402 10 5657 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1003/19860224d_00106.pdf e28e19591432c25055936276d1a51fc6 PDF Text Text ICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR. JERONIMO SAAVEDRA ACEVEDO, PRESIDENTE DEL GOBIERNO DE CANARIAS. (24 Febrero 86) �DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: DENTRO DEL CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", TENEMOS HOY EL HONOR DE PRESENTAR A VDES. AL EXCMO. SR. JERONIMO SAAVEDRA ACEVEDO, PRESIDENTE DEL GOBIERNO DE CANARIAS. NACIDO EN LAS PALMAS DE GRAN CANARIA, EL SR. SAAVEDRA ES DOCTOR EN DERECHO POR LA UNIVERSIDAD COMPLUPENSE DE MADRID I DIPLOMADO EN DERECHO COMPARADO POR LA UNIVERSIDAD DE TRIESTE. ASIMISMO ES DIPLOMADO EN ORGANIZACION DE EMPRESAS POR LA ESCUELA DE ORGANIZACION INDUSTRIAL DE MADRID Y SECRETARIO DEL INSTITUTO DE ESTUDIOS UNIVERSITARIOS DE LA EMPRESA. HA SIDO TAMBIEN PROFESOR DE DERECHO DEL TRABAJO EN LA UNIVERSIDAD DE LA LAGUNA, Y VICEDECANO, DESDE SU FUNDACION, DE LA SECCION DE EMPRESARIALES EN LAS PALMAS, DEPENDIENTE DE LA FACULTAD DE CIENCIAS ECONOMICA - DE LA LAGUNA. �2. EN ESTE CICLO DE CONFERENCIAS JUEGA UN PAPEL IMPORTANTE EL CONCEPTO DE SOLIDARIDAD. Y ESTA SOLIDARIDAD ENCUENTRA UNO DE SUS FUNDAMENTOS EN EL ENTENDIMIENTO, EN EL CONOCIMIENTO MUTUO. DESDE ESTA PERSPECTIVA, QUEREMOS SABER, CON MAS PROFUNDIDAD, DE LA REALIDAD ACTUAL DE CANARIAS PORQUE, AUNQUE LOGICAMENTE SE DEN HECHOS Y PROBLEMAS DIFERENCIALES, NO CABE DUDA QUE EXISTEN TAMBIEN PROBLEMAS COMUNES CON LOS DE OTROS PUEBLOS DE ESPAÑA. Y ES ESE ENTENDIMIENTO, ESE CONOCIMIENTO DE LO COMUN Y DE LO DIFERENTE, LO QUE DEBE AYUDARNOS A ACERCARNOS FRATERNAL Y SOLIDARIAMENTE., LA LEYENDA NOS CUENTA QUE MAS ALLÁ DE LAS COLUMNAS DE HERCULES, DENTRO DEL OCEANO ATLANTICO, ENTRE EUROPA, AMERICA Y PARTE DE AFRICA, EXISTIA UNA ISLA DE EXTENSION TAN CONSIDERABLE COMO UN CONTINENTE. ESA LEYENDA TAMBIEN NOS HABLA DE QUE LA CIVILIZACION DE LA ATLANTIDA SE ASENTABA DONDE HOY SE ENCUENTRAN LAS ISLAS CANARIAS, QUE NO ERAN OTRA COSA QUE LAS MAS ALTAS CUSPIDES DEL CONTINENTE DESAPARECIDO. �3. DESDE LA LEYENDA, A LA CONQUISTA DEL ARCHIPIELAGO CANARIO DURANTE TODO EL SIGLO XV, A SU COLONIZACION, A SU CONSOLIDACION COMO ZONA DE PASO OBLIGADO EN LA RUTA PENINSULA-AMERICA... HASTA LLEGAR A NUESTROS DIAS. LA POBLACION DE LAS ISLAS SE HA TRIPLICADO EN LO QUE VA DE SIGLO. SABEMOS • TAMBIEN QUE SU DENSIDAD MEDIA DE POBLACION POR KM2. ES SIMILAR A LAS DE BARCELONA, MADRID O BILBAO. Y TAMBIEN CONOCEMOS LA ALTA TASA DE EMIGRACION DEL CAMPO A LAS CIUDADES, CON EL CONSIGUIENTE AGRAVAMIENTO DE LOS DEFICITS DE SERVICIOS PUBLICOS Y DE INTRAESTRUCTURAS URBANAS. LA EMIGRACION DE LA POBLACION CANARIA PRESENTA UNAS PECULIARIDADES QUE DEBEN SUBRAYARSE YA QUE, SECULARMENTE, SE HA ORIENTADO HACIA CUBA Y VENEZUELA PRINCIPALMENTE. LOA CANARIOS, AL OTRO LADO L ATLANTICO SON MAS DE 400 MIL, A LOS QUE HABRIA QUE AÑADIR FAMILIARES Y DESCENDIENTES. �4. EN EL AREA METROPOLITANA DE BARCELONA, SEGUN LOS DATOS DEL CENSO DE 1980, HAY UNOS 3 MIL HABITANTES NACIDOS EN CANARIAS. Y ES QUE LAS RELACIONES MIGRATORIAS DE CANARIAS CON LA PENINSULA HAN TENIDO UN SESGO CARACTERISTICO, YA QUE ES CONSTATABLE EL HECHO DE QUE SEA UN MAYOR NUMERO DE PENINSULARES LOS QUE SE ASIENTAN EN LAS ISLAS, QUE EL DE CANARIOS QUE MARCHAN A LA PENINSULA. ESTE ES UN PEQUEÑO ESBOZO DE LA REALIDAD CANARIA, CONDICIONADA POR SU ESTRUCTURA AGRICOLA, POR UNA INDUSTRIA BASADA FUERTEMENTE EN EL SECTOR DE LA CONSTRUCCION. Y POR UN SECTOR DE SERVICIOS, ORIENTADO SOBRE TODO AL TURISMO, QUE HA SUFRIDO DOLOROSAMENTE 7,A CRISIS DE ESTOS ULTIMOS AÑOS. CEDEMOS AHORA LA PALABRA AL EXCMO. SR. D. jERONIMO SAAVEDRA, QUE NOS HABLARA, CON MUCHA MAS PROFUNDIDAD Y CONOCIMIENTO DE CAUSA DE CANARIAS Y DE SUS HABITANTES, CON LOS QUE HOY, JUNTO CON NUESTROS CIUDADANOS NACIDOS ALLA, MANIFESTAMOS NUESTRA FRATERNIDAD Y SOLIDARIDAD. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3909 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Jerónimo Saavedra dins el Cicle Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Jeronimo Saavedra, President del Govern de Canaries. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Espanya plural Immigració Demografia Model social Canàries Saavedra Acevedo, Jerónimo Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-02-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1001/19860218d_00105.pdf 290781eb93dbaba55bc050f4fbdc00b0 PDF Text Text J `` CkAft--f AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: DENTRO DEL CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", TENGO HOY EL HONOR Y LA .SATISFACCIÓN DE PRESENTAR A USTEDES AL EXCMO. SR. D. JOAQUIN LEGUINA HERRAN, PRESIDENTE DE LA COMUNIDAD AUTóNOMA DE MADRID. EL SEÑOR LEGUINA ES DOCTOR EN CIENCIAS ECONÓMICAS POR LA UNIVERSIDAD DE MADRID Y EN DEMOGRAFIA POR.. LA UNIVERSIDAD DE PA RIS. HA EJERCIDO ADEMAS COMO ESTADISTICO FACULTATIVO DEL ESTADO, PROFESOR DE DEMOGRAFIA EN LA UNIVERSIDAD COMPLUTENSE DE MADRID Y FUNCIONARIO EXPERTO DE LAS NACIONES UNIDAS EN SANTIAGO DE CHILE. TENDREMOS POR TANTO LA OCASIÓN DE ESCUCHARA UN EXPERTO EN LA TEMATICA DE POBLACIÓN Y EN UNO DE SUS APARTADOS MAS IMPORTANTES: EL DE LOS MOVIMIENTO MIGRATORIOS. �2. AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA COMO SABEN USTEDES, 'A PARTIR DE 1939 SE AGUDIZAN EN ESPAÑA LOS DESEQUILIBRIOS TERRITORIALES. EL "ESPINOSO TRIÁNGULO" DEL DESARROLLO ESPAÑOL (MADRID, BARCELONA Y BILBAO) SE CONVIERTE EN LA META DEL MOVIMIENTO INMIGRATORIO INTERIOR, FENÓMENO QUE SE AGUDIZA EN LOS AÑOS 60, AÑOS DEL DESARROLLISMO DEL ANTERIOR RÉGIMEN. COMO MUESTRAN LAS ESTADÍSTICAS ESCALOFRIANTES DE LA EPOCA, ANDALUCIA, EXTREMADURA., ARAGON, GALICIA, ETC., SE CONVIER TEN ASÍ EN EL AUTENTICO "EJERCITO DE RESERVA" DE DICHA FASE DESARROLLISTA, APORTANDO UNA MASIVA MANO DE OBRA NO CUALIFICA DA, POR SU PROCEDENCIA FUNDAMENTALMENTE RURAL. EN OLEADAS, DICHO. CONTINGENTE DE POBLACIÓN, JUNTO CON SUS FAMILIAS, VAN POBLANDO LOS EXTRA-RADIOS DE LAS TRES GRANDES. CIUDADES, LLEGANDO A CONFORMAR CON EL TIEMPO LOS LLAMADOS CINTURONES INDUS TRIALES O. CINTURONES "ROJOS". �3. bÉ $ARCELONA PRE S I bÉI■GIA AYUNTAMIENTO EN JUSTICIA, HABRIA QUE RECONOCER QUE EN EL CASO DE MÀDRID, ADEMAS DE LAS EVIDENTES REPERCUSIONES QUE HA TENIDO EL FENÓMENO INMIGRATORIO EN CUANTO A DÉFICIT DE SERVICIOS URBANISTICOS, ESTRUCTURACIÓN ANARQUICA DEL SUELO COMO. CONSECUENCIA DE LA,ESPECU j&6 cv t—c. LACIÓN, ETC., SE HA DADO EL , INNEGABLE HECHO DE TENER QUE SOPORTAR LA UBICACIÓN FISICA DE LA ADMINISTRACIÓN DEL ESTADO. LO, CUAL, SE HA T QUE LOS P.RO- IA POBLACIÓN --HAYADi_QJ T FT).ADO_D.ILUIDOG Y—DES- A- E NDI-DOS DENTRO DE LA PROBL TICA DEL PAPS . EN LA. ACTUALIDAD, AFORTUNADAMENTE PODEMOS YA DISTINGUIR CON. NITIDEZ TRES ESFERAS: EL MADRID DE LA ADMINISTRACIÓN CENTRAL, EL DE LOS MINISTERIOS. LA CIUDAD DE MADRID, RECREADA DE MANERA MAGISTRAL POR EL LLORADO ALCALDE DON. ENRIQUE TIERNO GAL VAN, EL ENTRAÑABLE "VIEJO PROFESOR".. Y; POR FIN, LA COMUNIDAD AUTÓNOMA DE MADRID., AMBITO EN EL QUE SE DEFINEN le rt S ‘&In t d 1 .S-PRO- BLEMAS A LOS QUE SUFREN OTRAS AUTONOMÍAS EN CUANTO.ADEFICIT ,f61 DE INFRAESTRUCTURAS, DIFICULTADES FINANCIERAS, ETC. f `U t j,0 157 UN DE TODO. ESTO NOS HABLARA EL EXCMO. SR. DON JOAQUÍN LEGUINA AL QUE CEDO GUSTORAMENTE LA PALABRA. 18 de febrero de 1986. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3907 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Joaquin Leguina dins el Cicle Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Immigració Demografia Barcelona Model social Comunitat Autònoma de Madrid Leguina, Joaquín, 1941- Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-02-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1211/19900112d_00366.pdf 78b92eb4235e2d036e4ef5a3c402e71e PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Francesc Galmés i Diaz-Plaja Director del Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol \V 1 "-A Ji 4) CONFERENCIA A CARREC DE MONSIEUR MAURICE DUVERGER Di a : 12 de gener de 1990 Hora: 18,30 h. Lloc: Ajuntament de Barcelona . Saló de Cent 1, ' rtit, í k,. , tc \í g C4.'” - rvii¿T U WA 0,W 5". -, ,/ VI u 7 1 iit(i/1,43,1d L í ' e4RDRE DE L 'ACTE / VZ ›°,( S , c9 t, Ilyt,.¿(2 £ , / a kc fi.-- CL.,C-f ke iv „, (' C"-i ( 1 ' Ct ' ( Cliítj-, t' II ) tt, ,r- ,„( -I rt, t-t „ ;t c' _. f, L I, 1 // cs,,, ( Obre 1 ' acte 1 ' Excm. senyor Pasqual Ma ragall i Mira, AIca 1 de de Barcelona, qui presenta al conferenciant Monsieur Maurice Duverger. - Conferència a càrrec de Monsieur Maurice Duverger sota el títol "La nova Europa". - Cloenda de 1 ' acte per 1 ' Excm. senyor Pa squal Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona. 4011- vu` AA e L ( 2 L) ¿DI t-g = • tvk Xktict,51A/L:Le- Á t .141- c, tit 2.? 14.151,( 114, o „r„, , �¿L i 1''-YL ' '? :- ('1 --'L - 4i. -^ ^^.^ d{-, ^ c y 1 1j f 4) - ^ï ^"-^^`"^` i (4AY1 ^:,^.. t. ^ ^^--^^ ^^ f : u -r ce 74- )i cLi / a-, � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4117 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Maurice Duverger amb la conferència "La nova Europa" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Europa Relacions Internacionals Territoris Acció política Duverger, Maurice Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-01-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1015/19860422d_00120.pdf c7ddca99711c75240d438b2d806a9d1d PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR, SANTIAGO MARRACO SOLANA, PRESIDENTE DE LA DIPUTACION GENERAL DE ARAGON. (22 abril de 1986) �DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: LA FRATERNIDAD QUE PRETENDE SUBRAYAR NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", SE VE HOY REFRENDADA CON LA PRESENCIA, EN ESTE SALÓN DE CIENTO, DEL EXCMO. SR. SANTIAGO MARRACO SOLANA, PRESIDENTE DE LA DIPUTACIÓN GENERAL DE ARAGÓN. NACIDO EN CANFRANC (HUESCA) EN 1938, EL SEÑOR MARRACO ES DOCTOR INGENIERO DE MONTES, Y PERTENECE AL CUERPO SUPERIOR DE INGENIEROS DE MONTES DEL MINISTERIO DE AGRICULTURA. FUE ELEGIDO PRESIDENTE DE LA DIPUTACION GENERAL DE ARAGÓN EN JUNIO DE 1983. ARAGÓN Y CATALUNYA HAN ESTADO FRATERNALMENTE UNIDOS POR LA HISTORIA, A PARTIR DEL ENLACE DE RAMON BERENGUER IV, COMTE DE BARCELONA, CON LA REINA TITULAR DE ARAGÓN, DOÑA PETRONILA. CON TAL CASAMIENTO SE COMPLETÓ EL PROCESO DE FORMACIÓN DE CATALUNYA Y ARAGÓN COMO ENTIDADES POLITICAS Y CULTURALES �2. DIFERENCIADAS, A LA VEZ QUE LIGADAS, DURANTE MUCHOS SIGLOS, DE FORMA CONFEDERADA EN LA CORONA CATALANOARAGONESA. EN NUESTRA CIUDAD SE ALBERGA EL ARCHIVO DE LA CORONA DE ARAGÓN, INSTITUCION IMPRESCINDIBLE PARA CONOCER LA HISTORIA DE CATALUNYA. LAS CUATRO BARRAS QUE, EN LA EPOCA DE JAUME EL CONQUERIDOR, LLEVABAN HASTA LOS PECES EN EL MEDITERRANEO, SIMBOLIZAN DE FORMA FECHACIENTE LA UNIÓN DE NUESTROS PUEBLOS. COMPARTIMOS PUES, SEÑOR PRESIDENTE, IDIOMA PREOCUPACIONES E HISTORIA. Y AHORA, BARCELONA, Y A TRAVES DE ELLA, CATALUNYA, QUIERE CONOCER EN PROFUNDIDAD LA REALIDAD ACTUAL Y PROBLEMAS POR LOS QUE ATRAVIESA ARAGON. PERMITAME QUE AVANCE ALGUNOS DATOS PARA CONTEXTUAR SU CONFERENCIA. CON UNA EXTENSIÓN DE UNOS 7.500 KM2. VIVEN ACTUALMENTE EN ARAGÓN MAS DE 1.200.000 �3. PERSONAS, SU RENTA FAMILIAR DISPONIBLE POR PERSONA DE, APROXIMADAMENTE, UNAS 469.000 PTAS, CORRESPONDIENDOLE EL NOVENO LUGAR EN EL RANKING DE PRODUCCIONES AUTONOMICAS, SEGUN SIEMPRE INFORMACIÓN DE LA PUBLICACIÓN DEL BANCO DE BILBAO "RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1983". VULL CONCLOURE UTILITZANT LA NOSTRA LLENGUA, QUE EN ESSER LA DE MOLTS ARAGONESOS, ES TAMBE LA VOSTRA, . PRESIDENT. VOLEM QUE SAPIGUEU QUE BARCELONA, Y PER TANT CATALUNYA, SUBRATLLEN AVUI, AMB LA SEVA PRESENCIA EN AQUEST SALO DE CENT, LA SOLIDARITAT I FRATERNITAT QUE SEMPRE HA CARACTERITZAT A LES NOSTRES COMUNITATS. ES DES D'AQUESTA SOLIDARITAT, QUE US DEMANEM QUE ENS PARLEU DE L'AUTONOMIA D'ARAGÓ 'QUE , DES D'AQUEST MOMENT, SENTIM JA MES NOSTRA. EXCM. SR. SANTIAGO MARRACO SOLANA, PRESIDENT DE LA DIPUTACION GENERAL D'ARAGÓ, TENIU LA PARAULA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3921 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Santiago Marraco Solana dins el Cicle Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Espanya plural Història Model social Aragó Marraco Solana, Santiago Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1370/19940117d_00607.pdf 9dbf15654a4346f6f60cb6cee5f49aaa PDF Text Text Ref.:GUIó 04/94 13/01/94 Data: GUIó Per: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JGP) cooperació de Conveni-marc del Presentació la ciutat de Barcelona i la intermunïcipal entte ciutat de Perpinyà. Hotel de Ville, 17/01/94. 11:45 hores. Proposta de paraules de l'Alcalde Sr. Alcalde de Perpinyà, Senyores i Senyors Consellers minicipals de Perpinyà i Barcelona. Senyores i Senyors Consellers Regionals, Senyores i Senyors Consellers Ge4erals, Sr. Prefecte del Pirineus Orientals, Sr. Cònsol General d'Espanya a Prpinyà, Sr. Cònsol General de França a Barcelona, Sr. Rector de la Universitat de erpinyà, Srs. Presidents de Cambres i Associacions, Senyores i Senyors, Vull agrair en primer lloc la incitació de l'Alcalde de la Fidelíssima Vila de Perpinyà, Sr. Jean-Paul Alduy, i del Consell Municipal que a permès visitar �oficialment la vostra ciutat. Soc conscient de la transce dència institucional d'aquesta visita, i és per a mi un gran honor ser el primer Alcalde de Barcelona acoilit per vostès des de fa tant de temps. En contra de la voluntat dels npstres ciutadans, ens havien separat més les vicissituds de la història que no pas físicament els Pirineus. Avui dia está superada aquell0 etapa fosca de la separació que imposaren les circúmstáncies, 1 tenim el camí obert per recuperar el temps perdut. El que ens uneix és molt i profupd: * El passat comú. * Els llaços de sang entre gent d'una i altra banda deis Pirineus. * La comunitat cultural i lingüística. * Les excel.lents relaci ns entre França Espanya i entre el Conseil General de LanguedocRousillon i la Generalita de Catalunya. * La integració deis nostres països a la Unió Europea. �* La pertinença de les, nostres ciutats a l'euroregió del Mediterrani nord-occidental. I el que ens correspon fer, de t de Perpinyà i des de Barcelona, és aportar les voluntats polítiques, sumar els esforços ciutadans i ¡establir les bases institucionals per aprofitar les potencialitats de tot el que ens uneix. Els Consells Municipals de Perpinyà i de Barcelona aprovaran un conveni-marc de cooperació i un programa d'actuació per al 1994. Crec que aquestes iniciatives poden ser interpretades com l'inici de la nova etapa dp les relacions entre Perpinyà i Barcelona, em sembla que interpreto un sentiment compartit per les dues parts, si manifesto la meya esperança que aquest inici tindrà una profitosa continuïtat i estimulará també les relacions entre les respectives societats civils. Permetin-me que els expressi igualment una convicció. A Europa és l'hora de les ciutat altra �D'una banda, Europa és elj continent urbà excel.lència i les ciutats I per europees han vist revaloritzada la seva fundó integradora, creativa i polaritzadora de riquesa i de cultura per la millora de les comunicacions entre elles. i Ahir les autopistes i $ 1 ara els trens d'alta velocitatli els ponts aeris han 1 f acostat les ciutats fins a fer d'extenses regions d'Europa una sola aglomeració ur ana. I, d'altra banda, el marc u bà és el lloc on es concentren els principals problemes de la societat europea, inmigracions, atur, drogadiccions delinqüències diverses, però també és el lloc d'on sorgeixen les solucions i els panvis que marquen el progrés i la superació deis prob emes. Mesdames et Messieurs, Les villes souffrent également des conséquences 1 destructives de certains natioialismes agressifs, de l'intolérance culturelle, des haines étniques et religieuses. Je ne peux oubiier, entre nous, 4utorités et population de pays qui jouissent des bénéfipes incommensurables de �la paix, de la compréhension et Oun mutuel respect, la souffrance extraordinaire del villes de la ExYougoslavie sous l'horreur de les bombes. De la méme façon qu'il existe des symboles d'incompréhension et des conséquences de l'haine il en existe du contraire. Je crois que la relation entre est un exemple de ce dernier, erpignan et Barcelone exemple duquel nous pouvons nous sentir orgueilleux çomme Européens. Soyez certain que je transmettrai à Barcelone le message qui surgit de l'accueil offert à son maire. Merci encare pour votre attentio -L C ALD1A 2 4 Eil», 'k24 ..... � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4276 Title A name given to the resource Presentació del Conveni - Marc de cooperació intermunicipal entre Barcelona i Perpinyà Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel de Ville, Perpigna, França Language A language of the resource Català Francès Subject The topic of the resource Cooperativisme Relacions Internacionals Barcelona Acció política Perpinyà Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-01-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/923/0000000915.pdf 785873fe1c3211e66ed08dd9526b7138 PDF Text Text Presentació del documental, “Bucarest. La memòria perduda” d’Albert Solé, sobre Jordi Solé Tura Dilluns, 14 de gener de 2008 Pasqual Maragall i Mira: [Salutacions] A finals de novembre de l’any 99 vam presentar, molt a prop d’aquí, al FAD, el primer volum de les memòries de Jordi Solé Tura. A part d’ell, hi vam parlar Miguel Núñez i jo mateix. En Jordi era, com en Miguel, com el meu sogre Cristóbal Garrigosa, com Gregorio López Raimundo, com Santiago Carrillo, del PSUC-PCE. El partit que ens va fer la feina fins a la mort de Franco, no ens enganyem (60-70%). M’agradaria ajudar-los a fer l’evolució que han fet els comunistes italians cap al partit demòcrata, el partit d’Obama i Hillary Clinton. [Reventós, Guti i Cañellas a la Plaça d’Europa! Avui m’han dit que sí ...] En Solé va dir, aquell dia, que el que durant molts anys havia guiat tot el que ell feia era que les esquerres guanyessin a Catalunya. 1 �Feia només quinze dies que les esquerres havien guanyat les dretes, en nombre de sufragis, a les eleccions al Parlament de Catalunya. Per primera vegada en aquesta etapa democràtica. Van guanyar però no van governar. Vam haver d’esperar quatre anys per arribar a la Generalitat. Aquell dia li vaig dir, segons diuen les cròniques -Citació textual de les meves paraules: “Això dura una mica més del que pensàvem; però ens estem acostant a l’objectiu”. De Solé Tura sempre m’ha impressionat la seva coherència, el seu coratge polític i la seva bondat humana. En Jordi Solé Tura, diu, a Una història optimista que s’estima més oblidar allà on hauria pogut recordar amb amargor. Potser això expliqui algunes coses. Més enllà de la bioquímica, o més ençà. En anunciar públicament allò que avui em fa sentir més a prop de Jordi Solé Tura, vaig dir que dintre de tot em sentia un privilegiat. Perquè m’ha agafat més tard i estic en bones mans. Diuen que d’aquí a pocs anys això es curarà, és a dir que s’impedirà que progressi si s’agafa la cosa a temps, però Jordi tu i jo ja no arribem. 2 �Per què deu ser que el que va fer la transició, Adolfo Suárez; el pare de la Constitució, Solé Tura, i jo, que vaig fer l’Estatut, ens ha agafat el mateix? Però és millor oblidar que recordar amb amargura. En aquesta història que avui coneixem, pare i fill han anat trenant, un relat per a un i l’altre. I han confegit una història per a tots nosaltres. Avui, Albert, ens has donat una lliçó de memòria històrica. Avui, Jordi, ets una mica més de tots, més del poble, més de la gent. Moltes gràcies a tots dos. Venceremos! 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Presentació del documental “Bucarest. La memòria perduda” d’Albert Solé, sobre Jordi Solé Tura Abstract A summary of the resource. Discurs de Pasqual Maragall a la presentació del documental d'Albert Solé, "Bucarest. La memòria perduda", sobre el seu pare Jordi Solé Tura. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. CCCB (Barcelona) Language A language of the resource Català Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Solé-Tura, Jordi, 1930-2009 Documental Alzheimer Política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-01-14 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1764/1993_El_vol_de_la_fletxa_ProlegPM.pdf b4e675f8763fdd590cc85d2110f8d2e0 PDF Text Text El vol de la fletxa Barcelol1a-'92: Crònica de la reinvenció de la ciutat Pep Subirós Josep Acebillo , Joan Anton Benach, Jaume Boix Angelats, Jaume Cuillame t, Lluís Perman yer Presentació Pasqual Maragall Oficina de Pasqual Maragall (L Centre de Cultura Con temporània de Barcelona Electa bb1l(,) �Ull COp d'ull saludable sobre la uertiginosa d ècada passada: beus aci ci mèrit del treballde Subiràs i els seus col-loboradors (josep Acebillo, [oan An tou Benacb, [auure Boix Angelots, jal/me Guilkunc: i Lluis Perumnyer). Calia-una crànicaque endrecés el pas accelerat d'l/1U1 dècada merauellosa: Ili que va des de 11/ decisió de presentar la candidaturafi ns a la realitat esclatant, màgica, [eliç dels jocs d'estiu del 1992. l calia [er-bo ara, quan I/li clima econàmic difidl i ulla cer/a de lleialtat ]a dir a alguns que, amb els jocs, "eus vam passar". No ens vam passar. \lam aprofitar l'ocasió, sàviamelll plantejada. que una ciu/al com Barcelona veu passar pe! davall/Ull o dos cop. cada segle - i això ell els segles bons. \lam aprofitar l'aportunitat bis/òrica pel'transformar determinadespar/s components d'una ciutat de 2.000 anys sense que l'esperit de la ciuIaI i de la bist èria hagués de ml/dar. Valll retornar, això sí, una il·lusió i un orgull col-lectius al/11(1 ciu/al que baulaes/a/ derrotada i que havia pa/i/molts anys d'especulació, de manca d'inversions i de negligèucitl. \lam acabar la ciutat: obrint-la al mar, recuperant difiuiüuamen : Mont]itïc COlli a una àrea de lleure i de cultura, omplint el buit l/rbà de la \IaI! d'Hebro u, posant qualitat a la perifèria, jeu / que els barris fossin també, definitivament, ciutat. l oam millorar-ne la connectioitat -amb les noves rondes, que no separen, sin à que "cusen", connecten les diverses parts de la ciutat i la seua àrea metropolitana-s-, les comunicacions i les telecomunicacions, Al capdavall de la dècada, a l'horade[er-nebalanç, descobrim que som els mateixos, però estem millor. L'estratègia 92 eus ba dotat d'una in èrcia positiva que -amb sort i amb habilitat- bem defer arribarfinsa les portes de la recuperació que s'albira... encaraque 110 en sabem els terminis. Alguns indicadors ensjau estar esperançats. L'atur barceloni, no ha rebotat -i-o almenys 110 encartl- fins als nivells anteriors a l'clapa de creixement 1986·1991, a diferència del que està succeint a gran partdel pais. UI imatge de Barcelona en el món és auui impagable. I o pot ser mil/or. I estem lluitant pa mantenir-nos (aquest és el mol d'ordre) ell l'alt nivell on els llos/res èxits ens ball situat. Èxits urbanísticsi èxits organitzatius. Imatge tècnica --<:t//)(/ctint de mobilitzar milions d'unitats energètiques i comunicacionals-s- i imt/tge cívica, btunaua, urbana: Barcelona ha permès a molts decebutstornar (/creure en les ciutats, en la ciutat com a artefact« bumà necessari i salvable. Llegim aquests dies les crànlques americanes i ens parlen de crisi, d"'illjern urb à". Am èrica demana a les ciutats que resolguin els problemes m¿s immediats dels seus conciutadans, però el país es nega a pagarla par/ que li correspondria. La crisi de les ciutats americanes és, en bona part, una crisifiscal. La fragmcntacià del mapa municipal i la inexist ència d'organismes metropolitans forts jan possible ulla insolidaritat[iscal que, en els darrers dotze anys, s'ba vist agreujada per la manca d'ajuts del govern fed eral a les ciutats, com a conseqüència d'una política ultrancera que ara tot just es comença a corregir. Les ciu/ats són els contenidorsall la humanitat diposita els seus problemes. Perà del govern de la ciutat neixen també les solucions, gràcies al seu coneixement del territori, a la seva proximitat als ciutadans. Per això, cal que se'ns reconegui el nostre paperi que se'm donin els recursos necessaris per[erfront a les demandes socials. Aquest és, probablement, el llegat més important de In l3arcelvna'92, de tota una dècada de transfo rmacià urbana: bauer contribuït a recuperarla confiança en nosaltres mateixos i en el fet urbà com a element de progrés) de generació de riquesa i de benestar. Us convido a llegir la crònica d'uns anys excepcionals, d'una feina col·lectiva que és patrimoni de tota una generacià i que ells permetrà de llegarals nostresfills una cintat, Barcelona, definitiuament retrobada. - - -- PasqualMaragall - - - - - - - - - - - - - - _ _- I l � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Presentació del llibre "El vol de la fletxa" Subject The topic of the resource Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Ciutats Model social Acció política Urbanisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Publisher An entity responsible for making the resource available Electa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Presentació Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context ISBN: 84-8156-007-3 Description An account of the resource Presentació del llibre coordinat per Pep Subirós. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Escrits https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/894/0000000606.pdf 23cc4dea810afbade55aa6231ef76731 PDF Text Text Presentació del llibre “Un diálogo ibérico en el marco europeo y mundial” de Mayor Zaragoza i Mario Soares 12/12/2006 | Auditori del Cercle de Lectors Yo tengo una relación de amistad y admiración con Mario Soares, acrecentada (por mis nietos portugueses), con el inconveniente de que provienen de Oporto, que es el Portugal auténtico, y no de dónde proviene Mario (!)... ... y una relación de amistad y casi de parentesco con Federico, porque su padre fue casi ahijado de mi abuelo materno, el abuelo Mira, el zapatero (...). Este abuelo Pascual Mira García acogió al padre de Federico... sobrino de Marcelino Domingo y se lo llevó a sus tiendas de zapatos en Barcelona. Luego se cambiaron las tornas y mi padre entró, gracias a Federico Mayor Domingo, en la industria farmacéutica, donde introdujo una cierta vertiente técnico-cultural y publicó una revista de la que hizo jefe de redacción... a Jordi Pujol ... (y a la cárcel). FM Catedrático en Granada y Ministro de Educación y Ciencia con Suárez, luego DG en UNESCO. MS filosofía letras y derecho Presidente (sé menos). encarcelado 1er Ministro y Dos vidas, las de Mario y Federico, que explican el paso de los países de la Península Ibérica de la dictadura a la democracia y del encierro peninsular a Europa y al mundo. Hace 4 meses celebramos con Mario el 20 aniversario de la entrada de España y Portugal en la Unión. Política de la buena, de la que se basa en el respeto educación justicia y libertad. España y Portugal ahora son motor de Europa, crecen más. Sócrates y Zapatero influyen. Europa es nuestro nuevo mundo, la Vieja Europa es nuestro futuro. 1 �Europa convence porque justamente no tiene una identidad unidimensional y monolítica. Mark Leonard dice que Europa liderará el futuro precisamente por su heterogeneidad y plasticidad. Que es lo que el mundo requiere hoy. Es cierto que Europa no tiene Constitución y tardará en tenerla. Vaclav Havel ha explicado en “Words on words” que las palabras se han pervertido y que... Es cierto también que las cumbres mediterráneas de BCN no han conseguido tender puentes efectivos, aún, con los países mediterráneos del este y del sur. El Atlántico ha sido el sueño ibérico por los siglos de los siglos. Catalunya está ahí para recordároslo. Pero ahora el tema es el Mediterráneo (es el Mediterráneo, estúpidos, como diría el director de campaña de Clinton), el viejo Mediterráneo, no “l’esca del pecat” no el nudo gordiano, quizás, pero sí el drama central. El lugar dónde todavía nos matamos los europeos, los americanos, africanos y asiáticos. Y si no se resuelve ese escenario, malo. Ya es hora de que Europa mire para el sur, tenemos Banco del Este en Londres pero no tenemos Banco del Sur en Roma o en Barcelona. Las conferencias de 1995 y 2005 de Barcelona no bastaron. Ahí conviene que Federico y Mario apliquen su experiencia. Irak y Afganistan (toca fusta) se resolverán pero la relación con Líbano, Palestina, Israel etc. Tardarán. Si lo hacen la buena política volverá a tener crédito. Cómo lo vais a hacer ? This the question! En todo caso, sabed que aquí tendréis aliados. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Presentació del llibre “Un diálogo ibérico en el marco europeo y mundial" Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditori del Cercle de Lectors Abstract A summary of the resource. Llibre de Mayor Zaragoza i Mario Soares. Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Mediterrània Europa Espanya Portugal Mayor Zaragoza, Federico, 1934- Soares, Mario Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-12-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/911/0000000679.pdf e39708ba38bb08d282664e92243bad1f PDF Text Text Presentació de Pasqual Maragall del llibre de Germà Bel i Xavier Fageda “AEROPORTS I PODER” 13/09/2007 | Cercle d’Economia "Iberia tiende a anular vuelos desde Barcelona" Un titular impagable de La Vanguardia del 4 abril 1994, en vida meva com alcalde. Quin esglai! Encara que tot seguit deia que les altres companyies es mantenien fidels. M'imagino l'escenari: "Se han acabado los Juegos, ergo se acabó la broma". Tot casa amb la idea de que Barcelona ja en tenia prou i que Maragall era una mena de "gota malaya", que no parava de demanar diners, com una tortura xinesa que no parava, no parava. En realitat es van invertir entre una cosa i altra per sobre dels 200.000 milions de pessetes de l'època - no l'Estat: entre l'Estat, l'Ajuntament , la Generalitat, i els privats, entre els quals, p. ex. El Banco Español de Crédito en mans de Mario Conde, que va finançar bona part dels costos de funcionament dels Jocs, no de les inversions, eps. Des d’un turonet de Montjuïc ens miràvem amb Conde l’anella olímpica, el Palau Nacional, el palau d’esports de l'Isozaki etc. i l'home va exclamar: "a este país, o a esta ciudad, no ho recordo, no lo va a conocer ni la madre que lo parió". Jo diria que entre aquestes xifres, que ara tot just ara s'han acabat de pagar, no hi havia la inversió en l'aeroport. Perd mirem al futur: ja hem pagat el passat, és el moment d'invertir en futur, i per tant endeutar-se, em temo. Estem nets. Creixem per sobre de la mitjana europea. És cert que tenim una inflació relativament alegroia, però qui no plora no mama, i qui no riu encara menys. I no em refereixo a que haguem de seguir lamentant-nos per les jugades que ens fan i els diners que no ens donen - que també es pot fer sinó que val més en tot cas assegurar-se de que el capital físic hi és, o que el tindrem, com sigui. Crec que de cara a la preparació d'aquest futur a 7 anys, el que queda de legislatura i una altra de sencera, com a mínim, ( i potser amb això no n'hi haurà prou i haurem de planificar tres anys més fins les portes de la del darrer any de la tercera legislatura, l'any 2017), per a tot això, caldrà establir un compromís important de la societat catalana en la millora del nostre capital físic, del nostre capital de coneixement i del nostre catàleg de bones practiques. No sé si no fora bo formalitzar aquest projecte com a pla català de desenvolupament econòmic, polític, social i ambiental, i dic també polític per a que la tots els temes vagin junts i no competeixin l'ambició política i les noves alineacions partidàries més o menys amples amb les determinacions de caràcter més tècnic i econòmic. Que una cosa no faci oblidar l'altra, ni l'altra la una. 1 �Concrecions. Empenta calculada i a mig i llarg termini. No ens discutirem pel nom de la cosa. L’important es fer-la. En aquest pla l'aeroport de Barcelona, amb una gestió autònoma, com reclamàvem aquest estiu amb en Germà en un article, hi ha de jugar un paper decisiu. Els aeroports. També els de Girona, que creix molt ràpidament, i els de Reus/Tarragona i esperem el de Lleida. I el de Sabadell. Fins i tot a la Cerdanya hi ha moviments d'avionetes, i Andorra té capacitat d'atraure passatge. Si això es lligués ferroviàriament amb França via Bourg Madame i Prada de Conflent, tant mieux. Però no sembla que el trenet francès sigui una infraestructura suficient tal com és hores d'ara. Això, és el que diu Joan Torres, president de FF. de la Generalitat. Els aeroports per si mateixos no bastarien. Tant de bo l'aeroport i el port de Barcelona, i potser la Zona Franca, es coordinin per a crear un pol econòmic i logístic que fora el més impostant del sud d'Europa i del Mediterrani. L’Àrea Metropolitana de Barcelona té en aquest tema un dels seus reptes centrals. Crec que així, aniria en la línia del que proposen Germà Bel i Xavier Fageda en el seu "Aeroports i poder". D'altra banda la duplicitat entre l'aeroport vell i el nou, a mi, sempre m'ha semblat més un avantatge que un inconvenient. En el cas de Madrid, que havia de gastar en el nou aeroport 1 bilió de les antigues pessetes, contra el mig bilió del de BCN, aquesta complementarietat no és dona. I compte que aquestes xifres s'han superat. Fa no tant anys aquestes xifres haguessin representat 1 per cent i el mig per cent ce la Renda Nacional espanyola - no sé si ara n' haurem de dir la Renda Estatal (li preguntarem a en Carod). Un cop l'ambaixador americà em va dir que entre Barcelona i Madrid, A.T.T., la Bell telefònica americana, havia triat Madrid per la inexistència de vols non stop Barcelona New York. Les coses son així de senzilles. També és cert que anys després US West, una de les 7 Baby Bells que van resultar de la partició del monopoli telefònic americà, de la mà de Maureen O'Ryan, va cablejar Barcelona amb fibra òptica ben abans que Madrid. El cap de gabinet a l'ajuntament, Xavier Roig, va ser el primer que va entendre la importància del tema i va començar connectant la Casa Gran amb l’edifici d'Estadística i amb Montjuïc. Tornem a l'Aeroport i acabem aquest viatge per la logística i l'aviació. I acabem parlant, com no, només un moment, de política, que és el que agrada als cronistes. Quan vam discutir l'Estatut amb el representant de Moncloa senyor Caamaño, i amb el Sr. Zapatero, l'aeroport es va caure de l'articulat. Ja he dit mil vegades que això no ha estat tan i tan decisiu. Com deia aquell, em penso que era Felipe González, "gato blanco o gato negro, lo importante es que cace ratones". Si 2 �ara diguéssim: "Nació o no nació, l’important és que tingui aeroport transoceànic" ens dirien iconoclastes. Però bromes apart és aquí on ens hi juguem les faves. M'agradaria, des de la Fundació Catalunya/Europa que estem animant amb una colla d'empresaris i professionals, analitzar el funcionament de l'aeroport. La Fundació no pretén fer la revolució sinó més modestament dreçar un catàleg de bones practiques, val a dir, veure com es fan les coses allà on les fan ben fetes. I per això evidentment haurem de comptar amb els autors d'aquest llibre. Pasqual Maragall 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Presentació del llibre de Germà Bel i Xavier Fageda “Aeroports i poder” Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle d’Economia (Barcelona) Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Aeroports Administració pública Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-09-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1152/19880411d_00282.pdf e0d352619daa97b200851e9f1d80085f PDF Text Text 3. PARAULES DEL SENYOR PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA. Molt Honorable senyor Josep Tarradellas, amic Joaquim Nadal: Jo no em podia negar a fer aquesta presentació, per moltes raons, que es veuran de seguida en les paraules que ara seguiran. Seran breus, però seran intenses i us asseguro que m'han sortit a raig. Aquest llibre és per a mi com una finestra oberta, i hagués pogut dir com una finestra oberta amb una atmosfera enrarida, però no ho diré. I ho és per varies raons. Primer de tot, perquè el pròleg del molt Honorable senyor Tarradellas ens torna a dir més sintèticament que mai, si és possible, perquè per una persona com ell que fa poc que ens ha dit públicament que d'un polític estima les poques idees i ben clares, doncs més sintèticament encara, que en altres ocasions, ens torna a dir que el desig de tot ciutadà, d'ell mateix, havent nascut a la seva Ciutat, que se l'estima, és esdevenir Alcalde de la seva Ciutat; no per allò de l'escola de la democràcia, que tothom diu, sinó per un sentiment molt més primari i, per tant, molt més fort, que és el sentiment de voler manar a casa nostra, de voler endreçar i de valer construir i de construir amb pedra picada. Els Municipis, diu Tarradellas, no són un mal menor que els pobles i les Nacions han de tolerar. La por als Municipis, afegeix, és signe de fablesa i la fablesa porta, tard o d'hora, cap a la desfeta. Mireu que aquestes paraules del President Tarradellas, no són paraules que no tinguin acompanyament. Avui un pot llegir dels tractadistes d'economia urbana, de sociologia urbana, d'història urbana de les Ciutats, com el paper de les Ciutats és important en el futur de les Nacions, en l'esdevenidor de les Nacions i en la seva trajectòria. �4. Els Municipis, evidentment, no són un mal menor. Ho van poder ser des del punt de vista de la doctrina que primava en aquest país i en d'altres de fa 60, 70, 80 anys, però avui no poden ser un mal menor. I deixeu-me referir un moment, en aquest sentiment i en el sentiment anterior, aquest de construir la nostra Ciutat. Aquests dos sentiments el del poder municipal com una tasca apassionant --ho acaba de dir l'Alcalde de Girona-- de creació, quasi d'afaiçonament físic de la Ciutat, quasi amb les mans, jo diria, un. I dos: el de la proposició dels Ajuntaments com a administració protagonista que arrossega les altres a actuar a través d'ella, com Estat --que diu en Joaquim Nadal-- com a part de l'Estat, en sentit ample. Aquests dos sentiments són, justament, els dos eixos de l'obra d'en Nadal. Deixeu-me dir, perquè en una bona presentació hi ha d'haver algun matís (no per discrepar sinó per enriquir) que moltes vegades, amb en Joaquim ens hem trobat dient el mateix i moltes vegades insistint i posant èmfasi en aspectes no exactament coincidents. Ens hem trobat dient: els Ajuntament són Estat. Però ens hem trobat dient també: els Ajuntaments són com les empreses, són aquells que arrisquen, són com empresaris, són com aquells que realment en la història de fer la política de cada dia són els que proposen el projecte i els que han d'aconseguir que siguin uns altres els que hi posin el capital, la finança, els diners, els recursos humans: en definitiva, els recursos econòmics. Són dues coses que, potser, no s'adiuen del tot i que en el futur s'aniran esbrinant, s'aniran escatint, s'anirà veient què hi ha d'aprop i què hi ha de veritat en cada una d'aquestes coses que poden semblar contradictòries. Els Municipis -diu en Joaquim Nadal- són Estat, i jo també ho dic; ho he dit moltes vegades i ho diuen altres Alcaldes. I els MunicApis, al mateix temps són com una empresa, són com un projecte, són com alguna cosa en la qual uns homes, no només l'Alcalde, un grup, arrisquen en favor de la Ciutat i uns altres hi han de posar la seva protecció, els seus recursos, les seves finances: en definitiva, el capital nacional -per dir-ho d'alguna forma-. �5. Doncs bé, aquests dos sentiments: el sentiment de protagonisme de l'Ajuntament i la necessitat de crear, físicament quasi, de transformar la Ciutat, són justament, els dos eixos de l'obra den Joaquim. Que és l'obra escrita, I'expIicaoió quasi oral de la seva obra manual, o en tot cas política, administrativa urbanística, cultural, etc. Els ciutadans ho volen això, els ciutadans no en tenen prou que un Alcalde o un Polític faci les coses. A mea que les faci, li demanen que les expIigui i li demaueo les dues coses en la mateixa urgéncia. Volen transformacions i volen explicacions de les transformacions i en Joaquim Nadal, que ho sap, ha fet l'obra i ha explicat l'obra feta. A través de la paraula fácil i rotunda d'aquestes `gines, els qui coneixem en Nadal és com si el sentAssim. En lIegïc aquestes ` ï parlant a raig, amb la potéucia duna aDïgooadora política i la sagacitat del gironí, que és el florentí de Catalunya, és com si el sentíssim. A través d'aquesta veu anem seguint tensament sense perdre el ritme, en cap momeot, la biotória de nou anys de la democcáoia local Catalana, que són per a mi els de l/autéotïoa reconstrucció nacional de Catalunya, des de baix: des del punt en que Estat, poble i entorn (naturalesa) es confonen i es tranoformeu. I al mateix temps són la biotózia gratificant, peró a voltes esborronadora d'unes aventures peroouals d'una extraordinária densitat. També hi és això, en el llibre d'en Joaquim. Per qué els Alcaldes tenim, -em pregunto-, més tendencia a escriure que els Consellers que ele Ministres, quasi tanta com els Caps d'Estat i quasi tanta com els Capo d'Estat a la francesa?. Per qué? Segurament perqué ho necessitem. Em de posar fites per marcar el camí recorregut; fites meotaIs i quasi físiques. Fa molt poc, en Joaquim déia, després de guanyar una cátedra en unes oposicions, unes paraules que em van colpir: Necessitava saber que podía deixar de ser Alcalde i seguir essent persona. He dit que l'expeciéooia d'un Alcalde és apassionant, és gratificant; pezó al mateix temps eIl ho descriu i ho diu aïxl, i hi ha moments en que cal tocar vores, en qué sembla que ens empeny per la forga de la corrent histórica que ens tira endavant i oeoeaoitem saber on som i qui som i que continuem essent aquelles persones que vam oomeugar a fer fa una colla d'anys. �6. Ho necessitem. Nosaltres també, com a ciutadans, necessitem posar fites i saber on som. Però aquestes fites no es referiexen només a la història personal: es refereixen a la història de les nostres Ciutats. Algú se'n recorda -i convé que ens recordem avui- de la Girona d'abans d'en Joaquim Nadal? Es la Girona d'abans d'una generació, no és la Girona d'abans de Joaquim Nadal només: o és la Girona d'en Quim Nadal. Una ciutat grisa, renegrida, humida, abandonada, carca, plena de classes improductives -que ara no citaré aquí- sense premsa autènticament supracomarcal, sense ànima, sense nord. Algú se'n recorda? Nadal no només actua i no només parla, sinó que fonamenta, en dos sentits. Un, en el sentit històric i és evident que això pot fer-ho i ho fa; i ho fa molt millor que els altres Alcaldes, perqué és historiador i sap en quin punt de la història està. I un altre, en el sentit estratègic: on som i què hem de fer. En aquestes pàgines, de tant en tant, en surt una anàlisi finíssima de quina és la situació de Girona, de què és el que representa, no només en la història, sinó també en l'espai. L'Alcalde de Girona és perfectament conscient en quin punt de l'articulació de Ciutats Europees i Catalanes es situa Girona i què se'n pot treure d'això i quin és el seu rol, quin és el seu paper. Lluny del localisme, ben lluny d'aquell localisme que neix de la consideració abstracte de la Ciutat, en la qual som i a la qual servim, com si no n'hi haguessin més. No és aquest el punt de vista d'en Joaquim; el punt de vista d'en Nadal és ún en el qual Girona és un punt en l'espai, però és un punt ric en el qual hi ha Barcelona -evidentment- i en el qual hi ha altres Ciutats catalanes i en el qual hi ha el Midi francès i en el qual hi ha el Rhone i el Rhin i Europa Es a dir, en un punt del mapa, en un punt que per ell és una articulació essencial, perquè ell n'és l'Alcalde. I sap perfectament què n'ha de fer d'aquesta articulació Pressionant, sí; pressionant, per exemple, sobre Barcelona. I ho dic amb tota la satisfacció perqué jo m'he sentit pressionat per en Joaquim Nadal, però amablement pressionat a obtenir la relació entre Barcelona i Girona el màxim, el millor, l'òptim, que es podia obtenir d'una Ciutat. Barcelona n'ha sortit beneficiada d'això. Quan Barcelona ha portat aquí l'exposició del Barroc, de la qual ara, justament, es presentarà un magnífic catàleg, Barcelona no hi ha perdut; Barcelona ha guanyat, perquè ha guanyat -entre altres coses- públic català que comença a conèixer una cosa que d'altra forma li seria llunyana. I Girona hi �7. ha guanyat, per l'astúcia, per la pressió, per la perseverància del seu Alcalde que ha sabut que en un moment determinat de la història de Barcelona (Barcelona feia una transformació dels seus Museus) i que en aquest moment històric i en cap altre, les joies del nostre Barroc del nostre Romànic (en el futur, el nostre gòtic) potser es podran moure i s'han mogut, s'han començat a moure per Girona. Per tant, una pressió amable sobre la Ciutat de Barcelona, que no ha pogut dir que no i sobre les altres Ciutats. I quan dic Barcelona ho dic en un doble sentit: Barcelona Ciutat, però també Barcelona poder, és a dir la Generalitat de Catalunya, la Capital de Catalunya. Jo crec que Joaquín Nadal ha sabut treure el màxim profit de l'articulació de Girona dins de l'espai català. Quan un observa una acció i una dicció tan coherents, amb la percepció del moment --i subratllo el moment-- i del lloc --i subratllo el lloc-- és quan un té l'impressió d'un espectacle que s'imposa --"malgré lui", que diuen els francesos- a l'observador, siguin quines siguin les preferències ideològiques de l'espectador. La política d'en Nadal és un espectacle que s'imposa a l'observador. Entrem en el domini de la política com a art, que es pot assaborir, que es pot seguir amb facilitat i amb gust. Crec que entrem en el domini que ha estat marcat el nostre país, en els darrers anys, per la presència molt potent del Molt Honorable senyor Tarradellas. Aquest llibre és com una finestra oberta. La Girona que s'hi explica és una prova que la política serveix; que el catalanisme pot donar de sí fruits esplèndids i no només el constant patir de cada dia; i que l'autèntic fil de la història té teixidors experts, que no s'ha perdut l'ofici. Gràcies a tots. �^ �0/1/4 r , ‘./ U/ti/1 , frì /1/ .' b1 L -9 A, CA» 7 / / 19A /1./M s P 1,2 N c ) ev)., (27. u ( • t:;1 buz.. rt..-71:: I , O 91: ,• 6¿.:),,1 t c. 1,4111-5": 0 e. 771-11.A. irin 7." IN 7 - r A v IJ -5 t 7- )T) JT A y CZ 7 4- fik* 01' r 4 �u, t .)1 A r fr j DL P e - A E A; 11-- í), �ti' S ./90.1 S ", Ye) DE u' PS4 4 o Civ 7W (4-3,19(Jc...0;)"c,r t1V6.,..„ 9U( 7t S < "P �Jec-bifC A-0 tC 0 9» 99. 1 y t Ug\-)s ,TAjeUD c.,49n„..t )6\i'M , fi ui )f\ (_ 3-) rieh,;') L1 E p ., pi 04 �(4 H 72 A it4 At u ri e �14 u ( 5EU JE f t-9,1 , kz_ �A ti -uo ov( Uor Z 04 -Icer "di ‘N\ ,c, f . 14. 9 Ly...40...)§ ÇA 4D �OP, c ,9/94:75, , Ni 0-A 1 11:7 4.A.1344,...n.,,...■■•■•■•,a1~1,,, • � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4058 Title A name given to the resource Presentació del llibre de Joaquim Nadal "Municipi i ciutat, Girona com a exemple". Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llibreria Espais, Girona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Literatura Municipis Política Administració local Barcelona Nadal i Farreras, Joaquim, 1948- Tarradellas, Josep, 1899-1988 Girona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències