panoràmica de la seva dilatada carrera professional dedicada a diverses institucions del país. És un repàs a quaranta-tres anys, que abasten un període que va del final de la dictadura als anys del sotrac del procés independentista.
La part central i més extensa del llibre està dedicada al treball d'Andreu Morillas, primer al costat de Pasqual Maragall al Parlament de Catalunya, on es fa un repàs exhaustiu i intencionat de l'estratègia de Pasqual Maragall per a assolir el Govern de la Generalitat, la transició des de
l'oposició al Govern i, finalment, la copiosa experiència de set anys de Govern, com a secretari d'Economia en els Governs dels presidents Maragall i Montilla.
D'aquesta etapa de Govern, sobretot des d'un punt de vista sectorial, es pot apreciar l'extensa obra feta, poc airejada encara, però també hi són presents episodis singulars dels quals se'n ha parlat poc.
Encara que a molts dels episodis d'aquestes memòries no els manquen tocs d'humor o ironia, l'autor no deixa de traslluir un cert desencís quan considera i observa el decaïment en l'obra de posteriors governs i el progressiu desprestigi de les institucions.
PASSANT COMPTES és, doncs, un intent d'explicar més de quaranta anys de treball a diverses institucions del país, però també una veu crítica del recent desplegament polític i institucional de Catalunya.
Bona part de les cent-quaranta pàgines dedicades a l'època parlamentària i a la col·laboració en el Govern de la Generalitat, permetran, sens dubte, donar testimoni i enriquir el bagatge de documentació i coneixement que constitueix el Llegat de Pasqual Maragall.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Fundació Catalunya Europa
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Text complet disponible a:<br /><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/publicacions/95/passant-comptes-mem%C3%B2ries-d-un-economista-al-servei-de-les-institucions.html">https://www.catalunyaeuropa.net/ca/publicacions/95/passant-comptes-mem%C3%B2ries-d-un-economista-al-servei-de-les-institucions.html</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
Testimonis Pasqual Maragall
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3245/FMHP_00384.jpg
323f3b968113dfa02b697e699a353323
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
27/05/2004
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Marroc
Title
A name given to the resource
Passant revista durant el viatge al Marroc
Subject
The topic of the resource
Presidents
Ministres
Avions
Espases
Relacions internacionals
Marroc--Política i govern
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Mohamed Benaïssa
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies