41 50 5135 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/950/Carta_GonzalezF_1995.pdf 72a84e754dd3e5fbc78de8126a78ed0e PDF Text Text ������ Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment). Correspondència Document dirigit o rebut per mitjans de distribució a distància. Destinatari Persona o entitat receptora del document enviat per l'autor. González Márquez, Felipe, 1942- Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Carta a Felipe González Márquez, president del Govern d'Espanya Subject The topic of the resource Europa Espanya Catalunya Territoris Description An account of the resource 6 p. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Carta Abstract A summary of the resource. Carta de l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, al president del Govern d'Espanya, Felipe González, sobre els reptes del moment a Espanya i Europa. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Correspondència https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/951/Carta_HavelV_1995.pdf 1bce2c6245d2c98dedac0e7a8ff59085 PDF Text Text 12 de maig de 1995 Sr. Vaclav HAVEL President PRAGA Benvolgut President, Em va agradar la manera com vau contar la història del vostre país i de la vostra consciència ahir al Palau de la Generalitat. I especialment l'escenificació que vau fer d'una simple pregunta i una simple resposta, durant quaranta minuts: "Ha de seguir un polític el seu primer instint, s'entén la primera reacció de la seva consciència?". "Sí". Perquè la història està caracteritzada pel que els científics anomenen singularitat i per tant no és assajable ni repetible, no té temps condicional, no se sap mai què hagués succeït si no s'hagués pres tal o tal altre decisió -el que nosaltres ara sabem que va succeir després de la decisió que pretenem jutjar quan ens preguntem: "hagués fet jo el mateix que va fer X quan va decidir Y per estalviar al seu país un bany de sang, a canvi d'una cessió parcial de la seva llibertat?". Per tant, val més seguir els dictats de la pròpia consciència. "Probablement -vau dirjo no hagués cedit, però no n'estic ben cert, perquè si ho dic ara és perquè sé el que va succeir després, i X no ho sabia". Dues observacions us voldria fer. (1) El que dóna valor a la vostra posició és que la decisió que "probablement" hauríeu pres en el lloc d'X és una decisió valenta i arriscada per part d'una persona sensible, és a dir, per part d'una persona que ens demostra amb el seu raonament que pateix pels efectes de la seva decisió. (2) No és segur que tots els que probablement haurien pres la mateixa decisió mereixin una admiració semblant, perquè en el seu cas la mateixa decisió podria venir dictada per sentiments menys nobles i considerats. El coratge insensible pot produir les mateixes decisions que el coratge ètic -i no mereix la mateixa admiració, en tot cas un modest reconeixement dels seus efectes positius, suposant que aquests es poguessin comparar amb els que s'haguessin derivat d'una decisió diferent. �Vaig sentir una fiblada al cor quan vau dir que X era Benes al 1938 i al 1948, però no solament Benes sinó també, em va semblar entendre, Dubcek al 1968. A Dubcek el vaig conèixer a Barcelona el 1991, quan li van donar el premi Comín: vam dinar al Club Marítim amb ell, la Ma. Lluïsa Oliveres -vídua d'Alfons Comín, un cristià socialista primer i comunista després- i Gregorio López Raimundo, l'antic segcretari general del seu partit. Crec que al dia següent ens vam banyar plegats a la Mar Bella. El vaig veure també dos cops a Praga, la darrera al 1992, essent el President amargat i irònic de l'Assemblea constituent Txecoslovaca, just uns dies abans del trencament de la República en dos. "És curiós -ens va dir a la Diana i a mi dinant a Praga- perquè jo vull salvar la República i ells -els diputats- no; però sempre n'hi ha un que riu al final de la sessió: o ells o jo, mai tots dos". Em va recordar el vostre soldat Svejk i els seus adagis desproveïts sempre d'esperança, profundament desencantats i autocrítics. Era un home passat de moda, tant en el seu vestit de bany com en el format del seu raonament feixuc i, malgrat tot, comunista. Però no estic segur que la qualitat del seu coratge fos diferent del que vós considereu ètic i jo admirable: la sensibilitat hi era, tot i que expressada d'una manera poc poètica. Honestament us dic que als meus amics que es van fer comunistes, a Barcelona, els anys 60, no els retrec res, a part de la raó que pretenien tenir sempre, i no tenien. El comunisme d'aquí era molt més semblant a la dissidència txeca que al govern txec d'aleshores. És la situació que fa les actituds, i no les ideologies. Em va saber greu quan els vostres col·laboradors em van dir aquell dia que no us enteníeu. Si no recordo malament, perquè Dubcek jugava, en certa forma, la carta d'un cert nacionalisme eslovac, tot i manifestar-se unitarista. Al cap i a la fi era de Bratislava! Parlant de vestits de bany, aquí es va fer famós el de Hrabal. Quan va venir a Barcelona, convidat per l'Andreu Teixidor, d'Edicions Destino, va deixar el gat a l'escala del jardinet de casa seva. Quan va tornar a Praga, després de passar un fred d'hivern de tramuntana a Cadaqués i aquí mateix a Barcelona, el gat havia guillat. En el fons havia vingut perquè alguns amics l'havien convençut que a Barcelona feia un temps fantàstic, primaveral. "Sort que m'havia endut el vestit de bany!" concloïa amb ironia en tornar a casa. En canvi Kundera, quin home il·lusionat! No sé quin dels dos, Hrabal o ell, transmet millor la seducció de la Praga, la ciutat d'Europa que més m'agrada. M'agrada tant �que li tinc por: vam respirar quan vam saber que Praga aspirava a la capitalitat cultural europea del 2000. Nosaltres vam triar el 2001. Espero que guanyarem tots dos, Praga el 2000 i Barcelona el 2001. El que és clar és que Kundera no està mancat d'esperances, malgrat els títols de les seves novel·les, perquè en una entrevista de fa un any o un any i mig, a "El País", deia (1) que el nacionalisme era condemnable i perillós i (2) que ell li devia tot a França. Per mantenir dues conviccions tan asimètriques cal probablement ser un gran optimista. Deixeu-me dir-vos perquè em sembla que m'agrada Praga. Hi he pensat molt. Ja sé que explicar perquè un s'estima la dona que s'estima és com impúdic, i amb les ciutats passa una mica igual. Però.... Praga té dues visions. Dintre la Praga gòtica, barroca i modernista n'hi ha una. Dalt al castell n'hi ha una altra, que domina la primera. I a les ciutats els agrada veure's, com en un mirall. A Edimburg passa un xic el mateix: la visió de la ciutat del XIX (Queen's Street, Prince's Street) des del castell i la Scottish Mile és el que un necessita per reblar el clau de la fascinació que produeixen tant el centre "modern" com el turó medieval. Potser la transició d'un segle a un altre és més fastuosa que mai al Pont Carles de Praga. * * * No tenim sort amb les vostres visites a Barcelona. El primer cop -m'havíeu fet dir que volíeu prendre una canya de cervesa a la plaça Reial, sense protocol- us van dur fortament escortat des de la Sagrada Família a la Pedrera, i allà us van fer pujar al terrat -a vós que teniu vertigen. Sortint, em vaig ficar en el vostre cotxe i el vaig obligar a parar a la Via Laietana, arran de la plaça de la Catedral. Era el dia de Santa Llúcia. No hi havia pensat. Passant per davant de la Santa el cacau era formidable. En arribar al Saló de Cent, vau dir una frase memorable: Europa és un seguit de ciutats i catedrals. Aquest cop l'escapada no va ser molt més reeixida. Vam prendre una cervesa, sí, a la Plaça de Sant Josep Oriol i vam veure la placeta del Pi, però sempre rodejats de 10/15 fotògrafs: ells ens veien però nosaltres no veiem res. Vam parlar de Catalunya Segle XXI, inspirada en bona part en els vostres escrits "Words on words" i "At �Home" ("Catalunya com a àgora i no com a temple", que va dir l'Antoni Puigverd) i em vau dir la vostra simpatia per la idea. Espero que ens vindreu a parlar a fi d'any. La idea de reguanyar els conceptes universals a partir de la vida i del lloc on som i on pertanyem, com una pertinença més, però més ampla, és molt la vostra. Vam parlar del Castell de Praga: un dia a Praga me n'havíeu fet patró. Us vaig enviar l'Oriol Bohigas i l'hoteler Escarré per a la rehabilitació però no se'n van sortir. I "Iniciatives Praga" l'empresa que vam crear amb Francesc Raventós i l'exAlcalde Kondr, tampoc no ha tirat endavant, encara. Tot arribarà. Torno al vostre pensament del principi. Jo el diria d'una altra manera: com que no sabem el que passarà quan decidim, decidim tancant els ulls i orientats per la nostra intuïció moral. Després el temps ens condemnarà o dirà que teníem raó. Les vostres paraules i les de von Weizsacker, explicant el desastre del Tractat de Versalles, van reconstruir els debats morals més profunds de l'Europa d'aquest segle. Convenia que els nostres nacionalistes us sentissin. La relació entre moral i política s'enterboleix quan les ideologies són massa fortes. Cordialment, Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment). Correspondència Document dirigit o rebut per mitjans de distribució a distància. Destinatari Persona o entitat receptora del document enviat per l'autor. Havel, Václav Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Carta a Václav Havel, president de la República Txeca Subject The topic of the resource Europa Identitat col·lectiva Description An account of the resource 4 p. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Carta Abstract A summary of the resource. Carta de l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall, enviada al president de la República Txeca, Václav Havel, sobre Europa. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-05-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Correspondència https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/952/Carta_a_Pujol_Gonzalez_BMM_37_1997.pdf ebf9f02176cdadbb2149c7209fdb2436 PDF Text Text QUADERN CENTRAL Carta de Pasqual Ma raga 11 a Pujol i a González Ara que me'n vaig, després de prop de quinze anys a l'Alcaldia de Barcelona, he recordat aquell octubre de 1985 a Leningrad. Hi vaig anar per segona vegada, per signar l'agermanament entre aquella ciutat i Barcelona. Un dels tres o quatre dies vaig passar-lo al llit, malalt, veient passar a gran velocitat els núvols que el vent sobre el Neva transportava cap a ponent. No vaig perdre el temps del tot, aquell inesperat dia d'inactivitat: vaig iniciar una llarga carta al president del govern espanyol i al president de la Generalitat... que va quedar inacabada. Dos anys després, vaig treure aquells papers d'un calaix. Tampoc no me'n vaig sortir. Però l'esforç no va ser inútil. El temps, les vicissituds i moltes pluges han caigut des d'aleshores. Barcelona va aconseguir el seu somni mai confessat: ser capital del món durant uns dies. Una fita històrica que va ser possible gràcies al fet que vam treballar com mai fins aleshores havíem fet. Han hagut de passar diverses eleccions i el seu consegüent rastre d'emoció, paraules creuades i canvis d'equips de govern. Els col·laboradors van passar, alguns per sempre més, i 1991 va obrir el pas a un any que era decisiu per a la ciutat. I aquell no era un mal moment per tornar-ho a provar, de tornar a adreçar-me al president del govern català i al president del govern espanyol. 1991 era un bon moment perquè encetàvem un any decisiu i un quadrienni sencer de govern municipal ( 1991-1995). I allà volia exposar els nostres projectes, la nostra situació de partida, allò que ens manca i el que crec que nosaltres podem oferir a Catalunya i Espanya. L'any 1992 vam passar un parell de dies amb la família González al Coto de Doñana. En aquella ocasió, vaig deixar al president espan- yol una primera versió de la carta. Però ha estat ara, quan sóc a. punt de deixar aquest càrrec que tantes satisfaccions m'ha donat, que he trobat el moment d'enllestir-la. Al tercer cop no ha fallat. Vull parlar-los de moltes coses, de l'esdeveniment olímpic del 1992 i del que aquest va significar per a la ciutat. Però també vull comentar-los la significació de Barcelona, del que tots plegats volem ser. I no vull oblidar-me de la Carta Municipal o Llei Especial de la Ciutat i del Pla Estratègic Barcelona 2000. I els diners, és clar, un dels temes que en les nostres trobades, inevitablement, sempre acabem tocant. I la qualitat de vida a la gran ciutat, l'assignatura eternament pendent de la classe política -quasi diria de l'estoblishmentdavant dels ciutadans. Al final els en faré un recordatori, per tal que la lectura -necessàriament extensa- d'aquestes lletres, tant si la fan en l'assossec de la llar com en la tensió de la feina, la facin sabent que no els cal retenir-ne els detalls. I que vagi per endavant una petita confessió: l'admiració sincera que professo al president de la Generalitat de Catalunya, i el respecte i la solidaritat barrejats que guien les meves actituds amb ell, més enllà de les coincidències i discrepàncies que de tant en tant sorgeixen entre ell i jo. Pel que fa a l'anterior president del govern espanyol, a qui adreçava aquesta carta, vaig aprendre a trobar una persona que interpretava millor que ningú tota l'ambició i cautela de la meva generació. M'hi he sentit cordialment i intel·lectualment interpretat, i amb mi, crec, milers i milers de ciutadans de Barcelona de la meva generació i de les altres. �QUADERN CENTRAL No ha estat ni és fàcil, per a la Barcelona orgullosa i exigent d'avui, per a la vella Barcelona mil vegades ferida i ofesa i tantes altres victoriosa, obtenir un respecte, un reconeixement, des del Sud de l'Ebre. Al marge de diferències polítiques, al president de la Generalitat, a qui també adreço aquesta carta, el veiem tots els catalans com la veu del país. El seu gest és la representació personalitzada de Catalunya, de la nostra intransigència i flexibilitat. Ell és l'intèrpret apassionat del nostre moment històric i el president de l'eclosió de la Generalitat com a institució amb tots els seus ets i uts, respectada per tothom i envejada per molts. Sense oblidar que tot això ho va fer possible, durant anys de dignitat i mercès a un honorable retorn, el primer president, el president Tarradellas. Àdhuc els qui, com jo, hem hagut de sofrir l'efecte amarg d'actituds que li ha dictat ben certament al president Pujol el seu innat sentit de la gravetat de la pròpia comesa històrica, hem après a admetre que la seva actitud té sempre una causa. Les paraules que segueixen estan dictades, doncs, juntament amb la il·lusió del qui ha estat alcalde durant prop de quinze anys, pel respecte profund que li mereixen els destinataris d'aquesta carta, solament superat pel que li inspira la missió que tots plegats, del càrrec més alt fins al més humil, servim amb bona fe: la de representar honestament la humanitat i la natura que ens envolten. "No ha estat ni és fàcil, per a la Barcelona orgullosa i exigent d'avui, per a la vella Barcelona mil vegades ferida i ofesa i tantes altres victoriosa, obtenir un respect un reconeixement, des del Sud de l'Ebn ,g^î% "Barcelona va aconseguir el seu somni mai confessat: ser capital del món durant uns dies". Número 37 Setomhre-dctuhre 1W B.MM �QUADERN CENTRAL ELS JOCS OLÍMPICS Com vostès saben molt bé, l'organització dels Jocs Olímpics es componia de dos elements igualment importants: la infraestructura urbana i l'operació dels Jocs. Puc assegurar-los que els dos camps estaven ben treballats, i la prova és l'èxit magnífic que vam assolir. El període més difícil va ser el 1987-1989, des de la nominació a Lausana, a la fi de 1986, a la qual vostès van contribuir personalment amb la seva presència, i la difícil transformació del comitè de candidatura en comitè d'organització, fins a l'aparició al carrer, en els espais públics, dels primers resultats de la nostra tasca constructiva. Inici ben dramàtic, per cert, com vostès recordaran. A la inauguració de l'Estadi Olímpic van coincidir tots els elements desfavorables que s'havien infiltrat en aquesta difícil fase del nostre projecte: les presses, la descoordinació, la malícia política, la falta de confiança, la data fixa que obligava necessàriament, la climatologia, la faltà de maduresa, l'aposta pel vell Estadi en lloc de per una nova instal·lació. No s'inventa ni es decreta una ciutat olímpica: es construeix lentament sobre la base d'una vocació imprescindible. I, amb el temps, la ciutat aprèn a ser olímpica. Des de la distància d'avui, tots aquells sofriments semblen ben emprats. I sobretot es demostra encertada la fermesa de mantenir el rumb sense grans derives i de guardar la confiança en l'equip inicial -encara que, com inevitablement passa, alguns van haver de pagar tots, aquest preu tan injust de la política-, sense posar atenció efUes opinions dictades per l'ansietat més que pel fred raonament. 1 terreny de les infraestructures va ser molt positiu el grup de treÄll creat per fer un seguiment de les obres. Els seus informes 'quAzenals, des d'una segona auditoria o auditoria d'alta direcció, nafraven les peripècies que experimentava cadascun dels 300 proJrctes: l'aeroport, els trams de les rondes, les instal·lacions esportives, els canals de rem, els hotels, el Palau Nacional... Com és ben sabut i acceptat per l'opinió pública, el resultat global és molt positiu. Els camins crítics, en el llenguatge de l'enginyeria constructiva, van ser successivament el trasllat de la línia fèrria del Poblenou, l'aeroport, la plaça de les Glòries, les instal·lacions esportives per a les proves tesi de l'estiu de 1991, els hotels Joan Carles I i Arts, que requerien un prudent període de rodatge abans d'allotjar caps d'Estat i membres de la família olímpica; el Palau Nacional de Montjuïc, seu de l'acte social d'inauguració, on vam rebre els convidats de tot el món i on Catalunva torna a mostrar el seu art romà- B.MM Número 37 SeKnihrr-Oihibre !'W7 "No s'inventa ni es decreta una ciutat olímpica: es construeix lentament sobre la base d'una vocació imprescindible. I, amb ei temps, la ciutat aprèn a ser olímpica". nie i el seu art gòtic; i el Nus de la Trinitat, nus gordià on s'uneixen les dues rondes i l'autopista de França. I si volen també podem parlar de la pota sud de la Ronda Litoral, que ben aviat haurà d'enllaçar aquesta via amb la Diagonal i baixar fins al riu Llobregat i travessarlo, davant de l'aeroport. Al llarg d'aquell llunyà 1991 vam tenir ocasió de repassar l'estat d'una de les obres que a mi em resultaven més emocionants: el Palau Nacional. Es tractava de reconvertir aquell vell buc del 1929 en el segon gran museu d'Espanya, superat només pel Museu del Prado. I és emocionant perquè es tracta de l'edifici més gran de Barcelona i un dels museus més grans del món. El Museu Nacional és sens dubte el més complet que existeix en art medieval, i en especial en art romànic. La tradició republicana i la llei autonòmica van voler que fos el gran museu d'art de Catalunya, des de l'edat mitjana fins al modernisme i les avantguardes, deixant fora l'arqueologia i Fart contemporani. Finalment, el miracle va ser possible. Amb l'esforç de tots. L'estiu del 1992, el simbòlic edifici de Montjuïc va lluir, juntament amb l'Estadi, com la gran peça civil de l'esdeveniment olímpic, la carta d'identitat de Catalunya i la més ben programada del nostre futur turístic de bon nivell. Aquest estiu hem inaugurat les sales d'art gòtic. Sols resta desitjar que, transcorreguts deu anys des que es van iniciar les obres, el projecte avanci sense deturar-se fins a ser culminat. La realització de tota aquesta feina va ser possible perquè l'operació era en bones mans. Pere Duran i Gae Aulenti, amb Enric Steegman, la constructora italiana Edil Fornaciai i l'infatigable Josep Anton Acebillo han de ser citats aquí. Així va ser possible garantir el no �QUADERN CENTRAL menys important equilibri econòmic d'aquesta magna operació. Un apartat gens menyspreable de l'èxit assolit va ser degut al reforçament de les relacions internacionals i de la seguretat, així com la relació amb els mitjans de comunicació, que, d'entrada, jo vaticinava que no ens donarien un tracte especialment caritatiu. Però no. Les informacions sobre Barcelona a la premsa d'arreu del món es van multiplicar, i no ens van deixar malament. Una de les claus que van contribuir al nostre èxit i a la imatge positiva que la ciutat va donar al món. A tots aquests aspectes vaig dedicar-me personalment durant els mesos previs al 25 de juliol de 1992. Tot i el convenciment que les obres avançaven segons el que s'havia establert, i malgrat el meu convenciment que l'operació funcionaria perfectament quant als ca dels moviments i gestions que calia realitzar, per posar-me immediatament en línia amb els plantejaments que calia desenvolupar. Catalunya no podia desaprofitar l'ocasió històrica que se li brindava, també a ella, de fer el que el passat no va permetre: explicar-se amb fets. Si Espanya pretenia legítimament demostrar que havia canviat tant com el món sospitava, Catalunya volia mostrar-se al món com a nacionalitat amb tot allò que cal per ser-ho. I Espanya no podia ignorar-ho: al contrari, havia d'ajudar. En aquest sentit, doncs, el president de la Generalitat feia un paper crucial. Ell, més que ningú, havia de garantir i ser responsable que dominés la sintonia en l'emissió dels missatges plurals que, com calia preveure, va produir-se. Una emissió que va ser irreprotxable tret d'e- "...una de tes obres que a rri em resultaven més emocionants: el Palau Nacional". vessants informàtic, de les telecomunicacions, les competicions esportives i la logística. L'equip, repeteixo, era de primera línia i estava molt ben cohesionat, amb un executiu excellent i efectiu com és Josep Miquel Abad, al qual no em vaig penedir d'haver defensat en els moments de crisi. Ho va tornar amb escreix. Vaig voler assegurar al president del govern espanyol l'assumpció per part de FAlcaldia-Presidència del COOB'92 de l'esperit que es desprenia de les seves paraules: seguretat com a prioritat i treballar políticament i en els detalls per obtenir una imatge del país que es correspongués amb l'esforç realitzat i l'enorme oportunitat històrica que teníem al davant. La Presidència de la Generalitat tenia un paper important els mesos previs als Jocs Olímpics, i jo li vaig sol·licitar una definició específi- Núniero 37 Setembre-Octubre 1997 B.MM �QUADERN CENTRAL pisodis puntuals que no van deslluir la trajectòria general. El president sap que els mesos previs a aquella data em vaig posar a les seves mans per atendre els requeriments que considerés convenients, i amb la freqüència que cregués oportuna. Ningú més que nosaltres érem responsables del desenvolupament adequat de tot plegat. Per la meva part, tenia plena consciència que havíem d'estar disposats als sacrificis que caiguessin i a esforços importants en aquesta línia. No hagués estat bo, per exemple, que s'escampés la impressió que alteràvem procediments per fets succeïts a l'ex Unió Soviètica. Algunes de les propostes que vaig formular en cercles reduïts i discrets sobre elements de pluralitat a les cerimònies d'inauguració podien haver estat interpretades com una excessiva sensibilitat a fets exteriors. Una circumstància que en el seu moment vaig tenir ocasió de comentar amb el mateix president Pujol i amb el president del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch. Per altra banda, la situació internacional els anys previs va evolucionar de tal manera que els Jocs de Barcelona, ja de bon principi pretendents a una aurèola de festivitat i de retrobament internacional a múltiple escala, es podien convertir, en efecte, en l'oportunitat que l'opinió pública internacional esperava amb ansietat: comprovar si en el món pesaven més les formidables transformacions positives recents o les també impressionants dificultats, diferències i obstacles econòmics, polítics i ideològics que s'hi oposaven. Excuseu-me la petulància. Pé^ò el cert és que tot plegat no ens feia les coses més fàcils, sinó més • dif%ils. Tant en l'aspecte de la seguretat, com en el del protocol i en el cjt la modulació dels missatges a emetre, com en el cas dels sím' bojjj, dels llenguatges i dels gestos. Vjjfn treballar amb passió perquè tot sortís bé. I va sortir bé. JPerò Barcelona no es conforma amb haver de donar un prodigiós '.W *' salt endavant, com en el 88 del segle passat o en el 1929. Vol estabilitat en la classificació general de ciutats. Mantenir-se amunt. No decaure. El projecte olímpic va ser un magnífic esperó per a les energies de la ciutat. Va canalitzar recursos extralocals en una magnitud sempre desitjada però mai obtinguda en els darrers seixanta anys. Un flux que voldríem que fos constant i no esporàdic. El Holding Olímpic i les altres inversions empreses directament per l'Estat i/o la Generalitat van permetre mobilitzar, juntament amb la inversió local i privada, recursos de l'ordre dels 750.000 milions de pessetes -alguns diuen 900.000 milions- en un període relativament breu de quatre o cinc anys. I van permetre dotar la ciutat i l'àrea metropolitana de bones vies de comunicació, telecomunicacions, hostaleria, centres terciaris alternatius, collectors, estadis i altres instal·lacions esportives, port de lleure, aeroport, serveis viaris primaris i també la reforma o la realització o l'inici de grans estructures culturals com el Palau Nacional, el Museu d'Art Modern, el convent dels Àngels, la Casa de la Caritat, el monestir de Pedralbes, el Teatre Nacional, l'Auditori, l'Arxiu de la Corona d'Aragó, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), el nou Teatre Lliure, el Liceu, la reforma del Palau de la Música, el Museu d'Història de la Ciutat, el Jardí Botànic... ) Ì7 Setembrf-Ottubre l W UN SISTEMA METROPOLITÀ EUROPEU Falten encara moltes coses: particularment acabar l'embranzida en matèria d'estructures culturals, assegurar l'oferta d'aigua neta i millorar l'àrea del Besòs i vertebrar la zona d'activitats logístiques del Llobregat, a la qual em referiré més endavant. Estructurada ja en la realitat física i social com una àrea metropolitana de tres-quatre milions d'habitants, Barcelona ha de mantenir vives les fonts del seu creixement qualitatiu i de la seva competitivitat com a ciutat. El centre municipal de l'àrea, el municipi de Barcelona, perd població -s'entén, població a l'hora de dormir. I l'àrea en el seu conjunt no creix, com tampoc no ho fa Catalunya. Hi ha, per tant, un lògic desplaçament de la població resident cap a la perifèria de l'àrea urbana i un nou equilibri demogràfic àrea metropolitana-Catalunya, després de 25 anys de concentració (1950-1975). La nova situació planteja problemes de qualitat de vida i d'equitat en sectors de la població, però no grans inquietuds d'estratègia territorial. Al contrari. No es tracta de fer créixer més ni el municipi ni l'àrea. Es tracta de potenciar els seus factors d'atracció d'interessos, d'inversions, de tecnologia, d'activitats acadèmiques i científiques, de gent qualificada, d'activitats culturals d'alt nivell. I de fer-ho equilibrant l'oferta de factors d'atracció per tal de no minvar la del conjunt de centres urbans de Catalunya, sinó més aviat potenciant-los, així com potenciant la connexió del sistema urbà-metropolità espanyol dins del sistema de ciutats més gran que és Europa. Les grans decisions preses en els darrers anys sobre Barcelona beneficien tot Catalunya i doten Espanya d'un incipient sistema metro- �QUADERN CENTRAL "És errat pensar que ara, recuperat el camí de la Catalunya rica i plena, autònoma i confiada, Barcelona hagi de renunciar a la seva potència, que segueix essent la millor garantia de la llibertat de Catalunya". polita competitiu amb les xarxes urbanes europees, el qual afavoreix tota la península en una mesura considerable. Però ens falten encara coses, com he dit. Ens falta aigua i espai. Fins al 2000, en menys de deu anys haurem invertit 100.000 milions de pessetes en depuració i noves captacions complementàries, i haurem de prendre decisions en matèria d'aportacions de cabals externs, tot i que la tan criticada absorció dels costos ecològics en el rebut de l'aigua ha permès un adequat finançament i una contenció evident del consum. Barcelona s'ha plantejat la possibilitat de disposar d'una doble xarxa de distribució d'aigua -per beure i reciclada- i desitja contribuir a la conversió dels rius Besòs i Llobregat en escenaris naturals/convencionals de gran valor i netedat. Tots dos objectius es complementaran. Sense depuració no hi ha dignitat paisatgística ni aigua suficient. És coneguda la meva posició sobre l'àrea metropolitana. La seva dispersió en diverses entitats sectorials i territorials va ser un error polític i estratègic, segurament sense grans repercussions electorals a curt termini, i dictat per un càlcul de reequilibri territorial a Catalunya que ja no té raó de ser, ateses les tendències espontànies. Les millors èpoques de la història de Catalunya han anat unides a les d'una Barcelona forta políticament i econòmicament. No és cert que l'economia de Catalunya demani, exigeixi o simplement es pugui permetre una Barcelona feble. No és cert que Barcelona tregui la seva fortalesa d'haver substituït un poder català inconstant, insuficient i mal vist per la resta de la península. Barcelona ha fet aquesta funció de substitució. I, per dir-ho d'alguna manera, tot "El projecte olímpic va ser un magnífic esperó per a les energies de la ciutat. Un flux que voldríem que tos constant i no esporàdic". Numero 37 Setembre-Ot-tuim1 H47 E �QUADERN CENTRAL Catalunya sobreviu en alguna mesura gràcies a aquest fet. Tanmateix, Barcelona no hauria pogut fer-ho si no hagués existit un sentiment de nacionalitat subjacent que s'expressava a través dels noms, banderes i símbols de la ciutat. Però és errat pensar que ara, recuperat el camí de la Catalunya rica i plena, autònoma i confiada, Barcelona hagi de renunciar a la seva potència, que segueix essent la millor garantia de la llibertat de Catalunya. Així ha estat, repeteixo, en els millors moments de la nostra història com a poble, no solament en els difícils. El que sí és cert és que hi ha un joc subtil de significacions (Espanya, Catalunya, Barcelona). I encara ho és també que la potència de Barcelona -el que un dia vostè mateix, senyor president de la Generalitat, va anomenar la force de frappe de Catalunya- no tindria la consistència i la profunditat que té si no fos per l'existència d'una xarxa urbana molt rica i atapeïda, de la qual Barcelona és tan sols l'encapçalament, i que Barcelona ha de col·laborar a fer que es respecti i s'enforteixi com a tal malla de país, perquè d'ella obté la demanda, les arrels, l'estabilitat i la raó històrica de la seva pròpia existència com a capital. Tanmateix, Barcelona no fóra el que és -i Catalunya tampoc-, malgrat tots els entrebancs, ignoràncies i agressions vinguts de fora, si no hagués estat pel paper que han fet en el si d'un mercat, d'un país i d'un Estat més grans, no sempre fàcils ni benèvols, però sempre virtualment presents com a àmbit econòmic, com a repte cultural i lític, com a font de braços i talents per a la nostra pròpia conscio nacional i urbana. I Efcanya no fóra Espanya sense Barcelona, com no ho fóra sense Cawlunya. Això vol dir que en la regularització de les nostres reia's interterritorials dins de la península hem de deixar lloc a una esjftatègia per a Barcelona -i per a Catalunya- pensada des íspanya, des del conjunt dels pobles d'Espanya, des d'un Estat en el qual nosaltres som part important, a voltes decisiva, porta d'Europa i locomotora econòmica, cultural i tècnica. Tot altre plantejament, sempre respectable, equivaldria a conformar-nos amb menys del que podem arribar a ser, amb menys del que ja som. A la fi de 1909, Joan Maragall, en un article dedicat a l'Empordà, encetava un plantejament en què els significats Barcelona, Catalunya, Espanya i Europa anaven prenent la forma que aproximadament avui els donaríem. Som europeus perquè som catalans, com els altres nacionals del continent. Catalunya és la sal de la nostra condició d'europeus. La millor manera de ser espanyols és ser bons catalans. I arribarà un dia que no caldrà ni dir-se catalans. N'hi haurà prou amb dir-se empordanesos o barcelonins. Aquest és el missatge maragallià. La veritat és en la part i no en el tot, en la llavor més que en el fruit. La nostra ciutat va rebre el món en aquest marc de certeses, conscient de ser capital d'una cultura nacional única, irrepetible, i sabent que aquesta cultura no tindrà tot el valor que pot tenir si no és en el si de la construcció federal i respectuosa de l'Espanya moderna i plural. Conscient de ser també capital temporal de les esperances de fraternitat i competició esportiva i pacífica de milers de milions d'homes i dones d'arreu del món. Allò que és bo per a Barcelona és bo per a Catalunya, i allò que és bo per a Catalunya ho és per a Espanya. Veritats que solament de- B.MM Numero í: manen una condició per ser-ho del tot, en profunditat: que puguin ser expressades en un marc de confiança creixent en què els sacrificis que mútuament comporten siguin admesos sense recança, com el preu habitual i no excessiu del comerç de sentiments i donacions recíproques en què consisteix la coexistència dins d'un projecte comú, de tots els pobles d'Espanya, orientat cap a la unitat europea, la pacificació de la Mediterrània, i la fraternitat iberoamericana. Barcelona va oferir a Catalunya i a Espanya la possibilitat de jugar -intensament durant uns dies, més constantment i modestament després- el paper de dinamitzadora de projectes positivadors de la convivència. Centre mundial de la competició pacífica, avantguarda de l'autonomisme ibèric, referència del Nord del Sud europeu, motor del dinamisme de les ciutats europees, ciutat més gran de la ribera mediterrània d'Europa, capital cultural europea: això és el que volem ser, això és el que d'alguna manera ja som, amb el vostre ajut. xr �QUADERN CENTRAL LA CARTA MUNICIPAL O LLEI ESPECIAL DE LA CIUTAT L'any 1904, Cambó demanava a Alfons XIII una llei per a la ciutat. Jaume I la hi havia donada l'any 1284 amb el Recognoverum Proceres, el contingut del qual fou desenvolupat més tard en les Ordinations d'En Sanctacília. Felip V les va revocar en el Decret de Nova Planta, que va enxiquir el territori del Consell de Cent -del Monte Catus o Montgat al Castro Fèlix o Castelldefels- i va retornar Barcelona a les estrictes muralles, més un erm definit per l'arc de l'abast dels canons situats en elles, l'actual Eixample. La ciutat va revifar i va aconseguir el territori abans que la llei: no havien passat dos segles que ja tots els ajuntaments creats per la Nova Planta a la plana estricta del Barcelonès, amb els noms de les parròquies sufragànies d'altres esglésies intramurs, eren annexionats de nou pel municipi central. Sant Martí de Provençals, Sant Joan d'Horta, Sants, Sant Vicenç de Sarrià i Sant Gervasi, la Mare de Déu de Gràcia, Sant Andreu de Palomar, les Corts de Sarrià passaven a formar part de Barcelona. Restaven fora les parròquies-ajuntaments de més enllà dels rius. A partir del 1860, físicament, la nova ciutat gran era un fet en enderrocar-se les muralles i urbanitzar-se FEixample. La demanda de Cambó era, doncs, un coronament, la petició d'admissió d'un fet ja incontrovertible. Feia alguns anys ja que els poetes havien cantat la ciutat salta-carenes, de riu a riu estesa, i defensada pels torreons del Garraf, Sant Pere Màrtir i Montgat, i per dues "troneres avançades, los pits de Catalunya: Montseny i Montserrat". Igualment ara Barcelona demana amb tot respecte, després de més de deu anys de treballs preparatoris, quan entretant s'han anat om- plint els pocs buits de sòl urbanitzable dins el municipi central, quan ja és un fet la nova xarxa de mobilitat possible -amb els cinturons i els túnels-, el reconeixement de les seves especialitats jurídiques en tres camps. En primer lloc, el camp de l'especial relació del municipi central i els que l'envolten, tots units ja en una sola aglomeració regional de més de quatre milions d'habitants, que necessita administració comuna de les grans infraestructures i planejament territorial singular, així com l'específica col·laboració dels municipis que formen el continuum urbà central de l'aglomeració i que haurien d'administrar en comú el seu urbanisme menor, i qui sap si una pila de veis de diversos ordres, avui coartats per l'existència de tantes fri teres locals. Z^K "Les grans decisions preses en els darrers anys sobre Barcelona beneficien tot Catalunya i doten Espanya d'un incipient sistema metropolità competitiu amb les xarxes urbanes europees. Però ens falten encara coses..." "Convertir el Besòs i el Llobregat en escenaris naturals de gran valor". , .C Sttraihic-l Mut™ I1"»" B.MH �QUADERN CENTRAL En segon lloc, el camp de col·laboració entre institucions diverses en la gestió d'infraestructures i serveis de gran significació, situats avui en un o un altre domini competencial, bàsicament en el de l'Estat: port, aeroport, mercats centrals, Fira, Palau de Congressos, Zona Franca, Zona d'Activitats Logístiques, Parc Tecnològic. Per posar un exemple, perquè l'aeroport marxi bé hi han d'estar representats la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, el Foment i l'Ajuntament del Prat de Llobregat; i això requereix la transformació prèvia de l'Ente Nacional de Aeropuertos (avui AENA) en un holding d'ens singulars o societats anònimes de gestió. Almenys en el cas dels aeroports de Madrid, Barcelona i Palma. Podríem afegir-hi, però ja han estat esmentades i tenen caràcter diferent, les estructures culturals, com el Liceu, l'Auditori, el Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Macba, on les administracions públiques presents a la ciutat van lligar, lentament, els sistemes de col·laboració més adients. En aquest sentit hem de veure amb optimisme les perspectives actuals, que faran de Barcelona el que sempre ha estat en potència, un centre cultural europeu de primera magnitud. Són mostra de la formidable explosió cultural el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el Teatre Nacional, la Ciutat del Teatre, el Palau de la Música, la futura Biblioteca Provincial del Born, la Biblioteca de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans, FArxiu de la Corona d'Aragó, el convent dels Àngels, el Jardí Botànic, els vells i nous museus i centres de cultura -com el BarbierMüeller, el Museu d'Història de Catalunya, el Museu de la Ciència i Casararnona-, l'Aquàrium i la florida de teatres privats i sales d'art. Encara en el terreny de l'articulació de les grans entitats barcelonines o metropolitanes, el municipi es considera menystingut -sense fer grans escarafalls- en la representació de la societat en les universitats o les caixes d'estalvi. Potser la Llei Especial de Barcelona hi podrà fer alguna cosa. El notari Puig Salellas ha proposat una fórmula intel·ligent per al primer tema. Quant al segon, ni el Defensor del Poble Ruiz Giménez va gosar interposar un recurs, que reconeixia ben fonamentat, contra la llei catalana de caixes d'estalvi que va suprimir quasi la representació dels municipis en aquestes, vigent a la resta d'Espanya. L'Ajuntament de Barcelona, amb el de Sabadell, va cedir terrenys i fins i tot va tenir el leadership en la creació de la Universitat Autònoma, la comissió gestora de la qual era presidida pel primer tinent d'alcalde; l'Ajuntament i la Diputació van cedir locals, al cos- > ÏT Sftaiibri: I.KKibre H tat de la Casa Gran, i diners per a la fundació de la Caixa de Barcelona, avui reconvertida en la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, "la Caixa". I tanmateix hi té els mateixos representants que els respectables Círculo Agrícola Catalán de San Isidro i la Societat d'Amics del País. Finalment, en el camp de les especialitats administratives i fiscals, Barcelona hi ha estat sempre ferment d'innovacions i especialitats, des de la creació dels delegats de Serveis o l'arbitri de radicació, fins a temes tan a la frontera del Dret Civil com el testament sacramental, de tal manera que en alguns casos han acabat convertint-se en llei general. ¿Per què no reconèixer de nou que Barcelona, per tradició, per pràctica, per raons diverses, se situa a l'avantguarda d'una colla de procediments que necessiten el suport de la llei per consagrar-se, i que poden contribuir, modestament, a la solució dels famosos problemes de la gran ciutat, del malheur de banlieue del que parlen els francesos, i de l'obsessionant manca de qualitat de vida en les aglomeracions metropolitanes? Hi tornaré al final d'aquestes lletres. A Barcelona, el marc legal fonamental el componen la Constitució Espanyola, l'Estatut de Catalunya i la nostra Llei Especial. L'Estatut, en reconèixer la necessitat de regular el fet metropolità, no pensa en altra cosa. La Llei de Bases de Règim Local i la Llei de Finances Locals, quan reconeixen la vigència parcial de l'antiga Llei Especial i la necessitat d'una regulació financera especial per a Barcelona, van en el mateix sentit. Entenem que les administracions superiors tendeixin a reaccionar davant aquesta històrica pretensió barcelonina adduint l'inconvenient del greuge comparatiu. Però també entenem que si les lleis fonamentals -no solament ara sinó fins i tot en períodes no democràtics- han admès l'existència del concepte jurídic d'especialitat, és perquè de Jaume I a Francesc Cambó, des dels anònims compiladors de la baixa edat mitjana fins a Manuel Ballbé, l'insigne redactor de la Carta de Barcelona de 1961, la realitat i els projectes sortits de la profunditat del cos social s'acaben imposant als arguments de conveniència. Barcelona no pot seguir contribuint de forma tan assenyalada com fins ara a la formació contemporània de l'Espanya democràtica i la Catalunya autònoma sense disposar de l'instrument legislatiu de navegació històrica que pretén, mereix i necessita. Resumint: regular les relacions en el complex territori metropolità i en el centre històric de l'aglomeració; equilibrar de forma estable �QUADERN CENTRAL "L'especial relació del municipi central i els que l'envolten, tots units ja en una sola aglomeració regional de més de quatre milions d'habitants, necessita una administració comuna de les grans infraestructures i planejament territorial singular". "Perquè l'aeroport marxi bé hi han d'estar representats ia Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, ei Foment i l'Ajuntament del Prat de Llobregat". / € /^**%» m I ll \ les relacions entre la capital i el país; fer participar la ciutat i la Generalitat de Catalunya, junt amb l'Estat i la societat civil, en la gestió de les grans institucions i estructures tècniques, econòmiques, culturals i d'altres; crear la indispensable justícia local i la justícia immediata; dotar la ciutat dels instruments necessaris per fer front als problemes del medi ambient, el transport i l'habitatge, el finançament dels serveis socials i educatius i la seva materialització. Heus aquí l'objectiu del que anomenem Carta Municipal de Barcelona o conjunt de regulacions que la ciutat demana per anar endavant. 7 Selcml-rc Octubre 1W B.MH �QUADERN ŒNTRAI. EL PLA ESTRATÈGIC BARCELONA 2000 Dues-centcs entitats han treballat durant anys per produir un escenari de futur creïble i estimulant. I ho han aconseguit. Coneixen bé, estimats presidents, les conclusions del treball. En el primer Pla, catorze grups, comandats per un promotor, van treballar en la definició més acurada dels objectius que no disposen clarament d'una administració o institució de tutela competencialment responsable. En total, 54 objectius van ser formulats i la meitat -i és molt- assolits. Els tres grans eixos de consens eren la vertebrado d'una macroregió europea del Nord del Sud com a condició de progrés, la prioritat dels serveis a les persones i la qualitat de vida com a marca distintiva de la filosofia compartida per tots els barcelonins, i l'èmfasi en els serveis a les empreses. Si hom pensa que en els anys vint Barcelona era, als ulls d'Europa, la cintili de les bombes, que una novel·la podia fer fortuna aleshores sota el títol de Quan mataven pels carrers; que els odis més reconsagrats i la intolerància més arrauxada presidien les nostres hores en els anys trenta i quaranta; que l'actual president de la Generalitat era m a l t r a c t a t a la Via Laietana en iniciar-se els seixanta per haver gosat criticar l'anticatalanisme militant del director d'un diari; i que en els primers setanta vivíem estats d'excepció, reunions limitades a v i n t persones, execucions polítiques... ¿qui pot negar que el fet de veure avui tormar-se el consens de 200 entitats sobre el nostre futur i comprovar que entre elles hi ha els sindicats i la patronal, el comerç i la Universitat constitueix tot un petit miracle? ¿No és aquest el millor resum de les transformacions polítiques que Espanya, Catalunya i Barcelona han viscut en els darrers quinze anys? E ni consta que S.M. el Rei, a qui vam presentar en primer lloc les conclusions del p r i m e r I 3 la, el 23 de maig de 1990, n'és un defensor entusiasta i que les iniciatives semblants que es van desenvolupar a Madrid i Sevilla tenien a veure amb l'opinió favorable que s'havia generat en cercles i m p o r t a n t s . L'Organit/.ació per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics ( O C D E ) ha rebut una exposició detallada del Pla 1 strategie i en recomana el model a les ciutats dels països membres. El Centre Iberoamericà de Desenvolupament 1 ''strategic Urbà ( C I D I - ' . L ' i ha assessorat una vintena de ciutats del Nou Mon seguint el model de Barcelona. Resultat de l'esperit que animava les primeres reunions estratègiques, i ilei suport decidit del conseller d Economia, Macià Alavedra, va ser la creació de la primera iniciativa conjunta de la comunitat financera barcelonina, entorn de l'associació Barcelona, Centre Financer Europeu, que primer va presidir ( ' l a u d i Boada i després, alternantse, els directors generals o presidents de les dues caixes grans, la Banca Catalana i el Banc de Sabadell. No volem estar al marge de la x a r x a de decisions financeres a Europa. El nostre potencial econòmic ho demana i ho permet. Estem disposats a l'especialit/acio i a la modestia, pero no a la desaparició, tmancerament parlant. Som conscients que hi ha un lloc per a nosaltres en aquest espai, i l l u i t a rem aferrissadament per ocupar-lo. El Mercat de Futurs, que piloten Hasane/ i Oller, ens ta creure que ho podem aconseguir. 1 també la revifada de la Borsa, d i r i g i d a per Joan M o r t a l a . De la m a t e i x a m a n e r a que t r a c t e m de cobrir les nostres flaqueses, tractarem t a m b é de t r e u r e p a r t i t de la nostra p a r t i c u l a r configuració. I.a d e n s i t a t de Barcelona, que ens ta una c i u t a t h u m a n a , càlida, "Centre mundial de la competició pacífica, avantguarda de l'autonomisme ibèric, referència del Nord del Sud europeu, motor del dinamisme de les ciutats europees, ciutat més gran de la ribera mediterrània d'Europa, capital cultural europea: això és el que volem ser, això és el que d'alguna manera ja som". �QUADERN CENTRAL estimada pels d'aquí i pels de fora, i ens lleva les perspectives pròpies de les capitals de les grans seus estatals, ens obliga a organitzar l'ús de l'espai, i ens dóna, potser, un molt extremat sentit del detall, de la forma: Barcelona és un munt de ferros treballats, formigó retorçat per extreure'n un gest impossible, fustes llaurades, parets esgrafiades, vidres recargolats, façanes polides, baranes historiades, pedres picades i pedreres reaprofitades, joies, estucs, retaules, racons inaudits; cada pam quadrat, tanmateix, tendeix a ser una obra d'artesania en aquesta ciutat sotmesa, diuen, a la tirania del pam quadrat, a l'avara povertà d'espai i a l'imperi de l'estètica que denunciava Unamuno i lloava Cervantes. L'any 2000 i el segle XXI estan servint, en aquest marc, com a referència d'un nou pacte amb l'entorn. Un grau més d'ambició en el dimensionament de les estructures que no ens ha de llevar l'humanisme i la prudència de les formes. Per això les autovies torturadament discutides i dissenyades per evitar la dictadura de la funció sobre la forma. Algunes torres altes, però no gaires, les justes per a una generació que, malgrat les aparences, vol sobretot conservar l'esperit d'una ciutat proporcionada, justa, continguda, com la volia el viatjant italià del segle XV que citava Ramon Trias Fargas en el seu discurs de comiat consistorial. Conservar el mateix esperit, però viu. En aquest context, hi ha dos aspectes que sempre esmento: el cablatge de la ciutat i l'ordenació del subsòl. Ciutat densa, ciutat congestionada, ciutat cara: tres coses que van juntes i que ningú no sap del tot com ordenar en la seqüència de causes a efectes. Els economistes tendeixen a dir-nos que el sòl és car perquè és escàs. I congestionai perquè és dens. Però Barcelona ha funcionat històricament prou bé com a matriu de fluxos i moviments. L'Eixample racionalista del XIX és un model internacional d'optimització del nombre d'intercanvis per unitat de superfície i de temps. Resistirà prou bé l'envestida actual de la motorització? I les que encara vindran? En parlarem més endavant, i en seguirem parlant sempre. En tot cas, per mantenir i augmentar el seu atractiu, Barcelona compta amb aprofitar la densitat per oferir comunicacions a costos per càpita baixos. La nostra ciutat apila molts habitants i empreses a sobre de cada hectàrea de sòl. Si el sòl està equipat, cablejat, connectat a xarxes de comunicació, aquesta hi és barata per a cada usuari. D'aquí ve la importància i la factibilitat de la xarxa de cablatge òptic. Quan faig els darrers tocs a aquesta antiga carta, som a punt d'obtenir per a Cable i Televisió de Catalunya -participada per la nostra Catalana d'Iniciatives, que va ser la iniciadora del projecte ja l'any 1986 i la seva mantenidora al llarg del decenni- l'adjudicació de les tres demarcacions catalanes del cable; i per a l'empresa de la qual formen part i que està liderada per ENDESA, esperem, l'adjudicació de Retevisión, que s'ubicaria a Barcelona. Aquestes dues noticies, resultat d'un treball de molts anys, ens situarien finalment on volíem ser en aquest camp decisiu. Ernest Maragall hi ha tingut molt a veure: tot. De la mateixa manera, i per la necessitat d'ordenar un subsòl enormement carregat, som pioners de la cartografia subterrània, la creació de galeries de serveis i la col·laboració entre autoritat local i empreses de servei públic. "Les perspectives actuals faran de Barcelona el que sempre ha estat en potencia, un cenfe cultural europeu de primera magnitud" (F Museu d'Art Contemporani de Barcelona) �Ql'ADhRN CF.NTRAl L'n altre fill del Pla Estratègic és la Xarxa C-6 de ciutats del Nord del Sud d Europa (Montpeller, Tolosa, Saragossa, València, Palma de Mallorca i Barcelona). Aquest c o n j u n t de capitals, i les seves regions d'influència, sumen mes de quin/e milions d'habitants -el cinc per cent de la Comunitat Europea- i el vuit per cent del territori comunitari. Compten amb una taxa d'atur superior a la mitjana europea, però també amb un ritme de creixement econòmic superior. No sembla que els canvis polítics municipals hagin de malmetre la cohesió d ' u n conjunt que reuneix totes les circumstàncies per convertir-se en un dels complexos territorials equilibradors d'una Huropa que pesa molt cap al Nord i, des del 1989, també cap a l'Est. Igual que el Pla Estratègic ha escollit la via raonable de privilegiar l'ample de via europeu sobre l'aspecte gran velocitat per a passatgers i no ha descuidat mai la connexió sud de la xarxa (BarcelonaMadrid-Valencia), de la mateixa manera tenim dret a esperar una comprensió intelligent dels beneficis que per a tota la península ha de tenir -com també per al Midi francès- el fet de disposar d'un regió frontissa potent, a cavall dels Pirineus, que deixaran de ser barrera per esdevenir cruïlla, com els Alps ho han estat durant segles a l'Europa Centra!. El ("omite I n t e r p i r i n e n c de Poders Locals (Seu d'L'rgell, Ariege, Comú d'Andorra, Barcelona i Toulouse) s'han adh e r i t al C-íi. F! somni dels nostres profetes es la realitat: els Pirineus comptaran. Els túnels del Cadí i de Puymorens ens hi acosten. La Carta dels Ciutadans i els Pirineus així ho expressa. L'na permanent font d'insatisfaccions ha estat la connexió aeroportuária, sortosament enfocada cap a un t u t u r ben diferent amb el nou edifici t e r m i n a l i -esperem-ho- amb la tercera pista i la transformació de la seva connexió ferroviària. El canvi de model de gestió, i n s i n u a t en l'apartat anterior i, per descomptat, el canvi d'actitud de la nostra companyia capdavantera i de les moltes més petites companvies que operen a Barcelona en el t r a c t a m e n t de la creixent d e m a n d a de vols i n t e r n a c i o n a l s a Barcelona lian de conduir a la tormacio d ' u n espai aeroportuan p e n i n s u l a r de caràcter dual i a un m i l l o r a p r o f i t a m e n t dels avantatges de localit/acio de Barcelona. A la t o r m a c i o d'aquest linl< a e r o p o r t u a n , necessitat d'hangars i serveis ile m a n t e n i m e n t - a v u i un avio gran no pot ser revisat, no pot i/.>ní;/>a B a r c e l o n a - , hem de sacrificar segurament altres projectes i n t e r e s s a n t s però no tan estratègics en l ' e n t o r n aeroportuari, com la uran i n s t a l · l a c i ó firal que es va proposar temps enrere o d'altres amb el m a t e i x consum d espai. "¿Per què no reconèixer que Barcelona, per tradició, per pràctica, se situa a l'avantguarda d'una colla de procediments que necessiten el suport de la llei per consagrar-se, i que poden contribuir a la solució dels famosos problemes de la gran ciutat?" Sense un mercat de quinze milions d'habitants no és possible, al Sud d'Europa, disposar d'un aeroport transoceanic. Però fins i tot aquest mercat virtual pot ser inoperant si els costos comparatius i la qualitat del servei no són els adequats. El c o n j u n t Port-Aeroport-Mercabarna-Zona Franca-Fira-Zona d'Activitats Logístiques pot convertir-se, finalment, en el canvi de segle, en un complex modestament competidor dels grans centres de distribució de la costa atlàntica centroeuropea (Amsterdam, Rotterdam, Anvers), que és per on entren la gran majoria de les mercaderies, missatges i passatgers procedents d'Amèrica i del Pacífic. A la potenciació d'aquestes activitats i de la seva coherència territorial dedicarem bona part dels esforços estratègics. Però no hi ha dubte que la capacitat d'atracció, l'interès i la qualitat d'una ciutat depenen bàsicament, en darrer terme, de la qualitat de vida de les persones que hi viuen i hi treballen. A aquest p u n t , que el Pla Estratègic considera central, dedicaré l'apartat sisè. Però abans hem de parlar de diners. �QUADERN CENTRAL EL FINANÇAMENT DE BARCELONA Transcric aquí, benvolguts presidents, les lletres que sobre aquest tema els vaig escriure temps enrere. Tenen l'aroma d'aquell període (1985-87), però conserven tota la fragància d'una realitat que en molts aspectes, malauradament, no ha canviat prou. En altres aspectes, al contrari, ha estat desbordada per les considerables transformacions que entre tots hem sabut o pogut empènyer a Barcelona. En un sentit, doncs, aquestes lletres passades serveixen per fer més punyents els plantejaments que la ciutat fa a l'Estat i la Generalitat. Ha passat el temps i algunes inequitats evidents continuen. No pot ser. D'altra banda, serveixen també per posar en evidència solucions que es van donar a temes aleshores pendents: la inauguració, l'agost del 1991, del Cinturó del Litoral que travessa Barcelona i el Túnel de Vallvidrera (TABASA), i del Circuit de Montmeló a principi de setembre d'aquell mateix any. El text de 1987 deia així: "El moment és particularment greu i esperançador al mateix temps. Barcelona, gràcies a un lent avanç a través d'estudis i negociacions amb anteriors governs, va veure assumits per l'Estat deutes propers als 100.000 milions de pessetes arran de l'accés del Partit Socialista al govern el 1982. "Aquests deutes, corresponents en gran part als interessos compostos dels seus dèficits corrents des del 1974 al 1982, és a dir, al cost acumulat de finançament de la insuficiència del sistema fiscal local aplicat al cas particular de Barcelona, tenen tanmateix causes reals i tangibles que en bona part han continuat actuant a partir del 30 de desembre de 1982.1 dic en bona part, perquè en part van ser pal.uades per la millora del sistema fiscal local per a Madrid i Barcelona a partir del primer de gener del 1983. "De seguida veurem aquestes causes reals i la dimensió dels seus efectes. "Haig de recordar també que aquest sanejament dels deutes fins al 30 de desembre de 1982, en retardar-se pel que fa a la seva materialització, va provocar càrregues financeres anuals de l'ordre de 2.000 milions de pessetes; davant, però, de la magnitud de l'esforç estatal, el sacrifici local no sembla extraordinari. Vull insistir abans, tanmateix, en el fet que la conjuntura, que podria decantar-nos de nou cap al desequilibri crònic si no adoptéssim cap mesura, és particularment oportuna per precisament adoptar-les. "L'Ajuntament de Barcelona s'ha acreditat com a bon gestor dels recursos a la seva disposició: ha multiplicat els serveis amb una plantilla en descens des de l'abril del 1979 fins avui, ha disciplinat els seus recursos humans, ha millorat la imatge de l'administració pública, te un crèdit financer superior al que tenia abans que el general Franco decapités el valor nominal de les obligacions emeses per finançar l'Exposició Universal, acut al mercat de capitals japonès sense aval del Regne i en les mateixes condicions que aquest i ha estat peça clau per trobar vies de solució a deu o dot/.e punts negres que han constituït l'entramat real i el transport de la nostra crisi econòmica. "Els Túnels del Tibidabo, a realit/ar per l'empresa TABASA per compte del Consorci de Túnels del Tibidabo i l ' A j u n t a m e n t de Barcelona (pel que fa al Túnel de la R o v i r a ) , estaven a t u r a t s . TA BASA tenia un passiu de 3.856 milions de pessetes i no pagava niés que �QL'AIM'RN ŒNTRAL als obligacionistes petits: era, de fet, una suspensió de pagament. Les a d m i n i s t r a c i o n s locals ( A j u n t a m e n t , Diputació i Corporació M e t r o p o l i t a n a ) varen sanejar l'empresa aportant per part de l ' A j u n t a m e n t el cost del Túnel de la Rovira í per part del conjunt de les administracions, el cost del Túnel de Vallvidrera. Varen adquirir les accions al 81,67 per cent del valor nominal i van cedir dues terceres parts de les mateixes gratuïtament a la Generalitat, amb la promesa que aquesta invertiria, contra els seus pressupostos, dues vegades el valor de l'obra ja realitzada a Vallvidrera. A partir d'aquell moment, es c o n t i n u a r i e n les obres aportant una tercera part les administracions locals i dues terceres parts la Generalitat. Al cap de cinc anys d'aquella transmissió gratuïta d'accions, el compliment de la promesa no s'havia efectuat, cosa que va donar lloc a un requeriment formal de devolució de les accions no atès, però que va desencadenar l'inici de les obres, finançades evidentment amb un crèdit contra TABASA i no contra els pressupostos de la Generalitat. "FI Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), sanejat per l'acció c o n j u n t a de l ' A j u n t a m e n t propietari, el ministeri d'Hisenda, deutors i bano i caixes, esta avui rendint un excedent net important i a c t u a com a Agencia de Desenvolupament Industrial de l'Àrea de Barcelona. I.a G e n e r a l i t a t no ha volgut escoltar en diverses ocasions les i n v i t a c i o n s , (orinals i documentades, a incorporar-se al Consorci. Avui el C ' X I B gestiona el Parc Tecnològic del Vallès -construït i finançat per l'antiga Corporació Metropolitana de Barcelona iCM15i-, c o m p a r t i n t l'accionariat de la societat explotadora amb la conselleria d'Industria, a la qual vaig cedir sense contrapartida la ¡'residència. "El dèficit dels transports de Barcelona és un capítol a part. Redactat i acordat a nivell tècnic el contracte-programa per a la seva assumpció i el desplegament de les inversions de futur precís, el ministeri de Transports, que va acceptar dotar la Generalitat dels fons necessaris perquè pogués fer front al trenta per cent del dèficit que li correspondria afrontar segons l'esmentat acord tècnic, retarda la signatura del contracte-programa en base a una argumentació centrada en el greuge comparatiu. És aquest un dels punts més greus i dolorosos de la relació Ciutat-Autonomía-Estat. Caldrà insistir-hi al final d'aquestes pàgines. "Pel que ta al trasllat i la reconversió d'Hispano Olivetti, pactat amb el ministeri d'Indústria per evitar-ne el tancament, a l'acte de signatura de l'escriptura pública de compravenda del terreny de nova �QUADERN CENTRAL "Barcelona no pot seguir contribuint de forma tan assenyalada com fins ara a la formació contemporània de l'Espanya democràtica i la Catalunya autònoma sense disposar de l'instrument legislatiu de navegació històrica que pretén, mereix i necessita: la Carta Municipal". ubicació al Parc Tecnològic del Vallès, propietat metropolitana, el contracte es va poder frustrar. I és que, en un moment determinat, el notari va anunciar que alguns registradors havien rebut una notificació de la Generalitat de Catalunya que els obligava a comunicar prèviament les inscripcions de contractes en els quals intervingués la Corporació Metropolitana de Barcelona, que en aquell moment havia estat legalment suprimida, tot i que seguia, i segueix, en funcions. "Els preus del sòl de SEAT, propietat en últim terme de l'Ajuntament de Barcelona, encobrien una subvenció anual implícita important. "Quant a Motor Ibérica i ENASA, vam ajudar amb la compravenda d'actius a sanejar i reconvertir les empreses. "L'empresa Maquinista Terrestre i Marítima sobreviu gràcies al contracte de Metro de Barcelona per 12.000 milions per al grup Mitsubishi-CAF-MTM. "El polígon Montmeló-Parets-Granollers, destinat a circuit motorista permanent, propietat del Consorci de la Zona Franca, està pendent encara de les gestions urbanístiques que porta a terme la Direcció General corresponent de la Generalitat de Catalunya amb els ajuntaments respectius, i també de les subvencions del Consejo Superior de Deportes i la Direcció General d'Esports de la Generalitat, al meu parer insuficients per dotar Catalunya i Espanya del circuit que es mereixen, en el centre d'una de les regions d'afició motorista i automobilística més importants d'Europa. I en un moment en què els èxits de DERBI -a escassos quilòmetres del circuit- i dels Cardús, Aspar, Garriga, Sito Pons i Pérez-Sala, així com els tràgics accidents que se succeeixen en els nostres antiquats circuits -l'últim d'ells el de Mingo Parés a les 24 hores de Montjuïc- farien especialment oportunes les decisions en aquest sentit. El Reial Automòbil Club de Catalunya i algunes empreses patrocinadores segueixen disposades a adquirir i finançar terrenys i instal·lacions, en cas d'obtenir unes ajudes raonables. "Així mateix, Mercabarna ha passat de dèficit anual a superàvit continuat; els hospitals municipals paguen al dia els seus proveïdors i tenen uns costos per a la UBA (Unitat Bàsica Assistència!) de 13.000 pessetes, inferiors a qualsevol dels del sistema públic, etc. "És a dir, l'Ajuntament de Barcelona ha passat de ser agent de crisi a ser factor de solucions, contribuint a l'encarrilament de situacions difícils lligades a crisis bancàries (Túnels i Polígon Montigala), a \:. ineficàcia històrica d'empreses publiques estatals (SKAT, MTM, ENASA) o mixtes i locals (Mercabarna, IMAS, Pompes Fúnebres, etc). "Aquesta realitat és reconeguda generalment per empreses proveïdores, contractistes i intermediaris financers. Vostès, senyors presidents, tenen mitjans per comprovar-ho. "Encara més: Barcelona ciutat ha contribuït mentrestant, no només a finançar serveis d'àmbit estatal/autonòmic, com és conegut i reiteraré aquí, sinó a finançar serveis locals dels municipis metropolitans contigus. "En efecte, cada família barcelonina ha contribuït amb 2.000 pessetes l'any a finançar un pressupost, el de la CMB, del qual no ha rebut pràcticament cap servei, i que no percebia al seu torn més que una part de la contribució estatal lògica i ni una sola pesseta de contribució autonòmica. "El tema metropolità no és adjectiu. "Aquí rau el nus de la qüestió més greu de totes les que el passat ens ha plantejat i el futur ha de contemplar. "Els 26 municipis que rodegen Barcelona, amb 1.300.000 habitants, constitueixen en bona part allò negatiu de la imatge brillant que de vegades pot donar la ciutat central. "La nostra realitat urbana està constituïda sobre la falsedat històrica d'una especialització de l'espai central i suburbà, atribuint-se només al central el nom del conjunt. "En fi, no pot ocultar-se que la prudent millora de les perspectives econòmiques ha de contribuir a animar-nos a córrer els riscs calculats que sempre van lligats a l'abordatge dels plets històrics llargament esperats. "Comentem ara les despeses de capitalitat. �50 QUADERN CENTRAL LES DESPESES DE CAPITALITAT "Barcelona, per suplència o per potència, ha substituït l'Estat en molts camps. "En alguns d'ells allò suplert ha passat a ser la Generalitat per transferència dels serveis corresponents. Jo diria que aquest és el cas més general. "Sanitat, ensenyament bàsic i professional, museus, institucions culturals i econòmiques que ja hem vist (Palau, Liceu, etc.), Conservatori, Orquestra Municipal, són els serveis singulars més rellevants en aquest sentit. "Qui ha de pagar aquests serveis? O, més ben dit, ¿a través de quins nivells de l'Administració Pública el ciutadà -que en definitiva sempre és qui paga- ha de finançar aquests serveis? "Si els serveis han estat transferits sembla clar que ha de ser la Generalitat qui canalitzi el finançament. Però, ¿com, si el cost efectiu d'aquests serveis no figurava en el valor de les transferències en el seu moment? "Centrem-nos en el com i deixem el per què no figurava, que seria matèria per a una altra ocasió. "Només d'una manera i en un instant precís pot convalidar-se aquest error. Aquest moment és ara. I la manera és incloure aquestes despeses en el cost efectiu abans de globalitzar aquest cost i convertir-lo en un percentatge dels ingressos de l'Estat. "Només així s'haurà acabat, si a partir d'aquest instant la icneralitat disposa dels mitjans per finançar i efectivament finança enerveis, la iniqua situació actual. "A^ com ara, el ciutadà de Barcelona -i aquí es troba el matís al em vull referir- finança doblement alguns dels serveis públics 'consumeix. hospitals municipals, per exemple, malgrat ser els més barats costos del sistema públic, no són totalment finançats pel concert amb l'Institut Català de la Salut (ICS). Un llit de Bellvitge, de la Vall d'Hebron, costa a tots dos hospitals de TICS més de 25.000 ptes/dia que l'ICS paga directament a través de les seves nòmines i despeses de material i amortització. "Un llit de l'Hospital del Mar, per a un assegurat del sistema de seguretat social, és finançat per aquest només en dos terços... i l'altre terç el paga el mateix assegurat barceloní ¡a través dels seus impostos municipals! Però no per això deixa de posar religiosament les seves cotitzacions per cobrir el cent per cent dels costos: després aquestes cotitzacions són desviades o bé cap a hospitals públics "La densitat de Barcelona, que ens fa una ciutat humana, càlida, estimada pels d'aquí i pels de fora, ens obliga a organitzar l'ús de l'espai, i ens dóna, potser, un molt extremat sentit del detall". menys eficients o més cars de la pròpia ciutat, o bé a hospitals d'altres punts geogràfics del sistema, o les dues coses, que és el més plausible. "Aquesta situació no pot continuar així. I el mateix ocorre amb les escoles, els museus, etc... La situació de les escoles és una paradoxa històrica. Les escoles municipals no costen al nivell estatal/autonòmic ni un cèntim. Si fossin publiques-publiques, aquest nivell de govern ho pagaria tot. Si fossin privades, tot o part. Com que són municipals no paga res. ¿S'ha de concloure que les escoles municipals han de simplement tancar, o que el legislador va voler que es tanquessin quan va dictar la Constitució i l'Estatut? "¿No és més lògic pensar que han de ser refinançades, igual que les altres, pel contribuent general i no pel local, pel local que ja paga la seva quota com a contribuent de l'Estat per finançar les escoles privades i les autonòmiques? "Una altra cosa seria si les escoles municipals existissin a més d'un nivell d'oferta pública estàndard, com un luxe especial de la ciutat. Però resulta que aquesta ciutat té, en proporció, la meitat d'escola pública que les altres. "Resulta un cop més que les mancances de l'Estat a Barcelona, o la vivacitat de la societat civil local, que és l'altra cara de la mateixa moneda, van generar una situació singular que ara cal conservar en allò que té de bo, és a dir, iniciativa, creativitat, gestió pròxima, etc., i corregir en el que té d'inic. "Aquí, l'autonomia, confiada en aquesta creativitat local i preocupada lògicament per fer arribar serveis a comarques allunyades, va reblar el clau de la situació injusta en congelar pràcticament l'oferta d'escola pública a Barcelona ciutat, cosa fins a cert punt explicable, i oblidar totalment la qüestió del finançament de l'oferta municipal existent -actitud inexplicable a més d'injusta. "Els museus de Barcelona han estat fins ara com una família aristòcrata carregada de propietats i mancada d'ingressos. Han arrossegat dignament la seva misèria, combinant com han pogut les obres mestres amb les goteres, els riscs d'inseguretat amb la iniciativa dels seus directors i conservadors. "Vostès em diran que això passa, o ha succeït, en la majoria dels museus. I en part és cert. Però només en part. Aquí hi ha el magnífic Museu de Solsona (Generalitat) o el d'Escultura de Valladolid (Estat), o l'Arqueològic de Mérida. "Però això no és significatiu. El més significatiu és que el Museu de Solsona, el de Valladolid, l'Arxiu d'índies de Sevilla, el Museu de �QUADERN CENTRAL Ceràmica de València i el Museu del Prado, el Militar, de l'Exèrcit, el Contemporani i la Biblioteca Nacional de Madrid... són tots de l'Estat o l'Autonomia. "I en canvi, el Museu d'Art de Catalunya, el d'Art Modem, el Picasso, el Rocamora d'Indumentària, el de Música, el de Ceràmica de Barcelona, el d'Arts Decoratives... i fins a 24 Museus, cap d'ells no és de l'Estat ni de l'Autonomia. "L'Autonomia no podia assumir-los per falta de recursos o per l'existència d'altres prioritats. L'Estat no ho volia. "I a fe que la ciutat de Barcelona no hi renunciaria fàcilment: per sentit històric, per obligacions jurídiques de preservació de donacions i llegats fets a la ciutat i per convicció sobre la bondat de la gestió local. "L'únic que la ciutat sotmet a la seva consideració és la possibilitat i la conveniència que el nivell estatal/autonòmic financin en tot o en part allò que el govern de la ciutat i el contribuent els estan estalviant. No tot, però sí això. "La situació dels museus es va fer més paradoxal encara en establirse la gratuïtat dels museus de l'Estat. Nosaltres no ens ho podíem permetre. Ara, el visitant foraster pot pensar que la ciutat de Barcelona és menys generosa que les altres, quan el ciutadà de Barcelona, com a ciutadà, és l'únic que està finançant els seus propis museus. "El conseller de Cultura, Max Cahner, va voler arreglar la situació mitjançant una confiscació encoberta dels museus de Barcelona, segons la qual, a més a més, la ciutat seguiria pagant el manteniment d'allò confiscat. "Durant la gestió del conseller Rigol les coses van canviar. Ara sembla que es vol ressuscitar aquell projecte intervencionista. "La Llei de Sanitat de l'Estat sembla orientar-se per la mateixa via. Els hospitals municipals passarien a integrar-se en una àrea sanitària regida per la Generalitat i finançada -pel que fa a aquests hospitals- per l'Ajuntament, igual que ara, amb l'únic consol que allà on ara podem gestionar, i gestionar bé, millor que els altres nivells de govern, ara podrem protestar, ja que se'ns dóna la minoria del Consell de l'àrea. Trist consol. I mal negoci per al país que veurà inéluctablement com la gestió empitjora i el finançament no millora. "No voldria que creguessin que estic pintant un quadre deliberadament negre. Cadascun d'aquests temes té plantejades vies singulars de solució que els regidors barcelonins han anat impulsant davant dels ministres i consellers corresponents. "Però desprès de vuit anys d'impulsió ha arribat el moment de la veritat. "Des del 1980 el Consell Plenari de la ciutat de Barcelona, sempre per unanimitat, s'ha dirigit a vostès, sobre aquesta qüestió, en multitud d'ocasions. Jo mateix ho he fet, verbalment també diverses vegades, i en alguna ocasió he obtingut una resposta verbal o, fins i tot, una excusa per escrit. A causa de l'especial política d'austeritat que el govern de Madrid ha imposat, l'Ajuntament de Barcelona haurà de disminuir el seu pressupost. Haig d'assegurar-los que l'única solució a aquest contrasentit és el finançament per l'Estat, via Generalitat, dels costos de capitalitat o per serveis voluntaris; és a dir, els costos que l'Estat i la Generalitat s'estalvien per l'existència de serveis municipals homòlegs". "Algunes torres altes, però no gaires". �QUADERN CENTRAI. La primera conclusió que crec que cal extreure d'aquesta carta de 1987 és fins a quin punt el problema de sempre -ho era el 1979, va ser-ho el període 1985-87, ho ha estat en el contracte-programa del transport signat el 1990 i d'aplicació retroactiva des del 1985, i igualment en el contracte-programa de 1996- és el retard en la implementado de les solucions. HI mateix pot passar amb el manteniment de les Rondes. F.ls interessos compostos del temps transcorregut a la negociació són sempre els que acaben havent de ser traslladats al futur i els que acaben impedint que la solució sigui completament satisfactòria. Barcelona, a més a més, ha comptat i compta amb un altre factor avivador de dèficits per dir-ho molt cruament: la convicció que paguem per altres; i la realitat que ningú -ni Estat, ni la Generalitatno ens ha negat mai el fonament del nostre argument sinó només la seva oportunitat. ¿Com es podia entendre que Barcelona deixés passar l'ocasió històrica que van suposar els Jocs Olímpics per endeutar-se fins al límit legal i escometre així les tasques pendents en matèria d'infraestructura? Quina raó tenia per no fer-ho si a més a més sabia que /;' devien -i li deuen- 15.000 milions de pessetes/any per serveis prestats per compte de l'Estat i la Generalitat? ¿Com atendre les crítiques previsibles de l'oposició sobre la despesa i el deute si al govern de la c i u t a t li consta que aquesta mateixa oposició, des de les seves posicions de govern, quan les han t i n g u t , no ha mogut un dit per resoldre una i n q u i e t u d tan palesa? Més encara: ¿Com es podien considerar excessives les obres realit/ades quan també van néixer de l'excedent generat per una gestió financera modèlica, m a n t e n i n t un rating altíssim als mercats de capitals a llarg i curt t e r m i n i , amb una plantilla en descens des del 1979, amb unes empreses i i n s t i t u c i o n s municipals ahir deficitàries i avui productores de dividends -com la Societat Municipal d ' A p a r c a m e n t s , la gestora de les i n s t a i . l a c i o n s olímpiques ( H P O S A ) , I n i c i a t i v e s SA, Mercábanla, el Consorci de la Zona Franca i en un s e n t i i la Fira, ja que els actius del Consorci i de la Eira pertanyen en u l t i m a i n s t à n c i a a l ' A j u n t a m e n t - i dotades d'uns actius que superen amb molt els nostres deutes? L'n any abans de la celebració dels Jocs Olimpics, Barcelona tenia 100.000 m i l i o n s cl e deutes a llarg t e r m i n i , contrapartida logica del nostre estore c o m p a r t i t en i n t r a e s t r u c t u r e s , i uns altres 100.000 milions de deute a c u r t t e r m i n i , suma algebraica dels dèficits anuals producte dels serveis que paguem per tercers, i dels retards de la i m p l e m e n t a d o de les solucions llavors vigents: liquidació de deutes fins al 31 de desembre del 1982, o el contracte-programa 19851991. En algun d'aquests dos s u m a n d s caldria incloure la nostra contribució al s a n e i a m e n t d ' i n s t i t u c i o n s i empreses que s'ha explicat amb a n t e r i o r i t a t , com ara TABASA, /ona Eranca i Transports, principalment. Barcelona mai no ha d e m a n a t que se li r e t o r n i aquesta contribució. Tampoc que algú pagui el déme sa per compte de la c i u t a t . Podem pagar aquests deutes, els estem pagant. Barcelona d e m a n a que d ' u n a vegada se la compensi de les despeses en que incorre per compte de l ' E s t a t i de la ( l e n e r a l i t a t . E'a sis anvs, la c i u t a t ja ho demanava per poder a f r o n t a r amb garanties l'èxit que va c o n s t i t u i r el decisiu 1992 i un post 1992 rao- nablement actiu, per al qual vam proposar una inversió anual de 20.000 milions de pessetes -el mateix nivell dels anys precedents a aquella data sense inversions olímpiques- i superiors despeses de manteniment de la infraestructura crescuda. I ho demanava perquè no era lògic, tot i reconèixer tot el que es va fer per ella, que la nostra pressió fiscal hagués de ser més alta de la que havia estat en els cinc anys precedents al 1992 -ja en si superior a la de la majoria de les grans ciutats espanyoles i molt superior a la de Madrid, per prendre una referència habitual. Per a la bona gestió del deute necessitàvem i necessitem la col.laboració del ministeri d'Hisenda i la conselleria d'Economia, la implementado correcta d'un refïnançament que posi a quinze o vint anys -començant a comptar des del 1989- el termini dins del qual fer front a la totalitat de les obligacions generades per l'esforç del 1992. El ministeri d'Economia tenia documentades les dades i els criteris precisos per als dos tipus de mesures: el pagament de les despeses de capitalitat i les bonificacions necessàries per al refinançament olímpic. I.a conselleria d'Economia els tenia pel que fa al primer aspecte i els tindrà, si així ho desitja el president de la Generalitat, pel que fa al segon tema. Ens consta que, tot just abans dels Iocs Olímpics, la conselleria i el ministeri afrontaven la revisió de les seves pròpies relacions financeres. La solució que es doni en aquest tema bilateral (ministeriGeneralitat) no serà verídica si no inclou les despeses de capitalitat; és a dir, per enèsima i última vegada: el pagament d'allò ja transferit de fet a Catalunya i actuat no per l'autonomia sinó per la ciutat. �QUADERN CENTRAL "La Xarxa C-6 de ciutats del Nord del Sud d'Europa (Montpeller, Tolosa, Saragossa, València, Palma de Mallorca i Barcelona) reuneix totes les circumstàncies per convertir-se en un dels complexos territorials equilibradors del continent". Acceptem, com generalment s'accepta, que l'objectiu per a l'any 2000 de repartiment de la despesa pública neta entre les tres administracions del 50/25/25, equivalent a una divisió per meitats de la despesa entre Estat i territori i de la despesa territorial entre autonomia i poders locals, no pot aconseguir-se sense un posterior o simultani procés de traspàs de competències i obligacions al sector local. Només vull fer patent que en el mateix moment en què s'acordi aquest procés -que pot tenir com a horitzó temporal raonable l'any 2000, tal com va preveure el darrer congrés del partit socialista-, Barcelona apareixerà com a mereixedora de compensacions degudes als serveis que ja està prestant. A Barcelona, el procés ulterior o simultani és ja passat. Som conscients que la transformació de les infraestructures de Barcelona va poder encendre, en els menys raonables, sentiments de greuge. L'alcalde de Barcelona sempre ha estat disposat a anar fins on calgui per tal de demostrar la magnitud de l'esforç propi. Ho dic sense petulància ni acritud: l'esforç que els governs que vostès presideixen han fet a Barcelona està entre els més rendibles de tots els que s'hagin fet, econòmicament i socialment, pensant en Catalunya i Espanya. �i QUADERN CENTRAL LA QUALITAT DE VIDA A LA GRAN CIUTAT Si alguna cosa em mou, més encara que la qüestió econòmica, a escriure'ls és el que podríem anomenar l'objecte social de les nostres administracions: la qualitat de vida. Domina la impressió que les administracions no estem donant resposta als nous reptes, cada cop més qualitatius i difícils d'amarrar. Especialment a les grans ciutats. Espanya, i Catalunya i Barcelona en particular, obtindrien una qualificació excellent en els temes clàssics de l'administració pública davant un tribunal format per les altres nacions i ciutats del món, llevat potser del tema terrorista, si és que és susceptible de judici exterior i no demana, com jo crec, una prudent reserva per part dels observadors internacionals. Però així com som model polític, no ho som en la qualitat de vida pública. Les nostres ciutats, ens diuen, i Barcelona en concret, són sorolloses, fàcilment tendeixen a la brutícia, són insegures, cares en l'habitatge, lentes i excessives en la circulació privada -i per tant en la circulació pública de superfície-, insolidàries, incapaces d'eliminar totalment la misèria, d'evitar la degradació de barris sencers, impotents davant les immigracions fatalment dictades pel nostre propi progrés, brou de cultiu d'agressivitats, demogràficament decadents... Una cantarella sense fi amb què els nostres propis mitjans de comunicació, els nostres partits polítics -quan es reuneixen en congrés-, les associacions, els veïns, els nostres propis fills, regalen nostres orelles d'administradors enterament lliurats a la tasca pedir aquestes sensacions. ibla com si, excel·lint en la pura gestió política i infraestructural,«stiguéssim doncs construint un magnífic país nou, o renovant m Jníficament un vell país, transformant prodigiosament la nosciutat... per fer-ne l'escenari de l'eterna incapacitat de millorar debò. El millor escenari del pitjor drama, el de sempre. I potser en realitat no es pot fer gaire més. A tot estirar, la necessitat que en el cor sentim d'haver contribuït a objectius que realment tinguin a veure amb allò que compta per a la humanitat -la millora i la dignitat del nostre entorn humà i natural-, la podem satisfer a compte del que haurem aconseguit en termes d'orgull col·lectiu: Espanya és més respectada, Catalunya més lliure, Barcelona més ciutat que mai. Els altres ens ho diuen. La nostra gent gran se sent més protegida -econòmicament, sanitàriament. Els joves no ho diuen, però nosaltres sabem que viuen en millors condicions. I tanmateix.... Estem realment anant més enllà? El mòbil més profund d'aquesta carta, estimats presidents, és la convicció, que crec que hem de compartir per força, que es pot anar més enllà. Que ja quasi hi estem anant. Que també en la finalitat de la nostra vida col·lectiva, en el sentit més exigent, el més proper a la moral social, tenim o podem tenir avenços. I si algun sentit té que l'alcalde d'una ciutat gosi adreçar-se en aquest to a vostès és perquè creu que pot contribuir, amb un punt de visió particular, a la matisació de les regles de la nostra col·laboració amb aquest fi. És perquè des de l'Alcaldia es veuen aspectes que crec interessant fer conèixer als nivells més alts de governació. No pretenc amb aquestes lletres incidir en l'enfadós tema de les relacions interinstitucionals, en especial dins de Catalunya, que ens incomoda com a tal, tant al president de la Generalitat com a mi. Tots dos sabem el que ens hem hagut d'empassar i el que hem "L'Ajuntament de Barcelona ha passat de ser agent de crisi a ser factor de solucions, contribuint a l'encarrilament de situacions difícils lligades a crisis bancàries (Túnels i Polígon Montigalà), a la ineficàcia històrica d'empreses públiques estatals (SEAT, MTM, ENASA) o mixtes i locals (Mercabarna)". hagut de forçar per respondre dignament a les exigències evidents i respectives de l'orgull nacional i local. Tots dos sabem que els resultats de la nostra relació -sigui quina sigui la qualificació que aquesta mereixi públicament- són, en aquest aspecte, enormement positius. I sabem tanmateix que partim de principis diferents i probablement no conciliables en el curs de la nostra activitat política, per continuada i llarga que aquesta pugui semblar, breu com és en realitat si es compta el temps que necessita la història per precipitar canvis significatius. Es tracta aquí de col·laborar d'una manera que els nostres equips de govern coneixen. Armet i Guitart, en Cultura, Trias i Clos, en Sanitat, De Nadal i Borrell, en Hisenda, Torres i les autoritats del Trànsit, Raventós i Alavedra en la Promoció Econòmica, Marta Mata, Rubacalba i Carme Laura Gil en Ensenyament, Eulàlia Vintró i els responsables de Benestar Social -una cartera que per cert va ser creada a l'Ajuntament de Barcelona (1987) i successivament a la Generalitat (1988) i a l'Estat (1989)-, Jordi Borja i els responsables de Cooperació, tots ells han demostrat capacitat d'entendre's. Avui hauríem d'ampliar i actualitzar aquesta llista, però la deixo tal com va ser descrita fa uns anys perquè dóna el flaire de l'època i perquè, en passar el temps, és cada cop més just i necessari de recordar situacions antigues i noms i càrrecs passats, oblidats. Els ha calgut el nostre consentiment per fer-ho? Sens dubte, directament o indirecta. Quan dalt de tot es creen tensions, als nivells operacionals pateix la cooperació, encara que ben sovint la força de les coses, l'interès i l'amor propi dels responsables són més forts que el clima a la cúpula. �QUADERN CENTRAL Però hi ha una colla de sectors en què no ens en sortim tant com voldríem. El trànsit i l'aparcament, l'habitatge i la degradació de barris, la inseguretat i la droga són els exemples més clars. Aquí no és que ens ho diguin -és que nosaltres ho sabem, que hem de fer més. També en tot això hem millorat força des que això va ser escrit però ho mantinc tel quel. Normalment ens passem la pilota com podem: vostè no em dóna sòl, jo no li faig habitatge; l'Estat no em va passar els polígons en bones condicions, jo no els omplo; l'autonomia de Catalunya no ha fet l'esforç equivalent al que l'Estat ha fet en altres comunitats que no tenen tal transferència i on el centre actua directament: l'Estat no li passarà els diners que demana; vostè em demana que la policia local tingui el caràcter de policia judicial, jo li dic que els jutjats no ho volen, pitjor, que tinc altres problemes més importants que traspassar diners a la policia autonòmica, etc... I encara és més revoltant que altres l'evasiva triangular ("ara no m'amoïni que estic per aquest altre senyor"), situació que es dóna sovint, com és lògic, en un sistema de tres nivells de govern. En aquestes situacions, repeteixo, el cinisme d'una certa part de l'opinió es justificaria si no féssim alguna cosa diferent i seguíssim consumint el temps que tenim en llarguíssimes disquisicions bilaterals que no resolen els problemes de la gent, sinó tan sols, en el millor dels casos, els dels governants dels dos nivells involucrats. "El preu de la mobilitat privada -pel que fa al trànsithaurà d'augmentar més que el de la pública". �QUADERN CENTRAL L'ORDENACIÓ DEL TRÀNSIT Concretament: en el tema del trànsit hem de reconèixer que la mobilitat en el centre de les ciutats, tant la pública com la privada, no paga els costos que genera, i que, per tant, haurà d'augmentar els seus preus. Que el preu de la mobilitat privada haurà d'augmentar més que el de la pública, perquè la primera genera més costos de congestió (cues, contaminació, etc). I, finalment, que les ordenances no es compleixen perquè les multes no es paguen -especialment entre municipis diferents-, que per tant les autoritats locals, mancades a més de poders efectius directes com la retirada de carnets o la immobilització de vehicles in situ, no podran, en aquestes condicions, ordenar mai el trànsit. Utilitzo superlatius per ser més clar, vostès em perdonaran la contundencia. Preus baixos de la mobilitat en el centre, que és un bé escàs; encara més baixos en la mobilitat privada que en la pública, respecte al que hauria de ser, i per tant pocs autobusos, mal finançats i perduts en un mar de vehicles privats, més contaminants i subòptims, com diuen els economistes; preus relatius de la mobilitat regits molt més per preocupacions macroéconomiques -IPC- que pel desig de millorar el trànsit; bombardeig insistent dels car-makers per vendre cotxes més i més grans i potents que cada cop estaran més estona parats en cues més llargues; timidesa de les administracions davant del fet de la magnitud del PNB, l'exportació i l'ocupació implicades en el sector dels car-makers; impossibilitat de construir aparcaments privats el marc d'un planejament urbanístic desfasat, que no els reconeix el%ïràcter d'equipament i no ha previst, en general, sòl qualificat per esta finalitat. Que pocs aparcaments en alçada trobarà vostè en astres ciutats atapeïdes de cotxes, al carrer i sobre les voreres! sta és la situació, llargament dramatitzada. No hi podem fer En cas que poguéssim, ho faríem? hem fet algunes coses. Vam gastar o comprometre molts diners per facilitar a la ciutat una circumval.lació interna com la que tenen París, Nova York o Madrid. I a fer una altra línia transversal de metro, la línia 2. Vam construir cinquanta pàrquings públics o concessionals fins al 1993, i 35 més abans de la fi del 1997. Barcelona està esdevenint potser la ciutat europea amb més pàrquings públics, sobretot residencials. Per què no pàrquings privats? Perquè no són rendibles en comparació amb la construcció d'oficines i/o habitatges, als preus relatius actuals. Les motos sorolloses estan essent retirades des de fa temps; les sancions de les prefectures de trànsit han augmentat; els experiments de permissivitat també -per exemple, en l'aparcament nocturn al carrer, en el centre de la ciutat. Les sirenes de les ambulàncies públiques han disminuït llur estridència i tenen so discontinu i en dues tonalitats, llevat de les que vénen de fora. Permetin-me desitjar ferventment que en aquestes qüestions no s'adopti solament el punt de vista macroeconòmic, sinó també el micropolític de les ciutats congestionades, que necessiten indicacions clares que els poders extraurbans són sensibles als seus problemes, tant en matèria de preus relatius com de recursos disponibles per al finançament de les estructures i l'explotació del transport públic i en la línia d'atorgar poders efectius als elegits locals. Diria que en aquest desig està representat el principal dels greuges i la principal de les esperances que una autoritat local pot adreçar �QUADERN CENTRAL "El ciutadà de Barcelona finança doblement alguns dels serveis públics que consumeix". (F: Hospital del Mar) "L'única solució a aquest contrasentit és el finançament per l'Estat, via Generalitat, dels costos de capitalitat o per serveis voluntaris; és a dir, els costos que l'Estat i la Generalitat s'estalvien per l'existència de serveis municipals homòlegs". a les superiors. A voltes, quan les autoritats superiors decideixen posar-s'hi i atacar els problemes de la qualitat de vida en les nostres ciutats -Pla Felipe de Transports, Pla Pujol d'habitatge, per exemple- el nostre sentiment es divideix de seguida en dues direccions. En primer lloc, pensem: per fi un augment de recursos llargament demanat. I, després, quants errors no es cometran des de la llunyania dels enfocaments macro o nacionals de problemes que localment coneixem fins a la nàusea? La qualitat dels carrers, del trànsit, de les emissions sòniques, de la congestió... encara que sembli impossible, és dominable. No radicalment, però sí significativament. La gent no demana gaire més. Feu-nos confiança i avançarem clarament en aquesta qüestió. No és molt diferent el meu missatge pel que fa a l'habitatge i la degradació dels barris. Vam passar ben bé sis anys rosegant-nos els punys en aquesta matèria. Tot i que la responsabilitat la tenien persones que van ser capaces, per exemple, de transferir l'estoc municipal d'habitatge als ocupants i d'eliminar en deu anys i sense traumes les barraques de la Perona: quant no devem a Xavier Valls en aquests temes!. Vam qualificar sòl d'equipament en els centres antics; vam seguir les lentes i enrevessades prescripcions de les Àrees de Rehabilitació Integral (ARIs); vam cercar sòl per oferir per a habitatge protegit o públic, etc. Els resultats foren molt pobres. Desesperançat, em vaig adreçar per escrit al president de la Generalitat, sobre la qüestió específica de Ciutat Vella. No va servir de gran cosa -i ho entenc perfectament; a mi potser em passaria el mateix que a ell, si hagués d'entendre la qüestió de Ciutat Vella a una certa distància. Ens vam decidir per la creació d'un instrument mercantil, una societat anònima, a mitges amb sectors privats interessats en la millora del barri, per tal de fer a través del mercat -i utilitzant els avantatges del procediment de l'ARI, tot sigui dit- allò que amb els mètodes administratius tradicionals i les misèries econòmiques habituals no es podia fer. Els resultats van ser considerables. Vam adquirir discretament, potser, 300.000 m2 de sostre, l'equivalent a la Vila Olímpica. Vam enderrocar algunes illes de cases, fent que el millor factor de la rehabilitació -la llum del sol- penetrés en el cor de Ciutat Vella. Vam sanejar carrers i serveis públics, construint alguns equipaments de barri -no tants com preveien els plans urbanístics-, i vam atreure equipaments de ciutat i nacionals: universitats, el Museu d'Art Contemporani, el Centre de Cultura Contemporània, la Biblioteca Provincial en el seu dia, etc. Des de llavors, el barri ha canviat. Els joves hi van. Artistes i professionals hi cerquen ubicacions. La moral dels tres nuclis actius del barri: associacions de veïns, comerciants i entitats benèfiques, ha millorat. La de la policia també. Després em referiré a la inseguretat: de vegades m'he referit a la tècnica de l'esquiador de fons -un esforç urbanístic, un esforç de seguretat, i així successivament- per descriure el que cal fer com a marc de l'actuació pública en barris degradats. Però el secret de la rehabilitació està en la descentralització, la proj^ ximitat, el domini del territori. Barcelona ha tingut la sort de t bar alhora la fórmula, els diners i les persones capaces de dirigiries del lloc, des del districte, l'acció rehabilitadora. Vol dir tot això que Ciutat Vella està salvada? No necessàriament. Periòdicament retorna el pessimisme -potser perdent força. Si a menta l'influx d'immigrants amb pocs recursos, en moments de" terminais, la digestió urbana es fa difícil. Déu nos en guard, d'un defalliment, ni que fos temporal, de l'acció rehabilitadora. En deu mesos podríem perdre tres anys. La clau està en els equips humans, de nou. Són gent que han de combinar un profund coneixement del mercat immobiliari, amb una capacitat de solidaritat mancada de dogmatisme per col·laborar amb entitats eclesiàstiques igual com amb la policia nacional o els comerciants, i una noció molt clara del que es pot i s'ha d'exigir a l'administració judicial, i també a l'administració sanitària i educativa. Si la societat que regim fos capaç de retribuir amb alguna divisa potser altra que el diner- l'excel.lència en aquesta matèria d'una forma tan diligent i categòrica com la que utilitza per retribuir el talent empresarial, aquí tindríem un grup selecte de milionaris d'aquesta divisa. �QUADERN CENTRAL PER UN PLA D'HABITATGE l TRANSPORT Les ciutats han après a vigilar què fan les altres. Recordin els periòdics incidents verbals provinents de regidors poc avisats, de diferents municipis, referents a l'exportació de mendicants i altres fantasmes, que, com totes les illusions òptiques, tenen sempre una base real. El col.lectiu de mendicants, per exemple, té un sector d'una gran mobilitat i capacitat d'informació interciutats. Excusin-me vostès la digressió. Vostès es deuen estar preguntant: què diables vol l'alcalde de Barcelona que jo faci en matèria d'habitatge? Primer, no oblidar que les lleis generals no sempre serveixen: els costos unitaris de construcció i els barems d'ingressos que s'utilitzen en la llei no serveixen per a Barcelona. Segon, no oblidar que el municipi de Barcelona és ja acabat, ple, curull; que no hi ha sòl urbanitzable. Tercer, concloure per tant que l'únic sòl obtenible és a sota de cases que cal comprar i buidar abans d'enderrocar, per dir-ho molt brutalment, i que per tant s'haurien de gastar més diners que en altres circumstàncies. Quart, admetre que, a la Barcelona real, més gran que la municipal, té tanta influència en el preu de l'habitatge la inversió en metro i bus -i túnels i cinturons- com la inversió en el mateix habitatge. Cinquè, i en resum: sobre la base dels quatre punts anteriors, anar a concertar un pla d'habitatge -i transport- de Barcelona, amb tots els instruments a la mà. tot cas, cal saber que els preus reals a Barcelona estan probablenlfcnt baixant i que seguiran baixant. Obrin vostès el diari qualseia i vegin la creixent publicitat immobiliària: hi ha competèn1'està malament dir-ho, però pels volts del 1992, darrera la r part d'aquesta publicitat hi havia la mà municipal: a la Vila npica, Montigalà, Vall d'Hebron, Eixample Marítim, Llars'93, &rna Rehabilitació, porxos d'en Fontserè, i fins i tot als apartaments universitaris de Bellaterra, una altra iniciativa que va engegar Xavier Valls. Sense comptar Procivesa, l'empresa mixta de la Ciutat Vella, on espero que la Generalitat acabi col·laborant. Aquesta ha estat la nostra política: fer habitatges perquè no pugin de preu. Avui hauríem d'afegir: Diagonal-Mar, Front Marítim, Diagonal-Poblenou, etc. Nosaltres anomenem habitatge assequible aquell que es ven amb poc marge o marge nul; és a dir, a preu de cost. Aquest és l'habitatge que promocionem. No creiem que la pobresa extrema es pugui resoldre amb habitatges per sota d'aquest preu. Ha de ser amb subvencions o exempcions a la persona. L'habitatge barat no fa rica la gent pobra. 1 tendeix a empobrir l'entorn, disminuint els valors de les propietats adjacents. És per això que vam iniciar la rehabilitació dels 4 km de façana costanera amb habitatges per a classe mitjana i mitjana alta. No volíem haver d'enfrontar el manteniment amb càrrec als pressupostos públics de 4 km d'habitatge social: impossible. Volíem que es destinés una part de l'estoc d'habitatges de la Nova Icaria a gent jove de la classe mitjana, a preu de cost, en la banda baixa dels preus de mercat; és a dir, un habitatge assequible. Altrament hauríem faltat a la norma que ens havíem imposat i que el mercat accepta: sempre que el municipi entri d'alguna forma en una operació immobiliària de grans dimensions exigirà que una part dels habitatges es destinin a aquest segment de la població. Així va ser en l'Eixample Marítim i en la Vall d'Hebron, on vam comercialitzar dos paquets de 150 habitatges cada un sobre un total de 500; igualment a Montigalà i d'alguna forma a Bellaterra (Cerdanyola). No és impossible que els promotors augmentin la seva oferta i ofereixin dos preus en una mateixa operació, carregant el benefici majoritàriament en una part de l'operació i triant adequadament les dimensions i les ubicacions més i menys favorables. El sector immobiliari de les ciutats centrals, on tenen tanta importància el preu de repercussió del sòl, els valors locacionals i els ambientals -i per tant la inversió urbanitzadora- tendirà a ser un sector amb una forta presència pública, sia operacionalment, sia per la via del concert. La millor resposta a la seva hipotètica pregunta -"què puc fer jo?"és la següent: Capitalitzar les operacions immobiliàries empreses pel municipi, participant-hi com a accionista; finançar tot aquell habitatge públic o social que el municipi em demani per endegar el circuit de rehabilitació i per fer front a la destrucció d'habitatges per accident, envelliment lògic -façanes antigues- o envelliment prematur -aluminosi. L'habitatge públic l'hem d'oferir a tots aquells als quals, voluntàriament o involuntària, la ciutat obliga a marxar de casa. I a ningú més, en principi. En bona mesura, aquí com en matèria financera, es tracta de posar en marxa processos sanejats i solvents i fer front dignament a l'amortització dels costos del passat. Tot això es traduirà en la creació d'una nova classe d'administradors urbans i empreses especialitzades, combinant l'agilitat operativa amb l'admissió d'objectius prefixats pel sector públic. �QUADERN CENTRAL "Per a la bona gestió del deute necessitem la col·laboració del ministeri d'Hisenda i la conselleria d'Economia, la implementació correcta d'un refinançament que posi a quinze o vint anys -comptant des del 1989el termini dins del qual fer front a les obligacions generades per l'esforç del 1992". El nou Pla d'Habitatge ha d'afavorir aquest procés. El pla sense el mercat no val per a res. El mercat tot sol destrueix valors amb la mateixa eficàcia amb què els crea. Si els hagués escrit a vostès algun temps abans aquest últim apartat de la meva carta, el de la inseguretat, hagués estat molt més negatiu del que ara ho serà. Vet aquí el panorama dels últims anys: un terç de les oficines de "la Caixa" de Barcelona atracades en un any; rebot a l'alça en l'índex de victimització que analitzem des del 1985; frustració creixent d'una policia local que només a través de moltes hores extres i l'exercici d'un cert heroisme competencial manté a ratlla una pressió delinqüencial sempre alta; successives recaigudes en el desànim dels jutges i fiscals més actius en la seva sensibilitat per la preocupació ciutadana en aquest tema: moció Bandrés sobre incompatibilitat d'instrucció i sentència, fracàs de l'operació "justícia ràpida" a la Costa Brava per falta de col·laboració d'alguns fiscals, etc.; un cos de Policia Nacional poc motivat, amb vacants en excés i fronteres mal definides; el projecte de dignificació de la Jefatura i sobretot de les cinc grans comissaries que avança amb una lentitud exasperant; la millora de la situació penitenciària -trasllat de la presó de la Trinitat i de la Model- que es produeix també amb una morositat excessiva; un cos consular que de manera rutinària exposa les seves queixes estivals sobre la victimització turística, etc. De tota manera, el projecte de la Carta Municipal i els Jocs Olímpics van fer possible el tan esperat miracle: el Consell del Poder Judicial, amb coneixement i aquiescència del ministeri i de les autoritats judicials catalanes, va proposar la creació de quatre nous jutjats de guàrdia i es va comprometre així a agilitzar processos i jutjar en deu dies els presumptes delinqüents de delictes menors durant els Jocs Olímpics, i, evidentment, després. Vaig proposar als representants del Consell l'augment de quatre a cinc dels Jutjats de Guàrdia i em vaig comprometre a trobar ubicacions apropiades. El Consell va considerar les dues alternatives: concentració o descentralització. Amb cinc jutjats descentralitzats es podia aconseguir fer correspondre un jutjat i una supercomissaria per a cada dos districtes. Els districtes compten, cadascun, amb la seva estructura policial local, sota el comandament d'un oficia Tenen el seu Consell de Prevenció i una taula de coordinació pi cíaca, on es reuneixen l'oficial i els dos o tres comissaris quejo- "Unes empreses i institucions municipals ahir deficitàries i avui productores de dividends" (F: Mercabarna) �QUADERN CENTRAL "La qualitat dels carrers és domJnable". "Barcelona no desertarà d'aquest doble front d'atenció i de legítima ambició. Exigirà aquells instruments i recursos que calen a la gran capital d'un petit país per acomplir amb dignitat, autonomia i responsabilitat el seu paper en el marc de Catalunya i d'Espanya". rresponen -encara aleshores, sobre les setze velles comissaries existents- a cada districte municipal. No els estranyi que m'estengui en aquests detalls. Al final totes les grans qüestions es redueixen a un conjunt de detalls. Si Barcelona disposa d'aquesta estructuració policíaca-judicial, serà molt difícil que se'ns escapi una millora real dels índexs de seguretat i, correlativament, de l'eficiència judicial percebuda pels ciutadans. Si això no és així, és molt difícil, en canvi, que puguem millorar. No els dic que és possible que s'agreugi la situació, perquè sent conscient de la fragilitat, encara avui, d'aquestes expectatives canvi, estic obligat a expressar-me com si aquestes poguessin no tir i a col·laborar, en aquest cas, amb una modulació més optimiÉa del que realment crec, a mantenir la tensió i la moral que serai necessàries aleshores. Vostès comprenen perfectament el que vujjfdir. Però, de fet, la millora ja s'ha produït: mentre un govern de i ordre com el de Mrs. Thatcher veia empitjorar la taxa de crimaalitat en un 50% en deu anys (1980-90), Barcelona (1985-95) millorava en un 50% la taxa de victimització. Podria resumir dient que el famós guàrdia de barri que existeix des del 1994 -més de dos terços dels efectius policíacs locals estan assignats als districtes- no apareixerà com a tal fins que no hi hagi una justícia, no dic de barri, però sí de districte, o de superdistricte. Paradoxalment, la proposta del Consell del Poder Judicial responia de manera aparentment negativa a la nostra proposta de justícia municipal, tal i com estava recollida en el projecte de Carta d'aquell moment. Ens deia el Poder Judicial: "no ens fa falta que vostès demanin pujar a l'esglaó de la justícia municipal; ja baixem nosaltres al de la justícia de districte". O bé: "No fa falta que vostès assumeixin un paper en el camp judicial; nosaltres desconcentrarem la nostra pròpia organització i assumim la seva preocupació". Nosaltres ens vam sentir satisfets per aquell compromís, que ens sembla històric. I en realitat ens consta que el Poder Judicial no és contrari a la justícia municipal, amb un camp limitat a temes subcriminals, faltes, accidents de trànsit, baralles de veïns, problemes de comunitats de propietaris, arbitratges, i potser fins i tot petits delictes a la frontera del crim. Entre d'altres raons, perquè aquesta justícia de pau de gran ciutat solucionaria una possible inequitat constitucional de les nostres lleis bàsiques en tractar-se de diferent manera la protecció jurídica de la seguretat del ciutadà -justícia professional- i del camperol o habitant de petits nuclis urbans -no professional. Aquest és un tema que queda obert. En tot cas, amb justícia descentralitzada o desconcentrada, municipal o no, és obvi que es crearà un camp en el qual la policia local • de la gran ciutat podria actuar -primer en la pràctica, després formalment- com a policia judicial. Aquests canvis poden dur-se a terme amb escasses adaptacions legislatives, per bé que sempre caldrà cuidar-ne els detalls i afinar el sentit de la proporcionalitat. Hi ha adaptacions, com la inclusió dels graffiti en el Codi Penal, que més valdria no haver fet. No es maten mosques a canonades. Si s'actua, però, amb cura i sensibilitat, i si vostès tenen la més mínima confiança en les meves paraules, creguin-me: en aquests petits canvis ens juguem en molt bona mesura la qualitat de vida. En ells, i no només en els grans projectes legislatius, polítics o urbanístics que, tanmateix, esdevenen indispensables. Poden estar segurs, doncs, benvolguts presidents, que Barcelona no desertarà d'aquest doble front d'atenció i de legítima ambició. Des del primer, exigirà aquells instruments i recursos que calen a la gran capital d'un petit país per acomplir amb dignitat, autonomia i responsabilitat el seu paper en el marc de Catalunya i d'Espanya. Des del segon, Barcelona vetllarà per tal que les relacions entre l'administració i els ciutadans estiguin presidides per l'eficàcia i el respecte, per la tolerància i la civilitat. I és que, al capdavall, mai no podem oblidar que, per damunt de tot, la ciutat és la seva gent. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Carta de Pasqual Maragall a Pujol i a González Subject The topic of the resource Territoris Espanya Catalunya Barcelona González Márquez, Felipe Pujol, Jordi, 1930- Ciutats Description An account of the resource 27 p. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Barcelona Metròpolis Mediterrània Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Article publicat al número 37 Setembre-Octubre de 1997 de BMM. En el moment de deixar l'alcaldia de Barcelona, Pasqual Maragall va enviar aquesta carta als presidents català i espanyol. Is Version Of A related resource of which the described resource is a version, edition, or adaptation. Changes in version imply substantive changes in content rather than differences in format. Té una versió prèvia a #1454 "Carta de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall al President del Govern Espanyol i al President de la Generalitat". Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-10-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/953/LondonGreenPaper_1997.pdf d65efedda84cf32b3691ce78b5cce6b4 PDF Text Text Last year's Architecture Foundation debate. From left - Maragall, Hampson, Hall, Jenkins, Blair, Rogers ... and just behind, Cassidy and Booth. London's Green Paper: the view from Barcelona Pasqual Maragall, Mayor of Barcelona since 1984, and leader of the city often cited as the ideal model , sets out his reaction to the Government's proposals for London. h en in June 1996 Richard Rogers and Norman Foster invited me to a memorable session on the future of London's government at Westminster Hall (organised by the Architecture Foundation) I couldn't foresee what was going to happen, but the atmosphere and the enthusiasm were superb . Indeed, the character of the developments to come is unmatched in my recollection of similar political phenomena. Add to this the following facts: on July 16th, 1997 the Plenary Session of the municipal council of Barcelona approved unanimously the bill for a new Charter for our city; and around the same time the bicameral constitutional committee in Rome was legislating that the (Federal) Republic of Italy is made up of cities, provinces, regions and the state (no capital's'); all components on a similar footing. Don't we live then in the midst of a devolution revolution? Aren't we seeing the turning point of an era which began back in 1978 with Proposition 13 in the Californian elections of that year? Will the influence of that antifiscal revolution on the current proposals ever be recognised? Scotland's W Planning In London October 1997 Summary of the Govemment's Green Paper on London Government Newleadership for London, the Government's proposals for a GreaterLondonAuthority, a Consultation Paper can be obtained fromthe Stationary Officeand costs£7.10. It has a foreword by the deputyprime ministerwho saysthathe hopesit 'willgeneratea great debatein London'. Londoners are invited to respond to 61 specific quesiionsposedby the GreenPaper. Comments should be sentto the Govemment Officefor London by October24. Outline (Chapters I and 2) The GreenPaperproposes a Mayorand Assembly, both direc~y elected. Togetherthey will makeup the Greater London Authority (GLA). The Mayorwill be the executive, the Assembly willscrutinise the Mayor. The precise relationship between the two and how differences between themwill be resolved haveyet to be worked out. The functions of the Mayorwill include 1 proposing the budget 2 devising strategies and action plans 3 promoting actionto implement London-wide strategies 4 beinga voicefor London and 5 makingappointments to various bodies. »> referendum and the July 29th Green Paper on London are going to be cornerstones and vital tests of the depth and scope of the devolution process, not only in the United Kingdom but in Europe at large. I refer the reader to the texts, speeches and conclusions of the European Summit of Regions and Cities held in Amsterdam on May 1516, 1997 to appreciate the volume and the quality of the expectations existing in this area of governance (internet access: http//:www.europa.eu.int/ index/htrn), I will comment on the Green Paper chapter by chapter and add, in bold characters, some comments relating the London proposal to the Barcelona model. First a note on style. New leadership for London - The Government's proposal for a Greater London Authority - A consultation paper is an outstanding piece of new governance style. Clear, candid , practical, open... and on the Internet. The authors deserve and will get a robust feed-back. Chapter 1 - The strong sense of identity of the five million citizens of London, the lack of a clear voice for it, the fact that too many decisions regarding the life of such a substantial and complex community were taken by central government and shadowy committees seem to be obvious reasons for the proposals and very much in tune with the spirit of the times: to make things closer, simpler and accountable. Still the fact that all 'this is important not just for London but for the nation as a whole' would probably deserve more than a simple list of the facts that make London important for all of Britain, i.e., the size of the metropolitan economy, the gateway character of the city for the nation, etc... Possibly, it is more than enough for Londoners to approve the proposal, though it might be not enough for the rest of the British citizens to accept it. I am convinced that devolving powers to Londoners is better not only for them but for Britain in general. The case for that is well made out all through the document: What about formalising it from the very beginning? National governments are not made to run cities, not even capitalcities. The 10 key criteria for the new London government are consistent with the so-called 'Barcelona model' which has been so well presented by Richard Rogers and Norman Foster and referred to by Tony Blair. 'Strategic', 'streamlined', 'consensual', 'audible', etc... In some respects it goes beyond and improves the Barcelona model: the coherence of the proposal with an overall philosophy of the government about best value targets is lacking in the Barcelona/ Catalonia/Spain case (recall that the Page 5 �MARAGALL Barcelona Metropolitan Area authority was partially suppressed in 1987, following the Thatcherite example in London of the GLC); the modesty of the objective of being 'influential' on the decision-making of a range of both public and private actors is striking for a Latin observer, be it Italian, French or Spanish: we keep on believing that it is Law and only Law that changes things! The very same debate and the way it is opened is much superior to the Barcelona Strategic Plan consensus building efforts, except for our 'bottom-up' procedure. Chapter 2 - The five key roles of the Mayor seem only a consequence of the 10 criteria for the new government, but they are really innovative. There is not such a strong figure in other megalopolis but at the same time other megalopolis have mayors with many less restrictions on their administrative action. TakeNew York: I know Giuliani well and knew Koch very well and their way of doing things. They have a police force of about 40,000 strong under their direct command, something that the new LondonMayor is most likely not to have. Yet the London mayor of the year 2000 seems to be devised to have a stronger influence on the overall landscape of Londoners' living conditions, employment opportunities and transport side effects (pollution and the like) than New York or Mexico City mayors actually have. The mayor/assembly relationship in the GLA seems to me well handled. The smallness of the assembly will strike many. It sounds comfortable for the new mayor and for the taxpayer, but the absence of local representatives in the assembly is difficult to understand at first glance, even with a lack of direct local executive power of the GLA, if I have understood it well. In Barcelona the metropolitan municipality is a body freely decided and constituted by the mayors and councillorsof the metropolitan municipalities, including those from the central city, whose mayor was elected president. The two functional bodies created by the 1987 law (Transportand Environment, including Water and Waste) coexist and work together with the municipality. Its powers were severely limited by those of the Page 6 »> In all thesefunctions the Mayor will be scrulinisedby the Assembly and the Assemblywill also scrutinise the activities of otherpublicly-funded bodies and may also initiate its own enquiries and reviews. The Green Paperproposesthat the Assemblyshouldhave 24-32 members. The new authority willcover the areaof the 32 Londonboroughs and the Cityof London. Electing the Mayor and Assembly (Chapter 3) Threeoptionsare suggested for the methodof electing the mayor: the first-past-the-post system, which meansthat the candidate who gets the mostvotes becomesmayor,eventhough he or she may have received lessthan half the votescast: the secondballotsystemunder which, if nonegets morethan 50% of the votes cast on the first ballot,a limitednumberof candidates go forwardto a second vote:and the allematvevote system wherevotersselectany number of candidates in orderof preferenceand, if no candidate securesan overall majority of firstpreferences, then the lowest placedcandidate dropsout and and his or her secondpreferencesare lransfered to the othercandidates and thisprocess continues untilone candidate receives an overall majority. In discussing the methodof electingthe assemblythe Green Paperrooksat two questions:the sizeof constituencies and the electoral system. The constituencies could be the 32 boroughsor they could be 24 groupsof aboutthree parliamentaryconstituencies. or they could be largermulti-member constituencies, or evenone single London-wide constituency The optionsin choosingthe electoral systemdependon the size of the constituencies. If the constituencies are singleseat, the elections would be eitherby the firstpast the post systemor by the alternative vote system. If the constituencies are multimember,the Green Papermentionsthreeoptionsapartfrom the first-past-the-post system: the listsystem,which requires electorsto vote, not for an individualcandidatebut for a party, so that independent candidates standno chance, the additionalmembersystem, whichallows a proportion of the the seatsto be allocated on the first-past-the-post system,with the remainder allocated to parties on an all-London list,and the alternative vote system, wherevotersare required to put candidates in orderof preference. It is suggestedthat elections of mayorand assemblyshould take placetogethereyerythree or four years. The Government »> Autonomous Community of Catalonia. The Barcelona Metropolitan Area covers an area containing three million people. The Metropolitan Region of Barcelona, only a planning device up to now, contains 4.2 million people. Chapter 3 - Not opening the issue of boundaries is a wise decision. In the June 96 meeting at Westminster Hall, Peter Hall suggested the South East region as the new London area but with a central London council of the Barcelona central city size (1.5 to 2.0 million inhabitants) and its elected mayor presiding automatically over the Metropolitan Assembly. I liked this formula then, but I lack the data needed to go further in this debate. I understand that the Green Paper refers to a London government of around five million citizens and 32 boroughs plus the City Corporation. The ineligibility to vote for London workers not living in the area is a universal rule. But mayors tend to distinguish more and more between midnight population and mid-day population, the latter being substantially larger than the former. The real problem is the day-time popoulation getting a 'free ride' from the resident population. How many costs induced by the midday inhabitants are the midnight inhabitants ready to pay for? The drama of many American large cities lies there: rich suburbs use the central city during the day and forget about it when it comes to paying taxes. The central city or parts of it tend then to specialise in very low income families, as well as in congestion and decay, on top of high costs and high rates. London would do a lot of good to many large cities if its new Government were to be clear and fair about free-riding and tax-base sharing with the rich suburbs. The mayor's position should obviously be a full time responsibility. My opinion about combining rnayorship with other elected positions is biased: the Catalan Parliament in which I served for two terms is but a place of consensus building (or dissent) about asking more of the traditionally greedy centre of the Nation-State. No other real debate occurs there that can help a mayor. On the length of terms: mayoral jobs need a maturation time for strategic projects to develop. Two or three terms of respectively five or four years are nevertheless better than an unlimited number of terms. 'Candidates with access to substantial resources should not be able to draw on these to gain unfair advantage'. Please let us know about the ways and means of guaranteeing that. Wewill copythem. Chapter 4 - 'Integrate strategic land-use planning with economic development, regeneration, transport, environmental and other strategies': There is a crucial combination of different abilities and disciplines in obtaining this main objective of strategic governance. The superiority of local versus national or central action is precisely the fact that urban scenarios permit the kind of 'complicities' needed. The Green Paper states that the London plan took ten years to be produced and that it was then out-of-date. The Barcelona experience vis a vis other cities in reference to the general plan is that an existing plan is better than a perfect plan. The lesson of our experience is that 40 years of nondoing (the Francoist period) allowed Barcelonato think out just every detail of what had to be done: access to sea and waterfront, beltway, museums (which ones precisely), which kind of peripheral monumentality and downtown decongestion - everything. What is happening today in London, from the general government set-up to considering remodelling Trafalgar Square, is strikingly similar. It is incredible the amount of things that can be achieved in these conditions in a short space of time. The so-called Barcelona miracle is that of doing in ten years what was thought of in forty. Projecting and consensus building is the most time consuming of all phases in the improvement of a city. The roles of the Secretary of State, the GLA and the boroughs seem well devised. I would not be surprised though, that both central and local governments wanted more for themselves and less for the Greater London Authority. Art. 4.18 of the Green Paper seems to me a statement on transport which would be difficult to improve. Same Planning in London October 1997 �Cassidy foresees a hands-on mayor with power ony Blair has done London a great service by giving his personal stamp to the concept of an elected mayor to put London on a par with other great world cities. He has devised a 'strong mayor' solution to London's problems.A format which willbe repeated in other UK cities beforetoo long,writesMichael Cassidy. Elected mayors are a constitutional novelty in Britain and could revolutionise the role of local government and reverse nearly two decades of emasculation of councils - to the point where now 84 per cent of all local government spending is, in effect, allocated by Whitehall. It will also help to break political monopolies in the more industrial parts of the country and bring fresh hope to independentcandidateswho are outside the main party machines. In London. the mayor will be the initiator. The assembly is much more likely to be a check on mayoral excesses rather than an upper tier of local government. This is no GLC. It will have very few service-delivery functions and even at the mayoral level the main responsibilities willbe strategic and promotional. Because of the limited role of the assembly and the slim-line staffing requirement for the mayor,the housing of the new entity becomeslargely irrelevant. Campingout in Docklands may appeal to some but my money goes on a location close to Parliament because the mayor will havea lot of business with ministers (fighting London's claim for greater resources) and very likely will need instant access to the nest of TV companiesat Millbank. In planning terms it is obvious that the London Planning Advisory Committee will disappear but much of its activities will be inherited by the T thing with art. 4.19 and the points that will or should be the object of the white paper announced for next spring. Making transport authorities responsible for carbon dioxide emissions and for combining from rail to pedestrian means of moving around is a well formulated policy which can change the quasi-military approach to transport typical of our great cities, which by reaction evolves into extreme privatisation and later on into decay. We all in Europe expect a lot of London's resolution to tackle these issues with your new-found vigour. I always thought that without an Euroforum of those producing cars and those producing urban roads no way out existed. Yet someone has to force the other one into sitting down together. It seems to me that now the new British attitude towards London is going to provide such a push. Awelcome push. Small and clean cars should be given advantage in using the centre. An almost empty, larger than 4 meter long car looking for a parking place whose cost is not much above the cost of a subway fare, is a stupid thing to permit. Yet cars represent freedom in many senses and for many people, spePlanning in London October 1997 »> believes thatcampaignfunds shouldbe strictlylimited. The functions of the GLA (Chapter 4) . The Green Paperproposesa verywide remilfor the new authority: itsfunctions 'allcome underthe generalheadingof sustainable development - giving all Londoners an improved and lastingqualityof life.combiningenvironmental, economic and socialgoals'.It shouldbe 'equipped to thinkstrategically' and 'ableto organise action', "working throughexisting organisationsbut to a commonpurpose'. The functions of the GLA are considered underthe following heads: Land-use planning role The boroughswill retain their planningfunctions - preparing theirboroughUnitary, Development Plansand exercisingtheir development control powers, butthey willdo so within a framework set by the new authority. It willdo this eitherby givingstrategic planning guidance,or by producing a structure plan,takingover the existing functions of the Government Officefor Londonand the LondonPlanning Advisory Committee and operating largely independently of the Secretaryof State.It mightbe givenlts own development control powersover certain types of development such as waste, minerals, majorroadsand development by the boroughs themselves. Transport The Governmentintendsto publisha national transport poli»> mayor's office, as will those of the Government Office for London. It seems highly unlikely that individual planning applications will hit the mayor's desk, but it is entirely possible that capital-wide policies will be developed which the boroughs will Michael Cassidy is former need to accept, such as relating to high buildings,transport co-ordination, use of the chairman of the City policy & resources committee. River Thames and promoting economic development. I would like to see the mayor spearheading a drive to raise new money for London's transport, perhaps picking up where voluntary bodies like London First have recommended new initiatives, giving them the necessary support and urging legislation on ministers. I regard road pricing as inevitable and perhaps part of the proceeds, along with parking income in London, might be set aside for mayoral initiatives, which are very unlikely to be funded by any additional preceptson the boroughs. In all this is going to be a hands-on mayor with wide ranging powers and a huge constituency. My beliefis that political skills by themselveswill be inadequate - the job calls for executive experience, stamina and an ability to communicate. My own theory is that we have not yet seen the name emerge of the person likeliest to succeed but it is fascinating to speculate and to look forward to the daywhen London has its first electedvoice. cially those in need of them or newly using them. London should convene the great meeting of car-makers and mayors that will pave the way to the future: I would certainly be there, (even if no longer a mayor), as someone interested in cities' improvement. Chapter 5 - The extent to which the GLA should have access to local taxation will depend on the willingness of local authorities to admit the benefit of a strategic and combined approach to London's environment and future. The willingness of central government bodies to accept it seems guaranteed by the very same production and tone of the Green Paper. Revenues will increasingly depend on convincing people that intentions and actions are well founded. Cities act because externalities exist that the market cannot internalise and nothing other than a city's government can put together the relevant information. Such actions should lead to strategic added value. Thus, city incomes will have to be closely linked to the ability of each city to put forward and 'sell' its goals. Every large city in Europe will end up having its own law. London is having its own. We all welcome you back into the family of local governance. »> Cl'. Withinthis,the GLA will producea transport strategyfor London. This willbe delivered by a newlycreatedLondonTransport Authority (LTA), separate but underthe GLA in that its members wouldbe appointed by the GLA and it wouldbe accountable to the GLA. Economic development and regeneration The Government intends to publish proposals for Regional Development Agencies for each region in England. Londonwill haveitsown London Deyeloprnent Agency, (LDA). The GLA willsetthe framework and direction for long-term sustainable economic regeneration. The LDA willco-ordinate action, Environmental Protection The GLA willcoordinate LocaiAgenda21, develop London-wide strategies on air quality, noise reduction and otherlocalissuesto be implemented by the boroughs and otheragencies. Culture, media and leisure It is intended that the GLA shouldplaya leading rolein developing the cultural mediaand leisure sectors: the extentto whichit shouldtake over some of the functions of existing bodiesshouldbe decided on a case-by-case basis. Police A new policeauthority for the Metropolitan Police areais proposed, withthe GLA appointing all but one of the elected members, the otherbeing appointed by the districts outsideGreaterLondon. Fire services The LondonFireand CivilDefence Authority will be reconstituted as a boardresponsible to the GLA. Other Pan-London Bodies The extentto whichtheseshouldbe brought underthe GLA willbe considered 'keeping firmlyin mindthe needto be strategic, stream-lined and clearin purpose'. Financial Arrangements The GLA willbe subjectto the financial regimefor localauthorities. Existing arrangements for funding London-wide services (police, fire,transportetc.) willbe retained. As to otherexpenses, the Green Paperaskswhethertheseshouldbe paidfor by localtaxpayers or central government. Viewsare soughton how some budgetary fiexibility couldbe achieved. No directtaxingpoweris suggested. Page 7 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource London's Green Paper: the view from Barcelona Subject The topic of the resource Alcaldes Barcelona Àrees metropolitanes Londres Ciutats Description An account of the resource 3 p., n. 23, october 1997 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Planning in London Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-10 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Anglès Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Article de Pasqual Maragall al número 23 d'octubre de la revista Planning in London sobre la governació de Londres i la Greater London Authority. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/954/etapa_nova_catalanisme_1998.pdf 6be9de9cfc9bc20b9a1503d13d9865cf PDF Text Text PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 L’etapa nova del catalanisme Pasqual Maragall 1 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 L’ordre adequat de l’anàlisi és Futur del catalanisme Passat Present Què fer? Avui és més clar el futur que el passat, el segle XXI que el segle XIX. Si comencem pel futur acabarem entenent perquè el passat va ser insuficient. Es contra la llum del projecte que volem jutjar els seus antecedents. Es més engrescador i més útil. Al final farem una reformulació dels termes de l’anàlisi * * * * * El futur té dos noms: L’Europa de les regions La lleialtat federal Avui ja veiem, al final del final del s. XX, de nou, la llum d’una Europa reconciliada, primer, amb el seu rol en el món, i per fi, amb els dimonis del seu passat. Europa va fer imperis que portaven nom de ciutat: Atenes, Roma, i després de nació: França, Espanya, Àustria, Britània. Per a fer-los va regimentar tot l’entorn nacional, eliminant-ne la riquesa i pluralitat, i va uniformitzar grans conjunts de països. Van desaparèixer Escòcia i Bavària, Catalunya i Alsàcia, Piamont i Savoia, el Ducat de Brabant i el Califat de Còrdova. Ara anem cap a una Unió Europea respectuosa dels Estats que l’han creada però inexorablement abocada per això mateix a privilegiar en la seva organització l’autèntic ordre democràtic: de baix a dalt. Europa no serà acceptada si no garanteix la proximitat de totes les funcions que poden ser mantingudes, o millor encara, retornades, al nivell més baix. L’emoció de la nova Europa unida -un nou sentiment de pertanyença- va lligada inevitablement, com a raonable condició de la seva existència, a la saludable desconfiança envers la distància immensa que estan prenent alguns processos de decisió (els de defensa i de seguretat, els monetaris -que hauran de ser substanciats a Brusel.les o Frankfurt i per majoria, sense vetos nacionals). Des de Catalunya, una de les nacionalitats, de les cultures, que van perdre pes en el procés brutal de formació de l’Europa del XVIII i XIX, veiem amb esperança, amb gratificació, com la nova Europa s’anuncia més modesta i més atenta a la subsidiarietat, al seu rol subsidiari respecte dels Estats, perquè això comporta de 2 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 forma inevitable i segura la conversió paulatina dels Estats en esglaons intermedis d’un altre procés de modèstia i devolució, ara cap a les regions i les ciutats i municipis. Es digui el que es digui, aquesta Europa federal neix d’una forma que la fa redentora de les realitats nacionals i culturals oblidades per la història. Alemanya, Àustria i de forma més dramàtica Espanya i Bèlgica, ja havien encetat aquest camí pel seu compte. Ara són Gran Bretanya i Itàlia que s’hi aboquen amb força i imaginació. A continuació seran tots els països de la Unió que hauran de seguir el mateix camí. Inclòs aquells que pel seu tamany i homogeneïtat no encaixen en el model de grans regions (Països Baixos, Dinamarca, Suècia, Finlàndia, Portugal i Grècia) hauran d’acceptar la regionalització si més no per a entrar en peu d’igualtat en les polítiques estructurals i en les estadístiques d’Eurostat. El principi europeu de desconfiança democràtica, referit a la distància en la presa de decisions, beneficia els poders locals. Són aleshores algunes regions fortes i singulars les que tenen la temptació de defensar la re-nacionalització de les polítiques europees a condició que al costat dels Estats s’hi asseguin les regions amb competències legislatives o amb competències de caràcter estatal, curiosa paradoxa. Paradoxa que no resistirà la força del moviment que està situant la majoria de les decisions en la base del sistema: la societat i els poders propers. Aquesta força és irresistible justament perquè capgira l’ordre de les decisions i completa així, 200 anys més tard, el que la revolució francesa va encetar però no va culminar: la devolució del poder a la societat. Aleshores ens vam quedar en la nació democràtica, que substituïa, a través de la seva representació (l’ Assemblea Nacional) l’antiga Monarquia i l’antic règim autocràtic. Però el preu pagat va ser molt alt: les minories restaven subjugades, les petites nacionalitats oprimides, les cultures singulars anorreades. Ara quan llegim en les decisions de la Comissió Constitucional italiana (la Bicameral) que la República (federal) italiana és formada per comunes, províncies, regions i estat, i que tots ells no faran més que el que la societat no pugui fer ella mateixa; o quan llegim que en el projecte laborista britànic per a Escòcia que “la transferència de competències és tan ampla que el document només detalla les que seguiran sota el control de Westminster: economia, defensa, treball, qüestions constitucionals i embriologia i abort”, quan llegim aquestes coses sentim que una pàgina de la història està essent passada, i que la llarga recerca per Catalunya de la seva autonomia i per l’esquerra d’esdevenir el centre de les polítiques de llibertat, està convergint cap a un punt proper i esplèndid en què Europa superarà el seu complex americà -entenc per “complex americà” d’Europa la seva aspiració a ser una sola gran nació amb una sola bandera i un sol sentiment, sense identitats locals o quasi-, i es reconciliarà amb la seva pròpia diversitat interna negada per la història. I on la gent provinent de la llarga i dramàtica marxa per l’esquerra cap a un humanisme sempre evanescent i de vegades monstruosament autoritari, retrobarà el sentit original de la pulsió llibertària que l’animava des de l’origen. Catalunya, autonomista i llibertària de sempre, pot respirar tranquil.la. Però ha de quedar clar que en aquest joc, en el joc de la proximitat, en el de la construcció del federalisme europeu de baix cap amunt, no top-to-bottom sinó a l’inrevés, només hi té entrada el qui té el carnet adequat: el carnet de la lleialtat federal, la Bundestreue alemanya, la confiança de tots en el servei a l’interès general per part de cadascú. D’aquí que tinguin raó els qui matisen que la subsidiarïetat europea no vol dir només proximitat, sinó proximitat amb responsabilitat. Es exacte. Responsabilitat en dos 3 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 direccions: una, que cadascuna de les parts ha de fer-se mereixedora de la confiança de les altres en quant a la representació i així, en els Consells de Ministres europeus de Cultura, el land alemany que toqui representa, per torns, a tots els altres (sabran fer el mateix Andalusia i Euskadi que la Baixa Saxònia i Baden Wurtemberg?); i dues, que algú ha de definir quan, per raons d’eficiència i/o d’equitat, convé més la distància i l’arbitratge que la proximitat. Però, justament aquestes raons s’han de demostrar. I no les contràries. La càrrega de la prova passa a dependre dels nivells allunyats. No com fins ara, que tot el que fan regions i ciutats ha de ser aprovat pels Estats: tot el que no està permès està prohibit. Ara estem passant a dir: tot el que no és reservat (a l’Estat) està permès -com diu la llei italiana del 15 de març de 1997, en el seu art. 2, tot el que és de l’interès general dels ciutadans d’un municipi o regió és competència dels seus governants, inclòs allò que fins ara han estat fent les delegacions estatals en el lloc. Només queda exceptuat allò que l’art. 3r. reserva taxativament a l’Estat. I l’Estat i Europa es veuran generalment observats, quasi diria escrutats cada cop que es reservin una funció. És impossible ser europeista d’aquesta Europa modesta i subsidiària? Al contrari: molts només serem europeistes d’aquesta Europa. Ja n’hem tingut prou de patriotismes excessius. * * * * * A partir d’aquí, podem estudiar millor, i més assossegadament, el nostre passat. En quin punt del segle XVIII els catalans comencen a actuar en interès propi i com ho formalitzen? En quin punt de la revolució liberal espanyola, a Catalunya, hi ha una escissió entre els que s’esveren de les conseqüències de la revolució i esdevenen catalanistes porucs i aquells que converteixen el liberalisme en catalanisme i, eventualment, en federalisme? Quins esdeveniments del segle XX (Setmana Tràgica, 6 d’octubre, 19 de juliol, 15 d’octubre de 1940) marquen l’actitud del catalanisme fins avui? Es donen les circumstàncies d’un retorn al sentiment prevalent en els curts períodes que van de 1898 a 1909 i de 1931 a 1933? Estaria justificat de nou aquell optimisme català: el del sentiment de pàtria, el del discurs de Cambó al Rei (1904), el del pressupost de Cultura (1907/8), el de l’Avi indiscutible, el del “Visca Espanya” de Companys? Com reformular avui un sentiment de pàtria anàleg, de la mateixa intensitat i la mateixa generositat? Com pot Catalunya posar-se davant els qui dirigeixen la conversió d’Espanya en un estat europeu amb tots els ets i uts? Sabem algunes respostes a aquestes preguntes. Però abans no podem obviar -o potser millor: podem obviar però no podem oblidar l’eterna discussió: si el catalanisme és popular (Pere Anguera) o és conservador (J.C. Marfany); si és cert que Catalunya només pot ser cristiana o no ser; si qui tenia raó era Macià o Cambó, si era Prat o Maragall, si Pere Corominas (engarjolat al 97 del segle passat) o Josep Maria de Sagarra, si d’Ors o els modernistes, etc. Més ben dit: ara podem per primer cop no obviar aquestes qüestions i saber que, siguin quines siguin les respostes, vist els nostre futur, el camí seguirà. Que les respostes no ens dividiran eternament 4 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 * * * * * Algunes coses del present, sembren ja clares: Entre “Catalunya és Espanya” “Espanya és Catalunya” “Espanya no és Catalunya” “Catalunya no és Espanya” Només queden en peu la segona i la quarta proposta. Les altres dues, les dels anticatalans: “Catalunya és - simplement- Espanya” o bé, “Espanya no és Catalunya”, és a dir, Espanya és una realitat independent de les parts que geogràficament la componen, han perdut vigència. L’ambiciós “Espanya és Catalunya” que ja es va dir entre 1898 i 1909, i que es va dir amb emoció i respecte i bones intencions, supera al separatista i utòpic i antipàtic, “Catalunya no és Espanya”. L’acritud del “ells i nosaltres” i el “nosaltres sols” deixa pas al moderat “Espanya és un fet entranyable” i al més positiu “Escolta Espanya”. Vivim un moment esperançat. La dreta espanyola, de grat o per força, ha de ser o aparèixer autonomista. Es cert que alguns (com Felipe González) ens alerten: “El retorn de finals de mandat d’Aznar al castellanisme furibund i a l’espanyolisme més arnat està garantit”. També és cert que uns altres diuen: “L’únic interès del PP en aquest mandat és l’abrazo de Bergara amb els bascos... i els catalans que s’ho pintin a l’oli”. Però el fet és que ara com ara la dreta espanyola ha de pactar amb els nacionalistes catalans i bascos (i aquests amb la dreta espanyola, sobretot a Catalunya). El fet és que el PSOE va traslladar el 25% de la despesa pública neta del centre a la perifèria (bàsicament a les autonomies i per això va perdre eleccions a les grans ciutats). I el fet és també que la confusió entre Generalitat i partit és tan irreversible que els votants que només votaven a les eleccions legislatives estan avui decidits a votar en les autonòmiques, perquè creuen (i en el fons no els falta raó) que és la Generalitat qui negocia a Madrid les decisions de l’autèntic govern -pensen ells-, que és l’espanyol. “No hay mal que por bien no venga”. En efecte, vivim un canvi de perspectives. * * * * * Què hem de fer? Federalisme i diferència o federalisme i igualtat. - som diferents:en llengua,en història, en cultura, en dret, en política, - volem el mateix, tenim el mateix dret que els altres (nosaltres i ells) - que cadascú triï si prefereix realitzar els serveis a casa (Mossos) o que els facin des de Madrid (G. Civil) Quan diem el mateix dret, volem dir que tenim dret a rebre el mateix servei bàsic per habitant. El fet de ser més rics ens obliga a pagar més i ho acceptem, però no ens 5 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 obliga a rebre menys. Quan diem “el mateix dret” volem dir també el dret a rebre els serveis des de la mateixa distància, el dret al mateix autogovern. Com conjuminar diferència i igualtat en drets? Igualtat de drets a rebre des de la mateixa distància la mateixa aportació en serveis per persona, i diferències existents en quant a llengua, història i cultura, són dues coses que es poden casar per la via de la opcionalitat. Quan la desconfiança respecte dels serveis centrals és més gran, en les comunitats més diferencials, optarem per la substitució dels serveis estatals, i en les altres optaran per la continuïtat, és lògic. La percepció de la distància és més aguda en comunitats diferencials. Però els catalans no hem de construir sobre el greuge el model d’Espanya que proposem. No podem dir: “no volem que els altres no tinguin”. No podem dir: “si a vostès també els donen això, nosaltres voldrem una altra cosa per a seguir essent diferents”. Si “Espanya és una realitat entranyable”, quines entranyes són les dels catalans que no volen pels altres el que volen per si mateixos? Més enllà del sentit comú, que nega a determinades Comunitats Autònomes el dret a anomenar-se raonablement nacions, perquè no ho són, els negarem també el dret a autogovernarse? Quin model d’Espanya fora aquest, basat exclusivament en la desconfiança per molt justificada que hagi estat històricament? De tant en tant haurem de recordar que el darrer President de la Generalitat executat sumàriament per la justícia militar espanyola no és del temps de Cromwell o de Maria Antonieta: és de fa encara no seixanta anys i havia estat elegit democràticament. El President Tarradellas -el seu successor quasi immediat, amb l’interval d’Irla- ho va recordar arribant a Madrid, l’octubre de 1977. No tenim doncs dret a l’acritud? El tenim, si hem de jutjar comparativament a altres països europeus. La mort d’O’Sullivan a Dublin és del primer terç de segle (1908); les dels líders democràtics de nacions de l’Est europeu són posteriors (1945-48), però la nostra acritud no té comparació amb la ràbia irracional que ha dut a algunes d’aquestes minories nacionals als desastres interiors que coneixem. Tampoc a Catalunya s’ha donat, afortunadament, el procés d’involució que ha dut del record adolorit a gestos irreversibles d’odi venjatiu, com al País Basc, per bé que la frivolitat cruel i plena de conseqüències amb que el general Franco va escriure negre sobre blanc en el Butlletí Oficial de l’Estat que era obligatori odiar els guipuscoans i els biscaïns, no té perdó (“las províncias traidoras” deia textualment). Però de nou, la mort de Companys (conduït a Espanya pel Conde de Mayalde un cop la Gestapo el va detenir a Paris, on romania per seguir prop del seu fill malalt) ens exonera de tota demostració de credencials: tenim dret a l’acritud. Però tenim també l’obligació -en interès propi i per respecte a tants de gestos amistosos i positius des de la resta d’Espanya, encara que minoritaris sovint, en el batibull i abraonament de la desconfiança i el sarcasme en relació amb Catalunyatenim l’obligació i el deure de liderar la recomposició històrica de tots aquests sentiments en una Espanya democràtica, federal i europea. * * * * * Catalunya endins avançarem per les vies concretes d’un catalanisme constructiu, ple d’empenta i de sentit comú. Hem portat seny en el tema de la llengua, evitant que no es convertís en l’inici d’un periòdic passar comptes malaltís, productor de sancions, prohibicions i obligacions que finalment o no es compleixen o generen frustracions i reaccions negatives, molt pitjors per a la salut del català que els problemes que s’havien volgut atacar. La Llei 6 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 del 83 s’ha de salvar com a tal, amb les modificacions que el temps obliga de fer obliga i permet- per tal que la llei segueixi sent una llei viva. El LLIBRE BLANC de la Cultura ens ha de dir on som en política cultural -la columna vertebral de la política catalana- vint anys després del Congrés de la Cultura Catalana. Ha d’analitzar, per exemple, el paper de la dualitat cultura nacional-cultura civil en el teatre, la música, l’edició, etc... Sense l’activitat dels ajuntaments i de l’esquerra no hagués hagut ni Museus Nacionals -potser només el d’Història de Catalunya, i encara... on l’haguessin posat?- però sobretot no hi hagués hagut altre cosa que Museus Nacionals: ni Art Contemporani, ni Teatre Lliure, ni Picasso, ni Miró, ni Tàpies, ni retrobament del Modernisme, ni CCCB, etc... En el debat sobre la CULTURA POLÍTICA, que és altra cosa, referida a les regles del joc de la política i als nous paradigmes de relació entre els individus, els pobles i el món, així com els nous paradigmes econòmics i socials, haurem de participar en plataformes obertes (promogudes per la pròpia Fundació Campalans, les fundacions amigues Nous Horitzons, Encaix i Catalunya Segle XXI, i encara totes aquelles que es preguntin honestament pel futur: Fundació Bofill, Fundació Joan Maragall, Fundació Carles Pi i Sunyer, Fundació Utopia (J. García-Nieto), Museu de la Ciència, Fundació Joan Miró, etc.), tant a casa nostra com a Espanya i Europa. No és poc el que s’hi juga. Vint anys després del Congrés de Cultura que -a falta de partits democràtics- va definir els conceptes i les polítiques públiques possibles i necessàries a Catalunya, ara caldria una convenció catalana, o vàries alhora, que definissin no les noves polítiques -ara ja tenim partits i Parlament, Consell Executiu i Ajuntaments-, si no els nous interrogants, els nous temes, i el paper de la política en la seva formulació i solució. Per descomptat, des de Catalunya: l’aportació catalana a la re-situació de la política en la vida social. Catalunya, segons mandat de les lleis, en mala hora aprovades al 1987, però lleis vigents al cap i a la fi, ha d’aprovar la seva REGIONALITZACIÓ. Una de les habilitats del catalanisme dominant ha estat la de congelar tot allò que era important i evident: l’eix transversal, les rieres del Maresme, la divisió comarcal adaptada no al 37 sinó successivament al 77 o al 87 o al 97, el II Congrés de Municipis de Catalunya (el primer va ser el 1933 i va fer la Llei municipal republicana, no com ara, que s’ha fet la llei deu anys abans del Congrés, suposant que hi hagi Congrés aquest any!), l’abastament de l’aigua assegurat, el revifament de l’Ebre i el Pirineu, el desplegament del Metro metropolità (valgui la redundància), la consolidació de l’aeroport de Barcelona i del sistema aeroportuari català, el desviament del Llobregat (aprovat i dotat pressupostàriament l’any 1986), la conversió de la Zona Franca i del Delta en la gran Zona d’Activitats Logístiques del Sud d’Europa, la redempció del Besòs i dels barris de la Mina i la Catalana, el Pla d’hotels de Barcelona, que es va tractar d’impedir, la reforma del Liceu que finalment va cremar-se, el necessari nou Palau de Congressos (aquí Madrid ens ha passat al davant i... com!), l’ampliació de la Fira, etc. En comptes de tot això, punt per punt, el catalanisme conservador, poruc i maldestre que ens ha dominat, ha enredat tots aquests temes: ha paralitzat la regionalització, simptomàticament, re-enviant a Madrid el dil.lema en propugnar la província única i la dissolució de les Diputacions -essent així que àdhuc la terminologia habitual ha consagrat les 7 regions, administratives o estrictament planificatòries: Regió 1a. o metropolitana, comarques interiors, Terres de l’Ebre, comarques de l’Alt Pirineu, etc.; ha imposat una comarcalització abusivament conservadora, la del 37, al servei d’una política partidària, d’oposició als alcaldes dels caps de comarca- sempre aquesta dèria d’utilitzar les contradiccions reals per a inhibir tota acció, -com en la capitalitat de la Regió 7- o bé crear contradiccions partidàries allà on no n’hi ha de reals; ha entrat en una polèmica inacabable sobre el tram Cervera-Manresa de l’Eix Transversal i s’ho ha 7 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 pensat quinze anys abans d’encetar el tram Vic-Manresa; ha vist amb tota fredor i passivitat com any rera any les rieres del Maresme es desbordaven, ha dividit el moviment municipalista creant i mantenint una associació apart basada en la desconfiança legítima dels municipis petits i negant-se a convocar el II Congrés per por a una onada de sentiment d’unitat. Aquest és potser un dels actes polítics més incomprensibles i inacceptables del pujolisme, tot i que un dels més característics; ha fet unes lleis territorials contra el territori, malfiades, suprimint o tractant de suprimir l’àrea metropolitana -prevista en l’Estatut-, incautant la planta d’Abrera sense compensació, així com la de Cardedeu, nacionalitzant la taxa de depuració, creant uns ens que han nedat en liquiditat no d’aigua sinó de diners i han generat la desconfiança dels usuaris modestos, amb els quals no s’ha sabut negociar ni explicar i modular el rebut de l’aigua (l’única ecotaxa existent i autèntica!); ha abandonat les Terres de l’Ebre i les del Pirineu a la inexistència legal, fent-hi algunes obres, si, però sense cap perspectiva de conjunt, sense cap política entenedora i ambiciosa, que han hagut de personificar els alcaldes ardits allà on n’hi ha hagut, com a la Seu i la Vall d’Aran, on s’ha nucleat un poderós moviment de poders locals, juntament amb els Comuns d’Andorra i els municipis de l’Ariège; ha promès l’oro i el moro als barris més apartats i necessitats de transport públic massiu per a sortir de l’atzucac en que el govern s’havia ficat en signar el conveni pel Metro de Montjuïc, i ara no han fet ni l’un ni l’altre!; ha especulat amb una Fira al costat de l’aeroport oblidant l’aeroport i la necessària tercera pista, i ara és l’hora que tenim tres períodes al dia (8 a 10 a.m., 5 a 7 p.m., i 8 a 11 p.m.) amb saturació de vols -prop de cinquanta moviments d’entrada o sortida a l’hora- i per tant, desviament de tràfic potencial cap a altres aeroports, just en el moment en què la congestió aèria a l’Europa central du les companyies a cercar nous hubs o nussos de redistribució en el Nord del Sud d’Europa, i just quan Barajas inverteix sumes ingents per estar prest amb una tercera pista l’any 98; i encara el nostre catalanisme arnat de la dreta no ha entès que Reus i Girona tindran vida i trànsit com aeroports si el Prat n’atrau més, i no contra el Prat; ha deixat tots els temes del Delta del Llobregat en mans d’una comissió multi-nivell sense lideratge i poc operativa, i això ho pagarem car; ha oblidat el Besòs, sumant-se tard i poc als esforços que els ajuntaments van fer amb Borrell, Ministre d’Obres Públiques, i escatimant els diners en un tema indiscutible, en una de les llagues urbanístiques i socials, de política territorial, més punyents de Catalunya; és més, van contribuir a fer el problema més insoluble quan, des del govern, es va oposar als intents de l’Ajuntament de Sant Adrià i de l’Àrea Metropolitana per a dignificar La Mina i La Catalana, arribant a l’extrem de patrocinar un assalt deshonest i inútil a l’alcaldia de Sant Adrià des de la Conselleria de Benestar Social i permetent que prosperés el procés indigne d’un especulador immobiliari recolzat en advocats i jutges que van fer la llei a Catalunya, mal que ens pesi, durant una colla d’anys- contra els regidors democràtics, que han hagut d’aguantar ¡6 anys! d’imputacions sense base fins a la seva absolució amb tots els pronunciaments favorables. Brillant full de serveis el del govern territorial de Catalunya, en aquests anys! Res a veure amb la forta tradició del pensament i l’acció territorial del catalanisme polític i de l’urbanisme barceloní des de 1860 ençà. Res a veure amb la Mancomunitat, amb les Jornades Municipalistes que prepararen la via pel I Congrés de Municipis, amb la lleis i decrets de la República, tan la Llei municipal com el Decret de divisió comarcal. Ni una aportació genuïna. Si més no l’actitud digne de J.A. Solans davant certs intents especulatius, però al preu d’una concentració inhumana i poc eficient del control de qualitat urbanística. Passes enrera en relació amb el tímid però valuós urbanisme de la transició (1967, Esquema Director de l’Àrea Metropolitana; 1974, Corporació Metropolitana de Barcelona; 1976, Pla General Metropolità, encara vigent). Desastrós urbanisme comercial. 8 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 Tot està per fer. Però tot està madur. Tornem a trobar-nos -qui ho podia imaginar- en l’exaltant situació de fa vint anys, on tot estava escrit i tot per començar. Posem-noshi. El nou catalanisme no són cabòries. Haurà de començar perfilant el PLA ESTRATÈGIC DE CATALUNYA, a través d’un sistema participatiu en la definició dels dos, tres, quatre grans objectius que Catalunya acara avui, i el desgranat d’objectius instrumentals que hi convinguin, així com el sistema de responsables del seguiment en la seva consecució. Les Universitats que són tot i els seus problemes de finançament i manca d’agilitat un dels sectors amb més potencial projectiu de la vida catalana, les institucions empresarials, els sindicats i les Cambres de Comerç -que intel.ligentment s’agermanen cercant la talla mínima, com és el cas de les dels Vallesos i el Bages i l’Osona-, les ONG’s més significatives, les entitats culturals i esportives, la gent d’església i de confessions religioses, de fundacions assistencials, etc., hauran de posar-se a treballar per a fer bo, a nivell de Catalunya, el triangle ciutat-universitatempresa que en el nivell municipal, comarcal i metropolità ha donat ja el seus fruits i ha adquirit una bona experiència operativa. Sens dubte els temes de la qualitat (qualitat en els serveis i productes, en l’administració pública i en les empreses) i del poder polític, econòmic i mediàtic i comunicacional, estan en el centre de les nostres preocupacions. Els temes de l’equitat, genuïnament progressistes, no poden ser sacrificats i s’han de reformular a la llum de les noves circumstàncies. Però ha de ser l’esforç concentrat, ben programat i flexiblement desplegat de les forces vives de Catalunya, en el marc determinat pel Parlament i amb sanció final d’aquest mateix, que perfili i concreti cada un dels temes i objectius específics de l’acció catalana. Si la majoria parlamentària no s’avé avui a aquest acord, nosaltres, des de l’esquerra i el centre, hem de començar a treballar igualment. Com va fer l’Assemblea de Catalunya fa quasi trenta anys i el Congrés de Cultura en fa vint. Qualitat, potència i equitat són fites de vegades contradictòries. Caldrà triar. Pot semblar que Catalunya viu millor (qualitat), però pot ser que no estiguem preparant les bases futures d’aquesta qualitat diferencial: avui s’inverteix més públicament i privadament al centre que a Catalunya. I no diguem a Brandenburg o el triangle Londres-Lille-Brussel.les o inclús Lió-Ginebra-Torí. Ens podríem despertar d’aquí cinc-deu anys amb un ulterior retardament referent a les infraestructures i fins i tot a les mentalitats i les organitzacions. Haurem viscut relativament bé, però començarem aleshores a viure relativament pitjor. Potser haurem de sacrificar alguns aspectes aparents de la qualitat (una certa privacitat tranquil.la, determinats aspectes de l’anomenat “assossec” mediàtic) si aquest és el preu d’una vivacitat mediàtica i política més gran. L’omertà ha estat sempre confortable però a la llarga tràgica. El silenci pietós, el respecte sacralitzat pels valors unitaris, el “no gosar”, el diferir o no anar de dret al cor dels problemes... tot això ens pot perjudicar. L’aliança del centre liberal i l’esquerra catalanista és aquí de tot punt necessària. Per exemple, és difícil d’imaginar com Catalunya pot competir amb altres àmbits si no disposa de mitjans de comunicació que ultrapassin l’audiència dels sis milions d’habitants, o a tot estirar els deu milions de catalanoparlants, davant uns altres, aquí 9 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 al costat, que n’abasten cinquanta milions o tres-cents milions. Si ni tant sols hem arribat a convèncer del tot els valencians que parlem la mateixa llengua, en diguin valencià o català! Potser justament per l’encaterinament que hem demostrat en que ens acceptessin el nom més que la cosa. En aquest camp hi ha avui grans esperances i hem de reconèixer que el pujolisme s’ha mogut aquí amb prudència i astúcia alhora. Veurem. * * * * * Els catalans del segle XXI sabem l’Europa que volem, i l’Europa que ve: l’Europa forta, que és la de la proximitat, la de les regions i les ciutats, és a dir, l’Europa legítima; i l’Europa forta, que és la de la Unió, perque és la de la nostra moneda, la nostra defensa, la nostra justícia i la nostra cohesió social. L’Europa dels Estats entesos com a garants de la Unió i garants de la devolució de poders cap abaix. De vegades se’ns parla només de l’Europa d’on venim i no de l’Europa a la qual anem. Anem a una Europa forta i subsidiària alhora, social i liberal, “forta però no fortalesa”, activa però no invasora de la proximitat -al contrari defensora de les identitats diverses i de les ciutats com a base de civilització-. L’Espanya catalana que preconitzem hi podrà contribuir, ja hi està contribuint, però ha de consolidar la seva cultura política, les seves regles del joc democràtic. I el seu federalisme vergonyant, l’ha de fer explícit i diferencial. Hem de fer el partit d’Europa, d’aquesta Europa. 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'etapa nova del catalanisme Subject The topic of the resource Catalanisme Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalunya Acció política Federalisme Europa Campanyes Eleccions Description An account of the resource núm. 103, 1998 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Papers de la Fundació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Publicat a la col·lecció de papers de la Fundació Rafael Campalans. Recull les reflexions de Maragall sobre el futur de Catalunya i de la proposta de moviment de centre-esquerra ampli que estava disposat a liderar des del PSC el 1998, tornant de Roma. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/955/19830204d_00010.pdf 8c529ed37af5b2cd2d705f104f76b473 PDF Text Text Z' tr^rLracz,,,^ Mr. President (2 ï` •<vc,. %^i M ^ l C r.r r7C fi ^ /17n^ ^^í^^^-n^,^ 9r 3- ^^ l'fYL < 11/1 á 11, /a The catalan week in New York is open. But I hope that what we start to-day will not . end next Saturday. What we start to-day is an attempt to link two Universities, two cities and two cultures for more lasting period of time. I will try to make my self olear about the "what" and the "why" / `y` of these othén</ise "just nice" words. New York is the City, and i mean quote "the" unquote City, the capital of cities. I know it because I lived here for two years and I loved it ^ ^ier since. /1' Perhaps it would be molé correct to say that I liked New York be fore knowing.it and, dadly- enough, it appeared to me exac:tly as' I had dreamegl it . But when I speak of attempting to establish._°close links between our universities and our cities, it's not just a love affair what I have in mind. When I speak of links I mqkn, bussiness .^^ New York is our ma ^y cet . r New York is both our supply and our demand market. New York es one of the greatest aniskspeaking cities i n the wolld . New York has been the refuge of our exile in the forties as it ha been for the rman intelectuals since.the thirties. Three hundred meters from here, at the ew School a host o ropean scholars found a place to make international science: Marcuse, Habermas, Mongentaav, our own Fernando de los Rios were there. �2. Here at N.Y.U., Nicolás Sánchez de Albornoz, Var6, Regalado and so many other, keep alive the ipanish contribution to world culture and science. Same thing Carmen Zulueta at City University, Margarita Ucelay.at Barnanos College and George Collins in Columbia. George Collins is I am sure the greatest scholar in Gaudi, our most original and probably most well known modernist architect. It's with fresh sorrow that I have to'teil you that the architect Josep Lluis Sert died last Monday, his body incinerated in Barcelona and his ashes-taken to the small,island of Ibiza. J Sert, the Dean of the Har~d School of design for many years, was the builder or your Roosvelt Island, these scalated wasses.of glass that I have just seen again coming home this morning thru the Frankin Roosvelt hilway. New York is our malket and is also a bit of our city, of our abi^ity to build cities and culture, of our mediterranean sense of proportion and space. Honestly you should VIcognice us this bit officontributian in the formation of this city. ctalan^_musi^c, ^-dtalan and^paThis week Y .ou are invited to know t-. anish prints made in Barcelona which is the publishUcapital of the panish speaking world,ca talan art cocuing from thef city that for1:3 med Picasso, Dali, Miró and Tàpies, even catalan cooking-.wednesday evening in the dinner that I wil have the pleasure to offer to you Mr. President (Mr. Mason) - Next Thúrsday we wi2l ptesent al,Ithe Súseua[:µof Modern Art the pro ject of rebulding the German pavihlion# designed ,by Mies V.t^n der, ^., . Rohe in 1929 for the World Fair,'of Barcelona �3. But even more important: next September, the annual lectures of the "Barcelona-New-York Chatedra" will begin here at N.Y.U. and I hope that the University of Barcelona will host annual - lectures on the New York urban culture from september 84 on. So, what are beginning to day is something permanent, it '<.s not, just a show week. f Let me end, Mr. President daring to say tl^ it is not only in our interest as citizens of the world to be present in the world city but that it is also in your 3.nterest to be present in the capital of the mediterranean w ich, after all is the origin of our common history and civilization. Specially when Spain is again in the way of helping the SpanislA. speaking world to build a democratic model of social life. It is in this context that Barcelona require . Thank you, Mr. President. .is glad to both offer and �evtr- ro hAM 21 kuv-iLt so ~Del 1re ki_.„ Av /Ve1/11 ctí 5(274K. oPe-z/ 3 rr- 7 ifo ¿ni (+141rt_ LL- "nPr e-3v D r Lsj 7- o - "rn" 'r AI i5 tt a °U t94 7 c tn.-TV &S Tz () ws, y sr7+-71 i 5 A--ri #1-57rx4 Pr NI{ "lae-c_4me:tii-eLs(„c_dity<,․) 71 CV (Al E sine-3 , i,frts 9-v-ArG_ 4 _111 ön r-717-"-. rev t..4 1, 0 oF 72 . pi L-17 ;4 e T), --pc, M n-K.E; rre- *ha Trl-E- 1 F T pftçe- 01-1-trAi. / 5 l` Wv14) '-/A91,t. (c. 'L4 11 15 77-1-&" t1-1-`' U Otput 2 E C.- T-21 n- A ó c-try _ /1.- j I rctrx... T21/ • L v vo9 /t91.- JiAi , omE w-kt íterf" o ul-T) •-peryt ic E-NOu 6 - , rr lit 9146-30 v-&71,:--- 111- oF c.-1'77'es , i Tez_ 't 4"-A-1k-S Awe r kt (-91-"I 127G-Ferytt,– IC&'M1 s /1- v -Tm r- f T A--023 vq)D2-5, 11-1-72 y /15 2 11 1(-n tot HOTEL MERIDIEN PARIS. 81 BOULEVARD GOUVION SAINT-CYR 75017 PARIS - TEL. : 758.12.30 - TELEX 290952 CABLE HOMER PARIS ) �MERIDIEÎI (1117- r (, f 1 {-1S'N J ^ t4 F A -T-,-^•x,r p T i^.t ^.. T d ^^ 97t ^, ^^ ^^L o 17 ' s N cs7 J v i T C i.os --• tr i N +c S r .^/ ou►'t- . l7 c S IiLJO J vI^ u 40-11.1", fj t^j^/c.L1LJ VN ^ ,...(We's 11 i t)14-b1N rJ M r hl I 1 Pcln c 2 1-111 r A- FGfii7i. w c, o u c-- a F L iw ! cs 'E k► L-9W s 11)1)s7' lv 1;5' "z-ovt 1C J S A^^ó ^-^trc 1.4/4-n iL t'i, D-vut 1S s vPP I-v m^o n ovta. d¿'")ti len/ D M In, K ^-i` , Ñ=^;/ 4.v t r c O pte:- rS 7-112-' (t n tn/Vri í s tfl- -t/'t741c019-- trnt Trs j vV 'f14-1- w 8'6t L!J (.4`lnrsS t'Sc`&w ^fitfi^ 21-= t$v 4-'14 ç r1/E-w -z.ayL ¡c IN 't'N-7-- Pt'u n't-5 te- ! h/TL''L t.`l- tv v}1 1 c4-14 1-C 1+0V la Ut /YS r'7 T^ 1 f N--JD o'^ G-c= ° urL cz'' >e l'1-117- /3 E l— h1 rtric 711w Gt71 Li /ty3 7 1-F1 • h T7 G^ 0,4 el" . 7'1;4 ®x-1 ~71 r6R-► -r^` r 3 L--tiv SL ^`ívoL o P.0. 4 1112 11- d-P c v`t-o 15 E1110 Jc Ifz, C. et-n S ttv tt n a ih"n' uti.^7vc. ^ u^ w 0è'1t Qwni c - v,v ís A F c rt-z: Ta ,tc Gf-Yc c v s- e-- , H-14 ct-k Jtt ii•-S ^ o-rJ Pen tiJ~ Ve– 47S n-ros r.v -1-1 M 4rc ^ tr ertirn A^ -r?-/-hr>72s. l ^ c." W^-i t'U . `f tJ , rv f C--0t.itç @^-ó4-z. 4--t4o Sp 1hJ1 S44_ s rl tv c o 11-74» y o t+t^z DL ï -kfcrL, /‘,.1"-&19 dicS~11I- cAw iYtit Kvb7 a rJ ni- P,g-c)nhlOZ ^v Itz ^ v ^• ^ +^_ ¡1^ C v tíi'U vt Zr ,trr" 1' cu ish/ 7ii^i --TEI.: : 759.12.30 r -TSLEX 290962 CABLE PARIS �NOI{/ 3 MERlDIEI`i 714- N ft°1 wf . UoLt,tA5 - *14 it SUR-6-G wry z^s-- s c t t-v L14z2. ï Yv Gbh" YiZT - 4-''na 7-T F:44- k 1 tY-n u 1-411-07 b11t, t fit,' As `Pf-x4 r -t-r 5' !3 o D iI / Vet-T 7 t btift-r Hif3 "7-4X- en1 7-r ^ J^i ^z t z N 14- ) 131 2-4 Ci¢PaZ - V-p 3Jrs-F?rN! Nn e¢s s2,^S d^ Gt ^S ^C fiz-41-i T ll.C.^ v► ^ 711.171" fi9'n v T14-1.7" tArt trwiGD3 ¡d-+( v4-17 :z,o-vi ,c /S r BttK. c.^r^j M A-plu fsv 4:4 vf ouit 70 4,3) . 1.1 1r7 4 1- ^ !g h 57 44/7'1.49 ^.é v^"c-S ^ij St9J SLr cy -r p>W,#Dri-p v. u-PL tM. L70 71-1114, ^i.0 Gv L-1v lLt,r , 0 `. "'% 0/-0-15s-rb7 ?IA,S S trtbv0 o ge' 1 •114 v tir Jo ssr Co ^.t t ^ ^- G,^,– 1741P ^ h ws ^,^+ 15401-C.V2-trrInf- R viL S (34,_5 ^ i ' f^ ` ^1 ~-l'421n4v tun,1 -r v¢^@ ^1^ ► w L-4 Ah- 2 1/11"--0 ti c^ y}rtg , b,r 5 inti y 7trz---f- s en -,¿-92 OJL-r-P 1.-LA T7t^ ^ tï}7i D-P 7107 /47177 V Yilt Y^S Mo»-brymv,,i' ^ -7 w-c /491- ufi Ta j GPP-v 61 , o U fol,o~ vy M Oç? tvc.stL, _ r ^ 14-41- 14-! 3Srrnhribt/iN ,k, i S ` l"^ IÚdsi' orM-7-1nl fi- 1914 U c(y2/}y £4:2 t..t_-,7v S (re--V-rt (rd /1-W _O G•15 L L ai-t; ^ ^r fivi t,-071,4 arj ry uAí evt S rfij 14-r vr Z u 1. u E-?-7-^- ‘14~-4 ^^°^` L.trt G- 1.7-zyyx- 5 ,T Rr rv i^` '/..9,, s4w^^ r^ /re!~ *e cr,c. ,,nz e- v s GJh/71/ ' 4 (Al ok) i S DufZ J. w # T7»' yho _. r -- Obit /94-r7757t) o F vMTr HOTEL MERIDIEN PARIS. 8i BOULEVARD6OUVION SAINT -CYR 75017 PARIS - TEL.: 758.12.30 - TELEX 290952 CABLE HOMER PARIS ' � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3861 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a la inauguració de la Setmana Catalana a Nova York Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Nova York Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Cultura Catalanisme Acció política Territoris Nova York Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-03-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/956/19830602d_15.pdf bd93146e43460685b1cd77e1dfa01301 PDF Text Text AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA ANTE TODO RECIBAN MI BIENVENIDA A ESTA MANIFESTACIÓN QUE PUNTUAL EN EL TIEMPO REPRODUCE LA CARACTERÍSTICA MAS SIGNIFICATIVA DE NUESTRA CIUDAD: SU CAPACIDAD DE CIUDAD ABIERTA CAPAZ DE ACOGER LAS INICIATIVAS DE TODO ORIGEN PARA PRESTARLES EL MARCO ADECUADO. CONTEMPLANDO EL RECINTO FERIAL SE ME OCURRE QUE EN PO CO DIFIERE DE LAS MÚLTIPLES PLAZAS QUE SE DISEMINAN A LO LARGO DE NUESTRA CIUDAD. BARCELONA ES UNA CIUDAD DE CALLES Y PLAZAS; Y SUS CIUDADANOS LAS UTILIZAN PARA RELACIONARSE, PARA ENCONTRAR EN ELLAS LOS SERVICIOS, LOS CLIENTES, LOS AMIGOS ... QUE SON LA ESENCIA DE LA VIDA CIUDADANA. EN ESTA GRAN PLAZA DE LA FERIA SE REPITE ESTE FENÓMENO. LAS PIEDRAS DE LOS EDIFICIOS, LAS NAVES DE LOS PABELLONES SE PONEN AL SERVICIO DE LOS CIUDADANOS DE LA FERIA. LA PRESENCIA HOY AQUÍ DE ALTOS REPRESENTANTES DEL GOEIER NO DE LA NACIÓN Y LA REPRESENTACIÓN DEL GOBIERNO DE LA GENERALITAT, DE LOS RECTORES DE LA FERIA, DE LOS EXPOSITORES Y DE LOS VI SITANTES, CONVIERTE A TODOS ESTOS EN USUARIOS DE ESTA GRAN PLAZA Y POR LO TANTO, EN CIUDADANOS DE BARCELONA. A TODOS LES DOY LA BIENVENIDA Y MIS MAS EXPRESIVAS GRACIAS POR HABER ACEPTADO ESTA CIUDADANÍA. MARIA AURELIA CAPMANY ME EXPLICABA HACE POCOS DÍAS CON SU AGUDEZA CARACTERÍSTICA, QUE LAS CIUDADES PUEDEN AGRUPARSE EN DIFERENTES CATEGORÍAS: LAS CIUDADES EN TORNO AL PALACIO, LAS CIUDA DES EN TORNO A LA CATEDRAL, LAS CIUDADES EN TORNO AL CASTILLO Y, FINALMENTE, LAS CIUDADES EN TORNO AL MERCADO. BARCELONA ES UNA �AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA 2. TERIORES, HA SALIDO DE SU ENTORNO PARA ACUDIR AL MUNDO. ESTE ES NUESTRO GRAN RETO. MIRAR AL PASADO NO SIGNIFICA OTRA COSA PARA NOSOTROS QUE CONTINUAR FIELES A LA NECESIDAD DE APERTURA Y ACEP TACION; A LA NECESIDAD DE MIRAR HACIA AFUERA Y PROGRESAR. ESTOY SEGURO DE QUE TODOS ESTAREIS CONMIGO ATRIBUYENDO EL VALOR SIMBOLICO QUE LA FERIA TIENE PARA BARCELONA, PERO LOS VALORES SIMBOLICOS QUE CONSERVAREMOS Y POTENCIAREMOS HAN DE SERVIR PARA QUE ACEPTEMOS EL RETO DE CREAR NUEVAS FRONTERAS Y NUEVAS FINALIDADES. BARCELONA QUIERE SER EL MARCO DE REUNIÓN DE LOS CIUDADANOS DEL MUNDO. BARCELONA QUIERE, DE AQUI A DIEZ AÑOS, SER EL MARCO DE LA GRAN FIESTA DE LA JUVENTUD DEPORTIVA DEL MUNDO. POR ESTO IMPULSAMOS NUESTRA CANDIDATURA A LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. SERA LA RESPUESTA AL RETO DEL PRESENTE IMBRICADA EN LA RES PUESTA QUE DIERON LAS GENERACIONES DE NUESTROS PADRES Y NUESTROS ABUELOS A LOS OBJETIVOS DE SU EPOCA. ME GUSTARIA DIRIGIR DESDE AQUI UNA MIRADA A LA PROXIMA, CASI CONTIGUA CIMA DE MONTJUIC. ALLI UN ESTADIO OLIMPICO, HOY EN MUY MAL ESTADO, ES EL TESTIMONIO DE UN ESFUERZO QUE NO PUDO CULMINAR. VOSOTROS VAIS A SER TESTIGOS,A TRAVES DE ESTA CITA ANUAL, QUE ES LA FERIA, DEL CAMBIO QUE PROGRESIVAMENTE SE IRA PRODUCIENDO Y QUE SE ORDENA A PROSEGUIR CON LA VOCACIÓN ABIERTA DE BARCELONA AL SERVICIO DE LA CIUDADANÍA DEL MUNDO. QUIERO QUE RETENGAIS ESTOS DOS ASPECTOS DE NUESTRA ACTUAL VOCACION OLIM PICA. EL PRIMERO ES QUE NO QUEREMOS PERDER A LOS CIUDADANOS QUE HOY SE REUNEN EN ESTA INAUGURACIÓN: QUEREMOS POTENCIAR LA FERIA �AYUNTAMIENTO DE BARCELONA 3. PRESIDENCIA RA, DEL DEPORTE Y DE TODAS LAS MANIFESTACIONES QUE CONSTITUYEN LA RAZÓN DE SER DE LA CIUDAD Y LA RAZÓN DE SER DEL PROGRESO Y EL CAMBIO EN NUESTRA CIVILIZACIÓN. HEMOS MIRADO HACIA MONTJUIC COMO SIMBOLO DE UN FUTURO DE BARCELONA. DIRIJAMOS AHORA NUESTRA MIRADA HACIA LA ARTERIA QUE NOS HA PERMITIDO LLEGAR A ESTA GRAN PLAZA DE LA CIUDAD. LA GRAN VIA DE LAS CORTES CATALANAS QUE, SIN SOLUCIÓN DE CONTINUIDAD, ENLAZA NOCLEOS ANTES DIFERENCIADOS Y QUE HOY FORMAN PARTE INSEPARABLE DE LA AGLOMERACIÓN METROPOLITANA DE BARCELONA. ALGUNOS DE VOSOTROS, PARA LLEGAR AQUI, HABEIS ATRAVESADO MAS DE TRES MUNICIPIOS SIN QUE EL PAISAJE, SIN QUE LAS PIEDRAS, OS PER MITIESEN DETECTAR ESTOS CAMBIOS ADMINISTRATIVOS. LOS QUE CONOCEIS MAS DE CERCA A NUESTROS CIUDADANOS SABEIS PERFECTAMENTE QUE LA CALIDAD DE BARCELONES ES MAS UNA REALIDAD DEL ESPIRITU QUE UN ORIGEN ADMINISTRATIVO. BARCELONA ES UNA CAPITAL DE ESPAÑA, ES UNA CAPITAL QUE SE VA HACIENDO A MEDIDA QUE CATALUÑA, ESPAÑA, EL MEDITERRANEO Y LA COMUNIDAD MUNDIAL ASI LO HAN REQUERIDO. YO ME ATREVERLA A DECIR, ASI LO HAN DECIDIDO. OS RECUERDO ESTO Y LO SIMBOLIZO EN LA AVENIDA DE LAS CORTES CATALANAS PORQUE ESTA SE CONSTRUYO, SE URBANIZO SE MODERNIZO DE LA MANO DE DOS GRANDES EXPOSICIONES DE LAS CUALES ES HEREDERA. RIA DE MUESTRAS DE BARCELONA. Y OS DIGO LA ACTUAL FE- ESTO TAMBIÉN PORQUE SO LO EN EL MARCO DE UNA METRÓPOLI DE TRES MILLONES Y CUARTO DE HA BITANTES, SEREMOS CAPACES DE CONTINUAR OFRECIENDO LA CAPITALIDAD, EL CAMBIO TECNOLÓGICO, LA CULTURA, EL OCIO, EN UNA PALABRA EL ATRACTIVO QUE HAN DE HACER PERDURABLE A ESTA FERIA Y POSIBLES �AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA 4. OS DIGO ESTO TAMBIÉN PORQUE LA FERIA NO SE ENTIENDE SIN ESTE GRAN MERCADO DE OFERTA Y DE DEMANDA CONSTITUIDO POR LA INDUSTRIA, EL COMERCIO Y LOS SERVICIOS QUE SE GENERAN EN TORNO A LA METRÓPOLI. OS DIGO ESTO TAMBIÉN, PORQUE ESTOY SEGURO DE QUE NUESTRA GENERACIÓN SERA CAPAZ DE CONSTRUIR ESTA NUEVA CAPITAL DE ESPAÑA Y DE CATALUÑA CON RESPETO Y SIN BRUTALIDAD, ACEPTANDO COMO SUYOS LOS OBJETIVOS DE DEMOCRACIA Y PRESERVACIÓn DE LA IDEN TIDAD DE CADA UNO. NO QUIERO OCULTAR MI SATISFACCIÓN POR EL HECHO DE QUE ESTA INAUGURACIÓN SEA UNO DE LOS PRIMEROS GRANDES ACTOS POBLICOS, DESPUÉS DE QUE LA CIUDAD ME CONFIASE LA PRESIDENCIA DE LA CORPO RACIÓN MUNICIPAL. QUIERO APROVECHAR ESTA OCASIÓN PARA REITERAR A LOS CIUDADANOS DE BARCELONA -Y REPITO QUE A TODOS OS CONSIDERO ENTRE ELLOS- EL PROPÓSITO QUE HE ASUMIDO YO MISMO Y TODA LA CORPORACIÓN DE ATENDER CON GRAN PRIORIDAD A HECHOS Y CIRCUNSTANCIAS COMO LA PRESENTE. AQUI OS REUNIS NO SOLO PARA REALIZAR UNAS TRANSACCIONES COMERCIALES, SINO PARA CONSTATAR EL ESFUERZO DE LA CIUDAD EN OFRECER UN MARCO IDÓNEO DE SOLUCIÓN DE PROBLEMAS Y ENFOQUE DE PERSPECTIVAS. CONTINUAREMOS ESFORZÁNDONOS EN ESTE CAMINO. AQUI SE REUNEN MIEMBROS DEL GOBIERNO DE ESPAÑA Y CATALU ÑA Y CONSIDERAN ESTA PLATAFORMA COMO EL LUGAR PERFECTO Y ADECUA DO PARA REFLEXIONAR SOBRE EL ESTADO DE LA ECONOMIA ESPAÑOLA E INTERNACIONAL. CONTINUAREMOS ROGANDO A NUESTRAS AUTORIDADES ES TATALES QUE MANTENGAN FIRME ESTE COMPROMISO EN EL FUTURO. AQUI CATALUÑA OFRECE UNA MUESTRA DE SU VITALIDAD IMPULSADA HOY POR LA RECUPERACIÓN DE SUS INSTITUCIONES. CONTINUAREMOS VELANDO �AYUNTAMIENTO DE BARCELONA 5. PRESIDENCIA CAPITAL ECONÓMICA E INDUSTRIAL DE CATALUÑA POR UNOS DÍAS. ESTE ES NUESTRO COMPROMISO Y NUESTRA OFERTA QUE SE ARTICULARA SO BRE TODO ESTANDO ATENTOS A LAS REALIDADES Y ANHELOS DE LA FERIA. ESTA MISMA FERIA ES UN EJEMPLO PATENTE DE LA CONFLUENCIA DE INTERESES Y ESFUERZOS DE LA ADMINISTRACIÓN DEL ESTADO, DE LA ADMINISTRACIÓN DE LA GENERALITAT DE CATALUÑA, DEL AYUNTA MIENTO DE BARCELONA Y DE TODOS LOS CIUDADANOS, AGRUPADO EN TOR NO A LOS ÓRGANOS RECTORES DEL CERTAMEN, EMPRESARIOS, TECNICOS Y TRABAJADORES DE LAS EMPRESAS QUE EXPONEN O DE LAS INTERESADAS POR LOS PRODUCTOS EXHIBIDOS, CIUDADANOS ANÓNIMOS QUE VISITAN LA FERIA Y LE OTORGAN ESTE CARACTER DE FIESTA CIUDADANA. NO QUIERO PUES, DEJAR DE APROVECHAR ESTA OPORTUNIDAD PA RA, UNA VEZ REITERADA MI BIENVENIDA A TODOS Y EXPRESADO UNA VEZ MAS MI AGRADECIMIENTO A LOS QUE HAN HECHO POSIBLE VOLVER A CUM PLIR ESTA CITA EN EL TIEMPO, SUBRAYAR DE NUEVO QUE LA FIDELIDAD DE BARCELONA A SU FUTURO DE SERVICIO, A LA CULTURA, A LA ECONOMIA, AL COMERCIO, A LA MEJORA DE NUESTRA SOCIEDAD, ES SOLIDARIA, SE SIENTE SOLIDARIA DE LA AMBICIÓN DE TODOS VOSOTROS EN ESTA GRAN TAREA DE TRANSFORMACIÓN Y PROGRESO. EL ESFUERZO DE BARCELONA JAMAS LO ENCONTRAREIS DEFICITA RIO AL CUMPLIR ESTE SERVICIO. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3862 Title A name given to the resource Inauguració de la Fira de Barcelona 1983 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Competitivitat Fira de Barcelona Barcelona Acció política Fires Desenvolupament econòmic Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-06-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/957/19830629d_00022.pdf e7e42b58edf667f1ee7995194265c293 PDF Text Text SALUTACIO Tota iniciativa és sempre un repte, és una evidència que la il.lusió és el caliu que fa que cada dia hi hagi noves realitats que mostren la trajectòria del progrés de la nostra ciutat. Com a barceloní, com a alcalde, com a alcalde vostre vull fer-vos partícips de la meva satisfacció per l'aparició dels Quaderns d'Informació de la Guàrdia Urbana. Certament, els canals d'informació són un element fonamental en el desenvolupament de qualsevol organització. Aquest any s'acompleix el cent quarantè aniversari de la crea ció de la Guardia municipal. Aixf, des de l'any 1843 Barcelona compta amb un permanent representant qualificat en els seus carrers. Cent quaranta anys de tradició i servei al ciutadà obliguen, cada vegada més, a sostenir aquest esperit d'exigència tan característic i peculiar del nostre poble, que sent com a pròpies les qüestions lligades a les seves institucions. La Guardia Urbana de Barcelona, com d'altres realitats de casa nostra, és un punt de referència important per als Ajuntaments catalans així com per a d'altres d'arreu de l'Estat. Aquesta és una responsabilitat que, sense que ens faci pensar que ja esta tot fet, ens exigeix a esforçar-nos encara més en el treball de cada dia, cercant noves idees i potenciant les tasques de formació com un element primordial. A l'Escola de la Guàrdia Urbana correspon una gran part d'aquesta responsabilitat, intervenint com a motor i suport de noves iniciatives, de les quals aquests Quaderns, entre altres, en són una mostra. $óc coneixedor que la professió policial urbana exigeix sacrifïcis i abnegació i que, a vegades, el risc voreja i està present en les seves actuacions. Les ingratituds són moltes, però també les satisfaccions configuren i acompanyen la possible sensació de solitud en el carrer, �La dotació de recursos i mitjans materials és fonamental en tota l'activitat professional. En el meu esperit i en els dels meus col.laboradors de la Corporació hi ha la intenció d'anar a una tecnificació de la protecció ciutadana, amb la convicció que l'elevat sentit de la professionalitat, condició irrenunciable de la nostra institució, permetrà sostenir el nivell de servei propi de la dignitat que la nostra Ciutat mereix. Barcelona, com totes les grans capitals, continua creixent en les seves exigències com també ho fa la complexitat de la seva gestió, però això no ha de ser mai un impediment a l'apro pament entre els ciutadans i l'administració. Es en aquest context, en aquesta dinàmica, que la descentralització i la informació adquireixen una funció protagonista relle vant, tant a la Casa Gran com en els Consells municipals dels Districtes, Els Quaderns d'Informació de la Guardia Urbana poden ésser un canal eficaç de circulació d'informació on es pugui reflectir i fer viure les particularitats de cada districte, de cadascuna de les unitats i de cada servei al conjunt de totes les àrees municipals i al col.lectiu de persones i de patrimoni que treba llen al servei de la Ciutat. Vull fer una especial menció a les dates, tan nostres, que Barcelona viu cada mes de setembre amb motiu de les festes de la Mercè i la corresponent a la de la festa patronal de la Guàrdia Urbana. Les primeres representen per a qualsevol barceloní dies de joia, però també signifiquen per als membres de la Guardia Urbana una proliferació dels seus serveis. La segona, és una jornada de particular emotivitat i d'identitat professional, però també una mostra de la voluntat de projecció ciutadana d'aquest Cos, que enguany s'ha concretat en l'organització de la Setmana de la Guàrdia Urbana, que amb molt de goig hem incorporat al Programa de les Festes de la Mercè. �Des d'aquí, la meva salutació i felicitació per a tots els membres de la Guardia Urbana. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3863 Title A name given to the resource Dia de la Guàrdia Urbana / Salutació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Benestar Social Seguretat ciutadana Administració local Model social Policia local Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-09-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/958/19831202d_0112.pdf 80f222496c788ee1e542f39372636f58 PDF Text Text re P ^.^fi, lz FI .,^^ ^^^ <4^r. Í^. !^ ^ F- ^ ^^, ^ ^.^ ^s ^ ^^ .^ ^ 1?t ri ^ > rr-^ ^G ly' r) tr e p ar Pasqual MARACA t. I.., Maire de Barcelona, Présidant de l'A írú Métropolitaine de Barcelona ^_^ -_, et par ^^ ord^: [;^^ ^^{µ PA Lb' 4lice-Prési,r7'i:nt de l'Aire. Métropolitaine dé B arcelo na, Cor1^ effiFer Municipal de Barcelona La dis,'erib^.ftio;E de le {;onulaetiQn et surtesut de !'as;t:'s,aité économique sur le continent E?i.r'23péHrE nous lpermet d'C1CSrueiF:er le 6;e?e n,te Cï; C'+é"séSE ÍFiiii.+r:? C7éifl^.YL1p'p?énf3>Ït .scQ}•rl j-:-tic;E:;^. Nous por.ada„n.0 d;st,irsgct4r une Europe du itf¢rel du Centro crrmpr?rtd du Rhin, le Centra Gi; l^3 N,?r>i de la F1é;su.l.;6ir•iu;s Eédérala Ql!ernar.da, l a ré¿ior3 littorete •beig:.= et hellanciaiso, a'srsi que l e s ré;,ainns de Paris ot de Londres), fo rtefrardrst ïridustriali£le et dé<<oioppér,. L.'c:nsc-,rlale de ces zones rcapri`ssrerrte 17,8 % de la papulation, 37,7% da i!'aativixé ir-ECl:istrieilf; européenne totale et 31,1 `36 de l'activité tei'tfaire. ci5té C€3t'i:L' zona, nous pouvoris distingue: una a ire de t.iétlE:;e:p; errtent rnoiri i;`:iMi.efite.f`L et R 'inrla.istrialissatiori in'íérieure qui ene;loba:rait l a plus grande laei-tie d e !Italia et de l'G:st:iu;ne ziE:si qu'une partís de la Franco. 1-? $'fstf:rfe des Nilles e n Europe s ftiscrit+rans cetts pralaaI;.:,ü>>ion G3ém„p gra.;.attBGii,Et1 et éconornique. On pout y ctistinguer un a.;e c'urbar•i.°aation qui reli;.rait Londres - Rhin 1-;,:<l,r C:o;Penhagt,ica, a;icgE.E ei s'integ re Paris et dans l e ,quel une fig:ze de pénétra •tion suit le eours du Rhin jusrlE,E'a3 i;.'ts:€->ich. A !'íntérieur de la Catalogne, 70 % de la population se cáncentrent dans l'aire métropolitaine de Barcelona. Cene donnée met en évidence le fait que la polarisation au niveau européen co-nnait un prolongement identique au niveau espagnol et au niveau • catalan. au niveau métropolitain, on peut parler de la f_,olarisation qui se produit dans la vine centrate de Barcelone, oú sur une surface de 100 km' se concentre plus de la moitié (1.700.000 habitants) de la population métropolitaine. En resume, la situation de Barcelone à I'égard du systéme urbain espagnol lui permet d'exercer une importante fonction de contact avec le réseatr urbain du Nord et surtout de Sud de I'Europe. D 'un cutre cené, l'arc Nord -Ouest de la Méditerranée dans lequel s'iïatégrent la Catalogne et Barcelone sert égalernent de trait d'union aves les pays de Sud méditen-anéen. Par conséquent, nous pouvons considérer que Barcelona occupe une place périphérique p ar rapport au noyau économique européen, mais qu'elle a dés fonctions importantes cornme point de contact entre cette zone et la zona économique rnéditerranéenne. La s(r?:EC'ti,Ci?' ESrbaiCre d es rtlYgio;iá du Sud euro7éen presente !E:? G'-:.]r: rtrii'G plus dispersé Et les centres uC:Ssiii$ l es d'un are Er1iagiL'-.a::¢*, qui plus importantssF4 si:^SÜ+Yç lelona. s'é t:erítli"aFt entre Naibf?es -• Milán -- Lyon - Valence et la mor. B A á i C EL O.eri1`E ET LES ft UdRES AÍRES MÉMC'áPOLs9TAIiti'ES. 1..1 CATA .,OG11á :' ET L'AIRE !°^.`"t-:.OPOLIx'Adt,;'?'" lyA Rk.rb•ti t..1°drE EN ;'^çgROPF. On peut considérer la récente évolution de l'aire métropolitaine de Barcelone cornme le résulta'c du modéle éccnornique et territorial de croissance q u e l'Espagne a adopté à parar des années soixante. L'cmplaceïner,t de Barcelone à I "ext r eme du sous;,y: ri:érnc de vilies dans le Sud européen lui confére une pc,sftion de ;onction entre celui-el et le sous-systérne a.irbain espagnol que nous pou •,rons definir cornrne dispersé et radiocentrioue, à partir d'u n e capitale. f: l "intérleur du systérne espagnol de vies, Barcelone et - iti sous-systéme catatan s e situent sur laxe de littoral m=,c.aiterranéen et représente le contre--poids économique et dérnograpnique à la position de capitale que détient Madrid. ÇO Parmi les traits les plus caractéristiques de l'aire métropolitaine de (3arcelone, cornme conséquences de ce processus, nous pouvons rnentJonner les suivar-rts : Prerniérement, un processus rapide et intense de croissance démographique et urbaine derive de courants d'immigrations beaucoup plus éievés que dans les autres aires rnétropolitaines d'Europe. f3appeions que le taux annuel de croissance démographique d e l'aire métropoiitaine cie Barcelone, dans la période 1950-1981, a été d° 3,3 %. En termes absolus, l'aire métropolitaine est �passée de presque deux millions en 1 950 à plus de quatre miilions en 1 98 1, avec la circonstance aggravante que plus de la moitié de cet accroissement s'est produit dans la décennie 1960 -1970. C7euxièmenient, un haut degré de spécialisation.irtdustrielle dans la production de biens de consommation de masses, durables ou.non (textiles, autornobiles, papier et arto graphiques, etc...) et de biens d'équipements spécif`ic;ues (macFaines-outils, machines pour i'industrie' spéciaiisée, otee.). L'occupation índustrielle se situe aux environs de 48 % de I'occupation totale, chif-fre uniquement comparable avec ceux de Lyon (48,6 %) et Turin (58,6 %) et supérieur à ceux des principales villes européennes. F'arallèlement au phénomène décrit dans le point précédent, en cosiste à un manque manifeste de spécialisation da:..s les secteurs tertiaires, si l'on compare avec les autres aires métropolitaines européennes. Finalement, et au niveau tenritorial, nous pouvons sigr!aler le haut degré de concentration dérnographique et éconornique dans le centre de Barcelone et les difficultés pour réduire la conáentration métropolitaine aussi bien au niveau résidentiel qu'industriel. iÉTÉF OG NÉI É DE LA CRISE La crise économique,' amorcée eh 1973, n'a pas affecté de maniere homogène les différentes régions et zones urbaines, comme on peut l'observer, par exemple, sur les données ciu chámage. L'explication la plus simple - de cette infiuence inégale, bien que généralisée, de la crise repose sur le fait que le modèle de croissance qui est entré en crise est également un modèle desequilibré daus son aspect territorial. Les aires industrielles et les aires urbaines qui étaient celles qui fondèrent le modèle de croissance des années soixante sont égalernent celles qui ont reçu le plus fortement l'impact de la crisei éconornique. Clans le cas concret de l'aire métropolitaine de 13arcelene, les traits que nous venons de décrire, sont évidents. En tant qu'ensemble fondamentalement urbain et industrial, cette aíre a- polarisé, quel que solt I'indicateur que ron veuille considérer, une part très importante de la croissance économique espagnole et la plus grande partie de la croissance catalane. Cette aire subit aussi, en ce rnoinent, de manière comparativement plus accentuée, les effets négatifs de la crise économique. Cetto situation impose done à I'A.Nii.B. la nécessité d'une .intervention économique locale, afín d'absorber les coeits iné g aux de la crise-, et d'établir un nouveau modèle de croissance économique. C'est en cela que doivent consister les deux grands ases de le politique économique locale, bien que ses résultats dépendent évidemment' d'un ensemble de décisions et de politiques nationales et internationales c.lui échappent à sa sphère d'infiuence. l..es coits inégaux de la crise se manifestent surtout dans certains groupes sociaux et ils doivent étre tractés avec une actuslisation sélective que seules peuvent réaliser les autorités locales plus en contact avec les citoyens et leurs besoins les plus immédiats. Je pense qu'il est bon que les autorités locales rappelient constarnment aux autorités supérieures, regionales et nationales, les effets territoriaux, sectoriels que les divers traitements écono- miques produisent comme résultats. A PoalR TA^GES ET DESLAVAN AGES DES AIRES I L MÉ ROPOt.I AélïíE DA TI! G lSSYd'i!é DE LA GR SE. Cependant, avant de commencer à analyser les diverses politiqueo, il convient de souligner un conditionnement préalable qu'il est difficile de changer, malgré les désirs utopiques qui, parfois, les font croire modïfiables : la concentration urbaine, économique et dérnographique d.e l'aire métropolitaine de Barcelone. L'impact de la crise ne peut se résoudre en diminuant à court terme la concentration de Barcelone, de méme que l'on ne peut établir le nouveau modèle économique sans le fonder sur les avantages de la concentration autour de Barcelone. L'aire métropolitaine de Barcelone, plus ou moins vaste, à noyau plus ou moins rnultiple, plus ou moins dense dans le centre, plus ou moins déconcentrée, continuera à conditionner la croissance et le modele économique catalan et sera, pendant longtemps, le facteur le plus décisif, qualitativement et quantitativernent, du futur de la Catalogne. ('armi les facteurs qui limitent les possibilités des processos de déconcentration, nous pourrions mentionner : 1) La localisation du stock actuel de structures physiques (bátiments, infrastructures, etc...). 2) Une partie très importante de tous les nouveaux investissements, aussi bien publico que privés, consiste en renouvellements qui s'opèrent normalement dans un méme lieu, ce qui laisse peu de marge pour la déconcentration des investissements. On accorde de plus en plus de valeur à la réhabilitation et au maintien du stock de capital existant, en particulier en périodes de crise économique et d'investissements. 3) Les unités économiques famiiiales présentent égalernent une certaine inertie quant à Icor .localisation. 4) Les grandes agglomérations urbaines semblent limiter les incertitudes et les risques du futur dans les décisions de localisation industrielle. 5) La tertiarisation croissante de l'économie est un phénomène qui, pour l'instant, s'avère étroitement lié à l'urbanisaticn. 6) L'internationalisation des phénomènes éconorniques et le role fondamental du .progrés technologique dans le développement. LES TRAT1S SPÉCf9`éGrU%3' DE LA CRPSE DANS L'AIRE MÉ T•R OPOtiT TA rrNE DE 13A RCi P ONE La structure productive catalane et de l'aire métropoiitaine de Barcelone a suivi, avec certains traits spécifique s, les effets de la crise économique généralisée. La croissance économique des années 1960 et 1970, 89 �fondee sur un modele d'industrialisation dans lequel' la Catalogne et l'aire de Barcelona ont joué un role primordial, se volt forternent freinée par une crise mondiale qui met en évidence les défauts internes. Les impac.ts de la crise économique sur l'aire métropolitaine de Barcelona ont été, done, largas et variés. mais nous voudricns souligner ici deux problèmes qui caractérisent en tonto priorité les effets de la crise au niveau rnétropolitain : le chómage et le déficit en équipements et services. Bien que généralisé et répandu sur taus les territoires, le ch8mage presente deux composantes qui le rendent spécialement conflictuel au niveau métropolitain. En premier líen, la crise a surtout produit un chómage industrial et un chòrnage des jeunes qui cherchent du travail pour la première fois. Ces deux secteurs sant representes en excès dans la structure économique et démographique de l'aire métropolitaine de Barcelona. Voyons quelques données qui confirment les points antérieurs. L'aire métropolitaine de Barcelone a un taux de chómage supérieur à 23 %, ce qui représente quelque 295.000 chómeurs enregistrés (décembre 1982). 79 % des chómeurs de toute la Catalogne se concentrent dans l'aire métropolitaine. Plus d'un tiers des chómeurs cherchent du travail pour la première fois, ce qui met en évic(ence la gravité du ch8mage parrni la population la plus jeune..Deux secteurs industriels, le bátiment et la metallurgie, fournissent déjà 50 % du total des chómeurs. Le second problème, conséquence du modele économique et territorial adopté dans les dernières décennies mais aggravé par la situation de crise, est le déficit dans la tertiarisation de l'économie catalane. II est intéressant de liar cette réflexion sur les institutions métropolitaines avec le récent « white paper» du gouvernernent britannique, qui propase I'abolition de toutes les institutions métropolitaines du Royaume-Uni. Je pense qu'il est important de faire référence à cette question parca que l'histoire, le prestige et les réaiisations du Greater London Council et des antres conseils métropolitains britanniques et peut-étre la décision britannique en ce moment, ouvrent un grand clébat qui aura des répercussions non seuiement au floyaume-Uni, mais dans toutes les aires métropolitaines et européennes. Dans le cas espagnol, il pourrait sembler que la consoli -dationesvux'mitraonégleums vide de leur contenu les institutions rnétropolitaines, surtout dans un cas cornme la Catalogne, oir nous avons vu que plus de 70 % de la population se concentrent dans l'aire métropolitaine de Barcelone. En outre, la corporation métropolitaine de Barcelona est formée de vingtsept communes ou administrations locales autonomes qui assument la gestion des compétences municipales. Entre cette administration régionale nouvellement créée et ces vingt-sept communes, reste-t-il un espace adéquat et suffisant pour i'action de .i'institution métropolitaine ? C'est précisément cette situation intermédiaire entre le niveau local et le niveau regional qui est l'un des points les plus positifs pour la consolidation de la corporation métropolitaine ,de Barcelone. Du cóté des municipalités, on . reconnait le fait objectif d'une réalité urbaine métropolitaine qui dépasse les sphères des municipalités. La corporation métropolitaine de Barcelone s'est transformée ainsi en une institution qui rationnalise et globalise les nécessités communes des vingt-sept municipalités dont I'action repose sur quatre taches fondamentales : 1) Prestations de services (eau, voirie, assainissement, routes, urbanisme, habitat, parcs, etc.). ;,:='TAF C>'=NTRAL, CQMMUl1fAUTÉ5 6UTONOME5 • ET FNS TI Tf.1 TrdONS MÉ T I>'OPO,Lb`TA 1rNES, On a souvent affirrrlé que le processus de développement comprend des changements aussi bien strictement économiques que de type institutionnel. La crise économique que nous avons déjà signalée, a provoqué des changernents importants dans la structure économique, qui ont affecté de maniere spécifique les aires métropolitaines. Dans notre pays, cependant, il se produit sirnultanément un processus impo rt ant de changement institutionnel, qui non seuiement représente un changement dans le systèrne politique, mais nous conduit reme à ce que Ion emp elle l'Etat des autonomies. Caci signifie l'institutionnalisation d'une organisation de l'Etat non centralisé, presque d e type fédéraiiste, qui confère un pouvoir nou ou communautés autonornes. -veanuxtiolés Ce changement dans les rapports Etat Central - comrnunautés autonornes se repercute, sans aucun doute, sur l'organisation de I'administration locale et implique égalernent la nécessité de considérer le role des institutions métropolitaines dans I'état des autonomies. 2) Rééquilibrage du territoire métropolitain à travers I'investissernent public. 3) Orientation et planification de la croissance urbaine. 4) Institution pour le dialogue permanent entre les coilectivités locales et les collectivités régionales et nationales. Par rapport à l'administration autonome, I'agglomération de Barcelona sert à lier la réalité métropolitaine aux activités régionales, mais i1 faut reconneitre qu'on n'a pas encare consolidé des mecanismes de coordination et de coopération suffisants entre les deux niveaux. Ce role doit étre axé sur trois príncipes : – Un principe de primauté de l'aire métropolitaine de Barcelone clans la région autonome catalana par rapport au reste de I'Espagne, de la Méditerranée et de la projeotion européenne et mondiale. – Le second principe est le rééquilibrage, c'est-à-dire les services que peut fournir l'aire métropolitaine pour l'aménagement du territoire de toute la Catalogne et pour la relance des zones territoriales plus déprimées de cette méme région. ^ �- Troisièmement,•I'intégration institutionneile entre les deux autorités de façon que l'autorité locale et l'autorité régionale trouvent un mécanisrne de relations institutionnenes, au -dessus des éventuelles différences politiques qui se présentent souvent entre les deux niveaux de gouvernement, ditíércnces qui ne doivent pas apparaïtre dans les relations entre les deux institutions. Je pense qu'on peut faire à travers les institutions regionales et les institutions métropolitaines des applications concrètes peer résoudre las problèmes de le crise. lu L ?S TER VEN/70N PUBLIQUE LWCALE EN FACE DE LA CRISE : POLITÍQUE i ERRITORIALE POLITIQULW ÉCONOMIQU . Jusqu'à présent, les administrations locales ont agi de manière très indirecte sur l'activité économique (création se d'infrastructures, services publics, polygones industriels, at etc.). La situation de crise économique et le chémage ont ? conduit à considérer I'intervention locale sur des thèmes le qui étaient traditionnellement reserves au gouvernement it s central. C'est là un cóté qui vient juste de s'amorcer clans en le cas de Barcelone et qui repose sur une triple stratégie. -o- 1) Promouvoir la capacité de la grande aire métropoliLa taine de Barcelone comme localisation de grandes entreis- prises multinationales. ali 2) Reconversion et rénovation des entreprises industri, n elles catalanes tournées aussi bien vers le marché national qu'international. nt, 3) Soutien de la petite et rnoyenne entreprise, y compris la base artlsanale, secteurs traditionnels de l'économie catalane. Cette stratégie vis-à-vis des entreprises se cons ,' crétisera en une série de mesures, parmi lesquelles nous ;le. i€€ pourrions citer les suivantes : LC FUROl`aE DES LlIA!'F'Orn•t1S, L 'ELIN OPE DES ES FL GIO^ rS ET L 'EUROPE DES VIL LES La Catalogne a toujours été reconnue cornme le trait d'union, tant culturel qu'éconornique, entre I'Europe et 1 'Espagne et elle a adopté, depuis toujours, une attitude ferrne en faveur de l'entrée de l'Espagne dans la C.E.E., quolque l'intégration économique puisse poser des problèmes à certains secteurs industriels catalans. La position de la Catalogne et des secteurs patronaux concernés a toujours été de soutenir I'intégration européennQ. Cette intégration est vue c,omme un défi à la capacité de la structure économique catalane à se moderniser et à devenir plus compétitive au niveau international, processus qui, indépenciarnment de l'entrée dans la C.E.E., est déjà en train de se réaliser. II faut reconnaïtre, néanmoins, que la voie pour l'intégration de l'Espagne dans la C.E.E. n'est pas aussi évidente que la volonté d'intégration . manifestée à plusieurs reprises par les autorités espagnoles. Les difficultés avancées par la C.E.E. pour l'entrée de l'Espagne mettent en évidence des faits encare plus ínquiétants : I'instabilité de la structuration comrnunautaire actuelle et les problèmes de création d'une Europe unie, tant que cette union économique et monétaire à !aquello aspire la C.E.E. n'est pas atteinte, les peuples qui forment l'Eurape réelle peuvent, cependant, continuer à travailler et à creer les fondements, les bases de ce que nous espérons que ocurra étre I'Europe du futur, une Europe basée sur les regions. La Catalogne, en tant que région européenne et Barcelone, en tant que métropole européenne, bien qu'elles ne solent pas dans la C.E.E., poursuivent leur vocation et leur tradition historique de défense de l'idée européenne. ' ;ól f - promouvoir la foire - exposition de Barcelone, ti oeprojection internationale de Barceione comme centre industrie! tertiaire, promotion publique du sol industriel et adéquation des !ion normes industrieiles dans les zones urbaines, ctiarnorce de schérnas de collaboration secteur privé pas I secteur public pour de grandes mises en ceuvre, • dej ` - dév eloppernent de bureaux de conseils et de services ,c:ornmuns pour les petites entreprises et les activités arti.'sanai;?s traditionnelles, d e`- développement des taches de recherche scientifique )o r íet technique sur des thèmes d'intérét métropolitain, à e.'c- travers une institution université - aire rnétropolitaine, ti ren'rorcement des centres de formation professionnelle ie^pour l 'adéquation du capital humain aux nouvelles néces-. cieveioppernent du role de l'aire métropolitaine de Baretïa c-r.lorr cornrne • centre de diffrision d'innovations et de TP. cilrlUlogí es. Barcelone veut appor-ter à cette idee européenne tout le poids d'une culture et d'urre forme de vio au caractére méditerranéen qui a toujours été ouverte aux idees et cultures d'autres pàys ou communautés. La tradition « citadine » de la culture, de la science, de la technique, de 1'industrie, des services, etc..., mène à demander la collaboration des villes pour la construction de l'Europe réelle. Barcelone, en tant que ville méditerranéenne et européenne, a déjà annoncé sa volonté d'accueiliir les Jeux Olympiques de 1 992 et elle se prepare à recevoir l'orga-nisation de ces Jeux. Ce sant probablement de s événements comme celui --ci, qui unissent les peuples à travers leurs traditions et leur culture, qui peuvent permettre le dépassernent des intéréts et des problèmes empéchant une collaboration internationale plus étroite. Barcelone est une métropole ouverte et disposée à travailler non seulement pour l'idée européenne mais aussi pour une coexistence meilleure au niveau international, et c'est pourquoi elle est disposée à accueillir toutes les manifestations, événements et ir,itiatii es qui s'inscrivent dans ce sens. 91 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3864 Title A name given to the resource La région métropolitaine de Barcelona dans le cadre de la politique régionale espagnole et de la crise économique Type The nature or genre of the resource Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Parpal, Jordi Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Economia Competitivitat Barcelona Relacions Internacionals Territoris Acció política Àrea Metropolitana de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. Estrasbourg: Consell d'Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-12-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/959/19840330d_00033.pdf 8715b53d05a6785b02e5ede929f0b5cf PDF Text Text ♦ 22 27 JUNIO 1984 TEXTO DEL DISCURSO PRONUNCIADO POR EL ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL, EN EL ACTO DE HERMANAMIENTO CON COLONIA.- En el curso de los últimos días he tenido que contestar con cierta frecuencia a preguntas sobre el significado que Barcelona atribuía a su hermanamiento con Colonia. El Alcalde de Colonia, que ya firmó en Barcelona el protocolo de hermanamiento hace unos meses, tuvo la oportunidad de conocer de primera mano la voluntad de nuestro ayuntamiento y de nuestra ciudad de participar plenamente_en este compromiso de colaboración y de amistad. Intentaré ahora, brevemente, exponerles a todos ustedes mis ideas, que estoy convencido que son compartidas por la mayoría de mis conciudadanos, sobre el hermanamiento entre Barcelona y Colonia. Es una preocupación mía sincera evitar que los hermanamientos entre Barcelona y otras ciudades del mundo que tengan marcados puntos de semejanza con ella se reduzcan a unos intercambios meramente superficiales de carácter folklórico o a expresiones de buena voluntad mutua. Esta voluntad de Barcelona de ir más allá de las manifestaciones retóricas es conocida. El Alcalde de Colonia la conoce y me atrevería a decir que está de acuerdo conmigo en la necesidad de dar un contenido sustanciala las relaciones entre ciudades y, en este caso, entre Colonia y Barcelona. Pero soy consciente de las dificultades, de las frustraciones incluso, que esta voluntad de desarrollar unas relaciones sólidas, llenas de contenido, plantea. La experiencia nos demuestra que es muy importante atender a un tiempo a la preocupación por las cosas concretas y a la promoción de unos lazos de amistad más amplios a través del conocimiento mutuo. Las cosas concretas, los programés específicos de cooperación que podamos poner en marcha ccn el tiempo son muy importantes pero �nada va a ser posible si no se desarrolla una corriente de simpatía, de solidaridad y de interés mutuo. Quiero, por lo tanto, proclamar formalmente mi voluntad, y la de la ciudad que represento, de promover, en el marco del hermanamiento entre Barcelona y Colonia, unas relaciones que nos permitan alcanzar acuerdos y resultados concretos. Nuestras dos ciudades tienen mucho que ofrecerse mutuamente y las posibilidades de cooperación son, sin duda alguna, reales. Pero quiero subrayar también mi convencimiento de que es necesario que se desarrolle paralelamente el conocimiento de la historia de ambas ciudades, de su cultura, del papel que han desempeñado en Europa a lo largo de muchos siglos y del papel que desempeñan ahora y pueden desempeñar en el futuro. El Alcalde de Colonia, en el brillante discurso que pronunció en Barcelona, hizo una referencia casi exhaustiva a los múltiples elementos de conexión, de referencia mutua, que pueden hallarse en la historia de ambas ciudades. Estoy convencido de que ustedes tienen un conocimiento general sobre esas coincidencias y, por lo tanto, no voy a detenerme en muchos detalles. Tanto Colonia como Barcelona inician su vida urbana como ciudades romanas, que se fundan con relativamente pocos años de diferencia. Encontramos a partir de ahí otros paralelismos históricos sugestivos como la acusada coincidencia en las fechas de la construcción de la-.muralla en Barcelona y la edificación del Castillo de Colonia por Constantino. Se registra un. nuevo paralelismo en la consolidación de ambas ciudades como centros comerciales y culturales muy importantes en la Edad Media e incluso puede detectarse un ritmo muy parecido en la construcción de ambas catedrales. Sin ninguna duda, esos datos históricos han de constituir unos puntos de referencia comunes que inspiren la cooperación entre Colonia y__ Barcelona y sean un estímulo para su desarrollo. �Me gustaría subrayar ahora que, a partir de unas coincidencias de tipo básico y general, la realidad de los contrastes abre unas posibilidades de cooperación más atractivas. Barcelona y Colonia son dos grandes ciudades, situadas en el centro de importantes areas industriales y plenamente integradas en el tejido urbano e industrial europeo. Para Barcelona es singularmente atractiva la perspectiva de establecer unos lazos de colaboración con una ciudad que, como es el caso de Colonia, pertenece a un universo cultural diferente, al menos en términos relativos. Colonia es para nosotros el mismo corazón de Europa. La ciudad, sus colecciones artísticas, su historia, el testimonio impresionante de su catedral representan para Barcelona una imagen de contraste que suscita muchas posibilidades de cooperación. Barcelona es, en cambio, en cierto modo la cultura mediterránea. Pero Barcelona ha tenido siempre una muy definida vocación de puente entre España, la Península en definitiva, y Europa. Barcelona es también la expresión de la voluntad de un país, Catalunya, de tener una presencia en el mundo y eso explica su desarrollo urbano moderno y sus signos de capitalidad. Estoy convencido de que la realidad sugerente de unas identidades sólidas y unos contrastes tan complementarios como los que se registran entre Barcelona y Colonia habrá de permitir un avance sustancial y relativamente rápido en diversos terrenos de colaboración. Tengo la voluntad de discutir con el Alcalde de Colonia algunas posibilidades muy concretas pero quiero adelantarles ya que la experiencia internacionalmente reconocida de la Feria de Colonia es uno de los aspectos que Barcelona estima como particularmente atractivos en esta relación privilegiada que queremos poner en marcha. Por último, para terminar, me gustaría referirme también a la cuestión de la paz. Estoy plenamente convencido que, en unos �momentos de tensión internacional como los que estamos viviendo nuevamente, el desarrollo de las relaciones entre las ciudades es una aportación positiva a la causa de la paz. La experiencia trágica de Colonia nos ha de estimular a desarrollar unas relaciones, basadas en el conocimiento mutuo, en la voluntad de cooperación, que hagan cada vez más difícil la repetición de la guerra. �;^ �P:22 A LA COMISSIÓ MUNICIPAL PERMANENT El Tinent d'Alcalde que sotasigna, d'acord amb allò que disposa l'article 40,3 del Reglament d'Organització i Administració Municipal de Barcelona de data del 3 de desembre de 1974, presenta la següent: M O C I O ACORDAR l'Agermanament entre les ciutats de Colònia (República Federal Alemanya) i Barcelona (Espanya), amb la finalitat de fomentar els intercanvis culturals, educatius, socials, turístics, tècnics, científics i econòmics entre ambdues ciutats i estendre a l'efecte el document adjunt. Barcelona, 7 de març de 1984 EL TINENT D'ALCALDE, � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3865 Title A name given to the resource Discurs d'agermanament amb la ciutat de Colònia (Alemanya) Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Colònia (Alemanya) Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Relacions Internacionals Colònia Territoris Acció política Alemanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-06-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/960/19840510d_00034.pdf 813cd619db9e31a928a24e602d9a545e PDF Text Text AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA BADALONINS, BADALONINES ! EL DEURE DE LA CORTESIA M'OBLIGA, EN PRIMER LLOC A DONAR LES GRÀCIES AL SENYOR ALCALDE DE LA CIUTAT, EL SENYOR JOAN BLANCH I A LA CORPORACIÓ MUNICIPAL QUE TANT DIGNAMENT PRESIDEIX PER HAVER- ME ESCOLLIT PER A LA SEMPRE GRATIFICADORA TASCA DE PRONUNCIAR, AVUI, EL PREGO DE LES FESTES D'ENGUANY. PERO, SOBRE TOT, I EL SENYOR ALCALDE SABRA DISCULPAR-ME, VULL DONAR LES GRÀCIES AL POBLE DE BADALONA, ALS BADALONINS I BADALONINES, PERQUE ESTIC SEGUR QUE NO HI HA FESTA MAJOR POSSIBLE SENSE L'ESCALF POPULAR, SENSE LA PARTICIPACIÓ ACTIVA DELS CIUTADANS, SENSE L'ENTUSIAS ME DELS ME -NUTS,LAXIRODESJVLARMEBNCOSTÁLGIADE MES GRANS. UNA FESTA QUAN ESDEVÉ COM TAL, QUAN S'ARRELA, NOMÉS POT TENIR UN PROTAGONISTA: EL POBLE, TOTS NOSALTRES. AMICS i AMIGUES, MIREU SI ES SENZILLA I A LA VEGADA IMPORTANT AQUESTA SIMPLE FRASE: BADALONA ÉS EN FESTES, BADALONA CELEBRA LES FESTES DE MAIG, LES FESTES QUE SON JA LA FESTA MAJOR DE LA CIUTAT DE BADALONA. CONSIDERO QUE LA CIUTAT DE BADALONA ENS DONA UN EXEMPLE DE REALISME, DE SABER-SE SITUAR AL NIVELL DELS TEMPS. EN REPRENDRE LA TRADICIÓ DE LA FESTA DE L'ARBRE DE MAIG; DOTANT DE NOU CONTINGUT AQUESTA ANTIGA CELEBRACIO, BADALONA VE A DIR-NOS TAMBÉ QUE LES FESTES, LES TRADICIONS, EL MANTENIMENT DELS RITUS PROPIS D'UNA COMUNITAT TENEN SENTIT EN LA ME SURA EN QUE SERVEIXEN A AQUESTA PROPIA COMUNITAT. BADALONA CELEBRA LA SEVA FESTA MAJOR I HO FA EN TEMPS DIFÍCILS QUE A LA VEGADA, PERÒ, SÓN TEMPS D'ESPERANÇA. ES CERT QUE HEM D'ENFRONTAR-NOS A SERIOSOS PROBLEMES QUE ENS AFECTEN I SENS DUBTE EL MÉS IMPORTANT -DIGUEM-HO CLAR AMB EL CONVENCIMENT QUE LA VERITAT ENS AJUDA A AVANÇAR- ÉS EL DE L'ATUR, QUE PATEIXEN MOLTISSIMES FAMÍLIES I QUE FA PLANEJAR NEGRES OMBRES SOBRE EL FUTUR DE MOLTS JO VES. HI HA QUI POT PENSAR QUE EN LES SITUACIONS DIFÍCILS, EN ELS MOMENTS DE PREOCUPACIÓ NO TA SENTIT AQUESTA SORTIDA AL CARRER A CELE- �2. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA BRAR LA FESTA I QUE AQUESTA FESTA TINGUI LA PROMOCIÓ, L'IMPULS I EL RECOLZAMENT DEL PROPI AJUNTAMENT DE LA CIUTAT. HEM DE PROCLAMAR AMB VEU BEN ALTA QUE LA FESTA ÉS UNA DE LES EXPRESSIONS MÉS VIVES DELS SENTIMENTS D'UN POBLE I D'UNA COMUNITAT. SENTIRNOS JUNTS EN LA FESTA; EN LA RECUPERACIÓ DEL CARRER, LA MÀGIA DE L'ESPECTACLE O L'EMOCIÓ DE LA MÚSICA, ES TAMBÉ UNA MANERA DE SENTIR-NOS JUNTS PER AFRONTAR AMB FE, AMB VOLUNTAT I AMB CORATGE ELS MOMENTS DIFÍCILS I PER ENCARAR EL FUTUR. UN FUTUR QUE, ESTEUNE SEGURS, QUE SERÀ NOSTRE I DELS NOSTRES FILLS. TANT DE BÒ QUE SIMBOLICAMENT CREMI ENGUANY EL DIMONI DE LES NOSTRES TEMENCES, DE LA POR, DE LA INSOLIDARITAT I DE LA DESCONFIANÇA I QUE DE LES FLAMES, AL SORRAL, EN SURTIN PENYORES DE PAU, DE PROGRÉS, DE JUSTÍCIA, DE SALUT I FEINA PER A TOTHOM, PER DIR-HO DE MANERA BEN CLARA, BEN PLANERA. VULL DIR-VOS, BADALONINS I BADALONINES, QUE HE LLEGIT AMB MOLTA ATENCIO EL PROGRAMA D'AQUESTES FESTES DE 1984. TOT ELL ES PLE DE SUGGERIMENTS I ES UN SIMPTOMA DE LA VITALITAT D'AQUESTA CIUTAT DE BADALONA. NO TINC CAP DUBTE QUE LA RECUPERACIÓ DE LES FESTES DE MAIG -UN GRAN ENCERT DE L'AJUNTAMENT DEMOCRATIC DE LA CIUTAT- CONSTITUEIX TAMBE UN ESFORC CONSIDERABLE EN LA VOLUNTAT PREGONA DE RECUPERACIÓ DELS SENYALS D'IDENTITAT DE BADALONA I DE VOLUNTAT D' INTEGRACIO DE TOTS AQUELLS QUE HI HEU NASCUT O QUE HI VIVIU. CONEC B$, EM PERMETO DIR-HO.¡ ELS NEGUITS DE L'ALCALDE DE BADALONA I DE L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIX, COM TAMBE ELS DE MOLTS ALTRES BADALONINS I BADALONINES -CIUTADANS DE PRESTIGI RECONEGUT O ANÒNIMS VEÏNS- ELS QUALS LLUITEN PERQUÉ LA SEVA, LA VOSTRA CIUTAT SIGUI, PERQUÉ TINGUI UNA ESCALA HUMANA, PERQUÉ VALGUI LA PENA VIURE-HI, PERQUÉ CONSERVI I ENRIQUEIXI LA SEVA PERSONALITAT I PERQUÉ ELS VALORS CÍVICS I CULTURALS SIGUIN LA MILLOR DE LES TARGES DE PRESENTACIÓ. AQUESTA BADALONA. D'AVUI, AMB ELS SEUS PROBLEMES I ELS SEUS PROJECTES, ELS SEUS DELIRIS I LES SEVES MANCANCES, �3. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA Es FILLA DE MOLTS ANYS D'HISTORIA, DE MOLTS ENCERTS I ERRORS HUMANS, PERO ES SENS DUBTE UNA PEÇA MOLT IMPORTANT DINS DE CATALUNYA I DINS D'ESPANYA I ENCARA HA DE SER-HO MES EN EL FUTUR. PERMETEU-ME QUE A LA MEVA CONDICIO D'ALCALDE DE BARCE LONA AFAGEIXI ARA TAMBÉ LA MEVA CONDICIO DE PRESIDENT DE LA CORPORACIO METROPOLITANA DE BARCELONA. JO SE BEN BE, COM HO SABEN TOTS ELS CIUTADANS, QUE BADALONA NO VOL ESSER UN SUBUR BI, QUE BADALONA NO VOL ESSER UN ABOCADOR DELS PROBLEMES DELS ALTRES, QUE BADALONA NO VOL RENUNCIAR IMPASSIBLEMENT A LA SEVA TRADICIO I A LA SEVA PERSONALITAT. GOSARE DIR-VOS, A RISC DE NO FER CAP DESCOBRIMENT QUE BADALONA TE TOT EL DRET A LA SEVA PERSONALITAT, AL SEU TARANNA COM A CIUTAT, A LA SEVA FORTALESA MORAL, CIVICA I ECONOMICA, A QUE TOT ALLO QUE VOLEM EXPRESSAR QUAN DIEM EL MOT CIUTAT SIGUI PLENAMENT VALID A LA BADALONA DE 1984. PERO TAMBE VULL DIR-VOS UN XIC MES: AVUI BADALONA JA ES, JA FORMA PART DE LA CAPITAL DE CATALUNYA, PERQUE LA CAPITAL DE CATALUNYA JA NO ES LA CIUTAT ESTRICTE DE BARCELONA SINO AQUESTS VINT-I-SET MUNICIPIS QUE S'EXTENEN PRACTICAMENT DES DEL MARESME FINS EL GARRAF, PEL VALLES I EL BAIX LLOBREGAT AMB EL GRAN BATEC CENTRAL DE LA SERRA DE COLLSEROLA. AVUI LA CAPITAL REAL DE CATALUNYA, TE QUASI TRES MILIONS I MIG DE CIUTADANS, HOMES I DONES QUE, COM VOSALTRES, TENEN NEGUITS I PREOCUPACIONS, ESPERANCES I CORATGE D'ENCARAR EL FUTUR, D'ENFRONTAR-SE ALS PROBLEMES AMB LA VOLUNTAT DE PODER DEIXAR ALS SEUS, ALS NOSTRES FILLS UNA RICA I BELLA HERÉN CIA: MAJOR BENESTAR, MAJORS NIVELLS DE JUSTICIA, MES IGUALTAT, UN CEL CLAR, UN MAR BLAU, UNA PATRIA PER A TOTHOM... BADALONA HA ESTAT BRESSOL D'HOMES EMPRENEDORS COM SON TOTS AQUELLS QUE ES LLENCEN AL MAR CERCANT L'AVENTURA O LLUITANT AMB CORATGE CONTRA LES ONES PEL DIFICIL PA DE CADA DIA. AQUESTA CAPACITAT EMPRENEDORA, AQUESTA VALENTIA DE LA GENT DE MAR HAN DE SER PO SADES AL SERVEI DE LA RECUPERACIO MORAL I MATERIAL DE LA CIUTAT. BADALONA, CIUTAT INDUSTRIAL I MARINERA, HA DE CREAR RIQUESA, HA D'AFERMAR EL SEU TARANNA MEDITERRANI, HA DE SER UNA PORTA MES DE LA PROJECCIO DE CATALUNYA I D'ESPANYA EN EL MON. �4. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA PERO TAMBE AQUEST MAR - BLAU EN LA LLUNYANIA, AMB ALTRES TONS MENYS POETICS EN LA PROXIMITAT - HA DE SER EL MAR DELS NOSTRES. FILLS, EL MAR DEL JOC, DEL CONTACTE AMB LA NATURA, DEL DRET A QUE EL NOSTRE PATRIMONI NATURAL SIGUI COMPATIBLE AMB EL PROGRES I EL BENESTAR. LA CIUTAT DE BADALONA, FILLA DELS ROMANS I DELS IBERS, DE MARINERS I PESCADORS, D'IMMIGRANTS DEL MARESME I D'ANDALUSIA, NO TE CIUTADANS ABSTRACTES, SINO QUE S'ENFORTEIX EN LA DIVERSI TAT I VARIETAT DELS SEUS BARRIS, TOTS AVUI EN PEU DE FESTA. BA DALONINS DEL CENTRE I DEL COLL, DE DALT DE LA VILA, DEL GORG, DEL BARRI DE PROGRES I DEL RAVAL, DE CAN CLARIS, DE CANYET I DE POMAR DE DALT, DE MAS-RAM, DE BUFALA I DE BONAVISTA, DEL MANRESA, DE CASAGEMES, DE CANYADO I LES GUIXERES, DE POMAR I DE MORERA, DE SANT CRIST, DE LLOREDA I DE NOVA LLOREDA, DE SISTRELLS, DE LA SALUT, DEL FONDO, DE PUIGFRED, DE MONTIGALA, DE LLEFIA,D_'AR TIGUES, DE SANT ROC, DEL CONGRES, DEL REMEI, DE LA MORA ... TOT AIXO ES BADALONA. AMB LA SEVA INDISCUTIBLE COMPLEXITAT, SUMA DE PROBLEMES I D'ASPIRACIONS PERSONALS I COL.LECTIVES, PERO TAMBE AMB QUINA RIQUESA I QUIN POTENCIAL HUMA ! AMB QUINA VOLUNTAT D'ESDEVENIR UN PROJECTE COL.LECTIU !. US DEIA ABANS QUE UNA FES TA MAJOR - QUAN ES VISCUDA I SENTIDA PEL POBLE - TE UNA ALTRA VIRTUT: LA VIRTUT DE LA INTEGRACIO, DE FONDRE EN UN SOL GRESOL DIVERSES SINGULARITATS I APORTACIONS CULTURALS: CREC QUE AQUES TA ES UNA DE LES CARACTERISTIQUES DE LA CIUTAT DE BADALONA I DELS CIUTADANS DE BADALONA. MOLTS DE VOSALTRES PROCEDIU D'ALTRES TERRES D'ESPANYA, D'ANTIGUES SITUACIONS DIFICILS, QUE ARA, ALS VOSTRES POBLES D'ORIGEN D'ANDALUSIA, D'EXTREMADURA, DE CAS TELLA O DE MURCIA, PROCLAMEU AMB ORGULL LA VOSTRA CONDICIO DE BADALONINS I DE CIUTADANS DE CATALUNYA, QUE ESTIMEU LA "FIESTA DE LAS MIGAS" I LES BALLADES DE SARDANES, QUE CREIEU EN LA SOLIDA RITAT ENTRE ELS HOMES I ELS POBLES I QUE US HEU CONVERTIT EN ARDITS DEFENSORS DE LA RECUPERACIO CULTURAL I LINGUISTICA DE CATALUNYA, RECUPERACIO EN MOLT BONA PART POSSIBLE GRACIES A L'ESFORÇ I LA DEDICACIO D'UN BADALONI D'ADOPCIO - POMPEU FABRA - ARTIFEX DE LA LLENGUA CATALANA MODERNA. �5. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA PERO CAL DIR QUE LA INTEGRACIO A CATALUNYA DELS QUI HAN FET EL DUR PELEGRINATGE DEL PA I LA CASA, NO ES FRUIT DE LES PARAULES O DEL VOLUNTARISME, SINO DE LA CAPACITAT DE L'ACOLLI MENT, DEL COMBAT COMII, DELS IDEALS COMPARTITS. MOLTES PERSONES S'HAN INTEGRAT A LA VIDA DE BADALONA -COM DE TANTES ALTRES CIUTATS DEL NOSTRE ENTORN- PERQUE VAN TROBAR ALTRES CIUTADANS QUE EREN SOLIDARIS, QUE LLUITAVEN AMB ELLES COLZE A COLZE, QUE TENIEN IGUALMENT EL NEGUIT DE CONQUERIR UN FUTURO MES LLIURE, MES JUST, MES IGUALITARI, BASAT EN LA VALUA DE CADASCO I NO EN LA PRIMACIA DEL DINER, EN EL RECONEIXEMENT A LA FEINA BEN FETA I NO DE L'APROFITAMENT ABUSIU DEL TREBALL HUMA, QUE PENSAVEN -ENCARA QUE POTSER HO DEIEN AMB ALTRES PARAULES- QUE CAL TREBA LLAR PER VIURE, QUE L'IMPORTANT ES LA VIDA I QUE NO S'HA DE VIU RE PER TREBALLAR, QUE NO S'HA DE DEIXAR LA VIDA PER UN TROS DE SOSTRE, PER UN AIXOPLUC O PER UNA PLAÇA ESCOLAR. INTEGRACIO A CATALUNYA VOL DIR TENIR MILLORS SERVEIS, MILLORS TRANSPORTS, MILLORS CONDICIONS GENERALS DE VIDA, ACCÉS ALS BENS DE LA CULTURA, TENIR DAVANT PERSPECTIVES DE TRANQUILITAT, DE BENESTAR, DE SEGURETAT ... SEGURAMENT ALGO DEU PENSAR QUE LES MEVES PARAU LES NO SON LES PROPIES D'UN PREGO. I AQUESTES PERSONES POTSER TENEN RAO. NO Són LES PARAULES PROPIES D'AQUELLS PREGONS D'ABANS, QUE S'UTILITZAVEN PER A NO DIR RES, PERO CREC QUE TAMBÉ EL PORTIC D'UNA FESTA MAJOR ES UNA BONA OCASIO"PERQUE PLEGATS PASSEM REVISTA A TE ME S QUE, BEN SEGUR, ENS PREOCUPEN I ENS FAN RUMIAR. DEIXEU-ME DIR, DONCS, QUE VOSALTRES SABEU TOT L'ESFORÇ QUE HAN FET ELS AJUNTAMENTS -I EN CONCRET L'AJUNTAMENT DE BADALONA- PERQUE LA PARAULA INTEGRACIO SIGUI UN MOT PLE DE SEN TIT CREADOR, PLE D'ESPERANÇA, D'ALLIBERAMENT PERSONAL I COL.LEC tiu. DESITJO BEN SINCERAMENT QUE TOTS AQUELLS QUE AVUI TENEN RESPONSABILITATS DE GOVERN A CATALUNYA SAPIGUEN DESCENDRE A COP SAR ELS AUTENTICS NEGUITS DE LA CATALUNYA REAL I NO ES PERDIN EN OBSCURS LABERINTES DE NOSTALGIA O EN INEXISTENTS VISIONS DE BUCOLICA APARENÇA. BADALONINS I BADALONINES, US FELICITO. PERQUE ESTEU EN FESTES i PERQUE LA VOSTRA CIUTAT ES EN UN PROCÉS DE DINAMISME, �6. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA DE RETROBAMENT I D'AFIRMACIO QUE ES EXEMPLAR. UNA CIUTAT QUE ENS HA DONAT PERSONATGES TAN SINGULARS COM ENRIC BORRAS O MARGARIDA XIRGU, QUE ES CAPAÇ D'EMOCIONAR-NOS AMB EL SEU BASQUET O DE SEDUIR-NOS PER LA CONTRADICTORIA POESIA DEL ROCK, ES UNA GRAN CIUTAT. AIXO ELS BADALONINS I BADALONINES JA HO SABIEU. PERMETEU QUE POBLICAMENT HO DIGUI L'ALCALDE DE BARCELONA I PRESIDENT DE LA CORPORACIO METROPOLITANA DE BARCELONA, QUE FA APOS TES PEL FUTUR. ENS QUEDEN LLARGS CAMINS PER RECORRER, GRANS COMBATS PER VENCER, PERO NO HEM DE DEFALLIR MAI SI ESTEM SEGURS QUE, AL CAPDAVALL, HA DE VENCER LA BONDAT, L'AMOR, LA PAU, LA LLIBERTAT LA JUSTICIA I EL PROGRES. AMB L'AJUT DE SANT ANASTASI, PERO SOBRE TOT AMB EL VOSTRE ESFORÇ PODREU CELEBRAR UNA I MIL FESTES MAJORS QUE HAURAN DE SER EXEMPLE DE CIUTADANIA. AMB L'ESFORÇ DE TOTS, ELS VERSOS DEL VOSTRE CONCIUTADA JOAN DE DEU SOLER I AMIGO HAURAN DE PRENDRE TOT EL SEU SENTIT: BADALONA: POSA'T DE CARA A MAR QUE EL CRIT ET SIGUI PROA ... BADALONINS I BADALONINES, VISQUEN LES FESTES DE MAIG, VISCA LA FESTA MAJOR, VISCA BADALONA !.- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3866 Title A name given to the resource Festa Major de Badalona / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Badalona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Badalona Festes majors Benestar Social Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-05-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/961/19840603d-00038.pdf 5c1b7f9c85743c1946ead1289399150c PDF Text Text Ciutadans de Cambrils de_.ar: Es amb una z.1-an satisfacció que, com a Alcalde ,D T - celona, us adreço -unes paraules amb motiu de la vostra Yesta Zajor. Per be que aquest fet troba la seva nona justifica-ci6 en la voluntat . d'establir llaços d'afect e, i de solidaritat t,re tótes•lcs -ooblacions de • atalunya,.no im-c)orta Quin sii cl s. u tamany demor'sa2ic o la .leva • situaci6 Eep=7rfica., en el ce de C.Embrils i de. Barcelona pot . e;:istir enc q ra un motiu eseellic cue no es dona en les relacione entre la ciu tat de la qual jo sóc alcalde i la Eairebe totalitat de les= 11-stants potiaoions catalanes. En efeete, ele historiadors .ens han er)lioat que fa mes de cinc-cents .anys, el 1449, Cambrils va convertir-se en carrer de Barcelona. D'aquesta manera la vostra població --passa a Gaudir de tots els privileis i llibertats que tenia 7a , 'ce l ona. "D cue una T-,oblació ' , -apsava a Uzer•cai-rer de - �Barcelona", ha escrit Duran i Canyameres, "el batlle de Barce lona, o el seu lloctinent, hi exercia la jurisdiccié, pero la justIcia, bant civil com criminal, l'acostumava a exercir Palie de la mateía :oblació, de nomenament reial. Ele seus. habitante 7.cuien del dret d'ésser defensate per la ciutat reelona en 1 ur nom, oels consellers, en liurs vides, hi sendes, usus, prerrogatives , . ,,Tracaes, en canvi, havien de -- contribuir a los obres d'inters general de Bercelona i agregar-se a les tropos barcelonines compre que sortissin a fer gue Ta; acostumaven a posar en llar escut ele cuarters del de Barcelona". 2"iques a re l --cié de Cambrils amb Barcelona s'ha de si--tuar (Une la voluntat del- cambrilencs d'aconse. q.uir la ruptura dele llages feudals a qu..‘e era sotmesa de temps. Deixar d'ésser una vila depenent d'un sen-L.or laIc o oclesistic (la= mitra de Tarragona) era una vella aspiració que ele vostres avant passats varen defensa" aferrissadament. 1 Barcelona Pi �don tot • el sunort de cuè esdevenint fou capaç. carrer de Barcelona, dones, Cambrils con cretava aquesta desvinculació senyorial i es convertia en una vila reial felicitat no rou, perb, duradera, per-- , que -ocs anys despres, Cambrils fou donada nel rei Joan 11 a= mans particulars: primer a Dions de Portugal í des p rós al -duc de Cardona. Aixb darrer no foil acce p tat rele cambrilencs= deis darrers tees undievais i de la primeria de l'edat moder ría. Per tal d'allíberar-se del jou feudal novament recorreEue ren a Barcelona. Fl maip.. del 1520 dos-cents cambrilencs, vada si tenim en compte que la població de xifra molt ele- la vostra vila era aleshores noms d'uns 250 habitans, anaren a Barcelona per -- tal de manifestar-s'hi contra les vexacions de que eren objec te per part del seL senyor feudal, el comte de Cardona, i aconsejuir, ami) el sunort deis consellers barcelorins, que -Cambrils tornés a esser una vila reial lliure. �4 El fet tingu un ress6 tan gran a la capital catalana – oue el dietarista oficial de la ciutat el deiA registrat en= el ilibre.que conté, el relat dele más importants fets esdevin Euts a Barcelona. Arofitant, p er, la preencia agitada deis cambrilencs, es produiren esdeveniments Que resultaren tr--ics. Alguna provocadors intentaren forgar les portes de la – prosó. Foren emoresonats i el dia 31 de mai-1 d'aquell any --1) - 20 condemnats a :ort i executats, El e camhrilcnce, T:erb, -- uest nou episodi de lluita ner la lliber-aconse g uiren –en aq tat– all q ue desitjaven: esdevenir novament una ciutat 3liu- re, Hi ha cambrilencs, uns altres fets bistàrics que han – caracteritzat d'una 'manera 1J'hi vull ine q uívoca la vostra manera referir ni de ser que sigui d'una manera breu. Po vull fer eom un homenatr. e als vostres nassats i, per ---tant, a tots vosaltres. Westio referint a la ineutJornable fi delitat a Catalunya que Cambrils ha rosat de manifest en els= �5. moments difícils, Porque no desconeixeu que Cambrils, por la seva situació i el 'seu pes dins de les comaroues tarraoni-- nes, ha Passat mOments difcils al liarg de la histeria, ha= estat una .130 -p laci6 -f i a la terna. I p er causa tambá del let de ser una - del i tat sovint maltractada per causa de la seva - blació cue al segle XIV i XV •havia aconseguit de bastir -un :recinto emmurallat due la convertía en una plaga Zorta no • foil de prend_e• tall d'exemple cal re-rerir se al menys a tres episodis cabdals en els ouals els cambrilencs posaren de manifest aquest sentiment orolund de catalanitat i de fidelitat a Catalunya. El Primer, en ocasi6 de la guerra civil del segle XV. Canbrils es pos, en escletar el conflicte, al costat de les institucions catalanes nue lluitaven contra un monarca que tenia una concepciá centralista i autoritaria de l'acció de govern. La resistncia dels cambrilencs poru6 ésser vengu �6. da, en aquesta ocasió, noms amb la força de les armes. Eovament, el 1640, en produir-se la greu cris! de -la guerra dita dele Segadora, oue enfrontll Catalunya amb Castel7a, Cambrils fou l'oecenari d'un deis e-eisodis mós herhcs i de mós trascendincia en acuella IlarEa guerra. A finals d'aquell any, uns 2.000 resistents catalans que --iluitaven contra ele castellana es refugiaren a Cambrils2= en foren aseetjate per un nederés e l. órcit de 2.000 fants, 3.100 eavalls i 24 p eces d'artilleria. Ele fets us= son cone gu ts: una "traició (un dels assetjats tir la eólvo ra a un pou) ohiis la població a rendir-se. Els horrors - que visqu:e Cmbrils dcsprés d'aquest fet fan oscruixir encara avui. "Ele cape de les tropos castellanos", ha pouut= escriure en his t oriador contem p eran!, "cense fer honor a la seva paraula, pasearen p er les armes entre 600 i 1.100= defensors, Hixi com a les autoritats de la vila, men t re -que els sobrevivents eren empresonats o duts a galeres, ate �7 rrada la muralla, volada la torre major saquejada la vila. La crUeltat castellana fou criticada fins i tot per alguns - olicials del seu propi eAreit i pel mateix red'. Ele coseos= dels dirigents estinuueren penjats fins el 1641, en qA, recu p rada la vila, Josep de Biure ele fu despenjar i ente--rrar•amb honore". Finalment, en produir-se la guerra de Successió a la corona espanycla l que acab, com es prou conegut, atuell tra gic 11 de setembre de 1714, Cambrils, amb la Comarca del --Camn, de la qual formava p art, acom p li bambe un paper im p or- tant en la def,nsa de Catalunya donant su»ort a l'arxiduc -Carlee d'Austria, rei dele catalans, i oposant-se a l'exr-cit r rancc-castell de Folio V. La 'Ardua de la guerra p er part de Catalunya no permetá que els cambrilencs, com els al tres catalans, continuessin gaudint d'unes instilucions Txb-gice de govE,rn. �8. Fora inacabable relatar amb cura les triques conse ■ n “. ouencice que visque ,ambrils al llar r, del sezle XIX p er • cau.. ea de l f t d l sser cscenari durant melts anys de les lluites entre carlins i lliberals, entre monarquics i republicans. - • No ho - N :rey cienos pero si oue cal assenyalar el fet que, -- r.n1L:rat tot, al se73e XIX Cambrils anava endavant, l'esforg, dels seus homes donava fruit en la tasca (. 11etidial.a de fer una ciutat mes moderna. Els noms 6-1 habitante Que tnia el 1718 eren ja 1639 el 1787 i 2199 el 1860. En acabar el segle XIX (durant aouesta centilria 1 , auEment de població, desprels= del c-reixement del sedle anterior, havia Quedat relativament aturat) Cambrile tenia 2653 habitante. n'aspecte Que oferia la vila a mitjan serle XIX ha estat ben reflectil5e per un homo . realment notable, Pascual 1,:adoz, en el seu prestiricSs Diccionario geoficc-estadístico histórico de Es-nafía 7 sus p osesiones de Ultramar. Diu aouest �autor mbrils "tiene sobre 400 casas, la consistorial, - adu ana, 2 estancoti • naeioneles, un cuartel capaz 7ara 25 caballos, un ;,,-nit Al para enfermos pobres con áu canilla pú. ca. {... ), una e.scuel..,. de instrucción primaria. otra pa y'a. niilo: ; hay t! .ular, .y a ambas concurren 12C di:^^d7ulo^ ; dos -cara n1.?"ï"s, a las-que asisten 60 alumnas; dos f` E-.? ' s ue de buenas -u a ^e aguas . -surtido uso común del vecindario, una dentro= de la vi lla JT otra evtramuros' una 1^le^i.a parrot uial (la Pu=sima Concá'pcien) servida por nn capitulo compuC.^^.. 0 (, de un cu ra, un coadjutor, 4 pr es b? t.er'os y 2 beneficiados úe patronato particular; un ce"enteï"'io; sirve de estrE>Cha c -^. T'Cel una an`t,i- i qulsiria torre. Aun se conservan gran parte de los muros, y -^ torres defensa do baluartes que iDerpetuan la memoria de la heroica. C. ue hizo ta villa -1 Dor sus fueros y privilegios cuan fue asediada a fines del año 1640 en el reinado de D.Ter-- nardo TV" (cs un error per Felip V, naturalment). �1 • • radoz C. assenyala aixl mateix que el vi, destinat a la= fabricaci6 d'aiguardent, pesca es la mes important font de rioue- posseeix la poblacie; que acull 4 brioues d'aiguardent, 4 molins de farina, 6 d'oli i un forn de rljols i teules. Durant ele anys 1843 i entreren — el tort de CaMbrils 351 vaixells, amb un tonetge total de — 2838 tones i 15C6 tripulants, i un valor total de les merca deries entrades de 359.20C rals de velló. Per contra el valor de les mercaderies sonidos en aeuests dos anys fou molt mes elevat: 1.180.138 rals de velle, la qual cosa posa de -maniest Un saldo mercantil clarament favorable. En aouest mateix moment Cambrils tenia 32 vaixells destinats a la Dos ca l Tue ocupaven a 128 hornee. A l'aricultura i a la pesca, sum amb una força Tnada a canviar l'aspecte de la vostra villa, el turis-- �me. Airl, per, ja avangat el sele actual. Les -,r,percussions d'acuest fenomen es deixaren sentir sobretot en l'aspecte deCal fer sobre aquest fet, per acabar, unes breus re flexions, 1 e4 1 940 Cambrils, emb habta.nts, , , l a segon a -Dob l acío Gel Baix Camp, desros de ja ás= la seva di ferIneia en relaci6 amb Riudoms (3..638 habitants) la Selva — del Cam (2,861 habitante) o i7ont-roig del Camp (2.289 Labi-- tants) no . 6,á encara profunda i el mdteix gairebá Tiadrlem pel 1950 ( :„076 habitante Cambrils, 3.472 Riudoms, 2.599 la= Selva del Camp). Entre 1960 i 197C la població de Cambrils, en el conjunt comarcal, esclata i s'allunya de las sa y as se-n j a -ecia, el 1975, s l ha leu ,mAdores tradicionals. La difern abismal (9.173 habitante Cambrils; 4.576 Riudoms; Yont- roig del Camp; 3.152 habitants nomás la Selva del Camn, que ha perdut poblaci6). Reus, el punt de reférincia per dalt ás, el 1975, una ciutat de 71.485 habitante. �El creixemenu de ',amorils no s o na uearat en ele anys – de la. .crisi econbmica l ans tot el centrari: el 1 981 aquells – • 9.17" habitants del 1975, 1-Javier au p mentat ja a mes d'11.00O3 coneretament a 11.211. 1 el mateix 77_ , odem dir pele anys darrers. Cailencs, se que venia de molt liany (es ben segur – que ele romans deixaren llar petjada a la vostra vila); que no semere la hist ,eria as ha estat favorable; cae heu bastit amb un dran esforç allb cae sou aval., un poble cae, mg lgrat les dificultats, mira el rutur; que el m a l. ha obert amplis Po ritzons.als • vostres ideals; que heu fet del arofrs en tots – els ordres, el punt . de refeAncia del vostre treball; que heu continuat avangant mallz'rat le- dificultats ms recents; que – heu portat la vostra catalanitat i la vostra volant,,it de defensa de Catalunya fine a la mort en diversos moments del vos tre passat; que hem estat cambrilencs barcelonins en InV-- mee relacions durant determinats períodos histe.,rics; �Per tot em sento profundament satisfet, com alcal de do :Barcelona, de trobar-me entre vosaltres, i araeixo ten sincerament, més eni -A d'all ove nuguin semblar, uns :iots -- protecolariS, quo els vostres representants polítics ha:Yain volgut konorar-me amt 3'encrl . ec d'adrogar-vos aquosts mots amb motiu de la vostra 7_sta :ajor. La Teeta és per a diver-tir-se, per a fer un salt en les preocupacions ouotidianes, p er a oblidar durant unes jornades alió que enoiza en oca-sions la nostra us zireu, dones, d'esquenes a= la Festa. Viviu-la tan intensament com us Ai y l, dones, cambrilencs, tote ca p a la l'esta! :,:oltes ojos!. --- �Ciutadans de Cambrils de_.ar: Es amb una z.1-an satisfacció que, com a Alcalde ,D T - celona, us adreço -unes paraules amb motiu de la vostra Yesta Zajor. Per be que aquest fet troba la seva nona justifica-ci6 en la voluntat . d'establir llaços d'afect e, i de solidaritat t,re tótes•lcs -ooblacions de • atalunya,.no im-c)orta Quin sii cl s. u tamany demor'sa2ic o la .leva • situaci6 Eep=7rfica., en el ce de C.Embrils i de. Barcelona pot . e;:istir enc q ra un motiu eseellic cue no es dona en les relacione entre la ciu tat de la qual jo sóc alcalde i la Eairebe totalitat de les= 11-stants potiaoions catalanes. En efeete, ele historiadors .ens han er)lioat que fa mes de cinc-cents .anys, el 1449, Cambrils va convertir-se en carrer de Barcelona. D'aquesta manera la vostra població --passa a Gaudir de tots els privileis i llibertats que tenia 7a , 'ce l ona. "D cue una T-,oblació ' , -apsava a Uzer•cai-rer de - �Barcelona", ha escrit Duran i Canyameres, "el batlle de Barce lona, o el seu lloctinent, hi exercia la jurisdiccié, pero la justIcia, bant civil com criminal, l'acostumava a exercir Palie de la mateía :oblació, de nomenament reial. Ele seus. habitante 7.cuien del dret d'ésser defensate per la ciutat reelona en 1 ur nom, oels consellers, en liurs vides, hi sendes, usus, prerrogatives , . ,,Tracaes, en canvi, havien de -- contribuir a los obres d'inters general de Bercelona i agregar-se a les tropos barcelonines compre que sortissin a fer gue Ta; acostumaven a posar en llar escut ele cuarters del de Barcelona". 2"iques a re l --cié de Cambrils amb Barcelona s'ha de si--tuar (Une la voluntat del- cambrilencs d'aconse. q.uir la ruptura dele llages feudals a qu..‘e era sotmesa de temps. Deixar d'ésser una vila depenent d'un sen-L.or laIc o oclesistic (la= mitra de Tarragona) era una vella aspiració que ele vostres avant passats varen defensa" aferrissadament. 1 Barcelona Pi �don tot • el sunort de cuè esdevenint fou capaç. carrer de Barcelona, dones, Cambrils con cretava aquesta desvinculació senyorial i es convertia en una vila reial felicitat no rou, perb, duradera, per-- , que -ocs anys despres, Cambrils fou donada nel rei Joan 11 a= mans particulars: primer a Dions de Portugal í des p rós al -duc de Cardona. Aixb darrer no foil acce p tat rele cambrilencs= deis darrers tees undievais i de la primeria de l'edat moder ría. Per tal d'allíberar-se del jou feudal novament recorreEue ren a Barcelona. Fl maip.. del 1520 dos-cents cambrilencs, vada si tenim en compte que la població de xifra molt ele- la vostra vila era aleshores noms d'uns 250 habitans, anaren a Barcelona per -- tal de manifestar-s'hi contra les vexacions de que eren objec te per part del seL senyor feudal, el comte de Cardona, i aconsejuir, ami) el sunort deis consellers barcelorins, que -Cambrils tornés a esser una vila reial lliure. �4 El fet tingu un ress6 tan gran a la capital catalana – oue el dietarista oficial de la ciutat el deiA registrat en= el ilibre.que conté, el relat dele más importants fets esdevin Euts a Barcelona. Arofitant, p er, la preencia agitada deis cambrilencs, es produiren esdeveniments Que resultaren tr--ics. Alguna provocadors intentaren forgar les portes de la – prosó. Foren emoresonats i el dia 31 de mai-1 d'aquell any --1) - 20 condemnats a :ort i executats, El e camhrilcnce, T:erb, -- uest nou episodi de lluita ner la lliber-aconse g uiren –en aq tat– all q ue desitjaven: esdevenir novament una ciutat 3liu- re, Hi ha cambrilencs, uns altres fets bistàrics que han – caracteritzat d'una 'manera 1J'hi vull ine q uívoca la vostra manera referir ni de ser que sigui d'una manera breu. Po vull fer eom un homenatr. e als vostres nassats i, per ---tant, a tots vosaltres. Westio referint a la ineutJornable fi delitat a Catalunya que Cambrils ha rosat de manifest en els= �5. moments difícils, Porque no desconeixeu que Cambrils, por la seva situació i el 'seu pes dins de les comaroues tarraoni-- nes, ha Passat mOments difcils al liarg de la histeria, ha= estat una .130 -p laci6 -f i a la terna. I p er causa tambá del let de ser una - del i tat sovint maltractada per causa de la seva - blació cue al segle XIV i XV •havia aconseguit de bastir -un :recinto emmurallat due la convertía en una plaga Zorta no • foil de prend_e• tall d'exemple cal re-rerir se al menys a tres episodis cabdals en els ouals els cambrilencs posaren de manifest aquest sentiment orolund de catalanitat i de fidelitat a Catalunya. El Primer, en ocasi6 de la guerra civil del segle XV. Canbrils es pos, en escletar el conflicte, al costat de les institucions catalanes nue lluitaven contra un monarca que tenia una concepciá centralista i autoritaria de l'acció de govern. La resistncia dels cambrilencs poru6 ésser vengu �6. da, en aquesta ocasió, noms amb la força de les armes. Eovament, el 1640, en produir-se la greu cris! de -la guerra dita dele Segadora, oue enfrontll Catalunya amb Castel7a, Cambrils fou l'oecenari d'un deis e-eisodis mós herhcs i de mós trascendincia en acuella IlarEa guerra. A finals d'aquell any, uns 2.000 resistents catalans que --iluitaven contra ele castellana es refugiaren a Cambrils2= en foren aseetjate per un nederés e l. órcit de 2.000 fants, 3.100 eavalls i 24 p eces d'artilleria. Ele fets us= son cone gu ts: una "traició (un dels assetjats tir la eólvo ra a un pou) ohiis la població a rendir-se. Els horrors - que visqu:e Cmbrils dcsprés d'aquest fet fan oscruixir encara avui. "Ele cape de les tropos castellanos", ha pouut= escriure en his t oriador contem p eran!, "cense fer honor a la seva paraula, pasearen p er les armes entre 600 i 1.100= defensors, Hixi com a les autoritats de la vila, men t re -que els sobrevivents eren empresonats o duts a galeres, ate �7 rrada la muralla, volada la torre major saquejada la vila. La crUeltat castellana fou criticada fins i tot per alguns - olicials del seu propi eAreit i pel mateix red'. Ele coseos= dels dirigents estinuueren penjats fins el 1641, en qA, recu p rada la vila, Josep de Biure ele fu despenjar i ente--rrar•amb honore". Finalment, en produir-se la guerra de Successió a la corona espanycla l que acab, com es prou conegut, atuell tra gic 11 de setembre de 1714, Cambrils, amb la Comarca del --Camn, de la qual formava p art, acom p li bambe un paper im p or- tant en la def,nsa de Catalunya donant su»ort a l'arxiduc -Carlee d'Austria, rei dele catalans, i oposant-se a l'exr-cit r rancc-castell de Folio V. La 'Ardua de la guerra p er part de Catalunya no permetá que els cambrilencs, com els al tres catalans, continuessin gaudint d'unes instilucions Txb-gice de govE,rn. �8. Fora inacabable relatar amb cura les triques conse ■ n “. ouencice que visque ,ambrils al llar r, del sezle XIX p er • cau.. ea de l f t d l sser cscenari durant melts anys de les lluites entre carlins i lliberals, entre monarquics i republicans. - • No ho - N :rey cienos pero si oue cal assenyalar el fet que, -- r.n1L:rat tot, al se73e XIX Cambrils anava endavant, l'esforg, dels seus homes donava fruit en la tasca (. 11etidial.a de fer una ciutat mes moderna. Els noms 6-1 habitante Que tnia el 1718 eren ja 1639 el 1787 i 2199 el 1860. En acabar el segle XIX (durant aouesta centilria 1 , auEment de població, desprels= del c-reixement del sedle anterior, havia Quedat relativament aturat) Cambrile tenia 2653 habitante. n'aspecte Que oferia la vila a mitjan serle XIX ha estat ben reflectil5e per un homo . realment notable, Pascual 1,:adoz, en el seu prestiricSs Diccionario geoficc-estadístico histórico de Es-nafía 7 sus p osesiones de Ultramar. Diu aouest �autor mbrils "tiene sobre 400 casas, la consistorial, - adu ana, 2 estancoti • naeioneles, un cuartel capaz 7ara 25 caballos, un ;,,-nit Al para enfermos pobres con áu canilla pú. ca. {... ), una e.scuel..,. de instrucción primaria. otra pa y'a. niilo: ; hay t! .ular, .y a ambas concurren 12C di:^^d7ulo^ ; dos -cara n1.?"ï"s, a las-que asisten 60 alumnas; dos f` E-.? ' s ue de buenas -u a ^e aguas . -surtido uso común del vecindario, una dentro= de la vi lla JT otra evtramuros' una 1^le^i.a parrot uial (la Pu=sima Concá'pcien) servida por nn capitulo compuC.^^.. 0 (, de un cu ra, un coadjutor, 4 pr es b? t.er'os y 2 beneficiados úe patronato particular; un ce"enteï"'io; sirve de estrE>Cha c -^. T'Cel una an`t,i- i qulsiria torre. Aun se conservan gran parte de los muros, y -^ torres defensa do baluartes que iDerpetuan la memoria de la heroica. C. ue hizo ta villa -1 Dor sus fueros y privilegios cuan fue asediada a fines del año 1640 en el reinado de D.Ter-- nardo TV" (cs un error per Felip V, naturalment). �1 • • radoz C. assenyala aixl mateix que el vi, destinat a la= fabricaci6 d'aiguardent, pesca es la mes important font de rioue- posseeix la poblacie; que acull 4 brioues d'aiguardent, 4 molins de farina, 6 d'oli i un forn de rljols i teules. Durant ele anys 1843 i entreren — el tort de CaMbrils 351 vaixells, amb un tonetge total de — 2838 tones i 15C6 tripulants, i un valor total de les merca deries entrades de 359.20C rals de velló. Per contra el valor de les mercaderies sonidos en aeuests dos anys fou molt mes elevat: 1.180.138 rals de velle, la qual cosa posa de -maniest Un saldo mercantil clarament favorable. En aouest mateix moment Cambrils tenia 32 vaixells destinats a la Dos ca l Tue ocupaven a 128 hornee. A l'aricultura i a la pesca, sum amb una força Tnada a canviar l'aspecte de la vostra villa, el turis-- �me. Airl, per, ja avangat el sele actual. Les -,r,percussions d'acuest fenomen es deixaren sentir sobretot en l'aspecte deCal fer sobre aquest fet, per acabar, unes breus re flexions, 1 e4 1 940 Cambrils, emb habta.nts, , , l a segon a -Dob l acío Gel Baix Camp, desros de ja ás= la seva di ferIneia en relaci6 amb Riudoms (3..638 habitants) la Selva — del Cam (2,861 habitante) o i7ont-roig del Camp (2.289 Labi-- tants) no . 6,á encara profunda i el mdteix gairebá Tiadrlem pel 1950 ( :„076 habitante Cambrils, 3.472 Riudoms, 2.599 la= Selva del Camp). Entre 1960 i 197C la població de Cambrils, en el conjunt comarcal, esclata i s'allunya de las sa y as se-n j a -ecia, el 1975, s l ha leu ,mAdores tradicionals. La difern abismal (9.173 habitante Cambrils; 4.576 Riudoms; Yont- roig del Camp; 3.152 habitants nomás la Selva del Camn, que ha perdut poblaci6). Reus, el punt de reférincia per dalt ás, el 1975, una ciutat de 71.485 habitante. �El creixemenu de ',amorils no s o na uearat en ele anys – de la. .crisi econbmica l ans tot el centrari: el 1 981 aquells – • 9.17" habitants del 1975, 1-Javier au p mentat ja a mes d'11.00O3 coneretament a 11.211. 1 el mateix 77_ , odem dir pele anys darrers. Cailencs, se que venia de molt liany (es ben segur – que ele romans deixaren llar petjada a la vostra vila); que no semere la hist ,eria as ha estat favorable; cae heu bastit amb un dran esforç allb cae sou aval., un poble cae, mg lgrat les dificultats, mira el rutur; que el m a l. ha obert amplis Po ritzons.als • vostres ideals; que heu fet del arofrs en tots – els ordres, el punt . de refeAncia del vostre treball; que heu continuat avangant mallz'rat le- dificultats ms recents; que – heu portat la vostra catalanitat i la vostra volant,,it de defensa de Catalunya fine a la mort en diversos moments del vos tre passat; que hem estat cambrilencs barcelonins en InV-- mee relacions durant determinats períodos histe.,rics; �Per tot em sento profundament satisfet, com alcal de do :Barcelona, de trobar-me entre vosaltres, i araeixo ten sincerament, més eni -A d'all ove nuguin semblar, uns :iots -- protecolariS, quo els vostres representants polítics ha:Yain volgut konorar-me amt 3'encrl . ec d'adrogar-vos aquosts mots amb motiu de la vostra 7_sta :ajor. La Teeta és per a diver-tir-se, per a fer un salt en les preocupacions ouotidianes, p er a oblidar durant unes jornades alió que enoiza en oca-sions la nostra us zireu, dones, d'esquenes a= la Festa. Viviu-la tan intensament com us Ai y l, dones, cambrilencs, tote ca p a la l'esta! :,:oltes ojos!. --- �Z -dN0-1308V9 91s1H 'S,31 9t£ ( £ 6) 86 tt 91£ - 0499 ( 'V170-1-1 V1Nt1S 0 -red IDI N f1W 1f11115N^•1 30 tl01031i10 s ^ no3aeos 3wndr ootnndo t dwe3 mes !a ua anb ualq un opuelnds!p ue!uan es enb sezian4 sop anua oloed - iap o1e!pawui sew. oo!laeld opel!nsar la sa 'ouoloels!les owoo sap ed segase lod opeJapisuoo luesluoW - saAueoapn!a -. euennlg . oFaldwoa - !ap enóe - !ap op eda, b•n : - ,sïlá .. - a . >.-w ^ • llsap lap amedlne alune, -ex! 'ruiquosa ep eulnby el; e» 000nlnba la qAngple' eles 42o; -rayg ep» opipeye oldor0 •-w! ¡a' Jod 'uglonoole ns saouol =ue uweidwn.ualw so uloan so^= iueVd ep ? slugwéo ep , souep -epñro selp- sonsríg» ropua,rnp gzuewoa 'alsidsop`1e1uawnuow's _ap ewilolÁ •uqloelq : od más áp Rem» el ep üg8aid. 'le Rimas' _^ep' le_ - s l pgw e3 . ep. ouloañ áp odn^H osolewnu un` úoo aluapl à uí ònanbàd un JéXe; .: 'qoonoid "'eúoláwe8 ep óiuelw :.=elun^ly iep "eme* ep élúaluai .S•IIaBVN^I^ el e S .@o^eVtf — •. ^ - uod óluaAuoa u Saci013P►DoIau áp sasaw slas mil VÁNt111/1tl9 LluS ?aaW ^p u0aid Ia iod B-jsajoid slliquue3 175l61 ap o!unf ap_ S `saile{ti. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3867 Title A name given to the resource Festa Major de Cambrils / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cambrils Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cambrils Festes majors Barcelona Història Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-06-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/962/19840619d_00040.pdf 00ebc4c19e0a5debc7406102a8370367 PDF Text Text "LA BARCELONA DEL FUTUR" DISCURS DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL i MIRA, ALCALDE DE BARCELONA PRONUNCIAT EL DIA 19 DE JUNY DE 1984 AL COL.LEGI DE DOCTORS I LLICENÇIATS DE BARCELONA.- �2 La Barcelona que volem per a 1992 és una Barcelona sobre la que, n'estem convençuts, existeix entre els seus ciutadans un gran nivell de consens. Es una Barcelona que no s'haurà de fer traumáticament, amb grans operacions quirúrgiques . Es una Barcelona que es fona estat, del que és Barcelona. -mentalpociódequha La Barcelona del futur que estem començant a bastir ha estat descrita per primer cop d'una manera sistemàtica al Pla General i Progra ma d'Actuació Municipal. Haurà de ser una ciutat d'un alt nivell de qualitat urbana. Serà el "cap i casal", la capital, d'una Catalunya moderna i desenvolupada. Serà també una gran capital d'Espanya i una metrópoli mediterránia d'amplia projecció internacional que podrà constituir una seu digna dels Jocs Olímpics. Ni la Barcelona moderna que hem .heretat, ni la que tenim ara ni, menys encara, la que volem fer es poden entendre en un buit. �3. La Barcelona moderna ha estat el motor i també l'aparador de la Catalunya moderna. Ho és encara i ben segur que ho seguirà essent. De fet,Barcelona, la metropolis capital de Catalunya, és avui el pol urbà més dens i desenvolupat d'una Catalunya que és una realitat cada cop més urbana. L'aglomeració metropolitana de Barcelona és el centre de gravetat d'un país que ha anat adquirint la fesomia i l'organització d'un sistema de ciutats; d'un sistema que és un subsistema del sistema europeu de ciutats. la) La sort de Barcelona del futur està lligada a la consolidació de la seva integració en le xarxa urbana d'Europa que ha quedat constituïda entre Londres,el Nord de França, les àrees més industrialitzades d'Alemanya i el Nord italià i un braç de la qual es desvia, des de Fos,fins a Barcelona. �4. En el programa d'actuació municipal de quatre anys es preveuen tres direccions bàsiques d'intervencï6. L'una està dirigida a incidir en l'ordenació física de la ciutat i les altres dues a la potenciació dels serveis urbans i dels serveis personals, respectivament. El desenvolupament dels serveis urbans que ens proposem tindrà una influència decisiva en el funcionament de la Barcelona del futur. Un nombre limitat de grans objectius han estat seleccionats: la garantia de la qualitat i la salubritat del medi ambient i l'alimentació, l'assoliment d'uns nivells raonables de seguretat urbana, una millora de la circulació de persones i mercaderies, la consolidació dels grans serveis bàsics metropolitans i la potenciació d'altres serveis municipals tradicionals com els de neteja, mercats i protecció contra emergències. Ens concentrarem, però , en els grans eixos d'actuació que hauran de definir la imatge física de la Barcelona de 1992. Les actuacions que ja des d' ara, estan configurant la fesomia de Barcelona s'articulen en quatre grans línies de fora.. Es tracta, en primer lloc, d'obrir definitivament Barcelona al mar i de definirne la seva façana rra ritima que haurà de ser una façana no solament per a la Barcelona estricta sinó un conjunt metropolità coherent, d'acord amb les realitats de la mobilitat, dels usos actuals i dels hàbits del lleure. En segon lloc, s'actuarà per a reconstruir el massís de Collcerola de manera que es vagi configurant com el gran parc central de la ciutat me tropolitana. Un tercer i¢loc d'actuacions es dirigirà a millorar la funcionalitat urbana i la dignitat física del Centre de la Ciutat i el darrer es fixarà com a objectiu la consolidació d'una xarxa viá.ria suficient i eficaç. �5. "Barcelona cara al mar" és el projecte que hem endegat per a la restauració dels sis kilòmetres de línia costanera barcelonina. No es tracta d'arreglar tan sols el port, o el passeig Marítim, sino de fer accesible tota la costa del terme municipal al ciutadà. Aquest projecte parteix de tres grans línies d'actuació: la recuperació de la façana marítima i l'estructuració d'unes línies viàries que facilitin l'accesibilitat a les platges. La façana marítima te quatre parts bàsiques, que abarquen des de Montjuïc fins el Poble Nou. La primera és la remode_ lació del Moll de la Fusta, que ha permés convertir una superfície de dipòsit de càrrega comercial en una explanada recreativa oberta al públic. S'ha unificat l'espai des de Colon fins a Correus i s'ha habilitat com a gran passeig per a visitar les embarcacions. El pas següent és la reforma del Passeig de Colón, que es convertirà en una rambla ciutadana que revitalitzarà l'arquitectura de les façanes i dels edificis històrics com Capitania, Correus o la Llotja. La segona part inclou la recuperació del moll de la Barceloneta i la reestructuració d'aquest barri. Els rafals(tinglados) del moll, que en aquests moments conformen un espai tancat que impd deix l'accés al mar, es restauraran i milloraran per a equipaments, centres culturals o sales d'exposicions. kixhaxxixixxiaxkaxmaimulia4xigxianxiiaxgaxixadixilxmaximox El PERI del barri de la Barceloneta que hem endegat en col.laboració amb els veïns, permetrà permeabilitzar i dignificar un barri molt pobre arquitectònicament, engrandirà :habi- tatges i crearà zones verdes i espais lliures en el seu interior. Finalment el projecte de "Barcelona cara al mar" compren l'ampliació del Passeig Marítim a tota la platja del Poble Nou. �6. La platja de Barcelona es redueix, avui ., als 600 metres quEa medeix el Passeig Marítim. Tota la platja del Poble Nou està separada de la ciutat per la línia de tren que corra paralel.la al mar, i compta tan sols amb un pas a nivell. Dintre de poc temps es durà a terme l'alliberament definitiu de les 45 hectàrees que ocupa Renfe a la zona de llevant, mercès als convenis signats amb l'Ajuntament de Barcelona l'abril de 1983. Això ens permetrà, revitalitzar tota aquesta àrea, que co- mença al Parc de la Ciutadella i arriba fins al Besós. La reordenació urbanística de la zona de Llevant inclou dues gran vies, com son la Rambla del Poble Nou i el Passeig de Carles I i Marina, que voleá ^d'gnificar. En aquesta zona Barcelona té un conjunt de monuments que cal donar rellevancia, com ara la Sa- grada Familia, la plaça de braus Monumental o l'estació del Nord, futur centre cultural, cívic i esportiu. En aquest Passeig de Carles I pensem que fins i tot es podria emplaçar el futur Tribunal Superior de Justícia, en el lloc que actualment ocupen les casernes d'intendència. Acabar l'Avinguda del Litoral, que es configurarà com la Diagonal, permetrà una perfecta comunicació entre l'autovia de Castelldefels, mitjançant la Zona Franca, amb el Poble Nou. Aquesta avinguda possibilitarà l'accés amb automòbil a qualsevol platja de la nostra ciutat, i completarà_ Sud i Est-Oest de Barcelona. els grans eixos Nord- �7. El mas sis de Collcerola reuneix una gran varietat de situacions geogràfiques i sofreix uns graus diversos de degradació. Les moltes agressions sofertes i les pressions centrífugues a que ha estat sotmés per moltes accions descoordinades ho-han anul.lat, perya seva unitat geogràfica. Collcerola és encara una valuosa reserva d'espai verd -unes 11. 000 Ha. - que pot convertir-se en el gran parc central de la ciutat metropolitana. De fet, ja ho és encara que d'una manera relativament precària. Cal remarcar, en qualsevol cas, que Nicolau M. Rubió, el més gran arquitecte català de parcs i jardins d'aquest segle, ja va afirmar el 1929 que Collcerola seria el "Bois de Boulogne" de la connurbació barc elonina. Els geògrafs ens ensenyen que el massís de Collcerola no respon a una unitat que es defineixi indiscutiblement pels seus valors naturals o geogràfics, per les dades que ens configurarien un parc natural. Però els urbanistes ens diuen que la unitat del massís és el resultat de factors ben diversos: d'aplegar àrees que són d'inter è s natural intrinsec i d'altres que cal reconstruir, per a esborrar o mitigar els senyals de l'agressió humana i convertir-les en zones de connexió. Són aquests elements els que donen a Collcerola el seu caràcter de parc urbà, de parc que té un entorn immediat que és la ciutat, amb la que caldrà establir unes relacions mínimament estables. La posició de Collcerola al mig d'un anell de ciutats i constituint R un obstacle per l'arribada a Barcelona des de l'interior de Catalunya l'ha convertit en un repte i 1' a fet objecte de tota mena d'agressions. Cal que mirem el mals s d'una altra manera , com un actiu que s'ha de respectar i, per tant, vorejar. �8. En conseqüència, s'haurà de tendir a rec ond_uir el desenvolupament dels traçats d'alta tensió i a reconsiderar i tractar els impactes que produeixen en el paisatge les línies i ctriques ja existents. Pel que fa al tractat de les carreteres caldrà mantenir el seu caràcter actual, ja assumit, i no trcatar de convertir-les en alternativa a les sortides de Bar celona cap a Madrid i França sinó només als enllaços de Barcelona amb Sant Cugat, Cerdanyola o Rubí, des d'alguns punts de la capital. Tots sóm conscients que 1'O ació Collcerola és un objectiu a llarg termini. Fins i tot si es possible de dedicar-li inversions importants, caldrà comptar amb periodes d'actuació llargs. El paisatge és en aquest cas 1'elenenticentral i reconstruir-lo costarà molt de temps. Es, a més, una operaci ó que no té cap sentit si no s'enfronta amb una perspectiva metropolitana. També com en tantes altres àrees decisives per a la consolidació de la capiitaliitat de Barcelona, no serà possible fer una actuació contundent si no hi ha una sintonia entre totes les administracions públiques que permeti inversions suficients, programades i coordinades. Segons alguns estudis que ja s'han dut a terme, la qüestió de la propietat del sol pot arribar a ser un element important en el futur però, de moment, amb el que ja es controla dos de les administracions es podria tirar endavant un programa que omplis els propers cinc anys. El sacs iin i ediat , sens dubte, serà la urbanització definitiva de la Carretera de les Aigues de manera que resolgui el problema de la imbricació de la muntanya amb el teixit urbà. �9. En el programa d'actuació municipal s'identifiquen tres àrees principals d'actuació en la ciutat central que són l'Area Nord, l'Area l'Eixample. WE.ïxam.p e ha tornat a adquirir una gran actualitat. L'excc_..len, exposició instal.lada a la Casa Elizalde i després a la seu del Ministeri d'Obres Públiques, a Madrid, ha tingut la virtualitat de revifar les expectatives de millora d'un conjunt que 'és l'autèntic centre de la ciutat i que ho seguirà essent. L'assessoride l'Alcalde: per a afers urbanístics, l'arquitecte Oriol Bohigas, ha suggerit que l'Eixample ha de ser atacat "com un barri històric consolidat" i que caldrà tornar a les tècniques urbanístiques del barroc o del neoclàssic, basades en les intervencions puntuals, en projectes molt concrets referits a edificis específics o a conjunts que tinguin una certa unitat. Aquesta és, en realitat, la política urbanística que s'ha decidit per al conjunt de la ciutat i que té la màxima virtualitat en la ciutat central, en els sectors més consolidats. La recuperació i la revitalització són els objectius prioritaris en l'actuació prevista sobre l'Eixample. En una mesura més matisada són objectius que defineixen bastant satisfactòriament i'oríentació de la política urbanística per al conjunt de la ciutat central. Seria el que ja ha estat qualificat de prioritatÁel projecte sobre el pla i que alguns han arribat a traduir, potser una mica abusivament, com el triomf dels arquitectes sobre el enginyers, i també sobre els advocats i els eco nomistes. La fesomia de les àrees Nord i Sud de la ciutat central es configurarà a partir d'una intervenció que seguirà la mateixa orientació. Els nuclis de l'una i l'altra estan prou definits i ja hi ha una colla de projectes concrets concebuts per a la �10. revitalització d'espais públics. L'anomenada Àrea Sud té com a embrió central de renovació el conjunt format per l'Estació de Sants i la Plaça dels Països Catalans, el Parc de l'Espanya Industrial,el Parc de l'Escorxador, el Passeig de Maria Cristina, Motjuïc -on és molt probable que aviat es pugui endegar la re novació del Palau Nacional com a nucli d'una gran àrea museística- i la façana marítima. L'Àrea Nord es constitueix-lentorn de la Plaça de les Glóries, l'Estació del Nord -que serà un im portant centre Cívic–i es veurà afectada per la redignificació del Passeig de Carles I. L'enumeració dels nuclis de regeneració urbana que acabem de fer il.lustra el [sentit de la construcció de la Barcelona del futur. Es tracta d'aprofitar els molts edificis de gran qualitat que té Barcelona però que estan buits o bé destinats a usos obsolets per a consolidar el caràcter central de les zones que ja són centrals de la ciutat. Però aquesta acció s'haurà d'anar apropant a la perifèria de la_ ciutat que haurá de ser abordada com si es tractés de zones antigues. En primer lloc, s'haurà de procedir a buidar-la en la mesura que sigui possible i completar aquesta acció amb la construcció d'espais públics que, com les places que s'han anat inaugurant en els darrers anys, vagin equipant els barris i els aportirelements de caràcter centralitzador, reduint-ne la seva dependència. �11. Barcelona és una ciutat ja construïda i aquest fet és un factor condicionant clau en la configuració de la ciutat del futur. Per tant, quan al programa d'actuació municipal es parla de la potenciació del rendiment de la xarxa viària bàsica es parteix d'una concepció de la ciutat que descarta la creació de grans vies de pas, segregades o no. Es aquesta, òbviament, una opció política que respon a la idea de la ciutat que té l'equip de govern municipal. Però és satisfactori que aquesta opció hagi obtingut el suport de l'amplíssima representació de tècnics de l'Ajuntament, de la Corporació i de la Generalitat que van prendre part en un recent seminari sobre les vies bàsiques de Barcelona. No es tracta d'acollir aquest suport com la prova definitiva de la bondat d'una solució sinó de remarcar només que l'opció escollida és racional i té una coherència tècnica. En les seves conclusions, els tècnics urbanistes ens diuen, per exemple, que "les vies bàsiques en una ciutat ja construïda com Barcelona són l'instrument d'ordenació d'alguns dels més importants espais públics de la ciutat, entenent l'ordenació com a l'actuació global capaç de satisfer d'una manera integrada molt diverses demandes i qualitat ambiental, exigències de context, trànsit, etc..." Els urbanistes remarquen també en les seves conclusions que les vies bàsiques s'han d'entendre també "com a elements definidors de la imatge i l'estructura de la ciutat i territori metropolità com ho demostren els bons exemples que tenim a Barcelona (Gran Via, Diagonal...) Imatge unitària i global que ha d'ésser construïble per fragments com la nostra història fa palés". Aquesta és l'opció. Construir la ciutat per fragments, tenint en compte el que ja és i sense inventar-se cap model des- lligat de la seva realitat històrica i actual. �12. En el marc d'aquesta concepció gradualista i possibilista, tenim la ferma voluntat de reforçar el caràcter integrador d'algunes vies tan bàsiques com el 2on. Cinturó i l'anomenat Cinturó Litoral que serà, en el seu recorregut per la zona de Llevant de la ciutat una autèntica Avinguda del Litoral els projectistes de la qual ens anuncien que recordarà la Diagonal. Vies com les que acaba d'esmentar hauran de tenir un caràcter essencialment col.lector-distribuïdor mes que no pas el de vies de pas. Es tracta d'aconseguir que construccions de tanta importància no compleixin només el paper d'evitar que el trànsit de pas entri al cor de Barcelona sinó, fonamentalment, el de millorar el funcionament global de la xarxa. La necessitat de trobar unes fórmules que permetin la seva integració satisfactòria en el teixit urbà és el que, en darrer terme, explica que el Túnel de la Rovira no hagi entrat en servei tot i l'acabament de les obres. En el context d'aquesta opció, s'ha de destacar la racionalitat extrema de la recomanació que ens feren els tècnics reunits al Centre Civic de Sarrià per a estudiar la xarxa viària bàsica: que tractem d'optimitzar l'ús de l'excepcional xarxa de carrers de Barcelona. En síntesi, els tècnics ens han dit que un nombre limitat d'actuacions puntuals, que significaria una inversió relativament reduïda, podria tenir uns efectes molt positius en el funcionament de la xarxa, del conjunt de la xarxa metropolitana. Es tractaria de treballar en eixos com els carrers Prim, Fabra i Puig, Bac de Roda-Felip II, AragóGuipúscoa, Plaça de les Glòries, Ronda de°Sant Martí, Ronda del Guinardó-Río de Janeiro i alguns altres per a l'eliminació de colls d'ampolla i la millora del que han qualificat de "connectivitat metropolitana". Es una precisió significativa i convé tenir-la en compte. Des d'una perspectiva tècnica, eixos com Aragó-Guipúscoa són eixos metropolitans. �Els Jocs Olímpics de . 1992 són l'estímul que ens projecta amb força cap a una colla de realitzacions que poden ajudar a estructurar definitivament la nostra ciutat metropolitana amb una qualitat urb an a que avui no posseeix. Aquestes realitzacions corresponen a instal.lacions esportives i a obres d'infraestructura urb an a que, especialment aquestes, però també les primeres, són imprescindibles per arribar al model de ciutat que volem tenir. En aquest sentit, els JJ.00 son més una fita temporal, un repte per millorar la nostra ciutat,que no un objectiu pel qual cal sacrificar una sèrie de recursos. Les instal.lacions esportives més lligades als JJ.00., les més cares i compromeses, són el Palau Olímpic, l'estadi Olímpic, la Piscina Olímpica i el Velèdrom. La seva construcció, però, no es justifica només pels Jocs. Una ciutat com Barcelo na ha de tenir instal.lacions es p ortives d'alt nivell. Pel 1992 aquests equipaments han de funcionar ja com equipaments de la ciutat. Les instal.lacions esportives s'agrupen en determinats punts de la ciutat, a l'interior de les àrees olímpiques i que seran^. nou: Montjuic, Diagonal, Feble Nou, Vall d'Hebron, Parc del Llobregat, Vallés-Cerdanyola, Badalona-Montgat, Banyoles i el port esportiu j enicara sense localitzar. Els criteris adoptats per triar aquestes localitzacions son els següents: 1.- Donar la màxima accesibilitat a les àrees durant els Jocs Olímpics: les quatre àrees centrals (Montjujc, Diagonal, a,ar Feble Nou, Vall d'uebronconcentraran el més gran nombre d'instal.lacions, disten ! unes d'altres un maxim de cinc kilometres, es a dir vins minuts de transport p rivat O públic. 2.— Re_ r \ acabament de ciutat situant les ;ns taJ. .._ac _ or:_ al millor lloc possible dins l'estructura urbana. Les cuatre àrees situades a la costa (Paro del Llobregat, Montjui_ Feble Neu i Montgat) ve l en incidir sobre l'acabament de la façana de mar. La proposta d'equipaments va lligada a actuacions com �14. la defensa i estabilització de les platges, acabament del xarxa viària i renovació urbana de nuclis degradats. Les altres 2 àrees (Diagonal i Vall d'Hebron) realitzaran una tasca semblant en relació a la "façana de muntanya" de Barcelona. Seran els dos nusos principals d'un cinturó equipat que servirà d'accés al Parc de Collcerola. ur. esportius e q uipaments 3.- Lli ar la localització dels :_ .~ =° z programa de reeaui p ament urbà. Les quatre àrees seran centres d'equipament per als districtes de l'entorn més prbxi Formaran una xarxa d'instal.lacions "pes an tes" que en- voltarà Barcelona i que completarà l'equipament d'abast més petit (barri), lligat a la residència o escola. 4.- Conce p ció metro p olitana del reeouioament. Els mateixos criteris s'aplicaran a la. resta de la Corporació M.B. Sobre l'àrea del Llobregat gravitarà la població d' ' El Prat, St. Boi, Castelldefels, l'Hospitalet i Cornellà; l'àrea Badalona-Montgat donarà servei a St.Adrià, Sta. Coloma, Badalona, ,Montgat i Tiana. Descri p ció crees 1.- MontjuIc Ser p el punt més destacat de la línia de costa, tant pel seu contingut esportiu com pel seu carácter simbÒlic. Representa la Barcelona urbana com a fita del paisatge, con a més gran parc urbà de la ciutat i per la importància i significació dels aconteixements culturals _ es p ortius que .-- ha hagut des de l'Exposició del 29. De totes les actuacions q ue faran a .Mcntj u c des saquen Anell Olimpi / Veure estat p .ro jedtes Correa-Gr egot tiBor il l -Isozaki/ 2.- Diagonal Estarà situada al polgon definit per la Diagonal, ler. Cinturó, Travessera de les Corts, Carretera de Sants _ 2or Cinturó. Es públic uft àrea de gran accesibilita , per tránsport bu sos sos) ? priva:. ?Mal ^_ gr at la importancia de les instal.lacions que hi -ha actualment, no hi ha un (metro i �15. planejament racional de la zona. Caldrà doncs fer un Pla Especial que ordeni les instal.lacions actuals i doni solucions a l'accés a les àrees del parc i l'equipament pensat al P.G.M. 3.- Àrea del Poble Nou L'àrea del Poble Nou reforçarà la operació d'obrir Barcelona al mar, que ja és iniciada amb la remodelació del Moll de la Fusta i la recuperació de les platges del Llevant. Sobre les platges recuperades i sobre els terrenys guanyats amb el soterrament de les línies de tren, s'establirà el passeig marítim litoral, una gran via cívica, en contes del cinturó litoral construït com a via segregada. El futur Parc del Mar enllaçarà el nucli residencial del Poble Nou amb la platja. La Vila Olimpica allargarà el nucli residencialper davantl'actual'Ylínia d'indústries, actuant com a embrió d'una requalificació urbana de més gran abast. Els equipaments esportius, comercials, culturals, administratius i de lleure regeneraran l'actual trama. Les actuacions a l'àrea del Poble Nou són les més complexes de tot el projecte olímpic, i impliquen la modificació del Pla General Metropolità i elaboració de PERI's. 4.- La Vila Olímpica Val la pena aturar-se una mica en aquesta instal.lació de l'àrea del Poble Nou. La Vila Olímpica ha d'allotjar de 12 a 15.000 atletes i acompanyants, en apartaments individuals, estudis o cases de 3 a 5 habitacions. La proporció entre els tipus d'allotjament triat dependcrà`„ de l'ús post-olímpic que s'en vulgui fer . La Vila, per exigència de seguretat dels JJ.00., ha de ser un conjunt autònom, amb edificis complementaris d'administració, restaurant, centre comercial, espais de lleure, correus, aparcaments i instal.lacions esportives per a entrenament.... �16. La Vila Olímpica s'ubicarà en els terrenys alliberats per la RENFE més alguns d'industrials requalificats. Els equipaments de la vila i els 350.000 m2 de ncus habitatges que representa s'integraran desprès dels JJ.00 a la trama urbana actual. Alguns habitatges es podrien utilitzar com allotjament provisional de famílies afectades per operacions de remodelació del casc urbà del Poble Nou. La remodelació del Poble Nou reprendria la idea del Pla Cerdà de apropar el Centre de la ciutat cap a Llevant, equilibrant la tendència actual que el desplaça a Ponent (Francesc Macià, Diagonal). També, com homenatge a Cerdà, es pot pensar en una Vila Olímpica feta sobre la trama Cerdà deixant lliures els interiors de les illes. �17. 5. Vall d'Hebron En un espai de mes de 40 Ha., en bona situació respecte vies urbanes primàries de la Rubira 2on. Cinturó, tunel i respecte el metro prolongació linfa 3. Es planteja com un gran espai lluire tat per equipaments esportius de nivell urbà: Velòdrom, Palau Vall Hebrò, Sub centre de Premsa, polies Llars Mundet, Hispano -portiu,LasMndePica Francés, U.E. Horta. 6 . Parc del Llobregat Compren unes 1000 Ha. en un front de 9 Km. de platges. Es proposa una millora de comunicacions mitjançant una via lineal enllaçant l'atovia de Castelldefels, Zo na Franca i Prat de Llobregat i la conservació dels aiguamolls, especialment " La Ricarcá" ; el mantániment i millora del Golf del Prat, i la formalització d'un important conjunt d'instal.lacions esportives que configuren el parc com a espai de lleure durant tot l'any, especialment els caps de setmana. . Vallès-Cerdanyola Es configura com ampliació de les àrees transversals i esportives de la U.A.B., a través d'instal.lacions d' entrenament i residències, ,dels jutges deis JJ . 00 . 8. Badalona-Montgat Son 7 Km. que lliguen el limit de l'àrea del Poble Nou amb la comarca del Maresme. El col.lector inceptor d'aigües brutes que s'està construint facilitarà la recuperació de platges. D'altra banda un passeig marítim enllaçarà amb el de Barcelona, i al seu costat hi haurà equipaments esportius. A Bada lona hi haurà un port esportiu d'ús local i a Montgat un altre d'abast metropolità. Com a actuacions de renovació urbana hom preveu la rehabil.litació del barri de les Mallorquines de Montgat i la zona industrial costanera de Badalona. �18. Després d'explicar els grans projectes que Barcelona ha iniciat amb l'objectiu de 1992 m'agradaria entrar en elguns detalls més immediats. Remodelar Barcelona no consisteix només en solucionar grans reptes urbanístics. Ja ens hem referit a quina és la política urbanística. Els barris tenen els seus problemes quotidians i els seus habitants s'interessen potser més, en les placetes malmeses o els carrers per pavimentar. Es per aixó que, paral.lelament als plans general, grans projectes, a mig i llarg termini, vull exposar les petites realitzacions que inaugurarem la propera tardor o a començaments de l'any que vé. Tenim l'entorn del Casal de Sarrià, on es duen a terme obres de remodelació del jardí del Casal, la pavimentació del carrer Santa Amèlia i l'accés al Jardí de la Quinta Amèlia des d'aquest carrer. A la Zona Franca, a més d'inaugurar el gran centre cívic de Can Farrero, aquest proper dissabte, estem finalitzant el Jardí de les Estrelles Altes, que representarà un parc de prop de tres hestàrees. A la zona de Llevant, al carrer Maresme i Concili de Trento, estem acabant la Plaça de la Palmera, on s'instal.larà l'escultura del nord-americà Richard Serra. Per a la Mercè podrem inaugurar el monument al Dr. Robert, a la Plaça Tetuan, i la Plaça de la Sedeta, al Passatge Llavayol, que està a la confluència dels carrers Sicília amb Industria. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3868 Title A name given to the resource La Barcelona del futur / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Façana marítima des de Montjuic fins a Poble Nou. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi de Doctors i Llicenciats de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Barcelona Acció política Model social Planificació Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-06-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Description An account of the resource Conferència de cloenda del curs 1983-84 del Centre Català de Prospectiva (CCP). EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/963/19840716d_00042.pdf 3ec213067a5a04f2e6ac20ff5dad18ac PDF Text Text CENTRE D'ESTUDIS DE PLANIFICACIÓ ^ ^'' t- ^ ^ - C: ^, ^ 7 Barcelona, 16 de juliol de 1984 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL S-3 Alcalde de Barcelona Pl. Sant Jaume CIUTAT Excm. Sr. i benvolgut amic, Disposem ja de la transcripció de les cintes de les Jornades sobre Finances Locals que varem organitzar amb el suport de la Diputació de Barcelona. Estem preparant l'edició d'un llibre recollint totes les intervencions fetes a les Jornades i ens agradaria incloure també la teva. Adjunt a la present hi trobaras còpia de la teva intervenció i et pregaria que la poguessis revisar i tornar-nos-la en pocs dies per tal de poder-la publicar. Agraint la teva atenció et saluda ben distingidament, Carles Kinder ... Tnn nc r!n lne 71 a1rA �DISCURSO DEL EXCMO. SR. ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL. Buenas tardes. Lamento en todo caso el retraso de mi llegada, sobre todo a la mesa, porque a la sala he llegado un poquitín antes, pero no quería interrumpir la docta disertación del ponente Sr. Solé, cuya competencia conozco. Y, como Alcalde de esta Ciudad, quiero agradecerles su presencia aquí, aunque estoy seguro de que ya se ha hecho esta mañana en nombre de los organizadores de esta sesión que encuentro modélica por lo que tiene de cuantivamente bien atendida '.por lo que tiene de cualitativamente interesante y, yo diría, que incluso crucial para el futuro del sector público de este país, y por tanto, también en definitiva,para este país. Sólo decirles, muy brevemente, que me tendré que ir de nuevo, quizás sin asistir al debate, con la envidia de no poder seguir aquí, acuciado por los problemas de la vertiente gasto del Ayuntamiento,o si ustedes quieren la presencia, trabajo diario, y sin poder dedicar este rato precioso a la vertiente ingreso, que es tanto o más importante que la primera porque, en definitiva, la condiciona. Pero estoy seguro de que de una reunión civilizada, compleja cómo ésta, van a salir también unas conclusiones del mismo estilo. Y que, por tanto, si bien es cierto que, como ha dicho el ponente en su última in tervención, cualquiera de las soluciones que en definitiva prevalez ca en el Presupuesto del Estado del año próximo y en la futura Ley de Finanzas Locales va a beneficiar a unos y perjudicar a otros, no estoy tan seguro de que no se pueda llegar a una solución que pudié ramos llamar los economistas Pareto -óptima o más óptima- en el sen tido de mejorar cuando menos las expectativas a largo plazo de todos, (incluso perdiendo algunos, a corto plazo, algo). Y, yo estoy convencido,-por resumir mucho- de que el porcentaje y, - que se me entienda bien - el porcentaje de recursos públi cos que se canalizan a través de la Administración local es un barb metro de democracia. Así de rotundamente. Sé que un país que es capaz de poner a disposición del primer nivel de gobierno, el municipal y el local en definitiva, una mayor proporción de esos recursos públicos, es un país més saludable desde el punto de vista de �2. la economía pública y de la cosa pública en general. Más democrá tico si entendemos por democracia a la inversa de la distancia que existe entre el ciudadano y el gobierno que dispone de esos recursos. Este me parece a mi el dogma del que nunca se debería salir. Dicho esto, como segundo punto diré que estoy totalmente en contra de los fetiches. Creo que un porcentaje no Gé tiene que fe tichizar nunca y, que hay que observar en cada caso cual es la me` '-jor manera de cumplir ese, para mi dogma de la buena administración pública. En los años pasados se ha tendido mucho a fijarse en el tema del porcentaje, quizás olvidando que hay problemas del conjun to del sector público importantes que en determinados momentos pesan tanto o más que la mera distribución en porcentajes de los recursos entre los diversos agentes públicos. Sin embargo y, para concretar, yo creo en la perspectiva de 1985 y, -voy a ser ciertamente provocativo-,(en todo caso, que mis afirmaciones se tomen no como superficiales, pero sí como inductoras al debate), creo que mal andaríamos si el conjunto de recursos públicos que se ponen a disposición de la Administración local por la vía del Fondo de Cooperación y Saneamiento, no se acercan demasiado a la cifra de trescientos mil millones, lo que equivaldría, lógicamente, ; a un incremento de ese conjunto que, repito, es la su ma de dos sumandos, fondo de cooperación y saneamiento de deudas antiguas, a un incremento del orden de tres puntos por encima del coste de la vida. Creo que abandonando el fetiche del porcentaje (me parece que todos estamos dispuestos a abandonar fetiches en un momento de terminado), es el momento de hablar de cifras e incrementos concre tos y, mucho arriesgo, pero mucho esté también en el envite, si di go que cifras inferiores a éstas que estoy manejando me parecerían poco lógicas desde el punto de vista de las ecuaciones públicas to das ellas consideradas, incluso las de balance exterior de la economía española y las de déficit público. Pienso que luego la distribución de ese conjunto de recursos nos aunará a todos y, posteriormente, la discusión de los criterios �3. a los que aquí se ha hecho mención y, por supuesto, que puede haber soluciones estrictamente matemáticas o soluciones específicas -como también el ponente ha insinuado- para casos particulares que, deben ser en todo caso, soluciones bien ponderadas y bien conocidas por todo el mundo. Con la desinformación nadie sale ganando. También creo que hay todavía problemas específicos que es dificil que sean tratados con un rasero común -problemas de transporte público, de municipios metropolitanos, etc.,- que han sido .,tradicionalmente mal enfocados por nuestra economía pública y que, de algún modo, tienen que tener cabida en el sistema, bien bajo fórmulas generales o suficientemente sofisticadas como para peí}mitir que en el conjunto de la solución genérica quepa su solución, bien por la vía -también insinuada por el ponente anterior- de las soluciones especificas. En todo caso, creo que de encuentros como éste, debe esperarse lo mejor y sólo, casi diría, de encuentros como éste. Creo que ya era hora de que se produjera una reflexión no sólo privada, sino pública, en la que se mezclaran, de un lado los elementos pú blicos o políticos de los gobiernos local, central y autonómico y de otro lado la Universidad. Pienso que sólo aunando estas dos voces será posible llegar a soluciones que vayan más allá de la inmediatez del año próximo y del Presupuesto del mismo ejercicio. De modo que les deseo a todos ustedes una reflexión fecunda y, a todos nosotros, en definitiva, unos resultados satisfacto ríos. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3869 Title A name given to the resource Jornades sobre "Finances fiscals" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Encara s'han de tractar problemes com el del transport públic i el dels municipis metropolitans. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre d'Estudis de Planificació Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Gestió pública Finançament Acció política Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-07-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/964/198408d_00043.pdf fb7e89f25ca7e0bc8f43fb6d61daa90f PDF Text Text R. :290 BUENAS TARDES. MUCHAS GRACIAS POR AC'MPAIARWI S HOY AQUI. HEM'S VENID A ESTA CIUDAD UNICA DE LPS ANGELES, DE NUESTRA SEI-RA LA REINA DE LOS ANGELES, PARA DISFRUTAR DEL DEPORTE. HEWS VENID PARA ASISTIR AL TRIUNFO DE LA VIDA Sl'IBRE UN PANrRAMA DE DIFICULTADES, DE TENSION Y DE PROBLEMAS EC'SCMICOS. ESTOY CONVENCIDO DE QUE ILYS "ANGELIN(S" LO C . NSEGUIRAN. PERMITANME QUE LES DIGA AHORA EN WMBRE DE MI CIUDAD Y DE MI PA 15, QUE QUEREMOS C'TTINUAR LA TRADICIoN DE LAS CIUDADES Y PAISES QUE HACEN POSIBLE ESTE MILAGRO. �PERMITANME QUE LES DIGA QUE BARCELONA NO SOLO ESTA LISTA, BARCELONA ESTA MADURA PARA ORGANIZAR LOS JUEGOS DE LA XXV OLIMPIADA DE LA. ERA MODERNA EN 1992. HEMOS ESPERADO DURANTE SESENTA ANOS DESDE QUE SOLICITAMOS OFICIALMENTE POR PRIMERA VEZ LA SEDE DE LOS JUEGOS DE 1924, LOS SOLICITAMOS NUEVAMENTE PARA EL 1936 Y, POR TERCERA VEZ, PARA 1972. PERO LES PUEDO DECIR ALGO MAS. EN EL SIGLO SEGUNDO DE NUESTRA ERA, HACE CASI DOS MIL -j'OS, UN JOVEN DE BARCELONA LLAMADO IUCIUS MINICIUS NATALIS (NADAL EN CATALAN, NAVIDAD EN ESPANOL:CONSIGUIO EL LAUREL EN EL STADIUM, EN OLIMPLA. AFORTUNADAMENTE , MI TENIENTE DE ALCALDE DE FINANZAS SE LLAMA NADAL, IGUAL QUE NUESTRO VICT O RIOSO ATLETA, LO QUE ES UN BUEN AUGURIO, PARA EL EXITO FINECIERO DE UNOS JUEGOS EN �3 BARCEICNA. AHORA NOS CORRESPONDE A NnSOTROS. ES TAMBIEN IkTORTANTE DESTACAR QUE, DESPUES DE CIEN AS DE JUEGOS UIMPICOS MODERNOS, ESPAÑA ES EL UNICO PAIS DE SU IMP'RTANCIA EN EUROPA OCCIDENTAL QUE NO LOS HA ALBERGAD NUNCA. ESTAMOS PREPARAD-S PARA DAR A LOS JUEGOS UN ESCENARIO AUTENTICALENTE EUR(iPEO. ME ATREVERIA A DECIR PORQUE ASI LO C(N TODA LA MODESTIA Y EL RESPET 4-', PERO TAMBIEN C n N FIRME C f NVICCIoN QUE NOS MERECEMOS LOS JUEGOS. BARCELONA Y ESPANA HBRAN r9GANIZADO SEIS CAMPWNARYS MUNDIALES ENTRE 1982 1_1986: FUTD -I, EN 1982, CICLISMO EL MES QUE VIENE, GIMNASIA �RITMICA EN 1985, Y NATACION Y BSKET EN 1986. ESPERO QUE EN 1986 LOS HECHOS PUEDAN DECIRLES A USTEDES I' QUE YO HE INTENTADO EXPERSAR CON PALMEAS. COMO ALCALDE ME GUSTA'IA TERMINAR DICIENDPLES QUE LA FAMILIA CM:PICA PUEDE CnNFIAR EN LAS CIUDADES Y EN lin S CIUDADANOS. ESTAMOS A MEDIO CAMINO ENTRE LA POLITICA Y LA VIDA COTIDIANA, ENTRE LAS NACIONES Y LIS INDIVIDUOS. NO TENEMOS EJERCITOS NI MONTERAS QUE DEFENDER. TODAS LE CIUDADES DEL MUNDO , Y TANT n EL ALCALDE DE LOS ANGELES COMO YO MISMO PODRIAMOS CERTIFICARIP $ DESEARIAN QUE QUE LOS JUEGOS/JUEGOS Y LOS JUEGOS / COMPETICION VUELVAN A SER UNA MISMA COSA, COMO LO FUERON EN SU QUE IGS JUEGOS DE LA. XXIII, LA. XXIV Y LA XXV OLIMPIADAS SEAN CADA VEZ MAS UNn S JUEGOS ENTRE CIUDADANOS Y ENTRE EQUIPOS � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3870 Title A name given to the resource Discurs de promoció de la candidatura Barcelona '92 a l'edició dels Jocs Olímpics 1984 de Los Ángeles Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Los Angeles, EEUU Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Educació Estats Units Description An account of the resource Manca alguna pàgina. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-08-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/965/19840906d_00044.pdf ea00b93f2ef9d87573053d6dc78cf7ce PDF Text Text P: 2^ Ajuntament de Barcelona MIREM ENDAVANT PER PASQUAL MARAGALL Conferència pronunciada al Col •legi d'Arquitectes el 6 de setembre de 1984. Exp. 872/84 -IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Bona tarda a tothom: Les meves paraules seran paraules de salut, com ha dit el company que ens presideix avui, el company Santiburcio. I seran paraules, d'altre banda, poc polítiques, si voleu, i en tot cas dites amb tota la reflexió que em mereix el públic que estic veient aquí, que és el públic que més conec. ,cel que més respecto. Un conlitInt de cares desconegudes és sempre una invitació a parlar amb llibertat... I un conjunt de cares conegudes és una invitació a parlar amb molta reflexió. Vull parlar del futur de la meva ciutat, de la nostra ciutat, i fer-ho des d'el punt de vista de les seves possibilitats polítiques, econòmiques, de presència, de lligam internacional i també de configuració interna, d'estructuració. Si miréssim Europa des d'un satèl •lit, des del qual es veiés l'aglomeració ciutadana, el què està més construït, allò que ho està menys, veuriem una taca que s'allargassa des de Londres fins pràcticament a Barcelona, potser una mica més avall de Bad -p &, fins a la Costa del Sol. Aquesta taca concentra un percentatge molt alt de la població i de l'activitat d'Europa. Passa per les zones de París, per la zona des d'Amsterdam fins a la conca del Rhín i del Rhur, i baixa per la vall del Rhone fins a la vall del Po a Itàlia. Aquesta zona és segurament la zona industrial més important d'Europa i és allà on es decideixen el 60 o 70% de les coses importants que succeixen en el nostre Continent, diria que inclús en el nostre país. Això és un fet important, jo crec que decisiu, i podria servir de lema, de motor, a la meva exposició i a la nostra reflexió com a socialistes barcelonins. És important que Barcelona se sàpiga lligar a l'evolució d'aquesta zona del món d'una forma cada vegada més intensa. Fugint de fer simplificacions, crec que nosaltres hem de presentar la nostra ciutat, la nostra àrea, en definitiva, dins allò que podriern dir-ne el Nord i el Sud d'Europa. És a dir, aquella part del Sud d'Europa que té més possibilitats de connexió i que té rnés facilitat, justament, de connectar-se, possiblement a nivell internacional, amb el que és el centre d'Europa. Ahir, tot sopant amb un escultor americà i el seu marxant, comentàvem que Barcelona és la més antiga de les velles ciutats europees. Vaig pensar que això coincideix bastant amb la meva idea de Barcelona -que és al Nord i al Sud- com un enllaç entre una vella cultura mediterrània i una nova cultura europea Exp 972/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona que coneixem prou bé, la del centre i Nord d'Europa. No és una cosa que se'ns donarà regalada, sinó que serà el producte de la nostra pròpia activitat, de la nostra pròpia política. A un altre nivell, potser més frívol, però també important i decisiu, voldria fer-vos esment de la meva conversa d'ahir mateix amb un coreà el qual, després de passejar per Barcelona, parlava d'una cosa tan dura i planera com són els diners. Jo li preguntava: ¿quant creu vostè que la ciutat de Seúl aconseguirà d'organitzar els Jocs Olímpics per part de les televisions que retransmetran al món? ¿quant li pagaran? I ell em deia que possiblement una xifra de 300 milions de dòlars. Xifra fabulosa, però tanmateix inferior a algunes amb les quals s'ha estat especulant. Jo vaig pensar que era una xifra inferior a la que s'havia dit, però ell em va tranquillitzar tot dient que després de veure Barcelona estava segur que podriem demanar molt més que no pas la seva ciutat i que Barcelona gaudiria d'una millor imatge a tot el món. Com a objectiu primordial, crec que Barcelona ha de ser en el futur el Nord i el Sud, i si voleu, una mica també l'estel occidental d'aquest món mediterrani en el qual coincidim històricament. Ara bé, perquè això sigui possible Barcelona ha de funcionar. Perquè els nostres somnis siguin factibles, Barcelona ha de funcionar com a ciutat. Ara faré una petita referència al passat, al primer mandat democràtic, al que podriem dir el programa 79-83 de l'Ajuntament de Barcelona. La seva diversitat, en definitiva, es va caracteritzar per una colla de qüestions: - Modificar l'entorn, afavorint -lo. - Es va fer una reforma de l'Ajuntament, una reforma administrativa. - Es van sanejar les finances de l'Ajuntament, de la "casa de la ciutat ". Ara bé, en el segon mandat 83-87 ens vam proposar de canviar l'orientació perquè Barcelona funcionés. És a dir, en primer lloc, aconseguir endregar la casa i segona, que la ciutat respongui. Que com a instrumental, com a tècnica, inclús com a sistema de relacions, funcioni i funcioni bé. Que el nostre programa d'inversions, de l'ordre de 50.000 milions de pessetes en quatre anys, havia de variar en la seva utilitat respecte a la que havia tingut en el primer mandat; molt lleugerament, però indicant un canvi. L'objectiu d'aquest programa de quatre anys tan en el terreny de la inversió com en el terreny de l'orientació general de la ciutat, la podriem xifrar en quatre línies: 1. Consolidar les expectatives, no crear-ne més. Allò que estem generant com a expectatives és tot allò que previsible ment podem fer, i el que hem de fer ara és realitzar-ho. EXP. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona 2. Integrar aquestes expectatives en una ciutat que marxi, que funcioni. 3. Projectar-la internacionalment amb garantia de futur. Les ciutats van néixer justament per a crear contactes, perquè ser obert és ser productiu. 4. Començar a reunir les condicions per a fer un pacte territorial a Catalunya, i integrar-hi Barcelona d'una forma sòlida. Abans he dit que Europa és un sistema de ciutats, i que el 80 o 90% de l'activitat està concentrat en un subsistema de ciutats, La ciutat de Catalunya, Catalunya ella mateixa, no és només un subsistema d'aquest sistema. Catalunya funcionarà també si el seu territori com a estructura funciona, si està ben connectat, si els impulsos arriben allà on han d'arribar, si les respostes es produeixen en el moment que s'han de produir. Les concepcions que a tots ens agraden més, altruistes, poètiques i mítiques de la nacionalitat catalana són molt interessants, mouen molt els nostres sentiments, però en definitiva no serveixen si no sabem organitzar el nostre país d'una forma que realment marxi, que considerat com a estructura, com a anatomia, funcioni bé. Un dels nostres objectius en aquest mandat és aconseguir per a Barcelona un lloc integrat, un lloc coherent en el conjunt del sistema català de ciutats, del qual Barcelona és el centre. Aquesta afirmació no la discuteix ningú i hi hauria molt a discutir respecte de quin és el paper de cadascun, quin és el paper del centre, de més important a menys, si hi ha molts o pocs subcentres, etc. Ningú discuteix que Barcelona és aquest sistema de ciutats, que Catalunya territorialment és això. En el primer punt he dit que ens calia aconseguir una bona consolidació. Jo volia posar alguns exemples de cadascun d'aquests objectius molt ràpidament. Hem parlat primer de consolidar expectatives. Jo tenia la impressió que en el primer mandat l'Ajuntament havia sortit al carrer a fer places, a intervenir al carrer, cosa que en els darrers deu o dotze anys no s'havia fet i que, tanmateix, les expectatives creades eren, si continuaven creixent, molt superiors a allò que podriem realitzar. En el programa del 84-87 es diu molt resumidament què es vol fer en aquests quatre anys i quin és l'horitzó del 92. I aquí diem que fins ara haviem estat en un procés de producció d'esperanga. Per exemple, els Centres Cívics. Ningú no s'havia parat mai a dir fins on podriem arribar en matèria cívica. Això és una mica difícil, si voleu, però necessari. D'altra banda, en matèria de serveis personals, de serveis socials, de casals de joves, de sanitat, d'educació, de les llars del jubilat, han estat des del principi una xarxa integrada. Això no vol dir que no hi hagi casals de joves, però hem tendit al Centre Cívic perquè és més fàcil reunir equipaments en un sol Casal, el qual serà el EXP. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona centre d'irradiació en el qual l'Ajuntament ha posat tot el seu èmfasi. També sabeu que hem parlat de 50 parcs, més de 50, i això no ho invento. Ja veieu que complim uns objectius que ens hem marcat i es comença a gaudir d'una certa traducció a nivell internacional. El més de juny d'aquest any un arquitecte del Brasil va publicar un article molt extens en una revista anglesa sobre les noves places de Barcelona com un exemple d'urbanisme significatiu. En aquest mateix mes, a Amèrica, un altre cronista parlava dels jardins del carrer València, d'alguns projectes de l'Escorxador que s'havia fet a Barcelona. Hi ha un reconeixement internacional, hi ha una realitat i aquesta realitat és reconeguda internacionalment. Ara bé, ¿quines són les grans expectatives del futur? En el terreny econòmic, el nostre realisme en aquest segon programa va ser molt prudent, en el sentit que les modificacions que vam fer van ser modificacions molt petites, però que ens permeten donar aquest canvi d'orientació. Nosaltres hem dividit les àrees de l'Ajuntament en el programa en quatre sectors: - àrees àrees àrees àrees de la d'infrastructura urbana de funcionament de la ciutat, serveis de neteja, etc. de serveis personals d'administració de govern, incloses les àrees internes "Casa Gran" En el primer pressupost d'inversions, fixeu-vos que les àrees d'infrastructura havien tingut el 60% de la inversió. En el segon mandat, que és aquest, calia consolidar les perspectives creades en les àrees d'actuació, de funcionament, si voleu, de la ciutat com a fàbrica. En el primer mandat (82) la distribució, el percentatge de les inversions era d'un 8,62% i en aquest segon hauriem d'invertir un 13%. És a dir, sense ser una xifra molt significativa, estem en una realitat mòdica, i a més a més hi ha un accent important posat en les àrees de funcionament, en les àrees de serveis personals. En canvi, on es tractava de consolidar expectatives, vam passar d'aquella primera fase que anomenaria no expansiva sinó exclusiva, a una fase de consolidació d'allò que s'havia avançat de negociar per tant de passar de 23,3 a 17% en la distribució del pla d'inversions. Encara és una xifra significativa, encara és més que el conjunt de les àrees de funcionament de la ciutat, com a neteja, com a protecció ciutadana. És una xifra molt significativa. EXP. 872/84 • IMPREMTA MUNICIPAL �a Ajuntament de Barcelona I en les àrees d'administració de govern es passa de 7 a 10. La inversió és més petita, però hi ha un increment d'èmfasi en aquest sentit. Jo volia dir que aquest objectiu del primer mandat, que s'ha anat corregint, crec que en el futur haurà de tenir noves traduccions visuals. Aquests 50 parcs, aquesta capacitat d'intervenció en el carrer que en aquests moments és el que està en marxa a Barcelona, s'està acabant en una cinquena part. Can Farrero, que a la fi ho vaig poder inaugurar; les Estrelles Altes, a la zona alta de la Zona Franca, és el primer interior d'illa que s'arregla a Barcelona, des del punt de vista públic. La plaga de la Palmera, cap al Besòs, amb una obra molt important que està en la línia que nosaltres vam propiciar als barris pobres, on cal que les obres arquitectòniques noves s'instal•lin. El monument al Dr. Robert, que és el monument a la ineficàcia municipal, és una obra de reconstrucció, que s'ha fet pega a pega. Es una feina artesanal, molt llarga, però això s'està acabant. La plaga de la Sedeta, en el barri de la Sagrada Família. Tot això s'està fent. Posarem un èmfasi cada vegada més accentuat en assolir que els Presidents dels Districtes, que són en definitiva els representants dels alcaldes al carrer, facin inspecció al carrer, vegin el que realment està passant. Potser és una masura una mica rudimentària però tanmateix, crec que pot ser una mesura eficient, si com a condició tenim els mitjans de fer ús de les seves inspeccions. I això es farà, ho dic públicament. Bé, tot això serà possible de continuar tirant-ho endavant si hi ha la voluntat d'intervenir i la maquinària de la ciutat, de l'Ajuntament, respon. El meu somni seria fer un programa per tal que moltes parets de Barcelona fossin derrocades. Barcelona és una ciutat mediterrània tan densa que es fa molt difícil d'obrir-hi una nova perspectiva important. Jo faria un programa de tirar parets a terra, que permetessin el moviment lliure de les persones. Fer Barcelona tal com és, però més transparent, no canviar-la pas massa, però allò que hi ha, que es pugui veure. En definitiva, les quatre grans expectatives del futur que han de definir la imatge física de Barcelona es podrien concretar en: - obrir Barcelona al mar - convertir Collserola en el parc central de la ciutat metropolitana. - millorar el centre antic i el centre modern, el centre modernista de 1'Eixample. - modernitzar la xarxa viària, i que la xarxa de comunicació sigui suficient. EXP. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Però això no és una realitat, i és que Barcelona està d'esquena al mar. L'objectiu, doncs, és obrir Barcelona al mar, tenir no solament un port sinó dos. Un interior, que és el que hi ha des de la Rambla fins a la Via Laietana i un port esportiu, un port de pescadors i fora, a la dreta de la porta de la Pau, més enllà de l'estació marítima, un port comercial, per obrir una sortida al mar, perquè les barquetes d'esplai puguin sortir al mar sense haver de passar pel port comercial, pel port de tràfic pesant. El passeig Nacional convertir-lo, a la llarga, en el passeig per a les nits d'estiu. Substituir les parts metàl •liques per unes parets de vidre que permetin veure el mar, i posar-hi cadires i taules i que els barcelonins hi puguin passejar. La Barceloneta, !té tantes coses per fer! La Maquinista, els seus carrers,... El Poble nou, ja està decidit, farem el tren subterrani. Que la ciutat arribi al mar directament. És un projecte que ja té els números fets, i és factible. Un dels objectius és la Vila Olímpica, d'un, dos, tres o quatre mil habitatges, que pot instal•lar-se perfectament en les 40 hectàrees de Renfe, o les de la Catalana de Gas; hectàrees que seran expropiades i que permetran fer-ho de manera sufucient. Hauré de parlar de les ciutats veïnes, de totes aquestes que configuren la ciutat metropolitana. Hauria de parlar de Badalona, encara que el seu Alcalde en parlaria millor que no pas jo. L'he sentit parlar i ho faria amb més entusiasme que jo mateix. Us parlaria de les obres conjuntes que fem amb l'Area Metropolitana, que permeten que un col •lector agafi totes les aigües brutes que baixen des de la pròpia Barcelona, de Badalona, de Sant Adrià i que es connectaran amb una depuradora i sortiran netes al mar. Així farem que aquest estiu sigui possible banyar-se en les seves platges. Els objectius per aquesta zona són: - Convertir-la en primer port del Mediterrani, que ja no ho és, però mantenir-ho. - Tenir una bona comunicació internacional, resolent en aquesta zona del Prat totes les seves capacitats de connexió, aeroport, ampliació del port, etc. - recuperació de la platja. El segon objectiu és la Serra de Collserola. Verdaguer també ens en parla quan diu: Exp. 872/84 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona "L'alt Tibidabo, roure que sons plansos domina és la superba acròpolis que vetlla la ciutat; l'Agut Montcada, un ferro de llança gegantina que una nissaga d'héroes clavada allí ha deixat" I el poeta Maragall diu: " ¿On te'n vas Barcelona, esperit català que han vençut la carena i has saltat ja la tanca i te'n vas dret enfora amb tes cases disperses lo mateix que embriagada de tan gran llibertat ?" Els poetes veien que Barcelona s'integrava en la cadena i que allò que s'estava fent es feia malament. Nicolau Rubió, que és un dels grans arquitectes paisatgistes de la nostra ciutat, ja l'any 29 deia que Collserola seria el gran parc central de Barcelona. I això que ni Verdaguer ni Maragall ho veieren. En un massís de més de 5.000 hectàrees, que toca vuit municipis cadascun dels quals considera el Collserola com la seva muntanya, aquest és considerat com el parc central de la nostra aglomeració ciutadana, és el nostre gran símbol. Es va fer recentment era Collserola i les una cala de la Costa però ningú sabia què una enquesta al carrer, preguntant què respostes van ser: primer, que era com Brava o bé, un poble prop de Sant Cugat, era exactament. Els objectius que ens proposem es basen en l'aspecte ecològic i permetran respectar les possibilitats del Collserola. Entre altres fites que perseguim una d'elles és la de la circulació dels cotxes. No s'aturarà Lla seva entrada, sinó que farem llocs d'aparcament. També instal •larem barbacoes per tot arreu a fí que no es produexin incendis. Aviat s'iniciarà també un gran debat sobre el Collserola i es tractaran tots aquests temes. A la Barcelona vella farem dues Rambletes, que consistiran en un conjunt de places que aniran unides entre sí. Aquestes places significaran un seguit d'espais lliures on es donarà la possibilitat de contacte entre la gent. L'Eixample és un model d'urbanització perpendicular cada cop més considerat. Ofereix unes possibilitats immenses, del punt de vista del tràfic, de la circulació, justament perquè hi ha molts carrers importants. L'Eixample és un gran descobriment urbanístic de l'Europa d'avui. S'ha de respectar tal com és i per altra banda s'ha de recuperar en la mesura que sixò sigui possible. I això afecta als interiors d'illa que Cerdà va dissenyar oberts, mai tancats Exp, 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL. �Ajuntament de Barcelona com ara ho estan. Totes no es podran obrir, però algunes si que podrem recuperar-les com a espais oberts de l'Eixample. Per últim farem els cinturons. El primer cinturò no l'acabarem més enllà d'on arriba, fins a General Rovira i Alfons X, fins al carrer Cartagena. Però no en forma de cinturò concebut com autopista, sinó de carrers que empalmaran amb General Rovira. I obrirem General Rovira en el moment que sigui connectable amb una xarxa viària que funcioni. No pas abans. El segon cinturà també l'acabarem. Està dibuixat pràcticament des de la Rep. Argentina fins a la Meridiana. Els túnels es faran, i jo crec que ens permetrà fer una ciutat que funcioni. No vull acabar sense fer una referència a la ciutat olímpica. La gran missió dels Jocs Olímpics a Los Angeles ha estat la senzillesa, és a dir, aprofitar els màxims recursos que ofereix una ciutat, no inventar-se allò que no té. Tenim previstes nou àrees: quatre ja estan a la ciutat, tres a l'entorn metropolità i dues fora de Barcelona, fora de l'àrea metropolitana. Els Jocs Olímpics són una gran fita, però una fita que Barcelona mirarà amb paciència per veure totes les possibilitats que ha de tenir. Barcelona no es llençarà sola a aquesta tasca. Haurà de veure les adhesions que tenim, que són moltes a nivell verbal, però que volem que es converteixin en legals. Barcelona vol el recolzament de tot el país, de tot Catalunya, de tot Espanya. Barcelona actuarà en la norma de la senzillesa, no s'inventarà rés que no tingui, ara bé, treurem el millor dels nostres recursos. Barcelona arribarà a complir, com deia Maragall: "Corre enllà, corre enllà, corre enllà Barcelona que ja et cal esser una altra per ésser la que deus; perquè ets alta i airosa, i fas molta planta, però bé et falta encara molt més del que tens..." O com deia Verdaguer: "La teva presència esplèndid és dels nous temps aurora, tot somniar.... del passat, treballa, pensa, lluita, mes creu, espera i ora" Aquesta oració de Verdaguer és la mesura que jo crec que s'assembla a aquesta perspectiva que nosaltres volem fer realitat. EXP. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3871 Title A name given to the resource Mirem endavant / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Arquitectes, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Lideratge Infraestructures Competitivitat Acció política Model social Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-09-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/966/19840911d_00045.pdf 8f74d5b39628d64e5b489f65bce8ef53 PDF Text Text 94- 94-09-1 15:33 CA %441.5 15.40 54415 EFEEA E90 54415 EFEEA-E 5 LY,A9 LWIE ()b15 Z4-09-A'k' ..'15134 SNSI%EI DE tkIIJN%5 DI COVIUWIZACIO NJUWINV11%T DE SNRCELD%N 7,EY.7 DELS DISZURS PROMMIN-C PER PNSQUNL %NRNSNLL, PRESIDEM DE LN -ZQRPORNZID %E.IRUITA%N, ONVW LN '70kNSN DI RAYND% FER%N%ZiEt -DANDO' 01-1:7EILOEfa.1,■ _NX.01.\_DES DE1. 1 NREN t5E7ROPOLI7N%A DI ALCALDE DE.-W'r-JB-C , . SNRZELOW1, NtNIZS: YNARZNON PEA_ . 1%7 I IMOYTLER7 9ULL NPROFI7NR : AQUISTA ZWId\IUNR.'ZNP N LN %0RY‘NLITZNZIO 1%51"17UZID%AL 1 ZNP N LN DIS71%SID FES719N,TER DIR-\IDS SUAZERNVIIM QUEEšNLZNLDIS E%S, SE%7I% YkEREUS DELS U%SELLERS DEL CD%511.1.. DE ZEU7 QUE L A7 1.4 E%£,NPZNLMN U% ‘110%E %ASZU7 N ZQIN, ZNSN7 ç'SNWT :' SDI I QUE '0,DRI N SN%7 SDI,.RNFAEL DE ZASAWYJNS I ZW7iNS CA? wun cowaEu QUE ES7E%IN IL SEU 7ERRIIDRI NL 'MNR, DEL XAC)%7ZNI 'I%5 EL L.LNRS DE ID7N LN PLANAE%7RE ULLCEROLN 1 ZNS7ELL DI FELS. ELS NLZNLDES %E7ROPOLI7N%S STA ELS %ES ZIREZIES SUZZESDRS D' AWJELLS Z7.)%SELLERS QUE %I.) NOVIE7ERIM LN SUWNISSID I QUE LLUI7NRE% ZD%7•A L' IMASOR •UN% EL DIPU7N7 WILI7NR 1 EL DIPUINA EZLESINSIIZ DE LA DIPUINCIZ DEL DIWERNL I OGE%ERNLI7N7, QUE ZWA, SNZEU ERN UN 1%2,7I.UZU DE 7RIS SRNZDS QUE REZNP7N9N ItS7OS PER N LES GUERRES ZEL REI, ‘A.A9IE% ,F. U£11 OESNRZEU%N. FUSI ZNP N 9IZ I QUN% 91; RE7DR%NR En EIRE%SUER, 019\:AN7 PER k)AIY,ELL DES DE ALELLN, 9N SER-E%PRISD%A7 ?EL' ZDWSELL DE ZE.%7. 79,A ,Y17-11? 9ILA;'1NLA EL DIPU7N7 EZLESINS71Z, I ZNRRER PREZIOE%7 DE •LN „S_UERNLI7A7 NEN%S Z1 LA RES7NURAZID-PEPUELIZN%N, %I SE SNP On E. Mi VIN CE SER, D IZ'AZS, PER ZAhDA DI 717D\ HIS7DRIZS QUE WIWSU E%5 DISZE1Y,1ALS RT-JERS LOZALS U%A PAP7IZI?AZU DES7AZNON N LN FESIN O' W, LA V\IS7 íZIRIA DIFI‘Ilt_ I N5nIRNELE DEL MSE PQELE, P0'2, ES SE\3S 71:1'nE I 1LSEEESIRS, ELS P cJDERS LçJZALS" MI% E.SWY DEDISSIUS „suw-n-r, I% EL MW,,%7 . DEDISSIU. 9E7r.J.9.%ElA NL PRISE%7 I 7ASE r¿.'1. EL It c/.. Fn w . ?,7n FERNDEZ ,3 5.JRAZQ DAA%7 LA SE9N wl O, -7-7,2 17,‘A 7 ç,J7 ^ „„ II ..112174.1.-::,11S I -5 r EL %ç.:;57R1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3872 Title A name given to the resource Text del discurs pronunciat per Pasqual Maragall, President de la Corporació Metropolitana, davant la tomba de Ramón Fernández Jurado Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Castelldefells Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Govern Acció política Fernández Jurado, Ramon Corporació Metropolitana de Barcelona Necrologies Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-09-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/967/19840917d_00046.pdf 2627df6751602a8cc91496a178bc6601 PDF Text Text PARAULES DEL SR. ALCALDE A LA REUNIO DEL F,L.P. A LA PALOMA (17 Setembre 1984) Bona nit! (Buenas noches) Desde que circuló la doble idea de hacer venir a Gerona (España) ), doble idea que y reunir a los antiguos amigos del FLP ( sabemos todos incompatible pero que en un futuro harémos compatible, dos prevenciones han circulado por mi cabeza: Primera: que el acto podía ser poco respetuoso para lo que de serio tuvo lo que hicimos entonces. Segunda: que el acto fuese demasiado operante para lo que de trivial y complementario tuvo nuestra actuación. Es por ello que lamento tener que comunicarles que la gente más sensible probablemente no haya venido y, por otra parte, que los corredores políticos del futuro tampoco estén aquí. Pero quizás lo mejor será castigar a los mal pensados, dándoles la razón. Maquinémos algo. Anuncio solemnemente que en esta reunión se está tramando algo. Es más, anuncio que los Felipe cabalgan de nuevo. Los Felipe, esta cosa entre libertaria y liberal (ojo con el mar xismo a mitad de recorrido) (Abad, ¿en què punto está el marxismo?) .... Mi sincera convicción es que el marxismo está en el bolsillo, para algunos y en el bolsillo del corazón, para otros. En el de la cartera, como medida de cambio; para otros en la falquitrera, como' aquel que llegó un dia a la reunión y palpándose los bolsillos dijo: "Me he dejado el marxismo en casa". Los Felipes cabalgan de nuevo. Lo que yo no sé es hacia dónde y dudo que nadie lo sepa. En todo caso, en un par de años, quizaás en San Sebastian, suponiendo que se hayan reunido las condiciones para el ejercicio inocente de la nostalgia, podremos saber algo más. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3873 Title A name given to the resource Paraules del Sr. Alcalde a la reunió del FLP a la Paloma Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala La Paloma, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Socialisme Política Acció política Frente de Liberación Popular Front Obrer de Catalunya (FOC) Franquisme Partits polítics Polítics Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-09-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/968/19840927d_00047.pdf b72f2331c48d499bca56910ad7847bae PDF Text Text 3 CONSTRUCCION DEL ESTADO �l. CO:;:_ _ -..- _. ...... DE M OCRACIA AVANZADA de la Constitución Española nos impone a todos la consolidación de un Estado social y democrático de Threcho que sea la ex p resión y soporte de una sociedad democrática avanzada. Este gran objetivo constitucional lo asumimos los socialis tas como la gran tarea de la fase histórica que vive hoy nuestro Partido. 41 oredmbulo Para ello es necesario completar la adaptación de las instituciones procedentes del pasado al nuevo orden democrático y a las nuevas circunstancias históricas. En este sentido es preciso señalar que siendo mucho lo realiza do, la tarea de desarrollo institucional que queda pendiente resulta, no obstante, importante. Estamos ante la gran reforma del sistema adminisLrativo del Es tado español que no viene sólo impuesta por el paso•del autori tarismo a la democracia y del centralismo a las autonomías, si no por las nuevas condiciones económicas, tecnológicas, sociales e internacionales de los años 80, que obligan a incorporar supuestos nuevos a las políticas tradicionales de reforma admi nistrativa. 2. EL GRAN RETO: LA CONSTRUCCION DEL ESTADO DE LAS AUTONOMIAS 2.1. La política de los socialistas, en lo que se refiere a la construcción del - Estado dei las Autonomías, ha estado guia da por los siguientes principios: construcción de las Autonomías es una exigencia del desarrollo y consolidación de la democracia. La continuidad del proceso autonómico es la mejor garantía para la defensa y promoción de la identidad propia de los distintos pueblos de España, para la modernización y re 2.1.1. La _`orna de las administraciones públicas, así como para - el desarrollo de un sistema de poderes públicos contro- �lados más directamente por la ciudadanía. En este punto no caben ambiguedades, ni replanteamientos co nst_tucio_ nales. Los socialistas proclamamos nuestro compromiso por el desarrollo y aplicación del Título VIII de la Constitución, en la certeza de q ue asï contribuimos a la mejor defensa de los intereses de la entera sociedad es p añola y a la creación de instrumentos idóneos para - solucionar la p roblemática especifica de todas las nacionalidades y regiones. 2.1.2. Las autonomías de las Comunidades, como expresión del derecho al autogobierno de las nacionalidades y regiones españolas, son siempre de naturaleza política. Las C.C.A.A. existen no sólo para la gestión descentralizada de los servicios públicos, sino fundamentalmente para debatir, elaborar y desarrollar las políticas corres pondientes a los intereses específicos de cada nacionalidad o región, dentro siempre de sus competencias esta tutarias. 2.1.3. El Estado Español sé organiza territorialmente en CC.AA., provincias y municipios. La articulación entre el Estado, las C.C.A.A. y las Corporaciones Locales, con respecto a la atribución de competencias fijada por la Cons titución y las Leyes para cada ente territorial, habrá de hacerse con base en el principio de atribución de ca da función o servicio al nivel que resulte óptimo tenien do en cuenta para ello tanto el coste de su ejercicio como la proximidad y mayores posibilidades de participa ción ciudadana. -2.1.4. La ordenación del proceso autonómico debe basarse en el principio de igualdad, sin uniformidad, respetando las peculiaridades propias de cada pueblo de los que integran España. Los socialistas combatiremos cualquier tipo de privilegio que pretendiera derivarse de la posi_ ción autonómica e impulsaremos un desarrollo del proceso autonómico del que se derive, como resultado final, un nivel de competencias sensiblemente coincidentes para todas las Comunidades. En ese proceso, las diferentes vías de acceso a la autonomía y los diversos plazos previstos para alcanzar los máximos techos competencia- �3 - les en el marco de la Constitución constitu yen en sí mismos unas diferenciaciones y tratamientos espectfices. El desarrollo del proceso autonómico no puede será pues, uniforme, ya que la clave política y constitucio nal del mismo se encuentra en el "pluralismo en la igualdad". 2.1.5. La clave . para el éxito del proceso se encuentra en el desarrollo de una práctica política basada en la solidaridad y en la lealtad constitucional. Solidaridad en tre todas las nacionalidades y regiones en tanto que partes del proyecto coman de todos los españoles y leal tad entre todos los niveles institucionales que deben ejercer sus respectivos poderes desde la aceptación plena del orden constitucional. 2.2. El XXX Congreso reafirma la plena vigencia de estos Grite ríos. Pero quiere reiterar e insistir especialmente en lo que siempre ha sido la ..oncepci6n socialista de la poi/ti ca autonómica en contraposición a los particularismos nacionalistas o a los riesgos de desviavión particularista en nuestra propia organización. Para los socialistas la construcción del proyecto socialista para cada Comunidad Autónoma ha de hacerse siempre en total coherencia con el proyecto socialista para la Nación española. Estos criterios han presidido la política autonómica desa rrollada por los socialistas tanto desde la oposición como desde nuestra responsabilidad actual del Gobierno de la Nación. 2.2.1. El Gobierno socialista no sólo ha culminado la generali zación del proceso autonómico constituyéndose a través de las respectivas elecciones los órganos de autogobier no de todas las Comunidades Autónomas, sino que además ha impulsado decisivamente el proceso de transferencias de servicios, mejorando notablemente los mecanismos financieros y de valoración y desbloqueando el tema de la función pablica. Como consecuencia de estas situaciones, creemos que la política autonómica debe centrarse en la culminación del �proceso de transferencias de servicios, en la construcción del nuevo oràen administrativo v financiero del Es _ tado de las Autonomías y en el desarrollo de la solidaridad y de la lealtad. A estos objetivos debe seguirse orientando la política autonómica socialista. En tal sentido, tiene un relieve especial nuestra oferta electoral y de Gobierno de "acuerdo institucional" sobre todas aquellas leyes básicas que han de defihir el marco administrativo y financiero del Estado. 2.2.2. En igual sentido desarrollaremos tanto desde el Gobierno de la Nación como desde el autogobierno de las Comunidades Autónomas los acuerdos y las fórmulas necesarias para conseguir el más amplio consenso posible en torno á las tareas pendientes de la construcción autonó mica. 2.2.3. Del mismo modo, y por lo que respecta a la política so- cialista en cada Comunidad, deberá darse prioridad total a la ordenación y gestión de los servicios transferidos. Sólo legitimaremos ante los ciudadanos de modo pleno el proyecto autonómico mediante una política que haga evidente la superioridad en términos de eficacia y democracia del modelo autonómico sobre el anterior. Nues tro empeño principal debe ser pues consolidar las estruc turas y establecer los criterios para el buen funcionamiento de las competencias estatutarias. 3. CONSOLIDAR LAS" INSTITUCIONES DE' AUTOGOBIERNO 3.1. La construcción de las instituciones del autogobierno de cada Comunidad Autónoma es, pues, nuestra gran tarea para los r próximos años. Para ello es necesario, en primer lugar, impulsar la elaboración de las grandes leyes básicas definidoras del sistema administrativo del Estado de las Autonomías y hacerlo en la lógica del acuerdo institucional. 3.2. Pero hay, en segundo lunar, una tarea que compete exclusiva- �mente a cada Comunidad: el desarrollo de su propia or ganización institucional. 3.2.1. Es necesario avanzar en la consolidación de los Parlamentos autonómicos como los centros del debate entre los dife rentes proyectos políticos para cada nacionalidad o región. Hacer de cada Parlamento un lugar de debate sobre los verdaderos problemas de cada Comunidad, evitando toda interfe rencia en los asuntos.que son exclusivos de las Cortes Generales o competencia del Gobierno de la Nación, y hacer llegar dicho debate a la opinión publica, es uno de los instrumentos más importantes para conseguir el enraizamien to tanto de la autonomía como de los políticos que ella ha generado. Es preciso ser extraordinariamente selectivos en la dirección de la acción parlamentaria, no desbordando la capacidad funcional de la institución y aprovechando los recursos humanos representados por los miembros de losggru pos parlamentarios para 'a mejor conexión entre los debates políticos autonómicos y la sociedad. Por otra parte, la actividad legislativa, en desarrollo de las competencias estatutarias respectivas, ha de tener en cuenta la necesaria integración y coherencia de todo el sistema jurídico español. 3.2.2. Por lo que a la organización del Gobierno y de la Administración Central de cada Comunidad se refiere, debe evitarse el mimetismo respecto del Gobierno y la Administración Central del Estado. El criterio organizativo fundamental es que las Comunidades Autónomas existen para la generación y desarrollo de políticas dirigidas a la solución de sus problemas específicos. A estos efectos, debe procurarse que dentro de cada Consejería exista la capacidad técnica y po lítica suficiente, y garantizar al Presidente de cada Comu nidad el soporte técnico y político necesario para asegurar la función de coordinación y dirección del Gobierno autónomo. 3.2.3. La Administración autonómica, como todas, debe ser estricta mente profesional, entendiéndose esta afirmación en el sentido de capacïtacïán técnica y de neutralidad para el mejor servicio del proyecto político del Gobierno representativo �de Dada territorio. Para ello es necesario delimitar clara- mente Los zarzos co::_±cos de los cargos administrativos, - asl como res p etar estrictamente en la selección y formación del personal los - Ln -ios de la publicidad, el mérito y la ca p acidad, combatiendo toda desviación en sentido clientelista. La ordenación autonómica de la función pública evita rá asimismo la re p roducción mimética de la estructura corro rativa de la Administración Central. Se orientará hacia fór mulas más flexibles y menos burocráticas, abriendo un espacio mayor para las relaciones laborales y avanzando hacia un nuevo perfil de funcionario más en consonancia con el "servidor civil" que no se conforma con la simple aplica- ción de la legalidad sino que se interesa fundamentalmente por el conocimiento de los problemas sociales y la relación con sus grupos exponentes. 3.2.4. Asimismo, se perfeccionarán todos los mecanismos de contabi lidad y de control de la actividad financiera de las Comuni dades. Lstas deben aparecer ante los ciudadanos como administraciones transparen t es, de cuentas claras. El desarrollo de campañas de información, tanto generales como por sectores, de los ingresos y gastos de las Comunidades puede resultar muy conveniente a estos efectos. 3.2.5. La organización territorial de las Comunidades Autónomas no puede responder a un modelo uniforme. Pero en todo caso debe evitarse la construcción de un modelo rígido que impida aprovechar adecuadamente todos los recursos administrativos ya existentes en su territorio. En especial, cuando se den las condiciones políticas y administrativas adecuadas, debe rá contarse con la capacidad de gestión y la agilidad de los Ayuntamientos, Diputaciones Provinciales, Cabildos y I Consejos Insulares. En las Comunidades pluriprovinciales só lo se establecerán delegaciones provinciales singularizadas en aquellas áreas en que existe un notable volumen de trans ferencias y siempre con base en los efectivos y recursos transferidos por la Administración Central. 3.2.6. Pero no bastará la corrección técnica de nuestros planteamientos para conseguir el enraizamiento de las instituciones autonómicas en la sociedad. La gran ventaja del modelo autonómico sobre el modelo centralista consiste en su pro- �xiridad y responsabilidad política directa ante los ciudadanos. Fomentar la participación de éstos en la de=inio___ -desarrollo y defensa de las políticas autonómicas es la cuestión clave. En este sentido la conexión con las fuerzas sindicales, las organizaciones empresariales y en gene ral con las fuerzas más dinámicas y progresistas de cada Comunidad, concertando el esfuerzo de todas ellas para el logro del proyecto autonómico, constituye un objetivo fundamental. 4. TRANSFORMAR COHERENTEMENTE LA ADMINISTRACION DEL ESTADO 4.1. A la construcción de las administraciones autonómicas debe co • rresponder una política de transformación coherente de la Administración Central y periférica del Estado. Debe procederse a una rigurosa reordenaci(_: de los departamentos afectados por el proceso de transferencias en un sentido coherente con sus nuevas funciones. Asimismo, deberán ponerse en práctica los mecanismos ase guradores de la transferencia de funcionarios de los servicios centrales a las Comunidades Autónomas. Se desarrollarán las técnicas de contabilidad, presupuestación y control necesarias para el conocimiento de la eficacia real de los servicios; se mejorarán los sistemas de información y comunicación con los ciudadanos; se establecerán programas de desburocratización, desregulación o simplificación de trámites y procedimientos; se potenciará la figura del gestor o director de las grandes áreas administrativas. 4.2. Por lo que a la Administración periférica del Estado se refie re, debe abandonarse toda pretensión de uniformismo en su regulación. La organización de la Administración periférica debe adaptarse a las características propias de cada Comunidad Autónoma. Dicha Administración debe asegurar en todo caso la capacidad del Gobierno de la Nación para disponer de la infor mación, la presencia y el desarrollo de su política en todo el territorio nacional así como la coordinación de la misma con las Comunidades Autónomas y las Administraciones Locales. �a 4.2. Debe procederse, asimismo, a la culminación de la nueva orden-ci de la función p ública. En p articular, es necesario ile r a un Estatuto de la Función Pública en el que se defina lo que debe ser la función pública del Estado democrático. A estos efectos, no basta con garantizar la vigencia y desarrollo de los principios constitucionales de objetividad, imparcialidad, mérito, capacidad, carrera, incompatibilidades, derechos sindicales, etc..Es necesario abrir lá posibilidad de que se laboralicen amplios sectores de las Administraciones publicas. Asimismo, es necesario que el personal de la Admi nistración disponga de oportunidades para su formación ante las transformaciones en curso. Deberán también eliminarse las barreras que actualmente impiden o dificultan la movilidad tanto horizontal como vertical del funcionario, aseguran dose en todo caso la capacidad necesaria para el puesto de trabajo que se desempeña. Se flexibilizará el derecho de la función pública que en relación al derecho laboral no tendrá otras especialidades que las estrictamente requeridas por el desempeño de funciones de autoridad. Se establecerán los mecanismos de selección y formación necesarios para asegurar el espíritu democrático del servicio, que, como tal, se basa rá no sólo en la legalidad sino en la legitimidad democrática de la misma y exigirá un ejercicio de la función pública consecuente con la voluntad de informar, persuadir y dejar participar a los administrados. 5. LA FINANCIACION DE LAS C.C.A.A. La piedra angular sobre la que descansa el modelo vigente de financiación de las Comunidades kAutónomas es la LOFCA. A partir de ella se han ido desarrollando un conjunto de normas (la Ley marco de cesión de tributos a las C.C.A.A., las Leyes particulares de cesión, la Ley del FCI y la Ley de porcentaje de participación en los ingresos del Estado Para 1984) que han permitido cerrar el marco de- relaciones financieras. En el desarrollo de la misma se han dado avances destinados a evitar la proliferación de situaciones singulares, para lo aue se ha utiliza_ do un método común de valoración de los servicios transferidos, �- y - q ue ha permitido establece: una disci p lina económica , ro_ti- ca en el calculo del coste de los traspasos. En este sentido un avance importante viene representado por la adecuación del modelo foral tanto a las competencias asumidas mor estas Comu nidades como al conjunto de las Comunidades de régimen común y a la p ro p ia Administración del Estado. El modelo de financiación así construido supone un activo poli tico y económico que debe valorarse de forma muy positiva. Sin el marco global que dicho modelo representa las tensiones y conflictos que habrían necesariamente surgido hubieran dificul tado extraordinariamente el propio proceso autonómico. Además ha permitido que el proceso financiero funcione sin graves ten siones, no obstante el considerable volumen de transferencias realizadas, expresado en el dato que las Comunidades Autónomas gestionan hoy recursos de casi un billón de pesetas. 5.1. Existen otras tensiones generadas por las propias caracterís ticas del modelo. En primer lugar las que tienen su origen en el componente redistributivo incorporado al mismo. En efec to, en un país con los desequilibrios territoriales de España, es absolutamente indefendible la autonomía sin la solidaridad. Y la concreción de la solidaridad, para q ue sea efecti va, implica transferencias de recursos desde unos territorios a otros. En un periodo de crisis económica los recursos son escasos y, por lo tanto, el reparto es preciso que no genere desequilibrios globales. Este hecho nunca se asume sin tensio nes y, a veces, no se asume en absoluto. La virtualidad del FCI reside, precisamente, en que ha sido capaz de distribuir un cuantioso volumen de recursos, sin generar déficit público, respetando simultáneamente, la autonomía en la programación y gestión de las competencias asumidas por las C.C.A.A. 5.2. Un segundo núcleo de problemas surge por las especificidades impuestas por los diferentes ritmos de asunción de competencias en cada Comunidad Autónoma. En efecto, el juego combina do de las C.C.A.A. de la vía 151 y las del 143, y el diferen te ritmo de asunción de competencias dentro de cada una, exi Tía un sistema flexible capaz de ada p tarse a circunstancias diferentes pero que, en todo caso, garantizase la suficien- �- 10 - cia financiera a cada Comunidad y no generase desequilibrios adicionales p ara el Estado. El elemento clave es la definición del coste efectivo, diseñándose diversos elementos finan cieros con capacidad para garantizar su cobertura. n^^ Esta situación diferenciada es en todo caso transitoria, dependiendo del volumen de competencias transferido y asumido ^^en los respectivos Estatutos de Autonomía. Sin embargo es cierto que la aplicación del modelo en el p eríodo transitorio genera algunas disfuncionalidades. En efecto, la definición de un porcentaje sobre los ingresos del Estado, genera un efecto financiero a favor de las C.C.A.A. y en contra del Estado que, además, se distribuye de forma desigual entre las ^^ ti ‘ t C.C.A.A. S'` vql 1 , 1/41 A En el caso de que persista y de que adquiera una cuantía sic. nificativa se hará preciso corregir ese efecto financiero, para evitar su influencia perjudicial sobre el déficit pdbli co. Ahora bien, la corrección de ese efecto no implica en ab soluto el rechazo del modelo en su conjunto. En primer lugar, porque dentro de la propia LOFCA existen posibilidades de ac tuar sin perjudicar el equilibrio del sistema. En segundo lu gar, porque nos encontramos todavía en el periodo transitorio, y, por consiguiente, con algunas situaciones todavía no suficientemente contrastadas que no pueden ser consolidables de cara al futuro sin dosis muy elevadas de prudencia. 5.3. Por otro lado, el mecanismo de distribución territorial de la inversión nueva, concretado actualmente sólo a través del FCI puede producir consecuencias negativas en cuanto al volu men total de fondos de inversión aplicados en las distintas C.C.A.A. Para evitarlo, y en desarrollo de la LOFCA, es reco mendable la elaboración de programas de inversión específicos elaborados y financiados conjuntamente por el Estado y las C.C.A.A. 5.4. Por lo tanto, la puesta en funcionamiento del modelo de finan ciación de las C.C.A.A. contenido en la LOFCA, constituye un marco global coherente y sólido, que ha sido capaz de hacer frente a un fuerte proceso de transferencias, sin afectar de forma sustancial a los equilibrios económicos fundamentales. �6. LA POLITICA ECONOMICA EN EL ESTADO DE LAS AUTONCMIAS Diseñadas y puestas en funcionamiento las piezas esenciales del sistema de financiación autonómica es preciso dar un paso más para comenzar a plantearnos algunos de los problemas con los que vamos a enfrentarnos en un próximo futuro. De entre ellos, uno de los que adquiere mayor importancia es el que hace referencia al diseño y ejecución de lá política económica. Existen algunas premisas que es necesario considerar y que aunque puedan parecer obvias es preciso destacar. En un período rá pido e intenso el Estado español se ha transformado profundamen te, dejando de ser un Estado centralista para transformarse en otro dotado de numerosos centros de decisión política y econ6mi ca. Cada uno de estos ámbitos tendrá diferenciadas tanto sus competencias como sus recursos económicos. Ello significa que la realización de la política en general, y la política econ6mi ca en particular, adquirirá una complejidad superior a la que viene poseyendo actualmente, ya que no se va a poder instrumentar de la forma en la que se venia haciendo hasta ahora. Hemos de ser conscientes de que en el momento presente la responsabilidad de diseñar un mecanismo institucional capaz de hacer funcionar eficazmente la actividad económica en el modelo de Estado que estamos construyendo recae fundamentalmente sobre los socialistas. 6.1. Definición de una política económica uniforme De acuerdo con la Constitución, corresponde al Estado la definición de los objetivos básicos de la política ecón6mica en temas como el crecimiento económico, la distribución personal y regional de la renta, la'garant a del equilibrio económico externo y la estabilidad de los precios y salarios. i Una vez definidos los objetivos básicos de la política económica, de acuerdo con los mecanismos y con los instrumentos previs tos en la Constitución, es preciso conseguir la integración y coordinación de las políticas económicas regionales para evitar que entren en colisión con esos objetivos. Debemos conseguir compatibilizar la existencia de políticas económicas autónomas �con una política económica de ámbito estatal. Esta necesidad resultara más p erentoria cuando las Comunidades hayan recibido todas las competencias que se incluyen en sus Estatutos y las Asambleas-Legislativas de las mismas inicien la legislación en estas materias. En una sociedad industrial avanzada el Estado requiere instru mentos capaces de garantizar la unidad del mercado, la direc- ción de la política económica y un protagonismo esencial en la distribución personal y territorial de la renta y.la rique za. En España nuestra Constitución atribuye al Estado estos poderes hecho que además se ha visto ratificado por el Tribunal Constitucional en diversas sentencias. Por el contrario, la existencia de un ámbito propio de politi ca económica en las distintas C.C.A.A. sí tiene aspectos más controvertibles. Los Estatutos dé Autonomía definen competencias de contenido económico como exclusivas. Sin embargo, y a menudo a renglón seguido, añaden algún tipo de fórmula ("sin perjuicio" "en el g.-nbito definido por", etc.) que limita claramente la presunta exclusividad de esas competéncias. En este ámbito, y dando por supuesto que cada nivel de Gobier no respeta las competencias del otro ¿cómo debe operar la relación Estado-Comunidades Autónomas?. Es evidente que en los campos concurrenciales las actuaciones de un nivel de Gobierno no son neutrales para los objetivos que persigue el otro. La ordenación de la economía y, por consiguiente, el diseño general de la política económica es competencia del Estado. Ahora bien, simultáneamente, las C.C.A.A. tienen competencia, en su ámbito territorial, para promover el desarrollo económico en general y, sobre determinados sectores y actividades en particular. El ejercicio de ambos políticas económicas puede plantear serios problemas de eficiencia e, incluso, de equidad. Es preciso realizar un esfuerzo de clarificación para evitar que estas actuaciones conduzcan a despilfarros de recursos, duplicación de intervenciones, ineficacia e, incluso, neutralización mutua. Este esfuerzo de clarificación sólo va a ser posible si, las relaciones entre la Administración Central y las C.C.A.A. se caracterizan por una dialéctica de cooperación y coordinación, superando la dialéctica reivindicativa del pasa- do. �Este esfuerzo de clarificación nos debe empujar a: 1.- Regular los instrumentos normativos que concreten en cada caso los ámbitos de actuación de cada nivel de gobierno. 2.- Fijar un procedimiento de transmisión de la información que impida que cada ámbito de gobierno retenga para sí la información que estima conveniente. 3.- Dada la absoluta interdependencia de los fenómenos económi cos..,._._de hecho las competencias del Estado y las C.C.A.A. encuentran múltiples elementos concurrenciales. Por consiguiente, la coordinación es un requisito imprescindible, de forma prioritaria en los campos presupuestario y financiero, pero tendrán que extenderse a todos los ámbitos de la política económica. 4.- La experiencia de los Estados de tipo federal pone de mani fiesto que la cooperación en proyectos conjuntos de los di ferentes niveles de gobierno es, cada vez más, el común de nominado; de las relacic..as entre ellos. 6.2. La cooperación como ajuste funcional del sistema autonómico En todos los modernos Estados federales o regionales, y lo mis mo sucede en el nuestro, resulta imposible establecer una distinción nitica y perfecta entre las competencias de los distin tos niveles institucionales. Así las cosas, la posición de supremacía que en principio corresponde al Estado y al interés general que representa podría conducir a una expansión irrefre nable de las instancias centrales del poder en perjuicio de las competencias autonómicas y locales. Se trata de un fenómeno universalmente constatabie, cuya neutralización exige acudir a fórmulas de cooperación que permiten el mantenimiento de las competencias autonómicas a là vez que establecen los mecanismos para la realización práctica de los criterios constitucionales de solidaridad, lealtad y unidad. Tras la plena asunción de las competencias estatutarias y la construcción de las instituciones de autogobierno, el ejercicio de las competencias tanto estatales como autonómicas que tengan naturaleza compartida o concurrente (y que son la mayo ría) requerirá para su mejor eficacia y menor conflictividad �el uso creciente de fórmulas cooperativas; Los socialistas impulsaremos el desarrollo de estas fórmulas con la finalidad tanto de defender las competencias autonómicas como de conseguir la necesaria coherencia en la actuación de los poderes pd bl ico s . �7.- LA POLITICA MUNICIPAL Y LOCAL Los socialistas consideramos al municipio como el marco - básico de convivencia de la sociedad civil, reconocido -- por nuestra pasada y reciente historia. Consiguientemente consideramos el campo minicipal como un fundamental escenario institucional de intervención para el desarrollo de nuestra actividad política de cambio y modernización de la Sóciedad. La gestión socialista en los primeros años de gobierno de mocrático de las Corporaciones Locales se ha caracterizado por un asentamiento de la institución, una reorganización de los servicios, la progresiva dotación de la in- fraestructura de la que carecían nuestras ciudades y pueblos y por la progresiva asunción de competencias en aque llos ámbitos donde se hacia necesaria la intervención de la institución municipal para la solución de los diferentes problemas que afectan a la vida social. 7.1.- Superados los años de implantación y puesta a punto de la maquinaria municipal, corresponde ahora, a -aquellas corporaciones locales gobernadas por socia listas, la profundización del proyecto político, -orientando la gestión hacia áreas que supongan una mayor participación del ciudadano en la vida pública, tanto individual como colectivamente, atendiendo con especial interés a los sectores marginados dentro de la sociedad, distribuyendo el gasto de -forma que se reequilibren las dotaciones de servicios e infraestructura entre los diferentes barrios de las ciudades o pueblos, garantizando el acceso a los servicios y prestaciones municipales de todos los ciudadanos, en especial los más desfavorecidos, interviniendo en general en todos aquellos sectores que provoquen una redistribución de riqueza, vía -servicios, más solidaria entre todos los ciudadanos, �alcanzando mayores parcelas de justicia y libertad y haciendo, de forma significativa, progresos en el nivel de participación ciudadana en todos los ámbitos de la vida política, logrando, en resumen, un cambio cualitativo en la vida cotidiana de nuestros pueblos y ciudades. Para los socialistas no basta ya con gestionar bien, es necesario utilizar las co tas de poder para provocar transformaciones políticas que supongan avances cualitativos en el sistema-democrático. 7.2.- La aprobación de la Ley de Bases del Régimen Local debe completarse con la aprobación de una Ley de -Financiación de las Haciendas Locales que garantice la suficiencia financiera de las Corporaciones Loca les para el ejercicio de sus competencias,mediante la adecuada combinación de tributos propios y de -transferencias del..stado y de las Comunidades Aut6 nomas. 7.3.- La estructura territorial local se adecuará a las necesidades reales de la población y del territorio de cada Comunidad Autónoma. 7.4.- La actividad legislativa de los socialistas, en - cualquiera de los ámbitos parlamentarios y en cualquier materia sectorial que se regule, tendrá siempre en cuenta la atribución preferente a las entida des locales de las competencias correspondientes en cuantos asuntos afecten directamente al circulo de sus intereses, y en atención a las características de la actividad pública de que se trate y a la capa cidad de gestión de la Corporación local en cues- - tián. 7.5.- El sistema financiero de las Corporaciones Locales se caracteriza en los próximos años por garantizar � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3874 Title A name given to the resource La construcción del Estado / Conferència a la Universidad Internacional Menéndez Pelayo Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UIMP, Sevilla Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Democràcia Política Socialisme Espanya plural Autogovern Administració pública Finançament Acció política Estat Catalunya Description An account of the resource Conte notes manuscrites de PM. Incomplet, manquen pàgines. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-09-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/969/19840930d_00048.pdf c5c606c060fab5d7e2be2c1747416a45 PDF Text Text Actos com el d'avui, com el de la nit de diVandros passat, con altres que m^han celebrat aquBsts dies, nomás poden tenir un significat: expressar la voluntat de les administracions públiques de prestar a la Comunitat un snrvai efloaÇ, modarn ï 000rdïnat en l`ámbit de la seguretat ciutadana. Ens ho domana la ciutat, ho requereix la Conotïtuoiò i a Catalunya, concretament, la Llei de Coordinacï0 de les Polioles Looalo^ El model policial d'un país está condïoionat per les seves inatitunlona báaiquas. Estem oompromeams ara a reformar aquest model per a adaptar–lo a la realitat de l^Eatot de les Autonomies, tenint molt en oompta la própia autonomía municipal, ï d'acord amb les obligacions oonstituoionals del coVocn Central. Es una tasca complexa i difícil, ben segur, per aoonoeguï~rem l ob'oCtiu que ens hem proposat. Lacte d'avui, els actes d'aquests dieo, sán fites simb)liquns. El fonamental és el trebalT de cada die, fet dintre de la perspectiva dele nostres ob'octïus° KulI referir–me a les tasques de coordinnoïó que ja hem iniciat. Ele trebalIs de la Junta de Seguretat, de la Comiesió de SagUretat Urbana, de la Comissi de Coordïneoi6 Policial, de la Comïssl6 de CnnÍdïnaoió da Policies [ocals de la Cenerolitot – a la que sls A'untemonts tenim una particïpmol6 molt activa – pero quo ec5n esforços aparentment dispersos ~ confIueïxen cap a l nb^ectiu do millorar el servei que es presta nla ciutadans en el tarrony de la seguretat pública. �2 En el m a ro d'aquest esforç de 000rdïnacï0 ï cooperació, que éo la base de 10U11 totes les possibilitats d'áxitx p romourem l'encontre a tots els nivells entre les administracions implicados: des de les direccions dels serveis fins a la demarcació i al barrí, passant pels distrïctes. L a millora del servei que prestem als ciutadans passa també, és ben evident, per && l'actualització de les condicions professionals i de treball dels funcionaris, l'adequació de la seva formació i l a modernització d`instal– laciona ï mitjans, 61&4&&eled dels que aquí hem pog ut veure u n a petita mostra. Sóm consciente d e les dificultats amb qu e ena haurem d'enfrontar. Les coneixem. El model d'actuació que ens estem plantejant suposa un canvi radical en ele hábïtm, les formes d'actuació ï ° Pina i tot, en la formooió. Pera és eoident .m ele resWlteto 000nseguits durant &&144&de any ed` positius en el mau conjunt i ene confirmen que sonr onp el bon cerní. Com a Alcalde de Barcelona um puc transmetre la oatio-^ facoïó dela ciutadans per tot el que s'ha av a nÇat, el seu desig r4 e1 ~i-fn ^ ` que s avanoi encara més també la garontio nostre suport en aquest procés. BARCELONA, 30 de Setembre de 1984 �Actos como el de hoy, como el de la noche del pasado viernes, como otros que se han celebrado estos diae, sólo pueden tener un significado: expresar la voluntad de las administraciones públicas de prestar a la Comunidad un servicio eficaz, moderno y coordinado en el ámbito de la seguridad ciudadana. Nos lo pide la ciudad, lo requiere la Constitución y en Catalunya, concretamente, la Ley de Coordinación de las p olicías Locales. El modelo policial de un país está condicionado por sus instituciones básicas. Hoy estamos empoMmdos en reformar ese modelo para adaptarlo a la realidad del Estado de las Autonomías, atendiendo a la salvaguarda de la propia autonomía de los municipios y de acuerdo con las obligaciones constitu cionales del Gobierno central. Es una tarea compleja y difícil, sin duda alguna, pero alcanzaremos el objetivo que nos hemos propuesto. El acto de hoy, los actos de estos días, son unos hitos simbólicos. Lo fundamental es el trabajo cotidiano, dentro de la perspectiva de nuestros objetivos. Quiero referirme a las tareas de coordinación que ya hemos iniciado. Los trabajos de la Junta de Seguridad, de la Comisión de Seguridad Urbana, de la Comisión de Coordinación Policial, de la Comisión de Coordinación de Policías Locales de la Generalitat – en la que participamos muy activamente los hit) ezfrOs. -~ son esfuerzos aparentemente dispersos pero que convergen hacia aquel objetivo de mejorar el servicio que se presta a los ciudadanos en el terreno de la seguridad pública. �En el marco de este esfuerzo de coordinación y cooperación, que constituye la base de todas las posibilidades de éxito, promoveremos el encuentro a todos los niveles entre las administraciones implicadas: desde las jefaturas a la demarcación ^ el barrio, pasando por el Li& distrito. o La mejora del servicio que prestamos a los ciudadanos pasa también, desde luego, por la actualización de las condiciones profesionales y de trabajo de los funcionarios, la adecuación de su formación, y la modernización de instalaciones y Mi& medios, de los que aquí hemos visto una pequeña muestra. somos conscientes de las dificultades con las que nos vamos a enfrentar. Las conocemos. El modelo de actuación que nos estamos planteando supone un cambio radical en hábitos, formas do actuación e , incluso, en la formaoïón~ p oro es evidente que los resultados conseguidos p lo largo del último nMo son, en su conjunto, positivos. Como Alcalde de Barcelona, os puodo transmitir la satisfacción de los ciudadanos por todo lo que Se ha avanzado, su deseo +a^áníme de que se avance todavía más y la garantía de nuestro apoyo en este proceso. BARC[LrNA, 30 He Septiembre de 1984 �4 �— ill fr, ‘..‘„,.-Li,c. eiAl. il MI,~e4 / L 1/9-itil/vV(7-/..4:¿ Á --&-i (;.: (;"->'1/1 2,4tr) ,,,,bti i,t,t 4 ,c,t,ut ..,pii:i'tc,4ec /t-ti.. -L to.:4; i n/i,C'Zil,¿ C14 -.?.,.¿a.,-) --u ---12ciA.t ¿,v) i/t4.2 -in ek 14,1-4 , ttl,t....e ,.(f. c-e_.¿ 'eC¿ ,i,.(1 , 4,t/tÁ 1,1.14,1e.'ilf-r¿ t.-: t ¿t. I • 41,L i 4.2'1 1,1' (.:1.-43 ru-CL-Ir-z.--¿ q ...-'?2, ,--i,v4.4;7U 1 -1 La ),\/,1_,.‘ iv¿1 t ¿i, , ,,,e 4 c,k Cc, 7.--!,,t i,i.)44.. ,--„,t1‘,-„,,,t, (c"..- 1-7--L e- t. k. ■.. Ck ¿ Le CC-I'' ,-, i, 1 t í--) rt Kil. Vl e:. t., i. CA-1 > .,/,,,,,,m,t4 (..,,¿"'vr í r r I 1...C-1-'/' 1, i tz.,..) _j_rb-z„‘t¿Z , 4.-C- j , tte„,t iz 414_1,C,,G t„L /, 1, 4. tkilk c-G.Z 1,1.12.4 e vt A .e-Lc 1,1 (//vz-U..,i) .vt¿ (1 -1- LAA.. 4-1 j:‹ e4.4 7:71,111 i-111 -ea / - ci:Vt.Ct..d;k ,/\:\A 0./VIA 1/1., - (>(.%7M ---(1%.,? A.A.Le( (4 Ift,e,VU -/LIPe0 (4,) C{M. 'Z'AA■e,~ a¿i-, Áci etcte ' Z11 U') /Y1MA 15 4 ‘i 444.1 9£0 CAA C1(112.14 kve.4.4 14_ et kct H,GD tAnt cAt ci vrtA CiA,1-4/1 C,W2.4,11,tC■11 �01, cu 7e,¿;, cte_iry2e1L-Le( te~t/1 P - uj PN - ¿e Ç 4tL L ð C c¿( fctfc,7 ‘7/-t/1 .ár< c2 ..evf - (VA CA, I aCt.v) t v.ua.„‘" „-uu, 1 24') LA.21 402»-CtmANA Áé c (\i " fe-L4.-e-t4..¿G) C4,1�L U/14 t--:- ..e.„1,4 (.4)-11,/,0,Le.„... 1.1.e u"..t ti) , [ LL,d 1,t,a Ut-C1 el. c., 2t c.4..Á...z.v(ts..0 -e-Gt - ) c<,N \.eA,c1 c4...tk_t_Qi , .52,t,t2»;ez..) }.¿Ir-c¿ii,1 ugt..4 („t_ di,t.de ,,,eitv ,r2rr7/~ t 2,uvicA.," et 1,t _ 7-1AAA---A&t IAA. Z-4 E-1 .-e-u_eit) 11,i/y r cvx,et i‘v Ur-M,Cit4 ..r6:,) kra-ry I\ - 1"0 i--;,Y(1,1 d. a (-14el fik/uyir_.e.A.A-471,91).", c-¿,& frda-e-X 1.¿Cf vue -"2-^-1 7 ,„,<AL") (tAi (A,/ 1.4 ot¿ -14) rw CC_ S* (AA' ./(1■e-4,(1 a erwt".7m (!vvt � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3875 Title A name given to the resource Festes de la Guardia Urbana Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc de la Foixarda Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Cooperativisme Seguretat ciutadana Acció política Model social Policia local Barcelona Festes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-09-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/970/19841021d_00050.pdf 637e653d18eff30ff3b210611b46849b PDF Text Text 9t» - Algunes idees per al discurs de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte d'inauguració del monument als Immolats_per Catalunya. - Honorem uns morts que són uns morts de tots. S6n une hornos que van morir per la LLIBERTAT, PER LA DEMOCRACIA, PER LA JUSTICIA, PER CATALUNYA. - Respectem tots els morts però és de justicia que vulguem honorar molt especialment aquests homes que fino avui no hauran tingut un lloc digne de descans. Són uns homes als qui fins ara no s'ha fet justicia. L'Ajuntament de Barcelona, interpretant el més ampli, consens , ha fet un esforg de dignificació d'un lloc que han de conòixer tots els ciutadans. =MIME eik~~~~ Oro. ormr • v"..*.‘ ..41tal dISW Uf '1~ 4. zio ,10,5~111 L co)k¿ ~1/4 C14-)k e. L1 r,,) rata a1/461AS (t, vk Jì'. b"A•kbe Afum4:14A cig,t)GA �Prçt'',7-5 6.,(¿ Ç)cri- A,".‹;2› ~.1" .0-7( )),>141"/ v. (s›. (No ' ,02" Ca rgi". , 6)4 i-r-) et,"14) , dv■ (9) 15)(4-/ -G-AA I • C ' evt". rs) " re-rt1 oi( 'tRA"-% (9-) dm-e-A-.¿e--7 A ¿,.4(20...G2-2 1/■11-tlaiyit. ../zra &AA--; (o ,X5C-ebv‘c..,'A c.Aï--7tÁLÁ 511%d»-;*-- c,17 �Ajuntament de Barcelona ELEMENTS PER AL DÍSCURS DE L'EXCM.SR.ALCALDE A L'ACTE DEL FOSSAR DE LA PEDRERA - Expressar, més com a ciutadà de Catalunya que com a Alcalde de Barcelona, la satisfacció d'inaugurar la primera fase del monument. - Sentir-se acompanyat per catalans de tot el pais (hi assistirà gent de tota Catalunya) i també per els que viuen fora de Catalunya i fins i tot d'arreu del mon. - Com a Alcalde de Barcelona, satisfacció per haver contribuït a dignificar la mort d'un home que representa tan per Catalunya, i la de tots aquells que, sense ser personalitats conegudes de la vida pública, van morir per una causa que és el do més preciat de l'home: la llibertat. - I més per ésser Barcelona la ciutat que el va veure morir. Barcelona tenia el deure històric i moral de contribuïr en la lluita endegada per l'Associació pro-memòria als immolats per la llibertat a Catalunya. I ha volgut fer-ho, amb la collaboració de la Generalitat, d'una manera perdurable, perquè sempre sigui manifesta la voluntat del poble català. - Voluntat que tindrà la seva cloenda amb l'anul •lació dél procés al President Companys, iniciativa presa pel Centre Lleidetà de Barcelona, i que han recolzat amb illusió i entusiasme totes les institucions catalanes i els partits politics del pais. (We'W.1" _13L- tt^? ^"^w ^ ^ (" ( 1)..è-,^, S^^Ï - Exp 872/84 - IMPBEMTA MUNICIPAL fi' Lk Lte-f 1 '12:1s � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3876 Title A name given to the resource Algunes idees per al discurs de l’Excm. Sr. Alcalde a l'acte d'inauguració del monument als Immolats per Catalunya Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Franquisme Acció política Fossar de la Pedrera Catalunya Història Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-10-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/971/19841127d_00051.pdf adae16d29d0bfc46814a10f48d687156 PDF Text Text 27 de novembre de 1984 DISCURSO PRONUNCIADO ANTE EL REY EN LA VISITA DEL ALCALDE ACOMPAÑADO DEL CONSEJO RECTOR DE LOS JJ.00.-92 �\ t ^ I',",:I\I UT: f?',kt T: T O1 A Frel:idèrncia ti SEÑOR, LA CIUDAD DE BARCELONA, COMO UNA CAPITAL DE(ÉSPAÑAí A LA QUE ME HONRO EN REPRESENTAR COMO ALCALDE, HA TENIDO EN LA EPOCA CONTEMPORÁNEA TRES GRANDES INICIATIVAS: LA EXPOSICIÓN DEL 1888, LA EXPOSICIÓN DE LA 1929 Y CANDIDATURA COMO SEDE DE LOS JUEGOS 1 OLÍMPICOS DE 1992 QUE HOY OS VIENE A PRESENTAR ESTE CONSEJO RECTOR CONSTITUIDO CON LA FINALIDAD DE PROMOVER Y CONSEGUIR DICHO FIN. SI LAS DOS PRIMERAS REPRESENTARON UN HITO IMPORTANTE PARA BARCELONA Y PARA ESPAÑA ELLO FUE DEBIDO 1«r# f1. AL ESFUERZO DE TODOS SUS CIUDADANOS DE QUIENES NOS ANTECEDIERON EN LA ADMINISTRACION DE LA CIUDAD, PERO TAMBIEN AL ALTO PATROCINIO DE LA CORONA. EN AMBAS OCASIONES S.M. LA REINA REGENTE D á M á CRISTINA Y S.M. EL REY ALFONSO, NO SOLO ACUDIERON PERSONALMENTE A LA INAUGURACION SINO QUE DIERON TODO SU APOYO A AMBOS PROYECTOS Y LOS SIGUIE RON E IMPULSARON. HOY SEÑOR, ES A VOS A QUIEN CORRESPONDE SEGUIR ESA TRADICION DE ESFUERZOS CONJUNTOS ENTRE LA MONARQUTA Y BARCELONA. DESDE EL PRIMER DIA HEMOS CONTADO CON VUESTRO APOYO Y QUISIERA AGRADECEROS MUY EN PARTICU LAR LA PRESENTACION QUE OS DIGNASTEIS ESCRIBIR PARA EL LIBRO "BARCELONA'92". VUESTRA AYUDA NO SOLO ES IMPRESCINDIBLE PARA HACER AVANZAR ESTE PROYECTO SINO TAMBIEN EL NEXO QUE AGLUTINA TODOS LOS ESFUERZOS DE ESTE PROYECTO QUE POR EARCELONES ES CATALÁN, Y POR CATALÁN DE LAS ESPAÑAS, QUIENES EN VOS SEÑOR TIENEN SU MAS ALTA REPRESENTACION. �1.Tt T I.NT LA :cE I C,\ a ?tes;dèrri2 AUNAR ESFUERZOS Y NO DIVIDIR HAN SIDO LEMA Y DIVISA DE BARCELONA AL PLASMARSE ESTA IDEA DE CONSTITUIR EL CONSEJO RECTOR DE LA CANDIDATURA DE BARCELONA PARA LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1992 QUISI MOS QUE ESTUVIESEN REPRESENTADAS TODAS LAS INSTITUCIONES DE BARCELONA. FORMAN PARTE DE EL LA GENERALITAT DE CATALUNYA, LA DELEGACION DEL GOBIERNO EN CATALUÑA, LA DIPUTACION DE BARCELONA, 1 LA CORPORACION METROPOLITANA DE BARCELONA, EL COMITE OLIMPICO ESPAÑOL Y EL PROPIO AYUNTAMIENTO PROMOTOR PRIMERO DE 'LA IDEA DE ORGANIZAR ESTOS JUEGOS. QUISIERA AQUI RECORDAR LAS PERSONAS DE MI ANTECESOR EN LA ALCALDIA, ACTUAL MINISTRO DEL GOBIERNO DE LA NACION, Y EL SECRETARIO DE ESTADO PARA EL DEPORTE. AMBOS CON SU TRABAJO Y DEDICACION HICIERON POSIBLE QUE AQUELLA IDEA PRIMERA SEA HOY UNA REALIDAD ORGANIZATIVA, UN INSTRUMENTO ÚTIL A TRAVÉS DE LA OFICINA PARA LA CANDIDATURA DE BARCELONA'92. SIN EL CONSEJO SABIO Y SINCERO DEL PRESIDENTE DEL ^w: C.O.I. SR. JUAN^ rSAMARANCH ESTAMOS SEGUROS QUE EN MAS DE UNA OCASION HUBIESEMSO EQUIVOCADO EL RUMBO EN LA SINGLADURA DE OBTENER LA NOMINACION DE NUESTRA CIUDAD. VOS SEÑOR LO SABEIS BIEN. PERMITIDNOS DEJAR CONSTANCIA DE ELLO. LA LABOR HASTA AHORA REALIZADA HA SIDO IMPORTANTE, PERO INICIAMOS LA RECTA FINAL Y POR ELLO HEMOS QUERIDO VISITAROS. LA CORONA, EL GOBIERNO, TODAS LAS INSTITUCIONES Y TODOS LOS CIUDADANOS HEMOS DE AUNAR NUESTROS ESFUERZOS Y VOS SOIS SEÑOR QUIEN CONSTITUCIONALMENTE A TODOS NOS REPRESENTAIS. SABED DE NUESTRO TRABAJO Y ESTAMOS SEGUROS DE PODER SEGUIR CONTANDO CON VUESTRA AYUDA. 111 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3877 Title A name given to the resource Discurso pronunciado ante el Rey en la visita del Alcalde acompañado del Consejo Rector de los JJOO'92 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Acció política Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938- Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-11-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/972/19850202d_00056.pdf 95128c0629ba16d8b722a36bc1f0337d PDF Text Text ^ ^(^ ^, if\ijitv1r 0,(e - Acte que es celebra: primera pedra simbólica de la cobertura del Canal de la Infanta i pràctic acabament de les obres de l'anomenat "by-pass". (cal insistir en el caràcter simbólic de la primera pedra i en el fet que aprofitem les Festes de la Candelera com manifestació popular més important de Molins de Rei per realitzar aquest acte, més enllà de les forma litats estrictament administratives. Confiança en qué les obres de veritat comencin abans de l'estiu. Les obres formen part del Plà Metropolità de Sanejament i afecten als municipis de Molins de Rei, Pallejà, Sant Vicenç dels Horts, El Papiol, Sant Cugat (Valldoreix), Sant Just i Sant Feliu. - A destacar: la urgent necessitat de resoldre el problema sanitari que els canals, en el seu estat actual, suposen per a la població de Molins de Rei. - El "by - pass", encara que sigui una obra per la conducció exclussiva d'aigües pel rec, es complementari del sistema, ja que la construcció del sistema de col.lectors de Molins de Rei (que suposa també la cobertura dels canals) era inviable sense l'existencia prèvia d'un conducte que mantingués la circulació de les aigües que actualment discorren pels canals Capdevila, Ferrer i Mora i de la Infanta. - Els col.lectors bàsics de Molins de Rei, de l'obra dels quals es col.loca la primera pedra, es l'eix de sanejament d'aquesta Vila. Tenen capacitat també per evacuar les aigües pluvials que es desvien pel canal col.lector de l'autopista per desguassar al Llobregat mentrestant no entri en funcionament la depuradora d'aigües residuals de Sant Feliu que també for ma part del Plà Metropolità de Sanejament, - Costos: El cost total del "by-pass" es de 160.000.000 mi- lions de ptes. i el dels col.lectors bàsics es de 440.000.000 milions. �- Crec que caldria fer alguna referència a la voluntat de col.laboració de la Corporació Metropolitana de Barcelona amb la Generalitat pel que fa al sanejament. Destacar la im portància de la millora de les condicions de vida dels ciutadans (tal com recorda el pergamí simbòlic que es diposita dins de la primera pedra) i la seriositat i rigurositat amb que es ta treballant la Direcció de Serveis Metropolitans. Penso, també, que s'hauria de fer alguna referència a la Fira, que compta amb un stand de la CMB i en el que hi figuren un grapat de projectes que afecten als habitants de Molins de Rei per millorar les condicions de vida, garantir l'equilibri del territori i un creixement econòmic ordenat i renovat. (Pot ser cal fer referència al polígon o zona industrial que afecta a Molins i el fet que Molins de Rei es pionera de l'organitza ció de joves aturats a través de l'Associació de Joves contra l'Atur. També cal assenyalar que la CMB ha patrocinat un fulletó sobre l'activitat econòmica de la Vila. �Placa F. de Lesseps, 12 Tel. 218 42 12 Barcelona - 23 C O R POR AC I Ó METROPOLITANA DE BARCELONA COMUNICACIÓ I RELACIONS • <u G, 41- 1/- v4l. 1)/1.44-1-¢. 1s 3w í.^-^ l>,: L.t' ^-^. ac Q--/ c^. u a..r ^^ 11- 4174' ... a 4-L G«- o4 rC...J ^ y —^4. 5r °^. Ge e-- ^¡^ .e ^-r C c4- j y^ ^ / - Q -d. va. 44.4_ a e_e /^^-+1^4 s ¢- ^ ¡iry tcj 4r-u 71a J6yt'4.. t Qo .2^J t-°v v e.a. bre--J 1 4t, /- e-&-re-4"- .a.L-^ ¡3 F`°^C.^-^ • .•'- rs i^ / .♦ ^,.^ ^ ^`Q.(ilii r^/ U^J '^_ ! c-Cf^ 0^ 4.04.0- Z".c c,-"■ J fL.+n. L ^,.-` ^^ ^ Q , • u ^ a ^ . 6- I°^ t/erà ) yi" v)2/ *11 L- CrY-11‘ c.- 4 d^- ^Le^ ,Q q¡ 1 7 ^ s,r.. d.< c GC,ps^e ,n e ç ^ ,C¢ vvQ.v / .( ( .^ G`^..e,,,^- ^ ^ 7 „s.. C t. v/ sz u c., L /^Ye.c. 1e v-4, ^es Q ' o Gvz.._ c._c_e a e. e► /o i..t.-,a - , g. 2 1Ci ike c.. ^c. (ra^ r.^ ^ ^ ^, at-.' ..-. ^..Q ^-.' 7, l^rl! 72-u.4 J' e^.. /- t i v. vz'G-iu c s7^-.-^ t..c -a., a...,. ut/S (e._ t.-- f s2-1 0o o b e ¿A-cok /^ c.^trC / / H ,y em., ..c)-( 444-SP- /7a -z. w, ^ ›erLA , ,^ .--=, ^ Q, ^ / ts ^ 7 5 Gw 57.4. 4 4 ¢^'u <3..t ae / v..t e., ¢..W"12.G4.Y R/ttiQJ^ .^ /ycrtstAi G eJL 1e-c2.'/ C. -ü..c...a.,^ / C-06-Q3 ^`u y, ve ^-C r ^ G ..c^„ _11 g¢., /C7 Q.r ^2°"` pt.ie ^-it -e ,^ ^ /7cs^^ wr /"^.e-1 G^¢ .c,/^.-70/.,4 'f /'^ lr µto+..Q,. ^A f J 4.i/5t /ct Gt.4 2 d.-t. ve, a,.. %` a`. C,o KGQ^..c t.cO ^ X G ^ ffil Jft1).---i 613 GL 6 5' p o 6-'1"a r-^ a /^- ^ 4y., F- ^. U^-^-1 °^ ^^ ) ‘212-, „ b 4.-4.-G117e-,.- t-, :.„.c ^.c . 4L N 56. -Q-,.t_ .u" c. N-.',,.<%y1 '/ 924, l— c-couc 2 .^ ^K o Q /s ,% oL^ F dt ^ pa ^ rd-/`i e 'd // s w.. ct c_O H.A c t.n.p,c ^a /¢I ^c. m /4:> oyp L4.- ^c^3 41-4t, c.Le.uu.{ f f'°ve..A 3t.J ). CO K G^ t'Sà ct-^ C^ 2.. 2 [•i^tt^^` ° ^. v, G _ /, r.L^. jyp ^ fG, c .1 G^ G^ t R Q / T^-^• Q.^, Lc. p :^ <2.4-‘,< o-c-.'^^^ �AYUNTAMIENTO DE BARCELONA - CERIMONIAL - VISITA MOLINS DE REI Alcaldessa - Sra. ANTONIA CASTELLANA Tel. 6-68-14-90 11,30 Hores.- Arribada a 1-Ajuntament. Reben al Sr.MARAGALL 1 -Alcaldessa i el Consistori. Recorregut a peu per diversos carrers amb visita a la Fira de la Candelaria, Fires de vins de plantas i els stands de Corporaciò Metropolitana i Ajuntament de Molins. Visita al canal. 13,00 hores.- Colocaciò de la l á Pedra. Parlaments del Sr.MARAGALL i 1 -Alcaldessa de Molins. Signatura del Pergamï. 13,30 llores.- LliuraMENT DE PREMIS DE LES PARADES DE PLANTES (Organitza 1 -Ajuntament de Molins i la Cámara Agraria local). Aquest ültim acte es optatiu. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3878 Title A name given to the resource Paraules del Sr. Alcalde a Molins de Rei Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Molins de Rei Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Sanitat Urbanisme Barcelona Acció política Model social Molins de Rei Corporació Metropolitana de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-02-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/973/19850218_CSXXI_BD.pdf 8d57667fe4247ca6c99b40fb6ec1eb83 PDF Text Text l Voy a tratar de comunicarles un extracto de la experiencia de seis años de gobierno en el Ayuntamiento de Barcelona y también de reflexiones que tienen su orígen en una larga historia política. La esencia del mensaje de esta noche es la prqpqest~ q~¡ . .,. sector local, de las Corporaciones locales y en especial ge +.op ayuntamientos, como el sector gestor por excelencia del sector público, para entendernos del Estado en sentido amplio. También pretendo hacerles llegar la pasión con la que .~e está viviendo desde Barcelona la historia política de ~ste país. Quiero defender el autogobierne en un sen~ido :1nuy preciso y hacerles llegar lo que · creo que es un deseo m:uy sincero de par ticipar en el proyecto político espafiol en un m9me-,ito §~ce-pcio...,..,.. na!. Como miembro de una de las comunidades dondi:a la coneie ~cia de país está más desarrollada, como Alcalde de ;;u capital, com9 catalán y catalanista convencido que soy, debo +eeorQ.ar .c;:rue las torpezas de la administraci6n central han 'be'Cho ~uch.o por fomentar una percepción del Estado como algo a j eno e intruso. Los que ahora . estamos al frente de al~ll_n centro de p94er te nemos la responsabilidad de ganarnos la c.o nfian'Za del ·pl,leblo C?nlas instituciones que dirigimos. Puedo asegurar que d~sde los """ ayuntamientos hemos hecho mucho en ese sentido. EL SECTOR LOCAL, LOS AYUNTAMIENTOS, PROTAGONISTAS PE PUBLICA. -~.'~~ STION Déjenme que les ponga un .ejemp'l·o ., quizás ex't-;r~~p , .de _1,-0 que quiero decir cuando defiendo al sector local como ,EJ.e _pj;.o.r cg,~ sto;r dentro del Estado. Suele decirse en este momento ql,le ;rr@s que la creación de puestos de trabajo deberi.a preocuparn9s .J·a ~creaciól'.l de empleadores, de empresarios. O se dice - qu~ .lo •s-egµ-~d o (70.000 empresarios) es precondici6n de l:o primero ·caoo.ooo e~pleos). España, se insiste, necesita de un aho.r ·:c:o que -.s e ,convj__er:ta en inversión. Teng.o la convicción de que ·e ste m~can ;i.11mo -:t;.an ortodoxo puede funcionar de una manera -mucho 'más ,efic:i ent,e :.s:i se produce un impulso descentralizado. Quiero, en 'definí tiva, llamar:les ..la :.at--enc·i6n ?<:>-.Pr-e ~~).. hecho de que tenemos ya 9. 000 ahorradore-s--invers-o res, los -~yµntamientos españoles, que son capaces de generar un -cambio _de expectativas económicas más importantes que e:l impulso -ap~logo ,que se pqdría provocar centralizadamente con un aumento de 1a circulaci6n ·monetaria desde el Banco de España. · No es necesariamente verdad que los 9. 000 ayuntami.entqs .españoles respondan con fidelidad a ·1a cara.c te:r izaci6n de .gr:g:anismo ahorrador-inversor que acabo de describir. Es cierto. No - �2. todos esos entes locales han tenido o tienen una actividad arriesgada y eficiente, empresarial en suma. Pero quiero subrayar que, en las circunstancias políticas actuales, la inhibición no es la norma. Antes al contra rio. No hace falta más que comprobar la alta rnortalída~ política que se registra entre los Alcaldes de las poblaciones donde se producen fenómenos de ineficacia. Es una mortalidad que me atrevería a calificar de tan alta corno la que se regi~ tra en el sector privado de este país. Esta es una realidad que ha sido presentada como escanda losa pero lo cierto es que ha confirmado la productividad del sistema democrático local cómo sistema adecuado para la producción de unos servicios adaptados a la demanda. En consecuencia, no es admisible un cierto simplismo coyuntural que sitúa el déf ici t corno única referencia y que se apoya en la superada visión de los Ayuntamientos como gastadores irresponsables. Esta visión es, corno mínimo, insuficien te. Mi propuesta del sector local, corno sector gestor por excelencia, tiene que matizarse para incluir consideraciones sobre el tamaño óptimo de las unidades locales: Ayuntamientos ~ grandes y medianos, comarcas y áreas metropolitanas son las di rnensiones relevantes. Distritos y ayuntamientos pequeños se-~ rían las unidades políticas de· participación· y descentraliza-· ción territorial. Dicho esto, los alcaldes han estado más cerca del arqueti po Schumpeteriano de empresario que muchos de los que profesañ . corno empresarios. Han corrido más riesgos, incluso en su nivel de ingresos y en su propi~· vida personal. Las corporaciones 1ócales comparten algunas de las caractérísticas de las empresas. Es significativo, por ejemplo, que _, cuando en un universo de economía centralizada ·se quiere esta_.· blecer un acercarnien·t:o al sistema de mercado se recurre a los .::· Ayuntamientos. Es lo que se ha producido en Hungría donde, po'r primera vez, los ciudadanos pueden comprar un papel que da inte: reses. ¿Quién emite · el papel? · Precisamente los Ayuntamientos:. Si en un· gran salto nós acercarnos al mercado japonés encon trarernos otro ilustrativo ejemplo del carácter empresarial de -= las Corpor.aciones locales. En la lista de emisiones patrocina-· das por una de las más importantes "security houses" del Japón hay más de s, de 4 y de 5 ciudades que acuden al mercado de bo~ · nos en yens. Más que Estados. o:e alguna forma ros carnpesi'nos faponeses que ahorran sobre · e:Epre:cio protegido del arroz y que han tenido hasta hace poco muy escasas posibilidades domésticas de inversión ven claro que invertir en ciudades, sobre todo en Europa, es un riesgo tan só · lidcr, . corno rnínirno1 como invertir en papel del Estado. Evidente mente con el . aval . del Est'ado, pero también sin ese aval. Puedo anunciarles que Barcelona acudirá al mercado privado: japonés de bonos, no · todavía al mercado "samurai" o mercado- privilegiado de bonos públicos, en el próximo mes de abr·rl, · en una cantidad módica, es cierto, a un interés muy convincente, (7,5%}, �3. y a un riesgo de cambio asumible y sin aval. Esta pequeña emisión, que se destina a la diversificación de la deuda exterior, ha de servir también de presentación, pa ra una posible participación más importante del Japón en la f i nanciación de los JJ.00. de 1992. También en el terreno de la informatización la capacidad de reacción de los ayuntamientos, del sector local es, en lineas generales muy próxima a la que se predica de las empresas. El Ayuntamiento de Barcelona· fué un pionero en este campo pero el afán innovador se ha extendido a los municipios pequeños, en muchos de los cuales se ha evidenciado una actitud sorprendentemente abierta. Les contaré tan solo el caso de un ayunta miento pequeño, el de Monóvar, con el .que he tenido algún con= tacto por razones de procedencia familiar. En Monóvar se adquirió un pequeño ordenador sobre el que muy pronto cay6 toda la imaginación y el entusiasmo del hijo del farmacéutico local. El programa preparado por este muchacho ha permitido informatizar prácticamente toda la gestión mu nicipal, con inclusión de las actas de la Comisión municipal = permanente. De hecho, la calidad del programa es tan notable que la compañía proveedora del ordenador ha comprado el sofware de Monóvar para comercializarlo entre los ayuntamientos. Monóvar ya cobra royalties por el invento. Se han hecho algunas críticas inteligentes de la situación actual que, en síntesis, atribuyen a la falta de ilusión,al abu rrimiento generalizado de la coyuntura, la ausencia de las in-versiones que podrían invertir el signo de las perspectivas eco nómicas. Es un diagnóstico razonable pero quiero advertir con= tra la cura de caballo que desde algunos sectores se propugna como método para recuperar la ilusión perdida. No creo que una terapia de choque a base de nuevas presiones sobre la legislación laboral sea lo que este país necesita o puede permitirse. Tengo el convencimiento de que las condiciones ya son las adecuadas para la invers·ión. Lo que hace falta es la aparición de los "rompedores de uniformidad" de que hablaba el profesor García Durán en un reciente artículo. En mi opinión, los ayuntamientos pueden contribuir con normalidad y eficiencia a ese rol de ruptura y estímulo. Dice J. García Durán que los sistemas se desestabilizan a la baja cuando en vez de una distribución aleatoria de previsio nes optimistas y pesimistas entre los inversores se da una pola rización de previsiones pesimistas más all§. de lo gue es realista a largo plazo . Probablemente en España estamos en este momento. Un momento en el que se necesitan sujetos sustentadores de expectativas más realistas, es decir, más optimistas. Esta es la mejor alter nativa a un cierto doctrinarismo liberal que a veces se nos pre= dica. Y que conste que les está hablando una persona que se senti ría halagada de verse incluida en la tradición liberal, en el me jor sentido de la palabra, incluso por razones familiares. �4. Voy a adelantarles un problema no resuelto en el que creo que los Ayuntamientos -entiendan siempre el sector local en su dimensión óptima- pueden y van a jugar, sin duda, un papel pr~ tagonista. España debe afrontar una revolución cultural pendiente, si me permiten la licencia en el campo de la práctica masiva del deporte. Esto está conectado con lo anterior y va al fondo de uno de los puntos ciegos de nuestra mirada colectiva durante décadas. Incluso la España más ilustrada ha sido con~is tentemente refractaria a incluir con decisión la práctica deldeporte entre sus objetivos prioritarios. Desde la izquierda y la derecha más cultas se ha practicado un desdén militante. Reconozcámoslo. He hablado de ello en diversas ocasiones con el Ministro de Cultura y con las autoridades autonómicas y no he encontrado reservas de principio a una campaña correctora. Sólo una reserva, peligrosa por · otra parte. La que se de riva del carácter enormemente rentable que políticamente hablan do tiene o puede tener el deporte considerado como un campo demanipulación. Ahí si que es necesario un espíritu constituyente, una tregua en profundidad. Una política de promoción del deporte de base, apoyada por la federación de municipios, las grandes ciudades y los departa mentes ministeriales y autonómicos concentkios es perfectamenteposible y daría resultados en el · horizonte de ocho años. Incidiria además, lateralmente, pero en forma significativa en algu nos de los problemas no resueltos como por ejemplo,- el de la se guridad. El deporte es el menos peligroso de ltis juegos y el más convencional. Cualquier Alcalde de España se apuntaría a esta bandera. Y se apuntarán todos. El debate está abierto y precisamente en un momento especialmente apropiado, en el que preside el de porte mundial un barcelonés. Eso sí: es preciso que el Ministerio de Hacienda ponga un paréntesis en su correcta aversión por los ingresos finalistas o dé el rodeo que crea conveniente y destine al deporte el rendimiento del loto, u otro sistema semejante, que ya en Italia, en Francia (sistema mixto) y en otros países está proporcionan do financiación a la práctica masiva del deporte y a la prepa~ ración de deportistas de alta competición. Y fíjense bien que hablo de práctica deportiva. Nadie mejor que los ayuntamientos y en su caso las diputaciones para liderar este proceso que el Estado, debe en parte financiar y las Autonomías sólo orientar. QUE ES EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA. Pero vayamos ya a la descripción de lo que es un Ayuntamien to como el de Barcelona y lo que es el sector local de España. Barcelona ciudad, el término municipal de Barcelona, no com prende toda la ciudad real. La ciudad real es una aglomeración- �s. metropolitana de la que Barcelona-ciudad es sólo el centro, que equivaldría al centro de Madrid. Las cifras siguientes, referi das al último censo, dan una idea de lo que digo: Madrid Barcelona C.M.B. Habitantes Km2. 3.158.818 1.752.627 3.096.831 607 97 477 En el caso de Madrid la aglomeración ha sido consolidada en un solo municipio. En Barcelona, en cambio, hay 27 municipios para una población parecida a la de Madrid sobre una superficie de algo más de las dos terceras partes. La realidad metropolitana no fué reconocida legalmente hasta 1974, con la creación de la Corporación Metropolitana, en parte herédena : de la antigua Comisión de Urbanismo y Servicios Comunes de los 27 municipios, pero que obtuvo carácter de entidad local municipal. Los miembros de la Corporación son concejales de los ayuntamientos que la componen. El presidente, elegido por votación entre los miembros, es ahora el Alcalde de Barcelona. Uno de mis principales objetivos es fortalecer el papel de la CMB como institución de servicios que representa a la ciudad de Barcelona real y que este papel sea reconocido en toda España. Un paso notable, en este sentido, ha sido la inclusión de la CMB en el Fondo de Cooperación Municipal como un municipio más. La CMB es una pieza fundamental para abordar algunos proble mas que, aunque afectan sobre todo a Barcelona, a Cataluña, sonen realidad problemas de Estado: el transporte urbano, el saneamiento de las costas, las aguas residuales, la eliminación de ba suras, la contaminación atmósférica y la promoción industrial yterciaria. En la CMB vive la mitad de la población de Cataluña y el 8,2% de la de España. El buen funcionamiento de España, su desarrollo económico, dependen en buena medida del perfecto funcionamiento de la aglomeración barcelonesa, de su prosperidad y de su eficiencia. El Ayuntamiento de Barcelona es un conglomerado de áreas y de empresas cuyo giro anual se aproxima a los 120.000 millones de pesetas. Produce desde servicios de software hasta alcantarillas y teatro infantil y representa más del 5 por ciento del producto interior bruto de la ciudad. Es, sin duda alguna, la primera "empresa" de Cataluña y la que genera más efectos colate rales en todas direcciones. Tiene más de 11.000 funcionarios y de 2.000 contratados laborales. Si añadimos la plantilla de los órganos autónomos de gestión y la de las empresas municipales, llegamos a cifras que oscilan alrededor de los 24.000 puestos de trabajo. �6. El Ayuntamiento de Barcelona ofrece una gama de servicios muy amplia, que además de incluir los típicos de infraestructura y ordenación de la ciudad, de circulación y de protecci6n ciudadana, etc., abarca una gran diversidad de servicios sanita rios, sociales y culturales. Pero a mí me interesa señalar hoy que, por sus especiales características, Barcelona es un buen avance y una buena muestra de lo que el sector local en general puede llegar a hacer, si cuenta con la voluntad política adecuada. Los últimos seis años de gestión han permitido realizar un saneamiento financiero y una reforma administrativa que, representan un · punto de referencia para el resto de las administracio nes públicas. En los meses siguientes a las elecciones del 79 se comprob6 que era difícil aislar los problemas y tratarlos siguiendo un or den de prioridades. En el caso de Barcelona se inventariaron -hasta 230 servicios específicos y muy diferentes entre sí -desde guardia urbana y bomberos a hospitales y guarderías- la mayoría de los cuales carecían de una escala jerarquizada d8 objetivos. Por otra parte, la situaci6n financiera se caracterizaba por un enorme déficit, producto de una estructura local inflexible y anticuada y de los hábitos adquiridos en los años 60 en los que el crecimiento acelerado permitía pagar los déficits de un afio con el aumento de los ingresos de los siguientes. Además, la carencia de autogobierne y la falta de reconocimiento de la realidad catalana desde el gobierno central obligaba al Ayuntamiento de Barcelona a asumir los servicios típicos de una capital. El Ayuntamiento de Barcelona mantiene 24 museos, 5 hospitales, 11 centros de EGB, por poner los ejemplos más llamativos de servicios que en las otras comunidades presta el Est& do o, más recientemente la institución autonómica. Pero es que además de ser capital de Cataluña, Barcelona es también una capital de España. Este es uno de los puntos que ~ quiero subrayar ante ustedes. Esto es a la vez el reconocimiento de una realidad y la manifestación de una voluntad a la que lo$ ~ barceloneses más perspicaces no piensan renunciar. ¿Quién se atreve a negar el carácter internacional del Museo Picasso? ¿Quién no reconoce la importancia que para toda España tiene la sección románica del Museo de Arte de Cataluña? ¿Cuál es el teatro de la ópera de España, sino el Liceo? ¿Cuál es el mayor centro de producción editorial en lengua castellana del mun do? ¿Cuál es la concentración ferial más prestigiosa y consolida da de este país? ¿Se ha pensado desde el Gobierno en los efectos que puede tener el apoyo a un recinto ferial competitivo de las mismas dimensiones? ( ... ). Les expondré, si puedo brevemente, el proceso de mejora de gestión que iniciamos en el Ayuntamiento de la mano del Alcalde Serra y contando con un equipo de trabajo, a mi juicio, de pri.m~ ra calidad. to. En primer lugar nos centramos en mejorar el control del gas Uno de los principales problemas internos era el de una pla~ �tilla incontrolable. Pues bien, en menos de un año hicimos un censo de personal al servicio del Ayuntamiento; ampliamos y uni f icamos los horarios implantando un control de asistencia infor matizado, es decir, hicimos que los funcionarios '~icharan", in= cluso los médicos; recalificamos al personal, fijando a cada uno la categoría que correspondía al trabajo real que desempeña ba; simplificamos la plantilla, reduciendo el número de catego= rías de 260 a 71. Reconocimos a las organizaciones sindicales y firmamos con ellos un convenio. En fin, toda una serie de me didas que se empezaron a aplicar en la Administración Central = tres años más tarde. En suma, los resultados de este proceso han sido una mayor tecnificación de la administración sin aumentar el coste en tér minos reales. Los frutos de estas medidas, desde la perspectiva actual, quedan reflejados en algunos datos significativos. Koy tenernos 1000 funcionarios menos que en 1979. En las empresas municipales, incluyendo autobuses y metro, hemos pasado de 11.200 a 8900 empleados. A la vista de estos datos algunos se preguntarán como es posible hablar de los Ayuntamientos como creadores de empleo y a la vez hacer alarde de congelación de plantillas. No hay tal contradicción. Se ha congelado el número absoluto de funcionarios y trabajadores del Ayuntamiento y sus empresas, pero esta congelación esconde una intensa renovación. Se han incentivado las jubilaciones anticipadas y a la vez se han cubierto las plazas creadas con la entrada de personal más joven y mejor cualificado. Y esto, señores, es crear empleo. Y quiero aprovechar este comentario para man~f e~tar mis re ~ servas ante la propues:ta de creación de empleo publico que se desprende del AES. Si con los: 50.000 puestos de trabajo que ha prometido crear la Administración pudiéramos contratar las dos asistentes sociales que necesitamos para el Barrio del Bes6s, por ejemplo, o aquel monitor que desde hace 3 años me reclama el ~rea de Deportes y no puedo darle, entonces el plan del AES si que mejoraría radical y revolucionariarnente la productividad del sector público y estimularía la creación de empleo en el país . Pero mucho me temo que la realidad no sea ésta. Hoy los sondeos de opinión realizados en Barcelona sobre la evolución de los servicios municipales (el último lo encargué en noviembre) han evidenciado la existencia de una valoración ciu dadana positiva. Otros puntos han sido objeto de valoraciones menos positivas. Me referiré a ellos más. adelante, en calidad de problemas no resueltos. Lo que probablemente no saben los barceloneses es que el aumento en la cantidad y la mejora en la calidad que han experime~ tado la mayor parte de los servicios municipales se ha producido sin que hayan aumentado los recursos consumidos por el Ayuntarnie~ to. Dicho de otro modo, los gastos ordinarios totales fueron en 1980 de 79.067 millones de pesetas actuales, prácticamente la - �8. ,misma cifra que el total del presupuesto ordinario de 1985 (72.501). En el mismo período los presupuesto de la Administración general del Estado han pasado de 4.173.697 millones en pesetas constantes a 7.060.407, es decir, se han multiplicado por 1,7. Para no citar el caso de las comunidades autónomas, ni el de muchos ayuntamientos. ¿Qué ha pasado pues? En este terreno, como en otros muchos, los milagros escasean y la respuesta es, por fuerza, de manual. Sencillamente se ha aumentado la productividad de los recursos. Además, la disminución que, en términos reales,ha experimentado la carga financiera en este período, ha permitido la regularización de algunas transferencias que no eran objeto de" contabilización presupuestaria como en el caso, parcial aún, de los transportes públicos. Ello...húbiera áidó imposible sin la asunción por el Estado :de la liquidación de las deudas hasta 31 de diciembre de 1982. Que quede claro. Permítanme que les cite algunos ejemplos. En la planta incineradora de basuras y productora de energía eléctrica, el cos te por Tm. eliminadas ha pasado de 2647 ptas./Tm. en 1980 a 1339 ptas./Tm. en 1984. Aquí, además de mejora de la productividad ha habido un reajuste de precios en la energía producida, puesto que los anteriores eran de hecho una subvención a las -compañís'elétric. En los hospitales municipales de Barcelona, los costes por cada UBA, únidad básica de asistencia, en 1984. fueron de 15.691. ptas. por UBA y día en el Hospital del Mar y 16.060 ptas. en el Hospital de la Esperanza. En los hospitales de la S.S. este coste es desconocido. La subvenciín que hemos recibido ha sido de 10.472 ptas. por UBA y día. En otros centros la subvención ha sido de 20.000, en S. Pablo y el Clínico y de 15.000 en centros privados. Hasta aquí los hechos. A continuación, las interpretaciones y, si es posible, las recomendaciones, que al menes a esta pretensión responde el título de la conferencia. Vamos primero pues, con las interpretaciones de ese fuerte aumento de la productividad administrativa. En mi opinión, las causas del fenómeno, como las de casi todo en la vida, son múltiples. Pero creo qué, a los efectos que aquí interesa resaltar, pueden resumirse en dos grupos significativos. El primero, que creo común a la mayoría de los ayuntamientos, 'consiste en haber sabido aprovechar adecuadamente los estímulos -productivos que la democratización de la vida municipal comporta: la transparencia en relación a las condiciones de trabajo, a los horarios, a las retribuciones, a las incompatibilidades. La negociación colectiva. La critica y la participación ciudadana, que en nuestro caso se han visto muy facilitadas por el proceso de descentralización territorial. Este conjunto de factores constituyen estímulos muy poderosos para aumentar la eficacia y la eficiencia de la máquina munucipal que, nunca debe olvidarse, funciona en un escaparate. . �9. Creo que esta característica es sobradamente conocida y por ello no voy a extenderme sobre ella. No hay que olvidar, no obstante, que constituye la justificación de fondo de la eficiencia productiva del gasto público local en relaci6n al de otros sectores de la administración. En segundo lugar y aquí quisiera ser voluntariamente inmodesto, el Ayuntamiento de Barcelona-oes probablemente la adml: nistración pública que más ha contribuído, . tanto en el terreno de los planteamientos como en el de los hechos, a poner en crisis el modelo de organización y gestión burocrático que ate naza a nuestras administraciones públicas. Hace pocos días, el profesor García de Enterria a quien le encargamos la defensa del caso, nos comunicó que la Audiencia Territorial de Barcelona había fallado a favor del Ayuntamiento en el recurso interpuesto por éste contra la decisión de un anterior Gobernador Civil de suspender un acuerdo del Ayuntamiento de Barcelona. El acuerdo suspendido, de 1981, cu ya eficacia queda reconocida ahora, en 1985, por la Audienciacontra las figuras de controlador del gasto y coordinador de Régimen Interior. EL SECTOR LOCAL Pero déjenme entrar en lo que es quizás el meollo de mi ex posicion, o en todo caso el sentimiento que creo más importante comunicarles hoy. El subsector local de la Administración Pública española, con más de . un billón de pesetas de operaciones sobre un total de ocho billones de pesetas, representa una parte no despreciable del conjunto del sector público. Junto con el sector autonómico que sobrepasa también el billón alcanza, según datos de la Dirección General de Coordinación de Hacien- ~ das Territoriales, el 29 por ciento del gasto público consoli~ dado sin seguridad social, mientras que en Italia y el Reino Unido este nivel es del 17 y del 26 por ciento, respectivame.n te. Esto quiere decir que estamos en niveles de descentraliza- · ción territorial del gasto más plausibles de lo que comúnmente queremos admitir. Admitámoslo. Sin embargo, estamos lejos no sólo de los objetivos que el informe de expertos del año 1980 fijaba como deseables para el proceso descentralizador español (recuerden ustedes: 50-25-25) sino lejos realmente, después de analizada la experiencia de estos años, de lo que la realidad permite ya hoy. Sobre todo el subsector local. Este sí que es la cenicienta de los subsectores locales europeos en cuanto a participación en el gasto consolidado, al no superar el 15 por ciento del sector público sin seguridad social. Hay que enfocar correctamente es.ta situación. Y hay que hacerlo, yo creo, ahora mismo, es decir en el momento en que se plantea la revisión del sistema de financiación autonómica, una vez acabado el período de transición definido por la LOFCA y al gunos estatutos como el de Cataluña. Y aquí quiero decir que estoy de acuerdo con las cuatro objeciones que el presidente Pujol plantea al sistema de financia- �10. ción vigente. El criterio del coste efectivo no tiene en cuen ta que en Cataluña, servicios como la Sanidad o la Enseñanza tienen una cobertura pública menor que en el resto de España. La relación pública privada en Cataluña es 40-60%, mientras que en el resto de España, 60-40%. Los impuestos cedidos, por otra parte, no son un buen sistema, puesto que desincentivan la productividad fiscal. El Fondo de compensación interterritorial es poco justo, puesto que no tiene en cuenta el volumen real de las competencias que presta cada comunidad. Y, por último, la inversión de reposición no habría de contabilizarse aparte de la nueva. Me gustaría hacer una breve referencia · a la propuesta Obiols-Armet de revisión financiera. Esta propuesta distingue tres fuentes de ingresos. La primera debería basarse en la atribución a las comunidades autónomas del rendimiento de una parte de los impuestos generales que se recaudan dentro de su territorio. La segunda fuente de ingresos debería ser la participación de las Comunidades en un fondo de igualación de carácter general, y la tercera un fondo de desarrollo que preven dría del FCI perfeccionado y desarrollado. Hay que ser conscientes de que toda esta transición, esta revisión y estos objetivos plausibles se plantean en un marco de dificultad que no voy a ocultar: déficit del sector público en torno al 5 por ciento del producto bruto. Creo que estos problemas no carecen de soluciones. Soluciones difíciles pero, en definitiva, posibles. No veo en el horizonte de los próximos cuatro o cinco años otra posibilidad de avanzar hacia el objetivo del 25 por cientp de participación del subsector local en el sector público y se hacerlo sin mermar los recursos de las autonomías que recurrir a medidas fiscales hoy no contempladas por la legislación vigente o, quizás, poco desarrolladas. Mi reflexión se encaminaría, por lo tanto, hacia el diseño de las posibles medidas fiscales que, en el marco dr un aumento del presupuesto bruto de las comunidades autónomas permi tiera, vía redistribución y a través de la creación de fondosde cooperación municipal en las autonomías, un aumento de la capacidad neta de gasto del subsector local. Es muy posible que la mejor solución se encuentre en la consolidación de un fenómeno que está surgiendo, no sin errores de implantación, de un principio de fiscalidad en el nivel de las administraciones autonómicas. El Alcalde de Barcelona está dispuesto a defender esta incipiente f iscalidad autonómica siempre que se den tres condicio nes: (1) que los recursos obtenidos se dediquen a nutrir la ca~ pacidad de gasto ·de los Ayuntamientos, es decir, del sector gestor por excelencia; (21 que la redistribución se haga objetivamente y (3) que la población perciba claramente el beneficio. Se ha inciado ya esta línea con el recargo sobre la renta impuesto por la Comunidad Autónoma de Madrid y, más limitadamen te,con el impuesto sobre el bingo establecido por la Generalitat de Catalunya y podría seguir con un impuesto específico metropolitano o autónomo para la financiación de una parte pequeña del déficit de los transportes públicos. �11. Pero las exacciones que se puedan establecer de acuerdo con esta concepción fiscal, anque se refieran en todo caso a problemas de tipo específico y a zonas concretas del país, ~ deberían dejar a salvo el principio de que, a medio plazo, los impuestos no han de tener un carácter estrictamente fina lista. A medio plazo, la solución es federalizante. Renta, Sociedades e IVA, repartidos entre los tres niveles de gobierno. Como en Alemania. Se ha de producir una auténtica redistribución en cascada en dirección del sector público autónomo y del sector público local. Y el Alcalde de Barcelona defenderá siempre que en esa redistribución progresiva se introduzcan criterios de optimización, exigencias de control de calidad y máximos y mí nimos por parte de la administración central y, lógicamente,de las administraciones autónomas. Es más. Me gustaría subrayar con toda claridad que los gobiernos autónomos deberían reconocer que la esencia misma de su poder político, de su rol político en relación con las administraciones locales, consiste precisamente en eso: en la determinación de los criterios políticos que pueden orien tar el gasto de los recursos por ellos controlados. Los gobiernos autónomos no han de ser unos ayuntamientos grandes. Han de ser la generalidad, no la particularidad. No se trata tanto de que tengan maestros y guardias en nómina como de que formulen unas políticas orientadoras de la gestión de unos recures transferidos y administrados desde los Ayuntamientos. En este marco que propongo, la esencia de la actua ción política de los gobiernos autónomos·· consiste, por lo tan to, en impulsar, incentivar, estimular la innovación y proponer objetivos cualitativos. No quiero dejar de lado el marco legal en que se sitúan estas reflexiones. Todavía es~e.mos, como es archisabido, en un período constituyente. Vaya por · delante que mi deseo y mi convicción es la de que este período desde terminar ~· No cabe esperar ya mucho más de un esfuerzo legislativo constit.urente y quizás sea mejor a las alturas de 1985 concebir el trabajo de nuestras cámaras ·como algo más pegado a la reali dad de gobierno cotidiana y por tanto más dado a las adaptacio nes legales del marco existente que a la creación de nuevos -marcos. Les voy a dar un ejemplo de lo que hay que evitar. La ley de Presupuestos Generales del Estado para 1985 contiene un error, que hay que subsanar urgentemente, que puede costar a los municipios de la Corporación Metropolitana de Barcelona una merma en sus ingresos de alrededor de 600 millones de pesetas. En efecto, la ley establece que, a efectos de cálculo de la Contri bución Territorial Urbana, se tomará como base las valoraciones vigentes el 31-12-84. Esto quiere decir que los ayuntamientos que habían actualizado sus catastros y establecido unas valoraciones cuya vigencia empezó el 1-1-85 se encontrarán con que las previsiones de ingresos de sus presupuestos no podrán cumplirse. Y no porque los ayuntamientos hayan obrado irresponsa- �12. blemente. No. Se habían revisado los catastros. Se habían obtenido unas valoraciones que aumentaban substancialmente las vigentes, se había acordado la vigencia del nuevo catastro en 1985, y se había calculado la recaudación en concepto de CTU de acuerdo con el mismo. A estos casos me refiero, cuando hablo de legislar con vistas a la realidad cotidiana. Es obvio, sin embargo, que están pendientes todavía leyes básicas y entre ellas de forma destacada la Ley de Bases de Régimen local. La Ley de Bases es la menos mala de las Leyes posibles en este terreno. Les daré algunos ejemplos del porqué de es te criterio nada halagüeño y bien moderado en torno a esta = cuesti6n. (art. 59 bis, RF, Carta, participación ••. ) Quizás nos falte audacia en el reconocimiento del plura lismo y la libertad local y nos sobre, a veces, en el recono cimiento de los beneficios económicos de la competencia entre individuos. Porque esos beneficios derivados de la competencia existen aunquee;to sea nuevo para muchos socialistas. Pero son beneficios que, en principio, no garantizan nada completame~ te y, sobre todo, son beneficios no muy distintos de los que cabe esperar de la multiplicidad de poderes locales no concurrentes pero si contiguos. La comparación de los artículos 5 i 20.2 de la Ley de Ba ses de Régimen Local ilustra esta falta de audacia• Efectiva mente, el art. 5, regulador de las fuentes normativas del ré= gimen local no prevé la posibilidad de que los Municipios, cuando menos los que por su número de habitantes lo requiriesen, se autoregulen mediante la correspondiente Carta municipal, aprobada con rango de Ley. Esta carencia es, quizás, la fundamental ya que con su aceptación podrían obviarse muchas de las demás limitaciones que contiene la Ley de Bases. El mismo art. 5, al referirse al regimen organizativo señala que se regirán por la Ley de Bases, luego por las de las Comunidades Autónomas y en tercer lugar por el Reglamento orgánico propio de cada entidad. En cambio, el art. 20.2. establece que las Leyes de las Comunidades Autónomas podrán establecer una organización municipal complementaria, que regirá en cada Municipio en todo aquello, en que su Reglamento orgánico no disponga lo contrario. Es evidente la contradicción entre ambos preceptos. Sería de desear que en el art. 5 por su carácter más general se estableciera la jerarquía en la forma que lo hace el art. 20.2. En todo caso, con la previsión de órganos que hace la Ley de Bases en el art. 20.1. sería suficiente, sin ~stablecer la posibilidad de que las Comunidades Autónomas pudiesen legislar sobre la materia, _ya que cualquier intervención ampliando lo �13. establecido en la Ley de Bases significará siempre el limitar la capacidad autorganizativa municipal. Más aún, el art. 5, en su apartado E) establece que en cuan to a las Haciendas locales se regirán por la legislación estatal~ en segundo lugar por las Leyes de las Comunidades Autónomas y en tercer lugar por las Orde~anzas fiscales de la propia entidad local. Por su parte, el art. 105 repite~que las entidades locales tendrán autonomía para establecer y exigir tributos de acuerdo con la legislación estatal y la legislación autonómica. No se vé la razón por la que las Comunidades Autónomas puedan legislar sobre Haciendas locales cuando el art. 132.2 de la Constitución sitúa al mismo nivel a dichas Comunidades y a las Corporaciones locales al establecer que "Las Comunidades Autónomas y las Corporaciones locales podrán establecer y exigir tribu tos, de acuerdo con la Constitución y las Leyes; y estas "Leyes" son las estatales ya que el propio art. 133, en su apartado 1, establece que "la potestad originaria para establecer tributos corresponde exclusivamente al Estado, mediante Ley". Esta "Ley" es el único techo constitucional que tienen los Municipios para establecer y exigir tributos y no cabe, por tanto, interponer otro filtro legal autonómico. PROBLEMAS NO RESUELTOS No puedo dej~r de referirme a una serie de problemas pendientes que en los seis años de administración local democrática no se han podido resolver todavía o que han aparecido como nuevos durante el mismo período. Se trata del problema de la drogadicción y de sus concomitancias en el campo de la seguridad y la administración de justicia e, indirectamente, la sanidad, así como otros relativos al comportamiento civil en una fase de transición. En relación a las drogas, los últimos 5 años han visto crecer unos fenómenos muy parecidos a los que ya conocen otros países, especialmente los EE.UU. desde hace quince o veinte años. Me refiero tanto a la extensión de su consumo, como a sus repercusiones sociales, sobre todo en el terreno de la seguridad ciudadana y la criminalidad, como a los debates que genera. Es previsible que debamos convivir durante muchos años con las drogas y más concretamente con la heroína. Y que lo ha· gamos en medio de un debate intenso e importante,entre quienes ven en la ilegalidad de la droga la causa de los males y quiénes piensan que sólo la actuación represora puede poner fin a la drogadicción. No existe una forma única y definitiva de tratamiento de los heroinómanos a largo plazo. La discusión entre profesionales gira sobre todo en torno a las medidas de reinserción y de prevención. Pero lo que está claro es que hemos de afrontar, como mínimo, los aspectos sanitarios de la drogadicción. Estamos obligados a atender al toxicómano que busca ayuda. Todas - �14. las medidas que se adopten deben ser evaluadas por los equipos que las lleven a cabo y por la Administración. Hoy puede haber entre 5.000 y 12.000 heroinómanos en mi ciudad. Cincuenta mil en España. Tengan en cuenta que un gra mo cuesta 20.000 pesetas y surgirá la cifra de mil millones -diarios de volumen de negocio. Pero en este túnel empieza a verse la luz. La experiencia de los EE.UU. nos enseña que · la -toxicomanía es una enfermedad que se cura con la edad. No hay heroinómanos de 50 años. :Está claro que algunos se quedan en el camino, que mueren antes de llegar a esa edad. Pero lo que parece claro es que la incidencia de la adicción es menor cuanto mayor es el grado de madurez y adaptación social del individuo. ¿Dónde puede hallarse una solución al problema? En mi opinión, la salida pasa por · los siguientes elementos: actuación coordinada de los distintos niveles de gobierno y, desde luego, de los diversos departamentos; acotar la entrada; reinserción; prestación de un servicio de urgencias; y presencia de un protagonista, un nivel de gobierno gestor o un comisario. Probablemente, la gestión de los ~rvicios sanitarios es el "test'' más importante para esclarecer como será el reparto de funciones entre las Administraciones públicas. Los servicios sanitarios representan una parte importan te del PIB y del gasto anual de las Administraciones Públicas. Son, sin duda, la columna vertebral de los servicios personales transferidos a las Comunidades Autónomas. En esta clase de situaciones es donde tenemos la oportunidad de establecer una distribución clara de funciones entre las Comunidades Autónomas y los Ayuntamientos. La gestión por parte de la Administración local, también aquí es garantía de eficacia e innovación. Se ha dicho de los servicios sanitarios gestionados por la Administración local que nos conducirían a hipotecas políticas expansionistas y despilfarradoras. Nada más lejos de la realidad ya observada. Cuando la Administración local ha intervenido en este terreno lo ha hecho atendiendo necesidades que las ·Administraciones excesivamente burocráticas y poco participativas habían ignorado, como Planificación Familiar, Salud Mental, etc. No solamente en estos casos sino también cuando se gestionan instituciones complejas como hospitales, también la Ad ministración local ha mostrado tener la fuerza política y elconocimiento profesional para hacerlo de la forma más ef icien te. Ya he dicho antes que el coste de cama/dia en los hospi~ tales municipales es menor que el de los de INSALUD. La propuesta de un Consorcio de Hospitales Públicos en Barcelona, con la presencia de la Administración Autonómica en su órgano de Gobierno, es la plasmación de la voluntad del Ayuntamiento de Barcelona de asumir la gestión de la sanidad en el ámbito del municipio. �15. La inclusión en la Ley General de Sanidad de la delegacion de gestión a los Ayuntamientos de las Grandes Capitales sería la asunción del reto por parte de la Administración Cen tral y Autonómica. En cuanto a la actuación de los Ayuntamientos ante el problema del paro, hay que ser sinceros. Sólo acabamos de empezar. En Barcelona hay 270.000 jóvenes entre 14 y 24 años. Entre los 16 y 24 años el 42% está en paro. Tenemos una tasa de no escolarizados del 11%. El fracaso escolar, entendido como alumnos que repiten cursos, no como abandono de estudios, es del 50% en EGB, 55% en BUP y 75% en FP. Estas cifras nos dan una idea de la magnitud del problema, tal como está ahora y como puede agravarse. Sin embargo, creo que hay en nuestras ciudades, en nuestros pueblos, elementos que nos permiten afrontarlo con optimismo. Este verano, durante la Fiesta Mayor de la Taixonera, barrio relativarner.te marginado de Barcelona, me dí cuenta de que teníamos los elementos de un problema y los elementos de su, s6lución. Los jóvenes del barrio están en su mayoría parados y el barrio tiene muchas cosas que arreglar. Pero tiene más, tiene un sastre que es presidente de la Asociación de Vecinos y que e~~capaz de organizar los actos y las fiestas en las que esos JOVenes participan, es decir, que es capaz de llegar a ellos. Y aún hay más, en la parroquia, más o menos destartalada por las sucesivas agresiones a sus cristales, un profesor de música da clases, primero a unos niños y luego a sus padres. He aquí la materia prima de un problema gue debería ser soluble: o somos capaces de convertir este puzzle en algo relativamente ordenado en que los recursos existentes tenganque ver con la solución del probl9ma, sin infri::;i= las leyes gene rales de la economía y la sociedad, o bien se=á muy difícil -convencer a estos individuos y, en segundo l~;a.:::-, a ~is concejales y a mi mismo de que esas leyes sirven ~=-=a algo. El Ayuntamiento de Barcelona se ha pl~~=ado la creación de un dispositivo mínimo de actuación en el ==.::.po de lo que se llama, en terminología de la OCDE, las inici~~ivas locales de creación de empleo (ILCE) . Con esto hemos variado una oosición ce =8r.do. Hasta aho ra no admitíamos con resoecto al paro otra responsabilidad que la de ayudar a paliar sus efectos. Nunca participamos en el combate de sus causas. Y la verdad es que seguiremos siendo contribuyentes muy marginales en ese combate. Pero admitamos desde ahora que se nos hace difícil decla rarnos totalmente irresponsables en esta cuest~ón. Por una ra= zón. La duración de la crisis es mayor de lo que hadie había previsto. Y esta mayor duración tiene efectos cualitativos. La posibilidades de reinsercion laboral de una oersona a medida que se alarga la duración de su desempleo, aecrecen en proc~esi5n aec~§t~i~3. �l 6• Los problemas de disciplina en la circulación, para citar .otro problema mal resuelto, son reflejo de una cierta cruie bra del principio de autoridad. Estarnos viviendo una crisis de las profesiones que implican autoridad. A consecuencia de esto existe una impunidad infractora que hay que resolver para mejorar, por ejemplo, el tráfico de las ciudades. = La población de Madrid ha perdido sesenta mil habitantes entre los dos últimos censos. La de Barcelona ha permanecido estancada. Sin embargo, en el mismo período el número de coches ha aumentado en un treinta por ciente. Obviamente, la anchura de las calles no se ha modificado. Si pusiéramos en fila india los coches que se matriculan cada mes en Barcelona llegarían desde la Avenida del Tibidabo al Paseo de Colón, o si lo prefieren, desde Ato=ha a la Plaza de Castilla. En este campo tenernos que actuar sin esperar ninguna nueva Constitución. Bastaría una elevación del código de cir culación al nivel normativo adecuado y una sabia utilizacióndel mismo en tanto los ministerios de Interior y Justicia se ponen de acuerdo sobre si es posible judicializar el cobro de las multas, discusión de aran calado cívico. También aquí estoy en . la línea del Presidente del Gobierno, cuando reclama menos leyes y más actos. Desde luego, entre los actos necesarios figura la construcción de apa=camientos y una mayor imaginación en · las medidas del tráfico central. ¿Nos atreveremos? Quizás u~ aumento de las multas por aparcamiento incentivará el uso ce aparcamientos de pago y hará rentable su cons trucción. En el ca~po de la seguridad ciudada~a, seguimos fracasando todavía. Pero estarnos · cerca de saber corno hemos de salir de la actual si~uación. Hace más ce un año, antes del cierre de tiendas, creé una Comisión, con el ex-Alcalde Socías al frente, y le dí, un plazo de doce meses para saber las causas, las características y las salidas posibles del problema. Lo primero que hicimos fué una encuesta. Los resultados fueron aterradores: 19,6% de victimación. Luego siguieron los análisis y las primeras medidas provisionales que han sido muy i~portantes por su carácter innovador en el terreno de la cooperación entre cuerpos de seguridad. Hoy el clima es mejor, incluso mucho mejor, pero puede empeorar mañana. (Fatalismo: el relojero y el farmacéutico). Tengo la seguridad de que antes de dos meses oodremos adoo tar algunas grandes decisiones, claras y operativas. El problema de la financiación de los transportes públicos requiere también la perspectiva de las soluciones específicas. En el caso de Barcelona, como en el de ~ladrid, la singularidad radica en el carácter metropolitano de los servicios prestados �17. y·en los déficits que se derivan de la gran complejidad de los modernos sistemas de transporte urbano. La fórmula de financiación de los transportes públicos debe recoger el hecho de que las áreas metropolitanas constituyen unas concentr..acdones de servicios de al ta rentabilidad para el conjunto de todo el estado y que, en consecuencia, los costes generales deben ser asumidos por el conjunto de las administraciones públicas. Todos los problemas a los que me acabo de referir requieren unas soluciones específicas. Pero en el caso concreto de Barcelona, las soluciones pasan igualmente por la constatación de la capitalidad que Barcelona ejerce de hecho, en diversos terrenos y que tiene voluntad de consolidar. Quiero añadir que el reconocimiento que el Alcalde de Barcelona propone no se circunscribe a la esfera de unos derechos económicos. Barcelona propone un reconocimiento político de su capitalidad. MADRID Y BARCELONA En este mismo marco me siento obligado a subrayar la actua lidad de los valores ciudadanos que con frecuencia se han vistoperjudicados por la presencia de una capitalidad política. Como Alcalde de Barcelona he glosado con frecuencia esta contraposición entre el debate propio de las ciudades y el inevitable grado de uniformidad que provocan las capitales y lo he hecho, precisamente, para advertir sobre el proceso de capitalización de Barcelona generado · por la autonomía. Pues bien, el Alcalde de Barcelona cree que es muy positivo para el país en general y para Madrid en particular, la gradual consolidación de un Madrid local, de un Madrid autonómico, de una ciudad viva en suma, frente al Madrid oficial y capitalino. He vivido personalmente la aparición de poderés ; locales en París y Washington. Se trata de un fenómeno que fué visto con algunas reticencias pero que se ha impuesto con gran naturalidad. La realidad se ha impuesto. Es importante que exista un equilibrio entre el rol de capi talidad y el más genérico y hasta cierto punto opuesto de ciudad. Y ahí está, quizás, la diferencia que todavía se aprecia entre el caso español y la posición que en sus respectivos países ocupan Washington o Bonn, por citar sólo dos ejemplos relativamente distantes. Ni Washington ni Bonn pretenden ser al mismo tiempo la capital y la primera ciudad. Está claro que la situación no es aquí la misma. La realidad de Madrid es también un dato que se impone. Pero tengamos al menos el sentido común de reconocer que la Ley no agota la realidad. Sería más mbio y más prudente aceptar la idea de un cierto dualismo fáctico. Quiero subrayar, por otra parte, el carácter de B~rcelona �18. como banco de pruebas. La derecha catalana y la española no han vencido nunca en Barcelona en una contienda electoral que no fuera limitada estrictamente al Gobierno de Cataluña. Su política española no ha obtenido aún una aprobación mayoritaria ni en Ba~ celona ni en Cataluña. Las elecciones Generales del 82 fueron un intento. Las Municipales del 83 otro. Ahora, la derecha catalana ha visto que tiene que jugar sus cartas españolas boca arriba, confesar sus afinidades españolas para ganar en Cataluña. Y la derecha española reconoce que tiene que prescindir de su hist6rica aversi6n a entenderse políticamente con los hombres de negocios catalanes. Políticamente, porque económicamente, siempre se entendieron. Todo esto, seguramente, no es malo. Puede que complique las cosas. Pero no más de lo complicadas que realmente son en si mismas. En este contexto quiero proponerles una reflexión. Una medida de prudencia política sería, quizás, no abusar excesivamente del término nación ni al referirse al gobierno de España ni al referirse a Cataluña. Es mejor emplear el específico España, sin complejos, y el específico Cataluña, que el genérico nación. La ambigüedad calculada de la Constitución exige ciertos sacrificios de todos en este sentido. Sin duda, un gobierno que no haga uso frecuente del adjetivo nacional renuncia a un resorte ·importante o, más que impoE tante, conforiable. Y debo decir que en este sentido el Presidente del Gobierno de Cataluña, suele, últimamente, cuidar su vocabulario. Más quizás que algunos miembros del Gobierno Espa ñol y que los medios de comunicación que, aquí, gustan de lla-marse "nacionales" y que en Barcelona llamamos "españoles". Pero nadie puede hacerse ilusiones, afortunadamente, sobre el poder de convocatoria de las palabras. Un cierto escepticismo verbal no ha de tener grandes costes. Y si no, reparen Vds. en el enorme prestigio adquirido por el Alcalde de Madrid, entre otros merecimientos, mediante una sa bia polisemia, y un saber estar al tanto de los cambios de lengua je, rechazando toda machaconería y simplismo. Por último, les voy a decir como Alcalde de Barcelona que recojo la esperanza de la generación de nuestros mayores cuando dirigién:lcsea España la llamaban a despertar de un letargo secular. Y llamaban desde una periferia que se creía inc0mprendida. Estoy conve.n cido de que hoy se han puesto las bases objeti vas para que esa comprension que a veces es un asunto mucho me-nos épico de lo que suele creerse, sea posible. Sin embargo, hace falta todavía un esfuerzo grande en el camino de la confianza para conseguir que sean realidad los sue ños de nuestros abuelos e infundados sus temores. En resumen, el modelo de gestión posible en España, que debería comenzar a aplicarse hoy para estar rodado en 1990, debería tener en cuenta los siguientes criterios y propuestas. (1) Legal o prácticamente las competencias del Estado y las �19. autonomías (sector nacional) deberían ser taxativas, es decir, con númerus clausus. Lªs locales residuales. La Constitución lo permite. En ello hay un riesgo para los dos sectores "nacionales". Que lo asuman. Si no lo hacen perderán legitimidad sus protestas de no intervencionismo y autogobierne. (2) Casi ningún problema puede solucionarse desde un solo nivel de gobierno. La atribución de competencias que hacen la Constitución y las Leyes básicas es sólo una convención simplificadora, útil y basta. Y a fé que bastante laxa, afortunadamente. Debe defenderse la complejidad, como hacía Ralph Deahrendorf hace cuatro días en un periódico de esta ciudad, pero no, como él cree, atribuyendo pendularmente las competencias arriba y abajo, antes arriba, luego a la escala local y ahora de nuevo arriba, a escala europea. No. En nuestra lucha contra la droga vamos a apoyarnos en el organismo especializado de la ONU, con sede en Viena y vamos a pedir a Barrionuevo más apoyo y a Ledesma más medios pa ra el fiscal Villarejo y al conseller de Sanidad, Laporte, ayuda en la reinserción. Pero nosotros sufrimos el problema y estamos por tanto cualificados para un cierto sector de la solución. Para un cierto protagonismo emprendedor o gestor. La demanda manda, o debe mandar. (3) No hay, realmente, competencias exclusivas, ni siquie~ ra plenas. Todas son compartidas. O casi todas. Lo importante es identificar al responsable o los responsables del proyecto, de cada proyecto. El sector público, para el ciudadano, es un conjunto de personas y medios al servicio de unos determinados programas. Para el político y el funcionario es a menudo un amasijo de dificultades y competencias, de recursos o carencias. Grave error. Identifiquemos el problema, señalemos los responsables de su solución y pongamos desde todos los niveles de gobierno los medios a disposición de los responsables. Esta es la fórmula. (4) El sector local tiene que llegar en cinco, seis o siete años hasta el 25% del sector público sin seguridad social. Ca si exactamente lo mismo ocurre con el nivel autonómico, que de to dos modos crecerá todavía un poco por transferencia de nuevos ser vicios. Esto significa que en ese plazo, u otro más largo, el Sector Público deberá absorber dos veces el actual déficit, es decir, cerca de un 10% de la Renta Nacional. Por absorber entiendo reducir pérdidas tanto como poner re- �20. cursos a disposición de niveles que no los tenían. ¿Quieren que les diga la verdad? Esto va a ser muy difícil si no se dan dos condiciones: (1) un crecimiento significativo de la Renta Nacional, por el que yo apuesto sin muchas dudas ( 2) una disposición, en ;·todos los niveles, a deselectorali zar en cierta medida los temas fiscales. Todo lo demás son palabras al viento. (5) Si todos estos puntos no obtienen traducción legal no debemos inquietarnos. Los objetivos aquí descritos pueden perseguirse también sin leyes que los consagren. Es más: estoy convencido de que se irán imponiendo. La diferencia está en el grado de coherencia y confort en el desarrollo del proceso político. Y también el timing. (6) Autocontención en el trato con el ciudadano. A to dos los políticos, a todos los niveles, nos gusta lo que los franceses llaman el bain de foules, el baño de multitudes. Y a veces es bueno para la salud del colectivo. la del político. Y para Pero no deberíamos tratar de acceder directamente al ciudadano por encima, puenteando, a los poderes elegidos de nivel más bajo. Me refiero al contacto político-administrativo. El AES no debería poder subvencionar directamente a los Boy-Scouts de Cataluña y si lo hace, el Presidente del Gobierno de Cataluña tiene todo el derecho a molestarse. Sólo el protagonismo del Estado central en la política anti-ciclica (contra el paro) justificaría tal procedimiento, con el fin de acumular en el menor tiempo posible el máximo po sible de proyectos viables y eficaces en la creación de empleo. Y aún. Del mismo modo el Gobierno de Cataluña no debería en modo alguno crear Oficinas de Bienestar Social en los barrios de las ciudades industriales con el fin de explicar lo que es la Generalitat. Si lo hace los Alcaldes de Catalüí.\a,tienen todo el derecho a molestarse. Sólo la probada incapacidad de los Ayuntamientos para explicarles a sus ciudadanos lo,;rgue es el aut09'obierno jú.stif icaría tal procedimiento. Y aún. Déjenme que les diga ahora algo que ya se temían. el AES no ha subvencionado a los Boy-Scouts de Cataluña y el Gobierno de Cataluña sí ha creado Oficinas de Bienestar Social en los barrios. �21. Pero la advertencia vale para todos, incluidos los grandes Alcaldes. Es un código de comportamiento que se nos debería exigir. (7) Autocontención también, sin embargo, en el derecho a la susceptibilidad. Debería ser normal que un ministro asistiera a la ópera en el Liceo sin tener que pasar por la taquilla del Presidente de la Generalitat, el Delegado del Gobierno y el Alcalde. Esto ya comienza a ocurrir. prevenciones y cautelas . Pero todavía hay demasiadas Yo me he tenido que quejar · a veces de algunas actuaciones simétricas. La esposa de alguna alta autoridad, supongamos, se ha dirigido al Orfeón de un pueblo sin avisar al Alcalde. Y yo me he quejado porque el Alcalde me lo ha pedido -y quizás porque en aquel caso hubo infracción de un principio distinto al de la cortesía. Pero me he quejado sin convicción. Los Municipios no tienen fronteras. Ahí reside su fuerza. No deberían pues añorar las aduanas (els burots) (8) Hay que ir más allá: propongo formalmente que Barcelona sea sede de instituciones de ámbito estatal. También he hecho la oferta, bien recibida por - el comisario Cheysson, de la CEE, de albergar alguna gran institución europea. Pero esto es distinto. Se trata de que algunas, varias, bastantes si es posible, instituciones estatales o no, de ámbito español en todo caso,fijen su sede en Barcelona. La Constitución no lo impide. Y los costes, seamos sinceros, tampoco. El Presidente del Gobierno, al que le he comen tado en alguna ocasión mi deseo de formular esta oferta la ve favorablemente. Lógicamente las instituciones que podrían tener sede en Barcelona son aquellas más relacionadas o con mayor polarización en torno a personas y actividades que son importantes en nuestra ciudad: en deporte, 15 de los 50 presidentes de Federaciones españolas son catalanes; en ópera; la Constitución no obliga a nada: quizás el Liceo podría ser oficialmente lo que es de hecho la Opera de España, como la Scala de Milán es la gran Opera de Italia; en comercio exterior y relación con Europa; en industria editorial y Ferias Internacionales ... porqué no establecer el centro donde ya está la actividad o gran parte de ella? El puente aéreo perdería algunos clientes y ganaría otros. Por cierto que si el puente aéreo fuese empresa aparte y quisiera administrarse desde donde reside la demanda tendría que establecerse en Barcelona: 50% de sus usuarios salen d e y vuelven a Barcelona, 25% de Madrid y 25% de otras provincias. (9) Barcelona ofrece a Cataluña y España un gran proyecto, bueno para todos: el de organizar los Juegos Olímpicos de 1992. �22. También aquí es importante ver que el proyecto necesita de la colaboración de todos los niveles de gobierno y un sabio reparto de protagonismos, que sin embargo no puede traducirse en una multiplicación de Comités compensatorios. No se trata de eso. Si Cataluña y España entera confían plenamente en Barcelona para este objetivo, yo les garantizo que Barcelona devolverá con creces esta confianza. No han de pasar muchos días antes de que estas palabras tengan una traducción práctica. Escuchen: Todos estos criterios · y propuestas no son el fruto de, simplemente, la buena voluntad/ o de una cierta imaginación; ni siquiera de las necesidades de un Alcalde que defiende los intereses de su ciudad. NO. Son el fruto de seis años de práctica política local; el fruto de una apasionada lectura, desde Barcelona, del proyecto de construcción de una Cataluña autónoma y una España por fin moderna; son expresión del deseo, que creo interpretar, de una generación de barceloneses que quieren ser fieles a la ambición de sus mayores, la -que se formuló con enorme fuerza en el cambio de siglo, y fieles también a la tenacidad de sus padres, que en los años menos exhuberantes de la crisis mundial, la gue rra y la dictadura, supieron guardar y transmitir el mensaje -oculto de aquella amb±ción con nueva sabiduría, con una modestia que fué necesaria y con una eficacia que hoy me permite re petir con esperanza, con confianza, pero también con exigencia, cargado de décadas de razón, aquellas palabras de 1898: España, España -despierta, arranca las lágrimas de madre, sálvate de tanto mal que el lloro te vuelva fecunda, alegre y viva. Espanya, Espanya -retorna en tu arrenca el plor de mare! Salva't, oh salva't -de tant de mal que el plo et torni feconda, alegre i viva. 18 de febrero de 1985. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3879 Title A name given to the resource Un modelo de gestión para el Estado / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Promoció de l'esport. Hospitals municipals. Serveis Sanitaris. Droga, drogodependència i violència. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Club Siglo XXI (Madrid) Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Autogovern Gestió pública Administració local Autonomia Barcelona Sanitat Ocupació Seguretat ciutadana Acció política Espanya Catalunya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-02-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/974/19850303d_00059.pdf 77e02a2bdf0232fa6bf72d1d884b1a26 PDF Text Text ;ca - ^^ ^\ ^^^ ^ Avui és un dia important per a la nostra ciutat. La constitució de la Confederació de Comerç de Catalunya, suposa la consolidació d'un sentiment, i una necessitat que ha forjat la unió de tots els comerciants de Catalunya. Difícilment pot analitzar-se la història de la nostra ciutat i la de Catalunya si no es té en compte el paper dut a terme pels gremis en el decurs de la seva història. Sense els gremis no és possible comprendre la vida de Barcelona. L'arbre dels gremis que podem veure en el Museu d'Història de la Ciutat dóna sentit i conforma la -idea del paper preponderant que ha tingut el comerç, no només en la vida econòmica de la nostra ciutat, sinó en la seva vida pública. La participació gremial en el Consell de Cent va suposar la incorporació plena d'aquella capacitat imaginativa -que va crear riquesa en les nostres places i en els nostres carrers-, en el Govern de la Ciutat. ts innecessari insistir en quelcom conegut de -tots, però sí que és important recordar, en moments singulars com ho és aquest, que la Casa de la Ciutat i el desen volupament de Barcelona, de la seva història i dels seus costums, ha anat inexorablement unit a la vida gremial i comercial. Però, si la història, el nostre passat, ha de ser en el nostre present, el nostre present ha de consolidar el nostre futur i, avui i aquí, es posa en evidència una cosa desitjada per tots aquells que hem fet possible que la demo cràcia en el nostre país sigui una realitat. La democràcia necessita no només la voluntat d'uns homes, sinó també la configuració progressiva d'un teixit social arrelat a les nostres Institucions, als nostres costums i a les nostres tradicions. El teixit social, amb organitzacions fortes com �2) la que avui es constitueix, és una peça clau per tal que el sistema de relacions jurídiques en què es vertebra l'Estat en els seus diversos àmbits d'organització sigui una garantia per a la vida democràtica del País; una consagració pro gressiva de les nostres llibertats i dels nostres drets, que han tingut la seva millor expressió en la lluita de tot un poble per aconseguir l'autogovern i recobrar les Institucions que varen fer gran Catalunya en els seus millors moments històrics. Es per això que deia que el nostre present ha d'anar configurant una realitat política per al nostre futur, assentada en bases sòlides que han de venir de la mà de persones, de col.lectius, que s'integrin organitzativament en la vida dels nostres pobles i de les nostres ciutats. Vet aquí doncs, la meva felicitació com a Alcalde de la Ciutat per aquesta - iniciativa, i els meus millors desigs. Cal reconèixer que el món del Comerç, el dels seus gremis, el de les Associacions de Botiguers, han fet una con tribució fiscal important per al nostre País en moments difí cils per a tots, i que han sabut estar a l'hora de les exigències i potser, de vegades, sense massa comprensió per part de tots. En aquest sentit, vull assenyalar que, des de la -Casa de la Ciutat, estarem molt atents a les preocupacions que suggereixin els vostres representants per tal que les accions públiques tinguin l'equilibri adient i que no recaiguin neces sàriament de manera inadequada sobre aquells quecontribueixen a crear riquesa i que fan un servei a la nostra comunitat. El Govern de la Ciutat és sensible a l'esforç que s'ha fet i, en aquest sentit, els demanaria una major compren sió i un major esforç, si és possible, per contribuir a crear un estat d'il.lusió; per tal de recuperar, en tota la seva -dimensió, els desigs de fer ciutat, de crear riquesa i de bus car fórmules que permetin la incorporació progressiva de la nostra joventut a llocs de treball que, sens dubte, el món del �3) comerç està en disposició d'anar creant. No es tracta de grans planificacions, es tracta, a vegades, de fer coses me nudes que poden semblar insignificants, però que com la his tòria ens ha demostrat, ens han permès realitats que tenen un pes específic i una projecció política que va més enllà dels nostres límits territorials. Els gremis varen tenir un paper important en el món de la feina. En la recerca d'iniciatives que eixamplin, en aquest camp, els horitzons de la nostra joventut, la Casa de la Ciutat pren un compromís ferm de donar-los tot el seu suport. Suport que no es fonamenta en unes simples espectatives, sinó que, en temes que han tingut una incidència especial en la vida de la ciutat, hem mantingut un oferiment de col.laboració que s'ha concretat en el temps, per tal de pal.liar els efectes negatius que Vs I/derivavencom es el cas de la inseguretat. El President del Consell de Gremis de Barcelona és testimoni d'aquesta voluntat del Govern de la ciutat, donat que ha participat activament amb els seus -col.laboradors en la confecció d'un programa de recomanacions que constitueixen una aportació important per tal que el dret que tenen tots els ciutadans de guadir de seguretat en els nostres carrers i en les nostres places, ï_ fins i tot en els espais més recollits, pugui ser progressivament una realitat i, en aquesta línea, mantenim'.:el nostre compromís i demanem també que continuï aquesta col.laboració. Al començament feia referència a la importància que té per a Barcelona i per a la Casa de la Ciutat aquest acte constituent, i em vénen a la memòria els noms dels -carrers del barri vell i del rabal que expressen la vida dels diversos gremis i de les activitats comercials de la nostra ciutat; d'aquí doncs, que unit el record i la histò ria al paper que tots junts hem de jugar en l'esdevenidor, �4) com a Alcalde de la Ciutat, pensi que seria interessant que la Confederació del Comerç de Catalunya tingués la seva seu al cor de la ciutat, vella expressió en tants aspectes de la vida cultural, económica i política. Per aixó, consti el -meu oferiment en aquest acte per tal de trobar la solució -més adient per a aquesta qüestió que, sens dubte, crec que serà acollida favorablement per la Confederació. A la vegada, això seria un motiu per establir una nova col.laboració entre la Casa de la Ciutat i la Confederació. Per últim, voldria expressar-los els meus millors desigs que la Confederació assumeixi, amb l'empenta que avui els ha dut aquí, un paper important en la nostra vida col.lec tiva. ^ t & ►,,.a v^ ^^ /"^ CQ,^^^ 1,^ c^ (' C1W ' /N 11,)~44,1 l 177 /¿.4 Lb(~- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3880 Title A name given to the resource Assemblea constituent de la Confederació de Cambres de Comerç de Catalunya Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Comerç Barcelona Acció política Model social Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-03-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/975/19850307d_00060.pdf d030bdf7abac55caae0f4f4c8c7560c4 PDF Text Text ^^ OCUPAR EL ESCAÑO DE LA ACADEMIA OLÍMPICA ESPAÑOLA ES PARA MI, Y PARA LA CIUDAD QUE REPRESENTO, UNA SATISFACCION SINCERA Y HONDAMENTE SENTIDA. TANTO POR LAS PERSONALIDADES OUE HAN DESFILADO POR ESTA DOCTA INSTITUCION, COMO POR LA PROFUNDA RAIGAMBRE QUE BARCELONA HA TENIDO SIEMPRE CON EL OLIM PISMO, Y QUE HA SABIDO MANTENER, DESDE QUE EL DEPORTE LLEGO A LAS COSTAS DE LA PENÍNSULA, LLEVADO POR EL IMPULSO HELÉNICO, HASTA LA ÚLTIMA CITA OLIM PICA DE HACE OCHO MESES EN LOS ANGELES. POR ELLO, AGRADEZCO A SU DIRECTOR, EL MAGISTRADO CONRADO DURANTEZ, LA DISTINCION QUE HA TENI DO CON MI CIUDAD, AL CONCEDERNOS UNA JORNADA DEDI CADA A BARCELONA Y A SUS INMEDIATOS AFANES OLIMPI COS. ^--^+ LA ACADEMIA OLÍMPICA INTERNACIONAL, HA TENIDO CASI SIEMPRE UNA ASISTENCIA ESPAÑOLA CON FIRMES ACENTOS BARCELONESES. CONRADO DURANTEZ, ME CONSTA QUE HA ILUSTRADO CON SUS LECCIONES Y CONFERENCIAS A VARIAS OLEADAS DE ALUMNOS DE LA ACADEMIA OLÍMPICA INTERNACIONAL EN LA PROXIMIDAD DE LAS RUI NAS DE LA VIEJA OLYMPIA. ALLI HA COMPARTIDO SUS PONENCIAS CON OTROS CONFERENCIANTES BARCELONES; QUE NUNCA HAN OLVIDADO EL ALTO MAGISTERIO QUE SE HA EJERCIDO EN LAS RIBERAS DEL ALFEO Y A LA SOMBRA DEL MONTE CRONOS. Y, COMO ALCALDE DE BARCELO NA, ME SATISFACE QUE ESTA ACADEMIA OLÍMPICA ESPA- �ÑOLA, QUE ES LA ANTENA HISPANA DE AQUEL FORO HELÉNICO, DEDIQUE UNA JORNADA DE SU SESIÓN DE 1985 A LA INQUIETUD DE MI CIUDAD ANTE EL FENÓMENO OLIMPICO. BARCELONA, EN SUS DOS MIL AÑOS DE HISTORIA, HA ESMALTADO SUS DIAS, GLORIOSOS O TRISTES, CON PINCELADAS DEPORTIVAS Y DE HONDA SIGNIFICACIÓN OLIMPICA. EN EL AÑO 128 DESPUÉS DE JESUCRISTO, CUANDO EN LA VIEJA OLYMPIA SE CELEBRABAN LOS 227 JUEGOS DE LA ANTIGUA HÉLADE, UN CIUDADANO BARCELONES, LUCIUS MINELIS NATALIS, VENCIÓ EN LA CA RRERA DE CUADRIGAS LOGRANDO EL PRIMER TRIUNFO ES PAÑOL EN LOS JUEGOS OLIMPICOS. EN LL PRoP►,, ciUDAD DE uLYMPIA S- cR i PC ON is G- UNA Que RECU° .l2D A CvM e ES?DIVA ,Q TRAVSS Uc DARCE LCÑ , ES UNO L3 LoS PA1 Sis' az !VAS' AN11 GU/ VINCULACIVÑ A LA IUcA, OLIN-1PjCA - LA iNfCleiPClOni iEDICRD A A UN SM,Pdei N / U,Q L t1^ ^ YC^ZoNQ, QUE VI 2oc Y /1J- 0 C/J Y t-U e W( nO ie Dz LA FACULTAD DE ASIMILACIÓN QUE SIEMPRE HA TENIDO BARCELONA, NOS HA PERMITIDO BENEFICIARNOS DE LA ESPLÉNDIDA APORTACIÓN QUE LAS OTRAS CIUDADES Y TIERRAS DE ES PAÑA NOS HAN DADO A LOS BARCELONESES Y A LOS CATA LANES, Y DE LA QUE TAN ORGULLOSOS NOS SENTIMOS TO DOS. EL DEPORTE ES UNA DE TANTAS MANIFESTACIONES EN LAS QUE MI CIUDAD HA RECIBIDO, CONTENTA Y ALBO ROZADA, LA IMPORTANTE AYUDA DE TODO NUESTRO PAIS. ^-^ CLZ al-V CUi.CYi6^S, eh/ EL 196Lo 1j �NO FUE F1CIL LA ECLOSIÓN DEL OLIMPISMO EN ESPAÑA. PEÁ O EL ESFUERZO IND VIDUAL, EL Y MJ.1W . NOS PERENTUSIASMO DE NUESTROS HOMBRES; MITID HALLARNOS EN LOS COMIENZOS DE ESTE MOVI MIENTO HUMANO, POPULAR Y UNIVERSAL QUE ES EL OLIMPISMO, Y QUE SE HA CONVERTIDO EN LA MANIFES TACIÓN MAS IMPORTANTE DE NUESTRA SOCIEDAD EN ES TOS FINALES DEL SIGLO XX. AUNQUE EL DESPERTAR OFICIAL DEL OLIMPISMO ESPAÑOL FUE TARDIO, NO POR ELLO LA INQUIETUD DE NUESTRO PAIS POR EL DEPORTE, Y SINGULARMENTE POR EL FENÓMENO OLIMPICO, DEJO DE REVELARSE DESDE QUE EL BARÓN DE COUBERTIN LANZO, EN 1894 SU PRIMERA LLAMADA A LA AMISTAD ENTRE TODOS LOS PUEBLOS BAJO EL SIGNO DE LOS CINCO AROS. EN LA REUNIÓN DEL 23 DE JUNIO DE 1894, EN EL ANFITEATRO DE LA SORBONA, 4MWOMMffl EL RENOVADOR DE LOS JUEGOS, REUNIÓ A LOS REPRESENTANTES DE S DOCE PAISES QUE RESPONDIERON, OFICIALMENTE A Oh LLAMADA r -y Y FUNDARON EL COMITÉ INTERNACIONAL OLIMPICO, TAMBIEN ESTUVIMOS NOSOTROS ALLI. ~~ ^,• ^y F,- FALTO EN AQUELLA PRIMERA CITA DEL NACIENTE OLIMPISMO, UN REPRESENTANTE ESPAÑOL. FUE UN PROFESOR DE LA UNIVERSIDAD DE OVIEDO QUIEN POR SU CUENTA ACUDIÓ A PARIS PARA ESCUCHAR LA VOZ DEL MO VIMIENTO OLIMPICO Y MOSTRAR QUE TAMBIEN EN NUESTRO PAIS, LAS INQUIETUDES DEPORTIVAS Y OLIMPICAS ERAN ALGO NO �• 4. CUANDO LOS JUEGOS CUATRIENALES SE PUSIERON EN MOVIMIENTO, TANBIEN ESTUVO PRESENTE EL DEPORSORBONA PARISINA SOLAMENTE TE ESPAÑOL. SI, ACUDIERON DOCE PAISES REPRESENTATIVOS DEL MUNDO DE FINALES DE SIGLO COMO ERAN, ENTRE OTROS, , GRECIA, FRANCIA, BOHEMIA, ALEMANIA, RUSIA HUNGRIA, SUECIA, EN LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1900, EN PARIS, YA HUBO UN ESPAÑOL QUE PARTICIPO EN LOS MISMOS, Y QUE LO HIZO A TITULO INDIVIDUAL, PUES NO EXISTIA TODAVIA EL COMITÉ OLIMPICO ESPAÑOL. FUE EL MARQUES DE MEJORADA DEL CAMPO EL PRIMER ES PAÑOL QUE PARTICIPO EN UNOS JUEGOS OLIMPICOS MODERNOS, AUNQUE LO HIZO CON CARACTER TOTALMENTE - t M4 f C3 R c-N ï--I](Z. C S\MO PRIVADO. LA SE CELEBRARON LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1900 EN PARIS, -QUE DURA RON CASI DOCE MESES- IMPIDIERON OUE LOS RESULTA DOS DE TIRO CON ARCO, QUE FUE LA DISCIPLINA EN LA QUE PARTICIPO AQUEL PRIMER OLIMPICO ESPAÑOL, QUEDASEN PROTOCOLIZADOS. / f( LA C.6u BARCELONA, A PRINCIPIOS DE SIGLO VIVIÓ Imwr wM L-.. ho) wDa- i .M17o2iD a ^ Ç-' ^^ ► i^. y' ¡. ^'^^^^.^ ^ ^' y) "^:¡. ^.^. %i ^5, ^^ .^ ./^ . ii^►r,^'.i^. ii1. / /^: ^" !:^'í í F /: DP4Mis-nsm-,) í5-^-e1 -/-.3 ï^/^^ / PERO LA INQUIETUD DEPORTIVA NO CESO Y EN LOS PRIMEROS LUSTROS DEL SIGLO, LOS DEPORTES ATLÉTICOS, EL CICLISMO, LA HIPICA, EL FÓTBOL Y LOS NAUTICOS, ERAN DEPORTES FIRMEMENTE ARRAIGADOS EN LA CIUDAD. LA NATACIÓN FUNDO SUS PRIMEROS CLUBS Y LA FEDERANpC10 1 CION ESPAÑOLA DE ESTE DEPORTE CISAMENTE EN LA CIUDAD CONDAL. LA PRENSA DEPORTIVA CREABA EL PRI MER DIARIO ESPAÑOL ESPECIALIZADO, MIENTRAS LOS DE I' ,'-í / �5. MAS ÓRGANOS INFORMATIVOS DE BARCELONA CONCEDIAN YA AMPLIOS ESPACIOS A LA INFORMACIÓN Y AL COMENTARIO DEPORTIVOS. EL PRIMER ENVIADO ESPECIAL A UNOS JUEGOS, FUE UN PERIODISTA BARCELONnS. LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1908, QUE SE CELEBRARON EN LONDRES, LOS PRIMEROS QUE DIERON LA IMAGEN DE LOS JUEGOS MODERNOS, FUERON SEGUIDOS, NO SOLAMENTE POR LOS DIARIOS BARCELONESES, SINO POR UNA MASA DEPORTIVA FERVOROSA Y ENTUSIASTA. A TAL PUNTO QUE PROVOCARON LA CREACIÓN DE VARIOS CLUBS Y FEDERACIONES. FUE ENTON CES CUANDO EL FENÓMENO OLIMPICO ARRAIGÓ EN ESPA ÑA Y LOS BARCELONESES DE ENTONCES SE DIERON CUENTA DE QUE EL OLIMPISMO ES EL VEHICULO EDUCATIVO MAS EFICAZ PARA LOGRAR UNA JUVENTUD MAS IDEN TIFICADA CON LOS IDEALES DE PAZ, DE AMISTAD Y DE MEJORAMIENTO DE LA SOCIEDAD. Y SE FUNDÓ EN BARCELONA EL COMITÉ OLIMPICO ESPAÑOL. POR ELLO NO FUE SORPRENDENTE QUE CUANDO EL DEPORTE ESPAÑOL PARTICIPO POR VEZ PRIMERA, EN FOR MA OFICIAL, EN UNOS JUEGOS OLIMPICOS, EN AMBERES EL AÑO 1920, TRES DIRIGENTES DEPORTIVOS BARCELONESES SOLICITARAN EN NOMBRE DEL AYUNTAMIENTO DE LA CIUDAD CONDAL, AL PRESIDENTE DEL COMITÉ INTERNACIONAL OLIMPICO, EL BARON DE COUBERTIN, LA SEDE DE LOS JUEGOS DE 1924. Y SE CONSTRUYO PARA ELLO EL VIEJO ESTADIO DE "LA FUXARDA". `/A N ~A+-VADE MI, 0i3U l_Q\ICjA ic, jjAqb AL CoMo M Zk -YYZRA+vD , eL M y2 ou "M 'iC pzSTZ UI fz1luo EN a ueR 0n` cC^ �6. NO SE LOGRO ENTONCES, PERO NO POR ELLO SE DE SANIMARON LOS BARCELONESES. LA MUNICIPALIDAD CONSTRUYO EN 1929, UN ESPLÉNDIDO ESTADIO DE ATLETISMO EN MONTJUIC, CON CAPACIDAD PARA 35.000 ESPECTADORES QUE FUE EL PRIMERO DE ESPAÑA; UNA PISCINA DE 50 METROS Y OTRAS INSTALACIONES DEPORTIVAS,PARA SOLI CITAR EN 1931, LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1936. EL CAMBIO DE RÉGIMEN EN ESPAÑA Y EL DESCONCIER TO POLÍTICO QUE VIVIÓ NUESTRO PAÍS EN ABRIL DE 1931, MOTIVO LA SUSPENSIÓN DE LA TRIGÉSIMA SESIÓN DEL CIO, QUE DEBÍA CELEBRARSE PRECISAMENTE EN BARCELONA Y EL VOTO POSTAL A QUE FUE SOMETIDA LA DECISIÓN RESPECTO LA SEDE DE 1936, FUE FAVORABLE A BERLÍN. NUEVAMENTE BARCELONA VOLVIÓ A SOLICITAR LA OR GANIZACION DE UNOS JUEGOS OLÍMPICOS Y SE PRESENTO EN 1966 UNA CANDIDATURA CONJUNTA CON MADRID PARA LOS JUEGOS DE 1972. LA DECISIÓN TAMPOCO NOS FAVORECIÓ Y MUNICH ALCANZO LA SEDE. A PESAR DE AQUELLOS INFORTUNIOS, EL DEPORTE ESPAÑOL HA SEGUIDO AVANZANDO Y BARCELONA NO HA RENUNCIADO JAMAS A SU VIEJA ASPIRACIÓN OLÍMPICA4 Y EN 1981, EL ENTONCES ALCALDE DE BARCELONA, NARCÍS SERRA, RECOGIÓ EL SENTIR POPULAR DE LA CIUDAD Y ANUNCIO LA INTENCIÓN MUNICIPAL DE SOLICITAR LOS JUEGOS DE LA VIGÉSIMOQUINTA OLIMPIADA PARA 1992. EXAMINEMOS PRIMERO LOS HECHOS Y LAS CIRCUNSTANCIAS QUE MOTIVARON ESTA DECISIÓN Y QUE SON YA �7. PROPÓSITO FIRME DE LA CIUDAD Y DE TODO EL PAÍS, DE ALCANZAR LA SEDE OLÍMPICA DE 1992. EN LA ALTERNANCIA CONTINENTAL QUE ES NORMATIVA -AUNQUE NO REGLA- DEL COMITÉ INTERNACIONAL OLÍMPICO, SE ESTABLECE QUE LOS JUEGOS DE 1992 DEBEN CELEBRARSE EN EUROPA. ES DIFICIL QUE SE ROMPA ESTA TRADICIÓN. DE ENTRE LOS 24 PAISES DE EUROPA OCCIDENTAL QUE SON MIEMBROS DEL COMITÉ IN TERNACIONAL OLÍMPICO, ESPAÑA ES EL ÚNICO GRAN PAÍS QUE JAMAS HA ORGANIZADO NINGUNA EDICIÓN DE LOS JUEGOS. ES DIFÍCIL ENCONTRAR UNA RAZÓN ÉTICA, DEPORTIVA Y VALIDA QUE NO DESEMBOQUE NECESA1:~AD RIAMENTE EN LAS DE CONCEDER LOS JUEGOS DEL 92, A BARCELONA. , L® cUM?16,01 , EX •TRAS RAZONES, NO ESTRICTAMENTE DEPORTIVAS, QUE JUSTIFICAN Y APOYAN UNA DECISIÓN FAVORABLE A NUESTRA CIUDAD. BARCELONA CUMPLIRA ESTE FIN DE SIGLO EL SEGUNDO MILENARIO DE SU EXISTENCIA. FUE ANTES DE LA ERA CRISTIANA CUANDO LOS POBLADOS IBEROS, FENICIOS, CARTAGINESES Y ROMANOS QUE EXISTÍAN EN MONTJUIC, EN EL MONTE TA BER, EN COLLCEROLA YEN EL TURÓ DE LA RUBIRA, SE UNIERON;Y SE CONSTITUYERON EN URBE PRIMERO Y EN CIUDAD DESPUÉS. ¿QUÉ MEJOR CELEBRACIÓN PARA FES TEJAR EL SEGUNDO MILENARIO DE UNA CIUDAD QUE ORGANIZAR UNOS JUEGOS OLÍMPICOS? 5 Y ONW OTRO ARGUMENTO DE LA MAYOR IMPORTAN CIA QUE JUSTIFICARIA, POR SI SOLO, EL QUE LOS JUE �( 8: ES EL QUINTO CENTENARIO DEL DESCUBRIMIENTO .DE AMÉRICA. SI EN 1492 LOS ESPAÑOLES LLEVAMOS AL NUEVO MUNDO UN CONCEPTO DISTINTO DE CIVILIZACIÓN .1r ,7- 7. , _ ,.,^ i i' „ ^^r^ , ^, ,.^^^^ . ° ' , ESPERAMOS QUE TODA AMÉRICA, JUNTO CON LA JUVENTUD DE TODO EL MUNDO, FESTEJE EN ESPAÑA LA CONMEMORACIÓN DE AQUEL DESCUBRIMIENTO QUE PUEDE AFIRMARSE COM PLETÓ EL CONOCIMIENTO TOTAL DE NUESTRO PLANETA. ESPERAMOS A LOS 160 PAISES DEL MUNDO, EN 1992. PERO CON SINGULAR AFECTO A QUIENES, HABLANDO NUESTRA MISMA LENGUA Y PARTICIPANDO DEL MISMO CONCEPTO DE LA CULTURA Y LA CIVILIZACIÓN QUE NO SOTROS, VENGAN A "DESCUBRIRNOS" EN LOS ALBORES DEL AÑO 2.000. ES INDUDABLE QUE LAS RAZONES ÉTICAS Y TRADICIONALES JUEGAN EN FAVOR DE BARCELONA. PERO TAMBIÉN LA REALIDAD DEPORTIVA TIENE BASES SOLIDAS EN BARCELONA PARA QUE LOS JUEGOS de 1992 TEN GAN COMO SEDE LA CIUDAD CONDAL. BARCELONA HA VENIDO GESTANDO DURANTE AÑOS Y AÑOS SUS INSTALACIONES DEPORTIVAS. EN UN ESPLÉNDIDO EJEMPLO DE MARIDAJE DEPORTIVO ENTRE LOS CLUBS Y ENTIDADES PRIVADAS, CON LA INICIATIVA MU NICIPAL Y PUBLICA, NUESTRA CIUDAD HA SABIDO CREAR TRES AREAS DE SINGULAR DENSIDAD DEPORTIVA QUE PER MITEN ESPERAR, CON SOLIDO FUNDAMENTO, QUE LOS JUE GOS OLIMPICOS DE 1992 TENGAN COMO SEDE UNA CIUDAD ESPAÑOLA. �9. CADA INTENTO BARCELONÉS DE ORGANIZAR UNOS JUEGOS, VINO RESPALDADO POR UNA INSTALACIÓN DEPORTIVA A TONO CON SU ÉPOCA. PARA 1924 SE CONTA BA CON EL ESTADIO DE "LA FUXARDA", TODAVIA EXISTENTE Y EN PLENO USO. CUANDO SE POSTULO LA CANDIDATURA PARA 1936, NINGUNA OTRA CIUDAD QUE ASPI BABA A AQUELLOS JUEGOS, CONTABA ENTONCES CON UN ESTADIO COMO EL DE MONTJUIC, CON LA PISCINA DE 50 METROS QUE SE CONSTRUYO EN SUS PROXIMIDADES, NI CON LAS DEMÁS INSTALACIONES QUE SE LEVANTARON EN AQUELLA MONTAÑA, QUE SE HA CONVERTIDO DESDE ENTONCES EN LUGAR EXCLUSIVO DE MUSEOS, DEPORTES Y CONGRESOS. CUANDO SE SOLICITARON LOS JUEGOS DE 1972, SE CONSTRUYERON LAS PISCINAS "BERNAT PICORNELL", QUE FUERON MARCO ESPLÉNDIDO DE LOS CAMPEONATOS DE EUROPA DE NATACIÓN DE 1970. SE DISPO NIA ASIMISMO DEL "CAMP NOU" DEL FUTBOL CLUB BARCE LONA, QUE ES ACTUALMENTE EL MAYOR ESTADIO FUTBOLISTICO DEL MUNDO, DESPUÉS DE-QUE MARACANA Y HAMPDEN PARK HAYAN REDUCIDO SU CAPACIDAD MULTITUDINARIA. EL PARQUE DEPORTIVO DE LA DIAGONAL, CONTABA YA EN 1966, CON LAS INSTALACIONES DEL REAL CLUB DE POLO QUE OFRECEN UNAS POSIBILIDADES EXTRAORDINARIAS PARA ALBERGAR. LA CELEBRACIÓN DE SEIS DISCI "-N RO , LIgElziVV C JJfvi80, V c - aPLINAS OLIMPICAS. CELo►vA , E P f oL, L 'N05 rTLT , UMV. Pes, ACTUALMENTE BARCELONA DISPONE DE UNA BASE DEPORTIVA QUE PERMITIRLA LA CELEBRACIÓN DE LOS JUEGOS, INCLUSO ANTES DE LA FECHA ESPERADA DE 1992. EL ESFUERZO DEL AYUNTAMIENTO BARCELONÉS, EN EJEM- �10. PLAR ARMONIA CON LA DIPUTACIÓN PROVINCIAL Y LA GENERALITAT DE CATALUNYA, ESTA ACENTUANDO EL PER FIL DEPORTIVO DE LA COLINA DE MONTJUIC, QUE SE CONVERTIRÁ EN UN LUGAR ÚNICO, AL MENOS EN EUROPA, PARA LA JUVENTUD DEPORTIVA, SUPERANDO INCLUSO EL PARQUE DE OBERWIESENFELD DE MUNICH, LA ZONA DEL MOSONA EN MOSCÚ Y EL SECTOR OLIMPICO QUE ALBERGO LOS JUEGOS DE MONTREAL EN 1976. j _ c MD EL EMPLAZAMIENTO DEL VIEJO ESTADIO DE MONTJUIC PERMITE SU REMODELACIÓN, QUE COMENZÓ YA EL PASADO MES DE FEBRERO, SEGÚN EL PROYECTO DEL ARQUITECTO ITALIANO GREGOTTI, Y QUE ESPERAMOS TERMI NE SUS ESTRUCTURAS EN 1988 Y ALBERGUE LA COPA DEL MUNDO DE ATLETISMO DEL AÑO 1989. RODAJE MUY CONVENIENTE PARA QUE LA COMPETICIÓN ATLÉTICA DE LOS JUEGOS SE DISPUTE CON TODAS LAS GARANTIAS. INMEDIATO AL ESTADIO / SE LEVANTARA EL NUEVO PALACIO DE DEPORTES, CUYAS OBRAS SE INICIARAN EN BREVE QUE, CON UNA CAPACIDAD PARA 17.000 ESPECTADORES, COMPLE TARA LA RED DE PALACIOS DE DEPORTES CON QUE CUENTA BARCELONA, COMO SON EL MUNICIPAL, EL BLAU-GRANA, EL JOVENTUT Y OTROS, INDISPENSABLES PARA LOS TORNEOS DE CLASIFICACIÓN DE LOS DIEZ DEPORTES DE SALA QUE COMPRENDE EL PROGRAMA OLIMPICO. EL NUEVO PALACIO DE DEPORTES DE MONTJUIC PROYECTADO Y DIRIGIDO POR EL ARQUITECTO JAPONÉS ISOZAQUI, ES UN EJEMPLO DE AUDACIA DEPORTIVA, DE PRECISIÓN TÉCNICA Y DE EQUILIBRIO ESTÉTICO EN SU CONJUN 0. ►M - ES A roh RI A S IDirh ¡ IMPORTANTE INSTALACIÓN `SUFRAGADA '•R LA DIPUTA CIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA, EN UNA DEMOSTRACIÓN �11 . MAS DE LA COLABORACIÓN ENTUSIASTA QUE TODOS LOS ÓRGANOS ADMINISTRATIVOS BARCELONESES ESTAN DANDO EN ESTE EMPEÑO COMÚN, QUE SON LOS JUEGOS OLIM PICOS. ÇLA GENERALITAT DE CATALUNYA, QUE EN TODO MOMENTO HA SECUNDADO ESTE ÁFAN COLECTIVO DE:INTE GRACIÓN :DEL - PAIS EN NUESTRO AV' N OLIMPICO, CONS—' ((N TRUIRA SU ESCUELA DEPORTIVA EN EL ESPACIO INMEDIA TO AL ESTADIO, AL PALACIO DE DEPORTES Y LAS PISCI NAS PICORNELL , QUE SERA HABILITADO COMO SUBCENTRO DE PRENSA DE AQUELLAS TRES INSTALACIONES. EL ESTADIO DE HOCKEY "PAU NEGRE" , COMPLETARA EL AREA COMPETITIVA DEL ANILLO OLIMPICO. EN LA PLAZA DE ESPAÑA SE INSTALARA EL CEN TRO PRINCIPAL DE PRENSA, EN EL ACTUAL PALACIO DE CONGRESOS, CON UN AREA DE TRABAJO, TANTO PARA PRENSA ESCRITA COMO PARA LA ELECTRÓNICA DE 50.000 METROS CUADRADOS, MAYOR QUE LA EXISTENTE EN LOS ANGELES, EN OCASIÓN DE LOS MAGNIFICOS JUEGOS OLIM PICOS CELEBRADOS EL AÑO ÚLTIMO. LOS INFORMADORES GOZARAN DE UN AMPLIO APARCAMIENTO, DE DOS LINEAS nrchs 1>e DE METRO, DE CUATRO OBUSES, AMPLIAS AVNIDAS DE ACCESO, TODO ELLO EXISTENTE YA AHORA Y ake LA PROXI MIDAD DEL ANILLO OLIMPICO DE MONTJUIC. ESTO NO SON PROYECTOS, SINO QUE SON REALIDADES QUE EXISTEN YA AHORA Y QUE SE COMPLETARAN CON LOS SERVICIOS COMUNES Y EXCLUSIVOS PARA LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN, COMO RESTAURANTES, SALAS DE DESCANSO, �12. DE ENTREVISTAS, DE REUNIONES, Y DEMAS ELEMENTOS INDISPENSABLES PARA LOS INFOR MADORES QUE DURANTE TRES SEMANAS VIVEN, CON UNA INTENSIDAD POCO APARENTE, EL GRAN ACONTECIMIENTO OLIMPICO. A SOLAMENTE TRES KILÓMETROS DEL AREA DE MONTJUIC Y ENLAZADO-CON ESTA POR AMPLIAS VIAS DE COMUNICACIÓN, LIS SE HALLA EL PARQUE DEPORTIVO DE DIAGONAL QUE CON SUS 42 HECTAREAS Y SUS NUEVEyINSTAL CIONES DEPOR i_4 vM'\'► DLY4 PRi OUWI"" PU t U CAS, Cc ie Ls TIVAS, OFRECE HOY A 170.000 ESPECTADORES LA POSI BILIDAD DE PRESENCIAR LOS FUTUROS TORNEOS OLIMPI COS DE DEPORTES TAN DIVERSOS COMO SON EL FÚTBOL, EL BASKET, LA HIPICA, LA ESGRIMA, EL HOCKEY, EL TENIS, EL PENTAHLON MODERNO, EL VOLEIBOL ÇRAS DISCIPLINAS. A LOS 120.000 ESPECTADORES "CAMP NOU ", SE AÑADEN LOS 20.000 ASIENTOS DEL "MINI— ESTADI ", LOS 8.000 DEL "PALAU BLAU —GRANA" LOS 2.000 DEL "PAI4U DE GEL", LOS 6.000 DEL TENIS BARCELONA, LOS 10.000 DEL REAL CLUB DE POLO, QUE SON UNA REALIDAD ACTUAL Y QUE SE COMPLETARAN CON LA AMPLIACIÓN HASTA 30.000 DEL CAMPO DE CONCURSO HIPICO, DE LOS CAMPOS DE HOCKEY Y DE LA PISTA CEN TRAL DE TENIS, ASI COMO CON EL PALACIO DE DEPORTES QUE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Y EL AYUNTAMIENTO DE HOSPITALET TIENEN YA PROYECTADO Y EN FASE DE PRÓXIMA EJECUCIÓN, EN AQUEL MISMO SECTOR. �13. r Corv LP C51. -{).7)0Rneoiú cákYdR Cioni CicLtS vtJ ` ►^ t^^ Ui C~IS.UIThT LA TERCERA ZONA OLTMPICA DE BARCELONA S LA DEL VALLE DE HEBRON. TAMBIEN ESTA ES UNA R LI –DAEXISTNYPLEAVÍD,COMQUE STRADO DURANTE LOS CAMPEONATOS DEL MUNDO DE C CLIS MO QUE SIRVIERON PARA INAUGURAR EL AMPLIO VE ODRO MO CONSTRUIDO POR EL AYUNTAMIENTO BARCELONÉS. DIS TANTE SOLAMENTE 4 KILÓMETROS DEL PARQUE DEPORTIVO DE DIAGONAL, Y CUATRO Y MEDIO DE MONTJUTC, UNIDO CON AQUELLOS SECTORES DEPORTIVOS POR DOS FÁCILES VIAS DE COMUNICACIÓN, COMO SON LA DIAGONAL Y a, CINTURÓN-E RONDA POR UNA PARTE, Y LA GRAN VIA, AVENIDA MERIDIANA Y PASEO DE VALLDAURA POR OTRA, EL VELÓDROMO QUEDA PLENAMENTE ARTICULADO CON LAS DEMÁS INSTALACIONES DEPORTIVAS, QUE, A SU VEZ, DISPONEN DE UNA FLUIDEZ DE COMUNICACIÓN COMO POCAS CIUDADES TIENEN PARA UNIR SUS ESCENARIOS DEPORTIVOS. �14. EN EL VALLE DE HEBRON, EXISTE YA UN ROMAN TICO PARQUE, EL DEL LABERINTO t QUE ES EL MAS ANTIGUO DE BARCELONA, t QUE COMPLETA ARMONIOSAMEN TE AQUELLA INSTALACIÓN CON LAS PISCINAS QUE LO CIRCUNDAN, Y CON EL PROYECTO DE OTRAS CONSTRUCCIONES DEPORTIVAS QUE DOTARAN AQUEL BARRIO DE UN EQUIPAMIENTO DEPORTIVO DEL MAS ALTO VALOR URBANISTICO. C ‘i ^ ----^ ,.^^. QUEDA ím CUARTO SECTOR OLIMPICO, EN EL BARRIO DEL "POBLE NOU ". EN TAN DESASISTIDO SECTOR SE HA PROYECTADO CONSTRUIR, EN COLABORACION CON LA INICIATIVA PRIVADA, LA VILLA OLIMPICA, CON CAPACI DAD PARA UNOS 12.000 ATLETAS Y FEDERATIVOS, EN UNOS 3.000 APARTAMENTOS, QUE DOTARAN AL BARRIO DE UNA POSIBI IDAD DE HABITACION REALMENTE EXCEPCIO t ^ UN occim cc^nl .'^ SEMANAS, RENFE PAr2t1 NAL, HACE ".LIBERAR í^S TODA LA ZON A DE FERROCARRIL Y VIAS DEI LA LINEA BAR el. /21.1)f3 ps u\ GA`hl 0E NtA,t1 CELONA-MATARÓ Y DEJAR EXPEb ITAS LAS HECTÁREAS ACTUALMENTE OCUPADAS, EN EL PLAZO DE UN AÑO Y MEDIO. PARA LLEVAR A CABO TAN IMPORTANTE -ME ATREVER VAN A V A. DECIR TRASCENDENTAL- MEJORA URBANA, SE íJ ESNAPUMIWOWna 7.000 MILLONES DE PESETAS, QUE GARANTIZAN LA EFECTIVIDAD DE TAN ESPLENDIDA OBRA, QUE DA RA UN NUEVO ROSTRO, NO SOLAMENTE AL BARRIO, SINO A TODA LA CIUDAD. NO EN VANO SE TRATA DE LA CARA MARITIMA DE LA PLAYA DE LEVANTE DE BARCELONA, ACTUALMENTE MUY ME JORADA, CON AGUAS DEPURADAS, ARENA ASEADA, Y UNA �15. COMUNICACIÓN FÁCIL Y RÁPIDA A TRAVÉS DEL CINTU RON DEL LITORAL. FI- COMO ESPERAMOS, SE NOS CON CEDEN LOS JUEGOS OLIMPICOS, AQUEL BARRIO SE CON VERTIRA EN UNO DE LOS MAS SUGESTIVOS DE LA CIUDAD. LA EDIFICACION DE LA VILLA OLIMPICA, ABIER TA AL MAR Y A LA CIUDAD, SE COMPLEMENTARA CON LA CONSTRUCCIÓN INMEDIATA A LA VILLA OLIMPICA, Ztl rÍ ►: a" ^! a►: 3̀ , ^.• . ,.^ü•% ^ ^.^ íi Í E . . .. i ^ .... 10301. i•,V/i _ 4 QUE DOTARÁN AL BARRIO DEL POBLE NOU DE UN EQUIPAMIENTO DEPORTIVO A EN VIDIAR POR LA MAYORIA DE CIUDADES EUROPEAS, Y QUE SERA ESCENARIO DE LA COMPETICIÓN OLIMPICA DE NATACIÓN; UNO DE LOS TORNEOS DE CLASIFICACION DE LOS DEPORTES DE SALA; Y DE PISTA DE EN TRENAMIENTO PARA LOS ATLETAS, QUE, SIN SALIR DE LA VILLA OLIMPICA, PODRAN CUIDAR DEBIDAMENTE SU PREPARACIÓN. NO HE MENCIONADO HASTA AHORA, TRES DISCIPLI NAS DEPORTIVAS QUE EL DEPORTE ESPAÑOL NO PUEDE RELEGAR A UN SEGUNDO NIVEL, YA QUE SE TRATA DE LAS DISCIPLINAS DEPORTIVAS EN LAS QUE EL DEPORTE ESPAÑOL HA ALCANZADO MAS BRILLANTES TRIUNFOS, MAS RECIENTES TITULOS, Y HA PRODUCIDO MAYOR IMPACTO EN TODOS LOS MEDIOS INFORMATIVOS. SE TRA TA DE LA VELA, DEL REMO Y DEL CANOTAGE, TRES DE PORTES EN LOS QUE ESPAÑA HA FIGURADO SIEMPRE ENTRE LOS MEJORES DEL MUNDO. NO SE HA DECIDIDO TODAVIA EL ESCENARIO DE SUS COMPETICIONES, YA QUE TODAS LAS PROPUESTAS QUE SE NOS HAN FORMULADO �16 . SON IDÓNEAS, ATRACTIVAS Y ENCIERRAN EL MAYOR IN TERES. PALMA DE MALLORCA Y SU AÑEJA TRADICIÓN NÁUTICA, TIENE CREDENCIALES MUY SÓLIDAS PARA CON VERTIRSE EN MARCO ESPLÉNDIDO PARA LAS REGATAS OLÍMPICAS. PERO NO PUEDE OLVIDARSE QUE LA COSTA MEDITERRÁNEA TAMBIEN OFRECE PUERTOS, CONDICIONES TÉCNICAS Y POSIBILIDADES LOGZSTICAS QUE ENCAJAN PERFECTAMENTE CON LAS EXIGENCIAS DE LA COMPETICIÓN OLÍMPICA. ESTA ES UNA RESOLUCIÓN QUE TOMA REMOS MAMOWWUNIWn CON LA VISTA PUESTA EN TODO EL AMPLIO Y ESPLÉNDIDO PANORAMA QUE OFRECE LA NÁUTICA ESPAÑOLA, TAN PRÓDIGA EN ESCENARIOS Y EN AMBIENTES EN DONDE LA VELA ES SENTIDA CON SINGU LAR ATENCIÓN. PARA EL REMO Y EL CANOTAGE, POR EL MOMENTO, TENEMOS DOS POSIBILIDADES OPTIMAS. EL "LAGO DE PLATA" DE BANYOLES ES UN LUGAR EN EL QUE LAS FE DERACIONES INTERNACIONALES DE REMO Y DE CANOTAGE HAN PUESTO REITERADAMENTE SUS OJOS, Y SUS TRANQUILAS AGUAS HAN SIDO ESCENARIO DE COMPETICIONES DE ALTO NIVEL INTERNACIONAL. ALLÍ SE ENCUENTRA LA ESCUELA NACIONAL DE REMO, Y TANTO LOS BOGADO RES ESPAÑOLES COMO NUESTROS PALISTAS HAN FORJADO ALLI LOS TRIUNFOS QUE HAN SABIDO ALCANZAR EN LOS JUEGOS OLIMPICOS Y EN LOS CAMPEONATOS DEL MUNDO. EL CENTENAR DE KILÓMETROS QUE LE SEPARAN DE BAR CELONA, NO SERAN NINGUNA DIFICULTAD, YA QUE LA AUTOPISTA MAS ANTIGUA DE ESPAÑA ESTÁ ALLÍ PARA ACERCAR LOS DOS ESCENARIOS OLIMPICOS. �17. OTRA POSIBILIDAD, ES EL "PARC DEL MAR", EN EL DELTA BARCELONÉS DEL LLOBREGAT, EN DONDE ES POSIBLE LA CONSTRUCCIÓN DE UN CANAL DE REMO QUE CONVERTIRIA AQUELLA ZONA INDUSTRIAL EN UN PARQUE DEPORTIVO QUE CUBRIRIA LAS NECESIDADES DE OCIO Y DEPORTIVAS DE UN SECTOR DE LA CONUR BACION BARCELONESA QUE TIENE ALLI UNA DENSIDAD CERCANA A LAS DOSCIENTAS MIL PERSONAS. COMO PUEDE VERSE, BARCELONA CUENTA CON INSTALACIONES DEPORTIVAS A PUNTO, EN UN 70 POR CIENTO. Y LAS QUE TODAVIA NO ESTÁN DISPUESTAS, SE ESTAN YA CONSTRUYENDO. BALANCE MUCHISIMO MAS HALAGÜEÑO Y CONCRETO, QUE LAS DEMÁS CIUDADES CON LAS QUE DISPUTAREMOS LA SEDE OLIMPICA DE 1992, CON TANTA ENERGIA Y CONVICCIÓN, COMO DEPORTIVIDAD Y RESPETO, PUEDEN OFRECER. DE POCO SERVIRIA TODA ESTA DISPONIBILIDAD DEPORTIVA DE BARCELONA/ SI BARCELONA NO CONTASE CON DOS ELEMENTOS ESENCIALES Y BÁSICOS PARA ME RECER UNOS JUEGOS OLÍMPICOS. LA UNANIMIDAD PO LITICA EN ORGANIZAR UNOS JUEGOS, Y UNA VOCACIÓN OLÍMPICA EN TODOS SUS CIUDADANOS QUE VIENE IM PULSADA POR UNA INERCIA DEPORTIVA DE CUATRO GE NERACIONES. ESTO ES NO SOLAMENTE IMPORTANTE, SINO DECISIVO Y CONCLUYENTE. CUANDO MI PREDECESOR, ELL ALCALDE NARCIS SERRA HIZO PUBLICA LA INTENCIÓN BARCELONESA DE �18. POSTULAR LOS JUEGOS, EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA APROBÓ, POR UNANIMIDAD, EN SU PLENO REGLA MENTARIO, AQUELLA DECISIÓN. VALE LA PENA EXPLI QUE AQUELLA FUE LA PRIMERA CAR L/ CORPORACIÓN MUNICIPAL LO-J-20 OCASIÓN EN QUE ' C LA UNANI MIDAD, NO SOLO DE TODOS LOS PARTIDOS POLITICOS, SINO TAMBIEN EL ENTUSIASMO DE TODOS LOS CONCEJA LES. ESTA MUESTRA DE IDENTIFICACIÓN DE TODA LA MUNICIPALIDAD -Y MAS TARDE DE LA CORPORACIÓN METROPOLITANA- RESPECTO LOS JUEGOS OLÍMPICOS, HA SIDO UNA DE LAS NOTAS QUE CON MAYOR RELIEVE HAN REGISTRADO LOS COMENTARISTAS EN LOS ROTATI VOS DE TODO EL MUNDO, Y LOS CONOCEDORES DE LA COSA OLIMPICA. LA SEGUNDA ETAPA DE NUESTRA CARRERA, HA SI DO TAMBIEN UNÁNIME. EL GOBIERNO AUTÓNOMO DE LA GENERALITAT ANUNCIÓ SU TOTAL IDENTIFICACIÓN CON EL PROYECTO OLÍMPICO,-Y ESTÁ DEMOSTRÁNDOLO CON SU APOYO TÉCNICO, ECONÓMICO Y DEPORTIVO. LA SECRETARIA DE ESTADO PARA EL DEPORTE, EXAMINÓ CON DETENIMIENTO NUESTRO ANTEPROTECTO, LO APROBÓ Y PROMETIO SU APOYO. EL COMITÉ OLÍM PICO ESPAÑOL,P MUCHOS DE CUYOS MIEMBROS VEO EN ESTA SALA, DISCUTIÓ NUESTRO ANTEPROYECTO. �19. LO EXAMINÓ CON DETALLE. COMO ERA DE ESPERAR, AL TRATARSE DE UN ORGANISMO DE ESPECIALISTAS DE GRAN RIGOR TÉCNICO, HUBO OPINIONES DISCOR. DANTES EN ALGUNAS PARTICULARIDADES. TUVIMOS MUY EN CUENTA SUS OBSERVACIONES Y RAZONAMIEN TOS. PERO TAMBIÉN DIERON SU APROBACIÓN Y APO YO A LA CANDIDATURA BARCELONESA. AQUÍ DESEARIA DETENERME UN MOMENTO, PARA SUBRAYAR LA INDISPENSABLE COLABORACIÓN, CONSE JO, ASISTENCIA E IDENTIFICACIÓN QUE ES NECESA RIA ENTRE EL COMITÉ OLIMPICO ESPAÑOL Y LAS FEDERACIONES ESPAÑOLAS DE LOS 23 DEPORTES OLIMPI COS, CON EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA Y NUESTRO MADURADO, LÓGICO Y AMPLIO PROYECTO. CdMv G.51"&„ NUESTRA GENERACIÓN LA QUE NOS SEGUIRÁ, JAMÁS TENDRÁN OCASIÓN DE ORGANIZAR UNOS JUEGOS OLIMPICOS3LA PROPIA ROTACIÓN CONTINENTAL A LA QUE ALUDIA AL COMIEN ZO DE MI DISERTACIÓN, NO DARÁ OPORTUNIDAD A QUE UNA CIUDAD ESPAÑOLA PUEDA SOLICITAR DE NUEVO LA ORGANIZACIÓN DE UNOS JUEGOS HASTA BIEN ENTRADO EL SIGLO XXI. APARTE DE QUE ATENAS TIENE YA CONSENSUADA LA CONCESIÓN DE LOS JUEGOS DEL PRI MER CENTENARIO DEL RESTABLECIMIENTO DE CITA CUA TRIENAL, EN 1996, ESTÁN ASIA Y AMERICA QUE ESPE RAN SU PLAZO. PEKIN, HA ANUNCIADO YA SU CANDIDATURA PARA UNA EDICIÓN EN EL PROXIMO SIGLO. Y SERIA MUY DIFICIL QUE NO SE ACCEDIERA AL DESEO �M 1300) MASA DEL I4 PAISC^DEL MUNDO. ES DE ESPERAR QUE, UN DIA U OTRO, UN CONTINENTE QUE JAMAS HA RECIBIDO EL MENSAJE OLIMPICO COMO ES AFRICA, SO LICITE LA SEDE PARA UNA DE SUS CIUDADES EN PLE NO DESARROLLO.` 20. LA TECNOLOGIA MODERNA Y LOS MEDIOS DE - ORGANIZACION Y DE CONTROL QUE EL SIGLO XXI OFRECERÁ, DARAN UNA SERIA OPCIÓN PARA QUE LOS PAISES DE NIVEL. MEDIO PUEDAN INCORPORAR SE AL ROSARIO DE CIUDADES QUE HAN ALBERGADO LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS. LAS FEDERACIONES ESPAÑOLAS TIENEN PUES, AN TE SI QUIZÁS LA ULTIMA OPORTUNIDAD DE ALCANZAR LA META SOÑADA POR TODOS LOS AUTÉNTICOS DEPORTISTAS: SER PROTAGONISTAS DE UNOS JUEGOS OLÍMPICOS. PERO NO SERLO SOLAMENTE EN UNA ELIMINATORIA O EN UN COMBATE. SINO SERLO PLENAMENTE DURANTE LOS SEIS AÑOS QUE DURA LA ORGANIZACIÓN DE UNOS JUEGOS. ES LA GRAN OCASIÓN, LA ÚNICA DE IDENTIFICARSE TOTAL MENTE CON SUS RESPECTIVAS FEDERACIONES INTERNACIONALES, DE QUIENES DEPENDE LA ORGANIZACIÓN �TECNICA DE LOS JUEGOS. ES UNA LABOR DE ARGO ALCANCE, QUE COMENZARÁ EN FORMA INTENSI A YA EN 1986. PERO QUE DES AHORAEBE ACE TUAR— 4 1»- SE) SE EN UNA TAREA QUE "`"' (CAPAZ DE E USIAS MAR A TODOS LOS DEPORTISTAS ESPAÑOLES, QUIZÁS DEBAMOS REVISAR NUESTRO CONCEPTO, NO SOLO Mil/OPUS (1)~4N5 DEPORTE, SINÓ TAMBIEN DE LA IDENTIFICACIÓN QUE Sac0,,65 02 DEBE EXISTIR EN UN PALS QUE SE ABRE NUEVAMENTE AL MUNDO, COMO ES ESPAÑA. ES MUY DIFÍCIL QUE SE PUEDA REPETIR LA OPORTUNIDAD ANTE LA QUE SE HALLA EL DEPORTE ESPAÑOL, Y EI,ÍDESARROLLO DE NUESTRO PAIS. OSCD"¿-5 A NADIE DE M 16 HABRÁ ESCAPADO EL AMA BLE AMBIENTE QUE TODO LO ESPAÑOL TIENE ACTUAL MENTE EN EL MUNDO DEL OLÍMPISMO. LAS FEDERA— , CIONES INTERNACIONALES DE LOS DEPORTES OLIMPI— COS CUENTAN ENTRE SUS DIRIGENTES MAS RELEVANTES CON DEPORTISTAS ESPAÑOLES. LAS COMPETICIONES INTERNACIONALES AL MÁS ALTO NIVEL HACEN ES CALA EN NUESTROS ESTADIOS, PISCINAS Y PALACIOS DE DEPORTES! EL DEPORTE ESPAÑOL CUENTA CON DOS MIEMBROS EN EL COMITÉ INTERNACIONAL OLIMPICO, Y OTROS DOS EN LAS COMISIONES DE AQUEL ALTO ORGANISMO. TODO ELLO, SON CIRCUNSTANCIAS EXTRAORDI NARIAS QUE PERMITEN UNA AUDIENCIA, UNA ATENCIÓN Y UN CRÉDITO DE TODO LO ESPAÑOL EN EL MOVIMIENTO OLIMPICO, QUE, SIN DUDA, FAVORECE LA PRETENSIÓN ESPAÑOLA DE QUE UNA DE NUESTRAS CIUDADES SE CON VIERTA EN SEDE DE LOS JUEGOS CUATRIENALES. �Z Me( Zo l991.5 22. Y VOLVIENDO A LA UNANIMIDAD N QUE LA ADMINISTRACIÓN ESPAÑOLA APOYA LA C DIDATURA DE BARCELONA, DEBO MENCIONAR EN ULT MO LUGAR, Y QUE POR SER EL ULTIMO ES EL MAS IMPORTANTE, LA APROBACION DEL GOBIERNO ESPAÑOL/Y DE LAS MAS ALTAS INSTANCIAS DEL PAIS A ESTE DESEO DE TODO NUESTRO DEPORTE PARA QUE, POR FIN, ESPAÑA REUNA A TODA LA JUVENTUD DEL MUNDO, EN UNA DE NUESTRAS CIUDADES. PARALELAMENTE CON ESA UNANIMIDAD POLITICA RESPECTO LOS JUEGOS OLÍMPICOS, EL CONSEJO RECTOR DE LA CANDIDATURA HA SEGUIDO ELABORANDO LOS PROYECTOS; LLEVANDO A CABO LA EJECUCIÓN DE LOS MIS MOS; COORDINANDO SU PROYECCIÓN EXTERIOR; SIGUIEN DO EN FORMA INMEDIATA LA INFORMACIÓN CERCA DE LOS MIEMBROS DEL COMITÉ INTERNACIONAL OLIMPICO; ATENDIENDO LAS INDICACIONES DE LAS FEDERACIONES INTERNACIONALES Y DE LAS ESPAÑOLAS EN CUANTO NOS HAN INDICADO; Y ESCUCHANDO CON LA MAYOR ATENCIÓN CUANTAS SUGERENCIAS SE NOS HAN HECHO DESDE LOS COMITÉS OLIMPICOS NACIONALES, QUE EN DEFINI TIVA SON QUIENES ORGANIZAN Y DIRIGEN LA PARTICIPA CION DE LOS ATLETAS EN CADA EDICIÓN DE LOS JUEGOS. LA VERTIENTE FINANCIERA DE LA FUTURA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS DE 1992, HA SIDO ESTRUCTURADA DESDE 1983, HABIENDOSE LLEGADO A UN PRESU%0s 6151 MILLONES DE PESETAS EN 1983 -h6► PUESTO de ARTICULADO EL MISMO CON LOS SISTEMAS Y PROCEDIMIENTOS NECESARIOS PARA EL EQUILIBRIO DEL MISMO �23. CON LOS INGRESOS PREVISTOS, SIN ALEGRIAS, TRIUN FALISMOS NI LIGEREZAS. k^ .X ‘ ' ^ AS uN ii i p► 0 aC v INN at . EN ESTE ASPECTO, DEBO MENCIONAR LA APORTACIÓN ECONÓMICA QUE LA CÁMARA DE COMERCIO, IN DUSTRIA Y NAVEGACIÓN DE BARCELONA, ASI COMO DE GRANDES EMPRESAS ESTÁN APORTANDO A LA FINANCIA CION DE LA CANDIDATURA ESPAÑOLA A LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1992, SIN PEDIR NINGUNA COMPENSACIÓN DE CUALQUIER INDOLE, A CAMBIO DE SU COLABORACIÓN ECONÓMICA. ESTE ES UN EJEMPLO DE ENOR ME VALOR. TANTO POR EL ESPIRITU DEPORTIVO QUE REVELA, COMO POR SU SANA VISION INDUSTRIAL Y CIUDADANA QUE CONTINUAMENTE PONEN DE MANIFIESTO EN UNA APORTACIÓN DINERARIA DE GRAN EFICACIA EN TODOS LOS ÓRDENES. 6t 5 b = 1, ESTAMOS EN VISPERAS DE PEDIR LA COLABORACIÓN PERSONAL DE TODOS LOS CIUDADANOS ESPAÑOLES QUE DESEEN HACERLO, QUE TENGAN CAPACIDAD PARA PRESTARLA Y DISPONGAN DEL TIEMPO ÚTIL PARA CONCRETAR SU APORTACIÓN, LOS EJEMPLOS DE LOS ANGE LES, SARAJEVO, MUNICH, MOSCU,y MONTREAL, han SI DO REVELADORES. PERO POR ENCIMA DE TODO, ES INDISPENSABLE QUE TODA ESPAÑA SIENTA COMO UNA EMPRESA PROPIA, INDIVIDUAL Y COLECTIVAMENTE, LA GRAN Y APASIONANTE AVENTURA DE LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1992. SERA EL ESPEJO MUNDIAL DE ESPAÑA. EL REDESCU- �24. BRIMIENTO DE EUROPA POR LOS DEMAS CONTINENTES, EN UN AÑO DE ENORME SIGNIFICACIÓN ECUMÉNICA, COMO SERÁ EL QUINTO CENTENARIO DE LA LLEGADA DE EUROPA AL NUEVO CONTINENTE, AL PACIFICO Y A OTROS MUNDOS IGNOTOS CUANDO LAS NAVES ESPAÑOLAS DE COLON EMPRENDIERON LA RUTA DE OCCIDENTE EN UN MOMENTO EN QUE CAMBIÓ LA FAZ DEL MUNDO. UNA VEZ MAS, ESPAÑA PUEDE DESEMPEÑAR UN PA PEL SINGULAR EN LA IMPORTANTISIMA EFEMÉRIDES DE 1992. DESDE SEVILLA A BARCELONA, TODA ESA I.C.B_REALIDAD QUE ES ESPAÑA, DEBE SENTIRSE INTEGRADA EN LA GRAN MANIFESTACIÓN CULTURAL Y DEPOR TIVA QUE AQUELLAS DOS CIUDADES VIVIRÁN APASIONA DAMENTE Y DE LAS QUE TODO EL MUNDO ASPIRA A PAR TICIPAR. EN ELLO, LA COLABORACIÓN DE LA ACADEMIA OLIMPICA ESPAÑOLA, TIENE UN MAGISTERIO MUY IMPORTANTE A DESARROLLAR. DESDE AQUI, LES OFREZ CO TODA LA CIUDAD DE BARCELONA PARA QUE, SINCRO NIZANDO CON MADRID Y CON TODO NUESTRO PAIS, EJER ZAN LA MISIÓN QUE, COMENZADA EN LAS RUINAS DE LA VIEJA OLYMPIA, SE PROYECTE POR TODOS LOS RINCONES DE NUESTRO GENEROSO PAIS. ELLO NOS DARA A TODOS EL PLACER DE COMPARTIR CON m~4 -. , DISTINGUIDOS MIEMBROS DE LA ORGANIZACION OLIMPICA ESPAÑOLA, LA ILUSIONADA AVENTURA DE UNIR A TODO EL MUNDO, EN ESPAÑA, BAJO EL SIGNO DE LOS CINCO AROS OLIMPICOS. �Q223/.^7:2 22?29Z^.O7yaaZ2 apo2u22 '^uoaaa^2^ ^^ 7 poa? 2L?? "TP � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3881 Title A name given to the resource Barcelona'92, un ambicioso proyecto para España / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Vall d'Hebron, Diagonal-Mar, Montjuic, Poble Nou. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Academia Olímpica Española, Madrid Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Esports Relacions Internacionals Espanya Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Territoris Catalunya Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-03-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/976/19850311d_00061.pdf 210d1c443e9da47a63d83d29919ba79f PDF Text Text Governar una ciutat no és tan sols gestionar uns serveis amb eficàcia, sinó establir aquelles polítiques que estan d'acord amb les demandes ciutadanes. Governar suposa relacionar de manera estreta, política i administració, e ficàcia en la prestació dels serveis diaris i aprofundiment de les exigències ciutadanes. Significa adequació dels recursos a les necessitats en funció d'uns programes i d'unes polítiques que enfrontin decididament, els diferents problemes que sorgeixen de la concentració urbana. Difícilment el Govern de la Ciutat podra romandre alié a allò que representa un dels fenòmens internacionals més característics dels darrers temps: la tendència a un increment de la delinqüencia, l'aparició de noves modalitats delictives, algunes d'elles de signe violent, o el creixement d'un sentiment d'inseguretat susceptible de trobar les més diverses manifestacions. �F La preocupació per aquesta problemàtica de la seguretat ciutadana, evidenciada en les diverses àrees del govern municipal i a la previsió de la seva transcendència i abast, varen requerir un conjunt d'iniciatives, desenvolupades des de mitjan 1983 per a establir, en el marc de les competències que tenim atribuïdes, unes actuacions que permetessin d'abordar en profunditat i amb el rigor que exigeix el problema, i que varen culminar el desembre d'aquell mateix any amb la constitució de la Comissió Tècnica de Seguretat Urbana. En aquesta matèria, a més d'una voluntat previsora, existia una plena consciència de la complexitat i novetat en alguns casos dels problemes plantejats, que no admetien respostes simplistes, ni molt menys fonamentades en criteris purament especulatius. Això exigia un seriós esforç de reflexió i d'un marc capaz de desplegar-lo amb serenor, amb el necessari distanciament respecte de la incidència de la gestió administrativa quotidiana. �4. La (asa de la C-iutat, Barcelona, inicia un cop més un paper pilot que es concreta en un nou tarannà sobre el tractament dels problemes de la seguretat. L'experiència oberta per la constitució del Consell de Seguretat Urbana el juny de 1984, i que posteriorment ha començat a articularse a nivell dels districtes, suposa pels seus continguts la voluntat d'establir uns sistemes participatius del tot necessaris. Cal destacar decididament l'anacrònic concepte d'ordre públic pel de seguretat ciutadana. El primer es basa tan sols en la trilogia policia-jutge-presó, mentre que el segon estableix un marc preventiu i rehabilitador que, sense oblidar el sancionador, estableix un sistema de prioritats que socialment i políticament han de preocupar-lo per donar resposta no tansols al que són demandes, sinó tambés exigències ciutadanes. Es tracta d'un nou enfocament de l'acció dirigida a reduir la delinqüència i el sentiment d'inseguretat que produeix. En primer lloc significa un replantejament de continguts d'aquella acció que com abans he esmentat, supera els límits de la noció tradicional de l'ordre públic. �5. Com ha exposat àmpliament el Comissionat, avui es fa necessària una alternativa global de seguretat, integradora de les dimensions preventives i rehabilitadores junt amb la estrictament punitiva. Així ho han apreciat les reunions del Consell de Seguretat Urbana celebrades en els darrers mesos,en abordar problemàtiques tan important en el que pertoca a la prevenció social - i en algun cas a la rehabilitació con són les de joventut, ensenyament, drogaaddicció i estrangers,... Però la novetat de la experiència hi és tambélen les seves formes, en el mètode de l'actuació. Aquest métode pretén, ésclar, un desenvolupament de la coordinació policial i instuticional aprofundit en el avenços efectuats en aquest sentit al llarg dels darrers temps. Però també persegueix la participació ciutadana en un marc ampliament representatiu. El Consell de seguretat Urbana és un marc d'integració voluntària, és veritat. Però també es veritat que les absències o la dimissió de responsabilitats en una �3. Les recomanacions que avui es presenten, fonamentades en els seus corresponents informes, materialitzaran la voluntat del govern a la que feia esment. Recullen un ampli ventall que requerià les seves prioritzacions i la seva adequació en el temps i als recursos de les diverses administracions. Cal assenyalar que les propostes d'actuació i les alternatives que es formulen, refusen les solucions esquemàtiques. Aquesta Alcaldía creu que s'ha fet un esforç d'investigació social sense presendents a Espanya, amb el suport de successives enquestes sobre seguretat ciutadana-que auran de tenir continuïtati d'un ampli flux informatiu de les més diverses entitats i organismes: des d'entitats econòmiques fins a sindicals, des d'aportacions veïnals fins institucionals. Crec que aquest treball, reflexió i proposta és un punt important de sortida que estableix els aspectes bàsics d'una actuació en l'àmbit de la seguretat urbana. Es essencial que sigui apreciat com una fita sense dubte important, dins d'une experiència ja en curs. �6. qüestió tan crucial com la seguretat ciutadana resulten difícilmente excusables, tant més quan pretenen amparar-se en certs projectes no gens definits o en propostes no realitzables en el marc de l'actual legislació. A aquells que tenim responsabilitas de govern ens han de preocupar més les qüestions de fons que no pas les de forma, m$es les que afecten als ciutadans que les que puguin afectar a les nostres particularitats polítiques. Perquè el Govern de la Ciutat i la política en general han d'anar orientades a donar resposta a les demandes ciutadanes per damunt dels actes de personalisme polític, donat que aquesta acció s'encamina més cap al clientelisme que no pas a l'acció pública dirigida a beneficiar a la majoria. Vull per acabar felicitar a tots als qui han intervin- gut la elaboració de les propostes dels informes, als qui han treballat en la formulació d'un nou marc sobre la seguretat ciutadana i que ens obliga a les administracions a continuar aprofundint per aconseguir progressi vament uns resultats satisfactoris. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3882 Title A name given to the resource Discurs en l'acte de lliurament del document de la Comissió Socias sobre Seguretat Ciutadana Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Benestar Social Seguretat ciutadana Model social Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-03-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/977/19850327d_00062.pdf a3ba330fcf10ba9bfda55b4fed0cfa49 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació RE`:ju?!^t ^.k^^G. cle ! ^^ .....^^J" f^ ?^ ...... _ Estic molt content de que l'European Consortium for Political Research hagi triat Barcelona com a seu de les seves Sessions Conjuntes de Seminaris. Aixó reforça la vocació de Barcelona de convertir-se en un centre internacional de debat. El programa d'aquestes sessions, d'altra banda recull una excelent mostra de problemes més candents de la política actual, d'especial interés en la circumstància històrica actual del nostre pais i també, més especificament , d'aquesta.l.ciutat. Si durant la seva estada a Barcelona han repassat els nostres diaris, hauran observat com el seu treball és ben a prop de les preocupacions de la nostra societat: la estabilitat de les democràcies, les relacions del poder judicial amb els altres poders i la societat, la crisi dels partits comunistes, el sistema sanitari, el nacionalisme, el mercat comú, el respecte a l'intimitat, el socialisme mediterrani, son objecte de debat corrent que surten dia a dia en tots els mitjans de comunicació. Estic segur que les aportacions d'aquestes sessions seran molt esclaridores per a tots. Però com Alcalde de Barcelona i president de l'Area Metropolitana més important d'Espanya, i també des de la meva formació acadèmica estic especialment interessat en el contingut del Seminari sobre govern metropolità. Durant molts anys vaig dedicar-me amb una certa intensitat a l'estudi dels problemes de les àrees metropolitanes, especialment els relatius a la producció de bens i serveis públics, al tamany òptim de les divisions administratives, a la crisi financera de les ciutats i a la formació de preus del sol. �ECPR-2 Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ara des de les meves responsabilitats polítiques, tracto de posar en pràctica les coses que vaig aprendre en la meya vida universitària. I entre elles el meu convenciment del paper crucial de les àrees metropoli tanes en la política i economia mundials. L'Ajuntament de Barcelona i la Corporació Metropolitana porten una intensa activitat per fer reconeixer aquest paper des de les autoritats de la comunitat autònoma i del govern central. Per això agrairé al comité organitzador que em facin arribar les conclussions d'aquestes sessions. Estic segur que serà molt útil per a mi i per als meus col.laboradors. Senyores i senyors, sigueu benvinguts a Barcelona. Aquesta ciutat agrairà sempre la presència de científics com vostés. Nosaltres podem aprendre molt de la seva experiència . i esperem que la nostra realitat us serveixi també d'estímul. Pasqual Maragall i Mira -Alcalde de Barcelona27 de març de 1985 Saló de Cent European Consortium for Political Research � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3883 Title A name given to the resource Sessions conjuntes amb l’European Consortium for Political Research Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Política Europa Acció política Barcelona European Consortium for Political Research Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-03-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/978/19850327d_00064.pdf 1ab3966ef9f0fc3db83308b54ca46c3b PDF Text Text L'ambiance moyenne Méditérranéenne est fragile. Cependant, elle extrait les racines de sa survivance i)ar sa propre fragilité, en permettant ainsi une liaison constante qntre 1'homme et la nature., Au cours d'un procès millénaire, cette ntégration a signifié que la Méditérranée est devenue le berceau d plusieurs civilisations. Leurs gens ont dú élaborer des technolog'és propres, ajustées au milieu, ces technologies permettant de conser; r le dit milieu tout en y changeant 1'environnement. Actuellement, la situation est exceptionnellement grave. Le développement industriel et économique du dernier siècle ainsi que l'internationalisation de l'économie, suivant la maxime du bénéfice, ont entrainé d'importants changements dans l'environnement humain du bassin qui touchent graduellement son écologie. La régénération lente de l'ambiance moyenne qui se produisait à peine par rapport à l'agression de l'homme au cours des antérieures périodes millénaires, est presque disparue et ceci a eu lieu lorsque le bassin méditérranéen a subi un dur procès de changements dans son environnement: l'accroissement de l'industrialisation polluante, son classement en tant que centre tou du secteur de services et de transports, -ristque,ldévopmnt ainsi qu'une urbanisation réalisée sur une grande échelle. Cette situation nous oblige à remarquer que dans les démarches à réaliser sur le territoire, il est prioritaire de protéger le milieu. Avec indépendance de l'évolution technologique, c'est le milieu qui garantit la survivance et le développement humain des peuples qui 1'habitent. Aujourd'hui, lorsque l'ensemble du bassin essaie d'accélérer son évolution économique, aussi bien que 1'exploitation de ses ressources, on risque de courir un grave danger : L'utilisation des technologies non appropriées qui dans un bref délai pourraient sembler rentables. I1 s'agit d'une option qui pourrait créer, et qui à présent a déjà créé, de serieux risques pour l'environnement. Dans une zone oú les ressources de base sont plutót limitées, il existe le risque d'agravissement des tendances négatives que l'on peut �actuellement discerner. Les actuelles stratégies de développement n'ont pu empècher ni l'important accroissement urbain, ni la perte en conséquence des sols cultivables, ni les agréssions au patrimoine culturel. Les deux décades de 1950 à 1970 ont subi un accroissement économique exceptionnel, et, en général, le secteur le plus affecté par cet accroissement économique a été le secteur industriel. Mais, par dessus la moyenne générale, ce sont les pays de l'aire méditérranéenne ceux qui ont subi 1'accroissement économique et les plus grands taux d'industrialisation. D'aprés les données obtenues en 1981 par la Banque Mondiale, au cours de la décade 1960-70, le taux moyen annuel d'accroissement dans l'aire méditérranéenne a été du 7%, par rapport au 4% correspondant au groupe des pays industrialisés. Les taux moyens d'accroissement annuel de l'industrie, ont été au cours de la méme période du 7% pour la Méditérranée et du 6% pour le groupe industrialisé. Deux raisons principales ont polarisé 1'installation des industries dans les zones du littoral : les facilités de transport et de communication, ainsi que la disponibilité de grands volumes d'eau. Les éxigences de ce procés d'industrialisation ont déterminé une concentration humaine par un procés d'urbanisation remarquable de la zone du littoral, avec le conséquent dépeuplement dans les régions intérieures. Par tradition, le littoral a été une zone de concentration du pouvoir politique, économique et commercial, tandis que 1'intérieur a constitué la réserve démographique. A la suite de la II Guerre Mondiale, la situation a changé. La population se déplace vers la cite, oD, par une authentique éclosion apparaissent des villes à cause du développement associé à 1'économie du pétrole et aux conditions pour les activités industrielle et commerciale. Par conséquent, il s'agit d'une urbanisation expansive avec les problèmes d'ambiance correspondant aux grandes villes. �Cet accroissement démographique suit son cours malgré la diminution du taux de naissance dans la zone Nord. I1 est prévisible que dans le Sud, 1'accroissement rapide poursuivra,avec le conséquent déplacement du centre de gravité démographique,vers cette partie de la vallée. L'accroissement de la population entraine des coúts sociaux importants, à la fois qu'il détermine des considérables pressions sur 1'ambiance moyenne. L'avancement de 1'urbanisation se traduit par une perte du sol agraire, en aggravant les déficits de la consommation alimentaire. En outre, une série de répercussions sociales de 1'environnement bien connus sont enregistrées : la polution, le stress, les inégalités en ce qui concerne l'accès aux services et le déficit au sujet des équipements. Un autre élément à considérer est la mobilité de la population. Le phénomène du mouvement migratoir vers le centre et vers le Nord de l'Europe a été remplacé par une tendance au mouvement réalisé dans le bassin méme. Cette dynamique de la population établit, à mon avis, une alternative pour le futur inmédiat. L'affirmation d'un "esprit méditérranéen", appelons-le ainsi, en liaison avec les meilleures traditions de civilisation des peuples du bassin, ou bien tout au contraire, l'imposition des formes de vie correspondant au modèle consommateur. De toutes façons, l'accroissement, lui méme, n'est pas dangereux dans notre aire géographique. Tout au contraire, nous devons considérer la population en tant qu'une ressource de base pour le développement, à condition qu'elle s'engage à la construction de son propre futur. Le développement est une aspiration de tous les pays méditérranéens, aussi bien pour les pays industriels, affectés d'une forte récession et avec des problèmes importants se rapportant au chómage, que pour les pays en cours de développement qui voient un très considérable secteur des citoyens souffrir la pauvreté la plus absolue. Mais il ne faut pas oublier que le développement est un projet collectif dont 1'ambiance phisique ainsi que la sociale occupent un lieu de préférence. Les paradigmes de production et la consommation appropriée pour les sociétés ayant de nom -breus oc, ne servent donc pas, mais il est nécessaire de rendre �propice un développement autonome qui préte une plus grande attention à la coopération méditérranéenne plus égalitaire et plus équilibrée. Cependant, il ne faut pas mettre en travers le fait que nos pays sont attraits par les formes de vie de consommation, y contribuant de si divers facteurs tels que la pression exercée par les moyens de com ou le tourisme. Cette tendance tombe dans le -municatosle, intérscomeaux, sens de primer l'usage des technologies impor- tées, au lieu de rendre propice le développement des procès plus ajustés aux caractéristiques et à l'histoire du bassin. Les formes de vie, les habitudes, les technologies, ne sont pas neutres et contribuent à la rélégation des rapports culturels et du propre patrimoine collectif. D'autre part, ces modèles sont accessibles seulement pour certaines minorités aisées, tandis que le reste de la population subit les difficultés qu'entrainent le chómage et le sous -dévelopmnt. I1 faut toujours avoir présent que tout modèle de développement doit étre tenu sur la base qui établit que les ressources limitées du bassin constituent un facteur limitatif inévitable. Si nous oublions ce fait évident, l'ambiance moyenne subira les effets négatifs du modele. Au moment de réaliser la révision de l'ambiance moyenne dans la région, il faut tenir compte qu'il s'agit d'une zone -- tel que je l'ai déjà signalé -- à ressources limitées. On ne peut pas parler de la pauvreté, mais si de l'austérité. Les ressources limitées qui existent ont été traitées prudemment tout au long de l'histoire. L'équilibre entre l'homme et la nature n'avait jamais été aussi troublé que dans le cours de notre ère technologique. Actuellement, nous pouvons détecter facilement certains secteurs parmi lesquels il existe le risque de ruptures graves à moyen terme. L'effort pour mener à lieu la protection de la Méditérranée est récent. Les zones vulnérables sont encore l'objet d'études, de recherches et d'analyses. �Des plans d'actualisation ont été réalisés dans certaines régions. A présent donc, il existent déjà quelques données disponibles qui pourraient étre estimées. Dans cette situation, c'est aux différentes administrations à qui correspond de procéder à l'articulation des programmes satisfaisants pour toute la population et non agréssifs pour le milieu. Cette préoccupation doit étre présente dans les centres politiques de prise de décisions qui doivent se poser la future dynamique de la société. Le Conseil Municipal et les autorités métropolitaines doivent étre les principaux protagonistes. Ils représentent les ressorts du pouvoir les plus proches au citoyen, et sont aussi les premiers à prendre les mesures d'assainissement de l'environnement. I1 n'est pas moins vrai qu'aujourd'hui, quelques éléments de transformation sont en train de poindre les dits éléments qui une fois sélectionnés et réélaborés peuvent former la base d'une sérieuse hypothèse pour rendre propice le changement. Quelques bons exemples à ce sujet sont les suivants : - La recherche, du cené des gouvernements, des démarches appropriées pour les ressources. - Les procès de régionalisation - politique, administrative - en tant que possibilité d'une utilisation plus rationnelle du territoire. - L'accroissement de 1'activité des administrations locales dans le champ de protection de l'ambiance. - La prolifération des groupes défenseurs de l'ambiance moyenne, des espèces en voie d'extinction et du patrimoine culturel. - La recherche de l'identité culturelle par rapport aux modèles de vie extérieurs. - L'émergeance d'une conscience de l'esprit méditérranéen, apposée au démembrement centrifuge favorisé par les tensions zone. politiques de la �- La conscience. qui commence à s'étendre parmi les peuples, du fait qu'il est nécessaire de mener à bout une coopération solidaire entre les pays du bassin. A ce point là, il est nécessaire d'introduire un aspect très significatif du point de vue ambiance. Il s'agit des problèmes de polution et de détérioration qui menacent notre mer, résultants du récent développement. J'ai déjà nommé la valeur de la mer en tant que ressource touristique, et comme réserve d'eau aux effets industriels et de transport. Ajoutons -y sa valeur traditionnelle comme cadre de l'activité de péche. Aujourd'hui, une fois écoulés les moments d'énorme inquiétude vécus il y a quelques années, personne ne peut plus assurer que la Méditérranée est en voie de mourir. Cependant, il est difficile d'estimer sa situation réelle. Les états cótiers et la C.E.E. prennent part au Plan d'Action de la Méditérranée, sous les auspices de 1'UNESCO, et seulement pour le programme d'estimation de la polution maritime, on emploie comme investissement annuel le montant de 1'5 millions de dollars USA. Le Conseil Municipal, les aires métropolitaines, sont plus dinamiques au moment de procéder à la détection de nouvelles requétes des citoyens, ainsi que pour prendre les mesures qui pourraient leur satisfaire. La réponse des administrations locales aux problèmes d'ambiance en est une preuve. Par contre, les grands accords entre les états éxigent une gestation plus longue et plus compliquée. Son accomplissement est aussi plus difficile. C'est pourquoi, je défense l'entente plus directe entre les villes du bassin, au moment d'établir les programmes communs pour sauvegarder l'environnement. �Aucun point objectif de situation n'a pas encore été établi, mais on peut déjà distinguer certaines tendances essentielles. S'il est évident l'accroissement de la charge industrielle et démographique, il est aussi certain que les actuations préventives ont été multipliées. Cela a permis la situation de ne pas se dégrader, et, méme, dans certains points la dite situation a été améliorée. En tout cas, il faut augmenter l'action de surveillance et de controle des différentes versées dans la mer. Dans cette perspective et du point de vue municipal, il est convé -nietdrmaqu elsction erad'étfixesplu en plus dans les administrations locale et régionale, qui sont -- tel que je l'ai nommé ci-dessus -- les plus proches au citoyen, à leurs problèmes et aux éxigences du changement. J'aimerais conclure en réalisant un résumé de tout ce que j'ai indiqué jusqu'à présent, et que j'offre comme sujet de réflexion pour tous ceux qui habitent dans le bassin méditérranéen. La zone de la Méditérranée a gardé un équilibre traditionnel entre l'homme et son milieu. Cette situation a été troublée au cours des dernières dècades par la répercussion du développement technologique et industriel. La pression de la population, ajoutée à la relative manque de ressources, doivent étre les points de départ pour toute action politique de développement. Les éxigences de 1'industrialisation ont déterminé une concentration humaine ainsi qu'un procès d'urbanisation accentué dans les zones du littoral, au prix d'un dépeuplement des zones intérieures. La planification du développement et la protection de l'ambiance moyenne doivent étre traitées avec interdépendance. Les milieux régionaux et locaux sont les plus convénients pour 1'intégration de l'un et de 1'autre. Nous devons compter sur une stratégie à long terme dans le but d'empécher le gaspillage de nos ressources naturelles et afin de résoudre les �problèmes des pays riverains dans le contexte d'un développement rationnel et d'une amélioration de la qualité de vie. La coopération entre les régions et entre les villes est un instrument indispensable pour donner les réponses de base ajustées aux ressources naturelles et humaines locales. L'institutionalisation de la dite coopération est un objectif qui doit are abordé avec priorité. Les différences historiques, culturelles et politiques qui caractérisent nos pays, et la dichotomie Nord -Sud, entre les pays développés et ceux qui sont en cours de développement, pourraient constituer un obstacle pour la recherche des modèles de développement respectueux pour l'homme et pour son milieu. Mais cela peut aussi constituer un défi et une stimulation pour l'engagement de procéder à la configuration d'un futur de progrès solidaire. Par ceci, je veux remarquer que la Méditérranée devient, par sa diversité, un champ privilégié d'expériences qui démontre la capacité des différents peuples pour coopérer en harmonie dans une cause commune. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3884 Title A name given to the resource Impact du dévelopment et du tourisme sur l'environement du bassin méditterranéen / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Pla d'Acció de la Mediterrania dins la CE. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Marsella, França Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Medi ambient Indústria Economia Turisme Model social Acció política Mediterrània Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-03-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/979/19850329d_00065.pdf 299cd2b91beea322b3896fdc03dbb74f PDF Text Text ¿"14 ^+Li.-,.f .^_.. ‘1.7?- DISCURSO ALCALDE Es un hecho que la Administración Local ha estado respondiendo, a sus responsabiliades y competencias sanitarias, más desde el voluntarismo que desde la suficiencia de recursos, y no obstante nadie duda que su atención ha sido muy positiva. Las dificultades financieras, de personal y de medios técnicos son considerables en las areas municipales de sanidad. Cabe considerar el papel atribuido a la Administración Local, Ayuntamientos y Diputaciones, en el ejercicio de las competencias sanitarias. Ello, porque las competencias actuales son herencia de un pasado, en el cual no se reconocía el derecho de todos los españoles a la protección de la salud y a un trato de igualdad. Sólo así se puede entender la existencia de un grupo marginal, y marginado, de población que, como pobres, tenian derecho a la asistencia benéfica prestada por los Ayuntamientos y las Diputaciones, y no a la atención general a la que accedía más del 80ó de la población. La nueva realidad española, requiere mejores soluciones y no la continuidad de esquemas ya caducados y poco útiles socialmente. La sanidad es un aspecto siempre presente en la vida de las personas. Diría que es un aspecto muy sentido y padecido por la población. La gestión de los servicios sanitarios, la prestación asistencial o de salud pública, debe trasladarse lo más cerca posible del ciudadano que siente la necesidad de estar atendido sanitariamente. �Desde esta óptica debe darse la participación directa de la Administración Local, de los Ayuntamientos, en la gestión de los servicios, pueden y deben responsabilizarse de la atención de salud de su población. Así y pues, y para mejorar la atención de la salud de los ciudadanos, es preciso que se cree un único sistema sanitario descentralizado, democrático en su funcionamiento y abierto a toda la población. Este nuevo sistema, sin duda debe estructurarse con la participación de la Administración Local. Los Ayuntamientos son el marco político y representativo idóneo para garantizar a la vez, la descentralización de los servicios sanitarios y la democratización de las estructuras asistenciales, ejerciendo el control y la gestión como representantes directos y legitimados de la población. Estas consideraciones deben reflejarse en la legislación sanitaria, como de hecho ya se reflejan en la Ley de Régimen Local. Los Ayuntamientos, con la ayuda de las Diputaciones, han de asumir las competencias propias en el campo de la salud pública colectiva, del saneamiento ambiental, del control de alimentos y otros productos de consumo. Por otra parte, han de participar directamente en la dirección de las Areas Sanitarias. Ser elementos activos de la planificación, gestión y control de los servicios sanitarios que se encuentran en sus municipios, y participar en las Juntas de Gobierno que a niveles inferiores del Area Sanitaria se creen para la gestión de los servicios de atención primaria y hospitalaria. �La reforma sanitaria precisará de buenas ideas y proyectos para optimizar los recursos hoy disponibles, en muchos casos suficientes, aunque mal usados y dificilmente ampliables. Requerirá un periodo largo de aplicación, durante el cual la concreción de la legislación dependerá principalmente de voluntad política que quiera ejecutar e implantar la reforma sanitaria. Del correcto ejercicio de ello depende que se consiga el derecho a la salud de todos los ciudadanos españoles y se obtenga la protección del mismo, en un sentido integral, con la prevención, asistencia y rehabilitación, debe realizar la Administración Pública del Estado, en sus distintos niveles de gobierno, el centra', '_os autónomos y la administración local. Como Ayuntamientos y Diputaciones queremos estar al lado de la Administración Central y de la Autonómica en el reto del cambio/reforma sanitario. w ^ ^ r ^ Crv^ P.Lw^ R b9 ^ _ ^ ^^ cno {tt.L1R-- dA( "`^^ J ^/ : L1,t7^. r ^^l^ 2P? G c c^^, ^` 4.P ^ 3 ¿A »A" %n,^ . Barcelona, marzo 1985 �3d _ ¿Aam-uW¿L' AJUNTAMENT DE BARCELONA NOTAS PARA EL DISCURSO DEL ALCALDE ADMINISTRACIÓN LOCAL Y REFORMA SANITARIA. ^\) 5 v v\V , yk ^^c \ l . La distribución y el porcentaje del gasto público, gestio- ^ '"N// ("1"'"). (50,25, nado por cada nivel de Administración „^ ^ 5/-1220 `3l. f 1 ^i 25). 5 C^^P )1"' 2. 1--e Necesidad, también en el futuro de una racionalización de la Administración Local en la linea de Comarca-County 0 / VIA EUROF•EA de gestión municipal. l^`N' 3. oi ut V 5v/` Necesidad de ir encajando y acomodando las relaciones dei viÇ ^^ C U uJ' 1(3111 ^ ^1 \^ `Í^/ Esto es un proceso que estamos viviendo que es a la vez -^ )isr 5 \ ,pq ^^ profundamente Democrático y profundamente Democratizador. (41 ^X ^ '^^s^ `Cr )-kg" los tres niveles de Administración. ï^ 4. Los Ayuntamientos ya tenemos unas competencias sanitarias que debemos esforzarnos en ejercer dignamente (Saneamiento, Higiene Ambiental, Control Alimentario). Pero además, ya desde ahora, queremos estar presentes en la gestión de servicios sanitarios asistenciales. • 'JIS 5. Avala nuestra pretensión, la experiencia ya adquirida, la evolución política del papel de la Administración Local en toda Europa, y el énfasis participativo y democratizador de ves,,( c) c) f hL7Yab la proximidad a los problemas reales. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3885 Title A name given to the resource Jornades d'Administració Local i Reforma Sanitària / Discurs obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Congressos i conferències Administració local Finançament Sanitat Acció política Gestió pública Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-03-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/980/198503d_0081.pdf 8d36ff86258026c6f731469c97ce14e5 PDF Text Text ^ ^^' ^^^^ ^ ^^^^=^a ' ^^ ' ^ ^^^^^^^N^ -_ ' ____-Barceloná is the second largest city in Bpain. Its . population of 1.750.000 is soread over an areá of 91 soua^e kilometres. The 'gre^ter m^troolitan area has a population of ' ' a' about 3.100.00^ over area of 476 souare 4iIometres. ^ Barcelona is the capital of t^e autonomous re i on o f ep CataIonia^ 15.8^ of the S^anish poouIation l^ve in this region ' the size of whi^h reoresents ao^roximately 6.3^^ of the land a^ea of Soain. ` ^^ . Catalonia ' ' is ` a high^ ly urbanized area. Half of its 6 milion inhaÓita^ts live in the ^ar^eïonaMetropolitan areá, and 80^ of the Catalans belong ^o communities witn 000ulation of oreater | \ than 10.000 oeooie. T^e qreater metropolitar area c^ Barce^ona is t^ha main financïa^, ^ultpral ánd ^raze ^en^e^^not only rf Catalor^a, out of tne w^ho^e of'Spain, and ís one of tne le^^ing ur^an areas zn tne Mediterrane^n Basin. Barcelbna ` was the first olace in Soain ^o exoerience the Industrial Reyolution, latec'^ecame a p re^omin^ntly financial an^ ter^iary metropolis and is row aiming to ta^e oart in t^e ^reat cha^Ienge'of high ^echnology_in^ustries. ^e ^ave s4illed peo^ le , we have a high density of research centers and aaove a^l, we nave tne ^eterminaticn ano ó^sïre às evidenced throu^hout our two thousand years of ^istory, ^o be zn the front Iiné of ^ioht ^or renovation and ^rooress. ^ ' �Barcelona is, and has p een always, on aicrossroads ` It the heartof Eür o "e_ to the rest o1 ^atalonia ano . to . ' 6oain by direct freeways_ railways, Planes ano p ar ferries. ^e now linke are an overnight train rie away from Paris an eight- Hour drive fromSeneva, a =ix hour sail from Ma^or^a, .nd a twenty five minute flioht from Ibiza, Barcelona lies in the south of theÑorth and in the north of the South. To a Germen. or Bwedish eve ' e for • instance ' Barce l ona is sou^thern `ed M terraheancity. i For most Spaniards, on the dther rand, B arcelona is a northern sity: nard-wórking, • industrial, • trustwortny.• We wart to sdvantage of this orivileoed p osition to •act as a link 6etween t w o rultures ` two ways of life. This•meas • reassuming the role that Barcelona has alwavs pIaved in Eur000s r an^ Soanis^ ^ne • 'don ^+^storv ^ ^ = ^ata`o^ia Sar^elona an^ have al*a ys - dcor w:icn was o p en to new . orth and losen to ne ídeas comind =rc^. 31:4atn' are a ",v:eflting oot" • of sorts '^ust as is the States. Barcelona aro ratalonia ,eoresented a zromiseo land for thousanos and thousanos of 000roeoole T0',*irC. S oa i n, as tne States was for Eurooean deople. ove south p f c rehce , doors t" great Sc:tnern famices in the XVIth Ce^t:r y- ^a ta lori a o^e ns ^ ^e r French oeooIe wno becae Catalans,Just as the Pn ,-l alusians wers'to do renturies later. Barcelona Hetro p olitan Prea includes 27'municipalities_ the wcst •o.f which is the Cite p f Barcelona. '- he reaI ° �scope ofBarcelona`s urban reality, however, goes beyond the strict boundaries of theMetropolitan Prea. The sbecific authprity for the promotion, management and of -urdan planning and service producticn execution is the "Corporació Metropolitana de Barcelona"(CMB).Besides doina urdan planning ano oroviding services, another imoortant function of the CMB is assitance to the Munici p aIities in three basic fieIds: ^e d r a w ing up ` of prolects , public works and service ooeration, ano financiaI aid. The 1985 consolidated budget of the 27 municipalities of the area is ap p roximately 1 oillion dollars . The City of Barcelona l :d ¡p f t^a^ budget. arce ona ac^ounts for $8 00 mi lion tnins the Conference has made a good cho i ce in selecting • Barcelona as the host ofthis year`s meeting, Spain, Càtalonia ^o1itical recent years, and Barcelona have w i tnesseC ityoortant and social changes. We have unerdore orp c ess of returing aUtonomous powers to Soanish recions, and Catalonia, together with the6asque Country,are tne twc oreasof Soa i n which most strong l y feel their regional ïoentit i es' lt is time to give :N4ow it is time to contin:e that orocess. the degree of self gove rn^e nt that moóern cities nee q . l± is also time to recognise M e^ro^ olitan Proasas entities as real as municioa 1 ities . Ore of the aims of my po`iry in the Barcelona City Council is to enhance tne role of the CMB. ^ During their stay in Barcelona for this Con^erence, t'ne �Fellows will see what we have done and what we ave not; what we wili do and what-we hope to do. In short, they will see if such a thing as a Metr000litan policy exists in Barcelona. The program of the Conference deals with a broad spectrum of issues. The administrativeasoects pf the Barcelona Metropolitan Prea Will be disg ussed, as will industrial policies, urban renewal oroJects, coastline developments and port poiicy. The orogram also includes some tours that,I hooe, will give the Fellows a first hand'loo at Barcelona and what we are doing hère. is a rileasure ano an honor for me, as Mayor of•Barce1ona ano a Fellow, to qive my warmest wel6ome • to the 15th Internaticnal Fellows Conference.I want to extend tr-Is welccme tc arl the read e rs of this soecial iss:e of ^etroIine. ^he H,:eon ^ e of Barcelona are very pehind aII forge anead- and. further development i n all,t1.-:e f^e^^s eszèzia^Iy• uroan design and reindustrialization, with a focus on nih technoIogy, city. an the. improvement of the quality in thíS �TFie 1992 Glymcic Lames p lace i n . Barceloria: sei, ve which i have no doubt wi ï:. ta:<e • us a oint of reference in our ai,r, reach those. c7oals. ï do erzco!_t i, ade t haer, businessmen "rom t •le US and from al 1 ^ corners of the world to come to Barcelona. CoMe see us, cEt to know 'us arid put your trust in us. " _cual Maraca:i l i Mira. Mayor or Barcelona ano,' 5 President of the CLt �° . . PASQUAL MARAGALL I MIRA^ BIOGRAPHICAL SUMMARY Pasqual Maragall was born in Barcelona inJanuary the 13th. ' 19^1. He is màrried and has three chidren, two girls (17 and ï3) ' ^ and a ^boy(^). de He is a graduatein Law and in ^conomics of the Universidad ` Barcelona (1965),^ were he was a ^rominent le^der of underground student moveme^t against Franco`s óictat^orship. .^e ^ook a M.S^. degree at the^^ew Yorx School for SociaI Resear^h. From 1965 to 1976 he belonged ^o_the Barcelona City oounciI Staff a^^an exoert on Urban PublicEconomy. Assistant orofessor of the Universitati gutònoma oe Barcelona and sessional ^^cturer at the John^ Hoo^ins University (1978>, ne ^as published several ^ works on L/rban Eccnomics. ^e too^ the cioct^r de^ree at the Universi^at Autónoma de Barcelona with a ^isserta^ion on ^and values. ^During the Franco davs ^hewor^ed actzvely in rebuilding Catalan and ^panish ^o^iálism, ano after 1975 wa^one of the founders of the Catalan Socielist Partv (PSC). In í979 was electeó Coun^ellor of ^^e ^árceIona City Council. As De^uty ^ayor, he managed a dees administrative ` reform. When Mayor ^arcis Serra wasappointéd Minister of Defense, ^ in November 1982, Paso^al Maragall succee^eó ^im and was ^ ` reelected Mayor in 1983 . � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3886 Title A name given to the resource 15th Internatioinal Fellows Confrence (Metroline). Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Congressos i conferències International Fellows Conference (15a : 1985 : Barcelona) Relacions Internacionals Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-03-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/981/19850610d_00074.pdf fa7bc840b95c01650ce1b4ebe3e37ed9 PDF Text Text ^xim^^^^^zDn^xK(c|'^i LMT[^. ` c/0RMÁl ^C8DEMlCÁMENT EN ELS CAMPS DE L /^ ^CONOM]A R[G1ONÁL { URBA0A l E^ER[{NT AVUl C0M A RESPONSABLE D^UNA DE LES PRlNC[P^LS ClUTATS ' ' N Nno 0 D^ L& ^EDITERRÁNlA .n" .D-U^ClD^NTAL, EM 5ENTD E3PEClALM^NT C0MPROME3 ' ' / c ^L `^DMPR0^l8 E3 DO8L^^ D UNA 8^NDA, PERQUE CREC NE[ESSAR[ lNTENTAR - Á[LÁR'RELS^^F'RO^[I^TE ^ l E3BOSS8R LES SOLUClONS QWL PLANTEJA AQUESTA RE6l^^ \, D'4LTR^ DANDA ' PEROU ' 3ENTO ^L DES^G DE [OMUN{CA|^ LA ` MEV^ CO0Vl^Cl^ DEL P^PER ESTRAT 6|^ QUE JU6UEM I PODEM JUGAR [N[AR# 'S LE3 GRANS CIU[ATS DE LA REGl ' EN ^QUELLE3 3OLUCION5. ` ' ^STI^ CONVENCUT QUE LA [»m ^ER NClA lL.LUMlNAR l Pd^^\ ' L^S ^ ` ^ Uc ^EL C4RACTEk `^ 5TlQUES ECONOMlCO-ESTRUCTUR8LS DE LA úEGlU ^ ^^3 ` MEU PUNT DE V[STA, PER ^ CON^lDERO NECE^SARI [N5l^TlR EN ALGUN3 ' ' / T^ET^^SPE[ ' FlCS QUE EM 5EMULEN D UNA lMPOAT ^ 0ClA ESSE^ClAL EN 9F L'E^TRUCTURX l FUN^lONAM[NT ^E LA ^EGl'. ^ ^` ^ PRIMERA DE LES ^^RACT^R'ST{QUE^ '3 QUE E3 7 D' - XEGl ' \/n ` D^3AD^, V[RTE8R4D8 l POTENCi8DA PEL 3EU SlSTEMA DE ^\UTAT3^ ,=-ENClA '' -1 Q *^CE0NA~ ^^PELLER I -| ^"' l ^ E^^2¡ M lL" ^RIN < "@OV^^ ^»m^ l N^pmS, S' ELS PlL8RS I ELS MOTÚ^3 DE L'ACT{VlT^T ' ` ` EC0@OM{CA DE LA REGlO. ^ " l HlSTORlCA^ENT HAN ESTAT ELS VERTEBR^D0R3 ` ' ` D[ TERRITOR/3 /^^' DINAMl^A PROPIA, TAM^E 3ON, ^CÑ ^^T[^^^^^ ^ f^X^4^^ ^^--^^^^^U~ LA GRAN RESERVA DE LE3 ^EYE^ POS3lDlLlTATS ^E FUTUK. `` . |V^ EL PASSAT, N] EL PRESLNT~ N} EL FUTUR DEL5 PAIS^3 QUE EST^UCTUR^N .^^ ES PU7 CONCE8^E, EXPL|CAR O PROJE^TAR SEN5E RECÚNElXER EL PAPE.^ ' 7 �2 ^ AJnNTAM.ENI0U BARCELONA mnwnDExuu D l ' l, NO VOL DIR ENFRONTAMENT, NO VOL DIR CENTRáLlSME, RESPECTE ' ' ^ A LES SEVES REGl0NS, ALS SLU3 RERAPA{S. ^ONTRAR/AMLNT VOL DIR MOTOR, VOL DIR COMPLEMENTARlETAT ^ VOL DIR EXPRESSlO SOLIDARIA I CAPDLVANTERA DELS 3EUS PAlSS0S, L.. SEGONA CARACTERÍSTICA QUE VULL SUBRATLLAR - S QUE ACTUALMENT, PER LES C{UTATS l TERRITORIS DE L/^ REGIO QUE NOMES CAL CONSOLIDAR - CON~---I POTENCIAR -5O8RETOT PER AIRE- QUE DóNA A LA PEG[ - UNA INTERNA l UNA AUTUNOMlA FUNC|ONAL, QUE EM SEMBLA IMPORTANT PER CAL AFEGIR ESPECÍFICS DOS ASPECTES E3PEClFlCG QUE ACABEN DE PERFILAR FUTUR ` LAL LA PAB[T[ULÁRlTA] { LA POTENCIALITAT D'AQUESTA CARACTERÍSTICA FQNAMEÑTAL. EL PRIMER DELS QUALS 'S QUE LA XARXA DE COMUNICACIONS ` ESTA M0LT BEN ENLLACAD8 AME EL CENTRE NEUR LGlC, E[ON'Ml[AMEÑT / /` P4RLANT, DE L EUR0PA DEL N ORD, L REA ( 0NDRL3-PARÍS- 0 HUR. EL ' / SEGON ASPECTE, 'S QUE CAL SUBRATLLAR L [VlD NClA D'UN ELEMENT ' REGIO, FONAMENTAL D'AQU[STA DE H[3T R/CO-GEOGR FlCO-ECONDMIC ' , Ñ ÉS UN MAR . ^D[TEHKANlA LA SEVA lDENTlTAT l TAMBE, DEL SEU FUTUR: ES N ..ORD-U[[[D£NTAl.. ' ' T TICA, AMB ELS SEUS ASPECTES ESPECÍFICS QUE ^' AQUESTA CARACTERÍS ACABO DE SUBRATLLAR, EM SEMBLEN IMPORTANTS NO NOMES COM ELEMENT DES[RiPTi|), SINO PERQUÈ PERMET IDENTIFICAR, C V&S-44143- "_ ~ PROBLEMES COMUNS l PER TANT PULlT} -~ QUES SIMILARS l COORDINADES {, SOBRE TOT, POSSIBILITATS DE FUTUR. `^^ |^ CARACTERÍSTICA ' ÉS C^RA[TER]STlCA QUE ES INDEFUGIBLE D ^SSENYALAR E5 ' ~QUE ~'ESTRUCTURA INDUSTRIAL' DE LA REGIO ES BASA M4JORlT lAMENT EN AL5 )NES DE LES ACTlVlTATS FONAMENTALS I TRADICIONALS DEL QUÉ PODRIEM ANOMEW PRIMERA I SEGONA REYOLUCI0 INDUSTRIAL -I VALGUIN �^ 3^ JUNTAMENT BAKs0^.A PRESIDENCIA C3M A EXEMPLES LES INDÚSTRIES TEXTIL, DE L'AUTOMÓBIL ' I PETRÓUU M|QUES- l QUE PER CONTRA, LA SEVA AGRICULTURA TÉ C8RACTE` / R 3T}QUES PR PiES l DIFERENCIADES DES DEL PUNT DE VISTA DE LA ^ PRODUCClv: LES QUE DEF{NElXEN, SENSE ADJE[TlUS NACIONALS, L'A5RlCULTURA MEU{TERR'NlA, ' c / 1NALMLQT, NOMES VOLDRIA RECORDAR UNA EV{DEN[lA, QUE EM SEMBLA FONAMENTAL: DES D'AVUI, AME TOTS ELS PER 0DES DE TRANSIGIÓ QUE ES VSLGUIN [ S'HAGIN ESTABLERT, TOTA LA REGIO, MALGRAT QUE ESTlGU f ^ ARTICULADA - O DESARTICULADA!- EN ^STAT3 DIFERENTS, PASSA A FORMAR ' P/RT D'UNA ÚNICA MACRDRE8l ~ REGIDA 1 COORDINADA PER UNA POLÍTICA ' ` ` ' LA COMUNITAT O UÑE3.P0LlTlQUES ECONOMlQUES H0MOGENlES^ ^A ^0MUN)TAT ECONÓMICA EUROPEA, A'3EMALADES AQUESTES CARACTERÍSTIQUES ESTRUCTURALS DE LA REGIÓ EN SEMBLA IMPORTANT REFERIR-ME A PROBLEME3 7 SOLUC[ONS, PRENENT-LES ' CUM A REFERENT O CONDICIONAMENT SlC, TANT DELS UNS COM DELS ALTRES. LA PRIMERA QÜESTIÓ QUE ES PLANTEA ES SI AQUEST « -~^ SUD 11 C8M HA ESTAT QUALIFICADA AMB ENCEKT, PDT O HA DE COMPETIR uuD' 00 COMPLEMENTAR-8E AMB EL NORD, l SI AQUESTE COMPETENCIA O C0MPLEMENTARlETAT IMPLICA UNES TENSIONS INTERNES GENERADORES D'INEF{C`[IA O DESECONOMIES, O BE POSSIBILITA UNA COOPERACIÓ 1 COORDINACIÓ ` / D'ESCALA D'ECONOMIES l l D'AUGMENTS D EFlC lA GENERADORA �^^. ^0r0n^^M7D^o&8Co^u^a PEL ÚES^NVOLUP^MENT DE LES TECN0LOGlES 8VÁNCADE^ l PER LA Dl- FUSSI ' DEL SEU - S, ^lX ' [OM, PEL DE5ENVOLUPAMENT DE NOU5 ^RTlCLES ' ' ^ N DE CUNSU^ UE M^3SA, LÁ REGlO DE L8 ^EDITERRANl% NORD-0CClDENTAL |~ EN [{^CRET LE5 SEVE3 ClUT^TS, PODEN l HAN DE JUSAR UN PAPER / lMPORTANT l C(^^LEMENT8RI~ 3ENSE POR D ENTRAR EN C0NFLlCTE AM8 ^ L^S ^DNES DE DE^ENVULUP^^ENT TECN0L 5l^ DE PUNTA, Nl D'U^A COMPET'N-`^^ ^l EN PARLEU DE [OMPE `N[{A~ C)A }NTF^ú6^ GE^[RÁDOR^ DE CRl5I. ' JO VULL lN3lSTlk-VOS EN LA CUORDINACl , Sl EN PARLEU D'ENDARRERlMENT ' K RE5PF[T[ EL .'[^O}, ^^ YULL lN^lST/R-VO3 EN LA lNN0VA[lO l VULL REMÁR[AR, T8MB^, EL PAPER ^XBDAL DE LE3 Án ^}N/STRAClON3 L0C8L3. D ERMETEU-ME QU[ U3 ^{Tl, ^ TALL D / EXERPLE DE LA POL [ T^CA QU^ E3Tl[ PRE[ONlT7ANT, EL3 AC0RDS ENTRE ELS 8 /[ALUES DE D^RCEL0NA ' l M« MTPELLER, P[R A \NTEN3lFlC^R L[S COMUN{CúClONS A RlE5 ENTRE ^^ 8MBDUE3 ^^ lUTATS l EL PROJECTE D^ L '8..JUNTAMENT D^ ^.RCELONA ' ' D /NST^L.LAR L^ lNFRASTRU[TURA NECES3 RlA PER ^L FUNCl0NAMENT TV PER ^A}^LE EN ELS PR0PERS ^,^v ^/lO ANY3. U[ LA ', rl UN DELS AL[HES ElX0S DE SORTlDA D[ LA [R{S{ - S L/EXTENSI' ` ' D AQU[LL[S ^CT/V|TATS TERCl RlES ^ ABS0R8]DORES DE ^0LTA ' D'O8RA 0]ALli ^^ADÁ, LES QUALS EXI5E[XEN, 30DRE T0T, LE^ MODERN[S P0BLACl0NS ` URUAN[8 ( QUE NECESS R[AM[NT C0MPLEMENTEN AAUELLE3 QUE ACABEM ' ' D ESMLNTüR -X8k^A DE [OMUNlCAC)ON3 M 3 DENSA l QU^LlTATlVAMENT ' DlFER[NT, NiVELL EDUC^TlU l DE PREPAR^^I PHOFES3lONAL 3UPERlOR' D^VERSlF^CACl ' DE LES 8CTlVlTAT^ ^ULTUR8LS l D'O^/- LA RE6l', ^ C0NCRET^MENT L[3 3EVE3 C}UTATS, ESTAN PLENE^ DE PO8^{BlLlTATS| ` TENEN URA ]NF^ASTRUCTURA UN<VERSlT RlA l EDUCAT|VA QUE E5 POT ' ` ENFRONTAR ^L REFTE üMB X)T, PODRLN ^REAR LES NE[E3S RlES lNFRA5TRUC TURE3 ) PODEN lMPULS8R~ FENT DE PUNTA DE LLANC^, ^^UELLE3 A^TlYlTATS [ULTURALS, DE / 'LEURE / A^3lSTEN^lALS QUE ^08RE{XEN L^ DEMANDA / QLE LA S0C[ETAT | L EC0NOM[A GENERA AMD UNÁ lNTEN5[TAT PROGRES3{VAHENT [RE|X[NT. �6, AJUNTAMENT ID; BAxC Ea. ta NA Pxr.SenÉNc;1A I\QUESTES ÚLTIMES CONSIDERACIONS M'ADRECEN A UNA QÜESTIÓ QUE EM SEMBLA IMPORTANT I QUE S'ENLLAÇA AMB EL PRIMER PROBLEMA DE LA REGIC QUE HE ESMENTAT: EL DE [LA A`i POSSIBLE CONFRONTACIÓ NORD-SUD EUROPA, L_......MEDITERRÀNIA EN GENERAL, I' LA SEVA REGIÓ NORD- OCCIDEN7AI EN PARTICUt,-n. I;AN---,JJGAT "HISTÒRICAMENT I ACTUALMENT UN PAPER ESPECÍFIC EN EL MÓN OCCIDENTAL DESAENVOLUPAT, LA REGIÓ HA ESTAT I ES EL BRESSOLS D'UNA SÈRIE D'ACTIVITATS CULTURALS EN EL SENTIT MLS ÀMPLI DE LA PARAULA QUE NO HAN TINGUT COMPETÈNCIA I QUE SÓN BEN PLENS DE POSSIBILITATS. CLÀSSICA DE I DES DE L'ARQUITECTURA LA PINTURA RENAIXENTISTA, FINS A LES MODERNES ACTIVITATS DISSENYS, T ANT DE LA MODA COM A LA INDÚSTRIA, PASSANT PEL DISSENY URBÀ EARCELONÍ O LA SEVA ARQUITECTURA MODERNISTA; I, PER L A GESTIÓ URBANA, DES D'UNA OFERTA Tt; INSTAI_,LACIONS, FINS A UN MATERIAL I EN ESTIL DE VIDA, LA MEDITERRÀNIA NORD-000I- DENTAL- OFEREIX UN CAMP D'EXPLOTACIÓ D E SERVEIS, D`ACTIVITATS D: LLEURE, DE "KNOVI-HO ' EN DISENYS I EN GESTIÓ, EN CULTURA I EN ART, QUE LI DONEN UNA PERSONALITAT PRÒPIA QUE LA CONFIGUREN CO11 UN COMPLEMENT ADEQUATS I ORIGINAL DEL NORD, t [14 SEMNBLA JBVI QUE EN MULTES D'AQUESTES ACTI`v'ITATS, DES DE LA IMPULSIÓ DE LA CULTURA I LES ACTIVITATS DE LLEURE, FINS A L ADEQUADA ORDENACIÓ TERRITORIAL I CREACIÓ DELS EQUIPAMENTS COL.LECTIUS NECESSARIS, LES ADMINISTRACIONS LOCALS DE LES CIUTATS QUE CONCENTREN UNA GRAN PART DE LA POBLACIÓ DE LA REGIÓ, HAN FET, PODEMt FER I FARAN UN PAPER FONAMENTAL. JUBRATLLE_M EL 7,AS DEL MEDI AMBIENT I CONCRETAMENT DE L'ELEMENT EC OLÒG I T DEFINIDOR DE LA REGIÓ ; EL MAR MEDITERRANI. LES ADMINISTRA- CIONS LOCALS, A MES DE LES REGIONALS I ESTATALS, TENEN UNA RESPONSAB I L I TAT IMPORTANT EN LA NECESSÀRIA TASCA DE LA. k;. CONTEM I NAC I Ó I DE RETORN A L'EQUILIBRI NATURAL DEL MAR 1 DEL SISTEMA ECOLÒGIC �7 '' áuzmz^^u^T us^^B(u^^ow^ [N G^N[RAL. ^ ^^^METEU-ME QUE US RECORDl, A TALL D'EXEMPLE, UNA ` [nm ^^o.C[LON^ A[ULLl ^|^^ ^ONFERENáCTIYiTáT QUE EM SEMBL8 2ELLEVANT QUE ^"" ` . ` » ^ CiA SO8RE DES^ONTAMlNA^lO { EQUlLlBRl E[OLOG{C DE LÁ ..EDlTERRAN{/^ . ' (" lTEM. T4MBE, C0M A MOSTRA Ú[ LA CONVENlENT C0ORD[NACI0 ^E L 'OFERTA ' CDLTURkL, DE L8 3EVA POTENClA^l , L'ALORD lNTERUNlVEK3/T^^l QUE ' / x ^ D ^UROPA /^ |/EKMET LA PUBLiLA^lO D UNA «^ ..EVlST^ D /^ ^CON0MlA DEL ^UD . Jo R/UATS Á AQUE3T PUNT, H^UREM JA OBSEHV^T QUE, ^ENSE NEGLlGlR ` L[S NE[ESS R|E5 REFEH NC{ES AL PA5SAT ' SEN5E ^E6AR Nl ^BLlDAR [LS PRúBLEMES PRE3ENTS^, SENSE CLOURE ELS ULL3 ^ LE3 NECES3}TATS ' 8TERNE8 DE L^ RESl , P0SSO L'AC[ENT EN LES SEVES PO33lBlL[TATS, /^^ .'^^' */ [M EL FUTUR l EN LES RELAC{ONS AMB LA RE3TA DEL M0N.^'^^3 LAPlDAMENT ' ` U .XO 5 HA DL NEGúR EL P8SSAT, N} lGNORAR EL PRE3ENT~ CAL, PERO PRUJECTAH-NOS AL FUTUR l A L EXTER}UR. ^ AQUESTÁ '9 UNA CONVlC^/ ' RE6) A L^ RE3TA DEL MON, ' ' / / 'NTlMA. N»mÉS( OBR{NT/ENCARA '^ L^ '5 ENDEY{NANT { [REANT EL FUTUR, TR03A|^EM EL^ [AMlNS EFlCAC0S D[ PODER RES0LDRE EL^ PRO^LEMES ` / ~ D ARA. D [NTE8RAR HARM NlCAMENT EL PA3SAT ^ LA N0^TR^ PERS0NALlTAT ^ D[ CREAR ,^ ^ ^D A SOL{DARlTAT PART[R / D AQUESTA l COMPLEMENTARIETAT ' CONVlCClO QUE PREN ON P0DRIA SENTlT HAVER-Hl ' L ACT}VlTAT DE L' 8 JUNTAMENT DE ^^ o CELONA, [L QUAL LLUlTA PER 08RlH-SE DEF{NlTlVA ' ' ' ^E%T AL ^^K ATRAV 3 DE LA 3EY^ 0RDENA[{ UR88N ST|[A, PER C0NFlGURAR ^.^/` ^ / UNA REGl[^1ETR0POLlTANA QUE 3lGU! P^L BASl[ D[ L E[ONOMlA l DE ^ ` ` LÁ 3O[{ETAT [^TALAN^, QUE A[0LLlR , AL lO^^' LA [ UNFER NClA ^E ' LES Km /lON3 N{DES S0^RE l' l FUTUR UR ' DE LES GRANS C(UlATS |, 3uURE T0T, QUE MALDA 8M8 T0T[3 LE^ 3EVE^ FORCES PER ~ ^[0N5[GU}K 3ER ^EU DEL3 k`C5 & MPl[3 DE )QQ1. pERQU` AQUE^T �ú̀ AJUNTAMENT mrBARCELn.NA PT ES ID E N( 1I ' / D A6LOM[RÁCI . CREC QUE PUC ASSAJAR UNA RESPOSTA, DELIBERADAMENT DESLtIGADA DE LES MEVES CONVICCIONS I DESITJOS„ l ÁNT DES DEL PUNT DE VISTA DE TOTA LA COMUNITAT ECONOMICA EUROPE4. LON DES DEL PUNT DE VISTA, SIMPLEMENT, DEL MERCAT MUNDIAL, CREC P0S8IBLE QUE ENCARA S'AFERMI UNA INDUSTRIA PRODUCTORA DE BÉNS ' DE CONSUM DUR8DER3, DESPRÉS DE LA R[[ONVERSl EN MARXA, AME FORMES / RITMES DIFERENTS, SEGONS ELS PAlSOS, QUE POT SER ABSORBIDA ' CENSE PROBLEMES l QUE, PER TANT, FA [NNECESS RlA UNA COMPETENCIA 8m QUE POS PERJUDICIAL PER ALGUN DELS COMPONENTS DE LA REGIO, .".S ' ^ EL CONTRARI, SEMBLA FACTIBLE, JA cS UNA REALITAT QUE S' ESTA IMPOSANT AS3lMlLAR LA TECNOLOGIA MÉS AYANCADA -EN lNFOR - ICA, R - lCA COMUN|CAClDN5- QUE GENEREN ELS POLS DE DESENVOLUPAMENT TECNOLOGlC DEL MON lNDUST R lALlTZAJ -DEL JAPó A ESTATS | NlTS 1 - l UTILITZAR-LA, ALHORA, EN LA PARTlCIPACl0 EN AQUESTS PRO[[SSO3 DE PUNTA, l EN EL MlLLORAMEN7 DE LES SEVES ACTIVITATS TRADlC10NALS. ^EN AQUEST ' TERRENY E3PEC{FlC, LES GRANSA CIUTATS DE LA REGIO H) TENEN UN PARED INDISCUTIBLE l P]ONER. LA INFORMATITZACIÓ DE LES únmlNlSTRACl0N3 LOCALS, LA [MPLANTA[lO DE LES INFRASTRUCTURES QUE POSSIBILITIN ' L'EXTEN3I DE LES COMUNICACIONS PER CABLE, LES POLIT[QUES URBAN'STl' QUES QUE FACILITIN LA RACIONALlTZAC\ DELS PROCESSOS PRODUCTIUS, ' : UNA AC[l VOLUNTARISTA l COORDINADA DE MILLORA DE LA XARXA ' DE COMUNICAC1ON3 INTERNES DE LA REGIO. S N UN COIXI POSSIBLE ' I EFlCÁ[ PERQU L'OFERTA 1 LA DEMANDA DE PRODUCTES I SE|lVE13 DE PUÑT E3TlGUlN, ALHORA, INCENTIVATS I ADOBATS EN UN GRAU SUFICIENT Sl UN DELS E[X^ DE SORTIDA DE LA CRIS} ECONÓMICA MUNDIAL PASSA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3887 Title A name given to the resource Lliçó inaugural de la 1ª Conferència Econòmica de la Mediterrània Nord-Occidental Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fundació Congrés de Cultura Catalana Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Mediterrània Congressos i conferències Barcelona Economia Infraestructures Indústria Acció política Model social Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-06-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/982/19850708d_00080_0002.pdf c8e4c51f12de98978e93633c69a6d782 PDF Text Text BARCELONA MES QUE MAI OBERTA AL MON/CONGRES MUNDIAL SOBRE LA JOVENTUT/DE GRENOBLE A BARCELONA.- 1.- ANY INTERNACIONAL ACOSTAT A LA REALITAT A vegades els Anys Internacionals esdevenen una superestructura allunyada de la realjtat. Ben segur que en aquest cas,tothom está fent l'esforç per a que l'Any Inter nacional de la Joventut ens ajudi a reflexionar i proposar respostes globals i concretes alo problemes deis joves. 2.- UN MON PLURAL, UNA CIUTAT PLURAL, En el món hi ha diferents realitats juvenils amb una diversitat i riquesa molt granA la Clutat també es donen moltes situacions 1 grups de joves diferents que requereixen eespostes adequades a cada realitat i a cada col.lectiu. 3.- UN CONGRES QUE TRACTARA TEMES IMPORTANTS PELS JOVES, En el Congrés treballereu temes cabda.Ls pels joves del món. Comjssió I Joventut, educació i treball. Comissió II. Joventut i desenvolupament cultural. Comissie III, Joventut, Comprensió mutua i Cooperació Internacional. 4.- EL PROJECTE JOVE DE BARCELONA. Barcelona aporta al Congrés de la UNESCO una proposta rigorosa i treballada, que va ésser aprovada per l'Ajuntament de la Ciutat;: El Projecte Jove de Bar celona. Consisteix en un conjunt de línies d'actuació que hauran d'aplicar tots els departaments municipals. �Es fruit de dos anys d / eotudio i consultes a la reuljtnt juvenil de Barce lnoa.Coprotagooisme del Consell de la Joventut de Barcelona que ha col.laborat en tot el procés. Ara ve el moment d'aplicar-ho gradualment. 5.- BARCELONA, CIUTAT 08DZ7ERR&NEA OBERTA AL MON. Barcelona t6 una llmrga tradició de receptivitat i de oiutat que vol enolíir una preséncia internacional. Avui o'buoora amb la vostra visita. Que ajx6 serveixi per a reflexionar i contrastar politiques concretes que ajudin a trobar solucions als problemes dels joves. �ALCCUCION DEL ALCALDE DE BARCELONA,EXCMO. SR. DON PASCUAL MARAGALL Sr ' oirector General, Sr.Nicistro, Sr.Presidente de la Generalitat, Representantes de las Naciones Unidas,del Gobierno Esoaaol,del Gobieno cataláo,del &yuntamiento,de la Diputación Provincial, Amigos, Bienvenidos a Barcelona,a esta ciudad que siem p re ha sido una ciudad abierta. Be -leido atentamente,Sr.Director General,el documento "De Grenoble a Barcelona",en el que se basan los debates que van a tener lugar a p artir de ahora,y tengo que decir cue he quedado fuertemente impresionado por la amp litud v el contenido equilibrado de este documento y por las, posibilidades que abre para un debate internacional sobre la juventud,especialmente por el hecho de haber Puesto de relieve de una forma muy grSfioa como la humanidad está cambiando,como en el afio 2.000 mas de mil miIloneá de jóvenes van a poblar nuestra tierra,y como en este momento además se va a dar no una situación hmnmgénea,sloo una una situación dual,en la cual en algunos paises la juventud va ganar más y más oeso,mientros que en otros el envejecimiento de la poblaoiúú va a ser la ouracteristica dominante.Y como esto de algdb modo va a plantear nuevos retos a la *realización de un diálogo Norte-Sur,ya de por si cargado de enormes dificultades. " En el ano 2 ' 000,eutce estos mil millones de jóvenes estar mi hijo,que cumplizá.entonces veinte aDos ' Estny seguro que para ese momento tienen que haber cambiado por mucho las estructuras mentales, sociales y politices para que mi hijo,y tantos otros,ouedan entonces afirmar con la misma fé lo que se acaba de afirmar ahora aouf,que las cosas han cambiado,y que son,que somos todos,feliceo. Me ha impresionado también de este documento el énfasis en el análisis del modelo educacional,como un modelo que hay que cuestionar, desde el punto de vista del realismo que imponen las encuestas aue aquí se presentan,y que no puede ser solucionado sobre la base de una hipótesis de trabajo muy comün hace 10 aloo,baoe 5 añoo,de exoauaionismo,oin mds,del sistema educacional. Dice el documento,que me parece que es una base ooe yo,00mo Alralde,teuqo que decir,he qprendido a experimentar en la - vida cotidiana del gobierno local,dice el documento que lo ioe se im pone es una reforma cualtitativa del sistema educacional,y un nuevo enfoque de los temas,del contenido y de la forma de la edocacióo ' Por último, el énfasis en la partioipacióo,éofaais que me p arece que está en el centro y en el corazón de las p reocupaciones de los jóveues,eu la medida en que ser joven es en todo caso una edad en la cual el mundo politico me parece como algo que tiene que ser explicado,que tiene que ser mejor entendido y que tiene que ser, pues,mi's participado. En el Ayuntamiento de Barcelona ha habido,bay,exiote un intento en marcha,de "Proyecto Joveu",que se ve no tanto como la creacían de un departamento eapecial,como concentrado sólo en los temas de la juventud,sino como un esfuerzo por poner en oomuh todos los trabajos,las lineas de actuaoióh que tienen que ver con la juventud, @ independientemente del área o de p artamento de la cual oarten,sanidad, servicios sociales,e6ucacidn,deoorte. �-2- Creo que esta es una linea que queda refrendada en este documento, y pienso que de abi han de partir las emselanzas del futuro y las mejoras que puedan haber en el sistema v el modelo poI/ticos en adelante.Y estoy oegoro,Sr.Directoz General,que en el año 2,000 se estara discutiendo aleo que hoy es todavia una utooía,gue se emtarádiscutiendo,si es que no existe ya,un modelo de participación,arriba y abajo,en el cual p osiblemente además de camaras territoriales,de senados reqionales,o de las reoiones,habr' tambiela cámaras de edad ^ cámaras jdvenes,es decir,la re p resentación oolitica on que tienen de segmentos ac i' eoeu problemáticas oro em uae e^nec ï^i caa , y en e los n^ segmen o de laa oobl particulac,los segmentos juvenileo. También sé que esto no es la solucion del problema y ooe tanto más que en la ciíspide del sistema oolit1co va a ser en la base donde se demuestre que la participación es posible ' Cn todo caso,Sr.Director General,y acabo,qoiero agradecerle su p resencia aqnf,qoïero a g radecerle su decisiori, tras las gestiones organizadas hacia tiempo por nuestro Teniente de Alcalde Martinez Frailes y nuestro Consejal de Juventud Enrique nuúol, su deoisioú de traer el Congreso sobre la Juventud a Barcelona. Trataremos de hacer honor a la confianza que Od, nos ha demostrado, Usted sabe perfectamente que en Barcelona se comorende, y e sigoe,y se estima la labor de la Unesco.Usted sabe one Barcelona se ha asociado al programa educacional de la Unesco,las Escuelas Mun!cioales de Barcelona,usted sabe qu e tenemos mil proyectos en ocmtin,yrara mi es una enorme satisfaccio; tenerle zoy aqui a Ud. y la Orgaoizacion que Od ' ozeoide,conmocaudo a la juventud'muudial ' Si no por otra razdn,Sr.Director General, poroue hay ademas, si hay un fenomeno que los ciudadanos entienden,que sea internacional por natoraleoa,ese es el lenguaje d" la juneotod ' Estoy convencido de que las ciudades tienen sentido precisamente en la medida en que estan en condiciones de mejor vehicular un lenguaje iotecnacionul. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3888 Title A name given to the resource Congrés Mundial de la Joventut UNESCO / Obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Educació Joventut Model social Acció política Unesco Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-07-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/983/19850712d_00081.pdf 70216d6cbf39d9e4fc102657f17a5bff PDF Text Text TEXT DEL DISCURS PRONUNCIAT PER L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA SR. PASQUAL MARAGALL EN EL SOPAR DEL CLUB LIBERAL. La Platja d'Aro, 12 de Juliol de 1.985. �APROFITO AQUESTA SEGONA OPORTUNITAT QUE EN FACILITEN ELS BONS AMICS DEL CLUB LIBERAL PER A FER UNA SèRIE DE REFLEXIONS I DE PROPOSTES SOBRE EL QUE ES CONEIX COM LA TRADICI6 LIBERAL I LA MANERA COM ES RELACIONA. AMB L'ACTUALITAT POLÍTICA DEL NOSTRE PAÍS.' FAR4 AQUESTES REFLEXIONS I PROPOSTES COM ALCALDE DE BARCELONA, PERÒ NO ESTRICTAMENT EN QUALITAT D'ALCALDE DE �LA CAPITAL DE CATALUNYA SINÓ EN LA Mé5 AMPLIA DE CIUTADá COMPROMéS EN LA VIDA PÚBLICA D'AQUEST PASS I PREOCUPAT PER LA MANERA COM S'HI VA ORGANITZANT LA CONVIVéNCIA POLÍTICA. I éS DES D'AQUESTA PERSPECTIVA QUE VULL TRANSMETRE UN MISSATGE CLARIFICADOR EN UN CONTEXT DE CONFRONTACIó POLÍTICA ON NO Hl FALTA LA CONFUSIÓ AMB FREQüINCIA UNA CONFUSIÓ MOLT INTERESSADA. NO HA DE SORPRENDRE QUE UN ALCALDE SOCIALISTA ELS PARLI DE LA TRADICIÓ LIBERAL. HO VAIG FER L'ANY PASSAT I CREC QUE é5 BO DISPOSAR D'AQUEST SEGON TORN, PERQUè ES UN MISSATGE QUE POT RESULTAR SORPRENENT PER A ALGUNS. EL QUE ELS VULL DIR AQUESTA NIT éS, EN ESSéNCIA, QUE LA TRADICIÓ LIBERAL éS UN CORRENT DE PENSAMENT I DE PRACTICA 2 �POLITICA QUE CONSTITUEIX UNA APORTACIÓ FONAMENTAL DEL M6N OCCIDENTAL, D'EUROPA I D'AMERICA DEL NORD, A LES FORMES DE LA CONVIVèNCIA POLÍTICA. D'ALTRE BANDA, LA TRADICIÓ LIBERAL HA ESTAT ASSUMIDA PELS PARTITS SOCIALISTES 1 SOCIALDEMÒCRATES EUROPEUS EN TOT EL SEU CONTINGUT I, QUESTIó FONAMENTAL, EN ELS PAYSOS ON NO Hl HA HAGUT MAI UNA AUTéNTICA REVOLUCIó BURGESA I LIBERAL, COM SERIA EL NOSTRE CAS, LA TRADICIÓ LIBERAL HA ESTAT INCORPORADA D'UNA MANERA MOLT MéS COHERENT I AUTèNTICA PELS PARTITS SOCIALISTES QUE PELS PARTITS CONSERVADORS. EN EL NOSTRE CONTEXT POLÍTIC, EN AQUEST CAS TANT EL CONTEXT ESPANYOL COM EL CATALà , LA TEORIA POLÍTICA LIBERAL CONSTITUEIX UNA NOVETAT RELATIVAMENT RECENT. LES CAUSES D'AQUEST FENÒMEN ES SITUEN FONAMENTALMENT EN L'AYLLAMENT DE LA VIDA POLÍTICA ESPANYOLA EN RELACI6 AMB 3 �LES DEMOCRaCIES OCCIDENTALS DURANT LA DICTADURA- PERb (115- CERT TAMBé QUE L'AILLAMENT Mé5 CONSISTENT VA SER EL QUE VAN MANTENIR LES FORCES POLÍTIQUES CONSERVADORES, PEL COMPROMis QUE, EN GENERAL, VAN ASSUMIR AMB LES INSTITUCIONS DEL RGIM ANTERIOR. EN ELS PARTITS SOCIALISTES, EN CANVI, ES VA PODER VIURE AMB UNA CERTA INTENSITAT EL PROCéS DE CONFLU1NCIA I D'INCORPORACIó DE LA TEORIA I DELS HbBITS LIBERALS. VULL REMARCAR TAMBé , EN EL MEU INTENT DE CLARIFICAR UNA MICA LA CONFRONTACIÓ POLÍTICA QUE ESTEM VIVINT A CASA NOSTRA, QUE EL NACIONALISME DOMINANT A CATALUNYA NO é5 UN HEREU MASSA DIRECTE DE LA TRADICI6 LIBERAL I QUE ES NORMAL, PER TANT, LA CONFUSIÓ UNA MICA PINTORESCA QUE 4 �ALGUNS REPRESENTANTS DEL NACIONALISME CONSVERVADOR DE CATALUNYA GENEREN QUAN POSEN EN EL MATEIX CABa5 CONCEPTE5 COM ELS DE LA SOCIETAT CIVIL, ELS CONTRAPODERS, EL NACIONALISME GLOBALITZADOR, LA CONFRONTACIÓ INDISCRIMINADA COM ESTRATéGIA I LA SACRALITZACI6 DELS SIMBOLS NACIONALS, ES IMPORTANT DE DESTACAR DE BELL ANTUVI QUE EL LIBERALISME QUE ARA ES PREDICA A ESPANYA DES DE LES TRONES CONSERVADORES éS SOLAMENT UNA PART DEL PENSAMENT LIBERAL, EL LIBERALISME ECONóMIC, VERNISSAT A CORRE-CUITA AMB ALGUNES NOCIONS DE LIBERALISME POLÍTIC NO MASSA BEN INTERIORITZADES. LA TRADICI6 LIBERAL, COM VOSTéS SABEN, Té UN COMPONENT FILOSÒFIC CONDUCTOR, I UNES TEORIES POLÍTICA I ECONÓMICA BEN DEFINIDES. 56N CORRENTS QUE S'INTERPRETEN CONJUNTAMENT 5 �I QUE FINS I TOT S'EXPLIQUEN AMB MODELS MOLT SEMBLANTS. PENSEN, PER EXEMPLE, QUE ELS PRIMERS FORMULADORS DEL MISSATGE POLÍTIC LIBERAL, GENT COM JOHN MILTON, ES REFERIREN A LA FORMACI6 DE LA VERITAT COM A CONFLUèNCIA DE DIFERENTS PROPOSTES EN UN MERCAT DE LES IDEES I D'UNA MANERA MOLT SIMILAR A COM S'EXPLICARIA POSTERIORMENT LA FORMACI6 DEL PREU EN EL MERCAT ECONÒMIC. PERÒ EL LIBERALISME POLÍTIC HA IMPREGNAT FINS A TAL PUNT LES FORMES DE CONVIVèNCIA OCCIDENTALS, TANT EN EL NIVELL CONSTITUCIONAL I JURÍDIC COM COMPORTAMENTS SOCIALS I PERSONALS, EL DELS QUE éS AVUI UNA APORTACI6 INDISCUTIBLE DE LA NOSTRA CULTURA. 6 EN �SITUACIó A CATALUNYA VIVIM ARA UN TEMPS D'EXALTACI5 LIBERAL. ES GENERAL LA PREOCUPACIÓ PER OFERIR REFERèNCIES LIBERALS EN QUALSEVOL OPORTUNITAT I LA DE BLASMAR TOTA INTERVENCIÓ PÚBLICA COM UN ATAC AL SISTEMA DE LLIBERTATS. I VULL AFEGIR QUE SERIA COHERENT TENIR LA MATEIXA SENSIBILITAT DAVANT LES INTERVENCIONS QUE TRENQUEN LA LLIBERTAT ABSOLUTA DEL MERCAT DE LES IDEES QUE, LA QUE ES Té NORMALMENT QUAN S'INTERFEREIX EL MERCAT ECONÒMIC. TENINT EN COMPTE AQUESTA SITUACIÓ ELS DIRé ALGUNES COSES, EN LA LÍNIA DEL QUE HE ANUNCIAT AL COMENÇAMENT D'AQUESTA CONFERéNCIA. 7 �EN AQUESTS MOMENTS, TANT EN L'&MBIT ESPANYA COM L'áMBIT CATALUNYA, LA TRADICIÓ LIBERAL HA ESTAT ASSUMIDA I ÉS INTERPRETADA D'UNA MANERA MéS COHERENT PEL PSOE I PEL PSC, RESPECTIVAMENT QUE NO PAS PELS PARTITS CONSERVADORS CORRESPONENTS. A CATALUNYA I A ESPANYA NO HA ESTAT MOLT CONSISTENT LA FORMULACI6 TEChRICA DEL LIBERALISME POLITIC. LES TEORIES DELS CLáSSIC5 ARRIBAREN A UN SECTOR MOLT LIMITAT DE LA NOSTRA SOCIETAT I ELS PLANTEJAMENTS POLÍTICS LIBERALS MéS CONCRETS S'IMPROVISAREN SOBRE EL QUE ES TENIA. PERÒ DINTRE D'AQUESTA MODéSTIA GENERAL , ES BASTANT EVIDENT QUE EL SOCIALISME ESPANYOL é5 L'HEREU MéS QUALIFICAT DEL LLEGAT DEL KRAUSISME, UN TARANNá POLI-1'1C PROFUNDAMENT LIBERAL, COM EL SOCIALISME CATALà 8 HA �RECOLLIT, EN UN FENÒMEN MÉS COMPLEX, EL TARANNá LLIBERTARI DE L'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA I EL PROGRAMA DE MODERNITZACIÓ D'ESPANYA QUE VA FORMULAR LA LLIGA. ES PERFECTAMENT LEGÍTIM QUE ES PROPOSIN ALTERNATIVES LIBERALS CONSERVADORES PERÒ NO éS SERIÓS QUE ELS REPRESENTANTS DEL CONSERVADURISME ESPANYOL ES PRESENTIN COM A GARANTS DE LA PURESA DEL MISSATGE LIBERAL, EL CONSERVADURISME ESPANYOL POTSER ESTà CANVIANT PERÒ HO HA DE DEMOSTRAR. PERQUE FINS FA POC NO PROPOSAVA NI LA DEFENSA DE LES LLIBERTATS POLÍTIQUES NI LA FI DE L'INTERVENCIONISME. AQUESTA AFIRMACIÓ QUE ACABO DE FER, QUE ELS PARTITS SOCIALISTES REPRESENTEN LA TRADICIÓ LIBERAL MILLOR QUE LA 9 �DRETA CONSERVADORA, ES POT SITUAR TANT EN EL TERRENY DELS PLANTEJAMENTS IDEOLÒGICS DE FONS, COM EN EL TARANNá,COM EN LA SEVA ACTUACIÓ CONCRETA QUE N'éS LA PROVA Mé5 DEFINITIVA. QUANT AL NACIONALISME CATALá CONSERVADOR, éS MOLT FORAT, EXTRAORDINáRIAMENT FORAT, CONVERTIR-LO EN UNA BRANCA DEL TRONC LIBERAL, COM S'ESTá INTENTANT. EL NACIONALISME, EN ABSTRACTE , éS UNA FORMULACIó POLÍTICA QUE, CONTINGENTMENT, POT HAVER CONFLUYT AMB PLANTEJAMENTS LIBERALS EN ALGUNES CIRCUMSTáNCIES HISTóRIQUES. PERÒ éS OBVI QUE H1 HA UN NACIONALISME ANTILIBERAL 1 QUE, EN QUALSEVOL CAS, LA SEVA ORIENTACIÓ DEPENDRá DE LA POLÍTICA QUE JUGUI LA NACIÓ CONCRETA EN EL MOMENT CONCRET QUE ES TRACTI. PERÒ NO ES POT FER UNA 10 �EQUACI6 QUE SIMPLEMENT DIGUI NACIONALISME = LIBERALISME. EN EL CAS DEL NACIONALISME CATALA, NOMéS CAL SABER UNA MICA D'HISTÒRIA RECENT PER A COMPROVAR QUE NO éS UNA FORÇA D'ARREL LIBERAL. ELS SEUS ORIGENS S6N UNS ALTRES. PERÒ VOLDRIA REFERIR-ME ARA A REALITATS MéS CONCRETES, COM LES POLÍTIQUES QUE REALMENT S'APLIQUEN A CATALUNYA I EL TARANNA QUE IMPLIQUEN. EL SISTEMA POLÍTIC LIBERAL ES CONFIGURA PER UNES CARACTERÍSTIQUES DE L'ACTUACI6 DELS SUBJECTES POLÍTICS I DE LA REGULACI6 DE L'ACTIVITAT POLÍTICA: PLURALISME, ALTERNANCIA, EQUILIBRI ENTRE PODERS, CONFRONTACI6 I DEBAT, ABSèNCIA DE VEERITATS POLÍTIQUES TRASCENDENTS, IGUALTAT DELS CIUTADANS, I REBUIG DEL MESSIANISME POLITIC. 11 �TINC EL CONVENCIMENT QUE LES NOTES A LES QUE ACABO DE FER REEFèNCIA 56N CONTRADICTÒRIES AMB LA FESOMIA QUE ESTá ADQUIRINT LA VIDA POLÍTICA CATALANA. ENS TROBEN AVUI A CATALUNYA AMB UN INSÒLIT PANORAMA QUE Té MOLT POC EN COMú AMB EL QUE SERIA UN RèGIM POLÍTIC LIBERAL. i DIC RéGIM EN EL SENTIT DE MARC POLÍTIC EN EL QUE, óBVIAMENT JO PROPOSARIA UNA ALTERNATIVA SOCIALISTA. EL PARLAMENT DE CATALUNYA VIU UNA VIDA ESLLANGUIDA I AVORRIDA QUE ES DEU EN BONA PART A LA VOLUNTAT DE LA COALICI6 GOVERNANT DE MANTENIR UNA IMATGE DE PAÍS SENSE CONFRONTACIONS. SEMBLA TALMENT, -I PERMETIN-NE AQUESTA LLICèNCIA- COM SI LA CONFRONTACIÓ FOS DE MALA EDUCACIÓ. VEGIN, PER EXEMPLE, LA GRAN ACOLLIDA QUE HA TINGUT A LES 12 �PáGINES DELS NOSTRES DIARIS LA NOTÍCIA DE L'ACORD ENTRE RAIMON OBIOLS I MACI& ALAVEDRA SOBRE LA LLEI DE LA FUNCIÓ PÚBLICA. AIXÒ POT SEMBLAR COM UNA MENA DE BROMA PERÒ LA REALITAT ES QUE UN LIDER DE L'OPOSICI6 COM RAIMON OBIOLS GAIREBé NO POT SORTIR ALS DIARIS SI NO é5 ABRAANT-SE AMB UN MEMBRE DEL GOVERN. L'ENDEM, PER EXEMPLE,LA SEVA INTERVENCI6 CRITICA AL PARLAMENT VA PASSAR GAIREBé DESAPERCEBUDA. PER A DIR-HO EN UNES ALTRES PARAULES, NO S'ACABA DE RECONéIXER LA LEGITIMITAT DE L'OPOSICI6. AIXÒ éS MOLT POC LIBERAL. I TAMBé éS MOLT POC LIBERAL EL PROJECTE DE PACTE CULTURAL QUE ES VA FILTRAR A LA PRENSA COM A PROPOSTA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT. 13 �ES UN PROJECTE QUE DESPRéS S'HA CORREGIT, PERÓ LA REALITAT éS QUE VA SER PROPOSAT SERIOSAMENT AMB UNA VISIÓ UNITARISTA DE CATALUNYA. PORTADA LA SEVA LÒGICA FINS A LES úLTIME5 CONSEWANCIES BEN AVIAT ELS AJUNTAMENTS D'AQUEST PAÍS ES CONVERTIRIEN EN L'ADMINISTRACIÓ PERIFéRICA DE LA GENERALITAT. LAMENTABLEMENT TENIM ALTRES EXEMPLES 'AQUESTA ACTITUD TAN POC LIBERAL, D'AQUESTA MANERA DE FER QUE Té UNES ARRELS AUTORIT&RIES. VULL REFERIR-ME, PER EXEMPLE, AL CULTE A LA PERSONALITAT QUE S'HA INTRODUYT A L'EXPOSICIÓ SOBRE LA JOVENTUT A CATALUNYA QUE HA MUNTAT LA DIRECCIÓ GENERAL DE LA JOVENTUT DE LA GENERALITAT , L'EXALTACIÓ DE LA PERSONALITAT DELS LÍDERS POLÍTICS éS MOLT PERILLOSA EN UN SISTEMA DEMOCRáTIC. 14 �H1 HA ENCARA MéS EXEMPLES DE L'ACTITUD POC LIBERAL QUE ESTIC DENUNCIANT , PENSO, PER EXEMPLE, EN LES ACTIVITATS DE LA SUBDIRECCIÓ GENERAL D'ACCIÓ CÍVICA, EL TITULAR DE LA QUAL, REFERINT-SE A LA INAUGURACIÓ DE LA NOVA PLAZA DE TETUAN, DEMANAVA EN UN ARTICLE PUBLICAT AL DIARI AVUI UNA CAMPANYA CIUTADANA PER A DONAR A CONéIXER LA FIGURA DEL DOCTOR ROBERT. EM FA LA IMPRESSIÓ QUE ELS CIUTADANS D'AQUEST PAÍS NO PODEN VIURE SOTA LA PRESSIÓ D'UNA CAMPANYA DE PUBLICITAT PERMANENT. LA MANCA D'ESPERIT LIBERAL éS CAUSA DE LAPSUS VERBALS PENOSOS. M'ESTIC REFERINT ARA A LES DECLARACIONS QUE VA 15 �IMPROVISAR EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT EN CONIIXER LA COMPOSICIÓ DEL NOU GOVERN ESPANYOL I, MéS CONCRETAMENT, LA INCORPORACIÓ D'UN NOU MINISTRE CATALà I D'UN ALTRE DE MALLORQUI, EL PRE5IDENT VA DIR AMB 10 A LA CONTUNDINCIA DE LES AFIRMACIONS BEN INTERIORITZADES QUE NO N'HI HA PROU AMB SER CATALá SINE QUE é5 NECESSARI EXERCIR COM A TAL. VEIEM. QUI VOL DIR EXERCIR COM A CATALá? ON ES FACILITEN ELS CERTIFICATS QUE ESTABLEIXEN LA PURESA D'AQUEST EXERCICI? QUINA 115 LA DIFERèNCIA ENTRE EL5 CATALANS QUE SE SUPOSA QUE ENVIARIA A MADRID UN GOVERN REFORMISTA O UNA COALICIÓ CiU-FRAGA I LES DOTZENES DE CATALANS QUE ESTAN TREBALLANT ARA A L'ADMINISTRACI6 DE L'ESTAT? O éS QUE UNS 56N MéS CATALANS QUE ELS ALTRES? O 16 �UNS 56N CATALANS 1 ELS ALTRES? QUI HO DECIDEIX? éS MAT1RIA DE SECRETARIS GENERALS CONTINGENTS O DE SACERDOTS DE LA POLÍTICA? NOMéS VULL CRIDAR LA SEVA ATENCIÓ SOBRE EL FET QUE QUALIFICACIONS D'AQUESTA MENA SÓN RADICALMENT CONTRáRIES A L'ESPERIT LIBERAL. ELS PRINCIPIS DEL LIBERALISME POLÍTIC MANTENEN QUE ELS CIUTADANS 56N IGUALS I QUE LES PROPOSTES POLÍTIQUES ES FORMEN A PARTIR DE LA CONFLUéNCIA DE LES OPINIONS DIVERSES. NOMé5 CAL CONéIXER UNA MICA D'HISTÒRIA PER A SABER COM EL LIBERALISME ES VA FORMAR PRECISAMENT EN EL REBUIG DE LA IDEA D'UNA DESIGUALTAT ENTRE ELS HOMES BASADA EN FACTORS ALIENS A LA SEVA PRÓPIA CAPACITAT. 17 �CONSTITUEIX UNA NOCió TOTALMENT ALIENA AL PLANTEJAMENT LIBERAL QUE UNA AUTORITAT PUGUI QUALIFICAR O DESQUALIFICAR ELS ACTORS POLÍTICS AMB CONSIDERACIONS TRANSCENDENT5. EN AQUESTS MOMENTS EN QUE TAN ES PARLA DE LA NECESSITAT D'EVITAR LES INTERVENCIONS ESTATALS éS MOLT IL.LUSTRATIU DE REMARCAR QUE EL GOVERN DE CATALUNYA, EXPRESSIÓ POLÍTICA DE POSICIONS CONSERVADORES, HA ASSUMIT UNA ACTITUD INTERVENCIONISTA EN GRAN PART DE LES POLÍTIQUES QUE EXPLÍCITAMENT O IMLICITAMENT HA ANAT POSANT EN MARXA. ES PODEN DONAR ALGUNS EXEMPLES RECENTS BEN REMARCABLES. UN DELS MéS CLARS éS EL DEL RECENT DECRET DE FIRES QUE PREVEU UNA FISCALITZACIÓ EXASPERANT DE L'ACTIVITAT DE LES INSTITUCIONS QUE REGULA. ES UN DECRET QUE ACTUALMENT ESTà ESSENT ESTUDIAT JURIDICAMENT PER LA FIRA DE BARCELONA PER 18 �SI é.S PERTINENT LA PRESENTACIÓ DE RECIIIRS. POTSER SERIA BO QUE ELS DIGUÓS QUE EL MATEIX PRESIDENT DE LA GENERALITAT HA MANIFESTAT LA SEVA DISPOSICIÓ A RECONSIDERAR EL DECRET , PERCY H1 HA Mé5 EXEMPLES. LA LLEI DE SANEJAMENT DE CATALUNYA QUE, DESPRéS QUE ELS AJUNTAMENTS FESSIN EL GEST DE DONAR UN AMPLI MARGE DE MANIOBRA A LA GENERALITAT S'HA CONVERTIT EN UN MECANISME INOPERANT PER LA COMPLEXITAT BUROCRATITZADORA QUE HA ACABAT IMPOSANT. UNA DESCONFIANÇA INTERVENCIONISTA SEMBLANT ES POT TROBAR EN LA LLEI DE CAIXES APROVADA FA NOMé5 QUINZE DIES PEL PARLAMENT DE CATALUNYA. I EL MATEIX ES PODRIA DIR DE LA SOLUCIÓ IMPOSADA PER LA GENERALITAT EN LES SEVES 19 �NEGOCIACIONS AMB EL GOVERN CENTRAL PEL QUE FA A LA DISPOSICI6 SOBRE CREACI6 DE COMARQUES A CATALUNYA. L'ADMINISTRACI6 LOCAL EN EL CURS DELS DARRERS MESOS HE REITERAT AMB UNA CERTA ïNSISTÒNCIA EL MEU CONVENCIMENT EN EL SENTIT QUE CAL DESENVOLUPAR UNA MAJOR PRESèNCIA DEL SECTOR LOCAL EN L'AMBIT DE LA GESTI6. CREC QUE LA PROPOSTA QUE HE FET DE POTENCIAR L'ADNINISTRACI6 LOCAL ES PLENAMENT CONCORDANT AMB UNA VISI6 LIBERAL DE L'ADMINISTRACI6 PÚBLICA. L'ADMINISTRACI6 LOCAL éS L'ADMINISTRACI6 QUE EST& MéS A 20 �PROP DELS CIUTADANS I, PER TANT, 65 EL SECTOR DE L'ACTIVITAT PÚBLICA MéS FáCIL DE SER CONTROLAT PELS CIUTADANS. AQUESTA éS UNA EXIGèNCIA CLáSSICA DEL LIBERALISME POLÍTIC, QUE ES BASA EN EL CONVENCIMENT QUE EL PODER CONDUEIX FATALMENT A L'ABÚS SI NO ES GARANTEIXEN UNES FORMES ESTABLES DE VIGILáNCIA, EQUILIBRI I CONTROL. HE DESENVOLUPAT ENCARA M65 AQUESTA IDEA QUAN HE AFIRNAT QUE ELS AJUNTAMENTS TENIEN UNA ACTUACIó MOLT SEMBLANT A LA DE LES EMPRESES. ERA UNA INTERVENCI6 EN UN ALTRE CONTEXT QUE éS PLENAMENT VàLIDA PER A IL.LUSTRAR LA CONCORD8NCIA DEL MODEL LOCAL AMB L'ESQUEMA LIBERAL DEL PODER. ELS AJUNTAMENTS NO TENEN L'ELEMENT DE LA COMPETéNCIA MUTUA PERO TAMBé éS CERT QUE H1 HA UN CERT FENÓNOMEN DE CONTIGÜITAT QUE PERNET ESTABLIR COMPARACIONS ENTRE EL RENDIMENT RESPECTIU. A MéS LA PROXIMITAT AL5 CIUTADANS 21 �DÓNA A LES ELECCIONS UNA FORA FISCALITZADORA MOLT SUPERIOR A LA QUE éS NORMAL EN D'ALTRES NIVELLS DE L'ADMINISTRACIÓ. LA REALITAT éS QUE ' ENTRE ELS ALCALDES Hl HA UN PERCENTATGE SUBSTANCIAL DE MORTALITAT POLÍTICA. ES UN FET QUé HA ESTAT OBJECTE DE L'ATENCIÓ DE LA PRENSA QUE, EN NOMBROSOS AJUNTAMENTS, H1 HA HAGUT MOLTS PROBLEMES 1 QUE AQUESTS PROBLEMES HAN PORTA? COM A CONSEQUáNCIA NO POQUES SUBSTITUCIONS DE PERSONES. ES CERT QUE ELS INCIDENTS HAN ESTAT INTERPRETATS A VOLTES, AME UNA CERTA FRIVOLITAT, COM UNA MANIFESTACIÓ NEGATIVA DE LA POLÍTICA LOCAL. PERÒ ESTIC CONVENgUT QUE SERIA UNA INTERPRETACIÒ MÉs REALISTA LA D'ENTENDRE AQUESTS INCIDENTS COM MANIFESTACIONS DE VITALITAT DEMOCRàTICA I 22 �DEL BON FUNCIONAMENT D'UN SISTEMA. LA REALITAT éS QUE ENTRE ELS ALCALDES - PODRIEN PENSAR ARA EN ZONES CONFLICTIVES COM EL BAIX LLOBREGAT Hl HA HAGUT UNA NOTABLE "MORTALITAT POLÍTICA . AIXC, VOL DIR QUE EN EL TERRENY DE L'ADMINISTRACI6 LOCAL HA ESTAT POSSIBLE DE POSAR EN PRIICTICA EL PRINCIPI DE TEORIA DEMOCRàTICA QUE EXIGEIX LA SUBSTITUCI6 DEL REPRESENTANT QUE PERD LA CONFIANÇA POLÍTICA DELS SEUS REPRESENTAT5. COM TOTS VOSTé5 SABEN, NO ES TAN FaCIL FER SUBSTITUCIONS POLITIQUES EN D'ALTRES NIVELLS DE GOVERN. I EL QUE éS PITJOR éS QUE LA MANCA DE SUBSTITUCIó, LA CENSURA SI HO PREFEREIXEN, NO ES DEIXA DE FER NORMALMENT PER MANCA DE MECANISMES, QUE EXISTEIXEN, SINO PER LA MANCA DE CONEIXEMENT I , PER TANT, DE CONTROL DIRECTE DELS 23 �CIUTADANS SOBRE ELS SEUS REPRESENTANTS.. EN CONSEQUéNCIA, LES POSSIBILITATS D'APROXIMACIO D'UN MODEL D'ADMINISTRACI6 MOLT TERRITORIALITZADA A L'IDEAL DEMOCR,3TIC 56N MOLT MéS ALTES QUE EN UN SISTEMA CENTRALITZAT. LES OBSERVACIONS QUE HE ANAT FENT PODEN SUSCITAR UNA IMPRESSI6 DE PESSIMISME. NO ES EL MEU OBJECTIU , BEN AL CONTRARI , M'HE LIMITAT A DESCRIURE ALGUNS TRETS DEL NOSTRE SISTEMA DE CONVIVNCIA POLÍTICA QUE EN SEMBLEN NEGATIUS, I HO HE FET DES DE LA PERSPECTIVA D'UNA REFERéNCIA LIBERAL QUE NO HE TRACTAT COM UNA OPCIÓ POLÍTICA CONCRETA SINÓ COM UN MARC DINTRE DEL QUE 56N POSSIBLES ALTERNATIVES 24 �DIVERSES. ENS TROBEM FICATS EN UNA ATM155FERA QUE DEMANA UNANIMITAT5 I ADHESIONS 1 QUE HA FET DE LA QUE1XA I LA LAMENTACIÓ L'ESTRATEGIA PER A TOT UN POBLE. AIX6 NO éS REALISTA, I APROFITARé UNA FRASE BRILLANT DEL PROFESOR BRICALL. "NO POT 5ER QUE LA HISTORIA D'AQUEST PAIS ACABI AMB UNA GEMEC-. PERÒ CREC QUE éS FONAMENTAL QUE ELS DIGUI PER ACABAR QUE 51 FEM L.E5FOR DE SUPERAR LA VI5ió PRZIXIMA DE LES ANéCDOTES PODEN COMEN(1;AR A ALBIRAR ALGUNS S1MPTOME5 MOLT POSITIU5, . ESTIC CADA COP MéS CONVENUT DE QUE CATALUNYA EST á EN EL CAMÍ DE RETROBAR-SE AMB 51 MATEIXA. AMB EL QUE (55 25 �REALMENT EL PAÍS, ES A DIR, ELS 5E1.15 HOMES I DONES. I EL RETROBAMENT QUE AUGURO DURá UN REVIFAMENT DE TOT ALL6 QUE HA CONFIGURAT LA NOSTRA HISTbRIA RECENT SEMPRE QUE ELS CIUTADANS DE CATALUNYA HAN TINGUT LA LLIBERTAT D'EXPRESSAR LA SEVA VOLUNTAT: TOLERàNCIA, DIáLEG CONFRONTACIÓ, DIVERSITAT I PLURALISME. 26 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3889 Title A name given to the resource Discurs en el Sopar del Club Liberal Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Platja d'Aro, Girona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Liberalisme Política Socialisme Acció política Club Liberal de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-07-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/984/19850810d_00082.pdf 5afa7c4172da35501b3215e37cac9226 PDF Text Text PREGO PRONUNCIAT PER L'EXCM. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL I MIRA AMB MOTIU DE LES FESTES DE CASTELLO D'EMPURIES. 10 d'Agost 1985 �AMICS DE CASTELL6 D'EMPüRIES: VULL AGRAIR -VOS LA OPORTUNITAT QUE EM DONEU D'ESTAR AMB VOSALTRES EL DIA DE LA VOSTRA FESTA. PER A MI ÉS UNA SATISFACCIó I UN HONOR, NO NOMÉS COM ALCALDE DE BARCELONA SINO TAMBÉ DES DEL PUNT DE VISTA PERSONAL. AQUESTES TERRES ESTAN LLIGADES ALS RECORDS MÉS FELIÇOS DE LA MEVA INFANTESA I ADOLESCèNCIA. MOLTS I MOLTS ESTIUS VAIG RECORRER AQUESTS PAISATGES, A PEU O EN BICICLETA, APRENENT 9A ESTIMAR AQUESTA TERRA COM LA VAN ESTIMAR ELS NOSTRES PARES j ELS NOSTRES AVIS. PER TAMBÉ COM ALCALDE DE BARCELONA EM SENTO ORGULLS D'ESTAR AQUï EN AQUESTA OCASIó. BARCELONA, COM CASTELLó D'EMPúRIES, ÉS UNA CIUTAT QUE ESTIMA LA LLIBERTAT I QUE PER TANT ADMIRA I RESPETA ELS QUE HAN LLUITAT PER LA SEVA LLIBERTAT. �LA VILA DE CASTELLó D'EMPúRIES HA DONAT AL LLARG DE LA SEVA HISTòRIA MOLTES PROVES DEL SEU AMOR PER LA LLIBERTAT. EL COMTAT D'EMPúRIES, DEL QUAL AQUESTA VILA ÉS CAP I CASAL, VOLGUè MANTENIR SEMPRE LA SEVA INDEPENDèNCIA, ENFRONTANT-SE AMB EL BISBAT DE GIRONA, AMB LA CASA DE BARCELONA I AMB ELS INVASORS FRANCESOS. JOSEP PLA EVOCA COM L'AIXECAMENT DEL CASTELL DE MONTGRí DURANT EL REGNAT DE JAUME II REPRESENTA EL DESAFIAMENT DEL REI A LA CASA COMTAL D'EMPaRIES. I AFEGIA: "...ARA, QUAN CONTEMPLO LA SILUETA DEL CASTELL DE MONTGRí DES D'UN PUNT O UN ALTRE DEL PAÍS, VEIG EN LES SEVES PARETS SECULARS UN ACTE DE LA VOLUNTAT REIAL, EL TESTIMONI MUT DE L'EMANACIó D'UNA VASTA SOBIRANIA; PERó, MALGRAT TOT, COM A EMPORDANS, SENTO UNA GRAN ADMIRACIó PER AQUEST LLINATGE GEGANTÍ DE SENYORS DEL FEUDALISME." �SI EM PERMETEU, TANÉ EM CONSIDERO UN XIC EMPORDANèS, I COMPARTEIXO AMB EN PLA NLA SEVA ADMIRACI6 DAVANT L'ESPERIT REBEL D'AQUELLS COMTES. I DES D'AQUESTA DOBLE CONDICIè DE BARCELONí I D'EMPURDANèS PUC VEURE COM ÉS DE PROFITS PER A UN BARCELONí, I AMB MÉS MOTIU SI ÉS L'ALCALDE DE BARCELONA, CONEIXER LA TRAJECTòRIA D'AQUESTA VILA. PERQUE EN PODEM TREURE MOLTS EXEMPLES DE L'AMOR PER LLIBERTAT, COM HE DIT ABANS. PER TAMBÉ ENS OFEREIX MOTIUS DE REFLEXI6 SOBRE ELS LíMITS DEL PODER. ENS RECORDA ELS PERILLS DE LA PREPOTèNCIA I ENS AJUDA A SITUAR EN EL SEU JUST TERME L'APRECIACIè DEL PAPER QUE HEM DE JUGAR COM A CAPITAL DE CATALUNYA. AQUESTA TAMBÉ ÉS UNA BONA OCASIè PER EVOCAR ALGUNS DELS HOMES QUE DES DE BARCELONA O DES DE CASTELL6 HAN DEIXAT EL RECORD DEL SEU AMOR PER TOTES DUES POBLACIONS: EL CRONISTA JERONI PUJADES,NAT A BARCELONA, QUE, A FINALS DEL SEGLE XVI I COMENÇAMENTS DEL XVII, VISQUÉ I MORí A CASTELLó, ON ESCRIVí LA SEVA CRòNICA UNIVERSAL DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA; EN TORIBI DURAN, L'OBRA SOCIAL DEL QUAL ENCARA ROMAN; EN SEBASTIá JUNYER,L'AMISTAT DEL QUAL AMB PICASSO HA QUEDAT IMMORTALITZADA A L'OBRA D'AQUEST, COM PODEM VEURE AL MUSEU DEL CARRER MONTCADA DE BARCELONA. �CASTELL6 D'EMPúRIES ÉS, D'ALTRA BANDA, UN PARADIGMA DEL QUE ÉS I HA ESTAT CATALUNYA. LA HISTòRIA DE LES LLUïTES D'AQUESTA VILA PER ACONSEGUIR LA SEVA EMANCIPACIó I LA DEL SEU COMTAT ENS RECORDA LES LLUïTES DE LA PRòPIA CATALUNYA, "EL COMTAT GRAN", PER MANTENIR LA SEVA IDENTITAT. LA PRòPIA CONFIGURACIó DE LA VILA, PRESIDIDA PER AQUESTA MAGNÍFICA CATEDRAL DE L'EMPóRDà QUE ÉS L'ESGÉSIA DE SANTA MARIA, ÉS UN COMPENDI DE LA SEVA HISTòRIA. ELS NOMS DELS SEUS CARRERS ENS PARLEN DE COM ES DISTRIBUIEN ELS OFICIS. LA FESOMIA ACTUAL DE LA VILA ENS ENSENYA COM CASTELLó HA SABUT ADAPTAR-SE ALS CANVIS DELS TEMPS, EN VARIAR L'ORIENTACIó DE LES SEVES ACTIVITATS ECONòMIQUES BàSIQUES: PESCA I SALINES ALS PRIMERS TEMPIn CIUTAT DE MENESTRALS, COMERCIANTS I FUNCIONARIS MÉS ENDAVANT -"CASTELL6, VILA MAJOR, TOT SóN JUTGES I NOTARIS...", DEIA LA CANÇ6-; RAMADERIA I AGRICULTURA, DESPRS, I FINALMENT, EL TURISME. POTSER ARA QUE ENS ACOSTEM A L'ACABAMENT DEL SEGLE, CASTELL6 D'EMPúRIES POT D'UNAR UNA VEGADA MÉS UN EXEMPLE DE LA SEVA VITALITAT I MOSTRAR-NOS A TOTS ELS CATALANS COM PODEN SUPERAR ALGUNS DELS PROBLEMES QUE ENS AFECTEN. �CATALUNYA ES TROBA QUE, EN PLENA CRISI HA DE MANTENIR UNA SèRIE DE REALITZACIONS FETES EN UNA ¿. . POCA EN QUÉ ES PENSAVA QUE EL CREIXEMENT ECONòMIC HAVIA DE DURAR PER SEMPRE. DONCS BÉ, NO HA ESTAT AIXí, I AQUí RAUEN ELS PROBLEMES QUE TENEN ELS MUNICIPIS. VOSALTRES HO SABEU MOLT BÉ. LES 4.000 FOSES SèPTIQUES D'EMPúRIA-BRAVA, ELS SEUS 50 KM DE VIALS I ELS 25 KM DE CANALS NAVEGABLES, ELS 2.500 PUNTS DE LLUM SUPOSEN UN VOLUM DE GESTIó QUE AJUNTAMENTS MOLT MÉS GRANS I AMB MÉS MITJANS QUE EL DE CASTELLó NO SÉ SI HAURIEN RESOLT AMB L'EFICàCIA QUE HO HEU FET VOSALTRES. VOSALTRES CONEIXEU TAMBÉ LES CONSEQÜèNCIES QUE TÉ PER A LA SEGURETAT CIUTADANA LA URBANITZACI6 ACCELERADA.PERò ESTIC SEGUR QUE SABREU ACCEPTAR AQUEST NOU REPTE I EN SORTIR-VOS BÉ. HEU DEMOSTRAT A BASTAMENT QUE EN SOU CAPAÇOS. �PERQUE EL DINAMISME D'AQUESTA VILA S'HA AVANÇAT A LA RESTA DEL PAIS. EL VOSTRE ALCALDE M'HA EXPLICAT QUE HA CONCEDIT UNA MITJANA DE 1.000 LLICèNCIES DE CONSTRUCCIò ANUALS EN ELS úLTIMS QUATRE ANYS. HEU SABUT RECUPERAR I MANTENIR, PERE, EL RESPECTE PER AQUEST FABULòS PATRIMONI ARQUITECTòNIC DE LA VILA. DEMOSTREU D'AQUESTA MANERA UNA GRAN SENSIBILITAT, A LA VEGADA QUE HEU SABUT DONAR UNA UTILITAT PúBLICA A AQUEST LLEGAT DE LA VOSTRA HISTERIA. ES SORPRENENT COM EN UN àMBIT QUE EN PRINCIPI SEMBLA TAN DIFERENT AL DE LA MEVA CIUTAT ES POT TROBAR INSPIRACIó PER ALGUNS DELS PROBLEMES QUE AFECTEN BARCELONA PEL FET DE SER UNA GRAN CIUTAT METROPOLITANA. �CASTELLS D'EMPúRIES, L'ENORME VILA QUE ÉS CASTELLó EN TERMES DE SUPERFÍCIE ESTA FENT L'EXPERIMENT D'UNA GESTIó COMPLEXA DE L'ENFRONTAMENT D'ALGUNS PROBLEMES QUE SóN CARACTERíSTICS DE LES GRANS METRóPOLIS. EM REFEREIXO A LA COMPLEXITAT QUE SUPOSA L'ADMINISTRACIó JUSTA I EQUILIBRADA D'UN TERRITORI ON HI HA REES MOLT DIFERENCIADES D'UTILITZACIó DEL SòL I, FINS I TOT, D'ESTIL DE VIDA. ES UN PROBLEMA QUE SEMBLAVA LIMITAT A LES REES METROPOLITANES DE LES GRANS CIUTATS AMERICANES, UNES CAPITALS PROFUNDAMENT DIVIDIDES ENTRE UN CENTRE QUE ENTRA EN CRISI I UNA PERIFERIA PRòSPERA I RESIDENCIAL. AQUEST ÉS ARA TAMBÉ UN PROBLEMA A BARCELONA, EN EL SENTIT QUE ES POT PROVOCAR UNA CONFRONTACIó INSOLIDARIA ENTRE AQUELLS QUE ES BENEFICIEN DE LA CENTRALITAT - DE SER AL BELL MIG DE LA CIUTAT - I ELS QUE TENEN ESPAI PER A VIURE AMB MÉS AMPLITUD ALLUNYATS DELS ASPECTES MÉS NEGATIUS DE LA VIDA CIUTADANA. �ES UN PROBLEMA QUE POTSER TAMBÉ SE LI POT PLANTEJAR A CASTELL6 D'EMPúRIES PEL FET DEL FANTàSTIC CREIXEMENT DE LES SEVES URBANITZACIONS PERIFèRIQUES D'ALTA QUALITAT. DAVANT D'AQUESTA SITUACI6 EL MEU MISSATGE ÉS EL MATEIX QUE HE INTENTAT COMUNICAR EN AQUELLES OCASIONS ON ES PARLAVA DELS PROBLEMES DE COHESIó METROPOLITANA: SOLIDARITAT. L'ESFORÇ DE SOLIDARITAT, TAMBÉ DE SOLIDARITAT FISCAL, ÉS IMPRESCINDIBLE PER A EVITAR QUE ES TRENQUI LA CONSCIèNCIA DE PERTANYER A UNA MATEIXA POBLACIó. LA SOLIDARITAT ÉS NECESSàRIA PER A CONSOLIDAR LES RELACIONS ENTRE ELS QUE GAUDEIXEN D'ASPECTES COMPLEMENTARIS DE LA CIUTAT I PER A MOBILITZAR DE MANERA JUSTA ELS RECURSOS QUE PERMETRAN POSAR EN PRàCTICA ELS PROJECTES COMUNS. �EL VOSTRE POTENCIAL DE RIQUESA, EL VOSTRE DINAMISME, EL FET DE QUE NO TENIU EL PROBLEMA DE L'ATUR EN EL NIVELL DE GRAVETAT QUE ÉS NORMAL EN ALTRES LLOCS, ENS PERMET ENCARAR EL FUTUR AMB OPTIMISME. EL FUTUR DE CASTELL6, EL FUTUR DE L'EMPORDà I EL FUTUR DE CATALUNYA. AMB AQUEST ESPERIT OPTIMISTA PODEM LLANÇARNOS A CELEBRAR AQUESTE FESTES QUE PER SEMPRE MÉS HAN DE SER D'ALEGRIA, DE GERMANOR I D'AMISTAT. AMICS DE CASTELLó, QUE COMENCI LA FESTA! �"Y: ^^ . _ -'gr^ �45, 9 �,ij: i(_cc ^l �WuM~ '115. L'ALCALDE DE CASTELLÓ D'EAVRIES Sr. Pa494Al Maragall - Alcalde de Barcelona Benvolgut plpmpany: 13 tova Tánint ja la confirm -Itstbnc a la nostra festa en qualitat-á egoner, em plau fa te en nom de tot el Consistori, la invit::loiá for 'mal a la nostra Vila pel proper dissaete 10 d'Anost a la una del migdia, perdre donis llobertu oficial a la - Festa MajOt d'enguany. I esperem, tambá; temps41161sari por cornn¿i:rtir el dinar a disposis del • ts nosaltres. Han corealment. - , • :.--u ALCALDIA Registre d'Entrada 4 Cast0116 •,J26 e juliol del 19854 3 9 07 195 9 N.° ......... .... 4 ?‘i � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3890 Title A name given to the resource Festes Majors de Castelló d'Empúries Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Castelló d'Empúries Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Castelló d'Empúries Festes majors Commemoracions Model social Empordà Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-08-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/985/198509d_0077.pdf d61cf477bc95eb578ac87191dab894bd PDF Text Text r1-1 ne vto 5e5(.) ^i I nn ^ Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació 1/. Palabras del Excmo. Sr. Alcalde en comida ofrecida al Cuerpo Consular Festes de 1a Merce, 1985 �HONORABLES SEÑORES CÓNSULES, QUERIDOS AMIGOS: ESTOS DÍAS CELEBRAMOS LA FIESTA MAYOR DE BARCELONA, Y CON ESTE MOTIVO ME ES MUY GRATO REUNIRME UNA-VEZ MáS CON USTEDES. ESTA ES UNA OCASIóN QUE QUIERO CONSIDERAR COMO REUNIóN DE AMIGOS QUE CELEBRAN LA FIESTA DE SU CIUDAD. PERO TAMBIÉN DEBO TENER PRESENTE NUESTRA COMúN CONDICIóN DE SERVIDORES PúBLICÓS. Y POR ESO, AUNQUE LA OCASIóN SEA FESTIVA, VOY A DEDICAR UNOS MOMENTOS A RECORDARLES ALGUNOS PUNTOS DE REFLEXIóN EN LOS QUE COINCIDIMOS NO SóLO LOS PARTIDOS DEL EQUIPO DE GOBIERNO SINO TAMBIÉN LA OPOSICIóN, COMO PUEDE CORROBORAR MI AMIGO RAM6N TRÍAS FARGAS AQUÍ PRESENTE. HABRáN VISTO QUE UNA DE LAS POLÍTICAS DE ESTE AYUNTAMIENTO SE DIRIGE A CONSEGUIR QUE SE RECONOZCA A BARCELONA SU CONDICIóN.DE CAPITAL DE ESPAÑA QUE DE HECHO ES, ADEMáS DE LA OFICIAL, Y SU DIMENSI6N DE CAPITAL EUROPEA. �BARCELONA QUIERE TAMBIÉN:SER UNA Y EFICIENTE QUE TENGA UN METRóPOLI - 'MODERNA PESO:ESPECíFICO EN LA REGIóN TRANSPIRENAICA Y EN TODO EL MEDITERRáNEO. BARCELONA TIENE TÀMBIÉN UNA CLARA VOCACIóN LATINOAMERICANA. QUIERE SER LA PUERTA DE EUROPA EN AMÉRICA LATINA Y LA PUERTA DE AMÉRICA LATINA EN EUROPA. BARCELONA ES CONSCIENTE DE LA TRASCENDENCIA ECONóMICA DE LAS COMUNICACIONES, DE LA NECESIDAD DE REVITALIZAR SU PUERTO, SU AEROPUERTO, ESPECIALMENTE EN LA PERSPECTIVA DE LA AMPLIACIóN DE LA COMUNIDAD ECON&MICA EUROPEA. BARCELONA, EN FIN, QUIERE MANTENERSE A LA ALTURA DE SU CONDICIóN DE CAPITAL DE UNA CATALUÑA QUE, PESE A TODAS LAS DIFICULTADES, DISFRUTA DE SUS INSTITUCIONES DE AUTOGOBIERNO, RECUPERADAS TRAS MUCHOS AÑOS DE OBSCURIDAD. TODO ELLO HACE QUE, .SI ME PERMITEN QUE EN ESTE AMBIENTE DE CONFIANZA Y AMISTAD DEJE, DE SER "DIPLOMáTICO", EL PAPEL DE UN CóNSUL El BARCELONA SEA �MUCHO MáS SIGNIFICATIVO DE LO QUE SERÍA EN OTRA CIUDAD DE DIMENSIóN PARECIDA A LA DE BARCELONA. BARCELONA, ADEMáS, HA ESCOGIDO COMO AGLUTINADOR DE NUESTROS ESFUERZOS PARA LOGRAR LOS DESEOS QUE EXPUESTOS UN PROYECTO CAPAZ DE MOVILIZAR E ILUSIONAR LOS ESFUERZOS DE TODOS: LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. YO A ESPERO, QUERIDOS AMIGOS, QUE USTEDES SE LLEGUEN SENTIR DEL TODO BARCELONESES. Y QUE DESDE ESTE SENTIMIENTO APOYARáÑ NUESTROS DESEOS ALLá DONDE SUS CARRERAS LE LLEVEN EN EL FUTURO. DESDE EL AYUNTAMIENTO HARÉ LO POSIBLE PARA QUE ESTO. SEA ASÍ. DESDE SOLUCIONAR ALGUNOS DETALLES DE LA VIDA COTIDIANA QUE A VECES, QUIZáS HEMOS DESCUIDADO UN POCO, HASTA ORGANIZAR VISITAS PERIóDICAS PARA QUE USTEDES PUEDAN CONOCER NUESTRAS REALIZACIONES. TAMBIEN QUIERO EXPRESAR MI SATISFACCIóN POR LAS CRECIENTE PRESENCIA INTERNACIONAL DE BARCELONA Y QUE HA TENIDO SU REFLEJO EN LAS RECIENTES VISITAS DE ESTADO DEL EXCMO. SR. PRESIDENTE DE LA MADRID, SUS ALTEZAS IMPERIALES LOS PRINCIPES HEREDEROS DEL JAP6N Y, PRóXIMAMENTE, EL EXCMO. SR. PRESIDENTE SANGUINETTI. �TENEMOS LA VOLUNTAD DE QUE ESTA PRESENCIA INTERNACIONAL ELLO AUMENTE AUN más, Y ESTOY SEGURO -QUE PARA CONTAND? CON;LA INESTIMABLE AYUDA DE USTEDES. HOY,' HONORABLES . SEÑORES, QUERIDOS AMIGOS, ESTAMOS--REUNIDOS_PERSONAS DE LAS MáS D IVERSAS PROCEDENCIAS:`_PERO TODOS TENEMOS -UNA COSA EN COMúNs EL DESEO DE FRATERNIDAD, DE AMISTAD Y DE ARMONÍA ENTRE LOS PUEBLOS. MI DESEO ES QUE BARCELONA SEA UN SÍMBOLO DE ESTE DESEO PARA TODA LA HUMANIDAD: POR ESO ALZO MI COPA Y BRINDO POR TODOS USTEDES, POR LOS PAÍSES QUE REPRESENTAN Y POR BARCELONA. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3891 Title A name given to the resource Palabras del Excmo. Sr. Alcalde en la comida ofrecida al Cuerpo Consular - Festes de la Mercè, 1985 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Relacions Internacionals Model social Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-09-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/986/19851009d_00084.pdf 190e805b94758836c195bf95c565c8fa PDF Text Text Transcripció del programa de TVE "Punto y Aparte" dia 9 d'octubre de 1985. M.C. MANUEL CAMPO P.M. PASQUAL rIARAGALL, '1. R. HERCE REHOLI M.C. Buenas noches desde Barcelona,en Telediario Puno y Aparte en directo desde nuestros estudios en San Cugat,vamos hablar hoy con un economista,vamos hablar por tanto de economia,nero tambien de empresas,y no se trata de un empresario, Vds. se sor p renderán,pero vamos hablar de empresas,vamos hablar de futuro y de revolución técnologica con un Alcaide,con el Alcalde de Barcelona D. Pasqual Maragall; ! Buenas noches Sr. Alcalde! P.M. ! Buenas noches ! M.C. Hace un nar: de horas se firmaba en el Ayuntamiento de Barcelona, la escritura de constitución de una Empresa que se llama Iniciativas S.A., una Empresa oue al menos por nues tras noticias es la Primera ciudad espaola que la constiuye para tratar de fomentar el empleo, y sodretodo cara dar una res p uesta al reto tecnológico a nuestra entrada a la Comuni dad Euronea y en definitiva de siglo XXI que esta a quince anos vista,alguna persona p uede preguntarse inmediatamente ¿ que nasa ? ¿ que es que el Alcalde de Barcelona o el Alcalde (e Esna:nla cine tenga esa misma idea , q uieren ahora crearnos un IIEM municipal? P.M. Mo,No, de nin g ún modo, de algún modo es al contrario,porque lo que se p retende precisamente es de que existan empresas p rivadas / cosa nue la Ley permite, la nueva Ley Local,narticipadas por el Ayuntamiento para producir/no sevicios públicos,sino bienes y sevicios privados,pero que son de interés para la ciudad,entonces ahí el Ayuntamiento esta.al princípio,impulsa,y luego se retira,la idea no es estar orecisamente,sino que existan estas empresas. M.P. ¿ Sr. Maragall,en estas iniciativas empresariales que el Ayuntamiento va a tomar,puede participar cualquier emp resario? ¿ cualquier empresario que tenga una idea puede ir al Ayuntamiento y decir: ¿ oiga Uds. me van ayudar a montar mi empresa? o simplemente aquellas empresas que el Ayuntamiento considere que son necesarias para la ciudad? P.M. Mire Ud. en la génesis,la idea está ,unos años de experiencia mía en la casa, a través de los cuales he visto como encima de la mesa del Alcalde ,se van amontonando ideas �efectivamente iniciativas q ue muchos ciudadanos le vienen a explicar al Alcalde que serla bueno que existieran,un Hotel en Montjuich,una Torre de Comunicaciones,un sistema de cable una empresa de promoción musical,una empresa de promoción internacional,supongamos del diseño de Barcelona et.c°.,hay mil ideas que han pasado por mi mesa,pocas de ellas se han realizado , en muchos casos por falta,sequramente de capacidad organizativa por ambas partes,por p arte de aquella persona que podía haber sido empresario de eso y por parte tambien del Ayuntamiento que no tiene agilidad,muchas veces para acoger estas iniciativas; ¿ qué vamos hacer ahora? p rimero,quince ideas que ya se han ido definiendo con el tiempo explicarlas 7 poner las bases de esa iniciativa a la luz publica y esperar que vengan empresarios para ver si las quieren hacer,yo supongo que van haber,porque habían venido con anterioridad O sea que yo supongo que en estas primeras q uince ideas,digo un numero como p odían ser doce,yo creo que van haber efectivamente iniciativas y que de ellas supongamos en el p rimer ano se ruedan materializar cuatro o cinco,¿ en el futuro q ue va ocurrir? en el futuro va ocurrir que a medida que se vayan agotando por decirlo así estas posibilidades, porque se hagan,o bien porque se demuestre q ue son ideas inviables, entonces haya que borrarlas de la lista,evidentemente nosotros estaremos abiertos a que ciudadanos de acc o de fuera nos vengan p ara decirnos que hay cosas que faltan en Barcelona que sería bueno que existieran y q ue convendría un emnujón,en definitiva es lo que a uno Le vienen a pedir,ese empujón,lo vamos a dar siempre que la idea este estudiada,y parezca viable que sea útil mara la ciudad v que de alguna forma se compruebe que esté bien elaborada,es decir, q ue el Aventamiento pueda estar ahí durante algíln tiempo,pueda estar tres años,pueda estar cinco ano..,olleda estar alomejor diez anos, luego recu p erar su canLtal,su dinero invertido y en definitiva haber ayudado a croe la ciudad tenga unas iniciatïvas,unas emp resas q ue antes no existïan,de modo que hasta ahora son ideas q ue hemos estudiado a fondo en los últimos meses en la medida q ue las conocíamos c ue nos habían p ro p uesto ya, a p artir de ahora sera. cuestion dentro del a^o nue_ entraremos ensequida, ser 1 .° esti(Sn de ver que nuevas ideas aparecen. M.C. Al hilo de lo q ue p lanteaba nuestra companera Merce Remoli,r, Alcalde hemos de recoger,que algunos empresarios catalanes se han mostrado disconformes con esa creaci.ón,en concreto del Fondo del Trabajo que es la Patronal Catalana, decía en una nota mu y dura, que esa iniciativa q ue im p ulsan Uds. contituye: " un error,una intromisión y un inadecuado desembolso de ca p itales de todos los ciudadanos" y añadía: " sino tambien un p eligroso precedente " porque temen (q ue otros A y untamientos de Esnaña tengan la misma iniciativa, esto no le suena Sr. Alcalde como una especie de zapatero a tus remata.? P.M. Pues ya lo lamento, Porque suena algo así,desde luego, pero yo lo lamento porque la intención nuestra era invitar a �Fomento, y vamos ,así lo dije además en el Consejo Plenario en que se aprobó la idea, lo que ocurrió es que simplemente no hubo quizá el tiempo material de formular esta invitación quizá esto ha provocado una reacción un poco demasiado violenta,yo creo que a la larga,como empresarios los hay,Vd. lo sabe, en el Consejo de Administración,cuatro o cinco o seis empresarios.... M.C. Y sindicalistas incluso. P.M. Sindicalistas de U.G.T., de C.C.0.0., un representante de cada,esta Justo Domínguez y Gómez Acosta,yo creo que Fomento finalmente vera la iniciativa con mejores ojos que al principio. M.7. Sr. Maragall,todo el mundo sabe que el Ayuntamiento de solo el de Barcelona sino Darcelona,no todos los Ayuntamientos de EspaEa tienen muchos problemas de financiación,este ano agravados, Uds. dicen que el avío que viene van a dedicar mil millones de pesetas nara estas iniciativas em p resariales ¿ de donde van a salir? P.M. Mire Ud. el Ayuntamiento de Barcelona,invierte anualmente entre doce y quince mil millones de pesetas, la ecuación mía ta sido,la de decir vamos a sustraer quiza de esta cantidad una q uinceava parte nara ponerla en una línea que si va bien va a producir mucho tras que la cantidad inicial,de modo que yo crea q ue a la larca,si esto funciona,que confío que si, tendremos un total de inversión p ública destinada al ciudadano,mavoe, y con un coste menor para el contribuyente, esta es la idea, porque estos mil millones se pueden convertir a la laraa,si son participaciones,digamos en un tercio,nues en tres mil sunongamos, de modo cue tenemos un conjunto de inversiones totales mayor, sin que hayamos tenido atoe recurrir a una mayor carga fiscal. E C. Dis p onemos de poco tiempo Sr.Maragall,pero querríamos salir del caso de Barcelona y ver si esto es exportable p ara otras ciudades esnaEolas,nor ejem p lo existen casos, la Junta de Extremadura a traves de la Sociedad Soviecs en Caceras, una empresa junto con la Diputacinn de microprocesadores, tambien el Gobierno Vasco, e1 GoOlerno Autónomo tiene una Sociedad de Promoción y Reconversin,eso son iniciativas que ya existen, lo que tal vez no eseistía ahora, hasta eran Ayuntamientos que tuvieran estas iniciativas sigue Ud. la línea en este sentido del Ayuntamiento de Londres ? Bueno,no creo que sea la misma linea del Ayuntamiento de Londres,allí de „ el tema es distinto,sería muy largo , comentarlo, si q ue me ha interesado la empresa del )ais Vasco de Euskadi,tiene la virtud, que yo creo que hay que estudiar,que es la p osibilidad de captar ahorro,otra manera de hacer mas inversiones cuando se tienen nonos recursos precisamente,en el caso del País Vasco �MC, Participan las Cajas de Ahorro.. P.M. Participan las Cajas , Ud. sabe que ya hay Cajas Municipales muy fuertes y muy unidas a este tipo de iniciativas,yo creo que es una cuestión a estudiar por todos,y lo que ya les puedo decir eso sí, es que es muy bien recibida, he recibido una avalancha de comunicaciones desde que se anunció esto,hace una semana, desde la O.N.C.E. que se ha mostrado enormemente dispuesta,pues incluso a enviar un pequeño donativo. M.C. ¿ La Organización Nacional de Ciegos ? P.M. Si,hasta infinidad de personas que han visto en esto un revulsivo y una cosa eminentemente popular. M.R. El objetivo de los Juegos Olímpicos está de una forma , inmediata ahi delante de nosotros,esas iniciativas municipales-empresariales ¿ van a contribuir a conseguir ese objetivo? ¿cree Ud, que pueden contribuir? P,M. Pueden contribuir por supuesto y tengo que decirle,que resultan en Parte del hecho de que hay ciudadanos de Barcelona q ue ahn querido contribuir a preparar nuestra ciudad p ara el año 1.992, sobre la base de hechar andar algunas iniciativas que no son del sector pliblico,edificar un Hotel en Nontjuich para la familia Olimpica, p ues no es algo que normalmente tenga que hacer el Ayuntamiento de Barcelona y sin embargo el Ayuntamiento puede a y udar a que unos hoteleros Privados lo hagan, q ue es lo ene va a suceder. _ M.C. Es esta una iniciativa polemica,una iniciativa de futuro, en cualquier caso,hemos querido en Telediario Punto y Aearte,contar con su Presencia en directo hov,desde nuestros Estudios de :-',ant Cugat, p ara poder acercarla de este modo al resto de EsraF,a,probablemente a partir de mañana esto se comentará en muchos Ayuntamientos ,porque se trata de una iniciativa gracias Sr. Alcalde Por estar ,innovadora; a q ui; g racias Merce; a todos Uds. muchas gracias por su atenci6n, desde !sarcelona, muy buenas noches. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3892 Title A name given to the resource Intervenció al programa de TVE "Punto y aparte" Type The nature or genre of the resource Entrevista Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Campo Vidal, Manuel Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estudis TVE, Sant Cugat del Vallès Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Acció política Mitjans de comunicació Description An account of the resource Transcripció de l'entrevista realitzada a TVE. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-10-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/987/19851009d_0063.pdf 25fa0b7bfacfceb8c15579ace5c279a3 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona -Gabinet de Comunicació Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde amb motiu de la concessió del títol de "Ramblista d'honor" 9 d'octubre de 1985 Exp. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �ESTIMATS AMICS: US AGRAEIXO MOLT SINCERAMENT AQUEST GUARDE QUE EM CONFERIU. PER L'ALCALDE DE BARCELONA POQUES COSES MÉS SATISFACTóRIES HI HA QUE EL RECONEIXEMENT DEL CARRER MÉS REPRESENTATIU DE LA CIUTAT, DE LA RAMBLA. PERMETEU-ME QUE CONSIDERI QUE ÉS UN RECONEIXEMENT DE LA TASCA FETA PER L'AJUNTAMENT, AMÉS QUE DELS MçRITS DE LA MEVA PERSONA. LA RAMBLA ÉS LA PERFECTA REPRESENTACIó DEL QUE VOLEM QUE SIGUI BARCELONA: UN LLOC D'ENCONTRES, OBERT A LA GENT DE TOTES CONDICIONS, EDATS, ORíGENS; UN LLOC AMABLE, DE RELACIó. I AL MATEIX TEMPS UN CENTRE COMERCIAL VITAL, INNOVADOR, CREADOR DE RIQUESA. TINC BEN PRESENT QUE AQUESTES CARACTERíSTIQUES DE LA RAMBLA HAN ESTAT, I ESTAN ARA, AMENAÇADES. PER DE LA MATEIXA MANERA QUE BARCELONA NO HA FET CAS DE LES VEUS QUE ANUNCIAVEN LA SEVA DECADèNCIA, LA RAMBLA CONTINUARà SENT PER SEMPRE EL CARRER MAJOR DE BARCELONA PER EXCELèNCIA. 2 �L 'AJUNTAMENT HO HA ENTèS AIXI, COM HO HEU ENTES AIXI VOSALTRES. I PER AIXò EM FELICITO I US FELICITO PEL CONVENI QUE VAREM FIRMAR EL DIA SET, PEL QUAL CONVENI DONAREM A L'ENTORN FÍSIC DE LA RAMBLA LA DIGNITAT QUE EL NOSTRE CARRER MEREIX. LA RAMBLA, A MèS DE SIMBOL DE BARCELONA, èS UNA PEÇA CLAU EN EL FUTUR DE BARCELONA. VOSALTRES SABEU QUE HEM FET L'APOSTA DELS JJ.00. DE 1992 COM A FITA PER FER DE BARCELONA UNA CIUTAT MODERNA I ATRACTIVA. NO SE SI SABEU, PERè, QUE UN DELS PRINCIPALS ATOTS QUE TE BARCELONA PER ACONSEGUIR EL NOMENAMENT COM A SEU DELS JOCS ÉS LA MAGNÍFICA SITUACIè DE LES SEVES INSTAL.LACIONS ESPORTIVES, AMB RESPECTE EL CENTRE. I QUAN DIUEN CENTRE, PENSEN SOBRE TOT A LA RAMBLA. IMAGINEU EL QUE SER DINTRE DE POCS ANYS EL CONJUNT DE MONTJUïC, LA RAMBLA I LA CIUTAT VELLA REHABILITADA: AMB EL MUSEU D'ART DE CATALUNYA, AMB LA BIBLIOTECA DELS MUSEUS 3 �D'ART. AMIC DEULOFEU, AMICS TOTS, AQUEST ACTE TÉ LA SIMPATIA DE LES COSES SENZILLES, COM UNA REUNI6 FESTIVA ENTRE VEïNS. PER NO PODEM OBLIDAR EL QUE REPRESENTEM: COM A VENS DE LA RAMBLA, COM A REPRESENTANTS DE LA CIUTAT. JO BRINDO PERQUE CONTINUEU AMB EL VOSTRE ENTUSIASME PER FER UNA RAMBLA MILLOR. PERQUE ESTIMAR LA RAMBLA ÉS ESTIMAR BARCELONA, I PERQUÉ NO ES POT ESTIMAR BARCELONA SENSE ESTIMAR LA RAMBLA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3893 Title A name given to the resource Lliurament del Premi "Ramblista d'Honor" per part dels Amics de La Rambla Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Barcelona Les Rambles Model social Maragall Mira, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-10-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/988/19851014d_00086.pdf dfbcb384027d2ac6e83aacec321d1ae7 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Discurs de l'Excm. Sr. Alcalde a la signatura del Pacte Cultural Barcelona, 14 d'Octubre de 1985 Exp. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �2. Molt Honorable President, Honorable Conseller, Senyores i Senyors: Vull expressar la meva satisfacció per haver arribat al pacte que avui rubriquem. No em costaria gaire deixar -me anar per l'entusiasme i glosar el caràcter històric de l'ocasió. Es molt possible que avui sigui un dia històric. Tanmateix vull contenir aquest impuls i sintonitzar amb l'esperit del pacte, amb allo que l'Ignasi Riera qualificava aquest matí com "l'inici socràtic de pobresa confessada". I en aquest sentit vull celebrar el pacte com a símptoma positiu de la recuperació d'un ambient de diàleg i d'entesa que ha estat sempre associat al tarannà del nostre poble. Em complau especialment la referència explícita al respecte al pluralisme ideològic i artístic, que espero que serveixi per allunyar per sempre més l'espectre d'una visió unitarista de Catalunya. Aquest pacte posa les condicions per a l'exercici del pluralisme. Com també em felicito per la renúncia explícita que fa el document aprovat al dirigisme polític de la cultura. �3. Aquesta és la millor manera per refermar la identitat nacional de Catalunya. Només des de la tolerancia i de la confrontació entre les idees pot neixer l'impuls creador que mantingui viva una cultura. La missió dels que tenim responsabilitats públiques és promoure un ambient que faciliti l'aparició d'aquests impulsos. No puc deixar de fer esment a un aspecte del pacte que, com alcalde, em satisfà especialment. I és el reconeixement de l'autonomia dels ajuntaments, de la seva capacitat gestora i de la idoneitat del sector local per a gestionar els serveis culturals. Això és del tot coherent amb la voluntat manifestada al pacte de millorar el servei públic cultural, i recull una de les idees que des dels ajuntaments hem manifestat més vegades: la visió de l'Administració com a productora de serveis i la millor qualificació del sector local per a la gestió d'aquests. Senyor President, senyor Conseller, senyores i senyors: crec que aquest pacte ha de ser un estímul per continuar per aquesta via. Penso, per exemple, que ja hauriem de començar a considerar l'ampliació del pacte als mitjans de comunicació, a la premsa escrita. Es un terreny en el que caldria definir per a les administracions uns objectius de consens que podrien situar-se, molt probablement, en torn a la defensa i la promoció del pluralisme. �• 4. I potser trobarien algun altre àmbit en el que el consens institucional donaria fruïts positius per a Catalunya. Penso, per exemple, en la projecció internacional del pais, que compta amb el precedent de la promoció de la candidatura olímpica. Encara queden crees de la nostra vida cultural i social amb residus d'intolerància. Portem l'esperit d'aquest pacte a tots els àmbits de la nostra societat. a l'alliberament, a la plena realització conciutadans i del nostre poble. Moltes gràcies. D'aquesta manera contribuirem dels nostres � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3894 Title A name given to the resource Signatura del Pacte Cultural Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Catalunya Model social Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-10-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/989/19851019d_00087.pdf 8a52610d5f6eaf601c93534d49f9b6e0 PDF Text Text y 42,. 6-1- 1^ ^! AJUNTAMENT DE BARCELONA PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE A L'AJUNTAMENT DE MONTPELLER 19 d'Octubre de 1985 Exo. 542/84 - 7T[PREA9 •rn MVViCIPAI. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Monsieur Le Maire, mesdames, messieurs, Permettez-moi d'abord d'exprimer ma satisfaction pour me trouver à nouveau parmi vous dans cette ville, mes chers amis. C'est un sentiment personel, mais aussi, c'est une satisfaction qui vient de la constatation que le maire de Barcelone fait de la bonne allure des rapports entre Montpellier et Barcelone. Je veux rendre hommage a mon cher collègue et ami, M. Georges FrPche, dont l'imagination et l'esprit entrepeneur a été le détonant qui a permis à un jumellage à peu pres symbolique devenir une relation comblée de possibilités. Au mois de juin de 1984, celle du maire de Montpellier fut la premiare voix du Midi qui approuva publiquement l'entrée de 1'Espagne au Marché Commun. Et ce fut dès Barcelone, qu'il parla ainsi. Au mois de novembre suivant, lors de ma visite a Montpellier, on a engagé les premiers contacts pour etablir un relais aerien entre les deux villes. Quelques semaines après, au mois de janvier, on a fait le vol inaugurel Montpellier-Barcelone. Exp. 1.207 - 85 - IMPREMTA MUNICIPAL �-3Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.. La présence de Montpellier à la Foire de Barcelone est aussi un signe de la volonté de cette ville de donner à notre relation un contenu eminemment practique. Nous sommes fiers d'avoir ete aussi presents a l'occasion de milenaire Montpellier. L'exposition performances de - notre Orchestre et la Joan Miró, les participation au Seminaire d'Histoire de la Couronne d'Aragon touchent la part de notre histoire, de notre culture que nous est la plus chère. Les activités d'hier et d'aujourd'hi sontun bon exemple de la solidité du relancement du jumellage. Les rencontres avec les delegations de la CMB, du port et de la Zona Franca aboutiront sans doute à des propositions de coopération et développement. Le jumellage medical, que etudient des docteurs Lamarque et Clos elargiront les possibilités de recherche de nos institutions médicales. Le bilan est donc très positif. Il est remarquable l'extraordinaire développememt qui a eu lieu dans un temps si court. Je crois que la cause de cette magnifique evolution c'est que les rapports ont eté retablis sur de liens reels, sur l'évidence de la connection des deux cotes des Pyrenées au moment de l'entree de l'Espagne a la Communauté Européenne. Exp. 1.207 - 85 - IMPREMTA MUNICIPAL �-4Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.. Et ce fut encore le maire de Montpellier qui vit les transformations que cette région subira aprés de l'integration de 1'Espagne. M. Fréche a su prévoir le changement de la Région qui deviendra région couloir au lieu de règion frontière. Et cela exigeait un rap. rochement avec Barcelone, avec la Catalogne. Je me rejouis maintenant du succés de ce raprochement. Le jumellage des nos villes a relié la dimension practique, efficace avec la tradition historique. Ce fut un prince de Montpellier, Jaume, le plus grand roi d'Aragon, le plus grand comte de Barcelone. Je ne veux pas envahir le champ de nos amis les historiens. Mais je ne peux pas me passer de rapeller ce passé commun que nous unit. Et, tout en nous rapellant du passe, nous pouvons regarder l'avenir avec optimisme. Je vois unes relations économiques entre nos deux villes, entre nos deux régions, plus consolidées, plus permanentes. Aujourd'hui nous envisageons cooperation de nouvelles perspectives de sur le chemin des agréements au niveau de la cooperation sectorielle. Et cela est un signe clair de qu'on progresse, qu'on est sorti de 1'étape des declarations generales. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �-5- • Á untament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Monsieur le Maire, mes dames, messieurs, je vous remercie l'accueil que vous avez accordé à notre delegation a moi mème. Je sais les apprecier parce qu'elles viennent de veritables amis. Nous, les catalans , sommestrès touchés par l'amitie sincère. Et c'est ce que nous avons toujours:trouvé ici. Par .consequent, je veux declarer encore une que j'ai eu de revenir à Montpellier. Merci beaucoup. Exp. 1.207$$ - IMPRENTA MUNICIPAL fois lé plaisir � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3895 Title A name given to the resource Paraules de l’alcalde Maragall a l’acte d’agermanament amb Montpeller Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Montpeller Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Barcelona Montpellier Relacions Internacionals Acció política Europa França Description An account of the resource Discurs pronunciat a Montpeller en l'acte d'agermanament amb la ciutat de Barcelona. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-10-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/990/19851026d_00088.pdf 8b4a70b6efcc1b7ad7d5dc4cae06159c PDF Text Text >it,jur.ament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a la clausura del "ler. Congreso nacional de salud pública y administración sanitaria" Barcelona, 26 Octubre 1985 Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �,juntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Senyor ministre, senyores, senyors: complace enormemente asistir a este acto clausura del primer . Congreso nacional de salud pública y administración sanitaria. Y no sólo como acto de cortesía normal del alcalde de la ciudad anfitriona del congreso, sino tambien como presidente de una corporación cuyas responsabilidades en el campo sanitario van mucho más allá de lo que es normal en los ayuntamientos españoles. Mis colaboradores Clos, Marull, Cuervo, Spagnolo y Manzanera les hbr_án hablado a ustedes a la luz de sus experiencias en el Ayuntamiento de Barcelona. Por tanto trataré de no repetir lo que ellos, con más autoridad, ya les han explicado. Sin embargo sí quisiera hacer unas reflexiones sobre la responsabilidad del sector público local en la gestión de la salud. En diferentes ocasiones he expresado mi convencimiento de que las administraciones locales son las mejor preparadas para gestionar los servicios que más directamente afectan a los ciudadanos. Mejor preparadas por razones de proximidad, de capacidad de reacción ante las circunstancias cambientes, y sobre todo, por ser más eficaces en términos estrictamente empresariales. sanidad. Exp. 1.207 - 85 • IMPREMTA MUNICIPAL Y entre estos servicios incluyo �\Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Las dificultades inherentes a la toma de decisiones en una época de crisis, con recursos limitados, se pueden abordar mejor desde una perspectiva local. Los ayuntamientos hemos dado ejemplo de como sé puede aumentar la 'oferta de servicios sin aumentar las plantillas y mantenmiendo el mismo nivel de gasto. Esto ha sido posible por la estricta aplicacón unos criterios de austeridad y. por un notable aumento de: la productividad. Y también ha sido así en el area sanitaria. los hospitales Ayuntamiento Barcelona, los costes por UBA son que depnden del menores, a igualdad de prestaciones, que en otros hospitales de Cataluña de dimensión parecida. En algunos de estos, por otra parte, ni siquiera se conocen estos costes. No quiero extenderme más. Pero no tengó reparos en reclamar desde aquí mayor participación de las administraciones locales en la gestión de la sanidad. El Ayuntamiento de Barcelona ofrece su experiencia para contribuir a la salida de la crisis que vivimos. Abrimos nuestras puertas para todo aquel que quiera estudiar nuestros servicios. Sólo me queda felicitarles ponlos trabajos que han realizado en este Congreso, que, estoy seguro, habrá que tener muy en cuenta por los que se dedican a esta apasionante tarea. EXP. 1.207 - 85 • IMPREMTA MUNICIPAL �A,jutament de Barcelona Gabinet de Comunicació Muchas gracias. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3896 Title A name given to the resource Congrés Nacional de Salut Pública i Administració Sanitària Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Sanitat Gestió pública Congressos i conferències Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-10-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/991/19851029d_00089.pdf 2e4f4a2d32a97807db5762c204ab7a3b PDF Text Text G-1 ^ ou vuç v NCSC0 Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a la inauguració del curs 1985-86 del Club d'Amics de la UNESCO Barcelona 29 d'Octubre 1985 �Senyor president, senyores, senyors, estimats amics: Estic molt content de tornar a ser entre vosaltres. Per a m: no és cap novetat la hospitalitat d'aquest Club. Durant temps afortunadament ja llunyans, aquesta casa era dels pocs llocs on hoi acullia els que lluitaven per un pais lliure, per una societademocràtica. Les activitats d'aquest Club eren també per molts de nosaltre un espai de llibertat en mig d'una situació política represso ofegadora. Per això ara que molts dels conspiradors d'abans ocupem de responsabilitat pública, és bo que recordem el deute que demócrates d'aquest pais tenen per a institucions com aquesta. I c mínim, no podem deixar d'accedir a l'amable invitació que ens fe participar als vostres actes. Perque el vostre gran mérit ha estat que seguiu fent la mateixa tasca que heu fet sempre: divulgar l'obra educativa i cultural de la UNESCO i difondre alhora els principis de la declaració universal dels drets humans. I això que ara sembla una activitat d'allò més normal i inofensiva, tots recordem com durant els anys de la dictadura era molt més del que molta gent no gosava de fer. Però no vull fer ara un cant nostàlgic d'antic resistent, no. El que voldria comentar avui, d'una manera informal, malgrat que el títol de l'acte - inauguració del curs académic - m'aclapari una mica, es com els objectius de l'UNESCO i també els d'aquest Club sintonitzen perfectament amb una de les línies de la política que portem a �l'Ajuntament de Barcelona. És un dels aspectes de la nostra política a qué personalment hi dedico més atenció. Em refereixo al paper que en política internacional juguen les ciutats, en un món dominat per la política de blocs, de superpotències. El Preàmbul de la Constitució de la UNESCO diu, com vosaltres recordeu en els vostres prospectes, " Ja que les guerres neixen a les ments dels homes, és a la ment dels homes on cal bastir els baluards de la pau". Les ciutats, afortunadament, no tenen fronteres, no tenen exèrcits. És evident que les ciutats estan lliures de temptacions expansionistes, imperialistes. I a travers de les ciutats jo estic segur que es pot fer una tasca més eficient d'apropament entre els ciutadans de tot el món, aquesta tasca de bastir els baluards de la pau en les ments dels homes, que no pas des dels estats. Els acords entre estats sempre tenen una càrrega més gran de "política", en un sentit pejoratiu, sempre han de tenir en compte uns factors més complicats i subtils. I també tenen una pesantor que els allunya molt dels ciutadans A les ciutats no passa res d'això. Les ciutats, les "polis", són el centre de relació natural dels homes. Les ciutats són el lloc on l'home s'hi troba a la seva autèntica dimensió. Això, si em permeteu la disgressió, és el que els nostres urbanistes han sabut redescubrir, despertant la curiositat de tot el món. Jo crec que l'Ajuntament de Barcelona ha sabut percebre �aquesta avantatge que tenen les ciutats sobre els estats, i aquest esperit ha inspirat moltes actuacions municipals, tot i no estar lligades directament a la política internacional. No són paraules meves, sino de l'amic Martínez de Foix les que reconeixen com les escoles municipals, "d'història tan prestigiosa", diu, van ser de les primeres a adherir-se a la UNESCO seguint la iniciativa del Club. No puc deixar de referir-me avui al principal projecte que tenim ara entre mans, la candidatura de Barcelona per als JJOO de 1992. Nosaltres hem volgut veure en aquest projecte el catalitzador d'una tensió anímica, social, cultural que hi ha en aquesta ciutat. Una ciutat que vol projectar-se en el espai i en el temps. Ens podrien preguntar avui: és que l'Alcalde de Barcelona, és que la ciutat, és que l'Ajuntament o uns altres els empresaris, no han trobat projectes que puguin vehicular aquesta tensió social que existeix ? Jo us ho diré ben clar, no hi ha cap, no hi ha absolutament cap en el món que puguès ser comparable amb els Jocs. Des de molts punts de vista. Perque hi ha un motiu que esta al cor de unes aspiracions que són molt profundes, molt íntimes i em penso que són al mateix temps molt compartides i per tant molt vàlides. I és fraternitat que hi ha pendent no ja a sino a tota la el desig de Barcelona, no ja a Espanya, humanitat. I la humanitat, els ciutadans del món aquí i a Leningrad i a Buenos Aires i Washington, jo ho he pogut comprovar, tenen una demanda insatisfeta de fraternitat, d'unes relacions pacífiques entre ciutadans. �-5La gran intuició del Baró de Coubertin al 96 del segle passat, va ser el descobrir que podia organitzar-se una manifestació esportiva que no fos el producte d'una relació entre Estats, sinó que s'atorgava la organització del Jocs a una ciutat. Aixo és molt. Va molt amb l'esperit d'aquella època, que és l'època d'un cert internacionalisme, si vostès volen, tant per part dels treballadors com per part dels financers. Es un moment encara ' àlgid hi ha segle, la crisi de finals de en el qual s'està vivint ja la maduresa, cap al final dels cent anys de pau. Des de la guerra de Napoleo fins 1914, a part de la franco-germana de 1870 molt localitzada IarAe, no hi ha a Europa una gran conflagració. Son cent anys seguits de pau. Hi ha la convicció, des d'aquell moment, de que el món es pot anar desenrotllant d'una forma relativament pacífica, que l'extensió de l'autonomia permetrà d'anar sumant no els països sinó els territoris en aquesta riquesa nova que direm la revolució industrial. I és en aquell moment en el que uns europeus diuen, Baró de Coubertin diu:" anem a organitzar uns Jocs com els de Grecia". Així, al 23, els Jocs no seran l'afer d'una relació de dret internacional per dir-ho així, sinó que es crea sobre la base d'una família mundial, d'una família olímpica, l'esport i l'organitzador no és un Estat, és una ciutat. Això era una aposta formidable, que connectava perfectament amb l'esperit del temps, pera no gens amb l'esperit dels temps que van venir desprès. La perdoneu-me humanitat 1'expresió, s'havia passat, ho hem de reconeixer d'optimista. La humanitat va haver ningú, reconeixer reiteradament, i els europeus més que que equivocat. Que hi havia interesos fortíssims contraposats i de s'havia que feien �-6- imposible l'acompliment d'aquesta idea. I va venir la Primera Guerra Mundial, i va venir la Segona Guerra Mundial, i han vingut tantes i tantes decepcions d'una esperança que aleshores hi era, i que malgrat tot, desaparegut mai, no ha desaparegut mai. No ha està en el cor dels ciutadans d'aquesta ciutat, molt en primer lloc, i de moltes altres ciutats del món. El moviment olímpic és una de les poques esperances que s'ha mantingut constant des d'aquell final de segle, que és el mateix final de segle dels nostres patricis del 88, dels que varen crear la Barcelona de l'Eixample; és una de les poques esperances que han continuat igual. El moviment olímpic ha tingut la virtut, d'altra banda, de numerar, de continuar la numeració en aquells anys en que no es podia celebrar els Jocs, l'olimpiada, perque hi havia una gran conflagració mundial. Malgrat aquesta circumstància, es va mantenir la numeració, i es un fet, menor si volen, pera significatiu d'una esperança que no ha tornat a existir. Qué vol dir això? Que avui en el món no hi ha cap esdeveniment de caràcter pacífic que es pugui igualar quant a la captació d'interès a tot el món amb els Jocs olímpics. No hi ha res que permeti mobilitzar tres mil milions de persones entorn d'un canal de T.V., d'unes pantalles de T.V. per veure que está passant en un punt del món, en una ciutat del món. En aquest sentit, en aquest sentit precís, jo crec que els Jocs Olímpics no tenen cap mena de rival, i que si Barcelona ho aconsegueix per l'acord de tothom, haurà aconseguit un autèntic somni, és a dir, poder disposar del millor dels projectes de mobilització d'energies que �-7l'humanitat en la seva panoplia ofereix avui a qualsevol ciutat. El millor. N'estic absolutament convençut. El projecte olímpic enllaça també amb el que és el lema que expressa el designi d'aquest Club: "donar a conèixer al món la cultura catalana i a Catalunya les cultures del món". Acabo de parlar de la capacitat mobilitzadora de l'atenció mundial que tenen els Jocs. Quina ocasió pot ser millor per fer conèixer la nostra cultura? I vull aprofitar ara per aclarir algunes preguntes que m'han fet a vegades, algunes reticències que manifesten alguns sectors de la nostra societat. Quina presència tindrà el català als Jocs? Seran els Jocs d'Espanya o de Catalunya? Mireu, la millor manera de donar a coneixer la realitat catalana serà aconseguir l'atorgament de l'organització del Jocs a Barcelona. En aquest moment els organismes que han de decidir no tenen prou coneixement de la nostra realitat per filar tan prim. Pera tenen en canvi molt clara una cosa: i és que si no veuen un ambient d'unitat entorn la candidatura, si veuen que aquesta pot ser causa de tensions, ho tindran en compte negativament. Axí doncs que aconseguim primer els Jocs, i després ja donarem al català el lloc que ha de tenir. La llengua oficial dels Jocs és la del lloc on és celebren. I el català és llengua oficial de Catalunya. La pregunta de si els Jocs són d'Espanya o de Catalunya és un paradigma de l'esperit antiolímpic, és tot el contrari al desig de fraternitat del que parlava abans. Els Jocs els organitzen les ciutats. El Jocs del 84 van ser els de Los Angeles, els del 80 els Jocs de Moscú, els del 76 els de Montréal, etc. I des de les ciutats es projecten al món, amb tot el que aquesta ciutat pot oferir. I Barcelona podrà oferir �-8- tota la complexitat de la seva realitat, rica, contradictòria, plural, fidel mirall d'allò que és tota Catalunya, d'allò que és tota Espanya. Veieu aquí doncs com l'esperit que inspira la nostra vocació olímpica es pot lligar perfectament amb el lema del vostre Club. No vull donar la impressió que el projecte olímpic centra exclusivament la projecció exterior de Barcelona. Aquest projecte és el resultat de la voluntat de Barcelona de ser present al món, que ha fet que Barcelona s'inventès un projecte semblant cada 40 o 50 anys. És una voluntat de generar tota mena d'activitats en el camp de l'esport, en el camp cultural, i per generar activitat en el camp industrial. Així, estem en una ciutat que durant molts anys ha viscut amb una superestructura si voleu, amb una capacitat d'implementació de projectes molt inferior, pot-ser, a la que la seva base, tant social com cultural i evidentment política, permetia. I aixó ha fet que aquesta ciutat, repetidament en el curs de la història, s'hagi projectat cap al futur i cap a l'espai, com he dit abans, buscant una capitalitat, un protagonisme que les seves condicions li permetien de tenir i que tanmateix li eren negades per raons de caràcter polític, econòmic, o les que fossin. I així el 88 del segle passat, una generació esplèndida va llançar el somni de la Barcelona de l'Eixample i va dibuixar aquest somni a l'entorn d'un projecte que va ser l'Exposició Universal del 88. Com més tard, l'exposició del 29 va ser el segon impuls modernitzador. Barcelona es planteja seguir essent la ciutat que ja és, i essent això, pontenciar-se com la capital que ja és. Com a doble capital que és, �-9de Catalunya i d'Espanya. Barcelona és la capital de Catalunya. Donar a conèixer al món la cultura catalana és donar a conèixer la cultura que es fa a Barcelona. A vegades s'ha dit que Catalunya sense Barcelona seria com l'Alto Adigio. Això probablement és una caricatura, una "boutade", però que com totes les simplificacions té alguna cosa de cert. Avui mateix, en Josep Ramoneda, comentant el pacte cultural, afirma que si alguna cosa interessa fora de Catalunya és la "cultura elitista barcelonina" que criticaven els detractors del pacte cultural. Si alguna cosa pot servir de pont entre la cultura d'Europa i Catalunya, diu en Ramoneda, són les institucions culturals que representen allò que alguns tracten d'"elitista". N'estic absolutament d'acord. Pera Barcelona és també una capital d'Espanya, i vol que aquest paper sigui reconegut. Barcelona té en el teatre del Liceu, per exemple, el teatre d'opera d'Espanya per excel.lència. La Fira de Barcelona és la • Fira de Mostres més important i amb més solera d'Espanya. Barcelona té més museus que cap altra ciutat d'Espanya, i alguns d'ells, com el Picasso o la secció Romànica del d'Art de catalunya, únics al món. Barcelona es dol que aquest reconeixement sigui tan precari com es posa de manifest en les dificultats que surgeixen de tant en tant. Em refereixo a la manca de financiació dels costos que aquesta capitalitat comporta, o als entrebanc que se'ns posen davent les visites de personalitats estrangeres, com la ridícula obsessió perque el viatge del President sanguinetti a Barcelona tinguès caràcter privat. Havia una idea que em feia molta il.lusió i que vosaltres, amics de la UNESCO comprendreu molt bé, perque donava tota la dimensió de capitalitat i d'europeitat de Barcelona, i era que la signatura del �-10- tractat d'adhesió d d'Espanya a les Comunitats Europees es fès a Barcelona. Doncs no va poder ser. Això es pot fer una idea de com és difícil fer entendre aquest concepte de csapitalitat que per nosaltres és evident. Perque Barcelona vol ser també europea. Barcelona esta al bell mig del que hem anomena a vegades el carrer major d'Europa, el corredor mediterrani. La zona d'influència de Barcelona va molt més enllà de les fronteres estatals, des del pun de vista econòmic, comercial, cultural. No deixaré de lluitar per que el reconeixement de les nostres aspiracions es faci efectiu. Vull aconseguir que Barcelona sigui la seu d'alguna institució d'àmbit estatal o internacional, europeu. No us semblarà estrany doncs que us proclami la meva fe en la necessitat d'institucions com la vostra, en la necessitat de reforçarles. Perque són un element de debat, de discussió, lloc d'encontre molt adient á la característica principal de les ciutats. Un element tant necessari en democràtiques. èpoques d'obscurantisme polític com en situacions Són institucions com aquest Club les que eviten que ens acomodem excessivament a la satisfacció d'haver aconseguit alguna cosa, les que ens insten a mantenir l'esperit sempre a punt per al debat, per la confrontació ideològica, per acceptar el pluralisme. Amics meus, jo crec que ningú millor que vosaltres per representar l'esperit ciutadà, l'esperit civilitzat, l'esperit polític que ha nascut a la ciutat;l'esperit europeu, l'esperit mediterrani. Tot això que Barcelona vol ser, que Barcelona vol continuar sent. Per això podreu comptar sempre amb el suport de l'Alcalde de Barcelona. �Moltes Gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3897 Title A name given to the resource Inauguració del curs 1985-86 del Club d'Amics de la UNESCO Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Drets civils Relacions Internacionals Barcelona Acció política Territoris Unesco Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-10-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/992/19851108d_00090.pdf 08eddbbf76581ad55445c692f5a5d939 PDF Text Text Los ciudadanos en las urbes del año 2000 Ponència presentada per l'Excm. Sr. Alcalde al seminari "España en el umbral del siglo XXI-Reflexiones sobre un futuro que ya es presente", organitzat per la Federación de Jóvenes Cámaras de España" Barcelona, 8 de Novembre 1985 �-2- Introducción Señoras, señores: La Federación de Jóvenes Cámaras de España ha tenido la amabilidad de invitarme a participar en este seminario, mü ho gusto he p . Me gustaría empezar comentando el título del seminario y de la ponencia. Encuentro muy apropiado este subtítulo - "un futuro que ya es presente"- porque a veces no nos damos cuenta que el fin de siglo, el año 2.000 está mucho más cerca de lo que parece, apenas quince años. Efectivamente, cuando oímos hablar de "siglo XXI", o "año 2.000" tendemos a asociarlo con ideas futuristas o de ficción científica. Y no nos damos cuenta que este futuro ya es presente, que la sociedad del siglo XXI, las ciudades del siglo XXI las estamos construyendo ahora. Yo quisiera centrar mi charla de hoy, para ceñirme al enunciado de la ponencia específica, en mi visión de la ciudad del año 2.000 y de los ciudadanos que en ella habiten, y muy especialmente de lo que mejor conozco, del caso particular de Barcelona. También aprovecharé, en este contexto de reflexiones sobre el futuro, para exponer una idea que he manifestado otras veces: que el presente y el futuro dependen del pasado, pero que nuestro presente depende también en gran medida de nuestras expectativas para el porvenir. �-3- Finalmente referiré al papel, a mi juicio creciente, que deberán jugar las administraciones locales en la vida de los ciudadanos. Catastrofismo ecologista-utopismo audiovisual Quiero rechazar con toda rotundidad dos visiones de la ciudad que a menudo aparecen en la prensa, en la literatura o en el cine y la televisión. Hay una corriente de ideología que acostumbramos a llamar ecologista que ve el futuro como una especie de apocalipsis de los desechos. Un mundo ensombrecido por la contaminación, de ciudades tristes, violentas, inhóspitas. Es una visión que tuvo una de sus mejores expresiones artísticas en la película Blade Runner, que sin duda recordarán. el polo opuesto nos ntramos ontramoslos que vaticinan el fin de la ciudad tal como la conocemos, como centro de relación, para ser sustituida por un mundo de unidades familiares aisladas que se relacionan con el exterior con aparatos de televisión, con terminales de ordenador. Esta es una visión entre idílica y siniestra, fruto de las fantasías de algunos entusiastas bienintencionados de la informática. Yo, por el contrario, creo que ya ahora estamos asistiendo a un renacimiento del protagonismo de las ciudad que marcará su evolución en el siglo que viene. No quiero d 'r con ello que desprecio totalmente los peligros, o las ventajas, que nos esperan y que los ejemplos que antes he puesto esquematizan. Pero �-4- creo que hemos de ser realistas y darnos cuenta que la sociedad moderna quizas se parecera más a lo que era la Atenas de Pericles o la Córdoba de los Califas que a aquellas imágenes futuristas. El pasado El nacimiento de las civilizaciones está ligado a la extensión de la división social del trabajo. Más allá de la incipiente separación del trabajo entre manual e intelectual, la primera división social del trabajo es la división campo-ciudad. En esta interpretación, que es discutible y ha sido discutida, el campo aparece como la expresión geográfica del trabajo manual y prouctivo, en tanto que la ciudad reune a las clases improductivas e intelectuales: guerreros, sacerdotes, artistas y funcionarios. La actualidad de tal enfoque del fenómeno urbano proviene de la idea bastante extendida de que lo que hasta poco se consideraba una superestructura o un mero soporte geográfico de unas relaciones sociales fundamentales, la ciudad, ha acabado hoy por independizarse en cierto modo de aquellas relaciones determinantes para constituirse a su vez en relación opresiva entre los hombres. En el límite inferior de esta interpretación estaría la teoría que ve la ciudad como una ocasión contradictoria de explotación indirecta por parte del capital en conjunto y de explotación directa por parte de un sector del mismo, el sector productor y comercializador de viviendas. �-5- En el límite extremo estarían todas las teorías anti-urbanas al uso, tanto las que surgen como mera exasperación de una corriente agrarista que no ha dejado de existir desde el siglo XVIII, como las que, independientemente o no de esta especie de nostalgia agrarista, se plantean la superación utopista de la ciudad por la vía de las comunas u otras formas de organización de la vida cotidiana. Las teorías más extremas entre las que postulan la conveniencia de un estudio de la ciudad partiendo de la no-ciudad señalan a menudo hasta que punto el nacimiento de aquella es contradictorio. Si ciudad y comercio acabaron por verse identificados en una determinada fase del desarrollo de la vida social, lo cierto es que habitación y comercio fueron actividades netamente incompatibles en esta etapa de la prehistoria de la civilización que se postula en muchos casos como "estado natural". La ciudad abierta y cosmopolita, que conjuga mercado y habitación, nace y se desarrolla con el capitalismo. Las ciudades de la Antigüedad y de la Baja Edad Media no eran, como ha sido corriente pensar, centros mercantiles. La afirmación de la ciudad como centro mercantil se verifica en dura pugna con los intereses. señoriales y agrarios, y sólo triu4a cuando la mundializac!ón de la economía capitalista naciente, a partir del siglo XVI, confiere al capital mercantil un papel de primer plano en la estructura social. Hasta bien entrado nuestro siglo se ha identificado las ciudades como motor de progreso, tanto por parte de las teorías �-6que inspiran el sindicalismo europeo como de los 7ricos del capitalismo liberal. Las protestas antiurbanas procedían sólo de las clases medias de extracción rural empobrecidas y urbanizadas a la fuerza por el desarrollo económico, o bien de los que permaneciendo en las pequeñas capitales de provincia veían estancarse el entorno social ante la competencia de las grandes áreas metropolitanas.. Las dudas respecto a este esquema aparecieron en conexión con una serie de factores nuevos. Para las clases dominantes el hecho preocupante era que la ciudad tradicional, que)Kdurante un largo periodo fue tomada "tal cual" por la burguesía y utilizada para sus f fines, dejó de cumplir sus objetivos satisfactoriamente. Empieza a hablarse de costes de la congestión cuando la complejidad creciente de la vida urbana en las grandes ciudades impone a sectores amplios de las clases dominantes una cierta experiencia de masificación - colas, aire sucio, ruidos que antes se suponía confinada a la vida cotidiana de las clases dominadas. Para la ideología obrera, en cambio, la ciudad, que siempre había sido el escenario de la explotación industrial más o menos estable, empieza a ser algo a recuperar en cuanto los costes urbanos, como los traslados cada vez más largos, amenazan con comerse lo obtenido mediante el trabajo y la lucha sindical. La ciudad, la centralidad, la urAn rzación y los servicios locales se li ! luchar no ya algo por lol que hay que convierten en individualmente, sino colectivamente. Desde esta perspectiva, los análisis que se hacían en la primera mitad de los años setenta sobre la evolución previsible �-7(US ctud-ctoIJ1 fp ,.iD-40- 1 - (lk^ ott 1, (t i ) clases altas, que se desplazarían a suburbios residenciales de alto nivel, mientras que se dejaban los centros históricos abandonados a su suerte y poblados por habitantes de bajo poder adquisitivo y capacidad fiscal. Es decir, una evolución semejante a la que apuntaban las grandes urbes de Norteamérica, más o menos atemperada en Europa por una mayor tradición urbana, la ausencia de segregación racial importante, el retraso de la motorización y la mayor combatividad proletaria. La recuperación de la ciudad La crisis económica que se inició a mediados de los setenta introdujo una corrección en la tendencia que acabo de apuntar. La crisis ha producido, entre otros fenómenos, el progresivo abandono de la mentalidad desarrollista y una consecuente actitud conservacionista respecto a los centros urbanos tradicionales, que ha aparejado una reconsideración de los valores de la ciudad central como lugar de residencia. En nuestro país, además, esto ha coincidido con la democratización de las estructuras político-administrativas, y muy especialmente las municipales, que han tenido una importancia decisiva en el tratamiento dado al hecho urbano. Me voy a permitir aquí citar casi textualmente un editorial del diario EL PAIS del 10 de Agosto de 1982. El editorial estaba escrito a proósito de una actuación urbanística del Ayuntamiento de Madrid, pero creo que refleja bastante bien el nuevo estado de opinión al que acabo de referirme. �-8"La sensibilidad hacia el entorno urbano", decía el editorialista, "ha cundido entre los nuevos ayuntamientos democráticos. Podría incluso decirse que el mínimo para la acetación de una política municipal, del signo político que sea, pasa ya prr el respeto al urbanismo y a las señas de identidad urbana en general que definen a las ciudades. En apenas unos años (...) la conciencia ciudadana ha acrecentado su sensibilidad ante los atropellos inmobiliarios y reacciona, cuando se atenta contra el espacio público, con parecida fiereza y prontitud cuando ha de defender lo propio". "La defensa de la ciudad, de su habitabilidad entendida a la vez como la práctica vivencial de su espacio pero tambien como lugar de referencia histórica / de una historia marcada Y compartida", continuaba EL PAIS, " es actualmente algo más que un enunciado". Y después de citar algunos ejemplos de rehabilitación urbana en EEUU y Europa, el editorial decía: "Parece claro pues que esa extendida idea que hace apenas veinticinco años hacía asociar lo nuevo como sinónimo de mejor ha entrado en quiebra. No sólo razones de carácter históricoartístico o las apreciaciones de psicólogos sociales y urbanistas convergen en la recomendación de proteger el viejo patrimonio urbano. Incluso los economistas valoran hoy la renovación, frente a la construcción de viviendas nevas, como un sensible ahorro de inversiones, gracias al aprovechamiento de antiguas estructuras, mas sólidas y eficaces para preservar del calor y el frío, Y e infree-s-tr--uctur-a,—Tpdo �-9gracias al extenso aprovechamiento de barrios históricos céntricos que ahorran transporte y obras de infraestructura. Todo ello sin contar con la ventaja casi decisiva de soslayar así la compra de suelo nuevo". Y finalmente el editorial advertía de los peligros de un nuevo tipo de especulación: "Medidas de apoyo económico, subvenciones y ayudas financieras son, pues, indispensables para lograr no sólo que la ciudad mantenga la memoria, de su pasado, sino también para que no ignore, al dictado del dinero, la relación con sus habitantes". Bien, este editorial, aparte del habitival tono pedagogicomor lista de este diario, por lo demás tan estimable, creo que p uede ser suscrito por la mayoría de los que actualmente tenemos responsabilidades en el gobierno de nuestras ciudades. Urbanismo en Barcelona En el caso de Barcelona, podemos encontrar en la política urbana que ha desarrollado el Ayuntamiento desde 1979 todos los elementos que apunta el editorial. Que tambien lo podemos interpretrar en el sentido de que la mejor manera de preparar el futuro es recuperar el pasado. Pero en Barcelona hemos hecho algo mas, estamos haciendo algo mas. Hemos dado a los barrios periféricos una dignidad urbana de la que carecían. Es lo que a veces se ha definido con la frase "monumentalizar la periferia". Los barrios nacidos al �-10abrigo del desenfreno urbanístico de los cincuentas y sesentas carecían de refe cias urbanas que pudieran identificarlos como conjuntos urbanos cohesionados. En muchos casos, además, estaban más degradados que barrios con trescientos o cuatrocientos años mas. En Barcelona hemos conseguido difundir una nueva manera de considerar nuestro Ensanche, de la Barcelona construida a partir del derribo de las murallas a mediados del siglo pasado siguiendo el plan Cerdá. f No voy a decir que todo el mérito ssea del Ayuntamiento. Ya he expuesto antes como la tendencia a recuperar el centro es un fenómeno más complejo. Pero sí me atrevo a asegurar que nuestra política de rehabilitación de las fachadas, de restauración de edificios modernistas, ha acelerado un proceso más o menos espontáneo que ha evitado que el Ensanche se convirtiera en una zona exclusivamente terciaria, desprovista de vida fuera del horario laboral. Ahora el Ensanche es una zona residencial cada vez más vital, donde una iniciativa estimula a la otra. En la periferia, como ya he dicho, hemos creado ciudad, hemos creado espacios nuevos. Monumentalizar no quiere decir sólo crear monumentos. Quiere decir dignificar. Nosotros nos negamos a aceptar el urbanismo destrur de los últimos cincuenta años. Pero tambien hemos tenido que admitir que la rehabilitación de estos barrios, de los que antes hablaba, no tiene una solución fácil. Lo que sí sabemos, sin embargo, es que el mejor camino hacia la solución es que en estos centros haya vitalidad democrática. Que exista una acción permanente de los vecinos para rehacer este �tejido. Que haya un estímulo para permanecer en el barrio. Y de momento, lo mejor que hemos podido hacer es actuar sobre los espacios comunes. La Barcelona del futuro Después de este repaso por el pasado, quizás algo extenso, pero creo que imprescindible para comprender la ciudad que estamos construyendo, voy a enunciarles lo que será la Barcelona del futuro, lo que queremos que sea la Barcelona del futuro, lo que ya hemos preparado para que este futuro sea realidad. Barcelona esta cambiando. Es una realidad que a veces no parece evidente, pero que ya ha sido motivo de sorpresa positiva en los medios culturales internacionales prreocupados por el urbanismo y por la evolución de las ciudades. El cambio que se está produciendo es un cambio de tipo gradual que constituye los cimientos de la Barcelona del siglo XXI. En contraste con un cierto aire de pesimismo que se ha respirado durante algun tiempo en nuestro país, y en contraste con la incertidumbre y la inseguridad que han generado, hasta un cierto punto, las polémicas sobre el urbanismo más reciente en nuestra ciudad, la imagen que Barcelona ha dado fuera de España es la de un ritmo trepidante. Es cierto que a todos aquellos què son protagonistas, s, les costará ouizás víc timas, de las actuaciones urbanística admitir que puede ser calificado de dinámico lo que creen que es de una lentitud exasperante. Pero una lentitud relativa es una �-12característica normal de los planes urbanísticos en toda Europa, y ante este hecho incontrovertible, las intervenciones que se han ido haciendo, que se hacen y que se han programado para los años próximos, han sido elogiadas por su dinamismo. La Barcelona que queremos para el siglo que viene es una Barcelona sobre la que existe entre sus ciudadanos un alto nivel de consenso. Es una rcelona que no se tendrá que hacer traumáticamente, con grandes operaciones quirúrgicas. Es una 5 arcelona que se fundamenta en la potenciación de lo que ha sido, de lo que es Barcelona. Será una ciudad de un alto nivel de calidad urbana. Será la capital, el "cap i casal", de una Cataluña moderna y desarrollada. Será también una gran capital de España y una metrópoli mediterránea de amplia proyección internacional. Y será una ciudad marítima, con unas playas recuperadas, de fácil acceso desde todos los puntos de la ciudad. En el programa de actuación municipal que vincula la ejecución de los presupuestos del ayuntamiento, se preven tres direcciones básicas de intervención. Una está dirigida a incidir en la ordenación física de la ciudad, y las otras dos a la potenciación de los servicios uranos y de los servicios personales, respectivamente. El desarrollo de los servicios uranos tendrá una influencia decisiva en el funcionamiento de la Barcelona del futuro. Se ha seleccionado un número limitado de grandes objetivos: la garantía de la calidad y la salubridad del medio ambiente y la alimentación, alcanzar unos niveles razonables de seguridad �^ . .. -13- urbana, una mejora de la circulación de personas y mercancías, la consolidación de los grandes servicios básicos metropolitanos y la potenciación de otros servicios municipales tradicionales 1N` como los de limpieza, ytrcados y protección contra emergencias. Pero me gustaria explicarles los grandes ejes de actuación que habrán de definir la imagen física de la Barcelona del año 2.000. Hay cuatro líneas de fuerza que delimitan estos ejes. Se trata, en primer lugar, de abrir definitivamente Barcelona al mar y de definir su fachada marítima. En segundo lugar, reconstruir el macizo de Collcerola, cuya elevación más conocida es el Tibidabo, de manera que se convierta en el gran parque central de la ciudad metropolitana. Un tercer bloque de actuación se dirigirá a mejoraqr la funcionalidad urbana y la dignidad física del centro de a Ciudad, y el último tendrá como objetivo la consolidación de una red viaria suficiente y eficaz. Si me atreviera a destacar un conjunto de actuaciones sobre las otras diría sin duda que la más trascendente es la de abrir Barcelona al mar, aunque en realidad todas ellas están relacionadas. La operación más importante de la recuperación de la fachada marítima es la que tiene como centro la rehabilitación urbana del Poble Nou. El levantamiento de las vias de tren que ahor/ separan este arrio del mar, la conversión de una zona de industrias obsoletas en zona residencial, es de una trascendencia enorme para toda la ciudad. En efecto. Hasta ahora Barcelona se ha desarrollado en �-14sentido casi inverso al que había previsto Ildefonso Cerdá. El centro de Barcelona ha ido ascendiendo desde la ciudad vieja, por el Paseo de Gracia rehabilitación )del paf_ y (c Pote r po r la Diagonal arr a. (;,,,,, rwc^..c, Cac i C.^ U^,crc` Con la 0-.4._ Nou, con la apertura de Carros I, que 4J' será el Paseo de Gracia del año 2.000, los habitantes del Norte de la Ciudad, o de la parte derecha del plano, para entendernos, podrán ir andando a la playa en no más de media hora. Media hora. Además, la construcción de las sedes de Instituciones en el Paseo de Carlos I, como el Tribunal Superior de Justicia, la proximidad del Parlamento de Cataluña, configurarán un nuevo eje institucional que creará un centro que compensará la actual gravitación excesiva de la ciudad hacia el Oeste. ) Las nuevas tecnologias Quisiera referirme ahora a algo que antes he aludido quizás con un cierto sárcásmo . Estoy pensando en la influencia que tendrá en la .vida futura la aplicación de nuevas tecnologías . En Barcelona también en este campo estamos preparando el futuro. Queremos que Barcelona sea la primera ciudad que disponga de una red de transmisión de voz, datos e imagenes a través de una red de cable de fibra óptica. En este sentido tenemos ya diseñado un anteproyecto de mini red experimental que dentro de un año puede estar ya en fur1onamiento enlazando diferentes centros oficiales. �' l^ -15- En este campo nos hemos lanzado de una forma deliberadamente arriesgada a la experimentación. Existen otras experiencias de redes de cable de fibra óptica. Pero muy pocas, que yo conozca, de transmisión integral de voz , datos e imagen. El papel de los Ayuntamientos Quisiera terminar con una reflexión sobre el papel que los Ayuntamientos tendrán en la vida del ciudadano de la urbe del año 2.000. Y creo que el público al que me dirijo es el más adecuado para el mensaje que quiero hacer llegar. La experiencia de seis años y medio de ayuntamientos democráticos nos permite afirmar que, dentro del sector publico, los ayuntamientos son el subsector que responde con más flexibilidad a los retos de una administración moderna. El sistema democrático local es el más adecuado para producir unos servicios ajustados a la demanda. La confirmación de esta afirmación la encontramos en la alta mortalidad política de los alcaldes de las poblaciones donde se producen fenómenos de ineficacia. Los alcaldes han estado más cerca del arquetipo schumpeteriano de empresario que muchos de los que profesan como empresarios. Han corrido más riesgo, incluso en su nivel de �-16ingresos y en su vida personal. La administración local es la administracion que esta mas cerca de los ciudadano y por lo tanto, es el sector de la actividad publica mas fácil de ser controlada por los ciudadanos. Los ayuntamientos no tienen el elemento de la competencia mutua entre ellos, pero en cambio es facil la complación entre ayuntamientos. El público, o en este caso los ciudadanos, compara, y puede producirse lo que se ha llamado " votar con los pies" es decir/ puede trasladar su residencia si los servicios ofrecidos por su ayuntamiento vecino som mejores que donde vive. Ademas la proximidad a los ciudadanos de la administracion local d a las elecciones municipales una fuerza fiscalizadora muy superior a la que es normal en otros niveles de la administración, en los que competéncia electoral - se basa fundamentalmente en ideas generales. La comprobación cumplan o no escapa casi que se otalmente en la experien cia de la vida social del ciudadano como individuo. En esto el tado es diferente al sector privado. La critica del empresariado al (tado se basa en la comparación con el sector privado donde, el ciudadano puede comprar o no comprar, cosa que no puede hacer con el & tado. En el sector local, sin embargo, este tipo de critica liberal no es tan valido en la med que esta comprobación de calidad y de precio existe. Y los ciudadanos la formulan cada �-17 dia. Cualquier alcalde de España puede testimoniar hasta que punto tiene presente la presión de un " mercado " de ciudadanos que le recuerda cada dia lo que esta haciendo bien o lo que esta haciendo mal. Por eso creo que una visión optimista del futuro, que excluya sociedades dictatoriales debe contemplar una creciente participación de la gestión de los ayuntamientos en cuestiones que afectan a la vida diaria del ciudadano. Incluso en cosas que,por lo menos en nuestro país, no es habitual que administren los ayuntamientos. Me refiero a la sanidad, a la educación, o a la seguridad ciudadana,por ejemplo. s)7\ �AJUNTAMENT DE BARCELONA Barcelona, 4 noviembre 1985 Quiero saludar muy cordialmente a la Federación de Jóvenes Cámaras de España con motivo de su XVII Congreso Nacional que se celebra en Barcelona. Me satisface enormemente que la Federación haya escogido Barcelona como sede de este Congreso. Espero que el ambiente de nuestra ciudad colabore a que las sesiones sean fructíferas. Barcelona ha-hecho ya una apuesta por el futuro y se prepara con ilusión para iniciar el siglo XXI siendo una metrópolis moderna, eficiente, creativa y acogedora. Estoy seguro que de este Congreso surgirán nuevas ideas que nos ayudarán a mejorar nuestros proyectos y los de toda España. Reitero la bienvenida a los Congresistas y les deseo una feliz estancia en nuestra ciudad. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona R;^^í::i i ^ïE !!!! 1 Exp 542 /83 - iMPREMTA !.IV\ICIPAL ¡!t R E ^:'; 1 :^ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3898 Title A name given to the resource Los ciudadanos en las urbes del año 2000 / Ponència dins el Seminari "España en el umbral del siglo XXI, Reflexiones sobre un futuro que ya es presente" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Facultat d'Econòmiques Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Barcelona Sociologia Urbanisme Acció política Federación de Jóvenes Cámaras de España (Barcelona, Catalunya) Ciutats Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-11-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/993/19851108d_00091.pdf 739be3f583279c404f9eed1602e7778b PDF Text Text 11:110 ^+^ Ajuntarnent 1101 r^ de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye Barcelona, 8 de novembre de 1985 ( Paraules de l'Alcalde. Presentació del Llibre de Manuel J. Campo,, al - El llibre es anecdotic, però no es això él que crec que hagi de subratllar ara. - Manuel J. Campo es l'home del telediari. - Personifica la informació televisiva. - I en aquest marc professional tan significatiu vull rebre homenatge a la gran aportació que des de televisió es fa al debat públic i a la formació de l'opinió pública. - No crec que televisió espanyola sigui un prodigi però es una televisió plural, amb un alt nivell informatiu, de llibertat d'expressió. N'estic convençut. - Els telediaris han estat basica en aquest desenvolupament de les possibilitats informatives de la televisió. L'opinió publica ho reconeix. Ho diuen les enquestes que no recullen les visions apocalíptiques dels liders de la dreta. - A Catalunya, el circuit català contribueix molt positivament al pluralisme informatiu. a �,+^^^^^ 1!!I Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye - Vull aprofitar tambè aquesta oportunitat per a fer un acte de reconeixement public de la constitució del col.legi de periodistes de Catalunya. Es un col.legi que ha sorgit, en mesura molt important, de l'esforç d'homes i dones d'aquesta casa. - Es la representació d'una unitat de professio periodística a Catalunya que en aquest cas representa lisme. la màxima expressió del plura- �ES arv e:c ° a9°c I ^ò — ^ (- c., ^ c IeE c GVE A.; )(2, © L/4-, N Rig ti- us Q-j 12 4twan /Z í.' H onnc J —NYj,fzkrlfy. ce -- 1 tYv L. I N^flY^MQG(^ ^i..E^! b01 1JW M tQC 911110 11 Lb elQM/ PrtVll 1^Gi o -rt-Lev ic1'o Ouz- ís Pel3alcr Puf3l.i c ( A c..o. 1 S1^, -s-slb N4k. 114Y cSikiv1'víC4.5W VULL. t,WW" KA Mcr/eZtE ^ ^uau 'cL1 dr^1. TELUVAra i. -FA_ AL oeza2nlAGo 17^ 611011v1j _ ev^ Gaka_ Qt.5-- --al. isit> -t-5911"),-(01-#1 9,11)i (4`) Í ^ ^ PzY,b A M 13 un) UNA "I€LeV i Si o -(k-v P A- t. ALT itviviat- 1 /v§:m /DI.) ix D' ec tot2E5-1t - ó _ 6v ^^3íl . c as -Ni.ay'tia.ir #f pw F, AcuCv 13.,vo1_41'Ic A,/vy Carvv^ 114st:cs Ot_ ^ 'í^^S ► ^►^ 1 avFOiNiaal ivE S OS' C.1 ^^Ist b; +10 i^Z,,,uW'>C _ c.41Q(ZPINT ^3 6l.91.01e klt3caCA2 14 0 nILIDv tgler qVE tVv t2EcteVti <-n ^.,^ vkSt `C01VS 4 1U.Q14r P 1¿?ue �^ (.4'12111-& D Y ^ A r2- 45/14 , Ce_ :-^^^^^-^=- . ^ ^ i ^ Ctat~,-fA, ^. -s 7 Cl 3Zc.(1 r-toer ^^ ^'t^,^c1^^- Q-c,. s vULL tdRA 'a1 dZ lrim elYZ a 15-1. LiC Fax ^ 1t- C cov^lg-ek A "US me -a-v ez nO^ (5 - RG UA tY. felt~ r"" cans.wn/Y4. . CS (Av 61 LE» (-(8. fbt2CrrT N,\J - AD 1'C ^-)t/3/4,91/1- GShAWUCtz. ha. et 02= C.' C3-1=Kc U o 9b4Ums-ns° (Z-: v<v ?x.ir --etAtm a I rvk= Y? !+-^ ^^ ~a_ p, H L,,k,E3 é-cnt.C. r I. 1~ (0' tf 1A, c.^. c. ^►' r1%-1/4~ Í (/"1111 C41c5r11 ÏtscAb tfiv1l Un,ani c^-í^4~11 eltjc I9/DfEZ:t. tWI• ^ ,1Zia e1/ ?Qu -sr C A ^^tZ:3-PN7CZ c, O__ dM t_^c enE-Ss i o osa_ c. i2actISr4 c. aW^vv .,^ 0 / f ulk../. t-t i ^ ry b r^ ^44^^ ^^. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3899 Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde. Presentació del llibre de Manuel Campo Vidal Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Mitjans de comunicació Premis i reconeixements Model social Campo Vidal, Manuel Televisión Española Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-11-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/994/19851210d_00095.pdf 92cc8b048ba19df6c040597c9c33685f PDF Text Text AJUNTAMENT DE BRCLLONA PRESIDENCIA ~ NYJR DE ' DEL [ 0-.LEGl D'ENGINYERS, SENYOR PRESlDENT / N KIMER LLOC VULL AGRAIR A L'ASSOCIACIÓ D E mc lNYERS lNDU5TR)ALS DE CATALUNYA LA SEVA AMABLE INVITACIÓ PER PARTICIPAR EN AQUE3T CUHS. /bS PROGRAMES D'ESTUDlS TANT D'ENGINYERIA COM Ú'LCONOMlA O QUALSEVOL ALTRA BRANCA CIENTÍFICA I TECNOLÓGICA, NO ' HA ESTAT RESOLTA. GENERALMENT, LA RELACl ENTRE LA VIDA OUOTlD}ÁÑA l EL TEMAR!, ' AQUESTA " ,5UC^A^]O HA DEMOSTRAT DURANT MOLTS ANYS LA SEVA f^^ESTA " &` AQUEST LURS N"ES SENSlBlL|TAT DAVANT D / AQUE3TA MANCANCA. UNA PRUVA. ' ^^ DINS D / AUUE3T CURS, ^^ APORTACIÓ 5^R^ LA DEL ."ES{°" QS, LA MEVA áPORTACl0 D' [^ UENT UNA LOKPORAClO QUE TOT JUST COMENCA A RECOLLlk EL5 FHU[TS D'UNA POLÍTICA DE MEDI AMB}ENT QUE HAVIA D'AC` ' TOAR SOBRE UNA DE LES HEES M 5 DEGRAUADES D'EUHOPA. PARÉ .AR^ PRIMER UN PETlT RECORDATOHl DE QUINA HA ESTAT L A[TUACIÓ DE LA NOSTRA ÁREA, �7^. oJnNTA»ENT D uBAlCDu) N, X ^ . SS..: , S 50 0 1950-1978 Km2 QUE FORMEN LA CMB HAN SUPORTAT EN AQUEST3 LA SEVA PU8LA[[ - VA PASSAR DE 7 .535. 0 0 0 HA8}TANTS AL 1950 A 2.980.0 00 HABITANTS AL 1975, AMB UN CRElXEM[NT AQUEST " E5T "BOOM" VA vm. ,= ACUMULATlU SUPERIOR AL ^^ SEU, PERO, FONAMENTALMENT QUANT/TATlU ' NO QUALlTXTlU: / ^ L E3SEN[iAL ERA EL CREIXEMENT DEL . PRODUCTE RODUCTE NACION AL c N ) BRUT 'P. .B. l NO DE LA QUALITAT DE VIDA. S CONSUMIEN / EL5 RECURSOS NAFURALS l NO 3E L3 UTILITZAVA TRACTANT DE PRESERVAR LES FONTS NO RENOVABLES D'AQUESTS: AQ'{FERS, ' 8I6 ES COSTANERE3, AIRE, TERRITORI AGRfCOLA I ESPAIS VEFD3 QUE EREN I SON ESCASSOS EN LA SEVA LOCALITZACIÓ METROPOLITANA, ' ` ^^ TECNlCAMENT, LSDECOSTOS SOCIALS .^5 LA INTERIORITZACIÓ EN ELS PREUS DELS PRODUCTES, SEGONS EN8 VAN ENSENYAR (^` Q yKAPP (2), EL5 PROFESSORS 'MISHAN .{SHAN (1) .^, l WILLIAM NO ES PRODUIA SUFIClENTMENT DEGUT A UNA CLARA OPClO EN AQUEST LL MEDI AMBIENT, LA QUALITAT DE VIDA COM A BE SOCIAL QUE C, ERA RECLAMAT PER LA CIUTADANIA AMB ELS M'TODES (l) E.3, Misban. Los costes del desarrollo económico. Oikos-Tau, 1970. (2) K. William Kapp. Los costes sociales Ereoa privada. Oikos-Tau, 1966, de la em- �^ /' AJUNTAMENT o: B. ARC nzU N * ' / D EXPRE3S1 1 SOCIETAT REIVINDICACIÓ PROPIS D'UNA ' DICTATORIAL, SÓN um. H{3TOR|QUES LES MOBILITZACIONS POPULARS, CANALITZADES A TRAVÉS DE MÚLTIPLES A5S0ClA[l0N3, AHB PLA COMARCAL, RECONVERSIÓ DEL GAS CIUTAT, MOT7U DEL .LA ^ OMARCAL ' LA RECONYERSlO ' LA URBAN|TZAC[ DE LA PLACA DE LESSEPS, ELS PLANS Nao ..OU Rx MOLINS ^,.RRlS l ^RIBERA A ""RC[LONA, BARCELONA, EL PONT DE .mL[NS ^ CAN u0LEl SOLEI A ^ADALONA ..El, EL PAR[ DE ^AN BADALONA,^ L'ESTAT ESTAT DE /' »F ^ , »^u[NGERLlN // LES VIVENDES "CINC .^` OSE3 ^ <uANT uOl ^ 'LES SANTA COLOMA, ^ESO "L[VERE^ A m,NTA ^^LOMA, ^ANYELLES A BARCELONA, u" R LLOBREGAT, ENTRE MOLTES A ^ L'HOSPITALET .03PlTAL^T DE ^LO8REGAT, D ALTRES. AQUESTA CASA, JUNTAMENT AMB LA MAJORIA DE ~ .LEGI3 PRÜFE3SlONAL5, VAN TENIR UNA TASCA DESTACADA, LLOABLE ' I HISTÓRICA, DE 5UBSTlTUC1 DE LES ORGANITZACIONS ' DEL MEDI POL TiQUE3 EN LES FUNCIONS DE PRESEKVACl ' AM2]EBT UR ^ l RURAL DE LA NOSTRA REA METROPOLITANA, ' APORTANT EN AQUEST PROC 3 ELS SEUS CONEIXEMENTS T`CNl[S MOBILITZACIÓ ,vESTA MO8{LlTIA[l0 CIUTADANA A LES ACABALLES DEL 'ACUESTA ' FRANQUISME VA OBTENIR LA SEVA YlC RlA PARCIAL MÉS ' L' NICIAL DEL "PyLA LA GENERAL APROYAClO I EN METROPOL\T ", QUE HA DE VALORAR-SE COM A UN lNSTKUMENT DE PES PER TAL DE FRENAR, A NIVELL LEGAL, LA DESTRUCC1O 7^ DEL MED| AMBIENT DE LA BARCELONA METROPOLITANA, �4, AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDI-Ne 1,1 VULL RECORDAR AOUf, = ; ; '.4414101414--z, , QUE LA CORPORACIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA ÉS LA INSTITUCIÓ QUE, ENCARA QUE CREADA EN L'ÈPOCA FRANQUISTA, ÉS CONSEQÜÈNCIA DE LA CAPACITAT DE FER PAfS DE LES CAPES POPULARS I DELS SECTORS MES PROGRESSIUS DE LA NOSTRA BURGESIA„ (Refer1ncia, si es creu convenient, a Albert: Serratosa, Ribes Piera, Moragas, Fargues, Bellver, Maj6, Fu ter Rabés, Sabartés, Abad, ..•, i a l'oposlció d'en Trias Fargas i Alba de Liste al Pi a Comarcal PRESENT: 1979 - 1985 AMP EL RESTABLIMENT DE LA DEMOCRACIA, LES ASPIRACIONS CIUTADANES VAN SER TRANSFORMADES EN PROGRAMES POLITICS I REFLECT1DES EN ELS OBJECTIUS DE GOVERN DE LES ADMINISTRACIONS ESTATAL, AUTONÓMICA I LOCAL. L'REA METROPOLITANA, PERÒ, ERA GRAN DEFICITARIA D'INFRASTRUCTURES URBANÍSTIQUES (VIALITAT, ENLLUMENAT, CLAVEGUERAM, ESPAIS VERDS, ETC), I MEDI AMBIENTAL (DEPURADORES D'AIGÜES RESIDUALS, SISTEMES NO CONTAMINANTS D'EtIMINACIÓ D'ESCOMBRARIES, SISTEMES DE CONTROL DEL METO AMBIENT ATMOSFÉRIC, ELS SOROLLS I LES VIBFACIONS, ESTACIONS POTABILILTZADORES D'AIGUA PER AL CONSUM �/" 5. AJUNTAMENT DE BARCn/onA PRESIDENül ' DOMÉSTAC, SlSTEMES DE REGULACIÓ l EVACUACIÓ D'AV{NGUDES, - ' ' 8n UlFER DEL RlU LLOBREGAT ERA SOBREEXPLOTAT EN HOCES DE SALINITZACIÓ CRE{XENT. ELS ABOCAñENT3 INCONTROLATS DE RESIDUS URBANS | lNDU3- U TR}Aí-SEN LES EXTRACCIONS D"ARlDS DEL MATElX DELTA HáVl[N PR0VOCAT JA EL TANCAMENT DE P0U3 D'A8ASTXMENT D A|GUA. - No 1 ES PODIEN APROFITAR ELS CABALS DELS RIUS ANOIA {ER^ DE "RUBÍ UBl ` /D' UN9 l^~^ mT/ ,^^,\ QUE HAN DE LA "RIERA SANT JOAN VOL|EJAR LA PLANTA POTABILITZADORA DE ",NT DLSPI PE INCAPACITAT T ' ' ' i^3 XI5UES COSTANERES DE LA NOSTRA Mc .^DlTERR^NlA NO POD[[N SERVIR PER A L'OCI CIUTADÁ EN QUASI EL 50 ^ }" ° DE LA SEVA LONGITUD. | E S INUNDACIONS DE LES ZONES DE .,~.lNA Uc ^ MARINA l u^LTAlQUE5 EREN EL RESULTAT EVIDENT DE LA FALTA DE 3}STEME5 ' ' / D EVXCUACl DE LES AlG ES PLUVIALS AJUSTATS AL CR[lXEMENT DE LA URBANlTZACl'. LLS EPlSODlS AGUTS DE CONTAMINACIÓ ATMOSFÉRICA PR0V(XCATS PER LES CARACTERÍ3TlQUE3 METERE0L`6lQUES ' i 1 F.3lQUES DE LA NOSTRA ÁREA EREN IMPREVISIBLES �7, AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDFNG,N A UN DELS ELEMENTS BÀSICS DE L'ECOSISTEMA URBA, REFLECTIT EN EL PLA DE VIES METROPOLITANES. CONSTRUCCIÓ D'UNA XARXA DE PARCS METROPOLITANS, COM A ESPAIS VERDS DE GRAN SUPERFICIE I INTERÉS GENERAL, SOBRETOT ALS MUNICIPIS DE LA CORONA METROPOLITANA ACTUALMENT DENSIFICATS 1 AMB GRAN DÉFICIT D'ESPAIS LLIURES (LA BÒBILA I LES PLANES A L'HOSPITALET DE LLOBREGAT, I LSPLUGUES), CAN TORREBLANCA CERVERA A L'HOSPITALET (SANT 'ELIU, SANT JOAN DESPf), MARINA I BESÓS (SANT ADRIÀ), CAN SOLEI (BADALONA), TORREROJA (VILADECANS), SANT MATEU (SANTA COLOMA), LA MUNTANYOLA (SANT BOI) ETC. SALVAGUARDA DEL PATRIMONI NATURAL: LA SALVAGUARDA ES BASA, A MES D'UNA ACCIÓ D'INSPECCIÓ URBANfSTICA PREVENTIVA D'ACTUACIONS IL.LEGALS I ELS CITATS PLANS COSTANER 1 DE COLLSEROLA CONSTITUCIÓ DEL PATRIMONI NATURAL (ENTRE 1 1985) S'HAN ADQUIRIT UNES 500 1980 HA A LA SERRA DE COLLSEROLA I MARINA. CONTROL I SUSPENSIÓ O LEGALITZACIÓ, SEGONS EL CAS, D'URBANITZACIONS IL.LEGALS A LES ZONES FORESTALS, 5, PR VENCIÓ D'INCENDIS. �^ "' AJUNTAMENT DE J3ÀRCEiON) PRESIDENCA EXISTEN IMPORTANTS PROBLEMES DE CONTAMINACIÓ }NDU3GENERACIÓ (SECTOR CIMENT, SENERAClO TRlXL NO kESOLTS .SE^TO^ D' ELECTRl' C|TAT, METAL.LURGlA l FABRlCAC[ ' DE SULF R{C ) } UN GRAN DESCONTROL SOBRE LA CONTAMINACIÓ PROCEDENTS DEL TRANSIT. - EL NOSTRE PATRIMONI FORESTAL E3TAYA REALMENT AMENA[AT PELS INCENDIS NO CONTROLATS. AQUESTA SITUACIÓ, QUE 'S REAL, NO EXAGERADA, HA NECE53lT8T DE LA REALITZACIÓ D'UNA TASCA VIGOROSA DE PLANEJAMENT D'ACTUACIÓ, CENTRADA EN LA CMB EN ELS SEG' REALITZACIÓ DELS .^," PLANS ..EALITZAClO .3 DE uuuTE3 COSTES l LOLL8EROLA COLLSEROLA COM A GRANS OBJLCTIUS RECUPERADORS DE DUES AREES AME RECURSOS NATURALS D'EVIDENT POTENCIALITAT D/UTlL|TZA- - ' ' [^^[M!NAClO DEL DÉFICIT D'INFRASTRUCTURES MED]AMU}ENTAL3 QUE ENS PERMETI DE DISPOSAR D'UNS SISTEMES ' T [N[[S ADEQUATS DE PRESTACIÓ DELS SERVEIS, REFLECTlT ` ^^ ^A DE on/ SANEJAMENT . .PLA " EJAMENT .^TR0POLlT8 ` ' /PLA LA .iETROPOLlTÁ DE DIVERSIFICACIÓ DELS ' / SISTEMES D ELlMlNA[l DE DEIXALLES, ::PLA COORDINATD'ABASTAMENT D'AIGUA - ^INCREMENT NCREMENT DE LA CONNECTIVITAT METROPOLITANA CON �R u. áJLÍNTAMuNT0o 'BARCELONA PRESIDENCIA PL@1S ESPECIALS EN ZONES FORESTALS (SANT MATEU, SANTA COLOMA, LA SALUT DE SANT FELIU, SANT ' BADA ) JERONI DE LA MURTRA - OT Al ' SUPOSA UN CANVI QÜALITATIU EN L/A(TlYlTAT GENERAL DE LA Ca QUE HA DECOMPLEMENTAR-SE EN UNA INTEGRACIÓ EN EL TEIXIT SOCIAL: 8mB EL MÓN UNIVERSITARI A TRAVÉS DE LA PROFUND]TZACI' DELS ACORDS DE COL.LA80RAZI EN LA INVESTIGACIÓ / ^ O L [STUD[ QUE HA ESTABLERT .(DEPARTAMENT DE MICROBI OLOGIA, FÍSICA DE L \A/RE l LCOLOGIA DE LA UNIVERSITAT ' / c /n^ULT^T D ^NFORM^TlCA^ CENTRAL, CENTRE °` NTRE DE L^LCUL DE LA FACULTAT 8n' O < Dc^PARTAMENT DE QUÍMICA ANALÍTICA DE L / T^.^."., ^[CONSELL " —~' 'l CIENTÍFIQUES,, U ^PARTAMENT SUPERIORD ^N^ST/8^{^3UE^lFlQUB ` D/ ^N6lNYER}A SANITARIA DE L /^^S^OLA DE [^m wu ` lNS, 1NSTlTUT - ` l^c DE .CN]QUES ^NER5ETlQUES, ETC)\ S' T HA CREAT L'INSTITUT LN AQUEST SENTIT D / LSTUDlS VE-TROPOL{TANS COM A INSTRUMENT CANALITZAT l P0TENClAT D'AQUESTES TASQUES: ' - 'ü^o EL v^m MON INDUSTRIAL TREBALLANT CONJUNTAMENT EN ' LA lRPLANTXC/ DE MESURES CORRECTORES DE L/[MPACTE AMBIENTAL COM LES REALITZADES AMB ELS SECTORS CEMENTERS, �0^. AJUNTAMENT D E BARCELONA DE PRODUCC7 ' / D ELECTRlClTAT / EMPRESES ^LLADES DEL D'EXPER} N[}E5 PILOT CON LA DE L' AUTOBÚS ^ DE COMBUSTIBLE NO OONTAMlNANT, O LA [MPLANTAClv - LA REAL!TZACI AMB ' NO1S SISTEMES D'ELIMINACIÓ DE CERTS RESIDUS INDUSTRlAL3. ^N AQUEST CAMP VULL DESTACAR EL GENERAL ESPERIT DADAPTACIÓ QUE LA INDUSTRIA ESTA FENT PER A lNTEKl0R!TZÁR ELS COSTOS AMBIENTALS COM HO DEMOSTRA PER EXEMPLE ' ^^m PLA DE ""."EJAMEÑT. LA lMPLANTACl0 DEL .L^ LA INDUSTRIA HA DE SER TAMBÉ CONSCIENT QUE LA FABFlCAC(DE SISTEMES DE PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT 'S UN DELS SECTORS MÉS ADIENTS PER A INVERTIR EN ELS PROPERS AÑ » 3. PENSEM EN QUE LA INTEGRACIÓ A LA C.E.E. SUPOSAR` TA qBÉ UNA ADAPTACIÓ A LA LEGISLACIÓ COMUNITARIA DEL MEDI AMB}ENT. ' LA }MN0VACIO INNOVACIÓ TECNOLÓGICA / L'ENGINYERIA EN AQUEST ^A CAHP 'S UN DELS PRODUCTES QUE LA NOSTRA ÁREA POT REALlTZA COM H0 HA DEHOSTRAT LA REALITZACIÓ DE LA XARXA AUTOMATICA DE CONTROL AMBIENTAL DE LA ^. PLANTA DE /0NT[ADA. DE LA ,LANTA [MR l L'AMPLlACl' - m^ ^ AME ", EL3 ^0L.LEGl3 .PROFESSIONALS " OFES3l0NAL5 LA REAL|TZA[lO HA �AJnzNoAYIENT0o BARCELONA ` TÉCNICA I LA FORMACIÓ PERMANENT DELS T CNlCS ' - TANT AMB LA CIUTADANIA É3 UN CANVI DELS COMPORTAMENTS D'ACTlTUDS DE NETEJA l PRESERVACIÓ DELS NOSTRES BQSCO3, ' PLáTGES~ RIUS, PARCS l CARRER3, 3 N CADA DIA MES ACUSADES A PARTIR DE LA CONCRECIÓ DE LES DIVERSES ACTUACIONS DE L'ADMINISTRACIÓ DONANT ALTERNATIVES l PROPORCIONANT M{TJANS ALS ClUTADANS. [ CANT - LOLLSEROLA L0STES - AGRICULTURA - JAMlNS [ PARCS AIGUA JURE �AmNTÁNIrNTmoBÁRCmux PRESIDENCIA U. Oil COM A FACTOR CATALlTZADOR. C MB com A GARANTIA ADMINISTRATIVA DEL'ASPIRACIÓ ClUTADANA DE MILLORA AMBIENTAL. - PlU |LOORE6AT � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3900 Title A name given to the resource Lliçó Magistral al Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya Type The nature or genre of the resource Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Institut d'Estudis Metropolitans Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Enginyers, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Medi ambient Urbanisme Acció política Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-12-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/995/19851211d_00096.pdf 49f488641ef5c0b2cc919527113490af PDF Text Text AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE A LA INAUGURACIO DEL "SEMINARI INTERNACIONAL DE LA REGIO MEDITERRANIA. 11 de desembre de 1985. �AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA - LES CIUTATS AQUÍ REUNIDES PERTANYEN A UNA REGIÓ, LA MEDITERRÀNIA, QUE ÉS EL BRESOL DE LA CIVILITZACIÓ OCCIDENTAL I DURANT SECLES, EL CENTRE DEL MÓN CONEGUT. FORMEN PART DE POBLES I CULTURES DIVERSES, PERÒ SECLES D'INTERCANVI DE POBLACIÓ, DE CULTURA I DE COMERÇ FA QUE EL SENTIMENT ,;DE PERTENÈNCIA A UNA CIVILITZACIÓ COMUNA, LA MEDITERRÀNIA, SIGUI UN FET REAL. - EN L'ACTUALITAT•c0EXISTEIXEN EN AQUESTA REGIÓ, ECONOMIES AMB DIFERENTS GRAUS DE DESENVOLUPAMENT I AMB BASES MOLT DIFERENTS: DES DELS PAÏSOS INDUSTRIALITZATS EUROPEUS FINS A PAÏSOS EXPORTADORS DE PETROLI I ECONOMIES DE PLANIFICACIÓ CENTRALITZADA. - L'ASSENTAMENT DE LA POBLACIÓ, ESTIMADA EN UNS 350 MILIONS AL 1985, ES CARACTERITZA, EN EL - SEU CONJUNT, PER LA PRESÈNCIA DE GRANS ESPAIS DESERT O SEMI-DESERTS, DONANT, GLOBALMENT, UNA DENSITAT BAIXA DE 40 HAB/KM2. LA MEITAT DE LA POBLACIÓ, PERÒ, ES TROBA A LA CONCA MEDITERÀNIA PROPIAMENT. DITA, ON LA DENSITAT ÉS DE 120 HAB/KM2. - AMB EL COMENÇAMENT DE LA INDUSTRIALITZACIÓ, LA POBLACIÓ DELS PAÏSOS MEDITERRÀNIS, AMB L'EXCEPCIÓ DE FRANÇA, S'HA VOLCAT CAP A LA COSTA, JA QUE ELS SEUS HINTERLANDS SÓN O MUNTANYOSOS O DESERTS I, PER TANT, INAPROPIATS PER L'ASSENTAMENT DE LA INDÚSTRIA. AIXÍ, A LA FRANJA LITORAL, LA �AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA 2, DENSITAT ÉS DE 300 HAB/KM2, I A L'ÈPOCA TURÍSTICA ARRIBA ALS-600 HAB/KM2, SI CONSIDEREM LA VESSANT NORD, ÉS A DIR L'EUROPEA, AQUESTA SITUACIÓ CONTRASTA AMB LA DE LA RESTA D'EUROPA, ON LES ZONES COSTERES ESTAN RELATIVAMENT MENYS DESENVOLUPADES QUE LES INTERIORS, - EN CONDICIONS DE CREIXEMENT RÀPID DE LA POBLACIÓ, ELS PAÏSOS MEDITERRANIS ES PODEN DEFINIR COM INTRÍNSECAMENT URBANS EL SEU GRAU D'URBANITZACIÓ ACTUAL, D'UN 45%, MOLT PROPER AL DELS PAÏSOS DESENVOLUPATS, ES CALCULA QUE ARRIBARÀ A UN 67% A L'ANY 2,000, DUES DE LES SEVES CAPITALS, ESTAMBUL I EL CAIRO ES TROBARAN ENTRE LES 25 MÉS GRANS DEL MÓN, - LES CIUTATS MEDITERRÀNIES I LA XARXA. MEDITERÀNIA D ' AGLOMERACIONS METROPOLITANES HAURAN DE FER FRONT ALS PROBLEMES DERIVATS DEL LLUR CREIXEMENT O REFORMA, DE L'ENCERT O DESENCERT EN QUE ES TRACTIN AQUESTS PROBLEMES DEPENDRÀ EN GRAN MESURA LA GENERACIÓ DEL CREIXEMENT ECONÓMIC I DE L'OCUPACIÓ EN EL CONJUNT DELS PAÏSOS DE LA REGIÓ, ES, PER TANT, ESENCIAL DISENYAR I APLICAR POLÍTIQUES URBANES I D'ESTÍMUL ECONÓMIC ADEQUADES PERQUÈ EL CREIXEMENT METROPOLITÀ ES FACI DE LA MANERA MÉS EFICIENT I ORDENADA POSSIBLE, REDUINT ELS DESEQUILIBRIS TERRITORIALS ENTRE CENTRES RICS I PERIFÈRIES INFRAEQUIPADES, MAXIMITZANT LA CONECTIVITAT �AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA 3, DE TOT EL TERRITORI I FENT EN CONSEQÜÈNCIA POSSIBLE L'ENFORTIMENT I EXPANSIÓ DE FORMES VIVES DE CONVIVÈNCIA EN UNA SOCIETAT URBANA PLURAL, OBERTA I PROGRESSIVA, - PER ASSOLIR AQUESTS OBJECTIUS CAL POTENCIAR L'AUTONOMIA DE LES CIUTATS I TROBAR NOVES FORMES INSTITUCIONALS QUE PERMETIN GOVERNAR AMB EFICÀCIA ADMINISTRATIVA I ECONOMIA DE RECURSOS, LA GRAN CONNURBACIONS I/O AGLOMERACIONS METROPOLITANES QUE ESTAN CRISTALITZANT A LA FRANJA COSTANERA DE LA MEDITERRÀNIA, No ES TRACTA TAN SOLS D'ASSOLIR ECONO- MIES D'ESCALA PELS SERVEIS URBANS I METROPOLITANS, Es TRACTA DE FER PARTICIPAR ELS ESGLAONS BÀSICS DE L ' ADMINISTRACIó PÚBLICA, ELS MUNICIPIS, EN LA PLANIFICACIÓ I GESTIÓ DELS PROBLEMES DEL LLUR CONTEXT TERRITORIAL IMMEDIAT I SIGNIFICATIU, NO ABANDONANT LA SOLUCIÓ DELS MATEIXOS A ALTRES INSTÀNCIES MÉS ALLUNYADES DELS ADMINISTRATS, - EXISTEIXEN RESPOSTES INSTITUCIONALS DE DIVERSA NATURA A AQUEST REPTES, A FINALS DELS SEIXANTA, FRANÇA OPERATIVITZAVA LES COMUNITATS URBANES, AMB RESULTATS DESIGUALS, DURANT ELS SETANTA, NO ES REGISTRAREN SIGNIFICATIUS AVANÇOS EN LA INSTITUCIONALITZACIÓ DE LES ÀREES METROPOLITANES A LA Í'''ÏEDITERRÀNIA, SALVAT L'EXCEPCIÓ DE LA C.M.B. -QUE FOU CONSTITUÍDA PER LLEI DE 1974, AMB ELS MATEIXOS ,LÍMITS QUE LA COMARCA DEL 1953, �AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA - EN ELS DARRERS ANYS ES REGISTRÀ UNA NOVA DINÀMICA CONSTITUIENT, A ITÀLIA, LA LLEI SCALFARO DE 1983, EN L'ACTUALITAT A LA COMISSIÓ D'AFERS CONSTITUCIONALS DEL SENAT, PREVEIA LA INSTITUCIONALITZACIÓ DE CINC "PROVÍNCIES METROPOLITANES", MILANO, GÉNOVA, TORINO, ROMA I NÀPOLS, LA LLEI TURCA DE 1984 ESTABLEIX TAMBÉ LES INSTITUCIONS METROPOLITANES A ESTAMBUL I IZMIR, TOTS AQUESTS FETS DEMOSTREN UNA VOLUNTAD CREIXENT A LA MEDITERRÀNIA PER DONAR RESPOSTES ADEQUADES I EFICACES ALS NOUS REPTES, - SI BÉ LES CIUTATS MEDITERRÀNIES PRESENTEN CARACTERÍSTIQUES MOLT DIFERENTS TANT PEL QUE FA AL VOLUM, RENDA PER CÀPITA, ESTRUCTURA INSTITUCIONAL, ETC., TAMBÉ ES CERT QUE MOLTS DELS LLURS PROBLEMES SÓN COMUNS: URBANISME, PRESIÓ TURÍSTICA, PROVISIONS DE SERVEIS I DESENVOLUPAMENT ECONÓMIC EN GENERAL. - REUNIONS COM AQUESTA SÓN DONCS MOLT ÚTILS JA QUE L'INTERCANVI D'EXPERIÈNCIES I LA DISCUSSIÓ DELS PROBLEMES COMUNS FACILITA LA SOLUCIÓ D'AQUESTS I ESTIMULA L'APARICIÓ DE NOVES IDEES, DONADA L'ESPECIFICIDAD DELS PROBLEMES DE LES CIUTATS MEDITERRÀNIES FORA BO QUE AQUEST INTERCANVI FOS CONTINUAT DE TAL MANERA QUE PERMETÉS LA INSTITUCIÓ D'UNA COOPERACIÓ QUE ES TRADUÍS EN TERMES CONCRETS. �AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA 5, - LA COOPERACIÓ INTERNACIONAL EN LA CONCA MEDITERRÀNIA EXISTEIX JA EN ALGUNS DOMINIS, EN CONCRET, PEL QUE FA LA PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT, ELS PAÏSOS MEDITERRANIS HAN FIRMAT EL CONVENI DE BARCELONA, DINS DEL MARC DEL PROGRAMA D'ACCIÓ DE LES NACIONS UNIDES PEL MEDITERRANI, - LA COOPERACIÓ HA ESTAT TAMBÉ ENDEGADA PER LES ASSOCIACIONS DE PODERS LOCALS I REGIONALS QUE, SOTA ELS AUSPICIS DEL CONSELL D'EUROPA, VAN CELEBRAR ENGUANY A MARSELLA, LA 1" CONFERÈNCIA DE REGIONS DE LA CONCA MEDITERÀNIA, A LA QUAL ES PRETEN DONAR-LI UNA CERTA PERIODICITAT I CONSTITUIRSE EN UN CONSELL DE REGIONS DEL MEDITERRANI, - LA DECLARACIÓ DE MARSELLA, FRUIT DE L'ESMENTADA CONFERÈNCIA, CONSTATA EL FET QUE MALGRAT L'EXISTÈNCIA D'ACORDS BILATERALS ENTRE REGIONS VEYNES, LA CONCERTACIÓ INTERREGIONAL A LA CONCA MEDITERRÀNIA ESTÀ LLUNY DE SER UNA REALITAT, LLEVAT D'ALGUNS PROBLEMES MOLT CONCRETS, AL MATEIX TEMPS, QUE ÉS NECESSARI UNA APROXIiMACIÓ MÉS GLOBAL ALS PROBLEMES DE LA REGIÓ I LA SUPERACIÓ DE LES DESCONFIANCES ENTRE ELS PODERS ESTABLERTS AIXÍ COM DE LES DISPARITATS DE COMPETÈNCIES, - MALGRAT TOT, CAP DE LES ESMENTADES ESTRUCTURES DE COOPERACIÓ MENCIONADES ES REFEREIX ESPECÍFICAMENT A LA PROBLEMÀTICA DE LES AGLOMERACIONS URBANES, PER AIXÒ CREC QUE SERIA DE GRAN INTERÉS CONSIDERAR, EN AQUESTES SESSIONS DE TREBALL, LA CONSTITUCIÓ D'UN FÓRUM INTERNACIONAL PEL TRACTAMENT �AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA 6. D^ AQUESTA QÜESTIÓ DE GRAN IMPORTÀNCIA PEL FUTUR DELS PAYSOS MEDITERRANIS, 10,XII.85, �METROPOLITANA DE BARCELONA Ref Data AG/ms 9/12/85 CONFERÈNCIA INTA Nota orientativa per l'allocució d'obertura - Les ciutats aquí reunides pertanyen a una regió, la mediterrània, que és el bresol de la civilització occidental i, durant sectes, el centre del món conegut. Formen part de pobles i cultures diverses, però sectes d'intercanvi de població, de cultura i de comerç fa que el sentiment de pertenència a una civilització comuna, la mediterrània, sigui un fet real. - En l'actualitat, coexisteixen, en aquesta regió, economies amb diferents graus de desenvolupament i amb bases molt diferents: des dels països industrialitzats europeus fins a països exportadors de petroli i economies de planificació centralitzada. - L'assentament de la població, estimada en uns 350 milions al 1985, es caracteritza, en el seu conjunt, per la presència de grans espais deserts o semi-deserts, donant, globalment, una densitat baixa de 40 hab/km2. La meitat de la població, però, es troba a l a conca mediterrània propiament dita, on la densitat és de 120 hab/km2. - Amb el començament de la industrialització, la població dels països mediterranis, amb l'excepció de França, s'ha volcat cap a la costa, ja que els seus hinterlands són o móntanyosos o deserts i, per tant, inapropiats per l'assentament de la indústria. Així, a la fr an ja litoral, la densitat és de 300 hab/km2. i a l'època turística arriba als 600 hab/km2. CMB PLAÇA LESSEPS 12-08023 BARCELONA TEL. (93) 218 42 12 - TELEX 97775 CMBC �Núm. Si considerem la vessant nord, és a dir 2 l'europea, aquesta situació contrasta amb la de la resta d'Europa, on les zones costeres estan relativament menys desenvolupades que les interiors. - En condicions de creixement ràpid de la població, els països mediterranis es poden definir con intrínsecament urbans. El seu grau d'urbanització ac tual-, d'un 45%, molt proper al dels països desenvolupats, es calcula que arriberà a un 67% a l'any 2.000. Dues de les seves capitals, Estambul i El Cairo es trobaran entre les 25 més grans del món: o rtt - Les ciutats mediterrànies i la xarxa mediterrània d'aglomeracions Metropolitanes hauran de fer front als problemes derivats del llur creixemen. De l'encert o desencert en que es tractin aquests problemes dependrà en gran mesura la generació del creixement econòmic i de l'ocupació en el conjunt dels països de la regió. Es, per tant, esencial disenyar i aplicar polítiques ur banes i d'estímul econòmic adequades perquè el creixement metropolità es faci de la manera més eficient i ordenada possible, reduint els desequilibris territorials ent re centres rics i perifèries infraequipades, maximitzant la conectivitat de tot el territori i fent en consequència possible l'enfortiment i expansió de formes vives de convivència en una societat urbana plural , oberta i progreiva. - Per assolir aquests objectius cal potenciar l'autonomia de les ciutats i trobar noves formes institucionals que permetin governar amb eficàcia administrativa i economia de recursos, la gran conurbbacions i/o aglomeracions metropolitanes que estan cristalitzant a la franja costanera de la Mediterrània. No es tracta tan sols d'assolir economies d'escala pels serveis urbans i met ro -politans.Ercdefpatirelsgaonbàicdel'Amnstració Pública, els municipis,en la planificació i gestió dels problemes del llur context territorial iumediat i significatiu, no abandonant la solució dels mateixos.- a altres instàncies més allunyades dels administrats. - Existeixen respostes institucionals de diversa natura a aquests reptes. A finals dels seixanta, França operativitzava les comunitats urbanes, amb re -sultadeig.Durantels ,oregistan fcius Exp. A-20/85 - IMPREMTA MUNCIPAI �Núm. 3 avanços en la institunaionalització de les àrees metropolitanes a la Mediterrània, salvat l'excepció de la C.M.B. - que fou constituida per Llei de 1974. - (cNs-- ? En els darrers anys es registrà una nova dinàmica constituient. A_Itàlia, la llei Scalfaro de 1983, en l'actualitat a la Comissió d'Afers Constitucionals del Senat, preveia la institucionalització de cinc "províncies metropolitanes", Mil ano, Genova, Torino, Roma i Nàpols. La llei turca de 1984 es - tableix també les institucions metropolitanes a Istambul i Izmir. Tots aquests fets demostren una voluntad creixent a la Mediterrània per donar respotes adequades i eficaces als nous reptes. - Si bé les ciutats mediterrànies presenten característiques molt diferents tant pel que fa al volum, rende per càpita, estructura institucional, etc... també és cert que molts dels llurs problemes són comuns: urbanisme, presió turística, provisions de serveis i desenvolupament econòmic en general. - Reunions com aquesta són doncs molt útils ja que l'intercanvi d'experiències i la discussió dels problemes comuns facilita la solució d'aquests i estimula l'aparició de noves idees. Donada l'especificitat dels problemes de les ciutats mediterrànies fora bo que aquest intercanvi fos continuat de tal manera que permetés la institució d'una cooperació que es tradus en termes concrets. - La cooperació internacional en la conca mediterrània existeix ja en alguns dominis . En concret, pel que fa la protecció del medi ambient, els pa ï sos mediterranis han firmat el Conveni de Barcelona, dintr el marc'del Programa d'Acció de les Nacions Unides pel Mediterrani. - La cooperació ha estat també endegada per les associacions de poders locals i regionals que, sota els auspicis del Consell d'Europa, van celebrar enguany a Marsella, la 1 1 Conferència de Regions de la Conca Mediterrania, a la qual es preten donar-li una certa periodicitat i constituir-se en un Consell de Regions del Mediterrani. .../...• Exp. A - 20/85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Núm. La declaració de Marsella, fruit de l'esmentada Conferència, constata el fet que malgrat l'existència d'acords bilaterals entre regions veïnes, la concertació interregional a la conca mediterrania està lluny ,de ser una realitat, llevat d'alguns problemes molt concrets. Al mateix tempsíque és necessari una aproximació més global als probelems de la regió i la supe ració de les desconfiances entre els poders establerts així com de les dis- paritats de competències. - Malgrat tot, cap de les esmentades estructures de cooperació mencionades es refereix específicament a la - problemàtica de les aglomeracions urbanes. Per aixó crec que seria de gran interés considerar, en aquestes sessions de treball, la constitució d'un fórum internacional pel tractament d'aquesta qüestió de gran importància pel futur dels països mediterranis. Exp. A- 20/85 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3901 Title A name given to the resource Inauguració del Seminari Internacional de la Regió Mediterrània Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Euroregió Relacions Internacionals Acció política Territoris Mediterrània Ciutats Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-12-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/996/19851212d_00097.pdf f82b2e3f6cee22da56729c27fa226d8a PDF Text Text rom, Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Paraulés Ref.: de l'Excm. ^ Sr. Alcalde ^n (e^n c^a : --Knan de( al Col.legi d'Economistes ^ a.cnnnn-h a lohnd>s Strt-cy wblA.e 12 de Desembre de 1985 Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona ' Gabinet de Comunicació Ref.: Sr. PresIDENT, AMIC SANTACANA, AMICS TOTS: FA POC TEMPS, JUST ABANS DE L'ESTIU, VAIG ESTAR AMB VOSALTRES PARLANT DELS JOCS OLíMMPICS. RECORDO QUE •EL MISSATGE QUE VAIG INTENTTAR FER-VOS ARRIBAR GIRAVA ENTORN LA NECESSITAT DE SORTIR DE L'ENSOPIMENT QUE AFECTAVA AL PAIS. VAIG EXPLICAR COM EL CATALITZADOR QUE ACONSEGUIR AIXó PODIEN SER ELS JOCS OLIMPICS, EN LA MESURA QUE UNA IDEA ENGRESCADORA DEL FUTUR PODíA INFLUIR EN LA MARXA DEL PRESENT. I TAMBÉ VAIG DEFENSAR LA TESI DE QUE NO EXISTIA UN ALTRE PROJECTE QUE PODèS JUGAR AQUEST PAPER COM EL DE LA CANDIDATURA OLíMPICA. Exp. 1.207.85. IMPREMTA MUNICIPAL -2- �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: AVUI, EL MOTIU DE LA MEVA PRESèNCIA: AQUÍ POT SEMBLAR MOLT ALLUNYAT D'ALL6 QUE VAM TRACTAR EL 16 DE. JUNY. PERO SI ENS . ATUREM UNA MICA POTSER NO HO ÉS TANT. EN QUÉ POT SEMBLAR —SE LA CANDIDATURA OLÍMPICA I LA FINANCIACI6 DEL SECTOR Pta.BLIC A TRES BANDES ?, ÉS MOLT POSSIBLE OUE ES PREGUNTIN VOSTÉS. LA RESPOSTA NO VINDRà PEL COSTAT DEL QUE SEMBLA MÉS OBVI, ÉS A DIR, LA PARTICIPACI6 DE LES DIFERENTS ADMINISTRACIONS EN LA FINANCIACI6 DELS JOCS. NO. MÉS AVIAT LA TROBAREM EN ALL QUE HE RECORDAT ABANS COM UN DELS ARGUMENTS ESSENCIALS DE LA MEVA EXPOSICIó DEL JUNY: EN LA NECESSITAT DE NO TENIR POR DE LA INNOVACIó, DE FER JUGAR LA IMAGINACIó, DE NO DEIXAR—SE POSSEIR PER UN AMBIENT GENERALITZAT DE LAMENTACIó I PESSIMISME. D'UNES SETMANES ENÇà ESTEM VIVINT UNA S è RIE DE FETS MOLT SIGNIFICATIUS PEL QUE FA AL SISTEMA DE FINANCIACIó DEL SECTOR PÚBLIC ESPANYOL. D'UNA BANDA HEM VIST COM S'IIA CREAT UN NOU CLIMA DE DIàLEG ENTRE EL .GOVERN Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: CENTRAL I EL CONSELL EXECUTIU QUE PERMET SUPOSAR QUE A PRIMERS D'ANY ESTAR RESOLTA LA F'.INANCIACI6 DE LA GENERALITAT. I D'ALTRA BANDA HEM VIST TAMBÉ, ALGUNS DE NOSALTRES DES DE PRIMERíSSIMA FILA, COM ES FEIA CADA VEGADA MÉS PALESA LA NECESSITAT DE QUE ELS AJUNTAMENTS PARTICIPESSIN EN LES NEGOCIACIONS SOBRE EL SISTEMA DE FINANÇAMENT. LES MANIFESTACIONS MÉS RECENTS D'AIXó HAN ESTAT LA III ASSEMBLEA DE LA FEDERACIó DE MUNICIPIS I PROVINCIES A MADRID, FA DUES SETMANES, .I LES JORNADES SOBRE GOVERNS. LOCALS I COMUNITATS AUTóNOMES, AQUí A BARCELONA, FA UNA SETMANA. EN AQUESTES REUNIONS HEM CONSTATAT ELS ALCALDES QUE HEM PARTICIPAT QUE EL BALANÇ DEL MOVIMENT ASSOCIATIU DELS MUNICIPIS TÉ ASPECTES POSITITUS I ASPECTES NEGATIUS. ENTRE ELS ASPECTES POSITIUS PODRIA DESTACAR EL APRENENTATGE QUE SURT DELS CONTACTES ENTRE' MUNICIPIS DE CARAÇTERISTIQUES MOLT DIFERENTS. QUANT A TAMANY , QUANT A ACTIVITAT PREDOMINANT O QUANT A HISTóRIA. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �B ^ Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ENTRE ELS ASPECTES NEGATIUS, AL- MEU ENTENDRE, DESTACARIA L'APARICI6 D'UN CERT CORPORATIVISME LOCAL, QUE SI D'UNA BANDA CAL QUE EXISTEIXI, D'ALTRA HA DE TENIR ELS SEUS LIMITS. AQUESTS LíMITS PROVENEN DE LA LEGITIMITAT QUE . VOLEM DONAR A LA REIVINDICACI5 DE QUE C( ELS AJUNTAMENTS TAMBÉ SoN^rESTAT, TAMBÉ SoN ADMIÑISTRACIo PúBLICA EN EL SENTIT MES AMPLI DE LA PARAULA I QUE QUE PER TANT ELS AJUNTAMENTS ESTAN EN CONDICI.ONS I VOLEN PARTICIPAR DE LES RESPOSABILITATS DEL SECTOR PúBLÍC EN GENERAL. ES BEN NOTORI AJUNTAMENTS L LES QUE ELS, ANYS ANTERIORS ALS DIPUTACIONS , AL SECTOR LOCAL, SEL'S HA POSAT ARGUMENTS DE CARACTER GENERAL PER FRENAR LES SEVES ASPIRACIONS DE PROTAGONISME EN PUBLIC. ELS AJUNTAMENTS . *,."'Ir%rIIM LA CONDUCCI6 DEL SECTOR • HAN SENTIT DIR SE QUE EL PAIS TENIA LES SEVES EXIGèNCIES MONETàRIES O D'EQUILIBRI EXTERIOR DEL TIPUS DE CANVI, DL INFLACI6 I QUE PER TANT LES NOSTRES PETICIONS HAVIEN D'ESTAR MATITZADES PER AQUEST TIPUS D'ARGUMENT. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació -6- ELS AJUNTAMENTS .a T VAN DIR QUE Sí, VAN ACCEPTAR, I`?O SEMPRE DE BON GRAT, AQUEST JOC. PERQUE ELS AJUNTAMENTS VAN CREURE DE FORMA MAJÓRITàRIA QUE VALIA MES JUGAR A LA RESPONSABILITAT, CONFIAR EN EL LLARG TERMINI, MÉS QUE GUANYAR A CURT TERMINI UNS AUGMENTS O UNS MANTENIMENTS DE PERCENTATGES QUE ENS HAURIEN SATISFET MOLT MÉS EN LA IMMEDIATESA DE L'EXERCICI PRESUPUESTARI ANUAL, PERò QUE DE FET ENS COND. EMMAVEN A APAREIXER DAVANT LA RESTA DEL SUBSECTOR •PúBLIC COL SIMPLES AGENTS INTERESSATS, CORPORACIONS EN EL SENTIT DE DEFENSA D'INTERESSOS LOCALS. ELS ALCALDES LLAVORS HAURIEN SEMBLAT ABANDERATS DE CAUSES MOLTS JUSTES PERO TAMBÉ, PROBABLEMENT, S'HAURIEN CONDEMNAT A LA LLARGA A NO PODER PARTICIPAR COM UN SUBSECTOR ACTIU I IMPORTANT A LA DISCUSSIó DELS GRANS PROBLEMES DEL PAIS. ELS OBJECTIUS QUE ELS AJUNTAMENTS S'HAVIEN FIXAT D'UNA FORMA MES O MENYS EXPLICITA, • I NO S'HAN ASSOLIT, D'UNA MANERA ESQUEMATICA, SON ELS SEGÜENTS: PRIMER NO HAN ACONSEGUIT, NO • HEM ACONSEGUIT QUE LA. FINANCIACI6 LOCAL PER PART DEL ESTAT SIGUI AUTOMàTICA REVISABLE, NO Ekp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL PER I NO CAPRICI SINO PER QUE HI HA. UN CONSENS �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: DE QUE EL CONJUNT DE LES•DESPESE LOCALS NETES HAN DE TENIR rnt gespETA EN EL FUTUR EN EL CONJUNT DE LES DESPESES PúBLIQUES. EN SEGON LLOC TAMPOC HEM ACONSEGUIT QUE LES COMUNITATS AUTòNOMES CONSTITUEXIN ELS SEUS FONTS DE REDISTRIBUCIó PERQUE ELS AJUNTAMENTS PUGUIN TROBAR-HI UNA PART DELS RECURSOS QUE NECESSÍTAN PER PRODUIR SERVEIS LOCALS. EN TERCER LLOC NO TRASLLADI COSTOS Ñ AL SERVEI ACONSSEGUIT QUE L'ESTAT NO LOCAL SENSE CONTRAPARTIDA TOTAL. I FINALMENT NO I. ACONSEGUIT QUE DETERMINATS MINISTERIS ES POSSIN D'ACORD EN QUESTIONS QUE S6N DE INTERÉS LOCAL I PRESCINDEIXIN DE LA PRàCTICA DE "PASSAR LA PILOTA" ENTRE ELLS, SI HEM PERMETEN L'EXPRESSIó, PER TREURE'S EL PROBLEMA DE SOBRE. NO S'HA ACONSEGUIT QUE DETERMINATS MINISTERIS PRENGUIN COM EXCUSA LES FALTES O MANCANCES D'ALTRE MINISTERI PEP. EVITAR QUE SE SOLUCIONIN DETERMINATS PROBLEMES. Exp. 1.207-8 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: MALGRAT QUE AQUESTA EÑNUMERACI6 SEMBLI DONAR. UNA IMPRESSI6 PESSIMISTA PENSO QUE CAL TEMBÉ SUBRATLLAR QUE ELS AJUNTAMENTS NO HAN PERDUT PEU, NO HAN PERDUT EL LLOC QUE ELS HI CALIA I SEGUEIXEN ESTAN EN BONA POSICió PER. ACONSEGUIR L'AUTORITAT MORAL NECESSàRIA PER I ELS SEUS .PUNTS DE VISTA, ESTIC CONVENÇUT QUE EN EL FUTUR. TOTES LES QÜESTIONS QUE ELS AJUNTAMENTS HAN ANAT SUSCITANT, MADURANT, ACUMULANT, TINDRAN EL SEU LLOC iJ D'EXPRESSIS. EVIDENMENT NINGu CREU QUE L'EXPRESSIo DE &LES NOSTRES ASPIRACIONS EN EL MOMENT I. LLOC APROPIAT ,RESULTI EN UNA VICT6RIA PROFUNDA I TOTAL, NINGG HO CREU PER SI QUE PENSEM ELS AJUNTAMENTS, QUE. ÉS IMPORTANT ARRIBAR A L'ESCENARI OPORTG, A AQUESTA REUNI6 QUE CONSIDERR EL SECTOR PGBLIC T ENEL . SEU CONJUNT, A MI PERSONALMENT LA PARAULA.NE000IACI6 NO M'AGRADA, PER L'ACCEPTO COM UN ESCENARI EN EL QUAL LES DIMENSIONS DE CADASCUN DELS SUBSECTÓRS ES PUGUIN DEBATRE COM UN OBJECTIU POSIBLE. Exp. 1.207-85 IMPREMTA MUNICIPAL N4-9~ �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ' 04-") oit ck& Fons automàtic i no revisable EN ON PRIMER MOMENT ELS AJUNTAMENTS HAVIEN ►LUITAT PER L'AUTOMATICITAT DELS FONS DE COOPERACI6 . MUNIC PAL. ANT EN ELS aLTIMS ANYS 'HEM VISCUT vrí DEL COCIENT ENTRE DESPESES LOCALS I DESPESES PúBLIQUES 'J ^ - 011' ff` Y1711 1 UNA CAIGUDA PROGRESSIVA DE LA RATIO L /P, ES A DIR \i‘) TOTALS, I TAMBÉ DE LA RELACI6 L/PNB, ES A DIR DESPESES LOCALS SOBRE PRODUCTE NACIONAL BRUT. AIXó ES UN FET SOBRE EL QUE TOTHOM ESTà D'ACORD. I VULL SUBRATLLAR QUE AQUESTES RATIOS NO NOMÉS DESIGNEN UNA DETERMINADA CARACTERiSTICA DEL SECTOR PúBLIC, DE DISTRIBUCI6 DE FUNCIONS. AQUESTES RATIOS JO LA VEIG COM UN INDICADOR DE DEMOCRACIA I QUE AUMENTEN EN LA MESURA EN QUE ACOSTEN AL POBLE, AL "DEMOS" EL QUE ÉS LA MAJOR PART O LA PART CREIXENT DELS RECURSOS OUE EL CONJUNT DEL PAIS, A TRAVES DE DIFERENTS CANALS, SITU EN MANS DEL SECTOR PúBLIC. VAL A DIR, TANMATEIX, QUE AQUESTA CAIGUDA DE LES RATIOS S'HA PRODUIT A PARTIR D'UNA MILLORA MOLT Exp. 1.207- 85 - IMPREMTA MUNICIPA .^ �Ajuntament de,Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —10— SUBSTANCIAL, CAL QUE ES RECONEGUI TAL COM VA DIR EL PRESIDENT DEL GOVERN A LA CLAUSURA DE LES. TERCERES JORNADES DE LA FEMP, QUE ELS RECURSOS POSATS A DISPOSCI6 DEL SECTOR LOCAL, PER PART DE L'ESTAT HAN AUMENTAT DES DE EL ANY 82 EN UN 90%. AIXó ES CERT I ES COMPATIBLE AMB EL QUE ACABO DE DIR. PER PART DE L'ESTAT, A PARTIR DE LA CONSTITUCI6 DEL NOU GOVERN, EN DESEMBRE DEL 82, VA HAVER —HI UN SALT IMPORTANTISSIM EN LA FINANCIACIó LOCAL QUE ES VA SALDAR AMB UN INCREMENT DEL 50% EN EL FONS DE COOPERACI6 MUNICIPAL, QUE VA PASSAR DE 140.000 MILIONS A 210.000 MILIONS DE PESSETES D'UN SOL COP, D'UNA SOLA TACADA. AQUEST ENORME SALT . DEL 50%, QUE PEL QUE SóN ELS INCREMENTS CADA VEGADA MÉS PETITS I AJUSTAMENTS MARGINALS QUE ES PRODUEIXEN A LA NOSTRA ECONOMIA I ELS. PRESSUPOSTOS PúBLICS ES UN SALI" GEGANT, ES VA PRODUIR PER LA VOLUNTAT DEL GOVERN QUE ENTRAVA DE DONAR UN PROTAGONISME AL SECTOR LOCAL . , DE SITUARLO ALL ON MEREIXIA SER. a( ARA BÉ, LA CAIGUDA POSTERIOR ES INDUDABLE. A PARTIR Exp. 1.207 - 85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: –11– DE LA QUOTA ASSOLIDA EN AQUELL MOMENT HA HAGUT UNA PETITA PERó CONSTANT EROSIó. LLAVORS S'HA EXTÉS, DINTRE DE LA CERTESA DE SER EN UNA BONA DIRECCI6, LA SOSPITA DE QUE AQUELL SALT S'HAVIA DONAT AMB RECANÇA, UNA MICA PER QUE LES CIRCUMSTàNCIES L'HAVIEN FORÇAT. UN COP DONAT EL SALT, LA DIRECCIó DEL PROCÉS•POLíTIC SEMBLAVA ANAR MÉS AVIAT EN EL SENTIT DE ~-DISMINUIR ELS NIVELLS ASSOLITS. AQUEST ES EL PROBLEMA EN LA SEVA JUSTA DIMENSI6. UN SALT ENDAVANT MOLT IMPORTANT, ESTEM MILLOR ARA QUE EN 1982. I AIX6 NO OBSTANT HI HA UNA PROGRESSIVA EROSI6 QUE CAL DETENIR. CAL SOBRETOT. SITUAR – LA MAGNITUTS QUE HA DE EN LES AUTéNTIQUES TENIR EN EL FUTUR. ALGUNS DE. VOSTÉS SABEN QUE JO VAIG SER DELS QUE VAN PRECONITZAR UN TRASLLAT DE LA TERMINOLOGIA, DE MANTENIR– NOS EN UN PERCENTATGE DETERMINAT DELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT, AUTOMàTIC I NO REVISABLE, CAP A LA TERMINOLOGIA DEL 50-25-25. ES A DIR CAP A UNA TERMINOLOGIA UNA MICA MÉS COMPLEXA, PER EL MEU ENTENDRE MOLT MÉS IMPORTANT: ESTUDIAR NO ALL6 QUE ELS AJUNTAMENTS I LES DIPUTACIONS Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.:. —12— PODIEN REBRE DEL PRESSUPOST DE L'ESTAT, -SINO , FETS ELS COMPTES FINAL D'ANY, SALDADES TOTES LES TRANSFERèNCIAS, RESTAT DE L'ESTAT TOT ALL6 QUE TRANSFEREIX I COMPUTAT COM A TAL AQUEST RESIDU, DESPESA ESTATAL NETA, COMPARANT—LA AMB LA DESPESA ATONóMICA NETA I LA DESPESA LOCAL, UN CAP COMTPUTADES TOTES AQUESTES DESPESES, DE L'ESTAT, DE LES COMUNITATS AUTòNOMES I DELS ENS LOCALS, VEURE EXACTAMENT QUINA PART LI TOCA A CADA UNA DESPRFS DE LES TRANSFERèNCIES. I CAL TENIR EN COMPTE QUE LA DESPESA LOCAL ES NETA PER DEFINICI6, DONAT QUE REP I NO CONTRIBUEIX, I AQUI TENIEM AQUELL TRIANGLE INTERESSANT, MOLT ATRACTIU, MOLT MNEMOTèCNIC, DEL 50-25-25 AMB • EL QUE SEMBLA QUE TOTS ESTARIEM D'ACORD: QUE .EL PES DE L'ESTAT FOS EL 50% DE LA DESPESA PUBLICA TOTAL, EL SECTOR AUTONóMIC EL 25% I EL SECTOR LOCAL ALTRE 25%. S'HAN DONAT DIVERSAS. PERò • HI XIFRES SOBRE QUINA FS LA SITUACIÓ REAL, HA MOLTES INTERPRETACIONS EN FUNCIÓ DELS POSIBLES ANILISIS ESTADíSTICS QUE ES PODEN REALITZAR RESPECTE A QUINS • SON ELS CONCEPTES QUE REALMENT S'ESTAN UTILITZANT° Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL • �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref. : —13— ¿ PARLEM DEL ESTAT AMB SEGURETAT SOCIAL O SENSE SEGURETAT SOCIAL? QUAN"COMPAREM AMB GRAN BRETAÑA, PER EXEMPLE, LES XIFRES, COM VOSTES SABEN, SóN 70-30. EL SECTOR LOCAL D'ANGLATERRA NO ARRIBA AL 30% O HI HA SECTOR AUTONòMIC. PER TANT AIXÓ ENGLOBARIA LA SUMA. DEL DOS SECTORS DESCENTRALITZATS EN EL CAS ESPANYOL. EN EL CAS D'ANGLATERRA AQUESTS PERCENTATGES PROBABLEMENT NO COMPTEN AMB LA SEGURETAT SOCIAL. QUAN PARLEM DE SEGURETAT SOCIAL ¿VOLEM DIR SALUT PUBLICA O TAMBÉ PENSIONS? PROBABLEMENT ENCARA QUEDEN CONCEPTES QUE • CAL DELIMITAR PERQUE PODEM. SABER QUE VOLEM DIR QUAN PARLEN DE DESPESA ESTATAL, DESPESA AUTONòMICA I QUAN PARLEM DE DESPESA LOCAL, I QUINS SÓN ELS DENOMINADORS D'AQUELLES RATIOS A LES QUE M'HE REFERIT. POTSER EL MÉS INDICAT, COM SUGGEREIX EL PROFESSOR GARCIA DURAN SERIA UTILITZAR EL CONSUM I LA FORMACIó BRUTA DE CAPITAL PúBLICS COM A INDICADORS DE LA DESPESA PúBLICA. EN AQUEST CONCEPTE DE DESPESA PúBLICA NO HI FIGUREN EL PAGAMENT D' INTERESSOS I DE RENDES DE LA PROPIETAT, ELS SUBSIDIS D'ATUR, LA SANITAT EN ESPECIE, LES PENSIONS I Exp. 1.207.85 - IMPREMTA MUNICIPAL �• Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —14— LES .SUBVENCIONS A LES EXPLOTACIONS. O EN TOT .CAS CALDRIA INCLOURE LA SALUT PíiBLICA, SENSE PENSIONS, DONAT QUE LA SALUD PUBLICA MOLT CLARAMENT FORMA PART DEL "TURMIX" QUE ÉS L'ADMINISTRACIÓ DE L'ESTAT I QUE ES COMPOSA D'ESTAT EN SENTIT ESTRICTE, SECTOR AUTONÒMIC I SECTOR LOCAL. CALDRIA ADAPTAR LES NOSTRES CONCEPCIONS DEL QUE ES AVUI EL PES DEL SECTOR LOCAL EN LA DESPESA TOTAL, EN EL SECTOR PizBLIC „ EL L'ESTAT A AQUESTES CONSIDERACIONS DE CARàCTER TèCNIC PERÒ MOLT SIGNIFICATIVES PER QUE ELS RESULTATS QUE ES DONEN SÓN ENORMEMENT VARIABLES SEGONS ES FACI SERVIR UN O ALTRE CONCEPTE. I CREC OUE NO PODRIA TROBAR UN MILLOR PIBLIC PER ESCOLTAR AIXÒ QUE ESTIC DIENT. EM PENSO QUE NO SER. DOLENT QUE LES ESTADïSTIQUES DONIN. UNA VISIÓ DE LA REALITAT ACTUAL. MENYS DOLENTA D'ALLÒ QUE ESTEM ACOSTUMATS A CONSIDERAR QUE ES. CREC QUE EN QUALSEVOL CAS NO HEM ASSOLIT L'OBJECTIU, NO SON ENCARA EL TRIANGLE DESITJAT. ES TRACTA DE ANAR ELS TRES SECTORS IMPLICATS A UNA TAULA EN LA QUE SIGUI POSSIBLE, UN COP ADMÉS QUE EL TRIANGLE Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —15— DESITJAT ES DESITJAT PER TOTS; DECIDIR QUIN ES EL CA 1 QUE ENS HA DE PORTAR DES DE LA SITUACI6 ACTUAL, LA QUE` SIGUI, LA QUE ENS DIGUIN LES ESTADSTIQUES QUE ES, FINS A LA DEFINITIVA. EN QUALSEVOL CAS ESTIC SEGUR DE QUE AQUEST CAMí PASSA PER LA NECESSITAT ABSOLUTA. DE QUE EL SECTOR PúBLIC LOCAL CREIXI EN EL CONJUNT. AIX5 EM SEMBLA QUE NO HO DISCUTEIX NINGú SEGURAMENT LES ESTADíSTIQUES ENS PODRAN SORPRENDRE, I ESPERO QUE HO FACIN AVIAT, .PERQUE LA DISCUSSI6 ES PUGUI REALITZAR SOBRE BASES F&MES, SOBRE QUIN ES REALMENT EL PES QUE JA AVUI TE EL PROCÉS DE DESCENTRALITZACIó D'ESPANYA, QUE POSSIBLEMENT ES MÉS IMPORTANT DEL QUE PENSEM. CAP A UN FONS AUTON¿MIC DE COOPERACIÓ MUNICIPAL EL QUE EN QUALSEVOL CAS ESTà FORA DE TOTA DUBTE, COM HE DIT ABANS, ES L'ESTANCAMENT, O .MILLOR DIT LA DEVALLADA DEL PES DEL SECTOR LOCAL EN EL CONJUNT BEL SECTOR PúBLIC, EN TERMES DL RECURSOS O DE DESPESA, I QUE Exp. 1.207-85 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —16— INCLúS SUPOSANT QUE EL PES DE L'ESTAT PROPIAMENT DIT S'HAGUÉS REDUIT JA AL 50%, CALDRIA AUGMENTAR LA PARTICIPACI6 DEL SECTOR LOCAL, PENSO QUE LA MILLOR MANERA D'ACONSEGUI 10 SERIA A TRAVÉS DE LA CREACI6 DINS DE . CADA COMUNITAT ' AUTóNOMA I MOLT ESPECIALMENT DE CATALUNYA D'UN FONS DE COOPERACI6 MUNICIPAL° EL NO HAVER ACONSSEGUIT ENCARA LA CONSTITUCI6 DE AQUESTS FONS ES UN DELS OBJECTIUS PENDENTS DEL MOVIMENT MUNICIPALISTA e HA HAGUT ALGUN INTENT QUE VA FRACASAR. DRAMàTICAMENT COM VA SER EL DE LACOMUNITAT AUTòNOMA DE MADRID. CREC QUE AQUEST INTENT VA SER MAL PLANTEJAT DES DE EL COMENÇAMENT I QUE ERA TRIBUTARI D'UNA IDEOLOGIA FISCAL QUE VA PREVALDRE DURANT UN TEMPS AL MINISTERI D'ECONOMIA, CONCRETAMENT LLIGAT A UNA DETERMINADA SECRETARIA D'ESTAT, EN AQUELL PLANTEJAMENT ES TENDIA A _ A MICA SOTA L'OFEG PRESIONANT D'UNA SITUACIó D'ESCASSETAT DE RE PúBLICS I D'UNA DEMANDA DISPARADA DE LES EXPECTATIVES QUAN A SERVEIS, ES TENDIA A CONSIDERAR QUE L'IMPORTANT V (U ERA QUE CADASCú SE LES ARREGLÉS COM PODES. I AIX1 ES VA Exp. 1.20.1-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —17- DIR c I AIXí DIR ES VA ANUNCIAR. MÉS O.MENYS ES VA ARRIBAR A "L'ESTAT S'ESTà FENT IMPOPULAR PER LA VIA DE LA FISCALITAT PER PODER CAPTAR ESTI ELS RECURSOS QUE LA POBLACIó DEMANANT A ALTRES ADMINISTRACIONS, PER TANT QUE 'CADA PALO AGUANTE IMPOSTOS, QUE SU VELA° QUE CADASCUN CREI ELS SEUS CADASCú CARREGUI AMB LA SEVA QUOTA DE IMPOPULARITAT ". AQUESTA VENIA A SER UNA MICA LA DEFINICIò DE LA FILOSOFIA FISCAL QUE SEMBLA QUE VA IMPOSSARSE, AL MENYS DURANT UN TEMPS, AL MINISTERI D' ECONOMIA. AIXò VA PORTAR EL CONEGUT RECàRREG SOBRE L'IMPOST SOBRE POSARIEN LES COMUNITATS AUT5NOMES AJUNTAMENTS SOBRE ELS O LA RENDA QUE INCLúS ALGUNS SEUS COTRIBUIENTS. LA REACCI6 DE MOLTS AJUNTAMENTS VA SER NEGATIVA EN EL SENTIT DE LA SEVA PRESSIò FISCAL RELATIVA RESPECTE A ALTRES ADMINISTRACIONS, NO RESPECTE A BAIXA EN QUALSEVOL CAS. EUROPAr QUE Á SEGÚEIX SENT I PER RESPECTE A ALTRES AJUNTAMENTS ERA ALTA I PER TANT ELS IMPEDIA ENTRAR EN LA VIA DE RECàRREGS ADICIONALS. EN CANVI PER PART D'ALTRES AJUNTAMENTS EN ELS ERA MENOR, Exp. 1.207.85 - IMPREMTA MUNICIPAL ES VA QUE AQUESTA CàRREGA FISCAL RELATIVA CREURE QUE AIX6 ERA POSSIBLE, ES VA �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —18- INTENTAR AMB RESULTATS AL MEU ENTENDRE VARIABLES. PER PART DE LES COMUNITATS AUTòNOMES VA HAVER -HI UN INTENT, COM HE DIT ABNANS, EL CAS DE MADRID, QUE ES VA SALVAR . AMB UN FRACS EN TOTA LíNIA, AMB UNA RETIRADA EN TOTA LíNIA DEL RECàRREG QUE S'HAVIA IMPOSAT. ES VA CREAR AIXí UNA SITUACIó EN CEERTA MANERA DIFíCIL • EN AQUELL MOMENT. ALTRES COMUNITATS AUTòNOMES NI VAN PLANTEJAR LA QÜESTI6. EN EL CAS DE CATALUNYA NO PLET PENDENT, EL PLET DE QUIN ES HA VA PLANTEJAR PER UN DE SER EL REPARTIMENT, EN PRIMER LLOC, ENTRE ESTAT I COMUNITATS AUTòNOMIS, EN AQUEST CAS LA NOSTRA, POSANT COM A QÜESTIó PRèVIA A ACLARIR ABANS D'ENTRAR EN LA REEDISTRIBUCIó, QUIN HAVIA DE SER EL REPARTIMENT ENTRE ESTAT I AUTONOMIA. I ES CONDICIONAVA AQUEST REPARTIMENT PèVI D'ACTUACIó EN EL TERRENY DE LA REEDISTRIBUCIó, QUE S'ENS DUBTE HA DE VENIR. AIX6 VA SER ACCEPTAT FINS I TOT PEL CONSELLER D' ECONOMIA QUE, A LA ASSAMBLEA DE LA FEDERACIó DE MUNICIPIS A REUS, VA ANUNCIAR PUBLICAMENT OUE CONSTITUIRIA EL SEUS FONS AUTOI.TóMIC DE COOPERACIó Exp. 1.207.65 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —19— MUNICIPAL AME L' &NÍCA CONDICIÓ DE QUE EN EL CURS D'AQUEST ANY S'HAGUÉS ARRIBAT A UNA SOLUCIÓ DE LA REVISIÓ DEL SISTEMA FINANCER AUTONóMIC. ES A DIR QUAN LA GENERALITAT TINGUI RESOLTA LA PERSPECTIVA DE LA SEVA FINANCIACI6, LLAVORS A& CONSTITUIR UN FONS DE COOPERACIÓ MUNICIPAL. SEMBLA .QUE AQUESTA DATA S'ACOSTA, O AIXí HO HAURIEM D'ESPERAR. CALDRà DONCS, RECORDAR—LI AL CONSELLER D'ECONOMIA EL SEU COMPROMIS DE REUS PERQUÉ NO PASSI UN SOLS DIA, UN COP RESOLTA LA FINANCIACI6 AUTONòMICA , SENSE QUE ES POSI A TREBALLAR. INMEDIATAMENT EN LA CONSTITUCIÓ D'UN FONS AUTONòMIC DE COOPERACIÓ MUNICIPAL QUE HAURIA DE SER OPERATIU EN EL MATEIX MOMENT EN QUE HO FOS LA REVISIÓ DEL SISTEMA DE FINANÇAMENT. DE MANERA QUE, EN L'EXERCICI DE L'ANY VINENT HAURA DE HAVER ALGUNA.BESTRETA, PER DIR—HO AIXï, DEL QUE SIGUI EL SISTEMA DEFINITIU DE FINANCIACIÓ AUTONòMICA' TAMBÉ EN AQUEST EXERCICI HAURIA DE DONAR—SE, AL MENYS A COMPTE, UN PRIMER PAS, EN EL SENTIT DE LA REDISTRIBUCIÓ A PARTIR DE LA GENERALITAT. E><p. 1.207-85 • IMPREMTA MUNICIPAL 4 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —20— AQUESTA LíNIA, QUE ES L6GICA I COHERENT, HA DE TENIR COM A REQUISIT.TèCNIC QUE LA FINANCIACI6 QUE. REBI LA GENERALITAT, I TOTES LES ALTRES COMUNITATS AUTòNOMES, TINGUI EL CARàCTER DE GLOBALITAT QUE AQUESTES ESTAN RECLAMANT. PERQUE SI NO ES AIJ. ES PODRIA DIR QUE SERIA• • MATERIALMENT IMPOSIBLE.QUE LES COMUNITATS AUTeiNMES. QUE ESTAN FINANCIADES PER LA VIA D'UN COST EFECTIU QUE TE UNA CONTRAPARTIDA DE SERVEIS MOLT CONCRETS TREGUESSIN D'AQUEST COST EFECTIU UNS DINERS PER DONARLOS ALS AJUNTAMENTS. SERIEN DINERS OBLIGATS, DINERS MARCATS PER UNS SERVEIS ESPECIFICS I QUE NO PODRIEN SER SEPARATS PER SER REDISTRIBUITS ALS AJUNTAMENTS. EN LA MESURA QUE LA FINANCIACI6 DE LES COMUNITATS AUTòÑOMES DEIXI DE SER UNA FUNCI6 DIRECTA DELS COSTOS DELS SERVEIS I S'ARRIBI A UN ALTRE F6RMULA, TINDRà.TOT EL SENTIT APLICAR A. LA PART D'IMPOSTOS CEDITS L'ESQUEMA DELS FONS DE COOPERACI6 MUNICIPAL. EVIDENMENT TOT AIX6 ES DISCUTIBLE PERQUE LA. CONSTITUCI6. NO PROHIBEIX I ELS ESTATUTS TAMPOC QUE LES Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: –21- C.A. ESTABLEIXEN ELS SEUS PROPIS INGRESSOS I A PARTIR D'ELLS. CONTRIBUEIXIN A LA REDISTRIBUCI6 LOCAL QUE ESTIC RECLAMANT. ES PODRIA COMPRENDRE PERó, JO SEMPRE HO E ENTES AIXí, QUE EN UNA PRIMERA FASE DE RESTABLIMENT DE LES AUTNOMIES NO ERA BO - L PAIS QUE AQUESTES S'ESTRENESSIN SOBRE LA BASE D'ATACAR FISCALMENT D'UNA FORMA MOLT DIRECTA ALS SEUS CIUTADANS. PODRIA SUPOSAR QUE DES D'UN PUNT DE VISTA POLíTIC SEL'S SOMETIA LLAVORS AL RIGOR D'UNA PROVA QUE NO ES MEREIXIAN EN EL MOMENT QUE ACABAVAN DE NEIXER. ELS AJUNTAMENTS. TENEN SEGLES D'HISTòRIA, L'ESTAT TAMB É , LES AUTONOMIES, NO¡, AL MENYS NO EN LA FORMA QUE ARA LES CONEIXEM. PER TANT ERA B6, SEGUEIX SENT Bó FINS AVUI. PER CREC QUE S'ESTà ACABANT AQUEST MARGE, S'ACABAT JA. AQUESTA CAUTELA INICIAL DE NO CREAR FIGURES FISCALS PR6PIES ERA LEGITIMADA PERó ESTA DEIXANT DE SER–HO. DINS DE MOLT POC CALDRà PENSAR QUE REALMENT LES OBLIGACIONS QUE TENEN LES COMUNITATS AUTòNOME'S CONSTITUCIONALMENT I ESTATUTARIAMENT LES FORÇARAN A. RECAPTAR PART DELS SEUS INGRESSOS PER ELLES MATEIXES. .I Exp. , 1.207 85 - IMPREMTA MUNICIPAL �' Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: -22- EN QUALSEVOL CAS LA FINANCIACI6 QUE REBI, I EN AIX6 ESTIC MOLT AL COSTAT DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES, SIGUI TAL QUE PERMETI EL MàXIM DE FLEXIBILITAT, AL . MàXIM DE GLOBALITAT, EL MíNIM DE FINALISME EN LES SUBVENCIONS. D'AQUESTA MANERA LES COMUNITATS AUTòNOMES PODRIÈN TENIR REALMENT UNA AUTNOMIA DE DESPESA I A PARTIR D'AQUEST MOMENT DES DE EL SECTOR LOCAL SEL'S PODRIA EXIGIR AMB MOLTA MÉS RA5. . CAL TENIR EN COMPTE QUE SI NO HO FEM AIXí LLAVORS ESTAREM OBLIGANT TAMBÉ A LA POBLACI6, I EN TOT CAS ALS AJUNTAMENTS, QUE. SON EL. SEU REPRESENTANT, HA CONSIDERAT QUE LES AUTONOMIES SON UN MAL NEGOCI PER AL SECTOR LOCAL I EN DEFINITIVA PER A LA POBLACIó, EN LA MESURA DE QUE QUAN MÉS IMPOSTOS ES CEDESIN A LES AUTONOMIES MENYS QUEDARIA PER REPARTIR ALS AJUNTAMENTS. QUAN ES FA UNA DEFENSA DE LA IMPOSSIBILITAT DE CONSTITUIR FONS AUTONÒMICS DIENT QUE LES AUTONOMIES NO PODEN DONAR UN 8%, VOSTÉS JA SABEN QUE L'ESTAT CALCULAVA I CALCULA EN PART LA BASE DEL SEU FONS DE COOPERACI6 MUNICIPAL SOBRE LA LíNIA D'APLICAR AQUEST FONS UN Exp. 1.207-85 • IMPREMTA MUNICIPAL �'Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: –23 DETERMINAT PERCENTATGE DELS QUE AQUEST IMPOSTOS DE .L'ESTAT; PENSO PERCENTATGE HA PERDUT PART DEL SEU INTERÉS. TANMATEIX SI •LI DIEM A LA POBLACI6 QUE ELS IMPOSTOS CEDIBLES NO ENTREN EN EL COMPTE, SI DIEM ALS AJUNTAMENTS QUE TOTS AQUESTS IMPOSTOS QUE SIGUIN CEDIBLES A LES COMUNITATS AU ¿NOMÉS NO ENTRARAN EN EL COMPTE DEL 8%,- DEL 6% O DEL 7% SIGUI QUIN .SIGUI EL PERCENTATGE, TAMBÉ ELS ESTEM DIENT QUE EL SEU INTERÉS ES QUE NO ES CEDEIXIN IMPOSTOS. I AIX6 QUE EN EL FONS ES 'UNA APARIèNCIA , NO UN ARGUMENT DE FONS, CAL EVITAR–LO. CREC QUE S'HA DE PODER SORTIR D'AQUEST IMPASSE SOBRE LA BASE DE QUE D'UNA FORMA O ALTRE LES COMUNITATS AUT6NOMES ESTIGUIN EN CONDICIONS COM A MíNIM DE CONSTITUIR FONS DE REDISTRIBUCI6 QUE TINGUIN P.E. PERCENTATGE SOBRE EL.S IMPOSTOS CEDITS A LES COMUITATS EL MATEIX QUE L'ESTAT ESTA APLICANT ALS IMPÓSTOS NO CEDIBLES. D'ALTRA .MANERA, REPETEIXO, CONDEMNARIEM ALS AJUNTAMENTS A VEURE AMB SUSPICICIA TOTA NOVA-SESSIè D'IMPOSTOS ESTATALS A LES COMUNITATS AUTóNOMES. • I AIX6 QUE FINS ARA ERA UNA QUESTI6 DE FUTUR ES. A PARTIR. DEL 86 UN TEMA DE PRESENT. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL • �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —24— TRASLLAT DE COSTOS DE L'ESTAT AQUEST EN UN PUNT CRUCIAL PELS AJUNTAMENTS EN EL QUE Sí QUE ESTEM LEGITIMATS PER ACTUAR COM A REIVIhTDICADORS ES EL CAS DELS DIPÓSITS MUNICIPALS DE DETINGUTS O LA VIGILàNCIA DE LES ESCOLES O DETERMINADES EXENSIONS FISCALS OUE ES PRODUEIXEN I QUE PERJUDIQUEN DE MANERA MOLT CLARA ALS AJUNTAMENTS. S6N QLJESTIONS QUE NO' S'HAN ACABAT DE SOLUCIONAR, QUE LA LLEI DE BASES DE RèGIM LOCAL EN PART ATACA PERA NO SOLUCIONA DEL TOT. HI QUALS HA EXENCIONS MOLT IMPORTANTS EN VIRTUT GRANS PRODUCTORS , SERVEIS, OBTENEN L'ESTAT, EL PAGAMENT GLOBAL TELEFANICA. O PARAPúBLICS, LES DE UN TRACTE FISCAL DE FAVOR PER PART DE QUAL LA PúBLICS DE ES COMPENSAT PER UN CANON O PER PARTS. AQUEST ES EL CAS TELEFANICA PAGA A L'ESTAT ALL6 PER UN DE LA QUE LI HAVIA DE PAGAR PER RA6.DEL SEU CONTRACTE HIST6RIC O PEP. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: • RA5 DEL CANON QUE SATISFà. EL QUE PASA ES QUE L'ESTAT S'ESTALVIA D'AQUESTA FORMA LA RFDISTRIBUCI6 D'UN FONS IMPORTANT ALS AJUNTAMENTS, QUE S6N ELS QUE EN REALITAT OTORGAN LES EXENCIONS A LA TELEFàNICA. S6N QUANTITATS SI VOSTLS VOLEN, MARGINALS, PERO QUE CONTRIBUEIXEN A MILLORES QUE HAURIEM D'OBTENIR. AL MATEIX. PODRIA DIR NO TAN SOLS DELS INGRESSOS QUE NO ES REBEN SINO DE LES DESPESES QUE SI QUE ES FAN PER MANTENIR ELS DIPòSITS MUNICIPALS DE DETINGUTS O ELS SERVEIS DE VIGILàÑCIES DE LES ESCOLES. DESRESPONSABILITZACII5 DELS MINISTERIS LAS LEYES ( ••) (LLEI DE BASES, ART.42, ADICIONAL 4A.) Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL -25— �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —26— (LLEI DE SANITAT) LA LLEI DE SANITAT EN AQUEST MOMENT ESTI EN TRàMIT AL SENAT I SEMBLA QUE DESPRÉS DE MOLTS TIRES I ARRONSES FINALMENT ES CONSTITUEIX UN CONCEPTE POSITIU D'àREA SANITáRIA. ES VA CAP A LA IDEA DE RESPONSABILITATS COMPARTIDES. PERO ES PRACTICAMENT IMPOSIBLE PENSAR, ESPECIALMENT AQUI A BARCELONA, QUE ES PUGUI DISCUTIR DE SANITAT SENSE QUE L'ALCLADE HI SIGUI PRESENT. NO OBLIDEM LA IMPORTANT PRES è NCIA QUE TE L'AJUNTAMENT EN AQUESTA CIUTAT. EL QUE FA A LA LLEI DE SANITAT ES ESTABLIR UNES àREAS COMPARTIDES DE PRESTACI6 DE SERVEIS INTEGRATS EN ELS QUE TOT SERVEI DE SANITAT HI SIGUI PRESENT. DINS DE L I REA ESTAN TOTS ELS HOSPITALS SIGUIN DE LA XARXA DE L'INSALUD, DE L'INSTITUT CATALá DE SALUD DE LA XARXA MUNICIPAL DE SALUD O DE LA XARXA D'HOSPITALS CONCERTATS. LLAVORS ESTABLEIX ELS 6RGANS DE GOVERN D'AQUESTES àREAS EN LES QUE EN EL PROJECTE ACTUAL PREDOMINA LA C.A. PREDOMINA EN EL SENTIT DE TENIR UNA MAJORIA ABSOLUTA,. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —27— DIGEM —HO CLAR. Hl. HA UNA PRESèNCIA DEL SECTOR LOCAL, PER I41IPdORITàRIA. CREC QUE EN AQUEST PUNT PODIA HAVER-SE AFINAT MOLT MÉS I QUE LES COMUNITATS AUTóNOMES HAURIEN D'HAVER ANAT A BUSCA MÉS LA GARANTIA DE PLANIFICACIó I DE CONTROL DE QUALITAT QUE ELS ES MÉS PROPI, AL MEU ENTENDRE, DES: DE EL PUNT DE VISTA DE LES FUNCIONS QUE HAN D'EXERCIR EN EL CONJUNT DE L'ESTAT. QUAN LA DIMENSI6 ES LA ADEQUADA, COM ES EL CAS DE LA DIMENSIó COMARCAL O DE CIUTATS GRANS O D'àREAS METROPOLITaMES ES PODIA SEGUIR PENSANT EN QUE LA GESTIó, LA CONDUCCIó D'AQUEST SERVEI PüBLIC HAURIA DE SER LOCAL. HI HA XIFRES DE COSTOS PER LLIT QUE DONEN SUPORT A AQUESTA TESI. AIX¿ NO OBSTANT LES COMUNITATS AUTòNOMES EN LA SEVA NEGOCIACIó AMB L'ESTAT HAN ANAVA A BUSCAR TAMBÉ UNA PRESèNCIA I UNA PREEMÍNèNCIA EN LA GESTIó. JO CREC QUE S'EQUIVOQUEN, CREC QUE S'ESTAN FICANT EN UN EMBOLIC CONSIDERABLE, DE DIMENSIONS CONSIDERABLES I LA HISTòRIA POTSER HO DEMOSTRARà. EN QUALSEVOL CAS EL QUE NO ES Bó ES EL QUE DIU LA LLEI DELS AJUNTAMENTS EN L'ASPECTE Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �' Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: -28- FINANCER, PER QUE UN COP ESTABLERTA AQUESTA REA DE SALUD QUE EN EL MEU ENTENDRE ES POSITIVA ES DIU QUE ELS AJUNTAMENTS SEGUIRAN PAGANT PER NO MANARAN. NO CAL QUE ELS REMARQUI QUE AIX6 DE PAGAR I NO MANAR ES UNA COSA QUE AQUIA CATALUNYA NO ENTENEM. TOT AIX6 ES UNA SITUACI6;UNA MICA ESTRANYA, I ÉS DIFÍCIL. PREVEURE COM EN EL FUTUR ES IATERIALIT.ZARà. ES A DIR PREVEURE COM EN EL FUTUR ELS CONTRIBUIENTS SEGUEIXIN PAGANT UNS SERVEIS QUE JA HAN FINANCIAT EN TANT QUE COTITZANS DE LA SEGURETAT SOCIAL. ES A DIR ELS CIUTADANS DE BARCELONA, ELS DE MANRESA O ELS DE VILANOVA O ELS DE TORTOSA ESTAN PAGANT A TRAVÉS DE LA CONTRIBUCI6 URBANA UNS HOSPITALS QUE JA TENEN PAGATS AMB LA SEVA CARTILLA DE LA SEGURETAT SOCIAL. BÉ AQUESTA ES UNA SITUACIó QUE NO POT SEGUIR I QUE EN EL POROJECTE DE LLEI DE SANITAT ES CONSAGRA, PER QUE UN COP CONCEBUDA L' REA, QUE ES UN CONCEPTE DE GESTI6 MOLT POSITIU, REPETEIXO, EL QUE ES DIU ALS AJUNTAMENTS ES VOSTÉS. ESTARAN REPRESENTATS EN MINORIA I PAGARAN. JA VEUREM EL QUE PASARà AMB AQUEST PROJECTE DE LLEI I Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —29— TRACTAREM D'EVITAR UNA COSA QUE A MI NO M'AGRADA EN ABSOLUT: ENTRAR EN EL BALL DE RECURSOS QUE ES MULTIPLIQUEN CADA COP MÉS EN AQUEST PAIS. 1986 ANY DELS AJUNTAMENTS COM A CONCLUSI6 VOLDRIA QUE NO ES PORTESSIN LA IMPRESSI6 QUE ACABO D'EXPOSAR UN MEMORIAL DE GREUGES O L'EXPOSICI6 D'UNS FRACASSOS. MOLT AL CONTRARI. EL QUE HE INTENTAT FER HA ESTAT UN CONJUNT D'OBSERVACIONS A UN PROCÉS QUE CONSIDERO FONAMENTALMENT SA I POSITIU. HE DIT TAMBÉ QUE MOLT POSSIBLEMENT UNA ANàLISI BEN ACURADA DE LES ESTADíSTIQUES ENS DEMOSTRARIA QUE ESTEM MÉS DESCENTRALITZATS QUE NO PAS HO ADMETEM. AL MENYS SI TENIM EN COMPTE NOMÉS DUES XIFRES ESTAT I CONJUNT DEL .SECTORS AUTONOMIC I LOCAL. SI AIXò ÉS CERT CALDRA SER AGOSARATS I RECONEIXER EN QUÉ ENS HAVIEM EQUIVOCAT EN FER DELS PERCENTATGES UNA Exp. 1.207.85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelória Gabinet de Comunicació Ref.: —30— BANDERA. MOLT PROBABLEMENT HAURIEM DE MATITZAR EL NOSTRE DISCURS. I NO PARLAR DE PERCENTATGES SENSE PARLAR A LA VEGADA. DE LES COMPETENCIES QUE H . I HA DARRERA D'AQUELLS PERCENTATGES. RECORDEM EL QUE DEIEM ABANS EN PARLAR D'ANGLATERRA. fa c1 @A.Iu15 ^^ C VULL REPETI.. TAMBÉ QUE QUALSEVOL QUE SIGUI EL RESULTAT DEL CONFIRMARAN e ANáLISIS EL QUE ESTIC SEGUR QUE LA PERDUA DE PES + . DEL SECTOR LOCAL: L'ESLLAVÍSSADA DEL COCIENT L/P QUE HE DIT ABANS. PER AIXò DIRÉ AQUí EL QUE VAIG DIR LA SETMANA PASADA A LES JORNADES DE GOVERNS LOCALS, L'ANY 1986 HA DE SER L'ANY DEL SECTOR LOCAL, L'ANY EN QUE LA RATIO L/P VAGI CAP AMUNT. L'ANY EN QUÉ ES REONEIXI DEFINITIVAMENT QUE ELS AJUNTAMNTS SON ESTAT. I QUE SóN LA PART DE L'ESTAT QUE EL CIUTADà PERCEBEIX MILLOR. CAL QUE ES RECONEGUI LA CAPACITAT DE GESTIó DELS AJUNTAMENTS. AUTòNOMES, NOMÉS D'AQUESTA MANERA LES COMUNITATS I MOLT ESPECIALMENT LA NOSTRA, PODRAN ABANDONAR AQUESTA TENDENCIA QUE SOVINT HE CRITICAT Exp. 1.207.85 • IMPREMTA MUNICIPAL �^Ajúntáiñérif ild'B'árcélóña Gabinet de Comunicació Ref.: -31—. D'ESDEVENIR UNA MENA D'AJUNTAMENTS GRANS. LA GENERALITAT PODRIA RECUPERAR LA TRADICIó .DEL CATALANISME HISTòRIC I SER UN AUTèNTIC CENTRE D'AUTOGOVERN, EXERCINT LA SEVA CP!ACITAT LEGISLATIVA, REGULANT LA VIDA COL e .LECTIVA, I SER PER LA RESTA D'ESPANYA EXEMPLE DEL QUE UNA NACIONALITAT BEN GOVERNADA P.OT .FER EN :BENEFICI DELS; SEUS:. CIUTADANS. EL MISSATGE QUE VULL FER ARRIBAR ÉS DONCS MOLT CLAR: PRIMER, ELS AJUNTAMENTS HAN DE PARTICIPAR EN LES DECISIONS SOBRE EL FINANÇAMENT DE TOT EL SECTOR PúBLIC, SEGON, CAL ESTABLIR QUINA ÉS LA PARTICIPACI6 REAL DE CADA SECTOR AL CONJUNT DE LA DESPESA PUBLICA IECCZ QUIN ÉS EL REPARTIMENT DESITJAT TERCER, UN COP DECIDIT. QUINA ÉS LA PART QUE LI PERTOCA A L'ADMINISTRACI6 CENTRAL, NO ATURAR—SE I DEFINIR LA DISTRIBUCIÓ SECTOR LOCAL/SECTOR AUTONòMICe I QUART QUE LA PARTICIPACI6 DEL SECTOR LOCAL HA D'AUGMENTAR MOLTES Exp. 1.207.85 • IMPREMTA MUNICIPAL. GRàCIES e � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3902 Title A name given to the resource Finançament a tres bandes del sector públic / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Diàleg a tres bandes. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Economistes, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Finançament Gestió pública Acció política Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-12-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/997/19851219d_00099_0001.pdf 15d44eae00020cb999ef826c88788cfe PDF Text Text LA PROMOCió, COM A CONJUNT DE TECNIQUES INTEGRADES AL PLA DE MARKETING PER ASSOLIR OBJECTIUS ESPECÍFICS EN L'OFERTA DE LA CANDIDATURA DE BARCELONA A LA XXV OLIMPíADA, HA POSAT EN MARXA UNA SERIE D'ESTíMULS 1 ACCIONS LIMITADES EN EL TEMPS I EN L'ESPAI AMB EL PROP5SIT DE COMUNICAR A UN PúBLIC DETERMINAT (BÀSICAMENT MEMBRES DEL COI) ELS PUNTS FORTS DE LA NOSTRA CANDIDATURA. LA FILOSOFIA SUBJACENT EN EL PROGRAMA PROMOCIONAL ES FONAMENTA EN UNA ESENCIAL BASE DE PARTIDA: ¿PER QUÉ L'INTERESSA A BARCELONA LA REALITZACIó DELS JJ.00. DE 1992? PERQUE ES UN PROJECTE QUE: A) IMPULSA LES TRANSFORMACIONS GENERALS URBANÍSTIQUES I ALTRES D'ESPECíFIQUES (TELECOMUNICACIÓ I INFORMÀTICA). B) PROMOCIONA I PROJECTA A NIVELL INTERNACIONAL UNA CIUTAT I ESPANYA. C) POSSIBILITA UNA ÀMPLIA INTEGRACIO A L'IDEA DE TOT EL COL.LECTIU DE CIUTADANS, SENSE DIFERENCIES POLITIQUES O SOCIALS. D) IL.LUSIONA EL SECTOR MES JOVE DE LA POBLACIO EN LA SEVA PARTICIPACIO DIRECTA O INDIRECTA (DEPORTISTES/VOLUNTARIS). �E) INVOLUCRA. AFECTIVAMENT ECONOMICAMENT i A TOTES LES INS'['ITUCIONS MUNICIPALS, PROVINCIALS, AUTONOMIQUES I ESTATALS EN EL SEU SUPORT I REALITZACIO. CONSEQUENCIES D'AQUESTS TRETS: 1) L'AVANTPROJECTE TE DOS CONTINGUTS INTERRELACIONATS , U, EL QUE INTERESSA AL CÍO I RESTANT FAMILIA OLIMPICA I, DOS, EL QUE INTERESA A LA CIUTAT I AL PAIS QUE PRETEN REALITZAR ELS JOCS. 2) S'HA DE DEFINIR PER TANT, LA IMATGE DE BARCELONA QUE ES DESITJA DONAR EN L'ACCIO PROMOCIONAL I EN QUINS ARGUMENTS ENS BASEN PER A JUSTIFICAR AQUESTA IMATGE, AIXI COM CONNECTAR AQUESTA IMATGE A LA DE CATALUNYA I ESPANYA. 3) S'HA DE DESENVOLUPAR MECANISMES AMPLIS DE C,ANALITZACIO DE L'INTERES PARTICIPATIU, TANT A NIVELL CIUTADA COM A NIVELL INSTITUCIONAL. 4) S'HA DE DESENVOLUPAR CONTRAINFORMACIO COL.LECTIVES PER MECANISMES A DE CONTRARRESTAR CONTROL AQUEIXES I DE ACCIONS O PERSONALS QUE PRODUIRAN ELS QUE CERQUEN EL PROTAGONI:SME EN LA CRITICA O EN EL"JUGAR A LA CONTRA" DEL PROJECTE. �5) S'HA D'INCORPORAR, DES D'ARA MATEIX, EL SECTOR MES JOVE DE LA POBLACIÓ EN LA PARTICIPACIÓ EN EL PROJECTE. 6) S'HA DE POTENCIAR L'INVOLUCRACIÓ DE TOTES LES ENTITATS I ORGANISMES QUE ES VEURAN, DIRECTAMENT O INDIRECTA, AFECTATS PELS JJ.00., EN LA GESTIÓ DE LA CANDIDATURA. EN BASE A AIXò, PODEM ESTABLIR QUE ELS OBJECTIUS DE MARKETING SóN . 1) ACONSEGUIR LA NOMINACIÓ DE BARCELONA COM A SEU DELS JJ.00. DE 1992. 2) CREAR UN AMBIENT A BARCELONA I ESPANYA FAVORABLE A LA CELEBRACIÓ DELS JOCS DE 1992. 3) AFAVORIR LA IMATGE DE BARCELONA. AQUESTA DEFINICIÓ PRETÉN RESUMIR EL SUSTRAT O MISSATGE BÀSIC QUE HA D'ÉSSER PRESENT EN TOTA L'ACCIÓ DE MARKETING I QUE HA DE CONTRIBUIR AL MISSATGE MíNIM QUE TOTS ELS EMISSORS I RECEPTORS DE L'INFORMACIÓ DE BARCELONA '92 HAN D'EMETRE I/O CAPTAR. �1) BARCELONA ES UNA CIUTAT AMB UN PROJECTE CLAR DE DESENVOLUPAMENT, BASAT EN LA MILLORA DE LA REALITAT DE VIDA DELS SEUS CIUTADANS I AQUEST ESFORÇ DE CREIXEMENT QUALITATIU CORRE PARAL.LEL AL PROJECTE DE NECESSITATS PER A LA REALITZACIÓ DELS JJ.00. , EL QUE FACILITA LA SEVA ORGANITZACIÓ I DESENVOLUPAMENT COHERENT I CONJUNT. 2) BARCELONA, CAPITAL MEDITERRANIA I CENTRE CULTURAL• D'INFLUENCIA UNIVERSAL, VOL QUE ELS JJ.00. DE 1992 SIGUIN UN FENòMEN D'INTEGRACIÓ DE SOCIETAT, ESPORT I CULTURA, EN ELS QUALS L'INTEGRACIó DE LA CIUTAT I DE L'OLIMPIADA CULTURAL AMB ELS JJ.00. SIGUI TOTAL. 3) EL PROJECTE DE BARCELONA '92 ES PLANTEJA COM UNA ACTIVITAT EMPRENEDORA I CREADORA, BASADA EN LA CONJUNC16 D'INICIATIVES I ESFORÇOS GLOBALS DELS CIUTADANS, REPRESENTATS PER LES INSTITUCIONS PÚBLIQUES I PRIVADES EN LES REALITZACIONS I APORTACIONS, I PELS ESFORÇOS I RECOLZAMENTS INDIVIDUALS DELS MATEIXOS EN LA SEVA PREPARACIÓ I EXECUCI6. ES, DONCS, EL RESULTAT D'UNA VOLUNTAT COL.LECTIVA I UNANIME DE TOTS ELS BARCELONINS, QUE COMPTE AMB EL RECOLZAMENT TOTAL DE CATALUNYA I ESPANYA SENCERA. 4) L`AVANTPROJECTE JA HA ESTAT APROVAT,PER UNANIMITAT, PEL COMITÉ OLíMPIC ESPANYOL I EL GOVERN. �ELS EL D'INTERÉS, SEGMENTS NOSTRE "TARGET GROUP" PODRIA DEFINIR--SE: SEGMENT META "EXTRAORDINARIAMENT IMPORTANT" : MEMBRES DEL CIO SEGMENT META "IMPORTANT": MEMBRES DE COMITÉS OLIMPICS NACIONALS; DIRECTIUS DE FEDERACIONS ESPORTIVES DE DISCIPLINES INTERNACIONAL OLIMPIQUES, PREMSA ESPECIALITZADA, LIDERS D'OPINIÓ. SEGMENT META "INTERÉS ADICIONAL" : EX-OLIMPICS, ESPORTISTES I ARTISTES. AMBIT DE L'ACTIVITAT PROMOCIONAL: 1) INTERNACIONAL 2) LOCAL - CIUTADA 3) LOCAL - PAIS 4) NACIONAL - L'ESTAT EL MISSATGE A DESENVOLUPAR S'ESTRUCTURA. EN TRES ASPECTES: A) CONTINGUT BARCELONA EN L'ESPANYA MODERNA. CIUTAT D'UN PAIS QUE GARANTITZA UNA ACCEPTACIÓ PELS BLOCS DE L'EST I DE L'OEST, I SENSE PROBLEMES DE DISCRIMINACIÓ RACIAL, QUE POT SER ACCEPTADA �PER TOTS ELS PAISOS DEL MON„ BARCELONA, EL NORD DEL SUD I EL SUD DEL NORD. BARCELONA I L'ESPERIT OLiMPIC. CIUTAT QUE S'OBRE I RESPECTA L'ESPERIT OLÍMPIC I QUE CERCA UNA INTEGRACI6 TOTAL ENTRE LES SEVES GENTS I LA FAMÍLIA OLíMPICA. BARCELONA I LA SEVA CAPACITAT ESPORTIVA. CIUTAT I PAIS QUE ACULL CONTÍNUAMENT GRANS MANIFESTACIONS ESPORTIVES D'ÀMBIT INTERNACIONAL (CAMPIONATS DEL MON, EUROPEUS, IBEROAMERICANS, DEL MEDITERRANI, ETC.), AMB EXIT ORGANITZATIU I ESPORTIU I QUE HA PLANTEJAT EN REPETIDES OCASIONS LA SEVA VOLUNTAT DE REALITZAR ELS JJ.00. BARCELONA I EL SEU PROJECTE PER L'ANY 92. ES UN PROJECTE SERIES, EQUILIBRAT (SENSE ESTRIDENCIES, NI COLOSSALISMES), INTEGRAT EN EL DESENVOLUPAMENT ACTUAL I FUTUR DE LA CIUTAT I PERFECTAMENT ADAPTAT A LES NECESSITATS PER L'EXIT DELS JJ.00. B) ESTRUCTURA LòGICA LA IMATGE MODERNA I PLURAL D'ESPANYA LA D6NA EL REI I LA DE BARCELONA, EL SEU AJUNTAMENT. . LA D'ACCEPTACIO UNIVERSAL ES �BASA EN LA POTENCIACIO GLOBAL REBUT A ESPANYA (GOVERN, GENI°,RALITAT,AJUNTAMENT). LA SEVA VOLUNTAT OLíMPICA DE CANDIDATA HAURA D'ACOMPANYAR -SE DE L'EXPLI:CACIó DEL PROGRAMA "PROMOCIÓ OLIMPISME" . EL PROJECTE, SENYALANT LA PROFUNDITAT I SERIOSITAT DE L'ANÀLISI, ES CENTRARÀ EN ELS ASPECTES MES SIGNIFICATIUS PER LES SEVES ESPECTATIVES, COM A MEMBRE DEL CIO I LES DELS SEUS GRUPS D'INFLUNCIA, PARTICIPANTS I PREMSA. C) FORMAT I SIMBOLOGIA DESENVOLUPAR UN TO EXPOSITIU CLAR, PRECíS I CONCRET, DE FÁCIL COMPRENSI6 PER A UN PúBLIC TAN HETEROGENI, AMB UNA AUREOLA D'ENTUSIASME I CONVENCIMENT TOTAL, QUE APORTI UNA SEGURETAT COMPLEMENTARIA AL MISSATGE. POSICIONAMENT: DES DE li'ANALISI MULTIDIMENSIONAL DEL POSICIONAMENT DE LA CANDIDATURA DE BARCELONA PODRÍEM ASSUMIR QUE: LA VARIABLE QUALITAT DE VIDA ÉS QUALIFICADA EN FUNCIó DE LA SEVA UBICACIÓ GEOGRÀFICA DE LA CIUTAT A LA VORA DEL MEDITERRANI,. COMPETITIVAMENT Y SOTA LA MATEIXA VARIABLE, LA CIUTAT DE BRISBANE �I PARIS SERIEN, JUNT AMB BARCELONA, LES MILLORS POSICIONADES. LA VARIABLE CULTURA ES POSICIONADA COM A RIC PASSAT SENSE DESCOBRIR. PARIS I AMSTERDAM, SOTA AQUEST PARÀMET , JUNT A BARCELONA SERIEN MES DESTACADES. LA VARIABLE TRANSPORTS ENS POSICIONA EN DESAVANTATGE A LES ALTRES CANDIDATES DONADA LA DENSITAT DEMOGRÀFICA I LA CONCENTRACIó COMERCIAL EN UN ÚNIC PUNT DIFICULTA L'ADEQUACIó DEL TRANSPORT DE SUPERFSCIE. EL REPOSICIONAMENT, AMB AVANTATGE COMPETITIU, SERIA POTENCIAR LA REALITAT DE QUE ELS CENTRES DE COMPETICIó ESTAN EN ZONES DESCONGESTIONADES I AMB BONA COMUNICACIó. LA VARIABLE ALLOTJAMENTS ENS POSICIONA EN LLOC PRIVILEGIAT. A MES, DEL PROJECTE DE LA VILA OLÍMPICA ES EL DE MAJOR IMPACTE. LA CONCENTRACIó DE LES ACTIVITATS A L'ANELL OLÍMPIC DE MONTJUIC ENS POSICIONA EN UNA SITUACIó òPTIMA. EN AQUÍ, EXISTIRIA UN VE RTADER AVANTATGE COMPETITIU. EN LA CONSTRUCCIó, ESTEM TAMBÉ BE POSICIONATS. S'HA COMENÇAT A TREBALLAR ABANS QUE NINGú I AQUI APAREIXERA ALTRE IMPORTANT AVANTATGE COMPETITIU. FINANCIACIó, SEGURETAT I PROMOCIó ENS POSICIONEN ENTRE LES �MILLORS OFERTES 1EN le REFERENT A TECNOLOGIA ESTEM TREBALLANT ACTIVAMENT PER REPOSICIONAR-NOS A UN NIVELL MES ELEVAT DE L'ACTUAL 1 MES PROPERS A LES ALTRES CANDIDATES. EN SÍNTESI, DE L'ANáLISI DE POSICIONAMENT PODRÍEM DESPRENDRE QUE ESTEM DAVANT D'UNA SITUACIÓ SALUDABLE, AMB BONA "CHANCE" I AMB REQUERIMENT DE TRACTAR ALGUNES VARIABLES PER ACONSEGUIR ENCARA MÉS COMPETITIVITAT. �PROPOSICI6 UNICA DE VENDA DEL PROJECTE L'OFICINA OLíMPICA HA DISSENYAT COM A PROPOSICIÓ UNICA DE VENDA EL SLOGAN OBJECTIU DE TOTS . EL SLOGAN S'HA INCORPORAT AL LOGOTIP OFICIAL COM A UNITAT INTEGRADA. RESPON A UNA FILOSOFIA DE LLARG TERMINI I A LA FLEXIBILITAT QUE PERMET ANAR ADAPTANT SEGONS NECESSITATS DE LA CAMPANYA ESPECIFICA. PER EXEMPLE: BARCELONA'92: OBJECTIU DE TOTS ELS BARCELONINS. BARCELONA'92: OBJECTIU DE TOTS ELS BARCELONA'92: OBJECTIU DE TOTS ELS JOVES DEL MON..ETC. ESPORTISTES. PER HOMOGENEITZAR LA IMATGE CORPORATIVA DE LA CANDIDATURA EN TOTA LA PUBLICACI6 I/O COMUNICACIÓ AUDIO-VISUAL S'INTEGRA AQUEST MISSATGE. �ACTIVIPATS REALITZADES: AMB L'OBJECTIU D'ESTENDRE EL CONEIXEMENT 1 INTERES PER LA CANDIDATURA DE BARCELONA'92 HA ESTAT ORGANITZADA ENTRE EL GENER DE 1984 1 ABRIL DE 1985, UNA SERIE D'ACTIVITATS DE CAIRE INFORMATIU. -MS DE VINT EXPOSICIONS EN DIFERENTS CIUTATS. -MS DE CINQUANTA CONFERENCIES I RODES DE PREMSA EN DIFERENTS PAÏSOS DE DOS CONTINENTS. -L 'EDICIÓ DE DIFERENTS PUBLICACIONS: BUTLLETI INFORMATIU BARCELONA OLYMPIC NEWS , ELS LLIBRES BARCELONA-92 I MONTJUiC OLÍMPIC, EL MONOGRÀFIC DE "QUADERNS D'ARQUITECTURA" DEDICA q A L'ANELL OLíMPIC, FOLLETONS INFORMATIUS I CENTENARS D'ARTICLES A LA PREMSA. AMB LA FINALITAT DE CREAR UN CLIMA D'OPINIó RESPECTE ALS JJ.00. DE 1992, HAN ESTAT REALITZADES, ENTRE MARÇ DE 1984 I ABRIL DE 1985, UNA SERIE DE CAMPANYES DE TIPOS PUBLICITARI, QUE PODEN SER RESUMIDES EN LES SEGÜENTS NOTES: -3.240 M2 DE BARRAT PUBLICITARI EN LA CIUTAT I "POSTERS" EN 1.500 ESTABLIMENTS DE BARCELONA I LA SEVA PROVINCIA. -CONSTRUCCU, I EXHIBICIó D'UNA MAQUETA DE 50 M2 DE L'ANELL OLíMPIC DE MONTJUÏC, REALITZAT EN XOCOLATA. PROVABLE PREMI GUINNES .; DE REPOSTERIA. -CONCURS DE COLLAGE SOBRE TEMES OLIMPICS PELS ESCOLARS ESPANYOLS. �ACTIVITATS PREVISTES: L'ESTR/TEGIA PROMOCIONAL I DE MARKETING S'ORIENTARAN A MANIFESTACIONS EXPRESSES DEL FAVOR I LA VOLUNTAT POPULAR PER QUE EN OCTUBRE DE 1986 ES PRODUEIXI LA NOMINACIO DE BARCELONA COM A SEU DELS JJ.00. DE 1992. DITES MANIFESTACIONS DEURAN PRODUIR-SE D'UNA MANERA SUFICIENTMENT NOTORIA COM PER QUE OBTINGUIN PROJECCIO Y, PER TANT, IMPACTEN ALS MEMBRES DEL CIO, ES DEFINEIXEN TRES ETAPES, EN AQUEST ORDRE: 1- ETAPA D'INFORMACIO/EDUCACIO 2- ETAPA DE MOTIVACIO 3- ETAPA DE MOBILITZACIO EN L'ETAPA D'INFORMACIO/EDUCACIO ES PREVEU, PER EXEMPLE, DES DE PROGRAMES DE RADIO, T.V., PREMSA, ETC. FINS UNA EXPOSICIO ITINERANT QUE A PARTIR DEL DIA 15 DE GENER DE 1986 RECORRERÁ LES CAPITALS AUTONOMIQUES I UNA CAMPANYA PUBLICITARIA ESPONSORITZADA PER UN EMPRESA D'ELECTRONICA, QUE AVUI ESTA EMITINT-SE , ORIENTADA AL SEGMENT INFANTIL PER CERCAR LA MASCOTA DE LA CANDIDATURA. L'INVERSIO PUBLICITARIA /PROMOCIONAL D'AQUESTA CAMPANYA SHA SITUAT EN 55.000.000 PTES. 1 A JUTJAR PELS RESULTATS OBTINGUTS FINS ARA, LA RECEPTIVITAT ARRIBADA AL PUBLIC INFANTIL ES FORMIDABLE. �LES ACTIVITATS PREVISTES SON AMBICIOSES I S'ANIRAN DONANT A CONE1XER MES DARRERA MES PER QUE LA CIUTADANIA TINGUI CONEIXEMENT DEL QUE ESTEM DESENVOLUPANT PUGUI, SEGONS LA NATURALESA DE L'ACTIVITAT,INVOLUCRAR-SE 1 PARTICIPAR ACTIVAMENT. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3903 Title A name given to the resource La promoció de Barcelona '92 / Conferència en motiu de l'Obertura del Curs 1985-86 del Club de Màrqueting de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Comerç Màrqueting Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-12-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/998/19860105d_00101.pdf 935505e55625947a01a0a447a76a260f PDF Text Text 1/42 7;> 3=5 (7z c:t �C.- . ..> - r( -O -i-, ••••■•••> 1▪ :1 z (Ç\ , t --,D .t:.• ,--- cr---,' H > .-,. L.‘" - c› c-1 '-') • 7) k\,-,▪ 7. C7.1 • ri I ri O73 e ci 2,. 7" P_. > 2 Z --i• <1¿ 1", Z L. � cz) c.. $ zs 4t. rr 1 ■--- (--, > C.', r a ...-., s., rD -.- 2,Ç a 0 , Z. crl Ç---• cr 1 C' n .r-.,. 1 . .„ \.-.9 (t. 1 r\ C5 -J Z .- ---•\ r ...\ C. c:, c .-.; -t 1 c- ,-, – ,& r v") e- ..? _-. Z. t._ -1 z „„z„) "'-" (.._ _,), k, r> ■i-' \ --‹ .> ') c <-5. -,?: N írl o vÁ ji 4 �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3904 Title A name given to the resource Paraules de benvinguda als Reis d'Orient Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Moll de la Fusta Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Joventut Model social Festes Barcelona Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-01-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/999/19860122d_00103.pdf 2175c3af27b49db85b7c73216f2f1ec0 PDF Text Text Jaime sln. Pta. S. ITa Barcelona A}untament Barcelona "^1^^+' ^i de ;4:11111 — A 1)P PAR^ ACREDITATS A L'ALCALDE EN OC ASO Alcaldia Gabinete de Tel, 301 01 01 Télex 54519 Laye Comunicación VISITA DE LA V^._- DELS PERIODISTES LA CAE 22 de enero de 1986 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 2 DISTINGUIDOS AMIGOS: ME COMPLACE SALUDARLES Y DARLES LA BIENVENIDA A BARCELONA, UNA CIUDAD QUE SIEMPRE HA ESTADO LIGADA A LA VIDA ECONóMICA, CULTURAL Y POLíTICA DE EUROPA Y QUE SIEMPRE HA RESPIRADO CON ILUSI6N LAS CORRIENTES QUE LLEGABAN DEL CONTINENTE INCLUSO EN LAS ÉPOCAS EN QUE ESPAÑA HABíA OPTADO POR EL AISLAiMIENTO. TODOS USTEDES HABREN TENIDO NOTICIA DE QUE ESTA CIUDAD, BARCELONA, ES LA CAPITAL DE UNA NACIONALIDAD HIST6RICA, CATALUÑA, QUE TIENE UNA LARGA TRADICIóN INDUSTRIAL Y COMERCIAL, Y QUE SE DISTINGUE POR UNA CULTURA Y UNA LENGUA PROPIAS . ESTA LENGUA HA COSTADO MUCHO DE DEFENDER Y LOS CATALANES SOMOS CELOSOS DE SU USO Y SUPERVIVENCIA. PERO AL MISMO TIEMPO ESTA CIUDAD Y ESTE PAIS HAN HECHO DEL DI:ZLOGO, LA APERTURA Y LA PROYECCI5N EXTERIOR UN TALANTE PROPIO. IiARiMOS DE NUESTRA LENGUA SIEMP?.E UN SIGNO DE IDENTIDAD Y NUNCA UNA BARRERA, PARA NADA VII PARA NADIE. LA ADHESI&N DE ESPAÑA A LA COMUNIDAD ;COï (SMICA EUROPEA TIENE UNA TRASCENDENCIA ESPECIAL PARA BARCELONA. LA ENTRADA EN EUROPA CONSOLIDARE LA IiTEGRACIóN DE BARCELONA EH EL SISTEMA DE CIUDADES EUROPEO Y REFORZARE SU POSICIÓN COMO CENTRO DE GRAVEDAD DEL SUR DE EUROPA Y DEL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 3 MEDITERRáNEO OCCIDENTAL. EN EFECTO, EN TÉRMINOS EUROPEOS, LA REGIEN MERIDIONAL FRANCESA PASAR) DE SER FRONTERA A ZONA DE PASO. BARCELONA TENDRá MEJORES POSIBILIDADES DE HACER VALER SU PESO ESPECÍFICO EN UNA ZONA GEOGRá. F ICA PRIVILEGIADA, EN LO QUE HEMOS LLAMADO OTRAS VECES EL NORTE DEL SUR. PARA QUE ESTO SUCEDA, BARCELONA TIENE QUE FUNCIONAR COMO CIUDAD. BARCELONA PUEDE ASUMIR SU PAPEL DE CAPITALIDAD APORTANDO LOS INSTRUMENTOS Y SERVICIOS DE UNA METROPOLIS MODERNA: EL PUERTO, UN AEROPUERTO BIEN CONECTADO CON LAS REDES INTERNACIONALES, UN CENTRO DE SERVICIOS Y UNA AMPLIA OFERTA CULTURAL, UN MERCADO CENTRAL Y UNA NOTABLE CONCENTRACI6N UNIVERSI'JARIA. LA IT CORPORACIoN A EUROPA ES, PUES, UN ESTIMULO PARA QUE BARCELONA MEJORE Y TRABAJE PARA SITUARSE AL NIVEL OUE LE CORRESPODE. ESTOY SEGURO DE QUE BARCELONA RESPONDERá CON ENTUSIASMO AL DESAFIO. EN BARCELONA DESDE HACE MUCHO TIEMPO, HEMOS TENIDO CLARO QUE EL FUTURO ESTABA EN EUROPA. UNO DE LOS RETOS QUE NOS PLANTEAMOS ES CAMBIAR LAS POLARIDADES QUE EXISTEN AHORA EN EL SISTEMA DE CIUDADES EUROPEO Y �Ajuntament de Barcelona Ref.: 4 Gabinet de Comunicació MUY ESPECIALPIENTE EN LAS REGIONES FRONTERIZAS. LA REGI6N COMPRENDIDA, A GRANDES RASGOS, EN EL TRIANGULO LIMITADO POR TOLOUSE, LYON Y MARSELLA HA SIDO HASTA AHORA UNA REGIóN FRONTERA DE EUROPA "UN CUL DE SAC". CON NUESTRA ENTRADA EN LA COMUNIDAD ESTA ZONA DEJA DE SER " UN CUL DE SAC" PARA SER ZONA DE PASO. LOS MUNICIPIOS CATALANES FORMAN UN SISTEMA URBANO MUY ARTICULADO. AHORA TENEMOS UNA OPORTUNIDAD LiNICA PARA PONER ESTE CONJUNTO URBANO AL SERVICIO DE AQUELLA ARCA QUE HA TENDIDO A GRAVITAR EN TORNO A LAS CIUDADES FRANCESAS QUE UF MENCIONADO. UN A. CONSE( T Dt? L AS POLÍTICAS DE ESTE AYUNTAMIENTO S E DIRIGE A , Ir'. QUE :,r: RECONOZCA A BARCELONA SU CON DICIi5N Df., CAPITAL DE ESPAF-íA, LA C A PITAL Q UE DE HECHO ES, ADEMAS DE LA OFICIAL, Y SU DI "'1Ei'ISInN D F C A PITAL EUROPEA. BARCELONA QUIERE TAMBIÉN SER UNA r'ETRóPOI,I MODERNA EFICIENTE QUl? TENGA UN PESO ESPECÍFICO UN LA Y REGIóN TRANSPIRENAICA Y EN TODO EL MEDITERRÁNEO. BARCELONA TIENE, DE OTRA PARTE, UNA CLARA VOCACIoN LATINOAMERICANA. QUIERE SER LA PUERTA DE EUROPA EN AMÉRICA LATINA �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 5 Y LA PUERTA DE AMÉRICA LATINA EN EUROPA . ESTA VISITA DE USTEDES A LA CIUDAD, CON MOTIVO DE LA ENTRADA DE ESPARTA EN LA C.E.E. COINCIDE, EN FIN, CON UN MOMENTO DE FUERTE EMPUJE REVITALIZADOR DE LA CIUDAD POR PARTE DE TODOS SUS SECTORES SOCIALES Y ECONóMICOS, EMPUJE QUE EL AYUNTAMIENTO SE HA PROPUESTO LIDERAR Y POTENCIAR. BARCELONA Y SU ARFA METROPOLITANA HAN SUFRIDO DURAMENTE EL GOLPE DE LA CRISIS ECON6MICA Y EL PARO POR SER LA PRINCIPAL CONCENTRACIóN INDUSTRIAL Y DEMOGRáFICA, PERO A DIARIO SE MANIFIESTAN LOS SÍNTOMAS DE UN RESURGIMIENTO ECONÓMICO Y DE INICIATIVAS IOCIALES, PARA LOS QUE LA INTEGRACIÓN ECONó -TICA EUROPEA ACTUA COMO UN ESTÍMULO HISTÓRICO. EL AYUNTAMIENTO HA COMENZADO A ACTUAR PARALELAMENTE EN UNA DOBLE DIRECCI6M. LA _PROMOCIÓN DE INICIATIVAS ECON6NICAS , Y LA ATENCIÓN Y DIN MIZACIoN DE LAS RELACIONES SOCIALES. LA DEMOCRACIA ISPAI-IOLA Y LA. AUTONOMÍA CATALANA HAN DADO NUEVAS ALAS A LA VIDA CULTURAL Y ;RTïSTICA DE LA CIUDAD Y, POR ENCIIA DE TODO ELLO, BARCELONA SE HA PROPUESTO LA CANDIDATURA A LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. .LOS JUEGOS OLÍMPICOS SU UNA VIEJA ILUSIÓN BARCELONESA Y CATALANA, A LA QUE CONCURRIMOS POR �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 6 CUARTA VEZ Y ESPERAMOS QUE DEFINITIVA. BARCELONA ESTA EN CONDICIONES DE ORGANIZAR LOS JUEGOS Y LOS JUEGOS PUEDEN SER UN MOTIVO MS.S DE PROYECCI6N, CRECIMIENTO Y MEJORA DE BARCELONA. CONCLUIRÉ ESTAS PALABRAS EN MI LENGUA, EN LA LENGUA DE ESTE PAíS. BARCELONA, CIUTAT OBERTA, CIUTAT DE PAS, CIUTAT DE DEBAT, ELS DONA LA. BENVINGUDA. A BARCELONA SEMPRE ENS 11EN SENTIT EUROPEUS. L'INGRÉS -)'ESPANYA A EUROPA HA ESTAT PER A NOSALTRES UN RETROBAMENT, UNA REINCORPOPAC I j). VOSTÉS, COM A REPRESENTANTS D'ALGU;S DELS MITJANS ° DE COMUNICACI6 £:fsS PRESTIGIOSOS DE LA VELLA EUROPA, ES TROBARAN AQUí CODI AL SEU PAíS. BARCELONA ELS ACULL COM .A VELLS :A_'-1ICS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3905 Title A name given to the resource Paraules en ocasió de la visita dels periodistes acreditats a la C.E.E. Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Europa Relacions Internacionals Acció política Territoris Barcelona Mitjans de comunicació Euroregió Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-01-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències