45 50 5135 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2602/19910110_EstatCiutat.pdf 33e005b06d5cc20ea1aede53e93fd149 PDF Text Text Balanç de l'any 1990 Una de les coses que he fet ha estat recollir totes aquelles coses que no apareixen en el cos d'aquesta exposició que jo voldria al mateix temps densa i completa però no massa llarga i que tanmateix són molt importants i els les llegiré molt telegràficament perque ens situem en el que ha estat aquest any tan pJural i tan ple de coses. Per començar, el 1990 ha estat I any del Pla Estratègic. L'any del renaixement de Ciutat Vella perquè durant molts anys aquí he anat amb molt de compte a no dir més del que havíem de dir, i quan molta gent creia que estava bé el que s'estava fent a Ciutat Vella i tot jo deia qu~ estàvem empatant amb la misèria. Es l'any del voluntariat i ba aparegut tot un moviment en aquest sentit. Es l'any de la consagració d Eurociutats. A Lió al maig se'n va fer la segona conferència després de la de Barcelona. I és l'any del naixement de la Lliga dels sis aquestes sis ciutats: Tolosa Montpeller Barcelona València Saragossa i Ciutat de Mallorca. És 1 any de les obres de l'aeroport que tècnicament 155 �Es l'any de primes úniques encara i de la fusió de les caixes, del naixement de La Caixa de Barcelona perquè n'hem de dir així. Esperarem un any a veure com va encotillada com està en una llei que a nosaltres no ens agrjtda però que és llei. Es l'any de la coratjosa nova Universitat Pompeu Fabra. És l'any de la rambla de Catalunya però també d'un rosari de petits espais: el Fossar de les Moreres el Parc de la Indústria l'Estació del Nord el carrer Circumval.lació el carrer del Foc, la calçada lateral de la ronda del Mar, el Rec Comtal, la plaça de la Verònica els carrers Tallers, Casa Groga Miquel Casablancas Barraquer Sat)t Pau del Camp. Es l'any de les clavegueres i els col.lectors perquè se n'han fet al passeig de Sant Joan, al passeig Picasso a les Drassanes, el desdoblament de la Riera Blanca que molta gent no en sap res però es de les coses més importants que s'han fet aquest any. No hi ha hagut inundacions, i toquem fusta, però recordaran que no fa gaire, quan a Barcelona plovia poc de seguida la plaça Cerdà Sant Pau del Camp, Poblenou Prim, Cartellà, Mineria i Cases Barates s'inundaven. Ara un ara l'altre, depenent de si la pluja venia de ponent o de llevant, sempre s'inundaven. Encara falten un parell de by-pass per completar aquestes obres però s'estan in_v~rtint, si no em falla la memòria prop de 20.000 m1hons en els col. lectors només en els que ha fet l'empresa VOSA, que s'han fet més enllà de la Vila Olímpica i arriben fins a les Drassanes i pràcticament el carrer Prim. És l'any de la consagració de l'Olimpíada Cultural i del Festival de Tardor, que l'any passat ni estaven consagrats ni havien tingut l'èxit que enguany han tingut, de crítica i de públic, amb rècords d'audiència i exposicions de gran èxit. Es l'any del Modernisme, del «Quadrat d'QD>, i de l'exposició d'«El Modernisme». Es l'any de l'inici brillant de la nova política de biblioteques, de col.laboració entre la Diputació i els districtes, que és òptima, començada amb la de Joan Miró (Parc de l'Escorxador) i Josep Pallach (Sant Andreu). És l'al}y del «Congrés de la Ciutat Educadora». Es l'any del renaixement d'Iniciatives, que quasi havia mort per una sentència judicial, que finalment va quedar suspesa, de manera que hagués pogut fracassar i hagués sigut lamentable; finalment, no és tan clar que la sentència última hagi de ser contrària. Però també és l'any del refermament d'un Parc Tecnològic, i dels programes «Barcelona Activa» i «ODAME». És l'any del naixement de les noves torres de Barcelona, la Torre de Comunicacions de Collserola, les del passeig de Marina (oficina i Hotel de les Arts), i la de Calatraya, aquesta tot just començada. Es l'any de l'aprovaciq de l'eliminació progressiva de les antenes individuals. Es l'any de l'inici d'accions més serioses contra el soroll; 7.000 motos hem detingut des de l'estiu ençà, amb les noves ordenances i els nous dipòsits, un a cada districte, que permeten anar una mica més a fons i ser una mica més durs en aquest tema. No és l'any en que s'hagi engegat una bona insonorització dels edificis, ni municipals ni privats, però ja hi haurà temps de parlar-ne. Es també l'any del redescobriment de la Barcelona que es transforma per als barcelonins i les comarques. Els fluxos de divendres a la nit ja s'equiparen amb els de 156 157 com diuen els enginyers, estan vençudes, és a dir que s'h~ superat allò més difícil. Es l'any de l'arribada a una taxa d'atur europea, el 8 %, inferior a la que puguin tenir ciutats importants del continent. És un any que va començar amb els pitjors auguris i q_ue ha acabat amb moments tràgics però entremig la cmtat ha sabut que l'èxit de la seva transformació estava ass~gurat. �diumenge al matí, i a més ja quasi es compensen. És l'any d'uns plans d'habitatge que no ens satisfan, uns plans que no van massa a favor dels joves barcelonins, perquè donen preferència a un tipus de costos que en aquesta ciutat no es donen, i per tant privem que la gent marxi on aquests costos baixos es puguin trobar; són plans carregats de bona fe, però en el fons és dir-li al jove barceloní que, si vol la prima que nosaltres li donarem, ha d'anar a buscar habitatge fora del municipi, cosa que no ens satisfà. En tot cas, és un any en què es busquen solucions per a aquest tema, i algunes ja les comentaré. És l'any de la consolidació de les publicacions municipals, de l'editorial municipal, com diu a vegades Maria Aurèlia Capmany. L'any de la consolidació de «BARCELONA METRÒPOLI MEDITERRÀNIA», que ja porta disset números amb una qualitat molt digna, d'una reformulació i millora de «BARCELONA 10», de la creació de la llibreria de les Rambles, amb un nivell de vendes molt considerable des del seu inici. És l'any del començament d'una reconversió dels centres cívics, potenciant-los com a centres de trobada de gent activa i punt de partida: viatges, visites a les obres, intercanvis amb ciutats germanes, voluntaris, campanyes de neteja i vigilància, solidaritat, conferències de nivell, creació de cooperatives i empreses, formació de guies de la ciutat; és a dir, el centre cívic com a punt de pa~tida i no com a lloc on només es va a descansar. Es un any, i també ho hem de dir, en què hi ha una colla d'obres i projectes que s'han parat. Per exemple, les Arenes, el projecte de convertir-les en un recinte firal de valor afegit, de qualitat; el Liceu; RENFE-Meridiana; l'esglèsia de Sant Gregori Taumaturg, que volíem i que encara no hem renunciat a treure d'on està i a posar-la a l'espai de piscines i esports per recuperar una plaça de certa dignitat; l'estàtua d'Alfaro, que s'ha perdut una mica en el fons insondable dels expedients i que és un magnífic projecte que esperem que algun dia començarà; el restaurant de Miramar; alguns projectes d'Iniciatives que hauran d'anar endavant, com el taxi-card o el ticketron, un sistema telefònic, senzill, de fer les reserves per a qualsevol tipus d'espectacle; el Primer Cinturó, que ha quedat parat al carrer Cartagena per un problema molt gran d'expropiacions amb una companyia de serveis públics barcelonina amb què no hem arribat a un acord de preus i de trasllat del personal que hi té. O sigui, que també hi ha coses que no «han anat», i cal dir-ho. Des del punt de vista econòmic, és l'any de l'aparició de problemes d'equilibri en el COOB. Amb el canvi actual del dòlar, ens juguem deu pessetes per cada cent, i, si tenim contractes importants per 4.000 milions de dòlars, doncs ja poden comptar el que ens hi juguem. Però això no vol dir que el COOB no estigui generant un excedent extraordinàriament important. U na cosa és que hagi d'equilibrar la seva tresoreria d'acord amb els canvis del dòlar pel fet de tenir contractes que els cobrarà en dòlars al canvi que hi hagi en aquell moment, però també s'ha dit, per exemple en comparació amb Los Angeles, que aquesta ciutat no va invertir en fer estadis o vila olímpica; ho van fer amb el que tenien perquè era l'únic candidat, sense competència per organitzar els Jocs, i van passar un referèndum en què un 95% dels ciutadans de Los Angeles va votar en contra de gastar ni un sol dòlar fiscal en els Jocs Olímpics, i per tant no es van gastar. Aquests Jocs Olímpics tan especials van generar un excedent de 250 milions de dòlars. El que el COOB està fent guanyar, que està generant com excedent i que va a parar al COI, és una partida, ella sola, de 280 milions de dòlars. Poden fer-se una idea del volum de l'operació i del seu èxit. A més, està creant un benefici de 340 milions de dòlars, 34.000 milions de pessetes, que s'inverteixen a Catalunya, bàsicament a Barcelona, però també a Granollers, la Seu d'Urgell, Badalona, ;Reus, Vic o Muntanyà, perquè millorin les instal-lacions. Es a dir, el COOB, no de 158 159 �diners d'impostos, sinó de diners d'ingressos de l'operació olímpica, està invertint a Catalunya, i per tant millorant el nostre capital social, per valor de 34.000 milions, cosa que Los Angeles no va fer. Això no treu que l'any 1990 estem tenint uns problemes d'equilibri de tresoreria deguts al dòlar, perquè aquestes inversions, dòlar alt, dòlar baix, no les deixarem de fer. És l'any en què Barcelona ha fet un salt endavant important, més important que en tots els anys anteriors, en «l'art de construir». Nosaltres tenim treballant aquí empreses internacionals molt importants, i això no només vol dir una competència que potser ha fet baixar alguns preus, sinó també que els nostres enginyers, els nostres arquitectes, els nostres paletes, els nostres artesans estan en definitiva aprenent a treballar amb unes tècniques que en molts casos no coneixien prou. Tenim Bovis International i SOM a l'Hotel de les Arts; a la pota nord, FOCSA treballant amb un ritme de despesa de 2.000 milions en dos mesos i mig, cosa que vol dir que l'obra s'ha dividit en quatre i s'ha començat per quatre parts alhora; si no fos així, no ho podríem acabar, i al febrer o març del 1992, que és quan volem que acabin, acabaran. Tenim una constructora alemanya treballant a Diagonal amb Numància, també amb uns graus d'excel-lència molt significats. Hem tingut una tecnologia noruega congelant el terra de l'avinguda Drassanes tocant a Colom, a sota del pas del metro, perquè el nivell freàtic proper hauria fet esllavissar el terra. Tenim cada vegada més empreses de servei a l'empresa constructora. Quan van començar les obres, el trasllat dels serveis eren un autèntic malson, perquè sabíem que el temps es perdria, no tant en l'obra pròpiament constructiva o civil, com en el desplaçament dels serveis, i han aparegut moltes empreses -el mercat ha funcionat molt bé- que estan en condicions de fer el trasllat de serveis, no pel que té de problema jurídic, sinó pel que té de tecnología material. Tenim, controlant les tres-centes obres que es fan, una empresa d'auditoria nord-americana molt important, Bechtel, el vice-president de la qual és l'antic secretari d'Estat nord-americà, Schultz, que va estar aquí i que ens està informant cada quinze dies de l'estat dels projectes més crítics. El que dic amb això és que l'obra no només quedarà en forma física de pedra o formigó, sinó que es produirà una cosa molt important en el cap de la gent, que són les noves formes de treballar: en sabrem més. També és l'any en què, segons com es miri, desgraciadament, els preus del sòl han batut tots els rècords. Hi ha hagut accions prop de la Diagonal que, si no vaig errat, han arribat a prop del milió de pessetes per metre quadrat. Ja sabeu que aquest és un tema que sempre m'inquieta i al mateix temps no; m'inquieta perquè això representa una determinada redistribució dels poders d'ubicar-se en aquesta ciutat, i em reconforta en tant que se m'està dient que aquesta ciutat la gent la vol, que és demanada i que viure aquí val molt. D'altra banda, aquesta és la base del nostre esforç fiscal, no ens enganyem; si nosaltres ens haguéssim llançat a fer aquestes inversions i no haguéssim aconseguit que aquesta fos una ciutat demanada, malament rai, perquè la riquesa immobiliària i fiscal és la base sobre la qual hem de finançar l'esforç públic que estem fent. Aquest any, doncs, és el de la gran transformació de la ciutat. L'any del sacrifici més gran (tenim 70 quilòmetres de calçada menys per les obres i 150.000 vehicles més), però també l'any en què la ciutat ha estat en condicions d'acceptar-ho amb més serenitat i l'any de l'existència, comprovada, d'un excedent de legitimitat moral de la ciutat davant dels ciutadans. A més, l'any de l'ús d'aquest excedent a fi i efecte d'obtenir la desitjada transformació de determinats aspectes de la nostra vida urbana, que feien de Barcelona una ciutat esquifida i amb poques possibilitats de surar en un món cada cop més obert i internacionalitzat. 160 161 �També el 1990 ens suggereix reflexions sobre l'activitat dels ciutadans davant les dificultats, la governació d'aquest país, la jerarquia interinstitucional, la relació entre administració i comunicació, la dimensió mundial dels problemes que ens afecten cada dia, la ciutat com a contenidor de problemes i com a educadora dels seus habitants, la caducitat d'una certa Barcelona feta sense ambició ni rigor, la capacitat que tenim de fomentar la nostra llei, la Carta Municipal, i modificar la nostra qualitat de vida, etc. Fa un any, evidentment, dominaven els elements de la segona meitat de la dècada. Dominava l'esperit dels anys de represa econòmica i social. Tanmateix, el balanç del 1989 és el més complet perquè combina aquest esperit amb una maduració de la inicial filosofia participativa i d'aproximació a la base social, amb la formulació de la teoria del «domini del territori» com a solució única dels problemes de marginalitat, degradació i injustícia. La ciutat no és la creadora dels problemes urbans, però té certament racons que permeten que els problemes de la humanitat s'enquistin, indrets on es potencia i multiplica la desigualtat injusta, l'aïllament i la soledat, paradoxalment. Hi ha racons de la ciutat que no es poden «llegir bé», que no s'entenen, i on, segurament, moltes d'aquestes xacres de la societat en comptes de curarse s'agreujen. Com que és el lloc al qualla humanitat confia la solució dels seus problemes, impossibles de resoldre en l'idíllic ai1lament rural, té en si mateixa unes «raons d'existir» que s'han de vitalitzar contínuament. Cal fer permeable la ciutat, mantenir les comunicacions a tot preu -les físiques, les culturals, les informatives, les socials- eliminar culs-de-sac, impedir les illes dins la ciutat... Per això, convé trencar dogmes i utilitzar tots els conceptes en una lluita -sí, malgrat el desprestigi de la terminologia antagonista del segle XIX-, una lluita pacífica per la supervivència dels ciutadans com a espècie i de les ciutats com a espai dels humans. No hi ha bons i dolents, del tot bons i del tot dolents, en aquesta lluita singular. Com deia Havel a Barcelona fa tres o quatre setmanes, el drac que hem de matar (sants Jordis com som tots un moment o altre) el portem a dins, és l'enemic interior. ¡Compte! No és el traïdor -tampoc no hi ha traïdors en aquesta lluita-, sinó aquella part de nosaltres mateixos que no està a l'alçada de les nostres pròpies ambicions més nobles. El dogmatisme és una d'aquestes rèmores. El simplisme, la facilitat, la mandra, que ens porten a condemnar o a lloar en funció de principis que mai no són prou universals. El millor projecte no justifica una teoria. El millor concepte no és fonament suficient per a un dogma. Solament l'experiència reiterada, el contacte permanent entre autoritat i base, entre govern i medi, entre projecte i entorn, ens poden dur a obtenir estratègies sòlides i fiables. I aquestes són les que vaig descriure fa dotze mesos: la marginalitat es combat de prop. La inseguretat també. Amb tenacitat, amb bona fe, deixant-hi la pell..., però també amb autoritat, amb consciència sempre de la representació que es du a sobre. El 1990 ha estat l'any en què les nostres estratègies com a ciutat han obtingut la ratificació de la corporeïtat de les obres; de l'esclat de les solucions que, com a mínim, s'entreveuen, van prenent forma en l'horitzó quotidià de la ciutat. La gent s'ho creu. Els ciutadans comencen a tocar la realitat dels projectes que durant una dècada es van somiar, imaginar, projectar, negociar, acordar, adjudicar i realitzar. I tot això es va fent material i tangible, setmana a setmana, mes a mes. 162 163 �Abans de l'estiu arribarem del Morrot a la Gran Via i de la Gran Via a Mataró sense interrupcions. Abans d'un més es podrà travessar el Segon Cinturó per l'avinguda Pearson. Haurem de tallar la vella plaça Borràs per acabar la nova, però els ho asseguro: està avançadíssima. Això potser no s'ha dit tant com s'ha dit les dificultats que hi haurem de patir. Són tres nivells, és l'obra més complexa de tots els cinturons, i tots tres hi són, està realment molt avançada. Els cinturons encerclen ja Barcelona, irreversiblement. Ciutat Vella i les Rambles es desvetllen a una nova etapa històrica, diferent. La costa, de la Barceloneta al Besòs, ha pres forma, la seva forma, que serà habitual per a tots els que no han conegut l'anterior avinguda Icària, ni la via del tren, ni les velles instal.lacions abandonades, ni entendran mai que Barcelona, per aquesta banda, no toqués el mar. Fa un any això era diferent. Ara és un moment únic. Quan mirem aquests llibres magnífics que ara estan apareixent, com Retrobar Barcelona i la història del port de Maria Aurèlia Capmany, o quan veiem l'exposició del «Quadrat d'OD>, ¿no voldríem tots ser en el moment del canvi que aquelles imatges descriuen? Doncs bé, ¿ara hi som! ¡Visquem-lo! ¡Omplim-nos les retines d'imatges! Collserola ja té seu, a Vil-la Joana, i la Torre de Comunicacions ens atalaia de forma contundent. L'anella olímpica ha deixat de ser el lloc on la nostra afició a l'angúnia es podia alimentar, per ser ara l'objecte del nostre gust clàssic pel passeig, la perspectiva i la gran construcció. El Palau de Sant Jordi és la moderna «catedral», on tota mena d'espectacles volen proclamar la pròpia capacitat d'atracció i, de fet, atreuen gràcies en bona part a la màgia del contenidor. Potser molta gent encara no s'adona que la màgia prové en gran manera del duet estadi-palau, obert i tancat, clàssic i modern. Però tothom s'adona que la màgia té a veure també amb el lloc, amb el mirador del Baix Llobregat i el delta a un cantó, i de la Barcino atapeïda a l'altre, amb el fantasma de les agulles del Palau Nacional fent de mitjancer dels espais, guardant a dins la riquesa pirinenca del Romànic, tot plegat vigilat, des de fa ben poc, per la magnífica estàtua europea, humanista, que la ciutat de Brussel.les ens va permetre de reproduir en homenatge a Ferrer i Guàrdia i a la tolerància. Tot això la gent s'ho creu. Vénen de tot Catalunya per prendre possessió del seu Montjuïc, que evidentment depassa Barcelona. La història del Montjuïc -no per als forasters però sí per a nosaltres- és la història de Barcelona, i és la història de Catalunya. Hi són els nostres morts, hi ha el nostre millor art, el nostre esport i la pedra de les millors cases de Barcelona. Hi ha el general Franco, discretament visitable en els soterranis del castell, en representació de tots els qui des de Montjuïc van fer la guerra a Barcelona, la van bombardejar i van empresonar-hi i executar-hi alguns dels seus fills. Aquesta és també -per a molts- la màgia de Montjuïc que la gent entén. Montjuïc és també el 1929 i el 1936, el Congrés Eucarístic i les inundacions i la decadència, l'abocador i les barraques, i la fossa comuna, la pols i les esquerdes del Palau Nacional i l'oblit de les dècades tristes. Per això la gent de Barcelona n'entén la reconstrucció i no hagués entès els qui volien uns altres escenaris ... i que encara ara remuguen de tant en tant que hagués estat millor una altra cosa. Per això la gent entén l'alcalde, que s'entesta a fer-hi arribar el metro, signe de civilització, d'accés i de vida -la millor garantia contra l'abandó i la degradació. I dilluns, Mercè Sala signarà el conveni en virtut del qual el metro, la línia 2, arribarà fins a Montjuïc. A la història de Barcelona, la dissortada reinauguració de l'Estadi quedarà com un intent poc reeixit, prematur, de coronar la reconquesta del nostre passat, adobat per una barreja d'interferències en la qual hi ha des de bona 164 165 �fe fins a una dosi d'imperdonable deslleialtat política: una dosi no massa lesiva, però que a voltes segueix apareixen i marcant de forma negativa el nostre present. Venturosament, als cinquanta anys de la mort de Lluís Companys, hi hem arribat amb el Fossar de la Pedrera constituït en magnífic homenatge a la seva memòria i amb l'Estadi refet i ben viu. Allà on tants afectats per les inundacions van haver de malviure, sota la tribuna, ara s'escalfen els millors atletes abans de sortir a la pista. Allà on Barcelona abocava les deixalles, ara hi ha el Carlos Pérez de Rozas de bèisbol. I, al costat, tancant l'anella, mirant a migdia, com les masies, l'INEF de Bofill que jo esperava veure inaugurat a la tardor passada però q~e serà com algunes altres coses, per l'any que ve. Entremig s'aixecarà la torre de la Telefònica. Ahir em va confirmar el president, Candi do Velazquez, que l'obra va endavant, que en tenen els recursos, tot i que els ha costat més diners dels que es pensaven, però que va endavant._ Entre parèntesis, el sistema que ha permès construir tot això ha de ser per força un bon sistema. I la gent ho sap. Per molt que lamentem les picabaralles d'un sistema institucional complex, tots sabem que un sistema capaç de produir tot això es justifica pels resultats, en quantitat i en qualitat. I aquí voldria aprofitar per demanar als mitjans de comunicació que s'arrisquin una mica més, que no es refugiïn en la fórmula fàcil de titular diàriament desta: cant el conflicte entre institucions, tant si és gros com Sl és petit, i a fer editorials setmanalment vessant llàgrimes sobre l'excés de conflicte. Jo demano que, almenys als editorial als comentaris de fons en primera persona, es comprometin una mica més i prenguin partit, és a dir que corrin el risc d'equivocar-se defensant una solució o una altra, i no només «suspenent» olímpicament els qui no han sabut posar-se d'acord. L'any 1990 és el primer en què puc dir, i ho dic, que la misèria ha crescut menys que la riquesa a Ciutat Vella. Us podeu imaginar l'escalf interior que això ens dóna Per fi, tot i la conjuntura, molta gent demana francament per anar a Ciutat Vella. Poc a poc, la Casa de Caritat i el Museu, els projectes de la Universitat i de l'Institut Alemany, l'espai de Sant Pau del Camp, l'eix de les Drassanes, els renovats carrers de Tallers, Rec Comtal, plaça de la Verònica, carrer de la Palla, carrer del Carme, etc., van teixint itineraris de qualitat a Ciutat Vella. Les pensions insalubres i els meublés irregulars tanquen. La Rambla s'anima. El frontó Colón retorna. El Principal Palau s'endreça. Santa Mònica és una referència d'art important. Nous hotels s'estableixen ... -¡i els japonesos compren, però no el Palau Güell!-. El pàrking de la catedral mig s'acaba, i la Fira de Santa Llúcia hi torna. La reordenació de tot 1' espai des del Portal Nou a la plaça Nova fins a Santa Caterina i més enllà donarà una solució coherent a l'edicle del pàrking de Santa Caterina, que molt probablement haurà de marxar. Vostès preguntin a la gent i percebran un nou esperit a Ciutat Vella, malgrat que aquest any ha estat dolent en delinqüència pels efectes a curt terme de la reforma de la justícia sobre la ratio empresonaments/detencions, que ha baixat dramàticament. I ja es poden imaginar què sent un policia quan això succeeix. I què sent el veí que veu el mateix brètol punxar dues vegades la mateixa roda: una abans i una altra després de la detenció. Entenguin que l'alcalde de Barcelona ha d'estar enormement esperançat quan, després de molts anys de predicar-ho -l'Informe Socias va ser presentat al rei l'any 1985-, el congrés de la força política més important d'Espanya es pronuncia a favor de la justícia municipal. I entenguin també que, quan ens fan passar amb raons en l'aprovació d'un text de la Carta Municipal que preveu -entre d'altres coses- aquesta justícia municipal descentralitzada, l'alcalde de Barcelona, aquell dia, no és la persona més feliç de la ciutat. Durant aquest any hem avançat molt en la configura- 166 167 �ció de la nova Carta Municipal. Jo diria que està pràcticament enllestida i que ja només li falta el «Sau municipal» que va reclamar fa un mes un dels partits de l'oposició. El farem. (Passem per damunt de les pressions excessives que es fan sobre institucions del país perquè no col-laborin.) Hi ha deu o dotze punts d'acord importantíssims, que per si sols justificarien la decisió de formalitzar-los en llei. Punts que jo vaig esmentar ara fa un any i que tenen a veure tant amb qüestions de qualitat de vida com de governació en el sentit estricte. Nosaltres hem arribat a acords per determinar a l'articulat de la Carta que Barcelona era la capital de Catalunya, cosa que no era tan senzilla d'acordar com pugui semblar, reservant per a l'exposició de motius que Barcelona és el centre d'una conurbació i una regió metropolitana, i d'una macroregió europea. També hi ha acord d'incloure, en aquesta exposició de motius, la declaració que Barcelona és la seu dels principals òrgans de les institucions de govern de Catalunya. Hi ha acord a determinar l'escut de la ciutat. Hi ha acord a estructurar l'organització municipal en set gran departaments o divisions, al capdavant dels quals hi haurà un càrrec electe. Hi ha acord que la presidència dels districtes ha de correspondre a un regidor de l'Ajuntament, que podrà assistir a les sessions de la Comissió de Govern, amb veu, quan s'hi tractin assumptes relacionats amb el seu àmbit territorial. S'hi descarta l'alternativa que el Consell de Districte sigui designat per les entitats i associacions. S'hi admet, per tot els grups municipals excepte un, que l'alcalde pugui sotmetre l'aprovació d'un acord concret al procediment de moció de confiança, encara que limitant el nombre de vegades a utilitzar-lo en un mateix mandat i les matèries que en puguin ser objecte. La competència de l'Ajuntament de Barcelona en matèria de planejament urbanístic s'estendrà a l'aprovació dels plans parcials i dels plans especials, punt d'una enorme transcendència. Els immobles, les instal-lacions i les infrastructures de zones de servei públic, la titularitat dels quals correspongui a d'altres administracions, revertiran en l'Ajuntament quan restin desafectades del domini públic. S'inclouran a la Carta els acords assolits en el marc de la vigent Llei de Museus. S'hi descarta l'elecció directa dels futurs jutges municipals i hi ha acord que siguin nomenats pel Consell Municipal Plenari per majoria qualificada. S'hi acorda també que s'inclogui la possibilitat que els jutges deleguin l'alcalde i presidents del districte per a la possibilitat de celebrar matrimonis. El cadastre i l'IBI han de ser de competència municipal, i així ho ha de determinar la Carta. L'Ajuntament ha de participar en l'impost estatal sobre la renda de les persones físiques i en l'impost autonòmic sobre transmissions patrimonials. Resten una colla de temes sobre els quals, és cert, encara no hi ha acord. El tema del subsòl, el de les subvencions i les desgravacions de donacions a fons d'art, el de l'allargament del període de concessió de domini públic per sobre dels cinquanta anys en els aparcaments, que ens està limitant la capacitat de construir i vendre a un preu de mercat els aparcaments que fem, el de l'establiment reglamentat de la Junta de Seguretat Local, presidida per l'Alcalde, el de la presència de jutges al costat de l'administració en consells de caràcter consultiu i preventiu, el de la limitació del dret de revisió en casos d'interès general, i el de la confirmació de la possibilitat de l'Ajuntament d'actuar a través d'empreses municipals i mixtes en la producció privada de béns i de serveis quan hi hagi concurrència d'interès general. Tots aquests temes, però, estan prou madurs i no s'han pas de començar de bell nou. Per tant, m'atreveixo a dir que el corpus de la Carta Municipal està per aprovar, és a dir que li falta realment la formalitat solemne i profunda, i segurament llarga, de discutir els punts pendents i de formalitzar-ne la presentació. 168 169 �Se'ns podria dir: «Vostès han millorat la ciutat municipal, però han oblidat la ciutat real, on viuen i treballen els tres milions de persones que formen la col.lectivitat humana més gran, la ciutat de debò. Vostès han oblidat que La Mina és filla de Barcelona i, per tant, el Besòs de Sant Adrià també, d'alguna forma. I Ciutat Badia i Bellaterra, a Cerdanyola, i el Parc Tecnològic i les escombraries del Garraf, etc.» Però la veritat és que no ens ho diran. Ja veuran. I en tot cas sàpiguen que, de totes aquestes qüestions, amb més o menys publicitat, ens n'ocupem. Jo he visitat La Mina, vaig estar al Parc Tecnològic a principis d'any -¡quina gran idea, quin gran començament, quantes possibilitats de futur!-, he tingut el regidor d'habitatge abocat en la solució dels habitatges del campus de Bellaterra -tot i que després la censura no el deixa sortir a la fotografia -és així- i puc anunciar que avança la solució de la qüestió de la instal.lació de l'incinerador d'escombraries en terrenys propietat del port: el president del port, que és un home que està dirigint el port cap a una reconversió innegable, hi ha donat el seu acord de principi. El Consorci de la Zona Franca és també conscient de la importància de l'afer. Val a dir que les institucions de l'àrea hi han actuat amb gran responsabilitat per evitar que es podrís una qüestió que ha provocat maldecaps a tot arreu -a Catalunya i a fora de Catalunya. Ara bé, el necessari correlat de la corresponsabilització del port és una formal declaració per part nostra del perill que correm de deixar que es podreixi una altra qüestió que fa cinc anys vam deixar resolta i conclusa per a sentència en el Pla de Costes: el de la canalització del Llobregat: a) el perill de desbordament del Llobregat de la seva llera actual en cas de riuada -tenint en compte que no està canalitzat des del pont de Mercabarna fins al marés real; s'ha d'evitar sense més demora; b) el port ha fet el que havia de fer, que és formular el seu Pla Director i les necessitats d'espai per l'any 2000 i més endavant; els terrenys del polígon pratenc són estrictament necessaris per al creixement logístic del port. Si no es pot o no es vol aplicar la solució del Pla de Costes, que era desviar el riu per fer-lo baixar recte al mar des del pont de Mercabarna i deixant el polígon pratenc al marge esquerre, aleshores cal assegurar al Port un accés a través de diversos ponts l'esmentat polígon i, si és que existeix, una solució de futur per al creixement de la superfície d'aigua abrigada. Altres qüestions poden esperar que les institucions s'ho rumiïn i repensin, perquè no són prioritàries en el calendari, però aquesta, pel que fa a la canalització del riu i l'accés del port a la zona logística del Prat, és certament prioritària, i molt. Com ho és la del desdoblament de la Fira al Baix Llobregat, que va proposar el Pla Estratègic. De fet, vam perdre un any amb una falsa polèmica sobre els salons que es perdrien el 1992 (no se'n perd cap) i la urgència conseqüent i teòrica d'enderrocar un edifici com Les Arenes, urgència que era tot menys autènticament i unànimement sentida. Avui veiem, després de l'enderroc de l'edifici vermell de la plaça, que convenia, urbanísticament, mantenir Les Arenes. Per fi, també sabem quin ús ha de tenir. Finalment, s'ha plantejat l'autèntic problema: el de la necessitat de doblar l'espai i no simplement fer un pedaç enormement polèmic. S'han estudiat les alternatives -i vostès ho saben, perquè n'he informat directament i personalment als directors dels mitjans de comunicació, així com als presidents dels salons- i els estudis indiquen que el més prudent, raonable i segur és el salt al Polígon de Pedrosa, a l'Hospitalet de Llobregat, que permetrà en l'horitzó ampliacions de més de 100.000 m. 2 , i de prop de 200.000 m. 2 si cal, -espai miraculosament salvat fins ara de la pura i simple urbanització densificadora. Te- 170 171 �nim, a més, una notícia molt bona, i és el trasllat de la planta de butà. En el rerefons de tots aquests problemes hi ha un factor polític, que és el de la distinta apreciació que es té, des de l'òptica d'uns i altres, de la necessària coordinació o interrelació entre Barcelona i l'entorn. Hem estat, des de Barcelona, enormement respectuosos amb aquesta qüestió. Solament ens mou a actuar, a través de canals legalment establerts, l'evidència de la paràlisi de solucions en determinats moments. I també la constància que, tant si fem com si no fem, se'ns dirà que fem, com en el cas d'aquesta pintoresca acusació que es fa a Barcelona de posar peatges al Maresme. La imaginació i l'astúcia no tenen límits en aquest país. En tot cas, això resulta tan difícil de combatre que hem de preferir consolar-nos com a ciutadans de Barcelona constatant que, quan l'autovia del Maresme estigui enllestida, pagarem la meitat per anar de Barcelona a Mataró, i els de Mataró pagaran la meitat per venir a Barcelona. Si els hagués d'explicar el que hi ha de cert en la relació entre potes dels cinturons, ACESA, MOPU, la Generalitat i l'autovia del Maresme -cosa que per altra banda molts de vostès ja coneixen- perdríem el temps: és llarg, complicat, impossible de resumir i, com que no dóna la raó ni la culpa maniqueament a l'un o a l'altre, sinó a tots a l'hora, no agrada. (D'altra banda, fixin-se bé que he dit potes dels cinturons i no cinturons.) Així és, doncs, com Barcelona s'ha ocupat, sense tenir el marc idoni per fer-ho, de les relacions entre el municipi i l'entorn. I jo crec que els resultats, amb les excepcions que he dit, són bàsicament positius. ¿Vol dir això que les coses ja estan bé com estan i que renunciem a cercar aquest «marc idoni»? De cap manera. No m'allargaré ara en aquest punt, però aquesta és una qüestió que queda pendent i oberta. No sal tres hem proposat en els darrers mesos a CiU que, en el marc de la Carta Municipal, la qüestió es limiti a una disposició addicional que posi en mans del Consell Executiu, en un període breu, sis mesos o en tot cas abans de les properes eleccions autonòmiques, l'homologació dels àmbits i els òrgans de govern de les entitats metropolitanes creades per: la Llei del juliol del 1987. Es un mínim que ens sembla fàcil d'assolir i que facilitarà tant la generació d'un clima de més gran confiança i d'expectatives en aquest sector de la nostra vida institucional com l'acompliment de l'obligació moral que tenim de no aprovar un text de Carta Municipal sense fer menció d'una qüestió cabdal per a Barcelona com és la relació del municipi amb l'entorn. No oblidem que cent vuitanta entitats han elaborat un Pla Estratègic on es demana categòricament la creació d'aquest tipus de solució per a la nostra conurbació. Però no sóc gaire optimista en aquest punt. La capacitat de sacrifici i de pacte de la política d'aquest país, curiosament, és limitada. Per tant, si en ocasió del debat parlamentari que es produeixi al retorn del període de vacances de la cambra no s'aconsegueix una via de sortida, anirem cap a l'aprovació d'un text de la Carta sense disposicions addicionals d'aquest gènere, i deixarem l'afer metropolità per al curs polític 1991-1992 i per al debat de política autonòmica. En realitat, els autèntics problemes de la Carta seran al Parlament espanyol, on es veurà amb reticència que Barcelona es doti de solucions per a «ella sola». De fet la Llei de Bases del Règim Local així ho admet. Barcelona sempre ha tingut llei pròpia -excepte en períodes molt negres de la nostra història. I nosaltres oferim la nostra llei especial com a laboratori de lleis, més general i sens dubte més difícil d'encaixar al gust de tothom. Històricament ja estat així i no sense resultats molt notables. Hi ha qüestions que no poden esperar tant. Una, la més important, és la de l'aigua. El 1990 ha estat quasi 172 173 �l'any de les primeres restriccions des del període 195019 53 -plans de restriccions no aplicats se'n van haver de fer el 1973 i el 1985. Sortosament, han estat encara poc importants, però res no indica que no hagin de ser-ho més en el futur. Considerem les següents xifres. La demanda d'aigua a Barcelona és d'uns 20m 3/s, i cal considerar-hi la Regió I i encara més enllà, dels quals 16,7 corresponen a l'àrea metropolitana estricta de Barcelona, amb una estructura de consum del 66% urbà, el 24% industrial i 1O% agrícola. En l'àmbit territorial estudiat hi ha un equilibri precari entre la demanda i els recursos disponibles. Es considera com a marge de seguretat la reserva del20 % dels recursos, i en el nostre cas el subministrament es fa sense aquesta garantia, i això presenta un risc excessiu davant de qualsevol situació no previsible. Les obres necessàries per a la millora del sistema d'abastament són les següents: finalització de la conducció de diàmetre 2,40 metres des d'Abrera fins a Sant Joan Despí que està prevista pel 1992 i que és feta per l'Entitat Metropolitana; ampliació de la planta potabilitzadora d'Abrera per tractar-hi 6 m 3/s, amb una primera fase pel 1992 i una segona pel 1994, i que ha de fer la Junta d'Aigües; regulació de la planta de tractament de Sant Joan Despí, també per la Junta d'Aigües; presa de Llosa del Cavall, una presa nova que ha de fer la Direcció General d'Obres Hidràuliques; sanejament de la conca del Llobregat i la conca del Besós i OsonaRipollès, amb data de finalització el 1998, per part de la Junta de Sanejament; i sanejament metropolità. En el cas que es portin a terme aquestes obres, es poden augmentar els cabals disponibles un 12 %. Aquest increment, en condicions normals, fa possible la continuïtat de prestació del servei, en les condicions d'equilibri actuals, per un temps de deu a dotze anys. Això no compta amb la introducció de processos de reutilització, que ens donarien un marge de seguretat. Si no s'introdueixen aquests processos, estem, en els pròxims deu o quinze anys, en la ratlla de seguir estrictament la corba de necessitats, i tenint en compte que no es produeixi una situació pluvial com la de l'any passat. Aquest any no s'ha produït, i tenim un any per pensar-ho bé. Si aquestes decisions no es prenen o es retarden, ens trobarem amb una incapacitat important de donar sortida a les demandes de l'àrea de Barcelona. Les solcuions són clares i estan planificades. No es t~acta d'un període de grans investigacions, sinó de decisiOns. En aquestes condicions, l'increment global del preu brut de l'aigua (impostos inclosos) de més de 50 ptes. és un dels fets més alarmants de la nostra perspectiva econòmica pel 1991 , ja que haurem passat aproximadament de 150 ptes./m 3 a 200 ptes./m 3 • U na de les equacions fonamentals de la nostra economia real s'està modificant dràsticament. I no tenim prou confiança en les autoritats hidràuliques i la gestió dels cabals i de les responsabilitats que se'ls confien. De fet, l'àrea metropolitana, i ara l'Ens Metropolità, va ser sempre partidària d'una política de moderat increment dels preus, per evitar que no es produís un excés de consum per una retenció dels preus molt per sota del que l'equilibri demanava. Ja saben que es va fer una reforma en el sistema de facturació, fa una colla d'anys, a instància de l'A rea Metropolitana, en virtut del qual s'eliminava aquest bloc inicial de consum que es pagava sempre i que permetia que hi hagués gent que pogués omplir la piscina sense pagar perquè igualment havien de pagar aquell bloc. De manera que es va penalitzar d'una forma progressiva i racional el con,sum creixent. Però, tot i amb això, no ha sigut suficient. Es discutible que el nivell que s'assoleix aquest any sigui suficient -jo crec que és segurament excessiu-, però en tot cas ens diu fins a quin punt és cert que aquí tenim una pedra a la sabata i un problema molt important. 174 175 �El tema dels serveis públics d'aigua, gas, electricitat, etc., està adquirint l'estatura d'una de les principals causes de preocupació de la nostra comunitat ciutadana. Jo vull dir clarament aquí, pels coneixements que nosaltres tenim, que les companyies en la nostra àrea són bones i necessiten un clima de confiança per treballar bé. El que no es pot fer és baixar la guàrdia de la inspecció, la revisió i l'exigència per un companyerisme mal entès o el desig de no aparèixer com a pitjors que en altres regions, o ciutats, o països. De l'exigència mútua, sobre una base de confiança estricta, en sortirà hothom beneficiats. En concret, haig de dir que el resultat de la reunió de finals de desembre amb el president de la Generalitat i el president de la companyia del gas va suposar l'assumpció de set punts molt importants: més informació estadística, aprovació d'una llei al Parlament per aprovar una assegurança automàtica contra els riscos d'una explosió de gas, cosa que existeix amb la companyia de transport -jo vaig entregar-ne el format de contracte-. Aquest és el camí que se seguirà en el cas del gas, i hi ha un acord unànime de portar-ho al Parlament, o, si és el cas, al Parlament espanyol. I que estiguem coberts davant una situació com la que ens trobem i que és dramàtica: els veïns afectats per les explosions i que estaven en situació de lloguer no tenen cap tipus de protecció, el contracte d'arrendament queda resolt per la Llei d'Arrendament, i el solar queda lliure per fer-hi nova construcció i posar-la lliurement en venda al mercat. Hem de garantir, per sistemes una mica imprevistos, que es faci justícia, i així ho estem tractant de fer, però seria molt millor que aquest esforç es pogués fer sobre la base que els veïns tinguessin a disposició una assegurança que els hagués dotat d'aquest coixí finançer que també els permetés de col-laborar en el que s'haurà de fer perquè les coses tornin a ser, no el que eren exactament, sinó el que la justícia ens demana que siguin. En la mateixa reunió es van tirar endavant punts que han costat anys, com ara les galeries de serveis, que tenen una enorme complexitat perquè impliquen l'acord de la ciutat i de totes les companyies i un cost financer molt elevat., Es va acordar també que l'oficina tècnica creada per l'Area d'Urbanisme de l'Ajuntament amb altres companyies, i que està coordinant totes les obres de serveis públics que es fan a carrers de Barcelona, serveixi perquè en aquesta mateixa ocasió la Generalitat pugui dur a terme les revisions que hagi de fer. Es va acordar també -i això és històric, perquè ha costat molts anys- que l'esforç de l'Ajuntament per obtenir una cartografia del subsòl, que no és obligat per la llei i que ha sigut impulsat per la bona fe i la pressió moral de l'Ajuntament sobre les companyies, faci un pas endavant molt important. Es va acordar també que els ajuntaments compliran, en aquest cas el de Barcelona, estrictament l'obligació que tenen, amb data 15 o 20 de maig, d'entregar puntualment els seus plans d'emergència a la comissió creada per la llei corresponent. Per tant, com diuen a vegades els castellans, «no hay mal que por bien no venga». Hem de lamentar el que ha succeït, però cal dir que, d'aquestes situacions, se n'ha de treure, a més de consolació a aquells que han patit més, les lliçons que ens facin viure en una ciutat més segura, una ciutat tècnicament més ben preparada per afrontar aquestes circunstàncies. Val a dir que aquesta reunió de treball va ser la primera que teníem el president de la Generalitat i l'alcalde des del novembre del 1988, a part d'algunes de rutinàries que hem tingut pel Liceu i que tampoc no han servit de gaire cosa, com saben molt bé. D'altra banda, és cert que la represa econòmica ha pressionat molt sobre tots els nostres circuits, privats, públics, companyies de serveis: contenidors i xarxes. Però, ¡alerta! Estic dient la represa econòmica, i no les 176 177 �obres, perquè de vegades es diu que les obres públiques són les que han creat tot això, i no són les que ho han creat. Les obres no han creat l'allau de cotxes al carrer, tot i que han creat certament els setanta quilòmetres de calçades tancades; tampoc no han provocat les explosions de gas ni les fuites d'aigua que pugui haver-hi, ni els esllavissaments que s'hagin produït i que la gent, de vegades d'una forma molt simplista, tendeix a unificar com a resultat d'una ciutat que està en obres. En obres privades, sí, en aquest cas: a Beat Almató i a la via Augusta hi ha hagut esllavissaments en obres privades. D'altra banda, evidentment, quan hi ha obres hi ha més probabilitats que es produeixin aquests accidents, però l'Ajuntament el que ha fet és reaccionar ràpidament davant d'aquestes situacions, no només per tornar a posar la situació in situ, sinó per crear, també en aquest cas, una fiança molt important que hauran de fer les companyies que treballen al subsòl, per evitar que es puguin produir situacions d'indefensió o de petites companyies que fan obres de què no podran donar compte amb totes les seves conseqüències, com semblava que es podria produir en l'accident de Vallcarca o fins i tot en el de la via Augusta. Finalment, abans d'acabar i de fer un final de consideració global, m'agradaria fer una breu reflexió sobre temes de llenguatge que tenen a veure amb el que a mi em preocupa més i que molts de vostès saben. Nosaltres estem transformant la ciutat, i la gent ho veu. Però aquesta transformació no és instantània. L'ajust, com diuen els manuals d'economia, no és instantani. Hi ha un consum de temps, i en aquest consum de temps la gent canvia: uns es fan grans, uns moren, d'altres neixen, d'altres entren al mercat, com dic jo, de la circulació de la ciutat. En tres anys, hi ha generacions de joves que entren al mercat dels cotxes, les motos, de la circulació en aquesta ciutat, mentre s'està produint aquesta situació excepcional. I és possible, donada la du- rada d'aquesta situació -tot i que des del punt de vista històric és poquíssima, i hi ha gent que fins i tot ens acusa de fer massa coses en molt poc temps-, que produeixi la cristal-lització de certs hàbits, sobretot entre la gent jove, però també entre la gent adulta que reaccioni d'una forma més desesperançada davant les dificultats que hi ha. Jo crec que nosaltres tenim l'obligació de demanar, càndidament i també directament, a la ciutat que això succeeixi en el menor grau possible. Que la gent s'adoni que les obres es fan per circular millor, no pas per circular pitjor, perquè les obres que es fan són en gran manera per a això, tot i que hi ha, entre d'altres, fins a setze grans projectes culturals. I no podríem admetre que finalment se circulés millor, perquè se circularà millor i hi haurà la jerarquia de vies que estem creant amb tant dificultat, i que, tanmateix, això cohabités amb l'existència d'uns hàbits de disciplina molt pitjors que abans, de manera que el resultat final no fos «tan millor», que el saldo, per dir-ho d'alguna manera, no fos tan positiu com ha de ser. Aleshores, ens trobem amb la necessitat de demanar a la ciutat que hi hagi aquest enteniment, no només als càrrecs responsables de l'Ajuntament, sinó a tota la ciutat, i molt en particular als seus mitjans de comunicació, que estan aplegats en aquest col-legi. I em trobo que moltes vegades en la utilització del llenguatge, de dos expressions neutrals respecte al contingut polític del que s'està descrivint, n'hi pot haver una que sigui més conduent a un judici formatiu per a l'opinió pública, i una altra que sigui conduent a una situació de desesperança. Hi ha expressions, per part de tothom, respecte a la situació creada per les obres, que tendeixen a descriure les dificultats com a impossibles de superar i produïdes per una mena de mà invisible que mai no acabarem d'entendre com funciona. Doncs no, nosaltres hem d'explicar, una vegada i altra, que les obres es fan per al 178 179 �que es fan, que a més s'estan fent d'una forma racional, que s'hi estan complint els terminis, que el que es busca és justament un millor funcionament del sistema viari. Es cert que hi ha tolerància durant les obres, però no perquè estigui dictada, sinó perquè és una reacció humana del cos social, en aquest cas municipal. Ara bé, aquesta tolerància s'acabarà, s'està acabant immediatament que una obra s'acaba en un lloc; allà on una obra s'acaba, s'acaba la tolerància. Nosaltres farem un esforç molt gran perquè això sigui entès així. I demanem als mitjans de comunicació que ho tinguin en compte. No els demanem que filin massa prim ni una col-labonició amb unes determinades orientacions polítiques o imatges de la ciutat, sinó un esforç perquè a les notícies tractem d'explicar les coses com són, o que la barreja de notícies sigui una mitjana representativa de les coses com són: una colla de dificultats molt grans i una colla de realitzacions molt importants, encaminades a la finalitat que he esmentat. De vegades llegeixo expressions que m'hi fan pensar, i no m'importen gaire, però vull fer l'esforç d'humilitat de demanar a vostès que col-laborin, que col-laborin no més enllà del que la seva professió els obliga, sinó justament dins d'aquest àmbit; que col-laborin a explicar a la ciutat, en benefici de la ciutat, que les coses es fan com es fan i per les raons que es fan. Crec que, en resum, no es pt fer un balanç del 1990 ni apuntar unes perspectives pel 1991 sense explicar el perquè de les obres. La gent vol obres i explicacions, serveis i una explicació del servei. Les obres es fan perquè Barcelona era una ciutat esquifida, amb la densitat més alta d'Europa, mancada d'espai per respirar i per circular ordenadament, i d'una pila d'institucions culturals modernes. Les obres no es fan perquè el trànsit vagi pitjor, les obres es fan justament perquè el trànsit vagi millor. Ajudem, doncs, a recordarho mentre durin les obres. Hi ajudem ara perquè més tard, primer, serà innecessari i, segons, ínútil. Innecessari perquè es circularà bé i inútil perquè ja hauran cristal.litat una colla d'hàbits. La davallada dels hàbits de disciplina circulatòria aquest any ha estat espectacular. Explicar el perquè de les obres i el que cal fer mentres duren és estrictament obligatori. A Barcelona no hi haurà problema circulatori d'aquí a dos anys. No n'hi haurà, ho sabem matemàticament: setanta quilòmetres de calçades tallades aniran tomant a posar-se en servei, quaranta quilòmetres de cinturons i de túnels rebaixaran en un 15 % mínim el trànsit actual al centre. La minva del creixement econòmic, diguem-ho tot, atura la fúria de creixement del parc automobilístic, i la gent prendrà més habitualment el transport públic. Aleshores, a Barcelona hi haurà dos problemes: el de la indisciplina generada per aquest temps d'obres, indisciplina que tardarem a amortitzar, i el problema de l'aparcament, qué és un problema substantiu i propi. ¿Què pensem fer per resoldre aquests problemes? Augmentar les sancions i augmentar els premis, o, si volen, la tolerància. Augment de sancions per a infraccions que nosaltres considerem com a més importants, que són aquelles que signifiquen intrusió en espais que no són propis, és a dir que són infraccions d'arrogància, com ara cotxes que es posen per on han d'anar els vianants, per exemple, que van més enllà del que fins i tot pot ser permès en una situació de tolerància -és el cas de la «total vorera», que en diuen els guàrdies urbans, les quatre rodes a sobre d'una vorera, que, a més, s'enfonsa, es gasta, es trenca i, en molts casos, amb perill per al funcionament dels serveis que hi van per sota: bona part de les deformacions de les voreres i de les compactacions del terra es deuen a la presència continuada de vehicles, de vegades molt pesats, sobre voreres que no estan construïdes perquè els cotxes s'hi posin. A París passa el mateix, i som dues ciutats que tenim tots els números perquè 180 181 �aquestes coses passin però no ho podem admetre. És tan senzill i alhora complicat com això. També són inadmissibles les invasions de cruïlla, les infraccions de llum roja l'aparcament en carril de bus i el terna dels sorolls, que és una altra invasió de la pri adesa i la tranquil-litat dels altres. Nosaltres si cal arribarem, i el regidor Joan Torres està permanentment en contacte amb la Federació de Municipis perquè no es produeixin accions isolades en aquest sentit, a la proposta de retirada de carnet per als casos en què no es respecta la llum roja i per als de motos circulant per La vorera. Com deia una parella de sen ors grans que ivien al carrer Amigó i fa poc ho vaig comentar amb els meus companys regidors: «Senyor Maragall ens tapen la porta aparquen davant de casa i l altre dia un jove amb moto pert la vorera ens va tocar el clàxon.» Hem arribat al punt en el qual no només hi ha la invasió de l'espai que no és sinó la reclamació de propietat sobre aquest espai i la ciutadania amb l'Ajuntament reaccionem o ens serà realment difícil tornar a posar la situació a l'estat inicial en un moment que, paradoxalment, el sistema de circulació estarà funcionant molt millor. Per tant, jo demano aquí un esforç molt especial, i anirem endavant en aquesta línia. Nosaltres, és clar farem més coses per resoldre aquests problemes: obrir els nous cinturen i els carrers que ara estan en obres construir vint-i-nou nous grans aparcaments (van signar un crèdit mastodòntic amb bancs i caixes justament per a això una inversió que porta el pa sota el braç i que no li costa diners al contribuent) modificar eJ planejament i les ordenances en quatre sentits. · Per començar qualificar sol metropolità per a grans pàrkings de dissuasió un sòl que ara no ho està. Desprès alterar le normes urbanístiques per augmentar la ratio entre places de pàrking i número d habitatges per cada edifici, tot i que ja sabem que això està succeint de forma espontània. Si parlem amb un promotor, els que construeixen, sin poden, fan deu habitatges i trenta places d'aparcament, perquè hi ha més mercat per a les places d'aparcament. Però imaginin que poc que representen els pocs habitatges que es fan sobre el total de l'estoc dels existents i que estan habitats per famílies que fa deu anys, o no tenien cotxes o en tenien un, i ara en tenen un o en tenen dos, a més de la moto del noi que abans no tenien. L'espai físic ocupat pels mitjans de locomoció dels barcelonins de l'any 1980 a l'any 1990 s'ha més que doblat, i no hi cabem. Per tant, hem de fer un esforç molt gran per aconseguir, no ja que l'Ajuntament faci més aparcaments, sinó que el mercat, una força més potent que el sector públic, acabi produint les places d'aparcament que en definitiva fan falta a la ciutat. A Tòquio, ho han solucionat obligant que tot el que es compri un cotxe disposi de plaça d'aparcament per a aquell cotxe, cosa que nosaltres, legalment, de moment no podem fer. Arribarà un moment, tanmateix, que per la força de les coses la situació serà pràcticament la mateixa, i ara sé que escandalitzaré. Comprar un cotxe potser val dos milions de pessetes, i una plaça d'aparcament en costa tres o quatre, de manera que a Barcelona arribarà un moment que no es podrà comprar un cotxe per menys de sis milions de pessetes. Aquesta és la situació real, i la gent s'espanta quan se li diu, però de fet ja estan actuant com si haguessin de fer aquests càlculs. Em diran que això fa Barcelona pràcticament inhabitable per a les classes populars, però jo els diré que no, perquè això ja està passant avui, i el problema de la gent, que ara està pagant amb grans dificultats però que hi arriba, és que no som capaços de generar l'oferta que equilibri aquesta gran demanda d'aparcament. Com he dit, doncs, modificarem la normativa, i sé que en aquest tema hi haurà polèmica com 182 183 �va passar amb el pla d'hotels, tot i que espero que menys. Tercer estimular fiscalment i normaüvament 1ús a precari de propietats abandonades o lliures per a pàrking; fàcil de dir i difícil de fer. I fmalment estimular la construcció de parkings en alçada. Els nombres canten i si no és així no hi cabem, a menys que fem forats a terra pertot arreu que no els volem fer i que a més no es poden fer perquè com he elit les obres que es fan de nous habitatges no són tantes sobre l'estoc total de 600.000 habitatges que té la ciutat. De manera que s han d'estimular els pàrkings en alçada i que a més tinguin la dignitat arquitectonica que en aquesta ciutat exigim per a un edifici que es vegi. Hi ha hagut un concurs molt important en aquest sentit, que ba estat guanyat per dos projectes magnífics, un d'ells de José Luis Mateo per a un edifici al final de la via Augusta, i a mi m agradaria veure que aquests projectes realment van endavant. Nosaltres no descartem i n he parlat a fons amb el regidor de circulació limitacions severs a la velocitat de circulació màxima. En aquests moments els tècnics estan aconsellant els cinquanta quilòmetres per hora de màxima a la ciutat. No descartem arribar a una xifra a l'entorn d aquesta, perquè limitar la velocitat en una ciutat d'aquestes característiques no significa limitar-ne la velocitat mitjana no vol dir que s'arribi més tard. Si estan familiaritzats amb els sistemes d'ajut a la conducció en autopistes d'acessos a les grans ciutats veuran que aquests indicadors el que fan bàsicament és reduir la velocitat punta dels vehicles que s'estan acostant a la ciutat per evitar els efectes «acordió» i conduir el mateix nombre de vehicles en el mateix temps i al mateix lloc però amb menys accidents, amb menys tensió. Per tant, quan diem que posarem límits a la velocitat, no estem dient que volem que la gent arribi més tard, sinó que volem que la gent circuli més tranquil.la. I, naturalment, que la gent agafi més el transport públic, perquè sàpiga que agafar el cotxe no vol dir poder anar a vuitanta quilòmetres per hora. No descartem, per després de les eleccions, convocar un referèndum, si les mesures que ara apliquem i les progressives facilitats a la circulació no provoquen una millora nítida. Ara ja anem sabent les preguntes escaients que caldria formular. Si tot va molt bé, no caldrà, però seguirem investigant aquest punt i col.laborant amb Eurociutats per trobar solucions comunes a nivell europeu; tampoc no volem anar sols en aquesta aventura, que és una aventura complicada. Volem una ciutat més tranquil.la, amb un trànsit més jerarquitzat, i per això fem les obres; amb menys soroll, i quan dic soroll vol dir menys sirenes, menys tubs d'escapament oberts, menys motos sorolloses· amb més espai per al transport públic; mens vies ràpides a nivell pel mig de la ciutat, i si fem els cinturons és perquè Aragó la Gran Via i la Meridiana deixin de ser autovies fàctiques. Necessitem més sensibilitat legislativa i de mediació en aquest tema. Ens han tret el cep, que era una figura antipàtica però que és molt eficaç, i la seva desaparició ba tingut uns efectes negatius· no és que a mi m agradi o no m agradi, però tenia la seva eficàcia. o estem tenint la sensibilitat legislativa adequada tot i que als estats i als parlaments es parla molt de millora de la qualitat de vida de les grans ciutats. Quan dic més sensibilitat legislativa no vull dir gent exercitant des de lluny a través d'un text legal, vull dir gent més sensible en el sentit de deixar més autoritat i recursos al poder local per actuar amb eficàcia en els temes que decidim a nivell estatal o europeu i que han esdevingut problemes de civilització: el soroll el trànsit la inseguretat, la degradació del habitatge antic, etc. El que hem anomenat a vegades els tres paquets de qualitat de vida i el gran problema etern de la desigualtat 184 185 �no el resoldran sense una difícil combinació de creativitat i de contenció els poders més alts. Potser Europa en ser un poder més llunyà i conscient de les limitacions dels poders nacionals tindrà menys pretensions de substituir la ineficacia del sistema per un excés de sensibilitat a distància que tampoc no ho arregla tot. Nosaltres aquí a Barcelona ens brindem per explicar la nostra apassionada però pacient lliçó de les coses que hem viscut en transformacions duna ciutat que dubtava entre 1 ensopiment i el salt endavant, i que va optar per aquest darrer. La lliçó és la d un equip humà moderadament compacte -jo diria que extraordinàriament en vista de les experiències d'altres nivells. L'apassionament prodliit pel desvetllament de la ciutat ha superat amb escreix les lògiques diferències de tarannà i ha imposat amb evidència els camins a triar. La gratificació considerable que produeix la confirmació considerable que produeix la confirmació del nostre país de Catalunya com a país i com a cultura també ens mou a nivell municipal tot i els sofriments que provoca de vegades la identificació entre aquest redraçament de Catalunya i determinats gestos polítics respectables com a estrictament singulars. En aquest moment, crec que no puc acabar sense referirme a la situació mundial. Els ciutadans de la Mediterrània no volen la pau ajornada vint-i-cinc anys més per les presumptes ferides que alguns consideren justes. Tenim pressa per assolir una llarga treva que les guerres anteriors no van fer més que potenciar com a desig i que els nostres pares i avis ens han ensenyat a voler per sobre de tot. Demanarem als estats que no ens facin fer les guerres i a les religions que sobretot no les beneeixin. Som conscients que per primer cop la pau esperada pot derivar-se duna situació tan propera a la guerra com la que estem vivint. Cap a nosaltres no ho descarta al contrari. Només si el final del conflicte apareix com a resultat de la imposició d'una voluntat autènticament internacional, i no de l'habilitat o la força relatives d'uns o altres. Barcelona, en la seva condició de seu de la propera treva olímpica i com a ciutat on s'aixecarà el centre ecumènic Abraham, vol posar-se al costat de les altres ciutats del Mediterrani en l'esforç per retornar al nostre mar, bressol de la civilització i de les tres religions de major incidència en el món, amb tot el poder constructiu i fraternal que aquesta civilització i aquestes religions tenen en la seva arrel. Ens unim en aquest sentit a les paraules del president de la Generalitat al seu discurs de final d'any, en el marc de l'amistat pel poble jueu, demanant tota la comprensió que es necessita per a la creació d'un Estat palestí. Barcelona afronta el 1991, any definitiu per a la marxa dels Jocs del 1992, amb un renovat sentiment de confiança. La confiança que ens marcava fa un any, no a l'Ajuntament però sí a la ciutat, avui la tenim tots dos. Els nostres problemes més greus ara no són de capacitat de realització, ni tan sols de finançament de l'esforç, problema molt concret però enfocat amb serenitat i solidesa suficients i que té en l'innegable augment de la riquesa de la ciutat la millor garantia d'èxit. Els nostres problemes són de qualitat de vida, de creació de cultures més avançades de la prevenció, de l'ús de l'espai ciutadà, de la cohabitació de diversos nivells de govern, d'educació. Està emergint una nova cultura de l'educació que traspassa els murs de l'escola i que trencarà poc a poc l'aillament escolàstic. Ha de crear-se una cultura de l'ús més previsor dels nostres recursos, més tranquil-la, menys sorollosa, més racional, més avesada a conviure amb la malaltia, la anormalitat i fins i tot la inseguretat, justament per limitar-la amb parsimònia i amb tenacitat. Aquest any 1990 ha mort, abans de Vidal Alcover, l'entranyable Gato Pérez, lluny de la ciutat. Lluny de la ciutat i en bona part alienat pel nostre excés de soroll i d'arrogància urbana. Però la nostra ciutat s'està transfor- 186 187 �mant a fi de bé, no en tingueu dubte. Reivindicarà la memòria de tots els que no l'han vista coronar aquest periple complex i de vegades aparentment excessiu. Per això nosaltres, des de l'Ajuntament tenim una arma que és també una obligació moral: ensenyar la ciutat als visitants però també a nosaltres mateixos que l'estem transformant i de vegades en perdem la traça. Aquesta és la consigna per l'any 1991. Moltes gràcies. Col.legi de Periodistes de Catalunya Barcelona, 1O de gener del 1991 188 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1990 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-01-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2606/19920115_EstatCiutat.pdf bb9e73521212b2b960467a5877a1fa3e PDF Text Text Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall "BALANÇ DE L'ANY 1991. L'ESTAT DE LA CIUTAT" �Benvolguts arrúcs: Ha parlat de frustracions, ha parlat de projectes, en Pernau. De vegades es diu que la història de Catalunya i la història de Castella són la història d'una frustració i d'un fracàs. Jo penso que, tanmateix, avui podem dir que aquesta sensació està canviant. Que amb uns costos importants, aquest país - Espanya- i molt en concret el nostre país, més menut però més nostre -Catalunya- , i aquesta ciutat estan sortint endavant. Em refereixo als costos, perquè acabo de llegir, en el videotext que hi ha a l'entrada, la uotícia de l'atemptat terrorista de. València i no seria just que no mencionéssim això en primer lloc. Ja us dic el que desgraciadament vaig haver de dir, i tots hem de dir més d'una vegada: aquesta sang que es vessa és innocent, és inuocent però no és inútil. 15 �Perquè allò que els tetToristes aconsegueixen és exactament el contrari del que em fa l'efecte que pretenien. Perquè ells pretenen, més aviat, dividir unes coseg que amb aquesta sang innocent s'estan unint: els diversos pobles de l'Estat. Fins i tot diria que s'uneixen, no pel cas d'avui però sí pels que hi ha hagut recentment, l'exèrcit i el poble. Bé, comencem amb aquesta constatació, que és de rigor, que s'ha de. fer i que és dolorosa. la Mercè de I' any 90, unes 200.000 persones passen durant el cap de setmana per I' Anella Olímpica per veure el nou Palau d'Esports de Sant Jordi. A la Mercè del 91, quan ha acabat aquest cursí s'inicia el curs actual, hem pogut fer el mateix amb el Port Olímpic. I quan mirem endarrere, quasi no ens en recordem, de com van néixer aquestes coses i fins a quin punt eren totes elles, al passat, projectes molt hipotètics. Una campanya de la vela a Barcelona, de la vela olímpica a Barcelona, va significar probablement el principi de l'esforç de la construcció del port otímp1c, que no estava rri tan sols previst en el dossier de candidatura, quan nosaltres parlàvem de dues possibilitats: fer la vela a Mallorca, que ja tenia port olímpic, o bé fer-la aquí. Com començava a dir, l'any 1.991 ha estat en el seu conjunt, en efecte, un any d' un esforç confiat, després de Ja tasca feta durant els mesos que van seguir aquest anunci que deia en Pernau, a l'any 1988. Era el moment en què realment la ciutat es va posar a treballar més a fons del que havia estat la norma durant el període de la democràcia, que ja havia estat la norma d'un gran treball i d'un gran esforç. Però, evidentment, a partir de l'abril de] 1987 -a l'época inclosa a la conferència que es va fer aquí a l'inici de l'any 1988- es va crear un desplegament impressionant de les forces de la ciutat mateixa, conduït per l'Ajuntament, per bé que no absorbit. Tota una generació de ciutadans es van posar a treballar a fons i enguany s' ha arribat al clímax, a l'apogeu del desplegament d 'esforços que aquesta ciutat hagi fet mai abans. I va ser perquè Barcelona va plantejar-se la possibilitat de fer aquesta inversió sense cost per al contribuent, recordo. Això va ser la condició que vam posar, per haver de fer l'esforç addicional de construir un port que com a candidatura ja tenien en nn altre lloc germà com era la Ciutat de Mallorca. Jo recordaré sempre que aquell esforç va tenir un moment segurament crític a l'any 1989, quan encara no es tocaven les realitats. I , després, una consagració o una confirmació, amb o~res, a partir de l'any 1990. L'any 1991 passarà com l'any en què la ciutat ha recuperat totalment la confiança en sí mateixa. Primer, perquè ella mateixa ha vist el que havia dut a terme i, en segon lloc, perquè, a més, li han dit des de fora que ho havia fet; i això sempre és important. Recordareu la Mercè de l' any 1990, que és la que podem dir que inicia el curs que comentarem tot seguit. A 16 I bé. Això no només es va fer, no només aquests càlculs van sortir, no només ]'obra va tirar endavant, sinó que, com he dit, la darrera Mercè vam poder cel.lebrarla justament allà. Els somnis esdevenen realitat. Aquest any he fet un petit recull de titulars de premsa 17 �internacional; no perquè tots hagin estat favorables, si bé sí que ho han estat la maj or part. premi lnserso a la "supressió de barreres arquitectòniques, per exemple. Tinc aquí un NEWSWEEK del desembre del 91, que diu "el model de Barcelona". No sé si és la millor manera de traduir "The Barcelona way", però podria ser "el model de Barcelona". I subtitula que la ciutat de Gaudí ha esdevingut e) lloc capdavanter del disseny a Europa. Ara Barcelona té més de cent espais públics nous, fruit del programa municipal més ambiciós d'aquestes característiques arretJ. del món. És l' any en què a Barcelona s'efectua el Congrés de Benestar Social, europeu. És important perquè Barcelona es converteix una mica, durant uns dies, en capital en aquesta matèria. O el TIME del maig del mateix any 91, que diu "Ja ciutat més dinàmica d'Europa" i subtitula que, "impulsada pels Jocs del 92, Barcelona s'ha convertit en la ciutat més dinàmica d'Europa amb un revival exhubcrant". Hi ha una certa eufòria penso que de vegades accentuada, potser, per la previsió d' una crisi econòmica que fa uns mesos es veia a venir i que s' ha anat afermant al segon semestre; no obstant això, els diré que les dades no ho han confirmat al final de l'any. Farem bé els Jocs. Acabarem tot el que havíem djt que havíem d' acabar i començarem allò que havíem anunciat. És l'any en què rebem altres premis que per a nosaltres, l' Ajuntament, són tan significatius com aquests. El El Port Olímpic, el Monestir de Pedralbes, el Nus de la Trinitat amb el seu pont impossible, la Torre de Collserola, la Torre de Montjuïc, la conuexió Aragó- Guipúscoa, l'inki de la Rambla Meridiana i el Parc de Sant Martí -la segona fase del Parc de Sant Martí-, la Plaça de les Glòries, - suposo que Ja setmana que ve o d'aquí a poques setmanes es posarà en marxa- , el Cinturó del Litoral, l'Tita d' Or, l' Auditòrium, el M useu d'Art de Catalunya, les escales mecàniques de Montjuk, la línia 2 del Metro, el túnel de Vallvidrera, les pisci nes ... no ho apuntin perquè no cal, només els ho dic per memòria i una mica desordenadament, a raig... les pisciues PicoruelJ, l'INEFC, el Segon Cinturó fius a la Meridiana -això ja està- la Vila Olímpica de la Vall d'Hebrou, la Vila Olímpica del Poblenou, Montigalà, Bellaterra, la Seu, Banyoles, Castelldefels, Terrassa - la impressiouant instal.lació de Tenassa-. 18 19 0 L'EVENEMENT DU JEUDI, del novembre del 91, que diu que Barcelona té una reputació màgica. O LE MONDE del novembre del 91 també, que diu que el sol ha arribat a la Ciutat Vella. Així aniríem prosseguint. És a dir, que ens han dit que podem fer el que possiblement abans tothom havia dubtat que poguéssim fer. És, d'altra banda, l' any dels premis. El premi Príucep de Gal.les, a Harvard. El premi a la Planificació Estratègica de la Comunitat Europea. És l' any en què Barcelona, per mjtjà del seu Alcalde, obté la presidència del Cousell de Ciutats i Regions de Europa. I penso que això té tant de premi com de compromís. �E ls gran desconeguts que són la Vall d'Hebron mateixa i l'àrea de la Diagonal, el Parc de l'Estació del Nord, el cmrer de Sardenya que ja travessa el Parc, el carrer del Consell de Cent que ja travessa la Diagonal, Sancho d'Àvila que ja conlinua - s' ha d'inaugurar aviatcap al Poblenou, amb un aparcament a sota de 400 places i la Meridiana que s'acosta des de dalt cap a la Plaça de les Glòries, llepant la Plaça de les Arts, on actualment es construeixen l' Auditori i el Teatre Nacional. I un, en llegir-ho -deixem de banda I' Auditori i el Teatre Nacional i parlem ara de la connectivitat que tot això representa- , es pregunta com és que Barcelona havia viscut sense això. I hem viscut tant de temps amb el carrer Consell de Cent tallat, amb la Diagonal oberta, sense pennetre la continuïtat de l'Eixample, i amb tants de carrers que en definitiva s' havien quedat com es van fer, fa quasi un segle. Però la Diagonal avança cap al mar, de moment fins al carrer de la Llacuna i l'Hotel de les Arts cul mina amb I' edifici bessó al costat. I avancen l'hotel de l'Estació de Sants, l'hotel de la Plaça Espanya, l'hotel de la Torre Melina, el restaurant de Miramar que torna, la terminal d'autobusos de l'Estació del Nord i la reestructuració de la Plaça de Catalunya. que deu gairebé tot a l'empenta del Manuel Royes i el seu eqmp. Les noves escultures de Botero, de Beverly Pepper, de Leandre Cristòfol al cor de la Ciutat Vella; el discutit monument a Macià, els mistos de Clacs Oldenburg -immensos- a la Vall d' Hebron, la Rambla de Catalunya ajuntant-se amb la Rambla de Canaletes, per fí. En quatre setmanes, amb l' Enric Truñó, hem inaugurat tres polisportius: Espanya Industrial, Joan Miró i Sant Pau del Camp. Em refereixo al període comprès des de fa un mes fins fa deu dies. I a més sabem que els primers resultats que donen aquests polisportius, com el del carrer del Perill de Gràcia o el de Càtex al Poblenou, són beneficiosos per a la ciutat. És a dir, són instal.lacions que s'autofinancen, no en relació amb l'amortització de la instal.lació, però sí quant a les despeses de funcionament. Podem parlar també de Can Dragó, tot recent; de la meravella de la Verneda, el polisportiu amb piscina de la Verneda, que per mi és potser una mica, j unt amb el de Sant Pau del Camp, el símbol més clar d' un estil Barcelona d'arquitectura. Igualment, el Museu d'Art Contemporani pren forma, el Convent dels Àngels l'espera al costat, pràcticament fet, e] Centre de Cultura Contemporània de la Casa de Caritat que és una obra magnífica de Piñón i Viaplana, Un estil Barcelona, fet de funcionalitat d'una banda i d'úna certa austeritat, i també de transparència i d'una certa brillantor; jo crec que es deu al fet que som com som, una ciutat densa, la més densa, i al mateix temps una ciutat preocupada per la forma. Per tant, una ciutat que va a buscar en aquesta transparència la possibilitat d' una respiració que de vegades no té en els seus propis carrers. 20 21 �Si us n'aneu al costat de Sant Pau del Camp a veure el polisportiu de la Ciutat Vella, o si us n'aneu a la Verneda, si us hi perdeu per veure el polisportiu de la Verneda, veuren què és la qualitat que no mira cap a dintre sinò que tracta, en certa manera, de connectar amb 1'exterior; de donar qualitat a l'exterior, de donar escalf a l'exterior. U s passarà el mateix al Frontó Colóu, quan el veieu, que ja hi falta poc. aquest plural majestàtic, que no és majestàtic sinó que és emfàtic i es refereix a la ciutat, l'hem promès a en Fabià Puigserver; •la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra; m'havia deixat, a l'edifici de les Aigües, la magnífica torre de les Aigües; • el Sot del Migdia, a Montjuïc; • els accessos del Cinturó del Litoral entre el Fossar de la Pedrera i Mare de Déu del Port, que molts no coneixeu encara perquè gairebé tot és recent, i no està del tot obert encara; Hi ha un estil molt especial, que després en altres punts no es replica. Per exemple en el polisportiu de la Vall d' Hebron; és una capsa tancada, és una altra cosa que va a buscar la seva excel.lència a 1'interior de la for* ma i que probablement si volem buscar una justificació a aquesta excepció, és perquè és situat en un lloc que no ho demana tant. La Vall d' Hebron no té, evidentment, la densitat que tenen els barris que abans us he citat. •1 'Escola-Taller del Far, davant de la Vulcano; I encara per als escèptics del curs 1992, que després els ci taré un moment, ens atrevim -i quan dic atrevim no parlo d'Ajuntament, parlo de la ciutat- a començar: •la nova Sala Comi llas del Museu Marítim, amb 1'accés desconegut fins ara del J aretí de la Reina, travessant la renovada avinguda de les Drassanes; ·El Pavelló Sert de la República -que paga Uralita, una empresa, fonamentalment-; •la nova Marina d'hivernada que s'està construint al Port Ve11; • el nou Jardí Botànic a Montjuïc amb aportacions de totes les ciutats oHmpiques; • el Passeig Nacional de. la Barceloneta, amb un altre aparcament per a 400 cotxes a sota, just a punt d'acabar-se; i aquí em paro. ·l'Intemational Trade Center del Moll de Barcelona; •la Universitat Pompeu Fabra darrere del Parc de la Ciutadella i també a la Plaça del Teatre, substituint els antics meublès -tot això és com un símbol- i, pròximament, a la Plaça de la Mercè; •potser el Teatre Lliure; l'hem, i tomo a parlar en 22 • el Fòrum Nord de Difusió Tecnològica amb diners del FEDER, 400 milions que ens aprovarà el FEDER, al Mental de Sant Andreu; Perquè aquest descobriment de les dues façanes de Barcelona i de la Barceloneta que es miren, finalment, fit a fit - vençudes totes les resistè-ncies, inclosa en part la meva, a l'enderrocament dels antics "tinglados" del port- crec que és simbòlic de quasi tot el que s' ha estat fent. 23 �L ' aJrre dia, fullejant aquest 11ibre que molts recordareu, el primer d' aquesta col.lecció que va fer la Maria Aurèlia Capmany. fullejant-lo pel final com de vegades s' obren els Jl ibres, en el resum i conclusió, la Maria Aurèlia em pregunta que per què no li' n faig un resum. És una pregunta molt de Ja Maria Aurèlia: "¿per què no em fas un resum de com veus el passat, el present i el futur dc Barcelona?''. així com si res. I, aleshores, jo lj dic -¿què 11 havia de dir?- que això és molt difícil, que si hagués de començar per alguna banda començaria pel mar. Parlem de l'any 1983, al febrer. "El retrobament de Barcelona i el mar és la millor imatge resumida de Ja ciutat oberta, de la cultura oberta que volem. Que des de les escales de Montj uïc fins al Camp de la Bota, el mar j la ciutat siguin bons germans amb continuïtat i enteniment." ·'Aquest és el gran somrri que ja comença a dibuixarse amb les obres del Moll de la Fusta i la maqueta de Manuel Solà. Penseu què representa això." "Pensem que això resol urbanísticament un drama particular de Barcelona, haver estat concebuda en els plans urbanístics com una ci utat circular quan no ho és. A les rondes i els cinturons els falta un "cacho", com en diueu a Madrid. És un semicercle. Les rondes i els cinturons sempre han topat amb el mar i, per l'altra banda, amb la muntanya, com a obstacles insalvables." "Els projectes que ara tenim" dèiem en aquell moment amb la Maria Aurèlia "permeten conjuminar la necessitat de circulació i el contacte ciutat-mar." Allò que 24 aquí es va escriure i que llavors era una mena de fantasia ara és, doncs, una realitat. Ara veurem el remodelatge dels magatzems atribu1ts a Elies Rogent -Oriol Bohigas sempre diu que no ho són-, de la mà de l'equip de Zeidler i els seus col.laboradors, un edifici que per altra banda té prou pes per si mateix per ser allà on és. Quan tota la zona de Palau, Xifré, Colom, Moll de la Fusta i Pla sota Muralla estigui enllestida i el col.Iegi que hi ha, i que en diuen de Pesadors, l'haguem enderrocat, que suposo que no deu faltar-hi gaire, i s' hi posin les escultures de Roy Liechsteustein i de Bob Krier -escultor austriac que fa molts anys va començar a fer una sèrie amb Salvat-Papasseit, un a gran estàtua a Salvat-Papasseit, Bosch Gimpera i unes altres-, quan tot això sigui al seu lloc, ¿qui dubta que la transició de Barcelona a la Barceloneta s' haurà convertit en un moviment urbà tan interessant i tan significatiu com pugui ser l'accés a l'extrem de l' illa de Manhattan o els molls del Sena? Quan l'últim advocat defensor dels "xiringuitos" de la platja hagi acabat els seus recursos judicials i la Barceloneta i la pl a~a fmalment es toquin mitjançant un passeig marítim per a vianants digne, sobre el qual, a més, els ''xiringuitos" mateixos puguin reproduir amb més excel.lència el seu servei - i si no tots, uns quants-, ¿qui dubta que entre una cosa i una altra haurem establert les bases d' una regeneració definitiva i autònoma, jo diria, de la Barceloneta? Crec que ningú no pot pensar que tot això són manies estètiques o modes es trangeres, ja que en realitat es trac- 25 �ta de veritables rehabilitacions de. teixits urbans degradats, bàsicament impulsades pels seus propis habitants. rector que es molt revindicador, i bé que fa, diu, "però encara de vegades arriba tïns aquí". Les operacions privades de lleure i d'altres com la renovació del Tibidabo, les Torres d'Àvila al Poble Espanyol, la colonització creixem - en el bon sentit- del Poblenou pels artistes, l'obertura mateixa d' un túnel per sota de la Diagonal per accedir a la promoció de Winterthur, els nous hotels i restaurants de I'EixampJe -que no he citat abans- , i la propera i previsible rec uperació de la línia Moll de la Fusta-Passeig Nacional són la darrera prova de la vitalitat de la ciutat. Recordem Ildefons Cerdà, les Cases Barates de la Zona Franca - també anomenades Eduard Aunós- , l'Avinguda d' Icària, al Poblenou, i les tapes de claveguera que volaven un xic per tot arreu quan el sistema, com diuen els tècnics, "entrava en càrrega". Una ciutat de vegades massa seriosa i que també necessita aquesta inversió en el lleure. De vegades també penso en el fe t que els nostres nanos i els turistes, que se'n van al Tibidabo a passar-se-la bé, hagin pogut capitalitzar una empresa qne finalment ba estat decisiva per salvar el famós projecte del parc Busch, és tot un símptoma de la riquesa que aquesta ciutat ha generat i és capaç de generar. Esperem que en aquest cas no ens defraudin i el parc realment es faci. El descobriment de Collserola, lentament però gradualment, corn a parc central de l'àrea metropolitana és una altra gran obertura que fa "pend:mt" al mar i a la costa. Que de pressa que la ciutat oblida coses encara molt més recents, en el fons, com les inundacions del carrer de Cartellà, de Prim, de Mineria i de Sant Pau del Camp. Sempre que hi aneu, a Sant Pau del Camp, pregunteu al rector fins on van arribar les aigües, encara que el 26 Més de 20.000 milions s' hi han destiuat, als col.lectors del passeig de Sant Joan, Picasso, Ginebra, Bogatell, Drassanes, Correus i la Riera Blanca. Això no vol dir que no n'hagi d' haver cap més, d'inundació. Encara no hem cobert, amb tot i amb això, tots el riscos, allò que els tècnics en diuen les pluges de retorn; pluges que es repeteixen cada, suposem, cinquanta anys o cada cent, no recordo exactament quina és la xifra; i aquestes potser encara no les hem cobert. Falten algunes peces del sistema, però ja hem viscut més de dos anys sense el ritual del fangueig, mentre al Maresme, en canvi, ja quasi literalment i atàvicament, les rieres continuen sorprenent cada any, si no cada dos, cap allà al setembre, desbordant- se de la seva capacitat. Qnines ganes que tenim rots, en definitiva, de retornar a unes platges que tot just hem pogut entreveure als darrers quatre anys, entre obra i obra, però que sabem on són. Jo no érec que es pugui dubtar, amb sinceritat i vist tot això, que l' any 1993 - i em refereixo a la gran pregunta que ara se'ns obre aquest any, justament- serà el gran any de Barcelona. Retornada la nonnaJitat -ja parlarem del 1992 un mo- 27 �ment-, retornada la calma i la normalitat, viurem una ciutat canviada, millor, plena de nous horitzonts estimulants, de descobertes a fer, d' indrets a valorar, de racons de misèria ara vestits amb urbanitat digna, de punts d'impossi ble lectura, com diuen els urbanistes, on la gent normal ens perdíem i no podiem evitar una certa sensació de ser vençuts per la inèrcia de la ciutat inhumana, convertits ara en franques avingudes i espais referenc1ats per monuments ostensibles. Platges netes. perspectives obertes i espai tirat de carrers 'mimats pel comerç de les mercaderies i el s contactes humans. O talussos de gespa, com a l'avinguda de l'Estatut i a l' entorn del Velòdrom, que encara, coufesse u-m'ho, ens sembla un cert luxe pe rquè no hi estàvem acostumats. L ' AneJJa i la Vila Olímpica són com una cultura diferent i quasi un símbol d'un canvi de vida. Qui pot negar que aquesta ciutat, en aquest moment, s' ha tom at més cara pels qui s'acosten des de fora? Com les grans ciutats del món havien estat sempre per a nosaltres quan les visitàvem. Si bé és evident que, en això, hi té a veure un factor que és estrictament financer com el canvi de la pesseta, que pot variar. D 'altra banda, també hem de reconèixer que Barcelona no és precisament que no hagi tingut aquesta fama sempre. Hi ha una cançoneta que tots sabeu sobre Barcelona i si la bossa sona i després, aquella altra cosa en què ens perdonem l'anterior i diem que tant si sona com si no Barcelona és fantàstica. La ciutat val més. No és només que els preus s'apu- 28 gin, és que aquesta ciutat val més i e l qui vulgui comprar-ne un tros, qui vulgui ser-hi, ha de pagar una mica més, perquè això val més. Però els preus del sòl, justament, ja no s'apugen ara; en aquest moment baixen. Això està fonamentat i d'aquí a poc ho veureu en una revista molt interessant que es diu BARCELONA ECONÒMICA que porta dades sobre la ciu tat i demostra què ba passat en els darrers anys, des de l'any 1975. ¿Què ha passat amb els preus del sòl? Doncs bé, van anar baixant en termes reals, encara que la gent no no realitzem de vegades. Però van anar baixant des de l'any 197 5 a l'any 1985-1986; després es van recuperar molt ràpidament, es van disparar, per tornar a adquirir el preu que tenien a l'any 1975, només l'any 1988, i a partir d' aquí superar el nivel1 global de partida. Però ara, en aquest moment, tomem a estar, igual que a l'any 1975, en una situació en què els preus reals, els preus del sòl, s'apugen menys que la resta de preus, i per tant els preus reals baixen. És curiós que els que es queixaven més que els preus s'apujaven, alguns dels qui es queixaven, ara són els qui es queixen que baixin, i són els de l'ai, ai, ai, què passarà a l'any 1993. Jo recordo que justament - en fi, això hagués pogut sortir aquí, segurament hi surt en aquest resum que abans eu Pemau ha llegit- fa quatre o cinc anys, sis, hi havia, no ja persones sinó institucions que feien dictàmens i que feien comentaris respecte de Ja impossibilitat material de fer tot el que s' havia de fer. I deien "no hi haurà ferro", "no hi haurà obrers", "no hi haurà ciment", "no hi haurà màquines", ''no hi haurà 29 �enginyers", "hauran de venir de França". "seran més cars", "no en sabrem" , "hi haurà grans vagues··, "sindicalment això és impossible", "hi haurà unes immigracions descomunals", "tomarem a l'any 1929", "tornaran a venir pobles del sud" ... Tot això no ha succeït. Però el curiós és que, moltes vegades, aquella gent que deia que no podriem arribar a fer el que hem fet i que tot això passaria, ara són els que diuen que tot allò que no es podia fer i que està fet, justament la pena es que s' hagi acabat de fer i per tant no hi hagi més feina. I que a veure què passa a l'auy 1993. Per tant, molt de compte amb els dictàmens i molt de compte amb les expectatives una mica ràpides, perquè jo crec que s'han de pesar en la mateixa balauça en què aquests mateixos dictaminadors de vegades ens obliguen a pesar-los. Per cert, que l'obligació dels governants és governar i ajudar els altres que governen i també, crec, trencar les un iformitats excessivament senzilles respecte <l'aquestes expectatives. Ja ho vam dir l'auy 1983 i el 1984 quan començàvem, ho recordareu. Hi havia un atur molt important, hi havia un pessimisme dominant a la societat i el projecte deJ 1992 va servir perquè, j ustament, nosaltres trenquéssim, es trcuqués, aquesta uniformitat d ' expectatives uegatives.I avui ho hem de tornar a dir. Hem de tornar a dir que les expectati ves no són en la realitat de les coses tau dolentes com molta gent diu que seran les coses. I nosaltres teuim l'obligació, els que som governauts, independeutment del nivell en què ens trobem, tenim l'obligació de dir-ho perquè ho sabem, 30 perquè n' estem més ben infonnats, i, a més, perquè nosaltres hem d 'arrossegar. De vegades em pregunto què vol dir patriotisme si no vol dir això. Vol dir precisament estar a 1' altura de ]es circumstàncies d ' una manera determinada: això és el patriotisme, més enllà de la buidor de les paraules. A més, diguem-ho tot, aquest és un moment dur, també ho he dit al principi per la circumstància d ' avui. El 199 1 ha estat un auy molt dur. Hem perdut molta gent estimada, Josep-Maria Serra Martí, a més de la Maria Aurèha, i de Vidal Alcover, el pintor Amat, en Fabià Pui gserver, M ont<;errat Roig, Pau Garsaball, Frederic Marès ... I hem perdut obrers de la construcció. I hem tingut, com he dit al priucipi, les victimes innocents d ' un terrorisme altrament inúti l, que es tira pedres al seu terrat. Per tant, un any dur. Uu any, diria, enom1ement dur des d ' un cert punt de vista. ¿Però qui uo ens diu realment que el preu d'aquestes transformacions tremendes com les que vivim no és d'alguna forma, no implica d'alguna manera, l'obligació d'admetre per la nostra banda que som fal.libles i que som mortals, que uo som res?. Aquest és l'any 1991 i ara us he de parlar de l'any 1992. Us vuU parlar, i molt directament per no perdre massa el temps, de les xifres del 1992, molt ràpidament. Hi ha dues xifres de I' any 1992 que la gent es pregunta: unes són les xifres del COOB i l'organització dels Jocs; unes altres són les xifres de la ciutat eu el seu conjunt. El COOB té un pressupost de I44.893 milions en 31 �pessetes d'avui, dels quals ingressos. i és l'única xifra que vull destacar, les aportacions de l'Estat -sigui per subvencions o transferències, sigui per participacions en ingressos de l'Estat, loteries, quinieles, emissió de segells i monedes, etcètera- representen 44.243 milions, és a dir el 30,5%. En el dossier de candidatura que es va fer l'any 1985, quan encara no havíem ni començat i no sabíem el que era l'organització, la xifra total d'ingressos que havíem previst era de 154.000 milions -són 10.000 milions més en pessetes d'avui. I l'aportació dc l'Estat que s'havia previst era de 43.825 milions. En defjnitiva, doncs, hi ha una modificació relativament petita de la realitat quasi fi nat, sobre el que havíem previst a l'any 1985. I la previsió és sorprenentment encertada. justament perquè sóm a l'any 1992, que és l'any en què es fa la gran part de la despesa. I no seria sensat que ara jo digués, això serà rematadament així. Ens queda per fer, aquest any, el 40% de la despesa que estava prevista, el que passa és que quasi tot està contractat, però en definitiva estem molt en el lJoc on havíem dit que havíem d'estar, ara com ara. Si hi hagués una desviació del 3 o el4% per sota o per sobre, jo continuaria dient que és equilibri. Amb la magnitud de l'empresa i amb la imprevisibilitat que té, jo continuaria dient que hi ha equilibri. En resum, i no us entretinc més amb les xifres del COOB: equilibrí sobre un pressupost de 150.000 milions, aproximadament. Sí hi comptem els lliurameuts en espède dels patrocinadors encara són més: 175.000 milions. Equilibri. En fi, ja haurem acabat i no ho podem dir amb l'absoluta certesa dels números tancats, En resum, en segon terme: un estalvi o un excedent destinat a millorar el capital social de Barcelona i de Catalunya de 36.000 :nlllions, més gran que el de Los Angeles. S'ha parlat molt de l'èxit de Los Angeles i que van repartir un benefici de 300 milions de dòlars. Bé, en aquest cas, en el nostre, és més. Però podem dir que resulta que Los Angeles no va fer inversió. Doncs no, Los Angeles quasi no en va fer, però és que aquí tampoc s'hi comprenen totes les inversions ni tan sols les estrictament esportives. En definitiva, doncs, l'aportació del COOB és més important -o igual com a mínim- que als Jocs que han passat a la història com els més econòmics i els més ben organitzats, que des d'aquest punt dc vista són els de Los Angeles. En tercer lloc, un tema a considerar, perquè moltes vegades no surt. En les enquestes que veig darrerament, en les quals la gent valora molt positivament tot el que es du a terme, etcètera, en canvi no es valora I' aportació de l'Estat en el que val. L'estalvi i l'excedent invertit és 32 33 Les despeses, pràcticament són idèntiques. Per tant, equilibri en un pressupost revisat després en 144.569 milions i una partida important que volia destacar, que és la d'inversió d'instal.lacions i àrees. Perquè aquesta partida és l'afegit que el COOB i els Jocs, no les administracions sinó el COOB, obté per a la nostra ciutat i per a Catalunya en el seu conjunt, perquè hi ha obres que es fan justament fora de Barcelona a les subseus. Són 36.111 milions, i per tant el 25% de la despesa. �r pràcticament igual, com he dit abans, que les participacions en ingressos i transferències de l'Estat. És similar, a la ratlla dels 40.000 mili ons. L 'Estat, que quedi clar, és l'únic que hi paga, en el COOB. No parlo de les inversions a la ciutat, que tots hi hem contribuït... ara en parlarem. Però en el COOB com a organització, l'única transferència que es rep és la de l'Estat espanyol, a més del que pugui pagar en altres qüestions com puguin ser el port, els cinturons ... També els paga, en part, la Generalitat, els cinturons, però en el COOB només paga l'Estat. I ara em referiré un moment a les xifres de la ciutat. Hi ha hagut dues estimacions : primerament ens referirem a la del Gabinet Tècnic de Programació, en què s'analitza l' impacte que l'any 1992 té sobre l'economia i s'estima en termes de creixement del producte brut o de la renda nacional en termes d' ocupació. L'impacte directe i indirecte -una operació molt complicada, però que es pot estimar científicament- és de 2,4 bilions de pessetes (consum i inversió). I l'impacte sobre l' ocupació, la creació d' ocupació, és de 80.000 llocs de treball/any, aquest és l'impacte que l'operació Jocs ha produït d' acord amb aquesta estimació. de l' illa d'or de la Diagonal, que segurament no s'acabarà per als Jocs sinó més endavant, però que la gent anomena "del 92": tot això situa aquesta xifra en 750.000 milions. D' aquests 750.000 milions, la meitat és inversió privada i de l'altra meitat, és a dir del SO % públic, un 25% és inversió de l'Estat (a més del que paga al COOB) i un 25% és inversió de l'Ajuntament, de la Generalitat, del COOB mateix. i de les Diputacions. Per a nosaltres, Ajuntament, això representa haver doblat la nostra càrrega financera, el nostre deute. I representa una xifra d'inversió extraordinària d' uns 75.000 milions, que d'acord amb els conceptes que s'hi comprenguin pot arribar a 100.000 milions i tot. La Generalitat, una xifra similar 1 el COOB, els 35.000 milions que abans hem dit. Hem doblat les nostres inversions i el nostre deute a llarg te1111iní. I ho podem pagar i ho estem pagant sense cap problema. ¿Per què? Perquè aquest multiplicador d' 1 x 10, si la nostra inversió extraordinària de 75.000 s'ha convertit en una inversió global de 750.000 a la ciutat, ha generat la riquesa que permet finançar la nostra pròpia transformació. En segon lloc hi ha una altra estimació, força coneguda, i que els mitj ans de comunicació utilitzen bastant, que és més senzilla, fins i tot jo diria més entenedora: és la relació de les inversions que s'han fet entorn o amb el nom dc l'any 1992, algunes de les quals ni s' acabaran durant el 92, però en fi, que hi són. I un es pot preguntar: ¿on .seríem si no haguéssim agafat els trens del 1992 amb l'empemta que ho vam fer en aquell moment? Ara seríem una magnífica capital de províncies. Una magnífica capital de províncies . I Catalunya, una magnífica "província", en aquest sentit. S' hi inclouen 1' Aeroport -aquest sí que s'acabarà, però és fora de Barcelona, per entendre' ns- , o la inversió L'equilibri existiria en aquesta ciutat, però tot en uns nivells més baixos: més atur i menys riquesa, menys 34 35 �renda per habitant, segurament menys càrrega financera i menys impostos, però també menys serveis i menys equipaments. Aquesta era 1' altra possibilitat. ¿Quin mar~ pressupostari tenim per als anys que vindran? Reduir l'endeutament en pessetes constants. Ens ho hem proposat i ho farem. Mantenir la pressió fiscal dintre del màxim del quadrienni anterior. I mantenir la inversió, no la d'aquest període extraordinari, però sí la inversió anterior del quadrienni 1984-1987, en pessetes constants, evidentment, i que va ser una inversió molt important, és a dir, que ens situa en una inversió per habitant que serà més gran o igual que la de la majoria de ciutats europees. Per habitant, torno a dir. ¿Com ho fare m? Disminuint les despeses, contenint les despeses, més exactament; reduint la inversió, la qual cosa és evident~ i utilitzant els marges de pressió fiscal que tenim dins dels compromisos que nosaltres hem adq uirit. Això dóna Jloc a un món molt econòmic. basat en la m illora de la competitivitat de la ciutat, especialment en comuuicacíons i telecomunicacions; a la creació d'importants oportunitats d'inversió al sector privat i al manteniment d' un nivell raonable i estable d'activitat i inversió municipal. del 3,3%; és tracta de la previsió incorporada a la Llei de Pressupostos de l'Estat. Per a Catalunya, s' hi preveu un creixement del 2,4-2,5% per a l' any 199 1 i un 3,4% per a l' any que ve. Això d' acord amb l'estudi de la Universitat Autònoma de Barcelonar a Bellaterra, fet per encàrrec de la Conselleria d' Economia. I bé, a Barcelona ciutat, per l'any 1991 es preveu un creixement de 3-3,5 % -més alt doncs, bastant més alt, que el de la mitjana espanyola i el de la mitjana catalana- , que dóna lloc a un producte brut de 4,2 bilions de pessetes, que representa el 8% de l ' Estat i e142% de Catalunya. I per al 1992 s'estima que això arribarà a 4,7 bilions de pessetes, una estimació de l ' Equip d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona. Curiosament - és una dada interessant- aquest producte brut a Barcelona ha canviat de composició, és menys industrial i més terciari. L'any 85 era 2/3 terciari i 113 secundari, i ara som a 3/4 pràcticament terciari. No és el moment de seguir amb les xifres econòmiques, això es faria uua mica llarg, però és el moment de dir que estem en un moment de canvi de marxa. Ani bem al final de 1' any 1991, i ens podem preguntar si tot això succeeix dins d'una conjuntura, com he dit al principi, de la crisi que es veia o no a venir. És cert que ens ha agafat la restricció pressupostària pública de la política econòmica de l' Estat i aquest ralentiment - no depressió, no recessió estricta- és just abans de 1'esprint finaL Però potser no sigui tau dolent que hagi estat d'aquesta forma. I és aquí que cal entrar a fons en el funcionament de la sintouia institucional. I uo, en principi no es confirma aquesta previsió, perquè es dóna un creixement a Espanya del 2,5-2, 7 % i una previsió per a l'any 1992, també a nive1l espanyol, Ens trobem davant d'un Estat que ha disminuït la seva part en la despesa pública d'una forma molt significativa als deu anys passats. Sense comptar els interessos 36 37 �del deute ni les pensions, ha baixat del 80% al 60% de la despesa pública total. Això és una petita revolució, si vostès volen, i que només s'ba produït, per exemple, a la Republica Federal Alemanya després de la Guerra Mundial, després de la guerra i la derrota d'aquell estat. Les autonomies han pujat del 0% al 20-25 % i les corporadons locals s'han mantingut frenades, excepte aquelles que no han acceptat la disminució. I que ara demostren, demostrarem ser, potser, les més capaces, justame nt, de disciplinar la nostra despesa, també, perq uè ha arribat el moment de poder-s'ho plantejar. Nosaltres hem sabut esperar, i em penso que puc dirho clarament. Hem entès, primer, que no podíem sacrificar serveis, fa uns anys, fins que no existís totalment el nivell de govern que havia d'ajudar a finançar-los o que els havia d'entomar. Els famosos 17.000 milions de serveis de suplència que 1' Ajuntament de Barcelona està fent i que nosaltres hem esperat pacientment que ens fossin retribuïts. Fins al moment que, segona constatació, considerem que ara ja sí que podem exigir a nivell autonòmic, i a nive]] estatal, que en tornin els serveis de suplència que fa l'Ajuntament de Barcelona. Perquè el plet intern entre Estat i Autonomia està resolt, o pràcticament resolt, i perquè si haguéssim demanat això abans, i crec que hagués estat poc polític. l'Estat s'hauria pogut també espolsar del damunt les poques responsabilitats que encara li resten en aquesta matèria. mic amb l'Estat, d'entrar en l'únic dels serrells que des de l'any 1986 quedava per enfrontar, que és justament el serrell dels serveis de capitalitat de Barcelona i els transports de Barcelona. Recordareu, molts de vostès se'n recordaran, que quan es va aprovar la primera revisió del sistema de la LOFCA es va aprovar per cinc anys, amb una condició: que mentrestant s'anessin resolent els tres ~errells que havien quedat, els ''jlecos", que en van dir a Madrid. Eren els serrells de normalització lingüística, la policia autonòmica i Barcelona, capitalitat i metro. Bé, d'aqne11s tres serrells només en queda aquest i nosaltres hem esperat fins que el plet entre l'Estat i la Generalitat es resolgués, per poder entrar a exigir a tots dos que afrontin, cada un en la part que li pertoca, les seves resp onsabilitat~ . Crec que ara és el moment en què això es pot planrejar amb seriositat i, com que aquest és l' any en què ha de cristal.litzar un nou ritme institucional, penso que hi fan falta idees clares, sobre aquesta qüestió. Molt resumidament, els diré què en pensem des de l'Ajuntament de Barcelona i els diré així mateix que la nostra experiència ens les dóna, aquestes idees clares. Jo tinc el compromís persona] de l'actual president de la Generalitat i de l'actual Conseller de Economia, que un cop acabada la revisió del sistema financier autonò- Nosaltres hem arribat, com a equip que porta les coses de l'Ajuntament, fin s i tot a. una certa filosofia de la vida -de la vjda política, s'entén- i a una certa manera de veure l'Estat. I l'Estat de les Autonomies, i les finances públiques, i els serveis que s'han de fer, i qui els ha de fer i com s'han de finançar. I no només com s' hau de pagar, sinó de quina manera s'han de donar i quin paper ens sembla a nosaltres que ha de tenir cada un dels ac- 38 39 �tors en aquesta comèdia, en aquesta tragèdia, o en aquesta funció, que en definitiva té una mica de tot. Veiem clarament que el nostre rol ha estat el d'animadors de la funció, durant aquests darrers cinc anys, quasi diria durant els deu. Parlo ja no només de l' Ajuntament de Barcelona, sinó en conjunt de tots el ajuntaments de Catalunya, molt en parlicular, que són els que menys han acceptat l'equació de Ja contenció i aquesta condemna d'una part relativament estancada de la despesa pública total. Creiem que en aquest moment en que I' Ajuntament de Barcelona és capaç, exemple únic, d'aprovar un pressupost amb un increment del 4% (per sota del cost de la vida previst per a l'any 1992), en què l'Estat aprova un increment de prop del 10% i en què la Comunitat Autònoma, la nostra - altres també, però en tot cas la nostraun 16,8% (abans dels 23.000 milions, abans de les millores que pugui obtenir), creiem que ha arribat el moment que nosaltres fem valer una mica la nostra capacitat dc fer. Que fem valer l'esperit de corrcsponsabi Iitat en el moment de demanar al s altres que entrin a fer de locomotora de l'economia del país. Crec que ho han entès. Jo, amb tota sinceritat, penso que la comunitat autònoma catalana en aquest moment s'està plantejant seriosament, per primer cop, la inversió. H a estat una mica atenallada, fins ara, per Ja impressió que si estirava més el braç que la màniga ho podia pagar políticament. Aquesta ha estat la impressió que ens ha fet a tots i jo personalment ho he entès. No m'ha agradat, però ho hem entès tots. 40 Això s'ha acabat, aquest escenari s'ha acabat. Els arguments d'excepcionalitat en aquest sentit, segons el meu parer, pericliten ja i , per tant, entrem en la fase en què inexcusablement i amb una gran generositat tothom, haurem d'anar a plantejar-nos-en definitiva ment la solució. No dels problemes de gestió extraordinària sinó dels de gestió ordinària, dels serveis ordinaris de la vida d'aquesta ciutat i de totes les grans ciutats i mitjanes ciutats i petits pobles, també, de Catalunya i de tot Espanya. I això s' haurà de fer sobre la base d' una cristal.lització d' entesa institucional per a la qual repeteixo que nosaltres - honestament- estem ben armats, d' arguments, de legitimitat moral i de coneixements pràctics. Repeteixo, no només en el terreny econòmic sinò també en el terreny del rol, del paper de cadascú. D 'això, del que nosaltres serem, alguns en diuen federalisme, però el nom tant se val, no és el que fa la cosa. En tot cas, nosaltres creiem que efectivament hi ha una fi lo sofia polílica fom1ada sobre la base del coneixement pràctic, de Ja gestió que hem pogut desenvolupar en el nivell que és més a prop dels ciutadans, en el moment de fer el repartiment, amb els límits que són de rigor, amb uns límits equilibrats. Entenem perfectament que de vegades governar significa distanciar-se, que determinades coses no es poden obtenir precisament sense la fredor d'una certa distància. Però nosaltres situem al davant el principi contral"i, el principi de la subsidiaritat. És el principi que tot s'ha de fer en aquest nivell de govern, en què es pugui fer trobant-se més a prop del ci utadà i no incorrent en greus 41 �contradiccions des del punt de vista precisament de l 'equitat, des del punt de vista de l'eficàcia, de les economies d'escala, que en di uen els economistes. Nosaltres, tot això, estem disposats a posar-ho sobre la taula d' una entesa que creiem que ha de ser a tres bandes, aquí a casa nostra. No penseu que a l' equip de govern de l'Ajuntament només hi ha una preocupació estricta envers temes d'eficàcia, o envers temes de caràcter més tècnic o de caràcter d' obra pública o de finançament d'aquesta obra pública, no. Fins i tot diria quasi el contrari. Per més que sentiu parl ar l'Alcalde d'aquests temes, en el fo ns d' aquest equip hi ha la couvicció d' haver començat des de l' any 1979 amb una prioritat que és justament la contrària, que són els serveis personal ~ . r que consisteix a posar la pedra al servei de les persones, però també amb Ja convicció que no podíem dogmatitzar aquesta prioritat de manera que no es fessin aquelles grans in versions que calíeu. Ens vam negar a ser dogmàtics dels serveis personals coutra la inversió. En un moment determinat de l'evolució d'aquest Ajunta ment democràtic, a l'any 1985, hi va haver uns acords molt importants. Entre nosaltres els coneixem com els acords de Sarri à (perquè es van fer al Centre Cívic de Sarrià), en els quals l' Ajuntament es va plantejar, a més de l' urbanisme de les places, els jardins i els monuments a la perifèria, de la dignificació dels perits racons, L' urbanisme del proj ecte i no només del pla. reixie n importants des del punt de vista de la comunicació. Jo crec que hi ha un cert humanisme, basat en aquestes inversions, però m' interessa remarcar que no ha desaparegut de la nostra acció la idea que en el fons el que compta és justament que els serveis personals 1 la vida de cada dia dels ciutadans puguin millorar. Quan preparava aquesta conferència vaig demanar, en el Comitè de Govern de l'Ajuntament, que fóssim capaços de construir-ne un relat, d' això. És més fàcil construir uu relat físic de l'urbanisme, que es pugui enteudre, que no pas fer-ho dels serveis personals que canvien a cada bani. I ara podria llegir la història d' un senyor veí nostre del carrer del Pallars, que surt al mati , se' u va a Ja feina a la Zona Franca i s'estalvia un quart d' hora i pot dormir deu minuts més. I després torna al seu bani i la seva dona, que bavia treballat en aquella fàbrica que en deien la Càtex, acompanya el nano a la piscina que ara hi ha en aquella mateixa fàbrica. De manera que el que ella va fer, i ell, amb la seva feina, ha cristal.litzat en un s llocs d' equipament en què els nanos, els seus nanos, poden gaudir d'una vida millor. O com aqueJles senyores grans que a la Sedeta, el dia de la inauguració, m 'acompanyaven i em deien " en aquella fmestra vam estar treballant-hi trenta anys". I ara els seus néts hi van a L'Institut. A més d'això, ens vam enfrontar a aquestes gran obres que, a l'any 1983, amb la Maria A urèl ia, ens apa- En certa manera això és la història d'aquesta ciutat, d' una fàbrica humana molt feta i en què, a poquet a poquet, hi hem anat quasi diri a entaforant, perquè aquesta és la reaUtat, els serveis personals, que, en definiti va, faran la nostra vida més digna del que ha estat fins ara. 42 43 �Aquest és l'orgull de la gent gran de Barceloua: poder dir "d'aquestes fàbriques n' hem fet equipaments" o bé "d' aquesta barriada més o menys degradada n'hem feta aquesta altra, que té tota aquesta dignitat". hem hagut de matisar el projecte del Museu Nacional d'Art de Catalunya i quantes vegades els mitjans de comunicació no haureu dit, "doncs ja han canviat de projecte" o "s' havien equivocat" ... I ara em podeu preguntar: "fins aquí està molt bé, però ¿després què fareu?" Ara no tinc temps d 'explicarvos què hem de fer, però sí que us vull dir una cosa. En el nostre projecte, quan nosaltres volem resumir, diem que després del 1992 ve la cultura, i ve Europa. Aquest és el nostre objectiu. En fi, jo us portaria que veiéssiu la història de la Gare d'Orsay de París, per exemple. Quauts anys van passar des que Gae Aulenti, em penso que amb Oiscard d'Estaing, va començar aquell projecte fins que no el va acabar i quantes vegades van haver de canviar, fins i tot d'arquitectes. Doncs van passar deu anys, si fa no fa. ¿Què volem dir? Amb cultura no volem dir només els museus, sinó també els museus, que s' entengui bé. Entenem que en ~ultura , estrictament, passa el que passa amb la ciutat. Es a dir, que hem de ser capaços d'oferir la formació, de crear el mercat, el gust, l'hàbit, les professions, de formar la gent amb uns nivells de més excel.Iència en aquest sentit. Tot això no és possible si no hi ha una inversió important, la física. Important. Hem tirat endavant, no pas sols sinó conjuntament amb la resta d' administracions, setze projectes, em penso que en són, que ara no rememoraré un per un, perquè seria massa llarg, però que coneixem perfectament, i que lògicament són projectes que s'aniran descabdellant i donaran el seu fruit en un període més llarg probablement que aquests projectes terriblement importants de les comunicacions, però que en definitiva són projectes, bàsicament, d'enginyeria física. La cultura, els grans projectes culturaJs, tenen un component d'enginyeria humana molt més sofisti cat i No demanem tant, però sí que demanem que la ciutat entengui que aquests són projectes que exigeixen en si mateixos una maduració, que tenen una química fina, més lenta que no pas els projectes estrictament d' enginyeria: Palau Nacional, Museu d'Art de Catalunya, però també el Museu d'Art Contemporani, l'Auditori i la reforma del Liceu i el Palau de la Música (qne ja hem acabat) i el Centre de Cultnra Contemporània de la Casa dc Caritat i tots els qne. abans hem anat dient. Creiem que el 1993 és 1' any de la cultura, però ho creiem en un sentit més ampli que el que comprendria l'àmbit o l'àrea de Cultura tradicional de les administracions. Per cultura volem entendre igualment 1'ns de la ciutat, per cultura volem entendre allò que no és estrictament l'estructura o la infrastructura, sinó jnstament la vida que s'hi ha de posar, en aquestes estructures qne ja hem creat i que continuarem creant, que en bona mesura són aquí perquè nosaltres en gaudim. molt més díficil de madurar. Penseu quantes vegades no Per tant, a partir de l'any I 992, ja dins del 1992 i molt particularment en el 1993, nosaltres voldríem que 44 45 �Barcelona fos significada com una ciutat de la cultura i de la urbanitat. Entenem per urbanitat el company de l'urbanisme. Amb l' urbani sme ja tenim premi, diguéssim; amb la urbanitat encara ho he m de demostrar. Històricament hem tingut una ciutat educada, i s'ha parlat molt de Barcelona justament com una ciutat urbana, on el trànsit és menys sorollós, amb menys maleducats que en altres indrets, o menys caòtic. 1 bé, la riquesa mateixa que la nostra evolució ha generat, la civilització mateixa en què vivim, que és l'europea, comporta e ls seus problemes. Jo sóc d' aquells, i sobre la c iutat hi ha un consens creixent, que creuen que les ciutats són l' única sortida de la humanitat. No perquè nosaltres ho dictaminem, sinó perquè la humanitat no sap fer res més sinó ciutats, a última hora, malament o bé. Potser en el Tercer Món les estan fent molt de pressa i malament, perquè no tenen altra manera de fer-ho, ¿però què fan sinó ciutats? Per què ho dk, tot això? Perquè nosaltres hem d'afrontar molt seriosament en aquest moment una assignatura que segurament és més complicada que la que hem fet fins ara. I uo es tracta d' una argúcia formal o de ganes de sorprendre; ho crec sincerament. El que nosaltres hem fet, el que aquesta ciutat ha fet durant aquests anys, és molt díficil, ben segur. Quan dic nosaltres sempre em refereixo no tan sols a 1' Ajuntament, sinó a la ciutat sencera i fins i tot diria al país. El que ha fet Catalunya a Barcelona, si voleu, i el que Espanya ens ha ajudat a fer>en la mesura que ha ajudat a fer-ho, no era gens senzill. Així doncs, el tema que tenim al davant és segurament menys car, ben segur, i, tanmateix, altament complicat. Complicat des del punt de vista que demana unes adaptacions que són mentals, espirituals, podríem dirnc, en un llenguatge més tradicional, ¿no ? I que són de comportament, que són de "soft", com dirien els enginyers, i no de "hard" . Cada dia, al Caire, hi arriben milers d'habitants; cada dia. La humanitat té un instint, té un programa intern com a espècie d'agrupar-se, perquè econòmicament, perquè vitalment, perquè socialment això és millor, perquè es l'única forma que té de resoldre els seus problemes de supervivència, de progrés i tot. Això no serà senzill. I encara més, això té una pega important: no es pot programar tan bé. Un pot programar bé o malament les obres d'enginyeria, l' aspecte financer de tot el que es fa; hom pot preveure, pot determinar, pot treballar dins d' uns marges. En aquest cas i en aquest tema, en l' enginyeria moral, diguem-ne, treballem amb uns marges d'imprecisió brutals. Això no significa pas que la ciutat no creï problemes, però sí que vol dir que els problemes que crea la ciutat són aquells que la humanitat 11 posa al damunt, justament perquè els resolgui, perquè no té una altra forma, afortunadament o desafortunadament, de solucionar-los. No només això. De vegades ens trobem molt lluny del lloc on volem arribar, tot i havent treballat molt per ser- hi a prop. Vegeu aquests dics, per exemple, en els mitjans de comunicació mateixos, e ls temes de què parlem -a més dels més dramàtics que hem dit abans- i que 46 47 �es refereixen a fiscalitat, o que es refereixen a allò que anomenem estat del carrer, qualitat de vida al carrer, i les coses que hem de fer perquè aquesta qualitat de vida millori. ara, per poder enfocar el final d' aquest segle amb unes garanties. Aquesta és una mica la prova de foc qne tenim al davant, que sabeu que preocupa, que preocupa I' Ajuntament, i posarem tot el que hi hagi a la nostra mà per solucionar-la. Moltes vegades es tractarà de coses, d' esforços, que tindran la seva part fins i tot de sacrifici que es demanarà a la ciutat, però que tenen la seva caducitat. No són sacrificis, no són esforços que es dernanin per sempre més, sinó un esforç especial, justament En resum, el 1991 ha estat per nosaltres un any apassionant però dur, transformador, jo diria que tremendament transformador. L'any passat, quan jo acabava aquí, demanava als ciutadans que passegessin per la ciutat i que 1' ensenyessin. Doncs bé: més d' un milió i mig de persones han passat per l'Anella Olímpica, d' ençà de la inauguració del Palau Sant Jordi, i d'això en fa quinze mesos. Hem canviat, ens coneixem millor. Hem perdut alguns dels millors ciutadans. Però no us penseu que no hauran pogut viure-ho o veure-ho en el millor moment, perquè el millor moment és quan la pròpia consciència li din a un, i la seva pròpia conciutadania també, que ha fet el qne ha via de fer. I aquest moment, aquests ciutadans ja el van passar, abans d' ara, fa uns mesos, segurament. En definitiva, el 1991 ba estat un any de canvi, per altra banda, del mandat i de l'equip. Un any d'eleccions i per tant de canvi de marxa dins de l'Ajuntament, amb els costos que això té, que són molt importants. L'any 1987 va ser l'any del desplegament controlat, en què es va crear el COOB , es va crear el Hòlding, es van crear les tres empreses, es va donar l' empenta a Iniciatives, es va crear Barcelona Promoció -la qual cosa va representar uns sacrificis personals immensos per a tots els qui eren a dintre de I' Ajuntament. Vam trigar dos anys, ara ho puc dir, amb el nou sistema i amb el nou equip, a estar confortablement instal.lats cadascú allà on havia d'estar: els qui havien 48 49 En aquest moment tenim problemes greus de fer- nos entendre, d'entendre nosaltres mateixos, com a col.lectivitat, què hem de fer amb la ciutat que tenim o com l'hem d'utilitzar, com hem d'utilitzar l'automòbil i com el transport públic. I no es tracta tan sols d'un problema d' una cosa, que jo a vegades he dit, i que podem arribar a fer, que és un gran debat sobre aquesta qüestió. No és purament una qüestió de debat, tant de bo ho fos. Programaríem el debat. No és purament això. Tenim una ciutat enormement millorada, que ha viscut un període molt excepcional i que ha adaptat les seves pautes de comportament a aquesta excepcionalitat. I ara se' ns fa difícil de demanar que torni anna certa normalitat i que abandoni els comportaments adaptatius, que tenen una mica de creatiu, sempre, però molt de perillós; ja que algunes de les fronteres de la disciplina vial, de la disciplina urbana i de la urbanitat s'han traspassat. I tornar aquestes aigües al seu llit és molt més complicat qne no pas fer sortir un riu del curs per on passava, molL més. �d'anar a districtes, a districtes, els qui no hi havien d'anar, doncs no. Aixf com dic que l'any 1987 va ser l'inici del desplegament contro.lat dc r Ajuntament, ara jo crec que estem més aviat en un replegament ordenat i en el salt endavant, a Europa i la ciutat de la cultura, i a la qualitat de vida. Per això hem confirmat tres equips, reforçant-los políticament: l'equip urbanístic, l'equip de benestar social, i l'equip de la Marta Mata. Tots tres equips, segous la meva opinió, es consagren i es reforcen políticament d'una manera molt important. Així mateix hem creat equips nous, un de remarcable a l'àrea de la Via Pública, que vetllarà per la qualitat, justament, d'aquestes adaptacions i d'aquest esforç que hem de fer en la conducta. Amb cinc persones que treballen, com a l'Ajuntament se'n diu, de coronels. En fi, persones que no tenen una gran burocràcia a sota (és una experiència nova que provem), i que per tant no tenen comandament en el sentit de manar tropa. El que sí que tenen és comandament sobre la formació i sobre els comportaments de la pròpia casa i, per tant, poden determinar en bona mesura -sota la direcció d'en Joan Torres, però amb la implicació de tores les àrees de l'Ajuntament- els esforços que durem a terme en la millora de la qualitat de la vida al carrer. D'altra banda tenim un equip nou en l'àmbit d'Economia molt important, molt fort a nivell de regidors i nou a nivell d'equip amb Josep Marull, Ramon Seró, Pilar Solans, l'Ernest Maragall en l'àmbit d'organització i un parell de fitxatges més que estan a punt, que encara 50 no puc anunciar. Pràcticament completarem el que jo crec que serà l'equip econòmico-financer més potent d'aquesta ciutat. I, en tercer lloc, aquest projecte que al mateix temps és un equip de col.laboració entre la cultura, el turisme i la promoció olímpka (la gestió de les instal.lacions olímpiques), per justament programar unes activitats que facin d'aquesta apel.lació del 92-93 com l'any de la cultura una autèntica realitat, Estem programant un calendari, del qual l'any Miró jo crec que és una notícia excel.lent, veritablement excel.lent, i que la Fundació Miró mateixa -l'edifici de la qual, com sabeu, és propietat de l'Ajuntament, com quasi tot en aquesta ciutat en aquest terreny, però que a més ha estat dirigida per Francesc Vicens en un momeut de la seva història, per Oriol Bohigas en un altre, i pel pobre Joan Teixidor en un altre- que haurà de contribuir, doncs, a aquesta gran idea que és el 1993 com a any Joan Miró. Nosaltres hem de buscar destinacions per a aquesta ciutat i per a aquestes inversions que justament hem preparat. Hem de buscar una demanda per a aquesta oferta, hem de buscar motius qne facin que d'una manera contínua, a partir de l'acabament dels Jocs Olímpics, la nostra ciutat pugui ser la seu de grans esdeveniments, que ja ho és, que ja s'ha programat que ho sigui, en bona mesura. El congrés d'arquitectes mundials vindrà aquí, el congrés d'editors vindrà aquí, el congrés de cardiòlegs i diferents congressos de medicina, etcètera, però nosaltres hem de buscar grans ocasions perquè tot allò que 51 �hem invertit es pugui posar justament en bon ús. I això es realitzarà mitjançant una programació conjunta en què 1' Àrea de Cultura estarà implicada amb unes altres que tradicionalment no han estat les seves aliades, les seves col.laboradores i , en canvi, en aquest cas sí que ho seran. Crec que ens hem dotat dels mitjans de gaudir de la ciutat; ara hem d'estendre aquesta urbanitat i aquest urbanisme i aquesta cullura, afegir la urbanitat a l'urbanisme, més exactament. Afegir l'estalvi a l'expansió, afegir la cautela a l'eufòria, i afegir, evidentment, la col.laboració entre institucions en relació amb els problemes de gestió, la col.laboració extraordinària que ja existeix en aquest terreny, i també en la gestió ordi nària, dedicant aleshores l'any 92 a rebre el món aquí i a preparar l'any 93. Sense triomfalisme, conscienls de tots els costos i els riscos, minimitzant-los i mirant de donar a Barcelona la gran velocitat de creuer que els segles li van negar i que ara creiem que és possible garantir. Moltes gràcies. 52 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1991 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-01-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2736/19930113_EstatCiutat1992_BD.pdf 679c84451dbd796b37d5683dc5d98fe5 PDF Text Text Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall "BALAN<; DE L'ANY 1992. L'ESTAT DE LA CIUTAT" �'\ Senyor <lega del Col.legi, estimats amics: Realment la introducció que heu fet no podía ser més compromesa pera mi. No sé si vostes sortiran d'aquí, o si en sortireu, permeteu-me la familiaritat, sabent exactament que és el que heu de fer, o que és el que aquesta ciutat ha de fer l'any 93. En tot cas sí que en sortireu, n'estic segur, amb una clara idea del que pera nosaltres ha estat 1992 i del que el 92 pot representar coma punt de partida. Jo cree que, en acabar aquest any que tant havíem mitificat, predomina la idea que el 92 ha estat l' any de la culminació feli<;; d'una epoca. Una epoca de ressorgiment i de reconstrucció de Barcelona; l 'epoca de les urgencies historiques, l' epoca de les obres i de les presses, l' epoca de la gran il.lusió dels Jocs Olímpics. 13 �Pero voldria subratllar, un cop més, que a la fi del 92 no tan sois tanquem una epoca, sinó que en comencem una altra que pot ser molt millor. La il.lusió, ara, és saber que sobre les bases de la ciutat renovada, Barcelona, que és la capital de Catalunya, pot aspirar a ser, finalment, la gran ciutat de Catalunya, d'Espanya, d'Europa i del món que els catalans sempre hem desitjat. Comencem ara una nova epoca que també ha de ser l' epoca de la urbanitat, l' epoca de la cultura, l' epoca de l' austeritat, de l' equilibri, de la tranquillitat i de l' ecologia, l' epoca del gaudi i del manteniment de la ciutat i l'epoca de la promoció incansable i específica de Barcelona, en tots i cada un deis terrenys de la nostra acció. Primer capítol. De gener a juny: l'últim esfor~ per als Jocs Vull parlar, en primer lloc fent balan9 del any, del que va er el període gener-juny, l'últim esfor9 per als Joc per endiosar-me de prés en el que van ser estrictament els Jocs -ni que igui omerament, perque tots ho sabem prou bé- i finalment acabar amb les perspectives de l' any que ara tot just estem comen9ant. Els primers me os de l any ja van er en si mateixo una anticipació de l 'exit del Joc . El nostre primer exit va ser el compliment del terminis de les obres, trencant el mal on dels retards tan típic del nostre paí i que tant de mal havien fet en el pa at a la nostra imatge de gent treballadora i complidora de terminis. 14 Barcelona va ser, el primer trimestre del 1992, la ciutat de les grans estrenes: l'aeroport, les rondes, les lloses dels cinturons, les viles olímpiques, el port, la Barceloneta i el nou passeig Marítim, les noves torres de comunicacions, el Palau Nacional, la plm;a de les Glories, la Diagonal i la Meridiana ... Com els anys anteriors -recordeu l' any 90 l' estrena de Montjui:c, amb el Palau de Sant Jordi, i l'any 91 el Port Olímpic-, milers i milers de barcelonins van invadir les noves obres, i en van prendre possessió immediatament. Amb tot, en la darrera posada a punt de la ciutat -per a la qual vaig demanar el que en vam dir "la bossa dels acabats"-, encara no vam poder comptar ambla col.laboració de totes les institucions. No era pas, aquesta, cap novetat. Jo <liria, fins i tot, que en aquell moment -situeu-vos en el record-, la retürica batalla de la "catalanitat" -on el nacionalisme moderat va ser aquesta vegada més arrauxat que el més radical- va ser percebuda pel públic amb una mescla de complicitat i d' escepticisme. Allo no era el més important. El més important era fer-h5J bé. El més important era fer-ho bé i amb naturalitat. Es a dir, no amagar res, no prohibir res, dissuadir amb la for9a de l'esdeveniment tots els oportunismes possibles. L'oportunitat per damunt de l'oportunisme. Jo cree que aquesta va ser la psicologia dels barcelonins en aquell moment. Deixeu-me que faci una breu dramatització, una breu escenificació del que va ser aquell moment. 15 �A voltes penso que aquesta peripecia interna nostra, que es pot dramatitzar i de vegades, si és el cas, dramatitzem, ens deu donar davant del públic del món un escreix d'interes i de tensió. Aquests personatges, deuen pensar, a més són una nació, tenen un idioma, una cultura, una bandera i tenen sentiments propis. 1 ara ve el millor: a sobre, conviuen amb els altres pobles d 'Espanya. Únic! en l'Europa que estem vivint. Jo cree, repeteixo, que aixo ens dóna un escreix d'interes. Pero aixo ens dóna també, interiorment, un excés i un escreix de tensió. Com oblidar el setembre del 89 a MontjuYc? 1 la petita provocació en la meravellosa tarda, en el meravellós capvespre d'Empúries? (Altrament, tota una prefiguració del que havien de ser els Jocs. Alfa hi havia, in-nuce, tot, tot el missatge dels Jocs i la poesia dels Jocs.) bé he estat a la presó i ara del que es tracta és de fer-ho bé". Fer-ho bé es va convertir en una obsessió. 1 l'equip Abad, Fontana, Vifa, Fonseca, Pere Miró, Carme Sanmiguel, Ferran Duran, Miquel Botella, ho va aconseguir. Pero l' altre equip guanyador és el de les obres, que va treballar des de 1985 per fer-ho bé. Santiago Roldán, Acebillo, Lluís Serra i Morales, en el tema de les rondes i la planificació del transit. 1 no cito mai els regidors, aquí estic parlant dels nostres col.laboradors. En Martorell-Bohigas-Mackay i Puigdomenech, l'Ernest Serra, la Rosa Fornas, en Ramon Boixadós, en Joan Ramon Clasca, en Joaquim Fonollosa, en Jordi Parpal, en Juan Bofill, l' Angel Simón, en Francesc Figueras, Rafael Cáceres, la Beth Galí, l' Amat (director general de Carreteres de la Generalitat), en Rafael Villaseca, en Lluís Millet, l'Ochoa, en Bernardo de Sola, en Juli Laviña, en Monclús, etcetera. Els insults de Montserrat, dels quals mai ningú no s'ha excusat. L'ensurt de darrera hora del túnel de Montjui"c, que no tothom coneix, pero on figurava que deu membres de la coreografia de la cerimonia inaugural portaven uns anagrames pintats a la samarreta, que havien de descobrir, en un moment deterrninat, amb una reivindicació de caracter polític. Amb tot aquest equip, amb el seu capital huma, que és l'hora de valorar i de promocionar, voldríem, amb !'herencia del seu know how, obrir mercats pera la nostra enginyeria, l'enginyeria catalana, dins i fora de Catalunya. En fi, coses que no són del domini públic, pero que jo us explico ara en la intimitat d'aquesta sessió. La Fura dels Baus, els quals han creat una fundació --ells en diuen "fundició"- us ho explicarien amb molt més detall. Un dels dos dirigents, que havia estat d'Esquerra Republicana i que al seu moment, a més, havia estat empresonat, va agafar uns quants dels figurants i, permeteu-me l'expressió, els va dir: "Poca conya!, jo tam- Tot aixo esta preparat, tot aixo no s 'ha fet encara en la mesura que cal, perque s'ha d'anar amb compte de no ferir cap susceptibilitat, és a dir, de no deixar fora ningú, cosa que a la vida de vegades és el més difícil. 1, per tant, per comenc;ar, per engegar, per arrencar, s 'ha de comptar amb tothom, i tothom que no hi vulgui ser ha d'haver dit que no d'una forma plaent i per ell mateix. Altrament, no seríem fidels a una herencia que 16 17 �ha estat construida per tanta gent i per tanta gent diferent. Pero ara aixo esta ben a punt i es fara. No em vull deixar ningú. El que passa és que tampoc no us vull cansar, i una cosa és l'obligació que jo tinc amb vosaltres, que és la primera, i una altra és la que tinc amb tothom que hauria de citar i amb totes les vicissituts que podria evocar en aquest moment. Els empresaris, que els tinc aquí, uns quants d'ells almenys, anomenats. Els directors d' obra, tram per tram de les rondes. Els he conegut un per un i quasi <liria que recordo les cares de tots ells, i els seus noms constaran a la cronica. Cronica que espero faran en Lluís Permanyer, en Pep Subirós, en Benach i en Guillamet, algun dia. La cronica, no la memoria dels Jocs que consta a la Carta Olímpica, sinó la cronica de la transformació de la ciutat, és adir, del que ha significat el 92 pera la ciutat. Aquesta cronica de deu o dotze anys s'ha de fer, i estic proposant a aquests noms que us he dit que hi vagin pensant. En aquesta cronica hi han de ser totes aquestes persones i per tant ara m 'ho estalvio. Pero jo recordo, com us <liria, els incidents i les complexitats de cada obra: tics més complicats; l'enorme pressió de l'aigua, equivalent a milers de tones a la sortida del túnel del Moll de la Fusta, que ara és la pla~a Pau Vila. - El drama de l'aparcament del passeig Nacional, que pretenia acabar-se el 24 de juliol, el dia abans dels Jocs, perque van dir que ja n'hi havia prou -s'havien equivocat, no havien entes el missatge- i van haver de guanyar un mes en els dos mesos que els quedaven, i ho van fer. - El granit de darrera Pedralbes i la tecnica japonesa de petites explosions per desfer-lo sense malmetre les construccions ve'ines. - L'inacabable nus de la pla~a Borras, a tres nivells, amb l' accident mortal de la sortida IJ. - L' impossible pont de contenció del final d' Anglí, darrera l'antic Costa i Llobera. - Les dificultats de desviació de serveis, darrera els Jesu'ites. - La visita als terrenys a l'inici de les obres del tram 8 de la Ronda Litoral, amb el pages que arreplegava rapidament els darrers enciams, etcetera. - Els bussos treballant prop de deu mesos darrera la seu del Port Autonom per solucionar un dels punts frea- Tot aixo ho sabíem per partida, no doble, triple: pels informes dels responsables de les empreses olímpiques; perla segona auditoria de cada dos dimarts, que auditava per sobre de cada una de les administracions que havien adjudicat l'obra -i que normalment posava en marxa els contactes consegüents amb els presidents de les companyies, i les tabarres i les bronques pertinents de l'alcalde, que ja se sabia que els dimarts a la tarda, cada 18 19 - La congelació del subsol de les Drassanes per fer passar el col.lector a nivell freatic. - L' escullera romana que va apareixer al tram 2, entre les Drassanes i la Junta d'Obres del Port. �dues setmanes, afortunadament, queien-; i, tercer, per l' accés directe a les obres acompanyant visitants interessats (per exemple, al Palau Nacional de Montju!c, potser vaig anar-hi deu, vint, vint-i-cinc vegades: pobre l'Steegmann, l'arquitecte ajudant de la Gae Aulenti, i pobres la Monique, la Valérie i el Giuseppe, tots aquests que, a més a més de fer l'obra i de fer-la en uns terminis realment curts, van haver de tenir temps per a la relació pública). O es pot recordar ara, perque ara té valor, la importancia que va tenir que l' Acebillo pensés que en Manel Ribas fes un primer dibuix dels cinturons i que el fes justament ell, que no és enginyer sino arquitecte. No un arquitecte, per dir-ho d' alguna forma, de rompe y rasga, que dirien els castellans, sinó una persona que va saber ajustar el disseny a l'entom. Avui és aquest encaix del disseny a l' entom el que ens enorgulleix. I la potencia de l' obra. El casament d 'enginyers i arquitectes. Pero també aprofitant els mil trajectes diaris d'un Alcalde de Barcelona i fins i tot les passejades en bicicleta pel camí de les Aigües amb l'enyorat Josep Maria Serra Martí (el més entranyable de tots els Serra d' aquesta historia; n'hi ha tants, em penso que n'he comptat sis o set, entre en Narcís, en Lluís, en Josep Maria, en Jordi, l'Emest i l'Oriol). De tant en tant, aquestes passejades amb en Josep Maria, acabaven a la crui.1la de l' obra amb l'avinguda Pearson o al nus de Borras. Aixo passava a primeríssima hora del matí -hivem i estiu- d'uns anys irrepetibles. I us vull dir que tot aixo ha estat possible exclusivament perque el meu equip ha estat el millor. I, en segon lloc, perque hi ha hagut govem durant tots aquests anys, tema molt important. A tots els nivells: hi ha hagut govem. Si el meu equip no hagués estat el millor, jo no hauria pogut fer el que realment volia fer i creia que havia de fer, ésa dir, dur la presencia simbolica de Barcelona a cada lloc de control, seguint les rutines pautades i, fins i tot, aleatoriament, a tots els llocs no previstos possibles. Perque aquesta presencia feia avinent a tothom que el projecte era viu. Simplement. Vosaltres direu: l' Alcalde ja s 'ho va passar prou bé durant les obres i la preparació dels Jocs. Per tant no li hem d'agrair res. I tindríeu raó. Tindríeu tota la raó, tot i que els ciutadans, qualsevol dia de passeig, sobretot si fa bon temps, em deturen per compartir l'emoció que us deia al principi. D 'aquí que les meves úniques enrabiades -prou desconegudes per a alguns i conegudes per a alguns altreshan estat quan s 'ha posat en dubte algun dels membres de l'equip -que ara, com és evident, tothom troba formidables ... - suposant que siguin coneguts, perque molts d'ells, la majoria, potser no ho són peral gran públic. Jo em considero totalment pagat, no ja per l'exit final, sinó per l'emoció del trajecte, de la planificació, el dibuix, la gestió urbanística, la construcció i, evidentment, les posades en marxa, de vegades un pel dramatiques. Es pot recordar la nit del pont de la Meridiana. Els moments de pressió negativa: en alguns dels trams del projecte la pressió va ser tan forta que notrobava cap persona que volgués acceptar llocs de responsabilitat en moments realment necessaris. Ara es pot dir. Vaig haver de nomenar algun responsable, conscient jo i 20 21 �conscient l' anomenat, que en caldrien d' altres per omplir el buit que calia omplir. Aixo ens ha passat a tots els qui tenim responsabilitats públiques, com a vosaltres també us ha passat, segurament. En aquests casos, el meu agra'iment a aquestes persones, que successivament van anar acceptant responsabilitats en circumstancies difícils, no es pot descriure. Pero, fent balan9 de l'any, ja heu endevinat segurament per a qui és el meu agralment més profund. El meu agra'iment més profund, avui, i vistes les coses amb la distancia d'uns mesos, és per als companys de l' Ajuntament, regidors, gerents i funcionaris que són els qui han fet possible tot plegat, no ens enganyem. Sense l' Ajuntament de Barcelona, pe9a central de tot aquest procés - i aixo potser s'ha dit poc; s'ha parlat de l' Alcalde, s'ha parlat del President del COOB i del COOB mateix, s 'ha parlat de les institucions en general, s 'ha parlat de moltes coses, de l'Estat que hi ha contribu'it, la Generalitat ha parlat d' ella mateixa i nosaltres li hem agra'it quan ha calgut. En tot cas, sense l' Ajuntament de Barcelona, tot aixo hauria estat impossible: el COOB, el Holding, OCSA, l'IMPU, AOMSA, VOSA, POBASA, Olímpic Moll i tota la resta, el grup de treball de la segona auditoria, la bossa dels acabats, les rondes i els hotels, els estadis i l' art al carrer, !'obertura al mar i el tancament amable de la ciutat pels quatre cantons. Amb un component radical prou important, molt important, que jo vaig arribar a coneixer quan vaig entrar com a funcionari a la casa, el 1965 -i quan die radical, vull dir del Partit Radical, els antics radicals; amb un component Lliga; amb un component Esquerra (tots dos, sobretot el darrer, molt castigats després de la guerra, pero presents sempre en la fibra de l' Ajuntament); amb un component del millor que podia donar de si el nou regim i els joves políticament neutrals: pensem en els Carceller, Subias, Palomar, Bueno, etcetera. Pero sobretot amb un component de la casa, no polític, que s 'ha format per tradició quasi <liria oral, en determinades dependencies i departaments de la casa -a Urbanisme, a Protocol, a Hisenda, a Alcaldia, etcetera. Aquest esperit municipal -tan criticat durant tant de temps- ens ha salvat els mots en molts sentits, des del doctor Turró i en Pere Domingo, des del doctor Ferran i el doctor Gras i el doctor Foz i el doctor Subirana al Laboratori Municipal, i a !'Hospital del Mari a l'Esperan9a. Fins al magnífic equip d'Hisenda actual sota les ordres d'en Clos, en Nadal i en Vegara: els Marull, Molina, Solans, Seró, Aliana i companyia, que són l'equip més potent de cap administració, el primer que ha fet la comptabilitat patrimonial. Quan die l' Ajuntament em refereixo a una determinada tradició i a un determinat estil, tena9, modest, orgullós de la ciutat, que malda per la qualitat i que s 'ha anat formant al llarg de les decades d'aquest segle. Aquesta és una de les coses que avui us volia dir, i cree que de les més importants. No hi ha cap administració pública espanyola i poques del sud d 'Europa que hagi fet la comptabilitat patrimonial. Hem d 'anar a Escandinavia per trobar comptabilitat patrimonial a les administracions, vull dir comptabilitat empresarial per par- 22 23 �tida doble, no aquesta del deficit que és igual al pendiente de cobro menys el pendiente de pago i després no se sap mai quan es cobra i quan es paga. Aixo és el que hi ha en aquest moment en aquest país a totes les altres administracions perque la llei no obliga a una altra cosa. La llei obliga, des de l' 1 de gener d' enguany, que l'administració local -de la qual es desconfia més, perque és la més petita, la més allunyada del centre de creació legislativa que és el Parlament- la llei, creada pel Parlament, obliga que aquests sí, els ajuntaments i les administracions locals, tinguin comptabilitat per partida doble, patrimonial, empresarial, amb compte d'explotació i balan9, i que ho tinguin el 31 de desembre. 1' any 1907 fins a en Jaume Aiguader -no ens n' oblidem, !'alcalde que segurament ha fet més escales en menys temps i al qual dedicarem un carrer dissabte, l'antic inici de l'avinguda Icaria- i fins a l'Oriol Bohigas i en Lumbierres i el seu programa cultural, passant pel Mascaren i en Subirós i en Benach i, per descomptat, la meravellosa Capmany -que tots hi han deixat apassionadament, contradictoriament, la seva contribució. Des d' en Manuel Ribé -que alguns haureu sentit anomenar i els cronistes de la ciutat més-, mestre de cerimonial, passant per Víctor Scholz fins a Francesc Galmés i el seu equip. Des de l 'Adolf Florensa i els Rubió (pare i fill, el Joan i el Nicolau Rubió i Tudun') fins l' Acebillo, en Busquets, en Llop i !'actual equip de l' Armet i en Luchetti amb en Tuñí, en Cáceres i l' Alibés al front. Dones bé, l' Ajuntament de Barcelona ho té. El que passa és que no ho té quasi ningú més, practicament ningú més, que jo sapiga. I, aleshores, la Llei de Pressupostos de l'Estat el que ha fet és prorrogar, em sembla que són quatre mesos, fins l'abril, la possibilitat que les administracions tinguin balan9 i compte d'explotació. I nosaltres, que encara no tenim pressupost aprovat, aprofitarem justament el pressupost prorrogat -que ens en sobra, perque el nostre pres supost d' aquest any no és pas de creixement- per anar tirant durant aquests quatre mesos i aprofundir amb aquest tipus de comptabilitat, esperant que els altres hi arribin. I us parlaria també de la tradició en el camp de 1' educació, des de Manuel Ainaud i Artur Martorell fins a la gent d'Eufalia Vintró i la Marta Mata. I us parlaria de la tradició d'en Bastardes (alcalde accidental) i el seu pressupost d'educació i cultura de Des del creador del taxi groe i negre i del primer semafor, els anys 30, que va ser un regidor republica de !'Esquerra, en Vachier, fins a l'equip d'en Joan Torres i l' Alfred Morales. 24 25 Des deis primers informatics -Femández de Castro, que amb el senyor De Janer van crear el COM- fins a Emest Maragall i l'Olivella, passant per Manel de Fom, en Pep Garriga i la Carmen Sanmiguel. Des d'en Josep Maria Pi i Sunyer, secretari, fins a Baulies i Pagonabarraga i Olmedo, en la millor escala del que s 'anomenaven -i s 'anomenaran sempre, des del punt de vista de la historia que s'haura de fer- cossos nacionals. És aquesta tradició la que, permeteu-m'ho, ha fet en �bona mesura aquesta ciutat i aquest país, que ha fet el 92 pero també el 31 i la part bona dels 50 i els 60 i els 70, malgrat tot. És la tradició que ha fet el Patronat Escolar i, indirectament, l 'Institut Escola, en part Rosa Sensat i el moviment de renovació pedagogica. La que ha fet hospitals digníssims, com els cinc que ara formen el Consorci d'Hospitals de Barcelona (Mar, Esperarn;a, Psiquiatric, Geriatric i Sant Pau). La que ha mantingut 25 museus. Barcelona és la ciutat d'Europa-potser amb alguna d' Alemanya- , la ciutat no capital d' estat que més museus no estatals o regionals té, sens dubte. La que ha mantingut un patrimoni immobiliari extensíssim: des del Palau Nacional al de Pedralbes, passant pel petit Palau Albéniz, i el Parlament de Catalunya i el Palau de Justicia! i que inclou tota la Fira i, en darrera instancia, tota la Zona Franca. Bé, és aquest equip el que ha dut les coses fins aquí. El 8 de maig, vosaltres ho sabeu, en nom d'aquest equip, d'aquesta historia, d'aquesta ciutat, davant del president de la Comissió Europea, J acques Delors, i d'una amplia representació dels nostres alcaldes i dels altres pa'isos europeus, vaig, personalment, prendre possessió del carrec de president del Consell de Municipis i Regions d'Europa. La meva elecció, just l'any anterior, ,pel desembre, ja va ser fruit de la fon;a internacional que aquesta Barcelona havia adquirit. ca i Barcelona- i l'ampli moviment d'Eurociutats, iniciatives sorgides totes dues de la nostra ciutat. Barcelona, dones, es va anar convertint, a mesura que s'acostava l'estiu, en centre de les mirades de tot el món. Tots els diaris, les radios i les televisions venien i s'instal.laven a Barcelona i el nom de la ciutat era repetit arreu. El moment tan desitjat i alhora tan temut havia arribat, pero ens va agafar amb la tranquil.litat del qui ha fet els deures, del qui se sap la llic;ó. Segon capítol. Juliol-setembre: l'exit deis Jocs Olímpics i deis Jocs Paralímpics Al final dels Jocs, el barceloní Joan Antoni Samaranch va poder dir, finalment, alfo que tothom, i ell mateix, desitjava: "Els Jocs de Barcelona han estat els millors de la historia". Els barcelonins sabem que el sol fet d'haver aconseguit que es pugui dir, simplement, un altre cop, que s'han organitzat els millors Jocs Olímpics de la historia no és pas un fet qualsevol, no és una anecdota fücil d'oblidar. Sobretot quan sabem que molts pensem, en el fons, que aquest cop és més veritat que altres vegades. Almenys en un sentit, el de la compenetració entre l'organització internacional dels Jocs i la ciutat. I no perque nosaltres ho diguem, o ens ho inventem, sinó perque justament ens ho diuen des de fora. Mentrestant, havíem anat refon;ant la xarxa C-6 -Tolosa, Montpeller, Saragossa, Valencia, Palma de Mallor- Nosaltres sabem que 1992 ha estat el millor any de la historia de Barcelona, si més no d'aquest segle, que ja és dir prou. L'estiu de 1992 sera pera molts, i per molts 26 27 �anys -fins i tot <liria que per a diverses generacions-, el moment magic de Barcelona, un moment magic de Barcelona. El moment en que aquesta ciutat i la seva gent s 'hauran sentit millor en tot aquest segle. Les cerimonies dels Jocs Olímpics de Barcelona van ser magnífiques, d'una simbologia múltiple i integradora, d'una for9a enlluemadora. Els atletes van ser els protagonistes d'una gran festa de fratemitat universal. Potser en la historia de l' olimpisme aquests són, fins avui, els Jocs més complets, amb menys absencies for9ades. Les medalles aconseguides pels nostres esportistes han estat superiors a les de tots els Jocs anteriors i han fet de Barcelona'92 alfo que també calia: un exit esportiu. El públic va donar vida i color, i calor, a les graderies de tots els estadis i instal.lacions, als carrers i als pares de la ciutat. Els mitjans van difondre intensament els Jocs i la ciutat arreu del món. La cobertura televisiva ha estat la més gran de tota la historia. Mai uns Jocs no havien tingut tants espectadors, gracies a la televisió. Mai cap ciutat ni cap país no havien tingut un espot tan important. tar l'exit organitzatiu i huma. Ha quedat la idea d'uns "Jocs de la gent" en una ciutat humana. Hem descobert que ser una ciutat arnb 2.000 anys d'historia pot resultar molt interessant, com van dir amb un punt d'ingenultat els amics americans d' Atlanta. Tot Europa es pot sentir reconeguda en aquest elogi. La ciutat va funcionar a ple rendiment i a plena satisfacció. Vam descobrir que la circulació pels nostres carrers és possible, amb qualitat. 1 que el nostre transport · públic és millor que no solem creme. Que es podía instaurar un sistema de justícia rapida -ara no us entretindré amb els resultats- que esta resultant innovador a tot Espanya; que ha fet més de mil judicis, amb una mitjana de celebració de vista oral entre deu i quinze dies; amb una proporció de judicis suspesos per falta de testimonis o dels elements fonamentals del judici molt inferior a la dels judicis normals. En fi, tantes coses es van confirmar! Vam confirmar les possibilitats de Montjui:c, la permanent "jove esperan9a" de Barcelona, el gran pare central redescobert pels barcelonins; i que la Rambla toma a ser !'arteria vital de Barcelona, cada dia més rehabilitada. El comite organitzador va resoldre, amb passió i serenitat alhora, l' esfor9 irrepetible que la ciutat li havia encomanat, amb l' ajut insuperable de milers de voluntans. , La ciutat sencera va ser un gran escenari dels Jocs, i em penso que aixo és el més decisiu, el que va comple- Les subseus van fer bona la confian9a que el COOB hi va posar des del primer dia. Tot Catalunya se sentía Barcelona aquells dies dels Jocs, pero també Barcelona se sentía Banyoles, Reus, Sant Sadumí, Vic (on es va produir, que jo recordi, de tots els actes que dos anys abans s 'havien fet de creació i presentació dels comites organitzadors de subseus, el de més seguiment, amb més públic, arnb més gent) i Barcelona es va sentir El 28 29 �Muntanya -on poca gent hi va anar, pocs de vosaltres potser hi vau anar, pero que per televisió va ser un espectacle d'una qualitat anglosaxona insuperable, extraordinaria. I el mateix <liria de la Seu d'Urgell. I també Barcelona se sentia Badalona, Sabadell, Terrassa, Granollers, Mollet, !'Hospitalet, Viladecans i Castelldefels, i també Valencia i Saragossa, subseus futbolístiques de la Corona d 'Aragó. També Empúries i Mataró, porta d'entrada de la torxa i porta de sortida de la Marató. Totes les ciutats, comarques i comunitats autonomes que van veure passar la Torxa Olímpica van compartir una mateixa il.lusió olímpica i, gosaria dir, que un mateix ideal de pau i de fraternitat universals. Hem de recordar bé que el pas de la torxa per Catalunya i sobre tot per Espanya va superar totes les previsions. Fins les més optimistes. Més de 10 milions de persones van sortir al seu pas. No hem d'oblidar que la il.lusió de Barcelona i de Catalunya va ser, per un cop, i esperem que no sigui el darrer, la il.lusió de tot Espanya. La lli~ó política dels Jocs es resumeix en la convivencia constitucional i il.lusionada de banderes, himnes i llengües i en l 'assumpció de la memoria republicana, en la figura de Lluís Companys, assumpció per part de tothom, comen9ant pel Rei i la Família Reial, que compartiren amb totes les autoritats convidades una presencia permanent en tots els actes i totes les competicions. iugoslava, que encara avui omple de sang el mapa d'Europa. Pero l' esperit de la treva olímpica va reeixir: el Secretari General de les Nacions Unides i el Papa van recollir i van donar més resso a la demanda de pau de Barcelona, la ciutat olímpica convertida per unes setmanes en capital del món. Aquest diumenge passat al Centre Abraham, al centre olímpic de pregaria de totes les religions monoteístes reconegudes perla Carta Olímpica, encara s'han tornat a celebrar al mateix temps que a Assís, com sabeu molt bé, actes ecumenics amb presencia de cristians, catolics i protestants, en presencia de musulmans i de jueus. Actes en els quals jo diria que per primera vegada d'una manera reiterada i d'una manera forta i potent s'esta sentint un missatge interreligiós que jo cree que tots els pa1sos i totes les ciutats de la riba del Mediterrani fa temps que estavem esperant. La lli9ó política interior, deixeu-m'hi insistir, és important i tindra conseqüencies, encara que pugui semblar silenciada per la represa de la normalitat, si normal es pot considerar l 'estress democratic que estem passant a Catalunya i a Espanya. Només faltava, evidentment, que la treva olímpica hagués reeixit, cosa que va impedir la intransigencia L'esclat de convivencia democratica de la diversitat hispanica, amb les seves banderes, himnes i llengües, que es va produir durant els Jocs, ha estat un balsam que pot tenir efectes profundament positius per refernos del cansament de l 'accelerat creixement de la democracia i de les diferencies que hem viscut aquests darrers quinze anys. 30 31 �Ara, cree, fan falta gestos que dibuixin corporiament, físicament, aquesta convivencia. No m'hi estendré, pero ja sabeu a que em refereixo, perque altres vegades n'hem parlat. No és que jo digui, com s'ha dit molt sovint, que el Senat, coma condició indispensable, ha de venir a Barcelona. El Senat segurament vindra, d' alguna forma, a Barcelona. No la seu del Senat, no es traslladara el palau, no és aixo, pero sí que és possible que hi hagi gestos d' una certa itinerancia. ment, al costat de les altres tres llengües oficials, ha estat la més gran i efica~ campanya de normalització lingüística possible i imaginable. Els Jocs Paralímpics van ser la culminació solidaria, maxima des del punt de vista de l' emoció personal, de la gran il.lusió olímpica. Barcelona ha donat tracte d'igualtat als Jocs Paralímpics, que en el futur ja no podran ser mai una toma. Els barcelonins, els catalans, podem estar orgullosos de tot aixo. I aixo no ens cansarem de reclamar-ho des d'aquesta ciutat, perque pensem que s 'ha demostrat que aquest és el sistema, que aquest és el camí, que aquesta és la penyora física que la gent creu i toca, en la qual hi pot confiar, i que referma la seva esperan~a. Molt més que les paraules, paraules, paraules ... Podem estar doblement orgullosos d'uns Jocs que, d'altra banda, han deixat superavit. No solament els 400 milions de benefici del pressupost del COOB, que es destinaran a la Galeria Olímpica que s'instal.lara a l 'Estadi de Montju'ic, sota la tribuna, on hi havia l 'exposició durant els Jocs. Repeteixo amb precisió el que vaig dir a l'estiu: s'ha vist la cara nova de l'Espanya moderna, en la qual els catalans hi tenim un paper cada dia més decisiu. L'Espanya de la periferia i de la diversitat, l 'Espanya que s'integra a Europa amb una renovada consciencia i un renovat orgull de la seva pluralitat interna. Queda el benefici d'una colla d'instal.lacions esportives constru'ides arreu de la ciutat i de les subseus, a compte del pressupost del COOB, totalment o parcialment, i d' altres realitzades pel pressupost de l 'Estat, de l' Ajuntament, de la Generalitat, de la Diputació de Barcelona -i ho <liria per aquest ordre-, per posar Barcelona al dia i refer-nos d'un llarg endarreriment. Els qui sempre fan servir, d'una forma al meu entendre instrumental i una mica interessada, l' arma de vegades manipulable de la "catalanitat", s 'han estat de reconeixer i de valorar en justícia el gran salt endavant que ha significat de cara endins i de cara enfora l' alt grau de normalitat catalana dels Jocs. La permanent i reiterada igualtat de la nostra llengua, seguint el pacte que vam fer amb l' Aina Moll al seu mo- He fet fer a l 'Enric Truñó la llista de les instal.lacions que en aquests mesos passaran de la organització olímpica, sigui el COOB, sigui el Holding olímpic i les seves empreses -AOMSA, VOSA, l 'IMPU, etcetera-, a la ciutat propiament i que, per tant, l' enriqueixen a partir d'ara: - l'Estadi Olímpic, el 18 de setembre del 92; 32 33 �- el Palau Municipal d 'Esports, en la mateixa data; - el Palau Sant Jordi, el 22 de setembre - el Velodrom d'Horta, el 24 del mateix mes; - les Piscines Picomell, el camp de beisbol Carlos Pérez de Rozas i el camp de hoquei Pau Negre, 1'1 d'octubre del 92; - el Palau d'Esports de la Vall d'Hebron, l'l de novembre; - el Centre Municipal de Tennis de la Vall d'Hebron, el 16 de novembre; - el Polisportiu de Can Dragó, l' 1 de setembre; - el Polisportiu del carrer Perill, l' 1 d' octubre; - el Pavelló de l'Illa d'Or, el 15 de novembre; - la Piscina de Can Dragó, el 15 de desembre; En tots aquests sentits, els Jocs han anat bé. No van ser una "pirotecnia", com algú ha dit amb poca perspicacia. No ens conve, justament ara, tirar-nos pedres al propi taulat i no valorar els nostres actius més indiscutits. Justament ara, en un moment en que la competencia és més gran. Els Jocs han estat una poderosa carta de presentació davant el món, que ens pot obrir moltes portes. El projecte 92, si se'm permet el joc de paraules, ens ha fet més rics i més savis alhora. Més rics en infrastructures, en serveis i en possibilitats de futur. Més savis en experiencia i en capacitat de saber fer les coses; i hem de saber treure partit d' aquestes noves possibilitats. Tercer capítol. Octubre-desembre: la nova normalitat i el context de recessió - el Port Olímpic, el desembre del 92; - el Pavelló de l'Espanya Industrial, el primer trimestre del 93; - el Frontó Colom, el primer trimestre del 93; - el Pavelló de la Nova Icaria, el segon trimestre del 93; - el Pavelló de la Mar Bella, el Centre Municipal de Pilota de la Vall d'Hebron i el camp de tir amb are de la Vall d'Hebron, reconvertit en camp de futbol i de rugby, entre el primer i el segon trimestre del 93; - i la Piscina de Montju1c, l'estiu del 93. Aquesta llista és un exemple de l 'excedent que els Jocs han donat a la ciutat en un camp específic i en un camp que té valor economic i valor material. 34 La ciutat renovada ha comen9at el nou curs en un clima ambivalent: satisfacció per l'exit olímpic i perla projecció de Barcelona, preocupació per la situació internacional de l' economia. S'ha posat una atenció excessiva, potser, en el que passara, després del 92. El 1992 ha estat l' any més important d' aquest segle per a la ciutat. Els seus efectes no poden deixar de ser duradors. És una realitat que ja podem comen9ar a constatar. No podem pensar que el dia després tot canvia. Hi ha hagut una situació recessiva molt important a Europa, que ha afectat logicament Espanya, davant la 35 �qual Barcelona s'ha trobat més preparada, i no menys, que altres ciutats. No hi ha cap raó per pensar que aquest retard ens ha d'agreujar la crisi. Al contrari. Barcelona, coneguda i projectada com a ciutat dinamica i potent, la ciutat on s 'han fet les inversions i operacions públiques en infrastructures urbanes més grans d 'Europa, la ciutat de la qual parlen amb interes els inversors. Barcelona pot sortir abans de la crisi que altres ciutats. Tenim els elements per aconseguir-ho, ja que és una ciutat més acabada, més equilibrada, més ben equipada, més accessible i ben comunicada, que es disposa a treballar amb la confiam;a de l'exit obtingut, amb unes possibilitats de creixement i de superació que les dificultats economiques internacionals que es van concretant també al nostre país no acaben de rebatre. I encara que en els darrers mesos del gran any s 'estén un cert pessimisme, una certa psicologia de crisi, hem de reiterar la nostra invitació a mantenir i renovar la il.lusió i l'esfor~ pel futur, fent ús del clima de confian9a i d' autoestima generat per l' exit del 92. La ciutat que exporta la seva "enginyeria urbana" a Europa i America, que és el model per als Jocs d' Atlanta i eventualment de Pequín, Sidney, Manchester o Berlín, l' any 2000, i que els ven la seva enginyeria informatica, que lidera el moviment europeu de ciutats, que prepara noves inversions de transformació urbana (Diagonal Mar) i d'infrastructura cultural. La Barcelona que es presenta al món modestament pero de manera efica9 amb el seu butlletí quinzenal, el Barcelona Bulletin, que és enviat a una llista d'adreces important arreu del món, a totes les ambaixades espanyoles, per descomptat, pero també a tots els corresponsals i amics de Barcelona, empreses i autoritats. No és una despesa molt gran i, tammateix, és d'una eficacia considerable. Hem de vendre, vendre i vendre la marca "Barcelona". Les notícies de Barcelona, fins i tot en el context de la crisi economica, són bones, són positives, perque la ciutat esta en una posició, dins aquesta situació, relativament millor. De vegades, el clima de pessimisme es transmet exageradament, dels uns als altres, de la política a la societat, a través dels mitjans. Nosaltres convidem tothom a col.laborar amb la ciutat en l 'explotació de l' exit, a promoure una informació positiva, sense menystenir la independencia de cadascú, i menys de la dels mitjans. Una apel.lació a evitar la temptació del negativisme fücil. Fer-ho, admetre aquest negativisme, també seria admetre que aquells que més van cridar quan les coses anaven bé i més entusiasmats estavem, ara fossin els que també s 'estusiasmessin en la negativitat. I aixo és una cosa que no podem acceptar fücilment. Que va passar? La crisi va comen9ar a sentir-se més tard a Barcelona. Tot aixo ho tenim guanyat d' entrada. Seria ridícul, a més de negatiu, que ens entestéssim en una dinamica exclusivament pessimista, quan en els palsos més importants es reconeix i hi ha interes per la for9a i les possibilitats de Barcelona. 36 37 �Per tant, jo aquí faig una crida a evitar el masoquisme i la cultura de la queixa i del patiment sistematic. Hem sentit massa, des del 86, aquells que primer patien perque no seríem capa~os de fer els Jocs ni la transformació de la ciutat; que, l' any passat, veient que havíem pogut, patien perque duraria tan poc; aquests mateixos que ara, després d'haver anat tan bé, només pensen en la crisi. Una crisi que, de tant parlar-ne, potser sembla més forta del que és en realitat. Tots els indicadors, i no us cansaré amb números, ens diuen que les coses són millors del que la gent pensa, o del que tendim a pensar en les converses superficials. Estem en aquesta situació que ja l'any 84 vam haver de denunciar, que descrivia tan bé el premi Nobel d'economia, Kenneth Arrow, quan deia que hi ha una crisi quan justament la gent pensa que les coses són pitjors del que objectivament són i, per tant, no fa els calculs sobre la realitat sinó una mica per sota. I en aquest moment, deia un economista catala i amic meu, García Durán, la feina dels economistes, la feina dels homes públics, és precisament trencar la uniformitat. Ser heterodoxos envers aquest pessimisme i, tot dient la realitat, situar el llistó més amunt d' alfa on el posa la gent. I el mes de desembre, hi ha hagut fins i tot una certa superació del final del 92 sobre el final del 91. La davallada es va sentir pero res no indica en aquest moment, ni en tenim certesa, ni és científic ni és seriós de dir, que ha de continuar la situació de recessió. L 'ocupació hotelera, amb una capacitat que s 'ha incrementat en 1,6 o 1,7 cops, respecte a fa quatre anys, es manté en un 60 per cent el mes de novembre. El 60 per cent d'ocupació, que és normalet tirant abo, amb un 60 o un 70 per cent més de places hoteleres per oferir. El moviment de l'aeroport ha arribat als 10 milions, els somniats deu milions de passatgers, aquest any. Havíem pensat que en serien 8, quan es va planificar, i que l 'aeroport podia durar més anys, evidentment, perque esta planificat pera 12 anys. I compte, que amb el TGV d'en Borrell ens trobarem que l'any 2000 -no l'any 2002, abans probablement- estarem a mitja hora de Girona. El TGV no es fa per anar a Girona, pero hi parara i en mitja horeta tindrem un altre aeroport. Els indicadors ho diuen. L' ocupació hotelera va tenir una sotragada important tot just després dels Jocs. Com en tantes altres coses, el mes de setembre es va passar malament, fins el 15 d'octubre, potser, i a final d'octubre es va recuperar. El mes de novembre, les xifres canten, es va arribar a un nivell d'operacions semblant al de l'any anterior, en molts casos. L'activitat de congressos pera l'any 93 -ha sortit en els mitjans de comunicació d'aquests últims diesés la maxima d' aquests darrers anys. Els congressos celebrats a la Barcelona del 92 han estat aproximadament 315, amb un nombre de delegats de 81.920, xifra que curiosament és més baixa que la del 91, per diversos motius -entre altres perque no es comptabilitza aquí tot el període olímpic. Pero és que la previsió de congressos peral 93, que encara és provisional, se'ns en va a 76.505; i sumant-hi la probabilitat de congressos que estan emparaulats es pot preveure que la xifra se situara entre les 120.000 i les 140.000 persones. 38 39 �És adir, no estem en una situació, repeteixo, en que les dades ens diguin que cal ser pessimistes. No cal ser pessimista. Es pot ser pessimista, si es vol, pero cap raó no indica que se n 'hagi de ser. 1 aleshores nosaltres pensem el que es deia de l' any 86 cap aquí, que tot havia d'anar malament. Quantes vegades no ens hem sentit a dir aixo que ara ens sentim a dir, que les coses sortiran malament? Qui no se'n recorda de la pluja, que havia de venir i que va venir? De la calor, que és el pitjor de tot, ja ho sabeu? De la pesta equina, que havia d'invalidar els Jocs? De la invasió policial? Perque els Jocs podien sortir bé pero aixo seria una presó. Del caos del transit? Perque, és clar, de l'organització potser se'n sortiran, pero i el transit de Barcelona, com anira? Les obres inacabades, quan s'acabaran? Les banderes, que totes havien d'anar a l'inrevés. El desastre de l'esport espanyol, perque l 'organització podía ser bona, pero l'esport seria un fracas. L'espanyolització de Catalunya gracies als Jocs. Les papallones a l'estómac del senyor Gunnar Ericsson, que era el nostre controller, o sigui, el representant del Comite Olímpic Internacional aquí per veure com ho feiem. 1 la Pota Sud, el Metro de Montju'ic, el Funicular, la Pota Nord i el Nus de la Trinitat. .. Qui no recorda el patir de les obres constants, les desviacions, la falta de retols -sempre dramatics, sempre inexplicables-, la petita delinqüencia? "Oh, és que no hi haura terrorisme pero ens robaran la cartera. Com quedarem davant els estrangers?" 1 qui no recorda, i posem-nos seriosos, ETA? Els terribles mesos de final del 91 i de principi del 92? Els mesos d'Urrusolo, dels crims de Carles 111, de Vila-ViIa, de la Caserna del Bruc, un darrera l 'altre. 1 ho die en el context de dir quantes coses no s 'han dit o no ens hem sentit a dir, perque aquí nosaltres vam dir, recordeu-ho: aixo és el pressing d'ETA per aconseguir d' acomplir la seva promesa als presos. El 92 sera l 'any de la llibertat, va dir ETA als seus presos: "Confieu, perque el govern espanyol estad1 en una posició de debilitat, no es pot permetre un accident durant els Jocs i per tant aconseguirem una negociació i aconseguirem el vostre alliberament". Es va dir. I l'estament militar, i l'estament policial i l'estament polític van aguantar una estrebada que ara ens sembla llunyana pero que esta molt propera en el temps. Escolteu, que no ha passat un any, tot just! Dones allo que deiem era cert. 1 el Palau Nacional, que no es podía acabar? Quants títols no hem escrit o no hem llegit dient que no s 'acabaría? Quants hotels no s'havien d'acabar? Pot ser que, de vegades, la funció que tenim els polítics i els mitjans, tots plegats, sigui la terapeutica de reflectir l'angoixa de la gent o d'alguna gent. 1 els dictamens sobre la impossibilitat de les obres, les migracions excessives. Havia de venir, una altra vegada, com en els temps del marques de Foronda, tot Múrcia a fer el tramvia, en aquest cas a fer els estadis. 1 Catalunya, per descomptat, pobreta, hauria de patir. I el ciment, no n'hi hauria. La maquinaria, tampoc. Va haver-hi moments que no n'hi havia, efectivament, ara ho podem confessar. Pero es van superar. 40 41 �Aquí va haver-hi puntes en que hi va haver dificultats, pero evidentment no pas allo que se'ns havia promes, en tons molt negres, amb dictamens molt científics. Els enginyers, com que no n'hi hauria prou, els hauríem de pagar caríssims i portar-los de Fran9a. La invasió d'arquitectes estrangers seria definitiva i els d'aquí es quedarien tots sense feina. I els hotels, no se n'acabaria cap. Ja n'hi ha quatre: el Juan Carlos I, el Barcelona-Sants, el Feria i el Plaza. S'estan acabant el de la Vall d'Hebron i l'Apolo. I els altres dos no tenen permís d'Urbanisme: el de la Residencia Militar, no sé ben bé per que, i el de l'antiga estació de Rodalies, per qüestions més complicades. I jo cree, resumint, que hi havia un problema: decidir, en aquesta ciutat, per on fallavem, que passava. No teníem oferta o no teníem demanda? Era un problema d 'oferta, ara ho sabem, perque com més oferim més ens de manen. Aixo passa amb tot. Passa amb el transit, passa amb els hotels, passa amb les sales de congressos. Es demostra que una estirada forta, en la qual una ciutat s 'ofereix al món amb potencia, com nosaltres hem pogut fer d'una manera franca, d'una manera directa i amb qualitat, crea la seva propia demanda, que en el fons existeix pero esta adormida, que no es coneix. mesos. Amb titulars i amb editorials i, en fi, amb declaracions deis polítics. S 'ha aconseguit. Hi ha més línies de tot, telefüniques, de connexió internacional; hi ha una potenciació immensa de la capacitat d'intercomunicació d'aquesta ciutat amb més línies aeries, per descomptat. Hi ha mol tes més oficines, n 'hi ha moltes més en oferta, i els preus d' oferta de les oficines, com és logic, cauen. Que és dolent, aixo? És dolent que caiguin els preus de les oficines? Que no havíem dit que aquesta ciutat era la ciutat més cara d'Europa? Que no insistíem que aquí no s 'hi podia viure, perque justament Hogar una oficina era tan car que no venia ningú? Siguem coherents. Ara han baixat els preus de les oficines i ens n'hem d'alegrar. Que és el que ens podria fer patir? Ens podria preocupar que aquells que posseeixen aquests actius immobiliaris patissin per la manca de demanda i entressin en una situació economicament de fallida o de suspensió o d' enorme dificultat que es traslladés a la ciutat. De que depén que aixo succeeixi? Mireu, <lepen basicament de la solidesa dels nostres operadors, d'aquells que posseeixen oficines. I jo us die que els operadors immobiliaris en oficines de Barcelona són forts, són molt forts. Potser patiran més alguns en el sector vivenda. Escolteu: el preu dels hotels, diguem-ho clarament, ha baixat de 30.000 pessetes a 16.000, cinc estrelles. Bé, no és aixo el que volíem? Que heu vist algun titular que digui "per fi han baixat els hotels de 5 estrelles a 16.000 pessetes"? No, no ho sentireu perque resulta que aixo no és un exit; pero és allo que hem estat demanant durant Aquest matí passava, des de la Diagonal avall per la banda de Winterthur, aquest monstre fantastic que s'ha creat a la Diagonal, en qualitat arquitectonica, el Rockefeller adormit, que li diuen els arquitectes. I després he anata petar, Numancia avall, a la pla9a deis Pa!sos Ca- 42 43 �talans i avall per l'eix de Tarragona i tot esta acabant-se. 1 jo us die que aquesta gent aguantaran. bar en aquest moment, i un d' ells, no em puc estar de dir-lo, és la inexistencia d'escandols. Aguantaran perque són forts, i són forts perque han guanyat diners, diguem-ho tot. Perque aquesta ciutat ha donat diners als qui els han sabut guanyar. 1 aquesta gent, per tant, aguantaran el shock, baixaran preus, aguantaran un temps i agafaran la represa i vendran. 1 la ciutat no se 'n sentira. Sí que sentira una menor intensitat de la demanda, una vivencia menys forta durant aquest temps, pero no té perque enfonsar-se ningú en aquest sector. Aquest matí l 'Emic Truñó em deia al meu despatx: "Per aquesta taula, directament o indirectament, han passat 900 mil milions en cinc anys". No hi han passat, ja m 'enteneu. En Truñó volia dir que les inversions totals que s 'han fet en aquesta ciutat en aquests cinc anys, que portaven el nom d'olímpiques, han tingut aquest valor: privades, públiques, de l'Estat, del Holding, etcetera. 1 encara hi podríem afegir el pressupost del COOB, de 180.000 milions, en especies i tot. Per tant, un bilió de pessetes administrades durant quatre o cinc anys, i no hi ha hagut cap problema. D' altra banda, nosaltres que volem des del punt de vista urbanístic? Volem que el 93 sigui l' any de la frenada de la terciarització de l 'Eixample. Volem que aquí s'hi pugui viure. Quan s'hi podra viure? S'hi podra viure quan els plans del nostre coordinador d'Urbanisme de fa vuit anys, en Joan Busquets, es compleixin. 1 quins eren aquests plans? Deu noves arees de centralitat: l'eix Tarragona, el carrer Marina, Ildefons Cerda, DiagonalCarretera de Sarria, dalt de tot de la Diagonal, Nova Icaria, Renfe-Meridiana, Sagrera, etcetera. Que passa en aquest moment? Passa que l 'Eixample deixa de ser tan enormement prohibitiu per als que hi volen residir, perque justament les oficines tenen altres llocs per anar. 1 per tant el preu de l'habitatge comen9a a ser una mica més accessible. Per tant, estem seguint l'única via possible per a una seriosa no terciarització total de l'Eixample. Per una vivificació de l'Eixample com a barri i com a cor de la ciutat. En fi, jo cree que hi ha altres factors que cal esbom- 44 Un cop, sopant a l'Escala, amb aquesta ironia dels empordanesos, el propietari, al final del sopar, quan hi ha una mica més de confian9a, em deia: "Escolti, voste m' explicara a mi el que realment esta passant; a Madrid, tots sabem el que passa a Madrid, hi ha el Guerra, el germa del vice-president -fa dos anys d'aixo -; a la Generalitat, hi ha el Prenafeta, amb tots aquests problemes que ha tingut. Voste em vol fer creure a mi que amb tot aixo del COOB i dels Jocs Olímpics i els diners que s'hi remenen, no tenen marro?" Dones no hi ha marro. No hi ha marro, no hi ha hagut marro. Hi ha hagut una bona administració d'un bilió de pessetes, neta i polida. Es poden administrar els diners sense marro. De vegades sembla, dones, que el pessimisme l 'hem creat una mica entre tots, per deixadesa o per voluntat i que arriba a nivells molt alts. Jo cree que no es pot oblidar, i que és quasi obligatori recordar que el 92 ha estat 45 �un any, un conjunt d 'esdeveniments que, més que cap altre, ha servit per projectar el futur de Catalunya i per fer coneixer el nostre país, la nostra identitat i la nostra llengua arreu del món. 1 que no es poden oblidar els efectes positius de la més gran oportunitat de promoció que mai no han tingut una ciutat com la nostra ni un país com el nostre. 1 finalment, i acabo. Quart capítol. L'estat de la ciutat i objectius per al 93 Amb la reafirmació de l' esperit del 92, com a fórmula de cooperació institucional per als nous reptes de Barcelona i Catalunya, considero indispensable que l 'Estat, la Generalitat i l' Ajuntament, amb el sector privat, renovin la seva col.laboració, sobre la convicció compartida que els Jocs no han estat un parentesi en la vida d'aquest país, sino també el primer pas per a un nou model de relació entre les administracions públiques. És evident que no tots els grans objectius per al 93 tenen la grandesa dels del 92: - Austeritat (compte ambles tergiversacions! Austeritat com a estrategia, no com a emergencia); preocupació per l'ajust, per l'equilibri, per evitar la desigualtat, per protegir el medi. -Urbanitat i civisme en la vida i en l'ús de la ciutat, en la convivencia entre les persones i en l'ús dels vehicles. -Promoure i defensar la tranquil.litat social, defensant el respecte de les minories, combatent els brots de 46 racisme i, al mateix temps, tractant de definir la capacitat d'acollida i integració de Barcelona. -Circulació més fluida i més disciplinada, perque ara tenim legitimitat moral per reclamar-ho, des d'unes infrastructures molt més potents; possibilitats d' aparcament segons la necessitat i el cost; i potenciació definitiva del transport públic com el propi de la ciutat, com el més propi de la ciutat, continuant la millora de la qualitat -a nivell i a vegades per damunt de la mitjana europea- i l 'adequació de les tarifes -encara per sota d'aquesta mitjana i sobretot del cost real. -La Línia 2, en obres, que dura el Metro a Montju"ic, finalment, i posteriorment, esperem, a Pedrosa, és el preludi del que ha de ser un nou Pla de Metro i de transport públic per a tota la regió metropolitana. -Urbanisme de cicle llarg: el reequilibri intern de Barcelona i la rehabilitació i millora dels seus barris més degradats és un procés comen~at abans del projecte olímpic i que ha de continuar més anys. Cree que cal destacar l 'exit creixent, en aquest sentit, a Ciutat Vella; exit que ens costa sang cada dia, i suor i llagrimes, de vegades, pero que hi és, d'una manera incontestable. Tenim sectors d'aquest urbanisme que no milloren. Tenim, dins d'aquesta estrategia, tactiques perdedores; tenim trossos de ciutat que no van bé i per tant aquí haurem de situar les nos tres prioritats el 93. Hem d'insistir en la política tradicional d'equilibri urba, de millora dels barris, de dignificació de la periferia, de creació de centralitats. Hem de donar una resposta als problemes dels tres 47 �o quatre barris que més senten encara el caracter periferic, per dir-ho així, que són el tres barris del darrera de Collserola i l'últim deis d en\:ª· És a dir, Roquetes Altes, que és el d'aquesta banda i que té realment difícil l'accés, Torre Baró, Ciutat Meridiana i Vallbona. Aquests són barris que la nostra millora no ha millorat, quasi <liria que al contrari. El tram 10 del Cinturó, l' enlla9 amb les autopistes de Girona i de Sabadell ha afegit encara una altra barrera a la divisió que hi ha entre Vallbona i Ciutat Meridiana; en tot cas, a la sensació d'aquests barris d'haver de passar per un tub per entrarhi, per tant, amb una certa sensació d'indignitat que hem de combatre amb inversions i amb intel.ligencia. Que cal combatre, d'altra banda, amb l'acord de la RENFE, amb la qual estem treballant per a la construcció d 'una nova estació; l' antiga estació de Torre Baró, que ara sera més aviat Torre Baró-Ciutat Meridiana, perque sera molt més a prop del que se'n diu la pla9a Roja, la pla9a gran de Ciutat Meridiana. Pla\:a en la qual !'empresa que presideix en Joan Torres és a punt de comen9ar, el mes de mar9, un gran aparcament subterrani i que per tant guanyara la dignitat que no ha tingut mai. El mateix podríem dir, com he esmentat, d'algunes parts de la Ciutat Vella, l 'estimadíssima Pla9a Reial, que és com un termometre dels nostres problemes. Nosaltres hi mesurem els problemes de la marginalitat, de la droga, de la petita delinqüencia, de la immigració, en fi, de les onades de més i de menys immigració. Els urbans de la pla9a Reial us ho dirien de seguida, no cal mirar estadístiques. A la caserna de la Guardia Urbana, i de la Policia, per descomptat, ho saben perfectament. 48 Aquesta tensió, aquests filtres de la ciutat, que són les parts més exposades a la marginalitat, a la novetat, a la diversitat, a la miseria i als problemes, moltes vegades ens donen la temperatura del que és la situació internacional. És a través d'aqueste vísceres de la ciutat, que jo en die de vegades, d'aquest fetge, d'aquest ronyó que filtra els problemes de la societat internacional, que provenen de molt lluny, com de vegades podríem saber que esta succeint a Romania o al Marroc. Per tant aquí hi hem d' aplicar estrategies particulars. Estem pensat en estrategies que porten la tecnica del Pla Estrategic -que tants de beneficis ens ha donat des del punt de vista de ciutat en conjunt, i en Francesc Raventós d'aixo en sap molt-, en portar-les a punts concrets de la ciutat que cal endre9ar, com si fos la casa d'un mateix, abastables. No un barri, menys d'un barri; aquell conjunt d'illes de cases que tenen un mateix problema d'aparcament, en tots els casos, de neteja, molt sovint, de seguretat, algunes vegades. Solars abandonats, perque la nostra legislació en aquest terreny és absolutament inefica\:; encara no s 'ha creat el sistema per combatre la incúria en el manteniment de solars o edificacions antigues, en barris de vegades no tan antics. Davant de casa deis meus pares, al barri de Sant Gervasi, podeu trobar solars abandonats i podeu trobar portes de fusta que daten del moment que jo vaig néixer, fa 52 anys. Encara és la mateixa porta i al darrera, no hi ha les mateixes rates, sinó unes altres, segurament. No hi ha uns sistemes urbanístics, des del punt de vista legislatiu, prou potents i per tant haurem de fer 49 �plans estrategics de territoris molt petits. Microplans, que ens agradaria poder compartir amb ciutadans que vulguin fer-ho. Ciutadans provinents del camp de l' empresa, de la professionalitat o simplement de l 'acció cívica o de les associacions que vulguin posar en comú l' acord de diversos agents, actors, capas;os de millorar un entorn molt definit, molt concret, un conjunt de carrers o un conjunt d'illes de cases, i fer-ho amb el suport de l' Ajuntament i amb la presidencia del president del territori, que és el Regidor President del Districte, en qualsevol cas. A tot aixo hi haurem d'afegir, evidentment, la cultura. Per a nosaltres, la cultura, el 93, passa al davan t. Hem tingut el preludi d'un debat cultural profund, que em penso que indica l' interes apassionat d' aquesta ciutat, afortunadament, per la cultura com a fenomen urba, com un element ciutada. La gent d'aquesta ciutat no és indiferent a la cultura i es baralla per un director o un projecte del Museu d' Art Contemporani, suposem. Em sembla magnífic. És la millor de les notícies que aquesta ciutat pugui tenir ja aquests debats. Nosaltres hem encetat, amb !'excusa de l'any 92, tota una colla d'infrastructures de caracter cultural molt importants i les tirarem endavant. Les tirarem endavant al ritme que les administracions en aquest moment poden raonablement actuar, pero les tirarem endavant, no hi haura cap d' aquests projectes que quedi adormit. Completant aquest important espai cultural, el Teatre Nacional, al costat, finalitzara les obres l'últim trimestre del 1995. Quant a la nova Biblioteca Provincial s 'han iniciat els tramits per construir-la, en conveni amb el Ministeri de Cultura, en els terrenys situats a la intersecció del tram sud de la Meridiana amb l 'anell de Glories. Durant l'any 93 s'iniciaran també -aixo no és de caracter cultural, pero hi esta lligat- les obres als antics terrenys de l'Olivetti, impulsades pel Consorci de la Zona Franca, que ha tingut un paper enormement meritori en el rellans;ament de tota aquesta part de Barcelona. Aquestes obres, i l'acabament de l'anell de Glories, deixeu-m 'ho dir en un parentesi, impulsaran definitivament la prolongació de la Diagonal fins al mar. Pero tornem a la cultura. L 'Arxiu de la Corona d' Aragó, situat a la cruilla del carrer Marina amb Almogavers, finalitzara les obres al llarg d'aquest any, practicament estan acabades. Al costat, a l' antiga Estació del Nord, ja funcionen la nova Estació d' Autobusos -no l'hem inaugurada, pero ja funciona- i la gran nau central destinada a esdeveniments col.lectius i probablement esportius. L' Auditori té !'estructura i la caixa de l'edifici practicament acabades. S 'esta treballant amb la idea de celebrar-hi el primer concert !'octubre del 94, que seria el cinquantenari de la creació de l 'Orquestra per en Toldra. En l' ambit del que era l' area olímpica de la Diagonal s'han iniciat els projectes pera la construcció d'un centre de convencions, impulsat per la iniciativa privada, que demostra, a més, que els operadors terciaris i hoteler que tenim aquí, si no tenen feina se la aben buscar. És evident que estan di posats a crear l 'urbani me que ha de portar més activitat. 50 51 �En l'ambit de l'area olímpica de la Vall d'Hebron, tenim els projectes d'utilització definitiva de la Torre Llussana i del Pavelló de la República. A la zona portuaria, en les properes setmanes hi ha la inauguració de l'edifici del Portal del Mar, sobre els magatzems ja restaurats. I al llarg de 1993 l'acabament de les intervencions al Moll d 'Espanya si no hi ha cap contratemps. La finalització del World Trade Center, amb la reordenació del Moll de Barcelona, esta prevista per al final de l' any 1994 -si el president del Port no em correge1x. Esta molt avarn;at el procés de reutilització de les Llars Mundet coma dependencies de la Universitat de Barcelona, que reafirma el procés de reequipament de tota l'anella de les rondes. Funciona ja també la Torre de les Heures. La Universitat Pompeu Fabra ha adquirit l'Edifici de les Aigües, al carrer Wellington, aquesta mena de catedral de totxo o de mesquita de totxo magnífica, i junt amb els antics terrenys militars i els de l' antic Mercat del Peix configuraran el carrer Wellington com un eix d' equipaments. En el procés de planificació dels terrenys sobrants de les rondes, s 'esta estudiant la possibilitat de construcció de residencies per a estudiants. Les obres van tenir un problema de canvi d' empresa, ara fa sis mesos, pero ara no són justament cap problema. Les obres van bé. Som nosaltres qui ens hem de posar d'acord sobre com s'ha de farcir aquest edifici, que hi hem de posar i com. I em penso que la manera de ferho sera tomar al punt zero, a l 'statu quo ante amb certa tranquil.litat. Allü que havíem <lit que faríem abans de comen9ar a discutir tant i tant, segurament és el millor punt de partida per a la represa del Museu d' Art Contemporani. Em refereixo tant a la qüestió de quan ha de comen9ar coma qui ha de ser-ne el director, coma qui ha de ser-ne l'assessor, coma qui ha de fer les compres i quin tipus d'orientació ha de tenir. Jo em penso que en aquest tema la polemica ha estat una gran flamarada, que ha deixat els seus resultat positius, i estic quasi segur que ningú, cap dels actors en presencia, no es negaria a tomar a engegar sobre aquesta base del que havíem quedat al principi. Les obres del Centre de Cultura Contemporania de la Casa de la Caritat s' acabaran abans del final d' enguany, jo cree que el mes d'octubre es podria inaugurar, pero segurament no es fara fins al mes de desembre per una questió d' estrategia i de calendari de la Diputació i de l 'Ajuntament. Les obres del Museu d'Art Contemporani s'acabaran l'últim trimestre de 1994. Aixo és el que esta previst i no té perque no complir-se. No hi ha cap relació entre la discussió a la qual abans he donat la benvinguda i el ritme de les obres que continua, i continua molt bé. Ja sabeu que a la planta baixa del Centre de Cultura Contemporania hi anira, per un acord que estan portant a terme l' Ajuntament i la Diputació, que ha impulsat aquest magnífic projecte la part moderna del Museu d'Historia de la Ciutat. Ésa dir, que el conjunt dels museus d 'historia antiga -i del Museu Diocesa juntament amb el Frederic Mares, les excavacions romanes i tot 52 53 �aquest conjunt de la Barcelona classica, gotica i renaixentista- s' acabaria en el temps amb Ildefons Cerda; i el museu d'historia de la ciutat moderna, des de Cerda fins avui, estaria justament a la planta baixa i part dels soterranis de la Casa de la Caritat, amb una extensió d' aproximadament 2000 mil metres quadrats. Les obres de la segona fase del Museu Nacional d 'Art de Catalunya s 'es tan programant correctament, no tenen tampoc perque retardar-se. La col.lecció Thyssen es podra instal.lar, espero, aquesta primavera. Cree que és dema, 14 de gener, quan es reuneix la Fundació Thyssen a Madrid per aprovar, justament, un petit canvi en els convenis inicials, en virtut dels quals Barcelona passa a ser lloc d'exposició del conjunt de la col.lecció, per tant amb la possibilitat d' aconseguir el maxim de beneficis de contemplació d' aquesta magnífica col.lecció. Em penso que no és cas que m'estengui més en aquest punt, pero sí que quedi ben ciar que els projectes culturals han de fer d'aquesta ciutat -i ens equivocaríem molt si no ho féssim- la ciutat interessant que la gent voldria trobar, les infrastructures i la publicitat que hem creat. punt de vista, sigui d'alt nivell. També en aixo, jopenso, hem d'aprendre la lli9ó que abans hem apresen altres terrenys; i és que la quantitat i la qualitat van juntes, que la quantitat d'esdeveniments culturals dónala qualitat, que en una ciutat hi ha redundancia. Que les ciutats no són exclusivament economía, que hi ha d'haver una certa reiteració, que de vegades pot semblar, a un programador ingenu, innecessaria, i que, tanmateix, és el que dóna a la ciutat el caracter de metropolitana, precisament. El fet de poder escollir és el que crea la llibertat urbana i la competencia. És un escreix que s 'ha de pagar i que la societat paga. 1 que es poden demanar comptes per tenir-lo. Jo sempre die que a Nova York en la mateixa conferencia que a Barcelona hi ha molta menys gent que aquí. Quan va un premi Nobel a Nova York, com el senyor Leontiev, hi haura set persones. Aixo no és cap fracas , és Nova York. Aquell dia hi havia el senyor Leontiev, pero segurament també hi havia el senyor Arrow o qualsevol altre premi Nobel que parlava en un altre lloc i hi havia vint mil coses més que eren difícils de seguir. Aixo no és una malversació. La nostra prioritat en la cultura és aconseguir que realment Barcelona atregui amics, visitants i curiosos d'arreu del món perque el que hi passi, des d'aquest En tot cas, insisteixo: no oblidem que l' any 93 ha de ser el que entronitzem com l' any de la cultura, en les condicions economi ques que sigui. Donant una més gran austeritat, donant una més gran modestia en els ritmes, pero l' any de la cultura, l' any de farcir el gall, l' any de donar com a ciutat tot allo que la gent espera de nosaltres que donem en el terreny, justament, de la respiració de la ciutat, que és la creació cultural, en definitiva, la creativitat. 54 55 En una ciutat la gent hi vol trobar a més d'escenaris, esdeveniments; a més d'infrastructures basiques i de serveis elementals, arguments. Aquesta ciutat ha sedu'it perque l'escenari era immillorable, perque el que hipassava era interessant, i la cultura és aixo. �I cree que sent l'any Miró i l'any del centenari d'en Riba i d' en Foix i d 'en Mompou, estem perfectament equipats des del punt de vista sentimental per enfocarho d' aquesta forma. Cree que aixo no es pot separar del nostre missatge educatiu i que, per tant, l' any 93 ha de ser l 'any del Patronat. Ha de ser l' any del Patronat Escolar, del retoro a la fórmula -un Patronat o un Institut, no discutirem pas pels noms-, a una fórmula que la ciutat vol, que la ciutat necessita i que ningú, cree, no esta autoritzat a deslegitimar. Es podra dir que no és el moment --cosa que rebatrem, perque ja fa deu anys que ho esperem-, es podra dir que les coses s'han de fer d'una forma o d'una altra -i estarem disposats a fer-les de la forma que calgui. Hi ha un nou conseller en aquesta materia i la nostra regidora esta ben disposada a discutir amb el nou conseller totes les hores que calgui sobre aquest tema. Partim d' aquí per fer que Barcelona sigui la ciutat no capital -vull dir no capital d'Estat, sí capital d'una cultura, sí capital d'una nació, capital d'un país, capital d'un sentiment, d'una llengua, d'una tradició molt forta, pero no capital d'Estat- més gran d'Europa. Barcelona és la ciutat no capital més gran d'Europa, ja ho és ara. Pero també volem que sigui la millor. O almenys una referencia per a totes les ciutats que són com nosaltres. Nosaltres hi creiem en aquestes ciutats i creiem, a més, que el futur d'Europa <lepen en molt bona mesura de com funcionen. Aquest és el missatge de Barcelona pera l'any 1993. Moltes gracies. Perque no es podra dir que les escoles de Barcelona que han estat la base de la nostra renovació pedagógica, que ha estat la tradició que ens ha dut, quasi <liria, des d 'un punt de vista de país, alfa on som, i de ciutat alla on som, no pugui tenir una sortida d'un bon encaix institucional entre l' Ajuntament, la Generalitat i l'Estat, que en aquest cas cree que hi té molta menys part perque es tracta d'una transferencia ja produYda. Per tant, l'any de la cultura i l'any de l'educació. En definiti va, jo cree, resumint, que enfoquem l' any 93 des d'una posició d'una certa fon;a. Els barcelonins hem jugat el partit més important d'aquest segle i l'hem guanyat. I l'hem guanyat davant tot el món, que és el millor notari. 56 57 �/ Index onomastic Abad, Josep Miquel, 17 Acebillo, Josep Anton, 17, 21, 25 Aiguader, Jaume, 24 Ainaud, Manuel, 24 Aliana, Simó, 23 Alibés, Josep Maria, 25 Amat,Jaume, 17 Armet, Lluís, 25 Arrow, Kenneth, 38, 55 Aulenti, Gae, 20 Baulies, Jordi, 25 Benach, Joan Anton, 18, 25 Bofill, Juan, 17 Bohigas, Oriol, 17, 25 Boixadós, Ramon, 17 Borrell, Josep, 39 Botella, Miquel, 17 Bueno, Guillermo, 23 Busquets, Joan, 25, 44 Cáceres, Rafael, 17, 25 Capmany, Maria Aurelia, 25 59 �Carceller, Antoni, 23 Cerda, Ildefons, 53 Clasca, Joan Ramon, 17 Clos, Joan, 23 Companys, Lluís, 30 De Janer, Enrie, 25 Delors, Jacques, 26 Domingo, Pere, 23 Duran, Ferran, 17 Ericsson, Gunnar, 40 Família Reial, la, 30 Femández de Castro, Manuel, 25 Ferran, Jaume, dr., 23 Figueras,Francesc, 17 Florensa, Adolf, 25 Foix, J.V., 55 Fonollosa, Joaquim, 17 Fonseca,Manuel, 17 Fontana, Pedro, 17 Fom,Manuelde,25 Fornas, Rosa, 17 Foronda, Marques de, 41 Foz, Amadeu, dr.23 Fura dels Baus, La, 16 Galí, Beth, 17 Galmés, Francesc, 25 García Duran, José Mª, 38 Garriga, Pep, 25 Gras, Jordi, dr., 23 Guerra, Juan, 45 Guillamet, Jaume, 18 Laviña, Juli, 17 Leontiev, Wassily, 55 Llop, Josep M., 25 Luchetti, Antoni, 25 Lumbierres, Miquel, 25 Mackay, David, 17 Maragall, Emest, 25 60 Martorell, Artur, 24 Martorell, Josep M., 17 Marull, Josep, 23 Mascaren, Ferran, 25 Mata, Marta, 24 Millet, Lluís, 17 Miró, Joan, 55 Miró, Pere, 17 Molina, Joan, 23 Moll, Aina, 32 Mompou, Frederic, 55 Monclús, Adolf, 17 Morales, Alfred, 17, 25 N adal, Joaquim de, 23 Ochoa, Bemat, 17 Olivella, Josep M., 25 Olmedo, Ismael, 25 Pagonabarraga, Martín, 25 Palomar, Manuel, 23 Papa, el, 31 Parpa!, Jordi, 17 Permanyer, Lluís, 18 Pemau, Josep, 5 Pi i Sunyer, Josep Maria, 25 Prenafeta, Lluís, 45 Puigdomenech, Albert, 17 Raventós, Francesc, 49 Rei, el, 30 Riba, Carles, 55 Ribas, Manel, 21 Ribé, Manuel, 25 Roldán, Santiago, 17 Rubió, Joan, 25 Rubió i Tudurí, Nicolau M., 25 Samaranch, Joan Antoni, 27 Sanmiguel, Carme, 17, 25 Scholz, Victor, 25 Secretari General de les N.U., 31 61 �Col.lecció Alcaldia Sensat, Rosa, 26 Seró, Ramon, 23 Serra, Ernest, 17, 20 Serra, J ordi, 20 Serra, Lluís, 17, 20 Serra, Narcís, 20 Serra Martí, Josep Maria, 20 Serra, Oriol, 20 Simón, Angel, 17 Sola, Bernardo de, 17 Solans, Pilar, 23 Steegmann, Enrie, 20 Subías, Javier, 23 Subirana, Antonio, dr., 23 Subirós, Pep, 18, 25 Toldra, Eduard, 50 Torres, Joan, 25, 48 Truñó, Enrie, 33, 44, 45 Tuñí, Manuel, 25 Turró, Ramon, dr. , 23 Urrusolo, José Luís, 41 Vaehier, Jaume, 25 Vegara, Josep Maria, 23 Vila, Josep M., 17 Vilaseea, Rafael, 17 Vintró, Eulalia, 24 l. L'estat de la ciutat, 1983-1990 2. La ciutat i els Comtes de Barcelona 3. Balan9 de l'any 1991. L 'estat de la ciutat 4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann, Pasqual Maragall i J acques Delors 5. Balan9 de l' any 1992. L 'estat de la ciutat 62 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1992 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-01-13 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Europa Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Description An account of the resource Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1992. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2723/19940119_EstatCiutat_PM_bd.pdf 43ebde4bc04b9aa0b5272f032b7fb295 PDF Text Text bé i que tot s' acabaria a temps, i també en parlava l' any passat en el balan~ que feia de 1992, l 'any olímpic. Aquests anys hi ha hagut exits, pero també alguna frustració. L'any 1984, !'alcalde mostrava les seves esperances que la Corporació Metropolitana continuaria, pero l' any 1987 reconeixia aquí mateix que aquest ens havia desaparegut. Hi ha projectes i idees que estan aturats, com és el cas de la Carta Municipal de la qual parlava fent balan~ del 1988, pero també hi ha moltes obres que s 'estan explotant i que són part de la ciutat, com per exemple totes les de remodelació i millora de Ciutat Vella. Bé, pero no sóc jo qui ha de parlar de Barcelona... per tant dono la paraula a !'alcalde, agraint-li novament la seva presencia un any més. 10 Conferencia de l 'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall "BALAN<; DE L'ANY 1993. L'ESTAT DE LA CIUTAT" �Moltes gracies, president del CoHegi i amic Pernau, per les teves paraules i per la teva presencia, avui, aquí. Vull parlar d'una colla de capítols, breument de cada un, pero de bastants capítols. 1 me n'excuso per avan~at. Vull parlar de la ciutat industrial; de Barcelona com a punt de referencia per a altres ciutats i a nivell internacional; de la continuació de la renovació urbana; de l 'Ajuntament per dins, no només de la ciutat que és l 'Ajuntament per fora. Haig de parlar d'un objectiu que és important per a nosaltres -per a tots els qui formem l 'equip que porta aquesta ciutat- i que és la necessitat d 'un dihleg a tres bandes en aquest país, entre els tres nivells d'administració, el local, l' autonomic i el central. Vull parlar de les nostres prioritats que són en aquest moment -i han de ser-ho necessanament- la promoció i la cultura. 13 �Vull parlar de l' any 94, del que nosaltres esperem del 94 com a any per al dialeg, l' any del dialeg. Potser l'únic any per al dfüleg d'aquí al 2000, si comptem que cada any hi haura eleccions i cada vegada més importants. No és que aquest any no n'hi hagi, n'hi ha unes de molt importants que són les europees, pero l' any 98 encara seran més importants. Sera segurament més difícil que el dialeg no vingui tenyit d'una característica electoral. Vull parlar finalment de poder local i d'escala global i dir unes paraules per acabar. Hi tornero a ser, com cada gener -i en fa onze, com ha dit el president del CoHegi-, aquesta vegada en un clima de recessió. Si l'any passat era per fer balan9 deis Jocs Olímpics, ara és per respondre una pregunta diferent: com esta evolucionant Barcelona després deis Jocs, enmig d' aquesta situació que és una situació de recessió economica. Ja avan90 que la resposta és positiva, des del meu punt de vista, malgrat totes les dificultats. Pero també vull dir que no estero passant balan9 tan sois a l' any de la recessió, a l'any posterior al gran any de Barcelona, sinó al primer any del futur de Barcelona. El balan9 de 1993, de fet, es podria sintetitzar en algunes frases que són molt ciares: • Barcelona ha fet front a la recessió. • Barcelona ha consolidat una nova manera de :funcionar. • La gent ha apres una nova manera de gaudir de la ciutat i aixo és molt important. És un intangible important. • Barcelona ha assegurat la continui:tat deis grans proj ectes urbans com Diagonal Mar, Barcelona GlOries, l' eix del carrer Tarragona, la pla9a Cerda o la Sagrera, que tot just arrenca. • Barcelona ha viscut un any de remarcable activitat cultural. • I Barcelona ha refermat la seva presencia en el món. El 92, ja ho hem dit moltes vegades, va justificar l'impuls que aquesta ciutat necessitava, que tots necessitavem per encarar el canvi de segle. I aquest impuls ens ha permes passar el 93 amb molta dignitat, com a ciutat, amb for9a i amb capacitat de superar molt positivament la recessió que, entre cometes, gracies als Jocs, també ens ha afectat menys. Gracies a la transforrnació que la ciutat va fer amb el pretext i el motiu del gran esdeveniment del 92. Gracies a aixo, la recessió ens ha afectat menys que a altres ciutats, com ara cree que podré demostrar. I sense joc brut. L' any passat ho vaig dir en el balan9; ha fet tot aixo, que val tant i tant -no cal que tomi a repetir les xifres- i no hi ha hagut negocis bruts. És a dir, no hi ha hagut corrupció, no hi ha hagut joc brut en un esdeveniment en el qual s 'hi han jugat molts interessos materials, pero s 'ha fet amb dignitat i s 'ha fet amb moralitat. I aixo era tan important com la finalitat mateixa de fer-ho bé des del punt de vista tecnic. • Barcelona ha mantingut les inversions previstes en el terreny públic i en el privat. Vull comen9ar dient -cree que puc dir-ho, malgrat tot, malgrat la recessió i el desanim massa generalitzatque Barcelona ha comen9at bé el seu camí del futur i que els objectius que ens hem marcat per enguany ens 14 15 �permetran de confirmar aquesta bona marxa del 93. Durant el 93, hem esdevingut un punt de referencia arreu del món. Proves de la bona evolució de la ciutat: l'any 93, el producte interior brut de Barcelona ha crescut, molt poc, pero ha crescut un 0'18 %, mentre que les mitjanes de Catalunya i d'Espanya eren negatives. Les previsions per a 1994, segons un estudi del Gabinet Tecnic de Programació de l 'Ajuntament, són francament positives, especialment en el segon semestre. I una cosa encara més important: el creixement de Barcelona ha estat practicament el mateix que la mitjana del creixement europeu, de la Unió Europea. De la mateixa manera que la no tra taxa d 'atur és igual a la mitjana europea, un 11 %. Barcelona, menys que ~atalunya i bastant menys que Espanya, té un atur aproxrmat a la mitjana europea, i inferior a algunes ciutats europees importants, amb les seves propies crisis industrials, com ColOnia o algunes altres ciutats, fins i tot del centre d 'Europa. És a dir, que en un període recessiu com aquest de 1992-94, l'economia ha mantingut les posicions consolidades en la segona meitat dels anys 80. Ara ja és conegut que totes les hipotesis coincideixen que el cicle recessiu, iniciat al final de 1991 sembla que se superara probablement durant aquest any 1994, de manera especial durant el segon semestre. Aixo confirma, dones, el nostre optimisme pel que fa al futur de la ciutat passat que anuncia un futur diferent, la licitació d 'obra pública a Espanya durant 1993 ha estat el 70% més alta que durant 1992. Aixo vol dir que hi ha una previsió important d' inversió per al 94, és a dir que el resultat d'aquestes licitacions seran obres en l'any que entrem. La ciutat industrial i de serveis Quines coses remarcables han passat al llarg d' aquest 1993 que acabem d' acomiadar? N'han passat moltes i, perque no es digui que totes les encaro d 'una manera optimista, comen~aré perles pessimistes, perles negatives, per les que no han anat bé. Per aquella que ha tingut un impacte més negatiu i que ha causat més preocupació: la crisi de la SEAT. És un problema greu, molt greu, que exigeix solucions intel·ligents i coratjoses per part de tothom. De la ciutat, de la Generalitat, de l 'Estat i, evidentment, de l 'empresa. Hem de saber fer costat a les opcions més adequades. Jo cree que ho estem fent i que ho continuarem fent. No hem de perdre de vista el que significa la crisi de SEAT. Es un símptoma important de les noves relacions i equilibris en la indústria i en el mercat europeu de treball i una prova definitiva de la intemacionalització de l 'economía a la qual pertanyem. Hi ha més dades en aquest sentit. La licitació d 'obra pública, i aixo és molt esperan~ador perque és un fet ja A part dels efectes de caracter economic i social, la decisió anunciada per a la factoría SEAT de la Zona Franca representa un canvi de pagina en la relació de la ciutat amb la més gran de les seves empreses industrials, la més gran empresa de Barcelona. Té més treballadors que l'Ajuntament, la SEAT. 16 17 �El canvi ha d 'implicar una adaptació a les noves necessitats i una potenciació sobre noves bases. SEAT continuara tenint a la Zona Franca parts substancials del procés de fabricació de cotxes, o així ho esperem en aquest moment; i ho desitgem. La creació del pare de provei:dors ha de generar un augment del valor afegit i un important nivell d'ocupació. Pot ser, pot ser die, una autentica factoria industrial complexa i innovadora, al costat de la de Martortell, que avui ja és la primera i la més moderna de les fabriques d' automobils d 'Europa. Jo confio que l'acció combinada del Govem, de la Generalitat i de la ciutat en suport del nou enfocament de SEAT i del futur de la Zona Franca tindra resultats positius. Amb una doble condició, la primera -i aquí fem una digressió tecnica que cree que cal fer- mantenir la ratio un a un en la creació i en la destrucció d' ocupació, que van plantejar els sindicats alemanys l'any 1986, en el moment de la compra de SEAT per Volkswagen. Els sindicats alemanys -que eren en bona part propietaris de l' empresa- van dir que hi estaven d' acord al cent per cent, ainb la condició que la perdua de llocs de treball potencials a Alemanya, produi:da per aquesta compra, fos compensada per l 'augment de l' ocupació a Alemanya, per íes noves vendes tant de vehicles de la marca Volkswagen, a través de la xarxa Seat, com de components del procés de producció Volkswagen a través de la producció de SEAT. i potser la nacionalització, aquí, de parts dels components de Volkswagen. Aquesta és una condició, i una condició important. Segona condició, i aquesta ja la die com a alcalde: hi ha un dany que ja s'ha produi:t i que caldra restituir. Jo he arribat a Praga, l' octubre d' aquest any, i, al revés del que em passava i que m 'ha continuat passant, en comptes de dir-me que bé que van vostes, m'han dit ho sento mol t. L' acompanyo en el sentiment, em deia l' alcalde de Praga. Després vaig descobrir que no m 'ho deia perque SEAT estigués malament sinó perque Skoda també ho estava, perque els alemanys havien tallat els plans de Skoda. Per tant, venia a ser una mostra de solidaritat, no pas purament un t' acompanyo en el sentiment formal de la teva pena, sinó d'una pena compartida. En tot cas, hi ha un mal que ja esta fet a la marca Barcelona i aixo és important que es restitueixi. Jo cree que aixo s 'ha de restituir a través que la solució SEAT sigui alguna cosa més que la solució d'un problema. Una solució a la qual s'incorporin enginy i un punt de disseny. Aixo implicaria avui, si donéssim la volta a aquest argument -i els sindicats d' aquí ho haurien de dir als sindicats d'alla, o SEAT a Volkswagen-, la renacionalització de part de la fabricació dels components de SEAT És a dir, que es pugui dir aquesta gent no només han fet uns Jocs Olímpics molt bé, han fet una transformació urbanística molt bé, no només des del punt de vista de benestar social són un punt de referencia, i des del punt de vista cultural, sinó que han sortit magistralment i amb enginy d'una crisi industrial. Jo cree que aixo ha d'anar lligat a l' augment de l' input de disseny nostre en el conjunt SEAT-Volkswagen que s' anuncia, de moment és una esperan~a, amb la possible implantació del disseny d 'Audi a Sitges, dins del que seria l' area gran de Barcelona. Esperem que sigui així. 18 19 �El futur de la ciutat, i ara passo pagina, té bones perspectives. Barcelona, no ho oblidem, continua sent la primera ciutat industrial d 'Espanya i el nombre de llocs de treball en la indústria, dins del terme municipal de Barcelona, és encara més alt que el de la seva area metropolitana. Cosa que pot semblar xocant pero és així, encara que sigui gracies a la petita trampa de la Zona Franca: mig milió de metres quadrats industrials que van treure els nos tres antecessors d' altres termes municipals, perque una part era !'Hospitalet i una petita part era el Prat. D'aquí la meva proposta, encara no satisfeta perque no s 'ha acabat de fer, que en el Consorci de la Zona Franca hi tinguem els alcaldes de l' Hospitalet i del Prat, no com una restitució historica del territori, pero sí com a reconeixement de l' existencia d 'institucions metropolitanes; i aquesta n 'és una. Afortunadament, podem tenir confian9a en el futur malgrat el 4 % que signifiquen els 8.000 llocs de treball que es perden a Seat en relació als 200.000 llocs de treball industrials existents a la ciutat. Pero se n'han creat de 6.000 a 8.000, suposo, a Martorell, no en tinc la xifra exacta, uns milers, a la frontera de la ciutat real, ésa dir, dins del mercat de treball quotidfa. No treballem, dones, en termes estrictament municipals perque ens estaríem enganyant. Són dades de 1990 que, sens dubte, hauran variat, pero que indiquen molt clarament quina és la composició del teixit industrial d 'aquesta ciutat. Hi ha el doble de treballadors ocupats en sectors de demanda forta i mitjana que en sectors de demanda previsiblement feble. I el nombre d' ocupats en aquests sectors de demanda alta és superior a Barcelona que a la resta de Catalunya i d'Espanya. No és una casualitat, així, que els estudis intemacionals, que diuen que Barcelona és la ciutat amb més expectatives en l'horitzó de l'any 97, en subratllin com un dels punts forts la diversitat de l 'estructura industrial, a més de la condició principal de ciutat de serveis avan9ats a les empreses. La ciutat manté les expectatives de creixement, com a ciutat més ben promocionada, segons un altre informe internacional (Healey & Baker) que la situava entre les deu primeres d'Europa en qualitat de vida, incentius fiscals, costos i personal, preferencies dels executius i accés a mercats i a clients. L' estructura industrial de Barcelona es basa en el predomini ciar dels anomenats sectors de demanda forta i mitjana en relació als de demanda feble: la relació de llocs de treballa Barcelona és de 125.000 en els sectors de demanda forta (química, materials electrics i electronic s, productes farmaceutics, maquinaria industrial d'oficina i indústria de precisió) i mitjana, davant de 60.000 en els sectors de demanda feble (productes metal-lúrgics, confecció, fusteria, textil i altres). Jo he dut aquí algunes copies del que es diu pel món respecte de les ciutats en general i de la nostra en particular. En aquest moment al món no és que hi hagi un gran optimisme respecte de les ciutats, no hi és. Fins al punt que un setmanari tan important i tan objectiu com The Economist titulava fa poc, en una portada qUe alguns ja coneixeran, "Hell is in American City". Una portada on es veuen unes casetes de Harlem o del Bronx o d'alguna ciutat nord-americana, amb un senyor vello en tot cas deteriorat, amb crosses, en un entom desagradable, i el títol és "Hell is in American City". No diu "An American City is Hell", una ciutat americana és 20 21 �l'infem, sinó una cosa molt pitjor: l'infem és la ciutat americana. És la definició de l' infem. Barcelona, punt de referencia No som en el millor moment pera les ciutats. No hi són a America, pero tampoc hi som a Europa. 1 vet aquí que, mentrestant, quant a aquesta ciutat, el mateix tipus de revistes estan dient que Barcelona és la ciutat més dinamica, que Barcelona té una determinada qualitat de ciutat, que ofereix alguna esperan9a, que, en definitiva, Barcelona esta ben situada en les classificacions. Ens volem consolidar com una ciutat dinamica a Europa. En el recent viatge als Estats Units, de principi de desembre, vam veure que efectivament aquest lideratge té una manera d'expressar-se. Les ciutats angleses declinen davant les seves rivals. Hi ha el que els anglesos en diuen l 'European League of Growing, la Biga europea de creixement. 1 bé, la primera ciutat de la llista és Barcelona, i n'hi ha moltes -una trentena que acaba amb Birmingham, Manchester, Colonia i Dus eldorf. La llista comen9a amb Barcelona, Dublín i Li boa. És la classificació europea de creixement. En fi, no em vull estendre. En tot cas, és evident que nosaltres tenim una certa classificació, una cota internacional i que ens diuen que dins de la cotització de les ciutats, estem ben situats. El nostre gran objectiu, dones, no és altre que mantenir la marca, el nom i la qualitat de vida de Barcelona en el nivell on esta en la indústria, els serveis i les comunicacions. 1 aprofitar els sectors ja consolidats, com ara el disseny, des del punt de vista de l 'empenta decisiva que van obtenir gracies a la gran ocasió del 92 i tot tenint en compte que avui Barcelona és una ciutat molt més accessible, des del punt de vista de les comunicacions convencionals i de les telecomunicacions. 22 El Washington Post ho comentava després d'una compareixen9a meva en una conferencia que l' administració Clinton ha organitzat a través del que ells en diuen National Endowment of the Arts, que ve a ser una mena de ministeri de la cultura, sobre el disseny dels espais públics urbans, cosa que a America no havia preocupat tradicionalment; en una concepció "privatista" de la ciutat no havien tingut formalment una preocupació per la qualitat de l'espai públic. Dones bé, l'administració, indirectament, va organitzar aquest seminari, a la meravellosa National Gallery d' aquest arquitecte sino-america, Pei, i la primera ciutat que van cridar va ser Barcelona. El Washington Post, l'endema, parlava del Jeffersonian approach, l'aproximació jeffersoniana, i deia que Thomas Jefferson havia estat citat per molts dels participants -no precisament per l' alcalde de Barcelona ni pel senyor Acebillo que em va acompanyar- en el sentit que l'activitat de disseny i el pensament polític són indivisibles, que no hi ha pensament polític que no vingui acompanyat d'una determinada actitud de disseny. Cosa que America, precisament -1' America nascuda de Jefferson, pero també de Hamilton i de les altres tradicions diferents-, després no ha respectat, almenys en el seu món urba. També és conegut Jefferson per ser el 23 �pare del' America rural o ruralista, de la democracia formada per petits propietaris, equilibrada, sense grans monopolis, una democracia molt estable, etcetera. El món ha canviat, America ha canviat, hi ha grans ciutats i manca de sistemes adequats per tractar-les. En el mateix article, i en forma de carta al president, "Dear Mr. President", el Washington Post explica el que passa a Barcelona i ho posa com a exemple del que s 'ha de fer. Després de donar dades de l' activitat urbanística d' aquesta ciutat diu que tot aixo segurament justifica la creen9a de l'alcalde de Barcelona, que sona gairebé xocant, shocking a les orelles deis americans, que el segle XXI sera el segle de les ciutats. Nosaltres volem que aquesta fe continuI perque tenim la convicció que el món urba creixera, sabem que portem inscrit com un programa en el codi genetic el fet d 'aglomerar-nos, de viure en ciutats i no en solitari. No tenirn solucions en solitari per als problemes. La solitud és la solució per a algun tipus de problemes, pero en tot cas la majoria no se solucionen en solitari, sinó en col·lectivitats. La gent tendeix a viure en coHectius, la urbanització del món esta creixent i per tant la salvació de les ciutats és la salvació de la humanitat. No hi ha altra sortida. O salvem les ciutats o no salvem la humanitat, com a especie. O haurem d'imaginar una altra cosa enormement diferent. amb un bon nivell d'ocupació. Em sap greu haver de recordar, una vegada més, als detractors del Pla d 'hotels, fins a quin punt aquest pla era necessari. La demanda puja seguint l' oferta. Aquesta va ser l'aposta que nosaltres vam fer. Ens hauríem pogut equivocar, pero no ens hem equivocat. No venien perque no teníem una oferta suficient. No venien, no perque no hi hagués demanda, sinó perque no hi havia oferta, perque l' oferta, hotelera en aquest cas, era esquifida i els preus eren massa alts. Punt. Aquesta era la realitat. No ens hem equivocat. Hem crescut un 35 % durant la recessió. Que vol dir aixo? Vol dir que l'aposta per la dimensió més gran i de més qualitat ha ven9ut. Que més volem? La demanda creixent de congressos és també una conseqüencia d' aquesta nova situació hotelera. Precisament, aquest any hem passat a constituir, amb la Cambra de Comer9, un nou Consorci de Turisme que substitueix el prestigiós Patronat de Turisme i que haura de significar un salt qualitatiu en la promoció internacional de la ciutat. Des d'aquest punt de vista, volem ser punt de referencia. És evident que aixo no solament s 'ha traduit en retalls de diari que jo pugui ensenyar aquí, sinó que la gent ha vingut a visitar-nos i més. En aquest sentit jo aprecio com a positives les declaracions del vice-president executiu del Consorci, que és un hoteler d 'aquesta ciutat i ben conegut, en el sentit que ho estem passant malament, diu, a mig termini ho passarem millor i a la llarga aixo sera fantastic. Ja em sembla bé que una persona que esta compromesa dins del sector amb la competencia, en comptes de dir som massa, se n'han fet massa, digui que estem passant un moment dur, passarem moments millors i en tindrem de molt brillants. L' any 93 hi ha hagut un 35 % més de visitants que el 92, en aquesta ciutat. 1 es continuen inaugurant hotels, D 'altra banda, hem tractat de convencer les persones que representaven el capital olímpic, en know how, en 24 25 �tecnica i en capacitat organitzativa, perque reinvertissin el capital olímpic en aquests sectors on ens convenía. Així, Pere Fontana, director general d 'operacions del COOB, ha esdevingut el conseller delegat d'aquest consorci. Hem reinvertit d 'una manera molt concreta, a través de persones, el nostre capital olímpic de cara al futur. Barcelona Regional seria un altre exemple d'aixo. Dilluns vaig ser a Perpinya. Com ja sabeu, l' alcalde de Perpinya va fer un desembarcament flamboyant, com diuen els francesos, a Barcelona amb la seva presentació de 'Perpinya, la catalana" i la seva demandad admissió de Perpinya dins l' Area Metropolitana de Barcelona, deia textualment Jean Paul Alduy amb el seu entusiasme. El tractament que es va fer a l' alcalde de Barcelona quan hi va anar, amb la primera visita en quatre-cents anys com a visita oficial, va ser proporcionada a aquest seu entusiasme i a l' acollida que havia tingut aquí, que va ser enormement positiva. Tot aixo es va comenc;ar a concretar en contractes que representen també una rendibilització del nostre passat immediat. La firma que reuneix el personal i el grup d'arquitectes que van dirigir tecnicament l'Institut Municipal de Promoció Urbanística -que és el que va fer les rondes i el tot Barcelona, llevat de la Vila Olímpica i del' Anella Olímpica, que van tenir les seves empreses específiques- sed la firma que construira la nova estació de tren de Perpinya -la vella estació és el centre del món, segons Dalí-, la nova estació del tren d' alta velocitat que posara per primera vegada Perpinya a cinquanta-cinc minuts de Barcelona. vist que hi havia sis milions, vuit milions, dotze milions de persones molt actives amb una gran polaritat a cinquanta minuts. Mirem cap alla, formem part de l' Area Metropolitana de Barcelona, som catalans, endavant. Aquesta és la seva equació i aquesta equació nosaltres l 'hem volguda i la continuarem sostenint. És en la filosofía del C-6, la xarxa de sis ciutats; no ens importa tant des del punt de vista polític com des del punt de vista economic. És una zona economica, no pretenem crear una regió que hagi de ser reconeguda per cap llei europea, anem per la banda deis fets. Continua la renovació urbana Indicadors d'aquesta continultat, de la rendibilització de l'esforc; i de l'increment del gaudi ciutada: • el Pare de la Trinitat; • el canvi de la circulació a la ciutat i a l' area metropolitana, d' enc;a de la posada en marxa de les Rondes; • l 'exit del Museu Thyssen, a Pedralbes, i del mateix monestir gotic coma lloc de visita. Hi ha tres entrades: una per al monestir, una altra per al museu i una altra per al conjunt, que és el 90% de les entrades que es venen. La gent vol coneixer el Museu Thyssen i també, evidentment, el monestir que és potser la joia més gran. Aquests senyors diuen: hem estat anys mirant al nord, mirant a París i de cop i volta ens hem girat al sud i hem Abans d' ahir en vam veure un de fantastic, pero descobert, desfet, a Perpinya. Un claustre gotic, que al primer tinent d' alcalde i a mi ens va sobtar enormement, pero, és ciar, el nostre ... Ells van dir que el seu és el segon més gran, després de Parma, jo diría que 26 27 �Pedralbes en tot cas és molt més complet. Mé de 200.000 visitants s'hi calculen a l'any · 500 persones cada día i 1.500 cada dia del cap de setmana. I aixo que el diumenge tanquem a les dues i pen o que ho hauríem d'allargar una mica. Ara ja és el tercer museu més visitat de Barcelona, amb prop de 250.000 visitants i potser mé i tot. •Una altra bona notícia ha estat l'alt nivell d'utilització de totes les instaHacions olímpiques -Palau Sant Jordi Estadi de Monrjtiic, fins i tot a l'hivem. La pista d'esquí artificial que s ha fet a la piscina de salts és una prova de la utilització invernal. • L' exit de públic de les platges durant l 'es ti u, com també l'exit del Port Olímpic, que planteja la necessitat d'organitzar l'ús d'aquests espais a l'hivern. Hem de saber-nos adaptar a l'estació. • L'obertura de l'Illa, que confirma la nova area comercial de la Diagonal, que no és una area que s hagi inventat. És una de les deu arees que el coordinador d'urbanisme, Joan Busquets, quan ho era, va dibuixar i que l' Ajuntament va aprovar. Aquesta mena de "gratacel ajagut'', com li diuen, el "Rockefeller dorment", és una de les arees de nova centralitat que té més qualitat arquitectonica i és impres ionant el nombre de compradors que vénen de fora de Barcelona, compen ant una mica com a sístole, la diastole que deu er la sortida de Barcelona els cap de etmana. Abans, quan anava a l 'Emporda, can Fanga era un lloc del qual se 'n par lava pero no s 'hi anava: massa complicat, massa soroll, t'hi perds .. i ara la gent fa cua per venir, a comarques. Augment de compradors i augment de badocs. En els propers mesos n'hi haura més de bones notícies: l'Hotel de les Arts, que s'obre dema, activara plenament l'area comercial de la Vila Olímpica. I després, hi ha tres arees en les quals jo cree que tindrem un creixement paulatí pero decisiu de la qualitat i de les noves polaritats no centrals en aquesta ciutat: a) La pla9a de les Arts, amb el Teatre Nacional i l 'Auditori i l 'Arxiu de la Corona d 'Aragó, al pont de Marina, que omplen definitivament un enorme buit urba entre el pare de l'Estació del Nord i la pla9a de les Glüries, amb els seus jardins interiors, els aparcaments i l'area comercial de Barcelona-Glüries. Nova centralitat cultural i urbana de gran potencia. Com volia Cerda. Cerda va pensar que allo era el centre de Barcelona, que la pla9a de les Glories Catalanes seria el centre de la capital de Catalunya. I bé, ho sera. Allo que era un descampat, ho esta comen9ant a ser. El centre de la capital de Catalunya o un dels centres, si no el centre, del continu urba que va de Sitges a Mataró, de Montgat a Castelldefels. Cada vegada més ens trobem que en sortim tants com n 'entren, per veure justament aquesta nova Barcelona, per comprar o per badar de vegades. S'ha convertit en alguna cosa que fa uns anys no hi era. b) El conjunt cultural del Raval: Centre de Cultura Contemporania, que s'obre d'aquí a tres setmanes a la Casa de la Caritat, gracies a l'impuls de la Diputació i l'entestament dels seus presidents successius i molt en particular del darrer, Manuel Royes, que és qui ha realitzat la inversió economica que ha calgut per tirar aixo endavant. 28 29 �El Museu d' Art Contemporani, cada cop més avan9at. La caixa ja és acabada i falten nou mesos perque estigui absolutament acabat des del punt de vista arquitectonic. 1 en faltarien dotze perque estigués totalment acabat des del punt de vista arquitectonic i museografic, si fossim capa9os de nomenar un director. Ho die perque en la fase final de l 'arquitectura, si hi ha olapament amb la instaHació museografica es guanya temps. També es pot esperar que la capsa arquitectonica estigui totalment acabada per comen9ar-hi a instal·lar, pero l'ideal de l'arquitecte Richard Meier i l'ideal del director, qui sigui, que m'ho imagino pero ara no ho puc dir, és treballar conjuntament en l'ultima fase. 1, seguint en el punt b), el retom al centre -molt a prop d'alla on havia estat perque la rambla dels Estudis era la rambla de la Universitat- de la Facultat de Geografia i Historia de la Universitat de Barcelona, davant mateix del Museu i de la Casa de la Caritat. Ahir Joan Clos, tinent d'alcalde, va arribar a un acord definitiu amb el rector Bricall. Operació tancada. Al costat s'hi ha d'instal·lar l'Institut Alemany, prop de les noves dependencies de la Fundació del CIDOB, entre altres. Juntament amb la renovació de la Biblioteca de Catalunya i l' ampliació de la pla9a Fleming, que amb l'enderrocament d'una illa ha esdevingut una pla9a més ampla i més important. 1 sortint d'aquí, encara, deixeu-m'hi fer una referencia, l' eix del carrer Tarragona, tot just acabat, una altra de les centralitats Busquets, i cap a !'esquerra, a ponent, la nova centralitat de la pla9a Cerda, que semblava també perduda, impossible, sense sentit, i que comen9a a tenir una ordenació i un sentit. 1 encara em deixo el Forum Nord de Tecnología, a Nou Barris, i, em deixo naturalment la Vila Olímpica, que cada dia és més el barri més viu de Barcelona, al qual, per cert, tinc pendent d'anar-hi a viure uns dies, cosa que espero fer amb la meva família ben aviat. Podria destacar, encara, altres projectes en marxa que tenen una importancia molt lligada als barris i a activitats molt i molt concretes, com la caserna Sant Agustí, de Ciutat Vella, que acollira una Escola d 'Hostaleria, com el Far, centre de treballs del mar, a redós del Port Vell. Com Barcelona Activa, que inicia aquest any una nova fase amb la creació d'ofi.cines d'ocupació perdistrictes que tindran una certa especialització segons el territori. 1 de petits vivers d' empreses. Creació, dones, una a llevant i l'altra al cor de la ciutat, de dues arees i dues polaritats de gran potencia cultural que no existien. Pero n 'hi ha una tercera, que és la ciutat cultural de ponent. La ciutat del teatre, que van somniar la Maria Aurelia i en Puigserver, amb el nou Lliure al costat del Mercat de les Flors, on Lluís Pasqual m 'ha promes tomar com a director quan estigui enllestit. Jo convido tots els qui no ho coneixen, que són la majoria, ti.ns i tot la majoria de l' Ajuntament, a visitar el Centre Pallach, a Sant Andreu, o el de Can Mantega, o l' antic Mental, al passeig de Verdum. Alfa hi ha petits vivers d'empreses, amb fabricants de serveis o de productes. Hi ha ex-voluntaris olímpics oferint serveis d'escorta o de secretaria, hi ha importadors en el dia de marisc frese de Galícia, gent que treballa amb realitat virtual, amb tecniques sofisticades ... Poca gent, són habitacions de quaranta metres quadrats maxim, pero hi ha una empresa a cada habitació. Us convido a visitar-ho, val la pena, perque és aquí on s 'esta fabricant la nova Barcelona, gent jove. 30 31 �Els microplans que fa un any explicava en aquesta mateixa conferencia, com una de les novetats per a la renovació i l'impuls de petites arees de la ciutat (pla9a Molina, Roquetes, Navas, pla9a Reial, per citar només els que estan conceptualment més avan9ats), han de comen9ar a donar fruits evidents durant l'any 94. A Perpinya també, amb el tinent d alcalde Armet vam estar veient una innovació del nou alcalde. És la creació d'un atelier, un taller d'urbanistes d'una vintena d'arquitectes que treballen privadament amb uns costos generals coberts per la ciutat, practicament despesa pública, en consulta permanent amb els diferents barris de la ciutat per dibuixar-ne la renovació, tant de la ciutat com dels barris. Els vam explicar que, aquí, nosaltres estem intentant una altra cosa, en la frontera d aixo. És trobar agents promotors individuals, persones que no són de l' Ajuntament, que instiguen, impulsen, dialoguen i intermedien entre l' administració i els sectors interessats, que estan tots representats en una mena de consell presidit pel president del districte, Aquests agents agafen una zona de la ciutat, per exemple la pla9a Reial, per animar-la. Quin negociat de l' Ajuntament pot preocupar-se, ni tan sols el Districte, que l'antic Glacier tomi a ser una cosa interessant? Que el J amboree tingui les cues que ara ja té? Perque torna a haver-hi cua al Jamboree i als Tarantos. Hem enviat combois a Sarajevo. Hem fet una cosa que només tres ciutats han fet, enviar una persona dins de Sarajevo, una persona de l' Ajuntament, que és coordinador d'un districte municipal. Ambivalencia que ens ha estat criticada i que jo mantinc: és bo que hi hagi funcionaris o carrecs de l' Ajuntament que, a més, facin altres coses per la ciutat, que els treguin del despatx de tant en tant. Manuel Vila, el coordinador de Nou Barris, ha anat a Sarajevo i ara és l 'home de confian~a de les Eurociutats, juntament amb una persona del gabinet de l' alcaldessa d'Estrasburg, la senyora Catherine Trautman, per poder fer alguna cosa concreta alfa, ajudar en el terreny que l'ajuda humanitaria de l'ONU no compren. L'ajuda humanitaria de l'ONU és roba, medicaments i aliments, el que l'ONU pot entrar. Darrerament s 'estan fent mans i manigues perque el chauffage, el carbó o els sistemes de calefacció, siguin compresos dins el que és ajuda humanitaria, pero aixo és enormement complicat. Pero hi ha altres coses que no són aquestes i que són absolutament indispensables per viure i aixo és el que l' alcalde Criezel J acobitz ens esta dient des de fa molt temps. Aquests elements es diuen serveis públics essencials: gas, aigua no contaminada... Fa falta enginyeria i instruments per recollir les escombraries. Fa falta uniformitat per a la policía, perque ara no tenen la possibilitat de distingir la persona que fa de policía i la que no ho és. Els problemes que es plantegen són tan simples i tan cruels com aquests. D'altra banda, i seria absurd no dir-ho, durant el 93 hem fet alguna cosa més que continuar la renovació urbana. Hem fet moltes coses més i aquí hauré de ser enormement sintetic i, potser, injust. En aquest terreny s 'han fet moltes coses i molt ben fetes i s 'han de dir, si més no anomenar-les. Els enviats d 'Eurociutats es tan muntant aquesta xarxa, amb dificultats. Haig de dir que vam demanar, en ocasió d'una visita meva a Brusel·les, al president 32 33 �Jacques Delors, en una de les sessions dels seus carrefours, que el romanent de final d'any del pressupost es pogués dedicar a la instaHació d'un telefax per satelit amb l'alcaldia de Sarajevo, per a aquest tipus de qüestions. Abans d'ahir vam saber que no era possible, tot i que hi ha hagut diputats catalans, com Joan Colom, que s'hi han interessat. Nosaltres continuarem en aquesta línia i jo cree que avui s 'havia de mencionar. D' altra banda, ahir vam reunir al Saló de Cent persones representants de cent cinquanta entitats de caracter social, de les dues-centes deu que havien estat convidades, per dur a terme un pla integral de desenvolupament dels serveis socials de Barcelona, dins la filosofía del Pla Estrategic. A Barcelona no ens confonem i pla estrategic no vol dir pla economic, vol dir pla economic i social. Estem utilitzant la mateixa tecnología per a la promoció de la ciutat a l' exterior. Tots els sectors i entitats, fins i tot les dones guineanes que s 'han reunit en una associació, estan representats en un consell plenari, que té unes estrategies, que tindra unes comissions d' experts i que acabara fent unes propostes que mirarem d' as sumir en la mesura que la ciutat les pugui assumir. L' Ajuntament per dios: s'acaba el deficit i baixa el de u te L' any 1993 ha estat el segon que no ha generat deficit en l'economia de la ciutat. El deute municipal esta estabilitzat entom dels 284.000 milions de pessetes i l'any 1995 és previst que comenci a baixar en termes nominals, és a dir, en pessetes corrents. És un detite perfectament assumible per una ciutat com Barcelona, ja que té una relació d' 1'3 a 1 amb els ingressos municipals, que són de 164.700 milions en el pressupost de 1994. És com el cas d'una familia que tingui una renda anual de 4 milions i estigui suportant amb tota normalitat una carrega de 50.000 pessetes mensuals per una hipoteca de 5 milions. Punt. Aquesta és la situació del deute de Barcelona. El problema no és aquest. El problema és que hi hagi resultats positius dels exercicis pressupostaris, que es generin recursos. En els mercats financers intemacionals ja saben que aixo esta succeint i hi tenim la maxima credibilitat. El mercat japones qualifica la solvencia de l' Ajuntament de Barcelona amb el coeficient maxim AA+ (segons el Nippon Investor Service). El mercat america, per la seva part, també: tenim el coeficient maxim A2 (segons el Moody 's Investor Service). Fa poc, amb un exit impressionant, s 'ha fet la presentació d'una emissió de bons a Madrid, davant de tota la comunitat financera de l'Estat, i es va cobrir l'endema mateix. Comencem parlant d ' allo que sempre fa titulars, que sempre se'n parla. Parlem del deute. L' endema, un diari que no té fama de ser procliu ni a les posicions del Govem del país ni, per descomptat, del govem d' aquesta ciutat, va fer un article que es titulava "Maragall y Serra" i va dir "éstos nos llevan quince años de ventaja". I no ho deien per fer-nos favor, ja ho sabem perque ho deien. 34 35 Passo pagina del que ha estat aquest any l' acció de l' Ajuntament per parlar, un moment, del' Ajuntament per dins. �Igual que quan l'any 87, després de Lausana, el president Felipe González em va dir que anés a Sevilla, que no hi hagués ressentiments, i jo hi vaig anar. En arribar, obro l 'ABC de Sevilla, i en una columna un senyor que no en recordo el nom, perque a més no val la pena, deia "Barcelona 92 - Sevilla O". Jo vaig dir immediatament per la televisió: aixo no és contra Sevilla, aixo és l'inici d'un possible atac a Barcelona en el futur; aquests se'ns escapen, que és el que deia aquest diari de Madrid, aquests se'ns en van. 1 quan diuen aixo ja sabem el que volen dir, ens estan tirant floretes pero amb espines preparades. doble i ara anem per l'analítica, que vol dir la possibilitat de controlar costos analíticament i poder imputar culpes i merits, cosa que en la comptabilitat administrativa és molt difícil de fer. Sempre em recordo en aquests casos d' aquella anecdota del president Tarradellas, que deia: "Als catalans sempre ens passa el mateix, vas a un ministeri, negocies, en surts content i et dius que avui has aconseguit una gran cosa, arribes a Barajas i t'adones que t'han pres el pel." En fi, és una mica la idiosincrasia d'aquest país. No ens creiem de vegades determinades felicitacions. En aquest cas tampoc, pero darrera hi havia una realitat. Barcelona va escombrar, des del punt de vista financer ho va fer molt bé: 5 a O, per entendre'ns. I després, és ciar, la gent dira: explica'ns com és aixo de l'estalvi, explica'ns com és aixo que es pot pagar el deute i es poden pagar els serveis, etcetera. S'explica perque s'esta fent una política económica d'una duresa, diguem-ho tot, extraordinaria. Pero l'equip aguanta i la casa aguanta, amb una clara mentalitat d'objectius d'eficiencia, perque la gent ens ho demana, perque la ciutat ho demana i el món sencer jo <liria que ho esta demanant. Pera l'any 1994, el repte és la comptabilitat analítica, després que hem consolidat la comptabilitat patrimonial per partida doble. Aixo e ta dit rapid~ment i embla que no igui res, pero és una revolució. E la primera administració pública espanyola, la primera, i de bona part d'Europa -aixo només ho fan els escandinaus i alguns pa1sos del nord- que té comptabilitat comercial, per partida doble, amb perdues i guanys, amb amortitzacions, amb morositat... Aixo ho hem de fer per llei, pero que ho digui la llei no vol dir que ho faci tothom. L' Ajuntament de Barcelona fa comptabilitat per partida 36 En aquest sentit, l' Ajuntament funciona ara comuna empresa, que sap per on li entren i por on li surten els diners. I ara diré quina ha estat la novetat d'aquest any. Aquest any, l' Ajuntament ha arribat a estar per sota dels 10.000 funcionaris de plantilla: amb jubilacions anticipades i tot, hem baixat 1.300 persones aquest any: un 10'22 %, de la plantilla, en relació a l'inici del 93. Vull recordar que l'any 1979, jo vaig entrar de tinent d' alcalde de reforma administrativa i em va costar uns mesos arribar a saber quants érem. Érem 15.380 funcionaris i empleats. 1 ara he fet una petita trampa: quan he <lit que no arribem a deu mil, que és veritat, hi ha la petita trampa que hem creat l'IME, 1.200 funcionaris, que són 1.700 si comptem els empleats. En tot cas, hi ha hagut 1.300 jubilacions l' any 93 i ha baixat la plantilla en un 1O %; hem baixat dels 15.000 que érem als 10.000 que som. Ha estat també l 'any de la reagrupació dels serveis d'Hisenda, que se'n van a la Torre Mapfre, com una "agencia tributaria". Volem avan9ar cap al que en diem 37 �el compte per contribuent, és a dir que cada contribuent tingui un sol compte amb l 'Ajuntament, com a forma d 'individualització de la relació fiscal. Un altre objectiu és que la concessió de les llicencies d' obra, la llicencia provisional, en fase de projecte, es pugui fer en tres dies. Pot semblar brutal, pot semblar increible, perque és una reforma molt forta, pero és l 'objectiu que ens estem posant, avans;ar-hi progressivament. La millora de l 'atenció al públic, per a nosaltres, té un repte molt importaqJ, un altre repte aquest any: fer l 'atenció a les hores que a la gent li van bé. La gent treballa al matí i si ha d 'anar a fer gestions a l' Ajuntament o als districtes -que és on s'hauria d'anar, perque el 90 % de les gestions es poden fer als districtes i la gent continua pensant en la plas;a de Sant Jaume i alla no hi trobaran res, un bon dia, o molt poca cosa- aixo s 'ha de fer a la tarda. 1 per tant ens estem plantejant -és molt difícil, és complicat- obrir a la tarda l 'atenció al públic. També en aixo els ajuntaments hem de donar exemple. Per un dfaleg a tres bandes L' acord de principi a que hem arribat la setmana passada a Madrid, de comens;ar a treballar per a la formació del consorci del transport amb la Generalitat, l 'Ajuntament i l'Ens Metropolita del Transport, presidit per Joan Torres, és un bon exemple d'allo que hauria de donar de si a Barcelona i a Catalunya el resultat de les eleccions, és a dir el nou clima polític espanyol que s 'ha creat des d' aquest punt de vista. Hi ha hagut un acostament de posicions i un esfors; important per cada una de les parts. La Generalitat accepta participar en el finans;ament del deficit, com esta f ent a Madrid la Comunitat Autonoma de Madrid i demana a canvi que l 'Estat participi més en les inversions, com també esta fent a Madrid, cosa que li ha estat acceptada en principi. Per tant, deixem-nos de números i de discussions aquí, que ara seria molt llarg; cree que esta ben enfocat. Aquests acords a tres bandes haurien de ser normals, haurien de ser la norma. D'aquest nou clima polític n 'hauria de sortir una actitud de suport als grans projectes de Barcelona per part del Govern i per part de la Generalitat, que es correspongui amb el gran esfors; que ha fet Barcelona en la preparació de la seva propia transformació en benefici del país. Aixo és un actiu importantíssim per a Catalunya i per a Espanya, nosaltres ho veiem pel món, arreu. 1 ara anem pels objectius. L'any que hem acabat hi ha hagut unes eleccions importants, unes eleccions generals. M'estalvio el comentari del que tot aixo ha representat o podía haver representat. Haig de dir, amb tota sinceritat, que fins ara els ajuntaments no han estat la nineta del ulls del nou Govem. No ha tingut temps, no n'ha tingut l'oca ió, no ha e tat el cas, diguem-ho clar, pero els ajuntaments en general i el de Barcelona en particular e tem confiats que efectivament ho sera. Un gran objectiu de Barcelona que els governs han d 'entendre com un objectiu global és esdevenir la porta d'Europa, una porta d'Europa, la porta del Mediterrani nord-occidental. En competencia amb les portes del nord d'Europa, en competició amb aquelles ciutats que en aquest moment són les que fan la redistribució del transport i el comers;. 38 39 �Rotterdam en aquest moment és el port de Mifa, fins i tot per al trafic que ve del sud-est asiat:ic, no solament per al que ve de l 'Atlantic. El nostre port respecte de Rotterdam té quatre dies d'avam;. Un vaixell que pari a Barcelona en comptes d anar a Rotterdam, guanya quatre dies teoricament pero bo perdern amb la no tra menor qualitat de serveis. Aquest és un exemple que fa temps que faig ervir i potser ja és obsolet i ja no ón quatre dies i hem millorat. Les duane i tots els tramits que s 'han de fer estan millorant molt clarament. Ja esta tan consolidada la situació que no és que nosaltres siguem menys productius, sinó que els vaixells que van a Rotterdam ja són "barcos exprés" i els nostres són "trens tramvia". Els vaixells, de Singapur cap aquí, han d' omplir i descarregar carrega pel camí i ja en si mateixos triguen més, de manera que els quatre· dies d'avantatge que tenim, pel canal de Suez, els perdem per la lentitud deis vaixells. Per tant aquí ens hi estem jugant el coll, ens hi estem jugant la vida, molt. Ens hi estem jugant que Barcelona, Catalunya i, com a con eqüencia tot Espanya, tota la pell de brau que ens interessa a nosaltres que continui: perque é el nostre hinterland, no volem ser un cul-de-sac. Nosaltres no volem ser Perpinya, i si algú ho vol és un il·lús. Ja ho va dir l 'alcalde de Montpeller, aquell cop que va venir a Barcelona, l' any 86, quan a la frontera francesa encara tombaven camions nostres. Ell va venir amb la premsa francesa al davant i va dir: "Nous ne voulons pa etre un cul-de-sac, nous voulons étre un terrain de passage. Dones nosaltres volem ser un lloc de pas, no un cul-desac. No volem ser el cul d'Europa, no. Volem, necessitem, que fins a Sevilla, per Valencia i per Múrcia, que tot aixo esta creixent molt, tinguem un 40 mercat al darrera i que Barcelona sigui la porta d' entrada per la qual tot aquest territori s' incorpori positivament a tota aquesta Europa que s 'esta enfocant cada vegada més cap a l' est i cap al centre. El Govern -el senyor delegat del Govern el tenim aquí, el delegat de la Generalitat no sé si hi és, em penso que no-, la Generalitat i el Govem han de saber _que ens hi juguem molt moltíssim en el, que podríem ?!r el Pla Porta d 'Europa o Pla Borrell. Es una invers10 global important de més de 400 mil milions, és un impuls decisi u ' i nosaltres volem ser-hi. L'area de Barcelona, . . Barcelona coma ciutat, la Zona Franca i les seves mstltucions hi volen ser. Un altre gran objectiu i vell projecte d'aquesta ciutat per al qual fa anys que tenim hivemada ,una emP_resa, pero que en aquest moment tothom esta recon~1xe?! com un element cabdal, és el cable, la telecomumcac10 per fibra optica. El senyor Al Gore, el vice-president deis Estats Units, s 'ha estat reunint la setmana passada amb tots els operadors, que no estan acostumats a reunir-s'hi, els operadors del món de la comunicació, tant els que tenen sistemes de xarxa com els que són distribui:dors d 'imatge. Time Wamer, per exemple, i al mateix temps .la Bell Company, que és la telefünica. S 'estan _reumnt p~r posar-se d'acord en com financ;ar les autop1stes electroniques o autopistes de fibra optica, és a dir la conve~sió del territori en un territori enormement intercomumcat que fara innecessaris molts desplac;aments i que enriquira la vida de cada un dels punts. Barcelona, aixo, ho té preparat, ho té estudiat, des de fa set anys, per Iniciatives, que esta esperant la llei del 41 �cable. Perque Barcelona és una ciutat molt densa i per tant molt congestionada, pero d' aquesta densitat en treu algunes virtuts justament el fet que el cost per capita d 'aquesta xarxa és menor. Som més ciutadans amuntegats sobre cada pam quadrat i per tant d' aquesta dificultat n 'hem de treure una virtut, en aquest cas, que és la possibilitat d'una xarxa més ben amortitzada per a més gent i per tant unes taxes de connexió a la xarxa menors. D'altra banda, és un secret conegut que els Jocs Olímpics van permetre que Telefünica fes una inversió anticipada de tres o quatre anys. Telefünica va invertir 200 o 250.000 milions en aquesta ciutat en telecomunicacions, concentrant en dos o tres anys el que hauria fet normalment en sis. Les anelles de fibra optica a Barcelona ja hi són, molt més del que la gent es pensa i del que la gent sap. 1 el Govern i Telefünica estan d'acord que aixo vagi endavant i que Barcelona sigui la ciutat pilot del cable, projecte aquest importantíssim. Prioritats, promoció i cultura És costum que en aquest repas es faci també referencia a les principals prioritats i projectes del govern municipal per a l 'any acabat d 'estrenar. aspectes, ja m'hi he referit. A d'altres m'hi vull referir ara perque no ho he fet i són enormement importants. •El manteniment: una ciutat ja transformada s'ha de mantenir. • La neteja: estem millor que no estavem i millor que altres ciutats, pero estem molt lluny encara de la implicació directa deis ciutadans en la mesura que ho haurien d'estar. • La senyalització, falla típica de les ciutats llatines. Som perfectes en l'estetica i molt inefica9os en la informació, en els missatges al públic: per on s 'ha de sortir si hi ha un incendi, per on s 'ha de sortir i per on s 'ha d'entrar a les rondes ... Aixo s'ha millorat molt, pero hem hagut de lluitar per introduir un color nou en la senyalització de carreteres i de carrers, el verd, a més del blau i el blanc. El blau són les autopistes i el blanc les carreteres. Vam voler indicadors verds pera un tipus de vialitat diferent, una carretera urbana com són les rondes. Per cert que aquest color és una petita revolució que afectara el Pla general de carreteres. Nosaltres hem d' aconseguir una millora important en la senyalització. • Amb la seguretat diria el mateix, i no m 'estenc. Les osciHacions economiques tenen en el termometre de la seguretat i la inseguretat unes repercussions evidents. • 1 la promoció. El programa d' actuació que vam aprovar al principi del mandat i que cobreix els anys 92-95 té uns eixos basics que hem de complir, o que hauríem de variar si no hi creiéssim. Eren la millora de la qualitat de vida, la cultura, la millora de l' atenció al ciutada i la promoció i projecció internacional de la ciutat. A alguns d 'aquests Tenim una campanya de campanyes, finan9ada a mitges pel sector públic i els sectors privats implicats: sobre el sector logístic, que és la campanya "Barcelona, porta d'Europa'', precisament; sobre els nous projectes, que és la campanya per rendibilitzar la inversió que s 'ha fet en 42 43 �aquesta ciutat. Tenim una presentació de la ciutat, amb tots els projectes d'inversió basicament terciaria i tenim cada un deis projectes amb la seva fitxa i les seves explicacions. El Port de Barcelona, amb les seves indicacions economiques del que aixo representa, el Port Vell, la Ciutat Vella com a renovació, i en fi, aniríem seguint: el Pare Biomedic, la Vila Olímpica, el barrí de la Catalana, el Poblenou amb el Pare Aquatic, Diagonal Mar, Diagonal-Poblenou, pla9a de les Glories, Sagrera-Sant Andreu, Renfe-Meridiana, etcetera. Centralitats que hem vist abans i altres. Consorci de la Zona Franca, Nexus -aquest edifici cilíndric que es veura apareixer pujant la Diagonal a ma dreta, enmig de la Ciutat Universitaria i que sera el centre ordenador de les dues universitats, Politecnica i de Barcelona, i al mateix temps un lloc on podran situar-se usuaris privats per fer servir una determinada capacitat de computació molt important. Sera segurament el computador més important de la ciutat, si no el primer, un deis primers. Són campanyes aquestes, com la de nous projectes, com la logística, com la turística amb el Consorci, com la de shopping, la de disseny, la de les universitats, la del sector farmaceutic, químic i alimentari que tracten de potenciar allo que Barcelona pot oferir, allo que Barcelona té de més fort. tota la planificació social. 1 insisteixo que estem aplicant el mateix tipus de tecnologia a les dues planificacions. La cultura, logicament, continua sent una de les nostres prioritats. Hem parlat deis museus i no m 'estendré sobre aquest punt. Hem retrobat la Sala Oval, ens retrobarem en un any, practicament, amb el romanic, ja era hora. Tenim un projecte consolidat per al Liceu, el Lliure esta encarrilat, el complex de la Casa de la Caritat, com he dit, ésa punt d'obrir-se amb una exposició magnífica de vistes aeries de les ciutats. Després, el juny, tindrem una exposició que fem en coproducció el Centre de Cultura de la Casa de la Caritat amb el Centre Pompidou de París, sobre la ciutat i els artistes, és a dir, la visió que els artistes han tingut de la ciutat, que obrira, em sembla que el 8 de febrer, el president Mitterrand, i en la qual Manuel Royes i jo mateix serem presents. 1 que després vindra a Barcelona, el juny, com a coproducció, repeteixo, dels dos centres. Aquest centre, o ciutat de les ciutats, com hem <lit alguna vegada, és un lloc de reflexió i d' exhibició en el qual sera possible materialitzar el nostre missatge sobre el que la ciutat és i sobre quin rol té. Són campanyes de ciutat, no pas exclusivament de l' Ajuntament. La nostra idea és potenciar al maxim la col-laboració pública-privada. L' Ajuntament ha de fer un paper d'animació, pero no ha de fer el paper de protagonista. Ens plantegem, dones, coma Ajuntament, una prioritat que també en aquest cas necessita un reconeixement per part de les instancies superiors i una col·laboració a tres bandes. Tot aixo no es pot fer si no és amb col·laboració compartida. En principi esta ben enfocat, tant des del punt de vista del Ministeri, com del punt de vista de la Generalitat, de la Diputació i del' Ajuntament. En aquest sentit estem ara en la preparació del 11 Pla estrategic, que seria el resum de tots aquests plans i de Nosaltres sabem que l'any 2000 o el 2001 Barcelona sera la capital europea de la cultura. Per dir-ho més cla- 44 45 �rament, nosaltres sabem segur, perque el comissari europeu de la Cultura ens ho ha dit, que si Barcelona es presenta com a candidata un d 'aquests anys, guanyara. I sabem que aquesta és una data des del nostre punt de vista convenient com a horitzó i com a tita, per aconseguir la maduració de tots els projectes que portem entre mans. Probablement arribarem a una decisió aquest any sobre aquest tema. Va haver-hi un moment que semblava que la Comissió Europea es decantava per ciutats més petites, perque tenia la sensació que les ciutats més grans no vivien la capitalitat europea com una cosa realment decisiva per a elles. Weimar o Tessalonica, suposem, o ciutats d'una grandaria menor a la nostra, dones, eren més capaces d'abocar-s'hi, una mica com Barcelona versus París en els Jocs Olímpics. En aquest cas jugaria en contra nostre, pero l' actual comissari ens ha dit el que jo us transmeto. Si Barcelona s 'hi presenta, no té rival. Ens ho pensarem, ho mirarem, i estem segurs que si volem ho podrem tenir. esta en el camp del model policial, es simplifica molt sobre aquests temes. S 'hi simplifica massa. La principal policía d'aquest país, en aquest moment, és la guardia urbana, en nombre. La principal policía d' aquest país a Catalunya i la principal policía d' aquest país a Espanya són les policies municipals. Són els que n'hi ha més. Hi ha tres mil guardies urbans a Barcelona i quatre mil places de policies nacionals a la província de Barcelona, de les quals mil no estan cobertes per alfo que aquí és més car "y además se habla en catalán", etcetera. Per les raons que sigui, no estan cobertes. Per tant hi ha més guardies urbans que policies nacionals a la ciutat de Barcelona. L' any 1994 nosaltres hem d' aconseguir aquest dialeg famós, a tres bandes, en el qual una colla de competencies es vagin acostant cap als ciutadans. En el camp deis transports i en el camp de la sanitat aixo esta endegat, pero en molts altres no ho esta. No ho esta en el camp de l 'educació, no ho esta en el deis serveis socials, no ho Agafo un sector, per no parlar de tots, d'educació o de serveis socials; podríem estar parlant de tots ells, pero en aquest sector si no se 'ns té en compte no es podra fer res. Ja es poden fer guerres, que nosaltres hi donarem suport en tot el que tinguin de raonables, sobre transferencies i altres qüestions ... La gent el que vol no són uns uniformes més que uns altres. La gent vol seguretat i seguretat vol dir coordinació dels cossos que hi hagi. Coordinació vol dir una cosa que és a la llei -juntes locals de seguretat i Junta de Seguretat de Catalunya- en la qual nosaltres voldríem que hi hagués una representació -encara que sigui extraestatutaria, perque l'Estatut no ho preveu- deis ajuntaments o de la federació de municipis, i voldríem que a la junta local prevista en la llei hi fossin no només la Policía Nacional i la Guardia Urbana, sinó també els Mossos d'Esquadra, o si es vol, en termes d'institucions, no només l 'Estat i els ajuntaments sinó també la Generalitat. Hem comen9at a parlar d 'aquestes coses. Amb 46 47 Un any peral dialeg Parlem un moment de l' any 94 i de la seva significació, per anar acabant. �la Conselleria de Governació hem tractat d 'una Comissió ad hoc. Ja no parlo del tema dels palaus. A Barcelona n'hi ha tants, que de tot en diem palaus. La l\faria Aurelia sempre deia que a Barcelona d'una casa en diem de seguida un palau. I al carrer Monteada, que són cases, en diem els palaus Berenguer, Aguilar, Meca, etcetera, i són cases nobles, pero no palaus. I uns que sí que ho són, són els palaus del rei, que a Barcelona de palaus del rei n 'hi ha uns quants, com a mínim tres: el Palau Reial, que és el de Pedralbes, hi ha el palau on viu el rei -el Palau Albéniz que és el palau reial defacto- i després hi ha el palau de la pla9a del Reí, que es el palau del rei Martí l 'Huma. Més el Palau Nacional, més el Palau del Parlament... Tots aquests palaus, tots, són de la ciutat. No n'hi ha cap que sigui del rei, ni de l 'Estat, ni de la Generalitat, ni del Parlament. Tots són de la ciutat de Barcelona. Aquesta és una situació que ha estat molt bé historicament, perque no hi havia més remei i perque Barcelona ha volgut, perque els barcelonins amb l'IAE i l'IBI paguen coses que l 'IRPF dels barcelonins ja ha pagat. president Coll i Alentom, en virtut del qual no pagaven, pero sí que ens van compensar en diners per poder allotjar al Convent dels Angels, en el futnr, ! 'hemeroteca i allo que treiem del Parlament com la biblioteca dels museus d' art, que finalment anira al Palau Nacional de Montjulc. En aquell moment va haver-hi aquest enteniment, pero després aixo s 'ha perdut i s 'ha de recuperar. Quan el president del Parlament diu que el Palau del Parlament és un patrimoni del poble de Barcelona i, per tant, del poble de Catalunya, cree que estero en la bona via, en la mesura que es mantenen la serenitat i el respecte institucionals, pero també en que es reconeix una propietat dominical que és evident que la ciutat ha de reivindicar coma propia i coma motiu de compensació. Hem de ser capa9os d' establir un dfaleg franc sobre quina ha de ser la relació entre la Generalitat i l' Ajuntament i quin ha de ser el rol de Barcelona i les seves tradicions institucionals genulnes en la vida catalana. En el cas del Palau del Parlament haig de dir que va haver-hi un tractament molt raonable del tema amb el Quan nosaltres diem que no volem deixar la gestió de l' ensenyament i que l 'IME voldríem que tingués una solució com la sanitat, en la qual hi ha un consorci en que la Generalitat mana i paga, qui paga mana, pero a sota hi ha un institut on l' Ajuntament és majoria i gestiona, és perque és més efica9. Els hospitals de l'Ajuntament, de l'IMAS, que ara són del Consorci Hospitalari de Barcelona, a mitges amb la Generalitat, són els més ben gestionats. Les UBA's, que en diuen de les unitats basiques d'assistencia, són les més barates. Tots sabem que en aquests moments la batalla pel cost de la sanitat és una batalla vital, crucial, perque sabem 48 49 Són competencies de l'Estat i de l'autonomia que es paguen amb els impostas forts. Els de Madrid els paguem tots, no ens enganyem, i els que hi pugui haver en altres llocs d'Espanya, que són pocs, també. En canvi aquí ens paguem sis palaus. I el Palau de Justícia, que també és nostre. I no cobrem res. D'alguns no en cobrem res i ens costen, d' al tres no en cobrem res i no ens costen. �que el nostre sistema no esta generant recursos per pagar una sanitat millor de la que tenim, més aviat el contrari. Per tant, és molt important que la gestió sigui acurada. Dones bé, la gestió municipal és més acurada que la dels altres grans hospitals. Perque són massa grans o perque tenen un estatut potser no tan clar. Aquí hi ha hagut un amo que ha manat i que és més a prop, que és l' Ajuntament i l' Ajuntament no esta a Madrid, ni esta pensant en tot Catalunya, sinó en els hospitals del Mar, de l'Esperarn;a, en el Psquiatric, en el Geriatric .. i han millorat i són els millors hospitals, des del punt de vista de l' economia. I bé, nosaltres per a l 'educació demanem el mateix i per a la policía, per a la petita policía. I demanem a l'Estat que reconegui que la seguretat de les grans ciutats forma part del benestar del país. Aixo es demostra a les eleccions, a les enquestes, en tota mena de preguntes i articles d'opinió. La gent pensa que estem vivint amb una qualitat de vida creixent des del punt de vista de la quantitat de mercaderies i de serveis, i no creixent des del punt de vista de les regles del joc social, en moltes ocasions. Massa congestió, massa soroll, massa inseguretat... Tots hem tingut a la nostra família algun nen o nena a qui li han estirat la cadena o a qui li han pres la radio del cotxe, perque aixo és molt habitual. director provincial, senyor Riu, que rapidament ho tramita cap al director general, que és qui dóna els permisos i per tant qui els pot treure. I asseguro que estem ben coordinats. Tot i aixo, no deixa de ser una ironia i un escami que un alcalde d'una gran ciutat no pugui dir a un gamarús que deixi de fer el gamarús, així de clar, al carrer. Aixo passa en aquest país perque estem concentrats i obsessionats amb els problemes nacionals, que són enormement importants, pero no ho són tant, moltes vegades, per oblidar que en tenim d' al tres més petits que mereixen l'atenció dels ciutadans. Després es diu que la gent es desinteressa de la política. És clar que es desinteressa de la política, perque no la toca, no la veu, perque no veu l' autoritat política que ha elegit actuant a l 'entom de casa seva. Perque estem concentrats en la idea que els parlaments han de resoldre les coses i els parlaments han de resoldre les coses sobre la base de confiar que hi ha poders inferiors que han de poder actuar amb autoritat. Estem en una ciutat en la qual no hi ha autoritat local suficient. L' alcalde no pot retirar el carnet de conduir a un nano que agafa la moto i es posa a 40 per hora en una vorera trepitjant velletes que caminen, no pot. L' alcalde pot dir al seu urba que faci una denúncia i l' envil al Autoritat: no estem demanant diners, estem demanant autoritat. De diners, ja en tenim, l'únic que estem reclamant és que no els haguem de dedicar a substituir els altres en massa mesura, perque llavors no hi ha equilibri. Sobretot estem demanant autoritat. Autoritat moral. De legitimitat, en tenim, perque ens l'han donada els vots, ens l'ha donada la gent, perque tenim un sistema descentralitzat de govem. No die nosaltres, sinó qualsevol ajuntament de Catalunya. En canvi, no donem en aquest esglaó la capacitat d'intervenció en la solució dels problemes que es plantegen al carrer. 50 51 �Jo cree que aquí esta resumit tot el que s'ha de dir, el que avui l' alcalde de Barcelona ha de dir sobre aquesta materia. No és veritat el que ens diuen, de vegades, que aquest és un país massa petit per a dues autoritats tan importants com la Generalitat i l 'Ajuntament de Barcelona. No és cert, no ho ha estat mai. En els períodes millors de la historia de Barcelona, hi ha hagut dos poders, hi ha hagut dues cases importants. No és cert, quan de vegades es diu "és que en la fase del franquisme, com és normal, 1' Ajuntament va substituir perque no hi havia poder autonom, el poder que no existía, i va fer de poder virtual de Catalunya". Sí que va ser cert en alguna mesura, pero també és cert que el segle XIV, que és el millor moment de la nostra historia, és el moment del carreratge. Ara estem celebrant els 600 anys del carreratge de 70 ciutats i viles de Catalunya que es van fer carrers de Barcelona, protegits pel Consell de Cent, pagant. Els de Moia en el seu escut tenen l 'escut de Barcelona i els dinerets, al mig, la moneda que pagaven al Consell de Cent en canvi de la protecció i deis privilegis que tenien els ciutadans de Barcelona. Barcelona tenia més de 50 consolats a tota la Mediterrania, fins a Jerusalem. En aquell moment hi havia dos poders, la Diputació del General i el Consell de Cent, no ens engayem. Un país que només pot tenir un poder, aquest sí que és un país petit. 1 nosaltres, en aquest sentit, no som un país petit. Som un país que vol la qualitat, vol la pluralitat, som un país que vol ser gran, entre cometes, que vol ser alguna cosa més que una curiositat, una característica. Vol ser alguna cosa més que aixo. 1 aixo només ens ho permetrem si aquest any, que és l' any de la reflexió, i acabo amb aquest pensament, que és l' any del dfaleg, som capac;os de reflexionar i de dialogar. 1 si no ho aconseguim sera en part culpa nostra i la gent ho jutjara i la historia encara millar.Ésa dir, la gent del futur, els més joves. Per acabar L' any 93 hem apres que les promeses del 89 ~ue es va batejar com l'inici del segle XXI- anaven carregades de problemes. Ha estat l'any de la dura realització que aquell 89, aquell nou segle XXI en el qual ja hi som, les coses no eren tan boniques com semblava que havien de ser el dia que s 'acabés la divisió del món en dos bloc s. No ho són. , És que en aquell moment Catalunya estava en crisi? Es que estem parlant deis segles XVI, xvrr, de la famosa nit negra i llarga de Catalunya fins al xvm, que després va ser curiosament un segle de renaixenc;a social i economica i el XIX ja d 'espetec ideolbgic i cultural, amb el naixement del catalanisme i de la consciencia de patria? No, estem parlant de quan hi havia consciencia del que hi havia i quan aixo era un país ric, de quan És difícil créixer economicament i, més encara, generar ocupació en el sentit tradicional de treball estable en una especialitat permanent i assegurat de malaltia i jubilació de per vida. Aixo és difícil. A sobre, volem que 52 53 �aquest treball no discrimini per raons de sexe, edat, rac;a o minusvalidesa, que financi els seus costos ecofogics -que es compti el que es gasta més el que no es veu que es gasta pero es gasta, per exemple l'aigua que s'embruta, els rius que es fan malbé, etcetera- i que deixi un marge (de moment el 0,7% del 50% del PNB que va als pressupostos públics) a la cooperació internacional. Tot aixo s 'hauria de fer en un marc de comerc; internacional progressivament lliure -que tots volem lliure perque volem que progressin els paYsos pobres, que puguin exportar les seves mercaderies als mercats rics, que en definitiva és el que passara si les coses van per on han d anar-, pero també en un comerc; internacional progressivament respectuós ambles diferencies i singularitats culturals, que tampoc no pot ser uniformitzador; per tant, més internacionalista i més localista alhora. Més global i més local. Si s 'han de respectar diferencies s 'ha d 'estar atent a allo que és cadascú i a no trepitjar cap ull de poli, per una banda, i per altra banda si s' és global més aviat es pensa que tothom és igual. Som éssers humans i les diferencies no existeixen. No hi ha acord per a la pau entre les gran religions, ben al contrari, som en un marc de creixement dels fonamentalismes. I hi ha dubtes morals, creixents, sobre l'ús de la ciencia, per exemple en biogenetica. Ens plantegem cada dia si val la pena continuar investigant segons que i segon com, perque ens espanten els efectes possibles de la ciencia. Aixo é el 93. parts del món que estan creixent amb una rapidesa tal que tots els forats d' ozó que hi pugui haver es van eixamplant a una velocitat que no ens dóna temps per a la reacció. Estic exagerant una mica, pero aquest és el sentiment que viu la gent., Els ciutadans del món dubten de la ciencia des que van descobrir que la ciencia ens ha fet capac;os de destruir el món. Gabriel J ackson ho deia magistralment l' altre dia en un diari, deia que ell va comenc;ar a dubtar en tot i de tot el dia de l' explosió de la primera bomba atomica a Hiroshima, perque aquell dia la Il·lustració i la il·lusió de la Il·lustració en un progrés lineal que passava per la Revolució Francesa, la Revolució Industrial, el progrés, la burgesia i després el proletariat, en fi, s'ha acabat. Resulta que pel camí hem trobat un estri que ens permet acabar amb nosaltres mateixos. Per tant, un gran interrogant sobre el progrés. Per tant, som capac;os de destruir el món i no solament d'humanitzar-lo, que és el que havíem cregut no ja des de la IHustració sinó des del Renaixement, segurament des del Consolat de Mar i el Consell de Cent, que és quan va comenc;ar tota aquesta iHusió i aquesta humanització. I, sobretot, estem en un marc de demografia creixent que complica les co es i esgota més rapidament del que voldríem els terminis de reacció i redrec;ament. Hi ha I ara dubtem, ti.ns i tot, de la bondat intrínseca de la humanitat. Rousseau comenc;a a estar una mica en qüestió. Bosnia, com a prova. I ens fallen no només els instruments de tacionalització, que són els estats, i els de pacificació que és l'ONU. Bouthros Gali deia ahir que compte amb la intervenció en els turons al costat de Sarajevo, per les conseqüencies sobre els soldats de l'ONU, que pertanyen a estats i paYsos. 54 55 �El president 'del Govem espanyol diu, compte, que nosaltres no volem continuar indefinidament aquí. I tothom sap que una intervenció de l'ONU sobre els turons al voltant de Sarajevo segurament representara l 'endema una represalia immediata sobre les forces de l'ONU estacionades a l'ex-Iugoslavia. Per tant, ti.ns i tot d'allo en que sembla més facil creure, que és l'ONU, en sabem la seva impotencia, la seva incapacitat de ser altra cosa que unes nacions unides i uns estats units. Per tant, els subjectes encara són els estats i no hi ha una ratio ultima mundial que hi estigui per sobre i en sigui moralment superior. El mercat i la democracia apareixen com la única solució, o la solució menys do lenta ( com deia Churchill), pero són sistemes "freds" (com han dit Dahrendorf i Geremek i els altres que hi han pensat) que generen reaccions destructives, xenofübiques i d' egoisme de grup, que no s 'expliquen pel pur retoro dels vells fantasmes del feixisme sinó per l' insuficient reconeixement de dos principis cabdals de la moral pública: el respecte a les identitats diferencials i al mateix temps el progrés de les normes comunes de civisme, de la consciencia d'una ciutadania internacional i dels límits del creixement democratic i economic sostenibles. Fins i tot, el refugi que podrien tenir les petites identitats nacionals o etniques oprimides (a Cuba o als Balcans, al Perú o a Mexic) estan d'alguna forma en qüestió en un món que esclata pertot arreu en perdre la bipolaritat nuclear que ho congelava tot, llevat dels conflictes de frontera. Hi havia les guerres al Vietnam o la tensió a Cuba i tota la resta, cada amo tenia cura del seu jardí i no passava res. 1 ara resulta que no hi ha dos amos i a tot arreu esclaten tots els conflictes que estaven latents. En aquest context hem de cercar activitats públiques basades en la cautela davant les grans paraules i davant els futurs perfectes (com han dit Havel i Obiols), hem d'avan9ar en la formulació prudent pero energica d'una etica global (com proposa Hans Küng, que tindrem al Saló de Cent <lema passat) i tenim la necessitat de compaginar sense exclusivismes els diversos nivells de pertinern;a: família, barri, ciutat, nació, estat, món. Aqµest és el missatge cívic, el missatge del civisme. Respectar tot aixo alhora. Ahí es nada, ¿no?, com dirien els castellans. La mateixa descongelació política mundial permet acords intemacionals ti.ns ara impossibles (lsrael-OLP, Israel-Vatica, Xina-Japó Japó-Corea, la NAFTA l'espai economic europeu, la lluita contra el narcotrafic i el terrorisme hi ha molts signes positius), pero desproveeix d 'immunitat els propis sistemes polítics nacionals dins els quals la gent cerca transparencia davant una política massa opaca i seguretat davant les noves incerteses que apareixen a la cantonada del carrer, a la pantalla de la televisió, a la fabrica i a !'oficina. 56 Pertoca a les ciutats -frontera entre el públic i el privat, entre el mercat i l' estat, entre la societat civil i la política- jugar el rol d'animadors d'una nova política basada en la subsidiarietat i en el federalisme, construida de baix a dalt, i no a l'inrevés, pero incorporant unes normes comunes de racionalitat, cooperació i respecte als altres "nivells de pertinen9a" (nacionalitat, ciutadania estatal, supranacionalitat i humanisme). 57 �Les reticencies deis qui, com ara Miguel Herrero de Miñón, que ha comern;at la croada contra la subsidiarfotat, creuen que la subsidiarietat no té cabuda en el marc constitucional, són exagerarles: n'hi ha prou amb la voluntat política per fer viable el principi de subsidiarietat en la relació entre les administracions. En el nostre país és indefugible, en aquest sentit, endegar ara mateix el dialeg a tres bandes Estat-autonomies-ciutats, tot entenent per ciutats els nivells locals i entenent que el medí rural ha de ser concebut i és en realitat cada cop més el medi dels ciutadans del camp, com diu Joan Ganyet, que ens explica que si volem la Cerdanya com esta l 'hem de finarn;ar, perque no s 'autofinan9a amb la producció ramadera o agrícola. Per tant, és un altre luxe que hem de pagar, que hem de poder pagar. Si no hi ha uns senyors vivint-hi, les vaques no hi pasturaran, el paisatge no sera tan bonic i les can9ons que cantero no les podrem cantar. És indefugible l'equació Catalunya = els catalans. Catalunya és igual als catalans, agrupats en entitats territorials definides i situats en un entom que combina el progrés ambla degradació. Cada vegada que arribo a Barcelona en avió, o quan en surto, s 'aixeca l' avió davant del port, es veu tot Barcelona, el Valles i el Montseny i arriba fins al Pirineu, es veu tot el Pirineu i, si és un dia ciar, es veu el Canigó nevat. Si aquí algun dia es fa una illa com les que fan els japonesos, s 'hi hauria de posar una torre per veure el Canigó i Barcelona alhora. Aixo és un somni daurat. de Santa Coloma de Gramenet, cada dia més gran i encara li queden potser uns anys de concessió. El rescat de la concessió d'aquesta pedrera, quant costa? Vés a saber. També hi ha la muntanya de Monteada, la de l' Asland, que cada vegada és menys muntanya i més pla, pero l'antiga Corporació Metropolitana va arribar-hi a un acord i quan hi passo sempre penso que sé quin futur tindra. En el forat que hi ha s 'hi fara un llac i el Patronat de la Serra de Collserola hi té previstes unes plantacions. Allo tomara a ser una cosa humana, respectable, natural. La Vallensana, no ho sé, no sé si s 'ha arribat tan lluny. Temo que no. Aixo ens ho hem de pagar, no? És indefugible, dones, que aquest territori el reconeguem com a tal, tal com és, amb les seves autoritats i amb la seva diversitat. Des del meu punt de vista, esdevé ineluctable una acció política que posi d'acord aquestes entitats amb el conjunt de Catalunya i les seves institucions: el mandat de regionalitzar Catalunya de forma ordenada, de proposar a l'Estat la seva adaptació. Com ha dit el delegat del Govem, fa molt poc, hem de fer-ho nosaltres i després demanar a l'Estat que s 'hi adapti, com demanen els nostres principis de federalisme. Primer punt, autogovem territorial. Catalunya és autonoma i pot fer el que vulgui amb el seu territori. Cinque punt, l 'Estat s 'haura d' adaptar a la regulació territorial que s 'hagi autodonat la propia comunitat autonoma. En primer pla hi ha una clapa blanca, immensa i horrible. És la Vallensana, una pedrera, sobre Badalona i Pero si nosaltres no ensenyem el camí i no som capa9os de definir les nostres propies, entre cometes, províncies, que podem demanar? Aquest mandat s 'ha de complir. Hem d' ordenar Catalunya i hem de proposar a 58 59 �l 'Estat la seva adaptació a la nova regionalització, com he <lit, i el reconeixement del fet metropolita, el fet pirinenc i la singularitat de les terres de l'Ebre a través d' aquesta divisió regional o a través de regions especials de planejament, potser, més que no pas de govem. El Congrés de Municipis, que reunirem de nou, espero, més de mig segle després del primer. Farem el segon. El primer va ser el 1933 i va ser l'immediat precedent de la Llei municipal de Catalunya, llei revolucionaria aleshores i de les més avan~ades de l 'epoca. Aquest congrés ha de ser una gran ocasió per presentar finalment els ajuntaments com un deis protagonistes d'aquest dialeg a tres bandes entre unes administracions que han d'avan~ar cap al repartiment 50/25/25 de la despesa pública global, final. Avan~ar en aquesta direcció sera la prova que s 'es tan donant passes cap al reconeixement del pes real dels poders locals en la vida del país. En definitiva, 1994 ha de ser l' any de la creació de nous mares polítics i de noves regles de joc. En altres anys hi jugarem, pero en aquest any hem de crear les regles del joc que ens duguin a les portes del segle vinent en les millors condicions i a Barcelona a tenir un paper important en aquest segle. Moltes gracies. 60 / Index onomastic Acebillo, Josep Antoni, 23 Alduy, Jean Paul, 26 Armet, Lluís, 32 Borrell, Josep, 42 Bricall, Josep Maria, 30 Busquets, Joan, 28 Capmany, Maria Aurelia, 31, 49 Cerda, Ildefons, 29 Churchill, Winston, 58 Clinton, Bill, 23 Clos, Joan, 30 Coll i Alentom, Miquel, 50 Colom, J oan, 34 Dahrendorf, Ralf, 58 Dalí, Salvador, 27 Delors, J acques, 34 Fontana, Pere, 26 Gali, Bouthros, 56 61 �Ganyet, Joan, 59 Geremek, Bronislaw, 58 González, Felipe, 36 Gore, Al, 42 Hamilton, Alexander, 24 Havel, Vaclav, 58 Healey & Baker, 21 Herrero de Miñón, Miguel, 59 Jackson, Gabriel, 56 Jacobitz, Criezel, 34 Jefferson, Thomas, 23, 24 Küng, Hans, 58 Martí l 'Huma, 49 Meier, Richard, 30 Mitterrand, Fran\:ois, 46 Obiols, Raimon, 58 Pasqual, Lluís, 31 Peí, Ideoh Ming, 23 Pemau, Josep, 13 Puigserver, Fabia, 31 Riu, Antoni, 52 Rousseau, Jean Jacques, 56 Royes, Manuel, 30, 46 Serra, Narcís, 36 Tarradellas, Josep, 37 Torres, Joan, 39 Trautman, Catherine, 33 Vila, Manuel, 33 62 Col· lecció Alcaldia l. L'estat de la ciutat, 1983-1990 2. La ciutat i els Comtes de Barcelona 3. Balan9 de l'any 1991. L'estat de la ciutat 4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann, Pasqual Maragall i J acques Delors 5. Balan9 de l'any 1992. L'estat de la ciutat 6. Declaració Río-Barcelona, 1992. 7. Balan9 de l'any 1993. L'estat de la ciutat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1993 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-01-19 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Description An account of the resource Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1993 i apunta els reptes de 1994. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2737/19950110_EstatCiutat1994.pdf 913e37f7a06d4069d2fcb5cbcb388454 PDF Text Text Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall "BALAN~ DEL' ANY 1994. L'ESTAT DE LA CIUTAT" �Benvolguts amics, benvolgudes amigues. La meva compareixenc;a d'enguany, que és la que fa dotze, té per a mi un valor especial. El té perque ja fa dotze anys que sóc alcalde d'aquesta ciutat, i aixo personalment significa molt, pero té un valor també -i sobretot- perque en aquests dotze anys hem viscut una transformació de la ciutat d'un abast difícilment exagerable i, finalment, perque aquesta és la compareixenc;a previa a les eleccions municipals que viurem d'aquí a pocs mesos i que tindran, no ens enganyem, una gran transcendencia. · En les eleccions que s' acosten ens hi juguem molt, més enlla de la il ·lusió amb que jo personalment i el meu equip afrontem la nova etapa que s' obre per a Barcelona. Una il·lusió que neix de !'experiencia, del coneixement directe del territori, de tot allo que hem fet i de tot allo que volem fer, que és molt, per Barcelona. 13 �En aquestes eleccions ens hi juguem d' entrada !'existencia d'un model que ha permes de fer de Barcelona una ciutat més oberta, més atractiva (a la gent i a la inversió), més solidaria, més habitable, amb més qualitat de vida -amb més qualitat en general-, perque aquesta paraula és aplicable a diferents camps. Hi ha plans de qualitat de tot: d'empreses i, per que no?, de ciutats també. ¿Per que no hi pot haver un pla de qualitat de ciutats que demostri que la ciutat esta servint bé els seus ciutadans? Aixo és el que volem en aquesta nova etapa. I ens hi juguem també, dins del panorama polític catafa, la possibilitat que continuiY existint una confrontació civilitzada i dialogant -una confrontació que no ha de ser vista com un factor negatiu, sinó com una expressió de la divergencia que neix de la pluralitat d'opcions i d'interessos que conviuen a la nostra societat, i concretament a la nostra ciutat. El pluralisme és un bé massa preuat, que no s' aconsegueix un dia i per a sempre, sinó que cal refon~:ar a cada moment. 1 en la política catalana, la tendencia al monopoli -ideolbgic, informatiu, empresarial- és una temptació massa forta que cal combatre. En segon lloc, faré un repas breu, quasi telegrafie, a les realitzacions d'aquest any -el que fóra propiament un balan9 del 1994-, que ha estat l'any de la superació de les difi<(llltats i de la confirmació que la nostra aposta, l' aposta del "model Barcelona", era bona: hem resistit millor la recessió i estem en una millor situació de partida per beneficiar-nos de la reactivació economica. Després els donaré algunes dades que avalen aquesta afirmació, que no és en absolut gratuita o improvisada. En tercer lloc, em proposo de parlar-los deis projectes de futur, deis projectes que han de confirmar Barcelona com una gran metropoli europea i mediterrania -aquesta dimensió, la mediterrania, tindra un relleu ben especial aquest any 1995-, com la capital d'una euroregió de 15 milions d'habitants, i com la porta sud de la Unió Europea, que acabem d' ampliar a quinze socis. 1 finalment no vull cloure la meva intervenció d' aquest vespre sense fer una al-lusió al moment polític actual. l. El "model Barcelona" És per tot aixo que la meva conferencia-balarn; d'enguany tindra un caire diferent a !'habitual.Emproposo, si vostes tenen la paciencia d'escoltar-me, dividir la meva exposició d' aquest vespre en tres blocs d'una extensió diversa: en primer lloc, i en una mena de balan9 a l'engros d'aquests dotze anys de mandat, faré referencia a allo que he anomenat el "model Barcelona", i que és !'aposta per fer ciutat, per dirigir o, almenys, per liderar el procés de transformació d' aquesta ciutat en un sentit determinat, urbanísticament reparador i socialment i territorialment reequilibrador. Aquest salt endavant no ha estat fruit de la casualitat. No som en el punt que som per atzar. L'aposta feta en 14 15 En els últims anys, efectivament, la ciutat ha fet un salt qualitatiu. De la ciutat "olímpica i metropolitana" que demanavem el 1982, hem passat a una Barcelona que, un cop suprimides les fronteres intercomunitaries, és centre d'una euroregió de 15 milions d'habitants, i que té posada l'aspiració a configurar-se com la porta sud d'Europa i comuna de les capitals culturals europees. �els últims quinze anys -fruit de la idea de ciutat bastida perla generació de professionals i treballadors antifranquistes que va desembarcar al' Ajuntament el 1979- és el que ens permet ara trobar-nos en una bona situació de partida. Basicament, en el fons del "model Barcelona" hi ha l' aposta per la ciutat europea, és a dir, per la ciutat que no segrega, en que conviuen diversos usos (Barcelona és encara una ciutat industrial, tot i el predomini del sector de serveis) i en que no es constitueixen barreres infranquejables que separin els barris benestants de la miseria, com passa als Estats Units. "Hell is an American city", titulava fa un temps, amb la seva contundencia habitual, el setmanari The Economist, i recordo que alguna vegada he comentat públicament que el pitjor d'aquesta afirmació és que no diu que una ciutat americana és l'infern sinó que l'infern és una ciutat americana. Nosaltres hem fugit d'aquest model. La nostra estrategia -que no ha estat una estrategia intervencionista pero sí una estrategia de lideratge i de complicitat- ha estat clara, i ha estat guanyadora. Hem rehabilitat els barris periferics, fent-los part de la ciutat, dignificant-los i convertint-los ells mateixos en centres urbans. Hem tancat així part de les ferides que el franquisme va inferir en aquesta ciutat, amb el seu creixement descontrolat i especulatiu, alie -o, més ben dit, contrari a les necessitats de la gent. Hem fet créixer la ciutat de forma ordenada i cap a on volíem, cap a on hem interpretat que la ciutat volia. Hem compensat l'expansió "espontania" cap a ponent amb un reequilibri cap a llevant. Hem tornat a convertir la pla9a 16 de les GIOries -on Cerda havia situat el centre de la nova ciutat, de la ciutat metropolitana- en un deis focus d'una ciutat que ja no té un únic centre. Els projectes impulsats per la iniciativa privada han trobat un sector públic atent a corregir els desequilibris i a orientar el creixement economic de manera que la ciutat es transformés de la manera més equilibrada i sostenible possible, reduint les desigualtats socials, evitant especialitzacions empobridores de l'espai urba i del teixit social. Hem fet una gran transformació urbana, i aixo cal dir-ho ben alt, sense perdua de cohesió, sense accentuar les desigualtats socials i territorials, mentre la renda familiar disponible no ha fet més que créixer per damunt de la mitjana catalana i espanyola. Hem frenat una excessiva terciarització de l' Eixample, amb l'operació que va dissenyar Joan Busquets, amb la seva ordenan9a de l'any 1988, en que ja millorava, jo cree que d'una manera molt precisa, la situació: possibilitava la recuperació d' espais interiors de man9ana de l'Eixample, mantenía l' estructura de les fa9anes, obligava a una certa continencia en les transformacions, en els canvis que s'hi poguessin fer. Jo cree que aquesta nova regulació va incidir-hi d'una forma molt positiva. Com a ordenan9a, cree que des de Rius i Taulet és probablement la més innovadora, la més positiva, ja que moltes d'elles, com la d' Aiguader, van haver de consagrar !'existencia d'una realitat que superava l'ordenan9a anterior. L' ordenan9a d' Aiguader ha de consagrar l' existencia d' atics, no perque la permeti de nou, sinó perque ja hieren. El que va fer, per tant, va ser legalitzar una situació. Després es van succeir una colla d'altres, 17 �que es poden veure en aque ta exposició que Albert Serratosa ha muntat a la Universitat Pompeu Fabra, que esta molt bé, pero en la qual pot er no s' insisteix prou en el fet que les ordenances darreres han canviat molt i molt les expectatives de futur de 1'Eixample -i és cert que no se 1 podía demanar] última ordenam;a, ja que gairebé és posterior al exposició o simultania. Hem reactivat, amb la complicitat del sector privat, la vida al cor de la ciutat impedint que s h.i enquistin le ille de oledat i pobresa, i aixo es diu molt de pressa pero al darrera hi ha una feina molt importa:nt, portant nova vida.-i aixo vol dir en primer lloc deixant-hi entrar la Hum del ol- al Raval, a la Ciutat Vella. Fomentant-hi una ocupació, lenta i pacífica per part dels estudiants i de le parelles joves. Esponjant-ne una den itat excessiva, sense despla\:ar-ne els ve!ns. Rehabilitant els habitatge i construint-ne de nous. CoJ.locant-hi algunes de les in titucions culturals que e tan de tinades a., tenir un gran protagonisroe en la vida d aque ta ciutat com ón la Ca a de la Caritat i el Museu d Art Contemporani o les noves facultats de Ja Universitat de Barcelona i de la Urúver itat Ramon Llull - aque ta ja hi és provisionalment dintre de la Ca a de la Caritat, i a més ha adquirit un altre espai per quedar- 'bi definitivament- i encara hi podríem afegir el Convent de Sant Agusti i d altre indrets que estan rehabilitant. Tot i que s' escapa de les nostres estrictes competencies, i malgrat els impediments físics d' una ciutat molt den a i acabada ense a pene e pai cap a on créixer, hem dut a terme una política activa d adqui ició de sol i de promoció d habitatge a sequible i públic (Ciutat Vella, Catalana/Poblenou vore de le Ronde Diagonal Mar). 18 Hem estat una referencia a Europa, i més enlla. Ho deia fa ben pocs dies un diari de Madrid: el model a seguir per Lisboa, en la seva transformació propiciada per l'Exposició de 1998, és Barcelona i de fet ho esta essent. Alguns ciutadans que han anat a Lisboa per aquestes festes m'han explicat fins a quin punt és acostat el que s'esta preparant alfa al que es va fer aquí; de fet estan guanyant una fa\:ana marítima que tenien abandonada al costat del port. I hem dut la nostra batalla en favor del reconeixement del pes que les ciutats han de tenir en la construcció europea al bell mig de les institucions comunitaries: Barcelona ocupa, no pas per atzar sinó per la seva vocació municipalista i per la seva comprensió ca~ ~l. fe~ regional, la presidencia del Consell de Mumc1p1s i Regions d'Europa i la vicepresidencia del Comite de les Regions, i un barceloní és el president de 1' Assemblea de Regions Europees també. Barcelona és avui a Europa la capital del regionalisme i la capital del municipalisme. I ha de ser bo pera tots. No és senzill, pero és bo. Hem estat pioners en la defensa de la idea que les ciutats europees, a més de competir entre elles (buscant inversions i localitzacions), havien de cooperar, fent valer les seves especificitats, els seus punts forts, pero aportant entre totes, a partir de la seva propia experiencia, les solucions als problemes urbans -que són, no ho oblidem, els problemes del 80% de la població europea: que és la que viu a les ciutats. Hem estat prese~ts 1 actius a la fundació d'Eurociutats. De la C-6. De diversos programes comunitaris (Polis, etc.). Aquest model, que inclou tot aixo (urbanisme, europeisme, transformació), l'hem bastit sobre el consens, 19 �sobre la implicació dels ciutadans i sobre la complicitat entre sectors. La complicitat que ens va portar a organitzar els millors Jocs Olímpics de la histüria (se'n recorden?), en un 1992 que alguns voldrien ben llunya pero que s'ha revelat com l'atot principal del nostre present i del nostre futur com a ciutat. El consens que ha portat al disseny i l' aprovació dels dos Plans Estrategics -una fórmula que hem vist premiada a Europa i seguida amb exit a Espanya i a tota l' America Llatina- on tothom -patronal i sindicats, universitats i associacions, institucions i societat civil- ens hem posat d'acord sobre cap a on volem que avanci la nostra ciutat. I tot plegat, vull insistir-hi, sota un lideratge, sota una autoritat a vegades sobretot moral, del' Ajuntament. Ha calgut dones un nou contracte entre els ciutadans i el cotxe, que ha passat i que passa per una activa política d' aparcaments, per la millora de la connectivitat (Prim, Bac de Roda, Guipúscoa, Aiguablava), per l' equilibri del transit entre les grans vies metropolitanes i els carrers del centre (Aragó, Mistral, Pi i Margall, Meridiana), que poden recuperar així el seu caracter de vies urbanes, de rambles, en detriment del d'autopistes dins la ciutat que tenien fins ara. Hem posat i posarem barreres a l' expansió del transit, tant físiques com economiques (Projecte Gaudí). I naturalment, continuarem promocionant el transport públic, des de la convicció que és un element indispensable per a la qualitat de vida i per al reequilibri social. Un lideratge i una autoritat morals que ens han permes d' anar més enlla del que prescriu estrictament la normativa, i que ha fet que el sector privat adoptés com a propies algunes de les pautes, fins i tot estetiques, de 1' actuació municipal en materia d'urbanisme i de disseny: és el cas de !'hotel Hilton, de la neteja de fac;anes, de la renovació dels quioscos de flors i de premsa de la Rambla, de la nova arquitectura de Núñez i Navarro als xamfrans de l'Eixample, del mobiliari urba, de les parades d'autobús, deis opis, de l'accés als parquings. En aquesta aposta per la qualitat de vida a la ciutat, hem introdult també uns criteris de disseny urba que van clarament en la direcció d'un urbanisme més educat, més net, més amable -més friendly, que dirien els anglo-saxons. És el cas de la rambla de Catalunya, paradigma d'una concepció de disseny urba amatent a suprimir les barreres arquitectoniques, els obstacles al mig del carrer, l'aparcament de les motos sobre les voreres. I és el cas de l'aposta perla transparencia, que ens ha portat a dissenyar uns accesos vidriats als aparcaments, a augmentar la superficie acristallada dels autobusos, a obrir a la vista, mitjanc;ant reixes, els jardins tancats de l'Escola Industrial, en una operació que volem estendre al Palau Robert, al Seminari, a la Universitat. Dins d'aquest consens ciutada, ha estat i és molt important posar l'emfasi sobre l'ús racional de la ciutat. En el context d'un discurs més ampli sobre l'escassetat i sobre l' austeritat com a valor a potenciar, ens hem adonat que la ciutat és un bé escas, a repartir entre molts. Entre vianants i cotxes. Entre cotxes i transport públic. Entre habitatges i equipaments. Entre equipaments i espais verds. 20 Hem introdult criteris de gestió i d'eficacia en l'administració, que tenen el punt de partida en la important descentralització que va experimentar l' Ajuntament amb 21 �l'anibada de la democracia (el 21 % de la plantilla municipal s'ha descentralitzat als districtes, quan el 1986 només estava adscrita als districtes un 5% de la plantilla), i que continua ara amb una disminució important del nombre de treballadors (la plantilla municipal, comptant-hi l' Ajuntament més els instituts, s'ha redui:t en 2.000 persones en els darrers cinc anys: de 15.917 treballadors el 1991 a 13.990 el 1994) i un creixement paral·lel de la productivitat. Aixo fa que l' Ajuntament sigui més efica\'.. Hem estat pioners en l'ús de les noves tecnologies, amb una informatització dels serveis intems i, després, dels serveis extems (les oficines integrades d'atenció al ciutada en els districtes ), la qual cosa permet coses tan eficaces com les consultes telefüniques per a resoldre tramits administratius, el telefon O1O o els serveis de teletext. Actualment el 60% de les llicencies d'obres menors i activitats no classificades es concedeix en un termini de dos dies. pals, les zones de vianants com la carretera de Sants, el carrer Gran de Gracia, Major de Sarria o fins i tot la Via Júlia, on ja hi ha un clima de comer~). És aquesta oferta de qualitat la que ens ha permes veure aquests dies de N adal tot de cotxes amb matrícula de Girona o de Tarragona, i de més enlla, que se sumen a la gent de Vic, Sabadell o Manresa que baixen a comprar aquí. Aquesta promoció de les potencialitats de Barcelona ha tingut aquest darrer any un impuls particular amb la constitució, conjuntament amb el sector privat, de les diverses campanyes de promoció economica d'aquells sectors on se' ns reconeix, més enlla de l' ambit estricte de la nostra influencia economica, una especial fortalesa i capacitat d'atracció: el disseny, el turisme, les universitats, la medicina i la farmacología, i la logística. La setmana entrant, precisament, seré a Londres per cloure la primera edició d'unes setmanes de promoció a !'exterior que hem anomenat Barcelona Business Week. I hem apostat, al costat del sector privat, per millorar i potenciar aquells sectors que fan de la nostra ciutat un focus d'atracció. L'oferta comercial, en primer lloc, que ha sabut mantenir l'equilibri entre l'oferta comercial tradicional -de gran qualitat- i les franquícies internacionals, i l'equilibri entre la potencialitat de l'eix comercial central (des de l' Illa de la Diagonal fins al Portal de l' Angel) i la promoció del petit comen; (mercats munici- El nostre model de dihleg i de recerca del consens ha tingut una aplicació especial, amb un exit envejable, en el camp de la seguretat urbana. La constitució, ara fa deu anys del Consell de Seguretat Urbana i l'aplicació d'un model preventiu de control de la delinqüencia, amb emfasi en la prevenció estesa a tot el tenitori, que és el que permet la govemació municipal descentralitzada, ha tingut uns efectes espectaculars que es reflecteixen perfectament en el descens experimentat (d'un 21aun13%) per l'índex de victimització al llarg dels darrers anys: una disminució d'un 37% entre 1988 i 1993. El colofó necessari per a as segurar l' exit permanent d' aquest model és la justícia rapida, que es va comen~ar a aplicar durant els loes Olímpics i que la Carta municipal recull. 22 23 Hem procurat de trencar els monopolis existents, que anaven en detriment d'una millor oferta o d'un servei més bo, com ha estat el cas del Pla d'Hotels o de l'adjudicació de les contractes de neteja, respectivament. �Justícia rapida, per altra banda, que de moment a les altres ciutats espanyoles no ha prosperat. A Madrid, per exemple, els jutges han optat per, simplement, deixar en llibertat practicament tothom que arriba per la vía de la justícia rapida, per falta de mitjans, per raons que ara jo no jutjo, pero el fet és que no esta funcionant. A Sevilla una mica millor, a Valencia molt poc. De fet, a les reunions que tenim de Grans Ciutats, Barcelona apareix com el model que les altres ciutats han d'aplicar. Aquí funciona bé. Hi va haver un intent de frenar aquest moviment de la justícia rapida, de reduir el nombre de jutjats de seguida que els va sobrar una mica de temps, perque eren tan efica<;os efectivament que es podien trobar mancats de la necessaria alimentació de casos. Pero van buscar-se la feina, en el bon sentit de la paraula. Van tractar de jutjar en el día els ca os d'accidents o d'alcoholemies. I s'ha fet, s'ha acon eguit. És a dir, s'ha anat buscant la funció un cop creat l'organ, en el qual creiem, i que un cop existeixi com a justícia local, no sera només justícia rapida de l'Estat, immediata en el temps, sinó també immediata en l' espai. Aquest organ arribara a cobrir un 80 o 90% dels petits problemes que fan la nostra preocupació diaria de ciutadans i que la gent ja ha renunciat a imaginar que es poden solucionar. hem encomanat sovint a associacions intermedies- amb uns índexs d'utilització ciutadana molt alts. L'esport a la ciutat s'ha convertit en un dels grans atractius de Barcelona. Cal no oblidar que l' esport és una de les grans activitats de lleure en les nostres societats del final de segle, i conseqüentment una de les que mouen més recursos economics i humans -on cal destacar el paper dels voluntaris. La participació dels nostres conciutadans en les curses populars (com la de la Merce o la marató) i en les jomades de bicicletes o de patinadors, és un fenomen nou i impressionant. L' increment i la millora de les insta!· lacions esportives propiciats pels Jocs han estats espectaculars: entre 1988 i 1993, s'han més que duplicat, en passar de poc més de mil a poc més de tres mil. Pero Barcelona s'ha consolidat també comuna capital de l'esport d'élite. Sense que ningú entengui amb aixo que vull atribuir-me l'exit d'altri, cree que és important subratllar que els triomfs del Bar<;a (amb quatre lligues consecutives i dues finals de la Copa d'Europa, una d'elles victoriosa) o dels tennistes nascuts o formats a Barcelona (Sergi Bruguera, Arantxa Sánchez, Conchita Martínez ... ), per no es mentar la vela o el motociclisme, no són fruit de cap atzar, sinó d'una serie de factors que tenen a veure obviament amb el clima amable, amb la tradició esportiva i amb l'impuls dels Jocs, pero també en el creixent nivell de qualitat de vida a Barcelona. La idea que ha guiat, i amb que ha culminat, tota aquesta transformació i tota aquesta dinamització de la ciutat esta continguda en una frase de Shakespeare que resumeix perfectament la nostra voluntat: "La ciutat és la gent". Hem fet una ciutat pera la gent, i l'hem feta amb la gent. Els resultats cree que són importants. Hem bastit una amplia xarxa d'equipaments -la gestió dels quals És el resultat de la nostra feina, i el resultat d'una ciutat que ha trobat la manera d' accedir a una colla de camps, un dels quals és el de l'esport popular pero 24 25 �també el de l'esport d'élite. Pero jo cree que esta relacionat i que aquesta multiplicació dels punts esportius que hi ha hagut permetra que en el futur aquesta deu no s'assequi, sinó que continu:in sortint campions. La base de la qualitat és la quantitat; en l' esport aixo és claríssim. I per tant, el fet que cada vegada més escoles, clubs, associacions tinguin accés, a tots els barris, a instal ·lacions esportives de qualitat permeten d'imaginar que en futur aixo sera així. al pluralisme i a l' interes de la cartellera barcelonina com a motius de l' exit. Aquesta ciutat ha estat una ciutat exportadora de figures teatrals, pero no ha sigut un gran mercat teatral precisament. A vegades es diu que és més important ser exportadors que no pas consumidors. Pero en aquest cas és tan important el consum com l' exportació, perque aleshores vol dir que s' esta creant el clima, el tou cultural perque en el futur segueixin sortint aquestes figures del camp teatral i del camp cultural en general. En els darrers anys hem assistit a canvis espectaculars en el lleure dels nostres habitants: els nous espais urbans han estat ocupats a partir del dia mateix de la seva inauguració -tot i que en els últims sis anys hem augmentat l'índex d'hectarees de verd urba per habitant en un 40%-, els nous centres comercials (com l'Illa) han atret nous clients, les noves platges han donat una imatge fins ara insolita, més propia de Sitges o Castelldefels, al nostre litoral, la gent ha descobert racons de Barcelona nous, i ha modificat els seus comportaments lúdics i culturals amb els nous espais, com el Port Olímpic o la Casa de la Caritat. Un creixement encara més gran (el 18'8%) l'ha tingut el nombre de visitants dels museus, en una nova demostració que la nostra capacitat d'atracció turística tenia un punt de partida (i no pas una estació d' arribada) en els Jocs de 1992. L'oferta hotelera ha augmentat un 60% en els darrers sis anys (s'ha passat de 15.737 places a 26.291) i aixo no obstant els nivells d' ocupació són prou bons, gra.cies sobretot al fet que hem aconseguit d ' introduir una competencia que ha tingut efectes benefics sobre els preus i sobre la qualitat del servei. El creixement del nombre d' espectadors de teatre, molt important (un 12'5% d'augment entre 1988 i 1993), ha estat afavorit, sens dubte, per la més gran facilitat en l' adquisició telefonica o informatica d' entrades, pero també per la qualitat creixent dels productes que s' ofereixen -com reconeixia fa pocs dies Mario Gas en unes declaracions, en que oposava el bon teatre que es fa aquí amb una perdua d' identitat teatral a Madrid. La xifra d'espectadors de teatre el 1994 havia superat, abans d' acabar l' any, el milió i avui mateix, en un diari de la ciutat, un crític fa referencia Barcelona és avui, efectivament, una referencia a Europa i al món. Aixo ho veus quan visites els Estats Units, i hi estan fent una pel·lícula (per cert, encara no estrenada aquí) que es diu "Barcelona", i tothom et .pregunta per la teva ciutat. O quan l ' alcalde d' Asunción, al Paraguai, afirma davant del president González que Barcelona és l' exemple a seguir. O quan el nou alcalde de Roma, un "verd" que ha aconseguit derrotar la candidatura neofeixista, diu que vol aconseguir la mateixa complicitat ciutadana que hem aconseguit a Barcelona. 26 27 �Pero és també una referencia a Catalunya i Espanya endins. A Toledo, amb un important nucli historie, estan pendents de la nostra experiencia amb el programa Gaudí de control del transit rodat. 1 a moltes ciutats i viles de Catalunya, com ja havia passat a principis de segle amb la difusió de l' arquitectura modernista, l'estil, la manera de fer de Barcelona a l'hora de dissenyar i construir els espais públics s'ha estes en una benefica tacad' olí. 2. L'any 1994 Es troba en un bon moment la seva capacitat d'atracció, de negoci i d' oci. El sostre d' oficines de Barcelona ha passat en sis anys de 2.630.000 m 2 a 3.700.000 m2 • No s'han ocupat tots. Hi ha un estoc de sostre terciari sense ocupar, pero no és exagerat. Potser és la demanda d'un any o d'un any i mig. Tenint en compte la relació qualitat-preu, ens diuen els que en saben que Barcelona no és només un bon lloc per anar-hi, sinó també per invertir-hi. L' atur a Barcelona és inferior al d' altres ciutats europees com: Copenhague (17,3%), Anvers (13,7%), Berlín (13% a l'est i 12,8% a l'oest), Mila (14%), Londres (13,9%), l'Haia (15,2%). 1 és similar a la taxa de París (12,5%) i Manchester (12,41 %). Entraré ara en el que és propiament el balanc; de l' any que acabem de deixar. 1 ho faré reprenent la meva afirmació inicial: un any més s 'ha demostrat que aquest model funciona i que funciona bé. No és per casualitat que la ciutat es troba en una molt bona situació de partida. Hem resistit la recessió millor que els altres (el 1993, el creixement del PIB va ser petit, pero en qualsevol cas positiu, mentre a Catalunya i Espanya eren negatius) i ara afrontem millor la recuperació (la previsió pera 1994, d'un 2'40%, tot i que en consonancia amb la mitjana espanyola, és alta si tenim en compte que no sortim d'una situació de creixement negatiu). Per tant, mentre que Espanya del 91 al 94 no creix, sinó que disminueix al 93 i rebota en el 94, Barcelona no ha deixat de créixer cap any, encara que el creixement no és sempre uniforme. No podem dir el mateix de la carrega. Al revés, hi hem perdut, en el moment en que tots els aeroports avarn;ats del món estan especialitzant-se cada cop més en carrega. En canvi en aquest camp, la nostra tecnología de l' aeroport de Barcelona esta fallant, i per tant ens hem d' afanyar. Barcelona es troba, dones, en un bon moment. S'hi troben, d' entrada, les finances municipals, que s'han sanejat, amb un nivell raonable d' endeutament. Tot plegat, indicadors, juntament amb molts d' al tres que no els esmentaré per manca de temps, d'una situació de revifalla evident. 28 29 El transit a l' aeroport ha superat, amb més de 1O milions de passatgers (10.647 .281 passatgers, exactament), el record historie de 1992 (317 mil més que el 1992 i 648.775 més que el 1993). 1 el que és forc;a significatiu: el transit internacional s'ha doblat en menys de 10 anys: de 1.736.000 passatgers el 1984 s'ha passat, el 1993, a 3.949.000. �La Ciutat Vella Un exemple evident de recuperació i dels resultats positius de la complicitat a que he fet referencia el tenim en la rehabilitació de la Ciutat Vella, que aquest any de 1994 ha confirmat les expectatives i ha pres l'impuls definitiu. En aquest any hem engegat el proces d' ampliació de capital de PROCIVESA, que vam iniciar fa tot just dos mesos i que esperem que trobi el ressó més adequat. Finalment hem aconseguit un ajut de Fons Europeus molt importants a través del Ministeri d'Obres Públiques, de l' ordre de 3.800 milions a gastar en 4 o 5 anys, la qual cosa permetra la realització del Pla Central del Raval. Només imagineu-vos que al mig del Raval, entre el carrer Sant Pau i el carrer de !'Hospital, i el carrer Sant J eroni i el carrer de la Cadena, hi haura un espai més gran que la Piazza N avona. És evident que tindrem el sol, l' aire, espetegant al centre del Raval, que és en aquest moment una de les zones més complicades de la ciutat. Aquesta i la del Nucli Antic, on aquest any hem obert un espai entre el carrer Allada i el carrer Vermell, un espai insolit que mai havia estat dibuixat perque existís. Són dos carrers que no es tocaven i que ara es poden veure perque s'ha tirat la manc;ana que hi havia entremig. Una gent que no veien el sol gaire sovint ara estan animats a continuar, a prosperar. amb la Generalitat garanteix la construcció de prop de 3.000 pisos, la majoria destinats a substituir els edificis afectats per l' aluminosi i al tres patologies estructurals, i la reparació de 4.700 pisos del Patronat Municipal de l'Habitatge igualment deficients. Estem parlant d'un volum d'inversió de 8.000 milions de pessetes, molt important, que ens ha de servir de referencia de l' esforc; que s' esta fent en aquest terreny. Per altra banda, només amb els plans que ara hi ha en marxa a la zona de llevant de la ciutat, esta previst que es facin de l'ordre de 15.000 habitatges, per tant 45.000 habitants, comptant els 2.400 del que en diuen la "nova Vila Olímpica", l'espai on hi havia la fabrica de gas de Sant Martí, comptant els 6.000 que s'han de fer entre la Diagonal i el mar, en el tros que s' esta obrint des del carrer Llacuna fins al capdavall, i comptant la gran operació de futur que és la Sagrera, que és la urbanització de tot l' espai de vies ferries entre Sant Andreu i la plac;a de les Glories, que inclou la construcció de la gran estació de l' AVE, el tren d'alta velocitat, i inclou també l' aprofitament de tots aquests espais en zones verdes i habitatges fins a 100.000. És una zona molt densa que s'esta esponjant per una banda per mantenir el seu equilibri de creixement. El 1994 -i ara aprofitem per seguir en el terreny de l'habitatge, pero des d'una perspectiva global de ciutattambé ens ha portat acords, encara que no estem fent tot el que voldríem fer. Sí que s'ha fet una tasca important a la Ciutat Vella. Així, el conveni que el maig vam signar Ja sabeu que a mi no m'ha impressionat mai l'afirmació que Barcelona esta perdent habitants, perque no n'esta perdent. Som uns 2.200.000. No són gent que hagi marxat de Barcelona sinó que han anata dormir a fora, pero que treballen aquí. 1 en aquests 2.200.000 hi estic descomptant els que marxen de Barcelona per treballar a fora, i que tampoc per aixo deixen de ser barcelonins. 30 31 �Estem en un concepte metropolita de la ciutat, on no hem de miraron dorm cadascú sinó on paga impostos. Aquesta consideració té uns efectes de solidaritat fiscal que nosaltres hem predicat sempre. Jo recordo haver calculat, abans de l' any 87, que cada familia de Barcelonamunicipi estava exportant unes 2.000 pessetes l' any per despeses a fer fora, a l' area metropolitana, als municipis metropolitans que ho necessitaven. El Pare de les Planes, per exemple, que s'inaugura un dia d'aquests, sota Pubilla Cases, en un barri poblat de !'Hospitalet, més dens que Barcelona i que ha nascut de Barcelona, d' alguna manera. Per tant, és lOgic que la part millor de Barcelona sigui solidaria amb !'Hospitalet, i ho ha estat. 1 aquesta solidaritat s'haura de consagrar en un futur d'una forma més evident, per continuar aquestes polítiques d'habitatge i de millora urbanística que afectin tots aquells que viuen i/o treballen a Barcelona. La renovació urbanística Barcelona, malgrat la recessió economica i la contenció pressupostaria, ha continuat al llarg del 1994 la seva renovació urbanística -en la qual, en els últims anys, hem aconseguit d' implicar-hi progressivament el sector privat i d' altres institucions públiques (de fet, els projectes que es presenten aquests dies a la pla9a Nova signifiquen una inversió de 13.000 milions de pessetes d' aportació municipal o d' empreses municipals i de 5.500 milions d'aportacions externes). • Els passeigs i les places. La millora de l' espai públic ha augmentat la superficie destinada als vianants, creant espais que consoliden una nova imatge de la ciutat. L'inici de les obres al passeig Marítim de la Barceloneta, l'acabament del passeig de Sant Antoni (al costat de la pla9a dels Pa"isos Catalans) i de la Rambla de Sant Andreu, i les obres a la Meridiana i a la perllongació de la Diagonal són sens dubte les actuacions més destacades, que han anat acompanyades de l'inici d'un nou passeig al carrer del Brasil, la continuació del carrer Tarradellas, la nova avinguda Mistral, i l'acabament del carrer de Tarragona, a més de les actuacions a la pla9a de Catalunya i l'inici de les obres a la pla9a de la Universitat. • Els jardins i els pares. S'ha fet tota la sanefa dejardins per sota de la serra i per sobre de la Ronda de Dalt: des del Pare de l'Oreneta fins al Nus de la Trinitat, passant per Can Sentmenat, per la Tamarita, pel Pare de les Heures, o les Llars Mundet, que des d'ahir passen a ser un lloc habitat i ocupat, el Pare de Canyelles i algun altre que segurament no he citat. Pero és una millora per a tota la ciutat perque s'han anat continuant aquests pares que van ser l'element distintiu del primer urbanisme. El conjunt de pares de barrí d'una extensió més gran d'una hectarea ha anat augmentant al ritme mitja d' un per any. Les actuacions en aquesta materia fetes o en curs d'execució al 1994 poden classificar-se en sis grans capítols: A més de les obres en curs pera l' acabament del Pare de Sant Martí i del de Canyelles, cal destacar el Pare de la Barceloneta (als antics terrenys de la Catalana de Gas), el Pare de la Font Florida, el de l'Illa de la Diagonal i el de l'antiga Caserna de Girona, que es complementen amb d'altres més petits com els d'Olga 32 33 �Sacharoff, Valentí Petit o Mitre-Ganduxer (tots tres derivats d' actuacions finarn;;ades per capital privat) i amb l' actuació continuada al Park Güell i als Pare dels Tres Turons, els resultats de la qual ja són apreciables. • Actuacions de millora urbana, escampades per la ciutat, derivades dels PERis o de programes integrals d'urbanització a Roquetes, a Can Caralleu, a les Planes, a la Guineueta, a la Ciutat Meridiana (escales mecaniques), a la Trinitat Nova i a la Zona Franca. • L' obertura de nous carrers o les modificacions de tras;at per a la millor connectivitat urbana, com són ara el nou tras;at de l' avinguda Vallbona per enllas;ar la Via Júlia amb la Ciutat Meridiana a través del carrer Aiguablava, el redres;ament del carrer de Sant Antoni Maria Claret al passeig de Maragall, l' acabament del carrer Pallars entre el Palau de Justícia i la rambla de Prim, l'avinguda J.V. Foix i la continuació de l'avinguda dels Ferrocarrils Catalans. avinguda Pi i Margan . i la reordenació dels carrers de J oan XXIII i de la Maternitat, vinculada al conveni amb el FC Barcelona. Dins aquest mandat, i pel que fa als grans pares, s' acabara el nou Pare de Diagonal Mar, es continuaran les actuacions al Pare Güell i al dels Tres Turons, i es permeabilitzara la Ciutadella mitjans;ant l' obertura de passos pel zoolOgic. Cree que aixo és totalment necessari per fer justícia a tota la inversió que s'ha fetal darrera amb la Vila Olímpica. Pel que fa als pares més petits, el pare de la Torre Girona (al costat del Palau de Pedralbes), el de les Tres Xemeneies, el del Clot de la Mel i el de la Paperera del Poblenou, fruit del planejament urbanístic d' aquesta etapa, aniran completant la xarxa de pares de barrí. Tota aquesta feina té i tindra una continultat. Entre els projectes en marxa hi ha l' arranjament de l' actual Passeig Marítim (finans;at pel MOPTMA), un nou passeig al carrer de Guipúscoa (pendent d'un conveni amb la Generalitat), el projecte d'arranjament del passeig de Gracia (pendent d'un acord sobre la participació dels comerciants ), el nou passeig de les Corts i Sants sobre el primer cinturó (en un tram de 1.200 metres que va de la Travessera de les Corts al carrer Pavía), la nova La línia de treball empresa en la millora urbana mitjans;ant els PERis i el que anomenem microplans incloura el pla integral de remodelació dels espais públics de la Trinitat Nova, en la línia del que s'ha fet a la Guineueta i a la Pau, la millora dels espais públics del Poble-sec i la continultat dels altres ja endegats. En aquest sentit, sera un element destacat la remodelació de la plas;a de Cerda (ahir, en la reunió que vam tenir amb el regidor Truñó a la Bordeta, la gent preguntava per la plas;a Cerda, i jo els deia si recordaven aquelles inundacions a la plas;a Cerda, coses que la gent ja donen per descomptades). Així dones, la plas;a Cerda passara a ser una plas;a de qualitat, més aixecada, enjardinada, amb forma rodona, per on es podra circular com en aquestes rotondes que es fan ara, davant de la caserna, justament, i connectant l' avinguda General Mitre amb el Passeig de la Zona Franca. 34 35 • La millora de l' accessibilitat a l' espai públic i als edificis municipals, amb actuacions importants com el Pla d'accessibilitat del Carmel, l'avinguda del Paral·lel i les obres a les Cases Consistorials. �A Barcelona el que s'esta fent és eliminar tots aquells pun que no tenien entit, que d alguna forma en feien pen ar en l'ab urd de la ciutat. Tot aquell darreres que ID bavia a la carretera de la Sagrera a les vie del tren, hi havia trossos que no sabies on eres, si en un món urbanitzat, civilitzat o si en un anti-món. Dones bé, tot aque t racons lletjos han anat de apareixent i és el que va omplint el vas de la qualitat i va fent 1a gent més exigent i més satisfeta. Pel que fa a nous carrers, es pot preveure a mig termini l'acabament de l'enlla9 Via Júlia-Ciutat Meridiana, per l'avinguda de Vallbona, l'acabament de l'avinguda dels Ferrocarrils Catalan fins al carrer Mineria, i el de l'eix Carretera del Prat-Mineria fins a la Gran Via. Paral·lelament s'avan9ara en l'obertura del carrer Bilbao i s'hauria de treballar en altres actuacions com el carrer Lisboa, que va quedar penjat des del fons de la Clota, a la sortida del túnel de la Rovira, on ara s'ha inaugurat un CAP fanta tic de dos moduls, de l' arquitecte Riba- Piera, en aquella mena de loggia florentina que ell mateix va construir i que el regidor del Districte immediatament quan la va veure, va dir: "aquí s 'hi po aran els drogaaddictes". I a en Ribas Piera no li va fer gracia la idea perque ell havia con tru'it allo com un e pai obert no pa per tancar-lo pero a vegade la ociologia mana obre l arquitectura, i un regidor de di tricte és un socioleg obligat perque sap perfectament on passen les coses. mala qualitat, en aquest moment esta generant qualitat. Dones aquest punt és l'inici de la prolongació del carrer Lisboa fins al capdamunt, a la Vall d'Hebron, i aixo estava en la famosa bossa dels acabats dels J ocs Olímpics, on havíem de posar 1.000 milions cada institució i acabar quantitat de coses: des de pavimentar tot Montju'ic, fins als accessos a la piscina vella de Montju'ic, fins a quantitat de petits racons que envoltaven les Rondes i que no estaven del tot acabats, i un d'ells era aquest, que no es va fer perque determinades institucions no hi van voler col·laborar. De la mateixa manera, l' enlla9 Coll del PortellPortell, l'acabament de la Mare de Déu del Coll, !'obertura de l'enlla9 Maignon-Mare de Déu de la Salut, i l' obertura de -carrers al Poblenou. I en el proper mandat s'haura de treballar, finalment, a avan9ar i acabar la Ronda del Mig, fins ara posposada en favor de les rondes exteriors. No vull cloure aquest apartat de millores urbanes sense fer una referencia al mobiliari urba que encara cal renovar: les fonts de beure, un fanal per a l'Eixample amb tipología uniforme d'empla9ament i que optimitzi el rendiment energetic i la millora de la senyalització viaria podrien perfectament ser els propers objectius. La situació economica Ell mateix el va inaugurar l' altre dia, en presencia del pre ident de la Generalitat i del ConseUer i aquell punt que era un punt problematic i que generava di cordia o La ciutat de Barcelona ha passat els Jocs Olímpics, i després d' aquests dos anys de recessió té un superavit de 6.000 milions i acaba l'any 1994 sent l'única administració pública espanyola gran que no incrementa el 36 37 �no se'n surt: en materies de sanitat, d'educació ... i en canvi els ajuntaments sí, i el de Barcelona el que més. L' autonomía catalana es va endeutant, de l' ordre de 150.000 milions l'últim any, que és el valor de tot el que ens hem endeutat nosaltres des de 1980, practicament fins avui, perque és una institució en fase expansiva, pero des del punt de vista financer nosaltres estem donant una llic;ó. deficit. Per dir-ho més clar, redueix el seu deute en 6.000 milíons, i concretament el seu endeutament a curt termini, que és el més empipador, passa de 20.000 a 7.000 milions. Aixo és possible perque s'ha fet una política adequada al moment. Aquí tothom esta predicant la convergencia economica europea, i aquí els únics que convergim som l 'Ajuntament de Barcelona, que tenim un superavit de caixa, que redu!m l' endeutament, i que estem afegint 6.000 milions a l'estalvi del país, després de financ;ar les nostres inversions. A més, invertim els 20.000 milíons de cada any, que són uns 13.000 nets i uns 7 .000 de transferencies. Aquest és el miracle de Barcelona: no que hagi fet els Jocs, sinó que els ha fet i ara es pot dir el que jo us he explicat, cosa que no pot fer ni l' Alcalde de Montréal ni el de Moscou, i no sé si els de Los Angeles i Seül. El benestar social Ara, aixo no ha estat facil per a l' Ajuntament. Si miren les cares deis regidors, són les de gent que ha estat lluitant per aconseguir-ho. I ho ha fet. I d'aixo n'hem d'estar tan orgullosos com de l'exit dels Jocs, perque hagués pogut ser relativament esperable haver tingut un exit mundial i que després no ens n'haguéssim pogut sortir. Pero no ha estat aquest el cas. Aquest any passat el deute de les administracions espanyoles ha estat de l' ordre de 37 bilions de pessetes, mentre que la renda nacional és de 66 bilions: un 60%, per tant, és de deute públic, que ha arribat ja justament al límit. D'aquests 37 bilions, i mirant fins al juliol, vam calcular que hi havia hagut un increment de l' ordre de 6 bilions aproximadament, dels quals 3 o 4 els aportava l' estat, O' 85 les autonomies i O' 1 les administracions locals. Per tant qui convergim som els ajuntaments. És l'Estat que Jo només us vull dir que en cap moment aquesta ciutat ha deixat de tenir una planificació molt aprofundida en materia de Benestar Social i us en donaré un exemple. Quan hi ha recessió hi ha més indigents i més miseria al carrer, és habitual que succeeixi. Nosaltres ara estem segurament amb un nombre d'indigents al carrer més gran del que teníem fa quatre anys. Es parlava d'un nombre de 200, 300, 400 i ara n'hi ha 600, i en els pitjors moments 800. Dones els Serveis Socials de l' Ajuntament de Barcelona els coneixen tots, tots i cadascun. I la gent no s'ho creu, no s'ho creuen ni ells. Al meu barri hi ha un triangle, entre el passeig de Sant Gervasi i República Argentina, que és un triangle comercial, i on hi ha un cinema abandonat. Dones comprant per aquesta zona, se'm va acostar un senyor que 38 39 Aixo vol dir que no invertim? Dones no. Vol dir que tot aixo que estem fent costa diners. Hem calculat quin és el val9r dels projectes en marxa avui a Barcelona, que tenen una vida mitjana d'un any i mig: 58.000 milions, aquest és el valor de l'increment del patrimoni públic. �em va dir que em coneixia de feia temps i és molt possible, que anava bastant desastrat, pobre, i em va dir que ell volia sortir d'aquella situació, encara que hi ha d'altres casos en que no volen. Jo li vaig dir que el vindria a veure un noi i ell pensava que no el trobaria. Pero jo li vaig dir que sí que el trobaria, que en aquesta ciutat no es deixa que la gent passi fred, no es deixa que la gent passi les nits de l'hivem sense cap mena de protecció, i que a les persones que han arribat a aquest límit de marginació a la vida, se'ls tracta de convencer que vagin per un camí diferent i en tot cas se' ls va fent un seguiment. En molt casos els mateixos vei"ns defensen la vida d' aquestes persones en els barris, ja que no provoquen malestar i a més a vegades diuen que prefereixen aquests i no segons qui. Pero en tot cas nosaltres entenem que aquesta és una situació que hem d' anar simplement seguint i tractant de corregir, pero sense obviament for9ar les coses més enlla del necessari. Pero aquella zona ha deixat de ser un niu on hi pugui haver gent que nosaltres no sabem que els passa. 1 les miseries han de sortir al carrer, per reconeixer-les coma tals i després arreglar-les, si podem. El que és evident és que mantenint sistemes d'ignorancia que ens ajuden a dormir amb la consciencia tranquil· la, aixo no ho arreglarem. Tal com estem treballant des de l' Ajuntament és quan la ciutat podra dormir tranquil· la. 3. El futur Barcelona afronta aquests anys decisius del final del segle des d'una posició consolidada i, el que és més important, amb nous projectes de futur. En aquest context, és important retenir dues idees: en primer lloc, hi ha un disseny de ciutat. Un disseny consensuat en el segon pla estrategic de la ciutat i en l' esfor9 conjunt, públic-privat, de promoció exterior de la ciutat. El segon pla estrategic aposta per la qualitat. La qualitat de vida i la qualitat dels serveis han de ser els trets definidors de la Barcelona de l'any 2000. Aquest és un exemple del que estem fent en el camp del Benestar Social, que és molt més ampli, seguint un pla integral en el qual participen totes les entitats de la ciutat que s'ocupen d'aixo, que són moltíssimes i creixents, i en les quals nosaltres només sumem el lideratge i la coordinació. De vegades tenim discrepancies amb algunes, com quan vam tancar pensions a la Ciutat Vella, perque tenien una clientela que ja no hi anava més. Pero és que aquella gent estaven morint a les fondes, no malvivint, malmorint. Perque hi havia fondes insalubres, molt barates, "llits calents", com en deien, i amb aixo hem tingut percepcions diferents a la gent que hi esta treballant de manera voluntaria i que tenen tendencia a un sentimentalisme molt immediat, logic. 1 per controlar la qualitat de la ciutat s'ha de fer el mateix que fan les empreses quan fan un pla de quali- 40 41 1 ens agradaria que el Pla Estrategic, que no és l' Ajuntament, sinó que són onze institucions: el Foment del Treball, la Cambra, UGT, CCOO, la Universitat, el Cercle d'Economia, la Pira, el Consorci de la Zona Franca, el Port ... dones ens agradaria que aquests fossin els controladors de la qualitat, de l' aglomeració urbana, i no només l' Ajuntament. �tat, que és definir els parametres de la ciutat, posar-se un objectiu, uns indicadors, i mesurar. Velocitat comercial, per exemple. Amb les Rondes hem aconseguit pujar 3 km/h la velocitat comercial de tothom, dels 3 milions de viatges diaris. Nosaltres ens podem fixar un objectiu, un indicador, comparant-nos amb altres ciutats, i mantenir que la ciutat ha millorat de qualitat si realment aquest objectiu s'ha aconseguit o si s'ha mantingut !'indicador, o si no s'ha empitjorat tant comes preveia. Aquesta sera la nostra manera d'actuar. I en segon lloc, la segona idea a retenir, és que comptem amb uns elements basics, amb uns projectes de futur. Pel que fa a les grans actuacions de futur, perque n'hi ha que són grans malgrat el període d' austeritat, en aquest període en el qual tothom s' acorda a dir que el que s'ha de fer des del punt de vista del sector públic en general, i els ajuntaments també, és més la qualitat que la quantitat; és més la inversió intangible, que no pas la gran inversió d' obra pública, pero hi ha algunes grans obres públiques que s'han de fer. I les vull citar. Una és la reordenació de la llera del Besos. de la depuradora, i de les platges. I la possibilitat que hi hagi uns equipaments esportius, de lleure, tant a Sant Adria com a Badalona. Hi ha pero una dificultat molt gran que és la propia existencia de la incineradora i de la depuradora, que són inevitables. Jo recordo que quan es va inaugurar la depuradora per Tarradellas i Serra, que va costar 4.000 milions en aquell moment i que va permetre depurar els detritus de 600.000 habitants d'aquesta ciutat abans d'arribar al mar. Va ser aleshores que els ciutadans van poder comen\:ar-se a banyar a la Mar Bella, no abans. Aixo no es pot variar, no es pot treure d'alla. I la incineradora tampoc. Estem amb Garraf ple, ja no hi cap practicament res, amb Gava que ens esta pressionant perque no hi llencem res més, perque qualsevol dia d'aquests s' acabara el conveni que teníem per explotar la propietat de Garraf, i sense sistemes alternatius. Els sistemes selectius són molt lents, no són rendibles immediatament i per tant siguem ecologics pero també raonables: haurem de fer servir la incineració, fins i tot alguna altra incineradora de les que ja tenim. L'operació del Besos s'ha d'entendre com un projecte integral, regit des de l'inici per criteris que assegurin les condicions hidrauliques del riu; com un espai metropolita que ha d' articular diferents municipis i barris, en el qual hauran de desapareixer les línies aeries d'alta tensió, que s'hauran de soterrar en galeries de serveis, tot plegat dins d'un pla de racionalització del transport electric. I finalment, millorar tot el que és la desembocadura del Besos al mar, de !'incineradora, Per tant, no es pot pensar que es puguin treure aquestes dues instal·lacions del Besos. ¿Com es pot fer aleshores per compatibilitzar aixo amb la prolongació de les platges que nosaltres hem fet cap als municipis que ho han vist i que també en volen, com és el cas de Sant Adria i Badalona? Es pot fer guanyant terreny al mar. Nosaltres pensem guanyar unes 5 ha al mar, davant justament de la depuradora i de la incineradora, de manera que les platges continuaran i sense bellugar-se, la incineradora i la depuradora passaran a un segon pla, quedaran retirades, respecte de la posició dominant que tenen 42 43 �ara enfront del mar. Aquestes extraccions que s'hauran de fer per fer aquestes 5 ha noves es faran alfa mateix, perque en el projecte de Diagonal Mar s'ha d'excavar una illa de 4 ha per 20 m de profunditat; són 800.000 m 3 que es posaran al mar, davant del Besos, a banda i banda. Una altra inversió important és la inversió en mobilitat: el quart Cinturó. El quart Cinturó ens afecta perque en aquest moment hi ha una relació dolenta entre la Ronda de Dalt, la B-20 i la B-30, perque a la B-30 es paga i a la B-20 no. Aleshores el que passa és que els camions de la B-30 passen perla B-20; camions que no passaven per Barcelona, ara hi passen, perla B-20 i per la B-10, la Ronda del Litoral, encara que ja hi posem limitacions horaries. L'ideal seria que la B-30 no tingués peatge perque aleshores s'hauria acabat aquesta broma. Aixo hagués estat molt facil fa uns anys si haguéssim anat al rescat de la concessió quan hi passaven pocs cotxes, pero es va desaprofitar aquesta ocasió que jo i d'altres varem plantejar, i ara és més difícil perque hi passen més cotxes i és més negoci. Per tant, si ara es vol rescatar, costa més car. Per altra banda, estan passant els anys i com que una de les clausules fixa el límit de cotxes que hi hauran passat, és possible que es pugui plantejar el tema amb seriositat. Jo he parlat amb els accionistes més importants del sistema d'autopistes i de la B-30 també, i us die que jo cree que el que s'ha de fer és internalitzar costos, tant en el tema aquest com en el tema d' aparcaments. Hem d' arribar a situacions en les quals el pagament dels serveis de mobilitat serveixi per cobrir els costos de mobilitat, cosa que ara no succeeix i aleshores 44 obliga a unes imposicions més elevades per poder pagar via fiscal les inversions que s'hagin de fer. No esta bé que uns senyors no paguin per uns serveis que tenen igual que abans i que abans pagaven, i que mentrestant no tinguem diners per pagar les Rondes, o que hagi d'haver-hi una gran violencia entre institucions per veure qui paga. El normal seria que la propia mobilitat ho pagués aixo; no die de posar una peatge a les Rondes, sinó més aviat rescatar el peatge de la B-30 i induir més moviment per aquesta via. Nosaltres recomanaríem que el quart Cinturó tingués la mateixa tipología que les Rondes, no una tipología d' autopista, perque a la regió metropolitana la densitat és tan gran que les necessitats de respecte cap a l'entorn són les mateixes, practicament, que vam tenir a Nou Barris. Idealment hauria de ser no la M-40, aquesta gran riuada de cotxes impressionant, barbaritat des del punt de vista de la ciutat com a ciutat, perque divideix, sinó el que suggerim és que la B-40, des de Mataró fins a Vilanova, passant per Granollers i per Abrera, estigués concebuda com la B-20, com la Ronda de Dalt: amb un grau de submergiment, amb una circulació per una banda segregada i per l' altra no. Si han de fer cinc o quatre carrils, que en facin dos a sobre i dos a sota, que els de sobre siguin semaforitzats, pero que serveixin de col· lectors perque la gent no vegi aquestes vies com un enemic sinó com un servidor, que és el que han de ser. Tot plegat haura d'anar acompanyat, indubtablement, per una potenciació dels aparcaments metropolitans de disuassió, que faci possible el park & ride. Tot aixo ens ha de possibilitar fer operacions més agosarades en materia de grans aparcaments de disuassió a les entrades de la 45 �ciutat central o abans, alfa on arriba el transport públic. Si ara vostes em pregunten quina és la gran mancarn;a d' aquesta ciutat és que no té un pla de metros nou, un pla de transports. El pla intermodal de transports no existeix. Aquesta és la gran deficiencia. I jo cree que aquest pla vindra després d' un tema, del qual no en parlaré, perque considero que esta arreglat des de fa un any, i concretament des que fa un mes es va aprovar la inserció en el pressupost de la Generalitat d'una partida ampliable fins a 7 .000 milions per pagar el transport públic de Barcelona, que és el Contracte-programa. I un cop signat el Contracte-programa s'ha d'entrar necessariament a definir un conveni d'inversions per una colla d'anys. L' aeroport del Prat no pot continuar com esta. Esta molt bé per passatgers, pero per la carrega molt malament, i nosaltres hem de ficar-nos al cap que si volem ser la capital del sud d'Europa hem de tenir un aeroport millor, amb més capacitat, i que sigui transoceanic. I un element importantíssim d' aquest caracter de l' aeroport és que estigui servit pel tren d'alta velocitat, per l' AVE. Si no hi ha intermodalitat, si no hi ha l' AVE a l' aeroport, no estarem aprofitant la nostra condició de ciutat central de la xarxa C-6, de 15 milions d'habitants. I sera l'aeroport d' aquests 15 milions per a determinats viatges, havent-:-hi l' AVE que vindra l'any 2002. I aquests 15 milions sí que rendibilitzen l' AVE, l' aeroport de gran dimensió, i els vols transoceanics. I aixo no només ho fan a Londres; ho fan a tot arreu on són intel·ligents. Estan jugant a la intermodalitat. podra fer alfa. És una magnífica ampliació que no perd contacte amb MontjuYc. Hi ha sempre el dilema, sobre el qual no us entretindré, del metro de Montjulc, Zona Franca i Pedrosa. El Port de Barcelona s'ha especialitzat en dos: per una banda és el port comercial i per altra el port de lleure, i arribara un día que se'ns plantejara la necessitat de dividir-lo. Fins i tot des del punt de vista de la seva explotació i del seu funcionament, probablement s'haura de pensar definitivament en l' obertura d'una nova bocana. La distancia que hi ha entre el Moll de Sant Bertran i el contradic és mínima. S'hi han d'invertir diners. Pero aixo vol dir que els camions que ara passen encara pel passeig de la Barceloneta per arribar fins a les esculleres, per davant de Capitanía o del Club Natació o dels restaurants de la Barceloneta, deixin de passar-hi, ja que passarien com una circulació interna del port comercial. Mentre, el port de lleure i de passatgers, incloent el de la Transmediterrania, els vaixells de Mallorca, entrarien perla nova bocana i anirien directament al Port Vell o a l' estació marítima, el financ;ament de la qual s' arreglara ben aviat. Aquesta és una altra gran inversió que s 'ha de fer. La cultura De l' ampliació de la Pira no us en parlo perque és el regal d'hivern que tenim. Ben aviat la veureu. S'esta acabant i espero que el mes de man; Construmat ja es En el camp cultural, tindrem el día 30 de marc; el Museu d' Art Contemporani acabat -avui hem tingut precisament la reunió del Consorci i el gerent ja ens ho ha certificat. Es pot allargar, a tot estirar, fins al 15 d' abril. En tot cas, per Sant J ordi esteu convidats a 46 47 �entrar-hi. L' obrirem, amb una mínima presentació -ja veurem l' abast que podra tenir-, perque la gent de Barcelona prengui possessió d'una inversió que s'ha fet amb els seus diners i amb l'ajut de sector privat, per altra banda, que és qui esta encarregat de comprar l' obra, de la Generalitat i de l' Ajuntament de Barcelona. És una magnífica construcció que ens ajudara a vitalitzar la Ciutat Vella, i per altra banda convidara aquesta ciutat a fugir d'un perill que ha tingut que és quedar-se ambla consagració d'una determinada modernitat, defugint els canvis ulteriors, per quedar-se en una etapa. En aquesta ciutat ara ens podríem quedar consagrant una certa modernitat d'aquests anys que hem viscut i oblidant que la vida és canviar sempre, i que a més de consagrar el passat hem de tenir un temps per la gent jove i per l' art nou. En aquesta exposició del Noucentisme, es comparava el que feien Dalí, Miró i altres, amb el que van seguir fent altres, que va ser Noucentisme fins als anys 30. Precisament nosaltres hem de tenir els museus per a tots dos. Uns els posaríem al Museu d' Art Modern i l'art d'avui al Museu d' Art Contemporani. Aixo ja ho van veure l' Alexandre Cirici i Cesáreo Rodríguez Aguilera l'any 57, quan van comen9ar el projecte de museu d'art contemporani, i ho va veure en J oan Rigol, quan va entrar de conseller de Cultura. És curiós perque en tots aquests casos no ha estat mai l' Ajuntament qui ha fet el ronsa: ni amb el Liceu, ni amb el MNAC, ni amb l' Auditori ... Ens han fallat més aviat d'altres administracions pel que fa al ritme. Pero en fi, aquests dos museus els tindrem. L' altre dia algú em deia que parlem molt de cultura pero resulta que l' Auditori no s'ha acabat, el Teatre Nacional tampoc, el MNAC tot just esta en la seva primera fase, el MACBA sembla que no s' acaba mai, i a més el Liceu s'ha cremat. Pero es va deixar que el Lliure no s'ha firmat, que el Thyssen esta inaugurat des de fa un any i mig, que l' Arxiu de la Coronad' Aragó també, que el Centre de Cultura Contemporania també, que estem fent el Forum Nord al Passeig de Verdum que és un centre de difusió cultural i tecnolügica en barri obrer, i si se suma tot aixo es veura que no hi ha cap ciutat a Europa que tingui un programa cultural de la mateixa ambició. No em comparo amb París i amb Londres, pero us asseguro que no hi ha cap ciutat a Europa amb aquest programa. Pero finalment, l' edifici, que és el més important, hi és, i les idees també. El Teatre Lliure espero que sigui ben aviat; que es firmi el seu projecte de finan9ament. Tampoc no ha estat l' Ajuntament qui ha fet el ronsa amb aixo. Ja sabeu que la nostra opinió és que el Lliure hauria de comen9ar a treballar a l' espai del Mercat de les Flors, sense que el Mercat deixi de ser un teatre d'experimentació en el sentit més pur de la paraula. Pero és evident que el canvi del Lliure, de passar d' aquella saleta de Gracia al Palau de l' Agricultura, potenciaría aquella zona com a zona teatral. Dintre de l' any tindrem el romanic, aquesta vegada sí, perque hi ha el projecte d' inversió, i l'Estat ha dit que sí, encara que havia fet una mica el ronsa l'última vegada. Resolts els grans problemes infrastructurals, és l'hora de posar l'emfasi en els aspectes de qualitat de vid~ i en el protagonisme -que vol dir també, abans que res, la 48 49 �responsabilització- dels ciutadans. En acabar els Jocs, ja vaig anunciar que els grans objectius (i els grans atots) d' aquesta ciutat es resumien en la cultura i el civisme. La culminació del "model Barcelona", com a part inseparable de la seva renovació urbanísitica i de la seva reactivació economica, és la consolidació de Barcelona com una de les grans capitals culturals europees. Tots vostes saben que aspirem a ser designats Ciutat Europea de la Cultura l'any 2001. Aquesta és una qüestió que es decidira en el segon semestre de l' any que ve. Pero en tot cas, nosaltres tenim la mateixa actitud que davant dels Jocs, quan, sense tenir la nominació a la butxaca, vam comen9ar a reconstruir de bell nou el vell estadi de Montju!c. En els anys immediats, a vegades en els mesos immediats, una serie d'infrastructures culturals -el MACB, el MNAC renovat, l' Auditori de Moneo, el Liceu reconstru!t-, obriran les seves portes, augmentant l' atracció que Barcelona exerceix sobre el seu entom, un entom cada vegada més ampli. Al mateix temps, caldra potenciar els nous sectors culturals -amb un emfasi especial en el camp de l' audiovisual- i continuar impulsant aquells sectors on som forts -com l' editorial, on Barcelona continua sent la capital de l' edició en llengua castellana. Pero no hi ha cultura sense civisme. Cal una nova cultura cívica, basada en el dihleg i la tolerancia. En el respecte a l' altre, que no és en absolut incompatible amb l'afirrnació prudent de la propia identitat. Una actitud que també ha de manifestar-se cap enfora: en aquest sentit hem vist enguany manifestacions molt importants de solidaritat --com la mobilització de la gent jove pel 0'7%-, 50 que fan de Barcelona un centre actiu de la solídaritat i de la cooperació internacional. Al llarg de 1995, com ja deia al principi, durant la Conferencia de Ciutats Mediterrames que farem al mar9 i, a la tardor, ambla convocatoria d'una conferencia ministerial de la Unió Europea sobre la Mediterrania, Barcelona exercira la seva capitalitat -economica, cultural i ara també política- sobre la regió. 4. Epíleg I ara voldria acabar amb una referencia al moment polític. No puc deixar de fer-ho. Jo, coma balan9, <liria que en la situació política espanyola que estem vivint hi ha com a element positiu la col·laboració de CiU en la governació d'Espanya, en una optica de progrés i de cohesió social. Penso que és un fenomen que potser s'havia prodult durant la República pero que en aquest moment esta adquirint un nivell d'importancia molt gran i que ha tingut per a mi la seva expressió més clara en la sessió del Senat en que es va debatre l' estat de les autonomies. Penso que va ser una sessió secular, historica en tot un segle, ja que mai en aquest país s'havia pogut discutir la pluralitat de l'Estat, en una cambra democraticament elegida, utilitzant els idiomes de cadascú, sense que la majoria de la gent s'hagués de posar la traducció simultania. Tot aixo em sembla enormement positiu. Podria ser negatiu el fet que aquesta col·laboració dels nacionalístes d' aquí pogués substituir la genu!na necessitat de governació aquí, seria un joc de mans difícil d'acceptar, ja que seria una mena no d'anticatalanisme sinó d' acatalanisme practic. Perque si resulta que el 51 �catalanisme oficial només es dedica a ajudar a governar Espanya i que aleshores no cal que doni comptes del que fa aquí, dones malament per Catalunya. Aixo podría ser un resultat negatiu que espero que no es produeixi i que probablement no es produira si les coses van com han d'anar i hi ha els canvis necessaris. També és cert que com a element negatiu cal asseny alar la manca de col·laboració sincera, excepte a nivells molt baixos, molt elementals, i encara amb suspicacies, entre les institucions catalanes. Aixo encara no s'ha arreglat i seria un desig meu, i ara faré una oferta molt concreta, que aixo s' arregli, encara que sigui l' any de les eleccions. Em sembla molt positiva la constitució de la Comissió mixta Ajuntament-Generalitat que va acabar ja la seva feina tecnica pera la Carta Municipal. Ara ja són la Conselleria i 1' Alcalde qui han de rematar la feina. Tecnicament ja esta establert i ara queda ja com a tema estrictament polític. És també molt positiva la convocatoria del 2n Congrés Municipalista pera la tardor de l'any 1995. Aquí a Catalunya, concretament a Barcelona, es van passar potser quinze anys preparant el Ir Congrés Municipalista de l'any 1933, que va comern;ar amb unes jornades municipalistes al juliol del 1915, la primera setmana municipal, celebrada al Saló de Cent de l' Ajuntament de Barcelona. A través de les set setmanes celebrades entre 1916 i 1921 fins a les assemblees de batlles de la tardor del 1931, celebrades al Palau de la Generalitat i que donen lloc a la Federació de Municipis Catalans, es va arribar finalment a reunir el Ir Congrés Municipalista Catala al febrer del 1933, organitzat perla Federació i convocat per la Generalitat de Catalunya i que va tenir lloc també al Saló de Cent del' Ajuntament. Lentament anirem avanc;ant; tindrem el 2n Congrés aquesta tardor. És molt bona notícia. Les comis ions podran comenc;ar a treballar i jo cree que ens situem en la perspectiva d'un segon gran salt endavant del municipalisme, que pera mi és un component fonamental del catalanisme, fins i tot perque a Catalunya, moltes vegades, no hi ha hagut altre govern que aquest. També ha tingut ajuntaments forts. Quan ha tingut Generalitat també ha tingut Consell de Cent i institucions dels ajuntaments. Haig de dir que una preocupació que es podria plantejar és a quin acord es pot arribar a Catalunya, que tingui la garantía que després al Parlament espanyol sera aprovat. Perque aquesta llei, com que modificara algunes lleis basiques de l' Estat, malament si el Parlament de Catalunya l' aprova i després no té un correlat positiu en el Parlament espanyol. Avancem tant com ens permeten les circumstancies. I ara ve l' oferta. En aquest sentit, ja puc anunciar que el ministre de la Presidencia esta disposat a encetar converses i m'ha fet saber l'opinió positiva que el govern de l'Estat té sobre les possibilitats de passar endavant la legislació especial de Barcelona quan modifiqui les lleis basiques espanyoles. Al Govern catafa: ara i despres del maig. En l' esperit de les paraules del President d'UDC, ara més que mai calen acords amples, de gran consens, per demostrar als ciutadans que sabem avantposar, en una situació de crisi, l'interes de la ciutat i del país als de partit. 52 53 �En aquest sentit anuncio la disponibilitat de l' Ajuntament i també del govem espanyol pera seure a la taula a Barcelona o a Madrid a considerar conjuntament aquells aspectes de la Carta Municipal que modifiquin lleis del parlament espanyol. ma en si mateix deixa d'engrescar i deixa de provocar respecte, perque no va -parlo d'un fenomen europeu, no només a Espanya-, la gent només demana o consumeix moltes més notícies dolentes sobre el sistema, que són els seus vicis ocults posats de relleu. Finalment, cree que a Catalunya, igual com a Espanya -aixo és un judici sobre la situació estrictament política-, els efectes del domini de l' economía especulativa sobre la moral social, privada i pública, han estat devastadors En una sessió, fa uns sis mesos, del Consell Economic Assessor de l' Alcaldia, format per economistes molt eminents, vaig formular la pregunta següent: "És la corrupció con eqüencia de la crisi política o é la crisi política conseqüencia de la corrupció?" La majoria van anunciar opinions favorables a la segona versió de les coses. Van dir que hi ha una crisi perque hi ha corrupció que l' esta provocant. El mateix succeeix amb el terrorisme d'Estat, real o merament possible. És l'altra cara de l'ordre de l'Estat, si es vol, la cara més autentica per a aquells que no hi creuen. La forc;a o la coerció estatal crues i sense embuts. Tanmateix, el primer intervinent en aquest sentit va donar immediatament raó a la meva sospita en sentit contrari, en comenc;ar ambles següents paraules: "la caiguda del mur de Berlín" i tots vam dir que estava abonant la idea que hi ha una crisi política causada per factors intemacionals o exteriors impossibles de controlar. 1 aquest tipus de crisi dóna lloc que els graus de corrupció pública i privada que sempre hi ha, es converteixin en l'única notícia interessant. És el posicionament de l'esceptic davant d'un sistema polític en crisi i sense respostes a les seves preguntes. 1 en aquest moment explicar, imaginar, consumir, i comentar els evidents vicis ocults del sistema es converteix en la passió de la majoria del públic. Quan el siste- 54 Tot polític sap que hi ha un moment en que ha de tancar els ulls, i en aquell segon processa mil equacions morals, historiques, sentimentals, etc. 1 sap que el seu silenci d'aquell moment pot tomar-li amb el temps com un clam, segons com vagin les coses. Jo no sóc avui aquí per jutjar ningú. Ni molt menys. Ni tan sols les responsabilitats polítiques. Que els delictes els jutgin els jutges, i les responsabilitats polítiques els parlaments nacionals. Jo sóc alcalde de Barcelona i se m'ha de jutjar i qualificar pel que faig aquí. L'únic que sí que die és que l' apoteosi barroca del diner, que és el que avui he comenc;at dient, i que va anunciar Raimon Obiols l'any 1988, es va imposar -s'estava imposant ja en aquell moment- amb tota la forc;a. "Sólo lo ético es práctico", ha dit algú recentment. Dones bé, solament l' etica dita "poc política" de Raimon Obiols va donar políticament en el clau. Tot el que esta passant ara és una conseqüencia d'aquella arrogancia, la del diner i la d'alguns representants de l'Estat. Si alguna cosa em reca, a mi personalment, és haver conviscut una colla d'anys com a Alcalde, en la meva ciutat, que ha passat de tot -penes i glories-, pero que 55 �majorment ha anat cap amunt, haver conviscut amb un submón, financer-jurídic, podrit, poderós, important i que ha imposat els seus metodes i la seva llei en molts casos. El súmmum d'aquesta situació va ser l'exportació a Madrid d'alguna de les figures rellevants d'aquest món. Una obra d'art de l'habilitat política o de la capacitat de negociació amb finalitats difícils d' escatir. Afortunadament tot aixo s' acaba. És el millor merit que es pot atribuir a aquest moment tempestuós. 1 cree que és l' obligació dels qui ens governen, a nivell de país, i dels qui col-laboren en aquesta governació -socialistes espanyols i catalans, nacionalistes catalans i nacionalistes i socialistes bascos-, travessar aquesta etapa sense que els tremoli el pols i sense suggerir en cap moment dubtes respecte del seu capteniment. Han de seguir fins que el sistema judicial hagi substanciat de manera suficient tots els casos d'immoralitat pública i privada que té entre mans, tant a Madrid com a Barcelona. No hi ha cap alternativa. Cap. Totes les alternatives pensables són dolentes. La crisi del progressisme nascut al segle XVIII, la insuficiencia de la democracia com a sistema d' organització social i política, l' obsolescencia de les ideologies tradicionals conservadores -que tanmateix retornen de tant en tant com a refugi- són a la base d'aquesta situació des del punt de vista de les idees. Aquí a Espanya estem vivint una doble ressaca. Després de vint anys de reforma Suárez-González, són molts els perjudicats i altres tants els seus descendents que han sentit explicar a casa seva una historia de les coses diferent de l' oficial. D' altra banda, a l' esquerra, els més tradicionalistes es pregunten de nou entre gratificats i sorpresos si no és veritat que sempre havien tingut raó, i si els reformistes pragmatics no han quedat realment presoners del seu pragmatisme. Aquesta i no altra és la famosa "pirn;a". No és pas un invent del Sr. Anguita. Els fills de l' ancien régime i els de l' antifranquisme es pregunten ensems si no han estat una mica enganyats per uns pretesos "centristes" i si no fóra millor escombrar-los per tornar de nou als bons vells enfrontaments entre dreta i esquerra. Dit aixo, i torno al principi d' aquest raonament, és evident que la causa de tot és, segurament, una disminució dels reflexos dels polítics davant de la immoralitat o una moral en que el diner i el poder són valors en ells mateixos, pero també, i sobretot, la mundialització de l' economia i les comunicacions, la perdua de referents segurs, la por a la propia acció humana sobre l' entorn, perque és l' especie humana mateixa la que es formula interrogants que abans eren privats: "qui som, a on anem", etc., és !'especie que s'ho pregunta, no un pintor frances o un poeta angles. El nostre projecte és fer de Barcelona una ciutat equilibrada, una aglomeració que s'ha de vertebrar físicament i administrativament i que és la Barcelona gran. Que no s'enganyi ningú. La Barcelona gran que és referencia de les ciutats del nord del sud europeu. 56 57 Així és tal com es veuen les coses des d' aquest racó del món que és la Pla~a de Sant Jaume. Als dos cantons de la pla~a hi ha dos projectes en part coincidents i en part enfrontats sobre !'estrategia més adequada per a Barcelona. Aixo és veritat. �A l' altra banda de la pla9a, aixo es comparteix pel que fa a la primera i última part. Pero es considera també que dos dels grans perills de Catalunya són la fragmentació i les ciutats hanseatiques, les ciutats massa fortes, d'alguna manera. És a dir, que els grans valors són la unitat i la uniformitat -uniformitat vestida de comarcalisme o de submissió a la llei general catalana-: d'aquí la reticencia reiterada davant dels intents d'elaboració, dictaminació i aprovació de la Llei Especial de Barcelona, la Carta Municipal. Inevitablement aquella extensió fixava uns conceptes de civilitat i modernitat del moment, i potser antiquats ben aviat. Avui diríem fibra optica, Rondes i universitats en comptes de telefon, carreteres i oficis. I sobretot ens adonem, per exemple, que la democratització de l'ensenyament implica avui la seva massificació, almenys com a mesura transitoria, i que. per tant els clixés de l' ordre familiar aplicat a l' ordre social no són valids, com van semblar en aquell moment. Aquesta visió oblida i tapa la més antiga i famosa de Barcelona com a force de frappe de Catalunya. Alguns dels seus epígons arriben a proposar una capital "federal", centrada fora de la ciutat tradicional, darrera de Collserola -estrategia interessant en alguns sentits perque estava fins i tot prevista en aquells esquemes del Pla Director de l' any 60 pero totalment forassenyada com a idea global, socialment desequilibrada, economicament costosíssima, i políticament suspecta. Ara de nou Barcelona esta estenent civilitat a tot Catalunya o millor, i més modestament, esta actuant com a model urba per a un sistema de ciutats del qual ella mateixa n' extrau bona part de la for9a. ¿Quan s'entendra d'una vegada que, tal com va succeir en el millor període medieval i renaixentista, la salut de Barcelona i de Catalunya estan tan íntimament lligades que no es poden destriar? Esperem també que Espanya se sentira reflectida en el seu Senat i confortable amb la seva pluralitat. Quan trobarem el punt just tots plegats? El punt just del dialeg entre dues animes tan identiques, tan semblants i tan properes. Nosaltres hem fet el miracle de Barcelona, gracies a la complicitat dels barcelonins. Nosaltres podem fer el nou miracle d'un salt endavant, economic, tecnologic i cultural, mantenint la complicitat i la cohesió social. No ens hem equivocat de models. La recentment inaugurada exposició del Noucentisme descriu un dels moments crucials d'aquest dialeg: quan Barcelona va escampar la civilitat per Catalunya i va traduir la modernitat a esquemes extensibles, predicables per tot el país. 58 Esperem que ben aviat aquesta dualitat funcionara bé, que s'admetra la seva positiva coexistencia, que s'abandonaran les pors i les suspicacies que posen traves a la seva marxa. Si aquestes dues equacions funcionen la for<;a que n' extraurem pot ser immensa. Qui s'atreveixi amb Barcelona ha de mesurar molt bé el que diu i el que fa. Barcelona té un cor complex i vol molt i fia poc. . . al qui no coneix. Vol molt i dóna tot a 59 �qui mereix la seva confiam~:a, qui comparteix realment i cordialment els anhels i les preocupacions. ,, Index onomastic Ara calen canvis i canvis transcendents: de caracter tecnolbgic, de comportament cívic, de més autoritat. Hem de crear l'equip nou que piloti !'entrada al segle XXI, a partir del credit immens que aquesta ciutat ha obtingut de propis i estranys per la forma com s'ha transformat i com s 'ha presentat davant del món. Ara la ciutat ja ha palt l'esfor¡;; olímpic i ja és cam, múscul i sang del seu cos. Entrem en una nova etapa en la qual aspirem a una nova onada de transformacions, més tecnologiques i culturals, adrec;ades també al canvi de comportaments urbans, que faran de Barcelona la capital del sud d'Europa. D' aquesta forma, la recuperació economica sera també una nova etapa d'esplendor de la ciutat, de la Barcelona gran i metropolitana i de Catalunya sencera, i una contribució important per integrar autenticament Espanya en l' estil de vida europeu. 1 de passada haurem posat el nostre gra de sorra per a l'edificació d'aquest futur un xic desconegut, esperanc;ador i alhora tenebrós que s' anuncia des de 1989 i en el qual no dubto que les ciutats i els ciutadans i el civisme jugaran un paper més i més important. 60 Aiguader, J aume, 17 Anguita, Julio, 57 Bruguera, Sergi, 25 Busquets, Joan, 17 Cerda, Ildefons, 17 Cirici, Alexandre, 48 Dalí, Salvador, 48 Gas, Mario, 26 González, Felipe, 27, 57 Martínez, Conchita, 25 Miró, Joan, 48 Obiols, Raimon, 55 Ribas Piera, Manuel, 36 Rigol, Joan, 48 Rius i Taulet, Francesc de P., 17 Rodríguez, Cesáreo, 48 Sánchez, Arantxa, 25 61 �Serratosa, Albert, 18 Shakespeare, William, 24 Suárez, Adolfo, 57 Truñó, Enrie, 35 Col·lecció Alcaldia 1. L' estat de la ciutat, 1983-1990 2. La ciutat i els Comtes de Barcelona 3. Balan9 de l'any 1991. L'estat de la ciutat 4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann, Pasqual Maragall i J acques Delors 5. Balan9 de l'any 1992. L'estat de la ciutat 6. Declaració Rio-Barcelona, 1992. 7. Balan9 de l'any 1993. L'estat de la ciutat 8. Balan9 de l'any 1994. L'estat de la ciutat 62 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1994 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-01-10 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Economia Abstract A summary of the resource. Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1994. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2738/19960109_EstatCiutat1995_BD.pdf e935aced4007af7ed85af165aa90b99d PDF Text Text Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall "BALAN<; DEL' ANY 1995. L'ESTAT DE LA CIUTAT. Barcelona i el repte europeu" �Benvolgudes amigues, benvolguts amics, Em permetré aquest any d' anar una mica més enlla del que és habitual en le prediccions sobre el futur. Tinc aquí un volum molt gruixut de les realitzacions de l' any 1995, de les dades positives de l'any 95. Pero me l'estalviaré, perque penso que finalment en el període que e tem vivint hi ha dos perills: eJ de caure en la fodrome de la incerte a deis perilJ que en as etgen de la de confiarn~:a de 1 e ceptici me· i el del cofoi me i el que en podríem dir el narci i me en el entit tecnic de la paraula el de pensar que realment som allo que volíem ser, que hem arribat alfa on volíem arribar, que ens agrada mirar-nos tal com som, com a ciutat. I, francament, penso que aquest perill és més gran que el primer. L' any 95 ha estat un any drama.tic, convuls, un any desesperant i esperan\:ador alhora. Podem pensar que ha estat meny negatiu a Barcelona que a Catalunya i menys a Catalunya que a E panya com hem dit molt o int, i fins 13 �i tot que a Europa. Aixo donaria lloc a un cert cofoisme local, al reconeixement d'un cert tremendisme espanyol, que existeix, i al reconeixement d'un cert escepticisme europeu. 1 m' agradaria aprofundir una mica en les raons d'una i altra cosa. cops, menys dificultat de moviment a aquella hora. Pero quan vam arribar a la Gran Via em va dir que volia veure la 'Rambla del poble'. Vam travessar la Plas;a de Catalunya i vam comern;ar !'autentica Rambla. Sabia perfectament el que volia. Comencem per l' actualitat. Ha mort Mitterrand. Amb Mitterrand ha mort una certa Europa. Retrobem el personatge, amb el reconeixement d'una grandeur que ell encarna (potser és l'últim) i que ell ha fet durar, diuen alguns, més del compte. La sensació que tenim en aquest sentit ve corroborada per les dificultats que tenen els seus successors, que demostren que realment aquest home potser va anar més enlla del que podia anar en el manteniment d'una certa concepció del que era el seu país, del que era la política i del que era Europa. En tinc records també molt emotius a Estrasburg, l'any 1993, en els Estats Generals del Consell de Municipis i Regions d'Europa, que jo presideixo. Retoricament, es va preguntar sobre la distancia que la j oventut europea /demostra respecte d'Europa, respecte de lapolítica: "Es que haura d'haver-hi una altra guerra perque entenguin el valor de la pau que els hem deixat?" . A Mitterrand li estem agrai"ts per l'Europa present i desgraciadament no li podem agrair encara un futur clar. Encara no el tenim. D'altra banda Europa ha estat l'element en el qual tothom s'ha posat d'acord: Mitterrand ha estat el constructor d'Europa més important en els darrers vint anys. Entronca directament amb la saga dels Schuman, Adenauer i Monnet. Ha estat el constructor del' Europa basada en l' eix francoalemany, que hem vist com s' ampliava cap a la nostra península en els darrers anys. Grandeur per una banda i sensació que aquesta grandeur ha anat potser més enlla del compte, per una altra banda. Per tant, ambivalencia del moment. Ahir, al' Ajuntament de Barcelona, feiem un acte d'homenatge, després de cinc anys llargs de la seva mort, a Ramon Trias. En el discurs que va fer al Palau de Pedralbes a un grup de dones empresaries, que el van nomenar "ciutada que ens honora", Trias va dir que els seus dos principis eren Catalunya i la llibertat. Vaig entendre que deia que Catalunya i la llibertat eren dues coses que no es podien separar. Catalunya no s' entenia sense la llibertat: la llibertat no era només una idea sinó que tenia un escenari, que era el seu país. Elrecordo, en la seva visita privada a Barcelona el 1991, que va ser la més ben preparada de totes les que han fet els caps d' Estat. No acceptava no veure el que volia veure. V a demanar de veure la Rambla; el vaig portar, pietosament, a la Rambla de Catalunya, pensant que hi hauria menys Relaciono aixo amb unes paraules d' Albert Camus, dels anys quaranta, durant la guerra. Són d' unes cartes que adres;a a un amic seu, alemany. Camus ve adir que una nació i una idea sempre seran més forts que una nació sense cap altra idea que la seva propia idea de nació. 14 15 �La Catalunya de Trias Fargas és la Catalunya que jo m' estimo i la que la gent amb que comparteixo idees s' estima, no qualsevol Catalunya. Una Catalunya amb una idea. L 'Europa deis poders propers Cree que el 1995 ha vist l'inici d'una esperarn;a, almenys d'una. Aquesta esperan9a, des del punt de vista de la ciutat de Barcelona, i de totes les ciutats europees, és la subsidiarietat. La subsidiarietat i la seva entronització en un tractat que s'esta comen9ant a revisar, que és el Tractat de Maastricht. La importancia d' aquesta idea rau en el fet que dreta i esquerra l'han acceptat com un principi constitucional europeu. De totes les idees europees, més que la de federalisme, que alguns compartim i altre no tant, aque ta és la idea que pot fundar Europa. És el principi d' organització, no la idea abstracta, el que pot fundar la construcció europea. L'Europa de les Regions i l'Europa de les Ciutats que hauria de superar i integrar l'Europa dels Estats, que són els que garanteixen la construcció europea i per tant s'han de sentir comodes ambla construcció de l'Europa de les Regions i de les Ciutats, perque altrament no n'hi haura. L'Europa de la subsidiarietat és, evidentment, l'Europa dels poders propers. i pel "practicants" de la con trucció, que són els funcionaris de Brussel-les, els ministres quan es reuneixen en consell o els parlamentaris quan es reuneixen en el parlament. I aquesta garantia que els poders més propers hem de donar als qui garanteixen la construcció europea perque aquesta es pugui fer en el sentit que estic defensant, és el principi de lleialtat europea, que el alemany anomenen 'Bunde treue (prineipi de lleialtat federal) i que alguns, per exemple Jordi Pujol, han anomenat principi de responsabilitat. Es tracta de complementar la subsidiarietat, ésa dir, la proximitat, per garantir que les parts components d' aque ta con trucció es fan solidaries dels intere sos general , com li agradava dir a Jacques Delors. Ésa dir, que cadascuna de les part que componen aque t conglomerat complex é con eient de le nece itat del eonjunt i acrua din del conjunt no només defen ant el eu propi intere inó també J intere general. Aque taba e aque ta uperació aque ta nació amb una idea aque ta pertinen9a local amb una idea general també cree que era la ba e de la con truceió europea que aque t any 1 any 1996 tindra el seu descabdellament amb la conferencia de revisió del tractat i de revisió de les institucions. Hem d' anar confiats a Ja construcció europea sobre la base del reconeixement que Europa ha fet del principi de proximitat. Som conscients que aquest principi s'ha de complementar amb altres principis perque sigui admes pels que han de garantir la construcció, que són els Estats, Veiem, dones, que hi ha una aproximació de les idees a la per ona, que hi ha un reeoneixement progre i u de la importancia que té el fet que le idees enea.ruin en perones i en fet eoncret 1 proxim . Hannah Arendt deia que l'important no era que l'home fos feli9; l'important, deia, és que tu siguis feli9, l' important és que a.que tes idee generals de felicitat, de progrés, de de envolupament de benestar, de justícia i d'equitat, arribin a ser percebudes per 16 17 �l la gent com alguna cosa que és seva, que els pertoca directament. Pero aquesta esperanc;a es confon a voltes amb l' escepticisme; hi ha molta gent que utilitza la subsidiarietat coma eina d' escepticisme. Hem vist recentment algunes manifestacions en aquest sentit, com per exemple unes de Ralf Dahrendorf, al qual respecto moltíssim, un socioleg liberal, d'origen alemany, instal·lat a Londres. En unes declaracions titulades "Una Alemanya europea" diu tot el contrari: esta dient que la unitat monetaria no cal, esta dient que cadascú pot fer el que vulgui, que si Franc;a vol fer el que ha fet a Mururoa, que ho faci; que si Alemanya es vol reunificar, no li preguntem per que; i que, si Anglaterra vol atacar les Malvines, dones que les ataqui. Que tot el que sigui constrenyer aquesta llibertat de les parts, dels Estats, de les nacions, és dolent per Europa perque d'aquí en naixeria una Europa constrenyida, una Europa obligatoria, i obligatoria vol dir 'no lliure', una Europa que finalment no aniria endavant. S' oblida que l'únic espai valid a nivell mundial és ja més gran que 1' espai nacional, i que l' escepticisme dels ciutadans europeus no prové d'un excés d'Europa, sinó, com ha dit Felipe González sovint, d'una manca d'Europa per fer front al que volem com a europeus. tant perque el DeutschMark no ens domini d' una forma que no consideraríem legítima. Que el Bundesbank no pot govemar Franc;a, per dir-ho d' alguna manera. I que per tant l' important és que les monede ' uneixin en un lloc en que el qui decideixin siguin no només alemanys sinó de tota Europa. Que la unitat monetaria és necessaria i s'ha de convencer els alemanys que l' acceptin perque Europa existeixi i no hi hagi mai més la por d'una Europa alemanya en comptes d'una Alemanya europea. Quan Thomas Mann va tomar d' America l' any 45, després de la guerra mundial va dir que vo,lia una Alemanya europea i no pa una Europa alemanya. E aixo el que hauríem de valer. Jorge Semprún, quan li van donar el premi dels editors de Frankfurt, va fer un discurs magnífic que després va ser la base d'un llibre autobiografic. No havia tomat mai a Buchenwald. Hi toma cinquanta anys després. El discurs es titula "Una tamba en els núvols". I explica que quan Thomas Mann toma a Alemanya, també diu "No, jo no he marxat mai d' Alemanya, jo hi he estat sempre, perque la meva patria és la llengua, és l' alemany". La resposta de Dahrendorf té un aspecte positiu que jo vull remarcar i que és l'optimisme respecte d' Alemanya. Dahrendorf diu que no ens preocupem més d' Alemanya. Quan es parla de la unitat monetaria, molts pensem que la unitat monetaria és important per impedir una Europa alemanya; ésa dir, que l'euro és impar- Semprún e pregunta si aixo és veritat. Si é verita! per a ell. Si é veritat que el castella és la eva patria. Es la llengua del eus pare : en alguna me ura done , é la eva patria. El frances també ho é : é la llengua en la qual ha e crit mé . L alemany també: é la llengua diu en la 18 19 �9~al ha l,legit 'el Quix?t'. I acaba dient: "Cap d' aquests 1d10mes es la me.v~ patna, la meva patria és el llenguatge." E~ preguntava, 1h c.omentava l' altre día a Jorge Semprún, a 1 e~tre~a del Prem1 Nadal, si seria veritat que Europa recon~1x.ena que el llenguatge, europeu, per dir-ho així, és la patna deis europeus i que per tant s'ha de construir. de l' any 2001 per poder tenir els equipaments que no teníem". No, ja els estem fent i els acabarem. Tant si hi ha capitalitat com si no n'hi ha. Per tant, Barcelona, ben pensat, s'ha d'oferir a Europa com l'escenari, no de la seva transformació, sinó de l'afirmació d'una cultura, d'un llenguatge europeu. Barcelona i la cultura europea M'ho pregunto no només teoricament, sinó practicament. Ja sabeu que Barcelona vol ser 'la capital del llenguatge europeu ', l' any 200 l. La capital de la cultura europea, en definitiva. I per tant hem d' encertar: primer en~ ha ~omena: el govem espanyol, que espero que ho fara aviat, I despres ens hauria d'acceptar Europa. ?e Óbviament, nosaltres no ens podem equivocar i quan ens preguntín "Vostes, que volen ?", com quan ens ~an preguntar l' any 1992 per que volíem els J ocs, sembla que nosaltres n? hauríen: de repetir el mateix tipus d'argument. No haunem de dir que necessitem la capitalitat cultural d'E~ropa per transformar Barcelona, perque de fet els eqmpam~nts culturals que tíndrem el 2001 ja els estem ~ent. Temm, el MNAC, i tenim el romanic, que és el més impor:ant~ Es la col· lecció de romanic més important del mo~, 1 esta ben posada. Tenim el Museu d' Art Contemporam d.e Barcel.ona. Hem posat la primera pedra al Lliure, hem tirat el pnmer enva. Hem tirat tot el que s'havia de tiraryer reconstruir el Liceu, l' estem comern;ant a reconstrmr. Van avarn;ant lentament, pero avancen, l' Auditori i ~l Teatre ~acional. Tenim Pedralbes mig reformat. Tants 1 tants proJectes culturals que, de fet, es fa innecessari que ara Barcelona digui: "volem la capitalitat cultural europea 20 Ara aquest é un argument que haurem de debatre, que haurem de rumiar molt bé, perque abem igual om Dahrendorf que hi ha pai' o sencer en el Consell de Mini tres de Cultura que no volen ni sentir parlar de cultura europea. Alemanya Anglaterra Holanda per exemple no volen entir parlar de cultura europea. Perque con ideren que aixo és contrari a la subsidiarietat que aixo é ma a Europa. Estem en una situació, al final de l'any 1995, en que molts problemes s'han comen9at a resoldre, problemes que ens afecten, probleme internacionals pero que ens afecten, i que s'e tan re olent bé: Pale tina Bo nia ... i l'Ulster sembla que també va per aque t carní. Molt dels fantasmes d'Europa, d'Europa i del Mediterrani, s' estaven com enterrant, diríem, si no fos pels últims dies. Pero en els últims dies, tot sembla que rebrota: a Euskadi hi ha més problemes, i a Palestina, i a Mostar i a Sarajevo, quan tot semblava que anava millor. Tot sembla que pot tomar a comen9ar: és el calmisme, el maniqueisme, aquesta capacitat immensa de la Humanitat per crear-se enemistats en la proximitat, perque uns i altres són germans. A Mostar els divideix un riu, ón ciu21 �tadans de Mostar els que es disparen, ciutadans croats i ciutadans bosniacs, comes diuen ells, perque ells nos' anomenen musulmans sinó bosniacs. El mateix esta passant a Palestina: un incident pot crear un altre incident, i aquest un altre, i una resposta, i estem s~mpre a les portes que es desencadeni un procés irreversible. Ca1misme i maniqueisme perque el ca1misme va seguit immediatament d' una justificació: "l' altre és el dolent". I sabem que no n' hi ha pro u amb predicar que l' altre no sempre és dolent i potser fins i tot que l' altre és bo. Com aquell filosof francolitua que ara s'acaba de morir Levinas, que només parlava del' altre. Li van preguntar: "Pe~ ro, voste, com resumiria la seva filosofia?". I va dir: "Voste, primer". L'altre primer, l'altre davant, que passi. . Sab~m que malauradament aquesta bonhomia, aquesta fllosofia benevolent, que esta basada a més en un racionalisme i en unes idees generals, no ha donat el resultat que ~olíem, que el maniqueisme té més for9a que la bonhomia, 1 que pot en cada moment desencadenar i fer continuar el procés. Aquest és el punt en el qual estem. de ser, i que finalment és contagiós, i és dolent, dones malament rai. Hem d' anar molt amb compte. Ha arribat el moment de l' anhli i continguda i emocionada, é a clir, no val l' anhl.isi totalment freda perque no existeix l' analista fred, no existeix la persona que no sigui nacional d' algun lloc, o ciutada d' alguna ciutat. Per tant ha de ser una analisi que compti amb l'emoció i que compti amb el punt de partida. Vostes es preguntaran: "Pero, tota aquesta disquisició, per que interessa Barcelona?" Dones l' interessa molt, perque Barcelona és capitald'un nacionali me mal ente mé ben entes a ui, pero historicament mal ente . Perque Barcelona és l' altra capital d'un E tat que no ha e tat ente i que ha trigat molt a entendre's ell mateix, que totjust comen9a a entendre' s. Cosa que, com hem vist, per altra banda, no és irreversible. Pot tomar a haver-hi processos ca1mites i maniqueus, n'hi poden tomar a haver. Pero Barcelona vol posar-se amb d'altres al front de les ciutats, de les ciutats i les regio ns d' Europa, en la construcció del 'Europa próxima, subsidiaria i no arrogant. I ens interessa perque, en tot aixo, ens hi juguem la vida: no som capital d'Estat, ni som ciutat de províncies, i com que no som cap de les dues coses no ens podem permetre ni la rutina del domini, ni la rutina de la dominació acceptada. Barcelona s'hi juga les faves, s'hi juga la vida i s'hijuga el seu projecte, en aixo. És cert que tot nacionalisme és fill d' un de contrari, deia Femando Savater en una crónica sobre tres o quatre llibres en relació a aquest tema. Pero, ¿és cert, com deia ell, que 'les puces del nacionalisme' s'encomanen? Si un nacionalisme en ~rea un altre, ¿és comuna mena de malaltia que es contagrn? Potser és cert pero a mi no em deixa satisfet perque si l'únic que sabem és que l'home hité tendencia' q;ie hi té tirada, que aixo és una cosa que ens empeny, qu~ te a veure amb la nostra propia existencia, amb la manera Barcelona ha de construir les seves bases logístiques, ha d'explotar la seva capitalitat cultural, si l'hi accepten. Barcelona ha de garantir que la seva indústria va endavant, 22 23 �i que es reconverteix amb el ritme adequat. Barcelona ha de garantir la qualitat deis seus serveis, l' atracció de la seva cultura, la millora del seu sistema hoteler i d'acollida la bellesa de les seves platges i turons, en fi, totes les se~ ves virtuts. Pero al mateix temps Barcelona ha de lluitar perque a Europa dominin unes certes idees, i qui diu Europa diu evidentment i en primer lloc Espanya. Nosaltres hem de lluitar perque aquestes idees finalment dominin perque sinó serem dominats, i no vull ser maniqueu, esti~ parlant en el terreny de les idees, no dels sentiments. No es tic predicant en contra de ningú, sinó d' algunes idees, o d'alguns malentesos. Estic analitzant a partir d'un sentiment i d'un lloc, pero analitzant. Hem de contribuir a la solució del dilema d'Europa, tal c?m esta plantejat. Hem de contribuir a la solució d' aquest dilema, tant coma la construcció física de la xarxa d'Europa. I sabeu que Barcelona ho esta fent. És alfo que avui no he volgut explicar amb detall, pero que ho he explicat molt, darrerament. Barcelona és un centre logístic, vol ser la porta del sud d'Europa. Barcelona va a Estocolm i aconsegueix que la reunió del "repte Bangemann" sobre telecomunicacions, la segona reunió, es faci a Barcelona. Probablement, tenim tots els números perque així sigui. Barcelona esta construint Europa físicament, telematicament, des del punt de vista aeroportuari, portuari, de les seves indústries, de les seves comunicacions, de la seva capacitat de cooperació amb Sarajevo, amb l'Europa que pateix. Esta construint la xarxa física i emocional, la seva vinculació europea. A més, hi ha de participar amb tota la seva pluralitat: no estic pas predicant que hi hagi un pensament barceloní sobre la llibertat, sobre Europa; segurament no hi sera. Pero en tot cas sí que estic dient que 24 Barcelona, el conjunt dels ciutadans de Barcelona, en aixo hi han de pesar, se'ls ha de sentir. La importancia del nacionali me que jo e tic de tacant aque ta nit no é nomé un fet que en afecti a no altre perqae om a Catalunya, i perque Catalunya é a E panya i per tot aixo que he explicat aban . No aixo é un fet que en aque t moment importa a tothom. Llegiu le declaracion de Jorge Sampaio. l alcalde de Li boa fin ara i candidata la pre idencia de Portugal que e pero que guanyara ben aviat. Que diu Jorge Sampaio?, un bon amic, bon amic de Barcelona i de tot vo te per tant. Diu: 'Portugal é important . I no és un nacionali ta. Aque ta é una fra e que hem entit mil vegade a Jordi Pujol per exemple, que é un nacionali ta. Done Jorge Sampaio, quan parla amb E panya, diu, amb compte que Portugal é important. Cada nacionali me torno a dir, e ta originar per una ignorancia per un menyspreu anterior que en el cas de Portugal <liria que ve de Castella, més que no d'Espanya. Cree per al tra banda que anem tocant vore d una nova cultura política en la qual la pertinenc;a i l arrelament no apareixeran ja nomé coma contrari inó com a condició de les idee univer al de la fraternitat. de la igualtat i de la llibertat. Ho ha dit Havel, fara ja bastants anys: és des del punt de vi ta de la particularitat, del lloc on e tem, que podem explicar le idee general perque i no aquestes idees no tenen gruix no tenen entit no tenen fon;a. Vegeu per exemple el que deia Joan Pau II en un di cur que va fer 1 octubre passat a les Nacion Unides: Els dret de les nacionalitat han de re pectar perque ón dre hu- 25 �mans' acollits a un nivell específic de la vida de la comunitat. Pero hem de considerar la dificultat de definir el concepte de Nació, que no pot ser identificat a priori i necessanament amb l'Estat. No obstant, hem de buscar solucions si volem evitar els errors del passat i assegurar un ordre justen el món". I e~ que. expre,ssava Raim?n Obiols fa un pareU d' anys en un art1cle titulat La desgracia de Europa': "Hauriem de tenir la s_ensata ambició d'afirmar pluralment una voluntat compartida de superar, al mateix temps, el nacionalisme d'Estat i el nacionalisme que vol el seu Estat". Est~m tocant vores perque quan ho diuen personalitats molt d1ferents, en contextos molt diferents, quan les coses es van repetint i s 'assemblen tant, vol dir que hi ha una cultura que avanc;a, una nova cultura política, no sé com s'haura d'anomenar, pero que és evidentment la cultura política del segle XXI que esta naixent en aquest moment. La Carta Municipal que voldríem I ara si que parlaré de Barcelona una mica, pero també en aques~ to retoric, si voleu, i una mica especulatiu, més provocatm que cap altra cosa. Que significara la nova cultura política pera una ciutat com Barcelona? Dones bé, la º.º~~ cultura política subsidiaria ha de repre. entar la po ib~1tat pera la ciutat de Barcelona -en el moment en que e~ta fent la seva propia Constitució, que és la Carta Municipal.º l~ Llei ~e Barcelona- de desenvolupar conceptes constituc10nals I estatutaris que semblen poc utilitzats. La nova cultura política ha de permetre que aspectes que l 'Estatut preveu amb timidesa es puguin desenvolupar amb franquesa, i fer el mateix amb la Constitució. 26 Pero per fer-ho també caldra un nou e pelit. Haw·íem de poder dir: 'a Barcelona les competencie concurrent o ~e­ leo-ab1es entendran atribui:des al nivell més proper a1 ciutada punt . Aq uest ería un article faot:astic i aque: ta una llei magnífica. No fóra re mé que 1 apJicació d' una al?·a Con titució (que és J europea) alcas de Barcelona. I ~1 ruv~ll mé proper al ciutada voldria dir di tricte per relac1ó ~ crntat o ciutat per relació a autonomia i així aniríem . egt1~t lle at el ca que per raon d' eficacia equítat ~ cohe ió oc~al o nacional 'e tableixi legalment el contran és ciar. Pero aqueste raons, en tot cas haurien de ub tanciar pel nivell mé llunyans del govem i no a l' inrevés. Quina 11ei més magnífica no eria aque ta! Una ll~i q_ue <ligué que a Barcelona entendra que le comp~te~c1e concurrent que les competencies que han de dilucidar inicialment 'entenen atribu'lde al nivell mé proper al ciutada. Aixo é el que diu el tractat de Maa tricht que é llei e pan yola ha e tat ratificada pel Congré i _Pel Senat i que per tant é Hei . É una llei imp01tant la pr~me~a de pré de la Con titució i no vaig errat, al mate1x m ello fin i tot uperior al de le Uei ba ique . El que e ta veient cada vegada mé é que ivim en un món amb un doble llenguatge en el qual é eritat que la obirania nacional é la ba e del i tema polític i com he dit abans é la garantía de la con trucció d un i tema preci ament upranacional i, é veritat al rnateix temp que la oO"ent vol una altra co a que no en tenim prou amb. aixo . , . que volem més identitat mé pertmern;a me proxmutat mé participació mé ub idiarietat. En realitat, Maa tricht, i ho pen em, i torno a provocar, el que fa é capgirar el model polític nascut de la Re27 �volució Francesa. No hi ha minories en aquest model. És el federalisme, és la subsidiarietat, el societarisme, quasi diríem, el liberalisme polític, el que va desenvolupant després conceptes de defensa de les minories. El model en el qual París decideix per la patria, decideix malament. Als diaris francesas sempre hi ha una secció que és "el malestar del suburbi", erroniament plantejat com un problema nacional. No és un problema nacional, és un problema civil, és un problema de les ciutats, que s'ha de resoldre a la ciutat. Cree que a Barcelona hauríem de ser capac;;os de dir aquestes coses en la nostra llei, hauríem de ser capac;;os de dir veritats com les següents: "la ciutat i el municipi ja no són el mateix". En el cas de Barcelona la ciutat ha esdevingut un fet multimunicipal, irreversible i positiu en si mateix, que necessita tan sols unes regles de joc compartides per evitar l'exportació de problemes dels uns als altres, l' exportació no equitativa de problemes. Aquestes regles són també per suscitar les estrategies comunes que calen. Ens agradaría poder dir en una llei de B~celona qu~ a Barcelona es reconeixeran els drets dels res1dents, que la residencia s' obtindra normalment després de tant temps d' estada a la ciutat". Aquest és un assumpte enormement complicat perque nosaltres no podem alterar les. n~is .de residencia nacional; nosaltres no podem crear residencies a l'Estat, a la Nació, pero si que, comja succeeix per.~xem­ ple amb el dret de vot reconegut al tractat de la u.mo (només en les eleccions local poden votar els cmtadans europeus residents a la nostra ciutat), nosaltres hauríem de poder dir en la nostra llei ~ qui reconeixem el dret d~ empadronar-se a Barcelona. Es molt delicat el tema de fms a quin punt aixo genera dret respecte l'Estat, etc. Un altre article ideal de la llei de Barcelona seria la possibilitat d' establir que "de la totalitat deis nivells de govern actuants a Barcelona n'hi ha tres de substantius, directes: l'Estat, la Nació i el Municipi, essent els altres, comarca, província, area metropolitana, etc., secundaris o derivats i, entenent-se que la Unió Europea no actua mai per si mateixa sinó a través de l'Estat, del' Autonomía o del Municipi, o mitjanc;;ant més d'un d'aquests nivells en molts casos. Aquí hi ha precisament la seva gracia, en aixo és perfectament subsidiaria la construcció europea. Aixo hauria d' anar acompanyat, a Barcelona, d'una certa obligació per aquells que arriben de respe~tar les reg~es basiques de ciutadania. Si nosaltres poguéssim donar ci~­ tadania hauríem de poder exigir respecte a les norme~ basiques de convivencia que nosaltres ens hem donat, i em penso que amb aixo, i ho poguéssim ~er,. estaríem trencant les ba e del que moltes vegades es fmalment el racisme í la xenofobia, perque la gent té por de l' altre quan l'altre apareix coro a majoria en un punten que un es considera majoritari. Aixo és així, sí un no esta conv~nc;;ut q~e els que vénen respecten les mateíxes lleis de ~mtadama que nosaltres ens hem donat. Probableme~t ~au~1em de poder dir que "nosaltres no negarem la residencia o empa~ dronament per altres raon que les que l'Estat ens ~ugm imposar demanant a aquells que vénen qu~ respectm les nostres lleis de ciutadanía, que són pagar els impostas, respectar les feste i tradicions, no infringir la llei -la infracció de la llei, ¿dóna dret a la ciutat a no admetre com a ciutada una persona?- i protegir els espais públics". 28 29 �Que es demana de la gent? Que respecti i que es faci respectar. A Barcelona no n'hi ha prou amb que la gent respecti els espais públics. A Barcelona, perque tot vagi bé, els ciutadans han de fer respectar els espais. Ens agradaría poder dir: "les activitats productives que malmetin l' entom, discriminin els ciutadans per raons de sexe, rac;a o edat, o no compleixin les normes de ciutadania, no podran establir-se o mantenir-se en el terme municipal". Ens agradaria poder dir, canviant de tema-perque veieu la diversitat de qüestions que ens preocupen coma ciutadans i que nosaltres hauríem de resoldre-, que "a Barcelona els ciutadans drogaaddictes seran tractats com a malalts i no com a delinqüents, pero no podran fer ostentació de la seva addicció o malaltia". Quan exposo aixo, no és perque ho pensi ara, sinó perque a l' Ajuntament hi va haver un debat, amb motiu de la "llei Corcuera" i de les iniciatives que va prendre l' Ajuntament de Madrid en aquell moment respecte de la sanció del consum d'estupefaents. Nosaltres ens vam plantejar que potser aquell entusiasme respecte de les possibilitats que aquella llei donava -després ha resultat que en alguns aspectes era positiva-, per nosaltres no era ciar, nosaltres no podem admetre una llei en la qual una malaltia es tracti com un delicte. Pero, per altra banda, ha de quedar ben ciar que sempre hi ha aquesta toma dels drets. Ha de quedar ben ciar que ningú no pot fer de la seva malaltia una bandera, com de vegades succe'ia, i molt menys una amenac;a, com també succeeix. racions a Europa: la por esta creixent a Europa per moltes raons: por del futur, por a la inseguretat al carrer, a la delinqüencia. La por a una situació -diu Dahrendorf- en que l'atur juvenil és important, la gent gran es fa més gran, vivim més anys, i els joves triguen molt més a entrar en el mercat de treball durant l' etapa de la seva més gran vigoria física. Ciutadans atemorits que no es veuran protegits. A vegades, pero, els ciutadans exigeixen una protecció que no els podem i que segurament no els hem de donar, que és la demanda de protecció que prové de la mandra, o de la simplificació, del simplisme, o de la xenofobia. La facilitat que dóna poder atribuir tots els mals a un sol color. Ens agradaria poder dir que "les lleis sectorials s' adaptaran a les circumstancies especials de la nostra ciutat". Nosaltres sabem que hi ha tantes lleis que a Barcelona no serveixen, que no es poden aplicar, com les lleis d'habitatge, per exemple l'habitatge deis joves ... Es diu: "solucionarem l'habitatge pels joves!", i surten lleis a Madrid, i surten lleis a la plac;a Sant Jaume. I no se soluciona el problema deis joves amb una llei. Si no actuem així, tindrem ciutadans atemorits, que és el que diu Dahrendorf sobre les relacions entre les gene- N osaltres tenim l' experiencia, com a administradors, coma gestors deis serveis públics en aquesta ciutat, de fins a quin punt les lleis generals serveixen moltes vegades de molt poc. Serveixen per a una cosa: denunciar l' existencia d' un problema, com aquest que els joves tenen per trobar habitatge. O l'atur juvenil, o els problemes del mercat laboral. Pero les lleis sectorials, que volen resoldre un tema sense tenir en compte la seva especificitat en el territori, que parlen de joves, que parlen d' aturats, que parlen de 30 31 �drogaaddictes, no tenen en compte que finalment la solució dels joves, dels aturats i dels drogaaddictes moltes vegades prové no de la ciutat, sinó fins i tot del barri. O hi ha solució en el barrí on són, o no n'hi ha cap. són molt més efectives que no pas les nacionals -perque es perden menys diners pel camí. És evident que es perden menys llen9ols per cada bugada quan s' esta a prop del problema. Nosaltres sabem el que ens ha costat avan9ar a Ciutat V ella. 1 sabem que les lleis que hi ha hagut ens han ajudat en el sentit que han estat condició perque nosaltres poguéssim actuar d' alguna manera, pero aquestes lleis pretenien molt més que aixo. Pretenien donar-nos-ho fet, pretenien resoldre el tema i no el resolien. Nosaltres sabíem que si treballavem en habitatges, i en sortir de l'habitatge t'atracaven, dones no anaves a viure a aquell carrer i per tant alfo es continuava degradant. O si actuavem en seguretat, pero no en habitatge ni en serveis socials, no hi havia solució. N osaltres, que proposem? En habitatge, per exemple, proposarem que els diners que pertoquin a la ciutat de Barcelona per protecció de l'habitatge, per algun harem de proporcionalitat, segons el nombre d'habitants, necessitats, etc., que en comptes d' abocar-se segons els barems de la llei, que aquí no serveixen (perque aquí no hi ha sol urbanitzable, perque aquí els preus són més cars, perque aquí les rendes són més altes en general), dones que aquests diners que ens pertocarien es capitalitzin i se' ns donin per dotar les empreses que efectivament estan fent no sols habitatge, sinó que estan fent barrí. Perque a Barcelona, si no es canvien els barris no es fa habitatge. La interdependencia dels fenomens és tan gran que, o s'agafa un segment sencer de realitat urbana, d'una ciutat, d'un barri, o d'una zona d'un barrí, is' actua en tots els terrenys, amb totes les armes disponibles en aquest terreny, o no hi ha solució. La majoria dels problemes que s' anuncien com a problemes generals no ho són. Són una suma de problemes particulars que només tenen solució amb una suma de solucions particulars. 1 en aquestes solucions particulars tenim el dret, i així ho demanem, perque ens ho hem guanyat com a ciutat i perque hem resolt molts problemes, que hi hagi confian9a en nosaltres: com que ja veiem que assumptes tan importants com l'habitatge juvenil, la inseguretat, l' atur, la creació d'activitat... des de la llei general, des del Parlament, no es poden resoldre molt més que en el sentit de posar les condicions perque algú ho faci, ens haurien de dir: "ho fan vostes". S' ha demostrat estadísticament, a Anglaterra per exemple, que les iniciatives locals de creació de llocs de treball Amb aquesta defensa, que faré sempre, de l' especialitat i de la territorialitat de les solucions, i no de la seva generalitat, dones la solució dels problemes és particular, invoco que durant l'any 1996 sigui possible, amb aquest esperit, anar endavant en la millora de la qualitat de vida d'aquesta ciutat. Que fugi el cofoisme: tenim molts problemes. Pero tenim les solucions. Cofoisme no, pero confian9a sí. Confian9a en tenim molta. Nosaltres sabem que si se'ns dóna confian9a podem donar molt. Podem donar molt al país, podem donar molt a Catalunya i molt a Espanya. 1 podem jugar un paper a Europa. 32 33 �Barcelona no vol pas res més que contribuir a la construcció d'una Europa basada en la confiarn;a en els poders propers, amb lleialtat federal, de baix a dalt, amb responsabilitat, amb capacitat d' entendre que hi ha interessos generals que s'han de defensar i que passen per sobre, ja he dit les raons: equitat, justícia, eficacia i fins i tot cohesió social i nacional. Cree que hi ha coses que es poden fer millar a nivell local que de vegades s'hauran de sacrificar per motius de cohesió nacional, perque és un valor important. / Index onomastic V oldria que aquesta fos la filosofia de Barcelona, la que els barcelonins aportessin a la construcció de !'Europa de la qual ens agradaria ser la porta i la clau d'entrada. Adenauer, Konrad, 14 Arendt, Hannah, 17 Bangemann, Martin, 24 Camus, Albert, 15 Corcuera, José Luis, 30 Dahrendorf, Ralf, 18, 21, 30, 31 Delors, J acques, 17 González, Felipe, 18 Havel, Vaclav, 25 J oan Pau 11, 25 Levinas, Emmanuel, 22 Mann, Thomas, 19 Mitterrand, Frarn;ois, 14, 15 Monnet, Jean, 14 Obiols, Raimon, 26 Pujol, Jordi, 17, 25 Sampaio, Jorge, 25 34 35 �Savater, Femando, 22 Schuman, Robert, 14 Semprún,Jorge, 19,20 Trias [Fargas], Ramon, 15, 16 Col·lecció Alcaldia l. L'estat de la ciutat, 1983-1990 2. La ciutat i els Comtes de Barcelona 3. Balan<; de l'any 1991. L'estat de la ciutat 4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann, Pasqual Maragall i J acques Delors 5. Balan<; de l'any 1992. L'estat de la ciutat 6. Declaració Rio-Barcelona, 1992 7. Balan<; de l'any 1993. L'estat de la ciutat 8. Balan<; de l'any 1994. L'estat de la ciutat 9. Balan<; de l'any 1995. L'estat de la ciutat. Barcelona i el repte europeu 36 37 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1995 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-01-09 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Description An account of the resource Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1995. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2724/19970109_EstatCiutat_PM_bd.pdf 50e7b228fb1d8073b5a80d45c92c2329 PDF Text Text el que en certa manera constitueix la historia de la ciutat. Els problemes que hi havia, els anhels centrats en els Jocs Olímpics, la gran trajectoria des de la nominació olímpica fins que es van complir tots els objectius, les obres; tot aixo ha quedat reflectit en aquestes conferencies. Si algun dia s'ha de fer la historia de Barcelona -i obviament es fara- s'haura de recórrer a aquestes conferencies, a les compareixences de Pasqual Maragall al Col-legi. La conferencia d' avui sera un resum, pero, alhora, més que un resum. Jo cree que ha de ser un avans;: del que l' alcalde creu que pot ser la ciutat i del paper que ha de jugar encara en el futur de Barcelona i de Catalunya. Perla meva part no tinc res més adir. Vull donar-lila paraula amb l'esperans;:a que no ens defraudara. Estic segur que no sera així i que l' alcalde avui ens dira coses molt interessants. Endavant. 10 Conferencia de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona. "BALAN~ DEL' ANY 1996. L'ESTAT DE LA CIUTAT" �Benvolgudes amigues, benvolguts amics, L' amic Pernau ho ha dit. És, efectivament, la darrera vegada que en qualitat d'alcalde de Barcelona compareixo davant de vosaltres, aquí al Col·legi de Periodistes. Ja són tretze anys, aquesta és la catorzena vegada i no hi haura quinzena. Com us podeu imaginar, d' una banda tinc una certa sensació de nostalgia anticipada, pero per altra banda no m'agradaria accentuar-la perque si ens hem d'estar nou mesos amb nostalgia accentuada i previa, penseu el que sera després. Ahir vaig tenir un esmorzar amb un grup d' empresaries d' aquesta ciutat i em van recordar que, en un homenatge que em van fer abans de l'estiu, jo vaig dir que no em jubilaría, i ara em diuen que les he trait una mica. 1 la veritat és que, com acostuma a passar en aquesta vida, tot era veritat: tenien raó elles i tenia raó jo, perque les coses volen el seu moment i el seu ritme. 13 �És ben evident que si jo havia dit abans de les eleccions que era !'última vegada que em presentava, i que un cop hi hagués la Carta Municipal de Barcelona jo em retiraria, i si ara puc afegir que espero que la tindrem aquest any i que si no la tenim millor que plegui, aquesta és la manera més clara de dir que jo també tenia raó. Es podia dir que em jubilava, pero no ho die, ni tan sols avui, perque ens queda un any de molta feina. Repassant les notes, no sé si pesa més el que s'ha fet o el que ha de venir, que és realment important. De vegades tinc la impressió de reiterar-me, dient que l'any vinent sera molt important, pero cree que es així i tractaré de demostrar-ho. Pero haurem de comen9ar pel principi, i no ens podem estar de fer-ho -perque no és la primera vegada que em passa- esmentant l'atemptat d'ahir. Una altra vegada el terrorisme ens ha colpejat. Mentre així sigui, haurem de comen9ar sempre dient que hi estem, no només radicalment en contra, sinó radicalment conven9uts que és inútil, que és gratult. 1 aixo és el que ens revolta més a tots. L' etapa 1983-1995 He repassat les compareixences de tots aquest anys, i us en parlaré telegraficament. la necessitat que hi hagués una llei especial de Barcelona. L' any 1984 havíem empres de debo la monumentalització de la periferia. Havíem obert l' illa de la Torre de les Aigües, estavem fent les obres de la Vía Júlia, havíem fet ja l'avinguda de Maria Cristina amb la Pira i havíem constitult la que va ser la base de tota l'acció que després s'ha portat en materia de promoció economica i ocupació, la Ponencia de Desenvolupament Economic i Social. També havíem creat la Comissió Tecnica de Seguretat Urbana; ja ens preocupava la seguretat, ja havíem comen9at a construir el que després ha estat el "model Barcelona" de seguretat, que ha funcionat bé, perque a partir d'aquell any la delinqüencia va anar baixant, amb algun saltiró pero sempre amb tendencia a la baixa. Aquell any la Corporació Metropolitana havia estat reconeguda en els pressupostos de l'Estat, gracies a la tossuderia de Joan Blanch i, en tot cas, gracies també a la generositat d'Enrique Tierno, alcalde de Madrid, que d'alguna forma hi perdía. La primera vegada que en vam parlar s'hi va posar molt en contra perque era molt tard, era molt a última hora, pero aquell any va ser ell mateix qui ens va ajudar a aconseguir que l' Área Metropolitana de Barcelona, i de retruc la de Madrid, tinguessin una presencia en el pressupost de l'Estat. L' any 1983 havíem inaugurat la pla9a Reial, que va ser potser una de les primeres inauguracions importants d' aquesta ciutat. Vaig dir que Barcelona necessitava més pactar que no pas legislar. Pero ja aleshores parfavem de El 1985 va ser l'any del Pacte Cultural i un any de gran ofensiva en la promoció de la ciutat. Recordeu, per 14 15 �exemple, l'exposició "Homage to Barcelona" a Londres, que va representar el punt culminant. Aquell any vam aprovar l'Ordenanc;a de l'Eixample, el Pla de la Neteja i les arees de nova centralitat, que ara són una realitat i que encara s'estan descabdellant avui; una d'elles era a l' extrem de la Diagonal, on ara hi ha un hotel i aleshores hi havia un barranc ple de ferreters més o menys marginals, jo diría que il-legals; una altra era el que és ara la Vila Olímpica i una altra el cantó esquerre del carrer Marina. Les arees de nova centralitat havien estat una proposta de Joan Busquets, Director d'Urbanisme, i aquell any es va tirar endavant. 1986. La nominació olímpica era recent i jo vaig dir que la balanc;a entre les expectatives pessimistes i les expectatives optimistes es decantava decididament cap a l' optimisme. No va ser fins aquest any que ens vam veure ben bé les orelles del que havia de ser el futur. En aquesta fase teníem un atur altíssim, feiem visites a barris molt drama.tiques, teníem una capacitat de resposta molt feble en el terreny economic, en el terreny social, en el terreny de la descentralització. posava la sensació de ciutat creixent que es copsava entre la ciutadania. Deixeu-me dir també de l'any 1986 que el Pacte Cultural se'n va anar en orris. Tot i que s'havia aprovat l'any anterior, el 1986 es va oblidar. 1987. Va ser l'any de les Lleis d'Ordenació Territorial. Va ser com un moment de desvetllar-se, desagradable, després d'un moment d'il-lusió; un moment de veure que la ciutat en l' ambit internacional es podia projectar i, en canvi, en el nivell nacional de Catalunya tenia dificultats per fer-se reconeixer coma ciutat real, coma ciutat formada pels trenta municipis metropolitans. Eren unes lleis que, encara avui, pensem que no van ser encertades i esperem que es podran modificar entre tots. Va ser també l'any del Moll de la Fusta, del pont de Calatrava entre Felip II i Bac de Roda, de l'acabament de la Via Júlia, dels pares de la Pegaso, del Clot, de la Casa Groga, de la Creueta del Coll. Va ser un any tot ell farcit, no en el terreny legal pero sí en el real, de sorpre. . ses 1 emoc10ns. Pero teníem una fidelitat impressionant per part de la gent. Aixo ens va captivar des del primer moment: veure com la gent entenia que tot i que el que demanaven encara no s'estava fent, algun dia es faria. Es fiaven d'aquella gent, de nosaltres, per les raons que fossin, pero segurament perque la manera d' explicar-ho era la que havia ser. El cas és que el 1986, encara que no tenien proves que allo aniria endavant, la gent va apostar en favor del que estavem fent. No die que no hi hagués moments dramatics. N'hi va haver. Pero a tot se sobre- Alguna vegada ja us he explicat l'emoció de l'escultor america que va instal·lar una obra a la plac;a del general Moragas, Ellsworth Kelly, quan va pujar a una tarima, el vaig presentar i el van aplaudir entusiasticament milers de ciutadans; va dir aleshores que era la primera vegada que un escultor era aplaudit. Els músics, se'ls aplaudeix, pero els escultors mai. Aquesta era la Barcelona del 1987, que comenc;ava a prendre forc;a i a tenir confianc;a en ella mateixa. 16 17 �1988. Va ser el gran xoc. Tomem de Seül i ens trobem que som enmig de l'escenari, que Seül s'ha acabat, que ja no hi ha res entre nosaltres i l' any 1992, que no podem fallar, que els Jocs de Seül han estat extraordinariament ben fets i ens semblen impossibles de repetir (aquell bany de masses, aquella capacitat organitzativa -quasi militar- en un paí que venia d una dictadura). Hi ha un sotrac important. És un moment en que es posa a prova la nostra capacitat de confiar en nosaltres mateixos. I la resposta va ser el Pla Estrategic. Vam comern;;ar a fer el Pla. I també vam constituir Procivesa. Per que? Vam veure que havíem de tenir cura de dues coses. Una, del futur després dels Jocs, i l'altra, del cor de la ciutat. Vam veure que no podíem anar a un gran esdeveniment que netegés la cara de la ciutat a determinats llocs i que deixés el cor abandonat i castigat per la historia. Mai agrairem prou aquella decisió de gastar tant a la Ciutat Vella com en els Jocs. Des del primer moment era un projecte d'inversió que va aconseguir, ho vam saber després, el tomb de la Ciutat Vella. Any 1989. La ciutat esdevenia cada vegada més logica, gracies als guanys urbanístics. Barcelona necessitava combinar, deiem, dos sentiments: el progressisme i el catalanisme. Hi va haver un primer pas no exempt de tensió, la inauguració de l'Estadi, i el diluvi corresponent, el 8 de setembre. que aquells quatre quilometres es guanyarien per a la ciutat. Va ser també l' any que van morir Ramon Trias Fargas, en una campanya electoral, Gil de Biedma i d' altres. L' any 1990 va ser el de la nova Rambla de Catalunya, la de Serra Martí. Quan va venir Mitterrand i em va demanar d' anar a la Rambla el vaig dur "enganyat" a la rambla dels senyors, perque vaig pensar que no podria caminar molt i si hi havia massa gent podía ser perillós. El vaig portar des d' Aragó fins a la Gran Via, i quan vam arribar alfa em va preguntar "I la Rambla del poble, on és?". Vam travessar i vam anar, efectivament, fins a la Rambla, gracies al fet que la Rambla de Serra Martí estava feta. Va ser l' any del Fossar de les Moreres rehabilitat, de Sant Pau del Camp, de l'Estació del Nord, pero també l'any de les clavegueres, dels col-lectors i de les torres de telecomunicacions. Un cap de setmana de setembre, 200.000 persones van anar a veure el Palau de Sant Jordi tot just acabat. Allo va ser la toma de la inauguració de l'Estadi. Tinc anotat que Merce Sala havia d'anar, aquella mateixa setmana de la conferencia, a signar el conveni de la Línia 2 i del Metro de Montju"ic. Malaguanyat. També va ser l'any de l'aixecament de la via del tren de la costa. El 30 de maig vam treure el primer cargol de la via que anava cap al Poblenou i vam tenir la certesa Va venir Havel. Havel, que va fer la seva visita protocol-laria, va ser condu"it després, d'una manera una mica clandestina, saltant-nos el protocol, des de l'avinguda Cambó fins a l' Ajuntament, en un moment en que hi havia obres. Era el dia de Santa Llúcia -per tant, encara 18 19 �més complicació- i a més, quan vam arribar a la plac;a de Sant Jaume, hi havia una manifestació de miners que ell va interpretar erroniament, perque li va semblar que l' aplaudien, i li vaig explicar que era una manifestació i que protestaven per alguna cosa. 1 l'home, que ja sabem que té molta capacitat de recuperació -ho ha demostrat aquests dies- , va entrar a l' Ajuntament, i un cop dins va dir que "Europa és un sistema de ciutats i de catedrals". Com aleshores, segueixo pensant que aquesta intui"ció rapida i brillant és correcta, que Europa és, efecti vament, la xarxa d'aquestes ciutats i d'aquestes catedrals que d'alguna manera la indiquen, que són la seva senyalització. L' any 1991 va ser any electoral, pero sobretot va ser un any d'un esfor<; ja confiat. Coneixíem les nostres capacitats i les foiem valer. Ens trobavem que la gent venia de fora dient, "Ho feu bé". L'Eulalia Vintró recordara el día que James P. Grant va venir al Saló de Cent per fer, cree recordar, un discurs sobre l' Any de la Infancia i, com a bon america, es va treure de la butxaca un exemplar del Newsweek o del Time, no ho recordo exactament, el va ensenyar i el va llegir. 1 alfa es deia que Barcelona era la ciutat més dinamica d'Europa. Van ser els primers moments en que vam tenir la sensació que ens deien que ho foiem bé. Jacques Delors. 1 ja aleshores plantejavem en el discurs de balan<; les prioritats del futur immediat: Europa, cultura i urbanitat. En aquell moment, quan érem a punt de tancar l'epoca extraordinaria de transformacions, demanavem que la col·laboració institucional esdevingués un fet ordinari. Va ser un any titanic de treball. Titanic i tragic. Va haver-hi gent que hi van deixar la vida: en Serra Martí, la M. Aurelia Capmany, la Montserrat Roig, en Fabia Puigserver... Tot aquell esfor<; va culminar, felic;ment, el 1992. Ho havíem fet bé i amb naturalitat. En el balan<; vam dir que havíem posat "l' oportunitat per damunt de l' oportunisme". Del millor any de la historia de Barcelona, en treiem una llic;ó etica: "No hi ha hagut marro", vam constatar. 1 n'extreiem una lli<;ó política, que resumíem en la convivencia constitucional iJ.lusionada de banderes, himnes i llengües i en l'assumpció de la memoria republicana en la figura de Lluís Companys que es va produir durant la inauguració deis Jocs. Va ser el moment en que s'iniciava la nostra aventura d'amistat profunda amb Sarajevo. Sarajevo va comenc;ar a ser bombardejada el dia 2 de maig d'aquell any. En el moment d'inaugurar-se els Jocs vam demanar la treva olímpica, i vam comenc;ar a posar en practica la solidaritat amb aquesta ciutat. Va ser l'any del Premí Príncep de Gal·les de Harvard. 1 l'any que la Comunitat Europea ens donava el Premia la Planificació Estrategica. Va ser l' any en que vam obtenir la presidencia del Consell deis Municipis i de les Regions d'Europa. La presa de possessió formal havia de ser després, el maig del 1992, amb presencia de Any 1993. Vam evidenciar la necessitat d'establir un dialeg a tres bandes -local, autonomic i central- per fer front al futur. Vam parlar de l'anomenat "Pla Borrell", 20 21 �que era el Pla del Delta del Llobregat que aleshores ja perfilavem. Vam obrir l' esperan9a de la Capitalitat Cultural del 2001 i vam demanar que es dotés el municipi de més autoritat. Reivindicavem la fe en les ciutats. Pertoca a les ciutats jugar el rol d'animadors d'una política basada en la subsidiarietat i el federalisme, que funcioni de baix a dalt, vam afirmar. l'Europa proxima i no arrogant. Vaig dir que no érem una capital d' Estat ni tampoc una ciutat de províncies. I que, per tant, no ens podíem permetre ni la rutina del domini ni la de la dominació acceptada. Per aquesta raó havíem de construir les bases logístiques, havíem d'explotar la capitalitat cultural, reconvertir la indústria i garantir la qualitat. Va ser l'any, entre d'altres coses, de la col·lecció Thyssen al Monestir de Pedralbes i del Pare del Nus de la Trinitat. Apostavem per una Carta que tingués un article com aquest: "A Barcelona, les competencies concurrents delegables s'entendran atribu'ides al nivell més proper". Volíem que tothom ho reconegués, no només com a possible, sinó també com a necessari. Any 1994. És l'any de la signatura del Conveni d'Infrastructures del Delta del Llobregat. I es posen en marxa, ja en aquell moment, projectes com la regeneració del Besos, el tren d' alta velocitat i el Quart Cinturó. Us ho die perque veieu com hem perdut gas des d'aquell moment, perque hi ha projectes que apareixen en aquella fase i deis quals després se n'ha parlat molt, pero s'hi ha avan9at poc. Vam inaugurar el Centre de Cultura Contemporania. El centre de la ciutat continuava trepitjant l' accelerador, especialment en el camp cultural. Aquell any, el desembre, vam estar a Estocolm, al Bangemann Challenge. I us he de dir que hem guanyat alguns deis reptes que plantejava la Comissió Bangemann, que és la comissió de la societat de la informació a Europa i que inclou l' educació a distancia, la sanitat, la rnillora de l' administració publica, etc. Aixo té molt merit i és molt important per a nosaltres, que ens hem convertit una mica en l' Estocolm del Sud, en !'estrella del Sud del sistema telematic. 1995. Any de crisi política. Vaig parlar de dos perills: la síndrome de la incertesa i el perill del cofoisme. Volíem posar-nos, amb altres ciutats, al front de Aquell 1995 vam tomar a viure eleccions municipals, que van derivar en un nou equip de govem. S'acabava una etapa i se n' obria una altra, amb una reorganització de l' Ajuntament clarament positiva, més agil, amb una divisió més gran entre polítics i gestors. Era l'inici del que ara ja tothom sap, la divisió de funcions al capdamunt de l' Ajuntament, amb comissions públiques del Plenari, amb poders importants per als gerents, amb un rol d' animació política per als regidors. 22 23 És l' any en que l' alcalde de Barcelona passa de ser president d'un sindicat de ciutats, com és el Consell de Municipis i Regions, a ser vicepresident del Cornite de Regions de la Unió Europea, un organisme institucional. �El govern de la ciutat és ara un govern més plural, més poliedric, pero al mateix temps segurament més equilibrat. El1996 El resultat és que l'any 1996 -i entrem ara en el balan<; de l'últim any-, amb un Ajuntament políticament enfortit, amb uns fonaments consolidats els darrers quinze anys i amb un projecte de ciutat definit, Barcelona no ha perdut gens de !'ambició, el dinamisme i la iniciativa que la caracteritzen. Barcelona esta vivint un moment molt considerable, per dir-ho a la manera de Josep Pla, per no dir magnífic, que seria més convencional. Barcelona és ara una ciutat amb una cohesió social envejada, amb un grau extraordinari de confianc;a i de col·laboració entre l'administració municipal i els ciutadans, les entitats i les associacions i la societat civil. Augments, disminucions i consolidacions El 1996 ha estat el que podríem dir-ne any deis dos dígits, perque molts augments s'han prodult per sobre del 10%. Així ha succelt a l'aeroport, al port, al turisme, etc. Us estalvio les xifres, de les quals els mitjans de comunicació ja han parlat durant les últimes setmanes. Pero també hi ha disminucions; disminucions positives, és ciar. En l' atur ens hem situat en una taxa del 9,4%. Continuem estant al nivell de la mitjana europea; estero millor que, per exemple, Colünia. Quan veig els meus col· legues, sempre els pregunto coro estan, i en el cas de Colonia estan en el 13%. Nosaltres estero una mica millor. Els preus deis habitatges han baixat un 2,7% en els pisos nous en termes reals (des del 1989, en un 12%), els de segona ma han baixat una mica menys i hi ha hagut una disminució important, del 4%, en els lloguers (encara que el mercat deis lloguers és un mercat molt prim). En les oficines, el preu havia caigut molt en anys anteriors i el 1996 ha baixat al voltant d'un 1%. Potser massa i tot, diuen els promotors, i per aixo hem de comenc;ar a acceptar la cultura de mirar les dues cares de la moneda. El preu baix és el que perseguim, i la política de l' Ajuntament és tenir sensibilitat per tal que no ens puguin dir que la gent marxa o no pot anar a viure al seu barri de Barcelona perque és massa car. Pero al mateix temps hem de saber que, si no hi ha un preu remuneratiu, la inversió se'n pot ressentir i el bon moment que vivim s'esgotara. Hem de saber navegar entre aquestes dues aigües. Sí que us diré que ahir em van venir a visitar en Josep Manuel Basáñez i en Josep Lluís Oller, del Mercat de Futurs, i quan els vaig preguntar si tenien cap dada de creixement de dos dígits, de més d'un 10%, em van dir que sí, que el seu volum de negoci havia crescut més del 50%. Passa el mateix amb el preu deis aparcaments. Els darrers quatre anys hem constrult més de 40 aparcaments nous i aixo ha estat un exit, encara que no hagim aconseguit la xifra que havíem previst per al 1997, que era ben bé el doble. Els preus de l' aparcament, en tot cas, han caigut d'una manera important. El 1992 es 24 25 �pagaven 25.000 pessetes per una pla<;a de pupilatge i 4 o 5 milions per comprar-la; ara estem per sota de les 15.000 pessetes mensuals en equivalencia de localitzacions i de 2 milions i mig en preu de venda. Aixo vol dir que el mercat s'ha revolucionat i que és més accessible. Pero també que d' alguna manera és menys interessant posar-s'hi i que alguns s'han enganxat els dits, de manera que algunes de les iniciatives que hem tingut en aquest camp no han acabat o no s 'han acabat prou bé. cacions. Per aixo els grans mots i els grans sentiments no haurien de ·militar en contra dels petits. Efectivament, hem de parlar de les transferencies, de guanyar poder i de no cedir, de pactar i de no pactar, de mantenir la calma, pero al mateix temps hem de ser capac;os de demostrar que tot aixo va a fi d' alguna cosa i que la gent del carrer ho nota . Si la gent del carrer no ho nota, acabara passant que els vots i el carrer aniran cadascú per la seva banda, seran coses que s' ignoren. Ens preocupa, al primer tinent d' alcalde i a mi i a la regidora Carme San Miguel, ens preocupa que baixi la inversió en aquest camp. Ens preocupa d'altra banda que, com no tenim llei de Barcelona (no sera l'última vegada que us ho diré, pero aquí us ho die en un context d'exemple que pot ajudar a entendre el perque de la meva insistencia, que no és psicologica ni caracterologica, sinó necessaria), es produeixen situacions com, per exemple, que l' aparcament de l' avinguda Pau Casals té un pis tancat, i si passa aixo vol dir que en aquesta ciutat alguna cosa va malament. Una ciutat que no té l'autoritat per obligar a utilitzar un forat costosíssim que s'ha fet en un lloc car i centric és una ciutat que no esta ben govemada, que no es pot governar bé. Aixo s' arregla amb una llei que ens permeti tenir l'autoritat per exercir aquelles coses que la gent considera obvies i mínimes; altrament, no aconseguirem reconciliar la ciutadania amb la política, la ciutat amb la polis. En aquest país tenim una sobredosi de temes nacionals, espanyols i catalans, de temes de país. Són temes que a tots ens interessen moltíssim des del punt de vista polític, historie, moral i fins i tot sentimental, que són molt importants, pero després ens preguntaran com és que la gent no s'interessa perla política. Perque tot i la importancia d' aquests temes, si al final preguntem que interessa més, acaben dient la música o les telecomuni- D'altra banda hi ha coses que no pugen ni baixen sinó que s'e tabilitzen. No les detallaré pero ón la confirmació de Barcelona com una ciutat que e ta funcionant bé en molts terrenys. Tenim més congressos que mai. En el terreny de la influencia internacional, Barcelona presideix el Comite de les Regions de la Unió Europea, el 1996 i tot aquest any. I els Jocs d' Atlanta han representat una confirmació a posteriori del nostre encert; no és 26 27 Continuem amb les coses que baixen. Disminueix el deute. Havia pujat el 1991, 1992 i 1993 de 244.000 milions a 280.000, pero a finals del 1995 ja havíem baixat a 268.000. El balan<; del 1996 el tanquem havent redui:t 10.500 milions més. És una xifra provi ional i que esta subjecta a les últimes cornprovacions, pero egurament no 'allunyara de la rea1itat. I seguirem, perque esta previst baixar en 5.900 milions l'any 1997, 6.400 el 1998 i 7.500 el 1999. �fins al cap de quatre anys d'un esdeveniment tan espectacular com els Jocs que se sap segur que !'anterior es va fer bé, que es podia fer bé i sense estirar més el bra9 que la maniga, i que els altres no t' igualen i, per tant, no són millors. Atlanta ha estat una prova que la base que portavem era la bona. Aixo és el que van sentir els 200.000 ciutadans que van anar el 17 d' octubre passat a l' avinguda Maria Cristina; perque van anar a celebrar el dia en que deu anys abans ens havien donat aquesta possibilitat de demostrar-nos bons. El dia següent vaig anunciar el que ara em sembla evident i que és compartit per més institucions: Barcelona necessita estímuls. Barcelona no és una capitalino té un Estatal damunt. Així, d'una banda pot dir que no esta xafada pel pes de l'Estat, pero aixo li impedeix comparar-se amb les capitals europees, que s'han independitzat del ritme dels seus objectius urbans i és la demanda estatal el que els va donant vida. Barcelona necessita objectius que facin que aquesta demanda de rutina positiva, de despesa pública garantida, sigui substituida per una altra que és mig despesa pública incentivada, arrancada amb il-lusió, i mig despesa privada o inversió que s'afegeix pels beneficis que pugui obtenir. Som la sisena ciutat europea per fer inversions i negocis. No hem passat a ser cinquena com ens hagués . agradat perque hauríem sobrepassat l'única ciutat que és ciutat-ciutat, Amsterdam; totes les altres ja són les grans capitals: París, Londres, Frankfurt -que és la capital financera d'Europa-, i Brussel·les, la capital política. Només ens queda per davant, dones, una ciutat d'Europa, Amsterdam, que no és tot aixo pero esta situada al mig d'Europa i per la qual hi passa tot. Tenen l'habilitat d'enganxar-ho, són els grans intermediaris. Aquests els voldríem guanyar i encara no ho hem aconseguit; aquest és un objectiu a mantenir. Altres classificacions ens posen també bé, com ara la Universitat de Cambridge i l'IFO (lnstitut d'Estudis Economics) de Munic. Les prioritats: ocupació, habitatge i transport Pero hi ha coses que no van tan bé. Són les coses més complicades i les repasso en tres capítols: l'ocupació, l'habitatge i el transport. No vull dir exactament que aquestes tres coses no vagin bé, pero sota aquests epígrafs que ens vam marcar com a prioritat del mandat hi ha alguna cosa que no va. Els llocs de treball de Nou Barris ens els juguem a l'aeroport, ens els juguem a la tercera pista. Cap al final de les meves paraules us explicaré en que estem d'acord una colla de persones i una colla d'institucions, quin objectiu ens hem de proposar per al futur. Ara us die que mantenim una molt bona valoració. Avui estava amb la Unió de Pagesos i ells estan proposant un pla per a una zona agraria important a la ma dreta del Llobregat. M'han dit que han conven9ut en Serratosa -que és una caixa de misteris que no sap ningú 28 29 �ben bé que fa- amb un programa rural magnífic, que em sembla que no afecta la tercera pista de l' aeroport. Jo els he dit que en aquesta zona ens juguem les faves, i que no és qüestió que ens agradi rebre turistes sinó que ens hi juguem la feina de Nou Barris, de Sant Martí, del Carmel, de tot Barcelona, i la de Terrassa, i Granollers. Si aixo funciona, tindrem més feina, si no funciona, no. Si hi afegim la Fira i el Besos, tenim els tres indicadors deis llocs on ens juguem l'ocupació. L'aeroport, perque és per on entrara la major part de la riquesa. La Fira, perque és el motor comercial i industrial a nivell peninsular. El Besos, perque és el lloc on es demostrara si tenim capacitat de generar nous projectes. Per garantir l' exit és especialment necessari prendre una dimensió metropolitana, i és per aixo que estem impulsant el Pacte Industrial Metropolita. Esta a punt de ser signat, i el signarem ara que ens diuen que els pactes socials a Europa no se signen. No s' ha signat a Alemanya, ni a Italia, ni a Frarn;a: a Espanya tampoc i a Catalunya gairebé tampoc. I no se signen perque no hi ha confiarn;a. Per aixo, Jacques Santer té molta raó quan proposa el pacte per la confian\:a de l' ocupació. Si no hi ha confian\:a, no hi ha pacte i no hi ha inversió. La confian\:a només es demostra a nivell proxim, ambla proximitat de mercats reals com la regió metropolitana. Regions qui més ha insistit perque s' aprovessin. Un afront o una ironia del destí: Barcelona ha tirat endavant aquesta iniciativa -jo vaig anar el dia 14 de juny a Roma amb el Sr. Prodi i el Sr. Santer per presentar, amb el Sr. Ferrer Salat, que aleshores era president del Consell Economic i Social, el programa de pactes territorials europeus-, i, tanmateix, el Pacte Industrial Metropolita de l' area de Barcelona no ha estat tingut en compte pel Govern espanyol. Esperem, pero, que es tracti d'un error i que el tirarem endavant tant sí com no. Pel que fa a l'habitatge, hi ha projectes i hi ha resultats. Les vores deis cinturons, la prolongació de la Diagonal, el front marítim, Sant Andreu-Sagrera i la promoció de la immobiliaria Hines a Diagonal-Mar. La continultat de la rehabilitació de la Ciutat Vella, el camí iniciat amb fon;a a l'Eixample i al Poble Sec i la modificació de la qualificació urbanística del Poblenou, on les antigues naus industrials podran tenir tres usos, industrial, residencial i mixt; sera la primera vegada que fem una qualificació de barreja; aixo vol dir que anirem endavant. I aquest any s'ha venut l'últim pis de la Vila Olímpica. Si bé no vam aconseguir en aquell moment que una Vila Olímpica de gran nivell, que no impliqués una subvenció estatal molt gran, anés acompanyada d'una oferta d'habitatges assequibles, ara ho estem fent. L' objectiu que ens vam marcar l' estem complint, tot i que molt lentament. Dones bé, cosa curiosa, el Pacte Industrial Metropolita de Barcelona no ha entrat a la llista que el Govern espanyol ha enviat a Brussel ·les per tal que sigui considerat entre els pactes territorials que la propia Unió Europea ha creat, pactes que ha estat el Comite de les Torno a dir: la solució és que ens deixin fer, perque nosaltres hem demostrat que a la Ciutat Vella sabem transformar un barrí amb moltes dificultats, i perque a 30 31 �Barcelona no es pot construir habitatge protegit segons la llei general. La llei general es basa en les cessions de sol urbanitzable, i aixo permet que l'habitatge surti a preu més baix, perque en els plans parcials els propietaris estan obligats a donar un 10% al sector públic. Aixo a Barcelona no passa perque no hi ha un pam quadrat de sol urbanitzable si no enderroquem un edifici, i per tant hem de comprar la casa i a més indemnitzar-ne els ocupants. Ho he dit mil ve$ades i ho repeteixo, la llei no esta pensada per aixo. Es com si la llei no contemplés una ciutat on no hi ha sol urbanitzable i només hi ha sol urba. I a més, sol urba constru'it els segles XVIII i XIX i, per tant, molt degradat i que s'ha de refer. Es tracta que ens ho deixin fer, que calculin el que correspondria a Barcelona, que ens diguin, "vostes tenen tants habitants i tants problemes i per tant haurien de fer tants habitatges assequibles o de protecció oficial", i que ens diguin que la suma de tot aixo són tants diners; aleshores nosaltres ho gestionarem. Hi ha altres qüestions, de qualitat de vida i de polemica ciutadana, que volia comentar, pero em temo que no em quedara temps. Tot i així, en parlaré breument. Hi ha problemes de soroll, de pol ·lució, en el terreny de la desigualtat, en el terreny de l'habitatge, hi ha el fenomen "okupa", hi ha problemes en el terreny de la eficacia de la conducció del transit. 1 hi ha algunes coses concretes que no vull obviar. La bandera. S'ha aprovat per unanimitat i consens, que és com s'han de fer les coses. Una ciutat madura és la que sap que una guerra de banderes no s'ha de fer. Ens ha costat una mica pero al final ho hem aconseguit. Jo vaig enviar una carta a cadascun dels presidents i secretaris generals dels partits que estan representats a l'Ajuntament, de la majoria i de l'oposició, per agrairlos que hagin tingut la saviesa d'entendre que aquest no és un país que es baralla perles banderes. És un assumpte que va comern;ar l' any 1991 i ara s' ha tancat. De vegades, quan aquestes capses de Pandora s' obren, després costa tancar-les. Passem al transport públic. No ha estat l'any de la Línia 2. La Línia 2 s'hauria d'haver acabat l'any 1995, segons el conveni que va signar Merce Sala. No ha estat així, i ja sabem que un tros d' aquella línia va saltar pel camí amb l' argument que hi havi a uns al tres projectes més importants. Jo m'ho vaig creure, ens ho vam creure, i vam renunciar-hi. Pero aixo no vol dir que Montju'ic es quedi sense accés, quan cada vegada el necessita més. Perque cada vegada hi ha més gent que hi va i que vol anar-hi, i més si hi és l'Espanyol, i més amb els visitants que té i tindra el MNAC. Les Rondes. A les Rondes hem decidit restringir el transit, en part perque ens havíem equivocat. Igual que es va fer en el túnel de Vallvidrera, on des del primer dia es van prohibir els camions de més de 20 tones, hauríem d'haver actuat en la mateixa direcció. Pero no hi vam pensar, no vam preveure que els camions que passaven per la B-30 o per les seves cal<;ades laterals i que pesen 30, 40; 50 tones, poguessin venir a Barcelona i passar per les Rondes per no pagar els peatges o haver-se d'aturar en els semafors. 1 efectiva- 32 33 �ment, ho han fet i hem hagut de prendre una decisió costosa desviant els camions que no haurien d'haver entrat mai. Movilma. Irregularitats, n'hi ha hagut i s'han corregit. Ara a ningú se li acudira tomar-ho a fer. Jo sé que a totes les administracions es fa i que es pot mirar amb més o menys comprensió; ho fan a fi de bé, perque una escola s'ha d'acabar a temps o perque un aparcament fa falta. Pero bé, ens ha tocat corregir perque de vegades aquestes qüestions es converteixen en temes de pública curiositat i no hi ha més remei que reconeixer que, efecti vament, allü és irregular i no s'ha de fer. Jo us ben asseguro que ara l' Ajuntament de Barcelona s'hi mirara molt abans de cometre la més mínima irregularitat, pero probablement moltes administracions encara tardaran algun temps a corregir-ho. hem de dir clarament que hem d' abaixar el rebut si podem, pero no hem d'enganyar ningú. Els impostos no són impostos; el que recullen és un cost més real que no pas el que alguns anomenen preu de l' aigua. Quin és el preu de l' aigua? El cost de la distribució? Suposem que sí; pero en el fons també hi ha una part important de la captació d'una concessió pública de l'Estat. Aquest sí que és un aspecte una mica virtual. En canvi, el canon de sanejament, el de clavegueram i fins i tot el de tractament de residus de l' area metropolitana, equivalen a una ecotaxa. Aquesta és exactament l' ecotaxa que anem buscant. Si volem més verd i hem de ser més progressistes i més ecologistes, l'hem de posar. Ara hem d'aconseguir que els preus no s'apugin com ha passat desgraciadament aquest any, perque fóra una flaquesa davant la companyia. Se'ls ha apujat el preu més enlla del que l'Entitat Metropolitana havia demanat; ho hem recorregut perque estem en contra que s' apugin els preus. Les responsabilitats polítiques, ja ho vaig dir aquí una vegada, estan molt repartide estan enormement repartides. És un problema dint:re del nostre partit era un problema dintre del nostre partit; jo cree que l'hem assumit, l'hem assumit internament. Probablement hauríem d'haver vist que un tema d' aquest calibre i mesura es podía convertir en font de sospita, encara que darrera d'aquesta sospita només hi hagués una il·lusió d'existencia d'un malversament o d'alguna corrupció, que no ha existit. Per tant, políticament ha estat un error, una imprudencia de la qual jo em faig responsable primer, perque cree que em toca fer-me'n. La cosa és molt escandalosa, perque hi ha altres ciutats que efectivament paguen molt menys, pero que no tenen aigua, com és el cas de Sevilla. Barcelona, per exemple, paga 250 ptes/metre cúbic, tot inclos; dones alla potser paguen 100 ptes, pero no tenen aigua. Aixo és pitjor pera ells, que no tenen aigua i han de fer un esfon; per tenir-ne. I per aconseguir-ho, han de buscar finarn;ament i, per tant, apujar els preus; alfa sí que s'apujaran. Rebut de l'aigua. En el rebut de l'aigua ens vam equivocar les administracions. Ens hem equivocat perque I una altra cosa que també m'escandalitza. Hi ha una entitat financera -que no diré quina és- que ha creat un 34 35 �impres en que diu, "Dipositi aquí la quantia del preu pero no els impostas; els impostas dipositi'ls al compte corrent de tal associació", que és la que esta animant la campanya contra el rebut de l' aigua. Aixo és un principi de falta d' autoritat que no es pot admetre i un error molt gran. Residus. Anem bé perque el programa metropolita s'ha aprovat i no ens passara com amb el rebut de l' aigua. Si no hagués estat així, hauríem pogut arribar a una situació falsa com la que tenim amb l' aigua. Seguretat. També anem bé. No anem bé, pero, en la seguretat turística. Ho hem de dir amb la boca petita i sense que se n'assabentin els mitjans de comunicació, perque si aixo se'ns escapa, podem sortir-hi perdent. A Los Angeles Times de la setmana passada sortia una carta queixant-se de la inseguretat a Barcelona i jo l'he enviat al Govemador Civil perque aquesta és una qüestió que ens preocupa. Política a Espanya i a Catalunya Fet el balan9 del 1996 a la ciutat, anirem una mica pels temes més polítics i també us parlaré de quins són els projectes d' aquesta ciutat. Parlarem, dones, de futur. prudent que estaran governant i potser ara encara els falta temps; esperem que acabin l' any, o un any i una mica més, i veurem. Per que die un any i una mica més? Dones perque el finarn;ament autonomic ha caigut en aquest moment, la LOFCA ha ven9ut el seu termini de cinc anys i hem tornat a la situació de discutir sobre el paper de l'Estat de les autonomies, sobre si en aquest país s'ha de fer igual per a tates les autonomies o només per a algunes. Nosaltres, com som catalans, ho entenem; els altres ho entenen menys o bé reaccionen, des del meu punt de vista, malament. Perque no se n'adonen que en tot aixo a Catalunya hi ha una base diferencial real. Ara bé, el que cree que no és bo és que aquesta discussió es repeteixi de manera tan imponent que tot cedeixi davant aquest debat. A última hora, es tracta de saber qui fa que i quins costos suposa. Nosaltres continuem dient, com diu el Tractat de la Unió Europea, que les coses s'han de fer com més a prop de la gent millar. Ens estalviaríem molts problemes de sentiments si aquesta guerra la fem sota la bandera de la subsidiarietat i la proximitat, perque és una bandera que val igual per a tothom. Ha pujat la dreta a Espanya, coma Fran9a una mica abans. Aquest és un fet polític que a mi, en certa manera, no em tocaría comentar, perque la dreta potser tornara a baixar i fins i tot sembla que a Espanya ja baixa una mica, pero és una qüestió que ens afecta. I que n' hem de dir des de la ciutat de Barcelona? Només hem de dir que els donem un any, perque ja fara un temps Si la fem amb la llengua, no ens en sortirem, i amb els símbols, tampoc. Com deia fa molt poc Narcís Comadira parlant de Joan Coromines, la llengua propia de Catalunya, segons l'Estatut i segons la realitat, és el catala, i el castella és la llengua propia de molts catalans pero no de tot el territori de Catalunya. 36 37 �El dia que el castella sigui utilitzat a Catalunya d'una manera específicament propia, aquell dia, el castella sera una llengua territorial de Catalunya. Pero fins ara no ha estat així, o no ha estat del tot així. Jo potser contestaria a Comadira que si bé aixo no s'ha codificat, sí que s'ha fet. Hi ha una literatura catalana en castella molt important, i ell diu que si utilitzessin més el "Coromines", aquests escriptors probablement arribarien a produir un castella com a llengua propia de Catalunya, amb modismes catalans, una influencia que ja tenim. Nosaltres hem de fer aquesta guerra, per dir-ho d'alguna manera, de la propietat i la singularitat, pero no l'hem d'estendre a aquelles coses que no són propiament materia de singularitat. En la llengua, sí, en cultura, també, en el dret civil, també, i en moltes altres coses de sentiment. Pero en la despesa, no. En el terreny de les competencies, qui li pot negar al Sr. Bono de CastellaLa Manxa que reclami la transferencia de l' educació o la sanitat? Per que no pot fer-ho? Hi ha una diferencia de ritmes. Nosaltres ja vam tenir un Estatut durant la República, nosaltres vam comern;ar abans i ja en sabem una mica més. Pero a part d' aixo, no hi ha més fet diferencial en aquesta qüestió. I que li toca fer a l' esquerra? Ara som nosaltres els que hem de fer un pas rné . Ara ja no tenirn 1'excu a que de de 1 e guerra no podem fer egons que perque la dreta aixecara en armes -i perdoni el Capita General, pero no em refereixo a les anne com a tal . Si aquesta excusa ja no hi é !'esquerra catalana hauria de fer un pas més. Jo no sóc independentista com la Pilar Rahola, pero un pas més sí que el podem fer. Aquesta és la situació en que estem. Aquí, a Catalunya, com s'ha creat un pacte de dreta, s'ha aixecat una expectativa impressionant, potser excessiva. Exce siva perque per respondre calen fets i no paraules ni fórmule . Si anem donant fórmule per sati fer aquesta curio itat, e gotara l 'expectativa. D'altra banda, a Espanya s'acaba l'any amb bons símptomes des del punt de vista d'alguns escandols. I deixeu-m'ho dir perque aixo també ens afecta -al cap i a la fi, tots obrim cada dia el diari. Filesa, Gal, Banesto, tots aquests ca os van a judici aquest any. És la millor notícia del final del 1996: que el 1997 sera l'any que aquest casos es veuran i per tant es jutjaran i se sentenciaran. Per que ho die, tot aixo? Ho die perque, finalment, amb l'ascens de la dreta s'ha produ!t un fet molt important, que jo cree que l' alcalde de Barcelona i els barcelonins han de constatar perque els afecta: la dreta espanyola, que ha estat sempre la que menys simpatía ha tingut pels sistemes de descentralització i la que més recanc;a hi ha tingut, ara no té aquesta recanc;a, o si més no, diu que no la té. A Barcelona s'han mort dues persones durant el fred. N osaltres tenim una campanya contra el fred i quan baixen les temperatures per sota dels O graus anem a buscar les persones que viuen al carrer, pero se n 'han mort dues. L'Eulalia Vintró i jo, juntament amb la Carme San 38 39 Si em permeteu faré una comparació, en e que hi veieu frivolitat, que no hi és perque hi ha morts entre mig. �Miguel, hem estat seguint aquest assumpte, i fins avui no hem conegut quines han pogut ser les causes de la mort. I les dades encara són insuficients des del punt de vista medie per dir amb total certesa si han mort de fred; sembla que un cas té un motiu cardiovascular i l' altre és una pneumonia. Per que us ho die, aixo? Perque no anem bé. No pot ser que tardem quinze dies a saber de que s'ha mort una persona al carrer. El que nosaltres estem demanant és un país tranquil·litzat, on els grans temes s'hagin jutjat i no s'hagi d'esperar tants anys mantenint el dubte respecte de persones que amb tota probabilitat -després s'ha de reconeixer tard- no tenien culpa. I d' altra banda, demanem la intel·ligencia per part dels polítics i les institucions per saber que hi ha coses que no haurien de fer. En política el més difícil no és fer, sinó deixar de fer. Ja ho he explicat moltes vegades, i ho he explicat a Felipe González i n'he parlat amb Aznar: hi ha coses que no és necessari que facin perque ja les fa la realitat sola, les fa la societat, les fan els ajuntaments i les fan les autonomies moltes vegades, i no s'han d'entossudir a voler-ho resoldre perque es resoldra millor si no s'hi fiquen. S'ha de decidir que hi hagi sistemes de solució més autonoms. Reflexionar sobre les regles del joc I aquí és on jo vaig, perque penso que tinc la possibilitat, i gairebé <liria l' obligació, de contribuir-hi com a persona que ha tingut el privilegi d' estar al front d'una ciutat com Barcelona durant tots aquest anys. Les regles de joc, no el joc, tomo a dir. He llegit en alguns diaris que es prepara una gran convenció política per a l'any 1998. No. El que jo estic proposant aquí, amb Catalunya Segle XXI, que és una entitat a la qual jo pertanyo i de la qual no sóc el president, i ho faig amb coneixement del meu partit perque sempre he explicat les coses que jo feia ... el que vol Catalunya Segle XXI, die, és convocar, juntament amb altres fundacions i grups de reflexió del mateix estil, un període llarg -tenim dos anys, 1997 i 1998- de reflexió sobre les regles del joc. No sobre les polítiques que s'han de fer, no sobre quina política economica o financera s'ha de seguir o sobre l'evolució d'impostos, perque són els partits els que han de parlar d' aixo. El que esta en qüestió és saber si la cultura política que tenim és la que convé, i sembla que no. Ja ho hem dit, hi ha hagut símptomes que han sortit en el curs de la xerrada d' aquesta nit, i altres que no han sortit pero que ja coneixeu. Sembla que la cultura política s' esta renovant, i que els poders formals no són tots els que hi ha, que n'hi ha uns altres que no són formals pero són poders, com el diner, com els mitjans de comunicació. I dir aixo no significa assenyalar ningú, perque ho sap tothom, ho sap fins i tot l' estudiant de segon de Dret Polític. En aquest context, ens trobem davant d'un escenari interessant, amb un horitzó sense cap elecció fins d' aquí a uns anys. En el marc d'aquesta tranquil·litat de país s'ha d'analitzar, no eljoc, pero sí les regles deljoc. Sembla que la societat de consum, la societat de benestar i la societat de la informació porten molt de 40 41 �bé, pero també comporten alguns mals. Porten, per exemple, que si consumim en excés tindrem un final ecologic molt perjudicial. I també sembla ser que la societat del benestar pot acabar no finan9ant les pensions i que no hi haura treball per a tothom perque els sistemes d'incentivació i distribució no són bons; i no perque no hi hagi aliments. El problema ara és que els aliments hi són i l' energia també, pero no arriben. I per tant es produeix un problema de comportament del sistema social. 1 en el camp de la societat de la informació estem igual. Estem en una situació en que tot és possible. La crisi que hi ha és una crisi d' ansietat i esperan9a. Ho estava parlant avui amb el president del Congrés Mundial de la Sida, que sembla que pot venir a Barcelona l' any 2000: ja sabem que hi ha malalties, i que de vegades produeixen terror i ansietat, i aixo passa no tant per l' amena9a real que representen sinó per la impressió que tenim que han de ser vencibles i seran ven9udes tardo d'hora. Les regles del joc economic i social han de canviar i per aixo hi ha varies solucions. Aquesta reflexió és la que tenim davant i no afecta el que entenem per les polítiques públiques, ni els plans estrategics, ni els pactes culturals, ni els congressos municipalistes, que són les coses que hauríem de fer i que estem fent els polítics. L'altre dia vaig estar parlant amb dotze nois de vint-idos anys i em preguntaven que podien fer, perque consideraven que ells no eren idealistes i que la nostra generació sí, i perque a més de no tenir coses per les quals lluitar, no tenien feina. Jo els vaig dir: "Vosaltres sí que teniu ideals, perque nosaltres feiem la revolució en un bar d'Horta o a casa dels amics i allo, tot i que era mitjanament hernie, moltes vegades no ho era. En canvi, una persona ara se' n pot anar al Zaire, perque el món li ha acostat fins a casa seva els problemes més llunyans, i aquesta persona té un idealisme i un realisme impressionants. 1 si busqueu feina, aneu a buscar-la alfa on n'hi ha, perque en aquests pai."sos n'hi ha; i si no, busqueu-la en la vostra ciutat, alla on cal, perque cal; poseu-vos d'empresaris de vosaltres mateixos, no espereu que vingui un empresari a donar-vos un salari, perque encara que salaris no n'hi ha sempre, el que sí hi ha són necessitats que tenen una demanda efectiva al darrere i de vegades s'han de saber suggerir". Un programa, d' altra banda, finan9at per empreses, perque les empreses no financen campanyes electorals d'un senyor determinat; les empreses volen saber que hi ha una cosa interessant i prestigiosa per a elles; aleshores s'hi impliquen. 1 estem trobant empreses que estan disposades a col-laborar, pero ha de quedar dar que es 42 43 Hem de donar un temps als polítics i als no polítics per reflexionar conjuntament sobre quines són les regles del joc de la política, quina és la relació de la política amb la societat, amb l' economia, amb els diners, amb els mitjans, amb els seus límits ecologics, socials i morals o informatics. Aquest és el nucli de la reflexió que Catalunya Segle XXI esta proposant a d' altres entitats de les mateixes característiques per elaborar un programa de dos anys. �tracta d'un esfor9, si no neutral, perque no hi ha res neutral en aquesta vida, sí obert a tothom. tot aixo cap pretensió de caracter personal o electoral, perque no hi és en absolut. Des del progressisme, molt bé, pero no només des del progressisme. Perque el progressisme, per comen9ar, és el primer que probablement esta en crisi. La idea que tot el progrés és bo, s'ha acabat. El progrés ens pot portar, per exemple, a la destrucció nuclear. No es pot dir que el progrés és una cosa garantida, i com no ho sabem, ens podem fer els progressistes pero hem d'admetre que algú de fora del progressisme ens digui, compte !, que segons com vagi aquest progrés aneu directament al precipici. L'Europa de les ciutats i les regions Per tant, aquesta convenció, o congrés, o procés, o com se n'hagi de dir, que Catalunya Segle XXI esta proposant de fer els propers dos anys, no es referira directament al terreny de la política i no té res a veure amb cap campanya electoral de ningú. L' altre objectiu important per a mi és la Cimera de les Regions d'Europa que es fara els propers 15 i 16 de maig a Amsterdam. De regions i ciutats. No és una sessió del Comite de les Regions, sinó una convocatoria als 190 presidents de la regions europees. Entre d' altres, al Sr. Pujol, el Sr. Luc van den Brande de Flandes i el Sr. Stoiber de Baviera, que sera un dels ponents. Un ponent de regió rica amb "fatiga fiscal", que die jo, i amb poca voluntat de mantenir la seva contribució perque considera que ja ha pagat massa. Si mireu les transferencies europees i qui paga i qui rep, veureu que tots els fons estructurals i tots els fons de cohesió s'acaben en que Alemanya paga, que les regions riques d' Alemanya paguen a les regions pobres d' Alemanya i Espanya. Quan s' acabi aquest curs, per la Merce, el dia abans o el dia després -aixo s'ha d'acabar de decidir-, quan s'acabi aquesta etapa de la governació de Barcelona, encara em quedara una cosa per fer: anar a Brussel ·les el mes de novembre a presidir l'última sessió del meu mandat com a president del Comite de Regions, un mandat que no penso escur9ar perque s' acaba el 31 de desembre. 1 quan hagi fet aixo, i us ho die perque cree que tinc l' obligació de fer-ho, probablement marxaré un temps. Marxaré perque vull reposar les meves idees i les meves lectures i les meves escriptures; són quinze anys d' anar rebent sensacions cada dia i molt poc temps per processar-les. Cree que convé un període de reflexió en algunes persones i jo en sóc una. Per tant, no veieu en 1 la Unió Monetaria? Vindra i fara un gran bé a Europa, jo n' estic conven9ut. Pero els ciutadans europeus volem saber, ja que d'alguna manera perdem la 44 45 Aixo és així, aixo és Europa. Es pot amagar, potser no s'hauria de dir, pero val més dir-ho perque ho saben els que paguen i se n'estan cansant, i hi ha una certa fatiga fiscal. La fatiga fiscal també hi és a Catalunya, no ens enganyem; no podem dir que sigui al País Base perque no paguen tant, pero hi és a Catalunya, i a Normandia i a Flandes i a Baviera. �moneda i perdem la proximitat del control de moltes decisions que s' aniran més lluny, si almenys to tes aquelles coses que podem fer millor nosaltres que no pas Brussel ·les ens les tomaran. Són els escocesas que volen més Europa i més Escocia i els catalans que volen més Europa i més Catalunya. · Aixo no és tan difícil d' entendre i aixo és el que pretenem que es discuteixi en la Cimera de les Regions. Regions i grans ciutats, perque també hi seran els setanta alcaldes de les ciutats europees de més de mig milió d'habitants. El Sr. Rutelli de Roma, el Sr. Soares de Lisboa, el Sr. Fernando Gomes d'Oporto -que sera l'altre ponent, perque ha d'haver-hi un ponent del Sud. La pretensió, dones, és fer una reunió, a Amsterdam, en la qual la gent pugui veure, per dir-ho així, aquella fotografia, tan important en aquestes ocasions, d'una Europa que no són només els quinze, sinó la seva Europa, el seu alcalde, el seu president regional. Una Europa més real. Una Europa que vol Europa i que la vol en canvi d' alguna cosa, i aquesta cosa és la subsidiarietat, la proximitat. Europa ha de declarar coma principi propi que la proximitat és bona. Aixo ara esta declarat en el preambul del Tractat, pero no en l' articulat. Comite Olímpic Internacional, el president de la Oeneralitat, l' exvicepresident del Govem, N arcís Serra, en Pere Duran i en Joan Clos i jo, i els vam explicar el nostre projecte per al 2004. Alguns d'ells ja el coneixien personalment: el president de la Generalitat, perque jo li ho havia explicat en el seu despatx en una reunió que varem tenir unes setmanes abans, i el director general de la UNESCO, perque vaig anar a París a explicar-l'hi. 1 us he de dir que la idea ha estat rebuda positivament. La idea és que l'any 2004, coincidint amb els 75 anys de l'Expo ició Universal, a Barcelona es reunira el primer Forum Universal de les Cultures. És a dir que les cultures del món s'aplegaran a Barcelona sota el patrocini de la UNESCO. La cultura de la pau és en aquest moment un objectiu, un lema de la UNESCO, i aquest organisme veura probablement amb bons ulls la iniciativa. No ho sabrem del cert, pero, fins a l' octubre. Perque a !'octubre la conferencia general de la UNESCO debatra la proposta. El dia de Sant Esteve ens vam reunir informalment el director general de la UNESCO, el president del Haura de ser, en tot cas, un fürum en un sentit molt ampli, que abasti des de la tecnología i la ciencia fins a l'art i l'ecumenisme o l'interconfessionalisme. El subtítol d' aquest fürum, que l' Enrie Truñó i el Sr. Vidal Beneyto per compte de la UNESCO estan preparant des de fa unes setmanes amb un grup de persones per desenvolupar el projecte ... el subtítol, die, seria, en la versió més emfatica, "les nacions, les regions, les ciutats, les arts, les ciencies, les religions, declaren la Pau", o en una opció menys retorica, "busquen les condicions per a la Pau". 46 47 Barcelona 2004 1 anem per l' altra cosa important que us volia dir: el 2004. �Barcelona 2004 vol dir també un esdeveniment físic, en el qual hi haura una presencia de les nacions, de les regions europees, de les ideologies, de les creences, exposant-se, debatent pacíficament, per dir-ho així, les seves diferencies. És un gran projecte, és un projecte difícil. Pero és un projecte a l' al9ada de les possibilitats de Barcelona avui. No die de la Barcelona de fa deu anys ni de la Barcelona del 2006. La Barcelona d'avui pot demanar-ho. I se'ns pren seriosament. A l' octubre sabrem si definitivament la UNESCO ho aprova o no. I no vull dir que si aixo no es converteix en un esdeveniment aprovat per la UNESCO no es pugui fer, pero creiem que és important obtenir aquesta benedicció. Si aquest és !'alcalde exterior, Barcelona té un alcalde interior, que és Joan Clos, que en aquest moment porta la maquinaria del' Ajuntament. La porta amb ma ferma des de fa ja molt temps, i no estic descobrint cap cosa nova. I té un equip amb tres grans tinents d'alcalde, encara qu~ no m e tendré a fer elogis a per ones que són pre ents. Es un equip que, tot i la seva complexitat i la seva diversitat de dirigents, esta funcionant enormement bé; "la nave va", com diríem ara. La base és molt considerable. Per tant, ara és el moment d'intentar el canvi. D'aquí a nou mesos portaré quinze anys a l' Alcaldía i trenta a l' Ajuntament, perque jo sóc funcionari -ara excedent- des de l'any 1965. Espero que aquest any tindrem la Llei, la Carta. Espero també que aconseguirem un objectiu raonable de futur per organitzar les nostres energies, que ho necessitem. El relleu a l 'Alcaldía Aquestes són basicament les coses de les quals us volia parlar. Deixeu-me afegir, pero, uns comentaris per acabar. Nosaltres tenim un sistema en el qual !'alcalde és un ambaixador, és un venedor de la ciutat, és un instigador, tot i que mira de no perdre mai el contacte amb la base del sistema. Per exemple, jo vaig a veure els "okupes", encara que no us ho expliqui massa, pero ho faig; vaig a viure als barris i ho continuaré fent fins al final. I espero, i en aixo sóc una mica més prudent, que a Europa sigui possible que la subsidiarietat avanci; el mes de juny ho sabrem a Amsterdam (no cree que els anglesos aconsegueixin retardar-ho fins al' octubre, i em refereixo als laboristes, per poder ser presents en la definició del nou Tractat de la Unió). Ho sabrem quan s' a pro vi Maastricht-2. Sabrem si es fa la Unió Monetaria, i si s'han posat els pilars pera l'ampliació i per a la reforma institucional. I aleshores haurem de reconeixer, com de fet ja sabem ara, que cal explicar-se millor des de Brussel ·les, que cal més pedagogía i més publicitat i més deficit democratic ven9ut; que cal tenir la generositat de saber que la base del sistema vol més poder i més participació, que se li ha de donar. 48 49 Barcelona, i diría que només Barcelona, esta preparada per a un relleu sense traumes. La ciutat esta en el millor moment. Hem desenvolupat una cosa molt efectiva, i ara ho podem dir perque tothom ho sap, com és tenir una Alcaldía "exterior" i una Alcaldía "interior". �Ofereixo al Govern catala un acord important; seriosament, en nom de Barcelona. Més autoritat i una mica de reconeixement. No ens fa res donar un immoble o un palau pero volem reconeixement, és a dir, que no es faci d' amagat, que no sigui vergonyant. Barcelona ho ha pagat, els ciutadans ho han pagat amb els seus impostos i per tant s'ha de tenir reconeixement. Reconeixement vol dir col·laboració, col·laboració que és fücil de trobar quan hi ha generositat. I demanem ambició. Volem entrar en una fase en la qual, si fins ara hem anat molt bé, tinguem motius per dir que d'aquí a deu anys continuarem anant molt bé. Sabem que la ciutat s'hi juga molt. Oferim aquest acord també al Govern espanyol. El Govern espanyol hité molt a guanyar, perque si és capa9 d' entomar el tema de les grans ciutats, i en particular els temes de Barcelona, haura demostrat que no és un Govern dominat pel finarn;ament autonomic i, des del punt de vista més estrictament economic, per la liberalització o la privatització. Ha de demostrar que és alguna cosa més que aixo, que és una cosa més que el pacte que l'aguanta i que el dogma que el sustenta interiorment, la privatització. Que és capa9 de governar. Si entén Barcelona, ho sera. Pero ha de fer-ho aviat perque en poc temps, el mes de mar9, haura passat un any. Nosaltres ens oferim amb tota franquesa. No hi ha vel-le'itat de cap mena, i menys per part d'un alcalde que diu que se'n va. I que no es pensa tornar a presentar i que no busca cap mena de reconeixement. 50 Volem la Barcelona de riu a riu. Volem reivindicar el passat amb la Mina i el futur amb el Congost i el Besos, la nova frontera que tenim. Ho podem fer. Fa dotze anys, quan vaig anunciar que un día aniríem caminant en vint-i-cinc minuts des de la Sagrada Família fins al mar, malta gent va riure. I aixo es va fer. Ara us die que d'aquí a vuit anys anirem al Llobregat i al Besos el cap de setmana a gaudir en un entorn de lleure i de natura. I us die que el TGV arribara a la Sagrera - ja ho van dir Chirac i Aznar i van dir-ho González i Mitterrand, no és que ho digui jo-, que estara en marxa la connexió fins a l'aeroport i que l' aeroport tindra tres pistes i que Barcelona sera la Porta del Sud d'Europa. La diferencia és que en aquell moment, quan jo deia tot aixo, estava tot escrit, tot dibuixat, perque havíem tingut quaranta anys per pensar-hi. No ho sabíem, pero el més difícil estava fet. Ara no. Ara ho estem dibuixant. Tenim molt dibuixat -el llapis de l' Acebillo és incansable-, pero ara hem de pensar i fer alhora. Aquest és el repte que nosaltres tenim. Tenim un calendari guanyador. L' any 1997 tenim uns grans congressos, el 1998 també i el 1999 tindrem el congrés de IULA i de Metropolis, les organitzacions que agrupen totes les ciutats i arees metropolitanes del món. Mirarem que sigui possible que el 1999 a Barcelona neixin les Ciutats Unides; les Ciutats Unides d' acord amb les Nacions Unides. Tenim un calendari guanyador i el seguirem. La ciutat segur que el seguira. A mi em toca llan9ar-lo i aquest és 51 �l'any crucial. Jo hi dedicaré tot el meu esfor9 sense perdre, com he dit, contacte amb el dia a dia, amb el present i amb la ciutat. ,, Index onomastic Moltes gracies. ..: 52 Acebillo, Josep Antoni, 51 Aznar, José M., 40, 51 Basáñez, Josep Manuel, 24 Blanch,Joan, 15 Bono, José, 38 Brande, Luc van der, 45 Busquets, Joan, 16 Capmany, M. Aurelia, 21 Chirac, Jacques, 51 Clos, Joan, 47, 49 Comadira, Narcís, 37, 38 Companys, Lluís, 21 Coromines, Joan, 37 Delors, Jacques, 21 Duran, Pere, 4 7 Ferrer Salat, Caries, 31 Gil de Biedma, Jaime, 19 53 �Col·lecció Alcaldia Gomes, Femando, 46 González, Felipe, 40, 51 Grant, James P., 20 Havel, Vaclav, 19 Kelly, Ellsworth, 17 Mitterrand, Frarn;:ois, 19, 51 Oller, Josep Lluís, 24 Pla, Josep, 24 Prodi, Romano, 31 Puigserver, Fabia, 21 Pujol, Jordi, 45 Rahola, Pilar, 39 Roig, Montserrat, 21 Rutelli, Francesco, 46 Sala, Merce, 19, 32 San Miguel, Carme, 26, 39 Santer, Jacques, 30, 31 Serra N arcís, 47 Serra Martí, Josep M., 19, 21 Serratosa, Albert, 29 Soares, Joao, 46 Stoiber, Edmund, 45 Tierno Galván, Enrique, 15 Trias Fargas, Ramon, 19 Truñó, Enrie, 4 7 Vidal Beneyto, José, 4 7 Vintró, Eulalia, 20, 39 l. L'estat de la ciutat, 1983-1990 2. La ciutat i els Comtes de Barcelona 3. Balan9 de l'any 1991. L'estat de la ciutat 4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann, Pasqual Maragall i J acques Delors 5. Balan9 de l' any 1992. L' estat de la ciutat 6. Declaració Rio-Barcelona, 1992. 7. Balan9 de l'any 1993. L'estat de la ciutat 8. Balan9 de l'any 1994. L'estat de la ciutat 9. Balan9 de l'any 1995. L'estat de la ciutat. Barcelona i el repte europeu 10. Balan9 de l'any 1996. L'estat de la ciutat 54 55 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1996 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-01-09 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Europa Description An account of the resource Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1996 i és la última de Maragall com a alcalde. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/954/etapa_nova_catalanisme_1998.pdf 6be9de9cfc9bc20b9a1503d13d9865cf PDF Text Text PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 L’etapa nova del catalanisme Pasqual Maragall 1 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 L’ordre adequat de l’anàlisi és Futur del catalanisme Passat Present Què fer? Avui és més clar el futur que el passat, el segle XXI que el segle XIX. Si comencem pel futur acabarem entenent perquè el passat va ser insuficient. Es contra la llum del projecte que volem jutjar els seus antecedents. Es més engrescador i més útil. Al final farem una reformulació dels termes de l’anàlisi * * * * * El futur té dos noms: L’Europa de les regions La lleialtat federal Avui ja veiem, al final del final del s. XX, de nou, la llum d’una Europa reconciliada, primer, amb el seu rol en el món, i per fi, amb els dimonis del seu passat. Europa va fer imperis que portaven nom de ciutat: Atenes, Roma, i després de nació: França, Espanya, Àustria, Britània. Per a fer-los va regimentar tot l’entorn nacional, eliminant-ne la riquesa i pluralitat, i va uniformitzar grans conjunts de països. Van desaparèixer Escòcia i Bavària, Catalunya i Alsàcia, Piamont i Savoia, el Ducat de Brabant i el Califat de Còrdova. Ara anem cap a una Unió Europea respectuosa dels Estats que l’han creada però inexorablement abocada per això mateix a privilegiar en la seva organització l’autèntic ordre democràtic: de baix a dalt. Europa no serà acceptada si no garanteix la proximitat de totes les funcions que poden ser mantingudes, o millor encara, retornades, al nivell més baix. L’emoció de la nova Europa unida -un nou sentiment de pertanyença- va lligada inevitablement, com a raonable condició de la seva existència, a la saludable desconfiança envers la distància immensa que estan prenent alguns processos de decisió (els de defensa i de seguretat, els monetaris -que hauran de ser substanciats a Brusel.les o Frankfurt i per majoria, sense vetos nacionals). Des de Catalunya, una de les nacionalitats, de les cultures, que van perdre pes en el procés brutal de formació de l’Europa del XVIII i XIX, veiem amb esperança, amb gratificació, com la nova Europa s’anuncia més modesta i més atenta a la subsidiarietat, al seu rol subsidiari respecte dels Estats, perquè això comporta de 2 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 forma inevitable i segura la conversió paulatina dels Estats en esglaons intermedis d’un altre procés de modèstia i devolució, ara cap a les regions i les ciutats i municipis. Es digui el que es digui, aquesta Europa federal neix d’una forma que la fa redentora de les realitats nacionals i culturals oblidades per la història. Alemanya, Àustria i de forma més dramàtica Espanya i Bèlgica, ja havien encetat aquest camí pel seu compte. Ara són Gran Bretanya i Itàlia que s’hi aboquen amb força i imaginació. A continuació seran tots els països de la Unió que hauran de seguir el mateix camí. Inclòs aquells que pel seu tamany i homogeneïtat no encaixen en el model de grans regions (Països Baixos, Dinamarca, Suècia, Finlàndia, Portugal i Grècia) hauran d’acceptar la regionalització si més no per a entrar en peu d’igualtat en les polítiques estructurals i en les estadístiques d’Eurostat. El principi europeu de desconfiança democràtica, referit a la distància en la presa de decisions, beneficia els poders locals. Són aleshores algunes regions fortes i singulars les que tenen la temptació de defensar la re-nacionalització de les polítiques europees a condició que al costat dels Estats s’hi asseguin les regions amb competències legislatives o amb competències de caràcter estatal, curiosa paradoxa. Paradoxa que no resistirà la força del moviment que està situant la majoria de les decisions en la base del sistema: la societat i els poders propers. Aquesta força és irresistible justament perquè capgira l’ordre de les decisions i completa així, 200 anys més tard, el que la revolució francesa va encetar però no va culminar: la devolució del poder a la societat. Aleshores ens vam quedar en la nació democràtica, que substituïa, a través de la seva representació (l’ Assemblea Nacional) l’antiga Monarquia i l’antic règim autocràtic. Però el preu pagat va ser molt alt: les minories restaven subjugades, les petites nacionalitats oprimides, les cultures singulars anorreades. Ara quan llegim en les decisions de la Comissió Constitucional italiana (la Bicameral) que la República (federal) italiana és formada per comunes, províncies, regions i estat, i que tots ells no faran més que el que la societat no pugui fer ella mateixa; o quan llegim que en el projecte laborista britànic per a Escòcia que “la transferència de competències és tan ampla que el document només detalla les que seguiran sota el control de Westminster: economia, defensa, treball, qüestions constitucionals i embriologia i abort”, quan llegim aquestes coses sentim que una pàgina de la història està essent passada, i que la llarga recerca per Catalunya de la seva autonomia i per l’esquerra d’esdevenir el centre de les polítiques de llibertat, està convergint cap a un punt proper i esplèndid en què Europa superarà el seu complex americà -entenc per “complex americà” d’Europa la seva aspiració a ser una sola gran nació amb una sola bandera i un sol sentiment, sense identitats locals o quasi-, i es reconciliarà amb la seva pròpia diversitat interna negada per la història. I on la gent provinent de la llarga i dramàtica marxa per l’esquerra cap a un humanisme sempre evanescent i de vegades monstruosament autoritari, retrobarà el sentit original de la pulsió llibertària que l’animava des de l’origen. Catalunya, autonomista i llibertària de sempre, pot respirar tranquil.la. Però ha de quedar clar que en aquest joc, en el joc de la proximitat, en el de la construcció del federalisme europeu de baix cap amunt, no top-to-bottom sinó a l’inrevés, només hi té entrada el qui té el carnet adequat: el carnet de la lleialtat federal, la Bundestreue alemanya, la confiança de tots en el servei a l’interès general per part de cadascú. D’aquí que tinguin raó els qui matisen que la subsidiarïetat europea no vol dir només proximitat, sinó proximitat amb responsabilitat. Es exacte. Responsabilitat en dos 3 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 direccions: una, que cadascuna de les parts ha de fer-se mereixedora de la confiança de les altres en quant a la representació i així, en els Consells de Ministres europeus de Cultura, el land alemany que toqui representa, per torns, a tots els altres (sabran fer el mateix Andalusia i Euskadi que la Baixa Saxònia i Baden Wurtemberg?); i dues, que algú ha de definir quan, per raons d’eficiència i/o d’equitat, convé més la distància i l’arbitratge que la proximitat. Però, justament aquestes raons s’han de demostrar. I no les contràries. La càrrega de la prova passa a dependre dels nivells allunyats. No com fins ara, que tot el que fan regions i ciutats ha de ser aprovat pels Estats: tot el que no està permès està prohibit. Ara estem passant a dir: tot el que no és reservat (a l’Estat) està permès -com diu la llei italiana del 15 de març de 1997, en el seu art. 2, tot el que és de l’interès general dels ciutadans d’un municipi o regió és competència dels seus governants, inclòs allò que fins ara han estat fent les delegacions estatals en el lloc. Només queda exceptuat allò que l’art. 3r. reserva taxativament a l’Estat. I l’Estat i Europa es veuran generalment observats, quasi diria escrutats cada cop que es reservin una funció. És impossible ser europeista d’aquesta Europa modesta i subsidiària? Al contrari: molts només serem europeistes d’aquesta Europa. Ja n’hem tingut prou de patriotismes excessius. * * * * * A partir d’aquí, podem estudiar millor, i més assossegadament, el nostre passat. En quin punt del segle XVIII els catalans comencen a actuar en interès propi i com ho formalitzen? En quin punt de la revolució liberal espanyola, a Catalunya, hi ha una escissió entre els que s’esveren de les conseqüències de la revolució i esdevenen catalanistes porucs i aquells que converteixen el liberalisme en catalanisme i, eventualment, en federalisme? Quins esdeveniments del segle XX (Setmana Tràgica, 6 d’octubre, 19 de juliol, 15 d’octubre de 1940) marquen l’actitud del catalanisme fins avui? Es donen les circumstàncies d’un retorn al sentiment prevalent en els curts períodes que van de 1898 a 1909 i de 1931 a 1933? Estaria justificat de nou aquell optimisme català: el del sentiment de pàtria, el del discurs de Cambó al Rei (1904), el del pressupost de Cultura (1907/8), el de l’Avi indiscutible, el del “Visca Espanya” de Companys? Com reformular avui un sentiment de pàtria anàleg, de la mateixa intensitat i la mateixa generositat? Com pot Catalunya posar-se davant els qui dirigeixen la conversió d’Espanya en un estat europeu amb tots els ets i uts? Sabem algunes respostes a aquestes preguntes. Però abans no podem obviar -o potser millor: podem obviar però no podem oblidar l’eterna discussió: si el catalanisme és popular (Pere Anguera) o és conservador (J.C. Marfany); si és cert que Catalunya només pot ser cristiana o no ser; si qui tenia raó era Macià o Cambó, si era Prat o Maragall, si Pere Corominas (engarjolat al 97 del segle passat) o Josep Maria de Sagarra, si d’Ors o els modernistes, etc. Més ben dit: ara podem per primer cop no obviar aquestes qüestions i saber que, siguin quines siguin les respostes, vist els nostre futur, el camí seguirà. Que les respostes no ens dividiran eternament 4 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 * * * * * Algunes coses del present, sembren ja clares: Entre “Catalunya és Espanya” “Espanya és Catalunya” “Espanya no és Catalunya” “Catalunya no és Espanya” Només queden en peu la segona i la quarta proposta. Les altres dues, les dels anticatalans: “Catalunya és - simplement- Espanya” o bé, “Espanya no és Catalunya”, és a dir, Espanya és una realitat independent de les parts que geogràficament la componen, han perdut vigència. L’ambiciós “Espanya és Catalunya” que ja es va dir entre 1898 i 1909, i que es va dir amb emoció i respecte i bones intencions, supera al separatista i utòpic i antipàtic, “Catalunya no és Espanya”. L’acritud del “ells i nosaltres” i el “nosaltres sols” deixa pas al moderat “Espanya és un fet entranyable” i al més positiu “Escolta Espanya”. Vivim un moment esperançat. La dreta espanyola, de grat o per força, ha de ser o aparèixer autonomista. Es cert que alguns (com Felipe González) ens alerten: “El retorn de finals de mandat d’Aznar al castellanisme furibund i a l’espanyolisme més arnat està garantit”. També és cert que uns altres diuen: “L’únic interès del PP en aquest mandat és l’abrazo de Bergara amb els bascos... i els catalans que s’ho pintin a l’oli”. Però el fet és que ara com ara la dreta espanyola ha de pactar amb els nacionalistes catalans i bascos (i aquests amb la dreta espanyola, sobretot a Catalunya). El fet és que el PSOE va traslladar el 25% de la despesa pública neta del centre a la perifèria (bàsicament a les autonomies i per això va perdre eleccions a les grans ciutats). I el fet és també que la confusió entre Generalitat i partit és tan irreversible que els votants que només votaven a les eleccions legislatives estan avui decidits a votar en les autonòmiques, perquè creuen (i en el fons no els falta raó) que és la Generalitat qui negocia a Madrid les decisions de l’autèntic govern -pensen ells-, que és l’espanyol. “No hay mal que por bien no venga”. En efecte, vivim un canvi de perspectives. * * * * * Què hem de fer? Federalisme i diferència o federalisme i igualtat. - som diferents:en llengua,en història, en cultura, en dret, en política, - volem el mateix, tenim el mateix dret que els altres (nosaltres i ells) - que cadascú triï si prefereix realitzar els serveis a casa (Mossos) o que els facin des de Madrid (G. Civil) Quan diem el mateix dret, volem dir que tenim dret a rebre el mateix servei bàsic per habitant. El fet de ser més rics ens obliga a pagar més i ho acceptem, però no ens 5 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 obliga a rebre menys. Quan diem “el mateix dret” volem dir també el dret a rebre els serveis des de la mateixa distància, el dret al mateix autogovern. Com conjuminar diferència i igualtat en drets? Igualtat de drets a rebre des de la mateixa distància la mateixa aportació en serveis per persona, i diferències existents en quant a llengua, història i cultura, són dues coses que es poden casar per la via de la opcionalitat. Quan la desconfiança respecte dels serveis centrals és més gran, en les comunitats més diferencials, optarem per la substitució dels serveis estatals, i en les altres optaran per la continuïtat, és lògic. La percepció de la distància és més aguda en comunitats diferencials. Però els catalans no hem de construir sobre el greuge el model d’Espanya que proposem. No podem dir: “no volem que els altres no tinguin”. No podem dir: “si a vostès també els donen això, nosaltres voldrem una altra cosa per a seguir essent diferents”. Si “Espanya és una realitat entranyable”, quines entranyes són les dels catalans que no volen pels altres el que volen per si mateixos? Més enllà del sentit comú, que nega a determinades Comunitats Autònomes el dret a anomenar-se raonablement nacions, perquè no ho són, els negarem també el dret a autogovernarse? Quin model d’Espanya fora aquest, basat exclusivament en la desconfiança per molt justificada que hagi estat històricament? De tant en tant haurem de recordar que el darrer President de la Generalitat executat sumàriament per la justícia militar espanyola no és del temps de Cromwell o de Maria Antonieta: és de fa encara no seixanta anys i havia estat elegit democràticament. El President Tarradellas -el seu successor quasi immediat, amb l’interval d’Irla- ho va recordar arribant a Madrid, l’octubre de 1977. No tenim doncs dret a l’acritud? El tenim, si hem de jutjar comparativament a altres països europeus. La mort d’O’Sullivan a Dublin és del primer terç de segle (1908); les dels líders democràtics de nacions de l’Est europeu són posteriors (1945-48), però la nostra acritud no té comparació amb la ràbia irracional que ha dut a algunes d’aquestes minories nacionals als desastres interiors que coneixem. Tampoc a Catalunya s’ha donat, afortunadament, el procés d’involució que ha dut del record adolorit a gestos irreversibles d’odi venjatiu, com al País Basc, per bé que la frivolitat cruel i plena de conseqüències amb que el general Franco va escriure negre sobre blanc en el Butlletí Oficial de l’Estat que era obligatori odiar els guipuscoans i els biscaïns, no té perdó (“las províncias traidoras” deia textualment). Però de nou, la mort de Companys (conduït a Espanya pel Conde de Mayalde un cop la Gestapo el va detenir a Paris, on romania per seguir prop del seu fill malalt) ens exonera de tota demostració de credencials: tenim dret a l’acritud. Però tenim també l’obligació -en interès propi i per respecte a tants de gestos amistosos i positius des de la resta d’Espanya, encara que minoritaris sovint, en el batibull i abraonament de la desconfiança i el sarcasme en relació amb Catalunyatenim l’obligació i el deure de liderar la recomposició històrica de tots aquests sentiments en una Espanya democràtica, federal i europea. * * * * * Catalunya endins avançarem per les vies concretes d’un catalanisme constructiu, ple d’empenta i de sentit comú. Hem portat seny en el tema de la llengua, evitant que no es convertís en l’inici d’un periòdic passar comptes malaltís, productor de sancions, prohibicions i obligacions que finalment o no es compleixen o generen frustracions i reaccions negatives, molt pitjors per a la salut del català que els problemes que s’havien volgut atacar. La Llei 6 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 del 83 s’ha de salvar com a tal, amb les modificacions que el temps obliga de fer obliga i permet- per tal que la llei segueixi sent una llei viva. El LLIBRE BLANC de la Cultura ens ha de dir on som en política cultural -la columna vertebral de la política catalana- vint anys després del Congrés de la Cultura Catalana. Ha d’analitzar, per exemple, el paper de la dualitat cultura nacional-cultura civil en el teatre, la música, l’edició, etc... Sense l’activitat dels ajuntaments i de l’esquerra no hagués hagut ni Museus Nacionals -potser només el d’Història de Catalunya, i encara... on l’haguessin posat?- però sobretot no hi hagués hagut altre cosa que Museus Nacionals: ni Art Contemporani, ni Teatre Lliure, ni Picasso, ni Miró, ni Tàpies, ni retrobament del Modernisme, ni CCCB, etc... En el debat sobre la CULTURA POLÍTICA, que és altra cosa, referida a les regles del joc de la política i als nous paradigmes de relació entre els individus, els pobles i el món, així com els nous paradigmes econòmics i socials, haurem de participar en plataformes obertes (promogudes per la pròpia Fundació Campalans, les fundacions amigues Nous Horitzons, Encaix i Catalunya Segle XXI, i encara totes aquelles que es preguntin honestament pel futur: Fundació Bofill, Fundació Joan Maragall, Fundació Carles Pi i Sunyer, Fundació Utopia (J. García-Nieto), Museu de la Ciència, Fundació Joan Miró, etc.), tant a casa nostra com a Espanya i Europa. No és poc el que s’hi juga. Vint anys després del Congrés de Cultura que -a falta de partits democràtics- va definir els conceptes i les polítiques públiques possibles i necessàries a Catalunya, ara caldria una convenció catalana, o vàries alhora, que definissin no les noves polítiques -ara ja tenim partits i Parlament, Consell Executiu i Ajuntaments-, si no els nous interrogants, els nous temes, i el paper de la política en la seva formulació i solució. Per descomptat, des de Catalunya: l’aportació catalana a la re-situació de la política en la vida social. Catalunya, segons mandat de les lleis, en mala hora aprovades al 1987, però lleis vigents al cap i a la fi, ha d’aprovar la seva REGIONALITZACIÓ. Una de les habilitats del catalanisme dominant ha estat la de congelar tot allò que era important i evident: l’eix transversal, les rieres del Maresme, la divisió comarcal adaptada no al 37 sinó successivament al 77 o al 87 o al 97, el II Congrés de Municipis de Catalunya (el primer va ser el 1933 i va fer la Llei municipal republicana, no com ara, que s’ha fet la llei deu anys abans del Congrés, suposant que hi hagi Congrés aquest any!), l’abastament de l’aigua assegurat, el revifament de l’Ebre i el Pirineu, el desplegament del Metro metropolità (valgui la redundància), la consolidació de l’aeroport de Barcelona i del sistema aeroportuari català, el desviament del Llobregat (aprovat i dotat pressupostàriament l’any 1986), la conversió de la Zona Franca i del Delta en la gran Zona d’Activitats Logístiques del Sud d’Europa, la redempció del Besòs i dels barris de la Mina i la Catalana, el Pla d’hotels de Barcelona, que es va tractar d’impedir, la reforma del Liceu que finalment va cremar-se, el necessari nou Palau de Congressos (aquí Madrid ens ha passat al davant i... com!), l’ampliació de la Fira, etc. En comptes de tot això, punt per punt, el catalanisme conservador, poruc i maldestre que ens ha dominat, ha enredat tots aquests temes: ha paralitzat la regionalització, simptomàticament, re-enviant a Madrid el dil.lema en propugnar la província única i la dissolució de les Diputacions -essent així que àdhuc la terminologia habitual ha consagrat les 7 regions, administratives o estrictament planificatòries: Regió 1a. o metropolitana, comarques interiors, Terres de l’Ebre, comarques de l’Alt Pirineu, etc.; ha imposat una comarcalització abusivament conservadora, la del 37, al servei d’una política partidària, d’oposició als alcaldes dels caps de comarca- sempre aquesta dèria d’utilitzar les contradiccions reals per a inhibir tota acció, -com en la capitalitat de la Regió 7- o bé crear contradiccions partidàries allà on no n’hi ha de reals; ha entrat en una polèmica inacabable sobre el tram Cervera-Manresa de l’Eix Transversal i s’ho ha 7 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 pensat quinze anys abans d’encetar el tram Vic-Manresa; ha vist amb tota fredor i passivitat com any rera any les rieres del Maresme es desbordaven, ha dividit el moviment municipalista creant i mantenint una associació apart basada en la desconfiança legítima dels municipis petits i negant-se a convocar el II Congrés per por a una onada de sentiment d’unitat. Aquest és potser un dels actes polítics més incomprensibles i inacceptables del pujolisme, tot i que un dels més característics; ha fet unes lleis territorials contra el territori, malfiades, suprimint o tractant de suprimir l’àrea metropolitana -prevista en l’Estatut-, incautant la planta d’Abrera sense compensació, així com la de Cardedeu, nacionalitzant la taxa de depuració, creant uns ens que han nedat en liquiditat no d’aigua sinó de diners i han generat la desconfiança dels usuaris modestos, amb els quals no s’ha sabut negociar ni explicar i modular el rebut de l’aigua (l’única ecotaxa existent i autèntica!); ha abandonat les Terres de l’Ebre i les del Pirineu a la inexistència legal, fent-hi algunes obres, si, però sense cap perspectiva de conjunt, sense cap política entenedora i ambiciosa, que han hagut de personificar els alcaldes ardits allà on n’hi ha hagut, com a la Seu i la Vall d’Aran, on s’ha nucleat un poderós moviment de poders locals, juntament amb els Comuns d’Andorra i els municipis de l’Ariège; ha promès l’oro i el moro als barris més apartats i necessitats de transport públic massiu per a sortir de l’atzucac en que el govern s’havia ficat en signar el conveni pel Metro de Montjuïc, i ara no han fet ni l’un ni l’altre!; ha especulat amb una Fira al costat de l’aeroport oblidant l’aeroport i la necessària tercera pista, i ara és l’hora que tenim tres períodes al dia (8 a 10 a.m., 5 a 7 p.m., i 8 a 11 p.m.) amb saturació de vols -prop de cinquanta moviments d’entrada o sortida a l’hora- i per tant, desviament de tràfic potencial cap a altres aeroports, just en el moment en què la congestió aèria a l’Europa central du les companyies a cercar nous hubs o nussos de redistribució en el Nord del Sud d’Europa, i just quan Barajas inverteix sumes ingents per estar prest amb una tercera pista l’any 98; i encara el nostre catalanisme arnat de la dreta no ha entès que Reus i Girona tindran vida i trànsit com aeroports si el Prat n’atrau més, i no contra el Prat; ha deixat tots els temes del Delta del Llobregat en mans d’una comissió multi-nivell sense lideratge i poc operativa, i això ho pagarem car; ha oblidat el Besòs, sumant-se tard i poc als esforços que els ajuntaments van fer amb Borrell, Ministre d’Obres Públiques, i escatimant els diners en un tema indiscutible, en una de les llagues urbanístiques i socials, de política territorial, més punyents de Catalunya; és més, van contribuir a fer el problema més insoluble quan, des del govern, es va oposar als intents de l’Ajuntament de Sant Adrià i de l’Àrea Metropolitana per a dignificar La Mina i La Catalana, arribant a l’extrem de patrocinar un assalt deshonest i inútil a l’alcaldia de Sant Adrià des de la Conselleria de Benestar Social i permetent que prosperés el procés indigne d’un especulador immobiliari recolzat en advocats i jutges que van fer la llei a Catalunya, mal que ens pesi, durant una colla d’anys- contra els regidors democràtics, que han hagut d’aguantar ¡6 anys! d’imputacions sense base fins a la seva absolució amb tots els pronunciaments favorables. Brillant full de serveis el del govern territorial de Catalunya, en aquests anys! Res a veure amb la forta tradició del pensament i l’acció territorial del catalanisme polític i de l’urbanisme barceloní des de 1860 ençà. Res a veure amb la Mancomunitat, amb les Jornades Municipalistes que prepararen la via pel I Congrés de Municipis, amb la lleis i decrets de la República, tan la Llei municipal com el Decret de divisió comarcal. Ni una aportació genuïna. Si més no l’actitud digne de J.A. Solans davant certs intents especulatius, però al preu d’una concentració inhumana i poc eficient del control de qualitat urbanística. Passes enrera en relació amb el tímid però valuós urbanisme de la transició (1967, Esquema Director de l’Àrea Metropolitana; 1974, Corporació Metropolitana de Barcelona; 1976, Pla General Metropolità, encara vigent). Desastrós urbanisme comercial. 8 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 Tot està per fer. Però tot està madur. Tornem a trobar-nos -qui ho podia imaginar- en l’exaltant situació de fa vint anys, on tot estava escrit i tot per començar. Posem-noshi. El nou catalanisme no són cabòries. Haurà de començar perfilant el PLA ESTRATÈGIC DE CATALUNYA, a través d’un sistema participatiu en la definició dels dos, tres, quatre grans objectius que Catalunya acara avui, i el desgranat d’objectius instrumentals que hi convinguin, així com el sistema de responsables del seguiment en la seva consecució. Les Universitats que són tot i els seus problemes de finançament i manca d’agilitat un dels sectors amb més potencial projectiu de la vida catalana, les institucions empresarials, els sindicats i les Cambres de Comerç -que intel.ligentment s’agermanen cercant la talla mínima, com és el cas de les dels Vallesos i el Bages i l’Osona-, les ONG’s més significatives, les entitats culturals i esportives, la gent d’església i de confessions religioses, de fundacions assistencials, etc., hauran de posar-se a treballar per a fer bo, a nivell de Catalunya, el triangle ciutat-universitatempresa que en el nivell municipal, comarcal i metropolità ha donat ja el seus fruits i ha adquirit una bona experiència operativa. Sens dubte els temes de la qualitat (qualitat en els serveis i productes, en l’administració pública i en les empreses) i del poder polític, econòmic i mediàtic i comunicacional, estan en el centre de les nostres preocupacions. Els temes de l’equitat, genuïnament progressistes, no poden ser sacrificats i s’han de reformular a la llum de les noves circumstàncies. Però ha de ser l’esforç concentrat, ben programat i flexiblement desplegat de les forces vives de Catalunya, en el marc determinat pel Parlament i amb sanció final d’aquest mateix, que perfili i concreti cada un dels temes i objectius específics de l’acció catalana. Si la majoria parlamentària no s’avé avui a aquest acord, nosaltres, des de l’esquerra i el centre, hem de començar a treballar igualment. Com va fer l’Assemblea de Catalunya fa quasi trenta anys i el Congrés de Cultura en fa vint. Qualitat, potència i equitat són fites de vegades contradictòries. Caldrà triar. Pot semblar que Catalunya viu millor (qualitat), però pot ser que no estiguem preparant les bases futures d’aquesta qualitat diferencial: avui s’inverteix més públicament i privadament al centre que a Catalunya. I no diguem a Brandenburg o el triangle Londres-Lille-Brussel.les o inclús Lió-Ginebra-Torí. Ens podríem despertar d’aquí cinc-deu anys amb un ulterior retardament referent a les infraestructures i fins i tot a les mentalitats i les organitzacions. Haurem viscut relativament bé, però començarem aleshores a viure relativament pitjor. Potser haurem de sacrificar alguns aspectes aparents de la qualitat (una certa privacitat tranquil.la, determinats aspectes de l’anomenat “assossec” mediàtic) si aquest és el preu d’una vivacitat mediàtica i política més gran. L’omertà ha estat sempre confortable però a la llarga tràgica. El silenci pietós, el respecte sacralitzat pels valors unitaris, el “no gosar”, el diferir o no anar de dret al cor dels problemes... tot això ens pot perjudicar. L’aliança del centre liberal i l’esquerra catalanista és aquí de tot punt necessària. Per exemple, és difícil d’imaginar com Catalunya pot competir amb altres àmbits si no disposa de mitjans de comunicació que ultrapassin l’audiència dels sis milions d’habitants, o a tot estirar els deu milions de catalanoparlants, davant uns altres, aquí 9 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 al costat, que n’abasten cinquanta milions o tres-cents milions. Si ni tant sols hem arribat a convèncer del tot els valencians que parlem la mateixa llengua, en diguin valencià o català! Potser justament per l’encaterinament que hem demostrat en que ens acceptessin el nom més que la cosa. En aquest camp hi ha avui grans esperances i hem de reconèixer que el pujolisme s’ha mogut aquí amb prudència i astúcia alhora. Veurem. * * * * * Els catalans del segle XXI sabem l’Europa que volem, i l’Europa que ve: l’Europa forta, que és la de la proximitat, la de les regions i les ciutats, és a dir, l’Europa legítima; i l’Europa forta, que és la de la Unió, perque és la de la nostra moneda, la nostra defensa, la nostra justícia i la nostra cohesió social. L’Europa dels Estats entesos com a garants de la Unió i garants de la devolució de poders cap abaix. De vegades se’ns parla només de l’Europa d’on venim i no de l’Europa a la qual anem. Anem a una Europa forta i subsidiària alhora, social i liberal, “forta però no fortalesa”, activa però no invasora de la proximitat -al contrari defensora de les identitats diverses i de les ciutats com a base de civilització-. L’Espanya catalana que preconitzem hi podrà contribuir, ja hi està contribuint, però ha de consolidar la seva cultura política, les seves regles del joc democràtic. I el seu federalisme vergonyant, l’ha de fer explícit i diferencial. Hem de fer el partit d’Europa, d’aquesta Europa. 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'etapa nova del catalanisme Subject The topic of the resource Catalanisme Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalunya Acció política Federalisme Europa Campanyes Eleccions Description An account of the resource núm. 103, 1998 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Papers de la Fundació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Publicat a la col·lecció de papers de la Fundació Rafael Campalans. Recull les reflexions de Maragall sobre el futur de Catalunya i de la proposta de moviment de centre-esquerra ampli que estava disposat a liderar des del PSC el 1998, tornant de Roma. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2793/1988_n10_11_OpinioSocialista_LEuropaCiutats_PM_OCR.pdf 426bf6948f3d56e9b8c06bcbd3f9058b PDF Text Text s o C I A L I s T A DOSSIER: L'ESQUERRA PER LA UNITAT EUROPEA Pierre Guidoni: L'organització política d'Europa. Josep Verde i Aldea: Cap a una consciència europea Jordi Solé-Tura: L'esquerra: el nou model polític europeu. Raimon Obiols: Les posicions de l'esquerra davant la construcció política d'Europa. Pier V irgilio Dastoli: L'esquerra i la integració europea. Michelle Achilli: Socialisme democràtic i construcció ,:europea. Rudi Arndt: La CEE i la resta d'Europa. � Miguel Angel Martínez: Europa i Europes. � l ·i''/ � Antoni Gutiérrez Díaz: Europa unida: Estats i r�p ns. Pasqual Maragall: L'Europa de les ciutats. Isidre Molas: Federalisme i reforma social�a· ,.. , _/· �uroP.,a, ��; ENTREVISTA: Fernando Monin per Enric lJastardes. . .: COL·LABORACIONS: Joan Colom: Implicacions financeres del procés d'unitat a Europa. Xavier Rubert de Ventós: La unitat cultural europea i l 'altra. Francesca Forte: Per una esquerra moderna. Peter Glotz: El malestar de l'esquerra. James Callaghan i Caroline Anstey: La fi del consens anglès. Biagio de Giovanni i Francesca Izzo: La identitat europea com a problema del pensament polític. Una conversa. ' l Núm. 10111 2/3 - Vol. Ill l �DOSSIER: L'ESQUERRA PER LA UNITAT EUROPEA ------ crec que estem en un període apassionant de l'Europa Comunitària que (a més a més, afortunadament, coincideix amb una tendència elitista en si in­ ternacional), i per tant jo crec que les coses es poden mirar amb més sereni­ L'Europa de les ciutats Pasqual Maragall tat, que el Parlament Europeu és per un diputat una talaia privilegiada; col·lec­ tivament jo crec que un gran desafiament pel conjunt de l'esquerra, de l'esquerra plural amb les seves velles tradicions; amb les noves tradicions de l'esquerra podem adonar-nos que hi ha objectius clars pels quals lluitar i posar-ne sobre la taula alguns amb la voluntat de no augmentar la confusió. No sé si ho he aconseguit o no, perquè aquesta és una qüestió molt complexa. Antoni Gutiérrez Díaz Eurodiputat comunista Des de Barcelona estant, es veu Europa com un sistema de ciutats, com un sistema de barcelones, més grans i més petites. Es veu com un repte i al mateix temps com un ajut. Si hom analitza el que és el mapa europeu físi­ cament, és un conjunt de ciutats. Europa és el continent urbà per excel·lèn­ cia, comparat amb Àsia, Àfrica i Amèrica del nord i del sud. Europa és allò que vist de lluny és més dens, més atapeït, més ple de vies de relació i de nuclis de població. Tots nosaltres ens veiem formant part d'un conjunt, d'una constel·lació de ciutats que, de fet, és l'esquelet, si voleu l'eix vertebrador, la contrapartida material d'aquest concepte general més abstracte que és Europa. Aquesta visió d'Europa des de baix, com formant part de la seva base ma­ terial humana i ciutadana, crec que és un bon punt de partida per analitzar com a socialistes el que volem que sigui. És el punt de vista millor, no el dels somnis o de les definicions globals purament. Té una part d'això però no ho és exactament. No és el punt de vista d'Europa com un conjunt de nacionalitats, algunes amb estat, altres sense i que ara veurien reconegud.a la seva personalitat gràcies a l'esquarterament dels estats addicionals, que és una altra veritat de la qual participem, sinó que és l'Europa vista des de baix com unconjunt de ciutadans dotats d'unes cultures i dotats al mateix temps d'una obertura i d'una mobilitat que els fa força iguals. Per altra banda les ciutats europees entre elles no només es relacionen per un sistema de competència (efectivament hi ha d'haver competència entre els ports de Barcelona i Marsella o entre els de Barcelona, Marsella i Rotter­ dam), sinó que també i, a més a més, es plantegen relacions de col·labora­ ció. Hi ha moltes coses a Europa que no es poden fer a les ciutats europees si no és col·laborant entre elles. D'aquí que hi hagi el creixement explosiu de les relacions entre unes ciutats i unes altres d'Europa, els fòrums no polí­ tics, sinó els fòrums urbans, els fòrums ciutadans, els fòrums internacionals de ciutats a Europa se succeeixen un darrere l'altre, van una mica a les pal­ pentes buscant quin és realment el lloc i la manera de relacionar-se, però 104 105 �DOSSIER: L'ESQUERRA PER LA UNITAT EUROPEA L'OPINIÓ SOCIALISTA ------ és evident que les ciutats europees s'han posat en moviment i en dos sentits: se senten protagonistes o base, si voleu, d'Europa, de l'Europa possible, se serveis, el professional, o sigui el que viu en ciutats, que són el 90 per cent dels ciutadans europeus, difícilment es pot considerar identificat o concernit senten realitat europea; i se senten competint entre elles mateixes i imitant­ per unes institucions que, bàsicament, el que fan és mantenir un equilibri se en allò que cada una té de millor i també per la necessitat de col·laboració intern entorn de la producció, però que no tenen un efecte, fins ara, sobre que, repeteixo, està donant lloc a multitud de contactes entre aquestes ciu­ les seves condicions de vida materials. Comença a haver-hi programes euro­ tats. Les ciutats saben que si volen tirar endavant han de poder atraure inver­ peus, sobretot els de caràcter regional i els de caràcter social, que comencen sions econòmiques, coneixements científics, capacitat d'investigació, talent, d'arribar. Un comença a veure per les terres d'Extremadura les estrelles d'Euro­ en definitiva tot allò que fa una realitat humana local, agradable de viure i pa amb el fons blau en una carretera que s'està reformant. Per tant hi ha po­ potent, i econòmicament sòlida. Per fer això hem de competir amb unes al­ blacions més endarrerides que tenen aquests ajuts, que poden començar a tres ciutats europees que segurament volen el mateix, però al mateix temps pensar que Europa no és una cosa abstracta. van aprenent com es fa això i van creant un trajecte que jo crec que serà el trajecte real, de l'Europa del futur. LA SOCIETAT DUAL. LA UNITAT DIS1DRSIONS EN LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA Però jo diria més. No n'hi ha prou que Europa sigui un sistema de com­ pensació entre regions més adelantades i menys adelantades. Europa ha d'entrar Europa o es planteja d'aquesta manera o no serà. Si Europa, que és un al cor del problema, i el cor del problema és que en les seves ciutats i en continent bàsicament i fonamental urbà, amb un percentatge de població agrària el cor de les ciutats sobretot en el cor més antic de les seves ciutats, les peri­ tan petit com vosaltres ja sabeu que és, no es planteja des del govern euro­ fèries de les àrees metropolitanes és on s'està vivint, jo diria, les condicions peu, des dels sistemes polítics de representació europea, com un indret en més dramàtiques d'existència, que coexisteixen per altra banda amb una em­ el qual aquesta característica s'ha de potenciar, jo crec que Europa fracassa­ penta econòmica i creativa i cultural molt notable. Tenim una societat dual, rà; ho dic amb una certa brutalitat, però estem entre companys, entre amics, tenim un quart món a dintre de casa nostra, no cal cercar el tercer fora d'ella. entre gent que es pot expressar d'una forma clara. En aquest moment el pres­ La gent ho sap i assisteix una mica perplexe al fet que no hi hagi solucions supost de les comunitats europees, en un 65 per cent, i si no és correcte_ em a aquests problemes tan evidents, sobretot tan propers, que no són proble­ corregireu, està destinat a finalitats com la compra d'excedents, finançament mes ja purament de mala consciència a nivell internacional, sinó que són d'excedents i de produccions agràries. No hem d'oblidar-ho, la primera fase problemes que cada dia es viuen i que es viuen amb les seves conseqüències de la història de la qual parlava l'Isidre abans, moguda per socialistes i àdhuc materials. Per tant, una Europa que no parteixi d'aquesta constatació demòcrata-cristians, en el seu inici, va estar fonamentada en la producció difícilment arribarà a interessar els ciutadans, i crec que els socialistes estem primària: el carbó, l'acer i el sistema agrari. I era lògic. Si no hi hagués ha­ en condicions d'explicar això d'una manera més rotunda i més clara que nin­ gut entre els estats que formaven i que formen part d'Europa un enteniment gú. La unitat s'ha de fer des de baix, la unitat no pot ser una unitat unifor­ entorn de les seves agricultures, ni s'hagués pogut començar a parlar d'Euro­ mista, no ho és. Per qualsevol observador exterior Europa és un conjunt de pa. Cada un dels estats europeus considera i ha considerat sempre l'agricul­ cultures, d'idiomes, fins i tot de religions, pràcticament incomprensible. Aques­ tura, d'una forma una mica atàvica, com la base de la seva identitat. L'agri­ ta és la seva dificultat i aquesta és la seva riquesa. cultura és l'aliment, és l'aliment, a més, dels exèrcits, és, per tant la base de la defen a. Cal mantenir l'agricultura! És també una base prou important que pot ser decisiva en moments de grans empats electorals. Per tant cada APOSTAR PER LES CIUTATS país va plantejar la construcció d'Europa com un equilibri entre produccions primàries, entre agricultures gairebé diria, però més en general entre pro­ Quan he dit que Europa és un sistema de ciutats haig de dir tot seguit que duccions primàries. Això va donar un biaix molt clar al que són les comuni­ és un sistema car. Les ciutats són cares de mantenir. Un sistema molt orga­ tats europees com a conjunt polític i econòmic, i això ha donat els pressu­ nitzat té més diners a desprendre en el manteniment del sistema que no pas postos que estic dient. El resultat és que el ciutadà europeu difícilment es un altre que costa menys. Un sistema que té catedrals i òperes, que té un pot considerar protegit o identificat amb aquestes institucions que es dedi­ bon flux de tràfic i que, a més, té uns ciutadans exigents, que volen gaudir quen bàsicament a discutir qüestions agrícoles. El treballador manual, el dels d'espectacles de categoria i d'equipaments importants, és més car que un al- 106 107 �DOSSIER: L'ESQUERRA PER LA UNITAT EUROPEA ------ tre sistema, que no s'ho planteja, no ho té o ho té més lluny. El sistema de ciutats és car, però és al mateix temps la gran font de benefici de l'espai con­ � tinental, en el sentit que és el lloc on es produeix la innovació, la creativita i, per tant, el lloc que permet d'esperar que en aquest continent concret h1 Federalisme i reforma social a Europa Isidre Molas haurà un procés que permetrà a Europa de competir, de relacionar-se, de ser alguna cosa important, a la llarga, en el món. Per tant , Europa és un sistema de ciutats, Europa és cara de mantenir, les ciutats són cares de man­ tenir, però Europa ha de fer el gest de reconèixer aquesta realitat i apostar per les ciutats. Altrament estarà malbaratant la seva gran potència. Crec que ens anem apropant a aquesta realitat d'una forma diversa, des de punts molt diferents. Crec que el ciutadà de vegades està una mica desorientat respecte a quines són les institucions, quins són els moviments, quins són els fòrums, Ir� agi�o que les eleccions europees han de ser un moment cabdal en la consc1�ncia­ ció de totes aquestes realitats, i penso que al moment d'enfrontar-nos-h1 hem quines són les maneres de contribuir a aquesta Europa que intueix. de ser quasi nets en matèria conceptual. IRREVERSIBILITAT I UNITAT EUROPEA Al llarg de les sessions s'han manifestat des d'actituds i de llenguatges di­ ferents, com són els europeus, i com és habitual també dins del camp del socialisme, que la unitat europea era necessària. I que, a més a més de ser necessària, era mancada, encara, que no era realitzada, però que és irrever­ EUROPEISME I FEDERALISME sible, almenys en el sentit i des del punt de vista de la inèrcia dels movi­ L'europeisme, com a supressió del localisme, crec que està condemnat. L'Isidre ho deia i des de fa molts anys a Catalunya s'ha dit (fa molts anys, no molt mesos) que som europeus perquè som catalans, i podem dir-ho per­ què és veritat. Al mateix temps crec que és necessari d'explicar que si només som el que som a nivell local no serem res. Per tant nosaltres hem de plante­ jar una clara visió federalista a Espanya però també a Europa. Crec que l'anunci fet en aquestes jornades per Raimon Obiols de la necessitat d'una via també federal per una unió de partits socialistes europeus és enormement impor­ tant, és una gran esperança. U s asseguro que molts milers de ciutadans, no dic milions, però sí aquests milers que formen la consciència de milions, han llegit avui amb esperança aquesta petita notícia: que en Raimon Obiols ha proposat l'existència d'una unió de partits socialistes europeus més forta i amb una vocació federal. Per tant, jo crec que aquestes són les dues bases del que ha de ser l'acció de l'esquerra i dels socialistes en un futur immediat. Barcelona, la Barcelona del progrés, la Barcelona de Cirici, la Barcelona de Campalans estarà sem­ pre al servei d'aquest objectiu i d'aquesta trajectòria. ments. I que això era una realitat com a conseqüència d'una necessitat més que d'un tabú. Perquè les formes de fer ciutats per sobre de les que existei­ xen ha estat la necessitat i la por. La por l'hem bandejat, la por no ha de ser la base d'Europa; la unitat europea només és possible a través de l'accep­ tació de la necessitat i de la conveniència d'aquesta necessitat, per arribar a un espai polític més gran, no només econòmic, social i cultural; també po­ lític, que sigui capaç de desenrotllar un gran projecte polític per la democrà­ cia i portar-lo més enllà del límit estret dels estats nacionals actualment existents. La necessitat de construir un gran espai econòmic, social i cultural, d'aquesta unitat política, per realitzar un projecte p_olític democràtic, implicava una base de formació: és la voluntat que els ciutadans d'Europa gaudeixen a la pràcti­ ca de l'autonomia suficient per poder decidir el seu propi destí i realitzar les seves pròpies formes de vida col·lectiva en comú que han anat construint al llarg del temps. Havia de ser i ha de ser, per tant, aquest espai polític una gran força per la pau i la distensió i la cooperació entre tots els pobles de la terra. En aquest sentit, aquesta unitat, basada en la necessitat i l'accepta­ ció d'aquesta necessitat com a bona, ha de ser moguda per un ideal retòric del que és una Europa lírica. Ha de ser així, exposat per diferents oradors, Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona com un ideal basat en l'existència d'una unitat de persones diferents, unides amb la voluntat de construir una democràcia social, de construir un règim amb més llibertat individual, amb més llibertat pels pobles, amb major igualtat entre les persones i amb més possibilitats de realitzar el que és el gran ideal que s'està progressivament consolidant a Europa: un ideal natural, obvi, que 108 109 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'Europa de les ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Ciutats Acció política Territoris Barcelona Description An account of the resource 4p. Núm. 10/11, 2/3 - Vol. III. Dossier: L'esquerra per la unitat europea. Source A related resource from which the described resource is derived L'Opinió socialista EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. FCE Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1707/0000000615.pdf 830a8332eecb3cf5856972301720f4bd PDF Text Text pag. 9 L'euroregio 3irineus-Mediterrani Per potenciar el projecte s'han d'accelerar les comunicacions, afavorir I'alianqa logística i apostar per I'Airbus per empreses d'abast considerable. En ells hem de confiar. Infraestructures. No solament l'AVE, no solament l'Airbus, no solament la MAT. També l'arribada del trenet franc& des de Puigcerda fins a la Seu i Andorra. El subdesenvolupament de les infiaestructures a prop de la ratlla fronterera és endemic. Andorra esta m 6 interessada que ningú a millorar les connexions. Estic convencut que el cap de Govern coincideix en la necessitat del projecte. Em consta. (A part d'aixb, Andorra vol dir alguna cosa més: vol dir una cadira i una veu a Nacions Unides). PASQUAL euroregio Pirineus-Mediterrani ha estat enguany el tema de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada. La universitat d'estiu abans era considerada un romanticisme historicista. Ara és la universitat d'una euroregió de futur, de la nostra part d'Europa. Agraits als que la van inventar i els que la mantenen. Catalunya sola té una forta personalitat, perb no té la dimensió suficient ni el dret a ignorar que comparteix amb altres territoris el que es va anomenar, potser amb excés d'optimisme, Palsos Catalans. Val a di;: un idioma entre diversos, u n dret, una historia, uns herois. Triar, doncs, l'euraregio com a tema de la trobada d'aquest any ha estat, sens dubte, u n encert. Diguem-ho tot. Volíem esborrar la ratlla, pero la ratlla ja no hi és. El sant patró de Prada i de tot aixo és sant Pau Casals, que va ferhi parada i fonda. Com també van raure a prop de Prada els monjos de Montserrat que van tenir problemes al final del franquisme arran de les Rutes Universitaries i altres esdeveniments avui excessivament oblidats. Pau Casals va fer alguna escapada discreta a Sant Salvador, on tenia casa, a tocar del Vendrell, la terra de Joan Reventós i de la vídua d'Apel.les Fenosa. L' a) Accelerant les comunicacions (TGV Perpinya-Nimes i TolosaNarbona, a més a mes de GironaNarbona). b) Aprofitant fes línies de l'AVE a entre els dos cantons de la ratlla. la nit per d u r mercaderies dels Ara hi hauríem d'afegir el Museu ports i als ports de Tarragona i Barde Ceret, que du la Josefina Mata- celona. El port de Barcelona ja té moros, nascuda a 1'Ebre i establerta centre logístic a Tolosa. ara a Cotlliure, on est5 enterrat c) Mobilitzant recursos per al Machado. Centre Pau Casals. ¡Quin país el nostre! d) Apostant per la gran empresa de l'euroregió, que es diu EADS (Airbus). És l'empresa més important d e l'euroregio, del nostre tros S9had'esbsrmr la línia d'Europa. que ens ha separat De tot aixo se'n cuidaran els predurant segles, demostrar sidents Malvy (Migdia-Pirineus), Montilla (Catalunya),Xiscu Antich que Europa es veritat (Illes) i, espero, Marcel-li lglesies AL REMEMORAR eis (Aragó),que és de la Franja (de Boanys finals del franquisine i de la Pau Casals va tenir dos gestos nanca), parla catal2 de naixement i, transició a la democracia, no puc histbrics: un va ser el discurs que va amb seguretat, maldar5 per consresistir la temptació d'esmentar els pronunciar a Nacions Unides expli- truir el túnel de baixa cota a Bornoms d'altres persones que, amb cant que Catalunya és una nació i deus, una obra gairebé farabnica. A un peu a Franca i un altre aquí, van l'altre instal.lant-se a la frontera de veure si en la cimera franco-espamantenir el nexe entre passat i fu- Franca i muntant els seus concerts nyola de finals d'estiu Moratinos tur i continuen sent testimonis de al peu del Canigó. empeny. I ara ¿que hem de fer? ¿Com es fa fets irrepetibles i emocionants, i Tot plegat per esborrar la ratlla d'una cultura, subcultura europea una regió europea? ¿Quin hauria que ens ha separat forcosament dude ser l'nhc de I'euroregio? ¿Com rant segles. Tot plegat per demossi voleu, irrepetible i valuosa. Entre aquestes, tres dones singu- ens hi hem de posar? trar que Europa es veritat, que els lars: la Nicole Fenosa, la Pierrete Gargallo i la Mariette Llorens Artigas. Elles tres, amb Picasso i Gósol [I],representen potser millor que ningú l'estret lligam de fa 100 anys trens i les carreteres son ara instruments de treball i font de riquesa. Fa uns quants anys es va presentar a Tolosa I'Airbus-380. Hi vaig ser. Boeing i EAüS porten una competilncia durissima en el mercat mundial del transport aeri. Tenim, doncs, a tocar una de Les seus industrials més importants d'un dels sectors decisius de l'economia internacional.Juguem-hi fort, en la mesura de les nostres possibilitats. Europa t? urrar que es també un cost: la diversitat. I aixo es cura comunicant Hem de mobilitzar recursos per a aquests quatre objectius. Entitats financeres, organismes empresarials, institucions culturals, des de les caixes fins als museus (MNAC, Macba. IVAMI. tots haurien de coincidir en aquest objectiu estrat6gic. Afortunadament, hi ha a la política persones com Narcís Serra, Raimon Obiols, Recoder, Bargalló i altres que tenen sensibilitat per l'ak i ESCOLTEU: Europa té un atot que és també un cost: la diversitat. I aixb es cura comunicant. Europa no és con1 els Estats Units o com altres grans palsos. Deu tenir entre 50 i 100 idiomes. I cultures jurídiques i polítiques historicament diferents. Ara bP: te una moneda i te una bandera comunes. Per tant, Europa, si ho fa be, pot entendre i ajudar a resoldre els problemes del món i de la globalització molt més bé que els paisos unidimensionals. Pero tot comenca sumant des de baix, des de les comarques i les ciutats, des de Catalunya i 1'EuroregiÓ. Per aixo, a Prada, en lloc d'aquell grafit tan curiós a prop de Perpinya que els meus amics de Prada van f e tografiar i em enviar i que proclam a v a : ~ S o y e pz r o p r e s , p a r l e z francais!. (que es pot traduir com: ((sigueunets, parleu fiances.), vaig acabar la meva pres6ncia a Prada dient: ((Sigueupropis: parleu catala!)). [ I ]A Gósol, Picasso va llegir a Fran~oisepoesies de Joan Maragall i les va traduir al francPs en un carnet que es guarda al museu que el pintor té a Barcelona. I va pintar el vell de Can Tampanada, imatge de la decrepitud i la mort que el va acompanyar sempre més, fins i tot entaforat en el retrat de Gertrude Stein. = Expresident de la Generalitat. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'euroregió Pirineus-Mediterrani Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Euroregió Infraestructures Catalunya Cultura Territoris Economia Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1264 Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-08-29 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1340/19930717d_00572.pdf e412829ff67ac494b7d16d11803f408f PDF Text Text Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde a les Jornades de reflexió i diàleg "El canvi dins del canvi" Dissabte, 17.07.93. Hotel Barcelona Plaza. 09:30 hores. Nota prèvia L'Alcalde participa en la sessió sobre "L'impuls democràtic i la regeneració política", que coordina Joan Reventós. Els altres participants són Eliseo Aja, Jaume Collboní, Ricard Gutiérrez, Ramon Jáuregui, Miquel Llugany, Ernest Maragail, Joaquim Nadal, Ventura Pérez Mariño, Javier Pérez Royo, Margarita Robles, Cesáreo Rodríguez Aguilera, Margarita Sáenz-Díaz i Miquel Sellarés. Narcís Serra s'incorporarà a la reunió entorn de les 11:00 hores. La sessió és tancada al públic, però oberta als periodistes. El coordinador obrirà la sessió amb una intervenció de 5 minuts, que donarà pas a un debat lliure entre els assistents, i, al final, proposarà unes conclusions que seran presentades a la sessió de cloenda. T,s reserva a l'Alcalde la funció de ponent, amb una intervenció inicial que fixi de manera breu i sintètica la posició del partit entorn d'unes idees bàsiques obertes al debat dels assistents. S'espera que Ramon Jáuregui i Joaquim Nadal, que seuran prop de Reventós i de l'Alcalde, tinguin també una participació important. Els temes proposats en el guió de la sessió són: -Unes institucions més flexibles i properes al ciutadà -Els partits polítics i el seu sistema de finançament. -El diàleg amb la societat. -Renovació del llenguatge polític i recuperació de la dimensió pedagògica de la política. S'adjunta la següent documentació: a) Guió amb les idees expressades recentment per l'Alcalde sobre aquests temes. b) Guió amb les idees expressades per Felipe González al discurs d'investidura (amb fotocòpia completa del text transcrit al Diari de Sessions del Congrés de Diputats). c) Projecte de resolució del Consell Nacional del PSC (3 juliol 1993) 1 �d) Textos recents de l'Alcalde: - Discurs de Tenerife. - Conferència de Toledo. - Article "El cambio del cambio en Cataluña" (La Vanguardia, 13 juny 1993) - "El cambio del cambio en España" (3 articles inèdits) 2 �a) Guió d'idees sobre l'impuls democràtic i la regeneració de la política - La ciutat és la gent, la política és la gent. - Principi de subsidiarietat (que cap administració superior sobre aspectes que pot governar millor governi inferior) l'administració Subsidiarietat = proximitat + eficiència + equitat. - Metáfora deis pisos de l'edifici de l'administració pública: planta baixa local, entresol autonomies, principal Estat, terrat Europa. Prioritat al nivel pel qual pot circular més lliurement el ciutadà. - Proximitat de la política i necessitat de pertinença. Geremek i la democràcia com a sistema fred: perill d'indiferència del ciutadà. Necessitat d'un sentiment calent i mite de la comunitat nacional o étnica: perill d'un nou autoritarisme. Dahrendorf i la teoría de la pertinença de Vaclav Havel. Democrácia i economia de mercat són del.liberadament freds per reduir els costos deis errors humans i no resolen la necessitat de pertinença, de sentir-se a la casa pròpia. Viure en els circuits concèntrics de pertinença tan ben descrits per Havel, que van de la comunitat local a la nacional i a l'església, passant per diverses associacions. - Civisme, segons Havel. És qui més bé ha descrit el civisme com el dret de cada persona a ser respectada en els diversos cercles de pertinença que defineixen el seu món: ciutadans d'una ciutat, ciutadans d'un estat i ciutadans del món. El civisme com a únic isme que no aniría contra cap de les esferes de pertinença, ja que s'afirmaria en positiu i no en contra o davant deis altres. La nova Espanya que apareix durant els Jocs Olímpics com una realitat d'aquest carácter, cívica, internament respectuosa, nació de nacions. - Fórmula de Toledo: a) La subsidiarietat com a guía de l'aproximació de la política als ciutadans. 3 �b) L'esperit de l'Empordà, per la comarca catalana que fa cent anys fou identificada com aquella part del tot (Catalunya) que millor que el tot podia expressar el seu sentit d'una forma més concreta i tangible. La segona part del canvi -el canvi del canvi- com l'atenció als petits problemes més que pels trascendentals ja resolts. Des de 1987, l'error d'haver pensat més en Europa que en Malasaña, el Raval o el Carmen. L'error de no haver vist que, per sota del gran trasllat de mitjans econòmics a les autonomies, els auténtics problemes del carrer seguien molt lluny del gran diner públic. - Exemple d'iniciatives promogudes des del nivell local: judicis ràpids. 4 �b) L'impuls democràtic, segons Felipe González (Idees bàsiques expressades en el discurs d'investidura) * - Les eleccions han desmentit en part el suposat allunyament entre ciutadans i política. - Necessitat d'un nou impuls democràtic: reflexió sobre el moment històric per una preocupació existent a totes les democràcies europees. Procés de desafecció dels ciutadans respecte de les politiques tradicionals, dels partits i dels seus representants. Fins i tot, potser, una certa pèrdua d'apreci cap a elements essencials del funcionament democràtic. Resultat: crítica general i sense matisos dels partits, les institucions i tots els àmbits de la vida pública. - Necessitat de revaloritzar la vida dels partits o de les institucions: - El Parlament, centre real del debat democràtic. - Dotar de poders més grans el Consell general del Poder Judicial per fer que la justicia sigui més eficaç. - Augmentar l'eficàcia, l'agilitat, la transparència de l'Administració ï fer-la més propera al ciutadà. - En aquest tercer punt, atenció especial a la nova etapa de l'Estat de les Autonomies: - La despesa de l'Estat en el conjunt de les administracions públiques ha baixat 20 punts en benefici especial de les autonomies, en un procés que no està acabat. - La introducció pràctica del principi de corresponsabilitat fiscal, compatible amb el de solidaritat, serà plantejat el mes d'octubre al Consell de Política Fiscal i Financera per preparar un acord cara als pressupostos de 1994. - La descentralització no pot oblidar el paper de les corporacions locals en la nova articulació del país, basat en l'acostament {fels poders públics als ciutadans. "Em proposo impulsar un debat polític i els necessaris acords institucionals que permetin definir en aquesta legislatura noves funcions per a les entitats locals. El Govern prepararà un Llibre Blanc i farà ús de la seva iniciativa legislativa per a la modificació del règim local bàsic de les grans ciutats". * (S'adjunta fotocòpia de la transcripció completa en el Diari de Sessions del Congrés de Diputats). 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4246 Title A name given to the resource L'impuls democràtic i la regeneració política / Intervenció dins les Jornades de reflexió i diàleg "El canvi dins el canvi" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Formula de Toledo i l'esperit de l'Empordà. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Barcelona Plaza Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Política Democràcia Societat Gestió pública Acció política Model social Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-07-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1759/20030908_Estatut_que_volem_Drassanes.pdf 4bf08a357df000c7bdbd888f538e9dcc PDF Text Text L’ESTATUT QUE VOLEM : EL NOU FUTUR PELS CATALANS Intervenció de Pasqual Maragall Reials Drassanes de Barcelona 8 de setembre de 2003 1 �El canvi per Catalunya Benvolgudes amigues i benvolguts amics, gràcies per la vostra presència en aquest acte que ha esdevingut una tradició per iniciar el curs polític. I que és sempre un èxit. Ens imiten i tot! Avui, a poques setmanes, a dues llunes, de la cita decisiva amb les urnes, la meva intervenció i la vostra presència tenen una significació especial: són la proclamació de la nostra determinació, del nostre compromís i de la nostra responsabilitat amb el canvi per Catalunya. Diexeu-me parlar, primer, de la nostra legitimitat. Mireu: Ens sentim plenament legitimitats per encapçalar aquest canvi. Es pot pensar que una prova evident de la nostra legitimitat per encapçalar el canvi és la desmesurada reacció d’Aznar i del PP contra nosaltres. Una reacció que complementa la campanya abassegadora de CiU per vendre el seu candidat a l’opinió pública catalana. Sembla ser que per a aquests senyors, en la relació CatalunyaEspanya, només l’afirmació de la incompatibilitat de cada projecte amb l’altre es acceptable. Per a després pactar! Aquest és, deixeum’ho dir, un pacte letal per a Catalunya i molt arriscat per a Espanya. Nosaltres creiem que la línia política que segueixen el nacionalisme espanyol i el nacionalisme conservador català, i el basc, porten al desastre, no al trencament que desitgen els independentistes, no: al desastre, a l’empat de la mútua intolerància, a un impasse estèril, en el qual la lenta decadència relativa de 2 �l’empenta catalana no trobarà altra consol que el ressentiment i la impotència. Per a nosaltres l’ofensiva anticatalana i antisocialista del govern popular és una prova negativa de la nostra legitimitat. Però són molt més importants les proves positives: la nostra audàcia, la nostra convicció i la nostra tenacitat en la proposta de l’Espanya plural; la nostra convicció en la capacitat de Catalunya de ser capdavantera a Espanya i de jugar un paper rellevant a Europa; el nostre indeclinable catalanisme. Els socialistes catalans i els ciutadans pel canvi aspirem a liderar aquest projecte col·lectiu, no a apropiar-nos-el. Hi posarem el millor de nosaltres mateixos. Amb dos grans actius que ens distingeixen: Hem estat, som i serem la garantia més sòlida de la unitat civil del poble català. Per molt que li pesi a la dreta catalana i que la dreta espanyola, des de la distància i el comfort del poder vulgui trencar aquesta unitat. I Som els impulsors del nou compromís del socialisme espanyol amb l’autogovern de Catalunya. I a ningú no se li escapa que aquest és el millor camí –i potser l’únic- per obtenir la plenitud política catalana en el marc de l’Espanya plural. * El que perseguim és un canvi real que vol dir més autogovern. Volem millorar l’autogovern, sí. Però per què? Per pur caprici? 3 �Perquè toca? Perquè ho demanen els altres partits? No. Rotundament no. Parlem de la millora l’autogovern perquè volem una Catalunya lliure, pròspera i ben cohesionada. I perquè volem comprometre’ns amb l’Espanya plural en un moment de gran transcendència per al conjunt de l’Estat. És el moment d’avançar guiats de nou pels preceptes de la unió i la llibertat dels pobles d’Espanya. Més autogovern vol dir: un millor govern, un Estatut reformat i l’Espanya plural. Avui us parlaré sobretot de l’Estatut. Volem reformar l’Estatut: per què? En primer lloc, volem un Estatut per impulsar i garantir el progrés, el benestar i la igualtat entre els ciutadans de Catalunya. A la majoria dels ciutadans de Catalunya, no els apassiona la reforma de l’Estatut si no suposa més progrés, més benestar i més igualtat. Un millor Estatut és una peça necessària, però no suficient per a la millora de l’autogovern. Per a mi, l’important és entendre i aconseguir que l’Estatut reformat esdevingui una eina suficient per donar resposta a les aspiracions dels catalans, en els camps que ara diré: 4 �- En la millora de la vida quotidiana de les persones, en la millora dels serveis públics que ho han de fer possible. - Per afrontar la inseguretat que preocupa a la gent. Per donar resposta a la inseguretat quotidiana al carrer, als barris, a les carreteres, a les escoles, a casa, en la violència de gènere i l’homofòbia, a les falles de la salut, la degradació dels serveis públics... - i per estar a l’alçada del repte que suposa la immigració. Davant d’un govern central que no ha fet altra cosa que grans proclames buscant l’adhesió electoral, la Generalitat necessita els recursos per afrontar els problemes concrets que es produeixen als nostres barris i als nostres pobles. Sabem com fer-ho. Estem en condicions de garantir-ho. Ho hem pogut demostrar al barri del Raval, aquí a Ciutat Vella. En segon lloc, l’Estatut que volem també ha de ser una renovació del pacte de convivència entre tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. L’Estatut és un compromís col·lectiu per a conviure de forma pacífica i democràtica. Són les regles del joc que un poble, que una nació és dona a sí mateixa per a resoldre de manera pacífica les seves diferències. Ja sabem el que han donat de si les normes de 1979. Han permès el predomini d’un clima de tranquil·litat democràtica, lloat per uns amb un excés de cofoïsme i criticat per altres amb un excés de rebentisme. Probablement, el balanç té clarobscurs dins d’una tònica global positiva. Mai no havíem tingut 25 anys de democràcia i d’autonomia. 5 �Però l’experiència ens demostra que les nostres regles de joc, les nostres regles d’autogovern, les nostres institucions, poden millorar i han de millorar molt. Especialment, pel que fa a la descentralització, l’aproximació de les institucions a la ciutadania, el rendiment de comptes dels poders públics, l’administració de justícia. Finalment, l’Estatut que volem ha de ser una renovació del pacte amb tots els pobles d’Espanya, d’Europa i del món. Per a nosaltres, l’Estatut és una opció lliurement assumida, és un compromís clarament acceptat, de participar en la gran família dels pobles, de les nacions d’Espanya, d’Europa i del món, de les que parlava Anselmo Carretero. Ah! Quin personatge. Li hem de fer –i li farem- un gran homenatge. La seva intervenció l’any 1979 al casal català de Mèxic D.F., on havia tingut tanta relació amb Pere Bosch i Gimpera, fou memorable. L’Estatut que volem no és, per tant, una dissimulada declaració d’independència. Ni és una acceptació vergonyant de vassallatge. L’Estatut que volem és –en tot cas- una lliure declaració d’interdependència. Interdependència, perquè som conscients que -avui més que maiciutats, nacions, continents sencers, el món, participen activament en una mateixa història. Els catalans volem ser reconeguts com a actors en aquesta història. 6 �Aquest és l’Estatut que volem: 1) l’eina eficaç d’un govern progressista, 2) el pacte renovat d’una ciutadania democràtica, 3) el compromís de solidaritat del poble català amb la resta de pobles d’Espanya i del món. Coherents amb aquesta voluntat, els socialistes catalans i els ciutadans pel canvi hem estat, molt especialment durant aquesta darrera legislatura, uns impulsors convençuts i decidits de la reforma de l’Estatut. Nosaltres hem fet el que calia per assegurar que Catalunya tindrà un aliat a Espanya per reformar l’Estatut i millorar l’autogovern. Quina altra força política catalana pot presentar avui una aliança com aquesta? * Atenció: La batalla de l’Estatut és el que ve. I serà afortunat que sigui així,que la batalla incruenta de l’Estatut vagi marginant el terrible drama del terrorisme, que vol publicitat, sobretot. Ara als catalans ens toca resistir els atacs, convèncer i arrossegar. És així. És un combat antipàtic i a l’hora apassionant. El juguem amb una mà lligada a l’esquena, però el podem guanyar i el guanyarem. Sabeu per què? Perquè tenim els millors amics a Espanya i a fora d’Espanya, i perquè la unitat civil del poble català, que no s’ha trencat -i això ho hem d’agrair també a totes les forces polítiques catalanes- es convertirà en una basa formidable per a nosaltres en el conjunt del pobles d’Espanya. 7 �I per una altra raó: perquè la dreta espanyola ha jugat ja totes les seves armes i és pràcticament impossible que repeteixi la seva majoria absoluta. Ens trobarem per tant a partir del març amb un parlament espanyol i un equilibri de forces canviat. En el que l’estèril empat dels dos nacionalismes donarà pas a una majoria dels que volem canviar l’Estatut, atacar de forma diferent el problema basc, i posar en el centre del debat l’avenç de l’Espanya plural. En aquest escenari el debat sobre l’Estatut català serà decisiu. I el guanyarem. Perquè la meitat més un dels vots en el Congrés, fiqueu-vos-ho al cap, serà favorable al nostre Estatut, sobretot si fugim de frases plaents i anem al gra del que compta, que és l’autogovern, és a dir, la capacitat de muntar una governança catalana innovadora, al límit, que dibuixi la societat catalana d’alta qualitat que és perfectament possible i que han frustrat el desgast i, diguem-ho tot, la manca d’interès i d’energia del govern de CiU en els darrers vuit anys. Parlaré dels continguts de l’Estatut No tothom ha copsat que el nacionalisme conservador no només ha frenat vuit anys la reforma de l’Estatut que ara diu voler fer amb nosaltres, amb el catalanisme d’esquerres, sinó que ha incomplert i desfigurat en la pràctica l’Estatut del 1979. Ha incomplert la obligació estatutària de presentar al Parlament la llei electoral proporcional i representativa dels territoris. Ha incomplert la obligació de reconèixer el fet metropolità, també establerta en l’Estatut, abolint l’Àrea Metropolitana de Barcelona. 8 �Ha negat la possibilitat de que els 7 territoris reals de Catalunya, reconeguts fins i tot per la comissió Roca-Lluch, fos debatuda i votada pel Parlament que va crear la comissió i així ha deixat l’Ebre i el Pirineu sense veu a Catalunya, amb les conseqüències que ja sabem. El problema de l’Ebre no és només l’aigua: és la terra, és la gent. Finalment, el nacionalisme conservador ha renunciat a plantejar la reforma estatutària promesa pel president Pujol en relació amb el traspàs de la titularitat estatal de la televisió i ràdio públiques catalanes a la Generalitat. És per tot això que guanya terreny entre nosaltres la idea que aquests temes han de ser inclosos en l’Estatut. S’ha demostrat que l’existència i la literalitat de l’Estatut quan obliga i/o preveu determinades lleis no es garantia de que les lleis es facin si la majoria no vol. L’Estatut no pot ser en el futur buidat de fet de les seves determinacions, com ha estat el cas del 79 fins ara. Prou trampes. 25 anys són suficients. La dreta catalana, en aquest quart de segle, ha estat incapaç d’honorar l’Estatut. La nova majoria del Parlament el farà valer i el posarà al dia. El convertirem en una eina viva i respectada, estudiada a l’escola i convertida, com volia el president Rigol, en una definició operativa de les regles de la convivència a Catalunya. No pot ser un text per a especialistes i a sobre oblidat o negat. Convertir-lo en un text senzill i atractiu, que la gent faci seu, serà la principal garantia de que no es tornarà a vulnerar ni per acció ni per omissió. L’Estatut també haurà de clarificar la confusa interpretació que el govern ha fet tant de l’Estatut pròpiament dit com de l’Estatut Interior. 9 �Sóc un decidit partidari d’una Presidència, perdoneu, “presidencial”, d’un president que ho sigui de tots, de tots els ciutadans –de tots els partits, si m’apureu-, però també d’un president que vetllarà per que es respectin totes les administracions, que no estarà a la defensiva davant els alcaldes, sinó que defensarà els ajuntaments, que farà que se senti la veu dels territoris, també la del Pirineu, de l’Ebre i de la Catalunya central, i la de les àrees metropolitanes que s’hagin de crear, a Barcelona per descomptat, però també a les altres tres capitals de província actuals si es creu convenient. Tot això vol dir que hi haurà d’haver un conseller primer de debò, no un conseller primer candidat a res, ni els dos superconsellers inventats l’any 97 per motivacions similars. Jo tinc memòria. S’han d’extremar les possibilitats, dins de la Constitució, de plantejar solucions a temes que han anat sorgint d’ençà del 1979, com la possibilitat d’incloure els joves de 16 a 18 anys i els immigrants amb residència legal en els esquemes de consulta en unitats administratives de tamany reduït, com ara els districtes de les grans ciutats. I hem d’afrontar amb l’Estatut la nova organització territorial de Catalunya. Vull precisar d’entrada que evitarem tota fugida d’estudi estrictament verbal i sense efectes com la que s’ha alimentat entorn de la província única i que ens ha fet perdre anys i panys, sota l’impuls típicament evasiu i estrictament nominalista del nacionalisme conservador. De què ha servit la ficció de la província única? On és la 10 �província única? Ha servit per a que de fet cada conselleria de la Generalitat adoptés el seu mapa provincial de facto. Un garbuix. Crearem en l’Estatut les set vegueries o demarcacions i associarem més estretament els delegats del govern o veguers al funcionament del Consell Executiu. De la mateixa manera el president de la Generalitat haurà de vetllar per associar els presidents dels consells territorials elegits pels alcaldes a la discussió de les polítiques territorials. Per acabar amb el bloqueig de la Carta Municipal de Barcelona primer a Barcelona (quatre anys, per “obra i gràcia del senyor Mas”) i ara a Madrid- no descarto que les seves determinacions fonamentals puguin ser incloses com a apartat especial en l’Estatut nou. L’Estatut haurà de deixar ben clar que la ciutat de Barcelona, capital de Catalunya, no és necessàriament la seu de totes les conselleries i de tots els organismes d’abast català. La representació ordinària de l’Estat que ostenta a Catalunya el president de la Generalitat ha de ser més ben especificada en l’Estatut. En la línia que es comença a obrir pas en el document aprovat pels socialistes a Santillana de Mar, la Generalitat i el seu president han d’ostentar el comandament superior de les forces policials uniformades en el seu territori, un cop s’hagi verificat el desplegament dels Mossos d’Esquadra en tots els nostres territoris. Som partidaris d’integrar al màxim possible els contingents de la policia nacional i guàrdia civil encara residents a Catalunya en el cos policial autonòmic. La pèrdua progressiva de quadres 11 �qualificats de la intel·ligència policial a Catalunya és una descapitalització important i de remei no gens senzill. I la marxa forçada d’agents policials fora de Catalunya és un drama familiar per a molts d’ells casats aquí i amb fills en escoles catalanes i genera la pitjor de les ambaixades sobre Catalunya en la resta de les comunitats autònomes espanyoles i un niu de ressentiment que va contra els efectes positius dels missatges que aquestes comunitats reben dels seus antics emigrants residents aquí. La presència dels senadors catalans en el Senat renovat que algun dia tindrem és un tema que s’ha de substanciar en el Parlament de Catalunya en forma de proposta a debatre en el parlament espanyol. És difícil que l’Estatut pugui entrar decisivament en aquesta matèria crucial, però no tindria sentit que en el moment en què a Catalunya es considera la norma fonamental de la nostra governació, Catalunya no avancés en una definició unitària de quina ha de ser la seva voluntat i com ha de ser la seva proposta d’articulació de la cambra espanyola de les autonomies. El mateix haig de dir de la presència de Catalunya i de les restants comunitats autònomes en la Unió Europea, que ha d’estar vinculada justament al Senat de les autonomies. El Senat ha de ser format pels governs autonòmics i eventualment per una representació dels parlaments autonòmics, seguint el model federal alemany. I ha de tenir la representació de les autonomies en la Unió, en funció de les seves competències exclusives. La Conferència de Presidents aprovada en el document de Santillana és una reunió anual de tots els presidents autonòmics amb 12 �el president del Govern espanyol i és lògicament previsible que tingui lloc en un Senat en el que els presidents autonòmics tindran presència destacada en condicions a determinar. Els socialistes catalans hem estat insistents en proposar que sigui aquest Senat qui estableixi les bases del federalisme fiscal. Aquest Senat renovat i fidel a l’idea primigènia de la Constitució –que tanmateix la Constitució no podia establir perquè en el moment de la seva aprovació no existien les autonomies i si en canvi les províncies. Quin cinisme –o quina ingenuïtat- el dels dirigents del PP que han vingut a Catalunya a proclamar que congelar la Constitució espanyola és defensar-la! El primer que cal fer, ja des d’ara, és establir en el Senat una oficina de comptabilitat dels fluxes econòmics i financers de l’Espanya plural. Sense transparència no hi ha debat possible i sí només volades de coloms com la famosa reclamació de 500.000 milions de ptes/any per part de Catalunya, que el sistema Montoro/Homs de finançament aprovat l’any passat va deixar de moment en 50.000. El dany que ha fet tot això (les demandes exagerades i els pactes miserables) a la credibilitat de la Generalitat de Catalunya en matèria econòmico-financera en el món de les comunitats autònomes, és molt considerable. Ens haurem de posar ben aviat a restablir el nostre crèdit en aquest camp, en el qual certament els economistes catalans ja gaudeixen d’un respecte merescut. Permeteu-me una menció lateral molt breu als temes econòmics: Les pegues que el Govern espanyol està posant a les opa’s sorgides d’empreses catalanes, com ha estat el cas de les efectuades sobre Iberdrola i NH (i podria acabar essent el de Retevisión, esperem que 13 �no), testimonien de la inexistència palesa de transparència i joc net en la governació econòmica espanyola i en els reguladors concernits. En aquest sentit la ubicació a Catalunya i altres comunitats autònomes d’alguns d’aquests reguladors compta ja amb l’acord de José Luis Rodríguez Zapatero i el seu equip. És una garantia més que estem en condicions d’oferir i que mostrarà tot el seu sentit a partir del proper mes de març per les raons de configuració del Parlament espanyol que esgrimeixo en una altra part d’aquesta exposició. Encara haig d’afegir un comentari relacionat amb la governança econòmica i les compravendes d’empreses. L’Estatut nou no pot conviure amb un entorn fàctic de biaixos considerables en aquests camps. No serviria de res. Igual com no ha servit l’Estatut vell en coses fonamentals, que he citat i que són interiors a Catalunya, per les desviacions considerables en la seva interpretació per part del govern que hem tingut fins ara. En matèria judicial l’Estatut –amb la reforma de l’actual article 20ha d’establir el dret dels catalans (que és el dels pobles d’Espanya en general) a ser jutjats a Catalunya fins al nivell de la cassació de sentències i establir, com fa l’Estatut d’Andalusia, el rang de president del TSJC. Hi ha una sola excepció, lògica, i que permet resoldre per via excepcional, com dic, el que ara es regla i regla onerosa, perquè obliga a enviar tots els papers a Madrid en tots els casos. La salvetat es refereix al recurs d’unificació de doctrina. Si un ciutadà català és sentenciat, amb sentència havent superat la cassació, en termes menys favorables dels obtinguts, per exemple, per un ciutadà gallec per part del seu Tribunal superior, aleshores el català podria recórrer al Tribunal Suprem en unificació de doctrina, i aquest 14 �tribunal, que certament no té perquè estar a Madrid haurà de dirimir entre les doctrines dels dos tribunals autonòmics, unificant de passada la doctrina. En l’àmbit cultural i lingüístic, els socialistes catalans considerem que la Constitució obliga si més no moralment el Govern espanyol a protegir el català i les altres llengües co-oficials. No ho fa. No només no ho fa sinó que el Ministeri de Cultura financia els estudis que han de donat com a resultat la teoria àmpliament documentada, de que el català no va ser “perseguit pel ferro” sinó “condemnat per l’or”. Recordareu que la ministra va haver de donar moltes explicacions sobre aquesta matèria amb motiu d’un fals pas que li van fer donar al rei, justament parlant del catalá. La tesi dels estudiosos del ministeri era que els catalans, per interès econòmic, havien estat els factors clau en la decadència del català en els segles XVIII i XIX, més que no pas els decrets reials o les polítiques de l’estat. La tesi té exemples abundants per a ser sostinguda davant un públic més o menys ignorant, però és d’una perversitat fora de dubte, tenebrosa. No n’hi ha prou que l’Estatut proclami la oficialitat del català. És la Constitució la que és clau aquí. O el català es defensat, finançat i promogut per l’Estat que l’ha reconegut o tot ho gastaren en batalles defensives. El català ha de poder estar present en documents d’identitat, passaports, internet, matrícules i documents oficials i privats, i naturalment en els estudis hispànics fora de Catalunya, a Espanya i a l’estranger. 15 �És l’Estat qui ho ha de fer. El català o bé és una riquesa d’Espanya que Espanya defensa, o es converteix en una bandera i decau. les banderes son massa llamineres en sí mateixes per a que allò que representen avanci amb el seu flamejar. Espanya ha de defensar el català i nosaltres en l’Estatut hem de proclamar la gran veritat de que sense el castellà seríem infinitament més pobres. Però no ho podem fer ara com ara. Quan canviïn les condicions, aleshores ho farem. Per això l’Estatut ho ha de preveure. I, finalment, el nou Estatut ha de ser –com he dit abans- una eina útil per satisfer les demandes dels ciutadans de Catalunya, en unes condicions econòmiques i socials molt diferents a les de fa 25 anys. Nous fenòmens generen situacions conflictives que no havíem previst: - Baixa natalitat i envelliment accelerat de la població. - Precarietat de les relacions laborals. - Necessitat apressant de que la nostra població es familiaritzi amb les noves tecnologies –que ja no són tan noves. Ahir mateix a la Mare de Déu del Mont vaig comprovar que a Beuda i Albanyà no tenen cobertura en telefonia mòbil i dificultats en Internet. El metge mateix. I vaig pensar: Però si són els qui més ho necessiten! Segueixo. - Immigracions massives i diverses que hem de acollir –per interès i per obligació- però que hem d’acollir adequadament. 16 �- Urbanització descontrolada. - Pressió sobre els recursos naturals –l’aigua, l’aire, el paisatge, el mar, el bosc- amb la progressiva degradació del medi. Podria seguir l’enumeració de grans assumptes d’interès col·lectiu que eren poc previsibles quan es va fer l’Estatut del 79. I que, per tant, no es comptaven entre les obligacions del nostre autogovern. Avui, no podem ignorar-les. I el nostre sistema d’autogovern, el nostre Estatut ha de tenir-les en compte. Ningú no pot pensar que la Generalitat pugui quedar al marge d’aquests objectius col·lectius de la nostra societat, d’una colla de preocupacions bàsiques dels nostres conciutadans: - Per assolir una educació més adaptada al món laboral i a l’univers cultural i cívic d’avui. - Per fer compatible vida familiar i vida laboral. - Per aconseguir una sistema de salut més adequat a la nostra piràmide demogràfica. - Per a facilitar l’accés a l’habitatge digne als qui el necessiten per desplegar el seu projecte personal de vida. - I per a frenar la destrucció de recursos naturals que no podrem restaurar. 17 �FINAL Amigues i amics, vull anar acabant reflexionant un moment sobre les dues vies que s’obren davant nostre, davant els ciutadans de Catalunya. Però m’agradaria fer-ho amb 10 punts per argumentar la Millora de l’autogovern que proposem. S’han de clavar durant aquesta precampanya en el nostre cor. Els arguments, en síntesi, són: 1. L’Ambició nacional per Catalunya. Catalunya és una nació, i manifesta la seva ferma voluntat a decidir autònomament sobre el seu govern. L’Estatut és i serà de tots, no pas de cap partit. 2. L’Ambició federal de Catalunya. Catalunya vol resoldre la seva relació amb Espanya. Catalunya vol aprofundir en el caràcter federal i plural de l’Estat. 3. L’Ambició europea de Catalunya. Una Catalunya inserida a Europa, amb personalitat pròpia en allò que tenim competències per decidir. I amb un rol potent en l’euroregió mediterrània. Ah, quin terror provoca als centralistes (no vull pas dir a Madrid) el mapa, el dibuix de l’Espanya plural que proposem. Més que el mapa d’Espanya és el dibuix. 18 �4. L’Ambició social per Catalunya: una societat més justa, més pròspera i més cohesionada. Un nou Estatut i un millor govern per guanyar en eficàcia i per augmentar el benestar i no pas per apujar el volum de la retòrica patriòtica. 5. Un nou estil de govern. Un President que sàpiga escoltar i un govern que governi. I que això sigui norma, no pas excepció. 6. Una nova relació amb el govern local: Lleialtat, subsidiarietat, estratègies compartides. Recuperació de la confiança de la ciutadania en el compromís de la política. 7. Un nou compromís amb la transparència, començant per la fiscal. Una aposta per una democràcia de més qualitat i amb més control social de les institucions púbiques. 8. Un nou compromís amb la ciutadania: preponderància dels valors cívics; participació de la societat civil en els grans projectes de país. 9. Un nou compromís amb les llengües i la cultura de Catalunya. No participarem d’una política cultural estatal que no promogui el català. Fóra –és, de fet- anticonstitucional. I defensarem el castellà com una riquesa que tenim. Una dobre riquesa que cal respectar i fer respectar, a Catalunya, a Espanya i a Europa. 10. I finalment el projecte d’una Catalunya gran, de futur, en clau amb ambició i confiança. Un mapa de 19 �complicitats amb les comunitats veïnes; amb respecte mutu i sobretot apostant per un salt de qualitat i quantitat en els dissenys complementaris. * Bé amigues i amics, Fins aquí el que penso i proposo. El que els socialistes i els Ciutadans pel Canvi volem proposar als ciutadans i ciutadanes de Catalunya en aquest moment decisiu. Aquesta és la nostra via. Que té definida Una via real i realista. Una bona via. l’estratègia i compta amb els suports necessaris, un cop tingui l’aval del Parlament de Catalunya. N’hi ha cap altra, de via?. Sí. Bé, de fet, només n’hi ha una altra. La via del foc d’encenalls sobiranista. Però ho dic clarament: és una via morta. Abans de començar. Per què? Doncs perquè o bé no hi ha voluntat d’impulsar-la i els darrers quatre anys en són prova suficient, O no hi ha estratègia factible. Per molt que la retòrica sobiranista sigui brillant i enlluernadora. Ara diuen alguns (els més ardits i els més sofisticats): votarem al Maragall perquè s’estavelli i, aleshores sí, els pobles d’Espanya s’alcin per donar-nos la raó. Doncs que vagin somiant! Però mentrestant que votin pel 20 �canvi segur, per l’avenç real i tangible. L’avenç... vell mot socialista, de nou atractiu i apassionant! Jo vull un Estatut per als catalans i les catalanes del segle XXI. Un Estatut per al futur Catalunya. No allagarem innecessàriament el memorial de greuges de Catalunya amb Espanya per a poder dormir tranquils, dientnos, com Galileu “Eppur si muove”, “no avancem però la raó la tenim”. La raó la tenim, per l’hem de guanyar dia a dia. Aquest és el quid. No ens adormirem, ni amb aquesta ni amb altres cançons. Ara bé, dels nostres arguments n’hem de convèncer els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Ens hem d’explicar. I ens hem d’explicar bé. Hem d’explicar bé les nostres raons als catalans nacionalistes. No ens hem de justificar. No hem de demanar perdó ni permís per voler liderar el camí de Catalunya cap a la millora del seu autogovern. S’ha acabat això. Ara és a nosaltres que ens toca plantar cara. Als nacionalistes, els hem de preguntar, mirant-los als ulls, si realment pensen que socialistes i populars ofereixen les mateixes garanties i possibilitats per fer avançar l’autogovern. Fa riure haverho de dir... 21 �Els hem de preguntar si creuen que el PP, que ha bloquejat , amb la connivència de molts dirigents de CiU, qualsevol proposta de reforma o millora de l’Estatut, pot ser mai el millor aliat de Catalunya. Això és el que heu de preguntar a Artur Mas i al seu amic Josep Piqué, que negaran tres cops –i els que calgui- haver-se conegut. Es coneixen. I tant si es coneixen. Eren directors generals de la Generalitat tots dos junts, ja fa molts anys. I també hem d’explicar bé les nostres raons als qui s’hi oposen, a la reforma de l’Estatut. Hem de deixar clar que el millor reconeixement al valor de l’Estatut (i de la Constitució) és saber-lo adaptar a les condicions socials i polítiques del nostre temps. Hem de deixar clar que no volem obrir la caixa dels trons per cap frivolitat. Que la frivolitat fóra accentuar la retòrica sobiranista sense suport social. I que és una frivolitat vendre un estatut nou i seguir pactant amb el PP. I un crim condemnar a la Constitució a seguir sense Senat, condemnar la constitució a la congelació. Us demano que feu d’altaveu de la meva proposta de millora de l’autogovern. I que m’ajudeu a desmuntar l’engany dels que tant criden en campanya i després callen per quatre vots. Que vagin cridant (uns i altres) nosaltres avancem. I Catalunya també. Sense mirar enrera. Sense parar orella als insults i a les pors. Mirant l’objectiu, fit a tit. 22 �Si n’esteu convençuts sereu convincents. I si sou convincents, la societat catalana entendrà, com ha començat a entendre, que hi ha una via bona i certa, la via del consens que nosaltres impulsem i proposem. La via de l’avenç tranquil però imparable. Moltes gràcies. 23 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L’Estatut que volem : el nou futur pels catalans Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Eleccions Parlament de Catalunya Model social Territoris Acció política Canvi Espanya plural Campanyes Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Reials Drassanes de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-08-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1748/0000001376.pdf cae6ea5d820f7de26861b43c6a1ecd19 PDF Text Text 1 L’ESTRATÈGIA ECONÒMICA QUE CATALUNYA NECESSITA Cercle Financer, 8 de juny de 2000 És obligat agrair al Cercle Financer la invitació d‟aquesta tarda per parlar davant de tots vostès. I ho és -més enllà de la cortesia més elemental- perquè considero que tota iniciativa destinada a mantenir viu i obert el diàleg entre el món de la política i el món empresarial, és una iniciativa a aplaudir i encoratjar. Com saben tots vostès la meva acció política s‟ha guiat sempre per la recerca de la col.laboració i la complementarietat entre el sector públic i el sector privat i per la convicció que ens cal una relació més oberta i transparent entre els polítics i els empresaris. Deixin-me que els digui, així mateix, que em complauria molt poder comptar amb la intervenció de sectors empresarials –i en particular del Cercle d‟Economia- en el congrés del PSC. El nostre partit ha volgut estar sempre obert cap a la societat i en els darrers temps ha extremat encara més aquesta voluntat. El congrés, el moment on es dabeten les idees i els projectes de futur, és una excel.lent ocasió per establir i avançar en aquest diàleg. El reglament congressual ho preveu i jo els convido a tots vostès individualment i com institució a participar-hi. Voldria també que aquest esperit i aquesta intenció d‟obertura i diàleg presidissin la meva intervenció sobre l‟estratègia econòmica de Catalunya. 1 �2 Un clima d’opinió preocupat Estem en un moment d‟una certa perplexitat col.lectiva, caracteritzat per una contradicció entre l‟evident i sostinguda bona marxa de la nostra economia i una difusa i creixent preocupació sobre les nostres possibilitats futures. Es tracta d‟un d‟aquells moments de dubte que obliga especialment a tots els qui tenim responsabilitats públiques a pensar-hi i a arriscar propostes per superar-los i seguir avançant en la bona direcció. Per un costat se‟ns diu –el senyor Antoni Negre per exemple ahir mateix- que Catalunya manté el seu pes en l‟economia espanyola: amb un 16% de la població, generem prop d‟un 20% del PIB i un 25% de les exportacions. Però d‟altra banda hi ha veus que fan de contrapunt al “Catalunya va bé”. Són unes veus –com la de Leopoldo Rodés a La Vanguardia de fa uns dies- que reflecteixen un cert clima d‟opinió pessimista sobre el futur econòmic de Catalunya i que mostren la seva preocupació sobre algunes qüestions essencials:i  El risc de perdre el tren de la nova economia.  El desplaçament dels centres de decisió de les principals empreses a Madrid. Gràfic 1: Evolució del pes de les noves empreses a Catalunya sobre el total espanyol  L‟escassa presència en els mercats borsaris de les empreses radicades a Catalunya.  La pèrdua de lideratge d‟institucions com la Fira de Barcelona.  La incapacitat de convertir l‟aeroport de Barcelona en un aeroport de primer nivell amb vols transoceànics directes. I encara d‟altres. 2 �3 En els propers minuts voldria analitzar amb vostès, amb la ponderació pròpia de la institució que ens acull, aquestes dues línies d‟argumentació aparentment contradictòries sobre l‟estat de la nostra economia. Uns bons indicadors econòmics generals Comencem per les “bones notícies”. Hi ha una sèrie d‟indicadors positius que configuren una bona base de partida per afrontar el futur i són un exponent de les nostres potencialitats. En recordaré alguns:  Catalunya té el PIB més elevat d‟Espanya en termes relatius.  L‟economia catalana està immersa en una forta onada expansiva des de la segona meitat de 1994, amb un ritme de creixement a l‟entorn d‟una mitjana per sobre del 3%.  Seguim sent el principal centre d‟importació i exportació de béns i serveis i amb una taxa de cobertura susbtancialment millor que la de Madrid (Barcelona 71,8%, Madrid 35,7%), havent crescut les exportacions a taxes anuals properes al 20%.  Barcelona és la cinquena metròpoli industrial de la Unió Europea.  Tenim una taxa d‟atur registrat per sota del 6% i segons l‟EPA hem passat entre 1994 i 1999 del 21,2% al 10,6%. Per la seva banda, la taxa d‟ocupació ha evolucionat del 41,2% al 47%.  Des d‟una perspectiva històrica la nostra inflació està controlada.  La nostra qualitat de vida és reconeguda i, fins i tot, envejada arreu del món.  Comptem amb una població amb una bona qualificació professional, tècnica i cultural. 3 �4  Les inversions estrangeres segueixen afluint a Catalunya a bon ritme. I, a la vegada,  Les inversions catalanes a l‟exterior no paren de créixer. I, més enllà dels indicadors, no deixen de produir-se qualificades mencions a les possibilitats de Barcelona i Catalunya en el marc de la nova economia, com l‟apareguda a començaments d‟any a la revista nordamericana Business Week. O avenços en la bona direcció com l‟acord institucional sobre la Fira de Barcelona. Benvingut sigui! Ara bé, amb aquest panorama podriem còrrer el risc que s‟imposés una certa mentalitat acomodatícia i despreocupada per l‟esdevenidor de la col.lectivitat. 4 �5 Uns altres símptomes no tan positius Tanmateix, hi ha d‟altres símptomes que abonen les preocupacions dels pessimistes i que ens venen a dir coses com les següents:  Des del 1998 el nostre creixement està massa lligat a la demanda interna.  Aquest excés de demanda interna s‟ha traslladat al front dels preus, situant-los en valors incompatibles amb el manteniment de la competitivitat exterior que el país precisa. Gràfic 2: IPC acumulat 1995-2000 i del diferencial d’inflació interanual Catalunya-Espanya  Semblen haver-se esgotat els factors de reserva de competitivitat que havia estat utilitzant l‟economia catalana en els darrers anys: depreciació de la pesseta, caiguda dels costos financers, inversió productiva i moderació salarial.  La nostra productivitat ha estat extraordinàriament feble durant els darrers anys, amb taxes de creixement que amb dificultat superen el 0,5%. Gràfic 3: creixement de la taxa de productivitat  El ritme de creixement de la població ocupada a Catalunya (+17% entre 1994 i 1999) és molt inferior al de la Comunitat de Madrid (+26% en el mateix període). Gràfic 4: evolució de la població ocupada  Seguim amb una baixa taxa d‟ocupació femenina (42,4%), encara 9 punts per sota de la mitjana europea i a 18 punts de l‟objectiu fixat pel Consell Europeu de Lisboa per a l‟any 2010.  El “venture capital” –l‟inversor que aposta i arrisca per iniciatives innovadores- és encara massa rar a Catalunya. 5 �6  Des d‟un punt de vista territorial, el creixement ha tendit a concentrar-se en major proporció al voltant de l‟eix costaner. La concentració de la producció a la regió metropolitana de Barcelona i a les principals àrees urbanes de Catalunya s‟ha vist acompanyada per un intens procés de relocalització de l‟activitat i, en especial, de la població en el seu interior. Aquestes tendències han generat fortes tensions sobre la xarxa de transports, que no han estat suficientment ateses per part dels poders públics. De continuar en el futur, les deseconomies resultants afectaran directament la capacitat competitiva de la nostra economia. És a dir, no és que no anem bé. Anem més de presa que abans, però anem a un ritme inferior al d‟altres que marquen el ritme de la nova economia. I tenim uns colls d‟ampolla, sobretot pel que fa a les nostres infraestructures, que poden resultar fatals. I, sent realistes, no formem part del reduït grup de les 5 o 6 grans capitals financeres del món, com ens recorda el professor Pedro Nueno. En tot cas, hi ha una realitat certa: Catalunya ha perdut i segueix perdent oportunitats i això comporta que Catalunya perdi capacitat de decisió, que no és exactament el mateix que pèrdua de pes econòmic. Això ho explicava encertadament el periodista econòmic Enric Tintoré amb un afortunat joc de paraules: no és el mateix ser un gran petit país que un petit gran país! 6 �7 Un excurs sobre Barcelona I, tot sigui dit, deixin-me fer una breu observació sobre la interessada adjudicació a la ciutat de Barcelona de la responsabilitat d‟aquesta deriva decadent. Em sembla que és una de les tergiversacions més grolleres que poden fer-se dels fets de la nostra història recent. Catalunya en el seu conjunt pot estar predent oportunitats respecte d‟altres regions europees, però en el seu interior, Barcelona conserva i aferma clarament el seu lideratge. Crec honestament que Catalunya està pagant un preu massa alt per la miopia estratègica del Govern de la Generalitat de voler-li tallar les ales a la capital del país i al seu entorn metropolità. Com diu Xavier Bru de Sala la prioritat de Catalunya ha de ser una decidida aposta per recuperar la potència de Barcelona. Falses respostes Però, retornant al fil principal de la meva argumentació, el debat realment plantejat és el de la pèrdua de capacitat de decisió de Catalunya i aquest és un debat que no es pot substanciar fent trampes:  Ni val la resposta basada en la dutxa escocesa que alterna el cofoïsme amb el victimisme, repetida una i altra vegada per Jordi Pujol fins arribar a fer-se del tot inversemblant.  Ni tampoc anem enlloc amb el pessimisme i el catastrofisme, perquè -tal com diu el professor Xavier Sala- el pessimisme i la queixa té uns costos econòmics sovint molt superiors als mals denunciats. Les nostres empreses no creixeran i les grans empreses mundials no voldran fer negoci amb nosaltres si el pessimisme ens impregna i ens creiem perdedors i constantment perseguits pel destí. Arribats a aquest punt, deixin-me que els hi avanci la meva diagnòsi: els indicadors econòmics ens mostren que no hi ha motius per al catastrofisme, però al mateix temps sembla evident que hi ha algunes coses que no funcionen, que fallen 7 �8 El meu diagnòstic Què ha fallat? Què està fallant? Falla la capacitat d‟afrontar grans projectes. Falla el model de gestió dels grans projectes. Falla el lideratge públic i privat. Falla el dinamisme dels emprenedors i la voluntat d‟assumir nous riscos. Falla l‟acció estimuladora dels poders públics. Hi ha un dèficit de visió estratègica de país en la classe dirigent econòmica i política, acompanyat d‟un lideratge insuficient. Una cosa i l‟altra evidencien una certa dimissió de les elits que, endormiscades per la bonança general, semblen renunciar a fer de Catalunya un “petit gran país” Catalunya ha de reaccionar per no perdre peu en la nova economia, per aprofitar a fons les oportunitats que li ofereix la seva potencialitat actual i per aprofitar-ne de noves. Catalunya necessita refer la seva voluntat col.lectiva entorn del triangle format pel lideratge, el consens i l‟ estratègia. Tenim experiència. Tenim un model contrastat que ens va funcionar amb l‟ocasió dels Jocs Olímpics de Barcelona, quan vam saber identificar un objectiu, definir un projecte adequat, aglutinar totes les voluntats per assolir un gran acord i gestionar-lo globalment. Quan hem abandonat les lliçons d‟aquella experiència no hem avançat amb la decisió i la rapidesa necessàries i els projectes han fet el seu curs amb una indolència impròpia de les nostres possibilitats i capacitats. Vostès saben que el propòsit de recrear el consens polític i social per dotar el país d‟una estratègia de futur està en el cor de la meva proposta política per Catalunya, amb la que em vaig presentar a les passades eleccions i que va merèixer el més nombrós suport popular. 8 �9 Ara vull reiterar i concretar aquella proposta, conscient que és la millor manera de combatre el pessimisme emergent i l‟atonia pública. No podem esperar 3 o 4 anys. Cal provocar la reacció. Les oportunitats de Catalunya Catalunya i Barcelona … Barcelona i Catalunya tenen unes oportunitats que no es poden malmetre per la incapacitat de tots plegats de no remoure els obstacles i de no preveure els catalitzadors que les facin viables … Moltes d‟aquestes oportunitats estan en la consciència de tots. Ni que sigui a raig els hi vull recordar algunes de les més òbvies. Tenim l‟oportunitat de ser el principal centre de disseny industrial d‟Europa. Tenim l‟oportunitat de ser una referència obligada en el camp de les escoles de negocis. Tenim l‟oportunitat de comptar amb centres d‟excel.lència en determinats camps de la recerca científica i aplicada, com en el de la biomedicina o en el de les tecnologies de la comunicació. Tenim l‟oportunitat de rellançar la Fira de Barcelona. Tenim l‟oportunitat de ser el centre logístic del sud d‟Europa. Tenim l‟oportunitat de potenciar els nostres sectors industrials més forts: farmaceútic, alimentari, la indústria de components de l‟automòbil. Tenim l‟oportunitat d‟apostar per ser un centre important de les noves tecnologies, amb projectes com BCN@22 al Poble Nou de Barcelona. Tenim l‟oportunitat de fer un salt en la dimensió de les nostres empreses, partint de la consistència de les empreses familiars. Tenim l‟oportunitat de ser un model del turisme de qualitat. 9 �10 Tenim l‟oportunitat de fer de Barcelona una capital mèdica de referència. Tenim l‟oportunitat de lluitar per mantenir Barcelona com capital editorial d‟Espanya i de l‟Amèrica Llatina. la Tenim tantes i tantes oportunitats que no ens podem permetre ni un dia més de mandra ni perdre més temps en conflictes de competències o de protagonismes. Cal posar-s‟hi! Tasques pendents Abans que res, cal posar-se a pensar en gran, en la perspectiva de la Catalunya metròpoli, de l‟àrea europea de 15 milions d‟habitants que té per centre Barcelona, de la Catalunya que no té complexes amb Espanya, de la Catalunya que vol tenir veu pròpia a Europa, de la Catalunya que no té por a sortir de casa i que sap que Amèrica pot ser objecte d‟una reconquesta, aquest cop pacífica, econòmica i amable. I, des d‟aquesta perspectiva oberta, de tradició “lliurecanvista”, lluny de les temptacions de l‟autarquia mental, hem d‟afrontar les tasques pendents per fer efectives les nostres oportunitats. Necessitem una política industrial activa. Necessitem resoldre els nostres dèficits d‟infraestructura. Necessitem resoldre els nostres dèficits de formació. Necessitem fomentar encara més la internacionalització de la nostra economia i de la nostra societat. Necessitem fomentar les fusions empresarials. Necessitem un bon govern i una administració de qualitat. Necessitem nous espais industrials i de serveis. Necessitem millorar la imatge de Catalunya. 10 �11 Tres grans objectius estratègics Totes aquestes necessitats i d‟altres s‟han d‟ordenar i prioritzar en una estratègia que asseguri tres grans objectius:  Garantir la competitivitat de l‟economia catalana en la societat de la informació i el coneixement.  Impulsar un Estat del Benestar generador d‟ocupació.  Endreçar bé el territori i afrontar la realització a temps de les infraestructures pendents. A) Adaptació de Catalunya a la nova economia Avui, m‟ocuparé prioritàriament del primer, sense deixar, però, de fer esment als aspectes dels altres dos més directament connectats amb la nova economia. Què hem de fer per adaptar l‟economia catalana a la societat de la informació i del coneixement? En primer lloc, prendre consciència que en aquest àmbit és particularment patent la contradicció a la que ens referíem més amunt: encara que Catalunya manté el seu pes econòmic està perdent capacitat de decisió, especialment en els sectors clau de la tecnologia de la informació i les telecomunicacions. Algunes dades resulten reveladores d‟aquesta realitat.  Segons el professor Xavier Vives, la inversió en R+D no arriba a l‟1% del PIB, percentatge que està molt lluny de les regions més avançades. A Madrid és de més del 2%, a Califòrnia, del 5%.  La proporció de llocs de treball en sectors d‟alta tecnologia és clarament més reduit que a Madrid, i en tot cas a Espanya és netament més baix que a la resta d‟Europa. 11 �12  La concentració de seus empresarials a Barcelona està per sota de la que li correspondria pel seu pes econòmic, i encara més en empreses de serveis d‟elevada tecnologia.  Madrid concentra el 95%, per només un 4% de Barcelona, de les seus operatives de les empreses amb major cotització borsària (IBEX 35). La tendència, a més, ha empitjorat els darrers anys: Barcelona ha passat del 8% al 4%. En definitiva, l‟escassetat de grans empreses catalanes, i molt en particular en els sectors clau de la „nova economia‟: les noves tecnologies de la informació i les telecomunicacions. Catalunya no és líder d‟Espanya en la nova economia. Tenir consciència d‟aquesta realitat és, per descomptat, molt millor que ignorar-la. Però sempre que sigui el punt de partida per fer-hi front i tractar de canviar-la. Si volem una Catalunya capdavantera en la societat de la informació i el coneixement, que sigui vista com un pais especialment atractiu per a les oportunitats empresarials, ens cal avançar de manera imprescindible en alguns punts essencials:  Accessibilitat a una oferta de treball altament qualificada.  Proximitat de centres de recerca i d‟ensenyament superior de primera línia.  Disponibilitat de finançament per a projectes de capital-risc.  Qualitat de vida atractiva per a l‟ocupació especialitzada.  Disponibilitat de connexions transoceàniques directes.  Existència d‟un entorn atractiu per a l‟activitat empresarial. Aquests són, doncs, els deures que hem de fer. Vegem ara com s‟han de concretar. 12 �13 Un entorn empresarial competitiu i innovador En primer lloc, és urgent posar les bases d‟una clima social i empresarial favorable a la innovació:  R+D. En el camp del R+D Catalunya ha d‟arribar a una inversió equivalent al 2‟3% del PIB l‟any 2003, si no vol quedar-se greument endarrerida respecte les seves competidores directes en el marc espanyol i europeu. El desenvolupament de centres d‟excel,lència universitaris, en col.laboració amb les empreses, és en això fonamental.  Sector TIC. La Generalitat ha d‟elaborar i aplicar de manera peremptòria un pla industrial per al desenvolupament del sector de les tecnologies de la informació a Catalunya. Un pla amb mesures que estimulin, entre altres coses, la radicació de seus d‟empreses innovadores a Catalunya. El Grup SocialistaCiutadans pel Canvi ha fet aprovar avui mateix al Parlament una resolució en aquesta direcció.  Banda ampla. La xarxa de cable de fibra òptica ha d‟estendre‟s a tot el territori de Catalunya en un termini màxim de 5 anys. Només així s‟evitarà que la implantació dels nous mitjans de telecomunicació no comporti nous episodis de marginació i desequilibri territorial. Només així s‟aconseguirà incorporar les noves tecnologies a tots els sectors de l‟economia catalana, inclosses les branques tradicionals de la indústria i l‟agro-ramaderia.  Formació. El govern i les empreses han d‟impulsar projectes formatius per tal d‟evitar dues mancances. En primer lloc, la falta de personal qualificat per al desenvolupament del sector TIC. I, en segon lloc, per tal d‟evitar fractures socials com a resultat de la manca d‟accès d‟una part de la ciutadania als nous coneixements.  Administració. L‟administració pública catalana ha de ser un model d‟adaptació a les noves tecnologies. La Generalitat ha d‟esdevenir una veritable administració oberta en la línia que ja marca l‟Ajuntament de Barcelona. 13 �14 En definitiva, la incorporació de Catalunya a la societat de la informació i el coneixement exigeix l‟acció combinada dels poders públics, el mon empresarial i el conjunt de la societat. Cal una acció de govern que consideri la innovació com un denominador comú de totes i cada una de les polítiques públiques. Un govern competent i un marc econòmic competitiu Què més necessitem per assolir l‟adaptació de la nostra economia a la nova societat de la informació i el coneixement? Necessitem un govern competent i un marc econòmic competitiu. Catalunya ha estat sempre un pais atractiu per a l‟activitat empresarial. En els darrers anys, tanmateix, l‟excessiva burocratització administrativa ha estat un llast per a l‟estimul d‟un clima còmode per als emprenedors del nostre pais. Cal recuperar l‟atracció pel risc, per tenir idees i posar-les en pràctica; en definitiva, el gust per la creació de riquesa i d‟ocupació. Espanya i Europa han de veure Catalunya com un territori d‟oportunitats empresarials envejables, atractiu per instal.lar activitats punta, amb capacitat de creixement i de creació d‟ocupació. 14 �15 Un marc financer adaptat I, per completar, el quadre, necessitem també d‟un marc financer adaptat a les necessitats de la nova economia. Les grans perspectives que l‟economia del coneixement i de la informació obren a la creació de noves empreses, no poden veure‟s limitades per insuficiències dels mercats financers. La ràpida integració a escala europea d‟aquests mercats n‟augmentarà l‟eficiència, en benefici de les empreses i dels consumidors. Un impacte més gran, encara, en la reducció dels costos d‟intermediació vindrà per la via de les aplicacions d‟Internet als serveis financers, que provocarà en els pròxims anys un replantejament de les xarxes territorials de les entitats bancàries. La proximitat dels centres financers resulta essencial per a l‟impuls de noves iniciatives empresarials. Catalunya ha tingut sempre, en aquest punt, un déficit molt important. És important consolidar i reforçar les institucions financeres que tenen el centre de decisió a Catalunya, i al mateix temps promoure les condicions per a que el sistema financer recolzi i acompanyi aquells projectes que, disposant d‟un elevat contingut tecnològic i unes possibilitats certes de mercat, tenen en canvi un insuficient suport financer. El dinamisme de l‟economia catalana, la riquesa dels seu capital humà i la capacitat tecnològica del país creen unes bones condicions per al finançament, intern i extern, de la inversió necessària en els sectors emergents. Això no obstant, tenim ben present que el desenvolupament de projectes en la nova economia i la promoció de la innovació en el teixit empresarial català necessiten, en particular, de la implicació activa en aquest projecte de les grans institucions financeres del país i de l‟impuls d‟instruments de capital risc més pròxims i potents, que el govern de la Generalitat ha de fomentar i fer més accessibles per a les petites i mitjanes empreses i els nous emprenedors. 15 �16 En aquest context, voldria cridar la seva atenció respecte un nou camp per l‟activitat financera em sembla particularment interessant: el del deute de les ciutats i regions. En una Europa amb Banc Central, tipus d‟interès i deutes estatals harmonitzats, el mercat de les emissions de deute de ciutats i regions passa a ser particularment atractiu. Caldrà desenvolupar els instruments per poder-hi actuar. En aquest sentit és de gran importància que els agents financers catalans disposin d‟un sistema d‟indicadors urbans i territorials per a totes les ciutats i regions europees que permeti preveure la seva evolució econòmica i, per tant, la fiabilitat del seu sector públic local. El cos central de la meva intervenció l‟he volgut dedicar a l‟adaptació a la nova economia. Però, no vull acabar sense unes pinzellades relatives als altres dos grans objectius estratègics que hem d‟afrontar: les infraestructures i la reforma del nostre Estat del Benestar. 16 �17 B) Un Estat del Benestar generador d’ocupació Com ho hem de fer perquè el nostre Estat del benestar sigui alhora garantia d‟igualtat d‟oportunitat i generador d‟ocupació? La nova economia genera oportunitats extraordinàries, però també riscos i perills. Hem de saber arriscar-nos, perquè només fent-ho podrem guanyar. Però també hem de saber trobar l‟equilibri entre el creixement i la igualtat, la competitivitat i la solidaritat. Només una societat forta i cohesionada socialment està en condicions de créixer de forma estable i continuada; i només un creixement sostingut i estable pot permetre‟ns dur a terme polítiques redistributives acceptades per una àmplia majoria de la societat. Per dur a terme aquestes polítiques ens cal l‟Estat del benestar reformat:  Un Estat del benestar generador d‟ocupació.  Un Estat del benestar; capaç de prestar de manera eficient a la població els serveis bàsics d‟educació, sanitat, protecció social i ajuda a la família.  Un Estat del benestar preocupat per la sort dels més febles i preparat per prevenir les situacions d‟exclusió i marginació social.  Un Estat del benestar conscient de la prioritat de l‟educació com a mecanisme d‟integració social i com a inversió en capital humà. Un Estat del benestar, en definitiva, basat en un ampli consens social reformador, renovat i reafirmat cada dia. Un Estat del benestar disposat a afrontar permanentment l‟escrutini de la seva utilitat, la seva eficàcia i la seva acceptació. L‟Estat del benestar i la nova societat de la informació i el coneixement es necessiten mútuament. A Europa volem un Estat del benestar que es preocupi per la igualtat i per l‟accés del conjunt de la societat als serveis públics bàsics: l‟educació, la sanitat, la protecció social, els serveis d‟ajuda a la família. No volem una economia que generi ocupació sobre la base d‟una desigualtat creixent. Però tampoc no volem un sistema de benestar que asseguri una igualtat aparent sobre la base d‟una 17 �18 elevada desocupació, perquè es tracta d‟una situació que a la llarga resulta insostenible. Per això hem d‟introduir les adaptacions necessàries a l‟Estat del benestar, per a convertir-lo en un element generador d‟ocupació. A Catalunya i Espanya, on estem lluny dels nivells europeus, aquestes adaptacions s‟han de fer al mateix temps que recuperem el terreny perdut en ela àmbits de l‟educació, de les polítiques actives d‟ocupació, de la integració social i de l‟atenció a la família. Desenvolupar tots aquest punts donaria per una altra sessió, però m‟ha semblat adequat esmentar-los perquè en l‟actual context econòmic cal tenir-los ben presents. 18 �19 C) Infraestructures i serveis Passem, finalment, al tema de les infraestructures i serveis. Com hem d‟afrontar d‟una vegada el dèficits en aquest camp? Deixin-me que els faci deu propostes concretes:  Aeroport: La necessitat de comptar amb uns serveis aeroportuaris que permetin gaudir d‟un veritable aeroport transoceànic és un consens general a Catalunya. Una possibilitat seria l‟oferta de compra per de l‟aeroport de Barcelona per part d‟un consorci públic-privat. Els socis públics haurien de ser la Generalitat, l‟Ajuntament de Barcelona o bé l‟Àrea Metropolitana de Barcelona i AENA. Els socis privats, la Cambra de Comerç de Barcelona i les caixes i els bancs catalans. L‟únic argument a favor de la privatització vertical de tots els aeroports espanyols podria ser la creació d‟un operador internacional capaç de comprar i vendre gestió aeroportuària a Amèrica Llatina i a altres països del món, com fa la BAA (British Aeroport Authority) a Nàpols, per exemple. Però això es pot obtenir també consorciant els aeroports espanyols a través d‟una AENA convertida en holding. D‟altra banda, cal no oblidar que alguns aeroports aconsegueixen esdevenir per ells mateixos operadors internacionals gestors d‟altres aeroports, com demostra l‟exemple de Schipol.  TAV: El govern de la Generalitat no ha de parar fins aconseguir per part del govern espanyol i del govern francès un compromís definitiu sobre l‟arribada a Barcelona l‟any 2004 del Tren d‟Alta Velocitat 19 �20  Xarxes de telecomunicacions. El progrés de les xarxes de telecomunicacions (CTC/Menta, Localret, altres operadors privats …) s‟està produïnt amb una lentitud indigna de la celeritat amb que es va iniciar tot a rel de la creació el 1986 de l‟empresa Barcelona Cable per part d‟Iniciatives SA i del ràpid assoliment dels objectius del “Plan Fotón” el 1992 (pla que enllaçava per cable de fibra òptica totes les illes urbanes de Barcelona i Madrid que tinguessin una agència bancària). Avui, no està clar poder arribar a l‟objectiu de Localret de connectar per cable de banda ampla totes les capitals comarcals l‟any 2002. Com tampoc la iniciativa d‟IBM i La Caixa de dotar de dos ordinadors connectats per Internet a totes les escoles de Catalunya ha tingut el necessari reforç pressupostari per part del Govern de la Generalitat.  Euroregió. Per tal de disposar de les infraestructures d‟accessibilitat exterior que reclamem, el tamany mínim d‟una àrea territorial en ubicació semiperifèrica, com és la nostra, ha de créixer. S‟ha de situar cap els 15 milions d‟habitants, que és la xifra equivalent a la suma de les regions nucleades per les ciutats de Barcelona, València, Ciutat de Mallorca, Saragossa, Tolosa i Montpeller. Cal relligar-les amb una densa xarxa de comunicacions i cal assegurar sobretot l‟arribada del TGV de França l‟any 2004 i aconseguir la conversió del Tren de Velocitat Alta València-Barcelona en tren d‟alta velocitat. D‟altra manera, el triangle Madrid-València-Barcelona quedaria del tot descompensat. Els presidents Francesc Antich i Marcelino Iglesias, així com l‟alcalde Montpeller i el president de Midi-Pyrenées estan del tot d‟acord en col.laborar en resoldre aquestes qüestions. 20 �21  Les connexions interiors. Cal “encongir” o apropar Catalunya entre sí mateixa a través d‟uns sistemes de comunicació més àgils i eficients, en particular en els eixos transversals i diagonals. Els 6 milions de catalans poden arribar a ser substancialment més significatius, com a mercat d‟origen i destí de les inversions, si estan ben connectats entre ells. Un país extens i mal comunicat genera menys economies externes que una ciutat compacta i complexa de la mateixa magnitud de població. És bàsic entendre que les connexions interiors són tan crítiques i decisives com les exteriors.  Metro: Pel que fa al transport públic urbà, el metro de Barcelona ha d‟arribar als 160 kms. I enllaçar el casc urbà, els barris metropolitans, la Fira de Montjuïc, el MNAC, Montjuïc 2 (Pedrosa) i l‟aeroport. Això depèn d‟una inversió repartida en 2/3 de la Generalitat i 1/3 de l‟Estat  Fira de Barcelona. En el camp dels serveis, la Fira necessita inversions de l‟ordre de 30.000 milions de pessetes, molts més que els 6.000 milions que s‟han pogut mobilitzar fins ara. És d‟esperar que el recentíssim acord institucional al que ja m‟he referit permeti avançar decisivament en aquest tema.  Universitats. Les universitats catalanes han d‟esdevenir un dels primers sectors d‟exportació de serveis. Per això és fonamental atreure, no només contractes i convenis de recerca internacionals, sinó també estudiants d‟arreu del món. Per tal de facilitar-ho, i sense que això vingui a trencar l‟equilibri lingüístic existent a les nostres universitats, els estudiants dels cursos avançats han de poder examinar-se en castellà i en anglès si així ho sol.liciten.  Serveis públics. Tot i que en alguns casos el govern de la Generalitat no hi tingui competències directes, no es pot desentendre dels efectes que l‟actual procés de “liberalitzacions” dels serveis públics està tenint en la qualitat del servei a les empreses i als ciutadans. El govern de Catalunya ha d‟actuar decididament per tal que el subministrament elèctric, de gas, de telecomunicacions arriba a tota la població i a totes les empreses, amb independència de la seva radicació territorial. 21 �22  Administració pública. El projecte federal no és només una qüestió fiscal o financera, ni tampoc cultural i judicial. És també un requisit de qualitat per als ciutadans. Els països federals que funcionen aconsegueixen a través de la descentralització institucional una millor qualitat en el servei públic i un major control del mateix per part dels ciutadans. Per avançar en aquest camp, Barcelona hauria de ser seu d‟alguna de les grans institucions polítiques i científico-culturals. D ela mateixa manera ha de quedar clar que la regionalització de Catalunya que propugnem ha de representar sobretot un apropament de la gestió dels serveis públics als ciutadans, per tal de millorarne la qualitat. Vet aquí deu línies estratègiques en el camp de les infraestructures i els serveis, que, al meu entendre, haurien de servir de base per a unes actituds més propositives i més ambicioses. Unes actituds més enèrgiques que les de l‟actual govern de Catalunya, obsessionat per justificar la seva paràlisi en la dependència exterior. 22 �23 Cloenda Acabem. Hem vist com la situació en què ens trobem ofereix importants oportunitats, però ens planteja reptes gens menystenibles. Per un costat tenim indicadors econòmics alentadors. Però, per altra banda, s‟observen símptomes de desorientació i de falta de tremp. Símptomes que de confirmar-se ens portarien cap a una progressiva pèrdua de competitivitat i de posicions respecte d‟altres regions espanyoles i europees. Cal reaccionar. Resituar Catalunya al mapa dels centres de decisió econòmica exigeix accions importants dirigides a millorar la nostra dotació d‟infrastructures de connectivitat internacional, les condicions del nostre teixit productiu i la nostra capacitat de millorar el capital humà i d‟excel.lir en la formació de la gent i en la capacitat de rebre innovacions. Això exigeix un important esforç en termes de recursos econòmics, un important esforç de la societat, i també un canvi d‟actituds institucionals i de cultura organitzativa. Cal posar-s‟hi. Cal reaccionar si no volem que les decisions que afecten al nostre futur es situen, cada cop més, fora del nostre espai immediat i de la nostra influència col.lectiva. Catalunya ha mostrat en reiterades ocasions la seva capacitat d‟adaptar-se als canvis i de liderar el progrés d‟Espanya. Ens trobem de nou davant d‟una oportunitat i un repte. No podem fallar. I no fallarem. Moltes gràcies. 23 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L’estratègia econòmica que Catalunya necessita Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle Financer Abstract A summary of the resource. Conferència de Pasqual Maragall al Cercle Financer sobre la seva proposta econòmica per Catalunya. Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Economia Catalunya Canvi Oposició Model social Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-06-08 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2844/20041029_DeclaracioEuroregio.pdf e170d252dc83e073538d0e4de460bbfe PDF Text Text L’Euroregió, un futur compartit Els presidents de les comunitats i regions sotasignats ens hem reunit per posar en marxa de manera oficial una nova Euroregió Pirineus-Mediterrània que comprendrà els territoris de les nostres respectives regions. Aquesta Euroregió neix amb la nostra voluntat d’unir esforços per crear al nord-oest de la Mediterrània un pol de desenvolupament sostenible basat en la innovació i la inclusió social i territorial. En els anys que han passat des de l’inici de la descentralització a Espanya i a França hem constatat que els governs regionals juguen un paper insubstituïble a l’hora de generar un desenvolupament econòmic que tingui en compte les especificitats dels seus territoris. Tanmateix, l’escala regional no sempre és suficient per enfrontar els nous reptes d’una Europa ampliada i una economia mundial globalitzada. Des de fa anys, a Europa algunes regions han donat un pas important: la creació d’euroregions que transcendeixen les fronteres estatals, unint les forces dels seus territoris i la seva ciutadania per assolir un més gran potencial. En l’escala mundial, la competència per a les nostres economies és cada cop més dura. L’ampliació de la UE a l’est i la liberalització dels intercanvis en l’àmbit mediterrani obre noves oportunitats, però també suposa un repte sense precedents. Per això, i per donar a les nostres regions un nou protagonisme dins del partenariat euromediterrani, cal assolir junts una massa crítica. L’Euroregió Pirineus-Mediterrània que neix està formada per territoris de característiques sense dubte molt diverses, però en gran mesura complementàries. Juntes, aquestes regions tenen un pes important en el context sud europeu i mediterrani a causa de la seva dimensió demogràfica, econòmica i territorial. Comptem amb elements realment molt valuosos com ara una xarxa de centres metropolitans de dimensió europea, una posició clau en la Mediterrània occidental, una considerable base científica i tecnològica (universitats i escoles tècniques, parcs tecnològics, laboratoris d’investigació), una estructura econòmica diversificada, indústries punteres consolidades o en emergència (aeronàutica, energies renovables, biotecnologies aplicades a la farmàcia, la medicina i l’alimentació, automobilística, etc.), una producció agrícoles i vitícoles abundant i de qualitat i un turisme amb una oferta variada durant tot l’any (platja, muntanya, turisme cultural, turisme rural, patrimoni urbà, etc.). Tanmateix, els territoris de l'Euroregió ha d'afrontar els reptes que representen : • la insularitat • l'aïllament de les zones de muntanya i de les zones veïnes caracteritzades per una feble densitat de població • Els cascs urbans i els barris en decadència • Les àrees industrials en declivi o amenaçades �Amb la participació activa d’organismes de la societat civil que representen els nostres ciutadans i dels governs locals i supra-locals, cercarem els ajuts i les complicitats europeus i estatals necessaris per garantir l’èxit de la nova Euroregió Pirineus Mediterrània que vol esdevenir: Un espai econòmic, de recerca i innovació tecnològica ambiciós al sud d’Europa És imprescindible garantir el lligam entre l’ensenyament universitari, la investigació, la innovació i el desenvolupament econòmic regional. Cal que les nostres regions passin a ocupar de manera conjunta un paper destacat en l’espai europeu d’investigació, esdevenint un gran centre innovador del sud d’Europa i participant conjuntament en programes europeus de recerca. Per això cal aprofitar les complementarietats científiques regionals, i establir lligams entre la iniciativa pública i privada en matèria de desenvolupament econòmic, tecnològic i industrial a partir de la base científica. L’Euroregió ha d’esdevenir un espai atractiu per als capitals industrials internacionals que busquen implantar-se en un entorn creatiu i innovador, basat en la qualitat i l’excel·lència científica, al servei d’una economia sostenible i competitiva. A la base d’aquest model hi haurà una col·laboració entre universitats, entre laboratoris científics i entre parcs tecnològics, cercant de manera global les sinergies entre els sistemes de recerca i innovació de les regions. Aquesta estratègia ha d’anar acompanyada de lligams cada cop més estrets entre els grans pols industrials euroregionals i la base científica. Una densa xarxa d’infrastructures al servei de la ciutadania Les xarxes de transport actuals són insuficients per respondre al creixement demogràfic de les nostres regions i a l’augment dels seus intercanvis entre elles i amb la resta del món. L’Euroregió ha ser alhora un engranatge de plataformes logístiques de primer ordre, per assegurar la connectivitat internacional dels nostres territoris en una Europa ampliada a l'Est i oberta a l'àmbit mediterrani. Per això volem construir un sistema multimodal amb un nou equilibri dels transports tant de passatgers com de mercaderies per carretera, via ferroviària, marítima i aèria. Cal també assegurar la connexió del nostre territori amb les grans xarxes transeuropees, en especial els recorreguts d’alta velocitat, transmediterrànies i mundials. L’Euroregió ha d’articular-se amb unes xarxes de transport modernes i funcionals, i unes xarxes d’energia i de comunicacions que responguin a les necessitats de la població i dels actors econòmics, en una perspectiva de desenvolupament sostenible que permeti preservar el territori i el planeta per a les generacions futures. La prioritat ha de ser per als mitjans de transport més sostenibles i les energies renovables. Aquest projecte de xarxes euroregionals ha de ser integrador en dos sentits: una integració dintre de les xarxes europees, mediterrànies i mundials, lligada a l’exigència intrínseca d'integració de la totalitat del territori i la població en aquestes xarxes, lluitant per evitar l’aïllament i per superar les dificultats pròpies de cada regió. �Una cruïlla d’intercanvis culturals i humans L’espai ocupat per les nostres regions conté una enorme diversitat cultural. Aquesta diversitat té a veure amb formes tradicionals d’expressió cultural i lingüística amb una tradició centenària tant com amb l’arribada de noves expressions culturals resultat de processos migratoris, de canvis socials. Hem de treballar conjuntament per valoritzar aquesta diversitat i transformar-la en una força creadora. Alhora, compartirem experiències d’integració i multiculturalisme. Les nostres regions destaquen també per la vitalitat de la seva creació cultural. Cal crear nous circuits per fer fent circular talents i creadors artístics (espectacles en directe, llibres, audiovisual, etc.) a les nostres regions i a l’exterior (festivals, salons, residències d’artistes, etc.). També és important establir una cooperació entre els agents difusors de la producció cultural (distribuïdores, galeries d’art, teatres, etc.) per situar el nostre territori en un lloc destacat dels circuits internacionals de la creació artística. Finalment, l’Euroregió ha de servir per preservar el nostre patrimoni natural, històric i cultural compartit i per trobar noves formes de valoritzar aquest patrimoni amb un model turístic sostenible. En aquest sentit caldrà explorar la creació de rutes i marques turístiques conjuntes, i potenciar l’intercanvi de bones pràctiques. Un nou motor del Partenariat Euromediterrani Les regions europees han jugat un paper molt destacat en el procés d’integració europea i en contribuir a l’ampliació de la Unió Europea. Estem convençuts que les regions haurien de jugar un paper molt més important en el Partenariat Euromediterrani, i a través de l’Euroregió treballarem conjuntament per aquest objectiu. Afirmem la nostra voluntat comuna de desenvolupar accions conjuntes a l’àmbit mediterrani, sobretot a destinació dels països del Magrib. Conscients que aquesta tasca l’hem de fer conjuntament amb les institucions de la Unió Europea i amb els organismes europeus de cooperació interregional, compten també treballar en col·laboració amb organitzacions de cooperació existents com la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) i les Illes de la Mediterrània Occidental (IMEDOC), i desitgem participar junts als programes europeus de cooperació territorial. Representant les nostres institucions, nosaltres signataris d'aquesta declaració hem decidit impulsar l’Euroregió Pirineus Mediterrània que dugui a terme aquestes tasques promovent projectes comuns de desenvolupament sostenible en estreta cooperació amb les institucions de la Unió Europea i d’altres organitzacions internacionals, així com amb els estats andorrà, espanyol i francès. Aquesta Euroregió neix amb els territoris d’Aragó, les Illes Balears, Catalunya, Llenguadoc – Rosselló i Migdia – Pirineus com a nucli principal. Tanmateix, l’Euroregió neix amb vocació d’obertura i cooperació seguint els arcs pirinenc, mediterrani (d’Itàlia fins �al Magreb), les valls dels grans rius (Ebre, Garona i Roina) Mediterrània Occidental. i les illes de la Convidem totes les autoritats polítiques i organismes locals i supralocals a participar d’aquest repte compartit. Promourem tanmateix la participació de les ciutadanes i dels ciutadans de l'Euroregió, tant de manera directa com a través de llurs associacions, empreses, representants polítics, universitats. Amb tots ells farem de l’Euroregió Pirineus Mediterrània un nou pol d’innovació, integració i creixement sostenible al nord-oest de la Mediterrània. Christian Bourquin Vicepresident del Consell Regional de Llenguadoc - Rosselló Marcelino Iglesias President del Govern d’Aragó Jaume Matas President del Govern de les Illes Balears Martin Malvy President del Consell Regional de Migdia Pirineus Pasqual Maragall President de la Generalitat de Catalunya � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L’Euroregió, un futur compartit Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Malvy, Martin Matas, Jaume Iglesias, Marcelino Bourquin, Christian Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-10-29 Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Euroregió Europa Catalunya Illes Balears Aragó Llenguadoc - Rosselló Migdia - Pirineus Description An account of the resource Declaració constitutiva de l’Euroregió Pirineus Mediterrània per part dels representants dels territoris constituits: Christian Bourquin (Vicepresident del Consell Regional de Llenguadoc - Rosselló), Marcelino Iglesias (President del Govern d’Aragó), Jaume Matas (President del Govern de les Illes Balears), Martin Malvy (President del Consell Regional de Migdia Pirineus) i Pasqual Maragall (President de la Generalitat de Catalunya). Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Escrits https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1711/0000000912.pdf e91d139c0098744edc7372ff9553e786 PDF Text Text Pasqual Maragall i Mira Pasqual Maragall i Mira é Ex-presidente da Generalitat de Calaluña e Ex-presidente do comité das Rexions. Pasqual Maragall i Mira es Ex-presidente de la Generalitat de Calaluña y Ex-presidente del comité de las Regiones. ��Pasqual Maragall i Mira Si nos preguntamos sobre la Europa que podemos prever en los próximos veinte años tenemos que admitir de entrada que “es un ejercicio inadecuado para un ente político cuya principal característica ha sido y sigue siendo la de avanzar con ausencia de un plan total o de un plan general”. Esta cita es de Jean Monnet, el que fue inspirador de la idea de la Unión Europea, mucho antes que otros, antes incluso de la propia existencia de la Comunidad Europea. De Europa se ha dicho que su falta de visibilidad como entidad única, controvertible y sin matices es la clave de su fuerza y que la fuerza de Europa está precisamente en el hecho de que no es únicamente un poder, sino que es algo que tiende a ser poder partiendo de ser el reflejo de la existencia de identidades diversas, de costumbres distintas y de tradiciones políticas dispares. Esto no quiere decir que la debilidad de Europa sea su fuerza, sino su enorme diversidad, su propia falta de rotundidad, de contundencia, de carácter indiscutible. Es el hecho de ser una construcción precisamente discutible, perfectible, lo que la hace más interesante, tanto para ella misma como para el resto del mundo. Esta Europa avanza, a menudo, a través de realizaciones muy concretas, a veces pequeñas y abstrusas, lo que los franceses llaman petit pas, con pequeños pasos, a veces incluso con parones y con pasos atrás, con desilusiones y momentos en los que parecía que iba a aprobarse algo que después no se aprobaba. Por otro lado, el lenguaje europeo es excesivamente complejo, un lenguaje para iniciados. Yo diría que no es el lenguaje de Europa, sino el de Bruselas: un lenguaje con el que los expertos se entienden pero que la población no sólo no entiende sino que más bien la desanima a tratar de entender. Europa pues ha avanzado en unas condiciones difíciles, que se reflejan en esa �Pasqual Maragall i Mira complejidad lingüística, y mediante realizaciones concretas. Todo ello, sin embargo, dibuja unas tendencias que, sea cual sea su recorrido, a Europa del futuro será mucho más sólida y permanente de lo que hubiera sido de otro modo. La Europa del mañana será tan diversa como es ahora, pero esa diversidad habrá ganado probablemente en articulación y en reconocimiento. Europa es como Norteamérica: tiene tamaño, tanto en población como en territorio. España no lo tiene, ni Francia, ni Italia, ni Alemania, ni Inglaterra… pero todos juntos sí. Al mismo tiempo tiene algo que Estados Unidos no tiene: complejidad y mucha más diversidad. Es cierto que en Estados Unidos hay cierta diversidad, pero no hay, por ejemplo, veinte idiomas ni diversas tradiciones jurídicas -sólo en España tenemos dos tipos de derecho, el catalano-aragonés y el castellano-leonés. España está en buenas condiciones para entender Europa, aunque muchos piensen lo contrario. La cultura política, la cultura en sí, las diferentes lenguas, las tradiciones jurídicas… hacen de España un país muy preparado para entender la diversidad interna de Europa. El camino no va a ser fácil, pero miremos a nuestro alrededor. El proceso constituyente europeo se va a salvar, con rebajas que afortunadamente no son sustanciales. La Europa del euro, la Europa económica, de los mercados y las monedas, es ya una realidad imparable. Se trata, por tanto, de una Europa compleja pero potente, una Europa difícil de gestionar pero mucho más capacitada para entender el mundo que otros grandes países, más capaz de entender la globalidad, porque la globalidad es, sobre todo, diversidad. La dificultad de la globalidad no está en el número sino en la diferencia y un mundo diverso es más inteligible para los sujetos europeos que para otros países que son más monográficos a nivel lingüístico, cultural o legislativo. A finales del siglo XIX, en la Europa de hace más de cien años, el éxito derivado de la invención de vacunas y la mejora de algunos sistemas de cultivo hicieron que la población aumentara de tal modo que no era factible seguir creciendo de aquella forma y la gente tuvo que emigrar. En un cuarto de siglo emigró el 25% de la población irlandesa. En Inglaterra el crecimiento de la población debido a los avances médicos y la mejora de la alimentación hizo que los montes, pelados y yermos, incapaces de producir, acabaran siendo cultivados porque era preciso hacerlo. La ciencia económica nació ahí, el marginalismo en Inglaterra nace para estudiar cómo explicar y solucionar lo que estaba sucediendo: que los rendimientos marginales de la tierra decaen porque las tierras que se van cultivando son cada vez más empinadas o más pedregosas, más 50 �Criterios 9 – Diciembre 2007 difíciles de cultivar. Era pues una Europa que estaba exportando a América su propia gente, su propia sangre, debido a la escasez de tierra. Este era el drama de Europa hace cien años. Si Europa quiere comprenderse a si misma tiene que conocer su historia, saber de dónde viene, a qué ha dado origen en Norteamérica y en Suramérica, por qué y con qué resultados. Europa crea un nuevo mundo, al norte y al sur de Panamá, un mundo que trabaja en unas condiciones de enorme abundancia material, tanto de territorio como de productividad, que “salvan” a Europa pero que finalmente acaban “chocando” con ella. Sobretodo en Suramérica cuando Europa empieza a implantar políticas comunitarias de protección de su propia agricultura, sobre todo la inglesa, la francesa y la alemana. Europa tiene excedentes de producción y para colocarlos lo que hace es subvencionarlos. Cuando, siendo alcalde, llegué por primera vez a América Latina en 1985, me encontré con Alfonsín en plena crisis monetaria, con un problema de hiperinflación. La gente iba a comprar como en Alemania en los años 20, con sacos de billetes, porque cada día se depreciaba la moneda. Alfonsín, que estaba agotado, me decía: “Ustedes venden a 150 dólares una carne que nosotros producimos mejor por 160, pero que a ustedes les cuesta 180”. Estábamos vendiendo carne a Argentina subvencionándola para ponerla a un precio que era inferior al precio de coste argentino, que en realidad era muy inferior al precio de coste europeo. La subvención europea a la agricultura francesa y alemana hacía posible esta contradicción. Son temas que Europa ha ido, de algún modo, resolviendo, pero todavía quedan problemas de este tipo. Europa, para hacer viable la existencia de un campesinado que aún no ha desaparecido del todo, ha tenido que invadir mercados que se han resentido de esta inversión como una agresión económica. Si descendemos a la Europa de las regiones, de las ciudades, incluso de los barrios -que es donde finalmente se forja la convivencia, la coexistencia y la calidad de vida- hemos de reconocer que tenemos delante retos importantes. En Europa la población crece deprisa y lo hace sobretodo porque llega gente de fuera, no porque la natalidad sea alta. La Europa de hoy no es una Europa de emigrantes, sino de inmigrantes. Una Europa que es capaz de producir alimentos, viviendas, servicios de salud y de educación -aunque con dificultades- para miles y miles de ciudadanos que vienen de países en los que la vida es mucho más dura, o quizá no más dura pero sí más pobre. En nuestros barrios vemos que el cruce de civilizaciones provoca problemas. En 51 �Pasqual Maragall i Mira la ciudad de Terrassa, por ejemplo, hay barrios enteros en los que prácticamente ha desaparecido la presencia de gente de raza blanca. Esto se debe a que, de forma más o menos instintiva, todos buscamos agruparnos en un mundo relativamente próximo e inteligible, en el que nos sintamos a gusto, acompañados por personas con las que nos entendamos sin gran esfuerzo. Aquí nos dicen: sean ustedes generosos y acepten la llegada de nuevos inmigrantes porque esto es en el fondo una riqueza, porque nos vamos a aprovechar de ello, porque se van a integrar con el tiempo y todos vamos a salir ganando. Esto es cierto, pero no soluciona el problema de la inmigración. La inmigración es la base de nuestro crecimiento. Ahora somos una sociedad más rica que, por razones económicas y también culturales, ha ido perdiendo prolijidad y ha ido reduciendo el número de hijos por familia. También hemos ganado en diversidad, no sólo por la de los que llegan sino porque los de aquí también se van. Nos encontramos ante una pirámide invertida, con mucha inmigración, mucha diversidad y mucha más riqueza cultural. Tenemos una Europa en la que los problemas de escasez alimentaria han desaparecido y los problemas de escasez de mano de obra se resuelven con la integración de razas distintas, lo que genera complejidad en determinados barrios y situaciones que hay que resolver con políticas ad hoc en cada lugar, sin fórmulas generales. Es necesario sin duda que los gobiernos nacionales o autonómicos sean sensibles al tema y ayuden pero el papel fundamental es el de los alcaldes. No hay leyes para solucionar el problema de la diversidad. Esta es nuestra situación, esta es nuestra herencia. Si miramos desde aquí lo que está sucediendo en Europa, vemos que se está produciendo un hecho extraordinariamente importante. Además de la rotación poblacional que hemos vivido, nos encontramos con que los elementos que antes definían lo que entendíamos por nación y por estado (la moneda, el ejército, la bandera, el Derecho) ya no son equivalentes a nuestro estadonación que es España sino que son europeos. Este hecho facilita la existencia de algo enormemente difícil de conseguir: una conciencia ciudadana de doble pertenencia. A aquellos que reaccionan en contra de la diversidad y la pluralidad, que reaccionan con miedo ante la existencia de nacionalidades, yo les diría “jueguen ustedes a este juego, que es más complejo, pero es mucho más interesante y más cercano a la realidad de las cosas”. El juego del pluralismo cultural y lingüístico presenta costes elevados, pero con él todos salimos ganando. No es un proceso que vaya solo y al que simplemente nos tengamos que atener, es un proceso que hacemos, y que se puede y se debe ir 52 �Criterios 9 – Diciembre 2007 modulando en base a unos principios. Un buen principio cuando se trata de unir es establecer la reserva general del principio de subsidiariedad. La subsidiariedad implica que únicamente se ha de hacer desde lejos aquello que esté justificado pero que el principio dominante ha de ser el de proximidad. Es decir, que Europa haga lo que las naciones no saben hacer, que las naciones hagan lo que las autonomías no saben hacer, que las ciudades hagan todo lo posible y las autonomías sólo aquello que las ciudades no puedan. Como principio general es el mejor porque es el más contrastable, aunque hay excepciones, por ejemplo las economías de escala o el principio del exceso de proximidad que puede darse en pueblos muy pequeños. Posiblemente la división de España en provincias no debe hacerse a la francesa, siguiendo el principio cartesiano desde París o desde Madrid, sino atendiendo a las variedades casi diría “dialectales” propias de cada provincia. En Catalunya, durante mi gobierno, concebimos siete veguerías, siete provincias, porque reconocíamos la existencia de realidades tan distintas como son las Tierras del Ebro o el Pirineo. Estos principios de proximidad y de diversidad son los que hay que cuidar, no considerándolos una dificultad sino una riqueza. En Europa, Galicia, Catalunya y Euskadi presentan situaciones semejantes. Existe también Flandes, Baviera, Escocia, Gales... son varias las naciones de Europa que se encuentran dentro de estados plurinacionales. Debería organizarse una reunión de vascos, catalanes, gallegos, flamencos, escoceses y bávaros. Sin inventar nada, sólo una reunión de naciones que no son Estado y que hacen una proclama diciendo: “Somos naciones pero no pretendemos ser estados aparte”, haciendo entender a los estados que no se está contra ellos y que no todos los que son partidarios de la existencia de estas naciones y de su reconocimiento por parte de Europa son partidarios de la independencia. Evidentemente, los sentimientos no se pueden prohibir pero que no está en el horizonte de lo racional que esto suceda a corto plazo. Incluso se podría desdramatizar regulándolo mediante un sistema, modesto pero relevante, de comprobación rutinaria para saber cuál es el estado de opinión, supongamos, cada 25 años. La propia expresión del ejercicio democrático quitaría mucho apoyo a las posiciones más radicales y las cosas transcurrirían por caminos mucho más tranquilos. 53 �Pasqual Maragall i Mira Todos estos temas, si se quiere, tienen solución. Yo creo en la diversidad de Europa y en la capacidad de reconocerse a sí misma como un conjunto de estados en los que conviven más naciones que estados. Europa, en este sentido, es más una solución que un problema y lo único que hace falta es tener un buen método para escribir el libro de esta Europa, para que sea el lugar de la diversidad y al mismo tiempo el lugar de la justicia, el lugar donde cada uno encuentre una respuesta a sus aspiraciones. Es difícil que esto se resuelva sólo desde Bruselas. Europa es la patria de la diversidad, una diversidad que tiene un coste a veces elevado pero que si sabemos manejar bien, nos hará mejores que los demás. Gallegos, catalanes, vascos, flamencos, bávaros, escoceses… están expresamente cualificados para transmitir este mensaje, defendiendo su especificidad y haciendo de Europa un continente digno de nuestras aspiraciones. 54 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La acción exterior de los entes locales y regionales en la esfera comunitaria Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Publicació al número 9 de desembre de 2007 de la revista Criterios de la Fundación Instituto de Estudios Políticos y Sociales, de la conferència del 28 de setembre de 2007 a A Coruña. Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Regions Europa Territoris Relacions Internacionals Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1544 Source A related resource from which the described resource is derived Criterios. Res publica fulget: revista de pensamiento político y social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-12-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/913/0000000826.pdf a000fe95eb06a7cd202f564e1b4e8f8f PDF Text Text Conferència del M. Hble. Sr. Pasqual Maragall al Ciclo de Conferencias organitzat per la Fundación Galicia Europa i l’Instituto de Estudios Políticos y Sociales amb el títol: La acción exterior de los entes locales y regionales en la esfera comunitaria A Coruña, 28 de Septiembre de 2007 Muchísimas gracias. Señor Presidente, autoridades políticas, académicas, queridos amigos y amigas: La verdad es que quiero agradecer la invitación que se me ha hecho, en parte porque me permite hablar de temas que nos conciernen a los ciudadanos de Cataluña, de España y de Europa a partir de la experiencia que de forma un poco demasiado generosa se ha explicado aquí, pero también a partir de una prospección del futuro que mi condición actual me permite con mayor tranquilidad de la que probablemente he tenido —no digo nunca― pero sí en los últimos veinticinco años. Esta tranquilidad ahora la tengo, y por tanto me permite reflexionar, sin acritud, con deseos de influir sí, como no, pero sin deseos de sermonear a nadie ni de hacer otra cosa que transmitir la reflexión de una persona que tiene una determinada experiencia y una determinada visión del futuro. Bien, si nos preguntamos sobre la Europa que podemos prever en los próximos veinte años tenemos que admitir de entrada que es un ejercicio inadecuado —y ahora diré quién lo dice, porque esto es una cita― para un ente político cuya principal característica ha sido y sigue siendo la de avanzar con ausencia de un plan total o de un plan general. Estas palabras están referidas a Europa y son de Jean Monnet. Jean Monnet no fue el fundador pero sí el inspirador de la idea de la Unión Europea, mucho antes que muchos otros, y antes de la propia existencia de la Comunidad Europea. Se ha llegado incluso a decir, de Europa, que su falta de visibilidad, como entidad única, controvertible, sin matices, es la clave de su fuerza. Hay quien dice que la fuerza de Europa está precisamente en el hecho de que no es un poder y nada más, sino que es algo que tiende a ser poder partiendo de ser el reflejo de la existencia de identidades diversas, de costumbres distintas y de tradiciones políticas dispares. Hay un libro que yo les recomiendo de Mark Leonard, un autor inglés, atento joven, que se titula Por qué Europa liderará el siglo XXI. Ello no quiere decir que la debilidad de Europa es su fuerza, su propia diversidad, su propia falta de rotundidad, de contundencia, su falta de carácter indiscutible. El hecho de ser una construcción precisamente discutible, perfectible, es lo que la puede hacer, seguramente, más interesante para ella misma, pero también para el resto del mundo, como trataré de explicar. Ahora sí, y aceptando la evidencia de que esta Europa —que sin duda sigue avanzando― lo hace a través de realizaciones muy concretas, muy pequeñas a veces y muy abstrusas, muy a menudo. Este es un problema que a Europa le tenemos que no sé si reprochar o reconocer: el lenguaje europeo es excesivamente abstruso, es un lenguaje muchas veces para iniciados, es un 1 �lenguaje que yo diría que no es el lenguaje de Europa, sino el lenguaje de Bruselas, para entendernos. Es un lenguaje de la ciudad donde se cuece todo. Es un lenguaje con el cual los expertos se entienden pero que seguramente la población no sólo no entiende, sino que más bien la desanima a tratar de entender. Europa ha hecho ese avance en condiciones difíciles que se reflejan en esa complejidad lingüística, con realizaciones concretas, lo que los franceses llaman petit pas, o sea, con pequeños pasos, a veces incluso con parones y pasos atrás. Ha habido muchas desilusiones, ha habido muchos momentos en los que parecía que tenía que aprobarse algo que luego no se aprobaba, pero todo ello, a mi modo de ver, dibuja unas tendencias que harán de la Europa del futuro, sea cual sea su recorrido, algo mucho más sólido y permanente de lo que hubiera sido de otro modo. La Europa de mañana —y mañana en seguida ya serán veinte años, una Europa del siglo XXI es una Europa en que los años corren más deprisa que en la del siglo XX, y diría que en el mundo igual— será tan diversa como es ahora, pero esa diversidad habrá ganado probablemente en articulación y en reconocimiento. Europa es como América del Norte pero con una diferencia: tiene tamaño en población, en territorio... España no, y Francia tampoco, ni Italia, ni Alemania, ni Inglaterra, pero todos juntos sí. Lo que pasa es que al mismo tiempo, tiene algo que América del Norte o que Estados Unidos no tiene, que es complejidad, diversidad, mucha más. Es cierto que en América del Norte, en Estados Unidos, esta diversidad existe, que hay razas distintas, etc., pero no hay veinte idiomas, no hay la diversidad de tradiciones jurídicas, por ejemplo. Hay alguna diversidad, pero no la misma. Fíjense ustedes que sólo en España tenemos dos tipos de derechos, por ejemplo: el derecho catalano-aragonés y el castellano-leonés. En estos derechos, por ejemplo, el sistema de transmisión y de herencias no es el mismo. En Cataluña es la primogenitura, el hijo mayor es el que hereda; en Castilla, la tradición era el reparto. La corona de Aragón y la corona de Castilla tenían por tanto culturas jurídicas o jurídico-políticas muy diversas. Sin embargo, a partir de 1492 ―lo expliqué recientemente en un artículo sobre Gracián— un librito de Gracián, El político, que es el libro que él dedicó a Fernando el Católico ―un libro precioso, un poco el paralelo de Maquiavelo en Italia― explica cómo España está formada por patrias con tradiciones jurídicas y sentimientos muy diversos en el terreno por ejemplo de las herencias pero también en el terreno de la organización política, y en el terreno cultural. Él explicaba aquello tan bonito de los nobles de Aragón que cuando hacen rey al Rey, le dicen: «Nós, que cada uno somos tanto como Vós, y todos juntos más que Vós, vos fazemos reír, a condición de que respetéis nuestros fueros y nuestros derechos, y si non, non.» Ese era exactamente el contenido del pronunciamiento que hacían los nobles aragoneses. Esto era seguramente distinto en Castilla y posiblemente en la tierra de ustedes, pues tenía también matices diversos, o en Euskadi, 2 �supongamos, con sus fueros, que fueron siempre respetados por Castilla como una rareza histórica, pero en fin, que de algún modo siempre se consideraron a respetar. Por tanto, nosotros, España, está en buenas condiciones para entender Europa aunque muchos piensen lo contrario. Muchos dicen Europa y están pensando en todos menos España. Ahora ya no, pero hasta hace relativamente poco eso era así. Yo creo que la cultura política, la cultura en sí, las tradiciones jurídicas, hacen de España un país muy preparado para entender la diversidad, precisamente. Y Europa tiene —con igual valor que lo que estaba diciendo respecto a Estados Unidos― esa diferencia, tiene una diversidad interna mucho mayor. El camino no va a ser un camino de rosas, ni mucho menos, veamos lo que ocurre a nuestro alrededor. El proceso constituyente europeo —que ya no se llama constituyente, para empezar― se va a salvar con rebajas que afortunadamente yo creo que no son sustanciales. La Europa del euro, con esa Constitución, con rebajas o sin ellas, la Europa económica, me refiero, la Europa de los mercados y de las monedas, es ya una realidad imparable, al menos frente al dólar. No es poca cosa y no es sólo positivo —también hay que decirlo, tiene sus efectos negativos― que el euro sea más fuerte que el dólar. A mí, que me tocó estudiar en Estados Unidos de bastante joven, al acabar la carrera o poco después, recuerdo entonces los esfuerzos que hacía Europa y que hacía De Gaulle, por ejemplo, para evitar que el dólar dictara los destinos de Europa. Bien, pero en este momento el euro vale más que el dólar, lo cual a efectos de exportaciones es una dificultad, pero no nos engañemos. A efectos de exportaciones, que es un problema, es más difícil exportarle a América, pero es más difícil porque tú eres más rico, no porque eres más pobre, porque tu moneda es más sólida, es más fuerte de lo que era entonces. Por tanto estamos en una Europa compleja pero potente. Difícil de gestionar pero si se gestiona, mucho más capaz, seguramente, que otros grandes países del mundo de entender el mundo, de entender la globalidad, porque la globalidad es también, y sobre todo, diversidad. La dificultad de la globalidad no está en el número —que también― sino en la diferencia. Un mundo que tiene tanta diversidad es más inteligible desde un sujeto europeo —que la tiene totalmente― de lo que pueda serlo para países más monográficos desde el punto de vista lingüístico, desde el punto de vista cultural o legislativo. Si de aquí nos trasladamos a lo que es la gobernación europea, incluso a lo más cercano —es uno de los temas que quería tocar―, si descendemos a la Europa de las regiones, de las ciudades, incluso de los barrios, que es donde finalmente se hace, donde se pasta, donde se amasa o no, la calidad de vida, y la calidad de la coexistencia, de la convivencia, si descendemos a los barrios tendremos que reconocer que tenemos retos muy fuertes. ¿Por qué? Porque se puede morir de éxito también. ¿Qué está pasando en Europa? En Europa está pasando que crece la población y crece deprisa, y crece sobre todo porque viene gente de fuera, no porque la natalidad sea tan alta. 3 �Miren ustedes, hubo un momento en Europa en el que, hace algo más de cien años, a finales del siglo XIX, el éxito derivado de la existencia de las vacunas que entonces se inventaron y de algunos sistemas de cultivo que mejoraron hicieron que la población aumentara de tal modo que en Europa no fuera factible seguir creciendo de aquella forma y por tanto la gente tuviera que emigrar. El 25% de la población irlandesa emigró en cosa de un cuarto de siglo. Los Kennedy, los Fitzgerald Kennedy, ¿qué son? Son familias. En Inglaterra qué está pasando, que el crecimiento de la población debido a estos avances médicos, las vacunas y la alimentación también hacían que en definitiva las «calvas», los montes más pelados y más yermos, más incapaces de producir, acabaran siendo cultivados porque era preciso hacerlo, de modo que la ciencia económica nace ahí. El marginalismo en Inglaterra nace para estudiar cómo solucionar o explicar lo que está sucediendo. Lo que está sucediendo es que los rendimientos marginales, como se llaman, de la tierra, decaen porque las tierras que se van cultivando son cada vez más empinadas, más pedregosas o más difíciles de cultivar. Entonces tenemos una Europa que está exportando a América su propia sangre, enviando a su gente. Hay una película de Chaplin —no sé si alguno de ustedes, los que tengan más edad, habrán visto las películas de Chaplin― en la que Charlot llega a Estados Unidos en un barco atiborrado de gente que huye de una Europa en la que ya no se cabe. ¿A dónde van? Van a un nuevo territorio en que lo que hay es tierra. O sea, la escasez de tierra es el drama de Europa hace 100 años. Ese drama lo hemos superado. Eso es enormemente importante, no para nosotros, ahora que ya lo tenemos asumido. Lo hemos superado. Ese drama además dio nacimiento a otro gran país que es Estados Unidos, no lo olvidemos, es hijo nuestro ya. América Latina, hija nuestra más, y más del resto de Europa, del Norte de Europa, Estados Unidos. En Estados Unidos la situación es muy distinta. Una vez con Diana estábamos en Wyoming —me parece que era― y pregunté yo cuánto valía el suelo. Estaba haciendo una tesis doctoral sobre el suelo, los precios del suelo urbano y me dijeron: «Hombre, depende». Y digo: «Cómo que depende, ¿de qué depende?». Dice: «¿Cuánto quiere? Es que si es mucho, le haremos un precio». Es al revés que aquí, o sea, cuando más compras, más barato. Es una civilización distinta y esto lo tenemos que entender bien. Si Europa quiere entenderse bien a ella misma tiene que saber su historia, de dónde viene, a qué ha dado origen en América del Norte y en la América Hispana, por qué y con qué resultados. Los resultados son que Europa crea un nuevo mundo, efectivamente, al Norte y al Sur de Panamá. Un mundo que finalmente trabaja en unas condiciones de abundancia material —de territorio, de productividad— enormes que le salva a Europa de algún modo, pero que finalmente choca con Europa, sobre todo América del Sur, cuando Europa empieza a hacer las políticas comunitarias, las políticas europeas de protección de su propia agricultura, sobre todo de la agricultura inglesa, de la agricultura francesa y de la agricultura alemana. ¿Qué hace Europa entonces? Europa, que tiene ya excedentes de producción, lo que tiene que hacer es colocarlos, y para colocarlos lo que hace es subvencionarlos. 4 �Cuando yo llego en el año 1985 por primera vez a América Latina, siendo alcalde, me encuentro a Alfonsín en plena crisis monetaria, con un problema de hiperinflación. La gente iba a comprar como en Alemania en los años 20, con sacos de billetes, porque cada día se depreciaba la moneda. Alfonsín, que estaba agotado, se le veía hasta físicamente afectado, me dice: «Ustedes venden a 150 una carne que nosotros hacemos mejor a 160, pero que a ustedes les cuesta 180 dólares». Y ahora claro, nosotros estamos vendiendo carne a Argentina subvencionándola para ponerla a un precio que era inferior al precio de coste argentino, que en realidad era mucho más barato que el precio de coste europeo. Pero la subvención europea a la agricultura francesa y alemana hacía posible esta contradicción. Estos son temas que Europa ha ido, de algún modo, resolviendo. Algunos de ellos, este muy en particular. Pero quedan todavía problemas de estos. Europa, para hacerse a ella misma, para resolverse, para viabilizar la existencia de un campesinado que aún no ha desaparecido ya del todo ―que es lo que poquito a poco va a ir sucediendo— ha tenido que invadir mercados que se han resentido de esta inversión como una agresión económica. En todo caso, volviendo a la proximidad, si vamos a los barrios, nos encontramos con que esta Europa, hoy, no es una Europa precisamente de emigrantes. Es una Europa de inmigrantes, que es capaz de producir, por supuesto, alimentos ―esto ya ni se plantea— y todo lo que hace falta, viviendas, servicios, servicios de salud, de educación, etc. con dificultades, pero es capaz de hacer una producción de servicios para la llegada de miles y miles de ciudadanos que vienen del Sur, que vienen del Tercer Mundo, en definitiva, de países en los que la vida es mucho más dura o no lo era, porque la vida podía ser pobre y no dura. Hay quien quizá, un poco idealizando la realidad, hace distinciones de lo que era la vida en los países africanos, por ejemplo en una aldea africana antes del contacto con la civilización europea en términos un poco idílicos: dos señores o dos personas que se encuentran y como tienen tiempo ―no tienen dinero, pero tampoco pasan hambre— se encuentran y se preguntan primero por la choza, y luego por la mujer, los hijos, la descendencia, las cabras, los campos, el trigo...en fin, una larga secuencia de preguntas. O sea, no hay encuentro entre dos personas en esa civilización primitiva sin un ceremonial muy importante. Nosotros, en Cataluña, pensaba yo, decimos: «Qué tal la familia? Bé, adéu». En Nueva York decían: «Hi». En Nueva York podía ser que te cruzaras con un amigo y no saludarte, y no era feo. ¿Qué quiere decir eso? Quiere decir que la evolución de la civilización lleva hacia unas pautas en las que seguramente se pierde riqueza, sin duda, pero se gana en eficacia, en eficiencia. En todo caso, si se pierde riqueza yo tampoco soy partidario de dramatizar. En estas cosas creo que la riqueza que se pierde por un lado se gana por otro, incluso en el terreno de la afectividad o en el terreno de las relaciones personales se puede compensar esa ausencia de amistad y de ceremonial de la amistad, del conocimiento, del encuentro entre las personas de formas distintas y seguramente a la larga, más interesantes. ¿Qué estamos viendo hoy en nuestros barrios? Estamos viendo que ese cruce de civilizaciones provoca problemas enormemente serios. ¿Por qué? Porque aquí ―y yo soy 5 �antiabsolutista en esto, no creo en los valores morales que no sean concretados con un procedimiento— si a mí me dicen: sean ustedes generosos y acepten la llegada de nuevos inmigrantes o de nuevas personas porque esto es en el fondo una riqueza, porque en el fondo nosotros vamos a aprovecharnos de ello, ellos se van a integrar con el tiempo, etc. y en definitiva vamos a salir ganando todos. Sí, es cierto pero pensar que con esto se ha solucionado el problema de la inmigración, no. Vamos a Terrassa y hay barrios enteros en los que yo recuerdo que había prácticamente desaparecido la presencia de gente de raza blanca. ¿Por qué? Porque de una forma más o menos instintiva todos buscamos agruparnos en un mundo relativamente próximo e inteligible y en el que uno se encuentre a gusto y acompañado por personas con las cuales se entiende sin gran esfuerzo. De manera que inmigración sí, es la base de nuestro crecimiento, ahora somos una sociedad más rica y que por tanto, por razones económicas, pero también por razones culturales, ha ido perdiendo prolijidad y ha ido perdiendo en el número de hijos por familia. Si yo veo a mi familia, mi padre eran trece hermanos. Esto en Galicia era muy corriente, también. Trece. En mi caso fuimos ocho, un poco menos. Entonces Diana y yo tenemos tres hijos, de los cuales una tiene dos. En fin, que la pirámide invertida de la que estamos hablando en escalones que me he saltado son mi abuelo, mi padre, nosotros y mi hija, mi hija mayor. También es verdad que hemos ganado en diversidad. Todo eso que os he contado pasaba en España, básicamente, con algún componente exterior, pero no muy relevante, y en cambio, mi hija mayor, esta que tiene dos niños, se casó con un portugués. O sea, nuestros nietos son medio portugueses gracias a una beca Erasmus en la Facultad de Arquitectura de Oporto, que es muy famosa. La otra hija está viviendo en Argentina. Se va a casar con un arquitecto argentino, vamos a tener que ir a Buenos Aires dentro de poco. El pequeño está casado con una chica catalana. Vamos a ver: pirámide pues, invertida, mucha inmigración, mucha diversidad y mucha más riqueza cultural. No sólo por la diversidad de los que llegan sino porque los nuestros se van. Nosotros de pequeños viajábamos, sí, pero el viaje era acompañando a mi padre por aquí, por Galicia, y después por el resto de España, vendiendo muestras farmacéuticas de productos farmacéuticos —mi padre― yo le acompañaba. Pero claro, nuestra hija mayor se fue a los 19 años a las puertas de Turquía, casi, en autostop, con un kilométrico. Tenemos una Europa en la que la variedad es superior, los problemas de escasez alimentaria han desaparecido, los problemas de escasez de la mano de obra existen, se resuelven con una integración de razas distintas con una gran complejidad en determinados barrios que hay que resolver con políticas ad hoc en cada lugar, sin fórmulas generales, no existen las fórmulas generales. No hay leyes para solucionar el problema de la diversidad. En lo que se refiere a los alcaldes: hay que estar en el tajo, hay que tener por supuesto gobiernos nacionales o autonómicos que sean sensibles al tema y que ayuden, pero yo he visto solucionar los problemas en Terrassa y no en otras ciudades donde el problema quizá era menor. ¿Por qué? Porque había 6 �un alcalde que trabajaba, que lo entendía y se metía. Esta es nuestra situación, esta es nuestra herencia. Si miramos entonces desde aquí, lo que le podemos decir a Europa, lo que está pasando en Europa, tendremos que reconocer que nos hemos metido efectivamente en un lío. Nos hemos metido en un lío, el otro día lo dije del Estatuto, pero ahora me refiero a otra cosa. No me refería a que el Estatuto fuera un lío, sino que lo que es un lío es la España plural, que es un problema y lo estamos resolviendo. Se va a ir resolviendo. El día que se resuelva entonces todo serán alabanzas. No va a ser fácil, por supuesto, pero se va resolviendo. ¿Por qué se va resolviendo? Porque si a un Estado le dices que es una Nación, está encantado. Si a un Estado le dices que son varias naciones, de momento, los que son referidos como padres como nacionales de otra lengua, de otra nacionalidad, etc. más bien reconocen la situación, pero el resto se incomoda porque están tan acostumbrados a identificar al Estado con la Nación que decirles que hay nacionalidades en un mismo Estado, esto en la escuela no se lo han enseñado. No lo entienden, no es que sean anticatalanes, o antigallegos, o antivascos o antinacionalistas, no es que sean eso, es que simplemente la cultura que hemos mamado es una que nació en Estados Unidos. ¿Qué está pasando ahora? Ahora está pasando una cosa —y me estoy refiriendo a lo que acabo de explicar― extraordinariamente importante. Primero, toda esa rotación poblacional que hemos vivido; segundo, que elementos que antes eran definitorios de lo que entendíamos por Nación y Estado, por ejemplo, la moneda, el ejército, la bandera, buena parte de un Derecho, ya no son equivalentes a nuestro Estado-Nación que es España, son europeos: el euro, la bandera, el himno, la Novena Sinfonía de Beethoven, que es el himno de todos los europeos. Eso lo que facilita es, yo creo, la existencia de algo enormemente difícil de conseguir, la existencia en los ciudadanos de ese conjunto de una conciencia doble, la conciencia de una doble pertenencia. Eso es enormemente complicado, porque es mucho más fácil manejar un conjunto, un equipo de fútbol donde todos lleven la misma camiseta y sean obedientes —no como Ronaldinho― que uno en el que unos vayan vestidos con rayas azules y blancas y otros rojas y azules, supongamos, del mismo equipo. Europa es esto: es un equipo con camisetas distintas, con idiomas distintos, que sin embargo, tiene un solo entrenador, tiene una sola moneda, o sea, que va poniendo cosas en común. Este es un tema apasionante. Para aquellos que reaccionan en contra de la diversidad y de la pluralidad, de la España plural, de la existencia de nacionalidades con miedo, a todos ellos, yo no les criticaría por su ignorancia o no les diría: «Ustedes son gente incapaz de comprender». Les diría: «Jueguen ustedes a este juego, que es más interesante, que es más complejo, pero es más interesante y es más cercano a la realidad de las cosas». O sea, es un juego, ese del pluralismo cultural, lingüístico, en todos los terrenos de la Nación en el que yo creo que con costes elevados —porque los costes de nuestra situación son elevados― salimos a ganar. En este sentido, cuál es el principio que yo creo que habría que seguir para que no se diga: «Bueno, este es un proceso que va solo y al que nos tenemos que simplemente, atener». No, es un proceso que hacemos, por tanto se puede modular y se tiene que modular. ¿Con qué principios? Yo que creo que un principio bueno cuando se trata de unir es poner una reserva general, y 7 �la reserva general y primera es la del principio de subsidiariedad, ese que sigue la iglesia, que es muy sabia. La subsidiariedad quiere decir que sólo se tiene que hacer lejos aquello que esté justificado, pero en principio, un principio que debe dominar, es que uno se haga lo suyo, que cada uno se haga lo suyo, o sea cada ciudadano, cada Nación, por tanto un principio de proximidad. Que Europa haga lo que las naciones no sabrían hacer, las naciones hagan lo que las autonomías no sabrían hacer, las ciudades hagan todo lo posible y las autonomías sólo aquello que las ciudades no pueden, no sé si me explico. Este es un principio que no siempre es base, tiene excepciones, pero como principio general es el mejor, porque es el más contrastable. ¿Hay excepciones? Sí las hay, hay la excepción de las economías de escala, hay cosas que sólo se pueden hacer bien y baratas si se hacen muchas. Hay otra excepción que es el principio del exceso de proximidad. A veces, en un pueblo pequeño, si hay un señor muy rico y el pueblo es muy pequeño, el señor rico manda más que el alcalde, y por tanto los demás ciudadanos de aquel pueblecito son más esclavos de aquel señor que del alcalde al que han votado, y de poco les sirve. El alcalde que además, normalmente, acaba siendo “comprado” o influido, para ser más benévolos, por el señor muy rico. Eso pasa, y pasa en pueblos de este país, en pueblos pequeños. Es muy probable que pase. Por ejemplo, habrá que ver si algunos de los poderes que tenían los alcaldes no los tienen que tener las comarcas, etc. Otra de las cosas que tiene que pasar entonces es que posiblemente la división de España en provincias, por ejemplo, no deba de hacerse a la francesa, es decir, siguiendo el principio cartesiano desde París o desde Madrid, en este caso de más o menos el mismo tamaño, con salvedades. O sea, desde Madrid, para entendernos, y no porque Madrid sea Madrid, sino desde un punto del territorio, el que sea, Madrid o Barcelona, si no atendiéndose un poco a las variedades casi diría “dialectales”, a las variedades propias de cada provincia. En Cataluña, por ejemplo, en mi gobierno, hicimos 7 veguerías, 7 provincias, porque reconocíamos la existencia de realidades tan distintas como son las Tierras del Ebro, o puede ser el Pirineo, por ejemplo, que tienen hasta idioma. Aquí el idioma es un poco distinto. El idioma, en el Ebro, tiene mucho parecido con el valenciano, o en el Pirineo tiene variantes que se acercan más al francés, etc. Yo creo que ese principio de proximidad y de diversidad es el que hay que cuidar, creo que es el bueno. Creo con sinceridad que ustedes, aquí, en Galicia, pueden y deben verlo de ese modo, no como una dificultad, sino como una riqueza. Creo también que en Europa, Galicia, como Cataluña, como Euskadi, tenemos situaciones semejantes que nos tienen que hacer entender que las cosas son difíciles pero no imposibles. Existe la situación de Flandes, existe la situación de Baviera, por ejemplo, existe la situación de Escocia, de Gales...son varias las naciones de Europa que están dentro de estados plurinacionales. Cuando entonces, el señor Laporta dice que le parecería bien que hubiera una selección nacional catalana, en Madrid se rasgan las vestiduras, en la Federación de Fútbol también, etc. pero es que en Inglaterra tienen cuatro. Estamos cansados de jugar partidos internacionales contra Escocia y no pasa 8 �nada. Si Inglaterra, que es Inglaterra, es capaz de tenerlo, nosotros, ¿por qué no podemos tenerlo? ¿Qué se rompe, qué se muere? Se muere más si la reacción frente a esa posibilidad es la negativa de decir “prohibido”. ¿Quién va a prohibir que se juegue con una pelotita redonda, en un campo verde, unos señores con unas camisetas? Quién lo va a prohibir, nos van a meter en la cárcel? No va a ser posible, raya un poco en lo ridículo pretender que estas cosas no van a suceder. No digo que eso no se tenga que discutir bien, que no se tenga que formalizar de manera que no produzca consecuencias, no ya irreparables, que no las puede producir, sino antipáticas o molestas. Hay que ir con un guante de seda y no hay que ir por ahí provocando y diciéndole a la gente: «Parece mentira que ustedes no entiendan eso que es tan evidente». Una vez dicho esto, yo creo precisamente en esa diversidad de Europa y en esa capacidad que tenga Europa de reconocerse a sí misma como un conjunto de estados en los que conviven más naciones que estados, y por tanto, estados que a veces, incluso, se pisan un poco con estados vecinos, esto puede ocurrir en determinados lugares fronterizos. Yo creo que Europa, en este sentido, es más una solución que un problema y que lo único que hace falta es tener un buen método para escribir el libro de esta Europa, que sea el lugar de la diversidad y al mismo tiempo el lugar de la justicia, y el lugar donde cada uno tenga, efectivamente, una respuesta para sus aspiraciones. ¿Se va a hacer esto desde Bruselas? Es difícil que esto se haga sólo desde Bruselas. Cuando estoy hablando de Europa, pues, no estoy hablando sólo de la Comisión, ni del Consejo, ni del Comité de las Regiones que yo presidí durante dos años y del que fui vicepresidente durante otros dos, con las dificultades que todo esto implicaba. Cuando tú vas a Estados Unidos y uno hace un chiste en el Congreso, todo el mundo ríe, o no ríen todos a la vez, en general. En el Comité de las Regiones, si yo contaba alguna cosa, se reían unos por allí y al cabo de un rato otros por allá, porque el traductor de sueco tardaba más que el de francés, supongamos. O sea, que hay una falta de clímax tremendo. Incluso estas empatías que se generan en una reunión como la que podamos tener nosotros ahora no se producen en Europa por el coste de la diversidad. Dicho esto, estamos en un mundo en el cual —se ha demostrado― el número de lenguajes va disminuyendo: se pierden lenguajes. En el Fòrum de les Cultures en Barcelona vino un galés, David Crystal, que explicó cuántos idiomas habían vivos y cuántos se perdían cada año, y dijo de uno que ya sólo un pájaro lo hablaba. Efectivamente eran unas palabras que se habían perdido porque en fin, los indígenas ya habían desaparecido de allí. Se van perdiendo idiomas, y por ente se va perdiendo diversidad y si se pierde diversidad, se pierden, seguramente, esencias. Es muy bueno luchar contra esa pérdida de diversidad. Pero en todo caso, eso me anima a concluir estas palabras diciendo —si alguien luego quiere preguntar― que Europa es una patria de la diversidad. Esa diversidad tiene un coste, un coste a veces elevado, pero si sabemos manejarla bien, seremos mejores que los demás. Cuando digo «si sabemos» estoy hablando como los europeos. Ahora bien, y termino, los europeos, hay 9 �algunos europeos que deberían estar expresamente calificados para explicar este mensaje, y estos algunos son los gallegos, los catalanes, los vascos, los flamencos, los bávaros, los escoceses, que pueden hacer dos cosas: o bien quejarse, o bien irse o bien seguir, pero defender su especificidad y hacer entonces y así de Europa un continente digno de nuestras aspiraciones. Muchas gracias. Pregunta. Quiero dar las gracias a Maragall por estar aquí, pero yo quisiera saber algo más de la Unión Europea. ¿Qué le va a pasar a España con los fondos de cohesión de aquí a poco tiempo? ¿Cómo está preparada España para hacer frente a esa merma de dinero que viene de Europa? ¿Qué es lo que opina usted respecto a eso? Yo opino que no tiene remedio. O sea, que está previsto que sea así y será. Opino también que internamente España lo puede compensar. Una cosa es que Europa nos ha estado ayudando lo que nos ha ayudado, que ha sido muchísimo y esto se termina, pero eso no quiere decir que España no tenga que hacer un esfuerzo redistribuidor interno para compensar aquellas zonas que estén más afectadas por esa realidad. ¿Puede hacerlo España? Sí puede, porque entre otras cosas está creciendo más que Europa, que la media europea. España leyó también el negocio de estar en Europa, que ahora mismo es la envidia de muchos europeos, porque está creciendo más, porque tiene empresas potentes que antes no tenía. En todos los terrenos yo creo que España está en condiciones de competir. Y Europa dice: «España, anda sola». Andemos. Si dentro de España hay sectores, en el campo rural, en el campo vecinal o en el campo de determinadas industrias o empresas que sufren más que otras, es un problema interno de España de cómo redistribuir su propia riqueza, que es mayor —estamos creciendo casi al 4%, sin casi―. No tenemos que esperar que sea Europa quien lo haga. Pregunta.¿Es usted partidario del aumento de países en la Unión Europea? Yo no soy fanático, por una razón de prudencia, porque creo tanto en Europa que no querría que se dilapidara la oportunidad. Y sin embargo, si lo que me pregunta es lo que pienso que me pregunta, que es que si Turquía tiene que entrar o no, por razones casi diría más sentimentales y personales que racionales, yo soy partidario de que entre y creo que tiene que entrar. Y lo soy, ya digo, por razones en parte no defendibles por todo el mundo. Nosotros hermanamos Barcelona con muchas ciudades. Normalmente eran ciudades no capitales, con la excepción de Montevideo, porque el lugar es muy chiquito y además hay muchos catalanes ahí. Con la excepción de Montevideo hermanamos con Boston, hermanamos con Lyon, si no recuerdo mal, hermanamos con Istambul, en este caso, que no es Ankara. Con ciudades muy robustas, para entendernos, pero que no eran necesariamente la capital y más bien tendía a no ser así. De ahí nació una amistad personal con Erdogan muy importante, que vino a Barcelona, y yo fui allí y el vino acá, en fin, creamos una relación muy positiva. Dicho esto, es evidente que hay un problema de variedad de religiones y que algunos utilizarán, sobre todo desde la derecha europea, en contra. A mí me 10 �parece curioso que sea precisamente Sarkozy, que se llama Sarkozy, con k, el que diga que determinadas variedades no se pueden asumir. No quiero decir que él sea turco, pero lo es. Pero quiero decir que entiendo que lo dice por ser de derechas, para entendernos, más que por ser francés, me imagino. Las derechas están, y es lógico, para defender, para conservar todo lo que hay que conservar y yo soy partidario de que existan. La derecha, que defienda bien eso, porque nos hace falta. Pero dicho esto, yo creo que Turquía es mucho más –déjenmelo decir así- un problema si no está que si está, a ver si me explico. No me quería extender mucho sobre esto. Pregunta. Yo estoy de acuerdo contigo en que si alguien puede mejorar Europa, son los gallegos, y por tres razones: la primera porque podemos admitir, los gallegos, que tenemos una gran capacidad de resignación, no exenta también de capacidad de reacción. Este muro va porque somos muy drásticos en nuestro pensamiento, dominamos bien la zona de los grises. [...] Por tanto, tenemos capacidad para hacerlo. Yo creo que al mismo tiempo, cuando te hablan de la globalización, a mí lo que me resalta de la globalización es que acentúa la rivalidad entre todos nosotros. Y esa rivalidad también es entre territorios. Los territorios tienen que diferenciarse para ser competitivos. Si se diferencian para ser competitivos tienen que ser atractivos, seductores, en su propio interior. Tienen que formar a su gente para poder competir mejor, tienen que captar empresas para que se ubiquen aquí. Tienen, al mismo tiempo, que mostrarse como los defensores de la sostenibilidad. Toda esta introducción es para una pregunta: ¿cómo ves tú la tensión que puede haber en Europa entre lo que es autonomía política en sentido formal y la diversificación real que cada uno de los territorios está poniendo en práctica? Cada territorio marca su política de promoción, cada comunidad autónoma así lo hace. Vosotros, en Cataluña, muy desarrollada, nosotros aquí en Galicia en estos momentos con un gran énfasis, por lo tanto vamos a promocionar [...] una competencia cada vez mayor. Sin duda, tú crees que en estas nuevas políticas que tienen que marcar de manera obligatoria porque han llegado nuevos países y porque es mucho más clara la cantidad de territorios que hay dentro del continente europeo, la tensión entre autonomía formal y la diversificación territorial, ¿cómo se puede plasmar, cómo se puede resolver, tiene que ir de arriba a abajo, tendrá que ir de abajo a arriba, tendrá que ser transversal? ¿Habrá un organismo por el medio, el Consejo de las Regiones Europeas dictará algo o se quedará cómodo en su posición, serán las áreas geográficas, los del Mediterráneo o el Consejo de Regiones Periféricas y Marítimas? ¿Cómo haremos ese policentrismo europeo? Yo ya he dicho antes que una cosa es Europa y otra es Bruselas y algunas de las cosas que tú mencionabas ahora al final, que en realidad sonaban más a dificultad que a ayuda, argumentos positivos para resolver este problema, tienen que ver con el exceso de nomenclatura europea excesivamente rara. Es verdad que la diversidad es rareza también, o sea que el hecho de reconocer la diversidad lo primero que hace es olvidarse de que se pueda uno espabilar en el mundo con una sola lengua. Uno no puede, no ya en el mundo, sino en tu gran Nación. Una Nación de muchos idiomas, de muchas diversidades. 11 �Dicho esto, te diré, la globalidad nos une, nos enfrenta y nos hace tener que ser seductores, pero eso es muy bueno, porque es mucho mejor vivir entre seductores que entre seducidos. Si la gente tiene que espabilarse cada uno para vender, para «quedar bien» —vender sería un poco demasiado banal―, si tenemos que expresarnos y hacer que nuestro mensaje llegue y que nuestros productos se vendan, etc. yo creo que es mejor que si nadie nos lo pide. Y además ser sostenibles, ahí sí que apuntas a algo que es un poco contradictorio. La diversidad es una ventaja pero la sostenibilidad sufre. En esa situación probablemente la sostenibilidad sea un lujo que a veces nos parece que no nos podemos permitir, porque si hay que alimentar a mucha gente, porque viene mucha gente nueva de fuera, etc. hay que compararlo, etc., [...] o hay que hacer carreteras y entonces a los campos no sé qué les pasará. De manera que el tema no es nada sencillo pero termino diciéndote que ya que los gallegos sois tan buenos, ¿por qué no montáis en Galicia —y yo vendré, muchos vendrán― una reunión de vascos, catalanes, gallegos, flamencos, escoceses y bávaros? Bueno, alguna de estas cosas ya ha ocurrido. Pero no inventándose una nueva sigla, que si el Comité de las Naciones, no, sin inventar nada, sino reunirse. O sea, las naciones que no son Estado, a ver si de una vez se va todo el mundo tranquilizando, y estas naciones hacen una proclamación diciendo: «Lo somos pero no pretendemos ser un Estado aparte». Ni tampoco pretendemos, quizá habrá que decir, para que muchos no se vayan ―los independentistas, algunos flamencos, algún escocés, algún catalán, algún gallego, me imagino— que los sentimientos no se pueden prohibir, pero que no está en el horizonte de lo racional en un plazo relativamente corto que esto suceda y hacer entender a los estados que no se está contra ellos, que no todos los que son partidarios de la existencia de estas naciones, del reconocimiento por parte de Europa de estas naciones como naciones, son partidarias de la independencia. Incluso la mayoría no lo son, si los referéndums al final siempre los pierden, los independentistas, siempre. ¿Qué pasó en Québec? Costó una barbaridad, al final una respuesta rara a una pregunta rara. La hicieron, y salió que no, por poco, pero salió que no. ¿Qué pasó en Flandes? Exactamente lo mismo, o parecido. Ahora que alguien diga que no, que no valió...pasó lo que pasó. Por tanto, incluso esto se podría desdramatizar regulando, cada 25 años, supongamos. En Estados Unidos tienen referéndums cada 4 años, lo que pasa es que son referéndums que se hacen al mismo tiempo que las elecciones de senadores, o de la presidencia. Las preguntas que se pueden poner son libres, la gente pone la pregunta que sea. Por ejemplo, cuando nosotros estuvimos en California para ver cómo iban los Juegos Olímpicos de Los Ángeles antes de hacer los nuestros, en las elecciones del noviembre de aquel año una de las preguntas que puso un número suficiente de ciudadanos era si los ciudadanos del Estado estaban dispuestos ―o de la ciudad, no me acuerdo, el Estado, me parece que era— a pagar un dólar, un solo dólar para la realización de los Juegos Olímpicos, y el resultado apabullante del referéndum fue no. Hubo uno o dos que dijeron sí, pero la mayoría dijo no, en unos Juegos Olímpicos no se nos ha perdido nada, es un invento europeo, de Coubertain, y aquí no vamos a gastar ni un duro. Y lo hicieron, hicieron unos Juegos muy bien, además: la piscina desmontable, los conductores voluntarios...Yo cogí el ejemplo, los Juegos de Barcelona están copiados, fueron mucho más caros que los de Los 12 �Ángeles, pero el Estado, el país y todo el mundo se volcó, digámoslo todo. Los voluntarios llegaban a cien mil. Cuando se enciende una chispa y una pasión...ellos lo hicieron así, todos los conductores de coches que llevaban a lo que se llama la Familia olímpica, que son miles personas, eran voluntarios, tanto que yo me tuve que poner al volante de una señora que no sabía conducir, que nos llevaba una noche a mal llevar, o sea, estuvimos a punto de matarnos. Pero en fin, bromas a parte, todos estos temas, cuando se quiere, tienen solución. ¿Por qué no vascos, catalanes, gallegos, flamencos, escoceses, bávaros o los que quieran se reúnen un día no para hacer una proclamación enfática, sino para proponer un sistema yo diría modesto pero relevante de comprobación, eventualmente rutinaria ―cada X años, muchos años, empecemos por los 20 años, luego ya se acortará, a 18— para saber cuál es el estado de opinión. Yo creo que sistemáticamente el propio ejercicio de esa democracia quitaría mucho apoyo a las posiciones más radicales que se basan muchas veces en la radicalidad y muchas veces también en lo obtuso de aquellos que se oponen radicalmente a que esto ni se hable. Si a esto se le da más salida, un juego y una manera de expresarse, probablemente las cosas irían por un camino mucho más tranquilo. Pregunta. Hay un par de temas que pienso que deberíamos haber tocado y que no se han tocado de una forma amplia y es la situación difícil por la que atraviesa la EU. Como se ha dicho, ya no se llama constituyente, la Constitución realmente de la Europa Unida ha quedado corta, quiero decir, el Tratado de la Europa Unida, y estamos dentro del marco del 2005 al 2009, en el 2007, donde prácticamente hay que tomar decisiones que sean decisivas para poder encauzar el proceso de la EU. Hemos visto que en naciones como España, que hemos aprobado la Constitución, ha habido una participación muy baja. Y se ha aprobado con una mayoría, aunque es entre comillas y después otros países, Holanda, Francia la han rechazado, con un alto porcentaje. El problema real es que en una de las resoluciones de la EU del año pasado se sabe que se pide de una forma indispensable la participación de los ciudadanos, que los ciudadanos participen realmente de lo que es la EU, o de lo que va a ser la EU, y lamentablemente ésta no es la realidad. ¿Qué soluciones ves tú dentro de ese marco de diversidad que tú planteas, lo cual yo pienso que -todo es un proceso- es viable para salir de este impasse que estamos viviendo en la EU y que al mismo tiempo yo lo considero altamente difícil. Prueba de ello es que incluso se plantea la Europa de las dos velocidades. Sabemos que ese planteamiento, concretamente el alemán, en donde se tiende a decidir, con el 55% de los estados, entra un poco en contraposición con las nacionalidades, los estados y al mismo tiempo con el 65% de los ciudadanos europeos. ¿Cómo ves tú esta prueba? Empiezo por el final: la Unión Europea no puede pedir a los ciudadanos que participen. ¿Qué quiere decir que la Unión Europea diga: «Oiga, participen»? Son los ciudadanos que tienen que pedir a la Unión Europea que haga el favor de bajar del pedestal. Es la Unión la que tiene que bajar, no los ciudadanos. Es la Unión la que tiene que decir: «Oiga, para ustedes, nosotros nos quedamos sólo lo indispensable». El día que esto se haga ―ya sé que no es nada fácil—, 13 �no se trata de que los ciudadanos tengan que animarse a enviar un discurso o peroratas o sermones a participar y a amar más a Europa. Lo que tiene que hacer Europa es querernos más a nosotros, acercarse. El principio de proximidad que decía, en general, con las excepciones razonables. Dicho esto, lo de dos velocidades, 55%-65%, todo eso a la gente le da la impresión de que Europa es una cosa muy complicada y muy rara. Son números, claro, y estamos tan acostumbrados a hablar de esencias cuando hablamos de Patria y de Nación, que cuando le ponen los números la gente sospecha que hay gato encerrado. Y es al revés: el gato encerrado es cuando te hablan de Nación, no cuando te hablan de dinero ni de porcentaje. Porque España es un porcentaje, una cifra que tú puedes comprobar que se cumple o no se cumple. Los sentimientos no se pueden medir, es muy difícil. Por tanto, menos pedirle a los ciudadanos que sean más europeos y más devolverle a los ciudadanos todas las competencias posibles, y que lo vean, que se den cuenta de que Europa no quiere llevarse nada. El propio lenguaje, una cosa es Europa y otra es Bruselas —eso ya lo he dicho―, el propio lenguaje tecnocrático está hecho tanto para defender —da la impresión — no para defender, sino para crear un mundo virtual que la gente no entiende. Después no es raro que la gente, la misma expresión que yo utilizo aquí —porque aquí se puede― la «subsidiariedad» es una cosa que muchas veces...«Subsi...qué?» Mejor decir proximidad, cercanía,hay que explicarlo. Es un lenguaje abstruso, son unos sueldos enormes —digámoslo todo―. En Europa se piensa que ir a Europa es un sacrificio y hay que compensarlo para que sea la mejor gente. Ya entiendo que una parte de eso tiene que ser, si fuera gente de poco nivel, malo, y Europa hubiera empezado mal, pero tanto como para que se te dé una casta, es decir, funcionarios que cobran mucho y hablan un lenguaje que tú no entiendes...estamos creándonos un problema, no una solución. Dicho todo esto y yendo a lo más importante, que es lo de la Constitución: lo de la negociación en cada momento no es malo, ha sido siempre la base de la democracia. En cuanto a la Constitución: yo no sería tan pesimista como tú, yo creo que esto está mejor que antes. Sí, porque ha habido dos señores, o un señor y una señora que son de derechas y que han dicho por fin lo que alguien tenía que decir: «Oiga, vamos a arreglarlo, vamos a hacer una Constitución, vamos a quitar toda la paja que pueda haber, vamos a hacer una Constitución sin tantos artículos ni tantos problemas, vamos a reducirlo, vamos a resumirla, vamos a abandonar aquello que no se puede abordar». Pero no vamos a dejar a Europa sin Constitución, ¿qué nueva Nación es esta que no tiene principios? Algunos dirán: los ingleses no los tienen y les va la mar de bien. Los ingleses se basaban en que eran los amos del mundo y por tanto, se lo podían permitir, pero los demás no, y Europa tampoco. Europa tiene que tener una Constitución arregladita, pasable. ¿Qué han hecho Merkel y Sarkozy? Han dicho a ver, quitemos cantidad de cosas, dejemos lo esencial, pongamos principios fundamentales —incluso en el tema de la Unión Mediterránea creo que aciertan, y lo digo como candidato que soy desde hace no sé cuántos años a ser presidente de la Fundación Euromediterránea Anna Lindh del Proceso de Barcelona, que se llama, de la política del Mediterráneo. Hace tantos años que ya ni me acuerdo. Me dijeron si quería llevar esto porque se empezó en Barcelona, en el año 85 con Solana como [...]. Luego al cabo de 10 años fue a 14 �menos, en el 2005 pasó bastante desapercibido con la presidencia inglesa. Yo creo de veras que hay que tener una Constitución reducida, creo que estamos en camino de ello y creo además —y esto no me lo has preguntado pero ya aprovecho para decirlo— que en este escenario será más fácil que haya en Europa algo que es enormemente importante, que son los partidos europeos, que ahora no hay. Dos: uno de centro-derecha y otro de centro-izquierda, como en América y como corresponde a un gran espacio de varios centenares de millones de habitantes, en los que los partidos no son partidos de convicciones, de religión, de creencias, sino de preferencias. Es decir, tú no crees que un partido tiene la verdad y otro es la mentira, no, tienen unas opiniones distintas a las tuyas, unas preferencias distintas a las tuyas, tú eres mas conservador y te da miedo que se la peguen y que se corra demasiado y tú eres más atrevido y te da miedo de que esto se muera. El segundo es más progresista y el primero es más conservador. ¿Qué han hecho los italianos? Eso, un partido progresista, un partido demócrata en el cual yo estuve en la fundación porque me invitaron. O sea, Constitución breve, a lo Sarkozy-Merkel, lo que hace la derecha, y partidos dos: un Partido Popular europeo —que si sólo hay uno, además, se tendrá que centrar— . En España, yo con Aznar, muy de acuerdo no estoy, es notorio, pero fue una bendición, porque este hombre reunió a toda la derecha española. Hay mucha gente muy de derechas dentro del Partido Popular. Menos mal que están dentro del Partido Popular y no están por ahí. Los hay peores, digamos. De manera que Constitución breve y dos partidos europeos moderadamente moderados. [...] Más centrados, menos religiosos y más de preferencias. Con elecciones primarias, con varios candidatos designados [...] que diga que fulano es el candidato. En América está Obama, está Clinton, está Edwards y entonces los del partido van a elecciones primarias para decir quién quieren de candidato, no es la ejecutiva. Si usted, número siete, como se portó mal en no sé donde, en la reunión que tuvimos, usted no va en la lista, bueno pues esto no. 15 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La acción exterior de los entes locales y regionales en la esfera comunitaria (conferència) Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditorio Caixa Nova (A Coruña, Galícia) Abstract A summary of the resource. Cicle de conferències “Mig segle d’integració europea: desafiaments actuals de la UE en una era de globalització” organitzat per la Fundación Galicia Europa i la Fundación Instituto de Estudios Políticos y Sociales. Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Unió Europea Regions Globalització Territoris Relacions Internacionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-09-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/962/19840619d_00040.pdf 00ebc4c19e0a5debc7406102a8370367 PDF Text Text "LA BARCELONA DEL FUTUR" DISCURS DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL i MIRA, ALCALDE DE BARCELONA PRONUNCIAT EL DIA 19 DE JUNY DE 1984 AL COL.LEGI DE DOCTORS I LLICENÇIATS DE BARCELONA.- �2 La Barcelona que volem per a 1992 és una Barcelona sobre la que, n'estem convençuts, existeix entre els seus ciutadans un gran nivell de consens. Es una Barcelona que no s'haurà de fer traumáticament, amb grans operacions quirúrgiques . Es una Barcelona que es fona estat, del que és Barcelona. -mentalpociódequha La Barcelona del futur que estem començant a bastir ha estat descrita per primer cop d'una manera sistemàtica al Pla General i Progra ma d'Actuació Municipal. Haurà de ser una ciutat d'un alt nivell de qualitat urbana. Serà el "cap i casal", la capital, d'una Catalunya moderna i desenvolupada. Serà també una gran capital d'Espanya i una metrópoli mediterránia d'amplia projecció internacional que podrà constituir una seu digna dels Jocs Olímpics. Ni la Barcelona moderna que hem .heretat, ni la que tenim ara ni, menys encara, la que volem fer es poden entendre en un buit. �3. La Barcelona moderna ha estat el motor i també l'aparador de la Catalunya moderna. Ho és encara i ben segur que ho seguirà essent. De fet,Barcelona, la metropolis capital de Catalunya, és avui el pol urbà més dens i desenvolupat d'una Catalunya que és una realitat cada cop més urbana. L'aglomeració metropolitana de Barcelona és el centre de gravetat d'un país que ha anat adquirint la fesomia i l'organització d'un sistema de ciutats; d'un sistema que és un subsistema del sistema europeu de ciutats. la) La sort de Barcelona del futur està lligada a la consolidació de la seva integració en le xarxa urbana d'Europa que ha quedat constituïda entre Londres,el Nord de França, les àrees més industrialitzades d'Alemanya i el Nord italià i un braç de la qual es desvia, des de Fos,fins a Barcelona. �4. En el programa d'actuació municipal de quatre anys es preveuen tres direccions bàsiques d'intervencï6. L'una està dirigida a incidir en l'ordenació física de la ciutat i les altres dues a la potenciació dels serveis urbans i dels serveis personals, respectivament. El desenvolupament dels serveis urbans que ens proposem tindrà una influència decisiva en el funcionament de la Barcelona del futur. Un nombre limitat de grans objectius han estat seleccionats: la garantia de la qualitat i la salubritat del medi ambient i l'alimentació, l'assoliment d'uns nivells raonables de seguretat urbana, una millora de la circulació de persones i mercaderies, la consolidació dels grans serveis bàsics metropolitans i la potenciació d'altres serveis municipals tradicionals com els de neteja, mercats i protecció contra emergències. Ens concentrarem, però , en els grans eixos d'actuació que hauran de definir la imatge física de la Barcelona de 1992. Les actuacions que ja des d' ara, estan configurant la fesomia de Barcelona s'articulen en quatre grans línies de fora.. Es tracta, en primer lloc, d'obrir definitivament Barcelona al mar i de definirne la seva façana rra ritima que haurà de ser una façana no solament per a la Barcelona estricta sinó un conjunt metropolità coherent, d'acord amb les realitats de la mobilitat, dels usos actuals i dels hàbits del lleure. En segon lloc, s'actuarà per a reconstruir el massís de Collcerola de manera que es vagi configurant com el gran parc central de la ciutat me tropolitana. Un tercer i¢loc d'actuacions es dirigirà a millorar la funcionalitat urbana i la dignitat física del Centre de la Ciutat i el darrer es fixarà com a objectiu la consolidació d'una xarxa viá.ria suficient i eficaç. �5. "Barcelona cara al mar" és el projecte que hem endegat per a la restauració dels sis kilòmetres de línia costanera barcelonina. No es tracta d'arreglar tan sols el port, o el passeig Marítim, sino de fer accesible tota la costa del terme municipal al ciutadà. Aquest projecte parteix de tres grans línies d'actuació: la recuperació de la façana marítima i l'estructuració d'unes línies viàries que facilitin l'accesibilitat a les platges. La façana marítima te quatre parts bàsiques, que abarquen des de Montjuïc fins el Poble Nou. La primera és la remode_ lació del Moll de la Fusta, que ha permés convertir una superfície de dipòsit de càrrega comercial en una explanada recreativa oberta al públic. S'ha unificat l'espai des de Colon fins a Correus i s'ha habilitat com a gran passeig per a visitar les embarcacions. El pas següent és la reforma del Passeig de Colón, que es convertirà en una rambla ciutadana que revitalitzarà l'arquitectura de les façanes i dels edificis històrics com Capitania, Correus o la Llotja. La segona part inclou la recuperació del moll de la Barceloneta i la reestructuració d'aquest barri. Els rafals(tinglados) del moll, que en aquests moments conformen un espai tancat que impd deix l'accés al mar, es restauraran i milloraran per a equipaments, centres culturals o sales d'exposicions. kixhaxxixixxiaxkaxmaimulia4xigxianxiiaxgaxixadixilxmaximox El PERI del barri de la Barceloneta que hem endegat en col.laboració amb els veïns, permetrà permeabilitzar i dignificar un barri molt pobre arquitectònicament, engrandirà :habi- tatges i crearà zones verdes i espais lliures en el seu interior. Finalment el projecte de "Barcelona cara al mar" compren l'ampliació del Passeig Marítim a tota la platja del Poble Nou. �6. La platja de Barcelona es redueix, avui ., als 600 metres quEa medeix el Passeig Marítim. Tota la platja del Poble Nou està separada de la ciutat per la línia de tren que corra paralel.la al mar, i compta tan sols amb un pas a nivell. Dintre de poc temps es durà a terme l'alliberament definitiu de les 45 hectàrees que ocupa Renfe a la zona de llevant, mercès als convenis signats amb l'Ajuntament de Barcelona l'abril de 1983. Això ens permetrà, revitalitzar tota aquesta àrea, que co- mença al Parc de la Ciutadella i arriba fins al Besós. La reordenació urbanística de la zona de Llevant inclou dues gran vies, com son la Rambla del Poble Nou i el Passeig de Carles I i Marina, que voleá ^d'gnificar. En aquesta zona Barcelona té un conjunt de monuments que cal donar rellevancia, com ara la Sa- grada Familia, la plaça de braus Monumental o l'estació del Nord, futur centre cultural, cívic i esportiu. En aquest Passeig de Carles I pensem que fins i tot es podria emplaçar el futur Tribunal Superior de Justícia, en el lloc que actualment ocupen les casernes d'intendència. Acabar l'Avinguda del Litoral, que es configurarà com la Diagonal, permetrà una perfecta comunicació entre l'autovia de Castelldefels, mitjançant la Zona Franca, amb el Poble Nou. Aquesta avinguda possibilitarà l'accés amb automòbil a qualsevol platja de la nostra ciutat, i completarà_ Sud i Est-Oest de Barcelona. els grans eixos Nord- �7. El mas sis de Collcerola reuneix una gran varietat de situacions geogràfiques i sofreix uns graus diversos de degradació. Les moltes agressions sofertes i les pressions centrífugues a que ha estat sotmés per moltes accions descoordinades ho-han anul.lat, perya seva unitat geogràfica. Collcerola és encara una valuosa reserva d'espai verd -unes 11. 000 Ha. - que pot convertir-se en el gran parc central de la ciutat metropolitana. De fet, ja ho és encara que d'una manera relativament precària. Cal remarcar, en qualsevol cas, que Nicolau M. Rubió, el més gran arquitecte català de parcs i jardins d'aquest segle, ja va afirmar el 1929 que Collcerola seria el "Bois de Boulogne" de la connurbació barc elonina. Els geògrafs ens ensenyen que el massís de Collcerola no respon a una unitat que es defineixi indiscutiblement pels seus valors naturals o geogràfics, per les dades que ens configurarien un parc natural. Però els urbanistes ens diuen que la unitat del massís és el resultat de factors ben diversos: d'aplegar àrees que són d'inter è s natural intrinsec i d'altres que cal reconstruir, per a esborrar o mitigar els senyals de l'agressió humana i convertir-les en zones de connexió. Són aquests elements els que donen a Collcerola el seu caràcter de parc urbà, de parc que té un entorn immediat que és la ciutat, amb la que caldrà establir unes relacions mínimament estables. La posició de Collcerola al mig d'un anell de ciutats i constituint R un obstacle per l'arribada a Barcelona des de l'interior de Catalunya l'ha convertit en un repte i 1' a fet objecte de tota mena d'agressions. Cal que mirem el mals s d'una altra manera , com un actiu que s'ha de respectar i, per tant, vorejar. �8. En conseqüència, s'haurà de tendir a rec ond_uir el desenvolupament dels traçats d'alta tensió i a reconsiderar i tractar els impactes que produeixen en el paisatge les línies i ctriques ja existents. Pel que fa al tractat de les carreteres caldrà mantenir el seu caràcter actual, ja assumit, i no trcatar de convertir-les en alternativa a les sortides de Bar celona cap a Madrid i França sinó només als enllaços de Barcelona amb Sant Cugat, Cerdanyola o Rubí, des d'alguns punts de la capital. Tots sóm conscients que 1'O ació Collcerola és un objectiu a llarg termini. Fins i tot si es possible de dedicar-li inversions importants, caldrà comptar amb periodes d'actuació llargs. El paisatge és en aquest cas 1'elenenticentral i reconstruir-lo costarà molt de temps. Es, a més, una operaci ó que no té cap sentit si no s'enfronta amb una perspectiva metropolitana. També com en tantes altres àrees decisives per a la consolidació de la capiitaliitat de Barcelona, no serà possible fer una actuació contundent si no hi ha una sintonia entre totes les administracions públiques que permeti inversions suficients, programades i coordinades. Segons alguns estudis que ja s'han dut a terme, la qüestió de la propietat del sol pot arribar a ser un element important en el futur però, de moment, amb el que ja es controla dos de les administracions es podria tirar endavant un programa que omplis els propers cinc anys. El sacs iin i ediat , sens dubte, serà la urbanització definitiva de la Carretera de les Aigues de manera que resolgui el problema de la imbricació de la muntanya amb el teixit urbà. �9. En el programa d'actuació municipal s'identifiquen tres àrees principals d'actuació en la ciutat central que són l'Area Nord, l'Area l'Eixample. WE.ïxam.p e ha tornat a adquirir una gran actualitat. L'excc_..len, exposició instal.lada a la Casa Elizalde i després a la seu del Ministeri d'Obres Públiques, a Madrid, ha tingut la virtualitat de revifar les expectatives de millora d'un conjunt que 'és l'autèntic centre de la ciutat i que ho seguirà essent. L'assessoride l'Alcalde: per a afers urbanístics, l'arquitecte Oriol Bohigas, ha suggerit que l'Eixample ha de ser atacat "com un barri històric consolidat" i que caldrà tornar a les tècniques urbanístiques del barroc o del neoclàssic, basades en les intervencions puntuals, en projectes molt concrets referits a edificis específics o a conjunts que tinguin una certa unitat. Aquesta és, en realitat, la política urbanística que s'ha decidit per al conjunt de la ciutat i que té la màxima virtualitat en la ciutat central, en els sectors més consolidats. La recuperació i la revitalització són els objectius prioritaris en l'actuació prevista sobre l'Eixample. En una mesura més matisada són objectius que defineixen bastant satisfactòriament i'oríentació de la política urbanística per al conjunt de la ciutat central. Seria el que ja ha estat qualificat de prioritatÁel projecte sobre el pla i que alguns han arribat a traduir, potser una mica abusivament, com el triomf dels arquitectes sobre el enginyers, i també sobre els advocats i els eco nomistes. La fesomia de les àrees Nord i Sud de la ciutat central es configurarà a partir d'una intervenció que seguirà la mateixa orientació. Els nuclis de l'una i l'altra estan prou definits i ja hi ha una colla de projectes concrets concebuts per a la �10. revitalització d'espais públics. L'anomenada Àrea Sud té com a embrió central de renovació el conjunt format per l'Estació de Sants i la Plaça dels Països Catalans, el Parc de l'Espanya Industrial,el Parc de l'Escorxador, el Passeig de Maria Cristina, Motjuïc -on és molt probable que aviat es pugui endegar la re novació del Palau Nacional com a nucli d'una gran àrea museística- i la façana marítima. L'Àrea Nord es constitueix-lentorn de la Plaça de les Glóries, l'Estació del Nord -que serà un im portant centre Cívic–i es veurà afectada per la redignificació del Passeig de Carles I. L'enumeració dels nuclis de regeneració urbana que acabem de fer il.lustra el [sentit de la construcció de la Barcelona del futur. Es tracta d'aprofitar els molts edificis de gran qualitat que té Barcelona però que estan buits o bé destinats a usos obsolets per a consolidar el caràcter central de les zones que ja són centrals de la ciutat. Però aquesta acció s'haurà d'anar apropant a la perifèria de la_ ciutat que haurá de ser abordada com si es tractés de zones antigues. En primer lloc, s'haurà de procedir a buidar-la en la mesura que sigui possible i completar aquesta acció amb la construcció d'espais públics que, com les places que s'han anat inaugurant en els darrers anys, vagin equipant els barris i els aportirelements de caràcter centralitzador, reduint-ne la seva dependència. �11. Barcelona és una ciutat ja construïda i aquest fet és un factor condicionant clau en la configuració de la ciutat del futur. Per tant, quan al programa d'actuació municipal es parla de la potenciació del rendiment de la xarxa viària bàsica es parteix d'una concepció de la ciutat que descarta la creació de grans vies de pas, segregades o no. Es aquesta, òbviament, una opció política que respon a la idea de la ciutat que té l'equip de govern municipal. Però és satisfactori que aquesta opció hagi obtingut el suport de l'amplíssima representació de tècnics de l'Ajuntament, de la Corporació i de la Generalitat que van prendre part en un recent seminari sobre les vies bàsiques de Barcelona. No es tracta d'acollir aquest suport com la prova definitiva de la bondat d'una solució sinó de remarcar només que l'opció escollida és racional i té una coherència tècnica. En les seves conclusions, els tècnics urbanistes ens diuen, per exemple, que "les vies bàsiques en una ciutat ja construïda com Barcelona són l'instrument d'ordenació d'alguns dels més importants espais públics de la ciutat, entenent l'ordenació com a l'actuació global capaç de satisfer d'una manera integrada molt diverses demandes i qualitat ambiental, exigències de context, trànsit, etc..." Els urbanistes remarquen també en les seves conclusions que les vies bàsiques s'han d'entendre també "com a elements definidors de la imatge i l'estructura de la ciutat i territori metropolità com ho demostren els bons exemples que tenim a Barcelona (Gran Via, Diagonal...) Imatge unitària i global que ha d'ésser construïble per fragments com la nostra història fa palés". Aquesta és l'opció. Construir la ciutat per fragments, tenint en compte el que ja és i sense inventar-se cap model des- lligat de la seva realitat històrica i actual. �12. En el marc d'aquesta concepció gradualista i possibilista, tenim la ferma voluntat de reforçar el caràcter integrador d'algunes vies tan bàsiques com el 2on. Cinturó i l'anomenat Cinturó Litoral que serà, en el seu recorregut per la zona de Llevant de la ciutat una autèntica Avinguda del Litoral els projectistes de la qual ens anuncien que recordarà la Diagonal. Vies com les que acaba d'esmentar hauran de tenir un caràcter essencialment col.lector-distribuïdor mes que no pas el de vies de pas. Es tracta d'aconseguir que construccions de tanta importància no compleixin només el paper d'evitar que el trànsit de pas entri al cor de Barcelona sinó, fonamentalment, el de millorar el funcionament global de la xarxa. La necessitat de trobar unes fórmules que permetin la seva integració satisfactòria en el teixit urbà és el que, en darrer terme, explica que el Túnel de la Rovira no hagi entrat en servei tot i l'acabament de les obres. En el context d'aquesta opció, s'ha de destacar la racionalitat extrema de la recomanació que ens feren els tècnics reunits al Centre Civic de Sarrià per a estudiar la xarxa viària bàsica: que tractem d'optimitzar l'ús de l'excepcional xarxa de carrers de Barcelona. En síntesi, els tècnics ens han dit que un nombre limitat d'actuacions puntuals, que significaria una inversió relativament reduïda, podria tenir uns efectes molt positius en el funcionament de la xarxa, del conjunt de la xarxa metropolitana. Es tractaria de treballar en eixos com els carrers Prim, Fabra i Puig, Bac de Roda-Felip II, AragóGuipúscoa, Plaça de les Glòries, Ronda de°Sant Martí, Ronda del Guinardó-Río de Janeiro i alguns altres per a l'eliminació de colls d'ampolla i la millora del que han qualificat de "connectivitat metropolitana". Es una precisió significativa i convé tenir-la en compte. Des d'una perspectiva tècnica, eixos com Aragó-Guipúscoa són eixos metropolitans. �Els Jocs Olímpics de . 1992 són l'estímul que ens projecta amb força cap a una colla de realitzacions que poden ajudar a estructurar definitivament la nostra ciutat metropolitana amb una qualitat urb an a que avui no posseeix. Aquestes realitzacions corresponen a instal.lacions esportives i a obres d'infraestructura urb an a que, especialment aquestes, però també les primeres, són imprescindibles per arribar al model de ciutat que volem tenir. En aquest sentit, els JJ.00 son més una fita temporal, un repte per millorar la nostra ciutat,que no un objectiu pel qual cal sacrificar una sèrie de recursos. Les instal.lacions esportives més lligades als JJ.00., les més cares i compromeses, són el Palau Olímpic, l'estadi Olímpic, la Piscina Olímpica i el Velèdrom. La seva construcció, però, no es justifica només pels Jocs. Una ciutat com Barcelo na ha de tenir instal.lacions es p ortives d'alt nivell. Pel 1992 aquests equipaments han de funcionar ja com equipaments de la ciutat. Les instal.lacions esportives s'agrupen en determinats punts de la ciutat, a l'interior de les àrees olímpiques i que seran^. nou: Montjuic, Diagonal, Feble Nou, Vall d'Hebron, Parc del Llobregat, Vallés-Cerdanyola, Badalona-Montgat, Banyoles i el port esportiu j enicara sense localitzar. Els criteris adoptats per triar aquestes localitzacions son els següents: 1.- Donar la màxima accesibilitat a les àrees durant els Jocs Olímpics: les quatre àrees centrals (Montjujc, Diagonal, a,ar Feble Nou, Vall d'uebronconcentraran el més gran nombre d'instal.lacions, disten ! unes d'altres un maxim de cinc kilometres, es a dir vins minuts de transport p rivat O públic. 2.— Re_ r \ acabament de ciutat situant les ;ns taJ. .._ac _ or:_ al millor lloc possible dins l'estructura urbana. Les cuatre àrees situades a la costa (Paro del Llobregat, Montjui_ Feble Neu i Montgat) ve l en incidir sobre l'acabament de la façana de mar. La proposta d'equipaments va lligada a actuacions com �14. la defensa i estabilització de les platges, acabament del xarxa viària i renovació urbana de nuclis degradats. Les altres 2 àrees (Diagonal i Vall d'Hebron) realitzaran una tasca semblant en relació a la "façana de muntanya" de Barcelona. Seran els dos nusos principals d'un cinturó equipat que servirà d'accés al Parc de Collcerola. ur. esportius e q uipaments 3.- Lli ar la localització dels :_ .~ =° z programa de reeaui p ament urbà. Les quatre àrees seran centres d'equipament per als districtes de l'entorn més prbxi Formaran una xarxa d'instal.lacions "pes an tes" que en- voltarà Barcelona i que completarà l'equipament d'abast més petit (barri), lligat a la residència o escola. 4.- Conce p ció metro p olitana del reeouioament. Els mateixos criteris s'aplicaran a la. resta de la Corporació M.B. Sobre l'àrea del Llobregat gravitarà la població d' ' El Prat, St. Boi, Castelldefels, l'Hospitalet i Cornellà; l'àrea Badalona-Montgat donarà servei a St.Adrià, Sta. Coloma, Badalona, ,Montgat i Tiana. Descri p ció crees 1.- MontjuIc Ser p el punt més destacat de la línia de costa, tant pel seu contingut esportiu com pel seu carácter simbÒlic. Representa la Barcelona urbana com a fita del paisatge, con a més gran parc urbà de la ciutat i per la importància i significació dels aconteixements culturals _ es p ortius que .-- ha hagut des de l'Exposició del 29. De totes les actuacions q ue faran a .Mcntj u c des saquen Anell Olimpi / Veure estat p .ro jedtes Correa-Gr egot tiBor il l -Isozaki/ 2.- Diagonal Estarà situada al polgon definit per la Diagonal, ler. Cinturó, Travessera de les Corts, Carretera de Sants _ 2or Cinturó. Es públic uft àrea de gran accesibilita , per tránsport bu sos sos) ? priva:. ?Mal ^_ gr at la importancia de les instal.lacions que hi -ha actualment, no hi ha un (metro i �15. planejament racional de la zona. Caldrà doncs fer un Pla Especial que ordeni les instal.lacions actuals i doni solucions a l'accés a les àrees del parc i l'equipament pensat al P.G.M. 3.- Àrea del Poble Nou L'àrea del Poble Nou reforçarà la operació d'obrir Barcelona al mar, que ja és iniciada amb la remodelació del Moll de la Fusta i la recuperació de les platges del Llevant. Sobre les platges recuperades i sobre els terrenys guanyats amb el soterrament de les línies de tren, s'establirà el passeig marítim litoral, una gran via cívica, en contes del cinturó litoral construït com a via segregada. El futur Parc del Mar enllaçarà el nucli residencial del Poble Nou amb la platja. La Vila Olimpica allargarà el nucli residencialper davantl'actual'Ylínia d'indústries, actuant com a embrió d'una requalificació urbana de més gran abast. Els equipaments esportius, comercials, culturals, administratius i de lleure regeneraran l'actual trama. Les actuacions a l'àrea del Poble Nou són les més complexes de tot el projecte olímpic, i impliquen la modificació del Pla General Metropolità i elaboració de PERI's. 4.- La Vila Olímpica Val la pena aturar-se una mica en aquesta instal.lació de l'àrea del Poble Nou. La Vila Olímpica ha d'allotjar de 12 a 15.000 atletes i acompanyants, en apartaments individuals, estudis o cases de 3 a 5 habitacions. La proporció entre els tipus d'allotjament triat dependcrà`„ de l'ús post-olímpic que s'en vulgui fer . La Vila, per exigència de seguretat dels JJ.00., ha de ser un conjunt autònom, amb edificis complementaris d'administració, restaurant, centre comercial, espais de lleure, correus, aparcaments i instal.lacions esportives per a entrenament.... �16. La Vila Olímpica s'ubicarà en els terrenys alliberats per la RENFE més alguns d'industrials requalificats. Els equipaments de la vila i els 350.000 m2 de ncus habitatges que representa s'integraran desprès dels JJ.00 a la trama urbana actual. Alguns habitatges es podrien utilitzar com allotjament provisional de famílies afectades per operacions de remodelació del casc urbà del Poble Nou. La remodelació del Poble Nou reprendria la idea del Pla Cerdà de apropar el Centre de la ciutat cap a Llevant, equilibrant la tendència actual que el desplaça a Ponent (Francesc Macià, Diagonal). També, com homenatge a Cerdà, es pot pensar en una Vila Olímpica feta sobre la trama Cerdà deixant lliures els interiors de les illes. �17. 5. Vall d'Hebron En un espai de mes de 40 Ha., en bona situació respecte vies urbanes primàries de la Rubira 2on. Cinturó, tunel i respecte el metro prolongació linfa 3. Es planteja com un gran espai lluire tat per equipaments esportius de nivell urbà: Velòdrom, Palau Vall Hebrò, Sub centre de Premsa, polies Llars Mundet, Hispano -portiu,LasMndePica Francés, U.E. Horta. 6 . Parc del Llobregat Compren unes 1000 Ha. en un front de 9 Km. de platges. Es proposa una millora de comunicacions mitjançant una via lineal enllaçant l'atovia de Castelldefels, Zo na Franca i Prat de Llobregat i la conservació dels aiguamolls, especialment " La Ricarcá" ; el mantániment i millora del Golf del Prat, i la formalització d'un important conjunt d'instal.lacions esportives que configuren el parc com a espai de lleure durant tot l'any, especialment els caps de setmana. . Vallès-Cerdanyola Es configura com ampliació de les àrees transversals i esportives de la U.A.B., a través d'instal.lacions d' entrenament i residències, ,dels jutges deis JJ . 00 . 8. Badalona-Montgat Son 7 Km. que lliguen el limit de l'àrea del Poble Nou amb la comarca del Maresme. El col.lector inceptor d'aigües brutes que s'està construint facilitarà la recuperació de platges. D'altra banda un passeig marítim enllaçarà amb el de Barcelona, i al seu costat hi haurà equipaments esportius. A Bada lona hi haurà un port esportiu d'ús local i a Montgat un altre d'abast metropolità. Com a actuacions de renovació urbana hom preveu la rehabil.litació del barri de les Mallorquines de Montgat i la zona industrial costanera de Badalona. �18. Després d'explicar els grans projectes que Barcelona ha iniciat amb l'objectiu de 1992 m'agradaria entrar en elguns detalls més immediats. Remodelar Barcelona no consisteix només en solucionar grans reptes urbanístics. Ja ens hem referit a quina és la política urbanística. Els barris tenen els seus problemes quotidians i els seus habitants s'interessen potser més, en les placetes malmeses o els carrers per pavimentar. Es per aixó que, paral.lelament als plans general, grans projectes, a mig i llarg termini, vull exposar les petites realitzacions que inaugurarem la propera tardor o a començaments de l'any que vé. Tenim l'entorn del Casal de Sarrià, on es duen a terme obres de remodelació del jardí del Casal, la pavimentació del carrer Santa Amèlia i l'accés al Jardí de la Quinta Amèlia des d'aquest carrer. A la Zona Franca, a més d'inaugurar el gran centre cívic de Can Farrero, aquest proper dissabte, estem finalitzant el Jardí de les Estrelles Altes, que representarà un parc de prop de tres hestàrees. A la zona de Llevant, al carrer Maresme i Concili de Trento, estem acabant la Plaça de la Palmera, on s'instal.larà l'escultura del nord-americà Richard Serra. Per a la Mercè podrem inaugurar el monument al Dr. Robert, a la Plaça Tetuan, i la Plaça de la Sedeta, al Passatge Llavayol, que està a la confluència dels carrers Sicília amb Industria. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3868 Title A name given to the resource La Barcelona del futur / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Façana marítima des de Montjuic fins a Poble Nou. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi de Doctors i Llicenciats de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Barcelona Acció política Model social Planificació Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-06-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Description An account of the resource Conferència de cloenda del curs 1983-84 del Centre Català de Prospectiva (CCP). EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1706/0000000616.pdf 7ee5bc3c4347a12124e87ab6de1c9935 PDF Text Text 15/8/2007 NOVES ESTRATÈGIES PER A UN MÓN GLOBALITZAT // PASQUAL MARAGALL La 'Boston Connection' Catalunya ha de reforçar els lligams econòmics i científics que la uneixen amb Nova Anglaterra PASQUAL Maragall* Torno de Massachusetts admirat pel progrés, potser una mica insultant, de les ciutats de Nova Anglaterra. Em refereixo a la mateixa ciutat de Boston, i a les més petites: Salem, Marbelhead i Newport (Rhode Island). Quan entre els anys 1971 i 1973 vaig anar amb la meva dona Diana a Nova York, vam fer una escapada en cotxe a Boston per visitar Xavier Rubert de Ventós --que ara ha tornat a la ciutat per atorgar el Premi Internacional Catalunya al biòleg Edward O. Wilson, el primer científic que va encunyar el terme biodiversitat--. Recordo, també, que ens va rebre Josep Lluís Sert a casa seva, a Harvard, una versió moderna i funcional de la planta d'una capella romànica, amb retaule del segle XIV inclòs. Sert no tenia títol d'arquitecte homologat a l'Espanya de Franco, per aquest motiu no va poder firmar, malgrat que hi havia col.laborat decisivament, el magnífic projecte de la Fundació Miró ubicada a Montjuïc. FA 25 ANYS vam tornar a Boston amb l'aleshores alcalde de Barcelona, Narcís Serra, per agermanar Barcelona amb el Boston de l'alcalde Kevin White. Encara no havia esclatat completament l'onada d'opulència que s'observa ara. Va ser el primer dels agermanaments de la Barcelona democràtica, sempre buscant ciutats culturalment robustes, portuàries, no capitals d'Estat (exceptuant Montevideo), com l'Istanbul d'Erdogan, el Xangai de Jiang Zemin o el Sant Petersburg de l'alcalde Sobtxak. Si no recordo malament, en aquella segona visita encara ens va empaitar algun industrial ric que formava part del Board de Harvard perquè Barcelona contribuís econòmicament en la compra de la casa de Sert per a la universitat. En la segona visita oficial, el 1986, vam portar a Boston una rèplica en marbre del Desconsol de Josep Llimona per situar-la al Commons, el parc central de Boston. Ara està en un altre parc, el Rose Garden, i l'escultura no es troba en gaire bon estat. Quan hi vagi pròximament l'alcalde Jordi Hereu --que, diguem-ho de passada, s'ha format a Esade i entendrà bé el clúster universitari-empresarial de Boston--, espero que l'alcalde Menino ja l'hagi restaurat. Parlant de diners, Harvard no té carència de dòlars: concretament té un �fons de 30.000 milions de dòlars invertits en capital risc. Tot i així, un professor del Massachusetts Institute of Technology (MIT), que es deu trobar en una situació semblant, ens va demanar ajuda econòmica per a una recerca puntera en implantacions de pròtesis vasculars reabsorbibles, dirigida per una jove i brillant professora catalana del MIT. Una altra jove científica que treballa actualment a l'Hospital de Sant Pau, en neurologia, i que ha estat investigant a Harvard, reforça la connexió científica entre Barcelona i Boston. Forma part d'un elenc de científics biomèdics que, com els doctors Massagué i Izpisúa i Valentí Fuster, han establert una nova manera transoceànica de vida i treball consistent a simultaniejar dues ocupacions: una aquí i una altra a Amèrica. Permetin-me una digressió relativa a aquesta mobilitat creixent de centífics i empresaris. Bastants empresaris catalans, cada vegada més, tenen un peu a Barcelona i un altre a Madrid, i a vegades un tercer en alguna altra capital internacional. N'hi ha que viuen a Barcelona els caps de setmana i la resta de la setmana la passen entre Madrid i una altra capital europea. La necessitat d'anar a Madrid, inicialment pels permisos i contactes oficials, s'ha tornat cada vegada més una necessitat funcional, econòmica. Fa poc una empresa internacional va tancar la seu a Catalunya i va concentrar la seva activitat a Madrid. Mal assumpte. Però la potència de la indústria química i farmacèutica catalana és evident. Potser els hauríem de fer una mica més de cas en tot el que fa als preus dels medicaments. La taxació excessiva dels preus és interessant per als consumidors, però posa en perill l'esforç en recerca. Un directiu d'un dels tres o quatre grans laboratoris quimicofarmacèutics catalans em va explicar de forma bastant convincent en una visita a la seva fàbrica que és necessari provar cent línies d'innovació per obtenir un nou específic rendible. Potser el nou ministre de Sanitat, Bernat Soria, que és investigador, trobarà la solució a aquest problema. Tornant a Boston i a la internacionalització de la competència --en els dos sentits de la paraula: l'econòmic i el que fa referència a la capacitat de crear coneixement--, aquesta obliga empresaris i governs a plantejar-se aliances internacionals, i als científics, com hem vist, a assumir noves formes de vida. EN AQUESTA línia, el pròxim viatge d'Hereu a Boston per reforçar els beneficis de l'agermanament entre aquesta ciutat i Barcelona em sembla del tot pertinent. Ens hi juguem molt en aquest escenari. I, com �ja he dit, el terreny està abonat pels lligams científics i empresarials existents. Crec que Joan Clos, que no sols és ministre d'Indústria, sinó metge format a Edimburg i amb una curiositat científica innata, faria bé de seguir aquest tema de prop. Més dades: el cònsol espanyol a Boston és un perfecte coneixedor de la realitat científica i empresarial de Massachusetts. Ell va ser qui ens va posar en contacte amb la científica catalana que treballa en implants cardiològics. I encara diré més: hi ha una empresa espanyola que està a punt de comprar un banc a Boston. La connexió amb Boston, o, si m'ho permeten, la Boston Connection, promet. *Expresident de la Generalitat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La Boston Connection Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Boston Barcelona Globalització Relacions Internacionals Ciència Economia Model social Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1263 Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-08-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/946/OpinioSocialista_1986_n1_LaCapacitatGestioAjuntaments_PM.pdf cff545a57b30974e308809f86efacc4a PDF Text Text La capacitat de gestió dels ajuntaments PASQUAL MARAGALL L'experiència de sis anys i mig d'ajuntaments democràtics ens permet afirmar que, dintre del sector públic, els ajuntaments són el subsector que respon amb més flexibilitat als reptes d'una administració moderna. Els ajuntaments de Catalunya i d'Espanya són capaços de generar, mitjançant l'estalvi i la inversió, un canvi d'expectatives econòmiques més importants que el que podria provocar un augment de la circulació monetària des del Banc d'Espanya. El sistema democràtic local és el més adequat per produir uns serveis ajustats a la demanda. La confirmació d'aquesta afirmació la trobem dins de l'alta mortalitat política dels alcaldes de les poblacions on es produeixen fenòmens d'ineficàcia, Per això no es pot admetre el simplisme que contempla el dèficit com a única referència i veu els ajuntaments com uns malversadors irresponsables. Els alcaldes han estat més a prop de l'arquetipus shumpeterià d'empresari que molts dels que professen com a empresaris. Han corregut més risc, fins i tot pel que fa al seu nivell d'ingressos i a la seva vida personal. ELS AJUNTAMENTS, SECTORS GESTORS PER EXCEL'LÈNCIA L'Administració local és l'administració que està més a prop dels ciutadans i, per tant, és el sector de l'activitat pública més fàcil de ser controlat pels mateixos ciutadans. Els ajuntaments no tenen pròpiament l'element de la competència mútua entre ells, però en canvi és fàcil de caure en la comparació entre ajuntaments . El públic, o en aquest cas els ciutadans, compara, i pot produir-se el fenomen de "votar amb els peus", És adir, pot traslladar la seva residència si els serveis oferts per l'ajuntament del costat són millors que els d'allà on s'està visquent. A més a més la proximitat als ciutadans del sector local dóna a les eleccions locals una força fiscalitzadora molt superior a la que és normal en �L'O P JNJO SOCIA LISTA altres nivells de l'administració, en què la competència electoral es basa fonamentalment en idees molt generals. La comprovació que es compleixin o no escapa quasi totalment de l'experiència en la vida social quotidiana del ciutadà com a individu. En això l'estat és clarament diferent del sector privat. La critica de l'empresariat a l'estat es basa en la comparació amb el sector privat on el ciutadà pot comprar o no comprar, cosa que no pot fer amb l'estat. AI sector local, però, aquest tipus de crítica liberal no és tan vàlida en la mesura en què aquesta comprovació de qualitat i de preu hi és. 1 els ciutadans la formulen cada dia. Qualsevol alcalde d'Espanya pot testimoniar fins a quin punt té present la pressió d'un "mercat" de ciutadans que li recorda cada dia el que està fent bé o el que està fent malament. Caldria definir, però, una grandària mínima a partir de la qual les corporacions locals poguessin assumir aquesta condició de gestors per excel·lència. Les dimensions més apropiades serien ajuntaments grans i mitjans, comarques i àrees metropolitanes. Els districtes i els ajuntaments petits serien les unitats polítiques de participació o descentralització territorial. Dels 935 municipis de Catalunya, 50 tenen entre 5.000 i 10.000 habitants, 38 entre \0.000 i 20.000, 24 entre 20.000 i 50.000, 8 entre 50.000 i 100.000, 7 entre 100.000 i 500.000, i només un, Barcelona, té més de mig milió d'habitants. Des d'aquesta perspectiva és evident que les corporacions locals comparteixen algunes de les caracteristiques de les empreses. És significatiu que quan en un sistema d'economia centralitzada es vol fer un apropament al sistema de mercat es recorre als ajuntaments. Això va succeir a Hongria on, per primer cop, els ciutadans van poder comprar un paper que donava interessos. 1 aquest paper era emès pels ajuntaments. En el camp de la incorporació de procediments informàtics, la capacitat de reacció dels ajuntaments ha estat molt a prop de la que es diu que tenen les empreses. L'Ajuntament de Barcelona en va ser el capdavanter, però l'esperit innovador s'ha estès a municipis més petits. És molt significatiu el cas de Monòvar, on van dissenyar un programa que va permetre informatitzar pràcticament tota la gestió municipal, incloses les actes de la Comissió de Govern. La qualitat del programa era tan notable que la companyia subministradora de l'ordinador va comprar-ne el software per comercialitzar-lo entre els ajuntaments. El professor Garcia Duran, seguint Kenneth Arrow, explica que bona part de les crisis es poden analitzar en funció de la distribució de les expectatives optimistes i pessimistes. Segons aquest model, la crisi es pot explicar per la polarització d'expectatives pessimistes. És adir, que el grau de pessimisme existent és superior a allò que justifiquen les possibilitats reals d'inversió, d'activitat o d'ocupació. Probablement, aquest país està visquent un moment semblant a aquest. El que es tractaria de fer, des del punt de vista de política econòmica, seria frenar aquesta polarització excessiva cap al cantó pessimista. 1 aquest paper de trencadors de la uniformitat, que diu García Duran, es pot exe~­ cir molt millor des dels ajuntaments que des de cap altre centre de decisió. EL CAS DE BARCELONA L'Ajuntament de Barcelona és un conglomerat d'àre~s. i d'empreses el moviment anual del qual està al voltant dels 120.000 milions de pessetes. El ventall dels servei s que produeix comprèn des de serveis de software fins a clavegueram i teatre infantil. La seva producció repres;nta m~s del 5 per cent del producte interior brut de la ciutat. Sens dubte es la pnmera "empresa" de Catalunya i la que genera més efecte colaterals en totes les direccions. Té una plantilla de més de 11.000 funcionaris i 2.000 ~?'!tractats laborals. i afegim el personal del organs autònom de gesuo I el de les empreses municipals, arribem a xifre que ronden el 24.000 llocs de treball. Barcelona, per tes seves característ iques especials, és una bon~ mo~tra del que pot arribar a fer el sector local en general, sempre que hi hagi la voluntat política adient. . . La gestió portada des de 1979 ha permès realitzar un sa~eJ~ment financer i una reforma administrativa que són un punt de referència per la resta de les administracions públiques. Durant els mesos immediats a la presa de possesió del primer consistori democràtic es va constatar la dificultat d'aïllar els problemes i tractar-los seguint un ordre de prioritats. A Barcelona es van inventari~r fins a 230 serveis específics molt diferents els uns dels altres, la major part dels quals no tenien cap escala jerarquitzada d'objectius. , .. D'altra banda, la situació financera es caractentzava per un dèficit enorme, producte d'una estructura local inflexible i antiquada i .dels hàbits adquirits als anys 60 en què el creixement accelerat permetia pagar els dèficits d'un any amb l'augment dels ingressos dels següents. Finalment i aquesta és una caracterí tica especifica de Barcelona, l' Ajuntamen~ carregava, i carrega, amb el ~ost dels se~v.eis ~ipícs d'una capital com Barcelona. La manca de reconeixement politic d aquesta c~­ pitalitat ha fet que l'admini tració local sigui responsable d'uns ,serveIS que normalment paga l'estat, o més recentment , els governs_ auton.oms: L'Ajuntament de Barce lona. per exemple. manté 24 museus, ) hospitals I 11 centres d'EGB. El procés de millora de la gestiò encetat per l'Ajuntament va començar per la millora del control de la despesa. I aquest control havia de començar per la de pesa de personal. En meny d'un any es va fer un cens de per sonal, es van ampliar i unificar el horaris ~ es va impla~tar ~.n control d'assistència informatitzat. Es va fer un proces de regularització, es va simplificar la plantilla, i es van reduir les categories de 260 a 71. Es van reconèixer les organitzacions sindicals com a interlocutores dels tre- �L'O P IN IO SOCI A LIST A balladors i es va firmar un acord de condicions laborals. Tot un seguit de mesures que l'Administració central no va dur a terme fins tres anys després. El resultat d'aquest procés va ser augmentar la tecnificació de l'Administració sense que el cost, en termes reals, pugés . El 1985 hi ha 1.000 funcionaris menys que el 1979, i les empreses municipals, incloent-hi autobusos i metro , han pas sat de 11.200 a 8.900 treballadors . Aquesta reducció absoluta amaga una intensa renovació de personal. Es van incentivar les jubilacions anticipades, es van amortitzar places de categories tècniques, que es van cobrir amb personal més jove i més ben qualificat. Aixi, el nombre de persones amb fun cions tècniques ha augmentat un 17 010 des de l'abril del 79 al desembre del 84, mentre que el nombre de persones amb funcions administratives i subalternes ha baixat un 16 per cent en el mateix període. Després de 6 an ys es pot presentar un augment en la quantitat i una millora en la qualitat dels Serveis municipals sense que els recursos consumits hagin augmentat. En efecte, el 1980 les despeses ordinàríes totals van pujar a 79.067 milions de pessetes , pràcticament la mateixa quantitat que el pressupost ordinari el 1985: 72.501 milions de pessetes. Això vol dir, evidentment, que hi ha hagut un augment de la productivitat dels recursos. Les causes de l'augment de la productivitat , tot i que són molt variades, es poden resumir en dos grups. El primer consi steix en l'aprofitament dels estímuls productius que la democratització de la vida municipal comporta: la transparència de les condicions de treball, dels horaris, de les retribucions; l'aplicació d'inc.o~pa~~bili~ats, la introducció de la negociació cellectiva, la crítica i participacio CIUtadana, molt facilitades pel procés de descentralització territorial. Aquest conjunt de factors constitueixen estimuls molt poderosos per augmentar l'eficàcia i la ineficàcia de la màquina municipal que , en definiti va, funciona dins d'un aparador. De fet, aquesta és la justificació de fons de l'eficiència productiva de la despesa pública local en relació amb altres sectors de l'Administració. En segon lloc, l'Ajuntament de Barcelona és probablement l'Administració Pública que més ha contribuït, amb els plantejaments i amb els fels, a posar en crisi el model d 'organització i gestió burocràtic, no sense resistències per part dels sectors més interessats en defensar aquest model. PARTICIPACIÓ DEL SECTOR LOCAL EN LA DESPESA PÚBLICA El subsector local de l'Administració Pública espanyola, amb més d'I bilió de pessetes d'operacions sobre un total de 8 bilions, és una part no gens menyspreable del Sector públic. Juntament amb el Sector autonòmic, que supera també el bilió, representa el 29 per cent de la despesa pública consolidada segons dades de la Dirección General de Coordinación de Haciendas Territoriales, mentre que a Itàlia i al Regne Unit aquest nivell és del 17 i del 26 per cent, respectivament. Això, d'una banda, vol dir que tenim uns nivells de descentralització territorial de la despesa més plausible d'allò que normalment es vol admetre. Però, d'altra banda, encara estem molt lluny dels percentatges que a l'any 1980 els experts reconeixien com a desitjables , que eren 50, 25 i 25 per les adminístracions central, autonòmica i local, respectivament. El que és més greu, però, és que estem molt lluny d 'allò que la pròpia realitat exigeix. Especialment en el subsector local, perquè no supera el 15 per cent del Sector públic, sense Seguretat Social. Per assolir l'objectiu del 25 per cent de participació sense reduir els recursos de les comunitats autònomes no hi ha cap altra solució que recórrer a mesures fiscals no contemplades per les lleis vigents o no desenvolupades . Aquestes mesures haurien de permetre, en el context d'un augment del pressupost brut de les comunitats autònomes, un augment de la capacitat neta de despesa del subsector local, mitjançant la redi stribució i la creació de fons de cooperació municipal als governs autònoms. Des de l'alcaldia de Barcelona defensarem sempre la implantació d'una fiscalitat autonòmica sempre que es donin tres condicions: (1) que els recursos obtinguts es dediquin a nodrir la capacitat de despesa dels ajuntaments, és adir, el sector gestor per excellència, (2) que la redistribució es faci objectivament, i (3) que la població en percebi clarament el benefici . Però els tributs que es puguin establir d'acord amb aquesta concepció fiscal, tot i que es refereixin a problemes específics i a zones concretes del país, haurien de respectar el principi que, a mig termini, els impostos no han de tenir un caràcter estrictament finalista. A mig termini, la solució és federalitzant; renda, societats i IVA, repartits entre els tres nivells de govern, com a Alemanya . Cal que es produeixi una autèntica redistribució en cascada cap al Sector públic autònom i cap al Sector públic local. Nosaltres defensarem sempre que en aquesta redistribució progressiva s'introdueixin criteris d 'organització, exigències de control de qualitat, de màxims i mínims per part de l'Administració central i, òbviament, de les administracions autònomes. Els governs autònoms haurien de reconèixer que la pròpia essència del seu poder polític en relació a les administracions local s consisteix precisament en això : la determinació dels criteris polítics que poden orientar la despesa dels recursos que ells controlen. �L'OPINIO SOCIALISTA PROBLEMES PENDENTS Hi ha un seguit de problemes que no han estat encara resolts després de sis anys d'administració local democràtica, o que han sorgit de bell nou durant aquest temps. Es tracta de la drogaaddicció i les seves derivacions cap al camp de la seguretat i l'administració de justícia i, indirectament, la sanitat, així com d'altres problemes relatius al comportament civil en una fase de transició. En relació a les drogues, els últims cinc anys han vist créixer uns fenòmens molt semblants als que ja coneixen altres països, especialment els Estats Units, des de fa quinze o vint anys. Ens referim a l'extensió del consum, a les seves repercussions socials i als debats que genera. No hi ha una forma única i definitiva de tractament dels drogaaddictes, especialment els heroïnòmans, a llarg termini. La discussió entre professionals gira sobretot entorn de les mesures de reinserció i de prevenció. El ~ue.sí està clar, però, és que cal afrontar, com a mínim, els aspectes samtans de la drogaaddicció. Probablement la gestió dels serveis sanitaris és la prova més important per aclarir com serà el repartiment de funcions entre les administracions públiques. Per la seva participació al PIB i a la despesa pública són sens dubte la columna vertebral dels serveis personals transferits a les comunitats autònomes. La gestió per part de l'Administració local aquí també és garantia d'eficàcia i innovació. Contra el que s'ha dit a vegades, quan l'administració local ha irromput a la Sanitat, ho ha fet atenent necessitats que altres administracions més burocràtiques o poc participatives havien ignorat, com Planificació familiar o Salut mental. I no només en aquests casos. També en la gestió d'institucions complexes com hospitals, l'Administració local ha demostrat que té la força política i el coneixement professional precís per portar-la d'una manera diferent. A Barcelona, per exemple, el cost per unitat d'assistència bàsica UBA va ser, al 1984, de 15.691 ptes. per UBA i dia a l'Hospital del M;r i, d~ 10.060 ptes. a l'Hospital de l'Esperança. Als hospitals de la Seguretat Social el cost és desconegut. La subvenció rebuda per UBA i dia ha estat de 10.472 ptes., mentre que a Sant Pau i al Clínic ha estat de 20.000 ptes. i de 15.000 a alguns centres privats. Quant a l'actuació dels ajuntaments davant l'atur, tot just hem començat. A Barcelona hi ha 270.000 joves entre 14 i 24 anys. Entre els 16 i 24 anys, el 42 per cent és a l'atur. La taxa de fracàs escolar, en termes de repetició de curs, és del 50 per cent a EGB, 55 per cent a BUP i 75 per cent a FP. Aquestes xifres donen una idea de la magnitud del problema, de tal com és ara i de com pot agreujar-se en un futur. L'Ajuntament de Barcelona ha emprès la creació d'un dispositiu d'actuació en el camp de les iniciatives locals d'ocupació i de les iniciatives empresarials. D'aquesta manera s'ha fet un capgirament de fons. Fins ara els ajuntaments no admetien cap altra responsabilitat respecte a l'atur que l'ajut per mitigar-ne els efectes. La veritat és que la contribució dels ajuntaments en la lluita contra l'atur és relativament marginal. Però no és possible declarar-se irresponsables davant aquest problema. La duració de la crisi, que és superior del que ningú no havia previst, produeix efectes qualitatius importants. Les possibilitats de reinserció laboral d'una persona decreixen en progressió geomètrica a mesura que s'allarga la durada de la situació de desocupat. El finançament dels transports públics exigeix també la perspectiva de les solucions específiques. En el cas de Barcelona, la singularitat rau en el caràcter metropolità dels serveis prestats i en els dèficits derivats de la gran complexitat dels moderns sistemes de transport urbà. LA CAP ACITAT DE BARCELONA Tots els problemes esmentats anteriorment necessiten solucions específiques. En el cas concret de Barcelona, però, les solucions han de passar també per la constatació de la capitalitat que Barcelona exerceix de fet i que té voluntat de consolidar. Barcelona és capital de Catalunya, però és també capital d'Espanya. El reconeixement d'aquesta capitalitat no ha de limitar-se a uns drets econòmics. Barcelona proposa un reconeixement polític de la seva capitalitat. Hi ha una certa contraposició entre el debat propi de les ciutats i l'inevitable grau d'uniformitat que provoquen les capitals. Els valors propis de les ciutats a vegades es veuen amenaçats per la presència d'una capitalitat política. És important que hi hagi un equilibri entre el rol de capitalitat i el més genèric, i fins a cert punt oposat, de ciutat. I potser aquí tenim la diferència que encara s'aprecia entre el cas espanyol i la posició que ocupen Washington o Bonn als seus països. Ni Washington ni Bonn pretenen ser al mateix temps la capital i la primera ciutat. Evidentment a Espanya la situació no és la mateixa. La realitat de Madrid també és un factor que s'imposa. Però cal reconèixer que la llei no esgota la realitat. Cal acceptar la idea d'un cert dualisme fàctic. CRITERIS PER A UN MODEL DE GESTIÓ Un model de gestió possible per a Espanya, que hauria de començar a aplicar-se ara perquè estigués rodat el 1990, hauria de tenir en compte els següents criteris i propòsits: �I. Legalment o pràcticament les competències de l'estat i de les comunitats autònomes haurien de ser taxatives, amb numerus clausus i les locals, residuals. ' 2. No hi ha gairebé cap problema que pugui solucionar-se només des d'un sol nivell de govern. L'atribució de competències que fan la Constitució i les lleis bàsiques és només una convenció simplificadora. 3. En realitat no hi ha competències exclusives, ni tan sols plenes. Totes són compartides, o quasi totes. El que és important és identificar el responsable o responsables del projecte, de cada projecte. 4. El sector local ha d'arribar en cinc, sis o set anys al 25 per cent del sector públic, excloent-ne la Seguretat Social. 5. Aquests objectius poden perseguir-se encara que no hi hagi lleis que els consagrin. 6. Els polítics haurien de contenir-se la tendència a tractar directament amb el ciutadà, passant per sobre dels poders elegits de nivell inferior. 7. Cal també autocontenció en la susceptibilitat. Hauria de ser normal per exemple, que un ministre anés al Liceu sense haver de passar per la taquilla del president de la Generalitat , del delegat de Govern i de l'alcalde. Els municipis no tenen fronteres . Aquesta és la seva força. Cal no enyorar els burots. 8. Barcelona hauria de ser la seu d'institucions d'àmbit estatal. Ni la Constitució ni els costos ho impedeixen. 9. Barcelona ofereix a Catalunya i a Espanya un gran projecte, bo per a tothom: l'organització dels Jocs Olímpics de 1992, que faran de trencadors d'uniformitat. Aquests criteris i propostes no són el fruit de la bona voluntat o d'una certa imaginació . Són el fruit de sis anys de pràctica política local: el fruit d'una apassionada lectura, des de Barcelona, del projecte de construcció d'una Catalunya autònoma i d'una Espanya moderna. El Wojtylanisme i la tercera restauració Del Vaticà II a la Contrareforma polonesa-germànica? JOSEP M. a PIÑOL La publicació d'un informe confidencial sobre la teologia de l'alliberament presentat pel cardenal Ratzinger en una reunió de cardenals i la de "La instrucció sobre alguns aspectes de la teologia de l'alliberament" subscrita per la Congregació per a la Doctrina de la Fe (3 de setembre de 1984), sacsejaren potser per primera vegada amb contundència l'opinió pública. L'escalada, però, tot just havia començat. Seguirien les declaracions explosives de Ratzinger a la revista "Jesus", com a primícia del seu "Informe sobre la fe", la notificació de l'ex-Sant Ofici: reserves sobre Boff (11 de març de 1985) i, finalment, la sanció d'un any de silenci imposada paternalment al franciscà brasiler Leonardo Boff -què més voldria, declarava ingènuament Ratzinger, que un any sabàtic? (I) El cèlebre Informe Rockfeller ja havia donat el primer toc d 'alerta a Nixon (1969), tot denunciant "la transformació de l'Església en força de can vi a Llatinoamèrica". El " Comitè de Santa Fe", braintrust de la ideologia reaganiana ja afirmava sense embuts : "cal enfrontar-se (i no senzillament reaccionar a posteriori) amb la teologia de l'alliberament com és utilitzada a l'Amèrica Llatina" (1980) (2). A Ratzinger, maitre- àpenser teològic de la Restau ració woj tyliana , només li intere s a l'ortodò xia , perqu è tal co m declarava a Viuorio Messori " defensar l'ortodòxia é defensar el pobres". Una corti na de fum per tal d'encobrir la convergència objectiva amb le co nsigne de Reagan i, allò que és més greu, la benedicció als dictadors llatinoamerican s. Encara no feia vint -i-quatre hores de la promulgació de la "Instrucció", que els sicaris de Pinochet assas sinaren el capellà francès André Jarlan a la barriada de la Victoria de Santiago ... Finalment, la paraula fatídica "restauració" és pronunciada obertament en la seva conversa. Ratzinger tocà d'entrada el tema suaument i amb una extraordinària habilitat dialèctica: "Si per restauració s'entén un tornar endarrera, aleshores no és possible cap restauració. L'Església va endavant cap a l'acompliment de la història, mira endavant cap al Senyor". És l'aperitiu, la tasseta de cafè que va oferir gentilment a Leonar- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La capacitat de gestió dels ajuntaments Subject The topic of the resource Barcelona Administració local Descentralització administrativa Subsidiarietat Espanya Ciutats Description An account of the resource n. 1 , febrer 1986 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived L'Opinió socialista Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Article de Pasqual Maragall, revisant els reptes i capacitats de gestió de les corporacions locals de l'Estat Espanyol i en particular el cas de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/810/0000001455.pdf f9ead63cb0cec24b00f522b8a0529ce7 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 27/05/1992 (2884912) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 22 LA EUROPA DE LOS TERRITORIOS Y MAASTRICHT La Carta Europea de Autonomía Local PASQUAL MARAGALL El autor del artículo analiza la Carta Europea que protege la Autonomía Local al hilo de la Conferencia Europea de Poderes Locales, celebrada en Barcelona el pasado mes de enero. A su juicio, una de las mejores vías para estar presente en el continente es la potenciar y fortalecer los ayuntamientos. La Carta Europea, aprobada inicialmente en Estrasburgo el 15 de octubre de 1985, fue ratificada por el Estado español el 20 de enero de 1988 (Boletín Oficial del Estado de 24-2-1989), excepto en lo que se refiere al apartado 2 del artículo 3, relativo a la elección directa, que en España y en algunos otros países no se aplica a las entidades locales de segundo grado (provincias, comarcas y áreas metropolitanas). Entró en vigor en 1988 en la RFA, Austria, Chipre, Dinamarca, Lichtenstein y Luxemburgo, y el 1 de marzo de 1989, en España. Al haber sido ratificada en forma de Tratado, la Carta ocupa un lugar elevado en nuestra jerarquía legislativa, entre la Constitución y las leyes. Ello significa que las leyes -estatales o autonómicas que vulneren la carta pueden considerarse contrarias a Derecho. De ahí no ya su enorme importancia ideológica y al nivel de los principios generales del derecho, sino incluso su trascendencia práctica, que no dudo en imaginar creciente. En el nivel de los principios generales, la Carta es perfectamente coherente con el nacimiento en Maastricht de una Europa territorial, dotada, según el artículo 198-A del Tratado, de un Comité regional en el que estarán presentes los territorios regionales y las entidades locales, según un baremo que especifica el número de representantes por cada estado. El hecho de que la Carta de Autonomía Local naciera en el ámbito más amplio del Consejo de Europa, no hace sino reforzar sus posibilidades de futuro. Barcelona, como capital de Cataluña, defenderá la Europa de las regiones: nos jugamos mucho en la consagración de una Europa que recogerá las realidades nacionales y regionales intraestatales. Barcelona, como es lógico, defenderá, al mismo tiempo y con la misma firmeza, la realidad más cotidiana de la Europa de las ciudades. Así como las Constituciones americanas, hijas de la conquista de nuevos territorios, no reconocen a los municipios (creación exclusiva de los Estados federados), Europa no puede ignorar que su propia configuración está ligada, en el pasado y en el futuro, a la marcha de su potentísimo sistema de ciudades. El Gobierno español, que junto con el de la República Federal de Alemania introdujo el Comité de las Regiones en Maastricht, ha aceptado esta dualidad y mantiene el principio de que la declaración del 10 de diciembre debe desarrollarse en el sentido defendido en este artículo. Si en este contexto leemos la Carta Europea de Autonomía Local, veremos que posee una trascendencia aún no bien calibrada. Autoridades y ciudadanos Su articulado, que establece el reconocimiento de la autonomía local por las leyes internas de cada país y, a ser posible, por los textos constitucionales, la define como 10 �Articles de Pasqual Maragall a "el derecho y la capacidad efectiva de las entidades locales de ordenar y gestionar una parte importante de los asuntos públicos, en el marco de la Ley, bajo su propia responsabilidad y en beneficio de sus habitantes". Partiendo del hecho que el ejercicio de las competencias públicas "debe incumbir preferentemente a las autoridades más cercanas a los ciudadanos", la Carta dice que dichas competencias "no pueden ser puestas en tela de juicio ni limitadas por otra autoridad central o regional, más que dentro del ámbito de la Ley". En el mismo sentido, el artículo 5 de la Carta afirma que las colectividades locales deberán ser consultadas previamente a cualquier modificación de los límites territoriales que la afecten, del mismo modo que, según el artículo 6. 1, las entidades locales pueden "definir por sí mismas las estructuras administrativas internas con las que pretenden dotarse, con objeto de adaptarlas a sus necesidades específicas y a fin de permitir una gestión eficaz". Competencias Paralelamente los artículos 9.3 y 9.7 garantizan la proporcionalidad entre los recursos financieros y las competencias locales, y el carácter incondicionado de las subvenciones, que "no deben ser destinadas a la financiación de proyectos específicos" y cuya concesión "no deberá causar perjuicio a la libertad fundamental de la política de las entidades locales en su propio ámbito de competencia. Una vez definido el ámbito competencial y sus garantías financieras, la Carta recoge, en su artículo 11, el derecho de los entes locales a utilizar los recursos jurisdiccionales, "a fin de asegurar el libre ejercicio de sus competencias y del respeto a los principios de autonomía local consagrados en la Constitución o en la legislación interna". Este extremo, defendido por los socialistas catalanes en el marco de la Ley de Bases de Régimen Local, ha merecido una declaración oficial del Consejo General del Poder Judicial a través de su representante en la clausura de la Conferencia Europea de Poderes Locales, en el sentido de establecer los mecanismos necesarios para la verdadera aplicación de la Carta de Autonomía Local. La reflexión sobre el contenido de la Carta trae a nuestra mente, de un modo inmediato e inevitable, una serie de acontecimientos recientes o presentes de nuestra vida política que difícilmente pueden considerarse acordes con las prescripciones de la Carta. En el campo de las actitudes relativas a la organización territorial local -supramunicipal y submunicipal-, en el del control urbanístico ejercido por algunas comunidades autónomas más allá del mero control de legalidad, en el de la pretensión, implícita a veces, de negar a los ayuntamientos la posibilidad de regular su propia presión fiscal, etcétera. Estar en Europa quiere decir también municipios fuertes. Todos deberíamos respetar esta evidencia. Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona. 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1077 Title A name given to the resource La Carta Europea de Autonomía Local Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Legislació Europa Competències Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-05-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/818/0000001543.pdf 40dfdc9ebfca1e62ee44a57c46b45068 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 21/07/1994 (2810613) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Extra / Única, pág. 6 La ciudad con cable Las nuevas 'autopistas' han de permitir dibujar la utopía e una sociedad más informada y más descentralizada PASQUAL MARAGALL Hemos vivido y estamos viviendo vos para el futuro de las telecomunicaciones. El Consejo Europeo de Corfú consagró las propuestas de la Comisión Bangemann, en la que el presidente de Telefónica y yo mismo representamos a España. Estas propuestas desarrollan el capítulo dedicado a la sociedad de la información en el Libro Blanco de Jacques Delors sobre el crecimiento, la competitividad y la ocupación. Así, pues, las redes telefónicas, hoy telemáticas (transmisoras de voz, pero también de imagen y datos) transportarán comunicaciones entre las universidades europeas, entre hospitales y médicos, entre los domicilios de los trabajadores administrativos o profesionales y sus propias empresas, etcétera. Estas redes serán una realidad, junto a los sistemas de petición de vídeos o de compras desde el domicilio, en las ciudades europeas del 2000. Las autopistas de la información, la importancia de las cuales ha sido remarcada recientemente por el vicepresidente de Estados Unidos, Al Gore, han de posibilitar un acceso ágil, rápido y mayoritario a la información y han de permitir también dibujar la utopía de una sociedad más libre, en tanto que más informada y más descentralizada. Este salto tecnológico hacia adelante, que tendrá unas repercusiones innegables sobre nuestra sociedad, no debe ser confiado únicamente al juego de libre mercado, sino que se deben tener en cuenta las implicaciones sociales y territoriales que puede llevar consigo. El entendimiento entre los productores y los usuarios ha de permitir un "contrato urbano" que reduzca el coste ecológico de unos elementos que ya forman parte irrenunciable de nuestra calidad de vida y que permita el acceso democrático a las nuevas tecnologías de la información y la transmisión de datos. Este contrato no debe basarse tanto en grandes principios como en grandes y pequeños proyectos y en unas normas de convivencia y ciudadanía. Las ciudades, que concentran a más de la mitad de la población europea, tienen mucho que decir. La función de centralidad de las grandes ciudades no residen únicamente en el campo político-administrativo, sino también en el financiero y comercial, cultural y de ocio, científico y tecnológico y, especialmente, en el campo de las comunicaciones. En definitiva, las grandes ciudades constituyen el corazón y el sistema nervioso del funcionamiento europeo. Barcelona, desde la recuperación de la democracia municipal, hace ahora 15 años, ha destacado por su reflexión activa sobre el hecho urbano y por su capacidad de generar propuestas de futuro para nuestras ciudades. El modelo Barcelona, que cristalizó en tomo a los Juegos Olímpicos del 92, es una apuesta para la ciudad como lugar de diálogo y creación. Sin una apuesta decidida por la creación de redes de transportes, de energía y de telecomunicaciones, Europa puede perder buena parte de la potencialidad que le otorga el mismo hecho del Mercado Único y de la Unión Política, ahora ampliada a 16 países. Las autopistas de telecomunicación, en realidad, ya existen. Los grandes cables troncales entre ciudades importantes ya funcionan. Lo que queda por hacer son las 27 �Articles de Pasqual Maragall a calles de la comunicación, es decir, el cableado desde las centrales y las grandes torres de comunicación hasta las manzanas de casas en las que vivimos y trabajamos. E incluso esto, gracias al plan Fotón de Telefónica, empieza a avanzar rápidamente en Madrid y Barcelona. Hoy, en cierto sentido, y como ha repetido a menudo Josep María Canals, director de Telefónica en Cataluña, tenemos en la puerta de casa un "caño" de gran capacidad de comunicación para un uso ínfimo. Pocos son los abonados (empresas o grandes instituciones) que sacan todo el partido de las posibilidades que el sistema de comunicación está ofreciendo. En la comisión Bangemann (que, según parece, va a mantenerse en el periodo postCorfú) insistí en que una ciudad cableada y bien dotada de "transformadores y contadores", utilizando el símil eléctrico, es la mejor garantía de que todos los productos imaginables (tele-trabajo, telecompra, tele-medicina, universidad a distancia) serán viables. En este sentido -y aún admitiendo la conclusión a la que llegamos de que no debería utilizarse recursos públicos a gran escala en la creación de esa sociedad de la información-, es evidente que algún programa europeo cofinanciando modestamente a las ciudades que decidan invertir en el establecimiento de la red de "transformadores" (o ATM's) entre la calle y el domicilio sería una muy buena noticia. Creo sinceramente que en la fase actual todos debemos arriesgar algo si queremos obtener los mejores resultados posibles. Arriesgar, en el sentido de no apegamos a ideas preconcebidas ni en sentido monopolista ni en sentido librecambista: la competencia es vital, pero ni en Estados Unidos, hasta hoy, hay más de una red básica de telecomunicaciones. La habrá, pero no la hay todavía en la actualidad. Debemos proteger nuestros intereses a la vez como país y como ciudadano s. Es decir, debemos aceptar la competencia, estimularla incluso, y ponemos al servicio del ciudadano que utilizará las telecomunicaciones de mil maneras diferentes. Hay que hacerlo a precios reducidos y, al mismo tiempo, tratar de obtener el mayor número posible de productos independientes, de sistemas participativos locales, de creatividad no estandarizada circulando por las nuevas redes. Éste es el gran reto. Barcelona, y con ella muchas otras grandes ciudades europeas, están preparándose para hacerle frente y para ganar la partida. ¿Se imaginan ustedes una capitalidad europea de la cultura compartida por todo un sistema de ciudades del continente? ¿Se imaginan un Shakespeare de Kenneth Branagh o de Nanterre visionado a la vez en toda Europa? Yo sí. No para hoy ni para mañana. Pero sí para el año 2001. Este ha sido uno de los objetivos de la Conferencia de Eurociudades y Euroempresas, celebrada en Barcelona hace pocos días. De ahora en adelante vamos a insistir en ello. Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona. 28 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1085 Title A name given to the resource La ciudad con cable Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Telecomunicacions Barcelona Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-07-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/784/0000001390.pdf 22d34884b67c68e0eecbe1565edbe090 PDF Text Text 10 LA VANGUARDIA V IV IR VIERNES, 4 ABRIL 2008 O P INIÓ Pasqual Maragall F a poc vaig ser a Brussel·les i vaig visitar de nou el monument a Ferrer i Guàrdia. Francesc Ferrer i Guàrdia era lliurepensador i probablement tenia contactes amb cercles maçons, llibertaris o anarquistes. Però fins i tot el seu defensor d'ofici, un militar, declarà que no havia trobat cap motiu pel qual Ferrer hagués de ser condemnat després de les bullangues i de la crema de convents de 1909. Així consta en una de les inscripcions del monument de Brussel·les. Però Ferrer va ser afusellat. Joan Maragall havia demanat, endebades, un judici just per a l'acusat. Però no va ser així. No sóc expert i no puc donar lliçons d'història, però no resulta forassenyat pensar que aquest fet, afegit a d'altres esdeveniments semblants, va anar preparant el clima per a l'espiral que finalment acabaria en guerra, en una guerra civil entre germans. Maragall va ser un dels que, potser el més assenyalat, van alertar contra la reacció vindicativa de l'establishment barceloní. La Ciutat del perdó, l'Església cremada, i Ah Barcelona! són tres peces escrites en aquest interval. Però els seus escrits van tenir problemes. Sembla que el president de la Mancomunitat va intervenir per a impedir que es publiqués a La Veu, el Brusi o algun altre dels diaris de la època. Curiosament molts anys després, al 1960, quan feia 100 anys del naixement de Joan Maragall, La ciutat del perdó blicà de Marcelino Domingo, va morir de pena –diuen– tot just després de la guerra. Era valencià i es deia Pasqual. Poc després de la seva mort vaig néixer jo i per això em dic com em dic.) Però mig segle de fets lligats els uns als altres, antagònicament. L'any que ve farà cent anys de l'execució de Ferrer. Potser hauríem de commemorar-ho. No crec que les autoritats municipals i menys encara les autonòmiques hi tinguin res en contra. L'any que ve farà cent anys de l'execució de Ferrer i Guàrdia; potser podríem commemorar-ho Ferrer i Guàrdia, a Brussel·les. En una de les inscripcions del monument consta que el seu defensor d'ofici, un militar, va declarar que no havia trobat cap motiu per condemnar-lo se li va fer un homenatge oficial en plena dictadura. Aleshores, quatre néts: Genís Maragall Balló, Genís Maragall Marfà, David Moragas i jo mateix, amb 19 anys d'edat, vam escriure una carta oberta al director del Brusi per protestar per una portada on apareixia la foto de l'avi juntament amb un comentari inacceptable –com que Maragall i el Règim franquista casaven bé, o una cosa semblant–. (Es pot comprovar a les hemeroteques.) Finalment els oncles van intervenir i la carta no va arribar a sortir. Tanmateix, en l'homenatge que el règim va retre Maragall van faltar tres dels tretze fills del poeta: Eulàlia, Gabriel i Jordi. Però tornem als orígens d'aquesta història. Després de l'any 1909 va venir el 1917, la república del 31, la guerra del 36... i Franco. Trenta set anys de Franco. Quaranta si comptem els anys de la guerra. Quasi mig segle. Tota la meva infància i joventut sota el règim de Franco. (El meu avi matern, repu- A Montjuïc, un xic amagat per pressions del nacionalisme catòlic català, hi ha la rèplica del monument de Brussel·les que vaig fer fondre i instal·lar allí. No recordo quin dia és el de la mort de Ferrer, però potser hi podríem pujar i posar-hi unes flors... Fa pocs dies, a Londres, he tornat a comprovar l'estreta relació entre els grups progressistes anglicans i la maçoneria de l'època. La petja maçònica és igualment present, relacionada amb sectors de la monarquia i de la intel·lectualitat. Aquí es va dir que sectors del socialisme català n'eren, però no m’he entretingut a comprovarho. En tot cas estan en bona companyia. Un xic depassée, això sí.c � https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/784/20080404_LV.pdf 9991ea42de87b2778be393101e6ad2c2 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 04/04/2008 La Vanguardia, p.010, Vivir La ciutat del perdó PASQUAL MARAGALL Fa poc vaig ser a Brussel.les i vaig visitar de nou el monument a Ferrer i Guàrdia. Francesc Ferrer i Guàrdia era lliurepensador i probablement tenia contactes amb cercles maçons, llibertaris o anarquistes. Però fins i tot el seu defensor d’ofici, un militar, declarà que no havia trobat cap motiu pel qual Ferrer hagués de ser condemnat després de les bullangues i de la crema de convents de 1909. Així consta en una de les inscripcions del monument de Brussel.les. Però Ferrer va ser afusellat. Joan Maragall havia demanat, endebades, un judici just per a l’acusat. Però no va ser així. No sóc expert i no puc donar lliçons d’història, però no resulta forassenyat pensar que aquest fet, afegit a d’altres esdeveniments semblants, va anar preparant el clima per a l’espiral que finalment acabaria en guerra, en una guerra civil entre germans. Maragall va ser un dels que, potser el més assenyalat, van alertar contra la reacció vindicativa de l’establishment barceloní. La Ciutat del perdó, l’Església cremada, i Ah Barcelona! són tres peces escrites en aquest interval. Però els seus escrits van tenir problemes. Sembla que el president de la Mancomunitat va intervenir per a impedir que es publiqués a La Veu, el Brusi o algun altre dels diaris de la època. Curiosament molts anys després, al 1960, quan feia 100 anys del naixement de Joan Maragall, se li va fer un homenatge oficial en plena dictadura. Aleshores, quatre néts: Genís Maragall Balló, Genís Maragall Marfà, David Moragas i jo mateix, amb 19 anys d’edat, vam escriure una carta oberta al director del Brusi per protestar per una portada on apareixia la foto de l’avi juntament amb un comentari inacceptable - com que Maragall i el Règim franquista casaven bé, o una cosa semblant-. (Es pot comprovar a les hemeroteques.) Finalment els oncles van intervenir i la carta no va arribar a sortir. Tanmateix, en l’homenatge que el règim va retre Maragall van faltar tres dels tretze fills del poeta: Eulàlia, Gabriel i Jordi. Però tornem als orígens d’aquesta història. Després de l’any 1909 va venir el 1917, la república del 31, la guerra del 36... i Franco. Trenta set anys de Franco. Quaranta si comptem els anys de la guerra. Quasi mig segle. Tota la meva infància i joventut sota el règim de Franco. (El meu avi matern, republicà de Marcelino Domingo, va morir de pena - diuen- tot just després de la guerra. Era valencià i es deia Pasqual. Poc després de la seva mort vaig néixer jo i per això em dic com em dic.) Però mig segle de fets lligats els uns als altres, antagònicament. L’any que ve farà cent anys de l’execució de Ferrer. Potser hauríem de commemorar-ho. No crec que les autoritats municipals i menys encara les autonòmiques hi tinguin res en contra. A Montjuïc, un xic amagat per pressions del nacionalisme catòlic català, hi ha la rèplica del monument de Brussel.les que vaig fer fondre i instal.lar allí. No recordo quin dia és el de la mort de Ferrer, però potser hi podríem pujar i posar-hi unes flors... 203 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Fa pocs dies, a Londres, he tornat a comprovar l’estreta relació entre els grups progressistes anglicans i la maçoneria de l’època. La petja maçònica és igualment present, relacionada amb sectors de la monarquia i de la intel.lectualitat. Aquí es va dir que sectors del socialisme català n’eren, però no m’he entretingut a comprovarho. En tot cas estan en bona companyia. Un xic depassée, això sí. 204 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1552 Title A name given to the resource La ciutat del perdó Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Description An account of the resource p. 10, Vivir Extent The size or duration of the resource. 20080404_LV.pdf Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ferrer i Guàrdia, Francesc Barcelona Educació Anarquisme Maragall i Gorina, Joan Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-04-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat política Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1291/19920928d_00504.pdf 764ec2ea4fba7ae4795df998e7801200 PDF Text Text ilbk-it )3 Or Universitat Politècnica de Catalunya Inauguració del curs 1992-1993 28 kLeetubre de 1992 .049,15mlutt. Conferència a càrrec de l'Excm. Alcalde de Barcelona Sr. LA CIUTAT EN LA CONSTRUCCIó EUROPEA Vull començar la meva intervenció agraint c,. la invitació de l'Excm. i Magn. Rector de la Universitat_ Politèc 'Ca de Catalunya a pronunciar el discurs i%augural del curs 1992-93. i MA". El tema sobre el kue em -proposo dissertar . no podria tenir /un audit ri més adequat. En efecte, parlar a la Universitat de "La ciutat en la equival construcció europea", a connectar amb la m mòria històrica de la Universitat, equival a situar-se en el centre ' 'u .u• -•'un "campus"-, vocacionalmen específicament urbà i europeu. No hi ha cap institució tan urbana com la universitat, ni cap institució haurà fet t4nt des de sempre per la superació de les barreres nacionals -i per la convi4ència entre les (^i,,'Vt ► v P.^l^ rc,,^ �^ cultures, per allò qug en definitiva és la construcció europea. Les universitats van estar presents en l'origen de la idea d'Europa i durant segles l'Europa de les Universitats va ser ja una realitát. Avui dia les universitats se situen ien l'avantguarda de l'acceptació d'Europa i participen en nombrosos programes fonamentals en consciència i la de les i intercanvis, zreació de la bases de la construcció europea. Barcelona se sent orgullosa de les seves universitats i aquestes constitueixen una de les millors dotacions de la ciutat per assegurar la seva projeció exterior i la seva competitivitat. La internacionalització pe la ciutat integració europea només és un aspecte, o si volen, una fase ll'un procés lque ultrapassa Europa, del qual, però, la �Comunitat Europea constitueix per a nosaltres ___ objecti4u ur1 immediat imprescindible. Dit d'tana altra manera, no hi ha alternativa al la construcció europea, si no é 1 retorn al fraccionament i a la renacionalització de l'Estat. Els qui en ell referèndum de França apostaven a tr vés del NO al Tractat de Maastr'cht per la renacionalització de França, feien córrer un risc evident a l'estailitat europea: el de desencadenar na espiral de renacionalitzacions, com e nçant per la tan temuda d'Alemanya. Europa és excel.lència el i conti ent ha pr duït urbà per una gran varietat de ciutats. Per les ciutats que tenen entre si tant en comú, presenten també entre elles import4Ints diferències, que no són solament les òbvies de grandària i de situació. En aquest sentit, Barcelona és un exemple clar de ciutat no dependent de l'Estat. Aquesta característica avantatges, però tamb. ha tingut inconvenients. �Podríem dir que la nostra habilitat ha consistit, i consisteix, en saber aprofitar els avantatges i corregir els inconvenients. /7 Pel que fa als incoiven, ents, crec que les circumstàncies europees jugen a favor nostre ja que la descen tralització i la subsidiarietat -a la qual em referiré extensament més endavant- beneficiaran justament les ciutats quie fins ara havien estat en una -podríem llir-ne- perifèria política i pressupostàrip. Pel que fa als av ntage s, és indubtable que Barcelona ha desenvolupat un teixit social i unes ambiciona compensatòries que una dependència d l'Estat no li hauria permès tenir. La voluntat de presència en el món és una d'aquestes ambicions, i ha estat una constant en la històr ia recent de la ciutat. Darrera de le s Exposicions de 1888 i 1929, darrera d manteniment de la Fira, darrera de 1 set vegades que �Barcelona s'ha plantejat una estratègia específica d'internacionalització que ha anat més enllà de l'festricte terreny econòmic, i que s'ha basat en consideració dels diferents possibles de persones, la fluxos de bens, d d'activitats culturals i d'informació, els que es poden generarl des de la ciutat i els que poden ser atrets per la ciutat. Un element clau que tens aporta la situació de 1'economía 'nternacional és la necessitat que les c utats realitzin grans esforços, la sobretr en el camp de ti formació i el reçiclatge de població activa, la per po er mantenir un nivell de desenvolupament continuat. I en aquest punt cal destapar la simbiosi entre universitat i ciutat. Si la ciutat disposa d'universitats dinàmiques, la formació podrà ser atesa en bona part per aquestes. Barcelona s'ha plantejat com una de les vies per a garantir la competitivitat de formació de la ciutat, la inversió 6 �b) /E1 segon aspecte de la * Titérnacionalització fa referencia a la cooperació/competència entre territoris, que es basa en l'establiment de xarxes d'agrupacions metropolitanes en funció d'un rol similar en el marc europeu. En el cas de Barcelona, l'actuació s'ha canalit(4a-t—,Q través del lideratge del grup Fu■y, cts. Barcelona ha actuat com a interlocutor davant les Comunitats Europees tant en les polítiques que interessen al conjunt de ciutats que formen el grup, comunitàries. com en les decisions S'ha buscat establir projectes que puguin ser finançats globalment, a més de defknir projectes de cooperació comuna qué tinguin una resultant cost/benefici justificadora de la col.laboració. A partir de les sis ciutats fundadores del grup, Birmingham, Francfort, Lió, Milà, Rotterdam i Barcelona, Eurociutats aplega ja més de 40 ciutats. ( 10 �Aquestes xarxes de ciutats s'estableixen amb la finalitat d'elaborar estratègies conjuntes que permetin reforçar la sinergia entre territoris i reduir la competència entre ells. Els problemes sobre els que es reflexiona conjuntament són semblants. Creiem que les solucions que es defineixin també poden ser semblants. En aquest moment, estan en fase operativa 12 programes de c Q p eració entre ciutats-; finançats en la seva major part per la CEE, entre els quals es poden destacar el i POLIS (tecnologies de trGfic), 1'EUROPEAN URBAN OBSERVATORY (sistema de suport informatiu entre deu ciutats), el SIMI (sistemes d'informació al ciutadà i tecnologies connexes), 1 'EMCON (creació d'una auditoria i consultoría de gestió municipal a nivell europeu), el BEST PRACTICE (destinat a la, formació dels responsables municipals len la creació d'empreses) o el STRATPLAN (encaminat a realitzar els plans estratègics de deu grans ciutats europees sota la direcció p ^ g de Barcelona). 11 �Barcelona es va fer càrrec de la secretaria de cooperació tecnológica de Eurociutats, de la qual depenen la majoria dels projecte, per la seva voluntat explícita d'impulsar aquest tipus de programes. Per?) hi ha també altres projectes i altres xarxes de ciutats europees implicades. Aquesta classe d'intercanvis és efecti a tant en termes econòmics com cul rals. No podem oblidar que els ciuta ns de les grans ciutats tenen unalcu ura comuna, una cultura urbana no co raposada a les diverses cultures na sovint permet un però que collunicació i un enteniment mes Aran que els que són possibles en les cultures de cada país. ) El tercer aspecte que defineix la \■_---internacionalització com estratègia es refereix a l'establiment de relacions pry_ilelládes en el camp de la cooperació internacional. 12 �L'agermanament de Barcelona amb Sant Petersburg i Praga, s'han establert jd amb Santiago de Chile, els acords que Buenos Aires, Montevideo i Sao Paulo, permeten desenvolupar projectes concrets de cooperació= i d'intercanvi que, a un altre nivell que el descrit per als acords intracolnunitaris, també donaran els seus fruïts.; Les ciutats en la construcció europea dit amb . freqüència que no es pot imaginar Europa sense los ciutats i les regions. Europa és un s stema de ciutats que ha de ser capaç de ffnançar el camp, unes ocasions com a! paisatge i en en altres com a lloc de •ro I la Comunitat Europea ha finançat el camp. El 60% del preslupost comunitari es destina al sosteniment artificial s'ha de dir clarament- d'una producció i d'uns preus agrícoles que han generat excedents enormes. Això ha estat així fins ara, però altres prioritats europees com medi ambient, equilibri regional, 13 �investigació, comunicacions, atenció a les ciutats, reconsideració obligaran de a una l'estructura del pressupost comunitari. Amèrica és un sistema diferent, on el valor del sòl és molt més baix, on la mobilitat és un valor més important que la radicació, on la Constitució (a diferència del Tractat de Maastricht) no reconeix la col.lectivitat local ni, per tant, la protegeix. ÈAmérica potser s^cúla creació més important de Europa d'abans del segle XX. Les ciutats d'Europa, e canvi, van ser les que van crear comtat , repúbliques i també imperis: Atenes, Roma, París, Viena, Londres, Berlín Toledo, Madrid, però també Florència, Munic, Manchester, Ambers, Rotterdam, M1.là Barcelona, Colònia, Brussel.les, Santiago de Compostela, Venècia, Edimburg, Praga o Montpeller. En realitat, ara mateix, potser ja no sigui Important saber si 14 les ciutats van �crear les nacions o les nacions van crear les ciutats. Però es imprescindible deixar clar que per sota dels Estats, una nació o diverses nacionalitats o regions i moltes ciutats són; el patrimoni d'Europa, el més estima, el més car de mantenir, però també el més productiu. L'Europa comunitària atreu l'Europa de l'Est per tres raons: laseva democràcia, la seva riquesa i e territorial. seu autogovern L'Europa !de l'Est atreu l'Europa comunitària (tant com l'angoixa per gran les la serva dramàtica diversitat) capital humà invertit i present seves ciutats: Praga, pel en Dresden, Budapest ... Són les ciutats les que han estat la base de la recuperació de les nacions en crisi, les civats en tant que cultura, en tant que estuctura, en tant que entorn convencional, reat pels homes i les dones. Fa 50 anys, Txecoslovàqu4.a era l'octava potència industrial del món i tenia una renda per habitant dues vegades més alta 15 �que l'austriaca. Avui, la seva renda segurament és menys de .1a meitat que la d'Austria, però Praga segueix existint. Praga continua commovent-nos amb la seva esplèndida bellesa. Es un patrimoni acumulat durant segles que ni la decadència econòmica ha pogut destruir. Nosaltres no hem estat totalment conscients de la magnitud de la tragèdia iugoslava fins que no hem vist adar, Splint o bombardejar Dubrovnik, Sarajevo. Però a tots; ens reconforta que l'esperit de Dubrinik no ha pensar mort ï que resorgiment, gran el dia que 'comenci el seu aquest es p roduirà amb una onada de capacitat creativa. Estem segurs d'això, perquè sabaem el que és una ciutat. El nou contexte europeu: Ciutats i regions després de Maastr.cht. El Comitè de Reqions La construcció d'Europa la fan els governs dels Estats. Aixíiha estat i així serà encara. I ens hi `hem de sentir 16 �representats en la seva acció constructiva perquè a l'Europa comunitària els governs tenen plena legitimitat democràtica. Però no passarà gaire temps sense que perdin el quasi monopoli que han tingut fins ara. Es fa necessari obrir la construcció europea a institucionals participacions altres com le$ de ciutats i regions. Pel que fa a les ciutats, que tenen també la plena legitimitat democràtica en el sisteml europeu -no ho oblidem-, els diré que ón conscients de la seva responsabilita envers Europa. (Les ciutats franceses, per exemple, han fet possible que la construcció europea continuï endavant.-) Ha estat el vot urbà el que decidit el resultat del referèndum de França, ja han estat els votants de le ciutats els que han votat majoritàriament SI. París amb el 62% dels votants, Li ó amb el 60,30%; Estrasburg amb el rècor de tot França, amb el 72,22%; Rennes, 17 amb el 69,70%; �Toulouse, amb el 56,58%. Les grans ciutats de França amb elj seu SI han pogut compensar el NO majgritari al françès. Es europeista camp lògica aquesta vocació de les ciutats. Són les ciutats els llocs dels intercanvis econòmics i culturals, és a les ciutats on la gent dels països comunitaris es troba. A les ciutats es construeixen les relacions europees entre les persones. La ciutat és el "lloc" oh es genera la "ciutadania europea". El Tractat de Maastricht consagra l'inici del reconeixement de la participació de ciutats i regions en la construcció europea. El Comitè de Regions que institueix el tractat és, malgrat el seu nom, un òrgan consultiu de totes les administracions territorials. Així h estableix el tractat, que diu a l'art cle 198 A que el Comitè estarà compost per representants de les entitats regional 18 i locals. �Les regions no existeixen en tots els Estats comunitàris i en alguns són entitats territorials d'una naturalesa similar a la dels municipis i províncies. A Europa existeixen tamIgé Estats federals com Alemanya, Austria, i Espanya, en on llgunes entitats certama manera, territorials es c rresponen amb nacionalitats que ten n o exigeixen un reconeixement polític a nivell europeu, així com competéncied pròpies dels Estats. Possiblement es pot considerar que en un futur aquestes entitats no coexisteixin, indefinidament, amb municipis i províncies en un consbll de caràcter exclusivament consultiu. Malgrat moment aixà, en seria a surd que qué es fan e forços en per un fer progressar la unitat eur pea, es donés un pas enrera democràtica. en En 1 el participació omitè consultiu definit a Maastricht ha de participar tots els nivells territOrils de govern: 19 �oif J6 kALektitit, el regional i el local. El principi reforçament del de subsidiaritat El principi de subsidiritat es recull a la Carta Europea de l'Aujtonomia Local del Consell d'Europa, si bé±ja estava present a la Carta de les Llibertats Locals del 1953. Molts països l'han ratificat amb caràcter de tractat (entre ells Espanya) i, per tant, té validesa per a milions de ciutadans europeus. Aquest principi ha estat finalment meterialitzat a Maastricht amb el reconeixement dels nivells territorials subestatals. Recentment, algunes anà lisis realitzades al voltant del "no" danès, i també amb motiu del referèndum francés, han subratllat la importància que estaria adquirint aquest principi en la consciència pública europea. En el debat sobre la unií europea sorgit a propòsit de compromissos de la ratificació Maastricht 20 surt dels la �postura defensada pel Partit Conservador britànic i amplis sectors del RPR francès a favor d'una unió europea "light" amb Estats nacionals forts. ^u • e bto a•uest sí ui el sentir rrajorit. ^ i de 'Europa a;ue rec :ma u a àmplia econ:i•eració el p n ipi s l estructures itàries. Penso, que el reforçament del principi de subsidiaritat passa per l'atribució als i gestió d'execució capacitats majors de municipis i a les region, així com per aquests en les una més gran presència institucions comunitàrie • significació Per a mi té una gr n l'aplicació de l'acord relatiu a l'elegibilitat dels ciutadans comunitaris en les eleccions locals. Es molt positiu que la primera Espanyola Constitució integrador modificació i ngui europeu. de un Saludo la sentit 1'àmpli acord polític que ha donat suport a aquesta modificació const(itucional. 21 �Hem de confiar en Europa per respondre amb optimisme a alguns dels reptes plantejats a les grans ciutats. Fa alguns anys que una complicitat creixent s'ha establert -modestament si volen, encaraentre la Comissió Europea (i el seu president) i les Eurociutats. Espero que el conjunt de la Comunitat Europea, i especialment el Consell Europeu i el Consell de Ministres, rebin amb la mateixa obertura l'oferiment sincer i lleial de les Ciutats d'aportar el seu dinamisme a europea. 1 (e91 la construcció � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4197 Title A name given to the resource La ciutat en la construcció europea / Conferència inaugural del curs 1992-93 de la UPC Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Empreses privades de diferents països estan disposades a comprar productes sota el lema Bcn'92. Projecció de Bcn: creació de regions transfrontereres (Nord del Sud) i Eurociutats. Programes: European Urban Observatori, Simi, Emcon, Best Practice, Straatplan, etc. Cooperació internacional: Praga, San Petersburg, Buenos Aires, Santiago de Chile, Montevideo i Sao Paulo. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Universitat Politècnica de Catalunya, Torre Girona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Euroregió Relacions Internacionals Competitivitat Cooperativisme Acció política Model social Ciutats Europa Description An account of the resource Notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-09-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1396/19940702d_00632.pdf 140c46c55a9760ef5ce017ff0758cc95 PDF Text Text Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde. Dissabte, 02.07.94. Centre de Cultura Contemporánea. 2 Congreso de la Asociación de Historia Contemporánea. 10:30 hores. "LA CIUDAD EUROPEA DEL SIGLO XXI" INTRODUCCION AGRADECIMIENTO DE LA INVITACIóN. COMO ECONOMISTA Y COMO ALCALDE, SIENTO UNA INCLINA- CIóN ESPECIAL POR LA REFLEXIÓN HISTóRICA. ES CASI IMPOSIBLE GOBERNAR UNA CIUDAD COMO BARCELONA SIN TENER EN CUENTA SUS DOS MILÉAÑOS DE HISTORIA. INTERÉS POR EL TEMA DEL CONGRESO -"LA SOCIEDAD URBANA EN LA ESPAÑA CONTEMPORáNEA"-, CUYAS CONCLUSIONES VAMOS A ESTUDIAR CON ATENCIÓN. LA SOCIEDAD URBANA ES PRECISAMENTE NUESTRO OBJETO DE DEDICACIÓN DIARIA Y LA ADAPTACIÓN DE LOS GOBIERNOS MUNICIPALES A SUS CAMBIOS Y NUEVAS EXIGENCIAS NUESTRA MAYOR PREOCUPACIÓN. �LAS CIUDADES DE HOY LA CIUDAD EUROPEA DEL SIGLO XXI ¿VA A SER MUY DISTINTA DE LA DE LA DE HOY? EL RETO ACTUAL DE LOS ALCALDES Y REGIDORES DE LA MAYORÍA DE LAS CIUDADES ES PREPARARNOS PARA ENTRAR EN EL SIGLO XX CON LOS INSTRUMENTOS APROPIADOS PARA EL GOBIERNO DE UNAS CIUDADES bUE NO VAN A SER, REALMENTE, NI MUY DISTINTAS NI MUY IGUALES DE LAS QUE HEMOS CONOCIDO EN LA SEGUNDA MITAD DEL PRESENTE. - CIUDADES SOMETIDAS A LA LEY DEL AUTOMÓVIL (EN LA CONFIGURACIÓN DE LAS CALLE Y DE LOS EDIFICIOS) - CIUDADES EXTENSIVAS QUE ABARCAN AMPLIAS áREAS DE INFLUENCIA GRACIAS A LA MOVILIDAD Y A LAS TELECOMUNICACIONES. - CIUDADES AFECTADAS POR UN ' CRECIMIENTOURBANO Y DEMOGRáFICO QUE HA PRODUCIDO FUERTES DESEQUILIBRIOS ENTRE CENTRO Y PERIFERIA Y BOLSAS INTERNAS DE POBREZA. EN CIUDADES ANTIGUAS Y DOTADAS E SÓLIDAS ESTRUCTURAS URBANAS Y SOCIALES COMO LAS DE EUROPEA, ESTOS NUEVOS PROBLEMAS URBANOS DE LA SEGUNDA MITAD DE ESTE SIGLO �NO HAN CREADO SITUACIONES DE L GRAVEDAD E INSOLUBILIDAD QUE VEMOS EN OTROS CONTINENTES, INCLUIDOS LOS ESTADOS UNIDOS. DESPUÉS DE LA SEGUNDA GUERRA MUNDIAL, LAS CIUDADES DE 1 EUROPA DEDICARON SUS MAYORES ESFUERZOS A LA RECONSTRUCCIÓN. EN LOS AÑOS 80 LOS HAN DEDICADO A ADAPTAR SUS ESTRUCTURAS DE GOBIERNO Y DE SERVICIOS A LAS NUEVAS NECESIDADES DERIVADAS DE LA EXPANSIÓN URBANA, DE LA CRISIS INDUSTRIAL Y DE LAS NUEVhS MIGRACIONES. COLABORACION ENTRE CIUDADES LA GRAN NOVEDAD HA SIDO LA COLABORACIÓN ENTRE CIUDADES DE TODO EL CONTINENTE PRIMERO LIMITADA AL áMBITO DE LA COMUNIDAD EUROPEA,IPERO HOY YA EXTENDIDA TAMBIÉN A LOS ANTIGUOS PAÍSES COUNISTAS DEL ESTE. EUROPA ES EL CONTINENTE DE LAS CIUDADES: CADA 300 KILÓMETROS HAY UNA GRAN CIUDAD DE REFERENCIA. LAS CIUDADES ORGANIZADAS CONSTITUYEN HOY LA. RED DE SEGURIDAD DE LA UNIóN EUROPEA. - POR LA TRADICIóN DE SUS OR(OINIZACIONES. �- POR SU CAPACIDAD DE RESOLVER LOS PROBLEMAS COTIDIANOS DE LA POBLACIÓN EN ESTOS MOMENTOS DE CAMBIOS Y CRISIS. EL ESPÍRITU DE COLABORACIÓN ENTRE LAS CIUDADES MANIFESTADO EN LA PUESTA EN MARCHA DE ORGANIZACIONES INTERNACIONALES TRAS LA SEGUNDA GUERRA MUNDIAL CONTRIBUYÓ A FORTALECER EL ESPÍRITU EUROPEÍSTA FUNDACIONAL QUE ALIMENTÓ LA CREACIÓN DE LAS INSTITUCIONES COMUNITARIAS. EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y DE REGIONES DE EUROPA, CUYA PRESIDENCIA OSTENTA HOY LA CIUDAD DE BARCELONA, HA TENIDO UN PAPEL MUY RELEVANTE. JACQUES DELORS DIJO EN MAYO DE 1992 EN BARCELONA QUE LAS CIUDADES Y EL MUNICIPALISMO HAN SIDO EL CEMENTO CON QUE SE HA CONSTRUIDO LA UNIÓN DE EUROPA. EL CMRE HA SIDO EL INSTRUMENTO pE PROMOCIóN Y DEFENSA DE LOS INTERESES GENERALES DE LOS PODERES LOCALES ANTE LA COMISIóN EUROPEA. LA CONSTITUCIÓN DEL COMITÉ DE REGIONES DE EUROPA, CREADO POR EL TRATADO DE MAASTRECHT, CON PRESENCIA DE CIUDADES Y PODERES LOCALES, HA SIDO LA CULMINACIÓN DE LA TAREA DEL MUNICIPALISMO EUROPEO. �LA CIUDAD DE BARCELONA OCUPA L VICEPRESIDENCIA DEL ORGANISMO, COMBINADA CON LA P ESIDENCIA QUE AHORA OCUPA LA REGIÓN FRANCESA DE LANOUEDOC-ROSELLóN. LAS CIUDADES EUROPEAS HAN CREADO, ADEMáS, ORGANISMOS Y REDES ESPECIFICAS PARA LA COLABORACIÓN EN EL ESTUDIO Y SOLUCIÓN DE SUS PROBLEMAS EN DISTINTOS áMBITOS: - EUROCIUDADES, COMO GRUPO DE ESTUDIOS Y LOBBY ANTE LA COMISIÓN. - GRUPOS SECTORIALES COMO UNIVERSIDADES-CIUDADES, CIUDADES DE INDUSTRIA AUTOrVILíSTICA, CIUDADES PERIFÉRICAS, ETCÉTERA. - REDES TERRITORIALES COMO L GRUPO C-6 QUE REÚNE 1 A TOULOUSE, MONTPELLIER,F ZARAGOZA, VALENCIA, PALMA Y BARCELONA CON OBJETIVOS DE COLABORACIÓN ESTRATÉGICA O EL GRUPO JDE GRANDES CIUDADES ESPAÑOLAS PARA LA NEGOCIACIÓN CON EL GOBIERNO DE LEYES ESPECIFICAS. OBJETIVOS DE FUTURO ¿CUáLES SON LOS OBJETIVOS PARA LOS QUE LAS CIUDADES EUROPEAS NOS PREPARAMOS A LA VISTA DEL SIGLO XXI? �* REACTIVACIÓN ECONóMICA: LA CONVERSIÓN DE LOS PODERES LOCALES EN AGENTES DE PROMOCIÓN ECONÓMICA, POR MEDIO DE LA CONCERTACIÓN PgBLICO-PRIVADO Y DE LA PLANIFICACIóN ESTRATÉGICA. LA MUNDIALIZACIóN DE LA ECONOMÍA EXIGE NUEVOS ESFUERZOS DE DEFINICIÓN DE OBJETIVOS A MEDIO Y LARGO PLAZO Y DE PROYECCIÓN EXTERIOR pE LAS CIUDADES. * COMUNICACIONES: AVANZAMOS HACIA UNA "EUROPA DE PUENTE AÉREO" O DE TGV, COMO SE PREFIERA, CON UNA INTENSA MOVILIDAD INTERNA. PARA CUALQUIER CIUDAD CON ASPIRACIONES VA A SER FUNAMENTAL ESTAR INTEGRADO EN LA TRIPLE RED AÉREA, FERROVIARI Y DE AUTOPISTAS. * TELECOMUNICACIONES: LAS "AUTOpISTAS DE LA COMUNICACIóN", A TRAVÉS DEL CABLE COMO SISTEMA DE TELEVISIÓN Y DE TODO TIPO DE SERVICIOS, VAN A CONSUMAR EN POCOS AÑOS UN CAMBIO DE CIVILIZACIóN. JUNTO A LA MOVILIDAD EXTERNA DEL AUTOMÓVIL Y LAS COMUNICACIONES DE PERSONAS Y BIENES, EL CABLE VA A IMPLANTAR LA MOVILIDAD INTERNA, DE LA INSTANTANEIDAD DE LA INTERCOMUNICACION TELEMáTICA DE DATOS E IMáGENES. �LAS CIUDADES SON EL ESPACIO óP IMO DE ESTA INTERCOMUNICACIóN Y DISPONER DE SISTEMAS DE CABLE VA A SER CONDICIóN NECESARIA DEL DESARROLLO ECONÓMICO Y LA CALIDAD DE VIDA. * CULTURA Y TURISMO: LA OFERTA ULTURAL SE HA CONVERTIDO NO SÓLO EN UN FACTOR DE ! CALIDAD DE LA VIDA CIUDADADANA, SINO TAMBIÉN Y DE MANERA CRECIENTE EN UN SEÑUELO DE LA PROYECCIÓN EXTRIOR, DEL ATRACTIVO TURÍSTICO Y DE LA PROPIA COMPET E TIVIDAD INTERNACIONAL DE CADA CIUDAD. LA POSICIÓN TURÍSTICA HA DEJADO DE SER UNA ESPECIALIZACIóN PARA CONVERTIRSE EN UN FACTOR BáSICO DE LA OFERTA DE LAS CIUDADES. * CONVIVENCIA, CIVISMO Y TOLERANCIA: LA CIUDAD ES EL áMBITO NATURAL DESDE DONDE PROYECTAR Y PROFUNDIZAR LOS VALORES ESENCIALES DEL SIS'EMA DEMOCRáTICO ANTE AMENAZAS COMO LA XENOFOBIA, LA INTOLERANCIA, EL RACISMO Y EL RESURGIR DE TENDENOIAS AUTORITARIAS. LA REACCIÓN DE SOLIDARIDAD COOPERATIVA DEL MUNICIPALISMO EUROPEO CON SARAJEVO Y TRAS CIUDADES DE LA ANTIGUA YUGOESLAVIA ES UN BUEN EJEMPLO DE ELLO. �LA SUBSIDIARIEDAD HAY EN LA VIDA EUROPEA DE ESTOS AÑOS UNA IDEA QUE CONTRIBUYE A SITUAR EN LAS CIUDADES EL NIVEL DE RENOVACIÓN DEL DISCURSO DEMOCRá ICO: LA SUBSIDIARIEDAD COMO PRINCIPIO PROCLAMADO POR EL TRATADO DE MAASTRICHT SEGÚN EL CUAL LOS PROOJEMAS DEBEN TRATARSE SIEMPRE EN EL NIVEL DE LA ADMINISTRACIÓN QUE ESTÉ MáS CERCA DE LA REALIDAD Y QUE SÓLO EN CASO DE NECESIDAD DEBEN INTERVENIR EN SU AUXILIO! LAS ADMINISTRACIONES SUPERIORES. EN EL áMBITO DE LOS HISTORIADORES, LA VINCULACIÓN DE LAS CIUDADES AL ORIGEN DE LA DEMOCRACIA CON LAS ASAMBLEA URBANAS QUE SURGEN POR TODA EUROPA A LO LARGO DE LA EDAD MEDIA ES UN DATO QUE APENAS MERECE SER SEÑALADO. EN EL SIGLO XXI, LA POLÍTICA VA A TENER DOS áMBITOS PRIVILEGIADOS: EUROPA, DONDE $E TOMARáN LAS GRANDES DECISIONES, Y LA VIDA LOCAL DONDE SE ATENDERáN LOS PROBLEMAS COTIDIANOS. BARCELONA ANTE EL SIGLO XXI TODO LO QUE HE DICHO HASTA AHORA PUEDE INTERPRETARSE, SIN DUDA, EN CLAVE BARCELONESA. �BARCELONA ESTá EN CABEZA ENTRE LAS CIUDADES EUROPEAS EN VARIOS ASPECTOS. - PRESENCIA Y PARTICIPACIóN EN LAS ORGANIZACIONES DE PODERES LOCALES Y REDES DE CIUDADES. - EXPECTATIVAS DE CRECIMIENT9 ECONÓMICO (HORIZONTE 1997) . - AUMENTO DEL TRáFICO AÉREO IN VUELOS INTERNACIONALES. - AUMENTO DEL TRáFICO PORTUARIO EN MERCANCÍAS QUE 1 GENERAN ACTIVIDAD A SU PASO. - AUMENTO DEL NÚMERO DE CONGRESOS Y DE VISITANTES POR TURISMO. - INVERSIóN PÚBLICA EN INFRAESTRUCTURAS URBANAS (BARCELONA'92) Y DE INFRAESTRUCTURAS LOGÍSTICAS (PLAN DELTA). - INVERSIONES EN INFRAESTRUCTURAS CULTURALES Y ARTLSTICAS. BARCELONA SE ENCUENTRA EN UNA OPTIMA SITUACIóN PARA RENTABILIZAR EL ESFUERZO DEL PROTECTO OLÍMPICO: DE HECHO LO ESTá RENTABILIZANDO. 9 �HEMOS MANTENIDO DURANTE LOS PEORES MOMENTOS RECESIVOS DE 1993 LOS MISMOS ESTáNDAREB ECONÓMICOS (PARO Y CRECIMIENTO) QUE LA MEDIA EUROPEA. LA SALIDA DE LA CRISIS HA SIDO EVIDENTE DE MANERA MáS INMEDIATA EN BARCELONA QUE EN EL RESTO DE CATALUÑA Y ESPAÑA, DE MODO QUE LA CIUDAD A9TúA COMO MOTOR ECONóMICO DE SU áREA DE INFLUENCIA. EN LOS MOMENTOS MáS BAJOS DE Lk RECESIÓN, LA CIUDAD HA MANTENIDO EN PIE SUS PROYECTOS Y NO HA DEJADO DE CUMPLIR EL CALENDARIO PREVISTO QE INAUGURACIONES. k NUESTROS OBJETIVOS PRINCIPALES PARA LOS PRÓXIMOS AÑOS SON: - CONVERTIR BARCELONA EN LA DUERTA SUR DE EUROPA, COMO POLO ESTRATÉGICO DE COMUNICACIONES Y DE DESARROLLO EN EL MEDITERRáNEO (PLAN DELTA DEL LLOBREGAT). 1 - CONVERTIR BARCELONA EN LA CIUDAD PIONERA DEL CABLE Y DE LAS "AUTOPISTA DE LAS INFORMACIÓN" EN ESPAÑA (CABLE Y TELEVISIÓN DE EUROPA S.A.). - APROBACIÓN DE LA CARTA MUNCIPAL, COMO ESTATUTO INTERIOR DE LA CIUDAD, PARA LA PUESTA EN MARCHA DE NUEVAS FÓRMULAS DE GOBIERNO DESCENTRALIZADO 10 �Y PARTICIPATIVO ADECUADAS A LAS NECESIDADES DE UNA GRAN CIUDAD. - COLABORACIÓN ENTRE EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA Y LA GENERALITAT DE CATALUNYA, CAPITALIDAD DE BARCELONA Y DEL EN APOYO DE LA DESARROLLO DE CULTURAL DE BARCELONA EN EUROPA EN TODO EL PAíS. CAPITALIDAD 2001 Y CONSOLIDACIÓN DEL 'PURISMO CULTURAL. UNA CIUDAD CELOSA DE SU HISTORIA EN ALGUNOS MOMENTOS, EN ESTOSIULTIMOS AÑOS, HEMOS TENIDO LA SENSACIÓN DE QU4 LA CIUDAD ESTABA ESCRIBIENDO UNA PáGINA NUEVA EN LA HISTORIA. SERáN USTEDES, SIN DUDA, QUIENES HABRáN DE ESTUDIAR Y ESTABLECER HASTA QUE PUNTO HA SIDO ASí Y CON QUÉ CONSECUENCIAS. NO SÉ SI TIENE ALGúN VALOR LO QUE VOY A DECIRLES, PERO QUIERO QUE SEPAN QUE EN ESTOS AÑOS HEMOS TENIDO MUY PRESENTE EN TODAS LAS DECISIONES QUE HEMOS TOMADO UNA CIERTA LÍNEA DE FIDELIDAD A1LA LARGA, COMPLEJA Y APASIONANTE HISTORIA DE BARCELONA Y DE SUS RICAS Y DIVERSAS TRADICIONES. 11 �ESTE EDIFICIO EN EL QUE CELEBRAMOS EL ACTO DE CLAUSURA DEL CONGRESO ES UNA ANTIGUA CASA DE CARIDAD OCHOCENTISTA RECONVERTIDA HOY EN CENTRO DE CULTURA CONTEMPORáNEA. A ESTE MISMO BARRIO, ANTIGUO ARRABAL MEDIEVAL, VOLVERá DENTRO DE POCO LA FACULTAT DE GEOGRAFíA E HISTORIA DE LA UNIVERSIDAD DE BARCELONA. LOS ESTUDIANTES CONTRIBUIRáN CON SU PRESENCIA COTIDIANA AL ESFUERZO COLECTIVO DE REHABILITACIÓN DE DE CIUTAT VELLA DONDE Y SE EXPANDIÓ HASTA LA CIUDAD VIEJA, ESTE DISTRITO BARCELONA NACIó, CRECIÓ LA SEGUNDA PARTE DEL SIGLO XIX EN UE LA CIUDAD POR FIN DERRIBó LAS MURALLAS. BARCELONA ES UNA CIUDAD CELOSA DE SU HISTORIA. SI ALGO PUEDO PEDIRLES, SI USTEDES ME LO PERMITEN, ES QUE NOS AYUDEN A CONOCER MEJOR UNA ÉPOCA FUNDAMENTAL DE LA HISTORIA CONTEMPORáNEA DE#NUESTRO PAíS COMO ES LA PARTE CENTRAL DEL SIGLO XIX. CREO QUE ES UN MOMENTO DECIS VO PARA EXPLICARNOS NUESTRO PROPIO PRESENTE. TAMBIÉN LO ES PARA BARCELONA. 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4302 Title A name given to the resource La ciutat europea del segle XXI / Conferència dins el 2º Congreso de Historia Contemporánea Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Ciutats sotmeses a la llei de l'automòbil, afectades per un creixement urbà i demogràfic (centre - perifèria), abarcaran grans arees de influència gràcies a la mobilitat i les telecomunicacions. Les ciutats europees han creat organismes i xarxes: Eurociutats, grups sectorials (Universitats) i xarxes territorials (C-6). Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. CCCB Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Història Euroregió Relacions Internacionals Urbanisme Competitivitat Acció política Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-07-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1266/19920131d_00472.pdf 8e13c407f637c8fc1b44dea2d68eb84f PDF Text Text LA CIUTAT I MEDITERRàNIA Conferència $e l'Excm. Sr. Alcalde a la Societat Cercle Artístic de Ciutadella. 31 de gener d 1992 �EL MEDITERRANI La fascinació de la paraMla i l'ambigüetat del concepte: on comença i fins on arriba el Mediterrani? La teoria fitològica que va crear la vella ciencia árab deja que "La Mediterrània arriba lfins on arriba la olivera". Per qué no? també fins on arriben l'ametller, la figuera, el magraner ¿I no se sentirá la darrera sentor del Mediterrani amb la darreFa vinya terres endins d'Europa? El Mediterrani és inseparable del discurs sobre ell mateix, carregat de loquacitat mediterrània i de contradiccions mediterrànies: l'esplendor i la Oordidesa, la lógica i el fanatisme, la democràpia i la demagógia, la llibertat i l'autarquia, la tirania Orient i Africa. 2 la universalitat Occident, Europa i i �Per parlar de ciutats de debò, s'ha de parlar del Mediterrani. Aquí vpn néixer i aquí tenen la seva expressió més , sólida. Aquí hi ha encara el centripetismel dominant que explica les ciutats tal com lés va entendre, per exemple, Sert. Organitza es entorn d'un cor, o "core", que deja ell n el seu anglès de Harvard amb arrel catala . El cor que aquí, a Ciutadella, formen la Plaça Vella, els carrers Major, ses Voltes i dé Mahó i els de Santa Clara, Nou, el Santísim, Castell Rupit i Artrutx. La fugida anglosaxona al suburbi i a la televisió, que convelrteix la ciutat en artefacte per ser utiliitzat de día i que de vegades l'abandona tota ment a la seva sort, no es produeix aquí de la mateixa forma. La cultura de sortir a prendre la fresca al 1 ! portal de casa les nits d'estiu -tan balear, tan mediterrània- havi resistència d'oposar 1 a l'aclófament davant , 3 alguna la �televisió. El contacte urbà és imp rtant en si mateix i els llocs on es produeix són una mica sagrats: la plaga, el café, el mercat, la casa deis avis. Avui potser la discoteca i el barri, un altre cop. No del Itot l'escola (o la universitat) per la crisi de dimensions d'identitats que está travessant. També els camps d'esports i de botlxes, i els cines -els pocs que queden. Si en algun terreny té sentit parlar de la Mediterrània, a més Idel geogràfic, és 1 precisament en aquest, el de les ciutats. 1 Aquí s'uneixen els batecs de la mar i de la ciutat en un sol batec ,, el del "Mediterrani ciutat", que diu Xavier Febrés quan ens proposa conéixer la kediterrània fent el periple de les seves ciutats. �SINGULARITAT DE LA REGIó MEDITERRàNIA Una regió de gran diversitat i densitat cultural, reuneix tres àmbits de civilització. Les tres grans relig ions monoteistes han sorgit a les costes del Mediterrani. Els tres llibres sagrats, les Sa grades Escriptures, el Talmud i enl oc hauran estat tan meditats com sota el cel del Mediterrani. Cap altra àrea geogràfica de1 món no haurà aportat tanta civilització. Però tampoc cap altra egió no haurà viscut tants conflictes. Potser hi ha hagut massa densitat civilitzatòria acumulada en un espai tan reduït i tan diverk. Jerusalem, ciutat santa per a tres religions, n'és el paradigma. Avui a la regió es lanteja gairebé la totalitat dels problemes de la política internacional i de l'ecbnomia modernes, amb una cruesa i una passió que sobten els que no �coneixen les expression0 tan sovint extremes de la vida mediterrnia: alliberament i submistió, tot i res, generositat i indiferència ... SUBDESENVOLUPAMENT Només Líbia arriba al 40% del producte social brut per habitant de la CE. Tots els altres països, en especial Egpte i el Marroc, es troben molt per dessota D'aquest promig, amb la sola excepció d'Isral, que arriba a 2/3 del promig de la Comunit4t. El creixement del PSB dels països del Magrib, de l'ordre del 3 al 6 -que no està gens malament-, va ser anul.l4t pel fort creixement demogràfic durant la dèclda dels anys 1980. Les collites ja no ón alimentar la població, suficients per la industrialització està centrada en els mercats interiors i el 6 �deute exterior es menja els ingressos de les exportacions. Algèria, exportadora de gas natural i petroli, a penes cobreix les obligacions d'un deute de 27.000 milions de dòlars. LA DEMOGRAFIA El 2.025 s'haurá duplicat la població a Turquia, Algèria i Egk pte, mentre que al Marroc i a Tunísia augmehtará un 50%. I i Això significa que la totalitat del creixement demográfic a la regió mediterránia pujará possiblement un 95% a 16s ribes del Sud i de l'Est, i només serà d'un 5% a la CE. Fins països al 2.000 s'espera que la població veïns de la CE, mediterránia, creixi ubicats a en milions 50 la deis regió de persones, cosa que significa un increment del 20,2% en comparació amb la de l'any 1990. 7 �Durant el mateix període, la població de la Comunitat deis Dotze bossiblement a penes augmentarà 2,5 milions de persones. Cada any els nostres veïkis necessiten 800.000 nous llocs de treball. A la Comunitat només se'n necessitaran 1,5 mijlions fins al 2.000. Quines sortides tenen? Contenció del creixement demográfic, una certa emigració i l'ajuda occidental ("Dona'm peix, i ensenya'm a pescar"). Diverses veus, individu ls i col.lectives -el Consell Europeu, per exemple- s'han pronunciat a favor de la solidaritat europea amb els pobles del Magrib. Gianni de Michelis a Barcelona, l'octubre paSsat, amb motiu de les jornades de la Fundació Bertelsmann sobre "El 8i �repte del Mediterrani", fins i tot va gosar quantificar-la: 0,5% del. PIB de la Comunitat Europea per al sud del editerrani, a partir del 93. LA CONTAMINACIó Són 18 països costaners mb diferents nivells de desenvolupament de l s infraestructures i de sensibilitat pel medi ambient. Moltes són les causes abocaments industrials e la contaminació: residus agraris, concentració urbana, moorització (entre 1970 i 1980 s'ha duplicat aproximadament el parc automovilístic, i tornará a duplicar-se fins al 2.000 -la tornada de la Costa Brava d'un diumenge d'estiu produeiX efectes contaminants que es fan sentir fins a Groenlàndia-, turisme (si al 1984 van ser 55 milions els visitants que es desplaçaren a la egió del Mediterrani, al 2.000 seran uns 160 m lions ). �Però el Mediterrani no està mort. El "Fòrum sobre la Mediterrània" reunit a Barcelona, al desembre de l'any passat, va concloure que la situació, si era preocupiant en algunes zones el nord de l'Adriàtic, e1 mar Negre i tot el litoral València industrial de Gènova, Marsella, Barcelona- no era alarmant en general. CONFLICTES Les crisis i tensions ex stents a la regió són de vital interès per a uropa. El conflicte del Golf Pèrsic va ser v Lscut intensament a la regió, per la proximita geogràfica -el mar i el cel mediterranis van $er inevitablement els camins que portaven al conflicte- i per la proximitat cultural i religiosa dels pobles del nord d'Africa apb algunes de les manifestacions del confí cte. Després del Golf, Iigoslàvia. 10 Conflicte �profundament mediterrani: ètnies, religions, llengües ... un passat que retorna. El triomf -momentani?- dels particularismes sobre la idea comunitària. Ara, Algèria. El camí a la democràcia barrat. Novament la suma de contradiccions. fonamentalisme comuni ari solucions al fracàs de que Un proposa a modernitat negant la modernitat. La demo ràcia utilitzada per implantar el rebuig permanent de la democràcia. L'intent d r salvar la democràcia futura suspenen les elecpions d'avui. I, al fons, els vells conflictes: albanesos i iuguslaus, grecs i turcs palestins i jueus. DIàLEG I CONVIVèNCIA La diversitat preciosista, generadora de particularismes recurrepts, causant de tants conflictes, porta indefigiblement al diàleg i 11 �a la convivència. Cap predomini no serà mai definitiu al Mediterranl., ni tan sols serà possible per més d'una o dues generacions. Diàleg entre el laicisne i la religiositat, entre religions, entre è nies, entre el Nord i el Sud, entre Europa i A rica. Diàleg, doncs, per a la seguretat i la pooperació, per a la convivència, en definitiva. Fa poc més d'un any, el setembre de 1990, el Ministre Fdez. Ordoñez ramb el suport del seu col.lega italià, Giailni de Michelis- va presentar formalment, curant la celebració d'una reunió internacional a Ciutat de Mallorca, una proposta per crear un fòrum permanent de cooperació entre els països de la regió mediterrània. Un fòrum inspirat en l'experiència de la conferència sobre la seg retat i la cooperació a Europa, però adaptat 12 les característiques �de la situació al Meditelrani. Barcelona, candidata la seu de la CSCM. Aspiració de Barcelona exposada a Fdez. Ordóñez, De Michelis,i Mitterrand, Enrique Barón, ... L'OFERTA DE LES CIUTATS Es indiscutible que les ciutats -i amb elles els ciutadans- són les primeres a patir les conseqüències, traduïdés en víctimes i destrucció, dels enfron$aments armats. En la memòria de tots nosaltre4 estan els sofriments immensos de les ciutats sota els bombardejos (Guernica, Varsòvia, Rotterdam, Coventry, i si ens quedem en Dresde, Berlín l'àrea mediterrània, l ciutat torturada de Beirut conforma una lalpentabie il.lustració dels efectes dels conf] ictes en les ciutats. El cas de Bagdad, i en menor mesura de Tel Avivi i altres ciutats j t eves i saudites, s'ha de recordar aquí també. 13 �No fa pas gaire, amb motiu de la presencia de l'Alcalde de París, Jacqaes Chirac, en el Saló de Cent brillant vocació en qué de Barcelona, conferencia, on dictar precisament mediterránia d'Europa, les va ciutats podrien sobre una la vam coincidir fer accions d'acompanyament situade en el terreny de la civilització, en el terteny de la cultura, en el terreny de la recreac " de la convivencia. Són, aquestes, accions de complementarietat per les quals les ciutats estan especialment ben preparades, i disposades ja que si, com deia, són les primeres a patir els conflictes, són també les primeres 4ì beneficiar-se de la normalitat i de l'increm nt dels intercanvis. El diàleg de ciutat a iutat, d'una riba a l'altra de la Mediterrán a, crearía una xarxa de comunicació diversificada i de fluxos de relació que ajudaria a cOnéixer-nos millor i a establir ponts que nomé 14 poden ser que útils. �Cada ciutat de la Meiiterrània, mitjana, gran o hauria de tenir la seva ciutat germana de l'altra religió o de l'altra ètnia. UNA OPORTUNITAT QUE PORTA EL NOM DE BARCELONA La treva universal delp Jocs Olímpics també serà una treva al Medit rrani. A Barcelona, ciutat mediterrània, s'hi Comitès Olímpics representats tots el nacionals del Mediterrani olímpica enllaçarà serb trobaran La fraternitat i croats, turcs i grecs, àrabs i jueus. Hi haurà una acumulació d'energies favorables a la convivència que s'h d'aprofitar. Després dels Jocs, Barcelona, co ha passat amb altres ciutats olímpiques, 4onservarà un temps l'aureòla de l'esperit o ímpic. 15 �Barcelona invertirà les rendes de convivència que li deixaran els Jocs Olímpics en el foment de les relacions entra les ciutats de la Mediterrània. El Centre Abraham ... 16 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4172 Title A name given to the resource La Ciutat i la Mediterrània / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Conferència sobre la Seguretat i Cooperació Mediterrània, CSCM. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Societat Cercle Artístic de Ciutadella, Menorca Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Ciutats Benestar Social Demografia Territoris Model social Mediterrània Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-01-31 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/944/BoletinGabineteTecnico_1974_n32_Compensacion_PM.pdf e618aa32acb030f54f6f5d32d7a6fc97 PDF Text Text BOLETIN DEL GABINETE TECNICO DE PROGRAMACION Nº 3 2 - Octubre , 1974 �SUMARIO Págs . Introducción . • . . . . 1 1 t~ Aspectos e~onómicos de una consolidación administrativa en la Comarca de Barcelona Por Mario Gimenez, Pascual Maragall y Gabriel Lucena . • . . . • . . . . . . • . 2 Sistema Informativo Integrado para la Gestión y la Planificación en el Ayuntamiento de Barcelona. - Un caso concreto. el tratamiento dela población. Por J. M. Canals, M. Forn 23 La . compensación entre precios del suelo y presión fiscal en el área urbana de Barcelona. Un esquema simple. Por Pascual Maragall 48 Las Propuestas Laboristas respecto al suelo urbano. Por J. García-Durán . . • . • . . 61 El proceso de programación en el Ayuntamie!! to de Nueva York. Por Pascual Maragall . 66 Vida Local de Londres. Por J. García Durán 73 \ .• ERRATAS OBSERVADAS En la pág. 15 Tabla 2, donde dice "Mieria" debe decir "Minería" 21 a Por error se salt6 la numeraci6n de la pá la pág. 23. No falta ninguna página. g. �LA COMPENSACION ENTRE PRECIOS DEL SUELO Y PRES!ON FISCAL ; EN EL AREA URBANA DE BARCELONA. UN ESQUEMA SIMPLE. Consideramos una· serie de preguntas posibles sobre el funcionamiento de nuestra área: ¿porque crece al ritmo presente? ¿va a continuar ese crecimiento? Estas se rían cuestiones relativas a la aglomeraciÓn en conjunto, com; subespacio de un espacio más amplio, nacional o internado nal. Por otra parte: ¿ quién se beneficia de este crecimiento ?¿porqué empresas y viviendas se localizan en determinados emplazamientos? ¿porqué unos municipios ofrecen más serví cios e infraestructuras que otros?¿ puede mejorar se el funcion~ miento del área de forma inequivoca (sin incurrir en compensaciones dificiles de calibrar ) ? Estas son cuestiones distributi vas ( de las ventajas aglomerativas entre grupos sociales o espacialmente ), pero que pueden incidir en las primeras cuestiones o cuestiones relativas al crecimiento del área. Un modelo o esquema relativamente simple p~ ra afrontar estos temas deberia incluir las siguientes varia ble s, como minimo: - Economias y Diseconomias de aglomeraciÓn E, D - Precios del Suelo P - Decisiones de localizaciÓn L - Estrategia fiscal de las AdministraciÓnes lo cales F ' Más adelante, para hacer más inclusivo el e~ quema en cuanto a cuestiones de localizaciÓn intra-metropolitana y en cuanto a la relaciÓn con el espacio exterior, habrá que incluir otras variables, tales como la distancia al centro metropolitano · (d) y la presiÓn fiscal estatal relativa al gasto p~blico estatal en el área (í). La ecuaciÓn fundamental de toda aglomeraciÓn · a na"¡·1s1s, · debe poder expresar se en te,/''r ur bana, e n un pr1me:r. minos parecidos a los siguientes: L cuando E 48 ) O D >P (~) �Es decir, decisiones de localizaciÓn posÚiv.as (inmigraciÓn neta de residentes y actividades ) requieren vent~ jas netas ( economias menos diseconomias ofrecidas por la aglomeraciÓn ) superiores al precio que hay que pagar por ubicarse en la misma. Hasta aquí' el sector pÚblico no aparece para nada. Tanto economias y diseconomias como pr~ cios del suelo ( E, D, P) deben expresarse en relaciÓn con los puntos de partida de la ''inmigraciÓn" ( de residentes y empresas o actividades ) o puntos alternativos de destino de la misma, es decir, como salarios diferenciales, tipos de beneficio diferenciales o precios relativos del suelo. En el limite, cuando los precios del suelo en el área captan todas las ventajas de localizarse en la misma, la aglomeraciÓn dejaria de crecer ( E-D=P L=o ). Esta e'ddencia no es inÚtil recordarla en el caso de Barcelona, cuya Zona Franca ofrece suelo industrial a precios de los más al tos en Europa y dÓnde las empresas se plantean su deseen-: tralizaciÓn intra-metropolitana con pocas alternativas ( dada la red de comunicaciones existentes y la rentabilidad del su~ lo en usos no productivos ) frente a la posibilidad de una descentralizaciÓn extra-metropolitana ( Zaragoza, Valencia , Tarragona ) menos costosa en términos de suelo. Se trata ahora de ver de qué dependen las tres o cuatro variables básicas manejadas hasta aquí', lo cual nos llevaria a introducir la variable adicional menciona da al principio (F). En efecto, si las economias de la aglomerapueden considerar se funciÓn del tamaño demográfico de la misma (N), en una versiÓn muy simple del tema, en cambio las diseconomias dependen, no solo de este mismo tamaño (y quizás de la densidad: N ) , sino también de la habilidad del Gobierno local para B internalizar los costes de la co~ gestiÓn, densificaciisn, incremento de desplazamientos etc. ,r~ sultantes del aumento de tamaño, es decir, su capacidad de financiaciÓn de las infraestructuras y servicios precisos para paliar aquellos inconvenientes. Que esta financiaciÓn se base en una imposiciÓn sobre las nuevas unidades instaladas aquí' ( "tarifa de entrada", enfoque marginalista ) o bien en captar los beneficios que tales incrementos proporcionan a sectores residentes ( impos:tciÓn sobre "rentas urbanas", enfoque clásico ) no es una cuestiÓn irrelevante, como vere mo S máS adela.nte. 49 �As{ pues E = E (N) D = D ~N, F) donde ~D dE .o '1N dN >o .D lF <. o Si se intentara estimar un modelo que contuv~ se esas relaciones, sin embargo, es posible que hubiera que añadir una ecuaciÓn de comportamiento que relacionase en forma posi~;iva la presiÓn fiscal con las diseconomias: aquella aumen "" a 1 aparecer estas, " " tarta o a 1 superar estas una cota d etermt. .nada. De este modo las observaciones de distintas aglomeraciones ctiiP presentarian tamaños crecientes positivamente co rrelacionados con presiones fiscales mientras que las diseco~ mí'as se mantendrian a un nivel estable a pesar del aumento de tamaño. Aunque precisamente tal modelo predeceria para nuestra área, podemos suponer, una presiÓn fiscal mayor y un nivel de diseconomias menor que el observado . La ecuaciÓn de comportamiento de las administraciones locales no seria lida entonces para nuestra área . Hemos comprobado en otra parte ( 11 Aspectos econÓmicos de una consolidaciÓn administrativa en la Comarca de Barcelona 11 MG-PM-GL , Nov. 73 ) que la correlaciÓn de rangos de los municipios comarcales clasificados por poblaciÓn (N) y gasto ordinario por habitante es muy baja. · vi A, Sáez ha llegado a suponer una correlaciÓn negativa entre renta por habitante y presiÓn fiscal, intra-co marcalmente ( en 11 La Economia PÚblica local en la Comarca de Barcelona'' ). Los 11 grandes 11 municipios del entorno de Bar celona-centro ( Hospitalet, Badalona, Santa Coloma, Cornellá), a pesar de frustrar la hipÓtesis de correlaciÓn de rangos pos_! tiva entre tam,afio y gasto municipal por habitante ( dada lamo destia relativa de sus gastos ) presentarí'an una renta por habi tante tan baja que la presiÓn fiscal local resultaria elevada r~ lati vamente. As{ pues, la ecuaciÓn de comportamiento de la administraciÓn local F=F (J?), donde .~~o, puede no ser vá-· lida para el área en conjunto ( en relaciÓn con otras ) y serlo en cambio . en .comparaciones municipales intra-área, si por F interpretamos presiÓn fiscal local y no gastos por habitante. 50 �~D Pero aqur F < o no valdrra, pues el aumento de F no se tra ""' d d" . . , d e- economtas ""' . . d uc1r1a en una ?-Smtnucton ext ernas, stno que seria una mera resultante de la proletarizaciÓn ( rentas ba jas ) de las ciudades de mayor tamaño ( exc. la capital ). Ha brá que decidirse pues, en las comparaciones intra-área, po-;: llamar F a los gastos municipales por habitante e introducir la variable renta por habitante (R.) designando por \ la presiÓn fiscal local. En todo caso es obvio que entonces la formalizaciÓn inicial se queda corta: ya no es L )o si E-D >P, sino más bien (z.) L>o si E - D >P + F Es decir, las ventajas netas de aglomeraciÓn deben compararse con el precio pagado tanto al adquirir suelo ( o pagar alquileres ) como al enfrentarse con una presi~n:':; fiscal relativamente alta. De aqu{ partir{a la compensaciÓn 11 precios del suelo-impuestos locales•• que constituye el nÚcleo del esque ma. Si se trata de mantener P F a niveles bajos, hay dos caminos a seguir: mantener la presiÓn fiscal baja o actuar so bre los precios del suelo. Pero los efectos de las dos v{a-; de actuaciÓn sobre la desigualdad (2) no son equivalentes. El aumento de la presiÓn fiscal puede basar un incremento del gasto por habitante (F) que disminuya D ( pues dD< o ). Parrece coherente por tanto propugnar: 7 -+ (1) mayor energ{a en contener P para mantener la inecuaciÓn (2) (2) aumentar la presiÓn fiscal reduciendo D de modo que como m{nimo se mantenga (2), es decir dD .1 dF (3) hacerlo sin que los efectos inducidos so bre P se coman la diferencia obtenida, es decir, sin que . , la propiedad .del suelo traslade todos los aumentos de presten fiscal: 51 �dP<- dD dF dF La tercera recomendaciÓn pone de no podemos avanzar sin una especificaciÓn de los tes del precio, hasta aquí' exÓgenos en el modelo. es preciso explicitar cuanto antes la forma de las E = E(N) y D = D (N, F). relieve que determinanTambién relaciones Una primera aproximaciÓn a la formaciÓn precio del suelo seria de S = añ.adir P = P (N, E-d) o bien superficie del área. ~. P = P(N, E-D) don- S En el análisis intra-metropolítano habrá la distancia al centro, de modo que P = P del que (N, E - D, d) S En cambio en el análisis ínter-aglomeraciones la primera de las tres expresiones bastarí'a. ¿ Son más altos los precios en el CBD de áreas densas que en el de áreas del mismo tamaño demográfico pero mayor extensiÓn?. Es P2 sible; pero también lo es que entonces la oferta intra-marginal de suelo urbano pese más en el segundo caso, encarecieE do los precios medios (P). Todo esto depende de una explicitaciÓn más detallada del sub-modelo de precios. Un esquema ricardiano seria ÚtH aquí' quizás, para explicar la formaciÓn .d e los precios del suelo dentro del área. El limite de la misma se fijar{a donde E-D igualase los precios del suelo , agr1cola. El auténtico problema es el de las relaciones entre el precio del suelo y las ventajas de la aglomeraciÓn, por un lado, y la pr~si6n fiscal por otro. Si estas relacio nes explican totalmente los precios del suelo, el modelo se cierra y su estimaciÓn es impensable ( no hay variables propiamente exÓgenas ). En otras palabras, si los precios del suelo pueden predecirse como capitalizaciÓn de las economí'as de la aglomeraciÓn y descuento de la presiÓn fiscal relativa el modelo carece de valor· explicativo de cualquier serie de observaci~nes cifradas. 52 �El sistema de relaciones resultante ser1a: "' L = L (E-D, P) o bien L = L (E-D,P,F) E = E (N) D = (N, F) F = F (D) p = (N, E-D) o bien P = p (N, E-D, d) con la adiciÓn de las restricciones expresadas por el signo de las derivadas respectivas y el conocimiento de que L>o si E-D )P+F. No hay variables exÓgenas en el modelo, excepto N (el tamaño demográfico), y aún habrÍa que considerar que N es una funciÓn positiva de L. En esta situaciÓn, la simplificaciÓn más co rriente consiste en introduci r ,f ( la relaciÓn entre ingresos y gastos estatales en el área ) como variable exógena e lave. Siendo f 1, el debilitamiento de las ventajas ofrecidas por la aglomeraciÓn barcelonesa se interpretaría, en términos de la inecuaciÓn fundamental, diciendo que E-D tiende a ser <P+F' donde F' incluirÍa el efecto f. En otras palabras, la presiÓn fiscal real (F'/R) es ya suficientemente alta ( en términos siempre relati'vós ) pero no se transforma en gasto en el área, con lo cual las diseconomÍas no son paliadas en modo alguno : d D1 l&o en vez d~< o) C) F CIF . > Esto apunta a un mecanismo totalmente real , pero incompleto a mi modo de ver. ::I:l .t>arti-pri s, en nues t.ro caso, es el de que incluso F' es insuficiente, y que lo es por la competencia de P en la captaciÓn de ventajas netas de la aglomeraciÓn. En otros términos, la presiÓn fiscal local no puede aumentar, tanto por razones institucionales ligadas al tamaño de los municipios, como por factores estrictamente mercantiles. Veamos esto. Una interesante complicaciÓn del esquema Es muy plausible pensar -en mi opiniÓnque el crecimiento ( extensivo e intensivo, es decir, en superficie y en renta ) de la aglomeraciÓn barcelonesa se ha producido a un ritmo y con unas caracterÍsticas tales que la propiedad del suelo ~a P.o dido elevar sus precios relativos por encima de lo que el binomio economÍas netas-presiÓn fiscal pueda ex- 53 �Una de estas caracteristicas ser( a la tasa de infla plicar. ciÓn (i), otra, la amplitud del área con expectativas de urba. ., n1zac10n ( S Ó también dMAX). As(, P= (N,E-D) se convierte en P=(N,E-D,i,d). La inflaciÓn que estamos viviendo agudamente ahora, pero que ha sido una caracteristica del pr:oceso de crecimiento desde los primeros cincuenta, suscitaria una demanda de suelo sup~ rior a la que podria explicarse en términos reales ( necesida-des productivas y residenciales, ventaja comparativa respecto de otras áreas ), al combinarse con un crecimiento (~r muy rápido, es decir, con una expansiÓn continua de los cascos urbanos y una distancia máxima admitida ( al centro metropo_!i tano ) relativamente alta dada la existencia de centros urba nos secundarios importantes (x) ) Un razonamiento del tipo 11 preferencia por la liquidez . podria aplicar se aquí' a la demanda de suelo. Junto a las necesidades productivas y residenciales del suelo (lo que podriamos llamar 11 motivo implantaciÓn o localizaciÓn 11 ) existe un 11 motivo especulaciÓn 11 para retener suelo, que se deriva del hecho de que sus precios han estado creciendo -y se espe ra que continuen haciéndolo- a un ritmo vivo, de modo que las ganancias de capital obtenibles mediante la simple posesiÓn supera el rendimiento que pueda ofrecer cualquier colocaciÓn alternativa de los fondos equivalentes a su valor de mercado en el momento, 11 Esto ha significado una prima sobre la propiedad de suelo en los inicios del proceso de urbanizaciÓn acelerada, y una ventaja similar para los compradores de suelo ( ~ mobiliarias, particulares ) en fases sucesivas de este proceso, Naturalmente las expectativas sobre los precios del suelo en el área se basan (1) en la existencia de una reserva de mano de obra agricola subempleada en las zonas atrasadas del pais, (2) en la confianza de que E-D, las ventajas netas de ubicar se aquí', siguen siendo suficientemente elevadas en relaciÓn a (x) Contra lo que estamos acostumbrados a repetir, la densidad de la aglomeraciÓn barcelonesa no es muy alta (aparte de los resultados que produzca la delimitaciÓn administrativa para Barcelona-municipio o aÚn más para Hospitalet ) ; la aglomera ciÓn madrileña, sin ir más lejos, debe ser más concentradaen el espacio. . . 54 �(~J 7"" ,~ < '1 ·14 r V? 1, · 1 7 1..,1') ,. / • . '1Y Y'l/ r ( .?., ......_, ""' ...,.....,.,. ...... .,...."" ) A~--· .,.,_.,,1! ~)' -A ,~ .t¡r. J., L - -'"""""...2~, r,. ,.........,..,., 1~"" ~~.Ll j'-""Y\ • - _-1--v¡ '<) t (' ><. n--r 1:>'-'>! . ,. . , ~:_77 'f"'f'l·1 'J ""'-{· "Y'.")::;¡- (, 1 )(1.,+ 7 '-•.z.• '.2 ....._ VV.1.vvvY1 wy> lo") v''1"V'é;fY)'/ 't (.' 'fl._-l'L.I' •1'1J1l·, mf)'J,;l) ¡ ,r·Mf¡>' ' 1"1 -¡-<>/( ., . .,r,""'-~"1 .i{l U.}J t A ~}. •·""f"\'\<' ~\.,,,.,.,1~~-__-.....;-; · ~:rr~· ~1;>-v'·.,_~~'Y\v . t1"'Y) ~""ll v-1 ~-:: , ~-a··'l').\~:{('1~ '?f""t"'"'''J ~• ..1 r -vry .. W\'V>'VIf'A 11. -· G'7 ...,• • _~¡- J •y·'L c,--......_.IYVJ'1""""l .... "'\ ?">-~ """'·?/}-.....(r~/ ,., ;; •-Y-',......rv-Tp '11 0-')J'"l("\ 1 h¿; ) ''l,.'·f51',....- )1J ('J r.~.. .c:"""I'V'Yl rJrn lf :J : ,~ "'Y\ )v¡l , 1'\ · 11.- )?i'~ ¿ ·~ ~.: "'· 'T"'' q)1 • t' "'1~h, "''1/ -~ "-q-'1' '/1""1'17."'rN>l'l17 ') .,....,¡ ¡.... 1 """)'~ '· ~1-""1" ' f l 'l. r-"YlU __ J- '>]"\.,<? 1 , .1'1 ' -r~ 1., <¡¡~" ..... ,7Wl r.-p ~ yv-vv-'"'7 ~tf"·t' -"""" ""'~v ""'" T<Tv/ -.')') .;pv -...:->7 m """'"'?"• ) "f") ) l)"o'!'\ (J"Y\. 1 '""11'1'\ ~L. . J> "? '1 '-! , :l'? V)' 1 ).. a ::: ¿ '?""'?VYI1fl ? Q7 (_r¡r.v/_r/ ~~ 'YJ'11? ~ll J AV,( f o . t ''"'~11· '1·,111 --,Jy.(J)' ·r <.f.)/' ..., . '7"7" w ' •YJfl'7ly7 /'1'. • . ~ "'-v¡ J\"'~ ' 1~ 1,~ ~ <:q""'H n..,L,v\ j Vl-~o{ ~'1 ~p t-Yf«¿{ ;n ~ ((<f. ¡.,_->1...... < ~-"'-NÍ 11 !.,,...,_."" ?v'! ~ "7V'(), , • '-( ~ 'P-'"1"''.'{"': :--"'11)1"'-rvvvv>'lJ .,.,?. . . .t. h~-'1..r ,,.....-1.. )7 "'"\!•1'-'r =) .,.,--,'V'.J -..,._:rvv¡.• '1" ,~., '-'1: u. .. ., ."4 ·tvl '1-:'-~., ( -~'l-"1/ ;r~ ~ ..r-1..,.,......., ~ ~ryVJytl "JJ ~ ) ,.,J --:F'-..-,r--•rv.n-J '?' .,.._--]_'-'~ ......'fVI,.-y 'l"Y''1."' -ry 1<[· '"¡'17 """'"'""~ )' .,..,_"1 "'1'? ~1"' ""r-,-· "-'~ ~~~ JY' ,.,, 1 "'"'~ """ r7. , ........ ]'1 '\. .. ~e ~ "' ( ~•7•"1·~· 11-jc " ''"" 7)"" 'Y] 1 n..- , _,_?""""...~" ~ -·r' r.-r--/ q " ') ~ J ":"""1 y~.~ :'l" "·~) "':) 1 ~ '"P'.....,-y; "P ~~ '1/ .'v -. .,..., .,.,'"1-, ..... ?}? ,!-'V "rt? --:-,) ?'J1 L-J-'11 ~w .~ fl & A--7V''Wif""M 1--,1 h"'7'r'l"' 1 'Yl-'/~ ~flp '1J ':> ,__,"" . . ''?="'•'•'"'?¡) '7J "-""''')') ) 1 ... . !) i~".:t ú<I / /;. " 1 .., ., , -, j''f ( { . .,., •. .~ '·"l ' 'ss '>.JVV>'Y) _.._:~ ) .,._, )'tj '!l('• a. _ "j ([ !7 l. f~ 'd no ~~'7''1 \J }1,1 •..,-yvj \ J 1":-l"lll-• '"1 ':f) 1'~ " ')'"lJ ("Y •h T -~..,-v/ '} ~~- - ,~ ·f~¡1~~ .-,- '· 'J ~ --<t y"'N'.r~~ LJ 1') \ ... ,...1 " . .. \ ·•\ ..¡ �los costes inherentes a , tal decisiÓn, tanto para los capitalis tas o empresas como para los trabajadores. En: estas condiciones la configuraciÓn de la de manda de suelo conlleva una elevada rigidez con respecto al precio y, en consecuencia, cualquier aumento de presiÓn fis cal sobre el suelo es fácilmente -repercutible sobre el compra dor o usuario bin que la cantidad demandada varie sustancial= mente.] En otras palabras, la administraciÓn local se ve in capacitada de elevar la presiÓn fiscal real sobre el suelo. La cuota de suelo metropolitano que las administraciones locales pueden entonces obtener, dado el tipo de fiscalidad existente y esa configuraciÓn de la demanda, es siempre una cuota lirni!_a da. En contraste, la disponibilidad de suelo poseido por ha bitante o empresa es relativamente elevada (x). Si esto es as( conviene extraer una conclusiÓn lÓgica y plantearse nuevas preguntas. La conclusiÓn· es que la falta de infraestructuras y servicios pÚblicos en el área no es solo achacable a f )J. ( es decir, la elevada proporciÓn de ingresos fiscales estatales sobre los gastos correspondientes en la misma área ) -en lo cual residentes, empresas y pro pietarios estarán de acuerdo- sino que esa insuficiencia tiene también como contrapartida unas ganancias de capital por par te de los poseedores de suelo en el área y en definitiva un ~ vel de consumo más elevado a la realizaciÓn de tales ganan cías. La pregunta que puede formularse, entonces, es qué finalidad sirven las coaliciones de propietarios, cuan do el mecanismo de mercado parece asegurarles una corriente de rentas tan significativa. Posiblemente la explicaciÓn de este hecho ( y de sus consecuencias, tales como la contenciÓn forzosa de la presiÓn fiscal sobre el suelo por la via del co~ trol directo -por los propietarios- de las administraciones locales del área ) radique más que nada en la competencia in - (x) Lo que no quiere decir que todos los habitantes ( ni siquiera las clases medias) posean relativamente mucho suelo, sino que este parámetro es muy alto una vez se alcanzan los niveles de renta en que ·el cálculo de rentabilidad relativa esque matizado más arriba deviene factible. En cuanto a la Admi .: nistraciÓn local, su cuota de suelo seria menos limitada si ac túa como un particular, comprando y vendiendo suelo ( y aúnen este caso tropezará con un obstáculo que los particulares no encuentran, los limites municipales) .. 55 �ter-municipal por la atracciÓn de actividades y residencias, es decir, competencia por la obtenciÓn de un bocado irnpor tante en el pool de rentas generadas por la aglomeraciÓn en conjunto (x)-.--Otra pregunta puede referirse al papel de la configuraciÓn fí'sica del área en todo esto ( papel simbolizado aqui por dMAX o distancia máxima admitida al centro}. Caracterí'stico def proceso de formaciÓn del área metropolitana barcelonesa es el extenderse en general sobre una regiÓn agrí'cola fértil de altos rendimientos, y organizada en una jerarquí'a de centros urbanos secundarios. El punto de partida de las expectativas del poseedor de suelo marginal ( P=E-D ) es pues alto y la extensiÓn de la zona con tales expectativas es mayor que la que se darí'a en una provincia poco poblada fuera de la capital. Todo ello juega en favor de la importan cia de las !.'rentas urbanas 11 dentro del producto del área, Dejando las cosas corno están, las inferencias solo pueden ser pesimistas. El mecanismo que fatalmente impide el aumento de la cuota de suelo utilizado por la Admi nistraciÓn local y, en general, de sus recursos, solo pued~ ver se contenido, en esta perspectiva, cuando el aumento de la presiÓn fiscal local por otros cauces ( por un lado ) y la escalada de las diseconornias del gran tamaño ( por otro )pon gan un freno a las decisiones de localizaciÓn e incidan sobr~ las expectativas de los poseedores de suelo. Dados los parámetros actuales, que no conoc_!l rnos más que indirectamente, el coste de financiar una conten ciÓn de las diseconorní'as mediante provisiÓn de infrae structu-:ras y servicios pÚblicos, es muy alto: a cada aumento de pre siÓn fiscal la acompaña un aumento de precios del suelo ( e-;;_ condiciones de eludir la carga dada la forma de la demanda ), con lo que el efecto total en el lado derecho de la inecuaciÓn (x) El propietario de Sardanyola, p.ej., no solo se opondrí'a al au·· mento de la imposiciÓn l:iobre el suelo sino a que el municipio cargue a las industrias locales un arbitrio de radicaciÓn para financiar la absorciÓn de las diseconorní'as colectivas creadas por aquéllas, pues el coste de instalarse en Sardanyola (P+F) podrí'a entonces decidir a Ruevas empresas a cruzar la carretera y ubicarse en Ripollet. De ahí' que una extensiÓn de la fis calidad especial solo pueda hacerse en bloque, para toda la aglomeraciÓn. 56 �básica (P -+ F) puede fácilmente verse como superior o equivalente al efecto en el lado izquierdo ( aumento de E-D). Es to desde el punto de vista de la aglomeraciÓn. El horizonte de los propietarios ya hemos visto que puede ser más estrecho y frustrar su propio interés en mejorar las economias netas del conjunto por la competencia entre municipios. La utilidad de esta "complicaciÓn" de cara a estimar los parámetros del esquema es solo relativa. Pues i. la tasa de inilaci6n ( supongamos en los Últimos 10 años ) es la misma, a todos los efectos estadisticos, para todas las ciudades españolas. Quedan dMAX y P a ( el precio agricola) con1o variables explicativas de precios del suelo diferencia les, junto a las endÓgenas N y E-D. Las mismas variables jugarán en el análisis intra-I!letropolitano.para el nivel ínter- · áreas, en cambio, es posible que resulte deficiente. Quizás seria mejor dejar la ecuaciÓn del precio en su versiÓn original e introducir una funciÓn de demanda de suelo, en que la proporciÓn de suelo por habitante dependería· de los tres ele mentas citados ( i, Pa• dMAX) o quizás sóio de dos de ello; ( i, dMAX) además del precio (P). = ConclusiÓn En términos del esquema simple propuesto es posible reinterpretar las visiones alternativas corrientes de la aglomeraciÓn metropolitana. La falta de una Administra ciÓn metropolitana .de he considerar se tan grave por sus efectos sobre F /R ( imposibilidad de aumentar la presiÓn fiscal real ) , como por sus efectos sobre F ', que es la interpretaciÓn tradicional ( f) 1 implicando diseconomias debidas al superávit estatal en el área ) . '- ·~ ' ·., \ Por otra parte la administraciÓn metropolitana no es la soluciÓn del problema sino solo una plataforma me jor ~evitar algunos de sus mecanismos de refuerzo ( col'!!. petencia entre coa liciones municipales de propietarios en un área fragmentada ). El problema de fondo está ligado al ca rácter inflacionario del crecimiento nacional y al desequili brío inicial entre las ventajas netas de la aglomeraciÓn barc~ lonesa y las de los puntos de origen de los capitales y fuer za de trabajo inmigrados. 57 �En estas condiciones, un área fuertemente expansiva en el tiempo, dotada de centros secundarios ( es decir, potencialmente amplia en términos comparativos ) y si tuada junte" a una agricultura rentable, confiere rentas intra marginales muy importantes a los propietarios de suelo, rentas ( o ganancias de capital ) que pueden ver se como contrapartida de un nivel de diseconom{as alto, en la medida en que la presiÓn fiscal es incapaz de competir con el precio del suelo para la captaciÓn de una parte de las ventajas de la aglomeraciÓn. La pasividad del Estado en permitir la apari."' de estructuras metropolitanas coincide pues con el intec1on rés de los poseedores de suelo en hacer durar la situaciÓn actual-interés por otro lado muy difundido ( las industrias, los particulares propietarios, etc. tienen su parte en los beneficios ). El resultado de todo este proceso es una demanda de suelo superior a la explicable en términos de ventajas de ubicaciÓn productiva o residencial en el área. Incluso un organismo metropolitano, sin embargo, se verí"a frente al mismo problema: la retenciÓn de suelo o su posesiÓn en pro-. porciones mayores a las que el nivel de renta explicarí"a, resultan estrechamente ligadas a parámetros que están fuera del alcance del Gobierno local -incluso agregado al nivel de la aglomeraciÓn. Los efectos nocivos de la fragmentaciÓn administrativa local son muchos: escalas ineficientes de operaciÓn, presiÓn fiscal nominal compitiendo a la baja, disparo alcista de los estándares "ornamentales" en el centro ( limpieza, iluminaciÓn, pavimentaciÓn ), falta de poder de negociaciÓn de . . los municipios pequeños, por ejemplo, en la obtenciÓn de eré dito local y en el acceso al mercado privado de capitales. Pe ro esa fragmentaciÓn presenta ventajas, en parte para toda 1~ poblaciÓn ( control de las decisiones administrativas en un supuesto marco democrático ), pero sobre todo para las posici~ nes del Estado · y los propietarios: para el primero porque le permite contraponer intereses locales y mantener competen cias, para los segundos, porque han sido ellos los que efect:.!. vamente han disfrutado de las ventajas de control social que ofrece la pequeña dimensiÓn de los municipios. ( Aunque tam bién es posible que la consolidaciÓn administrativa signifiqu~ la sustituciÓn de unos intereses inmobiliarios locales por otros de mayor volumen ) . 58 �Dos ejercicios de estimaciÓn son pensables a partir del esquema apuntado. Uno a nivel in ter y otro a nivel intra-metropolitano, con las distintas especificaciones in- - Los mayores obstaculos "' "" son: dicadas. en esta v1a . (1) La falta de variables independientes del · modelo{exÓgenas) · (2) La cuantificaciÓn de un indicador de e cono m{as y diseconom{as externas. Las principales innovaciones del modelo son: ( 1) incluir variables indicativas del comportamiento del sector pÚblico en el esquema tradicional de la teor{a urbana. (2) Juntar en un mismo modelo el par econom{as-diseconomias de aglomeraciÓn con conceptos de renta de suelo. Al menos a nivel teÓrico es posible construir esquemas significativos para la explicaciÓn de los problemas de la aglomeraciÓn. Está por ver cual es el poder predictivo de esos esquemas. / P. S. Dos indicacione bibliográficas interesantes en relaciÓn con el esquema ~ po esto: l. W. Ba al Economic Analysis and Operations research. E~ plica ~ p1 o !:! O re o ckr) como al propietario ( productor ) le es mas fácil tra; ladar la carga fiscal si ( a) la demanda de suelo es r{gid; y (b) la oferta es elástica. 2. H. W. Richardson The E~onomics of Urban Size. Ver en el cap{tulo 2 pgs . 11-14 un esquema gráfico similar al desarrollado Em el apéndice a este art{culo. 59 �APENDICE Los gráficos (1) (2) y (3) presentan una versiÓn geométrica posible del modelo, dotado aqui de funciones espec{ficas E (N) y D (N), y en grados de sucesiva complica- . ; ClOJ::l, Se supone que las econom{as de aglomeraciÓn crecen con el tamaño de la misma pero a ritmo decrecien te. La curva de diseconom{as tienen un punto de inf~iÓn, creciendo más las diseconomias que las econom(as a partir de un tamaño determinado ( el famoso p lafÓn estad(stico que unas veces se sitúa en los 200. 000 habitantes y otras en los 400 Ó 500, 000 ) para igualar se luego los dos ritmos de au mento. El gráfico (1) muestra la evoluciÓn resultante de las econom{as netas (E-D). En Nll' cesaria la inducciÓn al crecimiento de la ciudad al equiparar se economias netas y precios del suelo. Este es el caso más simple. En el gráfico (2) se introduce la presiÓn fiscal, desplazando la curva de diseconomias h a cia abajo (DF) y e~ vando las econom(as netas. Si esta elevaciÓn es igual al aumento de la carga fis'cal, los desplazamientos de E-D y P ( a E-Df y P·.f.F ) se compensan y el tamaño Óptimo o de equilibrio es el mismo. En el gráfic o (3 ) se supone que el precio del suelo es c apaz de absorber las econom(as netas generadas (o d e repercutir los aumentos de presiÓn fiscal ) con lo que el t amaño de equilibrio desciende a Nxx . bO �GRAFICOS E,O ( 1) 0~--~--------+----------- (E- O) p N N* tamaño óptimo sin sector publico ( Mox ---E .... --o E, O / J[E-o]-P) ¡ --Dr N • tamaño (2) 0 ~--~----~------(E-0) P,F ( Mox jr óptimo con sector público E-o,]-[ P+F] ) E, O N** tamaño óptimo (3) o ~--+------+-------(E-0) P,F * N* < N* si d P pu•s dF >O PF+F >E-Dr en N Gl .. �LAS PROPUESTAS LABORISTAS RESPECTO AL SUELO URBANO l. En el contexto de la reafirmación de las ideas libera les, los conservadores han señalado a la opinión pública británica c6mo el sistema de licencias de edificación sometido al planeamiento urbano existente en el Reino Unido favorece al e~ peculador. No en el sentido hispánico de la adulteración sistemática de los planes ( también de eso empieza a haber ) o de planes urbanos indefendibles, sino en el sentido de que e 1 cul'l!... plimiento estricto del sistema plan-permisos restringe la oferta de suelo y por tanto lo encarece. La Figura 1 explica gr! ficamente la relación entre posibilidades de especulación y sistema de licencias. Relación precio de venta precio máximo Fig. 1 Años de oferto de suelo o Licencias acordadas dividido por su laso de utilización. (en nuestro caso corresp.onde en porte o planes parciales y modificaciones acordadas) Si los permisos concedidos son poco importantes respe~ to a las demandas de los promotores, el propietario del suelo puede extraer de ellos la cantidad máxima que estos estén dis puestos a pagar, es decir que el precio efectivo menos sus costes ( valor de utilización agrfcola y costes de puesta a disposición ) sería igual al precio máximo obtenible neto de esosmismos costes. Pero si los permisos y la planificación son generosos, esa relación disminuye. El informe para 1968 de la Comisión del Suelo establecida por los laboristas en 1967 reconocfa los hechos y señalaba que dichas restriccione~ se deben a i) motivos de eficien .:. cia del planeamiento urbano, ii) prevención a tener que incu rrir en obras . de urbanización excesivas, iiil )conservadurismolocal en · pequeñas ciudades residenciales de conmutadores de rentas elevadas. El reciente Informe Skeffington (People and - 61 �Planning ci6n. ha añadido las dificultades y lentitudes de la Administra- 2. De esa crrtica se ha pasado a defender la eliminaci6n de controles en el sentido de que producir{a menor especulaci6n y mayor baratura del suelo. El análisis del sistema de libertad, sin embargo, no proporciona esos resultados. Las Figuras 2 y 3 permiten resumir las principales consideraciones. La figura 2 presenta en esquema las diversas valoraciones que afectan a una finca urbana en el caso más sencillo. Fig 2 Ptas. ~~~--..;------'----------- Valor suelo según rendimiento agrícola Rendimiento urbano= renta esperada neto d€' cost€'s d€' urbanización y construcción . ~-t---..;----~:.1".-::;;--------- Rendimit'nto agrícola. ~---- nvmpo El momento socialmente 6ptimo para su utilizaci6n urbana habrra de ser 1, en que la igualdad del valor urbano y agr{cola refleja la utilizaci6n de recursos reales implicada. Puede afirmarse, sin embargo , que desde determinado punto de vista el rendimiento urbano negativo, que refleja que no pueden cubrirse totalmente los costes de urbanizaci6n y .construcci6n puede aconsejar un 6ptimo momento de urbanizaci6n como 2 6 incluso 3. 62 �,.. r) , . . . 7i , ........ , . - (¡ ... .· 7 ,/ lru r / fó Ao4-- - / ... 1 ;i . -- )~ jet:-· <¿,~:. r~r.')fi.J . / fo-r. l ' - \ ·' c:U {¡-.,~, . 1 ~~a,¡. . l~, r~r..~k íJ ~~t-u.b. rb...,,¡ _~~ ).e 1\ ' V ''IV · '1\"- 1" - (At-1. / .\ ~. 1).\~·.. v·~ L~ -·- (A .••• ,, _ _ . ~ ij_ -¡,., 1 ¡, ofv¡ V • �La maximizador obtend6n del especuladora, ticipaci6n en figura 3 rnuestra, por el contrario el comportamiento del propietario privado del terreno. Su criterio de máximo rendimiento, aparte de cualquier intenci6n lleva por lo general a un momento posterior de parel mercado del suelo. ' Curvos de descuento, codo uno indico un tipo de interés fijo. Ptas . ---- --- ----- --l 1 __ .... ,.J..- - - - - ll Valor urbano neto de costes de urbanización. 1 1 1 1 1 1 fig. 3 1 1 1 Tiempo 3. Ante esta situaci6n el Manifiesto laborista 1974 optaba por una polrtica respecto al suelo que logra-ra desplazar hacia abajo la curva de la figura l. En el lenguaje escueto de los ma 11 nifiestos : fomentaremos la municipalizaci6n de propiedades al quiladas privadamente 11 ; 11pasará a propiedad pública el suelo necesario para el desarrollo urbano de modo que haya suelo barato di~ ponible para nuevas viviendas, escuelas, hospitales y otros fines 11 • La propuesta estratégica inicial cuyo resultado han sidoesas frases se expone en los puntos siguientes : 4. Aparato. Se tratar{a en primer lugar de crear Geren cias de Urbanizaci6n o Comisiones de Urbanismo metropolitano o regionales formadas por representantes de los Ayuntamientos y equipo técnico y encargadas de la gesti6n de todo el suelo urbani zado y edificado o de d e sarrollo urbano qu e ellas designen. S. Suelo edificado. En cuanto al suelo urbanizado y edificado ocupa do por su p r opi etario la Gerencia no interviene más que en caso de que se apruebe un plan de remodelaci6n. No . oc~ rre lo mismo con el suelo urbanizado y edificado no ocupado por sus propietarios: por Ley habr{a que convertir todas esas propied~ des privada's eh propiedad de los Ayuntamientos, d a ndo al actual propietario un arrendamiento por la vida esperada de cada edificio hasta un máximo de 80 años. Al final de ese per{odo el propieta- 63 �rio recibiría una compensaci6n calculada según el valor de merc9-do inicial del terreno y un complemento por el incremento gen~ ral de precios durante el período. El contrato de arrendamien to sería gratuito al principio, pero al cabo de un cierto tiempo el expropietario -arrendatario- subarrendador empezaría a pagar a los Ayuntamientos un alquiler equivalente al 50% de los incrementos del valor de uso del terreno. Estos alquileres se calcularían mediante variaciones del valor de uso cada siete años, si bien un cambio de uso significaría revisi6n inmediata de las ren tas. ¡\__ Para suavizar los posibles per JUlClOS causados poresta ley y por la disminuci6n del precio del suelo que seguiría se ha disefiado el siguiente sistema de excepciones: a) El período sin arrendamiento a pagar será mayory la cuantía de esos arrendamientos menor, sobre una base de no transferibilidad del arrendamiento a largo plazo, en los casos de aquellas personas o sociedades no ocupantes que hubieran comprado en los cinco años anteriores a la promulgaci6n de laley y para quienes los negocios inmobiliarios no constituyeran actividad principal. El motivo de esta excepci6n es no per judi car a aquellas personas que compran a un precio muy alto siro plemente como colocaci6n antiinflacionista de sus ahorros pen sando en los rendimientos de su utilizaci6n, y en cuyos cálculosno habría entrado el pago de un alquiler al estado. b) El arrendamiento a pagar también sería menor en el caso de ocupaciones que se consideren socialmente deseables( artesanía en un determinado barrio, por ejemplo), pero que noresulten rentables para los can.J.bios de valor de uso estimados para el cálculo de las rentas. Esta excepci6n s6lo apunta al hecho de que la estimaci6n de los cambios de valor de uso no puede estar determinada por completo por la rentabilidad contablede los ocupantes, pues eso eliminaría sanas presiones al caro bio de localizaci6n. 6. Suelo para la expansi6n. Todo p r omotor que desee suelo a urbanizar o edificar tendrá que dirigirse a las Gerencias Regionales, quienes lo comprarán para él, bien por venta voluntarTa o,- en casos bien definidos, haciendo uso de sus poderes deexpropiaci6n. El precio de comprc\_venta ) vendría fijado por las Gerencias, inicialmente bastante alto, a' un 60% de su valor de uso por ejemplo, pero con una escala anunciada de disminuciones 64 �sobre ese margen año a año hasta llegar a un 20% por ejemplo. El suelo adquirido por las Gerencias se arrendaría a largo plazo al promotor, si bien en los casos de promoci6n de viviendas la familia ocupante tiene derecho a su compra en completa propiedad. El sistema de contratos de arrendamiento con el promotor permi te multitud de descuentos y variantes de acuerdo con destino, ca racterísticas de la explotaci6n del suelo que se propone etc • . Por otro lado el promotor verá limitado el tiempo para la utiliza ci6n del terreno adquirido. En el caso de que los promotores fueran los Ayunta mientas mismos ( nuestros Patronatos Municipales ), habrían de recurrir igualmente a la Gerencia, con el posible incentivo de sub venciones estatales en casos definidos que permitieran a las Adm_i nistraciones locales adquirir suelo por debajo del precio de com pra. Las mismas Gerencias regionales pueden ser a su vez promotoras sometiéndose al aparato de concesi6n de licencias de los Ayuntamientos y en consorcio con ellos siguiendo la experien cia de las sociedades de economía mixta entre Ayuntamientos y empresas privadas. La racionalidad existente tras este mecanismo que en primer lugar parece una simple transferencia de beneficios del propietario del suelo al promotor radica en que los beneficios a obtener actuan ahora como incentivos para la construcci6n en vez de actuar como incentivos para la retenci6n de suelo, con lo cual, sin eliminar los mecanismos de mercado se consigue reducir el precio de adquisici6n de la vivienda. (En términos de nuestros gráficos nos acercamos a los puntos l y 2 de la Figura 2 y se desplaza hacia abajo la curva de la figura l ). 7. El proyecto que se acaba de presentar está en gran ¡nedida inspirado por la práctica sueca y holandesa. Sus posibilidades de implementaci6n no son pequeñas. Bibliografía: Peter Hall dres 1965 (ed) Land Values Sweet & Maxwell, Lon- Land Commission. Annual Reports David Lipsey Labour and Land dres Abril 19 7 3. 65 Fabian Tract 422 Lon � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02.02. Gabinet tècnic de programació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1965-1978 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La compensación entre precios del suelo y presión fiscal en el área urbana de Barcelona: un esquema simple Subject The topic of the resource Urbanisme Barcelona Economia Description An account of the resource n. 32, octubre 1974, p. 48-60 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Boletín del Gabinete Técnico de Programación Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1974 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 796 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4277/FMHP_01424.JPG effece8b255bef5cf841eb0df8799dd0 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat Title A name given to the resource La consellera Tura amb Mossos d'Esquadra amb unifrome de gala, al Pati dels Tarongers Subject The topic of the resource Caps de Policia Policies Administració autonòmica Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) Tura, Montserrat, 1954- Mossos d'Esquadra Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 14-11-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/968/19840927d_00047.pdf b72f2331c48d499bca56910ad7847bae PDF Text Text 3 CONSTRUCCION DEL ESTADO �l. CO:;:_ _ -..- _. ...... DE M OCRACIA AVANZADA de la Constitución Española nos impone a todos la consolidación de un Estado social y democrático de Threcho que sea la ex p resión y soporte de una sociedad democrática avanzada. Este gran objetivo constitucional lo asumimos los socialis tas como la gran tarea de la fase histórica que vive hoy nuestro Partido. 41 oredmbulo Para ello es necesario completar la adaptación de las instituciones procedentes del pasado al nuevo orden democrático y a las nuevas circunstancias históricas. En este sentido es preciso señalar que siendo mucho lo realiza do, la tarea de desarrollo institucional que queda pendiente resulta, no obstante, importante. Estamos ante la gran reforma del sistema adminisLrativo del Es tado español que no viene sólo impuesta por el paso•del autori tarismo a la democracia y del centralismo a las autonomías, si no por las nuevas condiciones económicas, tecnológicas, sociales e internacionales de los años 80, que obligan a incorporar supuestos nuevos a las políticas tradicionales de reforma admi nistrativa. 2. EL GRAN RETO: LA CONSTRUCCION DEL ESTADO DE LAS AUTONOMIAS 2.1. La política de los socialistas, en lo que se refiere a la construcción del - Estado dei las Autonomías, ha estado guia da por los siguientes principios: construcción de las Autonomías es una exigencia del desarrollo y consolidación de la democracia. La continuidad del proceso autonómico es la mejor garantía para la defensa y promoción de la identidad propia de los distintos pueblos de España, para la modernización y re 2.1.1. La _`orna de las administraciones públicas, así como para - el desarrollo de un sistema de poderes públicos contro- �lados más directamente por la ciudadanía. En este punto no caben ambiguedades, ni replanteamientos co nst_tucio_ nales. Los socialistas proclamamos nuestro compromiso por el desarrollo y aplicación del Título VIII de la Constitución, en la certeza de q ue asï contribuimos a la mejor defensa de los intereses de la entera sociedad es p añola y a la creación de instrumentos idóneos para - solucionar la p roblemática especifica de todas las nacionalidades y regiones. 2.1.2. Las autonomías de las Comunidades, como expresión del derecho al autogobierno de las nacionalidades y regiones españolas, son siempre de naturaleza política. Las C.C.A.A. existen no sólo para la gestión descentralizada de los servicios públicos, sino fundamentalmente para debatir, elaborar y desarrollar las políticas corres pondientes a los intereses específicos de cada nacionalidad o región, dentro siempre de sus competencias esta tutarias. 2.1.3. El Estado Español sé organiza territorialmente en CC.AA., provincias y municipios. La articulación entre el Estado, las C.C.A.A. y las Corporaciones Locales, con respecto a la atribución de competencias fijada por la Cons titución y las Leyes para cada ente territorial, habrá de hacerse con base en el principio de atribución de ca da función o servicio al nivel que resulte óptimo tenien do en cuenta para ello tanto el coste de su ejercicio como la proximidad y mayores posibilidades de participa ción ciudadana. -2.1.4. La ordenación del proceso autonómico debe basarse en el principio de igualdad, sin uniformidad, respetando las peculiaridades propias de cada pueblo de los que integran España. Los socialistas combatiremos cualquier tipo de privilegio que pretendiera derivarse de la posi_ ción autonómica e impulsaremos un desarrollo del proceso autonómico del que se derive, como resultado final, un nivel de competencias sensiblemente coincidentes para todas las Comunidades. En ese proceso, las diferentes vías de acceso a la autonomía y los diversos plazos previstos para alcanzar los máximos techos competencia- �3 - les en el marco de la Constitución constitu yen en sí mismos unas diferenciaciones y tratamientos espectfices. El desarrollo del proceso autonómico no puede será pues, uniforme, ya que la clave política y constitucio nal del mismo se encuentra en el "pluralismo en la igualdad". 2.1.5. La clave . para el éxito del proceso se encuentra en el desarrollo de una práctica política basada en la solidaridad y en la lealtad constitucional. Solidaridad en tre todas las nacionalidades y regiones en tanto que partes del proyecto coman de todos los españoles y leal tad entre todos los niveles institucionales que deben ejercer sus respectivos poderes desde la aceptación plena del orden constitucional. 2.2. El XXX Congreso reafirma la plena vigencia de estos Grite ríos. Pero quiere reiterar e insistir especialmente en lo que siempre ha sido la ..oncepci6n socialista de la poi/ti ca autonómica en contraposición a los particularismos nacionalistas o a los riesgos de desviavión particularista en nuestra propia organización. Para los socialistas la construcción del proyecto socialista para cada Comunidad Autónoma ha de hacerse siempre en total coherencia con el proyecto socialista para la Nación española. Estos criterios han presidido la política autonómica desa rrollada por los socialistas tanto desde la oposición como desde nuestra responsabilidad actual del Gobierno de la Nación. 2.2.1. El Gobierno socialista no sólo ha culminado la generali zación del proceso autonómico constituyéndose a través de las respectivas elecciones los órganos de autogobier no de todas las Comunidades Autónomas, sino que además ha impulsado decisivamente el proceso de transferencias de servicios, mejorando notablemente los mecanismos financieros y de valoración y desbloqueando el tema de la función pablica. Como consecuencia de estas situaciones, creemos que la política autonómica debe centrarse en la culminación del �proceso de transferencias de servicios, en la construcción del nuevo oràen administrativo v financiero del Es _ tado de las Autonomías y en el desarrollo de la solidaridad y de la lealtad. A estos objetivos debe seguirse orientando la política autonómica socialista. En tal sentido, tiene un relieve especial nuestra oferta electoral y de Gobierno de "acuerdo institucional" sobre todas aquellas leyes básicas que han de defihir el marco administrativo y financiero del Estado. 2.2.2. En igual sentido desarrollaremos tanto desde el Gobierno de la Nación como desde el autogobierno de las Comunidades Autónomas los acuerdos y las fórmulas necesarias para conseguir el más amplio consenso posible en torno á las tareas pendientes de la construcción autonó mica. 2.2.3. Del mismo modo, y por lo que respecta a la política so- cialista en cada Comunidad, deberá darse prioridad total a la ordenación y gestión de los servicios transferidos. Sólo legitimaremos ante los ciudadanos de modo pleno el proyecto autonómico mediante una política que haga evidente la superioridad en términos de eficacia y democracia del modelo autonómico sobre el anterior. Nues tro empeño principal debe ser pues consolidar las estruc turas y establecer los criterios para el buen funcionamiento de las competencias estatutarias. 3. CONSOLIDAR LAS" INSTITUCIONES DE' AUTOGOBIERNO 3.1. La construcción de las instituciones del autogobierno de cada Comunidad Autónoma es, pues, nuestra gran tarea para los r próximos años. Para ello es necesario, en primer lugar, impulsar la elaboración de las grandes leyes básicas definidoras del sistema administrativo del Estado de las Autonomías y hacerlo en la lógica del acuerdo institucional. 3.2. Pero hay, en segundo lunar, una tarea que compete exclusiva- �mente a cada Comunidad: el desarrollo de su propia or ganización institucional. 3.2.1. Es necesario avanzar en la consolidación de los Parlamentos autonómicos como los centros del debate entre los dife rentes proyectos políticos para cada nacionalidad o región. Hacer de cada Parlamento un lugar de debate sobre los verdaderos problemas de cada Comunidad, evitando toda interfe rencia en los asuntos.que son exclusivos de las Cortes Generales o competencia del Gobierno de la Nación, y hacer llegar dicho debate a la opinión publica, es uno de los instrumentos más importantes para conseguir el enraizamien to tanto de la autonomía como de los políticos que ella ha generado. Es preciso ser extraordinariamente selectivos en la dirección de la acción parlamentaria, no desbordando la capacidad funcional de la institución y aprovechando los recursos humanos representados por los miembros de losggru pos parlamentarios para 'a mejor conexión entre los debates políticos autonómicos y la sociedad. Por otra parte, la actividad legislativa, en desarrollo de las competencias estatutarias respectivas, ha de tener en cuenta la necesaria integración y coherencia de todo el sistema jurídico español. 3.2.2. Por lo que a la organización del Gobierno y de la Administración Central de cada Comunidad se refiere, debe evitarse el mimetismo respecto del Gobierno y la Administración Central del Estado. El criterio organizativo fundamental es que las Comunidades Autónomas existen para la generación y desarrollo de políticas dirigidas a la solución de sus problemas específicos. A estos efectos, debe procurarse que dentro de cada Consejería exista la capacidad técnica y po lítica suficiente, y garantizar al Presidente de cada Comu nidad el soporte técnico y político necesario para asegurar la función de coordinación y dirección del Gobierno autónomo. 3.2.3. La Administración autonómica, como todas, debe ser estricta mente profesional, entendiéndose esta afirmación en el sentido de capacïtacïán técnica y de neutralidad para el mejor servicio del proyecto político del Gobierno representativo �de Dada territorio. Para ello es necesario delimitar clara- mente Los zarzos co::_±cos de los cargos administrativos, - asl como res p etar estrictamente en la selección y formación del personal los - Ln -ios de la publicidad, el mérito y la ca p acidad, combatiendo toda desviación en sentido clientelista. La ordenación autonómica de la función pública evita rá asimismo la re p roducción mimética de la estructura corro rativa de la Administración Central. Se orientará hacia fór mulas más flexibles y menos burocráticas, abriendo un espacio mayor para las relaciones laborales y avanzando hacia un nuevo perfil de funcionario más en consonancia con el "servidor civil" que no se conforma con la simple aplica- ción de la legalidad sino que se interesa fundamentalmente por el conocimiento de los problemas sociales y la relación con sus grupos exponentes. 3.2.4. Asimismo, se perfeccionarán todos los mecanismos de contabi lidad y de control de la actividad financiera de las Comuni dades. Lstas deben aparecer ante los ciudadanos como administraciones transparen t es, de cuentas claras. El desarrollo de campañas de información, tanto generales como por sectores, de los ingresos y gastos de las Comunidades puede resultar muy conveniente a estos efectos. 3.2.5. La organización territorial de las Comunidades Autónomas no puede responder a un modelo uniforme. Pero en todo caso debe evitarse la construcción de un modelo rígido que impida aprovechar adecuadamente todos los recursos administrativos ya existentes en su territorio. En especial, cuando se den las condiciones políticas y administrativas adecuadas, debe rá contarse con la capacidad de gestión y la agilidad de los Ayuntamientos, Diputaciones Provinciales, Cabildos y I Consejos Insulares. En las Comunidades pluriprovinciales só lo se establecerán delegaciones provinciales singularizadas en aquellas áreas en que existe un notable volumen de trans ferencias y siempre con base en los efectivos y recursos transferidos por la Administración Central. 3.2.6. Pero no bastará la corrección técnica de nuestros planteamientos para conseguir el enraizamiento de las instituciones autonómicas en la sociedad. La gran ventaja del modelo autonómico sobre el modelo centralista consiste en su pro- �xiridad y responsabilidad política directa ante los ciudadanos. Fomentar la participación de éstos en la de=inio___ -desarrollo y defensa de las políticas autonómicas es la cuestión clave. En este sentido la conexión con las fuerzas sindicales, las organizaciones empresariales y en gene ral con las fuerzas más dinámicas y progresistas de cada Comunidad, concertando el esfuerzo de todas ellas para el logro del proyecto autonómico, constituye un objetivo fundamental. 4. TRANSFORMAR COHERENTEMENTE LA ADMINISTRACION DEL ESTADO 4.1. A la construcción de las administraciones autonómicas debe co • rresponder una política de transformación coherente de la Administración Central y periférica del Estado. Debe procederse a una rigurosa reordenaci(_: de los departamentos afectados por el proceso de transferencias en un sentido coherente con sus nuevas funciones. Asimismo, deberán ponerse en práctica los mecanismos ase guradores de la transferencia de funcionarios de los servicios centrales a las Comunidades Autónomas. Se desarrollarán las técnicas de contabilidad, presupuestación y control necesarias para el conocimiento de la eficacia real de los servicios; se mejorarán los sistemas de información y comunicación con los ciudadanos; se establecerán programas de desburocratización, desregulación o simplificación de trámites y procedimientos; se potenciará la figura del gestor o director de las grandes áreas administrativas. 4.2. Por lo que a la Administración periférica del Estado se refie re, debe abandonarse toda pretensión de uniformismo en su regulación. La organización de la Administración periférica debe adaptarse a las características propias de cada Comunidad Autónoma. Dicha Administración debe asegurar en todo caso la capacidad del Gobierno de la Nación para disponer de la infor mación, la presencia y el desarrollo de su política en todo el territorio nacional así como la coordinación de la misma con las Comunidades Autónomas y las Administraciones Locales. �a 4.2. Debe procederse, asimismo, a la culminación de la nueva orden-ci de la función p ública. En p articular, es necesario ile r a un Estatuto de la Función Pública en el que se defina lo que debe ser la función pública del Estado democrático. A estos efectos, no basta con garantizar la vigencia y desarrollo de los principios constitucionales de objetividad, imparcialidad, mérito, capacidad, carrera, incompatibilidades, derechos sindicales, etc..Es necesario abrir lá posibilidad de que se laboralicen amplios sectores de las Administraciones publicas. Asimismo, es necesario que el personal de la Admi nistración disponga de oportunidades para su formación ante las transformaciones en curso. Deberán también eliminarse las barreras que actualmente impiden o dificultan la movilidad tanto horizontal como vertical del funcionario, aseguran dose en todo caso la capacidad necesaria para el puesto de trabajo que se desempeña. Se flexibilizará el derecho de la función pública que en relación al derecho laboral no tendrá otras especialidades que las estrictamente requeridas por el desempeño de funciones de autoridad. Se establecerán los mecanismos de selección y formación necesarios para asegurar el espíritu democrático del servicio, que, como tal, se basa rá no sólo en la legalidad sino en la legitimidad democrática de la misma y exigirá un ejercicio de la función pública consecuente con la voluntad de informar, persuadir y dejar participar a los administrados. 5. LA FINANCIACION DE LAS C.C.A.A. La piedra angular sobre la que descansa el modelo vigente de financiación de las Comunidades kAutónomas es la LOFCA. A partir de ella se han ido desarrollando un conjunto de normas (la Ley marco de cesión de tributos a las C.C.A.A., las Leyes particulares de cesión, la Ley del FCI y la Ley de porcentaje de participación en los ingresos del Estado Para 1984) que han permitido cerrar el marco de- relaciones financieras. En el desarrollo de la misma se han dado avances destinados a evitar la proliferación de situaciones singulares, para lo aue se ha utiliza_ do un método común de valoración de los servicios transferidos, �- y - q ue ha permitido establece: una disci p lina económica , ro_ti- ca en el calculo del coste de los traspasos. En este sentido un avance importante viene representado por la adecuación del modelo foral tanto a las competencias asumidas mor estas Comu nidades como al conjunto de las Comunidades de régimen común y a la p ro p ia Administración del Estado. El modelo de financiación así construido supone un activo poli tico y económico que debe valorarse de forma muy positiva. Sin el marco global que dicho modelo representa las tensiones y conflictos que habrían necesariamente surgido hubieran dificul tado extraordinariamente el propio proceso autonómico. Además ha permitido que el proceso financiero funcione sin graves ten siones, no obstante el considerable volumen de transferencias realizadas, expresado en el dato que las Comunidades Autónomas gestionan hoy recursos de casi un billón de pesetas. 5.1. Existen otras tensiones generadas por las propias caracterís ticas del modelo. En primer lugar las que tienen su origen en el componente redistributivo incorporado al mismo. En efec to, en un país con los desequilibrios territoriales de España, es absolutamente indefendible la autonomía sin la solidaridad. Y la concreción de la solidaridad, para q ue sea efecti va, implica transferencias de recursos desde unos territorios a otros. En un periodo de crisis económica los recursos son escasos y, por lo tanto, el reparto es preciso que no genere desequilibrios globales. Este hecho nunca se asume sin tensio nes y, a veces, no se asume en absoluto. La virtualidad del FCI reside, precisamente, en que ha sido capaz de distribuir un cuantioso volumen de recursos, sin generar déficit público, respetando simultáneamente, la autonomía en la programación y gestión de las competencias asumidas por las C.C.A.A. 5.2. Un segundo núcleo de problemas surge por las especificidades impuestas por los diferentes ritmos de asunción de competencias en cada Comunidad Autónoma. En efecto, el juego combina do de las C.C.A.A. de la vía 151 y las del 143, y el diferen te ritmo de asunción de competencias dentro de cada una, exi Tía un sistema flexible capaz de ada p tarse a circunstancias diferentes pero que, en todo caso, garantizase la suficien- �- 10 - cia financiera a cada Comunidad y no generase desequilibrios adicionales p ara el Estado. El elemento clave es la definición del coste efectivo, diseñándose diversos elementos finan cieros con capacidad para garantizar su cobertura. n^^ Esta situación diferenciada es en todo caso transitoria, dependiendo del volumen de competencias transferido y asumido ^^en los respectivos Estatutos de Autonomía. Sin embargo es cierto que la aplicación del modelo en el p eríodo transitorio genera algunas disfuncionalidades. En efecto, la definición de un porcentaje sobre los ingresos del Estado, genera un efecto financiero a favor de las C.C.A.A. y en contra del Estado que, además, se distribuye de forma desigual entre las ^^ ti ‘ t C.C.A.A. S'` vql 1 , 1/41 A En el caso de que persista y de que adquiera una cuantía sic. nificativa se hará preciso corregir ese efecto financiero, para evitar su influencia perjudicial sobre el déficit pdbli co. Ahora bien, la corrección de ese efecto no implica en ab soluto el rechazo del modelo en su conjunto. En primer lugar, porque dentro de la propia LOFCA existen posibilidades de ac tuar sin perjudicar el equilibrio del sistema. En segundo lu gar, porque nos encontramos todavía en el periodo transitorio, y, por consiguiente, con algunas situaciones todavía no suficientemente contrastadas que no pueden ser consolidables de cara al futuro sin dosis muy elevadas de prudencia. 5.3. Por otro lado, el mecanismo de distribución territorial de la inversión nueva, concretado actualmente sólo a través del FCI puede producir consecuencias negativas en cuanto al volu men total de fondos de inversión aplicados en las distintas C.C.A.A. Para evitarlo, y en desarrollo de la LOFCA, es reco mendable la elaboración de programas de inversión específicos elaborados y financiados conjuntamente por el Estado y las C.C.A.A. 5.4. Por lo tanto, la puesta en funcionamiento del modelo de finan ciación de las C.C.A.A. contenido en la LOFCA, constituye un marco global coherente y sólido, que ha sido capaz de hacer frente a un fuerte proceso de transferencias, sin afectar de forma sustancial a los equilibrios económicos fundamentales. �6. LA POLITICA ECONOMICA EN EL ESTADO DE LAS AUTONCMIAS Diseñadas y puestas en funcionamiento las piezas esenciales del sistema de financiación autonómica es preciso dar un paso más para comenzar a plantearnos algunos de los problemas con los que vamos a enfrentarnos en un próximo futuro. De entre ellos, uno de los que adquiere mayor importancia es el que hace referencia al diseño y ejecución de lá política económica. Existen algunas premisas que es necesario considerar y que aunque puedan parecer obvias es preciso destacar. En un período rá pido e intenso el Estado español se ha transformado profundamen te, dejando de ser un Estado centralista para transformarse en otro dotado de numerosos centros de decisión política y econ6mi ca. Cada uno de estos ámbitos tendrá diferenciadas tanto sus competencias como sus recursos económicos. Ello significa que la realización de la política en general, y la política econ6mi ca en particular, adquirirá una complejidad superior a la que viene poseyendo actualmente, ya que no se va a poder instrumentar de la forma en la que se venia haciendo hasta ahora. Hemos de ser conscientes de que en el momento presente la responsabilidad de diseñar un mecanismo institucional capaz de hacer funcionar eficazmente la actividad económica en el modelo de Estado que estamos construyendo recae fundamentalmente sobre los socialistas. 6.1. Definición de una política económica uniforme De acuerdo con la Constitución, corresponde al Estado la definición de los objetivos básicos de la política ecón6mica en temas como el crecimiento económico, la distribución personal y regional de la renta, la'garant a del equilibrio económico externo y la estabilidad de los precios y salarios. i Una vez definidos los objetivos básicos de la política económica, de acuerdo con los mecanismos y con los instrumentos previs tos en la Constitución, es preciso conseguir la integración y coordinación de las políticas económicas regionales para evitar que entren en colisión con esos objetivos. Debemos conseguir compatibilizar la existencia de políticas económicas autónomas �con una política económica de ámbito estatal. Esta necesidad resultara más p erentoria cuando las Comunidades hayan recibido todas las competencias que se incluyen en sus Estatutos y las Asambleas-Legislativas de las mismas inicien la legislación en estas materias. En una sociedad industrial avanzada el Estado requiere instru mentos capaces de garantizar la unidad del mercado, la direc- ción de la política económica y un protagonismo esencial en la distribución personal y territorial de la renta y.la rique za. En España nuestra Constitución atribuye al Estado estos poderes hecho que además se ha visto ratificado por el Tribunal Constitucional en diversas sentencias. Por el contrario, la existencia de un ámbito propio de politi ca económica en las distintas C.C.A.A. sí tiene aspectos más controvertibles. Los Estatutos dé Autonomía definen competencias de contenido económico como exclusivas. Sin embargo, y a menudo a renglón seguido, añaden algún tipo de fórmula ("sin perjuicio" "en el g.-nbito definido por", etc.) que limita claramente la presunta exclusividad de esas competéncias. En este ámbito, y dando por supuesto que cada nivel de Gobier no respeta las competencias del otro ¿cómo debe operar la relación Estado-Comunidades Autónomas?. Es evidente que en los campos concurrenciales las actuaciones de un nivel de Gobierno no son neutrales para los objetivos que persigue el otro. La ordenación de la economía y, por consiguiente, el diseño general de la política económica es competencia del Estado. Ahora bien, simultáneamente, las C.C.A.A. tienen competencia, en su ámbito territorial, para promover el desarrollo económico en general y, sobre determinados sectores y actividades en particular. El ejercicio de ambos políticas económicas puede plantear serios problemas de eficiencia e, incluso, de equidad. Es preciso realizar un esfuerzo de clarificación para evitar que estas actuaciones conduzcan a despilfarros de recursos, duplicación de intervenciones, ineficacia e, incluso, neutralización mutua. Este esfuerzo de clarificación sólo va a ser posible si, las relaciones entre la Administración Central y las C.C.A.A. se caracterizan por una dialéctica de cooperación y coordinación, superando la dialéctica reivindicativa del pasa- do. �Este esfuerzo de clarificación nos debe empujar a: 1.- Regular los instrumentos normativos que concreten en cada caso los ámbitos de actuación de cada nivel de gobierno. 2.- Fijar un procedimiento de transmisión de la información que impida que cada ámbito de gobierno retenga para sí la información que estima conveniente. 3.- Dada la absoluta interdependencia de los fenómenos económi cos..,._._de hecho las competencias del Estado y las C.C.A.A. encuentran múltiples elementos concurrenciales. Por consiguiente, la coordinación es un requisito imprescindible, de forma prioritaria en los campos presupuestario y financiero, pero tendrán que extenderse a todos los ámbitos de la política económica. 4.- La experiencia de los Estados de tipo federal pone de mani fiesto que la cooperación en proyectos conjuntos de los di ferentes niveles de gobierno es, cada vez más, el común de nominado; de las relacic..as entre ellos. 6.2. La cooperación como ajuste funcional del sistema autonómico En todos los modernos Estados federales o regionales, y lo mis mo sucede en el nuestro, resulta imposible establecer una distinción nitica y perfecta entre las competencias de los distin tos niveles institucionales. Así las cosas, la posición de supremacía que en principio corresponde al Estado y al interés general que representa podría conducir a una expansión irrefre nable de las instancias centrales del poder en perjuicio de las competencias autonómicas y locales. Se trata de un fenómeno universalmente constatabie, cuya neutralización exige acudir a fórmulas de cooperación que permiten el mantenimiento de las competencias autonómicas a là vez que establecen los mecanismos para la realización práctica de los criterios constitucionales de solidaridad, lealtad y unidad. Tras la plena asunción de las competencias estatutarias y la construcción de las instituciones de autogobierno, el ejercicio de las competencias tanto estatales como autonómicas que tengan naturaleza compartida o concurrente (y que son la mayo ría) requerirá para su mejor eficacia y menor conflictividad �el uso creciente de fórmulas cooperativas; Los socialistas impulsaremos el desarrollo de estas fórmulas con la finalidad tanto de defender las competencias autonómicas como de conseguir la necesaria coherencia en la actuación de los poderes pd bl ico s . �7.- LA POLITICA MUNICIPAL Y LOCAL Los socialistas consideramos al municipio como el marco - básico de convivencia de la sociedad civil, reconocido -- por nuestra pasada y reciente historia. Consiguientemente consideramos el campo minicipal como un fundamental escenario institucional de intervención para el desarrollo de nuestra actividad política de cambio y modernización de la Sóciedad. La gestión socialista en los primeros años de gobierno de mocrático de las Corporaciones Locales se ha caracterizado por un asentamiento de la institución, una reorganización de los servicios, la progresiva dotación de la in- fraestructura de la que carecían nuestras ciudades y pueblos y por la progresiva asunción de competencias en aque llos ámbitos donde se hacia necesaria la intervención de la institución municipal para la solución de los diferentes problemas que afectan a la vida social. 7.1.- Superados los años de implantación y puesta a punto de la maquinaria municipal, corresponde ahora, a -aquellas corporaciones locales gobernadas por socia listas, la profundización del proyecto político, -orientando la gestión hacia áreas que supongan una mayor participación del ciudadano en la vida pública, tanto individual como colectivamente, atendiendo con especial interés a los sectores marginados dentro de la sociedad, distribuyendo el gasto de -forma que se reequilibren las dotaciones de servicios e infraestructura entre los diferentes barrios de las ciudades o pueblos, garantizando el acceso a los servicios y prestaciones municipales de todos los ciudadanos, en especial los más desfavorecidos, interviniendo en general en todos aquellos sectores que provoquen una redistribución de riqueza, vía -servicios, más solidaria entre todos los ciudadanos, �alcanzando mayores parcelas de justicia y libertad y haciendo, de forma significativa, progresos en el nivel de participación ciudadana en todos los ámbitos de la vida política, logrando, en resumen, un cambio cualitativo en la vida cotidiana de nuestros pueblos y ciudades. Para los socialistas no basta ya con gestionar bien, es necesario utilizar las co tas de poder para provocar transformaciones políticas que supongan avances cualitativos en el sistema-democrático. 7.2.- La aprobación de la Ley de Bases del Régimen Local debe completarse con la aprobación de una Ley de -Financiación de las Haciendas Locales que garantice la suficiencia financiera de las Corporaciones Loca les para el ejercicio de sus competencias,mediante la adecuada combinación de tributos propios y de -transferencias del..stado y de las Comunidades Aut6 nomas. 7.3.- La estructura territorial local se adecuará a las necesidades reales de la población y del territorio de cada Comunidad Autónoma. 7.4.- La actividad legislativa de los socialistas, en - cualquiera de los ámbitos parlamentarios y en cualquier materia sectorial que se regule, tendrá siempre en cuenta la atribución preferente a las entida des locales de las competencias correspondientes en cuantos asuntos afecten directamente al circulo de sus intereses, y en atención a las características de la actividad pública de que se trate y a la capa cidad de gestión de la Corporación local en cues- - tián. 7.5.- El sistema financiero de las Corporaciones Locales se caracteriza en los próximos años por garantizar � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3874 Title A name given to the resource La construcción del Estado / Conferència a la Universidad Internacional Menéndez Pelayo Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UIMP, Sevilla Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Democràcia Política Socialisme Espanya plural Autogovern Administració pública Finançament Acció política Estat Catalunya Description An account of the resource Conte notes manuscrites de PM. Incomplet, manquen pàgines. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-09-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1665/0000000585.pdf b417e052d1f0c323f7d561d3c2240881 PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La Corona d'Aragó que ens arriba del futur Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Marc de Referències Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalunya Euroregió Història Ciutats Territoris Acció política Aragó Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1358 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-01-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/670/19790819_LV.pdf 8cbabd2fe47d18c4f1779d21d1637717 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA BARCELONA • LA VANGUARDIA • DOMINGO, 19 DE ?QSTO ÁreaMetropolitana:unaocasiónhistórica(2} , ‘7- ,,,«Añella», cooperatiVa, creativa , ‘ , DE 1979 ‘Iii Corporación como punto dé partidaY:” Barcelona-ciudad está en condiclones de asumir este año, al las gestienes realizadas en Madrid en representación da los grandes municiplos del Estado surten efectos prácticos, gran parte de la deuda contraída con la Corporación ‘Metropolitana de Barcelona. La CorporacIón actual es una mstltucián estrecha en todos los ‘sentidos; económico, territorial e instituclónal. Y de ello debe culparas en gran parte a’ la ciudad central. Pero es también la realidad de la que ‘hay que partir en el camino hacia la Región 1 de la G’eneralitat, como auténtlca Reglónm’etropolltana formada por las comarcas hlst&rlcas del Baix Llobregat, Barcelonés. Marasmo y los piedad es más Igualijaria que ta ‘ de los ngresos lo que da a la contribu ‘ Ciónun carScter nada progresivo. En un trabajo universitario reciente ‘ (febrero 1979) sugerr la posibilidad de considerar el arbitriode plusvalía mo un tipo Impositivo dife rencialsobre las bases do vlór del suelo de la contribución urbana, es deóir, sobre las diferencias de valor detectadas a través’ de este impues to. Esto simplificaría en el futuró la ‘ gestión y permitiría regularizar el srbitrio anti-especulativo hoy adminis trado lamentablemente, como hemos P0dido comproba.r en Barcelona. Pero la dureza en ‘plusvalíasólo es admisi ble si va unida e una disciplina urba flístíca extrema: de otro modo ‘se Convierte en un Incentivo a la densi ficación tolerada, algo que en el área de Barcelona no nos podemos permi doe Vallés. , ‘ Ante todo conviene pues lanzar al CMB InvertIr el desdeño con que la clud&1central trató sus problemas. El futuro de la Ciudadcon mayúscula Be Juega tanto o más fuera de la ciudad central 47.OOO Has.) dentro do sus estrechos límites (9.000 Has.). Barcelona ciudad es hoy casi una ficc1ói. Su población está estancada, mIentras la del área crece. Esto está ocurriendo Igualmente en el resto de Europa, dónde además, y con la excepclón de FrancIa e ‘Italia,‘las áreas metropolitanas en conjunto están creclendo menos que la población nadonal, y las áreas urbanas de tamaño medio más que las grandes. Pero la estrechez cia Barcelona (Madrid tieno un tdrmino do 6OOOGHas.) sólo tiene parangón en París, lo ‘que se traduce en las famosas densidades máximas (180/200 habItantes por hectárea) de nuestra ‘ciudad y la capital francesa, un efecto ‘estadístico más que una realidad urbana global. EJ proyecto desarrollista de la Gran Barcelona, que fracasé en parte por la debilidad política de la burguesía barcelonesa frente a Madrid, tenía aspectos positivos, Junto a rin alto grado de motivaciones ligadas al divldendo Inmobiliario. Al fracasar el proyecto nos quedamos con lo peor ‘ , ‘ ‘ We, testigos de hormigón,del precio pagado por el desarrollo económico de las últimas décadas. DEL BANCO OCCIDENTÁL DE ESTA SEMAN4 aproximándonos a les cotas europeas en oste aspecto, y un elevado grado’ de solIdarIdad u cohesión Interna en ei área. Desde el puntodo vista económico habrá que Impulsar la modernIzación del Impuesto sobre la propiedad w’ bana, compartiendo ‘la gestión con Madrid, o mejor aún con la Generelitat estatutaria; pero Ñvertiendo directamente los resuItdos a lo monIcipios, que son los titulares ‘de la contribución. Modernizar la gestión significa disponer de bases actuaiiza das, doide estén todos los, que son y estén e valoree presentes, superarído le desidia de las delegaciones provinciales de Hacienda en una ta res poco remuneratIva para el Es. todo (pues ésto, ya antes de la municlpalizac!ón dei Impuesto, devolvía el 00°4 de ea rendimiento),Barcelo na-cludad, a través de la CMB, puede aportar mucho, técnicamente, en este sentido, pues dispone de una cierta experiencia en valoración del suelo , ‘ , hacer frente y las preferenciasde las’ respectivas comunidades;pero no deberían variar mucho si no se quieren No convienecrear una prima econcSmlcá a ese comportamiento. Sin embargo, la ‘contribución’ urba- na no va resolver todos los probiemas. En un país en que se ha obligado al ciudadano a adquirir la vivienda, o casi, la distribuciónde la pro- ‘ Autocar. , FINES DE SEMANA en’ Vali d’Aran 16 ‘y 29 ‘de -septieñtbre, 20 y 27 octubre ‘ ‘ Faltan aún por sórtear 1 0 1 coches. Autocar,pena. cm’pieta y visitas a 2.500 ptas. , VIAJES COSMOS E. Granados, 19 . P.° Vaildaura, 266 ‘ ‘ !anvía, 654. Tel. 254-28-49, , , pensión ‘ Cornífleta, 2 excursio nes. ‘Extensióna Lodes por 200 pesetas Salidas:25 agosto ‘ ‘ 1, 8, 15, 22 y 29 de septiembre desde 6.000 pesetas ‘ UnmagnificoSeat 127, dos puertas, matriculado,con seguro, listo para rodar, sorteadaporel BancQOccidental ante notario ensu.12 Ernisi6nde Bonos de Caja ha correspondidoesta semana al n.° de Bbno de Çaja 146.894. -_SUSCRBASE_A3;0] ‘ . ¡Cada viernes de cada semana, un Sqat 127, puedeser suya! ‘ ‘ En la fotograffa, el coch Seat 127, que ha correspondido,al titular del Bono de Caja 146894w;1] , LVGUJ a BANCOOCCTDEÑTAL , y;1] DE VlVlENDACONsuLTE NUESTRAS VENTAS Y ALQUILERES D PISOS , 12 Emlsi6n de Brnos de CajUna emisión sobre ruedas , < , , , pies dei ‘área. Los tipos imposItivos(Incluidosrecargos) pueden variar de municipio a municipio, según les necesidades a VALL,D’ARAN ,‘ ‘ ‘ ‘ 4’‘días ‘ ‘ “ ‘ SENSÁClONAL! ‘ ‘, aemImecanizadasy, fácilmenteeotua- Ilzabies, y además ha arrancado ya la gestión compartida. Hay que conseguiriá ahora para todos los munlcl- 1 ‘EL SEiT 127 do. dad destrozada y mal hecha exigirá una mayor particIpaciónde nuestros municipios en los recursos públIcos, ‘ ‘ j municipios más pequeños del Besós y el Llobregatson prueba tangi- Sería bueno ir eliminando las bonlfleaclones fiscales poco d’iscrimltiadas a las viviendas protegidas —cosa que’ ya so ha conseguido en parte’ en el Decreto Ley de medidas urgentes de fiscalidad local— y mantenerlas sólo en casos do vIviendas habltadas por ciudadanos de Ingresos bejos. Hoy por hoy ‘las exenion’es y bo‘nificacíones, dado el reparto que se hizo de la protección oficial, ben’ofi. cian indiscriminadamente a los que deberían obtenerlas y a quienes no deberían gozar de ellas , , monto Inl9ualadoeen Europa, meoportablemente bajos. Las ciudades medias en torno a Barcelona y los fomentar refugios flscaies. Si los ricos o los amantes del silencio quiaren maroharse de la ciudad central o huir cJe las ciudades médias contiguao, que lo hagan, pero pagando. , , encogida y une corona metropolitana con estánares urbanísticos práctica- El esfuerzo por rehabilitar esta o pavimentación).. SI no se quiere ele- , , de los dos mundos: una Barcelona rico produce más basuras y absorbe más gastos de protección ciudadana. en definitiva, los profesionales; los usua. var mucho la presión fiscal ebre le En taHees de actividades rica, o la persona que so irícorpora a un ‘propiedad ‘urbana el único remedIo reúne numerosas taller (de teatro, danza, video o come. e éste: lina participación proporcio tas),y, iar úItimo el consumídor,el es. spiraciones de ün ‘barrio nal, nl que sea baja, en el impuesto pectador o transeúnte de la cultu:ra, la sobre la renta dejando la redistribu persona que asistirá a tina ‘representac,ión, la parte progresiva delimpües Desde hace un áño viené fun ción., ‘Sn los mo:mentos actuales, ‘Ano. to, ‘al Estado o e la Generalitat. El cionando en éÍ barcelonés barrio lía» cuenta con 20 talleres distintos e impuesto sobre nóminas —necesario de Gracia una ooperativa cultu disposición de los trés sectores, donde teóricamente para sufragar el trans cada uno puede buscar lo que desea, e porte público metropolitano— y el ral y educativa, que recoge diver intercambiar con el vecino. local sobre ventas, son hoy alterna sas experienciasextranjerasde tivas difíciles en un context9 de en desarrollo comunitario.Más de si e inflación .300 participantesutilizan’el cen Déficit financiero Ahora bien, en un, área metropo .iArielia. quiere rom tro pararealizarnumerosas activi er LalosCooperatIva litana como la barcelonesa, los ‘Ingre ‘límites de edad, de modo qué se a tener acerquen a ella las gentes sin dlstln., SOS SO generan y 80 gastan a niwel dades. Es una realización de la aglomeración n conjUnto:‘la en cuenta,dada la ‘qestacóndel ción y ‘quiere, en segundo lugar, profe renta ‘por cápita cJe Bároelona-cludad, proyecto y sus características. sionalizar su gestión. Lo que lleva me. por ejernpio es ‘algo Inexistente. Se ludiblemente aparejado el aspecto finanvive en, un municipio,se trabaja en cieno. La cuota máxima por año es de tr. , Gaca, donde hay ‘por lo según menos elunas 75 entidades de todo tipo, úI La auténtica revitalización de la haotro y ¼o gasta en un tercero. De 500 pesetas, más 250 el mes si se’reaii cienda locel y metropolitana no llegahí que una ‘hipotétIca y deseable par- timorecuento, y una ‘Iargatdici5n aso- zan actividades. El presupuesto para ticipación en el Impuesto sobre los ciátiva, ‘parecía reunir condiciones dó 1979 es de más de’un millón y media. rá hasta qje no se liguen los recur ingresos personales deba concebirse rieas para’ esta experiencia. Hacia la pr. Sale’ un costo de 5.000 pesetas por SOS locales a los impuestos fuertes, $ambién a pivel metropolitano, y ésa mavéra y el verano de 1978, los prorno usuario el año, usuario registrado que directos o indhectos. La participación en los impuestos fuertes y flpxibles sería la vía más correcta para reali tpr.es. çue tenían profuçidas raíces en no incluye a los centenares de persoáas •el barrio, ultimaron los detalles del jro zar transferencias derro del área. del Estado, ‘ los que permiten seguir que asisten a funciones, fiestas, actos ja inflación y ¿1 crecimiento, es la Todo esto puede’ parecer lejano y yecto. Dos líneas básicas iñformaban el en ‘la calle... intento: el grupo de artistas (tatro. única sdlución a la des’ca’pitalizacFón utópico cuando aún estamos discu danza, artes plásticas, fotografía...),. y acelerada de .los ayuntamientos. En tiendo la participación de la’ Genera los lfc{eres culturales del medio comu Funcionamiento autónomo litat estatutaria en los Impuestos es-’ . nftario, ‘ originados ‘respéctivamente en este sentido ‘Barcelona ha consegui ‘Le,.sctividades se organIzan generaldo ya el compromiso del Gobierno tatajes. Pero la ‘Ley mareo de Régi . un grupo de teatro y las personas inte el nombre de ‘talleres’ men Local está a ‘la vuelta de la ‘es- grantes de un Círculo. Para Jo que aquí mente bajo de elevar hasta el 10 ‘por ciento en póra exploraruna técnica o acción creaquina. Y no hay que ir más lejos de el ejercicio d.e 1980, ‘la partícipaqión ello ‘equivalía a la colaboración tiva, y que ro tienen ‘naclaque ver con de todos los municipios en los im-’ la República Federal alemana, cuyo cuenta un cursillo o un én’cuentro esporádico. federalismo es lo más parecido a lo de especialistas y profesionales.’ puestos indirectos a través de ‘los El aprendizaje ‘se programa y cada tefondos‘ de reparto. ‘Esta es la mejor que va siendo nuestro estado de au • ‘ tonomías, ‘paraver como ‘los munici Cultura y usuarios•, ller tiene ‘un funcionamiento cutónomo noticia financiera do, este año para losmunicipios. El área de Barcelona pios participan —en un porcentaje En ¿lefínitiva, se tratóba de dar vida dentro de la entidad. AneIlai’ tampoco variable según los estados o lánder y Iógra’r poco a poco una síntesis: cultu. inicia actividades, sino que facilita que deberíaquizás en, el futuro hacer un fondocomún con las participaciones’ entorno al 25 por ciento— en la par- ra como instrucción; cultura como pró ha gente haga ‘lo que busca, y no abre te que esos lnder reciben el im ‘ducto de conumo (música. cuadros, ar un nuevo taller si no hay una demanda. recibidas ‘ por este concepto, pues el .Anella habrá sobrevivido hata fisistema actual de repasto discrimina puesto sobre la renta, sobre las so- etsanfa), y cultura tal como se entiende en contra de los ‘municipios peque ciedades y sobre el valor añadido. en antropología, es decir, las formas de naes de 1979 gracias a la subvencIón ños.O uizás este fondo común daba con la finalidad de oquilibar ‘los pre vida’ de una comunidad. Todo en la co- de dos fuentes: la fundaóión de Serveis hacersea nivel de la Generali’tat es‘ supuestos locales. munidad forma parte dé algo a comen- de Cultura Popular y la ayuda prestada Dicho esto, no está dicho lo más tar: los. sueños, el precio ascendente de por el Ayuntamiento anterior, ‘desde su tatutarla. ‘En cuanto a ‘los Impuestos directos, importante ‘para la reconstitución de los ‘alquileres o las inquietudes ‘ecoló delégación de Promoción Ciudadana. La toda la ‘lógica asiste a Ja participa una ciudad institucional a ‘la medida gi.cas, todo es, material a utilizar, Ahorb respuesta comunitaria ha ‘sido masiva. Ciónpráporcional de losi ayuntamíen de la iiudad ,real. Sólo sus condicio bien, cuanto más. desarrollado. sea el Par 1980 precisa la cooperativa de dos tos en el impuesto sobre la rent. nes económicas. bagaje expresivo de la comunidad, más personas a pleno einpleo r ha solici productiva será esa refIxión colectiva tdo LdSmunicipios no son responsábles la :municialización de sus servi dos, dado el déficit. Según los respon básicamente de ‘la redistribucii5n de sobre las formas de vid. la renta, exepto por el ,ladó del i La Cooperativa • AnelIa’. —anula— sables se trata conatanitemente ‘dé aus gasto,‘ por ese lado, hoy,’se están Ayuntamiento de 1 acoge por ¿hoa. a tes seqtores y per cultar el futií’ro en la vld de la comu dandoen general seiviios proporciomiembrode la Cón nidad. . ,. senas proce’deñtes do eilos: a ‘los artis tas especitahtas en recuros creativos;1] nalesa los ingresos de Individuo (el la Corporación Mat . “ ‘‘‘ , , Ja iunidád par4” ‘ L___;0];1] SELECCIONESULIBRO . ‘ . 1’ ACERVO ‘ rAGUILAR ‘ _______ POMAIRE;0] 1 LA PÁLABRA DE PAPA’WOJTYLA. «La paTa- ATLAS GRAFICO DE ANDALUCIA. — A la TedWilUs —Tra .descripciún geográfica de las ocho provin ELCOMANDOCHURCHILI de braJuan Pablo II esun aUtépticogolpe 1 ducción de Marta Guastavino. cubierta de cias andaluzasse une aquí elanálisis resu corazón al Y al pensamiento de quienes la ,‘ Joan Farré, 288 páginas. 300 pesetas.’ escuchan Y SUfl de los quesimplemente la ‘ mido da su realidadpresente. Mapas y pla Inglaterra se ha1 convertido en un país. nos. . a escalas desusadas. encuentran el leen... es npcesario quela meditemos ‘ dominado. por1la violencia. y os entonces esta ,hora solemne de la Historia». De en la feliz complemento de 122 fotografías en ‘ cuando nace presentación del Cardenal Primado de , color que resumen la hermosuray variedad 1 el. Comando con el propósito restaurar el orden. Detrás hay una nueva andaluzas.;1] España. Selecçión del Dr. Alsina ROca.pro1 de . cíe fascismo, mucho más peligrosa fesorde le Universidad. 350 táitas. 425 , , • ‘ ‘ ‘ ‘1. forma que todas las conocidas hasta ahora. 1 1 pta.. , ‘ ‘ ‘ ‘ ‘ ‘ ‘11 ..‘ ‘ TElE. . ‘ una mulern tímillonaria, y mt i._.... e’ de negocios. deben afrontarjuntos una pugnamortal por su supervivencia. Elisabeth posee hermo— sura. inteligencia. inoçen’ciay juventud. Es la Onica hija de uno’fte los hombres más’ ricas y poderososdel múndo. A su muerte ella debe asumir el mando de la familia. dueña de una gígantesa compañía formaçéutica. Entonces descubre’ que debe enfrentarse a dosclases de terror: los atentodos 1 contra re compañia que su familia levantó y elconstante peligro de un asesino que está a su acer,ho,;1] , , ,‘ “ ‘ ,;0] lAIRE, QUE ME LLEVA EL AIRE! — Primera . antología para niñosy,jóvenesde la obrade RAZAS. ‘ Rafael Alberti, no de los mayores poetas EL CA’BALCO, ORIGEÑES. APTI1UDES. Nereo Lugli. Trad. Rosa Rer ‘ de nuestro síglo. llustada por Luisde Horna “ ‘.: ;0] y con un dibujo a todo color para la portada ‘ dagué. ELautor ha consagradoaño trasañc’ .. . ‘ -‘ de su vida al estudio de ese noble animal ENCICLOPEDIA SALVAT DE LA FAUNA !ealizado expresamentepor el poeta’.;1] BENJAMINPLENClA, por José Corrédor las razas. con sus numerosas variantes, Matheos. Libro que constituye una valiosa IBERICA Y EUROPEA. ;lJns apasionante aportación para conocer a uno de los más’’ filogenia. morfqlogíe. aptitudes, portes. expedición, desdeeJ confort desu hogar. para luego escribir este libro. único en su grandes artistas españóles contOmporá porj,os más pintorescos rincones de nues género. actrativo, ameno. escrito con rigor, •‘ “ pLAET‘“;0] Además nebs. del profundo estudio de su tro país y da Europa.observandoel siempre científico, ilustrado e todo color, con aleccionador comportamiento de nuestros obra porJ. CorredorMatheós. contiene una DICCIONARIO DEL PASOTA de Yale y Julen numerosas fotografías. muy valiosas,y con animales salvajes en su propio ambiente. El abundantísima ilustración. en su mayor Sordo Colecc fabulo 208 pags 300 ptas índices que satisfacen al más exigente. rigor científico y la amenidad de estilo de partetra en color..Una auténtica joya dé nues-’ Un diccionario imprescindible para el que biblioteca ártística con 252 páginás. Libro útil. así pare quienes estimen sí nuestro más eminente zoólogo. doctor quiere estar al’corriente del «pasOtismO),. caballo como pera quienes les interese el’ Formato 26,5 x 32 cm y ncuadernado en Félix Rodríguez de la Fuente y los más ese fenómeno que nos invade. Un libro para tema culturalmente. En tela 30X25 cm. sofisticados equipos fotográficos. lo han’ ‘tela. racio: ptas. s.ooo. las vacaciones. Sobrecubierta plastificede. 1.000 pas hecho ‘posible para usted. 1 ESPASA CALPE;0] : 1 pr 6 de 204 _ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 08. Tinent d'Alcalde Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1979-1982 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1132 Title A name given to the resource La Corporación como punto de partida. Area Metropolitana: una ocasión histórica (2) Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Àrees metropolitanes Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1979-08-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/2757/19920702_ElPais_CulturaTotesCoses_VHavel_TradPM.pdf 58a00722a4399861e01b3f9e96d972ac PDF Text Text :lOt LA CULTURA DE TOTES Vaclav Havel � COSES (The New. York Review, d'estar molt clar que, Hauria May 28, 1992) (*) en coherència amb els meus ideals, voldria accentua r sempre i en tot llec la cultura en la meva practica politica. C u l t ura en el sent i t més ample del mot, incluent-ho tot , des del �ue podriern anomenar la cultura de la vida quo t i d i ana -o 11civilitat11fins al que considerem alta cultura, les ciències. que incl o � les arts i v ull dir amb això que l'Estat hagi de subvecionar fortament la cultura corn a parcel.la concreta de l'esforç humà. Ni tampoc comparteixo la por indig�e de molts artistes que el periode que estem travessant ara hag i de degradar la cultura i f i nalment destrossar-la. La majoria s ense 3donar-s1en, dels nostres artistes s ' han acostumat, que a la generositat il.limitada de l ' Estat socialista, No subvencionava una sèrie d'institucions culturals i organismes, independentment que aquell film, suposem, costés un milió o deu milions de corones, e que algú l'anés a veure mai. No importava quants actors parats l'ünica cosa que tenien els teatr es en les seves nòmines: comptava és tothom que fos en una nòmin�. L'Estat comunista coneixia on estava el gran perill: en el regne de l'intellecte i de 1 1 e sperit . Sabia perfectament a qui s'havia de pacificar primer m i t j anç a nt una generositat irracional. El fet que l'Estat esdevingués me n ys i menys capaç per de a fer-ho és confirmar una altra qüestió, fins a q u i n punt que de tenia raó fe t serveix per a ser ternerós; perquè, malgrat tots els premis i propines i titols que els van llençar, els artistes van ser dels prime rs a rebel.lar-se. Per tant, les queixes nostàlgiques recorden amb gran afecte la seva el socialisme, em deixen ben fred. La cultura , al menys guanyar-se la vida. en gran Hauria dels artistes que :;ocial11 sota "seguretat part, ha ò1aprendre de ser parcial ment finançada a a �través d'exempcions fiscals, fundacions, fons de desenvolupament l alt res formes similars, que per altra i banda són les que convenen millor a la seva p l ural i tat llibertat. Com més variades s igu i n les fonts de f inançarnent de les arts i les ciències, més gran serà la varietat i la competència en l'art i la rece r c a acadèmica. hauria de donar suport solament -de manera racional, trans parent plante j ad a - a aquells aspecte s de la cultura que s1gu1n fonamentals per a la nostra identitat nacional i per a le s tradicions civilitzades de l a nostra terra, i que no puguin ser con s e rv a d es a través dels mecanismes de mercat tots sols. Estic pensant en el patrimoni arqu i tect ònic (no pot haver-hi un hotel e n cada castell per fer front al seu manteniment, ni pot esperar­ se que la vella a r i s t ò c rac i a r etorni i els ma n tingu i per tal de pre s e rv a r l'honor de la família), les biblioteques, museus, arxius püblics i institucions d'aquest ordre, que avui són en un estat de degradació espantós (com si l ' anteri or règim "de l' obl i t " hagués deliberadament volgut anorrear aquests testimonis importants del nostre passat) . Igualment és di f í c il d'imaginar que 11EsgléEia o les Esglésies, en el futur previsible - hagué s s i n de ten i r mitj ans per a restaurar totes l es cap elles , catedrals, monestirs i ed i f i c i s eclesiàstics que s'han a�3t enrunant durant el s quaranta anys de comunisme. Són part de la riquesa cultural del país sen cer i no sol�ment motiu d'orgull per a l'Església. L'Estat � b7n E�rnento tot això tant sols corn a introducció i per ser més exacte. El que realment vull subratllar és una altra cosa. Considero immensament importa nt que ens oc.upem de la cu ltura no com una m é s de les activitats humanes, sinó e n e l sentit més ample: l a " c ul tura d e to t e s les co s es 11, el nivell general del comportament p ú b l ic . Per això entenc prin cipa lm ent la mena de relacions que existeixen entre la g en t , entre els poderosos i els febles, els s a ns i els malalts, els joves i els vells, els adults i Els nens, els empresaris i els con su mid o rs , homes i dones, mestres i estudiants, o ficia ls i soldats, pol i cie s i c i ut a d ans , i aixi succesivament. Més encara. Pen s o en la qualitat de les relaJions de la gent amb la natura, els animals, l ' atmo sf e r a , el p a i s atg e , les s eve s cases; 13 cu ltura de les c i utats , els jardins, �e les grans la c a sa i l'arquitectura, de l'alimentació, empreses i les botigues; la c ultura del treball i de la de la moda, del cornportanant i de pub l ici tat ; l'entreteniment. �tot aixo fóra difícil d ' imaginar sens e política i administrativa, sens e la cultura de les relacions entre l'Estat i el ciutadà. Abans de la guerr a, en tots aquests a spectes érem al mateix nivell de les pròsperes democr à cies occidentals del I encara hi ha més: una cu l t u ra leg a l , si no més amunt . Per adonar-nos del nostre nivell moment, actual, n'hi ha prou amb creuar cap a l'Europa occidental. Jo sé que aquest catastofric declivi en el nivell cultural general, en el n ivel l del comportament i l'educació públiques està relacionat amb la nostra de c linan t economia. I fins i tot que n'és, en bona mesura, una conseqüència. Tanmate i x , m'espanta més que el mateix decl ivi econòmic. Es més vi sibl e , es una sensació més "fí si ca " , si es vol. M ' i magino que, com a ciu ta dà , em molestaria més que el bar on vaig f os un l lo c on la gent escopís a terra i el s empl eats em trac t e ssin malament, que no pas el fet de no poder-hi anar cada dia i pagar el plat De la mateixa manera, m'emp iparia menys més car del menu. no ser capaç de comprar-me una gran casa cases boniques enl loc . que no veure Potser el qu e vul l dir es pro u clar: per molt importa nt que sigui po s a r l'economia dreta, no és ni de lluny la nostra única tasca. No és m enys importa nt fer tots el possibles per millorar el nivell cul t ura l general de la vida quotidiana. A me sur a que l'economia es desenvolupa, a i xo succeirà, certament. Però no podem dependre només d'aquest efecte, hem d'iniciar un amplissim programa de mi l l ora d'estàndards culturals. I no és c er t que hàgim podem començar d es eguida, d'esperar a ser rics per això; sense una corona a la b utx aca . Ningú no em pedra con vènc er que necessitem una infermera mes ben pagada per t ractar els pacients amb més consideració, que només una casa ca ra pugui ser agradable, que s olam e nt pugui ser cortès amb els clients el comerciant ri c i que nomé s ell poçu i posar un rètol ben bonic a la porta, o que exclusivament e l pagès ric pot tractar bé el s eu bestiar. Aniria encara mé s enllà, i d iri a que, en mo lts aspectes la mjllora de la civ ilitat de la vida quotidiana pot accelerar el desenvoluparnet econòmic , des de la cultura de l ' o f erta i la demanda, del comerç i l'empresa fins a la cul tur a dels valors i l'estil de vi da . Vull fer tot el que pug u i per a co nt r i bu ir de manera concreta a un programa de mi l lora del nivell general de civilitat, o al m enys fer t ot el possible per expressar el meu interès personal en aquesta millora, ta nt si ho faig com a presiden t com si no. Tinc la impres s ió que això es una part int eg rant i una conseqüència lògica de la m e va noció de la política com a pràctica de la m or a l itat i �aplicació d'una 11responsabilitat superior". Després de tot, ¿ hi ha alguna cosa que els ciutadans -i doblement en darrera instància, els polítics- hagin de cercar més, que la consecució d'una vida més plaent, �és interessant, més variada i més suportable ? (*) (Traduit al català per Pasqual Maragall da la anglesa de Paul Wilson publicada al NYR) versió � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 03. Activitat creativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La cultura de totes les coses Creator An entity primarily responsible for making the resource Havel, Václav Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-02 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Política Europa Description An account of the resource Article de Havel traduït per Pasqual Maragall a partir de la versió anglesa de Paul Wilson publicada al New York Review of Books Source A related resource from which the described resource is derived El País Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Maragall, Pasqual, 1941- (traductor) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 800 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1590/0000000753.pdf 8ba82cfc4c25059d68c6db892d46d059 PDF Text Text ������ Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La cultura política que volem ha de ser més oberta, més creativa, més plural i amb més ambició real, no verbal Source A related resource from which the described resource is derived Presència Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Riera, Miquel Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Acció política Govern Planificació Model social Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-07-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/724/19970525_LV.pdf e902c47cd38c699d5a7751840d85ce0e PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 25/05/1997 La Vanguardia, p.039, Opinión La cumbre de Amsterdam Autor : PASQUAL MARAGALL La cumbre de regiones y ciudades que ha tenido lugar en Amsterdam la semana pasada, organizada por el Comité de las Regiones de la Unión Europea, supone un hito significativo en el proceso de construcción europea. Constituye, de hecho, el nacimiento de un foro -que debería tener una continuidad en el tiempo, bien sea de forma permanente o intermitente- que haga sentir con fuerza su voz para presentar las preocupaciones y las reivindicaciones de los gobiernos regionales y urbanos -y, a través de ellos, de los ciudadanos- ante las máximas instituciones de la Unión Europea. La participación que se registró en la cumbre fue todo un éxito e indica claramente que la ilusión europeísta sigue viva, especialmente en los niveles de gobierno más próximos al ciudadano. La imagen de los casi trescientos presidentes de regiones y alcaldes de grandes ciudades reunidos en la sala central del impresionante edificio de la antigua bolsa de Amsterdam (la Beurs van Berlage) supone, ya de por sí, la afirmación sólida y espectacular de un europeísmo democrático y responsable que ha de ser valorada en su justa medida. Además, el consenso conseguido en la cumbre, plasmado en el documento final entregado a la presidencia holandesa de la Unión Europea, es un paso adelante para combatir el déficit democrático del que a menudo se acusa, no sin cierta razón, a las instituciones de la Unión. En las intervenciones de los representantes de los poderes territoriales que tomaron la palabra en la cumbre se pusieron de manifiesto la vitalidad de la voluntad europeísta y la necesidad de reforzar el proyecto europeo basándose en la cooperación y en la complementariedad entre los diferentes niveles de administración, de acuerdo con el principio de "más Europa, pero más regiones, más ciudades, más proximidad". En la declaración final de la cumbre los representantes de las regiones y las ciudades europeas elevaron a la Conferencia Intergubernamental (CIG) una serie de reivindicaciones concretas que abarcan desde el reforzamiento del Comité de las Regiones (ampliando la lista de materias de consulta obligada, o reconociendo a este órgano el derecho de recurso ante el Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas) hasta la aplicación estricta del principio de subsidiariedad en interés de los niveles locales y regionales, pasando por la obligación "moral" de ampliar la UE a la Europa central y del Este, o la necesaria reforma de las políticas estructurales, que debe llevarse a cabo con la cooperación de los niveles inferiores de gobierno. Tres jefes de gobierno de países comunitarios participaron en la cumbre (el belga Jean-Luc Dehaene, el italiano Romano Prodi y el holandés Wim Kok), así como el presidente del Parlamento Europeo, José María Gil-Robles. Todos ellos coincidieron en afirmar el crucial papel de las realidades locales y regionales en Europa, y en mostrar su apoyo a las orientaciones del Comité de las Regiones. Mención destacada cabe hacer de la intervención de Dehaene, quien destacó explícitamente que "una aplicación correcta de la subsidiariedad debe tener en cuenta todos los niveles decisionales para la división de competencias y de responsabilidades". En efecto, los desafíos que tiene planteados en este momento Europa sólo podrán afrontarse con una participación plena de las regiones y las ciudades. En esto coincidimos todos los 104 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA presentes en Amsterdam, desde el influyente presidente de Baviera, Edmund Stoiber, o el alcalde de Oporto, Fernando Gomes (autores del informe que sirvió de base a los debates), hasta los representantes italianos, ingleses, griegos, suecos o españoles -por citar algunos- que tomaron la palabra. Cada uno en su propio idioma, pero utilizando un lenguaje común: el del europeísmo. Tal como afirmé en el discurso de clausura de la cumbre, ofrecemos a la Europa escéptica el lenguaje de la identidad múltiple, pero responsable que es, si no el único posible, sí el mejor de todos. La pelota está ahora en el tejado de la CIG. El Consejo Europeo que tendrá lugar a mediados de junio en la capital holandesa deberá culminar el proceso de reforma del tratado de la Unión Europea que se inició en marzo del 96. Los representantes de los Quince no pueden dejar de lado la voz de los "pequeños", especialmente ahora que esta voz se ha hecho oír con fuerza y de una manera unitaria entre las centenarias paredes de la Beurs van Berlage. Es ya inaplazable edificar una Europa más próxima al ciudadano. Queremos completar lo que Maastricht empezó y no terminó. En el momento de la clausura, y mientras resonaban las notas del himno de Europa con todos los presentes puestos en pie, tuve la visión de una Europa diferente, cohesionada en el respeto de su diversidad, confiada y arraigada en las administraciones más cercanas a sus ciudadanos. Tuve la convicción de que todos los esfuerzos realizados para organizar la cumbre habían merecido la pena. El mensaje europeísta, que en ocasiones encuentra dificultades para hacerse comprensible, tiene en cada presidente regional, en cada alcalde, un canal idóneo para su difusión. Al día siguiente de la reunión de Amsterdam, cuando los participantes regresaban a sus respectivos territorios, este efecto multiplicador ya se había iniciado. Los ciudadanos deben saber que los representantes de los poderes que les son más próximos son los intermediarios entre ellos y la Unión Europea en una doble vía: descendente (acercando las políticas comunitarias) y ascendente (transmitiendo a las instituciones las preocupaciones, intereses y sensibilidades de los habitantes de Europa). La mediación y el fortalecimiento democrático que nosotros ofrecemos es una oferta que los estados miembro de la Unión no pueden rechazar. PASQUAL MARAGALL, presidente del Comité de las Regiones 105 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1186 Title A name given to the resource La cumbre de Amsterdam Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Comitè de les Regions Europa Unió Europea Regions Ciutats Cimera d'Amsterdam Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/823/0000001548.pdf 13d90bde196f25cd9fd04970531da665 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 27/02/1997 (1634188) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 13 EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 14 La cumbre de los pequeños en Amsterdam PASQUAL MARAGALL A pocos meses de la Conferencia Intergubernamental de Amsterdam para la revisión del Tratado de Maastricht resulta sorprendente la escasa pasión que el debate europeo despierta entre nosotros, sobre todo si lo comparamos con el enorme bullicio que se está generando en algunos países nórdicos. El artículo Lo que le falta a Europa, de Diego López Garrido (EL PAÍS, 13 de febrero de 1997), se lanza a la arena con ideas y propuestas que invitan a la discusión. Bienvenido sea. Es innegable que, pese a hallarse en plena juventud, el proyecto europeísta denota en todas partes síntomas de debilidad y una cierta fatiga; es decir, una preocupante falta de la energía indispensable para llevar a buen puerto una etapa políticamente constituyente. Mucho tiene que ver con ello el hecho de que entre los padres de Europa prevaleciera un proyecto que por razones de oportunidad política se encauzó por la senda pragmática y reductiva de la economía. Y debemos reconocer que la izquierda, con escasas excepciones, no ha liderado el proyecto europeo con la fuerza y autoridad que su tradición internacionalista y de defensa de los intereses sociales le permitía. Podemos comprender e incluso admitir que los condicionantes geopolíticos aconsejarán durante mucho tiempo extremar la prudencia y reducir las ambiciones del proyecto europeísta. Pero resulta más difícil entender y admitir que siga prevaleciendo la cautela, cuando ya son necesarias políticas más audaces. Y no estamos hablando de apretar el acelerador unificador desde arriba, sino de reforzar aquellas dimensiones que permitan construir una Europa más cercana, más democrática, más sensible a los intereses y preocupaciones de los ciudadanos. No es difícil, por ejemplo, detectar la necesidad de configurar unas formas de autoridad más visibles y representativas que favorezcan una mayor identificación con las instituciones comunitarias; un reforzamiento de la información, de la transparencia y de los mecanismos de control democrático; un enfoque decidido de los problemas que más directamente afectan al ciudadano: empleo, infraestructuras, educación, medio ambiente, seguridad, etcétera. Estos y otros son ejemplos de un consenso muy generalizado entre una ciudadanía que al fin y al cabo, y pese a todo, quiere "más Europa", porque sólo a nivel europeo pueden abordarse realmente muchos de los grandes problemas de nuestro tiempo. Lo que ocurre es que estos ciudadanos que quieren "más Europa" ponen una condición fundamental: que sea "más próxima". La política distante, opaca, o no interesa o da miedo. Mucha gente se siente amenazada ante una burocracia desconocida, aparentemente sin rostro, que asume poderes sobre su quehacer cotidiano, sin que pueda garantizarse el control democrático de la misma. La construcción de una unión de Estados y naciones no puede optar por la copia, de modelos anteriores. La tradición y la experiencia europea tienen poco que ver, en este aspecto, con los Estados Unidos de América. Europa tampoco puede pretender generalizar miméticamente procesos federativos como los experimentados por algunos de sus Estados miembros. Maastricht se inspiró, en parte, en este modelo, pero con ello se ha agotado la posibilidad de repetir la historia. Los alemanes deben aceptar que Europa no será un clónico de su sistema germánico y los franceses tienen que empezar a digerir que la soberanía nacional de su magnífica revolución debe dar paso a nuevas formas de articulación del poder y de los derechos ciudadanos. A partir 38 �Articles de Pasqual Maragall a de ahora, estos últimos deben admitir una política menos jacobina y profundizar el camino de la descentralización, y los primeros deben empezar a perder la rigidez de su sistema de competencias catalogadas. Éstos son dos casos entre los 15, y pronto entre bastantes más, que acabarán componiendo el mosaico de la futura Europa. El encaje de todas estas piezas, tan variadas como diversos son sus idiomas, es una empresa de alto riesgo si se enfoca con espíritu jacobino, si se olvida que la subsidiariedad es un principio básico de nuestra Unión. ¿Qué significa la subsidiariedad? En lenguaje comprensible significa proximidad. Muchos se preguntan por qué este principio, que el tratado consagra en su preámbulo, parece un código cifrado para uso de iniciados. Resulta paradójico que una opción tan rupturista respecto al centralismo, que garantiza el respeto a los individuos frente a la distancia del poder, ostente una denominación tan críptica, destinada aparentemente al uso de un club privado de expertos. Pero es así, y el término "subsidiariedad" está además cargado de resonancias históricas. En todo caso, detrás de este principio se halla, creo yo, la clave de algunas soluciones posibles y urgentes. Es decir, la credibilidad europea exige hoy un mayor protagonismo de aquellos poderes que el ciudadano reconoce como más próximos: los de las ciudades y regiones. Sin ello, el euroescepticismo galopante está asegurado. En mayo, poco antes de la Conferencia Intergubernamental que debe decidir sobre la revisión del Tratado de la Unión, Amsterdam será la sede de una concentración inédita. Varios centenares de representantes de las regiones y ciudades europeas, a su máximo nivel, se reunirán para pronunciarse firmemente por un modelo de Europa que no puede concebirse sin la proximidad. Todos ellos y los centenares de miles que como ellos representan de forma muy directa a sus conciudadanos entienden perfectamente que no cabe una Unión hecha solamente desde los despachos de Bruselas o en los consejos de ministros. Los Estados europeos han engendrado una realidad que ya tiene vida propia, y que ahora reclama de sus progenitores el reconocimiento de nuevas instancias de poder y de soberanía. Los Estados deben reconocer que no tienen la exclusiva en la representación del interés público y deben compartirla con otros Gobiernos. Para empezar, con la Unión Europea, pero también con los gobiernos con g minúscula: regionales y locales. El espíritu del Tratado de la Unión se orienta decididamente hacia confiar las competencias al nivel más próximo que pueda garantizar la eficacia y la equidad. En cualquier caso, y esto es muy relevante, la carga de la prueba recae en el Gobierno superior. Como dice la sentencia de 1990 de la Sala del Tribunal Supremo presidida por don Javier Delgado -actual presidente del Tribunal Supremo y del CGPJ-, la autonomía local prima sobre la superior si ésta no motiva suficientemente su propia necesidad. Es decir, si no se demuestra lo contrario, la forma óptima de ejercer las competencias es la más cercana. Ésta es una gran novedad respecto a lo que estamos acostumbrados. De ahí que no sea fácil su aceptación y cumplimiento. El sistema napoleónico tenía muchas ventajas para quienes ostentaban el poder, y muchos en Europa son prisioneros de su fascinación. Costará cambiar, porque son los que disfrutan de sus comodidades quienes deben efectuar renuncias importantes, y esta devolución de poder que se les pide suele ser traumática. 39 �Articles de Pasqual Maragall a El camino a recorrer todavía es largo, pero la Unión Europea no podrá construirse más que por la vía de la transparencia y de la proximidad, con "lealtad federal" a la alemana, pero proximidad al fin y al cabo. Un camino, pues, largo, sinuoso, pero rico y cargado de posibilidades de participación, identificación y responsabilidad, como todo lo arraigado en lo local. Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona y presidente del Comité de las Regiones de la Unión Europea. 40 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1090 Title A name given to the resource La cumbre de los pequeños en Amsterdam Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Acció política Subsidiarietat Estat Regions Municipis Comitè de les Regions Cimera d'Amsterdam Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-02-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/22/2714/democracia_ciutadans_coberta.jpg 2c540192f9808535a654f5e080ec150d Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.01. Activitat associativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Agrupa la documentació generada en relació a les activitats de caire associatiu de Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La democràcia dels ciutadans Creator An entity primarily responsible for making the resource Catalunya Segle XXI Gomis, Llorenç Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalunya Segle XXI Catalunya Democràcia Ciutadania Economia Model social Description An account of the resource Epíleg de Pasqual Maragall. El llibre sintetitza els treballs ralitzats en el marc de la Convenció Cívica Catalana per a la Renovació de la Cultura Política 1997-1998. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Edicions 62 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/816/0000001541.pdf 40c77811ec8f317124b2560d2a067367 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 26/07/1993 (3084680) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 16 EL 'CAMBIO DEL CAMBIO' EN ESPAÑA / 1 La derecha PASQUAL MARAGALL El autor se pregunta qué necesita la derecha española para ganar unas elecciones, después de que el PSOE venciera el 6 de junio en las peores condiciones. La única posibilidad que apunta para modificar esa situación es una "sólida alianza de las derechas españolas". El articulista analiza también las posiciones del líder de CiU, Jordi Pujol, y su alergia al socialismo. Podemos preguntarnos inicialmente por el aspecto más sorprendente del resultado electoral: la victoria de la izquierda en unas condiciones infernales. Si la derecha no ha ganado ahora, con tres devaluaciones de la peseta en ocho meses, la última en plena campaña; determinada prensa y radios de Madrid (y algunos medios de Cataluña) desencadenados todos en la mayor profusión de "malas noticias" y denuncias de corruptelas de nuestra historia democrática; el desempleo subiendo de forma alarmante; las elecciones francesas e italianas mostrando auténticos desastres del socialismo... Si la derecha no ha ganado ahora, podemos preguntarnos, ¿cuándo ganará? Podríamos contestar que la derecha ganará cuando haya construido una auténtica alianza a nivel de Estado, que no sea sospechosa de inestabilidad y contradicciones internas. Es decir, estará entonces en condiciones de plantearse una lucha por la victoria que no se base sólo en los errores ajenos sino en su propia oferta política. Esta reflexión nos conducirá a las condiciones en que probablemente se producirán los cambios que han de venir en España, tanto en la derecha como en la izquierda. También nos permitirá conectar con el debate actual en Europa, que es el de la crisis de la gobernabilidad, la crisis de confianza de los ciudadanos no ya en sus gobernantes sino en sus propios parlamentos, expresada en referéndums contrarios a los votos mayoritarios de los diputados y, por supuesto, en los bajísimos ratings de aceptación de los políticos en general (Major tiene entre el 16 y el 18% de aprobación y Mulroney bajó hasta el 12% y tuvo que dejarlo). Empecemos por la derecha. ¿Qué quiere decir una sólida alianza de las derechas españolas? Quiere decir algo muy difícil de obtener, a saber, una mutua aceptación de los poderes relativos de unos y otros, centro y periferia, sectores agrarios, manufactureros y terciarios, etcétera. La mutua aceptación entre la CiU de Jordi Pujol y Josep Antoni Duran, por un lado, y el PP por otro, requiere que se le dé a Pujol lo que siempre ha querido en realidad, antes que el propio poder político en España: el poder social, el económico. Es decir, una parte significativa de ese poder. A veces parece que el nacionalismo conservador cambiaría diez ministerios por un banco. Desde 1962 ha pretendido esto más que cualquier otra cosa. Desinteresado por (más que contrario a) una política española que tenía que extraer su maleficio de alguna causa, e identificada marxianamente esa causa con la potencia económica de los sectores que estaban detrás del Estado dictatorial, Pujol se dedicó a 20 �Articles de Pasqual Maragall a "hacer país", es decir, a crear lo que él juzgaba las bases de una respuesta -que algún día quizás llegaría a ser política, pero que ante todo debía ser cultural (la Enciclopedia, la Universidad paralela) y económica (la banca). Tanto es así que cuando llegó la hora de "hacer política", le pilló desprevenido. Había estado ausente durante una década y media de la política-política (Consell de Forces Polítiques de Catalunya, Caputxinada, Assamblea de Catalunya, etcétera) y al final defendió ingenuamente el Consejo General que proponía nuestro común amigo Mayor Zaragoza cuando la izquierda ya pedía (y conseguía) el retorno de Josep Tarradellas y la reinstauración provisional de la Generalitat. No sería justo no mencionar el affaire Banca Catalana. En las actitudes de Pujol esto cuenta mucho. Y con razón. Los socialistas nos equivocamos. Él se equivocó primero, llevando la Banca Catalana a una situación imposible, pero nosotros deberíamos haber impedido que esto se mezclara con el honor de Cataluña y también que muchos catalanes se sintieran ofendidos por el Estado. Lo malo -volviendo al tema- es que ahora el resto de la derecha española tiene ya muy poco que ofrecer social y económicamente a la derecha catalana, en una economía internacionalizada en los mercados de producto y, aún peor, en los de capital. Con J. P. Morgan en el Banesto y la industria química tal como la dejó Javier de la Rosa, lo mejor que puede hacer Pujol, y lo está haciendo (y lo hace bien) es entenderse con los amigos alemanes (el Deutsche Bank, los poderosos Länder) y los amigos japoneses. Todo lo demás, económicamente hablando, lo está haciendo mal: la obsesión por oponer la alternativa de un gran parque lúdico a los Juegos Olímpicos, la alianza y alabanza de Javier de la Rosa como prototipo del nuevo capitalismo catalán, el Institut Català de Finances en los Tribunales, los Casinos, los "Consellers", las aventuras en prensa... En estas condiciones, sin embargo, y paradójicamente, la derecha catalana de Pujol y Duran ha aparecido crecientemente, merced a una lectura errónea de los resultados electorales, como la única derecha que le podía realmente al socialismo y a la izquierda. Lectura errónea que La Vanguardia del domingo 13 de junio desenmascaró: perdiendo en 1993 frente al PSC, CiU ha obtenido casi tantos votos como obteniendo mayoría absoluta en las autonómicas de 1992. Así se demostraba que CiU está en su techo y que si los ciudadanos votan más, CiU pierde. Sólo una alianza antisocialista a la desesperada puede entonces salvar a CiU de lo que Pujol desea menos que nada: la alianza con los socialistas. Y lo ha intentado, pero sin resultado. Una alianza de esas características no convence por supuesto ni a IU ni al PP. Pero que nadie se engañe: es el auténtico pensamiento de la CiU de Pujol. De su firma es un artículo del año 1966 ó 1967, si no me equivoco, que en la revista Serra d'Or abogaba por un pacto nacionalista-comunista contra los "partidos estatales" (DC y PS) en el Valle de Aosta (en aquel entonces no se podía hablar más que por referencias exteriores). Y desde entonces ha acentuado su alergia al socialismo más que al partido conservador español. Miquel Roca es otra cosa. Desea sinceramente la gobernabilidad de la nueva España diversa y plural. Pero, como me decía recientemente alguien que conoce muy bien a los dos: contra lo que todo el mundo imagina, el auténtico idealista es Roca (idealista 21 �Articles de Pasqual Maragall a hasta el colmo de repetir los mismos errores una y otra vez) y el auténtico político -en el sentido más crítico de la palabra- es Pujol. Ahora deberán hacer ellos también "su cambio", solos o con el resto de la derecha española -versión Pujol- o con los socialistas -versión Roca-. En el primer caso no les queda más remedio que intentar liderar algo que a Pujol nunca le ha interesado y a los diversos regionalismos de derecha menos aún: la vertebración de la derecha española. 1) En torno a una filosofía política respetuosa de la variedad y pluralidad del país, pero con un proyecto común (en el reparo tanto del poder, de asuntos como los recursos hidráulicos y del dinero público). 2) En torno a una determinada política europea (que les va a enfrentar seriamente, sobre todo por el rol de las regiones). 3) En torno al reparto hipotético de la tarta económica española, que tal como están las cosas, sería sobre todo -en un escenario de derecha- el que pudiera dar de sí un proceso de privatización a ultranza de las empresas públicas, mixtas o concesionarias exitosas (Endesa, Gas Natural, Repsol, Telefónica, Autopistas, Tabacalera, etcétera...). Todo esto es muy difícil. Más les vale, como proponen Roca y Serra, tratar de ser fieles a la tradición histórica que quiere que la derecha catalana esté más centrada que la española: tanto, que tenga que aliarse con la izquierda. Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona. 22 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1083 Title A name given to the resource La derecha Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Eleccions Conservadurisme Model social Idees polítiques Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-07-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1085/19870411d_00203.pdf 05b483faed84c4ad951252aa1c01fd05 PDF Text Text Ajuntament A ^ de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye Jornades de debat "Estat del Benestar". Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall. Barcelona, 11 d'abril de 1987 �SENYORES, SENYORS: EN AQUESTA úLTIMA CONFER é NCIA DE LES JORNADES M'AGRADARIA EXPLICAR-VOS QUE ÉS EL QUE HA FET L'AJUNTAMENT DE BARCELONA EN EL CONTEXT DE LA CRISI ECONOMICA I SOCIAL QUE AQUESTS DIES S'HA DEBATUT AQUí. MOLTS DELS ASPECTES DE L'ACTIVITAT MUNICIPAL HAN ESTAT JA EXPOSATS: M. ROSA BARENYS, JOSEP M. PASCUAL, JORDI BORJA, EL DOCTOR JOAN CLOS, JOAQUIM DE NADAL, JORGE GONZáLEZ AZNAR, XAVIER CASAS US HAURAN PARLAT DE LES áREES QUE CONEIXEN MÉS DIRECTAMENT. EVIDENTMENT, JO TAMBÉ TINDRIA COSES A DIR SOBRE ALGUNS DELS MISSATGES QUE S'HAN EMÉS DES DE AQUESTA TAULA PER PART D'ALTRES PARTICIPANTS, I MOLT EN PARTICULAR D'AQUELLS QUE TENEN RESPONSABILITATS A NIVELL DE L'ESTAT. I TANMATEIX NO HO FARÉ PERQUè CREC QUE PUC FER UNA APORTACI6 MÉS ESPECIFICA REFERIDA A QUINA HA ESTAT L'ACTITUD DEL NOSTRE AJUNTAMENT EN UNA FASE �CONEGUDA DE LA CRISI DEL SISTEMA CLàSSIC DEL BENESTAR SOCIAL. TEMPS HI HAURà MéS ENDAVANT PER A DISCUTIR AMB ARGUMENTS I AMB DADES, A FONS, ALGUNES DE LES AFIRMACIONS QUE DES D'AQUí S'HAN FET RESPECTE A LA DESCENTRALITZACIÓ DE L'ESTAT. TORNANT AL NOSTRE TEMA, ESTIC SEGUR QUE ELS PARTICIPANTS D'ALTRES AJUNTAMENTS I DE LA DIPUTACI6 TAMBÉ HAURAN TOCAT PLANTEJAMENTS COMUNS AMB ELS NOSTRES. JO VOLDRIA ARA EXPLICAR, MOLT PLANERAMENT, COM HE VIST TOT EL PROCÉS DES DEL MEU LLOC D'ALCALDE. DESPRÉS, SI HI HA TEMPS, PRESIDENT, POTSER AVANÇARÉ ALGUNES CONSIDERACIONS TEòRIQUES SOBRE.L'EXPERIèNCIA. �—4— 1985: REPLANTEJAMENT DAVANT LA CRISI SITUEM—NOS AL 1985 I AL REPLANTEJAMENT DAVANT LA CRISI QUE EN AQUELL MOMENT ES VA INICIAR EN EL NOSTRE AJUNTAMENT I EN GENERAL, JO DIRIA, EN EL MóN MUNICIPAL I LOCAL A CATALUNYA. L'ESTIU DE 1985, COINCIDINT AMB EL PAS DE L'EQUADOR DE L'ACTUAL MANDAT MUNICIPAL, ENS VAM REPREGUNTAR QUè HAVEM DE FER, QUè ÉS EL QUE S°HAVIA DE FER. ENS HO VAM PREGUNTAR EN TERMES ECONòMICS, PERQUè ERA EVIDENT QUE LA DADA NOVA POTSER MÉS CLAMOROSA EN AQUELL MOMENT ERA LA LENTA CONFIRMACIó DE LA REALITAT D'UN ATUR INAMOVIBLE. QUEDAVA BEN CLAR EN AQUELL MOMENT, POTSER FINS I TOT ABANS, QUE LES IL.LUSIONS QUE ENS HAVEM POGUT FER SOBRE L'EVOLUCIó DE L'ECONOMIA, SOBRE LA DURADA DE LA CRISI ECONóMICA, EREN JUSTAMENT AIXò: IL.LUSIONS. A L'ANY 79 TOTHOM PENSAVA QUE LA CRISI DURARIA UNS ANYS NIÉS A TOT ESTIRAR. �2 -5- L'ANY 85 JA ERA EVIDENT QUE ALL NO S'ACABAVA, QUE ERA D'UNA GRAN RESISTèNCIA, I QUE EN TOT CAS, LA REACTIVACIó QUE POGUèS VENIR, QUE ÉS JUSTAMENT LA QUE ARA ESTEM COMENÇANT A EXPERIMENTAR, NO SERIA DE L'ESTIL DEL CREIXEMENT QUE ES VA DONAR A BARCELONA EN ELS SEIXANTES I PRIMERS SETANTES. PER TANT NO ERA D'ESPERAR UNA REDUCCIó SUBSTANCIAL DE LA SITUACIó D'ATUR I DE MISèRIA,_ MISèRIA RELATIVA, PERò REAL, A LA CIUTAT. AQUESTA SITUACIó PROVOCAVA SOBRE L'ACTUACIó MUNICIPAL, I EVIDENTMENT SOBRE LA SITUACI6 DE LA CIUTAT ELLA MATEIXA,UNA OMBRA MOLT NEGATIVA I UNES RESTRICCIONS I UNA INFLUèNCIA MOLT NEGATIVES. DESDE EL PUNT DE VISTA, MOLT PRAGMITIC, DE L'ACTUACIó MUNICIPAL, IMPLICAVA MOLTES MÉS DESPESES DE GUàRDIA URBANA, PER FER FUNCIONS DE POLICIA NO PRòPIAMMENT DE LA SEVA COMPETèNCIA, MOLTES MÉS DESPESES �-6- TAMBÉ EN SERVEIS SOCIALS, MOLTES DESPESES NO PREVISTES EN PROGRAMES ANTIDROGA -PROGRAMES MOLT CARS I D'UNA EFICàCIA RELATIVAMENT REDUïDA.RESPECTE DEL SEU COST, I ANIR1EM SEGUINT. POT SEMBLAR UNA MICA BRUTAL QUE JO PARLI D'AQUESTS TEMES, COM ELS TEMES DE COST, PER6 ÉS QUE AQUESTA ÉS LA CRUA REALITAT. S'HAN DE TENIR RECURSOS PER DUR ENDAVANT AQUESTS PROGRAMES, S'HAN DE TENIR MOLTS RECURSOS, NOSALTRES ELS HI HEM POSAT PER S'HA DE SABER QUIN ÉS EL MARC EN EL QUAL AQUESTS RECURSOS ES POSEN, QUINS OBJECTIUS ES PERSEGUEIXEN I QUINA POT SER LA DURADA DELS FENòMENS QUE ES TRACTA DE COMBATRE. TOTA UNA PROBLEMàTICA, EN Fi, QUE FA 8 ANYS NO ENS HAVíEM PLANTEJAT, O SI MÉS NO, NO HAVEM PREVIST QUE TINGUÉS LA VIRULéNCIA QUE VA TENIR. I DONAREM EXEMPLES: NOMÉS EN UN PROGRAMA ESPECFIC DE GUàRDIA URBANA A LA BARCELONA VELLA, NOMÉS EN HORES EXTRES, NO ESTIC PARLANT DE LA NòMINA, NOMÉS D'HORES EXTRES, ESTEM GASTANT. �-7- VUITANTA MILIONS DE PESSETES. LA RESPOSTA A AQUELLA PREGUNTA, " QUÉ HEM DE FER?" VA SER QUE HAVíEM DE CONTINUAR FENT EL QUE HAVíEM ESTAT FENT DURANT ELS PRIMERS SIS ANYS D'AJUNTAMENT DEMOCRàTIC EN MATéRIA DE SERVEIS SOCIALS, DE JOVENTUT, DE SERVEIS PERSONALS EN GENERAL, DE LA TERCERA EDAT, DE CASALS DE JOVES, DE LLARS DE VELLS, DE RESIDèNCIES DE VELLS, DE CENTRES CVICS, DE CENTRES DE SERVEIS SOCIALS, DE CENTRES PER LA LLUITA CONTRA LA DROGA, TEMA AQUEST QUE ES VA RENOVAR PRECISAMENT EN AQUELL MOMENT, QUE S'HAVIA DE CONTINUAR FENT UNA ACCI6 EN MATERIA DE SERVEIS PERSONALS I SOCIALS, TAN INTENSA COM MMAI AQUESTA CIUTAT NO HAVIA VIST, I QUE SEGUEIX SENT MÉS INTENSA DEL QUE MAI NO S'HAVIA FET EN AQUESTA CIUTAT. JO DESAFIARIA A MOLTES ALTRES CIUTATS A COMPARAR-S'HI. PERò A LA VEGADA ENS VAM NEGAR A QUEDAR A L'EXPECTATIVA, IMPASSIBLES DAVANT DE LA SITUACIó ECONòMICA DE LA CIUTAT EN ELLA MATEIXA, GLOBALMENT �-8- CONSIDERADA. ÉS A DIR, NO ENS VAM CONFORMAR A ESTAR EN UNA SITUACI6 DE LLUITA CONTRA LES CON SEQÜéNC IES DE LA MANCA DE BENESTAR SOCIAL. VAM DECIDIR ENTRAR, MARGINALMENT PERò DE FORMA SIGNIFICATIVA, EN LA LLUITA CONTRA LES CAUSES DE LA MANCA DE BENESTAR SOCIAL A LA NOSTRA CIUTAT. �-9- LA RESPOSTA DE L'AJUNTAMENT VEIEM AIXò UNA MICA MÉS DE PROP. ÉS EVIDENT QUE L'AJUNTAMENT NO TÉ COMPETèNCIES PER LLUITAR CONTRA L'ATUR. NOMÉS TÉ COMPETèNCIES PER LLUITAR CONTRA LES CONSEQÜèNCIES DE L'ATUR, NO CONTRA LES SEVES CAUSES. TOT I AIXí ENS VAM NEGAR A ROMANDRE INSENSIBLES DAVANT D'AQUESTES CAUSES I VAM DECIDIR DE COMENÇAR A SER MÉS BELIGERANTS, A TRACTAR D'ANIMAR L'ECONOMIA DE LA CIUTAT, A TRACTAR DE RECUPERAR UNA IDEA QUE HISTòRICAMENT HAVIA TINGUT UN PIS I QUE DESPRÉS HAVIA ANAT DESAPAREIXENT DE LA NOSTRA LITERATURA, QUE ÉS LA IDEA DE FOMENT. EN AQUELL MOMENT JUSTAMENT, EN EL MOMENT DE DEFINIR LA SITUACI6 EN LA QUAL ESTàVeM DES DEL PUNT DE VISTA GLOBAL I POLTIC, DEL PAS DE L'EQUADOR, ES VA ENCUNYAR UNA FRASE, MOLT SIGNIFICATIVA DE L'ESTAT D'ESPERIT DEL MEU AJUNTAMENT: VA SER EL MOT I L'OBJECTIU D'"ANAR MÉS ENLLà". US DIRÉ DE PASSADA QUE ÉS D'AQUí, D'UNES CERTES DERIVACIONS D'AQUEST EMBLEMA, D'AQUEST �-10- LEMA, QUE VA SORTIR LA FAMOSA FRASE PUBLICITàRIA DE "MÉS QUE MAI". VA SORTIR UNA MICA DE LA IDEA QUE ESTàVEM EN UNA SITUACIÓ EN LA QUAL, ANANT L'OPERATIVITAT DE LA CIUTAT D'UNA FORMA CORRECTA, ESTANT ELS SERVEIS MUNICIPALS ACTUANT D'UNA FORMA A PLENA SATISFACCIÓ DES DEL PUNT DE VISTA DE LA SEVA VELOCITAT DE CREUER, PER DIR-HO AIXí, ENS HAVíEM DE PLANTEJAR ANAR MÉS ENLLI I TRACTAR DE FORÇAR ELS _LÍMITS DEL QUE ERA EL NOSTRE àMBIT D'ACTUACIÓ. I D'AQUI VA SORTIR TOTA AQUESTA FILOSOFIA I TAMBÉ AQUESTES EXPRESSIONS. AIXò VOLIA DIR TENIR INICIATIVES NOSALTRES MATEIXOS, COL.LABORAR AMB ALTRES QUE EN TENEN I SOBRE TOT FIXAR-NNOS UN OBJECTIU. NO L`OBJECTIU DE CREAR UNA ONADA DE PROSPERITAT, QUE NOSALTRES SOLS EVIDENTMENT NO PODREM NI PODEM CREAR NI PODREM, MAI. PERO Sí, I SUBRATLLO MOLT LES PARAULES QUE DIRÉ ARA, SITUAR LA CIUTAT EN CONDICIONS TALS QUE SI AQUESTA ONADA VENIA, COM EFECTIVAMENT EST VENINT, NOSALTRES POGUESSIM GAUDIR-NE D'UNA FORMA DIFERENCIAL, POSITIVA, RESPECTE �D'ALTRES CIUTATS. REPETEIXO, NO TRACTàREM, NO HEM TRACTAT NI TRACTAREM MAI DE CREAR UNA ONADA DE PROSPERITAT ECON¿MICA I SOCIAL QUE NOSALTRES NO PODEM GENERAR, PER¿ QUE HEM DE TRACTAR, I HEM TRACTAT DE FER-HO, I CREC QUE HO HEM ACONSEGUIT EN UNA CERTA MESURA, DE SITUAR-NOS EN BONES CONDICIONS PER AGAFAR EL TREN D'AQUESTA ONADA SI AQUESTA ONADA ES PRODUTA, COM EFECTIVAMENT S'ESTà PRODUINT. FINS I TOT, D'ANAR-HI A SER POSSIBLE EN ELS VAGONS DEL DAVANT D'AQUEST TREN. DECIDIDAMENT HO VAM INTENTAR I MODESTAMENT CREC QUE EN BONA MESURA HO VAM ACONSEGUIR, HO ESTEM ACONSEGUINT. ALTRES CIUTATS HO HAVIEN FET. EN AQUEST PAIS NOSTRE QUE S'ESTá OBRINT, TANMATEIX S'IGNOREN MOLTES REALITATS QUE SóN ¿BVIES EN LA VIDA INTERNACIONAL. MOLTES CIUTATS HO HAVIEN FET: BALTIMORE, CLEVELAND, A CIUTATS DE L'ESTAT D'OHIO; A EUROPA LES CIUTATS SUEQUES, ALGUNA, ROTTERDAM, LYON; AL CANADà, TORONTO. TANTES I TANTES �-12- CIUTATS QUE S'HAN PLANTEJAT PROGRAMES DE PROMOCIó ECONòMICA DE LA CIUTAT EN EL SENTIT MÉS GLOBAL, A PARTIR D'UNA SITUACI6 DE CRISI, DE PèRDUA DE POBLACI6 I D'ALTRES INDICADORS IGUALMENT IMPORTANTS. COM HAVíEM DE FER-HO NOSALTRES? COM HAVíEM D'ACONSEGUIR QUE BARCELONA ESTIGU É S EN BONES CONDICIONS RESPECTE LES POQUES OPORTUNITATS QUE EL FUTUR ECONòMIC POGUÉS DONAR? �-13- LES MESURES PRESES EN PRIMER LLOC VAM DECIDIR APRETAR MOLT FORT EN EL PROJECTE "VEDETTE", EL MÉS EMBLEMITIC: ELS JJ.00. DE 1992. HO VAM FER PERQUé VEIEM QUE HI HAVIA MÉS POSSIBILITATS D'èXIT QUE EN ELS SEIXANTA ANYS ANTERIORS EN QUè LA CIUTAT HAVIA PERSEGUIT AQUEST MATEIX OBJECTIU. I TAMBÉ PERQUè NOMÉS EL FET DE PARTICIPAR, D'ANAR PEL Mal EXPLICANT LA CANDIDATURA ENS POSAVA EN CONTACTE AMB ELS CENTRES D'INFORMACI6 I DE DECISI6 ECONòMICA I FINANCERA. AMB AQUEST MOTIU HEM VISITAT POTSER ENTRE VINT I TRENTA PAïSOS, ENS HEM AGERMANAT AMB CIUTATS DE PER TOT EL M6N, I AIXò POT SEMBLAR MOLT FORMAL I HO ÉS I TANMATEIX DE VEGADES, ARA JUSTAMENT, COMENÇA A TENIR DERIVACIONS PRàCTIQUES QUE NO DEIXEN DE TENIR INTERÉS. ENS INTERESSAVA QUE AQUESTS CENTRES ESTIGUESSIN INFORMATS SOBRE BARCELONA; POSAR BARCELONA EN EL MAPA, �COM ES VA DIR UN COP I, AL MATEIX TEMPS, QUE ENS DONESSIN INFORMACIó SOBRE OPORTUNITATS EN EL MERCAT MUNDIAL. AQUESTA ÉS UNA LNIA D'ACTUACIó. SEGONA LTNIA: VAM DECIDIR AMPLIAR L'àMBIT DE LA NOSTRA ACTUACIó. DECISI6 QUE ES VA MATERIALITZAR AMB LA CREACIó DEL CONSELL ECONòMIC ASSESSOR, L`ESTIU DE 1985. EL CONSELL ECONòMIC ASSESSOR ÉS UNA REUNIó NO REGULAR, NO FORMALITZADA, EN LA QUAL ESTAN PRESENTS REPRESENTANTS DE DIFERENTS INSTITUCIONS ECONóMIQUES DE LA CIUTAT -FIRA, CAMBRA, PORT, CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, OFICINA OLíMPICA, ETC.- ON ES VAN REVISANT ELS PROBLEMES ECONóMICS DE LA CIUTAT, NO DE L'AJUNTAMENT, DE LA CIUTAT, I LES SEVES PERSPECTIVES. TAMBÉ, AQUEST SERIA EL TERCER PUNT, I AIXò SEGURAMENT HO HAURà EXPLICAT EN JOAQUIM DE NADAL, VAM PRENDRE UNA SèRIE DE MESURES DES DE LA TINèNCIA D'ALCALDIA D'HISENDA QUE PERMETIA LA GENERACIó D'UN �PETIT ESTALVI PER FINANÇAR , L'ESTIMULACIó ECONóMICA DIRECTA. MIL MILIONS DE PESSETES, UN SET PER CENT DE LA NOSTRA INVERSIó ANUAL, QUE S'HAVÍEN DE DERIVAR CAP A UN PROJECTE, QUE DESPRÉS EXPLICARÉ, D'UNA EMPRESA D'INICIATIVES. UNA ALTRA LíNIA D'ACTUACIó VA SER, EN CANVI, TREBALLAR NO EN EL CAMP DE LES EMPRESES SINO EN EL CAMP DE LA FRONTERA ENTRE LES EMPRESES I EL MóN DE LA MARGINALITAT, LA CREACIó DE LA PONèNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL. EN JORGE GONZaLEZ AZNAR US DEURIA EXPLICAR AHIR AMB DETALL EL SEU FUNCIONAMENT. EL OUE BUSQUEM AMB LA PONèNCIA ÉS ANIMAR I RACIONALITZAR UN SEGUIT D'ACTIVITATS QUE EXISTEIXEN EN EL MARC DEL MERCAT ECONòMIC, EN LA FRONTERA DEL MóN DE LES COOPERATIVES, DE L'AUTO-OCUPACIó, DE LES INICIATIVES FINANÇADES PER L'INEM O PER FONS EUROPEUS. �-16- CAL DIR A LA GENT, CLARAMENT, QUE ÉS IMPOSSIBLE EN EL M6N ACTUAL, ASPIRAR A UN SOU SENSE MÉS TTOL QUE EL QUE ENS DONA EL SISTEMA TAL COMO ESTI FUNCIONANT. CAL DIR CLARAMENT ALS NOSTRES JOVES, PERQUè A MÉS ELLS HO SABEN, PER LA SEVA PRòPIA EXPERIèNCIA, QUE NO ES POT ESPERAR UN SOU ESTABLE DE LA MERA POSSESSIó D'UNA CAPACITACIó MNIMA COM LA QUE ENS DONA EL SISTEMA SENSE CAP PARTICIPACIó ESPECIAL PER LA NOSTRA BANDA. CAL O ARRISCAR O INNOVAR O CREAR O BÉ FORMAR-SE D'UNA FORMA MOLT ESPECIFICA. ESTA CANVIANT EL POSICIONAMENT DEL CIUTADà RESPECTE DE LA CIUTAT, RESPECTE DEL SISTEMA CIUTADà. HAN DE CANVIAR TAMBÉ LES IDEES QUE ELS RESPONSABLES DE LES CIUTATS TENIM RESPECTE DEL QUE NOSALTRES HEM DE DIR A LA GENT. A LA GENT SE LI HA DE DIR QUE SI NO CREEN ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU TREBALL, NO TINDRAN TREBALL. I CREAR ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU TREBALL VOL DIR AUTO-OCUPACIó EVIDENTMENT; VOL DIR COOPERATIVA, EN EL SEU CAS EVIDENTMENT; VOL DIR UNA FORMACIó MOLT ESPECíFICA EN ALTRES OCASIONS; VOL DIR CREATIVITAT QUE TINGUI UN �-17- MERCAT, NO CREATIVITAT QUE PUGUI SER PROMOCIONADA, QUE PUGUI SER RECOLZADA NOMÉS, COM HA DE SER, PER¿ NO N'HI HA PROU. HA DE SER, A MÉS, SITUABLE EN EL CONTEXTE EN QUè ESTEM, QUE ÉS EL CONTEXTE DEL MERCAT. VOL DIR TAMBÉ POSSIBILITAT DE CREACIó D'EMPRESES I NECESSITAT DE FERHO. EN EL CAMP DE LA FORMACIó, A NINGú SE LI ACUT JA QUE SIGUI POSSIBLE, SENZILLAMENT, FER UNA OPCIó ALS DISSET ANYS, ALS SETZE ANYS, SUPOSEM, PER AQUELLA BRANCA, PER AQUELL TíTOL I QUE D'AQUí ENS VINGUI, EL SISTEMA ENS DONI LA POSSIBILITAT D'UNA OCUPACI6. NO ES AIXí. SI NO HI HA UN MOMENT D'AQUESTA EVOLUCIó EN EL QUAL L'INDIVIDU ESTA EN CONDICIONS D'OPTAR, D'ARRISCAR, DE DECIDIR QUE ELL PRODUIRà D'UNA DETERMINADA FORMA DETERMINADES COSES, NO ÉS SEGUR, MÉS AVIAT, ÉS BEN SEGUR QUE AQUEST INDIVIDU, AQUEST CIUTADà NO TINDRà UN LLOC EN EL SISTEMA EN EL QUAL ESTEM, QUE TRACTEM DE REFORMAR, PER QUE ENS ENMARCA. AQUESTA ÉS LA REALITAT I RES DEL QUE NOSALTRES FEM ES POT FER FORA D'AQUESTES CONSIDERACIONS. HEM �-18- D'ANIMAR, EN DEFINITIVA, AL NOSTRE JOVENT I TAMBÉ A LA GENT GRAN, AMB MÉS DIFICULTAT, QUE ES TROBA EN SITUACIONS MARGINALS EN EL MERCAT DE TREBALL A PRENDRE, DONCS, ACTITUDS PER ELLS MATEIXOS, ALIAR-SE AMB D'ALTRES I TRACTAR D'INNOVAR, D'ARRISCAR, DE BUSCAR FORMACIONS ESPECIFIQUES. NO TENIM LA GARANTIA QUE D'AQUEST SECTOR FRONTALER, EN EL QUAL S'ESTà TREBALLANT INTENSAMENT, DES DELS FONS EUROPEUS, ESPANYOLS I AUTONóMICS, QUE EN AQUEST SECTOR SE LI ESTIGUI TRAIENT EL RENDIMENT SOCIAL I ECONòMIC QUE SE LI POT TREURE. PASSO A UNA ALTRA LíNIA D'ACTUACIó.UNA ALTRA EINA DE PROMOCI6 ECONòMICA VA SER LA RECONVERSI6 DEL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, L'ANTIC CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, EN AGENT DE PROMOCIò ÍNDUSTRIAL. EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, EN INICIAR-SE EL PRIMER AJUNTAMENT DEMOCRàTIC, TENIA UN DèFICIT DE MÉS DE �-19- 11.000 MILIONS DE PESSETES I UNA PLANTILLA EXAGERADA DE 400 PERSONES. ÉS UN FET BEN CONEGUT I VA SER PRODUCTE D'UNA ADMINISTRACI6 FUNESTA, FINS I TOT EN ELS DARRERS ANYS FRAUDULENTA. EN EL PRIMER MANDAT DEMOCRàTIC, AMB L'AJUT DE L'ESTAT, VAM POSAR EL DèFICIT A ZERO I VAM REDUIR LA PLANTILLA PRàCTICAMENT A LA MEITAT. UN COP COLMATAT EL SòL INDUSTRIAL QUE ADMINISTRAVA EL CONSORCI, DE L'ORDRE DE 6 MILIONS DE METRES QUADRATS, EL POL GON INDUSTRIAL PúBLIC MÉS IMPORTANT D'ESPANYA I EL SEGON D'EUROPA, DESPRÉS DEL DE MARSELLA, UN COP, DONCS, AQUEST POLÍGON PRàCTICAMENT PLÉ, QUEDAVA TANMATEIX UN OPERADOR EXPERIMENTAT I àGIL, AMB UN CONEIXEMENT DEL'àREA MOLT IMPORTANT I CAPAÇ D'OBTENIR BENEFICIS PER L'àREA EN EL SEU CONJUNT. EL CONSORCI S'HA CONVERTIT DONCS EN UN PROMOTOR INDUSTRIAL DE L'àREA DE BARCELONA, DE LES SEVES ACTIVITATS I DE LES SEVES POSSIBILITATS. CAL DESTACAR PERQUè L'ESTà GESTIONANT ARA EL CONSORCI, LA CREACI6, �EN CONJUNCI6 AMB LA CORPORACIó METROPOLITANA DE BARCELONA, DEL PARC TECNOLóGIC DEL VALLÉS. AQUEST PARC TECNOLòGIC EL VEIEM COM EL LLOC IDEAL ON SITUAR UNA CONSTEL.LACIó D'ACTIVITATS D'ALTA TECNOLOGIA QUE NO PODEN ESTAR ALIENES AL NOSTRE FUTUR. �-21- INICIATIVES S.A. PARLARÉ ARA UN MINUT D'INICIATIVES, S.A. ABANS US HE DIT QUE AMB L'ESTALVI GENERAT PER LA REDUCCIó DE LA DESPESA ORDINáRIA I LA MILLORA DEL RENDIMENT DELS INGRESSOS DE L'AJUNTAMENT PRETENïEM ESTIMULAR DIRECTAMENT L'ACTIVITAT EN EL MERCAT. A TRAVÉS D'INICIATIVES S.A. HEM CREAT UNA INVERSIó DE 12.000 MILIONS DE PESSETES A PARTIR D'UNA DESPESA DE CAPITAL DE TAN SOLS 1000 MILIONS. PODRIA DEFINIR INICIATIVES S.A. COM UNA EMPRESA QUE PROMOU LA CREACIó D'EMPRESES QUE PRODUEIXEN BENS I SERVEIS PRIVATS D'INTERÉS GENERAL. PER VEIEM PRIMER QUIN VA SER EL SEU ORIGEN. DE FET, INICIATIVES VA NEIXER D'UNA NECESSITAT. L'ALCALDE DE BARCELONA ES TROBAVA QUE A LA SEVA TAULA HI HAVIA UN CALAIX ON S'HAVIEN ANAT ACUMULANT UN MUNT D'IDEES �PORTADES PELS CIUTADANS. IDEES SOBRE EL QUE CALDRIA FER I EL PER QUÉ NO S'HAVIA FET. ARRIBAVEN A LA TAULA DE L'ALCALDE PERQUè AQUESTA TAULA ÉS UN D'INFORMACI6 CENTRE I, LA GENT PENSA, UN CENTRE DE DECISI6 IMPORTANT. EL PROBLEMA, PERò, ÉS QUE L'AJUNTAMENT, L'ADMINISTRACI6 MUNICIPAL, NO ÉS EN SI MATEIXA UN BON TRANSFORMADOR D'IDEES EN PROJECTES. PERQUè NO ESTA PENSAT PER FER AIX6. NO EST PENSAT PER CREAR EMPRESES NI PER CONVERTIR EN PROJECTES TANGIBLES LES IDEES, SOVINT MAGNIFIQUES, APORTADES PER CIUTADANS AMB INICIATIVA. D'ALTRA BANDA HI HAVIA UN ALTRE INCONVENIENT. MOLTA GENT HI PORTAVA IDEES PERQUè NO LES HAVIEN ACCEPTAT ENLLOC MÉS. I, PER TANT, ENCARA QUE NOMÉS SIGUI PSICOLòGICAMENT, ES PODRIA PENSAR QUE AQUESTES IDEES EN DEFINITIVA EREN AQUELLES QUE EL MERCAT HAVIA REBUTJAT. ^^ �-23- PERó EN QUALSEVOL CAS, L'ADMINISTRACIó ERA I ÉS I SER1 UN CENTRE D'INFORMACIó MOLT IMPORTANT, I SERIA ABSURD DESAPROFITAR AQUESTA CARACTERÍSTICA. VOSTÉS SABEN QUE ELS MANUALS D'ECONOMIA DEFINEIXEN JUSTAMENT L'EMPRESA I L'EMPRESARI COM UNA COLLA DE COSES, PER TAMBÉ COM UN PORTADOR D'INFORMACI6. I AQUESTA INFORMACI6 HI ÉS ALS AJUNTAMENTS.DESPRECIAR-LA, TIRAR-LA, NO FER-NE úS SERIA DES DEL PUNT DE VISTA ECONòMIC I SOCIAL UN MAL SERVEI A LA COL.LECTIVITAT. FINS I TOT L'ALCALDE, DE VEGADES, COM A PERSONA INFORMADA EN AQUEST SENTIT, ES VEU EN L'OBLIGACI6 DE RESITUAR EN EL MERCAT, EN LES MILLORS CONDICIONS POSSIBLES, ALGUNES IDEES MOLT VàLIDES QUE EN TOTA LA SEVA RIQUESA DE MATISSOS NOMÉS ESTAVEN, NOMÉS SóN CONEGUDES JUSTAMENT DES DE L'ALCALDIA. AQUEST ÉS DONCS L'ORIGEN D'INICIATIVES TRACTAR DE CONVERTIR EN EMPRESES, EN PROJECTES REALS I TANGIBLES, LES IDEES VIABLES QUE ELS CIUTADANS PORTAVEN A �-24- L'AJUNTAMENT. PENSEU QUE, EN BONA MESURA, L'ACTIVACIó ECONòMICA, EN QUè CONSISTEIX, EN BONA MESURA TAMBÉ, LA MILLORA DEL BENESTAR SOCIAL, CONSISTEIX PRECISAMENT EN AIXò: EN PASSAR DE L'ESTADI DE LES IDEES, DE LES VOLUNTATS I DELS PROJECTES INICIALS A L°ESTADI DELS PROJECTES OPERATIUS. I AIXò FER-HO, S'HA DE FER SOBRE LA BASE D'UNA COL.LABORACIó PER PART DEL SECTOR PaBLIC LOCAL QUE ESTIGUI LIMITADA EN EL TEMPS. AL CAP DE 3 ó 4 ANYS DE CREACIó DE CADA EMPRESA, L'AJUNTAMENT SE'N VENDR1 LA SEVA PARTICIPACIó; NO NOMÉS ÉS QUE Sí QUE SE LA VENDRà, ÉS QUE JA EN EL MOMENT DE COMENÇAR A PARTICIPAR FIRMA AMB ELS ALTRES SOCIS UN PACTE DE RECOMPRA, COM ES DIU, PER A GARANTIR LA SEVA SORTIDA. NO VOLEM DONAR CAP FLANC A LA CRÍTICA QUE S'ESTà CREANT EN UN SECTOR PúBLIC PARLANT D'UN CENTRE D'INFLUèNCIA. NO LA VOLEM AQUESTA INFLUèNCIA. NO LI INTERESSA A LA CIUTAT. A LA CIUTAT LI INTERESSA QUE NO ES PERDIN IDEES, QUE NO ES PERDIN PROJECTES I QUE EL DEFECTE, LA INSUFICIèNCIA DE RISC, DE �-25- GENT QUE PORTI CAPACITAT D'ASSUMIR RISCOS SIGUI SUPLIDA PER QUI LA POT SUPLIR, PER SENSE QUE AIXó GENERI EL TIPUS DE PODER NI POLÍTIC NI ECONòMIC SOBRE EL MERCAT QUE UNA EMPRESA PERMANENT SIGNIFICA. L'AJUNTAMENT NO LA VOL, NO LA VOL AQUESTA SITUACI6 I, PER TANT, JA EN EL MOMENT D'ENGEGAR ANUNCIA LA SEVA RETIRADA. NO PODEM DONAR, REPETEIXO, EL FLANC, A CRÍTIQUES FàCILS EN AQUEST SENTIT. D'AQUESTA MANERA, DONCS, A MÉS ES RETORNEN A DISPOSICIó DEL CONTRIBUENT ELS DINERS QUE S'HAN DEIXAT, QUE S'HAN RECAPTAT; PERQUè ELS CIUTADANS PUGUIN GAUDIR DE MILLORS SERVEIS. PER UN TEMPS, S'HAN POSAT A CONTRIBUCIó PER A LA CREACI6 DE NOVES EMPRESES; RETORNEN DESPRÉS EN FORMA DE REVENDA DE LES ACCIONS I EN EL SEU CAS TAMBÉ DE BENEFICIS PER LA PARTICIPACIó EN EMPRESES QUE HAN TINGUT èXIT A DISPOSICIó DELS REPRESENTANTS DELS CIUTADANS. INICIATIVES S.A. HA TINGUT PROU D'èXIT, COM SABEU. S'HAN CREAT UNA COLLA D'EMPRESES, UNA DOTZENA BEN BÉ, TOTES MOLT INTERESSANTS I MOLT REFERIDES A AQUELL �TIPUS DE SITUACIONS GREUS QUE EN PARLAVEN ABANS, I DE SITUACIONS VOLGUDES PER LA CIUTAT. SóN SERVEIS PRIVATS, SóN BENS PRIVATS, PER QUE A LA CIUTAT LI INTERESSA QUE EXISTEIXIN. QUIN ALCALDE NO S'HA TROBAT AMB CIUTADANS QUE LI HAN VINGUT A DIR, COM M'HAN VINGUT A DIR A MI, QUè HEM DE FER AMB LA MANÇANA DEL CARRER PELAI-BERGARA AL COSTAT DE PLAÇA CATALUNYA? QUINA SOLUCIó TÉ? QUè S'HA DE FER AMB ELS ANTICS ESTUDIS DE TELEVISI6 DE MONTJUïC, QUE ESTAN ABANDONATS? SEMBLA MENTIDA QUE NO ES TREGUI PROFIT D'AQUESTA SITUACIó. COM POT SER QUE BARCELONA, QUE ÉS UNA DE LES CIUTATS MÉS DENSES D'EUROPA I, PER TANT, DE LES QUE TENEN COSTOS DE XARXA INFRAESTRUCTURAL MÉS BAIXOS PER HABITANT O PER FAMILIA, NO APROFITI AQUESTA REALITAT, QUE, PER ALTRA BANDA, ÉS UNA FONT DE PROBLEMES, DE COSTOS, SOBRETOT DE COSTOS DE CONGESTI6, COM POT SER QUE AQUESTA CIUTAT NO APROFITI AQUESTA DENSITAT JUSTAMENT PER A ESTABLIR XARXES INFRAESTRUCTURALS QUE ENS PODEN DONAR SERVEIS TAN DEMANATS PER LA CIUTADANIA COM PUGUIN SER ELS SERVEIS DE TELEVISIS PER CABLE? COM POT SER TAMBÉ QUE NO HI HAGI �NINGú QUE D'ANTENES, TIBIDABO, RACIONAL, ES PREOCUPI QUE AQUESTA DE TORRES, ENTORN DEL SITUACI6 MÉS EN LA QUAL HI HAGI UN OPERADOR I NO CENT MIL DE SIGUI LA SERRA SELVA DE SUBSTITUIDA COLLSEROLA, PER UNA SINO UN, UNA TORRE QUE PUGUI LLOGAR ESPAI, PER DIR-HO AIXí, A TOTS ELS OPERADORS DE TELECOMUNICACI6? TOTES AQUESTES SóN IDEES QUE A UN ALCALDE SE LI POSEN, AL DE BARCELONA, AL DE GIRONA, AL DE TARRAGONA, O AL QUI SIGUI, I QUE NORMALMENT L'ALCALDE, L'AJUNTAMENT NO POT AFRONTAR PER MANCA DE DEFINICI5 DEL SEU APARELL ADMINISTRATIU PER COMPLIR AQUESTES FUNCIONS I, PER TANT, S'HA D'INVENTAR, S'HAN DE TROBAR MANERES QUE AQUESTES IDEES ARRIBIN A SER OPERATIVES. SI NO LA GENT NO ENTÉN EXACTAMENT TAMPOC PERQUè ESTA EL SECTOR PúBLIC, PERQUè EXISTEIX UN AJUNTAMENT, PERQUè EXISTEIX ALGUN RESPONSABLE PúBLIC QUE HAURIA DE FER ALGUNA COSA. COM POT SER QUE ES VAGIN PERDENT, I AQUEST ÉS UN TEMA SOBRE EL QUAL ENCARA NO HEM TROBAT SOLUCI5, QUE ES VAGIN PERDENT, T,íPICA PREGUNTA D'UN CIUTADà DE BARCELONA, ELS MILLORS COMERÇOS, SUPOSEM, DE LA BARCELONA ANTIGA O FINS �-28- I TOT DE L'EIXAMPLE, QUE ES PERDIN DONCS AQUELLS BARS QUE TOTHOM RECORDA AMB NOSTàLGIA I SIGUIN SUBSTITUITS PER UN ALTRE TIPUS DE SITUACIONS. EN AIXò NO PODEM FER RES, COM AJUNTAMENT. DES DE FERRAN VII HI HA LLIBERTAT DE COMERÇ. EL SECTOR LOCAL NO POT PROHIBIR UNA ACTIVITAT PERQUè ÉS AQUELLA ACTIVITAT, NO POT PROHIBIR AL COMPRADOR D'UN LOCAL QUE EL COMPRI. AIXó ÉS IMPOSSIBLE. EL QUE Sí QUE PODRIA, I ESTEM PENSANT EN AIXó, EL QUE Sí QUE PODRIA ÉS INTERVENIR EL MERCAT COM SI FOS UN OPERADOR NIÉS EN EL MERCAT I TRACTAR D'INCIDIR MARGINALMENT EN LA SEVA ACTUACIó, DE FORMA QUE ELS EFECTES PERVERSOS DEL MERCAT NO ES PRODUEIXIN I ELS POSITIUS Sí. AQUEST ÉS EL TEMA QUE ENS ESTEM PLANTEJANT, SOBRE EL QUAL ENCARA NO TENIM SOLUCI¿, PER¿ QUE TÉ MOLT A VEURE, MOLT A VEURE AMB LA QUALITAT DE VIDA EN ZONES DETERIORADES, COM PER EXEMPLE LA CIUTAT VELLA. �SITUACIó ACTUAL AQUESTES QUE US HE EXPOSAT SóN LES PRINCIPALS LíNIES D'ACTUACIó SORGIDES D'AQUELLA REFLEXIó QUE L'AJUNTAMENT VA FER EL 1985. PERò ARA QUè? COM ESTEM I QUè HEM DE FER? TOTS NOSALTRES SóM UNA GENERACIó DE CIUTADANS QUE HEM ESTAT VIVINT UN MOMENT DE CANVI I QUE L'ESTEM SEGUINT APASSIONADAMENT, AUSCULTANT, MESURANT I TRACTANT DE SABER ON ÉS LA CAUSA DELS PROBLEMES QUE TENIM AL DAVANT. MALAURADAMENT ENCARA NO HEM SORTIT DEL TOT DE LA FASE D'AUSCULTACIó I MESURA. PER Sí QUE ESTEM EN CONDICIONS DE PENSAR EFICAÇMENT EN ELS PROBLEMES NO RESOLTS. FINS ARA NO ESTàVAM EN CONDICIONS DE FER-HO MASSA SISTEMàTICAMENT, FORA DE LA REACCIó PURAMENT EMOCIONAL. �HEM ARRIBAT A UNA COTA RELATIVA D'ANIMACI6 DE L'ECONOMIA I DE LA SOCIETAT SUFICIENTS PERQUè PENSEM QUE HI HA UNA SèRIE DE MECANISMES AUTÒNOMS QUE S6N PRODUCTORS DE BENESTAR O DE QUALITAT DE VIDA; QUE AQUESTS MECANISMES TENEN SUFICIENT POTèNCIA PER PERMETRE ALS RESPONSABLES DE LA POLÍTICA MUNICIPAL DEDICAR-SE MÉS INTENSAMENT A TRACTAR PROBLEMES ESPECÍFICS, PROBLEMES DE SERVEIS SOCIALS I PERSONALS ESPECÍFICS, LA QUAL COSA ABANS ERA IMPOSSIBLE. ARA ES POT FER SENSE DESTRUIR AQUESTS ESFORÇOS QUE RACIONALMENT SóN MÉS IMPORTANTS PERQUè ESTIMULEN MECANISMES INERCIALS I AUTOSUFICIENTS DE CREACIót; DE BENESTAR. HEM CREAT UN MARC ECONÒMIC I SOCIAL. ARA HEM D'ANAR AL DETALL. LA FEINA ACTUAL ÉS LA MICROINCENTIVACIó, PER REFERèNCIA A LA MACROINCENTIVACIó DELS PROJECTES DELS QUALS HE PARLAT I DEL SANEJAMENT FINANCER I D'ALTRES DE CARàCTER GLOBAL. AQUEST HA DE SER EL PAPER, PER EXEMPLE, DEL VIVER �D'EMPRESES, BARCELONA ACTIVA S.A., CONSTITUÏDA AQUESTA MATEIXA SETMANA I QUE ESTALVIO, DONCS, D'EXPLICAR PERQUè HA ESTAT EN ELS MITJANS DE COMUNICACI6 AMPLAMENT AQUESTS DIES. AQUEST HA DE SER EL PAPER DELS ANIMADORS SOCIOECONòMICS DE DISTRICTE TAMBÉ. HEM DE CONVèNCER ALS JOVES DE QUE EXISTEIXEN POSSIBILITATS DIFERENTS AL SUBSIDI D'ATUR. QUE EXISTEIXEN ALTERNATIVES A TROBAR UNA FEINA ESTABLE EN EL MERCAT DE TREBALL, PEL FUNCIONAMENT AUTOMáTIC DEL MERCAT, LA QUAL COSA ES CADA DIA MÉS DIFíCIL. LES ALTERNATIVES PASSEN PER LA CAPACITAT DELS JOVES D'ASSUMIR RISCS, ENCARA QUE SOVINT ESTIGUIN POC PREPARATS I EN MOLTS MOMENTS LA SEVA MANCA DE PREPARACI6 NO ES PUGUI SUPLIR SI NO ÉS JUSTAMENT PER L'ACTUACI6 DELS REPRESENTANTS PúBLICS, EN AQUEST CAS DE L'AJUNTAMENT, I ENCARA MÉS DEL DISTRICTE. �CONCLUSIONS EN CONCLUSIó, HEM VIST COM DAVANT DE SITUACIONS NOVES L'AJUNTAMENT S'HA ADAPTAT AMB UN CERT VIST COM ÉXIT. HEM NO S'HA DEIXAT ENCOTILLAR PER L'ESTRICTE MARC DE COMPETèNCIES MUNICIPALS, NOUS I COM COM HA CREAT INSTRUMENTS HA RECONVERTIT ELS VELLS. PENSO QUE LA NOSTRA EXPERIèNCIA ÉS UNA DEMOSTRACIó D'ALGUNES DE LES IDEES QUE S'HAN DEBATUT EN AQUESTES JORNADES. L'IDEA DE QUE EL SECTOR PIIBLIC CRISI. I POT ACTUAR DAVANT LA QUE DINS DEL SECTOR PIBLIC SóN LES ADMINISTRACIONS LOCALS LES MILLORS PREPARADES PER REACCIONAR. MIREU, ESTEM UNA MICA ATENALLATS PER LA CONTRADICCIó QUE REPRESENTA HAVER DE FER FRONT A PROBLEMES QUE EL MERCAT NO RESOL, D'UNA BANDA, I D'ALTRA BANDA, LA CONSCIèNCIA, CULPABLE EN PART, QUE TENIM QUE LA CREACIó D'ESTAT REPRESENTA UNA ALINEACIó A LA SOCIETAT EN EL SEU PODER D'AUTODISPOSICIó DE LES SEVES �PRòPIES DECISIONS. SóM SENSIBLES A LA INEFICACIA DEL MERCAT, EN LA MESURA EN QUè HO ÉS, ATENCI6, NOMÉS EN LA MESURA EN QUè HO ÉS, PER S6M SENSIBLES TAMBÉ A LA CRíTICA LLIBERAL CLàSSICA, NO NEO- LLIBERAL CONSERVADORA, LLIBERAL CLàSSICA I LLIBERTARIA DE L'ESTAT COM UNA CRIATURA ALIENA A LA SOCIETAT CIVIL. Sal SENSIBLES A LES DUES COSES. DAVANT D'AQUESTA SITUACI6 I DELS PROBLEMES DE BENESTAR SOCIAL MAL SOLUCIONATS QUE TENIM AL DAVANT, EL SECTOR PúBLIC LOCAL ÉS LA MILLOR DE LES SOLUCIONS. I ÉS LA MILLOR DE LES SOLUCIONS, I AMB AIXò Sí QUE ENTRO A REBATRE ALGUNA DE LES COSES QUE SEGURAMENT A NIVELL QUANTITATIU S'HAGIN POGUT DIR EN AQUESTES JORNADES, ÉS LA MILLOR DE LES SOLUCIONS PERQUè ESTA EN CONDICIONS DE CONèIXER QUINES SóN LES DISFUNCIONS DEL MERCAT, DE CONèIXER-LES FíSICAMENT, I MOLT CONCRETAMENT A NIVELL DELS BARRIS, A NIVELL DELS DISTRICTES, A NIVELL DELS SECTORS, A NIVELL DE LES DEMANDES SOCIALS, I ESTA BEN SITUAT TAMBÉ EL SECTOR PúBLIC LOCAL PERQUè EN EL MOMENT �D'ACTUAR, EN EL . MOMENT DE DEMANAR-LI AL CIUTADà LA SEVA CONTRIBUCIó PER ACTUAR DES DEL PúBLIC, DES DEL SECTOR PúBLIC, NO DES DE LA SOCIETAT, HO FA DES DE LA PETITA ALÇADA, DES DE LA MODèSTIA DEL NIVELL LOCAL, QUE ÉS EL NIVELL MÉS CONTROLABLE, ON NO HI HA UN POSSIBLE LEVIATAN, ON NO HI HA LA POSSIBILITAT DE L'EXISTéNCIA D'UN MECANISME AUTOPROPULSAT, INDEPENDENT DE LA VOLUNTAT DELS CIUTADANS, ON TOT ÉS TRANSPARENT, ON EL PRINCIPI I EL FINAL DELS PROCESSOS DE RECAPTACIó D'IMPOSTOS I DE PRODUCCIó DE SERVEI SóN PALESOS I EVIDENTS, SóN DE VIURE, SóN DE CRISTALL, S6N TRANSPARENTS, SóN CONTROLABLES. I ES PER AIXó QUE EN AQUESTA COJUNTURA HISTòRICA NOSALTRES NOSALTRES HEM DE POSTULAR LA DESCENTRALITZACIó DELS RECURSOS ECONòMICS I SOCIALS EN MANS DEL SECTOR PúBLIC EN GENERAL, NO PER OPORTUNISME, NO PER UN DESIG DE COMPETITIVITAT, NO PERQUè HI HAGI CAP LLEI QUE DIGUI QUE LES COMPETèNCIES SóN EL QUE HAN DE SER I AQUESTES LLEIS NO SIGUIN COMPLERTES, LLUNY DE Mí D'AQUESTA INTENCIó, SINO PERQUè EN DEFINITIVA EL QUE ELS CIUTADANS ESTAN DEMANANT ÉS EL QUE LES ADMINISTRACIONS �LOCALS JUSTAMENT I NOMÉS LES ADMINISTRACIONS LOCALS ELS HI PODEN DONAR. SERVEIS, PERS SERVEIS QUE ES PUGUIN CONTROLAR. EQUITAT I JUSTÍCIA QUE EL MERCAT NO DONA, PER NO AL PREU DE CREAR MECANISMES DELS QUALS NO EN CONEIXEM LA SEVA INTERNALITAT. ÉS IMPOSSIBLE QUE ELS CIUTADANS JUTGIN PER VIA D'ENQUESTA O ALTRA O FINS I TOT PER VIA DE VOTACI6, PEL SISTEMA DEMOCRáTIC, QUE ELS CIUTADANS JUTGIN DE L'EFICINCIA DELS SER4'EIS PúBLICS QUE ES PRESTEN A NIVELL ESTATAL O FINS I TOT AUTONÒMIC, QUE ÉS EL MATEIX CONCEPTE. L'AUTONOMIA ÉS UN ESTAT, ÉS IGUAL A ESTAT, NOMÉS QUE MILLOR PERQUè EST MÉS A PROP, PER ÉS ESTAT. ÉS IMPOSSIBLE QUE ELS CIUTADANS DIGUIN RACIONALMENT, I AIXó EST DEMOSTRAT, HI HA MANUALS QUE HO EXPLIQUEN MOLT BÉ, UN. SERVEI RESPECTE DE L'OPTIM D'AQUELL SERVEI. ÉS ENORMEMENT DELICAT I DIFÍCIL. SE SAP QUE EL SISTEMA SANITARI NO FUNCIONA. SE SAP QUE EL SISTEMA EDUCATIU NO ÉS EL MILLOR, PERS NO SE SAP EXACTAMENT COM HAURÍEM DE CLASSIFICAR EL SISTEMA PúBLIC �SANITARI QUE TENIM, EL. SISTEMA EDUCATIU QUE TENIM, PER REFERèNCIA A UNA REFERèNCIA QUE NO EXISTEIX MAI. PER DEFINICIó, L'ESTAT ÉS L'ESTAT, NO ELS ESTATS. EL SECTOR LOCAL ÉS DIFERENT. AL SECTOR LOCAL HI HA COMPARACIONS POSSIBLES, HI HA L'AJUNTAMENT D'UN COSTAT,. HI HA LES EXPERIèNCIES ALTERNATIVES I AL MATEIX TEMPS HI HA LA POSSIBILITAT DE VEURE D'óN NEIX EL SERVEI, COM EVOLUCIONA I ON S'ACABA. TOTHOM SAP PERFECTAMENT SI UNA PLAÇA S°INAUGURA UN DIA I AL DIA SEGÜENT ESTà BRUTA. NO HI HA ESCAPATòRIA POSSIBLE PEL SECTOR LOCAL DE FER-SE UNA DEFENSA RESPECTE DEL CIUTADà PER ELUDIR L'ESCRUTINI I LA CRíTICA DE LA SEVA QUALITAT DE SERVEI. NO HI HA, w: PER TANT, CAP D'AQUELLS ATRIBUTS, O MOLT MENYS, QUE S'ATRIBUEIXEN EN L'ESTAT COM CRIATURA ALIENA A LA SOCIETAT CIVIL. ÉS AQU, DONCS, QUE EL SECTOR PúBLIC LOCAL, SENSE SER L'UNIC EVIDENTMENT, POT JUGAR UN PAPER CRUCIAL EN LA SOLUCIó DE LA CRISI I DEL BENESTAR SOCIAL EN EL QUAL ENS TROBEM. PERQUè NOMÉS DONANT CONFIANÇA A LA SOCIETAT QUE ELS RECURSOS PRIVATS QUE ES CAPTEN PER A PRODUIR SERVEIS COL.LECTIUS, EN COMUNITAT, EN PúBLIC, �—37— NOMS DONANT CONFIANÇA QUE AQUESTA CAPTACI6 I PRODUCCI6 ES FA D'UNA FORMA QUE NO ATEMPTA A LA LLIBERTAT DELS CIUTADANS COM A CIUTADANS NI A LA SEVA AUTONOMIA NI AL SEU DESIG DE NO SER CONTROLATS PELS MECANISMES MASSA ALIENATS, NOMS D'AQUESTA FORMA, REPETEIXO, ARRIBAREM A GENERAR I A MOBILITZAR L'EXCEDENT ECONòMIC QUE ES LATENT EN EL NOSTRE SISTEMA. QUE HI ÉS. L'EXCEDENT POTENCIAL EVIDENTMENT HI ÉS. PER GENERAR LES EMPRESES QUE HAN DE CREAR, EMPRESES EN EL SENTIT AMPLE DE LA PARAULA, COOPERATIVES TAMBÉ, SISTEMES D'AUTOOCUPACI6 TAMBÉ, ARTESANIES TAMBÉ, EMPRESES CULTURALS TAMBÉ. NOMÉS D'AQUESTA FORMA, DIC, ESTAREM EN CONDICIONS DE MOBILITZAR L'EXCEDENT LATENT EN LA NOSTRA SOCIETAT PER A CREAR LES EMPRESES QUE HAN DE DONAR TREBALL A TOTES LES CAPACITATS DE TREBALL QUE TENIM, QUE SóN MOLTES MÉS DE LES QUE EL MERCAT ESTI EN CONDICIONS D'OCUPAR. AQUEST ARGUMENT L'HE ESTAT DEFENSANT PER TOT ARREU EN ELS úLTIMS ANYS. �EM PODRIA EXTENDRE ENORMEMENT SOBRE AQUESTA QÜESTIó. PER¿ PENSO QUE AMB LES PINZELLADES QUE US HE DONAT HE ASSOLIT EL MEU PROPòSIT: DONAR UN ESQUEMA DE LA PARTICIPACIó DE L'AJUNTAMENT, DEL MEU AJUNTAMENT I PER EXTENSI6 DELS AJUNTAMENTS EN GENERAL, EN EL DEVETLLAMENT DE LA CRISI DES DEL PUNT DE VISTA DE L'ALCALDE DE BARCELONA. LA NOSTRA ACTUACI6 S'HAURà DE JUTJAR EN FUNCI6 DE SI SOM CAPAÇOS DE CREAR NO NOMÉS UN OPTIMISME GENERAL, GLOBAL, UNA MICA EPIDèRMIC. HEM DE DEMOSTRAR TAMBÉ QUE SOM CAPAÇOS DE PASSAR D'AQUÍ A TOCAR EL MOLL DE L'OS QUE ÉS LES SITUACIONS DRAMàTIQUES DE LA SOCIETAT, D'ESTIMULAR MECANISMES PEP. GENERAR REACCIONS INDIVIDUALS POSITIVES DAVANT DE LA CRISI. MOLTES GRàCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3991 Title A name given to the resource La descentralització del sector públic en la superació de la crisi del Estat del Benestar / Conferència dins les Jornades de debat "Estat del Benestar" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sumari: - 1985: Replantejament davant la crisi. - La resposta de l'Ajuntament. - Les mesures preses. - Iniciatives SA. - Situació actual. - Conclusions. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Benestar Social Economia Finançament Ocupació Acció política Descentralització administrativa Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-04-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1697/0000000635.pdf 9685429dc216d7931591184a751c9f88 PDF Text Text La desconfiança Avui | 4.6.2006 Permeteu-me que corregeixi el títol tot just començat l'article: hauria d'haver dit "la malfiança". Quan els catalans no ens refiem, ens malfiem. Ens n'han fet tantes al llarg dels anys i dels segles, que hem de comprovar la qualitat del producte una i dues vegades abans d'acceptar-lo. Aquesta és la base del no a l'Estatut. D'un determinat no que ve de la malfiança. I és una base molt acreditada. Té solera. Té tradició. El "peix al cove" pujolià també és fill de la malfiança. Puix que no pots convèncer ni ser convençut, esgarrapa el que puguis. El "peix al cove" i el "no ens enredaran pas" són fills de la mateixa síndrome. El que ara estem predicant, doncs, va contra corrent, per no dir contra natura. Estem predicant entendre'ns amb Espanya, no solament suportar-nos mútuament amb resignació. Entendre's equival a modificar-se mútuament. "Jo em deixo tocar (o modificar o si més no aconsellar) si tu et deixes tocar o aconsellar". Però, és clar, si Espanya és el tot i Catalunya la part, diuen alguns des de Madrid, ¿per quins set sous la part li ha de dir al tot com ha de ser (o si més no com han de conviure la part i el tot)? Justament sí. Un sistema federal és un sistema en el qual la part té veu en el tot i no solament a la inversa. Però la necessitat compulsiva de tancar escletxes i evitar eventualitats, descrita en el dret com a imperatiu de seguretat jurídica i considerada en psicologia com a patològica aversió al risc, impedeix sovint aquesta relació entre la part i el tot. Els sistemes unitaris obeeixen a aquest tipus de reaccions. O Espanya es deixa interpretar -també- per Catalunya, o, com diu Rubert, Catalunya preferirà ser Montenegro. Segurament hi sortiríem perdent. I no sé com quedaria l'autoestima, perquè la malfiança és una manera barata de mantenir-la alta. La culpa és dels altres. Això va de debò. Espanya reconeix que els fluxos econòmics en els dos sentits han de canviar, que s'han d'objectivar: Catalunya no pot contribuir més del que cal per igualar la qualitat dels serveis bàsics (a igualtat d'esforç fiscal relatiu) i ha de rebre un percentatge del total de les inversions estatals equivalent al pes del PNB català en el global espanyol. Això va de debò. Espanya ha decidit jugar fort a la devolució de competències. És a dir: Catalunya ha convençut Espanya que havia de jugar fort o no hi hauria altra cosa que un respecte mutu educat i basat en una desconfiança entre atàvica i raonable. És cert que la desconfiança és a la base de la democràcia. Però també és cert que la relació educada entre dos nacionalismes (l'espanyol del PP i el català de CiU) que vam viure del 1995 al 2003 ni és òptim econòmicament i competencialment ni ens permetia la reforma de l'Estatut. L'Estatut s'ha fet perquè les esquerres han volgut. Perquè han arribat al govern i l'han tirat endavant. Que després ERC trobi l'Estatut insuficient és perfectament legítim des de l'independentisme radical, però no des de la interpretació gradualista que n'havien fet els seus dirigents. �L'habilitat del centredreta català per fer-se un lloc en l'escenari de l'Estatut que no havia volgut reformar és solament comparable a la manca de perspicàcia dels qui des de l'esquerra van creure de debò que aquest rol de la dreta en el procés havia estat realment significatiu. Ara ens trobem doncs en la necessitat de convèncer una part dels votants progressistes del 2003 que s'ha de referendar l'Estatut que els seus vots ja van fer possible contra els vots de la dreta. I fer-los entendre que votar no és reconèixer a la dreta catalana un mèrit excessiu i fer a la dreta espanyola el regal de tenir uns companys de viatge inesperats. Sabent que aquesta dreta carregarà la seva artilleria dialèctica contra l'Espanya plural amb tots els no que surtin de les urnes. Pasqual Maragall President de la Generalitat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La desconfiança Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Territoris Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1391 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/669/19790818_LV.pdf 81d06c618d21467b6e4b5ec9c08265ef PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA LA VANGUARDIA • Área Metropolitana: 1o BARCELONA Ó SABADÓ.18 DE AGOSTTÓ DE 1979 Temasypersonales una ocasión histórica (1) destrucción de la ciudad Pasqual Maragali,teniente de alcalde de Planificacióny Programacióndel traías pagan más impuestos para Ayuntamiento de Barcelona,publicahoy en «La Vanguardia» el primerode una peor calidad de vida, y con vatres artículossobre el temadel Area Metropolitána. El señor Maragall,núme lores del suelo descendentes,frente ro dos de la candidaturapresentadapor el Partit deIs Sociálistesde Cata a suburbios lujosos, caros y con ba lunya en las pasadaseleccionesmunicipales,es el hombreencargadode jos impuestos sobre la propiedad, llevar a término la reforma administrativa y de personal del Ayuntamiento. donde duermen los ‘ciudadanosque Miembro de la CorporaciónMetropolitanade Barcelona,el señor Maragali durante el día consumen servicios ha cursado estudios recientementeen los Estados Unidos donde ha estado —sin pagarlos— en el distrito coviviendo durante un año. El tema de las áreas metropolitanasy, concretamen mercial del centro. La mi&ma imagen te, la de Barcelonano le resulta,evidentemente,desconocido. A lo largo se aproxima hoy en muchas metró de estos tres artículosque publicarádesde hoy «La Vanguardia», Pasqual polis europeas. Maragall expone sus puntos de vista sobre esta cuestión. , Debemos extremar, pues, el rigor Una de las mayores brutalidades portamientos insolidarios, discutien para que la rehabilitación de nues cometidas en este país en las úiti do con los vecinos para solventar tra área y el restablecimientode los mas décadases la destrucciónde la problemas —si existen condiciones lazos de colaboración que faltaron las décadasdel capitalismo salciudad. El yerro —que resulta de institucionales e ideológicas favora en una mirlada de decisiones asedas, bies y a despechode las dificultades vale no deje lugara algunos de esos cielos impositivos suburbiales y como corresponde a los comporta económicas. Creo firmemente que en un par el consiguiente éxodo de las clases mientos de una clase social— es y medio-altasde la ciudad cen-’ equiparable al ahogo cultural de Ca- de años van a reunirse esas condi altas talunya o al desarraigo de los cmi- ciones favorables: Las mayorías tral. A la pequeña historia de ‘las grantes forzados,y tiene consecuen ideológicas dominantes en el área, rivalidades protagonizadas por los cias tangibles en la vida de cada la entrega total de los ‘representan- Porcioles, España y Antoja —bien tes elegidos, a sensatezde una opo. instrumentadas desde Madrid— dodía. Cosas parecidas, es cierto han ocu sición de la que menos puede de- be suceder, lhsisto, la afirmación rrido en otros países. La suburbiali oírse es que, en la mayor parte de del área urbanacomo tal. Ello implica dos cosas: 1) Estu zación de los ricos, consumada en los casos, no militaba en el fran EE.UU. e incipiente en Europa, ha quismo, son todos factores de espe diar - cuidadosamente, y compensar en su caso, los sacrificios impues escindido las ciudades en un centro re nza. proletarizado y un entorno más o r Entre los elementos negativos hay tos por la planificación metropolita menos confortable. Aquí el centripe que citar sin duda, junto a la crisis na a determinados municipios (in tismo de los ricos, la retrasada mo- . económica, el centralismo posible fraestructura del delta del Llobre torización de los trabajadores y la de los políticos barceloneses,de iz gat, centro direccional del Vallés, ausencia de infraestructurasha man- quierda o derecha,la frágil consoli etcétera...) ; y 2) Aumentar muy sig tenido una dicotomía de signo inver dación cultural del área en conjunto niticativamente ‘la participación de so con excepciones como las de —con presumibles intentos lerrou la ciudad central en os costes hu Casteildefels, San Cugat y sectores xistas en el horizonte— y el tacti manos, técnicos y financieros a que de Maresme. La ciudad central se cismo desmesuradoa que nos está debo hacer frente el área en conmantiene y el suburbio se degrada. acostumbrado el período de eleccio junto. Da lo mismo: la Ciudad ‘no existe. nes intensivas del que aún no hePero si esta nueva posición de la No hay correspondencia entre los mos salido. ciudad contraria respecto al área fenómenos reales y las institucio Al entusiasmo actual de los nue tiene que producirse —y puede provos regidores de los municipios del ducirse, puesto que aquí se dan unas nes. Reconstruir la Ciudad, con ma- área metropolitana, a su entrega y condiciones de homogeneidad polí yúscula, la ciudad como centro de moderación simu•táneas,que se ha tica que no existe en otros países— la vida social y política, va a ser puesto de relieve, por ejemplo, en- es preciso que la institución metrola tarea de dos o tres generaciones. torno ai injustificable suceso ce politana se fortalezca, no como foro y es más caro reconstruir que cons Abrerá, habrá que añadir pues dos, de debate y reivindicacIón, sino cotruir, más cara la rehabilitación de abundantes de rigor y perseveran- mo ente ejecutivo y actuante,dótado un tejido que su expansión lineal. cia para que nuestro difícil empeño de recursos,y en que la ciudad cen Ahora bien, el coste de la rehabi tire adelante. ti-al se sienta plenamente compro litación del tejido urbano es una de Estamos ante una ocasión históri metida y representada. Ignorar esta las variables más indeterminadasdel ca de salir de ‘la didomía decirnonó última óondición, quizá como fruté vocabulario económico. nica (centro rico - suburbio pobre) Si el paciente goza de buena Sa- sin caer en la dictomía americana del tactismo a que me refería an Lid y su estado moral es pujante, (centro pobre - suburbio rico) . Lo tes, sería un ‘error funesto. la recuperación puede ser espeo esencial es afirmar l vitalidad y sotacular, como ocurre con ciertas en- lidaridad de la aglomeraciónurbana Pasqual MARAGALL1 MIRA fermedades. Hay millones de horas como tal, de la Ciudad como tal. Teniente de alcalde del muertas que se movilizan en favor En las metrópolis noi-teamerica Ayuntamiento de Barcelona. de la Ciudad —limpiando fachadas, nas de la Costa Este se ha llegado Miembro de la Comisión plantando árboles, reduciendo com al extremo de que las ciudades cen de la CorporaciónMetropolitana La 15 terceruedad, disconformecon a ley de. reformo fiscai medicamentos y bonificaciones en los servicios públicosy otrasventajas, se dicte una ley en virtud de la cual se les equipara al trabajadoren activo, reduciendoeis ingresosal hacercaer soellos una mayorpresiónfiscal» Las quejas de los jubilados, que iempre fueron justas, lo son bre Se señala,por último, que ‘esta medl ahora todavíamás cornoprotesta por el nuevotratamiento tributario da es contraria a una efectiva política a que han sido sometidos aquellos pensionistas que perciben más de empleo, puesto que ante estos ries de 3OOOOO pesetas anua’es. Aunque,en realidad, sólo un tanto por gos impositivos el trabajador en activo ciento muy reducidoVegaa esta cantidady son pocos los afectadosdemorará todo lo posible su jubilación por a medida,o cierto es que los de a tercera edadson contrarios y retendrá su puesto el mayor tiempo al pago del RPF porque entiendenque esta reducción por renta de pesible en detrimento de la creaciónde otros nuevos. Establece que as pensiones superiores a 300.000 pesetas anuales pagarán el IRPF sus ingresoses arbitraria, aparte de que el tope fijado lo consideran también injusto. Sesenta mil duros al año son más bien poca cosa, Ley aprobadapor los por cuanto representan,por catorce pagas,poco más de veintiuna representantes del pueblo mil pesetas cadauna, dinero con el que es casi imposible vivir dig Las quejas han llegadoa las altas esnamenté. feras de la Administración. Ello ha mos trado, sin duda, la respuesta o aclara Las asociacionesy entidades en que sobre los que pagaron los impuestos ción del Ministerio de Hacienda, en el los jubilados y pensionistasse agrupan,correspondientes. La cotización, sumada sentido de indicar que el eonjunto de ya han hecho patente su disconformia la participación empresarial, puede medidas fiscales relativas a los pensio dad. considerarse como un ahorro progreslvo nistas no es obra y voluntad del depar «Tal medida es injusta, porque ese efectuado durante toda una vida abo tamento. «Todoel nuevotratamiefltotri. rendimientode trabajono se ha produ ra!. butano a los pensionistas—dice—decido en el momentodel hechoimpositi. Otro punto que tanpoco ha merecido riva exclusivamentede la nuevaley que yo y porquevaría totalmenteel espín la atención y consideración es que no regula el impuescto sobre la renta, apro. tu y contenidode la acciónprotectorase puede nunca negr a pensionistasy bada el 8 de septiembredel pasadoaño de la SeguridadSocial,establecidopor jubilados que sus percepciones vienen por las Cortes,casi por unanimidad. En una ley, ademásde suponerun nuevo perdiendo su valor inicial en el transcur consecuencia,el Ministerio de Hacien gravamenen algo sobre lo que ya se so del tiempo. «Mientrasse desgastanda no hace en este sentidosino aplicar tributó: el trabajo que permitióconsti y desfasanrápidamente,las revaloriza.una legislaciónaprobadapor los repre tuir dichaspensiones»,dice una decla ciones no aumentanal ritmo conque se sentantes del pueblo y en ningúncaso ración de la Asociaçión de la Tercera incrementael coste de la vida y el que adopta ningunamedidaque no consisto Edad. Y añadeque cuando se pasaa la las disfruta—es un decir— nadapuede en la puestaen prácticade la legislocondición de pensionista,cualquieraque hacer por mejorarlas;está ancladoen ción establecida». sea su causa, se hace bajo unas nor el tiempo a merced de la políticade También ha habido aclaración con remas legales en que se establecen sus turno y precisamente, cuandoesa polí ferencia a otra medida oficial que afeocondicionamientos. «Losque hasta aho tica alardea de una última revalorizacióntan sólo a os jubilados y pensionistas ra así lo hicieron—continúala declara-del 14 por ciento. paralelamente crea barceloneses que disfrutan de pases de ción— contaron con una tranquilidad de un impuesto,que no sólo anula dicha libre circulación para los transportes pú futuro que les daba la ley general de pretendida revalorización,sino que su- blicos municipalizados.No se les retira la seguridadSocial,que en su artículo pone para los pensionistasuna rebajará la autorización de que disponen para 22, dice: “Las percepcionesderivadassustancial de las cantidadesque hastaviajar gratis en metro y autobús, pero de la acciónprotectorade la Seguridadahora venían percibiendo»,ha manifes sí que habrá,según manifestacionesdel Social están exentas de toda contribu tado un representantede la Asociación concejal responsabledel área de Trans ción, impuesto,tasa o exacciónparaOs-de la Tercera Edad. portes, Jacint Humet, una revisión de cal”. Estaseguridad,conla ReformaFislos pusesconcedidos,porque se han decal, ya no existe». tectado abusos. Un estimable tanto por Una protecciónque no es tal «Si el hecho no fuera trágico —fina- ciento de las 150.000autorizacionesconPensiones constituidas por las liza—, mereceríala calificaciónde burla cedidas podrían ser canceladas por mopropias cotizaciones terriblé para los afectados. El anciano,tivos diversos: porque sus poseedores De otra parte, no se ha tenido tampo el impedido,la viuda o el huérfano, no disfrutan de posición económicaque les co en cuenta que estas pensiones que comprendenque,cuandoen todoel niun permite pagar los transportes, porque ahora disfrutan los jubilados fueron do se habla de proteccióny ayuda a el titular ya ha fallecido y no ha sido de tu- devuelta la tarjeta o porque quien la usa constituidas por las cotizacionesde los la tercera edad, de recuperación, trabajadores, detraídas de sus salarios tela a los desvalidos,de gratuidadde no es precisanlentesu titular. — J, C. R. Karl HeinzTuúbert, historia y mintiÓ EL TEMA: La danza ‘histórica. EL PERSONAJE: Karl Heinz Taubert; 66 años; soltero; nació en Stettln (hoy Polonia, antes Alemania); pianista; uno de los primeros historiadores mundiales de danza histórica; su afición, leer libros de danza. —áUsted estudie la danza o la his- de pareja,quees unacatástrofepara tena? danza.Es el fin la de la danza. —Estudio la danza histórica; busco —La danza es internacionalo calas formas antiguas de la danza, racterísticade cada país? cómo se hacían las representacio- —Yahe escritoque se puedecernnes y cómo se pueden hacer hay, prendera un paíspor la formade su sin fantasías. Por danza. ejemplo,el baila español —jPero es posible conocer la his- no vale para Alemania, porque la toria de un país e través de la dan- danza define una forma de vivir, es za? forma de expresión la más natural —Sí, absolutamente. un país. de Por la danza se puede —,Cuál es el país más rico en identificar a una nación. danza? señor TaubertEl posee una de has —(Tajante.) Francia. En París se mejores bibliotecas que existen sohizo la conjunción de las danzasde bre danza y es autor de •diversos II. Italia, España,Inglaterra. .. bros y películas sobre el tema, labor —Supongo que las ‘danzasde Cor- ‘ que simultanea con sus clases en te serían parecidas entre sí. • Hochschule ‘der Künste, en Berlín. —SL Durante el Renacimiento,to—Cómo investiga usted sobre la das lasCorteseuropeasteníanmaes- danza?¿Dóndeencuentra datos? tros de danza.Ya después,por ejem. —Hayuna gran colecciónen Ber pb, Luis XIV tuvo durante treinta lín,en el Museodel Estado,en la sec años unalecciónde danzadiaria;em- ción de Costumbres.Yo estuve 15 pezó cuandoera pequeño.(Me mues- años investigandoen esa colección tra un retrato. del Rey Sol.) Mírelo, y ahora trabajoen la Universidad de a los 60 años, con una figura grá. Salzburgo,dondehay más de ocho cii, casi de bailaría... mil librossobre el tema. iAhl Y tam —iY bailaba lo mismo que se bai- bién en la Bibliotecade París... Pero laba en España? (Sonrío.) ¿Estába- no hay catálogo.Hay que mirar libro mes al día? . porlibro... —Luis XIV estaba casadocon Ma—Quéquedade la danzaantigua? ría Teresade España;su nieto,que —ElsigloXIX fue una tragediapa. luego fue Felipe y, vino de París ra la danza.No quedanada.Sólo los aquí con el maestrode danzaPierre nombresy la música.Graciasa perso. Rameau.Todoel mundoqueríabailar nascomoBelaBartok,quese pasóla como en Versalles. • vida recogiendola músicahííngara Karl Heinz Taubert acompañamu- que algunos viejos recordaban,pa. chas veces sus expresionescon mo- rs queno se perdiera... En otrospafvimientos rítmicos, armónicosde sus ses se hizo lo mismo.. . Y yo intento nimios. Una de ellas muestra una hacerlo también... triste huella de la Guerra ‘Mundial, —Una cosa. ¿Se bailabapor el pla que casi le impidió seguir tocahdo el cer de bailar o como medio de .di piano. ‘ . gar»? —Hay alguna relación entre la —(Enprincipio no entiende la pre danza y la decadenciade un país? gunta.’.La repito.) En público, los —(Sorprendido.) La danza es una hombresbailaban con máscara,pe representaciónpara expresartodos ro en el castillo (ríe) bailaban sín los sentimientos.Es un símbolode ella,.y supongoque tambiéns8 de. la combinación de la vida y la cu!- dicabanal «cherchezla femrne»... tura. . . —.Usted . cree que hay relación en—Pero parece que cuando un país tre la danzaantigua y lo que se baila llega a su máxima expresividad en ahora? dánza empieza su decadencia. —No, no. La músicay la danzade —Antes de la gran Révolución en ahora son muy rítmicas, policéntri. París, la decadenciaya había comen- cas. La danza antigua centraliza la zado. El burguésquiso bailar, pero expresióny el movimiento.(Y senta con otro estilo. Este camino está re-. do, imita las dos férmas de bailar.) presentado por la contradanza,que El señor Taubert ha participado se baila con cuatro parejas.Todoel comoprofesoren el Vil Curso Inter mundo quiso bailarasí. nacionalde Baile Español,celebrado No sé por qué, quizá por las difi- en Sitges y dirigido por nuestro cultades idiomáticas —la conversa- José de Udaeta. ciónes en francés— el señor Tauber —.Ha descubierto usted alguna no quiere asentir, pese a que su res- danza española que no conociéra puesta confirma mi suposición. Dejo mos? el tema. . —Sí. «Los petrimetresy petrime —.Cuál es la mejor expresiónde tras». La he descubierto leyendoa la danza histórica? PabloMinguet, en su Arte de Danzar, —El minué.Es la expresiónmás publicadoen Madrid en 1758.He poestética. Luegoviene la contradanza,dido reconstruir el baile. — Félix pero paralelamente también el baile PUJOL. 1 INDIA NEPAL TAILANDIA 1101.000 ptas.1 - - BAU CEILÁN SINGAPUR 1•_136500 pfas.1 - - HONG KONG - FILIPINAS - JAPÓN 1144.900 ptas.J Sugerentes nombres. Exóticos paisajes. Interesantes destínos. Disponemos de un amplio abanico de salida. —.--- . Información: ClubdeVanguardia, Caspe28, pral. Barcelona-lO. Telf.317.9020(de9 ti. a 9h.noche ininterrumpidamente, ‘q -‘,.—‘-‘..,‘,,..-‘... soliciteinformación ó envíe estecupón a: i—;, . ‘,,——, __________ — de: tonguoccfl9 ‘ técnica:ViajesViking,8. A. . Caspe,28,pral.Tel.3179020 Barcelona-lO — a a — (apellidos) . _____________________________ ÓnO) 4__,__(de9h.mañanaa9h.noche 5 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 08. Tinent d'Alcalde Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1979-1982 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1131 Title A name given to the resource La destrucción de la ciudad. Area Metropolitana: una ocasión histórica (1) Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Àrees metropolitanes Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1979-08-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/698/19921220_LV.pdf bdd2f8946e19565d72a3d8bfae5f371c PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 20/12/1992 La Vanguardia, p.026, Opinión La deuda municipal de CiU PASQUAL MARAGALL La presentación al presidente del Parlament de Catalunya, el pasado miércoles, de un documento preparado por la Federació de Municipis de Catalunya supone el inicio de una acción política de honda significación. El centenar de alcaldes que lo hemos avalado consideramos que ha llegado la hora en que no puede demorarse más la dotación del Fondo de Cooperación local de Cataluña. Dicho más solemnemente: ha llegado la hora en que la Generalitat debe contribuir al fortalecimiento financiero y político de la vida municipal. En enero hará ya ocho años que el entonces conseller de Economía i Finances, y hoy concejal de Barcelona, se comprometió en Reus, ante la asamblea general de la Federació de Municipis de Catalunya, a crear el Fondo de Cooperación Local de Cataluña, parecido y complementario del español, con el que la Generalitat contribuiría a la financiación de los ayuntamientos. Tras años de espera -pese a haberse resuelto el problema de la financiación autonómica, que la Generalitat ponía como condición previa-, el Fondo de Cooperación Local fue creado y dotado sólo simbólicamente, sin ninguna aplicación de interés general para los municipios. Más bien se impulsa, desde las consellerías y muy especialmente desde la Conselleria de Benestar Social, una tarea de duplicación, control e interferencia en la vida municipal. Es lógico que los ayuntamientos catalanes asistan con inquietud al proceso de descentralización fiscal, tal como se está produciendo. En efecto, si en 1980, la Administración central disponía del 80/85 % del gasto público neto, hoy probablemente dispone ya sólo del 60/65 %. Mientras, las autonomías han pasado de cero al 20/25 %. Hasta aquí todo es correcto. La parte negativa es la evolución de la Administración local, que se ha estancado en el 15 %, o bien ha disminuido del 20 al 15 %, según las hipótesis que se hagan sobre los datos iniciales de 1980. Es más, todo indica que sin una ruptura clara el proceso se va a agravar, ya que a medida que el Estado se descentraliza en las autonomías, la base de cálculo de las transferencias estatales a los municipios y diputaciones disminuye. La única salida es la reclamada el pasado miércoles en el Parlament: la dotación del Fondo de Cooperación Local de Cataluña en los términos en que se prometió hace ocho años, sobre la base de cálculo de los impuestos cedidos y las transferencias del Estado a cada comunidad autónoma, y con el mismo porcentaje que la Administración central aplica sobre sus ingresos netos cuando calcula el Fondo Estatal de Cooperación Local. En caso contrario, la descentralización se haría a costa de los municipios y por tanto no sería tal descentralización, sino más bien lo contrario. En el mejor de los casos, sería una suma de acercamiento de recursos (del Estado a la autonomía) y simultáneo alejamiento (del municipio a la autonomía), cuyo efecto neto deberían juzgar los ciudadanos en términos de calidad de vida y proximidad de la Administración. Podría argumentarse que el acercamiento del Estado a la autonomía, la propia existencia de un Estado autonómico o federalizante, ha de favorecer al gobierno local, y por tanto al ciudadano, en tanto que las autonomías son razonablemente más sensibles que el Estado a las demandas del poder local ya que las tienen más cerca. 49 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA El argumento podría parecer incluso más válido en Cataluña, donde ayuntamiento y Mancomunitat primero y ayuntamiento y Generalitat republicana después, hicieron realmente el mismo discurso. Se consideraron parte de un mismo todo y colaboraron estrechamente. Basta repasar las actas y crónicas de las semanas y jornada municipalistas del primer tercio de siglo, que culminaron en el I Congrés de Municipis Catalans de 1933. ¿Ocurre lo mismo ahora? No ocurre. ¿Es la Generalitat más sensible que el Estado a las aspiraciones de los municipios? Es muy dudoso. Véase, si no, la adjunta lista de negativas del Govern actual a peticiones del municipio de Barcelona y del área metropolitana. Negativas las más de las veces injustificadas. La última y flagrante negativa es la de las tarifas del transporte, repetidamente convenidas con el Consell Executiu. El efecto aparente para la población es positivo: las tarifas -que son las más bajas de la Comunidad Europea- suben menos. Pero deberán cubrirse los mismos gastos con más impuestos y, probablemente, con los intereses del retraso en la cobertura de los costes. LOS NOES DEL GOVERN CiU A BARCELONA NO A LA COLABORACIÓN EN PROYECTOS'92 • No ha contribuido a la construcción del Palau Sant Jordi. • No ha contribuido a la construcción del Estadi Olímpic de Montjuïc. • No colaboró en la financiación del COOB y exigió una cláusula de limitación absoluta de la responsabilidad económica. • No contribuyó a los 1.000 millones pedidos para la bolsa de los llamados "acabados olímpicos" (entorno de Montjuïc y cinturones, escaleras mecánicas, palco del estadio, calle Lisboa...). NO A LA COLABORACIÓN EN EDUCACIÓN Y CULTURA • No colabora en el mantenimiento de los 25 museos municipales de la ciudad. • No costea más que una pequeñísima parte de la Orquestra Ciutat de Barcelona. • No participa en el Conservatorio de Música. • No participa en el proyectado consorcio de las Drassanes. • No participa en los gastos de mantenimiento de los dos palacios reales (Pedralbes y Albéniz), al contrario de lo que sucede con el Palau del Parlament. • No participa en la Escuela Massana. • Se ahorra el coste de las 40 escuelas municipales. • No incluye en el presupuesto de 1993 el aval al Liceu. NO A LA COLABORACIÓN EN PROMOCIÓN ECONÓMICA • No ha honrado sus compromisos en el convenio de la plaza de toros Las Arenas, firmado en diciembre de 1989. • No participa en los proyectos de palacios de congresos y convenciones. • No participa en la ampliación de la Fira de Mostres. • No ha contestado a la oferta de promoción conjunta de Barcelona y Cataluña tras el éxito de los Juegos. NO A LA COLABORACIÓN EN BIENESTAR SOCIAL • No gasta en Barcelona todo lo que recibe del Ministerio de Asuntos Sociales para nuestra ciudad. • Disminuye en 100 millones las subvenciones sociales para la Ciutat Vella en 1993. • Se ahorra el gasto municipal en residencias de ancianos. 50 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA NO A LA COLABORACIÓN EN TRANSPORTES • No ha dotado financieramente la Entidad Metropolitana del Transporte creada por la ley autonómica 7/1987. • No invirtió en la renovación del funicular de Montjuïc (siendo de su competencia la inversión en Transporte) • No ha pagado los más de mil millones comprometidos en la expropiación de las "patas" de las rondas y en la ronda del Litoral. • No ha presupuestado ni una sola peseta para el mantenimiento de las rondas. NO A LA COLABORACIÓN EN TEMAS DIVERSOS • No ha creado el fondo autonómico de cooperación local prometido en enero de 1985 por el conseller de Economia. • No ocupa los tres puestos que tiene en el Consejo General del Patronato del Pare de Collserola. • No ocupa los puestos ofrecidos en el consejo de Mercabarna y en el Consorcio de la Zona Franca. • No acepta invertir en edificios públicos que no le sean cedidos gratuitamente (caso del Institut Caries Riba y otros). • No ha contestado a las propuestas formuladas por Barcelona sobre la Carta Municipal y ordenación de la región metropolitana (causa: la agenda del presidente). • No repara ni sustituye el emisario del Besos • No financia el interceptor de rieras Barcelona-Llobregat PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 51 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1160 Title A name given to the resource La deuda municipal de CiU Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Administració local Convergència i Unió Acció política Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-12-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/736/19980131_LV.pdf aca78046e84f38a059090fd408d3fe22 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 31/01/1998 La Vanguardia, p.020, Opinión La distancia (1). DESDE ROMA Autor: PASQUAL MARAGALL Nos hemos dividido por pertenencias. Los que pertenecen a la tierra y los que pertenecen al mundo, al nacimiento o al futuro, al afecto o a la idea, a la civilización del huerto o a la de la nave. Nuestros símbolos han sido el árbol o el martillo, la mies que crece o la hoz que siega. Hace ya un siglo pareció que podíamos ser internacionalistas, no pertenecer más que a un nuevo orden mundial, a una aldea global, fuese financiera o proletaria: banqueros y obreros, todos éramos internacionalistas. El sueño duró poco. Bueno: duró cien años. Los cien años de paz que van del fin de Napoleón a la Guerra Mundial. Los países que venían detrás teorizaron la excepción al progreso mundial rectilíneo. La excepción nacional. Ellos también tenían derecho a ir delante y no tragar el polvo de Inglaterra y de Estados Unidos. Ellos eran Alemania, Italia, Rusia. España estaba todavía bajando peldaños en la historia para pensar en subirlos. Los catalanes supieron pronto que la España imperial estaba muerta. Antes de 1898. Dentro de España y también en Gran Bretaña, Walter Scott y Verdaguer reinventaban Escocia y Cataluña, John Wallace y Jofre el Pilós. En Italia y Alemania, en cambio, se federaban y unificaban antiguos principados y repúblicas, ciudades hanseáticas y monarquías regionales, y se preparaban a guerrear. Hoy, cuando nosotros seguimos profundizando en aquello, los nuevos estados del XIX vienen a lo mismo: Padania y Baviera, Flandes y Eslovaquia, las identidades menores resurgen con fuerza. Pero al mismo tiempo el país más grande y más estable (Estados Unidos de Norteamérica) marca el tamaño de los demás. Europa es la auténtica república y se unifica en los 400 millones de habitantes, la Unión Soviética cuartea su imperio físicamente interminable. Es porque ya es ella la nueva nación, por lo que Europa se permite relajar el estatismo nacional, que es sin embargo aún el garante de su aparición en la historia. 121 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1198 Title A name given to the resource La distancia (1). DESDE ROMA Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Territoris Europa Nació Federalisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-01-31 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/737/19980207_LV.pdf c81a9106f2c8b7c97b476d1d7113eff8 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 07/02/1998 La Vanguardia, p.020, Opinión La distancia (2). DESDE ROMA Autor: PASQUAL MARAGALL España, Italia y Gran Bretaña se han igualado en riqueza. Alemania pasa delante y va perdiendo complejos. Dahrendorf, alemán en Londres, pide que nadie se preocupe ya por Alemania. Que no utilicemos la necesidad de evitar un marco demasiado fuerte para inventar un euro que será demasiado constrictivo, que daría al traste con la sal de Europa, que es su diversidad. La Francia de Albert Camus nos enternece por su buena fe nacionalista y "demodé", en un mundo de minorías, identidades, nacionalismos y particularidades. La carta de Camus a su amigo alemán, en plena guerra, vaticina que Francia vencerá porque, además de una nación, es también una idea. Habían tardado en coger las armas porque tenían reparos a la guerra, pero esos reparos les harían finalmente más fuertes. Por eso debían ganar. Las naciones fuertes son las que no son sólo nacionalistas, las que luchan por algo distinto que ellas mismas. El mundo entero que quería Marx como condición para la sociedad nueva se ha ido haciendo. Pareció que se hacía entonces, pero no. Ha hecho falta un siglo entero, dos guerras mundiales, y un rosario de guerras de fronteras entre civilizaciones y entre tribus para que supiéramos tres cosas: 1) que la aldea global siempre retorna 2) que sin embargo no retorna para siempre y sin vueltas atrás: convive con el pasado 3) que su parto trae sufrimiento: el empleo en el Sudeste Asiático (y mañana en América Latina) es paro en Europa y Estados Unidos. 122 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1199 Title A name given to the resource La distancia (2). DESDE ROMA Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Territoris Identitat (Concepte filosòfic) Nacionalisme Europa Globalització Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-02-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/738/19980214_LV.pdf 8fe1cd59e3469acdc149f28877af6c6a PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 14/02/1998 La Vanguardia, p.020, Opinión La distancia (3). DESDE ROMA Autor: PASQUAL MARAGALL La aldea global retorna. Rodeada del esnobismo de siempre, pero también de los buenos sentimientos tradicionales, de las más puras actitudes, las más admirables. Que la aldea global no retorna linealmente ni sin dolor podría expresarse con el anglosajón "for good", que significa también "para siempre". La aldea global no retorna "for good", es decir, no trae necesariamente bondad ni permanencia. El bien y el futuro no son lo mismo, en efecto. Lo sabemos. En carne viva, después de lo que ha llovido en este siglo. Lo bueno y lo permanente tampoco coinciden. Pero el gozo del reconocimiento de la diversidad del mundo podrá quizás sobre lo demás. Podrá sobre los costes de la diversidad reconocida, los costes de traducción, de adaptación, de saturación de nuestra capacidad de asimilar informaciones. (La diferencia es información, la uniformidad es reposo, no hay que procesarla.) Si la diversidad les va pudiendo a sus costes lo sabremos dentro de treinta años, o quizás no lo sabremos. Quizás la duda sea, esta sí, para siempre. Al menos en alguna medida. ¿Qué podrá más, el temor que provoca el fundamentalismo, el temor al arrastre masivo de energías, al orgullo ofendido de millones de personas de una misma raza o credo, o la solidaria satisfacción que nos sugiere ese mismo "no perderse nada" de la historia, esa misma vindicación de los humillados? La satisfacción... y a la larga la tranquilidad, porque mal podríamos descansar satisfechos si supiéramos que más de medio mundo, dos tercios, vive humillado y ofendido. El desprecio sospechado, sentido, es el mayor motor de la historia, el combustible más inflamable. 123 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1200 Title A name given to the resource La distancia (3). DESDE ROMA Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Globalització Territoris Identitat (Concepte filosòfic) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-02-14 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/739/19980221_LV.pdf 6b45d8f37ec9f039d116e2abe08b4d81 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 21/02/1998 La Vanguardia, p.020, Opinión La distancia (4). DESDE ROMA Autor: PASQUAL MARAGALL Vivimos en un mundo que se ha hecho chico, pero que aun así nos produce el vértigo del saber. Cada vez somos más conscientes de lo mucho que no sabemos y que antes podíamos perezosamente ignorar. Nuestros hijos viven en Sarajevo o en Ciudad del Cabo, han estudiado como becarios Erasmus en cualquier país europeo, se han hecho la Capadocia con lo que antes llamábamos un "kilómetro", un billete universal de esos tan baratos, se casan con forasteros o forasteras que por lo mismo ya no lo son. Entre tanto, aquí, los inmigrantes ya han dejado de serlo, son antiguos ciudadanos frente a los nuevos inmigrantes del Magreb. Son del Barça y quieren -como decía La Trinca en aquella canción, "Els tres mosqueteros"- hijos catalanes y muchas veces catalanistas. Algunos de ellos -los Campuzanos, los García de Enterría, los Castellanos-, serán generosos independentistas, o soberanistas, como se dice ahora. Han cambiado las distancias. Lo que es más importante: ha cambiado la valoración política de la distancia. Aceptamos que el Ejército sea europeo para poder hacer en Bosnia algo más, o algo mejor, que lo que se ha hecho. Aceptamos esta mayor distancia. Pero parece que lo queremos profesional, el Ejército. Y sobre todo no queremos que nos mande un funcionario a sueldo nuestro en Bruselas. Tan lejos que ya ni sabemos si lo pagamos nosotros o no. Los catalanes aún. Porque después de tantos siglos de pagar a Madrid para que nos mande, preferimos pagar más lejos para variar. ¡Y luego hay quien no comprende el miedo que nos da que nos manden demasiado desde demasiado cerca! Claro está que tal cosa es nueva en nuestra historia moderna... Todavía tardaremos un poco en acostumbrarnos al autogobierno y a exigirnos por tanto el mismo rigor que se exige en todas partes. 124 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1201 Title A name given to the resource La distancia (4). DESDE ROMA Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Globalització Identitat (Concepte filosòfic) Territoris Subsidiarietat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-02-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1553/0000000725.pdf f66b2d063d75d16a136a8542986733c3 PDF Text Text ���������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La diversitat té sentit com a suma d'identitats Source A related resource from which the described resource is derived L'Avenç Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep Maria Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Biografies Maragall Mira, Pasqual, 1941- Identitat col·lectiva Espanya plural Catalunya Federalisme País Basc Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-07-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1551/0000000724.pdf 150d06a8359f1d4bba8b8657ba78db13 PDF Text Text Entrevista a El Periódico "La dreta utilitza la immigració per abaixar els salaris i capitalitzar l'enuig social" ENTREVISTA Pasqual Maragall EDAT 61 ANYS LLOC DE NAIXEMENT 88 BARCELONA CÀRRECS ALCALDE DE BARCELONA DE 1982 A 1997 Amb els tambors electorals ressonant a l´horitzó, Maragall ja es veu com a successor de Pujol a la Generalitat. I augura que les pròximes eleccions catalanes tindran una gran repercussió a tot Espanya. Luis Mauri --¿És tan incoherent com asseguren els seus adversaris, vostè? -- No, però alguna cosa han de dir. --CiU també el presenta a vostè com un lacai del PSOE i fins i tot com un vellet al costat del jove Mas: heus ací la trilogia de l´horror maragallià, segons Convergència. --Parlen d´incoherència o d´heterodòxia per no reconèixer que el que hi ha en realitat al PSC és autonomia. Això de la supeditació al PSOE ja no té cap ganxo. A Catalunya hi ha una dependència, en efecte, però tots sabem quina és. --Expliqui´s. --La de CiU respecte del PP. I, sobre la meva edat, ¿per què es va presentar Pujol l´última vegada? En tot cas, no he considerat mai que Pujol, que té 11 anys més que jo, sigui vell, entre altres coses, perquè no veig que l´edat sigui una cosa negativa. --¿No tem que els seus contrincants desenterrin el rumor que el presentava com un bevedor empedreït? --Ells són els que han de témer les nostres bateries. El Govern de CiU ha perdut l´aigua en l´Ebre. També es va omplir la boca de més poder i més diners per a Catalunya, i no ha aconseguit ni una cosa ni l´altra. I ara es vol vendre el Pirineu per fer negoci abans de perdre el poder. No és que jo pensi que no tornaran a recórrer a la infàmia, però el moment més difícil ja el vaig passar el 1987, quan els convergents van basar la seva campanya a Barcelona en insults com aquest. Ara els perjudiquen a ells. --Dies enrere, el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, es vanagloriava de tenir la millor calba de Catalunya. ¿Té algun atribut que estigui a l´altura, vostè? --Jo tinc sentit de l´humor. Suposo que Duran deia allò de la seva calba pel pentinat de l´altre (Artur Mas, el candidat de CiU). --La tensió creixent entre CiU i el PP sembla anunciar la fi de la seva aliança. --Tot això ja estava previst. Vostès havien escrit fa mesos sobre la imminència d´aquesta ruptura, i jo havia fet declaracions en el sentit que farien veure que trencarien. No és res més que una representació. --¿Creu que, de totes maneres, això pot provocar un avançament electoral a Catalunya? --Estaria molt bé que Catalunya deixés de perdre el temps. Però, per als ciutadans no té cap interès discutir sobre la voluntat o no de convocar eleccions en lloc de fer-ho sobre els problemes reals. Potser això pugui tenir interès per a l´elit politicomediàtica, però no per a la gent. Al PSC no l´obsessionen els avanços electorals, sinó les solucions als problemes: l´Ebre, la vall d´Aran, la inseguretat, la immigració... --¿Seria estrambòtic pensar en la possibilitat d´una gran coalició CiU-PSC en el Govern català? --Està completament descartat amb una victòria dels socialistes. Una altra cosa és el que pugui passar a Madrid quan CiU quedi, per primera vegada, en l´oposició a Catalunya. No concebo que, llavors, els nacionalistes continuïn recolzant el PP i tampoc sembla que aquest hagi de revalidar la seva majoria absoluta... Això pot alterar l´escenari. --Per això el que vostè pugui fer a Catalunya adquireix tanta importància per a l´esquerra espanyola... --No només per a l´esquerra; també per a la dreta. Per això CiU i el PP no trencaran abruptament: tots dos tenen un objectiu comú. --¿Impedir que vostè sigui el nou president? --Sí, impedir que guanyi el PSC. --El Govern del PP acaba de patir la seva primera vaga general. ¿Quina lectura en fa, vostè? --No sé si tant pel 20-J com al llarg d´aquests últims mesos, el Govern d´Aznar ha perdut àngel; ha guanyat en arrogància i ha perdut en credibilitat. �--¿Ha marcat també el 20-J un punt d´inflexió en l´oposició amable del PSOE? --Zapatero ha aguantat l´empenta dels dos primers anys i aquesta és una de les coses més importants per a un polític. Jo també vaig haver d´aguantar força. Quan l´oposició aguanta la primera empenta i el cost de fer oposició, que és molt alt, arriba el moment del desgast del Govern. El bon polític és el que sap observar aquest procés i mantenir-se en les verdes i preparar-se per a les madures... --Vostè és l´únic socialista que ha gosat elogiar algun aspecte del lideratge polític d´Aznar. --Se li ha de reconèixer que ha posat a dins de la Constitució tota la dreta espanyola sense excepció. --Vostè també ha alabat la rapidesa de reflexos del líder del PP. --Bé, això no és una qualitat específica d´Aznar, sinó de la dreta en general, que és més ràpida que l´esquerra per ficar el dit a la llaga, encara que només per furgar-hi, no per curar-la. La dreta capitalitza amb gran prestesa els impulsos col.lectius, però no per arreglar els problemes, sinó per utilitzar-los en benefici propi. --¿Per què és lenta l´esquerra? --L´esquerra té un actiu, els valors, i un passiu, transformar-los en solucions, que és la seva missió. És un procés lent. La dreta no aporta solucions, només crida contra els problemes. Miri la inseguretat o la immigració: la dreta no està solucionant res. De la quota d´immigrants legals prevista per a l´any passat, només se n´ha cobert el 4%. Però, això sí, la dreta dicta lleis... --¿Lleis com la que permetrà il.legalitzar Batasuna, que quan es va votar dos senadors del PSC es van absentar per no ratificar-la ni trencar la disciplina de partit i un altre de Ciutadans pel Canvi hi va votar en contra? ¿Què hauria votat, vostè? Sí. --¿Per disciplina o per convicció? --No només per disciplina de partit. Torno a l´explicació anterior. La dreta no resol els problemes, però connecta ràpidament amb els sentiments col.lectius. Un d´aquests, avui, és que la lluita contra el terrorisme no és eficaç i que hi ha una certa impunitat de les manifestacions favorables al terrorisme o del silenci còmplice i l´amenaça velada, cosa que genera una gran indignació social. Una indignació que és difícil no compartir si es manifesta en forma de llei, tant si aquesta és oportuna o no. És una qüestió moral. I un partit que aspira a governar ha de connectar amb aquesta indignació, encara que no cregui en la utilitat d´aquesta llei. --¿Fins i tot si sospita que aquesta llei podria beneficiar els terroristes? --També en aquest cas. És molt dubtós que aquesta llei doni resultats positius en la lluita antiterrorista, però tampoc es pot afirmar amb certesa que tindrà efectes negatius. Només el Govern pot resoldre el problema del terrorisme. Si l´oposició tingués la solució i l´expliqués, no faria cap servei a ningú, excepte als terroristes: els regalaria informació i arguments per acusar els demòcrates de divisió. Per això precisament no perdono l´actitud d´Aznar en aquest tema: no és resolutiu i a més a més ens obliga a tots a estar amb ell o contra ell, quan sap que té el nostre suport per resoldre el problema, no per utilitzar-lo. --El binomi immigració-inseguretat està obligant la dreta i l´esquerra a modificar els seus discursos a tot Europa ... --I la dreta està guanyant allà on governava l´esquerra, que ja ha pagat els plats trencats a França, Holanda, Portugal... Però a Catalunya i a Espanya governa la dreta, que també pagarà els plats trencats. En la immigració hi coincideixen els dos eixos sobre els quals basculen dreta i esquerra: l´identitari i l´economicosocial. La immigració genera problemes d´igualtat-desigualtat i d´identitat. La dreta vol que hi hagi més immigració perquè així baixin els salaris i perquè creixi el descontentament i el cost de conviure amb el que és diferent. I després promet fer fora del país els immigrants. El sarcasme és que qui paga els dos preus, el de la baixada dels salaris i el de la inseguretat, són els treballadors i els seus barris i escoles. --¿I com ha de respondre l´esquerra? ¿Què ofereix, vostè? --Pedagogia i solucions. Pedagogia: s´ha d´explicar a la gent que la dreta no busca el benestar de les classes populars, sinó treure partit de la situació i endur-se els seus vots. I solucions: garantir la seguretat als barris obrers, que són els que pateixen l´impacte, perquè en els de les classes mitjana i alta ni s´assabenten que hi ha immigració. Seguretat i condicions de vida dignes als carrers, i qualitat a les escoles. Quan el Govern garanteixi això, la immigració deixarà de ser un problema. L´esquerra ha d´aportar solucions als que paguen els plats trencats, no limitar-se a anar pel món cridant ´¡Feixisme, feixisme, feixisme!´ --¿També ha de controlar els fluxos migratoris? --Sí. La UE s´ha de dotar d´un servei d´immigració comú i exigent, com el dels EUA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La dreta utilitza la immigració per abaixar els salaris i capitalitzar l'enuig social Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Mauri, Lluís Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Immigració Europa Dreta (Ciències polítiques) Model social Acció política Catalunya Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-06-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/2672/BolAnUrb_1975_n2_DualidadProductorCiudadano_PM_LD.pdf 875b502b41cde330a23ae705127cbac6 PDF Text Text BOLETIN DE ANALISIS URBANO Gabinete Téenieo de ~maeión del Ayuntamiento de&reelona ~~~~ No2 Otoño 75 ~~,~ • .~ SUMARIO Artículos. F. Hernández Gutiérrez y Juan B. López Cayetano: Informes sobre la polución atmosférica en Barcelona durante el año 1974. Alberto de Rovira Mola, en torno a la coordinación integradora horizontal de las Haciendas municipales. F. Aramburo: Una metodología para la determinación indirecta de la renta a nivel Municipal, Comarcal o Metropolitano. P. Maragall, la dualidad productor-ciudadano en el programa de actuación municipal. Notas. P. M.: Cumplimiento de la inversión municipal programada 1963-68, 1969-74. Datos. M. G. C.: Relació d'Associacions de Velns que publiquen revistes o butlletins. J. G. D.: Indice de desvalorización de la peseta en Barcelona. �La dualidad productor-ciudadano en el programa de actuación municipal PASCUAL El Ayuntamiento, como productor de serviciOs públicos locales, mide las necesidades de la ciudad en términos ante todo físicos (camas de hospital, dis!Jensarios, plazas escolares, puntos-luz, m2 pavimentados, equipo de extinción de incendios, etcétera ... ), tras un examen simplificado de los factores de la demanda (población, movilidad, población en edad escolar, superficie viaria, siniestralidad, parque de vehículos, etc .... ). La relación entre aquellos parámetros físicos y esos factores de demanda o variables de base ha sido denominada estándar; «estándar deseado» si corresponde a la dotación física que los técnicos municipales consideran óptima, o «estándar real o existente» si se refiere a la situación actual. La diferencia entre el estándar existente y el deseado, referida a toda la ciudad, constituye el déficit físico o conjunto de necesidades acumuladas en el sector o servicio en cuestión. Este déficit, valorado a los costes unitarios corrientes de la dotación física indicada al principio (coste de construcción por plaza escolar, cama de hospital, punto-luz, etc .. .. ), arroja el déficit en términos monetarios y la suma de esos déficit por sectores constituye el déficit total o parcial de necesidades acumuladas. En programas anteriores se comparaban tres elementos para asignar los recursos disponibles: (1) el vector o serie de déficits sectoriales, (2) la suma total de recursos de inversión disponibles y (3) los llamados costes de crecimiento o nuevas ~ARAGALL necesidades, es decir, la serie por sectores de costes monetarios de dotar al nivel deseado a las unidades de demanda (nueva población, nueva superficie viaria, etc .... ), que se supone aparecerán durante el período programado. El criterio utilizado para la asignación de recursos se desdoblaba así: primero se reserban a cada sector o servicio los recursos precisos para cubrir los costes de crecimiento, que se consideraban prioritarios ,y luego se repartían los recursos sobrantes entre los mismos sectores en proporción a un índice de capitación, D/ N, que relaciona el déficit (D) con el nivel relativo de capitalización o equipo existente (N). Los problemas que plantea esta manera de proceder son varios. Unos se refieren a la fase de medición y otros a la fase de reparto o asignación. Todos estos problemas pueden resumirse en uno: el lenguaje de los productores (los técnicos y servicios municipales) no es el mismo que el de los ciudadanos, y el cálculo de las preferencias por parte de los técnicos municipales puede no corresponder a las preferencias comunitarias, aunque tenga una racionalidad. Es muy difícil conocer las preferencias comunitarias en productos de consumo colectivo por la vía usual del mercado, al menos en muchos sectores. Entonces es el técnico municipal el que propone (y el representante o concejal el que implícitamente aprueba) cuáles son las dotaciones �deseadas para la ciudad. Para ello los técnicos se basan en comparaciones ínter-ciudades e información no sistemática acerca de las preferencias comunitarias expresadas por distintos canales. Por otra parte, en la fase de medición, al pasar de déficit físico a déficit valorado en dinero, se utiliza un coste unitario no discutido. Normalmente hay diversas formas de producir un resultado en términos de servicio público, y a esa diversidad corresponde una diversidad de costes unitarios. P. ej., la construcción de escuelas puede utilizar o no elementos estandarizados o prefabricados, las camas de hospital costarán más o menos según el tamaño del mismo, la coordinación de obras de vialidad puede ahorrar costes (ahorro que se reflejará en el coste unitario del punto-luz, del m. lineal de alcantarilla renovada o del m2 de pavimentación), la utilización de sistemas de control de pérdidas en la red de abastecimiento de aguas puede disminuir el coste unitario de ofrecer un m3 de agua, etc. Además, a partir de un grado de cobertura de las necesidades reflejadas en el estándar, este último no basta para reflejar las preferencias comunitarias. Así, el objetivo de disponer de tantas plazas escolares de E.G.B. como niños en edad escolar, deja de ser reflejo de los deseos comunitarios cuando las familias piden no sólo esa plaza para sus hijos, sino una plaza a una cierta proximidad de la vivienda, con una determinada proporción máxima alumnosjaula y alumnosjmaestro, proporción que a veces es más exigente que los parámetros legales, etc .... El ideal del planificador sería disponer de una función de bienestar social que relacionase una serie de indicadores sectoriales de dotación con el bienestar global, especificando la forma de la relación y el peso de cada indicador sectorial. La maximización de esta función, sujeta a la restricción impuesta por una ecuación de balance relacionando recursos disponibles y costes unitarios (previamente discutidos en cuanto a su eficacia), daría como resultado el valor óptimo a adoptar por cada indicador sectorial. Pero este ejercicio es impracticable. Solo podemos aproximarnos a este ideal y aún de una forma indirecta, pues no conocemos ni la forma en que los componentes sectoriales se relacionan con el bienestar global, ni el peso de cada sector dentro de esta relación. Pero implícitamente estamos suponiendo ese conocimiento cuando consideramos que el bienestar global (Z) se maximizaría, dentro de lo admitido por los recursos disponibles (l) si, dados unos costes unitarios, la proporción de inversión Ii en cada sector (-) es equivalente al nivel relativo 1 Di D de descapitalización ( - - 1 -). Y eso es lo que Ni N hicimos en el programa 1969-74 y en el proyecto 1973-78 con los recursos sobrantes tras la cobertura de los costes de crecimiento. Podría pensarse que una función lineal del tipo Z = F (x1 x2 ... x) = n ~ S (x.- x.), donde x. es 1 1 1 S un indicador de situación en el sector i y x. es el 1 indicador o estándar deseado, expresase un tipo de ordenación de las preferencias similar a la implícita en nuestro programa *. Pero una función lineal no daría como resultado de la maximización condicionada un criterio consistente en hacer similares los grados de descapitalización relativa de los sectores. En cambio, suponiendo dos sectores x e y, una función del tipo donde x es la dotación del sector x en el período t t - y es la dotación del sector y en el período t t - sujeta a la condición de que 1 X +1 = 1 (2) y es decir, de que las inversiones en los sectores x e y totalicen un quantum 1 de inversión disponible, ''' Ver P. M. "Sobre la selección de inversiones", en Boletín de Aná.l.isis Urba no lllÍm. 1, abril 1975, y Luis Racionero "Cuantific ación y agregación de medidas de bicoe¡¡tar regional '', comunicación n In 1 Reunión General de Servicios de Estudios Económicos, Madrid, Dic. 1973. Lt(j �siendo así que las molestias producidas por la incomodidad de malos pavimentos existentes pueden no poseer la misma urgencia, dentro de la escala presumible de preferencias de la ciudad, que los perjuicios causados por la escasez de camas hospitalarias. Problemas de este tipo no cabe resolverlos mediante una labor de especificación matemática más elaborada de la función que expresa las preferencias comunitarias, aunque sí hay que intensificar el esfuerzo por obtener informaciones más próximas al lado de la demanda (probablemente por vía de encuesta), lo cual nos acercará a un conocimiento más detallado de la forma de la función de preferencias, del peso de cada indicador en ella y de cuáles son los indicadores idóneos. De lo que se trata ahora fundamentalmente, a nuestro entender, es (a) de extremar el rigor en el análisis de los estándares por el lado de la oferta, desagregándolos por barrios o distritos, añadiendo componentes de calidad ,análisis de congestión y calidad de los servicios, y (b) de discutir económicamente Jos costes unitarios y su eficacia. Indirectamente, al adoptar estos dos objetivos en el presente programa, estamos en la buena vía para conseguir un acercamiento entre los lenguajes del productor de servicios locales y el consumidor de los mismos -elemento clave, a nuestro entender, de la filosofía del programa, en la fase en que estamos, y problema cuya solución persiguen los esfuerzos que a nivel teórico y empírico se realizan en el campo de la economía pública urbana para especificar funciones de bienestar comunitario y medir los indicadores sectoriales qt1e las componen. Esto es así porque al ofrecer a la ciudad (p. ej.), una información desagregada por barrios, distritos o zonas de los estándares, tanto existentes como deseados, que hasta ahora se ofrecían sólo para la ciudad en conjunto, nos estamos aproximando al ciudadano y a su forma de experimentar los déficits: una elección entre destinar recursos para mejorar la dotación de zonas verdes a nivel de toda la ciudad o incrementar la dotación de camas has- sí que tiene un maXJmo para valores de la inversión sectoriales que cumplan la condición Iy Dy e y -1- - - D- -e X X S X S donde D = y - y D = x y '/ .¡:. x x ,y e , e t yx son los costes unitarios en Jos sectores respectivos. Esta condición, que teniendo en cuenta la condición (2), puede escribirse también 1 D e y y y - - - - - - - donde D = DX eX + D y ey I D es muy similar a la condición 1 D e D y y y - - - - -- : - donde N = e (Y ) N Y y t-1 T N contenida en nuestro programa, con la diferencia de que en éste, el déficit relativo del sector viene ponderado por el nivel relativo de capitalización. La función de bienestar implícita en el programa es, pues, del tipo (1). Este rodeo formal permite comprobar hasta qué punto la ordenación de prioridades implícita en nuestro programa es sólo una entre las muchas posibles -tantas como distintas especificaciones posibles de la función de bienestar social relativa a servicios locales. Se postula en el programa no solo que la ciudad prefiere estar lo más cerca posible del estándar deseado en cada sector, sino que prefiere aproximarse a ese óptimo en forma proporcional en todos los sectores, tomando como base de la proporción una formulación de objetivos y de la situación existente en el sector que no tiene en cuenta la posibilidad de distintos grados de urgencia entre las diversas demandas. Un ejemplo: si el Ayuntamiento actuara en solo dos sectores, Pavimentación y Hospitales, y el estándar deseado de esos sectores estuviera cubierto en un 1/2 y 3/5, respectivamente, siendo el déficit abmluto de 2.000 millones en ambos sectores por igual, el primero (pavimentación) obtendría más recursos de inversión que el segundo (hospitales), 47 �pitalarias puede representar para el ciudadano una alternativa sobre la que le sea imposible pronunciarse razonablemente; en cambio una alternativa que especifique los efectos a nivel de barrio o distrito de tal elección, suministrando información relativa a las dotaciones existentes a ese nivel y a la ubicación física de las mismas, permite a cada zona pronunciarse coherentemente con sus intereses, minimizar los desplazamientos precisos, evaluar el nivel de congestión de los equipamientos y, en definitiva, comparar las dotaciones ínter-zonas y tratar de reducir o compensar las disparidades. Algo semejante ocurre si se le ofrece a la ciudad la posibilidad de discutir los costes implicados en la obtención de objetivos previamente fijados. El consumidor de servicios locales está entonces en mejores condiciones para apoYar o desaprobar alternativas, y el productor de esos servicios se ve obligado a mejorar sus técnicas de producción al verse privado de la facilidad que supone la ignorancia del demandante acerca de tales técnicas y especialmente acerca de la posibilidad de adoptar técnicas alternativas. En realidad es el mismo productor quien al verse forzado a explicitar, por decirlo así, su función de producción, tiende a adoptar la técnica o procedimiento que minimice sus costes. El incremento de la información, por tanto, lejos de constituir el punto de partida de una competencia desaforada por obtener niveles comparativos mejores, promueve una competencia que es expresión de un mejor conocimiento de las necesidades y recursos a nivel global, facilita el siempre difícil ejercicio de relacionar esos datos globales con las necesidades y preferencias tal como cada ciudadano individualmente los experi- menta. Nos referimos a un incremento de la información relevante al nivel de las comunidades inferiores dentro de la ciudad (barrios o zonas) y de los costes inherentes a la producción de los servicios que esas comunidades reclaman. Producir esta información implica un esfuerzo conjunto de los servicios municipales y el órgano de programación y coordinación -esfuerzo que en muchos casos puede parecer excesivo o no claramente justificado. Sin embargo, en una fase dinámica de las relaciones sociales urbanas como la que estamos viviendo, fase en la que las comunidades de base están llevando a cabo por sí mismas una tarea intensa de información y comparación, la no realización de tal esfuerzo por el lado de la oferta equivaldría al desbordamiento de la misma por unas demandas imposibles de evaluar sistemáticamente que se impondrían en cada caso según el grado extremo de su urgencia y de su poder de negociación. No solo la planificación no existiría sino que los servicios tendrían que soportar costes y realizar esfuerzos adicionales para adaptarse a un permanente cambio en las proporciones sectoriales de la oferta. Hay indicios de que estos cambios de ritmo, con sus elevados costes marginales, están ya produciéndose, si bien en la mayoría de los casos no se trata de modificaciones drásticas en la composición sectorial de la oferta (cuya inercia es notoria), sino que se deben a desajustes en el proceso financiación-ejecución y en el equilibrio territorial de la oferta. Es preciso actuar pronto para disponer del sistema de indicadores que nos permitan una mejor ordenación de la oferta, un aumento de la eficiencia de los servicios y una mejora sustancial en la transparencia de las relaciones entre oferente y demandantes o Ayuntamiento y ciudadanos. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02.02. Gabinet tècnic de programació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1965-1978 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La dualidad productor-ciudadano en el programa de actuación municipal Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ajuntament de Barcelona Planificació Gestió pública Gabinet tècnic de programació Ciutadania Barcelona Description An account of the resource n.2 Otoño 75, p. 45-48 Source A related resource from which the described resource is derived Boletín de análisis urbano Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1975-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 796 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/646/Promos_19631101_n21_EconomiaCine_PM.pdf b2d25b03bff9a5e832784b988ab6eb9d PDF Text Text En este número: Barcelona noviembre Número 11 diciembre 1963 Sobre los tory: «En definitiva, la herencia de los temores e1el pasado y de doctrinas en buena parte anticuadas, pueden servir pan\ explicarnos hasta cierto punto el origen de una política económica que se encuentra en Ulla sit,uar;ión crítica, en la que, a los errores de previsión rnlJch';\,~ veces disculpables, se le suman los fallos en 1<1 ,'¡pliqv:ión de las medidas ;"de(;uad'I$,}> Vea sumario en la página tres �EDITORIAL ¿ DESARROllO PARA QUE? SUMARIO ESTE MES w pág. EDITORIAL » 3 » S ESTUDIOS SOBRE LA BA· LANZA DE PAGOS DE CA· TALUÑA, por Ernest L1uch. » 9 NOTICIAS ESPARoLAS » 15 LOS FRUTALES LERIDANOS. por Eugeni Giral LA POLlTICA ECONOM ICA BRITAN1CA, por Pe re Puig. » 17 NOTICIAS INTERNACIONA· LES. » 23 CONVENCION EURO· AFRICANA, por Julio Sa¡nsó, LA » 29 » 37 )} 38 LEIDO PARA VD. » 45 ESTE ARo. » 48 PAN Y PERIODICOS. Por Ma· nuel Nadal LA ECONOMIA DEL CINE. por Pascual Maragall El- núnw]'o de PROl\WS que tic ne en sus manos el lector repre. senta medio año de una nueva orientación. En ella se ha dado lo bueno y lo malo en esta pro· porción fatal de todos los asuntos humanos. Sin embargo, creemos que en el. haber de la revista hay algo sin duda irnportante: JUl. in· terés creciente por los temas relacionados con "el desarrollo econÓ· mico. Hoy el problema del desa· rrollo ha llegado a constituir la pesadilla, sincera o demagógica, del 100 % de las clases dirigentes de todos los países. Desarrollo quiere clecir unas veces pro111,O, ción humana y social de la po~ blación, y otras piedra paru nwn· tener en el poder unas élites co~ rrompidas y gastadas por el mando. En t;odo caso es la preocupación de la segunda. otilad del pre· .'lente siglo. Tras el tn::m del desarrollo se han ido enganchando vagones de la nLás di-versa índole: desde las sociedades de estudios económi. cos~ hasta un enjambre de predicadores con vocación "hyde~par­ quista\\~ han l:do surgiendo llna serie de actitudes sociales e indi.· viduales nueV(lS~ movidas unas por rd "ani7nus\\ cremat:íst,ico~ y otras por una más o ¡nenas fundada sensación de podernos expl-i-car la q uinla esenda de "' lo humano y lo s()ciar~., admitidos} claro está, l:odos los tonos intennedios entre estos dos polos, Se ha hablado dA! desarrollo como o¡Jort;wúdad y del desarrollo como nústica, se han barajaclo tasas de crecimien . lo y conceptos éticos con un i.n·· sospechado pudor metodológico (entre las págínas 76 :Y 7'7 de una pu-blicación l:ítulacla- Aspectos Sociales del Desarrollo E'conónúco ([parecen las siguientes citas: Al.. ¡redo iYlarshall~. José Antonio Prie mo de Rivera, San .Ju.an~ .Juan XXIII. Jolm K. Golbl'oith, Carlos }Vla.rx y Ca.rlos Dickens, en un con· texto referente a los costes sociales del desarrollo cconórníco) , En Ética y Política~ libro de A ranguren crüicado en nuestra "Revi5t(l~' (ver PUOMOS N.O 20)~ se hnbla- i-nsistentemente sobre los problemas di? la "moralización\\ del Estado a través del individuo~ o a la inversa. Sr>, trata de una- problemática. ([dual y que interesa a todos los que estamos más o me~ nos insertos en una. estructura detcnninacla y obligados a "actuar en", Pero hay algo que parece inadTnisible: es inúJt:l y pl'etenci-oso creer ql/.e la economía como ciencia o como acCÍ-ón es capaz de dar un sentido detenninado al desarrollo juera. del puro y simple ob~ jeú'vo económú;o, del puro result.o do de la,., medidas que se tomen, fuera de la finalidad i-runediota. La economía no es una ciencia () un actuar neu.-lral; pero la no neu~ tralic!ad está en fundón de quienes la nwnejan~. y ella, de por sí-, no sÚ've como "místic(l.~~, no explica ni al hombre ni a sn historia. El gran problmna está en que hoy vivl1nos en u.na cu.riosa confu8ión: lodos estamos de acuerdo en que e/ ¡)(lpe!- del c,,(!cúnient:o y del desan'ollo eCOIT.Ólnico es ftUl,damelltal Fara ¡Jro:yec!al' el ú¡)() (1f~ sociedad (f constnrú', Estamos de acuerdo en Cj IU? UJur elevada tasa de crecimiento de la rent:a ""¡Jet' c(/püa~" se puede al"chi'val' en la empeLa d-e las '''cosas buenas\\, Estamos de acuerdo en que el econO/nista en el si[}..1o XX ú-ene UlLa tarea impar. t:(/n[;; que reah:zal'. Pero pocos lle~ garían ({ tal grado de unani1Ju:dod si- detrás de '"cosa buenao~ se 1-'l"egllnlose "paru qw?\ JIall(f.rialHo,~ aquí. U-TUl exala ele respuestos (JIU' van desde la creencia de f{I/(, d e �;-jíl· -- P..\ N Y PEHIÓnrCOS món del nivel de vida, La doetdK JI a electrodDllléstiea, ¡,Un hombre dOllléstieo~ domes licado '? Podrán localizarle fácilmen 1 e, Pulula, Es un bomhre que opina CJ1H:' los hillet(':f-: de lnil pe· ~ctas tienen siempre el miSJll0 y agraclable Golo1' yenle; que pon· dera y sitúa H las gentes 1110 por 108 valores )' riquezas que tontribuye,n él cr(':ar~ sino por el l'<tsero de los hienes y ohjetos que consumen. (Hay chts(;s {'n los cuhos de basura~ ya se sabe). Sí~ ereo quc- podnín localizarle fácilK ment.c~ porque es un hombre de aspil'aeiones vitales muy concretas: un coche de "'categoría"; una mujer ohjeto para ·engalanar -_.~~ nn piso ·en el "heau quart ier'~ ('f)ll ascensor para el "'serviGi(/' y tresillo y pantalla de pl~rgamino en el portal, Es un pohre hombre~ pero en manos de un Bcckett o d·e un IO'11esco~ o {~n el lápiz de este dihujante del Ne,'.' y 01'qnel'~ puede result.ar incomprensihle y dramático. Item~.1 ü M. N. LA ECONOMIA DEL CINE por Pascual Maragall Mira Para mucha gente la economia es una especie de campo de juego dominado por poder-eH ocul los. Tamhién muchos economistas piensan algo parecido. En sus eo~ laboracioncs científicas~ en sus tCüdas~ está siempre presente cier~ to afán de desmixtificación. Desde la mano invi.si-ble de los clásicos 'liberales, hasta ~"ll velo nwne~ tario que esconde la realidad ele los fenól11<cnos según una escuela ncoelásica~ pasando por la teoría marxista de la alienación, la ciencia económica adopta - como todas Jas ciencias, pero más que las otras ciencias~· un tono casi confideneial de revelación~ como quien descorre velos misteriosos o como quien nos cuenta lo que en realidad es tú pasando. Que el contcnido sea adecuado al tono ya es otra euestión. Muchas ve~es lo que hacen los economistas es lo contrario de mixtificar y csemulen todavía m,ás la realidad hajo comp1icac1Ds ropajes teóricos. La verdad es que los .fenómenos económicos son relativamente. muy complej-os y que explicarlos llanamente es 10 más difícil. Esto OCUlTe lo mismo con el COllSUll1D de la patata qU'e "lel producción y In exhibición de "EJ año pasado en MaricnbacP\ poro ·en mucho mayor grado en 'Id segundo caso. La economía cinematográfica eS espccialment{~ intrincada. Los poderes oculto:!- parecen jugar en ella un papel preponderante, ¿Por qué se haee Ul1<1 película? ¿, Qnién de-cicle que se haga '? O mejor: ¿, en virtud de qrté c:l'Íte:óos decide? Cuánto más sencinas son las preguntas más difícil es eontesta],'las. P1antcarl8s de un modo cien, lífico es nn acontecimiento bien 1"eeiclJtco eonlO lo -es la hist-oria de1 cinc, El 6ne aparece en 1900 al hornbro de l(l~~ títírite:ros, Su BY'v" K lución a parti\' de entonces es tan rápida que puede hahlarse eh- una serie c!<~ revolll-ciones encadenadas con más propiedad casi que de evolución a secas. El pensamiento económico no se formula por pri mcra vez la pregunta ¿Hay demanda de films '?, hasta los arios que rodean a la segunda guerra mundial (1). Vamos a fijar la atcn~ ción en este período y en -el call1i~ no recorrido hasta ese momento. K LA LITERATURA CINEMATOGRAFICA Una buena manera --- prudente, cuando menos - de aproximars(~ al cine como fenómeno reconómieo consiste en prestar atención a un aspecto particular del 1-ema: el cine como fenómeno de cansecue.ncias literarias; a condición de no perderse en el hosque de pala·, bras impresas que proliferan no tan sólo en la presse d'u coeul' y en la misma prcnsa pornogl'úí'ica, sino también 'en :las pub lieaciones de el'ítica y estudios (2). ¿ Cómo interpretar toda esta tit.enülu·a '? Cada grupo de econom.i-stas, el de los estudiosos y científicos y el de los negocial;tcs? tiene su liH~' ralul'<t propia, Las lrnhlicaelOllC'; se nsa ci o n a lis l as., sen li lllcn taJo i.d es, gráficas y pOl'l1ográficas l h:.l.sta .el limite superior de la prensa de actualidades, constituyen el y·olu· minoso eapúulo rlcln literatura J. ";\1o])e'l" i)('hÍlHl i:llt'- ;;C¡'een", li'. D. E:lingt'-l"deL' ~,' J. Legg- (.1037), Posl8rlor lllcnt0. los trabajos (le Ross lV[nrray (1941). :'f. D, Huettig (1~):f4) Y R¡lth Illglis (19'1:')) 2, Ji:n a),gullos palses, incluso, 8:,\'1 elJ fH\S lllUl~h:l:, 1l)(Hlnlitla110s ----- <',,, n'jl«, polélll)(,ll, forum, cine-club, Ó;)(,)>!:I !('('n ... ~ .... ha constltni{lo Pi núcleo (lc, iod,' la actividad intelectuaL la vúlvn1n ,Ji' {:ape de Hna sociccüd f;in {le))_lf1.s!(),C]r¡i; pn lJilid¡¡(I('~ de dif\logo colectivo. ¡·¡íiin\, �Pno~lOS ---- cinematográfica o para-cinema tográfica .--- de los negociantes. No porque sean un negocio en sí, sino precisamente porque son consecuencia y comple-n1cnto dd negociD cinematográfico. Con más o menos aproximación puede útuarse el origen de toda esta literatura entre el 1914 y el 1918, como suhproducto del S/.a7'-s'\/stem, El Sta,.· system fuc~ al prilH.:ipio, un recurso anlimonopoIístico que uti1iza~ ron lo~ productores independientes contra ,el creciente p,o·der del trust M. P. P. C. (M.otion Pictines Patents Company), quebranclo su argumento deeisivo: la(~standar­ dización de los films V el anonimato (le los artistas. El interés ~-- que luego degeneró en interés morboi:,o ~~ por la persona del artista~ lo despertaron los independi·entes e·amo arma competitiva ';~n dos frentes: por un lado., ·3n el mercado abierto., confería una atr¿H> ción especial a sus p·elíeulas; por otto lado? en el mereado de 'trabajo., hundía las rígidas nOI'mas impu'cstas por el trust., los hajos sueldos del artista anónimo, Así l la aetual literatura sin fronleras~ el comadre-o impreso qu'e rodea la vida de todo aquel que se aventura en ,d mundo ·del cinc~ ülVO su origen en un intento {le PCl'sonalización de las obras cinema~ tográficas l y cumple hoy todavía -~hoy más que nunca - una fundón indesligahlc del sistema de producción de. películas. Actual" mcnte.,descuhicl'ta la potencia de la identificación psicológ'ica como móvil del consmno ·dc films~ esta literatura ha superado sus obje~ tivos originales y se convierte en un movilizador y captador de la demanda tanto como en instrumento competitivo entre la", ¡!;l·an,· des empresas procluetora~. Por su parle, la !;¡IHlr dl· ln.~, estudios (lel ¡·ilH' ,;(. rdl~'j:L ('O!l 39 v mllch,l IlIÚ.,; \"lllll'll!¡·< ell \id¡¡d,·.~, !JI!!'. IIlOdí·.;!i:1 illll·I(T!1I:1L·é' d'·ll11'0 ('()lllP;II':lli~ plddil':wioll!" dl·1 dí' \ Hcli· lod;) lipl! Clllljll1\lo de acli· eiclllíficas dI' Illll·,;lro lIl\lllllo~ lic;1crl un peso l'.'il)l~('ílico notorio. Se hac·e mucha crí-tica cinematográfica y has\id:l,k.; ¡¡llellTlll,ll!'; v tante sociología del cine; en muchas ocasiones., crítica \' sociología van mezcladas. En ~amlli.o la rnc1ustria cineulatográfica sig,:¡e siendo el reino de Jos poderes ocuhos\ y el estudio científ.ico de csl'c sector d'8 la ccononlÍn no hn dado todavía S'us primeros pasos. El tille y el sexo, todo un tema LA DEMANDA. PUNTOS DE PARTIDA n(~ lodo l'!lO dl"dll('illlO..; a!pllla:-; {'ilra('l('l'í,.;!j¡·i1:' dí,1 1ll('Il() ITlltH'JlIlil·o ('¡tI!' ¡'OlllO kllÚ- \' alo.;llllo:--; nlt:U\)S di' .;11 IH·(dIL·lll"lli;':1 (L"lllitlldi\:' l. 1<1 l'illll 'e''; Illl producto de l'OII·;lllllO lll¡¡~ivo. Un ':.:strulio de la d¡·lll;llHLI li(' {,ilms no puede tener 1·11 clll'llla su componente weiológj(:o, 0, si se quiel:e~ la importancia de 105 resultados que se l1eri·· varían de nn análisis llevado el cabo según los métod-os de la psj~ cología de maS<lp,. 2. La demanda de film::. es una demanda dirigida. No ,es l'U1n de· manda HhJ:·c, Se trata de aclarar~, mediante nn estudio rignroso de la industria cinemato~rráfiea. los grados de lihertad de' que p'uccle gozar y la cnUS[l dc' las limitllcio" nes que se le OpOllen. 3. El fihn 1 ·en poteneia? es una ¡¡J'le~ y en c-ualquier caso intelectuaL (Podría~ 1110,'; dcc,ir: el film puede ser (1 j)('MIT de todo una ohra ele arte,) Las caracte'ísticas del consumo ónematográfico son antagónicaf' en muchos s'cntidos l sin embaJ.'go., a las del consumo ele la:;; ohras de arte en general "~- que. es por definición el más lihre y personal dc lodos los consumos posihle~,., el menos objetivo y estandardizahle, 4. Por último: 1<'1:> tran.s.fornH\" Ci-ollCS lécnic::1S de la industrb ci·· nemal.ogl'áfica se han .'3l1ccdido ún parar. Se- trata dt~ una il1clustJ:1<l esl:r{~ch;;¡¡l1ente ligada a las siempre lluevas eondieioncs sociale~.¡ V técnicas del siglo xx. La no\'(-;~ dad juega en ella un papel dele)"·· minante, El estudio científico hn ido a remolque de e51r c:lllJhiu ron.5tantc~ no ha podirl o f".'¡t!llll('· ccr hns'8s 1)~-;rnlaI10ntes COlIJO 110 las ha cslahledd-o el fenÓJll(~nll tudiado, (ll)ri! dí' Illla creación �,10 - ECONOMÍA DEL CINE PEQUEÑA HISTORIA DEL CINE MUDO En la primera parte de su obra '''El film como mercancía", Peter BachEn ..-._. el primer autor en hacer Ull tratamiento sistemá.. lico del tema que nos ocupa---, realiza unalahor de docunH~nta­ ción histól'ica, centrada sobre la evolución del mercado norteamericano V del mercado alemán. y soIne. 1m::. relaciones, dentro 'd·~~ ellos, en U:e las tres ramas de la industria cinematográfica: producción, distribución y exhihición. Eludiendo el coté pinoresque, Bachlin individualiza algunos fenómenos de gran importancia. Pone de relieve, por ejemplo, el papel primordial de los indepen~ (Hentes en el clesolTollo del cinc; indica cómo la hanca, interviniendo con 8US propios criterios (en el papel de producer~supervisor),ha revolucionado la industria cinematográfica, y, cómo en menos de 10 ailos (1918-1926) ha acahado con los recursos del cine mudo imponiendo la gran transforma~ ción del sonoro. Paralelamente explica con claddad la tendencia de la industria cinematográfica al monop"OHo. Vamos a seguir sus pasos de historiador somero. La infancia histórica del cine ··está marcada por la escasez d-e pe~ lícula virgen (materia prima indispensable) y por la inexistencia de nn público específico; es decie l por una oferta escasa y una de· luanda déhil. El aprovechamiento comercial del film lo llevan a cabo los f,eriantes, cambiando de sitio para venüer la dehilidad el-e la demanda y aprovisiol1ándo-se dircctamente d-e los productores. Algunos ele ellos producían sus propios filmE como MéIies en Francia. No tardaron en formarse una especie de empresas monopolísticas, que protegían sus procesos de valoraeión mcdbnN: patentes y utilizando capitales relativamente grandes para la época. Cuando la exhihi· ción amhulante estaba todavía en pleno auge, ~e crearon '2·n EE. UU. los primeros teatros cinematográfIcos. La demanda creció y .loS' pro· gramas tuvi·cron qu'/.' cambiarse más a menudo~ porque el número do espectadores de cadn localidad era rc.lativamcntc elevado. Los films de 100 y 200 metros -- dramas y comeclias "..... snstituyeron "l las actualidades l cloeumenta]es y escenas c;ómiens que habían IHc, Las grandes panorámicas dominado en el mercado americano hasta primeros de siglo. Los cines fijos tenían ,dificultades para amortizar el coste de las películas que comprahan directamente a los productores. Por esta razón em pezaron a firmar acuerdos entre ellos para comprar, juntos, las misrnas películas. Para los productores estos acuerdos tenían consecuencias peligrosas: stocks invendibles)' pérdida del control del mercado. Los riesgos inheren· tes a la colocación de' la produc~ eión (por parte de los productores) y a su adquisic.ión (por parte de los cxhibidores) impulsaron a promover el viejo sistema de camhiüs locales por llUevas organizaeÍones de distribución. Ha nacido una nueva rama de la industria cinematográfica: el comercio del film. El ,distrihuidor asume los riesgos de adquisición del film; el exhihidor sólo tiene que con· tratarlo. Los productores amplían sus mercados y ohtienen además llna espeeic de garantía de venta, mientras que los exhibidol'o,", l'{'sue1v·en el problema qll'e plautell el cambio frecuente de programas. Esta primera rcvolueión comercial y sus repercusiones en la industria condujeron al caos ck .la profesión. Salas relativamente pequeñas (200 a 300 sitios), precios bajos, programas hJ.'Cves~ ]?elleficio basado en el número de re·· presentaciones dial.'ias corta c1u,· ración de los pl'ognnn<.uL ..., todo Gonüihuyó a un fuerte aumento w l de la demanda. Las "fábricas de fíhns" las satisfacían con dificul~ tad. Las películas se realizaban con precipitación, sin grandes preocupaciones artísticas. La ex trema libertad competitiva, la fal~ la de organizaciones sólidas y de tradiciones comerciales estables constituyen un marco excesiva~ mente déhil para lel desarrollo pujante de la joven inclustria. El mercado estaba en manos de los distribuidores, mejor situados que los otros dos sectores para controlar donandas v ofertas {~ll ev·Qlueíón. Las casas·' productoras aspiran a una orgcll1izaeión más estrecha tk la industria, a cierta rigidez que les permitiera aUlllentar sus ingresos en perjuicio de los distrihuidon:?s. Y 10 consiguieron. Su triunfo, el principio de exclu" sividad, el copyright. y la coneen·· traóón de empresas. El distribui~ dar ohtenía .el aprovechamiento exclusivo de un fjlul determinado para un período y un sedar determinados; su:; riesgos se reduc.ían puesto que cada film dejaba de hacer::.'e la eompetNlda a sí mismo. Frente a esta ventaja los proc1ucLorcs conscguían otras de mayal' importancia en cuanto a la situación en el mercado: el "copyright': significaba para ellos la posibilidad de disminuir O-111Ú·· mer·o de copias~ subir el preeio y controlar el rncl'cado. Como por otro lado las relaciones entre los in lennediario5 y jos 'Gxhihic1ol'cS resultahan JÍlnil:l-c1f1s <l una cesión del derecho de aprovechamiento, w �PROMOS ~- el cabo de la cadena de relaciones jurídicas ---- la propiedad -_._- quc w daha en manos de los productores. Las cmpresas de producción se convertían 'en parte interesada en los ingresos del "alquiler de peJíeulas" y por tanto en la exploulción de las mismas; aumentaha así su control sohre las operaciones ,sucesivas a la cesión al distrihuid,o!' i:fl, Sobre e¡.;ta plataforma de control.. las casas pl'üduetoras se deeÍden a lanzar entre 1907 y 1910, la.s primeras tentativas mon~pO'lístieas el-e alcance nacional. Su obj,etivo era la concentración vertical descendente, es dceir, cl dominio de la di.strihlleÍón e ineluso de la exhihición. Pathé & Gaulllont con~ siguió este objetivo en el mercado francés y ;dominó los demás mercados continentales al nivel de la producción. El resto de los países europe,03 orientaron sus esfuerzos hacia el campo de la distrihución y de la exhibición. Hay que poner ~le relieve los cambios técnicos en los que Pathé hasó el lanzamiento de su expansión. Como en otros sectores económicos el período de lanzamiento monopolístico implica un auge industrial notahle y un :elevado ritmo {le progreso técnico, y esta implicación es segu· ramente más cierta en el caso de la industria cinematográfica, en la que la novedad juega un iHlw portante papel como movilizador de la demanda. En 1907 Pathé ]anza películas de 600 metros. La duración y contenido del film cambian decisivamente. 1!:1 púhlica aoog'e calurosamenl.e el "nuevo cine". particulannenloC ·el cincl'omaJ1e·e, la.:; películas históricas. se.ntimentalcs y de aventuras. Por priJlrera vez ]a interpretación co· rría a cargo de actores de cine. Los productores franceses realizan films de gran valor público, asegurándose lina difusión masiva: hahían descubierto los earaeteres especiales del film-ll1crc,allcía, La ¡J,"t'an guerl'il illlel't'utllpió ;:d lHJSlllO tiempo el rápido creel" llliento de b oferta y .la demanda y el pl'oceso de cOll¡:entl'ación in.. dustrial. PeJ:O en realidad en el hundimiento del gran trust amr::rieano ele la segunda década, la ÑIPPC\ intervino de manera de·, terminante un factor ya puesto de rdieve: 1<l competenda de- IOn in· dependientes 'ímpidió qlH~ el tnlst uti1izase 10,'3 métodos sobre lo~, que hahía mOllla,do su dominio: el aprovechamiento abusivo de 1005 films, hasta la usura total, el '''dumping''o las prácticas poco honestas en la contratación, etc. Al exhibidol' que intentaba contra w tar films realizados por los independi'entes se le amenazaba con el secucstro de los aparatos de proyección, cuyas patentes mOllOpo~ ¡izaha el trust. Los programas eran ·establecidos según esquemas fijoB y la cesión de los derechos d{~ explotación importaba una ta· rifa fija, según la l1lagllitud~ la -organización y la ubicación de las salas de proyección. La l'eac~ ción de los independientes se hasó en un aumento de la calidad y en una profll1cción no estandardizada. Ellos introduj:cron en los EE. UU. laB películas largas (siguiendo el ejemplo de los produc~ tares franceses) y el star·system, con el que consiguieron aumentar el valor comel'eíal de sus films. En 1917 Ilna .se.nteneia dicta.da en aplicación (le la Ley Schel."1llaUll antitl'ust a c a h ó definitivamente con la MPPC, cuya incapacidad para satisfacer la!'; necesidades de la demanda se hahía puesto de relieve ya desde 1914. Los in w depcndientes de entonces' (Fox\ Lacmmle, Goldwyn ... ) sentaron J03 pilar-es de la aetual industria Ilortcamcricaua\ irnponiendo su 41 dominio en el mercado mundial a part.ir del fin de la gran guerra. La guerra ,'3ignificó tamhién el hu.ndimiento del monopolio francés en el mercado -europeo. Los capitales franc{:se~ volaron hacia las industrias bélicas. Un grupo danés --- Nordische Film.Kompagnie --- oenpó provisionalment-e el vacío que no hahía l}{)dido llenar la industria alemana pOl'la misma razón que la francesa, por falta de capitales. La NFK organizó la producción en la misma Ale.mania, hasta que en 1917 el capital han cario interior elnpezó a intel'cs·arse 'en la industria cinematográfica. Fruto de su Hporta~ eión y del apoyo del estado y del ejército (interesados a su vez por las grandes posibilidades del cine como instrumento de propagan" da), fue la fundación de la UFA, que pronto se convirtió en mo w no polio horizontal )' vertical. En 1919, sólo la UFA oponía cierta resistencia a la invasión de una Europa exhausta por part{~ de los productores americanos, euyos b-enefici-os durante la gnerra ha w ;L Biichlin no explica POl' (Jllé 0:(\ Pl'O- duce esta l'elati\"a sumisión de los distribuidores n los intereses de la producción ..... si fue el resultado de una prcsión iJi· recta de los capitales de producción o de \lila j)l'og¡'0siY¡l illenlilkal'i6Jl (1(' ¡n{(!l'\,ses distl'¡¡Juidol'(~s ~. ]ll'o(l\wlol"l's POI' (ismosis en tl'e 108 d08 gnlpos. ¡J(> Teixidor Ronda San Pedro, 16 Teléfono 221 1623 Coso especiolizodo en.' DIBUJO INDUSTRIAL VISiTEMOS, POR FAVOR �1-2.__. ECONOMíA lll~L CINE bían crecido extraordinarianH~nle. En este aDO el 90 (ir de las películas proyectadas en Europa eran americanas. Hollywood nace ·~n­ tonces. Lo." larg~lUetrajes se imponen dcf1l1itivalllente y revolucionan la estructura final;eiera de :la i 11 d 11 ~ tri a cinematográfica. L,a enorme sed de capitales d,cla illrlu::-:lrla abre a la hanca la puerta grande del cinc. LOS BANCOS DESTRUYEN EL CINE ¿, A qué se debía la res-cl'va que lo~ bancos rlemostraban hacia la industria eincmat-ográfica'? Fundamentalmente a un hecho inseparable de esta industria: la magnitud dcl riesgo inherente a la producción. Como veremDS~ no es este un hecho sllperado ni mucho me1l0S. Su~ consecuencias cstán presentes ,en la estructura actual d·e la producción cinematográfica; sin tenerlos en cuenta resultaría imposible explicar fenómenDs tan importHnt-es~ por -ejemplo, c-omo la estandardización productiva _.~ con mlis claridad: la agohiante monotonía de las películas que acaparan el 90 (~.; de los programas o la importancia decisiva de la~ subvenciones estatales en países de bajo nivel industrial. La demanda de films es una demanda comparativamente incierta, irnprcvisiblc y subjetiva. El pro ductor corre un riesgo que, en pr-oporción al dcsemho 1::;0 necesario para inicial' el progl:'CSO pro.. ductivo, no t1'c-ne eOl11paraeÍón en casi ningún sector inc1ustrin1. A ello htl)' qne nñadir la -jncertidmnhre dcI proceso productivo en sí; ,es d·ccir, no ,sólo se corre el l']('.sgo (k no acertar los gnst-os de la demanda, sino qu·e la producción misma,i ndcpendiente* mente de la apreciación de. un púhbco de prefcrellciw, simnprc in" detcrminadas, tiene bastante,s posihilidades de ser objetivamente JY18 la e defc.ctl1osa~ téenicEl {) artís,· tlcallH'nic. Los factores subjetivos Juegan en la d.cmanda v ~'i"¡ la oferta. Pero ec:onómiclllllcnlc las consecuencia;) se pueden resumir ·en una ~30la: riesgo elevado., dificultades (le financiación. LH üwJtación de"! H l'iesgu" COlno OI)jf~ljvoc '::~Xp.liCH gnll"J par!!.' de la;.) transf'onnacjo- ncs y de lel csirnclnra de :la indlJS- tria cinematográfica. Explica también que la aportaeÍón de capital hancario sólo 5'e rea-lizase a condición de imponer la indus" tria sus propios criterios eeonó. mico:::.: la seriadizadón, la racionalización, la búsqueda de heneficios .seguros y de fórmulas cincmatográficas {le éxito prohado. Mientras ,el nivel técnico no permitió la adopción de tales criterios, la ha-nca mantuvo su caraete-rÍstíca reserva frente a un negocio con muchas poúhilidades V muchos peligros, El aumento ";'{~l:­ tigino.so de la d,emanda en el Fel'Íodo ,de guerra, los grandes beneficios rcalizad05~ la concentración ·en pocas manos de los medios de pl'oducción~ el dominio de los mercados europeos, hicieron perder el miedo a los bancos americanos. Se vencían aSÍ, al mismo tiempo, los prejuicios que in5pi* raha la profesión e-inemat-ogrúfiea y el poco respeto que mereCÍa en principio~ al quedar asiIIlilaldos~ en la mente de los hombres de finanz.as~ al mundo turhio de los exhibido res ambulllHl{~s y {{·c la gente de circo (4). La intervención ha'ncaria tenía ante sí otro muro difícil de .salvar. No podía caer en -el olvido eI fra(:<13-0 de la 1V.lPPC. La Lentativa de unificación horizontal y vertical. que tenía en cuenta tan sólo la dieiencia económica y pr,escllldía de los intereses de los cOl1sumic1o* res, había tropezado con la difi. cultad invencible ...._- y explotada por los independienks --'.- de una demanda variahle v c1ifíei1 de de.. tcrminar~ que exigía (lelos pro, ductores algo así eom"Ú un proccdinücnto de "prueha y <?lTor~~ micntras que el film no daha con la fórmula adecuada. El cine ·'norllli11izado'~ del trust había teniclo que dejar paso al de las empresas que mantenía'll nn contacto más estrecho con el púh1ico y quc es_ lah,m mejor situadas para ohte" ner una información válida sobre las necc-i:lÍclades <l satisfacer. De hecho, a los pocos aúos de la in8titueiÓll de los '''proc1uccrs-supcJ:vi:oors'"., o sea., (k los grupos finan·· cieros que adquirían el derech-o a vip;ilar la mareha de .las :2rnpresas .Y que estahan encargados de ·estudiar las medidas de estandar" dización dirigida:, <l rebajar lo~, costes, se produjo uu estancamiento de ]¡¡ dellJalNla. No pr¡cde afir" JlJH.l'SC rotundamente, d·e t-oda~ manera:';. que 'f:',)dsta una relación de eausalidad por en medio. Es posible que el ereeímiellto de :la oferta fuera d-emasiado rápido; tamhién cabe la posibilidad d·e que sc dieran en la industria ei~ nenlatográfíca 'efeclDs ¿Inticil)ados de la gran crisis del 29. El hecho es que en 1928 se prqdujo por primera vez una evidentc haja d,e rendimientos. En camhio, durante el período ·estricto de crisis, eU,l11* do todas las industrias cerraban su;:; pncl'las por fa1tll de demanda y de cródltos, la cinemat.ográfica evolucionó en sentido inverso. La tend-cneia hacia mayores invcrsion llC:'; en producción y exhihieión no decayó en absoluto. La conccn~ t.ración se ac~mtuaha. ¿ Por qué? Lt crisis hcncficiaha indirccta~ lllent~~ a la industria CiIWllH1tográ* [ica; las capas mús pohrcs de la pohlación ihan al cinc, en husea de -evasión. La (h~mandH se nHIIlluvo, La industria cinematográfica se c-onvhLió en la industriarefugio. La lueh<l pllra conseguir posieioncs de pode!' se intensifi· CÓ~ alcanzando el paroxismo en 1929. En lo" años siguientes los grandes hancos ahsorhían <1 los últimos productores indepcndien~ tes. Quedahan en pi:c los siete geandes: Fox, \Xíal'Jwr Bro.s.~ Paramonl, Universal Pietllrcs, Uní·· lcd Al'tiS'ts l 1"irst National y JVle.· tl'O-Goldwyu-M.ayer. Sólo· cllo~~ ínt¡lllHlll'l~'llle ligado:,; al eapit:d hancario y en gran parle hajo GU dominio~ podían pagar a los "'di_ vos'" y ascgUl"'U' el valor cDluercial de to~ films. La producción conti* nua compensaha las diferencias de rendimjül1to entr,!' Lu~ (livcrsas pelíeulas. Las ventajas (le tal sistcma pl'oduetivo y el alto nivc1 (le capital que requiere imposihilitaron la competencia a este monopolio de hceho. LA INDUSTRIA ELECTRICA y LAS PATENTES La aparición dd son,oro 110 se debió al desarrollo progresivo de empresas ,en auge ni fue un acontecimiento de aceptación unáró,· me (~ inmediata. Al contrario, Ia,~) primeras pruebas las realizó \"VarDCl' Bros,) para evitar el .éJesaslr·e financiero. Ya en 1925 el perf.rc,1. ¡,,,, ilUl~¡ lIJW \:up,..,!i(JJj ';ut"Í,¡j(j .. '(JI' j'!lV(;Sligllr ¡\ j'ondo·. Lo;; .j)j(). yill!' !'l'lll\ l'l'[UlS[Uf:[lt< de tOllo tipo (le, ¡))"Of(':';lOl](,", ¡~iI ln~; ¡¡Uf' 1Jnl>ínn [1'n1,1{> flu\· imjlo:;iI)le i~('l"1):; mH,S rlrl e, IlH'llOS 1"orlnnfl. �eionanüento de la eleetrónica había permitido solucionar el prohlellHl de ]a sincronizaeión imagen"sonido. Pera los productores se mo:-::trnball remisos al cambio. Sólo en 1927 se decidieron a aceptaJ'lo\ ('~uando ('.1 público dceTetó su gran éxito "Jazz singer'\ '"Xl. B. De ahl arranca la lucha por Jas patentes eléctricas, que eons· tiluye el (1:s1leclo más -visible de la revolución técnica del sonoro, Las patentps y con ·dJas la industria eléctrica se convierten en ár" bitro de la situación., ahsol'hicn· do sectores hasla entonces dispersos: trJéfono, gl'amófono, discos, radio y cinc. Cientos eloe patentes inv;~dnn el mercado ... en m;ulOS de dos sociedades, la Ameóc-an Tel{~phonc and 1'clegraph c.o. (siSlclJW,;"Vitaphane\' y '~Movie-· tone") ~ la General Electric Ca. (Clne ('olllrola el sistema ';1.photophone~· <l I rav(;s de la l{CA). _Ante el empuje inicia] (le la \\1e8te1'n Electri(' ll-:'Ilffllctuaria de ]a.5 potentes di' 1;1 ,\'I'T Co.----, la IiCA r·eacejon;1 ;lIl,~()rhicndo UIla pro· ductora indl'll1'lldiente y 1m cir· cuito ele 1'\:llillif'ión, el l(·eíth 01'pheul11: ll<\('(' lll1 lluevo trust, ]a Hadio Kei 111 Cn. I_RROl y con· quista po...;il'il)lll·.-.; l'ápidmne.ntc\ vendiendo 01 \\;1 rlllT,. Fax, GOhHll" hia y a p;lrk dI' la Ünitf:d .A.rtists, W'estern y lU:\ facilitaban la adquisición 'dl' aparatos e inHalaciones a pl'Odll("l()I"'~; )' ·?xhihidol'cS mediante I~n·'d¡l()..; a largo pbzo )' vcntH8 a plazo,.; u venta.'i"a1qniler. Apar,ccen 1;1"; ;¡ficinas ele cródiw y el mCl'C;¡IJo ..;(~ organiza sagúll Ja:~ llIWVi:lS cxigl'lleias. Productores y exhibido re."; ljll'cdan hajo ·el dOl11i· njo (k, los propietario:,; de la.s pa· tentes y el contrato enlre unos y otros confiere n éstos un rango lllonopolistico. Con la aparición deJ s,onoro eJ control de la industria i;e perdió <1efinjtivalnent"e para las Gmpl'c~;a~. pnramente einematog;ráficas y ;3t' concentró pal'ü sicmpr,c en manos {le }n aran hanea v de la indw;" tria elf~1:l'icn. E.sti'l ~íltilnH por mof'dio de la" pa¡cnf(~s.l)o,dí¡¡ dOilli· nar loe101'\ los pl"t)('I~:';O:'; de produc, ción y de rcpwdll(:("i/n], llli,~Il¡r;ls los har.:_'iu~·:ros, prüpicl;lf·io:" dI' 1<1:' acciones de los trusts einclllollognl," rieos: odentah(l1J 51..1 <lctividad. Conviene l'ccord¡:l]' que, adenlóse taulo las induSll'il1s c]éCiricf\::\ ·:·U" lUO 10:3 grupo:', hancario.s iD!e' ,.~.¡¡, do~_; en la CÚJCJ.llilLogrr-d':iao dcpcn . cJÚHJ 'nl n/ayo]' () menor grnc!o de los dos colosos de la economía norteamericana v mundial: M~or.. gan ~r RoekcfeÜcr. Se negó por tanto a una situaeión de eompe¡eneja limitada, Se tendió a '?;s!:::lhlcccr un equilihrio entr,c las -3 ~r<-lndes pl'odnelOl'<l>', (las 7 ,,j'c anle;;:. 111"::; CohHuhia) y las casas de dj.strj]Hi(~ión v circuitos de ':;xhigición (fu'e Jos colosos dOmÜl(l~ han. Y aUll ante.', de r,edond·ear la organización y el reparto del mercado americano ¡-os propietarios de las patentes clnpez,n'on a invadir 10s mercados cxtranjeros~ me· diant0 filiales de b \Vestern y Ja HeA (por ejemplo ]a \Vest-ern EJcc;tric of Spainl. 1'111 ,,11<> IHd'l~ Ll llla[.!;ni. lo" 1':>~,I,' !jll" I i('l]l' lf\W ilfn)1l1ill (·1 1'llH!ll('I¡,i '\ ('llnll)h~­ nH:lllariil11ll"Il\,' Ll 1'1';' HHI a !JIU' le SOIllf'!l'n 10< d,'k!!ln!'I" <1,,1 I'(l" pital fill,ll)('i{'l'(J~ 1,' nL1il-':illl <l ;I,~('­ gurarsc la I'\plll\;wioll d,· ';11'; ¡'illll,~ en 'id extranjeru. 1,1)'; 1l1l'1'l',ldo,~ nacionale~ {pl/·dan (·!lllll~. 110 !~«­ rantÍzan una <llllorlil'.dl'IOll j'0l1l:1 la que exigen lo .:; (~ap¡I;t1¡'.; itlVI'l'lidos. Sin exporlnciúll. b l' .. .;lrlWtura de la pl'oehl(~í'ióll Cilll~tll;\lo­ gráfica, en los paíscs ('ll que ha alcanzado un desarrollo í'kvadn lEE. VO. y occjd'cntc europeo) (lO sería ta] como es; carecería de la sufiáente capacidad de heneficio Ull 1:1<10 lnl! d~, Espana: Costos más bajos Una \'87, más se repetía el proceso (le concentración indu.striaI :'u llHUlOi; de los propietarios de las paten!Ts. P,ero esta vez ;lese;l· la mundial. Se trataba de Jainlnl'nacionalización del pl'oced ¡ tllie!11 n que en los inicios del c¡nl' Iw-hía permitido a E'fhso'¡), Biograph ) Vilagraphfet1 EE" 11[\,1" P¡llh¡',.'\' Gaumont 1('11 FrallCi;¡) ~ i\li'-""lcr len A,Icul<llliu I dUlllillar ."u:" 1"(';;¡WC!iV{H Illl'I·(';I(!(I.-< c¡¡;¡lldo 1,1 rl'!J;Il'l(J ,fe In:' II'ní;l dI' 1l(1(·i(JllaJ{'~. Ldl1'¡CilCióll iljJ'fl';¡lo..; {·ijh'l1l<l!ogrúf-¡c().;;; l"l"OII('lIlli('<lllll'llll' lll<l\'or jUl" pUf'i,lllCi;¡ que 1'1 dc Ia.s p-cJíe-u1as ¡ ll1 P J'i'S; ()lJil da:'i. Aquí entra en juego un lluevo factül'; b exportación. El film (>:'.; un pJ"úducl.O ide¡¡] para la :~'xjJoJ'ta' ció]). Poco volumen, poco peso, f~iejJ rcproducción v consumo práclieam8nte, universal. Esto por ~' !JO COl1Llría con (·{'~'ll·io,.; los (,ilpilillc:-i llepara la prodllcciúll conlj· tltla )' ¡óg<ln li'. P-i'líclda:'i ('01l10 las ¡JI' 1<1 serie {¡¡hll(:[{. de TTollywood :-i(~ habrían l'e,t!i:.-;,¡rlo "in un llH'l'cildo ahierto v ::;eguro COlllO !lO ,:,1 clu'opeo\ COlllO el 'i'SI~¡]ílül, I'llya ofcrla i'lllCriol' l'ci'm!la ill;';ltf¡l~icll· le. 'roclo esto explica la illll~l1:-ii.. dad que ha r·c\''Cstido SiCJlljH{' la lucha por el mercado 11l1l11di'Il. La prodneóón amCl'lC<lII<l ha triunfndo en ella <l lravI;::; de Inil episodios que eomicn7,¡)11 C011 la invasión aplastante de la pl'illH'ra post-gtH?rra. Pero el .epís,odio llIÚ:', violento corresponde a ln guerrll de la,:;: patentes. Por metlio di' ('Jla~i 10:3 gigantes ele Llillt!ll.'\1 I'i;¡ norlcamcl'icana ín!t'fli:,I.(()ll consünü'l'ron en 0rnu lllCdid,1 contr~Jal" las 1re::; ~'anJ(t.~ d;, b ¡II dustl'ifl: producción. dif',lriIJIlC¡('\ll �y exhibición. Sólo la empresa eléctrica Tohis~ alemalHl l lnecliant'f:- un acuerdo con la BriLish Talking Pieturcs Cop, y el estahlcc.imicn'~ jo de U¡Hl red de filiales en Europa~ ,~ignifieilJ);¡ una eonlpctencia en el vi,ejo mundo. La Tohis creó é;ns propios grnpos de producción distrihució!l; todas las demás iHoduetoras ¡ aparte de algtLnas mu) hu'l'u's, como la UFA) te·· ¡lían qlH~ sDlicitar fiU autorización antef\ de empezar a filmar. Los Hmcric.¡¡nos~ seguros el'e {;liminar larde o pronto la competencia ah~J1l¡-nl¡¡~ preconizaban In concurrencia lilllC{~ en el mercado llHuHlial, mientn!s la 1'ohis pedía Lt ;división y o::J reparto. Contaba para ello con nn argumento deciúvo: eI cierre de las fronteras eolllcrcia1L's" como lHedida extrema en caS'O d·e no-entente~ significaha el caos para unos y otros. Los amel'icanot' acaharon por ceder y el l'cpnl'to se llevó a caho. La 1'0his s·e quedó con el mercado cen tro,{;uropco ;\X/ C5ter11 y RCA re" tenían 'el mercado americano~ ¿I ruso y las posesiones inglesas. In glatcna era -objeto ele una xegula" ción csp,ccial: un período provisional de cuatro años de divÍ:':,'jón ele ingresos y luego el mercado abierto. Sólo la posihilidad de realizar una producción específien en lengua indígena permitió 11 los pequeños paises mantener cier" to vohllncn de producción nacional; pel'-ü aun así tenían y tienen _... qn·e vérseJas con la compev v lenda de las producciones norteamericanas en versión doblada o con suhtítulos. EN RESUMEN 1. El cinc ha -f:scapado del {~onH trol de los cineastas. tAlnecesiclad creciente eh> capilalüs~ el. riesgo de la producción., 10.8 cxig,cl)cia~ de rápida amortización, lo han {leja" do en manos de la banca y de la induH l'i" eléctrica. 2. Li! eompetencia libre no existe en el mCl'cad-o, Las gl'andüs produdoras americanas dominan rlirecta {) indireetamcl1te todo el proceso industriaL ,desde la dis" lrilmeión (le aparatos de sincro" nización illlagen.-sonido hasta ¿dM gunos i:ic.etorcs de la {;xhibición. 3. Este dominio en dos sentidos industrial el de la financiación sobre d reslo del pl'oc·eso~ .geográ" fico el d'e los Hl'ncricanos sobro el resto del lll·ereHit1o llmndialse traduce {:11 una evidente estre" chez dd marco de la d·cmanda. .~.- 4,. Existe. una espeeie d.e ideo" 10gÍ<-l de los trust. Sus rCJ:H.(~sen­ t.anlC3 son 10.s ei.;pcel<ldor'(·~s con- descendientes que- defienden glohallllcnt,c la prOd_l..lceión medi·ocr<c m·gu)'cndo la apruición intenl1i· l'ente de películas buenas, Como la calidad no es rentahle según los Los actores y actrices criterios de r1'lüahilidad dd ca" pital hancario~ es necesario que algunas películas huenas pero d~­ ficitarias hagan pasar el grueso de la producción defectuosa pero dD éxito garant.izado. 5. Esto es posible porque: a) siendo el film al misnH> tiempo una mercancía y una creación in" telectual~ el cri terio de valor económico y el criterio de valor artístico l:W coinciden. Dicho de otra lllanera~_ valor de camhio y valor de uso no coinciden; y no sólo eso: 'en la mayoría de loS" casos se oponen; 1;) la demanda está poco cualificada. No tiene criterios propios. Sus juicios coinciden a veces con las previsiones cOHvercia les y rara vez con las ar tisl,ieas, H ú. Eludir el riesgo implica reducir el componente intelectual cle1 film como proclucto~ significa dotarlo ele las características camercial·es del producto industrial financiado por d capital hancario: racionali:w.cíón y estandardización. \ fOD~ "'i"".''''''''~ 7. La exportación es ahsolutamente nccesaria para elmanteni" miento (l,el alto nivcl (le capital de la producción continuR. El film t'S~ paralelamente un producto de con51uno masiv-o l universal., fácil y harato. Quedan muchos velos por descorrer. Para algunos ·economistas "la industria de haüer pc1ícu1as~\ constitu.ye .Y ~:cgl'lirá siendo HlW pcsadill'l. l)-cs!;:rncindalllcntc l ello::;. COHIO lo:" eri'l i ,;0;;; profesionales. n'o pu·eclen -i r ll"anC¡l~i1(lS n] cine. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1612 Title A name given to the resource La economia del cine Description An account of the resource n. 21, p. 38-44 Source A related resource from which the described resource is derived Promos Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Subject The topic of the resource Economia Cinema Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Publicat al número 21 de la revista Promos. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1963-11-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1651/0000001028.pdf 0bd3d90174c64bf41cf8b771ad0ed262 PDF Text Text Barça-Espanyol 12 barça La entrevista Viernes 20 Febrero 2009 SPORT Pasqual Maragall “El juego del Barça es fantástico, admirado en todo el mundo” El ex President de la Generalitat reunirá a Laporta y Sánchez Llibre antes del derby catalán más solidario Laporta y Sánchez Llibre comerán juntos en el Hotel Claris El Claris, escenario de la primera comida Esther Blasco BArCELonA P asqual Maragall reunirá el sábado a los presidentes del FC Barcelona y del RCD Espanyol para que limen asperezas. Una iniciativa que, además, será un reclamo para la lucha contra el Alzheimer, enfermedad que padece el que fuera President de la Generalitat de Catalunya. ¿Cómo ha cambiado su vida en los últimos meses? Básicamente, tengo más tiempo, algo que no había tenido casi nunca. Disfruto de los nietos, de la familia, de los amigos... y de un buen partido de fútbol. ¿Siente más muestras de afecto desde entonces? Hemos recibido un alud de muestras de apoyo y todavía seguimos recibiéndolas. La gente nos para por la calle, nos saluda, nos da ánimos... ¿Cuál es la mejor manera de afrontar su enfermedad? Mantener la actividad, encontrarse con gente, estar bien acompañado, hacer las cosas que te gustan. Divertirse. En definitiva, pasarlo bien. ¿Sigue la actividad del Barça y del Espanyol? Sí. Ahora más que nunca. ¿Qué le parece que el derby llegue con tanta diferencia entre uno y otro equipo? Creo que un derby siempre es un derby. Y el Espanyol, por mucho que se diga, ha cambiado con Pochettino. ¿Cómo ve al Barça este año, con Pep Guardiola como entrenador? El Barça está haciendo un juego fantástico, admirado en todo el mundo. ¿Qué significa para usted poder reunir a dos presidentes que, tradicionalmente, han tenido una relación muy tensa? Pasqual Maragall ha elegido un territorio neutral para reunir a Laporta y Sánchez Llibre en un encuentro a favor de una buena causa Santi Giménez BArCELonA Maragall presidirá el derby de mañana en el Camp Nou paz EntrE prEsidEntEs “Las buenas causas unen voluntades. Es un gesto que les honra” dErBy “¿Un pronóstico? El sábado ganará el equipo que juegue mejor” Es un honor y una gran satisfacción. Les estoy muy agradecido a ambos. La lucha contra el Alzheimer ha conseguido lo que las relaciones institucionales no han podido... PACO LARGO Las buenas causas unen voluntades. Es un gesto que les honra. ¿Está satisfecho de cómo evoluciona su fundación? Sí. Tenemos un gran objetivo y un gran proyecto. Estamos sufriendo los efectos de la crisis, como todo el mundo, pero los apoyos que estamos recibiendo nos hacen sentir optimistas. La fundación se rige por la premisa ‘es más importante prevenir que curar’ pero, ¿realmente es más difícil? El problema del Alzheimer es que no conocemos las causas y, por esta razón, no sabemos como prevenirlo ni curarlo. La única vía para vencer el Alzheimer es la investigación. ¿Qué resultado pronostica para el derby? Que ganará el equipo que juegue mejor. n Volcado en la fundación que lleva su nombre Pasqual Maragall fundó la fundación que lleva su nombre en octubre del 2007, cuando, en el marco de una visita al Hospital de Sant Pau de Barcelona, anunció que le habían diagnosticado un principio de la enfermedad de Alzheimer. Desde entonces vive volcado en ella para que se acelere la investigación científica sobre esta enfermedad neurodegenerativa. Lo único que no está claro es el menú, pero el escenario de la comida está perfectamente confirmado. El Hotel Claris, con toda su colección de reliquias egipcias, su piscina en la azotea y su elegancia de diseño sera el escenario del primer encuentro en mucho tiempo de Joan Laporta y Daniel Sánchez Llibre en una comida previa a un partido entre los dos equipos de la ciudad. La culpa de todo la tiene el ex president de la Generalitat Pasqual Maragall, que es quien ha logrado unir a ambos presidentes antes de un derby, aunque el españolista ya se ha apresurado a anunciar que después de la comida renunciará a asistir al palco del Camp Nou. El ex presidente de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall; el presidente del FC Cuatro directivos del Espanyol irán al Camp Nou La representación del Espanyol en el Camp Nou estará formada por cuatro miembros del Consejo de Administración de la entidad blanquiazul. Se trata de Ramon Condal, Josep Maria Borrell, Joan Josep Bertomeu y Josep Ramió, cuatro de los habituales en territorio blaugrana. De hecho, Condal, en los últimos años, es la máxima representación del Espanyol en el palco del Camp Nou, al que Barcelona, Joan Laporta; y el presidente del RCD Espanyol, Daniel Sánchez Llibre, compartirán almuerzo este sábado antes del derby en el Hotel Claris y será el primero de los actos de carácter social que tendrá el derby de este sábado. El objetivo, asumido por ambos clubs, es la concienciación en la lucha contra el Alzheimer y El hotel encargado de la comida entre Maragall, Laporta y Dani no tiene aún definido el menú las enfermedades neurodegenerativas relacionadas. El FC Barcelona ha confirmado la asistencia en este almuerzo de Joan Laporta, el vicepresidente Alfons Godall y la directora general de la Fundación, Marta Segú. Por el Español asistirán Daniel Sánchez Llibre, José Luis Perelló y Javier Sáenz. n su presidente, Sánchez-Llibre, tiene por costumbre no acudir. Los cuatro serán los encargados de mantener las relaciones entre directivas, pese a que éstas no pasan por buenos momentos gracias, sobretodo, a la enemistad que existe entre los dos presidentes. Se da la circunstancia que en anteriores partidos, como el último vivido en la Copa del Rey, acudieron más representantes blanquiazules al estadio blaugrana. Esta vez serán cuatro. Daniel Sánchez-Llibre, como es habitual, verá el partido desde su casa, aunque, eso sí, como pasa también en cada derby disputado en el Camp Nou, mantendrá contacto telefónico con sus directivos. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La entrevista: Pasqual Maragall Source A related resource from which the described resource is derived Sport Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Blasco, Esther Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Esport Futbol Club Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2009-02-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2677/030830_PSOE_Declaracion_de_Santillana.pdf 707b85c376ff505fcf00b977e659f387 PDF Text Text PROCEDIMIENTO DE ELABORACION La España Plural: La España Constitucional,La España Unida, La España en Positivo DE CANDIDATURAS consejo territorial 30 agosto 2003 �Partido Socialista Obrero Español Introducción: la España Plural es la España Unida Estamos en el comienzo de un curso político crucial, cuajado de citas con las urnas, que nos conducirá a la decisiva opción que la ciudadanía va a efectuar en Resolución del Consejo Territorial marzo de 2004. El proyecto socialista para España, con el que concurriremos a las distintas contiendas electorales, arranca de la Constitución y se proyecta, desde ella, hacia Europa y hacia el mundo del siglo XXI. No podría ser de otra manera: los socialistas contribuimos decisivamente al pacto constitucional y a la construcción del Estado de las Autonomías así como a la integración de España en la Unión Europea. Somos la única fuerza política democrática que apostó por adoptar y afirmar todos y cada uno de los pilares de nuestro actual Estado Autonómico. Votamos sí al referéndum de la Constitución. Votamos sí al referéndum del Estatuto de Autonomía del País Vasco. Votamos sí al referéndum del Estatuto de Autonomía de Cataluña. Votamos sí al referéndum del Estatuto de Autonomía de Galicia. También votamos sí al referéndum del Estatuto de Autonomía de Andalucía, que marcó un jalón decisivo en el proceso autonómico toda vez que demostró que la voluntad democrática de la ciudadanía era un título tan válido para acceder a la autonomía como la Historia, el pasado o cualesquiera tradiciones de autogobierno o sentimiento identitario. A partir de aquí fue posible construir el mapa autonómico -17 Comunidades Autónomas y 2 Ciudades Autónomas, cuyos Estatutos, todos, impulsamos decisivamente- del que actualmente disfrutamos. Y fue bajo un Gobierno socialista, cuando los españoles alcanzamos una ambición que trascendía a varias generaciones: la incorporación de España a Europa y a las etapas de su construcción constitucional. Nuestra visión de España sigue siendo la misma que hace ya veinticinco años, contribuimos a incorporar a la Constitución. Una Constitución que supuso un gran avance conceptual de cuya cabal comprensión la derecha más reaccionaria se encuentra todavía muy lejos. Nuestra Constitución reconoce y consagra una nación española cuya unidad es compatible con el reconocimiento del derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran, sobre la base de la solidaridad entre sus pueblos y del respeto a su diversidad social, política, lingüística y cultural. La Constitución de 1978 consagra, pues, por fin, una coincidencia feliz entre la España legal y la España real. Esta España real es una España plural, respetuosa con su diversidad, que no sólo no niega las diferentes identidades que la con- 2 �Partido Socialista Obrero Español forman, sino que se muestra orgullosa de esa pluralidad. De esta forma, el pluralismo se incorpora como un elemento intrínseco de su identidad y como valor superior del ordenamiento jurídico. La Constitución afirma una autonomía que es libertad, identidad y pluralidad, y se sitúa en las antípodas de una concepción Resolución del Consejo Territorial sectaria, impositiva y uniformadora de nuestro país. Esta es la mejor virtualidad de nuestro Estado Autonómico: la conjugación de la pluralidad con el debido respeto a la singularidad dentro de un marco común, dentro de una realidad histórica y de un proyecto compartido de convivencia en un orden de libertades; eso es España para nosotros. El Estado Autonómico no solamente es respetuoso con la pluralidad de las autonomías sino que lo es también con la singularidad y la particularidad que puedan hacer valer –sin quebranto de los principios constitucionales y los derechos iguales de los ciudadanos– las Comunidades Autónomas o cada Comunidad Autónoma. Porque, efectivamente, el Estado Autonómico reconoce diversas singularidades. Así, por ejemplo, la lengua cooficial es una singularidad que no es homogeneizable. Tiene características propias y plantea cuestiones específicas en el ámbito educativo, en el ámbito de los servicios públicos, en el ámbito de la administración de justicia, de la integración social, del etiquetaje, de la cinematografía y de la cultura. Lo mismo ocurre con el derecho civil, foral o especial que no existe en todas las Comunidades Autónomas; o los regímenes económico-fiscales específicos, protegidos por la Constitución, no son generales para todas la Comunidades. Hay singularidades en el Estado Autonómico, pero dicho esto, el conjunto tiene que tener sentido. Para los socialistas, la prioridad de nuestras políticas es la defensa activa de la igualdad de los ciudadanos en el disfrute de sus derechos. No hay en ello sombra de incompatibilidad con el principio autonómico. Pero afirmamos claramente: La igualdad en derechos y de oportunidades debe prevalecer. Ni puede haber discriminaciones ni desigualdad en derechos ni de oportunidades, por lo que asegurar la igualdad de derechos y oportunidades de todos los españoles es la misión prioritaria del Partido Socialista. Los españoles hemos construido con éxito ese proyecto común que es para nosotros la España autonómica. Hemos, asimismo, aprendido de la experiencia vivida en estos 25 años. Una experiencia de la que podemos extraer una enseñanza clara: la esencia de la unidad de España es el reconocimiento de su pluralidad. Y nada aleja más a España de su unidad que la imposición y el centralismo. Pero esa experiencia también aconseja no quedarse quietos: queremos y podemos 3 �Partido Socialista Obrero Español mejorar el funcionamiento de nuestro Estado Autonómico. Por lo aprendido, pero también para encarar en la mejor disposición las nuevas necesidades de presente y de futuro de la sociedad española. Las pautas de esa mejora están en la propia Constitución: participación, coordinación y colaboración. En definitiva, Resolución del Consejo Territorial se trata de perfeccionar, a través de una mayor participación de las Comunidades Autónomas, la realidad compartida que es España. Los españoles merecen un partido de Gobierno que plantee soluciones a los problemas de los ciudadanos en lugar de concentrarse en crearlos o en crispar, confrontar, atacar y dividir. Somos ese partido. El PSOE, tan decisivo en la construcción del Estado Autonómico, va a volver, 25 años después, mal que le pese a la derecha y a los nacionalistas, a liderar el Gobierno de la España de las Autonomías, profundizando en el autogobierno, garantizando la cohesión y la solidaridad y acometiendo desafíos en relación con problemas de funcionamiento identificados desde hace tiempo. Y encarando así, además, en mejores condiciones los nuevos retos de futuro. El PSOE ha mantenido una línea coherente, en su discurso y en su práctica, desde el día en que abordamos la adopción de la Constitución junto al nacionalismo democrático y una derecha entonces dialogante. Siempre hemos sabido cuál es el modelo territorial que mejor convenía a España y a su bienestar, el que mejor refleja la diversidad de identidades y la convivencia entre ellas. No somos nacionalistas. Nunca hemos hecho ni haremos de tan esencial cuestión bandería de partido, ni objeto de doble juego, ni de doble rasero. Nuestra oposición frontal a todo segregacionismo o pseudo-soberanismo, ya venga del PNV o de CiU, lo es por razón de principios y no de interés partidario, coyuntural, propagandístico. Frente a los separatistas y a los separadores, a los que quieren dividir y a los que utilizan las tensiones segregacionistas para sus fines partidarios, el PSOE siempre ha estado y está en la Constitución. Siempre en la España plural. Siempre en la práctica del diálogo institucional. Y siempre en la ambición de conseguir un máximo grado de consenso para acometer las reformas que conquisten el futuro. Esto es un proyecto de Estado y una comprensión real de lo que es nuestra sociedad. Todo lo demás son tácticas que piensan muy poco en la Historia de todos, de España y de los españoles, y menos aún en su futuro. El PSOE, desde el 35 Congreso de julio de 2000, ha deliberado y adoptado por unanimidad de todos sus órganos federales toda una serie de documentos 4 �Partido Socialista Obrero Español donde pone de relieve estos desafíos y ofrece respuestas. “Una ciudadanía plena: ciudades, autonomías, España y Europa”, aprobado por el Comité Federal en febrero de 2002, el “Manifiesto socialista para la España autonómica del siglo XXI”, y el “Programa Marco Autonómico para las elecciones del 25 Resolución del Consejo Territorial de mayo”, aprobados ambos por la Conferencia Autonómica de enero de 2003, así como el posicionamiento del PSOE para la Convención Europea titulado “Una Constitución Europea para la paz, la solidaridad y los derechos humanos”, son, entre otros, documentos donde se definen de forma nítida los retos y las soluciones que los socialistas planteamos para nuestro Estado Autonómico. Sólo desde la mala fe o el propagandismo sectario se puede mentir pretendiendo que el PSOE necesite definir un modelo del Estado. Nuestro modelo de Estado se basa en la Constitución y el bloque constitucional: lo llamamos Estado de las Autonomías. Esta resolución, pues, no es el punto de partida de nada: es la prolongación de una labor histórica, continuada y constante. Para nosotros, el objetivo político sigue siendo el mismo: que todos los españoles se sientan cómodos siéndolo tal y como lo quieran ser; que el espacio común y compartido sea habitable y aceptable para todos en un orden que garantice la igualdad de derechos y libertades ciudadanas. Para los socialistas, España es, sobre todo, democracia, libertad, igualdad, pluralismo y justicia. Es la garantía de los derechos fundamentales y del bienestar de los ciudadanos. El PSOE, al contrario que la derecha, no pretende confiscar España para su propio provecho. Los socialistas queremos a España que ni necesita ser inventada ni se encuentra en discusión. España es y ha sido siempre la pasión de los socialistas. España son los españoles que la hacen en su Historia y en cada generación. El modelo de Estado que propugnamos constituye un instrumento al servicio de un valor, una ciudadanía plena, formada por ciudadanos, hombres y mujeres, libres, responsables de su destino, activos, que deliberan y participan en las instituciones democráticas. Han pasado casi ocho años desde que el PP gobierna en España. Hoy vivimos el momento de mayor crispación, división social y territorial de nuestro país de los últimos 25 años. Es evidente que alguna responsabilidad es imputable a los gobiernos de José M. Aznar. Porque los suyos han sido gobiernos que, en lugar de dialogar, han confrontado; que en lugar de consensuar, han impuesto; que en lugar de integrar, han dividido. El inmovilismo que históricamente ha caracteri- 5 �Partido Socialista Obrero Español zado a la derecha en nuestro país, cuando no su propensión a la contrarreforma o a las “relecturas” de los avances democráticos, comportan, sin duda, una influencia negativa para la estabilidad territorial que la España plural necesita y reclama. Probablemente, el ejemplo más sangrante es el desprecio de los Resolución del Consejo Territorial gobiernos de Aznar por el diálogo institucional entre Estado y CCAA y entre las propias CCAA: quien se llena la boca retóricamente de Constitución ha venido infringiendo la obligación consagrada en el Reglamento del Senado de celebrar anualmente un debate monográfico sobre el Estado de las Autonomías para debatir los problemas que a todas ellas afectan. En los últimos años, además, hemos asistido a un intento por parte del Gobierno del Partido Popular de apropiarse de la Constitución. Nada más lejos del espíritu constitucional que la pretensión de patrimonializar para su beneficio político lo que por su gestación y por su propia naturaleza pertenece a todos. No hay nada más inconstitucional que apropiarse de la Constitución. No hay nada más opuesto a la Constitución que utilizar de manera excluyente una norma que se concibió justamente para ser patrimonio común e integrador de todos los españoles. Frente a esta derecha que, en lugar de integrar crispa, confronta y divide, el PSOE quiere volver a liderar, desde el consenso y la participación, las reformas necesarias para adaptar nuestro Estado Autonómico a la realidad actual. Para aumentar el sentimiento de pertenencia, de convivencia, y, consiguientemente, de seguridad, de lealtad en lo común y de confianza recíproca entre los múltiples actores de nuestro sistema constitucional. El mundo está asistiendo a cambios espectaculares. Para ganar el futuro, España y sus instituciones deben aprestarse a sumar, a cooperar y a dotar a los ordenamientos autonómicos de todas las potencialidades para afrontar estos retos. Nuevas realidades como son la integración y ampliación de Europa, la Constitución Europea, el fenómeno de la inmigración, la apertura de nuevos espacios económicos y comerciales, la globalización de los derechos humanos y de la democracia, de su legalidad y su cultura cívica, la incidencia de una justicia universal para la garantía de los derechos humanos y el nuevo orden global, un mayor nivel de exigencia de los ciudadanos hacia sus representantes en las instituciones y la mejora de la calidad de nuestra democracia, son todos ellos aspectos esenciales que deben inspirar nuestro ordenamiento constitucional y autonómico. A la adaptación a estos fenómenos de nuestras instituciones estatales y autonómicas y a perfeccionar la actual estructura del Estado se dirigirán, principalmente, las reformas propuestas por el PSOE para anticipar el futuro. 6 �Partido Socialista Obrero Español Nuestra propuesta de perfeccionamiento del Estado Autonómico supone asumir, con coraje, el deber de postular reformas institucionales concretas y específicas allí donde las consideramos necesarias, oportunas, y coherentes con la mejora de los mecanismos de autogobierno. Nuestro objetivo, en suma, es Resolución del Consejo Territorial poner nuestro orden territorial en plena forma para que el país en su conjunto y cada territorio en particular puedan alcanzar las máximas cotas de progreso, bienestar, libertad, igualdad y justicia. Y ello, para conseguir más solidaridad, cohesión social e igualdad de derechos y de oportunidades, que son los objetivos que siempre han guiado y seguirán guiando nuestro quehacer político. Los elementos principales de esta propuesta son los siguientes: 1. Reforma del Senado El Senado diseñado en 1978 no está preparado para asumir el papel crucial que debería desempeñar en uno de los Estados más descentralizados del mundo como es hoy España. Países como EEUU, Alemania, Suiza, Austria, Australia o Bélgica sí disponen de segundas cámaras adecuadas a su propia esencia de Estados descentralizados. Sencillamente, en 1978 era imposible prever el formidable desarrollo autonómico alcanzado posteriormente, que ha superado claramente todas las expectativas entonces barajadas. Veinticinco años después, necesitamos un Senado adaptado a la actual realidad. El propio espíritu constitucional así lo demanda. El Senado en los Estados compuestos no puede limitarse a amplificar la misma mayoría que en el Congreso, cuando no a deformarla, o a sesgarla, sino que debe cumplir una función de participación territorial. Y cuando decimos participación territorial, no hablamos sólo de representación sino de contribución de las CCAA a la formación de la voluntad del Estado en las decisiones que les afectan. Esa es precisamente la función que echamos de menos en España. Teniendo una Cámara prevista para ello, no cumplimos con los cometidos para los que estaba establecida. El déficit del Senado no es solamente un déficit de representación, en el sentido de que su composición no refleja suficientemente la realidad autonómica del país. Pero el déficit del Senado es también un déficit de participación. Es decir: no produce el efecto de que las Comunidades Autónomas, con su propio y específico peso político y su importancia política, puedan participar activamente en la formación de la voluntad del Estado y sentirse, por tanto, protagonistas del proceso decisorio. 7 �Partido Socialista Obrero Español Por ello, los socialistas impulsaremos, desde el consenso, la reforma constitucional del Senado para que cumpla su función y se convierta en una auténtica cámara de representación, participación e integración de las Comunidades Autónomas en el Estado Autonómico. Resolución del Consejo Territorial Es necesario también dotar de capacidad al Senado para promover, con iniciativa propia, grandes planes, nacionales o de cooperación, entre Estado y Comunidades Autónomas, en los que puedan ser acometidos el diseño y la ejecución de políticas que en estos momentos resultan difíciles, casi impensables, porque requieren esfuerzos de aproximación y de distribución de responsabilidades desde el principio. Son los llamados Planes Comunes de Cooperación. El de la inmigración es uno, para el que hace falta claramente una gran estrategia nacional y que no puede solventarse ni con parches, ni con un bilateralismo miope entre una Comunidad Autónoma y el Estado, de espaldas a todos los demás. Estos instrumentos de cooperación se podrían también utilizar para poner en marcha iniciativas conjuntas de infraestructuras, con la política del agua, o de carácter medioambiental; o para crear un nuevo modelo de seguridad pública en el que se integren varias administraciones y niveles de gobierno; o para el desarrollo actual y moderno de la Justicia a través de la participación de las CCAA en funciones de gobierno interno de la Administración de Justicia en ámbitos no judiciales; o para la configuración del modelo de Justicia de proximidad; o para lograr la integración de los servicios de inspección, gestión, recaudación y liquidación tributaria. 2. La integración de la España Autonómica en Europa En España, el proceso de integración en la Unión europea- y por tanto, de transferencia de soberanía y competencias a las instituciones europeas- se ha desarrollado al mismo tiempo que se producía una importante descentralización política desde el Estado a las Comunidades Autónomas. Este proceso paralelo a lo largo de dieciocho años ha ido formalizando una legítima aspiración: la participación más activa y directa de las Comunidades Autónomas en el ámbito comunitario, pues es allí donde se formulan y se toman decisiones que les afectan. En los últimos siete años no se ha avanzado nada en reforzar el principio de cooperación y colaboración entre el Gobierno y las Comunidades autónomas que en el ámbito de la política comunitaria es imprescindible. Así, la legítima aspiración de las Comunidades Autónomas a participar más activamente en las deci- 8 �Partido Socialista Obrero Español Resolución del Consejo Territorial siones de la Unión Europea que afectan a sus políticas de gobierno es hoy, más que nunca, una necesidad para el buen funcionamiento de nuestro Estado Autonómico. En este momento, en el que la Unión Europea avanza en su construcción hacia la adopción de una auténtica Constitución Europea, que culminará el próximo año, en España tenemos que resolver esta laguna de nuestro funcionamiento institucional. Los gobiernos y parlamentos autonómicos elegidos por sus ciudadanos deben decidir y aplicar políticas que vienen determinadas por un sistema competencial definido en la Constitución, en los Estatutos de Autonomía, y en abundante jurisprudencia constitucional. Además, nuestra pertenencia a la Unión Europea nos sitúa ante una realidad en la que una importante cantidad de políticas comunes europeas afectan a competencias autonómicas, ya sean éstas de carácter exclusivo o compartidas con el Gobierno de España. Todo ello, en fin, avala la necesidad de reformar el Senado en el sentido de convertirlo en una verdadera cámara autonómica en la que pueda abordarse correctamente la gestión del principio de subsidiariedad, tema clave en un sistema de reparto de competencias de la Unión no basado en un catálogo rígido y todavía más importante para estados autonómicos como España, que añaden su propia distribución competencial, directamente entroncada con la europea. Es ésta una realidad que ningún Gobierno responsable puede permitirse ignorar, si queremos que nuestro Estado funcione y funcione bien. Los socialistas proponemos, desde hace tiempo, mecanismos de participación activa de las Comunidades Autónomas en la toma de decisiones comunitaria. Ni más ni menos que los utilizados por otros estados miembros de la Unión que, con estructuras políticas similares a la nuestra, han probado excelentes resultados en este ámbito. Así, la perspectiva de profundizar en las relaciones entre las Comunidades Autónomas, el Gobierno de España, y la Unión Europea debe asociarse a la reforma del Senado, como Cámara de representación territorial y foro de integración de todas las voluntades. Es la forma en la que se articulan otros países de la Unión, y sin duda el órgano constitucional más válido para garantizar el principio de lealtad. 9 �Partido Socialista Obrero Español Pero hasta que la reforma no sea un hecho, seguiremos proponiendo mecanismos que hagan posible esta participación, tales como la inclusión en la delegación española ante el Consejo de Ministros de la Unión Europea, y en sus órganos auxiliares, de representantes del conjunto de las Comunidades Autónomas. Resolución del Consejo Territorial Es una propuesta de participación modulada según la distribución competencial que determina la Constitución y los Estatutos de Autonomía, es respetuosa con el criterio de que el Estado es el miembro de la Unión, y que la Unión lo es, por tanto, de Estados y pueblos de Europa, y pretende un compromiso de corresponsabilidad en la conformación de la voluntad general. En este contexto europeo hay, además, otro elemento que expresa elocuentemente la distancia recorrida desde 1978 hasta el momento actual. La Constitución Española no hace ninguna referencia, no ya a la participación de las CCAA en la construcción europea; es que no hace referencia alguna ni a la Unión Europea, ni a la Comunidad Europea. Ni siquiera menciona la palabra “Europa”. La explicación es simple: la redacción de nuestra Constitución es anterior a la plasmación efectiva del compromiso de España en su voluntad europeísta, y en estos 25 años sólo se ha producido una reforma muy parcial para adaptar un artículo que hiciera posible el sufragio de ciudadanos europeos en las elecciones locales. 3. Conferencia de Presidentes Desde hace más de siete años, el Gobierno del PP no convoca el debate sobre el Estado de las Autonomías, algo a lo que le obliga legalmente el Reglamento del Senado. España no merece esto. Los pueblos de España no merecen ese desprecio. La España plural necesita más diálogo institucional entre el Presidente del Gobierno y los Presidentes de CCAA y de éstos entre sí. Los Presidentes de Comunidades Autónomas gozan de la legitimidad democrática que les otorga haber sido elegidos por los ciudadanos de su territorio. Son depositarios de la voluntad popular y, por ello, merecen ser escuchados por las instituciones del Estado a la hora de tomar decisiones que afectan de manera directa a las Autonomías cuya representación ostentan. En la España Autonómica del siglo XXI no es lógico que no exista un foro donde se reúnan los Presidentes Autonómicos entre sí y con el Presidente del Gobierno. Para suplir esta carencia, proponemos el establecimiento, en el seno 10 �Partido Socialista Obrero Español del Senado reformado, de una Conferencia de Presidentes, lugar de diálogo institucional entre el Presidente del Gobierno y los Presidentes Autonómicos y de las Ciudades Autónomas, que se reunirá con una periodicidad anual y tratará los problemas más importantes del país desde el punto de vista de las Resolución del Consejo Territorial Comunidades Autónomas. 4. Reformas de Estatutos de Autonomía Los socialistas hemos promovido a lo largo de estos 25 años de democracia constitucional los necesarios consensos desde los que han sido adoptadas reformas estatutarias cuando hemos entendido que las mismas eran necesarias y oportunas para conseguir un gobierno más cercano a la gente, capaz de proporcionar más justicia social y más igualdad de derechos. Los ciudadanos tienen derecho a saber que los Estatutos de Autonomía pueden modificarse dentro del marco constitucional, y así ha ocurrido, de hecho, con la gran mayoría de los mismos. Algunos de ellos, incluso, en más de una ocasión. Las coordenadas desde las que el Partido Socialista ha sido parte activa en esas modificaciones han sido claras, lo son ahora y continúan vigentes: 1) una impecable adecuación a la Constitución, a sus valores, y a la integridad política y territorial de España ninguna modificación puede alterar las reglas y los procedimientos constitucionalmente previstos en la que el voto de ningún español vale más de lo que vale el voto de cualquier otro; 2) amplio consenso social y político, toda vez que el proceso de aprobación exige mayorías cualificadas tanto en los Parlamentos autonómicos que representan a los distintos pueblos de España como en las Cortes Generales que representan al conjunto del pueblo español; y 3) congruencia con nuestro propio proyecto político y con nuestra visión del papel que desempeñan en él las CCAA: ser instancias de autogobierno próximo a los ciudadanos, prestadoras de servicios sociales de calidad y promotoras de cambio, modernización y progreso. Hoy nos disponemos de nuevo a abordar, bajo esas mismas coordenadas, conforme a la Constitución y a las reglas del juego democrático, y desde el imprescindible consenso, reformas estatutarias en aquellas Comunidades Autónomas donde el marco jurídico merezca ser perfeccionado para alcanzar los objetivos sociales a los que aspiramos y para conseguir un mayor y mejor desarrollo de los servicios que presta la Comunidad Autónoma en el marco constitucional. Nada de eso significa que defendamos una oleada global o indiscriminada de 11 �Partido Socialista Obrero Español reformas estatutarias. Sólo resulta prudente y aconsejable acometer una reforma estatutaria allí donde un alto grado de consenso democrático la considere oportuna y conveniente para que la ciudadanía de dicha Comunidad Autónoma y la del conjunto de España gocen de un mayor grado de bienestar y justicia. Resolución del Consejo Territorial 5. Las CCAA como motor de cambio, modernización, innovación y futuro Hace 25 años teníamos claro que autonomía significaba más identidad, en el sentido de refuerzo de los sentimientos propios de pertenencia a una comunidad propia, y más democracia, al aproximar las instancias de decisión a los ciudadanos. La experiencia, 25 años después, ha demostrado que las CCAA, además de todo ello, han constituido un potente y efectivo motor de cambio y progreso económico y social para sus territorios. Las CCAA tienen responsabilidades cruciales en la realización de derechos fundamentales de la ciudadanía tan vitales como la educación y la sanidad, y no menor es su papel ante el desafío que supone el fortalecimiento y universalización de los servicios sociales y atención domiciliaria a mayores, discapacitados y personas dependientes, procurando incrementar la solidaridad y la igualdad esencial en las prestaciones básicas. Los socialistas apostamos porque, después de 25 años, las CCAA sigan siendo motor de progreso. Por ello, postulamos que las CCAA deben liderar la sociedad española hacia la innovación tecnológica y la sociedad del conocimiento. El Estado Autonómico debe servir, de nuevo, para ganar el futuro para los ciudadanos. 6. España en red. Infraestructuras para el progreso social y económico de la España plural El Partido Socialista Obrero Español propugna un modelo de infraestructuras que permita al mismo tiempo la vertebración territorial de España, la potenciación de los grandes corredores económicos, la interconexión con Europa y África dada nuestra situación geoestratégica así como la cooperación más intensa con los países vecinos de Francia y Portugal , facilitando con todo ello la comunicación entre las distintas Comunidades Autónomas españolas y la formación de regiones económicas transfronterizas en línea con lo que propugna la Unión Europea. Este modelo coherente con la España plural de progreso social que defendemos implica compatibilizar las infraestructuras radiales con las nuevas infraestructuras transversales y longitudinales que permi- 12 �Partido Socialista Obrero Español tan la vertebración de una malla peninsular que posibilite la cohesión territorial en la que creemos. Sirva a modo de ejemplo nuestra apuesta por la potenciación de los corredores del Mediterráneo (de Algeciras a La Junquera) de gran utilidad para toda la red portuaria española del Mediterráneo, el del Ebro Resolución del Consejo Territorial que unirá el corredor del Mediterráneo con la Cornisa Cantábrica que a su vez aportará gran potencialidad a la plataforma logística de Zaragoza, el Eje del Duero, el Corredor de la Plata, el Eje Atlántico y el de la Cornisa Cantábrica. También la España extrapeninsular requiere de una atención singularizada en función de las características diferenciadas de cada uno de tales territorios: archipiélago balear y canario así como las ciudades autónomas de Ceuta y de Melilla. La potenciación y modernización de sus infraestructuras portuarias y aeroportuarias así como la definición de rutas de interés público en los modos de transporte aéreo o marítimo cuando se justifique han de constituir actuaciones gubernamentales irrenunciables con el objeto de posibilitar la cohesión territorial y social que demandamos. Las redes de infraestructuras diseñadas por el Ministerio de Fomento se inspiran en una concepción preautonómica, o aún peor, antiautonómica del Estado español en la que no se consideran las necesidades económicas del país ni el proceso de vertebración europea mediante las redes transeuropeas. El tradicional modelo radial de las infraestructuras del transporte en España se corresponde con una estrategia territorial de conexión centro- periferia, que hoy debe ser complementada con nuevas infraestructuras transversales y longitudinales a la luz de las tendencias de desarrollo territorial y económico imperantes en Europa y desde luego, a partir de nuestra integración en la Unión Europea. En la era global, propugnamos una visión integral de las infraestructuras como arterias de comunicación indispensables para el desarrollo de la actividad económica y para la vertebración y el reequilibrio del territorio, y no como un negocio en sí mismo. Los socialistas consideramos que los servicios de transporte son una herramienta de igualdad y solidaridad, de cohesión social y territorial. Por ello, las infraestructuras y los servicios esenciales que resultan exigibles para su correcta prestación permanecerán bajo titularidad pública, sin perjuicio de que éstos se puedan prestar indirectamente a través de empresas privadas. El plan de infraestructuras que propone el PSOE será instrumento de política territorial encaminado a satisfacer de forma equilibrada la demanda de movilidad que responda a las necesidades de las distintas áreas y a potenciar el creci- 13 �Partido Socialista Obrero Español miento económico de las zonas más desfavorecidas, desde la óptica de la corrección de las diferencias de la calidad de vida y de mejora en el entorno ambiental. Apoyaremos, a su vez, la cooperación transfronteriza en el desarrollo del Derecho regional europeo. Resolución del Consejo Territorial 7. Sentimiento constitucional: por la lealtad y el patriotismo de las libertades y de la ciudadanía En definitiva, nuestras ambiciones para España pasan por favorecer sentimientos, actitudes, en suma, una cultura política capaz de innovar y apostar por la mejor España, y por lo que tiene que ser: un país plural, dinámico, cimentado en identidades compatibles y no conflictivas entre sí, donde la idea de lo común que funda nuestra convivencia no pueda ser arrogada patrimonio privativo de nadie en particular. Santillana del Mar, 30 de Agosto de 2003 14 �xxxxxx xx xxxxxxxxx xxxxxx xxxxxxxx socialistas ahora � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La España Plural: La España Constitucional, La España Unida, La España en Positivo: consejo territorial 30 agosto 2003 Creator An entity primarily responsible for making the resource Partido Socialista Obrero Español Type The nature or genre of the resource Resolucions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Partido Socialista Obrero Español Congressos i conferències Espanya plural Socialisme Federalisme Description An account of the resource Resolució del Consejo Territorial del PSOE, reunida a Santillana de Mar. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Santillana de Mar Alternative Title An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific. Declaración de Santillana Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-08-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Resolucions