<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=395&amp;sort_field=Dublin+Core%2CTitle" accessDate="2026-05-04T20:08:23+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>395</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>5657</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="2919" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1731">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2919/FMHP_00058.jpg</src>
        <authentication>5228a60a32aa7ffb3ee1b19239455c3a</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="47855">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47856">
                <text>04/02/2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47857">
                <text>Moreno, Rubén</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47858">
                <text>Bedmar,Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47859">
                <text>Palau Moja</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47860">
                <text>Posant a la inauguració de l'exposició Papers</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47861">
                <text>Exposicions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47862">
                <text>Materials d'arxiu</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47863">
                <text>Guerra Civil</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47864">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47865">
                <text>Mieras i Barceló, Caterina, 1947-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47867">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47866">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2920" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1732">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2920/FMHP_00059.jpg</src>
        <authentication>877073ad21486c00ac94279dbb614cbf</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="47868">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47869">
                <text>04/02/2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47870">
                <text>Moreno, Rubén</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47871">
                <text>Bedmar,Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47872">
                <text>Palau Moja</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47873">
                <text>Posant a la inauguració de l'exposició Papers</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47874">
                <text>Exposicions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47875">
                <text>Materials d'arxiu</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47876">
                <text>Guerra Civil</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47877">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47878">
                <text>Mieras i Barceló, Caterina, 1947-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47879">
                <text>Benach, Ernest, 1959-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47881">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47880">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2921" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1733">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2921/FMHP_00060.jpg</src>
        <authentication>bbccdf09b72a150d1d228300988d416c</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="47882">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47883">
                <text>04/02/2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47884">
                <text>Moreno, Rubén</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47885">
                <text>Bedmar,Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47886">
                <text>Palau Moja</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47887">
                <text>Posant a la inauguració de l'exposició Papers</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47888">
                <text>Exposicions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47889">
                <text>Materials d'arxiu</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47890">
                <text>Guerra Civil</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47891">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47893">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47892">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1403" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1116">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1403/19940913d_00641_LD.pdf</src>
        <authentication>18e44faf78aceadd855aa5b05a3fc829</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42734">
                    <text>.

INTERVENCIÓN DEL EXCMO. SR. ALQALDE AL SEMINARIO •pROBLEMAS Y
PERSPECTIVAS DE LA AUTONOMÍA L00AL EN EL CIERRE DEL DISEÑO DEL
ESTADO DE LAS AUTONOMÍAS • •
MARTES, 13.09.94. UIMP DE SANT~ER.
1

"POSIBILIDAD, CONTENIDO Y ALCANCE DE UN ESTATUTO PARA LAS GRANDES
CIUDADES"

INTRODUCCION: EVOLUCION DEL CONCEPTO DE AUTONOMIA LOCAL
1

El r'gimen especial de las
los países occidentales.

grande ~

ciudades es reconocido én todos

!
i

Históricamente, en los países qu~ adoptaron la tradición centralista in~irada en francia, eli gobierno · y la au E o~omia del
municipio estabañ dirTgídos excl~siva~nte a la gestión de los
intereses privativos de los mún1clp1os.

-

.

------

i

Era una concepción del municipio ~omo eod~!_PÚblico residual y de
ámbito do~~~o.

i

---·--

!

El municipio tendría una compete*cia general, pero sólo para la
gestión de los intereses exclusivos locales. En una sociedad de
complejidad creciente, los municipios quedan fuera del proceso de
expansión social y del gasto públ ~ co.
.
!

En los pa í ses que reproducen ell modelo franc,s, el estado ha
desarrollado una potentísima admitiistración central y periférica y
los poderes locales han quedad~ reducidos a un conjunto de
potestades domésticas, además de ttteladas fuertemente por el poder
central .
.

l

r"

v-"Q :¡,_y
"!! 61"' j

-__ 1,01'

1, ...~-~\
~ ·

·

'

En la ~ropl~ &amp;~ esta concepción de la autonomía local v~
perd ieno fue rza ~ s de descentralización francesas de 1982- a
fávor de otra concepción que no ¡ distingue entre los intereses
privativos del estado y de los otros entes territoriales.

e/-.

.

En países del centro y -~-eu
.~sí como ~n el reino unido
y ~~-~ª2..~-~s, los munic!_ ios tienen las competencias que
les atribuyen las leyes; pero los ·riterios de atribución legal no
cierran la competencia municipa· en un estrecho círculo de
intereses privativos, sino que ac~ptan el papel que corresponda ~ _
1~ ciu?ad__en la formulac.ion y la gestion de cada una de las
pol~as puDr!cas.
·
Es en esta lógic~, que la conslÍtJ etón española y la le _d·e - ses
de régimen local de 1985, pr~n la autonomía de r
entes
locales y reconocen su capacidad efectiva para intervenir en las
1

�politicas p6blicas que afectan a la respectiva comunidad urbana.

~en~ral

He aquí, pues, que la tendencia
sea fortalecer el poder
munic!_J?-al mediante"'e r reconocimiE:tnto de su dere-a noa·-·-parrícipar,
con el g~ado de competencia apropi~do, en cada una de las políticas
que afectan a la respectiva comun~dad urbana.
1

-

En el casC? de las gra(~es c~6Ce~tra&amp;i_Q!\_~$-, Ürbanas, la autonomia
municipal vinculada al -gobierno lde las grandes ciudades, suele
producir especialidades de _!_~S-.imen____ j.uridico, organiza ti vo,
competencial--y--f1nancrero-.- --· .
Estas especialidades, no suponen ning6n privilegio ni discriminación de tratamiento hacia otras entidades municipales. Su razón
de ser está en las singularidades propias de cada ciudad.

Razones de un regimen jurídico es,ecial para grandes ciudades
-

j

~

I.M q eCt.r"'

1~~ grandes

ciudades

del

mundo1 tienen un régimen municipal
son de una gran divers1.dad,
adeCUadas en · cada caso a sus problemas de gobierno y administración
y al contexto político y jurídico ¡de cada una de ellas.
éspeciat-;-~as-espeer-alidades

Las grandes ciudades, al represent Ar un fenómeno de ~~italidad, en
un sentido amplio y no estrictamente jurídico diü término, son
organizaciones jurídicas complejas.
La reflexión actual sobre la poJ lación y el futuro de la gran
ciudad, reúnen . las viejas preocupaciones y propuestas, con otras
nuevas que son resultado de la atención que debe prestarse a los
nuevos fenómenos sociales y urbands.

agrav,~, -'--~

~s

CQntinúan existiendo "i .
'
....J,...t¡adjc i 1na,
de
li\S ciudades que han tenido un t ápido desarrollo, sin ajustar
paralelamente sus infraestructura~. En las grandes ciudades es
también más fuerte el impacto tle los cambios económicos, y
tecnológicos, como incide además la pérdida de una parte
considerable del empleo y la inca~cidad financiera para mantener los niveles de prestaciones sbciales surgidas de las nuevas
necesidades.

¡

La función de capitalidad (a nivel ~statal o autonómico) determina,
por otra parte, que el gobierno y jla administración de la ciudad
sobrepasen los intereses locales, afectando directamente los intereses generales de orden autonómicf y estatal.
Se originan, así, l.as-~~les Qe_j.._as ciudades con . los
gobiernos de nivel territorial más ~mplio, así com-o-e~ácter más
. ---·
.
-·~· - . ..... ... ~··

----

(

2

�político que, necesariamente, haq de tomar su gobierno y administración.
j
El tratamiento jurídico diferenciado de barcelona,
cataluña y como gran ciudad, despi~rta.curiosamente
dentro del propio ámbito autonómico que la defensa
de barcelona como segunda capital ide españa, en el

·j
1

como capital de
más reticencias
de la identidad
ámbito estatal.

1

Es evidente que en los ultimos a~os españa ha ejercido una parte
destacable de su proyección inte*nacional a través de barcelona,
con motivo de los juegos olímpicos.
'

La preparación y el desarrollo ~e la olimpiada fueron un gran
motivo de proyección exterior d~ españa y es posible que hayan
favorecido una mayor comprensión del tratamiento que necesitat una
ciudad como barcelona por parte d~l gobierno y del estado.

(

A ello hay que añadir
tiene barcelona, además
y cultural catalán, la
condición de capital de
por el sur de fr~ncia.

la condictón de capital mediterránea que
de su cap~ta lidad en el ámbito lingüístico
ciudad ha ¡renovado en los ultimos años su
toda una ~egión más amplia que se extiende
·
·

En el proyecto . de futuro de barcel~na se incluye la potenciación de
¡su vocación de capital del meditei1ráneo occidental. El plan delta
, del llobregat, en el que participan gobierno, generalitat y
/ ayuntamientos, es de una gran trashendencia para el propio papel de
españa en la economía política europea e internacional. Se trata de
. fort~lecer en papel de barcelona cómo polo estratégico de comunica1
~
e iones, telecomunicaciones y comer~1.· o internacional, como la puerta
del sur de europa.)
1

.l
1

Estas funciones múltiples de capitalidad han obligado al
ayuntamiento de bar ce lona a sop . rtar unos servicios y costes
·\ económicos, que han tenido una fu ,•r te repercusión en las finanzas
municipales, agravando la tradicional deficiente situación
fininciera de los municipios espaijolds.
1

Normativa especial para grandes n~cleos urbanos
1

los regímene~~peciales de carta~ara madrid y barcelona
~ ·n
s.e.r__u.na--S.O.l.u.Q.Q11_J2ara que estas dqs gran
e u
es ~spongan de
los m~~anismoe jÜr1j!ieos necesa~ios para afrontar los graves
pr-o61emas derivados de su cond1 c ~ de capitalidad.
1

La mayoría de grandes_m~nicipios ~~añoles {más de 500.000 Habitantes) afro~ién una serie Ji~blemas-, derivados del
a·CfUaf uniformismo del regimen local y de la deficiente regulación
de la legislación sectorial, en ma4eria de atribución de funciones
y competencias a los municipios.
3

�Para afrontar en común ' los ·prob :emas, estamos ' trabajando en una
propuesta de normativa específic~ de atribución de competencias a
los municipios de grandes concen ~ racion~s urbanas.
1
1

Problemas generales de regimen 1llocal para los grandes nucleos
urbanos
ni la constituci6n espafiola, ¡ i los estatutos de autonomía
contienen muchas referencias a 1J~ administraciones locales.
¡
i

De estos dos textos, únicamente .e puede deducir la necesidad de
existencia efectiva de algunos ni~eles de gobierno local -y el hecho
de que han de tener autonomía¡ para gestionar sus intereses
respectivos y suficiencia desde ell punto de vista financiero.
(

.

El peso específico de las adminis ~ raciones locales, en el conjunto
del sector público, y el alcance teal de su capacidad de intervención dependen esencialmente del mqdelo que se configure mediante la
legislación sectorial orqinaria, ~ anto estatal como autonómica.
1'

La anterior af i rmación se convie ~ te en particularmente cierta, a
partir de la reforma del régimen ~ocal de 1985 (ley reguladora de
las bases de régimen local- lrbr ~ ).
Esta legislación elevóc- el nivel de autonomía local en algunos
aspectos -alcance de la autoL _mía organizativa, relaciones
interadministrativas o &amp;educción f e tutelas de oportunidad- pero
remite de nuevo el tema esencial e las competencias locales a la
legislación sectorial estatal o utonómica que corresponda, sin
ninguna garantía que configur
un final armónico de las
competencias locales.
.1
Esto viene agravado por el hecho ~e que la legislación sectorial,
al plantearse la atribución - de cqmpetencias a los entes locales,
suele partir del principio de que ~os más de ocho mil ayuntamientos
espafioles no disponen de medios y ~apacidad para ejercer la mayoría
de las competencias sectoriales ql · regulan. Las normas sectoriales
suelen ser, por tanto, muy limitat vas al fijar el ámbito competencial de .los entes locales.
Se deja, pues, la determinación
la competencia' municipal a la
legislacion sectorial, sin ningunla referencia concreta, más allá
del art. 25 De la lrbrl, que perrltita asegurar un mínimo nivel de
competencias en cada una de las materias.
1

Esta ha sido una técnica perjudicial para los entes locales, ya que
la tendencia natural de la legislación sectorial es la de
centralizar las competencias y fupciones en el nivel de gobierno
que legisla, sea estatal o autonómico.
4

�1

En consecuencia, las pormas sect ~ri ales que van precisando
el ámbito competencia! local (est~blecido con carácter general en
el artículo 25 de la lrbrl), reconocen un mínim~ de competencias
locales y disminuyen considerabiemente el nivel poli tico y de
intervención social de los entes !~ocales.
1

Causas que justifican el otorgami ~n to de competencias sectoriales
especificas a los grandes nucleos¡ urbanos.
La lógica de~ocrática lleva a recnazar el uniformismo que durante
mucho tiempoV-a prevalecido en la v~da política y en la organización
administrativa de los entes local~s.
1

Los municipios necesitan más re~ursos, más competencias y más
autonomía para organizarse y actu4r, pero n~ todos lo necesitan en
la misma forma.
Las grandes ciudades necesitan l un tratamiento específico, en
materia de recursos, pero también l a través de una ley especial de
grandes ciudades que ordene de forma adecuada las deficiencias
funcionales que sufren en la acptualidad, y que no encuentran
respuesta adecuada en las leyes s~ctoriales actuales.
¡'
.
La asignación de competencias y ~u nciones a los municipios ha de
tener ~n tratamiento específico,t según el grado de capacidad
gestora de los ayuntamientos, y ia revisión de la estructura de
financiación se ha de realizar con criterios de necesidad y también
de capacidad.

.

'
Las grandes ciudades son un focc
de atracción de personas y de
concentración de las actividades abituales de los ciudadanos que
no resiQen en el término municipal estricto.

. , .

l

Deben contemplarse
tecnicas que afronten la creac1on y
mantenimiento de unos servicios ~on volumen muy superior al que
exigen las necesidades de su población estricta.

¡

La capitalidad comporta la demanda de una calidad urbana y de
servicios exigible a un municipi,o con una importante población
flotante.
1

Cuando se analizan los campos con$retos de actuación material que
realizan las grandes ciudades, 1 en áreas como la seguridad
ciudadana, seguridad vial y calid~d de vida y medio ambiente, se
pone en evidencia las deficiencia~ de la regulación actual y la
falta de recursos para afrontar d~ forma eficaz la prestación de
estas actividades.

5

�1

intervdncion normativa
u~gentes para gran

del

a) seguridad ciudadana.
- Carencias :
la normativa más reciente en· es t a materia, contenida en la ley
orgánica de fuerzas y cuerpos ~e seguridad ( lofcs) y la ley
orgánica de protección de la seguridad ciudadana (lopsc) reconocen
un ámbito muy limitado a las competencias locales.
El capítulo dedicado a las policías locales en esta ley se limita
a organizar los cuerpos de segu~ idad local y las funciones de
seguridad previstas en dicho capítulo se atribuyen directamente al
cuerpo de policía local, pero! no se prevé un listado de
competencias propias de los munic~ pios en esta materia.
La ley prevé un nivel muy redu~ldo de competencias locales en
materia de seguridad, más pensadp para municipios con un cuerpo
auxiliar de policías locales, que )ld' con las plantillas y formación
de las policías locales de las gr ~ ndes ciudades.
.

!

Al contemplar la capacidad sancio~adora de los alcaldes en materia
de seguridad ciudadana, se establece un nivel competenci'al muy
limitado, equiparando la potestad sancionadora de todos los
alcaldes, sin tener en cuenta el nivel de población o los recursos
de que dispone cada tipo de admin stración local.
El resultado de todo ello, es la posición secundaria o de
colaboración con el resto de adm'nistraciones superiores, de las
funciones locales en materia de s~guridad.
1

En efecto, ya no . se trata de ·que las policías locales estén
sometidas a las directrices directas de los cuerpos de la policía
estatal, sino que las funciones que se les atribuye en materia de
convivencia ciudadana, orden público o policía judicial, son de
mera colaboración o participación éon las que corresponden al resto
de policías estatales o autonómicas.

.

. ¡

'

El problema en mater~a de segur~d~d se agrava por el hecho de que
desaparecen las habllita.ciones amplias que existían en la ley de
orden público . ( lop) y en el código penal, para que los entes
locales intervinieran en materia de convivencia ciudadana.
Con la derogación del artículo 2 J e la lop, se elimina una de las
pocas tipificaciones genéricas legales que existían en materia de
actos contrarios a la segurida~ ciudadana, con lo que los
municipios dejan de tener esta obertura legal para tipificar
conductas en las correspondientes ordenanzas locales.
6

�Además, la ley 30/92 de régimen tiurídico de las administraciones
públicas y del procedimiento administrativo común (lrj-pac),
instaura el principio genérico de tipificación legal para sancionar

i

.

cualquier conducta. Se limita, de ~sta forma, el campo de actuación
clásico de las ordenanzas local~s (especialmente las ordenanzas
sobre via pública), que no podrán ¡sancionar conductas contrarias a
la seguridad ciudadana, si dic~a previsión no está regulada
previamente en una norma de rango¡ legal.
- Propuestas:
1
•
las plantillas de las policías ¡ocales de las grandes ciudades
tienen capacidad para afrontar !los problemas derivados de la
convivencia ciudadana de forma di ~ecta, sin necesidad de depender
de la actividad del resto de los due rpos y fuerzas de seguridad de·
otras administraciones.
j
La demanda de seguridad ciudadan~ por parte de la población¡ se
dirige fundamentalmente hacia el i municipio. Hay que disponer de
mecanismos legales que permitan ¡· frontar dicha démanda de forma
suficiente.
·

¡

Temas como la coordinación de las ifuerzas de orden público través
de una junta de seguridad p ~es idida por el alcalde, son
fundamentales para prestar estas ~un ciones de seguridad ciudadana.
Se trata de atribuir a los alca~des de las grandes ciudades la
condición de autoridades competEintes en materia de seguridad,
reconocer a estos ayuntamientos funciones
en materia de prevención,
1
.
'

mantenimiento y reestablecimient~ de la seguridad ciudadana y
facultarlos para dictar reglament$s para el ejercicio de dichas
competencias incluyendo la potest.d sancionadora.
B)

seguridad vial. ·

- Carencias:
las grandes ciudades necesitan poder arbitrar nuevos criterios de
disciplina viaria.
1
Es importante armonizar tres elemehtos: seguridad vial, calidad de
vida y concienciación del ciudada9f sobre el uso de 1~ red viaria.
Las grandes ciudade~ deben dispo~er de técnicas que mejoren la
aplicación de las políticas viales y y de cobertura legal para las
nuevas prácticas necesarias. •
El procedimiento sancionador ha de ser más ágil, claro y respetuoso
con el ciudadano.
1

�Hay que dar al ciudadano las
las reclamaciones.

máx~mas
i

garantías y facilidades para

Hay que instrumentar técnicas alt~rnativas a la sanción pecuniaria
que faciliten la implantación de ~na política v1aria específica en
las grandes ciudades.
- Propuestas:
es necesaria una nueva regula ión que refuerce la capacidad
sancionadora y de intervención de ¡los entes locales de las grandes
ciudades, ya que los problemas 1de las grandes concentraciones
urbanas, exigen disponer de mecanismos que aseguren la efectividad
de las medidas de los municipios Etn la seguridad vial:.....efectividad
~e las multas,
medidas alternativas a la sanción económica,
~ón de conductas contrar~as a la seguridad vial, etc.
1

Las medidas sancionadoras han de incluir la tipificación de
determinadas conductas (conducciqn temeraria o bajo el efecto de
alcohol o drogas, utilización ile~al de motocicletas, etc.) Que no
tienen una regulación adecuada enl la normativa actual.
El procedimiento sancionador, ha ~e asegurar la me j ora de la
eficacia en el cumplimiento de 1 ~ sanción, asegurando plenamente
las garantías de los ciudadanos. 1
1

~sta es una de las materias en ~ue más se pone en evidencia la

inadecuación de la regulación
urbanos.

ge~érica

para los grandes núcleos

1

La
reciente
lrj-Rac
(ley
d~
régimen
jurídico
de
las
administraciones publicas y del procedimiento administrativo
común), prohibe expresamente aQ titular de la competencia
(alcalde), d~legar la impqsición d~ sanciones (~ltas), con lo que
se llega al absurao aé~~ldes deben imponer directamente
todas las sanciones a la segurid~ vial (varios miles diarios en
las grandes concentraciones urban~ s).
,

La retirada o retención d~ los per~isos de conducir por parte de la
alcaldía ha de ser aceptada-y regu~ada, en los supuestos en que se
produzca una conducta gravemente ipsolidaria o peligrosa por parte
de los infractores, y deben estab ~ ecerse mecanismos más agiles de
notificación de sanciones en mate ~ ia de seguridad vial.
1

Se propone la aplicación de la té~nica del padrón de multas como
sistema paralelo a la notificació~.
--------·
¡

Se propone también regular el e~tablecimiento de un distintivo
adhe_!!iyo ligado al pago anual del impuesto sobre vehiCulos de
traCción mecánica y multas qe tráfico,
que permita .la
inmovilización y retirada del veh~culo que carezca del mismo.

�C) protección del medio pmbiente y calidad de vida.
- Carencias:
la mayoría de las competencias o ~orgadas a los ~unicipios, en la
reciente legislación sectorial, o ¡tienen c~_concur~ente o son
una simple manifestación del deréc~-~ntervenir en los asuntos
que afectan a los intereses de ¡la colectividad local, pero no
comportan facultades decisoriasi municipales claras en estas
actividades.
¡
En la protección de espacios ~aturales o del medio ambiente
atmosférico, por ejemplo, la part~ cipación local es especialmente
reducida.
1
La intervención de las entidades ! locales en materia de e~ªcios
n~ales se admite en casos dej propiedad de un -~o o de
entidad promotora, p~ no como aaministración publica con
competencias sobre la protección pel medio ambiente .
1

En esa misma materia de proteccióh del ambiente atmosférico se da
una concurrencia entre varias adm·!nistraciones. Las inspecciones y
~· j autorizaciones se dan como licenc ',as de actividades clasificadas,
y por lo que intervienen la adminis ración local y la autonómica en
la mayoría de los casos.
En materia sancionadora los alcaldes solo pueden imponer sanciones
pecuniarias, si no superan las ¡so o. 000 Pesetas (ley 38/72 de
protección del medio ambiente atm~ sférico).
·
'

Hay otras tendencias que afectan dambién la calidad de vida en los
n6cleos urbanos.
!
1

Una de ellas es la reducción o p.rdida de espacios materiales de
actuación de los entes locales.
En conjunto, no se tiende a recon
competencias, ni tan solo en los
podría ser especialmente 6til, o
tienen una trascendencia local in1

cer a los entes locales nuevas
asos en que la actividad local
uando se trata de mat'erias que
gable.

Son significativas, en este sent

_ _ _ ____________.
Otro fenómeno a destacar, a6n, es la falta ' de aprovechamiento de
los ~vicJ._Qª-----Y._redes de ejecu~ión locales por parte de la
legislación sectorial:-¡
9

�Se tiende más a la institución dé nuevos serv1c1os autonómicos o
estatales, que a menudo ~e sobreppnen a los servicios municipales
existentes (inspección de espectá~ulos, servicios sociales, etc.).
- Propuestas:
el conjunto de estas actividadee~ · implica la asunción de nuevas
competencias por parte de las grarldes ciudades, porque responden a
una demanda ciudadana, o bien, ~orque es licito considerar que
pueden ser abordadas de forma más adecuada desde el gobierno de una
gran ciudad, ya sea por la especifidad local de la competencia, o
por la capacidad de la gestión municipal (medio ambiente, salud
pública, educación, servicios sociales, deporte, sanidad, etc).
.

1

Si se tra t a de competencias qu~ correspondan constitucional o
estatutariamente a administraciones superiores, se plantea la '
participación en la elaboración ~e políticas o de programas sean
nacionales o autonómicos, la del~gación de funciones al gobierno
local
y
la
posibilidad
de 1 crear
órganos
y
servicios
complementarios.
1
'

Por ejemplo: la ~estión de la política preventiva J sancionadora
para la pro _
ion del medio a~biente, ~.i.o.n.._de todo el_
sistema ed· ca. ·
. no u ni ver si tar io
la prestación de los
se
S SO ' les en la ciudad pQr delegación de las respectivas
COmUnidadeS autÓnomas ( dtogot1epeflden_sias, ~migraf:JÓn, áreas de
pobreza, etc.).
L

l

·

En relación con el me
iente~ los problemas no derivan tanto
de la falta de compete
.s municipales, como la prestación misma
del servicio: concurrencia - peter ial de varias administraciones,
especialmente la autonómica
la local con duplicidad de
actividades y recursos y por e 1 , en modelos poco eficaces y
eficientes; e incremento de los ecursos a causa de la demanda
·ciudadana.
~, -......-............,
En este caso hay que avanzar en la reación de 9J~nos consorciados
(agencias de servicios) que, en 1 .s grandes é:iudades, presten· de
forma-Urilricaaaun amplio catálog de servicios.
Este modelo obliga a separar la r sponsabilidad política de cada
una de las administraciones y 1~ gestión directa de todos los
servicios por un órgano técnido (consorcio o agencia). La
fi~iación co~nta, es el elemento clave para desarrollar una
presta~iente y completa de estos servicios.
En relación con los temas o iales 1 la especificidad se deriva del
propio tamaño y complejida de las ciudades y la menor cohesión e
integración social y~----que los p: o emas sociales-SOn'"lllay-&lt;H"es,
10

�•'

además de problemas nuevos que no se producen en niveles
municipales inferiores (ma~naciqn, minorías é.t11icas_Linmigración,
etc.). Estos factores exigen :una mayor interven~í~n de la
administración local para su res~lución. ~----------1

~------- - --

La función de centralidad, y en aigunos casos de capitalidad, hace
que las grandes ciudades hayan d~ dar servicios en porcentaje más
elevado que el de la población r~sidente. También los niveles de
exigencia y calidad de estos servi cios aumentan.
En relación a estos factores, se hacen propuestas de aumentar -la
d~legación de competencias a lo¡S municipios, con los recursos
correspondientes,
aumentar la r ;earticipación del
resto de
administraciones en~ la f1nanc1ac1ón de ciertos serv1c1os, y
promover o.nalilayorpresenc1a de ¡ los . grandes municipios en . los
órganos de p~~p._ificac'ión y deeisj,_~-~ estatales y autonómicos.

rí~

justicia municipal

db ';~~

~arencias:

- - ---

-·
la ley de grandes ··ctuoades
d ber ía establecer una justicia
municipal de paz para enjuiciar l qs hechos constitutivos de faltas
penales e infracciones administriati vas, que, sin merma de las·
garantías procesales, pueda resqlver con carácter urgente los
conflictos derivados de la conviv~ncia ciudadana.

La actuación de ésta justicia q¡unicipal de paz se realizaría
prioritariamente co~ crit~rios de ¡ equidad y a~itraje.
Los t~~es de estos juzgados ~odrían ser desi nados
coordinada entre la administrac: ón de justicia y
ciudaoes.
l
_____

forma
andes

~U;LacÍis~ribuc.ión t~ritorial

de est os órganos y su financiación
realizarían por concertación de 1 ciudad y la administración
justicia.
· _
_ __________ _

------------.______ ______

- Propuestas:
'

además de medidas concretas de 1 · ervención policial, se propone
afrontar el problema de la segur · dad con medidas respecto a la
administración de _justicia, que inpidirán directamente en el n~vel
de seguridad de las ciudades.

Hay dos campos de actuación espeC ficos: adecuar la organización
judicial penal técnica a la estructura territorial de los ~randes
núcleos urbanos y crear un nivel de justicia de paz, no tecnica,
para reso_l_ye._r_. 1os--eenf-li-ctos-de-r-i~s de la convivencia ciuda&lt;laha.
1

------

-----11

---

�La justici a municipa l de paz se pretende establecer corno un
mecanismo que resuelva de forma inmediata el orden jurídico
perturbado, a trav6s de una justlcia no t6cnica, sJrnilar a la de
los jueces de paz de los pequeños ¡municipios. Las grañaeS:ciudades
son las-q~-más necesitan la exis~encia de una justicia de ámbito
municipal para resolver los probl~rnas derivados de la convivencia
ciudadana.
·
Los jueces municipales propuestos i conocerán acerca de los asuntos
en el orden cm_l, contencioso-adptinistrativo, p~ y l§lboral, y
podrán actuar tambi6n por eguidaQ , a pe ticióu ~~ las partes, en
CQ!lflictos relativos .
derechqs di sponib~elU___y-,en vÍa de
concil1ac1on en casos análogos. ~us resoluciones se~lables
añte e l tr ih._ _
mun cipal.
·
-·

a

El procedimiento que se regula es antiformalista y está inspirado
en 'la vía de la justicia equitati, a.
Se propone tambi6n regular el sis tlema de de,~riación de los jueces
y su estatuto jurídico. El sistem. elegido es el que prevé la ley
orgánica deL..P.oder judíCiaT··-para-roS]Uece-s~ paz. Con esta
elec_c~__J_os )lieCes por el plefar io municipal, se legitiman de
forma indirecta los ti t\:ilares de e¡JróS.o rganos, al mismo tiempo que
se hace efectivo el principio del ~rtículo 125 de la constitución,
de participación de los ciudadanos en la administración de
justicia .

Secretaria de estado para los grandes nucleos urbanos
r

del análisis de los problemas tratiados se deducen dos necesidades
para las grandes ciudades:
- necesidad de una regulac'ón normativa de atribución de
competencias para las grandes ciudades, especialmente en
materia de seguridad ciudadan. y seguridad vial y, el análisis
de todas las materias relac~onadas con la calidad de vida,
desde la perspectiva de la qplaboración interadministrativa
(consorcios,
agencias),
p~ r
tratarse de materias de
titularidad concurrente.
1
1

- En los procesos de elabor~ción de la normativa sectorial
estatal, se ha puesto siempre! de manifiesto, la necesidad de
un tratamiento específico para grandes ciudades. Dicho
tratamiento debe plantearse !en el aspecto normativo, pero
tambi6n sería adecuado establ.cer un nivel orgánico dentro de
la administración del estadd,, que tratara todos los temas
referidos a grandes ciudades (financiación, transporte y temas
relacionados con la calidad d~ vida).
!

1

12

�Por todo ello, sería aconsejable la creación de una secretaría de
estado para los grandes núcleos urbanos, que coordinara todas las
medidas legales y proyectos de abtuación referidos a las grandes
ciudades.
Regimenes especiales de carta
las grandes ciudades tienen, ppes, necesidades organizativas,
funcionales y de recursos que na satisface el régimen municipal
general. Ya en la exposición de ~tivos de la ley, que en el año
1960 dotó de un régimen jurídico e~pecial a la ciudad de barcelona,
se establecía que "los problema$ de las grandes ciudades no se 1/
{limitan a ser sólo una ampliación jde los que existen en municipios
\) inferiores, sino que representan j características peculiares, que
necesitan por tanto, un tratamien¡to diferenciado".
!

Tanto la ley especial de barcelona de 1960, como la de madrid de
1963, dieron un tratamiento espeqial a los problemas de gobierno
que presentaban estas dos grandes jciudades. Ambas leyes fueron una
fase más en el proceso de modernización del franquismo y de su paso
del totalitarismo al autoritarism!:&gt;. político.

1J~o

m~rcada

La ley especial de barcelona de
estaba
por el entorno
antidemocrático del período, no era una auténtica carta municipal
producto de una regulación autóhoma, ni podía desarrollar los
principios de autoaobierno v cont ol democrático aue se anunciaban
en la - ley municipál de Cataluña . de 1933-34 O ia ley municipal
republicana de 1935, y que form
parte hoy del fondo común de
convicciones compartidas para la mayoría de ciudadanos de
barcelona .
Ambas leyes especiales, de madr · d y de bar ce lona, fueron las
primeras excepciones importantes a la uniformidad municipalista
impuesta por la ley de ' regimen loe 1 de 1955, de larga tradición en
J
.
\ el régimen local español.
La transición democrática no cu,stionó el régimen especial de
madrid y barcelona, pero planteó ~a necesidad de adaptarlos a la
nueva situación política y de~ocrática: adecuándolos a las
exigencias de elección democrática de los órganos de gobie.rno del
municipio expresada en la constitución y en ta ley de eleccione·s
locales y con el reconocimiento pe la autonomía municipal y la
correspondiente supresión de las ~utelas, además de la adecuación
a la nueva estructura autonómica ~el ~stado.
Había, además, que introducir las ~ejores técnicas necesarias p~ra
adecuar el régimen especial a la nueva situación de los municipios
de madrid o barcelona.

.
13

~

�La carta municipal e s necesari para completar el proceso de
institucionalización democrática !del país, del proceso que nos ha
permitido tener una constitución ~ unos estatutos de autonomía y
unas leyes que los desarrollan. E~ necesario completar este proceso
con la traducción legal, dentro ¡ de un marco democrático, de la
capitalidad de las dos grande~ ciudades españolas: madrid y
barcelona.
1
En nuestro caso concreto, un mardo democrático y de autonomía, el
instrumento legal de la especifiCidad de barcelona ha de ser una
carta, como la que ha elaborado y aprobado el ayuntamiento de
b~rcelona en la sesión del consepo plenario de mayo del presente
ano.
·
La carta municipal es una posibi idad que el actual ordenamiento
político y jurídico nos permite lantear y que la peculiaridad de
barcelona como gran c i udad, capi~al de cataluña y también capital
\ de
españa nos obliga a luchar po ~que sea posible.
No hay ninguna norma que nos exi ba hacer una carta municipal, ni
que nos garantice la obtención dej todo lo que queremos. Pero como'
se dijo en los años 60, respecto ~e la ley especial de barcelona,
la carta municipal es una obliga4ión perentoria.
·
.
La autonomía municipal contemplada tanto en la constitución de
1978, como en el estatuto de ca~aluña de 1979, hace posible el
régimen de carta y permite que p9r primera vez desde comienzos de
siglo, la ciudad de barcelona se ¡fije por sí misma las reglas de
juego de su ayuntamiento, respetando las leyes generales del estado
español y de cataluña .
1
También la legislación interna db cataluña, contenida en la ley
municipal y de régimen local de 1$ de abril de 1987, establece que
"el municipio de barcelona ha ~ gozar de un régimen especial
establecido por ley". Este artíqulo, complementa la disposición
adicional sexta de la ley reguladora de bases de régimen local,
aunque no suministra ningun criteiio sobre el posible contenido de
este régimen jurídico especial, i sobre el procedimiento de su
aprobación.
La carta municipal de barcelona
el ayuntamiento de
municipal, que ha
correspondientes de
características más

barcelona ha aprobado un proyecto de carta
sido elevado ya a los órganos legislativos
la generalit• t de cataluña y del estado. Las
signifi9a._tiva de esta .propuesta son:
/

-

1

.

a) . e~ ..tJ~u~~·- preli~a; del proyecto recoge aquellas
def1n1c1ones, caractér1st1ca y s1mbolos del municipio que,
aunque son admitidos de hech~ , no habían encontrado cabida en

11

�•'

ningún texto legal. Así ~a indiscutible capitalidad de
cataluña, que es la condició~ previa para ser la sede de las
pr1ñéipales instituciones nacionales, corno le atribuye el
estatuto de autonomía, la ~ determinación de su escudo y
bandera, y el reconocirniento i de sus títulos.
¡

El mismo título preliminar a~bitra técnicas de protección del
régimen especial de barcelon~, a fin de que la incidencia en
su contenidO de disposicioqes estatales y autonómicas no
rnodif i quen sus determinaciones, a no ser que estas
modificaciones o derogaciones sean realmente queridas por el
legislador específicament~ p.ra barcelona.
!

B) la importancia que el proyecto da a la potestad normativa
municipal ha aconsejado dedi~arle un título -el iv- donde se
determinan los tipos de regl].arnentos y su procedimiento de
aprobación. Es necesario señalar el importante papel que se
reserva a las CQ~!!i:~.:mes del qonsejo ple~..Jlll:lfl-icipal, a las
que correspondera ap~~~aim~los reglamentos y las
ordenanzas fiscales. ---------t- •
1
'
:
En razón de la reserva reglamentaria en favor del ayuntamiento
de barcelona que hace el anteEroyecto, se ha modificado lo que
ha sido una cierta tra~!
cián en el réairnen local con la
reserva, del nombre de re ;1 ehto para todas las ~isposicim;es
de ,caracter general a
a~as -~
el ·conseJO plenan.o,
rn~entr~s. que la denorn~nacióp
T:
e r. e anza queda para ~quellas
dl.sposl.cl.ones del rn1smo 9 · · · no, · ero cuyo contenl.do sea
exclusivamente fiscal. /./~ ·
.
· ·--·--··
...
C) la organización política ~nicipal que se contempla en el
título I del anteproyecto !supone la aplicación de los
principios organizativos cont~nidos en la constitución, en la
ley de bases y en la ley muniqipal de cataluña al supuesto de
una gran ciudad con las carac4erísticas de barcelona. En este
sentido se separan lo que so~ las funciones normativas y de
control que se reserva al con~ejo plenario, y las ejecutivas,
atribuidas al alcalde y a lla comisión de gobierno. Estas
determinaciones suponen la mqdificación de las competencias
que la ley básica atribuye! a cada uno de los órganos
municipales, por cuanto exig~ la mejor preparación de las
disposiciones reglamentarias
el relevar al consejo plenario
de funciones ejecutivas para 1 s que no es un órgano adecuado.

t

se mantiene la organiza ión en distritos actualmente
regulada en las normas de organización de los distritos, con
clarificación, del carácter l de gobierno y ejecutivo del
presidente del distrito y del 'rganos consultivo y de control
del consejo de distrito, ·cuya integración se hará a través de
elecciones o en función de les resultados electorales en el
distrito.

D)

15

�,•

.

'

En el camino de desarrollo d 1 artículo 23 de la constitución,
regulador de la participació~ de los ciudadanos en los asuntos
públicos y con la experienc~a municipal del reglamento de
participación ciudadana vigente, se regulan las diferentes
formas de participación, conjuntamente con los derechos de los
vecinos, por una parte, así pomo el de facilitar la eficacia
y la rapidez de el procedi~iento administrativo, que evite
trámites innecesarios al ciu~adano.
E) la organización municipJ l ejecutiva, se propone en el
anteproyecto, no como una ; opción cerrada, s1no como un
conjunto de posibles estructuras del ayuntamiento para una
mayor eficacia en su funcioqamiento. El hecho de que muchos
preceptos estén redactados ICOn carácter potestativo o sin
predeterminar
la
obligat~riedad
de
utillzar
formas
organizativas o la creación! de los órganos que prevé, no
quiere decir que el anteprQyecto rehuya dar un modelo de
organización. Este está, evi~entemente, en su texto; lo
que no puede hacerse es ¡ imponer casuísticamente una
organización en un texto leg~l cuya vigencia se ha de esperar
que sea suficientemente larga \como para amparar las diferentes
opciones organizativas de los !diferentes consistorios que irán
sucediéndose.

F) la atribución de competenc~as al ayuntamiento de barcelona
supone la aplicación a un su~ esto concreto y determinado de
los principios contenidos en los artículos 1J7 y 140 de la
constitución y 2 de la lev básica del régimen local. En
efecto, de los mencionados preceptos se ~ desprende la
necesidad de acercar la ges ~i ón de los servicios y asuntos
públicos a los ciudadanos m~diante la atribución del mayor
número de competencias a los lentes locales, con el límite de
que las puedan ejercer de acu~r do con su capacidad de gestión.
Dichas competencias son las r .lativas a urbanismo y vivienda,
transportes y circulación, \serv1c1os sociales, juventud,
deportes,
educación,
form4ción
ocupacional,
seguridad
ciudadana y protección civil. 1
Otro aspecto a destacar, es ue a lo largo del texto de
carta se establece la partic pación del ayuntamiento en
planificación y gestión de todas aquellas actividades
servicios que le afectan d;,rectamente. Cabe mencionar
participación en la gestión de¡las grandes infraestructuras
comunicaciones ·como el puert~ o el aeropuerto .
·

la
la
y
la
de

i

G) las
suponen
incidan
efecto,

' ¡

prev1s1ones de la cat1ta en materia de hacienda, no
el establecimiento de j nuevas figuras impositivas que
regularmente sobre l$s ciudadanos de barcelona. En
como nuevos ingresos tel municipio, no previstos en
16

,.

�otras disposiciones generale~, se regulan, por una parte, la
participación en el impuestq estatal sobre la renta y en el
impuesto autonómico sobre tr~nsmisiones patrimoniales, y, por
otro, el impuesto sobre el !estacionamiento de vehículos de
tracción mecánica en zona' saturadas -excepto para los
residentes- y el impuesto isobre permanencia en hoteles y
establecimiento residencial~s, que afecta a personas no
residentes en el municipio ~e barcelona.
H) la carta propone también e~ establecimiento de una justicia
territorializada·, integrada í por jueces propuestos por una
amplia mayoría del consejomu~icipal. Estos juzgados conocerán
de la administración de just~cia en asuntos de poca cuantía o
que afecten fundamentalmente a problemas de convivencia
ciudadana, de orden penal, c'vil, administrativo y laboral.
Conclusion
la posibilidad, el contenido y el l alcance de un estatuto para las
grandes ciudades es un tema de : gran importancia en el actual
momento de la vida de nuestro paíp.
l

La madurez y la experiencia adqu~rida por los ayuntamientos ' a ro
largo de quince años de norm~lidad democrática ofrecen una
posibilidad fructífera de avance i en las líneas desarrolladas en
esta conferencia.
1
La ciudad de barcelona dispone de na cierta tradición de trabao en
esta línea, y fruto de ello es lq carta municipal, cuyas grandes
líneas acabo de presentarles.
He de decirles, finalmente, que a colaboración y el trabajo en
común entre les grandes ciudadesl comienza a tener tambiéñ una
cierta tradición y que creemos haber llegado a un momento de
madurez suficiente para exigir, y no sólo pedir, la realización de
pasos adelante.

ckú ¡Vv~'4o.Jj
(~

{)~e~

&gt;e

t. l~- ,

17

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19329">
                <text>4309</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19330">
                <text>Possibiltat, Contingut i abast d'un Estatut per a les Grans Ciutats / Conferència dins el Seminari sobre "Problemas y perspectivas de la Autonomia Local en el cierre del diseño del Estado de las Autonomías"</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19332">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19333">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19334">
                <text>Els regims especials de Carta per a Madrid i Barcelona poden ser una solució per a que aquestes dos grans ciutats disposin de mecanismes jurídics necessaris. Efectivitat de les multes, retitada de permisos, padró de multes, delegar la imposició de sancions. Justicia municipal de pau la distribució territorial d'aquests òrgans i el finançament. Article 25 de la LRBRL. Carta Municipal de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19335">
                <text>UIMP, Santander</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19337">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19338">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21459">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21461">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21463">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21464">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21465">
                <text>Carta Municipal</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28355">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41016">
                <text>1994-09-13</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43632">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19339">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="740" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="423">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/740/19980228_LV.pdf</src>
        <authentication>252cb43ff1d80b27efb7a45102014abe</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42097">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

28/02/1998
La Vanguardia, p.020, Opinión

Preferimos mejorar. DESDE ROMA
Autor: PASQUAL MARAGALL
Preferimos mejorar, cambiar, tener un entorno que no deje de ser familiar, pero que sorprenda,
que estimule, que nos diga que todo cambia sin dejar de ser y que nos devuelva una imagen
coloreada y enriquecida del colectivo.
Para ello hay que arriesgar. Y para arriesgar colectivamente hay que fiarse y hay que atreverse.
Hay que saltar y llegar al otro lado. Los ríos deben cruzarse.
Veo a nuestra comunidad como un pueblo que se acerca ilusionado y a la vez temeroso al
obstáculo que hay que superar. Con un profundo deseo de hacerlo. Esperando que se dé la
señal.
Pequeñas señales, estos días, indican la fuerza importante del temor y el peso de la inercia.
Tener cierto grado de poder bastante cerca nos ha hecho avaros. Nos ha hecho perezosos el
tener relativamente pronto (en 20 años) una parte substancial de lo que hace cien años
soñábamos. "No ens en sabem avenir." Y al mismo tiempo nos parece poca cosa. Porque ese
poder se ha usado poco y mal. Se ha tenido y basta. Se ha mandado y basta. De gobernar, poco.
Pero se hace difícil cambiar. Demasiados mecanismos de poder, reales y simbólicos, situados
demasiado cerca, favorecen la conclusión y la pasividad. Falta respiración, porosidad, airearse,
osar.
Ya está bien de "catenaccio". Conviene abrirse para ganar, como en el mejor fútbol.
No se ha dicho aún desde aquí una fórmula distinta para España, generosa -como dijo un día
Antoni Puigverd-, que los españoles puedan comprender. Empezando por los españoles
periféricos, como esos gallegos que se han ganado a pulso el derecho a una alternativa
autonomista.
Ese es el río que hay que pasar.

125 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="8">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="34">
                  <text>02. Activitat professional</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35668">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) :  com a economista.&#13;
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).&#13;
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11249">
                <text>1202</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11251">
                <text>Preferimos mejorar. DESDE ROMA</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11253">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11255">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11256">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11259">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11260">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11261">
                <text>Autogovern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11262">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11264">
                <text>Territoris </text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47018">
                <text>Catalunya. Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14428">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40410">
                <text>1998-02-28</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11250">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11252">
                <text>Activitat professional</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1249" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="779">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1249/19910914d_00450.pdf</src>
        <authentication>80bf397d907cef2cbe82f1886bc8052f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42452">
                    <text>R, ;`--110

Que un Alcalde componga el pregón de la Feria y
las Fiestas de otra ciudad es, ciertamente, un
compromiso, porque, invitado por el Alcalde de la
ciudad celebrante, a más de uno pudiera parecerle
un

compadraje entre

Alcaldes.

Quisiera

tranquilizarles.

No existe ningún acuerdo intencionado entre su
respetable Alcalde, don Tomás Rodríguez Bolaños, a
quien agradezco su invitación por varias razones,
y me van a permitir que mencione luego alguna de
ellas, y este Alcalde que les habla.

Efectivamente, es para mí u#ia gran satisfacción,
siendo como soy un Alcalde, poderme dirigir a las

�ciudadanas y ciudadanos de btra ciudad, vieja y
nueva, señorial y popular, ilustre y dinámica,
industrializada y serena, meseteña y fluvial - que
todo eso es Valladolid - distinta a la mía.

No debe haber dos creaciones del genio humano que
se parezcan tanto entre si
distintas como dos ciudades.

a la vez, sean tan
La ciudad, ese

invento del hombre europeo como gustaba de recordar Ortega y Gasset, surge ipor el acoplamiento de
dos funciones: la dilatación del núcleo embrionario de la plaza, que es lugar de encuentro, de
mercado y de comunicación sdcial, y la protección
del individuo, que es techo Iy muralla.

Han cambiado mucho los tiempos desde las remotas
"polis" griega y "urbs" romana, pero las ciudades

�siguen cumpliendo sus funciones originarias.

Si

antes a Valladolid confluían las gentes de la
Cuenca del Duero para hacer sus transacciones, hoy
a vuestra Feria Internacional de Muestras siguen
confluyendo las mismas gentes, más otras procedentes de todo el mundo.

Si antes la Iglesia de

Santa María la Antigua amparaba las reuniones de
los primeros vallisoletanos, hoy la ciudad es en
si un lugar privilegiado de múltiples encuentros.

Pero a esa semejanza de todas las ciudades
corresponde, sin que sea ello contradictorio, una
identidad distinta, un modo propio de cada ciudad
de expresarse en su arquitectura, en sus calles y
plazas, en el aire de sus gentes, en el color de
sus cosas.

3

�Después, el desarrollo urbano moderno ha añadido
otras similitudes entre las ciudades, en los
problemas y en las soluciones.

Qué duda cabe que

el tráfico es un problemacomún, como es una
solución común ampliar las donas peatonales, al
estilo de las calles de Santiago y Cadenas de San
Gregorio o la Plaza de San Andrés.

Las ciudades, además de parecerse por su función
genérica, pueden tener coincidencias que hacen que
unas se sientan más próximas a otras.

Permítanme

que tenga la osadía de busclar algunas de esas
coincidencias entre nuestra dos ciudades, con,
manifiestas para la

debo confesarlo, ventajas
vuestra.

4

�Si las dos son centros universitarios, Valladolid
tiene la Universidad más antigua de España.

Si

las dos son ciudades de las letras, Valladolid ha
dado y acogido nombres señeros de las letras hispanas como Zorrilla, Cervantes, Fray Luis de Granada, Lope de Rueda en un pasado de oro, y, hoy,
aquí vive y trabaja Miguel ñelibes.

Si las dos

son ciudades de teatro, Valladolid tiene el incomparable Teatro Calderón.

S'{ las dos son ciudades

de museos, Valladolid brilla por su Museo Nacional
de Escultura Policromada,
España.

Si

las

orgullo de la ciudad
doS

son

ciudades

y
de

manifestaciones populares, Va lladolid emociona con
su Semana Santa que luce paso s irrepetibles, como
el magistral "Jesús atado a 1 a columna".

5

�Y hay otras coincidencias que nos aproximan.

Las

dos son ciudades industrialeS, con la fabricación
de automóviles como una de sus principales
ocupaciones, y las dos son ciudades con una gran
vida deportiva.

Si antes les he citado que la ciudad es una creación del hombre europeo, q4isiera ahora abundar
os europeos tenemos

en esa aseveración porque

motivos para sentirnos orgullosos de nuestras
ciudades.

Europa es el continente urbano por excelencia. En
ningún otro espacio de humanidad se encuentran
tantas y tan engarzadas mar

illas urbanas.

triángulo que forman Praga,

Budapest y Viena es

El

único por la densidad de hist Ioria, de patrimonio,

6

�de creatividad que acotan. igual a su manera como
el triángulo que forman Valladolid, Zamora y
Palencia. Esta es la riqueza de Europa.

Hoy, en estos tiempos de transición, cuando la
vieja Europa ha cerrado un capítulo de su historia
y asiste perpleja al parto difícil de una nueva
era, las ciudades tienen mucho que aportar.

Las ciudades son una referen la de estabilidad.
Carecen de fronteras y de ejércitos, y sus banderas son más oriflamas festivos que estandartes
guerreros. Por algo los j uegos olímpicos los
organizan las ciudades.

as ciudades podemos

entendernos fácilmente, pod m os abrir brechas en
los muros terribles de

a cerrazón étnica,

�religiosa, nacionalista.

De ciudad a ciudad nos podemps entender mejor que
de etnia a etnia, de nación¡a nación, de Estado a
Estado.

Les

voy

actualidad
ciudades,

a

poner

un

rabiosa.
no

como

ejemplo
Belgrado
capitales

enfrentadas, estoy seguro q

atrevido
y

y

Zagreb,
de

de
como

naciones

pueden comprenderse

antes que Serbia y Croacia.

Pues bien, esa es la aportación que podemos hacer,
modesta, complementaria de otras voluntades pacificadoras, pero sin duda útil. Cada ciudad de esta
Europa Occidental, más afortunada y más unida, más

8

�rica y más confiada debería tener su ciudad amiga
- y por qué no decirlo su ciudad protegida - en
la otra Europa.

Tenemos la suerte inmens de poder celebrar
nuestras fiestas en la aleigría y la seguridad,
sepámoslo disfrutar con libertad y contención, y
no olvidemos las ciudades europeas con las que
compartimos una civilización común y con las que
construiremos un futuro compartido.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17734">
                <text>4155</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17735">
                <text>Pregó de l’Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a les Festes Majors de Valladolid</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17736">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17737">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17738">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17739">
                <text>Valladolid</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17741">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22266">
                <text>Societat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23127">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23128">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23129">
                <text>Valladolid</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23130">
                <text>Festes majors</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40862">
                <text>1991-09-14</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43486">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17743">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="909" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="332">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/909/0000000677.pdf</src>
        <authentication>670bf5692be6c37cedf86093ae91e196</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42016">
                    <text>Pregó de la festa major de l’Escala de Pasqual Maragall
De l’Empúries i l’Escala olímpiques a la Catalunya europea
02/09/2007 | L’Escala
Un dia del mes de Juliol de 1992 la flama olímpica va arribar des d’OLIMPIA a la península. I el punt
d’arribada va ser la platja d’Empúries, Emporion. Desprès va viatjar per tot Catalunya i per tot Espanya,
fins a Canàries. Va arribar a Barcelona el dia de la inauguració dels jocs. Però hi van haver una sèrie de
problemes. Havien començat abans d’Empúries, terme municipal de l’Escala, on Núria Espert i Irene
Papas havien de llegir un text preparat per Xavier Rubert de Ventós. D’aquí a un moment m’hi referiré.
Els problemes ja van començar a Olímpia, on la meva dona Diana i jo havíem anat a buscar la flama.
Vem estar en el bosc d’ Olímpia, al costat del primer estadi olímpic de la història, mentre unes vestals
encenien la primera flama olímpica amb uns miralls immensos, per no utilitzar cap instrument mecànic o
artificial. Els miralls reflectien i multiplicaven els rajos de sol sobre el gas que emanava de la torxa.
Inicialment tot va anar bé però el primer relleu va acabar malament perquè el lluitador de grecoromana
que el va fer es va voler quedar la torxa tan sí com no, i va haver-hi un estira i arronsa important.
Finalment la torxa, desprès de travessar varies illes gregues va arribar una nit a l’estadi olímpic d’Atenes,
ple de gom a gom i va anar i cap al vaixell que l’havia de conduir per mar fins al golf de Roses. Quan dies
desprès va arribar aquí, una noia bufona, una mena de sirena, va dur la torxa en una barqueta fins a la
platja del moll grec i d’aquí un altre relleu la va transportar al bosquet on les dues actrius havien de
pronunciar solemnement el seu parlament. D’Olímpia a Empúries el trajecte semblava absolutament lògic
i totalment poètic. Si algun cop l’Esculapi ha somrigut devia ser aquell dia. A cal Gambo devien fer
l’agost el mes de juliol.
Però aquí va haver-hi la segona sorpresa. La Crida, un moviment en el que participaven gent que son bons
amics, com Jordi Sánchez, van llençar octavetes amb “Freedom for Catalònia” o cosa similar sobre les
dues actrius que llegien el text d’en Xavier Rubert i una mena de jurament olímpic en grec, del que
recordo la rotunditat amb que la Papas pronunciaba: “APOL.LONA!”. No va passar res greu.
La broma s’havia de repetir el dia de la inauguració per part d’alguns dels centenars de figurants de La
Fura dels Baus que participaven en l’espectacle. Josep Miquel Abad va venir fins a la porta on estàvem
Samaranch i les autoritats locals tot just abans de començar l’acte i em va avisar de que possiblement
alguns dels figurants duien inscripcions independentistes a la pitrera i que farien un streaking ensenyantles.
Però el propi cap del grup va clavar una bronca monumental als nois i no va passar res.
Van haver-hi altres incidents entre Empúries i la inauguració. Crec recordar que de Tenerife, el punt
extrem del recorregut de la torxa, vaig haver de tornar corre cuita per un atemptat terrorista. Ja abans de
l’adjudicació dels Jocs a BCN l’any 86, el secretari d’Estat del Ministeri de l’interior Rafael Vera m’havia
alertat que l’adjudicació dels Jocs podia generar aquest tipus de situacions i de fet n’hi van haver. Fins i
tot em va advertir que França podria utilitzar aquest perill com argument per a fer avançar la candidatura
de Paris. No va ser el cas.
Però un cop adjudicats els Jocs, mentre es celebrava l’atorgament d’uns premis literaris al Palau Nacional
de Montjuic, va caure una part del guix del sostre sobre la taula de Presidència – i al Palau hi havíem de
fer una colla d’actes socials importants durant els jocs. Afortunadament els tècnics, Margarit i Buxadé,
van trobar una solució provisional per evitar els moviments verticals de l’edifici posant una sivella d’acer
en la claraboia oval de la sala.
Poc desprès es va inclinar imperceptiblement, però es va inclinar, la torre de l’Estadi de Montjuic, que
s’havia fet construir també sense fonaments per a la celebració d’un esdeveniment puntual que finalment
no va ser possible, els Jocs Olímpics del 1928 – tot com el Palau Nacional, que es va fer per a
l’Exposició Universal del. Tots dos edificis estaven simplement posats sobre terra. Tot anava d’un pèl.
Barcelona era una ciutat que s’havia fet capital moderna a cop d’esdeveniments puntuals ... que havien de
durar tot just unes setmanes, començant per l’Exposició Universal del 1888.

�La ciutat no va superar aquestes precarietats fins al 92. Aquestes i altres: per exemple l’aixecament de la
barrera que representava la via del tren de la costa. El Pla de Ribera, un vell somni de Pere Duran, la vila
Olímpica, el Pla d’hotels, etc. etc. son fets d’aquell període. Però es clar: la ciutat es va endeutar en uns
290.000 milions de Pts. de la època amb crèdits a 20, 25 o 30 anys, que ara tot just s’estan acabant de
pagar. (Per la qual cosa hem d’agrair a una colla de financers de la època, entre els quals el President del
Banesto i el President de la Caixa, pel risc que ells també van córrer).
Allò que va començar a Olímpia i Empúries ha donat nom a una època molt positiva de la capital de
Catalunya i de Catalunya sencera. Del 77 al 92 vem tenir 15 anys de construcció de l’autonomia i de
llançament de Barcelona com a capital europea, i d’ençà d’aleshores la conversió de les altres capitals,
com Girona, Lleida, i Tarragona, de ciutats grises en ciutats de gran qualitat, modernes i competitives.
Desprès del 92 s’obre una època diferent que apunta cap al canvi de majories i Catalunya i l’aprovació de
l’Estatut, que ara ningú no pot tocar seriosament perquè ja ha estat referendat pel poble de Catalunya.

2ª part: I ara què?
Ara el tema son les infraestructures i els serveis energètics, temes que es van repetint d’una forma tan
quotidiana que ens en acabarem cansant. A veure si es veritat que Ministeris i Conselleries hi posen remei
seriosament i aviat es comença a veure que els ritmes de solució dels problemes canvien i s’ataquen les
connexions en alta velocitat amb el nord i llevant, els aeroports i els ports, la connexió entre tots dos, les
autopistes que falten, la millora d’aquestes xarxes elèctriques i telefòniques que es veuen arreu i que fan
pena, l desdoblament de l’eix pirinenc, els túnels que falten, l’aportació d’aigua (si cal del Ròdan, sobre
això no tinc criteri clar) les inversions que calen per a una agricultura, una viticultura i una industria
alimentària de primera línia a Europa, etc. He estat amb la gent de la Unió de Pagesos com Pané,
Puigpelat i Cussiné, he estat ahir a Montblanc, a la Conca, i m’he convençut un cop més que la societat
civil catalana i els ajuntaments i les comarques estan vivint una etapa d’eclosió de projectes i de “ganes
de fer” semblant a la que es respirava fa vint anys, quan ens van concedir els Jocs Olímpics a Lausanne. I
que la capacitat d’endeutament és superior a la que teníem aleshores. Ja hem pagat el passat. Ataquem el
futur. Obrim uns altres 10 anys de realitzacions, de grans realitzacions. I no dic 20 o 30 per a no donar als
qui posen pals a les rodes i frens al carro no ens surtin dient que d’aquí a 30 anys ja estarà fet i no cal
córrer. Potser sí que els peatges no son la millor manera de finançar-se, però així es com va començar tot
a l’any 1960 amb l’autopista La Jonquera Múrcia.
Les carreteres per arribar de Rupià a l’Escala estan no molt millor de com estaven quan vaig venir aquí a
estiuejar en els primers anys 60! P. ex. entre Verges i l’encreuament de Bellcaire han desaparegut els
plàtans i prou o quasi. “Big news!” La carretera de Figueres a Roses no sé si l’han acabat del tot. Anar a
Port de la Selva encara és difícil. La collada de Tosses no diguem. Etc.
Insisteixo, tot a l’hora no es pot fer, però aguantar dia rere dia l’ escampada de promeses i projectes que
ara figura que sí que es faran, tanmateix sense connexió els uns amb els altres, amb calendaris canviants,
sense un nord i sense un pla, acabarà cansant tothom i fent dels catalans el poble més escèptic del mon, i
també el més malhumorat i a l’hora en el fons conformat.
Necessitem un Pla de Desenrotllament de l’economia i les infraestructures, o com se’l vulgui denominar,
amb calendaris, precisions, explicitació del finançament, projecte per projecte i any per any. I necessitem
el compromís de les institucions públiques i financeres i la subordinació planificada de les estructures
públiques intermèdies, com les diputacions provincials, que controlen xifres econòmiques importants, a
aquestes finalitats i aquests plans, limitant una mica si cal la seva llibertat de selecció de projectes.
I cal implicar al sector privat i les empreses en aquest Pla de Desenrotllament. Ha de ser un esforç
concertat. S’ha convèncer els empresaris catalans de dues coses:
1 que això va de debò;
2, que ells hi han de col·laborar si volen seguir gaudint de la llibertat de criticar la manca d’inversió
pública. Falta capital amb capacitat d’arriscar i amb un cert esperit de país. Massa empreses de punta
s’estan venent a la jubilació dels seus creadors dels anys 60 i 70. La formació dels centenars (si no milers)

�de professionals, empresaris i acadèmics que en aquests darrers anys han sortit de les Universitats
estrangeres o nacionals i de les excel·lents escoles de negocis que hi ha a Catalunya, entre les millors
d’Europa, haurien de garantir el capital humà que necessitem per fer aquesta passa endavant.
El període expansiu que s’albirava l’estiu del 1992 a Empúries s’ha esgotat. N’hem d’iniciar un altre.
L’Escala. 2 de Setembre del 2007

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13647">
                <text>Pregó de la Festa Major de l'Escala: De l’Empúries i l’Escala olímpiques a la Catalunya europea</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13649">
                <text>L’Escala</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13650">
                <text>Acompanyat d’Estanis Puig, alcalde de l’Escala, Pasqual Maragall ha protagonitzat el pregó de la Festa Major de l’Escala 2007.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13651">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13794">
                <text>L'Escala</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13795">
                <text>Festes majors</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13796">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13797">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13798">
                <text>Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14554">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39212">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39213">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40536">
                <text>2007-09-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13653">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1164" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="698">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1164/19880629d_00299.pdf</src>
        <authentication>1f82fd98f3a505824683d24539b21c13</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42371">
                    <text>Pregó de la Festa Major de Montmeló, per l'Excm.
Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall

Montmeló, 29 de juny de 1988

�Veïnes i veïns de Montmeló

M'heu fet l'honor d'encarregar-me la lectura
del pregó de la vostra Festa Major.

Us asseguro que l'Alcalde de Barcelona se
sent molt complagut fent aquest preció, molt
complagut de poder-se dirigir a les veïnes i veïns
d'una altra ciutat de Catalunya.

Avui a Catalunya les ciutats siguin grans o
petites formen part d'un sistema que les relaciona
i entrellaga.

Poden anar per tot Catalunya, de mar a
muntanya i de riu a riu, passant d'una ciutat a una
altra.

Allò que fa que el nostre país sigui dens,
divers alhora, travat/ és preci.sament aquesta
xarxa de ciutats.

�-4-

Si les comparem, les ciutats de Catalunya són
diferents, més enliá de l'estricta grandária. Cada
ciutat té alguna cosa especial que la seva gent
sent com a pròpia: una tradició, un monument, un
mercat, una rambla, una Festa Major ...

1 tanmateix les ciutats tenen_a7 molt en
comú. Comparteixen sobretot el fenomen urbá, que
significa ' apretada convivéne j

generadora de

cultura, de conflicte i de canvi. Tenen en comú els
problemes 1 els avantatges de viure plegats en
aquest espai que anomenem ciutat.

Moltes de les ciutats de Catalunya venen de
llunv. Tenen un orígen mil.lenari. Per exemple, fa
més de mil anys que es té notleia històrica de
Montme16.

Al llarq del temps les ciutats han anat
canviant, perqué si no ho feien corrien el risc de
desaparéixer o de quedar estancados. Però en els
últims anys les nostres ciutats s'han transformat
rápidament í intensament. Han crescut d'una manera
inimaginable fa cent anys.

�A començament de segle Montmeló era una
petita comunitat de families pageses que es
dedicaven la majoria al conreu de la terra i a la
ramaderia,

i la població no passava deis 52s=cnt.s

--N

habitants.

Avui Montmeló és la zona més industrialitzada
de la comarca i arriba als 7000 habitants.

Molts de vosaltres heu vingut d'altres terres
d'Espanya, alquns fa temps ja.

Creo que Montmeló en muchos aspectos es una
muestra de lo que ha sido la evolución de Catalunya
desde finales de los anos 50.

Vinieron gentes de otras tierras de España en
busca de mejor suerte para ellos y para sus hijos.

Se abrieron nuevas fábricas y se construyeron
grandes bloques de viviendas. Pero se dejaron sin
resolver muchos problemas, cuyas consecuencias
negativas recayeron sobre todo en los que acababan
de llegar.

�El equipamiento en infraestructuras
sanitarias, escolares, culturales y urbanísticas
era escandalosamente insuficiente.

Fueron años de trabajo duro y de muchas
dificultades. Y a pesar de ello los recien llegados
se quedaron y dieron numerosas pruebas de su
respeto y estimación por esta tierra, que ahora es
definitivamente su país.

Por eso decía que Montmeló es una síntesis de
lo que ha sido la evolución de Catalunya.

Por eso rindiendo homenaje a vuestro esfuerzo,
a vuestros sacrificios, a vuestra perseverancia se
rinde homenaje a todos los que procedentes de otros
lugares tanto han aportado a Catalunya.

Els vostres fills han nascut aquí i seran
protagonistes de la Catalunya nova. Construiran la
Catalunya del futur que será diferent i millor, més
justa i més equilibrada que la Catalunya que vau
trabar

-n'estic

vosaltres.

segur,

com

n'esteu segurs

�Els vostres filis viuen ja en un Montmeló que
va superant les mancances provocades pel creixement
desordenat i per l'especulació.

Ara hi ha més carrers esfaltats, més espais
públics, més places escolars, més instal.lacions
esportives, més cultura que abans..

I aviat tindreu més nom, més atracció per la
gent de fora: tindreu el Circuit Permanent de
...s..+4•111*.I.I■eleielhwoe."11»

Velocitat de Catalunya.

Vaig participar a l'acte de signatura de
l'adquisició dels terrenys
Mas la Moreneta. (

el

desembre passat, al

(724

Aquest circuit és una vella aspiració de
tc catará.
l'esport automovilisi

r—Mántmeló

hi és en

l'acompliment d'aquesta aspiració, juntament amb
els municipis veYns, amb Granollers i amb Parets
del Valls.

�No us vull entretenir més. La Festa espera.

Disfruteu-la.

Visca Montmelé, Visca Catalunya.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16868">
                <text>4070</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16869">
                <text>Pregó de la Festa Major de Montmeló, per l'Excm. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16870">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16871">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16872">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16873">
                <text>Montmeló</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16875">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22521">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22239">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22514">
                <text>Història</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22515">
                <text>Infraestructures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22516">
                <text>Societat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22517">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22518">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22519">
                <text>Montmeló</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22520">
                <text>Festes majors</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40777">
                <text>1988-06-29</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43401">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16877">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2571" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1380">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2571/19850111d_0080.pdf</src>
        <authentication>c5e7c51a1cf50071e6e143a1bab52cb9</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42977">
                    <text>11

Stp--

Vilanovins:
#

I •

Vull començar aquestes paraules manifestant-vos "1
,
.1
.
.

7,

.,.

la profunda satisfadció que sento, com Alcalde do . Bar j
?lb

'•

celona, de

1 ,.. ! : ..,

j

entre vosaltres. Potser, a

pe- 1
1
1
deia pensar, dquivocadament, podeu estar-ne ben segurs,
trobar-me

.

.

que la immensa desproporció de tamany que existeix en
tre Barcelona i municipis com el vostre 1 com tants altres arreu de Catalunya, fa que qui té la responsabilitat de governar el Cap i Casal no senti interés ' per conixer alló que succeeix als municipios menors..
a

1Y

-

Res més allunyat de la-realitat. Us diré més.
1.1

Estío convençut que entre Vilanova o Vilanovéta del •
Carn i Barcelona existeix una semblança que d'alguna=
manera atorga a affiWues poblacions una estructura so-cial que té molts punts\de contacte.

�Vilanova i Barcelona han rebut en els dárrers
trenta-cinc anys, sobretot des de 1950, una aportació
excepcional de pobladors provinents d'altres bandee . .3' i
de l'Estat éspanyol. Son els•milers
o

'trebaIladó,r;

1

14

'4'1
-

1'
' '

1 1.
u,

Y

- .' r
•`

4

- — 4 # 5 "3- o -

á

,i. Jr,,1 1^ 4

".

'.

andalusos la majoria perw,tambe.provinent
o'

1

-.,15Iz

t4

cbmunitats es'panyóles-, qu s'han,esablert
45.

nos-'

tres poblacions i hi han aportat llur éSforg eh • a
construcció de Catalunya. Aquest fet ha contribuít de
manera decisiva al creixement demogrlfic

urbanístic

de Vilanova i de Barcelona.
•

1

Se'bc, que aquest creixement s'ha.produít de ma5

nera desordenada i cabica, tant des del punt de visII

ta urbá com deis serveis. Se que sovint els poders pu
blics no s l han preocupat d l atendre adequadament ei8
ciutadans que han vingut a treballa" a les nostres po
blacions, i que aquesta política dó descáraina ha ge7

nerat problemes greus i injustídies que revolten,;

•

N

�Aquesta valuosa aportaci6 !humana ha posat a pro.
va la continuItatde latradició hist ,brica

i'

cultural.

de les nostres poblacions, perb,e1 resultat,final:ha=1
estat clara ent-pbstienriquidor.
iu

&lt;

,1111,.aquest "i sentit, una nakiliffica
-:

..
una gran part de Catalunya, d'allb que westat Cata-lunya al llarg de la hi&lt;Stbria, Un paíshenel:qual
s'han fos apertacions

culturalsprzvinents=

d l arreu. Un gresol de formes
'
de,vida
,
diversa tuna slntesi harmbnica d i hoMe41de maneres de ser

pensar

d'expressar-se també plurals..

En aquest s'entit, vull assenyalar que.. el respecte a la prbpia hi'stZ)ria, a allb de milTpr que té'la -tradic"i6 árrelada en el Dasáat llunyb,i en un pássat de
mil anys al menys en' .el_cas de Vilanova (per no dparlar,
de les troballes d l pocá romana), s.'hafet compatible=

�4.

1

arnbel progrés

el'creixement, amb la modernit-at.0.1Tem

pogut obrir els braços als nouvinguts, acollirlb 'amb
4,1

cense reticncies, cense háver de renunciar
a res d'allò que fa de nosaltres una societat

arrels profundes en

la

que té

histbria de' CataluñY'a

o.

A
D'aquest procés n'ha sorgit : una societá alhora.

plural i unificada. Una societat . i una cultura l'hora.'
diversa per profundament solidaria, que tróbaen la -síntesi de formes culturáls.diverses el . cami ;cohe-sió que tot.poble ha de tenir.
,

Aqueot canvi en la composició de l'estructüráso
cial de Vilanova és també el resultat d'una profunda mutació en l'estructura

econbmica

de la població. Vila

nova ha passat en pocs anys de ser una societat eminent
ment agrícola, bé que mai po excluáivament,

a

ser una -

�societat sobretot, bé que-tampoc no exclusivament, industrial. Un canvi d'aquesta importImcia,

produït

e,i=

tan pocs anys, e l ha : fet forçosament amb dificultats 1=
qemeltat

ha limisaa fondos que no puc deixar d'assenyalar.

Penseu que un autor de
mis, doscrivia

així

•

rimers de s'eg

l'estructura industrial dè

Vilano--

va. "La so y a inddstria", assenyalava, "consisteix en un
molí paperer, un do farina, un forn rajoler o bòvila, duce Inbriques de ciment, sis de curtir sola, una de -•

i dos forns de

L.,t4.1.x".

Vilanova tenia aleshores,=

cap el 1910, encara no sis-cents habitants. Del 1960 a=
princil)is dele anys 80, Vilanova no ha deixat de créixer
ho ha fet de manera espectacular, perquò ha passat de
1.700 habitante a une 8.500.

Compare

aquella descripció de primers de segle -

de ructivitat industrial de

Vilanova

amb la més•recont,

�6.

feta per un autor contemporani / i veurem com en roes anys les cosos han canviat do manera absoluta. Diu -aixl: "Les activitats industrials són la metal.lárgica l 'principalmont la construcciá de maquinária per a=

la inddstria cerámica, en la major part destinada a l'exportaciá -el grup AGEMAC-VERDUS, 1 ani
tá per valor de 965 milions de pessetes- la tz.til -(genZ3res de punt i tintures), la de la conucció -(viles, elements prefabricats, materials diversos 'i
Euix), l'alimentária (frigorífics i distribuïdores de
con,gclz.tts), les arts gráfiques (Acevedo, Murimon), -una adoberia (Tanor) i magatzems de fustes i de ferro.
Comptu amb un cens de 836 treballadors".

D I altra banda, Vilanova, com a poblaci6 indus-trial, s'ha vist colpida també per los conseqüencies.
(16 la crisi económica que travessa el nostre país i -

la societat europea cLcls nostres dies. A tots aquells

�que han estat víctimes, que en són encara
flagell que dfecte la societat industrial Com
i la manca de treball, -vull manifestar-os
daritat i també, en aqueát dia de festa,la. r?r ^á
^spe---rança, que vull que feu vostre, que les coses'. canv _aran
ben aviat.

No hem d'amagar els problemes que uns i nitres te
nim, perqub amagar-los, no parlar d'ells, ós -Un' mal canal per intentar resoldre'ls. Pere aixb no ha d'impedir=
que, e n un dia de festa, fem tambó l' esforç de .nio capfi
car --nos en alió que no

ó. La Festa és per di,ver-----

tir-se, per al somriure, per al rctrohament deis amics, •^;: ^*
i familiars. La Festa ha de potenciar ia soçi.áY^i.?:i`tat
. k..... ..
..
!
i la solidaritat humana, ha d' e sser un oasi

de
II.

joia en mig del desert de la incomunicabilita

ue

massa sovint caracteritza les relacions habitual entre
cls ciutadans d'una mateixa societat o ádhuc

�teixa familia. Aquest pot User, :onso, un dels sentits
quc ha do tcnir la 7ta. -neuany *)ot ruser tambo un
dia en cm?: retroben la calidesa en rai

fred que far=

aquests dios. 2orb també, per als v o,lonts, ha dlésser
un dia per desafiar-lo. PercuZ) la recta : va Mértanada
,
ós inscparble amb la prusIncia al carrbr.. Jo dina que
le 7c.:Jta actua corn a olement hurnanitzador de le non--tr,s places i carrero, que per unce horco erdvcrion la=
llar col.lectiva uC tots elc eiutudans.

Vilanovins, por molts anys i a divertir-se!

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35417">
                <text>Pregó de la festa major de Vilanova del Camí</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35418">
                <text>Festes majors</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35419">
                <text>Vilanova del Camí</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35420">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35421">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35422">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35424">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35425">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35426">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41380">
                <text>1985-01-11</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43767">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35427">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="900" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="323">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/900/0000000670.pdf</src>
        <authentication>008d07a291119d36b811a1fe22ab2f08</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42007">
                    <text>Pregó de les festes de Sant Anastasi de Lleida
Pasqual Maragall, Dijous 10 de maig
Il·lustríssim Senyor Paer en Cap, corporació municipal,
autoritats, amigues i amics,
D’entrada permetin-me que expressi el meu agraïment a
La Paeria, per haver-me ofert l’oportunitat de pronunciar
el pregó de les Festes de Maig.
Lleida és tota una peça de convicció sobre la història
del nostre país i sobre la seva obertura a la Península
ibèrica i a la Mediterrània i Europa.
La Catalunya Vella, dels Pirineus fins a Barcelona, era
cristiana i franca: una marca europea en península mora.
La capital moral era Ripoll; els líders, abats i bisbes.
La Catalunya Nova (les actuals províncies de Tarragona
i Lleida, aproximadament) era tan mora com cristiana, i
també jueva: mestissa.
Fa uns anys recordava amb els ministres del Marroc Ben
Aïssa i Benaroch, que les seves famílies havien deixat
petja a casa nostra, a Vinaixa i Vinarós.
Com diu la Declaració de Lleida com a Capital de la
Cultura Catalana 2007, citant la Crònica de Ramon
Muntaner de l’any 1325: “Barcelona és cap de Catalunya
en la marina, e en la terra ferma Lleida”.
Amb l’alcalde Siurana vem cel·lebrar com es mereixia la
tradició de la Carta de població lleidetana.

1

�I amb Josep Pané, Jaume Magre, Felip Lorda i tants
altres vem travar un teixit de relacions estretes que van
culminar en una política de regadius ambiciosa.
Es més, va ser a Tàrrega on va prendre forma inicialment
el projecte de creació de Ciutadans pel Canvi i de la seva
aliança amb el socialisme català per a dur a un canvi de
paradigma polític a Catalunya.
La història i les arrels proporcionen als nostres
projectes una major profunditat – el terreny necessari
per prendre impuls.
Ahir, dia d’Europa, vaig estar passejant per l’anella
olímpica de Montjuic, on fa 15 anys vem inscriure els
noms dels inspiradors del federalisme europeu i a on ara
hauríem d’afegir els de Joan Reventós, Anton Canyellas i
Antoni Gutierrez. No és bo no mirar enrere abans de
mirar endavant.
Però la mirada que convé és a l’hora sobre el temps i en
el espai. I en l’espai Lleida és una afirmació física,
incontrovertible i rotunda.
Com li he sentit dir alguna vegada a l’Alcalde Ros,
Lleida fou, durant molts anys, una silueta, la de la Seu
Vella.
Certament aquesta silueta ubicava el viatger al seu pas
però sense detenir-lo en un trajecte més llarg.
La ciutat no era un referent, sinó gairebé un accident
geogràfic.
Avui en canvi Lleida no és solament un referent
metropolità de la Catalunya interior, sinó que també

2

�ho és d’una Euroregió emergent que enllaça
Catalunya, Espanya i Europa.
És el moment de mirar endavant.
Heu de valorar la vostra història i protagonitzar el
futur.
Aquest és l’objectiu que ha orientat els darrers anys la
col·laboració entre la Generalitat i La Paeria.
Amb els projectes de regeneració urbana de La Mariola i
el Centre Històric en marxa.
Amb un dels Eixos Comercials més llargs d’Europa.
Amb la creació de sòl industrial i de sòl per habitatge
de protecció oficial.
Amb la creació del Parc Tecnològic de Gardeny,
conjuntament amb la Universitat de Lleida.
Amb l’atracció d’empreses punteres i la consolidació
de Lleida com a capital de l’agroindústria.
Amb l’Aeroport d’Alguaire.
I amb l’arribada del Tren d’Alta Velocitat al centre de
la ciutat i amb vies totalment cobertes.
Avui la geografia i la política comencen a anar de la
mà i Lleida està més capacitada per projectar-se a
Europa.

3

�Les relacions directes entre Estats es complementen
ara amb relacions directes entre nacions, regions, i
municipis.
L’èxit de la UE i la globalització han convertit l’Estat en
petit pels grans assumptes i en excessiu pels problemes
de proximitat.
Els Estats han d’entendre i admetre que les
competències que cedeixen “per sota”, les
compensen amb la sobirania europea que creen “per
dalt” cap a un món globalitzat.
No és fàcil, certament. Hem de ser comprensius amb els
estats perquè els toca admetre que son més que res els
intermediaris de tot plegat però no els executors.
Que les competències se’ls en van amunt i avall. Que
Europa ja és la titular de la moneda i ho serà aviat de
l’exèrcit. I que quasi totes les competències socials,
educatives etc. van avall.
A Barcelona l’any 1907 ja es va començar a fer
ensenyament des de la ciutat, com a Chicago. Nomes va
ser un tast d’una “devolution” que havia d’esperar encara
100 anys per a realitzar-se del tot.
Gran Bretanya està admetent que te una Corona i dos
Regnes. Escòcia te Parlament i tindrà govern
nacionalista.
Mentrestant a Itàlia es crea un partit directament europeu.
Tots, regions, estats i ciutats, com Lleida, esteu
cridats a jugar, en part, un paper canviant en un
escenari obert.

4

�En poc temps, espero, tindrem una nova organització
territorial que dotarà les Terres de Ponent d’institucions
pròpies.
Es necessària la veu dels territoris al costat de la
ciutadania i l’empresa.
Catalunya i l’Espanya en xarxa seran imparables.
Un rebuig, un retard ulterior o una modificació
substancial de l’Estatut desprès de la seva aprovació al
Parlament de Catalunya, al Congrés d’Espanya, al Senat,
i al Referèndum del 18 de juny passat, fora un escenari
realment desconcertant.
Poden els jutges esmenar el que el poble ha
referendat?
El principi de plurinacionalitat - encara que de manera
no prou explícita- és recollit a la pròpia Constitució de
1978. El problema va venir desprès amb la teoria del
“café para todos”.
No és que no hi puguin haver altres autonomies, però
pretendre que Catalunya, Euskadi i Galícia, tenen el
mateix grau de diferència que les regions de parla
castellana i drets de successió diferents, per exemple, és
innecessari.
Mentre vaig exercir la meva responsabilitat com a
President vaig estar d’acord amb tractar d’obtenir un
Estatut de Catalunya digne, vist que la Constitució, tal
com fora desitjable, no era fàcilment modificable per a
incloure-hi una Catalunya clarament diferenciada.
Espero que no hi hagi canvis substantius en l’Estatut. I
ho diu en ex - president que va maldar per obtenir-lo però
que l’hagués volgut més breu, declaratiu i intel·ligible per
a la població.
5

�L’Estatut s’està desenvolupant sense vacil·lacions.
El govern ho està fent be. I sap que moltes de les
qüestions decisives, com els aeroports, l’alta velocitat, la
ubicació de seus estratègiques, la celebració de grans
esdeveniments etc., no depenen de l’Estatut.
La situació d ’EADS (la fàbrica de l’ Airbus a Tolosa de
Llenguadoc), que no és boiant, el retard en la connexió
de l’alta velocitat a Barcelona i La Jonquera, la manca
d’alta velocitat amb València,
les inversions
aeroportuàries i les connexions aèries, l’ambició en
l’estructuració en positiu de l’ Euroregió – més que no pas
l’empeny en anomenar catalans tos els països que ens
envolten – això és el que compta.
Hem de forjar la nostra nació a través de l’economia i
la cultura. I des de baix, des dels municipis.
I també hem de projectar-la a una Europa que donarà
nou sentit a la nostra història, més ben dit, al nostre
futur. No es tan important haver estat una part de
Catalunya Marca Carolíngia com ser ara tot Catalunya un
motor d’Europa.
I aquesta nova pàtria necessitat avançar cap a una
democràcia amb partits i institucions d’àmbit
europeu i amples fronteres. Començant, com dic,
des de baix. Des de la proximitat.
Aquest és també el temps dels municipis de progrés
com Lleida.
Una ciutat que venç l’aïllament, que guanya en
prestigi i en confiança per part de la ciutadania i que
dóna confiança al país.
Visca Lleida i visca Catalunya!
6

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13583">
                <text>Pregó de les festes de Sant Anastasi de Lleida</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13585">
                <text>Lleida</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13586">
                <text>Festa Major de Maig de la ciutat de Lleida.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13587">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13834">
                <text>Lleida</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13835">
                <text>Festes majors</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14545">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39204">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39205">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40527">
                <text>2007-05-10</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13589">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
