409 10 5657 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1467/19951214d_00705.pdf 56b161a8626f496bddcb08292ca29c60 PDF Text Text tluv‘ (.11, 1)v(ii • 191'' (-4 PROPOSTA D'INFORME DEL PRESIDENT DEL CONSELL DE TURISME 5E16 ze oebnr 91.50ÑT4trte1a De- 8412,cetAA11 Barcelona ha fet el salt turístic el 1995. Ha estat una sorpresa per a tothom. Per a nosaltres relativament, perquè sabíem que els esforços duts a terme havien de donar bons resultats. 1. Benvinguda als nous membres i agraïment als que deixen el càrrec. Aquesta és la segona reunió de l'any del Consell General de Turisme de Barcelona. Des del 8 de maig passat hi ha hagut unes eleccions municipals que han renovat l'Ajuntament de Barcelona i, per això, avui també modifiquem aquest Consell General amb la incorporació de nous membres en representació del govern de la ciutat: - Els membres que segueixen: Enric Truñó, Albert Baffle, Enric Lacalle i Xavier Roig. - Els que entren de bell nou: les senyores Maravillas Rojo, Pilar Rahola, Teresa Sandoval i Maria del Carme Servitje, i els senyors Joan Fuster i Eugeni Forradellas. - També, en representació de l'Ajuntament segueixen el president del Port Autònom, en aquest cas el Sr. Antoni Pujol, que acaba de ser nomenat per aquest canee, així com al Sr. Alfonso de Alfonso, director de l'Aeroport. Els directors de Renfe i d'Iberia, dues institucions amb les quals Turisme de Barcelona hi manté Ilaços estrets de col.laboració, també ens seguiran acompanyant en aquest Consell General, encara que com membres a Observadors per no forçar la representació de l'Ajuntament al Consorci. Vull agrair, en nom de tots els presents, la feina que han dut a terme els representants de l'Ajuntament que han cessat i que ens han acompanyat durant els dos primers anys d'existència de Turisme de ,9€ t/ �Barcelona: els senyors Joan Clos, Francesc Vicens, Joan Colidecarrera i Miquel Lumbierres, així com el fins ara president del Port, Sr. Josep Munné, i al fins fa poc director d'Iberia, Sr. Francesc Robles, que des del primer moment ens van donar el seu suport. També s'ha d'agrair la presència fins ara del senyor Josep Miquel Abad, en representació de la Fundació Barcelona Promoció, que a pa rt ir d'avui serà rellevat pel senyor José Antonio Díaz Salanova; la del senyor Lluís Monreal que és substituït pel president de la Cambra de Comerç, Sr. Antoni Negre; la del senyor Jordi Oliveres, que el relleva el nou gerent de la Cambra, Sr. Carles Castells, ï també hem d'agrair, en especial, l'assistència del secretari general, Sr. Jordi Baulies, càrrec pel qual avui anomenem el Sr. Guerau Ruiz i Pena. 2. L'any rècord del turisme a Barcelona Reprenent l'inici de la meva intervenció, els haig de dir que aquest any ha estat per a Barcelona el de la represa econòmica, sobretot en el sector turístic on la ciutat ha iniciat un procés ascendent. Per primera vegada en la història, l'activitat turística comença a pesar dins el conjunt de l'economia de la ciutat. La inversió duta a terme comença a donar els seus fruits. Les noves infrastructures, els nous hotels sorgits amb el projecte olímpic, juntament amb els esforços de modernització del sector, han estat decisius per veure com el mes d'octubre passat ja havíem superat en 780.000 les pernoctacions de 1994. - Per tant, a finals d'any, consolidarem amb escreix l'objectiu fixat per a l'any 1995 que era arribar a superar els 5 milions de pernoctacions. - I també superarem el nombre de visitants, arribant fins els 3 milions. Recordo que les bones previsions eren arribar als 2.850.000 visitants. - L'any 1995 ja s'inscriu en aquests moments corn a l'any rècord del turisme a Barcelona. Un any en què el turisme urbà ha crescut per 2 �damunt del tradicional de sol i platja, com es va detectar a l'estiu, quan l'ocupació de places hoteleres va pujar 8 punts respecte el 1994 situant-se al 55%, el mateix percentatge amb el qual s'acabará probablement. - Aquest any, els hotels de Barcelona han posat quatre vegades el Mol de "complet". Amb ocasió de Construmat, del Saló de l'Automóbil, que va coincidir amb el Gran Premi de Fórmula 1, a la segona setmana de setembre i fa dues setmanes amb la celebració de la Conferencia Euromediterrània. En xifres rodones, el conjunt d'aquests resultats representen un increment en pernoctacions de l'ordre del 20%, un percentatge que supera el que obtenen els altres sectors econòmics de la ciutat com a mitjana. Això ha estat així perquè hi ha una reactivació económica general que ha permès que s'incrementin els viatges de negocis, els desplaçaments per visites turístiques i un increment deis certàmens firals. El que el sector turístic pugi per sobre de la mitjana també ens indica que el sector turístic está guanyant pes sobre el P.I.B. de la ciutat. Si aquesta tendencia es manté, com tot sembla indicar encara que potser no amb el mateix índex de creixement, el sector turístic está esdevenint un important àmbit económic a la ciutat , Dit això, s'ha de matisar, però, que aquest creixement es deu -en una proporció de dos a tres- sobretot al turisme derivat de les activitats de negocis, firals i congressuals, tot i que s'aprecia un fort desenvolupament del turisme vacacional. 3. Reactivació econòmica a la ciutat Pel que portem d'any, altres dades significatives sobre la reactivació económica de Barcelona que cal destacar són: 3 �- L'atur ha baixat un 12% (com a la resta de Parea metropolitana i a Catalunya), mentre que pel conjunt d'Espanya el descens només arriba a un 7,4%. - Les llicències d'obres per habitatges han crescut un 88%. - L'activitat del Port ha augmentat un 12%. - A l'Aeroport, el nombre de passatgers ha augmentat un 10% i el total de mercaderies un 14,7%. I durant set mesos consecutius, l'Aeroport ha superat el milió de passatgers. El récord de l'any olímpic ha estat pulveritzat. - 1 a la Fira, només en el primer semestre, deis prop de 150.000 metres quadrats de superfície contractada respecte l'any 94, s'ha passat als 278.000 metres quadrats. Certament, aquest any 95 ha estat excepcional per a la Fira i això ha incidit favorablement en l'ocupació hotelera. Per a l'any que ve, les perspectives de la Fira també son molt bones, tot i que possiblement no als mateixos nivelis que aquest any, en el que han confin certàmens corn Construmat, de carácter bianual. 4. Nous equipaments d'atracció turística Tot i així, la ciutat ofereix noves infrastructures que augmentaran l'atractiu turístic. El nou recinte firal de Montjuïc - 2, la finalització del gran projecte lúdic del Maremágnum, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, inaugurat fa poc, i el Museu Nacional d'Art de Catalunya, que tot just ara obre amb una joia única al món com és la col.lecció d'art romànic. I esperem que ben aviat s'hi pugui afegir a aquesta llista la nova Estació Marítima -la nova direcció del Port s'ha compromès a tenir enllestida una primera fase per a l'estiu de l'any que ve-, el Teatre Nacional de Catalunya (1996), l'Auditori de Glòries (1997), el Liceu (finals de 1997), el Teatre Lliure (1998), un nou Palau de 4 �Convencions i Congressos i la nova Estació de Sagrera amb la seva área de centralitat i l'arribada del Tren d'Alta Velocitat. Cal a dir que, seguim comptant amb poderoses infrastructures d'atracció de visitants com són els altres museus de la ciutat (el Picasso, el de la Ciutat, les fundacions Miró i Tàpies, o la Col.lecció Thyssen), el Port Olímpic i el complex lúdico-comercial de l'Hotel Arts, el Maremágnum del Port Vell, el barri gòtic, la Rambla, Gaudí i el modernisme, així com els centres de l'Illa i de Glòries i els altres eixos comercials de la ciutat. 5. Els reptes: les noves infrastructures i aconseguir més visitants El nostre repte és reforçar la posta en marxa de les noves infrastructu res que abans he esmentat per tal que repercuteixin positivament en el conjunt de la nostra economia. 1, en concret, en el sector turístic. Perquè a més d'anar més enllà constituint programes de promoció i serveis sòlids, l'objecti u és aconseguir més visitants. Aquí voldria assenyalar dos iniciatives impulsades per Turisme de Barcelona que hi incideixen molt favorablement. D'una banda, el Barcelona Convention 13ureau, que consolida la seva tasca mantenint Barcelona en els primers nivells de les ciutats organitzadores de Congressos, Convencions i Viatges d'Incentius. Aquest any hem tingut dues grans reunions (la de la Societat Europea de Respiratòria -9-500 delegats-, i la presentació de Renault -7.000 delegats) i per a l'any que ve tindrem dos grans esdeveniments més com el Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes (6.000 delegats) i el Congrés Internacional de Trasplantament (3.000 delegats). I, d'altra banda, el programa Barcelona Ciutat de Compres, que está esdevenint l'instrument principal de promoció del nostre comerç de cara a la demanda externa. L'actual campanya al sud de França, Navarra, Aragó, el País Valencià o les Illes Balears está demostrant 5 �els seus fruits com es pot comprovar en l'animació del comerç de la ciutat del que hem anomenat "Shopping Line". 6. Els reptes de Turisme de Barcelona Turisme de Barcelona té el gran repte de la promoció exterior de la ciutat. L'anar a buscar "clients", com es diria colloquialment. Però també, entre tots, hem de garantir que els acollim amb qualitat, tal com preveu el II Pla Estratègic Barcelona 2000. El que Barcelona pugui seguir sent una ciutat de qualitat, en urbanisme, en serveis, en establiments hotelers i en restauració, en equipaments per a congressos. Aquesta és la clau del nostre creixement. No vull acabar la meya intervenció sense comentar una qüestió que ens afecta directament com a consorci, com és la qüestió del seu finançament. En aquests moments, tant l'Ajuntament de Barcelona com la Cambra de Comerç aporten cadascun 190 mil ions de pessetes. Aquesta és una aportació que no pot baixar de sostre si volem seguir endavant. Tant una institució com l'altra veiem amb expectació la possible sentencia del Tribunal Constitucional sobre l'obligatorietat o no de les quotes a les cambres de comerç. No cal dir que una sentencia desfavorable repercutiria negativament en el Consorci. Els avanço, però, que si convé cercarein noves fórmules de finançament, obrint el Consorci a nous sectors. Com han vist per les dades que els he facilitat, estem en el bon camí. Aquest Consorci, fruit de la cooperació entre els sectors públic i privat, tal com vam fer amb els Jocs, está donant els seus fruits. S'està treballant arnb imaginació i amb professionalitat i, de ben segur, que aquesta és la fórmula per consolidar el que ja hem assolit. Superarem nous reptes i Barcelona no deixará de ser una referencia internacional. Moltes gràcies. 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4373 Title A name given to the resource Proposta d'informe del President del Consell General de Turisme de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cròniques Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Competitivitat Economia Infraestructures Acció política Model social Turisme Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-12-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1530/19970818d_00776.pdf 75f64f4ea31d6f67653ca02c6d2f8bfc PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia I Data: 18/8/97 GU Ó Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Conferència "Poder local y cambio políticos en la Europa del Sur" a la UIMP, Santander. De cara a la conferència de l'Alcalde a la UIMP, tenir en compte els punts següents: uns xx minuts de durada, se suggereix de 1. Globalización y el rol de las ciudades. – En el nuevo orden mundial que se está definiepdo, el rol de las ciudades en relación a los Estados está cambiando. Las ciudades como sujeto en la escena internacional. Tras el protagonismo de los Estados-Nación emerge el peso de naciones sin estado que están reclamando su propia identidad. – Ciudades, en todo el mundo, se han posicionado con fuerza en entornos mucho más amplios que su hinterland tradicional o su marcp nacional. – Aumenta la importancia de los espacios locale$ y regionales. Se produce un refuerzo de la dimensión local como correlato necesario e inevitable de los procesos de globalización. La dialéctica global/regional no elimina el rol elle los Estados pero si lo relativiza. El Estado ya no puede reivindicar más el monopolio político tanto en el plano interno (crisis del Estado-nación) corno en el externo (ya do es el único sujeto en la relaciones internacionales). Descentralización. Se está produciendo un movimiento irreversible hacia espacios económicos, políticos y comunicacionales cada vez más amplios. En el ámbito de la economía y la comunicación, estamos ya en plena globalización. – Los sistemas muy difusos necesitan puntos dd articulación en que sujetarse. Las grandes áreas urbanas (las ciudades-región) como núc eos de vertebración territorial de sistemas difusos (economías de escala, centros logístico, "hubs" de comunicación) y como núcleos de producción e intercambio de conocimientos ("knowledge-based development" y liderazgo en redes de información). SANTAND.NBB �Ajuntament / \/ de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia – La ciudad como amalgama de lo que es propio Éy distintivo de cada uno y a la vez de lo que es un lugar común de todos. Es a la vez igualadora y defensora de la identidad propia. – La ciudad como motor en la nueva organización económica mundial. Centros regionales/redes de ciudades. – Las ciudades están reasumiendo un rol central en nuestros sistemas de vida como resultado, por una parte, de las mejores condiciones de éstas así como su papel central en el sistema representativo del estado y como factor decisivó en su economía. – Concepto de "global city". En un mundo global, la ciudad no es sólo ciudad sino que se hace necesaria la creación de conjuntos (cljusters) de ciudades para competir en la economía global, para financiar las intraestructiiras y necesidades de los ciudadanos. – La globalización y el desarrollo de las redes de comunicación y de transmisión de conocimientos. Proceso de reestructuración de las ciudades por la creciente importancia del conocimiento en la creación de riqueza y sul implicaciones en el desarrollo sostenible. La importancia del conocimiento refuerza uno kle los roles más históricos de las ciudades: consolidarse como centro de conocimiento. El'reto actual de las ciudades es la creación de nuevas formas de oportunidad y desarrollarse en una única vía que sea sostenible desde el punto de vista cultural y medioambiental. Las ciudades deben crear unas condiciones fav¢rables donde sus recursos de conocimiento sean valorados y favorezcan su pleno desarrolle. Las ciudades deben, en definitiva, tornar la iniciativa en cuanto al rumbo que ésta debe' tomar para su pleno desarrollo y un mejor control sobre su ['Lauro en lugar de adaptarse a las constantes demandas del mercado. Políticas proactivas. – La ciudades deben asegurar la continuidad de los recursos de conocimiento, democratizarlos con la creación de distintos t pos, hacerlo más accesible y humanizarlo (high-level knowledge/low-level knowledge). 2. El contexto Mediterráneo. La Europa del Sur. – El papel estabilizador de la ciudad ha tenido una importancia histórica en la región mediterránea que la tiene de nuevo en las actuales circunstancias. – El diálogo en el Mediterráneo como una cueNtión potencialmente tan conflictiva como urgente. En estos últimos años se ha ganada una primera batalla: convencernos de la importancia del diálogo entre todas las partes de esta zona. 2 sANrAND. N BB �Ajuntament 4j) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia [Proceso de paz en el Próximo Oriente iniciado después de la Conferencia de Madrid, en 1991; Conferencia Euromediterránea celebrada en Barcelona en 1995.] – Las ciudades tienen mucho que decir en este d álogo y en la cooperación. Las ciudades no tienen los condicionantes diplomáticos ni los impedimentos que toda negociación de estado a estado conlleva inevitablemente. Son más ágiles ("Paradiplomacia" de las ciudades en las Relaciones Internacionales, ref. declaraciones de Jean Tiberi en la Asamblea Internacional de Alcaldes francófonos). – Las ciudades bajo o al lado de los estados puden constituir una "safety net" subrayando este proceso de acercamiento a la vez que de globalización.. [Ej: Conferencia de Ciudades del Mediterráneo, cooperación Barcelona-Sarajevo, Barcelona-Argel, Istanbul, Proyecto de hermanamiento entre Barcelona-Tel Aviv-Gaza. Barcelona tiene la voluntad de ser sede de este diálogo mediterráneo. Puente entre las inquietudes del sur y la actitud de la Unión Europea muy centrada en los países de la Europa del Este.] La seguridad y la cooperación en el Mediterráneo son un problema común. En la región existen problemas agudos en los que las ciudades pueden contribuir a mejorar. Proceso similar al de Helsinki. Colaboración entre ciudades en cuestiones concretas, que afectan directamente la vida cotidiana de nuestros ciudadanos y que son mucho más efectivas que las grandes palabras. Ello nos permite ir un poco más lejos que los Estados en la exploración de las posibilidades de un entendimiento real y de una cooperación efectiva en las dos riberas del Mediterráneo. Recuperación del modelo convivencia) qie ha caracterizado históricamente el Mediterráneo y utilización del diálogo en la resolución de los conflictos que nos afectan actual mente. - La capacidad de integración, la densidad de las relaciones humanas, la diversidad, la enorme capacidad de intercambio son los activos con los cuales las ciudades pueden trabajar en favor de la paz en esta zona. 3. El contexto europeo. La realidad territorial de la Unión Europea. - La palabra que mejor define la realidad política y territorial de la Unión Europea es diversidad. 3 SANTANr).NBB �Ajuntament /\ de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia 1 Los 15 estados miembros tienen una estructura territorial diferente con una desigual distribución de competencias y recursos . La Unión Europea es un mosaico de regiones, condados, provincias, departamentos y ciudades con diferentes niveles competenciales (ejemplos alemán, francés, español...) y diferentes niveles de desarrollo. Las ciudades en un principio no estaban consideradas como parte integrante en la UE y poco a poco van adquiriendo un cierto papel en los procesos de decisión (Ej: Comunicación de la Comisión "La cuestign urbana: orientaciones para un debate europeo"). Es necesario refundar el papel y orientación de las ciudades en el aspecto institucional para que las ciudades puedan proteger la ciudad como un valor europeo. Mayor peso de las ciudades dentro sus propios Estados, regiones apí como en la UE. - Devolución de poderes. Ciudades en transici n. Las ciudades requieren una estructura institucional más fuerte. El intercambio global de información y know-how se está liberalizando y nuevas formas de poder y principios organizativos como sostenibilidad, subsidiariedad, auto-organización y democracia local o directa apuntan hacia la devolución de poderes centralizados y hacia la concesión de más responsabilidad y autonomía los niveles locales y regionales. Es necesario aplicar la ecuación más Europa y más región, más Europa y más ciudad, que define la necesidad de la distancia para algunas cuestiones y para algunas competencias, pero que tiene en la proximidad la condición necesaria para resolver buena parte de las cuestiones que afectan a los ciudadanos. Es dedir, solucionar las cosas lo más cerca posible del ciudadano a no ser que razones de eficacia requieran lo contrario. (Ejemplo: Pactos Territoriales para el Empleo). – Un modelo de Europa que no puede concebirse sin la proximidad, que debe orientarse hacia la vía de una mayor transparencia y representatividad. – La viabilidad y virtualidad de Europa depende! de la capacidad para construir una Europa cercana. Una Europa efectiva política y administrativamente, pero también una Europa que sea percibida como una instancia próxima. Más Europa; más poder regional y local; más'reciprocidad; más proximidad. Esto no es incompatible. 4 SANTAND.NBB � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4436 Title A name given to the resource Proposta de conferència "Poder local y cambios políticos en la Europa del sur" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UIMP, Santander Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Unió Europea Municipis Globalització Acció política Territoris Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-08-18 Description An account of the resource Argumentari per a la conferència de l'alcalde. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1457/19951024d_00695.pdf dbfae8417ce06948c4102968c837a364 PDF Text Text PROPOSTA DE TEXT PER A LA CONFERÈNCIA DE L'ALCALDE: "EUROPA I EL FUTUR DE LA COMUNICACIÓ" [SR. RECTOR] EM PLAU COMPARTIR AMB TOTS VOSTÈS LA OPORTUNITAT QUE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA 1 ELS ORGANITZADORS DELS PREMIS OCTUBRE M'HAN OFERT PER PARLAR-LOS D'EUROPA, DEL FUTUR DE LA COMUNICACIÓ I DEL PAPER QUE JUGUEN LES CIUTATS EN AQUEST HORITZÓ. EUROPA ES TROBA EN UN MOMENT CONSTITUENT MOLT IMPORTANT . NO NOMÉS EN EL TERRENY POLÍTIC . TAMBÉ EN EL TERRENY ECONÒMIC, DE LA COMUNICACIÓ, DE LES IDEES I DELS VALORS . ESTEM VIVINT DIES DECISIUS PER AL FUTUR EUROPEU. LA NOVA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ ÉS UN DELS REPTES QUE EUROPA TÉ PLANTEJATS A LA FI DEL SEGLE XX . RECLAMA FÓRMULES IMAGINATIVES TELECOM.IQP �PERQUÈ CAL. RESOLDRE NOUS PROBLEMES I RECLAMA TAMBÉ UN NOU ESTIL DE FER POLÍTICA QUE TINGUI MÉS EN COMPTE, COM VEUREM, LA NECESSITAT DE PENSAR PRIMER LOCALMENT, DESPRÉS GLOBALMENT I CONJUNTAMENT I DE TROBAR ACORDS PER ACTUAR PRIMER GLOBALMENT I DESPRÈS LOCALMENT, AMB COHERÈNCIA. ELS VULL PARLAR CONCRETAMENT DEL QUE PODEM ESPERAR DE LA NOVA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, DE COM EUROPA Hl ESTÀ PARTICIPANT, DEL PAPER DE LES CIUTATS EN AQUEST NOU ENTORN I, FINALMENT, DEL QUE ESTÀ FENT BARCELONA PER SITUAR-SE EN UNA POSICIÓ DE SORTIDA FAVORABLE PER ESDEVENIR UNA DE LES CIUTATS D'EUROPA, BEN SITUADES, EN NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ. 1. LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ. LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ ESTAN TRANSFORMANT RADICALMENT MOLTS ASPECTES DE LA NOSTRA VIDA . (ENS PODEM REFERIR A) LES RELACIONS I ELS MÈTODES DE TREBALL, A 2 TELECOM.IQP �L'ORGANITZACIÓ D'EMPRESES I ADMINISTRACIONS, A LA FORMACIÓ I EDUCACIÓ DELS MÉS JOVES O A LA FORMA COM ELS CIUTADANS ES COMUNIQUEN ENTRE ELLS : ÉS EVIDENT QUE DAVANT NOSTRE S'HA OBERT UN GRAN CAMP D'INNOVACIÓ D'UN ABAST QUE DIFÍCILMENT PODEM ACOTAR AMB ELS PARÀMETRES MÉS TRADICIONALS. LA DIRECCIÓ, LA QUALITAT I LA RAPIDESA DE LA INFORMACIÓ SÓN AVUI ELS, FACTORS CLAUS PER A SER COMPETITIUS . LES TECNOLOGIES D'INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ ESTAN INFLUINT L'ECONOMIA A TOTS NIVELLS . I NO NOMÉS AIXÒ: PODEN PERMETRE UN ACCÉS ÁGIL I MAJORITARI A LA INFORMACIÓ. ENCARA QUE PODEN "DUALITZAR" LA SOCIETAT. EL QUE SI QUE ÉS CERT ES QUE LES NOVES TECNOLOGIES PERMETEN DIBUIXAR L'UTOPIA D'UNA SOCIETAT MÉS LLIURE, MÉS INFORMADA I MÉS DESCENTRALITZADA, ON EL PODER DE DECISIÓ SERÁ MÉS PROPER AL CIUTADÀ. AQUESTA NOVA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ NO FA REFERENCIA AL SEGLE XXI . FA REFERENCIA A AVUI 3 TELECOM.IQP �MATEIX . ES POT CONSTRUIR, S'ESTÀ CONSTRUINT, EN AQUESTS MOMENTS . CAL CONTROLAR LA SEVA VELOCITAT I DIRIGIR EL SEU RUMB, SEMPRE AMB TACTE I SENSE ACCESSOS INTERVENCIONISTES, PER TAL QUE PUGUI MANIFESTAR ELS SEUS EFECTES POTENCIALS EN TERMES DE MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA, DE CREACIÓ D'OCUPACIÓ I DE CREIXEMENT CULTURAL I SOCIAL. PAUL VALÉRY, A PRINCIPIS DE SEGLE, VA PREDIR QUE UN DIA LA INFORMACIÓ ARRIBARIA A LES CASES, COM HO FA L'AIGUA O L'ELECTRICITAT . NO ANAVA ERRAT. LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ NO ÉS UNA QÜESTIÓ TECNOLÒGICA . ÉS, BÀSICAMENT, UN DESAFIAMENT CULTURAL I SOCIAL . AQUEST NOU SALT ENDAVANT, QUE TINDRÀ UNES REPERSUSSIONS INNEGABLES EN LA NOSTRA SOCIETAT, NO ES POT ESPERAR TOTALMENT DEL MERCAT . CAL TENIR MOLT'. EN COMPTE LES SEVES IMPLICACIONS SOCIALS I TERRITORIALS I, MOLT EN PARTICULAR, L'ACCÉS DEMOCRÀTIC A LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA TRANSMISSIÓ DE DADES ÉS AQUI ON LES CIUTATS Hl TENIM 4 TELECOM.IQP �MOLT A DIR. LES CIUTATS I ELS "CIUTADANS DEL CAMP", COM HEM D'ANOMENAR CADA VEGADA AMB MÉS COHERENCIA A AQUELLS QUE VIUEN EN ÀREES DE BAIXA DENSITAT. EN AQUESTA NOVA SOCIETAT EMERGENT Hl HA PASOS QUE ESTAN EN UNA POSICIÓ MÉS COMPETITIVA COM ÉS EL CAS DELS ESTATS UNITS O DEL JAPÓ O NOVES ECONOMIES DEL SUD-EST ASIÀTIC -COM SINGAPUR- QUE ESTAN FENT DE LES NOVES TECNOLOGIES EL PRINCIPAL MOTOR DE CREIXEMENT ECONÒMIC. EUROPA TÉ EL "KNOW-HOW" I L'EXPERIÈNCIA PER ESTABLIR UNA ÁREA COMUNA D'INFORMACIÓ . AMB TOT, ES FA NECESSARI UNA ESTRUCTURA POLÍTICA I UN ESFORÇ DE TOTS ELS ÉSTATS MEMBRES DE LA UNIÓ EUROPEA PERQUÈ LES ACTUACIONS S'EMPRENGUIN EL MÉS AVIAT POSSIBLE LA COMPETITIVITAT DE L'ECONOMIA EUROPEA DEPENDRÀ, EN BONA MESURA, TANT DE LES CONDICIONS D'ÚS COM DEL DESENVOLUPAMENT I L'APLICACIÓ D'AQUESTES TE,CNOLOGIES 5 TELECOM.IQP �LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA, COM RECORDAVA SOVINT JACQUES DELORS, DESCANSA SOBRE TRES PILARS: LA COMPETICIÓ G -QUE L'ESTIMULA-, LA COOPERACIÓ -QUE UNEIX- I LA SOLIDARITAT -QUE CREA UN VINCLE MÉS FORT QUE L'ECONOMIA. AQUESTS SÓN ELS PRINCIPIS A PARTIR DELS QUALS CAL ACTUAR, TAMBÉ, QUAN ENS REFERIM AL FUTUR DE LA COMUNICACIÓ I A EUROPA. ÉS, PER TANT, NECESSARI CONÈIXER AMB PROFUNDITAT ELS CANVIS QUE PODEM ESPERAR D'AQUESTA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ. M'AGRADARIA FER REFERÈNCIA A UNS QUANTS SENSE ESTENDRE-M'HI EXCESSIVAMENT. MILLOR QUALITAT DE VIDA A LES CIUTATS 1. UNA 2. UN ENRIQUIMENT DE LA VIDA DEMOCRÀTICA. ELS CIUTADANS PODRAN DISPOSAR D'UN NOU MITJÀ D'EXPRESSIÓ I DE DISCUSSIÓ D'IDEES . ES DIBUIXA UN NOU ESPAI SENSE LÍMITS (ES POT FER REALITAT EL CONCEPTE DE VILA GLOBAL DE 6 TELECOM.IQP �MC. LUHAN). VILA GLOBAL ÉS IGUAL A MÓN DE CIUTATS. 3. NOVES OPORTUNITATS PER A LES REGIONS I CIUTATS PER EXPRESSAR LES SEVES TRADICIONS CULTURALS I IDENTITATS. 4. UNA NOVA DIMENSIÓ CULTURAL: NOVES POSSIBILITATS PER A LA PRODUCCIÓ I DISTRIBUCIÓ DE DIVERSES FORMES D'EXPRESSIÓ CULTURAL . ACCÉS A LES MINORIES DE CANALS D'EXPRESSIÓ UN IVERSALS. 5. GOVERNS I ADMINISTRACIONS MÉS EFICIENTS MÉS TRANSPARENTS I MÉS PROPERS AL CIUTÁDÀ. ES MODIFICARÁ LA FORMA COM ELS CIUTADANS REBEN ELS SERVEIS PÚBLICS. [PER EXEMPLE, ARA JA ES PODEN FER OBRES MENORS • MÉS CROQUIS PER TELÈFON, EN EL FUTUR. ES PODRAN FER PER CORREU ELECTRÒNIC.] 7 ITLECOM IQP �6. NOUS ESPAIS PER A L'EXPRESSIÓ O FORMACIÓ D'OPINIÓ PÚBLICA. 7. NOVA ESTRUCTURA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ. NECESSITAT D'ESTUDIAR COM APROFITAR ELS RECURSOS PER CONSTRUIR UNA INDÚSTRIA DE LA COMUNICACIÓ VALUOSA PER A L'ECONOMIA I L'OCUPACIÓ EUROPEA. [PERILL DE CONCENTRACIÓ.] 8. NOVES OPORTUNITATS DE TREBALL PER ALS CIUTADANS (TELETREBALL). 9. DIRECCIO I ORGANITZACIÓ MÉS EFECTIVA DEL TEIXIT EMPRESARIAL. 10.OPERADORS EUROPEUS EN TELECOMUNICACIONS . 11.NOUS MERCATS PER LA INDUSTRIA ELECTRÓNICA. 8 TELECOM. IQP �12.NOVES FORMES D'EXPRESSIÓ DE LA CREATIVITAT: NOUS PRODUCTES I SERVEIS. DE 13.INCREMENT L'OFERTA D'ENTRETENIMENT. ÉS EVIDENT QUE QUANTA MÉS GENT TINGUI ACCÉS A LA INFORMACIÓ MÉS RICA SERA LA NOSTRA SOCIETAT . SI NO ASSEGUREM UN ACCÉS FÁCIL A LES NOVES TECNOLOGIES ENS PODEM TROBAR AMB UNA SOCIETAT DE DUES VELOCITATS ES PODRIEN GENERAR FENOMENS SOCIALMENT EXCLOENTS QUE PODRIEM ANOMENAR "D'INFOELITISME" QUE DERIVARIEN EN NOVES FORMES DE MARGINACIÓ SOCIAL I CULTURAL. 2. COM EUROPA PARTICIPA EN LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ. EN AQUEST NOU ENTORN QUE ELS HE DEFINIT ES FA NECESSARI REFLEXIONAR SOBRE COM EUROPA ESTÁ FENT FRONT ALS NOUS REPTES. 9 TELECOM IQP �EUROPA, DE FET, JA ESTÀ PARTICIPANT D'AQUESTA REVOLUCIÓ TELEMÀTICA PERÒ HO ESTÀ FENT, CREO, D'UNA FORMA EXCESSIVAMENT FRAGMENTÀRIA QUE PODRIA REDUIR ELS BENEFICIS QUE POT APORTAR EN UN FUTUR. EL CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA QUE ES VA CELEBRAR A CORFÚ EL JUNY DE 1994 VA APROVAR L'INFORME SOBRE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, ELABORAT A PARTIR DE LES PROPOSTES QUE SOBRE TELECOMUNICACIONS VA PRESENTAR LA COMISSIÓ BANGEMANN -COMISSIÓ CREADA PER LA UNIÓ EUROPEA AMB LA FINALITAT D'ESTUDIAR LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ I EN LA QUAL VAIG REPRESENTAR A ESPANYA AL COSTAT DEL PRESIDENT DE TELEFÒNICA. ELS TREBALLS DE LA COMISSIÓ BANGEMANN ES VAN RECOLLIR EN EL CAPÍTOL SOBRE AQUESTA QÜESTIÓ DEL LLIBRE BLANC DE JACQUES DELORS SOBRE CREIXEMENT, COMPETITIVITAT I OCUPACIÓ. EL LLIBRE BLANC ESTABLIA AMB CLAREDAT QUE, SENSE UNA APOSTA DECIDIDA PER LA CREACIÓ DE XARXES DE TRANSPORT, D'ENERGIA 1 DE TELECOMUNICACIONS, EUROPA PODRIA PERDRE 10 TELECOM.IQP �UNA BONA PART DE LA POTENCIALITAT QUE LI ATORGA LA PRÒPIA EXISTÈNCIA DEL MERCAT UNIC I DE LA UNIÓ POLÍTICA. A CORFÚ, DONCS, ES VA APROVAR UN INFORME EN EL QUAL ES RECOMANAVA LA CREACIÓ D'UN CONSELL DE MINISTRES ESPECIAL DEDICAT A LA CONSTRUCCIÓ DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ ES CONVIDAVA LA COMISSIÓ A ACCELERAR LA INTRODUCCIÓ DE NOVES NORMES I INSTRUMENTS PER A FER-HO POSSIBLE. EN AQUESTS MOMENTS I, FRUIT DELS TREBALLS DE LA COMISSIÓ BANGEMANN, LA UNIÓ EUROPEA -EN CONCRET LES DIRECCIONS GENERALS DE HAN I D'INDÚSTRIATELECOMUNICACIONS CONSTITUÏT PER A UN PERÍODE DE 3 ANYS EL AQUEST FORUM OF INFORMATION SOCIETY FÒRUM, DEL QUAL FORMO PART, HA OBERT UNA DISCUSSIÓ SOBRE ELS ASPECTES SOCIALS, LINGÜISTICS I CULTURALS DE LA SOCIETAT DE LA L'OBJECTIU ÉS ELABORAR UN INFORMACIÓ INFORME ANUAL QUE S'ELEVARÀ ALS ÒRGANS DE DECISIÓ EUROPEUS. lI TELECOM.IQP �EN TOTES AQUESTES REUNIONS HA QUEDAT CLAR QUE ELS PRIMERS PASSOS QUE ENTRIN EN LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ SERAN ELS QUE S'ENDURAN MÉS BENEFICIS ESTABLIRAN LES PRIORITATS I L'AGENDA DE LA RESTA DE PASSOS. I ÉS PER AIXÓ QUE UNA DE LES QÜESTIONS QUE CALDRIA DEFINIR AMB PRECISIÓ ÉS SI LA UNIÓ EUROPEA ESTABLIRÀ UNA POLÍTICA ESTRATÈGICA COMUNA O BÉ SI ASSISTIREM A UN CONJUNT D'INICIATIVES INDIVIDUALS 1 FRAGMENTADES DELS ESTATS MEMBRES. [BARCELONA I EL CABLE] AMB LA FINALITAT D'EVITAR EL SEGON ESCENARI, EL LLIBRE BLANC DELORS DE RECOMANA EXPLÍCITAMENT L'ADOPCIÓ D'UNA POLÍTICA COMUNITÀRIA QUE TINGUI COM A PRINCIPAL OBJECTIU ESTABLIR UNA ÀREA D'INFORMACIÓ COMUNA QUE AJUDI A INCREMENTAR LA COMPETÈNCIA I A MILLORAR LA COMPETITIVITAT EUROPEA I, DE RETRUC, A CREAR NOUS LLOCS DE TREBALL. 12 TELECOM.IQI' �DE FET, S'HA RECONEGUT ÀMPLIAMENT LA NECESSITAT DE LIBERALITZAR ELS MERCATS EUROPEUS DE TELECOMUNICACIONS 1 FA POCS DIES CONEIXIEM UNA DECISIÓ COMUNITÀRIA PER LIBERALITZAR L'ANY 1996 LES XARXES DE CABLE A EUROPA LES GRANS INVERSIONS QUE ES NECESSITEN PER CONSTRUIR LES XARXES, ELS SERVEIS 1 LES APLICACIONS REQUEREIXEN LA IMPLICACIÓ DEL CAPITAL PRIVAT LA LIBERALITZACIÓ, DONCS, ÉS UNA CONDICIÓ PER POSAR EN MARXA LA INFRASTRUCTURA PERÒ NO ÉS SUFICIENT,. EUROPA, COM ELS DEIA AL COMENÇAMENT DE LA MEVA INTERVENCIÓ, TÉ UN GRAN REPTE . POSAR EN MARXA LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ AMB EL MÀXIM CONSENS ENTRE ELS MEMBRES DE LA UNIÓ, FACILITANT LA INTERVENCIÓ DE TOTS ELS NIVELLS D'ADMINISTRACIÓ I TREBALLANT EN ESTRETA COL.LABORACIÓ AMB LES EMPRESES. COM VEUEN, NO SERÀ FÀCIL. CAL AVANÇAR AMB RAPIDESA PER TAL QUE ELS BENEFICIS ARRIBIN ALS CIUTADANS EN FORMA DE MÉS QUALITAT DE VIDA I DE MÉS DEMOCRÀCIA; CAL 13 TELECOM.IQP �GARANTIR QUE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DONI MÉS OPORTUNITATS DE TREBALL I UN TREBALL MÉS PROTEGIT SOCIALMENT; S'HA D'EVITAR, EN LA MESURA DEL POSSIBLE, L'EXCESSIVA CONCENTRACIÓ DE PROPIETAT EN LA INDUSTRIA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ I GARANTIR ALGUNES PRESÈNCIES PUBLIQUES; I CAL, TAMBÉ, PROTEGIR EL PLURALISME CULTURAL EUROPEU. 3. EL PAPER DE LES CIUTATS EN AQUEST NOU ENTORN. TOTES AQUESTES ACTUACIONS QUE ELS HE ESMENTAT NO ES PODEN POSAR EN MARXA SENSE TENIR EN COMPTE LES CIUTATS. SOVINT M'AGRADA RECORDAR QUE EUROPA ÉS EL CONTINENT URBÀ PER EXCEL.LÈNCIA, QUE EUROPA ÉS UN SISTEMA DE CIUTATS 1 QUE LES CIUTATS SÓN EL SEU PRINCIPAL MOTOR . A FINALS DEL SEGLE XX, EL 80% DE LA POBLACIÓ EUROPEA ES CONCENTRA EN ZONES URBANES. [D'ALTRA BANDA, ESTIC CONVENÇUT QUE LA CIUTAT I LA CIUTADANIA SERAN EL GRAN REFERENT POLÍTIC �DEL SEGLE XXI . LES CIUTATS SERAN CADA VEGADA MÉS EL GRAN ELEMENT DE VERTEBRACIÓ DE TERRITORIS MÉS AMPLIS . D'AQUI LA IMPORTÀNCIA D'URBANITZAR EL TERRITORI, D'ESTENDRE-HI L'ESPERIT D'URBS, DE CIVILITZAR-LO, EN EL SENTIT MÉS ETIMOLÒGIC.] RICARD P. CASADO. EL PAÍS 13/10/95 LA FUNCIÓ DE CENTRALITAT DE LES GRANS CIUTATS NO ES TROBA NOMÉS EN EL CAMP POLÍTICOADMINISTRATIU, SINÓ TAMBÉ EN EL FINANCER I COMERCIAL, CULTURAL I D'OCI, CIENTÍFIC TECNOLÒGIC I, ESPECIALMENT, EN EL CAMP DE LES COMUNICACIONS. LES CIUTATS CONSTITUEIXEN EL COR I EL SISTEMA NERVIÓS DEL FUNCIONAMENT EUROPEU . JA NO CAL, PERÒ, QUE REPETIM ELS VELLS MODELS DE CONCENTRACIÓ URBANA. EL CONCEPTE DE COMUNICACIÓ JA HA CANVIAT. SOVINT PARLEM DE LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ, DELS DIVERSOS MERCATS QUE ES DIBUIXEN PER A LES NOMBROSES XARXES, DEL 15 �TELETREBALL, DE LA XARXA D'UNIVERSITATS CAL TAMBÉ QUE PARLEM DE LES CIUTATS . PERQUE ¿CAP A ON ANIRAN AQUESTES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ SINÓ ÉS A LES CIUTATS? [EX. TELE- MEDECINA 100 000 METGES UNIVERSITAT OBERTA] LES AUTOPISTES, DE FET, JA Hl SÓN . EL QUE CAL ÉS FER-HI ELS CARRERS DE FIBRA ÒPTICA QUE ARRIBIN A LES LLARS DE MILERS DE CIUTADANS . NO CAL PARLAR TANT D'AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ COM DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ. [PER CERT: ANECDOTA UNIVERSITAT OBERTA FA POC, SOBRE BANCS DE DADES I AUTOPISTES] [YA PODEMOS LLEGAR A LA BIBLIOTECA DEL CONGRESO DE ESTADOS UNIDOS PERO NO A LA DEL BARRIO] [LA CALLE Y LA TIENDA] LES NOVES TECNOLOGIES SÓN BÀSIQUES PER AL FUTUR DE LES NOSTRES CIUTATS . PERMETRAN QUE LES CIUTATS SIGUIN MÉS COMPETITIVES OFEREIXIN UNA MILLOR QUALITAT DE VIDA. NO Hl HA 16 TELECOM.IQP �DUBTE QUE UNA CIUTAT QUE S'ADAPTI RÀPIDAMENT A LES INNOVACIONS TECNOLÒGIQUES SERÁ MÉS CAPAÇ DE CRÉIXER I DE GENERAR OCUPACIÓ, PERQUÈ ELS MILLORS CAPITALS I ELS MILLORS TALENTS ANIRAN ON Hl HAGI LA MÁXIMA INFORMACIÓ AL PREU MÉS BAIX I QUALITAT DE VIDA. EN AQUEST NOU ENTORN, LA COL.LABORACIÓ DE LES INSTITUCIONS PUBLIQUES I PRIVADES EN EL DESENVOLUPAMENT DE LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ ÉS FONAMENTAL PER APLICAR AMB ÈXIT ELS AVENÇOS TECNOLÓGICS. HEM DE PROTEGIR ELS NOSTRES INTERESSOS COM A PAÍS 1 COM A CIUTADANS . HEM D'ACCEPTAR LA COMPETENCIA, ESTIMULAR-LA, HEM DE FER POSSIBLE QUE ELS PREUS SIGUIN REDUÏTS I QUE SOREGEIXI EL MAJOR NOMBRE POSSIBLE DE PRODUCTES INDEPENDENTS, DE SISTEMES DE PARTICIPACIÓ LOCALS, DE CREATIVITAT NO ESTANDARITZADA. AQUEST ÉS EL GRAN REPTE I BARCELONA, I MOLTES ALTRES GRANS CIUTATS EUROPEES, S'HI ESTAN PREPARANT A CONSCIENCIA PER FER-HI FRONT 1 PER GUÁNYAR LA PARTIDA. �4. QUÉ ESTA FENT BARCELONA. BARCELONA S'HA DESTACAT DARRERAMENT PER LA SEVA CAPACITAT DE REFLEXIÓ SOBRE EL FET URBÀ I PER LA SEVA CAPACITAT DE GENERAR PROPOSTES DE FUTUR PER A LES CIUTATS. EL "MODEL BARCELONA", QUE ES VA DEFINIR ENTORN DE L'ORGANITZACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS, ÉS UNA APOSTA PER LA CIUTAT COM A ESPAI DE DIÀLEG I CREACIO . BARCELONA NO PARLA DELS PROBLEMES DE LES CIUTATS SINO DE COM CONTRIBUIR, DES DE LA SEVA PROPIA EXPERIENCIA, A TROBAR LES SOLUCIONS A AQUESTS PROBLEMES (-UNES SOLUCIONS QUE SÓN, BÁSICAMENT, URBANES-) 1 A AFRONTAR ELS NOUS REPTES QUE LA TECNOLOGIA OFEREIX. BARCELONA HA JUGAT FORT EN ELS DARRERS ANYS I HA ENCERTAT DEIXEU-ME QUE US DIGUI, AMB L'ORGULL QUE SENTO COM A ALCALDE I COM A CIUTADÀ, QUE BARCELONA HA CONTRIBUIT, AMB MOLTES ALTRES CIUTATS, L'ESPERANÇA DEL FUTUR DE LES CIUTATS. 18 FELECOM IQ') �CONCRETAMENT, EN EL CAMP DE LES NOVES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ, LA CIUTAT TAMBÉ HA ESTAT CAPDAVANTERA PERQUÈ S'HA FET UNA APOSTA CLARA PEL FUTUR . ESTEM POSANT LES BASES PEL QUE SERÀ LA SEGONA GRAN TRANSFORMACIÓ DE LA CIUTAT. DEIXEU-ME, DONCS, QUE FACI UNA BREU REFERÈNCIA ALS PROJECTES QUE Hl HA EN MARXA A LA CIUTAT EN AQUESTS MOMENTS. [HISTÓRIA = 1980 = INICIATIVES, BARCELONA CABLE, LYONNAISE CODITEL] 1. L'AJUNTAMENT VOL FER PÚBLIC L'ÚS DE LES "AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ". VOL QUE QUALSEVOL CIUTADÀ, DES DE LA SEU DEL SEU DISTRICTE -DE MOMENT- S'HI PUGUI CONNECTAR PREVEIEM INCORPORAR LES NOVES TECNOLOGIES A LES ESCOLES I BIBLIOTEQUES . VOLEM QUE TOTHOM Hl TINGUI ACCÉS. �2. A MÉS, ESTEM TREBALLANT UN PROJECTE PER FACILITAR ALS CIUTADANS QUE DISPOSIN D'ORDINADOR A CASA SEVA LA GESTIÓ DE TRÀMITS ADMINISTRATIUS COM ARA LA PETICIÓ DE PERMISOS, ELS DUPLICATS DE LLICÈNCIES O DE PADRÓ, LES DOMICILIACIONS BANCÀRIES D'IMPOSTOS, O LA RECEPCIÓ D'INFORMACIÓ DIVERSA. 3, HEM ENDEGAT UN PROGRAMA-PILOT DE TELEVISIÓ PER CABLE -SEMBLA QUE AVIAT S'APROVARÀ DEFINITIVAMENT EL MARÇ LEGAL- PER TAL QUE 45 NOUS CANALS DE TELEVISIÓ ARRIBIN A 20.000 LLARS DISTRIBUÏDES PELS DEU DISTRICTES DE LA CIUTAT A UN COST D'ENTRE 800-3.000 PTES./MES. L'EMPRESA ADJUDICATÀRIA, CABLE I TELEVISIÓ DE CATALUNYA, OPERARÁ A PARTIR DEL PRIMER TRIMESTRE DE 1996. [USA WEST 40% ENDESA SANTANDER INICIATIVES] 20 �AQUEST PLA PILOT DURARÀ 4 ANYS . L'OBJECTIU ÉS ESTENDRE EL PROJECTE A 40.000 LLARS ARRIBAR A GAIREBÉ TOTES LES DE LA CIUTAT (660.000) EN UN TERMINI RAONABLE. 4 L'AJUNTAMENT VA SIGNAR UN CONVENI AMB LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA -EL 7 DE FEBRER PASSAT- AMB L'OBJECTIU DE CREAR UN CENTRE SERVIDOR DE DADES DE BARCELONA QUE SIGUI ACCESSIBLE MUNDIALMENT A TRAVÉS DE LA XARXA INTERNET . AQUEST SERVIDOR POSA A DISPOSICIÓ DELS USUARIS DE LA XARXA, MÉS DE 30 MILIONS, UN VENTALL D'INFORMACIÓ EXCLUSIVAMENT DE BARCELONA EN ÀMBITS COM EL CULTURAL, ELS MUSEUS, ITINERARIS TURÍSTICS, PLANS URBANÍSTICS. 5. BARCELONA PARTICIPA, CONJUNTAMENT AMB LES CIUTATS D'AVEIRO (PORTUGAL) I METZ (FRANÇA), EN UN PROJECTE-PILOT, PIONER A EUROPA, D'APLICACIÓ DE LES NOVES TECNOLOGIES A LA LLAR. AQUEST PROJECTE ESTÀ FINANÇAT PER LA DIRECCIÓ GENERAL III D'INDÚSTRIA DE LA UNIÓ EUROPEA. 21 TELECOM.IQP �6. EN LA XARXA C-6 HAURIÉN DE FER MÉS : PALMA ESP. INFORMÁTICA, VALENCIA REHABILITACIO, BARCELONA TURISME, MONTPELLIER UNIVERSITAT, TOULOUSE TRANVIA. [EL 6 DE GENER NOUS TRENS SURTEN DE STA. PERPETUA.] [CADA DIA DIA ARRIBEN PER COMUNICACIONS AL LLIBRE DE VISITES. WV1/1\1 BCN.ES] COM VEUEN, DONCS, MOLTS PROJECTES EN MARXA . UNA GRAN CAPACITAT PER MOBILITZAR RECURSOS I UNA CONFIANÇA, DES DEL PRIMER MOMENT, QUE CAL APOSTAR FORT PER LA NOVA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ PERQUÈ ENS Hl JUGUEM MOLT . "TOTS" PERQUE VOLEM ESTAR ENTRE LES MILLORS CIUTATS D'EUROPA. MOLTES GRÁCIES � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4363 Title A name given to the resource Proposta de conferència: conferència inaugural Premis Octubre. Europa i el futur de la comunicació Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Paraninf de la Universitat de València Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Comunicació Societat de la informació Benestar Social Acció política Model social Europa Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-10-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1241/19910416d_00438.pdf 7cce64438b9f5ac2b9ad5a951d526006 PDF Text Text Area de Ajuntament pm:miente de Barcelona I censo, Uif Directiu MCHCALIARNA • pi, 42, Zona Frftnca, Sadot C, Chile núm. 4 08040 DARCH1ÁiNA Telèfon 336 68 12 olcaldel FORUM CIVIC DE BARG LONA. so ppms PROFFSSIONALG. DA10 : 16 d'abril çJ coNvnrwm 1 (g uió prr 1991 COMER[ lABLEMATIC DE LA CIUTAT. BULEVAR' NOSO VINGON PlLMA ZA11 MAGSIMO DUITI cnRLr 'ORRENT PEBULINCS ENR1E T RRUNTB PODIUM GEBADO ESLWOIC DON AUGE DON PICO VAIIESTU LEV1 DE POLO i MODELO PnNTPLUINV MFRU: MI fÇE dIalttesi... lo inteivenrió deI Sr. d l aquest vespre. Alcalde a la reunió El comerg ro molt iftportant per a la iriratat porquó esth vinculat Oirectam*.nt al ben p star dels ciratadans. Aferta a la qual5tat cie vida del ronhumidors i també a nombró un col.ltrt4u de persones –empresaris treballadors- que rtnformen al !lector. Los artívitats de l'Ajuntament en la seve globalitat tenen una forta inriJrnria en el mon de la Djstribuciói I l urbanisme, els tvansports, la circulació, les Olas dr vianant5 1lo 50purptat viutadano,..Int es relaciona aferta al romerv. Aque5ta mrtivitat económica és, alhora, motor esbeicial en l' estructura urbana de la ciutat 1 mtrall del ;pu pregrós i futur. �Area de Ajuntament de Barcelona F..dir. Directiu MERCAR ARNA • p1.4n, Zona Franca, Sector C, C:8 11 1: uúiv. 4 Proveiments 1 (1$Q40 HAKl;ls1.ONA Teltfon 336 68 12 Consum E:1: rrDme-.i°r2 mc+cirern t'E't r:lv4ai per tiCtyífa).t:r^f'St !ta d'unn equipament al t.; f? r" v c+ i ci c? 1 47, c i i,t t a ri E3 n? i. r'r►n5:1riE'1'F.1r^ilti r. C► merv (á fi i.anr-1 d[' les ?:t l `ti.v:i,t.fatsi que estructuren més C'4?ntrFtliti.it, la c'illt;Flt (noves i:arEaN4i rjr? d+er)4aviram4el'lt urbans, etc.). y E s pa;; i El r°nmenr,;aa r-a ser un aparador que com4Mr9 baarr'c^lnrlá E:.1 industrial r.. a t a l rt n a món de 1a l s rr; cii_trr s.c5 P1 prrl .j e r. ta ). (moda, disseny, equipament E.►f 1 i• a 1H llar...). activitats amb més futur per El Com4? r^(f 05 una do l4?5 1 a c ".1utat. A afavorir l a prrljecr_ic5 exterior i 1 a r.aptacricy de vx y ittantrt tai l a ciutat (Etil pla F:st-ratéElir.: MEarr:'F, :lctna 000 ai.xi tici reconeix). Especialment imt:tclrt-allt. E:► 4.+ r Barcelona a t:4`.• un cr)m4err, r.`;aprfevani;Fer ca nivell europeu. i l i t?rflràra entre el tradicional Amb un a barreja mctl.t ('.t)mT_+r(> E'.15 grans magatzems, e1 nou N1 'iPrt;Qr d'establiments r>s1' e r: i a li t:ztats en e l món do la mc: ttla, e l, com p re: conctept(.1F.i1, In consolidació de l'eix anomenat dels "ri.rac° cl►_ci.l hrcir:,trrt ; t', el po}. i.rolntr•'à.R:nlN crtrnHrrial, són —tots ells– valor<a que configuren 1 a nosstri•z r.ii.ttat c:{lm fit un r,1r'atlr "4rhrlppy.nÇ1 r"EntE±r". I._Li revista "E-iite, c'.ominNrr'iau)t tt (1r1arJ 1.991) F3ni'lnc.`i ?l H l a "Lo rr►mnler•re de Barrcel csne f'a:it rPver seva portada Lent i oi , 4''t . 1' Furope é:s un nt:amr•tr-n moncrgr-óf ir r14ed ic^fat e x rlusivra m fent; al cctnte'rc, de la nostra t'i.t.ct:at, i enti r o 1. 1 o c ra °° - literalme nt– a1 (i o riii.t m europeu del r c7lnte r t7. Un altre exemple, en caClc.(4'st l:éth ïs o t:►rt° la r'QnViYl:nrici modblicèa e ntr e la tradició i 1 a modernitat, te s rr:5 ru1 1 a 1a infnrmaric5 per aal5 pas:se,ac,terss rae lat companyia d' av ïae:i.lt t,.a.Ifttlaanr,aa a on es recomana al vi s itant cr,neixers en ►tnra mL:atf'ixaa E'+s`+seà,çlfaria, des ciel Mercat de la Cx o Gluer i fi al mes nou d 41^ Bulevards. �Àrea de Ajuntament Praveiments de B arcelona t Consum fi x tb ticlif. Directiu M1ikC:AliAItNA -111,4a. Zuna hlAflcaa, Sccinr C', Calle núm. 4 0804411ARCll.UNA • relrron 33G bR 1 2 és }'re l. c:) n r, ! la nostra voluntat 'iml ^a ttl.F^rar^ ^.trià:A ^icll.ít:ic^ra illfrhsai t`s en al rel a c i ó la e i u t at comerç q It epr o mcagl.c1 r^e e 1. l-rP].Xt.'lnt+nt 1 f' desenvolupament rtaStÀ.n[t),it: del sector. l £c;(tn t`) r<3 i e1t1 des tica prometió La les nf.im i ni.!;tri•11:." i f)n5i eoncre t. rament des de 1 °n,jl.crttame}nt s ~ligues, 1 té un clara reftTr F^ nc,ia e n rJ. .mnn c ^r)mtarc i a1.F-^ t^a l l d l exemple la r'` c n t) v E:a e' S, t') 1. m ct cl ex r n x t ï.`. i^S r• i. c5 dels 1. !^'i Mercats rf: f. a j4 tY de la nostra ciutat, i els seus entorns f'ra me?rc'i ¿7 1t, són fit',tr tl rlril; Ar i fia de p fr l i, t i, q i.l f•t 5i municipals innovadores quee no tenen precedent e:, i són una expressió genuina del cauw pot fer un Ga,j r,r nt carne nt: en er l terreny rle? lea F;arc)me)r16 ecerTr6 m 1t.'Ea adreçada a1 comerç. [d a,c a is e v c)1 política no és mai Fr f i. r a (;< sino n r1 compta amb la c 0 1. 1 a b o r a r i c5 deis u p 1. l F! el: i, t.c 4 al quer= va a ti r F: t, a t. En el món rl el comerç, vt!b>tra!s> han d'ésser i:artataÇ1 p n1.5tf~5+ ramh) utlra c°'lrl. 1G.ataorarii.lJ m1:ltuíi seu amb e 1 en Oj1,4nt;aiPlk.'nt;, iirne'f'it`i eJeA1, c" q lrit:rc;, de l,ril ei.ttt:Fat i. deis barcelonins. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4147 Title A name given to the resource Proposta de guió per a la intervenció del Sr. Alcalde a la reunió "Fòrum Cívic de Barcelona. Sopars Professionals" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Comerç Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1473/19960208d_00712.pdf b407eff710c573168a4e4d9c1d81475d PDF Text Text , • ",'"190,1111.4.-',...,4,,I,'1411,:i'ilY,~:Z.SCtilkP'iZ>,',',5:5,.." Paraules de l'Alcalde a la recepció que l'Ajuntament de Barcelona ofereix a personalitats del món cultural de Nova York. MOMA, Nova York, 8.2.96 BENVOLGUTS SENYORS, LA CIUTAT DE BARCELONA TÉ L'HONOR D'OFERIR A TOTS VOSTÈS, DIGNES REPRESENTANTS DEL MON CULTURAL DE LA CIUTAT DI NOVA YORK, AQUESTA RECEPCIÓ AL MoMA, UN DEL LLOCS MÉS EMBLEMÀTICS DE LA CULTURA NEOYORQUINA. AMB AQUESTA RECEPCIÓ VOLEM D'UNA BANDA, ESTRÈNYER ENCARA MÉS, SI ÉS POSSIBLE, ELS LLAÇOS QUE DES DE FA MO T ANYS LES CIUTATS DE NOVA YORK I BARCELONA MANTENEN, PERÒ SOBRETOT VOLEM DONAR A CONÉIXER EL PROJECTE CULTURAL QUÉ BARCELONA, COM A CIUTAT CAPITAL DE LA CULTURA MEDITERRÁNIA, I COM A UNA DE LES PRINCIPALS CAPITALS CULTURALS EUROPEES, *HA PROPOSAT DUR A TERME A LES PORTES DEL SEGLE XXI. LA CULTURA A BARCELONA HA ESTAT I ÉS UN DELS ELEMENTS ESSENCIALS PEER AL DESENVOLUPAMENT DE LA CIUTAT. LA CULTURA HA TINGUT SEMPRE UNA PRESENCIA ACTIVA A TRAVÉS DE MÚLTIPLES MANIFESTACIONS, LA QUAL COSA DENOTA UNA EFERVESCENCIA CREATIVA PRÒPIA, QUE GAUDEIX D'UN RECONEIXEMENT INTERNACIONAL. MOMA.MGA 1:«0~z,0 �', .1~,2,-Y,1m1rt •.r.1?Mdt~Olik0~1W, EN EL DESENVOLUPAMENt D'AQUESTA ACTIVITAT CULTURAL SEMPRE HA ESTAT VITAL EL TREBALL CONJUNT DEL SECTOR PÚBILIC I PRIVAT QUE TANTS BONS RESULTATS HA DONAT A LA CIUTAT, NO NOMÉS EN L'ÀMBIT CULTURAL SINO EN TOTS AQUELLS SECTORS D'ACTIVITAT QUE VAN CONSTRUINT LA CIUTAT. BARCELONA ÉS RECONEQUDA COM UNA GRAN CIUTAT CULTURAL D'EUROPA. L'ARQUITECTURA I L'URBANISME, LA CREACIÓ ARTÍSTICA, EL DISSENY I LA MODA, QUE SEMPRE HAN TINGUT UN LLOC A EUROPA, TORNEN A SEF MIRATS EN AQUEST MOMENT AMB INTERÉS I ALGUNES VEGADES AMB ADMIRACIÓ. BARCELONA, COM A CIUTAT MOTORA EN CULTURA I URBANITAT, ÉS ARA UN PUNT DE REFERENCIA A EUROPA. A PARÍS, BERLÍN, AMSTERDAM, VIENA O PRAGA. S'HA DESPERTAT UÑ RENOVAT INTERÉS PEL QUE ES FA A LA CIUTAT. I ARA BARCELONA VOL SER LA CAPITAL EUROPEA DE LA CULTURA DE L'ANY 2001, I HA PRESENTAT UN PROJECTE MOLT AMBICIOS PERQUÈ AQUESTA CREATIVITAT DE LA QUAL ELS PARLO, AQUESTA EFERVESCENCIA, NO S'ATURI. 2 MOMA.MGA �, LA IDEA DE DESIGNAR ANUALMENT UNA CIUTAT QUE REPRESENTI LA CULTURA: EUROPEA VA SER DE MELINA MERCOURI, UNA DONA D'IDEES PROGRESSISTES, UNA DONA PROFUNDAMENT GREGA 1, AL MATEIX TEMPS, PROFUNDAMENT EUROPEA. A MOLTES CIUTATS LA CAPITALITAT CULTURAL EUROPEA ELS HA SERVIT ; COM A PRETEXT PER IMPULSAR UNA TRANSFORMACIÓ DE LA CIUTAT O, SI MÉS NO, ACCELERAR LA CONSTRUCCIÓ DE GRANS INFRASTRUCTURES CULTURALS. NOSALTRES TOT AIXÒ JA HO TENIM. BE JA HO TENIM ENCARRILAT. ELS JOCS QLÍMPICS VAN SER EL NOSTRE PRETEXT I EL VÀREM SABER APROFITAR. ARA . SI VOLEM LA CAPITALITAT CULTURAL EUROPEA ÉS PER OFERIR-NOS A EUROPA COM A ESCENARI NO DE LA TRANSFORMACIÓ SINO DE L'AFIRMACIÓ D'UNA CULTURA, D'UN LLENGUATGÉ EUROPEU COMÚ. PER A NOSALTRES, ESDEVENIR OFICIALMENT LA CAPITAL CULTURAL EUROPEA L'ANY 2001 SIGNIFICARÁ LA RATIFICACIjÓ, EL COROL.LARI D'UN MODEL DE CIUTAT QUE EN IELS DARRERS ANYS HA MOSTRAT LES SEVES VIRTUTS. UN MODEL DE CIUTAT QUE INTEGRA, QUE NO SEGREGA, QUE ES RECONEIX EN LA PLURALITAT I EN LA TOLERANCIA, EN LA DIVERSITAT PERÒ TAMBÉ EN LA COHESIÓ I EN EL CONSENS. 3 MOMA.M( ■A " ' �BARCELONA DURANT MOLTS ANYS HA ESTAT MANCADA DE LES INSTITUCIONS CULTURALS QUE CORRESPONIEN A UNA CIUTAT DE LA SEVA AMBICIÓ I DE LA SEVA CAPACITAT CREATIVA I DE PROJECCIÓ. LA MODERNITAT ARTÍSTICA 1 QUE HA TINGUT EN LA NOSTRA CIUTAT EXEMPLES TAN NOTABLES COM ELS DE PICASSO, MIRÓ O DALÍ, NO S'HAVIA VIST DEGUDAMENT REFLECTIDA EN LES SEVES INSTITUCIONS ARTÍSTIQUES. EN ELS DARRERS ANYS, SHAN INCREMENTAT LES INFRESTRUCTURES CULTURALS GRÁCIES A L'ESFORÇ CONJUNT DE LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES I DE LA INICIATIVA PRIVADA. L'OBERTURA DEL MUSEU PICASSO - EPISODI SIGNIFICATIU SOTA EL RÉGIMANTERIOR- VA ANAR SEGUIDA DE LA OBERTURA DE LA FUNDACIÓ MIRÓ I, MÉS TARD, DE LA FUNDACIÓ TÁPIES. TOTS TRES ESPAIS NO NOMÉS SÓN APARADORS PRIVILEGIATS DE L'OBRA DE TRES ARTISTES DECISIUS DE L'ART MODERN, SINÓ TAMBÉ LLOC 'S D'EXPOSICIÓ DE L'ART CONTEMPORANI. A BARCELONA, PERÒ, ENS CALIA UN MUSEU QUE FOS UN LLOC DE DOCUME1VTACIÓ, DE REFLEXIÓ I D'EXPOSICIÓ DE LART MESI NOU: UN IVUSEU D'ART CONTEMPORANI. UN LLOC 1ESPECÍFIC PER PODER ESTAR DEGUDAMENT REPRÉSENTATS EN AQUESTA XARXA EUROPEA I MUNDIAL QUE ÉS L'ART 4 MOMA.MGA �CONTEMPORANI, UN ART QUE GAIREBÉ. PER DEFINICIÓ, NO TÉ FRONTER1S. TANT ELS CREADORS LOCALS COM LA CIÜTAT, NECESSITAVEN IMPERIOSAMENT AQUEST mysEu. ES PER AIXÒ QUE, A MITJANS DELS ANYS VUITANTA, ENS VAM POSAR EN CONTACTE, AQUÍ A NOVA YORK, AMB L'ARQUITECTE RICHARD MEIER. ELL ÉS, PROBABLEMENT,EL MES EUROPEU DELS ARQUITECTES NORD-AMERICANS. UN CONSTRUCTOR DESTACAT DE MUSEUS. ALS QUALS SAP DOTAR D'UNA FORTA PERSONALITAT. I L'ANY PASSAT. RICHARD MEIER VA LLIURAR L'EDIFICI DEL MUSEU D'ART CONTEMPORANI DE BARCELONA A LA CIUTAT. PUC ASSEGURAR-VOS, ALS QUI ENCARA NO Hl HEU ESTAT, QUE ÉS UN DELS EDIFICIS CLÀSSICS MÉS IMPORTANTS QUE S'HA FET A ESPANYA EN ELS DARRERS ANYS, I DIC CLÀSSIC DELIBERADAMENT. L'EDIFICI;DE MEIER ÉS COM UNA CATEDRAL LAICA, UN TEMPLE QUE US IMPRESSIONA PER LA SEVA LLUMINOSITAT I LA SEVA DISTRIBUCIÓ D'ESPAIS QUE, EN TOT MOMENT, SABEN GUARDAR L'ESCALA HUMANA, EL MUSEU SITUAT AL VELL MIG DEL BARRI DEL RAVAL A LA CIUTAT VELLA, AL COSTAT DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORANIA DE BARCELONA, INAUGURAT FA DOS ANYS ESTÀ AJUDANT A LA REGENARACIÓ URBANA DEL10ENTRE DE LA CIUTAT INNERCITY- I IMPULSANT NOUS ESPAIS CULTURALS QUE FA UNS ANYS NO ES I PODIEN IMAGINAR EN �AQUEST EMPLAÇAMENT. L'ENTORN DEL MUSEU ESTÁ VIVIN UNA PROFUNDA TRANSFORMACIÓ- LES UNIVERSITATS OBREN CENTRE AL SEU COSTAT, S'OBREN NOVES GALERIES D'ART, LLIBRERIES. L'ACTUACIÓ ESTÁ TENINT UN GRAN IMPACTE EN UNA ZONA QUE PODRIEM QUALIFICAR DE FRONTERERA I QUE, SENS DUBTE, ESTÁ DEÍXANT DE SER-HO. EL MUSEU FA TOT JUST DOS MESOS QUE HA OBERT LES SEVES PORTES. ARA TÉ DAVANT EL REPTE I LA ILLUSIC5 DE CONSTRUIR UNA COL.LECCIÓ 1 DEFINIR UN PROGRAMA D'ACTIVITATS. TANT L'UNA COM LES ALTRES SE CENTRARAN EN L'ART DELS DARRERS QUARANTA ANYS, SENSE DEFUGIR ELS REFERENTS HISTÒRICS DE LES AVANTGUARDES , JO VOLDRIA PENSAR QUE EL NOU MUSEU D'ART CONTEMPORANI DE BARCELONA, EL MACBA, NO NOMÉS S'EMMIRALLARÀ EN EL MUSEU D'ART MODERN DE NOVA YORK (QUE HA ESTAT PER A NOSALTRES SEMPRE UN REFERENT I UN ALTÍSSIM EXEMPLE A SEGUIR) SINO, I SOBRETOT. QUE SABRÁ TROBAR EN EL MoMA LA COLLABORACIÓ NECESSÁRIA , UNA COLLÁBORACIÓ QUE JA HA COMENÇAT, ATÉS QUE UNA DE LES VOSTRES EXPOSICIONS ("LIGHT CONSTRUCTIONS" VIATJARÀ AL MACBA AQUEST ESTIU) PERO QUE ESPERO QUE CRE1XERÁ I S'ENFORTIRÀ EN EL FUTUR IMMEDIAT. ÉS PER TOT AIXÒ QUE EN NOM DE LA CIUTAT DE BARCELONA, VULL LLIURAR EL TÍTOL D'AMIGA DE MOMA.MGA �BARCELONA A LA PRESIDENTA DEL MoMA, AGNES GUND. UNA PERSONA QUE HA COL.LABORAT EN MOLTS DELS PROJECTES CULTURALS DE BARCELONA (PROGRAMA D'ESCULTURES AL CARRER) I QUE SÉ QUE AQUÍ A NOVA YORK, FA D'AUTÉNTICA AMBAIXADORA DE LA CIUTAT. MOLTES GRÁCIES. 7 MOMA.MGA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4379 Title A name given to the resource Proposta de paraules de l'alcalde a la recepció que l'Ajuntament de Barcelona ofereix a personalitats del món cultural de Nova York Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Nova York Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Relacions Internacionals Model social Acció política Nova York Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-02-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1366/19931208d_00601.pdf 33671d977822a5840dea8e0bc7a66e09 PDF Text Text 4kÏa Slitms kricáve TH . C4Q. (tS<CtS P L'Alcalde de Barcelona ^È1^ JUC ekul 5 ^. .2.15 JA W-^ ^^3wo/^ 1^^^1 CLDL GgiUrZ q- ^ y 12A11/1c-M- zfr-w, S ^.--^Z/ZAt, Plaça Sant Jaume, 1 0800] BarcelonaEspanya Telèfon 34-3 / 291 47 00 Fax 34-3 / 317 01 39 E-mail alcaldia©mail.bcn.es f [r ( lSc ^T N^^ �DEAR AMBASSADORS, CONSUL GENERAL, FRIENDS, THIS SUMMER, IN AN INCREDIBLY COLD EVENING IN BARCELONA, I FIAD THE HONOUR TO DELIVER THE AMIC DE ti^> „ A ^ fi7t n BARCELONAFRIEND OF BARCELONA TJ-EIE TO SEVERAL AMERICAN PERSONALITIES RELATED TO THE WORLD OF ART. SOME OF THEM ARE HERE TONIGHT. OTHERS COULD NOT ATTEND, AND TONIGHT WE ARE PAYING THEM, EVEN IF IN A SYMBOLIC WAY, BARCELONA'S DEBT. TO EXPLAIN WHAT THEIR WORK HAS SIGNIFIED FOR OUR CITY, I MUST GO BACK TO THE MOMENT WHEN, AFTER THE FIRST DEMOCRATIC ELECTIONS IN 1979, THE CITY OF BARCELONA BEGON THE RECONSTRUCTION OF THE CITY. AFTER YEARS OF NEGLECT, A WHOLE GENERATION --THE GENERATION THAT OPPOSED DICTATORSHIP-- ARRIVED AT THE CITY'S GOVERNMENT, AND SET 3atrESELVES TO WORK. AT THAT MOMENT, THE EARLY 1980S, WE TOOK A VERY IMPOR,,c) ,,k1s-r 1 ^ 6j lU, Y1 6L(..1)1/ TANT DECISION: NOT TO RffltYIBV THE GENERALITIES OF THE METROPOLITAN MASTER PLAN, BUT TO ACT IMMEDIATELY IN SOLVING OUR FELLOW CITIZEN'S MORE URGENT NEEDS. THE RESULT WAS WHAT MY PREDECESSOR, MAYOR NARCíS SERRA, USED TO DESCRIBE AS A "DARNING URBANISM". IT WAS 1 �PLANNING ON A SMALL SCALE, WHICH EMPHASIZED THE DESIGN QUALITY OF REPAIRS TO A DAMAGED URBAN TISSUE. WE GAVE ^--„ PRIORITY TO TWO URBAN SECTORS THE FIRST WAS TO WORK ON ----__-PUBLIC SPACES (STREETS, SQUARES AND GARDENS) BECAUSE THEY ARE THE BACKBONE OF LOCAL LIFE. SECONDLY, WE PUT QUALITY INTO THE CITY'S SUBURBS --LACKING, GENERALLY, THE MOST ESSENTIAL PUBLIC SERVICES -- TO CONVERT THEM INTO CENTERS IN THEIR OWN RIGHT. I AM PARTICULARLY PROUD OF THE FACT THAT THIS STRATEGY WAS RECOGNISED BY HARVARD UNIVERSITY, WHICH GAVE THE CITY ITS AWARD IN URBAN DESIGN IN 1990. IN ALL OF THESE URBAN REFORMS, THERE WAS ALWAYS A CONCERN FOR THE QUALITY OF DESIGN, NOT ONLY FOR THE SAKE OF AESTHETICS, BUT ALSO BECAUSE WE BELIEVE THAT IN THIS WAY WE POSITIVELY CONTRIBUTE TO THE MAKING OF CITY. IT IS FOR THIS REASON THAT I AM SO ESPECIALLY HAPPY THAT A GROUP OF AMERICAN ARTISTS, GATHERED AROUND A SMART GALLERIST, JOE HELMAN, ACCEPTED OUR INVITATION TO WORK HERE. THE WORK OF RICHARD SERRA, AT THE PLAÇA DE LA PALMERA, PROVED ESPECIALLY SIGNIFICANT OF THIS NEW URBANISM. IT IS NOT USELESS TO REMIND THAT ANOTHER SERRA'S WORK IN NEW YORK CITY, WHICH SHARED WITH THIS SOME �—— CHARACTERISTICS, MET A STRCJNG OPPOSITION AND HAD Tb-BE DISMANTLED. IN BARCELONA, THANKS TO THE DIALOGUE WITH NEIGHBOURS, WE GOT A FINAL ACCEPTATION AND EVEN • APPLAUSE FOR HIS "WALL". ^^^^^ ^• ELLSWORTH KELLY'S FINE SCULPTURES IN THE CREUETA DEL COLL rG AND -• -KS ARE ANOTHER RELEVANT EXEMPLE OF THIS CONCERN FOR DESIGN IN SECTIONS OF THE CITY WHICH USED TO BE LEFT APART FROM THE PUBLIC ADMINISTRATORS' CARE. THEIR ELEGANCE AND PURITY HAVE DESERVED THE • ¡ A- , PUBLIC ACCLAIM. ^. BARCELONA'S PRESENTATION OF THE FRIEND OF BARCELONA AWARDS TOOK PLACE AT JOSEPILLUíS SERT'S RECONSTRUCTED PAVILION, JUST IN FRONT CLAES zLDENBURG AND HIS WIFE COOSJE VAN BRUGGEN'S "MATCHES". THIS SCULPTURE IS, PROBABLY, ONE OF THE MOST POPULAR OF THOSE INSTALLED IN BARCELONA IN THE PAST FEW YEARS. THE NEIGHBOURHOOD CHILDREN "USE" IT, AND ART CRITICS LOVE IT. YOU MUST ADMIT THAT IT IS NOT AN EASY COMBINATION. ^^ ,J¿- 4._J) r'tp\ Y -ZS ^ .^ BUT EVEN THOUGH THE OLYMPICS PUT BARCELONA IN THE MAP, WE NEEDED SOMEONE TO EXPLAIN ITS TWO THOUSAND YEARS OF HISTORY. THE FRIENDLY, PASSIONATE CRITIC WHO IS BOB ^ e HUGHES GAVE US THE OPPORTUNITY OF BEING KNOWN ELSEWHERE IN THE ATTRACTIVE, BRILLIANT AND EXCITING WAY IN WHICH HE DESCRIBES OUR CITY IN HIS BOOK "BARCELONA". 3 / , ¡^ ^,1G^( ) �WE GAVE A GREAT IMPORTANCE TO OUR COLLABORATION WITH NEW YORK CULTURAL LIFE. THIS INCLUDES THE VERY SPECIAL RELATIONSHIP THAT THE CITY Op BARCELONA HAS MAINTAINED, DURING THE PAST FEW YEARS, WITH THE MUSEUM OF MODERN ART, THROUGH ITS PRESIDENT, AGNES GUND, AND ITS DIRECTOR, RICHARD OLDENBURG. THANKS TO ALL OF YOU, BARCELpNA IS A BETTER, RICHER AND NICER CITY. DURING THIS YEAR WIiICH IS NEAR TO ITS END, WE ARE CELEBRATING THE CENTENNIAL OF A GREAT CATALAN ARTIST: JOAN MIRÓ. A HUNDRED YEARS AFTER HIS BIRTH, WITH A RENEWED CITY, WE HAVE THE UNIQUE OPPORTUNITY TO BECOME AGAIN A CITY KNOWN Bf HIS CULTURAL LIFE AND HIS DESIGN QUALITY. MAY I THANK -AND CONGRATULATE- YOU AGAIN, ALL OF YOU, FOR THIS. THANK YOU VERY MUCH. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4272 Title A name given to the resource Proposta de paraules lliurament Premi Amics de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Washington Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Urbanisme Kelly, Ellsworth, 1929-2015 Hughes, Robert, 1938-2012 Bruggen, Coosje van, 1942-2009 Serra, Richard, 1939- Oldenburg, Claes, 1929- Art Barcelona Model social Cultura Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-12-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1527/19970710d_00773.pdf 3ab3f9d079e09f883063c350f0c33ab8 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol pl. Sant Jaume 1 08002 Barcelona Telèfon 402 72 98 , Fax 402 71 06 INAUGURACIÓ DELS CURSOS DE LA UNIVERSITAT INTERNACIONAL MENÉNDEZ PELAYO A BARCELONA Dia: 10 de juliol de 1997 Lloc: Auditori del CCCB Hora: 13'00 h. ORDRE D L'ACTE 12'30- Inauguració del curs a càrrec del Sr. Josep Ramoneda. director general del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. 13'00- Arribada de ('Excm. Sr. Pasqual Maragall. Alcalde de Barcelona, será rebut per la Sra. Maite Costa, directora de la UIMP a Barcelona. Paraules de Benvinguda al Sr. Allcade per part de l'Excm i Mgn. Sr. José Luís García Delgado, rector de la UIMP. Segona conferència inaugural a càrrec de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona. 13'40 Recepció. 14'30 Dinar al Palauet Albéniz, amb èls representants de les entitats que formaran part del consorci per á la gestió d'un centre permanent de la UIMP a Barcelona. �Ajuntament 4/11 de Barcelona Gabinet de l'Alcaidia (1 Se suggereix de fer la intervenció alteny 'nt passatges en catalá i en castellà. SENYORES, SENYORS, ÉS PER A MI UN PLAER ACQMPANYAR-LOS AVUI PER PARLAR SOBRE L'EUROPA DE LES CIUTATS: EL PRINCIPI DE LA SUBSIDIARIETAT 1 EL DESENVOLUPAMENT LOCAL 1. PRINCIPI DE LA SUBSIDIARIETAT: ATÈS QUE GRAN PART D'AQUESTA EXPOSICIÓ GIRARÁ AL VOLTANT IPEL PRINCIPI DE LA SUBSIDIARIETAT, COMENÇARÉ AMB UNA DEFINICIÓ INICIAL D'AQUEST CONCEPTE -QUE EL 1994 JA MÁASTRIGHT- I QUE RECOLLIA EL TRACTAT INTENTARÉ ANAR APROFgJNDINT I MATISANT AL LLARG DE LA CONFERÉNCIA EN UNA PRIMERA APROXINÁACIÓ, PODRÍEM DEFINIR SUBSIDIARIETAT COM EL CkITERI QUE ATORGA ALS NIVELLS D'ADMINISTRACIÓ MÉS PROPERS A LA I LES LES COMPETÈNCIES CIUTADANIA CONI'I 131S.EQB �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'AlcaIdia RESPONSABILITATS DE L'APLICACIÓ D'AQUELLES ACCIONS DE GOVERN EN POLÍTIQUES ON AQUESTES ADMINISTRACIONS TINGUIN UN MILLOR CONEIXEMENT I SIGUIN MÉS EFICACES. EL PRINCIPI DE SUBSIDIARIEITAT, DONCS, EL QUE FA ÉS POSAR MÉS A PROP DEIS CUTADANS EL MÀXIM DE COMPETÈNCIES POSSIBLES I SITUAR LA SOCIETAT PER DAVANT DE L'ESTAT. AQUESTA PRIMERA DEFINICiÓ ENS PORTA A DUES CONSIDERACIONS: - D'UNA BANDA, A LA NECESSITAT D'APLICAR EL CRITERI AMB EL COMPLEMENT DELS CRITERIS D'EFICÀCIA 1 SEGURETAT, LA;QUAL COSA POT DONAR LLOC A EXCEPCIONS RAOÑABLES AL CRITERI DE PROXIMITAT. - DE L'ALTRA, A DEFINIR ÇOM HAN DE SER ELS MECANISMES ADEQUATS PER DISTINGIR CLARAMENT QUIN NIVELL DE GOVERN ÉS COMPETENT PER DESENVOLUPAR DETERMINADES FUNCIONS I COMPETÈNCIES. CONFIBIS.EQB 2 �Ajuntament 41) de Barcelona TENINT EN COMPTE AQUESTES CONSIDERACIONS, LA SUBSIDIARIETAT "BEN ENTESA" HA DE SER CAPAÇ DE FONAMENTAR ACCIONS A TOTS ELS NIVELLS (L'EUROPEU, L'ESTATAL, EL REGIONAL, EL LOCAL, EL DE LA SOCIETAT CIVIL) D'ACORD AMB LA IDONEÏTAT DE CADA NIVELL EN TERMES DE COST I DE VOLUNTAT POLÍTICA DE REDISTRIBUCIÓ (EQUITAT) O DE COHESIÓ SOCIAL. AL MISMO TIEMPO, ES NECESARIO AÑADIR QUE EL PRINCIPIO INSPIRADOR DE LA SUBSIDIARIEDAD FUNCIONA DE ABAJO (CIUDADANÍA) A ARRIBA (UNIÓN EUROPEA) Y NO AL REVÉS. SE TRATA DE UN CRITERIO ESENCIALMENTE DEMOCRÁTICO QUE VIENE A COMPLETAR, SI SE ME PERMITE LA REDUNDANCIA, EL CARÁCTER DEMOCRÁTICO DE LA DEMOCRACIA. NO SON LOS DE ABAJO LOS QUE DEBEN DEMOSTRAR PERSISTENTEMENTE QUE PEDEN ACTUAR MEJOR (POR EJEMPLO, LOS ESTAbOS RESPECTO DE LA COMISIÓN, LOS INDIVIDUOS FRENTE A LA ADMINISTRACIÓN O LAS CÍUDADES EN RELACIÓN CONF1 BIS.EQB 3 �Ajuntament \\„/„/ de Barcelona Gabinet de l'Arcaldia CON LAS REGIONES) SINO MÁS BIEN AL CONTRARIO. DEBE PROBARSE DESDE ARRIBA QUE VALE LA PENA SACRIFICAR PROXIMIDAD POR LEJANÍAS EN CIERTAS COMPETENCIAS, EN VIRTUD DE EFICACIA O POR MOTIVOS DE EQUIDAD. AHORA BIEN, AL MARGEN DE ESTAS Y OTRAS POSIBLES CONSIDERACICNES, SI LO QUE REALMENTE QUEREMOS ES QUE LA SUBSIDIARIEDAD SE ENTIENDA Y SE APLIQUE EFECTIVAMENTE DEBERÍAMOS ASUMIR OkS DOS SIGUIENTES PREMISAS: 1) ACEPTAR QUE LA SUBSIDIARIEDAD ES MÁS UNA REGLA DE INTERPRETACIÓN 1 QUE UN CÓDIGO FIJO Y CASUÍSTICO (UN CATÁLOGO1 DE COMPETENCIAS, EL FAMOSO "QUIÉN HACE QUÉ" -DEFINIDO EN SU MOMENTO POR JACQUES SANTER-, ENTENDIDO COMO UN LARGUÍSIMO TERRITORIO FRONTERIZO DE CORRESPONDENCIA ENTRE ¡NIVELES DE GOBIERNO Y COMPETENCIAS DETALLADAS, A APLICAR EN UN MARCO CULTURAL Y POLÍTICO DIVERSOS. �Ajuntament .11) de Barcelona 2) ADMITIR QUE SI SE TRA TA Gabinet de l'Alcaldia COMPLETAR EL CUADRO DE PRINCIPIOS DE LA REFORMA EUROPEA CON UNO MÁS QUE TRADUZCA CLARAMENTE EL ESPÍRITU DE LA SUBSIRIARIEDAD, LO MEJOR ES QUE DE AÑADAMOS EL PRINCIPIO DE PROXIMIDAD (REGLA GENERAL) A LOS YA ACEFTADOS DE EFICACIA Y SOLIDARIDAD QUE, JUNTO CON LOS DE TRANSPARENCIA Y DEMOCRACIA, COMPONEN HOY LOS EJES ACEPTADOS DE LA REFORMA. EN EFECTO, LA SUMA PROXIMIDAD + EFICACIA + SOLIDARIDAD TRADUCE BIEN EL PAR "CERCANÍALEALTAD EUROPEA" COMO MEJOR ESPECIFICACIÓN DE LA FORMA EN QUE EUROPA DEBERÍA FUNCIONAR. DE ESTA FORMA, SIN DUDA, PODRÍAMOS CONTRIBUIR A REDUCIR "EL DÉFICIT DEMOCRÁTICO" QUE DETECTAMOS EN LA CONSTRUCCIÓN DE EUROPA SIN POR ELLO DEBILITARLA. AL CONTRARIO, AYUDARÍAMOS A RESTABLECER LA CONFIANZA PARA QUE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA NO ESCAPE DEL CONTROL DE LOS CIUDADANOS. CONFIBIS.EQB 5 �Ajuntament de Barcelona MÁS EUROPA Y MÁS PR XIMIDAD, ÉSTA ES LA FÓRMULA. 2. APLICACIÓ DEL PRINCIPI DE LA SUBSIDIARIETAT EN EL PROCÉS DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA: COM S'HA REFLECTIT I E$ REFLECTEIX AQUEST CRITERI EN EL PROCÉS DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA? ÉS EVIDENT QUE L'EFICÀC A DE LA UNIÓ NO HA ESTAT NI ÉS LA MATEIXA EN TOTS ELS SEUS ÀMBITS D'ACTUACIÓ. LA CELERITAT I L'IMPULS QUE S'HA DONAT A LA UNIÓ ECONÒMICA I MONETÀRIA FAN DE LA UNIÓ UN INSTRUMENT EFICAÇ. ARA BÉ, ELS ESTATS HAN DE SER ELS GARANTS DE LA UNIÓ EUROPEA I, EN BONA PART, LA SEVA EXPRESSIÓ DE FORTALESA EN UN MARC DE GLOBALITZACIÓ I COMPETITIVITAT COM L'ACTUAL. DIFÍCILMENT, PERÓ, PODEN SER EL CAMÍ MÉS IDONI, O SI MÉS NO L'ÚNIC CAMÍ, PER GARANTIR LA CON l' I BIS.GQB 6 �Ajuntament 401 de Barcelona Gabinet de i'Mcatdia IDENTIFICACIÓ I LA INTEGRACIÓ VOLGUDA I DESITJADA, EN CAP CAP "OBLIGADA", DELS CIUTADANS A EUROPA, DÉ L'ASSOLIMENT D'UNA VERITABLE CIUTADANIA EURbPEA. L'EFICÁCIA DERIVADA DE LA UNIÓ ECONÓMICA ES VEU REDUÏDA DAVANT DEL REPTE D'UNA ACCIÓ COMÚ A L'EXTERIOR O LA GMANTIA DE LA COHESIÓ SOCIAL. ÉS IMPORTANT, CAL, POTENCIAR LA PRIORITAT DE L'EUROPA SOCIAL, CULTURAL I POLÍTICA SENSE RENUNCIAR A COMBINAR-LA AMB EL DESENVOLUPAMENT ECONqMIC. I FER-HO SEGUINT EL PRINCIPI DE PROXIMITAT. SIN EMBARGO, EN RELACIÓN CON EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD CIERTOS 14STADOS MIEMBROS DE LA UNIÓN HAN GUARDADO UN ESPECIAL CELO EN APLICARLO: LA ACTUACIÓNi DESDE EL NIVEL DE ADMINISTRACIÓN MÁS CERC44NO A LA CIUDADADNÍA ES UN CRITERIO DE GRAN SENTIDO COMÚN SÓLO EN RELACIÓN CON LA UNIÓN, ! PERO NO CUANDO SE TRATA DE DESCENTRALIZAR EN FAVOR DE LAS AUTORIDADES REGIONALES O LOCALES. o �Ajuntament \ de Barcelona TRAS LAS DOS CUMBRES DE AMSTERDAM, DE LAS CIUDADES Y REGIONES PRIMERO, Y DE LOS PAÍSES MIEMBROS DESPUÉS, CONVOCADAS PARA DISCUTIR SOBRE EL FUTURO DE EUROPA, SE CONSTATÓ QUE LA VIABILIDAD Y VIRTUALIDAD DE EUROPA DEPENDEN DE LA CAPACIDAD PARA CONSTRUIR UNA EUROPA CERCANA. UNA EUROPA REALMENTE CERCANA SIGNIFICA UNA EUROPA EFECTIVA POLÍTICA Y ADMINISTRATIVAMENTE, PERO TAMBIÉN Y MUY ESPECIALMENTE, UNA EUROPA QUE SEA PERCIBIDA COMO UNA INSTANCIA PRÓXIMA. PARTICIPACIÓ, TRANSPARÈNCIA, PERMEABILITAT I DESCENTRALITZACIÓ HAN DE SER ELS EIXOS DEL REFORÇ DEMOCRÀTIC DE LA UNIÓ I DE LES SEVES INSTITUCIONS. EL REFORÇ DEL CARÀCTER DEMOCRÀTIC DE LES NOSTRES INSTITUCIONS S'HA FONAMENTAR EN ELS PRINCIPIS DE "SOBIRANIA" I DE "CIUTADANIA ". AIXÒ IMPLICA EVITAR QUE LES GRANS DECISIONS POLÍTIQUES I ECONÒMIQUES RESTIN VETADES A LES INSTITUCIONS I, COM ESTÀ SUCCEINT CADA COP MÉS, QUE ELS BANCS, LES �Ajuntament / de Barcelona INSTITUCIONS FINANCERES I MONETÀRIES EUROPEES SIGUIN UN ESTAT DINS L'ESTAT, RETALLANT COMPETÈNCIES DE GOVERN QUE HAN D'ESTAR LLIGADES AL CONTROL I A LA DECISIÓ DEMOCRÀTICA DELS DIFERENTS NIVELLS DE GOVERN I ADMINISTRACIÓ. COM JA HE DIT, EL 15 116 DE MAIG PASSAT, UN MES ABANS DE LA CIMERA D'AMSTERDAM, EN AQUESTA MATEIXA CIUTAT ES VAN REUNIR UNS 300 ALCALDES DE GRANS CIUTATS EUROPEES I PRESIDENTS DE REGIONS EUROPEES PER I ANALITZAR EL FUTUR D'EUROPA I LA CONTRIBUCIÓ QUE CIUTATS I REGIONS PODEN FER A LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA. DESPRÉS, DURANT LA CIMERA DEL MES DE JUNY, ES VAN DONAR PASOS EN AQUESTA DIRECCIÓ: EL CONSELL D'EUROPA HA REOONEGUT LA CREIXENT INFLUÈNCIA DE LES REGIONS I DE LES CIUTATS EN EL PROCÉS DE LA UNIÓ. ELS CIUTADANS QUE DEMANEN "MÉS EUROPA" DEMANEN TAMBÉ QUE SSE SATISFAGUI UNA CONDICIÓ BÁSICA: UNA EURCSPA MÉS PROPERA. CONFIBIS.EQB 9 �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia ELS CAPS DE GOVERN I LIDERS EUROPEUS NO HAN DE PERDRE DE VISTA EL FET QUE POLÍTIQUES DISTANTS I POC CLARES ABURREIXEN O BÉ ESPANTEN I QUE MOLTA GENT SE SENT AMENAÇADA PER UNA BUROCRÀCIA APARENTMENT ANÒNIMA QUE ELS RESTA PODER SOBRE LA SEVA VIDA QUOTIDIANA SENSE GARANTIES D'UN CONTROL DEMOCRÀTIC„ DE LA MATEIXA MANERA, LES PITJORS POLÍTIQUES ACABEN SENT AQUELLES QUE PER LA SEVA ELABORACIÓ ALLUNYADA, LA SEVA EXECUCIÓ SECTORIAL I LA SEVA VALORACIÓ ÚNICA A TRAVÉS DELS RESULTATS DE MERCAT, SEPAREN EN LLOC D'UNIR ELS POBLES. CARA AL FUTUR MÉS PROPER, QUAN EL NOU TRACTAT DE LA UNIÓ SIGUI RATIFICAT, EL COMITÉ DE LES REGIONS PODRÀ SER CONSULTAT PEL PARLAMENT EUROPEU, A MÉS DE PEL CONSELL I LA COMISSIÓ COM HA ESTAT FI N S ARA. DE LA MATEIXA MANERA L'ÀREA DE TREBALL DEL COMITÈ DE REGIONS S'ESTENDRÀ AL$ TEMES D'OCUPACIÓ, AFERS SOCIALS, \APLICACIb DE POLÍTIQUES DE] SALUT PÚBLICA, EL MEDI AMBIENT, LA FORMACIÓ I CONFI BIS.EQB p �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia PROFESSIONAL, EL TRANSPORT O LA DISTRIBUCIÓ DELS FONSISE COHESIÓ EUI1WPEUS1AQUESTS NOUS ÀMBITS SE SUMEN ALS ESTIPULATS EN EL QUE AVIAT SERÁ L'ANTIC TRACTAT, QUt CONTEMPLAVA NOMÉS ELS ÀMBITS DE LA COHESIÓ ECONÓMICA I SOCIAL, LES XARXES EUROPEES,1 ULA SALUT PÚBLICA L'EDUCACIÓ, LA JOVENTUT I LA CULTURA. EL FUTUR TRACTAT RECOLLIRÁ TAMBÉ EL PAPER ESPECIAL QUE JUGUEN LEŠ REGIONS EN L'ÁREA DE COOPERACIÓ MÉS ENLLÀ DE LES FRONTERES I OBLIGARÁ AL CONSELL I A (..A COMISSIÓ EUROPEUS A CONSULTAR EL COMITÉ DE REGIONS EN AQUESTA ÁREA. 3. ROL DELS PODERS LOCALS: AQUESTES MODIFICACIONS COINCIDEIXEN AMB LA DEMANDA ACTUAL DE "MÉS EUROPA", QUE VA APARELLADA AMB LA DEMANDA "MÉS CIUTAT$ I MÉS REGIÓW, I GARANTIR D'AQUESTA MANERA ALS CIUTADANS QUE EL GOVERN A DISTÀNCIA NOMÉS �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de l'Adcaldia S'APLICARÀ EN ELS CASOS QUE L'EFICIÈNCIA 1/0 L'EQUITAT HO JUSTIFIQUIN. DEFENSO FERMAMENT QUE HEM DE CONSTRUIR EUROPA NO TAN SOLS A TRAVÉS DE LES REUNIONS DELS SEUS 15 ESTATS, SINÒ AMB LA PARTICIPACIÓ ACTIVA I EL RECONEIXEMENT DE LES REGIONS I LES CIUTATS. LA UNIÓ EUROPEA PERTANY AL SEUS CIUTADANS. S'HA DE EMFASITZAR EL ROL DE LES AUTORITATS LOCALS 1 REGIONALS EN L'ELABORACIÓ, EXECUCIÓ I AVALUACIÓ DE LES POLÍTIQU ES COMUNITÀRIES. LES AUTORITATS LOCALS I REGIONALS DISPOSEM D'UN ELEMENT FONAMENTAL: LA RELACIÓ AMB EL TERRITORI, AMB EL TEIXIT SOCIAL, ECONÒMIC I CULTURAL QUE CONSTITUÉlX L'ÀMBIT DE VIDA I ACTIVITAT DELS EUROPEUSJ LOS GOBERNANTES TERRITORIALES SOMOS UN EJÉRCITO POTENCIAL DE PEDAGOGÍA EUROPEA DE VALOR INCALCULABLE Y PODEMOS TRANSMITIR A NUESTROS CIUDADANOS TODO AQUELLO QUE LA UNIÓN QUIERA HACERLES LLEGAR. PERO ANTE CONFIBIS.EQB 12 �Ajuntament 41 de Barcelona Gabinet de rA)cafdia TODO LO QUE PODEMOS Y DEBEMOS HACER ES EXPLICAR QUÉ ES LO QUE PREOCUPA A ESTOS CIUDADANOS. CIUDADES Y REGIONES , NO QUIEREN SER ESPECTADORES PASIVOS D LA CONSTRUCCIÓN DE EUROPA. TODO LO CONTRARIO, CREEMOS QUE LA EUROPA UNIDA SÓLO LO SERÁ SI PASA POR LAS INSTANCIAS MÁS PRÓXIMAS. 4. UN EJEMPLO: LA APUESTA DE FUTURO DE BARCELONA EN EUROPA: PERMÍTANME QUE HAGA REFERENCIA AL CASO DE BARCELONA. LA APUESTA EUROPEA DE NUESTRA CIUDAD PARA EL SIGLO XXI NO ES UNA CUESTIÓN DE PRINCIPIOS, SINO UNA OBLIGACIÓN, UNA NECESIDAD. SÓLO SI ESTAMOS EN CONDICIONES DE COMPETIR EN EUROPA, TENDREMOS EL FUTURO GARANTIZADO. POR ESO, PARA AFRONTAR, EL CAMBIO DE SIGLO Y PLANIFICAR LA BARCELONA DEL FUTURO, NOS CONF I BIS.EQ13 1 3 �Ajuntament te de Barcelona Gabinet de P,Idca}áia HEMOS TRAZADO EL OBJETIVO DE INTEGRAR EL ÁREA DE BARCELONA EN LA ECONOMÍA SU INTERNACIONAL PARA GARANTIZAR CRECIMIENTO EN TÉRMINOS DE PROGRESO ECONÓMICO, SOCIAL Y DE CALIDAD DE VIDA. EL CRITERI AMB QUÉ BARCELONA AFRONTA AQUEST REPTE ÉS EL PLANTEJAMENT GLOBAL, FORMAT PER DIVERSOS ELEMENTS QUE ES COORDINEN EN UN OBJECTIU COMÚ AQUESTí ÉS EL MODEL QUE BARCELONA HA DE SEGUIR I QUE TAN BONS RESULTATS HA GENERAT: EL DEL CONSENS, LA COORDINACIÓ D'ESFORÇÓS, LA COMPLICITAT D'AGENTS PÚBLICS I PRIVATS PERÓ AMB UN PER LIDERATGE INSTITUCIONAL NECESSARI ASSEGURAR L'IMPULS. BARCELONA TÉ PRESENT QUE UN GRAN ELEMENT A TENIR EN CONSIDERACIÓ ÉS LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA. UN FET QUE JA ÉS UNA REALITAT. LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECCIMOMIA VOL DIR QUE EL QUE PASSA AVUI A TAIWAN ENS AFECTA DIRECTAMENT, QUE ELS LLOCS DE TREBALL �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de PA)caldia DESTRUÏTS A LLOMBARDIA EN UNA MOMENT DE CRISI ES PODEN RECUPERAR QUAN ARRIBA LA BONANÇA ECONÓMICA A BAVIERA O A L'ALGARVE, QUE EL BON FUNCIONAMENT DE L'ECONOMIA CANADENCA TAMBÉ PRODIJEIX BENEFICIS A LES EMPRESES DEL MAGRIB. AQUESTA GLOBALITZACIÓ TAMBÉ ES DEIXA SENTIR A UNA ESCALA MÉS PETITA. SI ENS TRASLLADEM A LES COORDENADES DE LA NOSTRA CIUTAT, ACTUALMENT, LA CREACIÓ DE LLOCS DE TREBALL A UN DISTRICTE ES DECIDEIX EN LA CONSTRUCCIÓ O NO DE LA TERCERA PISTA DE L'AEROPORT D'EL PRAT. I LA INSTALLACIÓ D'EMPRESES AL VALLES DEPÈN DE LA CONTAMINACIÓ DEL RIU BESÒS. CAL DONCS, QUE LES ADMINISTRACIONS LOCALS DUGUIN A TERME POLÍTIQUES ÀMPLIES DE CONCERTACIÓ, EN QUÉ ES;"IGUIN PRESENTS TOTS ELS ACTORS SOCIALS. ;TANMATEIX AQUESTES POLÍTIQUES DE CONCERTACIÓ NO FUNCIONARAN SI EL SEU DOMINI ÉS EXCLUSIVAMENT EL MUNICIPI O CONF I BIS.EQB 1 5 �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de l'Alca/dia UN NIVELL TANCAT d'ADMINISTRACIÓ, HAN D'AMPLIAR EL SEU RADI D'ACCIÓ PER AFECTAR LA TOTALITAT D'UNA REGIÓ ECONÒMICA. D'ALTRA BANDA, ES FiNN NECESSÀRIES LES ALIANCES ENTRE CIUTATS PER TAL D'OPTIMITZAR RECURSOS. BARCELONA POT CONVERTIR-SE EN L'AEROPORT DE MONTPELLER O TOLOSA DE LLENGUADOC. ÉS A PARTIR DE LA POSADA EN COMÚ DE DETERMINADES POLÍTIQUES 1 DE DETERMINADES INFRAESTRUCTURES QUE ,LES CIUTATS PODRAN COMPETIR ENTRE ELLES. 1 PER QUÉ FA TOT AIXÒ BARCELONA? PERQUÈ SAP QUE EL REPTE ÉS EUROPA. PERQUÈ EL FUTUR PASSA PER LA CAPACITAT D'ESTAR A EUROPA, EN LES MILLORS CONDICIONS PER SER COMPETITIUS CONTRIBUIR ALHORA A LA COHESIÓ. PERÒ AL MATEIX TEMPS, PER COMPETIR MÉS ENLLÀ D'EUROPA I ENFORTIR ELS INTERESSOS PROPIS DEL PAÍS I DE L'EUROPA AMB QUÉ ENS COMPROMETEM. 1 CONF I BIS.EQB 1 6 �Ajuntament 41 de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia EL FUTUR ÉS UN JOC DE COMPROMISOS I INTERESSOS MUTUS, DE COMPETITIVITAT PERÒ TAMBÉ DE COL.LABORACIÓ, DIÁLEG I CONSENS. BARCELONA NO FA RESt MÉS, NOGENSMENYS, DIRÍEM, QUE CONTRIBUIR-Hl I IMPLICAR-S'HI, CONSCIENT QUE EL QUE N'HA DE SORTIR ÉS EL BENEFICI PROPI I COMÚ. 1 5. CONCLUSIÓ: LA COHESIÓN DE LA IUNIÓN SÓLO PODRÁ MANTENERSE Y REFORZARSE SI EL PROCESO DE UNIFICACIÓN EUROPEA SUPONE, SIMULTÁNEAMENTE, UNA DEVOLUCIÓN DE PODER Y RESPONSABILIDAD HACIA LOS GOBIERNOS REGIONALES Y LOCALES MÁS PRÓXIMOS A LOS CIUDADANOS. LOS ESTADOS HAN SIDO LOS ARQUITECTOS DE LOS DERECHOS HUMANOS, DE LA IGUALDAD, DEL PROGRESO COLECTIVO DE OTRAS TANTAS CONTRIBUCIONES A NUESTRA SOCIEDAD. ELLOS CONF 1 131S.EQB 1 7 �Ajuntament • de Barcelona ACTUARON COMO PRINCIPALES IMPULSORES DE LA UNIÓN. ELLOS CONFIGURAN HOY EL LIENZO BASE SOBRE EL QUE LOS FUTUROS PLANES PARA UNA EUROPA MÁS AMPLIA PUEDEN DIBUJARSE; PERO EL ÉXITO SÓLO SE ALCANZARÁ CON LA AYUDA Y LA COLABORACIÓN DEL LOS GOBIERNOS LOCALES Y REGIONALES. MUCHAS GRACIAS POR SU ATENCIÓN. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4433 Title A name given to the resource Proposta de paraules. "L'Europa de les ciutats: el principi de la subsidiarietat i el desenvolupament local". Inauguració dels cursos de la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Unió Europea Municipis Model social Acció política Territoris Subsidiarietat Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-07-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1501/19961007d_00741.pdf eca5fb42fd00106780e171761198b95b PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Data: 7.10.96 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JM) Cerimònia inaugural de la conferència «pies an al Regions Info Way to Europe. De cara a la inauguració de la conferència Citie.i' ami Regions I/?fi) Wat : lo Europe, es fan avinents els aspectes següents: La ciutat d'Estocolm va llençar el desembre de 1995 una iniciativa denominada The Bangemann Challenge, destinada a incentivar l'aplicació de les noves tecnologies de la informació. Totes les ciutats i regions europeu de més de 400.000 habitants han estat convocades a aquest repte. que conclourà a finals de 1996 amb l'elecció de la ciutat o regió guanyadora. L'acte de lliurament dels premis tindrà lloc el proper 22 de gener de 1997 en el Saló Blau de l'Ajuntament d'Estocolm. Els premis seran lliurats pel rei de Suècia. Les ciutats participants són: Amsterdam, Anveifs, Barcelona, Berlín, Bolonya, Bradfrod, Bremen, Brusselles_ Budapest, Edimburgh, Eindhoven, Estocolm. Gothemburgh, Hamburg, Hannover, Hèlsinki, La Haia, Londres, Lió , Manchester, Modena, París. Ro tt erdam, Utrecht i Viena. Les que més projectes presenten són Estocolm (17) i Barcelona (12). S'adjunta en annex 1 el llistat de projectes presentats per Barcelona. Tot i que en un principi s'havia considerat la possibilitat que el premi per la ciutat guanyadora fos un espai gratuït a l'exposició sobre tecnologies de la informació que tindrà lloc l'any que ve a Estocolm. els organitzadors han decidit cedir ten stand a totes les ciutats participants. La reunió compta amb el suport de la Unió Europea i la participació de les ciutats es basa en els deu punts de l'informe Bangemann. La finalitat del Bangemann Challenge és l'intercanvi d'experiències entre ciutats i regions per fomentar la comunicació telemàtica entre ciutats i implementar els millors projectes existents a la societat de la informació. La conferència de Barcelona s'estructura 4 grups de treball i una taula rodona oberta al públic, on es debatrà el present i el futur de les telecomunicacions. ï S'adjunta en annex 2 la composició del jurat del Ba ngemann Challenge. r9.,I ^^^ S'adjunta en annex 3 una proposta d'intervenció de ,l'Alcalde. ^ N e♦^ „ 8 OCT. CT. 14gR ' .Y...... BANGBANG.JMs �SEÑORAS, SEÑORES, COMO USTEDES YA SABEN, EN DICIEMBRE DEL AÑO PASADO ESTOCOLMO SE ATREVIÓ A LANZAR UN DESAFÍO A TODAS LAS CIUDADES EUROPEAS DE MÁS DE 400.000 HABITANTES. LES RETABA A OFRECER MEJORES SERVICIOS Y MEJORES PRODUCTOS QUE ELLA EN LOS DIEZ CAPÍTULOS DESARROLLADOS POR LA COMISIÓN BANGEMANN. . J\ UN RETO PACÍFICO, EN EL QUE SIN DUDA GANARÁN TODOS LOS PARTICIPANTES, PORQUE A TODAS LAS CIUDADES NOS MUEVE UN MISMO INTERÉS: EL DE ESTABLECER UNA POTENTE INFRAESTRUCTURA DE COMUNICACIÓN QUE PERMITA A LOS CIUDADANOS ALCANZAR MEJORAS RADICALES EN SU CALIDAD DE VIDA, OFRECIÉNDOLES MAYOR INFORMACIÓN Y MÁS POSIBILIDADES DE ACCEDER A NUEVOS SERVICIOS. BARCELONA SIGNIFICADO SE HA si TRADICIONALMENTE POR SU CURIOSIDAD POR LOS AVANCES TÉCNICOS, NO EN VANO FUE AQUÍ DONDE A PRINCIPIOS DE ESTE SIGLO SE TOMÓ LA PRIMERA FOTOGRAFÍA DE ESPAÑA, DONDE SE REALIZÓ LA PRIMERA LLAMADA TELEFÓNICA Y DONDE SE EMITIÓ EL PRIMER PROGRAMA DE RADIO. CONFE2.JMS �HAY QUE RECONOCER QUE NO SE TRATA DE UNA CURIOSIDAD DESINTERESADA. LOS AVANCES TECNOLÓGICOS DE LAS PRIMERAS DÉCADAS DEL SIGLO COINCIDEN CON UN MOMENTO DE EXPANSIÓN DE LA CIUDAD Y CON LA CONSOLIDACIÓN DE UNA BURGUESÍA INDUSTRIAL QUE BUSCABA FÓRMULAS QUE PERMITIERAN AUMENTAR LA PRODUCTIVIDAD DE SUS EMPRESAS. BARCELONA ES UN EJEMPLO DE CÓMO LOS PERIODOS DE EXPANSIÓN INFLUYEN EN LA IMPLANTACIÓN DE LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS. CON MOTIVO DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS LA CIUDAD AFRONTÓ UNA GRAN RENOVACIÓN TECNOLÓGICA, ESPECIALMENTE EN EL TERRENO DE LAS COMUNICACIONES. TELEFÓNICA, POR EJEMPLO, INVIRTIÓ CERCA DE 250.000 MILLONES DE PESETAS, BASTANTE MÁS DE LO QUE HABRÍA SIDO NORMAL DE NO MEDIAR LA APUESTA OLÍMPICA. ESTO PERMITIÓ AVANZAR EN LO QUE SE LLAMÓ "PLAN FOTÓN", UN PROYECTO QUE PREVEÍA QUE TODAS LAS MANZANAS DE CASAS DE BARCELONA Y MADRID QUE CONTARAN CON UNA OFICINA BANCARIA TUVIESEN CONEXIÓN A TRAVÉS DE LA FIBRA ÓPTICA. ACTUALMENTE ESTA CONEXIÓN YA EXISTE. LOS OBJETIVOS DEL "PLAN FOTÓN" SE ALCANZARON Y SI 2 CONFE2.JMS �ACTUALMENTE TODAS LAS GRANDES EMPRESAS EN ESTA CIUDAD PUEDEN ACCEDER A LA RED DIGITAL DE SERVICIOS INTEGRADOS. LA REVOLUCIÓN DE LA INFORMACIÓN QUE AHORA EMPEZAMOS A VIVIR ¡TIENE RIESGOS TAN SIGNIFICATIVOS COMO SUS'RECOMPENSAS. UNO DE ELLOS ES LA POSIBILIDAD DE CREAR UNA NUEVA FRACTURA SOCIAL ENTRE AQUELLOS QUE PUEDEN ACCEDER A LA INFORMACIÓN Y AQUELLOS QUE NO. POR ESTA RAZÓN TODOS LOS NIVELES DE LA ADMINISTRACIÓN TENEMOS EL DEBER DE CONJURARNOS PARA LOGRAR QUE TODOS LOS CIUDADANOS PUEDAN ACCEDER A ESTAS NUEVAS TECNOLOGÍAS PARA SATISFACER SUS NECESIDADES DE INFORMACIÓN DE UNA FORMA FÁCIL. BARCELONA NO PODÍA DEJAR EN EL AIRE EL RETO LANZADO POR ESTOCOLMO. HABRÍA SIGNIFICADO CUESTIONAR NUESTRA TRADICIÓN, Y, POR ELLO, NOS COMPROMETIMOS A ORGANIZAR ESTA REUNIÓN DE SEGUIMIENTO DE LOS MÁS DE 100 PROYECTOS CON LOS QUE 25 CIUDADES DE TODA EUROPA PARTICIPAN EN EL BANGEMANN CHALLENGE ESTA CIUDAD MANTIENE EL INTERÉS POR LOS AVANCES TECNOLÓGICOS QUE LE PERMITIÓ CRECER A PRINCIPIOS DE ESTE SIGLO. UNA PRUEBA ES QUE BARCELONA ES LA PRIMERA CIUDAD DE 3 CONFE2.JMS �ESPAÑA, Y DE MUCHOS PAÍSES EUROPEOS, QUE TIENE DOS OPERADORES, NO SÓLO DE TELEFONÍA MÓVIL, SINO TAMBIÉN DE TELEFONÍA POR CABLE DE FIBRA ÓPTICA. DENTRO DE MUY POCO TIEMPO TENDREMOS EN FUNCIONAMIENTO DOS COMPAÑÍAS OFRECIENDO A CERCA DE 10.000 ABONADOS, AMPLIABLES HASTA 20.000, TODOS LOS SERVICIOS DE TELEVISIÓN QUE SE PUEDAN DAR POR FIBRA ÓPTICA. ESTAS MISMAS COMPAÑÍAS OFRECERÁN TAMBIÉN A PARTIR DEL 1 DE ENERO DE 1998, SI NO ANTES POR QUE LAS PRESIONES DE LA UNIÓN EUROPEA VAN EN ESTE SENTIDO, SERVICIOS DE TELEFONÍA POR FIBRA ÓPTICA. CUANDO EN DICIEMBRE DEL AÑO PASADO EXPLICABA ESTO EN LA PRIMERA REUNIÓN DEL BANGEMANN CHALLENGE, MI AMIGO EL ALCALDE MATS HULTH ME SEÑALÓ QUE EN ESTOCOLMO YA EXISTÍAN 25 OPERADORES POR CABLE. EVIDENTEMENTE, ESTOCOLMO ES LA CIUDAD ESTRELLA DE LAS TELECOMUNICACIONES EN EL NORTE DE EUROPA, PERO NOSOTROS QUEREMOS SER, VAMOS A SER, LA CIUDAD ESTRELLA DEL SUR. SABIDO LO SEREMOS PORQUE HEMOS COMPRENDER A TIEMPO QUE LA DENSIDAD QUE �TIENE BARCELONA, Y QUE PAGAMOS EN FORMA DE CONGESTIÓN Y EN ALGUNAS f ^ MOLESTIAS, TAMBIÉN TIENE SUS VENTAJAS. AS Í, POR EJEMPLO, LA EXTENSIÓN DE LAS REDES DE TELECOMUNICACIONES POR CÁPITA O POR FAMILIA SON MÁS BARATAS. ESTO NOS PERMITE IR UN POCO MÁS ADELANTE QUE LOS DEMÁS EN ESTA LINEA. EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA REDACTÓ EN SU MOMENTO UN PLAN URBANÍSTICO QUE REGULA LOS USOS DE LOS ESPACIOS P U BLICOS Y PROPONE EL APROVECHAMIENTO DE LAS INFRAESTRUCTURAS DE LA CIUDAD, COMO PUEDEN SER LAS LÍNEAS DE METRO, LA RED DE ALCANTARILLADO O LAS GALERÍAS DE SERVICIOS, CON EL DOBLE OBJETIVO DE REDUCIR EL IMPACTO DEL DESPLIEGUE DE LAS NUEVAS REDES DE TELECOMUNICACIÓN EN LA CALLE Y DE REDUCIR DRÁSTICAMENTE LOS COSTES DE LA OBRA CIVIL, EL RETO DE LAS TELECOMUNICACIONES, SIN EMBARGO, NO TIENE ÚNICAMENTE UNA VERTIENTE ECONÓMICA O URBANA. TIENE UNA DIMENSIÓN SOCIAL QUE NOS OBLIGA A APROVECHARLAS PARA CONSEGUIR UNAS ADMINISTRACIONES MÁS TRANSPARENTES Y EFICACES, Y A TRABAJAR PARA QUE INCIDAN EN UNA MAYOR CALIDAD DE VIDA EN LAS CIUDADES. �LA CREATIVIDAD SE DESARROLLA PRINCIPALMENTE EN LAS CIUDADES. ANTES DE FINALIZAR QUISIERA HACER UN ÚLTIMO APUNTE. LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS DE LA INFORMACIÓN SON TAMBIÉN UN INSTRUMENTO PARA FORTALECER EL PROCESO DE UNIÓN EUROPEA. LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS DE 4A INFORMACIÓN HAN DE GENERAR LA APARICIÓN , DE UNA SERIE DE PRÁCTICAS CULTURALES Y SOCIALES QUE FORTALEZCAN UNA IDENTIDAD COMÚN ENTRE LOS CIUDADANOS DE TODOS LOS PAÍSES MIEMBROS DE LA UNION EUROPEA. EL SALTO TECNOLÓGICO QUE SE PRODUJO A PRINCIPIOS DE ESTE SIGLO YA TRAJO CONSIGO ALGÚN FENÓMENO SIMILAR. PIENSO EN EL FUTURISMO Y EN LA FASCINACIÓN QUE VLADIMIR MAJAKOVSKY SINTIÓ AL LLEGAR A MOSCÚ Y VER POR PRIMERA VEZ LA LUZ DE LA CIUDAD. DESEO FERVIENTEMENTE QUE USTEDES TAMBIÉN SIENTAN ESTA FASCINACIÓN POR LA COMUNICACIÓN Y POR BARCELONA. ESTOY CONVENCIDO DE QUE ESTA CIUDAD SABRÁ OFRECERLES LA HOSPITALIDAD QUE USTEDES MERECEN. LES DESEO UNA FELIZ ESTANCIA EN BARCELONA, CON LA SATISFACCIÓN DE SABER QUE, GRACIAS A ESTA CONFERENCIA LA CIUDAD PASA A 7 �LA GENERALIZACIÓN DE LAS TELECOMUNICACIONES, CON PRODUCTOS COMO INTERNET Y OTORS, GENERÓ EN SU MOMENTO UN GRAN TEMOR EN LAS CIUDADES. LAS POSIBILIDADES QUE OFRECÍAN HACÍAN CREER QUE LAS EMPRESAS DE SERVICIOS RECHAZARÍAN LAS CIUDADES, QUE HUIRÍAN DE ELLAS PORQUE LES SERÍAS MÁS RETABLE CRECER EN UN DESIERTO SI ESTABAIsJ BIEN COMUNICADAS. LA EXPERIENCIA NOS HA DEMOSTRADO QUE ÉSTE ES UN TEMOR INFUNDADO.; LA EXTENSIÓN DE LAS REDES DE TELECOMUNICACIONES HA CONFIRMADO EL PROTAGONISMO Y EL PAPEL CRUCIAL QUE TIENEN LAS CIUDADES. ASÍ SE ESTÁ CONSTATANDO EN ESTADOS UNIDOS, Y ESTO NOS DEMUESTRA QUE NO EXISTE UNA ALTERNATIVA A LAS CIUDADES. ES CIERTO QUE ALGUNAS CIUDADES ESTÁN MEJOR POSICIONADAS QUE OTRAS, Y ESTO TIENE UNA TRADUCCIÓN EN LA ACTIVIDAD ECONÓMICA, PERO LAS CIUDADES NO HAN DEJADO DE SER LOS POLOS DE ATRACCIÓN PARA EL. DESARROLLO DE LA POTENCIALIDADES ECONÓMICAS DE LAS REDES DE TELECOMUNICACIONES. ÉSTE ES EL AUTÉNTICO RETO QUE LAS CIUDADES DEBEN GANAR. PORQUE LA ACTIVIDAD ECONÓMICA ES TAMBIÉN EL RESULTADO DE LA CREATIVIDAD, Y �FORMAR PARTE DE LA HISTORIA DE UNA REVOLUCIÓN SOCIAL, ECONÓMICA Y CULTURAL QUE NOS ABRE DEFINITIVAMENTE LAS PUERTAS DEL SIGLO XXI. MUCHAS GRACIAS. �PROPOSTA D'INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE (VERSIÓ EN ANGLÈS) �LADIES AND GENTLEMEN, YOU ALREADY KNOW. IN DECEMBER LAST YEAR STOCKHOLM THREW OUT A CHALLENGE TO ALL EUROPEAN CITIES OF MORE THAN 400,000 INHABITANTS. AS THIS CHALLENGE WAS TO OFFER BETTER SERVICES AND PRODUCTS THAN STOCKHOLM ITSELF IN EACH OF THE TEN AREAS SET OUT BY THE BANGEMANN COMMISSION. THIS IS A PEACEFUL CHALLENGE AND, INDEED, ALL THOSE TAKING PART WILL WIN, SINCE AMONG OUR CITIES WE ALL HAVE THE SAME AM: TO SET UP A POWERFUL COMMUNICATIONS INFRAST F^ UCTURE THAT WILL BRING PEOPLE RADICAL IMPROVEMENTS IN THEIR QUALITY OF LIFE, OFFERING GREATER INFORMATION AND MORE WAYS TO ACCESS OUR SERVICES. TRADITIONALLY, BARCELONA{HAS SHOWN CURIOSITY FOR TECHNOLOGICAL ADVANCE$. SO IT SHOULD BE NO SURPRISE FOR YOU TO LEAF0• THAT IT WAS HERE THAT, AT THE TURN OF THE CENTURY, THE FIRST MOVINGPICTURE FILM WAS MADE IÑ SPAIN: THAT IT WAS HERE THAT THE FIRST TELEPHONÉ CALL WAS MADE IN SPAIN; AND THAT IT WAS HERE THAT THE FIRST SPANISH RADIO PROGRAMME WAS BROADCAST. { �WE MUST RECOGNISE THIS AS NO DISINTERESTED CURIOSITY. THE TECHNOLOGICAL ADVANCES OF THE FIRST DECADES OF THIS CENTURY COINCIDED WITH A PERIOD OF GROWTH FOR THE CITY AND THE CONSOLIDATION OF AN INDUSTRIALIST CLASS SEEKING WAYS TO INCREASE THE1 PRODUCTIVITY OF ITS COMPANIES. BARCELONA IS AN EXAMPLE OF HOW PERIODS OF GROWTH CAN AFFECT THE INTRODUCTION OF NEW TECHNOLOGIES. FOR THE OLYMPIC GAMES ' THE CITY HAD TO PUT IN MOTION AN AMBITIOUS PROGRAME OF TECHNOLOGICAL MODERNISATION, PARTICULARLY IN COMMUNICATIONS. THE TELEPHONE COMPANY TELEFÓNICA, FOR INSTANCE, INVESTED ABOUT 250,000 MILLION PESETAS ($2 BILLION APPROX.), WHICH IS SUBSTANTIALLY GREATER THAN THE INVESTMENT WE COULD HAVE EXPECTED WITHOUT THE OLYMPICS. THIS INVESTMENT LED TO ' PROGRESS IN WHAT WAS CALLED THE "PHOTON PLAN", A PROJECT FOR THE CONNECTION VIA OPTIC FIBRE OF ALL THE CITY BLOCKS IN BARCELONA AND MADRID WITH BANK BRANCHES. i( (1 THESE CONNECTIONS ARE NOW IN PLACE. THE AIMS OF �THE "PHOTON PLAN" NAVE BEEN ACCOMPLISHED AND NOW ALL THE MAJOR COMPANIES OF THIS CITY CAN ACCESS THE DIGITAL NETWORK OF INTEGRATED SERVICES. BUT THE INFORMATION TECHNOLOGY REVOLUTION THAT WE ARE NOW BEGINNING TO EXPERIENCE BEARS RISKS THAT ARE JUST AS IMPORTA9T AS THE BENEFITS. ONE OF THESE RISKS IS THE CREATION OF A NEW SOCIAL DIVIDE BETWEEN THOSE WITH ACCESS TO INFORMATION AND 1 THOSE WITHOUT. THEREFORE, AT ALL LEVELS 1OF GOVERNMENT WE MUST WORK TOGETHER TO ENSURE THAT EVERYBODY CAN GAIN ACCESS TO THESE NEW TECHNOLOGIES TO MEET THEIR INFORMATION NEEDS MORE EASILY. 1 BARCELONA COULD NOT LET THE CHALLENGE FROM STOCKHOLM PASS OFF WITHOUT A RESPONSE. THAT WOULD HAVE GONE AGAINST OUR TRADITION. SO WE UNDERTOOK TO ORGANISE THIS MEETING TO MONITOR THE MORE THAN ONE HUNDRED PROJECTS WITH WHICH TWENTY-FIVE CITIES FROM! ALL OVER EUROPE ARE TAKING PART IN THE BANGEMANN CHALLENGE. OUR CITY HAS MAINTAINED THE INTEREST IN TECHNOLOGICAL ADVANCES WHICH PROMOTED ITS �GROWTH AT THE BEGINNING OF THIS CENTURY. ONE INDICATION OF THIS THAT BARCELONA IS THE FIRST CITY IN SPAIN. AND ONE OF THE FIRST IN EUROPE, TO HAVE TWO SERVICE PROVIDERS NOT ONLY FOR MOBILE TELEPHONES BUT ALSO FOR OPTIC FIBRE CABLE TELEPHONING. SOON WE WILL HAVE TWO COMPANIES IN OPERATION OFFERING ALMOST 10,0001 SUBSCRIBERS, WITH A POSSIBLE EVENTUAL EXPANSION TO 20,000, A COMPLETE OPTIC FIBRE TELEVISION SER/0CE. FROM 1ST JANUARY 1998, AND PERHAPS EARLIER BECAUSE THE EUROPEAN UMON IS NOW PUSHING FOR THIS, THE SAME COMPANIES WILL OFFER TELEPHONE SERVICES VIA OPTIC FIBRE. WHEN LAST DECEMBER I 1SAID THIS AT THE FIRST MEETING OF THE BANGEMANN CHALLENGE, MY FRIEND MAYOR MATS HULTH TOLD! ME THAT IN STOCKHOLM THERE WERE ALREADY TWENTY-FIVE CABLE SERVICE PROVIDERS. CLEARLY, STOCKHOLM IS THE LEADING CITY FOR TELECOMMUNICATIONS IN NORTHERN EUROPE. BUT WE WISH TO BE. AND WILL BE, THE LEADING CITY FOR SOUTHERN EUROPE. �WE WILL BE ABLE TO DO THIS BECAUSE WE HAVE REALISED THAT BARCELONA'S DENSITY, THE CAUSE OF SO MUCH CONGESTION ANID OTHER INCONVENIENCES, ALSO HAS ITS POSITIVE SIDE. FOR INSTANCE, THE COST PER CAPITA OR PER FAMILY OF EXPANDING THE TELECOMMUNICATIONS NETWORK IS LOWER, WHICH HAS ALLOWED US TO ADVANCE FURTHER THAN OTHERS IN THIS PROCESS. SOME TIME AGO THE BARCELIONA CITY COUNCIL DREW UF A DEVELOPMENT PLAN TO REGULATE THE USE OF PUBLIC SPACES AND APPROVING TjHE USE OF EXISTING CITY INFRASTRUCTURES, SUCH 1AS UNDERGROUND TRAIN LINES, THE SEWER SYSTEM 'AND SERVICE DUCTS, WITH THE TWIN OBJECTIVES OF REDUCING THE IMPACT OF THE INSTALLATION OF THE NEW TELECOMMUNICATIONS NETWORKS IN THE STREÉTS AND OF DRASTICALLY REDUCING THE OVERALL COSTS OF CIVIL ENGINEERING WORKS. THE TELECOMMUNICATIONS CHALLENGE, HOWEVER, DOES NOT JUST HAVE ECONOMIC AND URBAN ASPECTS. THERE 1S ALSO A SOCIAL! SIDE, MEANING THAT WE SHOULD EXPLOIT ADVANCEŠ IN TELECOMMUNICATIONS TO ACHIEVE MORE TRASPARENT AND EFFICIENT GOVERNMENT AND WORK TOWARDS A GREATER QUALITY 1 �OF LIFE IN THE CITY THE GREATER USE OF T1LECOMMUNICATIONS, WITH PRODUCTS SUCH AS THE INTERNET AND OTHERS, Al ONE TIME PROVOKED A CLIMATE1OF GREAT ANXIETY IN THE CITIES. THE POSSIBILITIES OFFERED BY THESE PRODUCTS LED TO THE BELIEF THAT SERVICE COMPANIES WOULD TURN THEIR BACKS ON THE ITIES, FLEEING FROM THEM, SINCE IT WOULD BE MORE PROFITABLE FOR THEM TO FLOURISH IN DESERTS PROVIDED THEY HAD GOOD COMMUNICATIONS TECHNOLOGY. EXPERIENCE HAS SHOWNi THAT THIS FEAR WAS UNFOUNDED. THE EXPANSION OF TELECOMMUNICATIONS NETWORKS HAS, IN FACT, (ONFIRMED THE DOMINANT POSITION AND KEY ROLE OF THIS HAS BECOME EVIDEN 1T IN THE UNITED STATES, WHERE IT HAS BECOME EVIDENT THAT THERE IS NO ALTERNATIVE TO THE CITIES. IT IS TRUE THAT SOME CITIES ARE BETTER PLACED THAN OTHERS, AND THIS IS REFLÉCTED IN THEIR LEVELS OF ECONOMIC ACTIVITY, BUT THE CITIES ARE STILL THE POLES OF ATTRACTION FOR THE DEVELOPMENT OF THE ECONOMIC POTENTIAL OF THE TELECOMMUNICATIONS NETWORKS. �THIS IS THE TRUE CHALLENGE THAT THE CITIES MUST FACE UF TO, BECAUSE ECONÓMIC ACTIVITY IS ALSO THE RESULT OF CREATIVITY AND CREATIVITY HAPPENS PRINCIPALLY IN THE CITIES. AND ANOTHER FEAR IS THAT WE PEOPLE WILL LOSE CONTROLL OVER ALL THIS TIECHNOLOGY AND THAT WE WILL END UF BEING ENSLAVED BY IT. ONLY BY MAKING SURE THAT IS AVAILABLE TC1) THE GREATEST POSSIBLE NUMBER OF PEOPLE CAN WE GUARANTEE AGANINST THIS HAPPENING. BEFORE FINISHING I WOULD LIKE TO MAKE ONE MORE POINT. NEW INFORMATION tECHNOLOGY IS ALSO AN INSTRUMENT FOR STRENGTHENING UNION IN EUROPE. INFORMATION TECHNOLOGY MUST HELP TO ESTABLISH A SERIES OF CULTURAL AND 1SOCIAL BEHAVIOURS THAT STRENGTHEN A COMMON AMONG THE PEOPLES OF ALL THE COUNTRIES OF THE EUROPEAN UNION. THE TECHNOLOGICAL LEAP FORWARD OF THE BEGINNING OF THIS CENTURY HAD A SIMILAR EFFECT. 1 AM THINKING OF FUTURISM IN THE ARTS 41\1D THE FASCINATION THAT VLADIMIR MAYAKOVSKY EXPERIENCED ON ARRIVING IN MOSCOW AND SEEING THE gITY LIGHTS FOR THE FIRST TIME. �FERVENTLY HOPE THAY YOU ALSO FEEL THIS FASCINATION FOR COMMUNICATION AND FOR I BARCELONA. ; I AM SURE THAT THIS CIrTY WILL SHOW YOU THE HOSPITALITY THAT YOU DESERVE. AND I WISH YOU A PLEASANT STAY IN BARCELONA, WITH THE SATISFACTION OF KNOWING THAT WITH THIS CONFERENCE THE CITY WILL BECOME PART OF THE HISTORY OF A SOCIAL, ECONOMIC AND CULTURAL REVOLUTION THAT DEFINITIVELY OPENS TO US THE DOORS OF THE 21ST CENTURY. THANK YOU VERY MUCH. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4407 Title A name given to the resource Proposta de paraules. Cerimònia inaugural de la conferència “Cities and Regions info way to Europe; the Bangemann Challenge mid-term review in Barcelona” Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Salo de Cent Language A language of the resource Castellà Anglès Subject The topic of the resource Municipis Relacions Internacionals Europa Acció política Telecomunicacions Regions Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-10-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1533/19970915d_00780.pdf 82bbfda2658440ba29e406afd89f96b8 PDF Text Text Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Data: 15/9/97 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IQ) Constitució del Consell Ciutadà de Supon. Proposta de paraules de cloenda de l'Alcalde : US VULL AGRA1R MOLT SINCERAMENT LA VOSTRA PRESENCIA AVUI AL SALÓ DE CENT I LA VOSTRA PARTICIPACIÓ EN LA CONSTITUCIÓ DEL CONSELL CIUTADÀ DE SUPORT DEL FÒRUM UNIVERSAL DE LES CULTURES. A TOTS ELS QUI ENS HEU VOLGUT ACOMPANYAR EN UN DIA MOLT ESPECIAL PER A LA CIUTAT PERÒ TAMBÉ ALS QUI ENS HAN FET ARRIBAR LA SEVA ADHESIÓ I NO HAN POGUT SER ENTRE NOSALTRES. PERMETEU-ME QUE DEDIQUI UI•1 - RECORD MOLT ESPECIAL A TETE MONTOLIU QUI VA MANIFESTAR. L sEu-sup T rn 2 2 SET. 1997 20 -9 1DG �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Atcaldia PÚBLICAMENT AL FÒRUM 2004 QUAN POCS DIES ABANS DE LA SEVA RECAIGUDA, A FINALS DE JUNY, ENS VA ACOMPANYAR EN UN ACTE DE PRESENTACIÓ DEL PROJECTE AL PALAUET ALBÉNIZ, AL QUAL TAMBÉ Hl EREU ALGUNS DE VOSALTRES. LA RESPOSTA I LES ADHESIONS REBUDES HAN ESTAT UNÁNIMS. MOLTS AMICS, HOMES I DONES DE GRAN PRESTIGI D'ARREU DEL MON, COM ARA FRANK O. GEHRY, DESMOND TUTU, AMIN MAALOUF, ANTONIO TABUCCHI, YEHUDI MENUHIN, EMMA BONINO, BOUTROS BOUTROSGHALI, JACQUES SANTER O GIORGIO STREHLER, PER CITAR-NE NOMÉS ALGUNS, ENS 1 HAN FET ARRIBAR EL SEU SUPORT, EL FÒRUM UNIVERSAL D LES CULTURES QUE BARCELONA PROPOSA AL MÓN ÑEIX, DONCS, AMB MOLTA FORÇA; COM NO PODIA SER DE CAP ALTRA MANERA. 2 2004-9.IDG �Ajuntament * de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia MOLTS DELS QUE AVUI SOU AQUI CORDAREU UNA ALTRA OCASIÓ EN QUÉ TAMBÉ DE CENT PER ENDEGAR UN DE SETEMBRE DE CONSELL DE SUP S VAM REUNIR AL SALÓ RAN PROJECTE. VA SER EL 19 86 QUAN VAM CONSTITUIR EL T BARCELONA 92 QUE, EL MARÇ DE 1987 UN COP AONSEGUITS ELS JOCS, ESDEVENÍ EL SENA OLÍMPIC. L DES D'ALESHORES HAN PASSAT MOLTES COSES EN AQUESTA CIUTAT. ARA BARCELONA ES TROBA EN LA MILLOR SITUACIÓ PER DONAR IMPULS A UN NOU ESDEVENIMENT INTERNACIONAL. LA CIUTAT TORNA A DONAR EL MILLOR D'ELLA MATEIXA I, UNA VEGADA MÉS, DIU "ENDAVANT, SOM-HI!" HO HA DIT JOAN CLOS EN COMENÇAR L'ACTE. EL FÒRUM UNIVERSAL DE LES CULTURES1ÉS UN DELS REPTES MÉS IMPORTANTS A QUÉ HAURÀ FER FRONT LA CIUTAT EN 3 2004-9 IDG �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de l'Alcatdia EL FUTUR. I ÉS UN REPTE JA DES D'ARA. EL FÒRUM 2004 SERÁ EL MOTOR QUE PERMETRÀ A BARCELONA FER EL SALT AL NOU MIL.LENI. EL FÒRUM 2004 ÉS UN PROJECTE A L'ALÇADA DE LA BARCELONA D'AVUI I CONFORMARÁ LA BARCELONA DEL FUTUR. LA CIUTAT QUE MALDARÀ pER SEGUIR PROMOVENT VALORS COM ELS DE LA CONVIVENCIA, EL RESPECTE ENTRE ELS POBLES I LA LLIBERTAT. LA CIUTAT QUE PROPOSA QUE ES DEBATI OBERTAMENT I S'APROFONDEIXI DES DE TOTS ELS ÀMBITS EN LES CONDICIONS DE LA PAU, LA CULTURA I LA CREACIÓ, I LA CIUTAT I EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE. 4 2004-9.IDG �Ajuntament • de Barcelona ESTIC SEGUR QUE CULTURES PASSARÀ Gabinet de l'Alcaldia EL FÒR M UNIVERSAL EL DARRER EXAMEN DE LES I LA CONFERENCIA GENERAL DE LA UNESCO, QUE TINDRÀ LLOC DEL 21 D'OCTUBRE AL 12 DE NOVEMBRE, L1 DONARÁ LA EMPENTA DEFINITIVA. QUAN AIXÓ SUCCEIXI BARCELONA, COM HA FET EN D'ALTRES OCASIONS, TREBALLARÁ TENAÇMENT, AMB IL.LUSIÓ I CONFIANÇA PEL 2004 PEL SEU FUTUR. I HO FARÁ AMB TOTS VOSALTRES, HOMES I DONES QUE ESTIMEU LA CIUTAT I QUE HO EXPRESSEU AVUI PÚBLICAMENT. A TOTS, MOLTES GRÁCIES. 5 2004-9 1DG � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4439 Title A name given to the resource Proposta de paraules. Cloenda acte de constitució del consell ciutadà de suport al Fòrum Universal de les Cultures Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Fòrum de les Cultures Globalització Competitivitat Model social Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-09-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1521/19970530d_00764.pdf d80ff577912b1c082279cbdd6bb9bdb3 PDF Text Text Ajuntament 4w„ de Barcelona Gabinet de PAlcaldia CIUTADANS I CIUTADANES DE CASTELLVÍ DE ROSANES, EN PRIMER LLOC VULL AGRAIR A L'AJUNTAMENT I MOLT ESPECIALMENT AL SEU ALCALDE, MANUEL FERNÁNDEZ, QUE ENGUANY M'HAGI CONVIDAT A PRONUNCIAR EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR. US HAIG DE DIR QUE TENIA UN DEUTE AMB CASTELLVÍ; AMB TOTS VOSALTRES, NO VAIG PODER ASSISTIR AL BATEIG DELS VOSTRES GEGANTS, EN GUILLEM I L'ERMESSENDA, L'ANY 95, I ANY RERA ANY TENIA AL CAP L'OFERTA AMB QUÉ EL VOSTRE ALCALDE EM TENTAVA AMB INSISTÉNCIA. NO VOLIA DEIXAR L'ALCALDIA SENSE ACOMPANYARVOS, SENSE AGRAIR EL VOSTRE AFECTE, ifESTAVA OBLIGAT,„ JO US VOLDRIA PARLAR DELS LLIGAMS EXISTENTS ENTRE BARCELONA I CASTELLVÍ DE ROSANES I QUE, SI RECORDEM EL PASSAT TENEN EL SEU REFERENT MÉS DUR EN LA DESTRUCCIÓ DEL CASTELLVELL L'ANY 1714 IRA di • �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia QUAN EL CONTINGENT DE MIQUELETS COMANDAT PER MIQUEL SANTJOAN ES VA VEURE OBLIGAT A ABANDONAR EL RECINTE, LES TROPES DE FELIP V VAN DONAR UN PAS DECISIU PER LA CONQUESTA DE BARCELONA. PERÒ LA DESTRUCCIÓ DE LA FORTALESA TENIA TAMBÉ UN VALOR SIMBÒLIC PER A BARCELONA. NO EN VA FOREN ELS COMPTES DE BARCELONA ELS QUE VAN ORDENAR LA CONSTRUCCIÓ DEL CASTELL AL SEGLE IX, ALS INICIS DE LA RECONQUESTA, PER BARRAR EL PAS ALS MUSULMANS• I TAMBÉ EREN ELS CONSELLERS DE LA CIUTAT DE BARCELONA ELS RESPONSABLES D'INSPECCtIONAR EL CASTELL I DETERMINAR LES REPARACIONS NECESSÀRIES. PERÒ JO VULL PARLAR DEL PRESENT, D'ARA, DELS CANVIS QUE HA VISCUT CASTELLVÍ, DE COM HA SABUT MANTENIR LA SEVA TRADICIÓ DE LOCALITAT AGRÍCOLA A L'ENSEMS QUE INICIA UNA NOVA ETAPA A PARTIR DE 1989 AMB LA P¿STA EN FUNCIONAMENT DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE CAN ABAT 1 �Ajuntament 111) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia ROSANES, ON JA FUNCIONEN UNA CINQUANTENA DE PETITES 1 MITJANES INDUSTRIES. I TAMBÉ VULL ESPERONAR-VOS DAVANT L'APOSTA QUE HEU FET PER CONVERTIR CASTELLVÍ EN UNA VILA TURÍSTICA, PER APROFITAR EL VOSTRE PATRIMONI NATURAL I EL VOSTRE ATRACTIU PAISATGÍSTIC * NO EM VULL ESTAR DE DIR-VOS EL GOIG QUE HE SENTIT EN VEURE ELS FRUITERS I EL BOSC MENTRE VENIA CAP A AQUÍ. PERÒ VOSALTRES VOLEU QUE US PARLI DE LA FESTA. LA FESTA MAJOR ÉS UNA DE LES SENYES D'IDENTITAT D'UN POBLE, UNA MANIFESTACIÓ D'ALLÒ QUE SOM I DEL QUE VOLEM SER, UNA OPORTUNITAT DE RETROBAR-NOS AMB ELS, NOSTRES ARRELS. PER AIXÒ VULL CONVIDAR-VOS A GAUDIR DELS BALLS POPULARS, DELS SOPAR DE GERMANOR QUE FAREU D'AQUÍ A UNA ESTONA A LA PLAÇA DEL POBLE, DE LA BALLADA DE SARDANES, ENTRE TANTES 1 TANTES COSES. �41) de Barcelona Ajuntament \ Gabinet de l'Alcaldia VULL DEMANAR-VOS QUE APROFITEU AQUESTA OPORTUNITAT PER COMPARTIR SENSACIONS I ALEGRIES AMB ELS VOSTRES VEÏNS I AMICS, QUE US SENTIU MÉS CASTELLVINS QUE MAL SUBMERGIU-VOS EN LA FESTA. NOMÉS CAL QUE RESPECTEU UNA NORMA: LA DE CELEBRAR LA FESTA AMB CIVISME 1 URBANITAT. DEIXEU ANAR ELS SENTIMENTS, EL RIURE I EL BALL, PERÒ SENSE PERDRE DE VISTA EL RESPECTE PEL QUE TENIU AL COSTAT, PEL CARRER 1 PER LA PLAÇA QUE TREPITGEU. AIXÍ DONCS, QUE LA FESTA. SEGUIM ALS DIABLES DE PIERA I GAUDIM DELS CASTELLERS DE MARTORELL. VISCA LA FESTA MAJOR 1 VISCA CASTELLVÍ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4427 Title A name given to the resource Proposta de paraules. Pregó de la Festa Major de Castellví de Rosanes Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Castellví de Rosanes Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Societat Model social Castellví de Rosanes Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències