42 50 5135 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1000/19860211d_00104.pdf 98e3f44bd3c7057c647c9331fdfb31f4 PDF Text Text DISCURS DE L'ALCALDE DE BARCELONA PER A LA .INAUGURACIO DEL CICLE DE CONFERENCIES "BARCELONA SOLIDARIA" MOLT HONORABLE PRESIDENT; EXCEL.LENTISSIMES AUTORITATS; SENYORES I SENYORS : PER A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA I PER AL SEU ALCALDE , ES MOTIU D'ESPECIAL SATISFACCIO, INAUGURAR AVUI EL CI- CLE DE CONFERENCIES "BARCELONA SOLIDARIA", I PODER s COMPTAR PER A AQUESTA INAUGURACIO AMB LA PRESENCIA I LA INTERVENCIO DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATA LUNYA, MOLT HONORABLE SENYOR JORDI PUJOL. AQUEST ES UN CICLE AMB EL QUE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA VOL REMARCAR L'ESPERIT OBERT, I LA VOCAC1d D'UNIVERSALI TAT I SOLIDARITAT QUE TRADICIONALMENT HA CARACTERITZAT LA NOSTRA CIUTAT. AQUEIXA VOCACIO DE CIUTAT GRESOL ES LA QUE ENTRE TOTS HEM DE POTENCIAR I PROJECTAR CAP EL FUTUR. ELS NOSTRES FILLS, ELS NOSTRES NETS, I TOTES LES PERSONES QUE ARRI BIN A LA NOSTRA CIUTAT PER VIURE-HI, PER LES CIRCUMSTAN CIES QUE SIGUIN, CAL QUE ES TROBIN AMB UNA BARCELONA DE TOTS 1 PER A TOTS, AMB UNA BARCELONA, EN DEFINITIVA, SO LIDARIA AMB TOT ELS SEUS CIUTADANS, VINGUIN D'ON VINGUIN. �2. ABANS HE DIT QUE ERA UN MOTIU D'ESPECIAL SATISFACCIO , PODER COMPTAR AMB EL NOSTRE PRESIDENT DE LA GENERALITAT, PER A INAUGURAR AQUEST CICLE DE CONFERENCIES -"BARCELONA SOLIDARIA" . EN AQUEST CAS, CONCURREIX A MES EL FET QUE EL SENYOR JORDI PUJOL HA ESTAT, DE SEM PRE, UNA PERSONA PREOCUPADA PEL FENOMEN IMMIGRATORI !I LES SEVES REPERCUSIONS EN QUANT LA CONSTRUCCIO DE CATALUNYA, COM HA QUEDAT REFLECTIT ALS SEUS ESCRITS TALS COM "LA IMMIGRACIÓ PROBLEMA I ESPERANÇA DE CATALUNYA", I D'ALTRES. ELS NOUS CATALANS, ELS CATALANS QUE NO HAN NASCUT EN CATALUNYA, DEL QUE TENEN NECESSITAT NO ES DE MIRAR ENRERA, SINO DE CONSTRUIR EL SEU PRESENT I EL SEU FUTUR. EL PROBLEMA DE LA NOVA CULTURA VA LLIGAT A TENIR TREBALL, UNS HABITACLES MES DIGNES, UNA GEOGRAFIA URBANA MES SEGURA, PODER TENIR LLOCS DE REUNIO I D'ASSOCIACIÓ PLURALISTA; QUE ELS SEUS FILLS TINGUIN SORTIDA EN LA SOCIETAT , I QUE L'ESCOLA,ELSr•SIGUIIUN ELEMENT INTEGRA DOR . TOT EL QUE SIGNIFIQUI UNA LLUITA PER A FER DESA MARGINACIÓ, ES LA CULTURA QUE ELS DEVEM. -PAREIXL LA CATALANITZACIO DEPENDRA DEL GRAU DE SOLIDARITAT QUE GLOBALMENT ES PUGUI OBSERVAR EN LA NOSTRA ACTITUD COL. LECTIVA. QUE ELS NOUS CATALANS EN VAGIN INTEGRANT NO VOL DIR QUE HO FACIN A LA MANERA D'ACEPTACIO D'UN MODEL TRA �(3) DICIONAL, SINO QUE APORTARAN FORMES I ACTITUDS QUE ENS FARAN DIFERENTS, A TOTS ELLS I A NOSALTRES, DELS MODELS PRECONCEBUTS, SENS DUBTE ELS SEUS I ELS NOSTRES FILLS A A L SERAN UNS CATALANS DIFERENTS. NO-442rEr---g.N-42rA-B.A.R7-COM SEMPRE HA SUCCEIT EN AQUEST POBLE, PRESERVAREM LA'dNICA MANERA DE SER CATALANS EN EL FUTUR. TOT AIXO ENS OBLIGA MOLT A TOTS NOSALTRES. SI BARCELONA ES CATALUNYA, SI CATALUNYA ES BARCELONA, TREBALLANT PER UNA BARCELONA OBERTA, FRATERNAL, SOLIDARIA I GRESOL, ES TAREM TREBALLANT A LA VEGADA I CONSTRUINT UNA CATALUNYA OBERTA, FRATERNAL, SOLIDARIA I GRESOL AMB TOTS ELS SEUS CIUTADANS • � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3906 Title A name given to the resource Inauguració del Cicle de Conferències Barcelona Solidària Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Immigració Barcelona Model social Congressos i conferències Pujol, Jordi, 1930- Solidaritat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-02-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1001/19860218d_00105.pdf 290781eb93dbaba55bc050f4fbdc00b0 PDF Text Text J `` CkAft--f AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: DENTRO DEL CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", TENGO HOY EL HONOR Y LA .SATISFACCIÓN DE PRESENTAR A USTEDES AL EXCMO. SR. D. JOAQUIN LEGUINA HERRAN, PRESIDENTE DE LA COMUNIDAD AUTóNOMA DE MADRID. EL SEÑOR LEGUINA ES DOCTOR EN CIENCIAS ECONÓMICAS POR LA UNIVERSIDAD DE MADRID Y EN DEMOGRAFIA POR.. LA UNIVERSIDAD DE PA RIS. HA EJERCIDO ADEMAS COMO ESTADISTICO FACULTATIVO DEL ESTADO, PROFESOR DE DEMOGRAFIA EN LA UNIVERSIDAD COMPLUTENSE DE MADRID Y FUNCIONARIO EXPERTO DE LAS NACIONES UNIDAS EN SANTIAGO DE CHILE. TENDREMOS POR TANTO LA OCASIÓN DE ESCUCHARA UN EXPERTO EN LA TEMATICA DE POBLACIÓN Y EN UNO DE SUS APARTADOS MAS IMPORTANTES: EL DE LOS MOVIMIENTO MIGRATORIOS. �2. AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA COMO SABEN USTEDES, 'A PARTIR DE 1939 SE AGUDIZAN EN ESPAÑA LOS DESEQUILIBRIOS TERRITORIALES. EL "ESPINOSO TRIÁNGULO" DEL DESARROLLO ESPAÑOL (MADRID, BARCELONA Y BILBAO) SE CONVIERTE EN LA META DEL MOVIMIENTO INMIGRATORIO INTERIOR, FENÓMENO QUE SE AGUDIZA EN LOS AÑOS 60, AÑOS DEL DESARROLLISMO DEL ANTERIOR RÉGIMEN. COMO MUESTRAN LAS ESTADÍSTICAS ESCALOFRIANTES DE LA EPOCA, ANDALUCIA, EXTREMADURA., ARAGON, GALICIA, ETC., SE CONVIER TEN ASÍ EN EL AUTENTICO "EJERCITO DE RESERVA" DE DICHA FASE DESARROLLISTA, APORTANDO UNA MASIVA MANO DE OBRA NO CUALIFICA DA, POR SU PROCEDENCIA FUNDAMENTALMENTE RURAL. EN OLEADAS, DICHO. CONTINGENTE DE POBLACIÓN, JUNTO CON SUS FAMILIAS, VAN POBLANDO LOS EXTRA-RADIOS DE LAS TRES GRANDES. CIUDADES, LLEGANDO A CONFORMAR CON EL TIEMPO LOS LLAMADOS CINTURONES INDUS TRIALES O. CINTURONES "ROJOS". �3. bÉ $ARCELONA PRE S I bÉI■GIA AYUNTAMIENTO EN JUSTICIA, HABRIA QUE RECONOCER QUE EN EL CASO DE MÀDRID, ADEMAS DE LAS EVIDENTES REPERCUSIONES QUE HA TENIDO EL FENÓMENO INMIGRATORIO EN CUANTO A DÉFICIT DE SERVICIOS URBANISTICOS, ESTRUCTURACIÓN ANARQUICA DEL SUELO COMO. CONSECUENCIA DE LA,ESPECU j&6 cv t—c. LACIÓN, ETC., SE HA DADO EL , INNEGABLE HECHO DE TENER QUE SOPORTAR LA UBICACIÓN FISICA DE LA ADMINISTRACIÓN DEL ESTADO. LO, CUAL, SE HA T QUE LOS P.RO- IA POBLACIÓN --HAYADi_QJ T FT).ADO_D.ILUIDOG Y—DES- A- E NDI-DOS DENTRO DE LA PROBL TICA DEL PAPS . EN LA. ACTUALIDAD, AFORTUNADAMENTE PODEMOS YA DISTINGUIR CON. NITIDEZ TRES ESFERAS: EL MADRID DE LA ADMINISTRACIÓN CENTRAL, EL DE LOS MINISTERIOS. LA CIUDAD DE MADRID, RECREADA DE MANERA MAGISTRAL POR EL LLORADO ALCALDE DON. ENRIQUE TIERNO GAL VAN, EL ENTRAÑABLE "VIEJO PROFESOR".. Y; POR FIN, LA COMUNIDAD AUTÓNOMA DE MADRID., AMBITO EN EL QUE SE DEFINEN le rt S ‘&In t d 1 .S-PRO- BLEMAS A LOS QUE SUFREN OTRAS AUTONOMÍAS EN CUANTO.ADEFICIT ,f61 DE INFRAESTRUCTURAS, DIFICULTADES FINANCIERAS, ETC. f `U t j,0 157 UN DE TODO. ESTO NOS HABLARA EL EXCMO. SR. DON JOAQUÍN LEGUINA AL QUE CEDO GUSTORAMENTE LA PALABRA. 18 de febrero de 1986. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3907 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Joaquin Leguina dins el Cicle Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Immigració Demografia Barcelona Model social Comunitat Autònoma de Madrid Leguina, Joaquín, 1941- Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-02-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1002/19860220d_0054.pdf d72dbb94901befd7ce1ff6b401760c93 PDF Text Text - - - Ajuntament de Barcelona CONFERèNCIA DE L'EXC. SR. ALCALDE A LA SESSI6 SOBRE "HISTòRIA I PROSPECTIVA" A LA CAMBRA DE COMERÇ, DINS DEL PROGRAMA COMMEMORATIU DEL CENTENARI 20 Febrer 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA ,MUNICIPAL �P."‘„ -2- Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref. : SENYORES, SENYORS: QUAN L'AMIC FIGUERAS EM VA CONVIDAR A PARTICIPAR EN AQUESTA SESSIó EM VA ANUNCIAR QUE LA COMPARTIRIA AMB EL PROFESSOR PIERRE VILAR. AIXó NO HA ESTAT AIXí I HO LAMENTO, ENCARA QUE, D'ALTRA BANDA, EM SENTO UNA MICA ALIVIAT. A- 1,Lev G L-`(^^T^ PERQUE NO HAURIA DEIXAT DE SER UNA GOSADIA PER LA MEVA PART PARTICIPAR COM A CONFERENCIANT EN LA MATEIXA SESSI6 QUE EL DR. PIERRE VILAR. ELS MEUS MÉRITS ACADèMICS NO ESTAN NI MOLT MENYS AL NIVELL QUE MMEREIX EL PROFESSOR VILAR COM A COMPANY DE TAULA. PER NO S6N ELS MEUS McRITS ACADèMICS ELSQUE M ^ HAN PORTAT AQUI, SINE LA MEVA CONDICI6 D'ALCALDE DE BARCELONA. I L'ALCALDE DE BARCELONA S'HAURIA SENTIT PLENAMENT SATISFET DE PARTICIPAR EN LA CELEBRACI6 D'AQUEST CENTENARI DE LA CAMERA AL COSTAT D'UN DELS ESTUDIOSOS MFS INSIGNES QUE HA TINGUT LA CIUTAT. UN Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL. �■j Aj ntament de Barcelona -4- Gabinet de Comunicació Ref.: UNA HERèNCIA QUE TINO DEL MEU PAS PER LA FACULTAT DE CIENCIES ECONòMIQUES, TOT I QUE L'ESTUDI DE LES EXPECTATIVES I DE LA INFORMACI6 HA EVOLUCIONAT MOLT, UNA DE LES IDEES -FORÇA DE L'ECONOMIA QUE EM VA QUEDAR GRAVADA, ÉS QUE LA REALITAT DEPN MOLT DEL FUTUR. EL PRESENT DEPèN MOLT DEL FUTUR, NO NOMÉS LES ARRELS; NO DEL PASSAT; NO NOMÉS DEL QUE NOMÉS SON DEL QUE ENS DETERMINA DES DEL PUNT DE VISTA DEL QUE EST JA FET I DE LA INFRAESTRUCTURA QUE TENIM PRESENT DEPèN TAMBÉ DE TAL I DE TAL COM SOM. EL COM VOLEM SER O ESPEREM SER. EN AQUEST SENTIT, CREC QUE ELS GRANS CANVIS DE LA HISTORIA DE LA HUMANITAT SEGURAMENT EXPLICAR, SI NO ÉS, NO ES PODEN PRECISAMENT, EN FUNCIó MÉS DEL FUTUR, I DE LA PERCEPCI6 QUE ELS 1P3 CIUTADANS VAN TENIC DEL FUTUR, MÉS QUE NO PAS DE LA INFLUèNCIA DEL PASSAT. DETERMINANT DEL HAURIEN NO HAGUT QUE SI EL PASSAT FOS SEMPRE EST PASSANT EN EL PRESENT NO HI ELS GRAN CANVIS QUE S'HAN PRODUIT, A SER AQUELLS QUE S'ESPERAVEN, AQUELLS QUE EREN PREVISIBLES; PERO NO AQUELLS QUE VAN SER IMPREVISIBLES Exp. 82-86 •IMPREMTA MUNICIPAL I QUE CONSTITUEIXEN LA MAJORIA DELS �j, '1;2* Ajuntament de Barcelona -5- Gabinet de Comunicació Ref.: GRANS CANVIS QUE S'HAN PRODUïT. TOTS VOLEM UNA CIUTAT MILLOR, UN PAIS MILLOR, EN • QUè ELS PROBLEMES D'AVUI ES TRACTIN AMB RIGOR. I SOLVENCIA EN EL QUE, A . MÉS, SORGEIXIN SOLUCIONS ALS i PROBLEMES QUE ENCARA NO EXISTEIXEN PER e- ) QUE PENSEM QUE PODEN PLANTEJAR —SE. I ÉS EN AQUESTA LíNIA QUE PENSO QUE ÉS IMPORTANT ACOLLIR—SE A UNA TRADICI6 DEL PENSAMENT ECONòMIC QUE HA ANAT SEMPRE PER AQUEST CAMí I QUE EST LLIGADA D'ALGUNA FORMA AMB EL PENSAMENT DE KEYNES. ELL EXPLICAVA MOLT CLARAMENT EN EL TRACTAT SOBRE EL DINER TREATISE ON MONEY> r I TAMBÉ EN ALTRES ARTICLES MOLT INTERESSANTS DELS ANYS 20 I 30, COM D'ALGUNA FORMA LA GENT TENDEIX A ACTUAR EN FUNCIó DE LA SEVA PERCEPCIó DEL FUTUR. P.EYNES INSISTIA EN AQUESTA IMATGE QUE ÉS TAN CONEGUDA DE QUE L'IMPORTANT ÉS L'EXISTNCIA D'OBJECTIUS A REALITZAR ADMESOS PER A TOTHOM. QUE AIX6 DESPRÉS ES PRODUIS AMB UNA DETERMINADA POLíTICA MONETàRIA, ÉS UNA ALTRA QÜESTI6. . Exp. 82 86 • IMPREMTA MUNICIPAL �-6- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref. : A MI EL QUE M'INTERESSA REMARCAR AVUI, ÉS QUE ELL INSISTIA EN QUE LA IMPORTàNCIA DE QUE LA HUMANITAT, ELS PAïSOS, LES CIUTATS, TINGUESSIN OBJECTIUS CONEGUTS O RELATIVAMENT CONEGUTS, I EN TOT CAS ASSUMIBLES, I QUE ES POGUESSIN ACONSEGUIR. AIX6 FARIA UNA MICA DE MOTOR DEL MOVIMENT DEL SISTEMA. ERA KEYNES QUI DEIA AQUELLA FRASE FAMOSA EN EL SENTIT QUE UNES AMPOLLES PLENES D'OR ENSORRADES A UNA DETERMINADA PROFUNDITAT SERIEN ELEMENTS MOBILITZADORS DE MOLTES ACTIVITATS. KEYNES INTERPRETAVA LA HISTÈRIA DE LA HUMANITAT EN FUNCIó TAMBÉ DE COM AQUEST TIPUS D'OBJECTIUS, I LA QUANTITAT DE DINERS QUE HI ANAVA ASSOCIAT, FINS t -1-I5T/-EN L'EVOLUCIó HISTÈRICA. . VA ARRIBAR A FER UNA INTERPRETACIó DE LA HISTÈRIA NO JA DEL FUTUR, SINO DEL PASSAT, EN EL SENTIT DE MOSTRAR COM EL DESCOBRIMENT DE LES MINES D'OR, EL SUCCESSIU DESCOBRIMENT DE LES MINES D'OR, ES PODIA RELACIONAR AMB èPOQUES DE GRAN AUGE, DE GRAN ACTIVITAT ECONEMICA. I COM, PER EXEMPLE, MINES COM LA DE SIERRA MORENA S'HAVIEN TANCAT I S'HAVIEN TORNAT A Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �• Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació OBRIR CONSEQÜENTMENT, O D'UNA FORMA CORRELATIVA, A L'EXISTNCIA D'UNS PERIODES DE GRAN ESPLENDOR D'AQUELLA SOCIETAT EN CONCRET, FOS L'IMPERI ROMA O L'ESPANYA DELS àRABS. ARA BÉ, I AQUí ÉS A ON ANAVA, SERÉ UNA MICA CRíTIC DE4 KEYNES I D'AQUESTA INTERPRETACIò QUE ES BASAVA, EN PART, EN BONA PART, EN ASSOCIAR AQUELLS DOS FENòMENS DE L'EXISTèNCIA D'UNA QUANTITAT DE DINERS I D'UNS OBJECTIUS IMPORTANTS EN EL FUTUR. PERA' AQUESTA INTERPRETACIó LA FEIA D'UNA MANERA MECLNICA, D'UNA FORMA CAUSAL I SENZILLA:HI HAVIA EL DESCOBRIMENT DE LES MINES, HI HAVIA UNA QUANTITAT DE DINERS I HI HAVIA UN CREIXEMENT ECONóMIC, I D'AQUESTA TEORIA, L'ESCOLA MARXISTA, VA FER UNA CRíTICA MOLT INTERESSANT PERQUE VA DIR: MOLT BÉ, HI HA UNA CORRELACI6 ESTADíSTICA ENTRE AQUESTS MOMENTS DE DESCOBRIMENTS I ELS MOMENTS DE GRAN ACTIVITAT ECONòMICA, PERA..., QUIN ÉS L'OU I QUIN ÉS LA GALLINA?; QUINA ÉS LA CAUSA I QUIN ÉS L'EFECTE?; QUè ÉS EL QUE DEMOSTRA QUE LA QUANTITAT DE DINERS O EL DESCOBRIMENT DE LES MINES ÉS EL QUE PRODUEIX Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —7— Ref.: �-8- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: L'ACTIVITAT, ETC?. QUI ENS EXPLICA PERQUè ES VAN TORNAR A OBRIR LES MINES? QUI ENS EXPLICA PERQUè ES VA DESCOBRIR AMÉRICA? NO QUINS EFECTES VA TENIR, QUE JA HO SABEM, SINE PERQUÉ HI VAN ANAR. ES UNA FET CASUAL? ÉS LA PERSONALITAT D'UN HOME? ÉS UN IMPULS IRRESISTIBLE D'UN SECTOR DE LA SOCIETAT? QUè ÉS EXACTAMENT?. LA INTERPRETACI6 D'AQUEST SECTOR ÉS LA DE QUE AQUESTS GRANS DESCOBRIMENTS, AQUEST CICLE D'OBERTURA, DE FIXACI6 D'OBJECTIUS QUE ESTIMULEN FINS I TOT LA CREACI6 DE MASSA MONETàRIA, ESTà RELACIONAT AMB L'EXISTèNCIA D'UN DESIG INSATISFET DINTRE DE LA SOCIETAT QUE ALESHORES ES MANIFESTA EN FORNIA DEL DESCOBRIMENT I QUE PRODUEIX COM A EFECTE, DESPRèS, UNES CAUSES MÉS O MENYS SECUNDARIES EN ELS PREUS, QUE PROVOQUEN UNS BENEFICIS I UNA SITUACI6 MOLT MÉS DISCUTIBLE. EN TOT CAS, QUè HI HA ABANS DEL DESCOBRIMENT? ABANS DEL FET FISIC, ASSOCIAT DESPRS D'UNA MANERA UNA MICA MECáNICA AMB EL CREIXEMENT ECONòMIC, Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �-9- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Reí.: H1 HA UNA DEMANDA, UNA TENSI6, UNA ELECTRICITAT SI VOLEU. Hl HA UNA SOCIETAT QUE NECESITA D'ALGUNA FORMA PROJECTAR-SE 1 QUE TROBA EN ELS DESCOBRIMENTS • DEL NOU MóN, DE LES MINES,ETC., LA MANERA DE REALITZAR UNA TENSI6 . ANíMICA,SOCIAL, SI AQUESTA EXPRESSI6 ÉS V1LIDA, QUE ÉS PREEXISTENT , I AQUESTA ESCOLA DEMOSTRA QUE PRECISAMENT AL "TRESCENTO", AL S.XIV I ALS INICIS DEL S.XV, MOLT ABANS DE QUE ES PRODUYSSIN ELS DESCOBRIMENTS, EN AQUEST CAS EL DESCOBRIMENT D'AMÉRICA, QUE VA PROVOCAR LA REVOLUCI6 COMERCIAL MUNDIAL I QUE VA CREAR EL MóN MODERN EN DEFINITIVA,AL "TRESCENTO", COM DEIA, HI HAVIA UNA SOCIETAT AME UNA DEMANDA INSATISFETA p,\12:. D'ACTIVITAT I. DE LES IDEES. peAl L- fv-Pi bu 'Cr ESTEM EN UNA CIUTAT QUE DURANT MOLTS ANYS HA CA 9--5C,' VISCUT AMB UNA SUPERESTRUCTURA SI VOLEU, AMB UNA b L'-g(L)' CAPACITAT D'APLICACI6 DE PROJECTES MOLT INFERIOR, io.44 . W , Xious V.M. 1 1 o POTSER, A LA QUE LA SEVA BASE, TANT SOCIAL COM CULTURAL I EVIDENTMENT POLITICA, PERMETIA. I AIX6 HA 144- i7D 3c-; FET QUE AQUESTA CIUTAT, REPETIDAMENT EN EL CURS DE A LA HISTERIA, S'HAGI PROJECTAT CAP AL FUTUR 1 CAP A JEMNAA L'ESPAI, BUSCANT UNA CAPITALITAT, UN PROTAGONISME A01412,41// v;vt4 3 c itom) -12k,4 1,5 b t.7 (141-IsZ D L' V5 Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL 1.-5 /-J-(A4,1 Pl\t"V 1,1 1->t,iy-v 1, u K,Q5 , U c.ck iv1,1 L7S A. A-cr- • �—10— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref. : QUE LES SEVES CONDICIONS LI PERMETIEN DE TENIR I QUE TANMATEIX LI EREN NEGADES PER RAONS DE CARàCTER /y5 POLíTIC, ECONóMIC, O LES QUE FOSSIN. I AIXí, ALS 0 DEL SEGLE PASSAT, UNA GENERACIÓ ESPLèNDIDA VA .LLENYAR EL SOMNI DE LA BARCELONA DE L'EIXAMPLE I VA DIBUIXAR EL SEU SOMNI A L'ENTORN D'UN PROJECTE QUE VA SER L'EXPOSICIÓ UNIVERSAL DEL 88. UN PROJECTE QUE EN BONA PART VA SER POSSIBLE GR.CIES A AQUESTA CASA. AMB L'IMPULS D'AQUESTS ANYS ES VA PASSAR D'UNA BARCELONA QUE ERA UN CONJUNT DE CASES EMMURALLADES A UN - E isIAAMPLE QUE ES VA ESTENDRE PER TOT EL PLA DE BARCELONA I VA SALTAR. MÉS ENLLà EN UN SOLA GENERACIÓ. EL SEGON GRAN IMPULS QUE VA REBRE BARCELONA PER CONVERTIR—SE EN UNA CIUTAT MODERNA VA SER L'EXPOSICIÓ DEL 29. D'AQUESTA EXPOSICIÓ HEM REBUT LA URBANITZACIÓ DE LA MUNTANYA DE MONTJUïC I LA PLACA ESPANYA, EL METRO I L' HERèNCIA DE LA PRIMERA GRAN ONADA D'IMMIGRACIÓ DEL SEGLE, QUE SI D'UNA BANDA VA PRODUIR GREUS PROBLEMES D'HABITATGE, D'ALTRA VA Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �1 :Y44 —11— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: CONSTITUIR UN I1PORTANTíSSIM ELEMENT DE RENOVACI6 DE LA NOSTRA POBLACI6, QUE JA MOSTRAVA UNA CLARA TENDèNCIA A L'ENVELLIMENT. AQUESTA BARCELONA . QUE VA SO.P,TIR DE L'EXPOSICIó DELS 29, LA BARCELONA DELS ANYS TREINTA, JA VA MANIFESTAR LA SEVA VOCACI6 DE CAPITALITAT, JA VA SER Pr CAPDïtiANTERA DE LA INNOVACI6 CULTURAL L'IMPACTE QUE VA PRODUIR EL PAVELL6 MIES VAN DER ROHE —LA RECONSTRUCCI6 DEL QUAL INAUGURAREM AQUEST ANY— VENIA AFAVORIT PEL NUCLI D'ARQUITECTES RACIONALISTES QUE EN AQUELLS ANYS ES VA CONSTITUIR A BARCELONA, EL GATPAC, AVUI PODEM CONTEMPLAR L'HERèNCIA D'AQUELLS HOMES A LES OBRES DE SERT CASA BLOC, DISPENSARI ANTITUBERCULOS, Lfr CASA DEL CARRER MUNTANER— FELIÇMENT RETROBADA A LA FUNDACI0 MIRóe NO OBLIDEM TAMPOC QUE LE CORBUSIER VA FER PER LA GENERALITAT EL PLá MACIá. D'ORDENAC.I6 'DE L'AREA DE BARCELONA, INCLOENT LA CIUTAT DE REPOS . I VACANCES DE Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �,: luz • • )a -12- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació GAVA Ref. : CASTELLDEFELS . J^ v^N^ ^ ^ ,^ ^s ^-^^^^ S ^ ^.^ o %^ ^^ ^^SM os) NDv e ^^ . f ^ ^ ^^ Jc PP^' {^l E:^l ^ ^ ^ ^^^v^^ ^ 1^ D-11. A^NS NçE PENSO QUE A HORES D'ARA EL PROJECTE DELS JOCS OLIMPICS POT FER UN PAPER SEMBLANT, VOLUNTATS I D'ENERGIES. DE CATALITZADOR DE AL4 A1-491A'0-57 RECORDARAN VOSTèS QUE LA PRIMERA VEGADA QUE VAIG VENIR A LA CAMERA DE COMERÇ PER PARLAR DELS JOCS OLIMPICS AME JOAN? MAS CANTI HI HAVIA UNA TRENTENA D'EMPRESARIS. EN EL MOMENT D'ENTRAR JA VAIG TENIR OP L'IMPRESSIó QUE TENIA UN ARGUMENT DOEBb65 QUE NO L'HAVIA PENSAT I QUE ERA QUE CENT ANYS ABANS, M ÉS, ANY MENYS L'ALCALDE RIUS I TAULET ANY De áLTTTT TTT # REUNIT ALS MUNTADES I A TOTS ELS GRANS HOMES D'EMPRESA D'AQUELLA ÉPOCA PER DIR-LOS APROXIMADAMENT; "SENYORS, HAN DE DONAR SUPORT AL PROJECTE DE L'EXPOSICI6 UNIVERSAL DEL 88". I AIX6 VA SUCCEIR, I NO DISCUTIREM EL MES O QUIN VA SER L'ANY EXACTAMENT, PERO ERA APROXIMADAMENT CENT ANYS ABANS DEL MOMENT EN EL QUE EN JOAN MAS CANTI I JO ENTRAVEM A LA CAMERA DE COMERÇ. I EFECTIVAMENT AQUEST ARGUMENT ELS IMPRESIONà I VA ACABAR, NO DIC Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL DE CONVEtvCER-LOS PERQUE JA ^p P �–13– Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref. : N'ESTAVEN ABANS, PER6, D'ALGUNA FORMA, ES VAII DESVETLLAR UNA BONA DISPOSICIó QUE HI ERA, PER QUE NO S'HAVIA FORMULAT, I QUE DESPRèS AMB CARLOS FERRER ¿-cof00 wo0ES -ans- as De reS SALAT HA TINGUT UN REFLEX ESPLèNDID EN EL TERRENY MATERIAL I DELS NúMEROS. PER AIXó DIC AQUí QUE AL DARRERA DE LA CANDIDATURA OLIMPICA HI HA UNA-TENSIó SOCIAL PRèVIA, UNA TENSIó CULTURAL PRéVIA, UNA TENSIó ANIMICA PRèVIA D'UNA CIUTAT QUE VOL PROJECTAR –SE EN L'ESPAI I EN EL TEMPS I QUE EST BUSCANT EL MILLOR CATALITZADOR PER FER–HO, EL MILLOR PROJECTE QUE PUGUI VESTIR, ARTICULAR I VEHICULAR LES SEVES ASPIRACIONS. NORD–SUD VOLDRIA PARLAR ARA UNA MICA DEL FUTUR DE BARCELONA –TAMBE DEL FUTUR DE CATALUNYA – A L'HORA D'EUROPA. ARA, MES QUE MAI, PODEM DIR QUE LA CATALUNYA DEL DEMà ÉS UNA CATALUNYA EUROPEA. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �-14- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació ¿COM ES VEU AIXò DES DE. BARCELONA? A BARCELONA SEMPRE HEM TINGUT CLAR QUE EL FUTUR ES TROBAVA A EUROPA, TOT I CONEIXENT LES DIFICULTATS I SACRIFICIS .QUE LA INTEGRACIó EXIGEIX. PER A BARCELONA SEMPRE HI HA HAGUT UNA PR.CTICA UNANIMITAT EN AQUESTA QUESTIó. VOSTÉS EN Sal TESTIMONIS D'EXCEPCIó. BARCELONA, LA BARCELONA METROPOLITANA , ÉS LA CIUTAT AMB MAJOR PES ESPECíFIC D'UNA .MPLIA ZONA GEOGR.FICA TRANSPIRENENCA QUE FA BASTANT DE TEMPS VAN COMENÇAR A IDENTIFICAR CON EL NORD DEL SUD, EN UNA CARACTERITZACIO QUE HA TINGUT UN EXIT MOLT NOTABLE, NO A, ÉS UNA REGIO DE FRONTERES BEN DEFINIDES, PERO ABASTA, n`^i NV V" r/ ^ tLV A MÉS DE CATALUNYA, BONA PART DEL MIDI FRANCÉS QUE GRAVITA ENTORN DE TOULOUSE, TOTA LA REGI6 LANGUEDOC ROSSELLó I, PROBABLEMENT,UNA BONA PART DE LA FRANJA URBANA DE LA COSTA BLAVA, n `/4 "C LA INCORPORACIó D'ESPANYA A ECONòMICA Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL • e'Ç LA COMUNITAT EUROPEA. PRODUIR. UN RADICAL CANVI �a Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació D'EQUILIBRI AL SUD DE FRANÇA. AQUESTA REGIò PASSARá, HA PASSAT JA- DE SER FRONTERA, CUL DE SAC, A SER UNA ZONA DE PAS. I UNA ZONA DE PAS, PER CERT, QUE EN EL SETMANARI ECONOMIC NORDAMERICA BUSSINES WEEK DE LA SETMANA PASSADA, ES CLASSIFICAVA ENTRE LES REGIONS EUROPEES QUE E T AN EXPERIMENTANT UN CREIXEMENT RAPID. AQUI ÉS ON EL PAPER DE BARCELONA ESDEVÉ CRUCIAL. BARCELONA, LA BARCELONA METROPOLITANA POT OFERIR ELS INSTRUMENTS I ELS SERVEIS D'UNA METRòPOLI MODERNA QUE LA CONFIGURIN COM LA CAPITAL D'UNA REGIò EUROPEA EN TRANSFORMACIò. EL PORT, UN AEROPORT CONNECTAT AMB LES XARXES INTERNACIONALS, UNS POLIGONS INDUSTRIALS MODERNS/ UN CENTRE DE SERVEIS SOFISTICATS I UNA àMPLIA OFERTA CULTURAL, UN MERCAT CENTRAL I UNA NOTABLE CONCENTRACIò UNIVERSITàRIA PODEN DESPLAÇAR CAP A BARCELONA EL CENTRE DE GRAVETAT D'AQUESTA ZONA. JO SÉ QUE CAP PíiBLIC COM VOSTÉS, CAP LLOC COM AQUESTA CASA ÉS MÉS ADIENT PER FER ARRIBAR AQUEST MISSATGE. JO ELS VULL DEMANAR EL SEU AJUT, L'EMPENTA QUE AQUESTA CASA, HA DEMOSTRAT DURAN ^1 TOTA LA SEVA Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL -15Ref: : �L' -16- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació HISTERIA PER ASSOLIR AQUEST OBJECTIU DE SITUAR A BARCELONA AL LLOC QUE LI CORRESPON EN EL SISTEMA DE CIUTATS EUROPEU. VULL FER ESPECIAL ESMENT DE LA IMPORTANCIA QUE TÉ PER BARCELONA ACONSEGUIR QUE EL NOSTRE AEROPORT SIGUI UTILITZAT PER TOTA AQUESTA REGIó COM A ENLLAÇ DE VOLS INTERNACIONALS, ESPECIALMENT CAP A AMÉRICA I -AFRICA. EL DESENVOLUPAMENT DE LES COMUNICACIONS AERIES VOSTES HO SABEN PERFECTAMENT° HA TRASTOCAT GREUMENT EL PAPER DE PORTA D'ESPANYA, DE TOTA LA PENINSULA, QUE EL PORT DE BARCELONA HAVIA REPRESENTAT EN L'EPOCA MODERNA. ARA, AQUEST ROL L'HA ASSUMIT L'AEROPORT DE MADRID D'UNA MANERA GAIRABE HEGEMONICA I RECUPERAR EL PROTAGONISME DE BARCELONA EN AQUEST TERRENY ÉS UN REPTE EXTRAORDINARI. PER ACONSEGUIR AQUEST OBJECTIU LA CONSOLIDACIO D'UNA XARXA DE COMUNICACIONS ENTRE BARCELONA I EL SUD DE FRANÇA ES FONAMENTAL. ,/4 Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL G±o e MV1.‹I J �Ajuntament de Barcelona -17- Gabinet de Comunicació Ref.: SISTEMA DE CIUTATS CATALUNYA ÉS, JUNTAMENT AMB EL PAíS BASC, LA ZONA D'ESPANYA MÉS URBANITZADA. S'HI TROBA UN CONJUNT DE CIUTATS MITJANES QUE ARTICULEN UN SISTEMA, EL CENTRE DEL QUAL ÉS BARCELONA I LA SEVA àREA. A CATALUNYA HI HA 935 MUNICIPIS, DELS QUALS TENEN ENTRE 5000 I 10000 50 HABITANTS, 38 ENTRE 10000 I 20000, 24 ENTRE 2 .0000 I 50000, 7 ENTRE 100000 1 I NOMÉS UN, BARCELONA, AMB MÉS 500000 8 ENTRE 50000 1100000, DE MIG MILI6 D'HABITANTS. LA REALITAT DEL SISTEMA DE CIUTATS CATALà S'OPOSA A LA IMATGE D'UNA BARCELONA QUE S'EXTeN COM UNA TACA D'OLI OCUPANT-HO TOT. CATALUNYA COMPTA AMB UNA XARXA DE CIUTATS, QUE SI FUNCIONA BÉ, SI ES EFICIENT, MANTENIR L'EQUILIBRI DEL TERRITORI. PERE) TOT EL CONJUNT DEPèN TAMBÉ DE QUE BARCELONA FUNCIONI. Exp. 82.86 • IMPREMTA MUNICIPAL POT �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —18— EL SISTEMA CATALà DE CIUTATS, LA CATALUNYA DE LES CIUTATS, LA CATALUNYA QUE TENIM AVUI, FUNCIONARI SI L'ESTRUCTURA DEL SEU TERRITORI ES EFICIENT, SI ESTI BEN CONNECTAT, SI ELS IMPULSOS ARRIBEN ALLà ON HAN D'ARRIBAR, SI LES RESPOSTES ES PRODUEIXEN EN EL MOMENT QUE S'HAN DE PRODUIR. LA CATALUNYA DEL FUTUR HA D'ACONSEGUIR INTEGRAR—SE A LA XARXA URBANA EUROPEA. EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS S'ESTRUCTURA ENTORN D'UNA L1NIA QUE LLIGA LONDRES AMB LA CONCA DEL RHUR, PASSANT PER AMSTERDAM I PARIS, I W(Yik QUE PER LA VALL DEL ROINA PER ENLLACAR AMB LA VALL DEL PO A ITILIA. L'AUTOPISTA I EL SISTEMA FERROVIARI CATALI LLIGA BARCELONA AMB EL QUE ES PODRIA QUALIFICAR DE CARRER MAJOR D'EUROPA. AQUESTA COLUMNA VERTEBRAL ÉS LA ZONA • INDUSTRIAL M É S IMPORTANT D'EUROPA,LA FRANJA ON ES DECIDEIXEN EL 60 O 70% DE LES COSES IMPORTANTS QUE SUCCEEIXEN AL Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �♦ Ajuntament de Barcelona -19- Gabinet de Comunicació Ref.: NOSTRE CONTINENT. AREA METROPOLITANA TOTA LA REFLEXIÓ ENTORN DEL CARàCTER URBà DE CATALUNYA PRESUPOSA L'EXISTèNCIA D'UNA REA METROPOLITANA CONSOLIDADA, UN REA QUE SIGUI EL MOTOR, QUE ARROSSEGUI T S °B- CATALUNYA. AQUí, COM TANTES ALTRES VEGADES, LA REALITAT VA PER DAVANT DE LA PRESA DE CONSCIèNCIA. EL FET QUE ES PUGUI ANAR EN METRO FINS AL CENTRE DE CORNELLà, DE SANTA COLOMA, O DE BADALONA ÉS, RESPECTE A LA CONCEPCI6 TRADICIONAL DE LA BARCELONA CIUTAT, UNA PETITA REVOLUCI6 QUE TOTS ELS NIVELLS DE GOVERN IMPLICATS HAN D'ACOMPANYAR DE MESURES COMPLEMENTàRIES I ADAPTACIONS CONCEPTUALS. RECONEIXEMENT DE LA MÉS EVIDENT, L'EXISTèNCIA D'UNA EL CIUTAT METROPOLITANA, NO TÉ ENCARA UNA ACCEPTACI6 UNàNIM. CATALUNYA HA DE CON è IXER LA CIUTAT METROPOLITANA. L'HA DE CONèIXER I L'HA DE RECONèIXER. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �• , h Ajuntament de Barcelona -20- Gabinet de Comunicació Ref. : I PER RECONEIXER-LA CALEN LLEIS, CALEN INVERSIONS, MOLTES MÉS INVERSIONS QUE LES QUE S'HI ESTAN FENT. LA CAPITAL METROPOLITANA HA DE SER LA PLATAFORMA DE LLANÇAMENT DE CATALUNYA CAP A LA INTEGRACI6 EUROPEA. AIXò ÉS MOLT DIFERENT DEL CENTRALISME BARCELONí. BARCELONA NO VOL CONCENTRAR RECURSOS. VOL TENIR EL NIVELL URBà IMPRESCINDIBLE PER CONTINUAR ESSENT EL QUE HIST¿RICAMENT HA ESTAT: EL MOTOR in-110WA CATALUNYA. HA DE QUEDAR MOLT CLAR QUE EL QUE ÉS BO PER A BARCELONA I LA SEVA REA ÉS BO PER A CATALUNYA.LA DICOTOMIA ENTRE UNA CATALUNYA RURAL I UNA BARCELONA PREPOTENT I ABSORBENT ÉS FALSA. JA HEM DIT ABANS QUE CATALUNYA ÉS UN SISTEMA DE CIUTATS, ON TOTS ELS SEUS COMPONENTS ESTAN INTERRELACIONATS. PER SORT, LA REALITAT ENS AFAVOREIX. EL CREIXEMENT DEMOGRàFIC DE L' àREA EST PRACTICAMENT ESTABILITZAT DES DE FA DEU ANYS, I NO ES PREVEU QUE LA Exp. 82.86 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —21— TENDéNCIA CANVII. L'ESPAI FíSIC DE L'àREA ESTA ESGOTAT, I TENIM UN PLA GENERAL METROPOLITà QUE FIXA MOLT CLARAMENT EL MARC D'ACTUACIó URBANíSTICA. EN ELS ANYS VINENTS ELS ESFORÇOS HAN D'ANAR PEL CAMí DE LA RECONSTRUCCIó, DE L'ACABAMENT D'AQUELLES ZONES URBANES QUE HAN QUEDAT A CAVALL DE PLANIFICACIONS RECENTS I TEIXITS URBANS ANTICS, DE LA CONNEXI6 DE NUCLIS URBANS AïLLATS PER BARRERES URBANíSTIQUES. TOT AIX6, REPETEIXO, NO TÉ RES A VEURE AMB L'ALIMENTACI6 D'UN CAP HIPERTROFIAT. MÉS AVIAT S'ASSEMBLA A LA RECOMPOSICIó D'UN MOTOR. ACTUACIONS METROPOLITANES VULL ATURAR—ME UNA MICA EN LES ACTUACIONS MÉS SIGNIFICATIVES PER A LA CONFIGURACIó DE LA CIUTAT METROPOLITANA DEL DEMà. ABANS, PERò, RECORDARÉ QUE RECENTMENT HEM POGUT DESENCALLAR AMB L'ADMINISTRACIó CENTRAL ELS CONVENIS NECESSARIS PER FER UN SEGUIT Exp. 82-86 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —22— D'OBRES INDISPENSABLES PERQUÉ AQUESTA CIUTAT METROPOLITANA PUGUI FUNCIONAR. EFECTIVAMENT, HEM TINGUT OCASIó D'EXPLICAR AMB DETALL AL MINISTRE D'OBRES PúBLIQUES QUINA ÉS LA REALITAT DE LA NOSTRA XARXA VIàRIA ARTERIAL, DE LES NOSTRES COSTES, DE LES NOSTRES PRIORITATS URBANïSTIQUES. HAIG DE DIR QUE EL MINISTRE VA ESTAR iT RECEPTIU, TOT I QUE, AL MEU ENTENDRE, NO S'ACABA DE VEURE QUE LES NECESSITATS SóN ABSOLUTAMENT VITALS, HI HAGI JOCS OLïMPICS O NO. TAMBÉ HEM ACONSEGUIT DESENCALLAR EL CONVENI AMB RENFE PER A L'AIXECAMENT DE LES VIES DEL POBLE NOU, QUE VAM FIRMAR LA SETMANA PASADA I QUE ÉS IMPORTANTíSSIM PER A LA REHABILITACIó D'AQUEST BARRI I PER A LA FESOMIA DE TOTA LA CIUTAT, COM VEUREM MÉS ENDEVANT. LA BARCELONA DE L'ANY 2000, 0 PER FER SERVIR UNA DATA MÉS SIMBóLICA PER NOSALTRES, LA DE 1992, NO PERTANY AL MóN DE LA PROSPECTIVA FICCIó. SER PRODUCTE EXP. 82-86 • IMPREMTA MUNICIPAL �.7r Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —23— D'UNES ACTUACIONS, D'UNS PROJECTES QUE JA ESTAN EN MARXA, QUE PODEN COMENÇAR A VEURE. COMENÇARÉ PEL MASSiS DE COLLSEROLA. COLLSEROLA, AMB UNES 11000 HA, TOCA VUIT MUNICIPIS, CADASCUN DELS QUALS EL CONSIDERA COM LA SEVA MUNTANYA. LES MOLTES AGRESSIONS SOFERTES NO HAN ANUL.LAT LA SEVA UNITAT GrOGRàFICA. SITUAT AL MIG D'UN ANELL DE CIUTATS, I OBSTACULITZANT L'ARRIBADA A BARCELONA DES DE L'INTERIOR DE CATALUNYA, COLLSEROLA HA ESTAT TRADICIONALMENT CONSIDERAT COM UNA BARRERA. EL REPTE QUE TÉ LA CIUTAT METROPOLITANA ÉS TRANSFORMAR—LO EN UN NEXE, EN UN PARC CENTRAL QUE UNEIXI LES CIUTATS QUE ES VEIEN SEPARADES PEL MASSíS. EL SEGON GRAN OBJECTIU METROPOLITà ÉS LA RECUPERACI6 DEL FRONT MARíTIM DE BARCELONA, DES DEL LLOBREGAT AL MONTGAT. ES UN OBJECTIU QUE CAL NO VEURE Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació -24- UNICAMENT COM UNA OPERACI6 DE REHABILITACIò URBANA, DE LIMITAR—LO ALS SEUS ASPECTES LÚDICS D'ADECENTAMENT DE PLATGES, O D'OPERACIò LLIGADA A LA VILA OLíMPICA. ES TOT AIXò, PERò ÉS MOLT MES, I EL FUTUR DE CATAI. (UNYA HI ESTà IMPLICAT. AQUESTA OPERACIò IMPLICA RECUPERAR LA CONDICIò DEL PORT DE BARCELONA COM A. PRIMER PORT DEL MEDITERRANI I DOTAR LA ZONA D'UNA BONA COMUNICA.CIò INTERNACIONAL, RESOLENT AL PRAT TOTES LES CAPACITATS DE CONNEXIò (AEROPORT, AMPLIACIò DEL PORT, ETC). LA RECUPERACI6 URBANA DEL POBLE NOU CONFIGURARà, D'ALTRA BANDA, UN NOU EIX INSTITUCIONAL ENTORN DEL PASSEIG DE CARLES I, EN LA PROXIMITAT DEL QUAL HI HAURA LES SEUS D'ALGUNES DE LES PRINCIPALS INSTITUCIONS D'AUTOGOVERN DE CATALUNYA, COM EL PARLAMENT O EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTíCIA. IMPLICARà QUE PER PRIMERA VEGADA L'EIXAMPLE ESTARà CONNECTAT DIRECTAMENT AMB EL MAR. ES PODRà ANAR Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació -25- CAMINANT DES DE LA SAGRADA FAMíLIA, PER EXEMPLE, A LA PLATJA EN :%0 i MINUTS. I D'ALTRA BANDA COMPENSAR LA TENDéNCIA DEL CREIXEMENT DE BARCELONA CAP A PONENT, TORNANT A ESTABLIR LES POLARITATS URBANES QUE PREVEIA EL PLA CERDà. DE LA MATEIXA MANERA QUE COLLSEROLA, EN CORVERTIR-SE EN PARC METROPOLITá, PASSAR DE SER BARRERA A FER DE NEXE, LA REHABILITACI6 DEL POBLE NOU I DE LES PLATGES DE LLEVANT RECONSTRUIRI. LA CONNEXI6 ENTRE LA CAPITAL I LA RESTA DEL TERRITORI, A TRAVÉS DE LA COSTA DE LLEVANT„ • UN ALTRE PROJECTE FONAMENTAL PER AL FUTUR DE BARCELONA ÉS EL PLA D'ACTUACI6 A LA CIUTAT VELLA. AQUEST PLA ÉS UNA ACTUACI6 INTEGRAL QUE S'OCUPARà DELS ASPECTES DE SEGURETAT, SOCIALS, SANITARIS I URBANíSTICS. HEM VOLGUT DONAR A AQUEST PLA LA RELLEVàNCIA QUE ÉS MEREIX I HEM POSAT AL SEU FRONT UN REGIDOR, AMB RANG DE TINENT D'ALCALDE, AMB DEDICACIó EXCLUSIVA, QUE ÉS PAU CERNUDA, UN GRAN CONEIXEDOR DE LA ZONA. Exp. 82-86 • IMPREMTA MUNICIPAL �S V Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: -26- L'ASPECTE MÉS SINGULAR D'AQUEST PLA ÉS POTSER L'ACTUACI6 URBANíSTICA, 'QUE MALGRAT NO HAVER OBTINGUT LA DECLARACIO D'AREA DE REHABILITACIO INTEGRADA, ARI, PER PART DE LA GENERALITAT S'EXECUTARà A BASE DE DIFERENTS PLANS ESPECIALS.LA FINANCIACI6 POT ARRIBAR PER DIFERENTS CANALS, PRIVATS I PaBLICS, CATALANS I NO CATALANS, ESPANYOLS O ESTRANGERS. LA REHABILITACI6 DE LA CIUTAT VELLA ÉS UN DEUTE QUE BARCELONA TENIA PENDENT. LA CIUTAT VELLA FS DE FET LA MARE D'AQUESTA BARCELONA QUE HEM VIST EIXAMPLAR-SE EN EL BARRER SEGLE. ES TAMBÉ LA MARE DE LA BARCELONA MODERNA, EFICIENT I AGRADABLE QUE VOLEM PER AL FUTUR. PER TANT ÉS UNA MICA EL NOSTRE DEURE DE FILLS NO jj ,^^^ t.i•1^ íl iJ L ABANDONAR LA CIUTAT VELLA AL PROCÉS DE DEGRADACI6 QUE ESTA PATINT. QUE, A MES S'ACCELERA A MIDA QUE PASSA EL TEMPS SENSE QUE-S'HI ACTUï. LA SITUACI6 DE CIUTAT VELLA FA QUE DINS EL PLA D'ACTUACI6 DEL DISTRICTE, PRESENTAT EN EL CONSELL PLENARI DEL 27 DE DESEMBRE, ES CONTEMPLI UNA COORDINACI6 POLICIAL QUE ITtPLICARà LA RELITZACI6 D'UN Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —27— PROGRAMA PERMANENT D'ACTUACIONS CONJUNTES ENTRE EL COS SUPERIOR DE POLICIA, LA POLICIA NACIONAL I LA GUàRDIA URBANA. LA REFORMA DEL MODEL DE PATRULLES I DEL DESPLEGAMENT POLICIAL, LA REALITZACIó SISTEMATICA D'OPERACIONS ESPECIALS I LA INCORPORACI6 D'UNA BASE SE DADES SóN ALTRES DE LES ACTUACIONS QUE ES CONTEMPLEN DINS EL PLA D'ACTUACI6 DE CIUTAT VELLA. LLIGAT AMB AQUESTA ACTUACI6 INTEGRADA A LA CIUTAT VELLA TENIM LA INTENCI6 DE AJUDAR AL PORT DE BARCELONA A PROMOURE AL PORT VELL COM A ZONA DE LLEURE. AIXó ESTARA RELACIONAT AME L'ACABAMENT DE LES OBRES DEL MOLL DE BOSCH I ALSINA I LA SEVA CONNEXI6 AMB EL CINTUR6 LITORAL. TOTES AQUESTES ACTUACIONES CONFIGUREN, DONCS, UNA CIUTAT REEOUILIBRADA URBANíSTICAMENT, BEN CONNECTADA AME EL SISTEMA DE CIUTATS DE CATALUNYA, CONDICIO QUE ÉS, D'ALTRA BANDA,INDISPENSABLE PER LLIGAR BARCELONA I CATALUNYA AL SISTEMA DE CIUTATS EUROPEU. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: -28- AMÉRICA. LLATINA LA PROJECCIè INTERNACIONAL DE BARCELONA, PERè, NO S'ESGOTA AMB LA SEVA VOCACI6 EUROPEA. AQUEST úLTIM ANY HEM ASSISTIT A UN REVIFAMENT DE L'INTERèS DE BARCELONA PELS PAÏSOS D'AMèRICA LLATINA. TAMBÉ EN AQUEST PUNT LA HISTE. RIA DE LA CAMBRA REFORÇA I CONFIRMA LES MEVES PARAULES. ELS HOMES DELS ANYS 1880 QUE VAN FUNDAR AQUESTA CASA CONEIXIEN MOLT BÉ LA IMPORTàNCIA DE LES AMÉRIQUES. I NO TAN SOLS PER MOTIUS COMERCIALS. MOLTS D'ELLS HI HAVIEN VISCUT, O BE EREN FILLS O NETS DE FAMíLIES CRIOLLES. BARCELONA ÉS TAMBÉ LA CIUTAT EUROPEA AMB MÉS IMPORTANT POBLACI6 ORIUNDA D'AMÉRICA LLATINA, BARCELONA HA DE DESCOBRIR L'IMMENS ATRACTIU POTENCIAL QUE LA CIUTAT TE PEP. ALS POBLES D'ALLà. HI HA MOLTS I MOLTS EXPORTADORS QUE TREBALLEN A TRAVERS DE ROTTERDAM O LONDRES I QUE SI ENS CONEIXESSIN MILLOR, SENSE CAP MENA DE DUBTE UTILITZARÍEN EL NOSTRE PORT COM A PORT D'ENTRADA A EUROPA, PER RAONS IDIOMáTIQUES, DE SIMILITUD DE COSTUMS, D'ESTRUCTURES Exp. 82.86 • IMPREMTA MUNICIPAL �".074k Ajuntament de Barcelona • Gabinet de Comunicació JURiDIQUES.... ES TRACTA QUE ENS SABEM FER CONEIXER I, NATURALMENT, FER QUE ELS NOSTRES SERVEIS SIGUIN PROU EFICI ENTS PER FER —NOS COMPETITIUS DE DEBE AMB ELS PORT S NORDEUROPEUS. AQUEST ÉS EL SENTIT QUE TENEN LES VISITES DEL PR ESIDENT DE MEXIC, DEL PRESIDENT DE L'URUGUAY I LA M E S RECENT, PRIVADA, DEL MINISTRE IGLESIAS, UN E NAMORAT DE BARCELONA. EM. PODREU DIR QUE L'ACTUAL SITUACIó DE L'ENDEUTAMENT D'AQUELLS PASOS NO FA GENS ATRACTIU EL RISC D'INTESIFICAR — NE LES RELACIONS. PERE CREC QUE UNA VISIS A LLARG TERMINI HA DE SER NECESS à RIAMENT OPTIMISTA I CONSTATAR L'IMPORTANTíSSIM PAPER QUE AMÉRICA LLATINA HA DE JUGAR EN EL MóN DEL FUTUR. FINAL VOLDRIA ACABAR PER ON HE COMENÇAT. DEIA QUE NO NOMÉS EL FUTUR DEPèN DEL QUE FEM ARA, SINO QUE TAMBÉ EL PRESENT DEPÉN D'A.LLE QUE ESPEREM PER AL FUTUR. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —2 9 — Ref.: �.a Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació FA UN ANY QUE VAIG CITAR PER PRIMER COP UN TREBALL DEL PROFESSOR GARCIA DURAN ON DEFINIA EL CONCEPTE DE TRENCADORS D'UNIFORMITAT. VAIG APROPIAR-ME UNA MICA DEL MISSATGE D'AQUELL TREBALL, EN LA PART QUE ENUNCIAVA COM ELS SISTEMES ES DESESTABILITZAVEN QUAN LES EXPECTATIVES EREN MFS PESSIMISTES DEL QUE LA PRòPIA REALITAT ACONSELLA. I HE ANAT REPETINT. DURANT AQUEST ANY PASSAT LA IMPORTàNCIA QUE TENIA PER AL PRESENT RECONEIXER QUE EL FUTUR PODIA NO SER TAN NEGRE COM EL PESSIMISME DE LA SITUACIó IMMEDIATA SUGGERIA. ARA QUE A TOTA EUROPA I A ESPANYA COMENÇA A VEURE'S UNA CLARA REACTIVACIó E CONòMICA VAL LA PENA RECUPERAR AQUEST DISCURS. ELS EMPRESARIS CATALANS EL VAN ENTENDRE DE SEGUIDA, I ES VAN APUNTAR A AQUEST PROJECTE MOBILITZADOR QUE SóN ELS JOCS OLíMPICS, EL PAPER DELS QUALS POT SER, PRECISAMENT, DE FER DE TRENCADORS DE LA UNIFORMITAT DEL PESSIMISME SOCIAL PREVALENT. DE LA MATEIXA MANERA SALUDO LA INICIATIVA DE LA Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL -30Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CAMERA DE CONSTITUIR UN SERVEI DE CREACI6 DE NOVES EMPRESES, QUE, D'ALTRA BANDA, COL.LABORA ESTRETAMENT AMB LA PONèNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL DE L'AJUNTAMENT. PENSO, DONCS, QUE UNA VEGADA MÉS BARCELONA I LES SEVES INSTITUCIONS EMPRENDRAN AMB AVANTATGE EL CAME DEL REDREÇAMENT, PERQUE EN UN MOMENT DE PESSIMISME HEM SABUT SER AGOSARATS I HEM CONFIAT EN LES NOSTRES CAPACITATS. DES D'AQUi VULL ANIMAR LA CAMBRA DE COMERÇ, INDúSTRIA I NAVEGACI6 PERQUE SEGUEIXI MOLTS ANYS MÉS COM A CAPDAVANTERA DE L'ACTIVITAT DE LA CIUTAT, DEL PAIS. BARCELONA NO US FALLARà, EN PODEU ESTAR SEGURS, EL FUTUR IMMEDIAT DE BARCELONA ÉS RADICALMENT ATRACTIU. FA UNES SETMANES, EN UN DIARI D'AQUESTA CIUTAT, UN ARQUITECTE BRITàNIC QUE FA MOLTS ANYS QUE VIU ENTRE NOSALTRES AFIRMAVA QUE NO HI HA UNA ALTRA CAPITAL AL MóN ON Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL ES REGISTRI UNA.SITUACI6 DE CREATIVITAT COM LA —31— Ref.: �1111 * Ajuntament de Barcelona • Gabinet de Comunicació Ref.: -32- QUE VIVIM ARA MATEIX AQUí. APROXIMADAMENT EL MATEIX ÉS EL QUE DEIA UN ESCULTOR NORDAMERICà QUE ESTA FENT UNA OBRA, DESINTERESSADAMENT, PER AL PARC PEGASO. NO ES TRACTA D'OPINIONS AïLLADES. BARCELONA EST EN UN MOMENT DOLÇ DE CREACIò, DE VITALITAT, D'INTERCANVI QUE TÉ UN RECONEIXEMENT MOLT SUPERIOR MÉS ENLLà DE LES NOSTRES FRONTERES QUE A LA PRòPIA CIUTAT. BARCELONA ESTà EMERGINT. S'HA PRODUÏT JA UN FENOMEN VISIBLE DE RETROBAMENT DE LA CIUTAT PER PART DELS CIUTADANS I UN REVIFAMENT DE L'ORGULL DELS BARCELONINS. ES UN FENòMEN POSITIU, QUE HA ESTAT AMPLI, PLURAL, SENSE RESERVES. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3908 Title A name given to the resource Sessió sobre "Història i Prospectiva" / Conferència dins el Programa Commemoratiu del Centenari de la Cambra de Comerç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llotja de Mar Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Comerç Història Sociologia Model social Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-02-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1003/19860224d_00106.pdf e28e19591432c25055936276d1a51fc6 PDF Text Text ICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR. JERONIMO SAAVEDRA ACEVEDO, PRESIDENTE DEL GOBIERNO DE CANARIAS. (24 Febrero 86) �DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: DENTRO DEL CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", TENEMOS HOY EL HONOR DE PRESENTAR A VDES. AL EXCMO. SR. JERONIMO SAAVEDRA ACEVEDO, PRESIDENTE DEL GOBIERNO DE CANARIAS. NACIDO EN LAS PALMAS DE GRAN CANARIA, EL SR. SAAVEDRA ES DOCTOR EN DERECHO POR LA UNIVERSIDAD COMPLUPENSE DE MADRID I DIPLOMADO EN DERECHO COMPARADO POR LA UNIVERSIDAD DE TRIESTE. ASIMISMO ES DIPLOMADO EN ORGANIZACION DE EMPRESAS POR LA ESCUELA DE ORGANIZACION INDUSTRIAL DE MADRID Y SECRETARIO DEL INSTITUTO DE ESTUDIOS UNIVERSITARIOS DE LA EMPRESA. HA SIDO TAMBIEN PROFESOR DE DERECHO DEL TRABAJO EN LA UNIVERSIDAD DE LA LAGUNA, Y VICEDECANO, DESDE SU FUNDACION, DE LA SECCION DE EMPRESARIALES EN LAS PALMAS, DEPENDIENTE DE LA FACULTAD DE CIENCIAS ECONOMICA - DE LA LAGUNA. �2. EN ESTE CICLO DE CONFERENCIAS JUEGA UN PAPEL IMPORTANTE EL CONCEPTO DE SOLIDARIDAD. Y ESTA SOLIDARIDAD ENCUENTRA UNO DE SUS FUNDAMENTOS EN EL ENTENDIMIENTO, EN EL CONOCIMIENTO MUTUO. DESDE ESTA PERSPECTIVA, QUEREMOS SABER, CON MAS PROFUNDIDAD, DE LA REALIDAD ACTUAL DE CANARIAS PORQUE, AUNQUE LOGICAMENTE SE DEN HECHOS Y PROBLEMAS DIFERENCIALES, NO CABE DUDA QUE EXISTEN TAMBIEN PROBLEMAS COMUNES CON LOS DE OTROS PUEBLOS DE ESPAÑA. Y ES ESE ENTENDIMIENTO, ESE CONOCIMIENTO DE LO COMUN Y DE LO DIFERENTE, LO QUE DEBE AYUDARNOS A ACERCARNOS FRATERNAL Y SOLIDARIAMENTE., LA LEYENDA NOS CUENTA QUE MAS ALLÁ DE LAS COLUMNAS DE HERCULES, DENTRO DEL OCEANO ATLANTICO, ENTRE EUROPA, AMERICA Y PARTE DE AFRICA, EXISTIA UNA ISLA DE EXTENSION TAN CONSIDERABLE COMO UN CONTINENTE. ESA LEYENDA TAMBIEN NOS HABLA DE QUE LA CIVILIZACION DE LA ATLANTIDA SE ASENTABA DONDE HOY SE ENCUENTRAN LAS ISLAS CANARIAS, QUE NO ERAN OTRA COSA QUE LAS MAS ALTAS CUSPIDES DEL CONTINENTE DESAPARECIDO. �3. DESDE LA LEYENDA, A LA CONQUISTA DEL ARCHIPIELAGO CANARIO DURANTE TODO EL SIGLO XV, A SU COLONIZACION, A SU CONSOLIDACION COMO ZONA DE PASO OBLIGADO EN LA RUTA PENINSULA-AMERICA... HASTA LLEGAR A NUESTROS DIAS. LA POBLACION DE LAS ISLAS SE HA TRIPLICADO EN LO QUE VA DE SIGLO. SABEMOS • TAMBIEN QUE SU DENSIDAD MEDIA DE POBLACION POR KM2. ES SIMILAR A LAS DE BARCELONA, MADRID O BILBAO. Y TAMBIEN CONOCEMOS LA ALTA TASA DE EMIGRACION DEL CAMPO A LAS CIUDADES, CON EL CONSIGUIENTE AGRAVAMIENTO DE LOS DEFICITS DE SERVICIOS PUBLICOS Y DE INTRAESTRUCTURAS URBANAS. LA EMIGRACION DE LA POBLACION CANARIA PRESENTA UNAS PECULIARIDADES QUE DEBEN SUBRAYARSE YA QUE, SECULARMENTE, SE HA ORIENTADO HACIA CUBA Y VENEZUELA PRINCIPALMENTE. LOA CANARIOS, AL OTRO LADO L ATLANTICO SON MAS DE 400 MIL, A LOS QUE HABRIA QUE AÑADIR FAMILIARES Y DESCENDIENTES. �4. EN EL AREA METROPOLITANA DE BARCELONA, SEGUN LOS DATOS DEL CENSO DE 1980, HAY UNOS 3 MIL HABITANTES NACIDOS EN CANARIAS. Y ES QUE LAS RELACIONES MIGRATORIAS DE CANARIAS CON LA PENINSULA HAN TENIDO UN SESGO CARACTERISTICO, YA QUE ES CONSTATABLE EL HECHO DE QUE SEA UN MAYOR NUMERO DE PENINSULARES LOS QUE SE ASIENTAN EN LAS ISLAS, QUE EL DE CANARIOS QUE MARCHAN A LA PENINSULA. ESTE ES UN PEQUEÑO ESBOZO DE LA REALIDAD CANARIA, CONDICIONADA POR SU ESTRUCTURA AGRICOLA, POR UNA INDUSTRIA BASADA FUERTEMENTE EN EL SECTOR DE LA CONSTRUCCION. Y POR UN SECTOR DE SERVICIOS, ORIENTADO SOBRE TODO AL TURISMO, QUE HA SUFRIDO DOLOROSAMENTE 7,A CRISIS DE ESTOS ULTIMOS AÑOS. CEDEMOS AHORA LA PALABRA AL EXCMO. SR. D. jERONIMO SAAVEDRA, QUE NOS HABLARA, CON MUCHA MAS PROFUNDIDAD Y CONOCIMIENTO DE CAUSA DE CANARIAS Y DE SUS HABITANTES, CON LOS QUE HOY, JUNTO CON NUESTROS CIUDADANOS NACIDOS ALLA, MANIFESTAMOS NUESTRA FRATERNIDAD Y SOLIDARIDAD. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3909 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Jerónimo Saavedra dins el Cicle Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Jeronimo Saavedra, President del Govern de Canaries. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Espanya plural Immigració Demografia Model social Canàries Saavedra Acevedo, Jerónimo Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-02-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1004/19860304d_00107.pdf 589d52824436accc1ce1122c5711f43b PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR. ANGEL DIAZ DE ENTRESOTOS MIER, PRESIDENTE DE LA DIPUTACION REGIONAL Y CONSEJO DE GOBIERNO DE CANTABRIA. (4 marzo 1986) „; t" \ , L511( ) 1 cs, 't I n A �DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: EN EL CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" INTERVIENE HOY EL EXCMO. SR. D. ANGEL DIAZ DE ENTRESOTOS MIER, PRESIDENTE DE LA DIPUTACION REGIONAL Y CONSEJO DE GOBIERNO DE CANTABRIA. COMO MUY ACERTADAMENTE NOS COMENTABA LA SEMANA PASADA EL PRESIDENTE DEL GOBIERNO CANARIO, EXCMO. SR. JERONIMO SAAVEDRA, LA PRESENTE INICIATIVA DE OFRECIMIENTO DE DUES`rROSALON DE CIENTO A LOS PRESIDENTES DE TODAS LAS COMUNIDADES AUTONOMAS DE NUESTRO PAIS, COMO FORO DE EXPRESION DE LA REALIDAD ACTUAL Y PROBLEMATICA DE SUS GOBIERNOS, CONSTITUYE UN INTENTO, QUE CREEMOS IMPORTANTE, PARA DESHACER LOS TOPICOS Y LAS VERSIONES SIMPLISTAS EXISTENTES EN RELACION AL MAPA AUTONOMICO ESPAÑOL. CANTABRIA, DE RAIZ CELTICA, DERIVADA DE "KENT-ABER" RINCON DEL AGUA COMO ALUSION A LA CURVA DEL EBRO O A LA BAHIA DE SANTANDER. Y TAMBIEN DE "KANT-A-BRIGA" CASTILLO DE PIEDRA QUE NOS RETROTRAE A SU NOMBRE MAS CLASICO "LA MONTAÑA". �2. SABEMOS DE ESA TIERRA DONDE NADA ES DEMASIADO GRANDE Y CASI TODO SE DEFINE POR LA MESURA Y EL EQUILIBRIO. DESDE LA DISTRIBUCION DE SU POBLACION (MEDIO MILLON LARGO DE HABITANTES EN 1.113 ENTIDADES DE POBLACION AGRUPADAS EN 103 AYUNTAMIENTOS), A LA DISTRIBUCION DE LA RIQUEZA, YA QUE SI BIEN NO ES DE LAS COMUNIDADES AUTONOMAS MAS "RICAS" DE ESPAÑA, SI ES DE LAS DE UNA DISTRIBUCION DE LA RENTA MAS EQUITATIVA. NUESTRA CIUDAD, Y POR TANTO CATALUNYA, TIENE UNOS LAZOS DE UNION IMPORTANTES CON CANTABRIA. D. ANTONIO LOPEZ, MARQUES DE COMILLAS (INMORTALIZADO EN LA PLAZA SITUADA AL LADO DEL EDIFICIO DE CORREOS EN BARCELONA), FUNDO EN EL SIGLO XIX LA COMPAÑIA TRASATLÁNTICA Y LA COMPAÑIA DE TABACOS DE FILIPINAS, CON SEDE SOCIAL EN BARCELONA DESDE SU CREACION. Y EN EL PUEBLO DE COMILLAS, TANTO EL SEMINARIO DE LOS JESUITAS, DE INCONFUNDIBLE ESTILO GOTICO CATALÁN, COMO LOS EDIFICIOS QUE DISEÑO GAUDI, SON PRUEBAS INEQUIVOCAS DE QUE CANTABRIA HA ESTADO PRESENTE EN NUESTRA CIUDAD, Y DE QUE BARCELONA ESTA PRESENTE EN CANTABRIA. �3. DEJEMOS AHORA QUE EL EXCMO. SR. PRESIDENTE DE LA DIPUTACION REGIONAL Y DEL CONSEJO DE GOBIERNO DE CANTABRIA NOS ACERQUE A LA REALIDAD ACTUAL Y A LAS INQUIETUDES JE SU REGION, EN EL MARCO DE LA SOLIDARIDAD QUE HOY ,E BRINDA ESTE SALON DE CIENTO DEL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA. �Ajuntament de Barcelona. CERIMONIAL CONFERENCIA "BARCELONA SOLIDARIA" Dia 4 de Març de 1986 ORDRE DE L'ACTE 1.- Paraules de presentació per l'Excm. Sr. Alcalde. 2.- Conferència de l'Excm. Sr. Angel Díaz de Entresotos Mier, President de la Diputació Regional i Consell de Gnvern de Cantabria. 3.- Cloenda per l'Excm. Sr. Alcalde. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3910 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Diaz de Entresotos Mier dins el Cicle de Conferències Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sr. Angel Diaz de Entresotos Mier, President de la Diputació Provincial i Consell de Govern de Cantabria. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Espanya plural Immigració Demografia Model social Cantabria Díaz de Entresotos Mier, Ángel Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-03-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1005/19860307d_00108.pdf df7da9d13eb13f0b159f51cd6a3aab67 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e CATALONIA AND SPAIN.-- Text of the lecture given by Pasqual Maragall i Mira, Mayor of Barcelona, at St Antony's College. Oxford, March the 7th 1986 �( 'o1 iTn Ajuntament Tlir de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Mr. Warden,ladies and gentlemen: Thank you very much for your kind words of welcome. I would like to thank you also for the opportunity I have to talk in this house. I am glad to bring for you the warmest regards of a former student of this House, Mrs. Patricia Hutchinson, now HM Consul General in Barcelona. There is a debt that many Spaniards have and I want to acknowledge here. We owe Professor Carr his contribution to the History of Spain, which filled serious gaps in our education. During the years of Franco's dictatorship we had to rely on foreign books to imrpove our understanding of our own country. Furthermore, I want to acknowledge the works of other authors, such as the British Gerald Brennan, Stanley Payne and Hugh Thomas or the American Gabriel Jackson and Edward Malefakis, and, obviously, the French Pierre Vilar. I would not be fair, however, if I did not pay hommage to an emminent former guest of this House, Jaume Vicens Vives who, appart from his contribution to Catalan and Spanish history, represented so many people with enough faith in the future of the �+11111 Ajuntament ''!lIIW de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: country to go on working in spite of lack of freedom. He was my professor in my first years of university. He was who opened our eyes to Spanish History and explain us how the Spanish Golden Century was also the Century of the "sopa boba". Among other paradoxes, one of the outcomes of Spain's last forty years is the amount people who, under diferent circumstances, would have never gone into politics. In Britain, for instance, politicians are more or less professionals. In Spain, on the other hand, the iniquity of the regime made a great deal of men and women change their vocations and devote themselves to fight injustice. Thus, had Franco's rule not existed, President Gonzalez would be probably now a lawyer in Seville; Defence minister Narcis Serra would be teaching monetary policy, which he learned partly in London School of Economics, President Jordi Pujol perhaps had put into practise his Medicine degree and I myself would be teaching International Trade or Urban Economics thanks to the MA I got at the new School fo Social Research, in New York, after trying Oxford through Jose Antonio Martinez Alier. I do not regret things as they are. I love my city and I enjoy being mayor, every minute of it. And it is very likely that my achievements on the academic field would have never allowed me to give a lecture at St Antony's College whereas o �¡±11111 Ajuntament !III+ de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: politics has provided such privilege to me. I didn't go so much beyond Quesnay and Ricardo, at Jonhs Hopkins in Baltimore. Nevertheless, this particular upbringing makes us fall very often under the temptation of academic amateurism. So I ask for your benevolence if I surrender to that sin. However, I am going to indulge myself in a way that seldom do I permit myself at home. I will talk about my grandfather, and I will not hide how proud I am of my name. I cannot do it in Catalonia: I might be blamed, quite reasonably, of using a national glory for my own political benefit. As you well know, Joan Maragall, my father's father, was.not only one of the greatest poets Catalan literature has produced, but also a qualified spokesman of the prevailing feelings that an enlightened Catalan bourgeoisie had in his years- end of last century beginning of this one. I will try to give you a brief survey on the past, the present and the future of the relationship between Catalonia and Spain. Still, I would not dare to explain what others have done better and with much more authority than I could. , But I think it might interest you to know about the point of view of an insider who has both the privilege of being the mayor of Barcelona and the privilege of coming from a family that, in a way, summarizes �-5Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: the recent history of my country. Nevertheless, and however passionate this discussion is, I am a little worried about our persistence on this analysis. As Pierre Vilar wrote, " Reflection of a nation on itself is always a sign of unhapiness, of danger, of impending menace over the community. Spain's passion of meditation on itself, after 1600, after 1898, after 1939, reminds of a great history of an unhappy consciousness". I do not think there is any essential menace on Spain or Catalonia, in our days. I do not think it is good for us to be still broodíng over our essence and existence. But perhaps it is a good thing for politicians to stop from time to time and think a little over the object of their activity: their country. Joan Maragali wrote in 1898 a poem called Oda a Espanya, Ode to Spain that represented the feelings of a catalanism concerned about the idea of Spain. That poem is a plead for a Spain as a mother of many different peoples who ignores them. Maragali said to Spain: "cry, mother, hear your children, who speak to you in another language, come to the sea". The last line of the poem is a goodbye to Spain "Adeu Espanya!", which is of course terrible. And that is what the catalanist movement did and Spain practised. We ceased to ask for an understanding with Spain except for the begining of the Republic and started to look on a �^+ÍI Ajuntament 1117 de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: separate destiny as a solution for Catalonia's troubles. The development of Barcelona Now let me talk about Barcelona. Barcelona saw a fantastic development from the mid XIXth Century. Up to 1859 Barcelona was closed within the walls the perimetre of which had not altered from The Middle Ages. In 1859 was aproved the Plan del Ensanche, the "enlargement plan", developed by Ildefonso Cerda. The walls were pulled down and the city spread over the surrounding plain and reached the nearly villages: Sarria, St. Gervasi, Gracia, St. Marti. My grandfather, by the way, was born in 1860 in the very heart of the medieval city. Later he went out the walls, to the Ensanche and finally to St. Gervasi. In a sense he followed the growth of the city. In just 50 years his generation expanded more than previous generations for 10 or 15 centuries. I recall Ricardo's "Low Price of Corn ", 1815, where he said that increases in population would increase the supply of land so that rents would not rise. I was not exactly so in Barcelona. Land prices went up, and only in downtown, round the City Hall, moderatly down. 1888 an Universal Exhibition was held on the grounds of the old citadel, ominous symbol of centralist opression, built by �+mu Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Phillip the Vth and demolished shortly after the walls were pulled down. The Universal Exhibition underlined the definitive assertion of the city developed by Cerdà, as well as a demonstration of catalan bourgeosie's faith on modernity, progress and industrialization. Catalonia rejected Spain, but did not retreat herself into the contemplation of its griefs. Quite the contrary, catalanism emerged then as a way to assert our European character as. opposite to being Spanish. Is is relevant to remember that in those years your empíre was still going. Ours not. The end of our rule over Cuba, Puerto Rico and the Phillipines, .in 1898 give our 98 Generation: Baroja, Machado, Azorin, Juan Ramon Jimenez and clare say, Picasso and Casas, who had an influence on Spain culture in a way similar to Bloomsbury's: Keynes, Virginia Woolf. Catalonia was open to the cultural trends coming from Europe and was able to give them a personal interpretation. At the same time that Paris, Vienna, Praga, Brussels, Glasgow and London knew the art nouveau the secession or modern style, in Barcelona modernisme flourished with extraordinary strength. Modern style architecture had in Barcelona a field to express itself as no other city of Europe had. You can still admire the results �raiiii Ajuntament 1111W de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: walking on the streets of my city and looking at the incredible façades that Catalan bourgeosie had the courage to build. This creativity was sustained throughout the years before the Civil War, in spite of social unrest and in spite of Primo de Rivera dictatorship. First World War brougth to Catalonia Picasso, who carne back, Picabia. But it also brought money. Catalan industriality took advantatge of Spain °s neutrality to make good business out of selling goods to both Allied and Central Powers. That could explain some of the neutralist feelings that Catalan bourgeoisse still is sheltering. The 1929 Universal Exhibition, gave Barcelona the most important thrust to modernity since the previous 1888 Exhibition. The 1929 exhibition was bold enough to host and show to the world the Mies Van der Rohe German Pavillion, which we have just rebuilt, by the way. It was in this time when Arnold Scheinberg began Moses and Aron in Barcelona. his daughter is named after the second most popular virgin in Catalonia after Montserrat: Nuria. �-9Ajuntament ''Ill+" de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Architecture was again the field where Catalan capacity catch the signs of the times was more evident. Racionalist architects flourished in Catalonia. Josep Lluis Sert and members of GATPAC - architect group made Barcelona the centre of interest of European architects. The Republican Generalitat entrusted Le Corbusier the design of a new development plan of Barcelona metropolitan area. But there were also other fields where Catalonia showed her dinamism. Catalan Parliament voted a Local Government act that in some aspects was even more advanced than the Spanish Municipal Law of 1985. The Spanish Pavilion of 1937 Paris Exhibition, where Picasso's Guernica was first showed, was disiped by Josep Lluis Sert. Later carne what it carne. And for decades Catalonia was to many Spaniards a symbol of resistance to fascism, a place where one could feel an European atmosphere. However strong the dictatorship pressure was, Catalan's love freedom created and environment less opressive than in the rest of Spain. �-10IIIII de Barcelona Ajuntament Gabinet de Comunicació Ref.: Nationalism and catalanism In spite of the Spanish Constitution, in spite of the Catalan Statute of Autonomy, there is still an unsatisfied, strong nationalist sentiment prevailing in Catalonia. The boundaries of this nationalism are rather fuzzy, as are the political solutions that would satisfy it. Most of the people would accept the Spanish Constitution and the Catalan Statute of Autonomy as they are provided that Central Government interpreted them open -mindedly without any witch -hunting based on apparent threats to the unity of Spain. Other people would like to reform the Statute, to give more powers the belonging t Spain. Generalitat without questioning Catalonia's And, finallly, a minority asks for an independent Catalonia or rather, ' independent "Països Catalans" Catalan countries- that is to say, a Greater Catalonia including the Balearic Islands, Valencia and the Roussillon or French Catalonia. As I say, separatism or independentism is now a minority trend in Catalonia. But it is a very popular ideology among young people. This phenomenon has not been studied closely. Does it come from the fact of being the only way young people have to contest the political system? That would presume that young people independentism is the way young people take to let out �:IIIII Ajuntament 1111IF de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: their natural trend to revolt against the establishment, since it is almost the only ideology that does not fit into the Constitution. A Catalan who claims to be a Catalanist but does not like nationalism in general, and this is my own position, finds himself in a somewhat difficult position. For in Spain there is also an efervescence of Spanish nationalism. When the Socialist Party carne into the Government after the 1982 general election an American newspaper reported the constitution of a government of "young nationalists ". In Spain this expression sounded rather shocking. Put it really made a point. Franco spent forty years identifying himself as Spain and labelling as un-Spanish or bad Spanish those who opposed his regime. Not surprisingly, the idea of Spain as fatherland was not very popular among democrats. Recall the "farewell Spain!" The Socialist Party tried to recover Spain, as the heritage of everyone and not a monopoly of the right. Obviously a certain amount of nationalism is there. There are more reasons now to be proud of being a Spaniard than they were under Franco. I would like to explain now my position regarding nationalism. I do not feel like a "nationalist", in the classic o �-12- NWIF E111111 Ajuntament 1 III+gir de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació meaning of the word. I think nationalism may be a right issue in a precise time, but it may not be justified other times. In Catalonia strict nationalism could have been justified when Franco's dictatorship was a menace to Catalonia's own being. Nowadays I think extreme nationalism is a mistake. Catalan. nationalism now takes the feeling of belonging to an identity for a political code. I would rather choose the word "catalanism" than "nationalism". "Catalanism" was, by the way, the term our grandparents used. Nationalism calls for a generic position, and I am not interested in generic positions. Nationalism is a mixture of hetereogeneous trends which have in common the fact or the feeling of being victimized by an alien force. Catalanism, on the other hand, refers to a definite, specific fatherland. They are two different formulae, though they have overlaped through history and have been used in a indiscriminate way. Now, in 1986, we can establish the difference, and I think we must. Catalonia has enough political maturity and the legal framework to be something more than a nation standing on the defensive. I think there are grounds to talk on behalf of an open Catalonia with aims that go beyond the mere survival, the �a -13II ÏI Ajuntament ' VIII+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: mere defence. There is however among nationalists a temptation to go back to the bunker, within the walls so to speak. But I do not think they will manage to prevail. Catalonia and Spain I would nót like to convey the message that for me Catalonia has no adversary. I do not underrate them. But I do not think they are the paramount problem of Catalan national feeling. There has been always in Catalonia a trend to see others as responsible of our troubles. Former President Josep Tarradellas broke this line of thought. President Tarradellas helped us to see things from a wiser outlook. President Tárradellas taught us to accept us as we are. He pointed that those who had opressed Catalonia had a long government experience behind and elements of legitimacy we had to acknowledge. Hence his attitude towards the King and the Army that could have been a surprise, coming as they were from and old Republican. As I suggested before, now that the idea of .a opressive and totalitarian Spain belongs to the past, Catalonia can and must participate into Spanish politics and help to finish the construction of Spain's unachieved reality out of heart and �-14:+11111 Ajuntament ''IFif de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: reason, not only out of calculation and selfishness. But Spain has first to admit that it is still under construction. Catalonia, however, cannot go to Spain to be paid for its old griefs, and, on the other hand we cannot pretend tat nothing has happened. But both Catalan and Spanish people have to make an effort of unsderstanding. Those attitudes will prevail,according to me, in Catalan political life. That does not exclude the revival of important minorities pleading for independence, especially among young people, as I said before. In a sense, I would like better independentism than nationalism. It has a frankness which is missing in nationalism. I like "Visca Catalunya lliure!" - "long live Free Catalonia!"is a positive cry, unlike "som una nacio!" - "we are a nation" which is now a negative slogan. I do not think, nevertheless, that Catalonia would make a good business out of independentism. Professor Sole Tura explains it brilliantly in his last book, Nacionalidades y nacionalismos en España. Catalonia and Barcelona The nationalist party that is ruling now the Catalan Government, has attempted sometimes to confront Catalonia to Barcelona, appealing to an alleged Barcelona centralism which was supposed to menace the pure essences of Catalonia. But, as �-15REM Ajuntament ''11V de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Professor J.M. Bricall used to say, Catalonia without Barcelona would be just a national curiosity as the Alto Adige, the Italian Tirol, is. That does not mean that Barcelona has made Catalonia. In fact the converse proposition is true. And it is also the best proof to show that Catalonia is a nation. Catalonia has been able to build a city which has all the characteristics of a capital of a State. Catalonia created Barcelona because she had national power enough to do it. Thus Barcelona is a result of Catalonia, not a cause. Of course, there has been also a feed back process. Were not Barcelona a dynamic city, Catalonia could not have been a dynamic country either. The richness of Catalonia's national identity comes from its plurality. This plurality is the reality of Catalonia. A somewhat tortured reality, but a reality. Spain as a concept, on the other hand, has not managed to become a full reality. This is changing now. Spain is beginning to come to terms with its own plurality. And the same goes with Madrid. Madrid was for the rest of Spain only a capital, a bureaucratic centre. Now Madrid has learned to be a city, a human collectivity. And I have to acknowledge here that this was the great success of the late Mayor of Mdrid, professor Tierno Galvan. All this changes are a positive challenge for us Catalans. �-16+11111 Ajuntament r de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: We can feel more comfortable within a plural Spain than in a monolitic one. And Barcelona has to strengthen its imagination to compete with Madrid as the prime centre of cultural and economic creativity. The plurality of Catalonia has always acted as a politic stabilizer, as well as a political motor. The history of Catalonia is the history of a set of counter-balanced powers. And one of this powers is, and has been, Barcelona. The old government of Barcelona, the Consell de Cent or Council of the Hundred, coexisted perfectly with the Generalitat. And sometimes the Consell de Cent stood for the defence of Catalonia with more determination than the Generalitat did. One of the decisive dates of Catalan history, as you know, is the eleventh of September 1714, when Barcelona surrendered to the troops of Phillip the Vth, the first Spanish Bourbon. That marked the end of Catalan liberties under the Crown of Spain. The hero of that day was Rafael Casanova, who was the prime councillor, the Lord Mayor, if you allow me this anachronism. If the past saw different powers working. together for Catalonia I think the best guarantee for the future of Catalonia is a synthesis of a set of particularities , a set of people which have in common a national identity built on the basis of �-17+fll Ajuntament 191W de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: their diversíty. Putting that into political terms, the best for Catalonia is having besides its first institution, the Generalitat, a net of local governments intending to work as a whole. As Shakespeare said, "city is the people ". Living with authonomy There are two outstanding facts that date a process of degradation of political atmosphere in Catalonia. One of them was the anti LOAPA campaign, in 1982. As you remember, 'LOAPA' stands for °Organic Law for Harmonization of Autonomic Process'. The campaign had a revival later, after the Constitutional Court ruled against that law. The anti LOAPA campaign had no visible effect on 1982 general election nor on 1983 local polls. But it did had an important part on Convergència attitudes in the 1982 demonstration for the llth of September. For the first time after Franco's death the Catalan - political parties marched separately. And, what was worst, some shouted violently at socialist leaders, accusing them of traitors and collaborationists with Spanish centralism. That was a symbol of a political schism in Catalonia, a ^ w �-18E IIIII Ajuntament 11II +' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: schism that is not closed, yet. The Banca Catalana affair was the other element that marked the rarefactíon of our political environment. Another key factor in today's Catalonia is the new regional TV Channel, TV3. TV3 was a palpable result of the catalan Government policy, a project everyone could identify with. It is the only TV channel that uses Catalan as the only language. That had obviously an influence on the results of 1984 regional polls, which were held shortly after the start of TV3. Other things which are "odd" happen in Catalan Parliament. The majority ruling Catalan Parliament has been passing a set of laws aimed to extend the control of new Catalan bureaucracy over every single aspect of Catalan life. These laws have a trend not at all liberal, in spite of the alleged liberal faith of many. In fact, these laws are within the old Spanish tradition of centralism and state interventionism. Our Statute of Autonomy stands for a descentralized structure of Catalan Government. The Generalitat was to play the �-19- Ajuntament "VIII f de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: role of giving advice, planning, supervising the lower levels of administration. The present major_ity has showed an increasing mistrust on the basic levels of government, that is, local governments. The executive is recovering powers the central government had passed to municipalities during the first years of democratic governments in Spain. From the local government we are seeing, amazingly, how we could end up having less powers under an autonomous Catalonia than we had after 1977 general election and before the Statute. So, the alleged aim is to strenghthen the country. The result is weakening it. When Central Government handed over the Catalan Government some of its powers our first reaction was a cry: "That's not enough". And soon we have magnify the transferred apparatus, making state interventionism appear again. �-20- 7 +IIIÍI^ Ajuntament 1 111V de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Barcelona, Catalonia and Europe Catalans have always felt at home in Europe. And so president Pujol said in Aachen: "Catalonia has come back home ". Luis Racionero has pointed out, back in the Xth century Romanesque monasteries in the Catalan Pirenees were an European cultural enclave acting in a way as a bridge between Greek humanistic heritage, Arabic and Provençal cultures. What will happen with Catalan culture, with Catalan nationality as Spain joints Europe? One may think Catalan nation and other natiónal minorities will expand as the State-Nation loses power. Others do not agree with this idea. They says that far from that Common Market tends to enforce the State structure of Spain. In any case, I am convinced that European integration will be positive, both to Catalonia and Barcelona provided we do not become a "curiosity" after leaving NATO. The relevant question, though, is wether European integration will mean plain interchange or increase of dependence. I think Barcelona has a lot to offer to Europe. We have just closed the London exhibition "Homage to Barcelona". The great surprise of this exhibition was Ramon Casas'paintings. What we wanted to do with the exhibition, and we intend to continue �—21— 4 Y Ajuntament 111.11 de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref. : doing, is to explain to the world that people as Picasso, Gaudi, Miro, Dala. or Pau Casals are not isolated personalities growing spontaneously on a grey landscape. We would like to make understand that we have had a favourable environinent that has made such geniuses possible. Europe has something to discover in Catalonia, and conversely. From the point of view of regional and urban economics, which was my own academic subject before going into politics, Barcelona has also an important role to play in the European system of cities. Barcelona is to become te link that will attach the Iberian Peninsula to the urban European axis that goes form London to Milan. There is a region defined roughly by the areas of Bordeaux, Toulouse and Milano wich holds an enormous economic, scientific and cultural potential. Until Spain's coming into the EEC this region has been a border region, a cul -de -sac. From now on it will have-an increasing character of passage. Barcelona wants to attract the gravity centre of this region towards the Catalan system of cities. And to do so, Barcelona has to compete with Toulouse, which is a fromidable centre of high techology industries, and Marseilles, whose port fights with Barcelona and Genoa for the first place in the Mediterranean. �-2201111 Ajuntament 11111V de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: We have called this region the "North of South" of Europe. Within this regions the connections between their cities are already natural. We have only to enhance them, to facilitate them. Montpellier is the city that first made a move on this direction. M. Freche, the mayor of Montpellier, was the first French politician to welcome the enlargement of the EEC. Montpellier has understood that is easier for them going to Barcelona than to Paris. Barcelona is the nearest big market to Montpellier, the nearest big city. Barcelona can be a capital of the North of the South of Europe. This area has an "art of living", so to speak, tat is very attractive to the North: climate, landscape, leisure. At the same time te main cities of the area have an important economic capacity. Catalonia has to recover the power of invention the creativity, the spirit of enterprise that made her the most dynamic region of Spain. And she must do it with Spain, not against Spain. We Catalans have to come to terms with our own history. We have to acknowledge that our future is narrowly linked to the future of Spain. We have a privileged part in this future. Spain does not exist. Catalonia does even if it is a tortured �-23- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: reality. Spain never cristalyzed. Catalonia has to be the leader the transformation of Spain. The leader of the process that will make Spain become an European nation, that will make Spain cease to be a kind of reservation of exotism. We do not want that in the future learned and serious papers as The Economist have reasons to talk about our institutions as it did in its last editorial: "a tricorn and blunderbuss army ". The role of Catalonia is crucial. And so is the role of Barcelona. I am sparing no effort to keep Barcelona moving. And the city will answer, is already answering to the challenge. �^ d2^ 85 k/rElLcc J NS L. UT 4 L Ddcvn,s b"b?(frn.j) a(.Ad.0.4( vrwY 117 reS.,,ds il vTc,(.ttt-s~, (aow ^, ^^,t (44)1 dvytiihtti I-4 e wkl VY:.,^ Vá^ \^^ ¡ 9AC4 (G( h VS ^Mw /^,- ( l^A^^ ^^ N1/4 slir^ B,JY 'el <4 ^C ^^kc f lor, J (n ^ ^ ^j^p l C Q.I.y, C44.1 RM^ W (^ ^ ^^ ^ .1)„& II/G4/ "b4-4 (43 f•1 Nut ^ ^ ^,t ^u^^ ^K Aw^o ^i ( ►ti( k^/`^Gt r ^^ ^ r n:.1 4/æ4,,, ^yYn(^eZ ^¡l( ^ ^„^ç ^ J (G*( (.(.CC (y) ¡MAMA be-4) áok 115 c^c VF^ f çOce . r frSu4c^L^ APAw S^^t.t..-0 ( ^ r • ` U` .*44 tz."44tA•t,e9 Zig Q,,,/^ ^ 1/ S#444.4 1 in ¡^. .^,^^ ^(d^slc^, L h0iv." y.0,11 41 Gatim.4^ (/t/ e 1tct, S,C4456I )1n 14,-1 44.41*e( prIfitGlY (ti w,-1 Thnfi ""V » 71'1 r ^^^rt ^ %tY (40.4( f e( Dtairtu árr b^o kw S ^,^ 6211(411-4 1 ^^^ /u C4 4A ^ ^ �j ^o i7 L..G. 2:tt frn cy4t«-A-111/45 tu. S'gto^( ^•,,t ,\ (C ^ro C ( Gt,GKaFed ¿o»&c.( 1\4±- Y►^ Wu,c,+ ^ Gri, Gt,v3 lQ / r‘)°l (4c4 ` ^ IkCKcu_ ^ ^fJ , ^ 1' wys Ln,.T atac,i`fl ^ ( ^ ^c v r ^ G (.^ 0( Oi., c I k l^ a.11", ¡, 112•1^ Tk °^ fi 14,J 5t11( c t^.,.,.^,,^ Di r` . f 1( h ^ ^ -I Ter-7,1 C' ( i 0v.r.^11tr'ç Gin' 5:0431k, f a, _ /1,40(4 ^.c. c! /Y►'t c^l ^^'^"' %^■ 1149c ( ^S . ^/ /^^^ V'l ^ fkWWy, I^ f ur.^¡^,(^ óllco 4N(n ^..^1^ l B'r ^ vt J , 1)4.41-r w^^er^,^ ^w ^. C V¡t(^1 1^•1^, ^ ` fibutc.71 w. C!. GCed 1-m.r,1. II- a,,% /( -ex/14 il" "-t<-(1-1 W l,w t.c,k a 5.144 t. II K.vaA,V ^ ,• Le 'ib a c., c ^-►( l ueLt « . 001 , g l° owir14v147 rt. V Iz ^4, 1 ^i t ^ c>^ ^^•`'^^^(^ lc.e cc^ l7vvc_ 14,o‘11( r^ u^ ¡^ ^1 ^yui^lS ( b'(t;jot^,.a^ ^ l^ V (.4,4 ^ .lcw, °Y (M.or`Wvt S 1-) t, �dbm L (I 1,1( k,tivv 5197~4~1,,,Ozegti ^— ¡ ØV\ tNt .e4,3ctroru,i.,, f&1&'I Í ,S fk-evistk T+ Nrst G,(4 lArp(ck wPet ti-- (i, fu414<< ``bok, 4d triuy xt ^ lA^^^^ ^^crt )1,4, v(1 çt4i14 `s frevt12.(i1 (b uw-tc-L, 2 A t\j,_ Itiwht-t41- kfuji t^ avá T i( ifi 1 Iriok 6,,,mLSS vv" d^ (e b.hti {^c^,^^ aw ^ (^h^( <(4,1/i P^f^ ^ ^t cw(r^ ex^ t4 ^ ^^t6^C ^^ ^^.-^ h ^• 63 1-- 5,1^ t,s th, l\us i‘ w( ^ 4,(LAW 1-I453. km( ^d ^^ ^N 8^^, vtomd 40« 1\,4. Jtudtd uv% ^ v^ ^ I^ ` ^ ^l k^ )41 t pirt4-17 vr tí, 11 (4 1(.444,/,, (.444,(,• GrP^^`, ¿zt ¡W r t1 .. 4, , ^` 3 AiNitj 1,414.1z, 54t4ht t" A vt wWi►L— - 01 / Ct.rf o `s 4~1 wx f M 3^ /,g r¡ i sti4vvri ► w^ ck-syy, 6 ^ ^ y, Ctt41 ittce. 1/tu" U G\ jleíYil,J‹.. C vi tu t.. ( s vww ^ (4. t)., tov 1c t << << tond rtex , Wt t1ke, S6A" cm" VIKLt Or-- "VVt glr( g (4.e1,. ^ ^ vc \11444.1." Çtoj,ot+n 5,-//4 rr CrC t tl-ep-orce ( Í) w1 / �Ú • -A- '1\41( tc-t t,e.w I^Pc^, t -v C < (,tm ^ ( ^, 1a. ^^ rS ^ 11,44 ^` kf.( Ítv3 . 044,14 .4 ket c/c f)r`l }Gd,,, W.ck (ce.ca( i l 1c.1xs^^c,,.^t /1\,t^ r^ Ltrw‹,'‘ . ts a c ti•- ' n? s 1)-o-tsbi rrk,w, .71—e LT' ^G ^^ `i : 14.1 64 7G^cAitc4 ^, c � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3911 Title A name given to the resource Catalonia and Spain / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Loapa, afer Banca Catalana, TV3, Estatut d'Autonomia, Gatpac. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. St. Anthony's College, Oxford Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Catalanisme Autonomia Acció política Model social Territoris Catalunya Espanya Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Description An account of the resource Text de la classe impartida per Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, al Anthony's College d'Oxford. Amb notes manuscrites de Maragall a les últimes pàgines. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-03-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1006/19860313d_00109.pdf 47ed288617f8c7aba96096030fceac2f PDF Text Text EL ALCALDE DE BARCELONA SALUDO DEL ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL i MIRA, AL XIX CONGRESO DE LA FEDERACION SIDEROMETALURGICA DE LA UNION GENERAL DE TRABAJADORES. La ciudad de Barcelona, y yo en su nombre, da la más sincera y fraterna bienvenida a los delegados del XIX Congreso de la Federación Siderometalúrgica de UGT. Es significativo que este congreso se celebre este año en Barcelona, en el momento que la ciudad, el Ayuntamiento, está haciendo grandes esfuerzos para estimular la actividad económica. Después de años de desindustrialización, de restricción de inversiones empresariales, el presente muestra graves problemas económicos y sociales. Pero, tanto vosotros como nosotros, miramos el futuro, buscamos de forma similar, sindicalistas y administración municipal, las condiciones para la revitalizacion industrial, la modernización empresarial que se pide en algunas de vuestras ponencias. El trabajo no es fácil. Y en vuestro sector existen problemas suplementarios. Pero el reto está ahï y no podemos arriesgarnos a posturas pasivas. Este Congreso, el contenido de vuestros debates, es una buena muestra de imaginación y responsabilidad. Compartimos la meta de la reindustrialización, de la creación de empleos y empresas. Tradicionalmente, esta tarea se ha considerado propia de los empresarios, pero en esta época difícil los sindicatos también debeis preocuparas de ello, así como los ayuntamientos. Sin duda en este congreso abordareis con la claridad y sinceridad que inspiran al movimiento sindical los problemas que os acucian y las reivindicaciones justas que corresponden a este momento. Barcelona se hará eco de vuestra voz y os invita a compartir nuestra pasión colectiva por la recuperación económica. �^t^.:ái'+'r•Y;';i" EL ALCALDE DE BARCELONA SALUDO DEL ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL i MIRA, AL XIX CONGRESO DE LA FEDERACION SIDEROMETALURGICA DE LA UNION GENERAL DE TRABAJADORES. La ciudad de Barcelona, y yo en su nombre, da la más sincera y fraterna bienvenida a los delegados del XIX Congreso de la Federación Siderometalúr.gica de UGT. Es significativo que este congreso se celebre este ano en Barcelona, en el momento que la ciudad, el Ayuntamiento, esta haciendo grandes esfuerzos para estimular la actividad económica. Después de años de desindustrialización, de restricción de inversiones empresariales, el presente muestra graves problemas económicos y sociales. Pero, tanto vosotros como nosotros, miramos el futuro, buscamos de forma similar, sindicalistas y administración municipal, las condiciones para la revitalización industrial, la modernización empresarial que se pide en algunas de vuestras ponencias. El trabajo no es fácil. Y en vuestro sector existen problemas suplementarios. Pero el reto está ahí y no podemos arriesgarnos a posturas pasivas. Este Congreso, el contenido de vuestros debates, es una buena muestra de imaginación y responsabilidad. Compartimos la meta de la reindustrializacïón, de la creación de empleos y empresas. Tradicionalmente, esta tarea se ha considerado propia de los empresarios, pero en esta época difícil los sindicatos también debeis preocuparos de ello, así como los ayuntamientos. Sin duda en este congreso abordareis con la claridad y sinceridad que inspiran al movimiento sindical los problemas que os acucian y las reivindicaciones justas que corresponden a este momento. Barcelona se hará eco de vuestra voz y os invita a compartir nuestra pasión colectiva por la recuperación económica. �13 de març de 1986 SALUDO DEL ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL i MIRA, al XIX CONGRESO DE LA TRABAJADORES. FEDERACION SIDEROMETALCRGICA DE LA UNIóN GENERAL DE � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3912 Title A name given to the resource Saludo del Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall i Mira, al XIX Congreso de la Federación Siderometalúrgica de la Unión General de Trabajadores Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ocupació Sindicalisme Model social Unió General de Treballadors de Catalunya Indústria Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-03-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1007/19860314d_00111.pdf b9d01684f3fe27365249d8c8a4e9eb14 PDF Text Text kit*.tett, - Agradecimiento a técnicos y personal de la Oficina Olímpica por haber superado el reto del Dossier de Candidatura. Agradecimiento a personal especialista, ajeno a la estructura de la Candidatura. Mención de: - Carlos Sentís, autor del 1,ibro."Ahora, Barcelona" _ ItP"‘ e14'444v °te '9 de 4 -ml - André Ricard, diseñador "" - Leopoldo Pomés, realizador del video Tito Muñoz, realizador del audio - Toni , ¿Jordi Sánchez 4 P A t, 7C, zak.:47 ■J' " ( ¿ 9 Ls: Agradecimiento a la colaboración prestada por los medios de comunicación por sus ~0.£ cómplices" y su respeto a no desvelar noticias del Dossier que pudieran enturbiar el efecto sorpresa ante el COI. Agrdecimiento a la prensa de Madrid que asiste, especialmente, al acto. - La Oficina Olímpica, la Candidatura, se planteó confeccionar el dossier más completo, el más coherente, el mejor. Se ha trabajado mucho y con rigor. LA CIUDAD DE BARCELONA pudeolt sentirse, debe sentirse, orgullosa del dossier presentado. Con este Dossier, Barcelona hace honor a la frase del Baron de Coubertin, pronunciada el 7 de noviembre de 1.926 y que encabeza los libros del Dossier: "Antes de venir a Barcelona, creía saber qué era una ciudad deportiva". - Desde 1.981, techa del anuncio de las aspiraciones de Barcelona, hasta ahora, se han supero positivamente muchos obstáculos. El primer Informe Cuyàs sentó las bases; el Anteproyecto de Los Angeles 84 fué el primer borrador, el esquema de trabajo sobre el que posteriormente se ha construido; e l Raport de Progrès de Berlin 85 fué la consolidación de ese trabajo. Hoy, el Dossier de Candidatura, es la realidad de la ambLclón, del rigor4de la coherencia de un proyecto.Si en esta carrera por la nominación, en concordia con el espíritu deportivo, el pi-6m±~ 17 de octubre gana el mejor, yo tengo la fé de que Barcelona ganará, porque nuestro Dossier as, sin duda, el mejor. I � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3913 Title A name given to the resource Acte presentació del Dossier de la Candidatura Olímpica 1992 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Candidatura Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-03-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1008/19860318d_00110.pdf fad859677365b11a75457f91e5fac64a PDF Text Text DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: PROSEGUIMOS EL CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", CON LA INTERVENCION HOY DEL EXCMO. SR. D. JOSE MARIA DE MIGUEL GIL, PRESIDENTE DE LA COMUNIDAD AUTONOMA DE LA RIOJA. NACIDO EN LOGROÑO EL 15 DE ABRIL DE 1950, EL SEÑOR DE MIGUEL GIL ES LICENCIADO EN DERECHO Y CIENCIAS EMPRESARIALES POR LA UNIVERSIDAD COMPLUTENSE DE MADRID. HA SIDO PRESIDENTE DE LA DIPUTACION PROVINCIAL DE LA RIOJA DESDE DICIEMBRE DE 1982 HASTA MAYO DE 1983 EN QUE SE CELEBRAN LAS ELECCIONES AUTONOMICAS DE SU COMUNIDAD. DESDE ESA FECHA PRESIDE LA MENCIONADA AUTONOMIA. LA COMUNIDAD AUTONOMA DE LA RIOJA TIENE UNA PERSONALIDAD PROPIA, DIFERENCIADA ENTRE CASTILLA Y EL PAIS VASCO. CON 5.000 Km2. DE EXTENSION Y UNOS 250.000 HABITANTES, ESTA SITUADA EN EL CUARTO LUGAR DEL RANKING DE NUESTRAS AUTONOMIAS EN CUANTO A RENTA FAMILIAR DISPONIBLE, SEGUN DATOS DEL ESTUDIO DEL BANCO DE BILBAO "RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1983 Y SU DISTRIBUCION PROVINCIAL". �z. POR SU SITUACION GEOGRAFICA, ENTRE CASTILLA-LEON; CANTABRIA, EUZKADI, NAVARRA Y ARAGON, HA SIDO TRADICIONALMENTE AREA DE ASENTAMIENTO DE HABITANTES PROCEDENTES DE DICHAS COMUNIDADES. Y COMO FRONTERA, OBJETO DE DISCUSION DESDE MUY ANTIGUO, HASTA QUE EN 1983 ADQUIERE PERSONALIDAD INSTITUCIONAL PROPIA, DENTRO DEL MAPA ESPAÑOL DE LAS AUTONOMIAS. SI LAS HOMI:LIAS DE ORGANYA CONSTITUYEN PARA NOSOTROS EL PRIMER DOCUMENTO ESCRITO EN CATALAN, LAS GLOSAS DE SAN MILLAN DE LA COGOLLA SON EL PRIMER TEXTO QUE SE ESCRIBE EN CASTELLANO. CUNA DE IDIOMAS, DE BUENOS VINOS, GEOGRAFIA FRONTERIZA; SON ESTOS FACTORES QUE EN LO DIFERENTE SON COMUNES A LA RIOJA Y A CATALUNYA. ME PERMITIRAN QUE SIMBOLICE, AUNQUE DE MANERA PERSONAL Y MODESTA,COMO LAZO DE UNION ENTRE NUESTRAS COMUNIDADES, EL HECHO DE QUE EL SUEGRO DEL ALCALDE QUE LES HABLA, EL PADRE DE MI MUJER, FUERA RIOJANO, NACIDO EN LOGROÑO. HIJO DEL "SEGUNDON" DE UNA FAMILIA INDUSTRIAL DE MARTORELL, POR SU PROFESION DE VIAJANTE, CONOCIO A UNA RIOJANA, CON LA QUE SE CASO, Y SE INSTALARON EN LOGROÑO DONDE FUNDARON LA PRIMERA TIENDA TEXTIL DE LA REGION. �3. PERO CEDAMOS AHORA LA PALABRA AL EXCMO. SR. D. JOSE MARIA DE MIGUEL GIL, CON EL FIN DE CONOCER / CON MAS AUTORIDAD Y PROFUNDIDAD,LA REALIDAD ACTUAL Y PROBLEMAS DE SU COMUNIDAD AUTONOMA. ESE CONOCIMIENTO QUE ROMPE LA SUPERFICIE DE LO TOPICO; ESE RECONOCIMIENTO MUTUO DE LO COMUN Y DE LO DIFERENTE, CONSTITUYE, COMO YA HEMOS DICHO EN OTRAS OCASIONES, UNA DE LAS BASES QUE DEFINEN LA SOLIDARIDAD DE ESTE CICLO DE CONFERENCIAS. SEÑOR PRESIDENTE, TIENE VD. LA PALABRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3914 Title A name given to the resource Presentació conferenciant Sr. José M. de Miguel Gil dins el Cicle de Conferències Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Espanya plural Model social La Rioja De Miguel Gil, José María Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-03-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1009/19860401d_00113.pdf 95f6b42223a0a1987d424763b62bed7a PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR. D. PEDRO DE SILVA CIENFUEGOS-JOVELLA NOS, PRESIDENTE DEL PRINCIPADO DE ASTURIAS.1 (1 de abril de 1986) �DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: DENTRO DE NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", NOS HONRARA HOY CON SU INTERVENCIÓN EL EXCMO. SR. PEDRO DE SILVA CIENFUEGOS-JOVELLANOS, PRESIDENTE DEL PRINCIPADO DE ASTURIAS. LICENCIADO EN DERECHO POR LA UNIVERSIDAD DE OVIEDO, EL SEÑOR DE SILVA NACIO DE GIJON EN 1946. PRESIDE LA COMUNIDAD AUTONOMA DEL PRINCIPADO DE ASTURIAS DESDE EL 8 DE MAYO DE 1983. QUEREMOS CONOCER, A TRAVES DEL EXCMO. SR. DE SILVA, CON MAS PROFUNDIDAD LA REALIDAD Y PROBLEMATICA ACTUAL DE UNA ASTURIAS, DE LA QUE SABEMOS QUE TIENE UNA EXTENSION TERRITORIAL TERRITORIAL DE UNOS 10.500 KILOMETROS CUADRADOS Y ALGO MAS DE 1.100.000 HABITANTES. SITUADA ENTRE GALICIA, CANTABRIA Y CASTILLA-LEON, SU GEOGRAFIA EN EL NORTE ES LA COMUN A LA CORNISA CANTABRICA. EL PASO DE ASTURIAS A GALICIA O SANTANDER ES GRADUAL, CASI �2. IMPERCEPTIBLE, A DIFERENCIA DE LA BRUSCA TRANSFORMACION DEL PAISAJE DESDE ASTURIAS HACIA EL SUR, CAMINO DE LEON Y CASTILLA. SABEMOS TAMBIEN QUE LA POBLACION DEL PRINCIPADO SE DISTRIBUYE SOBRE EL TERRITORIO DE UNA FORMA MUY DESIGUAL, MIENTRAS EN LA ZONA CENTRAL SE CONSTITUYE UN HÁBITAT URBANO DENSAMENTE POBLADO, LAS AREAS OCCIDENTAL Y ORIENTAL SON ESENCIALMENTE RURALES. CONOCEMOS TAMBIEN EL IMPACTO QUE SOBRE EL CENTRO DE ASTURIAS, ES DECIR SOBRE LOS MUNICIPIOS DE OVIEDO, GIJON, AVILES, MIERES, LANGREO y ALEDAÑOS, TUVO LA REVOLUCION INDUSTRIAL, LO CUAL IMPLICÓ UN TRASVASE DE POBLACION HACIA LA MENCIONADA ZONA CENTRAL DESDE LAS AREAS PERIFERICAS ASTURIANAS. A PARTIR DE 1950, A ESE TRASVASE INTERIOR SE AÑADIÓ UNA IMPORTANTE INMIGRACIÓN DE OTRAS REGIONES, ATRAIDA POR EL MERCADO DE TRABAJO MINERO Y SIDERURGICO. EN CONTRASTE CON ESTA ASTURIAS URBANA E INDUSTRIAL, NOS ENCONTRAMOS CON LA ASTURIAS RURAL, LA ASTURIAS �3. DEL LITORAL, LA ASTURIAS DE LOS VALLES DE LA ZONA COSTERA, DESDE ESTA ASTURIAS, DESDE SUS CASERIOS, SE APORTA MAS DE LAS TRES CUARTAS PARTES DE LA PRODUC— CION FINAL AGRARIA ESPAÑOLA, CONSTITUYENDO LA CARNE `s LA LECHE LAS PRINCIPALES PRODUCCIONES. PERO, COMO DECIA AL PRINCIPIO DE ESTA INTRODUCCION, DEJEMOS QUE EL EXCMO. SR. PRESIDENTE DEL PRINCIPADO — DE ASTURIAS NOS EXPLIQUE CON MAS CONOCIMIENTO DE CAUSA SU ASTURIAS QUE, DENTRO DE LA SOLIDARIDAD QUE DA NOMBRE A ESTE CICLO DE CONFERENCIAS, SENTIMOS COMO NUESTRA. DESDE EL SALON DE CIENTO DE NUESTRA CIUDAD, QUE TUVO EL HONOR DE PUBLICAR LA PRIMERA EDICION DE "LA REGENTA", OBRA DE UNO DE LOS MAS INSIGNES ESCRITORES ASTURIANOS, CLARIN, TENEMOS EL HONOR Y LA SATISFACCION DE CEDER LA PALABRA AL EXCMO. SR. PRESIDENTE DEL PRINCIPADO DE ASTURIAS, QUE CUENTA ENTRE SUS APELLIDOS, CON UNO, JOVELLANOS, QUE NOS RETROTRAE A OTRO GRAN ASTURIANO, QUE TANTO HIZO POR LA MODERNIDAD DE ESPAÑA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3915 Title A name given to the resource Presentació conferenciant Sr. Pedro de Silva Cienfuegos-Jovellanos dins el Cicle Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Model social Principat d'Astúries Espanya plural De Silva Cienfuegos-Jovellanos, Pedro Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1010/19860405d_00115.pdf 0b652c5af47b2bd3039ab8a8b4cddf9b PDF Text Text tÁ Ajuntament de Barcelona CONFERENCIA ALCALDE --JJ.00.'92~~ BANYOLES DISSABTE DIA 5 D'ABRIL DE 1986 �EL DIA D'OCTUBRE D'ENGUANY, ELS 90 MEMBRES DEL COEITE CLIMPIC INTERNACIONAL ES REUNIRAN A LA CIUTAT SUISSA DE LAUSSANNE PER A DECIDIR LES CIUTATS QUE SERAN SEUS D'ESTIU I D'HIVERN DELS JOCS OLIMPICS DE 1.992, EL PROPER 17 D'OCTUBRE SE CE PRESENTA, DONCS, COM UNA DATA QUE POT SER HISTORICA PER A BARCELONA 1, EN CONSEQUENCIA, PER A CATALUHY'A_ I MOLT fSPECIALMENT PER A AQUESTA CIUTAT DE BANYOLES, LES CONDICIONS »E LA QUAL JUGARAN UN PAPER FONAMENTAL EN EL CO'JJUNT D'AVANT',TGES SUE OFEREIX LA NOSTRA CANDIDATURA. DES DEL NOSTRE PUNT DE VISTA, QUE BARCELONA ORGANITZI ELS JOCS OLIMPICS D'ESTIU DE 1.992 ES, GAIRABE ,UNA QUESTIO DE JUSTICIA HISTORICA. ABANS D'ARA, BARCELONA JA HA ESTAT CANDIDATA EN UNES ALTRES TRES OCASIONS A ACOLLIR UNS JOCS. AIXO VA. SER LLS ANYS 1.924, 1.936 I 1.972. CADASCUNA D'AOUESTES CANDIDATURES, MALGRAT NO HAVER ARRIBAT AL SEU OBJECTIU, MA. DEIXAT LLECATS POSITIUS PER A LA CIUTAT. LA �CANDIDATnA ALS JQCS OLIMPICS DE 1.924 ENS VA DEIXAR L'ESTADI DE LA FUXARDA.; LA DE 1.936, L'ESTADI DE MONTJUIC, I LA DE 1.972, LES PISCINES BERNAT PICORNELL. LES POSSTEILITATS QUE TE AVUI BARCELONA D'ACONSEGUIR LA NOMINACIO PER A. ORGANITZAR ELS JOCS DEL 92 SON, FUGINT DE OUALSEVOL TIPUS DE TRIOMFALISME, RAONABLEMENT ELEVADES. DE L'ALTERNANCIA CONTINENTAL QUE ES NORMA NO ESCRITA DEL C.I.O., SON POT DEDUIR QUE ELS JOCS OLIMPICS D'ESTIU DE 1.992 ES CELEBRARAN A EUROPA. ES DIFICIL QUE AQUESTA TRADICIO ES TRENQUI, I NO S'HA D'OBLIDAR QUE, ENTRE ELS 24 PAISOS DE L'EUROPA OCCIDENTAL QUE TENEN PRESENCIA EN EL SI DEL COMITE oLImp ic INTERNACIONAL, ESPANYA ES L'UNIC GRAN PATA QUE MAI NO HA ORGANITZAT CAP EDICIO DELS JOCS OLIMPICS. CON VAIS DIN EN EL MEU DISCURS DE PRESENTACIO DE LA CANDIDATURA A. LOS ANGELES I HE REPETIT DESPEES A BERLIN-EST, A LISBOA, A ROMA I A MOLTS ALTRES LLOCS, BARCELONA VOL FER ELE JOCS, BARCELONA. ES MEREIX ELS JOCS, BARCELONA ESTA HADURA PEP. A ONGANITZAR ELS JOCS. I HA D AL TRES RAONS, -44-0----E-STRICTA4ENT --E-SPORT IVES- P-ERO MO--PER-AIMYS-SOLIDES, QUE JUSTIFICARIEN UNA DECISIO �FAVORABLE A LA NOSTIJA CANDIDATURA. D'UNA BANDA, BARCELONA ARRIBARA, TOE COINCIDINT AMB LA FI D'AQUEST SEGLE, AL SEGON MILENAPI DF LA. SEVA EXISTENCIA, I, D'ALTRE BANDA, EN 1.992 ES CUMPLIRA EL CINQUE CENTENARI DEL DESCOBRIMENT D'AMERICA. PERO TARES jUGUEN EN FAVOR DE LA CANDIDATURA OLIMPICA DE BARCELONA LA REALITAT ESPORTIVA EXISTENT AVUI EN LA NOSTRA CIUTAT. G...ACIES A LA. SEVA CONSOLIDADA TRADICIO ASSOCIATIVA I A L'EXEMPLAR COL.LABORACIO MUTUA ENTRE LES ENTITATS I ELS CLUBS ESPOPTIUS PRIVATS AMB LA INICIATIVA MUNICIPAL I PUBLICA, BARCELONA POT ARA GAUDIR D'UNA AMPLIA XARXA D'INSTAL.LACIONS ESPORTIVES -TANT PUBLIQUES COM PRIVADES- O BARCELONA NO EA DE PARTIR DES DE ZERO CAP A LA META DEL 92. L'ANELLA OLIMPICA DE MONTJUIC I LES AREES ESPORTIVES DE LA DIAGONAL I EL VALE D'HEBRON SON BONS EXEMPLES D'AIXO QUE DIC. DE PACA COSA ENS SERVIRIEN, TANMATEIX, TOTS ELS NOSTRES ARGUMENTS ESPORTIVA I LA. DISPONIBILITAT CAPAC, D'UNA INFRAESTRUCTURA SI BARCELONA NO TINGUES DOS ELEMENTS ESENCIALS PER A SER MEREIXEDORA D'UNS JOCS OLIMPICS. AQUESTS DOS ELEMENTS ALS QUALS M'ESTIC REFERINT SON LA UNANIMITAT POLIT T CA -,TMJE ABONA. LA CANDIDATURA. 1 LA FERMVOCACIO OLIMPICA �DELS SEUS CIUTADANS, .'?ICA T. UNA VOCACIO QUE ES VEU AVALADA PER LA ININ'»E.rv:RUMPUDA TRADICIO ESPORTIVA I7L.. QUATRE DE }3ARCELONINS. I AI }CO NO SOLS ES I M PORTANT, GENERACIONS SINO GAII2EI3E DECISIU C CONCLOENT. 10 C BST ANT, NO ENS PODEN PERMETRE EL LUXE D'UN OPTIMISME EXCESSIU. JA HE DIT ABANS QUE LES POSSIBILITATS DE BARCELONA DE SER DESIGNADA SEU DELS JOCS OLIMPICS DE 1.992 SON EL E VADES r RAONABLEMENT ELEVADES . tia JUGANT PERO, BARCELONA ESTA A `a5 LA CUAL NO TE TOTS EL NÚMEROS. EN TENIM MOLTS, ES CERT, PERO NO ELS TENIM TOTS . ELS TIUDREE TOTS ARA 1U GMïE r I, ES MES, NO DEL DIA 17 D'OCTUBRE D'ENGUANY. At SU LES MOSTRES PROBABILITATS . III TRE}3ALLAREM DE VALENT, AIXO SI, PERO NO PODEN CAURE EN L'ERROR DE SUBESTIMAR LA CAPACITAT I LA FORÇA DE LA RESTA DE LES CA."DIDATURES QUE ASPIREN A ORGANITZAR ELS JOCS DEL 92. ES PER AIEO QUE SERIA UNA GREU IRRESPONSABILITAT BAIXAR LA GUARDIA ? ,'}LAXAR EL MOSTE1. ESFORÇ COL.LLCTIU. PURQEJE, EL MOSTEE 1 . ENOPQ E S, EN DEFINITIVA, LA MILLOR I MES EFECTIVA ACREDITAC tO QUE PODEN DUR A LA CIUTAT DE LAUSANNE EL DIA 17 D'OCTUBRE. I PERQU}" SOC CONSCIENT DE LA NOSTRA CAPACITAT �D'ESFORC COL.LECTIU ES PERQUE TINC PLENA CONFIANCA EN LA CANDIDATURA OLTMPICA DE BARCELONA I PER QUE DIC QUE LES NOSTRES POSSISIEITATS SON RAONABLEMENT ELEVADES. UN COY? DIT QUE, SENSE SUBESTIMAR NINGU, HIREM CAP EL PROPEP 17 D'OCTUBRE AME CONFIANÇA PERMETEU-ME INSISTEIXI UN ASPECTE QUE QUE CARACTERITZA A LA NOSTRA CANDIDATUE.A OLIMPICA I QUE ES DE TRANSCENDENTAL IMPORTANCIA PER A LA CIUTAT DE BARCELONA I, EN TANT QUE CAPITAL DE CATALUNYA, PER AL CONJUNT DEL NOSTRE PAIS. AQUEST ASPECTE FONAMENTAL AL OVAL M'ESTIC REFERINT ES QUE ELS JOCS OLIMPICS NO CONSTITUEIXEN EL OBJECTIU ULTIM DELS NOSTRES ESFORCOS. PER A BLRCELONA, PER A CATALUNYA, ELS JOCS DEL 92 REPRESENTEN UN VERITABLE CATALITZADOR CAPAÇ DE DINAMITZAR TOTES LES INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT QUE LA NOSTRA SOCIETAT TE ANEJADES CARA A UN FUTUR PROPER. UNA. HERENCIA QUE TINC DEL MEU PAS PER LA FACULTAT DE CIENCIES FCONOHIOUES, UNA DE LES IDEES -FORÇA DE L'ECONOMIA QUE EH. VA QUEDAR GRAVADA, ES QUE LA REALITAT DEPEN MOLT DEL FUTUR. EL PEEPENT DEPEN MOLT DEL FUTUR, NO NONES DEL PASSAT; NO DOMES DEL QUE SON LES ARRELS; NO NONES DEL QUE ENS �DETERMIUA DES DEL PUNT DE VISTA DEL QUE JA ESTA FET I DE LA INFRAESTRUCTURA QUE 'I'ENIN I DE TAL CON. SON. EL PRESENT D PEN TAP BE D'ALL() QUE VOLEN SER O ESPEREN SER. E N AQUEST SENTIT, CREC QUE ELS GRANS CANVIS DE LA HISTORIA DE LA HUMANITAT NO ES PODEN, SEGURAMENT, EXPLICAR SI NO ES PRECISAMENT EN FUNCIO DEL FUTUR I DE LA PERCEPCIO QUE ELS C rU`vADA.NS VAN TENINT DEL FUTUR, MES QUE NO PAS DE LA INFLUENCIA DEL PASSAT. SI EL PASSAT FOS SEMPRE L'UNIC DEi'LRM'INA JT DEL QUE ESTA PASSANT EN EL PRESENT, NO HI HAURIEN HAGUT ELS GRANS CANVIS QUE S' HAN PRODUIT A LA HISTORIA, A NO SER AQUELLS QUE S'ESPERAVEN, AQUELLS QUE EREN PREVISIBLES; ï'ERO NO AQUELLS QUE VAN SER IMPREVISIBLES I QUE CONSTITUEIXEN LA MAJORIA DELS GRANS CANVIS QUE S'HAN PRODUIT. ES EN AQUEST SENTIT QUE VULL REMARCAR AVUI , LA I'-`[POR`ANC'_A DE QUE LA II:UMANITAT, ELS PAISOS, LES CIUTATS, ELS POBLES, TINGUIN OBJECTIUS CONEGUTS O RELATIVAMENT COiNI-.,,Ç};, EN TOT CAS, ASSUMIBLES I QUi? ES POGUIN ACONSEGUIR. QUAN AQUESTA CIRCU NSTAITCIA ES DONA EN EL SI D'UNA SOCTETAT DETERMINADA, L'OBJECTIU MARCAT ACTUA UNA MICA �COM A MOTCR INPULSOR DEL MOVIMENT DEL SISTEMA- AQUESTA. nlInExio TE MOLT A VEURE AMB LA CANDIDATURA DE BARCELONA ALA SOCA OLIMPICS D'ESTIU DE 1.992. PENSO, ESTIC BEN SEGUR, OUA EL PROJECTE DELS JOCS OLIMPICS POT REPRESENTAR PERFECTAMENT EL PAPER DE L'OBJECTIU CONEGUT, ASSUMIHLE 1 ACONSEGUIBLE QUE FACI DE MOTOR DINAM1TZADOR. EL PROJECTE EFES DOCE DEL 92 CONSTITUEIX, SENSE CAP DUBTE, EL MES 'DON'. CATALITZADOR DE LES VOLUNTATS I ENERGIES DE PROGRES CUE JA EXISTEIXEN ARA AL SI DE LA NOSTRA SOCIETAT. PER QUE, EN AQUEST SENTIT, A NINGU NO SE LI ESCAPA QUE AL DARBERA ÍD LA CANDIDATURA OLIEPICA III HA UNA TENSIO SOCIAL PREVIA, UNA. TENSIO CULTURAL PREVIA, UNA TENSIO ANIMICA PREVIA. D'UNA CIUTAT QUE VOL PROJECTAR-SE EN L'ESPAI 1 EN EL TEMPS; D'UNA SOCIETAT QUE ESTA CERCANT EL MILLOR CATALITZADOR POSSILLD PER A REALITZAR LA SEVA PROJECCIO, EL MILLOR PReJECTF QUE PUGUI VESTIR, ARTICULAR I VEHICULAR LES SEVES ASPIRACTONS. PENDO, ESTIC SEGUR, INSISTEIXO, QUE AVUI NO EXISTEIX CAP ESTAD FSDEVENIMENT PACIFIC CAPAC DE CATALITZAR INICIATIVFS DE DESENVOLUPAMENT 1 DE CRIDAR AME TANTA FORCA �L'ATENCIO INTERNACIONAL, COM A UNS JOCS OLIMPICS, ELS JOCS OLIMPICS DE 1.992 SON, DONCS, AVUI PER AVUI, 'LIMA HES ADIENT PER A CATALITZAR LES INICIATIVES DE DESENVOLUPANENT ECONOMIC, URBANISTIC I TECNOLOGIC QUE BARCELONA TE PLANTEJADES PER A PROJECTAR-SE CAP ENDAVANT EN EL TEMPS I L'ESPAI. L'ORGANITZACIO DELS JOCS OLIMPICS DEL 92 COMPORTARIA PER A BACELOMA UNA EXTRAORDINARIA I DECISSIVA EMPENTA PER ACONSEGUI POSAR-SE AL DIA EN EL TERRENY DE L'URBANISME I DE LES COMLINICACIONS, ESPECIALMENT PEL QUE FA A LES TELECOMUNICACIONS. D'ALTRA BANDA, ELS ESFORÇOS QUE DES DE FA TEMPS JA ESTEN. FENT PER A PROJECTAR BARCELONA INTERNACIONALMENT I CONVERTIR-LA EN UNA METROPOLI EFICIENT I ATRACTIVA .PE. A LA UBICACIO DE NOVES ACTIVITATS INDUSTRIALS I DE SERVEIS D'ALTA. TECNOLOGIA, REBRIEN AMB ELE JOCS UN SUPORT POlAMENTAL. TAMPOC ES POT OBLIDAR LA REACTIVACIO DE QUE SERIEN OBJECTE EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIO (AIXECAMENT DE LA VILA OLIMPICA A. BOLLE NOU, RECUPERACIO DE LA FAÇANA MARITIMA PER �A LA CTUTAT, MODERNITZACIO I CONSTRUCCIO D'INSTAL.LACIONS ESPORTIVES...), AIXI CON ELS DEL TURISME 1 EL COMERC (UNES 300.000 PERSONES VISITARIEN BARCELONA AMB MOTIU DE LA CELEBRACTO DELS JOCS). ELS JOCS OLIMPICS, EN DEFINITIVA, PROVOCARIEN UNA DINAMITZACTO GENERAL DE L'ECONOMIA, NO SOLAMENT DE LA CIUTAT SINO DE T)T EL PAIS. NO VULL FUGIR, PERO, DEL TEMA QUE TOTS VOSALTRES TENIU ARA AL CAP. SOC CONSCIENT DE LA VOLUNTAT OLIMPICA DE LA CIUTAT D? BANYOLES, AMPLIAMENT DEMOSTRADA AL LLARG DE LA SEVA TRADICIO ESPORTIVA I TAMBE SOC CONSCIENT DEL DESIG DE BANYOLES D'ACOLLIR LA CELEBRACIO DE LES PROVES DE REM I PIRAGUIISME SI BARCELONA ES DESIGNADA, FINALMENT, SEU DELS JOCS OLIN?ICS DE 1992. NO VULL, DEIA, FUGIR D'AQUEST TEMA, NO S'HA PRES ENCARA UNA DECISSIO DEFINITIVA. S'HAN FET I S'ESTAN FENT ESTUDIS I VALORACIONS TECNIQUES PER A DECIDIR LA LOCALITZACIO DE LES PROVES DE 1 DE PIRAGüISME; ESTUDIS I VALORACIONS QUE, NO HO DUBTEU, TEMEN MOLT EN COMPTE LA LLARGA 1 BRILLANT �TRADICIO ESPORTIVA, ESPECIALMENT EN EL CONPETICIONS NAUTIQUES, EL MAGNIFIC SCENAR Ji TERRENY LES DE LA CIUTAT DE BANYOLES, AIXI COM NATURAL D'AQUEST INDRET DEL NOSTRE PATS. NO OBSTANT, LA DECISIO FINAL NO ESTA PRESA ENCARA. DEIZEU-ME QUE UN DIGUI QUE, EN QUALSEVOL CAS, LA DECISIO QUE ES PRENGUI NOMES ES GUIARA PER FINALITAT CLARA 1 UNICA: FER EL MILLQR PER. LA CANDIDATURA OLIMPICA DE BARCELONA, FER EL MILLOR PER ACONSEGUIR DUE ELE JOCS VINGUIN A CATALUNYA. ESTIC CONVENCUT QUE, SI FINALMENT, ELS JOCS DEL 92 VENFM' A BARCELONA, INDEPENDENTMENT D'ON ES LOCALITZIN LES DIFERENTS PROVES ESPORTIVES, IHI)ORTANTISSIHA PER AL EL FET TINDRA UN REPERCUSIO CONJUNT DEL PAIS I, MOLT ESPECIALflEMT, PER A. LES COMARQUES GIRONINES. AQUI ES ON LA CIUTAT DE BANYOLES I, EN GENERAL, TOTES LES COMARQUES CIRONINFS PODEN, I FINS I TOT, DEUEN, JUGAR UN PAPER FONAENTAL. UN PAPER QUE PASSA PER LA MILLORA DE LES COMUNICACIONS, PEL FOMENT DEL SECTOR TURISTIC, DESENVOLUPAMENT DEL CONJUNT DE L'OFERTA DE SERVEIS. PEL �PENSAR NONES EN EL QUE SIGNIFICARIA LA PROLONGACIO DE L' AUTOPISTA ESTRE MATAR° I MALGRAT PER A LA PROMOCIO DEL SECTOR HOTELER, I DEL COMERC EN GENERAL, DE LA COSTA BRAVA, ESPECIALMENT DE LLORET DE MAR 1 LES SEVES POBLACIONS VEINES. ¡(UN CALCULA QUE SI ES CELEBREN A BARCELONA, ELS JOCS DEL 92 ATRAURAN A UNS 300.000 VIS ITANTS AQUEST FLUX TURISTIC S'ALLOTJARA EN ELS HOTELS D' UNA FRANJA DE TERRITORI COMPRESSA APROXIMADAMENT ENTRE: LLORET DE MAR I TARRAGONA. ES IMPORTANT QUE DESCARTEN LA VISIO DELS JOCS COM UN MANNA, CON UF REMEI, COM UNA PANACEA PER ALE S . COSES QUE NO RUTLLEN.. rs JOCS SON UN CATALITZADOR , -. CON ELEMENT DE MOVILITZACIO . OESFORCOS. SI ES TREBALLA AMB IMAGINACIO, AMB ENTUSIASME I AMB RIGOR, L'HORITZO 92 SERA TAMBE UN HORITZO DECISIU PER A LES COHARDUES DE CIRONA. D'ALTRA BANDA I AL MARGE DELS INDUBTABLES BENEFICIS DE TIPUS ECONOMIC, ESPORTIU 1 DE PROJECCIO INTERNACIONAL, Hl �PAN ALTRES ASPECTES DEL PROJECTE OLIMPIC DE BARCELONA QUE CAL REMARCAR. ELS JOCS DEL 92 CONSTITUEIXEN, SENSE CAP DUBTE, UNA MIMA DE PRIMER ORDRE PER A INCENTIVAR LA MOBILITZACIO PACIFICA DE LA JOVENTUT; UNA EINA QUE HA DE SERVIR EPA PI ESTIMULAR LA PARTICIPACIO DELS CIUTADANS EN LES ACTIVITATS LUPORTIVES I PER ANIMAR A LA JOVENTUT DE TOT EL NON A COMPETIR I A SUPERAR-SE. UNA EINA, AL CAP I A LA FI, CAPAC DE DESENCADENAR UNA OLIMPIADA CULTURAL A LA QUE BARCELONA ESTA EN CONDICIONS D'APORTAR, DURANT QUATRE ANYS, SETi LLEGAT HISTORIC BIMIL.LENARI, LES SEVES ARTS PLASTIOUES, LA SEVA MUSICA, EL SEU TEATRE... EL SEU PASSAT I EL SEU FERESENT. RE DEDICAT LA PRIMERA PART/D'AQUESTA CONFERENCIA A =POSAR LES POSSIBILITATS pn LA CANDIDATURA OLIMPICA DE BARCELONA, LA NECESSITAT/ D'ORGANITZAR ELS JOCS QUE TE BARCELONA PER A C0ALITZAR I DINAMITZAR LES SEVES TNICIAT7VES DE FUTUR, I ELS BENEFICIS QUE ELS JOCS OLIMPICS REPORTARIENÇA LA/NOSTRA SOCIETAT. ARA, PERO, CAL DIR COM HA DE SER AQUESTA. CIUTAT QUE PRETEN ACOLLIR ELS JOCS DEL 92. "1"1,A BARCELONA QUE VOL SER LA SEU DELS JOCS OLIMPICS DE �1.992 , LA BARCELONA QUE VOLEM QUE CONSOLIDI LA SEVA CAPITALITAT NN EL NORD DEL SUD, LA METROPOLI QUE HA DE SER RECONEGUDA CON UNA GRAN CAPITAL EUROPEA EN LES PROXIMES DECADES, LA BARCELONA CAPITAL LLATINOAMERICANA I PORTA D'ENTRADA A EUROPA, LA BARCELONA QUE REPREN EL SEU LIDERATGE CULTURAL, LA BARCELONA REINDUSTRIALITZADA DELE "NORANTA" HA SER [IRA CIUTAT QUE TINGUI UNES EONES COMUNICACIONS CONVENCIONALS 1 UNES EXCEL.LENTS TELECOMUNICACIONS, UNS ENLLAÇOS ATERIS INTERCONTINENTALS ESTABILITZATS, UN PORT ACTIU I MONELL, UNA FIRA CONSOLIDADA I, ENTRE MOLTES ALTRES COSESLES, UN GRAN MERCAT CENTRAL I UNA ADMINISTRACIO EFICAC.. BARCELONA HA DE SER, RESUMINT, UNA CIUTAT EFICIENT. ESTIC CONVENÇUT QUE LA CAPITALITAT QUE PROPOSEM ES POT DERIVAR. AL7 TOTA NATURALITAT D'AQUEST OBJECTIU D'EFICIENCIA. UNA CAPITAL NO LA FAREM PAS AMB VOLUNTARISME UNICAMENT. LA CIUTAT QUE VOLEM QUE SIGUI BARCELONA ES LA CIUTAT QUE CATALUNYA NECESSITA COM A CAPITAL PER A PROJECTAR-SE AL NON, ES LA CAPITAL QUE ESPANYA NO PODRA PERMETRE'S EL LUXE DE DEIXAR DE RANDA SI VOL TENIR UNA PLATAFORMA INTERNACIONAL SOLVENT LE UNA SERIE DE TERRENYS BEN CONCRETS I �IDENTIFICABLES. ES, EN DEFINITIVA, LA CIUTAT QUE MILLOR PODRIA EIDEPAP EL QUE NNE ANOMENAT "NORD DEL SUI)". HEN INTCNTAT QUE AQUEST PROJECTE TINGUI EL SUPORT D' UNES POLITMUES COHERENTS I CONSISTENTS EN L'AMBIT CATALA, ESPANYOL 1 INTERNACIONAL. HEM INSISTIT EN AQUEST MISSATGE I HEM PROCURAT DE MANTENIR LA DIRECCIO. AIXO S'HA TRADUIT, EN EL TEREENY DE LA PRACTICA, EN LA GRADUAL DEFINICIO D' UNA POLITICA DF PRESENCIA EXTERIOR ENCAMINADA A PROPICIAR LA CIUTAT QUE PEMSEM PER AL FUTUR IMMEDIAT. COESEQUENTMENT, HEM FET UNA POLITICA DE PROMOCIO DE LA CIUTAT I D SEU PORT COM A PORTA D' ENTRADA A EUROPA, I IIEM ABONA TOTES LES PROPOSTES DE COMUNICACIO INTERIOR EN L'AREA TRANSPIPENENCA. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HA ESTAT, EN AOUEST SENTIT, UN DECIDIT IMPULSOR DE LA INICIATIVA ADOPTADA PER L'AJUNTAMENT DE LA SEU D'URGELL DE TIRAR ENDAVANT UNA MILLOR COMUNICACIO I UN MILLOR INTERCANVI D'IDEES ENTRE LES PRINCIPALS CIETATS DE LES DUES VESSANTS DEL PIRINEU. BARCELONA, LA BARCELONA METROPOLITANA, ES LA. CIUTAT AME MAJOR PES ESPECIFIC D'UNA AMPLIA ZONA GEOGRAFICA �TRANSPIRENENCA QUE FA BASTANT DE TEMPS VAN COMENÇAR A IDENTIFICAR COI": EL "NORD DEL SUD", EN UNA CARACTERITZACIO QUE HA TINCUT UN EXIT MOLT NOTABLE. EL "NORD DEL SUD" NO ES UNA REGIO DE FRONTERRS BEN DEFINIDES, PERO ABASTA, A MES DE CATALUNYA, BONA PART DEL MIDI FRANCES -QUE GRAVITA. ENTORN DE TouLousE-, TOTA LA REGIO LLANGUEDOC-ROSSELLO PROBABLEMENT, UNA 130NA PART DE LA FRANJA URBANA DE LA COSTA ELAVA FRANCESA. LA INCORPORACIO D'ESPANYA A LA COMUNITAT ECONOMICA EUROPEA HA DE PRODUIR UN RADICAL CANVI D'EQUILIBRI AL SUD DE FRANGA, AQUESTA REGIO PASSARA -HA PASSAT JA- DE SER FRONTERA,CUL DE SAC, A. SER UNA ZONA DE PAS. UNA ZONA DE PAS, PER CERT, QUE EL SETMANARI ECONOMIC NORDAMERICA "BUSSINES FUER" CLASSIFICAVA, FA. ARA UN MES I MIG, ENTRE LES REGIONS EUROPEFS QUE ESTAN EXPERIMENTANT UN CREIXEMENT RAPID. I AQUI ES ON EL PAPER DE BARCELONA ESDEVE CRUCIAL. BARCELONA, LA BARCELONA METROPOLITANA, POT OFERIR ELS INSTRUMENTS I ELS SERVEIS D' UNA METROPOLI MODERNA QUE LA CONFICURIN COM. LA CAPITAL D' UNA REGIO EUROPEA EN TRANSFORMACIO, EL PORT, UN AEROPORT CONNECTAT AMB LES XARXES �A7MI'ES INTERNACIONALS, UNS POLIGONS INDUSTRIALS MODERNS, UN CENTRE ' r itfRVEIS SOFISTICAT, UNA AMPLIA OFERTA CULTURAL, UN I UNA NOTABLE CONCENTRACIO UNIVERSITARIA PODEN D S I,AÇAR C YP A BARCELONA EL CENTRE DE GRAVETAT I, D ' AQ U ï:rft TRA BANDA, CAL NO OBLIDAR ELS DECIDITS ESFORÇOS QUE t T^: T ^^ ^ P v r¡.^Y ^ CONVERTIR BARCELONA EN UNA CIUTAT PEP F ^^.., i\ . COMPETITIVA 1'TI c:'ANALITZI EL FLUX RC ADERIES 3' n r+ iS^tl^n, = ^ , _u AMERICA DE RELACIONS I DE LLATINA CAP A EUROPA I D' EUROPA CAP A 7r'T ïr -T'' - _ .Z I sl-1. nUAN ES PARLA DEL DESENVOLUPAMENT DE BARCELONA, DE LA I'ROSI'i'Ï?ITA`t' 'ÏI BARCELONA, CON EN AQUEST CAS, CAL TENIR SEMPRE PE SE'' T L'OBRA DEL PROFESSOR PI.ERRE: VILAR. EL PROFESSOR. VILAR ENE NOSTRA COM LA PROSPERITAT DE CA`T'ALUNYA COINCIDEIX HI` TORIC'AM NT AMB LES FASES DE L' EXPANSIO URBANA BARCELONA 1 OIrAN CONS LES INSTITUCIONS CATALANES HAN FUNCIONAT HAN FUNCIONAT LES BARCELONINES. ES UN CONJUNT DE CIUTATS QUE ARTICULEN UN SISTEMA, EI, CENTRI, DEL QUAL ES BARCELONA I LA SEVA AREA METROPOLITANA— TANMATEIX, LA REALITAT DEL SISTEMA DE CIUTATS �CATALA S'OPOSA A LA IMATGE D'UNA BARCELONA QUE S'EXTEN COM UNA TACA wom OCUPANT-HO TOT. CATALUNYA COMPTA AMO UNA XARXA DE CIUTATS QUE, SI FUNCIONA BE, SI ES EFICIENT, POT rIANTEMIR L'EQUILIBRI DEL TERRITORI. PERO TOT AQUEST CONJUNT DEBEN TAMBE DE QUE BARCELONA FUNCIONI. 50 SR, AMICS DF BANYOLES, QUE NO TROBARR UN AUDITORI BILLOR PER COMPRENDER EL QUE ESTIC DIENT. BANYOLES ES UN EXLEMPLE D L'SYISTENCIA D'UNES CIUTATS QUE HAN SABUT MANTENIR SEVA PERSONALITAT 1 A LA VEGADA ADAPTAR-SE A LES EXIGENCIES DE LA VIDA D'AQUEST FINAL DE SEGLE. ES UNA PROVA DE LA VITALITAT D'AOUEST PAIS, I, ALHORA, DE LA FALSETAT DELS PLANTEJAMENTS QUE VEUEN EN EL DESENVOLUPAMENT DE EAncELoNA PP PERILL PER A LA RESTA DE CATALUNYA. CATALUNYA ES WS PAIS PETIT, PERO H1 HA ESPAI, H1 HA PROU CAPACITAT CREATIVA., 1 HA PROU TARIMA PER A QUE TOTS H1 CAPIGUEM. SI LA MOSTRA CANDIDATURA OBTE LA ORGANITZACIO DELS JOCS, BANYOLES POT TENIR UN LLOC PRIVILEGIAT EN EL PROCES DE MODERNITZACIO DE CATALUMYA QUE S'ENGEGARA, QUE S'HA ENGEGAT 5A, 72.1.E LA IB.LUSIO D'ACOLLIR ELS JOCS. �EL sIsTnmA CATALA DE CIUTATS, LA CATALUNYA DE LES CTUTATS, LA CATALUNYA QUE TENTE AVU1, FUNCIONARA SI L'ESTPUCTURA DEL SEU TERRITORI ES EFICIENT, SI AQUEST ESTA Dì E CONNECTAT, SI ELS IMPULSOS ARRIBEN ALLA DE HAN D'ARM-_WR, SI LES RESPOSTES ES PRODUEIXEN EN EL MOMENT QUE S'HAN DE PRODUIR, LA CATALUNYA DEL FUTUR HA D'ACONSEGUIR INTEGRAR-SE A LA LESA EUROPEA. EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS S'ESTRUCTURA ENTORN D' UNA LINIA QUE LLIGA LONDRES AME LA CONCA DEL RHuR, PASSANT PER AMSTERDAM 1 PARIS, 1 QUE PER LA VELE DEL SOLEE ENLLACA AME LA VALE DEL PO, A ITALIA. L'AUTOPISTA I EL SISTEMA FERROVIARI CATALA ELIGE. BARCELONA AMB EL ONE ES PODRIA QUALIFICAR DE "CARRER MAJOR D'EUROPA". EN AOUEST MOMENT, ALGU PODRIA ESTAR COMENÇANT A PREGUNTAR-SE CJE TE A VEURE TOT AIXO AMB LA CANDIDATURA DE • ‹ ARCEEW - A ALS JOCS OEIMPICS DE 1.992, QUE ES, EN DEFINITIVA, EL TEMA D'AQUUSTA CONFERENCIA. DONCS SI, LA CONSOLIDACIO DE BARCELOIE:, 1 LA SE VA ARFA METROPOLITANA COM A CAPITAL DEL SISTEMA DE CIUTATS DE CATALUNYA SI TE A VEURE AME LA �; ;PICA. SI ABANS I-IEM DEJAT CLAF< QUE ELS JOCS APILE PER A BARCI3LONA UNA OPORTUti ITAT IDONEA AR I DINANIT'I,Aí2 LES SEVES INICIATIV3S DE D E Sï EVOI I' A'ENT, A. NINGU NO SE LI POT ESCAPAR QUE UNA CIUTAT ) r)` aA, 1`'`: UNA ECONOMIA DINAMIC.A I: UNA INDUSTRIA TECUOLC)c'I(:.L CREIXEUT FARA MILLOR EL SEU PAPER Di' MOTOR DEL -? ';I;', i°)I" CAPITAL CONSOLIDADA DF, CATALUNYA. L'QT i `' i ;' >>CAB Y, REPRENENT UNA IDEA OUE ABANS JA HE EXPOSAT. !) :#. , QI,I, EL PRESENT NO NONES DEPEN DEL QUE VAM FER IDA, D'AI.^LO QUE ( ^'T:"t.`+,, SINO{'%UE TAI4iI3E DI;PIE3, ??N BONAM EL r..., .. . ;I'MEM PER AL FU"w'U:', . 'UN ANY QUE VAIG CITAR PER PRIM E R COP UN =BALL _^.^ ' PROFESSOR GARCIA DURAN, ON DEFINIA EL CONCEPTE , "Tt E CANO T)' Ui`IFORMITAT" . VAIG APROPIAR–ME UNA MICA DEL ISSï`'TGL :4'A(;U LIS TREBALL, EN LA PART QUE ENUNCIiÀVA COM ELS SISTEMES ES D -..SESTABILITZAVEN QUAN LES EXPECTATIVES EREN MES PE SS: ,T;.'_ DF'..I QUE LA PROPIA REALITAT ACONSELLA. I IIE ANAT REPETINT DURANT AQUEST ANY PASSAT LA IMPORTANCIA QUE TENIA E LP ;RE EE I:` PT RECOMEI3 ER QUE EL FUTUR PODIA NO SER TAN EESIN. _`=ME QUE LA SITUACIO INMEDIATA SUGERIA. �ARA QUE A TOPA EUROPA I A ESPANYA COMENÇA A VEURE'S UNA CLARA LEACTIVACIO ECONOMICA, VAL LA. PENA RECUPERAR AQUEST nIscuns T. A(UI ES ON ELS JOCS OLIMPICS TAMBE PODEN JUGAR UN PAPEN IMPORTANTISSIM CON A INSTRUMENT TRENCADOR DE LA UNIFOIMTAT DEL PESSIMISME ECONOMIC PREVALENT. PENSO, Y)ONCS, QUE UNA VEGADA MES BARCELONA I LES SEVES INSTITUCIOMS EMPRENDRAN AME AVANTATGE EL CAMI DEL REDREGAMENT, PERQUE EN UN MOMENT DE PESSIMISME HEM SABUT SER AGOSARATS I nEm CONFIAT EN LES NOSTRES CAPACITATS. DES D'AQUI VULL ANIMAR ALS CIUTADANS, A LES ENTITATS I A LES INSTITUCIONS ID 'ABREU DE CATALUNYA A DONAR SUPORT CANDIDATURA OLIMPICA DE BARCELONA. 3APCELOW, NO US FALLARA, EN PODEU ESTAR SEGURS. A � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3916 Title A name given to the resource El Projecte Olímpic Barcelona'92 / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Hi ha dos raons favorables a la candidatura: Barcelona arribarà al segon milenari de la seva existència i al 1992 es compleix el 5è Cententari del descobriment d'Amèrica. Els Jocs seran un dinamitzador de totes les iniciatives de desenvolupament que Bcn té plantejades per un futur proper. Promoció internacional. Reactivació econòmica. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Monestir de Banyoles Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Esport Barcelona Banyoles Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Candidatura Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-05 Description An account of the resource 21 p. Conferència sobre la candidatura olímpica de Barcelona 1992, al poble de Banyoles, que en seria subseu. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1011/19860408d_00116.pdf 0c673210f8d1b447eb778bfe77363da8 PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR. DEMETRIO MADRID LOPEZ, PRESIDENTE DE LA COMU NIDAD AUTONOMA DE CASTILLA Y LEON. (8 de abril de 1986) �DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: TENEMOS EL HONOR HOY, DE CONTAR ENTRE NOSOTROS CON EL EXCMO. SR. D. DEMETRIO MADRID LOPEZ, PRESIDENTE DE LA JUNTA DE CASTILLA Y LEON. NACIDO EN VILLARALBO, PROVINCIA DE ZAMORA, HACE 45 AÑOS, EL SR. MADRID ES TECNICO TEXTIL Y DIPLOMADO EN ORGANIZACION, DIRECCION DE EMPRESAS, MERCADO Y MARKETING. PRESIDE LA JUNTA DE CASTILLA Y LEON DESDE MAYO DE 1983 EN QUE SE CELEBRAN LAS PRIMERAS ELECCIONES AUTONOMICAS. LA SOLIDARIDAD QUE IDENTIFICA NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS AUTONOMICAS, ADQUIERE EN ESTA OCASION SU MAS HONDO SENTIDO. ENMARCADOS EN ESTE HISTORICO SALON DE CIENTO, DESEAMOS CON CURIOSIDAD Y RESPETO CONOCER, POR BOCA DE SU PRESIDENTE, LA REALIDAD ACTUAL Y PROBLEMAS A LOS QUE SE ENFRENTA LA REGION DE CASTILLA Y LEON. �2. EL PROCESO AUTONOMICO DE NUESTRA DEMOCRACIA HA IMPLICADO, ENTRE OTRAS COSAS, UNA BÚSQUEDA, UNA NECESIDAD DE RECUPERAR LAS SEÑAS DE IDENTIDAD, TRATANDO DE NO CAER EN LAS CONFUSIONES DEL PASADO, YA QUE COMO ES PATENTE, LAS SEÑAS DE IDENTIDAD CASTELLANO LEONESAS HAN IMPREGNADO DE TAL MANERA A LO ESPAÑOL, QUE SABEMOS DE LO ARDUO QUE IMPLICA LA TAREA DE DESLINDAR LO ESPECIFICO DE ESAS TIERRAS CON LO GENERICO DE ESPAÑA. EN LA ACTUALIDAD, EL NUDO GORDIANO O LA VIEJA POLEMICA DE SI FUE CASTILLA LA QUE DESHIZO ESPAÑA, COMO AFIRMO EN SU DIA ORTEGA Y GASET, O ESPAÑA LA QUE DESHIZO CASTILLA, SEGUN SANCHEZ ALBORNOZ, COMIENZA A DESHACERSE COMO CONSECUENCIA DEL EJERCICIO DE SU AUTONOMIA. EL CENTRALISMO CASTELLANO HA SIDO UN HECHO INNEGABLE. PERO CON LA SOLIDARIDAD QUE PRESIDE ESTE CICLO DE CONFERENCIAS Y LA RUPTURA DE TOPICOS QUE TIENE COMO UNO DE SUS OBJETIVOS, PODEMOS TAMBIEN COMPRENDER QUE PRIMERO FUE UN CENTRALISMO SOBRE CASTILLA, Y DESPUES UN CENTRALISMO, APOYADO �3. EN CASTILLA, SOBRE EL CONJUNTO DEL ESTADO ESPAÑOL. COINCIDIMOS, POR TANTO, CON CARABAÑA Y VALDEON EN QUE EL MENCIONADO CENTRALISMO HA SIDO UN INSTRUMENTO DE PODER DE LAS CLASES DOMINANTES DEL PASADO Y DEL PRESENTE. EN MODO ALGUNO PUEDE SER UNA BOMBA QUE SE ARROJE SIN PIEDAD CONTRA LOS CASTELLANOS Y LEONESES. PERO, CEDAMOS LA PALABRA AL EXCMO. SR. D. DEMETRIO MADRID LOPEZ, PARA QUE NOS HABLE EN PROFUNDIDAD DE ESA CASTILLA Y LEON DE 94.000 KM2. DE SUPERFICIE; DE SUS MAS DE 2.500.000 HABITANTES; DE SUS MAS DE 2.200 MUNICIPIOS; DE SUS 9 PROVINCIAS... SR. PRESIDENTE: BARCELONA SOLIDARIA TIENE CURIOSIDAD POR CONOCER LA REALIDAD ACTUAL DE SU REGION, QUE HOY SENTIMOS YA COMO MAS NUESTRA. TIENE VD. LA PALABRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3917 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Demetrio Madrid Lopez dins el Cicle de Conferències Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Autonomia Biografies Espanya plural Model social Castella i Lleó Madrid López, Demetrio Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1012/19860409d_00119.pdf 1b5ac92382f8e1ec0b890f3a6c955e09 PDF Text Text ^ ,I+ :^311111 -Ajuntament de Barcelona Les Iniciatives Locals d'Ocupació a Europa. Text de la Conferència pronunciada per Pasqual Maragall i Mira al Club "Catalunya i Futur" Barcelona, 9 d'abril de' 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �SENYORES, SENYORS: VULL AGRAIR AL CLUB CATALUNYA I FUTUR L'OPORTUNITAT -EN— QUEST CICLE DE CONFERèNCIES. QUE EM DO - PnRTIrI -RL'ENUNCIAT GENERAL DEL CICLE -"LA CONCERTACIó SOCIAL I LA SORTIDA DE LA CRISI ECONòMICA"- EM SEMBLA D'ALLò MÉS APROPIAT PER INICIAR LES ACTIVITATS D'AQUEST CLUB. HEU SABUT TROBAR UNA MATèRIA AMB PODER DE CONVOCATòRIA. ÇOTSER ALGú ENCARA ES DEMANARà QUE HA DE DIR L'ALCALDE SOBRE UNA QÜESTIO QUE APARENTMENT ESCAPA DE LA SEVA COMPETèNCIA - AL MARGE DE LA COINCIDENCIA DE QUE AQUEST ALCALDE ES PER FORMACIó UN ECONOMISTA. ELS MEUS PREDECESORS EN AQUESTA TRIBUNA -J.M. CUEV NICOLáS REDONDO, JOAN MAJó- SóN EVIDENTS PROTAGONISTES EN ELS PROCESSOS DE CONCERTACIó SOCIAL I DE LLUITA CONTRA LAÇRISI. PERO PODRAN PREGUNTAR-SE, ¿QUE POT FER UN ALCALDE, QUE POT FER UN AJUNTAMENT?. AQUESTA REUNIó EM D •\' Çó PER CONTESTAR AQUESTA PREGUNTA, PER RESUMIR ALGUNES INTERVENCIONS QUE HE FET EN �i -3- L'ÚLTIM ANY O ANY I MIG EN DIFERENTS AUDITORIS. MIRARÉ DE CONVENCER-LOS DE QUE ELS AJUNTAMENTS SóN UNS BONS GESTORS, UNS BONS EMPRESARIS.,,., 00M--A PRESARIS NO SóN INSENSIBLES A LA CRISI ECON¿MICA, MÉS ENLLà D'ALL¿ QUE LES ESTRICTES COMPETèNCIES LEGALS ELS OBLIGUEN. tlEXPLICARÉ QUE LA CONTRIBUCIó DELS AJUNTAMENTS A "LA CONTRA LA CRISI POT SER IMPORTANT .TAN EN TERMES LLUTA QUANTITATIUS, DE CONTRIBUCIó A LA FORMACIó DE CAPITAL, DE REDUCCIó DE LA DESOCUPACIó -QUE TAMBÉ HO SóN- SINO EN TERMES D'ANIMACI6 DE L'ACTIVITAT ECONòMICA, DE DESVETLLAMENT D'UNA ATM¿SFERA PRODUCTIVA SOMORTA. MOLT MÉS D'ALL¿ QUE LA PR ¿PIA REALITAT HO JUSTIFICA. ALGUNES DE LES COSES QUE DIRÉ PENSO QUE TINDRAN MÉS ACOLLIDA ARA QUE LES PRIMERES VEGADES QUE LES VAIG QUASI TOTHOM RECONEIX QUE LA CRISI HA ENTRAT EN CRISI, SI EM PERMETEU EL JOC DE PARAULES. PER AIX¿ ARA ES FàCIL DE CREURE QUE CAL SER OPTIMISTES. PER¿ FA UN ANY AQUEST MISSATGE SONAVA MÉS FANTASIóS. �ELS AJUNTAMENTS COM A GESTORS S AJUNTAMENTS DE CATALUNYA I D'ESPANYA, SóN CAPAÇOS DE GENERAR, MITJANÇANT L'ESTALVI I LA INVERSIó, UN CANVI D'EXPECTATIVES ECONòMIQUES MÉS IMPORTANT QUE EL QUE PODRIA PROVOCAR UN AUGMENT DE LA CIRCULACIó MONETàRIA DES DEL BANC D'ESPANYA. EL SISTEMA DEMOCRàTIC LOCAL ÉS EL MÉS ADEQUAT PER PRODUIR UNS SERVEIS AJUSTATS A LA DEMANDA. CONFIRMACIó D'AQUESTA AFIRMACIó LA TROBEM A DE L'ALTA MORTALITAT POLíTICA DELS ALCALDES DE LES POBLACIONS ON ES PRODUEIXEN FENòMENS D'INEFICàCIA. PER AIXò NO ES POT ADMETRE EL SIMPLISME QUE CONTEMPLA EL DÉFICIT COM A úNICA REFERóNCIA I VEU ELS AJUNTAMENTS COM UNS GASTADORS IRRESPONSABLES. ELS ALCALDES HAN ESTAT ME HUMM PETERII D'EMPRESARI_rÉ MOLTS DELS QUE PROFESSEN COM A EMPRESARIS. HAN CORREGUT MÉS RISC, FINS I TOT EN EL SEU NIVELL D'INGRESSOS I A LA SEVA VIDA PERSONAL. ^_. P.561(u-L, �L'ADMINISTRACI6 LOCAL ÉS L ADMINISTRACI6 QUE ESTA MÉS A PROP DELS CIUTADANS I, PER TANT, ÉS EL SECTOR DE L'ACTIVITAT PUBLICA MES FàCIL DE SER CONTROLAT PELS MATEIXOS CIUTADANS. ELS AJUNTAMENTS NO TENEN PRóPIAMENT L'ELEMENT DE LA COMPETèNCIA MúTUA ENTRE ELLS, PER EN CANVI ÉS FàCIL LA COMPARACIó ENTRE AJUNTAMENTS. 3 EL PúBLIC, O EN AQUEST CAS ELS CIUTADANS, COMPARA, I POT PRODUIR-SE EL FENòMEN DE "VOTAR AMB ELS PEUS". ES A DIR, POT TRASLADAR LA SEVA RESIDèNCIA SI ELS SERVEIS OFERTS PER L'AJUNTAMENT DEL COSTAT SóN MILLORS QUE ALL ON S'ESTà VISQUENT. A MÉS A MÉS LA PROXIMITAT ALS CIUTADANS DEL SECTOR LOCAL DóNA A LES ELECCÍONS LOCALS UNA FORÇA FISCALITZADORA MOLT SUPERIOR A LA QUE ÉS NORMAL EN ALTRES NIVELLS DE L'ADMINISTRACI6, EN QUÉ LA COMPETèNCIA ELECTORAL ES BASA FONAMENTALMENT EN IDEES MOLT . GENERALS. LA COMPROVACIó DE QUE ES COMPLEIXIN O NO ESCAPA QUASI TOTALMENT DE �L'EXPERIèNCIA EN LA VIDA SOCIAL QUOTIDIANA DEL CIUTADà COM A INDIVIDU. EN AIXó L'ESTAT ÉS CLARAMENT DIFERENT DEL SECTOR PRIVAT. LA CRÍTICA DE L'EMPRESARIAT A L'ESTAT ES BASA EN LA COMPARACIó AMB EL SECTOR PRIVAT ON EL CIUTADà POT COMPRAR O NO COMPRAR, COSA QUE NO POT FER AMB L'ESTAT. AL SECTOR LOCAL, PERó, AQUEST TIPUS DE CRÍTICA LIBERAL NO ÉS TAN VàLIDA EN LA MESURA EN QUÉ AQUESTA COMPROVACIó DE i QUALITAT I DE PREU HI ES. I ELS CIUTADANS LA FORMULEN CADA DIA. QUALSEVOL ALCALDE D'ESPANYA POT TESTIMONIAR FINS A QUIN PUNT TÉ PRESENT LA PRESSIó DE UN "MERCAT" DE CIUTADANS QUE LI RECORDA CADA DIA EL QUE ESTà FENT BÉ O EL QUE ESTà FENT MALAMENT. i-Pcc .A c> "Jt-ut-t-Z7T JAAÁ. ^ L ^ ^. ^ Cm`U C,,k CALDRIA DEFINIR, PERó, UNA GRANDàRIA MÍNIMA A PARTIR DE LA QUAL LES CORPORACIONS LOCALS PODEN ASSUMIR AQUESTA CONDICIó DE GESTORS PER EXCEL.LENCIA. ES DIMENSIONS MÉS APROPIADES SERIEN AJUNTAMENTS GRANS I MITJANS, COMARQUES I àREES METROPOLITANES. ELS DISTRICTES I ELS AJUNTAMENTS PETITS SERIEN LES UNITATS POLÍTIQUES DE PARTICIPACIó O DESCENTRALITZACI6 TERRITORIAL, .c r Gs7^'r'e ll^ ^ A ttv,f ¡ ,44> �DELS 935 MUNICIPIS DE CATALUNYA, 50 TENEN ENTRE 5.000 I HABITANTS,^( ENTRE 10.000 I 20.000, ENTRE 20.000 ^ I 50.000, ENTRE 50.000 I 10.000, ENTRE 100.000 I 10.000 ^....® 500.000 I NOMèS UN, BARCELONA, AMB MÉS DE MIG MILLIó 5sr D'HABITANTS. A.A-tj 0.-9 DES D'AQUESTA PERSPECTIVA ÉS EVIDENT QUE LES CORPORACIONS LOCALS COMPARTEIXEN ALGUNES DE LES CARACTERíSTIQUES DE LES EMPRESES _ ÉS SIGNIFICATIU QUE QUAN N UN SISTEMA D'ECONÓMÍA CENTRALITZADA ES VOL FER UN APROPAMENT AL SISTEMA DE MERCAT ES RECORRE ALS AJUNTAMENTS AIXò VA SUCCEIR A HUNGRIA ON PER PRIMER COP ELS CIUTADANS VAN PODER COMPRAR UN PAPER QUE DONAVA INTERESSOS. I AQUEST PAPER ÉS EMèS PELS AJUNTAMENTS. EN EL CAMP DE LA INCORPORACIó DE PROCEDIMENTS INFORMàTICS, LA CAPACITAT DE REACCIó DELS AJUNTAMENTS HA ESTAT MOLT A PROP DE LA QUE ES DIU QUE TENEN LES EMPRESES. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA EN VA SER CAPDAVANTER, PER L'ESPERIT INNOVADOR S'HA EXTéS A MUNICIPIS MÉS TS. ^ �^.^._.^.^..^...,_ EN EL NOSTRE CAS, QUAN LA QUE LLAVORS ERA MINISTRE FRANCESA DE COMERÇ EXTERIOR, EDITH CRESSON. EM VA VENIR A VEURE, VA OFERIR -NOS COOPERACIó EN LA PRODUCCIó DE SOFTWARE ADMINISTRATIU. JO LI VAIG CONTESTAR QUE D'ACORD, QUE NOSALTRES ELS HI VENIEM. I NO ERA UN "FAROL", SI EM PERMETEU L'EXPRESSIó. EN AQUEST CAMP ESTEM MÉS AVANÇATS QUE A FRANÇA. LES INICIATIVES D'OCUPACIó TRADICIONALMENT ELS AJUNTAMENTS HAVIEN VINGUT DESENVOLUPANT UNA SéRIE DE TASQUES I ACTIVITATS, MOLTES DE LES QUALS COMPETENCIALS, QUE INCIDIEN DIRECTAMENT SOBRE LA REALITAT ECONòMICA LOCAL: HABILITACIó DE SóL INDUSTRIAL, REALITZACIó D'OBRES I INFRAESTRUCTURES, I CONSTRUCCIó D'EQUIPAMENTS COL.LECTIUS ENTRE ALTRES. TOTES AQUESTES ACTUACIONS ANAVEN ORIENTADES CAP A L'ATRACCIó DE NOVES INDúSTRIES, LA CANALITZACIó D'INVERSIONS FORANIES QUE IMPLIQUESSIN LA APARICIó DE NOVES EMPRESES, LA CREACIó DE LLOCS DE TREBALL. EN SíNTTESI, ES TRACTAVA DE MESURES DE "ACOMPANYAMENT" D'INICIATIVES I DECISIONS GENERALMENT VINGUDES DE FORA, D'AGENTS PúBLICS O PRIVATS EXTERNS. TOT �AIXó NO VA IMPEDIR EL CAOS, EL MALBARATAMENT, I LES DESTRUCCIONS URBANíSTIQUES I ECOLóGIQUES QUE VAN ACOMPANYAR EL DESENVOLUPAMENT DELS 60. NO SORPRENDRÉ NINGú SI AFIRMO QUE LA DURADA, LA PROFUNDITAT, I LES CARACTERíSTIQUES DE DESBORDAR AMPLIAMENT LES NOSTRES PRIMERES IMPRESSIONS I REACCIONS. A MES, LA COINCIDèNCIA AMB EL RESTABLIMENT DEL SISTEMA DEMOCRàTIC I LA IMPERIOSA NECESSITAT DE DONAR RESPOSTA A L'ALLAU DE DEMANDES I REIVINDICACIONS SOCIALS HA FET MÉS DIFíCIL DURANT MOLT TEMPS EL PODER ESTABLIR QUINES EREN LES PRIORITATS DE LA NOSTRA ACTIVITAT I LES NOSTRE DESPESES. AL DIR TAMBÉ, QUE LES POLíTIQUES ESPECIALS CONTRA L'ATUR INPLEMENTADES PER LA MAJORIA DELS ESTATS HAN DEMOSTRAT QUE TOT I SENT NECESSàRIES, EL SEU ABAST HA ESTAT LIMITAT EN LA SEVA EFICàCIA. CONTRACTACIó, ALLARGAMENT MESURES ESPECIALS DE DE L'EDAT D'ESCOLARITZACIó, REFORMA DEL SISTEMA EDUCATIU I PROFESSIONAL, LES JUBILACIONS ANTICIPADES I LA REDUCCIó DE LA JORNADA DE TREBALL, HAN DEMOSTRAT QUE POTSER EREN MESURES NECESSàRIES, �PER CLARAMENT INSUFICIENTS. TAMPOC TENEN UN ABAST MOLT MÉS GRAN ALGUNES ALTRES _^^^•- ^.,.-.•. . ^rx^^^,u^ ,.avemm^mw•.aFB^^'^ MESURES D'EMERGèNCIA QUE HAN ESTAT PRACTICADES DURANT AQUESTS ANYS PER A LA CREACIó DIRECTA DES DE L'ADMINISTRAC ^I`óDE LLOCS DE TREBALL TEMPOR LS, ALL QUE IEIXEM SOTA EL NOM GENeRIC I UN TANT4 DETERIORAT DE "OCUPACI6 COMUN.ITàRIA", O EN LA SEVA VESSANT MÉS NOVEDOSA I °-tYt3BTE" b OPORTUNA DE LA "FORMACIó OCUPACIONAL" DESTINADA PRIORITARIAMENT A JOVES QUE BUSQUEN LA PRIMERA FEINA I EXPERIèNCIA PROFESSIONAL. TANMATEIX, AQUESTES DARRERES MESURES HAN SUPOSAT, TOT I SER PARCIALS, SOLUCIONS PROVISIONALS A DETERMINATS COL.LECTIUS MARGINATS DEL MERCAT DE TREBALL, NECESSITATS SENS DUBTE ,,„,D UZI,A–A– SIWT-è N IA DEL_5–.]?ODERSS PúBLICS. PER AIXò EM SEMBLA UN EVIDENT RETROCÉS LA INTENCIó DEL GOVERN DE LA GENERALITAT DE CANCELAR L'úNICA Lí;NIA PRESUPOSTARIA ESPECIFICAMENT DESTINADA A LA LLUITA CONTRA L'ATUR, DESPReS DE L'ESPECTACULAR I FALLIT MUNTATGE DE LES OFICINES DE BENESTAR I LES COOPERATIVES "FORÇOSES" MONTADES PER LA CONSELLERIA DE TREBALL. �SENS DUBTE, SoN LES CONSIDERACIONS D'AQUEST TIPUS (EL ARàCTER ESTRUCTURAL DE LA CRISI, LA INSUFICIèNBCIA DE LES POLíTIQUES TRADICIONALS, LA DECEPCI6 GENERADA PER LES SOLUCIONES MIRACULOSES VINGUDES DE FORA) ALL QUE EXPLICA EN GRAN PART AQUEST FENòMEN QUE ANAT GENERALITZANTSE PER TOTA EUROPA OCCIDENTAL I QUE HA REBUT EL NOM DE "INICIATI •CALS 'OCUPACIó" ILE). ES CURIOSA AQUESTA GENERALITZACI6 MALGRAT LA DIVERSITAT DE PROTAGONISTES, ESCENARIS, CONTINGUTS I FSRMULES JURíDIQUES. EN UNA RESOLUCI6 DE CONSELL DE MINISTRES DE LES COMUNITATS EUROPEES, DE JUNY DE 1984, ES POSA L'ACCENT EN RECONEIXER L'APORTACI6 QUE LES INICIATIVES LOCALS HAN SUPOSAT EN LA LLUITA CONTRA EL ATUR I EN LA REVILITZACI6 DE L'ACTIVITAT ECONòMICA. LA OCDE, EL CONSELL D'EUROPA, EL PARLAMENT EUROPEU HAN EXPRESSAT TAMBè EL SEU INTERèS PER AQUEST NOU FENóMEN QUE SEMBLA HAVER TROBAT ALS EEUU I A AMèRICA LLATINA NOUS ESCENàRIS D'EXTENSI6 I EXPERIMENTACI6. A L'HORA DE POSAR EXEMPLES RESULTA PARTICULARMENT DIFíCIL REFERIR-SE A ANGLATERRA, ¡ON, SEGONS UNA ENQUESTA �J RECENT, 87% DE LES AUTORITATS LOCA MITJANS DE MUNICIPIS ALGUN TIPUS DE DESENVOLUPAMENT INSDUSTRIAL. ENTRE ALTRES, ELS MUNICIPIS DEL GRAN LONDRES, BRISTOL, CARDIFF, NOTTINGHAM, SOUTHAMPTON TENEN CADASCú ESTRUCTURES INDUSTRIALS, FINANCERES, DE SUPORT A COOPERATIVES, FORMACIó I ASSESSORAMENT PER LA CREACIó DE NOVES EMPRESES A DORTMUND 'HA CREAT UN CENTRE MUNICIPAL DE DIFUSIó DE TECNOLOGIA A LES PETITES I MITJANES EMPRESES. A DREUX, OCUPACIó QUE UN DELS 250 COMITÉS LOCALS PER A EXISTEIXEN A TOTA FRANÇA COORDINA L'AJUNTAMENT, SINDICATS, PATRONAL, GREMIS I ASSOCIACIONS EN EL SEU ESFORÇ PER A LA CREACIó D'OCUPACIó I NOVES ACTIVITATS. AL. EEUUJ A FILADELFIA, L'AJUNTAMENT I LA CAMBRA DE COMERÇ, HAN ESTIMULAT CONJUNTAMENT LA CONSOLIDACIó DE NOVES EMPRESES MITJANÇANT CRèDITS. SóL I L INCENTIUS FISCALS, ETC. A LA CIUTA AUTORITATS CANADEN INDUSTRIALS, DEngá NIPEG, ^ ^ LOCALS I SECTOR PRIVAT OL.LABOREN EN LA REGENERACIó DEL CENTRE HISTòRIC. �MÉS ENLLà DE LA NATURALESA ESPECíFICA DE CADA EXPERIèNCIA, QUINES SON LES.` ARACTERíSTIQUES COMUNES UE ES ^ DEDUEIXEN D'AQUEST AMPLI MOVIMENT DE L'ILE EN EUROPA? EN PRIMER LLOC, MALGRAT QUE LA FINANCIACIó PUGUI PROCEDIR EN OCASIONS DE FONS EXTERNES, L'IMPULS INICIAL PROCEDEIX DE LA COMUNITAT LOCAL. HAN ESTAT CREADES GESTIONADES PER INDIVIDUS O I COL.LECTIUS ARRELATS AL TERRITORI. SEGON, TRACTEN DE DONAR RESPOSTA A NECESSITATS CONCRETES DE LA POBLACIó, RECURSOS HUMANS, I ES PROPOSEN POSAR EN TENSIó TèCNICS O FINANCERS LOCAL S INFRAUTILITZATS FINS AL MOMENT. TERCER, INTENTEN APORTAR A LES NOVES INICIATIVES UN DOBLE SENTIT EQUILIBRAT: LA CREACIó DE LLOCS DE TREBALL ESTABLES I LA GENERACIó DE RIQUESA D'EFECTES MULTIPLICADORS. QUART, S'ESFORCEN PER INCORPORAR LA DIMENSIó ECONòMICA A OPERACIONS HABITUALMENT ENFOCADES DES DE PERSPECTIVES J �ASSISTENCIALS ESPECIALMENT DIRIGIDES A COL.LECTIUS MARGINATS. 5 CINQUI, SUSCITEN L'APARICIó D'UN MOVIMENT ANOMENAT "TERCER SECTOR" O "ECONOMIA SOCIAL" INTEGRAT PER COOPERATIVES, SOCIETATS LABORALS, MUTUES, FUNDACIONS I UN SEGUIT D'ENTITATS I ASSOCIACIONS SENSE àNIM DE LUCRE. SISI, TENDEIXEN A PRIORITZAR ELS AJUTS IS D'ORIENTACI6, ASSISTèNCIA, ACIó I ASSESSORAMENT EN LLOC DE LES TRADICIONALS PRÉSTECS A FONS PERDUT. PER úLTIM, DESBORDEN ELS CONCEPTES I FUNCIONS RADICIONALS DE SECTOR PúBLIC I PRIVAT, QUE ASSUMEIXE CADASCü TA UN DELS ASPECTES JUSTAMENT DESTACAT PER EXPERTS I ANALISTES DEL FENòMEN DE L'ILE, ES QUE NO EXISTEIX CORRELACIó EXCESSIVA ENTRE COMPETèNCIES MUNICIPALS FORMALS I EXPERIINCIES PORTADES A TERME. ENCARA MÉS, COM ASSENYALA UNA RESOLUCIó DE LA CONFERèNCIA PERMANENT DE PODERS LOCALS �I REGIONALS, QUE PERTANY AL CONSELL D'EUROPA I QUE DES DE FA UNS MESOS PRESIDEIX L'AMIC ANTONI SIURANA, "AQUEST PRETEXT ES UTILITZAT FINS I TOT PER MUNICIPIS I REGIONS DE PAÏSOS ON ELS PODERS LOCALS TENEN UN AMPLI CAMP DE COMPETèNCIES", PER CONCLOURE AMB UNA AFIRMACI6 AMB LA QUE COINCIDIM: "ES TRACTA FONAMENTALMENT D'UNA DECIDIDA VOLUNTAT POLíTICA D'INTERVENIR EN TOTS ELS RECURSOS DISPONIBLES I AMB EL MàXIM ESFORÇ IMAGINATIU". EN DEFINI VA, EL QU I HA .°ER SOTA DE TOTS AQUESTS PLANTEJAMEN;$ S ES LA CS,- 4'STATACI6 E QUE, EN GENERAL, I EN LA SEVA ES A- LA, ELS UNICIPIS CÓNSTITUEIXEN UIX AGENT ECONòMIC INDISUTIBLE: PROP, TARI (PATRIIONI URBà O URAL) VERSOR (EN ES, EQUI AMENTS) RECAPTADOR TAXES, IMPOSTOS) – PLANIFICA OR (Só, INFRAESTRU URES) – GENER I OR DE a RVEIS (EDUC IUS, SANITARIS) – PROU – REG` L ^. d OR D'ACTIVITAT,>ECONòMA (ORDENANC,ES, MERCATS) – PROMOTOR (FIRES, EXOSIC NS) �CONSUMIDOR. RESA ENS I SERVEIS) (SE€'lÓ NO VULL DIR QUE LA IDEA DE LA DIMENSIó ECONóMICA DE L'AJUNTAMENT, O QUALSEVOL ALTRE NIVELL DE L'ADMINISTRACIó, TÉ A VEURE EXCLUSIVAMENT O FONAMENTALMENT AMB L'EXISTèNCIA D'UN SECTOR PCBLIC O LOCAL. QUAN EXISTEIX, D'ACORD, CAL GESTIONAR-LO DE MANERA EXEMPLAR, AMB CRITERIS DE RIGOR, D'EFICàCIA I DE COMPETITIVITAT. NO ES TRACTA TAMPOC DE REALITZAR CONCESIONS GRATUITES A AQUELLS QUI RESUSITEN LES VELLES TEORIES LIBERALS EN DEFENSA DE "L'AJUNTAMENT MíNIM". NO ES TRACTA, EN ABSOLUT, DE CAURE EN LA DISCUSSIó DE "QUANT" HA DE SER L'INTERVENCIONISME. ES TRACTA, SOBRETOT, DE "COM" HA DE PLANTEJAR-SE L'ADMINISTRACIó LOCAL LA SEVA INCIDèNCIA SOBRE LES ACTIVITATS ECONóMIQUES DE LA COL.LECTIVITAT TERRITORIAL. AQUI ÉS PERTINENT LA FORMULACIó RECOLLIDA A LA "DECLARACIó DE BARCELONA" AMB MOTIU DE LA CONFERèNCIA DE GRANS CIUTATS: "LA GRAN CIUTAT HA DE PLANTEJAR-SE AVUI �PRIORITàRIAMENT LA SEVA POLTICA ECONòMICA". ES A DIR, COM EXPRESSA AMB ELS SEUS RECURSOS, LES SEVES COMPETèNCIES, ELS SEUS INSTRUMENTS TRADICIONALS, LES SEVES RELACIONS AMB ELS VELLS I NOUS ACTORS DE LA VIDA ECONòMICA LOCAL, UNA PERSPECTIVA, UNS OBJECTIUS . CAPAÇOS DE PORTAR SOLUCIONS COMPLETES ALS PROBLEMES DE L'ATUR, DE LA CREACIó DE NOVES EMPRESES I EL DESENVOLUPAMENT HàRMONIC DE LA LOCALITAT. TAMBÉ A ESPANYA HAN ANAT APAREIXENT INICIATIVES LOCALS D'OCUPACIó AMB EL SUPORT DELS GOVERNS MUNICIPALS. PROMOCIó I HABILITACIó DE SóL INDUSTRIAL MITJANÇANT EMPRESES ESPECÍFIQUES (VILANOVA I TERRASSA); SUPORT A L'ECONòMIA SOCIAL (BADALONA, RUBí I SABADELL); POTENCIACIó DIRECTA DE LA PRODUCCIó LOCAL (UBRIQUE, CáDIZ); PROGRAMES DE DESENVOLUPAMENT INTEGRAL (LEBRIJA, SEVILLA); ARTICULACIó DE LES COMUNICACIONS àERIES AMB LES NECESSITATS LOCALS (ALP, LA SEU D'URGELL). �EL CAS DE BARCELONA L'AJUNTAMENT DE BARCELONA ÉS UN CONGLOMERAT D'àREES I D'EMPRESES EL VOLUM DE NEGOCI DEL QUAL ESTA AL VOLTANT DELS 140.000 L.ION-&-D.E ESSETES. EL VENTALL DELS SERVEIS QUE PRODUEIX COMPRèN DES DELS SERVEIS DE SOFTWARE El-N5--A CLAVAGUERAM I TEATRE INFANTIL. LA SEVA PRODUCCIó REPRESENTA MÉS DEL 6 PER CENT DEL PRODUCTE INTERIOR BRUT DE LA CIUTAT. SENS DUBTE ÉS LA PRIM PRESA" DE CATALUNYA I LA QUE GENERA MÉS EFECTES COLATERALS EN TOTES LES DIRECCIONS. L'AJUNTAMENT TÉ UNA PLANTILLA DE MÉS DE 11.000 FUNCIONARIS I 2.000 CONTRACTATS LABORALS. SI AFEGIM EL PERSONAL DELS ORGANS AUTòNOMS DE GESTIó I EL DE LES EMPRESES MUNICIPALS, ARRIBEM A XIFRES AL VOLTANT DELS 24.000 LLOCS DE TREBALL. A COMENÇAMENTS DE L'ANY 1986 L'AJUNTAMENT DE BARCELONA COMPTA ADEMÉS DE LA SEVA ADMINISTRACIó CENTRALITZADA AMB 22 ORGANISMES AUTòNOMS QUE PRENEN FORMES JURDIQUES DIVERSES, DES DE L'ORGAN ESPECIAL FINS L'EMPRESA MIXTA, PASSANT PELS PATRONATS I LES EMPRESES MUNICIPALS. EL CONSELL D'EMPRESES I INSTITUCIONS MUNICIPALS AGRUPA 13 D'AQUESTS ORGANISMES: �TOTES LES EMPRESES MUNICIPALS I MIXTES (7 I 2, RESPECTIVAMENT) AIXí COM ELS PATRONATS, INSTITUTS O ORGANS DE GESTI0 QUE TOT ,vINO REVESTINT LA FORMA JURíDICA D'EMPRESA TENEN U.A ACTIVITAT ECONòMICA IMPORTANT (PATRONAT ' ^' HABITATGE, INSTITUT MUNICIPALDELS RVEIS MUNICIPAL DE ,L ELS SERVEI INSTITUT MUNICIPAL D'ASSISTèNCIA SANITàRIA I FRONT 4ARÇTIM DEL POBLE NOU), LA MAJORIA D'AQUESTES EMPRESES I INSTITUCIONS (TOTES MENYS LES COMPANYIES DE TRANSPORTS, EL PATRONAT MUNICIPAL DE L'HABITATGE I MERCABARNA) S'HAN CONSTITUIT EN ELS DARRERS ANYS: 1982: S.P.M. D'APARCAMENTS I INSTITUT MUNICIPAL DE SERVEIS FUNERARIS. 1983: T.E.R.S.A. I I.C.B. 1984: I.M.A.S. 1985: S.P.M. PARC ZOOLòGIC, A.O.M.S.A., FRONT M. I INCIATIVES, S/A. D'AQUESTES NOVES' EMPRESES I INSTITUTS, QUATRE REPRESENTEN NOVES FORMES JURíDIQUES PER GESTIONAR SERVEIS �MUNICIPALS JA EXISTENTS (I.M.S.F., T.E.R.S.A., I.M.A.S. I ZOO); 2 REPRESENTEN LA CREACI6 DE NOUS SERVEIS MUNICIPALS (APARCAMENTS I I.C.B.) I LES ALTRES 3 REPRESENTEN NOUS TIPUS D'ACTUACI6 MUNICIPAL, LLIGADES EN ALGUNS CASOS A LA PROPOSTA OLíMPICA. TENINT EN COMPTE NOMÉS AQUELLES EMPRESES I PATRONATS QUE HAN COMPORTAT EL 1985 COM EXERCICI COMPLERT (EXCEPTUANT PER TANT INICIATIVES, A.O.M.S.A. I FRONT MARITIM) LES XIFRES MÉS SIGNIFICATIVES DEL GRUP PEL QUE FI A L'INCIDèNCIA EN L'ECONOMIA LOCAL I A LA GENERACI6 DE RECURSOS, SON LES SEGÜENTS: �(durant l'any 1985, en M) I. Munic. E. Munic. E. Mixtes T TAL Volums despeses 9.956 28.860,6 Despeses Consumptives 2.696 5.075,1 604,7 8.375,8 Ingressos per activitat 7.535,8 14.811,6 1.536,9 23.884,3 Inversió 3.685,3 1.948,2 32,7 ..666,2 Plantilla 31.12.85 2.865 7.309 1.644 279 -40.480,6 (1 ^-/ 10.453 PEL 1986, ELS PRESSUPOSTOS DE LES MATEIXES ENTITATS AIXí COM ELS DE L'AJUNTAMENT I ELS SEUS ORGANISMES NO INTEGRATS EN EL CONSELL D'EMPRESES, PREVEUEN LES SEGÜENTS XIFRES: �-22- Ajuntament Institu.i Patronats Emn.Muni. Ajustos Pressup. i Mixtes per trans. total Consoli. 78.237 10.692 31.850 4.620 116.159 Pressupost inversions 15.826 2.901 4.613 645 22.695 Total Pressupostos 94.063 13.593 36.463 5.265 138.854 Pressupost ordinari SI PRENEM COM A DADA L'ESTIMACI6 FETA EN LA MEMòRIA DEL PRESSUPOST DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA D'UN PIB PER LA CIUTAT DE BARCELONA DE 2.073.000 M, TENIM UN PES DEL SECTOR PúBLIC .MUNICIPAL SOBRE EL CONJUNT DE L'ECONOMIA LOCAL D'UN PER L'ANY 1986. CAL TENIR EN COMPTE ADENÉS, QUE UNA PART IMPORTANT DEL • TOTAL DE L'ACTIVITAT MUNICIPAL (UN 13%) ES REALITZA A TRAVÉS DE CONTRACTES DE SERVEIS O SUBMINISTRAMENTS, AMB EL QUE AIXò SUPOSA D'ACTIVITAT INDUïDA. E N EL CAS CONCRET DE NETEJA I RECOLLIDA, LES DE IIÉS PES EN EL CONJUNT, LES XIFRES SóN SIGNIFICATIVES: 7.000 M PTES. DE VALOR TOTAL DE LES CONTRACTES, AMB UNA �-23- OCUPACIó DE 1.800 PERSONES, I AMB UNA INVERSI6 PER PART DE LES EMPRESES EN L'i1LTIM TRIMESTRE DE 1985 DE 1.000 M DE PTES. UN ALTRE ASPECTE GENERADOR D'ACTIVITAT ECONòMICA PER LA CIUTAT DES DE EL PUNT DE VISTA MUNICIPAL ES EL DE LES EMPRESES MUNICIPALS DE SERVEIS DE LES QUE ES UN BóN EXEMPLE MERCABARNA: COM A NUCLI D'ATRACCI5 DE PROJECTES, HA POSSIBILITAT LóCUPACIó DE 21.000 M2 EN PARCEL.LES I 1.000 M2 EN OFICINES COMERCIALS, GENERANT UNA INVERSI6 DE 1.500 M DE PTES. I UNA OCUPACI6 DE 250 LLOCS DE TREBALL. COM UN ALTRE EXEMPLE D'ACTIVITAT MUNICIPAL REFERIDA A LA CREACI6 D'UN MARC PER AL DESENVOLUPAMENT DE L'ACTIVITAT ECONòMICA, EN AQUEST CAS LA COMERCIAL, PODEM ESMENTAR EL PLà ESPECIAL D'EQUIPAMENT COMERCIAL ALIMENTARI DE BARCELONA. AQUEST, INSCRIU L'ACTIVITAT COMERCIAL A LES EXIGINCIES D'UNA NORMATIVA PLANIFICADORA ENCAMINADA A FER COMPATIBLE L'ESTRUCTURA TRADICIONAL AMB EL DESENVOLUPAMENT DELS NOUS SISTEMES, ASSEGURAR EL PAPER DELS MERCATS MUNICIPALS COM A �EIXOS VERTEBRADORS D'UNA XARXA DE DISTRIBUCI6 ESTRUCTURADA I REFORÇAR AQUELLES ESTRUCTURES COMERCIALS QUE MILLOR AJUDEN A LA CONTENCIó GENERAL DELS PREUS. AQUESTA NORMATIVA HA DE TENIR COM A CONSEQÜENCIA INDISCUTIBLE EL DISPOSAR D'UNA INFORMACI6 QUE REDUEIX SENSIBLEMENT EL NIVELL DE RISC DE LA INICIATIVA PRIVADA. BARCELONA, PER LES SEVES CARACTERíSTIQUES ESPECIALS, ÉS UNA BONA MOSTRA DEL QUE POT ARRIBAR A FER EL SECTOR LOCAL EN GENERAL, SEMPRE QUE HI HAGI LA VOLUNTAT POLíTICA ÀDIENT. DESPRÉS DE 7 ANYS ES POT PRESENTAR UN AUGMENT EN LA QUANTITAT I MILLORA EN LA QUALITAT DELS SEVEIS MUNICIPALS SENSE QUE ELS RECURSOS CONSUMITS HAGIN AUGMENTAT: EN EFECTE, EN 1980 LES DESPESES ORDINàRIES TOTALS VAN PUJAR 79.067 MILIONS DE PESSETES A L'ANY 85, PRàCTICAMENT LA MATEIXA QUANTITAT QUE EL PRESSUPOST ORDINARI DEL 1985: 72.501 MILIONS DE PESSETES. AIXo VOL DIR, EVIDENTMENT, QUE HA HAGUT UN AUGMENT DE LA PRODUCTIVITAT DELS RECURSOS. LES CAUSES DE L'AUGMENT DE LA PRODUCTIVITAT, TOT I �SENT MOLT VARIADES, ES PODEN RESUMIR EN DOS GRUPS. EL PRIMER CONSISTEIX EN L'APROFITAMENT DELS ESTIMULS PRODUCTIUS QUE LA DEMOCRATIZACIó DE LA VIDA MUNICIPAL (9 COMPORTA: LA TRANSPARèNCIA DE LES CONDICIONS DE TREBALL, DELS HORARIS, DE LES RETRIBUCIONS; L'APLICACIó D'INCOMPABILITATS, LA INTRODUCCIó DE LA NEGOCIACIó COL.LECTIVA I LA CRTICA I PARTICIPACIó CIUTADANA, MOLT FACILITADES PEL PROCèS DE DESCENTRALITZACIó TERRITORIAL. AQUEST CONJUNT DE FACTORS SUPOSA UN ESTIMUL MOLT PODERóS PER AUGMENTAR L'EFICàCIA DE LA MàQUINA MUNICIPAL, QUE, EN DEFINITIVA, FUNCIONA DINS D'UN APARADOR. DE FET ÉS LA JUSTIFICACIó DE FONS DE L'EFICIèNCIA PRODUCTIVA DE LA DESPESA PúBLICA LOCAL EN RELACIó AMB ALTRES SECTORS DE L'ADMINISTRACIó. EN SEGON LLOC, L'AJUNTAMENT DE BARCELONA ÉS PROBABLEMENT L'ADMINISTRACIó PúBLIC QUE MÉS HA CONTRIBUIT, / AMB ELS PLANTEJAMENTS I AMB ELS ATS, A POSAR EN CRISI EL MODEL D'ORGANITZACIó RíGID A/I BUROCRATITZADA, NO SENSE J RESISTèNCIES PER PART DEUS SECTORS MÉS INTERESSANTS EN �DEFENDRE AQUEST MODEL. L'ILE A BARCELONA L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HA DIRIGIT ELS SEUS ESFORÇOS PEL RELLANÇAMENT ECONòMIC DE LA CIUTAT EN DUES LÍNIES. D'UNA BANDA LA PROMOCIó I ESTÍMUL A INICIATIVES í) / EMPRESARIALS QUE AMB EL SUPORT DE L'AJUNTAMENT PUGUIN OFERIR SOLUCIONS VIABLES A NECESSITATS I POSSIBILITATS DELS SECTORS PúBLIC I PRIVAT. D'ALTRA BANDA INICIATIVES LOCALS QUE TINGUIN COM A PRINCIPAL OBJECTIU LA GENERACIó DE LLOCS DE TREBALL PERMANENTS. JA FA ALGUNS ANYS QUE GESTIO ,M FONS PROPIS I ALIENS ESPECIALMENT ORIENTATS A LA CONT ACTACIó D'ATURATS I A LA REALITZACIó DE SERVEIS I ACTUACIONS NECESSàRIS PER A LA COMUNITAT. EL MANTENIMENT D/AQUESTES ACTUACIONS I EL SEU VOLUM VAN ACONSELLAR LA/ ¡ CREACIó D'UNA ESTRUCTURA ESPECÍFICA: LA PONèNCIA t E DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL, AMB L'OBJECTIU E COORDINAR, DONAR COHERENCIA ALS DITS PLANS D'OCUPACIó I ANALITZAR I EVALUAR L'IMPACTE �ECONòMIC DE LES ACTUACIONS TRADICIONALS, I T A MBÉ DISSENYAR I APLICAR ACTUACIONS ESPECIFICAMENT DESTINA ES A L'ANIMACIó ECONòMICA DE LA CIUTAT. EN EL FONS, AQUESTA PONéNCIA :S VA CREAR PENSANT QUE BARCELONA ES UNA CIUTAT ACTIVA, ON SURGEIXEN MULTITUD D'IDEES I PROJECTES DES DE LA M TEIXA SOCIETAT I OUE NO ES TRACTA EN ABSOLUT DE SUPLANT R AQUESTA DINàMICA PER UNA ACTUACIó ENCOTILLADA, BUROCR TITZADA, ASSISTENCIAL. L'EXPERIèNCIA RECOLLIDA A GRAN NOMBRE D'AJUNTAMENTS DEMOSTREN QUE, MÉS ENLLà DE LA BONA VOLUNTAT I DE LA COHESIó DELS GRUPS, MOLTS DELS PROJECTES D'AUTO -OCUPACIó, ESPECIALMENT DE JOVES ATURATS, NO TENEN LA VIABILITAT TèCNICA, ECONòMICA, I GERENCIAL IMPRESCINDIBLE PER QUALSEVOL INTENT EMPRESARIAL, SOBRETOT SI ES TRACTA DE COOPERATIVES O SOCIETATS LABORALS. AQUESTA CONSTATACIó HA CONDUïT A L'ENGEGAMENT D'UN DELS PROGRAMES MÉS SUGGESTIUS: L'ESTABLIMENT D'UNA XARXA DE "ANIMADORS DE DESENVOLUPAMENT" EN TERMINOLOGIA DE CEE. ES TRACTA DE JOVES ECONOMISTES SITUATS A CADA UN DELS DEU wo.419-\/) �DISTRICTES MUNICIPALS LA MISI6 DELS QUALS ES INFORMAR, ORIENTAR, I ASSESSORAR ELS GRUPS O COL.LECTIUS JA VINCULATS ACTIVITATS DE TALLERS O PRECOOPERATIVES ARTESANALS QUE ES PORTEN A TERME ALS CENTRES CIVICS O CENTRES JUVENILS DE L'AJUNTAMENT. ALTRES DE LES FUNCIONS DELS ANIMADORS SER ESTIMULAR EL ESTUDI I LA REFLEXI6 SOBRE LES POSSIBILITATS I RECURSOS DE CADA UN DELS DISTRICTES. UN DEL CLIENTS PREVISIBLES DE LA XARXA D'ANIMACI6 ECONòMICA SERAN ELS ATURATS QUE VULGUIN ACOLLIR-SE A LA PERCEPCIó ACUMULADA DELS SUBSIDIS D'ATUR EN CAS DE PROJECTE EMPRESARIAL VIABLE. LA NOSTRA INTENCIó ES REFORÇAR LA COL.LABORACIó QUE JA EXISTEIX ENTRE L'INEM PROVINCIAL I LA CAMBRA DE COMERÇ PER ACONSEGUIR QUE EL SERVEI DE LA CAMBRA DE SUPORT A LA CREACI6 D'EMPRESES SIGUI EL PIBOT D'ASSESSORAMENT TèCNIC PER TOTA LA CIUTAT. "-N EN QUALSEVOL CAS NO HI HA CAP DUBTE DE QUE UN DELS FACTORS FONAMENTALS DELS FRACS EMPRESARIAL INICIAL SóN LES DIFICULTATS DE FINANÇAMENT I LES POSSIBILITATS D'UNA BONA GESTI6. LIMITADES PER SUPERAR AQUESTS OBSTACLES L'AJUNTAMENT ESTABLIRà UN 'HOTEL INDUSTRIAL �BASAT EN L'EXPERIèNCIA D'ALLò QUE A ALTRES PAÏSOS EUROPEUS REP EL NOM DE "VIVER D'EMPRESES". LA IDEA MOTRIU ÉS FACILITAR INSTAL.LACIONS, INFRAESTRUCTURA TèCNICA, I DE GESTI6 COMUNES PER TAL DE NO NOMÉS REBAIXAR PREUS SINO TAMBÉ DE FACILITAR UNS SERVEIS MÉS COMPETENTS QUE LA MITJANA EXISTENT. UNA ALTRA TERCERA EXPERIéNCIA ÉS LA INCORPORACI6 DE JOVES APRENENTS A UN SEGUIT DE TALLERS ARTESANALS DEL BARRI DE GRàCIA, UN DELS SECTORS DE LA CIUTAT ON PERDUREN GRAN NOMBRE DE PERSONES DEDICADES A AQUESTA ACTIVITAT ECONèMICA, AMB MOLTS CASOS A PUNT D'EXTINGIR-SE. JUNT AMB AQUESTA HI HA TAMBÉ UN PROGRAMA DE JOVES PER L'APRENENTATGE DE LA TèCNICA DE LA RESTAURACI6 DE VITRALLS ART STICS (CASA ELIZALDE). AIXò PRETEN CONCENTRAR UNA àMPLIA SèRIE D'ESFORÇOS EN LA RECUPERACI6 I REVITALITZACI6 D'OFICIS ARTESANS RELACIONATS AMB LA REHABILITACIS DEL PATRIMONI HISTòRIC I ARTISTIC, PARTICULARMENT IMPORTANT EN UNA CIUTAT DE LES CARACTERISTIQUES DE LA NOSTRA. CAL NO OBLIDAR L'EXTRAORDINARI POTENCIAL DE GENERACI6 D'ACTIVITAT I DE CREACI6 D'OCUPACIè QUE TÉ LA REHABILITACI6 DE VIVENDES, ON AQUESTS OFICIS TAMBÉ TENEN MOLT A DIR. �PúBLICS. INICIATIVES S.A. VULL FER UNA BREU REFERINCIA A UN DELS NOSTRES PROJECTES QUE MÉS HA DESPERTAT LA CURIOSITAT EN LA PREMSA I DELS MITJANS ECONòMICS. EM REFREIXO A INICIATIVES, S.A. L'OBJECTIU SOCIAL DE L'EMPRESA ÉS LA PROMOCI6, EL SUPORT I PARTICIPACI6 EN ACTIVITATS ECONòMIQUES I SOCIALS QUE CONTRIBUEIXEN AL DESENVOLUPAMENT DE L'ENTORN SOCIOECONòMIC. L'ACTUACI6 DE L'EMPRESA ES FA SEMPRE A TRAVIS DE PROJECTES CONCRETS, PRIVIA AVALUACIó I APURACIó. LA PARTICIPACIó ALS PROJECTES RESPON AL CONCEPTE DE CAPITAL RISC. ES TRACTA SOBRE TOT D'ACTUAR SOBRE AQUELLES ACTIVITATS MÉS NOVEDOSES, DE TECNOLOGIA AVANÇADA. RECENTMENT, COM SABEN VOSTIS, HEM CONSTITUïT L'EMPRESA BARNA CABLE, AMB L'OBJECTIU DE DOTAR BARCELONA AMB UNA XARXA DE TV PER CABLE. AQUEST PROJECTE ÉS D'UNA GRAN VOLADA TECNOLòGICA I CONTRIBUIRà A FER DE BARCELONA UNA CIUTAT CAPAÇ DE COMPETIR EN CONDICIONS, AMB ALTRES D'EUROPA. A �VEGADES HE DIT QUE EL CABLEJAT DE LES CIUTATS ÉS PEL SEGLE XX ALLò QUE LA INSTAL.LACIó DEL GAS I L'ELECTRICITAT VA SER PEL SEGLE XIX. SI AQUESTS VAN SER LA CONSAGRACIó DE LA REVOLUCIó INDUSTRIAL, AQUELLA SERIA PORTAR A LES CASES LA REVOLUCIó ELECTRòNICA. JO PENSO QUE TOTHOM ESTA D'ACORD QUE LES EMPRESES EMERGENTS, LES EMPRESES QUE TENEN MÉS FUTUR SóN LES QUE PROCEDEIXEN DE SECTORS NO CLàSSICS. CREC QUE EL CAMí QUE HEM ENCETAT ÉS EL CORRECTE. EL MARÇ PASSAT, SIS MESOS DESPRèS DE LA CREACIó D'INICIATIVES, S.A., L'INTERNATIONAL HERALD TRIBUNE PUBLICAVA UNA ENTREVISTA AMB SHIRLEY WILLIAMS, PRESIDENTA DEL PARTIT SOCIAL DEMòCRATA BRITàNIC I EX MINISTRE LABORISTA D'EDUCACIó I CIèNCIA. L'ENTREVISTA PORTAVA L'EXPRESSIU TITOL NEW FEINAI JOBS ORNO JOBS, .ES A DIR, O NOVES FEINES O CAP J„- MOLT BÉ LA FILOSOFIA QUE VA INSPIRAR LA CREACIó D'INICIATIVES, S.A. PER A LA SRA. WILLIAMS EL BLOQUEIG A LES NOVES TECNOLOGIES DESTRUEIX OCUPACIó. CADA ENGINYER ALTAMENT �.f QUALIFICAT POT GENERAR 6 0 7 LLOCS DE TREBALL A NIVELLS DE QUALIFICACI6 MÉS BAIXOS PER AJUDAR-LO. I AIXí SUCCESIVAMENT EL PROBLEMA ÉS QUE HI HA MOLTS HOMES I DONES AMB ESPECIALITATS OBSOLETES, MENTRE QUE EMPRESES DE TECNOLOGIA AVANÇADA TENEN BONS LLOCS DE TREBALL SENSE COBRIR. LA SRA. WILLIAMS CRITICAVA AMB AQUEST ARGUMENT LA POLíTICA DE LA SRA. TATCHER DE TALLAR LES SUBVENIONS A L'EDUCACI6 EN CONTES D'INVERTIR PER A CORREGIR AQUELL DESFAS ENTRE EXCEDENT I DèFICIT DE ESPECIALITATS. POLíTICA INDUSTRIAL METROPOLITANA A TRAVèS DE LA CORPORACIó METROPOLITANA DE BARCELONA ESTEM TAMBÉ DESENVOLUPANT UNA TASCA DE DINAMITZACI6 DE L'ACTIVITAT ECONòMICA, APROFITANT I MILLORANT L'ESTRUCTURA URBANA EXISTENT ORIENTANT LOCALITZACIONS I FACILITANT LA TRANSPARèNCIA DEL MERCAT DEL SóL. ELS INSTRUMENTS PER QUE AIXò SIGUI POSSIBLE VENEN DONATS PER LA PLANIFICACI6 URBANA, L'ACTUACI6 COORDINADA AMB ORGANISMES EXISTENTS, COM EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, PROMOURE ENCONTRES ENTRE ELS SECTORS IMPLICATS, FOMENT DE POLíTIQUES DE GESTI6 D'àMBIT LOCAL I FOMENT DE LA REORDENACI6 DEL SECTOR �JUNT AMB LES ACTUACIONS QUE ACABO DE CITAR DIRIGIDES A LA CREACIó DE TOT TIPUS D'EMPRESES, LLA PONENCIA TREBALLA / PER ESTIMULAR PARTICULARMENT AQUELLES QUE TENEN UN ACCENTUAT CARàCTER SOCIAL, ESPECIALMENT COOPERATIVES I SOCIETATS LABORALS. DIVERSOS CONTACTES AMB LES SEVES Í ORGANITZACIONS REPiRESENTATIVES; VAN DIRIGIDES A ESTABLIR I ACORDS DE COL.LABORACIó MUTUA,/ESPECIALMENT ORIENTATS CAP A LA FORMACIó. % I UN ALTRA INICIATIVA ES PORTAR A TERME UNA MOSTRA D'ACTIVITATS I PRODUCCIOI<1S D'AQUEST TIPUS D'EMPRESES QUE ES FAR EN EL MARC DE LA B/IRA DE MOSTRES. L'"EXPO-SOCIAL", QUE ES EL SEU NOM INICIAL, VOL COL.LABORAR A L'ESFORÇ DE L'ECONOMIA SOCIAL PER PENETRAR AL MERCAT I TRENCAR EL MóN ESTRET EN EL QUE ILT SOVINT S'HI TROBEN. TOTES AQU STES ACTUACIONS COINCIDEIXEN AMB L'IDEA MOTRIU DE Q E L'AJUNTAMENT HA DE SER UN MOTOR DE L'ANIMACIó, E L'ESTIMUL A L'ESPERIT EMPRENEDOR, EN LLOC D'UNA RESERV DISPONIBLE PER A CREAR UNA S è RIE D'ACTIVITATS O PROJECTES ASSISTITS MÉS O MENYS PERMANENTMENT AMB FONS �• ^j TERCIARI I PRIMARI. VULL FER PARTICULAR ESMENT DE LA CREACIó DEL PARC TECNOLòGIC DEL VALLèS, ON ENTRE ALTRES, S'INSTAL.LARà LA NOVA FACTORIA DE MICROORDINADORS DE L'OLIVETTI. CAL DESMITIFICAR LA IDEA DEL PARC TECNOLòGIC COM A "SILICóN VALLÉS" COM S'HA DIT DE VEGADES. AL MóN HI HA MÉS DE 200 PROJECTES DE PARCS TECNOLòGICS, I A MÉS A MÉS EL SILICI JA S'ESTà DEIXANT D'UTILITZAR PER FER CHIPS. EL PARC TECNOLòGIC DEL VALLS ÉS AVANT TOT UNA OFERTA DE SóL INDUSTRIAL I UNA OFERTA DE SERVEIS PEL TEIXIT INDUSTRIAL CATALà. L'OBJECTIU ES OFERIR UN NOU TIPUS DE POLIGON CARACTERITZAT PER LA SEVA PROXIMITAT A LA UNIVERSITAT A NUCLIS RESIDENCIALS D'ALTA QUALITAT, AMB AVANTATGES D'AGLOMERACIó D'EMPRESES, BAIXA OCUPACIó DEL SóL, BAIXA EDIFICALIBITAT, ALTA QUALITAT DE L'ORGANITZACIó I DE L'ENTORN AMBIENTAL I DIRIGIT A EMPRESES I SECTORS DE TECONOLOGIA AVANÇADA. ES TRACTA DE CREAR UN CENTRE TECNOLòGIC ON ES PRODUEIXI UNA SIMBIOSI ENTRE LA CIUTAT, LA UNIVERSITAT I L'INDUSTRIA, QUA FACILITI LA CREACIó DE NOVES EMPRESES DE "BONA" TECNOLOGIA I L'APLICACIó DE NOVES Q)-~ �TECNOLOGIES A SECTORS TRADICIONALS. LA INFLUèNCIA DEL FUTUR SOBRE EL PRESENT UNA DE LES IDEES-FORÇA DE L'ECONOMIA QUE M'HA QUEDAT GRAVADA ÉS QUE LA REALITAT DEPèN MOLT DEL FUTUR. EL PRESENT DEPèN MOLT DEL FUTUR, NO NOMÉS DEL PASSAT; NO NOMÉS DEL QUE SON LES ARRELS; NO NOMÉS DEL QUE ENS DETERMINA DES DEL PUNT DE VISTA DEL QUE ESTA JA FET INFRAESTRUCTURA QUE TENIM I DE TAL DEPèN TAMBÉ DE TAL COM VOLEM SER O COM SOM. I DE LA EL PRESENT ESPEREM SER. EN AQUEST SENTIT, CREC QUE ELS GRANS CANVIS DE LA HISTORIA DE LA HUMANITAT NO ES PODEN SEGURAMENT EXPLICAR, PRECISAMENT, EN FUNCIó MÉS DEL FUTUR, I SI NO ÉS, DE LA PERCEPCI6 QUE ELS CIUTADANS VAN TENINT DEL FUTUR, MÉS QUE NO PAS DE LA INFLUèNCIA DEL PASSAT. SI EL PASSAT FOS SEMPRE DETERMINANT DEL QUE ESTA PASSANT EN EL PRESENT NO HI HAURIEN HAGUT ELS GRAN CANVIS QUE S'HAN PRODUIT, A NO SER AQUELLS QUE S'ESPERAVEN, AQUELLS QUE EREN PREVISIBLES; PERO NO AQUELLS QUE VAN SER IMPREVISIBLES I QUE CONSTITUEIXEN LA �MAJORIA DELS GRANS CANVIS QUE S'HAN PRODUïT.' TOTS VOLEM UNA CIUTAT MILLOR, UN PAIS MILLOR, EN QUE ELS PROBLEMES D'AVUI ES TRACTIN AMB RIGOR I SOLVèNCIA, EN QUE, A NIÉS, SORGEIXIN SOLUCIONS ALS PROBLEMES QUE ENCARA NO EXISTEIXEN PERò QUE PENSEM QUE PODEN PLANTEJAR-SE. I ÉS EN AQUESTA LíNIA QUE PENSO QUE ÉS IMPORTANT ACOLLIR-SE A UNA TRADICIó DEL PENSAMENT ECONòMIC QUE HA ANAT SEMPRE PER AQUEST CAMí I QUE EST LLIGADA D'ALGUNA FORMA AMB EL PENSAMENT DE KEYNES. ELL EXPLICAVA, COM D'ALGUNA FORMA LA GENT TENDEIX A ACTUAR EN FUNCI6 DE LA SEVA PERCEPCIó DEL FUTUR. KEYNES INSISTIA EN AQUESTA IMATGE QUE ÉS TAN CONEGUDA DE QUE L'IMPORTANT ÉS L'EXISTENCIA D'OBJECTIUS A REALITZAR ADMESOS PER A TOTHOM. QUE AIX6 DESPRÉS ES PRODUIS AMB UNA DETERMINADA POLíTICA MONETàRIA, ÉS UNA ALTRA QÜESTI6. ABANS DEL FET FíSIC DEL DESCOBRIMENT D'AMERICA, PER EXEMPLE, HI HA UNA DEMANDA, UNA TENSI6, UNA ELECTRICITAT SI VOLEU. HI HA UNA SOCIETAT QUE NECESITA D'ALGUNA FORMA PROJECTAR -SE I QUE TROBA EN ELS DESCOBRIMENTS DEL NOU MóN, DE LES MINES,ETC., LA MANERA DE �REALITZAR UNA TENSIó ANíMICA,SOCIAL, SI AQUESTA EXPRESSIó ÉS VàLIDA, QUE ÉS PREEXISTENT. VOLDRIA ACABAR PER ON HE COMENÇAT. DEIA QUE NO NOMÉS EL FUTUR DEPèN DEL QUE FEM ARA, SINO QUE TAMBÉ EL PRESENT DEPÉN D'ALLò QUE ESPEREM PER AL FUTUR. FA UNA MICA MÉS D'UN ANY QUE VAIG CITAR PER PRIMER COP UN TREBALL DEL PROFESSOR GARCIA DURAN ON DEFINIA EL CONCEPTE DE TRENCADORS D'UNIFORMITAT. VAIG APROPIAR-ME UNA MICA DEL MISSATGE D'AQUELL TREBALL, EN LA PART QUE ENUNCIAVA COM ELS SISTEMES ES DESESTABILITZAVEN QUAN LES EXPECTATIVES EREN MES PESSIMISTES DEL QUE LA PRòPIA REALITAT ACONSELLA. I HE ANAT REPETINT DURANT AQUEST ANY PASSAT LA IMPORTàNCIA QUE TENIA PER AL PRESENT RECONEIXER QUE EL FUTUR PODIA NO SER TAN NEGRE COM EL PESSIMISME DE LA SITUACIó IMMEDIATA SUGGERIA. ARA QUE A TOTA EUROPA I A ESPANYA COMENÇA A VEURE'S UNA CLARA REACTIVACIó ECONòMICA VAL LA PENA RECUPERAR AQUEST DISCURS. �ELS EMPRESARIS CATALANS EL VAN ENTENDRE DE SEGUIDA, I ES VAN APUNTAR A AQUEST PROJECTE MOBILITZADOR QUE S6N ELS JOCS OLíMPICS, EL PAPER DELS QUALS POT SER, PRECISAMENT, DE FER DE TRENCADORS DE LA UNIFORMITAT DEL PESSIMISME SOCIAL PREVALENT. DE FET CREC NO EQUIVOCAR-ME SI DIC QUE HORES D'ARA PRACTICAMENT TOTS ELS BARCELONINS, EMPRESARIS, EMPRESARIS I NO COMPARTEIXEN AQUEST IDEAL OLíMPIC COM A CATALITZADOR D'UNES CAPACITATS CREATIVES NO UTILITZADES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3918 Title A name given to the resource Les iniciatives locals d'ocupació a Europa / Conferència pronunciada al Club “Catalunya i Futur” Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Consell d'Empreses i Institucions Municipals. Ponència de Desenvolupament Econòmic i Social. Ciutat - Universitat - Empresa. Conferència de Poders Locals i Regionals. IMAS, SPM, AOMSA, ICB, TERSA. Promoció i estímul de iniciatives empresarials. Barna Cable. Parc Tecnològic del Vallès. Sumari de la conferència: * Els ajuntaments com a gestors. * Les iniciatives d'ocupació. * El cas de Barcelona. * La ILE a Barcelona. * Iniciatives SA. * Política industrial metropolitana. * La influència del futur sobre el present. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Majestic, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Ocupació Acció política Model social Europa Catalunya Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1013/19860413d_00120.pdf 8e0f5d15f36a8b2cab3849878cde1524 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Paraules de benvinguda de l'Excm. Sr. Alcalde a 1'International Council del Museum of Modern Art de Nova York Pavelló Mies van der Rohe, 13/4/86 Exp. 705/84 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Ladies and Gentlemen, dear Friends, Welcome to Barcelona.. I am very glad to meet you in this Pavillion, which is the result of the collaboration between the Museum of Modern Art and Barcelona. All of you are familiar with the important meaning of the Mies van der Rohe Pavillion in the history of architecture. But I do not know if you are also familiar with the significance that the 1929 Exhibition has in the history of Barcelona. The original pavillion was built for that exhibition. The Exhibition marked the most important thrust that Barcelona experienced in this century. Our subway system, the urbanization of this mountain come from those years. For us Barcelonnians, rebuilding the van der Rohe Pavillion is a way of recovering a piece of our own history. And I want to thank the Museum of Modern Art for the help we have got from it. I hope you find yourselves in Barcelona at home, even those of you who come here for the first time. I would be very happy of you felt between us the same comfort I had when I saw for the Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: first time the Museum of Modern Art. I could see there pieces of the history of my country I had been deprived of. Your Museum had sheltered Guernica when this picture could not be in Spain, as it had also welcomed Luis Buñuel. In our Picasso Museum you will find some clues to understand better other . works of Picasso that are in your Museum. The Demoiselles d'Avignon, for instance, painted as a homage certain young ladies who worked at a certain house on the Avinyó street of this city, just a hundred metres of my office at the City Hall. I would like that Barcelona could convince you that it was not because of hazard that a genius as Picasso grew up here. was not an exception. He was son of an atmosphere of creativity, of invention, of imagination that this city had that it has still. In this same mountain you can see the building.that Josep Lluis Sert, a catalán who spent many .years and did most of his work in the United States, made for Joan Miró. And, though I am not an expert on art, far from it, I think Joan Miro's work is Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació understood better Ref.: after seeing that building and the mediterranean light it manages to gather. The City Council has been making it best for the last years to give back to Barcelona the atmosphere, the environement that made possible such geniuses as Picasso, Miró, Josep Lluis Sert. You are going to see some of our most recent urbanistic developments. Some of you know them very well. In our new squares, in our recovered urban spaces you will find works of very well known artists, Spanish, American, British. I am glad to acknowledge here their sensibility to connect with our ideas, with our plans of providing our urban landscape with a dignity which was endangered by many years of political irresponsability.. I do hope that this collaboration will go on and extend to other artists and architects. We want people from all the world to find in Barcelona a place where express themselves. And we want Barcelona to be present in the world, too. Let me ask for your help for this purpose. Have a very good stay with us. Enjoy our city. I am sure Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: that when you leave, Barcelona will have some more friends. You can count with my friendship from this very moment. Thank you very much. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3919 Title A name given to the resource Paraules de benvinguda de l’Excm. Sr. Alcalde a l'International Council del Museum of Modern Art de Nova York Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pavelló Mies van der Rohe Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Art Territoris Museum of Modern Art (Nova York, Nova York) Barcelona Arquitectura Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1014/19860415d_00119.pdf 7a9efe152b5c0866bf22c6241fd377a7 PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR, GABRIEL URRALBURU TAINTA, PRESIDENTE DE LA DIPUTACION FORAL DE NAVARRA. (15 abril de 1986) �DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: HOY, NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" VE AUMENTADA SU CONSISTENCIA CON LA PRESENCIA ENTRE NOSOTROS DEL PRESIDENTE DE LA DIPUTACION FORAL DE NAVARRA EXCMO. SR. GABRIEL URRALBURU TAINTA. NACIDO EN EZCAROZ HACE 35 AÑOS, EL SR. URRALBURU ES LICENCIADO EN CIENCIAS TEOLOGICAS Y MORALES POR LA UNIVERSIDAD DE PAMPLONA, Y FUE ELEGIDO PRESIDENTE DEL GOBIERNO DE NAVARRA EN MAYO DE 1984. TENEMOS INTERES, SR. PRESIDENTE, EN CONOCER CON MAS PROFUNDIDAD, LA REALIDAD Y PROBLEMAS DE NAVARRA, DE LA QUE SABEMOS TIENE UNA EXTENSION DE UNOS 10.000 KM2. Y UNA POBLACION DE 520.000 HABITANTES. SU RENTA PER CAPITA SITUABA A NAVARRA EN 1983 UN 10 % APROXIMADAMENTE POR ENCIMA DE LA RENTA NACIONAL, ES DECIR, EN 6Q LUGAR DENTRO DEL RANKING DE RENTAS PER CAPITA AUTONOMICAS, SEGUN LOS ULTIMOS DATOS QUE APORTA LA PUBLICACION SOBRE LA RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1983 DEL BANCO DE BILBAO. �2. CONOCEMOS TAMBIEN QUE EN SUS ORIGENES, NAVARRA ERA UN PAIS CUYOS HABITANTES DISFRUTABAN DE UNA IGUALDAD ECONOMICA Y SOCIAL ORIGINALMENTE COMUNITARIA, LO CUAL LES HACIA CONTRARIOS A LA ROMANIZACION, ES DECIR AL PREDOMINIO DE LA GRAN PROPIEDAD Y DE LA ESCLAVITUD. LA DEFENSA DE SU MODO DE VIDA, BASE SOCIAL DEL MOVIMIENTO BAGUADA LES LLEVO A LUCHAR CONTRA LOS ROMANOS, QUE NUNCA CONSIGUIERON SOMETER DE MANERA TOTAL LA TIERRA NAVARRA. POR HISTORIA, SABEMOS TAMBIEN QUE NAVARRA FUE INCORPORADA AL REINO CATALANO-ARAGONES DESDE 1492 HASTA 1515, EN QUE FUE ANEXIONADA A LA CORONA DE CASTILLA. SI LA HISTORIA EN UN MOMENTO NOS UNIO, TAMBIEN NOS UNEN CIRCUNSTANCIAS DE SITUACION GEOGRAFICA FRONTERIZAS, YA QUE NAVARRA ESTA SITUADA ENTRE FRANCIA, ARAGON, LA RIOJA Y EUZKADI. SR. PRESIDENTE: EL PRESENTE CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", ESTA EVIDENCIANDO LA GRAN CURIOSIDAD E INTERES DE ESTA CIUDAD, Y A TRAVES DE ELLA, �3. DE CATALUNYA, POR LO QUE ESTA PASANDO EN EL RESTO DE LAS AUTONOMIAS QUE CONFORMAN EL ESTADO ESPAÑOL. QUEREMOS MANIFESTARLE PUES, SR. PRESIDENTE DESDE ESTE SALON DE CIENTO, QUE BARCELONA SE SOLIDARIZA CON LOS PROBLEMAS Y VISICITUDES DEL PUEBLO NAVARRO Y QUE QUEREMOS COLABORAR Y A LA VEZ APRENDER DE VDES. POR CONSIGUIENTE, EXCMO. SR. GABRIEL URRALBURU TAINTA, PRESIDENTE DE LA DIPUTACION FORAL DE NAVARRA, TIENE VD. LA PALABRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3920 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Gabriel Urralburu dins el Cicle de Conferències Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Espanya plural Història Model social Navarra Urralburu Tainta, Gabriel Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1015/19860422d_00120.pdf c7ddca99711c75240d438b2d806a9d1d PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR, SANTIAGO MARRACO SOLANA, PRESIDENTE DE LA DIPUTACION GENERAL DE ARAGON. (22 abril de 1986) �DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: LA FRATERNIDAD QUE PRETENDE SUBRAYAR NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", SE VE HOY REFRENDADA CON LA PRESENCIA, EN ESTE SALÓN DE CIENTO, DEL EXCMO. SR. SANTIAGO MARRACO SOLANA, PRESIDENTE DE LA DIPUTACIÓN GENERAL DE ARAGÓN. NACIDO EN CANFRANC (HUESCA) EN 1938, EL SEÑOR MARRACO ES DOCTOR INGENIERO DE MONTES, Y PERTENECE AL CUERPO SUPERIOR DE INGENIEROS DE MONTES DEL MINISTERIO DE AGRICULTURA. FUE ELEGIDO PRESIDENTE DE LA DIPUTACION GENERAL DE ARAGÓN EN JUNIO DE 1983. ARAGÓN Y CATALUNYA HAN ESTADO FRATERNALMENTE UNIDOS POR LA HISTORIA, A PARTIR DEL ENLACE DE RAMON BERENGUER IV, COMTE DE BARCELONA, CON LA REINA TITULAR DE ARAGÓN, DOÑA PETRONILA. CON TAL CASAMIENTO SE COMPLETÓ EL PROCESO DE FORMACIÓN DE CATALUNYA Y ARAGÓN COMO ENTIDADES POLITICAS Y CULTURALES �2. DIFERENCIADAS, A LA VEZ QUE LIGADAS, DURANTE MUCHOS SIGLOS, DE FORMA CONFEDERADA EN LA CORONA CATALANOARAGONESA. EN NUESTRA CIUDAD SE ALBERGA EL ARCHIVO DE LA CORONA DE ARAGÓN, INSTITUCION IMPRESCINDIBLE PARA CONOCER LA HISTORIA DE CATALUNYA. LAS CUATRO BARRAS QUE, EN LA EPOCA DE JAUME EL CONQUERIDOR, LLEVABAN HASTA LOS PECES EN EL MEDITERRANEO, SIMBOLIZAN DE FORMA FECHACIENTE LA UNIÓN DE NUESTROS PUEBLOS. COMPARTIMOS PUES, SEÑOR PRESIDENTE, IDIOMA PREOCUPACIONES E HISTORIA. Y AHORA, BARCELONA, Y A TRAVES DE ELLA, CATALUNYA, QUIERE CONOCER EN PROFUNDIDAD LA REALIDAD ACTUAL Y PROBLEMAS POR LOS QUE ATRAVIESA ARAGON. PERMITAME QUE AVANCE ALGUNOS DATOS PARA CONTEXTUAR SU CONFERENCIA. CON UNA EXTENSIÓN DE UNOS 7.500 KM2. VIVEN ACTUALMENTE EN ARAGÓN MAS DE 1.200.000 �3. PERSONAS, SU RENTA FAMILIAR DISPONIBLE POR PERSONA DE, APROXIMADAMENTE, UNAS 469.000 PTAS, CORRESPONDIENDOLE EL NOVENO LUGAR EN EL RANKING DE PRODUCCIONES AUTONOMICAS, SEGUN SIEMPRE INFORMACIÓN DE LA PUBLICACIÓN DEL BANCO DE BILBAO "RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1983". VULL CONCLOURE UTILITZANT LA NOSTRA LLENGUA, QUE EN ESSER LA DE MOLTS ARAGONESOS, ES TAMBE LA VOSTRA, . PRESIDENT. VOLEM QUE SAPIGUEU QUE BARCELONA, Y PER TANT CATALUNYA, SUBRATLLEN AVUI, AMB LA SEVA PRESENCIA EN AQUEST SALO DE CENT, LA SOLIDARITAT I FRATERNITAT QUE SEMPRE HA CARACTERITZAT A LES NOSTRES COMUNITATS. ES DES D'AQUESTA SOLIDARITAT, QUE US DEMANEM QUE ENS PARLEU DE L'AUTONOMIA D'ARAGÓ 'QUE , DES D'AQUEST MOMENT, SENTIM JA MES NOSTRA. EXCM. SR. SANTIAGO MARRACO SOLANA, PRESIDENT DE LA DIPUTACION GENERAL D'ARAGÓ, TENIU LA PARAULA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3921 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Santiago Marraco Solana dins el Cicle Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Espanya plural Història Model social Aragó Marraco Solana, Santiago Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1016/19860428d_00122.pdf 459b1c3cfbe271be3fa7161af7ecfe12 PDF Text Text --Jure ^—^.^. v ^+,e ^ ^ oaj CoL l.ef ÍJ-dlr o t3 cNJ ( 2V - 9- SENYOR DEGà, SENYORES, SENYORS: MOLTES VEGADES HE COMPAREGUT DAVANT DE DIFERENTS PúBLICS RECORDANT LA MEVA CONDICI6 D'ECONOMISTA. EFECTIVAMENT, AQUESTA ES LA MEVA FORMACIó ACADèMICA I EN UNA FACULTAT D'ECONòMIQUES EM VAIG DOCTORAR. AIXò, PERò, NO M'HA FET OBLIDAR QUE LA MEVA VIDA UNIVERSITàRIA VA COMENÇAR A LA FACULTAD DE DRET, ON VAIG OBTENIR TAMBÉ LA LLICENCIATURA. PERMETEU-ME, DONCS, QUE TOT I NO PERTANYER A AQUEST COL.LEGI EM CONSIDERI ENTRE COMPANYS. D'ALTRA BANDA, COM A CAP D'UNA ADMINISTRACI6 TAN COMPLEXA COM L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, COM A PRESIDENT D'UNA CORPORACIó QUE ÉS FONT DE DRET I COM A POLíTIC EN EXERCICI HE HAGUT DE MANTENIR CONTACTE AMB LA LLEI, AMB ELS PROCESSOS DE FORMACI6 DE LA LLEI I AMB ELS DE LA SEVA APLICACIó. LA MEVA FORMACIó JURÍDICA INICIAL M'HA AJUDAT MOLT. AIXò, PERó, HAURIA SERVIT DE MOLT POC SENSE EL �SUPORT DELS EXCEL.LENTS PROFESSIONALS QUE TREBALLEN A L'AJUNTAMENT. VULL CITAR MOLT ESPECIALMENT EL DIRECTOR DE SERVEIS JURÍDICS, JAUME GALOFRÉ, QUE A MÉS D'UNA SóLIDA PREPARACIó, TÉ UN FORMIDABLE INSTINT JURÍDIC QUE HA SABUT DONAR IDEES PER RESOLDRE SITUACIONS DIFÍCILS EN QUE S'HA TROBAT L'AJUNTAMENT EN LA DEFENSA DELS INTERESSOS DE BARCELONA. LA CONFERèNCIA D'AVUI TÉ EL TÍTOL DE "EL DESENVOLUPAMENT DEL DRET PúBLIC A CATALUNYA". VOÉ#RIA EXPOSAR AMB UNA CERTA EXTENSI6 I UNA MICA DE SISTEMA ALGUNES IDEES QUE FRAGMENTàRIAMENT HE ANAT LLANÇANT EN ALTRES OCASIONS. 1 LA NECESSITAT D'UN DRET ADAPTAT A LES NOSTRES PARTICULARITATS SEMPRE HE CREGUT QUE CAL DESENVOLUPAR L'ESTUDI I LA CREACIó DE DRET PúBLICÁrAL NOSTRE PAÍS. AIX(5 NO VOL DIR QUE HI HAGI UN SECTOR DEL CONEIXEMENT JURÍDIC QUE HAGI ') U ïii) t, (40144 _ u^ ^ /-17^ ^^ ^ ^ ^`7^ \‘‘^ ^S^^^l^ -^^ ^ , ^ z% ^ ^^ ^^4- sZ) sik-tr-P e-21 D itv 794 1,-oci41„ 1,4 c4-'(117-74,- b />1.9-zr--- -- -7 ^d ^^ ^ B. Jl ( ^ c;;‹,t).47 71-, ^n 1-7 C -()-e-lik_ • p/Z fJ �ESTAT VEDAT ALS CATALANS, QUE PER A NOSALTRES, AL LLARG DE LA NOSTRA HISTòRIA, HI HAGI HAGUT UN DESCONEIXEMENT I MANCA D'ESTUDI D'AQUEST SECTOR DEL DRET; DEL DRET QUE REGULA EL MóN DE L'ORGANITZACIó I L'ACTUACI6 DE LES INSTITUCIONS PúBLIQUES I REPRESENTATIVES I LA SEVA RELACIó AMB ELS CIUTADANS. PRECISAMENT EN ALTRES MOMENTS HISTòRICS, ALS QUE FAR1 REFERèNCIA MÉS ENDAVANT, EL DRET PúBLIC S'HAVIA DESENVOLUPAT A CATALUNYA DE FORMA IMPORTANT. FOU EL PRODUCTE D'UNA GRAN IMAGINACI6 PER RESOLDRE LA SEVA CONVIVèNCIA I EL SEU DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I URBE. ES EVIDENT, PERò, QUE L'ESTUDI I INVESTIGACIó DEL DRET PúBLIC ES'DESENVOLUPA MILLOR EN AQUELLS PAÏSOS QUE TENEN LES SEVES PROPIES INSTITUCIONSLD'AUTOGOVERN. (--CATALUNYA,) EN MOLTS PERíODES HISTòRICS, MALHAURADAMENT MASSA LLARGS, HA ESTAT DESPOSSEÏDA DE LES SEVES INSTITUCIONS. AQUESTES ÉPOQUES S'HAN CARACTERITZAT PER UN ALLUNYAMENT,DELS CATALANS DELS �ASSUMPTES PiBLICS. NO ÉS D'ESTRANYAR, PER TANT, QUE A L'ETAPA HISTòRICA QUE ES VA TANCAR L'ANY 1975 L'ESMENTADA CARACTERíSTICA ES DONÉS AMB MOLTA FORÇA. TOTS VOSTèS RECORDARAN, PER EXEMPLE, QUE A LA FACULTAT DE DRET DE MADRID, LA MAJORIA D'ESTUDIANTS TENIA CLAR QUE EL SEU FUTUR PASSAVA PER LES CORRESPONENTS OPOSICIONS AL PRINCIPALS COSSOS DE L'ADMINISTRACI6 DE L'ESTAT I DE LA JUSTíCIA. LES OPOSICIONS EREN UNA MÉS DE LES "FESTES NACIONALS", QUE ES VIVIA PROFUNDAMENT EN AQUELLA SOCIETAT. AR IQÑA EL QUE EN CANVI, A LA FACULTAT DE DRET DEB S ES RESPIRAVA ERA QUE EL FUTUR ESTAVA EN L'APERTURA D'UN BUFET PRIVAT. MOLT POCS ANAVEN A LES OPOSICIONS I AVUI, EN CERTA FORMA, EN PATIM UNA MICA LES CONSEQÜENCIES. POTSER L' úNICA EXCEPCI6 ERA L'OPOSICIó A NOTARIES. PER AQUESTA CONSTATACIó NO FA MÉS QUE CONFIRMAR EL QUE EN DEFINITIVA S'ESTà DIENT. EN FRONT D'UN ADMIRABLE I IMPORTANT DESENVOLUPAMENT DEL DRET PRIVAT I DE L'EXISTèNCIA D'UN ESTOL NOTABLE DE �-6- GRANS JURISTES CATALANS EXPERTS EN AQUEST CAMP DEL DRET, EL DRET PúBLIC HA TINGUT POCS PRACTICANTS CATALANS. I ELS QUE S'HI HAN DEDICAT HO HAN FET RECOLLINT UNA EXPERIèNCIA I UNA DOCèNCIA QUE SI BÉ PODIA PROVENIR TAMBÉ DE DESTACATS JURISTES, EXPERIèNCIA EN TRACTAR-SE D'UNA I UNA DOCèNCIA DESLLIGADA D'UNES INSTITUCIONS CATALANES -QUE NO EXISTIEN- HA DONAT UN RESULTAT MOLT DIFERENT AL DRET PRIVAT. TANMATEIX, NO PENSO QUE A CATALUNYA S'HAGI DE DESENVOLUPAR UN DRET PúBLIC PROPI I DIFERENT AL DE LA RESTA D'EUROPA EN GENERAL, O D'ESPANYA, EN PARTICULAR. PER A-CATALUNYA S'HA DESENVOLUPAT UN DRET PRIVAT AMB - LES SEVES PRòPIES CARACTERíSTIQUES I.INSTITUCIONS. I EL DRET PúBLIC NO ÉS IGUAL EN TOTS ELS ESTATS EUROPEUS. DE LA MATEIXA MANERA, NO HI HA DUBTE QUE, RECUPERADES AVUI LES INSTITUCIONS D'AUTOGOVERN, CAL ELABORAR UN DRET PúBLIC QUE S'ADAPTI A LES NECESSITATS DEC'„LUNYA. CAL INVESTIGAR LA REALITAT PúBLICA CATALANA PER REALITZAR AQUELLA ELABORACIó. JA SE SAP QUE EL DRET, NO ÉS, PER AL JURISTA, UN �SISTEMA DE REGLES JA FETES, SINO UN CONJUNT DE REGLES EN MOVIMENT, A POSAR I REPROPOSAR CONTINUAMENT. ' JECTÉ DE LA CIèNCIA JURíDICA NO ÉS TANT LES REGLES, ES A DIR, LES VALORACIONS DELS FETS SOCIALS EN QUE CONSISTEIXEN LES REGLES, SINO ELS MATEIXOS FETS SOCIALS DEL QUE LES REGLES JURíDIQUES SON VALORACIONS. COM DIU NORBERTO BOBBIO "L'OBJECTE DE L'EXPLORACI6 I EXPOSICI6 DEL JURISTA NO SóN LES NORMES, SINO LA VIDA SOCIAL QUAN SUBJECTE A LES NORMES". EN EL SECTORPúBL . SENS TROBEM QUE AVUI LA REALITAT ESTA EN PLENARANSFORMA,CIó. L'ESTAT S'HA ORGANITZAT SOTA UNS PRINCIPIS MOLT DIFERENTS ALS VIGENTS FINS A 1975. APUNTEM, PER EXEMPLE, EL PRINCIPI D'AUTONOMIA DE TOTES LES ADMINISTRACIONS PúBLIQUES, DEL QUAL FAREM. EXPRESSA REFERINCIA MÉS ENDAVANT. EL DESENVOLUPAMENT D'AQUESTA NOVA REALITAT INSTITUCIONAL DEPèN DELS POLíTICS, DELS ECONOMISTES I TAMBÉ, EN BONA PART I DELS JURISTES, ALS QUE, POTSER, DES DE POSICIONS POLíTIQUES D'ESQUERRA, NO SE'LS HA DONAT LA �IMPORTàNCIA QUE TENEN EN LA TASCA D'AVANÇAR CAP UNA SOCIETAT MÉS PROGRESSISTA I MÉS IGUALITàRIA. LES CAUSE ^S D'AIXò TOTS LES SABEM. EN TANT QUE HEGEL ESCRIVIA ENCARA EN UN DELS PRIMERS PARàGRAFS DE LA SEVA "FILOSOFIA DEL DRET" QUE "EL DRET ÉS QUELCOM SAGRAT ", EL SEU DEIXEBLE, MARX, HO REDUTA A UN FENòMEN SUPERESTRUCTURAL DE LA SOCIETAT O, PER RECOLLIR UNA CELEBRE FRASE DEL "MANIFEST ", "...EL VOSTRE DRET NO ÉS MÉS QUE LA VOLUNTAT DE LA VOSTA CLASSE ELEVADA A LLEI..." / AVUI SABEM,/ PER AIXò, QUE EN LES SOCIETATS HISTòRIQUES QUE CONEIXEM NI TOTS ELS HOMES SóN ABSOLUTAMEN /LLIURES COM SERIA DESITJABLE I ERA LA HIPòTESI DE M ARX, NI ABSOLUTAMENT CONFORMISTES -EL QUE NO SERIA DESITJABLE- COM SUGGERIA ORWELL, SUPòSITS EXTREMS EN QUE EL DRET NO SERIA NECESSARI. PERò, A MES, ENTENC QUE LES NORMES NO HAN DE TENIR úNICAMENT EL SEU CLàSSIC SENTIT LIMITADO I REPRESSIU, O, EN UN SENTIT MÉS MODERN, PREVENTIU. AVUI TAMBÉ ES �CONSIDERA QUE SóN NORMES JURÍDIQUES LES NORMES ORGANITZATIVES, LES QUE OBREN ESPAIS D'ACTUACIó I DE CREACI6 INDIVIDUALS I COL.LECTIUS. HI HA DUES MANERES D'ENTENDRE LA CIèNCIA JURÍDICA I, PER TANT, LA FUNCI6 DEL JURISTA. UNA, EL JURISTA COM A CONSERVADOR I TRANSMISSOR D'UN COS DE REGLES JA DONADES DE LES QUE ÉS DIPOSITARI I GUARDADOR. I UNA ALTR, LA DEL JURISTA COM A CREADOR, ELL MATEIX, DE REGLES QUE TRANSFORMEN, INTEGRANT -LO I, AL MATEIX TEMPS RENOVANT -LO, EL SISTEMA DONAT. EN AQUESTA SEGONA CONCEPCIó EL JURISTA NO ÉS i.NICAMENT RECEPTOR, SINO TAMBÉ COL.LABORADOR ACTIU I, QUAN ÉS NECESSARI, CRÍTIC. QUAN LA FUNCI6 DEL JURISTA ES LIMITA A SER LA PRIMERA, ENS TROBEM EN UNA SOCIETAT D'UN SISTEMA DE DRET TANCAT, AMB UNA IDEOLOGIA D'AUTONOMIA DEL DRET RESPECTE A LA SOCIETAT, DEL QUE RESULTA UNA JURISPRUDéNCIA CONSEVADORA I FORMALISTA. 1 �-1 0- EN EL SEGON ¿UPÓSIT D'UN SISTEMA DE DRET OBERT, EN UNA SOCIETAT EN TRANSFORMACI6 I AMB UNA CONCEPCIó DEL DRET COM A REFLEX DE LA SOCIETAT, ES DESENVOLUPA EL MODEL OPOSAT D'UNA CIèNCIA DEL DRET LLIURE, INNOVADORA I REALISTA. PRECISAMENT, PEL MOMENT HISTòRIC EN QUE ENS TROBEM I AL QUE ABANS FEIA REFERèNCIA, INNOVADORA AQUESTA VISI6 "1~1~ CREATIVA DEL DRET TÉ UN AMPLI CAMP DE DESENVOLUPAMENT EN EL SECTOR PúBLIC A CATALUNYA. NOMÉS MANCA IMAGINACI6 I CREATIVITAT. EL FET, PERò, DE QUE SIGUI NECESSàRIA AQUESTA TASCA INNOVADORA NO VOL DIR QUE HAGUEM D'OBLIDAR EL NOSTRE PASSAT. CATALUNYA I BARCELONA EN PARTICULAR, HAN TINGUT UNES INSTITUCIONS PúBLIQUES MOLT IMPORTANTS. FINS I TOT FIGURES DE DRET PRIVAT HAN TINGUT UNA GRAN TRANSCENDèNCIA COL.LECTIVA. PENSEM, PER EXEMPLE, EN L'ENIFITEUS.I QUE A PESAR DE LES CRíTIQUES QUE VA REBRE JA DES DE MITJANS DEL SEGLE PASSAT, NO HI HA DUBTE QUE VA AFAVORIR EL DESENVOLUPAMENT ECONòMIC DE CATALUNYA EN �SER UNA FóRMULA QUE PERMETIA QUE NO QUEDESSIN TERRES IMPRODUCTIVES. ES EVIDENT QUE AVUI, DES UNA PERSPECTIVA ECONòMICO—SOCIAL, L'EMFITEUSI UNA INSTITUCIG QUE NO ENS SERVEIX I ÉS INADMI .-'. LE, PER POSA DE MANIFEST LA IMPORTàNCIA QUE POT NIR EL SABER TROBAR, EN UN MOMENT HISTóRIC DE '''MINAT, LES FIGURES O INSTITUCIONS JURíDIQU e QUE SIGUIN REFLEX DE LA SOCIETAT, QUE L'AJ IN A PROGRESSAR I A TRANSFORMAR—SE. SI BÉ LA MAJORIA DE FIGURES I HISTo INSTITUCIONS ERIEN REPETIBLES AVUI, Sí QUE CREC QUE S'HAN DE MANTENIR LES QUE HAN ESTAT I SEGUEIXEN ESSSENT CARACTERi QUES DEL NOSTRE DRET. UN DRET QUE EM SEMBLA PROFUNDAMENT DEMOCRàTIC, COM HO ÉS CATALUNYA, ENCARA QUE POTSER EN EL MOMENT PRESENT NO S'AFAVOREIXI DESENVOLUPAMENT EL DE TOTA L'ENERGIA QUE AQUESTA CARACTERÍSTICA SIGNIFICA. �EL DRET PúBLIC CATALá A LA HISTòRIA EL NOSTRE DRET, DEIA, TÉ UNES CARACTERíSTIQUES PECULIARS. ENTRE AQUESTES ÉS IMPORTANT ASSENYALAR EL ^ RESPECTE A L>AÚTONOMIA DE LA VOLUNTAT I"EL PACTISME --A FONTS CREADORES DE RELACIONS JURíDIQUES. SóN CARACTERíSTIQUES QUE NO S'HAN DONAT EXCLUSIVAMENT EN L'àMBIT PRIVAT, SINO TAMBÉ EN EL PÚBLIC. PENSEM, PER EXEMPLE, EN EL RESPECTE QUE, HISTòRICAMENT, ES VA TENIR PER LES INSTITUCIONS PRòPIES DE CADASCUN DELS TERRITORIS CATALANS DERIVADES DEL SEU DRET PARTICULAR -TORTOSA, VALL D'ARáN, VIC.- VAREM TENIR, TAMBÉ, UNA DE LES PRIMERES INSTITUCIONS DEMOCRàTIQUES D'EUROPA, EL CONSELL DE CENT. EN AQUEST CONSELL EL VEGUER O BATLLE, ERA UN OFICIAL REIAL, REPRESENTAVA AL REI. PER AIXò EL CONTROL DELS CONSELLERS SOBRE AQUELLES FIGURES ERA MOLT IMPORTANT. TANT ÉS AIXí QUE EL VEGUER I EL BATLLE HAVIEN DE SEGUIR OBLIGATòRIAMENT EL CONSELL DELS CONSELLERS, EXCEPTE QUAN ES TRACTAVA D'UN MANDAT REIAL. �INTEGRANT COM FEIA ELS CONSELLERS DELS DIFERENTS ESTAMENTS POPULARS, NO HI HA DUBTE QUE SIGNIFICAVA UN IMPORTANTíSSIM CONTROL DEMOCRàT C DEL PODER. NO OBLIDEM QUE LA PRAGMàTICA ERA DE L'ANY 1241. PEL RECOGNOVERUNT PROCERES EL VEGUER S'HAVIA D'OBLIGAR A JURAR QUE SEGUIRIA ELS CONSELLS DELS PROHOMS DE LA CIUTAT. NO ES POT DEIXAR DE CITAR QUE SOTA ALFONS III -ANY 1330- ES VA INSTITUCIONALITZAR LA CORPORACIó DELS ADVOCATS. AQUESTS ESCOLLIEN D'ENTRE ELLS UN RECTOR O ^.....^--^.s. PRIOR QUE REGIRIA L'OFICI D'ADVOCAR I JUTJAR. ERA AJUDAT PER QUATRE CONSELLERS PER PERSEGUIR TOT EL QUE FOS CONTRARI A LES CONSTITUCIONS USOS I COSTUMS DE LA CIUTAT. EL PRIOR I ELS SEUS QUATRE CONSELLERS, CONJUNTAMENT AMB ELS CONSELLERS DE LA CIUTAT REDACTAVEN UNS ESTATUTS PER AL BÉ DE L'ADVOCACIA I LA COSA PúBLICA DE BARCELONA AIXí COM PER A LA PERSECUCIó DELS DELICTES I L'ESTABLIMENT DE PENES. AQUESTES NORMES ES FARIEN EXTENSIVES A LES VEGUERIES DE BARCELONA I DEL VALLèS. EL MONARCA, PER LA SEVA PART, ESTAVA COMPROMèS A NO INDULTAR LES PENES QUE �S'IMPOSESSIN COM A CONSEQÜENCIA DE LA CONTRAVENCIó DE LES NORMES ESMENTADES. AMB AQUEST EXEMPLE ENS TROBEM AMB UNA ALTRA CARACTERÍSTICA DEL NOSTRE DRET: LA COL.LABORACIó I PARTICIPACI6 DE LA SOCIETAT EN LES ACTIVITATS PúBLIQUES. POTSER AQUESTA HA ESTAT L'úNICA CONSEQÜENCIA POSITIVA DE LA MANCA D'INSTITUCIONS D'AUTOGOVERN EN MOLTS PERÍODES HISTòRICS. LA IMBRICACIG D'ACTIVITATS PúBLIQUES I PRIVADES ÉS REFLEX D'UN CERT AUTOGOVERN DE FET. ES PER AIXò QUE S'HAN DESENVOLUPAT ENTRE NOSALTRES SERVEIS I INSTITUCIONS QUE EN SóN LA SEVA PLASMACI6. PENSEM EN LA IMPORTàNCIA QUE AQUÍ HAN TINGUT LES CAIXES 'ESTALVI, SUBSTITUTòRIES, EN PART, D'UN SERVEI PtBLIC D'ASSEGURANCES SOCIALS. LA XARXA DE PúBLICS QUE TÉ BARCELONA, UNA DE LES MÉS IMPORTANTS DEL MóN, SINO LA QUE MÉS, ÉS REVELADORA TAMBÉ DE L'EXISTèNCIA D'ACTIVITATS EN LES QUE ÉS MOLT DIFÍCIL ESTABLIR CLARAMENT LA FRONTERA ENTRE EL SECTOR PúBLIC I EL PRIVAT. �-15- TAMBÉ EN EL QUE RESPECTA A LES ACTIVITATS PúBLIQUES EN DIFERENTS SECTORS NO PODEM OBLIDAR LES REALITZACIONS PORTADES A TERME EN PERíODES D'AUTOGOVERN. DE TOTS ÉS CONEGUDA LA TASCA FETA EN MATIRIA D NSENYAMENT' DURANT LA REPúBLICA. I MOLTES D'ALTRES. DEL QUE ES TRACTA, AVUI, ÉS, PER TANT, DE RETROBAR AQUEST CAMí. LA TASCA QUEQRPONDRà AL S JURISTES NO SER EXCLUSIVAMENT INVESTIGAR LA NOSTRA REALITAT ACTUAL, SINO TAMBÉ EL NO PERDRE DE VISTA LES CARACTERíSTIQUES DEL QUE HAN ESTAT LES NORMES DE LA NOSTRA CONVIVINCIA: L'AUTONOMIA DE LA VOLUNTAT, EL PACTISME, LA COL.ABORACIò DE LA SOCIETAT EN LES ACTIVITATS PúBLIQUES. LA CONSTITUCI6 ESPANYOLA DE 1978 1 (., ' Ln 77/--Tv AVUI, A MÉS, TENIM ALTRES INSTRUMENTS, FONAMENTALMENT LA CONSTITUCI6 DE 1978. SI ANALITZEM LA HISTòRIA LEGISLATIVA ESPANYOLA DELS DARRERS DOS-CENTS ANYS, CAP TEXT, AMB LES POSSIBILITATS QUE AQUEST OBRE, HAVIA ESTAT VIGENT UN TEMPS IGUAL. VAL A DIR QUE AQUEST �TEMPS ÉS INSUFICIENT PER HAVER EXPLOTAT TOTES AQUELLES POSSIBILITATS. ES EVIDENT LA TASCA FETA PEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL I PER DIFERENTS AUTORS EN AQUEST SENTIT. DE VEGADES, PERò, SEMBLA QUE DE LES DIFERENTS ALTERNATIVES QUE LA CONSTITUCI6 DÓNA, S'ESCOLLEIX LA MENYS PROGRESSISTA, LA MÉS CONSERVADORA. NO ÉS FàCIL TRANSFORMAR TOTA UNA CULTURA JURíDICA, APRESA I TREBALLADA SOTA D'ALTRES PRINCIPIS, EN LA NOVA QUE LA CONSTITUCI6 PORTA A DINS. ENS TROBEM, DE VEGADES, QUE LA INTERPRETACI6 DE LA CONSTITUCI6 ES FA SOBRE LA BASE DE LLEIS ANTERIORS. QUAN S'IMPEDEIX QUE ELS AJUNTAMENTS ESTABLEIXIN EL TIPUS DE DETERMINATS TRIBUTS, ENCARA QUE LA LLEI HO AUTORITZI, EL QUE ES FA NO ÉS APLICAR LA CONSTITUCIó, QUE DIU QUE ELS AJUNTAMENTS PODRAN ESTABLIR RIBUT D'ACORD AMB LA LLEI, I AQUESTA HO VOL AIXí, SINO APLICAR L'ANTIGA LLEI GENERAL TRIBUTàRIA QUE DISPOSAVA QUE EL TIPUS L'HAVIA D'ESTABLIR LA LLEI. ES UNA INTERPRETACI6 QUE VE DONADA PER UNA CULTURA JURíDICA HERETADA D'UN ESTAT CENTRALISTA I QUE NO ACABA �(i DE t COMPRENDRE QUE UN ESTAT DEMOCRàTIC SUPOSA L'EXISTèNCIA DE DIVERSOS PODERS EN EL SEU Sí. CAL ATURAR-SE EN LA PRIMERA DECLARACI• UE FA LA CONSTITUCIó. DIU QUE ESPANYA ES UN STAT . SOCIAL I DEMOCRàTIC DE DRET. AQUESTA DEC ACIó CONSTITUCIONAL SUPOSA UN PAS ENDAVANT. HE °ASSAT DE L'ANTIC ESTAT DE DRET LIBERAL INTERRO'T PER UN ESTAT TOTALITARI A UN TIPUS DIFERENT D'. TAT. DE LA IGUALTAT FORMAL ENTRE ELS CIUTADANS •.1E DEMANDAVA L'ANTERIOR FORMA D'ESTAT, HEM PASSA - . A UN ALTRE TIPUS QUE TÉ UNES ALTRES EXIGèNCIES. 51 QUAN 1M FA REFERèNCIA A UN ESTAT SOCIAL E DRET, ES AI D'AILA IGUALTAT FOR . • L, ES DECISIU VOL DIR QUE, A MÉS D' QUE HI HAGI TAMBÉ UNA IGUALTAT MATERIAL. POT SER QUE SIGUI DIFíCIL CONCRETAR, EN JUSTíCIA, EL VERITABLE CONTINGUT DEL PRINCIPI D'IGUALTAT MATERIAL. LA CONSTITUCIó NO HO DEFINEIX EXACTAMENT, PERò EL QUE ES CLAR QUE CORRESPONDRà ALS PODERS PúBLICS LA SEVA ACTIVITAT CONFORMADORA DE L'ORDRE SOCIAL I ECONòMIC PERQUE AQUELL PRINCIPI ES FACI REALITAT. �PER AQUESTA ACTIVITAT CONFORMADORA NO ES POT FER AL MARGE DELS CIUTADANS, DEL POBLE. AQUI NEIX LA IMPORTàNCIA DE CONFIGURAR L'ESTAT COM UN ESTAT DEMOCRàTIC, QUE ES DESENVOLUPA EN ALTRES PRINCIPIS CONSTITUCIONALS, COM POT SER EL DE LA PARTICIPACIó CIUTADANA EN LES ACTIVITATS PúBLIQUES. FA L'EFECTE, DE VEGADES, QUE AQUESTA TERMINACIó CONSTITUCIONAL, EN ESTABLIR EL TIPUS D'ESTAT EN QUE ES CONFIGURA ESPANYA, TÉ UNA SIGNI I ACIó DE DECLARACIó DE PRINCIPIS. AIXò PELAS QUE NO ÉS AIXí I QUE DES DEL MOMENT ENQÉ-S- TROBA A LA CONSTITUCIó NO TÉ fiNICAMENT UN VALOR eTIC SINO PLENAMENT JURíDIC. g-- A----vam OBLIGA COM LES ALTRES NORMES CONSTITUCIONALS. I, EN CONSEQÜENCIA, COM DIU ALBENDROTH, "LA DETERMINACI6 DEL PRINCIPI SOCIAL HA DE TENIR LLOC MITJANÇANT DECISIONS DEMOCRàTICAMENT LEGITIMADES I A TRAVÉS DE LES FORMES I ELS VALORS DE L'ESTAT DE DRET ". AQUESTES DECISIONS DEMOCRàTIQUES, SI Sal TAMBÉ CONTROLADES DEMOCRàTICAMENT, TINDRAN COM A CONSEQÜèNCIA �-19- EL COMPLIMENT D'UNA DE LES FINALITATS D'AQUEST TIPUS D'ESTAT: LA IRREVERSIBILITAT DE LES CONQUESTES SOCIALS ACONSEGUIDES. QUAN EM REFEREIXO A LA NECESSITAT DE DESENVOLUPAR ^ UC LA CONSTIT VULL DIR QUE HI HA MOLTES DE LES SEVES DETERMINACIONS QUE NO S'APLIQUEN IGUAL A TOTS. LA DOCTRINA ALEMANYA, PER EXEMPLE, EN LLIBERTATS FONAMENTALS QUE RECULLEN ELACI6 A LES ELS TEXTES CONSTITUCIONALS, DISTINGEIX ENTRE LES "LLIBERTATS DELS PR CTOS", QUE RESPONEN A INTERESSOS DE MINORIES COM LES DE LLIBERTAT ECONòMICA, LA D'INVESTIGACIó O LA DE PUBLICAR LES IDEES PEL MITJà DE LA PREMSA) I LES "LLIBERTAT DELS CONS ÍDOS" (COM LA DE COMPRAR ELS PRODUCTES QUE EL MERCAT OFEREIX O LES DE LLEGIR EN UN DIARI LES IDEES EXPRESSADES PER LA MINORIA QUE REALMENT POT FER úS DE LA LLIBERTAT D'EXPRESSIó EN LA PREMSA DIàRIA). TROBAR LES FóRMULES QUE AMPLIïN LES LLIBERTATS DE TOTS ÉS, PER TANT, UNA DE LES TASQUES IMPORTANTS A FER EN UN ESTAT DEMOCRàTIC, I ELS JURISTES TENEN MOLT A DIR- �-20- NOS I ENSENYAR -NOS, UN DELS MITJANS MÉS IMPORTANTS PER ACONSEGUIR TOTES AQUESTES FINALITATS ÉS, EVIDENTMENT, APROPAR LES DECISIONS ALS CIUTIA X1S I, SI ÉS POSIBLE, QUE AQUESTS HI PARTICIPIN EL MÉS DIRECTAMENT POSSIBLE. PER AIXò ÉS IMPORTANT TAMBÉ EL PRINCIPI D'AUTONOMIA QUE LA CONSTITUCI6 RECONEIX A LES ADMINISTRACIONS PúBLIQUES.TERRITORIALS. NO CAL DIR EL SU•^SIGNIFICAT PER, A CATALUN A WONQUERIR LA SEVA AUTONOMIA. PERò ÉS IMPORTANT TAMBÉ QUE CATALUNYAS'ORGANITZI DEMOCRàTICAMENT I AIXò COMPORTA EL RECONEIXEMENT I DESPLEGAMENT DE L'AUTONOMIA LOCAL. SERIA CONTRADICTORI INTENTAR EL DESENVOLUPAMENT D'UN ESTAT DEMOCRàTIC QUE PRETÉN APROPAR LES DECISIONS ALS CIUTADANS I FER-LOS PARTICIPAR I QUE, AL MATEIX TEMPS, S'ANESSIN BUIDANT DE COMPETèNCIES ELS ENS QUE TÉ MÉS PRòXIMS I MÉS A L'ABAST; QUE ES BUIDESSIN ELS MUNICIPIS I S'ANÉS CENTRALITZANT, A COSTA D'ELLS, L'ADMINISTRACI6 CENTRAL CATALANA. �AIXò SERIA REPRODUIR, PER A NOSALTRES, UNA FORMA D'ESTAT JA SUPERADA HISTòRICAMENT, DE LA QUE TENIM MAL RECORD I QUE LA NOSTRA CONSTITUCI6 NO VOL, EN ESTABLIR QUE ENS HEM CONSTITUIT EN UN ESTAT SOCIAL I DEMOCRàTIC DE DRET. COM TAMPOC HO VOL L'ESTATUT, EN DECLARAR QUE VOL FER POSSIBLE LA CONSTRUCCI6 D'UNA SOCIETAT DEMOCRàTICA AVANÇADA. r¡ q LA CARTA EUROPEA D'AUTONOMIA LOCAL HI HA UN INSTRUMENT MOLT IMPORTANT QUE EM SEMBLA QUE HA ESTAT POC ESTUDIAT, ENCARA, EN EL NOSTRE PAíS. EM REFEREIXO A LA CARTA EUROPEA D'AUTONOMIA LOCAL. AQUEST TEXT, APROVAT PEL CONSELL D'EUROPA I AL QUE ESPANYA S'HA ADHERIT -I QUE PER TANT ENS OBLIGA- SUPOSA LA PLASMACI6 D'AQUELLES IDEES QUE ABANS EXPRESSAVA. QUAN PARLA DELS MUNICIPIS NO ES REFEREIX ALS AJUNTAMENTS O ALS SEUS óRGANS DE GOVERN, SINO A LES COL.LECTIVTATS LOCALS. AQUEST CANVI ÉS MOLT SIGNIFICATIU. QUAN �ATRIBUEIX AUTONOMIA ALS ENS LOCALS, NO HO FA A LES INSTITUCIONS REPRESENTATIVES, SINO A LA COL.LECTIVITAT DELS CIUTADANS DELS MUNICIPIS. ESTEM DAVANT D'UNA FILOSOFIA DIFERENT DE LES COSES. SóN ELS CIUTADANS ELS PROTAGONISTES, ENCARA QUE LA SEVA ACTUACI6 SERà A TRAVèS DE LES PERSONES QUE ELLS HAGIN ESCOLLIT. UNA ALTRA NOVETAT ESQUE PER MODIFICAR ELS LíMITS D'UNA ENTITAT LOCAL ,.^ SK^HtRRàDE _ FER PREVI _ REFERENDUM ENTRE ELLS. AIXò LIMITA LES POTESTATS DELS PODERS CENTRALS DE SUPRIMIR ENTITATS LOCALS "A DIT" COM SEMBLA QUE ES VOL FER A CATALUNYA. UN ALTRE ASPECTE IMPORTANT DE LA CARTA ÉS QUE DETERMINA QUE LES ENTITATS LOCALS HAURAN DE TENIR LES éS MATèRIES COMPETèNCIES PER ADMINISTRAR LES MàXIMES r ^ D'INTERè S,LOCAL. LA CONSEQÜèNCIA ES, PER TANT, QUE DE CAP MANERA ES POT'BUIDAR ELS MUNICIPIS DE LES SEVES COMPC9CIES. AQUESTES FORMEN PART DEL CONTINGUT DE L'AUTONOMIA LOCAL. PRECISAMENT PER AQUESTA RAE, LA CARTA EXIGEIX �-23- TAMBÉ QUE FORMA PART DEL CONTINGUT DE L'AUTONOMIA EL QUE LES ENTITATS LOCALS DISPOSIN D'UN RECURS O ACCI6 JUDICIAL CONTRA L'ESMENTADA AUTONOMIA, TIPUS D'ATAC CONTRA ENCARA QUE VINGUI DE LES ADMINISTRACIONS CENTRALS DELS ESTATS -O COMUNITATS AUTòNOMES, EN EL NOSTRE CAS- O, FINS I TOT, DELS PODERS LEGISLATIUS. Lsítir, LA LLEI DE BASES DE RéGIM LOCAL ELS PRINCIPIS DE LA CARTA EUROPEA HAN ESTAT RECOLLITS, EN PART, PER LA LLEI DE BASES DEL RèGIM LOCAL. AQUESTA LLEI HA RECONEGUT EL PRINCIPI D'AUTONOMIA, ENCARA QUE AMB ALGUNES LIMITACIONS. PER EXEMPLE, NO EM SEMBLA QUE ES RESPECTI L'AUTONOMIA MUNICIPAL QUAN S'ESTABLEIX QUE L'ESTAT I LES COMUNITATS AUTòNOMES PODRAN CONDICIONAR L'ACTUACIG MUNICIPAL A TRAVÉS DE PLANS SECTORIALS. TAMBÉ ÉS LIMITATIU EL FET QUE LA CONSTITUCI6 NO HAGUÉS PREVIST LA LEGITIMACIó DELS ENS LOCALS PER DEFENSAR LA SEVA AUTONOMIA A TRAVÉS DEL CORRESPONENET �RECURS D'INCONSTITUCIONALITAT. EN CANVI, ÉS POSITIU EL FET QUE OBLIGUI A QUE TOTES LES LLEIS SECTORIALS ATRIBUEIXEN COMPETèNCIES ALS MUNICIPIS I QUE S'ELS PERMETI ESTABLIR LA SEVA PRòPIA ORGANITZACI6 A TRAVÉS DELS REGLAMENTS ORGàNICS. LA MATEIXA LLEI OBRE UNES GRANS POSSIBILITATS A LA PARTICIPACI6 CIUTADANA. CAL DIR QUE, ABANS DE LA SEVA APROVACIó, L'AJUNTAMENT DE BARCELONA JA L'HAVIA POSADA EN PRàCTICA. UNA MOSTRA ÉS QUE ELS REGIDORS DE DISTRICTE ACTUALS PERTANYEN A LA FORÇA POLíTICA GUANYADORA EN EL DISTRICTE LES DARRERES ELECCIONS,MUNICIPALS, SENSE QUE CAP NORMA OBLIGUÉS A QUE FOS AIXí. I AVUI AIXò TÉ LA SEVA IMPORTàNCIA PERQUE S'HAN TRASPASSAT JA ALS DISTRICTES MOLTES COMPETèNCIES I D'ALTRES ELS SERAN TRANSFERIDES PROPIAMENT. DEIA QUE LA LLEI DE BASES OBRA LES PORTES A LA PARTICIPACIó CIUTADANA. RECORDEU QUE LA CONSTITUCI6 ENS DIU QUE ELS CIUTADANS PARTICIPARAN EN ELS ASSUMPTES PGBLICS NO SOLS INDIRECTAMENT, A TRAVÉS DE LES ELECCIONS, SINO TAMBÉ DIRECTAMENT. NOSALTRES ESTEM, EN AQUESTS MOMENTS, ELABORANT UN REGLAMENT DE PARTICIPACI6 �CIUTADANA. EL PROBLEMA EST EN QUE, SI BÉ TOTS ESTEM D'ACORD EN QUE S'HA DE FACILITAR AL MàXIM LA PARTICIPACIó DELS CIUTADANS, COM FER-HO? HEM CONSTATAT QUE EN EL DRET COMPARAT NO HI HAN FóRMULES REALMENT PARTICIPATIVES. NO ES TRACTA EXCLUSIVAMENT DE FER UNA ASSEMBLEA DE VEïNS, SINO QUE LA PARTICIPACIó ÉS QUELCOM DE MÉS. ES UN SEGUIMENT DE LES DECISIONS MUNICIPALS, PRODUCCIó. ÉS PARTICIPAR EN LA SEVA PERò NO HI HA FÓRMULES NI FIGURES EXPERIMENTADES EN AQUEST CAMP I ÉS UN CAMP VERGE. EN UN MOMENT EN QUE ESTA' PRòXIMA UNA NOVA ORGANITZACIó TERRITORIAL DE CATALUNYA -QUE JA HAUREU VIST PER LA PREMSA QUE EN MOLTS ASPECTES NO HI ESTIC D'ACORD, PER NO ES TRACTA DE PARLAR-NE EN AQUEST MOMENT- QUE S'HA DE DESENVOLUPAR L'AUTONOMIA LOCAL, QUE S'HAN DE BUSCAR FóRMULES DE PARTICIPACIó CIUTADANA, EL TREBALL I LA IMAGINACI6 DELS JURISTES ES FA IMPRESCINDIBLE. EL DRET PúBLIC, EN GENERAL, I EL DRET ADMINISTRATIU, EN PARTICULAR, HA DE FER FRONT A AQUESTA DEMANDA I A AQUEST REPTE. JA DEIA EL PRINCIPI QUE FA �FALTA IMAGINACI6 PER PROGRESSAR I TRANSFORMAR. C LES NOVES FORMES DE GESTI6 PER LES NECESSITATS NO S'ESGOTEN EN EL CAMP INSTITUCIONAL. MODIFICANT ELS LES ADMINISTRACIONS PúBLIQUES ESTAN SEUS OBJECTIUS, ELS SEUS CAMPS D'ACTIVITAT. AQUELLA ANTIGA CLASSIFICACI6 DE L'ACTIVITAT ^,fJ ADMINISTRATVIA DE POLICIA, ÍOïE T I SERVEI PúBLIC HA ZS TAT DQRD,ADA. AVUI LA FRONTERA ENTRE EL PúBLIC I EL PRIVAT JA NO EST TAN CLARA. LES ADMINISTRACIONS SóN TAMBÉ PRODUCTORES DE BENS, TENEN INICIATIVES, PARTICIPEN EN NEGOCIS. DE VEGADES HO FAN PER SI MATEIXES I DE VEGADES EN COL.LABORACI6 AMB ELS PARTICULARS. TAMBÉ POT SER QUE L'ADMINISTRACI6 TINGUI UNA INICIATIVA EMPRESARIAL I DESPRÉS LA DEIXI EN MANS DE PARTICULARS, AMB CONTROLS O SENSE, SEGONS ELS CASOS. JA HAVIA SIGNIFICAT ABANS QUE L'ESTAT SOCIAL TÉ COM UNA DE LES SEVES CARACTERíSTIQUES EL QUE CONFORMA L'ORDRE SOCIAL I ECON¿MIC. I AQUí EL TERME ESTAT ES POT ENTENDRE EN EL SEU SENTIT AMPLI, COMPRENSIU DE TOTES LES �ADMINISTRACIONS PúBLIQUES. EL PROBLEMA ÉS QUE PER A DUR A TERME TOTES AQUESTES ACTIVITATS ELS INSTRUMENTS JURÍDICS DISPONIBLES HAN ESDEVINGUT ANTIQUATS. QUANT A LES SEVES POSSIBLES FORMES ORGANITZATIVES LA LLEI DE BASES HA REPRODUïT LES MATEIXES FORMES DE GESTI6 DELS SERVEIS PÚBLICS QUE LA VELLA LLEI DE RèGIM LOCAL DE 1955. AIXò CREA GREUS PROBLEMES I OBSTACLES A LES ADMINISTRACIONS PER ACTUAR AMB AGILITAT I PER COL.LABORAR AMB ELS PARTICULARS. ES NECESSARI EL DESENVOLUPAMENT JURíDIC DE L'EMPRESA MIXTA O DE LA SOCIETAT MERCANTIL PúBLICA. CAL DEFINIR COM S'ESTABLEIXEN ELS CORRESPONENTS CONTROLS INTERNS I EXTERNS DE LA ACTIVITAT DE LES EMPRESES I ORGANISMES QUE FORMIN LES ADMINISTRACIONS . ,x, «/I'-^CHI ~,xJ_AT ^`" ^^^,S^SA^,-^ , ^ c^xaa.^^^^^O^aGAN^^I^ ^ ^ - o^^-^s0^.^^^^^V^ v S I iM^ Es . ES POT DIR QUE EN L'ELABORACI6 DE LA NOVA CARTA DE �BARCELONA PROCURAREM RESOLDRE AQUESTS PROBLEMES. TROBAR SOLUCIONS PELS PROBLEMES QUE TENIM. ALTRES ADMINISTRACIONS DEL PAíS HAN ESTAT TAMBÉ SENSIBLES A AQUESTS PROBLEMES. DEM AL MATí, AL MONESTIR DE SANT CUGAT, HI HAURà L'ACTE DE CONSTITUCIó DE LA FUNDACI6 CARLES PI I SUNYER. AQUESTA FUNDACI6 NEIX AMB LA VOLUNTAT DE TENIR UNS FONS ECONòMICS IMPORTANTS. HI PARTICIPEN ELS AJUNTAMENTS DE BARCELONA, GIRONA, LLEIDA I TARRAGONA, LA DIPUTACIó DE BARCELONA I UNS PATRONS PRIVATS. ÉS MOLT SIGNIFICATIU QUE HI HAGI PERSONALITATS QUE HAGIN ACCEPTAT DE SER-HI. HAN ESTAT RECEPTIUS A LA NECESSITAT DE CREAR DOCTRINA POLíTICA I ADMINISTRATIVA. MISSATGE FINAL: FER DRET NO ÉS NOMÉS FER NORMES EM PODRIA EXTENDRE A MOLTS ALTRES SECTORS O ACTIVITATS -HISENDA, CONTRACTACI6, URBANISME-, PER EM PENSO QUE ÉS SUFICIENT. LA TASCA QUE TENIU PER ENDAVANT �É ZW IMPORTANT. TANT DES DEL PUNT DE VISTA INSTITUCIONAL COM SECTORIAL ELS JURISTES ESTAN DAVANT UN GRAN REPTE. DESENVOLUPAR EL NOSTRE DRET I DINS D'ELL, DEL NOSTRE DRET PúBLIC. TENIM UN PATRIMONI EN AQUEST SENTIT, LA NOSTRA MANERA D'ENTENDRE LA CONVIVèNCIA I DE FER LES COSES. AIXò ENS OBLIGA A TENIR EN COMPTE EL NOSTRE PASSAT I LA NOSTRA TRADICI6 JURÍDICA. PER TAMBÉ HEM DE POSAR LA IMAGINACI6 SUFICIENT PER ADAPTAR -HOA LES DESENVOLUPAMENT NECESSITATS D'AVUI, A UN CONSTITUCIONAL , TRANSFORMADOR. HI HA CATEGORIES JURÍDIQUES QUE S'HAN DE REPASAR I CATALUNYA ESTà MOLT BEN SITUADA PER A FER-HO. HISTòRICAMENT NO HEM TINGUT UNA ESCOLA IMPORTANT DE DRET ADMINISTRATIU, MALGRAT EXCEPCIONS DE PRIMERA FILA COM LA DE MANUEL BALLBÉ O DE JOSEP MARIA PI I SUNYER, ENCARA QUE S'APLIQUIN MÉS AL NIVELL PRàCTIC DE L'ESTRUCTURACI6 DE L'ADMINISTRACIó MUNICIPAL QUE A LA TEORIA DEL DRET ADMINISTRATIU. EN AQUEST SENTIT, HA EXISTIT COM UNA MENA D'ESCOLA CATALANA D'ADMINISTRACI6 PúBLICA MÉS FàCTICA G91) �QUE TEòRICA. A CATALUNYA HI HA HAGUT UNA TRADICIE IMPORTANT DE PRàCTICA ADMI,J.STRATTV OÇAL. PER TANT, AQUí PODRIA DESENROTLLAR-SE NO NOMÉS UNA DOCTRINA POLíTICA SOBRE L'AUTONOMIA, SINE TAMBÉ SOBRE EL QUE PODRíEM ANOMENAR DRET ADMINISTRATIU PETIT. DIC PETIT PEL QUE FA A CADA OPERACI6 PER SEPARAT, PER SUMADES . RESULTA AMPLíSSIM COM A CONJUNT DE SERVEIS AL CIUTADà. PRàCTICAMENT TOTA LA VIDA QUAOTIDIANA PúBLICA DELS CIUTADANS PASSA PER L'ADMINISTRACIE LOCAL. EN CONSEQÜèNCIA, UNA BONA PART DEL DRET PúBLIC TÉ A CATALUNYA UN BANC DE PROVES DE QUALITAT. ESTA' PER FER, POTSER PERQUè HEM ESTAT OBSESSIONATS LES RELACIONS ENTRE L'AUTONOMIA I L'ESTAT, EN LA SEVA VESSANT DE DRET POLíTIC I DE TEORIA FISCAL. FINS I TOT EN MATIRIA DE TEORIA FISCAL EN LES RELACIONS AUTONOMIA-ESTAT, EL PANORAMA ÉS POBRE. ALL QUE S'IMPOSA ÉS EL PACTE PERIòDIC, MÉS QUE NO PAS L'ELABORACI6 D'UN MARC VàLID I DURADOR. CADA PACTE �RESPON A UNA REALITAT CONJUNTURAL, NO A UNA DOCTRINA SòLIDA. LES RELACIONS AUTONOMIA-ESTAT NO ENS HAURIEN DE FER OBLIDAR-NE D'ALTRES COSES IGUALMENT IMPORTANTS. EN MATèRIA DE DRET CIVIL, PER EXEMPLE, CATALUNYA TÉ UNA EXPERIèNCIA RIQUíSSIMA. O TAMBÉ SOBRE DRET METROPOLITà, UN FENOMEN MUNDIAL QUE ES PRODUEIX A QUALSEVOL PAíS AMB AGLOMERACIONS URBANES SUPRAMUNICIPALS. BARCELONA ÉS CAPDAVANTERA EN L'ASSAIG DE FIGURES JURíDIQUES METROPOLITANES I DE PRODUCCI6 DE SERVEIS MANCOMUNATS. DISPOSEM D'UNA LLARGA TRADICI6 DE DUALISME DE PODER A CATALUNYA, ENTRE NACI6 I CIUTAT. AQUÍ. POT PRODUIR-SE UNA REFLEXI6 I UNA PRODUCCI6 JURíDICO-POLíTICA I JURíDICO-ADMINISTRATIVA IMPORTANT, UN COP S'HAGI SUPERAT LA QÜESTIó PARALITZANT DEL "SER O NO SER". ESTEM UNA MICA INHIBITS PER CULPA DE LA QÜESTIó DE SABER SI ENS ESTIMEM O NO, SI ENS OFEGUEN O NO, SI ENS MATEN O NO. AL CAPDEVALL, NO ENS MATEN MAI. PREOCUPEM-NOS TAMBÉ QUE LA NOSTRA ADMINISTRACI6 PRODUEIXI BONS SERVEIS PúBLICS I DOCTRINA SOBRE AQUESTS SERVEIS. �EL BAR6 DE MONTESQUIEU, DES D'UN PUNT DE VISTA MOLT "ANGLO-SAXó", VENIA A DIR QUE ALL ON HI HA COSTUM, NO CAL LLEI. NOSALTRES HEM D'APROFONDIR UNA PRàCTICA D'ADMINISTRACI6 PGBLICA. A CONTINUACI6 JA VINDRà LA CONSAGRACI6 LEGISLATIVA, LA CODIFICACIó. LA VIDA SOCIAL GENERA UNA PRàCTICA QUE LA DOCTRINA JURíDICA CODIFICA POSTERIORMENT. HEM DE SER CAPAÇOS DE PRODUIR SERVEI PaBLIC àGIL I APROPIAT, SENSE ESPERAR UNA REGLAMENTACI6 GENERAL PRèVIA. CATALUNYA VA TENIR VEDADA DURANT DèCADES LA SEVA CAPACITAT LEGISLATIVA, ARA SEMBLA QUE ENS HI CAPBUSSEM AMB GRAN FAL.LERA, PERS. TAMPOC NO HEM D'EXAGERAR. NO PODEM JUSTIFICAR UNA DESMESURADA PRODUCCI6 LEGISLATIVA PER LA CàRENCIA CATALANA DE LES úLTIMES DèCADES. NO ES TRACTA QUE ES DESFOGUIN ELS LEGISLADORS, SINE DE RESPONDRE A LES NECESSITATS PLANTEJADES PER LA REALITAT. CATALUNYA HA DE BUSCAR LA SEVA EXCEL.LèNCIA JURíDICA SOBRE LA BASE DE L'EXPERIèNCIA, DELS FETS JA PLANTEJATS I VISCUTS. �-33- • ^K EL REPTE, CREC JO, ÉS APASSIONANT. I PENSO QUE DES D'AQUESTA CASA ES RESPONDRà POSSITIVAMENT. MOLTES GRàCIES. �+r �^:9V:,; El desenvolupament del Dret públic a Catalunya El parlar del desenvolupament del Dret públic a Catalunya no vol dir que hi hagi un sector del coneixement jurídic que hagi. estat vedat als catalans i que per nosaltres, al llarg de la nostre història, hi hagi hagut un desconeixement i manca d'estudi d'aquest sector del Dret que estudia el mon de l'organització i actuació de les Institucions públiques i representatives i la seva relació amb els ciutadans. Precisament en altres moments històrics als que es farà referència més. endavant, el Dret públic s'havia desenvolupat a Catalunya de forma important, producte d'una gran imaginació per resoldre la seva convivència i el seu desenvolupament econòmic i'urbà. Es evident, però, que l'estudi . i investigació del Dret públic es desenvolupa en aquells països que tenen les seves propies institucions d'autogovern. Catalunya, en molts períodes històrics, malhauradament massa llargs, ha estat desposseïda de les seves institucions i aquests periodes s'han caracteritzat per un allunyament dels catalans dels assumptes públics. No és d'estranyar, per aquesta raó, que en el darrer període històric que es. va tancar l'any 1975 l'esmentada característica es donés en molta força. Es podia constatar, per exemple, que així com �2. en la Facultat de Dret de Madrid, la majoria d'estudiants tenien clar que el seu futur passava per les corresponents oposicions al principals cossos de l'Administració de l'Estat i de la Justícia, convértint . les oposicions en una de les "festes nacionals", profundament viscudes en aquella societat, a la Facultat de Dret de Barcelona el que es respirava era que el futur estava en l'apertura d'un bufet privat; molt pocs anaven a les oposicions i avui, en certa forma, en patim una mica les conséqüències. Potser la única excepció era l'oposició a Notaris. Però aquesta constatació no fa més que confirmar el que en definitiva s'està dient. En front d'un admirable i important desenvolupament del Dret privat i de grans juristes catalans experts en aquest camp del Dret, el Dret públic ha tingut pocs practicants catalans i,•éls que a ell s'han dedicat ho han fet recollint una experiència i una docència que si bé podia provenir també de destacats juristes, al tractar-se d'una experiència i una docència aliena a unes institucions catalanes inexistents ha donat un resultat molt diferent al Dret privat. Aquestes afirmacions no volen dur a pensar que a Catalunya s'ha de desenvolupar un dret públic propi i diferent al de la resta d'Estats i nacions europees en general, o espa' nyol, en particular; però de la mateixa manera que a Catalunya s'ha desenvolupat un Dret privat amb les seves pròpies característiques i institucions i el Dret públic no és igual en tots. �3. els Estats europeus, no hi ha dubte, que recuperades avui les institucions d'autogovern cal elaborar un Dret públic que s'adap ti a les seves necessitats i que suposi l'investigar la realitat pública catalana per realitzar aquella elaboració. Ja se sap que pel jurista el Dret no és un sistema de regles ja fetes,. sino un conjunt de regles en moviment, a posar i reproposar continuament. En aquest sentit l'objecte de la ciència jurídica no és tant les regles, es a dir, les valoracions dels fets socials en que consisteixen les regles, sino els mateixos fets socials del que les regles jurídiques son valoracions. Com diu Norberto Bobbio "Objecte de L'exploració i exposició del jurista no són les normes, sino la vida social quan subjecte a les normes". En el sector públic ens trobem que avui la realitat està en plena transformació. L'Estat s'ha organitzat sota uns principis molt diferents a l'anterior. Apuntem, per exemple, el principi d'autonomia de totes les Administracions públiques, a que després farem expressa referència. El desenvolupament d'aquesta nova realitat institucional depen dels polítics, dels economistes i també, en bona part, dels juristes, dels que potser, des de posicions polítiques d'esquerra no s'els hi ha donat la importància que tenen en la tasca d'avançar cap una societat més progressista i més igualitària. Les causes d'això tots les sabem. En tant que Hègel escrivia encara en un dels primers pa- �4. ràgrafs de la seva "Filosofia del Dret" que "el Dret és quelcom sagrat ", el seu deixeple, Marx, ho reduia a un moment superestructural de la societat o, per recollir una célebre frase del "Manifest", "...el vostre Dret no és més que la voluntat de la vostra classe elevada a Llei..." Avui sabem, per això, que en les societats històriques que coneixem ni tots els homes són absolutament lliures com seria desitjable i havia hipotetitzat Marx, ni absolutament conformistes -el que no seria desitjable- com havia hipotetitzat Orwell, supòsits extrems en que el Dret no seria necessari. Però, a més, entenc que les normes no han de tenir únicament el seu clàssic sentit limitador i repressiu, o, en un sentit més modern, preventiu. Avui també es considera que són normes jurídiques les organitzatives, les que obren espais d'actuació i de creació individuals i col.lectius. Hi han dues maneres d'entendre la ciència jurídica i, per tant, la funció del jurista: el jurista com a conservador i transmissor d'un cos de regles ja donades de les que és depositari i guardador; i el jurista com a creador ell mateix de regles que transformen, integrant-lo i, al mateix temps renovant-lo, el sistema donat, del que ja no és únicament receptor, sino també col.laborador actiu i, quan és necessari, crític. �Quan la funció del-jurista es limita a ser la primera, és que ens trobem en una societat d'un sistema de Dret tancat. amb una ideologia d'autonomia del. Dret respecte a la societat. del que resulta una jurisprudència conservadora i formalista. En el segon supòsit d'un sistema de Dret obert, en una so-cietat én transformació i amb una concepció del Dret com a reflexe de la societat, es desenvolupa el model oposat d'una. 1 :1 ciència del Dret lliure, innovadora i realista. Precisament. pel moment històric.en que ens trobem i al que abans es feiz referència, aquesta visió innovadora i creativa del Dret té un ampli camp de desenvolupament en el sector públic a Catalunya. Manca imaginació . i creativitat. El fet, però, de que sigui necessària aquesta tasca innovadora no vol dir que haguem d'oblidar el nostre passat. Catalunya i Barcelona en particular, han tingut unes institucions públiques molt importants. Fins i tot, figures de Dret privat, han tingut una gran trascendència col.lectiva. Pensem, per exemple, en 1'enfiteusi, que a pesar de les crítiques que va rebre ja des de mitjans del segle passat, no hi ha dubte que va afovorir el desenvolupament econòmic de Catalunya al ser una fórmula que permitia que no quedessin terres improductives. Es evident que avui, des d'una perspectiva económico-social és una institució que no ens serveix i és inadmisible, però posa de �6. manifest la importància que pot tenir el saber trobar, en un moment històric determinat, les figures o institucions jurídiques que siguin reflexe de la societat, que l'ajudin a progressar i a transformar-se. Si bé la majoria de figures i institucions històriques no serien repetibles avui, si que crec que s'han de mantenir els que han estat i,segueixen essent les principals característiques del nostre Dret. Un Dret que em sembla profundament democràtic, com ho és Catalunya, encara que potser en el moment present no es faciliti el desenvolupament de tota l'energia que aquesta característica significa. El nostre Dret, deia, té unes característiques peculiars. Entre aquestes és important senyalar el respecteu l'autonomia de la voluntat i el pactisme com a fonts creadores de relacions jurídiques. Aquestes característiques no s'han donat exclusivament en l'àmbit privat, sino també en el públic. Pensem, per exemple, en el respecte que, històricament, es va tenir per les institucions pròpies de cadascun dels territoris catalans derivades del seu Dret particular -Tortosa, Val d'Aràn, Vic-. Varem tenir, també, una de les primeres institucions democràtiques d'Europa, el Consell de Cent. En aquest Consell el Veguer o Batlle, era un oficial reial, representava al Rei. Per �7. això el control dels Consellers sobre aquelles figures era molt important. Tant és així que el Veguer i el Batlle havien de seguir' obligatoriament el consell dels Consellers, excepte quan es tractava d mandat reial. A l'integrar-se els Consellers dels diferents estaments populars, no hi ha dubte que'significava, en les dates en que això es va legislar -Pragmàtica de l'any 1241- un importantissim control democràtic del poder. Pel Recognoverumt Proceres el Veguer s'havia d'obligar a jurar que seguiria els consells dels prohoms de la Ciutat. No es pot deixar de citar que sota Alfons IÍI -any 1330- es va institucionalitzar la corporació -dels Advocats.. Aquests escollien d'entre ells, un Rector o Prior que regiria l'ofici d'advocar i jutjar. Era ajudat per quatre Consellers per perseguir tot el que fos contrari a les Constitucions, usos i costums de la Ciutat. El prior i els seus quatre cònsellers, conjuntament amb e]s Consellers de la Ciutat redactaven uns Estatuts per el bé de l'advocacia i la cosa pública de Barcelona així com per a la persecució dels delictes i l'establiment de penes. Aquestes normes es farien extensives a les vegueries de Barcelona i del Vallès i els Batlles de Barcelona. El monarca, per la seva part, estava compromès a no indultar les penes que s'imposessin com a conseqüència de la contravenció de les normes esmentades. �8. Amb aqueste exemple ens trobem amb una altra característica del nostre Dret: la col.laboració i participació de la societat en les activitats públiques. Potser aquesta ha estat la única conseqüència positiva de la manca d'institucions d'autogovern en molts períodes històrics. La imbricació d'activitats públiques i privades, son reflexe d'un cert autogovern de fet. D'aqui que s'hagin desenvolupat entre nosaltres serveis i institucions que en són la seva plasmació. Pensem amb la importància.que aqui han tingut les Caixes d'Estalvi, sustitutòries, en part, d'un servei públic d'assegurances socials. La xarxa de Mercats públics que té Barcelona, una de les més importants del mon, sino la que més, és reveladora també de l'existència d'activitats en les que es molt difícil establir clarament la frontera entre el sector públic i el privat. També en el que respecta a les activitats públiques en diferents sectors no podem oblidar les realitzacions portades a terme en períodes d'autogovern. De tots és coneguda la tasca feta en matèria d'ensenyament durant la República. I moltes d'altres. Del que es tracta, avui, és, per tant, de retrobar aquest camí. La tasca que correspondrà als juristes no serà ex- clusivament, investigar la nostra realitat actual sino també el no perdre de vista les característiques del que han estat �9. les normes de la nostre convivència: l'autonomia de la voluntat, el pactisme, la col.laboració de la societat en les activitats públiques. Avui, a més, tenim altres instruments, fonamentalment la Constitució de 1978. Si analitzem la història legislativa espanyola dels darrers dos-cents anys cap text, amb les possibilitats que auqest obra, havia esta vigent un temps igual ,. però també val a dir que insuficient.. per haver explotat totes aquelles possibilitats. Es evident la tasca feta pel Tribunal Constitucional i per diferents autors en aquest sentit. De vegades, però, sembla que de les diferents alternatives que la Constitució dóna, s'escolleix la menys progressista, la més conservadora. No és fàcil transformar tota una cultura jurídica, apresa i treballada sota d'altres principis, en la nova que la Constitució porta a dins. Ens trobem, de vegades, que la interpretació de la Constitució es fa en base a lleis anteriors. Per exemple, quan s'impedeix que els Ajuntaments estableixin el tipus de determinats tributs, encara que la Llei ho autoritzi, el que es fa no és aplicar la Constitució, que diu que els Ajuntaments podran establir tributs d'acord amb la Llei, i aquesta ho vol així, sino aplicar l'antiga Llei general tributària que disposava que el tipus l'havia d'establir la Llei; interpretació que ve donada per una cultura jurídica heredada d'un Estat centralista i que no acaba de comprendre que un Estat democràtic suposa l'existència de diversos poders en el seu sí. �10. Cal aturar-se en la primera declaració que fa la Constitució. Diu que Espanya es un Estat social i democràtic de Dret. Áquesta declaració constitucional suposa el donar un pas endavant. Hem passat de l'antic Estat de Dret liberal a un tipus diferent d'Estat. De la igualtat formal entre els ciutadans que demandava l'anterior forma d'Estat, hem passat a un altre tipus que té unes altres exigències. Quan es fa referència a un Estat social de Dret, vol dir que, a més d'aquella igualtat formal es decissiu que hi hagi també una igualtat material. Pot ser que sigui difícil .concretar, en justícia, el veritable contingut del principi d'igualtat material. La Constitució no ho defineix exactament, però el que es clar que correspondrà als poders públics l'ampliar la seva activitat conformadora de l'ordre social i econòmic perque aquell principi es faci realitat. Però aquesta activitat conformadora no es pot fer a esquenes dels ciutadans, del poble. D'aqui vé la importància de configurar l'Estat com un Estat democràtic, que es desenvolupa en altres principis constitucionals, com pot ser el de participació ciutadana en les activitats públiques. Dóna la sensació, de vegades que aquesta determinació constitucional, a l'establir el tipus d'Estat en que es configura Espanya, té una significació de declaració de principis. �1 1. Això penso que no és així i que des del moment en que es troba_ a la Constitució no té únicament un valor ètic sino plenament jurídic, en el sentit de que obliga com les demés normes constitucionals. I, en conseqüència a que, com diu Abendroth "la determinació del principi social ha de tenir lloc mitjançant decisions democràticament legitimades i a traves d e les formes i els valors de l'Estat de Dret." Aquestes decisions democràtiques, si són també controlades democràticament tindran com a conseqüència el compliment d'una de les finalitats d'aquest tipus d'Estat: la irreversibilitat de les conquestes socials conseguides. Quan em refereixo a la necessitat de desenvolupar la Constitució, vull dir que hi han-moltes de les seves determi- nacions que no s'apliquen igual a tots. La doctrina alemanya, per exemple, en relació a les llibertats fonamentals que recu llen els textes constitucionals, distingeix entre les "llibertats dels productors", que responen a interessos de minories (com les de llibertat econòmica, la d'investigació o la de publicar les idees pel mitjà de la premsa) i les "llibertats dels consumidors" (com la de comprar els productes que el mercat ofereix o les de llegir en un diari les idees expressades per la minoria que realment pot fer ús de la llibertat d'expressió en la premsa diaria). El trobar les fórmules que ampliin les lli- �12. bertats de tots es, per tant, una de les tasques importants a fer en un Estat democràtic, i els : juristes tenen molt a dir-nos i ensenyar-nos. Un dels mitjans més importants per aconseguir totes aquestes finalitats és, evidentment, l'apropar les decisions als ciutadans i, si és possible, que aquests hi participin el més directament possible. Per això és important també el principi d'autonomia que la Constitució reconeix a les Administracions públiques territorials. No cal dir el que ha significat per C talunya el reconquerir la seva autonomia. Però és important també que Catalunya s'organitzi democràticament i això comporta el reconeixement i desplegament'.de l'autonomia local. Seria contradictori intentar desenvolupar un Estat democràtic que pretèn apropar les decisions als ciutadans i fer-los participar i que, . al mateix temps, s'anessin buidan de competències els ens que té més pròxims i més a l'abast, com són els Municipis i s'anés_ centralitzant, a costa d'aquests, l'Administració central catalana, reproduint, per a nosaltres, una forma d'Estat ja superada històricament, del que en tenim mal record i que la nostre Constitució no la vol, a l'establir que ens hem constituit en un Estat social i democràtic de Drèt. Hi ha un instrument molt important que em sembla que ha estat.poc estudiat, encara, en el nostre pais. Em refe- �13. reixo a la Carta europea d'Autonomia local. Aquest text, aprovat pel Consell d'Europa i al que Espanya s'ha adherit -i que per tant ens obliga- suposa la plasmació d'aquelles idees que abans expressava. Quan parla dels Municipis no es refereix als Ajuntaments o als seus òrgans de govern, sino a les col.lectivitats locals. Aquest canvi és molt significatiu. Quan atribueix autonomia als ens locals, no ho fa a les institucions representatives, sino a la col.lectivitat dels ciutadans dels Municipis. Estem davant una filosofia diferent de les coses. Són els ciutadans els protagonistes, encara que la seva actuació serà a través de les persones que ells hagin escollit. Una altra novetat es que per modificar els límits d'una entitat local, s'haurà de fer previ referendum entre ells. Això limita les potestats dels poders centrals de suprimir entitats locals "a dit" com sembla que es vol fer a Catalunya. Un altre aspecte important de la Carta és que determina que les entitats locals hauran de tenir les màximes competències per administrar les matèries d'interés local. La canseqüència es, per tant, que de cap manera es pot buidar als Muni- cipis de les seves competències. Aquestes formen part del contingut de l'autonomia local. Precisament, per aquesta raò, la Carta exigeix també que forma part del contingut de l'autonomia el que les entitats locals disposin d'un recurs o acció judicial contra qualsevol tipus d'atac contra l'esmentada autonomia, en- �14. cara que vingui de les Administracions centrals dels Estats -o Comunitats Autònomes, en el nostre cas- o, fins i tot, dels poders legislatius. Els principis de la Carta Europea han estat recollts, en part, per la Llei de Bases del Règim local. Aquesta Llei ha reconegut el principi d'autonomia, encara que amb algunes limitacions. Per exemple, no em sembla que es respecti l'autonomia municipal quan s'estableix que l'Estat i les Comunitats Autònomes podran condicionar l'actuació municipal a través de Plans sectorials. També és limitatiu el fet de que la Constitució no hagués previst la legitimació dels ens locals per defensar la seva autonomia a través del corresponent recurs d'inconstitucionalitat. En canvi, és positiu el fet de que obligui a que totes les Lleis sectorials atribueixin competències als Municipis i que s'els permeti establir la seva pròpia organització a través dels Reglaments Orgànics. La mateixa Llei obra unes grans possibilitats a la participació ciutadana. Cal dir que, abans de la seva aprovació, l'Ajuntament de Barcelona ja l'havia posat en pràctica. Una mostra és que els Regidors de Districte actuals pertanyen a la força política guanyadora en el Districte en les darreres eleccions municipals, sense que cap norma obligués a que fos així. I avui això té la seva importància perque en els Districtes s'els han �15. traspassat ja moltes competències i s'els hi seguiran transferin properament. Deia que la Llei de Bases obra les portes a la participació ciutadana. Recordeu que la Constitució ens diu que els ciutadans participaran .en els assumptes públics no sols indirectament, a través de le s eleccions, sino també directament. Nosaltres estem, en aquests moments, elaborant un Reglament de Participació Ciutadana. El problema esta en que, si bé tots estem d'acord en que s'ha de facilitar al màxim la participació dels ciutadans, com fer-ho? En constatat que en el Dret comparat no hi han fórmules realment participatives. No es tracta exclusivament de fer una Assemblea de veïns, sino que la participació és quelcom de més: Es un seguiment de les decisions municipals, és participar en la seva producció. Però no hi han fórmules ni figures experimentades en aquest camp i és , un camp verge. En un moment en que està pròxima una nova organització territorial de Catalunya -que ja haureu vist per la premsa que en molts aspectes no hi estic d'acord, però no es tracta de parlar-ne en aquest moment- que s'ha de desenvolupar l'autonomia local, que s'han de buscar fórmules de participació ciutadana, el treball i la imaginació dels juristes es fa imprescindible. el dret públic, en general i el dret administratiu en particular, ha de fer front a aquesta demanda i a aquest repte. Ja deia el principi que fa falta imaginació per progressar i transformar. �16. • /O (AA ^ 5;Q E fl á insti- tucional. Les Administracions públiques estan modificant els seus objectius, els seus camps d'activitat. Aquella antiga classificació de l'activitat administrativa de policia, foment i servei públic ha restat desbordada. Avui la frontera entre el públic i el privat ja no está tan clara. Les Administracions són també productores de bens, tenen iniciatives, participen en negocis. De vegades ho fan per si mateixes i de vegades en col.laboració amb els particulars. També pot ser que l'Administració tingui una iniciativa empresarial i després la deixi en mans de particulars, amb controls o sense, segons els casos. Ja havia significat abans que l'Estat social té com una de les seves característiques el que conforma l'ordre social i econòmic ta ui el q terme Estat es pot entendre en el seu sentit ampli, comprensiu de totes les Administracions públiques. El problema es que per' dur a terme totes aquestes activitats els instruments jurídics disponibles han restat antiquats. Quan a les seves possibles formes organitzatives la Llei de Bases ha reproduït les mateixes formes de gestió dels serveis públics que la vella LLei de Règim local de 1955. Això es crea greus problemes i obstacles a les Administracions per actuar amb agilitat i per col.laborar amb els particulars. Es necessari el desenvolupament jurídic de l'empresa mixta o de la societat �17. ^ mercantil pública; i, com, si les Administracions actuen a través d'aquestes fórmules, s'estableixen els corresponents controls interns i externs de la seva activitat. Avui succeix,que. o bé l'activitat passa per excessius controls o que si es constitueix un organisme autònom o una societat privada no en passen gairabé per cap. Es pot dir que en la l'elaboració de la nova Carta de Barcelona procurarem resoldre aquest problemes. Trobar solucions pels problemes que tenim. Em podria extendre a molts altres sectors o activitats -Hisenda, Contractació, Urbanisme-, però penso que és suficient. La tasca que teniu per endavant és prou important. Tant des del punt de vista institucional com sectorial els juristes estan davant un gran repte. Desenvolupar el nostre Dret i dins d'ell, del nostre Dret públic. Tenim un patrimoni en aquest sentit: la nostra manera d'entendre la convivència i de fer co- ses. Això ens obliga a tenir en compte el nostre passat i la nostra tradició jurídica. Però també hen de posar la imaginació suficient per adaptar-ho a les necessitats d'avui, a un desepvolupament constitucional progressista i transformador. Aquesta societat té moltes necessitats i n'esperen molt dels nostres juristes. L'època es difícil però immillorable per la creació i la imaginació 44)+e""- el � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3922 Title A name given to the resource Desenvolupament del Dret Públic a Catalunya / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Cal elaborar un dret públic que s'adapti a les necessitats de Catalunya. Sistema de dret obert. Participació de la societat en les activitats públiques. Apropar les decisions als ciutadans. Màximes competències per administrar les matèries d'interès local. Iniciativa empresarial. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Advocats de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Dret Autonomia Autogovern Acció política Catalunya Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1017/19860429d_00123.pdf 5c6bdf82e0677c19564ddc24c3959012 PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR. CARLOS COLLADO MENA, PRESIDENTE DE LA COMUNIDAD AUTONOMA DE LA REGION DE MURCIA. (29 abril de 1986) �EXCMO. SEÑOR PRESIDENTE, DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", ADQUIERE HOY UN SIGNIFICADO ENTRAÑABLE CON LA PRESENCIA E INTERVENCION DEL EXCMO. SR. CARLOS COLLADO MENA, PRESIDENTE DE LA COMUNIDAD AUTONOMA DE LA REGION DE MURCIA. NACIDO EN ORLEANS (FRANCIA) HACE 48 AÑOS, HIJO DE EXILIADOS POLITICOS, EL SR. COLLADO MENA ES LICENCIADO EN FILOSOFIA Y LETRAS POR LA UNIVERSIDAD DE MURCIA. DURANTE 1983 FUE PRESIDENTE DE LA ASAMBLEA REGIONAL, FUNCION QUE DESEMPEÑO HASTA QUE PRESENTO SU DIMISION -A PRINCIPIOS DE 1984- PARA OPTAR A. LA PRESIDENCIA DE SU COMUNIDAD. HABLAR DE MURCIA EN ESTE SALON DE CIENTO, EQUIVALE A REFERIRNOS A LA HISTORIA CONTEMPORANEA DE BARCELONA, YA QUE ES CONOCIDO DE TODOS EL GRAN MOVIMIENTO DE POBLACION MURCIANA HACIA NUESTRA CIUDAD CON MOTIVO DE LAS OBRAS DE CONSTRUCCION DEL METRO Y DE LA EXPO- �2. SICION UNIVERSAL DE 1929. SI BIEN LA APORTACION POBLACIONAL DE LA REGION DE MURCIA HACIA CATALUNYA, Y SOBRETODO HACIA BARCELONA, HA IDO DISMINUYENDO CON EL PASO DEL TIEMPO, LA CIFRA DE CIUDADANOS BARCELONESES NACIDOS EN ESA REGION, NO ES EN ABSOLUTO TESTIMONIAL EN LA ACTUALIDAD, YA QUE SON 40.000 LAS PERSONAS QUE HABITAN EN BARCELONA-CIUDAD, Y APROXIMADAMENTE 80.000 SI NOS REFERIMOS AL AMBITO DE LA CORPORACION METROPOLITANA. SI ESTAMOS HERMANADOS PORQUE, COMO ACABO DE DECIR, MURCIA FORMA PARTE DEL CORAZON DE BARCELONA, TAMBIEN LO ESTAMOS POR RAZONES DE MEDITERRANEIDAD. PERMITA AHORA, SEÑOR PRESIDENTE, QUE CONTEXTUE MINI BASI -MA-ENTSUCOFRIA,NUSERDATO COS DE LA REGION DE MURCIA. CON UNA EXTENSION DE ALGO MAS DE 11.000 KM2., SU POBLACION EN LA ACTUALIDAD ES DE CASI 1.000.000 DE HABITANTES, SIENDO SU RENTA POR HABITANTE DE UNAS 392.000 PTAS., LO QUE LA SITUA EN EL DECIMOTERCER LUGAR EN EL RANKING DE PRODUCCIONES AUTONOMICAS, SEGUN SIEMPRE LA PUBLICACION DEL BANCO DE BILBAO "RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1933". �3. ENMARCADOS EN ESTE SALON DE CIENTO, QUEREMOS QUE SEPA, SEÑOR PRESIDENTE, LO QUE ANTERIORES PRESIDENTES DE AUTONOMIAS QUE LE HAN PRECEDIDO EN ESTE CICLO, HAN PODIDO COMPROBAR. BARCELONA Y A TRAVES DE ELLA, CATALUNYA, QUIERE CONOCER LOS PROBLEMAS Y LA REALIDAD ACTUAL DE LA REGION DE MURCIA. PORQUE, A TRAVES DE ESE CONOCIMIENTO, MANIFESTAMOS NUESTRA MAS PROFUNDA SOLIDARIDAD Y FRATERNIDAD CON SU COMUNIDAD, QUE EN ESTE CASO NO ES NADA TOPICO DECIR, SENTIMOS Y HEMOS SENTIDO DESDE HACE MUCHOS AÑOS, COMO NUESTRA. EXCMO. SEÑOR CARLOS COLLADO MENA, PRESIDENTE DE LA COMUNIDAD AUTONOMA DE LA REGION DE MURCIA: TIENE VD. LA PALABRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3923 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Carlos Collado Mena dins el Cicle de Conferències Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Espanya plural Història Model social Múrcia Collado Mena, Carlos Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1018/198604d_0056.pdf 976cd6ff1420c94df5d58b299fdec16b PDF Text Text C ^^^^ 6—^77— 1 c.,1 x P- e M C= S¡ o f'fL E3S C,rty L /4K v i 171 ¿.; LE-7_2, 1vl4,. o 17- ^ C-^71 f o tv-4--c.9 A 3 tit L my Fe u ð cA.7-1 Z,E^U^i oF Nj4M E liv t+ iiJ G- mA J o in--cry ^ (2O5 = -1-14-E1 ^ T(^ P O r t) N c-Y ^ X koS P Ec-T oF sqa z ,Po o 1714 s77Zbr , f'ft%w L y g Jr iJG.t,LT 4-Arg ^^ 1,3 r'lftit, ove ^'r7ELL )T 6-u (A/C ¡ O (F PA-os-Pa'— in) 9P693 PMv4-1-e- " L-t c- A-5 4.w t-- c.-t, Jo ^ ^` ^ ç,^ . rErLi 7,t(s-S' nO vN,d 7-t1 r s" G^4-T ^i1:^s ^^ ^ v e^ fio tJ y— " 7-k---x Ik Cl—p `N (t-S' ,4-"/D Titty S^ u^ cc-uf «I( ((Yo ^ 4-r M P O S r'77'ljc-2-7 A 8o eut a /r;" 711-71-7J1 A-`r (J ^ kf P /L K s 3 /^t=S ur, 1 N rk-JS , ^^ 0^ ,e+ N ^ e1`44 P T7^ ^ JL Sn ^^nr^^ Tth-'7 /11-'L-5v ^ ^t S 09\165 ^J,-107 t`/J 714.rit2- (-1/^j̀ . SP ^^1^'r^^ S47116go4?,e- ^ ev-e( o U-rn- { fi ~e- ^S G1JtitP^`^^^ J cl\R,o-- 711-6Y ^^ -7-144-r ^ ^o ,c..vou iti_pu7-4Dy —TV ^s.J" 8 L,r, ,^ ^ ^L T^ y Fe-g— i9 c\fr1 í v ( I .1-1, I p1 `1 uk9 -trwukh, tnll- . --ru ïn/ 41.1y �fr\rdr 12 e-74,6ß o ,-"A) Any c-,1814/135. v 5 1, 44,ur 3 o c cifey) ,D s 1-11(c: .9 0 - Ir N GT: 1411-'1(5- 4-Ljt---71i-in kr tl to o co 7- 4,4 _6 / ..y L y ( 71+15 /ve -4-r ; Fiw ,~~ NJA-t- 4-5s-i7,-/T44-17 A- cou cfc-r- /Zbsou-- / 5 /«.775N5 FI 1-9r v-7-11.7)17 1 5-CzrP2 -L'S '110-t ,6v75eWÇ -fíA we 0-b-o 641-vt&-7-- i 14( cAr c`n-n4-Ô L V Af1A-1 7L W Gr -ro 3 A--A, c_tf-m 1.J jAr F lm /1s- /f C43`7( Aii/G7 7-1M4- u5 j) if fv , 14,m, -14-15-- ~es 1-1- fir 7 iT -70 [AA 47 4-NyoaDy Sm g -rn o ^16-by oL) h_n_fxrn-tty o ur Pe vi' /45K. 7--VES ,o /ty '70 un_ Sr91-6-6-7t-t"Cc4-7-7 &-b Us5 r 7 áL) -fi) 712- Fik0 ktosr-- 4---pfy ( °,c-,7-Zdt-t) rrari p t-v /vev A4U67-- t-lut (5-71/ v1,(a 4 CA O 5 e' O 5 D rt_ /(1 0 6,) i\rAir›-f5 to 4 /W.0 ALD o E FEZ—u/f, ni (I w ''■1 UY Alt P ( 774-4T-' A-14 4ziv7 4j4' 2 1-1) /, 1-fri 5 ri-----7`J Tzlz-rk e- (5 (1,0 1--Pk-d f\f 1J- A.> c.1 c-v A /2 e ?pf i-tcy — ci Aít Ççf 47 A-"Qc[pu ykt A-15 c cir c491j-77 A/ 15111 rik_ c/1 1/t9d1A-4VTV) P-A111 u-hfs, -v7s7k7 AJ7Jc-b-hiv-rn(-9-5 (11) MJ11- -inb~ 7-M5- 6~63 �^ L141ÁL k!e- `~si /P cs^ 1c, L-- (44 v -01 7 ^ eZ`N b t-7- S (sk v^^ N 114 un- )/Z__ 7191/1 -7- 7-7' ck___ 6o 7L-^ c/ . 5 04/11 W11 r p o yrrc^t^[- Zx,eng 7-7 4-0'0 AJ t^f (D#šor cin c vMSs112uc L^) ^^r J7mLsr- P/t c1rw US 4-1Wag,^ s, o e T74t- T-14at-T S A 4-/h1 I S U o 1 ^^5 e- /Ii-Zi hni) eeliOr~ ria o N77L r P1 414,i 1~ tv-t+p 'oN4-L 5 u-4k C Co%/7J7,- U P rzr5 ^^, b3 l^-p cilr ^L PON Si S fu p.-&-5 4S pEc -15( j 1-(--i S 46d s If v v (- kfr eo TEZ- c- Qu {^ vJA!'W- k."03 u T 70 u M1.,e ¡ 5e).r^ 7• vt= y v117- ^O ti 1i- ^ - j^ L^{,vc t^-L e .o 44 t s cA cvs, `e-n L--L -u o -tt-t-- 4"7 O © c., ixi Lc`G-14 r^^ frkrtov i QW>`f)'91v t Av FU frt" t A( -7-21/1- C u 2 Ter--, Q u ^r Dw, Q cxsTo Id 7oul2 sLti 44v ^t^ V^ . t 2w C.: 4ii b-5-vr1-E7 Jusi 1 117- ?-1V-e29, e30 Ay ‘00 y^rt e^^r 4 3-0 mP C7 (.ti w^at.JJ 4-5 (-ft-E-L- 45- fcrOT UPi {^n E To j z ^ ¡^ Z^ ta J "1 3 0 41m Go-w ti t-427(--5C - R-iu¿_ é-^ v 6-s. 1) S u w ^ C A.ov^ 7 aU w L, Ga c` 11-a, ou 1._. A/wJ ^c - .dvrY „ US 4--"v Nauzsr w^ �A Fr,J _D R ©c^ -rvw(k `fi` c-1(4-7cfl ^S ©N^ a00 r^r ^^^C u (2S^ Kr D^^ 4 ^ OU n! A-tÁ t`> P b-X1 o (7z v'oSS tL^ ewri^I 6- l`h iLt )sJ p L^f^r« ^t d 34z-n "TG 114~57 pa-t 2C-4SSUdZe„t7 w lL Iv1C- nrl..t)\r( st-11, , A6-1) 1_ 4146--1- 7S ^^.rn t L ►^ 1;7A - oL 0 t/ k iP2 n) tz/- A w 2 iL TL2 -c_ 7 GV t S A G-o-D D 14-5 L7417- S t )( y n..4-^-E T N-AT 5G ''^ %iúdlrc v► ^ IgnC - c..t l.-11yr P dl { s ( 13 tc 19Jï -" G-('l iv 7íÁ lAt- t 5 oM 17.7 . (4,( S vr t vJ ski--c. -y-E25 7,1) 17, G-0 ,r -)ur 1,1 - ^i^:. , _ _ - l^t•^! . S v t17 W 12, I,,(k/ NC.5 ç ^ '('vh -r--W c g-t U s2 f g- LC_ O (_-,11117.- F-Ftzut,T n k-,-t-E-K5 vóugS , 5 (ct),r^ a-13 14---14-;Nr c-o (L c Z e:., iZ y --cb M C .rL ^ rJG- w(T 4 O, c,,c , p ^^► No/Lt/rv q-r7GYir /S (96i7kid\f- vs i I,c 0 cx0 1 N O1-t- d- 1 4-11 .v ç- p rritiuY6- O vVC mthf D, S 4 Ly s v <v' 4 ktit /bu ^ ^Í 9-7-1/ves- rv PAl' V A-1-r- A7,50 l'I U Gc- c-c_. I'c=y o N(, ?-+-(-c Ñ oT F^^Z W (nt p e--T") q-NLD 04itil.lc- V t2 U17fv N- Fje-Y. yvv cP / SUta-r= ve u 17fi-n- cffift^ ^^ ,-> c^( 'ti con,.= (rotO /4-751n e_ v.tL (c4/ b (.J 12o`tE k f-f19 nt 4 sS-v CZ u t--5 17 V /J S c 4 (107.---- 9.111#w G- bSTi vi^^^ ^rC V /tt6( (TS 45 p^^^ Ce) N c2^ vL-- -114 M A S(L ('^<< #^13 s tIZ' 1114So o,f-4Jd c y P w a h Pt e-i-L--- N- G L,I o Pa_ 5'o AMS Nl~ F012 - P UT il,! G- rWvi -S' c/irJ w o c,s g ve-7..1— 7^^ Z knlcw QUQSt2 ^r^ LprtiDriw7 41-viv Girv 1741 C-014 v ir/ '7 17-7v �t, 5l'T(^ .-7r K'L- o i sri ti 6-v is 4- c.o.s G v3 k C P A e3c-7x' "ft) ^^ ¡ rv sŸm (A- , L 15-1rs 11? ^`^ i^ N 0 W y 0 U Q, ET?EYL, i-ryv LO lfrk/15 '71447190-u Q /t 2 cvz c r^^ . bi sO W^ FA-y4 ua- ts 4 L.07--; � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3924 Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde dirigides a la comissió tècnica del COI, sobre el projecte olímpic de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Comitè Olímpic Internacional Nominació Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1019/19860506d_0082.pdf 0e3b687e3be5b7eaf67ef907baf99406 PDF Text Text CICLO DÉ CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR. D. JOSE BONO MARTINEZ, PRESIDENTE DE LA JUNTA DE COMUNIDADES DE CASTILLA-LA MAN CHA. (6 mayo de 1986) �EXCMO. SR. PRESIDENTE; DISTINGUIDAS AUTORIDADES; SEÑORAS Y SEÑORES: NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", PROSIGUE SU ANDADURA , CON LA PRESENCIA HOY ENTRE NOSO- TROS DEL EXCMO. SR. JOSE BONO MARTINEZ, PRESÍDENTE DE LA JUNTA DE COMUNIDADES DE CASTILLA-LA MANCHA EL SR. BONO MARTINEZ NACIO EN SALOBRE (ALBACETE) HACE 34 AÑOS. ABOGADO DE PROFESION, FUE ELEGIDO EN DIPUTADO POR ALBACETE A SU Y REELEGIDO EN 1983. 1979 RENUNCIO ESCAÑO PARA HACER FRENTE A LA PRESIDENCIA QUE HOY OSTENTA. CON ANTERIORIDAD, FUE MIEMBRO DE LA ASAMBLEA PROVISIONAL DE LA REGION., COMO LAZO DE UNION DE CASTILLA-LA MANCHA CON BARCELONA, Y A TRAVES DE ELLA, CON CATALUNYA, PERMITANME QUE RECUERDE EL PASAJE DE CERVANTES QUE CUENTA LA LLEGADA DE DON QUIJOTE A NUESTRA CIUDAD EN UNA NOCHE DE SAN JUAN. CON EL RESPLANDOR DE LOS COHETES Y LAS HOGUERAS, DON QUIJOTE Y SANCHO DESCUBREN POR PRIMERA VEZ EL MAR. Y, POSTERIORMENTE, EN LA PLAYA DE LA BARCE- �2. LONETA SE PRODUCE EL DUELO ENTRE DON' QUIJOTE DE LA MANCHA Y EL CABALLERO DE LA BLANCA LUNA. CERVANTES, EN SU AMOR A BARCELONA, HACE QUE DON QUIJOTE ABANDONE NUESTRA CIUDAD HACIA SU ALDEA, CERCA YA DE SU MUERTE, CON SU IDEAL DE AMOR REAFIRMADO ENLA CIUDAD CONDAL. SEÑOR PRESIDENTE, SI LA LITERATURA NOS HA UNIDÒ, ES EVIDENTE QUE LA REALIDAD DE SU REGION ES MUY DIFERENTE A LA DE BARCELONA Y LA DE CATALUNYA. PERO QUEREMOS QUE SEPA QUE EL LEMA DE ESTE CIÇLO, EL DE LA SOLIDARIDAD, SIGNIFICA QUE QUEREMOS CONOCER LOS PROBLEMAS Y VICISITUDES DE SU REGION, PORQUE AUNQUE SEAN DISTINTOS, SON PROBLEMAS, Y BARCELONA SE SOLIDARIZA FRATER- NALMENTE CON LA POBLACION A LA QUE VD. REPRESENTA Y CON LA MANERA DE HACERLES FRENTE. PERMITAME AHORA QUE CONTEXTUE MINIMAMENTE SU CONFEREN- CIA EN ESTE SALON DE CIENTO.. CON UNA EXTENSION DE ALGO MAS DE 79.000 KM2. LA REGION DE CASTILLA-LA MAN- CHA TIENE EN LA ACTUALIDAD UNA POBLACION DE HABITANTES, CON UNA RENTA PER CAPITA DE UNAS 1.651.000 364.000 �3. PTAS. LO QUE LA SITUA EN DECIMO LUGAR EN EL RANKING DE PRODUCCIONES AUTONOMICAS, SEGUN DATOS SIEMPRE DE LA PUBLICACION DEL BANCO DE BILBAO "RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1986". SI ANTES HEMOS HABLADO DE DIVERSIDADES, PERMITAME SR. PRESIDENTE QUE ME REFIERA AHORA A TOLEDO, CAPITAL DE SU REGION, COMO SIMBOLO DE LO QUE NOS UNE EN LO DIVERSO, YA QUE ESA CIUDAD AL IGUAL QUE LA NUESTRA, ES UNA SIMBIOSIS DE CULTURAS CELTA, GODA, ARARE, MOZARABE Y JUDAICA, QUE CULMINA CON LA FORMACION DE LA FAMOSA ESCUELA DE TRADUCTORES DE TOLEDO. SR. PRESIDENTE: EN NUESTRA CIUDAD HAY EN LA ACTUALIDAD MAS DE 600.000 BARCELONESES QUE NOH .nAN NACIDO EN CATALUNYA. DE ELLOS MAS DE 52.000 HAN NACIDO EN SU REGION, CIFRA QUE SE ELEVA A 103.000 SI NOS REFERIMOS AL AMBITO DE LA CORPORACION METROPOLITANA DE BARCELONA. PUEDO ASEGURARLE, SR. PRESIDENTE, QUE BARCELONA, Y POR TANTO CATALUNYA, CUENTA CON TODOS ELLOS PARA CONTINUAR CONSTRUYENDO ENTRE TODOS UNA BARCELONA Y UNA CATALUNYA FRATERNAL Y SOLIDARIA CON TODOS SUS CIUDADANOS, CON INDEPENDENCIA DE SU LUGAR DE NACIMIENTO. �4. EXCMO. SR. JOSE BONO MARTINEZ, PRESIDENTE DE LA JUNTA DE COMUNIDADES: DE CASTILLA-LA MANCHA, TIENE VD. LA PALABRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3925 Title A name given to the resource Presentació conferenciant Sr. José Bono Martínez dins el Cicle de Conferències Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Història Espanya plural Model social Castella la Manxa Bono Martínez, José Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1020/19860506d_0083.pdf d51527153b27e9f3713c2b7c0ba15876 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: D6- PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL, AMB MOTIU DE LA INAUGURACIO - EXPOSICIO THYSSEN=BORNEMISZA. Barcelona, 6 de maig de 1986 �Barcelona, 6 de maig 1986 Ajuntament de Barcelona INAUGURACIó EXPOSICIó THYSSEN - BORNEMISZA SENYORES, SENYORS: BARCELONA TINDRà A PARTIR D'AVUI LA OPORTUNITAT DE GAUDIR DELS MESTRES MODERNS DE LA COLECCI&'THYSSEN - BORNEMISZA. POQUES CATàLEG DE EXPRESSIONS COSES PUC AFEGIR A LES MAGNÍFIQUES PARAULES L'EXPOSICIó DE RECULL. A PART DE FER QUE MEVES GRATITUD QUE ANTHONY BURGESS ESCRIU AMB EL EL LES SEU INCOMPARABLE ENGINY, VULL AGRAIR AL BARS HANS HEINRICH THYSSEN BORNEMISZA LA SEVA GENTILESA EN PERMETRE QUE BARCELONA SIGUÍ UNA DE LES CIUTATS ON S'EXPOSI AQUESTA MOSTRA. Sí QUE VULL DIR, PERò, UNA COSA QUE NO TOTES LES CIUTATS QUE HAN VIST AQUESTA EXPOSICI6 PODEN DIR. I ÉS QUE EN AQUESTA CIUTAT EL BARó I LA BARONESA ESTAN A CASA SEVA. I ESTIC SEGUR QUE L'AMOR DE, LA BARONESA PER LA SEVA TERRA HA TINGUT MOLT A VEURE AMB EL FET QUE L'EXPOSICI6 VINGUI AQUÍ. ESTIMATS AMICS, BARONESA I BARó, BARCELONA NO DEFRAUDAR LA VOSTRA SENSIBILITAT. BARCELONA ÉS UNA CIUTAT D'ART I D'ARTISTES. • Exr . 705/84 - IMPEEMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: D6—` HO HA SIGUT, HO ÉS I HO SERA. SI L'ARLEQUí DE PICASSO QUE PODEM VEURE EN AQUESTA EXPOSICI6 POGUÉS AIXECAR LA VISTA DEL MIRALL PARLAR EM DONARIA LA RA&, N'ESTIC SEGUR. ÉS TAMBÉ UNA CIUTAT AMB GRAN TRADICIó MUSEïSTICA. I AQUESTA TRADICI6 HA ESTAT POSSIBLE D'UNA BANDA PER LA INQUIETUD ARTÍSTICA DE LES SEVES INSTITUCIONS, PRINCIPALMENT DEL SEU AJUNTAMENT. I, D'ALTRA BANDA PER LA GENEROSITAT DELS SEUS COL.LECCIONISTES PRIVATS, QUE ES TROBEN EN L'ORIGEN DE LA MAJORIA DELS MUSEUS DE LA CIUTAT. ESPERO QUE LA RELACI6 DE BARCELONA AMB EL BAR& THYSSEN — BORNEMISZA NO ACABARA QUAN ES CLOGUI AQUESTA EXPOSICIó. ANS AL. CONTRARI, ESPERO QUE AIXó SIGUI L'INICI D'UNA COL.LABORACIó ENTRE LA CIUTAT I LA COL.LECCI6 DEL NOSTRE AMIC EL BARó, UNA COL.LABORACI6 QUE CONTINUARA LA TRADICIó MUSEíSTICA DE BARCELONA. MOLTES GRACIES, SENYORS I SENYORES, MOLTES GRACIES, BAR6. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3926 Title A name given to the resource Inauguració de la Exposició Thyssen-Bornemisza Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Virreina Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Art Model social Thyssen-Bornemisza, Hans Heinrich, Baron Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1021/19860513d_00127.pdf e7f173e29f221a2b45cff44fb4a397c7 PDF Text Text c4r Ajuntament de Barcelona Intervenci6 de l'Excm. Sr. Alcalde a "The 1986 Top Management Forum" Barcelona, 13 maig de 1986 �Ladies and Gentlemen: One of the purposes of this conference is to exchange experiences and analyse the strategies that will permit Europe to meet the changos and challenges of tomorrow. I intend to expose, from the point of view of a local Government executive, what Spanish local Governments have made to adapt themselves to u future that we can see at hand. In the iast ten years Spain has been subjected to radical changos, as 7ou well know. We have evolved from a personal dictato-rshin tu a political decentralized Parlamentary Monarchy with a socialist Government, and we have joined the EEC. Among the processes of those changes, we had local Government elections for the first since time the Civil War in 1979 and again in 1983. In Spain we have discussed largely on the effects of Spain's entry into the Comm•m Market on Spanish Economy. We know that our industry was built partly under strong protectionism and therefore it is not competitive in European terms. But tnere has not been a similar discussion on the competitiveness of our public administration. I have always thought that Spanish nublic administration is the less �competiti qe area of the whole Spanish economy. Nevertheless from 1979 the new elected local Governments had led the movement to reform public administration. And often this movement has done beyond the boundaries of public sector. Local Governments have reacted in front of the crisis in a more dynamic way than mane prívate agents. Public Administration in Spain is organized in three main levels: Central Government, Autonomous Regions and Local Governments or Municipalities. Accordingly, public expenditure has undergone a process of redistribution. 1980 1981 1982 1983 1984 Central Government 58,67 55,47 45,34 45,88 42,77 Social Security (Excludinq pensions) 28,72 28,92 35,37 29,32 28,79 Autonomous and Local Governments 12,60 15,61 19,30 24,81 28,44 100 100 100 100 100 TOTAL It would like to explain to you the case of my city. Barcelona, 1 think, is a good example of what local qovernment can do, provided an apropiate political will. The City of Barcelona is the centre of an urban metropolitan �area formed by 27 councils with a common urban authority: The Metropolitan Corporation of Barcelona. The central city has a population of around 1,7 milion people, which has been stabilized for the last 15 years. The metropolitan area has a total population of 3,1 minan, that is the 52 per cent of the total Catalan population. The Barcelona Local Government, the Ajuntament de Barcelona, has an administration manned by 13.050 civil servants. But this administration denendin g directly from the city council is only a narcel of the whole nunicipality. There are also 22 autonomous agencies with diferent legal structures from private corporation to local government agency. The total municipal conglomerate has a consolidate budget of 140.000 milion pts. -that is to say a thousand millón dollarsand employs 24.000 people. The estimate weight of the Ajuntament de Barcelona on the local economy is about the 6,7 per cent of the Gross local product. In 1979 the Ajuntament de Barcelona started an administrative and financial reform that became a model for the rest of Snanish p ublic administration. The first democratic elected council realísed as soon as it �took office that it was almost impossible to isolate the problems and attack them according to a priority ordenation. We found in Barcelona up tu 230 especific services, most of them wíthout any hierarchy of objectifs. The financial situation was not any better. The deficit was enormous. It carne from an obsolete local structure and from the fínantial habits of the sixties, when an accelerate growth allowed tu pay for the deficit of one year with the incoming increases of the followinç years. The managment reforms began by expenditure control. And that control liad to begin with staff expenditure. In just nine rnonthsze made a census of civil servants, we enlarged and unfied the hours of work and we implemented a computerised Control. We reduced the staff categories from 260 to 71. We acknowledged the representativity of unions and we achieved an agreement on labour conditions. As a result, our administration increased its qualification and without íncreasing the real cost. In 1985 there are a thousand employes less than in 1979. The anount of peonle with technical, skilled jobs has increased a 17%, whereas clerical, and subaltern jobs have decreased a 16%. �After 6 years of management we can show an increase in the quantity and a hetter quality of the municipal services without an increase of the real expenditure. That means of course an increase of the productivity of inputs. There are two reasons for this increase of productivity. The first one comes from taking advantage of the productive stimuli that went along the democratization of local governments: a transparent system of salary, and labour conditions, a hiqher par icipation of citizens. The second reason is that Barcelona municipality has been the first administration to question the old hureaucratic model of managment and organization. have just seen some examples of the managment mesures we have ap plied to our administrations. 1 would like to talk now about how the local governments can help the economic recovery effort. The crisis has touched Barcelona Metropolitan area very hard. The development rate is around 20% in the central city and 20% in the rest of the metropolitan area. Industrial reconversion has been done in a "savage" way, as an outcome of a "economic mortality process". Local Governments, even in big cities, have not the means �the State has to act on economic policy. But in my opinion, the whole of the Local Governments of Spain are apt to generate through saving and investment policies a change of the economic expectations more important that an increase of the quantity of money would do. On the other hand we have seen througout the crisis the limitations of global effective demand regulation polioles. We can exnect then an increase of attention on complementary approaches as industrial, scientific and technoloqical research and innovation nolicies. Here a g ain local governments can play an important part. They can prenote investment and innovation appart from accomplishing their tradítional functions. They can act as uniformity dreakers, they can change the polarization of pessimist exnectations that are behind crises. The cíty of Barcelona and the Metropolitan Area have developed economic animation activities, reasonable and feasible mensures against the causes and effects of economic crisis and for economic recovery. Doth Local Governments, the City and the Aren, as well as the rest of the councils of the Area, are usinq all the available means to develop a climate that favorises stablíshing new enterprises. In fact, Barcelona local government acts as an �innovator public entrepreneur -an specimen Schumpeter had not foreseen. It acts in two ways: 1) as an innovator institut ion and 2) as an agent that creates innovating institutions. 1) - Barcelona's bidding for the 1992 Olympic Ganes - The Industrial Hotel for small business. It offers them space and facilities for a limited time. - Economic promotion at the Porough level. - A pilot o p tical fibre net linking three municipal buildings. 2) In 1985 was created Iniciatives S.A., a private corporation municipally owned ,dhose objectíve is to promote innovating activities of public interest, in cooperation with private capitals and followind the pattern of a capital company. It starts with a capital of 1000 milion pts. For each project a specific company will be created, where Iniciatives is to be a minority partner. The first projects in evaluation include a telecomunication tower and a cable TV net for the whole citv. The Cit y Council nlays also an important part as an active speaker with other institutions, such as: - The Zona Franca (Free Zone) �-9- - The Harbour - The Fair - The Airoort All of them are developing transformation and promotion strategies. The Zona Franca is a public consortium. It is an area of 600 Ha, 6 milíon square metres, beside the Port, and from the sixties on has become a privileged site for motor industries to settle. The pioneer fin m was Seat, a former FIAT partner, now linked to Volkswagen. The Zona Franca is launchinq now actions to promote industrial land. The Autonomous Port of Barcelona is an autonomous public authority from the MPU, the Central Government Public Works Denartment. It is responsible for management and Development of Barcelona Harbour, the third Medíterranean Port after Marseilles and Genova. The port authority has recently developed rationalisation and expansion plans to adapt the port to the new hinterland created by Spain's joining the CEE. Barcelona Pair is a public institution in charge of economic promotion through fairs, either general or s p ecific exhibitions. Their activíties are based mostly on Montjuïc Park and held a varied range of exhibitions, from automobile through electronic, �including public works machinery, photographic and video industry, building technology and others. Barcelona Airport La managed by a public authority from the Central Government Transport Department. Its terminal facilities are rather obsolete and there is a lack of international direct connexions, which amounts to a negative factor for the localization in Barcelona Area of economic activity working within an international setup. Land nolicv Barcelona has a high population density. That is why urban renewal and economic development must (o alonq with an active land policy. The city has created new public spaces of a high urban quality, oven or especially in marginal districts. The previous condition of this nolicv was of course land availability which very often has come from disaffected industrial facilities. The Metropolitan Area is developing a very active industrial nolicy providing urban facilities and services to available land. They are alreadv working three management organisations for the three following areas. a) L'HospitaletCornell á ' , b) Casteildefels-GavI-Sant Boi and e) Molins de ReiSant Feliu de Llobregat. Two more areas will be working soon: a) �Barcelona-Nord and b) Valls, where the Business and Technology centre is develoning. The most ambicious program under way is the Poblenou district urban renewal project. Its goal, is the urban development of a half-empty old industrial area and opening the city to the sea. It calls for supressing a railway branch and redesign partly the Barcelona railway system. In this area we intend to build the Olympic Village, if Barcelona is charged with the 1992 cames organization. It we do not get the Games the redevelopment program will qo on, but with different timíng. ,e lee ar eeo initially affected extends to 100 Ha, a milion square metres, and includes many industrial and vacant lots. The industries still on operaton whose land is affected are offered alternativo locations in industrial areas owned by the Metropolítan Area. Beyond the urban aspects of the project there will be also important economic by effects. The scheme will give a stronq thrust, te investment, which will affect not onlv the central city but also the whole area and further. All this policv is being supported by a set of tools different to the traditional measures of municipal policy, though �these are also beina put into practice. Thus, Iniciatives S.A. corporation is meant to use a bigger power to absorb and reduce the uncertainess associated with innovation processes, especially in a context of crisis- postcrisis. The corporation will operate in a capital risk way. It will partici p ate in investments and will leave then when the project succeed. 4 There is a Municipal Division to manage non municipal resources intended to fight unemployment. The city assignes then to temperary jobs for unemployed workers. This program is completed by Munici p al resources for public works. The Metronolitan Area and other institutions are promoting a Science Park , The Park is designed for high-tech enterprises, especiallv those that may constitue complementary grouns and enterprises that need a good accessibility to research centres. The Park will offer technical services of consulting, technology transfer and others which are essential to medium and little small business. The 1992 Olympic Games candidature is intended to generate sound expectations involving the private sector. How does it work hefore the IOC decission on the Games, in October 1986? The Candidature acts as a project catalyzer. Thus, we have �reached an agreement with the National Railway Company, RENFE, on the rail branch surrounding the Poble Nou area that could not have been achieved without the idea of the Games. It also enforces the power of negotiation of the City with other institutions, and it accelerates the negotiation processes, too. As for traditional mesures of municipal government inplemented by the City of Barcelona, they have been acting as a stabilizers of building and civil engineering demand. The real investment of the City Council has been as follows: real investmcnts (milion r)ts) 1980-83 1984 1985 1986 24.623 10.854 17.326 14.838 The City of Barcelona has made use of different organization patterns to promote new enterprises, considerate oid ones and impose their structures: 1) Direct activities by local bodies: Public works, infraestructure promotion, etc, executed by brivate enterorises. �2) Agreements with other governments: Central Government, Regional government, National Railways. 3) Agreements with public enterprises: National Telephone Company. 4) Agreements with private enterprises: Hewlett Packard, Olivetti. The budget of the whole municipal activity, 140.000 milion pts., i F dístributed acordinq to the form of management as follows: direct management 37% Municipal companies specific agencies 44% Purchases and service contracts 13% Mixed organisations 6% (Including Mercabarna and Tersa, CZF excluded) Finally, I have to undeline two secundary though important conditions: 1) The opportunities created by three Universíties in the Metropolitan Area, 2) The location of the Metropolitan Area in relation to the rest �of Europe makes Barcelona the capital of a EEC economic regim that surprises political borders, that creates important opportunities of control and economic polarization and facilitates hígh level service generation. have to recall also some weakness conditions: 1) Insufficient develonment of engineering enterprises with anility for technology integration, from feasability studies te detailed design. 2) Insufficíent develonment of an urban system te cope, with liqht or heavy traffic. 3) Financial insufficiency coming from a local tax system very límitated and rigid. I have tried to explain how there are possible wavs for local authorities te promote and imp ulse economic recovery. I have intended to show how Spanish local Governments in general and Barcelona in narticular are concious of their possibilities. Ue know what the challenge is, and we are in the front line to find issues for it. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3927 Title A name given to the resource Discurs al "The 1986 Top Management Forum" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Princesa Sofia, Barcelona Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Competitivitat Comerç Administració local Acció política Model social Europa Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1022/19860513d-00126.pdf d3916d5606836009386317c21226e164 PDF Text Text CICLE DE$IONFERENCIES "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACIO DE LA CONFERENCIA DEL MOLT HONORABLE SENYOR GABRIEL CAÑELLAS I FONS, PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUTONOMA I GOVERN DE LES ILLES BALEARS. (13 maig de 1986) �MOLT HONORABLE PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUTÓNOMA GOVERN DE LES ILLES BALEARS; AUTORITATS; SENYORES Y SENYORS: EL NOSTRE CICLE DE CONFERENCIES "BARCELONA SOLIDARIA", ES VEU AVUI ENRIQUIT FRATERNALMENT, AMB LA PRESENCIA EN AQUEST SALÓ DE CENT, DEL MOLT HONORABLE SENYOR GABRIEL CAÑELLAS I FONS, PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUTÓNOMA I GOVERN DE LES ILLES BALEARS, NASCUT A PALMA DE MALLORCA FA 45 ANYS, EL SENYOR CAÑELLAS ES LICENCIAT EN DRET PER LES UNIVERSITATS DE DEUSTO I VALLADOLID, AIXI COM EN CIENCIES ECONOMIQUES PER LA UNIVERSITAT COMERCIAL DE DEUSTO. PARLAR A BARCELONA DE LES ILLES BALEARS, SIGNIFICA PARLAR DUNA HISTORIA COMI5 AMB CATALUNYA QUE ES REMUNTA A L'EPOCA DE JAUME EL CONQUERIDOR. ES PER AIX Ò , SENYOR PRESIDENT, QUE VOLEM AVUI ACTUALITZAR EL NOSTRE CONEIXEMENT DE LA REALITAT 1 PROBLE- �2. MES QUE ACTUALMENT S'ENFRONTEN ELS NOSTRES GERMANS DE LA COMUNITAT AUTÓNOMA BALEAR. 1 ELS VOLEM CONEIXER PERQUE BARCELONA, I MITJANÇANT ELLA, CATALUNYA TOTA, ESTA MANIFESTANT, AMB AQUEST CICLE, LA SEVA SOLIDARITAT AMB LES DIFERENTS I DIVERSES AUTONOMIES DE T, ' ESTAt ESPANYOL, II EN AQUEST CAS, DE MANERA MOLT ESPECIAL, MOLT FRATERNAL. PERMETEU-ME ARA QUE ESTABLEIXI UN MARC MINIM A LA VOSTRA CONFERENCIA. LES ILLES BALEARS, AMB UNA EXTENSIO TERRITORIAL D'UNS 5.000 KM2., TENEN UNA POBLA -CIORESDNTQULCOMESD683.0HABITNS LA SEVA RENDA PER HABITANT, UNES 706.000 PTES., LA SITUA EN SEGON LLOC, DINTRE DEL RANKING DE RENDES AUTONÒMIQUES, SEGONS SEMPRE DADES DE LA PUBLICACIO DEL BANC DE BILBAO "RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1983". LA POLITICA DE FELIP V, TINGUE GREUS CONSEQUENCIES PER LES BALEARS, COM PER A LA RESTA DEL PAIS, I COMPORTA UNA DIVERSIFICACIO DE 1'EVOLUCIO POLITICA DE LES ILLES, QUE HAVIA DE CONTRIBUIR A ENFONDIR LES DIFERENCIES ENTRE MENORCA, D'UNA BANDA, 1 MALLOR- �3. CA. 1 EIVISSA, DE L'ALTRA. CONCRETAMENT, MENORCA ESTIGUE OCUPADA PELS ANGLESOS ENTRE 1708 I 1802. EXCEPTUANT ELS INTERVALS D'OCUPACIO FRANCESA DURANT LA. GUERRA DELS SET ANYS, I D'OCUPACIO ESPANYOLA, DE 1782 A 1798, MENORCA FOU L'UNICA PART DE LES TERRES DE LLENGUA CATALANA QUE CONSERVA LES ESTRUCTURES POLITIQUES PROPIES I QUE MANTINGUE L'US OFICIAL PUBLIC DE L'IDIOMA CATALA. SENYOR PRESIDENT: SERVEIXI AQUEST RECORDATORI COM HOMENATGE DE CATALUNYA A LES ILLES BALEARS, DONCS FOU LLUM DE LA NOSTRA LLENGUA EN LA FOSCOR DEL DECRET "DE NOVA PLANTA". I ARA, AME LA SOLIDARITAT SINCERA 1 FRATERNAL QUE ES LEMA 1 CONTINGUT D'AQUEST CICLE DE CONFERENCIES, TENIU LA PARAULA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3928 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Gabriel Cañellas dins el Cicle de Conferències Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Espanya plural Història Model social Illes Balears Cañellas Fons, Gabriel Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1023/19860514d_00128.pdf 6392fdde31d7a6a2608017ccf6798707 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Intervención de l'Excmo. Sr. Alcalde con motivo de la - visita del Intendente Municipal-de Montevideo, Dr. Jorge Luis Elizalde y el Presidente de la Junta Departamental de Montevideo, Sr. Héctor Grauert. Barcelona, 14 de mayo de 1986 Exp. 705/84 • IMPREMTA MUNICIPAL �Sr. Intendente Munici p al de Montevideo. Sr. Presidente de la Junta De p artamental de Montevideo. Dar la bienvenida a personas que ostentan tan altas dignidades en el gobierno de la ciudad hermana de Montevideo es tarea sumamente grata. Barcelona os acoge con los brazos abiertos y la mano tendida que la ciudad siempre tiene para sus amigos. Y estas palabras me llevan a vocar muy brevemente el fraterno sentimiento humano de hombre bueno en el sentido cabal de la nalahra, del Dr. Aquiles Lanza, con._rui.en.tuve el honor de firmar el acta de hermanamiento entre nuestras ciudades. Si ardua es la. tarea de regir - el gobierno de una capital como lo es Montevideo, mucho más lo es rara usted, 'mi estimado Intendente, teniendo tan cercano el ejemplo de civismo y sensibilidad de Aquiles Lanza que tanto me imriresionó y cuya desaparición física me conmovió profundamente �Con todo, aquí estamos, como el hubiera querido, puesto que su ejemplo generoso nos convoca y compromete. Hoy, aqui, debo repetir algo que ya dije en Montevideo y es que los avatares de la historia han llevado a nuestros pueblos de una a otra orilla en busca de la dignidad y la libertad que regímenes autoritarios les negaban en uno u otro período de su vida. Fue en la bella ciudad de Montevideo, de la que tanto envidio sus amplios espacios verdes y arboledas, donde tuve la oportunidad de pasar unas horas memorables con nuestros compatriotas acogidos en el histórico Casal Català de aquella, ciudad. Donde, de entre los homenajes que recibimos en aquellas jornadas, me llegó al corazón la sesión que nos dedicó la Junta Departamental de Montevideo, presidida por usted, Dr. Grauert, el equivalente a nuestro consistorio municipal. Fue en esa sesión, que en el turno de saludos de los representantes de las distintas fuerzas políticas, tomó la palabra úna joven edil, Carmen Alonso, quien nos refirió sus años de exilio vividos entre nosotros, en Barcelona, terminando su �alocución expresándose correctamente en catalán y haciendo propio el sentimiento de hermandad que presidió todos aquellos dias luminosos del mes de abril del pasado año. Bien supo tocar esa persona nuestras fibras más sensibles; o al igual como ocurrió en otro de los actos más emotivos: nuestro sentido homenaje al pie del monumento al Presidente Mártir de Catalunya, Lluís Companys, que fuera erigido en Montevideo el año 1944 y que hasta que no se alcanzó la democracia en nuestro país, fuera el único en el mundo entero. -4 Zo p O J^ El Intendente de Montevideo, i4s. a — a , pronunció en ese acto unas palabras que hicieron revivir en mi, y en todos quienes me acompañaban, el sentimiento y el fervor hondamente democrático que hicieron posible el reconocimiento público de quien encarnaba, entonces y siempre, nuestra voluntad de pueblo con decidida vocación de autogobierno. Al pie de ese monumento, ambas ciudades, Montevideo y Barcelona, se reencontraban, en palabras de nuestro poeta, en un "alçament de llum en les tenebres ". �Este afán de nuestros pueblos por reunirse y conocerse más y mejor tiene una primera explicación en la trama que se ha tejido entre los hombres y mujeres del Uruguay y de Catalunya, como primer resultado del éxodo a que se han visto lanzados ambos pueblos con muy pocas décadas de diferencia. Pero también quiero señalar que esta necesidad imperiosa por conocer más y mejor, viene impuesta por la realidad que supone la presencia de un mundo cada vez más pequeño, donde los países son cada vez más interdependientes. `( No podemos permanecer impasibles ante situaciones políticas, económicas y sociales que gravitan sobre países, geográficamente lejanos, pero, en realidad, cada vez más próx Es por eso que imos. nuestra decisión de hermanar nuestras ciudades supone el compromiso cierto de profundizar en la búsqueda de soluciones a problemas que, quiérase o no, a todos nos atañen. En este sentido, creo oportuno reiterar mi deseo de que se establezca un Barcelona. Todos o eje permanente de debate entre Montevideo y los aquí presentes sentimos una profunda inquietud por la evolución del ordenamiento económico y ^^^^,^^^ f^ I 1 ^ ^ GV^^a~'^ -^^G u (r`'° tro p, - Q.,, e^ u^^ ^ 1-1-;¡,~(1.11. Q' ,Q ^^^0^ 0 ^ vc^1^'Z ^^^^^X , ^ 11T.1:11:15,...,4ou e^ ,a - á 4 ;-¿ « l ; al< 11 r^u'^rt^s �-6- financiero del mundo actual y, en primer término, por la incidencia de la Comunidad Económica Europea en el desarrollo y el cómercio de los pueblos latinoamericanos y por lo mismo, estamos convencidos que Barcelona puede ser perfectamente la puerta de acceso de la economía latinoamericana ante la realidad de la CEE. Por la calle mayor de Europa, en la que Barcelona se encuentra, puede y debe transitar el comercio del Uruguay y de todos los países hermanos de aquel continente. El desafío es una magnitud considerable, pero estoy seguro que podemos afrontarlo con confianza. Pero mi estimado Intendente, el hermanamiento entre nuestras dos ciudades tiene una honda dimensión cultural. Barcelona vibra con profunda sensibilidad ante todo tipo de manifestación artística y es por eso mismo que aguardamos con ilusión el momento de abrir a nuestros conciudadanos la exposición de Rafael Barradas, pintor que presidiera el Ateneíllo de L'Hospitalet en la época de las vanguardias y de ahí que tenga un lugar merecidísimo en la historia del arte catalán. �-7- Como recientemente hemos acogido aquí, en Barcelona, una antología de Torres Garcia, tan catalán, como uruguayo; universal al fin, que tantas muestras de su arte dejó entre nosotros. Y también queremos que nuestra ciudad conozca a Pedro Figari, de la misma manera que ofrecemos lo mejor de nuestros artistas a los ciudadanos de Montevideo y de todo el Uruguay. Por último. Sr. ;Intendente, deseo referirme a la personalidad que os acompaña en esta visita. Mi presencia en vuestro país acompañado del Jefe de la Oposición de este Ayuntamiento, el Teniente de Alcalde, Don Ramón Trias Fargas, a quien, con vuestro exquisito saber político supisteis otorgar los mismos honores con que os dignasteis honrarme a mi como Alcalde y. en consecuencia, en nuestras dos personas rendisteis un alto .homenaje de cariño y bienvenida a la ciudad de Barcelona. El Presidente de la Junta Departamental de Montevideo, Dr. Hector Grauert, probado amigo de los demócratas catalanes y españoles, merece nuestro más calido recibimiento entre nosotros, por cuanto en su ya larga andadura política ha dado muestras suficientes 3r^c-aèa de su valentía y convicción al enfrentarse �-8- • a las fuerzas que protagonizaron las más duras etapas de la reciente historia uuguaya. Su gesto repetía el memorable de su hermano Julio César, quien cayera en 1933 abatido en el cruce de una carretera solitaria en un eitecrame asesinato político. Dentro del Partido Colorado, los hermanos Grauert han sido siempre intérpretes generosos y avanzados del pensamiento renovador y progresista de Batlle, junto a Domingo Arena, Luis Batlle Berres y otros. Por todo ello me congratulo de su posición al frente de que en la revolución dé Mayo de 1810 se dibujó como los Cabildos, embrión de las posteriores Juntas de Vecinos donde estos se reunían exclamando, simple y claramente, que "el pueblo quiere saber de qué se trata". Ese es el lugar donde se tratan los negocios de los vecinos, la Junta Departamental que, como dije, equivale a nuestro consistorio municipal. Y por último, mi estimado Intendente, quiero manifestarle mi total convencimiento de que el hermano pueblo uruguayo realizará �el sueño del Padre Artigas, a quien nuestra ciudad reafirma el compromiso de honrar justamente, al desear una República regida por la divisa que adoptó la Intendencia Municipal de Montevideo y que nos dice a todos: "CON LIBERTAD NI OFENDO, NI TEMO". Bienvenidos a vuestra casa, a vuestra ciudad. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3929 Title A name given to the resource Visita del Intendent Municipal i del President de la Junta Departamental de Montevideo Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Firma conveni cooperació. Fa referència a la última visita de PM a Uruguay. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Relacions internacionals Acció política Territoris Montevideo Uruguai Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1024/19860516d_00129.pdf e8071f872de92ae82535e13385754875 PDF Text Text 0•P Ajuntament de Barcelona "Els JJ00 i un repte per a la Ciutat". Confer.e'ncia de l'Excm. Sr. Alcalde a l'Ateneu Barcelona, 16 de maig de 1986 �SENYORES, SENYORS: FA UN ANY VAIG COMPAREIXER EN AQUESTA TRIBUNA PER PARLAR DE LA CATALUNYA DEL DEMS. DES D'UNA PERSPECTIVA LOCAL. EN AQUELLA OCASI6 VAIG TENIR OCASI6 D'EXPLICAR EL PAPER QUE LA CANDIDATURA DELS JOCS OLiMPICS PODIEN TENIR PER AL FUTUR DE BARCELONA I DE CATALUNYA. ES NOLT GRATIFICANT PER A MI VEURE COM AQUESTA CASA MANTÉ L'INTERS PEL PROJECTE OLíMPIC, I COM CONEIX LA SEVA TRASCEND j5NCIA PER A LA CIUTAT. FINS AL PUNT DE CORRER EL RISC DE VEURE'M REPETIR ELS ARGUMENTS DE FA UN ANY. PER C5 ENCARA QUE PUGUI CAURE EN REPETICIONS, NO EM CANSA PARLAR DE LA CANDIDATURA OLíMPICA DE BARCELONA, CREO QUE CAL NO DESAPROPITAR CAP OPORTUNITAT DE TRANSMETRE ALS MEUS CONCIUTADANS LA PROFUNDA CONVICCI5 QUE TINC DE QUE EL REPTE DELS JJOO ÉS LA iILLOR IDEA OUE AQUESTA CIUTAT HA TINGUT EN MOLTS ANYS. ARIOS REUS, BARCELONA ES TROBA A FINALS D'AQUEST SEGLE XX DAVAMT DUES ALTERNATIVES. UNA SERIA ESDEVENIR UNA CAPITAL DE PROViíNCIES, MES O MENYS PR6SPERA, MIS O MENYS FELIC. LA SEGONA ALTERNATIVA ES LA D'UNA CIUTAT MODERNA, AMB UNA PROJECCI5 A TOTA ESPANYA, CAPITAL D'UNA CATALUNYA PRCSSPERA I INTEGRADA A L'ESPAI ECONCSMIC EUROPEU, LíDER DE LES CIUTATS �MEDITERRàNIES, CAPITAL EUROPEA AMB IRRADIACIè SOBRE TOT EL SUD DE LA COMUNITAT EUROPEA I CIUTAT PONT ENTRE EUROPA I AMèRICA LLATINA. CREC QUE INTERPRETO BÉ EL SENTIR DELS BARCELONINS SI DIC QUE L'ALTERNATIVA QUE TOTS VOLEM ES LA SEGONA. DONCS BÉ, PENSO QUE EL PROJECTE OLíMPIC ÉS LA MILLOR EXCUSA, EL MILLOR ESTIMUL QUE TENIM PER ACCELERAR EL PROCÉS QUE ENS PERMETI CONFIGURAR UNA CIUTAT COM LA QUE VOLEM. FINS ARA LES DEMANDES DELS CIUTADANS 1, CONSEQÜENTMENT, L' ACTUACIè DE L'AJUNTAMENT S' HAN DIRIGIT SOBRE TOT ALS SERVEIS: ESCOLES, SANITAT, NETEJA, SEGURETAT, CULTURA. EN ELS ANYS QUE PORTEN D'AJUNTAMENT DEMOCRaTIC HEM ACONSEGUIT PRESTAR AQUESTS SERVEIS AME UN NIV -ILLL D'EFIC A CIA SATISFACTORI, SENSE AUGMENTAR PLANTILLES -BEN AL EONTRARI, DISMINUINT-LES- I. SENSE INCREMENT DEL COST REAL. TOT NIX0 EN UN CONTEXT DE CRISI ÏCONÓSICA. L'URBANISME SALVATGE QUE VA PATIR AQUESTA CIUTAT DURANT ELS ANYS 60 1 COMENÇAMENTS DELS 70 HA FET QUE ELS BARCELONINS MIRIN AMB DESCONFIANCA LES GRANS OBRES PúBLIQUES. PERO PENSO QUE JA ÉS EL MOMENT DE QUE ENS TREIEM AQUEST COMPLEX DE SOIR.E. UNA COSA ES, PER EXEI'PLE, REBUTJAR LA CONSTRUCCI5 DE VIES RAPIDES SEGREGADES QUE TRENQUEN EL TEIXIT URBà . ES UNA ACTITUD RAONABLE I COMPRENSIBLE. PER UNA ALTRA ÉS �TENIR UNA- XARXA VIARIA OUE NO TÉ EL MíNIM D'EFIC_IèNCIA QUE UNA CIUTAT DE LES CARACTERÍSTIQUES DE LA NOSTRA NECESSITA. TENTE UN BIXA MPLE QUE FUNCIONA FORÇA BÉ. PER, EN CANVI, TEL .ID UN PODED NOU AILLAT DE LA CIUTAT. I UNA ÁREA METROPOLITANA AMB ACCÉS DIFICIL A LA CIUTAT CENTRAL I POC DOTADA DE COIUNICACIOIS INTERIORS. EL RIE BES6S SEPARA LA CIUTAT CENTRAL DE STA. COLOMA (140.000 ïIANI`L' N S) , ST. ADRIà (36.000 HABITANTS) I BADALONA (230.000 IIAnTA_NTS) . DONCS B1, SOBRE EL BESòS NOMÉS HI HA QUATRE PONTS: EL DE PASSEIG DE SANTA COLOMA, EL DEL CARRER SANTANDER, EL DEL CA ER ER G I CISCOA. I EL DE L'AUTOPISTA. I, PER SORT, DES DE FA POC I HA DOS TUNELS DE METRO. NO POT LEA QUE UN RIU URBà COM FS EL BESES SEPARI D'AQUESTA MANERA LES POBLACIONS METROPOLITANES. CADA CARRER DE BARCELONA HAURIA DE COiTI.NUAR EN UN CARRER DE STA. COLOMA O ST. ADRIà. BARCELONA NECESSITA MOL`I`ES D' INVERSIONS PúBLIQUE S QUE ASSEGURIN EL SEU FUTUR COM A CIUTAT. BARCELONA PRECISA S' UN GRAN ESFORÇ EN EL TERRENY DE LES INFRAESTRUCTURES I '30 NOS EN EL DE LES CO':UNIC IONS ESTRICTES PER MOLT QUE SIGUI EL MES EVIDENT. BARCELONA `A D'OBRIR-SE AL MAR, TIA DE ESTAR COMUNICADA, HA DE INTEGRAR-SE AL TOT AI "ON )li LES NOVES TECNOLOGIES. o CAL FER-HO. PER CAL QUE HI HAGI UNA IDEA �-5- NOBILITZADORA PER ENDEGAR EL PROCÉS AMB UN OBJECTIU COMG, AMB UN PLAC FIXAT. I LA MILLOR COSA ÉS, SENS DUBTE, ELE JOCS. NO DIC QUE LES INVERSIONS NO ES FESSIN SI NO Hl HAGUÉS AQUESTA IDEA. PER CS EL RITME SERIA MIS LENT, 'IOLT NÉS LENT. ESTIC :E, PER EXEMPLE, L'ACORD QUE VAN ARRIBAR AMB RENFE PER SEGUR AIXECAR LES LiNIES DE TREN DE LA COSTA NO S'UAURIA ASSOLIT SI NO FOS PERQUE, PER TENIR LLESTA LA VILA oLímPicA PEL 1992, CAL COMENÇAR A TIUBALIAR ARA MATEIX. I EL MATEIX ES POT DIR DEL CONVENI DE DEFENSA DE LES COSTES QUE VAN SIGNAR AMB EL MOPU LA SETMANA RSE\DA, JA HO HE DIT ALTRES VEGADES. ESTIC CONVENCUT QUE LA REALITAT DEPN NOLT DEL FUTUP. EL PRESENT DEPN MOLT DEL FUTUR, NO NOMÉS DEL PASSAT; NO NOMÉS DEL QUE SóN LES ARRELS; NO DOMÉS DEL QUE ENS DETERMINA DES DEL PUNT DE VISTA DEL QUE JA EST FET I DE LA INFRAESTRUCTURA QUE TENIM I DE TAL CON SON. EL PRESENT DEPN TAMBÉ D'ALL¿ QUE VOLEM SER O ESPEREN SER. EN AQUEST SENTIT, CREC QUE ELS GRANS CANVIS DE LA EIST5RIA DE LA HUMANITAT NO ES PODEN, SEGURAMENT, EXPLICAR SI NO fS PRECISAMENT EN FUNCL; DEL FUTUR I DE LA PEROEPCIó QUE ELS CIUTADANS VAN TENINT DEL FUTUR, MES QUE NO PAS DE LA INFLUENCIA DEL PASSAT. SI EL PASSAT FOS SEMPRE L'UNIC DETERNINANT DEL QUE ESTA PASSANT EN EL PRESENT, NO H1 HAURIEN HAGUT ELS GRANS CANVIS QUE S I TIAN PRODUIT A LA HISTÒRIA, A NO SER AQUELLS QUE S'ESPERAVEN, �AQUELLS QUE EREN PREVISIBLES; PERO NO AQUELLS QUE VAN SER IMPREVISIBLES I QUE CONSTITUEIXEN LA MAJORIA DELS GRANS CANVIS QUE S'HAN PR.ODUïT. ES EN AQUEST SENTIT QUE VULL REMARCAR AVUI, LA IMPORTANCIA DE QUE LA HUMANITAT, ELS PAISOS, LES CIUTATS, ELS POBLES, TINGUIN OBJECTIUS CONEGUTS O RELATIVAMENT CONEGUTS I, EN TOT CAS, ASSUMIBLES I QUE ES POGUIN ACONSEGUIR. QUAN AQUESTA CIRCUMSTANCIA ES DONA EA 1 EI., SI D'UNA SOCIETAT DETERMINADA, L'OBJECTIU MARCAT ACTUA UNA MICA COM A MOTOR IMPULSOR DEL MOVIMENT DEL SISTEMA. AQUESTA REFLE:IO TE -TOLT A VEURE AMB LA CANDIDATURA DE i BARCELONA ALS ,TOCS OLIEPICS D'ESTIU DE 1.992. PENSO, ESTIC BEN SEGUR, QUE EL PROJECTE DELS JOCS OLIMPICS POT REPRESENTAR PER ECTANEi'NT EL PAPER DE L'OBJECTIU CONEGUT, ASSUMIBLE I ACO'NSEGUIBLE QUE FACI DE MOTOR DINAMITZADOR. EL PROJECTE DELS SENSE CAP DUBTE, EL MES IDONI r CATALITZADOR DE LES VOLUNTATS I ENERGIES DE PROGRÉ S QUE JA JOCS DEL 92 CONS'T'ITUEIX, r EXISTEIXEN ARA AL SI DE LA NOSTRA SOCIETAT. EN AQUEST SENTIT, A NINGU no SE LI ESCAPA QUE AL DARRERA DE LA CANDIDATURA OLï.MPICA HI HA UNA TENSI0 SOCIAL PRÈVIA, UNA T'ENSIO CULTURAL PR E VIA, UNA TENSI6 ANÍMICA PR È VIA D'UNA CIUTAT QUE VOL PROJECTAR-SE EN L'ESPAI I EN EL TEMPS; D'UNA SOCIETAT QUE ESTA CERCANT EL MILLOR CATALITZADOR POSSIBLE PER A REALITZAR LA SEVA PROJ ::CCI6, EL MILLOR PROJECTE QUE PUGUI VESTIR, ARTICULAR I VEHICULAZ LES SEVES ASPIRACIONS. �PENSO, ESTIC SEGUR, INSISTEIXO, QUE AVUI NO EXISTEIX CAP AETRE ESDEVENIMENT PACíFIC CAPAÇ DE CATALITZAR INICIATIVES DE DESENVOLUPAI'ENT I DE CRIDAR AMB TANTA FORÇA L'ATENCI6 INTERNACIONAL, COM A UNS JOCS OLÍMPICS. ELS JOCS OLI'MPICS DE 1.992 SON, DONCS, AVUI PER AVUI, L'EINA MES ADIENT PER A CATALITZAR LES INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT ECONOMIC, URDANISTIC I TECNOLOGIC QUE BARCELONA TE PLANTEJADES PER A PROJECTAR-SE CAP ENDAVANT EN EL TEMPS I L'ESPAI. I»OPGANITZACIO DELS JOCS OLIMPICS DEL 92 COMPORTARIA PER A BARCELONA UNA EXTRAORDINARIA 1 DECISIVA EMPENTA AMB VISTES A POSAR-SE AL DIA EN EL TERRENY DE L'URBANISME I DE LES COMUNICACIONS, ESPECIALMENT PEL QUE FA A LES TELECOMUNICACIONS. D'ALTRA BANDA, ELS ESFORÇOS QUE DES DE FA TEMPS JA ESTEM FENT PER A PROJECTAR BARCELONA IMTERNACIONALMENT 1 CONVERTIR-LA EN UNA METRÓPOLI EFICIENT I ATRACTIVA PER A LA UBICACIO DE NOVES ACTIVITATS INDUSTRIALS I DE SERVEIS D'ALTA TECNOLOGIA, REBRIEN AMB ELS JOCS UN SUPORT FONAMENTAL. TAMPOC ES POT OBLIDAR LA REACTIVACIO DE QUE SERIEN OBJECTE / EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIO (AIXECAMENT DE LA VILA OLIMPICA A POBLE NOU, RECUPERACI6 DE LA FAÇANA MARITIMA PER A LA CIUTAT, MODERNITZACIé: I CONSTEUCCIO D'INSTAL.LACIONS ESPORTIVES...), O BE ELS DEL TURISME 1 EL COMERÇ (UNES 300.000 PERSONES VISITARIEN �BARCELONA AMB MOTIU DE LA CELEBRACIO DELS JOCS) . ELS JOCS OLtMPICS, EN DEFINITIVA, f PROVOCARIEN UNA ♦ DINA:^^TI T ZACIO GENERAL DE L'ECONOMIA, NO SOLAMENT DE LA CIUTAT SINO DE TOT EE PAIS. D'AETRA BANDA, DES DEL NOSTRE PUNT DE VISTA, QUE BARCELONA ORGANITZI ELS JOCS OLIMPICS D'ESTIU DE 1.992 ES, GAIREBE ,UNA QüESTI6 ')F JUSTÍCIA HISTòRICA. ABANS D'ARA, BARCELONA JA HA ESTAT CANDIDATA EN UNES ALTRES TRES OCASIONS A ACOLLIR UNS JOCS. AIXO VA SER ELS ANYS 1.924, 1.936 I 1,972. CADASCUNA D'AQUESTES CANDIDATURES, MALGRAT NO HAVER ARRIBAT AL SEU OBJECTIU, HA DEIXAT LLEGATS POSITIUS PER A LA CIUTAT. LA / CANDIDATURA ALS JOCS OLIMPICS DE 1.924 ENS VA DEIXAR L'ESTADI DE LA FUXARDA; LA DE 1.936, L'ESTADI DE M0NTJUïC; I LA DE 1.972, LES PISCINES I'rRNAT PICORNELL. LES POSSIBILITATS QUE TE AVUI BARCELONA 'D'ACONSEGUIR LA NOMINACIO PER A ORGANITZAR ELS JOCS DEL 92 SON, FUGINT DE QUALSEVOL TIPUS DE TRIOMFALISME, RAGNABLEME"T ELEVADES. DE L'ALTERNANCIZ CONTINENTAL QUE ES NORMA NO ESCRITA DEL C.I.O., HOM POT DEDUIR QUE ELS JOCS OLIMPICS D'ESTIU DE 1.992 ES CELEBRARAN A EUROPA. ES DIFíCIL QUE AQUESTA TRADICI6 ES TRENQUI, I NO S'HA D'OBLIDAR QUE, ENTRE ELS 24 PAISOS DE L'EUROPA OCCIDENTAL QUE �TENEN PRESENCIA EN EL COMITE OLIMPIC INTERNACIONAL, ESPANYA ES r r L'ÚNIC GRAN PAIS QUE MAI NO HA ORGANITZAT CAP EDICIO DELS JOCS OLIMPICE' . i COM VAIG DIR EN EL MEU DISCURS DE PRESENTACIO DE LA CANDIDAT URA. A LOS ANGELES I HE REPETIT DESPRS A BERLIN -EST, A LISBOA, A ROMA I A MOLTS ALTRES LLOCS, BARCELONA VOL FER ELS JOCS, BARCELONA ES MEREIX ELS JOCS, BARCELONA ESTA MADURA PER A ORGANI`.tZAR, E.L S JOCS. HI HA D'ALTRES RAONS, NO ESTRICTAMENT ESPORTIVES PERO NO PER r AIXO MENYS SOLIDES, QUE JUSTIFICARIEN UNA DECISIO FAVORABLE A LA NOSTRA CANDIDATURA. D'UNA BANDA, BARCELONA ARRIBARA, TOT COItvCIDINT í'L:'.`? LF-. FI D'AQUEST SEGLE, AL SEGON PMILENARI DE LA SEVA ^ EXISTENCIA, I, D'ALTRE BANDA, EL 1.992 S' ESCAUR1 EL CINQUE CENTENARI D',I. DESCOP.-RIIMENT D' Ai•2ERICA. PER') MBE JUGA EN FAVOR DE LA CANDIDATURA OLIMPICA DE BARCELON A LA REALITAT ESPORTIVA EXISTENT AVUI A LA NOSTRA CIUTAT. _FACIES A LA SEVA CONSOLIDADA TRADICIO ASSOCIATIVA I A LA NOTABLE COL.LABORACIO ENTRE LES ENTITATS I ELS CLUBS ESPORTIUS PRIVATS AMB LA INICIATIVA :`MUNICIPAL I PUBLICA, BARCELONA POT ARA GAUDIR. D'UNA AMPLIA XARXA D'INSTAL.LACIONS 'ESPORTIVES, PGBLIQUES COM PRIVADES. TANT BARCELONA NO HA DE PARTIR DES DE ZERO CAP A LA META DEL 92. L'ANELLA OLIMPICA DE i1ONTJUIC I LES AREES / ,. ESPORTIVES DE LA DIAGONAL I EL VALL D'HEBRON SON BONS EXEMPLES D' AIXO QUE DIC. �-10- DE POCA COSA ENS SERVIRIEN, TANMATEIX, TOTS ELS NOSTRES ARGUMENTS I LA DISPONIBILITAT D'UNA INFRAESTRUCTURA ESPORTIVA CAPAÇ, SI BARCELONA NO TINGUES DOS ELEMENTS ESENCIALS PER A SER r MEREIXEDORA D'UNS JOCS OLIMPICS. AQUEST:?, DOS ELEMENTS ALS QUALS M'ESTIC REFERINT SON LA UNANIMITAT POLITICA QUE ABONA LA CANDIDATURA I LA FERMA VOCACIO OLIMPICA DELS SEUS CIUTADANS, UNA VOCACIO QUE ES VEU AVALADA PER i LA RICA I ININTERRUMPUDA TRADICIO ESPORTIVA DE QUATRE GENERACIONS o / DE BARCELONINS. I AIXO NO SOLS ES IMPORTANT, SINO GAIREBE DECISIU I CONCLOENT. ELS JOCS OLÍMPICS NO S6N CAP AMENAÇA CONTRA LA CATALANITAT DE CATALUNYA. BEN .:\L CONTRARI, CONSTITUIRAN UNA OCASI5 úNICA PER DONAR A CONEIXER AL 16N, DES DE LA CONFIANÇA DE POBLE VELL I IL.LUSIONAT, LAS NOSTRES PARTICULARITATS, LA NOSTRA IDENTITAT. I HO PODPEM SER A U`v PCBLIC QUE ES CO •ïPTARd EN L'ORDRE DELS CENTENAF,'.S DE ;:'- IL IONS DE PERSONES. LES POSSIBILITATS DE BARCELONA DE SER DESIGNADA SEU DELS JCCS OLÍMPICS DE 1.992 SON ELEVADES, RAONABLEMENT ELEVADES. PERD, BARCELONA NO TE TOTES LES POSSIBILITATS. EN Td MOLTES, ES r CERT, PERO NO LES `CE TOTES. NOSTRA r 1, ES MES, NO PODREM CONEIXER LA SITCJACI5 AMB CERTITUD ABANS DEL DIA 17 D'OCTUBRE D' ENGUANY. AUGMENTAREM LES NOSTRES PROBABILITATS. MI TREBALLAREM DE �VALENT, AIX‘O SI, PERO NO PODEM CAURE EN L'ERROR DE SUBESTIMAR LA CAPACITAT 1 LA FORÇA DE LA RESTA DE LES CANDIDATURES QUE ASPIREN A ORGANITZAE ELS JOCS DEL 92. ES PEE ATEO QUE SERIA UNA GREU IRRESPONSABILITAT BAIXAR LA 1 ‘ GUARDIA 1 RELAXAR EL NOSTRE ESFORÇ COL.LECTIU. PERQUE, EL NOSTRE ESFORÇ ES, EN DEFINITIVA, LA MILLOR I MES EFECTIVA ACREDITACIO QUE PODEN DURA LA CIUTAT DE LAUSANNE EL DIA 17 D'OCTUBRE. PER(PUE SOC CONSCIENT DE LA NOSTRA CAPACITAT D'ESFORÇ COL.LECTIU ES PERQUE TINC PLENA CONFIANÇA EN LA CANDIDATURA OLÍMPICA DE BARCELONA I PER QUE DIC QUE LES NOSTRES POSSIBILITATS SON RAONABLEMENT ELEVADES. UN COP DIT OUE, SENSE SUBESTIMAR MINGU, MIREM CAP EL PROPER 17 D'OCTUBRE AMB CONFIANÇA PERMETEU-ME QUE INSISTEIXI EN UN ASPECTE QUE CARACTERITZA A LA NOSTRA CANDIDATURA OLIEPICA I QUE nS DE TRANSCENDENTAL IMPORNNCIA PER A LA CIUTAT DE BARCELONA I, EN TANT QUE CAPITAL DE CATALUNYA, PER AL CONJUNT DEL NOSTRE PAIS. AQUEST ASPECTE FONAMENTAL AL QUAL M'ESTIC REFERINT ES QUE LES JOCS OLIrIPICS NO CONSTITUEIXEN EL OBJECTIU ULTIM DELS NOSTRES ESFORCOS, PEE A BARCELONA, PER A CATALUNYA, ELS JOCS DEL 92 REPRESENTEN UN VERITABLE CATALITZADOR CAPAÇ DE DINAMITZAR TOTES LES INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT QUE LA NOSTRA SOCIETAT TE PLANTEJADES CARA A UN FUTUR IMMEDIAT. �-12- - ES IMPORTANT QUE DESCARTEM LA VISIO DELS JOCS COM UN MANNA, COM UN REMEI MIRACULOS, COM UNA PANACEA QUE RESOLDR. LES COSES QUE NO RUTLLEN. ELS JOCS NO SON AIX¿5. SON, MES AVIAT, UN TRENCADOR DE PESSIMISMES, UN ELEMENT DE MOVILIT ACIO D'ESFORÇOS. D'ALTRA BANDA, I AL MARGE DELS INDUBTABLES BENEFICIS DE TIPUS ECONOMIC, ESPORTIU I DE PROJECCIO INTERNACIONAL, Hl HAN ALTRES ASPECTES DEL PROJECTE OLIMPIC DE BARCELONA QUE CAL REMARCAR. ELE JOCS DEL 92 CONSTITUEIXEN, SENSE CAP DUBTE, UNA EINA DE PRIMER ORDRE PER A INCENTIVAR LA MOBILITZACIO PACIFICA DE LA JOVENTUT; UNA EIMA QUE HA DE SERVIR PER A ESTIMULAR LA PARTICIPACid DELE CIUTADANS EN LES ACTIVITATS ESPORTIVES I PER ANIMAR A LA JOVENTUT DE TOT EL 4\1 A COMPETIR I A SUPERAR-SE. 9 UNA EINA, AL CAP I A LA FI, CAPAÇ DE DESENCADENAR UNA OLIMPIADA CULTURAL A LA QUE BARCELONA D'APORTAR, DURANT QUATRE ANYS, NETA F" EL SEU LLEGAT CONDICIONS HISTORIC BIMIL.LENARI, LES SEVES ARTS PLASTIQUES, LA SEVA MUSICA, EL SEU TEATRE... EL SEU PASSAT I EL SEU PRESENT. EL REPTE DELS JOCS ÉS DONCS EL REPTE DE CONVERTIR BARCELONA EN LA CIUTAT QUE VOLEN QUE SIGUI. LA BARCELONA QUE VOL SER LA SEU DEES JOCS OLIMPICS DE 1.992, LA BARCELONA CAPITAL D'UNA CATALUNYA MODERNA, DINMICA, LA METROPOLI QUE HA DE SER RECONEGUDA COM UNA GRAN CAPITAL EUROPEA EN LES PROXIMES DkADES, �LA BARCELONA CAPITAL LLATINOAMERICANA I PORTA D'ENTRADA A EUROPA, LA BARCELONA QUE REPRèN EL SEU LIDERATGE CULTURAL, LA BARCELONA REINDUSTRIALITZADA DELS "NORANTA" HA DE SER UNA CIUTAT QUE TINGUI EONES COMUNICACIONS CONVENCIONALS I UNES UNES EXCEL.LENTS TELECOMUNICACIONS, UNS ENLLAÇOS AERIS INTERCONTINENTALS ESTABILITZATS, UN PORT ACTIU I MODERN, UNA FIRA CONSOLIDADA I, ENTRE MOLTES ALTRES COSES MES, UN GRAN MERCAT CENTRAL I UNA ADMINISTRACIO EFICAÇ. BARCELONA HA DE SER, RESUMINT, UNA CIUTAT EFICIENT. ESTIC CONVENCUT QUE LA CAPITALITAT QUE PROPOSEM ES POT DERIVAR AMB TOTA NATURALITAT D'AQUEST OBJECTIU D'EFICIENCIA. UNA CAPITAL NO LA FAREN PAS AMB VOLUNTARISKE UNICANENT. LA CIUTAT QUE VOLEM QUE SIGUI BARCELONA ES LA CIUTAT QUE CATALUNYA NECESSITA COM A CAPITAL PER A PROJECTAR-SE AL MON, ES LA CAPITAL QUE ESPANYA NO PODRA PERMETRE'S EL LUXE DE DEIXAR DE BANDA SI VOL TENIR UNA PLATAFORMA INTERNACIONAL SOLVENT EN UNA SERIE DE TERRENYS BEN CONCRETS I IDENTIFICABLES. ES, EN DEFINITIVA, LA CIUTAT QUE MILLOR PODRIA LIDERAR EL QUE HEM ANOMENAT "NORD DEL SUD". EL REPTE DELS JOCS NO rES MÉS QUE EL REPTE DE FER AQUESTA CIUTAT. ESTIC SEGUR QUE ELS BARCELONINS SABRAN FER FRONT A AQUEST REPTE. MOLTES GRACIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3930 Title A name given to the resource Els JJOO i un repte per a la ciutat / Conferencia Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Barcelona ha d'obrir-se al mar. Els JJOO és l'eina més adient per catalitzar les iniciatives de desenvolupament econòmic, urbanístic i tecnològic. Raons no esportives: bimi| lenari i V Centenari del descubriment d'Amèrica. Nord del Sud. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu Barcelonès Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Ciutats Planificació Urbanisme Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1025/19860520d_00131.pdf 1aa07b6fd17c06e20bbf5fb8db744c5c PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde a la cloenda de la conferència de l'Excm. Sr. Secretari General de les NNUU Saló de Cent, 20 de Maig 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAI. �EXCMO. SR. SECRETARIO GENERAL, SEÑORAS Y SEÑORES: SóLO UNAS PALABRAS PARA AGRADECER AL SR. PÉREZ DE CUÉLLAR SU AMABILIDAD AL ACUDIR A NUESTRA CIUDAD PARA PRONUNCIAR ESTA CONFERENCIA. COMO ALCALDE DE BARCELONA, ADEMES, ME ES ESPECIALMENTE GRATO QUE ESTE ACTO HAYA TENIDO LUGAR EN ESTA CASA. Y PRECISAMENTE EN ESTE SALóN, QUE ALBERG6 UNA DE LAS INSTITUCIONES DE GOBIERNO Y DEBATE POLíTICO MáS ANTIGUAS DE LA HISTORIA. BARCELONA QUIERE SER FIEL A SU PASADO Y RENOVAR SU TRADICIóN DE LUGAR DE ENCUENTRO Y DE DEBATE INTERNACIONAL. SU PRESENCIA EN ESTA CASA, SR. SECRETARIO GENERAL, HA DE SER UN HITO HISTóRICO EN ESTE CAMINO. EN EFECTO. NADA PUEDE ENCARNAR MEJOR NUESTROS DESEOS QUE LA PRESENCIA DEL MáS ALTO REPRESENTANTE DE LA INSTITUCIóN QUE, PESE A TODOS SUS DEFECTOS, ES EL úNICO FORO MUNDIAL DE DEBATE, EL iNICO LUGAR DONDE LAS �NACIONES DEL MUNDO SE ENCUENTRAN EN IGUALDAD DE CONDICIONES. COMO HA DICHO EL SR. SECRETARIO GENERAL, (... REFERèNCIA A LA SEVA INTERVENCI6 ...) BARCELONA ESTARá SIEMPRE EN LA VANGUARDIA DE LA LUCHA POR LA PAZ Y POR EL ENTENDIMIENTO ENTRE LOS PUEBLOS. BARCELONA SE SIENTE SOLIDARIA CON EL ESPíRITU Y LAS ACTIVIDADES DEL SISTEMA DE NACIONES UNIDAS Y ASPIRA A COOPERAR CON EL MISMO EN LA MEDIDA DE SUS POSIBILIDADES. ASí LO HEMOS DADO A ENTENDER AL OFRECERNOS COMO SEDE DE LA CONFERENCIA DEL FNUAP QUE TIENE LUGAR ESTOS DÍAS. Y ESPERAMOS CONTINUAR HACIÉNDOLO OBTENIENDO LA SEDE DE LOS JUEGOS OLíMPICOS DE 1992. Y EN MUCHAS OTRAS ACCIONES QUE, AUNQUE MENOS ESPECTACULARES, AUNQUE FORMEN PARTE DEL TRABAJO COTIDIANO, SON IGUALMENTE EFICACES PARA LA CONSECUCIóN DEL BIENESTAR DE LA HUMANIDAD. �• SEÑOR SECRETARIO GENERAL, SEÑORAS Y SEÑORES, SóLO ME QUEDA REITERARLES DE QUE ÉSTA ES SU CASA, ÉSTA ES SU CIUDAD. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3931 Title A name given to the resource Paraules cloenda de la conferència del Sr. Pérez de Cuellar, President de les Nacions Unides Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Dret Relacions Internacionals Acció política Nacions Unides Pérez de Cuéllar, Javier, 1920- Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1026/19860527d_00134_0002.pdf 23ae3c7fe94e2c0108971a14b5e7e976 PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR. JOSE RODRIGUEZ DE LA BORBOLLA Y CAMOYAN, PRESIDENTE DE LA JUNTA DE ANDALUCIA. (27 de mayo de 1986) �EXCMO. SR. PRESIDENTE; DISTINGUIDAS AUTORIDADES; SEÑORAS Y SEÑORES: NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", LLEGA ESTA TARDE A SU CENIT, CON LA PRESENCIA EN ESTE SALON DE CIENTO DEL EXCMO. SR. D. JOSE RODRIGUEZ DE LA BORBOLLA Y CAMOYAN, PRESIDENTE DE LA JUNTA DE ANDALUCIA. NACIDO EN SEVILLA EN ABRIL DE 1947, EL SEÑOR RODRIGUEZ DE LA BORBOLLA ES DOCTOR EN DERECHO Y PROFESOR DE LA UNIVERSIDAD DE SEVILLA. OCUPA SU ACTUAL CARGO DESDE MARZO DE 1984, TRAS LA DIMISION DE RAFAEL ESCUREDO. QUE TENGAMOS HOY EL HONOR DE TENER ENTRE NOSOTROS AL PRESIDENTE DE LA JUNTA DE ANDALUCIA, EN ESTE SALON DE CIENTO, SIMBOLIZA, CON TODA CLARIDAD, QUE ANDALUCIA, UNA VEZ MAS, ESTA EN EL CORAZON DE BARCELONA. Y SI LO ESTA EN EL DE BARCELONA, LO ESTA TAMBIEN EN EL DE CATALUNYA. EN EL CONTINUO URBANO BARCELONES VIVEN, SEGUN EL CENSO �2. DE 1980, APROXIMADAMENTE 500.000 CIUDADANOS NACIDOS EN ANDALUCIA, CIFRA QUE SE ELEVA A 1.000.000 SI NOS REFERIMOS AL AMBITO DE CATALUNYA. COMO CONTRASTE A 1 LA FRIALDAD DE ESTOS SOMEROS NUMEROS, QUEREMOS QUE SEPA, SR, PRESIDENTE, QUE TODAS ESTAS PERSONAS HAN AYUDADO A CONSTRUIR ESTE PAIS, Y SON PARTE ESENCIAL DEL PROYECTO, EN EL QUE NOS HALLAMOS EMPEÑADOS, DE UNA BARCELONA Y DF UNA CATALUNYA, EN LA QUE NUESTROS HIJOS Y LOS HIJOS DE NUESTROS HIJOS, PUEDAN CONVIVIR DE MANERA MAS ABIERTA, FRATERNAL Y SOLIDARIA. PERMITAME AHORA QUE CONTEXTUE MINIMAMENTE SU CONFERENCIA/ CON UNOS DATOS BASICOS SOBRE LA REALIDAD ANDALUZA. CON UNA EXTENSION DE UNOS 87.000 KM2., ANDALUCIA TIENE UNA POBLACION DE APROXIMADAMENTE 6.500.000 DE HABITANTES. SU RENTA PER CAPITA ES LEVEMENTE INFERIOR Y A LAS 368.000 PTAS., LO QUE LA SITUA EN DECIMO-QUINTO LUGAR DENTRO DEL RANKING DE RENTAS REGIONALES PER CAPITA, SEGUN DATOS UNA VEZ MAS DE LA PUBLICACION DEL BANCO DE BILBAO "RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1983 Y SU DISTRIBUCION PROVINCIAL". QUEREMOS TAMBIEN QUE ESTA PRESENTACION A SU CONFERENCIA, SIRVA COMO PEQUEÑA MUESTRA DE RECONOCIMIENTO Y HOMENAJE �3. DE NUESTRA CIUDAD, DE ESTE AYUNTAMIENTO Y POR TANTO, DE TODOS LOS BARCELONESES QUE HAN NACIDO EN ANDALUCIA, AL HOMBRE QUE SOÑO CON UNA ANDALUCIA MAS JUSTA, QUE A TRAVES DE SU AUTOGOBIERNO LOGRARA UNA DISTRIBUCION DE LA RIQUEZA QUE ALCANZARA A TODOS SUS HIJOS. NO PUEDO DEJAR DE TESTIMONIAR A BLAS INFANTE, QUE 1 MITIGO, CON. SUS CARTAS DE SOLIDARIDAD Y SUS VISITAS, EL PERIODO DE ENCARCELAMIENTO DE LLUIS COMPANYS Y OTROS CONSEJEROS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, EN EL PENAL DEL PUERTO DE SANTA MARIA. EN UNA DE ESAS CARTAS, BIAS INFANTE ESCRIBE LA SIGUIENTE FRASE, QUE REPRODUCIMOS COMO EXPRESION CONDENSADA DE NUESTRA SOLIDARIDAD: ".., ACASO LA ALEGRIA DE TODAS LAS ESPAÑAS, Y POR CONSIGUIENTE DE LA INMORTAL CATALUNYA, DEPENDA, HA DE SER COINCIDENTE, CON LA RESURRECCION DE GRANADA, ES DECIR, DE ANDALUCIA". EXCMO. SR, JOSE RODRIGUEZ DE LA BORBOLLA, PRESIDENTE y DE LA JUNTA DE ANDALUCIA, TIENE VD. LA PALABRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3932 Title A name given to the resource Presentació de conferenciant Sr. J. Rodríguez de la Borbolla, President de la Junta d’Andalusia dins el Cicle Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Espanya plural Model social Territoris Andalusia Rodríguez de la Borbolla, José Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1027/19860528d_00133.pdf ecdf4badb8eea93e7708a0e851b1f366 PDF Text Text Ref.: M 84 /86 Data: 28/5/86 Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació MEMORÀNDUM Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Xavier Roig Inauguració C.C.I. La intervenció de l'Alcalde a l'acte d'inauguració del Congrés de Comerç Internacional forma part d'una llarguissima sèrie de discursos que tindrà l'ordre següent; 1. Josep M. Figueras 5 min. 2. Iñigo de Oriol, president de C.C.I. España 5 min. 3. Adrian Piera, president del Consejo Superior de Cámaras 5 min. 4. Frans van der Ho yen, president de C.C.I. 5 min. 5. Solemne conferència de apertura per Rand V. Araskog, president i Director Ejecutiu de ITT Corporation 20 min. 6. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona 5,7 min. 7. Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya 7,8 min. 8. Apertura de la conferència per S.M el Rei . 1.206-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �MAJESTAD, (MOLT HONORABLE PRESIDENT), SEÑORES, COMO ALCALDE DE BARCELONA ME ES MUY GRATO DAR PERSONALMENTE LA BIENVENIDA A LOS PARTICIPANTES DE LA 7A. CONFER È NCIA DE LA CáMARA DE COMERCIO INTERNACIONAL. HACE UNOS MESES TUVE EL PLACER DE CONTRIBUIR A LA CELEBRACIóN DEL CENTENARIO DE LA CáMARA DE COMERCIO, INDUSTRIA Y NAVEGACIóN DE BARCELONA PRONUNCIANDO UNA CONFERENCIA. EN ESA OCASIóN HACÍA REFERENCIA A LA HISTORIA DE BARCELONA. RECORDABA COMO LA PROSPERIDAD DE BARCELONA HABíA IDO LIGADA AL ESPLENDOR DE LA LONJA. YO CREO QUE ESTA CARACTERÍSTICA SE PUEDE APLICAR A TODAS LAS CIUDADES. LAS CIUDADES POR DEFINICIóN, SON LUGARES DE COMERCIO, LUGARES DE INTERCAMBIO: DE BIENES, DE IDEAS, �DE INNOVACIONES. ASí HA SIDO A LO LARGO DE LA HISTORIA. LAS CIUDADES SON ESPACIOS ABIERTOS, NO TIENEN FRONTERAS. POR ELLO CREO QUE EL CONTENIDO DE LAS PONENCIAS QUE SE DEBATIRáN EN LAS SESIONES DE ESTA CONFERENCIA ESTá MUY DE ACUERDO CON EL ESPíRI^1U DE LO QUE REPRESENTAN LAS CIUDADES. LA LIBERALIZACIóN DEL COMERCIO MUNDIAL, LA PROMOCIóN DE LA INVERSIóN EXTRANJERA, EL ENDEUDAMIENTO DEL TERCER MUNDO, SON PROBLEMAS A LOS QUE LAS CIUDADES, Y ESTA CIUDAD EN ESPECIAL, SON MUY SENSIBLES. LA SEMANA PASADA TUVE EL HONOR DE CLAUSURAR LA CONFERENCIA DEL FONDO DE LAS NACIONES UNIDAS PARA ACTIVIDADES EN MATERIA DE POBLACIóN. EN ESTA CONFERENCIA SE APROB6 LA DECLARACIóN DE BARCELONA, EN LA QUE, ENTRE OTRAS COSAS, SE RECOMENDABA UN TRATAMIENTO DE LOS PROBLEMAS DE LA DEUDA DEL TERCER MUNDO QUE PERMITIESE LIBERAR RECURSOS PARA UNA MEJOR ATENCIóN A LOS PROBLEMAS DE LA URBANIZACIóN ACELERADA. �BARCELONA ESTá DESARROLLANDO UNA CAMPAÑA DE PROMOCIóN EXTERIOR PARA ATRAER INVERSIONES EXTRANJERAS. NUESTRA CORPORACIóN METROPOLITANA, CON LA COLABORACIóN DE OTROS MUNICIPIOS, Y PARA REFERIRME SOLO A UN EJEMPLO MUY CONCRETO, HA CREADO EL PARQUE TECNOLóGICO DEL VALLS CON LA IDEA DE ATRAER EMPRESAS DE ALTA TECNOLOGÍA. BARCELONA, POR OTRA PARTE, VE EN LA ENTRADA DE ESPAÑA EN EL MERCADO COMúN UNA OPORTUNIDAD PARA EXTENDER SU INFLUENCIA A UNA ZONA MáS AMPLIA QUE LA QUE HASTA AHORA DELIMITABAN LAS FRONTERAS POLÍTICAS. BARCELONA QUIERE SER UN CENTRO DE GRAVEDAD EN EL SUR DE EUROPA. QUIERE SER TAMBIÉN UN ENLACE PRIVILEGIADO ENTRE EUROPA Y AMÉRICA LATINA. TODOS ESTOS PRóPOSITOS NO PODRÍAN REALIZARSE SIN LA COLABORACIóN DE LA INICIATIVA PRIVADA. SIN LA COLABORACIóN DE ENTIDADES COMO LAS CáMARAS DE COMERCIO. LA SEPARACIóN ENTRE EL SECTOR PüBLICO Y EL PRIVADO SE HA DESMITIFICADO EN BUENA MEDIDA. LO QUE NOS IMPORTA SON LOS OBJETIVOS, SON LOS RESULTA'•S EN TÉRMINOS, ESO SI, DEL BENEFICIO QUE PUEDE OB NER LA MAYORÍA DE LOS �CIUDADANOS. NO QUIERO DEJAR DE ALUDIR A LO QUE EL TíTULO DE LA CONFERENCIA EVOCA EN BARCELONA. LA CáMARA DE COMERCIO INTERNACIONAL VA A DEBATIR LAS PRIORIDADES INTERNACIONALES DE LAS EMPRESAS PARA LA PRóXIMA DÉCADA. NOSOTROS, EN BARCELONA, HEMOS ELEGIDO EL SEGUNDO AÑO DE LA PRóXIMA DÉCADA, 1992, COMO UN OBJETIVO QUE ESTIMULA NUESTRA SELECCIóN DE PRIORIDADES. EL PROYECTO OLíMPICO, EN EFECTO, ES EL CATALIZADOR QUE PROYECTA BARCELONA HACIA UNOS OBJETIVOS DE RENOVACIóN, DE PRESENCIA INTERNACIONAL, DE RELANZAMIENTO ECONóMICO. ES UN FIN ASUMIDO POR TODOS, UNA ESPERANZA DE FUTURO QUE, A LA VEZ, CONDICIONA Y MODIFICA NUESTRO PRESENTE. GRACIAS A ESTE DESAFíO BARCELONA QUIERE MEJORAR SU EFICACIA COMO METRóPOLI MODERNA, ADAPTARSE A LA NUEVAS TECNOLOGíAS, PREPARARSE PARA EL SIGLO XXI. ESPERO QUE PUEDAN USTEDES CAPTAR EL OPTIMISMO QUE EN BARCELONA SE RESPIRA, EN LA SEGURIDAD DE QUE ALCANZAREMOS LA META. �FINALMENTE HOY TENGO UN MOTIVO ESPECIAL DE SATISFACCIóN QUE COMUNICARLES A TODOS USTEDES. EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA, EN CONSEJO PLENO REUNIDO ESTA MAÑANA, HA QUERIDO RECONOCER LA LABOR DESARROLLADA POR LA COORGANIZADORA DE ESTA CONFERENCIA, LA CáMARA OFICIAL DE COMERCIO, INDUSTRIA Y NAVEGACIóN DE BARCELONA, OTORGáNDOLE LA MEDALLA DE ORO DE LA CIUDAD. RECIBA, SEÑOR PRESIDENTE DE LA CáMARA, MI MáS CORDIAL ENHORABUENA. Y A TODOS USTEDES, SEÑORES DELEGADOS, LES DESEO UNA FELIZ ESTANCIA EN BARCELONA. SUS TRABAJOS SERáN SEGUIDOS DESDE LA CASA DE LA CIUDAD CON TODA ATENCIóN QUE MERECEN. SEÑORES DELEGADOS, SEAN UDS. BIENVENIDOS. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3933 Title A name given to the resource Inauguració de la 7ena Conferència de la Càmera de Comerç Internacional Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Atraure inversió estrangera. Alta tecnologia i el Parc Tecnològic del Vallès. Barcelona es vol adaptar a les noves tecnologies. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Congressos i conferències Comerç Relacions Internacionals Acció política Model social Cambra de Comerç Internacional Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1028/198606021d_00830.pdf 63a056388dbfb512a0406ef027420ffe PDF Text Text Ajuntament de Barcelona PREGO DE FESTES DE VALLS Barcelo a, 21 de juny de 1986 �SEMPRE EMOCIONANT PER A UN ALCALDE DE BARCELONA ÉS FER EL PREG6 DE LA FESTA MAJOR D'UllA ALTRA CIUTAT DEL NOSTRE PAÍS. CREC, A MÉS, QUE ÉS tNA NECESSITAT, UNA NECESSITAT SENTIDA I DEMANADA PER MI PER QUAN PRESUPOSA ALTRES REALITATS, VIATJAR PER CATALUNYA, I CONèIXER SOVINT DIFERENTS A LES QUE ESTIC AVESATS A VEURE. PER AIX6 Elo SENTO MOLT CONTENT AVUI D'EETAR AME VOSALTRES I PODER COMPARTIR, ENCARA QUE SIGUI UNA ESTONA, AQUESTS PRIMERS MOMENTS DE LA VOSTRA FESTA MAJOR. A VEGADES PENSO QUE TOTS HEM DE FER UN EXERCICI DE CONEIXEMENT MUTU, UN EXERCICI MS GRAN DEL QUE A VEGADES FEM. EL CONEIXEMENT S UNA BONA MANERA DE SOLUCIONAR ELS PROBLEMES I MALFIANCES QUE VAN SORGINT DE TANT EN TANT. POTSER, N'ESTIC SEGUR, ENS N'ADONARIEM QUE, MALGRAT TOT, NO SOM VEGADES, TAN AL RES DIFERENTS UNS DELS PATIM PROBL EMES COMUNS. 1.1 1, TE, A I QUE, bg_IJyy pPa~ EARCELONA ki A VrtrivLik-- @ /A ESALA, ELS MATEIXOS PROBLEMES QUE LA VOSTRA CIUTAT. VALLS HA ESDEVINGUT UNA CIUTAT INOUSTRIAL. ÉS, A MÉS, UNA CIUTAT AME UN FORTA ACTIVITAT COMERCIAL 1 AGRÍCOLA. �VALLS ÉS UN CAS, MALHAURADAMENT AI, Ni O GAIRE REPETIT, DE VITALITAT ECON6MICA. LA CAPITAL DE L' ALT CAMP RESULTA UN BON EXEMPLE PER A TOTES AQUELLES POBLACIONS DE CATALUNYA QUE ES PENSEN QUE UNA CIUTAT DE LI NTERIOR DEL NOSTRE PAÍS NO POT ESDEVENIR PUNTERA A LA I*11STRIA. ÉS AQUEST UN ERROR QUE VALLS SE N'ENCARREGA, JO DIRIA DIA RERA DIA, DE TIRAR PER TERRA. VALLS ÉS UN EXEMPLE DE COM UNA «WAT POT ADAPTAR-SE ALS TEMPS MODERNS SENSE PERDRE I1A SEVA IDENTITAT. GRCIES A CIUTATS COM. AQUESTA TEN M A CATALUNYA UN SISTEMA DE CIUTATS ARTICULAT, QUE FÌ UNCIONA I QUE ENS PERMETR1 APROFONDIR AMB 1XIT EN EL REPTE DE LA INCORPORACI5 AL MERCAT COMU. COM A ALCALDE DE BARCELONA EM SENTO MOLT AGRAIT I VOLDRIA DONAR-VOS ARA I DES D'AM LES GRICIES PER HAVER-NOS DONAT EL SUPORT A LA CANDIDATURA OLIMPICA DE LA CIUTAT. BARCELONA TORNA PER QUAII.TA VEGADA A DEMANAR L'ORGANITZACI6 D'UNS JOCS OLÍMPICS. A LES ALTRES TRES OCASIONS LA IL.LUSI6 I LES GANES QUE ELS BARCELONINS HI VIREM POSAR ES VA SENTIR DEFRAUD4DA AL NO SER-NOS �CONCEDITS. CREIEM QUE ARA VA DE DEBE. ESPEREN I DESITGEM QUE EL 1 D'OCTUBRE D'AQUEST ANY ELS MEMBRES DEL COMITÉ OLíNPIC INTERNACIONAL REUNITS A LAUISANE FARAN JUSTICIA I CONCEDIRAN A LA NOSTRA CIUTAT LA REALITZACI6 DELS JOCS DE 1992. PER CS QUE BARCELONA ORGANITZI U1S JOCS OLÍMPICS NO ÉS NOMS UNA TASCA NOSTRA, ÉS UN PROJECTE QUE ULTRAPASSA ELS LÍMITS DE LA CIUTAT PER A ESDEVENIR UN PROJECTE CATALS, UN PROJECTE DE TOTS. PER AI) CS, EL VOSTRE SUPORT ENS ES TAN GRAT I ENS ESTIMULA ENCARA MÉS EN EL TREBALL D'ACONSEGUIR PER A BARCELONA I ATALUNYA UNS JOCS OLÍMPICS QUE FINS ARA ENS HAN ESTAT EGATS. I ÉS QUE VALLS I ELS SEUS CIUTADA S SEMPRE HAN TINGUT CONTINUA TENINT UNA GRAN SETBILITAT PER LES ACTIVITATS ESPORTIVES. GAIREBÉ TOTS ELS ESPORTS TENEN A LA VOSTRA CIUTAT UNA I DUES REPRESEN91ACIONS. PODRIEN DIR QUE A VALLS Hl HAN DOS CLUBS DE TOT. JO SEMPRE HE CREGUT QUE LA SENSIBILITAT PER L'ESPORT NO SOL CREAR-SE ARTIFICIALMENT SIN6 QUE NEIX MOLT PROFUNDAMENT DE LA PR6PIA ANIMA, DEL PROPI TARANNS ELS CIUTADANS QUE �COMPOSEN UNA COMUNITAT. fS UNA FORMA DE VEURE EL MóN I DE VIURE'L. I EN TENIM UN ALTRE EXEMPLE D'AIXc QUE ESTIC DIENT. A L'EXPEDICIó CATALANA QUE L'ANY ITSAT VA CONQUERIR L'EVEREST I A LA QUE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA LI VA DONAR EL TOTAL SUPORT H1 PARTICIPPVEN ALPINISTES DE VALLS. OSCAR CADIACH, QUE VA ARRIBAD AL CIM, ENCARA QUE NO SIGUI D'AQUí ES SOCI DE LA SECCIó DE MUNTANYA DE VALLS MENTRE QUE JORDI MAGRINYa SI QUE ÉS CONCIUTAD. VOSTRE. L'HOMENATGE QUE AQUESTS DIES DEDIQUEU ALS MÉS GRANS DELS VOSTRES ESPORTISTES, ALS EONERS RECENTS DE L'ESPORT ÉS UNA BONA MOSTRA DE L'E8PERIT DE LA CIUTAT I, PER A Mí, ÉS UN NOU MOTIU DE SA ISFACCIó EN AQUESTA VISITA A VALLS. TOT ALLCS QUE UNA CIUTAT FA PER L'ESPORT, COM AQUESTA SETMANA DE L'ESPORT VALLENC, HO FA TAMB1 PER LA CULTURA CÍVICA DELS SEUS HOMES I . DONES, DELS SEUS NOIS I NOIES. SI L'ESPORT 1S UNA ACTIVITAT QUE AGERMANA VALLS 1 �BARCELONA, N'El HA D'ALTRES QUE LA VOSTRA CIUTAT N'ÉS PEONERA I MESTRA. M'ESTIC REFERINT ALS CASTELLERS. CATALUNYA TI ENTRE LES SEVES TRADICIONS MÉS SENTIDES AQUESTA DELS CASTELLERS. I VALLS N ES LA CREADORA, LA MARE. LES VOSTRE DUES COLLES, LA VEL LA I LA JOVE PORTEN PER CATALUNYA EL NON DE VALLS. BARCEL ONA TAMBÉ TI COLLES CASTELLERES PERCS TOTES, I HO SE BEN BI, MIREN I AGAFEN COM EXEMPLE A SEGUIR LES VOSTRES COLLES CASTELLERES. NO CREGUEU QUE NO INTENTEN SUPERARSE I SUPERAR-VOS, PER PER ARA, NO ES POT. I NO SOLAMENT NOSALTRES SINE CAP ALTRA CIUTAT DEL PAÍS. L'ANY PASSAT SEGUINT EN AQUEST CAMí DE P NERS VAU INAUGURAR 1L PRIMER I PER ARA 1INIC MííSEU CASTELLER A OD4 , TOTES LESI COLLES CASTELLERES DE CATALUNYA HI HAN APORTAT ALGUNA CCSA. NO PUC NI VULL DEIXAR DE FER F1SMENT, EN AQUESTA OCASI6, A UN FESTA QUE S'HA FET TíPIOA A CATALUNYA I PER LA QUAL MOLTS CATALANS US CONEIXEN I US VISITEN DURANT L'ANY: LA CALCOTADA. NO VOLDRIA, PER, DEIXAR DE CONSTATAR UNA REALITAT, UNA REALITAT QUE ES DONA CADA ANY PER LES VACANCES D'ESTIU, ELS CAPS DE SETMANA O EN AQUESTES FESTES CON LA CALCOTADA. ELS BARCELONINS, �LA GENT DE CIUTAT, APROFITEM QUALSIOL OPORTUNITAT PER DEIXAR LA CIUTAT I ANAR PER CAT[i1LUNYA. EN MOLTES OCASIONS, DURANT LES VACANCES O VIATJANT PEL PAIS HE VIST COM LA GENT PASSA PEP. UN LLOC, VISITA UNA POBLACIÓ DE CATALUNYA SENSE APROFONDIR EN LA SEVA REALITAT. PEP. pAp c- C UUOS A, PENSA EN AIXà, MOLTES VEGADES EL BARCELONI ES, ELL I NO ARRIBA A CONéIXER LA REALITAT QUE TREPITJA, LA REALITAT QUE COM A TOTES EST PLENA DE DIFICULTATS I PROBLEMES. POTSER, JA HO DEIA AL COMENÇAMENT D'AQUEST PREGÓ, CAL QUE ENS CONEGUEM MÉS I I`ILLOR. CAL FER UN EXèRCICI DE CONEIXEMENT MUTU I, EN AQUESTA TASCA ELS BARCELONINS FINS ARA NO N'HEM POSAT GAIRE DE LA NOSTRA PART. VOLDRIA, COM A REPRESENTAT, ARA I AQU1, DE BARCELONA PODER-VOS DONAR LES GRICIE k,.1 ~fit- `LA VOSTRA DEFERèNCIA. NO VOLDRIA FER-ME PESAT, CREC QUEiÉS HORA DE COMENÇAR LA FESTA I QUE ELS PREAMBULS SEMPRE óN AIXè, PREAMBULS QUE NOMÉS SERVEIXEN PER A DONAR PAS ALL VERITABLEMENT IMPORTANT, QUE EN AQUEST CAS ÉS LA V STRA FESTA MAJOR. PASQUAL MAFAGALL I MIRA ALCALDE DE BARCELONA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3934 Title A name given to the resource Festa Major de Valls / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Sessions, Ajuntament de Valls Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Festes majors Model social Valls Ciutats Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-06-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1029/19860602d_00136.pdf 1a1d6a67b87c4bd72a1ceabf465c3549 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, amb motiu de la inauguració del Pavelló Mies van der Rohe Barcelona, 2 de juny de 1986 Exp. 705784 IMPREMTA MUNICIPAL �SENYORES, SENYORS: AQUEST ACTE D'AVUI ÉS LA CULMINACIG DELS ESFORÇOS D'UNES PERSONES QUE DES DE FA MOLTS ANYS ES VAN PROPOSAR LA RECONSTRUCCI6 DEL PAVELL6 ALEMANY DE LA EXPOSICIG DE 1929 PROJECTAT PER MIES VAN DER ROHE. AQUELLS PROPóSITS INICIALS DELS QUE LLAVORS EREN UNS JOVES ARQUITECTES NO HAN POGUT CRISTALITZAR FINS ARA. L'AJUNTAMENT PRESIDIT PER NARCIS SERRA VA FER SEU EL PROJECTE. L'AMBIENT D'UNA BARCELONA LLIURE DINS D'UNA CATALUNYA AUTòNOMA I UNA ESPANYA DEMOCRàTICA VAN AFAVORIR LA COMPRENSIó I LA CONFIANÇA DE TOTES LES INSTITUCIONS, EMPRESES I PERSONES QUE ES VAN AFEGIR AL PROJECTE. A TOTS ELLS CORRESPON EL MÉRIT DE L'ACTE D'AVUI. PER AVUI TAMBÉ ESTEM SATISFENT UN DEUTE. UN DEUTE QUE BARCELONA TENIA AMB LUDWIG MIES VAN DER ROHE. LES FOTOS, DIBUIXOS I REFERèNCIES DEL PAVELLó HAN �ESTAT UNA CONSTANT EN ELS LLIBRES I REVISTES D'ARQUITECTURA, D'ART I EN TOTA MENA D'ENCICLOPèDIES. EL NOM DE BARCELONA HA ESTAT PRESENT A TOT EL MóN DES DE 1929, GRáCIES A MIES VAN DER ROHE. IGUALMENT, DES DE QUE VA INICIAR-SE LA RECONTRUCCIó DEL PAVELLó, BARCELONA HA TINGUT UNA ENORME PUBLICITAT EN ELS MILLORS PERIóDICS DEL MóN, COM THE NEW YORK TIMES, THE WALL STREET JOURNAL, TIME, NEEWSWEEK, INTERNATIONAL HERALD TRIBUNE I A TOTES LES PUBLICACIONS D'ARQUITECTURA. LA RECONSTRUCCIó DEL PAVELLó NO ÉS TAN SOLS RESTITUIR UNA PEÇA FONAMENTAL DE LA HISTòRIA DE L'ARQUITECTURA. PER ALS BARCELONINS REPRESENTA TAMBÉ LA RECUPERACIó D'UNA PART DE LA NOSTRA HISTòRIA. L'EXPOSICIó DE 1929 VA MARCAR L'IMPULS RENOVADOR MÉS IMPORTANT QUE BARCELONA HA EXPERIMENTAT EN AQUEST SEGLE. EL METRO, LA URBANITZACIó DE MONTJUïC, LA PLAÇA D'ESPANYA VAN SER POSSIBLES GRàCIES A L'EXPOSICIó. EL PAVELL6 ENS RECORDA TOT AIXò. �1 PER LA RECONSTRUCCI6 DEL PAVELLó ÉS TAMBÉ UN SIMBOL DEL QUE FA L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. ORIOL BOHIGAS, QUE VA SER QUI EN 1954 VA ENCAPÇALAR LA PRIMERA PROPOSTA DE RECONSTRUCCIó, VA ESTABLIR LES BASES DE LA POLíTICA URBANíSTICA DE L'AJUNTAMENT. HA ESTAT UNA POLíTICA QUE ALGUNA VEGADA HE QUALIFICAT DE SARGIDORA. UN URBANISME QUE, ACCEPTANT EL PIJE GENERAL METROPOLITà COM A CONTEXT VàLID, HA PRIMAT EL PROJECTE SOBRE EL PIJE. L'URBANISME BARCELONí DELS GLTIMS SIS ANYS HA TINGUT COM A LEMA LA RECONSTRUCCIó D'UNA CIUTAT DEGRADADA, LA RECUPERACIó DELS SEUS SIGNES D'IDENTITAT I LA MONUMENTALITZACIó COM A EINA PER A DIGNIFICAR EL TEIXIT URBE. AQUESTA POLíTICA HA DONAT ELS SEUS FRUITS. I MALGRAT ALGUNES RETICÈNCIES INICIALS, ÉS ACCEPTADA PER TOTHOM. MOLTS DE VOSTÉS HAN COMPROVAT COM ELS VEINS DE LA PLAÇA DE LA PALMERA CONSIDEREN QUE L'ESCULTURA DE �RICHARD SERRA COM A PRòPIA. COM VIGILEN QUE NO LA FACIN MALBÉ, COM AVISEN LA GUàRDIA URBANA QUAN ALGú INTENTA EMBRUTAR-LA. LES VISITES ALS NOUS ESPAIS PúBLICS S'HA CONVERTIT JA EN UN RECORREGUT HABITUAL DELS VISITANTS DE BARCELONA. I AIXò ENLLAÇA AMB LA RENOVADA VOLUNTAT DE BARCELONA DE SER PRESENT A L'ESCENA INTERNACIONAL. EL PAVELL6 SINTETITZA TOT AIXE: FITA DE L'ARQUITECTURA, HISTòRIA DE BARCELONA, PROJECCIE INTERNACIONAL. I TAMBÉ PROJECCIE CAP AL FUTUR. AQUESTA MUNTANYA, ON ES VA CELEBRAR L'EXPOSICIE DE 1929, ÉS TAMBÉ ON ÉS LA FUNDACIE JOAN MIRE. ON ÉS EL MUSEU D'ART DE CATALUNYA, QUE ESTEM RESTAURANT. I ÉS ON ÉS L'ANELL OLÍMPIC, QUE SER EL CENTRE DELS JOCS OLïMPICS DE 1992 SI BARCELONA N'ACONSEGUEIX L'ORGANITZACIE, QUE L'ACONSEGUIRà. AQUEST PAVELL6, A MÉS, NO SERI NOMÉS UN LLOC A VISITAR PER FER HISTòRIA. SER UN CENTRE DE DOCUMENTACIE �VIU, UN ELEMENT MÉS DE LA XARXA DE MUSEUS DE LA CIUTAT. SERA UN EMBLEMA DE LA BARCELONA CULTA, COSMOPOLITA, OBERTA QUE ENTRE TOTS ESTEM REFENT. FINALMENT, VULL FER ESMENT DE LES PERSONES I INSTITUCIONS QUE, A MÉS D'ORIOL BOHIGAS, àNIMA DEL PROJECTE, HAN FET POSSIBLE QUE ARRIBES A BON TERME. ROSA M. SUBIRANA, DIRECTORA DE LA FUNDACIó, LA TENACITAT DE LA QUAL HA ESTAT FONAMENTAL PER ACONSEGUIR LA COL.LABORACIó D'EMPRESES. ELS ARQUITECTES CRISTIAN CIRICI, FERNANDO RAMOS, IGNASI MANUEL DE SOLA-MORALES, QUE HAN SABUT REUNIR ELS PLÁNOLS I FOTOGRAFIES DEL PROJECTE ORIGINAL I PORTAR-LO A LA PRACTICA. JOAQUIM D'ABADAL, SENSE LA INTERVENCIó DEL QUAL DES DE L'AMBAIXADA D'ESPANYA A ALGER NO HAURIA ESTAT POSSIBLE QUE L'ONIX, úLTIMA PEÇA DEL PROJECTE, HAGUÉS ARRIBAT MAI A BARCELONA. I LES EMPRESES I INSTITUCIONS: - COL.LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA - DEMARCACIó DE BARCELONA DEL COL.LEGI OFICIAL �D'APARELLADORS I ARQUITECTES T2CNICS DE BARCELONA - CONSOLAT DE LA REP. FED. D'ALEMANYA A BARCELONA - DIPUTACIó DE BARCELONA - FIRA INTERNACIONAL DE BARCELONA - GOVERN DE LA REPúBLICA FEDERAL D'ALEMANYA - MINISTERIO DE OBRAS PúBLICAS Y URBANISMO. MOPU. - ARAG INTERNACIONAL, S.A. DE SEGUROS - ASLAND CATALUNYA, S.A. - BANC COMERCIAL TRANSATLàNTIC (BANCOTRANS) - CAIXA D'ESTALVIS DE CATALUNYA - CEMENTOS DEL MAR, S.A. - CEMENTOS MOLINS, S.A. - CEMENTOS UNILAND, S.A. - THE CHASE MANHATTAN BANK, ESPAÑA - EL CORTE INGLÉS, S.A. - GÜTERMANN, S.A. - KNOLL INTERNATIONAL (NEW YORK) - LA AUXILIADORA DE LA CONSTRUCCIóN, S.A. - MERCEDES -BENZ ESPAÑA, S.A. - PORTLANS, S.A. (PORTLANCA) - QUíMICA FARMACÉUTICA BAYER, S.A. - SIEMENS, S.A. �SENYORES, SENYORS, PROCEDEIXO A EXECUTAR UN DELS ACTES QUE COM ALCALDE MÉS SATISFACCIó M'HAN PRODUIT: DECLARO INAUGURADA LA RECONSTRUCCIó DEL PAVELLó ALEMANY DE BARCELONA PROJECTAT PER LUDWIG MIES VAN DER ROHE EL 1929. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3935 Title A name given to the resource Inauguració del Pavelló Mies van der Rohe Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Montjuïc Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Arquitectura Urbanisme Barcelona Model social Mies van der Rohe, Ludwig, 1886-1969 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-06-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1030/19860604d_00138.pdf 52019f8abc7c360279da09c200e2bfa7 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Palabras del Excmo. Sr. Alcalde en la obertura de las jornadas de los Grandes Municipios del Mediterráneo occidental ante la droga Barcelona, 4 de junio de 1986 �SEÑOR MINISTRO, SEÑORES ALCALDES Y CONCEJALES, SEÑORAS Y SEÑORES: QUIERO DARLES LA BIENVENIDA A BARCELONA. ESPERO QUE SU ESTANCIA AQUÍ SEA, ADEMAS DE PROVECHOSA, AGRADABLE. NOSOTROS HAREMOS LO POSIBLE PARA QUE SEA ASí. NOS HEMOS REUNIDO AQUÍ PARA VER COMO, DESDE LOS MUNICIPIOS, HEMOS AFRONTADO LA PROBLEMÁTICA DE LAS DROGAS. HE SOSTENIDO MUCHAS VECES QUE LOS MUNICIPIOS ESTAMOS MEJOR PREPARADOS PARA HACER FRENTE A ESTE TIPO DE PROBLEMAS QUE OTRAS INSTANCIAS DEL GOBIERNO. NUESTRA PROXIMIDAD AL CIUDADANO NOS PERMITE RESPONDER CON MS FLEXIBILIDAD A LAS NECESIDADES NUEVAS QUE MANIFIESTA LA POBLACIE)N. Y, SIN DUDA, LA EXTENSI6N DE LA DROGADICCIóN ES UN FEN6MENO SOCIAL QUE POR SU RELATIVA NOVEDAD Y POR SU GRAVEDAD PRODUCE TODAVÍA UN GRAN DESCONCIERTO EN CUANTO A LA MANERA DE TRATARLO. �AGN ASI, LLEVAMOS SUFICIENTE TIEMPO CONVIVIENDO CON LA DROGA, TENEMOS EL SUFICIENTE APRENDIZAJE PARA PODER INTERCAMBIAR NUESTRAS EXPERIENCIAS. PIENSO QUE ESTAS JORNADAS SERáN ESPECIALMENTE POSITIVAS POR COMPARTIR LAS CIUDADES AQUÍ REPRESENTADAS MUCHAS CARACTERÍSTICAS COMUNES. CON MUCHAS DE ELLAS, BARCELONA Y LAS OTRAS CIUDADES CATALANAS REUNIDAS AQUI TIENEN PROFUNDOS LAZOS HIST6RICOS. HEMOS FORMADO PARTE DE LA MISMA CORONA DE ARAG6N, CON NáPOLES, PALMA DE MALLORCA, VALENCIA Y ZARAGOZA. NOS SENTIMOS FRATERNALMENTE UNIDOS COMO CIUDADES ESPAÑOLAS A MáLAGA. BARCELONA ESTA HERMANADA CON MONTPELLIER. COMPARTIMOS CON GÉNOVA EL RECUERDO Y LA HERENCIA DE CRISTOBAL COLEN. Y CON MARSELLA, GÉNOVA Y BARCELONA COMPITEN AMIGLABEMENTE PARA SER EL PRIMER PUERTO DEL MEDITERRáNEO. TODAS TIENEN, ADEMES, UNA MISMA MANERA DE ENTENDER LA VIDA, UN ESPÍTRITU Y UNA CULTURA MEDITERRENEA COMUNES, Y, AL MISMO TIEMPO, TODAS ELLAS SON CIUUDADES ABIERTAS, COSMOPOLITAS, QUE SE HAN HECHO DE APORTACIONES Y �CULTURAS Y GENTES MUY DIV ERSAS. QUIERO SALUDAR TAMBIÉN LA PRESENCIA DEL CENTRO ITALIANO DE SOLIDARTETE Y DE LAS DELEGACIONES DE LA O.M.S., DEL CONSEJO DE EUROPA, DE LAS NNUU Y OTRAS INSTITUCIONES EUROPEAS, DEL PLAN NACIONAL DE LA DROGA Y DE TODAS LAS INSTITUCIONES P BLICAS Y PRIVADAS AQUI PRESENTES. Y TAMBIÉN AL REPRESENTANTE DEL AYUNTAMIENTO DE AMSTERDAM, DEL QUE TENEMOS MUCHO QUE APRENDER. LAS JORNADAS SEREN UNA OCASI6N IDC;NEA PARA REFLEXIONAR SOBRE LO QUE LOS AYUNTAMIENTOS HEMOS HECHO Y LO QUE HEMOS DE CONTINUAR HACIENDO. PORQUE, AL MARGEN DE LAS POLÉMICAS SOBRE LA OPORTUNIDAD DE LEGALIZAR O NO LEGALIZAR LAS DROGAS, ES EVIDENTE QUE LA SOCIEDAD ESTE OBLIGADA A PRESTAR ASISTENCIA A LOS DROGADICTOS QUE LO RECLAMEN. Y LOS AYUNTAMIENTOS, DESDE LA POSICIóN QUE ANTES HE CITADO DE MEJOR SITUADOS PARA RESPONDER, HAN DE SATISFACER LA INQUIETUD DE LAS DEMANDAS DE LOS CIUDADANOS. TODOS SABEMOS QUE LA. EXTENSIÓN DE LA DROGADICCIóN, �APARTE DE SUS IMPLICACIONES SANITARIAS, ES UN CONFLICTO SOCIAL. Y LA CIUDAD ES EL ÁMBITO DONDE ESTE CONFLICTO SE PLANTEA CON MS CRUDEZA. LAS JORNADAS HABRÁN DE TENER EN CUENTA LA NECESIDAD DE TRATAR LA DROGAD1CCIóN DESDE UNA PERSPECTIVA GLOBAL. POR ESTA RAZ6N SE HAN ESTRUCTURADO EN TORNO A UN DEBATE TÉCNICO QUE ESTUDIARA LA ASISTENCIA SANITARIA, DEMANDA Y PREVENCI6N DEL CONSUMO, LA LA INSEGURIDAD CIUDADANA Y LA REHABILITACIóN. Y UN DEBATE SOCIAL DONDE SE TRATAR á PREVENCI6N DESDE EL PUNTO DE VISTA DEL PAPEL DE LAS INSTITUCIONES VOLUNTARIAS Y DE LOS MEDIOS DE COMUNTCACI5N. SE ANALIZARá TAMBIEÉN LA LÍNEA DE TRABAJO SEGUIDA POR ORGANISMOS NO MUNICIPALES, COMO LA DELEGACI6N DE GOBIERNO DEL PLAN NACIONAL CONTRA LA DROGA, LA ORGANIZACIU MUNIDAL DE LA SALUD, EL CONSEJO DE EUROPA, Y LAS NACIONES UNIDAS. FINALMENTE TENDREMOS MUCHO GUSTO EN EXPONER LA EXPERIENCIA, QUE YA, EMPIEZA A SER LARGA DEL AYUNTAMIENTO �DE BARCELONA. EX P LICAREMOS COMO SE ABORDA EL PROBLEMA DESDE LAS DISTINTAS áREAS DE ACTUACI6N MUNICIPAL. EL áREA DE JUVENTUD Y DEPORTES TIENE UNOS PROGRAMAS DE PREVENCI5N DIRIGIDOS A LA INFANCIA Y A LA JUVENTUD. EL AREA DE SANIDAD, DISPONE DESDE 1981 DE LA UNIDAD DE TOXICOMANÍAS DEL HOSPITAL DEL MAR. EL AREA DE SERVICIOS SOCIALES DESDE 1979 VIENE DESARROLLANDO UN PROGRAMA DE ATENCI5N DE DROGODEPENDENCIAS, UNA COMUNIDAD TERAPÉUTICA ("LA GRANJA"), UN PISO TERAPÉUTICO, UNOS TALLERES DE TERAPIA OCUPACIONAL Y UN CENTRO DE DOCUMENTACIóN, INFORMACI6N Y PREVENCI6N. FINALMENTE, LA COMISI6N TÉCNICA DE SEGURIDAD CIUDADANA, FORMADA POR EL GOBIERNO CIVIL Y EL AYUNTAMIENTO, HA ESTABLECIDO UNOS CONSEJOS DE SEGURIDAD DE DISTRITO Y CONSEGUIDO LA NECESARIA COORDINACI6N ENTRE DIFERENTES CUERPOS DE SEGURIDAD PARA DISMINUIR LA OFERTA DE DROGA. EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA TIENE LA VOLUNTAD DE SER ACTIVO EN ESTA MATERIA Y DE RESPONDER A LA DEMANDA DE LOS CIUDADANOS, POR OTRA PARTE MUY LIGADA A LA FORMULADA EN EL TERRENO DE LA SEGURIDAD. EL AYUNTAMIENTO TIENE LA �VOLUNTAD DE HACER UN ESFUERZO Y FOMENTAR LA INTEGRACI6N DE POLíTICAS, PRIMERO EN EL AYUNTAMIENTO Y, DESPUÉS, ENTRE LAS DIFERENTES ADMINISTRACIONES. SEÑORAS, SEÑORES, ESTOY SEGURO QUE CUANDO EL VIERNES CLAUSUREMOS ESTAS JORNADAS, TODOS SABREMOS MS Y ESTAREMOS MEJOR PREPARADOS PARA TRATAR EL FEN6MENO DE LA DROGODEPENDENCIA. POR NUESTRA PARTE PONEMOS NUESTROS CONOCIMIENTOS Y NUESTRAS INSTALACIONES A SU DISPOSICI6N. SOLO ME QUEDA DESEARLES QUE SE ENCUENTREN EN BARCELONA COMO EN SU CASA. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3936 Title A name given to the resource Jornades dels Grans Municipis del Mediterrani Occidental davant la Droga / Paraules obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. L'actuació de l'Ajuntament davant aquest problema es recull en diferents programes dins l'Area de Joventut i esports, Area de Sanitat i la Comissió Tècnica de Seguretat Ciutadana. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. CMB Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Sanitat Barcelona Drogoaddicció Acció política Model social Mediterrània Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-06-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1031/19860607d_00139.pdf ab1eab57ed3e03c87c29db3782c95dfc PDF Text Text Feria Internacional de Muestras ^ ORDRE DE L'ACTE INAUGURAL ORDEN DEL ACTO INAUGURAL - EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL EXCM. SR. D. PASCUAL MARAGALL ALCALDE DE. BARCELONA ALCALDE DE BARCELONA - EXCM. SR. JOSEP M. FIGUERAS - EXCMO. SR. D. JOSEP M. FIGUERAS PRESIDENT DEL COMITE EXECUTIU PRESIDENTE DEL COMITE EJECUTIVO DE LA FIRA DE BARCELONA DE LA FERIA DE BARCELONA MOLT HONORABLE SR. JORDI PUJOL - MUY HONORABLE SR. D. JORDI PUJOL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE PRESIDENTE DE LA GENERALIDAD DE CATALUNYA CATALUÑA PARLAMENT DE L'EXCM. SR. CARLOS DISCURSO DEL EXCMO, SR, D. CARLOS SOLCHAGA CATALÁN, MINISTRE D'ECO SOLCHAGA CATALAN, MINISTRO DE ECO- HISENDA, EL QUAL A -NOMIA NOMIA Y HACIENDA, QUIEN AL FINALI- L'ACABAR, DONARA PER INAUGURADA ZAR DECLARARA INAUGURADA LA 54 LA 54 FIRA INTERNACIONAL DE FERIA INTERNACIONAL DE MUESTRAS, MOSTRES. BARCELONA, 7 DE JUNY DEL 1986 Feria de Barcelona $!t BARCELONA, 7 DE JUNIO DE 198E Av. Reina M 8 Cristina 08004 Barcelona - España Tel. (93) 223 31 01 Telex. 53117/50458 FOIMB-E Delegación en Madrid: P° de la Castellana, 153 - 2° Tel. (91) 279 19 04/03 28046 Madrid - España �- Excmo. Sr. Ministro - Muy Honorable Sr. Presidente - Excmo. Sr. Presidente del Consejo Ejecutivo de la Feria Internacional de Muestras de Barcelona - Autoridades. - Sres. Expositores Señoras y señores. En primer lugar a la Feria y su ria de Muestras des que en este hijas, en buena quiero agradecer a los expositores su fidelidad confianza en la capacidad de atracción de la Fecomo símbolo y como colofón de todas las actividamarco se realizan a.lo largo del año, y que son medida, de la vieja Feria de Muestras. La Feria de Barcelona, cuyo Consejo General presido, ha desarrolla• do una serie de Salones monográficos, cada vez más competitivos en sus sectores correspondientes y, ha contribuido y debe seguir contribuyendo a la mejora del marco físico incomparable en que se alo ja, enriquecido desde la semana pasada con el maravilloso Pabellón Aleman de Barcelona de 1929, que por st sólo va a atraer al recinto de Montjuich a miles de profesionales y estudiosos de la Arqui tectura y el Urbanismo de todo el mundo. Al propio tiempo, la Ciudad de Barcelona está rehaciendo el Palacio Nacional que simboliza con su silueta a la Feria, traslada su parque móvil para permitir un nuevo espacio ferial que nos aprc xime al objetivo de los 100.000 m2, concursa el vecino Pueblo Es pañol para su remodelación y explotación privadas, sitúa en Miram¿ un hotel de primerí s ima categoría en los viejos estudios de Televisión Española, co . ®ran LI:IzallAnzIgIala Fundación Miró, pone en marcha con éxito total el Nuevo Teatro del Mercado de las F1L res y, en fin, corona la Montaña con la remodelación del Estadio olímpico - gracias a la ayuda del Estado - y con la construcción de un.nuevo Palacio de Deportes y espectáculos capaz. para 17.000 wspectadores - gracias a la ayuda de la Diputación de Barcelona.Arte, deporte, turismo ; y comercio se dan la mano en este Montjuïc �"f il.O 5k til( f\l ISYk h-H S (L. P €--ç')^^^2 E--)(^ ^ ^^^^ o Ufr ^1^2 C^x ^ 0-C LA- FiY2 /^U 1^-^ ^^ ^ s ^ est^ 51(k- ^ , ^3^ ^^^ f £41.t5 e- O f p,14 -M un Lu^^ su A05 u---x o r I . ro r? 6a 1/1 Ln/1 v eco t'zt ''f Wi 3(v ^ i7 Cy0 114a ^^ A ^J C L^1 ^/ L4 f'L'`1fl A /pi n ^1 ^^^D • ^ , I^ ^^ ^ P L ^v rbJ 77) n y VI S° m L/l^, o 1,0,,,I J ti o re-h f A-fh /l1_ w Y N41 .1 e• l 1^0 L^ 4j10-O aí^fDl./í/2" v, A41-90r111" Iw ?"`.1-- d % c'r/ h ^-C? ^^ ^-/t- S L-Y14 g ' n-sl Q u L J'r ^ ^ T^ 1)491-P/11 N cs f á.+P t T)'71 .1/D S,r L-^ ,s-„I ^o-n^ c^ pow^,^^3^ Y r-111 h) CA AM- 01-13 liu V UL-9l/ 4 J0/13 1(91-/1 7i- N4 - s j174-%'V E7:1-I.4 Z^^l v L7 f í^N M Kii,o tvo crivjun ^^^ ^^ d2f. A n cm .1) 1^ M ^ s ? n^ 5,1) f^ <4 4-Y1 TiG ^ t -o, e¿z 47Y t 2L-52 /I- T-z7v4- A.4, u r^ 7-)1 /1-5 71, F^^ Lg A. G11 t} rí-tPrI-TA __Ç-k) c:A27U D . /1-N 24 ^N) NI sn 't ^ c,o N -1 t3 /Ç z=7 k4 /9-vi- l/D ^^h^ ni ` (le2t .}a-0 144 n al-J ILt.L7 S z1) �7 e ^ rf r^ , ^`dM^^ T7^ 9 o^ -Pc.-^^ L7-3"( , u ovi b ^ r J o rr 1-T-121 : N ^ c^t^ Y)t^ S ^^^^ S Qt v ^ ^ hn v "ta r t^-` ^ S 1 ^ Sa^ ^t_oS / cN 1'3 nt B 1A.7 t^ç en—) UNA- t eJ in.f Y21 1} t ^ at ^ ^ itryt- 1r ll«,uiJ ti& w3 J l• C4 /\i ST i )L4'' 22 IV r u ebc: ktit c-tn s-E S/ uvt ^+ rv 1f1 ^ f M Pon "7-nyJ (l.1-- 101-1 41 a'n.1 eTvro 0 , e:1417)1v-- y (..,‘‘.) ti- ►' • A-1)n hlUCU.+ blA !4 t' r eyo t. q ^F vNp# 1M /2" Ctt-c.)t^ H r^S P©'z--7- CON OC.cb 7h^ 7ir1 -o/1 u ,2t'OS "Lit ()ÑA Pihl trs n 4 1-4-4o 1i 1I-1-7 ti °h I ,. ^ ^r^ 1.^1 N ^`^7vvJ ^ c4 pf PL (3Zt.,o 01-4 01? P oN c^i i LM lirN C2u o) PU w ts") t 2 i 'khF á LAS Al- 1713 UJ <-11-3 /1-P •-1 Pfin. A L4 11,149Y-h -t -11.+ fr vi V1,0 .r Csiv101-6 ~-0 rt1 v c~ y t7°^ 2.-1-11r Z 1^1 cor-1-72 f- t/ N+Q c-4-7-71-1, uÑ--4 .//071-)V Z- kitrk/2 11 0€ 4/3~01-. evu e L-3 P ►^^z- ^ • CA) n'u a TU . ryl S E Ir\ Ucl° ^^ l f7¡ t_k DMLlÍ u D A) 9C ^ 1^ 6 /'^J^^ k ) • o wm,t /t (–o S r^- C ^^ ^ ^ t ç v^ t^u c r^ `^r ^} ^ rft7L C.LA--d VS ( ^tz t `^lT n o `I ^z ^ ^ ^6 L2 ,o d ia L4 es Pw-AY-4 -ft^^,t a} 9 t- 4 C -m..rl 24 o-, fF SEn puts- k)--7_1 Cctco L ^ st771 /^ C .11 oc ?J V6s D1titR 1/\9 LU N DI-in per ^^J^ l^-u - /0,.v C.. cf115 G3t Itu ks _ Lq �t"1, (43 P `` " PO uo i4 (A/ # ^14)ti4 `7vl 4-6-11 '^^3 17- ` /1-L. /L Lz—/ 11/1j /b P ^^ -c.,' v byr» Lg- ^éu 1---){ li ^S-f) -044 ,a ri 71-4-e.vrCnnx) W1 ,1-1; 07-4 l<>0 W Alri,i v N M (-/Lo fi " ií7 o S -t53 r \ v^ ^ ^^ (N ^^ A fmiL , 7 ti n uN A s() s AvVva Trpl,b .- 7 co IJ M e-) rm K,t -0,1 /0 e-- 5 rc^ Cs o M c-Yl (Ab CA vut7tS y PA ^^ ^ ^^- ^ ^^ G.A- ^ ^^ v i79'u brl 0 ao Nry', c^ 1-4 ¿--A /t- c4(4 0 o C2 fl e, béo 11-(z 1.5722-19-7b - 7. a o o t_-S (ífl^i Gigt>>2_ f'01 yk 4 t , ^^ í^ F-1 v4 c-5 `^ cru F7),) Ac 0 - 6,t,41/7/ 4- ‘--,4 A v AA ot z 14 10 c 7) US u(i¡ boa/ ^^^ 1-72 srn-z_ ^'Z %^ ^ av e" 4 ¿-.1 114 &,-1 7-7>),5 4" Cok), 0-1 V n/ mo^L -^ Gq "L1'11/1 ^ n1 ^ ^u160 mol Al o e n N ^ ct- ¿ér,1~ nt' wi 0m t z/!44 J‘,J 7U 4 erW ( . L,irtrb-0-04 A I^L¡ P M u4 1/1/) Gp U i\J w s SU S' PI/14'V /ti) 11-5/ sv ag. 7Y1- cOL- woS 41) Pub Gr.,1Ur er- cA, L-S (I) /i"ZJ^L P ,b( A) 777991',12 c,"ST-4, P^iQV^ kt;,-,v1,1 P4-114 7v1 4-5" 1-0-1311 1 DC-` 1,1-1_ 1-7 v ^^9 y---p 1)-0 iti /j 01,1'7-4 cM\r-b ^L^ Lvs >oo, 00o ►° U ^rS7v ^'v d^S ,3 4-Y1 rut N4 v ,- 4,14y1n vti NV u^a V t-2..4ávb^ t^ tt4,0 rv 7-7 v t c <^ U ^r 192 ái ' L Ut,rl-71 jA 1524/ ^^^^^ ^v ÍJ mo^3 7 ^ N ^-^-^-5,. /I 4--vuQvJ in-72V /1,11 P /b fi hl 41,, A t- &/ttii c ei--¿)4i4 5.L ^irr■) L 1- oaJ ï3 v ï z,tJL HçYy dt-S c^^l^.o c,p-o n- ^1 ^ d¢")'o �d m 1A-9 ftl r%141 £0 c,Q Po E-N) LA_ Dc— v U E-u--p (t E L.k- Z5 vl t_--z4 ï'vrDrtn-143?-- ,11).¿.113:?-(g/(..0-4--. T h5^ ^^^ r e Oil 19 ys, vt 11--0 r2.^ ^ Ú ^,i i ^^ c ^ r! Z ^^^ ^ ^ Sn ?^ -^, iP-1 , fl t L4 {'hZZ t I ^L De:- {-1--AN% r 0 U l,̀r-;Twc S L-4 c/1-7) U c-I n-21-/N plg ut›,t-~ -y.1 14,0 "i11 t,t `z_ ) c--r\r C 3rni 5 Ll ^ ^(^^J ^^7r v o 1�, S 751 c U Lo I) ,t-rt CAw C'L- 4-a) `s cA $ A.t, oS ^^- va 0n ^x.,14 R ^L,- ^ 4 n1 o tiict q-- 1. t2 M 3 vti1 c::-vt 4 Q JL Mon 7 ¿h) t-^ 174 o L 11`4.1 C`rl v lL-^ %^S 3L^r M ' hit ^1^^ ^- /^ L.^ 6 • ^ ^1 %^ ^ t^a^^ ^ S P-c, " T - i-rt.t^^ ^ w orryi P` rFiJ t4r-r>o ^t L --v J,3"runiy pllviriv Litit u o-014_ t) L% ^-rR4Lc95^ ^ 4,1 r "^ 1 r-U r1 t4 \T-o /1 prr-rt'A-o n tvr1-1 /t-Yt c.a 471-)4 Íh C o 44_ a b^ ^^ ^^ v,^ L^1 c2 k.,^-Fv ^Zo c^ ^ST^^-^ s r^ Í'B ^ d Ut 9 d-vi /Yik_ Cg.N, /c,4 t.Z. u/7-5- , hi 14.2-cAZ , ^,N ;l'un 7i- f1"- n-yv A- v-p-i n ^2vv^ s N^ i é1-t.1). ic n/r. Za •-- `? ES-971:") lyc,0 1 4-7--7-E- DI) G-c5-h-o4,91... 1/1.t,rTh. o t 9 0 U `T7tr.(g , 1^ t yU.^v r.t-3.0S Q v1/4.7- ('r-l_ 4 N- t ^ f 1.1 Q ' LA35 N V t1 yrs 68-vj LA V evi?.4 cAb N 15t7 I N 5-71 2, uz.pU ^r N'Y1 ‘1/1-1"-n._,-)-J '1/ Lo e--7s Cs1,'1-) ! y^( c^Z ^ ,^^^ r^r ^o 5 Ce-Y14 -74 ) Ft-71/0q Gt LE-- L..A U b(il^7).1.1[ï•1-vT^1/1.1')?3 `> c (17^ S el e'D a-v,V) c esi- L---73n _ t3 ►9- S 1 -5-9al/ 0-13 ^^ lS L7:7v f°1--s-rvi 'xt 7 ^I v N r-9 c-'^ P t-2.1 a-yv --)443 Prl ov!-c o GIV 6y Dus-- /,^— l .) S Y'v esj 1- fi. prodS 4e, (^fS70-‘) rçr o - bJ ! En,-) vt-.61An o ç oc, im,t P r' /t- nil )(y v ° i i C..,0N e-. Scv1. L 1S t-;^oS L_.A- C/1-221\sL^ rM,, t,,9„v5'o r► lV1 ^S l^/} 1J S f ^l G 61 e vl. L^S r^ t ^^, nr0 j tes Q ^J f C^1i/(3-1 �n/1Wlai2E9- hC y Lr.) L-75 ~ o5 7tZc.lPNJ t ? p Jw,7S 1 G C1-7 "--J b1)-1.v Ct--r,„rV US , Í? ri.A j1 Z c-( D rJ z1ti0S S 7^J L,c A-71- c -1-79-11i1 f2-0 l24rh. C. a Pi 4- in -vk-, 6'} > V o í^tíld---5Go fr,1 4 5 cv' S -i12)1 c/t.' ffi7rz-, 9k- l. tt5 v̀ -J ï rl 51 1"3 Q v v-h Un_ 9- (,o-714 ^ c 69ti, ^./5 L 03- a 1 gJ 1--&-rk N 4-1,,,"NOwtt or^I c 5 00 C.-G í^ PKI (.3 v1/' /lz--uz, DG c.p..f 91-rvU r rz Fmrh,11. Q jkits Los- S\--)\n u ; 7., p S e-brn ilS cnNS ti •..t l S Cev4 -7\??--/t S `-7 r/-714 )/ rl ti.^ u (--17,1"-t1-0 5 t2C L--z,Txt/^ t z. i ^ /t-Y„7{ A41-14 -0 )11-+ 1-4) cz v).¿-- ~1 ' 4-,,,1411-• L J LLA C.fl-!^ ^D7j ^/^ ^^ ^-R Td 1-‘,1 UL l9,56 tYr\S r. , f.. c1. l C(,,^ 14,,t> p yr r ' t 3' aú Vl,c-rz-o-ruuyyt-v■_ /1ip u1 C~ 1 g-S G íbA -6-14 A r.1 ^ 15r Caf.1 d ehl ►'>A-,1 P cJ. J c_`L- 0w ,t_.-9,11-,ro c.,v PlIAJ /t-S l-/^+ ( Or. TZ ^ ^ , bv /^-r^ ^ S Cer)-1 -íó} 01 í CA-6 ;#9 C.--'S t1 K.1 4 7--iJ Ls1J K, u esTel.o S e-71-17- c/`hvl r v r- c^3 ^ l) é 1-cAJ ^t-r^ ^ w,7►-t 1, N^+i1 N vt-vPi t1 A--P ri l-hr S'vS t-&vv1 tl^ N1,1 D >,c44_ ^ (A-¿) Q vs 05' u. c,---tltn ti ï`IVul PI-A-41. !' w,) `7 L 2- 771-71 l C (ì-' fl- n N 1-7-, U iv tjuir nv2r. vj S^^ q 11-0M1 q u ï 2j1 S L'u 44 t,-w . v-)� A- v Al- 0L 1/4-7 L45 15r1,12--/M 4-Ç /h^v0s /1/1/1 )‘1 2 FL--yvl ,q I FcV tvt ib-,) o CA) l c7,-x) \1" 18 ea, D-\-7.- L^ ^íh tzu`ev^ Cr^a hfL.^vk//1- L A ,0 CL ^KLA 1, 1 k \„,/ ^ ^ ^ 0-1-14._z A-r-~ 6--íj--,.n?4-71 v?1 11-71 &&`-r\+ bel._ A.' i/,.l1-^ 4 bv C^ c--n4 ^ h/ 1-1 ^-►-^ ^^ 1 N¡Tili %'t.-r 4-1.1 Ò i,.J N ^ �– `TV 7 ^Jew ^ P-241-r■ l ,^^, ^,,^ L'2~1 ) ~-/- >L, t?"1-1 (Ai-t l71 Al w v z t) N Al v' Lrvv ^Aj t )f) t---- 1/1 esV--Y,as crr\iityss TU11/1t1. l,^ ; l N /á i- 1i 57n/0 5 u vo pyLA "r7L u n/ t U P U t---0 i C.^ / '\it3 l.. U S- j A,_/r') A-0 Z 5 Pu t r-73 Zos 155 x-7 QL^ qu e- ,(Ç2u 1V)-1/10,1 katobv itt^t /hJ yLrhJ\rn._ ^3I ^ c'^ PwC ,.l C41 /n'u if) v A791 ) 0 tr- LA- ^S ititt o R-fr\l La i Stirvk 19-0-1-)n 4j é !^ /k-vt C t-J ów^sj b 0,7 ^ '/ ^jZ^fU t-C) 6-77 ^ = k ut Ues 1 o in- 71/ kvt, i^ . S, ytzAsp s' D-'112 mn7j\r? S b-y.rZ , <^ i,^ 3 >14.-,^Wa-.) ^ tj^^ i h 9 1) S niCn ^^ 7 - c t4rj a-Q tit u n1 t 12~ IkugH5 w r}w-1 S y C Vc3 ot-s Whi 74 itit C,0 1,4 g u wS ¡ P1,-Pi- ^^ M e10-, Y) %i .2 (y¡rW ,ç_, tAvvz4 Z1---ri- ST7fi'' D S IN S Gl ç-N G' o 01'14 3 Nu Ft--7A'1-4 c, (AA ^-,.,(i1;' ¿.42-X/7 ei4 c vJ .1 -"71-4 Gil urS n14K 5 15T iv^-1/' 512u N L-3 >; \aryss #1-As-o\ p Pe:– v,17 O Crin i° ri.,01) t- A advco t,^ trz- P^1ils^ P4. O DU (in PI 65im P n ew ntirn-D-vL. A k/l, _l C} f I^ (r^ (rz, S 9744M -7 j ^^ ^ ^ it ivc-t `L--1/,41^ . k N t p1 C * -r-A, Flápisw' Ci1. vVAlr 7 CYI Vto, i--kibS L-- N -E L`L tR1 r'^ ót-^, q LA S QL4yrj3 PC f^Zi ° Ea.) te" P ^ n^ ,^-^1 A LA U i/FNN-G Fe'\/\,t ñ u U C.--tU NI) P v,s 1 cz7- y G Fl vt'L L U^ kl -E i vak lit¿ f f Lv L^S' pi L r-^ oN 77-1U t L t S 1'61/4)O ¿d S p r1 L^ ► o U r 3v t o c-o» t1-7 `)---o ^ñ rvuo )((x,‘,0 Oc-tLJ 1A C 611 ^ 11,+,.3 b !ti ETc ,Lq lk-1 o D , Lr L tz IMlPrtithl ti D ^ii 11,1 Put U STL`YLd4 �^ Pv (-4' o rrÍ'o7ti-liro9 E p o Lo y 20 N LA c L`(°1-oS ®; T7t-t. A- Ml h.,ai rE ^c T^ cPo rv(S r3 A> E H- vt t?Q./1 1 vC J P1411/fi; i"h. t." 1 MPno 01 1+5 fin C,i á C4414 .o ^r ) ) VA-ti d Go714 11 -N ¿.49'7 3 01 -1 )9-7-V ml 014 a v‘j-- L,¢j e)-t. 6-0 C L-̀71k n ^L11 = 'Si-f 9 c't Inh,, 3 ^i^ t-^S ^ ck3.,-Tuvv/b- 'TU f■Ifro j aVT U yL.es s^l r^j _ 1-,' ,, 3 -t_L__ ,X4-14--71 c2 L-r9 P ,-t t-L-0) ^ ^{ c^ ki V iv yt- 1'l- ^ Q tic. - s(..-Z-z) I 11 L S i2-I37-Ylif ^v ^`7v C-1 ^^ s ctiv r 1'2'Jt7 ^ A1 0 A4-Y1 c rrt-u hl 4 , c4 t p c'hzny ‘/ r 'N u M t^ ffvt ^-^ PII-11 ü U 11751- (.; Nd t-c3 G Z^ t)1 { 21-1.7 .v ".1 7 'syt " org L.4 cJ nAV itvi_ 015 /d v T-h N o 114 /F j ^ L_ s^ ^ a^ 150 ^ ^^ (r ^' e L. rrnrev 11-71-t-c - '1-7 $(4 rlo19 /K © n^ AT)i n ,:t v n/ l D r O^-zd)Lc yI el- A,2 t`h4 u S E'd' 5-Tat., /11! - i6-7,1 N(-7t--Ç. (71 /¢ (.71-s.rahi Aro títit M t-tto q u 71,7,4 k''''''t 1/3 WaS C^t",W /'¿-v1 1 .(1 ti1 C,•1 ^^^1r^ cm N ¿25 /CA 0 77\1 11-11) v S Ch. D^^ 411A-41- ¿ 4 7--t-t rN L=,^.J , ro Pul Pe:" Ll /1-0 rf e-S Ot C-tX L.1 ^-7w 1 1-7‘i S t.- DCL v1-t- g-s rtyl A &7),1-4 mt. CZ--oitii L `^ %L^ d S LS SIS 0t L b S g v" r 7 1-4 co M h^ uh^, v W y 14 (.47.J Lp itt_ im l/ t: UNA ,^LC^ V111-4,105 ¿Qco 4 1_4 ven^n' ^^ "( Ten 41 -e. n' 3 PI M ^^; ^ ^^ C ^ ^ c:77 S ritt 4r4 "oC1- l Z- 7 Vi 17 -zi,141 C.fri b.5 E^ CA-10 D L-- IN vC1-- á lArtoAut,o n ( 1)57-,'1_01 , kt / o r r U o 99L2'1- ; tz Pn(>r c.q--v5tk N C_ E N) v rt641-1)D c-u enn!/-N kh^ r•-e) w t ^h-A- cA ThNty . p o c-o tTl 1JUcV1) 84-ti 9 vc rvv-7A O c pU J t-5 -TY1. 4 4'y oi fM r 2_0 A-1.70 S y 711LNr k (: 1-1--1b"" t' IA ^ Q vz- l^ S t9 W. r - Ifi- o b1it4 ^i/f-15 1k Cm ^ tl l`) lomi1r 11't^z-v -- c,fwtU t-a) n/ U rv-Kirt/ ' ^ 1^ M S ce De" v^^ C^ IV^ P 0 h,A !^^ ut 11t- t 017 /1- c4 S A he" G>tro` b At1 ^ ^^ 1-001,0 1llIAM �Feria Internacional de Muestras ORDRE DE L'ACTE INAUGURAL ORDEN DEL ACTO INAUGURAL - EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL: - EXCM. SR. D. PASCUAL MARAGALL ALCALDE DE. BARCELONA ALCALDE DE BARCELONA EXCM. SR. JOSEP M. FIGUERAS EXCMO. SR. D. JOSEP M. FIGUERAS PRESIDENT DEL COMITE EXECUTIU PRESIDENTE DEL COMITÉ EJECUTIVO DE LA FIRA DE BARCELONA DE LA FERIA DE BARCELONA MOLT HONORABLE SR. JORDI- - MUY HONORABLE SR, D. JORDI PUJOL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PRESIDENTE DE LA GENERALIDAD DE CATALUÑA PARLAMENT DE L'EXCM. SR. CARLOS DISCURSO DEL EXCMO. SR. D. CARLOS SOLCHAGA CATALAN, M'INISTRE D'ECO- SOLCHAGA CATALAN, MINISTRO DE ECO- NOM IA i HISENDA, EL QUAL NOM IA Y HACIENDA, QUIEN AL FINALI- A L'ACABAR, DONARA PER INAUGURADA ZAR DECLARARA INAUGURADA LA 54 LA 54 FIRA INTERNACIONAL DE FERIA INTERNACIONAL DE MUESTRAS. MOSTRES. BARCELONA, 7 DE JUNY DEL 1986 Feria de Barcelona ,!!' BARCELONA, 7 DE JUNIO DE 198E Av. Reina M° Cristina 08004 Barcelona - España Tel. (93) 223 31 01 Telex. 53117/50458 FOIMB-E Delegación en Madrid: P° de la Castellana, 153 - 2° Tel. (91) 279 19 04/03 28046 Madrid - España �- Excmo. Sr. Ministro - Muy Honorable Sr. Presidente - Excmo. Sr. Presidente del Consejo Ejecutivo de la Feria Internacional de Muestras de Barcelona - Autoridades. - Sres. Expositores -- Señoras y señores. En primer lugar quiero agradecer a los expositores su fidelidad. a la Feria y su confianza en la capacidad de atracción de la Feria de Muestras como símbolo y como colofón de todas las actividades que en este marco se realizan a.lo largo del año, y que son hijas, en buena medida, de la vieja Feria de Muestras. La Feria de Barcelona, cuyo Consejo General presido, ha desarrollado una. serie de Salones monográficos, cada vez más competitivos en sus sectores correspondientes y, ha contribuido y debe seguir contribuyendo a la mejora del marco físico incomparable en que se alo ja, enriquecido desde la semana pasada con el maravilloso Pabellón Aleman de Barcelona de 1929, que por sí sólo va a atraer al recinto de Montjuich a miles de profesionales y estudiosos de la Arqui tectura y el Urbanismo de todo el mundo. Al propio tiempo, la Ciudad de Barcelona está rehaciendo el Palacio Nacional que simboliza con su silueta a la Feria, traslada su parque móvil para permitir un nuevo espacio ferial que nos apro xime al objetivo de los 100.000 m2, concursa el vecino Pueblo Es pañol para su remodelación y explotación privadas, sitúa en Miramar un hotel de primerísima categoría en los viejos estudios de Tele-' lt 1ón c la Fundación Miró, pone visión Española, co° •-mrala la en marcha con éxito total el Nuevo Teatro del Mercado de las Flo res y, en fin, corona la Montaña con la remodelación del Estadio olímpico - gracias a la ayuda del Estado - y con la construcción de un nuevo Palacio de Deportes y espectáculos capaz. para 17.000 wspectadores - gracias a la ayuda de la Diputación de Barcelona.Arte, deporte, turismo : y comercio se dan la mano en este Montjuïc, �2. que hoy les acoge con sus mejores galas, como cada año. Por si fuera poco, en el mismo recinto ferial, en el Pabellón recientemente devuelto a la ciudad por el INI, gesto que quiero agradecer publicamente porque significa un adelantamiento de la fecha de caducidad de la concesión, en ese Pabellón, se han ubicado los trabajos de promoción de nuestros deseos de ser la sede de verano de la XXVa. Olimpiada en 1992. En Montjuïc,. en la Feria y junto a la Feria, están pues situadas buena parte de las mejores celebraciones y esperanzas de Barcelona. Están situadas y deben seguir ahí, sin que ello sea obstáculo paraq que la Feria salte a otras as ubicaciones complementarias si los recursos y las necesidades lo permiten y lo exigen, como ocurrió con el Salón Cosmos en Gerona y hubiera ocurrido con la ubicación de nuevas instalaciones de la Feria en el Area Metropolitana, de no haber faltado los recursos que la próxima re visión del sistema financiero autònómico - y quiero esperar-:tam bien para el sistema financiero local - sin duda aportarán en breve. El esfuerzo constante por mejorar y la grandeza del marco ciudadano de la Feria. de Barcelona la han situado históricamente en primer lugar entre las Ferias españolas. Debemos trabajar , Sr. Ministro, Sr. Presidente , para que esta trayectoria no se quieb r e. Y debemos hacerlo con generosidad y grandeza de miras,sin proteccionismos excesivos, sin proteccionismos tampoco para Madrid u otras Ferias, con sensibilidad hacia las Ferias comarcales pero sin querer contraponerlas al rol de la Feria Internacional de Barcelona, que es otro bien distinto, fiando en la capacidad organizativa del colectivo humano que es la Feria,dès de el Director general hasta los servicios administrativos y las brigadas que en unas horas són capaces de construir un escenario totalmente nuevo. La trayectoria y los resultados de 1985 avalan lo bien fundado de esta necesaria confianza en la capacidad de la Feria para �3. :renovarse, crecer y proyectarse internacionalmente. Sería hora quizás de que nuestra entrada en Europa nos llevara a aprender de nuestros vecinos también en este campoy convendría recordar aquí como, por ejemplo, el Gobierno Alemán encarga a sus Ferias ciudadanas la presencia nacional de determinados certImenes internacionales,de acuerdo con la especialización sectorial de cada una. Estoy convencido-de que en el marco de la Feria de Barcelona, la Feria de Muestras de junio debe ir encontrando un nue yo papel a medida que los Salones monográficos vayan absor«,biendcGéI:curso de las operaciones propiamente comerciales. La presencia consciente de comunidades autónomas y de "stands" institucionales debe ir convirtiendo a la.Feria de Muestras en el auténtico muestrario de nuestros grandes proyectos 'portuarios, infraestructurales, industriales y tecnológicos, e incluso artísticos y deportivos. La feria de junio puede llegar a ser el lugar de confluencia donde se midan los grandes afanes colectivos de Barcelona, de Cataluña:y de los.pueblos de España y atn de los palSes. que quieran presentar o mantener bien alto su prestigia productivo y emprendedor. A mi me gustaría que el año próximo, si la suerte y el acierto acompañan a nuestra ciudad en la cita de octubre en Lausan ne, ver en la Feria de junio todos los proyectos elaborados con este motivo, o mejor dicho, en torno a ese hilo conductor: no sólo los de la Montaña de Montjulc, sino los de la recuperación de las playas del"Poble Nou" y la villa olímpica costera;,el Polideportivo de L'Hospitalet y el nuevo parque entre el Polo y la carretera de Collblanc, en una de esas zonas grises del área metropolitana, ocupadas por instalaciones eléc tricas impropias del tejido urbano y que vamos poco a poco re cuperando; la zona del velódromo del Valle de Hebrón; el pro- �4. yecto de cobertura de la ciudad y el Area por cable de fibra óptica, que permitirá la teledistribución al inicio de la década de los 90's y la comunicación inter activa media década más tarde; la Torre de comunicaciones de Coliseròla con el Mirador de Cataluña en lo alto ... en fin, todos los proyectos que sin ser directamente motivados por nuestra Candidatura, se han acelerado en torno a esa ilusión. Porque la Feria de Muestras tiene que seguir siendo la de la ilusión creativa y las instituciones tenemos mucho que aportar en ese sentido: no nos avergoncemos de decirlo. El nuevo Pont Vell de Barcelona; la remodelación del Aeropuerto; el r parque tecnológico del Vallés , con su inmejorable ubicación física y cultural, junto a la Universidad Autóno ma ; el segundo Cinturón -vergüenza de nuestra Ciudad, que lo planeó hace 20 áños y asiste impotente a su tímida realidad inicial, terminada en un barranco-; el Cinturón Lito ral; el Museo de Arte Contemporáneo; de la Casa de Caridad; el Teatro Nacional de Cataluña. ¿Veremos todos esos proyectos en la próxima Feria de junio?. ;Se está trabajando en ellos. En todos ellos: no son fantasías. Son proyectos que Barcelona necesita, que. ilusionan a los barceloneses, que pueden'hacerse y que deben hacerse. Para culminarlos va a hacer falta una intensa colaboración institucional. Casi nada importante puede hacerse sin la colaboración entre Estado, Autonomía y Ciudad. Pido la máxima disponibilidad para esa colaboración, una vez apagadas las altas voces de la contienda electoral y ofrezco la disponibilidad de Barcelona, que es ya conocida, para la materialización de estas obras y servicios que harán de nues tra Ciudad una ciudad agradable y eficiente, la capital potente y la punta de lanza de España en la entrada a Europa. Espero que la Feria de Muestras del 87, como la del 86 ya ha comenzado a ser, será la de la eclosión de nuestra voluntad de futuro. 7.6.86. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3937 Title A name given to the resource Inauguració de la Fira de Mostres Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Projectes com Area Montjuic, recuperació Poble Nou, Poliesportiu de l'Hospitalet, etc. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Art Congressos i conferències Comerç Model social Fira de Barcelona Description An account of the resource Conté la versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-06-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1032/19860608d_0062.pdf bcf57726508228cb62dad2e5d06b3ea1 PDF Text Text EL PROJECTE OLIMPIC I LA CAPITALITAT DE BARCELONA Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde al Col.legi d'Economistes Barcelona, 17 de Juny 1985 1 �Gràcies a l'amic Santacana i als presents avui aquí. Ja se que esteu aquí, al menys des de les 6h..Procurare, com us dic sempre, no ser massa llarg ni massa pesat; i em deixareu que em senti una mica a casa meva, al Col.legi dels Economistes, i que faci unes reflexions molt globals sobre el que jo crec poden significar el Jocs en aquesta ciutat, en aquest país, espero, fer-ho, que i des de la perspectiva d'una persona que és economista. Jo crec que, i estic segur que s'ha dit aquí abans, que és molt important en un país, no només la seva realitat sinó les seves expectatives. I crec que la temperatura del país, la temperatura econòmica, la temperatura social, la temperatura política, està tan en funció del que està passant com del que la gent espera que passarà. Aix6 és una heréncia que tinc del meu pas per la Facultat de Ciencies Econòmiques, tot i que l'estudi de les expectatives i de la informació ha evolucionat molt. I jo, avui, no m'atreviria a dir cap cosa que no estigués realment al dia en aquesta matéria. Pero sí que els hi haig de dir que, almenys a mi personalment, aquesta és una de les idees-força de l'economia que em va quedar gravada: que la realitat depén molt del futur. El present depén molt del futur, no només del passat; no només del que son les arrels; no només del que ens determina des del punt de vista del que està ja fet i de la infraestructura que tenim i de tal com som. El present depén també de tal com volem ser o esperem que serem. En aquest sentit, crec que els grans canvis de la história de la humanitat no es poden segurament explicar, si no és precisament en funció més del 2 �futur, i de la percepció que els ciutadans van tenir del futur, més que no pas de la influència del passat. Si el passat fos sempre determinant del que està passant en el present no hi haurien hagut els gran canvis que s'han produit, a no ser aquells que s'esperaven, aquells que eren previsibles; pero no aquells que van ser imprevisibles i que constitueixen la majoria dels grans canvis que s'han produit. És en aquest context que jo penso que és vàlid, que és justificat i legitim, que pensem els Jocs Olímpics de 1992 com una eina, com una esperança, com una expectativa (amb e majúscula) que pot ajudar a catalitzar canvis en aquesta ciutat i en aquest país, que van més enllà de la pura i simple celebració dels jocs. Fins ara us hem parlat d'infraestructura, de telecomunicacions i us hem parlat de finançament. Jo vull limitarme a dir, amb tota rotunditat, que si sabem aprofitar-ho bé, si sabem aprofitar bé aquesta ocasió, els jocs es poden convertir, i aixó és una cosa que tothom pensa pero que cal analitzar una mica,poden convertir, en un catalitzador d'iniciatives importants, que en aquest pais no es podrien obtenir de la pura extrapolació de les tendències que hem heredat. I aquest, penso, és el lloc per fer aquest tipus d'anàlisi, per veure què pensa la gent, què espera realment la gent. Tots volem una ciutat millor, un pais millor,en què els problemes d'avui estiguin ben tractats; i en el que, a més, apareguin solucions als problemes que encara no existeixen pera que ens temem poden existir. 3 �Un present en funció del futur: una tradició històrica I és en aquesta linia que penso que és important acollirse a una tradició dintre del pensament econòmic que ha anat sempre per aquest camí i que esta lligat d'alguna forma amb el pensament de Keynes. Pensament que, evidentment, es revisable en moltes coses, sobretot en coses que jo no mencionaré i que no son de la me y a especialitat ademés, però que tenen que veure amb la política econòmica, la política monetaria i la política fiscal.Em referiré més aviat a un aspecte de la seva filosofia econòmica que crec absolutament interessant, sino vigent, en tot cas interessant. Filosofia econòmica que està, a mès, present no en el seu llibre més conegut i més estudiat sino en un llibre anterior que es diu El Tractat sobre el Diner, Treatise on Money, a on Keynes va explicar amb bastant claredat i després desarrollat també en la Teoria General,i el que ell entenia per expectatives, i el que ell entenia per l'influència d'aquestes expectatives en el comportament dels agents econòmics de la societat. E11 explicava molt clarament en aquest "treatise", en aquest tractat, i també en molts articles molt interessants dels anys 20 i 30, com d'alguna forma la gent actuava en funció de la seva percepció del futur. Crec que va ser una persona, i deixeu-me aquest excurs, molt influenciada per una situació política i econòmica molt determinada i que tampoc era tant diferent, encara que és diferent. Tampoc són tan diferents algunes coses que han passat darrerament. Un exemple és la situació que es crea en el moment en que es negocia el Tractat 4 �de Pau de Versalles, en el qual Keynes hi va ser un membre de la delegació anglesa amb Lloyd George, i on estava analitzant quins serien els resultats de l'esperit que allà es vivia; i que podia passar a Alemanya, i per tant a la rest a d'Europa, si s'aplicaven els terminis del tractat, que, com sabeu eren molt durs, draconians, per Alemanya. A partir d'aquí i de la crisi financera que es va produir d'hiperinflació com és el cas d'Austria, analitzava amb deteniment quins podien ser els factors de contenció purament monetaris i quins podien ser els factors de dinamitzacio en el futur, cas de que és produis, com és va produir efectivament, una crisi depressiva que ell d'alguna manera va preveure. I Keynes, insistia en aquesta imatge que és tan coneguda de que l'important és l'existència d'objectius a realitzar admesos per a tothom. Que aixó després es produis amb una determinada política monetaria, és una altre qüestió. A mi el que m'interessa avui remarcar, és que ell insitia en que la importància de que la humanitat, els països, les ciutats, tinguessin objectius coneguts o relativament coneguts, i en tot cas assumibles, i que es poguessin aconseguir. Aix6 faria una mica de motor per moviment del sistema. Era ell qui deia aquella frase famosa de les ampolles plenes d'or ensorrades a una determinada profunditat que serien, segons ell i si aixó s'estudiava bé ,elements mobilitzadors de moltes activitats. Keynes interpretava la història de la humanitat en funció també de com aquest tipus d'objectius i la quantitat de diners que hi anava associat, influien en l'evolució històrica. Inclús va arrivar a fer una interpretació de la història no ja del futur, sino del passat, en el sentit de veure com el descobriment de 5 �les mines d'or, el successiu descobriment de les mines d'or, anava relacionat amb èpoques de gran auge, de gran activitat econòmica. I com, per exemple, mines com la de Sierra Morena s'havien tancat i s'havien tornat a obrir conseqüentment, o d'una forma correlativa, al'existència d'uns periodes de gran esplendor d'aquella societat en concret, fos Roma o fos l'Espanya dels àrabs. Ara bé, i aquí és a on anava, seré una mica crític del Keynes i d'aquesta interpretació que es basava, en part, en bona part, en associar aquells dos fenòmens de l'existència d'una quantitat de diners i d'uns objectius importants en el futur.Però aquesta interpretació la feia d'una manera mecànica, d'una forma causal i senzilla:hi havia el descobriment de les mines, hi havia una quantitat de diners i hi havia un creixement econòmic. I en aquí es basava ell en una interpretació de la història molt anterior,a Hamilton, que havia fet aquesta mateixa interpretació en els periodes de la revolució cultural i econòmica mundial, concretament en el periode del "trescento" i del s.XV, del descobriment d'Amèrica i de la gran expansió econòmica que se'n va seguir. Hamilton va ser el primer en formular aquesta teoria del descobriment, dels objectius, dels diners, de la quantitat de diners, de l'existència d'or i del creixement econòmic i social. I d' aquesta teoria, l'escola marxista, va fer una crítica molt interessant perque va dir: molt bé, hi ha una correlació estadística entre aquests moments de descobriments i els moments de gran activitat econòmica,però...,quin és l'ou i quin és la gallina?;quina és la causa i quin és l'efecte?; què és el que demostra que la quantitat de diners o el descobriment de les mines és el que produeix l'activitat, etc?. Qui ens explica 6 �perquè es van tornar a obrir les mines? Qui ens explica perquè es va descobrir América? No quins efectes va tenir, que ja ho sabem, sinó perque hi van anar. Es una fet casual? és la personalitat d'una persona, d'un home? és un impuls irresistible d'un sector de la societat? que és exactament?. I la interpretació d'aquest sector i en aquest punt jo em solidaritzo per dir-ho d'alguna forma, és la de que aquests grans descobriments, aquest cicle d'obertura, de fixació d'objectius que empenyen inclús creació de massa monetària, està relacionat amb l'existència d'un desig insatisfet dintre de la societat que aleshores es manifesta en forma del descobriment i que produeix com a efecte, desprès, unes causes més o menys secundaries en els preus, que provoquen uns beneficis i una situació molt més discutible. En tot cas, què hi ha abans del descobriment? Abans del fet físic, associat desprès d'una manera una mica mecànica amb el creixement econòmic, hi ha una demanda, una tensió, una electricitat si voleu. Hi ha una societat que necesita d'alguna forma projectar els descobriments del nou món, de les mines, -seiqutrovan etc., la manera de realitzar una tensió anímica,social, si aquesta expressió és vàlida, que és preexistent. I aquesta Escola demostra que precisament al "trescento", al s.XIV i als inicis del s.XV, molt abans de que es produissin els descobriments, en aquest cas el descobriment d'América, el nou món que va ser la revolució comercial mundial i que va crear el món modern en definitiva,al "trescento", com deia, hi havia una societat amb una demanda insatisfeta d'activitat i de les idees. Tornem al nostre tema.Jo penso que en els Jocs Olímpics aquest portic no és inútil per què davant d'una interpretació mecanicista i keynesiana, si voleu, que diria que els Jocs Olímpics 7 �poden ser la causa de grans beneficis, que és un gran mobilitzador, un gran catalitzador que pot generar moltes energies, davant o abans d'aixó, o al menys al mateix temps, s'ha de dir una altra cosa i és que la aspiració d'aquesta ciutat i d'aquest pais pels jocs no és una cosa que neixi del buit. Els jocs no noms són una causa possible de beneficis; són la candidatura, l'aspiració olímpica de Barcelona; és el resultat del desig llargament contingut d'una ciutat per projectar-se a nivell rr internacional i a nivell nacional. /I per generar una colla d'activitats en el camp de l'esport, en el camp cultural, i per generar activitat en el camp industrial. Aixï, estem en una ciutat que durant molts anys ha viscut amb una superestructura si voleu, amb una capacitat d'implementació de projectes molt inferior, pot-ser, a la que la seva base, tant social com cultural i evidentment política, permetia. I aixó ha fet que aquesta ciutat, repetidament en el curs de la història, s'hagi projectat cap al futur i cap a l'espai, per dir-ho d'alguna manera, buscant una capitalitat, un protagonisme que les seves condicions li permetien de tenir i que tanmateix li eren negades per raons de caràcter polític, econòmic, o les que fossin. I així el 88 del segle passat, una generació esplèndida va llençar el somni de la Barcelona de l'Eixample i va dibuixar aquest somni a l'entorn d'un projecte que va ser l'Exposició Universal del 88.J La primera vegada que vam anar amb en Joan Mas Cantí a la Cambra de Comerç, i d'aixo fa un parell d'anys ja, a parlar amb un grup d'empresaris que jo avui vull saludar perquè aquells van ser una mica els pioners, aquesta ès la veritat, hi havia una 8 �trentena d'empresaris, i a la sala rosa, la sala vermella de la cambra s'els hi va exposar el projecte. En el moment d'entrar ja vaig tenir l'impressió de que tenia un argument fabulós que no l'havia pensat i que era que cent anys abans exactament, anys més, anys menys, en Rius i Taulet havia reunit als Muntades i a tots el altres d'aquella época i els hi va dir: "senyors, m'han d'apoyar per fer el projecte de l'exposició universal del 88". I aixó va succeir, i no discutirem el mes o quin va ser l'any exactament, pero era aproximadament cent anys abans del moment en el que en Joan Mas Cantí i jo entravem a la Cambra de Comerç. I efectivament aquest argument els impresiona i va acabar, no dic que ja de convence'ls perque ja estaven convençuts abans, però, d'alguna forma, vam desvetllar un convenciment que hi era, que no s'havia formulat, i que desprès amb en Carlos Ferrer ha tingut un reflexe esplèndid en el terreny material i dels-números. Hi ha hagut un volcar-se d'una classe empresarial. Per aix6 dic aquí que al darrera hi ha prèvia, cultural prèvia, anímica una tensió social prèvia, d'una ciutat que vol projectar-se en l'espai i en el temps i que està buscant el millor catalitzador per fer-ho, el millor projecte que pugui vestir, articular i vehicular les seves aspiracions. A les hores, és clar, aquest es podia preguntar : Que no hi ha altres projectes que que puguin catalitzar l'exposició del 88 no ? Perque, en definitiva, era uns jocs olimpics i l'exposició del 29 no era uns jocs olímpics. 9 �El projecte olímpic: un somni realista Ens podrien preguntar avui: és que l'Alcalde de Barcelona, és que la ciutat, és que l'Ajuntament o trobat uns altres social els empresaris, no han projectes que puguin vehicular aquesta atenció que existeix ? Jo els hi diré ben clar, i aixó ho he après en els darrers 2 anys ,abans no ho sabia, no hi ha cap, no hi ha absolutament cap en el món que pugués ser comparable amb els Jocs. Des de molts punts de vista. Perqué un que vull remarcar aquí avui, i no m'extendre més sobre aquesta questio, però n'hi ha un que vull remarcar avui i que va al cor de unes aspiracions que son molt profundes, molt intimes i em penso que son al mateix temps molt cdmpartides i per tant molt valides. I és el desig de fraternitat que hi ha pendent no ja a Espanya, sino a tota la ciutadans del món humanitat. aquí i a Barcelona, no ja a I la humanitat, els .Leningrad i a Buenos Aires i Washington, jo ho he pogut comprovar, tenen una demanda insatisfeta de fraternitat, d'unes relacions pacífiques entre ciutadans. La gran -Baró de Coubertin- al intuició del segle passat, va ser el 96 del descobrir que podia organitzar-se una manifestació esportiva que no fos el producte d'una relació entre Estats, sinó que s'atorgava la organització del Jocs a una ciutat. Aix6 és molt. Va molt amb l'esperit d'aquella època, que és l'època d'un cert internacionalisme, si vostès volen, tant per part dels treballadors com per part dels financers. Es un moment 10 �encara àlgid hi ha crisi de finals de segle, en el qual s'està vivint ja la madureça, cap al final dels cent anys de pau. Des de la guerra de Napoleó fins 1914, a part de la guerreta de 1871 al Sarre, no hi ha. a Europa una gran conflagració. Son cent anys seguits de Pau. Hi ha la convicció, des d'aquell moment, de que el món es pot anar desenrotllant d'una forma relativament pacífica, que l'extensió de l'autonomia permetrà d'anar sumant no els països sinó els territoris en aquesta riquesa nova que direm la revolució industrial. I és en aquell moment en el que uns europeus diuen, el Baró de Coubertin diu:" anem a organitzar un joc com els de Grecia. Així,al 23, els Jocs no seran l'afer d'una relació de dret internacional per dir-ho així, sinó que es crea sobre la base d'una familia mundial, d'una familia olímpica, l'esport- la familia- l'esport, i l'organitzador no és un Estat, és una ciutat. Això era una aposta formidable, quan un ho pensa el que aix6 representava, com conectava perfectament amb l'esperit del temps pera no gens amb l'esperit dels temps que varem venir desprès en els quals la humanitat s'havia passat, ho tenim que reconeixer i perdoneu-me l'expresió, de optimista. La humanitat va tenir que reconeixer reiteradament, i els europeus més que ningú, que s'havia equivocat. Que hi havia interesos fortíssims contraposats dintre mateix de la humanitat i que feien imposible l'acompliment d'aquesta idea. I va venir la Primera Guerra Mundial, i va venir la. Segona Guerra Mundial, i han vingut tantes i tantes decepcions d'una esperança que aleshores hi era, i que malgrat tot, aquesta esperança no ha desaparegut mai. No ha desaparegut mai, �està en el cor dels ciutadans d'aquesta ciutat, molt en primer lloc, i de moltes altres ciutats del món. I una de les poques esperances que s'ha mantingut constant des d'aquell final de segle, que és el mateix final de segle dels nostres patricis del 88, dels que varen llençar la Barcelona a l'eixample, i una de les poques esperances que han continuat igual, com deia, durant tota aquesta època és precisament la del moviment olímpic, que ha tingut la virtut, ademès de numerar, de continuar la numeració 1'olimpiada, en aquells anys en que no es podia celebrar els jocs, perque hi havia una gran conflagració mundial.Malgrat aquesta circunstancia, es va mantenir la numeració, i ès un fet, menor si volen, pero significatiu d'una esperança que no ha tornat a existir. Aixó que vol dir. Que avui en el món no hi ha cap aconteixement de caràcter pacífic que cridi, no dic en general perque evidentment si hagués una gran conflagració, una gran crisi monetària, tràgica, dramàtica, etc., aixó politizaria_ la opinió mundial, no hi ha cap aconteixement de caràcter pacífic que es pugui igualar en quant a la captació d'interès a tot el món amb els jocs olímpics. No hi ha res que permeti mobilitzar tres mil milions de persones entorn d'un canal de T.V., d'unes pantalles de T.V. per veure que està passant en un punt del món, en una ciutat del món. En aquest sentit, en aquest sentit precís, jo crec que els jocs olpímpics no tenen cap mena de rival, i que si Barcelona ho aconsegueix per l'acord de tothom, esperem que es donin els factors favorables que hi han de ser-hi sempre i els de caràcter aleatori que es puguin produir, que tinguem sort en definitiva, i que aixó sigui perque d'alguna 12 �forma sapiguem tots explicar bé que podem fer-ho, que podem organitzar-ho i que ens ho mereixem. Si Barcelona aconseguís aix6, haurà aconseguit un autèntic somni, és a dir, poder disposar del millor dels projectes de mobilització d'energies que 1'humanitat en la seva panoplia ofereix avui a qualsevol ciutat. El millor. Estic absolutament convençut, per les seves concatenacions, que no explico perque s'han comentat,amb les indústries tecnològiques de punta. Hi ha un altre aspecte que voldria comentar: dintre de la Ciencia Econòmica, ha evolucionat enormement el que és l'anàlisi precisament dels desitjos i de les expectatives com a configuradors del present i de les activitats. Hi ha hagut, jo crec, un anàlisi de l'informació i de les expectatives com a configuracions d'equilibris i desequilibris. I ara em ve a la memòria un treball que jo he citat sovint del meu amic Garcia Duran, en el qual explica la situació de la crisi actual, recorrent a Keneth Arrow, el que va ser Premi Nobel, i explicant amb Arrow, que bona part de les crisis, de les situacions de crisi, és a dir, d'equilibris no òptims des del punt de vista de l'ocupació, etc, es podien explicar per la distribució de les expectatives i hi ha una distribució de les expectatives, hi ha gent més optimista i hi ha gent més pesimista, sempre entorn d'una mitja, per dir-ho d'alguna forma. I la distribució deu ser normal, ja que és la que assegura d'alguna manera que hi hagi, que es dongui, un equilibri, i ha unes compensacions entre la gent que és més i gent que es menys optimista. Ara bé, 13 �què es el que explicaria segons aquest model que hi hagués situacions consistents de crisi, de fracàs, d'obtenir equilibris amb una tassa més alta d'ocupació i d'activitat ? Dons seria explicable si es produis una polarització d'expectatives pessimistes; és a dir, si el que està succeint és que factors que no s'expliquen en el model fan que la distribució no sigui normal sinó esbiaixada cap al cantó del pesimisme. Aleshores admetem, segons aquestes teories i en el marc d'aquest model, que el que està succeint no està justificat per les esperances reals del que pugui pasar. Es a dir, que el grau de pesimisme existent és superior al que justifiquen les posibilitats reals d'inversió, d'activitat, d'ocupació, etc. El que es tractaria de fer, des del punt de vista econòmic o de la política econòmica, seria segurament trencar la polarització excesiva de les expectatives cap al cantó pesimista. I seria funció de tots els que tenim alguna responsabilitat pública, no ja- dels que formulen la política econòmica sinó tots els que tenim algún tipus d'incidència en la marxa de la societat, de l'economia en definitiva, seria la nostra funció la de fer trencadors del pessimisme.. Perque ser més realista en aquests moments vol dir,precisament, ser més optimista. Repeteixo, és més realista en aquests moments,dades en mà,ser més optimista.Això què vol dir?. Vol dir que és important en aquestes circumstàncies en particular, saber trobar aquells projectes que decantin les expectatives en aquest sentit. projecte basat en espectatives positives i optimistes Jo crec que aquest és el segon corrent, diguessim, 14 �• .. pensament que ens ha d'explicar d'alguna forma l'existència d'adhesions tant masives i tant unànims en el projecte que estem comentant. Per que hi ha molta gent que se n'adona de que hi ha condicions possibles de creixement que no es poden cumplir per l'existència de raons, en les quals jo no hi entraré, i que poden ser errors de política o que poden ser fets com una pedra. Pera hi ha molta gent que se n' adona de que les posibilitats de creixement d'activitats, d'inversió, son superiors al que els indicadors de la nostre economia ens està donant. I que per tant és bo d'afegir-se, d'adherir-se, a projectes mobilitzadors i que ho fan no tant pel fet de que la finalitat específica d'aquests projectes els hi interessi profundament,' sine per que se n'adonen que és bó que hi hagi un projecte mobilitzador i tenen la intuició, si més no la intuició, de que això ens ha de ajudar a sortir de la situació actual. Es -en aquest sentit, també molt genèric, que jo em permeto d'acabar les meves paraules dient, en resum, que jo penso que el que el projecte olímpic està possant de relleu és que aquesta ciutat i aquest pais volen fer un salt endevant, que hi ha una voluntat de saltar endevant important del pais, que és un pais que esta a temps, que esta com un saltador abans de fer el bot que l'ha de permetre de superar el llistó, i que en aquest moment el que d'alguna forma el pais estava esperant és justament la formulació d'un projecte operatiu que possibiliti que el salt es produeixi. L'esport tambè es cultura 15 �Aquest és el moment precís en el qual jo crec que estem,i crec . que además esta articulat. Està aquest projecte incardinat enlloc de l'aspecte dels projectes socials o de les realitats socials que permeten esperar que'la_seva incidència seria molt possitiva précissament en sectors en que el nostre pais i la nostre ciutat, per moltes raons, històricament demanen un canvi important. punta, I aquests son els sectors de tecnologia de telecomunicació i informatica en primer lloc, i en segon lloc, com és obvi, el sector qu e . defineix el projecte queés l'esport. L'Esport entès com una practica social, com una practica si volen cultural, que la ideologia dominant, i en aquï crec que les culpes estan repartides en totes les escoles polítiques, les ideologies dominants no han reconegut historicament com un element cultural important. I quan dic cultural vull dir que forma part de la vida social quotidiana, que forma part de les formes d'expressió de la societat. En el nostre pais, per raons que serien molt llargues d'esmentar, s'ha vist sempre l'esforç físic com una cosa secundaria. considerat semp r e que això no podia formar part S'ha d'un nivell d'excelència que acabaria reservat a l'acadèmia, a l'esforç intel.lectual etc. Pot ser per raons que van lligades a la història d'Espanya com a pais imperial fracasat en un moment determinat de la història, precisament al final del segle passat, pot ser per això. Com deia, pera, el fet és que molts dels factors que han fet que l'esport sigui una pràctica massiva comú, i considerada cultura , considerada educació en molts països de la nostre área, de la nostre civilització, aquí no hagin actuat i que per tant, l'esport aqui no hagi sigut 16 �considerat com una cosa digne d'atenció, per dir-ho així, per aquells que.es preocupaven de les coses realment,importants, com podia ser l'economia, podia ser la política, podia ser la filosofia, podia ser'qualsevói forma d'excelència que no tingués que veure amb l'esport. Que quedava més com destinat a unes formes de civilització menys' preocupades pel tipus de problemes enormement importants que a nosaltres si que ens preocupaven i que tenien el , lloc més important de la nostra historia. Jo penso que estem realmènt amb un dèficit important en aquesta matèria, com a pais, i que si d'alguna forma s'està produint el gran interés que s'està produint en aquest projecte, també en camps que van més enllà del camp purament esportiu, tambè és lógic que acceptin amb gran il.lusió el projecte, i això es, precisament, perqué també hi ha un inici de conversió en la societat espanyòla i en particular la catalana i la barcelonina, que comença 'a pensar que l'esport es alguna cosa mes que una activitat margi nal fora de la cultura i fora de l'educació, i que se l'ha d'integrar dintre dels projectes fonamentals de la societat. crec que aquest dos elements fan i faran en el futur sobre tot, i cada vegada més, que inclús aquells que puguin manifestar una certa reticència en el camp ideològic i en el camp cultural es rendeixin finalment a l'evidència de que aquest projecte és bo també en aquest terreny. Jo els vull deixar dons amb la seguretat, tinc jo la seguretat, de que als aspectes técnics, financers, de tecnologia, i sapiguen vostès que l'alcalde que us parla, que es un economista, ha fet servir tot el seu bagatge ,economic, que no.es molt important, pero significatiu per a mí, per analitzar amb detall aquest projecte, i que no he sabut de 17 �debe, amb tota sinceritat, no he trobar-hi "peras" fonamentals en el terreny econòmic. No he sabut trobar-li. I més, em considero amb armes suficients com per convencer a qualsevol que sí que hi trobi perdues econòmiques importants. No n'hi ha. No n'hi ha i és un tema, que s'agafi per on s'agafi, des del punt de vista econòmic té tota aquesta colla de virtuts. Avui el que he volgut - és, apart de dir aixó que ja és prou conegut, explica'ls-hi a vostès, que son un públic enterat, per la seva formació, de on surt l'arrel de la meva convicció económica en els Jocs, arrel que va una mica lluny, com han pogut veure. Moltes gràcies. 18 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3938 Title A name given to the resource El projecte olímpic i la capitalitat de Barcelona / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. La realitat depèn molt del futur. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Economistes, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Esport Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Capitals (Ciutats) Catalunya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-06-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1033/19860616d_00140.pdf 81a17a4b77a5f0f093344e20629b19b9 PDF Text Text PAVELLO/ DE PEDRALBES Anem a inagurar un pavelló que a iniciativa del Patronat de Turisme, ha realitzat l'Ajuntament, amb el proposit d'augmentar l'ofeyta de congressos i convencions. Creiem que es una instaVació idon situada en un punt molt ade quat. Poer está lié consolidar amb peidra una labor de bromo ció que el Patronat de Turisme ha endegat a partir del Convention Bureau. Una labor que está donant uns resultats remarcables 1984 Congressos internacionals 41 Congressos nacionals Nombre 1385 total 52 26.642 d'assistents Congressos internacionals 97 Congressos nacionals 82 59.397 Nombre total d'assistents Estimació 1986 Congressos internacionals 117 Congressos nacionals 115 Nombre total d'assistents 78.422 Es a dir en tres anys s'ha multiplicat per 3 el volum de Congressos i el nombre d'assistents Pensem que es tot l'Ajuntament i jo mateix que fem tots els esforços per *,donar a coribixer el nostre potencial com a ciutat at,reY, del mon. Son nosaltres mateixos que sovinlconvoquem congressos a Barcelona, que convidem a grans empreslarls,a artistes ja mateix els Tinents d'Alcalde i els Regidors obrim _ mol— �tes portes. - Palpo un esi-it renovat que es va generalitzant ak la nostra ciutat i que comença a concretar-se: Nous hotels a punt d'inagurar-se i d'altres en pro jectes molt avanVats. Altres es renov\citiri. Noves sales que fan 4 la nit ciutadana més atrac- tiva. La Gám-a-ra de Comerç renova el seu interes pel turis me creart, una secció que sera molt important nar així at per a- esforços. Situar a Barcelona com a ciutat important en el context# internacional no dis Ye/Y, B-411 de continuar amb tenacitat i imaginario el camí empres. Per sa també en aquest cas anem pe p bon camí � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3939 Title A name given to the resource Paraules de l’Excm. Sr. Alcalde amb motiu de la Inauguració del Pavelló Pedralbes Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Barcelona Model social Economia Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-06-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1034/19860707d_00141.pdf c0d35b8194428e66f8613d70ea4105a8 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona "Barcelona: horitz6 1992" Conferncia de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall - la Societat Catalana d'Estudis Jurídics i Socials Barcelona, 7 de juliol de 1986 �SRES„ SEE.: ;4-r ESTAT INVITAT PER APUESTA SOCIETAT PER PARLAP—VOS DE BARCELONA A L'HORITZ5 1992. ES A DIR, OLLA BARCELONA DELS JOCS OLÍMPICS, DE LA BARCELONA DE L'ANY :000. BARCELONA ES TROI3A A FINALS D'AQUEST SEGLE - -XX DAVANT 1,DUES ALTEP,NATIVES e) UNA SERIA ESDEVENIR UNA CAPITAL DE PRPV -MES O MENYS PRòSPERA, O MENYS FELIC. LA SEGONA ALTERNATIVAJES LA D'UNA CIUTAT MODERNA, CAPITAL AMO UNA PROJECCI6 A TOTA ESPANYA, D'UNA CATALUNYA PRCSSPERA I INTEGRADA L'ESPAI ECONESMIC EUROPEU, LÍDER DE LES CIUTATS MEDITERR7VIIES, CAPITAL EUROPEA AMB IRRADIACI6 SOBRE TOT EL SUD DE LA COMUNITAT EUROPEA I CIUTAT PONT ENTRE EUROPA I AMèRICA LLATINA. CREC QUE INTERPRETO BÉ EL SENTIR DELS BARCELONINS SI DIC QUE L'ALTERNATIVA QUE TOTS VOLEM i77,S LA SEGONA. 2 451,Tti1t •41 Jr-to• �DONCS BE, PENSO QUE EL PROJECTE OLiMPIC Pc; LA. MILLOR EXCUSA, EL MILLOR ESTIMUL QUE TENIM PER ACCELERAR EL PROCÉS OUE ENS PERMETI CONFIGURAR UNA CIUTAT COM LA QUE VOLEM. FINE ARA LES DEMANDES DELS CIUTADANS I, CON SEQÜENTMENT, L'ACTUACICS DE L'AJUNTAMENT S'HAN DIRIGIT SOBRE TOT ALS SERVEIS: ESCOLES, SANITAT, NETEJA, SEGURETAT, CULTURA. EN ELE ANYS QUE , PORTEN D'AjUNTAMENT DEMOCRATIC HEM ACONSEGUIT PRESTAR AQUESTS SERVEIS AMB UN NIVELLL D'EFIC.CIA SATISFACTORI, GENSE. AUGMENTAR PLANTILLES -BEN AL CONTRARI, DISMINUINT-LES- 1 SENSE INCREMENT DEL COET REAL, TOT AIX¿") EN UN CONTEXT DE CRIS1 ECONaMICA. L'UaBANISME SALVATGE QUE VA PATIR AQUESTA CIHTAT DURANT ELS ANYS 60 I COMENCAMENTS DELE 70 HA FET QUE ELE BARCELONINS MIRIN AME DESCONFIANCA LES GRANE OBRES PüELIQUES. PER¿ PENSQ QUE JA ÉS EL MOMENT DE QUE ENE TREIEM ACUEST COMPLE:'1 DE SOBRE. UNA COSA ÉS, PER �-4- EXEMPLE, REBUTJAR LA CONSTRUCCI6 DE VIES RAPIDES SEGREGADES QUE TRENQUEN EL TEIXIT URB. ES UNA ACTITUD RAONABLE 1 COMPRENSIBLE. PER CS UNA ALTRA Wc TENIR UNA XARXA VIIRIA QUE NO TÉ EL MíNIM I D EFICIaCIA QUE UNA CIUTAT DE LES CARACTEPíSTIQUES DE LA NOSTRA NECESSITA. TENIM UN EIXLNPLE QUE FUNCIONA FORÇA BÉ. ' PER¿), EN CANVI, TENIM UN POBLE NOU AILLAT DE LA CIUTAT. UNA iREA METROPOLITANA AMB ACCÉS DIFíCIL A LA CIUTAT CENTRAL I POC DOTADA DE COMUNICACIONS INTERIORS. FL RIU BESES SEPARA LA CIUTAT CENTRAL DE STA. COLOMA (140,000 HABITANTS), ST. ADRIA (36.000 HABITANTE) 1 BADALONA (230.000 HABITANTS). DONCS DÉ, SOBRE EL BESES NOMÉS HI HA OUATRE PONTS: EL DE PASSEIG DE SANTA COLOMA, EL DEL CAERER SANTANDER, EL DEL CARRER GUIPSCOA I EL DE L'AUTOPISTA. I, PER SORT, DES DE FA POC HA DOS TUNEES DE METRO, NO PGT SER QUE UN RIU URBA CON ÉS EL BESES FVO Li O4J* iJG u. AM �-5- SEPARI D'AQUESTA MANERA LES POBLACIONS METROPOLITANES. CADA CARRER DE BARCELONA HAURI A DE CONTINUAR EN UN CARRER DE STA. COLOMA O ST. BARCELONA NECESSITA MOLTES D'INVERSIONS PI7IBLICUFS QUE ASSEGURIN EL SEU FUTUR COM A Fitt-nki if%) va. liom CIUTAT. BARCELONA PRECISA 5' UN GRAN ESFORÇ EN EL TERRENY DE LES INFRAESTRUCTURES I NO NOMES EN EL DE LES COMUNICACIONS ESTRICTES PER MOLT QUE SIGUI EL DES EVIDENT. BARCELONA HA D'OBRIR-SE AL MAY, TIA. DE ESTAR. COMUNICADA, HA DE INTEGRAR-SE AL NON DE LES NOVES TECNOLOGIES. TOT AIX¿ CAL SER -HO. PERCS CAL QUE HI HAGI UNA IDEA MOBILITZADORA PER ENDEGAR EL PROCÉS AME UN OBJECTIU CON, AMB UN PLAÇ FIXAT. I LA MILLOR COSA L'ACCI¿ DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. DURANT ELS uLTIMS ANYS UA ESTA? PRESIDIDA PER LA CANDIDATURA 1 DE BARCELONA ALS 3j00 DE 1992. NO ES TRACTA TAN DE LA PERSPECTIVA DE QUINZE DIES 1hil4 ' no DP SENS DUBTE, ELS JOCS. BONA PART DE LA CONSCINCIA CIUTADANA SOBRE SOLS yo DE �-6- COMPETICIONS ESPORTIVES, SIN6 D'UN FENCSMEN DE CONSENS, D'ACORD ENTRE ELS CIUTADANS I ELS PODERS ROES:TICS, PENSO QUE APAET DE LA REIVINDICACI6 DE L'AUTONOMIA, A CATALUNYA S' HAN PRODUïT POQUES VEGADES AQUEST FENC;MEN DE COMPLICITAT ENTRE CIUTADANIA E PODERS POLíTICS AL VOLTANT DE GRANE PROJECTE. LES.. . „ . D I JE;;EXPOSICIONS UNIVERSALS, LA DE 1888 T LA DE 1929, VAN SER ALTRES DUES OCASIONS EN QUE ES VA PRODUIR AQUESTA MOBILITZACI6 I AQUESTA EAVt /141 COINCIDNCIA, EA FIXACI(T) D'UN OBJECTIU D'AQUESTA MENA NO ns PAS UNA FUGIDA ENDEVANT. DE FET 1S UNA FORMA • DE CANVIAR LA TEMPERATURA, EL TARANN1 SOCIAL PILA,* ECON61IC DEL PAIS EN FUNCI6 DEL FUTUR. EL PRESENT DEPN TAMBf: DE TAL CON VOLEM SER O ESPEREN QUE SEREN. SI EL QUE ELTa PASSANT EN EL PRESENT FEH NOMnS CONSENCIA DEL PASSAT, A LA. HISTUEID 1)E LES CIUTATS, DE LA HUMANITAT NO H1 '11-NIA. LA 7t1L4 i) c)t4 71)/tA �ELS GRANS CANVIS QUE ES VAN S'HA E RILN ')RODHYT AOUEEHE A . ',.UELLS QUE TIREN 551 EL T E.:'; E ;DE CM VA)* IAJA • PoT ALE CAN V I: IECTA'IEDT î:rRs, ES XARXES EE EAEVI IMPORTANT S'EA DE JA, EN LA 11 \J 5 ( ,•EIIISETE DE QUE RA PRESTDTT DE EA DOSTRA SOCIETAT DUEANT . EA CIE151 5 5 15 HEEE. P.ASSAT. pex A EV Tih, ;Oda �DIU AIIN AIX QUE ELS INDICANOuS UOsITINS SUS PERMETEN AFIRi . U* (E, NSvBx SOPTIUT BE LA CRISI SIGUISJ PRODUCTE USES SOCS. SARM FACTOPS DETERMIUANTS EV EA CRIST ESCAPES OCNTSGE v CIUTLT, D'UN - PATA. PA USTIS SI Al QUE [PESA UN AUNINNT PROP1CI, S .Z.N,SE UE vvE T COJUUTURA. FAVORABLE - • •-• SOEVEVTID-EU EU DISPARADOR D'UNA H ILLo PAssAn. DE LLARG. UA o DIE.PRIE A ECONCSMICA LUE DESTTESS I DE LES EXPECTATIVES f,'S UN DELE CEBVS 'Wc.: HA EVOLUCIONAT ,ESPECIA LIS SI DE LES EXPECTATIVES CON EOUVIOURADOPES D'EQUILIBRIS I DESEQUILIBRIS, GV,UC1.A SEGUINT A R EXPLICA •1:71E BOMA PANT DE BES CRISIS, (I) UN AUTPES TURflES, DE LES SITUACIONS D' DES DHE DE IN[ U u VISTA un PEODUCCI 1 PILIPRI ;:c -:'OCUPAOIr), 1;PTIS ELS PR201-3, LES INVUNSIONB, ES PODEN �, TI IC LA 111:11.; D I E .7-r1U:CT:, - -r.VY:. LA DISTRIBUCI PESIMISTES, DISTRIDUCIj; D'EXPECTATIVES, HA DE SER, U`,.:1 [ITUACI6 CONSISTENT DE CRISI, EXPLICALE PER UNA PESSIMISTES, SIR, l'J'T''.IBUCI(57) NO SIGUI su: STW USP,I2UU. 1 yl_JE C..0 AL PESSIMISME. DONCS, LA SITUACIS DE I PATIM ENCARA, NO ESTJi SER LS EXPECTATIVES REALS DEL QUE us., GRAU DE PESSIMISME P,S SUPERIOR AL J=IPIOUEN LES POSSIBILITATS REALS D'IHWTSUICS, D'ACTIVITAT, D'OCUPACI(5. POLI.TICA ncor¿micA HAURIA DE TENIR EN COMPTE LA NECESSITAT DE TRENCAR LA POLARITZACI¿ - XCESIVA CAP AL CANT5 PESSIMISTA. I AQUESTA. E FUNCI NO L'HAN D'EXERCIR NOMÉS BES RESPONSABLES DE LA POLiTICA ECON¿MICA, SINO TAMBÉ TOTS ELS QUE TEmin ALGUNA RESPONSABILITAT TOTS ELE �QUE TEN -j:M MJCUN TIPUS D'INCID j5NCIA EN LA MARXA DE LA SOCIETAT. HEM DE FER DE TRENCADORS DEL PESSIMISME, DE TRENCADORS DE LA UNIFORMITAT. EN AQUESTS MOMENTS SER REALISTA VOL DIR, PRECISAENT, SER MIS OPTIMISTA. CAL SABER TROBAR, PEP TANT, AOUELLS PROJECTES QUE DECANTEN LES EN EXPECTATIVES III AQUEST EA TOTA LA TRADICIE DEL SENTIT. PENSAMENT Ecw¿Snic QUE VA PER AQUEST CAMÍ, INCLOENT-H T EL PENSA=NT DE J.n. KEYNES. KEYNES DEDICA UNA PART DEL SEU TRACTAT SOBRE EL DINER (TREATISE ON MONEY) f TAMO DE LA TEORIA GENERAL, A. L'ESTUDI DE LES EXTECTATIVES, A ALIJE QUE ELL ENTENIA PER LA INFLUENCIA DF LES EXPECTATIVES EN EL COMPORTA•ENT DELE AGENTS ECONEMICS. KRYNES INSISTIL EN LA HUMANITAT, IMPORTA.NCIA DE QUE LA ELS PASOS, LES CIUTATS TINGUESSIN OBJECTIUS CONEGUTS 1 ASSUMIBLES, QUE HAURIEN ERE DE MOTOR PEE MOVIMENT DEL SISTEMA. KEYNES FRIA UNA INTERPRETACIE DE LA HISTERIA EN FUNCIC; DE LA ' K1 �INFLUeNCIA 1D3E HI EXERCIEN AQUEST TIPUS D'OBJECTIDS I LA QUANTITAT DE DINERS QUE H1 ANAVA ASSOCIAT. D'AOHESTA. MANERA ASSOCIAVA ELS DESCORIMENTS DE MINES D'OR AMB ÉPOQUES DE GRAN ACTIVITAT ECONSMICA. LES MINES DE SIERRA MORENA, PER EXEMPLF, S'HAVIEN. TANCAT I TORNAT A oBRIR D'UNA FORMA CORRELATIVA ALS PERÍODES D'ESPLENDOR DE LA. SOCIJMW„ POS ROMA O L'ESPANYA DELS ARABS. L'ASSOCIACI6 DELS DOS FENCSMENS, QUANTITATS DE DINERS I OBJECTIUS IMPORTANTS, ES FEIA PERJ) D'UNA MANMA MASSA MEC A . NICA: H1 NAVIA EL DESCOSRIMENT DE LES MINES, NI HAVIA UNA QUANTITAT DE LINEES 1 JIl MAVIA UN CREIXEMENT ECONCSMIC. DE LA. MATEIZA LANERA UAMILTON HAVIA APLICAT AQUESTA INTERPRETACIS ALL PERIODES DE REVOLUCI¿ ECONCSMICA,SON EL TRECENTO O EL DEL DESCUBRIMENT D'AMARICA I LA GRAN EXPANSI5 ECON¿MICA QUE S'EN VA SEGUIn. LA. cRITIcA MARISTA 0 kli/JES SUCESIUS 10, A AQUESTA TEORIA VA SER QUE, ADMETENT QUE EXISTIA UNA CORRELACI6 ENTRE �-12- ELS FENC-)•ENS, NO ESTAVA CLAR QUINA ERA LA CAUSA 1 num L'EFFCTE. LA INTERPRETACI5 DE HAMILTON I EYNES NO ENE: EXPLICA PEROU', ES VA DECOBRIR U14 AT í RICA, PERQUÉ ES VAN TORNAR A OBRIR LES MINES. LA INTERPRETACI5 QUE ES VA DONAR DONCS, ENFPOT DE LA PURA CONCATENACI6 MEC:iNICA, 1S QUE DARREA FIXACI5 D'OBJECTIUS H1 HA UN nEsIG TNSATISFET DINTRE DE LA SOCIETAT QUE ES MANIFESTA EN FORITA DEL DESCCMIMENT I QUE TÉ COM A EFECTE UNES ALTERACIONS EN ELS PREUS, UNS BENEFICIS, UNA 5ITUAC15 MOLT DIFERENT. ABANS DEL DESCOBRIMENTS DEL SEGLES XV I XVI III UA DONCS UNA SOCIETAT QUE NECESSITA ALGUNA FOR:1A. DE. PROJECTAR-SE, UNA FORMA DE REALITZAR UNA TENSI6 AN1MICA, SOCIAL PREEXISTENT, UNA DEMANDA INSATISFETA D'ACTIVITAT I DE LES IDEES. AMI DONCS, 1 TORNANT ALS NOSTRES DIES A LA NOSTRA CIUTAT, CAL DIR QUE SI ELS JOCS oLínPIcs PODEN SER LA. CAUSA DE GRANS BENEFICIS QUANTTFICATS, SI FARAN DE CATALITZADOR D'ENERGIES TO Pi Oh rfil4 J•i4 t< ) �f e ?BEQUE EN AQUESTA CIUTAT NI HA UN DESIG LLARCAMENT CONTINGUT DE PROJECTAR-SE A NIVELL NACIONAL I INTERNACIONAL. UN DESIG DE GENERAR UN SEGUIT E I ACTIVITATS EN EL CAMP DE L'ESPORT, EN EL EAMP CULTURAL, EN EL CAMP INDUSTRIAL I CIENTÍFIC. ,~11,01.1X..1~~."Pkr~,- aARCELONA, I TOTA CATALUNYA, HAN VISCUT PORTE ANYS AMB UNA CAPACITAT D'IMPLEMENTACI6 DE PROJECTES MOLT INFERIOR A LA QUE LES SEVES RASES SOCIAL, CULTURAL I ECON(5" MICA PERMETIEN. ES AflUESTA INFRAUTILITZACI6 DE LES SEVES POTENCIALITATS LA QUE FA QUE PERI6DICAMENT, EN EL CURE DE LA SEVA HIST¿RIA, BARCELONA S'HAGI PROJECTAT CAP AL FUTUR I CAP A LA RESTA DEL MEN, EUSCAMT UNA. CAPITALITAT, UN PROTAGONISME QUE LES SEVES CONDICIONE LI PERMETIEN TEN IR. D'AOUESTA MANERA A L'ENTORN DEL PROJECTE DE L'EXTOSICI1) DEL f88 BARCELONA VA DONAR EL SALT CAP A L'EIXAMPLE, CONFIGURANT LA ~~1~1~. CAPITAL *ODEPA QUE HA ESTAT EN AQUEST SEGLE (')U1 ARA ACAYA. �EL DESIG DE CONTINUAR SENT-HO PEL SEGLE OUD vn QUE HA FET POSSIBLE LA CONNEXIO QUE DEIA ABANS ENTRE EL POBLE DE BARCELONA I 3J t CANDIDATURA. OL MRICA DE 1992. EL.7, DOCE OLÍMPICS NO S5N CAP AMENAÇA CONTRA LA CATALANITAT DE CATALUNYA. 77N AL CWTRARI, UNA OCAS CONSTITJIPA17, CONEIXER AL MCSN, 16 ' NICA PER DONAR DES DE LA CONFIANÇA DE A [DOBLE LES NOSTRES IL.LUSIONAT, V PARTICULARJTATS, LA NOSTRA IDENTITAT. I HO PODREM RED A UN PaBLIC QUE ES COMPTARA EN L'ORDRE DELS r • CENTENARS DE MILIONS DE PERSONES. L'ADHESI(.5 MASS IVA AL OLÍMPIC PROJECTE S'EXPLICA TAMB PEL QUE DEIA AEANS DEL TRENCAMENT O EL PFSSIMISME. FI HA MOLTA GENT QUE SE N'ADUNA DE QUE HI HA CONDICIONS POSSIBLES DE CREIXEMENT ONU 110 ES PODEN CUMPLIR PER DIFERENTS RAONS, SIGUIN ERRORS DE POLÍTICA, SIGUIN FETS OBJECTIUS. 1r, "\ DE TANIN El HA UAGUT MOLTA GENT QUE SE N'ADONA QUE LES POSSIBILITATS DE CREIXEMENT D'ACTIVITATS, 1)'INVERSI6 S6N SUPERIORS A ALL¿ QUE ELE INDICADORS DE L'ECONOMIA HAVIEN VINGUT �-15- DOMANT. PEE TANT LA GENT VEU QUE ns B5 D'AFEGIR-SE A. PROJECTES MOBILITZADORS D'AOUESTA MENA. I NO TANT PEROUE ESTIGUIN INTERESSATS EN LA FINALITAT ESPECÍFICA DEL PROJECTE, SINE PERQUE INTUEIXEN LA CAPACITAT DE MOBILITZACI5 CAP A L'OPTIMISME DEL LA CAPACITAT D'EMPENYER LA SOCIETAT FORA DE LA EITUACI5 DE CRISI. AQUESTES IDEES QUE ACABO D'EXPOSAR LES HE 41~4~4~~~~~4~~1,~§~~~5~§~§~~""511°"'"'"""01-",11 EXPLICAT REPETIDES VEGADES AL LLARG D'AQUEST ANY. AnA PODEN FER UNA MICA DE BALANÇ DELS SEUS RESULTATS PRkTICS. Paoj 12.05 SI RECAPACITEN UNA MICA PODEN OFERIR RELACT GENS MENYSPREABLE DELS PROJECTES QUE . S'HAN wollat TERNE '79.000041111.........~~~~ ~~~~~~ GRàCIES A'-WJIT.9144QAT-, QUE SIGNIFICAVA TENIR LA DATA DE 1992 CON A LIMIT. PROJECTES MECESSARIS PER A LA CIUTAT, QUE GALIA. FER, r OtME DIFíCILMENT HAURIEM TROBAT EL DESLLORICADOR SENSE AQUEST HORITZ5. ;ES DEBTE LES OPERACIONS MP,S IMPORTANTE S5N 44-11-X4 �LP:S RELACIONADES AUB LA REORDENACIJS URBANÍSTICA DEL POBLE NOU AQUEST PROJECTE ÉS TRASCENDENTAL PER LA CIUTAT, TANT COM HO VA SER L'ENDEEROCAMENT DE LES RALLES , O EL DE LA CIUTADELLA- SIGNIFICARA OBRIR DEFINITIVAMENT LA. CIUTAT AL MAR, COMPENSAR EL DESPLACAMENT DEL CENTRE DE GRAVETAT DE LA CIUTAT CAP A PONENT I REGENERAR TOT UN FARRA PROFUNDAMENT DEGRADAT. GRkIEJ" A L'ESPER6 OLÍMPIC, L'ESTAT, LA LA GENERALITAT, CORPORACI(5 METROPOLITANA, L'AJUNTAMENT, LA RENFE I LES EMPRESES AFECTADES S'HAM POGUT POSAR D'ACORD EN UN DISSENY URBANíSITIC J E ALTRAMENT NO HAURIA TINGUT NI L'EMPENTA NI EL CALENDARI QUE HA TINGUT. EL PLA ESPECIAL D'ORDENACI URBANA QUE S'HA R ED A(JT„N't, COMPREN UNB SEGUIT D'ACTUACIONS DE OUALS LA VTLA OLÍMPICA N'ÉS NOMÉS UNA PART. L'A.MBIT DEL PLA ESPECIAL ,~1611~~......1.14.~01.."11114.111~140~~111 TÉ UNA SUPERFÍCIE TOTAL DE 73 13 HA, DE LES QUALS 53,44 HA CORRESPONEN AL P01 CON D'ACTUACIS 1 21,42 HA A LA VILA OLÍMPICA, 1 �D'AQUEST SRL, HAN ESTAT ADOUIRIDES A RENFE 7,3PACTUALMENT DEDICADES A FERROCARRIL I 1 .worranam.m........m..o.~«...-.~~~ingle~~1~-§~0~1~~1~~1~111~~~~~: 18,70 DE SRL EDIFICABLE. EL SóL PENDENT DE COMPRA 1). E PI'ZESENTA 17, 86 HA "'"»~,11~100~1~111~~.4141~,~9..1 LA IfivEnsI6 REVISTA PER A LA PREPARACIó DELS 5f} N; 1S DE 28.700 MILIONS DE PTS. awhy~,5111~~~4.116«~~~~~~~~~1111~1111~~1~~~1~ D'AQUESTA HIERA CORRESPONEN A LA COMPRA DE LA UR.MNITZACIR SRL DE LA VILA Miezlál..1.1~~4/00 5■12,4411.roaso,..~44.4~1.--h ESTRICTE NOML', 5.000 MILIONS DE PESSETES -.1...."~.~~5,14~1,11~31~71~~.11~M~1~1~11~..a DIR UN i7 OLIMPICA ls A PER CENT. AQUEST COS ES AUTOFINANCIABLE Ale1~1~1.01~41■0001~415~9~.~~~". LOE A RESOLTAT DEL PROCÉS URBANSTSTIC I DE GESTIR REPERCUTIBLE A LA INICIATIVA PRIVADA. LA RESTA CORRESPON A LA REESTRUCTURACIS DE ,...,,,,,.~.~1.11.11~1•4-1,,..~1.11~~,..,,,,snyi.4101~~1~11111~~161~1~1~1~.70111~1~11~7.-“Irl-~01~ LA XARXA D'ENLLACOS FERROVIARIS (8.400 MILIONS), ,....,,,,..,,,,,,,,,~~~~~0~~~0~~~~5~1~~~a~~5~0~~1~ A LA CONSTRUCCIR DE rcam~-3yaffirls~~40eloapoopqrsmsonan MILIOWS) _Ilá (2.400 EA REESTRUCTURACIR DE LA XARXA DE COL.LECTORS (3.000 MILIONS (3.800 YIILIONS), COMPRA (1.600 MILIONS) I URBANI MX.11.001~..rn D'ECUIPNMENUS (4.500 MILIONS). A DE PLATGES T S TRUC C IR �EL FINANCAMENT DELS 28.700 MILIONS DE PESSETES ES REPARTEIX ENTRE CONVENIS ENTRE ADMINISTRACIONS, ADMINISTRACI6 LOCAL I INICIATIVA PRIVADA: 1. REESTPUCTUFjCIS FERROVIARIA: CTSJERAL 2.033 rdLlONS 'J :TAMENri 2.787 19 11 2.428 MINISTERI DE TRANSPORTS CORPORACI6 METROPOLITANA 91 11 1.213 2. DEFENSA DE COSTES HOPU ls e 3.500 MILIONS AJUNTAMENT 30% PASSEIG MARíTIM (750 MILIONS) •~11.114~,' LA RESTA DEL PRESSUPOST, FINS AL VOLTANT, 140.00-4,1£14~ DE PESSETES ANIRAN A CjiRREC DE L'AWINISTRACI5 LOCAL, AJUNTAMENT I C.M.B. CAL TEN IR EN COMPTE, PERO' , QUE, CON HE DIT ABAES 5.00G MILIONS SON RECUPERABLES A L'OPERACIS IMMOBILISRIA DE CONSTRUCCIC; DE LA VILA OLíMPICA. L'ESTAT DE TOTA L'OP' RA -I5 POBLE NOU, �PESUMINT'A.S EL SEGÜENT: 3 -S'HAN COMPRAT 13,7 HA DE SóL -S'LEE FET EL CONVENIS SOBRE COSTES I FFCC - LANREDACTAT 1 APROVAT EL 50% DELS PROJECTES FERROVIARIS, I ES PREVEU ENLLESTIR LA RESTA PER L'OCTUBRE -S I VAN AWUDICAT LES OBRES DEL "SIF(5 DE VILANOVA" I DE LA REMODELACI¿ DEL RAMAL BESOS-SAGR ERA -ESTN EN CURE DE LICITACI5 LES OBRES DEL SALT DE MOLTE) DE L'ESTACIJ) DE VILANOVA 1 LA NAU TALGO -MSTACI6 DE SANT ANDREU -EL PnOJECTE D'OBRES DE DEFENSA DE COSTES S'EST1 PINALITZMT. ES PREVEU L'ADJUDICACI¿"; ABANS D'ACABAR L' AM/ - S 'LEE ENDERROCAT LES EDIFICACIONS DE L' ARENAL I DE TOT EL ERONT COSTANER DAVANT EL FERROCARRIL. ELE ENDERROCS ACABARAN A L'OCTUBRE. L'ALTRE GRAN OPERACI6 LLIGADA DIRECTAMENT ALS JOC;"-, .P,S A . OUE S'ARTICULA ENTORN L'ANELLA OLSIMPICA DE MONTJUYCA AME AQUESTA OPERACI5 ACONSEGUIREN, D'UNA BANDA UNA CONCENTRACI6 D'EQUIPAflENTS ESPORTIUS -ESTADIS, PALAU D'ESPORTS UNIVERSITAT 01 EN L'ESPORT, PISCINA- D'ALTA. E AL'ANDA ACABAREN L'ORDENAMF1,q ETA �UREAEíSTIC DE LA MUNTANYA DE MONTJUIC, QUE VA SER. CWENCAT EL 1929 PER¿; NO PAS ACABAT. QUEDA PER ESTRUCTURAR EL SECTOR COMPRES ENTRE L'ESTADI I EL 1-An7pi: DEL POLVORi, ON FAREM EL PARC DEL MIGDIA. DINS DE L'ANELLA OLíMPICA, A L'ESTAD' HEM ACABAT ELS ENDERPOCS I S' ESTA TREBALLENT AL MOVIMENT DE TERRES, DI A - I NIT, EXTRAIENT-SE UNA MITJANA DE 6.000 V.3 DE TERRA AL DIA. AL PALAU D'ESPORTS S' FÍAN ACABAT ELS TREBALLS PELVIS D'EXPLANAMENT, SANEJAMENT I MILLORA DEL S j5L1 5' Hl ESTA TREBALLANT AL PILOTATGE DELE FONAMWTS. EL VIVEE DE PLANTES HA ESTAT TRASLLADAT ALS "3 PINS". TA SOCIETAT D'AIGUES HA PRESENTAT EL PROJECTE DEL NOU DIPC;SIT DE 60.000 M3 D'AIGUA QUE SUBSTITUIP51. L'ACTUAL DE 17.000 M3. HA ESTAT LLIURAT EL PROJECTE EXECUTIU DE L'INEF, LA UNIVERSITAT DE L'ESPORT ON SE CELEBRARAN . LES COMPETICIONS DE LLUITA LES OBRES COMENCARAN �AONEST ANY, LES OBRES DE L'ESTADI, SERAN FINANÇADES PER. L'ESTA . LES DE L'INEF PER LA GENERALITAT. EL PALAU OLiMPIC, PER LA DIPUTACIó DE BARCELONA, L'AJUNTAMENT, 1 25%. LES OBRES D'URBANITZACICS 1 ELS TREBALLS PREVIS DE L'ESTADI LES FINANCIA LIAJUNTAMENT. IMPORTANT RESULTAT UN ALTRE DE HOBILITZACTo PER ALS JOCS ES LA COL.LABORACI¿; DE L'AjUNTAMENT, LA CORPORACI6 METROPOLITANA I LA .„, GENEEKLITAT AME LA DIRECCIo GENERAL DE CORREUS I -a -1-,----`-•.--^-^-,---rte-.~-,TELDCOMUNICACIONS, INFORMATICA, AME- LA D'ELECTRONICA LA COMPANYIA TE FONICA I L'OFI 1NA oil/. iMP I CA EN EL PROJECT BIT 92 ., _ . A'nEST PROJECTE, AMB L'OBJECTIU DE RESPONDRE A LES EXIGDCIES DEL COI QUANT A COMUNICACIONS I SERVEIS INFORMaTICS DELS JOCS, ACTUARA TAMBE CON A CATALITADOR D'ALTRES PROJECTES, DOTARA LA CIUTAT NNE. UNA, INFRAESTRUCTURA TELEMATICA PERMANENT OFERIRA OPORTUNITATS A LA INDÚSTRIA NACIONAL, INTRODUIRA NOUS SERVEIS AME TECNOLOGIA r �R 'jLTA, Co(JRDINAU t TOTS ELS ESFORCOS EN TELECOMJMICACIONS I SEF1 UN BANC D'ASSAIG DE MMES TECNOLOGIES. AOIEST f.:S UN ELEMENT CRUCIAL EN LA CONFIGURACI5 DE LA BARCELONA QUE VOLEN PER L'ANY 92. ES JA DE CONEIXEMENT COMG QUE QUI NO AGAFI EL CARRO DE LES NOVES TECNOLOGIES NO PODRá INTEGRARSE A. LA SOCIETAT DEL FUTUR. ES UNA OPORTUNITAT IINICA PER PARTICIPAR EN AQUESTA NOVA REVOLUCI¿ INDUSTRIAL AMB ELS PAÏSOS AVANCATS, PEITUE CONTRARIAMENT AL QUE POT SEMBLAR, LA SOLUCI6 DE LA CRISI ECONZMICA, DE L'ATUR, PASSA PER. LES NOVEL TECNOLOGIES. O ENS ESFORCEM PER CREAR OCUPACT6 EN AQUEST CAMP O NO EN CREAREN RAS. 7 EL VOLDRIA ARA EXPLICAR BREUMENT COM SER á FINANCAMENT DELS jOCS \EN SENTIT ESTRICTE SI BARCELONA N'ACONSEGUEIX L'ORGANITZACIá. ABANS, PERc7), ELS VULL EXPLICAR BREUMENT QUINA ES L' ESTRUCTURA EN LA CANDIDATURA. �-23- CANDIDATURA. DE BARCELONA S'ARTICULA, EN UNA SIDIE D'ORGANISMES QUE VEHICULEN I FACILITEN eL PROGR1S 1 L'HARMONITZACI6 DE LA PROPOSTA. OLíMPICA, EL CONSELL RECTOR, QUE APLEGA REPRESENTANTS DE TOTES LES INSTITUCIONS IMPLICADES EN EL PROJECTF BARCELONi (GOVERN ESPANYOL, GENERALITAT UE CATALUNYA, DIPUTACI5 PROVINCIAL, METROPOLITANA, AJUNTAMENT „ DE CORPORACIo BARCELONA, AS S OC .AC I o "UARCELONA OL1MPICA'92", CZZ.115.2.L_ DE COMERC...), MARCA LES GRANS DIRECTRIUS DE EA CANDIDATJRA. D'AOUEST AMPLI CONCERT DE FORCES CIVIOUES EN DIMANEN UN REDUlT COMITE DE RELACIONS INTERNACIONALS I UN COMIT1 EXECUTIU, QUE RESOLEN, CONCRETEN 1 DELEGUEN L'EXECUXIo ESPECIFICA DE LES GENERALS FORMULADES AL CONSELL RECTOR. L'OFICINA OLI1MPICA, AME UN PLANTER DE MIG CENTENAR D'ESPORTISTES, TkNICS, PROFESSIONALS, GESTORS 1 PERSONAL ADMINISTRATIU, DNA COS ALE CaRRECS DELEGATS PEL COMITe EXECUTIU I EL COMIT DE RELACIONS INTERNACIONALS. LES SEVES ACTIVITATS 4 h) 1.9tt �A la proposta presentada per la Candidatura de Barcelona, el finançament deis JJ 00 de 1992 és fruit de l'esforç conjunt del COJO i de les administracions públiques: central, autonómica i local, les quals assumeixen aspectes concrets de la inversió en instal.lacions. El pressupost preparat per al COJO inclou les despeses d'organització dels JJ 00 i també les inversions a càrrec seu en instal-lacions esportives i en el condicionament de les àrees urbanístiques en què s'ubiquen les principals instal.lacions esportives i residencials. Aquest pressupost es finança, gairebé en les seves tres quartes parts, a pa rt ir dels ingressos propis del COJO, mentre que la resta dels recursos prové de la canalització d'ingressos públics generats amb la finalitat específica dels JJ 00, o de transferències genèriques del sector públic central. La inversió necessària per construir algunes de les instal.lacions significatives es durà a terme per part de l'administració pública. També anirà a càrrec de l'administració pública la urbanització de les àrees destinades a la localització d'instal .lacions i el desenvolupament d'infrastructures de la xarxa viària, comunicacions transports. Tanmateix, en els darrers casos esmentats, es tracta d'una adaptació a la conveniència dels JJ 00 dels plans d'inversió pública que haurien de realitzar-se de manera similar en tots els casos. EI pressupost del COJO es mostra equilibrat, de manera que hom preveu que els ingressos generats puguin ésser - otals previstes. suficients per cobrir les •,R Formalment, el pre post del CO • - estat plantejat en pessetes del 198 i �EI volum de despeses més important és el destinat a l'Organització dels JJ 00 pròpiament dita, és a dir a aquelles activitats orientades a fer possible la realització dels JJ 00 amb les màximes garanties d'èxit. La part del pressupost que reflecteix la inversió en installacions esportives representa només una part de les inversions que els JJ 00 suposaran en aquest camp. En efecte, una part important de les installacions més significatives ja existeixen o han estat assumides per l'administració pública amb càrrec als seus pressupostos. Com a criteri general en aquest terreny el COJO assumeix totalment el condicionament necessari de les instal•lacions, esportives per a la celebració dels JJ 00, i també el cost del material esportiu que calgui utilitzar. Els costos de noves edificacions o de reforma i ampliació aniran només en part a càrrec del COJO i, parcialment, a càrrec dels titulars o de les administracions públiques d'acord amb els convenis que es formulin. L'aportació del COJO al desenvolupament de les àrees urbanístiques on calgui localitzar les installacions esportives i residencials més importants consisteix, com a criteri general, a fer-se càrrec de les despeses de condicionament. Aquestes corresponen tant al condicionament de les àrees amb caràcter permanent, com a la seva adequació per a l'ús específic durant els JJ 00. Queden, consegüentment, a càrrec de les administracions locals encarregades del desenvolupament de les àrees, els costos bàsics d'urbanització d'aquestes, excepte en àquells casos que es consideri que seran repercutibles sobre els usuaris del sòl urbanitzat. El model de finançament que la Candidatura de Barcelona proposa per al COJO parteix de la disponibilitat d'un volum molt important d'ingressos propis d'aquest comitè, procedents, fonamentalment, de la cessió de drets derivats de la celebració deis JJ 00 i d'altres aspectes relacionats amb els mateixos. Aquests ingressos es complementen amb els procedents de les participacions en ingressos no fiscals de l'administració pública establerts específicament per als JJ 00,i amb transferències procedents de l'Estat. Això dóna lloc a un pressupost que apareix inicialment equilibrat. Hom ha mirat especialment de preveure els recursos suficients per proporcionar una excel.lent qualitat dels serveis subministrats als membres de la Família Olímpica i als espectadors deis JJ 00, i també en la promoció de l'esport, a través de la �creació d'ïnstal•lacions que augmentin el grau de pràctica esportiva en el futur. La Candidatura de Barcelona preveu, d'altra banda, que la participació en ingressos derivats de les loteries s'utilitzi, en part, per a desenvolupar programes de promoció de l'esport. Cal tenir en compte, a més, que les inversions que ha de realitzar l'administració local en instal . lacions i obres d'urbanització relacionades amb la celebració dels JJ 00 durant el quinquenni 1987-91 resulten perfectament compatibles amb la seva capacitat d'inversió. Des del punt de vista històric, la inversió prevista pel concepte indicat no arriba a assolir el 30 % de la inversió efectuada en el quinquenni 1981-85 pels municipis de la Corporació Metropolitana de Barcelona, àmbit que comprèn, pràcticament, la totalitat de les inversions que han de dur-se a terme. Quant a les despeses, es preveuen de tres tipus, despeses d'organit,,, zació, inversions a les instal.lacions i inversions en àrees urbanes. Les despeses d'organització dels JJ 00 previstes en el pressupost del COJO estan classificades en dotze conceptes que integren agrupacions de despeses de naturalesa homogènia. El pressupost del COJO corresponent a les despeses d'organització dels JJ 00 és brut, és a dir que no n'han estat deduïts els ingressos generats per activitats o serveis el cost dels quals s'inclou en les esmentades despeses. Respecte del total de despeses d'organització dels JJ 00 s'han establert previsions d'aportacions i col.laboracions. Aquestes col . laboracions consisteixen en les contribucions del personal voluntari i en l'aportació de serveis i materials o cessió temporal de béns realitzats per empreses i institucions col . laboradores de l'organització dels JJ 00 �b) Inversions en instal•lacions La realització dels JJ 00 en òptimes condicions suposa la construcció d'algunes instai-lacions esportives de gran envergadura (Estadi i Palau Olímpic), i també la reforma o ampliació d'altres instal•lacions existents. Per al desenvolupament de les competicions olímpiques és necessari, a més, condicionar les instal•lacions i dotar-les amb els materials de competició adients per a cada esport. ( JAULA LI ) La distribucio per agents del cost de les inversions en instal•lacions esportives ha exclòs del pressupost del COJO aquelles obres de nova construcció l'import de les quals ha estat ja programat per algyns dels agents de l'administració pública, o es preveu que ho sigui de manera immediata. Pel que fa a la resta d'instal•lacions esportives s'estableix la previsió de convenis amb els seus titulars i amb les administracions públiques interessades en el seu ús. L'aportació del COJO a aquests convenis se situa, normalment, entre un terç i dos terços del cost total de les obres de nova construcció i de reforma o ampliació, en funció de l'àmbit del servei que presten ï de la seva utilització posterior als JJ 00, i també de la titularïtat pública o privada. El COJO preveu assumir en la seva totalitat 'el cost del condicionament de les instal•lacions i del material esportiu que s'hi ha d'instat lar, donat que es tracta, en general, d'exigències d'homologació i d'equipament originades estrictament per l'ús a què han de ser destinats durant ets JJ 00. Per a la construcció de les instal•lacions complementàries de caràcter bàsicament residencial, es compta amb un important concurs de la iniciativa privada per finançar-les, atès el seu destí posterior. Es tracta d'edificacions estructurades com a habitatges, que seran destinades durant el període dels JJ 00 a residències d'atletes ï acompanyants o de membres dels mitjans de comunicació, però la utilització posterior dels quals serè com a domicilis privats. �El pressupost del COJO inclou, en el capítol de despeses d'organització, les dotacions necessàries per llogar les edificacions, i també per adaptar-les a les necessitats dels JJ 00, i readaptar-les posteriorment perquè puguin utilitzar-se com a habitatges privats. D'aquesta manera la iniciativa privada que finança la seva construcció serà compensada pel temps que no pugui disposar de les ïnstal•iacions, sense que això li suposí cap cost addicional. El nombre d'habitacles que han de construir-se encaixa, en una primera aproximació, en la dinàmica pròpia de la demanda registrada a l'àmbit territorial de la Corporació Metropolitana de Barcelona. En efecte, el nombre d'habitatges que cal construir representa al voltant del 18 % del nombre d'habitatges construïts en l'àmbit indicat en el trienni 1981-85. ( TAULA 5 ) c) Inversions en àrees urbanes Les actuacions que han de dur-se a terme a les àrees on es localitzaran les principals instal .lacions esportives i residencials consisteixen a dotar-les amb els equipaments urbanístics necessaris perquè puguin ésser destinades a l'ús previst. El pressupost del COJO assurtieïx, en aquest cas, les despeses'de condicionament de la majoria de les àrees, tant les de caràcter permanent, com les destinades exclusivament a la seva utilització durant els JJ 00. Les despeses bàsique s d'urbanització seran assumides, tal i corn ja s'ha indicat, per l'administració local responsable de l'àmbit urbà en qué es realitzen les obres, o bé pel sector privat, en aquells en qué estiguin plenament compreses en un àmbit d'ús residencial privat- ( TAULA 6.,) �Veiem ara la Previssió d'ingressos Els ingressos que la Candidatura de Barcelona preveu per al COJO s'engloben en dos grans grups. En primer Lloc els ingressos el procés de gestió dels quals depèn exclusivament del Comitè Organitzador, amb les úniques limitacions derivades de la Carta Olímpica i de les clàusules del contracte que s'ha de subscriure amb el COI. En segon lloc els ingressos que cal obtenir a pa rt ir de l'autorització i col•laboració del Govern Espanyol, sense que la gestió del COJO pugui influir decisivament en el seu rendiment. En aquest cas es troben tant les participacions en ingressos no fiscals com les transferències pressupostàries establertes en els pressupostos de l'Estat. a) Ingressos propis Els ingressos estimats per al COJO es fonamenten en les previsions que s'indiquen seguidament. Pel que fa als ingressos procedents de la venda d'entrades s'estima que la capacitat total d'espectadors als actes dels JJ 00 serà de 4 800 000. El 10 % d'aquestes entrades potencials es considera invendible, atenent els requeriments i compromisos del COJO amb el COI i altres organismes esportius. Del total comercialitzat hom estima que almenys el 80 % pot ésser venut, amb la qual cosa el nombre d'entrades venudes seria d'unes 3 500 000. El preu mitjà establert per a les entrades seria de 825 pessetes, inferior en més de tres vegades al que es va fixar a Los Angeles 84, i equivalent a la meitat aproximada del preu actualitzat aplicat a Munic 72 i a Montreal 76. Els ingressos corresponents a allotjaments a la Vila Olímpica són de quantitat reduïda, per la raó que l'estada serà gratuïta per a la majoria de les persones que hi seran allotjades. Així, la Candidatura de Barcelona estableix, com a criteri general, que l'estada a la Vila Olímpica serà gratuïta per als atletes durant el període que s'estimi necessari, d'acord amb el COI i les Federacions de cada esport. �Per aquesta raó, el COJO assumeix la major part de les despeses de les residències a la Vila Olímpica, i els ingressos estimats per aquest concepte procedeixen exclusivament de les estades d'unes 5 300 persones durant 22 dies, com a mitjana, a les quals s'aplica una tarifa de 6 300 pessetes diàries, equivalents a uns 40 dòlars USA. Aquesta tarifa cobreix exclusivament els costos d'alimentació i el funcionament de la Vila Olímpica durant els dies d'obe rt ura als participants, mentre que s'assignen a càrrec del COJO la resta de despeses de condicionament i posada en marxa de la Vila. La venda de programes, cartells i litografies s'estima que pot proporcionar uns ingressos de 175 milions de pessetes, per la venda de programes (ingressos equivalents al 10 % del cost d'edició) i més de 50 milions addicionals per la venda de cartells i litografies. La cessió de les llicències per a l'explotació dels emblemes i símbols olímpics, incloent-hi la mascota dels JJ 00 del 1992, està previst que suposi per al COJO uns ingressos de 15 000 milions de pessetes. L'experiència dels darrers JJ 00 i el desenvolupament i la consolidació del programa internacional de marketing, que contribueix a enfortir a escala mundial la comercialització de la imatge dels JJ 00, refermen la previsió establerta. Hom considera que aquests ingressos són els que hom pot obtenir un cop deduïda la participació dels CON en les vendes d'articles emparats per les llicències als páisos respectius. Tanmateix, la participació del COI sobre els ingressos d'aquest programa s'estableix específicament en el capítol d'«Imprevistos i diversos» del pressupost del COJO. La previsió establerta inclou els ingressos corresponents als sponsors que poden obtenir-se per tal de cobrir el cost del recorregut de la torxa olímpica, la trajectòria del qual, extraordinàriament prolongada, contribuirà a la difusió dels JJ 00 del 1992. • �La Candidatura de Barcelona estableix com a xifra que caldrà assolir amb la cessió deis drets de ràdio i televisió a tot el món, 400 rnilions de dòlars, utilitzant com a referència l'experiència dels darrers JJ 00 tal i com es descriu amb tot detall a la resposta a la pregunta 21 d'aquest Qüestionari. D'acord amb la clàusula 33 del contracte que se subscriurà entre el C01, el COE i la ciutat de Barce lo na, la distribució dels ingressos per la cessió dels drets de difusió per ràdio i televisió serà la que s'indica seguidament: L'assignació del COJO de 80 milions de dòlars en compensació pel cost dels serveis a premsa, ràdio i televisió és justificada per la raó que els costos previstos per aquest concepte superen àmpliament.aquest grau i assoliran els 1 3n 4 milïnns de dòlars. TAULA 7 ) Voldria extendrem una mica sobre .`aquest apartat . tls ingressos que figuren en el pressupost del , Comitè Organitzador per drets de televisió són ets que h correspondrien una vegada deduida la participació del Comitè Olímpic Internacional, de les FF II i deis CON en els ingressos bruts percebuts pels drets de difusió a través de la ràdio •LkdA la televisió deis Jocs Olimpics. . 'Ameu vojecte ue valorar tes nostres previsions, cal tenïr en compte que els ingressos bruts en drets de difusió als Estats Units dels JJ 00 de Los Angeles 1984 assoliren els 225,6 milions de dòlars. Els corresponents a la resta del món se sitúen en 61,2 milions de dòlars. Aquestes xifres superaven notablement els ingressos assolits als JJ 00 de Montreal i de -!Moscou. Les teñdències posteriors mostren que la valoració deis drets de difusió per ràdio i televisió s'han situat a un grau més elevat. Segons les informacions disponibles, els drets pagats per la cadena NBC, abans de totes les deduccions, per a la difusió als Estats Units deis JJ 00 de Seül assoliran, com a mínim, els 300 milions de dòlars. Hom - preveu, a més, que aquesta quantitat pugui augmentar en funció dels ingressos per publicitat que es derivin de la retransmissió dels JJ OO. Els drets de difusió als Estats Units dels JJ 00 d'hivern de Calgary 1988 assoliran els 309 milions de dòlars, procedents de la cadena de televisió ABC. Les bases esmentades permeten d'establir, amb . un caràcter mínim, una previsió dels drets de difusió dels JJ OO del 1992 per ràdio ï televisió situada en 400 milions de dòlars en unitats ;monetàries de 1985. Hom estima que,del total indicat, una quantitat lleugerament superior als 300 milions procediria de la difusió en el territori dels Estats Units, mentre que una quantitat lleugerament inferior als 100 milions procediria de la resta del món, i també de la difusió per ràdio. El caràcter mínim de la previsió adoptada es defineix partint de la base que les xifres considerades són pràcticament les:mateixes que ja s'han assolit efectivament. D'aquesta manera, la projecció al 1992 dels ingressos suposa, exclusivament, una actualització en funció del nivell de prr,Jus. �Lògicament, I'accid de la inflació donarà lloc al fet que els ingressos del 1992 corresponguin a un major volum de dòlars nominals que no s'indiquen al pressupost. Tanmateix, aquest és un fet que el pressupost de la nostra Candidatura contempla, ja que tot ell s'ha elaborat —tant en ingressos com en despeses— en unitats monetàries del 1985. Ara bé, el nostre pressupost prescindeix voluntàriament de l'augment previsible dels ingressos que es produirà pel creixement de la renda ï, consegüentment, de la capacitat del consum, en el període comprès entre 1985 i 1992. El creixement de la renda en unitats monetáries constants ha de situar-se, segons previsions de I'OCDE, entre . el 15 % i el 25 % en el període correspQnent entre 1985 i 1992 per a les economies nordamericana; europea, japonesa i d'altres que puguin tenis 'un pes significatiu per als drets de difusió . dels JJ .00. Lògicament, els drets de difusió haurien de registrar un _ creixement similar al general de la renda i de la capacitat de consum en el període esmentat. Aquest és un factor que•,?. no s'ha tingut en compte erí les previsions dels drets de difusió. Tenirn, doncs, un marge de seguretat que .garanteix l'acompliment de les previsions en un grau superior al que ha estat previst. Dels 400 milions de dòlars que hom ha previst per dréts de difusió a través de televisió i ràdio, 80 milions de dòlars podran destinar-se al cobriment dels serveis gratuïts que han de proporcionar-se a la premsa, la ràdio i la televisió, 'equivalents al 20 % dels drets totals percebuts. Al Comitè Olímpic internacional correspondria un terç (1/3) deis 320 milions de dòlars restants que hom preveu ingressar per drets de ràdio 'r televisió. D'aquesta manera li correspondrien uns ingressos de 106,7 milions de dòlars. Els 293,7 milions de dòlars d'ingrèssos que reflecteix el pressupost del Comitè Organitzador corresponen, tal i com s'ha indicat, a la participació neta d'aquest en els drets de difusió per ràdio i televisió. Tenen en compte, per tant, la participació prevista pel Comitè Olímpic Internacional per al propi COI, les FF II, els CON ï el Comitè Organitzador. �prestació de serveis compren un conjunt d ir gr nssos^ d•' diversa mena. El concepte més important correspon a 1 600 milions de pessetes derivats de la utilització de locals i equips per part de les cadenes de ràdio i televisió que realitzin programes unilaterals, i també per la utilització exclusiva de locals en centres de premsa. També s'inclouen en aquest apartat els ingressos que el COJO percebrà per l'allotjament de visitants a 10 vaixells de creuer ancorats al port de Barcelona durant els JJ 00. Aquests vaixells tindran una capacitat per a 6 000 persones. També s'hi inclouen els ingressos generats per l'estada de 4100 persones a la Vila de la premsa. La Candidatura de Barcelona ha establert que el cost diari d'estada d'aquestes persones serà de 4 800 pessetes diàries, equivalents a 30 dòlars USA. Aquest apartat comprèn també, i per acabar, els ingressos obtinguts per les entrades a les exposicions i actes de caire cultural. b) Participació en ingressos El programa de loteries previst per al COJO, de forma semblant a la que s'ha utilitzat tradicionalment en anteriors JJ 00, •suposa uns ingressos de 7 000 milions de pessetes. El programa d'ingressos derivats de les travesses contempla l'establiment d'un recàrrec a favor del COJO sobre cada aposta. Els ingres`5os per al COJO se situen en 7 750 milions de pessetes. El programa d'emissió de segells es considera d'una importància especial per al COJO en virtut de la seva capacitat de difondre la imatge dels JJ 00 a escala internacional. S'estableix, en aquest cas, una sobretaxa voluntària a favor del. COJO tal com preveu l'Ordenança Postal Espanyola. Les emissions commemoratives dels JJ 00 previstes són vuit, que caldrà desenvolupar a partir-de 1988, les set primeres adaptades als valors de la sèrie postal bàsica i la vuitena de caràcter extraordinari, que caldrà emetre en el moment de la celebració dels JJ 00. Els ingressos que aquestes emissions poden proporcionar al COJO són de 990 milions de pessetes. �igU .11 d'emissió de segells, té un interès especial ciona(1U la suya capacitat difusora dels JJ 00. La tradició olímpica comporta l'encunyació de monedes de gran qualitat en metalls nobles (or i plata) que són molt apreciats en els medis numismàtics mundials. En commemoració dels JJ 00 hom ha previst l'emissió d'una sèrie integrada per vuit monedes --una d'or i set de plata— amb un valor nominal que s'establirà d'acord amb el contingut metàl•lic i el seigniorage habitual en aquests casos. H programa Ü ènu.ss/Ú nombre total de monedes que caldrà emetre s'estima en uns tres milions d'unitats. D'aquestes, aproximadament una quarta part es poden vendre en el mercat interiór i les tres quartes parts en el mercat internacional, d'acord amb l'experiència d'anteriors JJ 00 i amb la valoració del mercat interior a partir de les importacions de monedes similars els últims anys. Els ingressos previstos per al COJO a pa rt ir 'del programa d'emissió de monedes se situen en 4 970 milions de pessetes. El c) Transferències de l'Estat La previsió de transferències directes de l'Estat al COJO és un concepte que s'estableix amb caràcter residual per tal de cobrir les necessitats del seu pressupost. L'aportació d'aquestes transferències es fonamenta en l'increment dels ingressos fiscals de l'Estat que es produirà com a conseqüèncïa de la renda generada per l'activitat econòmica derivada dels JJ 00. L'increment de despeses previst ha de generar un augment de la renda interior de prop de 130 000 milions de pessetes. Els ingressos fiscals que.això haurà .de comportar a l'Estat —donada la pressió fiscal per ingressos impositius del 14,5 % sobre el PIB— se situen al voltant de 18 700 milions de pessetes que superen netament les transferències assignades. No s'inclouen, òbviament, en aquest concepte, les rendes d'imatge que, els anys posteriors, es produiran a causa de la difusió internacional del país, promoguda p els JJ 00. �d) Altres ïngressos Una gran part dels actius adquirits pel COJO s'utilitzaran _durant un període molt curt de temps. Consegüentment, la seva depreciació serà escassa, donat que la seva deterioració per ús serà molt petita i la seva obsolescència serà .pràcticament nul•la. Amb tot i això, hom ha suposat una depreciació mitjana del voltant del 50 %, amb la qual cosa es cobreix amb escreix qualsevol risc previsible. D'aquesta manera s'assoleix una xifra de vendes d'actius de 6 299 milions de pessetes Cal ressaltar, finalment, que una valoració precisa del cost dels JJ 00 ha de sobrepassar el marc estricte del pressupost del COJO i incloure també I àmbit d'altres agents econòmics que realitzaran inversions relacionades amb la realització dels JJ 00. En entrar en aquest àmbit, tanmateix, es dilueix notablement el concepte de «cost dels JJ 00» que apareixia amb tota claredat al pressupost del COJO. Així és, efectivament, tot i atenent exclusivament a les inversions destinades a ser utilitzades directament per a la celebració dels JJ 00, o bé d'inversions que, com en el cas de les residencials, es poden reutilitzar posteriorment al • marge dels JJ 00. En aquest sentit, les inversions realitzades pel sector públic en instal.lacions esportives i àrees urbanístiques relacionades directament amb 'la celebració dels JJ 00 són de 26 346,0 milions de pessetes. D'altra banda, les inversions del sector privat, fonamentalment instal•lacions residencials, que el COJO utilitzarà temporalment durant la celebració dels JJ 00 són de 23 750,0 milions de pessetes. En aquesta valoració, no s'hi inclouen les inversions que només s'utilitzaran durant els JJ 00 d'una manera indirecta, com són la millora dels sistemes de comunicació, transport, etc., si bé els agents públics han previst la seva realització, en l'àmbit de llurs respectives competències, dins del pla general de realització dels Jocs. �D'ALTRA BANDA, I AL MARGE DELS INDUBTA3LES BENEFICI DE TIPUS ECONOMIC, E$POIZTIU.I DE PROJECCIO INTERNACIONAL, H1 HA(ALTRES ASPECTES ) DEL PROJECTE OLIMPIC DE BARCELONA QUE CAL REMARCAR. ELE, JOCS DEL 92 CONSTITUEIXEN, SENSE CAP DUPTE, UNA FINA DE PRIMER ONDEE PER A INCENTIVAR LA MOBILITZACIO PACIFICA DE LA JOVENTUT; UNA FINA QUE HA DE SERVIR PER A ESTIMULAR LA PARTICIPACIO DELS CIUTADANS EN LES ACTIVITATS ESPORTIVES I PER ANIMAR A LA JOVENTUT DE TOT EL MON A COMPETIR I A su p r\R- , F. UNA =NA, AL CAP I A LA FI, CAPAÇ DE DESENCADENAR UNA OLIMPIADA CULTURAL A LA QUE BARCELONA. ESTA EN CONDICIONS D'APORTAR, DURANT QUA= ANYS, EL SEU LLEGAT HISTORIC BIMIL.LENARI, LES SEVES. ARTE PLASTIQUES, LA SEVA MUSICA, EL SEU TEATRL... EL SEU PASSAT 1 EL SEU PRESENT. EL REPTE DELE JOCS Ps DONCS EL REPTE DE CONVERTIR BARCELONA EN LA CIUTAT QUE VOLEM QUE SIGUI. LA BARCELONA QUE VOL SER LA SEU DELS �JOCS ;)LI1P.-..CS DF, 1.992, LA BARCELONA CAPITAL D'UNA CATALUNYA MODERNA, DINàMICA, LA METROPOLI QUE HA SER RECONEGUDA COM U N A GRAN CAPI'I'AI, EUROPEA EN LES PROXIMES DkADES, LA BARCELONA . I T,\r'INOAMEPIC ANA 1 I PORTA D' ENTRADA A. EUROPA, LA BARCELONA QUE REPRN BARCELONA REINDUSTRIALITZADA DELS CULTURAL, "NORANTA" T A EONES EL SEU LIDL;;tATGiE SER UNA CIUTAT QUE TINGUI UNES C'^Wt;t".{ICAt_.IO`3S CONVENCIONALS I UNES EXCEL.LENTS TI;L:I:COr•II.ÉidICACIONS, UNS ENLLAÇOS AERIS I; a'LP^ C fi:<Ii?_I'I'AL;S l;S'I'ABILITZATS, i:Ç7I,I=:RU, U^3!'. FIRA (')NSOLIDADA I, ALTI,ES C OS UN PORT ACTIU I ENTRE MOLTES ME S, '.1N GRAN MERCAT CENTRAL I Uï•àt1, A.WINI`'TF;1,C_IO EFICAÇ. BARC E LONA HA DE SER, Iïi:SU.;.IN `I', UNA CIUTAT EFIC:II;T:T. ESTIC CONVENCUT QUE LA CAPITALITAT QUT? PROPOSEM ES POT D E I'.IVAR AMB TOTA NATURALI`T'AT D' AQUEST OBJECTIU D' EFICIENCIA. UNA CAPITAL N O LA ,;, PAS .,:' VOLUNTARISME UN FAREM1--.,^ ^^I•t:, AP•" .,N . LA CIUTAT QUE VOLEN. QUE SIGUI BARCELONA ES LA Ii:':i'AT ttUé". CATALUNYA NECESSITA COM A CAPITAL �PEP A PROJECTAR-SE AL NON, ES LA CAPITAL QUE ESPANYA EO PUDRA PEEMETEE'S EL LUXE DE DEIXAR DE BANDA SI VOL TEUIP UNA PLATAFORMA INTERNACIONAL SOLVENV EN UNA SNPIE DE TERRENYS LEN CONCRETS 1 IDENTIFICABLES. LE , EN DEFINITIVA, LA CIUTAT QUE MILLOR PODRIA LIDERAR EL QUE HEM ANOMENAT "NOED DEL SUD". EL REPTE DELS JOCS NO 1S MP,S QUE EL REPTE LE EEC AJEESTA CIUTAT. ESTIC SEGUR QUE BARCELONINS SASRAN ENE FRONT A AQUEST REPTE. MO:ETES GRACIES ELS �TAULES �_I C) (l) o) H O f- -D O E- U z z U) c.> c ,zr o cm a 1 o ° li O a) ,-, 0 4-,l'" ocu a> o o co co, .1r) o co r--- cm N ,- LO co O) u> u) ••.... ca a) ti a) TJ a) C > .2 os = t) 1 u) 1.0 co (x) r--- ,1- , -1- U11) O In O tí) ,a) 7- O) 7- co C 11) '-`. O Cn CL o . (1) t --C1 C 0 •= O 10 a) (O N O O > 1-5 .....(:/> 1 00 co o .- o 4.- (1) 0 co N O Lo LO N- o O r- C9 1- o O. o o o cv ,,- nt Cf) o Nco o co Cr) (1) oO) u) .-o .co a) ..... o > oa U) o E 00 u) itl -c ...-.- a> al > i--a> cc ..., o o o co u) o o co u) o ,zr r-, cg o -.,t rr) o o o o izt) c«.-, a) (13 > o O .. o Lo O in (f) E ,o o-- (--..) O -- (II ..(i; -----'.-- cl ,,, ,-, , ; ( (1) a) - c.(f) -= --1 •00.„ - E U)' o a) o •- L O CII ---,..,) ID 0 a ----cr.7-o (r) --ns 75 _. _•_ E 0.) i., i5 '_. -: 13 L.-. a (;-..1 (1) ,,,-- 111 I _1 -=t I O I- �>-I 1– T MM W CY) t`-- «çt •Ç}- ;t> LO Ñ O (O nr ^ CU N N N CY) l 1 O (r N ® O O (} CO W c\I T VJ M o l'/ N T` NO O Op U 1 o ^ l N O 07 N rn ,... t0 > 'i. ó V o ^ m U) R1 U p Ç. 1:3 < CO 4 d ^dt^^ N (T T Ó T C o L .l] cd c_) ^ C o ^ O 2 ^ cv -O (1 (1) . ._ <y a) -0 (U Q) \ <S (Ti _ o -D Ñ T Q) > çU C Cl_ a) —a-) -^ ._ Ó CC. 2 T? cl Q) l. ,<Z (.0 ^ ^ _ i C7 Ñ (U Q) L Q U) tL <i _ Q ' 1-- �o o a) M CD M o o .., o o U 0 v ra) ^ ^ ^ ó o ^ ^ CO �q r CD t rt N *- et .c• C(j ^^ .- C"3 C ) t^ O C^ a ^ ois Cr) C") .-cT 6> N N d' d' ea , cD N $? r N tnlnUi O G)f^ s- a) ro ni o o UD N CO ti N O 0) tf en cDtl' ON N. e-' V g1, a.= •- U) 0 0000 •-Ocn 0) N N ON 0) CT O ftt` V N 0. . N O U) O y m 2 Ñ á> a O Cs !¿(+n^ C''^CO® ) a) et N m ^ N... C u to ^ OO N O LO C") 0 M N nr h r [tr z a> ^ ^ c .^ .^ 'O el ^ a (n (/) Ua n.. U) lt l C) r- N NN N (0 CC) O 1A U) c:7) 0, C u) y n^ N a) c OC7) ifl Q m o U) (P) y= ^ 0 dÚ („'u J Q c ro►-v O O cu Iel °o ^ lU C^ 02 o y O cn v c(ao ^ . E C ayfi ro u, o. CA ^ E .1) C> a C^ - t0 C70 ' CO. cD tr) tri t^ CO u) u) r C0 d `f t!) O Ur) O 00 N c') N Ch .- t\ CO ON th T r Ñ(Ñ rn C7) ^ ^ E y y C U) L11 . ^ W4 4.000L a J cycn 2 F- O Q? r- CO °C7 ^ co co CT)C7> 0 0) O ^ O c.> U) r 7 13- — v vi -0 ^ ^ •o ^ ' ó m U) 1.).19.ó ^Ñ ") ^ ^ á).S rn CC Cra tA r, C3 ü ' a )p `' O r- N O a) ^ I 11 çL1 ^ .m O 00 *t d 0•0 U) a) •cti ,^ (U +' a) a) C ro^v ^0 C1 Q y OCO ç ^ WU c u) ^ O U_ T^ U) O U C ,ro ro O ,p v U (0 U) tt7 O tr; a v UO ^ CA ^ N CO CO CC) r- �O) L o "") N O O N- O' ,r- ..qt. CO O) o') in O) o LO CO N r) cd" N N lo (O N - CO 00 O) (.0 U) (.0 <O •.,. .) a): CO u-) (Y"; in N C.) ("4 , e o o c – p <1 - or) r-- (10 N Lo :x O cti O c6 F- c0 r .£1 o va N c0 N .° a5 ra O c\J (1) -ce) u, 0'-(t5. oi' cc) CV' 1__ i o nt i ;- o. -.. < c"'S ....I 4 1..„ o oo -) –J 11.1 J) co o o Lu U.1 a. u) LU e O .1 ;.... 0 > = -03 O (.9 cc N TO nt CO C» O) O O LO 00 N V) f•-• r• LO N CO N LO • LO r1CO c0 •••• LO 11 C). N CC) (13 1-- O O) O) O CO LO ('‚4 C‘J e) Lo ..- cs c.c) a) cn . CM u-) nt g›) 1c5 • .. o O) so o en' z O T- 1- "O = 0 •K.I al u cr; CM O nt. nt. 1t•-• ¡fi O I,- l I i 2 1- r-... nt o O ts-. W-• 10 tr . o I I. 91 I nt C5.1 d' 00 CC) 1-di. O ,-.. co.. LO NO ,- co.. co N , u) rr I ,- u) r-- LO u) N o_ o) a) 03 CO I I c "tt .1.- cY) a) O 'Ir" (O T-• TCO u) N IO ,- O ni /- LO. cv LO 0) • T.. LO nt O I h: i N d N 03 Ir". ' o o — cr),. . 1 a) o cg « O ,- r- o a) a) o C O a. C' U) a tri O N d ('4 at) id („4 CO C \I ni n CD r- tri- N U) c E) < r ..) (i) }--- u, .iS - cl cr) II) Lri' ,- cc.. y- 1- LO ,- 1,c.i. . (Ti o nt. N Cr) N " CO cl. O 1..r) 'Ir cm Ce 1.-. 1- N Q., (u c o O u, O T- co CO N " " Cli " O "Kt (1.! ID l' -) D 0 c — E < a O w , U) a) , H (1) cl. — ct) as u) Œ. I O O o_ - N rt ccr a) r- 1 e D D (ts. tri CO o ai co 4-3 o :O y co 6 r- '5 c5) (1 I) 'E ,o E , y ,-:-_ Ili O U) -- 1-5 < c3 (u O H �O^ O . ^ ^ tt^ ^ ^ ...^ r [t •rT"" ... a 1O �—I u) o (o cn < I– , / cc • o 2 ,- ca o 2 O N ti) o 0) N. CM E O CM O) 'n:r o rt 7. a Lo CO 0 • . Iii .4 o . . O -0 13 '5 , "t CO CV O 1– Lo (9 O cm , • . . . -.. c ,o E' O - La CO O) Lo O • . .... -• .9 o • --, Lo LO (iD CY) - O LO <o O) ' . .. 0 . .• ..c.> • ., , . . . . . ,... . . •: tu .' E ,„....... .• O• ' . .. . .„, . in W ' '''ICII . . . r• . . : . .. , o: . . . . . • .. , . , tg cc: 0 • . . . ... es, z : . . . , . . • • , CC O O • C tt3 u. X2 • . ,• '.• t■ O • CO .•o • O In CD 'O LO "zt CD 1-- nr ni' • 1- O. 1-• • o (I) mID o . 5c .-.0 o 5 o. (t1 E -á 8 tri 0.) cP t oo c .2 oc ° 2 --á -E' a) - - -• 1 31-Ji :5 uc> c—R-t0.o.. OEcal -.., ST'F-s.(1) Q) 1 75 - . 1 CD 7/5 o o Ics_ . .= .... o - - . . _ --¿ }— O H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3940 Title A name given to the resource Barcelona: horitzó 1992 / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Societat Catalana d'Estudis Jurídics i Socials Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Competitivitat Economia Acció política Model social Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials Planificació Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-07-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1035/19860707d_00142.pdf 6c01a6091db2fb5cc4577d1a3329499c PDF Text Text Palabras inaugurales del Excm Sr. Alcalde en el ler. Coloquio Barcelona-Mediterránea 7 de Julio 1986 �SEÑORAS, SEÑORES, BIENVENIDOS A BARCELONA. AL CONVOCAR ESTE COLOQUIO, BARCELONA QUIERE REAFIRMAR SU VOLUNTAD DE SER UN CENTRO DE DEBATES Y SU VOCACIóN MEDITERRáNEA. LAS CIUDADES MEDITERRáNEAS TIENEN TODAS UNA VOCACIÓN SECULAR DE INTERCAMBIO, DE APERTURA A TODA CLASE DE IDEAS. EL MAR HA SIDO SIEMPRE UN ELEMENTO DE UNIÓN, MáS QUE DE SEPARACIóN. Y MáS QUE NINGÚN OTRO LO HA SIDO, LO ES, ESTE MEDITERRáNEO NUESTRO, CUNA Y CRISOL DE CIVILIZACIONES. LAS CIUDADES TIENEN UN PAPEL CRUCIAL A DESARROLLAR EN LOS INTERCAMBIOS INTERNACIONALES. LAS CIUDADES ESTáN �DESPROVISTAS DE MUCHOS DE LOS PREJUICIOS NACIONALISTAS DE LOS QUE LOS ESTADOS NO SE PUEDEN DESPRENDER. LAS CIUDADES NO TIENEN FRONTERASS, NO TIENEN EJÉRCITOS. POR ESO EL DIáLOGO ENTRE CIUDADES PUEDE SER MáS FRANCO, MáS ABIERTO QUE ENTRE ESTADOS. Y CUáNTO MáS ENTRE CIUDADES TAN FAMILIARES COMO LAS DE LA CUENCA MEDITERRáNEA. TENEMOS UNA MANERA COMÚN DE ENTENDER LA VIDA, UN LENGUAJE QUE NOS ES FAMILIAR, UNOS HáBITOS VITALES QUE NOS UNEN. BARCELONA SE SIENTE MUY ORGULLOSA DE PODER OFRECER SUS EXPERIENCIAS, SUS REALIZACIONES, SUS PROYECTOS A LAS CIUDADES AQUÍ REPRESENTADAS Y A TODAS LAS DEL MUNDO. �ALGUNAS DE NUESTRAS INICIATIVAS TIENEN SUS PARALELOS EN OTROS LUGARES. OTRAS, LO PUEDO DECIR SIN FALSE MODESTIA, SON ABSOLUTAMENTE PIONERAS. EN ESTE COLOQUIO, LOS DIFERENTES GRUPOS DE TRABAJO HARAN UN REPASO DEL AMPLIO CAMPO DE ACTUACIÓN DE LA ADMINISTRACIÓN MUNICIPAL. ASí VEREMOS NUESTRA ACTUACIÓN PARA IMPULSAR EL DESARROLLO ECONÓMICO; SE DEBATIRá LA GESTIÓN DE LOS DATOS DE LA POBLACIÓN Y LOS PROBLEMAS QUE PLANTEA EL EQUILIBRIO ENTRE LA NECESIDAD DE INFORMACIÓN Y EL RESPETO A LA INTIMIDAD. SE REPASARá LA LUCHA CONTRA EL DETERIORO AMBIENTAL. EXAMINAREMOS UNA DE LAS FUNCIONES MáS CARACTERÍSTICAS DE LA ACTIVIDAD MUNICIPAL, LA PLANIFICACIÓN URBANÍSTICA. FINALMENTE, SE ESTUDIARá LA �ACCIÓN DE LOS AYUNTAMIENTOS EN EL CAMPO DE LOS SERVICIOS SOCIALES Y DE LA ANIMACIÓN SOCIOCULTURAL. ESTOY SEGURO DE QUER LA GRAN COMPETENCIA TÉCNICA DE LOS PONENTES DE ESTOS GRUPOS DE TRABAJO HARáN ALCANZAR UN ALTO NIVEL EN LAS DISCUSIONES Y SE EXTRAERá DE ELLAS CONCLUSIONES MUY VALIOSAS. EL PROGRAMA COMPLEMENTARIO DE VISITAS, AUNQUE CONDICIONADO POR EL ESCASO TIEMPO DISPONIBLE, LES DARá, CREO YO, UNA IMAGEN CABAL DE LA BARCELONA QUE ESTAMOS RECONSTRUYENDO. NO MEQUEDA MáS QUE REITERALES MI BIENVENIDA Y DESEARLES UNA FELIZ ESTANCIA ENTRE NOSOTROS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3941 Title A name given to the resource 1er Col·loqui Barcelona - Mediterrània / Inauguració Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Relacions Internacionals Mediterrània Territoris Acció política Ciutats Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-07-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1036/19860715d_00143.pdf 80d41b812947cef6c5bea2654cc7cb19 PDF Text Text CICLE DE CONFERENCIES "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACIO DE LA CONFERENCIA DEL MOLT HONORABLE SENYOR JOAN LERMA I BLASCO, PRESIDENT DE LA GENERALITAT VALENCIANA (15 juliol de 1986) �MOLT HONORABLE PRESIDENT DE LA GENERALITAT VALENCIANA; AUTORITATS; SENYORES I SENYORS: AVUI REPRENEM EL FIL DEL NOSTRE CICLE DE CONFERÉNCIES "BARCELONA SOLIDARIA", AMB LA INTERVENCIÓ DEL MOLT HONORABLE SENYOR JOAN LERMA I BLASCO, PRESIDENT DE LA GENERALITAT VALENCIANA. EL SENYOR LERMA VA NÉIXER A VALENCIA. I ES DÓNA LA CIRCUMSTANCIA QUE HO VA FER EN LA MATEIXA DATA D'AVUI, 15 DE JULIOL, DE L'ANY 1951. SERVEIXI DONCS AQUESTA INTRODUCCIO PER DESITJAR-VOS, SR. PRESIDENT, DE MANERA MOLT CORDIAL UN FELIÇ ANIVERSARI ENTRE NOSALTRES. LLICENCIAT EN CIENCIES ECONÓMIQUES I EMPRESARIALS PER LA UNIVERSITAT DE VALENCIA, EL SENYOR LERMA VA ÉSSER CANDIDAT A LA PRESIDENCIA DE LA GENERALITAT VALENCIANA DAVANT LES PRIMERES ELECCIONS AUTONÓMIQUES EN MAIG DE 1983. GUANYA- DOR D'AQUESTES, VA PRENDRE POSSESSIÓ DEL SEU CARREC EL 28 DE 3UNY DE 1983. �2. AMB LA VOSTRA PRESÈNCIA A BARCELONA, EN AQUEST SALO' DE CENT, ES POSEN DE MANIFEST -UNA VEGADA MES- ELS INTIMS LLAÇOS DE FRATERNITAT ENTRE ELS POBLES CATALA I VALENCIA. LLAÇOS QUE A MES DE LA PROXIMITAT GEOGRAFICA, TENEN UNA MOLT LLARGA TRADICIO HISTÒRICA QUE TE QUE VEURE AMB EL MEDITERRANI, JAUME EL CONQUERIDOR I L'ÚS D'UNA LLENGUA COMUNA. VOLEM RECORDAR TAMBÉ COM LA FERMESA DEL REI JAUME I, DEFENSOR DE L'AUTONOMIA JURIDICA DELS VALENCIANS, ELS VA FER PROMULGAR A L'ANY 1261 ELS FURS DE VALENCIA. O QUAN EN LES CORTS GENERALS DE MONTSO DEL 1382, LES CIUTATS DE VALENCIA I DE BARCELONA ATACAREN LA CORRUPCIO DEL GOVERN CENTRAL. SON AQUESTS PUNTS COMUNS EN LA NOSTRA HISTòRIA, QUE AVUI PRETENEM ACTUALITZAR AMB LA VOSTRA INTERVENCIÓ EN AQUEST CICLE DE CONFERÉNCIES. I ES QUE, SENYOR PRESIDENT, US PODEM ASSEGURAR QUE LA NOSTRA CIUTAT, I MITJANÇANT ELLA, CATALUNYA TOTA, ESTÁ MANIFESTANT UNA GRAN CURIOSITAT, INTERÉS I RESPECTE PER CONÉIXER ELS PROBLEMES I VISICI- �3. TUTS ALS QUE S'ENFRONTEN ELS DIFERENTS GOVERNS AUTONÒMICS. I EN AQUEST CAS, AMB UN ENTRANYABLE I ESPECIAL SIGNIFICAT. PER CONCEPTUAR LA VOSTRA CONFERENCIA, EM PERMETEREU QUE ^ DONI UNES MINIMES DADES INTRODUCTÒRIES SOBRE LA REALITAT DE LA COMUNITAT VALENCIANA. AMB UNA RENDA PER CAPITA DE QUASI 527.00G PTES. -EL QUE LA SITUA EN VUITS LLOC DINTRE DEL RANKING DE RENDES AUTONÒMIQUES -, LA COMUNITAT VALENCIANA TE UNA EXTENSIO TERRITORIAL D'UNS 23.000 KM2., I UNA POBLACIÓ PROPERA ALS 3.800.000 HABITANTS, EN BASE A LES DADES DE LA PUBLICACIÓ DEL BANC DE BILBAO "RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1983". DINTRE DE LA SOLIDARITAT QUE DÓNA NOM A AQUEST CICLE DE CONFERENCIES, I AMB EL CONTINGUT DE FRATERNITAT QUE SUBRATLLA LA VOSTRA PRESENCIA, AVUI, AQUI, ENTRE NOSALTRES, MOLT HONORABLE SENYOR JOAN LERMA I BLASCO, PRESIDENT DE LA GENERALITAT VALENCIANA, TENIU LA PARAULA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3942 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. J. Lerma Blasco, President de la Generalitat Valenciana en el Cicle Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Espanya plural Història Model social País Valencià Lerma i Blasco, Joan, 1951- Autonomia Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-07-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1037/19860725d_00144.pdf 6ddae8ead54e63de04a82291295373c6 PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA4 PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR. D. JOSE ANTONIO ARDANZA GARRO, PRESIDENTE DEL GOBIERNO VASCO. (23 de julio de 1986) �EXCMO. SR. PRESIDENTE; DISTINGUIDAS AUTORIDADES; SEÑORAS Y SEÑORES: NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" CULMINA HOY SU ANDADURA, ANTES DE LAS VACACIONES DE VERANO, CON LA PRESENCIA EN ESTE SALON DE CIENTO DEL EXCMO. SR. D. JOSE ANTONIO ARDANZA GARRO, PRESIDENTE DEL GOBIERNO VASCO. NACIDO EN EUJR RIA (VIZCAYA) EL 10 DE JUNIO DE 1941, EL SEÑOR ARDANZA ES LICENCIADO EN DERECHO POR LA UNIVERSIDAD DE DEUSTO. FUE ELEGIDO ALCALDE DE MONDRAGON EN LAS PRIMERAS ELECCIONES MUNICIPALES DEMOCRATICAS EN ABRIL DE 1979, Y EN 1983 DESIGNADO DIPUTADO GENERAL POR GUIPUZCOA, HASTA EL 25 DE ENERO DE 1985 EN QUE ES ELEGIDO LEHENDAKARI DEL GOBIERNO VASCO. AUNQUE EL NUMERO DE HABITANTES NACIDOS EN EL PAIS VASCO DENTRO DE LA CORPORACION METROPOLITANA DE BARCELONA, ES DE UNOS 0.500, VD. SABE, SEÑOR PRESIDENTE, QUE MUCHOS CIUDADANOS DE CATALUNYA -Y ESPECIALMENTE DE NUESTRA AREA METROPOLITANA- AL IGUAL QUE HA SUCEDIDO EN EL PAIS VASCO, PROCEDEN DE OTRAS AUTONOMIAS, Y SE INSTALARON ENTRE NOSOTROS POR MOTIVOS DE TRABAJO. �2. EN EL CONTINUO URBANO BARCELONES CONCRETAMENTE, SON MAS DE 1.300.000 LAS PERSONAS NO NACIDAS EN CATALUNYA, ENTRE ELLAS ESAS 10.000 A LAS QUE ME REFERIA HACE UN MOMENTO, NACIDAS EN EL PAIS VASCO. QUEREMOS QUE SEPA, SR. PRESIDENTE, QUE CONTAMOS CON TODAS ELLAS PARA EL PROYECTO DE FUTURO DE BARCELONA, Y POR EXTENSION DE CATALUNYA. TAMBIEN QUEREMOS QUE CONOZCA, SR. PRESIDENTE, QUE ESTE CICLO DE CONFERENCIAS QUE HOY SE VE ESPECIALMENTE ENRIQUECIDO CON SU PRESENCIA E INTERVENCION, Y POR EL QUE YA HAN PASADO 14 PRESIDENTES AUTONOMICOS, ESTA DEMOSTRANDO FEHACIENTEMENTE QUE BARCELONA, Y A TRAVES DE ELLA CATALUNYA TODA, ACTUALIZA SU SOLIDARIDAD, SU CURIOSIDAD Y SU INTERES ANTE LOS PROBLEMAS A LOS QUE SE ENFRENTAN LOS DIFERENTES GOBIERNOS AUTONOMICOS DE NUESTRO PAIS. EN ESTE CASO, CON EL MAXIMO RESPETO, CON LA MAXIMA CORDIALIDAD, DADO QUE SE TRATA DE UNA AUTONOMIA HISTORICA COMO LA NUESTRA. ME PERMITIRA QUE CONTEXTUE, MINIMAMENTE, SU CONFERENCIA CON UNOS DATOS DE REFERENCIA SOBRE EL PAIS VASCO. CON UNA EXTENSION DE ALGO MAS DE 7.200 KM2., EUZKADI TIENE UNA POBLACION DE APROXIMADAMENTE 2.171.000 HABITANTES, SU RENTA PER CAPITA 585,794 PTAS., SITUA AL PAIS VASCO EN CUARTO �3. LUGAR DENTRO DEL RANKING DE RENTAS AUTONOMICAS, SEGUN SIEMPRE DATOS DE LA PUBLICACION "RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1983", DEL BANCO DE BILBAO. CON LA SOLIDARIDAD QUE DA NOMBRE A ESTE CICLO DE CONFERENCIAS, QUE HA IDO ADQUIRIENDO UN CONTENIDO CADA VEZ MAS FIRME A LO LARGO DE LA DURACION DE ESTE CICLO. DESDE ESA MISMA SOLIDARIDAD, QUE HOY SE VE ESPECIALMENTE REAFIRMADA CON SU PRESENCIA EN ESTE SALONDE CIENTO: EXCMO. SR. D. JOSE ANTONIO ARDANZA GARRO, PRESIDENTE DEL GOBIERNO VASCO, TIENE VD. LA PALABRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3943 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. J.A. Ardanza, President del Govern Basc, dins el Cicle Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Espanya plural Història Model social País Basc Ardanza, José Antonio Autonomia Catalunya Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-07-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1038/19860725d_00145.pdf 096b55e3987fbf1074c42f584e69f4ff PDF Text Text 11 0 .., ;, ^ Ajuntament de Barcelona PREG6 DE LA FESTA MAJOR DE EL VENDRELL El Vendrell, 25 de juliol de 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL. �ESTIC MOLT CONTENT D'ESTAR AQUESTA TARDA AQUí A LA CAPITAL DEL BAIX PENEDèS AMB VOSALTRES I PODER COMPARTIR ELS INICIS DE LA VOSTRA FESTA MAJOR. PER A UN ALCALDE DE BARCELONA SEMPRE ÉS MOTIU DE SATISFACCIó VISITAR I MANTENIR UN CONTACTE INTENS AMB ELS CIUTADANS D'ALTRES MUNICIPIS DE CATALUNYA. I FER EL PREG6 DE LA FESTA MAJOR ES UNA DE LES MILLORS OCASIONS PER A PODER TENIR AQUEST CONTACTE I VEURE QUINA ÉS LA VISI6 DEL PAíS I QUINES OPINIONS ES TENEN DES DE FORA DE BARCELONA. PERQUè A CATALUNYA HI CONVIUEN INFINITAT DE MANERES DE VEURE I COMPRENDRE EL PAíS, PER TOTS ENS HEM DE SENTIR SOLIDARIS, CIUTADANS D'UN MATEIX PAíS„ BÉ HO MIREM DES DE BARCELONA O DES. DEL VENDRELL. HEM D'ESTAR D'ACORD EN QUE CADA CIUTAT TÉ PROBLEMES PARTICULARS, PER TAMBÉ HI HEM D'ESTAR QUE PER DAMUNT D'AQUESTES DIFERèNCIES TOTS TENIM UNES MATEIXES PREOCUPACIONS I, DIRIA MÉS, UNES MATEIXES IL.LUSIONS. EN AQUEST SENTIT, CATALUNYA TÉ UN SISTEMA DE CIUTATS ARTICULAT, UNA XARXA URBANA QUE L'EQUILIBRA. I EL �VENDRELL N'ÉS UNA D'AQUESTES CIUTATS. UNA D'IMPORTANT QUE ES UN PUNT ESTRATèGIC DE COMUNICACIONS, PUNT D'ENLLAÇ DE LES XARXES VIàRIES QUE VAN DEL NORD DEL SUD I DEL LITORAL AL RERAPAIS. EL BON CONEIXEMENT I LA BONA COMUNICACI6 SóN MOLT IMPORTANTS A LA VIDA I EL DESENVOLUPAMENT D'UN PAíS. I LA SEVA MANCA PROVOCA, MOLTES VEGADES, QUE PROBLEMES FdCILS DE SOLUCIONAR ESDEVINGUIN MALDECAPS INúTILS. PER A OUE AIXò NO PASSI, CREC QUE TOTS ENS HEM DE CONèIXER MILLOR, HEM D'ESTABLIR LLIGAMS QUE ENS PERMETIN FER EL PAíS MÉS RIC I PROGRESSISTA, I MÉS EN UNS MOMENTS COM AQUESTS EN QUE HEM ENTRAT A FORMAR PART D'UN PROJECTE EUROPEU COMi. CATALUNYA TÉ PROU PES ECONOMIC I SOCIAL COM PER A PODER COMPETIR AL MATEIX NIVELL AMB LES ALTRES REGIONS EUROPEES. PER PER FER-HO HEM DE PRESENTAR UN FRONT HOMOGENI, EQUILIBRAT TANT EN L'ECONOMIA, COM EN LA SOCIETAT I EN LA CULTURA. A MÉS A MÉS, TOTES LES CIUTATS DE CATALUNYA TENIM MOLTES COSES EN COMú. AIXí PASSA TAMBÉ ENTRE EL VENDRELL I BARCELONA. SENSE ANAR GAIRE LLUNY, r RA FA UNA ESTONA �QUE HEM INAUGURAT UNA ESCULTURA D'ANGEL GUIMERA PROVINENT DE BARCELONA, MENTRE QUE L'ANY PASSAT VAIG VENIR AQUÍ PER A REBRE D'APEL.LES FENOSA, QUE PASSA TEMPORADES AMB VOSALTRES, UNES OBRES SEVES QUE ES TROBEN EXPOSADES A LA MATEIXA CASA GRAN, MOLT APROP D'ON TINC EL MEU DESPATX. JUNTAMENT AMB AIXò, NO PUC DEIXAR DE FER MENCIó A UN ALTRE FILL IL.LUSTRE DE LA VOSTRA CIUTAT, A UN GRAN MúSIC I UNA GRAN PERSONA QUE VA DUR CATALUNYA PEL MóN I QUE, GRàCIES A ELL MOLTA GENT CONEIX EL NOSTRE PAÍS I LES NOSTRES ASPIRACIONS. ENCARA QUE FOS SOLAMENT PER AQUEST MOTIU, PER SE LA CIUTAT ON VA NèIXER EN PAU CASALS TOTS ELS BARCELONINS, TOTS ELS CATALANS MIREM EL VENDRELL AMB GRAN INTERáS. PERQUE EN LA VIDA D'UN PERSONA, I MÉS EN LA D'UN GRAN ARTISTA, AMB UNA GRAN SENSIBILITAT, LA CIUTAT NATAL, LA CIUTAT ON S'HA VISCUT ELS ANYS D'INFANTESA I ADOLESCèNCIA, DEIXA SEMPRE IMPROMTES EN LA PERSONALITAT I EN EL CARàCTER. ABANS PARLAVA DE L'ESCULTURA D'ANGEL GUIMERà QUE A PARTIR D'AQUESTA FESTA MAJOR TINDREU AQUí. ANGEL GUIMERá ÉS UN ALTRE FILL ADOPTIU DE FET PERQUE VA NèIXER A LES CANIRIES, UN FILL IL.LUSTRE LES DESPULLES DEL QUAL ES �—5- TROBEN JUSTAMENT A BARCELONA. FA POCS MESOS UN COSí D'ANGEL GUIMERà, EL SENADOR CANARI QUE DUU EL MATEIX NOM, VA VISITAR LA CIUTAT I JUNTS VAM ANAR A VEURE LA TOMBA DEL SEU ONCLE-AVI EL MANTENIMENT DE LA .QUAL SE N'HA FET CàRREC L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO. I EN AQUEST MOMENTS VOLDRIA RECORDAR I SALUDAR TAMBÉ A JOAN REVENTòS I PEP JAI, FILLS IL.LUSTRES TAMBÉ DE LA VOSTRA CIUTAT I GRANS AMICS MEUS, QUE HAN SEGUIT LA FECUNDA TRADICI6 D'ESQUERRES DE EL VENDRELL. C MOLTES SóN LES CONNEXIONS QUE HI HA ENTRE EL VENDRELL I BARCELONA. I N'HI ALTRES. PER EXEMPLE, LA VOSTRA CAPACITAT INDUSTRIAL, LA HISTòRIA, EL TURISME, EL COMERÇ. LA VOSTRA CIUTAT ÉS UNA COMUNITAT QUE HA SAPIGUT SOBREVIURE A LA CRISI. ')MALGRAT ELLA HEU TIRAT ENDAVANT I CREAT NOVES IL.LUSIONS, NOVES ESPERANCES COL.LECTIVES QUE SERVEIXIN PER A ENGRESCAR SOCIALMENT TOTA UNA COMUNITAT. NOSALTRES A BARCELONA EN TENIM UNA D'IL.LUSIó QUE, CREC, ULTRAPASSA LA PRòPIA CIUTAT PER A ESDEVENIR DE TOTA CATALUNYA. M'ESTIC S DEI, 1992. REFERINT A L'ORGANITZACIó DE C. crRimS `IÚIND V Gt- I Gc7t,^ km." �QUE BARCELONA ORGANITZI NO ÉS UNA COSA QUE NOMÉS INCUMBEIXI ELS BARCELONINS, SINO QUE ÉS UNA COSA DE TOTS ELS CATALANS. I NO VULL QUE CREGUEU QUE AIXò QUE DIC SóN NOMÉS PARAULES DITES ARA I QUE CAUEN EN SAC BUIT., VI9B QUE TOTES LES CIUTATS DE CATALUNYA PRENGUIN ELS JOCS COM UN PROJETE SEU, COM UN PROJECTE REVIFADOR I UNIFICADOR. DES DE BARCELONA HO TENIM CLAR I CREC QUE FORA DE BARCELONA TAMBÉ,JA QUE ALLí ON VAIG SEMPRE SENTO PARAULES DE CORATGE I DE SUPORT A AQUEST DESIG.; • 174 Cm9 (-71/45 c V/17,--A) EL VENDRELL HA ESTAT UNA CIUTAT QUE DES DE SEMPRE HA %OQT` t ^- TINGUT UNA GRAN VIDA CULTURAL I UNA IMPORTANT RIQUESA ARTíSTICA. LES CIUTATS, A IGUAL QUE LES PERSONES, ES FAN A MESURA QUE VAN VIVINT. I VOSALTRES HEU ACONSEGUIT UNA CIUTAT AMB UNA INTENSA VIDA SOCIAL Í ASSOCIATIVA. FA POC VAIG VISITAR VALLS QUE TE COM EL VENDRELL UNA GRAN TRADICI6 CASTELLERA. A L'IGUAL QUE ES PODEN ESTABLIR LLAÇOS INDUSTRIALS I SOCIALS ENTRE CIUTATS DE CATALUNYA, TAMBÉ PODRIEM ESTABLIR-NE ALTRES DE CASTELLERS, 'ALS ENCARA QU ^^---B-A1^C "a='^I T^^i7^2ÍÁ Ú S TRADIC-^^"^- -AM$É IR. (:)4.4.atot a,11() t•• i ,x;)& ^ ^^ OU-- ^Cf^^ ^ �NO VOLDRíA RETARDAR-VOS PER MÉS TEMPS EL COMENÇAMENT DE LA FESTA MAJOR, UNA DE LES MES TRADICIONALS I CONEGUDES DE CATALUNYA. UNA FESTA MAJOR QUE ATREU A MULTITUD DE PERSONES D'ARREU DEL NOSTRE PAIS QUE VENEN AMB L'IL.LUSIó DE COMPARTIR TOT UNA SIRIE D'ACTIVITATS I VIURE UNS DIES DE FESTA. PERò NO ENS HEM DE QUEDAR EN LA SIMPLE FESTA, EN EL SIMPLE ACTE. EL VENDREL j AMB FESTA O SENSE TE UNS TRETS DEFINIDORS I UNS PROBLEMES QUE HEM DE CONIIXER. HEM DE SER SOLIDARIS TOTS PLEGATS I LA SOLIDARITAT PASSA EN NO QUEDAR-NOS EN LA IMPRESSIó SUPERFICIAL I ANAR MÉS LLUNY, ESTUDIAR, ANALITZAR, EN DEFINITIVA, CONèIXER. ESPERO QUE LA FESTA MAJOR QUE ARA S'INICIA SIGUI PROFITOSA I SERVEIXI PER A ALLEUGERIR LES PRESSIONS I EL CANSAMENT QUE TOTS PORTEM A SOBRE I, UNA VEGADA ACABADA, PUGUEM REINICIAR LES NOSTRES ACTIVITATS AMB NOVA SàV Yá.^ , AMB NOVES IL.LUSIONS I ESPERANCES. QUE COMENCI, DONCS, SENSE MÉS PREàMBULS LA FESTA MAJOR. VISCA LA FESTA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3944 Title A name given to the resource Festa Major de El Vendrell / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. El Vendrell Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource El Vendrell Festes majors Història Municipis Model social Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-07-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1039/19860820d_00146.pdf 6a52d380063117adeadda093247f4e3f PDF Text Text Ajuntament de Barcelona PREG6 DE LES FESTES DE TORDERA Tordera, 20 d'agost de 1986 Exp. 705/84 °IMPREMTA MUNdLIPAL �AMICS DE TORDERA: AVUI COMENCEN L,ES FESTES D'AQUESTA VILA. I HEU VOLGUT QUE EL, PREGE E1, FACI L'ALCALDE DE BARCELONA. PER A MI, PERSONALMENT, I PER A LA CIUTAT DE BARCELONA ES UN HONOR QUE ENS FEU I US AGRAIM. AQUESTA VILA REPRESENTA MOLT BÉ EL QUE CATALUNYA ÉS I HA ESTAT A TOTA LA SEVA HISTòRIA. AQUESTA VILA ÉS A UN LLOC PRIVILEGIAT {, UNA CRUILLA DE CAMINS, UN PAS OBLIGAT ENTRE EL MAR I LA MUNTANYA. TAMBÉ CATALUNYA TOTA TÉ AQUEST CARáCTER DE LLOC D'ENCONTRES, DE ï'RàNSIT ENTRE LA MUNTANYA I EL MAR. PER AIXE NO ÉS ESTRANY QUE QUALSEVOL CATALà, I MÉS ENCARA SI ES BARCELONí, EN VISITAR AQUESTA VILA, EN LLEGIR LA SEVA HISTERIA S'HI RECONEIXI, HI TROBI PART DE LA SEVA PR6PIA IDENTITAT. PER AQUÍ, PER HORTSAVINYà, VA PASSAR LA VIA AUGUSTA ROMANA. COM M ,S TARD HO VA FER EL CAMi REAL, MÉS �TARD EL FERROCARRIL I DESPRÉS L'AUTOPISTA. AIXS HA FET QUE BARCELONA I TORDERA HAGIN ESTAT SEMPRE A PROP, TOT I CONSERVANT CADA UNA LA SEVA PERSONALITAT. LA VOSTRA SITUACI6, ELS VOSTRES RECURSOS NALTURALS, LA VOSTRA INGENIOSITAT HAN FET QUE ES MANTINGUÉS UN EQUILIBRI ENTRE LES ACTIVITATS TRADICIONALS I NOVES QUE US HAN PERMÉS SUPERAR ELS MALS TEMPS I ANAR SEMPRE A MILLOR. AIXS: HEU POGUT SER CENTRE COMERCIAL, GR1CIES AL VOSTRE MERCAT; HEU ACONSEGUIT SUPERAR EL DECAIMENT DE LA INDúSTRIA SURERA I US VAU ADAPTAR A NOVES INDIISTRIES. I AVUI HEU ACONSEGUIT SUPERAR LA CRISI ECONCSMICA I TENIU UN FUTUR OPTIMISTA PER DAVANT. I TOT AIXS SENSE HAVER ABANDONAT EL CAMP, L'AGRICULTURA. ELS BARCELONINS HEM D'APRENDRE MOLT D'AQUESTA MANERA D'ADAPTAR-SE ALS NOUS TEMPS SENSE RENUNCIAR A LES ARRELS. DE SET JA N'HEM APRÉS FORÇA, EN ELS GLTIMS TEMPS. PERS VA HAVER-HI ÉPOQUES QUE L'ENLLUERNAMENT PER ALL6 QUE SEMBLAVA MS NOU, MS MODERNS, ENS VA FER COMETRE DESTROCES EN EL NOSTRE PATRIMONI. �LA VOSTRA ESGLESIA PARROQUIAL, PER EXEMPLE, RECONEIX ELS ELEMENTS QUE SIMBOLITZEN EL RECORD DEL PASSAT I L'ADAPTACI6 AL PRESENT. LA VILA DE TORDERA, TAMBÉ COM BARCELONA, con TOTA CATALUNYA HA TINGUT TAMBÉ ELS SEUS TEMPS DIFiCILS. HEU CONEGUT CUEREES, HEU CONEGUT RIUADES QUE HAN DESTROÇAT ELS VOSTRES PONTS, HEU CONEGUT L'ESPECULACIó DE LES URBANITZACIONS QUE PODRIEN HAVER MALMÉS PER SEMPRE ELS VOSTRES HOSCOS. PER CS AQUESTES CALAMITATS NO US VAN TREURE ESMA PER CONTINUAR PROGRESSANT, COM HO FAREU SEMPRE. LA VITALITAT DE LES VOSTRES ENTITATS CULTURALS, DELS VOSTRES EQUIPS ESPORTIUS Sal UNA MOSTRA DE LA VOSTRA ENERGIA I DE L'ENTUSIASME DEL VOSTRE JOVENT. PER5 JA HE FET PROU RET5RICA. ARA ÉS MOMENT D'ENTREGAE-NOS A LA 1- ESTA, A L'ALEGRIA, AL RIURE, A HALLAR 1 JOGAR. �I SI ALGI ES TROBA QUE EN PERE BOTER DES D'ALGUN RAC6 LI BUFA A L'ORELLA ALGUN ENTREMALIADURA, QUE SANT BARTOMEU SIGUI BENèVOL I QUE NO HO TINGUI MASSA EN COMPTE. VISCA TORDERA! VISCA LES FESTES! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3945 Title A name given to the resource Festa Major de Tordera / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Tordera Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Tordera Festes majors Història Municipis Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-08-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1040/19860828d_00147.pdf 83b288cf16e9346d9700af38ec741084 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona PREG6 DE LES FESTES DE SANT JOAN DESPí PRONUNCIAT PER L'EXCM. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL Sant Joan Despí, 28 d'agost 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAI. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació AMICS DE ST. JOAN DESPí: EL VOSTRE ALCALDE M'HA INVITAT A ESTAR AMB VOSALTRES EN AQUESTES FESTES. I A MÉS M'HA FET L'HONOR DE DEMANAR-ME QUE EN FACI EL PREGó. AMB MOLT DE GUST HE VINGUT, COM HE FET ALTRES VEGADES. AVUI ÉS DIA DE FESTA, I EL QUE HE DE FER ÉS ENGRESCAR-VOS PER A QUE LA DISFRUTEU. PER TOT I AIX , EN AQUESTES OCASIONS SEMPRE ÉS úTIL RECORDAR ALGUNS FETS. M'AGRADARIA RECORDAR AMB VOSALTRES COM ST. JOAN DESPí, ABANS DE SER L'IMPORTANT NUCLI INDUSTRIAL QUE ÉS AVUI, ERA UN POBLE AGRíCOL. I VOLDRIA RECORDAR TAMBÉ COM LA SEVA VIDA HA ANAT MOLT LLIGADA AL RIU LLOBREGAT. EL RIU LLOBREGAT US HA DONAT DISGUSTOS MOLTES VEGADES. HA PRODUïT INUNDACIONS. PER AQUESTES MATEIXES Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació INUNDACIONS HAN ESTAT LA CAUSA DE LA FERTILITAT DE LES VOSTRES TERRES I, PER TANT, DE LA VOSTRA RIQUESA AGRÍCOLA. QUERIDOS AMIGOS, MUCHOS DE VOSOTROS HABÉIS NACIDO FUERA DE ST. JOAN, FUERA DE CATALUNYA. RECUERDO PERFECTAMENTE LA EMOCIóN CON QUE SEGUÍSTEIS EL HERMANAMIENTO DE ST. JOAN CON MONTILLA Y EL CARIÑO CON QUE ACOGíSTEIS AL ALCALDE DE ESTA CIUDAD ANDALUZA. NUESTROS HERMANOS QUE VIENEN DE MONTILLA, O DE PRIEGO, O DEL CARPIO, O DE ALCALá LA REAL, O DE ALCAUELETE, O DE LINARES, MARTOS, DE TODA ANDALUCIA, DE EXTREMADURA, DE GALICIA O DE CASTILLA, TODOS ESTOS MILES DE PERSONAS QUE NO PUDIERON ENCONTRAR EN LA TIERRA DE LOS PADRES UNA EXISTENCIA DIGNA HAN SIDO UNA APORTACIóN DECISIVA PARA CATALUÑA. TAN DECISIVA COMO LA DEL LLOBREGAT A LA FERTILIDAD DE ESTA COMARCA. COMO EL LLOBREGAT, HAN EMPAPADO ESTA TIERRA, LA HAN HECHO MáS FÉRTIL, LA HAN HECHO MáS RICA, MáS VARIADA, MáS COMPLETA. Exp. 82-86 -IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació ASÍ, ST. JOAN DESPÍ SE HA HECHO MáS GRANDE, MáS IMPORTANTE. AQUÍ SE DEPURA EL AGUA QUE BEBE LA MITAD DEL áREA METROPOLITANA. AQUÍ SE INSTALE UNA DE LAS INDUSTRIAS ALIMENTICIAS MáS IMPORTANTES DEL PAíS. Y AHORA TENÉIS LOS ESTUDIOS DE TV3, QUE ES LA INVERSIóN MáS IMPORTANTE QUE HA HECHO EL GOBIERNO DE LA GENERALITAT. TAMBIÉN QUIERO COMPARTIR CON VOSOTROS LA SATISFACCIóN QUE DA VER COMO SE VAN RECOMPONIENDO LOS DESASTRES QUE TANTOS AÑOS DE DESGOBIERNO MUNICIPAL OCASIONARON. GRACIAS A LA AVENIDA SABINA MITJAVILA VAIS A ESTAR MEJOR COMUNICADOS CON VUESTROS VECINOS DE LA COMARCA. PORQUE HASTA AHORA LAS GRANDES VIAS COMO LAS AUTOPISTAS Y LOS TRENES ATRAVESABAN VUESTRO TÉRMINO MUNICIPAL, MáS QUE COMUNICARLO. EL PASEO DEL CANAL, LA AVENIDA DE BARCELONA, EL PABELLóN POLIDEPORTIVO, SON OTRAS MUESTRAS DE LA RECUPERACIóN DE VUESTRO ENTORNO. ESTOS PROBLEMAS URBANÍSTICOS LOS TENEMOS EN TODA EL áREA METROPOLITANA. HEMOS DE REHACER NUESTROS PUEBLOS, Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —4— Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació NUESTROS BARRIOS DESTROZADOS POR AQUELLOS QUE SE ENRIQUECIERON APROVECHáNDOSE DE LA COMPLICIDAD DEL PODER Y DE LA NECESIDAD DE LOS QUE NO TENíAN DONDE IR. Y SON PROBLEMAS QUE SóLO PUEDEN SER RESUELTOS SI LOS AFRONTAMOS ENTRE TODOS, SI CONSEGUIMOS MANTENER LA FUERZA QUE NOS DA SER EL áREA METROPOLITANA MáS IMPORTANTE DE ESPAÑA. Y LOS MISMOS QUE ESTABAN DETRáS DE LA ESPECULACIóN SON LOS QUE AHORA QUIEREN ROMPER LOS MECANISMOS QUE TENEMOS PARA ORDENAR NUESTRO TERRITORIO. PERO, HOY ES FIESTA MAYOR. Y SABER DIVERTIRSE ES TAN IMPORTANTE COM SABER TRABAJAR, COMO SABER LUCHAR POR LO QUE ES DE UNO. Y NADA NOS HA DE QUITAR ESTA VIEJA SABIDURIA. AMIGOS DE ST. JOAN DESPu, VISCA LA FESTA, QUE COMENCI LA GRESCA, TOTS A DIVERTIR—SE, BALLAR, SALTAR, JUGAR. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL • 15 (^A Ref.: �QZ y +IIIII. 110+ ^ Ajuntament de Barcelona Exp. 705/84 • IMPREMTA MUNICIPAL �I. Indicadors Bàsics (Font: Área Metropolitana de Barcelona,. datos básicos 1984) .St.Joan Despí CMBsense Barna Barna Total CMB 25,3 1.344 1.753 3.097 1,2 1,8 0,02 0,8 3. Nascuts fora Catalunya (% pob.total 1981) 53, 1 48,8 35,6 41,1 4. Joves <15 anys (% pob. total 1981) 31,0 29,4 21,4 24,9 5. Vells >65 anys . (% pob. total 1981) 6,1 7,0 13,3 10,6 6. Superficie (Ha) 603 37.769 10.031 47.800 1. Població 1981 (milers d'h.) 2. Creixement Població 1975 -1981 (% anyal ac .) 47 4.810 3.016 7.826 539 279 581 396 9. Superfí c ie ciutat jardí (% sòl urbà residencial)- 23,2 46,7 14,1 34,1 10. Superfície industrial en sòl urbà (% sòl urbà PGM) 34,7 15,8 14,9 15,5 11. Aturats amb ocupació anterior (% població activa 1981) 15,5 15,.2. 11,1 12,8 7. Sòl urbà residen. PGM-76 (Ha) 8. Densitat neta 1981 (hab/Ha sòl urbà résid.) �St.Jóan Despí CMB sense Barna Barna Total CMB 12. Busquen primera feina (% població activa 1981) 7,2 8,2 4,8 6,2 13. Sector primari (% població ocupada 1981) 1,5 1,0' 0,4 0,6 56,0 46,9 34,6 39,5 7,2 7,0 2,9 4,5 16. Sector secundari terciari (% població ocupada 1981) 35,3 45,1 62,1 55,4 17. Analfabets >10 anys (% població >10 anys 1981) 10,5 11,.6 5,5 8,1 18. Titulars mitjos-i superiors (% pob. > 25.anys 1981) 4,7 5,1 14,8 11,0 19. Empresaris que donen ocupació (% pob. activa 1981) 1,7 2,6 4,6 37,7 20. Renda per cápita 1979 (milers ptes. ) 291 277 368 330 14. Sector secundari: industria (% població ocupada 1981) 15..Sector secundari: construcció (%) població ocupada 1981) �II. Mercat . de Treball: segons CMB, Análisis comparativo de la movilidad obligada 1975-1981. St. Joan Despí és un dels pocs municipis de la CMB que és. receptor net de viatges per motiu de treball (els altres municipis són Barcelona, Gavà, St. Adrià i Sr._Just). Cal pensar que la implantació de TV3 al terme municipal haurà fet augmentar aquest caràcter. III. Notes d'actualitat 1. El pregó es .farà al barri Les Planes.2.. Realització de l'Avinguda Sabina Mitjavila. És tin exemple de . cooperació, Ajuntament- CMB, i una promesa feta a la campanya electoral que s'està complint.. 3. Passeig del cañal Canal. Urbanització d'un passeig sobre el cobert. Es farà sense cobrar contribucions especials 4. Alcalde de St. Joan. Despí: Eduardo Alonso Palacios va nèixer a Vigo, provincia de Pontevedra, el 16 novembre de 1936. Casat i pare d'un fill. És metge de professió (Medicina General, Medicina del Treball i especialista en Medicina Interna). És' alcalde des de les eleccions municipals de l'any 83. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3946 Title A name given to the resource Festa Major Sant Joan Despí / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça del Mercat, St. Joan Despí Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Sant Joan Despí Festes majors Història Municipis Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-08-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1041/19860904d_00148.pdf a2118a8fab0dd7fd29db27a5576fa6ab PDF Text Text 1. PARAULES D'OBERTURA A LA CONFERENCIA SOBRE INNOVACIO I CREACIO D'OCUPACIO (BARCELONA 8-9 SETEMBRE 1986) - En primer 'loe vull donar les gràcies a la OCDE per la seva valuosa aportació a l'organització d'aquesta Conferència, E l seu coneixement de les experiències de diferente paisos i la visió global que li és pròpia constitueixen la base del Programa d'Acció Conjunta d'Iniciatives Locals per a la Creació d'Ocupació, alguns de quins aspectes,relacionats amb l'innovació, es tractaran durant aquests dos dies. - Les experiències dels diferents països posen de manifest que la innovació o la creativitat empresarial contribueixen ¡ positivament a la creació d'ocupació, malgrat la persistència . ., de taxes d'atur elevades. El dinamisme econòmic d'un pais es podria mesurar en termes de creació d'empreses. Per això, la creativitat empresarial s'ha convertit, a mitjans d'aquesta década, en un punt clau del discurs p p lític deis paisos industrialitzats. - El ritme de creixement de les innovacions i la difussió de noves tecnologies ha provocat l'aparició de nous tipus Wempresaris, noves formes d'organització del treball i del. lleure, novas maneras de pensar i actuar. Al mateix temps que s'está creant un nou teixit industrial, és tata l'economia, la societat i la cultura que s'estan transformant. �2. - Una manifestació d'aquest nou model, és el nombre creixent de Pares Cientrfics e Pares Tecnològics -hi ha una gran varietat de noms per expresar el mateix fenòmen - que estan sorgint en els paísos industrialitzats. La idea básica és que per . fer front a la internacionalització i la competència creixent de l'economie(i la competéncia creixent de l'economia)s necessari no perdre el tren de la revolució tecnológica. Els Pares Tecnològics -rom nosaltres anomenem el nostre- constitueixen el tema central d'aquesta Conferéncia- - Seria erroni considerar els Pares Tecnològics com una panacea per tots els problemes econòmics actuals i en especial el més greu de tots: l'atur. Sovint la creació d'ocupació es produeix a mig o liarg termini. Pera si que tenen un valor exemplificador corn a expressió d'un 1:en5men més ampli: la necessitat d'un apropament i una interacció entre els mons de la recerca, l'ensenyament i la indústria en el nou model econbmic que s'está creant. Els Pares Tecnològics són l'expressió més visible d'aquest fenòmen, al concentrar en una. determinada àrea geográfica centres de recerca, d'ensenayment superior i d'empreses innovadores, que per una acció. crein efectes multiplicadors. sinergètica, '" �3. - Un factor determinant de l'èxit d'un Parc Tecnològic és que estigui ben arrelat en les necessitats i potencialitats de l'economica local i regional. Aquesta necessária articulació entre [es exígáncies internacionals i els requeriments locals queda ben expressada en la coneguda frase: "pensar globalment i actuar localment". - Els problemes econòmics d'avui dia són masses i massa variats per a fr ontar-los amb èxit des d'una Administració central allunyada de les necessitats i dels diferents actors econòmics i socials. La descentralització és una necessitat ampiament compartida per la majoria de països industrialitzats,entre ells el nostre. - Aixó no vol dir que el Govern central hagi d'adoptar una postura d'inhibició. Per contra, és necessari que recolzi aquelles iniciatives tendents a reforçar el procés descentralitzador i els Pares Tecnolágics en són una, al permetre una distribució territorial. adequada dels centres nacionals de recerca, d'ensenyament, d'indústries clau, etc. - Voldria l per ultim, fer referáncia al nostre Pare Tecnológic tot assenyalant el. fet casual que precisament avui, dia 8 de setembre, s'inicien les obres d'urbanització amb la construcció de la variant de la carretera BP-413. Aquesta primera etapa d'urbanització estará acabada a/ l'estiu de 1987 1 es preveu que el. Centre Emprearial i Tecnolòie entri en funcionament a principis de 1188. ■_) �4. Disposem ja, des de fa pocs dies, del Pla d'empresa del Centre Empresarial i Tecnològic, el Pla d'empresa de la Oficina Tecnològica un primer estudi de prioritats tecnològiques per a una possible especialització del'Parc. Durant aquest mes de setembre es redactará l'informe final sobre el programa d'execució del Parc Tecnològic juntament amb el pla financer per assegurar la seva viabilitat. - D'altra banda, la CMB t¿ ja redactats els Estatuts per a la creació de la Societat Anónima del Parc, que s'encarregarà de la gestió í execució del programa. Els Estatuts preveuen la incorporació al projecte de la resta d'institucions catalanes per la seva participació tant en el capital social com en el Patronat del Parc, que servirá d'organ assessor del. President i del. Consell d'Administració. Aprofitem dones aquesta ocasió per reiterar la nostra voluntad de cooperació amb les institucions del pals i en especial amb la Generalitat i la seva Conselleria d'indústria, a fi que assumeixin el protagonisme que els hi correspon. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3947 Title A name given to the resource Conferència Internacional sobre Innovació i Creació d'Ocupació Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Zona Franca, CMB Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ocupació Competitivitat Economia Recerca i Desenvolupament Model social Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-09-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1042/19860910d_00149.pdf ee466d24b57b2cf5ceeb122485d6780f PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Discurs de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual.Maragall a la plaça Salvador Allende de Barcelona en homenatge , president xilé assasinat Barcelona, 10 de septiembre 1986 EXp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL al �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació QUERIDOS AMIGOS: EL ONCE DE SEPTIEMBRE DE 1973 LO CONDENAREMOS SIEMPRE: UN BRUTAL GOLPE MILITAR ACABE CON LA VIDA DE LA DEMOCRACIA CHILENA Y CON LA DEL PRESIDENTE ALLENDE. MIENTRAS EN CHILE HAYA DICTADURA CADA ONCE DE SEPTIEMBRE DEBE SER EL MOMENTO DE RENOVAR EL COMPROMISO EN FAVOR DEL PUEBLO CHILENO Y DE SU JUSTA LUCHA POR LA LIBERTAD. HOY, CUANDO DE NUEVO EL ESTADO DE SITIO Y LA REPRESIóN GENERALIZADA SE ABATEN SOBRE LOS CHILENOS, Y SIN QUE ELLO SIGNIFIQUE IDENTIFICARNOS O APOYAR INCONDICIONALMENTE TODOS LOS ACTOS QUE SE REALIZAN EN CHILE, SI DEBEMOS MANIFESTAR QUE LA CAUSA PRINCIPAL DE LA VIOLENCIA EN CHILE ES LA DICTADURA Y LA CERRADA E IRRACIONAL NEGATIVA DE LOS PRINCIPALES GOBERNANTES CHILENOS AL DIáLOGO Y A LA PUESTA EN MARCHA DE UN PROCESO QUE CONDUZCA RáPIDAMENTE AL RESTABLECIMIENTO PACÍFICO DE LA DEMOCRACIA. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �-3- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: PERO EL ONCE DE SEPTIEMBRE, ES TAMBIÉN UNA FECHA QUE PODEMOS COt4MEMORAR CON ORGULLO. EL ONCE DE SEPTIEMBRE DE 1973 EL PRESIDENTE SALVADOR ALLENDE DIó AL MUNDO ENTERO LA PRUEBA DEFINITIVA QUE PUEDE DARSE EN DEFENSA DE LA LIBERTAD DE LOS PUEBLOS Y DEL RESPETO DEL ORDEN DEMOCRáTICO: LA PRUEBA DE SU VIDA. LA HISTORIA LO RECORDARá SIEMPRE, EN SU VIDA Y EN SU MUERTE, COMO UN EJEMPLO SUPREMO DE PATRIOTISMO Y DE COMPROMISO CON SU PUEBLO. CADA ONCE DE SEPTIEMBRE NOS RECUERDA TAMBIÉN LA DIGNIDAD Y EL VALOR DEL PUEBLO CHILENO QUE NO HA DEJADO EN NINGúN MOMENTO DE RECLAMAR SUS DERECHOS Y DE LUCHAR POR LA VIDA. POR DEBAJO DE LA CARA NEGRA DE LA REPRESIóN HAY QUE DESCUBRIR Y APOYAR LOS MILES DE ESFUERZOS CREADORES, DE INICIATIVAS SOLIDARIAS, DE ACTOS GENEROSOS EN DEFENSA DE LOS DERECHOS HUMANOS, DE CONSTRUCCION DE ORGANIZACIONES Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació -4- POPULARES EN TODOS LOS BARRIOS O POBLACIONES COMO LLAMAN EN CHILE. A PRINCIPIO DE 1987, CELEBRAREMOS EN MADRID Y EN BARCELONA UNA GRAN EXPOSICIóN SOBRE CHILE: CHILE VIVE. ENTONCES LOS CIUDADANOS DE BARCELONA PODRáN DESCUBRIR LA INMENSA VITALIDAD DE UN PUEBLO QUE NO ADMITE VIVIR BAJO LA DICTADURA DEL MIEDO Y DEL TERROR. DESDE BARCELONA, DESDE CATALUNYA, NO HAY QUE ESFORZARSE ESPECIALMENTE PARA SENTIRSE CERCA DE CHILE Y DE LOS CHILENOS. CHILE ACOGI6 GENEROSAMENTE A MUCHOS CATALANES EXILIADOS AL TERMINAR LA GUERRA CIVIL. ALLÍ ESTARáN ENTRE OTROS, AMIGOS COMO LA GRAN PINTORA ROSER BRU. CUYA OBRA SE EXPONE AHORA EN EL SAL6N DE LA VIRREINA Y CRISTIà AUADF,HIJO DEL QUE FUE ALCALDE REPUBLICANO DE BARCELONA. LUEGO YA EN LOS AÑOS SESENTA, LA VITALIDAD CULTURAL SOCIAL Y POLíTICA CHILENA ESTIMULA LOS CONTACTOS CON JóVENES QUE Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �Ajuntament de Barcelona -5- Gabinet de Comunicació Ref.: HABíAMOS FORMADO NUESTRA SENSIBILIDAD LEYENDO A NERUDA Y ESCUCHANDO A VIOLETA PARRA. ALGUNOS COMO JOSEP RIBERA, ACTUAL DIRECTOR DEL CIDOB, Y OTROS RELIGIOSOS SE INSTALARON EN CHILE Y ALGUNOS DIERON SU VIDA, COMO AI L SINA. OTROS COMPAÑEROS COMO EL HOY CONCEJAL DE CIU, ANTONI COMAS, COMO MANUEL ASTELLS, LUIS RAMALLO, JORDI BORJA, VISITARON Y TRABAJARON, EN EL CHILE DEMOCRáTICO, ANTES Y DURANTE EL PERIODO DE GOBIERNO DE LA UNIDAD POPULAR. A LO LARGO DE ESTOS INTERMINABLES AÑOS DE DICTADURA, BARCELONA HA ESTADO SIEMPRE AL LADO DEL PUEBLO Y DE LA RESISTENCIA CHILENA. HEMOS APOYADO LA ACTIVIDAD DE LA VICARíA DE SOLIDARIDAD DE LA IGLESIA Y DE LA COMISIóN DE DERECHOS HUMANOS. NOS HAN VISITADO LOS PRINCIPALES LíDERES DE LA OPOSICIóN, COMO EL PRESIDENTE DE LA DEMOCRACIA CRISTIANA, GABRIEL VALDÉS, CUYO HIJO, MAX VALDÉS, DIRIGIó A Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona -6- Gabinet de Comunicació LA ORQUESTA DEL LICEO EN LA INAUGURACIóN DE LA PASADA TEMPORADA. COMO ALMEYDA, ALVARADO Y TANTOS OTROS. QUIERO RECORDAR ESPECIALMENTE AL COMPAÑERO C RICARDO LAGO5,^ ACTUALMENTE DETENIDO EN SANTIAGO DE CHILE Y A TENCHA E ISABEL ALLENDE, QUE CON OTRAS PERSONALIDADES CHILENAS LUCHAN POR ALGO TAN ELEMENTAL COMO ES EL DERECHO DE VIVIR EN EL PROPIO PAíS. POR aLTIMO, HOY, EN ESTA PLAZA DEDICADA A LA MEMORIA DEL PRESIDENTE ALLENDE, DESEO RENOVAR LA EXPRESIóN DE NUESTRO APOYO Y AMISTAD CON EL PUEBLO CHILENO A TRAVÉS DE SUS REPRESENTANTES, A TRAVÉS DE TODOS USTEDES AQUí PRESENTES. LOS MILES DE CHILENOS QUE DURANTE ESTOS AÑOS HAN VIVIDO EN BARCELONA SABEMOS QUE, ESTÉN DONDE ESTÉN EN EL FUTURO ( Y DESEAMOS QUE PUEDAN REGRESAR MUY PRONTO A SU PAíS, SI ASí LO DESEAN) SERáN SIEMPRE AMIGOS ENTRAÑABLES DE BARCELONA. Y BARCELONA, ESTOY SEGURO, LES CORRESPONDERá SIEMPRE. EXP. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �-7- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EL TERROR NO PUEDE DURAR MUCHO TIEMPO, DICTADURAS NO DURAN SIEMPRE. CHILE, LAS ESTOY CONVENCIDO, AMANECER. MUY PRONTO EN PAZ Y EN LIBERTAD. Y DE LA MISMA MANERA QUE HOY EN UNA CATALUÑA DEMCRáTICA CELEBRAMOS CON ORGULLO UN 11 DE SEPTIEMBRE QUE SIGNIFIC6 EL FIN DE NUESTRAS LIBERTADES, ESPERO QUE MUY PRONTO UN CHILE LIBRE PUEDA CONMEMORAR SU 11 DE SEPTIEMBRE. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ref.: M 12 6 /b i s Data: 10.9.86 Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació MEMORÀNDUM Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet de Comunicació Inauguració Plaça de Salvador Allende S'adjunta el text del telegrama enviat pel Col.legi de Periodistes de Catalunya en protesta per l'assassinat del periodista xilè José Carrasco. Demanen a l'Alcalde , si li sembla pertinent, que en faci menció durant la seva intervenció, perque temen que la difussió de la notícia sigui molt limitada. Ha dit el Sr. Jordi Borja que li semblava que, tractan-se d'un barri de forta inmigració, era millor fer el discurs en castellà. No obstant, seria bo potser fer algun tros en català. Exp. 1.206-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Col•legi de Periodistes de Catalunya Rambla de Catalunya, 10 08007 Barcelona Telèfon 317 19 20 Tèlex 93124 APB E Barcelona, 10 de setembre 1986 Nota de premsa a l'atenció del Director, amb prec de publicació, cursada en el dia d'avui, als mitjans informatius El Col.legi de Periodistes de Catalunya manifesta la seva indignació per l'assassinat del periodista José Carrasco per part d'agents al servei del régim del General Pinochet i considera que es tracta d'un gravíssim atac a la professió periodística í al dret fonamental de la llibertat d'expressió. En aquest sentit, el Col.legi de Periodistes de Catalunya ha enviat un telegrama de condol i solidaritat al Col.legi de Periodistes de Xile, a la Junta del qual pertanyia el periodista José Carrasco, i ha tramés també. sengles telegrames a l'Ambaixada xilena a Madrid i al Consolat xilé de Barcelona tot condemnant enérgicament aquest assassinat i fent vots pel restabliment de la democràcia a Xile. -. Col.legi de Periodistes de Catalunya �Col•legi de Periodistes de Catalunya Rambla de Catalunya, 10 08007 Barcelona Telèfon 317 19 20 Tèlex 93124 APB E 10 de setembre 1986 Text del telegrama enviat, avui, a: -AMBAIXADA DE XILE a Madrid i -CONSOLTAT GENERAL DE XILE a Barcelona Indignados por asesinato periodista José Carrasco, manifestamos nuestra más enérgica repulsa por este hecho que representa un gravísimo ataque a la profesión periodística y al derecho fundamental de la persona-a ex presarse en libertad. Manifestamos también nuestro deseo de un pronto restablecimiento de las libertades democráticas en Chile. Colegio de Periodistas de Cataluña Text del telegrama cursat avui a: IGNACIO GONZALEZ CAMUS Presidente Colegio Nacional de Periodistas SANTIAGO DE CHILE Indignados por asesinato vuestro compañero José Carrasco manifestamos nuestra condolencia y solidaridad con vuestro Colegio chilenos en su lucha por la libertad de expresión y y con periodistas por el retorno de la democracia a Chile. Colegio de Periodistas de Cataluña -Barcelona-España � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3948 Title A name given to the resource Discurs en homenatge al Sr. Allende, president xilè assassinat Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça Salvador Allende, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Commemoracions Necrologies Democràcia Acció política Model social Xile Allende Gossens, Salvador, 1908-1973 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-09-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1043/19860918d_00150.pdf 43fb46914f3deb2702b93e38ca484fda PDF Text Text LL71 Ajuntament de Barcelona Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la cloenda del curs "La televisión por cable en la metrópolis del futuro" de la UIMP Saló de Cent, 18 de setembre 1986 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SENYORES, SENYORS:. AVUI TANQUEM EL CURS DE LA UNIVERSITAT INTERNACIONAL MENÉNDEZ Y PELAYO, QUE AQUEST ANY HA TINGUT PER LEMA "LA TELEVISI6 PER CABLE EN LA METR6POLIS DEL FUTUR, BMCELONA 1986 - 1992". PERMETEU—ME ABANS DE TOT QUE CELEBRI LES EONES RELACIONS D'AQUESTA CASA I DE TOTA LA CIUTAT DE BARCELONA AME, LA UNIVERSITAT INTERNACIONAL. VULL AGRAIR MOLT SINCERAMENT ALS RESPONSABLES DE LA UNIVERSITAT PEL SEU ENTUSIASME I PER LA CONFIANÇA QUE HAN DEPOSITAT EN BARCELONA. AQUESTA CORDIALITAT HA ESTAT UN ELEMENT FONAMENTAL EN L'EXIT DEL CURS, EL RESS¿ DEL QUAL HA ANAT MOLT MÉS ENLLÁ DELS CERCLES INTERESSATS PER LA TEMÁTICA DEL CURS S'HA EXT(1S A TOTS ELS CIUTADANS. CREC QUE ELS OBJECTIUS DEL CURS S'HAN ASSOLIT AMB SATISFACCI¿;, 1 LES CONSEQÜèNCIES SERAN BENEFICIOSES PER �Ainntarnent de Barcelona Gabinet de Comunicació TOTHM I . ENCARA QUEDA PER FER L'ANSLISI DE LES EXPERIINCIES QUE HEM VISCUT AQUESTS DIES A BARCELONA. PESO QUE POT DONAR ABUN)ANT MATERIA DE REFLEXI¿ PELS MESOS EL CURS TAMBÍ HA CONSOLIDAT LES PRETENSIONS DE BARCELONA CON A FSRUM DE DISCUSSICS, I, MIS ENDAVANT, COM A MARC IDEAL PER A LLENÇAR EL PROJECTE PILOT DEL CABLEJAMENT. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA EST. MOLT SATISFET DE SEMINARI DE LA UIMP I ':'AMBÉ DE L'EXPERIèNCIA DE LA TRANSMISSIC; DE DOS CANALS ADDICIONALS. LES PROSPECCIONS REALITZADES CONSTATEN QUE L'AUDIINCIA HA ESTAT MOLT ELEVADA. ARA, EN AQUEST ACTE NOMÉS VULL RECORDAR BREUMENT LA POSICI6 DE L'AJUMTAMENT DE BARCELONA RESPECTE AL FUTUR DEL CABLE. HE DIT ALGUNES VEGADES QUE EL CABLE ÉS PER LES CIUTATS D'AVUI EL QUE VA SER EL GAS O ELE TRANVIES PER �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LES CTUTATS DEL SEGLE XIX I COMENÇAMENTS DEL XX. 1,'S A DIR, UNA XARXA DE SERVEIS QUE HA DE PERMETRE LA MILLORA DE LES CONDICIONE DE VIDA I DE RELACIó DELS HABITANTS U R BAN S . D'AOUEETA MANERA, PER COHERe. NCIA AMB LA POLÍTICA DE RENOVACI6 I MODERNITZACI6 DE LA CIUTAT QUE ENS HEM PROPOSAT, L'AJUNTAMENT ;)E, BARCELONA NO RODIA DEIXAR DE PRENDRE PART EN EL REPTE DEL CABLE. I AQUEST PROPESIT 1S TAMBÉ COHERENT AMB LA NOSTRA HISTERIA. DE BARCELONA VA SORTIR EL PRIMER FERROCARRIL D'ESPANYA, BARCELONA VA SER LA PRIMERA CIUTAT D'ESPANYA AME GAS D'ENLLUMENAT, DE LES PRIMERES EN TENIR UNA XARXA DE TRANVIES I DES DE BARCELONA VA EMETRE LA PRIMERA EMISSORA COMERCIAL D'ESPANYA: EAJ-1 RADIO BARCELONA. ¿EN QUINA MIDA. PENSEM QUE EL FUTUR DE LA CIUTAT POT CANVIAR PER LA. PRESNCIA DEL CABLE? LA FICCI5 CIENTÍFICA, EL CINE I LA TELEVISICS ENS OFEREIXEN SOVIET DUES VISIONS EXTREMES DE LES CIUTATS �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicad() DEL FUTUR. SI HA UNA VISI6, OUE PODRIEM DIR "ECOLOGISTACATASTROFISTA', ENTRE COMETES, QUE VEU LES CIUTATS COM EXPRESSI6 DF L'APOCALIPSIS DE LES DEIXALLES, UN M5N DE CIUTATS TRISTES, VIOLENTES, CONTAMINADES. UN M6N ON ELS MITJANS AUDIOVISUALS S5N INSTRUMENTS D'ALIENACI6 O D'OPRESSI5 DE L'ESTAT POLICIAL. AQUEST ÉS EL M6N QUE DESCRIU MAGISTRALMENT EL FILM BLADE RUNNER O L'EPISODI INICIAL DE LA SERIE MAX HEADROOM, DE CHANNEL FOUR TV. L'EXTREM OPOSAT, LA VISI6 QUE PODRIEM DIR "D'UTOPISME AUDIOVISUAL" VATICINA EL FI DE LA CIUTAT TAL CON ARA LA CONEIXEM, COM A CENTRE DE RELACI6, PER SER SUBSTITUYDA PER UN M6N D'UNITATS FAMILIARS AILLADES QUE ES RELACIONEN AMB L'EXTERIOR AMB APARELLS DE TELEVISI5 I TERMINALS D'ORDINADOR. ÉS UNA VISI6 ENTRE IDíLICA I SINISTRA, FRUIT DE LES FANTASIES D'ALGUNS ENTUSIASTES BENINTENCIONATS DE LES NOVES TECNOLOGIES. JO PENSO QUE LA METR5POLIS DEL FUTUR NO SER S NI UNA COSA NI L'ALTRA. I QUE SEPA COM VOLEM QUE SIGUI. 1 CREC �—6— i\juntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: QUE LES NOVES TECNOLOGIES DE COMUNICACI6 ENS PODEN AJUDAR A CONVERTIR LA CIUTAT MODERNA EN SOCIETATS COM EREN L'ATENES DE PERICLES O LA CóRDOBA DELS CALIFES, SI EM PEPEETEN L'EXAGERACI(5. LES CIUTATS HAN ESTAT SEMPRE UN LLOC ON LA GENT ES TROBA I ES COMUNICA. LA CIUTAT IS MERCAT, ÉS CONTACTE, CONFRONTACI6, DEBAT, INTERCANVI, OPORTUNITATS, OFERTA DE SERVEIS. TOTES AQUESTES QUALITATS DE LA CIUTAT PODEN SER ENFORTIDES AMB LA IMPLANTACIS DEL CABLE. L'AUGHENT DF LA OJANTITAT I LA QUALITAT DE LA IMPORmACI5 SUPOS 7\P, j, UN CONFRONTACI¿S 1 ] . S RICA, CONTACTE MIS PRUIM, UN DEBAT MIS CREADOR, UNA UN INTERCANVI MÉS FRMSPARENT, UN MILLOR ACCIS ALS SERVEIS. PER AIH5 VULL REAFIRMAR LA VOLUNTAT POLÍTICA D'AQUES7 AJUNTAMENT DE P IRAR ENDEVANT EL PROJECTE DE CABLEJAR BARCFLO! A. VULL RENOVAR LA OFERTA DE BARCELONA DE SER LA CIUTAT PILOT DEL CABLE A ESPANYA. I ESTEM DISPOSATS A �Ajuntarnent de Barcelona Gabinet de Comunicació COMPARTIR L'EXPERINCIA AMB TOTES LES INSTITUCIONS INTERESSADES. BARCELONA S'OFEREIX COM A CIUTAT-PILOT, NO SOLAMENT PER RAONS TEkNIQUES. PER A PROVAR ESTRICTAMENT LA TECNOLOGIA SERVIRIA QUALSEVOL ALTRA CIUTAT I POTSER UNA CINTAT MIS PETITA. PER BARCELONA TÉ UNES ALTRES CONDICIONS ESPE FIOUES: f'S UN MERCAT IMPORTANT, ÉS UN MERCAT SENSIEILITZAT, Tí BONES POSSIBILITATS PER A LA RECEPCU¿'A SATE T ,.LIT. I BARCELONA SER S UN CENTRE D'ATENCI5 MUNDIAL Gnkus ALS JOCS, SI S'OBTENEN. PENSO TAMBf QUE EL PAPER DELS MUNICIPIS HA DE SER MOLT IMPORTANT. CON A ADMINISTRACIONS MS PRUIMES ALS CIUTADANS, EN ELS MILLORS CANALS PER COORDINAR AQNESTES EXPERINCIES. FINALMENT, MAIG DE FER ESMENT DE LA OPORTUNITAT 11NTCA QUE LA CANDIDATURA OLÍMPICA ENS OFEREIX PER ACCELERAR LA NOSTRA INCORPORACI6 A LA CARRERA PER LA IMPLANTACIC; DE LES NOVES TECNOLOGIES. �-8Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicad() Ref : EL PROJECTE BIT 92, QUE VOSTES CONEIXEN, ES LA CONCRECI1; PPkTICA DE LA NOSTRA PARTICIPACIó. BIT 92 TE COM. A OBJECTIUS PRIMORDIALS, D'UNA BANDA ASSEGURAR LES COMUNICACIONS DURANT LA CELEBRACI6 DELS JJ.00. D'ALTRA BANDA, DOTAR BARCELONA D'UNA INFRAESTRUCTURA DE SERVEIS PERMANENTS ADEQUATS A LES NECESSITATS DE LA CIUTAT I LA SEVA (IREA. Jo VULL ACABAR FENT UNA CRIDA A TOTHOM, IESTITUCIONS, COMPANYIES, PROFESSIONALS, INVESTIGADORS, ESTUDIANTS, PERQUE S'APUNTIN A AQUEST REPTE QUE TRANSFORMAR EL NOSTRE Ftr-UR. MOLTES GP51CIES. ,$) POT � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3949 Title A name given to the resource Curs de la UIMP "La televisió per cable en la metròpolis del futur" / Paraules cloenda Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Mitjans de comunicació Societat de la informació Telecomunicacions Barcelona Model social Ciutats Universidad Internacional Menéndez Pelayo (Barcelona, Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-09-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1044/19860918d_00151.pdf c02b9828b8c4a8c5727f5e04f69968b8 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pia. s Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. m/mm Télex 54519 Laye Paraules de l'Ercm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la ioauguraoi5 del "Second Catalan International Symposium on Statisos" Barcelona, 18 de setembre 1986 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SENYORES I SENYORS, LADIES AND GENTLEMEN: I AM VERY PLEASED TO GIVE YOU MY WARMEST WELCOME TO THIS SECOND CATALAN INTERNATIONAL SYMPOSIUM ON STATISTICS. 1 WIST1 YOU FEi:L HERE AT HOME AND HAVE A GOOD STAY. THIS SYMPOSIUM CONFIRMS BARCELONA'S LONG TRADITION OF INTEREST ON STATISTICS, I WOULD LIKE TO RECALL SUCH EARLY EXAMPLES AS ILDEFONSO CERDA'S "MONOGRAFÍA ESTADÍSTICA LOE LA CLASE OBRERA DE BARCELONA EN 1856", INCLUDED IN JIS TEORÍA DE LA URBANIZACIóN; OR PEDRO GARCÍA FARIAS STUDY ON THE MORTALITY IN BARCELONA'S HOUSEHOLDS IN THE 1880'S, INCLUDED IN HIS PROYECTO DE SANEAMIENTO DEL SUBSUELO DE BARCELONA. THE BARCELONA CITY COUNCIL, WAS ALSO ONE OF THE FIRST IN EUROPE TO PUBLISH A STATISTICAL YEARBOOK. I AM VERY PROUD, AS MAYOR, TO REMEMBER THE IMPORTANT ROLE THAT OUR CITY COUNCIL HAS PLAYED IN THE DEVELOPMENT OF STATISTICS IN BARCELONA �Ajuntarnent de Barcelona Gabinet de Comunicadó THUS A MUNICIPAL INSTITUTE OF STATISTICS WAS CREATED IN THE THIRD DECADE OF THIS CENTURY. AND IN THE SIXTIES, THE AjUNTAMENT HAD A LEADING PART IN THE CREATION OF TSE COMISSI6 MIXTA DE COORDINACI5 ESTADÍSTICA WHICH WAS TSE IMMEDIATE ANCESTOR OF THE CONSORCI D'INFORMACIS I DOCUMENTACI6 DE CATALUNYA THAT CO-ORGANIZES THIS SYMPOSIUM. SENYORES I SENYORS, ELS QUE TENIM RESPONSABILITATS PGP,LWUES CONEIXW1 MOLT B1 D' UNES ESTADÍSTWUES M I LA NECESSITAT DE DISPOSAR A INSTRUMENT PER A UNA GESTI6 EFICAC. SENSE SER EXPERTS EN ESTADÍSTICA, HEM POGUT CONTEMPLAR LA CRISI QUE VA POSAR EN DUBTE LES BASES DE DADES COM A ELEMENT ESSENCIAL DE LA PLANIFICACI6, PEL SEU COST FALTA D'ACTUALJTZACIó. PER CS TAMBÉ HEM VIST COM LA POTENCIACIS D'INSTRUMENTS INFORMATICS HA PERMAS REVALUAR EL CONCEPTE DE BASES DE DADES. FEO DESENVOLUPAMENTS DE L' ESTADÍSTICA TECSRICA ESTABLIRAN SENO DUBTE, ELS FONAMENTS PER CREAR NOVES FINES PRA" CTIOUES PEE GARANTIR L'EFICACIA DEL TREBALL DE �Ajuntanieni de Barcelona Gabinet de Comunicació GESTIo A LES ORGANITZACIONS PúBLIOUES 1 PRIVADES. PER AIX ESTIC CONVENCUT DE LA IMPORTANCIA DE SESSIONS COM LES QUE TINDRAN LLOC AQUÍ, FINALMENTE, QUISIERA HACER AEUSICSN AL INTERÉS ESPECIAL QUE DESPIERTA LAS SESIONES SOBRE ESTADÍSTICA EN LAS COMUNIDADES AUT5NOMAS, NOS ENCONTRAMOS ANTE EL DOBLE RETO DE ADAPTAR NUESTRAS ESTADÍSTICAS A LAS EXIGENCIAS DE LA EUROPA COMUNITARIA POR UN LADO, Y POR OTRO DOTAR A NUESTRAS ADMINISTRACIONES AUT6NOMAS DE APARATOS ESTADÍSTICOS, Y A LA VEZ ESTADÍSTICAS EFICACES, QUE TENGAN EN CUENTA LAS CARACTERÍSTICAS DIFERENCIALES DE CADA REGI6N O NACIONALIDAD Y QUE A LA VEZ TENGAN EL SUFICIENTE GRADO DE HOMOGENEIDAD. NO SE LE ESCAPA A NADIE LA IMPORTANCIA DEL PROBLEMA. MUCHAS DE LAS DIFICULTADES DE LOS SISTEMAS DE FINANCIACI6N DE LAS COMUNIDADES AUT6NOMAS PROCEDEN DE LA �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CARENCIA DE ESTIMACIONES CORRECTAS DE LOS ASOCIADOS AL EJERCICIO COSTES DEL PODER DESCENTRALIZADO. Y NO S6L0 LAS COMUNIDADES AUT6NOMAS SON LAS AFECTADAS. LOS AYUNTAMIENTOS SUFREN AUN MáS ESTAS CARENCIAS. TODAVÍA NO CONOCEMOS CON EXACTITUD CUáL ES LA DISTRIBUCI6N DEL GASTO PCiBLICO ENTRE LOS SECTORES CENTRAL, AUT6NOMICO Y LOCAL. YO LES EXHORTO A QUE POEUNDICEN EN ELLO. ES ALGO QUE AFECTA MUY DIRECTAMENTE A LOS CIUDADANOS, A LA GESTIC;N DE SUS INTERESES MáS LIGADOS A SU VIDA COTIDIANA, AL BUEN EJERCICIO DE LAS ADMINISTRACIONES MáS PR5XIMAS A ELLOS. SEÑORES Y SEÑORAS, NADA MáS. LES DESEO UNA VEZ MáS QUE SU ESTANCIA AQUi SEA AGRADABLE. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3950 Title A name given to the resource Second Catalan International Symposium on Statiscs / Inauguració Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. ESADE Language A language of the resource Català Castellà Anglès Subject The topic of the resource Gestió pública Recerca i Desenvolupament Societat de la informació Model social Consorci d'Informació i Documentació de Catalunya Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-09-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1045/19861001d_00153.pdf 60fe77ce0757605d197d81643ea346f1 PDF Text Text Speech of the Mayor of Barcelona , Mr. P. Maragall, delivered at the Congress "The City, the Engine behind Economic recovery" in Rotterdam , 30 Sept. - 2nd Oct. 1986. Mister Chairman, it is a real pleasure for me to be here in Rotterdam. Not for the first time, but to be here together with with ten other cities to, as I understand, talk about economic recovery. For me, cities have no borders, cities have no armies. They are simply different from each other. And they compete with each other peaceftil.ly on the basis of that difference and by means of wit, economy and effort. That is why a conference among cities tends to be a much more sincere framework for conversation than conferences between nations. Cities do not think in terms of survival, they do not act in terms of defense (this is not the role humanity has laid on them); so they intend to be comnpetitive by means of peaceful commpetition, imagination and creative factors. I tend to think about Europe which is, I understand, a framewark of this conference, as being mainly a system of cities. Two weeks ago I was in Vienna,in Austria, and I realized that we were about 300 km from Budapest and also 300 km or so from Prague and also 300 km fran Munich. And you can state, when you are there, or when you are in Ranstad in Rotterdam or when you are in the north of Italy or in the north of Spain, for that case, that there is no other continent that has such a structure of urban settings which makes it very particular. And I think this ís the best definition of Europe. That far more than being a system of nations or homelands or regions it ácts as a system of cities. Each of these cities is a jewel. But as poited out rightly, Mr. Chairman, they are very expensive to maintain. I think that we can ask ourselves if this fact is a liability or an asset. Of course I tend to think that assets are higher than liabilities. Let's reckon with the fact that cur agriculture in Europe is not productive in terms of comparison with agriculture of other continents. Let's reckon with the fact that we spend a lot of money to protect this agriculture. Around 50% of European Commnunity budget i s devoted to that purpose: protecting our food p roduction and raw material production. Why? Because, I think, and I hope that everybody will agree with me, there is a preconception dcxninating in Europe that food is safety. That in crisis one should take care of two basic things, that is, Load and armny. Of course this preconception can be discussed fresn an econcinid standpoint because armnies are not any longer those labour - intensive artifacts we were used to in history. It is not clear anymore that preconceptions made for the present political framework in Europe and in the wnrld are sound. Both in terms of a come -back to reality and in termns of priorities in public budgets. The fact i s that a lot could be said against reality where half of public funds are chanelled to protect agriculture. Why not protect cities? Why not admit that one of the assets of Europe is precisely the fact that we live in cities which have history, capacity to innovate, which are costly-of course-but can give back a lot. Why not admit that that in economnic thinking there is, of course, a school that says that basic production is first and agriculture is first and that humanity has gane forward every time there was an innovation in basic production. As a reference you can take such a thinker as J.Jacobs. He says that we should study the amount of influence that cities and urban concentration, people living together, have had precisely on agricultural revolution. She said that we should think about the agricultural revolution in the XVIII cent. which was responsible for our demx3raphical growth in a way. Being influenced isot only by the fact that some special discovery was made, say in Central Massive or in agriculture, but think of the influence of the fact that in Versailles some mixing of seeds was made that pernitted agricultural production to grow. Think also about Carl Kautíky at the turn of the century talking about "the agrarian question" which is not solved in Europe yet. �He also said at that tire, very optimistically, that new schools of agrarian technology in cities were going to provoke revolution in German agriculture. So we have plenty of examples of people who thought that cities and urban culture, urban technologies and urban assets should have more attehtion on the part of nations, on the part of humanity. Why not to think that Europe, I come back again to my main theme, should protect cities more than it does. Our constitutions and our electoral laws are biased in favour of the countryside. This is known to everybody. Therefore nobody should be surprised by the fact that our parliaments are more traditional than our people and vote laws which are more traditional than regular, popular thinking. That is due to the fact that fathers of our homeland have always thought, when writing constitutuins or basic laws, in terms of survival. Othsraise nations would not exist. Now the history id already there. In Europe they are established as nations. Why not to think of that factor as one influencing the amount of resources that voted to one side of the balance. Protection of agriculture, which I think has to be maintained, is probably going beyond the mark. I think, for example, of the fact that my city - Barcelonahas issued a small amount of 3 billion yen on the private market in Japan. That was the moment when dollar was going up and everybody was thinking of other sources of finance. Then Japanese market was offering fixed interest rates and even with the risk of a change that was convenient. And we tried. We did not go to the private market, to the samurai market, which is much more difficult to get in but we went into the public market for 3 billion yen which is not much. I was told by a Japanese agency that the nroney which was going to come up to this market to buy up my bons was the money from agrarian saving banks in Japan. The reason for that was that the price of rice was protected in Japan at that moment. Because there was no eminent quantity of crops that year those savings were devoted to finance, for exanple, highways in Barcelona or urban investment in Barcelona. I think that this is not a bad way. But I would like to stress that it is a long, cumbersome and conplicated way of financing which should not be forgottedn, which should exist, but should exist tcigether with more straightforward ones directing savings in the country to the cities . Some people think that there is a lot to be discussed in this sense in Europe. But sane of our friends, out of Europe, think the same. When I was in Niontevideo,one and a half year ago, to sister my city with Montevideo, President Sanginetti told me that I was entering the market which is discriminating them. Because European market is pioducing meat for about a hundred and fifty and Europe is selling meat in Urugway for ninety. So that we are ruining their agriculture and and we are ruining ourselves because we have to subsidize those agricultural producers selling to his country. So the agricultural protection in Europe is not only a problem for cities in Europe but also a problem for other countries as well. I am not sure if the fact that Europe should cease exporting those surpluses would be a solution for a while or a solution for the rest of the countries producing cheap food. It is not that . I think rather that this solution could not come out of export from countries with their present standard. It is not sensible that Argentina, Urugway, Mexico, for that matter, can export a lot of stuff to finance their industrial imports. Probably the solution is in another li.ne. In the line that the Baker plan or others have thought in terms of sending capitals to those count"ri.es to make real assets into production. I do not thil,k that we should suppress agricultural protection. ESpeciAlly when only main agricultures in Europe are already in, and I am thinking of Spain and Portugal as well.So now when we are together and no more of these camplicated questions have to be asked we could think about limiting the power or the dinension of those agricultures on European budget or else the European assets, our assets, will not be profitable as much as they could be. The come back to the role of cities and local governments in Europe in a more practical way will be, I guess, the subje^^ tter of your discussions frean now on. We know that the current mood, left and right, is that of the regulation and one of the free cotmpetition. Cities are midway between state and a citizen. Between general and particular. They are markets one way or the other. I would like to explain how I undrestand it. I do not agree with those who talk about the state as thé "bad one" and about individual initiative as the "good one". Initíative �is very important but one should not forget that between individ»al s and the state there are other things as well. It is not eniplty there. There are cities, other regional and local governments and this is not olear that all irka governmPnts share the same characteristics and that one can apply the same dictum to various states or cities. First of all, people buy and sell by moving and staying or coming back.I will always renrember my staying in the US for three years and studying urban econcanics there. I was learning about the traditional American problem which is of a central city being poor and suburb being rich - which is the cohtrary of my country in the origin. I came back and visited Rotterdam about 10 years ago and noticed that the American dilemna has arrived in Europe too. Then Rotterdam was facing the problem of people going away to the suburbs or even beyond the borders of the metropolitan area. I remeber ver well a survey made by two Dutch (?) in which they made a very specialists: Pieter de Vonk and Patrick good measurment what rretropolitan areas were. I think that we are now very poor '. in this kind of information. Ccxriparisons between cities on the international level are not developed. There is no statistics about it. It seems incredible but this is a fact. The reason for that is that political borders falsify all comparisons so that there is no cammon language to talk about these cities statistically and which were in a meaningful way. The Dutch specialists made a few attempts . very succesful. They compared metropolitan areas in central cities in the US and in Europe and they came to a conclusion that, also in Europe at that time, central cities were going down, metropolitan areas stagnating and outer rings growing. (Data were from the period 1970-1975). So already at that time. However not in all areas in Europe.Southern countries like France or Soain were not in that rriood. yet. They are now. Barcelona is losing population in the central city while the metropolitan are of 3 million people does not change.It is growing a little bit but not much. So 10 to 12 years ago we enteréd the American dilema. Even in Meditterranean countries where,as you can imagine, the centre has a tremendous attraction sociologically speaking. Everybody tends te go to the centre. Much more than in America. This is the problem with whi.ch we are faded. One of recoverïng cities. And there is another problem, which is the title of this conference, namely cities as a tool ofrecovery of the nation or of Europe if you want. And this is not impossible to tackle at the same time. The only thing we have to do, to begin with, is to reckon with problems wehave and the framework we are in. And one is a political franework about which I was talking at the beginning, the second is the lack of statistical tools of analysis. Fortunately enough at a conference held in Barcelona in May, and sponsored by the UN Fund for Population, the decision was made to conduct the world urban survey, which is being done now. It regards cities in three levels. "C" is centre or central city, "M" is strictly metropoiitan area in the sense of some existing political arrangements which ,nnre or less, exist at the planning or at the government level everywhere. The third level is "R" far region: broader metropolitan area With all the hinterland. This is being conducted right now. After the research we will be able to talk about cities in the world and of the meaningful phenomena like those of density and congestion cost. And, of course, benefits.We cannot taik meaningfully about these phenonena if we do not have the units of analysis well defined. And this is what we will achieve after this research. I think, to end, that in this conference we should claim for an increase in the share of cities and local governments in European public expenditure. As well at the national level as at the European level itself. That would be the first thing. The second proposal is to gain confidence and trust in cities acting as efficient innovators, helping economic recovery and acting as uniformity breakers as I would like to call them. It has been agreed that the good array of systems of local governments acting in this way has effects which can be compared to those of the amount of money growing. I believe that. I believe that local governments act on a level of consciousness which is that of expectations and real day-to-day �life. So they can create different psychological moods in a society. Not always, but they are able to do this. So I would emphasize again the idea Of gaining confidence and trust for cities acting as efficient innovators and uniformity breakers. In this sense they are acting like prívate firms. They are not big bureaucraciés and they can be campared with each other. The public sees the effect and the cost of the production of local goods, so they can act in the way of creating confidence. Third suggestion is that we should admit risk taking. Wé should admit that cities can take risks and should undertake them and participate along with private agents in risk taking ventures. This is the way we do it in Barcelona as you will know from the follow-up of this conference. We do it through an array of various devices, one of them being a private firm which is called Initiatives Inc. which capital is owned by the city. The firm mixes with private capitalists temporarily to help them to solve their uncertainty problems and the beginning problems and then to quit. This is going to be the role of the city in this sector. To do and to accomplish this cities, let's be frank, should create a lobby in Europe. Why not a cities'lobby in Europe?. Let's think of a lobby in very practical terms - in European Parliament in Brussels. Why not? Why should we allow the fact that half otEuropean budget goes to agriculture and then to social fund, which I am not against, decided by centre and by nation states. Then th regional policies decided by, again, national governments and the centre in Brussels. Why not let European cities do their 'lob? And have a little bit more of resources of that European budget. The lobby is possible. On the other hand we have more and more mayors being European Parliamentaries as the case in Milan. Tognoli is not here but others are coming probably so the voice of cities can be heard in European Parliament and in European bureaucracy if you want. Let's think about urban renewal and urban technology fund. Why not? It does not exist. Of course sane cities have got sane money out of Brussels, to speak that way, by knowing complexities of those lobbies and corridors. But this is not the kind of language I am taiking about. I am talking about the decision of Europe to take the advantage of the fact that it has the best system of cities in the world. So why not to talk about urban renewal and urban technology fund? That weuld be our proposal. Thank you Mr. Chairman. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3951 Title A name given to the resource Presentació de Barcelona en el congrés "The city, the engine behind economic recovery" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Mercat japonès. Arees metropolitanes. Tecnologia agraria. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Rotterdam, Holanda Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Barcelona Gestió pública Ciutats Congressos i conferències Relacions Internacionals Model social Economia Eurocities Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1046/19861005d_00154.pdf ad144fcf62c437988cc283129463bde1 PDF Text Text PI: llll 1 Ajuntament de Barcelona PREG6N DE LAS FIESTAS DEL PILAR, PRONUNCIADO POR EL EXCMO. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL, EN EL CENTRO ARAGONÉS DE SARRIà BARCELONA, 5 D'OCTUBRE 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SRES. PRESIDENTES, QUERIDOS CONCIUDADANOS: QUISIERA AGRADECER AL CENTRO ARAGONÉS DE BARCELONA, AL CENTRO CULTURAL Y RECREATIVO ARAGONÉS Y AL CENTRO ARAGONÉS DE SARRIà SU INVITACIóN PARA PRONUNCIAR EL PREGóN DE LAS FIESTAS EN HONOR DE LA VIRGEN DEL PILAR ORGANIZADAS CONJUNTAMENTE POR LOS TRES CENTROS. UNAS FIESTAS QUE ESTE AÑO TENDRáN COMO MARCO PRINCIPAL EL ANTIGUO MERCADO DEL BORNE. EL AYUNTAMIENTO SE SIENTE MUY SATISFECHO DE HABER APORTADO A ESTAS CELEBRACIONES ESTE ESPACIO QUE EN EL PASADO FUE LUGAR PRIVILEGIADO DE ENTRADA DE LOS FRUTOS QUE LOS ARAGONESES, CON SU ESFUERZO Y SU LUCHA POR EL AGUA, HABíAN SACADO DE SU HERMOSA, INMENSA, DIVERSA Y A LA VEZ DURA TIERRA. PARA EL. ALCALDE DE BARCELONA SIEMPRE ES AGRADABLE ESTAR EN CONTACTO DIRECTO CON SUS CONCIUDADANOS. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació EN MIS VISITAS A LAS CASAS REGIONALES, ADEMES, ES MUY GRATO Y ENRIQUECEDOR COMPROBAR LA DIVERSIDAD DEL ORIGEN DE LOS BARCELONESES, SU APEGO A LAS TIERRAS Y COSTUMBRES QUE LES VEN NACER, A ELLOS O A SUS PADRES O ABUELOS. Y ESTE CONTACTO CON LOS CENTROS ARAGONESES ES DOBLEMENTE AGRADABLE POR LOS SIGLOS DE HISTORIA COMúN ENTRE ARAG6N Y CATALUÑA. EL PRESIDENTE DE LA DIPUTACIóN GENERAL DE ARAG6N, EXCMO. SR. SANTIAGO MARRACO SOLANA, RECORDABA EN LA CONFERENCIA QUE DIO EL PASADO MES DE ABRIL EN LA CASA DE LA CIUDAD CÓMO NUESTRA INSTITUCIóN DE GOBIERNO MáS ANTIGUA, EL CONSELL DE CENT, FUE CREADA POR EL REY JAIME I EN JACA Y TRAIDA POSTERIORMENTE A BARCELONA. ESTE NO ES MáS QUE UNO DE LOS HITOS QUE JALONAN NUESTRA HISTORIA COMPARTIDA. UNA HISTORIA QUE NO SE ACABA CON LOS DECRETOS DE NUEVA PLANTA DE FELIPE T , SINO QUE HA SEGUIDO BAJO OTRAS FORMAS. Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LOS ARAGONESES, JUNTO CON LOS VALENCIANOS, FUERON LOS QUE INICIARON LA EMIGRACIóN A BARCELONA CUANDO ÉSTA SE CONVIRTIó EN LA PRIMERA CAPITAL INDUSTRIAL DE ESPAÑA. VOSOTROS SABÉIS MEJOR QUE YO QUE BARCELONA ES LA SEGUNDA CIUDAD ARAGONESA DE ESPAÑA: 110.000 ARAGONESES SóLO EN EL TÉRMINO MUNICIPAL, DOSCIENTOS MIL EN TODA EL áREA METROPOLITANA. Y DE LA MISMA MANERA QUE BAJO LA CORONA DE ARAGóN LOS REINOS Y EL PRINCIPADO DE CATALUÑA GOZABAN DE AUTONOMÍA Y RESPETO, BARCELONA, CIUDAD ABIERTA Y CRISOL DE CATALUÑA, RESPETA LOS ORÍGENES Y LA CULTURA DE TODOS SUS CIUDADANOS. A TODOS NOS UNE EL AMOR POR NUESTRA CIUDAD. EL RESPETO HACIA LAS RAÍCES, LA CONCIENCIA DE LA PROPIA IDENTIDAD, SIN EMBARGO, NO DEBE EXCLUIR LA INCORPORACIóN PROGRESIVA Y PLENA A LA CIUDAD, A LA SOCIEDAD EN LA QUE SE VIVE. ES MáS, CREO QUE ESTA INTEGRACIóN SóLO SE PRODUCIR. CUANDO ESE RESPETO ESTÉ GARANTIZADO. HEMOS DE TRABAJAR TODOS POR CONSTRUIR UNA EXP. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA, UNA CATALUÑA EN LAS QUE HAYA UNA DINáMICA CULTURAL BASADA EN LA TOLERANCIA, LA SOLIDARIDAD, EL ENTENDIMIENTO úNICO Y EL INTERCAMBIO. ESTA CIUDAD NO SERIA LO QUE ES SIN EL ESFUERZO DE TANTÍSIMOS ARAGONESES, VALENCIANOS, ANDALUCES, CASTELLANOS, GALLEGOS QUE HAN DEJADO AQUÍ LO MEJOR DE SU ESFUERZO Y DE SU CREATIVIDAD. EL PRESIDENTE DE LA DIPUTACIóN GENERAL, EN LA OCASIóN QUE ANTES HE CITADO, RECORDABA AL GRAN NaMERO DE ARAGONESES QUE LUCHARON POR SUS IDEALES EN CATALUÑA, C6MO BARCELONA LOS ACOGI6 Y LOS ECOS DE SUS OBRAS VOLVIERON A ARAG6N. RECORDABA EL PRESIDENTE MARRACO CÓMO LOS PRIMEROS MOVIMIENTOS ORGANIZADOS DEL ARAGONESISMO POLÍTICO CRECIERON EN LOS CÍRCULOS ARAGONESES DE BARCELONA. HOY ARAG6N, COMO CATALUÑA, TIENE SU ESTATUTO DE AUTONOMÍA. LA AUTONOMÍA DE ARAG6N PERMITIRá ADMINISTRAR MEJOR LOS RECURSOS DE ESAS TIERRAS. EL TENER LOS NIVELES DE DECISIóN MáS CERCA PERMITE GOBERNAR CON MEJOR Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CONOCIMIENTO DE LA REALIDAD. EL ALCALDE DE BARCELONA ESTá A FAVOR DE LA AUTONOMíA DE LAS REGIONES Y NACIONALIDADES DE ESPAÑA. COMO TAMBIÉN DEFIENDE LA AUTONOMA DE LOS MUNICIPIOS. POR ESO QUISIERA RECORDAR AQUí AL QUE FUE ALCALDE DE ZARAGOZA, DON RAM6N SAINZ DE VARANDA, QUE FALLECI6 PREMATURAMENTE. SU MUERTE FUE UNA GRAN PÉRDIDA NO SóLO PARA SU CIUDAD, SINO PARA TODA ESPAÑA, QUE QUEDE PRIVADA DE SU LABOR FRENTE A LA FEDERACIóN ESPAÑOLA DE MUNCIPIOS Y PROVINCIAS. DESDE ESAS AUTONOM.AS GANADAS, LOS ESPAÑOLES QUE VIVEN EN LUGARES DISTINTOS AL DE SU NACIMIENTO, TIENEN UN MEJOR SOPORTE PARA EL FOMENTO DE LA CULTURA DE ORIGEN. Y ESTO HA DE SER MEJOR FUNDAMENTO PARA ENRAIZARSE EN LA TIERRA QUE VIVEN. LLENGUA CATALANA, JO VOLDRIA TERDIDWAR EN LA QUE ÉS LAP RòPIA ► _ • c _ ► e 1 --S. 10L ES PRòPIA D' ARAGo, PER SER LA LLENGUA DE MOLTS POBLES I COMARQUES D'AQUELLA TERRA. Exp. 82-86 - IMPIREMTA MUNICIPAL I ÉS PRóPIA DE VOSALTRES, PERQUE, COM A �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONINS, SOU PLENAMENT CATALANS. COM DEIA JAUME VICENS VIVES L'íaNICA DIFERèNCIA ENTRE ELS CATALANS ÉS QUE UNS HAN VINGUT ABANS I ALTRES DESPRÉS. PER TOTS HEM VINGUT DE FORA. I EL TEMPS D'ARRIBADA NO DóNA CAP DRET D'UNS SOBRE ELS ALTRES. SENYORES, SENYORS, PERMETEU—ME QUE ACABI AMB EL MEU HOMENATGE A AQUESTES ENCANTADORES REINES DE LES FESTES I A LES SIMPáTIQUES REINES INFANTILS. RAMONITA, M. DEL CARME, CARMEN, ROSER, CRISTINA, MARTA: VOSALTRES REPRESENTEU LA JOVENTUT D'AQUESTA CIUTAT, D'AQUEST PAIS. VOSALTRES SOU L'EXEMPLE VIU DEL QUE HE ESTAT DIENT. HEU NASCUT A BARCELONA, SOU CATALANES. I AIXó NO US IMPEDEIX LA VOSTRA LEIALTAT A LES COSTUMS I AL FOLKLORE DELS VOSTRES PARES, DELS VOSTRES AVIS. VOSALTRES SOU L'ESPERANÇA D'UN FUTUR MILLOR, D'UNA BARCELONA I UNA CATALUNYA DE TOTS I PER A TOTS. I ARA QUE COMENCI LA FESTA. I QUE POGUEM DIR SEMPRE VISCA BARCELONA, VISCA CATALUNYA, VIVA LA VIRGEN DEL PILAR Y QUE VIVA ARAG6N. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3952 Title A name given to the resource Fiestas del Pilar / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre Aragonès de Sarrià Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Autonomia Espanya plural Territoris Acció política Aragó Festes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1047/19861006d_00155.pdf 95d81f3b39d4e1615fad6eb7eac93d73 PDF Text Text Q. ?.25 ^,. Ajuntament de Barcelona PARAULES DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL: PRESENTACI6 DE L'ACTIVITAT ECONòMICA Palauet Albéniz, 6 d'octubre de 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona à- ' Ref.: Gabinet de Comunicació PARLAREM, MOLT BREUMENT, DE CADA UNA DE LES PRINCIPALS INSTITUCIONS DE LA CIUTAT DES DEL PUNT DE VISTA ECONòMIC. PARLAREM DE L'AJUNTAMENT COM A ENTITAT FINANCERA I DEL SEU EQUILIBRI ECONòMIC, PER TAMBé PARLAREM DELS GRANS PROJECTES D'INFRASTRUCTURA QUE DEMANEN LA INTERVENCI6 D'ALTRES MUNICIPAL PúBLIQUES I, INSTITUCIONS MOLT PARTICULARMENT, PARLAREM DE LA XARXA VIàRIA DE AQUESTS PUNTS SERAN PRESENTATS PEL TINENT D'ALCALDE BARCELONA. D'HISENDA, JOAQUIM NADAL, I EL TINENT D'ALCALDE D'URBANISME I OBRES PúBLIQUES, JORDI PARPAL, DEL QUAL NO S'HAVIA PREVIST LA INTERVENCI6 PERQUè HAVIEM PENSAT CENTRAR — HO EN EL TEMA ECONòMIC FINANCER. PER L'EXPOSICI6 GRàFICA QUE ENS HA TANMATEIX PREPARAT L'AREA D'URBANISME I OBRES PúBLIQUES éS TAN IMPORTANT QUE VALDRà LA PENA QUE ENS EN FACI CINC CèNTIMS DEL QUE éS EL PROJECTE DE XARXA VIàRIA BàSICA. PARLAREM A CONTINUACI6 DE LES EMPRESES MUNICIPALS. ENS N'HAVIA DE PARLAR JOSEP MARIA SERRA, ^TINENT D'ALCALDE, QUE HA TINGUT UN PROBLEMA SERIóS DEL QUAL S'ESTà RECUPERANT, I SERà SUBSTITUïT PEL SENYOR RAFART QUE éS QUI COORDINA EL CONSELL D'EMPRESES MUNICIPALS. A CONTINUACI6 RAMON MAS, DELEGAT DE L'ESTAT EN EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA I PRESIDENT DEL SEU CONSELL EXECUTIU, ENS PARLAR DE LA PROMOCI6 DE L'AREA ECONòMICA DE BARCELONA I ALGUNES DE LES INICIATIVES, DESPRéS, Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL PARTICULARMENT EL PARC TECNOLòGIC DEL VALLèS. FRANCESC RAVENT6S ENS PARLAR DE L'EMPRESA PRIVADA �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: MUNICIPAL INICIATIVES S.A. Y A CONTINUACI6 JOSEP MIQUEL ABAD ENS PARLAR DE LA FIRA DE BARCELONA, I SEGUIDAMENT TENIM UNA ALTRA BAIXA, CARLES PONSà, TAMBé OPERAT, QUE HAVIA DE PARLAR DE LES PERSPECTIVES DEL PORT. JO MATEIX EL SUBSTITUIRé PER DONAR LES QUATRE DADES QUE ENS PERMETIN TENIR EL CONJUNT DE LES INSTITUCIONS. ES EVIDENT QUE AMB TOT AIXò NO EXHAURIM ALL QUE EN PODRIEM DIR L'ECONOMIA PúBLICA DE LA CIUTAT, NI MOLT MENYS, PER Sí QUE AQUí TENIM JUNTES UNA COLLA D'INSTITUCIONS QUE TENEN MOLT A VEURE AMB EL FUTUR DEL NOSTRE ENTORN. EL CONSELL ECONòMIC ASSESSOR DE L'ALCALDIA DE BARCELONA, QUE éS EL QUE HA PREPARAT AQUESTA SESSI6, EST FORMAT PER LES PERSONES QUE VEUEN AQUí. ES VA CONSTITUIR FA JUST UN ANY, L'ESTIU DE 1985, EN UNA REUNI6 A LLAGOSTERA EN LA QUAL ELS RESPONSABLES D'AQUESTAS INSTITUCIONS AMB L'ALCALDE ES VAN PREGUNTAR QUINS EREN ELS GRANS TEMES D'AQUESTA CIUTAT DES DEL PUNT DE VISTA ECONòMIC. I AQUESTS TEMES EN AQUELL MOMENT VAN SER, PER UNA SIMPLIFICACI6 MNEMOTèCNICA, ORGANITZATS ENTORN DE TRES XIFRES: ELS MIL MILIONS, ELS DEU MIL MILIONS I ELS CENT MIL MILIONS. EN AIXò NOSALTRES ENTENIEM, QUANT ALS MIL MILIONS, LA NECESSITAT QUE EN AQUELL MOMENT ES VEIA QUE PER PRIMER COP EN EL PRESSUPOST DE L'AJUNTAMENT, DE L'ANY SEGÜENT DE 1986, HI HAGUéS UN ESTALVI DESTINAT A DOTAR A UNA EMPRESA DE RISC, QUE POGUéS PARTICIPAR AMB ALTRES SOCIETATS EN LA PRODUCCIó DE BéNS Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: I SERVEIS PRIVATS PER INTERèS GENERAL. AQUEST éS L'àMBIT MéS CONEGUT PaBLICAMENT SOTA EL NOM D'INICIATIVES S.A. EN EL NIVELL DELS DEU MIL MILIONS NOSALTRES VEIEM, I SEGUIM VEIENT, ALL QUE éS EL PROBLEMA DEL PRESSUPOST MUNICIPAL. EL PRESSUPOST MUNICIPAL, QUE éS UN PRESSUPOST DE NORANTA MIL MILIONS I ESCAIG, I 150 MIL MILIONS SI EL CONSOLIDEM AMB TOTES LES EMPRESES, JA SABEN QUE DE FA UN ANY éS UN PRESSUPOST EQUILIBRAT. I EN AQUEST MOMENT Té UN DéFICIT DIGUEM MORAL: LA CIUTAT DE BARCELONA EQUILIBRA EL SEU PRESSUPOST, PER AIXò NO VOL DIR QUE L'AJUNTAMENT ESTIGUI FENT TOT EL QUE CREU QUE HAURIA DE FER. PER QUè ? PERQUè DINS D'AQUESTS 150 MIL MILIONS N'HI HA 10, COM A MíNIM, QUE ESTAN DESTINATS A FER TASQUES DE SUPLèNCIA DEL QUE EN PODRíEM DIR NIVELL ESTATAL. ENTENENT PER NIVELL ESTATAL, I AQUI Sí QUE NO HI HA POLITICA QUE JUGUI, éS TèCNICA, L'ESTAT I L'AUTONOMIA QUE, COM SABEN, éS L'ESTAT A CATALUNYA. HAVENT ESTAT L'HISTORIA COM HA ESTAT, AQUESTA CIUTAT HA ANAT FENT MUSEUS, ESCOLES, ALTA CULTURA, ¿PERA, UNA COLLA DE COSES QUE EN ALTRES CIUTATS I EN ALTRES PAïSOS PAGA L'ESTAT MENTRE QUE AQUI PAGA EL CIUTADà. I EN SANITAT PASSA EXACTAMENT IGUAL. HI HA QUATRE HOSPITALS GENERALS A BARCELONA QUE SóN PAGATS PER LA CIUTAT, 24 MUSEOS, 34 ESCOLES, GUARDERIES, UNA QUANTITAT DE SERVEIS QUE LA CIUTAT DE BARCELONA Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL ESTA FINANÇANT CONTRA EL QUE SUCCEEIX EN ALTRES �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació CIUTATS ESPANYOLES, PER DESCOMPTAT, EN ALTRES MODELS ECONòMICS. AIXò HA ESTAT AVALUAT DE VEGADES, I CREC QUE D'UNA FORMA MOLT RIGOROSA, EN 10 MIL MILIONS PER ANY I éS AQUEST NIVELL EL QUE ENS PREOCUPA, QUE EST MAL DEFINIT EN ELS PRESSUPOSTOS PúBLICS. PER DIR—HO SENZILLAMENT: SóN SERVEIS TRANSFERITS IMPLÍCITAMENT A LA CIUTAT QUE NINGú NO HA VALORAT. I COM QUE NO S'HAN VALORAT, NO ES PAGUEN. ES A DIR, NO ES PAGUEN DES DEL NIVELL ESTATAL AL QUAL M'HE REFERIT I L'ESTEM PAGANT ELS CONTRIBUENTS D'AQUESTA CIUTAT. FINS I TOT A VEGADES DUPLICANT EL QUE PAGUEN D'UNA ALTRA BANDA, COM PODRIA SER EL CAS DELS HOSPITALS. TOTS ELS BARCELONINS ESTEM AFILIATS A LA SEGURETAT SOCIAL, O EN LA MATEIXA PROPORCI6 QUE LA RESTA D'ESPANYOLS, I MANTENIM ELS HOSPITALS. DESPRéS VENIA EL NIVELL DELS CENT MIL MILIONS. AQUEST éS EL NIVELL QUE ENS PREOCUPAVA MéS I POTSER AQUELL EN EL QUE VOSTéS TENEN MéS A DIR. I EN TOT CAS EL QUE MéS VOLEM QUE VOSTèS HI DIGUIN. PERQUè EL PRIMER éS UN PROBLEMA DE DECISIó POLÍTICA, MENTRE QUE EL SEGON éS UN TEMA PENDENT TAMBé DES D'UN PUNT DE VISTA POLÍTIC, DE DEFINICIó DELS DIFERENTS NIVELLS DE L'ESTAT. TOT AIX6 ANIRà TROBANT ACOMODO PERQUè ALTRES PROBLEMES MéS GROSSOS S'HAN ANAT SOLUCIONANT, PERQUè AL FINAL LA RACIONALITAT EN AQUESTS TEMES S'ACABA IMPOSANT. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL EN CANVI, EL TEMA DELS CENT MIL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: MILIONS ENS PREOCUPA I ENS PREOCUPAVA EXTRAORDINàRIAMENT PERQUè AQUI ALL(7) QUE EST EN JóC éS LA DEFINICI6 DEL NIVELL DE CIUTAT, I L'AMBICI6 D'AQUESTA CIUTAT. ENTENíEM PEL NIVELL DELS CENT MIL AQUELLES GRANS INFRASTRUCTURES QUE EN AQUESTA CIUTAT HAVIEN ANAT QUEDANT ENDARRERIDES RESPECTE DEL QUE LA PRòPIA CIUTAT AMB LA SEVA VITALITAT NORMAL MUNICIPAL ESTAVA EXIGINT. I AQUí POSàVEM DES DE L'AEROPORT, I EL PORT EVIDENTMENT, FINS A LA FAMOSA XARXA VIàRIA QUE NOSALTRES ENTENEM QUE NO ESTAN A L'ALÇADA DE TOT ALL QUE LA NOSTRA CIUTAT NECESSITA. PER FER EL QUE SIGUI, PER FER JOCS OLíMPICS O PER NO FER — LOS, éS A DIR PER FUNCIONAR, QUE EL TRàFIC VAGI, QUE LA GENT ARRIBI I QUE ELS NIVELLS D'EXIGèNCIA QUE ACOSTUMEN A DEMANAR—SE A QUALSEVOL CIUTAT EUROPEA ES PUGUIN TENIR. AQUEST éS EL NIVELL DELS CENT MIL MILIONS. EN PARLAREM AMB LA IDEA QUE TAMBé EN AQUEST CAMP, ENCARA QUE Té MéS DIFICULTAT. QUE TOTHOM ENTENGUI QUE HI HA UN NIVELL D'AMBICI6 QUE S'HA DE MANTENIR I QUE ES POT ACONSEGUIR SENSE GRANS ESCARAFALLS. NOMéS QUE HO SEGUIM DEMANANT CARREGATS DE RA6 I CONVENÇUTS QUE PODEM DEMOSTRAR QUE SI AQUESTA CIUTAT FUNCIONA MILLOR AMB AQUESTES INFRASTRUCTURES, EL PAíS EN EL SEU CONJUNT CATALUNYA I TOT ESPANYA, FUNCIONARà MILLOR. I NOSALTRES COMPLIREM MILLOR LA FUNCIó QUE SE'NS DEMANA. EN Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL DEFINITIVA AQUESTS SóN ELS TRES NIVELLS. EVIDENTMENT, QUE HI �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: HA ALTRES QüESTIONS DIGUEM—NE MéS QUALITATIVES, QUE PREOCUPEN L'ALCALDE I L'AJUNTAMENT I QUE TENEN A VEURE D'UNA FORMA O UNA ALTRA AMB TOTES AQUESTES QUE HEM DIT. EVIDENTMENT QUE DES DE LA CIUTAT HI HA PREOCUPACI6 PER SABER QUé PASSA AMB LES NOSTRES UNIVERSITATS I, SI PODEM AJUDAR, AJUDAREM EN LA MESURA QUE ES PUGUI. I éS EVIDENT QUE ENS PREOCUPA QUE LA BORSA DE BARCELONA NO VAGI COM HAURíA D'ANAR, QUE HAGI BAIXAT EN PICAT LA SEVA PARTICIPACI6 EN EL MERCAT BURSàTIL ESPANYOL I QUE TINGUI EN AQUESTS MOMENTS UNS PERCENTATGES FRANCAMENT BAIXOS. I éS EVIDENT QUE EL TEMA DE LES CAIXES D'ESTALVI ENS PREOCUPA EN LA MESURA QUE PENSEM QUE CAMINEN CAP A UNA REGULACIó DIFERENT, D'UN ALTRE CARICTER, QUE S'ANIRà IMPOSANT, AMB PROBLEMES D'AJUST PER NO TRAUMàTICS, I EN CANVI EN EL NOSTRE ENTORN AIXò NO ACABA DE TENIR. Bé, AQUESTS PROBLEMES HI SóN. TAMBé HI HA SOLUCIONS I ALTRES VIES D'IL.LUSIó COM ARA SóN ELS JOCS OLíMPICS I ALTRES PROJECTES QUE PODEN ARRIBAR A FER QUE ALGUNS QUE ELS PROBLEMES QUE AQUí ES PLANTEGEN TINGUIN UNA SOLUCIó. EN TOT CAS, QUEDEM—NOS EN AQUESTS NIVELLS I ANEM DONANT LA PARAULA A CADA UN DELS INTERVINENTS. t Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: CLOENDA DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL M'AGRADARIA QUE VOSTèS DONéSSIN PER REBUDA UNA INFORMACI6 MOLT ATAPEïDA, MOLT ACCELERADA QUE, EN TOT CAS, ALL QUE TRACTA éS DE FER—LOS ARRIBAR UN PRIMER SENTIMENT DEL QUE éS UNA DIVERSITAT DE SITUACIONS (LA MAJORIA POSITIVES). L'AJUNTAMENT JA NO HI PERD. LES EMPRESES MUNICIPALS, EXCEPTE TRANSPORTS, TAMPOC; HI GUANYEN, POC, UNA MIQUETA. TANSPORTS HI PERD, TENIM EL CONTRACTE PROGRAMA QUE SE SIGNAR. D'AQUí A TRENTA DIES EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA éS .POTSER EL MéS ESPECTACULAR. NO SOLAMENT PERDIA SINE QUE VA ARRIBAR A TENIR UN FORAT DE L'ORDRE DE SIS O SET MIL MILIONS I EN AQUEST MOMENT L'EST. RECUPERANT. INICIATIVES SA., QUE S'ESPERAVA QUE HI PERDéS EL PRIMER ANY, NO HA PERDUT PERQUè VA TENIR UNA VIDA DE TRES MESOS. PER¿ EN EL PRIMER EXERCICI COMPLET JA NO HI PERD. I POSSIBLEMENT EN EL TERCER Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: JA GENERARà BENEFICIS I, SOBRE TOT, ESTARà AJUDANT QUE HI HAGI EMPRESES QUE EN TINGUIN PER DESPRéS RETIRAR–SE. LA FIRA HI GUANYA, I NO GUANYAVA. NO NOMéS GUANYA SIN E) QUE INVERTEIX. LA FIRA NO HAVIA INVERTIT MAI. LA CIUTAT éS PROPIETàRIA I PER TANT S'ESPERAVA QUE, SI NO LA CIUTAT, L'ESTAT INVERTíS EN LA FàBRICA FíSICA DE LA FIRA. I ARA S'ESTà INVERTINT. PRIMER AQUESTES FONTS TAN MAQUES QUE VOSTèS HAN VIST; EN BONA PART LES PAGA L'AJUNTAMENT PE-Rò TAMBé LA FIRA EST AMORTITZANT UN CRèDIT. EL QUE PERD éS TRàFIC, PER EL PORT MAI NO HI HA PERDUT. DINERS NO. HA TINGUT SEMPRE UN EXCEDENT BRUT MOLT IMPORTANT,DE L'ORDRE DELS 500 MILIONS. I A MéS, PER LLEI S'HA DE REINVERTIR EN EL PORT PERQUè SI NO S'HI PERD. NO éS UNA SITUACI6 PREOCUPANT DES DEL PUNT DE VISTA DEL SEU EQUILIBRI, Sí QUE éS PREOCUPANT DES DEL PUNT DE VISTA DEL SEU FUTUR. HEM SANEJAT I ELS PODEM DIR TRANQUIL.LAMENT QUE HEM SANEJAT I QUE JA NO PATIM PER PAGAR LA NòMINA. ENS HA COSTAT SIS O SET ANYS, PERò ARA NO PATIM PER PAGAR LA NòMINA. I TANMATEIX PATIM PEL FUTUR, PATIM EN EL SENTIT QUE ENS PREOCUPEM QUE EL FUTUR SIGUI MéS PLé D'EXPECTATIVES POSITIVES. I AQUESTA éS LA QüESTI6 QUE ENS HA PORTAT A TENIR AQUESTA TROBADA AMB VOSTèS TOT I PARTICIPANT – ELS QUE ESTEM EN CONDICIONS D'ESCOLTAR, DE SER AJUDATS, D'AJUDAR A TOTS AQUELLS QUE VETLLIN PER EL FUTUR D'AQUESTA CIUTAT I DE COMENÇAR MODESTAMENT A AJUDAR, NO Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �. • Ajuntament de Barcelona • Gabinet de Comunicació Ref.: APRETANT MASSA PER LA BANDA DE LA PRESIó FISCAL (HEM ARRIBAT A ALLò QUE NOSALTRES ANOMENEN "DESCANSILLO"). NO. éS QUE ESTIGUEM A NIVELL EUROPEU PER SOM CONSCIENTS QUE HEM PUJAT MOLT DE PRESSA I QUE CONVé DESCANSAR. PER TANT NO APRETAREM MASSA MéS PER AQUí. TAMBé Sal CONSCIENTS QUE HI HA PROBLEMES POLITICS MéS VISTOSOS I POTSER MéS IMPORTANTS PEL FUTUR DEL PAíS, COM PUGUI SER EL FINANÇAMENT AUTONòMIC I QUE MENTRE NO ESTIGUI RESOLT, MALAMENT RAI. HI HA UNA COLLA DE TEMES PERò, EN QUé NO PERDONARAN PLAÇOS. EN EL TEMA DE LA FIRA NO PERDONAREM PLAÇOS, EN EL TEMA DE LA XARXA VIàRIA NO PERDONAREM PLAÇOS. PERQUè CONSIDEREM QUE AQUESTS Sal DOS TEMES EN ELS QUALS LA CIUTAT JA EST ARRISCANT. (...) ES TRACTA DE RESOLDRE UN PROBLEMA TAN SENZILL COM éS TROBAR ELS CAMINS PER CONDUIR ELS DINERS, QUE HI Sal, ALS PUNTS ON CALEN. I ELS PUNTS ON CALEN SóN BASTANT CLARS DES DEL PUNT DE VISTA DE L'ACTUALITAT SOCIAL. TAMBé PENSEM QUE EL TEMA DE LA BORSA NO VA Bé, NO VA GENS Bé I POT ANAR MOLT MALAMENT SI ES VA CAP A UNA CENTRALITZACIó. PER TANT NOSALTRES ALLòQUE TENIM D'ESBRINAR éS QUINES PODRIEN SER ALGUNES DE LES VIES DE REFLEXI6 SOBRE EL TEMA. EL COL.LEGI D'ECONOMISTES, NOSALTRES ALLò QUE TENIM D'ESBRINAR ES QUINES PODRIEN SER ALGUNES Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació DE LES VIES DE REFLEXI6 SOBRE EL TEMA. Ref.: EL COL.LEGI D'ECONOMISTES, I EN SANTACANA EN PARTICULAR, ESTANT ANIMANT UNA REFLEXI6 SOBRE EL TEMA. EL MéS IMPORTANT éS QUE LES EMPRESES GUANYIN DINERS. SI LES EMPRESES GUANYEN DINERS N'HI HAURà PER PAGAR I SI NO EN GUANYEN NO N'HI HAURà. VOLEM DIR QUE GUANYIN DINERS EN EL SENTIT FORT DE LA PARAULA, NO QUE FACIN BENEFICIS A CURT TERMINI, SINO QUE SIGUIN PRODUCTIVES PER L'ENTORN EN EL QUAL NOSALTRES HI SOM, LA SOCIETAT HI éS, LA BORSA HI éS. QUE TINGUIN UN ENTORN QUE SIGUI CONDUCTIU D'ACTIVITAT D'AQUESTA CIUTAT PERQUE ENS L'ESTIMEM. PERQUE MéS ENS AGRADARIA QUE ANéS ENDAVANT QUE NO QUE ANéS ENDARRERA. I ARA, SI TENEN.PREGUNTES... Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3953 Title A name given to the resource Presentació de l'activitat econòmica Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Area Urbanisme i Obres Públiques, Empreses municipals, Iniciatives SA, Empresa privada i Port. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albèniz Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Infraestructures Gestió pública Competitivitat Barcelona Acció política Model social Urbanisme Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1048/19861009d_00158.pdf 73c1c8c6b39670ce284589284ca890c3 PDF Text Text R‘. 9' 7 M 11IIW Ájiiñtament de Barcelona Intervenció de l'Alcalde de Barcelona, Excm. Sr. Pasqual Maragall, amb motiu de l'exposició "Trésors Barcelone" Lausanne, 9 d'octubre 1986 Exp. 7O5/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació MESDAMES ET MESSIEURS: NOUS VOICI RÉUNIS POUR INAUGURER CETTE EXPOSITION TRÉSORS DE BARCELONE QUI M'OFFRE, EN TANT QUE MAIRE DE BARCELONE, ET AU NOM DE MES CONCITOYENS, LA SATISFACTION DE VOUS PRÉSENTER UN LARGE CHOIX DE CE QUE FUT LA CONTRIBUTION DE BARCELONE AU DÉVELOPPEMENT DES ARTS TOUT AU LONG DE NOTRE SIèCLE. JE N'AI BIEN SúR PAS L'INTENTION, NI IL M'INCOMBE, DE VOUS PARLER DE LA VALEUR ARTISTIQUE DES OEUVRES EXPOSÉES. PAR CONTRE, J'AIMERAIS VOUS FAIRE PART DE QUELQUES UNES DES RÉFLEXIONS QUE M'INSPIRE CE CHOIX SI PARTICULIER. EN PREMIER LIEU, CETTE EXPOSITION SE PROPOSE DE SITUER NOS ARTISTES LES PLUS CONNUS COMME LE SONT Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �—3— A}untament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: PICASSO ET MIRE, DANS LE CONTEXTE DE L'AMBIANCE CULTURELLE PROPRE à LA VILLE DE BARCELONE QUI LES A PUISSAMMENT INSPIRÉS. NOUS AVONS VOULU DÉMONTRER AINSI QUE CES ARTISTES, GÉNIES EXCEPTIONNELS, N'ONT PAS ÉVOLUÉ DANS UNE ATMOSPHèRE HOSTILE à LEUR CRÉATIVITÉ, BIEN AU CONTRAIRE. ENSUITE, IL M'IMPORTE DE VOUS DIRE QUE LA PLUPART DES OEUVRES EXPOSÉES PROVIENNENT DES MUSÉES MUNICIPAUX DE BARCELONE. CES FONDS, DANS LEUR GRANDE MAJORITÉ, SONT LE FRUIT D'UNE HEUREUSE RENCONTRE ENTRE LA GÉNÉROSITÉ DES COLLECTIONNEURS PRIVÉS ET LA PERSPICACITÉ ET LE SENS CIVIQUE DE LA MUNICIPALITÉ DE BARCELONE. LA TROISIèME RÉFLEXION QUE ME SUGGèRE CETTE EXPOSITION EST LIÉE à LA DÉCISION QUE PRENDRA D'ICI HUIT JOURS LE COMITÉ OLYMPIQUE INTERNATIONAL QUANT à LA TENUE DES JEUX OLYMPIQUES DE 1992. COMME VOUS LE SAVEZ, CETTE EXPOSITION N'Y EST PAS ÉTRANGèRE. EN EFFET, CE CHOIX, SON CATALOGUE, SOULIGNENT UN DES MEILLEURS ARGUMENTS QUE PEUT PRÉSENTER BARCELONE EN Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �—4— Atiuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref. : FAVEUR DE L'ATTRIBUTION DE L'ORGANISATION DES JEUX: LA VOLONTÉ UNANIME DE TOUS LES BARCELONAIS, DE TOUS LES CATALANS, DE TOUS LES ESPAGNOLS. DE LA MIME FAÇON QUE RÉCEMMENT AU "COMPTOIR SUISSE" LE GOUVERNEMENT AUTONOME DE LA CATALOGNE, LA GENERALITAT, A GÉNÉREUSEMENT CÉDÉ UNE PARTIE DE SON ESPACE POUR PRÉSENTER LES PROJECTS DE LA BARCELONE OLYMPIQUE, TRÉSORS DE BARCELONE COMPTE AVEC LA COLLABORATION ENTHOUSIASTE ET GÉNÉREUSE DE TOUTES LES INSTITUTIONS NON MUNICIPALES ET DE TOUS LES PARTICULIERS AUXQUELS NOUS AVONS FAIT APPEL. CITONS EN PARTICt R LA FONDATION MIRó, LE MUSÉE DALí à FIGUERAS, ET TOUT SPÉCIALEMENT LA MAISON CIVILE DE SA MAJESTÉ LE ROI. LES CRITIQUES D'ART, AVEC à LEUR TETE LEUR PRÉSIDENT, MONSIEUR CESáREO RODRíGUEZ AGUILERA, N,'ONT PAS MANQUÉ DE NOUS PRITER LEUR ASSISTANCE ET DE CONTRIBUER à L'ENTREPRISE COMMUNE AVEC LEURS TEXTES. ENFIN, J'AIMERAIS REMERCIER CHALEUREUSEMENT TOUS CEUX QUI ONT RENDU POSSIBLE CETTE EXPOSITION: LES Exp. 82 - 86 - IMPPEMTA MUNICIPAL l/v.- t.A¡1—' �,Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació RESPONSABLES DE LA FONDATION DE L'HERMITAGE ET EN PREMIER MONSIEUR.FRANÇOIS DAULTE; L'ÉQUIPE DE LA REVUE L'OEIL QUI, DANS SON MAGNIFIQUE NUMÉRO DE JUILLET-AOúT NOUS A DONNÉ UN AVANT -GOaT DE CE QUE SERA CETTE EXPOSITION; MADAME PILAR MUÑOZ, COMMISSAIRE DE CELLE-CI; ET TOUS CEUX QUE J'OUBLIE DE CITER. MAIS SURTOUT, JE NE VOUDRAIS PAS EXCLURE DE CET HOMMAGE LE CATALAN INQUIET QUE FUT JOSEP PIJOAN, DONT LE SOUVENIR ÉMOUVANT EST INTIMEMENT LIÉ à CES LIEUX QUI L'ONT HÉBERGÉ PENDANT LONGTEMPS. MERCI à EUX, MERCI à VOUS TOUS. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3954 Title A name given to the resource Presentació de l'exposició "Trésors de Barcelona" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fondation de l'Hermitage, Lausanne Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Art Barcelona Cultura Model social Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1049/19861011d_00159.pdf 51331e63c3a2133ec64449a92526cd22 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona. Prego per de l a l'Excm. Ides de Montbui, pronunciat Fes+...i: Pasqual Mara_, . ^ ` Alcald e de Barcelona Caldes de Montbui, 11 d'octubre 1986 Exp. 705/84 • IMPREMTA MUNICIPAL �A ñtament de Barcelona Gabinet de Comunicació BENVOLGUTS CALDERINS: EL VOSTRE ALCALDE HA VOLGUT QUE AQUEST ANY L'ALCALDE DE BARCELONA PRONUNCII EL PREGó DE LA FESTA MAJOR. AMB TOTA IL.LUSIó HE CONSIDERO UN ACCEPTAT HONOR; PER. A Mi I LA INVITACÍó, QUE PER A 'LA CIUTAT DE BARCELONA. PEL QUE REPRESENTA LA VILA DE CALDES, SER LA PRIMERA VEGADA QUE ES FA UN I PER PREGó A LES VOSTRES FESTES.' ES UNA MONTBUI NOVA. PROVA DE L' ESTIMACIó D'.' CALDES DE PER BARCELONA, QUE BARCELONA APRECIA ENORMEMENT EN PROCEDIR D'UNA VILA AMB UNA PERSONALITAT TAN FORTA CON LA DE CALDES. PERQUE LLEGINT EL RECORREGUT DE CALDES A TRAVÉS DEL TEMPS, UN BARCELONí. NO POT SOSTREURE'S DE FER–SE UNES- QUANTES REFLEXIONS. LA VILA DE CALDES HA MANTINGUT LA SEVA PP.ESNCIA A Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LA HISTòRIA DURANT SEGLES I SEGLES, CONSERVANT LA SEVA IDENTITAT, LA SEVA PERSONALITAT. LES VOSTRES TERMES EREN CITADES • PER PLINI I PER PTOLOMEU MIL ANYS ABANS DE QUE NEIXÉS EL. COMPTAT DE BARCELONA, ABANS QUE NEIXÉS CATALUNYA. MÉS TARD, PER TOTA L'EDAT MITJANA, CALDES VA DONAR PROVES DE LA SEVA CONSTàNCIA EN EL TREBALL. D'AQUESTA MANERA EL SEU MERCAT VA TENIR LA IMPORTàNCIA QUE VA TENIR: ELS SEUS TEIXITS I. DRAPS EREN APRECIATS ARREU DEL MON CONEGUT EN AQUELL TEMPS. DESPRÉS VAN VENIR LES PESTES, LES GUERRES, LES ` CALAMITATS. PERò SEMPRE, EN LES ÉPOQUES BONES I •-DOLENTES, CALDES VA DESTACAR-SE PEL SEU AFANY DE LLIBERTAT. PER AIXò VA SER UNA VILA. DE JURISDICCI6 REIAL, PROTEGIDA DELS ABUSOS DELS SENYORS .FEUDALS. ALFONS EL MAGNàNIM LI VA CONCEDIR EL TíTOL. DE BRAÇ, MEMBRE I 'CARRER DE BARCELONA. COM SABEU, EN AQUELLS TEMPS, SER' . "CARRER DE BARCELONA" ERA UNA MOSTRA DE •LLIBERTAT, UNA GARANTIA QUE .LA CIUTAT DE BARCELONA CONFERIA A LES VILES-CATALANES CONTRA EL MAL US QUE ELS Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �-4- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SOBIRANS FEIEN DE LA SEVA JURISDICCIó. L'AMOR PER LA LLIBERTAT DE CALDES ES VA DEMOSTRAR TAMBÉ A LES GUERRES DELS SEGADORS, DE SUCESSI6 I DEL FRANCS. I MALGRAT QUE LA DEFENSA DE LA LLIBERTAT LI VA COSTAR MOLT CARA, CALDES VA SABER RECUPERAR-SE .I RECOBRAR EL SEU RITME, EL SEU TARANNà DE VILA EQUILIBRADA I PRODUCTIVA. A VEGADES LES ÉPOQUES DE DEPRESSI&' VAN SER LLARGUES. PERò LA IIISTòRIP: D'AQUESTA VILA, AMB ELS SEGLES I SEGLES QUE TÉ AL . DARRERA, NO ES - POT JUTJAR COM UNA .ALTRA QUALSEVOL. AMB AQUESTA PERSPECTIVA ES , POT VEURE, DONCS, LA CONTINUITAT, LA COHERèNCIA SECULAR DE CALDES DE MONTBUI. AQUESTES QUALITATS US HAN PERMÉS TAMBn TRAVESSAR EL DESARROLLIS11E 'BRUTAL DELS ANYS SEIXANTA, SENSE QUEDAR-VOS .AL MARGE DELS SEUS EFECTES BENFICS, PER SENSE PATIR EL DISLOCAT-LENT DE L'ESTRUCTURA SOCIAL QUE HAN PATIT ALTRES POBLACIONS. Exp. 82-88 • IMPREMtA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació QUAN VA PASSAR LA FEBRE DESARROLLISTA, QUAN VA VENIR LA CRISI, CALDES DE MONTBUI HA SABUT SUPERAR-LA AMB UN ÉXIT NOTABLE. LA VOSTRA SOCIETAT ÉS UN MODEL D'INTEGRACI6 I DE CONVIVèNCIA. TOT CATALUNYA N'HA D'APRENDRE MOLT. NO TINC CAP DUBTE QUE EN_EL FUTUR CALDES DE MONTBUI MANTINDRà LA SEVA PERSONALITAT, I CONTINUARà GUARDANT L'EQUILIBRI ENTRE LES SEVES TRADICIONS I ELS -AVENÇOS DE LA SOCIETAT, DE LA TECNOLOGIA. LA VITALITAT I LA SALUT DELS VOSTRES JOVES, QUE ES MANIFESTA A TRAVS DE LES VOSTRES ASSOCIACIONS, A TRAVèS DELS VOSTRES EQUIPS DE FüTBOL, D'HOQUEI, DE BàSQUET, N'ES UNA GARANTIA. I AQUEST JOVENT COM EL DE CALDES, AME EL SEU ENTUSIASME, ÉS UN DELS MILLORS ARGUMENTS QUE TÉ BARCELONA PER ACONSEGUIR ELS JJ.ÓO. CALDES DE MONTBUI JA FA MÉS D'UN ANY , QUE ES VA ADHERIR OFICIALMENT A LA CANDIDATURA DE BARCELONA. AVUI Exp. 82-86 • IMPREMTA MUNICIPAL �Aj ntament de Barcelona Gabinet de Comunicació HE VIST COM RENOVAVEU MASSIVAMENT AQUESTA ADHESIó. AMICS CALDERINS, LA DECISIó QUE ES PRENDRà LA SETMANA QUE VI A PER A LA CIUTAT DE LAUSANA POT SER CRUCIAL BARCELONA I. PER A TOTA CATALUNYA. LA OBTENCIó DELS JJ.00. PER A BARCELONA POT SIGNIFICAR UN IMPULS QUE AJUDAR A MODERNITZAR TOTA CATALUNYA, A ÀGLUTINAR TOT UN SEGUIT D 'ACTIVITATS DISPERSES, DES DE L'ESPORT FINS A LES TELECOMUNICACIONS. RECORDEU COM ARRAN DE L'EXPOSICI6 DE BARCELONA BARCELONA VA DONAR UN AL 1929, GRAN SALT ENDEVANT QUE, ENTRE' ALTRES BENEFICIS, VA DONAR UN GRAN IMPULS .A L'ECONOMIA CALDERINA GRàCIES A L'EXPLOTACIó DE LES PEDPERES PER FER. LLAMBORDES PER ALS CARRERS DE BARCELONA. CALDES, AMB LA SEVA MAGNíFICA BASE ESPORTIVA, AMB EL SEU MAGNíFIC. EQUIPAMENT HOTELER, SUPERIOR A TERRASSA. I. SABADELL, POT SER BENEFICIàRIA DIRECTA DELS JJ.00. DEM MATEIX M' EN VAIG CAP A LAUSANA PER SER PRESENT A Exp. 82.88 - LES SESSIONS DEL IMPREMTA MUNICIPAL COMITF OLíMPIC INTERNACIONAL. PODEU �Ajuntament de. Barcelona Gabinet de Comunicació ESTAR SEGURS QUE ME N'ANIRÉ PROFUNDAMENT SATISFET DE QUE EL MEU úLTIM ACTE OFICIAL A CATALUNYA, ABANS DE SORTIR, HAGI ESTAT AQUESTA PARTICIPACI6 Á LA FESTA MAJOR DE CALDES. DE MONTBUI, ON HE POGUT CONSTATAR EL VOSTRE ENTUSIASME. AMICS MEUS, JO ESPERO QUE QUAN AQUEST ANY CELEBREU LA VOSTRE CAPVUITADA, PODEU CELEBRAR TAMBÉ LA CONCESSIÓ DELS JOCS A BARCELONA. I SI NO ENS ELS DONESSIN, NINGú NO ENS PODRà TREURE TOT EL QUE HEt. VISCUT AQUESTS DOS úLTIMS ANYS, NO ENS PODRAN -TREURE EL DESCOBRIMENT D . 'AQUESTA FORMIDABLE SOLIDARITAT DEL JOVENT I DELS POBLES DE CATALUNYA. PERÒ JA NO HEM DE PARLAR MÉS. ANEèN A DIVERTIR-NOS. QUE COMENCI LA FESTA, LA GRESCA, L'ALEGRIA. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3955 Title A name given to the resource Festa Major de Caldes de Montbui / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Caldes de Montbui Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Caldes de Montbui Festes majors Barcelona Història Municipis Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Territoris Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències