<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=393&amp;sort_field=Dublin+Core%2CDate" accessDate="2026-05-04T17:14:03+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>393</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>5657</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="932" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="355">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/932/0000001031.pdf</src>
        <authentication>d32cdbc761aec5f5aac70227d31a0eec</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42039">
                    <text>Discurso inaugural de Pasqual Maragall en el Seminario de
Lanzamiento del Programa URB-AL III.
San José, Costa Rica, 04 de mayo de 2009.

Distinguidas autoridades, señoras y señores,
Es para mi un placer estar en Costa Rica con todos ustedes y
un honor ofrecer estas breves palabras de apertura del
Seminario de Lanzamiento del Programa URB-AL III. La
colaboración entre América Latina y Europa es fundamental e
imprescindible para cada una de las partes, pero sobretodo
para el mundo en su conjunto.
El programa URB-AL en su tercera edición tiene como eje
temático la cohesión social y territorial, que ayuda a articular la
colaboración entre la Unión Europea y América Latina.
En los últimos años, la noción de cohesión social ha ido
entrando de lleno en las agendas políticas y en las políticas
públicas de la Unión Europea, y más recientemente, en las de
los países de América Latina. Una buena muestra de ello es la
centralidad de este concepto en el Programa URB-AL III.
La cohesión social y territorial se ha hecho relevante en los
últimos años debido a varios factores fundamentales:
• Primero, la pérdida de prestigio y de peso del Estado en
la vida de los ciudadanos; que unido a un mayor
individualismo

social,

centrado

en

el

prototipo

de

1

�ciudadano-consumidor, rompe los lazos sociales y de
confianza

necesaria

entre

los

ciudadanos

y

las

instituciones públicas. Estos procesos de distanciamiento
y desconfianza se agravaron aun más en aquellos
territorios en los que el grado de poder real de los
gobiernos ya era limitado. Y la búsqueda de ‘soluciones
privadas’ por parte de segmentos afectados de la
población, a algunos de sus problemas más acuciantes,
acabó

agravando

y

diversificando

los

problemas

colectivos. Esto sucedió de forma particular en países
latinoamericanos;
• Segundo, los procesos de globalización y regionalización
pusieron

en

cuestión,

cuando

no

en

crisis,

la

correspondencia ‘natural y necesaria’ entre una nación
soberana, un territorio y un gobierno como la base
necesaria y suficiente para articular fórmulas de progreso
y dar respuestas a problemas más complejos. Por lo
tanto, se pone en entredicho la eficiencia de la estructura
Estado-nación y se plantean como alternativa las grandes
alianzas regionales;
• Tercero, la toma de conciencia del impacto y los límites
de la agenda política que incluye la noción de la cohesión
social y la necesidad de hablar (más o menos
directamente) de los miedos de la gente, así como a sus
aspiraciones de acompañamiento, certeza, bienestar y
felicidad;
2

�• Cuarto, un nuevo enfoque en las orientaciones públicas
basado en la doble necesidad de ‘hablar desde otro lado’
y de gobernar de forma diferente. En efecto, se trata de
adoptar

orientaciones de la acción pública más

inteligentes centradas en la generación de complicidades
sociales voluntarias. Se trata sobretodo de ‘hacer mejor’ y
de

reestablecer

políticamente

el

prestigio

de

las

instituciones a través de su ‘mejor hacer’.
Es desde este nuevo hacer que nace el concepto de cohesión,
aplicado a lo social, territorial y económico, para lo que se
requieren recursos, pero principalmente voluntad y liderazgo
político.
Un claro ejemplo lo tenemos en Europa, que a pesar de los
obstáculos y las reticencias, tiene como foco central un
concepto de cohesión global. Europa está construyendo su
modelo social y económico, de forma distinta al liberalismo
norteamericano, donde ha primado el mercado y la libertad
individual sobre el Estado y la sociedad en su conjunto; o del
de algunos países asiáticos, donde es predominante el estado
sobre el mercado y la sociedad. En Europa se intenta
conseguir un equilibrio entre la sociedad, el mercado y el
estado, es decir, el estado interviene en el mercado para
equilibrar las relaciones en beneficio de la sociedad.
Este modelo se caracteriza por ser un modelo singular,
desarrollado en Europa Occidental a partir de la Segunda

3

�Guerra Mundial. Se apoya sobre dos principios o valores: la
igualdad y la solidaridad. Pero incluso cuando la voluntad de
implementar este modelo a nivel regional está presente en el
nuevo Tratado Constitucional Europeo, modelo en el que se
repiten

valores

como

la

igualdad

de

género,

la

no

discriminación, la protección del medio ambiente, la protección
de los consumidores, la lucha contra la exclusión social, etc.,
es necesario hablar y reintroducir el concepto de cohesión
social incluso en Europa, puesto que la brecha entre el de jure
y el de facto parece resistirse a ser cerrada.
Aunque no siempre sabiendo de lo que se habla, la cohesión
se refiere a la inclusión global (social, territorial y económica)
de individuos, territorios y agentes.
De forma consciente a veces, e intuitiva otras, trabajé en esta
dirección durante los años en los que fui Presidente de
Catalunya y Alcalde de Barcelona, con la intención de lograr
una mayor cohesión social, consecuencia en muchos casos de
promover la cohesión territorial en el país. Por ejemplo, a
través de la ley de Barrios, la apertura de la ciudad de
Barcelona al mar, la consolidación del área metropolitana de
Barcelona y otros.
La ley de barrios respondía a la necesidad de evitar la
degradación de las condiciones de vida en determinadas zonas
actuando sobre los factores que se encuentran en el fenómeno
de la segregación urbana. Se perseguía un objetivo de
equidad, y de justicia social de manera que todos los
4

�ciudadanos con independencia de su lugar de residencia,
pudieran tener acceso a los servicios básicos y a un entorno
urbano de calidad. Ello tenía como objetivo final evitar la
guetización

y

exclusión

de

determinados

barrios

y

segregaciones urbanas.
Asimismo, la creación de la Región Metropolitana de Barcelona
permitió poner en relación de igualdad las ciudades periféricas
de la conurbación de Barcelona y conseguir armonizar todo el
entramado metropolitano a fin de promover el desarrollo en
infraestructuras y equipamientos. En Barcelona y en otras
ciudades, a través de la acción municipal, de asociaciones de
vecinos y de la iniciativa privada, se consiguió que donde había
degradación se fabricaran espacios públicos de calidad y que
estos cambios propiciaran inversiones y mejoras definitorias de
un nuevo modelo social y económico.
A nivel simbólico, los Juegos Olímpicos de Barcelona también
sirvieron para crear un sentimiento de pertenencia a la ciudad y
la región. Los Juegos consiguieron cohesionar a todo el país
con un objetivo común, con la increíble participación de 80.000
voluntarios y la participación de empresas y administraciones.
Se consiguió un orgullo cívico, vinculado a un proyecto
colectivo local con resonancias a nivel global.
El énfasis en la noción de inclusión tiene la virtud de incluir
tanto el buen hacer de los agentes sociales, políticos y
económicos como la percepción de este hacer que se tiene
desde la ciudadanía.
5

�Es obvio que se deben tomar en cuenta las singularidades de
cada región y territorio, así como tener en cuenta que los retos
a los que se enfrenta la UE no son los mismos que tiene que
afrontar América Latina. Aquí, la desconfianza en la política es
mayor, las desigualdades respecto a las minorías étnicas y las
formas de precarización laboral están más exacerbadas, pero
los objetivos son los mismos y la posibilidad de aprender
conjuntamente en el proceso también.
Posibles ejes de trabajo:
• Estrategias públicas socialmente inclusivas;
• Metodologías participativas que sean capaces de generar
visiones compartidas de los problemas y de sus posibles
soluciones; visiones y acciones capaces de crear sentido
de pertenencia;
• Gobernar ‘de cara al territorio’ buscando la generación de
complicidades para poder avanzar en la construcción y
consecución de agendas relevantes;
• Adopción de fórmulas novedosas e inteligentes de
liderazgo público de cara a la solución de problemas con
repercusiones sociales;
• Necesidad de adopción de una ‘cara amable’ respecto de
la

ciudadanía,

sobre

todo

respecto

de

colectivos

vulnerables.

Europa es una realidad, con supra estructuras comunes ya
definidas y algunas por definir (como un presidente, que
6

�esperemos se concrete pronto). Pero yo veo el futuro de
Europa como un sistema de ciudades, con todos los niveles de
estructuración necesarios, según la escala de los problemas,
pero siempre teniendo a la ciudad como base, puesto que es la
unidad de organización colectiva más próxima al ciudadano, y
por tanto más capaz de resolver sus problemas.
En América Latina se pueden adoptar soluciones que
funcionan en Europa, pero se tendrán, necesariamente, que
encontrar las soluciones propias adaptadas a las realidades de
cada sitio.
Y estas soluciones se tendrán, a la vez, que observar desde
Europa. Aprender y colaborar siempre para conseguir las tan
necesarias cohesiones social y territorial.
Como todos los periodos interesantes, estos son tiempos
difíciles.

Lo son porque no tenemos conocimiento claro del

mundo que viene. Sólo sabemos que el modelo de sociedad
actual ha iniciado un cambio que se acentuará.
Es por eso que considero importantes encuentros como este
donde, responsables políticos y otros, que lo hemos sido,
reflexionemos sobre el futuro.
Estoy seguro que con iniciativas como la que inauguramos hoy
aquí, lo conseguiremos. Les animo a perseverar.

Pasqual Maragall i Mira

7

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13958">
                <text>Discurso inaugural de Pasqual Maragall en el Seminario de Lanzamiento del Programa URB-AL III</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13959">
                <text>L’expresident Pasqual Maragall, va realitzar la conferència inaugural del seminari de llançament del programa URB-AL III, que fins al 8 de maig es desenvolupa a la capital de Costa Rica, San José.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13960">
                <text>San José, Costa Rica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13963">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13965">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13966">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13991">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13992">
                <text>Amèrica Llatina</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13993">
                <text>Unió Europea</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13994">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14577">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40559">
                <text>2009-05-04</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13964">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1723" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1326">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1723/0000001053.pdf</src>
        <authentication>ebd9ee9dd93ad1559dfb87648b941ae4</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42924">
                    <text>AVUI

Política 5

DIUMENGE, 9 D’AGOST DEL 2009

Estatut 2006
Resultats

Sí
No
Blancs
Nuls

Participació

49,4%

73,9%
20,7%
5,3%
0,9%

12 magistrats

Magistrats
conservadors
Vicepresident

Presidenta

Guillermo
Jiménez
Sánchez

María Emilia
Casas
Baamonde

Ciudad Real, 1940

Lugo, 1950

Pasqual Maragall
Expresident de la
Generalitat de Catalunya

DeBCNaCAT
il’Estatut

La composició del TC
Magistrats
progressistes

L’expresident, impulsor de l’Estatut, aposta
per fer una manifestació multitudinària si el
Tribunal Constitucional acaba retallant el text

Pendent de renovació

Pendent de renovació

Javier
Delgado
Barrio

Pascual
Sala
Sánchez

Osca, 1932

València, 1935

Ramón
Rodríguez
Arribas

Elisa
Pérez
Vera

Madrid, 1934

Granada, 1940

Vicente
Conde
Martín de Hijas

Manuel
Aragón
Reyes

Toledo, 1940

Pendent de renovació

Còrdova, 1946

Roberto
García-Calvo
y Montiel

Eugeni
Gay
Montalvo

Lleó, 1942

Barcelona, 1946

Mort

Jorge
Rodríguez
Zapata

Pablo
Pérez
Tremps

Uruguai, 1948

Madrid, 1956

Recusat pel recurs del PP

Pendent de renovació

La presidència té vot de qualitat en cas dempat
AVUI

al TC
la taula en alguna ocasió, és
la d’acatar la sentència i negociar amb el govern espanyol el desplegament d’allò
que quedi tocat. El president d’Iniciativa, Joan
Saura, afirmava fa poc que
si hi ha retallada, s’haurà
de refer el pacte polític
entre Catalunya i l’Estat. I
també obria la porta a plantejar la reforma de lleis orgàniques que topin amb
l’Estatut.

La sentència
amenaça justícia,
finançament,
síndic i llengua
El tripartit es va comprometre, en la revisió del
pacte de fa uns quatre
mesos, a emetre una resposta conjunta i “liderada
pel govern”. Tot i això, un
dels socis, Esquerra, ja treballa amb la hipòtesi de
desplaçar al Parlament un
pronunciament contra la
sentència, que podria anar
acompanyat del desplegament de facto del nou marc

d’autogovern. Derivar a la
cambra catalana una eventual reacció de repulsa implica sumar-hi CiU, que
d’entrada no veu malament una resposta del Parlament.

Aquells plans B... lluny
La federació va incloure en
el seu pla B a l’últim congrés l’opció de fer una consulta perquè els catalans
decideixin si accepten o no
una nova retallada. Aquesta possibilitat no s’ha descartat, tot i que sí que s’ha
anat refredant. Passa el
mateix a ERC, que va aprovar al congrés de l’any passat una esmena dels crítics
que insta a “plantar cara”
amb una consulta popular.
Encara va més enllà i planteja que el Parlament exerceixi “de manera unilateral” el dret d’autodeterminació, via referèndum, si el
TC lamina l’Estatut i
l’Estat espanyol es nega a
negociar amb la Generalitat “el dret a decidir dels catalans”. Aquells plans B
queden lluny. I la sentència, cada dia més a prop. ■

Una imatge de la manifestació pel dret a decidir ‘Som una nació’ del 18 de febrer del 2006 ■ FRANCESC MELCION

i ha qui pensa que
BCN és bona si la
bossa sona. Doncs
no: el turisme que ve
és més aviat de classe mitjana –que per cert és la
que ens convé: de classe baixa
en tenim un munt i de classe
alta no ens en cal perquè no
surten al carrer, ni compren a
les botigues–. Si compren quelcom és a les botigues de luxe
del passeig de Gràcia, perquè
amb la crisi el refugi dels calés
són l’or, la plata i les joies. Barcelona gasta molt però cobra
molt. Jo camino prou per la
ciutat –cosa recomanable– i
em faig un fart de veure estrangers i fins i tot, de vegades,
de parlar amb ells en anglès (la
nova lingua franca) o el que
calgui. Pel carrer, amb els nacionals, estic entre agraït i cansat que em saludin preguntant-me com em trobo. En
canvi, els estrangers poc que
saben qui sóc. Però anem per
feina.
Hi ha qui pensa que l’Estatut
ho pot arreglar o esguerrar tot.
Mentida; o error, si es vol. Barcelona no serà ni millor ni pitjor amb l’Estatut. Ni Catalunya
tampoc. Des que en Ridao va
aconseguir apujar el llistó del
finançament fins als 3.500 mi-

H

lions d’euros, la cosa ha millorat. El problema té més a veure
amb l’honor que amb la pesseta, que curiosament és, fins i
tot en castellà, un mot d’origen
català. Per què deu ser?
La moneda o peça petita era
en català la peceta, vet aquí. El
que compta són les pessetes i
tot el demés són punyetes, diu
el català. Però en el fons el que
li importa més és l’honor, que
diuen que era el credo dels castellans. M’explico. Nosaltres
vam fer un Estatut. L’Estatut

Sortirem al carrer 200.000
persones per baixar pel
passeig de Gràcia cantant
“Volem l’Estatut”
substituïa i desenvolupava la
disposició addicional primera
de la Constitució. L’Estatut es
va aprovar amb el 90% dels vots
del Parlament català, però el
Parlament i el Senat espanyols
el van retallar –no repetiré aquí
amb quins suports des de Catalunya–. Després el vam referendar. I ara el volen retocar en el
Tribunal Constitucional. Doncs
bé: si ho fan, sortirem al carrer
200.000 persones per baixar
pel passeig de Gràcia cantant

“Volem l’Estatut”, com l’any
1979, crec que era. I si pot ser
que vinguin en Llach i en Joan
Manuel –fill del Poble-sec i nét
d’andalusa o de gent de parla
castellana–, la Marina Rossell,
la Mayte Martín i la Maria del
Mar Bonet. Si volen.
Si jo fos l’amo de l’Estatut (i
no ho sóc, però hi vaig participar amb una pila de companyes
i companys del PSC-CpC, Esquerra, ex-PSUC i CiU) diria: no
me’l toquin. Va néixer en un pis
de la Via Augusta cantonada Alfons XII, al costat de casa meva,
per un acord final entre Ernest
Maragall, un xicot de CiU i
l’Iceta, si no recordo malament
(tot i que l’Iceta al Parlament va
dir: “Hi votem a favor, però a
Madrid segurament el tocaran”). I tant que el van tocar. És
un fill mig bord, però és un fill
nostre. Dic tot això a Rupià,
Baix Empordà, a tocar, no del pi,
però sí de l’olivera de les 7 branques, que em van regalar els Veguers de les 7 Vegueries que havien de substituir les Diputacions Provincials, nom que a mi
no m’entusiasma, perquè refereix a una realitat dual: la Capital i las Provincias. No és això,
companys no era això. Si cal,
passat l’estiu, tornarem al carrer. ■

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27555">
                <text>De BCN a CAT i l'Estatut</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27557">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27558">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27559">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27560">
                <text>Avui</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27562">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27563">
                <text>Estatut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27690">
                <text>Justícia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27691">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27692">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41332">
                <text>2009-08-09</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27556">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1652" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1248">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1652/0000001055.pdf</src>
        <authentication>aed429a3b6dcab39388b31d3b2686526</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42847">
                    <text>��</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25680">
                <text>Entrevista al Diari de Girona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25681">
                <text>Diari de Girona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25683">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25684">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25813">
                <text>Pagès i Cassú, David</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25685">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25686">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25809">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25810">
                <text>Estatut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25811">
                <text>Empordà</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25812">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41261">
                <text>2009-08-30</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25687">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="933" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="356">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/933/0000001058.pdf</src>
        <authentication>afc8c489a27ba1de22b6074b858126ea</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42040">
                    <text>Paraules del MH Sr. Pasqual Maragall a l’acte amb
motiu del 150è aniversari del naixement del
president Francesc Macià i Llussà
Parlament de Catalunya - 10 de setembre de 2009

Moltes gràcies.
M. Hble. President, M Hble. President Pujol, M Hble. President del Parlament,
Sr. Alcalde, Srs. Consellers, estimats amics.

És amb una certa emoció que avui retem homenatge a una persona que va ser,
ben segur, una de les que d’una forma més clara i categòrica, diria jo, van
iniciar el camí de l’autonomia de Catalunya.
Una persona a la qual no li va ser fàcil arribar al que després es va poder tenir.
Una persona que va enviar al seu col·laborador íntim, Jaume Carner, justament
a Madrid, i aquesta va ser una de les primeres ocasions a les que hem hagut
d’anar a Madrid, a veure si Catalunya era reconeguda com a nació, com a
nacionalitat. Es va haver de trobar amb una negativa, amb una negativa que,
en aquell moment, era bastant categòrica. Ens hi hem tornat a trobar sovint,
Presidents consegüents ens hem tornat a trobar en aquestes situacions. Tot i
que sempre ajudats per gent que han intervingut positivament.
Però en Macià va ser el primer, l’avi. Va ser qui d’alguna manera ens ha servit
després de referent i és just que nosaltres ara puguem dir que som, d’alguna
manera, els seus hereus. Catalunya després ha fet totes les passes que ha fet,
però ja sabeu que no s’acaben mai d’aconseguir del tot els objectius que
volem.
Tornem a estar, un altre cop, com en aquella ocasió en la que el Carner va
haver de preguntar al President Macià, què havia de fer davant dels entrebancs
que se li posaven a Madrid.
Tornem a estar en una situació en la que no sabem si aquell Estatut que varem
aprovar, ara farà una colla d’anys, i que varem refrendar, s’haurà de tornar a
refrendar. Perquè si el toquen, evidentment, en el referèndum en el que jo vaig
votar que si, i tothom és lliure de votar en aquell moment el que pensi que s’ha
de fer, en cas de ser modificat, s’haurà de preguntar novament a aquells que el
varem refrendar si el volem o no. Perquè ja no serà el mateix.

1

�No vull involucrar la memòria del President Macià amb una qüestió posterior,
menys heroica, diguem-ho clarament, perquè el que ells van haver d’enfrontar
no és ni molt menys comparable amb les dificultats que nosaltres hem tingut.
Algunes de molt importants, el President Pujol, com sabeu, va passar per la
presó, cosa que al seu successor ja no li va passar, va tenir algunes dificultats,
però no aquelles.
De manera que el President Macià, avui t’honorem amb orgull. Ens agradaria
ser fidels al teu llegat, sabem que serà difícil. Però sabem també que les
persones que avui estan davant de la Generalitat maldaran per aconseguir-ho.
Moltes gràcies.

2

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13967">
                <text>Paraules del MH Sr. Pasqual Maragall a l’acte amb motiu del 150è Aniversari del naixement del president Francesc Macià i Llussà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13968">
                <text>Paraules pronunciades pel M Hble Pasqual Maragall al Parlament de Catalunya amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13969">
                <text>Parlament de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13972">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13974">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13975">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13988">
                <text>Macià, Francesc, 1859-1933</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13989">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47026">
                <text>President de la Catalunya. Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14578">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40560">
                <text>2009-09-10</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13973">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1653" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1249">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1653/0000001056.pdf</src>
        <authentication>c182a1fec86cbaa0bfed261a5fd7af6d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42848">
                    <text>PORTADA

Més enllà del referèndum

“Si esperem que ens la
tornin a fotre per sortir
a protestar, correm
el perill de perdre una
nova batalla civil”

JORDI PLAY

10 EL TEMPS 22 DE SETEMBRE DEL 2009

1319ET010-19-FET.indd 1

18/09/2009 9:25:55

�Més enllà del referèndum

PORTADA

“Té més repercussió
una gran manifestació
per a defensar l’Estatut
que no dues mil persones
votant la independència”
22 DE SETEMBRE DEL 2009

1319ET010-19-FET.indd 2

EL TEMPS 11

18/09/2009 9:26:11

�PORTADA

Més enllà del referèndum

EL TEMPS ha reunit els números u i dos del primer govern tripartit de
Catalunya, el president Pasqual Maragall i el vice-president Josep-Lluís CarodRovira. Tot i les convulsions d’aquell govern, amb trencadissa final inclosa,
ni l’un ni l’altre no senten que hagin hagut de trencar el gel per retrobar-se
i parlar distesament. En un escenari privilegiat, els jardins del Palau Robert
de Barcelona, ambdós polítics conversen sobre el procés de l’Estatut i la
redefinició de les relacions entre Catalunya i Espanya.

Q

uant de temps feia, que no us
assèieu a parlar?
J-LL. CAROD: Parlant tranquillament, fa mesos. La darrera vegada va ser en un restaurant de la
Barceloneta, amb més gent.
—Era la primera vegada que trencàveu el gel, després de l’expulsió del
govern del vice-president Carod per
part del president Maragall?
J-LL. CAROD: Mai no he tingut la
sensació que hi hagués gel entre nosaltres.
P. MARAGALL: Potser n’hi havia i no
ho sabíem. Però jo tampoc no he tingut
la sensació que haguéssim de trencar
el gel.
—Vàreu treballar en equip després de signar el pacte del Tinell.
Què n’heu de dir, l’un de l’altre?
P. MARAGALL: En Carod era el meu
segon, i jo el seu primer. I ens van fotre
la punyeta immediatament, potser perquè la suma de tots dos era massa...
J-LL. CAROD: Sempre ha estat una persona de pensament lliure i, per tant, amb
un olfacte i amb una intuïció que li han
permès de desbordar les sigles del partit
on ha militat bona part de la seva vida. I
sempre ho ha fet amb un tocs d’originalitat i de molta complicitat popular.
—Si poguéssiu tornar enrere, hauríeu gestionat de manera diferent els
començaments convulsos del primer
govern tripartit?
P. MARAGALL: El passat no torna.
Voleu dir que val la pena de pensar què
hauríem fet?
J-LL. CAROD: Tot allò que va passar
al principi va impedir que el primer
govern d’esquerres a Catalunya pogués
fer visibles alguns aspectes formals
importants.

P. MARAGALL: Va passar que allò
que nosaltres vam representar amb el
primer tripartit no era assumible per a
Espanya, encara que fos una Espanya
d’esquerres.
—Què espantava tant, a Espanya?
P. MARAGALL: Espanya pot assumir
una certa realitat catalana amb unes
condicions molt limitades. Però allò
que nosaltres començàvem a dibuixar era un estatut nacional, i això era
molt més d’allò que Espanya podia
assumir.
—Sigui com sigui, la fi del primer
govern d’esquerres es va precipitar.
Fins a quin punt la pressió del PSOE
sobre el president de la Generalitat
va determinar que vostè expulsés
primer Carod arran de l’entrevista del vicepresident amb membres
d’ETA i després ERC pel no a l’Estatut?
P. MARAGALL: Mireu, ens van posar
una pistola al pit. Vam continuar tant
temps com vam poder, però no teníem
més opció.
—President Maragall, potser
era un bon moment per dir prou a
les pressions del PSOE i optar per
emancipar-se’n?
P. MARAGALL: Una cosa era el govern, i una altra, el partit. I el PSC no
volia pas trencar amb el PSOE.
J-LL. CAROD: Més important que
els detalls concrets d’aquell episodi

és la reflexió sobre quin nivell de
diversitat cultural, lingüística i social
està disposada a assumir Espanya amb
naturalitat, sense angoixa. La meva
impressió personal és que a Espanya
hi ha una certa al·lèrgia a la diversitat,
i que mai, salvant unes minories de
gent il·lustrada que no tenen incidència
política, no s’ha assumit la llengua i la
cultura catalana com una riquesa, sinó
com una llosa.
—El vice-president Carod va ser
criminalitzat des d’Espanya i en bona mesura també des de Catalunya
per haver-se reunit amb membres
d’ETA a fi de cercar una sortida dialogada al conflicte polític a Euskadi.
President Maragall, creieu que un
govern de Catalunya no havia d’interferir en aquesta qüestió?
P. MARAGALL: Figura que el govern
espanyol és qui representa Espanya
i no Catalunya. En tot cas, és una
discussió sobre el passat que ja no té
interès. Si parléssim de futur, potser
seria una altra cosa...
—En qualsevol cas la realitat és
que el govern de Catalunya va assumir les pressions de Madrid. Quines
lliçons n’extraieu?
P. MARAGALL: Tot plegat va ser fruit
d’un moment determinat i no és una
cosa que hagi de tornar a passar. Val
més que pensem en el futur.
J-LL. CAROD: Més enllà de les conseqüències personals de la criminalitza-

Maragall, sobre l’expulsió d’ERC i de
Carod al primer tripartit: “Mireu, ens van
posar una pistola al pit”

12 EL TEMPS 22 DE SETEMBRE DEL 2009

1319ET010-19-FET.indd 3

18/09/2009 9:26:16

�PORTADA

JORDI PLAY

Més enllà del referèndum

22 DE SETEMBRE DEL 2009

1319ET010-19-FET.indd 4

EL TEMPS 13

18/09/2009 9:26:16

�PORTADA

d’estat, creieu que fou justa la càrrega contra el vice-president del govern? Penseu que un executiu català
se n’ha de mantenir al marge?
P. MARAGALL: En aquell moment
vaig creure que no hi havíem d’intervenir. Ara potser seria diferent, però
m’ho hauria de pensar.
—Senyor Carod, ara comentàveu
que per a bona part d’Espanya, la
llengua i la cultura catalanes són
una llosa. I què és per a Catalunya
Espanya?
J-LL. CAROD: Mireu, la gran pregunta
que encara no ens atrevim a fer és quin

representat històricament, des del punt
de vista econòmic, cultural, humà i
social, i fins i tot institucional –perquè
el president Tarradellas va ser escollit
en territori mexicà–, és evident. Però
és més l’Amèrica Llatina que no pas
Espanya pròpiament. Espanya continua essent el pont amb un aliat, amb un
mercat potent, és cert, però la realitat
és que l’estat es troba en un moment
baix d’afecte per a Catalunya. En tot
cas, la Catalunya més nacional serà
aquella en què els qui la defensin no

JORDI PLAY

ció a què vaig ser sotmès –encara ara
miro alguns mitjans de comunicació i
la meva imatge hi continua sortint, i no
puc anar pel carrer tranquil·lament per
Madrid i més llocs, i sé que a molts
indrets no hi aniré mai més–, crec que
hi va haver un punt que en el fons no
devia ser digerible per a l’estat ni per a
l’oposició espanyola, els opinadors i la
societat espanyola, que és que d’alguna
manera hi havia hagut un actor català
que era subjecte d’una negociació.
Com ha comentat el president Maragall, aquella era una qüestió d’estat.
Parlant amb aquella gent [els membres

Més enllà del referèndum

Carod-Rovira: “Els
pobles necessiten
factors de sotrac i
d’il·lusió col·lectiva,
encara que no
surtin tal com
havien previst”
d’ETA], em van dir que amb ells hi
havia parlat tothom.
—Senyor Maragall, a títol personal, encara que la negociació amb
ETA fos una qüestió teòricament

valor afegit representa Espanya per a
Catalunya...
—Ja ens hi atrevim nosaltres. Quin
valor afegit hi trobeu?
P. MARAGALL: Home, sí que hi ha un
valor afegit. Potser el més clar és la
vinculació amb la civilització hispanoamericana. Barcelona i Catalunya hi
han guanyat molt, amb el fet de tenir
aquests vincles amb l’Amèrica Llatina.
I, sentimentalment, més. Bona part
de l’exili republicà va anar a parar a
l’Amèrica Llatina, i s’ha creat un vincle ja indestructible, que hem d’agrair
a la connexió hispànica.
J-LL. CAROD: Hi estic d’acord, però
amb un matís. El valor afegit que ha

siguin necessàriament de la Catalunya vella, ni
siguin sardanistes ni del Barça,
sinó que potser siguin del Camp de
Tarragona i de l’Espanyol.
P.
M ARAGALL :
Absolutament
d’acord.
—Heu estat dos actors protagonistes del govern que vau engegar la
reforma de l’Estatut. Tanmateix, es
respira un desencís a la societat, un
cansament de tot plegat.
P. MARAGALL: Si el procés que vam
iniciar té la pega que és tan llarg, no
s’acaba mai, potser sí que va ser un error de començar-lo. Aquest procés s’ha
situat en una línia que pot ser allargassada fins a l’infinit, tant que encara
esperem una sentència del Tribunal

14 EL TEMPS 22 DE SETEMBRE DEL 2009

1319ET010-19-FET.indd 5

18/09/2009 9:26:24

�Més enllà del referèndum
Constitucional, i potser jo em moriré
sense veure’n el final. Doncs deu voler
dir que alguna cosa vam fer malament.
La lentitud de la justícia és el pecat
de la nostra societat. És insuportable,
desesperant.
J-LL. CAROD: Tens raó. Si hi ha una
assignatura pendent d’actualització en
la plenitud democràtica del terme és
la justícia; no només en la qüestió
formal de la lentitud –que és cert que
és lenta–, sinó que tens la sensació que

l’estat de la justícia espanyola no
s’ha posat al dia en cap sentit. Una
altra cosa és que els pobles necessitin
factors de sotrac i d’il·lusió col·lectiva,
encara que després no surtin tal com
els havies previstos.
—Reformar l’Estatut era un sotrac d’il·lusió col·lectiva?
J-LL. CAROD: Per a mi, un sotrac
fou el moment en què el Parlament
de Catalunya aprovà l’Estatut el 30 de
setembre del 2005 i allà tothom es posà
dempeus cantant “Els Segadors”, fins i
tot el PP, cosa que va provocar una certa enveja en unes altres latituds del sud
d’Europa, on tenen himnes nacionals
sense lletra... I després, quan vam anar
a Madrid la Manuela de Madre, l’Artur
Mas i jo, ens vam trobar diputats bas-

PORTADA

cos que ens deien que els fèiem enveja
perquè hi anàvem tots en bloc.
—L’enveja els devia durar poc,
perquè la unitat va ser com un miratge.
J-LL. CAROD: Mai tan ben dit, això
d’il·lusió col·lectiva, perquè va durar poc, segurament perquè l’Espanya
democràtica pot assumir molt poca
diversitat. En la meva intervenció al
Congrés de Diputats, en la rèplica
a Mariano Rajoy, m’hi vaig adreçar
en gallec, perquè ell és gallec.
Doncs bé, al diari de sessions
del Congrés hi diu: “En estos
momentos, el diputado CarodRovira se dirige en catalán a
Mariano Rajoy.” Què coi pots

a Catalunya. I això va de Pi i Margall
a Maragall, i els bascos ho miren de
lluny. Però perquè hi hagi federalisme
hi ha d’haver algú que es vulgui federar amb tu, i ells no ho volen.

Maragall: “Potser
Espanya ha
acceptat millor
l’excepcionalitat
basca que no pas
el nacionalisme
català”

esperar d’un estat que no sap ni quina
llengua parles?
—Penseu que aquest procés estatutari ha posat en crisi la imatge que
des de Catalunya s’havia construït
d’una possible Espanya federal?
P. MARAGALL: En ocasions nosaltres
ens hem refugiat, jo crec que equivocadament, en el ressentiment. Però ja
sabeu que jo encara hi crec, en una
Espanya federal.
J-LL. CAROD: L’únic lloc on s’ha
plantejat la possibilitat de fer un estat espanyol diferent, plural, on càpiguen totes les cultures i llengües, és

P. MARAGALL: Potser Espanya ha
acceptat millor l’excepcionalitat basca,
amb el seu sistema econòmic, que no
pas el nacionalisme català. En realitat,
els bascos eren una cosa rara, però
prou petits per a no fer por.
J-LL. CAROD: Ara ens entenem!
En primer lloc, això d’Euskadi ho
veien com una romanalla històrica;
en segon lloc, el seu pes demogràfic i econòmic és molt inferior al
de Catalunya. I també el pes de la
llengua: el català funciona com una
veritable llengua nacional que parla
tothom, de dretes i esquerres, empresaris i obrers. I finalment, mentre
22 DE SETEMBRE DEL 2009

1319ET010-19-FET.indd 6

EL TEMPS 15

18/09/2009 9:26:32

�Més enllà del referèndum

JORDI PLAY

PORTADA

la reivindicació nacional vagi acompanyada de violència i de terrorisme
és condemnada al fracàs. Per tant, és
molt més perillós l’avenç democràtic
que no el violent.
—Canviem radicalment de tema
per tornar a l’actualitat més immediata. Heu coincidit a defensar
la necessitat que Catalunya surti al
carrer a manifestar-se amb caràcter
preventiu contra la ingerència del
Tribunal Constitucional en l’Estatut
aprovat en referèndum. Us heu quedat sols...

“Si un tribunal modifica una sola coma,
el poble ha de tornar a parlar. O és que
no pensen respectar els nostres drets?”
P. MARAGALL: Jo vaig anar al passeig
de Gràcia l’11 de setembre i no hi havia ningú! En canvi, uns metres més
avall hi havia una altra manifestació,
diuen que massiva. Efectivament, la
nostra proposta no va arrelar... Bromes
a banda, un dia o altre el país haurà de

sortir al carrer com ja van fer més d’un
milió de catalans el 1978 per defensar
aquell Estatut. Penso que un dia o altre
aquesta pressió al carrer es repetirà.
J-LL. CAROD: És força indicatiu de
fins a quin punt som un poble poc
propositiu i molt reactiu. Aquí reaccio-

16 EL TEMPS 22 DE SETEMBRE DEL 2009

1319ET010-19-FET.indd 7

18/09/2009 9:27:00

�Més enllà del referèndum

nem i tenim iniciatives quan ja ens han
omplert la cara de bufetades. En canvi,
jo crec que és molt més madur, civil i
nacional que se sàpiga que el poble de
Catalunya ha decidit democràticament
que volia aquest Estatut. Jo no el vaig
votar, però des del moment que el poble
de Catalunya sí que el va votar, doncs
és el meu Estatut. Cap tribunal del món
no té dret a modificar allò que va votar
el poble de Catalunya. Si esperem que
ens la tornin a fotre per sortir a protestar correm el perill de perdre una nova
batalla civil amb plantejaments erronis.

Per una banda, hi ha els qui fan bandera
de la constitucionalitat de l’Estatut, i a
l’altre extrem els qui creuen que, com
que això no funciona, doncs declarem
la independència. El punt essencial no
és aquest, sinó el respecte al dret de decidir del poble de Catalunya, que ja ha
decidit. I Catalunya ha d’enviar aquest
missatge al món.
—Una manifestació post-sentència
és esperar una nova bufetada per a
queixar-se?
J-LL. CAROD: Hi ha una certa tendència autodestructiva, pessimista i derrotista en tots els matisos del catalanisme
a partir de la qual és molt complicat
d’avançar.
P. MARAGALL: Carod, tens raó en el
missatge que s’ha de donar. El Constitucional pot tocar l’Estatut; suposem
que les lleis li ho permeten i que ho
hem de respectar. Però aleshores jo demano que, un cop retocat, em tornin a
preguntar si en allò que jo vaig votar, i
tu no, en un referèndum encara hi estic
d’acord o no.
J-LL. CAROD: Però que tots dos ara
acceptem perquè és el que va votar el
poble de Catalunya”
P. MARAGALL: Si un tribunal modifica una sola coma, el poble ha de tornar
a parlar. O és que no pensen respectar
els nostres drets com a catalans?
—A Catalunya es va iniciar el procés estatutari acceptant les regles de
joc constitucionals. Potser ja s’havia
de donar per fet que la guillotina del
Constitucional era una amenaça.
P. MARAGALL: I què havíem de fer,
quedar-nos plegats de braços per evitar
el perill? Ho havíem d’intentar i arribar
fins a les últimes conseqüències. I les
conseqüències són que ara tenim un
estatut retallat, que alguns van referendar i alguns altres no, i que a sobre el
Constitucional el pot tocar al seu gust.
J-LL. CAROD: El govern de Catalunya
va fer allò que havia de fer: promoure
les condicions perquè el Parlament fes
la síntesi d’allò que en aquells moments
era la voluntat majoritària del poble
català. Després va ser retallat a Madrid,
tots sabem en quines condicions.
P. MARAGALL: I amb quins protagonistes i quins pactes...
J-LL. CAROD: El president Maragall
proposa que es torni a fer un referèndum si el Constitucional toca una co-

PORTADA
ma. Pot ser una possibilitat, però n’hi
ha una altra: que ho preguntin també
al Parlament de Catalunya, que és d’on
va sortir la iniciativa.
P. MARAGALL: I què pot dir ara, el
Parlament?
J-LL. CAROD: Si hi està d’acord o
no. Jo crec sincerament que aquest és
l’últim estatut d’Autonomia que farà
Catalunya. En el futur, si fem alguna
altra cosa, no sé què serà, però no serà
un estatut d’autonomia.
—Senyor Carod, què pot fer ara
el Parlament de Catalunya davant el
Constitucional?
J-LL. CAROD: No ho dic per estalviarnos un nou referèndum, però si volem
representativitat democràtica, amb referèndum ciutadà o no, el Parlament
pot dir-hi moltes coses. Hi ha la possibilitat que el Parlament no digui res,
o bé que se sotmeti a consideració una
resolució en què es demani el respecte
absolut a allò que va votar el poble de
Catalunya. I encara pot fer una acció
més contundent, que és tornar a entrar
el text estatutari aprovat en referèndum
i tornar-lo a votar, com a gest de significació política.
P. MARAGALL: I tornar a iniciar un
procés etern. Vols dir que no estem
prou esgotats?
J-LL. CAROD: No, només com a gest
polític.
P. MARAGALL: És que la qüestió del
Constitucional també és eterna.
J-LL. CAROD: Mireu, jo segurament
no hi entenc gaire, en política, però
o dictamina en poques setmanes o no
dictamina abans d’un any. No poden
dictaminar mentre Espanya tingui la
presidència de torn de la UE. No
voldrà pas trobar-se amb un conflicte
territorial intern.
—Aquest llarg procés estatutari,
encara obert, us ha exigit a tots dos
un preu personal i polític excessiu?
P. MARAGALL: N’hem pagat un preu,
és clar, però això ja va en el sou dels
polítics.
J-LL. CAROD: Personalment, crec que
he pagat dos preus. El primer, el d’haver fet possible la implicació d’Esquerra en un canvi de govern de Catalunya.
I això hi ha gent que ni m’ho ha perdonat ni m’ho perdonarà mai. Mai vol
dir mai. Encara ara, quan vaig a actes,
hi ha gent que se m’acosta i m’insulta
22 DE SETEMBRE DEL 2009

1319ET010-19-FET.indd 8

EL TEMPS 17

18/09/2009 9:27:33

�Més enllà del referèndum

JORDI PLAY

PORTADA

Carod lamenta que encara avui “hi ha gent que se m’acosta i m’insulta directament, per haver fet president Pasqual Maragall i José Montilla”.

directament, per haver fet president
Pasqual Maragall i després José Montilla. Hi ha una part de Catalunya, del
nacionalisme català si es pot dir així,
tocat per un cert classisme etnicista,
que em responsabilitza d’haver fet un
canvi cap a un govern d’esquerres. I,
d’una altra banda, no se’m perdona la
famosa reunió.
—President Maragall, en algun
moment us vau sentir traït pel partit
que representàveu i pel partit amic
a Madrid?

P. MARAGALL: Traït, no, perquè ja ens
van dir que votarien contra l’Estatut
del 30 de setembre. L’Estatut va anar
a Madrid i allà el van retallar d’acord
amb uns pactes; no hi va haver cap
sorpresa. I, personalment, tothom sabia
que jo discrepava d’aquesta manera de
procedir.
—El PSOE, que inicialment es
presentava com el valedor d’un gran
canvi polític a l’estat espanyol, també ha reaccionat amb virulència a
un acte cívic, una consulta popular

celebrada a Arenys de Munt el 13 de
setembre passat per preguntar als
veïns si volen la independència de
Catalunya o no. Què respondríeu a
aquesta pregunta?
J-LL. CAROD: Quina és la pregunta
exacta de la consulta?
—“Està vostè d’acord que
Catalunya esdevingui un estat de
dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?”
J-LL. CAROD: Encara que el vot sigui
secret, jo hauria votat sí.

18 EL TEMPS 22 DE SETEMBRE DEL 2009

1319ET010-19-FET.indd 9

18/09/2009 9:27:37

�Més enllà del referèndum

[El president Maragall se’l mira i
riu.]
P. MARAGALL: Ai, que encara et fotran fora del govern!
J-LL. CAROD: No seria la primera
vegada!
P. MARAGALL: Mireu, és que jo no hi
crec, en la independència. I no és que
no hi cregui perquè hi estigui en contra, sinó perquè crec que no existeix.
Jo continuo essent federalista. Dit això,
no hauria anat a votar.
—Ni sí ni no, sinó abstenció?

P. MARAGALL: Això mateix. Perquè
la pregunta, al meu entendre, no és
formulada correctament. Ens hem de
preguntar què volem ser quan siguem
grans?
—I què voleu que sigui Catalunya,
quan sigui gran?
P. MARAGALL: Ras i curt, una
Catalunya europea.
J-LL. CAROD: Perdona, president, però
jo crec que és més difícil una Espanya
federal que una Catalunya independent
en el marc europeu, entre més coses
perquè en el federalisme han de ser
dos com a mínim. Jo signo ara mateix
la proposta d’una Europa federal si hi
anem com a catalans. President, com hi
vols anar, com a catalans o com a què?
P. MARAGALL: Sí, és clar, com a catalans.
—Quines conseqüències polítiques
i socials creieu que tindrà aquesta
primera consulta popular celebrada
a Arenys de Munt?
J-LL. CAROD: Jo crec que tots plegats
hem sobredimensionat aquesta consulta. Entenc que faci una certa gràcia
anar en família a votar, però ni la
Catalunya independent es decideix al
Centre Moral d’Arenys de Munt ni la
unitat d’Espanya la posen en perill uns
3.000 ciutadans que van a votar en un
poble. Per a mi, el més significatiu de
tot és el nerviosisme desproporcionat
per la banda espanyola. A l’estat, els
mitjans de comunicació parlen obsessivament de la qüestió identitària des
d’una perspectiva nacionalista espanyola, estàtica i immutable. En canvi,
el gran atractiu de Catalunya com a
país és que és una identitat nacional en
permanent construcció, i la gent que
ve de fora hi pot anar afegint la seva.
I això ens dóna fortalesa per mirar el
futur amb optimisme. Per això és molt
important saber què faran el milió i
mig de ciutadans que han vingut a
Catalunya durant l’última dècada.
P. MARAGALL: Al meu entendre, la
consulta d’Arenys ha tingut un efecte
negatiu –o no positiu, si voleu–, perquè s’ha generat un enrenou massa
gran per no res. Té més repercussió
una gran manifestació per defensar l’
Estatut que no pas poc més de 2.000
persones votant la independència en
una consulta no vinculant.
J-LL. CAROD: En tot cas, aquesta

PORTADA
consulta és com un símptoma d’una
forta fatiga, i també d’organització de
la societat civil que diu que prou, que
no hi veu sortida.
P. MARAGALL: I és també un reflex de
la incapacitat de posar d’acord grans
sectors del país, que en el fons volen el
mateix, però que no s’acaben de posar
d’acord amb el lema. La gran manifestació del 1978 va portar el primer
Estatut, que és el que volia la majoria
del país.
J-LL. CAROD: Sigui com vulgui, és
remarcable el canvi d’actitud que es
va produint dins la societat catalana, i
que fa que gent que no prové del catalanisme polític en qualsevol dels seus
matisos es pregunti per què pel fet de
viure a Catalunya no pot tenir un nivell
de benestar com el que tenen uns altres
territoris de l’estat, sovint gràcies als impostos que paguem els catalans. Per tant,
la capacitat d’atracció que té un país no
és només la llengua i la cultura, sinó
que també pot ser el benestar, la igualtat
d’oportunitats i la qualitat de vida.
—Ens trobem en la fase d’“Escolta,
Espanya”, com en alguna ocasió ha
apel·lat el president Maragall citant
un poema del seu avi, o bé, com ha
dit el vice-president Carod, ja hem
passat a l’“Adéu, Espanya”?
J-LL. CAROD: En el fons, tot el poema
de Maragall –de Joan Maragall, perquè
en Pasqual també és un poeta– és un
crit cordial per dir a Espanya que ens
hi volem entendre. El problema és que
Espanya no escolta, i si trobes algú
disposat a escoltar el problema és que
tampoc no ens entén. Crec sincerament
que Espanya no vol escoltar i, per tant,
jo m’apunto pacíficament, democràticament, a l’“Adéu, Espanya”. Simplement, per viure millor. Sabeu què
va respondre Joan Fuster a la revista
Cuadernos para el diálogo quan li van
preguntar per què escrivia en català?
“Escribo en catalán porque me da la
gana.” Voleu un gest més democràtic
que la voluntat?
P. MARAGALL: Mireu, jo ni “Escolta,
Espanya” ni “Adéu, Espanya”: Escolta, Europa.
J-LL. CAROD: Sí, però és que Europa
només escolta els estats.
Gemma Aguilera
Enric Rimbau
22 DE SETEMBRE DEL 2009

1319ET010-19-FET.indd 10

EL TEMPS 19

18/09/2009 9:28:14

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25688">
                <text>Junts de nou: conversa amb Carod i Maragall</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25689">
                <text>El Temps</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25691">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25692">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25806">
                <text>Rimbau, Enric</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25807">
                <text>Aguilera, Gemma</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25808">
                <text>Carod-Rovira, Josep Lluís</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25693">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25694">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25802">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25803">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25804">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25805">
                <text>Estatut</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41262">
                <text>2009-09-22</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25695">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1654" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1250">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1654/0000001198.pdf</src>
        <authentication>cade57b3a6bea12de74112dc0da6fff7</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42849">
                    <text>LA VANGUARDIA 27

T E N D E N C I A S

MARTES, 20 OCTUBRE 2009

Un nuevo proyecto de investigación biomédica

“La familia debe ayudar al paciente
aser tan autónomo como pueda”
Pasqual Maragall, impulsor de Barcelonaßeta
JOSEP CORBELLA
Barcelona

E

l proyecto Barcelonaßeta que impulsa
Pasqual Maragall
no se limitará a seguir las líneas de investigación actuales, sino que explorará ideas nuevas y arriesgadas. Una idea muy maragalliana.
¿Cree que a la investigación
del alzheimer le hace falta una
revolución conceptual, que
por el camino marcado no se
avanza lo suficiente?
Ya hace cien años que se conoce
el alzheimer, y como no hay mal
que cien años dure, ya toca que
llegue un gran avance. Si se fija,
las personas que tenemos alzheimer nos refugiamos mucho en
refranes, como no hay mal que
cien años dure. Podemos olvidar
dónde hemos dejado las llaves,
pero no olvidamos las poesías,
las canciones, los refranes… Esto
se nos queda en el hipocampo,
aquí en el cerebro subiendo a
mano izquierda.
¿Es cierto que Barcelonaßeta se propone favorecer los
descubrimientos accidentales
para generar ideas nuevas?
Es una idea en la que creemos
mucho, es lo que en inglés llaman serendipity. La mayoría de
grandes descubrimientos se han
hecho así, por chiripa. Se mira
una cosa y se descubre otra. Naturalmente, hace falta que el investigador que mire tenga talento para ver cuándo un resultado
inesperado es relevante.
¿Cómo lo harán para tener
resultados inesperados y relevantes al mismo tiempo?
Habrá mucha multidisciplinariedad. Cada especialidad tiende a
cerrarse. Pero si no hay contacto
no hay chispa. A veces de esta
chispa puede surgir la luz. Se tiene que propiciar un ambiente en
el que haya contactos.
Otro aspecto innovador de

Barcelonaßeta es que ha captado financiación de 18 empresas
y entidades privadas. ¿Le ha
costado mucho convencer al
sector privado de invertir en
investigación?
No hay mucha tradición en España de inversiones privadas en investigación. La situación es muy
distinta en Estados Unidos, donde hay una cultura calvinista y
gran parte de las inversiones en
investigación biomédica son privadas. La civilización católica

humor. Que se interese por los
demás. Y que se ejercite, tanto físicamente como mentalmente.
Yo, personalmente, juego a ping
pong, camino mucho, hago sudokus. Y psicológicamente me ha
ocurrido una cosa curiosa.
¿Qué le ha ocurrido?
Me he convertido en un enfermo de la captura de imágenes.
Capturo el momento con la cámara del móvil y puedo guardarlo. O enviarlo y compartirlo. Es
un entretenimiento fantástico.

ÀLEX GARCIA

Maragall, con las obras del edificio de Barcelonaßeta al fondo

no anima tanto la competencia y
la inversión privada en investigación. Por eso hay una fiscalidad
que apoya tanto la investigación
en Estados Unidos y no en España. Este trato fiscal tiene un origen cultural, religioso.
Por su experiencia personal,
¿qué consejos daría a una persona que se enfrenta a un diagnóstico de alzheimer?
Le diría que no deje de hacer cosas. Que disfrute. Que no lo convierta en una tragedia porque no
lo es, pero acaba siéndolo si uno
se empeña. Que se lo tome con

Pero no creo que tenga que ver
con el alzheimer. Esta afición
por los gadgets me viene de hace
mucho tiempo.
Y a los familiares de una persona con alzheimer, ¿qué consejos les daría?
Que no sean sobreprotectores,
que dejen un grado de libertad.
Sufren, le protegen en exceso y,
sin querer, le perjudican. La familia debe ayudar al paciente a
ser tan autónomo como pueda.c
LEA LA ENTREVISTA ÍNTEGRA
EN LA WEB
www.lavanguardia.es

Miquel Molina

El tamaño importa

L

a ascensión al Puigmal protagonizada el domingo
por Joan Puigcercós es genuino excursionismo
con mensaje: una gesta que entronca con los orígenes del nacionalismo más esencial, tan ligado al
descubrimiento del propio paisaje y a su elevación a la categoría de valor patriótico. Ascendiendo a lo más alto (en este
caso, del Ripollès), Puigcercós nos dice que no hay más límite que el que uno se imponga. Otra cosa es que alguien,
desde el independentismo rampante, pueda pensar que el
techo elegido por el líder de ERC es más bien modesto. Se
dice que las comparaciones son odiosas, pero aún pueden
serlo más si el objeto a comparar es la trayectoria políticoexcursionista de un rival del mismo espacio político, como
es Jordi Pujol. Si la cima elegida da la medida de las aspiraciones de cada dirigente, no hay duda de que el president
apuntaba más alto. Ascender los 3.404 metros del Aneto o
los 3.143 de la Pica d'Estats era una empresa más ambiciosa
que superar los 2.913 del amable Puigmal.
Cunde últimamente la sensación de que la política de los
80 y de los 90 la lideraron, aquí y en Europa, una generación de dirigentes con más peso específico que los actuales.
Pujol, que sin duda formaba parte de ese selecto grupo, tiene además la ventaja competitiva de haber sido un montañero vocacional y tenaz. Aún es, por todo ello, un rival difícil para el voluntarioso
Puigcercós, si es que, como parece, de lo que se
Puestos a ser épicos, trata
es de apelar a la épilos 2.913 metros del
ca para proclamar la ilusión de una Catalunya
Puigmal no parecen
más plena. Sobre todo
un objetivo ambicioso porque, cuando nos ponemos épicos, el tamaño
sí importa. Y las suaves
laderas herbosas del Puigmal no son reto equiparable al árido y extenuante pedregal que rodea el imponente Aneto.
Claro que, si de compararse se trata, Puigcercós siempre
podrá alegar que vuela más alto que José Montilla, quien
hace poco se estrenó en la materia dando un plácido paseo
por Aigüestortes. Frente al montañismo, senderismo. ¿Falta de ambición política? Más que aspirar a todo, de lo que se
trataría en este caso, diría el actual president, es de cumplir
con un precepto tan intrínsecamente ligado a la historia del
excursionismo catalán como es tocar de peus a terra.
De lo que no hay duda es de que, más arriba o más abajo,
nuestros líderes ayudan con su gesto a promocionar el saludable deporte del montañismo. Puestos a juzgar tradiciones, esta nos complace mucho más que aquella que consiste
en marchar de noche bajo el fuego de las antorchas, representada la semana pasada por ERC en el homenaje al president Companys. Un acto que, involuntariamente, evocó un
imaginario de supremacía racial y violencia que estaría mejor desterrado en la memoria. Para quien aun así guste de
marchar con antorchas, vaya ahí una sugerencia: apuntarse
a las falles de Sant Joan de Isil o de Durro, que combinan
festivamente la atracción por el fuego con ese montañismo
que practicamos cuando queremos sentirnos más libres.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25696">
                <text>Impulso de Barcelonaßeta. La familia debe ayudar al paciente a ser tan autónomo como pueda</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25697">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25699">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25700">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25801">
                <text>Corbella, Josep</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25701">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25702">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25797">
                <text>Alzheimer</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25798">
                <text>BarcelonaBeta</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25799">
                <text>Recerca i Desenvolupament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25800">
                <text>Família</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41263">
                <text>2009-10-20</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25703">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1655" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1251">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1655/0000001203.pdf</src>
        <authentication>b719126d20d26a965af2890006405992</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42850">
                    <text>VIDAS AL LÍMITE
Por JUAN JOSÉ MILLÁS

UN SUEÑO
EN LA CABEZA
Pasqual Maragall sigue arriesgando: “Hicimos los Juegos
Olímpicos, hicimos aprobar y refrendar el Estatuto y ahora iremos
a por el Alzheimer”. El que fue alcalde de Barcelona y
presidente catalán le planta cara al reto más importante. Ha
creado el Fondo Alzheimer Internacional para abordar la
enfermedad desde nuevas perspectivas. Es lo que mejor hizo
siempre: creer en los sueños. Hemos convivido dos días con él,
en su casa, con su familia, sus amigos, en su querida ciudad, con
sus objetos más próximos. Y este personaje entrañable ha
logrado descolocar al autor con su sentido de la vida y del humor.
Fotografía de JORDI SOCÍAS

��S

i decir de alguien que fue alcalde de su ciudad y presidente de su comunidad puede parecer mucho, en el caso de
Pasqual Maragall no es nada. Habría que
añadir que fue el alcalde de los Juegos Olímpicos de 1992 y el presidente del nuevo Estatuto de Autonomía de Cataluña. Los Juegos
modificaron el rostro de Barcelona, quizá
también sus huesos, además de colocarla en
la lista de las ciudades más hermosas del
mundo. La aprobación del Estatuto marcó
un antes y un después en la historia política
catalana. Piensa uno que ambas realizaciones (puras quimeras en el momento de imaginarlas) fueron el producto de un “delirio”
al modo en que también lo son las conquistas artísticas. Es cierto que para que un delirio se lleve a cabo es preciso añadirle planificación, racionalidad, talento práctico,
recursos humanos y económicos…, pero si
no hay delirio (el delirio es el alma) todo lo
demás es pura exterioridad. La torre Eiffel o
el Empire State Building no podrían haberse
levantado sin planos ni sin raíces cuadradas,
pero tampoco sin delirio. Son dos ejemplos
extrapolables a cualquier otro ámbito de la
actividad humana. La diferencia entre el
político “delirante” y el pragmático es la que
va de Maragall a Gallardón. Aunque que el
alcalde de Madrid (ejemplo de voracidad
política desnuda, mera ambición sin sueño)
consiguiera los Juegos de 2016, haría de ellos
los más convencionales de la historia.

de maragall habría que decir, pues,
que, además de eficaz, fue un gestor insólito.
Quizá fue eficaz por ser insólito. Su singularidad le salvó de caer en los desenfrenos
propios de la corrección
política, pero constituyó
un arma que sus adversarios más mediocres
utilizaron con vigor, y a
veces con resultados
prácticos inmediatos; a
la larga, sin embargo,
ninguna de las infamias
con las que se intentó
socavar su prestigio ha quedado en pie.
Incluso el término “maragallada”, inventado como sinónimo de algo sin pies ni
cabeza, ha adquirido con el tiempo unas
connotaciones amables. Nacido en enero
de 1941, y tercero de una familia de ocho
hermanos, pertenece a una saga entre

cuyos miembros podemos encontrar empresarios, políticos, deportistas, pintores,
escultores y escritores (es nieto del poeta
Joan Maragall).
En julio de 2007 el matrimonio volvió a
A nadie extrañó, por tanto, la repercu- EE UU, esta vez a Boston, en busca de una
sión de la rueda de prensa que ofreció el 20
segunda opinión. Tras la toma de una muesde octubre de 2007 para informar pública- tra del líquido cefalorraquídeo, y a la espera
mente de que padecía Alzheimer. Acompa- de los resultados, la pareja visitó a algunos
ñado por Diana Garrigosa, su mujer, con- amigos e hizo turismo. Entre tanto, y dado
firmó ante los medios el diagnóstico y
que albergaban pocas esperanzas acerca
anunció que dedicaría todas sus fuerzas a
del diagnóstico, en Maragall fue creciendo
combatir esa enfermedad. “Hicimos los
y tomando forma la idea de colocar a BarceJuegos Olímpicos, hicimos aprobar y refren- lona en el mapa de la investigación mundial
dar el Estatuto y ahora iremos a por el
sobre el Alzheimer. Por aquellos días, según
Alzheimer”, aseguró.
cuenta en su libro de memorias (Oda inaca“Ahora iremos a por el Alzheimer”. bada), apareció en el periódico USA Today
Dicho así parece otro delirio, pero lo cierto
un artículo acerca de Richard Taylord, un
es que la fundación que lleva su nombre ha
psicólogo víctima del Alzheimer y autor de
puesto en marcha un proyecto enorme- un libro titulado Alzheimer´s from the inside
mente ambicioso que aspira a convertirse
out, en el que relata su experiencia y se reen una referencia universal sobre la investi- fiere a las virtudes de compartirla con la
gación de esta enfermedad neurodegenera- sociedad. “El artículo”, escribe Maragall,
tiva. El Fondo Alzheimer Internacional de “me impactó y me convenció definitivala Fundación Pasqual Maragall, que así se
mente del acierto de nuestra intuición: salir
llama, está dirigido por el doctor Jordi Camí
del armario, declarar públicamente mi
y pretender abordar el estudio de la enfer- nueva condición de enemigo de una enfermedad con nuevas técnicas y desde una mi- medad por ahora intratable, plantarle cara,
rada multidisciplinar. Dados las energías, buscar ayuda para los que vendrán”.
el talento y la originalidad (el delirio, en
suma) que Maragall y su entorno están
nuestro encuentro con el ex alcalde de
poniendo en el proyecto, no sería raro que
Barcelona y ex presidente de la comunidad
diera alguna sorpresa antes de lo previsto.
catalana se produjo a lo largo de los días 21
Fue una vez clausurada su etapa al
y 22 de julio pasados, es decir, dos años desfrente de la Generalitat, y al percibir que
pués del viaje a Boston. Dos años, en el proalgo no funcionaba como debía, cuando
greso de esta enfermedad, pueden ser
decidió ir al médico. La exploración no
mucho o poco, dependiendo de factores de
reveló nada anormal, por lo que los sínto- toda clase, incluidos los ambientales. A lo
mas con los que acudió a consulta se atribu- largo de este tiempo, Maragall ha permaneyeron a las presiones sufridas durante su
cido activo, dividiendo su tiempo entre la
mandato. No obstante, y como él insistiera
familia y sus dos despachos (el de ex presien que no se encontraba bien, se le hizo un
dente de la comunidad y el de la Fundación
test de memoria que, sin ser determinante, Pasqual Maragall). Ha publicado un interelevantó sospechas. Pasado el tiempo, y tras
sante libro de memorias y está a punto de
un viaje familiar a Argentina en cuyo trans- aparecer España y el federalismo, que reúne
curso se acentuaron algunos síntomas, el
buena parte de sus escritos políticos. Tiene
una agenda intensa, anotada en unas hojas
pequeñas (a hoja por día de la semana),
grapadas entre sí, a modo de un cuaderno,
que lleva siempre en el bolsillo y que consulta con frecuencia. A petición propia,
forma parte de un grupo de enfermos de
Alzheimer sometidos a una terapia experimental, aunque dado que el método por el
que se realiza es el denominado “doble
ciego”, no sabe si lo que se le administra es
matrimonio Maragall decidió consultar de
el preparado real o un placebo. Soporta esta
nuevo. Lo hicieron en un hospital de Nueva
ignorancia con humor e ironía, en la conYork, por miedo al revuelo que podría orga- vicción de que si le ha tocado ser sujeto del
nizarse en España de producirse alguna
placebo no tendrá tiempo de probar el trafiltración. Allí, en palabras de Diana, su
tamiento verdadero. El de Maragall es un
mujer, “un polaco de dos metros, frío como
caso de diagnóstico precoz y de intervenel hielo”, confirmó el diagnóstico temido.
ción también temprana, pues su médico de

“LA ACTIVIDAD ES BUENA.
CREAR NUEVOS
PROYECTOS. MOVERSE”

54

EL PAÍS SEMANAL

UN SUEÑO EN LA CABEZA

�cabecera, cuando los síntomas por los que
acudió a consulta se atribuyeron al estrés,
le administró, “por si acaso”, un tratamiento que no le haría daño si no era Alzheimer, pero que de serlo aminoraría sus
efectos.
PRIMERA JORNADA: LOS JUICIOS PREVIOS.
Nos encontramos por primera vez en un
restaurante de Barcelona donde tras las
presentaciones, y después de que nos liberara de darle el tratamiento de presidente,
proponiendo que nos tuteáramos, comimos un arroz mientras evocábamos su trayectoria política y vital. Quince años intensos de alcalde de Barcelona y tres años
turbulentos de presidente de la comunidad
dan mucho de sí, de modo que el tiempo
pasó volando. Al llegar a los postres, y
como hubiera hecho una demostración
increíble de buen juicio y de excelente
memoria, me pregunté dónde estaba la
enfermedad. Yo había acudido a aquel
encuentro como quien viaja a un territorio
fronterizo denominado Alzheimer. Esperaba encontrar en él a un individuo con un
pie en el lado de acá y otro en el de allá,
pues me gustaba la idea de que el recuerdo
y el olvido, la memoria y la desmemoria,
fueran regiones vecinas, comarcas colindantes, pero claramente diferenciadas. Y
pretendía que ese hombre me contara la
relación entre esos territorios, que me relatara cómo se desplazaba de uno a otro y
qué ocurría en el momento de atravesar
sus límites. Yo había acudido a aquel
encuentro, en fin, lleno de juicios previos
(de prejuicios) a los que, como se verá, no
estaba dispuesto a renunciar así como así.
Muchacho, no dejes que la realidad te
estropee un buen reportaje.
–¿Dónde está el Alzheimer? –le pregunté
entonces directamente (quizá brutalmente),
sin ser capaz, creo, de reprimir un tono de
decepción, de queja.
Maragall sonrió y continuamos hablando de política hasta la llegada del café. Entonces, confortados nuestros cuerpos por la
comida, y ya entrados en confianza, sacó
del bolsillo un móvil que acababan de conseguirle en el mercado de segunda mano y
que era, según dijo, idéntico al que había
venido usando hasta que se le estropeara.
Estaba feliz con él porque se ajustaba perfectamente a sus necesidades y a sus aptitudes. Me pidió que sonriera, sonreí, y me
sacó con el móvil una foto que en ese mismo

instante envió por SMS al mío, donde sonó
enseguida la alarma. Abrí el mensaje, vimos
el resultado y no nos gustó, por lo que repetimos la operación. Ahí estaba yo, en fin,
viajando de un móvil a otro, quizá también
de un lado a otro del Alzheimer. Se trataba
de un juego inocente con el que pasamos
un buen rato, pero me pareció advertir en él
(¡por fin!) un aspecto sutilmente inquietante, también un punto de desinhibición
atribuible, según el gusto del consumidor,
al carácter de Maragall o a su enfermedad
(cada uno encuentra lo que busca). Tras esa
breve excursión a lo que decidí que era el
otro lado de la frontera, regresamos a éste,

a la vez. Yo intento que la especialización
no mate el problema. A mí me gustaría que
al lado de los físicos hubiera químicos, porque yo tengo, por ejemplo, sensaciones físicas de inmaterialidad, pero si le pregunto a
mi médico no sabe nada de eso, ni le interesa. Con la especialización se avanza, pero
se produce una pérdida.
Otra de las cuestiones que le llamaban la
atención, y que no lograba explicarse, eran
los ataques de “déjà vu”. Precisamente, yo
había copiado en mi cuaderno un párrafo de
sus memorias relacionado con este asunto
(y con el de las sensaciones de inmaterialidad).
Lo busqué y lo leí en voz
alta. Decía así: “Estos
días, a veces, recuerdo la
depresión que me causó
regresar de Estados Unidos, un verano en Empuries, atravesando en
diagonal el campo de
alfalfa entre Ca L´Eugasser y Can Rubert, con
una extraña sensación
de estar y no estar, andando maquinalmente”.
Maragall reconoció
el párrafo y evocó la situación que lo había provocado, pues se trataba,
dijo, del primer “déjà vu”
(acompañado también
de cierta sensación de
inmaterialidad) del que
tenía memoria. Hablamos, asimismo, de las
paradojas de la memoria que señala con
detalle en su libro: el hecho, por ejemplo, de
que un camino conocido le sorprendiera a
veces como nuevo. En ocasiones, y debido a
la enorme fuerza de la memoria remota,
tenía, al regresar a lugares antiguos, la sensación de regresar a la infancia. Experiencias extrañas, en fin, desconcertantes y con
frecuencia incómodas, que él observaba
con curiosidad. Quizá, pensé, gracias a esa
curiosidad fuera capaz de obtener también
algún placer de ellas.

“TENGO SENSACIONES
FÍSICAS DE
INMATERIALIDAD”

donde insistí en que me hablara de su relación con la enfermedad:
–Una cosa que yo he descubierto –dijo
con paciencia– es que la actividad es buena.
Crear nuevos proyectos, moverse. Cuando
tú estás diagnosticado de algo, ¿qué hace la
gente? Etiquetarlo, clasificarlo. Éste es un
demente, éste es un tipo sin memoria, etcétera. Pero todos estamos un poco locos, un
poco sin memoria. Esa manía clasificatoria
hace que se pierda una de las cosas claves
del pensamiento: la interacción. Los problemas no están aislados, se relacionan.
¿Son todos los enfermos de Alzheimer iguales? No, cada persona es cada persona. Los
que tratan las enfermedades tienen que
catalogarlas, homologarlas, hacer paquetes.
Pero no hay dos enfermos iguales. Los especialistas, y el Alzheimer tiene muchos,
ponen fronteras en su estudio. La especialización es un sistema de progreso con muchas limitaciones, porque las cosas ocurren
UN SUEÑO EN LA CABEZA

para el manejo de la memoria reciente
había ido adquiriendo un repertorio de trucos que denominaba “anti-Alzheimer”. Así,
por ejemplo, para no olvidar la chaqueta, la
dejaba colgada en una silla que situaba en
medio del pasillo, de modo que no tenía
más remedio que tropezar con ella al salir. Y
consultaba cada poco el cuadernillo que
contenía su agenda semanal. Para recordar
EL PAÍS SEMANAL

55

�����los nombres de las personas, repasaba todo
el abecedario, si era necesario dando más
de una vuelta; en la segunda recitaba mentalmente, ab, ac, ad… En un momento dado,
hablando de un cómico recientemente
fallecido cuyo nombre no nos venía a ninguno de los presentes, Maragall apuntó de
súbito: Rubianes.
–He repasado todo el abecedario –explicó– y no me ha venido, pero lo he rozado, de
modo que al llegar a la zeta me he dado cuatro segundos de espera y,
de repente, ha saltado.
Le preocupaba la
idea –muy extendida– de
que la pérdida de memoria fuera acompañada de
una pérdida de sensibilidad. “El Alzheimer”, me
diría más de una vez,
“borra la memoria, no los
sentimientos”. De ahí su interés por programas que cuidaran los aspectos emocionales
del paciente.
–Ahora –me dijo hablando de la importancia de los pequeños gestos cotidianos– yo
tengo una pelea, porque hay estudios según
los cuales con Alzheimer no puedes conducir, y mi hijo, con ese argumento, me ha
robado el Ford Escort.
Se refería a un viejo automóvil que le ha
acompañado a lo largo de media vida y al
que profesa un apego casi cómico. Al hablarme de él en los términos en los que lo
hizo, tuve por un momento la sensación de
que en esos instantes se dirigía a mí desde
el otro lado de la frontera, sobre todo porque propuso que yo telefoneara a su hijo
a fin de averiguar con cualquier excusa
dónde se encontraba el Ford Escort, para ir
a buscarlo. Me reí por la propuesta, y él conmigo, pues incluso cuando se manifestaba
el Alzheimer (si se trataba del Alzheimer) lo
hacía en un registro maragalliano, pleno de
ironía, de humor.
En cualquier caso, me pareció que el
asunto del coche tenía un significado especial, en la medida en que conducir simbolizaba la capacidad de conducirse. Un coche
propio proporciona autonomía personal;
no había nada raro, pues, en que alguien
cuyo horizonte era la dependencia acumulara, mientras le fuera posible, las herramientas de independencia que aún era
capaz de controlar. Y aunque afirmaba de sí
mismo que era un enfermo atípico porque
tenía un entorno muy sólido, ya que todo el
mundo lo conocía e iba con escolta a todas

partes, admitía también que en esas ventajas había algo de prisión. De ahí, pensaba
uno, su empeño en conducir, en recuperar
su mítico Ford Escort y también en escapar
de la vigilancia de los escoltas, pues se
pasaba el día haciendo planes de fuga que
indefectiblemente fracasaban. Me relataba
estos planes con ironía, como si se trataran
de un ejercicio retórico más que de un propósito real, pero no dejaba de hacerlos.
Hubo otro aspecto que también me
llamó la atención en esta primera jornada.
Me refiero a ciertas “ausencias” que se daban cuando alguna reunión o alguna situación se prolongaban demasiado. Entonces

al abandonar el hospital decidió que
iríamos andando hasta su casa, donde
habíamos quedado con Diana para desayunar. El calor aún no era excesivo, y Maragall,
estimulado por el reciente masaje, se encontraba pletórico (aún no nos habíamos dado
cuenta de que ése era su estado natural), de
modo que comenzamos a caminar en la
creencia ingenua, por nuestra parte, de que
haríamos el recorrido de un modo lineal y
en un tiempo razonable. Pero andar con
Maragall por las calles de Barcelona es una
aventura, no ya porque todo el mundo se
acerca a hablar con él como si se tratara de
un amigo, sino porque él mismo puede detetenía uno la impresión de que había en el
nerse frente a una anciana y reconvenirla
interior de la cabeza de Maragall una puerta
cariñosamente por ir tan cargada, ofreciénque comunicaba la parte de delante con la
dose a echarle una mano con las bolsas de la
de detrás (la tienda –podríamos decir– con
compra. Daba la impresión de que se sentía
la trastienda), de modo que, a ratos, sin dejar
responsable de cuanto ocurría cerca de él.
de estar contigo, notabas que había cruzado
Según íbamos calle abajo, por ejemplo, apaesa puerta, refugiándose en la parte de atrás. reció una furgoneta montada sobre la acera
Cuando se encontraba en ese lado aparecía
que estorbaba el paso a los peatones. Al lleen su rostro una especie de vacío, un punto
gar a su altura, Maragall introdujo la cabeza
de tristeza. No logré averiguar lo que pasaba
por una de las ventanillas y, dirigiéndose al
en la trastienda, pero sí que el cambio de
conductor, que permanecía al volante, exactividad le hacía regresar de allí con bríos
clamó cargado de razón: “¡Hombre!”.
renovados, dispuesto a cualquier cosa.
El hombre miró a Maragall como si fuera un
aparecido y soltó un “Hostias” contrito al
SEGUNDA JORNADA: “ESTE HOMBRE ES
tiempo que ponía la furgoneta en marcha.
MUY NERVIOSO”. La jornada empezó a las
Un poco más abajo se detuvo junto a
nueve de la mañana en el servicio de reha- nosotros un automóvil conducido por una
bilitación del hospital de La Esperanza, señora que bajó la ventanilla y gritó:
adonde Maragall acude tres veces por
–¡Presidente!, ¿cómo se encuentra?
semana a que le den un masaje que forma
–Muy bien –dijo Maragall–, vengo del
parte de su tratamiento anti-Alzheimer. hospital, de darme un masaje.
Habíamos quedado allí porque quería pre–Pues yo acabo de dejar allí a mi marido
sentarnos a la masajista, Loli Díaz, de modo –dijo la señora.
que los acompañé durante un rato en la
–¿Podemos subir? –preguntó Maragall.
estrecha cabina de masaje, donde apenas
–Cómo no –dijo la señora.
cabíamos los tres. Sin dejar de amasar el
De modo que subimos al coche. Maracuerpo del paciente, tumbado sobre una
gall ocupó el asiento del copiloto, y Jordi
camilla, Loli me explicó que Maragall había
Socías (el fotógrafo), uno de los escoltas y
llegado al servicio de rehabilitación fati- un servidor de ustedes, el de atrás. Le dijigado y tenso. Le hacía, entre otros, unos
mos hacia dónde nos dirigíamos y la señora
estiramientos cervicales beneficiosos para
dijo hasta dónde nos podía acercar. Como
la actividad mental. Maragall, por su parte, nos pareciera bien a todos, se puso en mary pese a las dificultades que tenía para
cha, y durante el trayecto averiguamos que
hablar debido a su postura (boca abajo, con
se llamaba Lolet y que era de Mataró. Dos o
el rostro introducido en un orificio de la
tres días a la semana traía a su marido al
camilla desde el que sólo veía el suelo), hospital para un tratamiento ambulatorio.
logró resumirme la historia del barrio en el
Era simpatiquísima y muy habladora. Mara-

“SI ERES EX, ERES
ADORABLE PORQUE NO
TIENES PODER”

60

EL PAÍS SEMANAL

que nos encontrábamos y me habló de una
casa de okupas cercana en cuya fachada
había pintadas de contenido anarquista
que le hacían gracia.

UN SUEÑO EN LA CABEZA

�gall se interesó por su vida poniendo en la
escucha una tensión singular, como si sus
problemas le afectaran de un modo inexplicable. Al llegar a nuestro destino nos bajamos todos del coche y nos hicimos fotos
mutuamente felicitándonos por aquel
encuentro que presagiaba una mañana
feliz. Pero no habíamos dado más de siete
pasos cuando en un semáforo se nos acercó
una muchacha filipina que quería que
Maragall le firmara un autógrafo para sus
padres. Era muy simpática también, de
modo que nos sentamos en las sillas de la
terraza de un bar y nos contó su vida. Se llamaba Evangelina.
Como ya he señalado que yo iba detrás
del Alzheimer como un
cazador tras su presa,
inmediatamente atribuí
esta sociabilidad extrema a la enfermedad.
Qué peligro, pensé más
tarde, tiene la mirada
del observador, incluso
la del observador informado. Todos vemos lo
que esperamos ver, de
modo que si uno busca
en otro el Alzheimer,
encontrará el Alzheimer
(pero sólo el Alzheimer).
He ahí los riesgos de etiquetar a los que se había
referido Maragall el día
anterior. Si te dicen que
este señor está loco, sólo
verás en él su locura; si
que tiene cáncer, sólo su
tumor; si que está ciego,
sólo su ceguera… La sociabilidad de Maragall constituía un rasgo de carácter que la
enfermedad, por fortuna, no había aminorado. Recordé que el día anterior, un taxista
al que habíamos solicitado su opinión sobre
el ex presidente nos dijo que en Barcelona
se le sentía muy cercano.
–Tengo un primo –añadió– que es mosso
d´esquadra y que perteneció a la escolta de
Maragall cuando era presidente. Siempre
dice que aquélla fue la época más feliz de su
vida porque cada día era distinto. Nunca
sabían lo que iban a hacer, ya que Maragall
no respetaba las agendas.

dad endiablada), pues intento entender
frente a qué clase de talento estoy, y me responde que si eres nieto de un poeta catalán y
de un zapatero valenciano, ese tipo de iniciativas carecen de mérito. Cuando le voy a dar
la réplica, porque el asunto me interesa en la
medida en que guarda alguna relación con
los procesos creativos, se acerca alguien de
nuevo para preguntarle cómo está. Y es que
la enfermedad de Maragall se vivía en la calle
como un asunto comunitario. Muchas de las
personas con las que hablábamos tenían

“CADA CUAL ES CADA
CUAL. NO HAY DOS
ENFERMOS IGUALES”

siendo alcalde de barcelona, Maragall
inició una práctica inusual para conocer de
cerca los problemas de determinados barrios: de vez en cuando hacía las maletas y se
iba a vivir unos días, junto a Diana, a la casa
de uno de los vecinos de la zona. Se lo recuerdo mientras troto a su lado (lleva una veloci62

EL PAÍS SEMANAL

también un familiar que padecía Alzheimer
y nos contaban su caso, estableciendo comparaciones entre el proceso de su padre o su
abuelo con el de Maragall, que escuchaba a
todos sin paternalismos de usar y tirar, incluso, sin paternalismos a secas. Sus expresiones eran siempre de solidaridad, de apoyo,
también de optimismo.
–Es increíble –dije– el cariño que te tiene
la gente.
–Tú –respondió con un escepticismo en
el que no había amargura– me coges en un
momento de mi vida en el que soy un ex. Ser
ex es cojonudo. Si estás en ejercicio, la gente
te odia, te ama o te teme. Si eres ex, eres
adorable porque no tienes poder. Además,
en mi caso, yo recuerdo a muchas personas
su juventud, sus mejores momentos, que
coincidieron con la época de los Juegos
Olímpicos.
Milagrosamente, logramos llegar a su
casa, un piso acogedor y modesto en el que
UN SUEÑO EN LA CABEZA

sólo vivía la pareja, ya que los tres hijos están
independizados. A Diana no le extrañó que
hubiéramos tardado tanto, pues estaba
acostumbrada a estos plantones (hace años
preparó para el cumpleaños de su marido
una fiesta a la que el único que no acudió fue
él, porque se puso a ordenar papeles en el
despacho y se le fue el santo al cielo).
Jordi Socías y yo tomamos posesión de
la vivienda al modo de esos parientes un
poco pesados que viven cerca y que pasan
de vez en cuando a matar el tiempo, pues
enseguida vimos que Pasqual Maragall y
Diana Garrigosa practicaban una hospitalidad en la que la frase “estás en tu casa” tenía
un significado literal. A nuestros anfitriones
les importaban un pito las apariencias o el
qué dirán (en este caso, el qué escribirán o
qué fotografiarán), pues nos dejaron libertad para movernos por la casa (por toda la
casa) a nuestro antojo. Diana se ocupó del
café y las tostadas, y luego desapareció porque tenía que trabajar.
–Esta casa –dijo Maragall cuando nos instalamos en la terraza– es la mejor de España,
y eso se debe a que tiene una señora que se
llama Diana a la que se le ocurren ideas
como ésta.
la idea como “ésta” era un gran recipiente de cristal lleno de avellanas, almendras y
nueces junto al que encontramos una tabla
y una maza de madera para partirlas, a lo
que se puso con entusiasmo. Al poco se
levantó, fue al interior y volvió con un aparato de radio encendido.
–Adoro esta radio –dijo mostrándonosla–
porque la compré en mi época de América
y me ha acompañado media vida. Es una
Sony, y esto que estáis oyendo es Radio Gladys Palmera, que va cambiando de frecuencia porque es ilegal. Me encanta porque
ponen música cubana. Las letras de la música cubana son mejores que Bécquer.
Como un servidor de ustedes es un poco
idiota, en vez de disfrutar del bolero que
sonaba en esos instantes y de la situación,
que era inédita, se dedicaba a hostigar a su
anfitrión con preguntas supuestamente
interesantes para su reportajito de mierda
sobre el Alzheimer. Uno había ido a Barcelona a por el Alzheimer de Maragall y no
estaba dispuesto a que se le escapara (de
nuevo la maldita etiqueta). Pero por Dios, si
el reportaje estaba ante mis ojos. Tantos
años de oficio y aún no había aprendido
que escribir consiste en ser capaz de ver lo
que tienes delante de las narices (véase La
carta robada, de Poe). Maragall llevaba con
paciencia al reportero de mierda que les
habla, hasta que en un momento dado se
volvió a Socías y dijo señalándome:

�–Este hombre es muy nervioso, no se da
cuenta de que para que se dé la circunstancia del conocimiento tiene que haber tranquilidad.
Yo me sonrojé, como pillado en falta.
Entonces Maragall me miró con afecto, sonrió y dijo:
–¡Estos madrileños!
En cualquier caso, la alusión a mis nervios tuvo la virtud de poner un poco de
orden en mi cabeza. Una vez que comprendí que para que se
diera la “circunstancia
del conocimiento” tenía
que haber, en efecto,
tranquilidad, bajé la
guardia, comencé a disfrutar de la música cubana y me di cuenta de
la importancia que tenían los objetos familiares para este hombre aquejado del Alzheimer. Primero fue el móvil (tuvieron, si se
acuerdan, que buscarle uno idéntico al
anterior en el mercado de segunda mano).
Después fue el Ford Escort que le había
acompañado a lo largo de media vida y que
le había “robado” su hijo. Ahora era la Sony
que compró en su época americana. Por si
fuera poco, Maragall estaba sentado en una
mecedora –otro objeto familiar, quizá otro
fetiche– que se había traído de un viaje a
Costa Rica y sobre la que se balanceaba con
placer asegurando que quitaba el Alzheimer. No era todo: la casa en la que nos
encontrábamos era la misma en la que había nacido 68 años antes. Desde la azotea,
adonde nos condujo mientras nos contaba
la historia del edificio, pudimos ver, tres o
cuatro pisos más abajo, el patio en el que
Maragall jugaba al fútbol de pequeño con
sus primos y hermanos, así como las puertas que desde ese patio daban acceso a la
casa museo del poeta Joan Maragall, su
abuelo. Su biografía personal y su historia
familiar estaban concentradas en aquel
bloque, donde también vivían su hermana
pequeña y sus hermanos Jordi y Ernest, este
último, actual consejero de Educación del
Gobierno de la Generalitat, de quien se dice
con frecuencia que es el auténtico Pasqual
Maragall. No había más que subir o bajar
tres o cuatro pisos, en fin, para ascender o
descender por el tronco de su árbol genealógico.
–Al otro lado de ese muro –dijo señalando una tapia que había a la izquierda– había
un colchonero que nos amenazaba con la

vara de sacudir la lana cuando colábamos
el balón en su patio.
Entonces cobró sentido otra de las frases que había pronunciado el día anterior,
al contarnos la historia de una amiga
enferma de Alzheimer a la que había visitado aquella misma mañana en una residencia: “Si a una persona con problemas de
memoria y de identidad la sacas de su
entorno y la metes en un almacén de enfermos, la estás acabando de matar”.
Cuando regresamos al piso, Maragall
volvió a ocupar la mecedora anti-Alzheimer
y dijo que esa noche había tenido un sueño
divertido del que no se acordaba.

SU COMPAÑÍA CREA
ADICCIÓN. PROVOCA
ENVIDIA SU VITALIDAD

64

EL PAÍS SEMANAL

–Cuando me despierto –añadió– intento
capturar los sueños, pero no consigo retenerlos. Tendría que anotarlos.
Por un momento nos quedamos callados, a la espera de que el sueño divertido
aflorara a la superficie y nos lo pudiera relatar. Pero no afloró, así que, tras unos segundos de tensión onírica, Maragall se dirigió a
Socías y le preguntó si quería una CocaCola o media.
–Pues media –dijo Socias.
–Si dice “pues”–añadió Maragall volviéndose hacia mí–, es que la quiere entera. ¡Estos catalanes!
antes de que el fotógrafo terminara su
Coca, Maragall consultó la agenda y dijo que
había que salir pitando, pues tenía algo que
hacer en su despacho. Pero decidió de nuevo
que fuéramos andando (aunque no se encontraba cerca) porque seguía pletórico.
–La calle es un festival –exclamó con entusiasmo al pisar la acera.
Si las dependencias de su casa le servían
para ir de un sitio a otro de su historia familiar, las calles de Barcelona le servían para
moverse por el interior de sí mismo, como
si hubiera entre su cuerpo y el cuerpo de la
ciudad una extraña identificación. Conocía
cada esquina, cada fachada, casi cada registro de la luz o del agua, cada boca de riego,
cada edificio, cada portal, cada esquina…
Nos explicaba la ciudad y la relación entre
sus partes como el que explica el funcionamiento de un artefacto complejísimo a cuya
construcción ha contribuido.
–Fíjate –dijo señalándome el cartel de la
UN SUEÑO EN LA CABEZA

calle de Lincoln–, sólo tienes que ver los
nombres de las calles para darte cuenta de
lo grande que es esta ciudad.
A la velocidad del rayo atravesábamos
plazas, cruzábamos avenidas, fotografiábamos graffitis, traspasábamos mercados y
tomábamos notas de aquel viaje al corazón
de Barcelona, quizá al corazón de Maragall.
De repente, en una esquina, se detuvo, miró
a su alrededor y sentenció de forma misteriosa:
–Esta ciudad tiene algo de japonés, de
chino, fíjate en la aglomeración de comercios, en la densidad…
de vez en cuando se volvía indicándome
que no dejara de controlar los coches aparcados, por si apareciera su viejo Ford Escort.
¿Lo decía desde el lado de acá o desde el
lado de allá? Imposible saberlo porque
acompañaba la frase con una mirada maliciosa, con una sonrisa ladina, como si le
divirtiera confundir a este idiota cuyos nervios estuvieron a punto de impedir que se
diera “la circunstancia del conocimiento”.
Por fortuna, a estas alturas, tampoco nos
importaba saber desde qué lado hablaba (si
había dos lados), pues ya no nos interesaba
el Alzheimer de Maragall, sino Maragall, un
personaje cuya compañía creaba adicción,
cuya seguridad desbordaba, cuya vitalidad
provocaba envidia.
Durante el resto del día, Socías y yo le
acompañaríamos, más que como reporteros, como cómplices, pues también poseía
la habilidad de ganarte para su causa, para
sus causas, tuvieran el tamaño que tuvieran.
Quizá porque fuimos capaces de adaptarnos a su ritmo vital (frenético) no huyó a la
trastienda de su cabeza ni una sola vez a lo
largo del día. Sólo volvimos a verle ese gesto
de tristeza, quizá de desconcierto, por la
noche, en su casa de Rupiá, adonde nos
había invitado para que conociéramos al
resto de su familia. Sucedió que un nieto le
leyó delante de nosotros un cuento que
acababa de escribir. A Maragall le gustó y
felicitó al niño. Pero a los cinco minutos,
como el cuento continuara encima de la
mesa, pidió a su nieto que se lo leyera.
–Pero si te lo acabo de leer –dijo el pequeño.
Entonces Maragall se retiró desconcertado a la trastienda y cambió de conversación.
Recordé que esa misma tarde yo le había preguntado qué se sentía al pertenecer a una
saga familiar tan particular como la suya.
–Al final, te olvidas –dijo. P

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25704">
                <text>Vidas al límite - Un sueño en la cabeza. Entrevista-Reportatge, amb Juan José Millás</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25705">
                <text>El País Semanal</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25707">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25708">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25796">
                <text>Millás, Juan José</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25709">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25710">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25792">
                <text>Alzheimer</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25793">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25794">
                <text>Família</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25795">
                <text>Política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41264">
                <text>2009-10-25</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25711">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1656" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1252">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1656/0000001226.pdf</src>
        <authentication>8a8482add36c58cc00af39db9debc9c2</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42851">
                    <text>´

Pasqual Maragall:

, políticos no tienen criterio propio’
‘Los
´

En una charla distendida y amistosa hablamos con el expresidente de la Generalitat de Catalunya,
Pasqual Maragall. Firme en sus principios federalistas y europeístas ve que este es el futuro hacia
el que nos dirigimos.

´

ROSARIO BOFILL
PERIODISTA

L

a entrevista se realiza en catalán y a
mediados de octubre en la oficina
que Maragall tiene en la Diagonal
de Barcelona.
–De su vida política, ¿qué personas le
han impresionado más?
–José Ignacio Urenda, que fue mi
maestro. Él me metió en política. Era muy
católico y muy revolucionario. Solía buscar gente por la universidad. Era una persona muy honesta.
–¿Lo convenció para entrar en política
o ya tenía inquietudes?
–Me convenció. Aunque yo también
debía tener inquietudes. Cuando de
pequeño me preguntaban qué quería ser
de mayor, yo decía: “Sereno o diplomático”. Yo ya estaba entre lo práctico de la
calle y la política.
–¿Cuál ha sido el momento más gratificante de su vida política?
–Ha habido muchos momentos gratificantes. Siempre se dice que fueron los
Juegos Olímpicos, pero es un poco un
cliché. Ha habido muchos. Aunque los
Juegos empezaron con un fiasco. Quizá
por las prisas, porque el Estadio
Olímpico de Montjuïc aún no estaba
acabado, tenía goteras, y llovió muchísimo. Y tuve que hacer el discurso bajo
un paraguas sin público. Ya habíamos
tenido que refundamentar el estadio. Es
decir, tuvimos que hacer los fundamentos después del edificio –¡es que esta ciudad es fantástica! Lo mismo pasó con el
Palacio Nacional de Montjuïc. Hubo un
problema cuando cayó un trozo del
techo. Es que se había hecho todo a partir de acontecimientos, como si la ciudad

26

EL CIERVO / DICIEMBRE 2009

fuera cada vez reina por un día; así fue en
la Exposición Universal de 1888 o la de
1929. En base a eso se iban creando
infraestructuras que si no no se hubieran
hecho, y que servían para la ocasión pero
que no aguantaban. Por eso todos los
edificios de Montjuïc estaban sin fundamentos.
–¿Y el momento más duro?
–Quizá cuando siendo teniente de
alcalde de Barcelona cambié el sistema de
horarios. Subimos los sueldos, pero los
funcionarios iban a trabajar de 9 a 2, “pero
con tolerancia”. Les puse un horario más
largo y me hicieron una huelga. En esta
huelga un día invadieron el Saló de Cent
para hacer una asamblea. Yo fui y me dijeron de todo. Entonces quedamos que
haríamos alguna reforma. Me reuní en el
Tibidabo con el jefe de los funcionarios
mosqueados para pactar que los nuevos
horarios eran intocables pero que habría
un aumento de sueldo muy importante.
También instauré que se tuviera que
fichar. Antes no se fichaba y por eso a la
tarjeta le llamaban “la pasqualina”.
–¿Si hubiera dejado la presidencia de
la Generalitat hace 20 años, a qué se
hubiera dedicado?
–Hubiera mirado a Europa. Aunque
Bruselas es un poco aburrido, llueve
mucho, pero tiene una gran calidad de
vida. Tuve una experiencia europea siendo
presidente del Comité de las Regiones, y
fue muy interesante.
–¿Hubiera intentado lanzar un partido europeo?
–Ya lo hice, lanzamos un partido con
Francesco Rutelli y François Bayrou, el
Partido Demócrata Europeo, pero ya está.
Se intentó, empezó bien, pero no acabó de
cuajar.

–En Italia ahora mismo tienen otros
problemas.
–Son una olla, siempre tienen problemas. Es el país donde se vive mejor del
mundo, pero políticamente son un desastre. Italia es fantástica, lástima de los italianos, como ellos dicen. Los franceses, por
ejemplo no son tan autocríticos, tienen
mucho orgullo nacional.
–¿Cómo ve Europa ahora?
–Es nuestra patria. La Unión Europea
debería ser como la unión americana, con
estados federados.
–Pero allí todos hablan la misma lengua.
–También nosotros aquí. Aquí también se está empezando en la práctica del
inglés.
–Pero un míting en inglés en Dos
Hermanas no funcionaría.
–Ya le pondrían traducción simultánea. La convivencia de múltiples lenguas
es al mismo tiempo un inconveniente y
una riqueza.

NO SÉ LO QUE SOY
–¿Qué es ser socialdemócrata hoy?
–La socialdemocracia es un concepto
amplio, a mí me cuesta definir exactamente lo que soy. Creo que la ideología no
debe ser cerrada y exclusiva, hay muchos
grises, que cada opción política del mismo
espectro subraya más, para diferenciarse.
Pero los principios inspiradores son pocos
y genéricos.
–¿Las etiquetas políticas no sirven?
–Yo creo que responde mejor al pensamiento general un modelo como el americano, con dos grandes partidos, uno
progresista y otro moderado.

�DE BARCELONA A EUROPA
Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 1941) nació en la familia del poeta catalán, Joan Maragall, que fue su
abuelo. En 1965 se licenció en Derecho y Ciencias Económicas en la Universidad de Barcelona, y ese mismo
año ingresó en el gabinete técnico del Ayuntamiento de Barcelona. Sus primeros pasos en política los dio
en el Front Obrer de Cataluña, que posteriormente daría paso al Partit dels Socialistes de Cataluña. Fue
alcalde de Barcelona desde 1982 hasta 1997, cargo marcado por los Juegos Olímpicos de 1992.
Durante este período también presidió en Comité de las Regiones de la Unión Europea, entre 1996 y
1998. En 2003, fue presidente de la Generalitat de Cataluña al formar un gobierno tripartito con
Esquerra Republicana de Catalunya e Iniciativa per Catalunya - Els Verds. En 2006 anunció que no
repetiría candidatura y se centró en la creación del Partido Demócrata Europeo. Posteriormente, hizo
público que padecía alzheimer y en 2008 creó la Fundación Pasqual Maragall dedicada a aunar esfuerzos para luchar contra esta enfermedad.

–En las primeras elecciones casi no se
podía decir que eras socialdemócrata, uno
era socialista o comunista.
–Ahora en cambio la socialdemocracia se ha convertido en el poder. Los
comunistas no pintan nada; los nacionalistas, muy poco, la que manda es la
socialdemocracia.
–¿Cuál debería ser la característica
principal de un político?
–No sé, capacidad de pensamiento
libre y de proyección. Ahora en España
no me convence demasiado ninguno.
–¿Pero ha encontrado a menudo políticos convincentes?
–Sí, claro. Pero ahora es más difícil.
Antes se encontraban más políticos convincentes que ahora.
–¿Y el defecto más común?
–Que no tienen criterio propio. Prima
el criterio del partido, del grupo parlamentario o de quienes les financian las
campañas.

ESPAÑA, CATALUÑA,
BARCELONA
–Si recuerda la Barcelona donde nació
y mira la de hoy, ¿qué le gusta?
–De Barcelona me gusta todo. Es la
mejor ciudad del mundo.
–¿Le gusta más ahora o cuando nació?
–Cuando nací Barcelona era un desastre. No tiene nada que ver conmigo.
–¿Qué echa de menos en Barcelona?
–Tiene casi de todo: montaña, mar,
ríos, un Eixample racionalista y unos
barrios muy potentes. Lo que le falta es
el área metropolitana. La Barcelona
estricta es muy pequeña. En cambio la
realidad es una aglomeración de cuatro
millones. Lo que ocurre es que esto
asusta a la nación, a la Generalitat.
Tendrían que restablecer el área metropolitana. La dividieron en tres. El nacionalismo tenía miedo de una Barcelona
demasiado potente, porque se comía al
país. No se daban cuenta de que lo mejor
que debe tener una nación es un entorno

urbano potente. Y aún tienen que entenderlo.
–En sus diarios escribe: “Cataluña
es una realidad torturada”. ¿Por qué?
–Es sufridora. “Ai ai ai, que ens
fotran” (Ay ay ay, que nos darán).
Cataluña es desconfiada porque
la vida ha sido dura. No ha sido
independiente, tampoco ha
sido federalista. No acaba de
estar satisfecha, o eres muy
independentista y te dedicas a
convocar consultas en municipios, o eres un cobarde y
un servidor de Madrid.
–¿No nos quejamos
demasiado?
–Sí. Quejarse o no
quejarse no tiene tanta
importancia, lo importante es qué eres desde
un punto de vista legal,
lo que consigues ser.
Esto es como el
Estatut. Lo comenzamos en 2003, lo acabamos en 2006 con
un referéndum, y
ahora aún está pendiente. Es un texto aprobado por el Parlamento,
por la sociedad, y ahora
viene un juez y lo pone en
cuestión.
–Pero ese juez vigila que se
ajuste a la Constitución. Es una
decisión judicial, no política.
–Está bien, pero si decide tocarlo
aunque sea una coma, hay que volver a
hacer el referéndum. Ya dijo Shakespeare
en Hamlet que, “the insolence of office” y
“the slowness of justice” [“la insolencia del
funcionario” y “la lentitud de la justicia”]
son los dos grandes pecados. Esto era hace
siglos y seguimos igual.
– Dice en las memorias que “Cataluña
es una buena plataforma para construir
España”. ¿Qué España?
–Te lo diré cuando el Tribunal
Constitucional decida. Estamos espe-

Pasqual Maragall visto por

CONVERSACIONES 27

�rando a ver qué dice
España para saber qué
respondemos.
Está
claro que nuestra respuesta está por ver porque hoy la independencia no tiene ningún sentido desde el punto de
vista catalán. La patria
ahora es Europa. La
tensión, la competencia, sí que es entre
Cataluña y España.
Pero todo lo que definía a una nación como
nación ya no es ni catalán ni español, es europeo: el himno, la
moneda y hasta la bandera azul europea
está por todas partes. Esperemos que el
ejército y la presidencia permanente sean
pronto una realidad.
–“Lo hemos intentado árduamente”,
ha escrito sobre la relación entre Cataluña
y España. Habla de una generación formada desde la República. Parece que no se
ha conseguido mucho. ¿Habrá nuevas
oportunidades o la separación será cada
vez más grande?
–Esto hay que preguntarlo a los que
mandan. Lo que hay que hacer ahora es
explicar la transición. El paso de la dictadura a la democracia se hizo al precio del
silencio. En aquel momento seguramente
era lo prudente. Pero fue el dictador quien
puso al Rey y abrió el camino. Eso, que
fue una operación muy sutil, tuvo un precio, el silencio. ¿Os habéis fijado en cómo
se llamaban los que trajeron la democracia? Adolfo, Rodolfo, José Antonio,
Alfonso Carlos. Esa generación hizo bien
el cambio. Veníamos de lo que veníamos.
Unos más atrevidos, otros menos, pero en
definitiva ahora es el momento de explicarlo. Esta generación es desconocida, mis
nietos no saben quién son. Son héroes, lo
fueron, deberíamos tener su retrato colgado. Se tendría que explicar para que mis
nietos sepan de dónde vienen, de quién
son hijos, estos héroes no son conocidos,
son santos no reconocidos.
–¿Qué significa ser federalista?
–Fedus es pacto. No es Dios nuestro
señor, ni el Rey, ni el dictador de turno, ni
el Papa quien lo hace, sino que es la gente
quienes pactan ser algo.
–¿Cómo se aplica eso a España?
–El pacto sería entre las nacionalidades y regiones. El sistema autonómico es
un paso hacia el federalismo. Y además
diferencial porque Cataluña tiene más
competencias que otras.
–Pero las otras también quieren las
competencias de Cataluña.
–Pues que se las den. Lo que pasa es
que el peso del centro como administrador de todo es muy grande. En Madrid

28

EL CIERVO / DICIEMBRE 2009

dicen: “Pero es que ahora todo el
mundo tiene sus leyes y sus estatutos”.
El centro pierde poder. Por ejemplo,
cuando volví de Roma me convencieron
para que me presentara a la Generalitat a
trancas y barrancas. Así que le dije a
Felipe González que a condición de que
él apoyara al federalismo. Bueno, no
acabó de entenderlo. En cambio, en este
sentido Zapatero era un federalista
auténtico, al menos al principio, y por
eso nos entendimos.

‘Creo que el futuro es
Europa y el federalismo.
Todo lo que define hoy
una nación es europeo’
–Pero cuando llegó a la presidencia,
cambió.
–Sí, pero eso nos hubiera pasado a ti y
a mí. Una cierta pérdida de los valores iniciales en parte es lógica. Pero lo vuelvo a
decir, creo que el futuro es Europa y el
federalismo. Al final el mundo seran diez
personas, más o menos una por continente, que se reunirán y gobernarán el
mundo. Hay una cosa muy importante,
aunque es lentísima, pero que es a nivel de
la justicia y no de gobierno. Se trata del
Tribunal Penal Internacional.

MUJER, HIJOS, NIETOS
–Tus padres fueron dos personas
extraordinarias.
–La casa de mis padres fue un refugio
en una Barcelona que era triste y negra.
Venían los socialistas, los nacionalistas, los
comunistas, de todos los partidos. Era una
de las casas de Barcelona donde se podía
ir.
–En Oda inacabada habla de su “particular evolución en la fe”. ¿Qué quiere
decir?
–Yo era católico, soy muy amigo de
algunos curas. Mi hermano va a misa cada

día y a veces me arrastra con él. Me siento
allí y espero. Por
cierto, hay cuatro o
cinco personas. A
veces cuando llega el
momento de la comunión me dice: “¡Oye,
ven para acá! Va,
hombre, ven”.
–Nos consta que
ha leído más de una
vez el Evangelio.
¿Cuál escogería?
–El de San Juan.
Tengo problemas de
memoria, como bien sabes, estoy catalogado como enfermo de la memoria.
Recuerdas las cosas antiguas pero no
dónde has dejado las llaves. La memoria
primitiva y la musical las mantengo.
–En sus memorias el matrimonio con
su mujer, Diana Garrigosa, parece desde el
principio extraordinario. ¿Qué le ha aportado?
–Sin Diana no hay Pasqual. Los hombres sin las mujeres no hacemos nada, y en
cambio las mujeres son mucho más útiles.
–¿Qué le han hecho descubrir los nietos?
–Yo con los hijos tengo muchos problemas, y en cambio con los nietos no.
Los hijos sufren por ti y entonces interfieren y acaban por hacerte la puñeta y te
peleas. También es verdad que la relación
de abuelo-nieto es muy fácil; no tienes que
estar cada día cuidando de ellos. Uno de
mis nietos, Gabriel, de ocho años, que es
muy inteligente, me envió un correo electrónico donde ponía con muchos dibujitos: “Abuelo, cuando estoy contigo siento
una gran libertad”.
–¿Te arrepientes de haber hecho
público que tienes alzheimer?
–No. Lo único que me fastidia es que,
por ejemplo, hoy, como hago dos veces
por semana, bajo andando desde casa. Y
muchas personas que me encuentro por la
calle me preguntan: “¿Cómo se encuentra?”. Es muy pesado, y al final acabaré
por decir: “Mejor que usted, señora”.
Aunque es algo cariñoso. El problema del
alzheimer es que está mal tratado. Porque
a la mayoría de enfermos los meten en instituciones. Yo voy a visitar amigos en residencias, que son mejores que las de antes,
pero se pasan el día en la terraza, todos
con sillas de ruedas, y dos o tres personas
que están ingresadas también gritando
todo el día. Es mejor que los lleven a casa,
pero entonces resulta que la casa la han
alquilado para poder pagar la residencia.
Aunque como en casa en ningún sitio. Los
enfermos se desorientan más en la residencia que en casa, en su barrio. Es mejor
vivir en un entorno propio. q

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25712">
                <text>Pasqual Maragall: Los políticos no tienen criterio propio</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25713">
                <text>El Ciervo</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25715">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25716">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25790">
                <text>Bofill, Rosario</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25717">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25718">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25786">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25787">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25788">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25789">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25791">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41265">
                <text>2009-12-29</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25719">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="566" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="154">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/566/llibre_Vinent.JPG</src>
        <authentication>9a2ada48d3d6e20293da915bcbb65a55</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="12">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="42">
                  <text>05. Recursos d'informació</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35666">
                  <text>Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8677">
                <text>Maragall vs. Alzheimer: una crònica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8678">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8679">
                <text>Alzheimer</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8680">
                <text>Vinent i Besalduch, Àngela</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8681">
                <text>Cromosoma</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8682">
                <text>2010</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8683">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8684">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8686">
                <text>El progrés és lent, lentíssim, en la millora dels instruments pel tractament de la malaltia que porta el nom de qui el va identificar fa uns anys: el Dr. Aloise Alzheimer. Hem anat i tornat de la lluna però encara hem de tancar en residències, a manca d'altres espais, als malalts que hauriem de tenir dormint a casa i passant, la resta del temps, en un centre de dia del barri. L'activitat, els esports, els espectacles, … són certament els millors aliats. La curosa crònica que ha escrit l'Àngela Vinent reflecteix aquesta manera de veure les coses, crec.&#13;
 &#13;
Pròleg de Pasqual Maragall que apareix manuscrit en el llibre.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8700">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8701">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37138">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="6">
        <name>Sobre Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="567" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="155">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/567/llibre_quatrepresidents.jpg</src>
        <authentication>cb504ca083194372ba7ca0d0a755ee9b</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="12">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="42">
                  <text>05. Recursos d'informació</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35666">
                  <text>Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8687">
                <text>Els quatre presidents: entrevistes a Tarradellas, Pujol, Maragall i Montilla</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8689">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8690">
                <text>Tarradellas, Josep, 1899-1988</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8691">
                <text>Pujol, Jordi, 1930-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8692">
                <text>Montilla, José, 1955-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8693">
                <text>Intervius</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47011">
                <text>President de la Catalunya. Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8694">
                <text>L'Avenç</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="37">
            <name>Contributor</name>
            <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8695">
                <text>Muñoz i Lloret, Josep M., 1959- (ed.)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8696">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8697">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8698">
                <text>Del pròleg de Ferran Mascarell:&#13;
&#13;
El llibre que teniu a les mans recull les sis entrevistes llargues amb els quatre darrers Presidents de la Generalitat de Catalunya publicades a L'AVENÇ. Tots quatre han suposat ruptures amb els seus predecessors, però vistos en conjunt magnifiquen la voluntat dels catalans per aconseguir eixamplar i per fer respectar el seu dret a l'autogovern. Tots quatre han sumat caràcter, intel·ligència, possibilisme, coratge, tenacitat, realisme, personalitat i pragmatisme. Tots quatre assenyalen les especials circumstàncies polítiques en què viu, encara, Catalunya. [...] &#13;
&#13;
Quatre maneres d'entendre la identitat i d'interpretar la realitat social, però una manera comuna d'afrontar-la: els quatre són hereus d'allò que Pierre Vilar anomenava el substrat comú, el catalanisme. Un catalanisme entès com a voluntat d'autogovern i sentit de nació; un catalanisme reformista envers la idea d'Espanya i la configuració de l'Estat. Un catalanisme que, amb els matisos que expressen cadascun dels quatre presidents, denota la base profundament democràtica de la identitat catalana.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8699">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8705">
                <text>2010</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37137">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="6">
        <name>Sobre Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
