410 10 5657 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1536/19971110d_00779.pdf caea723d89e1ab64908b24e465cd8d10 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Data: 10.9.97 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JM) Conferència de l'Onze de Setembre De cara a la conferència de l'Onze de Setembre es fan avinents els aspectes següents: • S'adjunta en annex el currículum del conferenciant, Jordi Nadal i 011er, i el text de la conferencia: Josep Bonaplata, capdavanter delerinier "vapor" barceloní. Desenvolupament de l'acte – La presentació del conferenciant anirà a càrrec el regidor-ponent de Cultura, Joan Fuster. – Està previst que l'Alcalde faci la cloenda de l'acte. – S'ha previst que en acabar l'acte tingui lloc unaofrena de la corporació municipal al Fossar de les Moreres. Se suggereix que l'Alcalde ' convidi als assistents a la conferència a participar-hi. Proposta per a la intervenció de l'Alcalde LA D'AVUI ÉS L'ONZENA CONFERÈNCIA DE L'ONZE DE SETEMBRE AL SALÓ DE CEM T, Q UE IN TITUIDA PER L'AJUNTAMENT EL 1987, HA SDEVINGUT UN ELEMENT MÉS DE REFLEXIÓ SOBRE EL NOSTRE PASSAT HISTÒRIC. AVUI HEM VOLGUT ANAR MÉS ENLLÀ DEL 1714. ENS HEM ENDINSAT EN LA HISTORIA DEL SEGLE XIX DE LA MÀ DE JORDI NADAL. UN VELL CONGUT, VA SER ELL QUI VA SETEMBRE.JMS �Ajuntament \\/' de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia PRESENTAR JOHN ELLIOT, QUE ENS VA PARLAR SOBRE LES RELACIONS! ENTRE CATALUNYA I EUROPA AL SEGLE XVI), EN LA PRIMERA DE LES CONFERENCIES DE L'ONZE DE SETEMBRE L'ANY 1987. HEM COMPTAT AMB DIVERSOS HISTORIADORS QUE ENS HAN ILLUSTRAT AMB INFORMACIÓ PRECISA SOBRE LA IMPLICACIÓ DE CATALUNYA A LA GUERRA DE SUCCESSIÓ I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES. EN MOLTES OCASIONS HAN ESTAT ESPECIALISTES ESTRANGERS DE PRESTIGI, TOTS ELLS HISPANÒFILS I CATALANÒFILS, COM JOHN ELLIOT, MICHEL ZIMMERMANN, GEOFREY WALKER, HENRY KAMEN I GABRIEL JACKSON, 1 D'ALTRES HISTORIADORS CATALANS COM N IA SALES, J L, R U JOSËMARIAËEERA O JOSEP mAgiA TORR RIBÉ. LA VOLUNTAT MUNICIPAL! EN PROGRAMAR LA CONFERÉNCIA DE L'ONZE DE' SETEMBRE HA ESTAT LA DE CONTRIBUIR A RESTABLIR LA HISTÒRIA DE BARCELONA TAL T----WM VA SER, FUGINT DELS SENTIMENTALISMES FÀCILS QUE, DE VEGADES, TENDEIXEN A DEFORMAR ELS FETS I D'ALTRES A RECORDAR-LOS DE FORMA NO PROU RIGOROSA. �Ajuntament 411, de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia I DINS D'AQUESTA VOLUNTAT TAMBÉ TENEN CABUDA LES CONSEQÜÈNCIES QUE AbUESTS FETS VAN TENIR EN LA HISTÒRIA POSTERIOR DE CATALUNYA. AMB L'AJUT DE JORDI NADAL AVUI ENS HEM VOLGUT ENDINSAR EN UNS ANYS MARCATS PROFUNDAMENT PER LA DESFETA DEL 1714, DURANT ELS QUALS CATALUNYA VA ADQUIRIR LA DIMENSIÓ INDUSTRIAL I L'ESPERIT DE LLIBERTAT I DE CIVISME QUE HAN MARCAT I EN BONA MESURA "----NCARA MARQUEN EL TARÁÑÑÁ DEL PAÍS. JOSEP BONAPLATA VA SER L'INTRODUCTOR DE LA MÁQUINA DE VAPDR A , ESPANYA. VA PROVAR D'IMPORTAR UNA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL QUE AQUÍ VA QUEDAR ALESHORES PENDENT. ESPANYA NO VA SER UN PAÍS PLENAMENT INDUSTRIALITZAT FINS LA DÉCADA DELS SEIXANTA D'AQUEST SEGLE, I AIXÒ S'HA TRADUTT EN UN RETARD CRÒNIC DEL! QUE TOT JUST ARA ENS COMENCEM A RECUPERAR. BONAPLATA VA PAGAR LES ÇQEQUÈLCIES DE LA SEVA GOSADIA. MAL VISTA PELS TREBALLADORS, QUE 3 SETEMBRE..IMS �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia VEIEN UN1PERILL EN LA REDÚCCIÓ DE MÁ D'OBRA QUE _.-COMPORTAVA LA NOVA MAQUINÀRIA, LA FÁBRICA "EL VAPOR" VA SER INCENDIADA EL 5 D'AGOST DE TRES ANYS DESPRÈS DE LA SEVA ENTRADA EN FUNCIONAMENT. BARCELONA HA CONEGUT MOLTS PRECURSORS COM EN JOSEP BONAPLATA. DONES I HOMES QUE, SOVINT A CONTRACORRENT I SOVINT ESSENT INCOMPRESOS, HAN BARREJAT L'ESFORÇ PERSONAL AMB VOCACIÓ O INTENCIÓ DE SER ÚTILS A LA COMUNITAT. AQUESTA ÉS LA BARCELONA EMPRENEDORA, LA CIUTAT QUE HA TINGUT LA SORT DÉ COMPTAR AMB HOMES I DONES QUE HAN CONTRIBUÍ-fi DECIDIDAMENT A FER LA CIUTAT I A CONSTRUIR EL SEU1TARANNÁ. AIXÍ VA SER AL SEGLE XVIII I AL SEGLE XIX, AIXÍ AL SEGLE XX I AIXÍ SEGUIRÁ ESSENT EN EL FUTUR. UN PUNT DE COINCIDÈNCIA EL PODEM TROBAR EN TOTS ELS CASOS: LA VOLUNTAT DE PROGRÉS, LA VOLUNTAT D'AVANÇAR, SOVINT A BATZEGADES, PERÓ AMB UNA INTENCIÓ DE MODERNITAT I DE PROJECCIÓ EXTERIOR INNEGABLES. 4 SETEMBREIMS �Ajuntament * de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia LA TRAJECTÒRIA VITAL DE BONAPLATA, QUE AVUI HEM SEGUIT DE LA MÁ DE JORDI ÑADAL, ENS APORTA NOUS ELEMENTS SOBRE LES TRANISFORMACIONS SOCIALS I POLÍTIQUES QUE HA VISCUT BARCELONA. ES UNA INVITACIÓ A REFLEXIONAR SOBRE EL FUTUR I A REFERMAR LA NOSTRA VOLUNTAT DE TREBALLAR PEL PROGRÉS DE BARCELONA I CATALUNYA, AMB LA CONVICCIÓ QUE ESTIMAR EL 'PAÍS SIGNIFICA VOLER-LO MÉS PRÒSPER, PERÒ TAMBÉ MÉS JUST, MÉS SOLIDARI I MÉS LLIURE. US CONVIDO A CELEBRAR LA DIADA AMB L'ESPERIT D'OFERIR EL MILLOR DE TOTS NOSALTRES. MOLTES GRÁCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4442 Title A name given to the resource Proposta de paraules. Presentació conferenciant. Conferència de l'Onze de Setembre Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Catalanisme Acció política Model social Nadal Oller, Jordi Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-09-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1260/19911114d_00461.pdf 30047eda83fbabdc72d013922b7e24f1 PDF Text Text PROPOSTA DE SALUTACIO DE L'ALCALDE PER AL 5è CONGRÉS DE CC.00. DE CATALUNYA ÉS PER A MI UN MOTIU DE SATISFACCIÓ DIRIGIR-ME EN AQUEST 5è CONGRÉS DE LES COMISSIONS OBRERES DE CATALUNYA I AGRAEIXO L'ATENCIó DEL SECRETARI GENERAL, SENYOR LÓPEZ BULLA, D'INVITAR-ME. EM COMPLAU DE DONAR-LOS LA BENVINGUDA A TOTS VOSTèS, DELEGATS DE BARCELONA I DE TOTES LES COMARQUES DE CATALUNYA QUE E$ REUNEIXEN AVUI A LA CIUTAT. EM PERMETRAN QUE, COM A ALCALDE, CENYEIXI LES MEVES PARAULES A LA COOPERACIÓ ENTRE EL MOVIMENT SINDICAL I ELS ALTRES AGENTS ECONóMICS I INSTITUCIONALS DE LA CIUTAT. UNA COOPERACIÓ QUE ESTá DONANT FRUITS MOLT IMPORTANTS. QUAN BARCELONA ESTà GAIREBÉ A PUNT DE VIURE UNA FITA HISTÓRICA AMB MOTIU DELS JJ.00, HE DE RECORDAR -COM JA HE FET EN MOLTES ALTRES OCASIONSQUE LA CIUTAT S'HA TRANSFORMAT A SALTS, EN MOMENTS �ESPECÍFICS VINCULATS A GRANS ESDEVENIMENTS: L'EIXAMPLE DE LA CIUTAT, LES EXPOSICIONS UNIVERSALS I, ARA, ELS JOCS. EN LES OCASIONS HISTòRIQUES ANTERIORS, LES TRANSFORMACIONS VAN SER LIDERADES PER SECTORS ECONòMICS PRIVILEGIATS DE LA CIUTAT, POTSER AMB ALGUNS COMPONENTS CERTAMENT PROGRESSISTES. AQUESTES TRANSFORMACIONS NO ES VAN FER SENSE COSTOS IMPORTANTS PER ALS TREBALLADORS. ÉS OBVI QUE LA CIUTAT DELS PRODIGISDE PRIMERS DE SEGLE I LA CREATIVITAT IMMENSA DE LA BARCELONA D'AVUI SóN TAMBÉ CONSEQÜèNCIA DE LA CAPACITAT QUE BARCELONA HA TINGUT PER SINTETITZAR, INTEGRAR, ASSUMIR POSICIONS CONFRONTADES, CONFX,ICTES I DEBATS. LA CIUTAT S'HA DE REFER, PER SUBSANAR DèFICITS URBANíSTICS I SOCIALS, PER TORNAR-LI UNA VITALITAT OBLIDADA I PER ASSEGURAR-LI UN LLOC SIGNIFICATIU EN UN SISTEMA EUROPEU I MUNDICAL CADA COP MÉS OBERT I INTERRELACIONAT. ES IMPORTANT, A MÉS, QUE LE$ CADA COP MÉS RàPIDES TRANSFORMACIONS EN ELS ENORNS TECNOLòGICS I ECONòMICS NO CONDUEIXIN AIUN AGREUJAMENT DELS 2 �DESEQUILIBRIS SOCIALS I TERRITORIALS DE LES CIUTATS I ELS SEUS ENTORNS. HEM PASSAT UN MOMENT D'UNA CERTA EUFòRIA QUE, AMB L'EVOLUCIÓ DELS CICLES ECONòMICS, CALDRà MATISAR PER OBTENIR L'ADEQUADA ADAPTACIó. EL LIDERATGE DE LA TRANSFORMACIó DE LA CIUTAT ES CONCEBEIX, DONCS, COM UNA ACUMULACIó D'ESFORÇOS I D'IDEES DE TOTS ELS SECTORS SOCIALS I ECONòMICS. EL PLA ESTRATèGIC BARCELONA2000 ÉS L'INSTRUMENT D'AQUEST LIDERATGE COL • LECTIJ; DE LA CIUTAT. ÉS, TAMBÉ, UN MODEL DE TREBALLEN COMÚ QUE HA ESTAT ESTUDIAT I IMITAT. HE DIT SOVINT QUE BARCELONA'TÉ PROJECTES QUE VAN MÉS ENLLà DELS JOCS OLÍMPICS. ELS TÉ PERQUè EL TEIXIT ECONòMIC, SOCIAL I INSTITUCIONAL ELS VA CREANT I PERQUè S'HAN ESTABLERT MECANISMES I HàBITS DE DIàLEG QUE PERMET+N LA SEVA MADURACIÓ I TRANSMISSIÓ. L'ESTIU DE L'ANY PROPER, DURANT ELS JOCS, BARCELONA HAURà DE DONAR TESTIMONI D'UNA MADURESA EXCEPCIONAL, AMB 40T EL MóN OBSERVANTNOS. FINS ARA N'HA DONAT BONA MOSTRA I ESTIC CONVENÇUT QUE LA SEGUIREM DONANT. 3 �FA DOS DIES ES VA CONSTITUIREEL CONSELL ECONÒMIC I SOCIAL DE BARCELONA. UN INSTRUMENT MÉS DE CONSULTA I PARTICIPACIó DELS AGENTS S1)CIALS I ECONÒMICS DE LA CIUTAT. UNA EXPERIèNCIA;PIONERA EN EL MARC DE LES GRANS CIUTATS D'ESPANYÀ, QUE CREC QUE POT APORTAR ELEMENTS MOLT IMPOR'ANTS EN LA CONCRECIÓ E DE POLÍTIQUES QUE INCREMENTIN ELS NIVELLS DE QUALITAT DE VIDA I BENESTAR SOCIAL A BARCELONA. VEIG AMB SATISFACIó QUE EL DOCUMENT CONGRESSUAL D'AQUEST 5è CONGRÉS CONTEMPLA AMB DETENIMENT EL SINDICALISME COM A SUBJECTES URBà. ES PLANTEGEN QÜESTIONS QUE CONSIDERO D'U#JA IMPORTàNCIA CABDAL PEL FUTUR DE LES CIUTATS COM EL TRàNSIT O EL MEDI AMBIENT URBà. QÜESTIONS SOBRE LES QUE CALDRà PLANTEJAR ALGUNES FÒRMULES IIFiNOVADORES I, POTSER, COMPLEXES, TREBALLADORS, QUE AFECTEN EÏ,.S CIUTADANS COM A COM A CONSUMIDORS, COM AGENTS PARTICIPATIUS, ETC... L'AJ NTAMENT DE BARCELONA ACOLLIRà AMB INTERèS QUAL S EVOL PROPOSTA SOBRE S AQUESTES QÜESTIONS QUE SORGEIXI D'AQUEST CONGRÉS. �AGRAEIXO UN COP MÉS, LA GENTILESA DE DONAR-ME L'OPORTUNITAT D'ADREÇAR-ME A TOTS VOSTèS I VULL DONAR-LOS LA BENVINGUDA A BARCELONA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4166 Title A name given to the resource Proposta de salutació de l’alcalde per al al 5è Congrés de CCOO de Catalunya Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Sindicats Lideratge Barcelona Jocs Olímpics Model social Comisiones Obreras Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-11-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4450/FMHP_01597.JPG c5a3002b69a9e83855884f0ab493c5d9 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource Públic a la XIX Cimera Hispano – Francesa. I Foro Espanya França Subject The topic of the resource Congressos i conferències Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Polítics Obiols Llandrich, Margarita Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4451/FMHP_01598.JPG 0f80e3d32a86d520f3c674b0edfeea06 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource Públic a la XIX Cimera Hispano – Francesa. I Foro Espanya França Subject The topic of the resource Congressos i conferències Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Polítics Obiols Llandrich, Margarita Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1597/0000000760.pdf 0854e3d33b74996ea6fc1805c8e4e0d9 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Puede la izquierda gobernar el mundo Source A related resource from which the described resource is derived Reforma Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource García, Amancia Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Model social Esquerra (Ciències polítiques) Govern Acció política Partits polítics Polítics Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-11-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1545/0000000719.pdf 1b02621a9429d18281df1f5470e2169f PDF Text Text Entrevista a El Periódico "Pujol ha menyspreat el Parlament i els catalans amb el seu silenci" ENTREVISTA Pasqual Maragall PRESIDENT DEL PSC : "Pujol ha menyspreat el Parlament i els catalans amb el seu silenci" JOSEP TORDERA / BARCELONA --¿La moció de censura ha servit per a alguna cosa? --Ha sigut un exercici de normalitat democràtica. Els convergents i tothom qui es mou al seu voltant han volgut fer creure que era una opereta, que no servia per a res. Però ells són els únics que pensen així. En canvi, als ciutadans el debat de la moció els ha suposat un renaixement de l´interès per la política. Ho he pogut constatar al carrer i en el correu electrònic que he rebut aquests dies. Amb això hi hem sortit guanyant tots, s´ha vist que hi ha dues opcions, amb posicions matisades al seu voltant. Maragall, dijous passat, assegut en un banc de la Ciutadella davant el Parlament. Foto:JULIO CARBÓ --Jordi Pujol no va intervenir en el debat d´una moció de censura que vostè havia presentat en contra seva. ¿Per què creu que ho va voler fer? --El silenci de Pujol ha sigut un fet absolutament inaudit. Si José Luis Rodríguez Zapatero presentés una moció de censura contra José María Aznar, i aquest no intervingués i fes intervenir en el seu lloc el vicepresident Mariano Rajoy o qualsevol altre possible successor seu, a Madrid es produiria un escàndol sensacional. Crec que aquí hauríem de tenir els mateixos reflexos democràtics. Pujol, amb el seu silenci, ha menyspreat el Parlament i els catalans, que tenien dret a saber el que pensa, perquè encara segueix sent el president. --Vostè tampoc va voler debatre amb Artur Mas. --No és el mateix. D´entrada jo no vaig defugir el debat amb Mas, que es va fer. Però és cert que jo vaig considerar que, segons indica el reglament del Parlament, amb qui havia de debatre era amb els grups parlamentaris. La moció de censura no és cap altra cosa que un debat d´investidura i, per tant, jo era el candidat i havia d´intentar convèncer els grups, no el Govern que estava censurant. --¿Divendres es va produir la retirada política de Pujol? --Sí. Divendres, amb el seu silenci, al no voler debatre amb mi, Pujol va confirmar la seva retirada. Encara que no ho va fer amb la formalitat deguda. --¿Ja no hi haurà la possibilitat de tornar a veure un debat Pujol-Maragall al Parlament? --Crec que no hi tornarà a haver un debat entre nosaltres. No m´imagino Pujol en el debat de política general de l´any que ve, tornant a fer el mateix discurs de comiat que va fer fa dues setmanes. No tindria cap sentit. Penso que la pròxima gran intervenció de Pujol al Parlament serà per anunciar que se´n va, no per defensar l´obra d´un Govern, que no ha defensat en una ocasió crucial com la de la moció de censura. --La seva actuació en el debat de la moció de censura ha merescut elogis, però, al mateix temps, crítiques molt dures. ¿Té alguna cosa per reprotxar-se? �--Home... Sempre penso que ho puc fer millor, però crec que, globalment, en puc estar satisfet. Aquest debat ha trencat molts tabús, molts prejudicis sobre les possibilitats del Parlament, de Maragall, dels socialistes, de la potència parlamentària de Pujol i, en termes generals, del grup de CiU. El debat va tenir dues parts molt lligades entre si. D´una banda, el paquet de propostes que resumiria en la recerca d´una cohesió més gran en polítiques concretes de caràcter social, una proposta clara per a Espanya i una estratègia econòmica i d´infraestructures. De l´altra, hi havia el debat sobre els qui poden portar a la pràctica aquestes mesures. Ha quedat clar que els únics que ho poden fer són els grups d´esquerra. --Artur Mas i Duran Lleida van al.ludir reiteradament a la relació que hi ha entre el PSC i el PSOE com a argument per desqualificar-lo com a possible president de la Generalitat. ¿Aquest vincle els perjudica a efectes electorals? --A Catalunya, en totes les eleccions generals i municipals, els socialistes obtenim més vots que CiU i el PP junts. I en les últimes eleccions catalanes, els socialistes vam tenir més vots que els convergents. No sembla que els catalans comparteixin els arguments de Convergència. Per això resulta lamentable que Pujol no tingui en compte els sentiments d´una bona part dels catalans, expressats amb els seus vots, i insisteixi a dir que a Catalunya li és indiferent que a Espanya governi el PP o el PSOE. --Ara que tot s´ha acabat... --Perdoni, però ara no s´acaba res. Al contrari, ara comença tot. La política catalana torna a estar en un replà més alt, en un punt de partida més interessant, en el qual el Govern s´haurà d´esforçar per acabar amb la seva ineficàcia, que la gent ja està percebent. --¿I vostès? --A nosaltres ens correspon explicar per tot Catalunya les 17 propostes que vam presentar en el debat de la moció. Volem mobilitzar al seu voltant el conjunt dels ciutadans. --A més a més, molt aviat s´hauran d´enfrontar a una sèrie de qüestions com els Pressupostos de la Generalitat per a l´any 2002, els canvis en el Govern i el congrés de federació de CiU. --Tot això ha perdut molt valor polític. La discussió del pressupost està cantada perquè depèn del de Madrid, i ja sabem que el casament entre Unió i Convergència no aportarà res de nou. --¿On s´hauran de buscar les novetats? --Tot dependrà de la dinàmica de la política catalana, aquí i a Madrid, del resultat de les eleccions gallegues i, evidentment, del que pugui passar a Euskadi. També es podria donar el cas que CiU, finalment, decideixi trencar amb el PP per pactar amb ERC, cosa que, si vol que sigui mínimament creïble, hauria de fer aviat, no uns quants mesos abans de les eleccions. En tot cas, s´hauria de veure si Esquerra es vol prestar a una operació d´aquesta mena. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pujol ha menyspreat el Parlament i els catalans amb el seu silenci Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Tordera, Josep Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Moció de censura Parlament de Catalunya Oposició Pujol, Jordi, 1930- Acció política Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-10-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1543/0000000717.pdf b2260604650a57573f3305d99f934bc5 PDF Text Text Entrevista a El Periódico (19-8-2001) Pujol no gosa enfrontar-se un altre cop amb mi No ofereix la més mínima oportunitat al dubte. Amb el relaxament de les vacances que li il.lumina la cara, està absolutament convençut que quan Pujol deixi el seu despatx al Palau serà per ocupar-lo ell. A. Carbonell Pasqual Maragall : "Pujol no s'atreveix a tornar-se a enfrontar amb mi en unes eleccions" VA NEIXER A BARCELONA EDAT 60 ANYS TRAJECTORIA FUNDADOR DEL PARTIT DELS SOCIALISTES (PSC) I ALCALDE DE BARCELONA (1982-1997) LUIS MAURI --Als anys 60, vostè va victorejar la Cuba de Castro i la Iugoslàvia de Tito; als 70, va somiar amb una societat socialista i democràtica després de la nit franquista; als 80 i als 90, va governar Barcelona amb pols socialdemòcrata i liberal. Quin significat tenen avui, de cara al segle XXI, la dreta i l'esquerra? --L'esquerra és la que intenta realitzar els somnis. I la dreta és la que en desconfia. Però en la tenacitat per realitzar els somnis sempre existeix la possibilitat de trair-los. Si només hi penses o els desitges, els somnis són meravellosos; però per poder-los agafar és necessari ficar-se en el fang de la realitat. -- Quins somnis ha traït vostè? -- Tinc somnis pendents, sí. Traïts? Segurament també. -- Pot ser més precís? --Un somni pendent, no només meu, sinó de la ciutat, del país, és la cita de Barcelona amb les cultures del món el 2004. Es l'assignatura pendent de sempre, la reconciliació del món i els ciutadans. Va començar amb Adam i Eva, suposo, però sobretot es va posar de manifest als segles XVIII i XIX, amb Kant i Marx. Marx veia la història com una locomotora que només podia anar endavant. Es podia aturar, sí, però no recular; el vent de la història l'empenyia invariablement cap endavant. Kant era més escèptic. Però avui sabem que tot depèn de nosaltres. Podem avançar i aturar-nos, però també podem destruir el món. Si ens equivoquem, tot se'n pot anar en orris. --Li preguntava pels seus somnis traïts. --La vida és una continuïtat de traïcions percebudes, que probablement no són traïcions reals. Un es va fent gran. Resulta que descobrim que els Reis són els pares, i així moltes coses. No hi ha res tan idíl.lic com ens pensàvem. El creixement és un cúmul de petites traïcions, d'un mateix o dels altres, a les quals hem de donar un sentit final més que original. No hem de pensar tant en si fa 20 anys vas dir no sé què, i que després has fet què sé jo, sinó en si el lloc on et dirigeixes és digne en funció del teu plantejament inicial. Si ets fidel als teus orígens d'una manera radical i absoluta, acabaràs paralitzat, no podràs fer mai res. -- La dialèctica mundialització-antimundialització és la versió actual de la dialèctica de classes? --L'està substituint. Marx ja ho va plantejar en aquests termes. El comunisme, el paradís a la terra, segons Marx, només podia funcionar a escala mundial. I, en efecte, la globalització és �aquí, però arriba del costat contrari. Qui porta el comandament és el capital. O, dit en termes d'avui, l'economia està mundialitzant la societat i aquesta última no domina l'economia. La qüestió és aconseguir que la societat no quedi a la mercè de l'economia. -- El món serà global o no serà? -- Sí, però no a partir d'ara. Avancem cap a un món global des del principi dels temps. -- Quin és el lloc de Catalunya en aquest món global? --La mundialització canvia la distància entre el que fas i l'efecte del que fas. Catalunya és molt més petita en relació amb el món amb què es relaciona. Es menys mestressa del seu propi destí, i això també li passa a Espanya, i a Europa. La globalització ens fa a tots plegats menys amos del nostre destí. -- Així doncs, els nacionalismes tenen el paper de protegir, de fixar les identitats dels elements globalitzats? -- La globalització comporta un perill de pèrdua d'identitat. S'ha de conjugar la consciència de globalització amb la necessitat de particularització. Els federalistes hi estan treballant des de ja fa molt de temps, també a Catalunya. Els nacionalismes que governen avui Espanya i Catalunya han perdut el nord en vista d'una nova realitat en què el seu missatge no és suficient ni satisfactori. El nostre missatge federalista potser és més complicat, però és capaç de donar una resposta més adequada a la nova situació. Es millor l'Espanya plural i progressista que l'Espanya de la desconfiança. Catalunya té la possibilitat i l'obligació de formular un projecte diferent d'Espanya. Catalunya no ha d'aspirar a tenir un tracte especial com, per exemple, Euskadi, sinó a posar damunt la taula un projecte d'Espanya on hi càpiga còmodament i els altres, també. --Vostè no es pot queixar de Jordi Pujol. Déu n'hi do quin regal que li ha fet retirant-se de la competició electoral. --I tant que em queixo. M'agradaria tornar-lo a guanyar en vots, i aquest cop, també en escons. --Dir que prefereix enfrontar-se a Jordi Pujol que a Artur Mas sona, permetim que ho digui, una mica hipòcrita... --Pujol no s'atreveix a tornar-se a presentar. No vol perdre. Ja va perdre amb mi una vegada, encara que va acabar guanyant en temps de descompte i gràcies a la llei electoral. Però ara no gosa tornar-ho a intentar, i envia aquest noi, Mas. Saben que no guanyaran i s'estan venent el present en el mercat de futurs. Per aguantar en el poder dos anys més, paguen el suport del PP al Parlament al preu de comprometre el seu recolzament al PP al Congrés quan, després del 2004, els conservadors perdin la majoria absoluta. -- Quina virtut política de Pujol considera envejable? --Que parla alemany, que és una virtut política molt important. Bé, el seu coneixement de la història i la seva fidelitat a Catalunya. -- I de Mas? �--Es un bon opositor. A l'Ajuntament de Barcelona vaig tenir a l'oposició, per CiU, Trias Fargas, Cullell, Comas, Mas i Roca. El més dur de tots plegats, el més incansable, va ser Mas. Ell va ser qui va boicotejar la Carta Municipal endarrerint-ne l'aprovació --Recentment, vostè parlava d'un clamor que demana eleccions a Catalunya. Venint cap a aquí no he sentit a ningú parlar-ne... --No he dit que la gent parli, sinó que hi ha tres partits (PSC, ERC i IC-V) que van sumar 50.000 vots més que els altres dos (CiU i PP) i que han demanat eleccions urgentment. Després de tota aquesta campanya de CiU per aconseguir més poder i més diners, ara sabem quants diners donarà el nou sistema de finançament autonòmic, però no diuen quants n'hauria donat l'antic. Hi ha una sensació inquietant de no saber si el fet que CiU vagi bé significa que el país va cap endavant o no. El Govern no s'ocupa dels assumptes importants de la vida quotidiana, de la immigració, de la seguretat, que està pitjor que mai, de l'escola, les inversions... -- No ha fet res bé el Govern de Jordi Pujol? --Sí, moltes coses. Fonamentalment, el manteniment de la dignitat de ser català, de l'idioma, de la seva his- tòria i les seves institucions. La creació de la consciència que Catalunya és una nació. -- Només la defensa de la identitat? --I algunes altres coses, com la Universitat Oberta de Catalunya i TV-3. -- En què s'hauria de notar el canvi que vostè propugna? --En la vida quotidiana. Els 100.000 milions de pessetes de més que, segons CiU, reportarà el nou finançament, em comprometo a destinar- los íntegrament a la família, l'ocupació de les dones, l'escola, la natalitat, els avis i els menors en situació de risc. Tenim una de les taxes de natalitat més baixes del món. S'han de fer polítiques perquè les dones puguin treballar i tenir fills sense que això els suposi un sacrifici ímprobe o la pèrdua de la feina, o les empennyi a no tenir fills. --A la tardor, vostè presentarà la moció de censura més anunciada de la història. No el preocupa que no el votin ni ERC ni IC-V? --Presentaré la moció de censura. Es la meva obligació. Qui vulgui peixos que es mulli el cul. Tantes queixes durant tant de temps perquè no hi havia oposició al Parlament... Doncs ara n'hi ha. La gent podrà veure que hi ha una alternativa, i això, òbviament, horroritza CiU. -- Quin PSOE prefereix, el de Felipe González, el d'Almunia o el de Zapatero? --El de Zapatero. --Donat que avui no n'hi ha cap altre, la seva resposta podria semblar a algú més pragmàtica que sincera. --Zapatero entronca amb el federalisme. Felipe havia de parlar en un llenguatge que arribés als militants demòcrates antifranquistes, però també als fills de la Guàrdia Civil, com jo dic. Ara fa falta algú que proclami l'Espanya plural, la dels socialistes de la República. Felipe representa el període en què Espanya només podia canviar amb una política d'Estat fort; feia �falta una persona que tingués l'Estat al cap. Ara cal una persona que tingui al cap el que vulgui, però que alliberi el joc, que sigui més federal, que no el preocupi tant la unitat. El PSOE havia de demostrar que és alguna cosa més que Felipe González, i ho ha demostrat. LLEGINT EL DIARI AMB PASQUAL MARAGALL LA IMMIGRACIO El Govern central avorta la negociació i desallotja per la força els africans de Barcelona. "Això no s'arregla amb una llei d'estrangeria. S'ha de donar poder als ajuntaments, que són l'Administració més pròxima als ciutadans, perquè actuïn amb eficàcia i els barris i les escoles puguin encaixar l'allau de gent amb problemes que arriba de fora. Els que estan pagant el cost de la immigració són els antics immigrants, els immigrants interiors dels anys 50 i 60, que veuen que els barris i les escoles que els va costar tant esforç dignificar es comencen a degradar una altra vegada. Això és un sarcasme històric que no ens podem permetre. I també s'ha d'invertir als països d'origen, perquè menys persones es vegin amb la necessitat d'emigrar. Això, i no lleis d'estrangeria, és el que necessitem". LA CLONACIO HUMANA Científics i polítics d'arreu del món debaten els limits morals de la clonació humana. " Què es pretén, recrear una persona o generar solucions per a determinades malalties? Si t'equivoques al fer un fetge o un ronyó, el destrueixes i ja està, però si encertes, salves la vida d'una persona. Però si t'equivoques al recrear un ésser humà... No hi ha garantia de no fer monstres. No és acceptable que, per evitar que la naturalesa creï monstres, correm el risc de fabricar-ne nosaltres". L'IDIL.LI CRUZ-CRUISE L'actriu espanyola Penélope Cruz i el nord-americà Tom Cuise esbomben la seva relació. "Penélope Cruz és una actriu que em cau molt bé. La veritat, no sé què li veu a Tom Cruise, ha, ha, ha. La seva exdona, Nicole Kidman, ara diu que per fi ha pogut posar-se sabates de taló alt, perquè quan anava amb Cruise no podia fer-ho per no subratllar més la baixa alçada de la seva parella. Encara que les notícies sobre la relació Cruz-Cruise també podrien ser una estratègia purament de màrqueting." FIDEL CASTRO El líder cubà compleix 75 anys i diu que serà rebel fins que es mori. "Està bé, però si Fidel Castro vol ser rebel de veritat, que permeti que la rebel.lia que proclama continuï després d'ell. Castro hauria d'obrir la mà abans que sigui massa tard. Hauria d'impulsar transició cap a la democràcia que permetés a Cuba sortir de l'aïllament". PASQUAL MARAGALL RADIOGRAFIA L'amant de la vora del precipici Maragall no és un polític comú. Ho confessa just abans de començar l'entrevista. "Si jo fos un polític dels que es porten ara, li preguntaria quin titular vol que li doni", deixa anar amb un punt d'ironia. "Com a la perruqueria: què vol?". Nét del poeta Joan Maragall, militant revolucionari durant els anys d'universitari, l'exalcalde de Barcelona és un polític intuïtiu, heterodox, indisciplinat, obstinat, amant de les passejades per la vora del precipici. Els socialistes catalans confien en Maragall per trencar el malefici electoral que arrosseguen des de l'any 1980 enfront de Jordi Pujol. �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pujol no s'atreveix a tornar-se a enfrontar amb mi en unes eleccions Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Mauri, Lluís Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Globalització Catalunya Maragall Mira, Pasqual, 1941- Pujol, Jordi, 1930- Oposició Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-08-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3149/FMHP_00288.jpg 92abe6a6ec1fe29f9cf8a97bab8a294d Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 08/05/2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Title A name given to the resource Quadre Flors blanques Joan Hernandez Pijoan regal de noces al Príncep Felip Subject The topic of the resource Regals Bodes reials i nobiliàries Quadres, gràfics, etc. Flors Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1688/0000000661.pdf b907f00ab49bf31f5308320a22e715ff PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Que el pueblo de Madrid sepa que Catalunya comparte su dolor Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Mundo Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Terrorisme Madrid Solidaritat Islamisme Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1346 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-03-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1717/que_passara_amb_lEstatut.pdf 77888477a0a628c5a12b75d725afd443 PDF Text Text LES INCERTESES DEL FUTUR POLÍTIC DE CATALUNYA Què passarà amb l'Estatut? ¡Que lluny que queda el federalisme lleonès de Zapatero! El que va unir tots els socialistes PASQUAL Maragall Dimecres, 30/07/2008 | El Periódico de Catalunya El 9 d'agost venç el termini fixat en la disposició addicional primera de l'Estatut de Catalunya per concretar les aplicacions dels preceptes del Títol VI, o sigui, el nou sistema de finançament. Immersos en aquesta negociació, que no està sent gens fàcil, podríem perdre de vista l'amenaça més important que encara penja sobre el nostre Estatut. El futur de l'Estatut és un misteri. Depèn de si falta un membre determinat del Tribunal Constitucional el dia que es reuneixi per debatre el tema, si és que es reuneix. Un constipat oportú pot ser decisiu. Va d'un pèl. Rubalcaba és mestre en solucions: ja ho arreglarà. ¡Que lluny que queda el federalisme lleonès de Zapatero! El que ens va unir tots els socialistes en els congressos dels primers anys del segle XXI, tan llunyans ja que em semblen del segle passat o d'en fa dos. Ja saben que hi ha malalties que alteren la memòria i fan present allò que és remot mentre s'oblida el més recent. A mi em passa. Pot ser que a altres també els passi i no ho sàpiguen. Perquè, si no recordo malament, quan vaig anar amb l'Estatut sota el braç a Madrid --un text aprovat aquí amb el 90% dels vots del Parlament de Catalunya-- em vaig trobar Zapatero amb una llista de retallades. Al cap de poc, va aparèixer Artur Mas per la porta lateral i va resultar que ja havia pactat les retallades amb el president, retallades i acords en virtut dels quals Catalunya ja no era una nació en l'articulat, sinó només en el preàmbul, que no té efectes jurídics positius (i s'hi advertia que eren els catalans els que es consideraven nació, menys encara, nacionalitat). Els mateixos protagonistes havien fet saber al president de la Generalitat, uns mesos abans, la conveniència que abandonés la presidència passat el referèndum. I AIXÍ VA SER, quin remei. Entre altres coses perquè ERC era evident que no podia acceptar les retallades i es perdia la majoria al Parlament de Catalunya. Es tornaria així al mateix de sempre, a la conllevància: els autèntics representants de les essències respectives, els nacionalistes espanyols i els nacionalistes catalans, pactarien per sota la taula i educadament les seves discrepàncies sense pretendre el miracle de convèncer-se mútuament de res. Tot resolt. La legislatura es quedaria en tres anys, eleccions i fora. CiU altra vegada a manar, com ha de ser. Quan li vaig preguntar a Zapatero en qui pensava per encapçalar la candidatura socialista en les immediates eleccions, em va dir que evidentment en l'exsecretari d'organització del PSC, Montilla. El que no sé si va preveure és que Montilla se les arreglaria per convèncer els d'Esquerra Republicana perquè tornessin al Govern després d'haver-ne estat apartats pel seu no a l'Estatut i que, per tant, CiU es tornaria a quedar fora de joc. ¿I l'Estatut? L'Estatut aniria a referèndum com estava previst. I així va ser. El dia 18 de juny va superar l'aval popular, amb més abstenció de la desitjable (segurament com a �conseqüència dels avatars del procés). Després, el dia 1 de novembre, després de votar en les inevitables eleccions, Maragall se'n va anar al Puigsacalm com cada any en tal data i vet aquí un gat, vet aquí un gos, el conte s'havia d'haver fos. PERÒ NO: ARA resulta que no és el poble català, ni tan sols en referèndum, qui decideix sobre el seu estatut. Són els jutges. Jutges que el poble, via Congrés i Senat, ha nomenat. Perquè el poble, en la seva infinita innocència i la millor de les voluntats, es pot equivocar. Els jutges nomenats pel poble, no. I si es dóna la casualitat que en falta un i se'n va en orris tot el que s'ha fet, doncs fet està. I vet aquí un gat... la desafecció (de molts catalans) haurà arribat. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Què passarà amb l’Estatut? Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Justícia Constitució Espanya Catalunya Democràcia Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-07-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles