44 50 5135 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/172/20040617sitges.pdf 344bdf2bebdb5e8a6f9d88c6dc960267 PDF Text Text Intervenció en la sessió inaugural de les XXI Jornades de Sitges del Cercle d'Economia "Creixement econòmic i responsabilitat social". Sitges | 17/6/2004 Diumenge passat vam tancar un període de poc més d’un any que ha portat els ciutadans a les urnes en quatre ocasions. El tancament d’aquest llarg cicle electoral ha suposat l’inici d’un nou període polític on el partit socialista no solament es consolida com la força majoritària sinó que –en el cas de Catalunya- ostenta responsabilitat de govern en els tres nivells de l’administració. En sis mesos molt difícils, el Govern de Catalunya ha vist ratificada per dues vegades la confiança dels seus electors: del 54.9% dels vots que van sumar els tres partits que el conformen ha passat a un recolzament del 61.2% en les eleccions generals i un 61.8% en les recents eleccions europees. Permetin-me confessar la immensa satisfacció que suposa ser dipositaris de la confiança dels ciutadans però també de la responsabilitat que sabem que tenim davant nostre. Els governs, com no pot ser d’altra manera, governen des del primer dia i estan preparats per governar des de molt abans. Encara que també s’ha de reconèixer que les dinàmiques del cicle electoral “tenyeixen-intoxiquen” els debats i les agendes polítiques. Deixin-me doncs aprofitar aquesta magnífica ocasió per explicar el programa del govern de la Generalitat de Catalunya dels propers tres anys i mig. Uns anys on, justament, el debat sobre polítiques és el més important i l’únic per al qual aquest govern vol ser jutjat. Les prioritats de l’acció de govern estan clares i estan definides a l’Acord del Tinell. Són uns objectius que es poden resumir en dues grans idees. a) Un objectiu polític: la millora i aprofundiment de l’autogovern b) Un objectiu social: el bon govern per a impulsar el progrés econòmic, social i cultural dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya i l’equilibri dels seus territoris. No voldria estendre'm en excés en aquest punt, però més i millor autogovern consisteix en –deixin-m’ho dir així- un projecte estrella que és la reforma de l’Estatut, en la reforma del sistema de finançament i en una sèrie de reformes institucionals paral·leles que 1 �van des de la reforma de la Llei electoral catalana fins a la reforma del Senat espanyol. Per tant, és una operació complexa, amb reformes encadenades que es condicionen les unes a les altres i és per tant essencial que es gestionin amb calma, amb estratègia i sobretot, amb molta flexibilitat. Voldria remarcar especialment que més autogovern en general i la reforma de l’Estatut en particular no son finalitats en sí mateixes, sinó eines al servei d’una causa, que és la millora de la vida dels ciutadans i de la seva autoestima. I això és important deixar-ho clar perquè a vegades sembla que caiguem en lògiques caïnites quan es discuteixen aquests temes. Descentralitzar no es sinònim de insolidaritat i gestionar una singularitat tampoc és sinònim de reclamar privilegis. El que pretenem amb la reforma de l’Estatut és obtenir els instruments que ens permetin fer front a problemes no resolts i a nous reptes plantejats. Quins reptes? La immigració o la concreció del paper de Catalunya a Europa. Quins problemes? Solucionar l’encaix definitiu a la realitat plurinacional, plurilingüística i pluricultural de l’Estat espanyol. Dit això, m’agradaria centrar-me en el que seria el segon gran objectiu d’aquest govern, el bon govern, i en particular centrar-me en el que són els objectius en matèria de política econòmica. Abans he dit que el tancament del cicle electoral propiciava un moment òptim per explicar el pla d’acció del govern. Aquesta setmana és també un moment òptim per presentar els objectius econòmics perquè s’han presentat al Parlament els Pressupostos de l’exercici 2004, que per cert van ser rebuts per la televisió pública amb una fredor admirable: el lead de portada va ser sobre un error en el càlcul d’algunes pensions. No van ser els quasi 200.000 milions de dèficit que ens va deixar l’exercici 2003 (quasi 1.200 milions d’euros). Ningú millor que l’audiència d’avui per entendre que si bé una part fonamental de la política econòmica consisteix en trobar el diagnòstic adequat i escollir l’enfocament amb el qual se n’aborden els reptes derivats, l’altre part igualment decisiva consisteix en la bona gestió dels recursos que són, per definició, sempre limitats. El pressupost és l’instrument bàsic de gestió d’un govern, marca límits i prioritats i per això és un element clau, de referència i quasi diria de credibilitat, respecte la paraula donada. 2 �Encara que el conseller Castells parlarà dels pressupostos més acuradament, sí que m’agradaria remarcar certs aspectes; en especial, com s’adeqüen a les prioritats en política econòmica a les quals em referiré més endavant. En primer lloc m’agradaria remarcar que són uns pressupostos de transició pels molts condicionants heretats de la gestió anterior. Mostren, com ja he dit, un resultat negatiu per al 2003 de 1.177M€ (un 6-7% del pressupost, i un 0.86% del PIB) i un nivell d’endeutament de 17.364M€ (12.7% del PIB) així com una despesa desplaçada del 2003 que puja a 2.903M€. No vull negar que és una situació preocupant, però tampoc vull ser alarmista. L’única cosa alarmant seria que el govern no sabés on està i d’on surt. Però tot això ho sabem i molt bé. Partim d’una auditoria dirigida per l’interventor de la Generalitat, que porta més de 10 anys en el càrrec, i monitoritzada per un panell d’economistes fiables. En aquest sentit, són uns pressupostos fets des de la coherència política i el rigor econòmic. Encara que té un estret marge de maniobra, el pressupost apunta les línies programàtiques del govern. Només donaré una dada: es destinen a inversió 1.943M€, el que suposa un augment del 13.4% respecte l’exercici anterior, quasi el doble del que s’augmenta en despesa corrent (7.4%) Són –permetin-me anunciar-ho d’aquesta manera- els pressupostos de la inversió, i això és quasi el que en podríem dir el ‘leit-motiv’ del nostre govern, d’un govern amb ambició, que fa en el present apostes fortes per a un futur més pròsper per a tots. Ens hem proposat una reducció molt seriosa de la despesa corrent, però per això també es necessita temps. Aturar una màquina que porta 23 anys amb la mateixa inèrcia no és el mateix que heretar un pressupost després d’anys i anys de Solchaga i Solbes. Sobretot si la ideologia inherent a aquesta màquina, en el nostre cas, és una total bona consciència de la insuficiència dels recursos rebuts de l’Estat. Sense estendre’m ja en més detalls del pressupost, voldria entrar en la definició de la nostra política econòmica. El nostre objectiu bàsic és proporcionar un creixement sostingut i sostenible que garantitzi el benestar dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. I una preferència marcada per la solució dels problemes endèmics de la sanitat i l’educació, així com també de les infraestructures i de la qualitat de vida a uns quaranta barrisproblema, en els quals la convivència i l’educació s’han deteriorat seriosament. 3 �Malgrat això, dir que volem un creixement econòmic i identificar els problemes és dir molt i, a la vegada, no dir res. El realment important és definir les polítiques concretes perquè el creixement quantitatiu i qualitatiu sigui una realitat. Deixi’m doncs redefinir el nostre objectiu en matèria econòmica com la millora de la qualitat de vida i l’impuls de la competitivitat i el dinamisme de l’economia catalana davant els reptes de la globalització i de l’ampliació de la Unió Europea. Dit d’una altra manera, adequar la política econòmica als nous mecanismes de competència global i de la cohesió- que era justament el que es va pretendre amb els criteris de Lisboa-. Entenem que per fer front a aquests reptes, Catalunya necessita transformar un model de competitivitat que està esgotant el seu recorregut. El model basat en baixos costos laborals, poc valor afegit i el treball precari i poc especialitzat ja no és sostenible. Ho vaig a dir d’una manera més rotunda: si Catalunya intenta competir en costos fracassarà. Deixi’m vostès donar-los una altra dada que parla per si mateixa: a l’any 2000 el cost mitjà per hora a Espanya era de 15.7 euros i en alguns països de l’Est era al voltant dels 3 euros. Em sembla doncs evident que qualsevol política responsable no pot anar mai encaminada a protegir o a mantenir aquest model. I justament em refereixo a això quan dic que la deslocalització o la reubicació és un procés intrínsec i quasi m’atreviria a nomenar-lo natural del procés de desenvolupament econòmic. I tenim que afrontar-lo sense por i de la manera més proactiva. Les activitats que es mantenen són les realitzades per empreses locals que a la seva vegada reubiquen fora aquella part del seus processos de treball poc qualificat, o que mantenen aquí un avantatge comparatiu important gràcies a factors inexportables, naturals o culturals. Un altre tema molt diferent és que evidentment la deslocalització cal gestionar-la d’una manera adequada, ajudant que faci el menys mal possible al teixit social i a la pèrdua de competitivitat de l’entorn. Com canviarem el model econòmic existent? Es farà per mitjà d’una nova política econòmica, industrial i d’inversió en capital humà, dirigides a incidir en factors estratègics que permetin augmentar la productivitat de l’economia. 4 �És a dir, una política econòmica en sentit ampli que permeti la transició cap a una economia basada en el coneixement i que situï la innovació (o l’I+D+i) com a motor del creixement. Per a això, incidirem en certs factors estratègics fonamentals que són: - La inversió en infraestructures - la formació de capital humà - la incorporació de processos d’innovació tecnològica als processos productius - més inversió en I+D+i - el finançament de projectes de “capital risc” És a dir, una estratègia que combina mesures de diferents tipus i que, pel paper clau que se li atorga a la innovació i a la transferència tecnològica com a factors estratègics, suposa l’impuls decidit al “triangle virtuós” entre centres de coneixement, empresa i govern. Així, les línies mestres del “Pla d’investigació i innovació a Catalunya 2005-2008” van ser presentades el dissabte passat conjuntament pels consellers de Treball i Indústria, Sanitat i Universitats i Recerca, la qual cosa em sembla una bona mostra de la coordinació i la transversalitat que es vol impulsar des del govern en aquests temes. El desenvolupament d’aquest enfocament suposa que el nostre àmbit d’actuació serà el foment de les externalitats de les empreses de cadascuna de les concentracions industrials del nostre país. Ja que això suposa actuar paral·lelament sobre varis factors, exigeix, per a la seva eficàcia, un entramat institucional format per diversos agents públics i privats. I també exigeix, per tant, que es defineixi i s’apliqui des de la col·laboració i la coordinació dels diferents nivells d’administració, les empreses, les universitats, parcs tecnològics, i centres de serveis... El Govern de Catalunya ja està treballant en aquesta línia. Permeti’m esmentar breument els exemples més significatius: Hem impulsat l’Acord Estratègic per a la Internacionalització, la qualitat del treball i la competitivitat de l’economia catalana, l’acord més ampli i ambiciós en molt temps a l’àmbit de l’economia catalana, subscrit per la Generalitat de Catalunya amb CCOO, UGT, Foment del Treball, PIMEC-SEFES i FEPIME. Un acord que marca 15 línies estratègiques de treball, essent les més importants les que he esmentat anteriorment: infraestructures, formació, innovació i creació d’un entorn favorable o “business friendly”. 5 �Així mateix, i també en virtut de l’acord, s’han constituït tres taules sectorials: considerem que l’anàlisi per sectors és fonamental per a un diagnòstic precís i per definir línies concretes d’actuació. Per recolzar la creació d’un entorn innovador de manera més contundent la nova política industrial se centrarà en l’articulació del Sistema Català d’Innovació, que suposarà la participació i cooperació de tos els agents implicats en el procés innovador en la configuració d’una xarxa de centres de transferència tecnològica i d’innovació que han de crear un entorn favorable per a la modernització de les empreses catalanes. Per últim, i també en la mateix línia, hem creat l’Agència Catalana d’Inversió que és l’instrument clau per a promoure les inversions empresarials generadores d’ocupació estable i de qualitat, i que, a la vegada, aporten millores tecnològiques i complementen el teixit empresarial i econòmic de Catalunya. No voldria acabar la meva intervenció sense exposar un tema clau sense el que tot el que acabo d’exposar tindria dificultats afegides per materialitzar-se. Des del Govern de Catalunya entenem que aquesta política econòmica que pretenem dur a terme no tindrà sentit si no s’incorpora en una visió de conjunt que indiqui cap a on volem anar dins el marc europeu. En aquest sentit, Catalunya necessita situar-se en un espai econòmic molt més ampli. Catalunya pot (estic temptat de dir: ha de) convertir-se en un nucli essencial en l’Euroregió i que connecta a la mediterrània occidental amb el nucli d’Europa, el nord d’Itàlia i el Magrib. Aquesta Euroregió d’entre 10 i 17 milions d’habitants, i conseqüentment, amb una massa crítica suficient, respon a un interès estratègic compartit i a l’existència de complementarietats evidents. Estic parlant de les comunitats d’Aragó i Catalunya i de les contigües del sud de França, Midi Pyrennées i Languedoc-Roussillon, i eventualment –encara que dependrà dels seus dirigents polítics però també dels seus empresaris- de València i les Balears. Sense alta velocitat ferroviària, bones autopistes i bones connexions aèries entre aquestes comunitats, cap d’elles aconseguirà el seu òptim econòmic. I sense aquestes facilitats, la connexió entre aquesta part del món i la resta del planeta no tindrà la massa crítica suficient per fer rendibles connexions aèries non-stop en totes direccions. 6 �És a dir, no seríem l’espai econòmic europeu de punta que podem arribar a ser entre les grans aglomeracions centreuropees, parisina, londinenc, i del centre d’Espanya i del nord d’Itàlia. Seríem terreny de pas en el millor dels casos, això quan no seríem terreny de pont. Preguntin si no el que està passant amb la deslocalització de les multinacionals lisboetes –i per cert treguin conclusions sobre el poc o molt que ser un Estat o una capital d’estat representa avui a Europa i al món obert. S’està fent més a l’eix Porto-Vigo que el centre lusità. I és lògic. Si volem que aquesta Euroregió sigui possible són necessàries dues estratègies econòmiques principals amb les que el govern que presideixo està profundament compromès. En primer lloc, les polítiques destinades a reforçar les relaciones econòmiques, culturals i socials dins d’aquest espai, facilitant totes les interconnexions possibles, que són moltes. En segon lloc, perquè l’Euroregió sigui una realitat efectiva és necessari canviar i superar la concepció radiocèntrica que impera en el disseny de les infraestructures que operen en territori espanyol. S’ha d’avançar cap a una nova concepció que configuri un nou mapa d’infraestructures que sigui el reflex d’una concepció en xarxa de les relacions econòmiques. Quan deia que aquesta era una setmana òptima per exposar el programa econòmic del govern, he d’afegir en aquest punt encara una altra raó. Com saben, dilluns passat em vaig reunir amb la ministra de Foment del govern Zapatero, Magdalena Álvarez, que no només va garantir que l’AVE arribarà a Barcelona el 2007 sinó que va reiterar molts dels compromisos d’inversió que han estat una demanda reiterada de Catalunya i que, fins ara, no havien estat atesos. Això em congratula de forma especial perquè no només em permet reiterar el compromís del meu govern respecte a la inversió que Catalunya necessita per al futur que volem i podem donar sinó que afegeix el compromís del govern de l’Estat, un govern amic amb el que, com s’està demostrant, ens entendrem. Encara que en alguns punts puguem discrepar o es busqui des de fora que ens enfrontem, a vegades per qüestions molt rebuscades. Permetin-me doncs acabar compartint amb vostès la meva ambició, l’ambició del meu govern; una ambició que, per tot el que els he exposat, parteix de la responsabilitat i del possibilisme. 7 �Els estic parlant d’un programa per a vuit anys, com a mínim. Però factible en aquest espai de temps. Comença, ara ja sense més barreres polítiques que les que nosaltres mateixos ens imposem, una nova etapa per a Catalunya en la que no només durem a terme projectes fonamentals per a la millora de les lleis d’aquest país, com el nou Estatut, aparcat durant els últims quatre anys, o la reforma del sistema de finançament; sinó que també canviarem els ‘mapes’ , l’ambició i la concepció territorial d’aquest país, i això és quasi més important, perquè és més durador. Pasqual Maragall 8 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource 20260921_027.jpg Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-01-27 i 28 Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Coverage The spatial or temporal topic of the resource, the spatial applicability of the resource, or the jurisdiction under which the resource is relevant Sarajevo Title A name given to the resource Orquestra Simfònica de Sarajevo— durant el programa de solidaritat pels 1.000 dies del setge. Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Farrés, Antoni, 1945-2009 Sarajevo Districte 11 Vila i Motlló, Manel , 1956- Solidaritat Acció Política Guerra Europa Barcelona Democràcia Type The nature or genre of the resource Imatge Description An account of the resource Primer viatge de Pasqual Maragall a Sarajevo: 26-28 de gener de 1995, amb motiu dels 1.000 dies del setge de la ciutat. Convidat per l'Ajuntament de Sarajevo, Maragall va viatjar acompanyat per Antoni Farrés, alcalde de Sabadell, i José María Mendiluce, eurodiputat del PSOE. Va participar en una oració interreligiosa celebrada simultàniament en una mesquita, una catedral, una església ortodoxa i una sinagoga va visitar el centre jueu sefardita La Benevolencija i els voltants del Holiday Inn. Durant la visita es van impulsar noves formes d'ajuda humanitària i cooperació directa entre Barcelona i Sarajevo. El viatge va ser decisiu per a la posterior creació simbòlica del Districte 11 de Barcelona. Concert de l'Orquestra Filharmònica de Sarajevo durant els actes internacionals de commemoració dels 1.000 dies de resistència al setge de Sarajevo. Assistents: Pasqual Maragall i la delegació municipal de Barcelona. Sarajevo. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Relation A related resource https://europeanmemories.net/press/press-kit-exhibition-wake-up-europe-barcelona/ https://europeanmemories.net/activities/barcelona-and-sarajevo-30-years-of-cooperation/ EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1654 Title A name given to the resource Intervenció en la sessió inaugural de les XXI Jornades de Sitges del Cercle d'Economia "Creixement econòmic i responsabilitat social" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sitges Subject The topic of the resource Comerç Economia Euroregió Finançament Lideratge Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-06-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/191/20050126.pdf 8051f6a4759c860239b81f723bfa02d5 PDF Text Text Intervención del President de la Generalitat de Catalunya en el Foro Nueva Economía (castellà) Madrid | 26/01/2005 Introducción 1.- Qué pretende Catalunya 2.- Como quiere conseguirlo 3.- Qué incidencia en el conjunto de España 4.- Igualdad y diferencia 5.- Las finanzas y la red: dos temas centrales Introducción El próximo 20 de febrero los ciudadanos españoles están convocados a manifestar su opinión sobre la Constitución europea. Con el referéndum europeo se inicia un ciclo de reformas institucionales que abarcará algunos Estatutos de Autonomía y a la propia Constitución española. Tenemos así la oportunidad de pensar globalmente nuestra arquitectura institucional y los flujos de relaciones que se establecen en su interior. Tenemos ante nosotros la apasionante tarea de intentar hacer compatible la unidad política y económica de Europa con su propia pluralidad política y cultural. Como nos ha recordado recientemente el profesor Daniel Innerarity, ante este reto son de dudosa utilidad las categorías nacionales que nos llevan más a definiciones negativas que a construcciones creativas y útiles para gestionar la pluralidad. La gestión de lo plural rechaza la idea de poder como imposición y demanda una concepción del poder como negociación. Y con ello nos acerca a una noción compleja de la soberanía. Los españoles no partimos de cero. Al contrario: hemos adquirido una buena experiencia con la puesta en marcha y el funcionamiento del Estado autonómico. Nos toca ahora sacar las consecuencias de la experiencia adquirida, afrontar las cuestiones que no fue posible abordar hace 25 años y, finalmente, encajar nuestro Estado compuesto en la nueva Europa constitucionalizada. Sobre este telón de fondo me propongo en el día de hoy darles noticia de cuáles son las aspiraciones de Catalunya, qué reformas institucionales propone y cómo pretende alcanzarlas. El objetivo, método y alcance de las reformas institucionales que propone Catalunya 1.- ¿Qué pretende Catalunya? Catalunya, a lo largo de los últimos 100 años ha creado, ha recreado, trabajosamente un sujeto político. Y ese sujeto político quiere simplemente vivir, crecer y relacionarse, 1 �teniendo en cuenta un contexto español y europeo caracterizado por la pluralidad y la interdependencia. Sé que estas palabras pueden ofender a unos, sorprender a otros e inquietar a muchos. No se precipiten. La discusión sobre el "yo", sobre el "nosotros", sobre el sujeto de la oración no es tan importante como la del verbo, y el verbo es unir, no es separar; el verbo es tejer, no cortar. El verbo hoy es, primero, respetar, respetarse, y a continuación unirse y trabajar juntos en el mundo abierto, incierto y apasionante que se abre ante nuestros ojos. La sociedad catalana quiere disponer del máximo poder de decisión para gestionar sus propios intereses, especialmente en aquellas materias que determinan directamente la calidad de vida de sus ciudadanos. Ello supone la capacidad de intervenir -directa o indirectamente- en la mayoría de las decisiones políticas que afectan a sus derechos y a sus intereses. Esta aspiración de Catalunya ha sido satisfecha en parte por el vigente Estatuto de Autonomía. Pero transcurridos veinticinco años, es hora de hacer balance y de recuperar las cuestiones pendientes. El Estado autonómico surgido de la Constitución de 1978 no ha resuelto satisfactoriamente el reconocimiento pleno de la singularidad nacional catalana. Ni tampoco el ejercicio efectivo y pleno de la autonomía política mediante el respeto al dualismo competencial, las competencias exclusivas, la autonomía financiera y la responsabilidad fiscal. Se plantea pues la reforma del Estatuto para colmar estas insuficiencias, es decir para conseguir una real y más efectiva autonomía política que cumpla cuatro condiciones: 1. El reconocimiento de un espacio político con las instituciones propias de autogobierno. 2. La garantía del dualismo competencial entre el Estado y las instituciones de gobierno de la autonomía. 3. La real, suficiente y efectiva autonomía financiera. 4. La existencia de una institución verdaderamente neutral para dirimir y resolver los conflictos de competencias entre las instituciones generales del Estadi y las autonómicas. Vamos a hacer un nuevo Estatut que -en primer lugar- clarifique y refuerce las competencias de la Generalitat y fije de manera incuestionable las bases de un sistema de financiación que corrija el desequilibrio contrario a Catalunya. Queremos pagar en proporción a nuestra renta (19%) y recibir en función de nuestra población (16%). Ni más, ni menos. Pero -en segundo lugar- también queremos un nuevo Estatut para mejorar nuestras instituciones de autogobierno. - Con una organización territorial que suponga una descentralización de muchas competencias en los ayuntamientos. - Con una nueva relación con el gobierno local, hecha de lealtad, subsidiariedad, y estrategias compartidas y no enfrentadas. - Con un nuevo compromiso con la transparencia: el Estatut será una apuesta para una democracia de mayor calidad y con más control social de las instituciones públicas. - Con una administración de Justicia más próxima y, por lo tanto, más eficaz. - Con un nuevo compromiso con la ciudadanía: un Estatut vertebrado alrededor de los valores cívicos y de la participación de la sociedad civil. 2 �En este sentido el sujeto político no es, simplemente, que sea otro, es que es distinto. No es que antes el sujeto político fuese España y ahora sea Catalunya - y el resto del mundo sigue igual. Y ahora hay unas relaciones, unas realidades, unas redes mundiales, en las cuales operan los estados, y no sólo los estados, también las multinacionales, las nacionalidades no estatales y las grandes ONG´S. Hoy mismo se reunen en Davos las "multis" y en Porto Alegre las "onguis". En Barcelona se reunieron en 2004 las culturas y quizás en el futuro haya que hacer un foro anual de las culturas. En tercer lugar, queremos un Estatut que reafirme nuestra voluntad de ser considerados como Estado y que renueve el pacto de solidaridad y amistad de Catalunya con todos los pueblos de España. (Insisto una vez más: cuando, en un contexto como este digo "Estado", me estoy refiriendo a "Es-ta-do- es-pa-ñol). En este sentido el nuevo Estatut de Catalunya será una contribución decisiva para hacer efectivos los principios inspiradores del pacto constitucional de 1978. Es decir, para tener un Estado que reconozca efectivamente su pluralidad nacional y su diversidad cultural y lingüística. El Estatut deberá contemplar cuestiones como: - nuestra presencia en el Senado, - la atribución de funciones de casación ante el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, - la participación de la Generalitat en la designación de los miembros de las altas instituciones del Estado -como el Tribunal Constitucional y el Consejo General del Poder Judicial-, - la transferencia de funciones ejecutivas de la Administración del Estado a la Generalitat, - el reconocimiento, protección e impulso de la lengua y la cultura catalanas por parte del Estado español, como se está empezando a hacer ya. Y, finalmente, tendremos un Estatut que regulará las relaciones de la Generalitat con la Unión Europea. Que asegurará nuestra participación en la formación de las posiciones del Estado y nuestra presencia en las instituciones y organismos europeos cuando se traten cuestiones del interés de Catalunya. 2.- ¿Cómo espera conseguirlo?: La vía catalana Mediante la reforma del Estatuto de Catalunya de 1979, siguiendo las normas y procedimientos que la Constitución y el vigente Estatuto establecen. Ni más. Ni menos. Esta reforma está siendo elaborada por una ponencia parlamentaria conjunta en la que participan todos los grupos de la cámara catalana, incluido el Partido Popular de Catalunya. Es decir, el proyecto de nuevo Estatuto no será el proyecto de una parte ni de una persona. La reforma para ser aprobada deberá contar con el apoyo como mínimo de una mayoría de dos tercios del Parlament, lo que obliga a un amplio consenso entre las fuerzas políticas catalanas. 3 �No entiendo como hay comunidades en que esto no es así. Deberían aprender del Québec, que pone límites sensatos a la pura matemática. Para que quede más claro aún si cabe: en Catalunya no se puede imponer un nuevo Estatuto por la mayoría parlamentaria, es necesario el concurso de la oposición. Para ratificar y reforzar este compromiso de consenso de forma solemne, todos los líderes de los grupos parlamentarios catalanes nos reunimos en la localidad de Miravet -a orillas del Ebro- el pasado mes de noviembre. Nacía así lo que se ha dado en llamar espíritu de Miravet que quiere impregnar todo el proceso de reforma estatutaria. Esta voluntad de acuerdo se fundamenta en el objetivo compartido -con todos los matices que se quiera- de mejorar el Autogobierno de Catalunya. Este objetivo se centra hoy en la reforma del Estatut actual. El Estatut como instrumento de concordia y como instrumento de progreso y de justicia. Además del propósito de obtener el máximo consenso posible, otra preocupación preside la reforma: la de asegurar su plena constitucionalidad. Para conseguirlo la ponencia parlamentaria trabaja a partir de los textos que elabora el "Institut d'Estudis Autonòmics" (el instrumento de estudio e investigación en materia autonómica del que dispone el Gobierno de Catalunya), presidido por el prestigioso constitucionalista Carles Viver Pi-Sunyer (exvicepresidente del Tribunal Constitucional). Estoy firmemente convencido de que una propuesta de reforma del Estatuto de Catalunya en el marco de la Constitución española y con un apoyo parlamentario tan amplio no puede sino tener una acogida positiva y favorable en las Cortes Generales. Es verdad que nuestra propuesta es un reto. Un reto para todos. Para ustedes y para nosotros. Pero no es un órdago. Ténganlo por seguro. 3.- ¿Qué incidencia pretende tener en el conjunto de España? Somos conscientes de que la reforma de Estatut de Catalunya influirá en la modificación del resto de Estatutos. En este sentido quiero subrayar el carácter de pacto con el Estado español que tiene el Estatut de Autonomía de Catalunya. Por eso la propuesta catalana pretende, de forma simultánea, en primer lugar la afirmación de la identidad y del autogobierno de Catalunya y su reconocimiento por el Estado español, y en segundo lugar el reconocimiento del carácter plural de España y la organización federal del Estado español. Se trata de articular un Estado compuesto en el que el reconocimiento de la identidades nacionales y de las singularidades lingüísticas y culturales no equivalga a privilegios, es decir, no sea o involuntariamente entendido como un privilegio, o voluntariamente presentado como si lo fuera. Aquí nos encontramos con un grave problema de incomunicación: No disponemos de un sistema de circulación de las noticias y de las opiniones que refleje de forma real la pluralidad española. 4 �El Madrid político-mediático actúa demasiadas veces como un foro capitalino que interpreta la complejidad de España desde el centralismo y no desde la centralidad. El sistema de la capital ha sustituido al sistema estatal. Los diarios de la periferia, sus radios y televisiones no se escuchan en el centro. El centro ignora lo que ocurre en la España real, en la España plural. La existencia de sistemas de comunicación propios de cada comunidad, de la que Catalunya es un buen ejemplo, no compensa el déficit evidente del sistema actual: La España plural, la periferia política e institucional, el estado periférico por así decirlo, no es sujeto informativo de los medios de la capital. O no lo es en medida suficiente. Excepto para ser tratados como sujeto de polémica, de discrepancia cuando no como anomalía. Así, estarán ustedes conmigo que la pedagogía de la España plural se hace difícil. Desde aquí, animo a los empresarios más emprendedores de este sector para que den respuesta a este déficit del sistema de comunicación. Consciente de esta dificultad vuelvo a reiterar las ideas básicas de la propuesta de la España plural. Siendo cierto como lo es que el Estado autonómico ha dado un rendimiento extraordinario en términos de descentralización política (hoy en España, según el ministro Solbes, el centro gasta el 30, las autonomías el 50 y los municipios el 20), también es evidente que con el paso del tiempo han aflorado sus límites y sus insuficiencias. La Constitución española que ha hecho posible la España autonómica debe ahora reconocer la nueva realidad surgida a su amparo. Como bien dice Francisco Rubio Llorente: "la reforma es posible porque no se hizo España para la Constitución, sino la Constitución para España". Ha sido Rubio Llorente -que no es precisamente un izquierdista y un socialista-, y que da la casualidad que es presidente del Consejo de Estado, quien ha propuesto la fórmula de "Comunidades nacionales" en referencia a Catalunya, el País Vasco y Galicia (y "la foral de Navarra", añade). Es una fórmula discutible, como todas, pero interesante. Espero que modifique y cualifique el artículo 2 de la C.E. 4.- Igualdad y diferencia La España plural que proponemos es una España que reconoce y respeta la diferencia y que, por tanto, articula de formas diversas las realidades que son diversas. Entiendo que en el '78 la esencia del pacto constitucional consistió en que Catalunya y el País Vasco renunciaran a ejercer el derecho de autodeterminación a cambio de obtener un nivel de autonomía y de autogobierno a la altura de lo que se había conseguido con los Estatutos de la Segunda República. Ahora, el núcleo del pacto constitucional renovado debería consistir en que las nacionalidades históricas acepten la generalización autonómica, la igualdad competencial y el equilibrio del modelo, al mismo tiempo que las otras comunidades reconozcan la diversidad plurinacional, pluricultural y plurilingüística de España y, en consecuencia, las expresiones políticas prácticas y simbólicas de los hechos diferenciales. 5 �Quiero disipar un malentendido: el que opone igualdad a diversidad. Esta oposición constituye una seria confusión. Es un error, porque lo contrario de la diversidad no es la igualdad sino la uniformidad. Y a la uniformidad sí que me opongo. De la misma forma que lo contrario de la igualdad es la desigualdad y el privilegio. Yo reclamo para Cataluña una España basada en la aceptación de la diversidad y no en la desigualdad ni en los privilegios. Igualdad es partir de unos mismos derechos y competencias. Porque la igualdad de derechos es precisamente la garantía de la diversidad. ¿O no sucede también así entre las personas, entre las que es precisamente la igualdad de derechos la garantía de nuestra libertad, para ejercerla cada uno según sus preferencias, y por tanto para acabar dando lugar a la diversidad? Este es el modelo en el que creo, un modelo basado en la igualdad y en la libertad, que son el origen de la diversidad. Observen ustedes, por ejemplo, los Estados Unidos, y no encontrarán mayor diversidad que la que existe entre sus Estados: en los impuestos, el sistema educativo, la organización local, incluso en cuestiones como la existencia de la pena de muerte. Y ello es posible a partir de un marco, el de la Constitución, que es igual para todos. Por eso, cuando alguien utiliza la igualdad para oponerla a la diversidad, no tengo más remedio que negarlo rotundamente. Y advertir que no se utilice la igualdad para negar la diversidad, la libertad y la autonomía, sin las cuales no tendrían sentido ni el Estado de las autonomías ni la Constitución. 5.- Las finanzas y la red: dos temas centrales Obviamente, transformar el Estado español en un verdadero Estado compuesto no se acaba con la reforma constitucional. Exige una revisión a fondo del sistema del financiación que fije un cuadro estable de relaciones fiscales y financieras de carácter federal, equitativo y duradero, con corresponsabilidad y suficiencia. Como exige también la adecuación del sistema judicial al Estado autonómico. Y una política cultural y lingüística del Estado al servicio de todas sus lenguas y culturas. Y que la composición de las altas instituciones del Estado -como el Tribunal Constitucionalreflejen la complejidad de la nuestra organización política. Y una profunda transmutación de la organización y de las funciones de la Administración del Estado. Son reformas institucionales a las que deberían añadirse las transformaciones económicas y territoriales, inherentes a una concepción del territorio español que supere la visión centralista y radial por una nueva visión de España en red. Permítanme que me detenga un momento en esta cuestión. 6 �No vale sólo con cambiar el mapa político, también hay que cambiar los mapas físicos; para que se adecuen a la realidad del país. En definitiva: hay que pasar de una España entendida como una gran área metropolitana de Madrid, a una España concebida como una red. España es una web, como diría un castizo de hoy En la práctica, esto supone -sobretodo- un cambio en la concepción de las infraestructuras; a ello me referiré al final. Pero no únicamente hablo de infraestructuras cuando me refiero a la España en red. Hablo, por ejemplo, de la descentralización de los organismos reguladores. El traslado de la sede de la CMT a Barcelona que se hará efectivo este año 2005 o, en otra dimensión distinta, también sería un buen ejemplo el traslado de la sede de la Conselleria de Agricultura de Barcelona a Lleida. Entendámonos, una España en red no significa en absoluto una reclamación de Barcelona en pugna con Madrid. (Menos mal que hay pugna, sinó, que tedio! Pero no es eso). Una España en red significa la adecuación de las estructuras económicas a criterios de eficiencia, de demanda potencial, de complementariedades y de masas críticas existentes que necesitan respuesta, dentro del nuevo contexto europeo. Se habla de segunda transición y, en este marco, se podría hablar de 'segunda modernización'. El impulso a la sociedad de la información responde a una concepción en red por definición. El impulso a la Euroregión lo mismo. El cambio en nuestro modelo de productividad lo mismo. De todo ello les hablaba el Ministro Montilla en este mismo Foro. Y esto es también la España en red. El caso más obvio es el de las infraestructuras. Las infraestructuras deben ser pensadas y gestionadas en tanto que una cuestión global, sin exterior, y, por tanto, desde el diálogo, la coordinación y la corresponsabilidad entre territorios e instituciones. Por este motivo, defendemos la dotación de una estructura mallada que complemente y palie la radialidad de las redes de transporte, y el funcionamiento en red de las infraestructuras básicas. En el caso del ferrocarril, estamos viviendo un momento histórico con la entrada en vigor de la Ley del Sector Ferroviario, que representa un nuevo modelo de gestión y una nueva política de transportes que lo hace posible. Catalunya ha manifestado su deseo de co-gestionar las Cercanías. Hay razones para ello: la existencia de una red propia de la Generalitat o las limitaciones históricas de la red de Metro de Barcelona. Pero lo cierto es que considero que la co-gestión de las cercanías deberían solicitarla, aún sin tener red propia, comunidades como Andalucía o la Valenciana. Vertebrar territorialmente España requiere acuerdos básicos y permanentes, consensos generadores de actividad y esperanza en las instituciones. 7 �Pero, sobre todo, es esencial definir una geografía deseable del territorio que sea adecuada a las nuevas dinámicas económicas y sociales. En definitiva, se trata de la plena y coherente adecuación del Estado autonómico a la pluralidad y la diversidad de sus territorios: - instituciones (Senado, TC, Conferencia Presidentes, sistema judicial...), - políticas (cultura, lengua...), - financiación... - así como de la potenciación de la España en red en una Europa en red. Bien, lo dejo aquí por ahora. Espero que entre sus preguntas y mis respuestas podamos enriquecer, con el debate, lo que aquí les he expuesto. Muchas gracias. 8 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1673 Title A name given to the resource Intervención del President de la Generalitat de Catalunya en el Foro Nueva Economía Language A language of the resource Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Madrid Subject The topic of the resource Autonomia Territoris Espanya plural Estatuts Federalisme Finançament Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-01-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/243/20060117casablanca.pdf b8613cdcfa9737a6806bc427ff01be60 PDF Text Text Intervention de Monsieur le président du Gouvernement de Catalogne lors de l'ouverture officielle du IIe Forum Économique Catalogne-Maroc (francès) Casablanca. Marroc | 17/01/2006 Cher le Ministre, cher ami, monsieur le Wali, monsieur le président de la commission du Casablanca, senyor president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, monsieur le Président de la Banque Central Populaire, embajador de España, consellers de la Generalitat, secretari general d'Afers Exteriors, chers amis. Avec monsieur le ministre je partage pas seulement l'amitié mais le souvenir des périodes difficiles qui étaient animées par des espoirs. Il a toujours quelque chose à gagner encore. Voilà que nous nous retrouvons dans une situation qui n'était pas celle d'un certain nombre d'années derrière nous. En ce moment j'ai envie de remarquer le fait qu'il a parlé d'une série d'infrastructures et du projet de la Catalogne et ses entrepreneurs ici présents et d'autres qui ne sont pas. Ici il faudrait s'associer notamment sur le port de Tanger ou sur le textile, sur le logement et je ne peu pas m'empêcher de nommer ici le nom de celui qui a été un des entrepreneurs catalans le plus habile le plus vaillant a une époque difficile, Pere Duran Farell, qui a porté le gaz de l'Algérie a travers le Maroc et le détroit de Gibraltar jusqu'en Espagne. Bel exploit; qui n'a pas été honoré je pense avec les honneurs qu'il aurait voulu et que nous aurions désiré. En tout cas voilà des racines liées pour une amitié qui ne fait que croître, et une collaboration pratique et économique avec des résultats qui vont devenir de plus en plus importants. 2005 a été une année de changements. Une année de grands changements politiques, tant en Catalogne qu'en Espagne ; et aussi une année d'intentions et de réflexions, une année pour « remettre les choses en ordre », pour fixer le but, clarifier la direction dans laquelle nous voulons aller. Et nous avons dit clairement dès cette année-là quelles étaient nos intentions en politique extérieure : ouvrir une nouvelle étape pour renforcer les relations entre le Sud et le Nord du détroit de Gibraltar, et notamment avec le Maroc. Il suffit pour s'en convaincre de se rappeler que le premier voyage officiel du président Rodríguez Zapatero a justement eu lieu au Maroc, tout comme le mien en tant que président du Gouvernement de la Catalogne. La semaine dernière, à Lleida, j'ai exposé mes réflexions et mes souhaits pour cette année 2006 qui commence. Et j'ai intitulé cette intervention « 2006 : l'année des faits » C'est la deuxième fois en moins de deux ans que je me rends au Maroc. À lui seul, ce fait suffit à démontrer que la Méditerranée, et tout particulièrement le Maroc, est une priorité pour la Catalogne. Mais je ne voudrais pas m'arrêter là. Je suis venu, en cette année 2006, pour dresser le bilan de ce qui a été fait, pour honorer la parole donnée et réaffirmer que nous renforçons l'alliance stratégique entre le Maroc et la Catalogne, une alliance que nous forgeons à nous tous et pas seulement le gouvernement ! Les entreprises, les syndicats, les ONG... - je pense que nous tous y sommes dans ce projet et bien d'autres s'en bénéficieront : la prospérité, la stabilité, la paix et le bien-être dans la région méditerranéenne sont en effet aujourd'hui une priorité globale. Toute contribution est donc bonne à prendre ! Je ne voudrais pas vous ennuyer avec ce bilan de ce qui a été fait, vous aurez largement l'occasion d'en parler tous aujourd'hui. De ce qui a été fait et de ce qu'il reste à faire car, du travail, tous ensemble, nous en ferons beaucoup ! Mais permettez-moi d'en faire un bref passage en revue : 1. Lorsque je suis venu ici en mai 2004, j'ai signé l'accord portant création de la Fondation Catalogne-Maroc. Et aujourd'hui nous sommes ici rassemblés pour la deuxième édition de son Forum économique. Comme vous vous en souvenez, la première a eu lieu en octobre 2004 à Barcelone. 2. Le Fonds européen pour la Méditerranée que nous avions promis a déjà été créé. Il a été présenté en novembre dernier et sera opérationnel dès juin prochain. Il compte déjà 45 millions d'euros apportés par les administrations catalane, espagnole et européenne et sous forme 1 �d'engagements explicites pris par d'autres institutions, et notamment par quelques-unes des plus grandes entreprises d'Espagne et de Catalogne. 3. J'ai inauguré la Plate-forme entrepreneuriale du COPCA et nous avons ainsi fait un pas de plus vers l'internationalisation du monde des affaires catalan ; aujourd'hui, nous travaillons à la mise en place d'une aire d'atterrissage, d'un pôle industriel dans la région de Tanger-Tétouan qui nous fera progresser vers la multinationalisation des entreprises catalanes en offrant l'environnement et les services nécessaires pour la création de centres de production et de logistique au Maroc. 4. Le gouvernement marocain et le gouvernement catalan ont créé le programme TangerBarcelone, dont la mise en ouvre débutera à la fin de l'année prochaine avec la construction de deux centres de formation professionnelle à Tanger pour former les jeunes migrants dans les métiers de l'hôtellerie et de la construction, deux des secteurs offrant le plus de débouchés. Et je pourrais continuer ! Des exemples, il y en a bien d'autres, mais il n'y a qu'un seul message : le pari stratégique fait par la Generalitat et par la Catalogne dans son ensemble pour renforcer nos liens avec le Maroc est d'ores et déjà en train de porter ses fruits et les graines que nous semons aujourd'hui donneront demain encore beaucoup plus de résultats. Je vous encourage donc à continuer à travailler et je vous donne l'assurance que le Gouvernement de Catalogne ne ménagera pas ses efforts pour renforcer cette alliance, ce partenariat entre les deux pays. La coopération économique est un axe primordial de ce partenariat, car seule une prospérité partagée sur les deux rives de la Méditerranée peut garantir de bonnes relations à long terme. Mais ce partenariat a une portée beaucoup plus large et il doit exister à tous les niveaux. Je ne voudrais pas terminer sans évoquer le sommet Barcelone + 10, qui a réuni il y a tout juste un peu plus d'un mois les chefs d'État et de gouvernement européens pour débattre des relations entre l'Union européenne et ses voisins du sud dix ans après la conférence ministérielle qui donna à Barcelone le coup d'envoi au partenariat euroméditerranéen. J'espère que ce projet de partenariat dans notre aire géographique qui est aussi une aire de culture, économie et politique partagé puisse devenir le cadre d'une collaboration qui sera de plus en plus en bénéfice de nos populations. Merci de votre attention. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1725 Title A name given to the resource Intervention de Monsieur le président du Gouvernement de Catalogne lors de l'ouverture officielle du IIe Forum Économique Catalogne-Maroc Language A language of the resource Francès Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casablanca. Marroc Subject The topic of the resource Cooperativisme Economia Relacions Internacionals Marroc Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1265/19911219d_00469.pdf 8550696d79871f76ed14b0ca9ff5a8c8 PDF Text Text LA RéGION, DEMAIN DAN$ L'EUROPE Soirée à la Salle J. Mermoz Toulouse Le 19 décembre 1991, 21 heures. �2 INTERVENTION DE PASQUAL MARAGALL, MAIRE DE BARCELONE Estimado presidente de la Comisión Europea, Estimados Ministros de Educación Nacional y de Turismo, Señoras y señores, Estimados amigos y amigas, No es casual que el Alcalde de Barcelona se encuentre hoy aquí, entre ustedes, para participar en una "soirée" sobre el futuro de la región en Europa. Además de la amistad y el respeto que siento por los otros intervinientes en el acto, así como la camaradería política que me une con ellos, mi presencia aquí es una muestra más de la integración práctica a la que hemos llegado en la Europa Comunitaria. Al Alcalde de Barcelona no le resulta nada extraño estar entre ustedes. Y, de hecho, mi presencia en ciudades como Toulouse y Montpellier es frecuente. Igual como la de Alcaldes y ministros franceses en Barcelona. Estimados Amigos y Amigas, los Pirineos ya no son una frontera sino un "carrefour". No nos separan, sino que nos unen. Toulouse y Barcelona ya están sólo a cuatro horas de autopista y cuando se inaugure el Túnel de Puymorens aún estarán más cerca. �6 las culpables- sólo tienen solución en el marco europeo. Un marco que con el Mercado Unico Europeo, que tendremos a partir de enero de 1993, nos va a situar en la necesidad y en la obligación de colaborar para sobrevivir. En esto las ciudades son poco distintas a las empresas; las ciudades tienen que competir para salvarse, y tienen que aliarse. Ha llegado el momento en que las ciudades tienen que decir "aquí estamos", y tienen que decir en Bruselas, delante de la Comunidad y del Parlamento: "El presupuesto que ustedes aprueban cada año no tiene nada que ver con la realidad europea. Ustedes aprueban un presupuesto cuyo 65% se destina a Política de Subsidios Agrarios, muy respetable, pero que tiene muy poco que ver directamente con las preocupaciones de más de la mitad de los ciudadanos de Europa, que son habitantes de las grandes ciudades europeas y que tienen otros problemas, que se llaman universidad, delincuencia, educación, droga, tráfico, cultura accesible, competencia tecológica..." Este mensaje se ha empezado a o en Europa, pero sólo se ha empezado a oir. Cuando se dice: vamos a sustituir la Política Agrícola Común, basada en el sostenimiento de los precios de los productos agrarios, por una política de rentas dirigida a las personas del campo y de la ciudad, pero básicamente del mundo rural a fin de equiparar sus condiciones de vida a las de los habitantes de las �3 Las relaciones entre nuestras dos ciudades y sus gentes son buenas y se intensificarán. Me atrevo a decir que ese es el destino inevitable y a la vez deseable de Europa: que sus ciudades estrechen relaciones entre si, que constituyan una tupida red de flujos y de intercambios. El ejemplo de la relación entre Toulouse y Barcelona se puede multiplicar por diez, por cien, por quinientos. Porque Europa es, sobre todo, un sistema de ciudades cada día más apretado, más denso, más conectado en todos los órdenes. Digo en todos los ordenes, tanto en la creación de riqueza y de cultura como en la solución de los grandes problemas, la mayoría de los cuales son comunes a las ciudades a partir de cierto nivel de población, que se puede situar en torno a los 100.000 habitantes. En muchos casos, esos problemas comunes no tienen solución, si no es en el campo de la definición de estrategias y de estándares que vengan producidos por la síntesis de la civilización europea. Y que en el marco de la Comunidad Europea -que pronto será, finalmente, la Unión Europea- se concreten en normas y propuestas comunitarias. �4 LA CIUDAD COMO CONTENEDOR DE PROBLEMAS Nosotros tenemos la convicción delque un territorio bien tratado, bien regido, bien gobernado, bien financiado en sus asuntos públicos, es capaz de absorber una cantidad de problemas muy considerable; mucho más considerable de lo que, a veces, a primera vista, parece lógico y razonable esperar de ese territorio. Un territorio es capaz de absorber una cantidad de conflictividad muy grande, si está dotado de los elementos adecuados para su gobernación y para la financiación de sus necesidades. Ahora bien, las grandes ciudades tienen un umbral de absorción de problemas, pasado el cual es inútil pedirles que sean capaces de absorber más problemas. Si algo es una ciudad, es un lugar que no admite islas. No se pueden admitir parcelas aisladas, incomunicadas, dentro de la ciudad. Si la ciudad existe, es porque se vive mejor juntos que separados. Y nos gusta mucho vivir separados, nos gusta vivir con espacio y con espacios verdes si puede ser, nos entusiasma a todos. Y, sin embargo, acabamos viviendo juntos. Cada vez son más los ciudadanos de Europa que tienden a vivir en grandes ciudades, porque viviendo juntos solucionamos de una forma más productiva, más barata, más eficaz muchos de los problemas que tenemos como especie, como Humanidad. �5 Y, sin embargo, esto produce sus propios costes, costes muy importantes. Pero, si la ciudad no es capaz de hacer frente a estos costes de una forma sensata, su propia razón de ser desaparecerá. Si la ciudad no soluciona los problemas de transporte, de accesibilidad, de comunicación cultural y física entre las diversas partes que la pomponen y entre sus ciudadanos, está condenada al fracaso. Ultimamente existe una cierta literatura negativa sobre la ciudad, que, si me lo permiten, quisiera rechazar con argumentos. La gran ciudad no es la causa de los problemas de la gran ciudad, de lo que comunmente llamamos problemas urbanos. La ciudad no es tampoco ni siquiera la solución de esos problemas. La ciudad es el "container", es el contenedor de los problemas que no son los suyos, sino que son los de la humanidad. La gran ciudad es el lugar donde la humanidad pone suá problemas porque no sabe dónde más ponerlos. Pone sus problemas de marginalidad, de soledad, de desigualdad, de inseguridad ... Existe lo que podría denominarse, en efecto, un "malheur de banlieue", que llega a extenderse, en una especie de metastasis, hasta el centro mismo de la ciudad. El argumento es, pues: los problemas de las grandes ciudades -que no son imputables a ellas, en el sentido que las ciudades sean �7 ciudades, en ese momento, -digo- se está poniendo el dedo en la llaga. Porque a esas condiciones de vida sí que tienen derecho todos los campesinos de Europa, mucho más, creo yo, que a ver el precio de su cosecha protegido por encima de lo que es un precio mundial inapelable. EDOUARD HERRIOT: "TOT OPOSA ELS,ESTATS, TOT ENS UNEIX EN LES CIUTATS". Los estados van a seguir detentado un poder muy notable, esto es evidente, al menos en una primera y larga fase de la unidad europea. Incluso se puede afirmar que son los Estados los que, con renuncias admirables -a veces injustamente no reconocidas-, estan construyendo la unión de Europa. Su protagonismo es total, tanto por lo que ceden como por lo que todavía se niegan a aceptar. Y, sin embargo, estoy convencido de que la Europa del próximo siglo va a ser, sobre todo, la Europa de las Regiones y la Europa de las Ciudades. Para que Europa sea la Europa de las Regiones y la Europa de las Ciudades se requiere una gran confianza entre los países. Se requiere la posibilidad de que las diferencias que nos separan nos unan, y, por tanto, que seañ reconocidas como una riqueza y no como una dificultad. Y se requiere también lo que podríamos llamar un "principio de lealtad europea". Todos hemos de interpretar los cambios que se �8 tienen que producir en la distribución territorial del poder como una contribución a la construcción europea, no como una oportunidad para mejorar posiciones particulares. Las grandes ciudades no sólo hoy ya concentran a la mayor parte de la población europea, sino también sus potencialidades de desarrollo económico y social, elte innovación tecnológica y de desarrollo educativo y cultural. Barcelona ha sido una de las seis ciudades que creó el movimiento llamado Eurociudades, que se ha consolidado en poco más de dos años como un importante "lobby" dé ciudades que buscan soluciones conjuntas para problemas parecidos. Las ciudades que han creado este movimiento creen que la Europa actual no ha reconocido su papel de forma suficiente. La Europa actual ha tenido un crecimiento en torno a los problemas primarios, en torno a la agricultura, en torno al carbón y al acero... Pero ahora Europa debe volver la mirada hacia sus ciudades, hacia lo que constituye su sistema circulatorio sanguíneo. La ciudad de Barcelona ha llegado también a la conclusión de que para ser alguien en Europa, en este sistema de ciudades que es Europa, hay que robustecer losilazos de nuestra ciudad y de nuestro subsistema local con el sistema total. Para ello, Barcelona ha impulsado junto con otras ciudades una red denominada C-6, integrada por se s ciudades: Valencia, Zaragoza, Montpellier, Palma de Mallorca, Toulouse y la propia Barcelona, �9 que suman el volumen de habitantes que, a nuestro parecer, es idóneo para poder ofrecer a los ciudadanos exigentes de nuestros municipios el tipo de servicios que creen que tienen derecho a gozar. Les he querido hablar preferentemente de las ciudades y de Barcelona, que es mi ciudad. Creo que es el papel que me correspondía en esta soirée de hoy. Pero quisiera terminar mi intervención hablándoles también de las regiones. Desde el punto de vista administrativo y político existe una evidente diferenciasen el reconocimiento que los Estados europeos otorgan al hechcii regional. No es lo mismo un "Land" alemán que una "Regione" italiana, o una "Comunidad Autónoma española" que un "Conseil Regional" francés. La historia explica esas diferencias. Ahora bien, las diferencias no deben ser una excusa para ignorar el hecho regional, ni para pensar que la región no sea necesaria para compensar las identidades: A más europeo más Midi-Pirinées. A más europeo, más catalán. Sólo así mantendremos un equilibrio justo y humano en la Europa unida que estamos construyendo. Estimados amigos y amigas, voy a concluir diciendo que es la hora de Europa en el mundo, la hora de las regiones en Europa y la hora de las ciudades en los Estados. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4171 Title A name given to the resource Intervention de Pasqual Maragall, maire de Barcelone "La Région, demain dans l'Europe" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Els Pirineus ja no separen sinó que uneixen. La ciutat com a contenidor de problemes. Es la hora d'Europa al món, de les Regions a Europa i de les ciutats en els Estats. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Tolouse, França Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Relacions Internacionals Municipis Cooperativisme Acció política Regions Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-12-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1273/19920612d_00481.pdf e2cce6ef013063ee57e06f73b71eca9d PDF Text Text PARAULES D'INTRODUCCIO DE L'EXCM. SR. ALCALDE A LA CONFERENCIA DE L'EXCM. SR. MARIO SOARES, PRESIDENT DE LA REPUBLICA DE PORTUGAL ALSALO DE CENT DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA 12 de juny de 1992 �- 2 EL MOMENT ÉS EXCEPCIONAL I L'ORADOR INQÜESTIONAf BLE: PORTUGAL ACABA D'AQUí A POCS DIES EL SEU PERÍODE DE PRESIDèNCIA COMUNITàRIA I QUI AVUI ENS PARLARá ÉS UN DELS PROTAGONISTES DE LA HISTòRIA RECENT, NO JA DEL SEU PAíS -QUE AIXò ÉS ABSOLUTAMENT OBVI-, SINó D TOT EUROPA. MàRIO SOARES HA PARTICIPAT ACTIVAMENT -QUAN NO ENCAPÇALAT PERSONALMENT- EN ELS PRINCIPALS PROCESSOS DE RESISTèNCIA, LLUITA CÍVICA, REVOLUCIó, RECONSTRUCCIÓ, MODERNITZACIÓ I ESTABILITZACIÓ DEMOCRàTICA MOLT PROBABLEMENT AQUESTA SIGUI LA SEQÜèNCIA LòGICA- DEL SEU PAíS. EL PRESIDENT SOARES SENT UNA ESTIMACIó SINCERA PEL NOSTRE PAíS I HA DEMOSTRAT REITERADAMENT UNA ESPECIAL SENSIBILITAT1ENVERS BARCELONA. SAP I CONREA L'INTERèS I L'ATRAdTIU MUTUS QUE CARACTERITZEN LES RELACIONS ENTRE AQUESTS DOS POBLES, AQUESTS DOS EXTREMS D'IBèRIA, qE LA VELLA SEPHARAD, QUE AQUEST ANY DE 1992 HA VOLGUT RETROBAR-SE ELLA MATEIXA, DE MANERA PACÍFICA I MIRANT ESPERANÇADA EL FUTUR. �EXCMO. SEÑOR PRESIDENTE MOLT HONORABLE SENYOR PRESIDENT DIGNíSSIMES AUTORITATS BENVOLGUTS AMICS. UNA VEGADA MÉS LA CIUTAT DE BARCELONA I MOLT ESPECIALMENT AQUEST SALó DE CENT QUE ÉS EL BRESSOL D'UNA DE LES PRIMERES MANIFESTACIONS DE DEMOCRàCIA PARLAMENTàRIA AL CONTINENT EUROPEU, S'ENORGULLEIXEN I HONOREN REBRE LA VISITA D'UN CAP D'ESTAT. AQUESTES MATEIXESlPARETS QUE AVUI US ESCOLTARAN ATENTAMENT HAN AFEGIT AL SEU CABAL HISTòRIC SECULAR LA VEU D'ALGUNS DELS PRINCIPALS DIRIGENTS POLÍTICS D'EUROPA. AVUI, PERò, A L'HONOR S'HI AFEGEIX L'EXTRAORDINARI INTERèS PER SENT II R NO NOMÉS LA VEU CORTESA I AMABLE D'UN AMIC, SINó TAMBÉ LA REFLEXIÓ DEL PRE- SIDENT DE LA REPúBICA DE PORTUGAL SOBRE EL FUTUR DELS POBLES IBèRICS EN EL NOU MARC QUE DESCRIU L'EUROPA DE L'ACTA ÚNICA. �AHIR MATEIX VA VOLER SALUDAR UN VELL AMIC D'AQUí, ANTONI TàPIES, AMB QUI NO FA PAS MASSA VA COINCIDIR A LISBOA MATEIX, I UN ALTRE VELL AMIC DEL SEU PROPI PAÍS, JúLIO RESENDE, UN MESTRE PINTOR QUE ACABA D'EXPOSAR A LA COMARCA D'OSONA, AMB LA COMPANYIA, ENCARA, D'UN ALTRE ARTISTA IL•LUSTRE, AQUEST COP DE LA PARAULA, EUGÉNIO DE ANDRADE. DE FET, LES RELACIONS ENTRE ELS NOSTRES DOS POBLES SÓN ANTIGUES I HAN CONFLUÏT EN DIVERSES OCASIONS EN LA VOLUNTAT DE CONSTRUIR UNA IBèRIA DIFERENT, RESPECTUOSA DE LES DIFERENTS NACIONALITATS QUE HI CONVIVIM, AMB UNS ACCENTS DISTINTS PERò AMB UNA MATEIXA TONADA. EL POETA (JOAN MARAGALL), EN EL SEU HIMNE IBèRIC, ESCRIU: TERRA ENTRE MAR, IBèRIA, MARE AIMADA, TOTS ELS TEUSIFILLS TE FEM LA GRAN CANÇÓ. EN CADA PLATJA FA SON CANT L'ONADA, MES TERRA ENDINS SE SENT UN SOL RESSò. EL MATEIX POETA HAVIA PROPOSAT A UNAMUNO LA CREACIÓ D'UNA REVISTA, ANOMENADA "IBèRICA", ESCRITA EN TOTES LES LLENGÜES PENINSULARS. JO HE FET SERVIR LA MEVA. SENTIM ARA LA PARAULA DEL PRESIDENT SOARES EN LA SEVA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4179 Title A name given to the resource Introducció a la conferència del President de la República de Portugal, Mario Soares. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Territoris Acció política Portugal Europa Soares, Mario Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-06-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1134/19880126d_00260.pdf 686bb70f6c2c491fca786691f487e22e PDF Text Text CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA Departamento de Promoción Industrial DISCURSO DEL ALCALDE DE BARCELONA, DE INTRODUCCION A LA PRESENTACION DEL AREA ECONOMICA DE BARCELONA EN DUSSELDORF (26/1/88) Y MUNICH (27/1/88) Seloras y Sertores: 1 ; En nombre de la Ciudad de Barcelona y en nombre de 1 toas las entidadee económicas aqui represenLadas (Asociación de Uprcsarios de Oatalufla, Cámara de Comercio de Barcelona y seria de Barcelona) les agradezco muy sinceramente su presenei4 en este acto, Con franqueza debo confesarles 0A que estoy amplia- mente convencido de que existen poderosas razones para que empresas consideren el área do Barcelona corno una seria op(z5n a la hora de localizar sus industrias fuera de su pais. Durante esta malana, técnicos de Arthur Anderscn Dresder Bank van a detaliar algunos aspectos del. por y 4 y del cómo invertir en Barcelona. Asimismo, tres 1.141kap-de empresas alemanas que han invertido ya en nuestra área -1 (el SeMor Orlob de HERBEWDS ESPAÑOLA, el Sr. Kriutt de PALEX y el Sr. Castcllá de GRUPO FREUDENBERC) tendrán ocasión _iláJW,~4.41,..de exponerles personalmente su experiencia. Yo quisiera caT 1,an sólo, a modo de introducción, desta- diez razones que me parece que tienen.suficiente peso para jutificar la consideración de .7. "Opción Barcelona". Veamos„-p~T estas diez razones. Primera. El crecimiento actual de la economía espallelai El crecimiento del Pro'Jucto Nacional Bruto Espa¿lel ha sido --t en 1987 del 4,5%, bien por encina de .a Teflia de los paises �2. IJv de la CEE. Por otra pe te el diferencial de inflación de España respecto al res o de paises de la CEE se ha reducido deforma muy notable: el 5% de inflación del año 87, significa qu la lucha contra la inflación está consiguiendo en Espaha éxitos muy notables. Como decía recientemente John Philipsborn, Viepresidente del Chase Manhattan Bank, en el "Wall Sreet JoUrnal" del 11 de noviembre de 1987: "España es uno de los pocos paises en Europa que merece ser considerado en términos de crecimiento a largo plazo", Segunda. Barcelona es la puerta de entrada a un mercado de 3;5 millones de consumidores. Barcelona, por SU uhicaoilm gegráfiea, cercana a la frontera con Francia, con excelentes ao0sos por tierra, mar y aire, es la puerta ideal a un mercado de 35 millones de consumidores esparloles, en franca expansión. Es asimismo, una puerta al mercado norteafricano, del Medio Orlente y de América Latina. Cataluï1a es, por otra parte, una de las zonas de España de mayor nivel de renta y de mayor consurho tanto doméstico corno industrial. Tercera. Barcelona cuenta con una potente infraestructura inliustrial, y buenas comunicaciones con Europa y el resto del muhdo. El área económica de Barcelona se halla a hora y media en automóvil, por autopIsta, de la frontera francesa. Posee 1 un aeropuerto internacional conectado a las principales metró1 polis del mundo, que esta siendo en estos momentos ampliado y fflodernizado. El puerto de Barcelona compite per el primer puesto del área mediterránea, está en plena expansión, y cuenta con una interesante Zona Aduanera Exenta. En 12 horas un camión lleva sus productos de Barcelona a Frankfurt por un precio aO'oximado de 1,6G: dólares ame canos. Por otro lado, existe suelo industrial disponible, bien urbanizado, para la ubicación de nus industrias. Los ayunta- �milntos del área ^de Barcelona están desarrollando un gran es- fuerzo por ampliar constantemente esta oferta. Destaca, en este sentido, la puesta en marcha, dentro de meses, del Parqut Tecnológico del Vallés en el que, además de ur p a (a 30 Kms del centro de Barcelona) excelente ubicación, se ofrecen a ia$ empresas de tecnología avanzada toda una serie de servicios entre los que destacan un Instituto de Transferencia de Tec_noloifa y un Centro de Empresas para la instalación de nuevas o pequeñas empresas, con asesoramiento y actividades de forma- ein incluidas. Y lo que es más importante: la enorme red de empresas industriales ya existentes, que puedan convertirse en suministrvdores, subcontratistas o en eficaces auxiliares de su empresa; Barcelona es el corazón de la industrialización de Espada. HaCc 200 a n os que existe una industria diversificada y eficaz, en nuestra área: prácticamente todos los sectores industriales se:hallan representados. Cuarta. La gente. Las personas que puede necesitar su empresa, desde cl trabajador manual hasta el director do fábrica, están disponibles , a^^ser contratadas, a un salario razonable y i on altos niveles de cualificación y formación profesional: a) Están disponibles, puesto que el problema del desempleo motivado por la crisis, ha creado una situación en la que no existe, como en otros países, escasez de mano de obra cualificada. b) El coste del trabajo es en Espaíia, todavía hoy, inferior al de la práctica totalidad de paises europeos (excepto Portugal y Grecia), e inferior a los de Japón y Estados Unidos. c) El grado de cualificación es elevado. Barcelona concentra tres Universidades ron un elevado número de estudi antes y con un importante nivel. El esfuerzo realizado en investigación es, asimismo, notable, con la reciente creación de �4. centros de investigaci ón aplicada en nuestra área (Micrueletrónica, Nuevos Materiales, Centro de CAD/CAM, Instituto de Diseño Textil, etc.). d) Finalmente, existe en Barcelona una cultura y una ética del trabajo muy arraigada en una historia orientada hacia el trabajo industrial y la mentalidad empresarial. Como resultado, la productividad es la más elevada de España. Quinta. Una fiscali dad razonable. Los impuestos que pagan lar, empresas nacionales y extranjeras en España y, _ecv, -i Lré en nuestra área, resisten bien la competencia con otros p aises de Europa (Nuestro 35%, de Impuesto de Sociedades es, todavía hoy, inferior al tipo aplicado en la mayoría de paises de la CEE). Por otra parte, ci Impuesto sobre la Renta de las Per s onas Físicas, que grava la renta individual, es, asimismo, menos importante que en la mayoría de paises del centro y del norte de Europa. Sexto. Los Servicios a las empresas. La ciudad de Barcelona es una gran metrópoli de casi 2 millones de habitantes y de basta millones si consideramos el área metropolitana Lla estado siempre abierta a los negocios internacionales. De ahí que cuenta con todos los servicios que pueda necesitar su empresa: bancos nacionales y extranjeros, una activa bolsa de- valores, empresas consultoras, auditoras y de ingeniería, aseguradoras, una centenaria Cámara de Comercio y una Feria de Muestras que concentra, a través de sus 40 salones a más de' 2.296.764 visitantes al año. Séptimo. Incentivos a ]a inversión. Barcelona y su área de influencia gozan de una serie de incentivos a la inversión industrial que se hallan por encima de la media europea; a) Puede obtener subvenciones de hasta un 30% de su inversión en activos fijos si su empresa se ubica en una dr. las numerosas Zonas de Urgen- �te Pei ndustralizacióra del área de Harcelona. b) Puede obtener deducciones fiscales de importanc i a por creación de lugares de trabajo (0, b millones de Atas por empleado) o por inversiones en activo fijo (hasta el 15%). e) Puede obtener créditos subvencionados, a bajo interés, a trav6s del Banco de Crédi to Indus- trial. d) ruede beneficiarse de numerosas ayudas a la investigación y desarrollo, así como a la implantación de nuevas tecnologías. Octava. La calidad de vida. Cataluña es la California de Europa, en tárminos de calidad de vida. Muchos de ustedes 1/entro de ella, Barcelostra área como turistas. .tíentro conocen ya nuestra na es una ciudad cosmopolita, llena de atractivos culturales y recreativos para vivir. Es la combinación entre la apertura vital del sur de Europa, y y la tradición cultural del centre del Norte de Europa. Barcelona es hoy, desde el punto de vista cultural, un punto de referencia mundial. Y vivir en nuestra ciudad le puede garantizar todas las comodidades de una gran metrópolis moderna. Novena. Los Juegos Ol mpi.cos de 1992. Como ocurrió en el pasado en dos Exposiciones Universales (la de 1889 la de 1929), Barcelona vibra en estos momentos corc ya y el impulso de la organización de los Juegos Olímpicos de Verano de 1992. Los Juega s constituyen no sólo una concreLa oportunidad de negocio para muchas empresas, sirg o un estímulo para el desar•ro llo de innumerables proyectos empresariales püblioo ; y privados. Es momento de fiebre emprendedora en todos los aspectos, que nosotros pretendemos extender más alba de 1992. Un momhnto _jce puede ,aprovechar su empresa. �1)6ci-.7. La "Barcelona Development Agency". Una iiltima razón para considerar la "Opción Barcelona" es la existencia del Consorcio de la Zona Franca, la Barcelona Development Agency, que ha organizado este viaje y que yo me honro en presídir. La BOA está a su completo servicio para ayudarle en su proceso de toma de decisiones de inversión con informaciones y Contactos muy concretos: a) Sobre disponibilidades y precios de suelo indus- trial. b) Sobre empresas locales que puedan ser potenciales "partners", suministradores, o clientes. c) .;obre el potencial docente y de investigación de nuestra Universidad y centros especializos, d) Sobre los incentivos a la inversión industrial. e) Sobre cualquier otro aspecto que pueda necesitar su compañia. Todo un equipo humano, especializado y profesionalizado, es7z5' al servicio de su empresa para hacerle las cosas más fas- En suma, pues, cree honestamente que existen algunas cazonos' para considerar nuestr. Quiero expresarles, en 111,,:* . =_-± de la ciudad des económicas que me acompai'lan en este calurosamente bietriendos la inEstalaci6n de su 7i y de las entida acto, que ustedes serán deciden escogernos como área para empresa. Barcelona, que fué siempre un ciudad abierta, les recibirá con cordialidad y calor. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona DUsse:1 Munie , 26 de enero de 19B8 (9:30 h) de enero de 1985 (9:30 h) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4040 Title A name given to the resource Introducció a la presentació de l'Area Econòmica de Barcelona a Dusseldorf (26-01) i Munich (27-01) Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Bones comunicacions amb Europa; port, aeroport, etc. Serveis a empreses. Area Metropolitana. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Dusseldorf i Munich, Alemanya Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Comerç Finançament Economia Indústria Competitivitat Relacions Internacionals Acció política Territoris Alemanya Barcelona Consorci de la Zona Franca de Barcelona Àrea metropolitana Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-01-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1172/19880927d-00309.pdf 155f4c203fd75022fc1d7f9b477ecff2 PDF Text Text DISCURSO DEL ALCALDE DE BARCELONA, DE INTRODUCCION A LA PRESENTACION DEL ARFA ECONÓMICA DE BARCELONA EN TOKYO (27 DE SEPTIEMBRE DE 1988) SeKorafi y SePiores : En nombre de la Ciudad de Barcelona y en nombre de todas las entidades económicas aquí representadas (Asociación de Empresarios de Cataluña, Cámara de Comercio de Barcelona y Feria de Barcelona) les agradezco muy sinceramente su presencia en este acto, que espero sea de su interés. Con franqueza debo confesarles que estoy ampliamente convencido de que existen poderosas razones para que sus empresas consideren el área de Barcelona como una seria opción a la hora de localizar sus industrias fuera de su pais. Durante esta mañana, un técnico de Price Watcrhouse y profesor en la Escuela de Management IESE, Sr. Kimio Kase, va a detallar algunos aspectos del porqué y del cómo invertir en Barcelona. Asimismo, tres empresarios de empresas japonesas que han invertido ya en nuestra área, tendrán ocasión postcrio-mente de exponerles personalmente su experiencia. Yo quisiera tan sólo, a modo de introducción, destacar diez razones que me parece que tienen suficiente peso para justificar la consideración de la "Opción Barcelona". Veamos, estas diez razones. Primera. El crecimiento actual de la economía espanola. El crecimiento del Producto Nacional Bruta Español ha sido en 1987 del 5,2 %,bien por encima de la media de los paises �de la CEE. Por otra parte, el diferencial de inflación de España respecto al recto de paises de la CEE se ha reducido de forma muy notable: el 5% de inflación del año 87, significa que la lucha contra la inflación está consiguiendo en España éxitos muy notables. Como decía recientemente John Philipsborn, Vicepresidente del Chase Manhattan 5ank, en el "Wall Sreet Journal" del 11 de noviembre de 1987: "España es uno de los pocos paises en Europa que merecc ser considerado en términos de crecimiento a largo plazo". S gunda. Barcelona es La puerta de entrada a un mercado Je 35 millones de consumidores. Barcelona, por su ubicación geogrófica, cercana a la frontera con Francia, cori excelentes accesos por tierra, mar y aire, es la puerta ideal a un mercado de 35 millones de consumidores españoles, en franca expansión. Es, asimismo, una puerta al mercado norteafricano, del Medio Oriente y de América Latina. Catalu'rSa es, por otra parte, una de las zonas de España de mayor nivel de renta y de mayor con- sumo tanto doméstico como industrial. Tercera. Barcelona cuenta con unaotente infraestructura industrial, y buenas comunicaciones con Europa y el resto del mundo. El área económica de Barcelona se halla a hora y media en automóvil, por autopista, de la frontera francesa. Posee un aeropuerto internacional conectado a las principales metrópolis del mundo, que esta siendo en estos momentos ampliado y modernizado. El puerto de Barcelona compite por el primer puesto del área mediterránea, está en plena expansión, y cuenta con una interesante Zona Aduanera Exenta. En 12 horas un camión lleva sus productos de Barcelona a Frankfurt por un precio aproximado de 1.667 dólares americanos. Por otro lado, existe suelo industrial disponible, bien urbanizado, para la ubicación de sus industrias. Los ayunta- ^ �mientos del área de Barcelona están desarrollando un gran esfuerzo por ampliar constantemente esta oferta. Destaca, en este sentido, la puesta en marcha, dentro de 6 meses, del Parqus Tecnoló ó dei Vallés (a 30 Kms del centro de Barcelona) en el que, además de una excelente ubicación, se ofrecen a las empresas de tecnología avanzada toda una serie de servicios entre los que destacan un Instituto de Transferencia de Tecnología y un Centro de Empresas para la instalación de nuevas o pequerlas empresas, con asesoramiento y actividades de forma- ción incluidas. Y lo que es más importante: la enorme red de empresas industriales existentes, que puedan convertirse en suministradores, subcontratistas o en eficaces auxiliares de su empresa. Barcelona es el corazón de la industrialización de Esparra. Hace 200 años que existe una industria diversificada y eficaz, en nuestra área: prácticamente todos los sectores industriales se hallan representados. Cuarta. La gente. Las personas que puede necesitar su empresa, desde el trabajador manual hasta el director de fábrica, están disponibles a ser contratadas, a un salario razonable y con altos niveles de cualificación y formación profesional: a) l+:stán disponibles, puesto que el problema del desempleo motivado por la crisis, ha creado una situación en la que no existe, como en otros paises, escasez de mano de obra cualificada. b) El coste del trabajo es en Espaiia, todavía hoy, inferior al de la práctica totalidad de paises europeos (excepto Portugal y Grecia), e inferior a los de Japón y Estados Unidos. e) El grado de cualificación es elevado, Barcelona Concentra tres Universidades con un elevado número de estudiantes y con un importante nivel. El esfuerzo realizado en investigación es, asimismo, not_:ir,le, con la reciente cree<: i'7r: de �centros de investigación aplicada en nuestra área (Microelotrónica, Nuevos Materiales, Centro de CAD/CAM, Instituto de Diseño Textil, etc.). d) Finalmente, existe en Barcelona una cultura y una ética del trabafó muy arraigada en una historia orientada hacia el trabajo industrial y la mentalidad empresarial. Como resultado, la productividad es la más elevada de España. Quinta. Una fiscalidad razonable. Los impuestos que pagan las empresas nacionales y extranjeras en España y, concretando, en nuestra área, resisten bien la competencia con otros paises de Europa (Nuestro 35% de Impuesto de-Sociedades es, todavía hoy, inferior al tipo aplicado en la mayoría de países de la CEE). Por otra parte, el Impuesto sobre la izenta de las Personas Físicas, que grava la renta individual, es, asimismo, menos importante que en la mayoría de paises del centro y dei norte de Europa. Sexto. Los Servicios a las em p resas. La ciudad de Barcelona es una gran metrópoli de casi 2 millones de habitantes y de hasta 3 millones si consideramos el área metropolitana. Ha estado siempre abierta a los negocios internacionales. De ahí que cuenta con todos los servicios que pueda necesitar su empresa: bancos nacionales y extranjeros, una activa bolsa de valores, empresas consultoras, auditoras y de ingeniería, aseguradoras, una centenaria Cámara de Comercio y una Feria de Muestras que concentra, a través desus 40 salones a más de 2.296.764 visitantes al año. Séptimo. Incentivos a la inversión. Barcelona y su área de influencia gozan de una serie de incentivos a la inversión industrial que se hallan por encima de la media europea: a) Hasta hoy s e ha podi d() obtener subvenc:i.orie^ de hasta un 30 % de s u i river:; i ón en activos fijos si s u empresa se ubicaba e n eina de l a s numer'os'as 'Lonas t? p t.)rt;entc? ReinciuH i.ri3l i zacic,n del Arca de Barce; nrca . Un nuevo rondo del r'i:[)RR (de la CEE) continúa este mecanismo de incentivos (hasta el 20 % de la inversión en a ct ivos fijos). �b) Puede obtener deducciones fiscales de importancia por creación de lugares de trabajo (0,5 millones de ptas por empleado) o por inversiones en activo fijo (hasta el 10 %). e) Puede obtener créditos subvencionados, a bajo interés, a través del Banco de Crédito Industrial. d) Puede beneficiarse de numerosas ayudas a la investigación y desarrollo, así como a la implantación de nuevas tecnologías. Octava. La calidad de vida. Cataluña es la California de Europa, en términos de calidad de vida. Muchos de ustedes conocen ya nuestra área como turistas. Dentro de ella, Barcelona es una ciudad cosmopolita, llena de atractivos culturales y recreativos para vivir. Es la combinación entre la apertura vital del sur de Europa, y la tradición cultural del centro y del Norte de Europa. [Barcelona es hoy, desde el punto de vista cultural, un punto de referencia mundial. Y vivir en nuestra ciudad le puede garantizar todas las comodidades de una gran metrópolis moderna. Novena. Los Juegos Olímpicos de 1992. Como ocurrió ya en el pasado en dos Exposiciones Universales (la de 1889 y la de 1929), Barcelona vibra en estos momentos con el impulso de la organización de los Juegos Olímpicos de Verano de 1992. Los Juegos constituyen no sólo una concreta oportunidad de negocio para muchas empresas, sino un estimulo para el desarro llo de innumerables proyectos empresariales públicos y privados. Es un momento de fiebre emprendedora en todos los aspectos, que nosotros pretendemos extender más allá de 1992. Un momento que puede aprovechar su empresa, �E Décimo. La "Flarcclona Development. Agency". Una últims razón para considerar la "Opción Barcelona" es la existencia del Consorcio de la Zona Franca, la Barcelona Development Agency, que ha organizado este viaje y que yo me honro en pre- sidir. La BL)A está a su completo servicio para ayudarle en su proceso de toma de decisiones de inversión con informaciones y contactos muy concretos: a) Sobre disponibilidades y precios de suelo endus• trial. b) Sobre empresas locales que puedan ser pot era,.::, les "çpartncru", suministradoras, o C) :;Obre ei 1)0tCeec131 r1pc:!'n t:e de nuestra Universidad y cent d) Sobre le;, incentivos ;y is ;r! el re ate:;. cl!' e1Ve',;1'rV;fe ros e:; l >rr r,r inversión r ,., I i Y.ádu. inrfu:l;t.rr.il. e) Sobre cualquier otro aspecto que l euda necesitar su compañia. Todo un equipo hum a n o , especializado i z a do y profesionalizado, esta al servicio de empresa para hacerle las canas más fá- :;u ciles. En suma, pues, creo honestamente que existen algunas razones para considerar nuestra opción. Quiero expresarles, des económicas que nom b re de en m e <ic:vmhaiian ien calurosamente bienvenidos s 1 a ciudad y de la:: c,ntida ente acto, que ustedes serán deciden escogernos como área para i la Instalación de su empresa. Barcelona, que c:nn cordialidad y fué siempre un ciudad abierta, les rcc:ihlr:s calor. Pasqual l+l; d r riyu Alcalde de Tolcyo, 77 li + r'r:e l1 i cin:e de septiembre de 1988 N . � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4078 Title A name given to the resource Introducció a la presentació de l’Àrea Econòmica de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Creixement de l'economia espanyola, infrastructura industrial i bones comunicacions amb Europa i la resta del món, xarxa d'empreses industrials ja existents, fiscalitat raonable, serveis a les empreses, incentius a l'inversió, qualitat de vida, els Jocs Olímpics i la Barcelona Development Agency. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Tokyo Kaykan, Tokio Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Indústria Comerç Infraestructures Finançament Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/897/0000001397.pdf 3b61d345eb1691a3070f41b4a963f9bc PDF Text Text INTERVENCIÓ - IV Cumbre Mundial de Alcaldes “La alianza de civilizaciones: el papel de las ciudades y los gobiernos locales”, Pasqual Maragall 12/04/2007 | Istambul ISTANBUL BARCELONA AND AFTER 13 APRIL 2007 (CORRECTED & REVISED) 1. MY LAST VISIT HERE WAS IN 2005 AS PT. OF CATALONIA PREVIOUS AS MAYOR, WHEN MAYOR ERDOGAN AND I SISTERED BCN AND ISTANMBUL 2. NOTES OF THE BCN DECLARATION IN 2005 LESS CLIMATE THAN IN 1995 PRINCIPLE OF SUBSIDIARITY CREATE BANK OF DEVELOPMNET EUROMED IMOPORTANCE OF DESERTIFICACIONS (SEE RECENT MAPS) AND DEPLETION OF FISH RESERVESIT SEEMS THAT MANY OF OUR BEACHES WLL BE GONE I AM NOT A FANATIC OF PESSIMISM, SEEN THAT ALL PREVOIUS PESSIMISMS HAVE FAILED) FIRST OF ALL THAT OF ALFRED MARSHALL INVENTOR OF ECONOMICS AND DIMISHUNG RETURNS (OF COURSE HE DIDN’T TAKE ACCOUNT OF AMERICAN UNLIMITED RESERVES OF LAND: KEYNES WAS RIGHT) NOT IN BCN CONF’CE BUT IN BCN FORUM OF CULTURES (2004): DAVID CRYSTALL TALKED �ABOUT DEPLETION OF THE NUMBER OF LANGUAGES THIS CANNOT BE PREVENTED BUT THE NUMBER OF LANGUAGES LEARNT CAN THEORETICALLY BE INCREASED MIREIA BELIL PRODUCED A PERSUASIVE PICTURE OF THE FORUM OF CULTURES AND ITS CONTINUITY. I EXPECT ISTAMBUL WILL SOME DAY BECOME AN OLYMPIC CITY AND A FORUM CITY AS BARCELONA WAS: THIS STAMPED A QUALITY MARK BESIDES BCN’S NAME 3. THESE EVENTS HAVE AND WILL HAVE PRODUCED A RETURN OF THE MEDITERRANEAN BASSIN TO A CERATAIN DEGREE OF CENTRALITY IN MODERN WORLD, SOMETHING THAT WE LOST IN 1492 EUROPEANS “DISCOVERED” AMERICA AND IT IS A GOOD SIGN THAT BOTH SPAIN AND TURKEY AND PROBABLY PORTUGAL ARE COMMANDING THE ALLIANCE OF CIVILISATIONS EFFORT. THE MED BASSIN IS REALLY THE MID TERM OF EASTERN AND WESTERN CULTURES BOTH IN TIME AND SPACE 4. BACK TO PRESENT: SOME RELEVANT BUSSINES AND INDUSTRIAL EVENTS HAPPEN IN THE AREA: THE MERGERS BETWEEN AUTOPISTAS SPAIN AND AUTOSTARDE ITALY, BET. ENEL AND ENDESA IN POWER GENERATION, THE ACQUISITION OF SCOTISH POWER BY IBERDROLA SPAIN ETC. 5. LAST WORD: ON SARAJEVO TADIC AS A SYMBOL OF INT’L JUSTICE �MLADIC AND KARADCIC AS A SYMBOL OF INT’L FAILURE MOSTAR: SOLANA SENT RICARD PEREZ CASADO THERE AND HE GOT THE REBUILDING OF THEW “MOST” OR BRIDGE UNITETING THE CROAT WITH THE MUSLIM SIDE OF THE RIVER, DESTROYED BY A BOMB. (“MULTI, MULTI, MULTI” … SAID AN ANGRY BOSNIOCROAT OFFICIAL : “YOU ALWAYS TALK MULTI, I’M FED UP WITH MULTI!” THIS IS THE REAL QUESTION: THE “MULTI, MULTI” FATIGUE AND THE COZINNESS AND WARM OF THE “US, US, WE” REFUGE, LIKE IN KIDS: “ME, ME, ME” ALL THE TIME, IN VIEW OF THE IMMENSITY OF SORROUNDING SPACE AND THE TALLNESS OF TREES AND HOUSES. IT IS NOT A COINCIDENCE THAT THERE WAS A MAN FROM VALENCIA, RICARD PEREZ CASADO, THE ONE WHO REMADE THE BRIDGE. VALENCIA, AS WELL AS THE SOUTH OF CATALONIA, WAS NOT ALWAYS CHRISTIAN BUT HAD ALMOST 8 CENTURIES OF MUSLIM DOMINATION, 711 A.C. UNTIL 1492 POST.C. THE BISHOP OF SEGORBE ONCE TOLD ME LESS THAN 20 YEARS AGO THAT HE HAD FOUND KORAN IN THE SEGORBE MOUNTAINS OF VALENCIA AND THE JOYFUL RIVALRY BETWWIN “MOROS Y CRISTIANOS” IS STILL PRESENT IN VALENCIA AND ALICANTE’S FESTIVITIES. EVEN IN CATALONIA, A PLACE LIKE MIRAVET (THE NAME SAYS EVERYTHING) HAS A FESTIVITY CALLED “THE SIEGE” WHICH CELLEBRATES THE RESISTENCE OF A PLURAL COMMUNITY OF MOORS, CHRISTIANS AND JEWS, PROTECTYED BY THE ORDER OF THE TEMPLE (“TEMPLERS” IN CATALAN) AGAINST THE ATTACK OF THE CHRISTIAN KING COMING FROM BARCELONA. �AND MANY TOWNS IN LLEIDA, WEST OF BARCELONA AND ALSO OF LONG STANDING ARAB DOMINANCE, HAVE NAMES LIKE VINAIXA (“BEN AÏSSA”) OR VINAROÇ (“BEN AROCH) – TWO NAMES CORRESPONDING TO TWO CONTEMPORARY MOROCAN MINISTERS TO WHICH I DISCOVERED THEIR GEOGRAPHICAL ORIGINS IN SPAIN. TO END WITH A NOTE OF FUTURE: IT IS FORTUNATE THAT PREMIER ERDOGAN, WHATEVER HAPPENS TO HIS BRIGGING FOR PRESIDENCE IN TURKEY, IS TRYING WITH JOSÉ LUÍS RODRÍGUEZ ZAPATERO TO BRIDGE OR ALLY CIVILIZATIONS. EVEN MORE SO IF THE PRESIDENCE OF THIS BRIDGING EFFORT (“BRIDGE” BEING PREFERRED TO “ALLIANCE” AS A TITLE, SEEN THE MILITARY PARFUME OF THE LAST NAME) IS ACCEPTED BY JORGE SAMPAIO, FORMER Pt OF PORTUGAL. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Istanbul Barcelona and after Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Istambul (Turquia) Abstract A summary of the resource. IV Cumbre Mundial de Alcaldes “La alianza de civilizaciones: el papel de las ciudades y los gobiernos locales”. Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Alcaldes Globalització Administració local Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-04-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1595/0000000758.pdf 20bd768e4742fb0e614eeadb91a18368 PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource It is not in our interest to pretend we are not in Spain Source A related resource from which the described resource is derived Catalonia Today Language A language of the resource Anglès Creator An entity primarily responsible for making the resource Burgen, Stephen Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Catalunya Espanya Estatut Economia Model social Acció política Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-10-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1564/0000000799.pdf 8b9b6e815a39192cec28e8e7f7ccf3b4 PDF Text Text E N T R E V I S T A a PASQUAL MARAGALL JO NO ESTARÉ MAI TAN LLIGAT AL NACIONALISME ESPANYOL COM HO ESTAN AVUI ELS NACIONALISTES CATALANS Pujol sol dir que el PSC és el màxim responsable de les renúncies de Catalunya en la Transició. Com valora aquell període? La Transició va ser impulsada pel PSC i pel PSUC bàsicament, que van ser els dos partits més votats el 1977. Eren els partits més arrelats en els moviments polítics del final del franquisme: l’Assemblea de Catalunya, CCOO, els moviments dels barris, etc. En aquells moviments el nacionalisme hi era molt poc. Ara alguns sectors parlen de la necessitat d’una segona Transició i jo penso que, efectivament, cal fer una actualització de la Constitució i l’Estatut. L’elaboració de l’Estatut es va fer en un clima de consens entre les diferents formacions catalanes democràtiques. Quan es va trencar aquell consens? El trencament de la unitat catalanista es produeix el 1982, i queda simbolitzat en el moment en què CDC va trencar la capçalera de l’11 de setembre. Aquell dia, abans de la manifestació, el Guti, en Raventós i en Roca es van reunir en un bar de la Via Laietana, i Roca va dir que Pujol havia decidit que no hi hagués capçalera unitària, i mai més no n’hi ha hagut. És el moment en què Pujol estableix la teoria segons la qual hi havia hagut una traïció del PSC. Potser CiU va voler monopolitzar el catalanisme, però, com a reacció, el PSC se’n va anar desmarcant. En els seus orígens, el PSC tenia uns dirigents i uns intel·lectuals clarament adscrits a la tradició catalanista, com Raventós, Obiols, Alexandre Cirici o Oriol Martorell. Avui costa més trobar-hi persones d’aquest perfil. 41 El PSC d’avui continua essent un partit catalanista. Hi ha gent que parla amb to crític dels “Montilles”, però el cert és que Montilla ha declarat que ni Mas ni Duran no li poden donar lliçons de catalanisme i �E N T R E V I S T A nó positiu, amb sentit de futur, perquè la política, en el món, és un mercat de futurs en el qual ens hem de situar bé. En quins aspectes no n’hi ha prou amb el que tenim? Si ara escrivíssim la Constitució i l’Estatut, els faríem diferents. Jo sóc partidari d’afegir a l’Estatut un codi interpretatiu, que li doni una visió més en la línia de la devolution escocesa, més federal. Cal posar l’èmfasi en la proximitat: l’autonomia dels pobles, de la societat i dels poders propers ha de ser la norma, i les matèries reservades a l’estat han de ser l’excepció. Per això el que caldria és posar-se d’acord sobre quines han de ser aquestes excepcions, que són necessàries perquè la proximitat no és bona sempre. En moneda, control de fronteres i defensa, no ho és. Cal tocar també la Constitució? ningú no l’ha desmentit. És possible que algun comportament del PSC està fent ara en una situació que ho és menys. Han de ser els historiadors els qui interpretin si el El trencament de la unitat catalanista es pro- PSC va donar lloc o no al trencament de la unitat catadueix el 1982, i queda simbolitzat en el mo- lanista per part de CiU. Noment en què CDC va trencar la capçalera de saltres creiem que no. l’11 de setembre. propiciés que CiU hagi actuat com ha actuat, però jo crec que la responsabilitat va ser i és de CiU. El 1982 CiU va plantar la bandera del “nosaltres sols”, que ha durat més de vint anys. Avui, en la crisi basca que vivim, Pujol és exquisidament delicat amb els equilibris de l’Estat, però als anys 1981-82, al moment de la LOHPA, etc., també hi havia una situació crítica. El 1982 Pujol ens va estigmatitzar per ser curosos en una situació delicada, que és el que ell Fa cent anys el catalanisme es va proposar regenerar Espanya i obtenir l’autonomia de Catalunya, objectius que avui es poden considerar assolits. No està esgotat aquest tipus de catalanisme? El somni catalanista de fa cent anys en certa manera s’ha complert, perquè per primera vegada des que es va formular aquell projecte hem tingut vint anys d’autonomia. Però no n’hi ha prou amb el que hem aconseguit, i amb això no faig un plantejament només reivindicatiu si- 42 La Constitució és una gran disposició transitòria concebuda per passar de la dictadura a la democràcia i a l’autonomia, i té l’ambigüitat que, com deia Napoleó, una constitució ha de tenir per durar. A la Constitució no hi surt la paraula Europa ni la paraula Catalunya, perquè encara no s’havia entrat a la UE i les comunitats autònomes encara no s’havien constituït. Per tant, caldria introduir a la Constitució la filosofia dels tractats de la UE i la regulació bàsica ja consolidada de les comunitats autònomes. Persones pròximes a vostè, com Oriol Bohigas o Rubert de Ventós, consideren que Catalunya ha de reivindicar un estat. Ara que entraran a la UE Lituània, Eslovènia, Xipre o Malta, no és lògic pretendre que Catalunya tingui un estatus com el d’aquests països? Els estats que entren ara a la UE són els que van desaparèixer el 1871 �E o 1914 o 1945. Els qui vam perdre la cadira dos segles abans ho tenim més complicat; haurem d’esperar una mica més per obtenir a Europa l’estatut que volem. Europa farà, ella mateixa, una evolució. Quan es va negociar el Tractat de Maastricht, els länder alemanys van dir a Köhl que no era lògic que Luxemburg tingués veu i vot a la UE i ells no, i això va donar lloc a la creació del Comitè de Regions, que almenys permet a les regions europees d’expressar la seva opinió. Ara entraran uns quants “luxemburgs” i, per tant, la situació encara és més calenta. Però cal donar un marge de respiració als estats, que estan cedint sobirania per dalt i reben molta pressió per baix. Si no deixem respirar els estats, entrarem en un procés molt difícil de controlar. Però la batalla dels populars, singularment dels espanyols, per evitar una Constitució federal és una batalla perduda. N T R E V I S T A Catalunya té prou instruments polítics per afrontar la globalització? corrent de la història, que tendeix a simplificar les estructures. La globalització encara fa les coLa necessitat de tenir una certa dimenses més difícils als països com Catasió per a no ser engolit per les cultures lunya, perquè la globalització fa amb globals és el que el du a plantejar una els països el mateix que amb les emaliança dels territoris de l’antiga Coropreses: els concentra. La globalitzana d’Aragó? ció ha acabat amb moltes empreses industrials, per falta de dimensió, i Respon a dos factors. Per un ha provocat la seva integració en cantó, les eleccions de 1996 van deempreses més grans. Amb els estats mostrar que hi ha un triangle constipassa igual: dins de cada estat hi Els estats que entren ara a la UE són els que ha un procés de concentració. Madrid és una ciutat global van desaparèixer el 1871 o 1914 o 1945. Els perquè té l’estat, té un pes qui vam perdre la cadira dos segles abans ho demogràfic, està ubicada al tenim més complicat. centre de la península, etc.; s’ha beneficiat de la concentració. Això fa els problemes més tuït per Aragó, Balears, Catalunya, el greus perquè nosaltres no només no País Basc, Astúries, etc., on es fa una tenim veu pròpia a Europa sinó que, interpretació d’Espanya diferent. A a més, a Espanya ja no tenim el pes València aquesta opció encara no és que teníem. En certa manera, quan majoritària, però ho serà. Per un aldemanem singularitat anem a contra tre cantó, efectivament, és una res- 43 �E posta de Catalunya a la globalització. Si no tens 10-15 milions d’habitants, no pots tenir un aeroport potent i, sense aeroport, ja et poden donar veu a Europa que no arribaràs a ser allò que voldries. En aquest procés de concentració, per a fer un país i una metròpoli potents cal definir un espai més gran del que som estrictament. Si no sustentem el nostre projecte en l’intent de reunir unes condicions econòmiques, demogràfiques i tecnològiques d’una dimensió determinada, no tindrem mai allò que considerem que ens correspon políticament, perquè no hi haurà la base necessària per a sustentar-ho. Aquesta estratègia no és tan efectista com una “Declaració de Barcelo- N T R E V I S T A na”; és una opció de llarg termini. I és més efectiva. Vostè últimament ha denunciat els excessos del nacionalisme espanyol. Ara manen tres nacionalismes i, encara que no ho sembli, s’aguanten mútuament perquè tots els nacionalismes es fonamenten en l’existència d’un adversari. La situació dramàtica del País Basc ha creat un espai polític per al nacionalisme espanyol. I, històricament, ha estat el nacionalisme espanyol el que ha creat el drama basc, quan el 1938 Franco va dictar un decret que va suprimir els furs de les “províncies traïdores”. Aquí hi ha l’origen del conflicte, que es confirma quan el 1948 Aguirre, des de l’exili, va enviar una En aquest procés de concentració, per a fer un carta a gent diversa del país país i una metròpoli potents cal definir un es- dient que, si allò continuava així, es perdria la identitat del pai més gran del que som estrictament. País Basc, i fent una crida a la 44 joventut basca a reaccionar, “si cal, violentament”, diu textualment la carta, que jo vaig llegir fa uns anys a l’arxiu Tarradellas. Per tant, està tot escrit: la provocació de Franco i la resposta del nacionalisme basc. El context de la carta d’Aguirre era la desesperança que va causar el fet que Franco no caigués en acabar la Guerra Mundial. Sí. Sembla com si el món ho hagués oblidat. Recordo que fa anys em vaig entrevistar amb George Bush senior, quan ell era vicepresident, en un moment en què hi havia un conflicte entre Espanya i els Estats Units sobre la renovació de l’acord sobre les bases americanes i ells no entenien els recels espanyols. Com a alcalde, li vaig explicar que els ciutadans de Barcelona pensàvem que els americans no van arribar a Espanya igual que van arribar a Itàlia, perquè a Ità- �E lia van fer fora els feixistes i, en canvi, a Espanya va ser al revés, van venir de la mà de Franco. Com veu la situació actual d’Euskadi? Si no incideix algun factor extern, no hi ha sortida. Buscant on es pot trobar un desllorigador, crec que la generació que va fer la Constitució hi hauria de dir la seva. Per sobre d’Aznar només hi ha el rei, i és difícil que la corona intervingui. Els únics que poden tenir una certa autoritat moral sobre el Govern són la generació constituent: Pujol, Roca, Fraga, Carrillo, Suárez, González, etc. A mi m’ha semblat bé l’actitud de prudència de Pujol davant el conflicte basc, però en el moment en què aquest conflicte s’està convertint en la gran excusa per impedir que Catalunya pugui tenir el que li correspon, crec que Catalunya s’ha d’implicar més. Encara que la Constitució no sigui dels qui la van fer, sinó que és de la ciutadania, no es pot negar que una opinió sospesada de la classe política d’aquell moment tindria un impacte. N T R E V I S T A el 30 % local. Tercer, la inversió estatal per habitant a les àrees metropolitanes de més d’un milió d’habitants (ara mateix, Barcelona, Madrid i València, i, progressivament, Sevilla, Màlaga, Saragossa i Bilbao) ha de ser la mateixa arreu. I quart, aplicar el principi de pagar per renda i rebre per població. CiU sosté que el nou sistema de finançament ha estat un pas endavant. L’Homs diu que el nou sistema és millor perquè els impostos dels catalans es quedaran a Catalunya, però ben mirat potser era millor el sistema anterior, perquè abans l’Estat ens enviava uns diners que es calculaven segons el cost efectiu dels serveis, i cada cinc anys es revisava aquest cost. Ara el que l’Estat dóna Centrant-nos ara en la política catalana, vostè proposa potenciar l’ensenyament públic, doblar el pressupost de cultura, promoure habitatge públic, etc. D’on sortiran els diners? D’un sistema de finançament millor, perquè amb l’actual no anem enlloc, i d’una major inversió de l’Estat. Nosaltres proposem un sistema de finançament amb els objectius següents: primer, els rendiments per habitant dels règims foral i comú s’han d’igualar; és insostenible que el finançament per habitant del País Basc superi en més del 50 % el de Catalunya. Aquesta igualació proposem que es produeixi en un termini de vint anys. Segon, el repartiment de la despesa pública entre els diferents nivells administratius ha de ser el 40 % estatal, el 30 % autonòmica i 45 són uns impostos, i no es garanteix que es cobreixi el cost dels serveis. El resultat és molt dolent perquè els impostos que ens han donat són els indirectes, que abans pujaven més que la renda, però ara pugen menys. Per tant, si bé és cert que des d’un punt de vista acadèmic i també des del punt de vista de l’autonomia el nou sistema és millor, el fet és que s’han equivocat a l’hora de definir quins i quants impostos s’havien de traspassar: el resultat pràctic és un desastre. Amb la majoria absoluta del PP a Madrid era difícil obtenir un acord millor. Tot això ve del pacte de 1999 entre CiU i PP per a la investidura de Pujol. Per imperatiu d’aquest pacte, CiU, per una banda, ha acceptat un �E N T R E V I S T A Els rendiments per habitant dels règims foral i comú s’han d’igualar; és insostenible que el finançament per habitant del País Basc superi en més del 50 % el de Catalunya. finançament insuficient i, per l’altra, va acceptar l’exigència del PP de no plantejar la reforma de l’Estatut en aquesta legislatura. (Però el que més em va sobtar en el debat de política general de l’octubre passat va ser el suport implícit d’ERC al pacte CiUPP, ja que ERC va votar a favor de no tractar la reforma de l’Estatut fins la propera legislatura). Quan va ser alcalde va tenir problemes amb el seu partit, fins i tot es va dir que aquests problemes van causar la seva renúncia a l’alcaldia. Si vostè arriba a la presidència de la Generalitat, es podrien reproduir aquelles tensions? Em vaig retirar en el moment en què, des de molt abans, havia decidit fer-ho, no pels problemes que hi pogués haver al partit, encara que és cert que l’anunci de la meva retirada va coincidir en un moment en què el partit de Barcelona havia pres la decisió d’ampliar l’Executiva a 30 membres, decisió a la qual jo vaig ser contrari. Pel que fa a la situació actual, d’entrada hi ha un canvi important, que és que ara sóc el president del partit. La relació entre el partit i jo i entre Ciutadans pel Canvi i el partit és més madura. CpC ha firmat un conveni amb el PSC, sense supeditar-s’hi, que ha aclarit aquestes relacions. Tenim la convicció que la fórmula clàssica dels partits polítics necessita una renovació. Ara tots els partits intenten crear un moviment extern afí, per tal de mobilitzar voluntats de persones que volen col·laborar sense fer-se militants. Es diu que vostè té un caràcter especial, amb cops de geni imprevistos, etc. Creu que aquesta imatge el pot perjudicar en les eleccions? Em perjudicaria si no hagués governat Barcelona durant quinze anys. Aquest és l’últim recurs de CiU; davant un adversari que no poden batre opten per la desqualificació personal. Però aquests recursos no serveixen quan, com és el meu cas, s’apliquen a una persona coneguda de tothom. Ara bé, és cert que en determinats moments hi ha hagut campanyes en la línia que indiqueu i fins i tot més perverses, però tot i aquestes campanyes jo vaig guanyar Trias, Cullell dues vegades, i Roca. Quines aliances es planteja el PSC per governar la Generalitat? Nosaltres mirarem de guanyar amb una diferència important. Si el PSC pogués governar sol tindria més poder del que mai ha tingut Pujol, ja que podria dominar la Generalitat i l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona. Aquesta possible acumulació preocupa alguns sectors. Barcelona, i el PP manifesta que és inacceptable que el PSC governi Catalunya amb un partit independentista. Jo crec que tots els partits, quan governen, es tornen partits de govern. Una altra possibilitat és la coalició PSC-CiU. Un escenari amb Maragall president de la Generalitat i CiU decisiva a Madrid podria afavorir aquesta fórmula? Si CiU perd el Govern de la Generalitat, es reduirà la seva capacitat de condicionar el Govern estatal, perquè si CiU perd les eleccions catalanes difícilment podrà votar a favor del PP a Madrid. Si de cas s’abstindrà, com sempre. Quan es facin les eleccions generals, les eleccions catalanes encara seran massa recents com perquè CiU canviï la seva estratègia i confessi d’una vegada que l’esquerra espanyola i la dreta espanyola no són el mateix. Perquè si accepten això se’ls enfonsa la seva construcció ideològica, que, des de 1982, s’ha basat en el discurs que tots els partits espanyols són iguals pel que fa a la qüestió nacional. Però la història demostra tot el contrari i CiU, finalment, ho haurà d’acceptar. Estic convençut que finalment es produirà un pacte entre els nacionalismes i l’esquerra espanyola, i s’imposarà una nova “Declaració de Bar- Jo sempre he dit que la meva presidència serà clarament “presidencial” i que tindré un conseller primer. I aquesta estructura la farem seriosament, amb una llei, no com s’ha fet ara. El president ha de ser-ho de tothom, no en el sentit Tarradellas de govern d’unitat, siFinalment es produirà un pacte entre els nanó en el sentit de representacionalismes i l’esquerra espanyola, i s’imposarà ció institucional, d’una presidència moderadora que reuna nova “Declaració de Barcelona” en què presenti l’interès general. participaran el nacionalisme i el federalisme. Tornant a les aliances, la fórmula natural seria la coalició PSC-ERCIC. Aquesta coalició podria hipotecar alguns elements de programa del PSC? Hi ha qui diu que la col·laboració amb ERC a la Generalitat seria més complicada del que ha resultat, per exemple, a l’Ajuntament de 46 celona” en què participaran el nacionalisme i el federalisme. I això potser també fa que CiU no ho admeti obertament, ja que, per a poder fer un bon pacte, els convé no donar-lo per descomptat. Però tot això només és una especulació. �E N T R E V I S T A En els sectors més catalanistes hi ha una certa recança davant la possibilitat que la Generalitat sigui governada per un partit lligat a una formació estatal. Què els diria? El primer que els puc dir és que jo no estaré mai tan lligat al nacionalisme espanyol com ho estan avui els nacionalistes catalans. Primer, perquè de nacionalistes espanyols n’hi ha de vàries classes i, segon, perquè actualment el PP determina des de Madrid el que es vota al Parlament de Catalunya, i els nostres estatuts deixen molt clar que el PSOE mai no determinarà el que el PSC voti a Catalunya. Un tema que planarà damunt les properes eleccions és la immigració. Què en pensa? És una vergonya que la gent que va immigrar els anys 60 i que ha superat la situació de pobresa que tenia aleshores hagi de veure com els seus barris, les seves escoles, etc. tornen a ser miserables. Hi ha qui diu que ells, que van ser immigrants, haurien d’entendre millor els qui vénen ara, però és lògic, justament, que no vulguin sentir-se immigrants per segona vegada. A Pedralbes no hi ha conflicte perquè no hi viu cap immigrant. Exacte. El que no es pot fer és titllar de racistes els qui viuen en els barris on es concentra tota la immigració. Cal invertir en els barris més desafavorits, perquè un barri depauperat produeix un efecte de crida a què s’hi concentri la immigració. I cal dir que la dreta no està aportant solucions a aquesta situació. Ara mateix els socialdemòcrates governen pocs països a Europa. Es pot esperar un canvi de tendència? La DS italiana ha publicat una carta a Le Monde i a La Repubblica, firmada per d’Alema i Amato, és a dir per l’exPC i l’exPS, on diuen que cal crear una formació reformista a nivell italià i europeu. Ho argumenten dient que Köhl, quan es va quedar sol com a governant de dretes a Europa, va dir que per tal que la dreta tornés a ser hegemònica calia deixar-se de manies i integrar dins la Internacional Demòcrata-Cristiana els Tories britànics, però també Berlusconi, Haider, etc., és a dir el populisme nacionalista. D’Alema i Amato diuen que ara l’esquerra ha de fer el mateix però al revés, és a dir, ha d’integrar dins el reformisme els que van sortir perjudicats per aquella gran coalició de dretes. Els liberals? No, els demòcrata-cristians. Ells sostenen que aquest moviment de Köhl va deixar fora de joc els demòcrata-cristians i, per tant, els interpel·len a unir-se als socialdemòcrates per a fer una gran formació de centre-esquerra. 47 Fa prop de 25 anys de l’aprovació de l’Estatut. Com somia la Catalunya del 2025? Hi ha qui pensa en la independència, i a mi em sembla bé que ho pensin. Us contestaria amb una altra pregunta: ara fa 25 anys, on pensàveu que podíem arribar en aquest període? Contestant aquesta pregunta es contesta l’altra. Jo crec que hi ha hagut un ritme positiu; que, després de 1714, a la història de Catalunya mai no hi havia hagut 25 anys com aquests, amb democràcia, tranquil·litat, progrés econòmic, autonomia, etc., però també penso que ara és el moment de fer un pas endavant. No sé on haurem arribat el 2025, però si recuperem el ritme inicial i donem una empenta a l’evolució estatutària i constituent, l’any 2025 estarem molt bé, fins i tot en l’àmbit europeu. Raimon Carrasco i Miquel Sellarès � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Jo no estaré mai tan lligat al nacionalisme espanyol com ho estan avui els nacionalistes catalans Source A related resource from which the described resource is derived Debat nacionalista Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Carrasco, Raimon Sellarès, Miquel Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Federalisme Espanya plural Nacionalisme Acció política Oposició Territoris Catalunya Constitució Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-03-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/696/19920225_LV.pdf a070e96601f31bc11814ec6277cce6b7 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 25/02/1992 La Vanguardia, p.002, Cultura y Arte Héroes del 91 Joan Teixidor y los otros PASQUAL MARAGALL ¿Qué Cataluña es la que muere Con Joan Teixidor? Si es cierto que cada día el país es ya otro, un poco distinto, la Cataluña que amanecerá mañana habrá dejado atrás... ¿qué cosa? ¿Cuál de sus múltiples acentos? ¿En qué será mañana el río Fluvià distinto al de hoy? ¿Qué margen, qué cañizal habrá imperceptiblemente cambiado su proyecto? Y aún: ¿es que las cañas del delta, “perdido ya Sant Pere Pescador para siempre” -y quien conozca un poco esas tierras no puede evitar una emoción muy honda ante la serenidad del poeta, de la persona-, es que esas cañas seguirán siendo las mismas sin el poeta? Otras veces nos hemos preguntado: ¿existe el rincón de la “fageda” si nadie lo está mirando? Existe, sin duda; existen las cañas hoy como ayer. Pero nos preguntamos ¿para qué, para quién? Existen para una humanidad cuyo rostro todavía no conocemos, si bien está programado en lo que nosotros somos, porque sólo de nos otros puede nacer lo que mañana será, de nadie más. Nuestro, pero desconocido, es el ser que mirará la “fageda” y las cañas, quizá sin verlas, quizá para arrasarlas, quién sabe si amando a su sombra, a su vera. Pues no conocemos lo que engendramos, preguntémonos de nuevo cómo se produce el tránsito hacia el futuro. De dos maneras: creando (o modificando) y dejando poso, posando, reposando, muriendo. Lo que queda Lo que queda de nosotros cuando ya no estamos es lo que realmente influye: ese es el programa que dejamos escrito en el memoria de la especie. Ciento cincuenta veces (tres veces por cada cien años durante 5.000) ha tenido lugar esta operación antes de nosotros. Sólo 150 veces desde aquel hombre acurrucado que encontramos hace un año junto a Sant Pau del Camp. Y lo que deja mos depende de cómo lo dejamos, del momento, de la manera. Igual que es cierto que la primera impresión es la buena, lo es que la última es importante, porque es la primera en el tiempo que nos sucede. La primera que ve la humanidad que no conocemos, que nace el día en que nos vamos. La buena preparación del tránsito, un arte reserva do a los elegidos, los más afortunados, aquellos a quien la vida ha dado distancia, y compañía. Joan Teixidor nos ha enseñado a cómo aproximarse con palabras, con reflexiones (como el río Fiuvià, cuando perezoso, se acerca al golfo de Roses) al punto donde nos entregamos. ¿Qué ha muerto en nosotros, qué Cataluña ha muerto un poco? ¿Qué es lo que, en realidad, muriendo ha quedado programado en nuestra memoria colectiva? Miremos un trecho atrás, de ese 1991 donde la ciudad ha mudado, en ella misma y en los que la poblamos. 44 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Murió primero Vidal Alcover y a los nueve meses Maria Aurèlia. Murió Amat, plantados ya los “pebrers” de su calle Manacor, su último acto de civismo. Murió Puigcerver plantado ya el Lliure, y Garsaball con la medalla al Mérito Artístico aún reciente en el pecho. Murió Montserrat Roig, prosista del Eixample, con los ojos asustados mucho antes de la enfermedad, con los ojos asustados por el descubrimiento de la muerte que hay en la vida, en la vida misma: las pequeñas muertes de cada día que las mujeres viven por nosotros, los hombres, los niños, los mayores. Y también murió un hombre por excelencia: constructor, padre, abuelo, concejal, fiel amigo, marido fiel, carácter, genio, alegría: tanto de todo ello que aguantó casi más allá del final para estar presente, fiel a todos, en el final del mandato, cuando ya todo el cambio de la ciudad estaba encarrilado. Murieron otros constructores, obreros de la construcción, dejando su sangre estampada en la nueva ciudad. Y ahora Joan Teixidor, mostrando que podemos morir de cara. Repaso los rostros de todos y pienso que la Cataluña que se nos ha ido un poco -no digo la Barcelona, porque las ciudades seguramente cambian menos que las naciones, si es que cambiar pueden, pues para cambiar hay que ser, y las ciudades son más del dominio profundo del devenir mismo, del mezclarse todo en uno sin descanso- , que la Cataluña que se nos va y que en el fondo se queda para siempre es la mejor Cataluña. Piensen ustedes un poco en todos ellos y vean en qué consistió su patriotismo -de qué mil variadas maneras compusieron su amor por nuestros confines y cómo en todos ellos predominaba la generosidad sobre la necesidad de afirmarse, la abundancia cordial sobre el encerrarse. Cierto que todos tuvieron un respeto por el “ismo” de la nación, un respeto y una militancia diversa. Sin ese factor, sin ese punto de silencio que concita la mención de lo que nos es común y aún de reverencia por quienes lo representan y lo representaron (como Tarradellas, amigo Benet), no habría país, no habría ciudad, no habría nada. Pero sólo con eso... no vamos a ningún lado. Sólo con eso simplemente somos, pero no vamos. Y, por tanto, dejamos de ser lentamente. Nuestros héroes del 91 tuvieron todos una manera de expresar que su “ismo” nacional era el punto de partida de un humanismo. Seguramente porque la historia nos ha hecho más sabios, más cautos; seguramente por eso nadamos entre aguas, juntamos nuestros ámbitos de pertenencia diversos, sin renunciar a ninguno, para usarlos todos en el cultivo de nuestro suelo y convertirlo en el mejor. La única herencia que nos es real mente exigible es la de traspasar con dignidad nuestra última frontera. Asignatura difícil, la más difícil, ésta del examen final. Joan Teixidor la ha pasado con excelencia. Con él termina el año más duro de nuestra historia reciente, el más apasionante, el más transformador y el más caro. Pero la Cataluña que él deja –y que dejan los otros- es mejor. Y la dejan mejor. Porque hemos aprendido a despedirnos. 45 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Nunca consigo olvidar que el despido que tuvieron Miró y Espriu no era exactamente el que hubieran querido. En cambio Joan Teixidor ha podido decir, otra vez, como Maragall hace 80 años “aquest vespre ens veurem al Paradís”. Y lo han enterrado junto a su hijo, su “Príncep”, en Badalona. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 46 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1158 Title A name given to the resource Joan Teixidor y los otros Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Teixidor, Joan, 1913-1992 Necrologies Poesia Literatura Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-02-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/2662/19821202_PM_JMN_PStJaume_cGuillerminaPuigLV.jpg 0bd5c4ae38c556bb9446a3643e1c26ed Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Paper revelat (B/N) Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Jordi Maragall Noble i Pasqual Maragall a la Plaça Sant Jaume Creator An entity primarily responsible for making the resource Puig, Guillermina; La Vanguardia Type The nature or genre of the resource Imatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource B/N, jpg Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Maragal Noblel, Jordi, 1911-1999 Alcaldes Investidura Abstract A summary of the resource. Forografia feta a la Plaça Sant Jaume de Barceloma, el dia de la presa de possessió com a alcalde de Pasqual Maragall. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça Sant Jaume Rights Information about rights held in and over the resource Puig, Guillermina La Vanguardia Description An account of the resource Pasqual Maragall i el seu pare Jordi Maragall parlant en primer pla, amb l'edifici de l'Ajuntament de Barcelona al fons. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-12-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7084/36_JordiPujol_PM_ComitivaAutoritatsMerce_BN.jpg 49f68a2f0c0c9f97d554e1aff458e771 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data B/N, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Jordi Pujol i Pasqual Maragall durant el seguici d’autoritats de las Festes de la Mercè, en el recorregut des de la Basílica de la Mercè fins a l'Ajuntament de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Pujol, Jordi, 1930- Carrers Presidents--Catalunya Alcalde La Mercè Festes majors Vintró, Eulàlia, 1945 - Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barri Gòtic, Carrers de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-09-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2576/19850613d_00079.pdf ad80abe7066fe5fab627bdb1e598b7db PDF Text Text JORNADA OLIMPICA. DISCURSO DE PASQUAL MARAGALL. 13.6.85 Autoridades, queridos amigos, amics, Vamos a dar comienzo a la sesión de celebración de la Jornada Olímp ica 1985, que va a contar este año con la no necesita persona que presencia de Joao Havelange, muy brevemente, presentación pero que sin embargo quiero, presentar. El presidente de la IFA, Jean Marie Havelange, nació en Rio de Janeiro; pasó parte de su infancia en Bélgica, de donde procede su familia; es abogado de profesión; casado; hombre que habla portugués, español, inglés y que llegó al deporte a través de la natación , su gran pasión, hasta el punto de que sigue dedicándole gran parte de su tiempo. Coopresidente de la Confederación Brasileña de Deportes y de diversas empresas, todas ellas con sede en Sao Paulo, ciudad como saben algunos de Uds., ciudad hermana de la ciudad de Barcelona. Fue olímpico en Berlín en 1936, como integrante del equipo de natación de su pais. Fue tambien olimpico en el 52 en Helsinky, pero esta vez como jugador de waterpolo, y después en Sidney estuvo al frente de la Delegación Brasileña que concurrió aquellos juegos. Comenzó como editor de p ortivo en el año 1937 al ser nombrado en Rio de director de waterpolo y el Club de Regatas Janeiro, llegando a la presidencia de la Confederación Brasileña de Deportes el 14 de enero del 58, para ser nombrado en el 63 miembro del Comité Olímpico Internacional, del que es por lo tanto uno de sus miembros decanos. Y es miembro en Sudamérica y representante en este continente de la Unión Ciclista Internacional. Tiene además otros cargos deportivos con los cuales no les voy a cansar porque no acabariamos núnca. Es miembro de honor de la Academia de Deportes de Francia y otras muchas, y esta en posesión de Caballero de los Deportes de Portugal, Caballero de la Orden de Base, Comendador de Enrique de Portugal, etc, etc, etc, Estamos delante de una persona que representa, creo que mejor que nadie, las múltiples facetas del deporte internacional. Que lo ha practicado, que lo conoce, que lo vive, que lo estima, que vive por y para el deporte; vamos a darle con la palabra la mejor bienvenida a nuestro amigo Jean M. Havelange. (El discurso de Jean M. Havelange está ya escrito) Querido amigo Havelange,quiero agradecer en nombre de la ciudad de Barcelona y en nombre de Cataluña entera y en nombre de España y muy particularmente del deporte español, tan dignamente representado aquí por Presidentes de Federaciones olímpicas, la presencia de Ud. y de sus colegas del Comité Olímpico Internacional, por lo que tiene esto de significativo en un momento en que tantas cosas estan por decidir. Sus palabras valen más que cualquiera de las que yo pueda conocer, estoy muy agradecido por ellas, y tengo que decirle ademas, que estoy seguro de que no soy el único de estar sorprendido por su vasta cultura en materia de Barcelona y, casi diría, de Barcelonismo. Ud cooce no ya los más clásicos �sin6 los menos clásicos; Ud, sabe quien es Sert, y Ud. sabe una cosa 9ue me ha dejado realmente sorprendido y que yo aprendí, no aqui, sino precisamente en Montevideo, Uruguay, ademas de Brasil, cuando allí estuve después de visitar Sao Paulo. Y es que en este mismo salón se decidió, como Ud. ha dicho muy bien, que el campeonato del mundo de fútbol tenía que celebrarse en Montevideo, en el Estadio del Centenario que para eso se comenzó a construir. Se empezó a construir para el campeonato mundial, que la FIFA decidió en este mismo salón en el año 1928, cuando fue mi sorpresa, amigo Havelange y amigo Vallarino, que estando en el palco del Estadio del Centenario y viendo jugar a los equipos de Montevideo, se me presentó una historia del Estadio y ví que aquel Estadio había nacido, conceptualmente, se entiende, en esta sala, en este salón. En este salón que alberga 700 años de historia, que se empezó a construir en 1920, a finales del s.XIII, que ha visto todo, que ha visto momentos de glória y también momentos más tristes de la historia de nuestro país, de nuestra ciudad , que como el Tinell, donde hemos estado inaugurando la exposición de medallas olímpicas, salón que vió la llegada de Cristóbal Colón en 1942 a la vuelta de su primer viaje americano, y que de alguna forma acreditó ya esta ciudad como una ciudad ligada fraternalmente a América como la historia posterior debía demostrar, se sabe que los lazos que unieron a Cataluña entera, a Barcelona con los paises latinoamericanos fueron creciendo sobretodo a partir del s.XVIII y que nos hermanaron intereses y también sentimientos comunes. Yo quiero ver también en este 500Aniversario que se celebrará en 1992, no sólo el momento del descubrimiento de America por os españoles; yo creo que hay algo mas allí, hay el momento del encuentro admirado también de aquellos antecesores nuestros con un mundo que no conocian y mas allá todavía, es un gesto olímpico, yo creo, que Cristóbal Colón fue a descubrir mundo sin saber exactamente adende iba a llegar, sabiendo lo que quería, llegar a los paises dende Marco Polo había estado, sin saber exactamente ni donde ni cómo, pero buscando nuevos horizontes en el mundo. Yo creo que este espíritu de aventura, de conquista, de curiosidad, de no quedarse atrás ante lo desconocido que demostró en aquellos momentos Cristóbal Colón y Castilla entera detrás de él patrocinando su empresa, nos tiene que, de alguna forma, recordar que hay precedentes muy positivos que hoy encara mejor que nadie, y , de esto estoy cada día mas convencido, el Movimiento Olimpico Internacional. Este Movimiento Olímpico representa hoy una oferta, y déjenme utilizar un símil económico, para una demanda que está insatisfecha. En el mundo hay una demanda hoy de fraternidad que desgraciadamente la situación política del mundo no permite satisfacer. Y que sin embargo el Movimiento Olimpico esta del modo indicando que es posible satisfacer, y cada cuatro años con su celebración de la Olimpiada correspondiente está llamando al atención poderosamente, la atención de miles de millones de ciudadanos de todo el mundo. ¿Por que?. ¿Por que no estan todas las ciudades pendientes de ese movimiento olímpico, de la celebración?. No sólo por los beneficios tecnológicos de infraestructura que se puedan conseguir entorno a esta gran celebración y que sin duda alguna, son paralelos a un esfuerzo importante que hay 9ue hacer. Yo creo que ahí detrás hay algo más, hay la condicion que he podido constatar personalmente, en los , gobernantes de todas las ciudades del mundo que estan detras de ese objetivo, para el 92 o para el 96 o para el 2000 o para el 2004, como me contaba �Que la ciudad de San Luis está invirtiendo ya 20 o 50 millones de pesetas, 250.000 dólares, en postular por la candidatura del 2004. ¿Qué significa esto?. Esto significa que los ciudadanos de todo el mundo, de todas las ciudades importantes y sensibles del mundo, se estan dando cuenta de que su ciudad les está pidiendo y que el Movimiento Olímpico está en condiciones de ofrecer, ni que sea durante la celebración del de los quince dias políticos. Sepa Ud. Sr. Havelange, que esta ciudad va a hacer honor al compromiso de competir con las demás ciudades a las que admiramos y respetamos enormemente por los juegos del 92. Sepa que además nuestra olimpiada cultural la tenemos pensada para que sea realmente una olimpiada, una celebración que va a durar cuatro años. y que Barcelona sera la animacion de Cataluña entera, desde Ampurias hasta el Ebro se van a volcar para hacer de esta olimpíada una celebración incomparable, en la que va a estar presente nuestro legado griego, nuestro legado romano, nuestro legado romántico v gótico por supuesto, nuestro renacimiento, nuestro barroco, nuestra pintura moderna, nuestro arte, nuestra musica, nuestro p asado, nuestra opera, todo va a estar presente Este es un pequeño país que alentado por el conjunto de ahí. . España, que esta indudablemente detras nuestro, lo sabemos, se va a volcar para hacer, no ya de los quince dias de celebración, sino de los cuatro años de Olimpiada, un auténtico acontecimiento cultural. • Es desde esta esperanza, desde la conciencia de que nuestro esfuerzo va a ser lo único que en definitiva nos acredite delante del escrutinio, sin duda alguna rigurosísimo del Comité Olímpico Internacional. Es desde esta esperanza que le damos las gracias más sentidas y más fraternales, porque sus palabras despiertan en nosotros un eco de algo que ya existía. Muchas gracias. �L 'Alcalde de Barcelona Senyor President, Distingits Membres del COI, Com a Alcalde de la Ciutat de Barcelona i President del Consell Rector de la Candidatura de Barcelona 92, tinc l'honor d'avançar formalment la sol•lïcitudde la nostra ciutat per celebrar els Jocs de la XXV Olimpíada, assumint l'organització de manera conjunta i solidària amb el COE. La nostra petició és substanciada per un conjunt de raons sòlides que podríem sintetitzar en tres paraules: tradició, capacitat i voluntat unànime. Tradició, perquè Barcelona ha animal des de sempre el caliu del foc esportiu i de la flama olímpica. La pr fusió de clubs i entitats esportives, les instal .lacions existents, la mateixa configuració urbana, així ho certifiquen. Barcelona ha demanat ser seu dels JJ 00 tres vegades des del 1920, i fou la primera ciutat que, fa cinc anys, manifestà el desig de postular els jocs de 1992. Capacitat, perquè Barcelona és a punt. Barcelona té la majoria d'instal .lacions construïdes, té la infrastructura urbana i humana necessària, té els recursos indispensables per assegurar el desenvolupament rigorós i amb èxit de la màxima trobada de l'esport mundial. Barcelona només necessita culminar i arrodonir els diversos projectes que ja avancen en l'actualitat i ... omplir de gent els recintes olímpics. Finalment, voluntat unànime, perquè la nostra ciutat ha sabut il.lusionar-se i viure en l'optimisme que genera el mateix projecte olímpic. Els ciutadans, les institucions, el món econòmic, la intel.lectualitat, els mitjans de comunicació, s'han apuntat a una proposta racional que s'adapta a les necessitats i ambicions d'una ciutat que mira al futur i irradia un optimisme condensat en dues paraules: «Ara, Barcelona». Experiència i anhels es fonen a Barcelona, en una solució d'entusiasme que només és possible en certes ciutats: només és possible en aquelles ciutats que, prou prestigioses per organitzar uns Jocs, són prou humils per saber-los viure intensament. PASQUAL MARAGALL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Jornada Olímpica 1985. Discurso de Pasqual Maragall Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Comitè Olímpic Internacional Barcelona Havelange, João , 1916-2016 Esports Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Discurs Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-06-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1136/19880204d_00263.pdf 79108b86a3312ee4710d98d932ee17bd PDF Text Text Discurso del Excmo. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona, con motivo de la Apertura de las Jornadas "Innovación y Futuro". 4 de febrero de 1988 �SEÑORAS Y SEÑORES, EN PRIMER LUGAR, DESEO DAR LA BIENVENIDA A BARCELONA A LOS PARTICIPANTES EN ESTAS JORNADAS QUE NOS VISITAN Y DESEAR, A TODOS USTEDES, UN PROVECHOSO DESARROLLO DE ESTE ENCUENTRO. ALGUNAS CONSIDERACIONES SOBRE LA SITUACIóN ECONóMICA GENERAL PERMITEN SITUAR ADECUADAMENTE LOS TEMAS QUE USTEDES VAN A DEBATIR. LA INTERDEPENDENCI ECONóMICA, O, SI SE PREFIERE, LA GLOBALIZACIóN DE LA ECONOMÍA, YA NO NECESITAN SER DEMOSTRADAS. �POR ESO LA MARCHA DE LA ECONOMÍA INTERNACIONAL ES UN DATO INELUDIBLE A LA HORA DE ENJUICIAR LAS PERSPECTIVAS ECON&4ICAS DE áMBITO NACIONAL, Y LA RELACIóN DE TODO ELLO CON LA PPOMOCIóN Y CREACIóN DE PYME. A GRANDES RASGOS, LA ECONOMÍA INTERNACIONAL APARECE ACTUALMENTE CARACTERIZADA POR UNA SERIE DE DESEQUILIBRIOS QUE SE INTERACCIONAN. DE UN LADO, LOS DÉFICIT DE LA ECONOMÍA DE LOS ESTADOS UNIDOS, INTERNOS Y EXTERNO, - QUE GRAVAN FUERTEMENTE EL CONJUNTO DE LA•OCDE, PUESTO QUE LOS ESTADOS UNIDOS PARTICIPIN EN EL PIB TOTAL DE LA ORGANIZACIóN CON UN 40%. LA CAÍDA DEL DOLAR HA SIDO LA CONSECUENCIA DE ESTE DESEQUILIBRIO CLAVE, Y, A LA VEZ SE HA CONFIGURADO COMO UN INTENTO, POR PARTE DE LA ADMINISTRACIóN NORTEAMERICANA, DE PALIARLO. �TAMBIÉN EL CRACK BURS;TIL DE OCTUBRE DEL ANO PASADO TENDRíA SU EXPLICACI6N üLTINA EN LOS DÉFICIT NORTEAMERICANOS RELACIONADOS CON LA SITUACIóN DEL RESTO DE LA ECONOMíA MUNDIAL. LA CAíDA BURSíTIL, QUE POR SUPUESTO HA AFECTADO A NUESTRAS BOLSAS, ESTE TENIENDO CARACTERíSTICAS Y COMPORTAMIENTOS DISTINrTOS A LOS DEL MíTICO CRACK DEL 29. LA CRISIS DE ENTONCES TARDE EN LLEGAR A EUROPA UN AÑO, LA DEL 19 DE OCTUBRE LO HIZO EN 12 HORAS. CONOCEMOS LAS CONSECUENCIAS INMEDIATAMENTE RECESIVAS DE LA CRISIS DEL 29. - DE MOMENTO, LAS ECONO4IAS AFECTADAS POR LA CAIDA DE AHORA HAN CONTINUADO SUS PAUTAS ANTERIORES DE MODERADO CRECIMIENTO, AL TIEMPO QUE LAS BOLSAS APUNTAN UNA CAUTELOSA RECUPERACIóN. �DE OTRO LADO TENEMOS LOS DESEQUILIBRIOS POR SUPERAVIT DE ALEMANIA, JAPóN Y DE LAS ECONOMíAS INTERMEDIAS DE TAIWAN, COREA DEL SUR, HONG-KONG Y SINGAPUR, SI BIEN LOS SUPERAVITS DE ESTOS PAISES OBEDECEN A CAUSAS DISTINTAS, LA CONSECUENCIA ES LA MISMA AGRESIVIDAD EXPORTADORA Y CONTROL Y ATONíA INTERNOS QUE REDUCEN LA DEMANDA IMPORTADORA, Y, POR LO TANTO, LAS POSIBILIDADES DE CRECIMIENTO DE OTRAS ECONOMíAS. A ESTE CUADRO HABRíA QUE AÑADIR EL ESTRANGULANTE PESO DE LA DEUDA EXTERIOR DE LOS PAÍSES EN VIAS DE DESARROLLO, QUE RESTA ASIMISMO FLUIDEZ A LOS INTERCAMBIOS MUNDIALES POR LA FUERTE REDUCCIóN DE LA CAPACIDAD IMPORTADORA DE LOS PAISES ALTAMENTE ENDEUDADOS. �POR LO QUE RESPECTA A LA ECONOMÍA ESPAÑOLA, HAY QUE DESTACAR QUE LOS RESULTADOS DE LOS DOS úLTITvOS AÑOS HAN SIGNIFICADO UNA RECUPERACI6N ESPECTACULAR DE ALGUNOS DE LOS INDICADORES MáS SIGNIFICATIVOS. LA DEMANDA EFECTIVA SE HA SITUADO EN TASAS SUPERIORES AL 6% ANUAL, RITMO QUE DUPLICA PRáCTICAMENTE AL REGISTRADO EN LA CEE. EL DATO MáS SOBRESALIENTE DE LA DEMANDA INTERNA HA SIDO EL CRECIMIENTO DE LA INVERSIoN, QUE HA ALCANZADO UNA TASA REAL DEL 14%, FRENTE AL 5,2% DE EUROPA EN 1987. EL OTRO FACTOR QUE HA IMPULSADO A LA DEMANDA INTERNA ES EL CONSUMO FAMILIAR, CUYO CRECIMIENTO HA SIDO EN 1987 DE 4,1%QUE DUPLICA LA TASA DE DESARROLLO EN LA CEE. �EN CAMBIO, EL SECTOR EXTERIOR HA DADO UNA APORTACIóN NEGATIVA AL CRECIMIENTO DEL PIB. EL GASTO INTERNO DE LA ECONOMÍA ESPAÑOLA ESTE BENEFICIANDO EN UNA CUANTÍA IMPORTANTE A OTRAS ECONOMIAS, A TRAVÉS DEL AUMENTO DE LAS IMPORTACIONES DE BIENES Y SERVICIOS,NO COMPENSADAS POR LAS EXPORTACIONES. ESTE DESEQUILIBRIO SE HA TRADUCIDO EN UNA FILTRACIóN NETA HACIA EL EXTRANJERO, QUE EN TÉRMINOS DE PIB, ALCANZA MES DE 2 PUNTOS PORCENTUALES EN 1986 Y 1987. ES DECIR, ESPAÑA HABRÉ HECHO UNA APORTACIóN, MODESTA PERO NETA, AL CRECIMIENTO DE LA ECONOMíA M U ND I AL . SIN DUDA, LA INTEGRACIóN DE ESPAÑA EN LA CEE HABRá CONTRIBUIDO A ESTA SITUACIóN DE MANERA DUAL. �LA ECONOIIiíA ESPAÑOLA TUVO QUE SOPORTAR LA EXPORTACIóN DE LAS EMPRESAS DE OTROS PAíSES COMUNITARIOS, MáS COMPETITIVAS POR MEJOR DOTADAS. PERO ESTA COMETENCIA HA PROVOCADO UN COMPORTAMIENTO MáS DINáMICO DE LAS EMPRESAS ESPAÑOLAS. LAS IMPORTACIONES DE BIENES DE EQUIPO QUE INCORPORAN INNOVACIóN •TECNOLóGICA HAN CRECIDO UN 30%. ESTA RENOVACIóN DEBE DAR LUGAR A AUMENTOS DE LA PRODUCTIVIDAD QUE MEJORARáN LA COMPETITIVIDAD DE LA ECONOMIA ESPAÑOLA, LO QUE SE TRADUC IRá EN COMPORTAMIENTOS MáS FAVORABLES DEL SECTOR EXTERIOR. LA INTEGRACIóN EN EUROPA HA IMPULSADO TAMBIÉN LAS INVERS IONES EXTRANJERAS, DE FORMA QUE LA BALANZA DE CAPITALES HABRá AYUDADO A COMPENSAR LOS RESULTADOS ADVERSOS DE LA BALANZA DE BIENES Y SERVICIOS. �CON TODO, LA ECONOMíA ESPAÑOLA VA A/MENTANDO SU PRESENCIA ACTIVA EN EL áMBITO INTERNACI +NAL . EN ESTE SENTIDO, Y ASIMISMO POR RAZONES DE SOL DARIDAD HACIA EL ESTIMADO PUEBLO ARGENTINO, HEMOS DE CELEBRAR LA RECIENTE FIRMA DEL ACTA CONS T TUTIVA DEL TRATADO GENERAL DE COOPERACIóN ENTRE ES'AÑA Y ARGENTINA, QUE CONTEMPLA INTERCAMBIOS POR VAI R DE 350.000 MILLONES DE PESETAS. LA OCDE ATRIBUYE A LA ECONOMíA ESPAÑOLA UNA EXPECTATIVA DE CRECIM NTO PARA 1988 DEL 3,5%, EL DOBLE DEL PREVISTO PARA EL CONJUNTO DE LA CEE. INDUDABLEME TE, DIVERSOS SON . LOS FACTORES QUE . PUEDEN INFLU NEGATIVAMENTE EN ESA EXPECTATIVA, ALGUNOS DE IIS CUALES ESCAPAN A CUALQUIER POSIBILIDAD DE CONTROL ESDE LOS MECANISMOS DE NUESTRA ECONOMíA. OTR'i S , EN CAMBIO, DEP ENDERáN MUCHO DE LAS MEDIDAS QUE S . ADOPTEN Y DE LAS ORIENTACIONES QUE PRESIDAN NUES ►'A ACTIVIDAD. �EN ESTE SENTIDO, ES INDUDABLE QUE, EN EL MARCO DE LAS CARACTERÍSTICAS ESPECÍFICAS DE LA ECONOMIA ESPAÑOLA, LA PROMOCIóN.Y CREACIóN DE PYME TIENEN UNA IMPORTANTE FUNCIóN EN LA DOBLE DIRECCI6N QUE DEBE MOTIVAR HOY NUESTRA POLÍTICA EMPRESARI AL LA COBERTURA EN GRADO SUFICIENTE DE LA DEMANDA INTERIOR Y LA EXPORTACIóN.• HAY QUE IMPULSAR DECIDIDAMENTE LA COOPERACI6N ENTRE ADMINISTRACIóN, UNIVERSIDAD Y EMPRESA PARA ALCANZAR LOS OBJETIVOS NECESARIOS DE CALIDAD Y DE COMPETIVIDAD DE NUESTRA PRODUCCI6N. DFSDE EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA ESTAMOS CONVENCIDOS DE LA CONVENIENCIA DE ESA COOPERACIóN. LA ADMINISTRACI6N LOCAL PUEDE COLABORAR DE DIVERSAS MANERAS A LA REACTIVACIóN ECONóMICA Y A LA CREACI6N DE EMPLEO. �LOS AYUNTAMIENTOS SON -SI ME PERMITEN LA EXPRES ION- LA MáS "EMPRESARIAL" DE LAS ADMINISTRACIONES PliBLICAS, LAS CUALES GASTAN YA UN 43°2% DEL P.I.B. ESTA CALIFICACIóN EMPRESARIAL LES VIENE A LOS AYUNTAMIENTOS POR SU PROXIMIDAD AL CIUDADANO "CONSUMIDOR" LO QUE PERMITE UN MEJOR CONOCIMIENTO DE SUS PROBLEMAS Y NECESIDADES ASí COMO UN MAYOR CONTROL DE AQUEL SOBRE LO PRODUCIDO Y TAMBIEN PORQUE LOS AYUNTAMIENTOS SON ADMINISTRACIONES DE DIMENSION MANEJABLE, QUE PUEDEN INCORPORAR CIERTAS PRACTICAS EMPRESARIALES. POR ESO EL CONTACTO, LA RELACION ENTRE AYUNTAMIENTO Y EMPRESA ES MáS FáCIL: AMBOS ESTáN SITUADOS MáS AL MISMO NIVEL. EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA HA REDUCIDO SU PLANTILLA -DE 15.000 FUNCIONARIOS A 13.000- DE MANERA RACIONAL Y FLUIDA, Y, DIVERSIFICADO, EN CANTIDAD Y CALIDAD, LOS PRODUCTOS QUE OFRECEMOS AL CIUDADANO. �ESTO NOS HA ACERCADO AL SISTEMA EMPRESARIAL Y NOS HA HECHO SENSIBLES A SUS PROBLEMAS Y A LAS POSIBILIDADES DE COLABORAR CON éL. HEMOS PROMOVIDO APORTACIONES COMO LA PONENCIA DE DESARROLLO ECONóMICO Y SOCIAL, INICIATIVES, S.A. Y BARCELONA ACTIVA, S.A. QUE TIENEN COMO OBJETIVO INCIDIR DIRECTAMENTE EN EL TERRENO ECONóMICO. NO SIMPLEMENTE PARA ALIVIAR LAS CONSECUENCIAS DE LA CRISIS -CUYA MANIFESTACION MáS DOLOROSA ES EL PARO-, SINO PARA COMBATIR SUS CAUSAS, ENTRANDO CON IMAGINACIóN EN LA PROPIA ACTIVIDAD . ECONóMICA. EL úNI CO REMEDIO EFICAZ CONTRA EL PARO ES PROMOVER ACTIVIDAD ECONóMICA. CON INICIATIVES, S.A. PRETENDEMOS ATENDER GRANPPS PROYECTOS/ DE INTERnS PúBLICO. �CON BARCELONA ACTIVA S.A. -QUE ES LA PRIMERA EXPERIENCIA DE ESTE GÉNERO EN ESPAÑA- HEMOS PASADO A LA MICRO-INTERVENCIóN EN LA CREACIóN DE EMPRESAS, PRESTANDO APOYO EN LA. ETAPA DELICADA DE LOS PRIMEROS PASOS DE NUEVAS EMPRESAS. NOS SENTIMOS MUY PRÓXIMOS A LOS CIUDADANOS OUE ARRIRFSGAN SU PRESTIGIO Y SUS RECURSOS PARA CREAR NUEVAS EMPRESAS, Y, CON ELLAS, MáS OCUPACI6N. NOS JUGAMOS, TODOS, BASTANTES COSAS EN COMúN. DEFENDEMOS EL ESPIRITU DE RIESGO Y DE INICIATIVA. DEFENDEMOS TAMBIéN LA POSIBILIDAD DE DESTERRAR, UNOS Y OTROS, EL CPRáCTER RETRóGADO DE LAS ACTITUDES REFRACTARIAS A TODO PLANTEAMIENTO DE INTERéS GENERAL. SOBRE TODAS ESAS CUESTIONES TENDRáN USTEDES LA OPORTUNIDAD DE TRATAR A FONDO EN ESTAS JORNADAS. A LA VEZ QUE DECLARO ABIERTAS LAS SESIONES DE �TRABAJO, LES REITERO MI MáS CORDIAL BIENVENIDA A BARCELONA . M UCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4042 Title A name given to the resource Jornadas de Innovación y Futuro. Promoción y creación de empresas / Discurs obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. El contacte entre Ajuntament i Empresa és més fàcil. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. CMB Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Globalització Relacions Internacionals Territoris Acció política Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-02-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1061/19861204d_00173.pdf e93f5c197438553070166e531e4e5992 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la Jornada "Barcelona com a inversió" a la Cambra de Comerç de Barcelona Barcelona, 4 de desembre de 1986 Exp. 705784 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SR. PRESIDENT, SENYORES, SENYORS: UN COP MÉS HE DE FELICITAR LA CAMBRA DE COMERÇ, INDúSTRIA I NAVEGACI6 PER LA SEVA SENSIBILITAT ENVERS BARCELONA. EN AQUESTA CASA VA SER, ON PER PRIMER COP VAIG DEMANAR ALS EMPRESARIS QUE COL.LABORESSIN EN LA CURSA PELS JOCS OLíMPICS. JA VAM RECORDAR AIXò TOTS PLEGATS A LA SESSI6 SOBRE HISTORIA I PROSPECTIVA INCLOSA AL PROGRAMA COMMEMORATIU DEL CENTENARI DE LA CAMBRA. LA CONCESI6 PER L'AJUNTAMENT DE LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT A LA CAMBRA, EN FI, HA REPRESENTAT EL RECONEIXEMENT DE BARCELONA PER LA SECULAR TASCA D'AQUESTA INSTITUCI6. CREC QUE AQUESTES PARAULES QUE ACABO DE DIR NO ESTAN DE MÉS. ÉS IMPORTANT QUE L'ALCALDE DE LA CIUTAT SUBRATLLI LA IMPORTàNCIA QUE TÉ LA COL.LABORACI6 D'ENTITATS CíVIQUES, PúBLIQUES I EL SECTOR PRIVAT AMB L'OBJECTIU COMi DE FER UNA BARCELONA MILLOR. ÉS Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL PER AIXò QUE EM COMPLAU OBRIR AQUESTA JORNADA Ref.: �-3- Ajuntament de Barcelona Ref.. Gabinet de Comunicació "BARCELONA COM A INVERSI6" DINTRE DEL CICLE BARCELONA 92, UNA NOVA CIUTAT PER AL FUTUR. BARCELONA S'HA FIXAT LA DATA DE 1992 COM A META PER ARRIBAR-HI EN CONDICIONS DE COMPETITIVITAT AMB ALTRES CIUTATS DEL NOSTRE ENTORN. COMPETITIVITAT EN TERMES D'EQUIPAMENT SANITARI, EQUIPAMENT HOTELER, BONES COMUNICACIONS AèREES, MARíTIMES, TERRESTRES. DOTADA DELS MILLORS EQUIPS DE TELECOMUNICACIó ALTRES PARAULES, UNA CIUTAT QUE DE L'EUROPA DEL SUD, DE EUROPA I TOT I PUGUI INFORMàTICA. EN SER CAPDEVANTERA EL MEDITERRANI I PONT ENTRE AMèRICA LLATINA. ENS TROBEM, PERó, QUE AQUESTA CIUTAT HA VINGUT EXERCINT COM A CAPITAL DE CATALUNYA, COM D'ESPANYA, SENSE QUE HAGI ESTAT RECONEGUDA, A CAPITAL O MOLT POC RECONEGUDA, AQUESTA CONDICIó. BARCELONA HA HAGUT DE PAGAR PER ELLA MATEIXA, SIA A TRAVÉS DE L'AJUNTAMENT O DE LA INICIATIVA PRIVADA, ELS SERVEIS QUE EN UNA CAPITAL NORMALMENT VAN A CàRREC DE L'ESTAT, CENTRAL BÉ, LA HISTORIA HA ANAT COM HA ANAT Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL O I FEDERAT. NO TÉ GAIRE �Ajuntament de Barcelona —4— Gabinet de Comunicació SENTIT PLORAR PER LES SEVES CONSEQÜèNCIES. EL QUE HEM DE. TENIR EN COMPTE ARA ES. QUE NOMÉS QUEDEN CINC ANYS PER ARRIBAR A 1992. QUE EN AQUESTS CINC ANYS HEM D'ASSUMIR ELS NIVELLS D'EXIGèNCIA QUE ACOSTUMEN A DEMANAR — SE A QUALSEVOL CIUTAT EUROPEA. ÉS UN NIVELL D'AMBICI6 QUE S'HA DE MANTENIR I QUE ES POT ACONSEGUIR SENSE GRANS ESCARAFALLS. PODEM DEMOSTRAR QUE SI AQUESTA CIUTAT FUNCIONA MILLOR EL PAIS EN EL SEU CONJUNT, CATALUNYA I ESPANYA, FUNCIONARAN MILLOR. I PER AIXO ÉS IMPRESCINDIBLE LA COL.LABORACI6 DELS INVERSORS PRIVATS. NO HEM DE CONFIAR QUE TOT ENS VINGUI DONAT PER L'ESTAT, O PEL GOVERN AUTòNOM, PER L'AREA METROPOLITANA O PER L'AJUNTAMENT. ESTEM CARREGATS DE RAó. PER DEMANAR QUE ELS ORGANISMES PúBLICS ASSUMEIXIN LES SEVES RESPONSABILITATS, PER NO HEM D'ADORMIR—NOS ESPERANT EL MANNà DELS DINERS PúBLICS. ACABO DE TORNAR DELS ESTATS UNITS ON HE PASSAT 10 DIES "VENENT" EL PRODUCTE BARCELONA, LA NECESSITAT D'INVERTIR A BARCELONA. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.. �—5— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.. HE DE RECONEIXER QUE, EN CERT SENTIT, LA TASCA HA ESTAT FàCIL: TOT I EL DESCONEIXEMENT QUE EN AQUELL PAIS TENEN PER L'EXTERIOR, SóN PROU AVISATS PER SABER QUE BARCELONA, ARA, ES UNA BONA INVERSI6. QUE NO PASSI QUE ENS HEM DE DESCOBRIR A NOSALTRES MATEIXOS PELS ULLS DELS DE FORA. QUE NO ENS PASSIN ENDEVANT PER MANCA DE GOSADIA, PER POR DE PRENDRE RISCOS. AQUEST ÉS EL MISSATGE QUE ELS VULL DONAR, MOLT BREU, I MOLT LLIGAT AL EPÍGRAF DE LA JORNADA: BARCELONA ÉS UNA BONA INVERSI6. MOLTES GRàCIES. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3967 Title A name given to the resource Jornades "Barcelona com a inversió" / Paraules obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llotja de Mar Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Relacions Internacionals Barcelona Model social Economia Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-12-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1170/19880920d_00307_LD.pdf fc252975f4eae46ca5b6ef5baf8a7b97 PDF Text Text Conferencia de l' Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasaual Maragall, amb motiu de la inauquracio de le_s _ Jornades ... u Admlnl str a e ro-r.~ocal Adm1ni st?ac 10 dé Just lC ia-=-" Barcelona, 2 O de setembre de 198 8 . �-2- Sr . President Ministre de 1 • Audien2 ia Justicia, Territorial, Excm . Sr . dign issimes Autoritats, . senyores i senyors: Permetint - me que les meves paraules ~ vagin mes ·----------------------------------- enll~ que les merament protocol~ries ct •una inauguraci6. Les materies que es tractaran en aquestes Jornades ~ son sumament envers importan ts per a 12 ciutat i existeix elles una sensibilitat ciutadana que jo atendre 1 recol lir, emorant en aquesta voldria ocasi6 e ls tecnicismes terminol;g ics i conceptuals adequats. J> Les meves consideracions giraran fonamentalment al voltant de l 1 Admin i strac iÓ de Justicia i els Municip is de la Justicia ~1un ici p al a les prenent Gnica, Barcelona ja q ue grans ciut ats, com a referencia p rincip al , el gr uix de l que dir~ ~s extensible a la resta de ciutats esoanyoles. ·- -- - - ---- ---- bo 1 1 pe ro' no pr~cticarne nt �• -3- L'Administraci6 de Justicia els Mun icipis. 1 La tasca normativa realitzada en el periode 82 - 88 - - - - - - - - - -- per iniciativa del Mi nisteri de Justicia ha estat, .----dubte, , problemes pero P~:0d~JJ..te resten encara legislatives que facin possible efica<;, mes ' important, reformes sens ·-·-. ---·---·~-----..~--~---------------~---------·~----·-·-····---·----·· ----~~-~--------- --~ i contribueixin que din~mica la a una resoldre social va ªlg:tJI.J~s Justicia els nous plantejant en l'~mbit de la criminalitat . Entre aquests problemes voldr ia de~;tacar e ls segÜents: -L'increment del consum de droga en el nostre pais, que ha originat, en gran mesura , l'augnent,.espectacular de / la de linqÜenc ia / 1 violenta contra la • propletat en els / darrers anys . / Es calcula que les delictes contra la propietat droga . L'habit del 1 tres quartes parts dels tenen el se u origen en de cgh.sum drogues , la la 1 ./ drogodependencia que en resulta, no sorgeixen de cop en / una col.lectivitat . s6n habits que es propaguen progressivament empssos per un impuls sostingut -diguemne - "comercial", E.lSDec ialment 1/ " quan, en re lac iÓ a la �-4- droga, el seria correcte afirmar dar rers nivell La consum ha de tenir traba, traficants de drogues No la responsahilitat de l'actual de consum de drogues es clandesti. que les actituds i mesures dels governs tinguin causa car~cter ~ mes 1 de la aviat, recull~n drogodepend~ncia. en el fet que els ara el fruit de camp anyas iniciades fa anys . - La crisi econ~~ica dels ~ltims anys ha induit un increment de la delinq~~ncia. Aquesta crisi no t~ el seu origen ni s ' aqre~ja amb els governs que s'han succeit en aq uest per io de profundes -, oero' -ve de lluny i t~ ha de causes estructurals tenir-se en compte d 'analitzar l'increment de la criminalitat. a l'hora �-5- A preocupat per L'Ajuntame nt de Barce lona, . -----· -·--------------.-- - - va prohl eroes, elaborar á~arcelona Ciutadana -------~---------- •-•e·--""""--·- algune s - .... ·-------- -------------· substantives 1 Seguretat un Informe sobre la ---·------------on 1985, l'any ref ormes legislatives -----------------------des de processals que, l'Admin istraci6 aqa~sts municipal, -- s'exposaven ·· · - ·-••·'" _ _ _ __ _ ..----..., les de ~ht~ J.Q de normes la perspectiva de es consideraven essencials pe r mil lor a r la segure tat ciutadana en grans ciutats com Barcelona . L'Ajunt a ment partici p ar en de est~ ·----- del interessat sistema ,JustÍcia a Esp~-;ya-;-aTFiOra ·----·--------------l 'ambit ciutat disseny el ------ ----------d ' Admini straci6 de la general ------que, en de . les seves redu1des competencies en -·- - --- - en aquesta materia , vol realitzar actuacions encaminades a mil lorar -- ~-----·-·- _______ ,.______ M•·--- ----------~ el fun cion ament de l ' Adm inistraci6 de Justicia. Algunes de l'esmentat Informe le s me sures l eg als que contempla i q ue estimem convenient introduir a la legislaci6 espanyola en materia de Justicia s6n: . J 1 h ~ l<-jtt4 �-G- a) L 'establiment flexibles crear-se en que, amb les ~ mes agils de la Justicia. penal rapid i cor reccionals. tribunals mo nitori l'aplicaci6 proc~s un processos de La ...../~ de breu regul9-crtr degud~s/ Ha dria l d 'un gar anties j u di e i jur diques, / estableixi la la s~_vá sanci6 per la justicia, delictiu i per . Jel fet ~ es n_cessari _,.....,-"'' aca&..a-r ...-;'· immedi9-J.e1íii entre la comissi6 amb els retards en 1' aplicaciÓ de la . ]l.ULlCla . En aquesta lÍnia , no se'ns escapen els problemes que pot plantejar el establiment d ' aquests procediments rapids . La ~ent sentencia del TribU!19-_l Constitucional, de 12 de juliol. ele 1988, ~n l~ -t>fbl!\J:::::O:G- determina impossibilitat que un mateix jutge instrueixi el 1 d icti sentencia en una causa, la sumar1 dee-1:-a-r-a- -:ha.- - �-7- Segons que ha n manifest at portaveus del General del Poder Jud icial, aquesta Sent~ncia ,~fecta als . judicis mon i toris que en l'actualitat represent en un 70% dels procediment s penal s, en tractar -s e de procediments a de lictes me nors (amb pe nes inferi ors relatius mesas), delictes fraganti" ~ en que ~ l'autor ( amb penes inferiors als ~ es a detingut anys) i 6 "in deli ctes dolosos. Les mesures de car~cter provisional que s'estan preparant per solventar els p~oblemes de paralitzaci6 de la justÍcia sent~ncia, penal que comp orta l'aplicaciÓ mesu res com aparellar jutg~ de la ~ per que un 1 instrueixi l ' altre ~icti sent~ncia, 1 o prorrogétr la jurisdicci6 en el sup~sit que ~nicament h i hagi un jutge d 'instrucci6, o les mesures definitives fixades per una reforma legislativp, qu e, com s'ha an unciat de fonts del Ministeri de Jus u icia, podría contemplar que la fiscalia exerceixi func~bns ir1_structores que avui s6n competencia de jutges pe1wls , tals mesures - die- , les provi sionals o l 1 les de f ini;t:.i ves , l ' ap licaci~ de h auran de garantir la immediatesa la justícia , sense minva del pr incipi consti t¡.{c ional sego ns e 1 qu al tothom té dret a un / / en j utge �- 8- } imparcial / a un judici p~blic amb i plenes eraranties j urÍdiques . La reforma de les vigents llEJ-I's processals ha de / ,/ contemplar la instrument aote fina litat de /convertir-les per a la re)1litzaciÓ de ~ la en un Just Í cia, / mitjangant la introducc io , d 'u n ordenament procesal basat / en criteris de func.i,_e halitat l d'eficacia, i amb un _..// _ replantejament de les actuals funcions dels intervinents en , el proces, secretaris, essencial especialment dels jutges, , 2 dvocats i procuradors . per satisfer fisc als, Aquesta reforma es la demanda de JustÍcia de la h) La regulaciÓ del principi d'oportunitat reglat ~ el societat. , _.-/ , proces Aquesta penal . mesura ' . necessarla ~ es ·' facilita r la no persec uclo de conductes que , objec tius ' o subjectius, . necessarl per seguir-les, dedicaciÓ del s ·"---- comportaments que , apare ll s que possib i litant -s e policial i per motius no . , alxl judici al ~ es la als ------~-------~------·-~ per l a major gravetat , incideixen en ,-la seguretat ciutadana . ---------------- s ' entén per �-9- / Les lÍnies fonamentals (~n la requlaoló / .. del princ ipi / d 'oportunitat podrien ser les segue s: 1 delictives,/ susceptibles - Conductes de no 1 persecuciÓ pena~ : les consti yJ tives de simple falta: els delictes els en que suposits condemna culpa~itat la possibilit;,ldors condicional ) de l'autor sigui lleu; de l'anlicaciÓ de la suspensió del de la "fallo"; 1 els en 1 1 que suposits es produeixi arrepentiment / aquestf mesura actiu (si ordenament); qu9 n d ' interes .' circumstancies d'actuaciÓ anterior la finalment, subjectives cr iminal; a i , de del en el nostre preponderants atenciÓ l'autor: el caracter; comissiÓ en raons concurreixin nÚbJ!ic; L s ' introdueix a els motius la conducta delicte; la les 1 vida conducta contemoorania subseg~ent al delicte; i les condicions de vida individual, familiar i social de l'inculpat. �-10- -Les normes d ' oportunitat persecuciÓ per podrien l'aplicabilitat ser: que la de les in dicades conductes del pi incipi dec is).Ó // de de~-íctives no sigui adoptada pel Ministeri Fiscal, amb aprovaciÓ judicial, o bé directament pel -;utge o tribunaL{ amb la p ossibilitat / - de recurs en els sup¿sits més/g reus. 'l'ambé hauria de _/ la necessitat/~ e mediar conformitat contemplar-se dels .' . . // . . 1 per J udlcats, excepte que/ a crlterl ce l'organ judicial, el seu interes no o t enti la necessaria rellevancia per ...- /' ft~e lonal donar-1 i tal i tat . ...... e) L' introducció col.laboraciÓ mesures ciutadana responsabilitat. segÜents: de D' la trae te pro ce sal s amp liaciÓ ¡ condic iona l plantejar 1 la l'admissiÓ cal de as senyalar .- les abonament imrnediat del premial¡ regim privilegiat de condonació de als testimonis i perjudicats col.laboració ciuta espontani ¡ de i elles, en les oficines judicials, de afavoridores utilització del cost dret 'atenuant d'arrepentiment total despeses la condemna be neficis penitenciaris. També s'hauria de la reestr ucturaciÓ de les o f i pe,r fer-les més a gils i asequibles judicials ist ra ts. ¡/ �-11 - \ d) Altres mesures a tenir en compte podrien referir-se a l'acumulaci6 penal per obl i gator ia de l'acci6 civil en e l i la modif ic ac i6 de l'actual sistema de aconseguir la immediatesa rec urs os l'eficacia 1 ~ p roces de la just Í cia 9enal. // de me sures legals de caracter junt i creixement servei els amb una adequada mitjans personals de de ,JustÍcia, pendents nombre aut~ntic materials al contribu1ria, que ha que provoquen p el un col.lapse judici En efecte , en e ls darrer nombre de oroces sos judicials, penal, que no poden ser resolts d ' una banda, anys s ' ha multiplicat el de procediments agils pecialment en l'ambit per falta, 1 l'altra banda, perque manque n també materials, ~o de crisi profunda estat en polÍtica situaci6 d ' aquesta, sense dubte, qran i proce ssa,l. i, de s personals i amb l a qua l cosa es devalua poder-se resoldre els conflictes en �- 12 - que es plantegen , de manera que transcorre mass.a ' / /' / " temps entre la comis siÓ del fet delictiu i la sev:a sanció pels ..r'' / tribunals. /_// de Dotar mitjans als/ / jutjats, tribunals i ,/ fiscalies existents , aixÍ . jutqes fisc als efectiva, no forma una rapida , - es i ~ria J0ffi crear nous j utjn.ts, forma r !4Í"ganizar una policía tasca que pugui realitz ar -se especialment en perÍodes de crisi, vegada redre~ades les grans lÍnies de ' . economlca del judicial - pa1s, és el moment que les la pero' situaciÓ instancies estatals hurien d'optar per destinar recursos a lapo.r. de aquesta �- 13 - - La ,JustÍcia Munici p al a les gran~ ciutats. En el Projecte de Llei de Planta i Demarcaci6 -.--~---------==--=-------~---o ubl lc a t al Butlletl Ofic i al de les Corts Judi cial , trobem q ue el p unt 8~ . Generals de 8 de juny d ' enguany, de l ' exposici6 de motius recull la concepci6 de la Llei Org~nic a del Po de r J udicial que afirma que la mun ici p a l es bas a, fonanentalment , en els Jutjats ------------------------- - --- - Pa u, que sÓn organs jurisdiccional s ·----=---------------- ---- - 1 'ambi t . .: --·--- ··-~- -~,··· ··- -·- -- del municipi, " ~Q_ __j,__ .-···~---~·- Justic ia de ~ i~~rdinats destac ant en - -- sistema el ------~--·----~ d 'el ecc i Ó dels s eus titulars pel Ple munic ipal. Tamb~ el tradicional Projecte de col.laboraciÓ LLei, a l hora que 1nvoca la dels Ajuntaments el en '---------~-----· · manten i ment de ls mitjans personals i materials dels J~~-;-de -- P~t~,-- di~--~~~e---~~t-~bl~-1:;;·-~l- sup-;rt economi c de ·-- ------ -- --- ·-----·~ 1' Estat o, ~~- ---·~·------~-------~--.-~--- -·---------·~---- - ------- ---- si s • escau , ·--- d i rectaiñeñTae-·l"trs- --€omun i .tats -------- - -------··- -·---- - - Aut on omes rni tj anc;ant les subvencions oport unes. ---·· ----...--- La Jutjat Llei Org~nica del Poder Judicial defineix - - - - - - - - - - - - - -------c3 e Pa u ' artÍcle jurisdiccional que s'estableix , - - - -- - ----------------------mun ic iois 99 .1, com Gnicament, un en el ' organ aquells --------------·-···--- on no existeixen Jutjats de la . Instancia ~---- 1 - ------..__ �-1 4- Conseg~entment , Instrucció. el problema de la jus ticia --~--·~---·-···--· ~---~-~-· municipal a Inst~ncia i --- ·- les ciutats on existeixen Jutjats --------------------------------InstrucciÓ no s'ha plantejat · --------·-· -~-~--~---------·-------- ~~ ------------ ----- de a ~·-- la - la. Llei ·····--·-----.. Og~nica del Po d er Judicial, ni en el Projecte de Llei de -----· -· --··--·-----•-"'"' '-· ---,-------·--·-·. Plant a i Demarcacio cJudicial. ----------- ·~···--- -------·----- ·-·- -------1 Es necessari dir que el nostre ordenament juridic, no ha sequit -------·-·· · - municipal que ha a considerar la Justicia . , municipal, slno que constitula l'esglaÓ inferior la de l 'Estat, amb competencies minimes i amb un a c~rrec de l'erari municipal. Es tracta, d'un deficient i debilitat se rvei pÚblic estatal caball l'Estat de de sosteniment dones, linia com un servei de ciutadania entes Justicia la de l ' Adm i nistraciÓ l'ha tractat com local . un En servei realitat , de la competencia, ni les entitats municipals han la municipal mes que una carrega que Justicia , ' ni se va considerat l 'Estat els ha imposat. asseny causa sticia: de �-15- - Inadequada demarcaciÓ judicial. / - InfradotaciÓ de mitjans personsrls i materíals . 1 - Ordenament processal obsolet~ - JudicialitzaciÓ de l'Estat i de la societat 1 / JüxÍ com altres factors/" ja apuntats aquesta en ,l exoosiciÓ 1 com ;_ la major cq-tiflic tivitat social per la crisi economica, el trafic de dro(_Jues l etc ... / 1 En aquest marc, "' , ~s dones , on s'ha de plantejar la / posic iÓ de situaciÓ la Just!icia municipal , i, en del Jutj;at de Pau. cTutj a ts s 'h aura de ten ir en En la regulaciÓ amb demarcaciÓ no oblid/r criterís d'equitat 1 la d'aquests compte 1 espec ialment 1 sistema de desi~na ciÓ dels Jutges, actu:Ln especial, e1 la possibilitat que la de compeb:;ncies adequades, fixació i , d'una finalment l de dotar-los també d 'un a organització i / personafpreparat pera complir la seva funció. de �' • -16- L'enfor t iment arnb 1 'obj ect i u Jutge de la legitimaciÓ .~ sigui del ~ com aJmellY.§_¡. Just Ícia r~s Jutgo. ~------ del Bunici pi , munici p is, o .~ agrupaclC~, / en de o de p oblacions de --------- que es po dr ia fer coincidir amb el p _...r -.._ 11 u ni~ipal. ,,.,.L:----- d e finitiva , En ha conte mplar-se ) la conveniencia d 'un ~ esquema de' JustÍcia municipal'· com or gan judicial de l municipi d ,i'ns el sistema judic i al l'Estat. podria La d otaciÓ r e alitzar-se munici p i s . ,. de mitjans en i de instal . lacions col . laboraciÓ amh e ls �-17- Es d i ns d 'aquest apartat de l a Just ic ia a l es grans ciuta ts on ha de Municipal tamb ~ tractar-s e necessi t at d ' inn ovac i6 respecte a dues g~estion s: penal, propiament a) i b) 1 munic ipal 'establiment actuals a) l a d'una justicia en materies no penals. En 1 •,;mbit de l a Justicia penal, d els la d 'organs jurisdiccionals ~ fiscals en descentralització l'ambit f Ju tj a ts de Districte ., i amb la sup ress1o que cont emp la el Pro jecte de Llei de Planta i Demarcaci6 Judicial, hauria d 'ana l i t za r- se Jutjats l a p ossibilitat de d'Instr ucci6 d ' adaptar -l os a a les !'estruc t ura descentralitzar grans ciutats, territorial p er els tal d ' a questes f tJC I\fCft QVt ll)O 1+-t 1 -\~(yl ~e >c'"NTh~-.; T21fvv' (,'¡ 1C A - ~t)W~V;; ¡!" 1\i,., &tm; ~ ,..,. ci u t ats i apropa r la Ju sticia als ciutadans. Les Admin i strac ions local s ha u ien de plantej ar-se també la personaciÓ ~el __ ____ , preces penal, t ra ns cende nc i a muni c ipal . una figura que tinguin pe r Aque st a ciutadana e n e special l ' a mb it recollida mi tj anGant e gitimada p er la Constituci 6 i la ~ '\.,1 ' .... \.,L '" ~udatK~ �-18- Llei d'Enjudiciament Criminal. Es tracta de l'acciÓ popular. A ~ Espanya l'acciÓ general, m~s sense popular es adrnesa excepciÓ que regla la de lictes reservats a la instancia de l'ofes. de l'esmentada acciÓ abasta tots entre el ells els relacionats trafic de p Úb lic s, seguretat ciutadana i drogues. L ' acció popular s'ha d'exercitar de querella (article 270.1 de la Llei per la qual cosa haura de davant el competent, jutge objectivame nt i amb els requisits establerts l' esmentada Llei. La posici Ó de l'AdministraciÓ exercitat l'acció popular, gran loc al de pa rt acusadora , termes generals , etapes p rocessals, es pot ha te, al llarg del procediment , semblanc;:a amb la del Ministeri Fiscal en qualitat q ue . la seva ~ per a1xo val a dir q ue, en intervenir en realitzant peticions les diverses a l'organ �-19- encaminades judicial, , fets i, a l'aclariment i constancia dels té dret a informar , a mes , sobre sentenciador, fonamental de la all; que davant el tribunal constitueix l'objecte causa criminal . __.- ~ ¡¡l ~vJ,cJ:, P{lM~ cwJr 'iftv;Ju.~ b) Respecte a /.{mbit de la Justicia municipal en les ~ grans e i ut ats, VJles actuacions~l.ur ian de dirigir-se a la d.~ despenalitzaciÓ de determinades faltes del Codi Penal en materia de convivencia entre veins, d 'infraccions consegÜentment, l'Administració a competencia de municipal. Aquesta qÜestiÓ ofereix dos estadis d ' analisi: seria la procedencia de la despenalitzaciÓ en general en les faltes, poden passarien administratives, ., sane lo la qu~ i la selecciÓ de materies que ser transformades en infracciÓ administrativa per a atribuir, ulteriormen t, la facultat sancionadora als Ajuntar:tents. El criteri expressat per diferents associacions de magistrats espanyols necessaria desap ariciÓ part de les es mostra unanim de la totalitat o de faltes del Llibre I I I --s quant ' adaeí x és la del Codi la a la major Penal . v iolact&---· ±---- pril'lc: ip:i �- 20 - r1 ' intervenc iÓ . , rn1n1ma, j a que no aquestes faltes ~6ns juridics necessitats de la oferir l'aparell podrien que pot jurisdiccional i, racionalitzar els mitja de que disposa , a i mes es personals concentrant-los en els fets delictius realment i Sembla plantejar la derogaciÓ del i estab.lir en el s~u l.loc un III del adminis~ratives general sancions, excloent i L. ,..1¿ .JJ-bu~c;.;tf=±.ÍGc..;¡i,...,a~---!'1FTFt1tU:rllt1±Í-ec!-:!i~?"atil- ( l'establiment 1 a in s t~ncia tota de rellev~ncia una delictiva serie que , de en materies ser en ' exces jurisdiccionals • el fnncionament nova sistema en pr imera rt 'escassa competencia l'actua.litat dels Jutjats de la. Instancia i carreguen una d' pe rmet ·~Q una resoluciÓ A "· ~ q ue que (luJ-· ~lbu!, clvvV'v,)/ ~ l-t (}vv(.i'\,"ti tk d'arbitr a tge, se ves c~sti gs els <;e. f \AA\~ 1UV'W ut:~:'i..,g;; le!:! ba~ES per tan'bé cat~leg les . ., pr1vac1o de llibertat. S~ria Llibre en Instrucció, d ' aquests ' orqans J~ r �'· -21- 1 En resum, territorial, l'establiment de Jutjats amb que Mun icipals, per coincideixin amb a jutjar els delictes els caracter ( Districtes menors, amb la corres ponent territorialitzaciÓ de la Fiscalía , aixÍ com \ 1 la regulaciÓ d ' alternatives als !udicis a través 1 1 de 1 mecanismes arb itrals decideixi, en sorgeixin l~~_,~Lr . primera instancia, entre despenalitzaciÓ on els de les incid~nci es ciutadans, i també faltes i la seva transformaci6 infraccions admin ist rati ves, que la en contribuirien a apropar la Justicia als ciutadans, a l ' ensems que alleug eririen les carregue s de treball dels ~rgans jurisdiccionals, penals i civils, nersonals més , 1 quals podrien dedicar els mitjans mate rials de que' disposin a jutjar de irnmediata dilacions son els els fets de lictius, alxl, de la Justicia, que una de les causes que els ciutadans consideren que l retards en l'aplicaci6 evitant, forma contribuei xen a l clima d 'i nseguretat ciutadana. 1 J _ _ -·....... '------··--· _) �-22- Territorialitzaci6 de la Fiscalía. ~,~ territori a litzaci6 de la Fiscalí a és un element important considerar cal que modernitzaci6 en , de proces el de la J-ustÍcia, en es>Jecial en els grans municipi com B,arcelona . ~ünis tér i El aparei~\com na.turalesa, conjunt la de per Fiscal , nova la ' seva . propla una figura privilegiada dins el alternat iva de la seguretat ciutadana. El Mini ste ri \ Fiscal és e l primer garant de la dels legalitat, pGblic tutelat drets ~e ls ciutadans i per la Ll ~ Espanyola). Ministeri El (article \ Fiscal, funcional en el Poder Judicial, l'acci6 124 a:nb l'inter~s Constituci6 autonomía st ~ obligat a promoure de l a Justícia si es concu quen els drets ciutadans, la Llei, de la legalitat o l exercita aquesta acci6 tan Gblic tutelat dels per a inst~ncia del s interessats com d ' ofici . El Ministeri Fi cal, per imperi / �-23- de , la Llei, assumeix una funci6 directa de defensa dels del ciutad~. drets Pero el ple exercici de l'e sme ntada funci6 ha topat hist~ricament amb grans obs tacles, s'han expre ssions de sumar a les altres formes i que de disfuncionam'ant de l'Administraci 6 de JustÍc ia al nostre \\ \\ \ d'insist'ir ~la necessitat que la S'ha assumeixi dels que les funcion~ de direcci6 de ,_ ,- delictes i ja Cr i minal , estii. Ministeri la Fiscalia investigaci6 d'instrucciÓ preliminar de les contc~rnplada '"&.,_ la Llei no es limiti i transcend~ncia Judicial \ '- p~blica . l a Llei es mantenen les facultats Fiscal , d ' Enj udiciament a fets de A singular del investi gadores caracteritzant -l o d 'i nvestigaciÓ en el pr oc~s penal . causes, com un Poder del ' organ �• -24 - un fet preocupant que s 'hagi pc!'gut pre sentar atr i b uci6 d e facultats d'investigaci6 pe nal Hiniste Fiscal com una novetat, qua~ al el que ha existit una pura inobserv~ncia de la Llei. Els pocs mitjans mat; ria ls i pe rsonals de que disposa l a Fiscalía ha \ ut\~ estat de les causes d'aquest fet, que ha anat acompan yat d ' 1n allunyamcnt i manca de comunicaci6 entre \ els mitjans po~i - . ci a ls i judicials , en no existir una estructur a suf icñent. i adequada de la policía judicial. Sense ava~<; un qualitatiu i quanti t atiu en la \ dot a ci6 d e mitja ns a enfortir la Fiscalía, t o ts els intents pcr la seva funci6 investigadora quedaran reduits a un simple desider~tum . \ \ En l' amb it de les grans ciutats, a aquest problema de man ca Fisc al , de cap acitat d'inyestigaci~ s ' hi desco n n ex i6 Audiencies), afegeix de de la el del proplema de la Fiscalía, \ Min isteri llun v ania cent r ali tzada a i les les zones i e l s ~mbits de la ciutat en �... - 2 5- 1 que' es produeixe n els fets delictius . \ Fiscalí a , La dins compete cies esta tutar ies, l ' ambit de les seves ha de desenvolupar les seves funcions ~mb especi al intensitat en un ambit espacial F iscal a ha d ' impul s ar l'exercici de funcions concret. La re lac io nades amb "+s i tes a c<~ntres d ' internament de tot \ ' especialmene tipu s , q uan impliquin la pro tecci6 i defensa de menor s i de s\alguts . Per aixo , és inajornable la ~ oficina, ; en la constituc i6 d e la Fisc'&lia amb els ,Jutjats sempre amh estreta relaci6 amb els corresponents serveis socials. ~ Tambe ,. es Fisc alia en llui t a c ont r a imp ortant miiteries la \ ; l ' es'Pecia l i t zacio tan ~m~rt ant s drogodependenci~, l es Fiscalies especials contra l a de com en la lÍnia droga~ la la de �• . -26- l'ordre jurisdiccional penal ha de plantejar-se la perman nt actuaci6 dels fiscals en la seu dels ;rgans \ jurisdicciort-a ls, radiquen oartic ularment a la seu de en la Fiscalia, aquells 1 també ciutadans, per de processal , el fiscal forma plantejament de no aix; no ~nicament per garantir l'ef sinó que al conjunt pugui n ac udir a ell per dels al per recabar la seva actuaciÓ respecte a conductes Finalment ,he de dir en les funcions de la Fis calia, grans ciutats com Barcelona esquematic de les especialment la possibilitat que la Fiscalía es descentrálitzi en els Districtes municipals. �-27- L'article 20 ' . del de l'Estatut organ1c Fiscal estableix que els membres de la Fiscalia actuar i constituir -s e en qualsevol punt del de seva Fiscalia . la E~cara que la podran territori lectura d'aques t precepte provoca di verses interpretac ions, r)odr ia servir de base per a pre s~ncia fiscal un p lantejament experimental de la dins el proc~s descentralitzador de la Justicia que hern descrit. En alquns Districtes de la ciutat seria necessar i t"odnm as segura r als e i utadans que hi res ideixen , que acudi r a garant de la d irec tament al Minis teri Fiscal com le ga lit at 1 defensor dels pres ~nci a ciutadana permetria seus drets. Aquesta el coneixement directe de les part icu lars circumst~ncies socials i criminol~qiques de l'~mbit manera territorial de qu~ es tracta. s 'afavo riria el dese nvolupament d'una D'aquesta aut~ntica direc c i6 de l a labor d 'investigaci6 a c~rrec dels cossos de seguretat en funcions de policia judicial, entre el ls la pol ic ia municipal . f ~'1/1/\ �. -28- A 1 'Últim, activament la Fiscalía hauria en ;rgans institucionals com les so""gnret at:--..o els Consell s de seguretat, c~rrec de participar Juntes amb prevenir l 'objectiu d ' elevar la taxa de i redu:lr la delin0iiencia en totes del seguretat l'estudi de mesures multidisciplin~ries mitjangant les per seves formes i manifestacions. Estern la dav ant Just Íc ia. Constitucional La ~ d'un proces recent importa~ sentencia \ ()"- de reforma de del ' - ~ urgencia ~ la reforma de dive ~~os aspectes i processals Tribunal a la qne1,1 he fet referencia abans ~-- del nostre sistema de 7 que tenen al seu la definici6 de les politiques de prevenci6 delicte, de JustÍcia. _ob~ iga - ' . organlcs ' r �-29- D'altra de les ciutats més importa~ Especial de banda s'esta preparant ~ Barcelona, Regim JurÍdic entre elles el per tant és el moment adequat per a la introduce iÓ, p er vi a d' assaig, de les reformes del ti pus. de les preconitzades ~ aquesta exposiciÓ, o d 'altres que, sens dubt e, vostés tindran l 'oportunitat de deba tre en les di verses d ' aquestes .... . no nenc1es Jo rnades .. . l . . comunlcac lons al llarg ..Le• ~lih!tls =tiuc l a sa tisf~gció de-. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4076 Title A name given to the resource Jornades Administració local i Administració de Justícia / Conferència inaugural. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Les tres parts de la conferència: 1. La administració de justicia i els municipis. 2. La justicia municipal en les grans ciutats. 3. Territorialització de la Fiscalia. Processos més àgils i flexibles en l'aplicació de la justicia, la regulació del principi d'oportunitat, introdució de mesures afavoridores de la co| laboració ciutadana i de l'admissió de responsabilitat. El jutge que sigui un òrgan del poble. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Paraninf Universitat de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Administració local Dret Legislació Municipis Barcelona Acció política Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/979/19850329d_00065.pdf 299cd2b91beea322b3896fdc03dbb74f PDF Text Text ¿"14 ^+Li.-,.f .^_.. ‘1.7?- DISCURSO ALCALDE Es un hecho que la Administración Local ha estado respondiendo, a sus responsabiliades y competencias sanitarias, más desde el voluntarismo que desde la suficiencia de recursos, y no obstante nadie duda que su atención ha sido muy positiva. Las dificultades financieras, de personal y de medios técnicos son considerables en las areas municipales de sanidad. Cabe considerar el papel atribuido a la Administración Local, Ayuntamientos y Diputaciones, en el ejercicio de las competencias sanitarias. Ello, porque las competencias actuales son herencia de un pasado, en el cual no se reconocía el derecho de todos los españoles a la protección de la salud y a un trato de igualdad. Sólo así se puede entender la existencia de un grupo marginal, y marginado, de población que, como pobres, tenian derecho a la asistencia benéfica prestada por los Ayuntamientos y las Diputaciones, y no a la atención general a la que accedía más del 80ó de la población. La nueva realidad española, requiere mejores soluciones y no la continuidad de esquemas ya caducados y poco útiles socialmente. La sanidad es un aspecto siempre presente en la vida de las personas. Diría que es un aspecto muy sentido y padecido por la población. La gestión de los servicios sanitarios, la prestación asistencial o de salud pública, debe trasladarse lo más cerca posible del ciudadano que siente la necesidad de estar atendido sanitariamente. �Desde esta óptica debe darse la participación directa de la Administración Local, de los Ayuntamientos, en la gestión de los servicios, pueden y deben responsabilizarse de la atención de salud de su población. Así y pues, y para mejorar la atención de la salud de los ciudadanos, es preciso que se cree un único sistema sanitario descentralizado, democrático en su funcionamiento y abierto a toda la población. Este nuevo sistema, sin duda debe estructurarse con la participación de la Administración Local. Los Ayuntamientos son el marco político y representativo idóneo para garantizar a la vez, la descentralización de los servicios sanitarios y la democratización de las estructuras asistenciales, ejerciendo el control y la gestión como representantes directos y legitimados de la población. Estas consideraciones deben reflejarse en la legislación sanitaria, como de hecho ya se reflejan en la Ley de Régimen Local. Los Ayuntamientos, con la ayuda de las Diputaciones, han de asumir las competencias propias en el campo de la salud pública colectiva, del saneamiento ambiental, del control de alimentos y otros productos de consumo. Por otra parte, han de participar directamente en la dirección de las Areas Sanitarias. Ser elementos activos de la planificación, gestión y control de los servicios sanitarios que se encuentran en sus municipios, y participar en las Juntas de Gobierno que a niveles inferiores del Area Sanitaria se creen para la gestión de los servicios de atención primaria y hospitalaria. �La reforma sanitaria precisará de buenas ideas y proyectos para optimizar los recursos hoy disponibles, en muchos casos suficientes, aunque mal usados y dificilmente ampliables. Requerirá un periodo largo de aplicación, durante el cual la concreción de la legislación dependerá principalmente de voluntad política que quiera ejecutar e implantar la reforma sanitaria. Del correcto ejercicio de ello depende que se consiga el derecho a la salud de todos los ciudadanos españoles y se obtenga la protección del mismo, en un sentido integral, con la prevención, asistencia y rehabilitación, debe realizar la Administración Pública del Estado, en sus distintos niveles de gobierno, el centra', '_os autónomos y la administración local. Como Ayuntamientos y Diputaciones queremos estar al lado de la Administración Central y de la Autonómica en el reto del cambio/reforma sanitario. w ^ ^ r ^ Crv^ P.Lw^ R b9 ^ _ ^ ^^ cno {tt.L1R-- dA( "`^^ J ^/ : L1,t7^. r ^^l^ 2P? G c c^^, ^` 4.P ^ 3 ¿A »A" %n,^ . Barcelona, marzo 1985 �3d _ ¿Aam-uW¿L' AJUNTAMENT DE BARCELONA NOTAS PARA EL DISCURSO DEL ALCALDE ADMINISTRACIÓN LOCAL Y REFORMA SANITARIA. ^\) 5 v v\V , yk ^^c \ l . La distribución y el porcentaje del gasto público, gestio- ^ '"N// ("1"'"). (50,25, nado por cada nivel de Administración „^ ^ 5/-1220 `3l. f 1 ^i 25). 5 C^^P )1"' 2. 1--e Necesidad, también en el futuro de una racionalización de la Administración Local en la linea de Comarca-County 0 / VIA EUROF•EA de gestión municipal. l^`N' 3. oi ut V 5v/` Necesidad de ir encajando y acomodando las relaciones dei viÇ ^^ C U uJ' 1(3111 ^ ^1 \^ `Í^/ Esto es un proceso que estamos viviendo que es a la vez -^ )isr 5 \ ,pq ^^ profundamente Democrático y profundamente Democratizador. (41 ^X ^ '^^s^ `Cr )-kg" los tres niveles de Administración. ï^ 4. Los Ayuntamientos ya tenemos unas competencias sanitarias que debemos esforzarnos en ejercer dignamente (Saneamiento, Higiene Ambiental, Control Alimentario). Pero además, ya desde ahora, queremos estar presentes en la gestión de servicios sanitarios asistenciales. • 'JIS 5. Avala nuestra pretensión, la experiencia ya adquirida, la evolución política del papel de la Administración Local en toda Europa, y el énfasis participativo y democratizador de ves,,( c) c) f hL7Yab la proximidad a los problemas reales. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3885 Title A name given to the resource Jornades d'Administració Local i Reforma Sanitària / Discurs obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Congressos i conferències Administració local Finançament Sanitat Acció política Gestió pública Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-03-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1030/19860604d_00138.pdf 52019f8abc7c360279da09c200e2bfa7 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Palabras del Excmo. Sr. Alcalde en la obertura de las jornadas de los Grandes Municipios del Mediterráneo occidental ante la droga Barcelona, 4 de junio de 1986 �SEÑOR MINISTRO, SEÑORES ALCALDES Y CONCEJALES, SEÑORAS Y SEÑORES: QUIERO DARLES LA BIENVENIDA A BARCELONA. ESPERO QUE SU ESTANCIA AQUÍ SEA, ADEMAS DE PROVECHOSA, AGRADABLE. NOSOTROS HAREMOS LO POSIBLE PARA QUE SEA ASí. NOS HEMOS REUNIDO AQUÍ PARA VER COMO, DESDE LOS MUNICIPIOS, HEMOS AFRONTADO LA PROBLEMÁTICA DE LAS DROGAS. HE SOSTENIDO MUCHAS VECES QUE LOS MUNICIPIOS ESTAMOS MEJOR PREPARADOS PARA HACER FRENTE A ESTE TIPO DE PROBLEMAS QUE OTRAS INSTANCIAS DEL GOBIERNO. NUESTRA PROXIMIDAD AL CIUDADANO NOS PERMITE RESPONDER CON MS FLEXIBILIDAD A LAS NECESIDADES NUEVAS QUE MANIFIESTA LA POBLACIE)N. Y, SIN DUDA, LA EXTENSI6N DE LA DROGADICCIóN ES UN FEN6MENO SOCIAL QUE POR SU RELATIVA NOVEDAD Y POR SU GRAVEDAD PRODUCE TODAVÍA UN GRAN DESCONCIERTO EN CUANTO A LA MANERA DE TRATARLO. �AGN ASI, LLEVAMOS SUFICIENTE TIEMPO CONVIVIENDO CON LA DROGA, TENEMOS EL SUFICIENTE APRENDIZAJE PARA PODER INTERCAMBIAR NUESTRAS EXPERIENCIAS. PIENSO QUE ESTAS JORNADAS SERáN ESPECIALMENTE POSITIVAS POR COMPARTIR LAS CIUDADES AQUÍ REPRESENTADAS MUCHAS CARACTERÍSTICAS COMUNES. CON MUCHAS DE ELLAS, BARCELONA Y LAS OTRAS CIUDADES CATALANAS REUNIDAS AQUI TIENEN PROFUNDOS LAZOS HIST6RICOS. HEMOS FORMADO PARTE DE LA MISMA CORONA DE ARAG6N, CON NáPOLES, PALMA DE MALLORCA, VALENCIA Y ZARAGOZA. NOS SENTIMOS FRATERNALMENTE UNIDOS COMO CIUDADES ESPAÑOLAS A MáLAGA. BARCELONA ESTA HERMANADA CON MONTPELLIER. COMPARTIMOS CON GÉNOVA EL RECUERDO Y LA HERENCIA DE CRISTOBAL COLEN. Y CON MARSELLA, GÉNOVA Y BARCELONA COMPITEN AMIGLABEMENTE PARA SER EL PRIMER PUERTO DEL MEDITERRáNEO. TODAS TIENEN, ADEMES, UNA MISMA MANERA DE ENTENDER LA VIDA, UN ESPÍTRITU Y UNA CULTURA MEDITERRENEA COMUNES, Y, AL MISMO TIEMPO, TODAS ELLAS SON CIUUDADES ABIERTAS, COSMOPOLITAS, QUE SE HAN HECHO DE APORTACIONES Y �CULTURAS Y GENTES MUY DIV ERSAS. QUIERO SALUDAR TAMBIÉN LA PRESENCIA DEL CENTRO ITALIANO DE SOLIDARTETE Y DE LAS DELEGACIONES DE LA O.M.S., DEL CONSEJO DE EUROPA, DE LAS NNUU Y OTRAS INSTITUCIONES EUROPEAS, DEL PLAN NACIONAL DE LA DROGA Y DE TODAS LAS INSTITUCIONES P BLICAS Y PRIVADAS AQUI PRESENTES. Y TAMBIÉN AL REPRESENTANTE DEL AYUNTAMIENTO DE AMSTERDAM, DEL QUE TENEMOS MUCHO QUE APRENDER. LAS JORNADAS SEREN UNA OCASI6N IDC;NEA PARA REFLEXIONAR SOBRE LO QUE LOS AYUNTAMIENTOS HEMOS HECHO Y LO QUE HEMOS DE CONTINUAR HACIENDO. PORQUE, AL MARGEN DE LAS POLÉMICAS SOBRE LA OPORTUNIDAD DE LEGALIZAR O NO LEGALIZAR LAS DROGAS, ES EVIDENTE QUE LA SOCIEDAD ESTE OBLIGADA A PRESTAR ASISTENCIA A LOS DROGADICTOS QUE LO RECLAMEN. Y LOS AYUNTAMIENTOS, DESDE LA POSICIóN QUE ANTES HE CITADO DE MEJOR SITUADOS PARA RESPONDER, HAN DE SATISFACER LA INQUIETUD DE LAS DEMANDAS DE LOS CIUDADANOS. TODOS SABEMOS QUE LA. EXTENSIÓN DE LA DROGADICCIóN, �APARTE DE SUS IMPLICACIONES SANITARIAS, ES UN CONFLICTO SOCIAL. Y LA CIUDAD ES EL ÁMBITO DONDE ESTE CONFLICTO SE PLANTEA CON MS CRUDEZA. LAS JORNADAS HABRÁN DE TENER EN CUENTA LA NECESIDAD DE TRATAR LA DROGAD1CCIóN DESDE UNA PERSPECTIVA GLOBAL. POR ESTA RAZ6N SE HAN ESTRUCTURADO EN TORNO A UN DEBATE TÉCNICO QUE ESTUDIARA LA ASISTENCIA SANITARIA, DEMANDA Y PREVENCI6N DEL CONSUMO, LA LA INSEGURIDAD CIUDADANA Y LA REHABILITACIóN. Y UN DEBATE SOCIAL DONDE SE TRATAR á PREVENCI6N DESDE EL PUNTO DE VISTA DEL PAPEL DE LAS INSTITUCIONES VOLUNTARIAS Y DE LOS MEDIOS DE COMUNTCACI5N. SE ANALIZARá TAMBIEÉN LA LÍNEA DE TRABAJO SEGUIDA POR ORGANISMOS NO MUNICIPALES, COMO LA DELEGACI6N DE GOBIERNO DEL PLAN NACIONAL CONTRA LA DROGA, LA ORGANIZACIU MUNIDAL DE LA SALUD, EL CONSEJO DE EUROPA, Y LAS NACIONES UNIDAS. FINALMENTE TENDREMOS MUCHO GUSTO EN EXPONER LA EXPERIENCIA, QUE YA, EMPIEZA A SER LARGA DEL AYUNTAMIENTO �DE BARCELONA. EX P LICAREMOS COMO SE ABORDA EL PROBLEMA DESDE LAS DISTINTAS áREAS DE ACTUACI6N MUNICIPAL. EL áREA DE JUVENTUD Y DEPORTES TIENE UNOS PROGRAMAS DE PREVENCI5N DIRIGIDOS A LA INFANCIA Y A LA JUVENTUD. EL AREA DE SANIDAD, DISPONE DESDE 1981 DE LA UNIDAD DE TOXICOMANÍAS DEL HOSPITAL DEL MAR. EL AREA DE SERVICIOS SOCIALES DESDE 1979 VIENE DESARROLLANDO UN PROGRAMA DE ATENCI5N DE DROGODEPENDENCIAS, UNA COMUNIDAD TERAPÉUTICA ("LA GRANJA"), UN PISO TERAPÉUTICO, UNOS TALLERES DE TERAPIA OCUPACIONAL Y UN CENTRO DE DOCUMENTACIóN, INFORMACI6N Y PREVENCI6N. FINALMENTE, LA COMISI6N TÉCNICA DE SEGURIDAD CIUDADANA, FORMADA POR EL GOBIERNO CIVIL Y EL AYUNTAMIENTO, HA ESTABLECIDO UNOS CONSEJOS DE SEGURIDAD DE DISTRITO Y CONSEGUIDO LA NECESARIA COORDINACI6N ENTRE DIFERENTES CUERPOS DE SEGURIDAD PARA DISMINUIR LA OFERTA DE DROGA. EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA TIENE LA VOLUNTAD DE SER ACTIVO EN ESTA MATERIA Y DE RESPONDER A LA DEMANDA DE LOS CIUDADANOS, POR OTRA PARTE MUY LIGADA A LA FORMULADA EN EL TERRENO DE LA SEGURIDAD. EL AYUNTAMIENTO TIENE LA �VOLUNTAD DE HACER UN ESFUERZO Y FOMENTAR LA INTEGRACI6N DE POLíTICAS, PRIMERO EN EL AYUNTAMIENTO Y, DESPUÉS, ENTRE LAS DIFERENTES ADMINISTRACIONES. SEÑORAS, SEÑORES, ESTOY SEGURO QUE CUANDO EL VIERNES CLAUSUREMOS ESTAS JORNADAS, TODOS SABREMOS MS Y ESTAREMOS MEJOR PREPARADOS PARA TRATAR EL FEN6MENO DE LA DROGODEPENDENCIA. POR NUESTRA PARTE PONEMOS NUESTROS CONOCIMIENTOS Y NUESTRAS INSTALACIONES A SU DISPOSICI6N. SOLO ME QUEDA DESEARLES QUE SE ENCUENTREN EN BARCELONA COMO EN SU CASA. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3936 Title A name given to the resource Jornades dels Grans Municipis del Mediterrani Occidental davant la Droga / Paraules obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. L'actuació de l'Ajuntament davant aquest problema es recull en diferents programes dins l'Area de Joventut i esports, Area de Sanitat i la Comissió Tècnica de Seguretat Ciutadana. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. CMB Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Sanitat Barcelona Drogoaddicció Acció política Model social Mediterrània Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-06-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1380/19940416d_00617.pdf f1ccc2cefd1f4f70b4e4883397d29c71 PDF Text Text Ref.:GUIó 75/94 Data: 16/4/94 GUIó Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IQ) Jornades Ecociutat. Estratègies per a una ciutat sostenible. Em complau extraordinàriament participar en la cloenda de les Jornades "Ecociutat. Estratègies per a una ciutat" presentant el projecte de Barcelona. Abans que res, però, vull agrair als organitzadors -la Diputació de Barcelona i la Fundació La Caixaaquesta iniciativa i vull felicitar als participants i als assistents pel nivell i la qualitat de les ponències i debats que em consta, han tingut lloc al llarg d'aquests Jornades. [En :^^^'_.,:'^ s'adjunten unes notes que ha enviat el director de programes de medi ambient sobre la intervenció de Denis Hayes a les Jornades). 1. El paper de les ciutats en la millora del medi ambient. Barcelona és una ciutat que des de fa anys està treballant molt seriosament per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i per fer una ciutat més respectuosa amb el seu entorn. La ciutat viu amb entusiasme la transformació urbana que ha tingut lloc en els darrers anys ï encara amb energia els reptes que planteja el futur. 1 ALCALDIA Registre d'Entrada 2 0 A8R 1994 N4.. 5.`115 �En aquests moments, Barcelona és una de les ciutats europees amb més expectatives de futur que ha sabut combinar la solidesa de la seva estructura industrial i l'avenç en el sector d'infrastructures i serveis amb el respecte per la qualitat de vida. Les grans transformacions urbanístiques s'han dut a terme tenint en compte una visió integrada del medi ambient urbà. - Un barri industrial obsolet és avui una àrea residencial de primera qualitat. - La recuperació del front marítim s'ha dut a terme mitjançant la transformació en passeigs, parcs, ports esportius i platges. Aquesta intervenció urbana ha repercutit en el procés de millora progressiva de les aigües litorals (4,5 Km de noves platges). u - La xarxa de col.lectors d'aigües residuals s'ha estès 230 Km. - Entre 1987 i 1992 la superficie verda ha augmentat un 57%. - S'ha detectat una davallada; dels indicadors de contaminació atmosfèrica i la millora de la qualitat de les aigües de consum. La transformació recent de Barcelona posa de manifest que la ciutat s'ha embellit, ha esdevingut més funcional i ofereix uns estàndards de qualitat de vida que es poden situar entre els més alts de les grans ciutats europees. 2 �L'actuació municipal està adreçada a aconseguir una ciutat més humana i solidària i, amb aquest objectiu, l'Ajuntament ha endegat en els darrers anys una política de defensa del medi ambient i de millora de les condicions de vida dels ciutadans. D'una banda, elaborant un extens programa d'actuació per una política mediambiental -del qual els parlaré més endavant- i, de l'altra, participant en els fòrums de discusió internacionals i promovent iniciatives per a la millora del medi ambient a les ciutats europees. Les ciutats són els principals centres d'activitat econòmica i d'innovació. Concentren la majorpart de la població mundial i, també, els principals centres d'activitat industrial que generen un volum important d'emissions d'agents contaminants. [En el cas de Barcelona es consum-'. de // J(^ de 350.+00 m2 d'aigua que potabilitzaaigües superfi.c; En un dia laborable, els vehicles motora % de es les emissi onï, d'hidrocarburs, • s 1 • anhídrid sulfúric. E 'aques ontami ió deix dels vehicl-- •rivats, e de les motocicletes, el dels taxis i e • ' autobuso n aquesLs moda ents, el parc de vehicles censa s a la ciutat supera e lió, i el ritme de creixement oscil.la entre les 40.000 s 50.000 unitats l'any). tats, a més a més d'impulsar polítiques de control i de vigilància de les emissions de Pums i de sorolls, d'efectuar controls de la qualitat de l'aigua, d'impulsar la construcció de zones verdes o la recollida sel.;lectiva d'escombraries, estan 3 �prenent altres decisions que afecten molt seriosament el medi ambient. En molts casos, decisions sobre infrastructures, sobre subminisc_ trament energètic, industrial, o de tractament i residus que tenen un carácter irreversible. La decisió i posta en práctica d'aquestes polítiques sobrepassa, en molts casos, les preocupacions pel benestar de la població urbana. Zk RA\-1-12--2 ()? t) -11k Tenim un sol món, un món urbani¡tzat bàsicament en els darrers cent anys, en el qual el desenvolupament d'uns pot ésser la pobresa dels altres. El creixement pot ser destructor i és per això que les ciutats ens hem d'adherir al compromís per un desenvolupament sostenible del planeta. ! L'experiéncia de Barcelona i d'al ltres ciutats ha posat de manifest que per resoldre els problemes mediambientals cal partir d'un enfocament urbà d'aquests problemes. És en aquest terreny on s'han de buscar les solucions a la í minora del medi ambient urbà partint, necessàriament, d'un concepte ampli d'ecologia urbana. Igualment, per a gestionar el nostre medi ambient urbà de forma eficaç necessitem una estratègia basada en una visió general del sistema que parteixi d'uns processos de presa de decisió grats que garanteixin, al mateix temps, els mecanísme inteemo- crácia local. És en aquest context!que neix el concepte d'ecociu, 4 ! tti �tat: el de la ciutat que es renova en equilibri amb la naturalesa. I és, en aquest sentit, que les ciutats aspirem a ser interlocutores vàlides i reconegudes a les grans organitzacions internacionals. En primer lloc, a les Nacions Unides i als organismes especialitzats com la Unesco, el Fons de les Nacions Unides d'Ajuda per a la població i, també, als fòrums de debat internacional (Barcelona participa ja en les reunions preparatòries d'HAbitat II (Istanbul'96), to t i que la representació era únicament, fins ara, reservada als estats). ±-°u, amb aquesta voluntat que Barcelona va participar a la Conferencia de Rio de Janeiro de 1992 sobre Medi Ambient i Desenvo- lupament organitzada per les Nacioins Unides. Per primera vegada, les associacions internacionals ciutats i ens locals, amb IULA i la Federació Mundial de Ciutats} Unides al capdavant, van aparèixer conjuntament en un fòrum internacional i van ocupar un espai propi en la Conferència i en la gestió dels programes que n'han derivat. r Amb posterioritat, la ciutat s'ha adherit també a la Declaració d'Amsterdam dels Municipis Europeus per a la Protecció del Clima que té com a objectiu assolir les fites establertes en el Conveni de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. L'objectiu és, L-7 ^. ^ ^ �primer, estabilitzar i, després, reduir les emissions de gasos responsables de l'efecte hivernacle. Les ciutats poden contribuir, sens dubte, a posar en pràctica aquesta politica que resumeix l'expressió solucions locals per a problemes globals. D'altra banda, cal destacar que la ciutat també participa en g xarxes de ciutats que tenen com á objectiu l'intercanvi d'experiències de gestió en qüestions relacionades amb el medi ambient i la transferència de tecnologia. Això permet avançar en la recerca de solucions dels problemes mediambientals de finals de segle als quals hem fet referència. És a través d'aquests grups de ciutats que s'està treballant en la recerca d'energies netes i renovables i en el desenvolupament de noves polítiques pel desenvolupament urbà sostenible, que tinguin com a objectiu reduir els impactes en el medi ambient, limitar el nivell de consum d'energia, d'aigua i de materials contaminants. Aquesta actuació -transferència de coneixement i tecnologia- s'està duent a terme (Tractament Urbanes). $ través de les empreses TERSA i Eliminació de Residus) i TUBSA (Tecnologies \z-r Villes -Environnement (xarxa de Outats europees d'Africa per a la millora del medí ambient que suport del programa Med -Urbs de la i del nord compta amb el Comissió Europea), la xarxa �Med-Eau (integrada per les ciutats de Marsella, Agadir, Palma, ------Trípoli i Montpeller i que té com a objectiu posar a disposició d'altres ciutats el know-how adquirit sobre tractament d'aigües, i que també forma part del programa europeu), la xarxa Med-cités (a través de la qual es col.labora_amb_prójectes impulsats pel Banc Mundial) i, més recentment, la com objectiu la disuasió -de l'ús xarxa Car Free Cities (que té del vehicle privat a les ciu- tats), són els grups de treball en els quals Barcelona está col.laborant i contribuint a intercanviar experiències. Aquesta experiència s'está demostrant com a molt positiva i, en el cas de la ciutat de Barcelona, la col.laboració amb altres ciutats s'està impulsant també a través de programes de cooperació internacional. Tota aquesta experiència, i el fet que Barcelona sigui pionera en aquest camp, permet que avui la ciutat lideri una iniciativa internacional que farà possible, per primera vegada, que responsables polítics, tècnics de les administracions i dirigents d'era- i preses europees debatin i intercanviïn experiències i cerquin, també, solucions a la relació cotxe-ciutat, als serveis de telecomunicació i el reciclatge de residus. Volem, doncs, que les empreses també s'impliquin en la recerca de solucions. ( /És amb aquesta finalitat que, a finals del mes de juny, Barcelona será la ciutat organitzadora dei la Conferència Eurociutats\ Eurofirmes, primer encontre que ha de constituir la base perquè 7 �grans ciutats i grans empreses es comprometin a dissenyar estratégies conjuntes i a pendre acords específics adequats al model de desenvolupament sostenible. 2. La política mediambiental de Barcelona. Els vull parlar ara, amb més detall, de la política mediambiental que ha posat en marxa la ciutat. Un projecte que té en compte les recomanacions que s'han fet a nivell internacional i que recull els principis de la Declaració d'ilmsterdam. Els faré, doncs, una aproximació al que són els Programes d'Actuació sobre Medi Ambient píer al període 1994-1995 (vid. ISTIVT~IP) . Vuli destacar, d'entrada, el fet que els principis de la política mediambiental a la ciutat que els presentaré i, que es recullen en programes sectorial d'abast molt diferent, han estat negociats amb entitats veïnals 1 ecologistes de la ciutat. La participació ciutadana en la ~inició deis objectius i els programes ha estat també, en aquest cas, molt important per a la ciutat. [El precedent d'aquests programes d'actuació, que es van debatre en el consell plenari del 15 de mar9 passat, va ser una audiencia pública celebrada ara fa un any, el 27 d'abril de 1993, per debatre una visió alternativa de la ciutat. L'audiència responia a la petició feta per un grup d'entitats ciutadanes que van participar en el programa Barcelona, estalvia energía]. 8 �L'actuació municipal en matèria mediambiental abasta diversos camps. Des de la incorporació de plaques solars en les guarderies municipals on sigui possible; fins a la possibilitat d'estudiar bonificacions parcials a les empreses que afavoreixin l'eficiència energètica i la introducció d'energies renovables; fins a la posada en marxa d'un programa d'estalvi d'aigua de rec en l'Institut Municipal de Parcs i Jardins o la implantació de la recollida selectiva en origen dels envasos de plàstic, de llauna i Tetra Brik, fins a l'adopció de la Norma Granada -elaborada per l'Asociación Española de Parques_y Jardines_Públicos- que té com a objectiu xifrar econòmicament ea valor dels arbres de la ciutat. Totes aquestes actuacions, que són només una petita mostra del que preveuen els 74 programes mencionats, s'han de basar en uns principis estratègics que són lla base de la nostra política. Em referiré a cadascun d'ells, de forma molt breu. 1. Introducció en la gestió de les zones urbanes de criteris d'estalvi enerqètic i d'utilització dels recursos a favor del medi ambient. [Per tal de garantir el desenvolupament i la difusió de les energies renovables, l'Ajuntament està impulsant mesures d'eficiència energètica a l'enllumenat públic i a la flota de vehicles, està estimulant l'estalvi i la racionalització de l'energia i està desenvolupant actuacions per aprofitar les aigües subterrànies i l'estalvi d'aigua. �D'altra banda, pel que fa al reciclatge de residus, l'Ajuntament está promovent la recollida selectiva a la ciutat. L'any 1990 vam possar en marxa el programa Brossa Neta, una experiència-pilot als districtes de Sants, Sagrada Família i Trinitat Vella. Els mes de relal Ir= i(v5áZaIjaralaIeuPlIcs=olcillotilail=1:ec-5 l'empresa embotelladora de Coca Cola, Cobega, S.A. finançaran part del cost extraordinari que suposi I estendre aquesta iniciativa als districte de la Ciutat \ Vella i a Sarrià-Sant Gervasi. Aquesta incorporació permetrá que arribem jaHgairebé al 10% de la població]. 1 Reduir la repercussió del transport motoritzat privat a la It 2. ciutat. [Les actuacions que s'estan promovent en aquest sentit tenen com a objectiu potenciar l'ús del transport públic dissuadir els ciutadans de l'ús del vehicle privat (creació d'aparcaments de dissuassió, zones blaves)]. i vetllar pel compliment deis estàndards de qualitat a la ciutat. [En els darrers anys els índexs de contaminació de la ciutat hangizmInat sensiblement. La prioritat municipal és combatre la contaminació derivada deis fluxos de trànsit, la reduccióels sorolls i el seguiment de les concentracions delsontaminants a les aigües litorals]. 3. Controlar ambiental 4. Garantir la conservació enjardinat de la ciutat. i millora del patrimoni natural i [El punt de partida de Barcelona en termes de quantitat d'espai verd per habitant era molt desfavorable. En aquests moments, destaca l'enorme esforç dut a terme en els darrers anys (incrément 57% de les zones verdes a la ciutat en el període 1987-1992)]. el confort ambiental i la salut deis ciutadans. [Necessitat d'impulsar mesures de pacificació del tránsit i deis plans de seguretat viària]. 5. Incrementar ç 10 �6. Augmentar la formació ambiental dels ciutadans a fi de garantir la seva participació en la millora de la qualitat de vida. [Cal que hi hagi una participació més àmplia i activa de tots els agents econòmics, dels agents públics i dels ciutadans en general per tirar endavant tots els programes mediambientalé. Per tal de posar-los en marxa i per tal d'obtenir millores a mig termini és necessari que els ciutadans desenvolupin nous rols d'acord amb la preocupació per la qualitat del medi ambient, la salut i la qualitat de vida de les generacions futures. En aquest sentit, l'Ajuntament cotïnuarà impulsant una participació activa de les ONG's, de les associacions d'ecologistes i de consumidors, de sindicats i associacions professionals]. n 7. Afavorir la cooperació entre ciutats i el compromís internacional en un model de desenvolupament sostenible. A uest darrer principi estratèg és el que els he presentat a l'inici de la meva intervenció. Mull insistir, per acabar, que , q t 4.<9' cal que tot aquest treball que estan duent a terme Barcelona i d'altres ciutats europees, requeréix també d'un treball conjunt a ∎, escala internacional i d'una col. laboració entre tots els agents ^\>( ^ polítics, socials i econòmics. Malgrat queda que hem avançat molt en e s darrers molta feina per fer. però, Estem, anys, en el bon encara ens camí. Les nostres ciutats són cada dia més espais de qualitat que respecten el medi. ambient. Barcelona està fent un enorme esforç perquè això sigui possible, perquè l'ecociuta!t sigui alguna cosa més que una idea desitjable. Moltes gràcies, 11 e„ // I f L1.1A1 ^ i.2", c., i.^ 2 4, 1 • I / I (^W^i_,i1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4286 Title A name given to the resource Jornades Ecociutat "Estratègies per a una ciutat sostenible" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. La superfície verda entre 1987 i 1992 ha augmentat en un 57%. Referència a la Conferència de Rio de Janeiro de 1992 sobre Medi Ambient i Declaració d'Amsterdam dels Municipis europeus per la protecció del clima. Conferencia Eurociutats - Eurofirmes. Empreses: TUBSA, TERSA, BTSA, etc. 74 programes sectorials pel 1994-1995: gestió en les zones urbanes de criteris d'estalvi energètic, potenciar l'ús del transport públic, patrimoni natural i parcs i jardins. Aigua. Xarxes de ciutats. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Museu de la Ciència Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Medi ambient Acció política Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-04-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1430/19950118d_00667.pdf 8a54dada40014b2a97aef41b3cb8a0d5 PDF Text Text De cara a la intervenció de l'Alcalde per a la cloenda de les Jornades sobre Ildefons Cerdà, se suggereix de tenir en compte els elements següents: Vigència de Cerdà Com Alcalde de Barcelona, és per a mi una satisfacció cloure unes jornades com aquestes, en les quals el motiu de reflexió ha estat una de ? les figures més rellevants de la història de l'urbanisme. Les jornades, juntament amb l'exposició instal.lada a les antigues casernes del carrer Wellington, no només han descobert aspectes fins ara pràcticament inèdits de Cerdà, sinó que han posat d'actualitat i recuperar una te Clrïá i tna-mañeri de fér plenarnerit vigents. Gry l 5_9 considerem Cerdà plenament vigent no és només perquè sempre cal reivindicar les persones emprenedores, sinó també perquè Barcelona ha recollit bona part de la seva obra. L'ha recollida, la té present i en certa manera l'ha continuada. Barcelona sempre ha sabut honorar i reconèixer aquells que han treballat pensant en el futur i el desenvolupament de la ciutat, i dificilment la nostra ciutat es deixaria perdre el valor de qui IE1"<) està considerat el "primer tractadista modern de ta ciència urbanística", el significat d'una obra que segueix essent un punt de referència per als qui treballen l'urbanisme, i la impo rt ància -o( I C1 j fins i tot el privilegi- de qui va trobar a Barcelona una mena de "laboratori" on posar en pràctica una planificació i uns criteris avançats i rodernitzadors. Barcelona no ha volgut ni vol oblidar Cerdà; tr'és hereva i vol conservar el seu llegat. El conserva tant per les seves virtuts com pel fet d'haver esdevingut un dels signes d'identitat més rellevant de la ciutat. I el conserva com s'han de conse rv ar les herències innovadores: respectant-les, millorant-les, actualitzant-les i aprofitant-ne els aspectes més adequats. C1w,/1 ^.t1 lY L'"eixamplament"/transformació de Barcelona 7 El llegat de Cerdà a Barcelona el reconeixem a llEixample, però va més enllà d'aquesta trama , urbana. El de Cerdà era una plantejament ampli, ï podem fer-ne un paral.lelisme amb la `1``j transformació i l'evolució que Barcelona ha viscut. Els últims anys han vist un "eixamplament" espectaculaBarcelana,-expansió en certa manera "fisica", d'ocupació de tota l'extensió LrnrLTliiú (;lv de-T a ciutat, però sobretot una expansió que ha buscat el reequilibri i la integració urbana. Al llarg dels anys vuitanta ho vam fer aprofitant lá gran excusa dels Jocs Olímpics. Des del 92 ho seguim fent per completar el canvi d'aquesta ciutat, donar-hi els nivells de benestar social i, per tant, de "benestar urbanístic" que demana, i mantenir-la en el lloc que tan justament s'ha 1 guanyat i que tan àmpliament ha estat reconegut. ^._ �El "model" de Barcelona ha reeixit, perquè no perdem la il.lusió, perquè seguim confiant en les nostres possibilitats, perquè comptem amb la complicitat d'uns ciutadans que han pres possessió de la "nova" ciutat", i perquè comptem amb un sector privat sensible. En els últims dos anys, l'empenta i les necessitats d'actuació han anat del bracet de Pausteritat i l'optimització d'idees i recursos, circumstància que ha implicat un especial protagonisme de l'actuació privada. Això no s'ha d'entendre en termes negatius, tot el contrari, la intervenció de la iniciativa privada ha estat i ha de ser sempre imprescindible per aconseguir els objectius de ciutat, i especialment en el terreny de la gestió i l'execució de l'urbanisme. Si aquesta participació és entesa com estreta conaboració i entesa amb els objectius de ciutat, el resultat ha de ser el millor. Això s'ha produït aiXí a Barcelona, i ens n'hem de felicitar, perquè el sector privat ha assumit sovint el model que Barcelona persegueix i aplica, i perquè els projectes impulsats per la iniciativa privada harí trobat un govern municipal sensible, sense deixar d'estar atent a corregir els desequilibris i orientar el creixement de manera que la ciutat es transformi de la manera més equilibrada i sostenible possible. L'herència de la transformació de Barcelona és una ciutat ben connectada, amb zones urbanes dinamitzades, amb barris ara dignes fins no fa gaire oblidats per la manca d'infrastructures, l'escassa ordenació o l'afilament més rotund. En, definitiva, una ciutat que busca i sap trobar l'equilibri i el progrés. Una ciutat l'urbanisme de la qual podríem dibuixar en dues grans equacions: servei al públic i civisme, qualitat i economia. La continuïtat d'una obra Aquests conceptes els podem trobar al darrera de l'obra d'Ildefons Cerda., i, lògicament, en la "continuïtat" que aquesta obra havia de tenir forçosament en una Barcelona que tan condicionada ha estat per un Eixample "omnipresent". En bona mesura, fer la nova Barcelona ha volgut dir prendre la referencia del llegat de Cerda.. 1 Des de l'Eixample com a nucli principal de l'acti4itat urbana i económica de Barcelona durant dècades, a mitjans deis anys vuitanta vam veure la necessitat de fer arribar aquest carácter de centralitat a diferents indrets de la ciutat. Amb l'eppenta de~erra i Martí com regidor i la professiona • at d Joan Busquets, Barcelona va iniciar un rocés d'"implantació" ðtvftatuttîílonant els seus fruits. Es tractava de complementar el sector central Iradicional estenent els beneficis d'un seguit d'activitats a una periferia que ara s'integra en urr conjunt urbà global, i al mateix temps treure pressió sobre l'Eixample. Hem anat aconseguint els factors necessaris -sobre tot la col.laboració públic-privat-, els hem conjuntat i es hem posat d'acord. �El resultat és una munió d'operacions tantsi 'fi ative es com Peix del carrer Tarragona, laplua Cerdà, Renfe-Meridiana, el Port Vell, l'àrea nord la Tiia~ la Vall d'Hebron o el gran pro'ectesde láSágre á I d'altres que són una perllongació gairebé éfiséritif t én part en la forma- dels plantejaments de Cerdà: la plaça de les Glòries, la mateixa Vila Olímpica -el disseny de la Nova Icária com . _a,,_. nti tat4e,..la trama de l'Eixample- o "les altres viles olírn qués'"°`c`j s aixecaran a Diagonal-Poblen/iu dati Frán a fica) _i a Diagonal-Mar, que completaran la conquesta del litoral i asseguraran, la definició dels llindars del Besòs. 6k4 'C o El pas del segle XIX al segle XX va compo rtar l`expansió de Barcelona més enllà de la Ciutat («^¡a ^ Vella (aquesta Ciutat Vella que ara estem regenerant); aquest final de segle XX ha estat el de les àrees de nova centralïtat. Ara, l'entrada al segon mil.leni ha de viure -està vivint ja- la (^ Á recuperació de l'Eixample. 71,1 0,0.1 Recuperar l'Eixample (9100Ály)9A-3 0-(eq-kr4P-' Barcelona està retornant a 1'Ei*ample, amb sentit comú i en bona mesura essent fidel a l'esperit Vil `-(1 (S que fornia els plantejaments de Cerdà. Aplicar ell sentit comú a l'Eixample vol dir reactivar-lo, no deixar-lo caure en una..terciarització excessivai obrir-la a una activitat urbana integral. L'origen d'aquesta feina el tenim el 1988, qual Joan Busquets va dissenyar una operació basada en l'ordenança que es va fer aleshores. Aquella va ser una ordenança que millorava la situació d'una manera molt precisa i anunciava les disposicions amb què ara ens hem dotat: possibilitava la recuperació dels espais interiors de les mançanes, mantenia l'estructura de les façanes i obligava a una certa continència en les transformacions que s'hi poguessin fer. L'ordenan a del 1988 es pot considerar com la ^_'s me ._inn_ouadiora ï~va des de l`èpoc a^de^ 1 Taulet, ja que mole s d'elles, com la d'Aigü ler, van haver de consagrar l'existènciad'una realitat que superava l'ordenança anterior l'ordenança de l'Aiguader ha de consagrar l'existència d'àtics, no perquè la permeti de nou sinó perquè ja hi eren; legalitzava una situació. Després es van succeir altres ordenances, que, precisament, es poden veure a l'exposició i a les jornades que avui ens han convocat. Una exposició molt notable però que -aprofito l'ocasió per dir-ho- potser podia haver insistit en el fet que les diferents normatives posteriors han canviat molt les expectatives de l'Eixample. En aquesta millora d'expectatives que ara busqúem amb la recentíss n a árdenança que hem aprovat, la gestació no ha estat fàcil, i al voltant de la normativa que ha de fonamentar la recuperació de 1'Eixample s'han produït alguns problemes. Afortunadament, els problemes han deixat lloc a l'actuació, i des de l'Ajuntament hen evidenciat una voluntat de posar fil a l'agulla i de no caure en conflictes que es poguessin eternitzar: vam aprovar l'ordenança en un Consell Plenari del mes d'abril, vam conèixer les objeccions que posaven el mes de novembre i vam l) incorporar e o ica ' • s op • nes poques setmanes després. �De fet, 1'Eixample de Cerdà ja va generar polèmica en el seu dia, i ara sembla que no som aliens a l'agitació que tot procés innovador provoca. L'agilitat i la diligència, però, han passat, volgudament, per sobre de les trifulques polítiques, perquè 1'Eixample necessitava una normat. ^ strument per a la seva recuperació. La nova ordenança;,tot i ser hereva de la d'en Busquets, persegueix una concreció pràctica i agil de mots ples afectes recollits ja el 1988. Tots coneixen els continguts d'aquesta norma, però val la pena recordar-ne els principals: - Regulació de la presència d'oficines, per evitar els riscos d'una terciarització excessiva. _ _ +----- ._-__.-_----_._... _ 0 ,^} ^S - P o^moc __V ió del comeri dels establiments d:9_52. está 3516, paral.lel al control sobre la proliferació d'alguns bars. - Obertura i remodelació dels patis interiors, incloent elements tan important com l'enjar llament, l'ús púb ic i e s ::. en s (el significat dels equipaments de ciutat i de barri). - Divisió dels pisos grans, afavorint-ne la rehabililtació i, amb ella, fent més assequible un tipus d'habitatge les dimensions del qual cal actualitzar. - It uls de l'obe rt ura al públic de jardins, així co-n la reforma de carrers, posant l'èmfasi, quan sigui recomanable, en pr óntát dels vianants. aquests elements convergeixen en una direcció: /la "vivificació" de 1'Eixample1 Una i-"vivificació" que ja està tenint en aquests moments exentples concrets: cal recordar projectes ^ com el parc de les Glòries l'ob .bert o els nous jardins de la iversitat (exemples de l'oxigenació d'un Eixample que no es conformá á ser gr s" 1 fosc); l'adequació deLearrer Aragó al menor volum de trànsit; la mateixa modernització dels net s municipals; o les iniciatives de reformá— d-é s-' patis interiors que ja han anat 'sorgint "espontàniament" els darrers mesos (una "espontaneïtat" impulsada per l'Ajuntament i recolzada i rendabilitzada per la iniciativa privada), o projectes com la remodelació integral de l'illa de la Damm. Tots Ual ^ ^^N,r^'' sUtU , /0AP En de fi nitiva, tot plegat és l'indici que l'Eixample s'està recuperant, que entre tots l'estem recuperant. Ho havíem dit feia molt temps, i ho estem aconseguint. Aquesta recuperació -em permetran la gosadia- hauria satisfet Cerdà, especialment després de veure que la seva idea original, tot i assemblar-s'hi, no va ser del tot respectada. I diem que "no del tot" perquè Barcelona, més enfilà de la configuració de la quadrícula original de Cerdà i de les seves illes, manté molts dels seus criteris. Els exemples d'aquest ressò són diversos: 1 5 í^G' �- Cerdà va fer evident la necessitat de relacionar la urbanització amb els mitjans de transports i les comunicacions, i el seu conceptec_le_.c_~.... o. ctilíitat_colwák_ase de l'estructura de les ciutats, no només constitueix una aportació fonamenta , sinó que té una traducció—Váltda i vigent actualment, i en concret a la "manera: de fer" Barcelona; - Cerdà VOfIIÍ una plaça Catalunyktnés gran que l'actuat„) però hem fet i estem fent-hi un conjunt d'otitraciaí (en superficie i soiériáriléS) ue PeStandignificant; - Cerdà havia pensat en tres grans vies d'enllaç, la Via Laietana, les ilde la Catedral, i ara tenim a punt lamp-eiirongacióTraddlattirde TaViiiiudaCambó i desenvolupem, després d'haver reformat el tram existent de l'avinguda Drassanes, el Pla Central del Raval (a més, ho fem amb l'ajut i el reconeixement de la Unió Europea a travé'raís Fas -de-Cóh-ésió); .------- Cerdà va pensar &s carrers Aragó, Mallorca ó Rosselló per fer-hi passar el ferrocarril per' --a sota, i ara les línies de metro cobreixen aquesta zóna. Nosaltres, quan fem l'urbanisme de Barcelona, no pensem en l'alimentació dels barcelonins, ni separem els pisos de pares i fills com plantejava Cerdà, però en certa manera recollim criteris semblants quan pensem en els usos i les activitats de la ciutat. \ ( Pensar i fer ciutat és el que estem treballant a Barcelona. Una ciutat amb la qual Çdà 4 em permetran novament la gosadia- no hi estaria del tot en desacord perquè en aquesta Barcelona que té els seus eixos en unfitóTárie$enerat i recuperat, una s rra i un llindar de muntanya que estem decidits a reconquerir, un el! que estem desenvo upant amb un Pla del Delta basat en l'entesa institucional i ciuta á, 1 un esós que rebrà resposta a les necessitats que té, en aquesta Barcelona transformada, nixamp e troba el seu lloc, al costat d'ukcor rejovenit a la Ciutat Vella i d'uns barris i un clistrictes que se'l miren, l'utilitzen i amb els quals s'haintegrar per configurar la Barcelona gran. 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4336 Title A name given to the resource Jornades Ildefons Cerdà Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Model social Cerdà, Ildefons, 1815-1876 Congressos i conferències Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-01-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/963/19840716d_00042.pdf 3ec213067a5a04f2e6ac20ff5dad18ac PDF Text Text CENTRE D'ESTUDIS DE PLANIFICACIÓ ^ ^'' t- ^ ^ - C: ^, ^ 7 Barcelona, 16 de juliol de 1984 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL S-3 Alcalde de Barcelona Pl. Sant Jaume CIUTAT Excm. Sr. i benvolgut amic, Disposem ja de la transcripció de les cintes de les Jornades sobre Finances Locals que varem organitzar amb el suport de la Diputació de Barcelona. Estem preparant l'edició d'un llibre recollint totes les intervencions fetes a les Jornades i ens agradaria incloure també la teva. Adjunt a la present hi trobaras còpia de la teva intervenció i et pregaria que la poguessis revisar i tornar-nos-la en pocs dies per tal de poder-la publicar. Agraint la teva atenció et saluda ben distingidament, Carles Kinder ... Tnn nc r!n lne 71 a1rA �DISCURSO DEL EXCMO. SR. ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL. Buenas tardes. Lamento en todo caso el retraso de mi llegada, sobre todo a la mesa, porque a la sala he llegado un poquitín antes, pero no quería interrumpir la docta disertación del ponente Sr. Solé, cuya competencia conozco. Y, como Alcalde de esta Ciudad, quiero agradecerles su presencia aquí, aunque estoy seguro de que ya se ha hecho esta mañana en nombre de los organizadores de esta sesión que encuentro modélica por lo que tiene de cuantivamente bien atendida '.por lo que tiene de cualitativamente interesante y, yo diría, que incluso crucial para el futuro del sector público de este país, y por tanto, también en definitiva,para este país. Sólo decirles, muy brevemente, que me tendré que ir de nuevo, quizás sin asistir al debate, con la envidia de no poder seguir aquí, acuciado por los problemas de la vertiente gasto del Ayuntamiento,o si ustedes quieren la presencia, trabajo diario, y sin poder dedicar este rato precioso a la vertiente ingreso, que es tanto o más importante que la primera porque, en definitiva, la condiciona. Pero estoy seguro de que de una reunión civilizada, compleja cómo ésta, van a salir también unas conclusiones del mismo estilo. Y que, por tanto, si bien es cierto que, como ha dicho el ponente en su última in tervención, cualquiera de las soluciones que en definitiva prevalez ca en el Presupuesto del Estado del año próximo y en la futura Ley de Finanzas Locales va a beneficiar a unos y perjudicar a otros, no estoy tan seguro de que no se pueda llegar a una solución que pudié ramos llamar los economistas Pareto -óptima o más óptima- en el sen tido de mejorar cuando menos las expectativas a largo plazo de todos, (incluso perdiendo algunos, a corto plazo, algo). Y, yo estoy convencido,-por resumir mucho- de que el porcentaje y, - que se me entienda bien - el porcentaje de recursos públi cos que se canalizan a través de la Administración local es un barb metro de democracia. Así de rotundamente. Sé que un país que es capaz de poner a disposición del primer nivel de gobierno, el municipal y el local en definitiva, una mayor proporción de esos recursos públicos, es un país més saludable desde el punto de vista de �2. la economía pública y de la cosa pública en general. Más democrá tico si entendemos por democracia a la inversa de la distancia que existe entre el ciudadano y el gobierno que dispone de esos recursos. Este me parece a mi el dogma del que nunca se debería salir. Dicho esto, como segundo punto diré que estoy totalmente en contra de los fetiches. Creo que un porcentaje no Gé tiene que fe tichizar nunca y, que hay que observar en cada caso cual es la me` '-jor manera de cumplir ese, para mi dogma de la buena administración pública. En los años pasados se ha tendido mucho a fijarse en el tema del porcentaje, quizás olvidando que hay problemas del conjun to del sector público importantes que en determinados momentos pesan tanto o más que la mera distribución en porcentajes de los recursos entre los diversos agentes públicos. Sin embargo y, para concretar, yo creo en la perspectiva de 1985 y, -voy a ser ciertamente provocativo-,(en todo caso, que mis afirmaciones se tomen no como superficiales, pero sí como inductoras al debate), creo que mal andaríamos si el conjunto de recursos públicos que se ponen a disposición de la Administración local por la vía del Fondo de Cooperación y Saneamiento, no se acercan demasiado a la cifra de trescientos mil millones, lo que equivaldría, lógicamente, ; a un incremento de ese conjunto que, repito, es la su ma de dos sumandos, fondo de cooperación y saneamiento de deudas antiguas, a un incremento del orden de tres puntos por encima del coste de la vida. Creo que abandonando el fetiche del porcentaje (me parece que todos estamos dispuestos a abandonar fetiches en un momento de terminado), es el momento de hablar de cifras e incrementos concre tos y, mucho arriesgo, pero mucho esté también en el envite, si di go que cifras inferiores a éstas que estoy manejando me parecerían poco lógicas desde el punto de vista de las ecuaciones públicas to das ellas consideradas, incluso las de balance exterior de la economía española y las de déficit público. Pienso que luego la distribución de ese conjunto de recursos nos aunará a todos y, posteriormente, la discusión de los criterios �3. a los que aquí se ha hecho mención y, por supuesto, que puede haber soluciones estrictamente matemáticas o soluciones específicas -como también el ponente ha insinuado- para casos particulares que, deben ser en todo caso, soluciones bien ponderadas y bien conocidas por todo el mundo. Con la desinformación nadie sale ganando. También creo que hay todavía problemas específicos que es dificil que sean tratados con un rasero común -problemas de transporte público, de municipios metropolitanos, etc.,- que han sido .,tradicionalmente mal enfocados por nuestra economía pública y que, de algún modo, tienen que tener cabida en el sistema, bien bajo fórmulas generales o suficientemente sofisticadas como para peí}mitir que en el conjunto de la solución genérica quepa su solución, bien por la vía -también insinuada por el ponente anterior- de las soluciones especificas. En todo caso, creo que de encuentros como éste, debe esperarse lo mejor y sólo, casi diría, de encuentros como éste. Creo que ya era hora de que se produjera una reflexión no sólo privada, sino pública, en la que se mezclaran, de un lado los elementos pú blicos o políticos de los gobiernos local, central y autonómico y de otro lado la Universidad. Pienso que sólo aunando estas dos voces será posible llegar a soluciones que vayan más allá de la inmediatez del año próximo y del Presupuesto del mismo ejercicio. De modo que les deseo a todos ustedes una reflexión fecunda y, a todos nosotros, en definitiva, unos resultados satisfacto ríos. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3869 Title A name given to the resource Jornades sobre "Finances fiscals" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Encara s'han de tractar problemes com el del transport públic i el dels municipis metropolitans. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre d'Estudis de Planificació Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Gestió pública Finançament Acció política Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-07-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1065/19861212d_00180.pdf 44ef498b44063c47e3bfa32167c1c881 PDF Text Text +IIIV 411+ Ajuntament de Barcelona DISCURS DE L'EXCM. SR. ALCALDE A LA CLOENDA DE LES JORNADES SOBRE: "PERIFèRIES METROPOLITANES" A CORNELLà DE LLOBREGAT Cornellà, 12 de Desembre de 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona • Gabinet de Comunicació Ref.: Mis queridos amigos, el Area Metropolitana de Barcelona se enorgullece de haber sido coorganizadora y anfitriona con el Ayuntamiento de Cornellá, de la primera conferencia de municipios de periferia, con 150 representantes de más de 40 ciudades de Cataluña, Madrid, País Vasco y Andalucía. La iniciativa, evidentemente, es de Cornellá. La iniciativa, viene de uno, viene de abajo, con apoyo activo, activísimo diría yo, de la Corporación Metropolitana, lo cual es un buen ejemplo, yo creo, de colaboración. Cornellá celebra este año el milenario y creo que es una buena manera de celebrarlo, esta conferencia. Está el Alcalde Montilla y está el ex-Alcalde Prieto. Creo que Cornellá ha sabido conectar, ahora me estaba contando el Alcalde su interés por el tema de las ciudades metropolitanas en Europa. El proyecto que me estaba él explicando y que yo no conocía de una asociación y, en todo caso, de un grupo dentro del Parlamento Europeo que se preocupe por estas cuestiones. Incluso la posibilidad de un fondo dentro del presupuesto europeo que, como sabeis está complicado por lo que dicen los diarios, pero de un capitulo del presupuesto que se dedique al tema de las áreas metropolitanas. Me hablaba Montilla de la existencia de este proyecto, de personas que lo están impulsando como Yvette Foyer en Marsella y otros que tratan de conseguir esto. De alguna forma yo creo que es Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajúñtament de Barcelona , * Gabinet de Comunicació Ref.: conducente a lo mismo que algunos de los esfuerzos que se han realizado desde la propia Corporación, desde otros Ayuntamientos, para tratar de explicar el último año algo que Europa todavía no, yo creo vamos, creemos muchos, no ha llegado a concienciar del todo. Y es que Europa es un continente, pero es un sistema de ciudades basicamente. Si algo és es esto, precisamente, en relación con otros continentes, como puede ser Asia, como puede ser America del Norte o del Sur o Africa u Oceanía. Europa es el continente de las ciudades por definición, cuando uno, yo cuento últimamente porque estuve hace poco en Viena y en Viena decían a 300 Km. está Budapest, y a 300 Km. está también Praga y al otro lado a 300 Km. está Munich. Entonces quedan cuatro ciudades en este radio, 3. más la propia Viena, que son cada una de ellas una joya histórica, son la creación de la humanidad, como una especie de joya social que existe en un territorio es algo que sólo ocurre prácticamente en este continente. Y además no sólo ocurre allí sino que va ocurriendo pues en Gran Bretaña, en Francia, en España, en menor medida en el Norte de Italia, etc. Yo creo que ésta es la definición de Europa sin embargo, y ahí está lo curioso, termino con el tema del Parlamento europeo, que me parece que es importante y del presupuesto europeo, lo curioso es que la Europa política es una construcción agraria y primaria, en todo caso del carbón y del acero, y luego agraria, y que el 40% de su presupuesto se destina a pagar excedentes agrarios, que está muy bien, que se financien porque no está bien Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona ReF3 - Gabinet de Comunicació seguramente que los campesinos lo pasen mal. No acaba de estar claro que Europa tenga que gastarse el 40% de sus dineros en mantener unos excedentes que luego se exportan a paises que se enfadan con nosotros por el hecho de que se los exportemos, como seria el caso del cono sur, por ejemplo, de América Latina, en donde producen carne o grano mucho más barato que nosotros y sin embargo se tienen que comer el nuestro porque se lo exportamos subvencionado para que se lo coman. Esta es la situación y en este sentido empieza a haber dentro de Europa la conciencia de que quizá Europa debiera de ser, no sólo sociológicamente sino politicamente, más urbana, mas consciente de sus auténticos recursos. Más sincera y más valiente en el sentido de que tener áreas metropolitanas en ciudades grandes o pequeñas,, pero en ciudades, en último término, no es una miseria, no es sólo un problema. También es una ventaja y hay que saber aprovecharlo y por tanto hay que saber atacar los problemas que provienen de nuestra población urbana que es mayoritaria en Europa y que representa, todos creemos, seguramente, aquello que ha tenido históricamente de más vital. Esta situación en la cual estamos en Europa, sólo empezando a que exista una conciencia política de lo que son, de lo que es la propia Europa y, en definitiva, de lo que somos las ciudades. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref:- 4- En vuestra conferencia habeis hablado, yo lo he ido siguiendo a través del canal de la Corporación Metropolitana, a través, por los medios de comunicación también, he visto con una alegría enorme que finalmente la prueba que faltaba de la existencia una vitalidad Metropolitana era quizás esta conferencia. Y que no sólo, como decía ahora Nuno Portas, no sólo hay como una preocupación en un centro en el que todos nos encontramos un dia para hablar de la periferia, sino que existe una preocupación y una tensión, y una vitalidad y una creación de periferia hacia el centro, de municipio hacia área, no sólo de área hacia municipio, que es la tendencia tradicional. Yo creo que la existencia de esa dialéctica, con dos polos vivos, es la prueba de la existencia de vida metropolitana. Si no hubiera dialectica, si no hubiera tensión, si no hubiera diálogo, en todos los sentidos no habría tensión, no habría vida, no habría metropolitana, no habría existencia metropolitana. Cuando yo leí el otro día, no se si fue en "La Vanguardia" el artículo de Roa, hablaba de 3 contradiciones, pautas de centralidad, de calidad urbanística versus la necesidad de un espíritu de campanario decía él, muy gráficamente. Por otro lado hablaba de la oposición entre el dominio de la perspectiva como la típica mentalidad central, la ciudad central, que lo ordena todo en función de una jerarquía, o al menos yo lo entendí así, Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL. como la �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació ReF:5 - perspectiva como valor, como valor central, al final de las perspectiva siempre hay un gran monumento que se supone que es el centro, templo, ateniense o romano o de nuestras ciudades. Y a esto oponía Roa, yo creo que un ejercicio de un cierto riesgo, por otra parte, el valor del "collage", que se llama en pintura collage, aquellas cosas pegadas de distintos colores y cosas de distintos materiales otros, lo que los ingleses llaman el "patchwork" y nosotros podríamos llamar "los retales". Estos espacios que se componen no jerarquizados, no hay una gran avenida, no hay una ordenación sino que hay una serie de elementos que aparentemente para quien tenga la estructura mental organizada en torno a los valores tradicionales de perspectiva, orden y centralidad es algo incomprensible. Porque cuando uno aparece en este territorio pretende, lo primero que pretende es explicarselo, que ocurre en esos terrenos en barbecho decía él en el artículo, muy gráficamente. En barbecho, quiere decir que no son nada, esos terrenos urbanos, típicamente y definitoriamente metropolitanos que no son ni calles, ni casa, ni campo y equipamiento, ni zona verde, ni nada. No se sabe bien bien lo que es, eso que hay al lado de la vía, entre la via y la carretera, entre el campo y el equipamiento, entre la casa y la calle y no es nada. Esas nadas, esos terrenos de nadie que definen lo que es un área metropolitana que no ocurre en el campo, y no ocurren en la ciudad central tampoco, que definen la periferia, que definen en definitiva el área metropolitana y que Roa un poco reivindicaba Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref- 6- incluso como valor. Como algo que no sólo hay que sufrir sino que hay que entender y quizá valorizar. Todo esto es un tema que aun está en sus comienzos, me parece. Y por ultimo hablaba el de una contradición, más que contradición, comparaba lo que sería el concepto de la corona, está la ciudad central, está la primera corona y luego está la segunda corona, todo esto ¿visto desde dónde? Visto desde la ciudad central. Entonces el decía, también se pueden ver las cosas de otra forma y se puede pensar más que en coronas, que es lo que ve un espectador central, a lo mejor en gajos decía él, o grills, diríamos en catalán, esta especie de valles urbanos, no en el sentido físico sino social, que se forman a lo largo o en torno de una via de comunicación, de penetración hacia el centro. Esta es la historia que ha sido . y por lo tanto, así es como se organiza el Area Metropolitana, en gajos, decía él, que tiene unas ciertas características parecidas a lo mejor en su comportamiento incluso de experiencias anteriores. Yo creo que toda esta reflexión que es nueva y que tiene que ser enormemente bienvenida, porque lo que demuestra, repito, es la existencia de los dos polos que hacen que la vida metropolitana exista. El problema de la identidad de las periferias puede plantearse o no plantearse. Si no se plantea evidentemente que no habrá problemas, pero tampoco habrá solución. Por lo tanto las soluciones reales se plantearan desde arriba, se plantearán desde Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref:- 7 - un nivel más alto, no existirá ese nivel de interacción y de tensión metropolitana en que se podría plantear la cuestión. De modo que a partir de ahora, va ser a posible hacerlo. Yo creo que tenemos algunos instrumentos de solidaridad, palabra muy abusada pero que a veces tiene alguna contrapartida real y en este caso la tiene. Hoy explicaba Mercè Sala como por avatares de la historia en este territorio en el que estáis se está pudiendo producir un ejercicio de solidaridad por el lado del gasto, no por el lado del ingreso. Los entes locales, ya sabéis que según el manual fiscal que no pueden hacer distribución fiscal y estoy de acuerdo con él. Pero por el lado del gasto si pueden y lo estan haciendo, ahí estan las 3 o 4 mil pesetas, no me gustaría equivocarme ahora que, cada familia de los municipios ricos del área pone en la Corporación y • las menos que sacan, debe ser aproximadamente la mitad. Por lo tanto un ejercicio de solidaridad a nivel local, sin necesidad de pasar por esos vasos comunicantes larguísimos de la distribución desde un centro estatal o autonómico, que en definitiva es estatal, y que se plantean la distribución desde un punto de vista no territorial, sino de instrumentos tipo subsidio de paro, o tipo impuesto progresivo sobre la renta. Se está produciendo en este territorio de una forma muy embrionaria porque estamos hablando de presupuestos muy chiquitos todavía, se está produciendo un ejercicio de solidaridad, fiscal, por el lado gasto, más bien económica, por el lado del gasto, y Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació esto es enormemente positivo. ReF-: 8- No sólo desde el punto de vista económico, del gasto, del dinero, sino desde el punto de vista de un factor productivo que a veces no se valora que es, que son las personas y la capacidad de emulación y de entusiasmo que se puede generar en torno a un proyecto de este orden. El hecho de que los mejores, supongamos, arquitectos del área, normalmente, arquitectos centrales, que van a vivir al centro se empiecen a preocupar, o nos empecemos entre todos a preocupar por los temas de la periferia, aunque aparentemente o realmente al principio no la entiendan. Pero el hecho de que se preocupen, de que se les pueda conducir a trabajar en ese terreno a unos costes digamos que la aglomeración se puede permitir de pagarles, quizá un municipio periférico solos y no, pero la aglomeración en conjunto sí, yo creo que es otro tipo de distribución, no fiscal sino humana y técnica. Y así pues ahora mismo equipamientos que se estan haciendo en el área metropolitana, pensemos en Can Solé o en la Fuensanta, o en Torreblanca, o en la Alhambra o en las Planas, en Hospitalet, las cosas que se están haciendo aquí o en la Muntanyeta de S. Boi, o Torre Roja de Viladecans. Todas estas cosas que se van haciendo, se hacen en un diálogo que no le permiten al arquitecto local un poco tener su pequeño monopolio, me van a perdonar, de calidad dentro de su municipio, sino que hay una crítica y a veces un trasvase pues de ideas positivas. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.:: 9- Yo creo que esto es la virtud metropolitana. Ya deberíamos de estar todos un poco cansados de que se nos presente siempre la ciudad como problema, y el área metropolitana como problema. Y también tenemos que decir que todo esto ha sido la história del progreso de la` humanidad, precisamente en la urbanidad en la existencia de ciudad, la gente que se aglomera para vivir juntos y no separados y que es algo, que es algo que hay que reivindicar. Cuando ya no sólo el área metropolitana se está reivindicando como tal, sino la periferia metropolitana como un valor, no como un sentimiento, yo creo que estamos llegando realmente al final de un túnel y que se empieza a ver la luz por otro lado. Curiosamente, en este momento, hay quien aparece haciendo ejercicios tan alambicados como son los de ignorar la existencia de esta realidad en un discurso de presentación de un acto como éste. A mí no me gusta ser descortés, pero creo que es una descortesía. Creo que es una descortesía ignorar la existencia, no ya de la institución, sino casi incluso del hecho metropolitano que está reconocido en nuestro Estatut de Autonomía de Catalunya, y en la Ley de Bases de Régimen Local. En el Estatuto de Autonomía de Catalunya se habla del fet metropolitá, un poco con una mentalidad pudibunda, yo diría, típica de los períodos de clandestinidad y catacumba. En este país cuando hablar de nación ó nacionalidad catalana estaba prohibido Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �aa Ajuntament de Barcelona ReF 10 - Gabinet de Comunicació pues se hablaba del fet nacional, del hecho nacional, porque lo otro no estaba permitido. Entonces había que recurrir a este tipo de circunloquios. Pues muy bien este tipo de clandestinidad y de autocensura mental metropolitano. o literaria ahora se reserva al hecho No se puede hablar ya de Area Metropolitana, se habla del fet Metropolità. Es un tema un poco casi tabú, parece mentira pero es así. Cuando en realidad existe este hecho contrastadamente e instituciones que lo han gobernado desde hace prácticamente 30 años aquí, en el caso de Barcelona. Yo creo que de esta prueba difícil vamos a salir bien, estoy convencido, porque modestamente creo que se ha hecho bien el ejercicio de convertir un instrumento que nació para la imposición, seguramente, en parte al menos, en un instrumento para ejercer la solidaridad y en todo caso el mutuo enriquecimiento. Para mí hay un dogma en la vida política local y es que nada que dos Ayuntamientos quieran hacer juntos, y que la Ley no prohiba se puede impedir. Y como que cuando hablamos de Ley, hablamos de pensar en las normas positivas, más los principios generales del Derecho en los cuales estas se inspiran, las normas son mudables, los principios seguramente no tanto, o más lentamente, hay un principio general del Derecho que habla de la autonomía local. Y habla que sólo se le puede quitar a un Ayuntamiento una competencia por la vía de una ley que atribuya esa Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �1 Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref7:l l- competencia a un nivel superior. Como que eso no se va a producir, porque es en este momento y en este país, enormemente popular, no hay quien se atreva, nadie se atrevería a realizar tal ejercicio político, tenemos que pensar que seguramente casi todo se puede poner en común y muchas cosas lógicamente en un .área como esta nuestra y como la de muchos de uds., se van efectivamente a poner en común. Y si los Ayuntamientos de un área metropolitana con el ámbito que sea, con los límites que sean, deciden que el medio ambiente se tiene que poner común, o el transporte o el agua, nadie les va a prohibir que lo hagan por la via mancomunitaria, por la via que sea. Yo ahora no quiero ser político, político en el sentido de táctico, sino simplemente remarcar que hay un principio reconocido por otra parte, y aquí termino, en la Carta Europea de los Poderes Locales. De una forma enormemente rotunda, yo diría que más rotunda incluso que nuestras propias leyes, que es la autonomía de la voluntad municipal para realizar el servicio a los ciudadanos. Y en virtud de esa autonomía digo que nadie va a poder impedir que los Ayuntamientos que quieran se pongan de acuerdo en mejorar los servicios a sus ciudadanos sobre la base de la colaboración. Esto no se va a poder impedir, pase lo que pase al nivel de los comportamientos políticos dominantes. Ya alguna lección hay en Europa, ya hay quien ha intentado el camino difícil, por otra parte en otras circunstancias mucho más discutibles, seguramente yo también las discutiría, el camino difícil de suprimir entidades metropolitanas. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL Y no me cabe �r.. :i.< de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref- l2- la menor duda . de que van a pagar su precio electoral por ello, bien pronto. No me cabe la menor duda de que va haber un rebote de los comportamientos y de los sentimientos de un cierto orgullo urbano en todo el mundo y en Europa en particular. Y de que este tipo de confianza en sí mismo del pueblo, a última hora es un poco esto., el pueblo en este caso no en general como un abstracto sino con una adscripción territorial a un municipio a unos entornos territoriales concretos, va ser uno de los elementos más activos del cambio de la faz política europea en los próximos años. Con esta confianza agradezco al Ayuntamiento de Cornellá y a todos los que habéis venido, Alcalde de Badajoz, Alcaldes de Valencia, de Mislata, de Dos Hermanas, por estar aquí. Y a ver si entre todos conseguimos que en esta Espada varia y plural que todos tratamos de llevar para adelante, podamos tener también entre otros el orgullo y el honor de ser unos de los adelantados . de la construcción de ciudades metropolitanas en Europa. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3971 Title A name given to the resource Jornades sobre "Perifèries metropolitanes" / Discurs de cloenda Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cornellà del Llobregat Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Àrea Metropolitana de Barcelona Municipis Europa Administració local Territoris Model social Cornellà Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-12-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1082/19870404d_00200.pdf 4b1c6c605186ab87cd7f1dfeeab74e7c PDF Text Text EFI^ y.. Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Teléf on: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e INTERBVENCI6 DE L'EXCM SR. ALCALDE A LES I JORNADES SOBRE L'ECONOMIA DE L'ALT PENEDéS Vilafranca del Penedés, 4 d'abril de 1987. �, ., a,,.. ^9IIIII Ajuntament '(1IJ+'' de Barcelona Gabinet de Comunicació AL DOCUMENT DE PRESENTACIó D'AQUESTES JORNADES ES DEIA QUE HAVIEN DE SER "UN FóRUM OBERT ON ES FACI UN DIAGNóSTIC ACURAT DE LA SITUACIó ACTUAL I ON SURGEIXIN LES LÍNIES MESTRES D'UNA ESTRATèGIA POSSIBLE A SEGUIR PER TAL D'ADAPTAR LA (NOSTRA) COMARCA A LES EXIGENCIES QUE PLANTEJA L'ACTUAL SITUACIó SòCIO—ECONòMICA". D'ALTRA BANDA, A L'EXPOSICIó DE MOTIUS DEL "PACTE DEL PENEDÉS" ES DEIA: "EN EL CAS DE CATALUNYA, LA RECUPERACIS ECONóMICA I L'ESTRUCTURACI6 TERRITORIAL DEL PAIS CONDICIONAN TOT EL PROCÉS POLÍTIC EN MARXA" I MÉS ENDEVANT: "NO ES GRATUÏT DE BARREJAR ELS CONCEPTES DE REACTIVACI6 ECONóMICA I D'ORDENACI6 TERRITORIAL (...) AVUI, HI HA UNA CONSCIèNCIA CLARA DE LA POSSIBILITAT DE PLANTEJAR, A PARTIR DE LA COMARCA, UN PROJECTE DE FUTUR QUE INTEGRI (...) LA REACCIó I RESPOSTA NECESSàRIES EN LA SITUACI6 ECONòMICA ACTUAL (...)". JO NO SÉ SI AQUESTA POSSIBILITAT HA ESTAT MALMESA AQUESTA SETMANA AMB LES MESURES LEGISLATIVES QUE �Ajuntament 1 1111F de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EL NOSTRE PARLAMENT HA APROVAT. Sí QUE ESTIC SEGUR, TANMATEIX, QUE ^-- ELS AJUNTAMENTS SóN L'ADMINISTRACIó QUE ESTA MÉS A PROP DELS CIUTADANS. ES EL SECTOR DE L°ACTIVITAT PúBLICA MÉS FàCIL DE SER CONTROLAT PELS MATEIXOS CIUTADANS. LA MAJORíA P• ICA QUE CO OLA EL GOVE I EL l ARLAM T i GAIRE EN LA CATAL YA, 'ERò, EMBL SER QU NO C• I IA ^ 1 ! Al'UN . AMENTS. ¿COM S'EXPLICA S ó ','INTEN AUTONO COM EL PODER I D.LS AJU+TAMENTS Q E LES LLEIS APROVADES EN? • / ° XPLICA �—4— Ajuntament l' lll+` de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: REPRESENTACIó DELS AJUNT NTS AL ORGAN DE OVERN E ES Q ROPIC ALLt II GL T DE PESE JO VULL SER OPTIMISTE I PENSAR QUE LA RACIONALITAT ACABA IMPOSANT—SE. LA REALITAT SEMPRE ANIRà PER DEVANT DE LES LLEIS, DIGUIN EL QUE DIGUIN AQUESTES. ES EVIDENT QUE ELS AJUNTAMENTS, PER ESTAR MÉS A PROP DELS CIUTADANS, REACCIONEN ABANS I MÉS FLEXIBLEMENT QUE ALTRES ADMINISTRACIONS DAVANT DE LES SITUACIONS NOVES. EN AQUESTES JORNADES S'HAN DEBATUT LES UPPACIó. AQUESTES SóN UNA RESPOSTA ^ INICIATIVES LOCALS D'OC, rr--° DELS AJUNTAMENTS DEIJANT L'ATUR I` LA CRISI ECONòMICA QUE IL.LUSTRA MOLT BÉ EL QUE ACABO DE DIR. M'AGRADARIA EXPLICAR —VOS BREUMENT QUE ÉS EL QUE ESTEM FENT A BARCELONA. �—5— j+Íllll Ajuntament `VIII f de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: L'ILE A BARCELONA L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HA DIRIGIT ELS SEUS ESFORÇOS PEL RELLANÇAMENT ECONòMIC DE LA CIUTAT EN DUES LíNIES. D'UNA BANDA LA PROMOCI6 I ESTíMUL A INICIATIVES EMPRESARIALS QUE AMB EL SUPORT DE L'AJUNTAMENT PUGUIN OFERIR SOLUCIONS VIABLES A NECESSITATS I POSSIBILITATS DELS SECTORS PúBLIC I PRIVAT. D'ALTRA BANDA INICIATIVES LOCALS QUE TINGUIN COM A PRINCIPAL OBJECTIU LA GENERACI6 DE LLOCS DE TREBALL PERMANENTS. JA FA ALGUNS ANYS QUE GESTIONEM FONS PROPIS I ALIENS ESPECIALMENT ORIENTATS A LA CONTRACTACIó D'ATURATS I A LA REALITZACI6 DE SERVEIS I ACTUACIONS NECESSàRIS PER A LA COMUNITAT. EL MANTENIMENT D'AQUESTES ACTUACIONS I EL SEU VOLUM VAN ACONSELLAR LA CREACI6 D'UNA ESTRUCTURA ESPECíFICA: LA PONéNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL, COORDINAR, DONAR COHERENCIA ALS I AMB L'OBJECTIU DE 5 PLANS D'OCUPACIó ANALITZAR I EVALUAR L'IMPACTE ECONòMIC DE LES ACTUACIONS TRADICIONALS, I TAMBÉ DISSENYAR I APLICAR �—6— :flllll Ajuntament I'^^IÍ F de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ACTUACIONS ESPECIFICAMENT DESTINADES A L'ANIMACIó ECONòMICA DE LA CIUTAT. EN EL FONS, AQUESTA PONINCIA ES VA CREAR PENSANT QUE BARCELONA ES UNA CIUTAT ACTIVA, ON SURGEIXEN MULTITUD D'IDEES I PROJECTES DES DE LA MATEIXA SOCIETAT I QUE NO ES TRACTA EN ABSOLUT DE SUPLANTAR AQUESTA tt DINàMICA PER UNA ACTUACI6 ENCOTILLADA, BUROCRATITZADA, Cr ASSISTENCIAL. L'EXPERIINCIA RECOLLIDA A GRAN NOMBRE D'AJUNTAMENTS DEMOSTREN QUE, MÉS ENLLà DE LA BONA VOLUNTAT I DE LA COHESIó DELS GRUPS, PROJECTES D'AUTO —OCUPACIó, MOLTS DELS ESPECIALMENT DE JOVES ATURATS, NO TENEN LA VIABILITAT TICNICA, ECONòMICA, I GERENCIAL IMPRESCINDIBLE PER QUALSEVOL INTENT EMPRESARIAL, SOBRETOT SI ES TRACTA DE COOPERATIVES O SOCIETATS LABORALS. AQUESTA CONSTATACIó HA CONDUïT A L'ENGEGAMENT D'UN DELS PROGRAMES MÉS SUGGESTIUS: L'ESTABLIMENT D'UNA XARXA �-7- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: DE "ANIMADORS DE DESENVOLUPAMENT" EN TERMINOLOGIA DE CEE. ES TRACTA DE JOVES ECONOMISTES SITUATS A CADA UN DELS DEU DISTRICTES MUNICIPALS LA MISI6 DELS QUALS ES INFORMAR, I ASSESSORAR ELS GRUPS O ORIENTAR, COL.LECTIUS JA VINCULATS ACTIVITATS DE TALLERS• PRE OPERATIVES ARTESANALS QU.E ENTRE C ICS O CENTRES ALTR S DE LE NC IONS ES Ti1 DI I LA REF X-I E ADA ^ J ES POi^ EN FUNCIO I R E r, ì UNT E T. DE I.L-SRS ^^ OD S Rà ES IM LAR EL BRE LES POS IB ¿TATS I RECU DELS UN DEL CLIENTS PREVISIBLES DE LA XARXA D'ANIMACIó ECONòMICA SERAN ELS ATURATS QUE VULGUIN ACOLLIR-SE A LA PERCEPCI6 ACUMULADA DELS SUBSIDIS D'ATUR EN CAS DE PROJECTE EMPRESARIAL VIABLE. LA NOSTRA INTENCI6 ES REFORÇAR LA COL.LABORACI6 QUE JA EXISTEIX ENTRE L'INEM PROVINCIAL I LA CAMBRA DE COMERÇ PER ACONSEGUIR QUE EL SERVEI DE LA CAMBRA DE SUPORT A LA CREACI6 D'EMPRESES SIGUI EL PIBOT D'ASSESSORAMENT TèCNIC PER TOTA LA CIUTAT. �-8— flllll Ajuntament IV de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EN QUALSEVOL CAS NO HI HA CAP DUBTE DE QUE UN DELS FACTORS FONAMENTALS DELS FRACS EMPRESARIAL INICIAL Sal LES DIFICULTATS DE FINANÇAMENT I LES LIMITADES POSSIBILITATS D'UNA BONA GESTIò. PER SUPERAR AQUESTS OBSTACLES L'AJUNTAMENT ESTABLIRà UN "HOTEL INDUSTRIAL" BASAT EN L'EXPERIèNCIA D'ALLò QUE A ALTRES PAÏSOS EUROPEUS REP EL NOM DE "VIVER D'EMPRESES". LA IDEA MOTRIU ÉS FACILITAR INSTAL.LACIONS, INFRAESTRUCTURA TèCNICA, I DE GESTI6 COMUNES PER TAL DE NO NOMÉS REBAIXAR PREUS SINO TAMBÉ DE FACILITAR UNS SERVEIS MÉS COMPETENTS QUE LA MITJANA EXISTENT. UNES ALTRA TERCERA EXPERIINCIA ÉS LA INCORPORACIò DE JOVES APRENENTS A UN SEGUIT DE TALLERS ARTESANALS DEL BARRI DE GRàCIA,) UN DELS SECTORS DE LA CIUTAT ON PERDUREN GRAN NOMBRE DE PERSONES DEDICADES A AQUESTA ACTIVITAT ECONòMICA, AMB MOLTS CASOS A PUNT D'EXTINGIRSE. JUNT AMB AQUESTA HI HA TAMBÉ UN PROGRAMA DE JOVES PER L'APRENENTATGE DE LA TèCNICA DE LA RESTAURACI6 DE VITRALLS ARTíSTICS¡ (CASA ELIZALDE) . AIXò PRETÉN CONCENTRAR UNA àMPLIA SèRIE D'ESFORÇOS EN LA �—9— +11111 Ajuntament '117 de Barcelona Gabinet de Comunicació RECUPERACI6 I REVITALITZACIó D'OFICIS ARTESANS RELACIONATS AMB LA REHABILITACI6 DEL PATRIMONI HISTòRIC I ARTISTIC, PARTICULARMENT IMPORTANT EN UNA CIUTAT DE LES CARACTERíSTIQUES DE LA NOSTRA. CAL NO OBLIDAR L'EXTRAORDINARI POTENCIAL DE GENERACI6 D'ACTIVITAT I DE CREACI6 D'OCUPACI6 QUE TÉ LA REHABILITACIó DE VIVENDES, ON AQUESTS OFICIS TAMBÉ TENEN MOLT A DIR. JUNT AMB LES ACTUACIONS QUE ACABO DE CITAR DIRIGIDES A LA CREACI6 DE TOT TIPUS D'EMPRESES, LA PONENCIA TREBALLA PER ESTIMULAR PARTICULARMENT AQUELLES QUE TENEN UN ACCENTUAT CARàCTER SOCIAL, ESPECIALMENT COOPERATIVES I SOCIETATS LABORALS. DIVERSOS CONTACTES AMB LES SEVES ORGANITZACIONS REPRESENTATIVES, VAN DIRIGIDES A ESTABLIR ACORDS DE COL.LABORACIó MUTUA, ESPECIALMENT ORIENTATS CAP A LA FORMACIó. TOTES AQUESTES ACTUACIONS COINCIDEIXEN AMB L'IDEA MOTRIU DE QUE L'AJUNTAMENT HA DE SER UN MOTOR DE L'ANIMACI6, DE L'ESTIMUL A L'ESPERIT EMPRENEDOR, EN LLOC �• -10+E Ajuntament 1111 de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: D'UNA RESERVA DISPONIBLE PER A CREAR UNA SIRIE D'ACTIVITATS O PROJECTES ASSISTITS MÉS O MENYS PERMANENTMENT AMB FONS PiBLICS. INICIATIVES S.A. VULL FER UNA BREU REFERèNCIA A UN DELS NOSTRES PROJECTES QUE MÉS HA DESPERTAT LA CURIOSITAT EN LA PREMSA I DELS MITJANS ECONòMICS. EM REFREIXO A INICIATIVES, S.A. L'OBJECTIU SOCIAL DE L'EMPRESA ÉS LA OMOCIó, ECONòMIQUES SUPORT I PARTICIPACI6 EN ACTIVITATS EL I SOCIALS QUE CONTRIBUEIXEN AL DESENVOLUPAMENT DE L'ENTORN SOCIOECONòMIC. L'ACTUACIó DE L'EMPRESA ES FA SEMPRE A TRAVIS DE PROJECTES CONCRETS, PRèVIA AVALUACIó á~e LA PARTICIPACIó ALS PROJECTES RESPON AL CONCEPTE DE CAPITAL RISC. ES TRACTA SOBRE TOT D'ACTUAR SOBRE AQUELLES ACTIVITATS MÉS NOVEDOSES, DE TECNOLOGIA AVANÇADA. UN EXEMPLE SERIA L'EMPRESA BARNA CABLE, AMB j1 ro- �—11— :fllllll Ajuntament "VII+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: L'OBJECTIU DE DOTAR BARCELONA AMB UNA XARXA DE TV PER CABLE. AQUEST PROJECTE ÉS D'UNA GRAN VOLADA TECNOLòGICA I CONTRIBUIRà A FER DE BARCELONA UNA CIUTAT CAPAÇ DE COMPETIR EN CONDICIONS, AMB ALTRES D'EUROPA. A VEGADES HE DIT QUE EL CABLEJAT DE LES CIUTATS ÉS PEL SEGLE XX ALIAS QUE LA INSTAL.LACIó DEL GAS I L'ELECTRICITAT VA SER lli PEL SEGLE XIX. SI AQUESTS VAN SER LA CONSAGRACIó DE LA REVOLUCIó INDUSTRIAL, AQUELLA SERIA PORTAR A LES CASES LA REVOLUCIò ELECTRòNICA. JO PENSO QUE TOTHOM ESTA D'ACORD QUE LES EMPRESES EMERGENTS, LES EMPRESES QUE TENEN MÉS FUTUR SóN LES QUE Tput PROCEDEIXEN DE SECTORS NO CLàSSICS. 3a' POLíTICA INDUSTRIAL METROPOLITANA A TRAVIS DE LA CORPORACIó METROPOLITANA DE tiUk AWtt T BARCELONA Ipwzm TAMBÉ DESENVOLUPANT UNA TASCA DE DINAMITZACI6 DE L'ACTIVITAT ECONòMICA, APROFITANT I MILLORANT L'ESTRUCTURA URBANA EXISTENT ORIENTANT LOCALITZACIONS I FACILITANT LA TRANSPARINCIA DEL MERCAT �–12– EIIIII Ajuntament '!!II1 de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació DEL SòL. ELS INSTRUMENTS PER QUE AIXò SIGUI POSSIBLE VENEN DONATS PER LA PLANIFICACIó URBANA, L'ACTUACIó COORDINADA AMB ORGANISMES EXISTENTS, COM EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, PROMOURE ENCONTRES ENTRE ELS SECTORS IMPLICATS, FOMENT DE POLïTIQUES DE GESTIó D'àMBIT LOCAL I FOMENT DE LA REORDENACIó DEL SECTOR TERCIARI I PRIMARI. VULL FER PARTICULAR ESMENT DE LA CREACIó DEL PARC TECNOLòGIC DEL VALLèS, ON ENTRE ALTRES, S'INSTAL.LARà LA NOVA FACTORIA DE MICROORDINADORS DE L'OLIVETTI. n TmTFTC, T A IDEA DEL PARC L 1D X711 V ILLÉS" TECiaLZGTC—CpM- --5 -eóN S'HA DIT DE VEGADES EL PARC TECNOLòGIC DEL VALLÉS ÉS AVANT TOT UNA OFERTA DE SóL INDUSTRIAL I UNA OFERTA DE SERVEIS PEL TEIXIT INDUSTRIAL CATALà. .N. CARACTERITZAT LA NOU V^ P^O•X^^ A°' IDENCIALS D'ALTA AZ'I7I'Ár, �—14— 1+ 1111 Ajuntament 'VIII+ de Barcelona Gabinet de Comunicació AMB MÉS ENTREBANCS, ACONSEGUIREM. Ref.: SENS DUBTE, PERò HO �-13+11111 Ajuntament ' 111 F de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 1^MB AVANTATGE D'AGLO ÉRACIó D'EMPRESES, EL SoL, BAIXA E^^ IICALI AT, L O°G A IT71ACId I AIX OCUP Ció ALT/ QU IT 1 DE L' E+TO • N DE ENT EMPRE ES TRACTA DE CREAR UN CENTRE TECNOLóGIC ON ES PRODUEIXI UNA SIMBIOSI ENTRE LA CIUTAT, LA UNIVERSITAT I L'INDUSTRIA, QUA FACILITI LA CREACIó DE NOVES EMPRESES DE "BONA" TECNOLOGIA I L'APLICACI6 DE NOVES TECNOLOGIES A SECTORS TRADICIONALS. I QUE EST OMPRO EGA ENT A PER A DEC ENS TRO M rsE NOU QUE CTIVITAT LA CO'PORAC NA QUEDA o METRO PERSONA REVE B FOR E M ES VA c R AL PARL VULL REFERMAR-ME EN LA MEVA OPONI6 DE QUE ELS QUE VOLEM TREBALLAR, ELS QUE ENS ESTIMEM CATALUNYA MÉS ENLLà DE DECLARACIONS ESSENCIALISTES, ELS QUE VOLEM QUE DE DEB6 SIGUI UNA TERRA PER VIURE -HI, PODREM FER FUNCIONAR EL PAIS: DES DE LES NOSTRES CIUTATS, LES NOSTRES VILES, LES NOSTRES COMARQUES. �R. Ref.: A Data: ::I I I Ajútitament Ii'de í 41 87 19/1/87 Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació ACTA Reunió Assistents: Lloc: Reunió Excm Sr. Alcalde i Sr. Joan Aguado, Alcalde de Vilafranca del Penedè s Ajuntament de Vilafranca (10/1/87) L'Alcalde de•Vilafranca, Joan Aguado, informa de la recent constitució del Consell de Promoció Econòmica de Vilafranca i fa. unes refer è ncies .a la seva -convicció que les accions . de desenvolupament s'han de plantejar amb una pers pectiva comarcal. Subratlla en aquest sentit que el Penedès s'hauria d'entendre com el conjunt format per les actuals comarques de l'Alt i Baix Penedès • i el Garraf. Sedueix explicant que es mantenen reúnions regulars amb els alcaldes- de Vilanova, El Vendrell i Sant Sadurní. En el • marc del debat sobre- l'estratègia per al desenvolupament econòmic_ s'ha establert• contacte amb el CEP, que ha preparat l'or g anització de les I Jornades d'Economia de l'Alt Peneds que- s'han de celebrar a Vilafranca a començaments d'abril. L'Alcalde de Vilafranca demana a l'Alcalde de Barcelona que accepti de p ronunciar una lliçó magistral en l'acte de cloenda de -les esmentades Jornades que se celebrarà el dia 4 d'abril. Fira de Vilafranca L'Alcalde de Vilafranca explica l'evolució de la Fira de la i del Vi (FIRAVI), que te una història- de celebració absolutament folklòrica i quin replantejament es va suscitar l'any 1983, després que tradicionalment s'hagués organitzat cada deu anys. Extilica que es va fer una consulta al sector i que, com a conseqiiencia, es va decidir de .conduir la , fira cap a l'es p ecialització en ma quinària. La nova periodicitat decidida és biennal. . El 1985 es v a celebrar amb èxit. Segueix ex p licant l'Alcalde de Vilafranca que està previst de celebrar novament la Fira al maig d'enguany i que les p erspectives són bones. Planteja l'Alcalde de Vilafranca el problema del nivell de la fira q ue no pot tenir caràcter nacional ni internacional en no complir-se les condicions que im p osa la legislació firal. El Departament de Comerç de la Generalitat p ermet d'utilitzar la Vinya Exp. 1.212 - 85 - IMPREMTA MUNICIPAL �ç ' iljuntament de Barcelona ' Gabinet de Comunicació Ref.- 2 - qualificació nacional referida a Catalunya, possibilitat que no colmata •les aspiracions de. Vilafranca. que • voldria un reconeixement. oficial d'un abast com a mínim espanyol. L'Alcalde de . Vilafranca suggereix que, com a sortida a la situació potser es p odria negociar un pacte amb •la Fira de Barcelona de manera que FIRAVI es poques convertir en un saló especialitzati autònom. L'Alcalde de •Barcelona considera que la proposta és molt interessant i diu que tractarà la qüestió amb J.M. Abad. Remarca el fet que hi ha el p recedent del Saló Cosmos que, essent de la Fira de Barcelona, .se celebra a Girona. L'Alcalde de Vilafranca ex p lica també que mantenen relacions amb el SITEVI de rontpellier que p articiparà a la Fira d'enguany. Això permetrà convidar l'alcalde de Montpellier,- Georges Fréche, a venir a Vilafranca p el FIRAVI de maig de 1987. L'Alcalde de Barcelona exp ressa les seves reserves sobre la p ossibilitat de tornar a anar a •Vilafranca el maig, després .que ja haurà participat eh les Jornades d'Economia. Barcelona 92 L'Alcalde de Vilafranca creu que des de la seva ciutat s'ha de fer un p lantejament que tin g ui en compte el conjunt del Penedes. L'acció que es faci s'haurà de -referir tant als aspectes esportius com als culturals. Creu que no s'ha de plantejar la çiestió de les seus d'activitats esportives sinó, ben al contrari, fer una proposta d'oferta de col.laboració. Pasqual Maragall comenta que en el plantejament de l'Alcalde de Vilafranca només hi troba a faltar l'aspecte turístic. Creu que s'hauria de tractar de manera especifica a les Jornades d'Economia prop osades i suggereix el nom de. Joan Cals. Remarca que és una qüestió que es podria connectar 'molt bé amb la p ossible oferta de la comarca en relació amb els Jocs del 92. L'Alcalde d.e Vilafranca oren nota del suggeriment i fa alguns comentaris addicionals sobre la conveniència de fer un plantejament comarcal del conjunt del Pened`s. Exp. 1.207-85 - IMPRENTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3988 Title A name given to the resource Jornades sobre l'Economia de l'Alt Penedès / Intervenció Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Rellançament econòmic: iniciatives empresarials i locals que generin lloc de treball. Ponència Desenvolupament Econòmic i Social. Iniciatives SA, Barna Cable, CMB, CZF, Ciutat - Universitat - Empresa. Projectes de ocupació. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Vilafranca del Penedès Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Congressos i conferències Alt Penedès Ocupació Comerç Finançament Telecomunicacions Acció política Model social Catalunya Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM i l'acta de la reunió mantinguda amb l'alcalde de Vilafranca del Penedès, Joan Aguado. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-04-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1323/19930422d_00551.pdf e7ca6b01e5da2504738dac3ac2572069 PDF Text Text OBERTURA DE LA JORNADA "HAIA UNA GESTIóN MUNICIPAL EUROPEA" Feria de Barcelona, 22/04/93. Las Administraciones Públicas, y en especial los Ayuntamientos, por su proximidad a la vida cotidiana de los ciudadanos, están inmersas en una dinámica de innovación y a juste permanente, para proporcionar más y mejores servicios con criterios de eficiencia económica, die suerte que sea posible contener el coste de los servicios, e incluso aspirar a reducirlo. Con independencia racionalización de otras administrativa, medidas un de requisito fundamental para alcanzlar esos objetivos de eficacia y eficiencia es la decidida incorporación de una estrategia innovador y moderna en el ámbito de la Contabilidad Pública. La pertenencia al espacio cultural y económico europeo ha contribuido, sin duda, al impulso de iniciativas racionalizadora. Desde la aprobación de la IV Directiva de la CEE en 1978 dirigida a la empresa Comisión básicos privada, la Contabilidad General Europea se orienté según establecidos e los aquella de la principios Directiva, aplicando la partida doble según el método clásico 2 �del sector privado. Este tipo de iniciativas s difundían en los países comunitarios, como Francia, , y repercutían en países -con proximidad cultural- como España, que no se incorporaría a la CEE hast 1986. Desde nuestra perspectiva, el régimen contable del Estado sufría una profunds modificación con la Ley 1977, General Presupuestaria de S de enero de sentaba las bases de la que Contabilidad moderna Pública: - se introducen eficiencia los y eficacia, áriterios de economía, superando el enfoque unidireccional del control de legalidad. - se aplica la técnica d partida doble. - se abre la posibilidad de informatización de la Contabilidad, para fac litar los información necesarios en flujos de toma de decisiones. La extensión de esas innovaciones a la Administración Local, con el consiguiente proceso de modernización y normalización de la Contabilidad Pública, sólo se produciría a través del desarrollo normativo de la Ley Reguladora de las Haciendas �Locales de 28 de diciembre 3e 1988. La O.M. de 31 de mayo de 1991 hacía obli;atoria la aplicación de la nueva normativa para los Ayuntamientos ya en la contabilidad del ejercicio de 1992. Nos encontramos, pues, en un momento singular en que la contabilidad de configura los entes locales se como un au téntico "sistema de información", flexible y a bierto, en el que, junto a la sujeción a normas de o bligado cumplimiento, se da un amplio margen de au tonomía y capacidad de autoregulación de las Entid ades Locales. Los sistemas de información y gestión económicofinanciera que se están apl icando, desde esta nueva perspectiva, se orientan hacia un conjunto de objetivos integrados: - disponibilidad de un s istema de información y comunicación comprensivo y abierto a los hechos económicos y financieros de la Corporación. - integración de la to talidad del ciclo de gestión: planificación, eje cución y control. - creación de poderosos instrumentos al servicio de los centros de responsaiilidad, de los órganos directivos, del control de gestión y de la intervención de fondos. 4 �- articulación flexible de los diferentes subsistemas sobre un nucleo común, integrado por la contabilidad general y el control presupuestario. Es desde esta perspectiva de innovación y de cambio que se ha considerado oportuno impulsar la puesta en común de las experier cias de los distintos Ayuntamientos que integrar la Red de Ciudades C-6 (Barcelona, Montpellier, Palma de Mallorca, Toulouse, Valencia y Zaragoza). Sin duda, existirán y existen disparidades de enfoque, de ritmo de ejec4ción, en la arquitectura de los sistemas de g stión que se están desarrollando en estas administraciones. Pero esto no impide que los si temas de información resultantes, en una cultura europea de proximidad, cultura transpirenaica en nuestro caso, presenten analogías que, en forma "parametrizada", pueden constituir modelos de orientación para los ayuntamientos. Esperamos, que esta jornada de reflexión, contribuya a potenciar l‘ implantación de esos nuevos modelos basados en la dinámica de la gestión descentralizada de la información y de la autoridad �sobre los recursos, y en el control de legalidad. Queda inaugurada la Jornada "Hacia una gestión municipal de dimensión eurdpea". � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4229 Title A name given to the resource Jornades: Hacia una gestión municipal de dimensión europea / Acte d'obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Gestió descentralitzada de la informació i autoritat sobre els recursos i en el control de la legalitat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Municipis Relacions Internacionals Unió Europea Administració local Territoris Acció política Subsidiarietat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-04-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1322/19930421d_00550.pdf d8f79d58419ffdcca7ae7f09eb9e27b3 PDF Text Text Transcripció de notes manuscrites de l'Alcalde en la carpeta de l'Acte de cloenda de les Jornades "La recuperació d'una zona urbana degradada: el model de Ciutat Vella " Pere Serra Vivendes del Governador Aportacions de capital a totes les empreses mixtes Ciudad- SSPP- Autonomia- Estado No valen models El suelo es una alfombra que no se puede comprar sin comprar todos los muebles que tiene encima e indemnizar a sus usuarios. Ello requiere tiempo y el dinero en tiempo tiene un nombre: capital Ampliación de capital. FECSA, Telefonica, Societat d'Aigües �Per: Excm. Sr. Alcalde De: Gabinet (AB). Assumpte: Acte de cloenda de les Jornades "La Recuperació d'una Zona Urbana Degradada: El Model de Ciutat Vella". (21/3/93). Una vegada més, la Ciutat Vella ens ha cridat a debat. Ara reflexió al voltant d'un dels ho ha fet centrant principals instruments peir a la recuperació dels barris del Districte, la societat Promoció Ciutat Vella S.A., i, també com en altres ocasions, comptant amb la participació de representants externs, ja sigui provinents de sectors implicats directament en el procés de rehabilitació, ja siguin responsables tècnics i polítics d'altres ciutats interessades a conèixer él que s'està fent. En aquestes jornades, i com ja ha succeït en altres trobades, s'han posat en evidència dos fets. D'una banda,-3 tarannà obert que, des dfls seus inicis, té tot el procés de regeneració de la Ciutait Vella. En aquesta tasca, s'ha preferit el consens, la col.laboració i la negociació abans que qualsevol altre crirteri, amb el convenciment que la participació de tots elm implicats és imprescindible per tirar endavant. En algins moments hem trobat, i seguim 1 �trobant, contribuçions desiguals.; per part d'algunes instàncies, difícilment justificables per l'abast del projecte que afrontem, parò, globalment, l'esperit de feina en conjunt, especialment ámb les propis veïns i amb d'altres empreses i institucions, és el que regeix. De altra banda, les joriades evidencien la validesa d'una feina que se segueix amb atenció des de d'altres llocs. El ' fet de comptar aquests dies amb la presència de representants significath d'altres ciutats parla per si mateix, i no deixa de ser un exemple més de la capacitat que Barcelona té per donar a conèixer i exportar moltes de les seves iniciatives. La validesa i l e encert dél treball fet fins ara es demostra tant per la rotunditat de s resultats com per una manera de fer especialment adequada PROCIVESA, clar exemple dels mitjans que l'Ajuntament posa en joc per assolir els reines fixats a la Ciutat Vella, ha generat un volum d'inversions i millores certament espectacular. La seva acivitat, que en termes d'objectius �ja ha superat amb escre x l'equador, reflecteix una clara voluntat d'eficàcia en portar a la pràctica els projectes fins al final. En cinc anys de funcionaiLent, PROCIVESA ha invertit 15.000 milions de pessetes, xifra que s'incrementa fins ais 30.000 milions en cinc anys si omptem les inversions municipals, i que encara creix més si fegim les grans infrastructures que han repercutit a la Ciut t Vella, com la Ronda Litoral o els nous col.lectors. Dels 300.000 expropiar, quals ja ja han col.laboració l'Habitatge, metres quadrats de sostre que se n'han adquirit uns 200.000, estat amb s'han eiderrocats. 1'IN4ASOL i el es 150.000 dels Paral.lelament, Patronat aixecat prop de 500 pisos, i en Municipal de se {n'estan aixecant 550 més i n'hi ha 600 més en perspectiva. I tots ells, per allotjar els !fectats pels plans urbanístics, una activitat que ja compren 2.400 famílies. Tot plegat, traduït en Operacions ja finalitzades., com el Parc de Sant Pau del Camp, el conjunt de l'illa dels Angels, �el Frontó Colom i tot significatius com aques n seguit d'equipaments cívics tan del Pati Llimona.; O reflectit en operacions clarament en Marxa a hores d'ara, la Misericòrdia conjunt de (davan l'illa de de la Casa Sant Ramon de la i de com el Parc de$ Caritat), Sant el Oleguer, l'anomenat Pla Central d l Raval, els Jardins del Casc Antic o l'apertura de 1'avingu a Francesc Cambó. Si a aquests exemples, e tenen la participació directa de PROCIVESA, hi afegim le actuacions d'altres agents públics í privats, sembla prou clara quina és la determinació que decididament ha emprès l Ciutat Vella. La decisió i l'eficàcia ie PROCIVESA, però, no han implicat mai manca de tacte ni imosició dràstica de criteris. Ben al contrari, inherent les seves Ictuacions presenten, al funcionamenk de PROCIVESA, com elevades element dosis de sensibilitat social. De fet, les circumstàicies han portat que PROCIVESA hagi hagut d'ultrapassar el deu projecte original, inicialment pensat per al terreny de la gestió urbanística i de sòl, i 4 �hagi destinat esforços . recursos a accions tan importants com la rehabilitació d' i abitatges. Tant si es tracta d'un enderroc com d'un reallotjament, sempre ha sabut trobar la resposta i la manera de fer més encertada per tots. No pot ser d'una altra fDrma, atesa la dimensió integral de la recuperació de la Ciutat Vella. Estem en un projecte que va més enllà de la rehab1ilitació urbanística, que abarca un concepte i unes actuacions globals que incideixen en l'àmbit social i econòmic, i qu ja vam tenir oportunitat de valorar en les jornades de treba1ll que vam fer a finals del 91. L'objectiu final només 1é un nom: la qualitat de vida en uns barris per tal de residir-hi en les millors condicions, per tal d'omplir-los de geit jove, dotats d'equipaments, amb espais públics dignes, on els seus habitants i tots aquells que hi passin s'hi trobin orgullosos de ser-hi. L'Ajuntament té molt clar aquest objectiu, però també té clara la necessitat de reclamar una major participació de tots els sectors, públics i privats. En alguns casos, cal reclamar que es mantingui el compromís, en altres cal 5 �demanar que s'incorporin a una feina que ens afecta a tots, i que en alguns vessants requereix passar el relleu. La tots Ciutat Vella, els que hi tota Barcelona, esta agraeix la dedicació de en no treballant, però fa bé conformar-se amb Restat de coses actuals. Si en el seu dia vam dir que estàvem "e portant" amb la misèria, ara podem afirmar que, amb els onaments posats, cal evitar els perills de reversió. o ens podem permetre donar passos enrera en la normalitz ció de la Ciutat Vella, la seva recuperació és cosa de t ts, i així ho exigirem. Hi ha proves suficient que fan innecessari refermar més explícitament el comprómís de l'Ajuntament, principal impulsor de tot el proje te, amb la recuperació de la Ciutat Vella. Però sí vull gara tir, ateses les dificultats -sovint externes- que poden sor ir, la continuïtat de l'acció. No sóc partidari, en aquest cas, de parlar de terminis concrets, perquè les presses, tot i la urgència d'alguns problemes, no convenen la la Ciutat Vella. En qualsevol cas, però, no deturarem el clamí que ha de portar la Ciutat Vella al lloc que sempre ha me Cescut. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4228 Title A name given to the resource Jornades: La recuperació d'una zona urbana degradada; el model de Ciutat Vella / Acte de Cloenda Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pati Llimona, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Model social Acció política Ciutat Vella Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-04-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/855/0000001556.pdf 24823bb941552a3b2ff61e2ec3581405 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 18/11/2000 (3132144) - Cartas EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 15 Juan Tomás de Salas, uno de los pocos PASQUAL MARAGALL Juan Tomás de Salas fue uno de los pocos atrevidos en un país más bien pacato y en un momento que no favorecía la osadía: los primeros setenta. El grupo de los más o menos exiliados de París en 1966 (Joaquín Leguina, Jordi Borja, Nacho Quintana, Ignacio Fernández de Castro, Carlos Romero, Blas Calzada, Manuel Castells, Pilar Muñoz, Juan Tomás de Salas...) empezó siendo un refuerzo del exilio preexistente, el de Jorge Semprún y Pepe Martínez -de Ruedo Ibérico-, y acabó siendo el núcleo de varias iniciativas en el interior de España, como tantas veces ocurrió en la historia anterior de este país, desde 1812 y aun antes. Cambio 16 hizo dos o tres cosas a la vez: abrir una ventana de aire fresco, liberal; iniciar un nuevo tipo de periodismo, afín al practicado en Europa (desgraciadamente, en crisis hoy en España, ya que no existe ningún semanario de actualidad informativa de gran tirada al estilo de los que se editan en la mayoría de países europeos) y enlazar política y economía en un mismo medio. Quizá la crisis posterior de Cambio 16 tuvo que ver con uno de los muchos cabos sueltos que la transición-sin-ruptura hacia la democracia dejó sin resolver: el de la primacía o no de la amistad y la fidelidad a unos principios compartidos, sobre la frialdad del rigor legal democrático. Creo que Juan Tomás de Salas se movió en este terreno con exquisitez moral y con voluntaria torpeza política y comercial. El tiempo dirá quién estaba más cerca no sólo de la letra, sino del espíritu de la legalidad democrática, que no excluye, sino que exige en el largo plazo, sensibilidad y sentido común. Y aptitud para el riesgo. Dos cosas más: Juan Tomás de Salas fue de los primeros en entender que al terrorismo no había que darle tregua, sino exigírsela, y fue de los madrileños que tendieron puentes con Catalunya, más allá de la pereza mutua, consciente de que esa dualidad subyacente centro-periferia, tan fatigosa a veces, es el arco de bóveda de la construcción constitucional.- Pasqual Maragall, presidente del PSC. Barcelona. 59 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1099 Title A name given to the resource Juan Tomás de Salas, uno de los pocos Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Necrologies FLP Salas, Juan Tomás de Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-11-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5800/FMHP_02955.JPG 08a190246e0ecaee3ce95c1c05bd6627 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sant Boi de Llobregat Title A name given to the resource Jugant a futbol al barri de Casablanca de Sant Boi de Llobregat Subject The topic of the resource Administració pública Desenvolupament urbà Política pública Integració social Barris Maragall Mira, Pasqual, 1941- Futbol Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 17-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5801/FMHP_02956.JPG 2263fbc95b9886f82028342d7c898371 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sant Boi de Llobregat Title A name given to the resource Jugant a futbol al barri de Casablanca de Sant Boi de Llobregat Subject The topic of the resource Administració pública Desenvolupament urbà Política pública Integració social Barris Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 17-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6240/FMHP_03397.JPG c175764421590d09a3cf64d29e9761c4 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Lleida Title A name given to the resource Jugant a futbol al barri de la Mariola de Lleida Subject The topic of the resource Administració local Desenvolupament rural Alcaldes Barris Maragall Mira, Pasqual, 1941- Ros, Àngel, 1952- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 25-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6241/FMHP_03398.JPG c9be0043cf74b6563542dee3fdb28853 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Lleida Title A name given to the resource Jugant a futbol al barri de la Mariola de Lleida Subject The topic of the resource Administració local Desenvolupament rural Alcaldes Barris Maragall Mira, Pasqual, 1941- Ros, Àngel, 1952- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 25-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1653/0000001056.pdf c182a1fec86cbaa0bfed261a5fd7af6d PDF Text Text PORTADA Més enllà del referèndum “Si esperem que ens la tornin a fotre per sortir a protestar, correm el perill de perdre una nova batalla civil” JORDI PLAY 10 EL TEMPS 22 DE SETEMBRE DEL 2009 1319ET010-19-FET.indd 1 18/09/2009 9:25:55 �Més enllà del referèndum PORTADA “Té més repercussió una gran manifestació per a defensar l’Estatut que no dues mil persones votant la independència” 22 DE SETEMBRE DEL 2009 1319ET010-19-FET.indd 2 EL TEMPS 11 18/09/2009 9:26:11 �PORTADA Més enllà del referèndum EL TEMPS ha reunit els números u i dos del primer govern tripartit de Catalunya, el president Pasqual Maragall i el vice-president Josep-Lluís CarodRovira. Tot i les convulsions d’aquell govern, amb trencadissa final inclosa, ni l’un ni l’altre no senten que hagin hagut de trencar el gel per retrobar-se i parlar distesament. En un escenari privilegiat, els jardins del Palau Robert de Barcelona, ambdós polítics conversen sobre el procés de l’Estatut i la redefinició de les relacions entre Catalunya i Espanya. Q uant de temps feia, que no us assèieu a parlar? J-LL. CAROD: Parlant tranquillament, fa mesos. La darrera vegada va ser en un restaurant de la Barceloneta, amb més gent. —Era la primera vegada que trencàveu el gel, després de l’expulsió del govern del vice-president Carod per part del president Maragall? J-LL. CAROD: Mai no he tingut la sensació que hi hagués gel entre nosaltres. P. MARAGALL: Potser n’hi havia i no ho sabíem. Però jo tampoc no he tingut la sensació que haguéssim de trencar el gel. —Vàreu treballar en equip després de signar el pacte del Tinell. Què n’heu de dir, l’un de l’altre? P. MARAGALL: En Carod era el meu segon, i jo el seu primer. I ens van fotre la punyeta immediatament, potser perquè la suma de tots dos era massa... J-LL. CAROD: Sempre ha estat una persona de pensament lliure i, per tant, amb un olfacte i amb una intuïció que li han permès de desbordar les sigles del partit on ha militat bona part de la seva vida. I sempre ho ha fet amb un tocs d’originalitat i de molta complicitat popular. —Si poguéssiu tornar enrere, hauríeu gestionat de manera diferent els començaments convulsos del primer govern tripartit? P. MARAGALL: El passat no torna. Voleu dir que val la pena de pensar què hauríem fet? J-LL. CAROD: Tot allò que va passar al principi va impedir que el primer govern d’esquerres a Catalunya pogués fer visibles alguns aspectes formals importants. P. MARAGALL: Va passar que allò que nosaltres vam representar amb el primer tripartit no era assumible per a Espanya, encara que fos una Espanya d’esquerres. —Què espantava tant, a Espanya? P. MARAGALL: Espanya pot assumir una certa realitat catalana amb unes condicions molt limitades. Però allò que nosaltres començàvem a dibuixar era un estatut nacional, i això era molt més d’allò que Espanya podia assumir. —Sigui com sigui, la fi del primer govern d’esquerres es va precipitar. Fins a quin punt la pressió del PSOE sobre el president de la Generalitat va determinar que vostè expulsés primer Carod arran de l’entrevista del vicepresident amb membres d’ETA i després ERC pel no a l’Estatut? P. MARAGALL: Mireu, ens van posar una pistola al pit. Vam continuar tant temps com vam poder, però no teníem més opció. —President Maragall, potser era un bon moment per dir prou a les pressions del PSOE i optar per emancipar-se’n? P. MARAGALL: Una cosa era el govern, i una altra, el partit. I el PSC no volia pas trencar amb el PSOE. J-LL. CAROD: Més important que els detalls concrets d’aquell episodi és la reflexió sobre quin nivell de diversitat cultural, lingüística i social està disposada a assumir Espanya amb naturalitat, sense angoixa. La meva impressió personal és que a Espanya hi ha una certa al·lèrgia a la diversitat, i que mai, salvant unes minories de gent il·lustrada que no tenen incidència política, no s’ha assumit la llengua i la cultura catalana com una riquesa, sinó com una llosa. —El vice-president Carod va ser criminalitzat des d’Espanya i en bona mesura també des de Catalunya per haver-se reunit amb membres d’ETA a fi de cercar una sortida dialogada al conflicte polític a Euskadi. President Maragall, creieu que un govern de Catalunya no havia d’interferir en aquesta qüestió? P. MARAGALL: Figura que el govern espanyol és qui representa Espanya i no Catalunya. En tot cas, és una discussió sobre el passat que ja no té interès. Si parléssim de futur, potser seria una altra cosa... —En qualsevol cas la realitat és que el govern de Catalunya va assumir les pressions de Madrid. Quines lliçons n’extraieu? P. MARAGALL: Tot plegat va ser fruit d’un moment determinat i no és una cosa que hagi de tornar a passar. Val més que pensem en el futur. J-LL. CAROD: Més enllà de les conseqüències personals de la criminalitza- Maragall, sobre l’expulsió d’ERC i de Carod al primer tripartit: “Mireu, ens van posar una pistola al pit” 12 EL TEMPS 22 DE SETEMBRE DEL 2009 1319ET010-19-FET.indd 3 18/09/2009 9:26:16 �PORTADA JORDI PLAY Més enllà del referèndum 22 DE SETEMBRE DEL 2009 1319ET010-19-FET.indd 4 EL TEMPS 13 18/09/2009 9:26:16 �PORTADA d’estat, creieu que fou justa la càrrega contra el vice-president del govern? Penseu que un executiu català se n’ha de mantenir al marge? P. MARAGALL: En aquell moment vaig creure que no hi havíem d’intervenir. Ara potser seria diferent, però m’ho hauria de pensar. —Senyor Carod, ara comentàveu que per a bona part d’Espanya, la llengua i la cultura catalanes són una llosa. I què és per a Catalunya Espanya? J-LL. CAROD: Mireu, la gran pregunta que encara no ens atrevim a fer és quin representat històricament, des del punt de vista econòmic, cultural, humà i social, i fins i tot institucional –perquè el president Tarradellas va ser escollit en territori mexicà–, és evident. Però és més l’Amèrica Llatina que no pas Espanya pròpiament. Espanya continua essent el pont amb un aliat, amb un mercat potent, és cert, però la realitat és que l’estat es troba en un moment baix d’afecte per a Catalunya. En tot cas, la Catalunya més nacional serà aquella en què els qui la defensin no JORDI PLAY ció a què vaig ser sotmès –encara ara miro alguns mitjans de comunicació i la meva imatge hi continua sortint, i no puc anar pel carrer tranquil·lament per Madrid i més llocs, i sé que a molts indrets no hi aniré mai més–, crec que hi va haver un punt que en el fons no devia ser digerible per a l’estat ni per a l’oposició espanyola, els opinadors i la societat espanyola, que és que d’alguna manera hi havia hagut un actor català que era subjecte d’una negociació. Com ha comentat el president Maragall, aquella era una qüestió d’estat. Parlant amb aquella gent [els membres Més enllà del referèndum Carod-Rovira: “Els pobles necessiten factors de sotrac i d’il·lusió col·lectiva, encara que no surtin tal com havien previst” d’ETA], em van dir que amb ells hi havia parlat tothom. —Senyor Maragall, a títol personal, encara que la negociació amb ETA fos una qüestió teòricament valor afegit representa Espanya per a Catalunya... —Ja ens hi atrevim nosaltres. Quin valor afegit hi trobeu? P. MARAGALL: Home, sí que hi ha un valor afegit. Potser el més clar és la vinculació amb la civilització hispanoamericana. Barcelona i Catalunya hi han guanyat molt, amb el fet de tenir aquests vincles amb l’Amèrica Llatina. I, sentimentalment, més. Bona part de l’exili republicà va anar a parar a l’Amèrica Llatina, i s’ha creat un vincle ja indestructible, que hem d’agrair a la connexió hispànica. J-LL. CAROD: Hi estic d’acord, però amb un matís. El valor afegit que ha siguin necessàriament de la Catalunya vella, ni siguin sardanistes ni del Barça, sinó que potser siguin del Camp de Tarragona i de l’Espanyol. P. M ARAGALL : Absolutament d’acord. —Heu estat dos actors protagonistes del govern que vau engegar la reforma de l’Estatut. Tanmateix, es respira un desencís a la societat, un cansament de tot plegat. P. MARAGALL: Si el procés que vam iniciar té la pega que és tan llarg, no s’acaba mai, potser sí que va ser un error de començar-lo. Aquest procés s’ha situat en una línia que pot ser allargassada fins a l’infinit, tant que encara esperem una sentència del Tribunal 14 EL TEMPS 22 DE SETEMBRE DEL 2009 1319ET010-19-FET.indd 5 18/09/2009 9:26:24 �Més enllà del referèndum Constitucional, i potser jo em moriré sense veure’n el final. Doncs deu voler dir que alguna cosa vam fer malament. La lentitud de la justícia és el pecat de la nostra societat. És insuportable, desesperant. J-LL. CAROD: Tens raó. Si hi ha una assignatura pendent d’actualització en la plenitud democràtica del terme és la justícia; no només en la qüestió formal de la lentitud –que és cert que és lenta–, sinó que tens la sensació que l’estat de la justícia espanyola no s’ha posat al dia en cap sentit. Una altra cosa és que els pobles necessitin factors de sotrac i d’il·lusió col·lectiva, encara que després no surtin tal com els havies previstos. —Reformar l’Estatut era un sotrac d’il·lusió col·lectiva? J-LL. CAROD: Per a mi, un sotrac fou el moment en què el Parlament de Catalunya aprovà l’Estatut el 30 de setembre del 2005 i allà tothom es posà dempeus cantant “Els Segadors”, fins i tot el PP, cosa que va provocar una certa enveja en unes altres latituds del sud d’Europa, on tenen himnes nacionals sense lletra... I després, quan vam anar a Madrid la Manuela de Madre, l’Artur Mas i jo, ens vam trobar diputats bas- PORTADA cos que ens deien que els fèiem enveja perquè hi anàvem tots en bloc. —L’enveja els devia durar poc, perquè la unitat va ser com un miratge. J-LL. CAROD: Mai tan ben dit, això d’il·lusió col·lectiva, perquè va durar poc, segurament perquè l’Espanya democràtica pot assumir molt poca diversitat. En la meva intervenció al Congrés de Diputats, en la rèplica a Mariano Rajoy, m’hi vaig adreçar en gallec, perquè ell és gallec. Doncs bé, al diari de sessions del Congrés hi diu: “En estos momentos, el diputado CarodRovira se dirige en catalán a Mariano Rajoy.” Què coi pots a Catalunya. I això va de Pi i Margall a Maragall, i els bascos ho miren de lluny. Però perquè hi hagi federalisme hi ha d’haver algú que es vulgui federar amb tu, i ells no ho volen. Maragall: “Potser Espanya ha acceptat millor l’excepcionalitat basca que no pas el nacionalisme català” esperar d’un estat que no sap ni quina llengua parles? —Penseu que aquest procés estatutari ha posat en crisi la imatge que des de Catalunya s’havia construït d’una possible Espanya federal? P. MARAGALL: En ocasions nosaltres ens hem refugiat, jo crec que equivocadament, en el ressentiment. Però ja sabeu que jo encara hi crec, en una Espanya federal. J-LL. CAROD: L’únic lloc on s’ha plantejat la possibilitat de fer un estat espanyol diferent, plural, on càpiguen totes les cultures i llengües, és P. MARAGALL: Potser Espanya ha acceptat millor l’excepcionalitat basca, amb el seu sistema econòmic, que no pas el nacionalisme català. En realitat, els bascos eren una cosa rara, però prou petits per a no fer por. J-LL. CAROD: Ara ens entenem! En primer lloc, això d’Euskadi ho veien com una romanalla històrica; en segon lloc, el seu pes demogràfic i econòmic és molt inferior al de Catalunya. I també el pes de la llengua: el català funciona com una veritable llengua nacional que parla tothom, de dretes i esquerres, empresaris i obrers. I finalment, mentre 22 DE SETEMBRE DEL 2009 1319ET010-19-FET.indd 6 EL TEMPS 15 18/09/2009 9:26:32 �Més enllà del referèndum JORDI PLAY PORTADA la reivindicació nacional vagi acompanyada de violència i de terrorisme és condemnada al fracàs. Per tant, és molt més perillós l’avenç democràtic que no el violent. —Canviem radicalment de tema per tornar a l’actualitat més immediata. Heu coincidit a defensar la necessitat que Catalunya surti al carrer a manifestar-se amb caràcter preventiu contra la ingerència del Tribunal Constitucional en l’Estatut aprovat en referèndum. Us heu quedat sols... “Si un tribunal modifica una sola coma, el poble ha de tornar a parlar. O és que no pensen respectar els nostres drets?” P. MARAGALL: Jo vaig anar al passeig de Gràcia l’11 de setembre i no hi havia ningú! En canvi, uns metres més avall hi havia una altra manifestació, diuen que massiva. Efectivament, la nostra proposta no va arrelar... Bromes a banda, un dia o altre el país haurà de sortir al carrer com ja van fer més d’un milió de catalans el 1978 per defensar aquell Estatut. Penso que un dia o altre aquesta pressió al carrer es repetirà. J-LL. CAROD: És força indicatiu de fins a quin punt som un poble poc propositiu i molt reactiu. Aquí reaccio- 16 EL TEMPS 22 DE SETEMBRE DEL 2009 1319ET010-19-FET.indd 7 18/09/2009 9:27:00 �Més enllà del referèndum nem i tenim iniciatives quan ja ens han omplert la cara de bufetades. En canvi, jo crec que és molt més madur, civil i nacional que se sàpiga que el poble de Catalunya ha decidit democràticament que volia aquest Estatut. Jo no el vaig votar, però des del moment que el poble de Catalunya sí que el va votar, doncs és el meu Estatut. Cap tribunal del món no té dret a modificar allò que va votar el poble de Catalunya. Si esperem que ens la tornin a fotre per sortir a protestar correm el perill de perdre una nova batalla civil amb plantejaments erronis. Per una banda, hi ha els qui fan bandera de la constitucionalitat de l’Estatut, i a l’altre extrem els qui creuen que, com que això no funciona, doncs declarem la independència. El punt essencial no és aquest, sinó el respecte al dret de decidir del poble de Catalunya, que ja ha decidit. I Catalunya ha d’enviar aquest missatge al món. —Una manifestació post-sentència és esperar una nova bufetada per a queixar-se? J-LL. CAROD: Hi ha una certa tendència autodestructiva, pessimista i derrotista en tots els matisos del catalanisme a partir de la qual és molt complicat d’avançar. P. MARAGALL: Carod, tens raó en el missatge que s’ha de donar. El Constitucional pot tocar l’Estatut; suposem que les lleis li ho permeten i que ho hem de respectar. Però aleshores jo demano que, un cop retocat, em tornin a preguntar si en allò que jo vaig votar, i tu no, en un referèndum encara hi estic d’acord o no. J-LL. CAROD: Però que tots dos ara acceptem perquè és el que va votar el poble de Catalunya” P. MARAGALL: Si un tribunal modifica una sola coma, el poble ha de tornar a parlar. O és que no pensen respectar els nostres drets com a catalans? —A Catalunya es va iniciar el procés estatutari acceptant les regles de joc constitucionals. Potser ja s’havia de donar per fet que la guillotina del Constitucional era una amenaça. P. MARAGALL: I què havíem de fer, quedar-nos plegats de braços per evitar el perill? Ho havíem d’intentar i arribar fins a les últimes conseqüències. I les conseqüències són que ara tenim un estatut retallat, que alguns van referendar i alguns altres no, i que a sobre el Constitucional el pot tocar al seu gust. J-LL. CAROD: El govern de Catalunya va fer allò que havia de fer: promoure les condicions perquè el Parlament fes la síntesi d’allò que en aquells moments era la voluntat majoritària del poble català. Després va ser retallat a Madrid, tots sabem en quines condicions. P. MARAGALL: I amb quins protagonistes i quins pactes... J-LL. CAROD: El president Maragall proposa que es torni a fer un referèndum si el Constitucional toca una co- PORTADA ma. Pot ser una possibilitat, però n’hi ha una altra: que ho preguntin també al Parlament de Catalunya, que és d’on va sortir la iniciativa. P. MARAGALL: I què pot dir ara, el Parlament? J-LL. CAROD: Si hi està d’acord o no. Jo crec sincerament que aquest és l’últim estatut d’Autonomia que farà Catalunya. En el futur, si fem alguna altra cosa, no sé què serà, però no serà un estatut d’autonomia. —Senyor Carod, què pot fer ara el Parlament de Catalunya davant el Constitucional? J-LL. CAROD: No ho dic per estalviarnos un nou referèndum, però si volem representativitat democràtica, amb referèndum ciutadà o no, el Parlament pot dir-hi moltes coses. Hi ha la possibilitat que el Parlament no digui res, o bé que se sotmeti a consideració una resolució en què es demani el respecte absolut a allò que va votar el poble de Catalunya. I encara pot fer una acció més contundent, que és tornar a entrar el text estatutari aprovat en referèndum i tornar-lo a votar, com a gest de significació política. P. MARAGALL: I tornar a iniciar un procés etern. Vols dir que no estem prou esgotats? J-LL. CAROD: No, només com a gest polític. P. MARAGALL: És que la qüestió del Constitucional també és eterna. J-LL. CAROD: Mireu, jo segurament no hi entenc gaire, en política, però o dictamina en poques setmanes o no dictamina abans d’un any. No poden dictaminar mentre Espanya tingui la presidència de torn de la UE. No voldrà pas trobar-se amb un conflicte territorial intern. —Aquest llarg procés estatutari, encara obert, us ha exigit a tots dos un preu personal i polític excessiu? P. MARAGALL: N’hem pagat un preu, és clar, però això ja va en el sou dels polítics. J-LL. CAROD: Personalment, crec que he pagat dos preus. El primer, el d’haver fet possible la implicació d’Esquerra en un canvi de govern de Catalunya. I això hi ha gent que ni m’ho ha perdonat ni m’ho perdonarà mai. Mai vol dir mai. Encara ara, quan vaig a actes, hi ha gent que se m’acosta i m’insulta 22 DE SETEMBRE DEL 2009 1319ET010-19-FET.indd 8 EL TEMPS 17 18/09/2009 9:27:33 �Més enllà del referèndum JORDI PLAY PORTADA Carod lamenta que encara avui “hi ha gent que se m’acosta i m’insulta directament, per haver fet president Pasqual Maragall i José Montilla”. directament, per haver fet president Pasqual Maragall i després José Montilla. Hi ha una part de Catalunya, del nacionalisme català si es pot dir així, tocat per un cert classisme etnicista, que em responsabilitza d’haver fet un canvi cap a un govern d’esquerres. I, d’una altra banda, no se’m perdona la famosa reunió. —President Maragall, en algun moment us vau sentir traït pel partit que representàveu i pel partit amic a Madrid? P. MARAGALL: Traït, no, perquè ja ens van dir que votarien contra l’Estatut del 30 de setembre. L’Estatut va anar a Madrid i allà el van retallar d’acord amb uns pactes; no hi va haver cap sorpresa. I, personalment, tothom sabia que jo discrepava d’aquesta manera de procedir. —El PSOE, que inicialment es presentava com el valedor d’un gran canvi polític a l’estat espanyol, també ha reaccionat amb virulència a un acte cívic, una consulta popular celebrada a Arenys de Munt el 13 de setembre passat per preguntar als veïns si volen la independència de Catalunya o no. Què respondríeu a aquesta pregunta? J-LL. CAROD: Quina és la pregunta exacta de la consulta? —“Està vostè d’acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?” J-LL. CAROD: Encara que el vot sigui secret, jo hauria votat sí. 18 EL TEMPS 22 DE SETEMBRE DEL 2009 1319ET010-19-FET.indd 9 18/09/2009 9:27:37 �Més enllà del referèndum [El president Maragall se’l mira i riu.] P. MARAGALL: Ai, que encara et fotran fora del govern! J-LL. CAROD: No seria la primera vegada! P. MARAGALL: Mireu, és que jo no hi crec, en la independència. I no és que no hi cregui perquè hi estigui en contra, sinó perquè crec que no existeix. Jo continuo essent federalista. Dit això, no hauria anat a votar. —Ni sí ni no, sinó abstenció? P. MARAGALL: Això mateix. Perquè la pregunta, al meu entendre, no és formulada correctament. Ens hem de preguntar què volem ser quan siguem grans? —I què voleu que sigui Catalunya, quan sigui gran? P. MARAGALL: Ras i curt, una Catalunya europea. J-LL. CAROD: Perdona, president, però jo crec que és més difícil una Espanya federal que una Catalunya independent en el marc europeu, entre més coses perquè en el federalisme han de ser dos com a mínim. Jo signo ara mateix la proposta d’una Europa federal si hi anem com a catalans. President, com hi vols anar, com a catalans o com a què? P. MARAGALL: Sí, és clar, com a catalans. —Quines conseqüències polítiques i socials creieu que tindrà aquesta primera consulta popular celebrada a Arenys de Munt? J-LL. CAROD: Jo crec que tots plegats hem sobredimensionat aquesta consulta. Entenc que faci una certa gràcia anar en família a votar, però ni la Catalunya independent es decideix al Centre Moral d’Arenys de Munt ni la unitat d’Espanya la posen en perill uns 3.000 ciutadans que van a votar en un poble. Per a mi, el més significatiu de tot és el nerviosisme desproporcionat per la banda espanyola. A l’estat, els mitjans de comunicació parlen obsessivament de la qüestió identitària des d’una perspectiva nacionalista espanyola, estàtica i immutable. En canvi, el gran atractiu de Catalunya com a país és que és una identitat nacional en permanent construcció, i la gent que ve de fora hi pot anar afegint la seva. I això ens dóna fortalesa per mirar el futur amb optimisme. Per això és molt important saber què faran el milió i mig de ciutadans que han vingut a Catalunya durant l’última dècada. P. MARAGALL: Al meu entendre, la consulta d’Arenys ha tingut un efecte negatiu –o no positiu, si voleu–, perquè s’ha generat un enrenou massa gran per no res. Té més repercussió una gran manifestació per defensar l’ Estatut que no pas poc més de 2.000 persones votant la independència en una consulta no vinculant. J-LL. CAROD: En tot cas, aquesta PORTADA consulta és com un símptoma d’una forta fatiga, i també d’organització de la societat civil que diu que prou, que no hi veu sortida. P. MARAGALL: I és també un reflex de la incapacitat de posar d’acord grans sectors del país, que en el fons volen el mateix, però que no s’acaben de posar d’acord amb el lema. La gran manifestació del 1978 va portar el primer Estatut, que és el que volia la majoria del país. J-LL. CAROD: Sigui com vulgui, és remarcable el canvi d’actitud que es va produint dins la societat catalana, i que fa que gent que no prové del catalanisme polític en qualsevol dels seus matisos es pregunti per què pel fet de viure a Catalunya no pot tenir un nivell de benestar com el que tenen uns altres territoris de l’estat, sovint gràcies als impostos que paguem els catalans. Per tant, la capacitat d’atracció que té un país no és només la llengua i la cultura, sinó que també pot ser el benestar, la igualtat d’oportunitats i la qualitat de vida. —Ens trobem en la fase d’“Escolta, Espanya”, com en alguna ocasió ha apel·lat el president Maragall citant un poema del seu avi, o bé, com ha dit el vice-president Carod, ja hem passat a l’“Adéu, Espanya”? J-LL. CAROD: En el fons, tot el poema de Maragall –de Joan Maragall, perquè en Pasqual també és un poeta– és un crit cordial per dir a Espanya que ens hi volem entendre. El problema és que Espanya no escolta, i si trobes algú disposat a escoltar el problema és que tampoc no ens entén. Crec sincerament que Espanya no vol escoltar i, per tant, jo m’apunto pacíficament, democràticament, a l’“Adéu, Espanya”. Simplement, per viure millor. Sabeu què va respondre Joan Fuster a la revista Cuadernos para el diálogo quan li van preguntar per què escrivia en català? “Escribo en catalán porque me da la gana.” Voleu un gest més democràtic que la voluntat? P. MARAGALL: Mireu, jo ni “Escolta, Espanya” ni “Adéu, Espanya”: Escolta, Europa. J-LL. CAROD: Sí, però és que Europa només escolta els estats. Gemma Aguilera Enric Rimbau 22 DE SETEMBRE DEL 2009 1319ET010-19-FET.indd 10 EL TEMPS 19 18/09/2009 9:28:14 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Junts de nou: conversa amb Carod i Maragall Source A related resource from which the described resource is derived El Temps Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Rimbau, Enric Aguilera, Gemma Carod-Rovira, Josep Lluís Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Catalunya Política Espanya Estatut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2009-09-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2670/20030915_Activitat_Govern_Alternatiu.pdf 4134d497c8de5d407c1c5722b98826d1 PDF Text Text L’ACTIVITAT DEL GOVERN ALTERNATIU Grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi 15 de setembre de 2003 �1. QUÈ ÉS EL GOVERN ALTERNATIU. Objectiu. Funcions. Composició  El Govern Alternatiu és l’equip de dones i homes encarregat d’oferir una nova política per a Catalunya. L’encapçala Pasqual Maragall com a president i el formen el Conseller Primer i deu consellers i conselleres i un secretari general. Un conseller adjunt i quatre conselleres adjuntes s’integren també en el Govern Alternatiu.  El Govern Alternatiu va ser creat per Pasqual Maragall, president del Grup Parlamentari Socialistes – Ciutadans pel Canvi l’11 d’octubre de 2000.  El seu objectiu és doble: l’elaboració de propostes de polítiques públiques que el Partit dels Socialistes de Catalunya i Ciutadans pel Canvi posaran en marxa en un futur Govern de la Generalitat i el seguiment i valoració crítica de les actuals polítiques del Govern de la Generalitat.  Les seves principals funcions són: - La generació de propostes alternatives a les polítiques del Govern actual i l’elaboració de projectes de polítiques públiques en matèries no abordades per l’actual Govern, tot aplicant el programa electoral del PSC-CpC. - Fer un seguiment crític de cadascun dels departaments de la Generalitat i de les seves polítiques. - Incrementar la presència dels membres del Govern Alternatiu i dels diputats que integren els equips de cada Conselleria alternativa en els diversos sectors econòmics, socials, professionals, etc. i en el territori. - Contribuir a l’acció parlamentària de proposta i oposició. - Incrementar la notorietat i presència mediàtica de l’acció parlamentària i d’oposició del Grup parlamentari.  El Govern Alternatiu, durant els tres anys d’existència, ha cobert una funció important: - ha generat un mètode de treball (anàlisi de situació i propostes alternatives); - ha preparat i posat en marxa un equip de col·laboradors tècnics sense el qual no hagués estat possible la tasca del Govern Alternatiu 2 �- ha produït un conjunt molt ampli de projectes de polítiques públiques a aplicar pel futur Govern de la Generalitat, d’abast desigual: molt àmplies (dossiers-marc) o molt específiques (dossiers executius).  El treball del Govern Alternatiu ha tingut també efectes polítics directes: - en l’acció parlamentària d’oposició (moció de censura, proposicions, interpel·lacions, etc.) - en l’elaboració i presentació pública del programa de les 17 mesures, que s’han basat en la feina del Govern Alternatiu - en l’aportació al futur programa electoral i de govern.  Durant la legislatura el Govern Alternatiu ha fet 3 sortides al territori on ha tingut ocasió de presentar els diversos plans territorials per a cada un dels casos i trobar-se amb els sectors més representatius del territori. - Govern Alternatiu de Girona: 12 de febrer de 2002 - Govern Alternatiu de Lleida: 14 de gener de 2003 - Govern Alternatiu de Tarragona: 25 de febrer de 2003 3 �-  Composició del Govern Alternatiu: President President Pasqual Maragall Conselleries Conseller Primer, d’Educació i de Treball Joaquim Nadal Consellera adjunta d’Educació Assumpta Baig Conseller adjunt de Treball Josep M. Rañé Conseller d’Economia i Finances Martí Carnicer Conseller de Presidència i Justícia Josep M. Vallès Conseller de Governació i Interior Antoni Siurana Consellera de Salut i Benestar Social Marina Geli Consellera adjunta de Sanitat Carme Figueras Conseller d’Universitats, Indústria i Societat de la Informació Miquel Barceló Consellera adjunta d’Universitats Montserrat Duch Consellera adjunta per la Societat de la Informació Teresa Serra Conseller de Cultura i Audiovisual Josep M. Carbonell Conseller d’Agricultura, Comerç i Turisme Ramon Vilalta Consellera de Medi Ambient Montserrat Tura Conseller de Política Territorial Oriol Nel·lo Conseller d’Infraestructures Manel Nadal Secretari General Andreu Morillas 4 �2. EL CONSELL TÈCNIC. Funcions. Composició actual  Constitueixen el Consell Tècnic el Conseller de la Presidència, el Conseller d’Economia, els/les Consellers/es Adjunts/es, el Secretari General del Govern Alternatiu i els/les Secretaris/es Tècnics/ques. Presideix el Consell Tècnic el Conseller de la Presidència o, en la seva absència, el Conseller d’Economia.  El Consell Tècnic és l’encarregat de preparar els projectes i propostes que s’estudiaran i aprovaran per part del Govern Alternatiu. Cada Conselleria sota la direcció del Conseller alternatiu, ha creat un equip de treball amb diversos diputats coordinats pel corresponent Secretari Tècnic. Josep M. Vallès Conseller de Presidència i Justícia Martí Carnicer Conseller d’Economia Àlex Masllorens Assumpta Baig Josep M. Rañé Marc López Carme Figueras Pilar Malla Caterina Mieras Montserrat Duch Teresa Serra Roberto Labandera Joan Surroca Josep Clofent Marta Camps Francesc Boya Antoni Sabaté Secretari tècnic de Presidència i Justícia Consellera adjunta d’Educació Conseller adjunt de Treball Secretari tècnic de Governació i Interior Consellera adjunta de Sanitat Secretària tècnica de Benestar Social i Sanitat Secretària tècnica de Benestar Social i Sanitat Consellera adjunta d’Universitats Consellera adjunta de Societat de la Informació Secretari tècnic d’Universitats, Indústria i Societat de la Informació Secretari tècnic de Cultura i Audiovisual Secretari tècnic d’Agricultura, Comerç i Turisme Secretària tècnica de Medi Ambient Secretari Tècnic de Política Territorial Secretari Tècnic d’Infraestructures Andreu Morillas Secretari General 5 �3. MECANISMES DE FUNCIONAMENT El Govern Alternatiu es reuneix cada 15 dies, els dimarts. Des de la seva creació ha celebrat 53 reunions i ha aprovat 86 projectes. El Consell Tècnic es reuneix els dimarts en que no hi ha reunió de Govern Alternatiu per preparar els dossiers que aprovarà el Govern Alternatiu. Aquests dossiers han estat elaborats pels equips de cada Conselleria i amb la col·laboració de grups de suport ad hoc. Des de l’inici de l’actual període parlamentari, el Govern Alternatiu estudia en cada sessió un dossier departamental, en el que s’analitza una Conselleria del Govern també de la Generalitat, es valora el seu funcionament i les necessitats de reorganització futures. 4. PROJECTES DEL GOVERN ALTERNATIU Conselleria Aprovats  Educació i Treball 7  Economia i Finances 6  Presidència i Justícia 8  Governació i Interior 4  Salut i Benestar Social 15  Universitats, Indústria i Societat de la Informació 11  Cultura i Audiovisual 4  Agricultura, Comerç i Turisme 7  Medi Ambient 6  Política Territorial 9  Infrastructures 9  TOTALS 86 6 �Els projectes aprovats pel Govern Alternatiu agrupats per conselleries són:  Educació i Treball - Política d’Escola Bressol - Polítiques d’Ocupació per a Catalunya - Escola i Municipi: Proposta de devolució de l’educació als Ajuntaments - Política d’Escola Rural - Pla de Formació Professional - L’educació, servei públic bàsic. Més i millor educació - Informe sobre construccions escolars  Economia i Finances - Política pressupostària. Pressupost alternatiu - Proposta de finançament autonòmic - Informe sobre finançament local - Proposició de Llei de creació del Tribunal de Defensa de la Competència - Avaluació i projecció pressupostària del Govern Alternatiu - Dades més significatives del Pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 2003  Presidència i Justícia - Informe sobre la Llei Electoral - Política alternativa per a la millora del servei de l’administració de justícia a Catalunya - Proposta de mesures penals alternatives - Proposta de Política Penitenciària - Informe sobre el Dret Civil català - Dossier informatiu relatiu a la transposició de directives europees a l’ordenament jurídic català - Política d’immigració - Polítiques per a infants i adolescents en situació de risc social  Governació i Interior 7 �- Informe sobre prevenció d’incendis a Catalunya - Pla de seguretat pública de Catalunya - Informe sobre la Llei d’Ordenació del sistema de Seguretat Pública de Catalunya - Informe sobre el desplegament dels Mossos d’Esquadra  Salut i Benestar Social - Informe sobre immigració (nova ciutadania) - Política de seguretat i qualitat alimentària i creació de l’Agència de Seguretat Alimentària - Política sobre pobresa i exclusió social - Accions positives per a la igualtat d’oportunitats - Pla d’atenció domiciliària - Pla per a la prevenció i eradicació de la violència contra les dones - Polítiques de suport a la Família - Pla de vellesa - Ús racional dels medicaments - Proposta per a la regulació de les medicines naturals - Política de salut mental - Compromís per a la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat - Un compromís de govern per la qualitat del model sanitari català del segle XXI - Política d’immigració - Polítiques per a infants i adolescents en situació de risc social  Universitats, Indústria i Societat de la Informació - Informe sobre la liberalització del sector elèctric de Catalunya - Informe sobre el Model Federal de Ciència i Tecnologia - Nova política universitària per a Catalunya: les universitats catalanes en el marc de la societat del coneixement - Informe de situació del Pla estratègic Catalunya en xarxa - Pla de promoció del disseny industrial 8 �- Programa de promoció econòmica local - Propostes d’actuació per a l’ampliació de la xarxa secundària de transport de gas - Informe sobre l’administració oberta de Catalunya - Proposta de reforma de la xarxa de centres d’innovació tecnològica, grups consolidats de recerca i centres d’excel·lència - Noves polítiques de la societat de la informació i recursos informàtics de la Generalitat - Política industrial  Cultura i Audiovisual - Pla d’Infrastructures culturals territorials - Proposta de reforma de la Llei de la CCRTV - Consell de la Cultura i les Arts - Projecte per a la promoció dels ensenyaments artístics  Agricultura, Comerç i Turisme - Informe sobre l’agenda del camp català. Planejament del 2000 - Informe sobre la crisi del sector boví - Proposició de Llei de turisme - Política agrària a Catalunya: Pla de desenvolupament rural - Política agrària a Catalunya: Pla de regadius - Una estratègia de futur per al sector agroalimentari català - Política de comerç i turisme  Medi Ambient - Pacte català de l’aigua - Pla rector d’avingudes de Catalunya - Democràcia ambiental: les agendes 21 a Catalunya - La qualitat de les aigües a Catalunya - Pla integral de gestió del litoral 9 �- Una nova política mediambiental per a Catalunya  Política Territorial - Proposta de suport a barris amb projectes. URBAN - Govern i territori: proposta de descentralització territorial de l’Administració - Informe sobre la Llei d’Urbanisme - Política de Foment de l’Habitatge - Política de Muntanya - Política de Paisatge - Pla per a la conservació, la seguretat i l’ocupabilitat dels habitatges - Pla territorial de les Terres de Lleida - Pla territorial del Camp de Tarragona  Infraestructures - Proposta catalana de l’AVE - Pla de ports de Catalunya - Xarxa viària Osona-Ripollès-Garrotxa - Proposta sobre política de peatges - Pla de carreteres - Política sobre finançament i gestió d’infraestructures - Les connexions de la xarxa ferroviària amb Europa - Propostes per a l’alternativa dels aeroports de Catalunya - El país que volem, les infraestructures que necessitem 10 �5. ELS 17 COMPROMISOS Els treballs del Govern Alternatiu també han servit de base per a la redacció i elaboració del discurs d’alternativa que Pasqual Maragall va pronunciar amb motiu de la presentació de la moció de censura l’octubre de l’any passat on va proposar 17 compromisos per governar Catalunya al costat de la gent. Aquests compromisos són: 1. Un govern que doni suport a les famílies. Que ajudi econòmicament totes les famílies amb fills. Que ampliï les places de les escoles bressol. Que faciliti l’accés de les dones a la feina i garanteixi la igualtat d’oportunitats entre homes i dones. Que doni suport a les persones amb dependència. 2. Un govern que ajudi la gent gran. Que permeti les persones grans d’envellir a casa amb el suport d’un Pla d’Atenció Domiciliària. 3. Un govern que humanitzi i doni més qualitat a l’assistència sanitària. Que augmenti el nombre de metges de capçalera i d’especialistes. Que redueixi les llistes d’espera i incrementi el temps dedicat a l’atenció als pacients. 4. Un govern que generi ocupació i activitat econòmica. Que sàpiga col·laborar amb els agents socials i el món local en la promoció de l’activitat empresarial i la creació de llocs de treball. 5. Un govern que faci de l’escola la seva prioritat essencial. Que doti les escoles i els mestres dels recursos i el suport necessaris per tal que l’educació sigui la clau del progrés dels nostres infants i joves. 6. Un govern capaç de potenciar les nostres universitats. Que posi els postres centres universitaris a l’avantguarda de la recerca, la docència i la innovació a Europa. 7. Un govern que posi en marxa les infraestructures necessàries per al nostre desenvolupament, tant pel que fa a la millora de les telecomunicacions i les connexions amb Europa com pel que fa a la vertebració territorial de Barcelona i de la resta del territori de Catalunya. Que faci de la sostenibilitat un factor essencial del desenvolupament econòmic 11 �8. Un govern capaç de posar d’acord a totes les administracions en els grans projectes de país, i de consensuar un Pla Estratègic per a Catalunya, amb participació de tots els territoris i de tots els sectors. 9. Un govern que faci de la qualitat i la sostenibilitat el factor diferencial del nostre turisme. Un govern que impulsi també la modernització del comerç i retorni als Ajuntaments el protagonisme en l’ordenació de l’activitat comercial. 10. Un govern que posi l'accent en una efectiva política agrària i d'ordenació rural, amb assistència directa a la gent del camp, a la producció agropecuària i al seu entorn, tot potenciant la unitat del sector agroalimentari. 11. Un govern que dupliqui el pressupost dedicat a la cultura per tal de potenciar la indústria cultural, crear una xarxa d’equipaments de qualitat homogènia arreu del territori i garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés a la cultura. 12. Un govern decidit a estendre sobre tot el territori les tecnologies de la informació i la comunicació, desplegant una xarxa de banda ampla a tot Catalunya. 13. Un govern que doni prioritat a l’actuació integral en 40 barris d’arreu de Catalunya, per afrontar i resoldre els seus problemes urbanístics i socials. 14. Un govern decidit a assumir el comandament de tots els cossos i forces de seguretat de l’Estat a Catalunya, per garantir la seguretat i la tranquil·litat ciutadanes. 15. Un govern que impulsi la reforma de l’Estatut d’Autonomia, l’aprovació de la Llei Electoral de Catalunya, i la reforma de les Lleis d’Organització Territorial, per descentralitzar la Generalitat i enfortir els Ajuntaments. 16. Un govern que promogui el reconeixement explícit de les nacionalitats històriques, el Senat Federal i la descentralització de la despesa pública: 40% dels ingressos públics per a l’Estat, 30% per a les Autonomies i 30% per als Ajuntaments. 12 �17. Un govern que assoleixi el ple reconeixement de la pluralitat cultural i lingüística d’Espanya; l’ús de les quatre llengües de l’Estat; l’ensenyament de la història dels pobles d’Espanya; un Ministeri de les Cultures, participat per les Autonomies; i la presència de la Generalitat en els organismes europeus i internacionals de cooperació cultural i lingüística. Proposem governar Catalunya d’una altra manera: des del respecte, la confiança, l’eficàcia, el consens, la transparència i la proximitat. Cada un d’aquests compromisos ha estat desenvolupat i presentat públicament d’acord amb el següent calendari: Data Compromís 22/01/2002 Més suport a les famílies 19/02/2002 Més ambició per la gent gran 29/04/2002 Compromís amb l’ocupació: més competitivitat i més cohesió social 05/06/2002 Compromís amb la cultura: més ambició, més diàleg, més recursos 18/07/2002 Un projecte econòmic per a Catalunya en la societat del coneixement 14/10/2002 El compromís per uns barris dignes i per un habitatge accessible 06/11/2002 El compromís per una nova política ambiental 05/12/2002 El compromís per a la seguretat: per una nova política de seguretat a Catalunya 29/01/2003 El compromís per a la qualitat de vida de les persones amb discapacitat 15/03/2003 Produir bé, transformar més, comercialitzar millor. Un compromís de govern amb el sector agroalimentari i el medi rural 18/03/2003 El turisme i el comerç, sectors de futur 07/04/2003 L'educació: un servei públic bàsic. Més i millor educació 02/06/2003 Per una sanitat més humanitzada i de qualitat. Un compromís de govern per un nou Model Sanitari Català 12/06/2003 El compromís per situar Catalunya al capdavant en la Societat de la Informació i el Coneixement 16/06/2003 El país que volem, les infraestructures que necessitem 13 �A més d’aquests compromisos s’han presentat també públicament altres projectes que es deriven d’alguna d’aquestes mesures, aquests són: - Una nova proposta ferroviària per a Catalunya (12/09/2002) - Bases per a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (25/03/2003) - Drets de les dones i igualtat d'oportunitats (12/09/2003) Tots ells estan disponibles en la web del PSC en el següent enllaç: http://www.psc.es/ambit/govern/Documents/view.asp?id=30535&apt=973 14 �6. BALANÇ DE L’ACCIÓ DE GOVERN Durant els mesos de juliol, agost i setembre d’enguany han tingut lloc diverses compareixences davant la premsa dels consellers alternatius per presentar una crítica de l’acció del Govern de CiU, Conselleria a Conselleria. Cadascuna dels balanços es pot consultar en la següent adreça: http://www.psc.es/ambit/govern/Documents/view.asp?id=60999&apt=973 Aquestes compareixences de premsa han tingut lloc segons aquest calendari: Conselleria Data 1. Economia i Finances 17 de juliol 2. Infraestructures 22 de juliol 3. Governació i Interior 25 de juliol 4. Política Territorial 29 de juliol 5. Salut 1 d’agost 6. Universitats, Indústria i SI 5 d’agost 7. Treball 7 d’agost 8. Justícia 20 d’agost 9. Educació 22 d’agost 10. Cultura 28 d’agost 11. Medi Ambient 29 d’agost 12. Benestar Social 13. Presidència i general de l’acció del Govern de CiU 1 de setembre 15 15 de setembre � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.03. Parlament de Catalunya Description An account of the resource Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'activitat del Govern Alternatiu Creator An entity primarily responsible for making the resource Grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern alternatiu Parlament de Catalunya Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Ciutadans pel Canvi Catalunya Acció política Description An account of the resource Resum de l'activitat del Govern Alternatiu o govern a l'ombra, durant la legislatura 1999-2003. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-09-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1574/0000000738.pdf fe0f80c7c6b55e319b13238c9b12f511 PDF Text Text ����� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'afer Carod ha perjudicat la nova etapa que ara es pot obrir per a Catalunya Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Sanchis, Vicent Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Govern Carod-Rovira, Josep Lluís Tripartit Acció política Model social Educació Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-02-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1155/19880426d_00287.pdf 27962618d50e1d50eef0ef67afed6de7 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e "L 'A IRE ÉCONOMIQUE DE BARCELONE, UNE OPTION JUSTIF IÉE" CONFERENCIAA DE L EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL A TOULOUSE. Toulouse, 26 d'abril de 1988 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: MESDAMES ET MESSIEURS, AU NOM DE LA VILT,E DE BARCELONE ET AU NOM DE TOUTES LES CORPORATIONS ÉCONOMIQUES ICI REPRESENTÉES, (PORT AUTòNOI4 DE BARCELONA, PARC TECNOLòGIC DEL VALLèS, CàMARA DE COMERÇ DE BARCELONA ET FIRA DE BARCELONA) JE VOUS REMERCIE DE VOTRE PRÉSENCE á CETTE RÉUNION QUI, J'ESPRE, SERA PLEINE D' INTÉRET POUR VOUS. JE DOIS AVOUER, EN TOUTE FRANCHISE, QUE JE SUIS PERSUADE QU'IL EXISTE DE FORTES RAISONS QUI POUSSERONT VOS ENTREPRISES á CONS IDÉRER L'AIRE DE BARCELONE COMME UNE OPTION SÉRIEUSE AU MOMENT DE DÉCIDER Ou PLACER VOS ENTREPRISES EN DFIIORS DE VOTRE PAYS. ET CELLE-CI EST UNA OCCASION SANS PRÉCÉDENT, PUISQUE, POUR LA PREMIèRE FOIS, SOUS LE TITRE "AREA ECON6MICA DE BARCELONA", NOUS PRESENTONS DANS CE CADRE PRIVILÉG IÉ DE LA FOIRE DE TOULOUSE, LES POSSIBILITÉS QUI SONI OFFERTES PAR L'ENSEMBLE DES INSTITUTIONS a CEUX QUI �-3- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SERAIENT DÉSIREUX, SOIT D'IN:ITIER, SOIT DE DEVELOPPER DFS RELATIONS COMMERC IALES DANS L'AIRE DE BARCELONE. C' EST DANS LE STAND "AREA ECONÓMICA DE BARCELONA" QUE VOUS TROUVEREZ LA CLÉ POUR FAIRE DES AFFAIRES à BARCELONA. CHACUNE DES INSTITUTIONS QUI S'Y TROUVENT REPRÉSENTÉES ONT LEUR R6LE SPÉCIFIQUE, CEPENDANT, LE FAIT DE SE PRÉSENTER CONJOINTEMENT ICI GARANTIT LA VOCATION DE TOUS D'ETRE PRESENTS DE MAN IèRE ACTIVE DANS L'ÉCONOMIE INTERNATIONALE ET NOTRE BONNE DISPOSITION POUR ARTICULER LES INICIATIVES DONT LES DIFFÉRENTS INSTITUTIONS DE L'AIRE DE BARCELONE SE FONT L'ÉCHO. L' "ARFA ECONSMI CA DE BARCELONA" EST AUS SI UN CONCEPT GÉOGRAPH IQUE ET ÉCONOMIQUE. C' EST á TRAVERS LUI QUE NOUS SOUHAITONS METTRE à VOTRE PORTEE LE POTENTIEL D'UNE DES 136 REGIONS ÉUROPÉENNES LES MIEUX PLACEES EN CE MOMENT POUR FAVORISER L' INVE STI SSEMENT ET LE DÉVELOPPEMENT ÉCONOMIQUE. CETTE RÉGION, QUI A SON POIDS SPÉCIFIQUE DANS LA MÉDITERRANÉE, EST FORMÉE PAR LE MIDIPYRÉNÉES, LE LANGUEDOC-ROUSSILLON, L'AIRE DE SARAGOSSE, LA C5TE DE VALENCIA ET LA CATALOGNE ELLE-MME. CETTE �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació RÉGION EST HABITÉE PAR 15 MILLIONS DE PERSONNES ET ELLE EST LA SEPTIèME D'APRèS LE NOMBRE D'HABITANTS ET LA QUINZIéME D'APRS LA SUPERFICIE DU TERRITOIRE DANS L' EN SEMBLE DES 136 RÉGIONS ÉUROPÉENNES. BARCELONE EN EST SON CENTRE ÉCONOMIQUE ET INDUSTRIAL LE PLUS IMPORTANT, AGISSANT DANS UN RAYON DE 350 KM. L'OPTION "ARFA ECONóMICA DE BARCELONA" EST ÉGALMENT JUSTIFIÉE POUR DIX RAISONS: PREMIèRE NA) RAISON: ACCROISSEMENT ACTUEL DE L' ÉCONCïMIE ESPAGNOLE. L' AUGMENTATI ON DU PRODUIT NATIONAL BRUT ESPAGANOL A ÉTÉ, EN 1987, DU 4,5% BIEN AU DESSUS DE LA MOYENNE DE LA CEE. D'AUTRE PART, LE DIFFERENTIEL DE L' INFLATION EN ESPAGNE PAR RAPPORT AUX AUTRES PAYS DE LA Ca1MUNAIITÉ EUROPENNE S' EST ÉNORMÉMENT RÉDUIT: LE 5% D'INFLATION DE 1987, SIGNIFIE QUE LA LUTTE CONTRE L'INFLATION EN ESPAGNE EST SUR LE POINT D'OBTENIR UN GRAN SUCCS. �—5— Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació DEUXIèME. (RAISON) . BARCELONE EST LA PORTE i D'ENTRÉ E a UN MARCHÉ DE 35 MILLIONS DE CONSOMMATEURS. BARCELONE, Dii SA SITUATION GÉOGRAPH IQUE, PROCHE DE LA FRONTIèRE AVEC LA FRANCE, AYANT D'EXCELLENTES VOIES D'ACCS, ROUTIèRES, MARITIMES ET AÉRIENNES, EST LA PORTE IDÉALE D'UN MARCHÉ DE 35 MILLIONS DE CONSOMMATEURS ESPAGNOLS, QUI EST EN PLEIN DÉVELOPPEMENT. C' EST AUSSI UNE PORTE POUR LE MARCHÉ DE L'AFRIQUE DU NORD, DU MOYEN ORIENT ET DE L'AMÉRIQUE LATINE. LA CATALOGNE EST, PAR AILLEURS, UNE DES REGIONS DE L'ESPAGNE AYANT LE PLUS GRAND NIVEAU DE REVENUS ET DE CONSOMMATION, AUSSI BIEN DOMESTIQUE QU' INDUSTRIEL. TROISIME. (RAISON) . BARCELONF. POSSèDE UNE PUISSANTE INFRASTRUCTURE INDUSTRIELLE ET D'EXCELLENTES COMMUNICATIONS AVEC L'EUROPE ET LE RESTE DU MONDE. L' "ARFA ECONÓMICA DE BARCELONA" SE TROUVE à UNE HEURE ET DEMI, , EN VOITURE, PAR L'AUTOROUTE, DE LA FRONTIèRE FRANCAISE. ELLE POSSèDE UN AÉROPORT INTERNATIONAL RELIÉ AUX PLUS IMPORTANTES MÉTROP6LES DU MONDE ET QUI ACTUELLEMENT EST EN TRAINT D'èTRE AGRANDI ET MODERNISE. ^ u �-6Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació LE PORT DE BARCELONE TIENT OCCUPER LA PREMIèRE PLACE DANS LA MÉDITERRANÉE, IL EST EN PLEIN DIVELOPPEMENT ET POSSèDE UNE ZONE DOUANIRE EXEMPTÉE FORT INTÉRESSANTE. EN 12 HEURES UN CAMION PEUT TRANSPORTER VOS PRODUITS DE BARCELONE FPANKFURT POUR UN MONTANT DE 1.667 DOLLARS AMÉRICAINS. D'AUTRE PART, CORRECTEMENT URBANISA, IL DISPOSE DE SOL INDUSTRIEL, OG VOUS POUVEZ PLACER VOS INDUSTRIES. LES MAIRIES DE L'"AREA METROPOLITANA" DE BARCELONE FONT UN GRAND EFFORT AFIN D'AGRANDIR CONSTAMMENT LEURS OFFRES. IL FAUT REMARQUER LA MISE EN ROUTE, DANS SIX MOIS, DU PARC TECNOL¿GIC DEL VALLS (1 30 KM. DU CENTRE DE BARCELONE) EMPLACEMENT MIS OFFERTS A oa, SON EXCELLENT PART, TOUTE UNE SÉRIE DE SERVICES SONT AUX ENTREPRISES DOUÉES D'aNE TECHNOLOGIE AVANCÉE. PARMI CES SERVICES ON PEUT CITER UN "INSTITUT DE TRANSFERNCIA DE TECNOLOGIA" ET UN "CENTRE D'EMPRESES" POUR L'INSTALLATION DE NOUVELLES OU DE PFTITES ENTREPRISES, QUI FOURNISSENT DES CONSEILS �-7Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació AS SFS SEURS ET DES ACTIVITÉS DE FORMATION. ET, CE QUI EST LE PLUS IMPORTANT: L' ÉNORME RÉSEAt1 D' ENTRE PRI SES INDUSTRIELLES QUI EXISTE DÉJà, ET QUI SONT EN MESURE DE DEVENIR DES FOURNISSEURS, SOUMISSIONNAIRES OU BIEN D'EFFICACES AUXILIAIRES DE VOTRE ENTREPRISE. BARCELONE EST LE COEUR DE L'INDUSTRIALISATION DE L'ESPAGNE. UNE INDUSTRIE DIVERSIFIÉE ET EFFICACE EXISTE DEPUIS 200 ANS DANS NOTRE AIRE ET L'ON PEUT DIRE QUE PRATIQUEMENT TOUS LES SECTEURS INDUSTRIELS Y SONT RE PRÉ SENTÉS . QUATRIèME. (RAISON) . LES GENS. LE PERSONNEL DONT VOTRE ENTREPRISE PEUT AVOIR BESOIN. DEPUIS L'OUVRIER MANUEL JUSOU'AU DIRECTEUR D'USINE SONT DISPONIBLES POUR èTRE ENGAGÉS, MOYENNANT UN SALAIRE RAISONNABLE. ILS ONT UN NIVEAU TRèS QUALIFIÉ ET UNE BONNE FORMATION PROFESSIONNELLE: A) ILS SONT DISPONIBLES, PUISQUE LE PROBLèME DU CH6MAGE PROVOQUÉ PAR LA CRISE, A �-8Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació FAVORISÉ UNE SITUATION Oü IL N' EXI STE COMME D AN S D'AUTRES PAS, PAYS, UN MANQUE DE P!AIN D'OEUVRE QUALIFIÉE. B) LE COIT DU TRAVAIL EN ESPAGNE EST, ENCORE AUJOURD'HUI, INFÉRIEUR à CELIJI DE PRESQUE LA TOTALITÉ DES PAYS ÉUROPFNS (à L'EXECPTION DU PORTUGAL ET DE LA GRèCE), ET BIEN INFÉRIEUR à CEUX DU JAPON ET DES ETATS UNIS. C) LE DEGRÉ DE QUALIFICATION EST ELEVÉ. BARCELONE CONCENTRE TROIS UNIVERSITÉS AVEC UN NOMBRE TRèS ÉLEVÉ D'ÉTUDIANTS ET AVEC UN NIVEAU IMPORTANT. LES EFFORTS FAITS DANS LA RECHERCHE, SONT AUS SI IMPORTANTS. RÉCEMMENT, TRèS DES CENTRES DE RECHERCHE APPLIQUÉE ONT ÉTÉ CRÉES DANS NOTRE AIRE. (MICROÉLECTRONIQUE, NOUVEAUX MATERIAUX, "CENTRE DE CAD", "INSTITUT DE DISSENY TEXTIL", ETC.) D) FINALEMENT, IL EXISTE à BARCELONE UNE �—9— Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació CULTURE ET UN SENS ETHIQUE DU TRAVAIL PROVENANT D' UNE HISTOIRE ORIENTÉE VERS LE TRAVAIL INDUS`PRIEL ET DOUF,E D'UNE MENTALITÉ D'ENTREPRISE. LES RÉSULTATS SONT Là: LA PRODUCTIVITÉ LA PLUS ÉLEVÉE DE L' ESPAGNE. CINOUIèME. (RAISON) . UNE FISCALITÉ RAISONNABLE. LES IMP6TS PAYÉS PAR LES ENTREPRISES NATIONALES ET ÉTRANGRES EN ESPAGNE AIRE, ET, PLUS CONCRèTAMENT, DANS NOTRE SUPPORTENT LA CONCURRENCE D'AUTRES PAYS L'EUROPE (NOTRE 35% DE L'IMP6T SUR LES SOCIÉTÉS DE EST TOUJOURS INF É RIEUR à CELUI APPLIQUÉ DANS LA PLUPART DES PAYS DE LA COMMUNAUTÉ) . D'AUTRE PART, L'IMP6T SUR LE REVENU, QUI S'APPLIQUE AUX RENTES INDIVIDUELLES, EST à SON TOUR MOINS ÉLEVÉ QUE DANS BEAUCOUP DE PAYS DU CENTRE ET DU NORD DE L'EUROPE. SIXIèME (RAISON) . LES SERVICES AUX ENTREPRISES. BARCELONE EST UNE GRANDE VILLE DE 2 MILLIONS D'HABITANTS ENVIRON, 3 MILLIONS SI L' ON TIENT COMPTE DE L'AIRE �—10— Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació MÉTROPOLITAINE. ELLE A DEPUIS TOUJOURS ÉTÉ OUVERTE AUX AFFAIRES INTERNATIONALES. VOILá POURQUOI ELLE DISPOSE DE TOUTE SORTE DE SERVICES DONT UNE ENTREPRISE PEUT AVOIR BESOIN: BANOUES NATIONALES ET 1.TRANGèRES, UNE BOURSE DE VALEURS TRS ACTIVE, DES ENTREPRISES CONSULTATIVES, AUDITRICES; D'NSSURANCES, UNE CHAMBRE DE COMMERCE CENTENAIRE ET UNE FOIRE QUI ACCUEILLE, 5 TRAVERS SES 40 SALONS, PRESQUE DEUX MILLIONS ET DEMI DE VISITEURS PAR AN. ,01/ SEPTIME (RAISON). STIMULOR LES INVESTISSEMENTS.1 BARCELONE ET SON AIRE D'INFLUENCE JOUISSENT D'UNE SÉRIEI D'ÉLÉMENTS CAPABLES DE STIMULER LES INVESTISSEMENT INDUSTRIELS AU DESSUS DE LA MOYENNE ÉUROPÉENNE: A) VOUS POUVEZ OBTENIR DES SUBVENTIONS ALLANT JUSQU'AU 30% DE VOTRE INVESTISSEMENT DANS DES CAPITAUX ACTIFS SI VOTRE ENTREPRISE EST PLACÉE DANS L'UNE DES NOMBREUSES ZONES D' URGENT REINDUSTRIALITZACI5 DE L'AIRE DE BARCELONE. 1 �—11— Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació B) VOUS POUVEZ OBTENIR DES DÉDUCTIONS FISCALES TRèS IMPORTANTES EN RAISON DE LA CRÉATION DE POSTES DE TRAVAIL (0,5 MILLIONS DE PESSETAS PAR EMPLOYÉ) OU BIEN AVEC DES INVESTISSEMENTS D'ACTIFS FIXES (JUSQU'AU 15%) . C) VOUS POUVEZ OBTENIR DES AVEC UN FAIBLE CRÉDITS SUBVENTIONNÉS, INTÉRT, A TRAVERS LE "BANCO DE CRÉDITO INDUSTRIAL". D) VOUS POUVEZ Br NÉFICIER DE NOMBREUSES AIDES RECHERCHE AU DÉVELOPPEMENT, à LA ET AUSSI L' INSTALIATION DF. NOUVELLES TECHNIQUES. HUI'.PIPME ( P.AISON) . LA QUALITÉ DE VIE. LA CATALOGNE EST LA CALIFORNIE DE L'EUROPE POUR CE QUI EST DE LA QUALITÉ DE VIE. BEAUCOUP PARMI VOUS CONNAISSENT NOTRE RÉGION EN TANT QUE TOURISTES. BARCELONE EST UNE VILLE COSMOPOLITE, PLEINE D'ATTAITS CULTURELS ET DE LOISIRS Oü IL FAIT BEAU VIVRE. ELLE EST LA COMBINAISON ENTRE �-12- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació L'OUVERTURE VITALE DU SUD DE L'EUROPE ET LA TRADITION CULTURELLE DU CENTRE ET DU NORD DE L'EUROPE. BARCELONE EST AUJOURD'HUI, DU POINT DE VUE CULTUREL, UN POINT DE REPèRE MONDIAL. VIVRE DANS NOTRE VILLE PEUT VOUS GARANTIR TOUS LES CONFORTS D'UNE GRANDE VILLE MODERNE. NEUVIME. LES JEUX OLYMPIQUES DE 19E12. COMME IL EST DÉJS ARRIVÉ LORS DES DEUX EXPOSITIONS UNIVERSELLES (CELLE DE 1989 ET CELLE DE 1929) , BARCELONE VIBRE EN CE MOMENT POUR L'ORGANISATION DES JEUX OLYMPIQUES D'ETÉ DE 1992. LES JEUX CONSTITUENT, NON SEULEMENT UNE OPORTUNITÉ CONCRèTE DE FAIRE DES AFFAIRES POUR BEAUCOUP D'ENTREPRISES, MAIS AUSSI UN STIMULATION POUR LA MISE EN ROUTE DE NOMBREUX PROJECTS D' ENTREPRI SE PUBLIQUES OU PRIVÉS. C'EST UN MOMENT D'ENTHOUSIASME CRÉATEUR DANS TOUS LES DOMAINES ET QUE NOUS VOULONS MENER AU —DELj DE L' AN NÉE 1992. . UN MOMENT DONI VOTRE ENTREPRISE DOIT PROFITER. DIXIME. (RAISON). L'EXISTENCE D'INSTITUTIONS �—13— Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació LA TELLES QUE LE PORT AUT¿NOM DE BARCELONA, BARCELONA", "EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA", ET LA "CAMERA DE COMERÇ, POU R CONJOITEMENT I ND ííST RI A I NAVEGAC I6 AVEC LA MAIRIE DE BARCELONE, DISPOSI TION "F IRA DE ELLES SONT A VOTRE ENTIèRE VOUS A ID ER DAN S LES PROCES SUS CONCERNANT LES INVEST I S SEMENT S , VOUS FOURNISSANT TOUTE SORTE DE REN SEIGNEMENTS Q UALIE IÉES AU SERVICE DE VOTRE ENTRE PRI SE ET DES INSTITUT I ONS Id I REPRÉSENTÉES DONT LE SEUL BUT EST DE VOUS RENDRE LA TáC HE PLUS EAC ILE. EN RÉSUM1, JE CROI S, HONN&TEMENT , QU IL EXISTE SUF FI S AM MENT DE P,AI SON S POUR TEN IR COMPTE DE NOTRE OP T ON. P ERMETTEZ–MO I DE VOUS DIRE, AU NOM DE LA VILLE ET DES CORPOP,ATION S Q UI M'ACCOMPAGNENT IC I , QUE VOUS SEREZ TOUS CHALEUREUSEMENT A CCUEI L LI S SI VOUS DÉC ID EZ , á BON ESC IENT , DE CI-TOI S IR NOTRE AIRE POUR IN STAL LER VOTRE ENTRE PRI SE. -BARCELZ-NE , QUI A TOUJOURS EA IT PREUVE D &TRE UNE �-14- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: VILLE OUVERTE, VOUS RECEVRA CHALEUREUSEMENT, LES BRAS OUVERTS. MERC I � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4061 Title A name given to the resource L'Aire Economique de Barcelone, une option justifiée / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Consumisme. Parc Tecnològic del Vallès. Institut de Transferència Tecnològica. Port Autònom. Fira. CZF. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Tolouse, França Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Economia Indústria Relacions Internacionals Infraestructures Barcelona Acció política Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7083/34_JosepCarreras_PM_Escenari.jpg 61ff3020d93146266c2aa2325ed372f9 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data B/N, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, lliurant la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona al tenor Josep Carreras Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-11-06 Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Carreras, Josep, 1946- Tenor Alcalde Concerts Música Músics Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Gran Teatre del Liceu, Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7018/19861117_GeorgeBush_VicePresidentEEUU_PM.jpg b20871f08dd53968a432cddcca822827 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data B/N, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'alcalde Maragall amb el vicepresident de EUA, George H.W. Bush, asseguts i parlant Creator An entity primarily responsible for making the resource Barcelona (Catalunya). Ajuntament Subject The topic of the resource Bush, George H.W., 1924-2018 Washington, Estats Units Relacions Internacionals Alcalde Maragall Mira, Pasqual, 1941- Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa Blanca (Washington, EUA) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Relation A related resource Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1986/11/19/portada/532738802_850215.html" target="_blank" rel="noopener">González pide a Reagan un gesto favorable a la reducción de tropas</a> Notícia a El País:<a href="https://elpais.com/diario/1986/11/19/espana/532738804_850215.html" target="_blank" rel="noopener"> Maragall transmite a Bush un mensaje de Gobierno pidiendo una respuesta "más positiva sobre las bases"</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 17-11-1986 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7097/41_IasserArafat_PM.jpg 43d505250be07b2506c156517bc6e5d6 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'alcalde Pasqual Maragall amb Iàsser Arafat, líder palestí i premi Nobel de la Pau, en la Cimera Euromediterrània celebrada a Barcelona en 1995 Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-11-27 Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Arafat, Iàsser, 1929-2004 Alcalde Relacions internacionals Palestina Premis Nobel Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7036/19931028_JorgeSampaio_Lisboa_Eurociutats.jpg 5ae216eafd3c8570149c6f1deb73e2e7 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'Alcalde Pasqual Maragall i l'alcalde de Lisboa, Jorge Sampaio, a una conferència de Eurociutats, Lisboa, 1993 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-28 Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Sampaio, Jorge, 1939-2021 Eurocities Lisboa Alcalde Relacions internacionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1647/0000000959.pdf dc1d8d344d0d8eaca570e94bb7653187 PDF Text Text "L´alzheimer només es pot afrontar en companyia. Un sol no pot" - Catalu... Pàgina 1 de 5 www.dpromo.info Comentar Diumenge 07 de setembre de 2008 Contacti amb diaridegirona.cat | RSS NOTÍCIES HEMEROTECA » Catalunya PORTADA ACTUALITAT Girona Comarques Catalunya ESPORTS Espanya/Internacional ECONOMIA Ciència i Tecnologia OPINIÓ Successos Fotos diaridegirona.cat » Catalunya "L´alzheimer només es pot afrontar en companyia. Un sol no pot" 01:04 Maragall apareix juntament a la seva dona amb un somriure, malgastant proximitat i cordialitat. Encén un puret i declara que no li importa sortir fumant a les fotos. L'assumpte de preocupar-se per el que és políticament correcte no ha anat ni va amb ell. Comenta que escriu articles en el Diari de Girona, i en assenyalar-li que és del mateix grup editorial que INFORMACIÓN, exclama encantat: "Doncs és el meu diari preferit!". Després de demanar una ampolla d'aigua, és la seva dona, atempta a cadascun dels seus gestos, qui l'insta a deixar la xerrada preliminar i permetre'ns començar amb les preguntes. Defineixi el seu moment actual. Fantàstic. Estic en la millor terreta del món. Com ocupa el seu temps, a dia d'avui? De maneres molt diverses. Escrivint, llegint, encara que últimament llegeixo menys (porta a la mà una edició de butxaca d'una comèdia de Shakespeare, Treballs de l'amor perdut, traduït al català per Josep Maria Segarra, i em recomana la seva lectura) i gravant tres pel·lícules, documentals, en les que apareixo com a actor o narrador. Una va sobre això de l'Eisenhower, vull dir l'alzheimer -i riu, irònic-; una altra sobre el Baix Empordà, és una zona que conec bé, allà tenim una casa Diana i jo; i l'altra sobre Jaume I. M'han agafat a mi com protagonista, com a interlocutor d'historiadors i de persones que tenen coneixement sobre Jaume I. Per exemple, surt Rita Barberá, l'alcaldessa de València, perquè vam fer junts l'assumpte de l'Euroregió i fem un recorregut sobre les sis ciutats més importants de la seva vida. No m'aturo! Quina tasca desenvolupa la seva Fundació contra l'Alzheimer i quin paper desenvolupa vostè directament? Soc el president però no faig res. La Diana és la vicepresidenta i ella ho fa tot, i l'altre que també s'ocupa de tot és un metge, Jordi Camí. El que pretén la Fundació és recaptar diners per a investigació en la malaltia i nous tractaments, per trobar nous enfocaments, noves aproximacions al tema. Els investigadors, en general, són joves i els fons de la Fundació són per becar-los. A més, els fons no es perden. La seva dona, Diana Garrigosa, que l'acompanya com la seva ombra, afegeix que "oferim a la gent que posa diners la possibilitat de funcionar com accionistes de la Fundació, en una espècie d'empresa de capital de risc i si hi ha retorn de l'invertit, poden recuperar-lo". No és l'Estat, ni la Generalitat qui subvenciona o dóna suport http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008090700_6_28... 08/09/2008 �"L´alzheimer només es pot afrontar en companyia. Un sol no pot" - Catalu... Pàgina 2 de 5 econòmic, figura que fan el que és seu però en realitat fan ben poc. Què va ser el primer que va pensar quan li van comunicar que tenia alzheimer? Què va passar pel seu cap tan lúcid i acostumat a la reflexió? El primer que vaig pensar va ser ¡Quina putada!", posa-ho més fi, si vols. No m'en recordo molt, la veritat, perquè en aquests moments estava molt ocupat amb la política. Per quines fases ha passat des que li donen el diagnòstic fins que ho proclama i decideix crear una Fundació? Ira, depressió, acceptació...? Per totes. Això m'ha portat a tots costats. He estat a Nova York, a Boston i per descomptat a Barcelona fentme proves ¡M'han fet tota classe de barbaritats! Des d'extracció de líquid raquidi, en el nas, que no li ho desitjo a ningú, fins a de líquid medul·lar. Ara estan evolucionant molt els tractaments de la malaltia i detectar-la aviat millora les perspectives de la seva evolució. Han descobert noves maneres de diagnosticar l'alzheimer i nous fàrmacs, cada vegada més eficaços. Perquè va decidir declarar públicament la seva malaltia? El revelar la informació va ser una mica a empentes i rodolons. Va haver un personatge que en un programa de Manel Fuente1s va fer unes declaracions que no van agradar a segons qui. I un tipus va comentar, referintse a mi, que "aquest està malalt, física i mentalment". L'endemà jo havia d'anar a l'Hospital de Sant Pau, on està la meva doctora i aprofitant l'ocasió vaig decidir fer una roda de premsa i comptar la situació. Perquè amagar-ho? Al pobre noi que va fer el comentari el van fer fora. No hi havia per tant! Com s'afronta una cosa tan dura? Pasqual Maragall respon mirant a la seva dona amb una gran complicitat. En companyia. Un tot sol no pot. Vosté ha estat alcalde de la Barcelona Olímpica, president de la Generalitat i una figura clau en la transició i la democràcia. Quan un polític de primera línia abandona el seu càrrec públic canvien les relacions amb el seu entorn en l'esfera pública. En el seu cas, què ha canviat? com el tracten ara que ja no és president de la Generalitat i a més té alzheimer? "Divinament, la gent el vol molt",postil·la Diana. Em tracten amb consideració, amb afecte, amb respecte... El tracten bé per ser qui és o creu que a la majoria de malalts d'alzheimer se'ls dispensa la mateixa atenció i respecte? No, no els tracten igual a tots, més aviat els aparquen en residències o on sigui. Aquesta és una malaltia inquietant, perquè, com ara s'està allargant la vida, el problema de la demència senil -per cert, que quin nom més simpàtic- i d'aquest tipus de malalties es multiplica. Jo no tinc antecedents familiars, però la meva mare, que va morir als 86 anys, al final tenia problemes de memòria. Com érem vuit germans, ens confonia el nom i havia de recitar dos o tres abans per recordar-se del teu. És clar que a partir dels 80 es perden facultats mentals, però si et toca abans... Com manté les ganes de lluitar? com es combat l'oblit? Viatjant, relacionant-te amb els amics, escrivint, donant xerrades, llegint...Mantenir la ment activa i el sentit de l'humor és la millor medicina. Bé, jo crec que una part del meu bon ànim ve recolzat per la medicació. Em donen antidepressius i em desinhibeixen, em deixen anar la llengua. Davant la meva cara d'incredulitat, perquè Maragall sempre ha destacat pel seu humor i la seva sornegueria, la seva dona apunta: "D'això res, Pasqual, tu sempre has estat igual!. Amb antidepressius i sense ells tu mai t'has mossegat la llengua". Es dirigeix a mi i afegeix: "Mai ha perdut el seu sentit de l'humor. Ell és així". Abans de patir alzheimer, estava sensibilitzat amb la malaltia? No, no ho estava. No sabia res d'això. L'Alzheimer és un senyor que ho va inventar fa 100 anys; fins aleshores i fins i tot força després, qui ho patia era un dement senil, un vellet al qual se li anava la cap, un boget. La malaltia abans no tenia tractament i ara estan trobant-los nous i molt prometedors. S'ha avançat molt i se segueix investigant. En la seva situació actual, quin Maragall vol que quedi en la memòria col·lectiva? M'agradaria que em recordessin a totes les meves facetes, però la gent recorda a l'alcalde dels Jocs Olímpics, al president de l'Estatut i al de l'alzheimer. I això és el que va a quedar. Què espera avui de la vida? què li interessa actualment? Ho segueixo esperant tot. En contra del que es diu, la joventut no és la millor època, no és que sigui un drama, però és una etapa difícil. La maduresa és el millor estat. Ja no t'equivoques tant, saps més de tot... Jo no he perdut les il·lusions, ni les inquietuds ni l'optimisme. Per a què? Si el món va millorant i per primera http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008090700_6_28... 08/09/2008 �"L´alzheimer només es pot afrontar en companyia. Un sol no pot" - Catalu... Pàgina 3 de 5 vegada està començant a veure's la llum en les tenebres. La majoria dels elements per anar solucionant els grans problemes estan sobre la taula. Potser, el que estigui pitjor sigui el de la immigració forçada, però ara mateix els xinesos estan invertint molt a Àfrica i el dia que els països rics decideixin invertir en els pobres, i no per explotar les seves riqueses naturals, les coses canviaran. Els russos ja s'han fet rics, tenen diners, petroli i ambició, i entraran en el paquet del G-7, o el G-9, i quan aquest funcioni de veritat i seriosament tindrem un govern mundial, perquè l'assumpte de Nacions Unides és un guirigall, jo he estat allà i sé de què parlo. Putin ha encarregat a l'arquitecte Norman Foster i a Elena Ochoa, que per cert, també està en temes d'alzheimer, que muntin a Sibèria una instal·lació en la qual treballarà una elit de joves d'alt coeficient intel·lectual per investigar en temes punters. No és que estigui d'acord amb el plantejament, però és un pas per generar la seva pròpia aristocràcia, en el bon sentit, cultural. La figura de Maragall mai ha deixat indiferent. Té admiradors i detractors. És alguna cosa natural en vostè o ho cultiva? Sóc com sóc. I qui són els meus detractors? Els vaig tenir en el poble del meu avi, a Monòver, i ara l'alcalde m'ha invitat per fer-me ciutadà d'adopció. Quan acabem l'entrevista anem allà, perquè tenim un acte en el qual lliuraré documentació i escrits de la meva família materna, que tenia molta relació amb Azorín. Sí que he tingut un parell de judicis. A un que va dir que jo era un borratxo i un jugador el van condemnar. Fa uns mesos, va haver un altre que va dir alguna cosa semblant i, en contra de l'opinió del meu advocat, que ja havia pactat una compensació de milers d'euros per a la Fundació, em vaig emperrar a anar al judici perquè vaig voler parlar amb el tipus. Ho vaig buscar a l'acabar i li vaig preguntar en què basava les seves acusacions i em va dir que a ell li havien dit... en fi, que al final va resultar que havia estat una intriga política per atacarme. Què le hagués agradat poder fer que no ha fet? "Tocar el piano", salta la seva dona, abans de donar-li temps a contestar. No, el piano el toca molt bé Narcís Serra. Toca de cine. Quan era vicepresident del Govern el pobre es va comprar un i el van posar a parir, acusant-lo d'haver-ho fet amb diners públics. Ja veus! Pensa escriure i publicar les seves memòries? Estic fent-ho. He estat diversos mesos gravant i hi ha persones que han posat mà per transcriure i ha sortit un totxo, aquest que veus -i em mostra un manuscrit de bon tamay que ara estic corregint. Jo crec que sortirà per a abril, per a Sant Jordi, coincidint amb el dia del llibre, però em diuen que potser és abans, a finals d'aquesta tardor. Tant de bo! No rendir-se, és el primer pas per triomfar? Evident. Per concloure, citi'm una màxima per viure. Ser feliç. Passar-s'ho bé COMPARTIR ENVIAR PÀGINA » IMPRIMIR PÀGINA » AUGMENTAR TEXT » REDUIR TEXT » Què és això? 11 comentaris Comentari enviat el dia 07-09-2008 a les 15:56:38 Avi rondinaire...no havies plegat ja? què vols apareixer un altre cop. I no fer res a part de embolicar-nos amb «referèndums»? Quin invent el teu, aquest del Tricolor!! Tindrem les conseqüències per temps. Això es l'empremta de l'esquerra demagoga. Autor: Lavacaescega Comentari enviat el dia 07-09-2008 a les 15:43:23 Força Pasqual. Autor: Magda http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008090700_6_28... 08/09/2008 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'alzheimer només es pot afrontar en companyia. Un sol no pot Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Girona Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Alzheimer Família Biografies Maragall Mira, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-09-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1175/19881124d_00317.pdf 7f4e0b738921f1f80d2bc8721942f3cf PDF Text Text JORNADES INTERNACIONALS D'HISENDES LOCALS CONFEReNCIA INAUGURAL DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. ?AS'OU?L MARAGALL, SOBRE "L'AUTONOMIA FINANCERA DELS ENS LOCALS I EL PROJECTE PROJE r'TE DE LLEI REGULADORA DE LES HISENDES LOCALS". Barcelona, 24 de novembre de 1988 �-9L'AUTONOLiIA i:I`iANCERA DELS F`.S LOCALS 1 EL P POJECTE DE LLEI PEGULADOPA DE LES HISENDES LOCALS. - Acuestes . -ornades que inaugurem avui sobre les Finances dels Governs Locals a Euro p a s'inicien amb una discussió q ue ja em dut a terne moltes vegades, i que, segurament, haurem de repetir també en el futur: és la imp ortància relativa dels diferents nivells de govern en el conjunt del sector públic. En concret, p arlarem de cadascuna r; e nuant ha de gastar lis Administracions Públiques sobre el conjunt de la despesa del sector públic. Fins als anys 50, la major part de la despesa p ública estava en mans dels Governs centrals. El proc é s de centralització va ex p erimentar una inflecció a p artir, p recisament, d'aquells anus, almenys a la majoria dels p aïsos de l'OCDE, iniciant-se així una tendércia a la descentralització. Es p ot afirmar que tan els ingressos com les des p eses dels Governs centrals expressats en termes de porcentatges sobre el total d'ingressos i despeses del sector p úblic, han anat declinant d'una forma estable �al llarg dels tíltims an y s. No obstant això, s'està produint un retrocès en la disminució del grau de centralització, com a conse q üència de la crisi econòmica dels últims anys, la qual obliga a realitzar un ti p us de despesa generalment atribuïda als governs centrals. En a q uests moments, a Espanya, s'està plantejant el -p aper de la despesa local en el conjunt del sector uhlic (-p rojecte de Llei de Finances Locals), una ve g ada a p rovada la Llei de Finançament de les CCAA (LOFCA). Abans d'entrar a analitzar alguns as pectes de la Llei de Finances Locals, hem de recordar el significat de l'autonomia local financera cue la suficiència oer als ens locals estableix la Constitució. La definició d'autonomia financera. - El concepte la definició p robablement, d'autonomia financera remet a una noció de la cual no dificultats exigeix insalvables, superar, pero l'aprehensió em p írica de la qual - la seva coedició - és �en canvi com p lexa i exigeix una aproximació acurada i Plena de dificultats. un amp li consens Segurament existiriar i?T t tun cte. considerar q ue l'autonomia financera dels governs sub- centrals es el ?oler real d'aquests governs sobre les seves magnituds pressupostàries d'ingressos _ de desnese_ s . Com mes gran és a q uest p oder -és a dir, com 771es g ran es la ca p acitat de les unitats sub-centrals de govern 2er a incidir en els seus ingressos i en les seves desceses- més gran és l'autonomia financera dels governs sub-centrals. Aquesta línia d'ar g umentació condueix de forma automàtica a definir dos financera: autonomia conceptes d'autonomia d'ingressos i autonomia de despeses. L'autonomia d'in g ressos és la ca p acitat cer a p oder determinar autònomament el volum i la composició dels ingressos d'una unitat de g overn. Naturalment, més enllà dels casos p olars, l'autonomia d'ingressos admet una gradació de situacions, caracteritzades pel fet que �-5- els q overns sub-centrals no . p oden decidir absolutament el seu nivell d'ingressos, atès q ue el volum total s'ha ie moure necessàriament dins uns límits no decidits pel nroni qovern sub-central, Però si que aquests poden decidir res p ecte a les variacions que han de tenir lloc en el marse. I, de la mateixa manera, aquests governs no p oden determinar completament la seva estructura de recursos, Però sí q ue naden influir en la confiquració total o parcial d'zlc,uns dels seas incressos. L'autonomia de des p eses, p er la seva banda, ès la ca p acitat p er a p oder determinar autònomament el volum i la composiciò de les des p eses. Atès que el volum absolut de despeses apareix estretament condicionat pel volum d'ingressos - entenent com a tals el conjunt de recursos, inclosos els financers, l'Hisenda d'un qovern determinat fonamental que nodreixen el contingut de l'autonomia de des pesa rau en la capacitat dels governs sub-centrals p er a poder determinar ner si mateixos les utilitzacions a què p oden destinar els seus recursos. �-6- cT ue Els debats es produiran al llarg d'aquestes Jornades coincideixen cmb la discussió al Parlament del Proincte de Llei reguladora de les Hisendes Locals, p retenen realitzar un balanç rigurós de quin j".-s l'estat de les Finances Locals del nostre país en relacie) a la resta d'Euro p a. miSs encara si tenim en compte l'horitzó de 1992, marcat pel proce' s d'integració europea en que també s'ha de involucrar la definició del p aper q ue han de g overns locals en el ten conjunt de l'activitat pblica. - El projecte assegurar de Llei d'Hisendes Locals la suficii.incia financera dels ens prete'n locals en base a una major pressi6 fiscal d'aquests sobre el seu municini. En p rincipi, la idea que cada nivell d'Administració pública assumeixi una política fiscal propia per a l'obtenci5 deis recursos necessar , es una idea correcta. El problema es troba en que, en la s tuaci5 actual de la pressió fiscal estatal, els municipis no tenen un jimbit de incid e. ' ncia suficient, i aix6 fa necessari contemplar altres mecanismes complementaris d'obtenció de recursos, com poden ser els fons de cooperaci5 o la participaci5 de tributs estatals. �-7- El fons de c000eraciò munici p al a Catalunya El projecte de Llei fa un cas endavant important, s'ha d e reconòixer l'esforc de l'Estat, p erò haurà d' anar acom p anyat del corresponent esforç p er part de la Generalitat, si realment es vol assegurar un nivell de sufici ncia financera de les entitats locals a è Catalunya, ja c- ue acuestes presten serveis d'àmbit r estatal, p erò tanbe d'àmbit autonòmic. En -aruesto lïnia, .s'ha de recordar rue en l'Assemblea de la r.1.C. celebrada a Reus, el Conseller d'Economia i ?inances de la Generalitat (Senvor Cullell en aquell moment), va assegurar que una vegada solucionat el finançament autonòmic amb la Llei de Finançament de les Comunitats Autònomes ( ja aprovada) seria necessari un fons de coo p eracio munici p al a Catalunya. Aquest fons, no solament no s'ha creat, sine; que, a mes, ara se'ns anuncia per l'actual Conseller de Governaciò que aquest fons serà dotat amb 1250 milions de p essetes, destinats però íntegrament a cobrir els �canitols I i II dels Consells Comarcals, i que els municinis unicanent es beneficiaran individualment d'aquest Sons, ja que els Consells Comarcals donaran "sunort alsmunici p is". Els ca p ítols I i II dels nressunostos dels Consells Comarcals són desneses de p ersonal i infraestructures, no són p er tant despeses destinades a prestar serveis als Ajuntaments. - L a Llei R eg uladora de les Hisendes Locals supedita creixement dels ingressos, en l'acom p liment orincici constitucional d'autonomia financera, a un augment de la p ressió fiscal dels impostos locals, que s'ha Re considerar q ue ós positiu en l'aplicació del princi p i de rendició de comptes de cada nivell de govern davant dels seus electors. No obstant aixo, com ja hem exposat abans, el nou sistema de finances locals no pot descansar solament sobre aquesta base i caldria arbitrar mecanismes complementaris, tals com la p artici p ació local en alguns dels imp ostos centrals nós forts (IVA i IRPF), i la fixació d'un percentatge estable en els ingressos de l'Estat i de les CCAA a través dels fons de cooperació. �-9- L.nb a q uests elements es dotaria de flexibilitat d'automatisme • l'actual _ rígida estructura dels ingressos locals. - L'article 142 de la Constitució i el 48 de l'Estatut d'Autonomia donen sòlides bases jurídi q ues a les comp etències de la Generalitat en matèria d'Hisendes Locals. La orópia Llei Municipal de Catalunya eronulgada l'any 1987 oreveu l'existència d'un Fons de G000eraclo Local de Catalun y a, a integrar en els p ressupostos de la Generalitat. `ïo sembla un bon inici d'actest fons que vagi destinat ínte g rament a les deseases de personal i locals dels Consells Comarcals. - El res ;polític dels Ajuntaments en el conjunt del sector públic dependrà cada vegada mes de la capacitat financera d'aquests p er a p oder p restar serveis, ja que, a nivell legal, les lleis sectorials no atribueixen funcions als ens locals, i es limita la q üestió a la distribució competencial entre l'Estat i les CCAA. �-10- Si els Ajuntaments han de tenir u n p es important en :gels drets socials (cultura _ benestar social en general), i no s'han de limitar a la cl a ssica activitat , e policia (autoritzacions i sancions), es fonamental que disposin de recursos económics, ja que per la via d e l'atribució legal de comp et è ncies en les lleis sectorials no sembla que es nuqui avancar molt. Un altre as p ecte a tonir en comp te en relació amb el projecte Llei d'Hisendes Locals, s la necessitat nue la Llei mantingui un àmbit munici p al propi, percruè les entitats locals ouquin decidir la seva política de recursos la suquin normativitzar (ordenances fiscals), i també perque suquin tenir un àmbit propi p er a gestionar els seus pro p is tributs (la contribució urbana: és un imp ost local o estatal?). - El p oder ncr a establir i regular els seus propis tributs, que la Constitució reconeix a les Corporacions Locals dins el marc a assen y alar per les lleis, queda recollit en les ordenances fiscals. La normativa fonamental en relació amb aquestes �ordenances està continguda en els articles 106, 107 i 111 de la L BRL. "La p otestat re g lamentària de les entitats locals en matèria tributària", diu l'esmentat article 106.2, "s'exercir3 mitjançant les ordenances fiscals reguladores dels seus Propis tributs, i d'ordenances generals de gestió, recaptació i inspecció. Corporacions ;podran Locals emetre Les disposicions internretatives i aclaratòries d'aquesta". Les ordenances fiscals entren en vigor al mateix temp s nue e1 pressupost de 1'exer_ciri següent a la seva a p rovació, seguint-se per a les mateixes i en general el trámit comú a tota ordenança local. Aprovació inicial del Ple, exp osició pública per a reclamacions i suaerènc cx i es resolució d'a q uestes, i aprovació definitiva en el Ple. L'autonomia municipal En l'àmbit financer, l'autonomia municipal s'extèn genèricament a dos grans àmbits competencials: el de la Hisenda munici p al, entenent com a tal el conjunt de fonts d'ingressos de què disposen els governs �-12- tributs, munici p als: substancialment; i cl °patrimoni c'. ^l i deute, molt conjunt de l'activitat financera aue a p areix relacionada amb la institució nressupostaria. Es evident r.ue és la inter-relació d'a q uests dos camp s alló cue constitueix: pròpiament 1'6mbit d'activitat financera dels munici p is. I dins d'aquest èmbit, en un altre cama, ha d'existir un nucli substantiu -aue arantitzi, en el sentit q ue abans se 11 ha donat, l'autonomia financera. Aquesta autonomia no tindria, certament, sentit en el cas que els municipis no tinguessin cap possibilitat de regular autónomament les seves fonts d'ingressos, és a dir, el seu volum i comp osició. I tamp oc no el tindria en el cas aue l'elaboració i l'execució del Pressupost estinguessin sotmesos a controls de tal naturalesa que la cap acitat de decissió municipal aparegués substancialment desfigurada. Es més, p robablement, l'existència d'autonomia financera, en a q uest sentit, constitueix un dels punts decisius -sinó el més imp ortant- p er a l'autèntic grau d'autonomia dels municipis. calibrar � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4081 Title A name given to the resource L'Autonomia financera dels ens locals i el projecte de llei reguladora de les hisendes locals / Conferència inaugural de les Jornades Internacionals d'Hisendes Locals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Sarrià, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Gestió pública Municipis Finançament Legislació Barcelona Acció política Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-11-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/947/Revista_de_Girona_n119_1986_PM.pdf 4080388ded0bddff9ce4f8afdc168a22 PDF Text Text ELS ALTRES GIRONINS "A mi Rupia m'estirava molt", diu Pasquai Maragall assegut a la taula del seu mas mentre contempla ies tortades "olímpiques" de Banyoles. es deis revolts que baixen cap a Parlavá, deixant la carretera general de Girona ala Bisbal i Palamós, es veu el mar, per primer cop, venint de Barcelona. Es veuen les Medes i el Montgrí allargassat i de seguida, a l'esquerra, per sobre de Foixá, es veuen Roses i el Pañí. És a dir, l'Empordanet i l'Empordá. Estem a Rupia. Vet ací el seu encant. Quan era menut i anávem a Empuñes a veure els Rubert, si no passávem per Medinyá i Sant Jordi, si agafávem per dintre de Girona i Sarria cap a Flagá, amunt i a l'esquerra, teníem el shock del mar a Rupia. I com que les primeres impressions son les que compten, vet aquí que molts anys després, quan tornant de New York anávem a Can Abadal amb en Lluís Argemí i la Carmen i l'amic Da Cal i la Dorsey, Rupia a mi em tirava molt. D Uencant de Rupia 512 I �"Des de la Tálala de Rupia es veu l'Empordé que van trabar els grecs que van arribar ta más de dos mil anys". Un b o n día de la Setmana Santa de 1976, el veterinari de la Bisbal, en Coll, q u e ara és regidor de la Bisbal, ens va d u r peí camí de la térra negra fins a la Talaia. Allá hi havia dos masos abandonats: Can J e p o t i Can Planes. A Can Planes hi havien estat la Maria de les Ulleres i el Carrión Capitán, un matrimoni andalús q u e hi va plantar u n a olivera al davant i q u e va baixar al poblé quan es van fer grans i els filis havien marxat j a per fer de paletes. Ara, la casa era buida. Pero els neis paletes n'havien arreglat el sostre —^que és el mes important— i hi havien instal.lat Faigua. I a banda i banda, el Canigó i les Medes. Tot el q u e h o m pot somniar. Els vells de Rupia ens van fer l'arribada agradable. El "sueco", el Pepet de la Font i el Pitu Bosch, que era el majordom de Ca l'Abadal. Ara tots tres j a no hi son. I jo em pregunto q u e com ens ho haguéssim fet sense eils. El Pepet de la Font, que m'ensenyavales plantes i em feia els empelts deis cirerers, és aquell que em va din "Aixó és margall; no val res". I quan jo li vaig contestar q u e j o m e ' n deia, va rematar: "Ais conills els agrada". En Pitu va plantar els rosers, q u e encara ahir, a final de novembre, florien. I el "sueco", q u e feia Revista d e Giiona quilómetres c a d a d i a a m b e l s e u inseparable " C h u s qui", un goset al qual li va fer matar u n Iluert, u n petit drac de quasi dos pams, que li plantava cara, que el mirava desafiadorament. El " s u e c o " era esclopeter de País. Se'l coneixia per aquest n o m de guerra com una reminiscencia de les seves aventures en el m ó n no tan llunyá del contraban. Vam aprendre molt deis vells. Les meves filies i j o vam obrir u n a llibreta-diccionari per anotar-hi els mots que desconeixíem: Iluert, escalipanxos, franca (parladora), llampigu i tants d'altres. L'Onze de setembre d'aqueU any vam posar les quatre barres i va venir la Guardia Civil. Ara j a és diferent. Ara j a tothom és nacionalista. Des de la Talaia es veu í ' E m p o r d á q u e van trobar els grecs quan van arribar fa mes de dos mil anys: únic, verd, suau i mes gran o obert cap al Nord. PASQUAL MARAGALL I MIRA Pasqual Maragall és alcalde de Barcelona. I 513 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'encant de Rupià Subject The topic of the resource Catalunya Alt Empordà Rupià Description An account of the resource n. 119, novembre 1986 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Revista de Girona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. "A mi Rupia m'estirava molt", diu Pasqual Maragall assegut a la taula del seu mas mentre contempla les tortades "olímpiques" de Banyoles. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2596/19850110_EstatCiutat.pdf bae86c737bcb11841386d37702d57c35 PDF Text Text Balan<; de l'any 1984 Fa un any vaig venir aquí per presentar la meva visió sobre el que havia estat l'any 1983 pera Barcelona. Ara hi he tornat perque vull que aquestes reflexions de !'alcalde de Barcelona es converteixin en una tradició. Penso, també, que aquesta casa és ellloc adient perque el meu missatge arribi al ciutada. Agraeixo, dones, a 1'Associació de la Premsa de Barcelona la seva hospitalitat. Aquest vespre repassaré la marxa de Barcelona durant l'any que hem acabat i quina influencia hi ha tingut l'Ajuntament. Distingiré l'ambit de la ciutat i el de 1'Ajuntament, com a corporació i com a prestador de serveis. Aquests dos punts de vista estan íntimament lligats: la reputació de solvencia que té Barcelona als mercats internacionals de capital, per exemple, és fruit de la seriositat de les mesures d'austeritat, sanejament i control de les despeses de 1'Ajuntament i lógicament deis habits de bons contribuents dels barcelonins. Coma alcalde de Barcelona, d'altra banda, comparteixo amb tots els ciutadans la preocupació per alguns 27 �problemes especialment difícils de tractar i per les seves repercussions, molt directes a la vida quotidiana: em refereixo a la persistencia de l'atur, de la crisi económica. Pero també explicaré quina ha estat l'actuació de 1' Ajuntament per pal.liar aquests mals. Hauré d'esmentar, a més, la preocupació de l'Ajuntament que presideixo pel fet que els pressupostos de la Generalitat apro ats recentment no recullen una colla de compromisos pactats previament. Aixo posara en perill realitzacions tan importants per a la ciutat i per a tot Catalunya com la reforma del Palau de la Música, el Fossar de la Pedrera, la recuperació dels Porxos d'En Xifré o el pla de construccions escolars, l'INEF, el túnel de Vallvidrera, etc. Acabaré aquest balan<; de l'any amb una referencia a alguns dels exits que hem assolit: el conveni amb RENFE, la Comissió de Seguretat i els plans d'emergencies. El fred d'aquests di es, per exemple, ha permes demostrar la preparació dels serveis municipals. La xarxa principal dels carrers de Barcelona ha funcionat en tot moment, malgrat la neu i les baixes temperatures. Només cal comparar-ha amb el que ha passat a les autopistes i les carreteres principals de la resta del país per copsar la importimcia d'aquest fet. Una altra cosa és el funcionament dels serveis públics en general, inclosos els no municipals, i el grau d'informació que tots plegats hem de poder donar en aquests casos. Durant l'any 1984 s'ha concretat la idea de la projecció internacional de la Barcelona metropolitana. Miraré d'explicar aquesta concreció i aquesta presa de consciencia les quals segueixen una linia coherent d actuació que enlla<;a el que vaig anunciar en succeir Narcis Serra amb el programa electoral peral 1983, el Pla General 19841992, el programa d'actuació municipal 1984-1987 i els pressupostos ordinaris i d'inversions del 1984 i el 1985. Aquesta Hnia d'actuació ha permes programar l'execu- 28 ció, durant els proxims quinze mesos d una inversió real prope!a als 29.000 milions de pessetes. És per aixó que p~c dir _q~e SI 1 any 1984 ha estat l'any de la concreció d Idees 1 1 any de }a programaCÍÓ el 1985 sera l'any de !'eficacia i de les decisions. . Barcel_ona ha assolit durant l'any passat una projecci"ó mterna~wnal com _mai no havia tingut en un període de normalltat. Vull dir fora dels períodes marcats per les dues gr~s exposicions universals deis darrers cent anys. La candidatura als Jocs Olímpics del 1992 ha estat un marc privilegiat dels esforc;os de promoció de la ciutat peró és ~olt, ~portant de destacar que aquest gran projecte no es l umc motor de la vo]untat de Barcelona de ser present al món. Els Jocs Olímpics són actualment un dels esdevenim~nt_s de major ressó internacional -probablement el mes Important-, peró Barcelona no condiciona la seva vocació de capital a aquesta carta. Que Barcelona aspiri a ser la seu del~ Jocs del 1992 és la conseqüencia d'una voluntat P!eeXJst~nt; de la voluntat de presencia que ha portat la cmtat a m ventar formes d atreure l'atenció del món, cada dues generacions. Voldria destacar avui que durant l'any 1984 s'ha avan9at en el ~í d~ racionalitzar l'esforc; de promoció extenor deJa cmtat 1 de reduir la seva excepcionalitat o els tr~ts mé~ sul?erficials i folklórics que aquesta activitat pogues tenrr. S1 repassem el que s'ha fet en els darrers mesos en aquest terreny trobarem ben facilment la diferencia que estic fent notar. L'Ajuntament de Barcelona l'Alcaldia de Barcelona més c_oncretament ha estat sempre una institució que h~ mantmgut uns contactes internacionals actius. També és cert, peró, que aquestes activitats de relació exterior han estat marcad es sovint per un caracter protocolari de respecte envers la llarga historia de la ciutat i la institució. <::;rec que hern posat ja les bases per a una política extenor de Barcelona que sigui una eina útil per a la recupe29 �ració de la vitalitat, la fon;a economica i el dinamisme ,. cultural de la ciutat. És encara aviat per enumerar els resultats d un,a pohtlca que tot just ha comen9at _a desple&a~-se pero alguns símptomes en són molt positms. No se stla signatura del tractat d'adhesió d'Espanya es fara. <?,no 8; ~arcelona. Tanrnateix és ben cert que una dec1s1o positiVa no s~r­ prendria ningú. S h<l; c_~n v~rti~ en ~ormal per a ~~plís­ sims sectors de 1'op1mo pubhca -1 per a 1 Ad:numstr~­ ció- allo que fa només uns quants m esos podna veure _s com una pretensió fora del nostre abast. De fet la dectsió de fer a Barcelona la reunió-cimera hispano-f~ance~a va ser del mateix ministre_espanyol d' Af~rs Exten~rs; Es una iniciati a que va sorg1r amb natu~ahtat perque ~ havía anat creant l'atmosfera adequada 1 tambe perque des de 1' Ajuntament de Barcel~na s~havia demostr~t a.bastament una capacitat orgamtzatlva ~~ m?ltes. 1 d1 erses ocasions. I el que encara és més deciSlU s hav1a f-orr~:m~at una política d' afirmació de la voluntat de presencia mtemacional de Barcelona. ,. És també un fruit destacable d aquesta pohttca la declaració pública de 1 ex-ministre. fr_apces d Afers ~xte­ riors i actual comissari de la ComiSSIO de les Co~~~utat~ Europees Claude Cheysson so~re _la poss1bihtat 1 conveniencia que Barcelona esdevmgw en el futur la seu d'alguna institució comunitaria europea. Durant l any 1984 l'alcalde de Barcelona s _ha e~t~e­ vistat amb molts ambaixadors com és norrnalt tradiCIOnal ha vist també molts presidents i alts representant~ de destacades empreses multinacionals i ha fet alguns viatges a l' estranger. La defmició previa dels grans trets d~l que ha de ser la política exterior de Barcelona ha perroes obtenir d'aquests contactes alguns resultats prometedors. . . Aquest seria el cas per exemple de la meva vtslta a Corea del Sud motivada per un fet aparentment protocolari i intran~cendent com és 1agermanament amb la 30 ciutat portuari~ _de Pusan. És important de subratllar que aq_uesta VISita va permetre l'establiment d'unes ~o!lnexwns de molt alt nivell que bauran de ser molt utlls en el procés de promoció de la candidatura otímpic~ en zones del món a les quals tradicionalment bem tmgut un accés molt limitat. Els resultats de la visita es van poder constatar duna maner<l: gairebé immediata d'altra banda en el curs de les accwns extraordinaries de promoció' realitzades a Los Angeles, on la pre~~ncia de <;or~a va ser molt importru;t. Tota aquesta accw de presencia directa ens ha permes conf~ar un COI? més que _Ba~celona té un pes important 1 allo tan obv1 que Sl extstetx a més una política e! pes de Barcelona es pot usar d'una manera útil pera la CIUtat. . No vull comen9ar ara a explicar l'operació de presenCia a Los Angeles perque va tenir un ampli resso a la p~emsa. No~és remarcaré que moltes coses seran -ja son- més facils per a Barcelona, després de Los Angeles. Barcelona és mes coneguda en un món tan crucial coro el nor~-~erica i nosaltres hem obtingut també una informaclo molt valuo~a. sobre persones, entitats i empreses que ,P?den ser decistves per a algunes de les opcions estrategiques que Barcelona esta prenent. Que Barcelona esta en el camí de ser una ciutat cada cop IJ?-éS eficient i més útil per tant per als seus ciutadans 1 p~r a tot el p~ís que té al ';iarrere explica la resposta ~os1t~;'a que. la cmtat ha obtmgut en la seva acció de proJeCciO extenor. No es pot separar la declaració perla UNESCO de l'obra de Gaudí coma patrimoni cultural de 1~ bumanitat de l'a~ció ~e promoc~ó mantinguda davant 1 esm~ntada orgarutzacw mtemac10nal i de la visita del seu director general a Barcelona, ara fa justament un any. _Algunes grans inversions internacionals possibles no s'mstal.l~ran a Barcelona i aquí seria convenient, potser, de reflexionar sobre la manca d'una major unitat d'acció 31 �a Catalunya en una qüestió tan important; p_ero ~l.que és important amb vista al futur és. la normahtzacw, d_e la nostra oferta i de les nostres opcwns, que des de 1 AJuntament i la CMB s'ha tractat d'estimular i que esta donant ja uns primers resultats. , . Vull dir que s ha fet un esfon; notable d ac!anment de 1' opció e~trategica ~e Bar~elona, ~e 1~ se ya ~rea metropolitanJi 1 encara mes enlla pe,r la I~dustna d alta ,tec~o: logia. Es una opció que ara s exph~a amb co~ere_ncia 1 sistematicamente, que té en la candidatura ohmp1ca un marc molt suggestiu, que ~m;npta aJ!lb el suport de la Direcció General d'lndústna 1 que m1rarem de pr~mo~; re per mitja de la nostra col-labora~i?, amb l'or~amtzacw de Regions Europees de TradiCIO Indu~tnal RETI. Aquesta és la política que ~ns p~rmetra temr una nova fabrica d'ordinadors de l'Obvettl, una planta de Hewlett & Packard el Centre de Microelectronica de Bellaterra una ampli~ció de Nissan/Motor lbe~ica i, e~pe~em, les noves implantacions que aquesta reahtat ha d estimular. Des d'una altra perspectiva, s'ha ~e~ durant l'a~~ passat un esfon; continuat de promoc10 de la pOSICI? de Barcelona com a capital d'una am-pla zona geografica transpirinenca a la qual hem d<?nat ja un no m de marca -el Nord del Sud- que resume1x bastant fidelment una de les tensions fonamentals d'aquesta terra. Que aquest Nord del Sud constitueix una realitat és una de les constatacions que ara puc fer després de la resposta que han suscitat les accions realitzades amb aquest planteJament. No és una regió de fronteres ben definides pero podriem suggerir que abasta, a ~és de Catalunya bona pa~ del Migdia frances que gravtta sobre Tolosa total~ reg1o del Llenguadoc-Rosselló i probablement, la franJa urbana de la Costa Blava. . En aquest terreny, totes les propostes .de m1llora de relacions han estat acollides amb un entusmsme sorprendent. De fet, el procés que va sorgir a la superfície amb la visita de l'alcalde de Montpeller a Barcelona, no sola32 ment v~ iniciar. un camí que ha condui"t a l'establiment fa no mes uns dtes d'una linia aeria sinó que va estimular ~bé _!'alternativa pr<?moguda amb for9a des de la Pres1de~c1a de la Generalltat d unes relacions especials amb l 'AJU?-t~ment de Perpinya. El que es rmportant és el canvi drastic de l'equilibri que s h_a produYt en la regió meridional francesa que amb la mcorporació d Espanya a Europa ha passat de ser cul-~e-:s~c a zona de pas. Barcelona té ara unes enormes poss1bll~t~ts ~e fer valer el seu gran pes especific en una zona pr!vil~giad~ en molts asp,ectes en la qual no té una c~mpetenc1a ga1re d_efmi~a. ~s en aquest context que s ha de veure el canv1 qu~tatm que suposa la mili ora de la x~a de les comumcacwns convencionals que s'esta real1tzant am~ la línia ~~ria Barcelona-Montpeller l obertura del túnel del Cad11 encara més amb 1establiD?-ent proper de 1 enlla9 aeri Barcelona-Tolosa. Són accwns com_aguestes les que poden permetre que Barcelo~a consolidt . un paper. de capitalitat tot aportant els mstruments 1 els serve1s d'una metropoli moderna: el port, un aeroport de connexió amb les xarxes intemacionals, un centre de serveis i Wla ampia oferta cultural un D?-ercat central i una substancial concentració universitana. ~quest any , _cm.~ 1any pas~at. com vaig dir en constitm~-se el co~s1ston que pres1de1xo, com no ero cansaré ma1 de r,epetrr _vull es~entar els esforc;os per fer de Barcelona 1 autentl~a .capital . de Catalunya la capital que C:at.al:uny~ mereiX 1 necess1ta. I també vull subratllar que a~o 1mphca que Barcelona ha de ser també una capital d Espany~. En fer balanc; del 1983 vaig dir que l'area me~ropohtana de ~arcelona anava adquirint empenta i s,ohdesa com a cap1tal de Catalunya i d'Espanya. Durant 1any 1984 hem vtst fets palpables que donen més for 9a a aquesta afrrmació. ~arcelona ha tingut un paper important en el reconeixement de la Corporació Metropolitana als pressu33 �Corpopostos general~ de l 'Estat. p er primera s localvegada, més, allaFons de ració ha e~~at mc!o~a e~~ unr~~s ondran al voltant de CooperaciO Murucipal 1 h¡oanvl d='aixó l'Ajuntament 3.800 milions de p~ssetes. ca seva parti~ipació al made. Barcelona · ,veura · unafrenada mostra Ide com l'AJ·untament recod teiX fons. AI~o es . és la ciutat estricta i és capay e neix que la cmtat Ja no . . t de l'area. fer renúncies en ben<?fiCI del ~to~~u~avantera deis muniBarcelona vol contmuar seperie~cia en descentralitzacipis espanyols. La nostt_ra estimulant la curiositat de ció p~r _exemple con mui d'arreu del món. Al mes ~.e mumctpiS de tot _Espafya. omades de descentralitzaclO mary varo orgamdz~. ~cies ciutats van coneixer la nos. on repres~nta_nt~ e IV sar els seus problemes. tra expen~nci_a I van e~o rn de les grans ciutats _I El semman _sobre ( gove re i la creació de l'Instlarees metropohtanes», ~1 setemb octubre són també extut d'Estudis Metropohtfnsta~ ~e consolidar Barcelona ponents de la ndostdrabvf ~~re la gestió de les ciutats. com un centre e e a ol que estem La capitalitat ~~talana d ~~:~t ef~fa~ir de focus d'irconstituint es mamfest~ ~am elona L'any passat vaig alLiceu com a teatre de radiació cultural qu~ .te are l~dir a 1~ consagra~~! ~S~~~~~a tingut el més ~lt reco1 opera d Espanya. , . de S M la reina a la maugraneixement ambla pre~~ncia La .vi;ita de S.M. al Musep ció de la temp.orada d op~ra. ue el Museu Picasso no ~s Picasso tambe enps _recor ~eÍ3arcelona, de Catalunya: es d'Es an a . tan sols el Museu Icass~ també el. gran ~usey p~:~:~ expo~ci6'n~ inicia des aquí Tambe J?O~na par a; altres ciutats, com la de Duque han viatJat desp;ett~ . . el ressó de les quals s'ha champ a la FundaciO . Iro ~1 cas de l'exposició homeestes a tot Esl?anya com e~ocar la divertida polémica Herge~ q?e va pr~ de la «línia clara» en el natge apartidans entre I contrans cómic. e; 34 Tots aquests exemples em confirmen que el camí que portem és encertat. I els encerts són merit sobretot de la vitalitat creadora que aquesta ciutat sempre ha tingut de la capacítat dels barcelonins de reaccionar quan tenen davant un repte capay d'il.lusíonar. Una capacitat que é més admirable quan es manifesta en epoques de crisi económica d atur i d'un cert pessimisme internacional. Pero també cree que cal reconeixer la part de merit que hi té 1 Ajuntament. Cal veure com la Vitalitat dels barcelonins estimula l'Ajuntament a treballar millor i com un milior treball de l'Ajuntament pot afavorir el prestigi i 1 eficacia de la ciutat. L any 1984 va comenc;ar la vigencia del programa de quatre anys. Aquest programa, recordem-ho estableix les linies d'actuació que configuren el model de la ciutat al Pla General1984-1992. La primera anualitat d aquest programa va ser el pressupost d inversions del 1984 aprovat definitivament el 3 d'abril del 1984. L Estat d execució d'aquest pressupost ha demostrat la capacitat deis servejs de 1 Ajuntament per gestionar projectes de l'ordre de 10.000 milions de pessetes en un any -molts d'aquests projectes es realitzen aquest any entran t. És un programa que .desenvolupa les orientacions que es van exposar en inicjar el mandat 1983-1977 i que en el terreny concret de les inversions es tradueix en un objectiu primordial prudencia: consolidar les expectatives, no crear-ne de de més. He dit altres vegades que en els primers tres anys d ajuntaments democratics es van alliberar les expectatives acumulades durant quaranta anys. Si aquestes expectatives continuessin creixent superarien totalment .la capacitat de l'Ajuntament. La consolidació de que he parlat constitueix a acabar, i acabar bé, els projectes que han nascut de l'eclosió del primer mandat. Al programa d'actuació vam dividir les arees de l'Ajuntament en quatre sectors: 35 �- arees d'infrast~uctura urlban~~ ensenyament, sanitat, - arees de serveis persona s, e serveis socials; - arees de ser~ei~ urb~?s.; ern lligades al funciona- arees d'admimstraclO 1 gov . ,' . . 1 · d 1' AdministraciO mumclpa · . ment IJ?-t~rn 19~0-1983 la distribució de les inversiOns Al penoestes grups d'arees ha estat el següent: entre aqu % 62,70 24,42 10,48 2,4 1983 Infrastructura urbana Serveis personals Serveis urbans Administració i govern Al programa de quatre anys, la distribució propasada és: 60 Infrastructura urbana 17 Serveis personals 13 Serveis urbans 10 Administració i govern .f fl xteix amb claredat el proEn aquestes ~ res es _re e dels serveis personals posit de ~ontemr el ~re¡x.e!ll:~ersió que els serveis u~­ pero contmua absorbmt m~s. · , de les arees d'admlbans. L'augment de la parudc¡pac10d ·tzar tecnificar i . ., n a l'afany e mo erru il rustrac10 respo . . . , que ha de permetre un m mecanitzar l'a~m¡mstrac10 lor se~ei als _cmtadan~ tructura urbana s_s)n potser Les mve~s10~~b~~ 1r:~tivitat municipal. Es aquí on una forma física. l'aspecte mes yts 1 . el model de cmtat prevts{ br:rir a la ciutat nous espais ,Aquest any ~~mdf~~strelles Altes a la Zona Franca. . d'"lla ue s arregla a Barcelopublics, ,coro e. Jar . 1 Aquest es. el pnmer m tenorq: · · · ' bl"ca Es un exemple del· que es, pot . na amb llllClatwa pu. l ·. d'illa coro a espai pubhc. fer per recuperar els mtenors de 36 Hem comprat també l'interior de l'illa de la Torre de les Aigües a 1 Eixample, recuperant alhora un espai públic i una pe~a de singular valor arquitectonic i historie. A Horta, el velódrom i el seu entorn, ultra la significació com a equipament esportiu d'abast metropolita, són un exemple d'integració d'edifici i paisatge. I només cal passejar-s hi diumenge al matf i veure la quantitat de gent que hi va per comprovar com l estetica no esta renyida amb la rendibilitat social. La plaQa de la Palmera, a Sant Jyiartí, és pel1984 el que va ser la pla~ de Sóller el 1983. Es una altra materialització de la voluntat de dignificar els barris periferics amb espais públics de gran qualitat i disseny cosa que hem qualificat de monumentalització de la periferia. Els jardins de Salvador Allende, la pla~a de Cirici Pellicer la pla~a de Mossen Cortina, les places de la Mare de Déu del Coll, Santuaris i Hortal, són altres realitzacions del 1984. Ha quedat acabada la primera fase del Moll de la Fusta que ha permes l'accés del pública la vora del mar. Es tracta d'una obra exemplar per molts motius: il.lustra les possibilitats de cooperació amb una altra entitat, en aquest cas el Port Autónom; és una de les més significa tives del proposit d'obrir la ciutat al mar; i pot considerarse també una recuperació peral ciutada d'espais industrials obsolets. Un altre cas de col.laboració positiva amb altres institucions en aquest cas la Pira és el del nou disseny de l'avinguda de la Reina Maria Cristina que vaig inaugurar el 20 de gener. En un altre ambit, vull recordar la finalització dels aparcaments de l'avinguda de Gaudi i de la pla~ del Sol; la primera fase d ampliació de la Riera Blanca; la primera fase deis espigons del carrer de Ginebra i del carrer de Bogatell obres fonamentals per a la regeneració de les platges de llevant i per evitar les inundacions per manca de capacitat de les clavegueres. 37 �. t banístic s ha fet un esEn el camp del.planeJam~~ ~·~ marxa algunes de les for<t per sistematltzar t po .ó de la ciutat encaUades grans opcions de r~r~~~~~ci projectes relatiu~ al Moll durant molts anys. s al Cinturó del L1toral al de la Fusta abans est;nenta¿. turó al ramal ferroviari ., Segon Cinturó al Pnmer m són exemples d aq~e~\a PJ~g~~[afc~~· la Zona Costa?eAmb l avan<t de a . ferencia que permetra el ra s ha establert el mba!c ~~:~t entom del passeig de desenvolupament ur a P Cades I. h de permetre compleS'han redactat els plans que ::encara hi queden: V all tar la ciutat ordenant els bmts q ona i les Glories. d'Hebron eix del carrer de T~rrf! Ciutat V ella -Raval Han estat aca~ats els PERl e e ·untaroent amb la Santa Caterina 1 ~arcel~net~- ~alt~e dels grans reptes recuperació de 1E1Xamp e son del nost~e mand9~t4 fer un seminari sobre vies ~a~iAl malg del 1 . es va d acord els criteris tradtClOques on va ser posslbleposar i arquitectes sobre el paper nalment op~sats d en~myrs· , de la ciutat. Les concludels grans e1X<;>S d~ c¡rcu actoes afrontar més racionalsions del semman han per:r? pel que fa a tes intervenment el prog'fa!lla d actua~a emprendre a la xarxa cions urbams!Iques q~e de les comunicacions entre viaria co~. son 1~ ml. oi~ntre l'Eixarnple i Sant Mart~ Sant ~artl 1 Nou darr;:_ d Prim Aragó Guipúscoa 1 pels e1xos de Bac e 0 a Cristó~al d~ ,Mour~. . 1 iutat coro la del país, es La s1tuac10 economl~~ ?e .~~e l'atur En canvi, altres caracteritza per ~a .Per~lS encl unten a una recupeindicadors d act1v1tat 1d~ c~msurn ap ·al Vindicador . d de l'actlv1tat empresan . . ració sost1ngu a , t ular és el de noves soc1etats de creixement ~es eMspec ac til que han passat de 1.342 inscrites al Reg¡stre ercan el 1979 a 4.70q e~ 1984. bl que la millora de l'activiNo obstant aixO, no sem a 38 tat empresarial sigui suficient per frenar el creixement de l atur. L'Ajuntament de Barcelona és conscient del cost social de l'atur i de les dramatiques situacions individuals que les estadístiques amaguen. Consegüentment ha es!at .cr~ada .una Po~enc}a per al Desenvolupament Econm;ru.c 1 Soc1aJ que tmdra la responsabilitat d'impulsar act1v1tats creadores d'ocupació i de coordinar totes les iniciatives adreyades a fomentar l'activitat económica de la ciutat. Voldria il.Iustrar com els esfon;os fets en la reforma de l'administració, sota els criteris d'austeritat, eficacia i control de la despesa, es tradueixen en un augment del prestigi de Barcelona. La comunitat bancaria internacional coneix per mitja ~e les liquidacions dels pressupostos, 1 esfo~9 fet per 1 AJunt.am,en~ de Bar~elona en la reducció de despeses i recone1~ 1 ev1dent millora de la situació financera que s ha reg¡strat en els últims anys. La Llei de Sanejament del ~~ de desembre ~el 19~3 va confirmar aquesta situacw. No exagero SI us die que a la Coordinació de Finances hi ha autentiques cues de representants de bancs estrangers oferint-se com a directors de préstecs sindicats. Quan a l'abril passat 1Ajuntament va anunciar el concurs d'ofertes peral fmanyament parcial del pressupost d'inversi~ns del .1984 s'hi van presentar quinze grups de bans mternacwnals. El 30 de juliol es va adjudicar a un co~o.rci dirigit pel Crédit Lyonnais que havia ofert 23,7 m1hons d ECU és a dir, uns vint milions de dolars o 3.000 milions de pessetes, amb un marge 3/ 8 sobre el Libor durant tres anys i 4/8 per a la resta del temps, una maduresa de deu anys i un període de manca de set anys. Aquestes condicions eren les millors que cap pres.tatan espanyol havia obtingut mai al mercat financer mte.r:nacwn~l. I ~quest precedent va facilitar que la qenen1:ht~t obtmgues. al setembre un préstec en condicwns s1milars una m1ca més car perque no tenia la ga39 �, ill que els obtinguts fins · de l'ICO , pero rantla . encara . · , m or· ola ara per cap altra mstltuc1o eJpany ia nostra feina a Vull repetir d'altra .ban a~ que 1' 1 vada conscien1' Ajuntament es veu elstl!fiulaEdlabpare~el~~í és un contri1 u . ' · a dels barce omns. . c1a C1V1C M, d 1 90 % dels subJectes a a C:T buent exemplar. ,e~ e 1 ntari La recaptació de l'lmhan. paga~ en elJ?~no e vo :u robé. exemplar. l aixo no és post de c1rculac1~ h!_ill~~~ t~e la gestió i a la netej.a del~ degut tan sols .a a . ó també al fet que el cmtada padrons que h1 hJ h~~t ~~erminat nivell de serveis ha sap quep~r gau 1f l un s diners no són malbaratats. de pagar l ~~p quale e s s~~ al tanmateix no és elevada. La press10 fisc. muntclp .ci als incloent-hi ordeEl conjunt de~s tmpostos mum P 3 8% del PIB de Barnances fiscals 1 CTU represe~a l~ ~1 1985 una familia c~lona. Seg~ms ,eAl~ n~stresn~ u~~s 24.000 pessetes, ent~~ tlpus pagara a 1 JUU ame eram ( 1 000) depurac10 do.OOO). escombraries (7 .2~0), cl~~e(~ SOO) i d'aigües (1.400) c¡rcu ac10 . · mambla desSón xifres prou raonables S1 le~ c~mpa~t família i any pesa anual prevista per al roa~~: }~~flia~s que és de per l'enquesta de pressupos ero 1 1 -~:P~:;e~~~eÓ~sde l'eficacia en la gestió, ~~f~~~~:U que el 28 de novembre passat ~s va~ p_re~~~~rsion.s pel Plenari els pressupostos. ordn~ans 1. ubstancialment 1985. Aquesta pres~ntaclf' con]:~a ~~lt considerable. abans de comenyat 1 ~ny' es:~:Ut ra~ica en la diferencia Pero la novetat mes tmp ost ordinari que entre ingressos i despeses d~lJ~e:riressupost d'~ver­ p.ermet el financ;a~ent p~r~e 3 .704 milion.s, es fa se.nse SlOn~. Aquest esta.lvt, que,e~ a la sub· ecció al criten de redmr les pres~ciOn{a grac~titat estal~iada hauria estat maxima auste~tat. . q:sos baguessin coroptat amb més elev.c:da Sl els m~.t ti de l'Estat pels serveis que 1 aportaclo de la Genfueracl· ~ del seu caracter de capital. presta Barcelona en n 1 40 He dit mol tes vegades que 1'Ajuntament de Barcelona i les seves empreses municipals les institucions i els consorcis en els quals participa i les contractes que controla, constitueixen la concentració productiva més complexa i de major significació pública d'Espanya. El volum delpressupostos aprovats per aquest any, 76.354 milions al pressupost ordinari i 14.234 al d'inversions, ho confirma. Últimament hem sentit a parlar molt de la baixa de la contractació pública. Cree que la consideració d'aquestes quanti tats permetra concloure que la incidencia de 1 activitat municipal a l'activitat económica del país pot ser notable. Em referiré ara molt breument a les actuacions més significatives de les al tres arees de l'administració municipal. I vull destacar molt particularment les activitats de Protecció Ciutadana perque constitueixen una prova molt satisfactoria de la capacitat de resposta de l'Ajuntament davant el problema de la inseguretat. En el terreny de la seguretat, l'any 1984 ha estat marcat per la racionalització d'un problema que tendía a ser afrontat visceralment. El problema de la seguretat és greu i complex no té una solució facil i exigira molts recursos i, sobretot, un profund can vi d'actituds que permeti la maxima col.laboració entre les institucions. He d afirmar amb tota la solemnitat, que el balanc; de la Comissió T ecnica de Seguretat Urbana i de les comissions que s'han anat posant en marxa durant l'any és extraordinariament positiu. Sabíem tots que costaría molt de dedicar un any sencer a la reflexió 1analisi, el debat i l'estudi perque la pressió dels esdeveniments delictius constituiría una temptació gairebé irresistible a deixar-se caure en la demagogia i l'electoralisme de baixa cota. Pero, ara que !'experiencia té prop d'un any, els qui ens varo comprometre amb 1'opció racionalitzadora i a situar el problema de la seguretat en un ambit de consens 41 �i fora de la lluita partidista tenim motius :per sentir-nos esperan9ats. Estic conven9ut que, tot 1 els drames concrets que hem sofert en el~ ~~~ers dotze meso~ els ciutadans entenen que el caro1 mtc1at és raonable 1 que pot dur resultats positius. Cree que . després del debat que la Comissió Socias ha tingut la vtrt;tt de p_romoure, els ciutadans de Barcelona estan ara mes ben IJ!formats sobre la realitat dels problemes de la seguretat 1 les causes dels delictes. La realitat és que la Comissió Te~n~c;:t ~e Seguretat Urbana i el debat suscitat han generat m1clat1~es 9u~, tot i el seu caracter incipient suposen un canv1 drastlc e,n relació amb les practiques i els enfocaments de fa no roes un any. Les actuacions policíaques conjuntes ja no són una excepció SÍD;Ó un~ realitat que ~_'~mJ?OS~ ~n la normalitat de cada d1a. I son una consequencta log1ca del fet que per primera vegada els problemes de la se~re~at han estat discutits entom d'una taula per totes les mstancies implicades, per unes institucions g~e pns fa molt poc queien freqüentment en la temptacH~? 1gnorar-se o bé d'atribuir-se mútuament la responsab1htat de les falles del conjunt del sistema. .. ., . . . ., El nou esquema de responsabihtzaclO 1 part1ctpac10 global ha estat establert tamb~ en ets d~strictes on, també per primer cop ha estat poss1~le reumr les pers~ne~~ ,les institucions i les entitats relacwnades amb la delinquencía i les seves causes, i que tenen un coneixement directe de la situació en uns barris concrets. . En el context d'aquest nou marc més racional i exlgent la participació de la Guardia Urbana en ta g.lfes de protecció s'ha incrementat en un 100% ~n relac10 amb el nombre de serveis prestats 1 any anter.wr. El refo~9a­ ment de l'acció protectora ha estat parbcularment liDportant en el Barrí Antic i en els mercats. . És de justicia referir-se també a 1~ tasca re~1tzada ~n el camp de les emergencies. En la pnmera mettat de 1 any passat es va concloure la tasca d'elaboració dels plans 42 d emergen9ia sect<;>rial. La validesa d'aquests plans s ha dem.ostratJa repetlda,m~nt durant els darrers mesos amb m_otm .de les ~u~s trag1ques explosions dels carrers del C1~ca. 1 de Cnstobal de Moura, i de 1 ensorrament d'un e~Jf!.Cl ~ carrer .de ~~ncepción Arenal. La racionalitzaClO 11~ ststemaht.zaciO de la resposta municipal que han p_e,nnes els plans 1 el funcionament de la mateixa ComisSIO d Emergen~i~s expl~quen d altra banda la normalitat que ha pres1~t 1 e~?Ient actl?-ació deis serveis municipals durant la s1tu_ac10 excepciOnal creada per l'intens fred dels darrers d1es. En ~quest ~epas de l'activitat municipal del darrer any v.oldna contmuar mencionant diferents aspectes sectonals. Es pot des~acru: per exemple la tasca desenvolupada d~s ~e la Reg1dona de Cultura. S.ha frnalitzat i presentat p~b_li~ament ~l.Pla de Museus, ema necessaria i extraordinanam~n~ utllJ?er fixar un criteri d'ordenació dels museus mumc1pal~ 1 po~ser del~ no municipals. Pero cal e~Il?-~ntar tambe que s ha contmuat consohdant una tradtciO de fe?tes populars com és el carnaval o les Festes de la Merce que es va au.gmentar d'un 30%1 assistencia als espe~tacles del 9rec 1 que pnkticament tota l'activitat rr;u~1cal de la cmtat va ser realitzada ja clirectament p~r l Ajuntament o amb el seu suport. No es pot deixar d esmenta: en aque.st terreny el nomenament d Antoni Ros M~ba c<;>m a d1rector de 1 Orquestra Ciutat de Barcelopa. 1 la millora de l'orquestra. L A]untament de Barcelona té i ha tingut tradicionalment una gran preocul?ació perla salut pública. Voldria destacar en aquest _sentlt que durant 1 any 1984, es va fer a B~celo~a la pnmera enquesta de salut que mai no s hag1 realitzat a Espanya: la recollida i 1 anilisi de més ~e ~2.qoo m~stres d'~iment~ i la inspecció de 4.000 mdustnes ~- ~hmenta~1~, rendtment aconseguit gracies a la renovacw 1 el condtciOnament del Laboratori Municipal. 43 �Pel que fa al' Área de J oventut, cal rec~::>rdar la designació de Barcelona com a seu del Congres de l~ UNESCO sobre la J oventut, en el marc del' Any I~temac1.on~l de la Joventut, que se celebrara a la mostra cmtat el]uhol proper. Aquesta designació donara rell~u a ~l!a tasca que s'ha concretat en mesures com la umficac10 de la xarxa de casals o la posada en. funcionament del Centr~ d'Informació i Documentac1ó pera Joves, el qual aten setmanalment unes set-centes persones. Barcelona és avui una ciutat capd8:van~er~ en ~a preocupació pel medi ambient de la Med1terrama. D1ferents instancies internacionals han celebrat a Barcelona reunions especialitzades, i els serv~is d.e l'area h~nyro~se­ guit els estudis sobre la contammac16 de les a1gues htorals del terme municipal. . ., Cal destacar també en aquest balan<; la pubh~ac1~ d~l Plec de Condicions pera la Concessió de la ~eteJa P.ubhca de Barcelona, fruit d'un concurs mternac~onal d'idees, que permetra millorar m~s encara un s~rve1 qu.e s'ha anat modernitzant progress¡vament. AVU:I es ~ec1: den 2.500 tones de vidre l'any i el40% dt: la cmtatJa te la recollida de les escombreries en contemdors. Una altra fita que cal destacar és la construcció d~l segon tram de l'aqüeducte Ter-Llobregat, que perme~ra ~up~rar, per exemple gla<;ades com la dels darrers d1es 1 m~l:orar la qualitat de 1 aigua. En el capítol de. recuperac10 de les platges del litoral municipal també h1 ,ha un exemple del bon treball desenvolupat en aquesta area. . Dient que 25.000 visites han estat ateses pels serye1s socials municipals, podem donar una idea d'un~ ,fe1~a, que té com a altres elements a destacar 1~ c~eac10. ~ un centre d'atenció de dones matractades 1 1 aten~1o de 8.000 persones en centres de tractament de toxicomanies i alcoholisme. . ., Aquest any ha estat l'any de la de~c.e~~ralit~ac1~. Es va aprovar per u~ani.mitat, la ~ova d1V1s1o ternt~nal de la ciutat en deu dtstnctes, queJa comencen a temr compe44 tencies i un pr~s~upos~ significatiu a la seva disposició. Els centres. Cl~lcs, dintre d'una politica global d'apropam,e~t als diStnctes han multiplicat per dos la seva superf1c1e durant 1 ~X passat i són utilitzats ara per unes 9.000 persones dianam~nt. Jo voldria recordar coma fita que cal remarcar, la mauguració del Centre Cívic de les ~o.txer.es de ~~ts que constitueix tot un símbol de la senosttat 1 solvencia dels proposits municipals en aquest terreny. Pero també en 1:a~~it més estrictament intern, de refo~ma ~e la maqumana municipal, s'han fet aven<;os sigmficat~us d~;ant ,el 1~8~. El procés de tecnificació i mod.ermtzaciO de 1 admtmstració municipal ha sofert un fort tmpuls .. La xarxa de teleprocés ha passat de tenir 180 a 32.0 term~nals: 41. nous microordinadors s'han afegit als s1s q~e s h~v1en mstal:lat l'any passat en di verses dependencies. S ha mecamtzat substancialment la gestió ~el pressupost, la del personal, i s'ha posat en marxa 1 empresa de cartografia que ha de realitzar la revisió del cadastre. . ~u~nt a pe~~onal, s'ha continuat la política de contencto 1s ha redmt ~1 nombre de places en 102 amb un total ac?m~at ~e~ .1 JO des dell979. Aquesta política ha permes d1smrnmr en un any d'un 48 a un 42 per cent el perc~ntatge 9e~ pr.essul?ost dedicat a despeses de personal. -?-s taii?-be s1gmficatm l'increment del personal tecnic quah~cat 1 la reducció del dedicat a tasques administratives 1 subalternes. ~e fet ja unes refere,ncies al paper de Barcelona com a capital de Catalu~ya. Es ~na funció essencial de la ciutat, que és compresa 1 assum1da pel nostre país. Ho he constatat personalment. J?e.ixi~-?le dir 9ue les nacions no es fan només amb retonca 1 mvo~~c10ns. Vna nació es fa també amb realitats. I una ~ac10 ~ecess1ta alguna cosa més que himnes banderes, s1gnes 1 re(erencies essencialistes. ecessita per exemple, una capital que pugui projectar tot el que 45 �acabo d esmentar amb una potencia propia. o hi h~ cap contradicció no hi pot haver cap motm de gre~ge ~1 reclaroem una potenciació de Barcelona. Ho vrug d1r l'any passat i repeteixo ara la reflexió: sense Barcelona, .. , Catalunya no seria una nació. Tinc la impressió que la confrontac10 entre la metropoli barcelonina i una h_ipotetica C~t~unya com~cal constitueix una construcc10 molt part1d1sta que no te cap mena de base real. El nostre país esta orgullós de temr una capital amb una presencia al món c~da cop .n;tés afer: mada i veu encara Barcelona com el signe de llibertat. 1 de progrés que historicament ~a repr~en~at molt mes enlla de les seves fronteres estnctes d avw. Ho he comprovat molt recentment, en el curs de la meva visita a Moi.a del proppassat mes de desembre P~~ commemorar-hi el sis-cents aniversari de la d~clarac10 del poble com a carrer de Barcelona. Com Mma. foren molts els pobles i viles de Catalunya que escolhren el Consell de Cent barceloní com la vía més segura per escapar del poder dels senyor~ fe':dals. Aqu~st or~U de di.sposar de la forc;a d'una capital e_s una re~~tat viva a la Catalunya d avui i un fet que hauna de faclli~ar els grans acords entre les seves administracions púbhques que el país necessita. . És facil de trobar en el que fins ara he anat dient la idea de fons que prestigiar Barcelona és prestigiar Catalunya que, en altres paraules allo que és bo pera Barcelona és bo per a Catalunya. He presentat alguns ex~m­ ples de col-laboració plantejats amb ~questa perspectiva. No tinc més remei pero, que refenr-me tambe a 1 ~b~­ tacle que per a la gestió de la ciutat ha suposat la lmutadissima sensibilitat d altres estaments de govem davant dels problemes de Barcelona. Els pressupostos públics que tot just acaben d:aprovar-se no contemplen el finan~ament dels ser eis que 1 Ajuntament presta simplement pel fet que B~rcelona és la capital de Catalunya els anomenats «servels de ca- 46 pitalitat». Pero és més greu encara que en els pressupostos de la Gen~ralitat, n~ es reculli tampoc el financ;ament de compromisos prev1ament pactats. ~ hi ha C!ffiers per exemple per al monument al pres1dent I:Ims Companys que esta sent constru1t i pagat per 1 A.J~tarnent. Tampoc no es preveu la inversió de 2.500 mihons en els túnels de Vallvidrera que hauria de fe~-se ~egons els acords presos respecte a T ABASA. Com Ja Y'!-lg dentt?ciar ara fa un any les obre del Palau de la Mus1Ca CC?n~muen p~ades i el credit de 200 milions de_l Banc: ~e Cred1t Indu~tnal n~ es .pot aplicar per manca d mvers10 de la Generalitat. Ex1ste1x un perill imminent q~e 1~ obr_es de la plac;a de l'Univers en el recinte de la Fu~, s h~gin d at'-;U"ar dªvant la drastica reducció de les ass~~ac10ns prev1stes. Es greu també el perill de paralitzacw del Pla de <;=onstruccions Escolars de Barcelona que_suposa-ya una mversió de 686 milionsja compromesos 1 J?OSten_or~ent evaporada. La recuperació deis Porxos dEn ~1fre avanc;a penosament. No hi haura diners per al s~gmment del procés de reassentament deis vei"ns desallot]ats de_la P~rona. No es veu clara la solució financ~ra del L1_ceu 1 sembla evident que 1 Ajuntament haura de contmuar pagant els projectes de la seu de l'I EF a l'~ella Olimpica de Montju'ic totj pertanyer a la Generalltat. ¿_Quin és el missat~e que !'alcalde de Barcelona vol fer ~bar ~s seus co~cmtadans en 1\nici d'un nou any? No e~ _un missatg~ ~ad1cal?Ient nou. Es més aviat la reiteraClO ? un propo~1t q~e Ja be esmentat en un temps recent pero que ~onst:Itue1x a p~er meu _la base imprescindible per ev1tar conf~ontac10ns paralitzants i esterils. Barcelona el pa1s en el seu conjunt es troba encara davant ~olts problemes que tenen les seves altematives d~ solu~16 e~c~lla~es per dificultats d entesa entre admims~raclOns 1 Inst1tuc10ns. He explicat ja coro des de l ~~tament hem assajat d'aportar racionalitat a la solucw d'alguns vells problemes. 47 �És ara l'hora de fer !'empenta decisiva per trencar la situació de blocatge en que es troben algunes qüestions essencials peral futur del país, com són l'ordenació territorial de Catalunya -i, per tant, la definició de l'area metropolitana de Barcelona dintre d'un context més ampli-, els sistemes metropolitans del transport, el port de Barcelona, els mercats centrals o la sort d'algunes grans institucions culturals. Estic convenc;ut que tenim davant nostre una oportunitat histórica que no podem deixar escapar. Aquest any 1985 que tot just acabem d'encetar no sera a casa nostra un any electoral. Ha arribat el moment de fer un seriós esforc; d'administració. L'any 1985 ha de ser l'any de les grans decisions en el terreny de l'alta administració; de les decisions que marcaran profundament la fesomia del país. Com a alcalde de Barcelona demano a les administracions d'aquest país el capteniment responsable i !'actitud oberta i possibilista que el país reclama. N o ésr un recurs retoric per acabar un missatge institucional. Es una voluntat que ja vaig expressar immediatament després de les eleccions autonomiques de l'abril passat i que vaig precisar en iniciati ves concretes de col.laboració a partir del setembre. Tots els problemes del país, obviament, poden afrontar-se des d'optiques polítiques diverses. Pero hi ha qüestions d'un caracter tan basic que exigeixen un cert nivell de col.laboració. No ens podem permetre el luxe que institucions i actius fonamentals se'ns quedin als dits per l'afany de defensar un dogma. La nostra ciutat necessita una treva en la guerra dels principis. Associació de la Premsa de Barcelona, 1O de gener del 1985 48 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1984 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Model social Acció política Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-01-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/2603/EstatCiutat_1983-1990_Portada.jpg e360b886d8dbead358517c54147e0dd3 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat 1983-1990: discursos de balanç d'any de Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Publisher An entity responsible for making the resource available Ajuntament de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context ISBN: 84-7609-416-7 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2595/19831229_EstatCiutat.pdf 46eff9126f1e274360b011c31c4eb8d0 PDF Text Text Balan~ de l'any 1983 S'acaba un any que ha estat qualificat, cree que encertadament, de tens. Per mi, coro a alcalde de la ciutat on aig néixer i on he viscut més de quaranta anys aquest ha estat l'any més apassionant de la meva vida, corn podran comprendre. Un any tens i apassionant que m obliga afer un balan9 del que ha succe1t en aquest temp pero sobretot que m obliga a fer-ne un diagnostic i cridar el futur amb esperan9a. Un any abocat cap al següent, cap als següents com un are ben preparat per deixar anar la fletxa. En acabar el 1983 tots sabem prou bé on om qui som que podem fer i que no podem fer o bé ho hauríem de saber. Totes les cartes estan sobre la taula. Deixin-me dir pero que cree que les cartes estan barrejades disposades confusament. Deixin-me dir en qualitat d antena privilegiada de l'opinió de la ciutadania que és 1Alcaldía de Barcelona que els ciutadans estan sotmesos a una alta dosi de confusió. En tot cas, abans del present, hem de fer un balan9 de l'any transcorregut. Aquesta mena d'exercicis humils 9 �ajuden a aclarir les coses. Després els parlaré de 1'estat de la ciutat actualment i del que penso que hem de fer d'ara endavant. L'any que finalitza s'ha destacat per la represa del mandat democnltic, és a dir, pel final del període de treball de 1 ajuntament que podríem tornar a anomenar primer ajuntament constitucional. .A,.quest any ha es~at marcat perla campanya electoral; pel vot del 8 de mrug· per la constitució d'un nou equip de g<?~ern amb ~o es maneres de governar i una Corporac10 Metropohtana renovada i amb més empenta. Aixo significa tot un_ trasbals que ara m'atreveixo a qualificar de massa llarg 1 costós. Ens ha costat tornar a comen~ar acceptar els sacrificis personals inevitables, «rodaD> els nous responsables, reduir el nombre d'arees d'actuació connectar de nou amb les institucions d'ambit estatal i autonomic i definir problemes i solucions. 1 encara n'hi ha de pendents, de problemes; em refereixo als problemes d'enfocament, ~e cadascú al seu lloc d'acceptació deis papers respectms. Preveig que la 'rase constituent en _el sentit més aJ?~li durara encara un parell d'anys: Lle1 de bases de reg¡m local, Llei de finances locals Llei d'ordenació territorial de Catalunya, Llei municipal catalana Cart~ de Barcelona amb els seus reglaments carta metropolitana, etc. S'ha de prendre en compte que ara coro ara l'Ajuntament de Barcelona no té encara un organ de go ern definit legalment. El que té 1 Ajun~ament, i funcioJ?a. ~ és nou d'en~a de les darreres elec_c10nes es la Conuss10 de Govern que no es traba defin1da legalment· no obstant aixo sí que s hi traba la Comissió Municipal Permanent que no és un organ de govern per la simple raó que 1'oposició en forma part. . Tanmateix, la fase constituent, des del punt de v1sta del que apareix als butlletins oficials no és po~ser el qu~ més ens ha de preocupar, malgrat la seva lentitud. AIXo no ens ha d'obsessionar. Aquesta ciutat s ha acostumat a 10 inventar fórmules de funcionament mentre les lleis lentaJ?ent, van fent-se. Quan les lleis es fan, aleshore~ sorgetxen com tot el que ha de sorgir. 1 segurament no és del tot dolent que les coses siguin així. El q':l~ més ens ha de preocupar és la lentitud en l'assumpciO real d,els p~pers respectius de cada nivell de gov~rn, d~ cada area 1 de cada membre de les administrac~ons d1verses. lncloc aquí els representants electes els ~arrec_s !lome_~ats, els funcionaris i els treballador~ de 1 admmistraciO en general. En aquest sentit cree que podem di_r que l'Ajuntament actual porta un 'cert avantatge, log1c, cronologic més aviat, sobre l'Administració centr~l i 1'Administració autonómica. L' Ajuntament té plantilles .c<?ngel~~es des ,de~ 1979. Comparin-ho amb una AdmmistraciO autonom1ca que s'esta formant fent dese_t;es de nous contractes cada dia; i amb una Administrac_IO estatal que tot just inicia la seva reforma administr_ahva. Som més aviat creditors de la indefinició d'altres mvells de govern. Tot i així tenim problemes propis que estan per resoldre. D'~ltra ~~nda, l'any 1983 ens ha dut una lli<;ó saludable d humilltat ~ tots els govems i als representants del P?ble. Em refenxo a la sentencia del Tribunal ConstituciOnal ~el5 d'agost i vull remarcar que és una llic;ó una ~ura garrebé necessaria pera tots els estaments de gdvern 1 de representació. Sit_u? la qüestió en aq_uest p~nt _del meu discurs per relatiVltzar_ altre cop la 1mportanc1a del procés constitu~nt cons1derant-lo coro una simple continuació de les lle1s aparegudes al BOE i al DOG. ~profito per ':lvanc;ar que un deis fets que m'inquieten de 1 est~t. de la cmtat es tr~ba ben reflectit en la manca de valorac~o, ~n ~quest senh_t, de la sentencia del 5 d'agost. La sentencia aJorna soluc10ns aparegudes al BOE i di u als gove_mants que són els tribunals els que han d'interpretar, 1 no les _majories relatives o absolutes de les cambres representahves. Em consta la reacció, certament crispa11 �da deis sectors més ingenus de l'Estat central, acostum~ts durant anys i panys a respirar cada dia a travé~ de la lletra impresa del BOE; més encara, em consta !'actitud circumspecta de sectors conscients de la hipotecc;t ql:le aixo representa per a un govern que t~ c~m a obJectm principal canviar l'estat dels nostres av1s, 1 de fer-ho en un o dos mandats curts, conscients també de la situació actual dels recursos humans, tecnics i -diríem- ideologics de l'anomenat poder judicial. He dit canviar l'estat, no he dit canviar la societat. Se m'ha d'entendre bé i se'ls ha d'entendre bé, aquests sectors del Govern més conscients. Comparteixo part de la seva angoixa. Només una part, pero. . La meva angoixa particular és una altra, partmt d'una opinió general positiva que vaig expressar des delyrimer dia: consisteix a comprovar que a casa nostra nmgú no ha fet ni tan sois referencia al tema. ¡Fins a quin punten manca de sentit d'estat! 1 no die estat fort o feble , die sentit d'estat. ¡Quanta raó que tenia l'amic Bricall en la . seva predica solitaria de fa un mes a 1' ~teneu! Podría pensar-se que a Catalunya, de1xant de banda s1 és millor o pitjor restar, o bé lligats per una llei, o bé oberts a una negociació permanent que no sabem del tot coro va ni coro acabara, perque un dia ens diuen que va bé i un altre que no va gens bé, podria pensar- e die, que a Catalunya ens ho sabem arr~jar millor sens~ diari~ oficials, dels quals no abusem m abusarem m~t. A qm pensi d'aquesta manera, !'alcalde de ~arcelona h po~ demostrar que, en el curs de l'any 1983 1 en anys antenors, el DOG ha manifestat una voracitat digna de millor causa, una alegria propia no ja de reformadors sin~ d~ ;eritables revolucionaris situats a la fase de la reqmsa 11 embargament, una voracitat per la, m~rx~ endav~mt i enrere· en fi el DOG és a les mans d autentics entus1astes dels efectes 'de la lletra impresa. No n'hi ha, dones, per fer repicar campanes, sincerament, davant l'avís del Tribunal Constitucional. 12 Coro que no vull que se m'acusi de no substanciar les meves afirmacions suggereixo als presents la lectura deis Decrets 44/81 30/82, 36/82 129/82 i de les Ordres del 27 de juliol del 1982 14 d'octubre del 1982 8 de setembre dell982, totes elles de Presidencia la Llei 9/83 i el Decret 315/83 tot plegat referit als serveis d'inforII?-atica de la Generalitat de Catalunya sota la dependencia, finalment del secretari general de la Presidencia que contracta la planificació inforrmitica a una empresa suYssa crea una societat anónima i nomena i fa dimitir responsables, l'un darrere l'altre. En un terreny que afecta de manera més directa l'Ajuntament de Barcelona i també la Diputació Provincial i altres ajuntaments i diputacions de Catalunya vegeu el Decret del juliol del 1981 en que el conseller de Cultura decreta tot i la redundancia el control absolut dels museus de Catalunya -decret nul de ple dret que no ha estat mai anul.lat i que en la darrera versió del Projecte de Llei de museus és fins i tot reivindicat com a precedent valuós després d'una fase de major modestia e!l que era relegat a una disposició addicional derogatona. Anecdotes a part, arrogancia creixent a part, el que és més greu és el fet que la norma internacional radica en la no existencia de lleis de museus. El que hi ha són lleis de protecció del patrimoni artístic i arquitectonic... , amb 1 excepció potser d'algun pais de 1 Est. M atreveixo a proposar coro a hipótesi que 1 an 1983, do~~, sobre, una base d evidencia minsa en aquesta expostclo pero lamentablement em temo multiplicable ad infinitum, no ha estat un any afortunat per a la tranquil.litat dels ciutadans de Barcelona des de la perspectiva de la definició dels serveis basics d ambit autonomic,. com la informatica, la cartografia, el servei de Geolog1a per a 1'Analisi del Sub sol i la mateixa Escola d'Administració Pública. Són exemples. Hi ha amenaces, a més, sobre el nostre patrimoni m u13 �seístic i altres serveis municipals, víctimes de la cobdícia del DOG. I no em quedo en la formulació d'hipotesis ni en !'advertencia de perills. Anuncio fermament que la ciutat de Barcelona no contemplara impassible com es desvíen els llegats les donacions j les adquisicions culturals que tants ciutadans meritoris v~n acu_mu~ar ~'!-r~nt segles sota el no m protector de la pnmera mshtuc10 cmtadana cap a mans cobejoses de posseir. ¿Com és possíble que nos hagi volgut entenclre_que ~1 nostre primer deure com a representants de l mteres públic i quan die ~ostre em ~efere~xo alde~re de tot~ és i ha de ser el del millor servet posstble als cmtadans 1 no el de la formulació de propostes d'acumulació de poder en una sola institució? ¿Com és possible que el Laboratori Municipal de Barcelona el del Dr. Turró el de Pere Domingo el que va ser laboratori de referencia pera tot Catalunya durant la Generalitat republicana i que té actualment aquest caracter segons el conveni signat amb el Consell Executiu sigui abandonat perla primera institució catalana en benefici d'un laboratori substitutiu i difícil de justificar que, aixo sí podra dur al capda ant el retol de propietat de la conselleria corresponent? ¿Per que aquesta passió pel retol , perla propietat o per ambdues coses alhora? Vull que vostes sapiguen que aquest laboratori alte~­ natiu si s'edifica es bast1ra en part en un solar ced1t gratultament per 1' Ajuntament de Barcelona perque l'alcalde que els parla es va negar a utilitzar arguments de propietat immobiliaria per obstaculitzar_un projec~e que sanitariament parlant no és gens convmcent. Va1g convidar el conseller de Sanitat en fer-li donació del solar a convencer la ciutat i de fet tot Catalunya que el projecte és sanitariament justificat. 1 encara estic esperant més ben dit comen9o a desesperar que la netedat, el plantejament deis problemes alla on toca 1 intent d acotar camps de seriositat en la producció de serveis al nivell més adient de 1 administració no comporti una 14 ~rima.a les actit_u~s més adquisitives, purament adquisihves, 1 en defimtiva a les actituds alienes a l'interes dels ciutadans. Realment, l'any 1983 no ha contribult a aclarir els papers respectius en la producció de serveis públics. L' Ajuntament de Barcelona, modestament treballant-hi mo!t,. i ai,xo ho puc dir sense problemes p~rque ha estat el ment d uns col.laboradors lliurats totalment al treball perla ciutat, va trobant la seva via de normalització. Aque_st any han estat aprovats dos pressupostos, el del 1983 1 el del 1984, tots dos en certa manera histories. El del 1983 ha estat el primer pressupost equilibrat des del 1974. El del 1984 ha estat el primer aprovat abans de cap q'any. Hem apro at també el programa de q~atre anys. Es un primer intent sens dubte i es pot millorar mo!t. Després en parlarem. Pero jo em pregunto: ¿és que hi ha cap altra administració que hagi aprovat en la seva cambra maxima el que pensa fer durant el ~andat ~~ quatre any~? ¿N'hi ha cap que hagi fet el difícil exercici de convertir el programa electoral en programa de govern? Entre tots l~~m d'_a,nar imposant uns habits de govern i de responsabllitzacw del govern que s'han de predir: pel de~embre el pressupost· pel gener, la liquidació de l'antenor· per cap d any o al fmal del bienni les memories d'actuació i el balan<;; al comen<;ament del mandat, el pro~r~ma de_ govern;_ d'any en any, els programes d'inversiO, especlficant-h1la intertemporalitat dels projectes -quant s'ha gastat en programes anteriors i quant resta per a programes posteriors. Aixo és autentica obra de govern, en el millor sentit. No ho és la inauguració precipitada d'un tren prototipus que no s'ha provat abans i que ha de ser retirat immediat~m~nt, a més compro~etent innecessariament el prestig1 duna empresa local lDlportant. No ho és tampoc la inauguració d'un nou tram de línia de metro si no es diu que l'obra va ser desblocada per una administració ante- 15 �rior i no s'estudien les reestructuracions de línies i de costums que la nova situació imposa. Per exemple: que els 150.000 habitants de Santa Coloma hagin redui"t a la meitat el temps de trasllat de la plac;a de la Vila a la pl~c;a de Catalunya -vint-i-vuit minuts menys- és una petlta revolució que tots els nivells de govern implicats han d'acompanyar de mesures complementaries i d'adaptacions conceptuals. La primera: re~oneixer d'~na vega~a !'existencia d'una ciutat metropolitana, que m a Madnd ni -més greu encara- a la plac;a de Sant J aume compta encara amb una acceptació unanime. I em temo que, un cop més en aquest cas, com en el d'Ildefons Cerda, no sigui pri~er Madrid qui caigui del ruc, si em permeten l'expressió. . . De seguida faré balan<; de les relacwns de la cmtat amb el govern central. Unes relacions que no són gens facils ' com vostes poden imaginar. Pero el. que . potser costa més de creure és que tampoc no ho s1gum a casa nostra. Deixin-me prosseguir i acabar aquest tema. No és facil creure-ho perque, m entre 1'Ajuntament ha pogut posar ordre en els seus quatre hospitals, un ordre encara insuficient pero palpable, mesurable estadística~en~ , !'Hospital de Sant Pau s enfonsa lentament en un deficit superior als cinc-cents milions anyals, tot i gaudir d'un concert molt més favorable amb l'Institut Catala de la Salut. I és trist veure com es va cobrint part d'aquest deficit amb l'alienació de propietats. És imprescindible una renovació d'aquesta institució, fundada per 1'Ajuntament i l'Església al segle XV, _que la presidencia nomenada recentment per la Ge~erahtat n~ ha ajudat a endegar. I cal fer-ho en el marc duna defimció del conjunt hospitalari de Barcelona. Hi ha confusió en els ciutadans sobre on anar, que és millor, que els toca, de qui depenen les ambulancies, a qui re~lam':l!·. s~ no hi ha ronyons per fer un trasplantament o SI la diahsi ha demostrat ser una sangonera económica i prou. Se'm dira un altre cop: falta la Llei de sanitat. I no és 16 ce~. No calla Llei de sanitat perque tot marxi una mica millor. Cal admetre responsabilitats coordinar passar a un enfocament de multinivell de govern no posar sempre per davant els problemes de les competencies i del poder, mentre s esllangueixen institucions seculars i els ciutadans s ho miren sense entendre-ho. Deixin-me di.r més. El Consorci del Liceu -que el meu ~redeces~or en el carrec va ajudar tant i tant perque exishs per aiXo ha augmentat la qualitat de 1opera de Barcelona fins a consagrar-se de nou indiscutiblement com !'operad Espanya igual com La Scala ho ésa Italia- té un deficit no preocupant pero si seriós i aquest deficit ¿no h~~a ~e ser logicament ates amb una participaciÓ del Mrmsten de Cultura, que em consta que té voluntat de ser-hi? De ser-hi no de manar-hi. Dones bé: també aquesta solució compartida de l'opera de Barcelona enso:peg? amb. lentituds que espero que seran ven<;udes av1at 1 que son producte d una obsessió desmesurada pel tema de les competencies exclusives. ¿Qui beneficia que l'Estat italia subvencioni La Scala? Evidentment Italia, i fins i tot, si vostes volen, !'opera europ~a,yero en priiR-er lloc Mila. L'alcalde de Mila, que va ass1st1r a la premzere del Liceu d'aquesta temporada, n? té cap dubte pel que fa a aixo. I jo tampoc en el cas del L1ceu. La formació del Consorci del Palau de la Música amb la Generalitat, la Diputació i l'Ajuntament, ha permes repensar el Palau i la seva relació amb l'Orfeó Catala. El Banc de Credit Industrial, que presideix Rafael Suñol ha concedit, ja fa un any, un credit de dos-cents milion~ peral rem_odelatge del Palau, segons el magnífic projecte d~ Clotet 1 Tusquets. Lamentablement, el credit esta per d1sposar. Els serveis de patrimoni de la Conselleria de Cultura qüestionen detalls de la realització del projecte que afecta un edifici catalogat i per tant ha de ser tractat amb cura. No és facil conjuminar aquesta inversió amb la queja esta fent la mateixa conselleria a la fa<;ana i al 17 �sostre. o és facil, pero no hauria de ser impossible i el Palau es mereix que igui possible aviat. Fóra un error concloure del que he dit que l'actual govem de Catalunya en realitat esta extremant el compte en materia de disciplina urbanística. Lluny d aixo el Palau Moja, el Poliorama, el Pal~~ Robert 1 antena de TV3 al Tibidabo etc. tenen vtcis lleus o greus de tramitació que 1' Ajuntament de Barcel~n.a ,ha tractat amb una delicadesa extrema i athora amb diligenCia. . , · t Hi ha una cosa gue em preocupa extraordmaname~ en aquest temes. Es -tornero-hi-la manca d'assumpctó deis papers que pertoquen a cada ambit de govern. El govern de Catalunya no P<?t no_ re~pectar les ordef.lél?C~~ urbanistiques. Abans-~ ,abtr va~g SI~~ !a n~-adiD1D1SSIO a tramit duna al-legac10 duna mst1tuc10 pn ada, q~e a ser presentada fora de termini contra una sanctó de 200.000 pessetes pe~ infr~cció ~e les ordenances u~­ banístiques. Molt sovmt hatg de st~ar ordres de demol;ció d'obres irregulars. 1 mentre stgno penso que no es logic que les institucions públiques done~ exemple de mútua benevolencia. Així no estero con trumt 1 Estat ~n el millor sentit. No és possible continuar per aquesta vta. No podem consagrar la irresponsabilitat pública coro a normal. El 1983 m ensenya que potser no hem de 0rma~ tants convenís puntuals -benvinguts tanmate1x- 1 que hauríem de procurar en canvi unes normes de c<:mducta Pactar no escriure ni legislar. Potser no caldra. Pacta~ amb temps amb dialeg més modificacions indui"des per 1 experiencia. Pero per a aixo cal u~ dialeg fr,~nc entre les institucions. Exigent pero franc, ~ aquest d_taleg n~ ha estat possible més que d'una forma hmttada mtermttent i al capdavall sense resultats. . . He' parlat de 1evolució de temes relatms als servets personals o socials en general, temes que _tothom_ r~co­ neix que són i han de ser de competencia muruc1pal 18 quant a la seva gestió. També he parlat de la necessitat totalment incomplerta aquest any de coordinar in erions de programar-les, d actuar objectivament sobre el territori. Hem de fugir de la concepció de l estat i de l'~utonomia coro a mecanismes de repartiment discreCIOnal de_ recur os. I bem d'oposar-nos i ens hi oposarem als mtents darrers no ja de repartir en funció de criteris subjectius, sinó planerament de substituir 1 Administració local passant als nivells superior el que podriem anomenar acció directa en serveis de contacte directe al detall amb el ciutada. ¡Que n és d'equivocat aquest mode d'actuació. ¡Coro ens ho retraura la historia d'aquí aben poc! ~o. e~ tracta insisteixo de defensar competencies per pnnc1p1. Es tracta d'objectivar 1 acció pública i de donar als ciutadans dues coses albora: els serveis i la manera de controlar-los· els serveis i la manera d'avaluar-los de responsabilitzar unívocament els responsables certs. No defenso per principi que tot el que han estat fent históricament els ajuntaments i concretament la ciutat de Barcelona bo hagi de continuar gestionant l'Ajuntament. Encara que hi tinc una tirada, que correspon a un taranna solid d'aquest pais. Segurament hi ha materies COf? ara la formació professional que estarien millor insendes en un esquema d'abast nacional. En tot cas é ben segur que n'hi ha d altres d alta especialització com la música classica -queja he esmentat- els temes d investigació -1 Ajuntament té un caramull d'instituts practicament uni ersitaris com lIME l'IMlPAE 1 IIM el Botanic etc.- que reclamen enfocaments a diferents nivells amb una possible presencia d'unes universitats dotades propiament de flexibilitat i de recursos per assumir tasques que li són en part molt propies. Dones el que esta passant no és aixó· el Conservatori Municipal que és l'autentic conservatori de Catalunya diguem-ho ben dar no és assistit sinó «competit» pel Govem autonómic. 19 �De tot plegat potser en traurem .algunes .con?eq~en­ cies profitoses ja que la competencia entre mstituc~o.l!s públiques no és dolenta en si. Amb una do~le condicw: que el cost de la duplicació no sigui excess1vament ~t ~ que el benefici sí que ho sigui. I aix6 nom~s pot succerr ~ no sempre en activitats altamen,t espe.c;ah~zades. Ma1 per mai en serveis personal d atenc10 dtrecta a un públic massiu. . Succeeix ha succe'it aquest any, que en determmades ocasions la competencia s'estableix en un all!bit c~Il?o~a­ tiu. Certs funcionaris, descontents de la rutma htstonca o de les reformes per canviar-la en volel) crear una de nova i se ls ofereix aquesta possibilitat. Es a dir que la competencia s estableix no en la deman~a en, terme~ economics sinó en l'oferta. o é que el cmtada ulgw triar· és el funcionari el qui pot triar. Aquest fenomen que té algun aspect~ positiu, és. més preocupant encara perque per aquesta y1~ estero estlm~­ lant no sabem ben bé que. ¿La producttvJtat? ¿~a. creativitat? ¿O més aviat la possibilitat de crear cond1c1ons de treball noves sense reformar i amortitzar les antigues? Hi ha a més un factor de manca de llibertat en tot aquest procés que ~o t_', res d'afala~a~or per ~ _les,pe.rspecti ves de la conshtucw d una auten~1ca func10 pubh~a al servei del poble-un dels grans deficlts de la nostra historia. Cal sens dubte entrar en temes relatius a la configura' nostre territori ' ' ció del i el seu govern, temes, com es sabut eminentment sensibles. L Ajuntament de Barcelona, el 12 de desembre, va aprovar una nova divisió de districtes i ho va fer per unanirnitat. De divisions de districtes, n'hi ha hagut tres en els darrers 120 anys. Vull dir que han estat i han de ser estables, pel damunt de les majories polítiques relatives en un mandat. S'ha aconseguit fer aquesta divisió amb un consens total, i el tema no era gens facil. Barcelona tindra deu 20 districtes entre 150.000 i 300.000 habitants. És a dir prou. grans, P.erq!-le la d~sce_ntrali tzació sigui efectiva i afect1 el mmn~ 1mprescmd1ble de serveis significatius. S'ha aconsegmt ~~~é conjuminar ~questa exigencia a~~ el respecte h1stonc. Totes les antlgues viles i muniClpiS entre muralla rius i Collserola llevat d'un han recuperat la seva personalitat: Sants les Corts SarriaSant .Gervasi Horta-Sant Andreu Gracia Sant Martí. E!s etxamples antics i nous -el mateix Eixample de Cerda el Poblenou el Poble Sec i el districte de Nou Barrisqueden ben resoJts. El Raval i la Barceloneta s'incorporen per fi al districte representatiu al de la Barcelona Vella. Encara més, es prefigura una unitat de dimensió seiJ?.~lant a!s ,munic~pis mitj~s de 1entorn metropolita facilitant a1x1 una vmculacw alhora estreta i respectuosa que ha d anar progressant en els dos an s que vindran. H~ ,estat el res!Jltat ~e la toss~deria del trebail parsimo~I~s del senut. de 1oportumtat i de la capacitat pedago.gica persuas1~a dels responsables del projecte. Sent1t de 1oporturutat perque aquest tema que hauria po~t estar madur fa ~os~? un any o u~ any i mig, es va ~ryar fins a la constltucw del segon aJuntament democrabc. El mateix am fer amb el projecte de la Carta municipal. o sé si aquí hem estat tan encertats. Confesso que el tema no ha progressat. Raons legislatives i raons personals e~ barre~en t::n l'expli_cació d'aquesta fallada. o soc pa~~dan de l'h1perrealisme en política i menys en pohuca local que com molt bé a saber-ho entendre ~~ president Tarradellas és un ambit que cal respectar 1 encoratjar un ambit on el calcul fred ha de cedir el pas ben sovint a la humanitat i a la proximitat amb.~ls problemes.I;'hiperrealisme que condemna tal i tal q~estló fins d ~q~1 a un any o dos en virtut del fet que no hi ha pr~u ma~ona, o perqué ~es eleccions s apropen em fan sentir sovmt vergonya al1ena. Penso: ¡tant de bo 21 �que els ciutadans no sapiguen que estero arx}vant temes! L'Ordenació Territorial de Catalunya n'~s l'exem~le precís. ¿Que se n'ha fet? ¿On és el c.o~~rcah~me, on son les vegueries, les regions, la potenc1ac~o de 1autogovem arreu de Catalunya? Els nostres somrus han anata par~r a la paperera de l'hiperrealisme. «No ése~ moment,_ no es el moment>>, es diu_. En aquests ~~os, stgueu maltJ?tencionats. Cerqueu-h1 una altra rao 1 la trobareu gatrebé sempre. . , d ., En el tema de la inoperancia en matena d or. enaci<? territorial jo suggereixo anar a bus~ la causa Pf_lf!lera, 1 no aparent en l'unitarisme -el morusme que dmen els filósofs- q~e preva! en el nostre país ~c~alment, e~cara que no durant gaire temps, almenys ~x1 ho espero, 1que comentaré en tractar de l'estat de la cmta~. Ja avan<;o que la millor definició d'aquest estat d'espent és que «Catalunya és una>>. Si la hipótesi és valida, ¿com ?O entendr_e ~ue la se~a divisió, encara que sigui territonal, produe1x1 una al.lergia paralitzadora? . . , En aquest moment, la ideologta domma_nt ~o es co:marcalista. Diguem-ho b~n clar. ~ot ~er pa,trahsta, pero aquesta és una altr,a ~ü~s.t1ó. El pa1ral1~me es un producte típicament urba 1 t1p1cament m~diqcre. No té. res ~ veure amb el camp ni amb la pages1a. Es un so~m. urba mal dirigit. Aquest any s'han produ'it, en canv1, 1 més d'uo cop, afirmacions 9'enfrontam~nt entre aquesta «Catalunya una>> teórica 1 la seva capttal, Barcelona. En comptes d'estructurar el territori sólidament, es parla de «contrapesos» a la capital. Es tracta d'un en_focamel_lt simplista, medmi~, 0neces_sari i d'efectes que JO $osana qualificar de perniciosos_, s1 no fos que no cree, smcerament en la seva eficacta. En sentrrem a parlar molt, d'aq~est tema, en el futur, en l'immediat i en _el ~o tan immediat. El fet és que no s'ha fet res en maten~ d ardenació territorial. El fet és que l'Area Metropolitana d~ Barcelona, que avui és !'autentica capital de Catalunya 1 22 una capital d'Espanya, no em cansaré de repetir-ho va adquirint empenta i coratge sense que aixo se li vuigui reconeixer des de dalt. L'altre dia em deia algú que Barcelona és petita, que tots som amics i coneguts. És fals. Barcelona, la Barcelona metropolitana, la capital social de Catalunya, si voleo, té més de tres milions d'habitants, la majoria, óbviament, desconeguts en el seu taranna, en el seu entom i en els seus costums, en les seves tragedies i en les seves emocions. ¿Algú deis assistents coneix el pare de Torreblanca Can Mercader, el Museu Historie de Gava, el de Mont~ gat, les Caves de Tiana, les mil fonts de ColJserola? ¿Algú sap on és 9an Pasqual, Can Masdéu, Maspins, Can Galopa? ¿QUJ ha estat a Cinco Rosas, a Singuerlín, al Fondo, a Pomar? Ho ten.im tot en un radi de divuit quilón~etres, en una superfície de 400 quilornetres, -Madridcmtat en té 600-, on viuen densament els milions de ciutadants que he dit. De vegades coneixem més el Pirineu, l'Emporda o el Penedes que no pas la nostra propia ciutat metropolitana desfeta i malfeta perla historia dels darrers cinquanta anys, pero enormement diversa, potent, fascinadora. L'hem de coneixer. I aixó vol dir lleis i vol dir inversions moltes, moltíssimes més inversions de les que s'hi estan fent._ Tot i la d~dicació entusiastica deis ajuntaments respectms, ens hl hem d'abocar des de tots els ambits. L'any 1983 ha estat el del naixement real de l'esperan9a metropolitana. Pero, pel fet de no haver-hi plantejaments territorials en l'ambit catala, no hem passat de l'esperan9a. L'any vinent ens ha de dur un salt important endavant, en aquest punt. Altrament, deixin-me ser lacónic, Catalunya bo tindra molt malament. O el teixit industrial terciari europeu s'estén cap a casa nostra, o hi entrem realment, o el nostre futur l'haurem de reduir a una escala que no té _res a veure amb L'arrogancia de les nostres paraules hab1tuals. En aquest punt és essencial que la capital funcioni. Ha de ser, no la concentració, 23 �sinó la plataforma de llan9ament. D'aquí les dimension~ i l'abast del projecte olímpic, que tirara endavant o no h1 tirara -falta molt i molt pel 1992- pero que es tracta d'un esperó que tots acceptem per J?Osara~ dia le~ n,ost~es estructures de recepció, de comumcac10 1 tambe, ,o~v1a­ ment, per fer una revolució absolutament necessana en l'esport de base i en l'esport escolar. . U na ciutat no esquifida pero sí densa, una cmtat no capital d Estat pero sí ambici?~a ha de voler ~quest projecte, com va voler les exJ?OSlCions del 1888 1 del _1~29, per expandir-se ella mateiXa e? tot~ la seva pr~d1g10sa creativitat. 1 aquest cop es proJectara com a capital metropolitana -com als vuitant~ i noranta d_el segle passat. La generació dels nostres avis va constrUir la Barcelona , estricta d'avui. . Aquest cop la construcció sera rt:con~tru~ció. ~es cara, més dificil pero també més poss1ble ~,mes apasswnant. Aquesta vegada sera una reconstrucc10 respect_uos_a de la voluntat d'autonomia loca! de cadascun d_els vmt-Iset municipis que componen l Area Metropoht~a. 1 una altra condició: ha d'afermar-se coma proJecte al servei de Catalunya i de tot Espanya. 1 ha de ser-ho realment. ., , Quan recentment, el 13 de d~sembre, el Com1te 01 Impic Espanyol aprovava la candidatura de Bar~elona per als Jocs del1992 firma una primera etapa dehcada, feta amb mesura i co'ntenció, d'elaboració del projec~e. Ara resta la promoció inte.m.a.cional i, ~ob~etot, no fenr amb arrogancia la suscept1b1htat. de nmgu -except~ la deis irritats a priori com el pr~~ndent ,d~ l~ Junta d Andalusia- sinó posar-se al serve1 del pa1s 1 d Espanya. Tots en podem treure profit. Juguem-hi. . Jugar-hi fort i bé vol dir també estructl.~rar senosament les nostres infrastructures. Els voldna parlar de tres temes que durant l'any 1983 m'han pr~oc~pat_espe­ cialment i que no acabo de veure enfo~at~ ~nstltucwnal­ ment, tot i que estan sanejats delllast h1stonc: el Consor24 ci _de la Zon_a Franca, Mercabarna i les estacions de camiOns TIR 1 de vagons TIF. N o els vull cans~r més amb un balan9 en el qual encara falten co~es. He _dit les que en aquest moment tinc més p~es~nts 1 necess1ten més de l'ajut d'una bona ventilació publica. Parlem u!l sego-!1 de l'estat de la ciutat, molt breument. Barcelona es avm una ciutat financerament neta; amb UJ? P!oblema pendent en aquest sentit, el del transport pubhc. Aqui és ~ecessa~ fer esment de les relacions amb 1 Estat c_entral J tambe de retop, am.b la Generalitat. ~~ ha dos tem~s més d'un altre caracter que in.flueixen en_ I e~tat de la cmtat: la ~eguretat i la independencia de cnten. Respecte de la pnmera podem fer coses i les fa~em. Respecte de la segona vull fer un toe d'atenció aquí 1 ara. Crido els esperits independents de la ciutat a revoltarse contra a9?est estat de les coses. A revoltar-s'hi pacificamen_t utilitzant la ploma i la paraula. Defenso el dret de la ~m~at _a la diversitat i al plura~s~e, el dret al dialeg a la dialectlca enfront del predomtru de les adhesions i deis_ a1:1atemes. La ciutat necessita aixó. Necessita esdeverur. 1 no només ser. L'obsessió per ser pel que som par~.htza. ~emostrem-ho i no en parlem tant. L equac10 entre les arrels locals i la projecció exterior tan emprada actualment, és certa. L'una és condició de l'altra. Pero és diferent el gest dels que la diuen del d'aquells que_la practiquen: un Miró un Casals un Sert etc., I!i prac~Ic:aven . Altres es dediquen a esbombar-la. ~o~es els d1re una c<?sa per a~ab~r: els uns són imprescmdibles els altres son prescmd1bles. La vida triomfa fina!ment, sempre, sobre els seus cronistes. Barcelona és la VIda. Practiquem-la. Associació de la Premsa de Barcelona 29 de desembre del 1983 25 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1983 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Model social Acció política Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-12-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2597/19860109_EstatCiutat.pdf 80bdd5b41063519b558d1b11cc2ec5ff PDF Text Text Balanç de l'any 1985 És imperatiu que comenci la meva intervenció referint-me al que fa un any havia presentat com a projectes per al 1985. No puc evitar de reconèixer que bona part del que ens proposàvem com a metes no s'ha aconseguit. Ho constatem. L'any 1985 no va ser l'any de les grans decisions ni va ser l'any dels grans pactes. Dèiem fa dotze mesos que el 1985 constituïa una oportunitat excel.lent per concentrar esforços i prendre algunes de les grans decisions de govern que aquest país necessita i que sovint fan inprescindible el concurs dels diferents nivells d'administració. Dèiem també que l'oportunitat era extraordinària pel fet de no celebrar-se cap consulta electoral durant l'any. Les coses no han estat així, de fet, l'únic gran pacte que s'ha aconseguit de posar en marxa ha estat el Pacte Cultural. Tinc la impressió que la gran mobilització de l'opinió pública que el pacte ha aconseguit i la seva mateixa trajectòria accidentada ens donen una pista de la transcendència que hauria tingut per al país la posada en marxa d'altres experiències paral.leles en tots els sectors 49 �que exigeixen la cooperació entre les diferents administracions. La realitat és que pactes tan importants per al país com el Pacte Territorial o el Pacte Sanitari estan per fer i també que les perspectives són més aviat negatives en un cas i en 1 altre. Que l'únic pacte d'un cert nivell que s ha aconse~it de signar s'hagi trobat amb els entreb~ncs que s'han v1st no és pas un signe positiu per al país. Es, potser co.m ~~a marxa enrere i un revifament de les batalles de pnnc1p1s a què el país és tan afeccionat. . Vull dir-los ara que des de 1 AJuntament no ha estat fàcil trobar la manera de presentar-se davant de 1opinió pública amb la constatació d'una decepció. He cregut, però que el país continuava exigint dels seus governan~s un missatge d'optimisme i sobretot un exemple d'act~itat i d'estímul d'il.tusió efectiva desproveïda de retònca. És per aquesta raó que poc ab~ns de les vacances d'estiu, ens vam proposar des de 1 AJuntamen~ de supera~ la nostra proposta de pacte amb ~a altern~tr~·a de pres~n­ cia activa i protagonista en la tda econom1ca de ~a ClUtat. Vam dir a mitjan juliol que la tardor marcana una ofensiva municipal per a la reactivació de la vida econòmica i també en el terreny més estricte de la Lluita contra la desocupació i hem procurat de complir-ho. Ens propo em que el 1986 continuï sent un. any de forta activitat econòmica municipal. Perquè cre1em que la persistència de la crisi, l,a d~~màtica realitat de_l~s xi: fres d'atur i el que potser es pitJOr, una certa pas~1v1.tat t un insistent pessimisme que costen .de superar ex1ge1:Xe~ que l'Ajuntament adopti una actitud de promoCió 1 d'estímul. I ens proposem que aquesta activitat municipal de promoció es plantegi sobre dos fronts diferents compl~­ mentaris: el primer el que va ser ~<?sat en n:t~a ?les aviat va ser el front de la promoc10 de les truciatiVes 50 empresarials amb la creació d'una empresa municipal que va ser confiada a Francesc Raventós· poc després, es presentava al ConseLl Plenari el projecte «Barcelona activa», estudiat per la Ponència per al Desenvolupament E~nòmi~ i Social al capdavant de la qual vaig situar ahir mate1x Josep Maria Serra Martí i constituirà el motor fonamental en el camp de 1economia social. El 1985 ha estat un any de treball positiu en totes les àrees d'actuació municipal. Ha estat un any de novetats organitzatives com la implantació de la Llei reguladora del règim local com també de noves expectatives en la regulació de competències amb les properes lleis de cossos i forces de seguretat i de sanitat. Ha estat però un a~y d'espera encara en el terreny del finançament muniCJpal que no hem pogut acabar de veure resolt. Però, malgrat tot ha estat un any de treball i imaginació per anar endavant en la millora de la ciutat en tots els àmbits. El capítol d'obres és sempre un recurs fàcil en qualsevol balanç, però no per això deixaré de repassar-lo, sobretot en un moment en què s'emprenen grans operacions d estructura viària com: -el projecte del Segon Cinturó; -el projecte d'eix del túnel de la Rovira per enllaçar el Primer i el Segon Cinturó; -planejament d'eixos urbans entre barris -pont Bac de Roda-Felip li-; -definició global i realista de la marxa viària o operacions d'infrastructura com: · - la reforma del ramal ferroviari de la costa; - l'ordenació de la defensa de la costa; o com: -_l'ordenació de la zona de Carles I, futura Vila Olímpica; o com: -el desenvolupament i l'aprovació de l'ordenança per al manteniment i millora de l'Eixample; 51 �o com: - els plans de Ciutat Vella; . -la definició d'àrees de nova centralitat; -el planejament sectorial de barris històrics; - els plans per als barris alts a la vora de Collserola -Torre Baró, Vallbona, etc. Tot aquest treball projectat cap al futur immediat_ de Barcelona ha tingut el complement d'un trebap de difusió de la tasca urbanística de Barcelona amb diverses exposiciOns. La nostra obligació amb els ciutadans abasta un marc variadíssim d'accions: unes són vistoses per pròpia naturalesa i d'altres són visibles en un nivell molt més acostat als ciutadans. Una de les fites dell985 és sens dubte el Pla de Neteja, del qual resulta una ciutat més polida i agradable que pren alhora una nova imatge domèstica. Altres coses potser no arriben al ciutadà i C<?~vé que les diguem en veu ben alta: les empreses mumc1pals_ a excepció coneguda de les de transports estan assolmt cobertures del 100 %. Llevat momentàniament de l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària, que pateix la manca d'actualització de tarifes per part de l'Institut Català de la Salut. La planta incineradora de brossa de Sant Adrià_ ha començat a pagar preus simbòlics per les esco~b.ranes q~e consumeix, perquè 1 energia que cons':l~eiX Ja cobreiX les despeses d'explotació. El parc zoolog1c, d altra b~­ da, comença a remuntar l'anterior davallada de VISItants. El 1985 ha estat l'any del gran salt en matèria de descentralització: s'han fet onze transferències de gestió als ajuntaments dels districtes, s'~~ ~ssoli~ ~n augment de la utilització popular amb un mll10 de v1s1tan~s als ~ent~es cívics i, alhora, s'han pogut constatar tambe les diferencies i els erros que haurem d'esmentar. Hem detectat errors en altres àrees, és clar. El Teatre 52 Grec ha tingut aq11:est any una baixada d'acceptació i ens plantegem ~o~regtr-ho l'any que ve, però l'actuació cultural de 1 Ajuntament de Barcelona ha assolit aquest any fites importants. Deixant de banda el Pacte Culturt;t~, l'a~pli v~ntal~ de novetats abasta des de la inauguraCIO de 1 espai polivalent de l'antic Mercat de les Flors fins. ~1 Pla. d_e M_useus, amb vint-i-quatre museus sota gest10 mumc1paltla represa d'una vella tradició ciutadana: les donacions particulars als museus barcelonins· des d~ les dues _grans exposicions de «Catalunya, fàbrica dEspanya» 1 «Homage to Barcelona» fins a l'èxit clamorós de participació ciutadana en les darreres Festes de la Mercè. B~rc~lona ha estat fòrum de debat juvenil, de portes endms 1 de portes enfora, amb el Congrés Internacional de la Joventut i la Declaració de Barcelona de la UNESco, amb el Projecte Jove i la Biennal de Cultura Juvenil ~e la Mediterràn~~- Amb la p~e<?c~p~cio municipal per 1 atur la generacw de noves miciattves d'ocupació ha est~t c~l-locad~ ~quest any 1985 en un lloc preferent dels objectiUs ~un~c1pals .. La Ponència per al Desenvolupament Economic 1 Social ha començat a incidir decisivament en l'animació social i econòmica de Barcelona. Hi ha en marxa convenis sobre noves tecnologies amb la Universitat ~olitècnica i d'impuls al cooperativisme i treball associat. arn? FETAC actuacions amb postgra~uats artesans 1 arumadors econòmics i amb els objectiUs, d~ l'Hotel Industrial i 1'Exposocial. L Ajuntament de Barcelona té una voluntat d'inversió q"ll;e practica amb un nivell d'endeutament per sota del max1m qu~ perm_eten les lleis. Això ens fa possible oferir nous serveis als cmtadans, fent que el cost de construcció recaigui en els usuaris en un termini ampli com faria una empresa ben administrada i sense que la' situació de les finances de la ciutat sigui cap problema. Fa pocs dies que un acreditat periodista econòmic donava la notícia que l'Ajuntament, després de cobrar el 53 �que li pertocava de la Llei de s~neja~ent d~ les h~se?des locals està pagant als contractistes d _obres 1serve1s 1 que a partir d'ara els pagaments seran Ja els a~ostumats a noranta dies com és corrent a l'empresa pnvada. Sense una bona administració portada correctament, aquesta mesura no hauria estat possible. . ., . . El que s ha fet en el terreny de la proJeC<:lO mternacw: nal durant l'últim any ha estat molt cons1çierable, pe~o els projectes són encara més imp?rtants. Es ~olt satiSfactori constatar que el treball mes recent ha tmgut uns resultats positius. . , . Durant 1 any 1985 'han p_osat a pr~,va 1 s han ~~nsolidat algunes de les grans lírues d .a.ccw d~ la política de projecció de Barcelona. L act~ac10 extenor s ha plantejat bàsicament pe~ò no exclu,siv~ent entorn de la promoció de la Candidatura Olímpica. Però el que és important com a feno?J-e~ ~s el f~t que l'existència d uns objectius clars de proJ~CClO extenor ~a permès aprofitar la Candidat:ur~ Ohmp~ca per potenctar un projecte global de presència _mternacwnal de Barce~o­ na. Aquesta presència in~ernacwnal de B,ar_celona ha tl~­ gut probablement el zemt de la seva eficacia en 1 exposició «Homage to Barcelona» que és oberta fins a fina~s de febrer a la Hayward Gallery de Londr~s. P~r a una cmtat que no és capital d'estat i que no havia ~hsp~sat dur~t molts anys d uns instru~e~ts de p~OJeCciO exteno~ Lexposició de Londre ha s1~1~cat un ~mpuls extraordinari als esforços de presència mtemacwnal en ~na.J?Ca. Pel fet de no ser una capital d estat la presencu~ de Barcelona en el món no es pot basar en les relaclO?S internacionals polítiques convencionals. Com ha fet històricament almenys en els temps moderns Barcelona ha d'edificar la seva posició internacional en les r~la­ cions econòmiques i culturals enteses d una manera amplia. . . Al marge de la tasca de promoció extenor de 1a cmtat a què m'acabo de referir, és convenient de remarcar que 54 s'ha fet un treball sistemàtic en tres línies concretes: a) Consolidació de la capacitat de Barcelona sobre el seu hinterland ampli el <<Nord del Sud». En aquesta direcció s'inscriuen totes les iniciatives de suport a la mill<?ra de les comunicacions transpirinenques de presència de Barcelona al sud de F ran ça i de promoció de la presència de les ciutats franceses a Barcelona: - suport a la Comissió Interpirinenca de Poders Locals; -activació de l'agermanament amb Montpeller -suport a la línia Barcelona-Montpeller; ' -suport a la línia aèria Barcelona-Marsella; -suport a la constitució d'eixos transpirinencs; -suport a la instal-lació a Barcelona d'una delegació de l'Institut França-Espanya; - suport a la creació de l'Oficina d'Andorra a Barcelona. b) Política de presència de Barcelona en les relacions internacionals convencionals. S'ha fet també un esforç per trencar l'aillament de Barce~ona en aquest terreny i comencen a produir-se alguns pruners resultats, com ara les visites del president mexicà De La Madrid i del president uruguaià Sanguinetti i en un altre nivell la celebració de la cimera hispanofrancesa o bé la reunió del Fòrum d'Ex-caps de Govern. La nostra voluntat és mantenir aquesta línia de treball i aconse,guir ~n reconeixement de Barcelona com a capital on te sentit de celebrar contactes i especialment de mantenir debats i conferències. ' e) Política de foment de les comunicacions internacionals. Quan parlem de comunicacions internacionals ens hem de referir fonamentalment a les comunicacion~ aèri~ e_nc~a que, el problema de la diferència d'ample de vm s1gm tambe un handicap important. En el terreny estricte de les comunicacions aèries partim de la constatació d'una situació més aviat precària 55 �tant pel que fa a les línies com al mateix aeroport. És un terreny on hi ha molta feina a fer i on el progrés serà lent pero hem començat a treballar per .o n cr.e_iem que.s havia de fer que és estudiant a fons la S1tuac10 actual 1 preparant u~ diagnòstic que pugui suggerir una estratègia d'acció. És molt positiu, de tota manera, que la notícia de l'interès de l'Ajuntament hagi estimulat un cert debat sobre el problema. El món cada dia esdevé més petit i per això mateix, encara que només fos pel sentiment de solidaritat fraterna amb els pobles que han sofert per~ecucions fer~tges, a vegades pitjors que les que hem patit nosaltres, 1 que, a més a més són pobles que van donar una generosa acollida als catalans i als seus símbols més enllà de l'oceà Atlàntic tal com vaig tenir oportunitat de comprovar.i agrair l'abril passat, no podem no fer res en aquest~. direcció. També hi vam retrobar alguns d'aquests exihats que havien estat entre nosaltres, que avui són govern en el seu pais d origen al qual retornaren un cop r~conque­ rida la democracia, teixint una trama que ha umt encara més els nostres pobles. Encara, doncs, que només fos per això j~ n'hi hauria ben bé prou per donar una generosa acollida a la gent que ha vingut de diverses parts del món -i no tan sols de l'Amèrica Llatina. Amb aquesta conducta, Barcelona fa palesa la seva peculiar personalitat de ciu~at gen~rosa oberta i i.nquieta als esdeveniments del mon que 1 envolta. I avu1, repeteixo és tot el món el que ens ha d'interessar. Per això quan' ens assabentem de la greu crisi econòmica dels pa1sos llatinoamericans amb el pes feixuc del seu deute extern sabem que ens trobem davant d un fet crític que també ens pertoca a nosaltres. Avui, potser, amb una repercussió minima però convençuts que en q':lalsevol moment tot pot esclatar i que l'ordre financer mternacional pot trontollar en els seus fonaments i aleshores no hi haurà país que en resti al marge. 56 També teni~ la nostra oferta per a alguns d'aquests paisos: volem I podem canalitzar el comerç de molts sectors <Je l'Amèrica ~la tina vers la CEE a través de la porta q_ue es Barcelona I els múltiples serveis que podem ofenr; I en aquest ter~e~y treballem amb decisió i amb la mes absoluta conviCCIÓ que així col-laborem a crear riq~esa per als pobles que hi intervenen. El nostre port la Fira de M~str~s, el Consorci de la Zona Franca, la xa~a de ~o~~m~acwns cap a la CEE, etc., es col-loquen en una posi<?H? ,optima que no volem deixar passar per manca de previsio del futur més immediat. Al consell plenari del29 de novembre es va presentar la nova ?r<:fenança de publicitat i els pressupostos generals de 1 Ajuntament pel 1986. L'ordenança de publicitat vigent fins ara, que era la que va prese:r:ttar el 1979 el llavors tinent d'alcalde d'Hisenda Antom Comas, s'havia revelat insuficient per pod_er c~mbatr~ eficaçment la proliferació de plafons publiCltans a la cmtat. La n<?~a ordenança establei;x: entre altres mesures, una reg_LI;lacw glo~al de tots els mitjans publicitaris i la regula~!? e~haustiva de_ les ~~racterístiques dels plafons pub_hcit~~Is; la determmacw_d~ z~nes protegides, on l'autor,Itzacw ~~ plafo~s pubhc1tans ~erà molt restringida; 1 adapta~I<? dels retols <:f~l~ estabhmens comercials a les car~~tenstiques dels ed~fici~ ~:m estan ubicats; i la bonificac~o de la qu?ta de r~d1cac10 d'aquells establiments que hagm de canviar els retols com a conseqüència de l'ordenança. Els pressupostos g~nerals de l'Ajuntament pel 1986, que va presentar el. ~ment d'alcalde Joaquim de Nadal pugen a 1~0.000 m1hons de ptes. Això equival al 7% dei PIB de la cmtat. D'aquests 140.000 milions corresponen al pressupost estricte de l'Ajuntament 94.062 milions de pessetes. Del,p~essupost_ municipal vull subratllar algunes caractenstlques. Pnmer, que les despeses de personal im57 �porten una quantitat similar a les del 1979, malgrat haver duplicat o triplicat els serveis; segon, que la pressió fiscal respecte al PIB de la ciutat és del 2,45 %, enfront del 2,6% del 1980 o del 2,71 del 1971; i tercer, que comparat amb el pressupost de l'Estat, el pressupost municipal té un augment de les despeses corrents de només el 6,83% respecte de l'any anterior, mentre que a l'Estat l'augment és del 21,3 %. En canvi, l'Ajuntament augmenta les despeses d'inversió d'un 16,17 %, mentre que a l'Estat disminueixen d'un 8 %. Aquest últim percentatge dóna una idea de com les prioritats del pressupost es fixen en la formació de capital. La inversió global de l'Ajuntament i els organismes autònoms municipals arriba als 22.500 milions de pessetes, equivalents al 15 % de la despesa. Aquest percentatge és ben excepcional en comparació amb altres administracions i també amb el sector privat. Després faré referència al finançament del sector públic. Vull recordar aquí, però, que el percentatge del 21,3 % d'augment de transferències de l'Estat a les comunitats autònomes suposa la congelació del Fons de Cooperació Municipal. L'Ajuntament de Barcelona no n'ha volgut fer una peça d'escàndol o un cavall de batalla. D'una banda, l'Ajuntament se solidaritza amb la necessitat d'actualitzar les jubilacions i lluitar contra l'atur. Però també hi ha un altre element. I és que Barcelona ha resultat extraordinàriament beneficiada per la política activa de l'Estat de solucionar el problema del finançament dels municipis. I això cal dir-ho sense embuts. Barcelona suporta uns costos de capitalitat que hauria de pagar l'Estat, és veritat. La participació de l'Estat en els ingressos municipals és insuficient, també. Però això no amaga el fet que des del 1979 fins al 1985 Barcelona ha rebut de l'Estat 130.000 milions de pessetes per afrontar al deute insà heretat de corporacions anteriors al 1979 i per assumpció de la càrrega financera. 58 Ara vull esmentar altres projectes que tenim per aquest any 1986. Pel mes de febrer iniciarem un cicle de conferències sota el títol genèric de «Barcelona solidària», on intervindran els presidents de totes les comunitats autònomes d'Espanya. Tinc la satisfacció de poder dir que hi han confirmat la seva presència tots els presidents. Amb aquest cicle volem recordar el paper que ha tingut Barcelona en la canalització de la integració de nous catalans procedents de tot Espanya i moltes vegades, també, en la canalització de la consciència de la singularitat de ser andalús, gallec aragonès o de qualsevol altra regió. Dins d'aquesta línia, a la tardor s'inaugurarà l'exposició «Catalunya-Andalusia», on es recollirà la història d'una relació secular que té unes arrels que van molt més lluny de la immigració dels últims cinquanta anys, tot i que aquesta n'és la part més coneguda.* Pel mes de maig, el Fons de les Nacions Unides per a la Població organitza a Barcelona la seva conferència internacional sobre la població i el futur urbà. Aquesta conferència reunirà a Barcelona els experts en població de tot el món i els alcaldes de totes les ciutats que l'any 2000 tindran més de quatre milions d'habitants. He demanat a S.M. el rei el seu suport a aquesta conferència i espero que accepti de venir a inaugurar-la. També hi ha estat convidat el secretari general de les Nacions Unides, Javier Pérez de Cuéllar. Amb el projecte «Barcelona Activa» continuarem la tasca encetada per la Ponència per al Desenvolupament Econòmic i Social. Del conjunt d'actuacions d'aquest projecte m'agradaria destacar la creació d'un hotel industrial a l'antiga fàbrica Hispano-Olivetti. En aquesta instal.lació es poden ubicar petites empreses de nova * Aquesta exposició no s'arribà a fer per falta d'acord amb el Consell Executiu de la Generalitat. 59 �creació, durant un període de fins a dos o tres anys, pagant una quota mensual. Les empreses tindran els locals i els mitjans necesssaris per al seu finançament: naus, oficines, tèlex, ordinadors. Aquesta iniciativa va dirigida a empreses que inicien una activitat variable però que es troben en una situació financera precària per portar-la a terme. A l'últim consell plenari del 1985 es va aprovar la iniciació de l'expedient per a la inversió del DIARI DE !Da de 1'Ajt;ntam~~t. Aquest any en efecte, veurà la 1mpl~ntacw defirutJvc;t del Pla de Neteja, l'objectiu del q~al es no tan.sol~ te~ una c~utat més neta sinó que el n~vell de neteja s1gw el mateix per a tota la ciutat. Per També vull anunciar el suport decidit de l'Ajuntament al Segon Congrés de la Llengua Catalana. Això és coherent amb la política de normalització lingüística del consistori, que s'ha traduït en el Pla de Retolació dels Carrers, començat el 1982 i que a finals del 1986 s'haurà executat en un 90 %, i també en uns nivells d'ús del català en la pràctica administrativa molt superiors a altres administracions de Catalunya. En una ocasió, parlant del futur de Barcelona, vaig dir que vull veure una Barcelona transparent, i vaig llançar el lema «parets fora». Aquest lema era l'expressió de l'objectiu de posar a disposició del ciutadà, ni que fos per a l'esbarjo visual, molts jardins que ara estan amagats darrere parets, en sentit material i també figurat. Així, crec que la recuperació dels vitralls de l'Eixample, per exemple, ha estat en certa manera com tirar una paret -la brutícia, el deteriorament- que ens impedia veure un aspecte de Barcelona que estava amagat. Un altr~ exemple seria la recuperació delmonestir de Pedralbes. Aquest any 1986 volem assolir noves fites cap aquest objectiu d'una Barcelona transparent. Podríem pensar en objectius tan atractius com els jardins del Seminari, la Universitat, el Palau Robert i l'entorn de l'estadi del F. C. Barcelona. El 1986 serà també un any crucial en l'objectiu de millora de la qualitat de vida que fixa el pla i el progra- atxò el Pla de Neteja introdueix la modernització i la mecanització del material, el control dels resultats la zonificació i accions de conscienciació o d'educa~ió per canviar el comportament del ciutadà. En aquest sentit em permetran que baixi una mica al detall per anuncia~ 'lue _1 Ajuntament està disposat a promoure un canvi d. a~trtud dels propietaris de gossos respect~ a les depos1C1~:ms dels seus animals, perquè estem d1~posats a con~c1enciar, el.s q_ui tenen gossos que la seva llibertat de terur-los esta hm1tada per la llibertat ~e tots de P<?der caminar sense trepitjar allò que vostès ja saben. I SI no ho aconseguim per la convicció imposarem fortes mesures sancionadores. En aquest context cal que em refereixi al conjunt de mesures adoptades en dos consells plenaris de finals de 1any passat que constitueixen el nucli inicial pero coherent de la qualitat de la vida urbana. Es tracta de ~esures que volen recollir l'experiència tan satisfactòna de la política d,~ n~t~ja i recuperació de façanes i q~e ~s pr~posen d mc~<!IT en l~s parets mitgeres, jardms mfenors, adequacw dels retols a la nova normativa, millora de les conclicions higièniques i sanitàries d~ls . Locals púb.l~cs, obertura de jardins privats al public adequacw de tendals, marquesines i elements decoratius -visibles de Ja via pública. . Com a mesures per millorar la nostra qualitat de vtda vole~ aqu~~ any una estricta política de disciplin_a de la c~cul.acw. No es pot permetre que les condiCions d~ tr~s1t ~els vianants es. d~gradin pel comportament mciVIc d uns quants. I auw és el que ha estat a PU?-t de passar. Serem cada vegada més severes amb els qm aparquen sobre les voreres. Per sort estem trobant una actitud cada vegada més comprensiva entre la ju- 60 61 BARCELONA. �dicatura que ens permetrà actuar judicialment contra els qui no paguin m~t~s. Jo crec que e~ combatre l_a idea que les multes son Impopulars. El ::>0 % dels vehicles de Barcelona no tenen cap multa, el 95% menys de cinc a 1any i només el O 5 % més de 25 denúncies a l'any. Jo estic segur que actuar severament contra un O 5 % de conductors in cívics és una mesura que la !esta d~ conductors i no diguem vianants, han d'agrarr. Un vell afa~y encara pendent és la i?st~-la~ó d'un mobiliari urbà dissenyat amb up cnten u~orme. Amb I empresa Iniciatives S.A. 1 Area d~ ~erve1s Municipals ha elaborat un plec . de CO?d1c1ons I?~r al concurs d'instat.lació mantemment 1 explotac10 del mobiliari urbà. El nostre propòsit és que a finals del , 1986 estigui ja instal-lat el nou mobiliari . El projecte més important de tots però, es el P~~ d'actuació a Ciutat Vella. Aquest pla és una actuacw integral que s ocuparà dels aspectes de seguretat socials sanitaris i urbanístics. Hem volgut donar a aquest pla la rellevància que es merei~ i hi he~ posat al capdavant un regidor amb rang de tinent d alcalde amb dedicació exclusiva que és Pau Cernuda un gran coneixedor de la zona. L'aspecte més singular d'aquest p~a és pots_er ~'<l:C:tuació urbanística, que per a una m1~lor r.~ahtzacw ha d'obtenir la declaració de la Generahtat d area de rehabilitació integrada, ARI, que se li va sol.~icitar el 17 de juliol del 1984. El finançament pot arnb_ar pe~ altre~ canals diferents del del Consell Executm, pnvats 1 públics catalans i no catalans espanyols o estrangers. La situació de Ciutat Vella fa que dins el pla d'actuació del districte, presentat en el consell ple~~ri de_l ~7 de desembre es contempli una coordmac10 pohctal que implicarà la realització d un prog~ma perma~ei_lt d' actuacions conjuntes entre els serveis de_ la polic1a -cos superior i policia nacional- i la ~àrd1a urbana. La reforma del sistema de patrulles 1 del desplega- 62 ~ent polic~~l, ~a realització d'operacions especials i la mcorporac10 d una base de dades són altres de les actuacions que es contemplen dins el pla d'actuació de Ciutat Vella. Paral.lelament aquesta actuació integrada a Ciutat Vella tenim la intenció d'ajudar el port de Barcelona a promoure el Port Vell com a zona de lleure. I això anirà lligat amb l'acabament de les obres del Moll de Bosch i Alsina. En un terreny més estrictament cultural vull anunciar un seguit d'activitats d'art contemporani: l'exposició de la col.lecció Von Thyssen, la constitució de la Fundació Tàpies la inauguració del convent dels Àngels, 1homenatge a Joan Miró, la continuació dels treballs de dignificació de la Casa de Caritat i del seu entorn. També és molt possible que el baró Von Thyssen accedeixi a cedir permanentment part dels seus fons per ser instal.lats al monestir de Pedralbes. I aquest any celebrarem el centenari Mies van der Rohe amb la inauguració del pavelló alemany. Durant l'any 1986 s'inauguraran les primeres· casernes de districte de la guàrdia urbana de no a construcció. Es tracta d'edifi~is de qualitat totalment allunyats del que fins ara havien estat els cuartelillo de la guàrdia urbana. Deia al començament que el Pacte Cultural tot i les incerteses que sobre el seu futur planegen en aquests moments h~ estat la gran notícia política de l'any a Catalunya. Es un signe clar de la demanda que la població d'aquest pals fa a les seves administracions ~úbliq~e~ per tal que es posin d'acord en algunes qüest~ons bas1ques 9-ue ~o tenen unes fronteres competenCials ben defimdes 1 que al capdavall exigeixen tants recursos que fan inprescindible Ja cooperació. Vull recordar ara que el Pacte Cultural és essencialmen~ un acor~-~arc que estableix unes bases, però que no te cap sentit SI no es troba la manera de projectar-lo 63 �cap als fronts autènticament clau de la nostra realitat cultural. Ja en el moment de la signatura del pacte vaig avançar el meu desig, que és un ;Je~ig compartit per la força política que represento a I AJuntament de, Barcelon.a d'estendre 1 esperit del Pacte Cultural al mon dels ffiltjans de comunicació. Ara faré una referència. m~~ explícita al que entenc entenem, com a amphac10 del Pacte Cultural als mitjans. Sabem que la proposta ha generat una gran sorpresa en alguns mitjans de com11nicació i que fins i tot .ha creat una certa inquietud. Es una cosa normal en pnncipi, encara que potser hauria estat més nonn~ q':le ~es preocupacions a què em refereixo s'haguessm arreJat en un debat públic. No ha estat així i no es pot pas prendre com un senyal de bona salut. Més aviat confirma la crisi del sector. El que diré ara, per tant és una i~vitació al de~at; No aporto solucions ni proposte~ gatr.e concretes smo unes idees bàsiques que caldrà dtscutrr. El que volem plantejar per ampliar o estendre l'esperit del Pacte Cultural als mitjans de comunicació és la proposta d'elements com els que segueixen: . a) La promoció d'un ampli acord que permeti 1 ~s­ tabliment d'un sistema de suport a la premsa, de carac: ter objectiu i controlat pel Parlament que atengui molt especialment les necessitats específiques de la premsa escrita en català. , . .. . L'Ajuntament de Barcelona te ~a posstb_üit~t de participar econòmicament en mecamsmes ObJe?ttus de suport que es puguin dissenyar com de fet )a ho fa, f.! iniciativa pròpia per mitjà de la contractació de pubhcitat i de subscripcions. . . b) Promoció d'un acord que permeti consolidar a Catalunya uns mitjans àudio-visuals públics autènticament pluralistes i viables. La proposta pot resultar sorprenent per tal com 64 l'ofensiva contra la televisió pública espanyola combinada amb el suport a la televisió pública catalana ha generat una explicable confusió en el ciutadà. N~~altres creiem que l Ajuntament de Barcelona pot PartiCipar en aquest procés de consolidació d un sistema púbLic de mitjans àudio-visuals sistema que és d'al,~a banda una peça fonamental en l'estructura pobhca de qualsevol país modern. e) Acord per a ~a.prod?cc~ó C';Iltural especialment en el camp .dels .~It]an~ audiO-visuals que tingui en compt_e la s1tuacw p~rti~ul~ent sensible que s està produmt amb la presencia creiXent de programació estrangera. , E~ aq_ues~ te~eny les possibilitats de l'Ajuntament son obvies 1 s~na absurd que no s'aprofitessin. És un camp ~n el mes necessari és la coordinació dels recursos existents, d'acord amb una política comuna. És a més un front urgent. J?I 1986 t~bé serà un any especial per al sector sanita.r: ~n conJu~t no tan sols per a les institucions prop1es de l'AJuntament. Els ~~rveis sanitaris estan travessant a Catalunya, una C!JSl financera aguda i, com a alcalde em preocupa que siguem capaços tots plegats de donar el servei que la població té dret a esperar. Es aquest un sector de serveis personals que tots lli~em a les ~~mquestes de l estat del benestar i que en 91ferents prusos amb alternatives polítiques diverses es una de le~ branques que com cap altra de I estat del b~nestar esta passant per una reordenació que tendeix a mcrementar-ne el grau d'eficàcia. ~~ comú. denominador d'aquestes reestructuracions tot 1 sent ~1feren~s les alternatives polítiques passa per la conte?ClÓ del mcrement_de la d~spesa sanitària però manteru_nt el moll del serve1 espec1alment el seu finançament 1 el grau de cobertura sanitària que s'apropa al 100 % de la població. Fins i tot els governs dretans han 65 �reconegut que les forces ~~1 mercat .t;to ~ón ~qcace~ p~r garantir el nivell de serve11la seva distnbuciO ~qmt~tl­ va entre la població. Entre altres coses pe~que ~s ll!lpossible reproduir un mercat real de serv~Is sarutans. Lamentablement, a Catalunya encara no s .ha optat decididament per definir l'.estructra de serve!s del sector. Això vol dir que ens deixe~ passar !a ma per la car.a pels nostres amics de Madnd, qu~ s1 que estan caminant decididament en aquesta hma. Estem perdent la iniciativa en un sector cabdal. . Cal avançar més ràpidament a l'hora de defimr el nivell de despesa global del sector i el seu finança~e.nt: Cal donar politiques clares a~ sect.~r conc~rta~ pub_h<;: I privat perquè camini en la d1recc~o que s hagi dec1d~t. No podem renunciar~~ nivell,samta:I_que hem assolit, al contrari cal cammar mes decididament com a mínim en tres línies: . . a) la simplificació del nostre sector samtan;, . b) l'ordenació de l'oferta, tant del sector pubhc com privat· , . . . e) la inversió necessana per no r~nunc1ar a les m1~lo!"e~ que noves tecnologi~s e_stan .~fermt en el camp ~ed1c ~ per evitar la descapttalitzaciO en la qual estan 1mmer gits els hospitals. . , 1 Simplificar el sector té tot el sentit del mon quan ~ 95 % de la població ja té dret a la cobertura dels serve1s sanitaris públics. , . No pot ser que a un -!fialalt se'l faci. anar d un hospita~ a 1 altre i que per a baixes receptes 1 doc~ments di ver sos hagi de recórrer in~omb!ables o~cmes. Ordenar l'oferta vol dir que avm són I~s?s.tembles fets com la doble o la triple cobertura samtana. , . Cal assumir, com crec que, ha_fet_l;'~Juntall!ent, la responsabilitat d'una transferencia d1ficil com es la sanitat. Al contrari del que de vegades se'ns yol ve~dre, aquesta competència és un repte, no una carrega msana. ~ot això no vol dir estatalització, sabeu que aquesta no es pas la meva voluntat política vol dir més claredat en les polítiques més transpalència en els nombres, més rendiment de comptes més participació també vol dir més gestió. C~tall.;lnya per la seva tradició i per la seva fama no pot hqwdar-se per aqui ni per enlloc. .!a vaig dir l'any passat que estàvem per la col.laboraCIO en,aquest ~amp_ com en,d altr~s. Aquest any hem de ser mes específics I hem d arranjar I Hospital de Sant Pau. També. hem d'encarrilar Ja participació municipal en 1~ gestió dels recurs?s sanitaris -~ots- perquè no renuncie~ al fet que els ajuntaments tmguin tot el pes que calgu1 en la gestió d'un servei tan personal com aquest. Hem de participar en l'anunciat Pla de Reconversió e?,tr~ a!tres motius perquè no sigui un pla de reconverSIO s~no perquè es reconverteixi en les directrius de la plam~cació s~t~ria a mig i llarg terme. Serà l'any de la ~~~1 de samtat 1 volem potenciar tot allò que té de POSitm, a la vegada que ens preocuparem de fer entendre clarament l'actitud de l'Ajuntament de Barcelona en el finanç~ment que ja està en via de solució. El futur lillmediat de Barcelona és radicalment atractiu. Fa. només ~~s .dies, en un diari d'aquesta ciutat, un arqmtecte bntamc que fa molts anys que viu entre nosaltres afi!"ffi::tva que. no hi ha una altra capital al món o~ .es reg1stn upa Situació de creativitat com la que VIVIm ara mateiX aquí. Aproximadament el mateix és el que deia ja fa unes setmanes. un escultor nord-americà que està fent una obra, desmteressadament, per al parc de la Pegaso. No es tracta d'opinions ai1lades. Barcelona està en un moment dolç de creació, de vitalitat d'intercanvi que té un reconeixement molt superior ~és enllà de le~ nostres fronteres que no pas a la mateix ciutat. 66 67 �Barcelona està emergint. S'ha produït ja un feno:men visible de retrobament de la ciutat per part ~els c;utadans i un revifament de l'orgull dels barcelomns. Es un fenomen positiu que ha estat ampli, plural, sense reserves. . En les meves previsions per l'any .que. ~ot JUS~ ara acaba de començar veig una consohdaclO del ntm.e d activitat continuada, sistemàtica, que tant h~ contnbuït a la millora de la confiança dels barcelonms e~ la seva ciutat i en les institucions que la representen 1, a l'exterior a una presència com mai no havíem tingut des de fa molts anys. Tinc la confiança que el 1986 serà l'any de Barcel?na. Ho serà molt especialment si la ciutat aconsegueiX el seu objectiu, l objectiu de tots del nome?am~nt com a seu olímpica per als Jocs del 1992. Pero estlc segur que ho serà de tota manera. . Quan fa dos anys vaig iniciar aquestes co~paren~eJ?.ces anuals a l'Associació de la Premsa em vrug refenr Ja a la contraposició entre Barcelona i Catalunya que s'estava configurant en al~es formulacions pú~liques amb la curiosa teoria -pobvalent pel que despres hem vist- de la necessitat de contrapesos a B.arcelona .. El temps que ha transcorregut. i la ~rogr~s.siVa sererutat del país han posat de manifest 1 estenlltat d aquesta confrontació. ., Barcelona participa de l'entu~iasffi:e i de la il.~uslO. e? la reconstrucció de les instituc10ns 1 del mateiX teunt social del país i n'és probablement l'eina amb més possibilitats. · . , Aquest any 1986 Barcelona pot ajudar extraor?m.ariament a la projecció del conjunt del país en el mon 1 a la consolidació de la seva presènc~a .dintre d'Esp~nya .. , Veig també en les meves prev1S1ons una ratificac10 del Govern espanyol a les eleccions legislatives que suposarà un element estabilitzador molt p~sitiu ~ 1~ política espanyola i que a Catalunya redmra al numm els 68 tra~balsos propis de tot any electoral. Es molt probable que el problema del finançament d~! s~ctor públ~c. comenci fmalment el camí d una soluClO Sl n~. defirutlva raonablement estable. I espero que la solucH~ e~ pl~tegt des de la prespectiva global de les tres admi?Istra~IOns públiques. ;En conjunt tmc la impressió que es consolidarà la mi- llora de l'atmosfera política i cívica a Catalunya que ja s ~a po~~t ob~erva; d~ant l'any 1985 amb una menor ~nspacw, ';I.nmtere~ m~s ~an per les coses contingents 1 un ~~tus1asme mes lim1tat per les grans veritats, en defirut1va un perfil més normal. Crec que continuarà el procés d'estabilització d un cert grau de pluralisme a la premsa de Barcelona procés que .ha estat un dels elements positius de l'any pass~t, ~ot 1 els lamentables episodis del tancament de dos dians carregats d història com EL CORREU i EL NOTIClERO . . !\quest~ n?,va situació, més distesa, hauria d'afavo- ru: 1. amphacw que hem proposat del Pacte Cultural als mitJans de comunicació. ~s obvi que una proposta com la que fem és incompa~ble amb ~lg::ms intent~ que semblen haver-se prodw~ ~e co~~t1tmr un ampli espai radiofònic fidel a una OJ?CI? pohtlca COJ?.creta gue abastaria tant emissores p~bhqu;s COJ? .pnva~.es 1 que comportaria la utilitzaCIO ~e l Adm1TI1strac10 per a la seva configuració. Fmalment, vull fer una reflexió sobre el que es preve~ en el debat que fa poc ac~ba de començar sobre la Bru_celona ~etropohtana. Est1c convençut que s'imposar~,el seny 1 q~e els projectes de desmuntar la Corporacw Metropolitana de Barcelona no arribaran a for~ul~r-s~; La Corporació Metropolitana és una mst,1tuc10, arrela~a 9u~ pot ser objecte de reformes pero que es un~ mstanc1a de racionalitat administrativa sobre l'espai urbà de 1 aglomeració barcelonina. 69 �Si ens fixem en el fet que els vint-i-set municipis que constitueixen la Corporació Metropolitana de Barcelona ocupen una superfície de 4 78 quilòmetres quadrats, mentre que el municipi de Madrid tan sol, n'ocupa 600, tindran una referència gràfica del que significaria retallar el territori metropolità subjecte a l'Administració supramunicipal. Tot em fa pensar que el sentit comú i la tradició de pragmatisme i d'eficàcia del país s'acabarà imposant i que el 1986 serà 1 any que veurà l'aclariment primer i el desenvolupament immediatament després de les relacions entre la Barcelona metropolitana i les comarques, particularment en l'àmbit del que fou l'antiga Regió 1. Associació de la Premsa de Barcelona, 9 de gener del 1986 70 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1985 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-01-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2598/19870112_EstatCiutat.pdf fbceb86730314c40dedd994a38472c66 PDF Text Text Balanç de l'any 1986 És molt difícil fer el balanç de l'any tot just acabat sense que els esdeveniments de l'últim trimestre, majoritàriament positius, influeixin en la valoració del conjunt de l'any. Perquè, sens dubte, el fet més important del 1986 per a Barcelona va ser la concessió dels Jocs Olímpics del 1992. Seria hipòcrita no dir això d'entrada, no reconèixer que qualsevol intent de valorar el 1986 està condicionat per l'enorme injecció d'optimisme que la ciutat va rebre arran de l'històric <<Barsa/ona» de J.A. Samaranch el 17 d'octubre. És evident que els problemes que han anat sorgint durant l'any són vistos avui des d'una altra perspectiva. Els è~its queden diluïts per la contundència del triomf olimptc. D'altra banda, la mateixa nominació olímpica confereix a aquest any 1986 el caràcter d'any final d'una etapa. Per això un balanç del1986 inclourà per força una referència a tot un mandat fins i tot al conjunt dels anys d'Ajuntament democràtic. 71 �L'optimisme prevalent no ens impedeix tenir un record pels qui ens van deixar durant el 1986; molt especialment, pel professor Tierno Galva~, qu~ va saber donar als madrilenys l'orgull de no ser Identlfi~ats amb el centralisme i la burocràcia; per Joan Ohver, «Pere Quart»; per Joan Casanelles; per ~acqueline Pi,casso, que tant havia estimat Barcelona; pel jugador de basquet Enric Margall· per l' Àlex Botines, entusiasmat fins a l'últim moment a~b la candidatura de Barcelona '92. L'exemple de tots ells ens estimula a treballar per aquesta ciutat. ¿I com està ara aquesta ciutat? Els qui estimem Barcelona mai no la trobarem del tot bé, perquè sempre la voldríem millor. Però, si la comparem amb el que era l'any passat o com estava fa quatre o sis anys, constatarem que ha progressat, que ha millorat. És ben cert que tenim un seguit de problemes sense resoldre els mateixos que pateix tot el país. Els mateixos, de fet, que afecten tota la societ~t occidental. N? tenim assegurat l'accés al treball dels JOVes. Han sorgit bosses de pobresa. Preocupa l'extensió d'alguns hàbits propis de la marginació. . . . . Però hi ha un seguit de reahtzac10ns que es d1bmxen amb força en el panorama ur~à. I, sobret<?t, hi. h~ un canvi de tarannà, la consolidaciÓ d'un espent optimista, que ajudarà també a vèncer les dificultats. Ara fa un any, des d'aquesta mateixa taula vaig dir que en les meves previsions pel 1986 comptava amb la consolidació del ritme d'activitat produït en gran part per la millora de la confiança dels barcelonins en la seva pròpia ciutat, també vaig anunciar una presència exterior com mai no havíem tingut i expressava la meva , creença que el 1986 seria l'any de Barcelon~.. Em complau constatar que les meves previsions s han acomplert. . El 1986 ha vist com la balança entre expectatives pessimistes i optimistes es decantava decididament cap a la banda de l'optimisme. Ja he explicat altres vegades com les crisis econòmiques, les situacions d'atonia inversora i social es devien sovint al fet que el conjunt de la societat tenia una visió del present i del futur molt més pessimista del que la mateixa realitat dels fets justificava. Seguint aquesta teoria, reclamava la irrupció d'uns «trencadors d'uniformitat» que fessin capgirar aquest equilibri. Nosaltres vam triar la idea dels Jocs Olímpics com a «trencadora d'uniformitat». Era una aposta arriscada. Però heu vist com ha valgut la pena. Durant l'últim any o any i mig s'ha anat covant aquesta tensió, aquesta presa de consciència de la capacitat que té Barcelona de superar-se. Aquesta tensió que va justificar -i explicarl'eufòria del 17 d'octubre. Que l'objectiu perseguit amb l'aposta per la candidatura dels Jocs s'ha aconseguit, es pot comprovar llegint un informe d'un òrgan tan poc predisposat a la fantasia com és la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres Públiques de Catalunya. Aquest informe, amb data 14 d'octubre del 1986, feia un balanç força pessimista del que havia estat la licitació pública en el primer setembre de 1986. Un pessimisme, d'altra banda, que només es justificava en parlar de l'Administració central i l'autonòmica, ja que el conjunt de les corporacions locals havia invertit tant com l'Administració central i l'autonòmica sumades. I respecte al 1985 les administracions locals havien invertit un 54 % més, mentre que la central i l'autonòmica havien baixat un 47 %. Vull destacar ara, però, les conclusions de l'informe. L'últim paràgraf deia, i cito textualment: «L'únic element que permet una certa esperança, en aquests moments, és la Candidatura de Barcelona als JJ.OO. del1992. Fent abstracció del que pugui passar el pròxim dia 17 a Lausanne, tan sols el fet de ser candidats ha tingut ja tres efectes positius: » 1. Ha suposat un impuls de l'esperit emprenedor català. 72 73 �»2. Ha posat en marxa una sèrie de projectes d infrastructura que ja no poden frenar-se. . »3 . Ha sensibilitzat l'opinió pública sobre les necessitats existents en el terreny de les infrastructures i equipaments. »Aquest impuls serà difícil perdre'L El clima per la recuperació del sector està creat. Només calla voluntat política per prendre decisions.» Com poden veure la meva insistència en els aspectes subjectius que influeixen en la recuperació no és pas exagerada. N'eren un component esse?-~ial bàsic. Si rellegim ara el programa mumctpal 1984-1988 fet durant l'any 1983 o si recorden vostès la meva compareixença en aquesta casa per. fer el.balanç deli ?8~, veurem que els projectes que s'h1 relaciOnen com a mdispensables per a la ciutat encaixen perfectament amb les necessitats olímpiques. Encaixen i seran accelerats pel compromís del 1992. . . Des d'aquest punt de vista de la mfrastructura, Ja ho he dit moltíssimes vegades els Jocs són només una excusa per fer més ràpidament les coses que la ciutat necessita amb Jocs o sense. I darrere dels aspectes més visibles de la promoció olímpica hi ha hagut hi ha tot un conjunt de g~nt treballant dia a dia des de fa anys. No em refereiXo ara a l'estricta confecció del dossier sinó als qui treballen a l'Ajuntament i a la Corporació Metropoli~ana dis~e­ nyant la ciutat del futur i treballant per fer millor la cmtat d'ara. La història de la nostra ciutat, de les nostres famílies, ens ensenya que la progressiva configuració de Barcelona ha estat feta a salts. La generació del 1888 va ser la que va donar el salt definitiu cap a 1Eixample, la que va fer el parc de la Ciutadella la que va tenir la gosadia, d encarr~gar. ?bres als nostres modernistes que ara son 1 admuac10 del món. 74 L'Exposició del 1929 va ser l'ocasió per urbanitzar Montjuïc, per obrir el metro i modernitzar els transports i els serveis urbans. La generació de11992 ha de ser la que deixi acabada la Barcel~n~ m~tro~olitana . Aquesta és una seqüència natu_ral log1ca mevitable a la qual no es pot renunciar. La fema que s'?a de fer l'anem preparant d'ençà que vam entrar a 1 AJuntament. La nominació olímpica ens permet d'accelerar el ritme. Però la t~sca a realitzar el conjunt d obres que Barcelona necessita per ser una metròpoli eficient no es poden abandonar de cap manera. L any passat vaig parlar-los de la necessitat de trobar fórmules imaginatives per eliminar els obstacles. Recordo l'anècdota del primer barceloní de l'any, els pares del qual em preguntaven quan s'acabaria la Via Favència. Després d acabar J any podem dir que les coses estan una mica millor no gaire. Efectivament amb motiu del 1992 vam firmar el conveni entre el ministre de Transpory:s,. 1~ Generalitat RJ?NFE la Corporació Metropolitana 11 Ajuntament per aiXec-ar les vies de tren de la costa per poder fer el remodelatge del Poblenou i obrir la ciu~ tat al mar. També ens hem posat d'acord amb Telefònica i RTVE per construir la torre de comunicacions . .Però ens preocupa encara la realització d'un seguit d mfrast~ctures que en aquesta ciutat ban anat quedant endarrendes respecte al que la mateixa ciutat amb la s~y~ vit~li.tat normal exigeix: l'aeroport el port la xarxa v1ana bas1ca no estan a 1 alçada d'allò que la ciutat necessita. I si no s'hi fan les millores adequades ens hi juguem la definició del nivell de ciutat l'~mbició d'aquesta ciutat el fet de tenir els nivells d exigència que a~ostun:en a demanar-se a qualsevol ciutat europea de d1mens10ns com la nostra o fins i tot més petites. L any 1986 ha estat també el primer any de vigència del tractat d'adhesió d'Espanya a la Comunitat Econò75 �mica Europea. Des d'aquesta mateixa taula he explicat en ocasions anteriors la transcendència que té l'adhesió per al futur de Barcelona com a capital europea. Avui voldria referir-me a un altre aspecte del paper de les ciutats i dels sistemes de ciutats que ha començat a suscitar-se en els fòrums internacionals. S'està obrint pas la idea que les ciutats, com a motors d'activitat econòmica que són, no reben l'atenció que mereixen per part dels poders púb!ics. , ., . D'altra banda cada vegada s'esten mes la consCiencia que la política agrària de la CEE, i de tots el països desenvolupats en general és antieconòmica, cara, potser una mica immoral i que pot conduir el Mercat Comú a la fallida financera. Barcelona ha tingut un destacat paper en aquesta presa de consciència. En primer lloc amb la celebració al mes de maig passat de la «Conf~rència del Fons_?~ les Nacions Unides per a la Poblacw» sobre poblac10 1 futur urbà. A les conclusions de la conferència entre altres coses es reclamava la presència de les ciutats en els fòrm~s internacionals i es donava suport a la redistribució de recursos fiscals i humans dins de les àrees metropolitanes. Des d'un altre punt de vista, s'acorda a_també l'elaboració d'una enquesta-informe sobre grans cmtats. Més endavant ' l' 1 d'octubre vaig assi tir a Rotterdam . a una reunió d'alcaldes i representants de grans ciutats per debatre'n el paper eD. la recuperació ecm~ò~ca. M'hi vaig permetre de defensar a~b _un cert radtcal1sme, qu,e les ciutats dintre d'Europa 1 dmtre del Mercat Comu, haurien de crear un Lobby perquè Europa no continuï pagant els excedents agraris. Avui dia el contribuent europeu està fmançant uns excedents ag;aris importantíssims per manterur una determinada població agrària, uns exceden~s de gra de blat però també de llet i de forn:atges molt Important~. Els ha de subvencionar per despres poder exportar a prusos que quan els visitem es queixen del que estem fent. 76 El treballador industrial o de serveis o terciari de les ciutats europees, de Barcelona de Madrid de Viena de París, de Roma, està finança~t una ali~entació ~olt cara que a més no es menja i que ha d'enviar a fora com a su~sidi, per9-uè es pugui vendre a uns països que la podnen obtemr amb uns costos diferents. Aques~a és una situació que no té gaire sentit. Jo crec que les cmtats europees han de pesar una mica més. Tradicionalment, el nacionalisme que tots tenim a dintre, l'esperit de supervivència i de defensa, han fet que, als parlaments, el territori estigui representat no només la població. ' Les lleis que surten a tot el món tendeixen a ser una mica més conservadores del que la gent, en general, pensa. ¿Per què? Perquè els parlaments i les lleis electorals estan formats de manera que el pes del territori i, per tant, d'alguna forma de la inèrcia de la tradició és més important que el pes del factor urbà. Això és aixÍ. Penso que és important que a Europa hi hagi un moviment en el sentit de reconèixer-ho i de posar-hi una certa limitació. _E_l ~a~eix europeisme pot i ha de recuperar una certa mthtancta urbana. O, si no, ho té malament. I ho té mal,ament p~rquè, primer, pagar excedents agraris a Europa es car. Son excedents que es fan cada any i que cada any s'han de pagar. Segon, perquè pagar les ciutats també és car. Mantenir ciutats és car. Però ja les tenim, no es fan cada a~y, estan fetes. I, en tercer lloc, perquè l'Europa de les naciOns, que és la que hi ha -no n'hi ha d'altra- és més lenta i parla llenguatges més enfrontats que no pas l'Europa de les ciutats. , El que és propi d'Europa són precisament les ciutats. Es car, sí, és complicat, sí, s'han de mantenir. Però és també la seva riquesa. ~questa mateixa tesi la vaig exposar a l'Escola d' Arqmtectura de Harvard, arran del meu viatge als Estats Units del novembre. 77 �Ha quedat resolt fmalment el model de finançament de les comunitats autònomes de règim comú. Però encara queda per afrontar el finançament del sector local, és a dir dels ajuntaments i les diputacions. A Catalunya el titular de la Conselleria d'Economia es va comprometre fa més d un any a constituir un fons de cooperació municipal quan estigués solucionat el finançament de la Genèralitat. Ara que aquest objectiu ha estat assolit cal esperar que el conseller aviat ens presentarà la proposta de fons de redistribució. . La sensibilitat que es manifesta quan l'autonomia de Catalunya és amenaçada, o és suposadament amenaçada, falla estrepitosament quam es tracta de respectar l'autonomia dels municipis. Quan la dreta de les idees diu «sí a la societat civil, no a l'Estat», d'entrada ho diu des de l'Estat, la qual cosa és una primera mostra de cinisme -des del meu punt de vista- i, segon està dient «sí a la societat civil però no al govern local que està entre mi i la societat civil». Per tant no és una sincera vocació per acostar-se a allò que és a sota. És un desig de connectar des de dalt amb allò que es troba més avall per poder-ho, tot plegat, ordenar millor. Però no és una sincera atenció a allò que és a sota del poder en qüestió, diguem el poder autonòmic, en aquest cas, en el cas de Catalunya. Aquí hi ha un poder autonòmic de dreta i constantment es fan invocacions a la societat civil i contra l'Estat, des d'un cert Estat i ignorant uns poders locals que existeixen, unes ciutats que existeixen. I això ho veiem en totes les lleis que han sortit darrerament. To tes són lleis intervencionistes i de desconfiança envers el que hi ha a sota del gov~rn autonòmic: la Llei de caixes, la Llei de fires, la Llei de cambres de comerç, la Llei de cambres agràries, la Llei de comarques. En definitiva, es tracta sempre d'evitar que els ajuntaments hi pintin res enlloc. ¿Per què? Perquè es confia en el fons -contra el que 78 se'ns diu- en el contacte directe entre Estat, petit Estat si voleu, però Estat al capdavall, i ciutadà. José Maria de Areilza, a EL PAÍS del dia 7 d'aquest mes, expressava la seva admiració pel sistema de la Confederació Helvètica. Particularment, Areilza lloava el respecte que les autoritats federals tenien per les cantonals i aquestes per les comunals, és a dir les municipals. Seria bo que la nostra dreta, avui al govern de la Generalitat, participés d'aquesta admiració i a més a més, l'expressés amb fets. ' Malauradament, la manca de sensibilitat i de respecte per les competències municipals no és exclusiva d'aquí. N'és una prova el desafortunat reglament sobre les llengües en què han de ser redactats els acords municipals, que va ser oportunament contestat per la Federació de Municipis i el consell plenari de Barcelona demanant que s'hi respectés la jerarquia normativa. M'atreviria a dir que la batalla contra la inseguretat ciutadana l'estem guanyant. I aquí intervenen també els ele~ents subjectius. En anteriors compareixences havia ~xphcat que les enquestes mostraven una percepció de la mseguretat molt superior a allò que les estadístiques de deljctes justificava. Es molt possible que aquest fenomen fos també una manifestació del pessimisme prevalent. Amb el nou clima que hi ha a Barcelona es veu una predisposició més g~an de la gent per llançar-se al carrer, per gaudir de la cmtat. Ho hem comprovat en aquestes festes. Ho comprovem cada dia. Durant la inauguració del Moll de la Fusta vaig sentir un comentari molt significatiu, i és que immediatament després que a Barcelona s'inauguri un espai públic ja és ple de gent. I aquests anys n'hem inaugurat força. Hi ha una avidesa del barceloní per aprofitar-se del seu espai, de la seva geografia. Això és molt positiu. D'altra banda, durant l'any 1986 hem patit a Barcelona les conseqüències del terrorisme, importat o no, això 79 �encara s'ha de eure. Va anar de poc que no es rep~oduís una matança de guàrdies ~i vils co~ la .de Madnd. En plena recta final de la candidatura ohmp1~a, -ya p~rdr~. la vida un policia a la plaça d'Espanya. Vmt-1-vurt vems del carrer de Muntaner han hagut de passar el Nadal fora ~~a. , En la meva conferència-balanç de 1 any passat tambe vaig anunciar el meu propòsit qu,e e~ 1986 CO?~inués s~n,t un any de gran activitat econom1ca .mumc1pal. Aixo també ha estat així. L'Ajuntament ha tmgut un paper de promoció i d estímul per reforçar 1acció trencadora de la passivitat i del pessimisme. . . . . El pla i el programa que guien l'actiVI!at mumcrpal entre ell984 i el1987 es van elaborar terunt en compte un marc de recursos limitats i de determinades hipòtesis sobre el sanejament de la hise?d~ fi.lun!cip~. Am.b aquestes referències es va estabhr 1ObJeCtiU d mvertlr fins a 50.000 milions de pessetes en els quat~e any.s; Aquest objectiu s'ha assolit i s ha su~e!at. La mvers10 total del quadrienni pujarà a 57.000 milions de pessetes és a dir, un 14% més del previst. . ., El ritme amb què s ha conc~e~a! aquesta mversi?; però, ha estat diferent. del fi~at m~cmlment. La fracc10 més important de les mverswns directes es va concentrar en els anys I 985 i 1986. La superació de les previsions és resul~t sobretot de la consciència de l'equip de gove~ de l'Ajunt~m~nt . de les possibilitats derivades del saneJament ~co?om1c .1 ~e la necessitat d' inc1dir en el context economiC pessrmrsta com he dit abans. . Tot i aixi, l'incompliment d'alguns sl!-pò;its bàs~cs de la programació podria haver compromes l .e~forx ~nver­ sor Concretament les hipòtesis sobre parhc1pac10 d altre~ administracions en els ingressos municipals no s'han acomplert encara. Ni l'Es~at .ha transf~rit . rec~rsos per subvenir a despeses de cap1tal1tat o suplenc1a m la Generalitat ha creat el Fons de Cooperació. 80 . Tan~atei~, ~11986 tafi.l?é ~,s va mantenir el ritme gràCies~ I. estrategia de creacw d organs de gestió i empreses mumcipals. , Aquest canvi ~uantitatiu i qualitatiu de la inversió s ha fet a~~ "';ITia Importantíssima contenció de les despeses ordmanes. En efecte, en els nou anys que van des del1979 fins al1987 es mantenen pràcticament estancades. Le~ p~evisions pel 1986 del grup d'empreses municipals ~nd1quen que el grup haurà continuat el 1986 la mateixa b~:m~ marx~ q~e el 1985. Efectivament, les dad~s ~e .que. disposo mdiquen un increment en el nivell d achvita~ 1 un~ notable millora en els resultats. . En conJUJ?.t, I sempre amb resultats provisionals, puc dir que la mill.ora dels resultats del 1986 respecte dels del 1985, ascendeixes a 2.8?0 .milions de ptes. Aquesta xifra P!Ove dels tran~ports pubhcs, amb una reducció del dèfiCit de 2.400 mil~ons; dels hospitals municipals -!MASamb una re~~CCIÓ de 300 milions de dèficit; i de les em~ pr~ses mumcipa~s, que han augmentat els beneficis en mes de ce:I?-t milwns de pessetes. Recordem que aquest any, per pnmer cop, Mercabarna ha repartit dividends. Pe~ 1~87 el J?r~ssupos~ consolidat del conjunt del sectorpubhc mumcip_a! -AJuntament, instituts i empresessera d~ 161.000 mllwns de pessetes, és a dir, el6,9% del ~IB estimat per~ .la ciutat el mateix any. D'aquesta quantitat, 27.000 mllwns seran d'inversió real. . Durant el 1986 la desocupació a Barcelona s'ha man~mgut en,perce?~atge.s,molt .elevats, tot i que la tendència es. cap a I e.stabilitz~ciO. Els JOves que busquen la primera fema en son els mes afectats. La població viu el proble~~ de .la d~s.ocupació com un dels principals motius d msatisfaccw. P~r contr~, el nombre de noves empreses a la ciutat co~hn~~ creixent a un ritme molt elevat. Tanmateix hi ha mdiCIS que un bon nombre d'aquestes tenen vida ¿urta. 81 �L'acció de l'Estat i de la Generalitat con~i?ua sent e~~ cassa. Les aportacions per a plans d'ocupac10, pro!lloc~o de noves empreses, suport a projectes <:omurutans .SO?molt baixes. Efectivament la Generalitat va s~pnmtr -amb efectes també pel1987- els fons del Pla d Ocupació Comunitària, destinats a desocupats de llarga durada. . t t Els fons provinents de l lNEM s ~~ m?remen ~ considerablement per a plans de formacto, pero els ~estl­ nats a contractació de desocupats es mantenen a mvells absolutament desproporcionats a les taxes d atur de la ciutat. · D L'Ajuntament, per _m~tjà d_e la Ponència per a1, _esenvolupament Econòmic 1 Social, va encetar una hma per . sortir de l'impasse. La principal realització va se~ 1~ firma del convem amb el Ministeri de Treball. El mes tm~ortant del conv~­ ni no són tant les aportacions com el ststema de coordinació entre totes dues administracions, que es pot ampliar a la Generalitat. . ., Entre les aportacions del convem fi~ ra una concess10 del Fons de Solidaritat de l'AES. L' Ajuntamen~ de Barcelona és un dels pocs ajuntaments -meny~ de cmc- que han estat subvencionats en aquest mecarusme. . .. D'altra banda, la incorporació~ la CEE ha posstbil!tat per primer cop 1 accés al Fons Soctal Europeu. Tambe en aquest cas l'Ajuntament de Barce~ona forma part dels casos excepcionals d'ajuntaments ~closos al Fons. Un dels projectes nostres el de formacw d agents de desenvolupament local ha estat cons~derat aquest any com a experiència pilot per les comunitats europees. El projecte del <<Viver d'empreses» ha estat presentat també a 1 FSE per al seu confinançament. ~s tracta d un pla de tres anys destinat a nous ei?presans nous artesans formació d'aprenents en oficts, entre d al~res. També ha rebut sub enció de la CEE el projecte del Centre per a l' Autoocupació de la Dona. 82 Tothom admet que la reactivació de la construcció és u!l fet, però encara n'hi ha. ~olts que creuen que només ~e lloc fora del terme mumctpal de Barcelona. I això no es cert. Potser nosaltres mateixos hem contribuït a la confus~ó pel fet ~e dir que Barcelona era una ciutat ~onsohdada. Efect~vament, ho és. I_ en la mesura que ho es van prenent mes cos les actuaciOns de reforma i de transformació. Però no reconèixer que existeix encara un gran potencial de s~l urbà bu~t per edificar seria ignorar la tasca que els mat~txos serve1s de planejament de l'Ajuntament estan realitzant. L'esforç del planejament dels últims anys s'ha si_tuat en el desenvolupament del Pla General Metropolità per aconseguir regularitzar les situadons congelades del pla. Per incorporar el màxim nombre d'illes, cases i solars a la «normalitat» urbana. , Gràcies _als plans aprovats durant els últims tres anys s ha plan~J,at un total de 650 ha, que faran possible la construcc10 de 6.000 nous habitatges en nous solars. Aquests plans afectaran els barris de la Barceloneta el Raval, Gràcia, Sant Andreu, Torre Baró, la Zona Fr~n­ ca, el Carmel, entre altres. 1~.ltres àrees de planejament se situen en antigues ubicaciOns de grans equipaments avui obsolets. Són el que anomenem les arees de nova centralitat, que engloben le~ quatre àrees olímpiques -Montjuïc, el Poblenou, la Diagonal, la Vall d'Rebran- però també els sectors de dt:senvolupament central per a la iniciativa privada: Dtagonal-carretera de Sarrià, Tarragona les Glòries Renfe-Meridiana. ' ' El ~onjunt d'aquestes àrees comprèn una superfície de planejament de més de 400 ha i permetrà un aprofitament per a habitatge d'uns 580.000 m 2 de sostre. Hem assistit aquest any a la plena recuperació de la confiança en la capacitat de Barcelona com a centre de creació, difusió i intercanvi cultural. La contribució municipal en aquest sentit ha estat molt important. Exem- 83 �ples: el Mercat de les Flors· l «explosió» cultural estiue~­ ca aínb el Grec i amb la Mercè· les escultures als espais públics; l'obra de Barceló a la c~p~la de.l Mercat ~e_les Flors· les activitats culturals a dtstnctes 1 centres CIVIcs; les grans exposicions com la dels mestres moderns de la col.lecció Thyssen Bornemisza, Paul Klee, Braque, «Trésors de Barcelone» a Lausana. Quant a la música, hi ha sovint la i~atge ~ue la ~úsi­ ca no funciona a Barcelona. En part es ventat, pero en part és una imatge distorsiona~a. La ~iqu~sa d'e~coles, grups associacions corals conJunts, d entitats pnvades que f~ncione~ a Barcelona,.és ~i\ícil ~~trobar ~n d'a~tres llocs. Al mate1x temps, la vida Il activitat musical directament promoguda o organitzada per l' Ajuntaf!Ient ~s immensa: Orquestra, Banda, Cobl~, Conservaton, Fest~­ val Internacional, «Hora de Música» al Conservaton, participació en els consorcis del Liceu i ~el Palau. etc: En nombres rodons, 1Ajuntament dedtca uns mil milions anuals als seus diferents programes en aquest camp. No tots aquests programes func~o~en ~é i hi e~­ tem treballant molt per millorar-los. I mxo sovmt vol dir problemes i resistències, i males imatges. El que volem, però, és arreglar-ho i si hi ha moments en què cal pagar el preu d una mala imatge, el pagarem. Prossegueix el desenvolupament del Pla de Museus com a eina per a la conservació i millora del patrimoni: al Palau Nacional, ja no hi plou; finalització d'obres de reforma al Museu Picasso; pròxima finalització del Museu d'Història·' continuen les obres al' Museu de Zoolo. gia, el Museu Marès, el com;ent dels Angels -seu provisional del Museu d'Art de Catalunya-, etc. L'Ajuntament ha continuat prestant el seu suport a institucions i projectes cívics: Fundació Miró, Fun~ació Metrònom, Fundació Tàpies, Institut d'Humamtats, Teatre Lliure, Palau de la :Música, Liceu. . Malgrat totes les declaracions i tots els compromisos: la Generalitat no està complint el Pacte Cultural. No hi 84 h~ col.la~oració ni ajut econòmic per als museus de la cmtat, m per a l'Orquestra, ni per al Grec, ni pràcticament per a res. AJ?b vista al futur, ~mb totes les dificultats que sigui, contmuarem construmt una Barcelona· culturalment oberta plural pensada en primer lloc per als mateixos ~ar~el<:mins, p~rò també c?m a punt d atracció i de proJeCCIÓ mternacwnal una cmtat que combini el respecte i la conservació del patrimoni cultural amb el foment de la creació i de l'experimentació. Al_ llarg del 1986 he tingut la satisfacóó de rebre els presidents dt: les d~sset com~tats autònomes d Espanya, que han mtervmgut en el cicle de conferències <<BarceloJ?-a Solidària» organitzat per l'Ajuntament. Tots els presidents, començant pel president de la Generalitat han passat pel Saló de Cent. No n'ha fallat ni un. I he~ pogut comprovar el respecte que tots senten per Catalunya. _Yenien aquí com per passar el seu examen d'autonomia. L'èxit de la convocatòria de l'Ajuntament ens confirma l'atractiu que Catalunya i Barcelona tenen per als altres pobles d'Espanya, el caràcter de Barcelona de referència ~iutada~a. de la no ~ Espanya di ersa que s està construi?t. I a1xo desp1ente1x també les interpretacions del fracas electoral d una determinada opció de dretes com el rebuig a tot un país. Barcelona vol representar el conjunt vol representar Catalunya vol representar Espanya. És aquesta una de les causes de la seva vocació de projecció internacional de la sev_a v<?luntat de ser seu dels Jocs Olímpics. Ho vrug d1r a l acte de constitució del Consell de Suport de Barcelona. 92 el 19 de setembre i ho vaig repetir a la cloenda del Cicle <<Barcelona Solidària» el 4 de novembre. Q~e ens deixin representar i se sentiran pagats. Que confim en nosaltres que no ens tutelin en nom d'uns altres. I penso que els pobles d'Espanya ho entenen. La soli- 85 �daritat que ha despertat pertot arreu la candidatura olímpica n'és la prova. Recordeu els cent mil voluntaris, l'expectació i la simpatia que va rebre el camió-exposició olímpic per tot Espanya. Crec que no ens podem permetre de desaprofitar aquesta oportunitat. Col.legi de Periodistes de Catalunya Barcelona, 12 de gener del 19 87 86 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1986 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-01-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2599/19880112_EstatCiutat.pdf 1d32a56550e5632315aa8c36bd651b2f PDF Text Text Balanç de l'any 1987 Ell987 ha estat un any marcat per les eleccions municipals -i no els he d'ocultar la meva satisfacció personal per continuar al capdavant de l'Alcaldia d'una ciutat com Barcelona. Ha estat també l'any en què hem començat a eure uns canvis positius en la crisi econòmica. La da allada general de les borses, que és un aspecte negatiu dins la situació econòmica global, obeeix més a factors exògens induïts per la marxa dels indicadors macroeconòmics dels Estats Units i per factors interns de 1 estructura borsària mateixa, que a l'estat real de 1 economia espanyola en el seu conjunt. Tot i la forta davallada de les borses deguda a la marxa de l economia nordamericana, la borsa de Barcelona ha tancat 1 any amb un guany del 27,29 %. El 1987 s'han dictat unes lleis d'ordenació territorial que acatem per principi democràtic, però que considerem tècnicament desgavellades i políticament desafortunades. No són el que després de tants anys d'espera ens mereixíem. En qualse ol àmbit, 1 ordenació del terrüori és una d'aquelles decisions d'interès públic i general que 87 �demana clarament un consens de les forces polítiques, per assegurar-ne la viabilitat i la durada. Així ho vam entendre i ho hem practicat a la ciutat de Barcelona amb la nova divisió dels districtes, que va comportar per a nosaltres mateixos alguns sacrificis que acceptàrem perquè convenia a la ciutat assolir un acord sobre la seva divisió territorial, que fos viable i que durés. També vull dir que l'any 1987 ha quedat indeleblement marcat pels atemptats terroristes comesos a la ciutat, i sobretot per la inhumana brutalitat de l'atemptat del 19 de juny a Hipercor, que per la sang vessada aconseguí de situar-se al capdamunt de l'escala dels horrors i de la irracionalitat. L'atemptat de la darreria de l'any contra mariners nord-americans en pacífic sojorn de Nadal a la nostra ciutat, amb la seva càrrega específica d'absurditat i d'indiscriminació, mereix així mateix la més ferma i indignada repulsa. Barcelona és una porta oberta d'Europa al mar, i només pot ser ciutat pacífica i acollidora. L'agressió als estrangers que hi fan estada és una agressió a l'ésser de la ciutat. Davant del terrorisme no hi ha lloc per a ambigüitats o estranyes i recargolades reserves. El rei ha tingut el coratge de ser el primer a entendre el concepte de reserva en les actituds provinents dels sectors amb més pes ideològic i moral. Aquestes reserves són percebudes pels assassins com a subliminals justificacions o suports als seus actes criminals, mancats de tota racionalitat i situats al marge dels valors més preats de l'home civilitzat. Amb cautela i amb prudent esperança gosem afirmar que les accions dirigides pel Govern de l'Estat amb la col-laboració de les forces polítiques i socials i de l'opinió pública, estan reduint i aïllant el terrorisme fins a la seva previsible extinció. Personalment dono a les autoritats autonòmiques catalanes la benvinguda al cor dels qui es pronuncien inequívocament contra tota mena de terrorisme, sense distincions de procedència i també sense reserves. Estic convençut que un dia no llunyà el dret a la vida i la concòrdia democràtica venceran. Cada cop són més les veus que aporten serenitat i racionalització a les qüestions suposadament legitimadores de les excuses del terrorisme. Sembla oportú fer un parell de comentaris al voltant de les eleccions. Aquest govern municipal és l'únic, en comparació amb qualsevol gran municipi o autonomia, inclòs el govern de l'Estat, que du més de vuit anys sense canvi de majoria -només a Barcelona, Badalona, Badajoz i la Corunya no perd regidors el partit majoritari, fet que, a banda d'altres consideracions positives, dóna una remarcable estabilitat per al desenvolupament d'un projecte de ciutat. La situació de la ciutat que vam rebre es podia resumir dient que no hi havia cap model de ciutat, ni cap projecte de ciutat. No se sabia cap a on s'anava, més enllà de la mera supervivència de cada dia. Quan ens férem càrrec del govern municipal amb l'alcalde Serra -a banda de ficar-nos de seguida i a fons en els problemes financers, d'organització i de diàleg ciutadà-, la primera cosa que calia fer per redreçar el rumb de la ciutat era dotar-la d'un projecte globalitzador que li tornés la confiança en ella mateixa. Aquest és l'objectiu pel qual ha estat treballant l'actual majoria. Avui la ciutat sap cap on va. S'està retrobant a ella mateixa, s'està reequilibrant. I li costarà assolir un reequilibri acceptable, ¡perquè són massa anys de degradació i de creixement desordenat! La ciutat ara té cites i feina concreta per fer. És capaç de pensar en termes de futur, de pensar en el lloc que vol ocupar en el sistema de ciutats europeu i en el sistema ml!ndial de ciutats. De tot això, també els en parlaré. Es bo comparar situacions d'un any a un altre per posar en relleu les diferències i les novetats que es van produint. Tenim avui la mateixa proximitat d'unes eleccions 88 89 �que al gener del 1987 i llavors ja ens havia començat la campanya electoral des de totes bandes. En canvi, ara nosaltres estem fent un esforç seriós de contenció de l'electoralisme. ¡Ja hi arribarem, a la campanya electoral! Aleshores ja tindrem temps de dir i d'explicar el que calgui. Si la nominació olímpica havia conferit al 1986 el caràcter d'any final d'una etapa l'any que comença és el de partida del programa d'actuació municipal per al període 1988-1991 , que coincideix gairebé amb el mandat actual però que és, sobretot, una etapa que serà crucial per a 1 esdevenidor de la ciutat, per al1992 i per al 1993. De les prioritats institucionals del programa, voldria destacar-ne la descentralització. Estem tirant endavant decidits la descentralització: per raons d'eficàcia en la gestió i per convicció ideològica i política. Continuarem acostant l'administració al ciutadà, de manera que se senti pròxim a la cosa pública: és un exercici de participació ciutadana en la democràcia municipal i una recuperació del sentit de la condició urbana. Ja hem fet camí en la descentralització als districtes. El pressupost pel 1988 conté un principi de territorialització poc encara però ja significatiu: un 1.000% d'increment de les disponibilitats directes dels districtes comptant solament el capital de les inversions. Seran 2.400 milions de pessetes a disposició dels districtes. Quasi cinc vegades més del que el pressupost de la Generalitat destina per a les trenta-vuit comarques de Catalunya. Abans d'acabar l'any, la comissió de govern aprovarà el programa de totes les transferències que hauran de ser fetes als districtes. I pel desembre del 1990 els districtes gestionaran la totalitat dels serveis susceptibles de ser traspassats i disposaran de les dotacions, recursos i mitjans per poder fer-se'n carrec. Els ciutadans tindran aleshores I Ajuntament més a prop que mai en el sentit recte de la paraula. Explicarem al ciutadà els avantatges de la descentralització, a fi que es convenci que aquest model és bo per a ell i positiu per al conjunt de la ciutat -en el moment de la devolució de les diferències de la contribució territorial urbana va anar més gent a les oficines de la plaça de Sant Jaume que als districtes, on igualment podíem resoldre els tràmits, fins i tot amb més facilitat. Farem aquesta tasca d'explicació necessària perquè tants anys de centralisme en tots els àmbits creen hàbits negatius. Però la descentralització porta implícites altres conseqüències. També és una descentralització política. No solament els regidors-presidents dels districtes són ja majoria a la comissió de govern, sinó que tots els regidors del consistori -els del govern i els de l'oposiciós'acostaran més al ciutadà com a polítics. Faran més vida de barri i de carrer. Això ajudarà també a la recuperació del vell sentit de la condició urbana: l'estreta relació que el marc polític de la ciutat fa possible entre els representats i el representant. La descentralització encara té una altra implicació. L'estructura executiva ha quedat dividida només en quatre àmbits: organització i economia, benestar social, urbanisme i serveis municipals i via pública, de manera que l'administració municipal en surt afermada positivament. A pesar que el1987 ha estat un any d'eleccions i que al país les eleccions encara alenteixen excessivament la marxa de les administracions, s'han començat i acabat un munt de coses en l'àmbit municipal. La llista és llarga i voldria només assenyalar-ne algunes. L'acabament del Moll de la Fusta, que culmina la primera gran operació de la façana a mar de Barcelona. El pont de Bac de Roda, que ha significat el primer enllaç nord-sud a llevant de les Glòries, connectant Sant Martí amb la Sagrera. De Nou Barris ja es pot baixar amb facilitat cap a mar. Només falta ara doblar aquest eix a llevant amb l'eix de Fabra i Puig, 11 de Setembre, 90 91 �Prim -i, evidentment acabar de treure vies i obrir Marina-Carles I fins al mar: divuit mansanes de la Sagrada Familia a l'avinguda d Icària. Vint mansanes fms al mar dos quilòmetres, ¡mitja horeta de pagès! Els parcs de la Pegaso, del Clot de la Casa Groga de la Creueta del Coll, que doten d'espais verds i monumentals zones de la ciutat que n'eren òrfenes. Les obres del túnel de la Rovira. El conveni sobre l'ordenació sanitària de la ciutat i la constitució del Consorci d'Hospitals de Barcelona. El conveni per a l'establiment de l'estació terminal d'autobusos Barcelona-Nord que concentrarà les arribades i sortides de vehicles de servei públic per a transport de viatgers. L'inici de les obres del nou col-lector del Bogatell amb una capacitat de divuit m '/s. El conveni sobre els cinturons viaris de Barcelona que permetrà la construcció dels grans distribuïdors de trànsit de travessia per dins de la ciutat. Arriben amb decennis de retard. Altres ciutats europees tenien ja els seus cinturons a començament de segle. ¡Però benvinguts siguin finalment! . Són totes aquestes les obres que fan una gran cmtat. Després hi ha un grapat d'altres obres, i també de serveis, que fan ciutat de cara endins que fan barri, carrer o racó. Que acaben cusen o lliguen espais o trams· que acosten o complementen serveis i que el ciutadà sent molt pròxims:, el mercat de Canyelles, les places de Can Robacols i d' Angel Pestaña la Via Júlia l'aparcament de Gal-la Placídia el polisportiu del carrer del Perill els centres cívics d'Estrelles Altes i de la Trinitat Vella els quarterets de la guàrdia urbana al parc de la Pegaso a Can Ponsic a la plaça Trilla, els carrils reversibles de la Diagonal l'eix viari alternatiu de la Bonanova, etc. I també hi ha realitzacions diverses que tenen una influència difosa sobre el conjunt de la ciutat. En són exemples la campanya de promoció dels mercats -Bar- 92 celona és la ciutat més important d'Europa occidental en ~1 n<?mbre i qualitat d'aquest tipus d'equipament públic, I caha fomentar-ne el coneixement i l'ús-·' la millora del . paisatge urbà, de la neteja i del manteniment dels carrers, de la conservació dels parcs i jardins, de l'increment de l'arbrat urbà; la promoció exterior de la ciutat -entre tots hem aconseguit que Barcelona sigui una referència cultural, econòmica i turística coneguda arreu. Promogudes pel Govern de la Generalitat foren aproyade~ les Lleis d'ordenacío territorial, que suprimeixen JUrÍdicament la Corporació Metropolitana i la substitueix~n per dues entitats sectorials, tres comarques i la mateixa Generalitat -i encara hi ha lloc per a una mancom~nitat mun,iciJ?al. El fet metropolità, però, reconegut per 1 Estatut a 1 article 5, no desapareix. El pes d'aquesta realitat acabarà per imposar-se. Cap de les explicacions que s'han donat al llarg de la campanya per a la supressió de la corporació no resulta convincent racionalment ni políticament. S'han perdut dos anys: un pel desmantellament lent i gens encertat de la corporació i l'altre, l'actual, que serà de reviscolament lent però més engrescador. S'ha volgut esguerrar la possibilitat que la ciutat olímpica real coincidís amb la ciutat metropolitana i que Barcelona «corregués enllà», que la Barcelona saitacarenes lluités contra l'ofec; fins i tot aquest cop ordenadament i solidàriament. ' ' I tot a~xò, aq~esta reducció real de possibilitats, aquest empob:1ment d esperances, no se sap ben bé per què s'ha volgut Imposar. A _imitació del millor estil brechtià potser pensen que «SI la Catalunya real no és com la voldrien, negant-la deixarà de ser real». Per la nostra part ens comprometem, des de les nostres comp_etè!:lcies ~ possibilitats, que la ciutat metropolitana contmm funciOnant per respecte als seus habitants. I quan hi hagi un canvi de majoria parlamentària, nosaltres proposarem des de la majoria la recerca d'un 93 �consens amb tothom per a una nova ordenació territorial de Catalunya. En aquesta ciutat, i a tot Catalunya, el pluralisme dels mèdia ha millorat des que fa tres anys vaig fer un toc d'atenció en aquest sentit. Ha millorat tant, que els sectors dominants, inquiets per la «fragilització» del monopoli dels mèdia que detenen, s'han apressat a muntar noves iniciatives «privades», o netament públiques, tractant d'impedir que el pluralisme floreixi gaire. Fent un repàs, resulta que els sectors dominants compten amb un canal de TV, dues emissores públiques, una cadena privada de ràdio, un diari privat, que posseïa una altra emissora -capçalera de la cadena-, i un bon nombre de títols de premsa comarcal. Ara volen un altre canal de TV i un diari de circulació a tot l'Estat -tot i els bons tractes que tenen amb la premsa de Madrid. Doncs bé, a més, aquí, a Barcelona, sembla que no es pot si no es pertany a aquesta família política, fer declaracions en determinats mitjans. Aquestes han d'anar indefectiblement seguides de comentaris despectius, induint al silenci. En resum: el pluralisme de fet ha millorat, però hi ha qui milita activament i amb força contra la independència dels mèdia. Hi ha uns grans «temes de ciutat» que han de quedar apartats de la contesa partidista. El ciutadà no entén que qüestions tan fonamentals com la lluita contra el sistema de la droga, la seguretat i el terrorisme, la cultura, l'estratègia de les grans comunicacions o la defensa dels interessos de la ciutat davant de Madrid siguin utilitzades amb finalitats electorals. Cal crear «zones de desnuclearització política» al voltant de determinats temes. Els interessos globals de Barcelona han d'estar per sobre de les tàctiques partidistes, i tots els partits polítics han de buscar l'acord en aquelles matèries que tinguin tal consideració superior. En aquest sentit, recordo la proposta semblant que va formular Ramon Trias i Fargas, referi- da al conjunt de Catalunya, en acomiadar-se del consistori al juliol de l'any passat. Per això oferim un pacte de ciutat a les forces polítiques representades en el consistori, i amb la participació del moviment associatiu de la ciutat, que comprengui aquesta categoria de temes. No podem deixar escapar l'oportunitat que ara tenim a l'abast de superar els grans dèficits històrics de la ciutat i,d'enfrontar-nos decidjdament amb els nous problemes, que generen noves degradacions i noves marginacio_ns. Aquest «quart món» que ha esclatat amb força, que és ben visible en alguns dels barris de la ciutat, que sempre ha existit però que ara topa més aparentment amb el contrast d'una ciutat més rica, més engrescada, més brillant -la ciutat és sempre, al cap i a la fi, el contenidor molest dels problemes de la societat-, aquest quart món no s'ha de consolidar, l'hem de reduir amb l'eina de la solidaritat, de la solidaritat urbana, que és un compromís de tots: dels ciutadans, del govern municipal i de l'oposició. L'any 1988 serà el de la Barcelona endins, el de la reconstrucció del passat, de la recomposició dels fonaments mal fets històricament, i també el del descobriment de noves riqueses interiors. Barcelona, que sembla haver esgotat espais i topat amb fronteres infranquejables, té dintre seu, dintre d'ella mateixa, espais per guanyar i fronteres per conquerir. Les illes interiors de l'Eixample en són un exemple, d'aquesta nova il-lusió. El que hem fet ja amb l'illa de la Torre de les Aigües és un exemple paradigmàtic de la Barcelona endins. Amb l'obertura del pati de les Aigües tenim el primer pati públic de les sis-cents mansanes de l'Eixample. I en sis anys n'obrirem deu més, de patis públics. Els particulars també tenen la seva funció específica en l'Eixample endins: enjardinant els patis, rehabilitant les façanes interiors, tornant a fer vida de pati de l'Eixample. 94 95 �Però el lema «Barcelona endins» és més que això. És l'aplicació d'una part de les energies de la ciutat, de les idees i dels recursos a la ciutat mateixa, cap endins seu per refer-la i fer-la més habitable, més equilibrada més humana, més segura d'ella mateixa més orgullosa, més capaç de llençar-se enllà sense atabalaments. Mirem endins de la ciutat, hi ha molt per fer. Farem allò que es veu i que llueix: els parcs del Migdia de Mar de la Vall Hebron de la Ciutat Universitària, etc: prosseguirem amb la millora del paisatge urbà· fomentarem el sector terciari emergent -hotels oficines nou comerç en les àrees de nova centralitat, com el carrer Tarragona Renfe-Meridiana l estació del Nord i les Glòries etc: continuarem la Diagonal cap al mar. Quan l'avinguda més important de Barcelona arribi al mar la ciutat s'hi abocarà de ple, al mar. En l'àmbit de la ciutat haurem reconciliat definitivament el pla i el mar, i això implica fer també allò que no es veu i que és necessari: vèncer la depressió litoral del Poblenou a Sant Pau del Camp. Ciutat Vella el vell cor de la ciutat, l'ànima de Barcelona mereix tota la nostra atenció. Cal rejovenir-la retornar-li antigues comeses i dotar-la de noves funcions: universitat comerç i cultura és allò que pot revifar-ne els barris. Als carrers de Ciutat Vella -a la vista de tothomes lliura la batalla entre la degradació i la recuperació. Sabem que és una empresa exigent i de llarga durada, però hem de fer-ne avançar la recuperació pam a pam, i a salts quan puguem guanyant qualitat fins a arribar a mar. Els projectes són engrescadors - la vella ciutat encetarà una nova vida. Moltes realitzacions estan ja definides o en marxa: Casa de Caritat-Convent dels Àngels el Born i els porxos del passeig Picasso, els coberts del passeig Nacional, I habitatge als pòrtics de la plaça Reial la renovació del Manila l'avinguda Cambó els palaus del marquès d'Alfarràs Solferino Moja les Drassanes etc. La Barcelona contemporània ha hagut de fer-se a cops a batzegades a cops d'il-lusions a cops d'esdeveniments que transcendeixen la mateixa ciutat. Ara finalment tenim l'oportunitat d acabar Montjuïc de retrobar la cara oculta de la muntanya. El parc del Migdia arrodonirà una urbanització que ens haurà durat prop de seixanta anys. Les obres olímpiques no es les de la infrastructura olímpica directa -els estadis de Montjuïc, la preparacío del terreny per a la Vila Olímpica, etc.- estan en marxa i funcionen segons les previsions. No els en parlaré amb detall perquè són objecte de permanent actualitat i se'n pot fer el seguiment dia a dia. El 1988 surten tots els trens cap al 1992. Allò que no s'endegui enguany, ja no arribarà a temps per als Jocs. Per això, ens eixigim de valent i collem molt els altres. Parlem-ne un moment, del 1992, i també del 1993. Ara s'imposa alimentar la confiança ciutadana amb el fet que el 1992 sortirà bé i que tota la ciutat en serà beneficiada. Però cal també desvetllar la confiança ciutadana en l'endemà dels Jocs Olímpics, en la Barcelona del 199 3, perquè els guanys de la ciutat siguin duradors. La Barcelona del 1993 té també dos vessants: Barcelona endins i Barcelona enllà. Haurem dotat la ciutat de les infrastructures que els Jocs Olímpics requereixen. Haurem arribat a la culminació duna fase expansiva i de creixement però hem d'aconseguir que el ritme se sostingui al nivell que volem per a la ciutat. Hem de poder-li garantir un procés continuat d'impuls econòmic a partir dell993. Per això es fa imprescindible que es coneguin les estrangulacions i les potencialitats de Barcelona de manera que es puguin identificar aquells sectors que han d'esdevenir els motors de l'impulsor econòmic a la ciutat del 1993. Disposarem aleshores d'un instrument que haurem posat a operar els anys anteriors: el Pla Estratègic Econòmic i Social per a la ciutat de Barcelona, sobre el qual proposem un ampli acord institucional i ciutadà. 96 97 �Amb el pla, el sector privat tindrà ben identificats els mercats amb gran potencial de creixement i que haurà de cobrir directament. També les administracions locals 1autonòmica, la central i la comunitària coneixeran les necessitats públiques que s'haurien d assumir. Aquest «pacte econòmic de ciutat>> comportaria una promoció econòmica consensuada i una participació equilibrada en les institucions econòmiques i altres, com la Fira, CZF Mercabama, CI DEM, Patronat Català Pro Europa universitats etc. La Barcelona del 1993 té una justificació i una filosofia ben senzilles: amb temps, amb previsió amb imaginació i habilitat planifiquem i posem els mitjans -tots plegats, administracions, entitats i particulars- perquè la ciutat continuï en alça a partir del que haurem acumulat. ¡Que Barcelona passi a la història de les ciutats olímpiques com aquell fill que va saber invertir els seus diners! Ell988 ja és un any olímpic. Al setembre tomarem de Seül amb la bandera olímpica. A partir de 1 estiu amb l'acció conjunta de l'Ajuntament i el COOB 92 haurem començat l'Olimpíada Cultural, que convertirà Barcelona en una nova referència cultural obligada. En aquesta olimpíada cultural jugarem molt a casa nostra. Barcelona, ciutat d'art i de cultura, podrà mostrar a gran escala la seva sensibilitat i creativitat. Els quatre anys que seguiran seran de treball intens en tots els àmbits però el farem amb la confiança que els nostres seran uns Jocs Olímpics exemplars i que mai com ara no tindrem tantes oportunitats per marcar positivament el futur accessible de la ciutat. Col.legi de Periodistes de Catalunya Barcelona, 12 de gener del 19 88 98 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1987 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-01-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2600/19890109_EstatCiutat.pdf 8a277a73540d0385e50ee5af3db4db39 PDF Text Text Balanç de l'any 1988 Estic content de fer, un any més, aquesta compareixença al Col-legi de Periodistes que em permet fer públicament el balanç de l'any que acabem de tancar i, alhora, formular unes consideracions sobre l'estat de la ciutat i els propòsits polítics pel 1989. Prendre el pols a la ciutat i fer el balanç dels darrers mesos és una bona manera d'encetar el nou any polític. I vull començar per dir, en una primera valoració de conjunt, que durant el 1988 s'ha avançat en determinats aspectes, que s'ha millorat sensiblement en alguns i que en d'altres no s'han pogut superar els obstacles, vèncer les inèrcies o aturar la davallada. Vostès poden pensar que sempre és més o menys així en política i que, per tant, no resulta gaire original una valoració que recull continguts positius i negatius. O, potser, que l'única originalitat rauria en el fet de parlar amb naturalitat de l'existència d'aspectes negatius, de coses que no van bé. Però em sembla que, justament, aquesta ciutat ha arribat en un punt, després dels darrers anys d'indubtable 99 �recuperació material i espiritual, en què és possible -millor dit, es fa imprescindible- dedicar una part important de la nostra atenció als problemes que queden per resoldre. Perquè ja tenim encarrilat -i ben encarrilat- un projecte global de ciutat, amb fites tan engrescadores i mobilitzadores d'activitat com la del 1992 i, més enllà, amb les possibilitats que s'oferiran a una Barcelona postolímpica que es trobarà dotada com mai d'infrastructures i de serveis. La situació econòmica de la ciutat ha millorat força en els darrers mesos, per bé que la millora ha estat més en termes de producció que de consum. La desocupació enregistrada ha disminuït d'un 17,8 %, i, si aquesta dada per si mateixa és satisfactòria perquè confirma una tendència encoratjadora de reducció de l'atur, s'ha d'assenyalar també que l'increment de l'ocupació ha beneficiat, sembla, sobretot les categories sòcia-laborals altes i mitjanes. Els serveis ja són l'activitat més dinàmica i més generadora de contractacions laborals -el 70% del total. Es confirma, doncs, la terciarització de la ciutat i queden així apuntades algunes de les línies estratègiques per al futur desenvolupament de Barcelona, com ara els serveis a l'empresa, la condició de centre cultural, comercial i turístic de caràcter macroregional, la investigació i la formació o la producció de tecnologies urbanes. Però la reactivació -¡tan desitjada per tothom!- també genera o desvetlla problemes nous o latents a la ciutat, especialment pel que fa a l encariment del sòl per a l'habitatge, a la congestió de les infrastructures i als sistemes d'accés a la ciutat i de mobilitat interior. I, sobretot, per complexes raons estructurals, hi apunta una «dualització social» que es tradueix en l'existència de pous de pobresa i bosses de marginació que tendeixen a localitzar-se en determinats barris perifèrics i en el cor mateix de Barcelona, en els barris de la ciutat vella. Certament, les causes profundes de la majoria d'aquests problemes escapen del que és l'àmbit tradicional de competència i de possibilitats de les administracions municipals, encara que, com hem fet des de l' Ajuntament de Barcelona, s'intenti forçar al màxim l'àmbit competencial. Amb tot, s'ha de tenir ben present que el marge real de maniobra dels poders locals és força reduït. No podem operar, com es pot fer des de les administracions estatal i autonòmica, amb els mecanismes fiscals ni amb les ajudes o subvencions. Una redistribució que a la llarga es noti només la podem fer per la via del reequilibri urbà de la ciutat. Però també és cert que ni la falta de competència ni l'escassetat de recursos són una excusa vàlida per a la inhibició davant les situacions que demanen ser corregides. Per això, des de l'Ajuntament continuarem promovent totes les modalitats possibles i viables de cooperació entre el sector públic local, o, més àmpliament, entre les iniciatives municipals, i el sector privat per aportar creativitat i oportunitats de generar ocupació. Per això, des de l'Ajuntament continuarem millorant el que són les prestacions de serveis personals amb la convicció que fins on arribem estarem també redistribuint i, en tot cas, resolent o atenuant problemes personals, que són allò que sempre ens ha de merèixer el més gran respecte. La creació recent de l'Àrea d'Afers Socials i Joventut se situa clarament en aquesta línia. L'Ajuntament s'ha de comprometre a fons amb les polítiques i amb les actuacions que tinguin com a finalitat la correcció dels desequilibris socials. I, tanmateix, l'esforç que cal fer per corregir-los supera de bon tros el compromís que pugui adoptar l'Administració municipal, per molt decidit que aquest sigui. Em sembla que hi hauria una coincidència força generalitzada en el fet que la tasca de correcció dels desequilibris socials en l'àmbit de la ciutat sols es pot emprendre 100 101 �seriosament des de l'esforç col-lectiu i des d'una cultura de la solidaritat. I la cultura de la solidaritat hi és en aquesta ciutat. Fins i tot diria que forma part de 1expressió de la mateixa identitat de la ciutat. L assistència massiva al concert d' Amnesty Inte:rnational o la participació en la Cursa contra el temps són mostres, entre ~'alt~es, d'una expressió ciutadana de la c~ltura de la soh_dantat; sense oblidar els exemples de Cantas, la Creu RoJa o els voluntaris. Quant a I esforç col-lectiu, cal apel-lar e? totes di~~ccions, una vegada i una altra per aconseguu de mobilitzar-lo I les administracions han de començar per donar l'exe~ple i posar-se al capdavant en la recerca d'iniciatives o sumar-se a les que sorgeixen d'altres sectors. A tall de mostra d'un esforç col-lectiu que comporta 1~ participació d'administracions i ,d~entitats, p~bl.Ique~ 1 privades, esmentaré el Pla Estrateg¡c Eco~9m1c t So~1~ de Barcelona en avançat estat d elaborac10, on participen més de cent cinquanta entitats i qu~, per assolir l'objectiu de fer de Barcelona una metròpoh europea empr~­ nedora, preveu entre les seves l~nies estratègiques redmr els desequilibris socials de la cmtat. , . Si hagués de mencionar un exemple ei?,blematlc que resumeix bona part de la meva preocupac10, que concreta el sentit del que tracto d'expressar, aleshores no puc menys que esmentar el cas de Ciutat V ~lla. ~i vaig ser uns dies l'any passat dos cops, tal com m havia proposat de fer amb tots els districtes de la ciutat, i vull afegu que hi tornaré. Estem fent moltes coses a Ciutat Vella, en el camp de la seguretat de le obres de les activitats socials de 1~ cultura, però jo mateix estic con":ençut qu~ cal fer-ht molt més i que s'hi pot fer molt mes. I voldna apro.fitar aquesta tribuna per fer una invitació a favor de .c~~tat Vella. U na invitació a la solidaritat i a la sensibilitat envers el vell cor de Barcelona, però que també ho és a la 102 inversió, a l'empenta empresarial, a la creativitat, al retorn ciutadà als seus comerços i als espectacles. És un bon moment per afrontar els temes de Ciutat Vella i s'hauria d'aprofitar. Aquest any passat hem constituït la societat mixta Promoció Ciutat Vella, SA pe,r portar a terme les previsions urbanístiques de l'ARI. Es una oportunitat per a la col-laboració de la iniciativa privada. Durant el 1988, en el pla de les obres, que amb tot el relativisme que es vulgui no deixen de ser un indicador significatiu de l'activitat municipal, hem fet pràcticament tot el que ens havíem proposat. Vull recordar només les grans infrastructures en què s'ha treballat: els espigons de defensa de la costa i el port olímpic; el soterrament del ferrocarril; el Cinturó del Litoral deprimit per fer franca la connexió de la ciutat amb les platges; els col-lectors de desguàs al Poblenou -Riera Blanca, Prim; l'Estadi i el Palau de Sant Jordi, que estaran acabats enguany; la rambla del Carmel, que permet enllaçar el . sector nord del Carmel i Nou Barris amb l'Eixample; aparcaments com el de Santa Caterina, Sant Antoni i la plaça de Llucmajor. En les setmanes passades més recents hem hagut de sentir novament advertències sobre la necessària prudència en la depesa pública. Se'ns ha dit que «no es pot fer tot», que «no hem d'estirar més el braç que la màniga» i que cal que aquesta limitació se sàpiga i que els ciutadans es vagin fent a la idea. Són receptes de bona administració amb les quals en principi no puc estar en desacord i que comparteixo en el sentit que, quan els recursos escassegen, s'imposa la priorització. I jo seré el primer a proposar prioritats racionals en funció de les circumstàncies. Però l'alcalde de Barcelona ha de dir també que hi ha moments concrets en la vida dels països i de les ciutats que exigeixen una visió més ambiciosa. Barcelona es troba exactament en aquest moment i no es pot desaprofiI 103 �tar, fins i tot seria una autèntica defallença històrica desaprofitar-lo. . Aquest moment és una realitat que molts d~l~ cmtadans han entès i que explica el plus de creativitat, de rendiment de vitalitat i també de reflexió que Barcelona ha generat. I és aquesta realitat la que justifica l'esforç que des de l'Ajuntament de Barcelona s'ha fet per no perdre 1 oportunitat que se'ns pres_entava. Que és, convé recordar-ho un esforç molt supenor al que correspon a una ciutat en circumstàncies normals. Ben mirat potser no hem fet altra cosa que fer hon?r a la nostra història. I el que estem duenr a terme. eqmval només al que van fer en el seu temps les generac10ns que ens han precedit i que van posar els fonaments de la capital possible que ens han llega~. De 1esforç d'aquestes generacwns n estem orgullosos com hem tingut ocasió de manifestar .ei? ,els a?tes de commemoració del centenari de 1ExposlClO Uruversal del 1888. En tot cas, pel que fa a la nostra situació ~ncrt:ta, calia posar en marxa el !D~~m. n,ombr~ ,de pro]:ctes 1 al més aviat possible. La histona 1 1expene?cta mes rece~t ens ensenyaven com és de lenta la màquma de les adm~­ nistracions públiques - obretot si han d'actuar .coordinadament- i ens suggeria que Bar~elon~ no podta espe: rar un liderat o una empenta que vmgues de fora. Ens ht jugàvem la credibilitat dels nostre.s projectes i l~ nostra capacitat per ser presents com !:1. cm~at en un mon com. . petitiu que no perdona les vacll.lacl<?DS. Per dir-ho d una altra manera era rmprescmd1ble que Barcelona un cop més s hi posés i deixés per més endavant la di'scussió sobre si les competències eren de la ciutat o més aviat d administracions superiors. Era fonamental, a més, que l exemple de 1 Ajuntament estimulés la imaginació i la il.lusió d~ls ciu~adans en ge: neral· dels qui havien d'aportar. C!3.Plt~ pnv~t dels qm havien de posar-hi la seva creat1v1tat 1 capacitat profes104 sional, i també -cal dir-ho- dels qui havien de patir-ne les incomoditats conjunturals ... Crec també que enguany hem de continuar treballant -com ja ho vam fer l'any passat- en la preparació, en tots els ordres, de la Barcelona de l'endemà del 1992. Aquesta Barcelona que s'està identificant com la Barcelona del 1993 serà una ciutat diferent, que recollirà els fruits de l'esforç actual. Serà una ciutat més ben dotada, amb més infrastructures i serveis, amb més possibilitats, més competitiva per tant. I dic això posant l'èmfasi en el fet que, a priori, no hi ha motius per témer un retrocés. La dècada dels noranta serà la gran dècada de Barcelona; una dècada que ja hem començat a viure abans que el calendari 1'hagi encetada. Per afrontar les exigències d'eficiència administrativa, de recursos econòmics i d'eficàcia social que aquesta ciutat plantejarà en la dècada dels noranta al seu govern municipal-sigui quina en sigui la composició política-, c~l que la ciutat disposi d'un règim propi, de caràcter smgular, que contempli les especificitats que es donen en la situació de Barcelona, tant en l'estructura interna de l'administració municipal com en la projecció de Barcelona com a ciutat metropolitana, com a capital de Catalunya i com a metròpoli europea. M'estic referint, naturalment, a la necessitat d'elaborar una Carta Municipal per a Barcelona. Probablement l'evidència o la peremptorietat d'aquesta necessitat no són percebudes amb la claredat que convindria per un sector important de l'opinió pública ciutadana. Una actitud així és fàcil d'entendre per l'abstracció i la complexitat tècnica que comporta una normativa d'aquesta naturalesa. Però estic convençut que, si s'explica racionalment i políticament la necessitat que té Barcelona de disposar d'un règim jurídic modern i adequat, que li permeti fer allò que la seva vitalitat reclama, llavors aquesta necessitat serà entesa i compartida. 105 �En tot cas, és una clara responsabilltat per als politics municipals -¡que sí que sabem el que la ciutat s'hi jugalempènyer l'elaboració de la Carta Municipal de Barcelona. Som hereus d'una vella i gloriosa tradició. No podem oblidar ni perdre la connexió amb el passat. Barcelona sempre ha tingut consciència de la seva singularitat, fins i tot en els moments més difícils i dolorosos de la seva història. I aquesta singularitat ha de trobar un marc legal adequat. Seria imperdonable -no estaríem a l altura de les exigències del moment ni respectaríem la memòria dels nostres il-lustres predecessors- si no sabéssim resoldre les dificultats tècniques i polítiques que indubtablement presenta l'elaboració de la Carta Municipal. Encara que tampoc no hem d'oblidar -i això ens obliga a més- que tenim la sort i l'avantatge respecte al passat que les dificultats d'avui són qualitativament diferents de les d'altres temps. Avui vivim en un marc democràtic, constitucional i estatutari, en un país sa i dinàmic amb una Generalitat normalitzada i respectada. Els asseguro que, o resolem les dificultats -¡i les podem resoldre millor que, mai!- i fem la Carta, o estarem hipotecant deplorablement el futur 'de la ciutat. No un futur llunyà sinó el futur que ja ha començat. De la Carta n'he parlat sovint amb els diferents grups municipals i tinc la impressió que comparteixen la meva inquietud. Les primeres passes -les que costen més en un procés d aquesta naturalesa- estan donades; els documents de treball estan ja elaborats i editats. Espero que en fer el balanç del 1989 podrem dir que hem avançat en l'elaboració de la Carta Municipal pel bon camí del consens polític. Moltes gràcies. Col-legi de Periodistes de Catalunya Barcelona, 9 de gener del 19 89 106 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1988 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-01-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2601/19900110_EstatCiutat.pdf cd37ac7457087ff81522fd61495e9143 PDF Text Text Balanç de l'any 1989 Voldria subratllar inicialment dues temptacions i una obligació que tinc en aquesta sisena compareixença meva per fer un balanç de l'any 1989. En primer lloc, hi ha inevitablement el desig de començar pels temes del moment i d'expressar els sentiments de l'alcalde de Barcelona sobre això. Em refereixo a qüestions com l'autodeterminació, el sentiment de pàtria i l'ús que se'n fa, les relacions entre tots dos i l'estat de la ciutat, o bé l'Europa de l'Est. En segon lloc, es fa també difícil d'estalviar el desig de respondre des d'aquesta tribuna -una tribuna que l'Ajuntament i l'alcalde, mal m'està dir-ho, van ajudar conscientment a crear i a acreditar, en un moment de manca de pluralitat i d'independència informatives, avui feliçment, si no totalment, superades- de respondre, deia, a afirmacions contundents fetes aquí mateix en el curs de l'any i que malauradament no han servit per esclarir totalment, ans al contrari, en vista de fets posteriors, la voluntat de servei a la ciutat i als seus projectes, i de no posar-los entrebancs. Una voluntat que pràctica107 �anti 1989 ha estat també l'any de la signatura difícil, recomplicada de tota 1anella dels cinturons de rond_a -del Segon Cinturó i del del Litoral. Obra de gran magmtud de quaranta quilòmetres de llarg, comptant els trossos de cinturons ja construïts d un cost addicional mínim de 100.000 milions de pessetes i d'una significació que no cal que jo els il-lustri amb detalls. Els cinturons són, de fet, encara que a algú no li agradi aquesta expressió, el carrer major de l'Àrea Metropolitana. Dic que no li agradi no pel fet que surti l'expressió àrea metropolitana, que està cada cop més admesa, sinó perquè això sigui o no sigui un carrer major. No és un carrer major tradicional, però és que l'àrea tampoc no és una ciutat tradicional i no té rambles ni passejos. Té aquest tipus d'estructuració. Els cinturons, doncs, signifiquen una promesa, val a dir-ho i cal dir-ho de seguida, de disminució dell5 %del trànsit a l'interior de la ciutat municipal, però, sobretot, són una promesa de jerarquització de les vies, cosa que és d'una gran importància funcional. Potser més. Aquest ha estat també l'any del Pla d'Hotels i, per tant, l'any de la decisió de Barcelona d'estar de fet a l'alçada dels qualificatius de Cervantes: «Archivo de cortesía, albergue de extranjeros» i, a part d'altres «lindezas» molt maques totes, «hospital de los pobres y correspondencia grata de firmes amistades», I, a sobre, «patria de los valientes y venganza de los ofendidos». Però, en fi, el que m'interessa avui, aquí, potser no és el més important, sinó justament el més objectiu: «Archivo de la cortesía, albergue de extranjeros, correspondencia grata de firmes amistades». Tot això requereix tenir un dispositiu que avui la ciutat no té. No té amb suficiència. I aquest any 1989 ha estat l'any que, amb gran dificultat, amb gran debat intern, hem decidit de posar-hi remei. Algú em deia ahir que potser Cervantes no es referia exactament a hotels de quatre i cinc estrelles quan deia això. Jo crec que sí, que Barcelona necessita també hotels de quatre i cinc estrelles per ser el que és, el que vol ser. Per ser una ciutat i també una ciutat justa, que no és indiferent, que no és una cosa que es pugui separar totalment del destí de la ciutat, del seu conjunt. 108 109 ment en cada un dels casos en què es posava en dubte i en alguns de nous, continua sent-ho tot menys clara i transparent als ulls del ciutadà de Barcelona. Però caure en la temptació d'una dialèctica d'aquest gènere no fóra ni bo per a l'alcalde ni realment interessant per a vostès ni útil a ningú en aquesta ciutat dels nostres pecats -en aquest sentit crec que és un motiu de reflexió que els mèdia quasi només pregunten per la confrontació i quasi solament fan editorials per condemnar-la. Som aquí per una altra obligació que és la d'informar del balanç del 1989 i de les perspectives del 1990. I_ ho faré amb proporcions de l'un i de les altres, que varien això sí, segons les circumstàncies i amb un cert grau d'infiltració de sentiments personals judicis de fet -i de dret-, expectatives més o menys compartides etc. I, en definitiva, amb un grau indiscutible ja els ho admeto per endavant de subjectivitat i de pes de la conjuntura d allò més actual i volàtil i tanmateix, fatalment, més atractiu per a la nostra -la seva- atenció assedegada ~e moltes petites emocions més que no pas d'un gran diScurs retòric i més o menys rutinari. Permetin-me, doncs, que esbossi molt gràficament i de manera sintètica les grans línies de l'any que acabem de deixar. El 1989 ha estat l'any de l'aixecament de la via del tren de la costa i l'any de l'illa de Sant Ramon. Això ha significat eliminar uns obstacles per a una expansió que Barcelona només ha pogut fer donades les circumstàncies de portes endins. Més endavant m'hi tornaré a referir, com a elements més emblemàtics de la feina d'aquest �I no podem oblidar, també, que ha estat l'any de la inauguració de l'Estadi, tan esperada després de tants anys i, al final, tan carregada de problemes, fins a l'extrem d'haver provocat un xoc relatiu ben profund, que com a sotragada pot ser útil, jo crec que és útil, en la cultura constructiva de la ciutat. En efecte, i ara seré una mica brutal però crec que s'ha de dir, fets com aquest provoquen que ens adonem que les assignatures de construcció i d'estructrures són tan importants com les de disseny i de projecció. Això és una petita revolució en aquesta ciutat, amb una escola d'arquitectes classificada la segona d'Europa, després de la de Venècia o després de la de Londres i abans de la de Venècia. No m'ho facin dir exactament. En aquest sentit, convé recordar, entre parèntesi, que un reguitzell de propostes d'enderroc recents mostren una nova consciència dels costos de les adaptacions d'edificis vells com és l'Estadi Olímpic. De moment les Arenes està en aquest capítol. He notat que aquesta reacció té una part de realisme, que podem dir que hi ha un nou realisme i que el realisme sempre és bo. Però no deixarem, no m'hi estenc però ja us ho dic, no deixarem que l'hiperrealisme es dispari. No deixarem que hi hagi un entusiasme de l'enderroc per l'enderroc. S'ha de justificar molt bé. I constato això per sobre de tot perquè altres efectes i circumstàncies de la famosa inauguracío de l'Estadi ja han estat molt comentats, justament, i no sabem encara quin valor de futur tindran. Primer, el paper de cada un dels estaments. No van ajudar. No van ajudar els estaments, els altres estaments. Dic en la inauguració. No dic en la construcció, perquè, efectivament, l'Estadi ha estat construït amb els diners d'un estament, que és l'Estat. No van ajudar en la inauguració, ni tampoc en l'explicació del seu impacte. Després, l'eclosio d'un minoritari però sorollós dispo- sitiu, diguem-ho sense embuts, d'antiestabilitat dels Jocs Olímpics. No escapa a ningú que és així. També, el fet que solament una autoritat esportiva ~nt~fl_lacio?~l ~la IAFF- ha expressat clarament aquest JUdici positiU I el seu agraïment. I encara potser una nova demostració de la manifesta vocació dels barcelonins de patir sobre la base d'indicis d'intuïcions i de fatalismes. ' Escoltin: l'any de la inauguració de 1 Estadi, sí senyors. Hem recuperat l'Estadi després de seixanta anys de degradació continua~a i progressiva, que va començar -amb _lleus exc~~c10ns t~mporals- el dia de la seva primera rnaugurac10. En seixanta anys l'Estadi no es va fer servir seixanta cops. He fet preguntar quantes vegades es va fer s~rvir l'Estadi des de la seva inauguració l'any 1929, seiXanta anys abans del L989: menys de seixanta vegades, menys d'una vegada per any de mitjana. U na primera inauguració que fou joiosa i esclatant plena d'expectatives que després no es van confirmar. I que fou plena, doncs, d'una ingenuïtat alegre, que de vegades trobem a faltar, com realment el dia de la inauguració nostra, però que no pot tampoc constituir un procedent. L'Estadi no tenia fonaments. No els tenia físicament. Ara, a l'Estadi es treballa per millorar, per perfeccionar, per polir i per arrodonir. L'Estadi no anirà enrere anirà endavant. ' És 1 any doncs de la inauguració de l'Estadi Olímpic i ~e la consagració ja imparable de Montjuïc com la més ~p.ortant a~ròpoli c~tural i esportiva d'Europa. o ho dic JO. Ho dm el president de la República Federal Alemanya, Von Waiszacker, ho diuen la reina de Suècia i els visitants de comarques de cada cap de setmana. Les comarques visiten Barcelona cada vegada més i la primera cosa q~e van a v~ure és, s_egurament, Montjuïc, i el seu Estadi I les seves mstal.lacwns. Ho diu tothom ho diuen els cinc-cents visitants diaris, 150.000 l'any, q~e hi van, 110 111 �ho diu el general Gutiérrez Mellado al concert de Mecano, ho diu Carl Lewis el dia que va aparèixer, i tothom que ens visita. Però no ha estat encara el 1989 l'any de la decisió sobre l'accés de Montjuïc, ni encara, sobre el remodelatge del Palau Nacional. Això és un tema del futur immediat del qual ara parlaré. La digestió d aquestes decisions és lenta i de vegades fins i tot pesada. Però és necessàriament lenta, si es vol que les decisions siguin perdurables és a dir «per duran>. El procés de decisió sobre el Museu d'Art de Catalunya, sobre el Palau Nacional de Montjuïc -el de decisió no el de projecció-: va començar fa un any exactament, amb projecte fet. Es a dir, fa un any ja en feia tres o quatre que hi havia aprovat el Pla de Museus, que deia que allà hi anava el que hi havia d anar és a dir, el Romànic i el Gòtic i el Barroc i el Renaixement -que ja hi són-, però a més a més l'art modern probablement. I que això implicava tota una reforma de l'estructura museística sencera. Cosa que ara pot estar una mica en qüestió però que no fa dubtar del que cal fer immediatament. Fa un any doncs teníem un projecte, un projecte arquitectònic acabat valorat, i una decisió política municipal de tirar-ho endavant. Hem trigat un any a madurar la decisió política de tothom que jo vull creure que està feta ja i a més és cert a fer en el projecte -cosa ben difícil com saben vostès- les modificacions que com a representants de la ciutat hem cregut que havíem de ferhi, per a la bona utilització d'aquest gran artefacte que és el Palau Nacional. Modificacions que tenen a veure bastant amb l'essència del projecte i bàsicament, jo els ho avanço amb la utilització de la sala oval -la més gran d'Europa d'aquesta forma- de la seva utilització com a contenidor de grans esdeveniments i no doncs com a itinerari museístic en si mateix tal com havia estat previst en el primer projecte. Com a resum d'aquesta llista de coses, jo diria que l'any 1989 és, ha estat, l'any en què Barcelona ha decidit que vol un 1993 diferent de l'any 1989 del segle passat, o d~l1930 d'aquest segle. "{jn any després, un dia «D + 1» diferent de altres cops. Es a dir, hi ha un moment en aquest any 1989 en què Barcelona s'adona del bluf -perdoneu el sacrilegi que és dir això, però haig de dir-hodel bluf que hi havia incorporat en les dues ocasion~ anteriors. I se n'adona perquè s'ha de refer, perquè a més de fer el 1992, estem referent el 1988 i el 1929 i l'estem veient per dintre amb els seus budells, amb les seves potes tal com és. Barcelona s'ha adonat en quina mesura és transcendent també, en el cas ja més particular de Montjuïc, la qüestió de l'accés. Transcendent per evitar justament, que el dia després de la nova inauguració, d~ la nova utilització esclatant que pot ser el 1992, comenci de nou la seva decadència, i es promet no repetir-ho. Canviant ara de sintonia, permetin-me que em refereixi novament als dos primers fets emblemàtics de l'any que esmentava al principi: l'aixecament de la via del tren de la costa i l'enderrocament de l'illa de Sant Ramon a Ciutat Vella. Barcelona ha anat descobrint la magnitud de l'aventura de refer el litoral de llevant. Ben aviat, pel febrer inaugurarem el Cinturó del Litoral fins al carrer d'Es~ pronceda i pel carrer de Terol fins a Bac de Roda. Dic Bac de Roda i vostès ja se situen. Aleshores podrem anar amb més facilitat des del pla de Palau fins a Virrei Amat. Fins al pla de Palau pel Cinturó del Litoral fins a Espronceda, Taulat, Bac de Roda i recte amunt pel pont de Calatrava fins a Felip II i Virrei Amat i el Turó de la Petra, si agafem a més a més el passeig de Vall daura. Es un itinerari, aquest, potser de quatre quilòmetres i mig, que fins ara probablement hauríem fet de baixada agaf~nt F~lip II fins a la Meridiana i Aragó i després per la VIa Laietana fins al pla de Palau, amb la complicació d'aquest segon itinerari, que només de dir-los-el vostès ja 112 113 �visualitzen el que representa des del P,unt. de vis!~ de pa~iència del conductor. Doncs, molt be, h1 ha un Itmeran nou. Barcelona ha descobert també, per fi, l'esperança que Ciutat Vella millori, que «s'espongi». L'enderroc de 1ill~ de cases del carrer de Sant Ramon-Sant Oleguer sera seguit del de l'illa de Sant Jeroni-Cadena. No pas.necessàriament aquest any. Tot són processos lents. I Ja com els he dit, del de la plaça de la yerònica -en: pen~o q!le en diuen- des del qual algun d1a potser ... , s1 contmuessim per aquí veuríem el Borsí -el que en diuen el Borsí els vells de la ciutat, és a dir, l'edifici de Belles Arts del carrer d'Avinyó. .. En aquest sentit, jo els puc recomanar,un.altre ltmerari que és indicador d'aquesta transparenc1a guanyada. Des del carrer de Sant Rafael pels de Sant Jeroni o de la Cadena fins a Sant Pau del Camp i Sant Ramon i fmalment b~ixar per les Drassa~es on. s'està ~caba~.t} obra del col-lector cosa que ha d'1mpedu que s mundi 1 església de Sant P~u un altre cop. Travessin, si poden, la plaça de Colom. Es podrà travessar molt bé quan estigui el cinturó ensorrat. Però avui mirin de travessar com puguin. . Vagin fins a la Junta d'Obres del port, domn la volta a la Junta d'Obres -l'antic edifici. Al darrere, entre la Junta d'Obres i aquella mena d envelat que hi ha, una mica endarrerit tocant realment al pas semi deprimit del Moll de la Fusta veuran que hi ha una gran bassa d aigua salada d'aigua de mar a nivell freàtic. I allà si pregunten si miren veuran que hi ha cinc persones treballant, bussos. Són bussos que treballen dos torns de quatre hores al dia, que paren per dina.r i que han de col-,locar vint-i-quatre peces de 2.000 qmlos cada una, que son les tres línies per vuit -tres per vuit, vint-i-quatre-, que portaran l'aigua d'aquest col-lector de les Drassanes, fent un quatre, fins al mar. D'altra banda, encara veuran que hi ha més peces de 114 col.lector col.locades, perquè segurament s'haurà de continuar per sota del pas semideprimit del Moll de la Fusta, per evitar que, i això que ja està bastant alleugerit d'aigües quan plou, s'inundi de cap manera. Aquest és un altre itinerari. Al llarg d'aquests dos itineraris s'aprenen diverses lliçons, que es resumeixen en un fet: Barcelona es va permeabilitzant, el que els tècnics de la casa en diuen, i ho dic per mantenir' les equivalències amb el llenguatge convep.cional de l'Ajuntament, «guanyant connectivitat». Es a dir, els impasses o atzucacs desapareixen, els impasses de la ciutat que són tants i tants. La lectura, com diuen els urbanistes, de la ciutat esdevé més fàcil i el seu trànsit, evidentment, també. Per mi això és molt important. Quan es diu «la ciutat oprimeix», jo defensaré sempre que no és així. Però hi ha un aspecte visual de la ciutat que m'empeny a no dir immediatament que això no és veritat, perquè hi ha racons que no tenen sentit, que es veu que estan privats de sentit i que són un producte d'un nyap, d'un error, d'una mala planificació o, en fi, d'un moment caòtic en el mercat immobiliari. I bé, aquests atzucacs s'han de fer desaparèixer, perquè la ciutat esdevingui llegible i lògica. La xarxa de carrers de Barcelona, i molt en concret la de l'Eixample, la xarxa ortogonal, que se'n diu, de carrers perpendiculars -en quadrícula-, és allò que dóna a Barcelona, precisament, la seva potència com a distribuïdor de moviment, de tràfic de persones i de vehicles, tot i la seva densitat; si no, no s'explicaria que estiguéssim millor que altres ciutats que sobre el paper tenen una densitat inferior i un nombre de vehicles per metre quadrat també inferior. La xarxa ortogonal proporciona potència a la ciutat com a tal, perquè aquesta xarxa, aquesta quadrícula, sempre dóna elecció. Ara, aquesta potència es perd quan a les fronteres d'aquest Eixample hi ha els nuclis antics o 115 �bé els eixamples industrials. Se n perden tota lògica i _tota raó. Aquesta dificultat d'entendre el que els urbamstes en diuen «entrega» fa que la pròpia funcionalitat de la ciutat pateixi. I per això mateix doncs la importància d'aquests guanys de permeabilitat o de connectivitat. Perquè no és només el trajecte Turó de la Peira-Pla de Palau el que és més ràpid. També ho és Meridiana-Ric de Janeiro-Valldaura. Molts de vostès no el coneixen. Està mal senyalitzat. Jo els ho admeto. Quan un arriba des de fora -de la Costa Brava, suposem, o des de Girona Sabadell o Terrassa, des d'allà on sigui- en entrar a la ci~tat veu uns grans rètols que diuen Via Favència, que no funciona encara. En canvi, una mica més avall hi ha l'avinguda de Rio de Janeiro, que sí que funciona, sí ql!e està indicada, però no tan gran. Però això ja existeix. Es a dir que per la Meridiana podem arribar e~trar per l'avinguda de Rio de Janeiro -aquesta de les ohveres el primer carrer de Barcelona que té oliveres que ja era hora- i enfilar pel passeig de Valldaura, si és que anem cap a Llucmajor cap al passeig de Verdum o cap al nord de la ciutat. És ' també el cas d Aragó-Guipúscoa. Avui he fet la . prova a l'hora de dinar amb personatges mtportants d'aquesta ciutat. Els he preguntat si sabien què hi ha darrere del carrer de Guipúscoa, i la gent no sap que hi ha el carrer d'Aragó. Hi ha el pont de Biscaia -que és aquella mena de nyap que la història va fer allà, que és un quatre- quan un baixa peJ carrer de Valen cia des de l'avinguda de la Meridiana, des del carreró i vol enfilar cap a Guipúscoa i sortir cap a la costa. I es troba amb la indecisió de la ciutat que no va saber què fer i aleshores va construir aquella mena de quatre enlairat aquella mena d'esoalèxtric que va a aterrar al carrer de Guipúscoa... El carrer de Guipúscoa és continuació lineal del carrer d'Aragó. El que fa que no s hi pugui passar és un desnivell i aquest pont. Aquest pont s'està enderrocant. I és també el cas del nou pont sobre el tren de Sarrià, al carrer de Dolors Monserdeà. En fi, aquests trajectes, com el de la Meridiana-Ric de Janeiro, no estan exempts de nous paisatges que també indiquen no només una preocupació municipal per la connectivitat sinó també per 1 equipament. Tots vostès han vist, ni que sigui de pressa i malament perquè no es veu bé quan es va en cotxe, el que és l'àrea de RenfeMeridiana. Un dia s'ho prenen amb calma, baixen per V alldaura o P,aren a Fabra i Puig i comencen a caminar per la zona. Es una zona de parc i amb un equipament duna gran importància per a la part obrera de la ciutat. En fi, Meridiana-Ric de Janeiro-Valldaura no s'acabarà aquí. Per I altra banda, travessant la Meridiana hi ha un accés al passeig de Santa Coloma el pont de Santa Coloma. Això és un problema de tres mesos. I els podria anél! donant la llista del que han estat i seran aquests petlts guanys de connectivitat i eliminació de punts absurds de la ciutat. Carles I arriba al mar. Fa un any, quan vam parlar aquí, no es podia. Vostès per Carles I topaven amb una paret, no avançaven. Ara poden arribar fins a l'Hospital del Mar. Per la ronda de Sant Martí, abans podien arribar fins al parc de SaJ!t Martí i després es trobaven que laPerona continuava. Es a dir que havia desaparegut mitja Perena, però no l'altra meitat. Molt bé, la Perona s'ba acabat. Deu anys hem trigat, deu anys. I això diu molt de la tenacitat i diu molt de la coherència amb els objectius perquè és fàcil a vegades fer un cop de geni i dir: «Ara tirem això.» El difícil no és fer-bo i després oblidar-se'n o no tirar-ho mai. El que és realment complicat és fer-bo, però fer-ho al ritme que la realitat demana. I jo crec que és de les coses de què la ciutat es pot sentir orgullo a, de la forma com s'ha fet. I per aquesta segona Perona que ara ja no hi és -on vostès veuran que s'estan plantant 116 117 �palmeres continuant les que hi havia a la. primera partaixò és pel carrer de Menorca poden arr1bar fins al pont del Treball. I s ha obert el carrer del Foc. Vostès ara poden arribar a Montjuïc per un altre cantó per on abans no podien. S~ es trobaven al Cinturó del Litoral a la Zona Franca 1 volien anar a Montjillc els qui ho fem servir molt en sabem els «trucs». S' ha ia de voltar quasi en U el passeig de la Zona Franca; agafar a la dreta pel carrer de la Mineria· tombar una altra vegada a la dreta davant del jardí d Estrelles Altes de Can Sabaté· tombar a 1esquerra saltant 1 ex-via del carrilet i aleshores, pujar pel Polvorí amb les corbes i arribar a Montjuïc si es podia en fi a temps. Ara poden baixar pel passeig de la Zona Franca, francament més avall, i dos o tres illes més endavant tombar a 1esquerra per un nou carrer que és el carrer del Foc. És el carrer on hi havia el famós dispensari del Dr. Ribes on tanta gent de la bona societat barcelonina havia anat a treballar per la salut pública quan no hi havia serveis de salut pública. El carrer del Foc és el gran accés des de ponent a Montjuïc. Encara els parlaria de nous accessos per a vianants, com la baixada de la Glòria, que vam inaugurar ara fa un any però que toca dins dell989 i, per tant, la dic. Pujan~ per l'Hospital Militar, a mà dreta, vostès veuran que hi ha un moment determinat en què poden arribar fins al Coll del Portell, utilitzant una escala mecànica que va fer la companyia de Transports Municipal de Bar~elona i que ara, si podem, repetirem; espero que la ;epetir~m en un parell d'indrets, espero que a Torre Baro tambe, que serà possible fer-ho a Torre Baró. . Tot això permet multiplicar la força de tots els traJeCtes d' «optimitzar l'ús de la ciutat». Amb tot, tenen raó els' qui diuen que no senyalitzem prou ni avisem del tot bé. I ara els vull fer patent un canvi. Abans, quan jo deia «anirem a peu en trenta minuts des de la Sagrada Famí- lia al mar ... », recordo que la primera vegada que ho vaig dir va ser en una galeria d'art de prop del passeig de Gràcia, ja fa molts anys, la primera vegada que vam saber que ho faríem. Recordo que la sala pràcticament estava en levitació. El públic s'aixecava pràcticament un pam de terra. Ara, quan dic <<ja està quasi fet», les cadires s'arrapen a terra i la gent penso que es pregunta: «¿Però ho tin~rem tot? En fi, ja tenim això, però això altre, ¿també, ho tmdrem tot?» I això -tanco un parèntesi- és un estat d'esperit que constato a la ciutat. Hi ha aquesta fal.lera per tenir i aquesta por de no tenir tot el que havíem dit que tindríem. Tot i que tenim molt més del que teníem, perquè en principi no teníem res, era un dibuix tot pleun acte de fe, i ara que ja no és un acte de fe ' en gat, era . canvi, a vegades, no ens ho creiem. Però bé, Barcelona es va permeabilitzant. En el segon exemple, l'illa de Sant Ramon és l'entrada d'aire i del raig de sol que abans «lliscava i lluïa pel carreró estret» i que ara espetega amb força en el cor de Ciutat Vella, en els dos cantons de Ciutat Vella. Són zones alliberades que desplacen i que a poc a poc redueixen el problema del districte. Hi ha gent que pregunta, o que diu, o que afirma: «Vostès l'únic que fan és desplaçar el problema, però no el resolen.» Jo afirmo que desplaçar el problema és començar a resoldre'!, entendre'! i dominar-lo, quan es fa amb humanitat, quan es fa amb enteniment, perquè vol dir dominar el territori. Bé, ja els he dit que és la sisena vegada que venia aquí. Per tant, fa set anys llargs que tinc aquest càrrec i deu anys que sóc a l'Ajuntament. Sóc el polític electe d'aquest país que fa més anys que és electe a la casa on s'està i he après una lliçó, que hem de mirar més enllà de les paraules, que van bàsicament en dues direcciones: una cap a l'igualitarisme ideològic, la prèdica de la igualtat i l'acció pública al servei d'aquesta igualtat -aquesta és una línia de pensament molt comuna, com vostès sa- 118 119 �ben- i una altra que diu que la igualtat no és possible i que l'únic que es pot fer és caritat. Jo els dic que totes dues coses són veritat i són mentida i que la prova del nou de 1 eficàcia de qui estigui parlant és la seva capacitat -política, em refereixo- de dominar el territori . I dominar el territori no vol dir la llei de domini, vol dir descentralitzar, posar recursos al més a prop possible d'allà on s'està p roduint el problema i posar-los, a més, d'una forma sistemàtica i organüzada no repartint diners, sinó seguint uns canals prèviament establerts, que permetin 1 acció sistemàtica. I ara em poden preguntar: ¿es va permeabilitzant també socialment la ciutat a més de físicament es permeabilitza des d un punt de vista econòmic, polític i cultural? Si no fos així jo els avanço no fórem dignes d'algunes de les persones que aquest any ens han deixat com Gil de Biedma, Barral o Ramon Trias. Ciutadans que amb la seva paraula i la seva obra han enaltit la ciutat senyors de Barcelona en el millor sentit. Ramon Trias i F argas - agafo una citació que ell va fer en el seu discurs de comiat de l'Ajuntament l'any 1987, una citació de Guicciardini dell500- va dir: «Barcelona és menys monumental que Florència potser que Venècia, però té una qualitat mínima - i cito de memòria- té una qualitat mínima molt alta.» ¿Què més es pot dir d'una ciutat? ¿Què millor d'una ciutat no imperial? D'una ciutat imperial es poden esmentar unes altres coses: les seves conquestes els seus castells, etc. D'una ciutat de ciutadans, què millor que això que deia Guicciardini l'any 1500 i que citava Ramon Trias. Per cert, 1 herència de Ramon Trias i F argas ¿qui l'administrarà? En tot cas les seves paraules nosaltres les publicarem i com a ciutat li reservem li reservarem un lloc físic en honor seu que hem d'acabar de trobar. Com enyorem molts un catalanisme més unit, més ariat, més respectuós més dúctil més irònic menys 120 tibat, menys religiós ... , que ens cal. A Barcelona en tot cas, aquest catalanisme ens cal. ' . Rei?r.ene~ la lín~a del discurs ... Crec que la permeabil~tat fisi~a e~ tambe, de vegades i segons com, permeabilitat social, Ja ho he avançat. Així, al Poblenou l'obertura al mar significa també la seva renovació econòmica i social. No cal que m'hi estengui. Així, a Ciutat Vella aquesta obertura és part de tota una política de rehabilitació. De la mateixa manera en els cinturons humanitzats, pactats amb els veïns fi~s a l'es~otament de recursos econòmics i psicològics dels negociadors. Només d'aquesta manera es guanya el domini del territo~i, e~ domini de la terra, com deia el poeta. Perquè el ternton és la gent i el seu domini significa dues coses: tenir un disseny, que vol dir forma i voluntat d'arriscarse per aquesta opció, i ser capaç del diàleg. Totes dues coses. Sense això no es domina el territori. D'això, en Parpal en podria parlar molt. Així, eJ?- ~1 SepOJ.?- Cinturó. Aquest diàleg és conegut, ha estat noticia publica durant molts mesos. En el primer no ho és tant, pe ro ara hi som. El carrer de Ri o de J aneiro, del qual parlava abans, arribarà després del 1992 -potser abans, una mica abans- al darrere de l'Hospital de Sant Pau, és a dir, al famós i antic Primer Cinturó o ronda del Mig, no com a tal cinturó ja, però sí com a ronda. Insistei~o ara que hi ha una tasca pendent, que el Rei blanc el dia que van arribar els Reis va demanar: dialogar en la construcció i en l'aplicació del disseny. És un altre tipus de diàleg. No hi estem tan fets ni tan avesats. Ens surt el disseny per les orelles, en aquesta ciutat i ens falta capacitat d'informar. Ja ho hem dit, i molts c;íticament, des d'Unamuno fins a tants i tants críticament i fins i tot de forma quasi violenta, però rec~neguem-ho: a nosa~~res de disseny, no ens en falta i, en canvi, sí capacitat d mformar eficaçment. De capacitat de comunicar, 121 �ens en falta. Per tant, hi dedicarem una atenció especial. Dialogar no només en la projecció i no només en el moment de decidir què és el que es farà o com es farà, sinó en el moment de decidir com s'està duent a terme i com es poden reduir les molèsties del que s està fent per a la gent que hi viu· això no ho hem aconseguit prou. Aixi en les potes Nord i Sud que no solament permetran arribar al litoral per Montgat i pel Prat sinó que juntament amb l'anella són el carrer major -com he ditde la ciutat metropolitana. Així en el fet que la Meridiana i el carrer d'Aragó, com a resultat de la construcció d'aquests cinturons i d'aquesta circumval.lació, puguin esdevenir de nou carrers lentament, però amb tota certesa. Hi ha una recuperació de la ciutat municipal de la ciutat com a carrer i plaça façana i jardí, monument i comerç que els nostres urbanistes havien teoritzat i que a més en aquest cas hem de reconèixer que han fet. Recordo que en la inauguració d una illa de vianants al barri de Verdum a sobre de la Via Júlia a la Font de Canyelles el president de 1 Associació de Veïns va dir: «És que amb aquest carrer de vianants, Sr. Maragall, podem baixar a peu fins a la Vi a Júlia i a més hi podem comprar sense anar al Corte lnglés.» Es a dir la recuperació de 1 urbanisme de la ciutat, també en els indrets de la ciutat que no eren considerats com a centre. Però això, ¿fa la gent realment més igual? Torno a preguntar i vostès segur que s'ho pregunten, ¿millor o més feliç? Sí. Rotundament, sí. Ara els hauria de parlar llargament i no és el cas de la misèria urbana -la qual es comenta molt- que no és causada per la ciutat sinó continguda per la ciutat. La ciutat és el contenidor -bo be dit moltes vegades- de la misèria que la societat genera. És fals que la ciutat generi misèria. Ja he dit que és cert que hi pot aparèixer que hi ha punts de la ciutat que són opressius en si mateixos que 122 s~n agressius per al ciutadà. Però no és cert que sigui la cm tat la. que crea la misèria. El que sí que és veritat és que la forma de la ciutat pot ajudar al seu enquistament. La misèria degrada el territori igual com la riquesa l'~l1l.a dels pobres. E~s barris rics, pel preu que tenen del sol Ja no. cal que posi~ ~ap frontera ni cap barrera: ni que volguessm barreJar-s h1, els pobres no podrien. Els pobres no poden pagar, no hi poden anar. Als barris pobres també passa, però al revés. Encara que volguéssim -que ho volem, diguem-ho clar-, que gent de classe mitjana hi anés, no hi aniria gaires vegades perquè els valors són massa baixos, i amb els valors no em refereixo als preus sinó a la qualitat i a l'atractiu que tenen. Per tant, el mercat capitalista, que tanta potència té per regenerar .. . . quan els preus i els vents van a favor ' té una potencia rmmensa per destruir quan els preus van a la baixa. I quan a mi em deien de vegades a Ciutat Vella: «És que els preus són tan baixos que això serà fàcil d'arreglar», )o, els deia: «_¡No, nC?! Els ~reus són tal) baixos perque aixo sembla Impossible d arreglar.» Es a dir, els preus són ~aixos perqu~ ningú no hi vol venir, ni ningú que guanyi una m1ca mes de diners dels que guanyava la setmana passada s'hi vol quedar. Aquest és el drama d'~quests b~irris: que !a gent que és capaç de guanyar-se millor la v~da a partu del fet que ha pujat en la seva e~ presa oh han ~ugmentat el sou el primer que es planteja és !1?-arxar JUStament perquè la seva capacitat de compra li permet fer-ho. Per tant, aquells preus són mass~ baix_os fms i tot per rehabilitar: és per rehabilitar que son baiXos. Jo m'he gastat la veu tractant de convèncer les associacions de veïns, que lluiten aferrissadament per la millora d'aquells barris, que això és així i que hem d'aliar-nos amb ~1 mercat i fer-lo jugar a favor nostre, i no posarnos-hi e~ contra, perq~è no podrem. Per tant, és important obnr comumcacwns, tant físiques com socials i 123 �econòmiques. Són importants totes dues coses alhora. Ara els hauria de parlar de com es guanya pas a pas la qualitat social, de com s'aconsegueix aquesta més gran mobilitat o més gran permeabilitat social de com la diferent composició de l espai també pot ajudar en aquest sentit. Per exemple, la composició de l'espai dels dos cantons del pont de Marina. Vostès s hi acosten des de la plaça de l'estació del No rd i ara ja poden perquè hi ha un parc, el parc de Beverly Pepper amb una tanca una estació d'autobusos i un camp de futbol -però que està deprimit, no s'hi pot passar. Si un va amb l'alcalde el deixen passar i arribarà fins al pont de Marina i malgrat anar amb l'alcalde, si no són ben joves, no poden pujar al pont de Marina perquè queda una mica enlairat. I a l'altra banda del pont quedaríem a sobre del calaix del Jren que està davant dels serveis funeraris de Sancho de Avila. Aniríem pujant cap al que és Ausiàs Marc que és on hi haurà a partir de demà -demà s'adjudiquen les obres de l'Auditori - els aparcaments comuns de l' Auditori i el Teatre Nacional. Que això passi a ser una composició de l'espai diferent els asseguro que ajuda al fet que la vida canviï també allà i a tota la ciutat. Si jo els he explicat aquest punt, després d haver-ne explicat tants altres és perquè aquí, davant de Sancho de Àvila, és on moltes vegades he sentit més la impotència de ciutadà d'entendre què passa en aquell espai i per què és així, i per què hi ba aquell calaix tan aixecat de la via del tren. Jo els donaré la resposta: falta d'empenta falta d'ambició, falta de recursos, falta de voluntat de ciutat en el moment que això es va fer. No s hi va ensorrar prou la via del tren, no hi havia prou diners, ni prou ganes, ni prou empenta, ni prou exigència, ni prou ciutadania per fer-ho. De manera que nosaltres hem hagut d'anar sargint tots aquets indrets malgirbats. Al carrer d'Aiguablava, al capdamunt de la Via Júlia tocant a la Via Favència, on es va tirar l'altre dia el «bloc 124 fa~tasma», hi surt el carrer molt ample i es va esmunymt, es va estrenyent i, si un vol anar cap a Torre Baró, al ~nal acaba ficat en una carretera que sembla que estigUI en 1~ carretera de la costa d'abans, però més estreta. I per arnbar a Torre Baró ha de fer tota una mena de recorregut i, després, de Torre Baró a la Ciutat Meridia~a, ¡torna-hi! To~nar a entrar al tàlveg, tornar-ne a sortir ... El carrer d'Aiguablava ha de continuar i continuarà. Ho hem pos~t en el programa d'aquest any i s'ha de fer. S'~a. de contmuar el carrer d' Aiguablava i connectar la Tnmtat Nova amb Torre Baró, i Torre Baró amb la Ciutat Meridiana, i fins i tot la Ciutat Meridiana amb Vallbona, d'una altra forma que no pas com ara està, que és ~er un tub de c?l.lect~r que s'inunda quan plou, on t atraquen quan es fosc I que ha de ser substituït per un pas. Per tant, hi ha molt a fer encara. Però, jo insisteixo, aquesta construcció de la ciutat és la condició d'una millor educació i d'un millor creixement dels infants d'avui, que veuran un entorn diferent m~s inte~.ligible, més ordenat i que llegiran, almenys: «pistes d esperança» en la tenacitat d'una acció urbana que no dimiteix el fet d'actuar, fins i tot en les situacions mé~ difíc.ils, q~e _no es liJ?ita a l'arbitrisme sinó que té un desigm sistematic, un disseny social acurat. No és cert que -com he dit- el creixement creï «més pobres» que abans -això que es diu de vegades-, ni que la pobresa que crea sigui més difícil de resoldre: no és ce,!i. Estem millor ara que quan no hi havia creixement. HI h~ menys desocupació, que vol dir menys misèria i vol dir menys problemes, i són més fàcils de resoldre els que tenim. No ha estat així tampoc en els països europeus on ha passat la socialdemocràcia, i no té perquè ser-ho aquí. Als EUA és diferent. El contrast després del creixement és més gran. Això sí. I la culpabilitat que sentim la tradicional també. Però això segurament és tot. ' ' Si hi ha una política sistemàtica de descentralització i 125 �de domini del territori amb recursos i a prop dels problemes no hi ha res impossible. Si la misèria es vol arreglar des del púlpit central d'una conselleria o d un ministeri i amb un talonari a la mà no hi ha res a fer. L únic que es fa és mantenir-la viva la misèria. Espero que entenguin el que vull dir. Vull dir que els que tenen diners per a això -els tenen sempre els sectors alts de l'administració-, que són els que cobren els impostos que els manuals d hisenda pública conve~­ cionals diuen que són per redistribuir. (Els manuals d hisenda pública diuen que amb els diners que es cobren a 1Ajuntament que són sobre la propietat urbana, no es pot redistribuir; només es pot fe~ una despesa ~e~ forta en un barri pobre que en un de nc. Aleshores 1 un1c que fem es compensar però no redistribuir la renda. ~ renda I ha de redistribuir qui la cobra qui recapta l'Impost sobre la renda, que és l'Estat o les autonomies. Per tant, la lluita contra la misèria com a tal i això ho sap molt bé la Sra. Vintró l'ha de fer qui té els diners per fer-la.) El que nosaltres diem és que qui tingui els din~rs per a això que els doni a qui els pot gastar amb coneiXement del tema a qui està més a prop i no a q':lalseyol tampoc justament a aquell senyor que va per lliure 1 q~e fa una mica la seva petita obra allà, que també se h ~an d~ donar alguns diners perquè no fa nosa al co~tran. P.ero sistemàticament a qui els pot gastar amb mes coneixement de causa, que és el qui està més a prop i passant p~r les instàncies de govern que toquen les mes descentralitzades. Aquesta és la lliçó que nosaltres hem après. . Però és cert que el creixement crea dues coses no desitjades i aquest any això h.a estat m~lt palès. Crea ob~~s -tenim diners per fer-les 1 les fem- 1 per tant confus10, de vegades i molèsties, i crea més congestió i preus més alts. Són els temes de qualitat de vida. El primer s'ha de combatre amb informació i amb pedagogia, convencent el públic que no hi ha res que no es pugui explicar ni cap 126 acció pública que no tingui un sentit, suposant que no sigui .errònia~ i si és errònia no hi ha cap error que no es pugm corregir. I per això, el sentit, l'explicació, ha d'anar per davant de l'acció, o almenys simultàniament. Això és el que farem: abocar-nos en l'explicació de les obres, en la senyalització correcta i en la disposició de mecanismes que minimitzin les molèsties temporals. Substituir una mica la cultura del projecte il-lusionat i abassegador -a vegades per la mateixa il.lusió que es genera-, pactat, dialogat i finançat, per la cultura de l'explicació del projecte-que-s'està-fent, que s'està ja construint, realitzant, i que-s'està-fent-al-mateix-tempsque-molts-altres-projectes. Aquesta és la cultura que nosaltres hem de començar a crear. A Barcelona la gent segurament aguanta les cues amb més fe que a Madrid perquè saben que són per alguna cosa, que són causades per unes obres que li donaran unes solucions que en altres indrets potser no es veuen. Però no s'ha d'abusar de la fe de la gent. La fe necessita proves i necessita arguments, com sant Tomàs i com sant Anselm. Totes dues coses alhora. I nosaltres els donarem totes dues coses. Aquest és el propòsit d'enguany. Amb tot, he dit que el creixement provoca també més congestió i preus més alts. L'any 1989 ha estat innegablement l'any de l'eclosió dels problemes de la congestió. El telèfon 010 ha rebut més de 5.000 trucades al dia. Vessa. No dóna l'abast a contestar. Hi ha cues i, per tant, temps d'espera. La Fira no pot abastar les demandes que té de metres quadrats d'estand. I també vessa. I vessa pels carrers de Montjuïc i de l'avinguda de Maria Cristina, desfent el millor actiu de la Fira, que és l'escenari. Les escombraries augmenten amb el consum i el seu volum creix més que proporcionalment. Ja saben que cada vegada comprem més aire i capses i poliuretà, segu127 �rament, i embolcalls. Això és volum i aquest volum s'ha de desar i ho hem de fer dintre d'un altre volum, que és el volum del contenidor. Vessen els contenidors. Els mateixos contenidors que fa dos anys eren suficients, ara no ho són. Els cotxes es matriculen -ho he dit moltes vegades- a lletra per any, i a lletra per any vol dir 250.000 cotxes. 600 quilòmetres en fila índia -em penso que són quatre metres cada cotxe: comptant que n hi ha 100.000 que van a desguàs en quedarien 150.000 mil que multiplicats per quatre són 600 quilòmetres. Una fila índia de cotxes de Barcelona fins a Madrid que se sumen cada any a la província. Però atenció, que molts d'aquests cotxes vénen a Barcelona. Hi viuen o hi vénen. Vessen pels carrers i per les voreres. Els haig de dir que vole,m un any per solucionar-ho perquè ho solucionar~m. ~s u~ tema difícil: molt complicat. Quan hi ha un m1met1sme 1 un comportament social que es multiplica és molt difícil de modificar. Però el modificarem. Els cotxes les motos i les ràdios i els televisors fan soroll. I el soroll molesta. Barcelona és una ciutat densa i tot això encara es nota més. Però Barcelona és una ciutat cartesiana, de lectura possible -no tant com Manhattan, p_erò quasi-:, que té una ciutadania disposada a aprendre I no exclusivament a trencar la baralla. Jo be organitzat els temes de ~ualitat de v_ida que ens preocupen en tres apartats: trànsit, seguretat 1 habitatge. En el primer, el trànsit la contaminació, el soroll, el transport públic hi van les sirenes hi van els tubs d'e~ca­ pament hi van les motos fora de n_orm.e:s ~te. En fi 11!. ha una multitud de temes de contammac10 lligats a laquestió del trànsit. Ja saben que Barcelona no està contamjnada ja per La indústria. No ho pot estar perquè no n'hi ha perquè ba marxat pels preus del sòl, però ho està pels cotxes. En el segon paquet, en el de la seguretat -i la insegure- 128 tat-, hi hauríem d'encabir tot el tema de les drogadiccions, que té altres vessants. No ho vull reduir a un tema de seguretat, però evidentment té també aquest aspecte; tot el tema del model policíac i de la policia judicial, i tot el tema de les penes alternatives que tant va treballar Francesca Masgoret; tots els temes dels consells de prevenció en els districtes que estan funcionant; tot el tema de l'adaptació de la justícia. Tot just està començant l'adaptació de la justícia, però no s'està adaptant al que nosaltres necessitem. No és que el que s'estigui fent estigui malament. No. És que està molt lluny encara, li falta molt per arribar allà on nosaltres volem. Perquè ho entenguin: la justícia per arreglar-se s'està centralitzant, s'estan suprimint els antics jutjats de districte i creant nous jutjats d'instrucció de primera instància. «Santa y buena», si resulta que l'especialització que se'n deriva -un nombre important de nous jutjats per jutjar les penes de més de sis anys-, si tot això provoca una agilització dels dos tipus de justícia: la petita, que és la que incideix en la vida quotidiana, i la gran. «Santa y buena», magnífic, però és que nosaltres ja estem de tornada, volem la justícia de districte un altre cop, una altra justícia de districte. La que estigui a prop, ja ho he dit abans, la que estigui a prop del problema, la que permeti tenir un jutge que juntament amb el fiscal del districte i coneixent el comissari i l'oficial de districte -que ho saben tot i que saben qui és el culpable, que quan els preguntes et diuen tancant els ulls «això ho ha fet el tal i viu en aquell carrer, en aquella cantonada». Si la justícia pot arribar a estar territorialitzada d'aquesta forma, tot això que hi guanyaríem i els asseguro que la relativa contenció del tema que s'ha produït en la qüestió de la inseguretat, que només és una relativa contenció, que no ens ha de satisfer, milloraria de forma espectacular. I el tema de la Junta Local de Seguretat. En fi, no els canso. 129 �Habitatge. En el punt de l'habitatge, hi afegiríem tots els temes de rehabilitació de centres antics, de zones degradades de zones marginals de defensa del patrimoni i per descomptat el gra~ tema de l'habitatge en si J?a: teix que-mho han sentit comentar moltes vegades 1 h1 torno a insistir- no té solució dintre dels paràmetres legals. No en té. No en té perquè els paràmetres legals que es fan a nivell de l'Estat, a nivell nacional i a nivell de Catalunya, forçosament han de tenir en compte els paràmetres d'aguest nivell. I en aquest nivell els preus són diferents. És a dir, el preu del m 2 de sòl i del m 2 construït a Barcelona és tal, que cap llei nacional no servirà mai per fer habitatge públic protegit en aquesta ciutat. P~r­ què seria foll que a Càceres, suposem, o en una petita ciutat de Catalunya, l'Estat protegís la construcció d'uns habitatges que tinguessin un cost de 200.000 pessetes per m 2, perquè això voldria dir que la del «rei del lloc», la del senyor del poble protegiria l'Estat. I, tanmateix, aquest és el cost -potser una mica exagerat- del m 2 a Barcelona. Per tant, no comptem que les lleis generals hi puguin servir i, a més, no hi ha lloc. Al municipi de Barcelona no n'hi ha. Tota la política d'habitatge que es pot fer a Barcelona és, segurament, fora d~ Barcelona. Evidentment, hi ha instruments per fer-ho 1 ho farem. Però dintre de Barcelona, nosaltres hem d'aconseguir, tanmateix, donar pistes d'esperança, com deia abans, i les donarem. Aquestes pistes d'esperança consisteixen a induir a forçar els operadors privats del mercat a centrar el seu objectiu en la reh(\bilitació en grans operacions amb oferta discriminada. Es a dir amb oferta al preu de mercat i amb una part de l'oferta al cost. Això ho hem fet; en fi, hi ha gent que diu que no es pot fer, però ja està fet. La gran promoció de l'~ntiga,fàb~ca Herrerías Torres al Poblenou tocant a la V1la Ohmp1ca que conté dues mansanes i mitja de l'Eixample, és una promoció de 500 habitatges, cent vint o cent cinquanta dels quals em penso que s'entregaran a preu de cost al 130 Patronat de l'Habitatge per a la seva utilització. , I, seguramen_t, els promotors d'aquesta operació, que es purament pnvada, carregaran el benefici en la resta de l'operació i no en aquests cent cinquanta habitatges. ~erò a nosaltres ens convé i a ells també, perquè a ells els mteressa una barreja de població. No els interessa tampoc, segurament, des del punt de vista de la demanda que volen atreure, que sigui una població totalment homo~ènia i uniforme la que hi vagi. Primer, perquè no n'hi ha tanta, sempre del mateix color, del mateix nivell de renda. Per tant, els interessa. , S'ha dit !Tiol~ que amb la Vila Olímpica no s'aconseguira. Som mmona. Nosaltres, a la companyia que fa la Vila Olímpica, que es diu NISA, Nova Icària, som minoria. Però crec que nosaltres tenim instruments per aconseguir que això es pugui fer també a la Vila Olímpica, i que una part de la Vila Olímpica -potser els pisos més petits, però que, en definitiva, també són els més demanats per aquest sector de població- siguin habitatges oferts al sector de la població jove, amb menys recursos. Ja estem fent els porxos d'En Fontseré amb mecanismes de compensació que obliguen el promotor que els està restaurant a rehabilitar habitatges dintre del nucli antic, a la zona més degradada, tant per tant, un per un, casa per casa. En fi, amb PROCIVESA estem fent coses similars. I amb l'operació d'habitatges de la Vall d'Hebran també. En els propers anys estarem posant al mercat 5.900 habitatges, dels quals un terç, una quarta part o una cmquena part seran a preu de cost. Aquesta és l'única política d'habitatges consistent i sistemàtica que es pot fer dintre del municipi de Barcelona. L'altra solució és el metro. L'altra solució de la política d'habitatge és el metro. És a dir que es pugui arribar més lluny i que, per tant, un habitatge que altrament seria enormement allunyat del lloc de treball, no ho sigui en temps perquè hi ha un sistema de transport que hi porta. 131 �Tornant al trànsit, només els dic, sintèticament, els dic el que el grup de ciutats de Zuric, Milà Rotterdam Barcelona Lió i Frankfurt van decidir: encarir l'ús del centre de la ciutat al cotxe privat. Es a dir el que en els manuals d'economia liberal és perfectament licit que és dir-li al senyor queutilitza un bé? un ~rodu~cte que e,n pagui el cost real. El cost real de 1 us de l espa1 cen~ra~ es alt. ¿Per què és alt? Perquè hi ha molta demanda 1 simplement n'hi ha poc. I per tant el que hem de fer és que el preu d'ús d'aquest bé que és cada vegada més e~cà~ donada la demanda, donat el nombre de cotxes, estigui equilibrat amb aquesta demanda. . . ¿Què en farem dels ing:essos q'l;le ~s pugum de¡;tvar d aquest encariment de l'us del parkmg central? Es al pàrking central és clar el lloc on podem fer l?agar, perquè evidentment no posarem un peatge enmig del passeig de Gràcia· si algú s'ho ha cregut, doncs ja s'ho pot treure del cap:'no posarem pas un torniquet d'aut~pista per entrar al passeig de Gràcia, a1 carrer de València o a cada carrer de l'Eixample. Però sí que en el punt on el cotxe aparqui, aquí li podrem fer pagar..el cost d'aqu~st~ utilització. No tant com en altres paisos fan, pero SI d'una forma progressiva. El que farem serà reinvertir l'excedent generat en les empreses públi~es ? _en les empreses privades o en les empreses concess10nanes per aquest increment del preu de l'ai?~Cai?ent central en la perifèria, en aparcaments de residencia, de manera que n'estimulem la construcció privada. Per fi un dia d'aquests inaugurem, inauguraran, perquè són construccions pri ades -però me n'alegro- dos pàrkings en alçada a Ciutat Vella. Tenint en _comp~e el que costa posar un dit a terra en aquesta cmtat, 1 en concret a Ciutat Vella, els costos que això representa són una de les poques solucions perquè la gent ~i ~anti­ nuï vivint perquè si no hi ha aparcament no h1 vn.~ran . La gent potser no utilitzarà el cotxe perquè no l'estimularem a fer-lo servir però sí que el voldrà per marxar de 132 la ciutat el cap de setmana, suposem. Per tant, hi ha d'haver aparcaments per als residents en el centre i la solució d'aquest aparcament moltes vegades és la de fomentar la construcció d'aparcaments privats. I, concretament en aquests nuclis antics, fins i tot en nuclis antics perifèrics o no tan antics, congestionats és la construcció de pàrkings en alçada. En fi aquesta és una mica la base de tot, i l'existència d'una ~utoritat metropolitana que vagi planificant i construmt una xarxa de metros cada vegada més competitiva amb el transport privat. I, evidentment, serietat en els preus. Nosaltres augmentem el preu de l'autobús perquè pensem que en relació amb altres ciutats no estem cobrint el dèficit en la mateixa proporció, però en matèria de taxi, per exemple, no podem admetre un increment. I ho dic clarament. Ja sé que em guanyaré les antipaties duna gent que s haurien de dirigir a un altre lloc perquè qui aprova els preus en definitiva és la Comissió de Preus, no és_ pas l'Ajuntament. Però ja dic per endavant que si l abaiXament de bandera hagués de pujar, quan ja és la més alta que hi ha a Espanya no estaríem fent una política coherent de transport. Estem donant preferència al transport públic sobre el privat i per tant hem d'encarir el privat però no hem d'encarir el públic· només en la mesura que sigui necessari per mantenir els transports públics sense un dèficit excessiu que ens faci apujar la contribució urbana més enllà del que la ciutat voldria. Però no podem admetre que els preus d'un sistema de transport públic se'ns disparin enormement per sobre del que seria desitjable. Per entendre'ns: no és bo que en una ciutat el preu d una hora d'aparcament al centre sigui tant o més baix que el preu de l'abaixament de bandera del taxi. La gent s ho ha de poder pensar en el moment de sortir de casa si agafa el taxi o baixa amb el cotxe per aparcar. I el primer que pensa és el preu de la primera hora que paga. 133 �No és bo que hi hagi aquesta diferència tan gran. Queden encara molts tem~s _de civilització que la salut pública està enfocant. Llegenun a L v GUARDIA de fa pocs dies, una entrevista a!ll~ el senyor ~pagnolo que és el coordinador de Salut Publica sobre cm tats saludables i el que això significa. Hi ha tota una nova c1:11tura a les ciutats europees respecte del que s'ha de fer 1 es pot fer. Ho diu molt gràficament: <<Avui als nanos se'ls parla de la salut encara que no estiguin malalts.» Aquest és e~ gran canvi i els instru~en!s per c~earuna nova cul~ra 1 un canvi en aquest sentit son les c1utats eur~J~e.es. S~~ _les ciutats europees s'ensenya això la nostra CIVIhtzac10 1 la nostra societat ho hauran après i a 1 edat en què s ha d'aprendre. . . . . I el mateix amb la drogaddlCCions, amb la mseguretat 1 amb els riscos del tabac. Són temes que s'han de poder parlar abans de patir-ne les conseqüències si no la soc~e­ tat és presonera de les conseqüències i dels automatis. mes que generen aquests fenòmens. En matèria d educació ja saben vostès que la cmtat de Barcelona es vol situar una mica aL davant en la línia de la reforma del sistema educatiu· tema aquest sobre el qual val més parlar amb veu baixa i sens~ gaire arro~àn­ cia perqu~ no té solucions fàcils no té ~llore~ senzill:es. No en té. Es un problema segurament d autontat social. Hi ha una crisi de les autoritats tradicionals entre elles el mestre, corn ara els pares o els policies o ~l.s metge~. El mestre també hi és, i està patint aquesta cns1_c~?a d1~ e~ el lloc de treball. Cosa que fa que la seva poslCIO no s1gm gens envejable, corn saben aq.uells.a qui toca cada dia f~r classe a l'escola o en una umvers1tat o en un parvulan. Són poques les coses que es poden fe~ d'una forma contundent en educació. No hi ha solucwns per decret en el terna de l'educació. . Nosaltres farem un congrés de ciutats educadores. HI proposarem a totes les ciutat~ que ex~liquin les seves experiències en aquesta rnatèna, perque estern conven134 çuts que la ciuta~, i aquest é§ el lema del congrés, educa tant corn la mateixa escola. Es a dir que la ciutat és escola. Abans es deia: «La família és l'autèntica escola.» Avui diem, i em penso que amb molta més propietat, «la ciutat és l'escola», perquè la gent ja no viu tant la vida de família nuclear ni, per descomptat, la vida de la família extensa; viu més la vida de la ciutat que s'ha de convertir en la seva família superextensa i és aquesta la que l'ha d'educar. I a l'escola, evidentment, hi ha d'haver una correspondència. Vull dir que en els programes escolars en la mesura que això ens toca, que és poc creiem nosal~ tres que hi ha molts ternes de la vida de 1~ ciutat que no estan presents a l'ensenyament i a la inversa. Tots els ternes que e_s relacionen amb els diners, o amb l'esport o amb la música o, òbviament, amb l'amor i amb els sentiments, etc. En .fi, aquests hi van entrant segurament, almenys per la via de la sexologia. Però n'hi ha molts dels quals els infants senten a parlar corn a importants a casa seva o fora de casa seva i que a l'escola no hi són. Són tabú. En fi, els diners són pecat en aquesta societat, encar~. I en alguns aspectes encara no hem entrat en el calvimsrne. Nosaltres pensem que el sistema educatiu en aquesta ciutat ha de ser capaç de començar a enfocar aquests temes i que la ciutat els donarà d'una forma molt natural. La cultura. Mirin, Barcelona ha engegat quinze o setze grans projectes aquest any. I té una persona a l'Ajunta~ent que es preocupa de coordinar-los, que és el primer tmen! ~'alca~de. D'aquests quinze o setze grans projectes, n hi ha cmc que vull esmentar. Són els més coneguts però són també els més importants, els que estan rné~ madurs; quatre d'ells, l'altre encara està més en discussió. Són: el Museu d'Art Contemporani de Barcelona la vella aspiració de Cirici Pellicer i de Cesareo Rodríg~ez Aguilera, que per fi es fa; el Museu d'Art de Catalunya, del qual ja els he parlat; l'Auditori; el Centre de Cultura 135 �Contemporània de la Casa de Caritat, q~e fem amb 1~ Diputació gràcies a l'empent~ d'~9uesta 1 ~el. seu president· i el Centre Nord de Difusw Tecnolog1ca, en un barri obrer. Aquest és el que està més en discussió· hi hem gastat moltes hores, moltes més de les que os!ès e~ poden pensar, aquí i a Bmssel.les amb el. com1ssan d'Economia Regional, tractant de veure qumes de les subvencions del Fons Regional o Fons Social poden venir per a aquest tipus de projectes. Nosaltres voldríem entrar per la via de 1 Informat de París en un projecte d'altra banda singular, que no s'adiu exactament amb cap d'aquests ~odels, però. que pet;ls~m que ha de ser un centre de difusió culturalt tecnol~g¡ca important als Nou Barris de Barcelona al passeig de Verdum, al costat del Districte. Bé parlem dels altres projectes: la biblioteca del parc de l'Escorxador que s'inaugurarà aviat -toco fusta perquè ha costat el que ha costat. Parlem de l'Hemeroteca: l'Hemeroteca es trasllada. Se'n va de la Casa de 1'Ardiaca, no hi ba més remei, no hi ha lloc i se'n va al convent dels Àngels a gaudir d'un escenari magnífic i d un edifici no nou però sí renovat. Els arxius es posen en línia. Hi tenim un nou director un gran professional, el Sr. Alberch. L Arxiu de la Corona d'Aragó -el seu magatzem vull dir- està pendent de la famosa decisió urbanística de si cap o no cap en el parc de 1Estació del Nord. En fi, nosaltres diem que sí. La Direcció General d'Urbanism.e diu que no i tal com estan en aquests moments les at~I­ bucions urbanístiques resulta que això ho pot paralitzar. I està paralitzat. Pedralbes. Pedralbes va endavant i s'hi està refent el dormitori de les monges· una sala abandonada, ~oml?ar­ timentada amb envans que ara ha quedat neta 1 pobda magnífica. És una sala immensa, amb un enteixinat de fusta del segle XVI o xvu, qu~ e~ va .disc~tir. molt si s'havia de mantenir o no perque h1 havia qm deia: <<No 136 no, són més importants les voltes gòtiques», igual ara que com va passar amb el Tinell, que també tenia un enteixinat i el van treure i hi va aparèixer la rotunditat de la volta gòtica. En el cas de Pedralbes, és un arc apuntat, gòtic també, i no es veia perquè hi ba aquest enteixinat que tant i tant es va discutir. Però em penso que, quan es va llegir un article de Cirici Pellicer, de l'any 1958, que parlava molt bé d'aquest enteixinat, tothom es va anqr decidint -i jo mateix el primer- per aquesta solució. Es una gran sala oblidada, no hi anava ningú, les rates potser, no s'hi feia res. Hi posarem quadres, quadres magnífics, i la gent descobrirà Pedralbes, m'atreveixo a dir. Perquè la gent, tothom en parla, de Pedralbes, però ningú no hi va. Ara tot just hi comencen a anar a les escoles, però és un dels indrets més importants de Barcelona i és desconegut. El Liceu, la seva reforma. En fi, coneixen el que és aquest projecte i les seves dificultats, però també la seva ambició. El Lliure, el Festival de Tardor, el Mercat de les Flors, que s'està consagrant totalment com un centre de teatre urbà a Montjuïc, tal com hi haurà un Teatre Nacional a la zona de les Glòries, al costat del pont de Marina. Aquesta és la dualitat interessant que s'està creant, de dos pols de cultura: a llevant i a ponent, si voleu, de la ciutat. L'un a Montjuïc, el Mercat de les Flors i tot el seu entorn -el Lliure en el seu dia-; i un altre amb l'Auditori i el Teatre Nacional a la zona de les Glòries. Demà s'inaugura al Mercat de les Flors la temporada d'aquest any. Vostès hi estan convidats: hi ha l' Ars Futura, que és aquest tipus de coses que jo no sé definir, arts àudio-visuals que es presenten al Mercat. Tornarem al Festival de Tardor, que jo defenso encara que només sigui pel Hamlet que hi vam poder veure i pel Makinavaja i per l'opereta, per Sarajina i pel Félix de Azúa del Romea, i per tantes altres coses. Encara que és evident que una ciutat que es pot permetre això ha 137 �d'equivocar-se i ha de gastar molt. En fi no s encerten totes a la vida. Una ciutat és un laboratori i si vol tenir una riquesa de programació és evident que n hi haurà per a tots els gustos. Ens podem haver equivocat segurament, en la programació, pero jo defenso que la ciutat ha de provar i ha d'arriscar-se en la programació. D'altra banda, Lluís Annet -espero que tothom hi estarà d acord- imposarà la pau que convé i els bons aliments que són de rigor en aquest cas. A la tardor tindrem la gran exposició del Modernisme, organitzada per l'Olimpíada Cultural. Constatem que a Barcelona hi ha una certa florida en el teatre. Sabíem que hi havia teatre però era teatre d exportació. Triomfaven sempre a Madrid i encara hi triomfen i a París· comença a haver-hi un mercat comença a haver-hi no només una oferta sinó una demanda i això és enorp.1ement important, com a país quasi és més important. Es a dir que jo als meus nois els pugui dir que vagin a un indret on ens veurem com a país, reflectits en un escenari on aprendran el seu llenguatge, el nostre llenguatge i el dels altres països amb el teatre clàssic o internacional, és enormement important i això no ha passat. I en canvi aquest any podem dir que hi ha una certa consolidació de les sales: del Victòria del Lliure del Teatreneu, del Villarroel de la Sala Beckett" n'hi ha de noves i n'hi ha de velles que es van consolidant; fins i tot en el camp menys important, però enormement significatiu pel que té de rehabilitació urbanística els teatres del Paral-lel de varietats: 1Apolo, el Molino l'Arnau. Hi ba una certa consolidació, hi ha més expectatives en aquest sentit. Però n'hi ha també amb la dansa i això és molt important. Cesc Gelabert, Lanòmina Imperial Mudances Carles Santos amb les seves produccions testimonien que aquesta és una ciutat on la dansa és vi a, té força i en tindrà cada dia més. Hi ha una cosa que de vegades inquieta i és el fet que 138 e~ ~ostre teat~e moltes vegades és un teatre sense mots. I aixo no ';Ol ~Ir 9ue J.?-0. tingui un llenguatge, però o no té mots o ~e mes d un IdiOma. La Cubana, el Dancing, Els Comediants, La Fura o Els Joglars o El Tricicle o Dagoll~agom: vostès v~~ran que no és recitat precisament, que hi ha mol.t de musica i molt de mímica. Jo crec que això h_a de temr a veure ~~al~~na fo~ma amb la nostra diglòsSia, amb el nostre bilmgmsme, I no sé fins a quin punt és bo o dolent. És cert que durant aquest any i en anys anteriors també, però ~q,uest any en particular, no només per mitjà de Flotats smo del «Vador» o de Marsillach -en castellà en aquest cas, el Zalamea- hi comença a haver un teatre parlat que també té èxit. En fi,. aqu~ hem d'estar amatents perquè estic segur que la histona de la nostra cultura tindrà a veure amb l'evolució d'aquest capítol de la cultura barcelonina i de la cultura catalana. Els hauria de parlar de molts més temes: d'economia d~ l.e~. cai~es i de les seves fusions, i de la Companyi~ d Aig~es I ~e. la Catalan~ de Gas, que també ho han anunciat. L Ajuntament, Ja ho saben vostès i l'Entitat de les ~igües .h? han d'aprovar, això, perquè és una concess10 mumc1pal. Les caixes: n?~altres sempre hem dit des de l'Ajuntament que la fus10 ens semblava una intenció positiva en un marc legal deplorable. Un marc legal deplorable que ~a 9ue en l'assemblea de La Caixa, de la supercaixa, 1 AJunta~ent de ~arcelona tingui menys representants q~e el Circulo Agncola Catalan de San Isidro -és així és mxí, no sé si se n'adonen- i altres entitats moltes d'eÍles benemèrites i segurament fundadores. P~rò si anem a mirar bé, la caixa dels marquesos es va fu~dar en un e~ifici de l'Ajuntament i amb diners de la Diputació, per dir-ho clarament. De manera que és una mica dur haver d'empass~r:se que el ~esultat d~ tantes lleis i tants reglaments a ultima hora es una llei tan desequilibrada. Di- 139 �ran: «Üh és que els ajuntaments volen polititzar... » No no: els ajuntaments no volen polititzar, els ajuntaments volen representar la població i a Alemanya funcionen perfectament. Els ajuntaments alemanys i els /ander alemanys que tenen caixes tenen caixes en les quals són majoria, corn diu la llei espanyola o quasi majoria i no passa res. Hi ha segurament la majoria i la minoria hi ha cristians demòcrates i socialistes o socialdemòcrates i no passa res absolutament res. Les :péi.rkasse alemanyes ja les voldriem agafar per la cua tots plegats perquè són enormement importants i funcionen molt bé. És fals que els ajuntaments polititzin les caixes. o és cert. Alguns han volgut mirar de perpetuar un tipus de politització en minúscula, anònima sense partits tradicional-democràcia futbolística en alguns aspectes perquè hi ha sorteig en algun dels elements- i utilitz~r aquest sistema de les comarques per tractar de desvtrtuar el que és la realitat del vot dels ciutadans a Catalunya. Aquesta és la veritat no ens enganyem. Ara nosaltres tot i amb això, hem dit que la fusió ens semblava bé: la intenció i la línia, perquè pensem que ja està bé que està molt bé que es pugui dir doncs que es pugui deixar de dir que Catalunya no té vocació o capacitat fmancera. Sí que en té i la prova n'és La Caixa les caixes en general. No vull esmentar ara el tema de la Companyia d Aigües i de la Catalana de Gas sobre el qual hauria de parlar amb molt més de compte del que he fet en parlar de les caixes, per la responsabilitat que hi tenim i pels projectes comuns que ens lliguen amb aquestes companyies que són prou coneguts i molt importants· entre ells la participació probable de 1 empresa de serveis de l'Ajuntament en tecnologies urbanes amb la Companyia d Aigües de Barcelona en aquesta empresa que desenvolupa un model de previsió del comportament de les clavegueres de Barcelona en cas de pluges de magnitud va140 riable en escenaris diversos, tecnologia que es va començar a desenvolupar a petició de la Comissió d'Emergències de Barcelona. En fi, hi ha moltes coses que ens lliguen amb aquestes companyies i, per descomptat, una preocupació molt gran, que és que no hi ha aigua. No hi ha aigua per primera vegada a Barcelona en molts anys. Els haig de dir amb una mica de vergonya -aquesta és la veritat- que potser no hi haurà prou aigua. Aquest tema nosaltres el seguirem amb un rigor extraordinari, perquè hem estat els primers a demanar que se'n limiti el consum, que se'n redueixi el consum. Però, quant a les causes d'haver hagut de demanar això i d'haver d'empassar el tast de l'aigua que estem empassant, sobre això nosaltres anirem al màx~m d~ lluny que calgui per analitzar-ho. No dic que no hi hagi culpes de tothom, segurament n'hi ha, però en tot cas s'hauran d'escatir. I, parlant d'economia, els hauria de parlar del Parc Tecnològic del Vallès, però no tinc temps. En fi, anirà millor, per les declaracions que ha fet el nou conseller d'Indústria, no perquè canviï la línia de l'anterior, que és la mateixa, sinó perquè ja s'ha superat una fase crítica que ningú no vol reconèixer que hi era, però que hi era. El Parc Tecnològic ha perdut diners. El Consorci de la Zona Franca, que és el soci a mitges amb la Generalitat avui per avui, hi ha perdut seixanta milions aquest any. Ha perdut seixanta milions en una operació immobiliària industrial al Vallès, ¡que ja és difícil! Doncs, s'ha perdut per una gestió equivocada que no vam saber orientar. En fi, hi ha gent, hi ha sectors que pretenen que no s'hi ha comès cap error. Se n'hi han comès. El que passa és que poden tirar endavant. El parc en si mateix no està esguerrat del tot, ni molt menys. En fi, no hi ha les empreses de tecnologia avançada que tots hi voldríem. Es van vendre, en síntesi, els terrenys en el moment en què realment costava que hi hagués encara inversió i es van 141 �continuar venent amb aquest esperit a 10.000 pessetes el metre quadrat, quan el terreny ja escassejava. Naturalment que això ha estat un dels costos de la nostra noentesa política o institucional; que es pot resoldre i que no ha d'impedir que hi hagi una expansió del parc en la línia manifestada pel conseller d'Indústria que jo comparteixo, naturalment. Hi haurà un acord. I els podria parlar d'Iniciatives. Hi ha molts mitjans de comunicació que sobre això han fet molta guerra en el sentit de guanyadors i de perdedors. Mirin, no hi ha encara guanyadors ni perdedors en el tema d'Iniciatives. Hi perdríem tots, si anés per terra, tots. Per explicar Iniciatives citaré el director general de la Caisse de Dépóts et Consignations -que saben vostès que és molt més gran que la supercaixa nostra, és la supercaixa francesa-, i aquest senyor deia textualment: «Iniciatives és la materialització més perfecta de la nostra filosofia de col.laboració sector públic/sector privat.» En fi, el que digui aquest senyor no és tan important com el que digui un jutge d'aquí, perquè en definitiva el tema està en els jutges d'aquí, però sàpiguen que nosaltres estem -com en tants altres temes- a la frontera de la legalitat. No ho neguem, això, perquè la ciutat de Barcelona desborda aquesta legalitat i s'han de plantejar coses en benefici de la ciutat que moltes vegades no és que siguin il.legals, sinó que són alegals. No estan previstes. La Constitució diu que la concurrència d'iniciatives públiques i privades és permesa, és possible. Ha canviat -i ho diu la sentència- el règim que abans era de subsidiarietat: només es podien fer empreses públiques quan l'empresa privada fracassava. I ara no. Hi ha un règim de concurrència de totes dues iniciatives, un règim d'economia mixta. El Foment del Treball Nacional va fer el que havia de fer en el seu moment, des del seu punt de vista, que és recórrer, si més no per una prevenció. Però la veritat és que en aquest moment, amb el Foment del Treball Na- cional, estem amb un esperit de posar en comú esforços d'investigació teòrica, per veure on és la frontera de la competència i de la iniciativa pública i privada, i arribarem, segurament, a algun acord. No sé si amb això retiraran o no retiraran recursos i demandes. Però en tot cas sí que els dic que Barcelona té l'obligació d'explorar aquesta frontera, i no la deixarem d'explorar, i les vint-i-tantes empreses que ha creat Iniciatives són vives i tenen bona salut, perquè l'únic que va anul.lar la sentència del Tribunal Suprem va ser, no tots els actes fets, perquè no va ser una anul.lació de ple dret, sinó només l'acte de constitució per part de l'Ajuntament de l'empresa Iniciatives; no totes les actuacions posteriors. No vol dir això que no tingui efectes sobre la vida d'aquestes empreses, sobretot si es crea un clima de «recorrebilitat» i de filibusterisme -jo diria mercantil, político-mercantil en aquest cas. Espero que no serà així i que les coses aniran a fi de bé. Per anar acabant -i per anar saltant, perquè si no no acabarem mai- sí que els haig de dir que després de deu anys de treball a l'Ajuntament, jo personalment i l'equip que treballa amb mi tenim una il.lusió molt gran per coronar la gestió que estem fent; i ens semblaria -ja sé que això no és ni electoral ni polític, i pot ser criticat des de molts punts de vista-, però a nosaltres ens semblaria segurament injust des d'un punt de vista humà que això no pogués ser així. Han estat deu anys de treball molt gran i nosaltres volem continuar, volem continuar per coronar aquesta feina de la qual hem vist la part més dura segurament. Moltes satisfaccions també, però la part més dura. Ara bé, ha de ser que ens ho demanin. Ha de ser que ens ho demani, evidentment, el partit en el qual estem enquadrats des del punt de vista ideològic, i que trobem un ambient favorable a la nostra ciutat; i per part de l'Estat, com fins ara, en general, ha estat: no en tots els terrenys, però sí en general. I que les reticències de la Generalitat, que jo entenc -no es creguin que no sóc capaç d'explicar- 142 143 �les per molts motius que ara no fan al cas- dic que aquestes reticències davant de la nostra acció no siguin totalment paralitzadores com no ho han estat tampoc fins ara. Però s'ha de veure aquesta prioritat a la ciutat, s'ha de notar sense falses polèmiques que són ja ara -jo crec- cortines de fum per no enfrontar-se amb aquest tipus de problemes. Nosaltres estern amb més il.lusió que mai. Tocant amb els dits el que hem estat preparant durant una dècada amb una Barcelona orgullosa amb la moral alta, no per un moment -creiem- sinó per un llarg període històric. Ningú no pot sentir-se menys mogut que jo -crec- i fins i tot a vegades catapultat per aquesta ciutat en marxa on cada nou obstacle o entrebanc és per a nosaltres un esperó a la capacitat de resposta i una ocasió per explicar-nos i per explicar-se. Són moltes massa les coses fetes les que s'estan fent i les que estan per fer. Nosaltres, ho he dit diverses vegades i ho repeteixo aquí som fills i néts de dues generacions diferents: la primera la més potent i la segona, la més sàvia. La primera va multiplicar Barcelona per deu va néixer al cor de la Barcelona vella i es va enterrar al Cementiri Nou, o fins i tot a Sant Gervasi i a les Corts. L'altra la dels nostres pares va patir les tres guerres· la dels avis cap perquè van viure els cent anys de pau que van des de la guerra napoleònica fms a la Primera Guerra Mundial. Cent anys de pau que van fer pensar a tothom que ja estaven a tocar també, de la felicitat universal pràcticament. En can i la generació dels nostres pares va patir les tres guerres i ens va salvar els mots com va poder, i va acumular tota la saviesa de la reflexió, de la tenacitat i del dolor vist fit a fit. Nosaltres som fills de les dues generacions. I en tenim consciència, corn d'haver de combinar una mica la potència amb la saviesa. Volem fer-ho i som conscients, també, que a última hora aquest contenidor, aquesta fà- brica, aquest artefacte que nosaltres estem dirigint en la seva construcció, la ciutat, seran els nostres fills, és a dir, la quarta generació, qui triarà la forma d'utilitzar-la. Nosaltres els volem deixar una Barcelona vella refentse i un Paral.lel igual i un Poblenou, també. La planta de Barcelona resguardada, conservada com a paradigma d'urbanisme i de ciutat. L'exposició del Modernisme d'aquest any ho permetrà més que mai. Collserola posseït amb respecte com a gran parc central metropolità. El mar recuperat, del Moll de la Fusta i més enllà cap al passe~g Nacio_nal, amb el port vell, el port olímpic, el passeig Marítim fins a la Mar Bella i més enllà fins al Besòs, i a l'altre cantó, també, fins a Castelldefels. Montjuïc com a coronació i com a mirador privilegiat, però formant part de la ciutat. Formant-ne part, no ja com un lloc en què s'ha d'anar quasi d'excursió. Ciutat cultural i esportiva-universitària, perquè ho és, perquè hi ha la facultat, de l'esport, l'INEF que s'està acabant, que s'inaugurara, suposo, a la propera tardor. I ens queda un gran tema que volem encetar: els rius, que són una claveguera des de la Revolució Industrial de la generació dels nostres avis i una mica abans. Són una claveguera i els volem com a grans centres o línies d'esbarjo massiu. No he volgut tancar aquesta exposició i la meva comunicació d'avui amb aquesta mena de balanç una mica personal, com a equip d'una dècada de govern de Barcelona i d'obertura d'una altra -jo crec- més engrescadora. La realitat prou que se n'ocupa, de recordar-nos dia a dia els costos de la nostra acció, la part negativa de la nostra marxa endavant com a ciutat. Ja prou que vostès, els mitjans de comunicació, s'ocupen de magnificar cada esdeveniment, cada aparent «mur insalvable», «contradicció» o «baralla», acompanyats de vegades, de la lletra menuda de les bones notícies que dia a dia van constituint el fil seguit de la nostra història com a ciutat. Perquè, no ho dubtin, el futur ens 144 145 �llegirà amb enveja per haver v_iscut aquests a!l~s d'engrescament perdurable com a cmtat, com a pals 1 com a civilització. Jo vull fer aqui un homenatge, un petit homenatge a aquests cronistes de Barcelona de_ la pàgina deu, de la pàgina vint o de la pàgina trenta 1 de la Lletra menuda que van resseguint amb més il-lusió que neguit -tenen aquest mèrit- l autèntic descabdellament de_la nost_ra col-lectivitat en cada un dels seus racons llegmt les piStes, a vegade~ ocultes, de la nostra veritabl~ història més enllà del trànsit i del soroll i de la remor Immensa de la ciutat. Barcelona és una ciutat europea i nosaltres i estic parlant per un equip que la governa avui la volem una ci~­ tat europea del socialisme, del progressisn:te com a sentiment no com a patrimoni, com Berlín Milà Rotterdam Frankfurt, Torí, Amsterdam, Lis~oa, Porto, Estocolm, Birmingham; com moltes de les cmtats que ens trobem en el grup d'Eurociutats. Voldríem ser la Viena dels anys noranta. A vegades ho he dit i potser la gent no ho ha entès. Viena va se~ als anys vint un far per a Europa en moltes coses: en habit~t­ ge públic, per exemple. Si volen ~ntend_re b~ la '!lla Olímpica -direm de passada-, vagm a VIena 1 vagm a veure el Karl Marx Hof -es diu així-, que és una construcció que va significar el primer habitatge públi~ de dignitat i de qualitat, i que s'assembla ba~tant ~ la ~dea -a la pràctica serà molt diferent- de la VIla OlrmpJca. Nosaltres voldríem ser, perquè sabem que podem s~r­ ho una mica el far d'aquest europeisme urbà, progressista i socialista, i ho diem perquè ho sentim així. Per nosaltres significa un urbanisme humà; una obertura permanent a l'exterior; un europeisme amb aliats; un treball continu a la frontera entre públic i privat; una negativa a l'acceptació d'allò que sembla ineluc!a~le;, un~ recerca del pacte social, com en el Pla Estrateg1c s es~a. aco,nseguint. Tractar de ser ciutat avançada en la hma duna 146 esperança d'igualtat que està en el centre de l'esperit de la Revolució Francesa, de què aquest any hem festejat el bicentenari. Però Barcelona, i que no s enganyi ningú, vol ser també la ciutat-capital del catalanisme. Significa deixar ben clar que Barcelona no tindria 1atractiu que té fins i tot per als forasters - contra el que a vegades es pensa- si no fos la capital d una cultura d'un país d'una reivindicació política de llibertat i de personalitat nacional que dóna un fil conductor un dels més apassionants -no sé si atrevir-me a dir el més apassionant, dic un dels més apassionants-, a la història dels nostres ciutadans, artistes, edificis i personatges públics. Si un, a més de visitar l'exposició de Domènech i Montaner, de Puig i Cadafalch, pot saber el paper polític que van representar aquests senyors en el renaixement polític de Catalunya, es llegeix tot ,això i aquesta arquitectura amb molt més d'interès. Es molt més emocionant per a la persona que ens visita i, evidentment, per als nostres mateixos ciutadans saber que, a més de construir la ciutat, a més de monuments, a més d'escoles, a més de camins i de parcs, les persones que els han anat fent han tingut una reivindicació de llibertat dia a dia avançada, lluitant contra tots els elements. Barcelona, per tant, sense aquest element, sense comprendre-la com a capital del catalanisme, no se l'entendria i nosaltres volem que això quedi clar a l'inici de la dècada. Barcelona, ciutat del federalisme -diem nosaltres-, com a síntesi d'aquestes dues coses. . Barcelona, avui, necessita un pacte entre dos sentiments que moltes persones compartim encara que a vegades figurem adscrits uns i altres com a paper social en la defensa d'un dels dos sentiments. Però molts compartim un progressisme o socialisme i el catalanisme. I Barcelona necessita un pacte entre aquests dos sentiments per dues raons: una, per oferir a Espanya un horitzó polític vàlid d'aquí a deu anys. I pensin -no vull ser pedant147 �que Barcelona ha tingut un paper sempre en els tombants de la política espanyola. Això Carles Sentís, que en sap molt més que jo, ens ho podria explicar amb extensió. En fi, l'any 1871; el 1868 a la Gloóosa; el 1835, la primera vaga d'Europa, perquè el toro va sortir del tori! de la Barceloneta, on hi havia la plaça de toros. I aniríem seguint amb el dictador, que va ser Capità General de Catalunya, i amb la revolta contra això i en tants altres moments. Barcelona ha representat aquest paper important sempre, de vegades passivament, de vegades com a víctima, pero l'ha tingut en la història d'Espanya i, evidentment, en la de Catalunya, que és la història de la nostra ciutat. Doncs bé, jo crec que avui Espanya demana un horitzó polític vàlid d'aquí a deu anys, que no està del tot formulat i que ha de sortir de Barcelona. Tinc la intuïció i la impressió que ha de sortir d'aquí. Aquest és un objectiu suficient per a aquest pacte i aquesta aliança que els he dit. I l'altra és oferir als barcelonins i als catalans una ordenació del territori acordada, pactada. Aquesta ordenació no ha d'incloure una resurrecció de velles institucions. Crec més aviat -personalment- en la transsubstanciació que no pas en la repetició del mateix. L'única condició que jo poso, que crec que tenim dret a posar, és que allò nou sigui millor que allò vell. Que la Carta que aprovarem sigui millor que la llei de Ballbé, que la llei de 1960, que la llei especial de Barcelona actual. Que la nova configuració metropolitana sigui millor que la Corporació Metropolitana, evidentment -no com ara, que és pitjor. Crec que tots hi estarem d'acord. Bé, els cinc principis del federalisme donen sortida a moltes de les nostres preocupacions com a ciutat i com a país, i són, que jo recordi, aprovats en un congrés socialista: a) autogovern territorial, és a dir, autonomia en l'or- denació territorial de cada comunitat autònoma, que es pot ordenar territorialment com vulgui, amb respecte per l'autonomia local; per això, autogovern territorial; b) participació autonòmica en les grans decisions de l'Estat, cosa que no s'està produint, és a dir que les autonomies puguin participar en les grans decisions de l'Estat; e) reforma del Senat, que sí que s'està començant a produir; d) 50/25/25 o una fórmula més adient, si se'ns demostra, de repartiment de la depesa pública neta, fetes les transferències, i la corresponsabilització fiscal: que tothom cobri impostos i que tothom els gasti; no poden haver-hi nivells de govern que només rebin impostos, perquè això genera un tipus de moral pública no satisfactòria; e) i, per últim -i no menys important-, adaptació de l'administració perifèrica de l'Estat a l'ordenació territorial autonòmica, és a dir, adaptació de les províncies a les regions -perquè se m'entengui clarament, a les regions o vegueries o departaments que nosaltres ens haguem donat, que nosaltres com a país haguem cregut que són la millor demarcació per desconcentrar el govern nacional de Catalunya. I, per tant, oferir-lo com a model, també, per a la descentralització del govern de l'Estat, amb l'enorme càrrega de legitimitat moral que representaria el fet d'haver-la aprovat prèviament com la nostra pròpia desconcentració. Ja saben que una d'aquestes regions per nosaltres ha de ser la regió metropolitana, que no esgota totalment el problema metropolità, però que és un element indispensable sense el qual el tema metropolità no es pot resoldre. I la Carta Municipal ha de donar sortida a quatre tipus de temes, i acabo. El Govern metropolità, evidentment. Però no obsessivament; no és l'únic tema. La descentralització del municipi i les relacions entre 148 149 �aquests dos temes, tal com hem exposat clarament, públicament i com tornarem a fer sempre que calgui. Les formes característiques del govern de la ciutat i del lliurament i finançament dels seus serveis. I la participació de la ciutat i de la comunitat autònoma, i de l'Estat, potser, no forçosament, però és una possibilitat d'utilitzar la Carta Municipal per a això, en les grans institucions de Barcelona: port, aeroport, Consorci de la Zona Franca, Fira, museus, palaus, universitats, autoritat única de transport. Dic que la Carta és una oportunitat, no que no es puguin aprovar o modificar aquestes institucions d'una a!tra forma. I fixin-se que he dit museus i palaus, també. Es a dir que no estic només demanant, i crec que Barcelona avui no només ha de demanar, sinó que també ha d'oferir. S'equivocaria qui cregués que el capítol tercer -formes de lliurament i finançament dels serveis- és el menys important. Es, al contrari, el més important. No solament per l'aspecte econòmic. Els privilegis de Barcelona del1280, el Recognoverunt proceres i les Ordinacions de Santacília -el primer referit al dret civil i el segon, sobretot, a temes de propietat i a servituds-, van ser compilats cap al 1480, val a dir, convertits en constitucions de Catalunya. Això significa que quan Felip v va derogar les constitucions de Catalunya el 1714, estava derogant els privilegis de la ciutat de Barcelona. I, això, els historiadors ens ho diran, jo tinc la sospita que va ser un dels elements determinants del conflicte -si no el més important-, concretament el dret que tenia o no tenia Felip v de poder intervenir en la nominació del que en diríem l'alcalde de Barcelona, el conseller primer del Consell de Cent. Aquest va ser un punt enormement decisiu en la confrontació, que altrament potser s'hauria evitat. No estic fent fonamentalisme, estic explicant un detall per posar en relleu la importància que tenien els privilegis i les lleis del Consell de Cent i de Barcelona. Hauríem de tornar a aquest esperit, que és la gran tradició del dret local català -el component més important del seu dret públic, característicament proper del dret privat. La presència de jutges en consells -com en el de seguretat de Barcelona- amb l'administració executiva; la necessària diferenciació de la reforma de la justícia en una ciutat com la nostra; el caràcter judicial de la policia local i la seva coordinació amb les altres policies municipals de l'àrea; la necessitat de normes d'habitatge i arrendament que permetin rehabilitar en ciutats cares com la nostra; el mateix en la regulació del trànsit i l'aparcament; la regulació del subsòl urbà -innecessària en altres municipis, vital en el nostre, com a Tòquio o a París; la uniformitat fiscal en l'àrea i la disponibilitat de figures fiscals específiques per afrontar les despeses de gran ciutat i de capitalitat i suplència; la delegació de serveis prevista per la Constitució; la més clara i més tòpica ordenació dels serveis socials en la gran ciutat; la canonització de la prevenció com a servei bàsic; la configuració de la Junta Local de Seguretat amb una més clara i més agosarada definició de les funcions de cada cos de seguretat -estatal, autonòmic i local-; l'adaptació de les lleis generals d'espectacles als grans contenidors lúdics de la ciutat gran -cap de les grans instal.lacions que estem fent no passa per la cabota de les lleis d'espectadors que hi ha, i les petites a vegades tampoc: en les grans és impossible, perquè no està previst, perquè la llei no està feta per a un estadi de 60.000 espectadors. Cap dels estadis que hi ha no passa la prova de la llei que existeix ara. Ni de bon tros, la configuració d'òrgans culturals específics en el camp de la música, l'art i l'educació -tema aquest que es pot discutir que sigui la llei especial de Barcelona el lloc per fer aquesta determinació o no, però que és una possibilitat-; la participació de l'Ajuntament de Barcelona amb la iniciativa privada en la producció de béns i serveis privats, d'interès general, ¿per què no, si 150 151 �aquesta és la frontera legal que estem trobant? En definitiva, protegir tot allò que ja estem fent, a la frontera del marc legal existent, que es revela pobre i insuficient -més que dolent, insuficient- per contenir la vitalitat i la complexitat esclatants d'una ciutat com la nostra. I permetre tot allò que no hem gosat fer i que impossibilita la millora dels serveis i de la vida urbana en general per manca de previsions legals -o, a vegades, per excés de previsions legals. Ja ens conformaríem a Barcelona amb una mena de pressupost zero aplicat a les lleis que permetés conservar les bones pràctiques i costums com a llei. Ja ens hi conformaríem. Hi sortiríem guanyant, segurament. Però no és creible. No vull acabar sense alguns anuncis: els anys 1990 i 1991 seran l'època en què aniran caient al cistell els fruits madurs d'una acció tenaç. El Palau d'Esports, el Palau de Sant Jordi, que voldríem per sant Jordi. Ja veurem si estarà per sant Jordi. La Torre de Comunicacions, que si no estic equivocat deu tenir llicència de construcció des d'avui. El tram nou del Cinturó del Litoral, al carrer de Prim, i altres, fins a molts milers de milions que s'aproven demà al Consell d'Administració de l'IMPU. L'Auditori, que també està dintre d'aquest capítql. Al febrer, l'acabament dels projectes executius. Es a dir, de la confecció del projecte i, per tant, de l'inici de l'obra per la part de les expropiacions. La Generalitat ha d'acabar el projecte de la pota sud i Rosa Fornas començarà a expropiar. I l'Estat ha d'acabar -en fi, hi ha el compromís firmat del Sr. Dombriz- la projecció de la pota nord i, per tant, començar ara a expropiar la pota nord. També al febrer, Matra, Sofretu i Dragados ens han d'entregar l'estudi, el projecte definitiu del metro de Montjuïc. I nosaltres hem de decidir, si hi ha diners, si l'Estat els hi posa i si estem contents que el cost i el trajecte siguin el que han de ser, i si no hem de buscar unes altres solucions que poden ser el funicular més la RENFE. Poden ser. En tot cas, nosaltres no renunciarem al metro sense proves: s'ha de refutar el metro perquè nosaltres puguem dir que no el volem, i no està refutat, perquè, en definitiva, el que nosaltres busquem és, no només el bon servei de Montjuïc l'any 1992, sinó l'any 1993. Ja els ho he dit. Volem que Montjuïc sigui ciutat, sigui un barri de la ciutat, que sigui un barri universitari, d'esport i de cultura, i que la gent hi vagi cada dia amb el metro i no que hagi d'agafar el tren o el funicular, com si anés a Montserrat amb el cremallera. El dia 19 -si no pot ser, per culpa d'alguna qüestió d'ordre del dia, el dia 26-l'adjudicació del Palau Nacional. Espero que ho farem. No hi anirà el tema de les Arenes, encara. Em penso que no s'ha acabat -potser el dia 26 sí- la informació pública. Ja els he dit el què abans, si m'han volgut entendre en aquesta matèria. Hi ha molta gent que té molt entusiasme en l'enderroc i jo no en tinc i l'Ajuntament no en té. Hi ha gent que té un cert entusiasme enderrocador en aquest cas, perquè pensa que l'edifici no val, no serveix, que a més arquitectònicament no és gaire vàlid. No hem aconseguit un certificat de la Generalitat que ens digui que l'edifici s'ha de protegir. Ens consta que hi ha un sector del comerç, fins i tot del govern de Catalunya, que té molt al cap que això s'ha de substituir per un altre edifici. L'Ajuntament hi estarà d'acord, si es demostra que s'ha de fer. I, si s'ha de fer, en funció de quatre condicions que vam posar al Consell General de la Fira: - primer, certificat de la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat que no hi ha interès a conservar-lo, - segon, certificat del Ministeri de Cultura que no hi ha cap expedient en tràmit d'interès estatal; -tercer, estudi de l'ITEC, que finalment serà, segurament, un estudi dels degans dels col-legis de la Universitat Politècnica, demostrant -i aquest és el punt més important- amb costos i beneficis que és millor enderrocar 152 153 �i tornar a construir que no pas mantenir demostrant que hi ha una impossibilitat econòmica, tècnica i física i que realment allò cau -com deia Pujols: «Quan cau, cau.» Si em demostren que això és així, no hi haurà sentimentalisme que valgui i haurem d'anar per aquí. Però a priori no hi ha cap parti prisa favor. Nosaltres a l' Ajuntament només en arn aprovar el can i d'ús inicialment. Ara es troba en informació pública j vam condicionar l'aprovació provision~l a tenir tots aquests documents que encara no tenim. Es possible que els tinguem. Jo veig la gent del comerç i de la Fira i la nostra gent de la Fira -ho haig de dir tot- molt convençuts que aquest edifici no serveix ni retocat però s'ha de demostrar. S'ha de dir a la ciutat clarament que hem fet l esforç de buscar alternatives a l'enderroc, a I enderroc sense pensaments i que realment aquesta és la solució i que no n'hi ha cap altra si és que és així. Alguns anuncis més: el metro a partir de l' 1 de febrer s'acabarà a la una de la nit els divendres i els dissabtes, i els diumenges a les dotze. Mercè Sala està mirant de crear una nova línia potser per concessió de sortida d'espectacles a part perquè el metro fa el servei que fa fms a la una i els nocturns fan el serei que fan que és donar la volta a Barcelona però no donen tot el servei que ru ha a 1hora de la sortida dels cinemes dels teatres. Per tant s'hauria d'allargar tot això fins més tard. Doncs Mercè Sala està estudiant de crear una concessió per a aquest tipus de serveis. Demà han de començar Les obres de la famosa «illa d'on> de la Diagonal de Sant Joan de Déu. Ho dic perquè avui és l'última nit deJ BikinL Que tornarà a obrir quan estigui tot acabat. I per tant rn atreveixo a convidar-Los-hi aquesta nit sense permis de la casa, per celebrar el canvi d'any. Moltes gràcies. Col.legi de Periodistes de Catalunya Barcelona, 1O de gener de 1990 154 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1989 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-01-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències