418 10 5657 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/814/0000001539.pdf 0bb1684b48b45c93cb4b849cad215c0d PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 03/02/1993 (2995428) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 16 Regiones y ciudades de Europa PASQUAL MARAGALL El pasado 8 de mayo, el presidente de la Comisión Europea, Jacques Delors, definía en Barcelona a las ciudades como los elementos esenciales de la construcción de la Europa auténtica", como los intermediarios indispensables entre un poder que se aleja, con problemas que, se complican, y sus ciudadanos". Más recientemente, el canciller alemán Helmut Kohl se manifestaba partidario ante el Bundestag de "incluir con más fuerza que hasta ahora a las ciudades y los municipios en la obra de la unificación europea". También el presidente de la Asociación de Regiones de Europa (ARE), Jordi Pujol, ha reconocido la coexistencia de ciudades y regiones en el llamado Comité de Regiones. En el artículo 198, la declaración de Maastricht dice que este Comité de Regiones está formado por regiones y poderes locales. Con un exceso de ingenuidad o, al contrario, con una punta de malicia, se ha dicho que las ciudades están presentes porque hay países que no tienen regiones. En efecto, la mayoría de los países de la Comunidad Europea no están organizados en regiones, pero no es por este motivo por el que el Comité está formado a la vez por regiones y poderes locales, sino por el principio de subsidiariedad incorporado en la propia declaración de Maastricht. El principio de subsidiariedad, o de proximidad del poder, dice que nada debe hacerse en un nivel de gobierno más alto que aquel que pueda hacerlo con igual eficacia. La carga de la prueba de la eficacia se supone que radica en los niveles superiores de gobierno. En principio -según el concepto de subsidiariedad- el nivel más próximo de administración es el más adecuado. Éste es un principio profundamente democrático, pero es, además, un principio que opta por una de las posibles confirmaciones de la democracia: la que minimiza la distancia entre el ciudadano y el administrador público, a igual eficacia. Indirectamente introduce, por otra parte, una consecuencia quizá no requerida por todos: la de la igual dignidad de todos los poderes. Ésa es la cuestión: las ciudades y poderes locales defienden la igual dignidad y, por tanto, la composición equitativa o equilibrada del Comité de Regiones. Algunas regiones europeas defienden la exclusividad del Comité en base a un nominalismo equivocado. ¿Por qué lo hacen? ¿Hay alguna razón para ello, aparte del corporativismo más o menos legítimo? Hay la siguiente razón, que en la España de las Autonomías hemos de entender: hay "regiones europeas", como Cataluña, que además son naciones sin Estado, pero naciones, o nacionalidades, como dice la Constitución. Estas regiones nacionales quieren participar de aquello que su ausencia de Estado les ha quitado: la soberanía. En alguna medida, ésta es nuestra aspiración, y lo es también, probablemente, en las regiones belgas y los länder alemanes. En este sentido, el Comité de Regiones creado por el Tratado de Maastricht ha aparecido como un deus ex machina, como una solución ideal de un problema insoluble. Quizá sería soluble a la larga, cuando otros países hayan hecho su regionalización o federalización y se pueda hacer en Europa lo que España en buena medida ya ha hecho. Mientras tanto, con paciencia y con generosidad, catalanes y valones y flamencos y alemanes de todos los länder hemos de compartir del Comité de 16 �Articles de Pasqual Maragall a Regiones (y Ciudades) con las ciudades, y a través del diálogo, ir configurando un rol más específico para unos y otros en la Europa del siglo XXI (de aquí a siete años). De otra manera, habríamos cometido dos errores: a) malbaratar las inmensas posibilidades de la democracia local como sistema de integración de la gente en la política, y b) no tener en cuenta que es el propio concepto de soberanía nacional el que se va "ablandando" a medida que el principio evidente de la igual dignidad de los poderes va creciendo y el nuevo contenedor global que es Europa se va afirmando. Con Jordi Pujol como presidente de la Asociación de Regiones de Europa, hemos llegado de hecho al acuerdo de posponer hasta 1996 (año de la revisión del Tratado de Maastricht) la definitiva configuración del Comité de Regiones y de hacer juntos, regiones y ciudades, el camino hasta 1996. Es una medida de prudencia. Respetémosla. La Asociación de Regiones de Europa y el Consejo de Municipios y Regiones de Europa, que respectivamente presidimos, ganarán así credibilidad. De otra manera, la perderían las instituciones y nosotros mismos. Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona y presidente del Consejo de Municipios y Regiones de Europa. 17 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-1997 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1081 Title A name given to the resource Regiones y ciudades de Europa Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Regions CMRE Ciutats Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-02-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1507/19961111d_00748.pdf 9af73cf675296f5ea4c34f567e434a56 PDF Text Text REPERCUSSIONS ECONÒMIQUES DELS GRANS PROJECTES DE BARCELONA 111.5i9trillralP 1 8 Nny asgs 1 N.I.L.,„zi2S �SENYORES, SENYORS, ÉS PER A MI UN GRAN PLAER PODER ESTAR AVUI AMB VOSTÈS EN AQUESTA MAGNÍFICA NOVA SEU DELCOL.:_l FGLDE CENS~ALSDECOMPTES DE CATALUNYA. CREO QUE AQUESTA ÉS UNA MOLT BONA OPORTUNITAT PER PARLAR D'ALLÒ QUE PRELÉN BARCELO A. DE SEGUIR ENGRESCANT-NOS AMB LA T I PER AIXÓ EL QUE HEM DE FER ÉS PARLAR DE FUTUR, PERQUÈ EL FUTUR DE BARCELONA ÉS MOLT I MOLT BO, SI ES quEASOM CA?,A9S DE PRENDRE A TEMPS TOT UN SEGUIT DE DECISIONS ESTRAGIQUES. BARCELONA ÉS UNA CIUTAT QUE NO S'HA FET AMI PROMESES, SINO PROPOSANT-SE I SUPERANT ELS SEUS PROPIS REPTES. QUINS SÓN ELS REPTES QUE AVUI TÉ LA CIUTAT? EN PRIMER LLOC TENIM EUROPA, UNA EUROPA QUE S'ENTÉN COM UNA REALITAT QUE S'ESTÀ DEFININT, PER() QUE ÉS IRREVERSIBL. LA UNIÓ EUROPEA ÉS UNA UNIÓ DELS ESTATS/ I DE LES REGIONS, PER TAMB HO ÉS DE LES CIUTÁTS. �Ajuntament 411 de Barcelona ( 7'(_)V-1)-77. Gabinet de l'Aicaldia L'EUROPA QUE S'ACOSTA ES LA yONSAGRACIÓ DEL PRINCIPI __- _D_E_SUBSISIARIETÁT I( DE L'ALITONWIA LOCAL. HEM — DE COMENÇAR A APLICAR AQUESTA UBSIDIARIETAT A CASA NÓSTRA. AQUESTA ÉS LA CLAU—PER ARRIBAR A ACONSEGUIR ELS GRAN OBJECTIU, PER FER-NOS SENTIR I SER TINGUTS EN COMPTE EN L'EUROPA QUE ENS INTERPELLA, LA QUE VOLEM CONSTRUIR I EN LA QUAL HEM D'ESTAR BEN SITUATS. EN AQUEST SENTIT, PER BARCELONA EL REPTE D'EUROPA NO SUPOSA NOMÉS AFRONTAR ELS LÒGICS CANVIS ECONÒMICS QUE LA CIUTAT I LES SEVES EMPRESES HAN DE FER PER ADAPTAR-SE A LA MONEDA ÚNICA, CAL AFRONTAR UNA NOVA TRANSFORMACIÓ PER A LA QUAL ES NECESSARI ÁGILJTAR LA CONSTRUCCIÓ I POSADA EN MARXA D TOTES AQUELLES INWRASTRUCTURES LOGISTIQUES QUE ENS HAN DE CONVERTIR EN 1_,A7TORTA ,SUD D'EUROPA, EN EL LLOC DES DEL QUALLÉ(11 W /-< - --AcIL-URÓPA TOTES LES MERCADERIES PROVINENTS ID'ÁSIA I NORD-AMÉRICA. LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA AGLUTINA 4 MILIONS D'HABITANTS. ÉS EL LLOC ON �Ajuntament 41) de Barcelona -ES-CONCENTREN 1.600.000 'LLOCS DE TREBALL, EL 70% DELS DISPONIBLES A CATALUNYA, DELS QUALS TRE-BALL-INDUSTRIALS,__ AQUESTA REGIÓ METROPOLITANA REPRESENTA, EN DEFINITIVA, LA CINQUENA__ CONCENTRACIÓ INDUSTRIAL EN IMPORTÀNCIA DE LA UNIÓ EUROPEA. EXISTEIX, EN CONSEQÜENCIA, UN TEIXIT INDUSTRIAL IMPORTANT 1 UNA ECONOMIA PRODUCTIVA FORÇA SÓLIDA, PERO TAMBÉ UNA POTENCIALITAT LATENT, ENCARA NO EXPLOTADA. CAL SABER APROFITAR AQUESTES POTENCIALITATS PER CONTRIBUIR AL PROCÉS D'ENFORTIMENT NECESSARI I AFRONTAR ELS NOUS CANVIS EN LES RELACIONS ECONÒMIQUES QUE ES DIBUIXEN AL LLINDAR DEL NOU SEGLE. UNS CANVIS QUE MODIFICARAN TANT LES RELACIONS DE PRODUCCIÓ COM LES LABORALS. BARCELONA VIU UN MOMENT EXCEPCIONAL, NO ENS PODEM ADORMIR. PERÒ LA COL•LABORACIÓ I LLEIALTAT INSTITUCIONAL I LA COMPLIQLTAT--ENTRE ELS SÚCTORS PÚBLIC 1 PRIVAT HAN DE SER, UN COP MES, ELS krÓTC):4 QUE HAKIDE FER POSSIBLE QUE NOSALTRES ASSOLIM ELS NOSTRES REPTES. 1 3 �Ajuntament 41> de Barcelona Gabinet de Vdca}dia -Ñ NOM D'AQUESTA LLEIALAT INSTITUCIONAL, LE--;--) ADMINISTRACIONS AUTONÓMICA I CENTRAL HAN D'ASSUMIR LA PART QUE ELS Hl PERTOCA. .1É CUALUNYA N T VIURE SENSE AQUESTA R AT QUE ES BARCELONA SI VOL SUPERAR EL REPTE D'UNA ECONOMIA CADA COP MÉS GLOBALITZADA, I AFRONTAR ELS DESEQUILIBRIS SOCIALS I LES MANCANCES QUE ENCARA TENIM EN CIJ EL TERRENY DE LES INFRASTRUCTURE Lki,Á-i-e ,(A4z, L5)/,t,PL4 (L I A, Á 'AMPLIACI0 DE "•" A EL DESENVOLUPAMENT DE LA PLA -A-FORMÁ LOGÍ ICA DEL LLOBREGAT, LES 1 UCTURES M • IAMB-1 -ÉÑTLS, EL Suyyjfflusi~ENT _pELS/ SR S S, LA RE CIÓ DEL BESOS L'ARADA -6EL T EN D AL A V-Ei0--ÚlTAT S FACTO RS CRUCIALSÉistEt-F-UTUR-IVÍM E D IAT. EÑ AQUEST SENTIT, L'ANUÑCI FET DIJOUS PASSAT PEL SECRETAR! D'ESTAT D'INFRASTRUCTURES I TRANSPORTS, JOAQUIN ABRIL MARTORELL, QUE EL MINISTERI DE FOITIÉNT DESTINA DESTINAIAGA1REBE 12_000 MILIONS DE PESSETES PER IMPULSAR PLA DEL DELTA-ES-UNA SONA-ÑOTÍCÍA, PERQUE BARCELONA 1■10 SERÁ - TOT EL bUE POT SER ECONÓMICA I LOGÍSTICAMENT SI NO ÉS CAPAÇ DE FER ARRIBAR EL_ 4 �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet t5 'Alealtha ELS SEUS SERVEIS FINS A LA PORTA DEL CONSUMIDOR. TOT 1 AIXÒ, PERÒ, HEM D'ESTAR ATENTS. EL PLA DEL DELTA, ÉS LA GRAN APOSTA DE FUTUR DE BARCELONA. ÉS EL QUE ENS HA DE PERMETRE CONVERTIR-NOS EN LA PORTA D'ENTRADA I DE SORTIDA DE LES MERCADERIES DE LA UNIÓ EUROPEA AMB ORIGEN O DESTÍ A ÀSIA I NORDAMÉRICA. LA PORTA SUD D'EVROPA. ÉS UN PLA QUE VA COMENÇAR AMB UNA GRAN EMPENTA, QUE VA OBRIR UN GRAN DEBAT PER LA POSSIBLE DESVIACIÓ DEL DESEMBOCAMENT DEL LLOBREGAT, PERÒ QUE, MALGRAT LES DARRERES DECISIONS DE GOVERN CENTRAL, NO AVANÇA A LA VELOCITAT QUE CALDRIA. EN AQUEST ASPECTE, PopyllÉm PLANTEJAR-NOS LA CONSTITUCIÓ D'ALGUN 0;"1.er--4.:::::1 QUE VAGI MÉS ENLLÀ DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT. UN "PERSONALITfrAr J QUE TINGUI CAPACITAT PER RESOLDRE DEMORES COM---LESQUE HEM VISCUT EN AQUEST DARRER ANY I MIG. 1 ÉS IECIEŠŠÄRI PERQUE BARCELONA NO POTPERDRE MÉS TEMPS �Ajuntament * de Barcelona Gabinet de l'Alcaidia ÉS IMPRESCINDIBLE ACONSEGUIR EN EL PERÍODE MÉS BREU POSSIBLE UN ACORD QUE PERMETI LA CONSTRUCCIÓ D'UN CORREDOR MEDITERRANI QUE RESOLGUI ELS PROBLEMES DE C.ONGESTIO FERROVIÀRIA AMB ELS QUE ENS COMENCEM A TROBAR. PODRÍN/1, FER UNA LLARGA LLISTAJDE-~JECTES RELACIOÑ~yIB EL 1:1~0- RT FERROVIARI, COM EL CORREDANI QUE RESOLGUI ELS PR9L-E11 E-- S DE 00NdÉSTK5 QUE ENS COMENCEM A TROBAR, ESPECIALMENT EN EL TRAM COMPRES ENTRE EL PAP1OL I EL PRAT, O LA CÓ-IISTRUCCIÓ ÖÊNOVES TES D'AMPLE EUROPEU QUE SEGUEIXIN L'EIX DEL LLOBREGAT. PER CERT, NO HEM REBUT AMB SATISFACCIÓ, BEN AL CONTRARI, AMB MALESTAR, LA DECISIÓ D'AJORNAR L'ENTRADA EN FUNCIONAMENT DE LA LÍNIA DE TREN DE VELOCITAT ALTA ENTRE VALENCIA I BARCELONA. ES UN PROJECTE QUE L'ANTERIOR GOVERN, AMB EL MINISTRE BORRELL, VA DEIMR ENLLESTIT, I NOMÉS DEPÈN DE LA VOLUNTAT POLÍTICA QUE S'HI PUGUI POSAR. ' a- �Ajuntament de Barcelona SÓN MOLTS ELS PROJECTES QUE ESTAN EN MARXA. PERÒ ALTRES MOLTS, ENTRE ELLS ALGUNS DELS DE L'ESTRATEGIA PER VITALS MÉS DESENVOLUPAYIENT DE LA ■./.111JTAT E_STAN ATURATS erCÉS—PERLLONGUEN EN 1..1N TEMPá \ QUE SE'NS ACABA. PENSO CONCRETAMENT EN L'ESTACIÓ DEL ) TREN D'ALTA VELOCITAT, ON UN CERT EXCÉS LA GENERALITAT, QUE ELS INTERVENCIONISTÁ TRIBUNALS~OIVSIDERAT_EN-OLTES OCASIONS ; MUNICIPAL, FA QUE, A CONTR/ARI A L'WTONOMIA ---- - - -----,-.„ ,----------_- -HORES- D'ARA, SIGUI1ErA,141 QUE AQUESTA ESTACIÓ PUGUI SER UNA REAL fAT LÁNY 2004, TAL I COM ---~ PREVIST.oy CAL PRENDRE UNA DECISIÓ EN AQUEST SENTIT, UNA DECISIÓ QUE ARA, UN COP 45tSSOLIT EL COMPROMÍS PER QUE EL GOVERN FRANCÈS TINGUI ENLLESTIDA LA SEVA VIA FINS A FIGUEFIES PER L'ANY 2004, ÉS MÉS URGENT QUE MAI. ES FÁCIL SABER c_CAC A ON APUNTEN GEOGRÁFICAMENT PROJECTES D'INFRASTRUCTURES: CAP A A LA POTENCIACIÓ DE LA ZONA DEL DELTA DEL lh_OBREGAT COM A UNA GRAN ÁREA LOGÍSTICA I D'INTERCOMUNICACIÓ MODAL QUE ENS PERME-h SER LA PORTA SUD D'EUROPA I, PER TANT, PODER CONTINUAR COMPETINT D'IGUAL A IGUÁL AMB LES~LS �Ajuntament de Barcelona Gabinet de PA3ca)dia CIUTATS EUROPEES, I CAP A LA RECUPERACIÓ D'AQUEST GRAN BUIT URBÀ QUE ÉS AETUALMENT EL CONGOST DEL RIU BESÓS. EN ELS DARRERS ANYS, MITJANÇANT CONVENIS ENTRE ADMINISTRACIONS I ACORDS ENTRE ELS AJUNTAMENTS IMPLICATS, S'HAN POSAT LES BASES POLÍTIQUES D'UNA ACTUACIÓ QUE HA DE PERMETRE RECUPERAR LA LLERA DEL RILL MILLORAR LES COMUNICACIONS I INFRASTRUCTURES D'UNA ZONA ON Hl VIUÉN MÉS D'UN MILI() DE PERSONES, EL 17% DÉLA POBLACIÓ CATALANA. EL PLA DEL BESÓS ACTUARIA BÀSICAMENT EN EL TRAM DEL RIU QUE PASSA ACANALAT ENTRE SANT JÓAN DE MONitAáA I LES TRINITATS. UN TRAM ON PODEM TROBAR UNA GRAN PART DELS FENÒMENS PROBLEMÀTICS QUE TENIM A BARCELONA. it-9 , ÉS UN PLA DE 4.500 R/iILIONS DE PESSETES, S U FINANÇATS BÁSICAMÉNT AM -QUE A (.M` TRAMA PRETÉN RECONSTITUIR L'EXIST URBANA SOBRE LA BASE DE, PONTS PEL DAMUNT DE LES AUTOPISTES ENTRE ELS BARRIS DE TORRE BARÓ, CIUTAT MERIDIANA 1 VALLBONA, I DES DE VALLBONA FINS A L'ALTRE BANDA DEL RIU, A SANTA COLOMA 1 LA PART BAIXA DE MONTCADA. (114 �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia EL PROCÉS DE REGENERACIÓ DEL BESÒS S'HAURÀ DE COMPLETAR AMB EL TRACTAMENT DE LA XARXA QI ALTA TENSIÓ, LA DOTACIÓ DE SERVEIS 1 HABITATGES I UNA ACTUACIÓ DECIDIDA ALS BARRIS IMPLICATS, ALGUNS DELS QUALS, COM ÉS EL CAS DE LA MINA, HAN PAGAT, ENCARA PAGUEN, MOLT CARA AQUESTA MARGINALITAT QUE ENCARA PATEIX EL BESÒS I QUE HAN ESTAT SOTMESOS A DURSSIMS PROCESSOS DE DEGRADACIÓ. VEIENT LA DIMENSIÓ D'AQUESTS PROJECTES ES POT COMPROVAR FÀCILMENT LA PREOCUPACIÓ, NO RAS SECUNDARIA PER L'ARTICULACIÓ DEFINITIVA DE BARCELONA EN LA SEVAbilViENSIÓ METROPOLITANA. LES RONDES VAN SER\UN PRIME_B_PAS EN AQUEST SENTI ,VAN SER UN PROJECTE FORÇA AMBICIÓS DE CARA A POSAR AL DIA L'ENTRAMAT URBÀ DE BARCELONA, PERO QUE NOMÉS SUPOSA UN PRIMER PAS EN LA VERTEBRACIÓ DE LA VERITABLE CIUTAT, DEL "CONTINUUM" URBÀ DE BARCELONA7 AQUESTA REI.TrÁT METROPOLITANA NO HA ESTAT SOVINT PROU RECONEGUDA I SI EXCESSIVAMENT MALMESA. L'ESTATUT DE CATALUNYA JA VA RECONÈIXER EL FET METROPOLITÀ, PERÒ TOT EL QUE HA VINGUT AL �Ajuntament 417) de Barcelona DARRERA DE L'ESTATUT NO HO HA FET PROU, SOBRETOT DESPRÉS DEL 1987. SEMBLA QUE NO ES PUGUI PARLAR S DE LA SUPRESSIÓ DE LA CORPORACIÓ ME OPOLITANA DE BARCELONA. SEMPRE QUE S SUSCITA AQUEST DEBAT SE'N FA UNA INTE ETACIÓ NEGATIVA, O FINS I TOT, UNA QÜEST DE FORÇA COM, DE FET, HO VA SER L'APROVdC5 DE LES LLEIS D'ORDENACIÓ TERRITORIAL. / PERÒ EL ET METROPOLITÀ ÉS UNA REALITAT INQÜES ONABLE I AIXÒ ÉS EL QUE CAL TENIR EN COMPtE, `-rt- POT SER AL DARRERA DE LA POR A AQUEST DEBAT Hl HA UNA VOLUNTAT DE NO RECONÈIXER EL PAPER /1 QUE HAN JUGAT ELS MUNICIPIS EN EL DÉSENNOMPÁMÉNT1 CREIXEMENT DE CATALUNYA. TANCAR ELS ULLS DAVANT L'EVIDENCIA QUE EL PAÍS HA PROGRESSAT EN ELS DARRERS VINT ANYS GRÀCIES EN GRAN PART A L'EMPENTA, EL DINAMISME I L'ACCIÓ DECIDIDA DELS AJUNTAMENTS I DEL CONJUNT DELS ENS LOCALS. I AIXÒ SENSE COMPTAR SOVINT AMB LES COMPETÈNCIES I ELS RECURSOS NECESSARIS. DE /"Cfq 71t," cy\ lo �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia LA CONCRECIÓ DE TOTS AQUESTS PROJECTES LOGÍSTICS I D'INFRASTRUCTURES QUE HAN D'ENFORTIR AQUESTA DIMENSIÓ METROPOLITANA, SÓN CRUCIALS EN UN MOMENT EN QUE ES DIBUIXA, CADA COP MES, UN FUTUR DE COMERÇ MUNDIALITZAT I AMB UNA FORTA COMPETÈNCIA DELS NOUS MERCATS EMERGENTS, QUE OFEREIXEN SIGNIFICATIUS AVANTATGES EN QUANT A COSTOS. DAVANT D'AIXÒ, ELS PASOS QUE, COM EL NOSTRE, PROVENEN DE LANTIGA TRADICIÓ INDUSTRIAL I -ASPIREN A MANTENIR I MILLORAR EL GRAU DE PROTECCIÓ SOCIAL ASSOLIT, HAN DE COMPETIR AMB LES ARMES DE LA QUALITAT, ES A DIR, AMI1-ÉL VALOR AFEGIT QUE ELS Hl POT DONAR LA MILLOR FORMACIÓ DE L'ELEMENT HUMÁ, LA DISPONIBILITAT DE MILLORS XARXES D'INFRASTRUCTURES, EL CLIMA DE SUPORT A L'ACTIVITAT EMPRESARIAL LA ÍÑVESTIGACIÓ I LA INNOVACIÓ TECNOLÓGICA I EL PODER COMPTAR A1\41_0 ENTRAMAT SOCIAL F O RTAMEW-COHE SI O NAT EN PARAL . LEL, I COM A MIDA DE FORÇA PER EVITAR SITUACIONS DE "DUMPING" SOCIAL, CALDRIA FER ACOMPLIR CARTA DELS DRETS SOCIALS ALS PAÏSOS EXPORTADORS. �Ajuntament • de Barcelona CAL, PER TANT, ARRIBAR A ALIANCES ESTRATÈGIQUES DESUEORT AL TEIXIT INDUSTRIAL PERAL MANTENIMENT , I L'INCREMENT DE L'OCUPACIÓ I DE LES RENDES ENTRE TOTS ELS AGENTS SOCIALS: ADMINISTRACIONS, SINDICATS I PATRONALS. EN AQUEST ASPECTE, I AMB COOPER-ACIÓ AMB EL CONJUNT DE MUNICIPIS QUE CONFORMEN LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA LA CLUTAT TREBALLA EN LA REDACCIÓ D'UN PACTE INDUSTRIAL METROPOJJTÀ, DEL QUAL COMENCÉWA-TENTWELS PIMERS ESBORRANYS, I QUE S'HA DE CONCRETAR EN EL POTENCIAMENT DEL TEIXIT INDUSTRIAL I DE SERVEIS EXISTENT A LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA. AQUEST PACTE HA DE TENIR EN CONSIDERACIÓ DOS MARCS DE REFERÈNCIA DIFERENCIATS. L'UN GENÈRIC, QUE ÉS EL MERCAT MUNDIAL I LA SEVA PROGRESSIVA GLOBALITZACIÓ, I UN ALTRE PROPI, EL DE LA UNIÓ EUROPEA, QUE ACTUALMENT ES TROBA IMMERS EN UN PROQÉS D'UNIFICACIÓ DE LES ESTRUCTURES MONETÀRIES DELS PASOS MEMBRES, LES REPERCUSSIONS DE LES QUALS CAL PODER PREVEURE I COMPENSAR. AIXÍ, PER EXEMPLE, A PARTIR DE L'1 DE GENER DE 1999, UN COP ARRIBATS A LA FASE D'IMPLANTACIÓ DE LA MONEDA ÚNICA EN AQUELLS PASOS QUE Hl �Ajuntament \ de Barcelona ACCEDEIXIN, DESAPAREIX LA POSSIBILITAT DE RECÓRRER A LA DEVALUACIÓ COM A INSTRUMENT PER AUGMENTAR LA COMPETITIVITAT DE LES EMPRESES. EN CONSEQÜÈNCIA, AQUESTA DATA ENS MARCA UN ÀMBIT TEMPORAL CLAR. DISPOSEM DE NOMÉS AQUEST TEMPS PER PODER DISSENYAR I IMPLANTAR ESTRATÈGIES ECONÒMIQUES QUE PUGUIN ESDEVENIR ELEMENTS DE POTENCIACIÓ, UNES ESTRATÈGIES ECONÒMIQUES QUE DIFÍCILMENT PODRAN DUR-SE A TERME SI NO EXISTEIXEN LES INFRASTRUCTURES ADEQUADES. CAL, PER TANT, FER UNA GRAN ESFORÇ DE POLÍTIQUES DE LES COORDINACIÓ DESENVOLUPAnEaT_MI.LPER I FS.ADM..I..N..I-ST-.RAC.IONS E ► ' ' .IAM.BÉ, LOCALS, COM L'AUTO i u L'EUROPEA. UN ESFORÇ QUE HA DE FER UN r ESPECIAL INCIDÈNCIA EN LA PLANIFICACIÓ TERRITORIAL, LA PROFESOIONALITZACIÓ DE LA GESTIÓ PÚBLICA, LA SIMPLIFICACIÓ ADMINISTRATIVA I L'IMPULS D'ACTUACIONS ESPECÍFIQUES DE SUPORT A L'ACTIVITAT EMPRESARIAL. ÉS TRACTARIA, DONCS, D'APLICAR EL QUE DIU EL PREÀMBUL DEL TRACTAT DE MAASTRICHT, AQUESTA MENA DE PRE- CONSTITUCIÓ EUROPEA, QUE �Ajuntament 41) de Barcelona CONSAGRA, ENTRE ALTRES ,MOLTES 9,1;YESTIONS, EL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT, SEQÓNS ELS QUAL TOTES LES ACTUACIONS PÚBLIQ?JJES ES FARAN DES D'AQUELL NIVELL DE L'ADMINISTRACIÓ MÉS PROPER AL CIUTADÀ QUE SIGUI POSS1'3LE. L'ALTRA POTA SERIA/EL REFORÇ DE LA CULTURA DEL DIÀLEG SOCIAL AMB EL PROPÒSIT D'ENFORTIR EL TEIXIT INDUSTRIAL QUE SIGUI ENTÈS COM UNA RESPONSABAT COMPARTIDA ENTRE EMPRESAMá, SINDICATS I ADMINISTRACIONS I QUE ES SIT/kil DINS D'UN MARC DE DEFENSA DE LA CO SIÓ SOCIAL. _eÁ,,uryLe (` , ‚4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4413 Title A name given to the resource Repercussions econòmiques dels grans projectes de Barcelona. Conferència Col.legi Censors Jurats de Comptes de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Competitivitat Comerç Indústria Acció política Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-11-11 Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1661/0000001304.pdf 3932db5523a496974ed1e6a7e4e59de8 PDF Text Text P 12-13 Indignació global ALESSANDRO BIANCHI LEONHARD FOEGER PERE VIRGILI P 14-16 DIUMENGE 16 D’OCTUBRE DEL 2011 NÚMERO 320 2,50 EUROS Avui Les Olimpíades del 92 van marcar el futur de Barcelona Fa 25 anys Tarragona serà la seu dels Jocs del Mediterrani del 2017 L’exalcalde Maragall, ahir, amb les fotos del 17 d’octubre de 1986, quan la ciutat va ser escollida seu dels Jocs del 92. XAVIER BERTRAL P 04-06 L’ENQUESTA DE L’ARA Catalunya resisteix la marea blava CiU i el PP pugnen pel segon lloc i per capitalitzar la davallada del PSC Resultats 2008 ICV 1 4,9% CiU 10 20,9% PSC 25 45,4% PP 8 16,4% 13-15 23,9% 12-13 22,1% 16-18 33,7% ERC 3 7,8% Estimació 2011 Nombre d’escons i percentatge 2-3 7,3% 1-2 4,4% �les claus d’avui 02 DIUMENGE, 16 D’OCTUBRE DEL 2011 elscromos per “valorar l’actualitat política” dels últims dies. Tot indica que petits contratempsdesaluthanprovocataquestes dues anul·lacions imprevistes. ➷➷➷ Vicent Partal (@vpartal) Periodista “El 15O és un toc d’atenció important als dirigents econòmics i polítics. Per si algú pensava que la paciència de la gent seria infinita...” ANDREUMAS-COLELLEncaraque noésvanitós,elconsellerd’Economia ha comprovat com és de conegut. A l’acte inaugural del curs de la BarcelonaGSE,elsestudiants,moltsestrangers,duiensotaelbraçelseullibreMicroeconomics theory i li demanaven que els hi firmés. ➷➷➷ JOSEP ANTONI DURAN LLEIDA Nohaestatunasetmanaplàcidaperal líder d’Unió, que ha hagut d’anul·lar dues rodes de premsa programades JOAN HERRERA ICV té com a lema de precampanya “Jo passo, tu passes, ell passa, ella passa, nosaltres passem, vosaltres passeu, ells passen, elles passenal’acció”.Quedabé,peròenuntext elqueéspolíticamentcorrecteesfafarragós. Així que a la notícia a la web van eliminarels“ellapassa”i“ellespassen”. retratsqueparlen JOSEP MARIA ESPINÀS Introspecció civilitzadora S eriós, elegant i tímid, és un senyor de Barcelona que para l’orella, sense que es noti, perquè cada dia li expliqui un secret. Armat de realisme social i Chanson, capta en detalls ínfims la dimensió literària del món i troba l’estímul que, associant les idees, et permet humanitzar l’espectacle de la vida. La seva narrativa és un esforç per reprendre el fil d’una cultura que va quedar a mig fer. Lluny de l’artista que voldria espaterrar, va aprendre a escriure com si fos un ofici en què la redacció de Destino era el taller, Pla el mestre, Cela un germà gran i Luján l’aplicat company de pupitre. De la claredat n’ha fet un estil, perquè troba que fer-se entendre ja és prou ambiciós per calgui afegir-hi retòrica. Pocs autors fan tan viva la Andreu Buenafuente (@Buenafuente) Humorista “Poso la ràdio d’Espanya per informar-me del #15O i només hi fan futbol. Malament” Anna Bosch (@annabosch) Periodista “Joves espanyols sorpresos i frustrats per la tècnica kettle de la policia britànica: acorralar els manifestants; no deixar entrar ni sortir” L’AVIDELBARÇAJoanCasals,elsocideGuardioladeBerguedàqueesdisfressad’AvidelBarçadesdefadècades, va crear ahir un petit problema de protocolenserconvidatalallotjadelCamp Nou,oncalcorbata.Casals,esclar,anavavestitcomsempre:comeldibuixcreat als anys 20 per Valentí Castanys. El club, per un cop, va fer els ulls grossos i Casals va veure el partit sense corbata. ➷➷➷ vist altwitter sensació que el llibre t’està parlant en el to càlid d’una amistat que sap callar abans de ser indiscreta. Elseuhàbitat,totihaverfetficció, és una introspecció cívica que, en la línia de Montaigne, examina racons de la consciència en què solem fernos trampes. Però la seva intimitat no té cap morbo perquè manté sempre la distància que fa que un foraster no sigui intrús. Ell, però, no és pas el jo que escriu, i té prou ego per portar malament quenose’l valori prou. Iel més irònic és que ha sigut el seu bon gust i un immens sentit del ridícul els que ens han induït a creure que una obra que el temps revelarà clàssica és de to menor. ALBERT PLA NUALART Laura Borràs (@LauraBorras) Professora UB “«La manera més habitual amb què la gent perd el seu poder és pensant que no en té gens». Alice Walker” Juan Ramon Lucas (@JuanraLucas) Periodista “M’impressiona veure el recorregut global que aconsegueix una mobilització en què al principi alguns no hi crèiem. Hi ha consciència; hi haurà canvis” Francesc-Marc Álvaro (@fmarcalvaro) Periodista “El van afusellar per ser el president de Catalunya. Creien que així mataven tota una nació. Deixem clar que van fracassar #PresidentCompanys” Francesc Ribera (@francescribera) Músic “La precampanya del PSOE es basa obsessivament en diferenciar-se del PP. Reconeixen així que –als ulls de la gent– són pràcticament el mateix” iaquí Un dia memorable amb Maragall hir dissabte, dos quarts de dotze del migdia. Pasqual Maragall ens rep a les fonts de Montjuïc. Ve de l’homenatge a Companys, ens explica que ell va ocuparse d’arreglar la seva tomba. Li ensenyem l’àlbum de fotos de demà fa 25 anys, un dia històric, el dia de la nominació, la gavardina, els saltirons, les mans enlaire, el signe de victòria, l’eufòria, els clàxons. Somriu. Repassa tots els protagonistes, els recorda un per un. “Sí que estava prim el Martínez Fraile, el Vallverdú sempre sortia a les fotos, mira, el Xavier Rubert de Ventós, el Pujol aquí estava d’esquena”. Té alguna cosa d’incòmode, l’exercici de recordar aquell dia amb algú que lluita per conservar la memòria. Però ell tot ho fa natural. Maragall és el carisma. Sedueix, s’entendreix, riu, s’emociona. Veia a venir la nominació? “Sí, Samaranch ho va treballar molt bé”. Li anunciem que Tarragona acollirà els Jocs Mediterranis el 2017, i se n’alegra: “En tenim el telèfon? Els vull felicitar”. Vol que ens deixem retratar per ell, amb el mòbil. Som conscients de viure una estona memorable, del privilegi d’immortalitzar amb la portada d’avui el record del que per a molts han estat els millors anys de la seva vida, del país, de la ciutat. Se’n va. El Xavier, el fotògraf, admet que Maragall l’enamora: “M’hauria agradat abraçarlo, fer-li un petó”. L’entusiasme de l’alcalde olímpic sempre serà recordat. A CARLES CAPDEVILA DIRECTOR DE L’ARA Antonio Caño (@antonio_cano) Periodista “L’índex de mortalitat infantil entre els negres als EUA és del 13,3 per cada 1.000 habitants. Superior al de Sri Lanka” Pau Gasol (@paugasol) Jugador de bàsquet de la NBA “Felicitats a Tarragona per conseguir acollir els Jocs del Mediterrani 2017! Us ho mereixeu!” Dani Senabre (@danisenabre) Periodista “Em posa de mala llet que després de jugar amb aquesta gran *€ »/&%)%! que és el futbol de seleccions, Piqué hagi de demanar el canvi” LINGÜISTA I ESCRIPTOR el sumari ara latriadeldirector ■ L’observatori d’Europa de la Carme Colomina parla dels recels mutus de les dues Europes, la del nord i la del sud, en un moment d’incertesa, marcada per la greu crisi econòmica. (21) ■ L’historiador Joan B. Culla analitza com ha superat un país com Polònia el seu dur i complicat passat. (29) ■ “Jo no em tenyeixo, i què?”, a l’Ara Tu. (40-41) director@ara.cat Twitter: @carlescapde Les claus d’avui p. 2-3 Tema del dia p. 4-7 Política p. 8-10 Societat p. 12-18 Internacional p. 19-23 Economia p. 24-27 Debat p. 28-31 Mirades p. centrals Entrevista p. 34-35 Cultura p. 36-39 Ara tu p. 40-41 Esports p. 42-50 Serveis p. 51-56 Televisió p. 58-59 Mèdia p. 60-61 Passi-ho bé p. 62-63 �societat 14 DIUMENGE, 16 D’OCTUBRE DEL 2011 ara FOTOS: ARXIU EFE CELEBRACIÓ OLÍMPICA s y n a “A la ville de.. 25 La nit del 17 d’octubre del 1986 la capital catalana celebrava a l’avinguda Maria Cristina que organitzaria els Jocs Olímpics del 92 Reportatge MARIA ORTEGA AURI GARCIA MORERA n home que entaforat en un abric salta amb els braços enlaire mentre li riuen les orelles”. Així recordava encara no fa un mes el periodista Joaquim Maria Puyal –com a pregoner de la Mercè– la figura de l’alcalde Maragall a l’avinguda Maria Cristina celebrant que,horesabans,Barcelonahaviaestat escollida seu olímpica. D’aquell dia n’ha quedat una imatge per a la història: la felicitat desbordada de Maragall. A un costat, el president Pujol.Al’altre,NarcísSerra,quecom a alcalde havia viscut les primeres passes de la candidatura olímpica. Demà se’n compleixen les noces de plata i a Maragall encara li “riuen les orelles” quan passeja, com ahir, per l’escenari de la festa. Repassa amb l’ARA les imatges d’aquell dia intens i “més feliç” que el de l’inici dels Jocs quan “els nervis tenallaven”. Falta- “U ven dos minuts per a dos quarts de dues del migdia d’un 17 d’octubre de fa 25 anys quan el president del Comitè Olímpic Internacional, Antoni Samaranch, deixava el país amb l’ai al cor amb la seva paradinha: “A la villede...Barcelona”.Enlaterceraronda de votacions a la ciutat suïssa de Lausana, Barcelona desbancava París. Nervis? Molts, admet Maragall, tot i que reconeix que la presència de Samaranch era un “punt a favor, en sabiamolt,d’això”.Somriuifaunpetó a la bandera olímpica. Martí Perarnau La transmissió “més bèstia” del cap de l’equip de TVE a Lausana El periodista Martí Perarnau va ser el responsable de l’equip de TVE que es va desplaçar a Lausana, format per una trentena de persones. Hi van arribar cinc dies abans. Tot i fer un gran desplegament, a TVE no tenien gens clar què podia passar. “Amb els anys s’ha explicat que estava molt clar però llavors no era així, s’hi va anar amb expectatives però res més”, explica Perarnau. Els rumors entre els periodistes eren constants, però no va ser fins al dia abans de l’anunci que “es va començar a veure que allò sí que anava de debò”. Albertville va agafar força com a favorita per endur-se els Jocs d’hivern, cosa que perjudicava l’opció de París per als d’estiu. Perarnau va encarregar-se de la transmissió decisiva al costat d’Olga Viza, i la recorda com “la més bèstia” que ha fet mai. “Era història amb majúscules”, explica. Dos anys després, el Comitè Olímpic Espanyol li va oferir organitzar els serveis de premsa dels Jocs. No ho va dubtar ni un moment. La Fura dels Baus Orgullosos d’un espectacle “allunyant del món Disney” “Volíem arriscar que és el que ens caracteritza. Això sí, sabíem que havíem de fer un espectacle per a tots els públics i que la nostra cara més punky no hi cabia”. Àlex Ollé va dirigir, amb Carles Padrissa, l’espectacle Mediterrani, mar olímpic, la peça central de la cerimònia d’obertura de la mà de la Fura dels Baus. El 86 ni es plantejaven participar-hi, però dos anys abans de la inauguració, van rebre la trucada del produc- Aniversari Els salts d’alegria de l’alcalde Maragall a Montjuïc fan 25 anys Misteri Rebollo no va saber que encendria el peveter fins unes hores abans tor Pepo Sol. La primera idea que van tenir va ser fer sortir a escena 5 camions que es convertissin en vaixells. Un per continent. El muntatge es va acabar d’estructurar amb elements de la mitologia grega per recrear el viatge d’Hèrcules i va quedar en un sol vaixell. “A l’estil Fura, molt lluny del món Disney”, explica Ollé. L’ensurt el va donar el vaixell en l’assaig general quan no va poder sortir a escena. Al final: èxit. Antonio Rebollo Encendre el peveter olímpic va ser “una al·lucinació” Antonio Rebollo va ser un dels grans protagonistes dels Jocs pel seu paper en la inauguració, però quan es va decidir que Barcelona els organitzaria estava centrat en la competició. “Era component de l’equip espanyol, i m’entrenava per estar entre els tres que participarien en els Jocs”, explica. “Ho vaig viure amb molta il·lusió, i expectant per saber si estaria entre els escollits”, diu recordant l’octubre del 1986. Finalment no ho va aconseguir, i es va conformar amb els Paralímpics, en què va aconseguir una plata. La pos- �societat ara DIUMENGE, 16 D’OCTUBRE DEL 2011 01 02 03 04 05 1. Pasqual Maragall va tornar ahir a l’avinguda Maria Cristina on va celebrar, fa 25 anys, l’elecció de Barcelona com a seu olímpica. .. Barcelona!” sibilitat d’encendre el peveter li van plantejar a mitjans del 1991. Durant mesos va venir un cop per setmana a entrenar-se a Montjuïc, mentre un altre jove arquer català s’entrenava diàriament. “No sabíem qui dels dos seria l’escollit, i la tensió es va mantenir fins a 2 o 3 hores abans”, revela Rebollo. En el moment de disparar, assegura que no es va posar nerviós: “La preparació d’anys a l’equip espanyol va fer que mantingués una certa calma”. L’explosió d’alegria de l’estadi el va marcar: “Va ser una al·lucinació”. L’últim cop que va venir a Montjuïc , pel 15è aniversari dels Jocs, va repetir el tir. “Va ser fins i tot més emocionant”. afegís: “Jo content de deixar-me enredar, perquè m’il·lusionava que no només es pensés en el 1992 sinó també en el dia després”. Està satisfet del llegat que van deixar: “Quan veig el reconeixement al voluntariat, penso que potser els Jocs han aportat això a la societat”. Manel Estiarte Jugar a casa: “Un privilegi molt emocionant” Tot i ja haver competit en tres Olimpíades abans, els Jocs de Barcelona van ser especials per al waterpolis- Subdirector de la divisió de voluntaris amb visió de futur El paper dels voluntaris és un dels aspectes més recordats dels Jocs de Barcelona. Un èxit que es va començar a gestar un o dos anys abans, segons explica Andreu Clapés, que diu que els voluntaris van ser claus en la decisió del 1986: “Una de les cartes fortes va ser precisament el suport de 100.000 persones disposades a fer de voluntaris”. Una xifra que després baixaria fins als 35.000 que hi van participar finalment. El 1986 Clapés encara no formava part de l’organització, però ho va viure de prop. No va ser fins un any més tard que el van convèncer perquè s’hi ta Manel Estiarte. “Jugàvem a casa, érem els protagonistes”, recorda. Quan va saber que Barcelona seria la seu dels Jocs, el primer que li va passar pel cap va ser que, amb 31 anys, segur que hi participaria i que potser serien els últims. “La cosa va anar tan bé que vaig decidir continuar fins a Atlanta i després fins a Sydney”, explica. Però els del 92 van ser “diferents, els millors de llarg”. Si bé a nivell esportiu li ha quedat escrita amb foc a la pell la sensació de la derrota contra Itàlia a la final –la ràbia el va apartar de la cerimò- EL BITLLET I vam guanyar el mar Andreu Clapés és que medalles, autoestima o turisme, el que cercava Barcelona amb els Jocs Olímpics era una injecció de diners a la engrescadora transformació urbanística que havia començat amb la democràcia. Seguint l’exemple de les exposicions internacionals del 1888 (que va dissenyar el Parc de la Ciutadella) i del 1929 (que va urbanitzar Montjuïc), es va decidir repetir l’operació amb l’excusa dels Jocs per crear la Vila Olímpica a sobre d’una zona industrial en decadència i, de passada, aconseguir tot un seguit de noves infraestructures, com ara les rondes. La inversió i els projectes es van estendre per tota la ciutat i els resultats van ser tan bons que arreu es va voler imitar “el model Barcelona”. Ara està en discussió, però mai oblidarem la fonamental empremta que ens ha deixat. Vam guanyar el mar. M CATALINA SERRA SUBDIRECTORA 15 nia de cloenda–, manté el record de la vida a la Vila Olímpica, on la delegació espanyola tenia “la millor ubicació” . Un dels moments més màgics que recorda és el de la volta a l’Estadi durant la cerimònia inaugural. La va fer amb Pep Guardiola. Los Manolos ‘Amics per sempre’ dels Jocs Olímpics del 92 No tocaven ni junts quan Barcelona es va proclamar olímpica. L’actuació de la cloenda va ser un dels punts àlgids a la trajectòria dels Manolos i un dels últims concerts que van fer tots deu junts. Aquesta setmana, Ramon Grau, José Luis Muñoz i Toni Pelegrin, tres dels components del grup, han tornat amb l’ARA a Montjuïc per sorprendre els turistes amb Oh my loving. Recorden que quan els van proposar tocar estaven fins al capdamunt de feina i no van donar el valor que tocava a l’actuació fins que es van trobar darrere les cortines. La coreografia va estar a punt d’acabar en tragèdia per la invasió de l’escenari desobeint el contundent alto de Constantino Romero: “Atletes, baixin de l’escenari”. De tot plegat en guarden un record “borrós i emocionant, l’estadi era com un plató de televisió ”. El moment més bonic que recorden, però, és l’actuació inaugural dels Paralímpics, on no van tocar en playback.e XAVIER BERTRAL 2. Ramon Grau José Luis Muñoz i Toni Pelegrin, tres de los Manolos, al Lluís Companys. XAVIER BERTRAL 3. Andreu Clapés, subdirector de la divisió de voluntaris, a la plaça dels Voluntaris. CRISTINA CALDERER 4. El periodista Martí Perarnau amb les seves acreditacions. ÁLVARO HURTADO 5. L’arquer Antonio Rebollo. ÁLVARO HURTADO � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Reportatge sobre els 25 anys de la nominació olímpica de Barcelona 1992 Source A related resource from which the described resource is derived Ara Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Capdevila, Carles, 1965-2017 Ortega, Maria Garcia Morera, Auri Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Commemoracions Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2011-10-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1659/0000001281.pdf e89a99b9d45e742c2736cb883c5444f5 PDF Text Text ����� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Reportatge sobre l'Honorary Fellowship de la RIAS escocesa a Pasqual Maragall Source A related resource from which the described resource is derived RIAS Quarterly Language A language of the resource Anglès Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Baxter, Neil Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Urbanisme Arquitectura Premis i reconeixements Maragall Mira, Pasqual, 1941- Escòcia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2011-04-29 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4085/FMHP_01231.jpg 33f5c56abf8eb4e20bab2cb02301f6bd Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Representació teatral Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Teatre popular Instruments de fusta Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3931/FMHP_01073.jpg e1053e831af510e34faf5f75ad4f2838 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Representacions de folklore senegalès Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Folklore Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3932/FMHP_01074.jpg 5f5f4be892efd9ce44a6b6fa6fa20eb9 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Representacions de folklore senegalès Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Folklore Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3933/FMHP_01075.jpg addcb21d9eaab358324774c8aa174988 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Representacions de folklore senegalès Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Líders Cooperació intergovernamental Folklore Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3934/FMHP_01076.jpg e640808d688c13b985b4ff5401bc2259 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Representacions de folklore senegalès Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Folklore Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3935/FMHP_01077.jpg 55cb0fb8f61e82e69f1f814629e03eb7 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Representacions de folklore senegalès Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Folklore Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies