394 10 5657 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1395/19940701d_00631_LD.pdf 2f4329a3e12923bc65a80ed8b0993ab6 PDF Text Text Intervenció de !'Alcalde a l'acte de presentació del Pla de Futur del Clot-Camp de l'Arpa (IQ). Divendres, 1 de juliol de 1994. Sala de Plens del districte de Sant Marti. 20:00 hores. BENVOLGUT REGIDOR, BENVOLGUTS VE1NS I AMICS, ES UNA SATISFACCió PER A MI SER AVUI AMB TOTS VOSALTRES EN AQUEST ACTE EN EL QUAL ESTEM PRESENTANT UN TREBALL VENCió EN EL TERRITORI MOLT SERióS D'INTER- QUE HA IMPULSAT L 1 AJUNTAMENT DEL DISTRIC- TE DE SANT MARTi EN COL.LABORACió AMB LES ENTITATS I ASSOCIACIONS DE VE1NS DELS BARRIS DEL CLOT I DEL CAMP DE L 1 ARPA. ELS DEL BARRIS DARRERS CLOT I DEL CAMP DE L'ARPA HAN ANYS UN PROCÉS DE CANVI NOTABLE. VISCUT LES GRANS EN ELS TRANSFORMA- CIONS ECONoMIQUES, URBANiSTIQUES I SOCIALS QUE S'HAN OUT A TERME AL QUE AVUI POGUEM PARLAR DISTRICTE FAN DE LES EXPECTATIVES FAVORABLES DE FUTUR D 1 UNS BARRIS AMB GRAN TRADICió. ESTIC ENORMEMENT SATISFET DEL RESULTAT D'AQUEST DARRER ANY HEU OUT A TERME ELS VE1NS, RESPONSABLES MUNICIPALS. LLOC PERQUe HEM DEMOSTRAT, ESFOR~ ELS TeCNICS DE TUBSA I ELS I HO ESTIC PER UNA DOBLE RAó: EN PRIMER UNA VEGADA MÉS, QUE EL TREBALL PARTI- CIPATIU ÉS D'UNA EXTRAORDINaRIA RIQUESA I QUE SENSE LA RACió DEL TOTS QUE EN EL ELS QUE AVUI SOU AQUi -REPRESENTANTS COL.LABODEL MóN VE1NAL, CULTURAL, ASSOCIATIU I COMERCIAL- AQUEST PLA DE FUTUR NO TINDRIA CAP SENTIT. I EN SEGON LLOC PERQUe HEU DEMOSTRAT, UNA �VEGADA COM MÉS, QUE BARCELONA VOSALTRES, AVAN~A GRaCIES ALS HOMES I DONES QUE, TENIU EL PASSAT ¡MÉS IMMEDIAT ENCARA FRESC A LA MEMoRIA I LLUITEU INCANSABLEMENT PER UN FUTUR MILLOR. PIA ESTRATeGIC DEL CLOT-~AMP DE L'ARPA ÉS UN REPTE PER AQUEST TOTS. COM EN TOT PLA ESTRATeGI~ A ES DIBUIXEN LES LiNIES DE FUTUR QUE HAN DE FER POSSIBLE LA MILLORA DELS DOS BARRIS. EL CLOT I EL ! CAMP DE L'ARPA SON UNS ATRAIENT MÉS POBLACió JOVE, AMB IL.LUSió. QUE DELS BARRIS QUE ESTAN SON BARRIS QUE CREIXEN I QUE HO FAN SÉ QUE HI HA PROBLEMES PER RESOLDRE . PERo TAMBÉ SÉ HEM AVAN~AT MOLT. PER AIXo ÉS TAN IMPORTANT TENIR CLAR QUIN ÉS EL NOSTRE MODEL DE BARRI I DE CIUTAT I TREBALLAR PER FER-LO POSSIBLE. CONJUNTAMENT AQUEST PLA QUE AVUI S'HA PRESENTANT N'ÉS LA MILLOR MOSTRA. EL DINAMISME DELS BARRIS DEL CLOT I DEL CAMP DE L'ARPA HA DE FER POSSIBLE QUE LA SEVA ACTIVITAT HEM DE SER CAPA~OS E~ONoMICA D'ACTIVAR EL1 COMER~ ES POTENCI1 ENCARA MÉS. D'AQUESTS FENT BARRIS, ILLES DE VIANANTS ALS CARRERS COMERCIALS MÉS CeNTRICS -COM ES A LES PRINCIPALS CIUTATS EUROPEES-, DINAMITZANT LA RAMBLA FA DEL CLOT, AMPLIANT LES VORERES I PLANTANT ARBRES AL CARRER DEL CLOT I ALS VOLTANTS DEL MERCAT, MILLORANT L'APARCAMENT A LA ZONA I ELS SEUS ACCESSOS. TINC A Ma UN RESUM DE LES ACTUACIONS QUE IMPULSARa EL PLA. LLISTAT QUE DEMOSTRA MOLT BÉ COM S'HA TREBALLAT EL DETALL t ÉS UN DELS �PROBLEMES. DES DE LA NECESSITAT DE TIRAR ENDAVANT EL PERI DEL CLOT DE LA MEL FINS A LA MILLORA 1 DE LA NETEJA I IL . LUMINACió DELS 1 DOS BARRIS, CLOT PASSANT PER LA REMODELACió DEL FRONT DEL PARC DEL O L'UTILITZACió DE L'APARCAMENT DE LA RENFE. TOTES AQUESTES ACTUACIONS LES HEM DE DUR A TERME. I HO HEM DE FER AL MÉS AVIAT POSSIBLE. CAP BARRI DE LA CIUTAT HA DE QUEDAR LA TRANSFORMACió TAN IMPRESSIONANT QUE HA VISCUT ENDARRERA DE BARCELONA EN ELS DARRERS ANYS. DEIXO I ÉS EN AQUEST SENTIT QUE APLAU- I FELICITO TOTS ELS QUI HEU IMPULSAT AQUEST PLA DE FUTUR. AQUEST INSTRUMENT QUE HA D'AJUDAR AL CLOT I AL CAMP DE L'ARPA 1 SER UNS BARRIS MÉS SOLIDARIS, PATS. MOLTES GRaCIES. HA AMB UN ENTORN MÉS HUMa I MÉS EQUI- �13:15 'B9J DIE. SANT MARTI JOO 99 15 ++-+ 141012/012 ALCALDIA ~-~ l~ ({V~ ~ ~j;~ ~ Uf' Nt tr- .t ~ ll I.Y'-OBJECTIUS PRIORITAT - **** *** *** ** ** ** * J o.~ e& 3.1 Millorar comunicació amb els velns 2.1 Convertir en peatonals les zones comE!rcials ~ 1.3 PERI Clot de la Mel 3.2 Sensibilitzar sobre pertinen~a barri 1.10 Utilització parking RENFE 3.5 Convertir Farinera en Centre d'activitats perles entitats 3.1 O Crear residencia assistida i centre de!dia per la gent gran 3.1 1 Dotar lnstal.lacions esportives públiq~es. 2.4 Mi llorar neteja i il.luminació del barrí ' 3.7 Coneixer situació real necessitats soci~s del barri 2.71ncentivar amb credits baix interés mqdernització comen~ 3.8 Sensibilitzar va·ins sobre marginacionSI i donar resposta 2.8 Formar coord. associacions comercials 3.9 Ampliar servei d'ajut a domicili 1 3.3 Millorar coneixement, relació i coop. entitats del barrí. 1.14 Dinamització Rambla clot 2.5 Adaptar formació personal deis comer~os i. 15 Ampliacíó voreres i plantar arbres e/ clot 1.7 Nous passos vianants G.Via 1 1.4 PERI C/ St. Antoni. fressers. navas i guinardó 1.9 Augmentar el .número d' aparcament~. 1 1 Remodelar front pare clot 1 2.6 Targetes aparcament gratu.lt en zone~ comercials 1.11 Estudiar llocs on manca semaforitzaeió 1.2 Desafectar c/clot 2.2 Canvi sentit circulació c/clot 1 1.16 Pare can Mira/les 3 6 Optimitzar rendibilitat social deis espais del barrí 3.4 Aconseguir Material perles entittats .. 1 2.3 Augmentar oferta aparcaments 1 1 1.12 Pla pacificació transit • 1 1.13 Establir carril bici 1 i .5 Apertura e/ Concili i. 17 Suprimir retranqueix magatzem de tarines 1.18 Finalització plantació arbres c/nació 0 bvFi~V) ~~ L-J ~ 4 \]~·){ ¡¿~l 0- f ¡.--- . * * ~Yl\rJWMA ~ A ~. \C,-vrv- V.,~ ~ ~Q~' ~ [MAl.. H' / ~ ~ . u VV1/I....-I Le ./'u vJ,Ap ~W;:- 1 * W.w't[ Tc-e J_. u.-Ó /'·ti.~ CUADRE RESUM PRIORITZACIÓ DELS OBJECTIUS - ~k; [.~ : t~~ -\_2_d '/t{ v{,Ul ®~ ~Q ~ fvth·~~ 1' .~ ~ \ri'~WAJvLM) e QVA'?..~!~_.¿ ) ~ ~ ~ llo.' t"' ~k ,-<'- 1 t ��Pla de futur del I'Arpa lot- Camp de �Presentació Ara fa un any, s'iniciava el procé d'elaboració del Pla de Futur del Clot- Camp de I'Arpa, amb la va ntat de promoure ordenar una reflexió col.lectiva sobre el barrí i el La oportunitat de realitzar un pro d'aquestes característi ques era era evident. El barrí del Clot-Cam de I'Arpa, com a conseqüencia de les importants transformacions e iques, urbanístiques i socials que s'han produn a Barcelona en s últims anys esta vivint un procés de Ganvi notable, tant en la seva nfiguració urbana, ·com en la seva dinamica social. El Pla es concebía des del participatiu per a orientar decisio un procés dinamic i , consensuar objectius i coordinar esfor9os per a elaborar projur·r'"''" que, en el rilare de la cooperació públic-privada, facin possible l'evol del barrí en el sentit desitjat. La participació, en aquest cas, no . només un fonament metodologic, sinó que formava part de la mpteixa essencia del pla, des del convenciment que el barrí no és n més un territori, sinó sobre tot, un conjunt d'entitats i activitats que dar n sentit a un territori. Era necessari dones, definir de forma consensuada, les línies prioritaries per al desenvolupamen del barrí, de manera que cadascú, des de les serves competencies, des de la informació de la que disposa, des de la seva capacitat d'acció, ajudi a definir i a realitzar aquel les accions oprojectes son nE. cessaris per fer-ho possible. A partir d'aquest convenciment s van constituir els organs que • articularien la participació en el ~la. lnicialment es va constituir la Comissió Permanent, nucli impulf or del Pla, integrada per setze persones representants del mon vehnal, cultural, associatiu i comercial 1 �del barri, i posteriorment, el Con General, integrat per tates les persones i entitats que van man· la voluntat de participar en el PI a. En una primera fase, els treballs ' elaboració del pla, tenien com objectiu elaborar una reflexió sensuada sobre els principals aspectes que poden determinar 1' ' alució del barri, i l~s debilitats i ---- potencialitats del barri front aquesta Es va elaborar un estudi de les d territorials, i a partir de les es economiques, demografiques, entrevist~s ¡ amb més de vint-i-cinc persones que van aportar la seva visió del ¡barri, del seu present i les seves i perspectives de futur, es va elaborar el diagnostic. S'analitzaven les tendenciés, els canvis urbanístics, economics socials que s'han produH a Sarce ona en els últims anys, i que son 1 cabdals tant per a comprendre l'e lució del barrí com per a orientar els seu futur. 1 s'analitzava també 1 situació interna del barri, la seva ~omercial, configuració urbana, !'estructura la dinamica social, el moviment associatiu. · A partir de les reflexions del diagno¡stic i la seva presentació al Consell General es constitueixen tres comislsions de treball al voltant deis eixos ! que la Comissió Permanent va fOn siderar fonamentals : Comer9, Cohesió social i identitat; i urbanis~e. Les comissions, integrades per tot1 s aquelles persones que van valer participar-hi, van aprofundir, en ' n procés de debat i reflexió, en l'analisi de cada una de les línies i posteriorment van propasar aquells objectius i propostes d'actuació quE van considerar necessaris. • Posteriorment, la Comissió Permqment, va prioritzar els objectius propostes recollides, per tal de defihir la proposta definitiva. 2 �- ~ - .- - ~ -~ ...._ . ~ - - . ~ ~ - ~ En aquest document es presenta el resultat d'aquest treball. La justificació de cada una de les líni . s en funció de la diagnosi, i els [ objectius i propostes d'actuació que an estat prioritzades. / 3 �- • ••• 'L 0 .,. .... • ,...:t ...; • ' #" ~. • ~-~ • ,. •:\__ .._ • Línies de futur ·· • 4 �Comer~ Justificació de la línia El comen; tradicional és icament el centre de l'activitat económica del principals elements vertebradors d'aquest. El caracter social i per tant en els hab ·, els canvis en la composició de compra i el tipus de demanda, fan necessari la renovació modernització del comen;, que mantingui el consum al barrí i iti la fugida de clients potencials, no només per donar servei a una població que ha canviat (amb un poder adquisitiu més gm consum), sinó també per fer pero també amb nous. habits de al repte que suposa la posada en marxa d'un gran centre "'"''ncr·r•al, amb un concepte diferent de comen; en el seu capacitat d'atracció en una més proper i convertir la seva nitat pel comen; del barrí. Des de la perspectiva del men; tradicional, amb voluntat de consolidar-se, cal apostar per la concentració tant la consolidació deis comercials existents, i en una serie de mesures que sens potenciar la seva atracció i per dubte exigeixen una estreta col.laboració entre els botiguers i amb les instituciohs. La seva operqtivitat vindra determinada pels serveis que s' ofereixin a la clientela p 1(i adequació per tant a la clientela • que es vulgui oraris, gamma de productes, especialització); i 1' atracció aquestes areés, es a dir, que els ls es converteixin en vertaders 5 �centres de serveis de forma puguin ser complementaris de les noves formes comercials . Aquest tipus d'actuacions, direcció: la intervenció del se • ixen intervencions en una doble r públic en la millora de 1' entorn i el paisatge urba (obra urbana, ordena ció de la circulació, crea ció d' arees de transit restring· , i del sector privat, que li cal ies empreses i establiments intervenir sobre les comercials, millorant les e adaptant la seva oferta ctures comercials, els locals, demandes, realitzant activitats promocionals co 1. Objectius: A. Millorar l'entorn de 1 B. Adequar l'oferta co activitats comercials rcial a les noves condicions de competitivitat c. Potenciar l'organi • ó deis comerciants # 6 �2. Actuacions prioritzades a. Mil/orar l'entorn de les activit : • Convertir en peato comercials s les zones comercials. En especial: PI. Font i Sague, Rogent. Carrer Muntanya, entre • Connectar la zona co Glories: Ponte Llacuna • Millorar substanciosa ia Comtal, Avda. Meridiana, alencia i Clot. rcial del Clot amb BarcelonJ ran Via, neteja enllumenat del barrí b) Adequar el comerc; a les • condicions de competitivitat Adaptar la formació de comerc a les noves exigencies del mercat. • Incentivar fiscalment credits de baix interés la modernització del com · e) Potenciar l'organització • Constituir una coordi comerciants ora d'associacions comercials . • 7 �Cooperació i benestar social Justificació de la línia estat important~ El barrí del Clot La renovació social del barrí és un deis pocs barris de ciutat que augmenten la seva població, coma conseqüencia de !'arribada de pe!sones adultes, tecnics i professionals que fi la seva residencia al barrí. Aixo " suposa la consolidació d'un se · tor social nou al barrí. ves situacions en . quant a la Aquesta evolució planteja identificació de la gent amb el seu entorn urbá Les noves generacions traben dificultats l'hora d'identificar-se amb el barri. Els nous habits d'oci i te consum cultural, les noves comunicacions i la integració mb la resta de la ciutat, exigeixen noves pautes i ofertes per a rganitzar la vida al barrí social i cultural del barri. El Clot compta amb una x rxa d'associacions i entitats molt important. Es manté una cul ura associativa que es patrimoni historie del .barri. Pero és ne~ssari que aquestes que vagin més enlla del desenvolupament d'activitats pels seus socis. En aquest sentit destaca la necessitat id'infrastructures que serveixin de suport a la seva activitat, i ~e millorar la informació als ve·ins sobre les activitats que es rea litzen. D'altra banda, es detecta t creixement important del grup d'edats de 60 a 64 anys, sec~or social de gent gran, que sempre • ha viscut al barrí, amb baixos nivells de renda, i que plantegen la necessitat d'augmentar els re ursos i equipaments per a aquesta població, de !loes de trabada, li equipaments específícs. 8 �Objectius: A. Potenciar el sentit de C. Clot. Millorar la qualitat al barrí prestacions socials al Facilitar la Actuacions prioritzades: Potenciar el sentit de • els ve"ins i donar a coneixer les activitats que actualment es n les següents mesures de totes les entitats del barrí: Dades, tipus d' itats, característiques, serveis que ofereixen. + Crear un sistema il i senzill d'informació (pannells expositius situats llocs estratégics: sortides de les escales, mercat, ... . + Potenciar l'activit t de televisió i radio Clot, per tal que sigui un vin~le d'unió entre tots els ve'ins del ! barrí: infrastructur¡a adequades, suport de botig\Jers i ' Ajuntament. + Millorar les publi~cions actuals del barrí. 9 �nen~a Sensibilitzar sobre la • a un barri a partir deis ambits escolars i B. Potenciar les entitats • Millorar el coneixeme relació i cooperació entre tates de la federació d'entitats del les entitats del barrí barri. · ~ centre d'activitats artístiques, Convertir la recreatives i de lleure gestionat per les entitats del barrí ; que puguin utilitzar pe1 . les seves activitats o per actes comuns C. Mil/orar la qualitat deis SE rveis i prestacions socials al Clot. • Coneixer' quina és la situació real de les necessitats socials al barrí per tal 'e cercar solucions adients. • Sensibilitzar els ve"insl sobre les marginacions que es donen en el barri (anci; ns, aturats, immigrants ... )i donar les respostes adequad~s amb una coordinació efica~. 1 • Ampliar el servei d'aj4t a domicili i crear un servei de 1 bugaderia i menjars a Giomicili. 1, • Crear una residencia a· istida i un centre de dia per a la gent gran. D. facilitar la 'practica esp9rtiva al barrí ¡ • • Dotar al barrí d'instadlacions esportives públiques i en especial, realitzar la pi~cina ~oberta al Passatge Vintró~ ~- 10 �Urbanisme La millora fí~ica i urbanística del evident. S'han recuperat espais espais residencials, d'equipam urbanístíc del barrí, reequipant se i en els últims anys ha estat simbolics, consolidat nous serveis, i s'ha redrec;at l'ordre i configurant nous espais d'ús públic. La nova funció urbana del barrí estor<; de canvis puntuals i públics més recents per tal que es context barceloní exigeixen un millares en alguns deis espais realment espais cívics. . D'altra banda es destaquen: • Una part important del pare d'h es pateix un fort envelliment i una manca de renovació. • La situació d'abandonament ístic del carrer del Clot i la zona del mercat. • El déficit de noves plac;es de parking que descongestionin l'ocupació deis carrers pels \IOin..,_,.., • La necessítat d' impulsíó í en marxa de les actuacíons urbanístíques programadas: Objectius: A. Millorar l'entorn urba alitat 11 �Actuacions prioritzades: • Ampliar de les voreres i voltants del Mercat. plantar arbres al carrer del Cl:-l • Impulsar el PERI del de la • Dinamitzar la Rambla del Clot, obrint-la en els seus extrems. • Utilitzar el Parking de 1 Rente. :_j Me~ ' 12 �Ajuntament de Barcelona ~ Distri cte de Sant Martí , Ordre d'lntervencions: Sr. Joaquím de Nada!. Regidor del Dist · de Sant Martí. Presentació i obertura de la sessió Sr. Josep Ma. Pascual. Tecnic de TUBSA. Exposició de la metodología de treball del Sr. Joan Alentorn (A VV Clot-Camp de 1' Membre del la Comissió Permanent Exposicio del treball de la Comissió de V Pública i Circulació Sr. Jaume Paloma (Associació de Membre de la Comissió Permanent. Exposició del treball de la Comissió de """'"'"'' Sr. Jordi Gras (Federació d'Entitats del ""''"" . ., ...... .., de I'Arpa). Membre de la Comissió Permanent. Exposició del treball de la Comissió de Sr. Joaquím de Nada!. Regidor del Di · Recull i conclusions del treball realitzat. · i Benestar. de Sant Martí. Excm. Sr. Pasqual Maragall. Alcalde de Cloenda de l'acte de presentació d'object si conclusions del Pla de Futur del Clot-Camp de !'Arpa � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4301 Title A name given to the resource Pla Estratègic de Futur del Clot - Camp de l'Arpa / Cloenda de l'acte Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Urbanisme: millorar entorn, millorar comunicacions. Comerç: organitzar comerciants. Benestar Social: potenciar entitats, prestacions socials, pràctica esportiva. Recollir el vidre. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala de Plens del Districte de Sant Martí Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Infraestructures Economia Acció política Barcelona El Clot Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-07-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/2608/plaestrategiceconomicisocialbcn2000.pdf 08aa5c9cebe46d0b65ce2264deecb1ec PDF Text Text ��������������������������������������������������������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pla Estratègic Econòmic i Social Barcelona 2000 Subject The topic of the resource Barcelona Planificació Model social Acció política Economia Creator An entity primarily responsible for making the resource Ajuntament de Barcelona Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Raventós, Francesc (presentació) Maragall, Pasqual, 1941- (presentació) Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Objectiu general del Pla: Consolidar Barcelona com una metròpoli emprenedora europea, amb incidència sobre la macroregió on geogràficament se situa; amb una qualitat de vida moderna; socialment equilibrada i fortament arrelada a la cultura mediterrrània. Liníes estratègiques: - Configurar Barcelona com un dels centres direccionals de la macroregió. Assolir una major interconnexió de la ciutat amb la seva àrea d'influència i dins d'ella mateixa. - Millorar la qualitat de vida i el progrés de les persones. Afavorir el progrés de les persones, augmentant les oportunitats formatives, culturals i de qualitat de vida. - Potenciar la indústria i els serveis avançats a l'empresa. Afavorir el progrés econòmic, tot promocionant la modernització del teixit industrial i una oferta de serveis adequada als nous requeriments de l'economia moderna. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-03-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1451/19950614d_00688.pdf 011f82d3791f4851c1c127d0b8e4dba5 PDF Text Text /).€5","'d l4. ‘. 9 S` Últim aspecte, i aquest és motiu d'orgull personal: sóc una persona a qui li interessa profundament defensar la seva autoritat moral i que aquesta autoritat moral pugui ésser reconeguda no públicament, sinó per la gent que treballa amb mi, de manera que vegi fets exemplars i aquests fets exemplars tinguin un clement de multiplicació i aqucst clement de multiplicació constitueixi una lògica de comportament, que es la lògica de comportament que jo valoro. Hi ha ducs maneres de valorar com és la gent cntom del poder. Una que és la fàcil i que no és de dretes ni esquerres, sinó que és una qüestió de sensibilitat humana, de gruix humà, és la més habitual: una persona arriba a un nivell i es comença a preocupar dels que estan al seu nivell o dels que estan més amunt; si arriba molt amunt, s'ha de preocupar de molt poques persones. Això sempre dóna molta rendibilitat, però és una cosa que no puc entendre com a persona progressista amb sentiments igualitaris i amb sensibilitat envers les persones, perquè un, quanité una responsabilitat, ha de saber mirar cap avall en tot moment, atendre personalment tothom, tenir el principi de la cordialitat estès a tothom per una raó molt simple i 4lemental, perquè és l'única manera profunda de crear motivacions i responsabilitats iprofundes i de fer treballar positivament la gent: no crec que el crit, la por o el control econòmic sigui el mecanisme per fer treballar la gent. Dic això com a persona que durant vuit anys ha estat treballant amb una fi gura tan important com l'Alcalde de Barcelona, de qui he dit que es el millor Alcalde 'e la història de la Ciutat, estretament i amb una intensitat equiparable a la d'un matrimoni de cent anys no consumat, com vaig dir en un programa radiofònic. Jo sempre he defensat la llibertat, la llibertat del$ equips, només faltaria, i la llibertat en la vida política; i m'agrada remarcar qu e es imprescindible tenir una actuació que és fonamenti en un cert gruix humà. Aquí em refereixo a tots els Regidors: hom pot divergir dels Regidors (els Sr. Lacalle i jo pensem coses diametralment oposades), però aquesta divergència no ha de treure uns elements de cordialitat humana. Igualment amb tots els alts funcionaris de la Casa hi ha d'haver una relació de control de legalitat, però pot haver—hi tamle elements d'interès i positius. En una societat deshumanitzada molta gent troba 4 faltar una mica de sensibilitat, una mica de tendresa i una mica de valoració del $eu petit o gran treball. Fer això ha estat per mi la satisfacció niés gran. El meu cercle íntim, format per molt poca gent, s'ha comportat excepcionalment be: he tingut algu>ies sorpreses, totes elles vingudes de baix que, amb tata confiança, us he dir que m'han emocionat profundament. Aquí no hi ha un comiat: jq sóc un polític que va començar als setze anys, estic al Parlament de Catalunya, ori sóc Vice—president del mcu Grup i, per tant, continuo en la batalla política. L'Alcalde sap perfectament que continuo a la seva disposició per a tot allò que convin g ui en relació a la ciutat de Barcelona. El que sí que he volgut és fer una cosa que és poc habitual. No crec en la gent que no té un pensament polític: la gent que no té nin pensament polític no m'interessa des del punt de vista de la possibilitat transformadora en la qual jo crec en relació a moltes coses. Només crec en aquella gent que té pensaments polítics i pensaments morals perquè, en última instància, la moral i l'estètica van molt unides i són transcendentals per poder dur una activitat política presidida pel següent: un polític democràtic que porti divuit anys en llocs transcendentals econòmicament claus de la política que pugui anar en tot moment amb la cara alta la feina ben feta es en aquests moments, si em pel meten amb tota confiança, un luxe més gran que fa dos anys", El Sr. ALCALDE pronuncia frinalment el següent parlament: "Anem cap a la cloenda d'a'questa sessió, que no és de tràmit si algú s'ho pensava, sinó molt impo rt ant. Tant, que m'allibera de dir res perquè entre allò que han dit els uns i els altres, els de dalt i el; de baix, els de la dreta i els de l'esquerra, crec �que la Ciutat està en aquest moment ben informada de quins són els meus i els nostres pensaments. De tota manera, he de manifestar l'agraïment en nom personal i de la Ciutat a tots vosaltres per haver format cl Consistori del prodigi dcl 1992. Que va rematar les obres a temps. Que va mantenir la Ciutat en tan bon funcionament que la gent d'arreu del món va dir que era tant o més Important la Ciutat que els atletes, amb més elogis per a l'escenari que no pas per al f e/ t. I, sobretot, que ha coronat l'obra més important, la de la confiança de la Ciutat en si, mateixa, molt especialment en haver resolt l'etapa niés difícil del projecte del 1992, que han estat el 1993 i el 1994, és a dir, els anys posteriors en què es va ensorrar Montreal i en què segurament tampoc Barcelona va excellir el 1889 i el 1930, mentre que la Barcelona de 1993 i 1994 sí que ho ha fet: no s'ha desviat una pesseta i, sobretot s'ha tingut mà feria per retallar la despesa i per absorbir el fabulós desplegament organitzatiu que s'havia fet en els primers anys d'aquest mandat i en els darrers de l'anterior, sense tremolar i sense perdre la sensibilitat. Hauríem de tenir un recorkl per a tots aquells que sense ésser Consistori han estat Ciutat, però seria massa llargs molts noms lligats a dies i a nits, a setmanes, a mesos de treball durant aqucsts quatre anys. En la sessió d'avui vostès han anat molt més enllà, en alguns casos fins al 11)82 i en d'altres fins al 1979 perquè podien fe¡-ho. Cree, ho to rn o a dir, que aquesta sessió no es de tràmit: la memòria es un luxe que s'ha de mantenir. La memòria és curta i recordar no és ociòs; i sabent que tenim el Secretari General que tenim, el qual prendrà nota completa del que aquí s'ha dit, ja estic disfrutant de pensar en quan legirem tot el que aquí s'ha dit, perquè, d'alguna forma, aquesta és la millor història, la millor crònica de la Ciutat que es podia fer. Cree que us he d'agrair en ara més: haver cregut en els trumfos de la Ciutat en una fase de desmotivació i de recessió, perquè aquesta virtut cabdal que ens ha permès passar be el període més difícil, no hagués estat perfecte si no haguéssim jugat tots el nostre rol amb dignitat, cadascú el scu: uns, assenyalant les obligacions contretes, les càrregues de futur i les necessitats del manteniment, de la quotidianitat i de l'equilibri territorial després d la batalla, després de la gran feta; els altres, assenyalant, en canvi, la possibilitat real d'aquest manteniment i d'aquest equilibri i de fer front a les obligacions tot mante tint el cap clar respecte a les enormes perspectives que s'obrien i que s'han obert a la Ciutat si orem capaços de mantenir el rumb, que és el que hem fet uns i altres. A aquells que ara pleguen i que poden dir "ahí queda eso", com diu la dita castellana, els he de dir que els envejo perquè deixen una feina que han perfeccionat. Els que continuem, encara no, i net sabem com la història ens recordarà; en canvi a vostès ja comencem a saber com la història els recordarà. Tot això no vol dir que 4'ostès pleguin, com han dit a bastament; vostès segueixen al servei de la Ciutat i molts hi tornaran, segurament. M'agradarà que hi hagi un bon manteniment d'aquesta memòria i d'aquesta amistat. En entrar cm preguntava: què farem sense l'Auc et? i en sortir cm pregunto: i què farem sense l'Armct? Perquè si jo ho hagués de lcomcntar, hauria de parlar com a mínim tant com ell i no ha sobrat ni una sola paraula en tot allò que ha dit. I en tot allò que han dit vostès, tampoc. Per tant, encarrego 'J' a ara a l'Armet i a l'Audet que posin fil a l'agulla del manteniment de la memòria; i facin allò que es van comprometre a fer l'Abad i en Pons Valon de muntar una associ a ció de Regidors i Ex-regidors, però no s'hi han dedicat prou i no ha acabat de st.rar. Estic segur que l'Armet i 1'Audet la tiraran endavant ï, a més, ja tenim secretària, perquè ahir, en acomiadar la Sra. Montserrat Ubach, que es va jubilar l'altre dia després de quaranta anys de feina (que començà a l'Àrea d'Esports i que va acabar, després de molts anys a l'esmentada Àrea, essent secreta ri a del Grup de Convergència i Unió), li vaig demanar si volia ésser-ne �secretària i animadora i de seguida Om va dir que trucaria a l'Enriqueta, amb la qual cosa estem salvats perquè tindrem tots els ets i uts i totes les dades. Tornant a allò que els volia dir, crec que aquest mandat, després de començar dramàticament amb la marxa de dues, persones que ho havien donat tot pel Consistori i per la Ciutat, passarà a la història com un dels més productius i brillants de la nostra Ciutat, no per l'Alcalde -això haurem d'esperar una mica més per saber-ho-, sinó pel mandat, i això es dcu a vosaltres: ningú no us ho pot treure. Govern i oposició hem teixit, hern construït lentament el dret que ens diguin sempre más: aquest o aquesta va ésser Regidor de Barcelona en aquell mandat famós en què la Ciutat va meravellar tothom i va cuidar-se de si mateixa, especialment d'aquells que més ho necessitaven. Només puc dir que aquesta certesa es pot veure com tot un repte per al mandat que s'obrirà dissabte vinent: tant de b $ que d'aquí a quatre anys puguem, els que continuem, tancar ei període amb la mateixa satisfacció personal i corporativa amb què avui ho fcm". No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les tretze hores i deu minuts. ^^^5 9Lt-a I .(^ic^-^ -\tldl i Q ,(,o _ I ^-a' LANul1v\ - 1- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4357 Title A name given to the resource Ple comiat. Paraules de comiat regidors legislatura 1991-1995 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Política Acció política Ajuntament de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-06-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4120/FMHP_01266.jpg 4c09e329911938f0ce2ed20b8b1ffb1b Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Policia senegalès en moto Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Policies Motocicletes Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1709/0000000809.pdf 422321050cf654b5fe0297553622dab6 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 03295B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 05/10/2007 - Hora: 23:48 DISSABTE 6 D’OCTUBRE DEL 2007 Opinió Reflexions de l’últim president de la Generalitat el Periódico 5 La roda Política cultural a Catalunya FÉLIX De Azúa La cultura pot fer més que la política en l’ideal europeu d’esborrar les fronteres PASQUAL Maragall ls primers governs de la Generalitat postfranquista van tenir política cultural, ma non troppo. Els intel.lectuals eren vistos per alguns governants com personatges en general excessivament desarrelats, universalistes i filaprims. I vet aquí que, per raons diferents, quasi diria que oposades, quan les esquerres vam arribar al Govern vaig tenir el dubte de si calia crear una Conselleria de Cultura o no. No per por dels intel.lectuals, en aquest cas, sinó per un rubor moral que em deia que potser fora millor seguir l’exemple d’Anglaterra i no posar la cultura al Govern sinó en un consell plural i independent. Sense pensar-m’ho dues vegades, vaig encarregar a Josep M. Bricall la seva creació i direcció. Però en el procés de confegir el primer Govern del tripartit, el primer secretari del PSC i actual president de la Generalitat em va suggerir el nom d’una regidora de Badalona d’origen mallorquí, Caterina Mieras, per ocupar la cartera cultural, i la vaig nomenar. I va fer una bona gestió en temes complicats com el del retorn dels papers de Salamanca –que espero que arribin totalment a bon port–, així com en d’altres. E CREC QUE fora del màxim interès que es demanés tant a Bricall com a Mieras una aportació personal sobre el tema. Suposo que ja s’ha fet. Val a dir que una persona clau en la conducció de les polítiques culturals va ser Gemma Sendra, que provenia del Macba i que posseïa una bona experiència pràctica en el sector. No he d’afegir gran cosa més. El conseller Joan Manel Tresserras és Animus iocandi Ferreres totalment de fiar. Solament dues anotacions, una referent a la llengua, o les llengües, i una altra referent a les nostres connexions culturals a Europa. Em sembla important que Catalunya es posi al davant de la defensa de la diversitat lingüística. El Fòrum de les Cultures, el vilipendiat Fòrum, que ara s’ha consagrat a Monterrey en la seva segona edició com un esdeveniment internacional amb un gran futur, va escoltar embadalit el discurs de David Crystal sobre la minva incessant CABA del nombre de llengües vives. Antoni Mir, que s’ocupa de la direcció Catalunya, igual que Euskadi, de la Casa de les Galícia, Baviera, Flandes, Gal.les i Llengües eixida Escòcia, és una nació que no és d’aquell esdeveniment, en sap un Estat, almenys no ho és a dia d’avui niu d’això. Catalunya pot esdevenir un centre actiu de la defensa de citat cultural com a valor europeu. la diversitat en aquest terreny –tot i Als Estats Units, solament es parla que la cosa defensiva sempre m’ha un idioma o dos, l’anglès i el cassemblat menys interessant que la tellà (al sud). A Europa, 30, per dir propositiva i proactiva: parlem, una xifra. Per tant, Europa està en doncs, de promoció de la diversitat millors condicions que no pas els o de l’interès de la diversitat. EUA per entendre el món, des De la mateixa manera, Catalunya d’aquest punt de vista, tot i que el pot formar part d’una altra avant- món entén probablement millor els guarda cultural, en aquest cas en el EUA que Europa, per raons lingüíscamp polític: Catalunya, igual que tiques, polítiques i culturals –el ciGalícia i Euskadi, com Baviera, Flan- nema i la música moderna entre des i Escòcia, Irlanda del Nord i d’altres. Gal.les, és una nació que no és Estat, D’altra banda, Catalunya té una almenys no ho és a dia d’avui. Cata- història relativament turmentada i lunya ha de fer valer la seva especifi- transnacional, per dir-ho així. Cata- lunya té connexions fortes (si voleu dialèctiques, per bé i per mal) amb França. ¿Qui no té un tiet o un tiet avi que va viure a França o que va néixer a França, per mor de la guerra civil o de l’atracció cultural i artística de París i les seves connexions amb Barcelona? Miró, Picasso, Pijoan i tants altres van ser ciutadans parisencs. Essent alcalde vaig fer amistat amb tres dones excepcionals que parlaven amb l’erra francesa: la Pierrette, la Mariette i la Nicole (respectivament emparentades amb Gargallo, Llorens Artigas i Fenosa). Totes tres són vives i haurien de ser objecte de reconeixement per part del Govern de la Generalitat. Més encara, Catalunya està emparentada com a mínim, culturalment, amb cinc regions europees, amb les quals formem l’Euroregió que enguany va ser objecte d’atenció a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent. Tolosa, Montpeller, Saragossa, València, Palma de Mallorca i Barcelona, les sis ciutats relacionades amb el rei Jaume, van tirar endavant durant una colla d’anys una sèrie d’iniciatives culturals i estratègiques interessants. ¿PER QUÈ no aprofundir per aquí? Ja sé que fer voleiar banderes és més divertit. Ens agrada. ¿Però és determinant a la llarga, com la política cultural? ¿No val més que les autoritats catalanes visitin el Museu de Ceret que du l’ebrenca Josefina Matamoros? ¿I que honorin el monument de Dani Caravan a Walter Benjamin a Portbou? ¿O que visitin la tomba de Machado a Cotlliure? Són suggeriments. Siguem europeus, començant pel començament, que és esborrar les fronteres. La cultura hi pot fer molt, en això. Més que la política. O abans que la política. O com la millor política. H Expresident de la Generalitat Surt d’aquí, que m’hi vull posar jo n una recent entrevista feta a l’excel.lent director teatral Mario Gas, li preguntava una empleada de la televisió nacional de Catalunya: «¿I vostè viu a... a... a Madrid, oi que sí?». Ho deia tremolosa i incrèdula. L’interpellat, que és molt llest, ho confirmava fent veure que no passava res. «Però, però... ¿com ho aguanta?», repetia commoguda la noia. Aquesta escena és d’allò més corrent als mitjans de persuasió de la Generalitat des que els socialistes van regalar les ràdios, les televisions, la cultura i la llengua a Esquerra Republicana. En gairebé tots els mitjans pagats pels catalans s’ha instal.lat un deliri. No obstant, també hi ha designis malèvols. Per exemple, una multitud de programes que es burlen «dels espanyols» mitjançant l’exhibició de fragments d’altres televisions en què apareixen dones i homes d’escassa cultura o simples energúmens dient barbaritats o mostrant la seva estupidesa. En un d’aquests programes vaig enxampar l’altre dia un còmic exigint que aixequessin la mà els que odiaven Fernando Alonso. En vista de E Els d’Esquerra són insaciables posant la seva gent en tots els mitjans públics l’escàs èxit es va poder veure, gràcies a un error de la càmera, com la seva secretària sacsejava els braços molt nerviosa convidant la concurrència a odiar aquest «símbol espanyol». En fi, impotència i ressentiment. Les escassíssimes dades que es fan públiques des del sanedrí reconeixen que l’audiència d’aquests mitjans ha caigut en picat des que els dirigeixen els croats. I tots sabem que això és una sagnia colossal sobre la qual no diran mai ni piu. El repartiment és descarat i els d’Esquerra són insaciables posant la seva gent a tot arreu. L’excusa és «fer país», però la veritat és que tan sols fan clientela. Com que són diners públics, absolutament ningú els demana explicacions sobre el fracàs dels mitjans que controlen. L’expulsió de Cristina Peri Rossi de la ràdio nacional catalana per parlar en castellà no és només una repressió lingüística. També és l’excusa per guanyar un altre lloc pagat amb diners públics per posar-hi un client del partit o un addicte al règim. I tota la resta és hipocresia. H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Política cultural a Catalunya Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Cultura Política Llenguatge i llengües Catalunya Català Model social Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1493 Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-10-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/640/CAU_PoliticaInversionesAyuntamiento_1976.pdf a6cb807b6d522acfbb205b0c7e830745 PDF Text Text �GONSTRUCCION mRQUlTECTURA URBANISMO Unaalternativa democrdtlka para Baroelona Director Josep Miquei Abad Conrejo de direccibn Josep Mas Salo Eduard Poos Matas Jaume Raseil Colomina Josep Viia Codins aiiarejadores Coordinador en funciones Rafael Pradas Secretaria, Redaccibn Montserrat Aiemany Consejo de Redacción Rafaei Piadas. Joaquim Sempere. Carles Teixidor Secciones: lArquitecura: Orioi Sohigas Construcción: Meice Saia Urbanismo: Carles Teixidor Barrios: Rafaei Piadas Laboral: Rafaei Senra Internacional: Manuel J. Campo C ~ l t u r ay vida cotidiana: Joequim Sempere Profesioliales: Joan Gay Cine: Joan E. Lahosa Teatro: Jaume Meiendres S u ~ ~ r i p c i o n eJOSe s Luis Rojo Publicidad Miguel Muniii Exclusivas de Publicidad Balmes 191 2.- 3.i y 4.0 Barceiona-6 Teis. 218 44 45 y 21840 86 Delegación Madrid: Carmen Rendas Merino Cardenai Siiiceo. 21-23 Madrid-? Tei. 4154031 SUMARIO Diseño graiico Albeif Ferrei Fotogiafia G. Seria. M. Armengol. J Sot8.a~ Compasición Mecanica Fernández Fotaiifos Roldan impresión H. Snivadoi Martiiiei. AV. J o ~ e~ n t o n i o493 B ~ 2 16 ~ Reaiiracibn técnica KETRES 1253 36 00) Redacoión. Disttibucibn y Susciipciones CAU / Salmes 191 6.0 4.. (228 90 34) Barcelona-6 S u ~ ~ r i p ~ i o n España es 11 ano) 800 ptas Extranjero Ir año1 20 0 Números EueitOs España, 150 ptas. Extranjero, 3,60$ (envio inciuidol Los números anteriores a la fecha de venta o suscripción sufren un recargo del 40 % LOS trabajoS publicados en este número por ouestroi Coiaboiadore~son de su ÚOiCa y estricta responsabilidad En cumplimiento de lo dispuesto en los artiCuioS 21 y 24 de la Ley da Prensa e imprenta. ei Colegio Oficiai de Aparejadores y Arquitectos T6cnicos de Cataiuna Pone en conocimiento de los lectores los siguientes datos: Junta de Gobierno / Presidenta: Jos6 Miguel Abad Slivestre Secretario: Raiaei Cercós lbanel Contador: Gustavo Roca Jordi Tesorero: C a r i o ~PuiggrOs Liueiles CAU ES UNA PUBLiCAClON DEL COLEGiO OFiCiAL DE APAREJADORES Y AROUi'lECTOS TECNiCOS DE CATA1 l i O A 17 ~ 18 MAYO/JUNIO 197G Guía de Anunciantes Introducción EL MARCO POLlTlCO ~ Las autonomias I ~ locales ~ ante ~l a crisis del Estado Central Rafael ARGULLOL 24 Control y gestión democráticos 29 30 3G LA ECONOMIA La Hacienda local en e l marco de una fiscalidad renovada Joan COLOM NAVAL Politica de inversiones del Ayuntamiento de Barcelona Pasqual MARAGALL 43 44 48 LA ORDENACION URBANA Y L A VIVIENDA El urbanismo municipal ¿hacia dónde? Manuel DE SOLA 1 MORALES RUBIO Lineas básicas para una politica democrática de la vivienda Coliectiu de Vivenda dei CEU Infraestructura y transporte: hacia la definición de nuevos criterios Alfons RODRIGUEZ BAYRAGUET 54 63 64 73 77 82 Rafael PRADAS SERVICIOS COLECTIVOS Y MEDIO DE VIDA Equipamiento. organización y gasto sanitario en Barcelona Nolasc ACARiN El sistema escolar Marina SUBiRATS Patrimonio natural y calidad de vida Josep M . CAMARASA i CASTILLO Una politica cultural para Barcelona M." José PARDO / Joaquim SEMPERE / Carma SANS 87 88 LOS PROTAGONISTAS Movimiento popular y alternativa urbana Jordi BORJA / Marcal TARRAGO (Centre d'fstudis d'urbanismel i Carles PRIETO (Vocal d'urbanisnie Federació Associacions de Veinsl 95 Directorio de Publicidad 99 ¿QUE DICEN LOS PARTIDOS POLITICOS? Unió Democratica de Catalunya. Esquerra Deinocratica de Catalunya. Convergencia Democratica de Catalunya. Partit Socialista de Catalunya (ex Reagrupanientl, Partit Carli de Ca. talunya (Secretaria1 Congres Constituentl, Partit Socialista d'Alliberament Nacional deis Paisos Catalans. Partit Saciaiista Unificat de Cataiunya. Partido del Trabaja de España, Or. ganiración Comunista de España (Bandera Rojal, Consell de Forces Politiques de Catalunya, A s ~ o c i a c i o n sde VP<'OI rlr> R l r r e l n n r i �l. Análisis de cumplimiento de la inversión programada 1963-74 El análisis de cuinplimiento de la inversión prevista puede ser muy vaiioso para la programación. Permitirá estudiar las prioridades reales, compararlas con las declaradas y corregir desviaciones. Gran parte del sentido de la programación deriva del hecho de que este análisis a posteriori sea posible. Se ha dividido el análisis en dos períodos de seis años cada uno: el período 1963.68, que comprende los programas provisionales 1963-64 y 1965168. y el período 1969-74. en pesetas corrientes. En pesetas coiistantes (cálculo posible gracias a la confección de la tabla de desvaiorización monetaria en Barcelona, sobre la base del coste de la vida en la ciudad) la inversión total pasa de 12.000 a 18.000 millones, o de un promedio de 2.000 millones/año a otro de 3.000. Hay tres años de baja de la inversión (1967. 1969 y 1973). pero así coino en los dos primeros casos al año siguiente se dio un gran salto adelante. la inversión de 1974 fue similar todavía a la de 1972. El comportamiento por sectores de la inversión muesta la prioridad absoluta de .Vialidad>. (estructuras El material recogido en este articulo ha sido publicado en parte en los números 1 Y 2, 1975. del Boletin de Análisis Urbano La inversión total en el primer período fue de edirado por el Gabinete Tdcnico de Programación IGTPI del 10.000 millones. y en el segundo fue de 22.000 millones, / Ayuntamiento. �vaies. ;>aviiiitnt~c:on a'canrer a j o . a'iinoiaool nri d s iurcfei'enc as au,n.:ioas ;>or c k)u!iraniieniu. un 41-44 ' dc a ii\ers;Gn !oral en e perudo 1969.7.1 Traiaiicicse B3rie oiia de bii :ériii r i iii.i!ic ~ pal pricr cúiiieiite agotaoo en ciiaiiic a p o s , ~ :daoes i de expansión del casco, tal ~ r i o r i d a dabsoiuta es difícil de'expiicar. El hecho e ~ ' ~ u ene los dos últimos años la proporción de este sector en el total empieza ya, como es Iógico, a disminuir. En el período anterior Vialidad no fue todavía el primer sector de inversión: Transportes, con un 21,7 %, iba por delante. En cambio en 1969-74 Transportes (en un período de extensión de ia Red de Metros y renovación del Transporte de superficie) perdió peso dentro del total Estos cambios traducen la preferencia concedida a la moviiidad privada sobre el transporte público en el úitimo período. En cuanto a las causas de incumpiimiento a nivel giobal. habría que comparar el 79 % calculado con la serie de arado de cumolimiento calculados en las ~ e m o r i a ; del GTP y que exciuyen recursos extraordinarios y <<otrosrecursos,,: 1 Relación inversión/previsión f % l 1969 1970 1971 1972 1973 1974 Total sectores Total sin transporte 74.66 76.57 78.83 81,70 74.67 65.38 85.34 91,19 93,79 84,32 77,19 - El promedio de cumplimiento (incluyendo transporte] no es superior al cumplimiento con presupuestos extraordinarios, al contrario. Cabe decir que no son éstos la causa primordial de ia desviación global entre lo previsto y lo realizado. De todos modos, la evolución más chocante es la de Urbanismo y Vivienda, cuya inversión baja de año en año. excepto en 1974, para situarse en ei niismo nivel que en 1969 en pesetas corrientes, mientras que en pesetas constantes pasa de 470 miilones en ese año a 300 en 1974. Este cálcuio no tiene en cuenta además que la inflación de los precios del suelo ha sido seguramente superior a la media. En definitiva cada vez se compra menos sueio en términos físicos. Si es cierto que .no queda suelo vacío por comprar" y que éste es cada vez más caro, no es lógico en cambio que se reduzca la partida destinada a adquirir una mercancía que se encarece. tratándola, en términos del análisis económico, como un bien inferior sustituible. 2. Un c a s o particular: l a p o l í t i c a d e l suelo La política de suelo (y vivienda, excepto en 1974) y la de transportes son los dos casos patoiógicos en cuanto a bajo cumplimiento de la inversión Rjevista -42 % en los. dos casos- y en baja respecto de¡ cumplimiento en ei período anterior. La tabla siguiente memoria GTP 19742,. tabla 10, p. 371 muestra la evoiución de las comriras de sueio v otros activos, descendiendo desde 1972 en valor absóluto y desde 1969 en términos relativos: Característica general del período anterior - (1963-681 es de presentar un grado de dispersión mucho menor del grado de cumpiimiento, tanto absoluto como relativo. En este sentido la programación 1969-74 ha sido menos eficaz,, que ia de 1963-68. Es decir, ia estructura prevista de la inversión fue más respetada en el período anterior, aún con un grado de cumplimiento global (69 % ] más bajo o una restricción más fuerte en los recursos que se habían previsto. Evolución inversión realizada. por categorías económicas En cambio en términos globales el grado de cumplimiento d.el programa 1969-74 fue inás satisfactorio (casi 80 % l . En pesetas constantes los resultados ya no son tan halagüeños: un 64 % de cumplimiento, en términos de obra y equipos físicos. Los sectores más dinámicos son Sanidad y Viaiidad. En el primer caso, la reconstrucción de Hospitales -que puede verse como forzada sustitución de una actuación estatal deficiente o como punto de partida de una asunción local de este servicio- y la inversión en el nuevo Cementerio. han sobre~asadolas necesaades que, q ~ : z a s.ncorrectameiite, se iia!>ía ca cu ado. En el seg-nao c ~ s o(Validad). la :nflaciun ac estandares de cal aad. a discur o e incliisun eii el oef c r oe conce2ros de regosicion ) la inerc:a de .n s e r . c i o potents y b.eri montado jsoure iiiia s IJac ón en que decae posiblemente su urgencia dentro de las preferencias comunitarias) explican la gran desviación al aiza de la participación de este sector en la inversión total (33 % previsto, 42 % real). LOS sectores restantes no muestran desviaciones tan acusadas como los cuatro analizados hasta aquí. l I 1 Si comparásemos las adquisiciones de suelo para usos 1 públicos con ias realizaciones de suelo por parte del sector público (cocheras, estaciones, cuarteles, etc ... i que entran en el mercado privado de solares) comprobaríamos probablemente que las primeras son inferiores y que el suelo de Barcelona se privatiza. 1 1 Año Terrenos y otros activos (millones pesetas) % sobre total inversión 1973 1974 354,6 250,7 8,44 5,38 Total 1.940,4 8,75 - El anexo 1 del Estudio Económico del Plan General Metropolitano (Plan Comarcal] contiene una valiosa crítica cifrada de la política de suelo del Ayuntamiento de Barcelona. Se demuestra que .el Avuntamiento de Barcelona no sóio no ha garaniizado la disciplina urbanística, sino que ha realizado una tímida política de suelo, no aprovechando todos los recursos a que la Ley l e obligaba. [p. 641. Calculando las aportaciones del Presupuesto Ordinario obligadas por la Ley del Suelo para formar el Patrimonio Municipal del Suelo, y comparándolas con las cantidades efectivamente liquidadas por este concepto, el citado anexo concluye que .lo no invertido durante el quinquenio (1970-741, 574 millones de pesetas, a un precio medio de 1 �l 120,10 ptas./m2, que ha sido ei efectivo en las hectáreas compradas con destino a Parques Urbanos v Zonas Verdes. conceoto oiia no inrliwo ," suelo forestal, habría permitido la adquisición de 475 has. Estas, junto con las ya existentes en 1974. 438 has., permitirían contar ahora con 5,11 mZ/habitante de Verde Urbano, en vez de los 2.45 que ahora se tienen. Con ello se habrían cubierto los objetivos propuestos en el Plan General de 1953, y respecto a.los objetivos del Plan 1974 sólo faltarían adquirir 21 has. en lugar de 496 has.,, (p. 65). ~ Para valorar estos datos es preciso tener en cuenta que los precios de los cueios afectados por el Plan de 1953 para zonas verdes eran y son muy bajos precisamente debido a aquella afectación. El precio medio utilizado en el cálculo de arriba no es pues desproporcionadamente bajo. El incumplimiento del no muy ambicioso Plan de 1953 no tiene excusa. Las críticas de excesiva ambición al Plan 1974. como se demuestra, tampoco están justificadas -aparte la opinión discrepante de la mayoría de los barrios sobre este punto: para ellos las zonas verdes previstas son Insuficientes. Hemos estado sometidos a una política de suelo malthusiana, criticada incluso en las órdenes de aprobación de los presupuestos municipales por la Dirección General del Tesoro y Presupuestos, que se refieren a insuficiente dotación [del] Presupuesto de Urbanismo con cargo al ordinario de la Corporación. y a que la alegada escasez de terrenos urbanos es una i situación de hecho no demostrada,> y que no se puede .admitir en justificación de la inobservancia del mandato legal), referente a ia dotación del Patrimonio Municipal del Suelo. 1 En cambio las adquisiciones de suelo para estructuras viales [cinturones de ronda) llevadas a cabo v financiadas por las empresas constructoras -es decir, no pagadas en la anualidad por el Ayuntamientohan sido mucho más expeditivas y a-mbiciosas. Ello permite que las estadísticas de adquisición de suelo a título oneroso que publican las Memorias anuales del Gabinete Técnico (y que incluyen estas partidas) muestren una ~ o l í t i c ada suelo más activa. En definitiva, también la propia inversión en suelo revela una prioridad creciente en favor de la movilidad privada. Y de otro lado el Ayuntamiento se descapitaliza. liquida sus activos en suelo en favor de la vivienda privada y cubre déficits de funcionamiento con cargo a esa descapitalización (caso de las cocheras de Transportes de Barcelona). El suelo ~ ú b l i c o (para equipamientos y zonas libres) se va encogiendo y se confirma la configuración de una ciudad angosta, avara de espacio, esclava del valor mercantil del palmo cuadrado. Las generaciones venideras nos echarán en cara la elevada preferencia por el presente que ha mostrado la ciudad en estos años (lo que los economistas llamarían elevación.de la tasa de descuento temporal], aunque las clases altas ya tienen prevista la solución: marcharse. Marcharse al Maresme, al trans-Tibidabo o a Castelldefels, servidos por una Red Arterial eficiente y un sistema de Planes Parciales caros con densidades bajas. 3. La selección de inversiones por medio d e estándares ¿Hasta qué punto los programas de inversión del Ayuntamiento han justificado la estructura de la inversión, la preferencia por la vialidad, etc.? ¿Y si lo han hecho, cómo lo han hecho? 38 / Los índices de prioridad utilizados para el reparto de la inversión en el programa (ver F. Alamán, metodología para la selección de inversiones", Instituto de Estudios de Administración Local, diciembre lg73) son del D / N = Déficit/Nivel de Capitalización donde N = EJE,, = Equipo capital existente/Equipo capital deseado. Es decir. la inversión que se destina anualmente a un sector (viaiidad. sanidad o urbanismo] sería proporcional al valor del equipo deseado e inversamente proporcional al valor o situación del equipo existente. Si se invierte más en viaiidad, en teoría. es porque la relación entre io que falta por hacer y la situación actual es más alta. La cuestión, expuesta aquí de forma muy simplista, estriba Dues en ver auién define v cómo se define s definición el equibo deseado en'cada s e c t ~ r , ' ~ u eesta condiciona los demás pasos del proceso selectivo. En la actualidad la definición de¡ equipo deseado en términos físicos y su valoración mediante unos costes unitarios [oor unidad de eauipo: cama de hospital, metro lineal de pavimentacion o plaza escolar) la realizan los técnicos municipales mediante comparación no sistemática con estándares internacionales o inter-ciudades y a partir de información suministrada por los oferentes o productores de esos equipos (empresas constructoras y de obras públicas básicamente). Esta situación. tal como ha sido descrita aquí -descripción en cierto modo idealizada respecto de un proceso real bastante más empírico- es en sí misma difícil de modificar totalmente, aun en un contexto político democrático y caracterizado por un mayor control político de las prioridades ciudadanas. La construcción de un aparato de indicadores de las demandas sociales en distintos sectores y de una función que relacione sus diversas urgencias, es un problema aquí. en Pekín y en Minnessota. 1 1 �ascendido más de lo que los datos de inflación harían prever -cosa que a lo mejor en otros sectores no sucede. Resultado: los indices de prioridad del programa reflejarán unas demandas sociales no justificadas y coherentes con la preferencia manifestada por el Ayuntamiento en favor de la Vialidad. Este caso se aporta tan sólo a título ilustrativo. El problema general es y será el adaptar las decisiones del común, del Ayuntamiento, a las demandas sociales de los ciudadanos. 4. Por u n a aolítica d e inversiones alternativa Aunque sólo ia voz de los representantes democráticamente elegidos y de las organizaciones ciudadanas puede configurar el punto de partida de una política de inversiones alternativa, puede conciuirse del análisis anterior que, con toda probabilidad, se dará una inflexión de las prioridades en favor de aqueilos sectores que la política municipal de los últimos años ha relegado y que responden a necesidades generalizadas. En este sentido es posible prever, / 1 Lo aue s i es cierto es que un Avuntamiento democrático ha de ser por fuerza un Ayuntamiento más transparente, con mayor y mejor información, en e l que sea más sencillo fiscalizar el proceso de adopción de decisiones. Es decir, que el Ayuntamiento deberá multiplicar el de los elementos que esfuerzo de ~~publicaciónn componen sus decisiones (estándares deseados. costes unitarios. distribución territorial de los estándares de servicio, niveles d e calidad de , o s servicios) y por otro lado deberá ser capaz de recoger sistematicamente la información aenerada Dor los ciudadanos y los colectivos de base de la ciudad (asociaciones de vecinos. etc.) . Si ello no ocurre se perpetuarán situaciones como la presente. en que, como se explica por vía de ejemplo a continuación, un dispositivo técnico aparentemente aceptable (y que desde luego no tiene comparación en todo el Estado español a nivel local) conduce a !a adopción de unas prioridades no muy distintas, probablemente. de la's que se hubieran.adoptado y se adoptan en ausencia de toda complicación técnica. El ejemplo es el siguiente: los sectores o servicios más capitalizados y prepotentes es fácil que puedan <$hinchar,,sus estándares deseados, cuantitativamente o cualitativamente, de modo que sus indices de prioridad revelen una urgencia de inversión que en la práctica no está científicamente basada. El déficit estimado en 1971 para los llamados sectores de inversión continua [de año en año), en el Ayuntamiento de Barcelona, ascendía a 8.100 millones de pesetas corrientes en el caso de Vialidad (de los cuales 5.300 sólo para Pavimentación), es decir el 68 % del déficit total de esos sectores. Comparando estas cifras con las del déficit estimado en 1968 y las cifras de inversión entre las dos fechas (1968 y 19711 es fácil comprobar que estos servicios admiten una reducción del déficit muy inferior a la que las cifras de inversión indican. O bien la ambición del servicio en cuanto a estándares ha aumentado o bien los costes unitarios han 1. Un mavor aiiovo al transworte wúblico frente al tradiciónal copo de las inversiones por el transporte privado y sus infraestructuras -lo que conllevaría una ~ o l i t i c acom~lementariade limitación de la utilización de vehiculos privados en el centro y cascos antiguos. 2. Un mavor énfasis en los servicios sociales culturales, al h o r m i g ó n ~ ~ a , las obras e infraestructuras 3. Una mejor distribución territorial y mayor atención a la calidad v coste de los servicios. frente al rudiinenrar o cr rcr.0 de os esrinda:es glooa es ?aró tooa a c.Load f a o o s 2or os iecncos tanto en su nivel como en ia eficacia de los coste* implicados. 4. Una mayor atribución de fondos a la recuperación de suelo para uso público, frente al proceso de privatización y densificación en los años recientes de capitalismo salvaje: ello requeriría una profunda revisión de los procedimientos e instituciones municipales que actúan sobre el suelo. Técnicamente cabe también señalar las líneas de re\isión a qJe haora de someterse la toma ae dec s Gnes de in\?rsion Pos,bleniente haba qJe un f csr los diversos presupuestos y partidas de capital en un solo presupuesto de capital financiado con cargo a la deuda municipal. La fijación anual del ,'límite de , función la deuda., o recursos de a a ~ i t a ld i s ~ o n i b l e s en de las previsiones de ingresos. determinaría el volumen global de Inversiones, dentro de la estrategia fijada por los programas a cuatro o cinco años. La financiaciór. de la inversión, o colocación de la deuda. debería ir ligada a !a oferta de recursos de las Cajas de Ahorro locales y no ya de un Banco estatal de Crédito Local innecesario por regla general: aunque deberá tenerse en cuenta que los recursos de las Cajas serán competidos por otras demandas. como la financiación de la pequeña y mediana empresa y la financiación de programas de desarrollo regional a nivel de la Generalitat. Debido a ello, y al carácter inmediato y próximo de las inversiones locales, no sería desdeñable e l recurso directo del Ayuntamiento a un mercado de capitales local, con emisión de titulos a absorber por ei público de la zona, bien directamente. bien a través de los Fondos de inversión. ��/ los llamados Valores Independientes y Auxiliares del Presupuesto. Por úitimo habría que mecanizar en lo posible la confección del presupuesto, iigándola al estudio de los costes analíticós -estudio que permite a la ciudad 1 se llevarían los proyectos a la aprobación del pleno. A lo largo de todo el proceso (debate inicial, contactos informativos, audiencia de los proyectos) desempeñaría un ~ a ~ central e l la re~resentacióncoordinada de los barrios. hoy personificada por la Federación de de Vecinos. Pasqual MARAGALL 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1558 Title A name given to the resource Política de inversiones del Ayuntamiento de Barcelona Description An account of the resource Maig/Juny, n. 37, p. 36-41 Source A related resource from which the described resource is derived CAU: Construcción, Arquitectura, Urbanismo Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Subject The topic of the resource Barcelona Economia Gestió pública Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Article publicat al número 37 de Maig/Juny de 1976 de la revista CAU: Construcción, Arquitectura, Urbanismo ; publicació del Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1976-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Note Note inside a the archival description or a component. A la mateixa publicació indica: El material recogido en este articulo ha sido publicado en parte en los números 1 Y 2, 1975. del Boletin de Análisis Urbano editado por el Gabinete Técnico de Programación (GTP) del Ayuntamiento. Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1293/19921019d_00507.pdf 54ae551efbeccef0977eaeb2029f4314 PDF Text Text 19 d'Octubre de 1992 Intervenció de Pasqual Maragall a la Jornada d'Estudi i Debat (Mitjans de Comunicació i Política) organitzades pel PSC (Rosa Conde, Jordi García-Carldau, Joan Granados, Mario Onaindía i Joan Tapia van ser els altres ponents a la Taula sobre "Política i Mitjarls de Comunicació a l'Estat de les Autonomies) Yo creo que tendría que hablar un rato en castellano para decir cuatro cosas que a mi me parece pueden ayudar a centrar lo que finalmente airé sobre los medios de comunicación y el Estado de las Autonomías. Y esas cuatro cosas se refi ren a la constitución no escrita sobre la relación ent e la política, el dinero y los medios. En definitiva, segulramente nuestra sociedad se mueve públicamente entorno a esos tres vectores. Hay una ecuación de Churchill muy famosa que no da razón de lo que es la democracia, to talmente. Hay otro dictum, otro dicho, que yo creo que la da un poquito más, porque más que una ecuación es un equilibrio que dice que unos mandan y otros gobiernan. No es bueno para la sociedad qua los que mandan, a la vez gobiernen. Cuando los que gobiernan además mandan, malo también, si no véase lo quO ha pasado en la Unión Soviética con la creación de una nueva clase, que no sólo gobernaba sino que seguramente Oocialmente era otra cosa. Aquí, en la democracia, se trata de que las clases medias, más numerosas, impidan o maticen, en todo caso, con el voto lo que los más poderosos económicamente harían si pudieran. Este es seguramente el secreto de la �democracia. En la cuestión de si lo que tienen que hacer es impedir o matizar, pues ahí empieza en realidad la gran discusión. Por parte de los más ricos, o más valientes o más afortunados se trata quizás de volver una y otra vez a los la democracia censitaria, donde votan sólo propietarios. Un poco lo que pasa en el suburbio americano, que tiene como resultado la inexistencia o la muerte de la ciudad central y por tanto, de alguna forma, la muerte de la democracia misma, puesto que la mezcla de clases en que consiste la ciudad y en que consiste la democracia, desaparece. Quiero decir con esto que los que mandan tienen un deseo permanente de gobernar y de hacerlo a la vez sobre la base de segregar, de segregar el territorio de forma que se viva por parte de unos en un lado y por parte de otros en otro. Y, por tanto, no se produzca esa mezcla que a través del voto da los impuestos altos y la redistribución. Impuestos altos no en el sentido, ahora polémico, de una política fiscal determinada sino, en general, la existencia de un sector públic redistributivo. En este panorama entran entonces los medios de comunicación. Los medios son el medio que crea, condiciona o difunde la opinión y por tanto el voto. De ahí la áspera lucha sobre los medios cuando el poder político está en manos de lo que podríamos llamar las clases medias, del pueblo en general. Porque si tuviéramos que resumir dando una fórmula de moral - de moral política, se entiende deberíamos concluir que ni el poder ni el dinero deberían poder dominar totalmente los medios y que tendrían que haber límites formales a esas influencias. El respeto a esa norma de equiciad ha sido y será el centro del debate llamémosle constitu4ional permanente. El debate sobre las formas de la política, que es tan importante como el debate sobre sus cont nidos, aunque no lo puede sustituir constantemente. Ra'mon Obiols ha hablado a menudo sobre esto. Y tamb i én Lorenzo Gomis, en un delicioso artículo publicado hace algo más de un año en La Vanguardia y que yo he citado varias veces. En ese artículo Gomis decía precisamente que los ricos son gente que también lo pasan mal porque tienen sus problemas, y �sus problemas de privacidad y de seguridad y otros... Y que, sin embargo, lo que la gente no quiere en una sociedad capitalista es que, como he dicho yo al principio, ni que los ricos manden mucho, es decir gobiernen, ni que los gobernantes se hagan ricos. Esta es un poco la moraleja de esta historia, que en el fondo no es una historieta sino que els el fondo, repito, de la constitución no escrita de la política que vivimos. En nuestro caso, yo creo que los límites de esta constitución no escrita no loS establece la ley, muchas veces los establece la costumbre, incluso el poder de hecho de la corporación mediática, lo que a veces llaman ustedes la profesión, que viere en constante problema de conciencia. O la empresa, o la conciencia, o la verdad, o la corporación, o el respeto a la privacidad, o el mercado. En todo caso, lo que seguro es cierto y que no está escrito en la Constitución pero funciona es que los países de democracia robusta cuentan con "instituciones" mediáticas sólidas; que además se posicionan con relativa independencia y que optan, cosa que yo recuerdo a menudo a los directores de nuestros medios de comunicación aquí. Por ejemplo, los grandes medios de comunicación americanos o ingleses optan su posiciónlen las elecciones o en los congresos, cosa que no siempre ocurre en nuestro país. Dicen : "este señor lo ha hecho mejor que el otro" y "este diario está a favor de lo que dice este señor y no de lo que dice el otro". Y esto en nuestro caso no suele ocurrir - ha habido ejemplos muy recientes, este fin de semana- . En nuestro caso se suele hablar de que "no conviene para el bien del país que estas di4isiones existan" o se suele matizar muy hábilmente para no tener que decir lo que seguramente se piensa, porque:se piensa, se cree, que si los medios tienen opinión pueden perjudicar al equilibrio político o pueden perjudicars0 seguramente a sí mismos. Yo creo que es bueno que haya medios que sean tan fuertes como para tener opinión propia y no tener que temer nada. Esto forma parte del equilibrio ecológico -vamos a llamarle así- del sistema político, de esta constitución no escrita de la que hablaba. �• Nuestro caso es muy singular. Ayer un diario de Girona publicaba diez anuncios de la que podríamos llamar el conglomerado del Gobierno,¡ del Gobierno catalán. Mejor dicho, eran nueve anuncios del Gobierno más uno del partido que tiene la mayoría eh este Parlamento y en este Gobierno. Huelga decir lo qüe esto representa desde el punto de vista práctico. NO hay ninguna ley que lo prohiba, no hay tampoco cuestiones de buen o mal gusto, porque los anuncios estaban bien hechos, no es un tema simplemente ni legal ni formal, pero es evidente que tiene que ver con un desequilibrio que puede perjudicar el buen funcionamiento del sistema. Si no hay oposición, ¿qué ocurre? Ocurre que en España, desde mi punto de vista, y en Cataluña en particular también por otras razones, si ho hay oposición suficiente, los medios la hacen. Y no hay Oposición democrática cuando el pasado pesa demasiado. Y eh España pesa demasiado. La derecha en España se ve afectada por la historia y esto descompensa un poco la situación política. Pesa también de una forma distinta en Cataluña. Cataluña como tema, como tema único, nos satisface, nqs interesa y, sin embargo, nos empobrece. Nos empobrece y nos satisface como catalanes, no ya como ciudadanos de ámbitos mayores. Como catalanes nos sentimos impelidds, estamos necesitados de hablar de un tema que la historia no ha respetado, que es Cataluña. Sin embargo, sabemos que corremos el riesgo de empobrecer nuestra ciudadanía. Es cierto que en Cataluña existe un cierto monopolio, todo es relativo en esta vida. La famosa fórmula 2+2+2 que hemos utilizado varias veces para hablar de dos medios impresos, dos de radio y dos televisivos, que a veces parece que quieran ser 3+3+3 si les dejan, es algo que realmente pesa en la vida de este país y que, además, como contribuyentes hemos estadc todos de alguna forma dispuestos a permitir durante un tiempo, en la medida en que seguramente habla, y hay, tina misión cultural que esos medios debían de cumplir y que el propio Director General de TVE reconocía que existía. De todos modos, no se puede abusar, no se debería de ab^sar, porque finalmente si mucho se estira la cuerda al f^nal se rompe. �Aquí deberíamos introducir propiamente lo que podríamos llamar la visión territorial de esos problemas de constitución informal o no escrita. Si yo abro los diarios de hoy veo cosas muy interesantes, que tienen que ver con esto, como por ejemplo que se está pidiendo la cesión del 100% del IRPF y si nos descuidamos también el nuevo impuesto todavía no existente de la matriculación, que yo modestamente creía poder reclamar para los Ayuntamientos en su día, pero... en fin, á nos han pasado la mano por delante...¿Por qué para los Ayuntamientos? Pues porque son los que pagan el coste de la congestión de tanto vehículo como hay, pero sobre esto seguramente nos acabaremos entendiendo porque yo en estelmomento políticamente soy muy optimista. Creo que se esta formando un centro, que no voy a llamar constitucional para que nadie se ofenda, pero si un centro político en este país que va a permitir modificaciones de esa constitución no escrita importantes en el futuro. También se puede leer en la prensa de hoy un artículo cuyo autor está aquí presente - titulado "Acabemos con Madrid". ¡No hay para tanto!. Y le he dicho al autor que incluso estoy dispuesto a esqribir un artículo que se titule "Ala Madrid" o algo por el estilo. Creo que no hay para tanto y eso es importante. Es muy importante que Madrid no se deprima (lo digo totalmente en serio, esto no es una ironía ni es una broma). Para buen el funcionamiento de este sistema mediático-político es enormemente importante que Madrid tenga una conciencia clara de lo que es y de lo que seguramente tiene que ser en una España nueva, en una España que se hace más desde la periferia hacia el centro que al revés, en la que el proceso de españolización o modificación de mercado a través de las privadas es un proceso real, y que se tiene que reconocer. Proceso que ha ci tado lugar a una reacción de la Televisión de Cataluña, positiva yo creo, pero una pérdida de gas de la TV Espaola en Cataluña, con los problemas que aquí se han mencionado, y en el cual la inexistencia de los medios de televisión local, en el sentido fuerte de la palabra y los medios casi diría de radiodifusión, no ayuda. No ayuda porque no acaba de dar cuenta en el sistema de los meldios de la pluralidad o de la complejidad que el país tiene en el sistema de lo político. Lo peor es que esas pérdidas que el sector �privado ha producido en el público, admitidas en el sector público autonómico de alguna forma y no tanto en el estatal, llevan a una disminución de la competencia de la televisión en catalán y de la radio en catalán. Y por otra parte no tenemos el consuelo de la existencia entre nosotros de una televisión valenciana o balear que se pueda ver, cosa que a los ciudadanos de Barcelona les encantaría. Yo creo que Madrid tiene que aceptar que la dialéctica con Barcelona es enriquecedora para Madrid y lo es para España. Creo que, como ha dicho Eliseu Climent, la dialéctica entre Barcelona i Valencia (aquí Pasqual Maragall pasa,a hablar en catalán) és enriquidora - ha de ser enriquidora - per a Barcelona i per a València. I que Barcelona aixà ho ha d'acceptar, com segurament a València- els meus avis són alacantins hauran d'acceptar que els alacantins no són valencians, que són alacantins, o monoveros, com diuen els del poble de la meva àvia. I hem d'acceptar des de Barcelona que l'existència de Girona significa alguna cosa més que un punt en el mapa. En aquest país vivim una mico amb la síndrome del Pont Aeri i no ens adonem moltesivegades que el Pont Aeri desgraciadament és quasi sempré one way. El Puente Aéreo va y vuelve, va i torna i serbla que hi vagi gent d'aquí cap allà i gent d'allà cap aquí. Doncs no. El Pont Aeri és un dos terços o tres quarts catalans que van a Madrid, i quan torna, catalans que tornen de Madrid. I això que nosaltres estem disposats a pagar aquest preu (ho dic en un dia i en una ocasió en què justament el Pont Aeri ha servit per una altra cosa, afortunadament i molt positivament). Jo crec que a I+ adrid haurien de saber que nosaltres aquest preu el pagueml a gust, entre altres coses perquè són molts els barcelonins que els agrada Madrid, com a ciutat. I tanmateix han de saber que és un preu, han de saber que és un cost, i queies fa per alguna cosa. En definitiva doncs, haurien d'jentrar seriosament en la política de gestos i en la políttica de sensibilitats, que moltes vegades estalvia molts duros i molts problemes. �Aquí avui no hi ha gent de València, que representi Valencia - si no és el Director General de RTVE - ni de Girona. Si que n'hi ha del País Basc, i això és enormement positiu, i jo crec que ens hem d'anar acostumant a que sessions com aquesta són les que representen autènticament el retrat del país, més que no pas aquelles que es puguin realitzar exclusivament a Madrid o exclusivament a Barcelona. No conec per dins quina és la relació professional entre el col.lectiu professional del$ mitjans de comunicació de Barcelona i el col.lectíu de€Madrid, i em pregunto què significa el naixement d'una ncbva Espanya plural, federal í amb un nou equilibri centre-perifèria en el món dels media. Curiosament, avui, crec jo, hi ha una premsa nacional, entenent per nacional, en aquest cas, nacionalespanyola, més equànime segurament a Barcelona que a Madrid. I això és un fet a remarcar, un fet curiós. La premsa de Madrid curiosamen4 és més local, és menys nacional des del meu punt de vista. Per exemple, l'altre dia quan vaig arribar a Madrid, per assistir a la inauguració de la Fundació Thyssen, em van preguntar si sabia "lo último que había diciho Matanzos" i jo no sabia qui era Matanzos. Yo no sabia quien era Matanzos y me consideré un poco descolocado, però no vaig tenir la impressió de ser un provincia,vaig tenir la .impressió que els que parlaven de Matanzos jeren uns provincians que parlaven d'un tema local que no forçosament ens havia d'interessar a tots, com abans quan el locutor de TVE arribava al espai meteorològic i deia "está lloviendo", estava plovent a casa seva, a l'entorn del "Pirulí", però no estava plovent a Galicia o a Catalunya. Això ja no passa i tanmateix és veritat, i és un fet a considerar, que alguna premsa vasca i un sector de la premsa catalana en castellà és més premsa nacional en el sentit en que ho diu la Constitució quan parla d4'Espanya com a nació que no pas una bona part dels medis o pe la premsa de Madrid. Crec que aquest és un nou servei de l'Estat de les Autonomies, de l'Espanya de leS Autonomies, o si ho volen vostès, un nou servei de les Autonomies a Espanya o a l'Estat. Que Madrid conegui millor Espanya, que tingui menys mandra, que viatji més, pom avui, és una de les més �grans esperances, perquè sinó serà la perifèria la que viatjarà, però cap a una altra banda. S'han d'acceptar idiomes diversos, saber descomptar el valor del passat en els èmfasis excessius que de vegades tots tenim, uns i altres, les incomprensions mútues, i dir clarament que des de Catalunya i des de les ciutats catalanes i des de Barcelona e particular esperem molt amb temor inicialment, pero4en definitiva amb una gran esperança - de la creació d'un mercat únic mediàtic a Espanya no necessariament uniformista. Som molts els que pensem que hem de defensar Cadascú el que és nostre i tanmateix que aquest país - el$nostre país, Catalunya - no es pot convertir en una Insula'Barataria. Som bastants els que pensem així. Som la majoriá. i Per últim, jo crec que el ques'està vivint avui a nivell europeu pot ser el marc d'una¡trajectòria positiva en el sentit dels problemes que hem parlat aquí. L'afirmació de la subsidiarietat a Maastrichtvol dir amb tota certesa la necessitat d'un poder pròxi4 de més autogovern, de ciutadania europea, i per tant jo penso que en aquest cas queda molt clar que els àmbits més amples no sempre imposen un distanciament. Crec que tot això és el que nosaltres podem demanar de la professió i el que ens podem demanar a nosaltres mateixos. �E �9fri t4 uvae, frs // L'ALCALDE DE BARCELONA ¿:-trUjuti~ 741(it //t tt./14—,/ tit, t-u»Lm. UkCalt CE'CLA f Ü/r/I-X3) roL) 7\11'0,n/tara i ji L9 fl )1n IkÁCiitk , 9 C. 14A) ti ( \re ec-v-v2 t/uc./(-3 ( v-tovL WASO rueLJA"()k4v11" �L'ALCALDE DE BARCELONA (-U-te V c„.04-49 ct L c.& /144-e> sIL \z' ice C44t., ' I �L'ALCALDE DE _BARCELONA o VI' V (.7 h tu ()Al', )0-6 1- eit.,NCLL Å2•1 (crifrikA ^c4--) 61`t,12). 41A ' QI h tt.i, ,CLA.,", LAI (1-‘1 1 LL¿'11‘1`". 4.` (S cfLA titt).,_10 /611U/Cat& ett4 I 14. Gov-5 t2– rço UÁ, F dds¿jre k el.L.,,U.Á-LQ �L'ALCALDE DE BARCELONA \i---\n UU.(A. Qt1 c¿k e/1- a ct„,14. etfiA-1 -ek L') bu_ 62 o ti' y I.) L4AQA (Q—e LAL.tiAtskAA kiU.t&L \c, )1A, C Vs), ' (J-k‘k-2-£7 ti ft.e.,( ILLÍ ■f. �L'ALCALDE DE BARCELONA LAAI ciu e,"/"1,0 1 ("eilk.: Li ' bLA-jCi-"In -u UtL;/1/ _JA n7v9-1/ k:. S Yrr- 1/119N3v, f P<\, tirAP'j wAy.A.A.m) kílue„L„ �Ji t/ ^OIM ^^^►^;^ t, ¿ c_1 ,t, L ,-?4^-.,c ,'L;e.-^;^ ¿ ¿í2ó JL -C i ^ ^-^- J t44v 4 3̀— J ( -")%1_1 p ^7.^^µ• k vt CQ^iV ¢t,. l ^it. _j ^^ jti^^ry t^ ï ^ex1k,.^.v ^ J ^^-^^^---^--: ^ :-f ^ 0ð v ^^ ^ a^.tQ e ^^ 1 4L , j c .. ^ Avda. Rius i Tauler ; 1-3 08004 BARCELONA Tolf . fq^1 (L -& ^wot^id iti:e ReAieeenGeuvcc. l_ ,, tilnicnutrluna; !' "^ ) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4199 Title A name given to the resource Política i mitjans de comunicació a l'Estat de les Autonomies. Dins les Jornades d'Estudi i Debat organitzades pel PSC Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Palace, Barcelona Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Mitjans de comunicació Autonomia Societat Barcelona Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-10-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1297/19921120d_00515.pdf 2b9146db8cbe2222c8c9732568c3ef7d PDF Text Text CONFERENCIA "OLIS" Saló de Cent 2)/11/92 Totes les ciutats metropolitanes europees, repeteixo, totes les ciutats metropolitanes europees, s'enfronten als mateixos problemes derivats d'una mobilita rígida en hores puntes, en la que es concentren quasi la mei at dels viatges, i majorment assegurada pel vehicle privat que en promig, a tota Europa és utilitzat per fer el 75% dels tr.ljectes. Aquests problemes, que són coneguts de tots, són e-s referits a la pèrdua de 1' espai urbà pel vianant, la pèrdua de temps, la contaminació, el soroll i també la malversació d'una font energètica esgotable i quasi esgotada com s el petroli, i de forma induïda, és a dir, indirectament, la desvalorització d'importants zones urbanes. Problemes tots ells que suposen un altíssim preu en termes de qual tat de vida i, al mateix temps, problemes socials per excel.lència, fruit d'un conjunt de decissions privades cadascurpa de les quals per elles mateixes no són culpables, no es poden considerar culpables i, per tant, que no podem deman.r que canviïn fàcilment. La decissió privada d'utilitzar e cotxe per anar al lloc de treball, al centre de la ciutat, o és ni millor ni pitjor que una altra decissió en si mateixa; el problema surt o emergeix quan aquesta mateixa decissió =s presa per un determinat nombre d'individus simultàniamen., perquè les ciutats i les seves infraestructures viàr'es no poden créixer �paral.lelament, indefinidament. Però en el moment d'arribar al seu límit d'utilització ens pregintem: a quins individus es deixa entrar en cotxe i a quin no? quins són els -entre cometes sempre- culpables i qui s no ho són? Vet aquí els problemes fonamentals, que són problemes de discriminació en el sentit científic de la paraul , que són problemes, per tant, de coneixement. Deixi'm ara que esmenti amb la mateixa gravetat i amb la mateixa superficialitat, quasi diria, amb què he anunciat alguns dels problemes, deixi -ne que amb la mateixa simplicitat digui les vies d'algu es de les solucions que tots coneixem, sense cap innovació. Nosaltres no podem, doncs, culpabilitzar el cotxe, 1'autmòbil, dels problemes del trànsit simplement, sense més i ensar que restringint el seu ús tindríem la solució, genèricamEInt, absolutament. Això no és possible. Hi ha una sèrie de viatges pels quals el tipus de transport més eficient, en termes socioeconòmics i , fins i tot, en termes energètics, és encara el cotxe privat, ho hem de reconèixer així, és així. I el que cal trobar és precisament el repartiment modal de transport més eficient entre aquest mode i els altrEs modes de transport. La mobilitat urbana del futur ha de E er per força, doncs, i això és potser el punt essencial de 1 a meva breu exposició, una mobilitat multimodal en trajectes que començaran en cotxe, en pàrquins d'intercanvi on del cot xe es passarà al tren, a l'autobús o al metro, i en micr obusos a la demanda per 1 �aproximació al final del trajecte .Una mobilitat multimodal que per nosaltres és dir molt, a lo millor per l'opinió pública en general no és dir res, vol dir una paraula molt difícil d' entendre, nosaltres l'haurem datar traduint, una mobilitat multimodal que haurà de ser àgil i sense ruptures i per la consecució de la qual cal, en prjLmer lloc, acabar amb aquesta ruptura de gestió entre el transport públic el transport privat i el pàrquing. Hi ha d'havr-hi algun tipus de connexió entre la gestió de cadascun d'agiest tres sistemes:transport públic, transport privat i aparc4ment. De fet, ja avui tots som, en un moment o en un altre, usuaris del cotxe de l'autobús i del metro. Perà les decissions privades de quin mitjà utilitzar en cada moment no sempre es tradueixen a nivell global en un repartiment odal òptim, no sempre. En llenguatge econòmic diríem que la multimodalitat demanada no coincideix amb la multimodalitat o fertada o oferida, és a dir, • que hi ha més possibilitats de fer millors viatges o trajectes que no pas els que nosaltres n Drmaiment o espontàniament escollim. I aquest dasajust entre oferta i demanda requereix tant mesures sobre l'oferta, ampl }ant-la i millorant-la, com mesures sobre la pròpia demanda, modificant adequadament, si es pot -si podem- els hàbits de comportament. Ampliar i millorar l'oferta és relativame4t fàcil, però val molts diners. Tots ho saben, tots e s alcaldes ho sabem i els tècnics també. Modificar la demanda, en canvi, pot costar menys diners, però és enormement mé s difícil; és més fácil des �del punt de vista conceptual fer una obra tan gegantina com són les noves rondes de Barcelona el "belt -ring, el boulevard periphérique", si vostès volen, de Barcelona, és més fàcil conceptualment fer això que ha co$tat, segurament, doncs, 25 anys en aquesta ciutat si ens posem a comptar els anys que han belt" passat des del primer moment en qlè aquest "boulevard o es va dibuixar a l'any 65-70, que modificar població i, problemes els hàbits, per tant, financers, problemes de d'estimació de ciment, fluxes é les tanmateix més fàcil fer-ho pautes de de conducta la demanda .Aquesta està formada, no de pro lemes de fer o, d'enginyeria, de disseny sinò que està composat encara més difícl d'aprehendre, la no de no de o inclús d'un element ifícil de modificar, difícil de convèncer i de combinar que és el cervell humà, la voluntat individus que cadascú té les humana, la decissió de milions d' seves cal preveure pròpies induccions, segurament, poder estimular, que •al, que cal, segurament, poder induir però que no es poden modificar d'' na forma autoritària, per decret. Hi ha tres maneres fer-ho, teòricament, de modificar la demanda: d'una forma més o menys taxativa, dictant lleis i introduint r astriccions, d'una forma competitiva mitjançant mecanismes de mercat que poden induir, evidentment, determinats comportaments i de forma cooperativa, esperant que els agents individu als adoptin voluntàriament, adaptin voluntàriament el seu co; portament.En el cas de la mobilitat, com en molts d'altres, es solucions no poden venir més que de la combinació de tot tres maneres de gestió �social; aquesta és la conclusió, molt senzilla, molt òbvia si vostès volen, però tanmateix difícil de desenrotllar, que nosaltres avui posem sobre lt instruments específics de gestió taula amb, evidentment, er cadascuna d' elles però, en tot cas, combinant aquestes tres maneres de gestió social: la que té a veure amb les lleis i les ordenances, la que té a veure amb el mercat, indispensable en el nostre sistema, potser l'element fonamental i inducció d'actituds, amb la que té a veure amb la 1 adaptació voluntària de comportament per part dels agents. No és el menor problema, i ho obert, un tema lateral, no vul ull deixar com un tema aquí entrar en ell però vostès seria bo que ho tinguessin "in the back of yours minds" com diuen els anglosaxons, és a dir, moquí, al darrera del cap, com alguna cosa a mantenir oberta, no és el més senzill dels problemes, el fet de què les regles del joc dels nostres sistemes de circulació urbana, i Ge conducció o de camí en els carrers de les nostres ciutats n sempre són accepatdes. En tots els models, en tota la moc alística, suposem que els agents, que els actors dels drantes que nosaltres modalem o simulem actuen d'acord amb unes lleis de raonabilitat o de probabilitat. En el nostre cas á questa hipòtesi és solament, relativament veritat, parcialment veritat, és adir, el grau de compliment de les normes prèvies a 1 sistema, per exemple, els cotxes passen per les calçades i els vianants passen per les �voreres, els cotxes ,evidentement -aquest és el primer supòsit del model que nosaltres farem-, ls aparcaments es fan el els llocs per aparcar o en aquests 11 cs previstos en els cantons en una lateral de les calçades perquè es puguin fer sense interferència del tràfic ni de_s vianants, i per d'altra banda, doncs, uns i altres, tràfic de vehicles i vianants no estan impedits pel procés d'aparcament, no estan interferits pel procés d'aparcament. Això .ón hipòtesis prèvies, que nosaltres assumim, és el punt de partida dels nostres models. La gent paga les seves sancions és a dir, quan hi ha una se suposa, una acció infracció d'aquestes normes hi a, punitiva, més o menys aleatòria, que cobreix una part de les sancions, però suficient com per antenir aquestes infraccions de les normes de joc a un niv-il relativament baix dels comportaments de tots els actor del sistema, i aquestes sancions són pagades en un percentatge relativament alt; si no és així, evidentment no podem ni tan sols preveure què passarà amb un sistema. 1 bé, tanco l parèntesi. Tots aquests supòsits són tots ells relatiu ament falsos, realtivament falsos i, per tant, falsegen ta bé la bondat de les nostres previsions estrictament tècniques. Només vull, en el moment de tancar aquest parèntesi, deixar b n clar que la meva esperança és que hi hagi un feedback entr la nostra modalística i el compliment de les regles de joc.Es a dir, que el fet que avui estiguem reunits aquí, i que al darrera d'aquesta reunió hi hagi hagut tantes hores de treball, de tantes ciutats diverses i d'organismes tan importants i dotats de tan de prestigi i el �fet que d'aquí surten unes línies d'avenç de cara al futur ha de servir, també, per convèncér els ciutadans que estem treballant per ells i que, per tant, les normes, que estan establertes com a base, com a I supost bàsic del sistema, segurament s'han de cumplir més. De manera que nosaltres avui hem d'avançar en dos fronts: un, a nostra modalística, inclús la nostra planificació, inclús (pis instruments d'intervenció estic segur que milloraran d'instruments que posem al serv optamalitat del conjunt del ciutadà perquè el seu moviment sigui òptim, i perdoneulla reiteració, avançarà en aquestes sessions i al mateiox t mps jo crec farem el grau de separació entre qualsevol model i la realitat sigui menor. Per què? perquè els ciutadans s?aniran convencent de què efectivament som productors d'un producte que ells demanen i s'ha de fer el possible perquè aquest producte s'assembli al que ells volen, i en aquest sentit és més fàcil que estiguin disposats a estar dins de les reg es, a "ne pas tricher" com dirien en francès "a bite by the ules" de manera que tot això crearà una convergència a favor què models més eficients i regles del joc més respectades f.cin els carrers més amables que, en definitiva, és el que aquí ens proposem. I vaig a acabar. Amb quins instr ments nosaltres hauríem de poder comptar. Jo crec que, des d'un punt de vista econòmic, primer, des d'un punt de vista e ergètic i des d'un punt de vista ecològic, caldria aconseg ir, com hem dit, canvis �cooperatius, amb adaptacions voluntàries dels agents mitjançant sistemes avançats d'informació dinàmica i en temps real, entre altres, els segúents L informació sobre 1' estat de la congestió, en temps real, a b solutament bàsic peroder P gestionar òptimament qualsevol si tema, inclús el més senzill; informació sobre les rutes òpt mes en termes de cost i en termes de temps; informació sobr els aparcaments més propers i els seu grau d'ocupació i infor ació sobre el temps d'espera per la propera unitat de sistema el transport públic,sigui el metro o sigui l'autobús. Aques t es quatre informacions em semblen absolutament bàsiques er poder gesionar de forma eficient; una altra informació q e cal donar i introduir amb ella, el que he anomenat formes ompetitives de canvi, és la informació del cost de la mobiitat i de la seva variació segons el moment i el lloc. Infor ació, doncs, en forma "preus dels serveis de mobilitat" que reflecteixin el seu cost social, el cost real, no només el cost que efectivament es paga sinó la inducció dels costos que es generern sobre els demés ciutadans o sobre el col .lectiu dels ciutadans en l'agregat, és a dir, sobre el sector públic en darrera instància. Informació doncs que incentivi o desincentivi determinades decissions i, per tar t, i en concret, primer, una fiscalitat per l'ús del vehicle, segurament una fiscalitat per la seva tinença, però no és suficil ent, aquesta, una fiscalitat el més adaptada possible a l'ús c ue se'n fa perquè potser no, pot ser òptim o no molt lluny de l'òptim el fet de què una determinada taxa de motorització augmenti i tanmateix pot ser �radicalment lluny de l'òptim que aquest taxa de mobilització es tradueixi en determinades utilitzacions. Per tant, repeteixo, una fiscalitat de l'ús i no només de la tinença del vehicle; segon, tarifes variables pel pàrquing i pel transport públic, i tercer, bitllets combinats per diferents serveis, és a dir, la capacitat d'oferir pro uctes complerts, per dir-ho així, que el propi sistema, nosaltres, haurà seleccionat o haurà proporcionat al client, al,públic. Poder doncs fer, en definitiva, política de mobilitat amb sistemes de preus. Per últim, també caldrà reforçar per la via de les lleis i de les normatives i de les ordenances, les mesures que s'adotpin perquè no hi hagin incentius a= comportament exterior al sistema. Si bé en diferent grall d'intensitat totes aquestes mesures no poden ser desenvolupa4es i implementades per les ciutats de forma aïllada, ence ra que la mobilitat sigui competència exclusiva de les ciut- ts.Les mesures d'ordre legal requereixen també el concurs de 11s administracions estatals i de l'administració comunitària que està dotada d'un poder de suggestió i de legitimitat inicualada en aquest moment per cap de les altres administracions que hi ha entre Brusel.les i el barri més petit de les nostres ciutats. Tot i la polèmica política sobre la subsidiarietat, que evidentment les ciutats la sentim com a molt positiva, polèmica que les ciutats sentim i pensem que és enormement positiva perquè ens acosta al nivell de legitimitat, hem de relonèixer i hem de dir ben alt que moltes vegades des de la nostra autoritat no tenim prou �autoritat moral encara per convèncer els nostres ciutadans d'opcions, d' actituds o decisions que sobre el paper són òptimes i que tanmateix en la realitat dels nostres carrers no es practiquen. En canvi, algines d'aquestes decissions, dotades de la legitimitat moral q e va unida al nom d'Europa i a aquelles dotze estrelles, poden ser escoltades potser amb més gran atenció pels nostres ciytadans per molt que moltes vegades des d'un punt de vista p lític això pugui semblar el contrari. Les mesures d'ordre legal requereixen també la col.laboració, doncs, interadministrativa,i els altres dos tipus de mesures requereixen, 4 més d'aquesta coordinació entre administracions, la col.lab ració amb la indústria, molt important, i amb els centre de recerca i amb les universitats, molt en particular Gmb la indústria. Barcelona a través de la seva participació n el grup Eurociutats està proposant des de fa mesos una ossible reunió entre grans ciutats i grans indústries que tieballen en la producció de l'automòbil. Per què? perquè només aquesta reunió de grans ciutats i grans indústries darrea de la qual hi veiem, per altra banda, totes les ciutats moltes petites indústries, només aquesta reunió, repeteixo, pot finalment definir quin serà l'automòbil de l'any 2000 o del 2010 i quins seran els carrers de l'any 2000 o com seran els carrers del 2000 o del 2010. Només aquesta convergència o confluencia d'indústria i autoritat local, sota la legitimitat moral de les dotze estrelles, només aquesta conjunció pot, jo crec, finalment, donar una sortida real al nostre problema i crear la polis, la �ciutat que des del fons dels nostes cors i des del fons de la nostra història hem estat prefigu ant i desitjant. Per tant, contactes amb la indústria, m semblen a mi totalment necessaris i, per descomptat, bil teralment amb els centres de recerca. Jo penso que no està 1 uny el dia en què els grans fabricants europeus de l'auto òbil i les grans ciutats europees s'hauran de seure, seutan amb projectes concrets i dates ja possibles en el calen ari per tal de començar a treballar en una cosa que interes a a tots dos , perquè no hi ha cap ciutat que estigui intere sada en dimensionar models d'optimització del trànsit per un cotxe que no sabem com serà, no n'hi ha cap, seria absurd que pretenguessim fer una modalística per un cotxe que no abem quin serà o com serà i no hi ha cap gran indústria que e tigui interessada a fabricar cotxes per autoritats locals que o coneixen com reaccionaran davant de la pol.lució, dava t de la preferència pels vianants, davant de la preferèn ia per la ciutat silenciosa, etc. No hi ha cap indústria de lts importants, cap empresa de les importants, que avui sigu capaç de comprometre els milions i milions d'ecus que s'han de comprometre per desenrotllar el nou producte se se saber què pensen els que regiran la vida de les ciutats n les quals aquests cotxes emplearan el 90%, el 70% o el 5 % del seu temps. Per tant doncs, col.laboració també amb la indústrai i, torno a dir, d'una forma lateral i enormement i mportant, amb els centres de recerca i les universitats. Aquest triangle ciutat, indústria �o empresa, universitat és la b se de la qualitat de vida europea. No n'hi ha d'altre, és 1P única via per anar endavant en aquest continent que, com altes continents, té ciutats i té camp i té problemes socials i é problemes regionals, però com cap altre sistema, com cap altre continent, és sobretot un sistema urbà, estès, un sistema de ciutats que s'aprecia des del datèl.lit d'una forma c ara, que té les seves concatenacions, les seves estriicturacions i una altíssima densitat urbana. I acabo aquí. Crec que els pro.ectes de la xarxa Polis que estem desenrotllant i concretamen 1 projecte GAUDI, un dels 5 europrojectes d'aquesta xarx amb el suport tècnic i financer del projecte ATT, de la direcció general XIII de la Comunitat Europea, és una línia d'avenç sobre, són línies d'avenç en aquest sentit. En el projecte GAUDI, que lidera aquesta ciutat hi col.laboren d'una forma molt protagonista, les ciutat de Bologna, Dublín, Marsella i Trondheim i hi participen 25 partners més entre -ls que hi ha tant indústries com centres de recerca. El projecte GAUDI és, per tant, un exemple de la col.laboració de la que estic parlant, de la que he parlat anteriorment i és tamb: un exemple experimental de les mesures i els instruments c e gestió de la demanda de mobilitat que he comentat poc aba s. Objectiu:poder pagar amb una sola targeta tots els serveis urbans relacionats amb la mobilitat, am dir-ho així, és a dir,pàrquings, cada acte de mobilitat, per eatges, autobús i metro, que �cada trajecte combinat utilitzant aquests diferents modes. Per Tant una mobilitat multimodal, Sense ruptura i amb unitat de criteri. La xarxa polis, promogudh pel moviment d'Eurociutats, sota 1' impuls de Lió, i tatué de la nostra ciutat i actualment amb el paper rellevan comissió de Leeds, que presideix la de tranports d' Eur ciutats, fomenta aquesta col.laboració entre ciutats, indústries i centres de recerca. Aquesta és una iniciativa de la gibe tots ens sentim orgullosos de formar part des dels seus i icis; des de llavors les conferències de Munich, Birmingh m i Atenes han anat aplegant cada cop més ciutats fins a lel 33 ciutats que avui som presents . Però, a més de conf rències, la xarxa Polis ha estat capaç de generar projectes concrets, com els cinc avui en desenvolupament en el programa comunitari ATT, gràcies també a la sensibilitat urbana dels responsables d'aquest programa comunitari. Experiènci s com les encetades per la Direcció General XIII donant cabuda a diverses europees conjuntament amb les ciutats indústries perquè cerquin solucions comunes per problemes cc muns són un exemple d'acció concertada que cal difondre i etendre. Per això, em plau anunciar que avui serà entre r. osaltres el senyor Michel Carpentier de la Direcció General XIII amb qui volem analitzar i trobar més,si s'escau, formes de col.aboració futures. Benvingut a Barcelona Ord Doc 1 #3 "Polis". � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4203 Title A name given to the resource Polítiques i estratègies urbanes per una mobilitat sostenible / Obertura conferència POLIS. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Infraestructures Barcelona Transport públic Acció política Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-11-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1722/0000000917.pdf 0919c7feeeee2c2528edbc1d75d27383 PDF Text Text Política 9 Xpresate «Sin los ‘abertzales’ en las elecciones, ¿quién saldrá ganando en las urnas?» Carola. MADRID Opinión Pasqual Maragall Por qué votaré reo que en el debate político que se está llevando a cabo en Catalunya nos equivocamos en los temas y en las formas. Acaba cansando oír cómo Madrid y Barcelona se pelean porlasinfraestructurassininiciarlas y ver cómo convergentesysocialistasdiscutensobre silaAltaVelocidadhadepasar por la Sagrada Familia; si se debehacerlaestacióndiseñada por Frank Gehry en la Sagrera; o si se tiene que desdoblarelEixTransversalylacarretera de la costa pasado Palafrugell; si la línea de muy alta tensión (MAT) se tiene quehacer;osielMuseodeArtesDecorativassedebedeinstalaralladodelaTorreAgbar. C Séquetomardecisionesesdifícil,peroenlosaños80y90se tomaron. Se invirtieron 290.000 millones de las antiguaspesetas,ynohacedemasiado tiempo se han terminado de pagar. A lo mejor convendríaendeudarnosunpoco y así evitar la depresiva psicosis económica que vivimos. La política, qué duda cabe, es importante, aunque hace faltaungiroensufinanciación, la estructura de los partidos y la elección de los candidatos. Pero hablemos de las elecciones del 9 de marzo. En estas elecciones se deciden el Parlamento y el Gobierno español.Yovotaréalpartidoque pueda aprovechar mejor el Parlamentoespañolparaprogresar en objetivos como la li- bertaddeCatalunyaparadefinir su estatus en España o el derecho a decidir qué queremos ser en Europa y en qué queremos que Europa tenga competencia,enconcretomoneda,ejércitoysímbolos(himno y bandera). Sería fantástico que los gobiernos y los ayuntamientos tuvieran claras algunas cosas: -que sin una economía fuerte, empresas punteras y universidades de calidad no haremos nada; -que las comunicaciones sondecisivas:laaltavelocidad en el Ebro, el aeropuerto de Lleida, Reus-Tarragona, Barcelona, Girona y en el Pirineo a Toulouse, Lyon, Marsella; -que Catalunya, un país de relieve accidentado, pronunciadas pendientes y rincones escondidos, tiene que tener, a pesar de todo, las infraestructuras alaalturadelasde Castilla,ValenciaoelMidifrancés; -que, dicho todo eso, que afecta a los debates más consumidores de prensa, radio y televisión,laeducaciónylasalud son lo más importante; -que el medio ambiente es una cuestión prioritaria, aun- que no se puede convertir en una religión alternativa; -queenpolítica,laproximidad es mejor que la distancia: queloquesepuedahacerenel barrio no se haga en la ciudad, y lo que se pueda hacer en la ciudad, no lo haga la nación. Otroasuntoesque,sinelreconocimientodelasáreasmetropolitanas, el país pierde un equipodeprimeracategoríaen la competición internacional. ComoenlaCopadeEuropade Opción. ”Hoy, día 31, decidiré si [el Partit Català d’Europa] se presenta” fútbol, en la Europa política y económica la competición se establece entre ciudades casi más que entre naciones. En 1986, Margaret Thatcher suprimió el área metropolitana de Londres impulsada por Ken Livingstone, y Jordi Pujol aprovechó para suprimir la de Barcelona, que curiosamente habían creado Albert Serratosa y Xavier Subíes,gentemásbienafín.Todo valíaparapararlospiesalosrivalessocialistasdeBarcelona. CuandoBlairganólaselecciones,loprimeroquehizofue restaurar el “Gran Londres”. Yo participé en su campaña electoralenestalínea,conNorman Foster, Richard Rogers y otros. Y el Greater London Councilserestituyó.Aquínolo conseguimos y Catalunya se quedó sin force de frappe en la competencia con Madrid y otras naciones europeas. Ya en la Generalitat, tampocopudimoshacergrancosa en un mandato en el que ERC no quiso saber nada del tema ni ICV-EUiA y CiU tampoco. ¿Y el PSC? Es un partido favorable a las diputaciones provinciales que el nacionalismo siempre había denostado. Locomentéenotroartículo:la tradición política catalana no esprovincialistaperoahoraincluso los defensores de les vegueries d’Esquerra, si los hacen presidentes de una diputación, alucinan. Creo que las diputaciones tienen competencias exorbitantes en beneficio de un sistema de partidos poco transparente, siendo generoso. Dicho esto, y sabiendo de mi interés por la evolución de la política americana y mi debilidad por los partidos demócratas, tanto el americano como el italiano, comprenderán que confíe en la rápida emergenciadenuevasfórmulaspara votarlas el 9 de Marzo. Ciutadans pel Canvi no quierenintegrarsedeltodoen el PSC, como parecía, y prefierenlimitarseaseruncentro de debate, cosa que está muy bien pero no llena el vacío político actual. Dommage… Pero,frentealescepticismo dominante,sigopensandoque la política sirve para algo Quedan dos opciones. La primera seria un partido europeo parecido al Partido Demócrata americano y al italiano. Eso es lo que comencéaproponervolviendodeItalia en el 1998. Entonces inscribíenelregistroelPartitCatalà d’Europa. Hoy, día 31, decidiré con mis amigos si se presenta. Lasegundaalternativaseríavotarunpartidoquesemanifiesteenpositivosobretodas estas reflexiones. Pero sobre todo, y a pesar de todo, no dejen de ir a votar. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Por qué votaré Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived ADN Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Eleccions Espanya Congrés dels Diputats Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-01-31 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/699/19930221_LV.pdf e1254ffac52f992a2a4605a49eb127ee PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 21/02/1993 La Vanguardia, p.023, Opinión Por una "acció catalana" PASQUAL MARAGALL El presidente de la Generalitat, dirigiéndose a los representantes de los ayuntamientos catalanes reunidos en el Palau de la Generalitat, dijo lo siguiente: "El deseo de la Generalitat es poder convivir en perfecta armonía con los municipios. Me comprometo a que la voluntad de las corporaciones locales quede impresa en el articulado de las nuevas leyes." Aunque parezca mentira, es verdad. Sólo que me estoy refiriendo a unas palabras del presidente Maciá en 1931 y no al escenario de 1993. En esta cuestión, pues, hemos ido hacia atrás. Qué duda cabe que existía un poco de ingenuidad en aquel ambiente y que la historia posterior justifica en buena parte la actual acritud y la habitual desconfianza. En buena parte. Pero no toda la acritud y toda la desconfianza que predominan en la política catalana están justificadas. Cuando con Raimon Obiols pedíamos, el pasado domingo, una acció catalana, un catalanismo de los hechos y no sólo de las palabras; una Cataluña de obras, de orden, de seguridad, de solidaridad, de movilidad social, de cooperación, de diálogo; un espacio común, un entendimiento de todos, y si no de todos, sí de muchos, de muchos que han luchado por la autonomía y por la libertad de formas bien diversas pero indiscutibles, cuando decíamos esto teníamos presentes varias cosas: 1. Que el artículo 5.1 del Estatut dice que la Generalitat organizará su actuación a través de las comarcas y de los municipios. 2. Que la Carta Europea de la Autonomía Local y la declaración de la unión europea de Maastricht proclaman la subsidiariedad de los poderes políticos de abajo hacia arriba y que el poder más próximo es el que tiene la presunción favorable de eficacia y de democracia. 3. Que en la Ley 5/1987 del 4 de abril existe una disposición del Parlament de Catalunya para distribuir el territorio catalán en veguerías o regiones. 4. Que las LLOT (leyes de ordenación territorial) de 1987 no organizaron, sino que desdibujaron el poder local catalán y frenaron el dinamismo de muchas cabeceras de comarca. Finalmente ha llegado la hora de dibujar el catalanismo de este final de siglo, que no puede ser una reiteración de unas Bases de Manresa de hace cien años, dignísimas, pero totalmente obsoletas. Es el momento de revisar los textos preconstitucionales y preestatutarios para, restándoles el punto de euforia excesiva de los años setenta, compararlos con la realidad actual. No para dilucidar si hemos hecho más o menos, no para justificar la constante impaciencia de los años vividos bajo la permanente invocación del peligro exterior y -peor todavía- del adversario 52 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA interior, sino para comparar de manera más fría, más objetiva y con buena fe la acción de gobierno con los programas territoriales, culturales, educativos, económicos y sociales que dibujábamos hace quince y veinte años. Extrayéndoles, insisto, la ingenuidad coyuntural y centrándonos en las líneas maestras, en la intención del movimiento político en la Cataluña de aquellos años. ¿No es quizás el momento de hacer la segunda edición del Congrés de Cultura Catalana, de la Enciclopedia, de la Escola d'Estiu, de la Universitat d'Estiu, del Plan General Territorial y el Plan Metropolitano, de los congresos de medicina, lingüística, literatura, economía y ciencias de Cataluña? ¿No es quizá la hora, después de sesenta años, de hacer el II Congrés de Municipis de Catalunya? ¿No es tal vez el momento de evaluar los planes museísticos, los de bibliotecas y los de investigación, más que discutir aisladamente cada museo, cada ciclotrón, cada parque tecnológico? ¿No tendríamos que esforzarnos para que toda esta reflexión, que nos está permitida por el avance indiscutible del catalanismo democrático, nos lleve a una definición medianamente estable de nuestras relaciones con el resto de España y de nuestro rol europeo? ¿No tendríamos que exigirnos un lenguaje parecido aquí y fuera de aquí, un catalanismo formulado en catalán y en castellano, francés e inglés, sin necesidad de traicionar al traducir? La acció catalana que han de emprender la Generalitat y los ayuntamientos, los empresarios y las asociaciones populares, ha de respetar las identidades ideológicas de las diversas familias políticas catalanas, pero ha de posibilitar también algo que se ha perdido innecesariamente en el camino: un espacio común de entendimiento, un punto de encuentro. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 53 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1161 Title A name given to the resource Por una acció catalana Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Catalunya Catalanisme Europa Espanya Territoris Acció política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-02-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles