46 50 5135 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1200/19890614d_00347.pdf 7e3517b8cbb7a4434a75d8708e62cb29 PDF Text Text CO N.0)úvvb-T 4 puv OUnAS> Aw J^d /vv^^rn o c^), F2C-C (.:- C_^ A 413i E /v N ys TIL g\if Q 'ti - fi 4-0 9 u-- --fvold ¿--9? sf f1-,012G^ MOs r-71,4 Pñ a Cotit o Fo ^-rzï7V,q , ikno ve7- 4-1-7« Ti9 /204 L4 /LZ9K, u )? y up n! 0/2 c ^ 1 , 5E" 4-u- 6-y r ¿gv L S ~ % 4--/h\ MI14 Dy n. ue. ((yr e u, L t4V 101199U-5 faNU147 ^IriliS x(11 • y^ co i S1ri0 ^ Ch CA p u2 Wcgj A 3JU)EJh CDMh( 14') -D 1) t^2 /rulo ti , - L2 t`-SProb C/v/1449-o Sr9-arIC C Oi'r Ltir) ,/)i2-i z4`v'1/61- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4106 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Helmut Schmidt Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Política Acció política Schmidt, Helmut, 1918- Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-06-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1201/19890908d_00350.pdf 789349e9a0fa18663ad591ca25b2af48 PDF Text Text w,,Qut b\-e MAJESTATS, ALTESA, MOLT HONORABLE PRESIDENT, EXCEL•LENTíSSIM SENYOR MINISTRE, AUTORITATS, SENYORES I SENYORS: AVUI ÉS UN DIA GRAN. HEM VOLGUT INAUGURAR AQUEST ESTADI EN OCASIó DE LA CINQUENA COPA DEL MON D'ATLETISME, QUAN ENCARA FALTEN TRES ANYS PER LA GRAN CITA OLÍMPICA DEL 1992. I AIXò HA ESTAT POSSIBLE PER LA CONTRIBUCIÓ DEL GOVERN ESPANYOL I PER LA DEDICACIÓ DELS TREBALLADORS QUE L'HAN AIXECAT. L'ESTADI TÉ UNA LLARGA HISTòRIA AL DARRERA. EL VA INAUGURAR SA MAJESTAT EL REI ALFONS XIII, EL 20 DE MAIG DEL 1929, FA SEIXANTA ANYS. I VA NÉIXER AMB VOCACIÓ OLÍMPICA, PERQUé JA ALESHORES BARCELONA ASPIRAVA A ORGANITZAR UNS JOCS OLÍMPICS. EL VELL ESTADI NO VA ARRIBAR MAI A VEURE ELS JOCS. EL JULIOL DEL 1936, LA CELEBRACIÓ DE LA GRAN MANIFESTACIÓ CíVICO-ESPORTIVA, ENCAPÇALADA PEL PRESIDENT LLUíS COMPANYS I CONEGUDA COM L'OLIMPIADA POPULAR, ES VA VEURE MALAURADAMENT FRUSTRADA. L'ESTADI FORMA PART DE LA MEMòRIA COL LECTIVA DE LA CIUTAT. LA SEVA PRESèNCIA, RETALLADA CONTRA LA MUNTANYA DE MONTJUïC, HA ESTAT FAMILIAR A GENERACIONS DE CIUTADANS DE BARCELONA. DURANT MOLTS ANYS, L'HAN UTILITZAT MILERS D'ATLETES ANòNIMS. A PARTIR D'ARA, RENOVAT I ENGRANDIT, PRESENCIARà GRANS ESDEVENIMENTS ESPORTIUS. US PUC ASSEGURAR QUE LA CIUTAT DE BARCELONA SE SENT ORGULLOSA DE L'ESTADI, I DE LA SEVA QUALITAT ARQUITECTòNICA. DES D'AVUI MATEIX, L'ESPORT CATALà, I EL DE TOTA ESPANYA, SABRAN FER-NE, N'ESTIC CONVENÇUT, UN BON úS. QUE SIGUI PER MOLTS ANYS! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4107 Title A name given to the resource Inauguració de l'Estadi Olímpic / V Copa del Món d’Atletisme Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estadi Olímpic Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Esport Infraestructures Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Estadi Olímpic Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-09-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1202/19891020d_00354.pdf 8cec8e0121d20eac43eb6c5f9bd30400 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia - Presidencia INSTRUCCIÓ DE RèGIM INTERIOR DESTINADA ALS REGIDORS I ALTRES CàRRECS DEL GOVERN MUNICIPAL Barcelona està vivint uns anys d'un dinamisme desbordant, fruít de la coincidència d'una conjuntura de ressorgiment econòmic i d'un fet d'una importància enorme com és la preparació dels Jocs d'Estiu de la XXV Olimpíada. Aquest dinamisme, amb els seus avantatges d'il.lusió i amb tots els seus inconvenients d'activitat frenètica, l'estem vivint molt especialment en aquests mesos i e viurem amb intensitat continuada fins al 92. l La ciutat es troba en un d'aquells moments delicats en què és molt important saber exactament on es va i de tenir molt present en cada moment el projecte global de ciutat en el qual estem treballant. Serà també d'una importància cabdal, en els propers anys, explicitar al màxim, davant els ciutadans, les característiques d'aquest projecte; quina és la raó firal i positiva de tot l'enrenou que viu la Barcelona d'avui. I ésigualment necessari ser summament sensibles als problemes que genera la dinàmica quotidiana de la societat barcelonina. M'heu sentit parlar amb molta in$istència, darrerament, de la necessitat de vetllar per un millorament progressiu de la qualitat de vida a Barcelona. Voldria que aquesta fos una preocupació permanentment posada al dia per part de tots aquells qui, en major o menor grau, tenim la responsabilitat de la bona marxa de la ciutat. Un dels problemes que ens hem d'esforçar amb més valor i voluntat per resoldre és el de la contaminació, tant ambiental com acústica. El problema del trànsit és unas manifestació concreta, potser la més punyent, d'aquesta necessitat. Per afrontar-lo caldrà prendre una sèrie de mesures però també caldrà incentivar i estimular el sorgiment de certs hàbits entre la població. �Ajuntament de Barcelona Alcaldia - Presidència Es en aquest sentit que vull exhortar-vos que utilitzeu, tant com sigui possible, el transport públic urbà en els vostres desplaçaments per la ciutat. Per tal motiu s'habilitaran els mecanismes necessaris (taxicard, abonaments,...), peró és necessària la vostra voluntat decidida a fomentar obertament l'ús dels transports públics. I no voldria que aquest fos un gest temporal ;i d'imatge sinó una assumpció plena de la filosofia de comportament públic que implica. Amb aixà s'hauria d'aconseguir un doble efecte positiu: per una banda es posaria en pràctica un petit exemple de la lluita contra la contaminació i els problemes de la circulació i, per l'altra, tindríeu una excel.lent oportunitat de ser testimonis directes i atents del bategar diari de la ciutat. Es molt important que els representants de la ciutat tinguin la preocupació permanent d'exercir la seva autoritat, la seva autoritat moral, en el marc natural de la seva actuació política: entre els ciutadans, en el seu propi medi, en el carrer. El millorament progressiu de la qualitat de vida vindrà, com us deia, no només per la transformació profunda que estem imprimint al conjunt de Barcelona, sinó també i en primera instància per una atenció molt especial als petits problemes amb què topen els ciutadans dia rere dia i que per l a cadascun d'ells són, no ho dubteu, d'una importància incomparable. Barcelona, 26 d'octubre de 1989. Pasqual Mara gall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4108 Title A name given to the resource Instrucció de règim interior destinada als regidors i altres càrrecs del govern municipal Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Ajuntament de Barcelona Govern Benestar Social Infraestructures Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Model social Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-10-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1203/19891030d_00355.pdf 5cbba22e9644272f75cfd1dde8e689ce PDF Text Text CONFERéNCIA DE L'EXCM. SR. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL, SOTA EL TÍTOL "BARCELONA, CIUTAT VOCACIONALMENT OLÍMPICA". IL.LUSTRE COL.LEGI D'ADVOCATS DE BARCELONA 30 D'OCTUBRE DE 1989 �QUAN ENCARA ESTà EN EL RECORD DE TOTS EL MOMENT EN QUè EL PRESIDENT DEL COI VA PROCLAMAR QUE BARCELONA ORGANITZARIA ELS JOCS OLÍMPICS DE 1992, I JA A MENYS DE MIL DIES DE LA DATA QUE LA NOSTRA CIUTAT ESDEVINDRà LA CAPITAL DE L'ESPORT UNIVERSAL, NO PUC DEIXAR DE RECORDAR LA VOCACIÓ OLÍMPICA DE BARCELONA QUE, AL LLARG DEL TEMPS, HA ANAT FORJANT UNA LLARGA CADENA DE SòLIDS MEREIXEMENTS. EL NOM DE BARCELONA ES TROBA UNIT AL DE LA HISTòRIA DE LES OLIMPÍADES. HO TESTIFICA LA LàPIDA QUE ENS ASSABENTA QUE LUCIUS MINICIUS NATALIS, CIUTADà DE LA BARCINO ROMANA DEL S.II, VA SER EL GUANYADOR OLÍMPIC A LA CURSA DE QUàDRIGUES CELEBRADA L'ANY 129 A GRèCIA. PERò, LA VOCACIÓ OLÍMPICA DE LA NOSTRA CIUTAT ES FA PATENT ENCARA AMB MÉS FORÇA EN ELS JOCS OLIMPICS MODERNS. I TANMATEIX, TOT AIXò SERIA POC SI NO ANÉS AVALAT PER LA RICA TRADICIÓ ESPORTIVA DE QUATRE GENERACIONS DE BARCELONINS. BARCELONA ÉS L'ÚNICA CIUTAT DEL MÓN QUE HA DEMANAT eINC VEGADES LA SEU OLÍMPICA. HAN ESTAT ELS ANYS 1924, 1936, 1940, 1972 I, A L'úLTIM, EL 1982. �-2- FINALMENTHOVAREACOJiSEGUIR I BARCELONA, CIUTAT MEDITERRáNIA, OBERTA AL MóN, COMERCIAL, RICA, CREATIVA, AMABLE I QUE SAP CONJUGAR HISTORIA I MODERNITAT, TINDRà L'OPORTUNITAT DE DEMOSTRAR QUE ÉS CAPAÇ D'ACOLLIR AQUESTA FESTA DE L'ESPORT I LA JOVENTUT QUE SÓN ELS JOCS OLÍMPICS. EL REPTE OLÍMPIC IMPLICA, PERO, QUELCOM MÉS PER A LA NOSTRA CIUTAT. HA ESTAT EL MOTOR DEL DESENVOLUPAMENT DE LA VIDA CIUTADANA QUE ENS PERMETRà ASSOLIR LA QUALITAT DE VIDA QUE TOTS DESITGEM PER ALS NOSTRES CIUTADANS. BARCELONA COMPTAVA JA AMB UNA SOLIDA REALITAT ESPORTIVA. LA TRADICIÓ ASSOCIATIVA I LA COL.LABORACIó ENTRE ENTITATS I CLUBS ESPORTIUS PRIVATS AMB LA INICIATIVA MUNICIPAL I PÚBLICA HAVIA FET POSSIBLE DISPOSAR D'UNA AMPLIA XARXA D'INSTAL.LACIONS ESPORTIVES, TANT PÚBLIQUES COM PRIVADES. JA ALS ANYS VINT, EL MOVIMENT ESPORTIU BARCELONÍ ERA PROU AMPLI COM PERQUè EL 1924 ES FUNDÉS A BARCELONA EL COMITé OLÍMPIC ESPANYOL. PER AQUESTES RAONS NO HEM PARTIT DE ZERO. L'ESTADI DE MONTJUïC, CONSTRUiT PER PRIMERA VEGADA L'ANY 1929, AMB MOTIU DE L'EXPOSICIó INTERNACIONAL DE BARCELONA, I QUE HAVIA D'ACOLLIR ELS JOCS DE 1936, N'éS UN CLAR EXEMPLE. LA TOTALITAT DE L'ANELLA OLÍMPICA DE MONTJUiC I LES APEES ESPORTIVES DE LA DIAGONAL, VALL D'HEBRó 1 PARC DE MAR EN SóN UNS ALTRES. �-3- QUAN A COMENÇAMENTS DE SEGLE ES VA APROVAR LA JORNADA LABORAL DE VUIT HORES, ELS CIUTADANS VAN PODER PENSAR EN LES ACTfVITATS DE L'ESPORT I EL LLEURE. VAN NÉIXER MOLTS CLUBS I ASSOCIACIONS I EL CIUTADá VA DESCOBRIR LA PRàCTICA ESPORTIVA, TAL COM L'ENTENEM AVUI DIA. PARTINT D'AQUESTES PREMISSES BARCELONA ÉS, EN L'ACTUALITAT, UNA CIUTAT ON L'INDEX DE PRáCTICA ESPORTIVA ÉS FORÇA ALT, ON ES TREBALLA DE VALENT PER FER QUE L'ESPORT SIGUI UNA ACTIVITAT A L'ABAST DE TOTS ELS CIUTADANS, SENSE OBLIDAR LES PERSONES AMB DISMINUCIONS FÍSIQUES O PSÍQUIQUES AIXI COM TAMPOC LA GENT DE LA TERCERA EDAT:---- CONCRETAMENT, DES DE L'AJUNTAMENT, S'ESTá POTENCIANT AL MàXIM LA CONSTRUCCIÓ DE POLISPORTIUS, PISCINES, PISTES, GIMNASOS, AMB LA FINALITAT QUE L'ESPORT SIGUI UNA PRàCTICA ACEQUIBLE A TOTHOM, APROPANT ELS NUCLIS ESPORTIUS ALS DIVERSOS SECTORS DE LA CIUTAT, I, MOLT ESPECIALMENT, A AQUELLS QUE NO DISPOSEN DE BONES INSTAL.LACIONS ESPORTIVES D'INICIATIVA PRIVADA. LA POLÍTICA ESPORTIVA DE L'AJUNTAMENT SE CENTRA BáSICAMENT EN LA FORMACIÓ DELS NENS I ELS JOVES, PER ALS QUALS EXISTEIXEN CANPANY ES DE PROMOCIÓ D'ESPORTS ESPECÍFICS, I, SOBRETOT, LES ACTIVITATS PREVISTES EN UNA CAMPANYA QUE VAREM ENDEGAR FA QUATRE �-4- ANYS, I QUE EN DIEM "A L'ESCOLA MÉS ESPORT QUE MAI", QUE COM EL SEU NOM INDICA, PRETéN FAMILIARITZAR ELS ESCOLARS AMB L'ESPORT. I AIXò S'ACONSEGUEIX MITJANÇANT LA INSTITUCIó OBLIGATóRIA D'UNES HORES LECTIVES PER A L'ESPORT, DURANT LES QUALS ELS ESCOLARS DESCOBREIXEN AQUEST MóN. TAMBé SóN NECESSARIS LA FORMACIó DEL PROFESSORAT ADEQUAT, LA DIFUSIó DELS VALORS DE L 'OLIMPISME I, PER ÚLTIM, LA CELEBRACIÓ DE JOCS ESCOLARS QUE POTENCIEN LA CAPACITAT COMPETITIVA DELS JOVES. EN AQUEST MOMENT BARCELONA DISPOSA DE MES DE 1.300 INSTAL.LACIONS ESPORTIVES, D'UNS 250 ESPAIS PER A LA PRáCTICA MÉS INFORMAL DELS ESPORTS I ELS JOCS I D'UN NOMBRE D'ENTITATS ESPORTIVES SUPERIOR A 1.200. PER FER FRONT ADEQU AMENT A LA CELEBRACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS DE 1992, ,W-H-A-ELABORAT UN PLà DIRECTOR, QUE S'ESDEVè r _____________ INSTRUMENT DE PROGRAMACIó, CONTROL DE PROGRÉS I ELEMENT D'INTEGRACIó ENTRE LES DIVERSES àREES, AIXí COM INSTRUMENT COHESIONADOR DEL COOB'92. ESTà COMPOST PER 35 PROGRAMES D'ACTUACIÓ QUE ES DIVIDEIXEN EN MÉS DE 300 PROJECTES ENCAMINATS NO TAN SOLS A L'ORGANITZACIÓ DE LES COMPETICIONS ESPORTIVES, SINO DE TOTES AQUELLES QÜESTIONS NECESSARIES PER AL CORRECTE DESENVOLUPAMENT DELS JOCS: CERIMÒNIES, INFORMáTICA, SEGURETAT, INSTAL.LACIONS, IMATGE, FINANÇAMENT. �-5- EL PROJECTE OLIMPIC DE BARCELONA S'HA PLASMAT EN QUATRE AREES OLIMPIQUES, AMB SUPERFíCIES COMPRESES ENTRE LES 140 i LES 210 ha., SITUADES EN ZONES ESTRATéGIQUES DE LA CIUTAT. SÓN LES AREES OLIMPIQUES DE(C--40NTJUiC_u) VAe:1)71IEBRON), DIAGONAL PARC DE MAR, LES QUALS CONTENEN LA MAJOR PART DE LES INSTAL.ACIONS ESPORTIVES TANT D'ENTRENAMENT COM DE COMPETICIÓ. LA CONCENTRACIÓ EN DIFERENTS AREES PERMET UNA MAJOR LLIBERTAT DE MOVIMENTS I LA r INTEGRACIÓ DELS JOCS EN EL TEIXIT URBA DE LA CIUTAT. L'AREA DELMONTJUig SITUADA AL BELLMIG D'UN PARC URBA, ESTà COMPOSADA PER 1, L'ANELLA OLIMPICA: UW--COMPLEX- D'INSTALACTONS . /1-714 \---ESPORTIVES INTEGRAT PER L'ESTADI OLÍMPIC, EL PALAU ST. JORDI LES PISCINES PICORNELL I LA UNIVERSITAT DE L'ESPORT QUE, UNIDES PER UNA GRAN AVINGUDA I PER LA PLAÇA D'EUROPA, CONSTITUIRAN UNA ACRÓPOLIS LUDICO ESPORTIVA, ENVOLTADA PEL PARC DEL MIGDIA. BEN A PROP DE L'ANELLA OLIMPICA, S'INSTAL.LARá EL CENTRE PRINCIPAL DE PREMSA I EL CENTRE INTERNACIONAL DE RADIO TELEVISIÓ. ...----AQUESTA APEA ES COMPLEMENTA AMB DIFERENTS INSTAL.LACIONS (PALAU DE LA METAL.LURGIA, PABELLó DE L'ESPANYAMUSTRIAL PALAU MUNICIPAL D'ESPORTS I PISCINA MUNICIPAL. ACOLLIRA UN TOTAL DE 16 ESPORTS. �-7- G ty b INEFC . UNIVERSITAT DE L'ESPORT. ENSENYAMENT DE TèCNICS DE REMODELACIó DE LES PISCINES PICORNELL Of COMPLEX POLISPORTIU DE LA VALL D'HEBRó: TENNIS. VOLEI, TIR AMB ARC, PILOTA PORT OLÍMPIC DE BARCELONA. CENTRE MUNICIPAL DE VELA. HABITATGES - VALL D'HEBRó - MONTIGALà - POLÍGON HERRERIA - VILA OLÍMPICA . NOVA ICàRIA XARXA DE COMUNICACIONS VIàRIES: CINTURONS I METRO DE MONTJUÏC ,--------^ __--- TELECOMUNICACIONS : PROJECTE DE TELEVISIó PER CABLE PARTICIPACIó DELS CIUTADANS EN ELS JOCS: VOLUNTARIS OLÍMPICS OLIMPÍADA CULTURAL �-8FUNCIÓ MOTORA DELS JOCS DES DEL PUNT DE VISTA ESPORTIU: - NOVES INsTAL.LAçpos__. _._ .E.PORT-LVES TRINITAT, VERNEDA, PERILL, RENFE-MERIDIANA (EN CONSTRUCCIO), ETC. - CAMPANYA A L'ESCOLA MéS ESPORT QUE I: DIMECRES OLíMPIC, CAMPANYES DE PROMOCIÓ D'ESPORTS 1SPECíFICS, AMBAIXADES ESPORTIVES, FORMACIÓ DE PROFESSORAT E7PECIALITZAT, ETC. - CAMPANYES ESPORT PER A TOTHOM' - CAMPANYES ESPECIFIQUES ESPARTS PER A DISMINUïTS - CAMPANYES ESPECIFIQUES PORTS TERCERA EDAT - CAMPANYES PER ESPOFS ESPECíFICS (TENNIS, NATACIÓ, ATLETISME, VOLEI, ESQUí,yIICA, ETC.). tu¿- ())/(/(.»^ dil 112.41,/,_ tr:1( u\;I:n (P2_ ,¿( � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4109 Title A name given to the resource Barcelona, ciutat vocacionalment olímpica / Conferència dins Primera Convenció Olímpica "Panathlon Internacional" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Esport pràctica assequible per tothom. Pla director i programes d'actuació. Arees olímpiques: Vall d'Hebro, Montjuïc, Diagonal i Parc de Mar. Habitatges olímpics. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Advocats de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Esport Història Infraestructures Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Congressos i conferències Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-10-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1204/19891106d_00338.pdf 0bd37c13d42c06a3db7a59f046bf62d2 PDF Text Text Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol LLIURAMENT DEL PREMI INTERNACIONAL "ALFONS COMIN" SISENA EDICIO Dia: 6 de novembre de 1989 Hora: 18'30 h. Lloc: Saló de Cent ORDRE DE L'ACTE - Apertura a càrrec de 1' Excm. senyor Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona, qui denla la paraula a: - Senyora M I Lluïsa Oliveras, Presidenta de la Fundació Alfons Comín, que farà la lectura del veredicte del. Jurat. - Lliurament del Premi a càrrec de 1' Excm. senyor Alcalde i de la Presidenta de la Fundació. - Paraules d'oferiment pel Professor senyor José Ignacio González Faus. - Discurs del senyor Ignacio Ellacuria, Rector de la Universitat Centroamericana de San Salvador. - Cloenda de 1' acte a càrrec de 1' Excm. senyor Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona. �Palabras del Excmo. Alcalde de Barcelona Pasqual Maragall Queridos amigos, Sr. Rector, miembros del Patronato, unas breves palabras para clausurar este acto declarando el orgullo de esta ciudad por ser su Salón de Ciento la sede de tan bella dedicatoria, de tan bella premiación, bella por el nombre que lleva y bella también por la persona y por el objeto que ha merecido este año el premio. Alfonso Comín fue para muchos de nosotros, muchos de los que estamos en esta sala Sr. Rector, como para usted también, un amigo y al mismo tiempo un ejemplo, ustedes y el Profesor Faus, antes han hablado de autoridad y razón, y razón y fuerza, yo creo que en Alfonso Comín se dio esta mezcla de razón y de autoridad que hace que la razón convenza, usted ha dicho en algún momento que quizá la persona humana no es totalmente racional, o lo ha dicho quien le ha precedido en el uso de la palabra, en todo caso sí es cierto que la razón muchas veces no se impone puramente por métodos racionales sino que necesita seguramente de una magia, de algo que se dirige a lo irracional en nosotros, y que realmente nos impele a aceptarla, y en Alfonso Comín había este "algo", yo tengo que decir que para mí entonces estudiante, algo más joven, la imagen, la palabra y el ejemplo de Alfonso Comín repitiendo cosas que yo sabía, lo hacía de un modo singular, con una magia que estaba seguramente en su mirada y en su palabra y en su perfil que convencía de aquella razón que ya conocíamos pero que no habíamos admitido. Quiero pensar que en El Salvador se va a imponer la razón también, y muy en primer lugar por los enormes merecimientos de la Universidad que usted preside, Sr. Rector, y la de tantos salvadoreños que sabemos han luchado y han dado su vida por la libertad y la igualdad. Y quiero que sepa también que en esta ciudad, como en muchas otras europeas que viven en el privilegio de la riqueza del primer mundo, aquel donde no hay problemas, hay problemas, y hay miserias y hay también sinrazón. 16 �Tenemos que saber nosotros desde estas ciudades del primer mundo, de Catalunya, de España, de Italia, de Francia, que muchos males que a ustedes les amenazan de una forma violenta, de una forma sanguinaria, nos amenazan a nosotros de una forma más sutil igualmente inaceptable. Sepan ustedes que desde esta solidaridad vamos a seguir muy de cerca lo que suceda en Centroamérica. Sabemos que estamos en un momento crucial y usted nos lo ha explicado mejor que nadie, creemos que la Fundación Comín se está honrando también de la importancia de la belleza del gesto de las personas a quien honra ella misma. Los premios que da la Fundación Comín están identificando momentos y personas e instituciones que luchan realmente por esta razón y esta autoridad de la razón. Muchas gracias a todos por estar presentes hoy, y muchas felicidades a la Universidad Centroamericana de San Salvador. lves palabras ser su Salón 5n, bella por jeto que ha ;estamos en smo tiempo autoridad y esta mezcla ha dicho en racional, o o caso sí es >r métodos go que se aceptarla, e para mí jemplo de singular, ' rayen su o que no én, y muy d que usn luchado has otras do, aquel también 17 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4110 Title A name given to the resource Lliurament Premi Internacional Alfons Comín en la sisena edició Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Relacions Internacionals Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-11-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1205/19891109d_00357.pdf ff2359ef4d7b89a49585b2e66daf2c3d PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE A L'ACTE DE LLIURAMENT DELS PREMIS JAUME I. SALó DE CENT, 9 DE NOVEMBRE DE 1989 �UN ANY MES, BARCELONA HA ACOLLIT AMB HONOR L'ACTE DE LLIURAMENT DELS PREMIS JAUME I. UN ANY MES ENS HEM APLEGAT EN AQUEST SALÓ DE CENT, BRESSOL DE LA DEMOCRàCIA CONTINENTAL, PER TRIBUTAR UN JUST RECONEIXEMENT A PERSONES I ENTITATS QUE S'HAN DISTINGIT EN EL SEU TREBALL PER LA PERVIVeNCIA, EL CONREU I LA PROJECCIÓ D'UNA HISToRIA QUE ENS UNEIX, D'UNA PARLA QUE ENS ES COMUNA I D'UN ESPERIT QUE MOLTS DE NOSALTRES COMPARTIM TAMBE. BARCELONA ES, DE LES QUE ES CARACTERITZEN PER AQUESTS TRETS COMUNS, LA CIUTAT MES IMPORTANT I SIGNIFICADA DE TOTES; LA QUE DURANT DECENNIS I DECENNIS AL LLARG DE VUIT SEGLES HA HAGUT D'ASSUMIR MES SOVINT LA RESPONSABILITAT DE DUR L'ESTENDARD I UNA DE LES QUE HA MALDAT CONSTANTMENT PER PROJECTAR LA IDEA DE LA NOSTRA IDENTITAT. 1 TAMBE, QUAN HA CALGUT, PER DEFENSAR-LA: EN DEFINITIVA, EL MAL QUE VENIA D'ALMANSA, VA ESDEVENIR DEFINITIU AMB LA CAIGUDA DE BARCELONA AL 1714. BARCELONA HA ESTAT I ÉS -I AQUEST VESPRE EN DONA NOVA MOSTRA- CAIXA DE RESSONàNCIA DELS PROJECTES I IL.LUSIONS NASCUTS A QUALSEVOL DELS PUNTS DE LA GEOGRAFIA DE PARLA CATALANA. �- 3- ALTRES CIUTATS, COM VALèNCIA, QUE VA SER CENTRE DEL NOSTRE ESCàS RENAIXEMENT, CIUTAT DE MALLORCA, LA CIUTAT DE RAMON LLULL I TAMBÉ DE COSTA I LLOBERA I JOAN ALCOVER, HAN JUGAT UN PAPER TAMBÉ ALGUTINADOR I TRASCENDENT EN MOLTES èPOQUES I TOTES TENEN, AVUI, UNA PERSONALITAT MOLT MARCADA I UN PROJECTE PROPI PER AL SEU FUTUR. SOBRETOT DES D'AQUESTA CIUTAT, ALS ANYS SEIXANATA I SETANTA MOLTS HOMES I DONES DEL PRINCIPAT, DEL PAIS VALENCIA I DE LES ILLES VAN FER CONEIXER EL SEU ART, VAN FER SENTIR LA SEVA VEU. EN AQUELLES HORES QUE QUALSEVOL ACTE PERSONAL O COL . LECTIU DUIA IMPRESA UNA VOLUNTAT IRRENUNCIABLE D'AFIRMAR-NOS EN EL QUE ÉREM I ENS NEGAVEN, BARCELONA VA SABER SER ESCENARI I MOTOR PER VEHICULAR ESFORÇOS PERSONALS I COL.LECTIUS. AQUESTA CIUTAT PEL SEU CARáCTER COMERCIAL I INDUSTRIAL, OBERT T GENERÓS, VA PODER EXERCIR UN PAPER REPRESENTATIU I AGLUTINADOR DE PROJECTES I IL.LUSIONS QUE COMPARTIEM I COMPARTIM ENCARA. L'ACCIÓ S'HA DIVERSIFICAT MOLT D'ENCà DE LA RECUPERACIÓ DE LA DEMOCRàCIA PER AL NOSTRE PAÍS. PERò DIVERSIFICACIÓ NO VOL DIR DESVIRTUACIÓ. POTSER ENS MOVEM EN CAMPS SEMàNTICS DIFERENTS PERà US PUC ASSEGURAR QUE LA LLEN- �-4- GUA SEGUEIX ESSENT LA MATEIXA. I ÉS IDèNTICA LA VOLUNTAT DE MANTENIR VIUS ELS SIGNES QUE ENS SóN PROPIS I ENS CARACTERITZEN. POTSER, PERò, ÉS HORA DE CRÉIXER I MADURAR DES DE LA SEGURETAT I LA CONVICCIÓ, MÉS QUE NO PAS DE CAPFICAR -NOSEUAPRVIèNCGATDESLAPORI RESISTèNCIA. SEMPRE HE DIT QUE AQUESTA CIUTAT ÉS UNA GRAN ESPONJA, QUE S'ENRIQUEIX CONSTANTMENT DE TOT ALLÒ QUE L'ABEURA I, PERQUé SE SAP SEGURA D'ELLA MATEIXA, SAP REBRE I DONAR AMB NATURALITAT. LA BARCELONA- CIUTAT S'ESFORÇA A FER-HO, AMB LA RIQUESA I LA FORÇA QUE LI DONEN LES VEUS I LES IDEES QUE LLIUREMENT PER ELLA CIRCULEN. I BARCELONA VOL SER TAMBÉ CAPITAL PER MANTENIR I PROJECTAR ELS NOSTRES SIGNES I SÍMBOLS, MANIFESTANT -SE DIVERSA I PLURAL, DES DE LA RESPONSABILITAT QUE COMPORTA EL GOVERN INSTITUCIONALITZAT I DES DEL NO MENYS RESPONSABLE COMPROMÍS DE L'ACCIó CULTURAL I CÍVICA. �-5- POTSER ARA CAL, MÉS QUE MAI, DESTENYIR L'ACCIÓ CULTURAL DE L'ACCIÓ POLíTICA, PERQUè TOTES DUES -I TANTES ALTRES- SóN POSSIBLES, LEGITIMES I NECESSàRIES. AIXò FARá MÉS OBLIGADA LA COL • LABORACIó INCONDICIONAL ENCARA QUE NO ILIMITADA- DE LES INSTITUCIONS. BARCELONA, US DEIA, VA ACOLLIR HONORADA, FA VINT-I-CINT ANYS LES PROPOSTES DE LA NOVA CANÇO. ARA, PER EXEMPLE, EM PROPOSA L'ALCALDE DE PALMA, DE REALITZAR UN SEGON GRAN DESEMBARC -AQUEST COP COL . LECTIU- DE GRUPS MUSICALS ILLENCS A BARCELONA, I FAREM ELS POSSIBLES PER ACONSEGUIR-HO. I, AQUEST, ÉS NOMÉS UN EXEMPLE, COM TANTS D'ALTRE N'HI HA, COM L'EXPOSICIÓ, LA MAGNIFICA EXPOSICIÓ QUE ES POT VEURE AQUESTS DIES A VALèNCIA SOBRE L'ART DEL GòTIC I DEL RENAIXEMENT, QUE PRESENTA UNA TRIA IMPORTANT DELS FONS DEL MUSEU D'ART DE CATALUNYA, O LA QUE PODREM VEURE A BARCELONA A FINALS DE MES: LA FRUITA DAURADA, QUE VINDRà DE VALèNCIA. INSISTEIXO EN QUE HEM DE SER POROSOS I OBERTS I ACTUAR AMB NORMALITAT, ACCEPTAANT I AGRAINT TOT ALLò QUE, VENINT-NOS DE FORA, D'ALTRES àMBITS, ENS HA ENRIQUIT I SEGUIRà ENRIQUINT-NOS EN EL FUTUR. CAL RECONèIXER I FELICITAR AQUELLS QUI S'ESFORCEN PER �-6- LA PROJECCIÓ DE LA NOSTRA CULTURA I DE LA NOSTRA IDENTITAT, COM AVUI HO FEM. PERo CAL TAMNBÉ SABER-NOS ON SOM A TRAVÉS DELS MÚLTIPLES MIRALLS QUE PROJECTEN INFINITES IMATGES I REFLEXOS D'ALTRES INDRETS, D'ALTRES PARLES, D'ALTRES MONS, TANB LEGÍTIMS COM EL NOSTRE. NO VOLDRIA ACABAR LA MEVA INTERVENCIO SENSE FER UNA (NOVA) AL • LUSIo A LLUIS CARULLA, PRESIDENT DE LA FUNDACIÓ 1 àNIMA DELS PREMIS. VULL TRAMETRE A LA SEVA ESPOSA, MARIA FONT I AL SEU FILL LLUIS, QUE AVUI EL REPRESENTEN, EL MEU DESIG D'UN RàPID RETABLIMENT. MOLTES GRáCIES. �9 �1 etv- AA"9 &A') lix-u4, ,.4 'cuufki 4 \ 4 at:/u,. ( .I r alliitli urvirk: LP:A.,7L4,,, 1,_11,1A31,“„tk.,,t 9/1 f kt I , i – cilj) ct,/t/t/tA 1,9 1 01A/I/Vb-1-, c)e, vuipAL-17 _Kt c-1,(4/L 47 /-t- 11. (A,t-c .(0/1-et.1)-7¿ d '5"vs (¿- '.W-0 ?),,t_sz cdp, Ldn,s5 (1s2„ (-)/114,A) OLI'vt-e.)2M~t ULL91/J2-7 le;,474d7-14'1-9.4k- utx,1-1)4-7 j (Ag 044 C50 ,AJui flA &A,L,ar uck#,,t--)?r( Ni.4 t (01 ,-Qm /URAiqt,Atallf~ LoAitt uum /44 /I/ Leo] v r ut �Gy9L- çi7u-( (c4,.ÄLfl au{h-- (A4-ti? djut52 1~de' i IV) t'Y. C144 ljtitt c,,()Vt, çcL (1(17UÁ Apti2-r- ¿,/L) (1/4A/te 1-1 q/k6)/(-C11,c1 (C -1 CkAiti v(_,) us2- ULIA I (1/u3 att c ¿ _._ ,(A,: a(GIN:kri~ AA 4;Lz (‘ Js �ab.:1/-e4 (aíitAlt ~11-9 1-(_ U,t€,Á_,(A, 96L1 44_,4 ¿-] iré\ ta dieLÁ1 J239n ÇOM"1°L'ii .,..."-..---""'"--' ---........„ d/UA ., ad. ,,,........ .„,/teivLe dfv-, „te\ (LAA,ÁlrialAtAfi-) ((A, (A; IA„ Ci:Áitt-11,04/(-)z- �CII CíL 6t.,, 1' a ubi /1/&o 24 ()N-2 ,t‹{Á ,()C �C}.„ t rn'oNur \-1A 7 í Cbt4 144 E.Gt,T- A'1/01 Vtiu /CM* t Ca,1 c( .,/(//1 v‘ft.ik.\ 5-,c4 4Aio ( G4 át r (1,44 11,1 („uk,_ \p‘ d.,,,„,»-A-)4 f GÁ.4 Juuí". dÐ U--21 L/11) 0,Mtit 1---(Mdle -21-1 Çktai.) °Ir 11'i tALt-ct44,U )-\12ji /LIAD - CznAA i> sv— c>--7\-, CP411 ÇAk(;-)( 4 (2¿, ç2.7 tik ç/ f/A,G0,-9 -1/AA<kyk,LATI � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4111 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. sr. Alcalde a l'Acte de Lliurament dels Premis d'Honor Jaume I i els Premis Jaume I d'Actuació Cívica Catalana Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Catalanisme Cultura Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-11-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1206/19891114d_00358.pdf 39e7f974ffa8fa874ec8a52d5bd8f280 PDF Text Text Barcelona '92 O0(9 "TODOS CON BARCELONA'92" �COOB'92, S.A. Barcelona'92 Comité Organitzador Olímpic Barcelona'92, S.A. Plaça Font Mágica, s/n. 08004 Barcelona Spain Tel. (93) 432 19 92 Telex 98992 BCNO Fax (93) 423 83 27 000 "TODOS CON BARCELONA'92" Madrid, 14 de noviembre de 1.989 A) Agradecimiento doble por iniciativa de este ciclo de Conferencias "Todos con Barcelona'92". 1) Porque lo organiza la Asociación Española de Prensa Deportiva. Destacar el papel fundamental de la prensa. Felicitar a nueva Junta Directiva (Miguel Vidal, presidente) por la iniciativa de este ciclo y por la buena salud que goza este organismo colegial. 2) Porque el título refleja el sentimiento de los , ,11.00. de Barcelona'92. Los Juegos son un proyecto de ''s~ que reclaman la participación y cooperación de tódos. Los Juegos son objetivo de todos y todos estamos con Barcelona'92. B) La Carta Olímpica establece que la organización de los JJ.00. recae en una ciudad, Barcelona. Pero la magnitud de los Juegos (tecnología, infraestructuras, inversiones) requiere el compromiso de todo el país. Los JJ.00. del 92 son el reto de España ante el mundo. Los Juegos son un proyecto de e. ^ ï anQ ti c.n t -^ a R . ^, PROMOCIÓN DE LOS JJ.00. EN ESPAÑA • Objetivo año 90: Difundir los JJ.00. en España. • Trasladar a toda España la magia de los JJ.00. y de la ciudad anfitriona • Instrumento clave de esta operación es la Expo Itinerante �COOB'92, S.A. Barcelona'92 Comité Organitzador Olimpic Barcelona 92, S.A. Plaça Font Màgica, s/n. 08004 Barcelona Spain Tel. (93) 432 19 92 Telex 98992 BCNO Fax (93) 423 83 27 ^OCQ EXPOSICIÓN ITINERANTE • El COOB trabaja en un proyecto de Exposición itinerante que recorrerá las 17 CC.AA., durante 10 meses. • Marco: Un globo inflable, que reproduce el Estadio Olímpico de Montjuic (25 x 17 mts.) que visitará las 17 capitales, con estancia de 10 días y actos con instituciones (autonómicas y municipales), con voluntarios, clubes deportivos, homenaje a deportistas olímpicos, escuelas, etc. m 1 • Contenidos: 1) Ideales Olímpicos y Deportes Historia del Olimpismo El Deporte como formación integral de la persona 2) España y los JJ.00. del 92 3) El proyecto olímpico de Barcelona'92 4) Jaca°98 • Barcelona conoce bien la dureza de la trayectoria de ciudad candidata, Barcelona es solidaria con una ciudad española aspirante a la organización de los JJ.00. , • ïBarcglOna 9 s' radecid :- uiere mostrar el ( neconockninto d su titu a , del .poy cibido de tbda ^ España duratrt& e1 perío -de`-candidatura. Ne N óO) o LL LL Ñ N N E E-0 ro 0) -0 APERTURA OFICINA PERMANENTE EN MADRID • Una oficina de 200 m2. en el corazón de Madrid (Capitán Haya) • Vínculo permanente con medios de comunicación de la capital y canal abierto y fluido con los ciudadanos PELÍCULA CINE • Producida por Bigas Luna especial para el COOB'92 ^ • Se difundirá durante meses diciembre-enero en cines españoles ^ • Una visión de la ciudad y del proyecto olímpico �Barcelona '92 O 000 LOS GRANDES OBJETIVOS LA GESTIÓN DEL COOB'92 'EN LOS TRES AÑOS DE EXISTENCIA �Barcelona'92 O 99 I GARANTIZAR LOS RECURSOS FINANCIEROS 1.- Se puede asegurar que los Juegos Olímpicos se saldarán sin déficit, no supondrán carga tributaria para el contribuyente LA ORGANIZACIÓN SE AUTOFINANCIA 2.- Principales recursos, fuentes de ingreso: Derechos de TV y Marketing a) Derechos de televisión (Un 33% del presupuesto) Las negociaciones con 6 grandes cadenas (USA, Europa, Japón, Canadá, Australia, Nueva Zelanda) han supuesto récords de ingresos. En algunos casos el incremento ha llegado a un 358% sobre Seúl'88. En Seul, finalmente se ingresaron 407 millones de dólares. Barcelona ya ha superado este techo. b) Marketing (Un 27.36% del presupuesto) Programa Marketing Internacional: 5 contratos ya firmados 3 inminentes (miércoles se firman) * Programa Marketing Nacional: 7 Socios Colaboradores (+ 2.500 Millones pesetas) 111 ^ (S1-?"' 7 patrocinadores (+ 500 M Ptas) 12 proveedores (+ 150 M Ptas) Licencias: 120 productos Cobi en mercado 3.- El mercado (cadenas TV y grandes compañías) apuesta por Barcelona. Lecturas desde el COOB'92: a) el movimiento olímpico goza de excelente salud b) confianza en la organización de los Juegos del 92 c) prestigio de Barcelona y España d) ejemplo de la buena gestión COOB'92 �Barcelona'92 0^V II ESTRUCTURAR ORGANIZACIÓN DEPORTIVA 1.- Más deportes que nunca en Barcelona'92: 25 oficiales 3 demostración 2 exhibición (pendientes aprobación 010) 2.- La División de Deportes está plenamente estructurada. Incorporados los 28 técnicos de deportes, a propuesta de la Federación Nacional correspondiente. Estos técnicos son los futuros responsables de la organización de cada deporte. 3.- En abril ya cerramos los acuerdos con las Federaciones Internacionales: Cada deporte ya tiene su sede. Todas las instalaciones pactadas con las Federaciones Internacionales correspondientes. 4.- Definido el Plan de Instalaciones de Entrenamiento 5.- Pruebas piloto: rodaje de instalaciones y equipos humanos En verano de 1991: - 4 preolímpicos (vela, remo, piragüismo aguas bravas y aguas tranquilas) - 9 competiciones alto nivel (atletismo, beisbol, gimnasia, balonmano, judo, lucha, waterpolo, natación y tenis) 6.- Trabajamos con Federaciones Internacionales en la elaboración del calendario definitivo de las pruebas olímpicas. �Barcelona'92 O 00 III OBRAS OLÍMPICAS 1.- El COOB'92 vive la fase de la obra, superada la etapa del proyecto arquitectónico. La excavadora funciona. 2.- Todas las instalaciones deportivas estarán disponibles para su "test" en verano de 1991. 3.- Villa Olímpica: - 1 2 piedra 17 octubre 1989 - Finalización obras: diciembre 1991 4.- Obras en curso: Estadio Olímpico de Montjuïc Pabellón Sant Jordi (inauguración 1990) - INEFC (inauguración 1990) Hockey Hierba Pau Negre (inaugurado octubre 1989) Pabellón Municipal Balonmano Granollers Pabellón Municipal Baloncesto Badalona Canal Slalom piragüismo aguas bravas (Seu d'Urgell) Obras Villa Olímpica de Banyoles Complejo Tenis La Teixonera Complejo Hockey Hierba Terrassa Complejo Tiro con Arco Vall d'Hebrón Puerto Olímpico (base Náutica Nova Icáría) - Palacio Municipal Vall d'Hebrón �Barcelona '92 0 Q9 IV OBRAS PARA-OLÍMPICAS * Creación del "holding olímpico" 1.- Cinturón del Litoral "-J 2.- Segundo Cinturón 3.- Aeropuerto i' j b g 4.- Torre de Telecomunicaciones ` V5,11 P" �B arcel^ona'92 ^ l, f ^'J n V PROYECTOS OPERATIVOS GESTIÓN ORGANIZATIVA 1.- FASE PLANIFICACIÓN El COOB'92 ha realizado una planificación rigurosa. Un Plan Director con 32 programas desarrollados en 319 proyectos y 2.591 puntos de controlhitos. Revisión semestral mayo-diciembre 1988: cumplimiento 97% hitos programados Revisión semestral diciembre-junio 1989: cumplimiento 94% hitos programados Próxima revisión en diciembre 1989 DIAGNÓSTICO GENERAL: Aquello que depende del Comité Organizador Olímpico Barcelona'92 se desarrolla según la programación, incluso con adelantos con respecto al calendario. ELEMENTOS PREOCUPACIÓN: Proyectos asociados a los Juegos Olímpicos que no dependen de la gestión del COOB'92 2.- FASE EJECUTIVA 1) ORTB'92: (Organismo de Radio y Televisión Barcelona'92) Órgano encargado de producir la señal televisiva de los Juegos Olímpicos de Barcelona'92. Garantía ante el mundo-Director: Manuel Romero. Hoy se han aprobado el Manual de Funciones del ORTB'92 y el Plan de Actuaciones de este organismo. 2) ALOJAMIENTO: - Acuerdo Gremio Hostelería reserva del 80% plazas de 3, 4 y 5 estrellas - Plan Hoteles: ampliación 8 nuevos hoteles con 2.600 camas más �• Barcelona'92 ^OCP - Compromiso COOB'92: Alojar a la Familia Olímpica (40.000 miembros) * ATLETAS: * MEDIA: * JUECES: 15.378 Villas Olímpicas 7.566 Villa Prensa 1.334 Hoteles 1.657 Villa Parc de Mar * SPONSORS/VIPS: 6.076 Hoteles 6.174 Barcos 2.482 Hoteles * MIEMBOS COI/ CONS/FF.II - Todas las plazas hoteleras de Barcelona al servicio de la Familia Olímpica (Atletas, directivos, prensa, etc) - Visitantes. Criterio: alojarse en hoteles turísticos de la costa ( máximo 60 minutos de Barcelona) 3) SEGURIDAD - Funcionamiento Comisión Superior de Seguridad Olímpica - Aprobado y en fase de ejecución Plan Director de Seguridad Olímpica 4) ASISTENCIA SANITARIA - Elaborado Plan Asistencia Sanitaria Olímpica'92 (PASO'92) - Laboratorio anti-doping y control sexo - Acuerdo con Cruz Roja (ambulancias y 2.000 asistentes sanitarios) - Hospital Olímpico (Hospital del Mar) �Barcelona'92 O 00 5) TRANSPORTES - Comisión de Transportes (todas las instituciones) - Inversiones mejora flota autobuses urbanos y red de metro - Firmado Convenio colaboración SEAT/VOLKSWAGGEN/AUDI (VEHÍCULO OFICIAL) 6) VOLUNTARIOS - Voluntarios inscritos: 101.300 - BARCELONA: 42.300 - CATALUNYA: 42.500 - ESPAÑA: 16.500 - Inicio Cursos Formación Básica: Asturias, Valladolid, Canarias, Baleares, Extremadura Resto de Comunidades Autónomas: antes final 1989 - Participación activa de los voluntarios de Barcelona'92 en grandes acontecimientos 7) IMAGEN * Desarrollo imagen corporativa: logotipo y mascota * Pictogramas de los 28 deportes (fase registro marca) * Primera fase de ceremonias: encargo de propuestas. Una muestra de Barcelona y España. Deberán expresar elementos de modernidad, universalidad, deporte, juventud, paz, integración, concordia, etc. �Barcelona'92 n OCP 8) TECNOLOGÍA * Prácticamente todas las decisiones tecnológicas decisivas para la organización de los JJ.00 están tomadas * Importancia de una planificación bien desarrollada: proyecto BIT'92 (Barcelona Informática y Telecomunicaciones'92) * Importancia de las inversiones: apoyo tecnológico de empresas líderes en los distintos sectores de electónica, informática y telecomunicaciones (IBM, Telefónica, Philips, Rank Xerox, Alcatel, Apple, Fujïtsu, Entel, EDS, Sema Metra, Sony) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4112 Title A name given to the resource Todos con Barcelona '92 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Associació Espanyola de Premsa Esportiva, Madrid Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Espanya COOB'92 Congressos i conferències Gestió pública Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-11-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1207/19891124d_00360.pdf 3eb813e76e177fec2f4958982e15f09c PDF Text Text E I 'IQ A C.441. 1'47r.,. c3t ..C? L{ . . ^^..L ^^C [^.. /"'t —019 Ctri/(,,c L )Pt/t,‘ L'ALCALDE DE BARCELONA V / '0-1,4„0 u ^^^^^ fry,&( . . ^ -^, ^^^ V)C^{i l/( ^ ty ^ `. C i'iti 1M V^rtiwl ^ vt-b , v^^^ c:£9 t v^ ' ^ti^Gfit^tc^- ccutiü 1,4 ^ ^e,c,42,1014 1 Ï U f1,4 dulf(1 tiMriÁÁliGv) ^ ti d., ur‘f„ ,/(-> CA: 6,-~ru„. G' L ^f^J 1 L^u v Lk-Ue pPlAa- cbilA Lix c^ -^ ^.^^^^ ^^ k.^-vr_.PL.i-^ ^L, ^ ~-----=^^ Exp. 1536 - IMPPEMTA MUNICIPAL �L'ALCALDE DE BARCELONA Wi? iPtt v ,Å44cfiAl C-1-'wttL -¿,Livt,i ,>•,„4 ,/1171.4-U,15.- A7 5t/Lf 11 ,_ 2,0 ?io 1 -‘74- 1 C0.4.mA-e..0£?7 ivw c//4,,/, (cy■}0' Exp. 1536 - DAPREMTA MUNICIPAL PLA-F 1,14f d_t2-1. ,,4A4u,1 )kr---\-/t/ �L'ALCALDE DE BARCELONA LA, r t,t 9 {f/Uct,u4A.4.,: mk,1).0 1_ ,&e,L¿ a (?." //tiA"" C^ Ex p 1 536 - IMPREMTA MUNICIPAL e-4* 41.1,1--<° IM eft~ �(Li úfal-( dc2J á AÁA-a4-eA-te 1»,0 (2/¿‹-t /(ÁJ ,6 (,,(.-Ga.“Lt( t t-cuR-de<<„__ Lvy)&-uvu, na,t, /ln 9 (/f-¿T Ct4 ,PÁ/{ j CU(i _j c, ^( U UtOi 6i{ U. 9^ s /¿z ^ ^^ Gt.tiM 7/14-( ( ^ f,u1 H)(-AÁA-t- t4 i /t ) (^ l^ P P/W4, c^ ^^ 49 ,I61 1 r\-v■/, ^ ^U J d-ze atf /6-? 6/1-4e 142-1-9 fLn CÁ-49A,< ;1¿.) ^ j/.1\ . � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4113 Title A name given to the resource Acte homenatge al jesuïta Ignacio Ellacuria en la seva mort (jesuïta / premi Alfonso Comín 6ª Edició) Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Commemoracions Filosofia Model social Ellacuría, Ignacio Necrologies Religions Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-11-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1208/19891129d_00361.pdf 1625964a15c0c24f53e96e8bb8fd8f37 PDF Text Text 1, 1 1,,, 4,------..' • Gabinet Relacions Tècnic Públiques de i Protocol C1CLE DE CONFERENCIES "PORT I FUTUR" VII CONFERENCIA "EL PORT DE ROTTERDAM: PRESENT I FUTUR" PER ABRAHAM PEPER, ALCALDE DE ROTTERDAM. Dia : 29 de novembre Hora: 13,00 Lloc : Saló de Cent ORDRE DE L 'ACTE Obre 1 ' actel'Excm. senyor PASQUAL MARAGALL, Alcaide de Barcelona i dóna la paraula al Il.lm. senyor JOSEP MUNNE, President del Port Autbnom de Barcelona . Senyor LLUIS CARREÑO, Director de Relacions Institucional s del Port Autbnom ,qui far¿ la presentació del conferenciant . Conferència "El Port de Rotterdam : present i futur" per l 'Excm. Dr. ABRAHAM PEPER, Alcalde de Rotterdam. Torn de preguntes, moderades pel Senyor LLUIS CARRERÑO. Menda a càrrec de 1 'Excm. senyor PASQUAL MARAGALL. nkA L vs) , 1\A\AÁl ) G Zkki'vv1 wuTjt,x,- JL k\-)1,/ 11/44 (,(\ juu � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4114 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Abraham Peper, Alcalde de Rotterdam dins el Cicle de conferències "Port i Futur" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Barcelona port de sud d'Europa. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Relacions Internacionals Territoris Rotterdam Peper, Abraham Alcaldes Ciutats Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-11-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1209/19891213d_00364.pdf 06d3590bb572f225c5ba95d7c463c41b PDF Text Text , .^ 3^ 1z )15 ^i'^\_ ^^ v `^ ^ r 'e ^ ^ ^ l^ ^"^ ^ ^ Sr P. Maragall.or Director General, senyor President de l'Association Internationale Villes et Ports, senyor President del Port, senyor Cap del Sector Naval, crec que l'existència d'aquesta associació internacional de ciutats i ports i la celebració d'aquest segon congrés són testimoni de l'existència d'una nova dimensió portuària, d'una nova realitat que s'ha obert camí lentament, però d'una forma ineluctable entre les ciutats i els seus ports. I aquesta relació, a mi, que sóc economista de professió, no em queda més remei que atribuir-la a l'existència d'un fet relacionat amb el valor del port, com a ubicació, amb el valor de l'entorn de terra que circunda aquest tros de mar iYr abraçat per la pròpia ciutat, valor que antigament va ésser molt alt en el terreny comercial, però no en el terreny dels usos urbans, dels usos terciaris, dels usos de lleure, i que avui dia, en canvi, per mor de l'evolució de les pròpies ciutats s'ha anat convertint en un valor urbà "totyt coult", en un valor urbà, amb un )r preu alt de metre quadrat d'u b^ icac ó portuària, des del punt de vista de les ubicacions tradicionals de la ciutat, és a dir, de les ubicacions terciàries que defineixen la ciutat. A la nostra ciutat de Barcelona, com ha succeït a moltes altres ciutats del món, com segurament a Marsella, Baltimore, San Francisco, Gènova o Toronto, aquest espai portuari va ser un dels inicis de la ciutat en sí mateixa, però la ciutat, al pas de¡s /9 segles, dels anys, s'ha anat allunyant d'aquell punt de partida per ficar-se, endinsar-se, cada vegada més, dins la plana, dins el territori, i de vegades ha' oblidat el punt de partida. El moment que estem vivint avui és enormement emocionant perquè les ciutats, les velles ciutats europees i també les noves ciutats americanes, que van créixer molt ràpidament en un segle i mig, estan tornant al punt de partida, i tornant a valorar el que havia estat poc valorat des del .punt de vista ciutadà. _ ,És aquí ,_J que aleshores apareix, si vostès volen, un conflicte, però un conflicte interessant entre els usos tradicionals comercials del port i els nous usos que tornen a ser els vells usos urbans de la ciutat que s'acosta de nou al mar. Crec que la solució correcta d'aquesta equació, que no és fàcil, s'està fent, pel sistema de prova i error, i s'està fent d'ona forma cada vegada més acurada. Hi ha experiències, com les de les ciutats que he citat en primer lloc, que ens diuen fins on es pot arribar, fins /quin punt és G^ cert que aquesta vella ubicació torna a ser enormement valorada, i per tant que admet una càrrega d'usos de lleure i terciaris enormement important._ . ` , També és veritat, però, que cada país i cada ciutat té la seva pròpia prioritat i té la seva pròpia civilització, i té la seva pròpia manera d'entendre la relació entre la terra i el mar, i entre la ciutat i el port. Nosaltres que som llatins, que som mediterranis,tenim un concepte molt fort ) de ciutat que no es dóna en altres indrets ni en uns altres continents. Tenim un sistema urbà molt basat en el concepte de centralitat o de centralitats alternatives, i no tant el concepte americà de ciutats extensives, més propi de continents en els quals l'escassesa _d'espai pràcticament no es dóna, i on la possibilitat d'extensió �és pràcticament infinita entorn de la ciutat. Per tant nosaltres ens acostem al nostre punt de partida històric, com a ciutat, amb un respecte molt singular i amb, una veneració molt particular. I és això el que fa que les nostres discussions, en el cas de Barcelona, segurament tamlé en el cas de Marsella, ho és també en el cas de Gènova, siguin altrament aferrissades que aquelles que es donen en el continent nord-americà. Nosaltres pensem que hem de treure del continent nord-americà una lliçó, la lliçó de capacitat de l'empenta, de la 1'empresarialitat, de transformació, de la capacitat ce convertir les idees en fets, i a més, de fer-ho en un termini relativament breu de temps, 4. en canvi creiem que com a llatins, com a mediterranis, hi hem d'aportar tota la nostra vella tradició de respecte pel que és l'origen de la nostra ciutat, el centre inicial de la nostra ciutat, i una certa jerarquització dels usos que no ha d'oblidar també el valor que el port té com a paisatge. Aquí hi ha un difícil equiliri que nosaltres estem encetant i que crec que es traduirà en la realització d'un dels somnis de Barcelona, que és la seva reconciliació amb el mar, amb el mar del qual va sorgir, . Barcelona ha estat una capital que històricament té els seus millors moments deguts a un imperi marítim, a un imperi no militar sinó comercial, però marítim a última hora, que va tenir un màxim d'esplendor a la baixa Edat Mitjana, al principi 4e-)-a^ Renaixença, i que després, com tantes ciutats mediterrànies, va quedar presoner d'aquest propi mar interior que és el Mediterrani, davant l'expansió _ immensa del comerç mundial en l'Atlàntic i en el nou món. Avui el Mediterrani torna a ser un mar important, un mar de pas, i un mar centre de civilització, i és per això que, Barcelona com Gènova, com Marsella, com tantes altres ciutats es planteja aquest reencontre amb el mar amb una nova i '-lusió, tant des del punt de vista urbà i urbanístic com des del punt de vista portuari. Nosaltres estem convençuts que la Direcció actual del Port té aquestes coses al cap quan presenta el que presenta, i que vol conjuminar una renaixença comercial del port lligada a la seva expansió telemática, tecnològica i territorial, amb aquesta recuperació urbana del seu punt de contacte més central amb la vella ciutat. Pensin que per nosaltres el port i el seu rellançament com a centre d'activitat és una garantia de la recuperació de tota la ciutat antiga que en aquest moment té un tap no urbà, no terciari, no d'activitat ciutadana normal en el seu contacte amb el mar, i que amb els projectes que s'estan estudiant pot recuperar una frontera oberta d'activitat i per tant d'atracció a la ciutadania. Així ha succeït en altres ciutats; nosaltres som ; en això, seguidors de l'exemple d'altres ciutats. Tractarem d'incorporar-hi la nostra pròpia idiosincràcia per a obtenir el millor resultat. També vull dir que en el cas de Barcelona, d'aquesta Barcelona llançada cap al futur, s'ha de dir que la ciutat justament en aquest cas no té pressa, no té pressa per acabar aquests projectes en un termini enormement breu. Aquesta pressa no existeix. Som conscients que les relacions terra-mar són temes de civilització enormement complicats i que requereixen una maduració. Evidentment el 92 exerceix sore nosaltres una fascinació molt especial, i és la data de totes les coses i de I7 �tots els projectes, però és evident que nosaltres volem que la ciutat no deixi de tenir projectes per després del 92, i estem preparant projectes per després del 92, i en bona part els projectes del port em semblen situar-se en aquesta perspectiva de menys urgència. També dir que la ciutat, per al g a banda, està codificant el seu passat en forma d'una nova llei. La ciutat està preparant una nova llei, el que aquí a Catalunya i a Espanya en diem una Carta Municipal, és a dir la seva llei especial de ciutat molt singular que necessita una llei especia per viure i per funcionar. Hem tingut una experiència de deu anys de democràcia, enormement positiva i productiva, però ara està fent l'esforç de reflexionar sobre aquests deu anys i posar sobre el paper d'una llei el que són els mecanismes de funcionament que la ciutat ha experimentat i que necessita formalitzar. I dins d'aquests mecanismes, evidentment, hi ha una nova relació entre la ciutat i el port. Creiem que serà molt que aquest Inou esperit de co¢laboració que 0, no existia segurament fa deu anys, o fa vuit anys o fins i tot fa apareixent d'una manera 5 anys, del tot, i que ha ;anat progressiva, quedi plasmat en uns textes legals que en Lo definitiva hem de deixar com a ;herència a áquelles generacions 1 que ens seguiran. Agrair la seva presència avui aquí, prometre'ls que Barcelona .L seguirà els seus treballs amb enorme atenció, que a Barcelona Quan entrava li aquest tema avui és un tema apassionant. preguntava al President del '' Port "per què teniu tants congressistes, o com és que teniu tants congressistes" i em deia "perquè en aquest moment les relacions entre port i ciutat tenen un "glamour" especial, tenerH un interès i un "suspense" molt especials". Sàpiguen que la ciutat seguirà amb molta atenció els treballs que aquí es facin, que la ciutat de Barcelona és una ciutat atenta, oberta, disposada a aprendre, que ha basat en el comerç i en l'aprenentatge el,seu progrés, i que per tant, dels treballs que vostès aquests dies realitzin n'esperem un resultat enormement positiu per l'avenç dels nostres propis projectes i de l'amistat entre totes les ciutats portuàries. Bon dia i moltes gràc � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4115 Title A name given to the resource Sessió d'obertura del segon Congrés de Ciutats i Ports Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Ciutats Indústria Congressos i conferències Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-12-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1210/19900105d_00365.pdf b7e46a853dfd0bc3e22c55766620efe4 PDF Text Text 335 5 Paraules de benvinquda als Reis de l'Orient per l'Alcalde de Barcelona (Fòrmula bilingüe diferenciada: primer en català en nom dels nens de Barcelona, després en castellà en nom dels nens d'Espanya). Magestats de l'Orient Rei blanc, Rei ros, Rei negre Benvinguts sigueu a la ciutat de Barcelona Bienvenidos seáis a la ciudad de Barcelona Barcelona'ko hirira ongi etorriak Benvidos seades a cidade de Barcelona Com Alcalde, em plau donar-vos la benvinguda en nom de tots els nens i nenes de Barcelona, Reis de l'Orient, Reis Mags, Reis de la Il.lusió. Nens i nenes de la Barcelona d'avui, ciutadans de la Barcelona de demà, l'arribada dels Reis al nostre port és una de les més antigues i màgiques tradicions. Que els regals que aquesta nit us deixin els Reis siguin el premi a la vostra il.lusió. Magestats, sigueu generosos amb els nens i nenes de Barcelona, contempleu la seva il.lusió i la seva fidelitat. Reis d'Orient, sigueu generosos també amb la ciutat de Barcelona, que acaba de començar la seva dècada màgica, alimentada d'esforç, de treball, de confiança i d'il.lusió» �Queridos Reyes Magos de Oriente, Melchor, Gaspar y Baltasar Bienvenidos seáis a España en esta noche mágica. Me complace daros la bienvenida en nombre de todos los niños y niñas de España en esta vuestra llegada al puerto de Barcelona. Barcelona está representando a todos en muchas cosas y nada más entrañable y emocionante para su Alcalde que hacerlo ante los Reyes Magos. Majestades de Oriente, Reyes Magos, sed generosos con los niños y niñas, contemplad su ilusión y su fidelidad, premiad con los regalos de esta noche fantástica todo un año de esfuerzo y de buenas intenciones. Sed generosos también con este país que empieza los 90 con la seguridad de entrar en una gran época de esperanza: es más, en una década de cumplimiento de muchos deseos largamente generados. Hace 30 años un Presidente, un secretario general y un Papa formularon deseos que muchos compartian. Esperemos de esta década realidades. Reis de l'Orient, benvinguts a Barcelona i a Catalunya. Reyes Magos, bienvenidos también en nombre de todos los niños de España. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4116 Title A name given to the resource Benvinguda a SS.MM. els Reis d'Orient Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Port de Barcelona Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Joventut Barcelona Model social Festes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-01-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1211/19900112d_00366.pdf 78b92eb4235e2d036e4ef5a3c402e71e PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Francesc Galmés i Diaz-Plaja Director del Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol \V 1 "-A Ji 4) CONFERENCIA A CARREC DE MONSIEUR MAURICE DUVERGER Di a : 12 de gener de 1990 Hora: 18,30 h. Lloc: Ajuntament de Barcelona . Saló de Cent 1, ' rtit, í k,. , tc \í g C4.'” - rvii¿T U WA 0,W 5". -, ,/ VI u 7 1 iit(i/1,43,1d L í ' e4RDRE DE L 'ACTE / VZ ›°,( S , c9 t, Ilyt,.¿(2 £ , / a kc fi.-- CL.,C-f ke iv „, (' C"-i ( 1 ' Ct ' ( Cliítj-, t' II ) tt, ,r- ,„( -I rt, t-t „ ;t c' _. f, L I, 1 // cs,,, ( Obre 1 ' acte 1 ' Excm. senyor Pasqual Ma ragall i Mira, AIca 1 de de Barcelona, qui presenta al conferenciant Monsieur Maurice Duverger. - Conferència a càrrec de Monsieur Maurice Duverger sota el títol "La nova Europa". - Cloenda de 1 ' acte per 1 ' Excm. senyor Pa squal Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona. 4011- vu` AA e L ( 2 L) ¿DI t-g = • tvk Xktict,51A/L:Le- Á t .141- c, tit 2.? 14.151,( 114, o „r„, , �¿L i 1''-YL ' '? :- ('1 --'L - 4i. -^ ^^.^ d{-, ^ c y 1 1j f 4) - ^ï ^"-^^`"^` i (4AY1 ^:,^.. t. ^ ^^--^^ ^^ f : u -r ce 74- )i cLi / a-, � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4117 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Maurice Duverger amb la conferència "La nova Europa" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Europa Relacions Internacionals Territoris Acció política Duverger, Maurice Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-01-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1212/19900119d_00367.pdf 967cdfa71141b4f0b36bcd230848e48a PDF Text Text EL SECRETARI PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA DISSABTE, 19 DE GENER DE 1990. PARAULES DEL SR. ALCALDE A SAIFORES, DOMICILI SRA. MARTA MATA, AMB MOTIU DEL DINAR AMB EL PERSONAL DE L'AREA D'EDUCACIO Moltes gràcies. Per molts anys, Marta. No sabia que feies anys. En tot cas, per molts anys a tots. Esteu representant una ciutat que avui en dia és una mica vigilada quasi des de tot arreu, des de molts punts de la geografia política i de la geografia cultural de Catalunya, de tota Espanya. Crec que se'ns mira una mica des de per tot arreu, a veure què fem com a ciutat. I no només si a l'Estadi hi ha goteres o no hi ha goteres; o si el Bob Beamon o el seu succesor batran el rècord o no; o si els Cinturons estaran acabats per l'abril del 92 o no ho estaran, per poder anar de l'Aeroport fins els Hotels; o si haurà metro a Montjuïc o no n'hi haurà; sinó -i sobretot- a veure quina ciutat és aquesta, que tothom en parla. Però la gent té curiositat per més: la gent vol saber la Ciutat com és, com son els seus habitants, els seus sistemes com van. I els seus sistemes van de coses tan prosaiques com les clavegueres -però tan importants, que s'estan arreglant- fins a la seva cultura, els seus Museus o el seu sistema educatiu. Com a molts indrets a arreu del món, el sistema educatiu no és un sistema elegit per la Ciutat, és un tema nacional: l'escola nacional. Però en el cas de Barcelona hi ha un ingredient ciutadà, hi ha un ingredient municipal de gran tradició que la Marta ens explica millor que ningú, quan cal, de tant en tant, quan s'ha de recordar i a mi m'agrada tenir present sempre. La Ciutat és un laboratori, la Ciutat no és la Nació, la Ciutat no és en majúscula, la Ciutat no té himne, té bandera, però, en fi, no és la bandera, no és la senyera. La Ciutat té una identitat, però és una identitat esportiva, cultural, que hi és sempre en to menor. I per tant, la Ciutat ha de ser -i és de fet, ja us ho he dit alguna altra vegada- el lloc on es troben al laboratori -on s'assagen- els instruments nacionals, del que la Nació necessita per ser tal com és i millor del que és. A Barcelona això ha estat així, històricament, de moltes maneres diverses. Catalunya ha estat un país dual sempre -no en els seus pitjors moments i perquè no hi havia més remei, sinó en els seus millors moments i, justament, perquè ens ho podíem permetre-. A la baixa Edat Mitjana ja hi havia la Generalitat, hi havia Les Corts i la Diputació del General o Generalitat i també hi havia el Consell de Cent. I hi havia aquesta -diguem-ne ara modernament- dialèctica entre dos poders, perquè ens ho podíem permetre i això enriquia el país, no l'empobria. Doncs bé, aquest �EL SECRETARI PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA 2. element barceloní, que era present en tantes i tantes coses, en l'educació ho ha sigut d'una forma molt important durant tota la història i, en particular, durant aquest segle. Per tant, vosaltres teniu una herència que heu de mantenir i que heu de desplegar i desenvolupar d'una forma digna. 1 és l'herència de la contribució que la Ciutat ha donat a la Nació o al País, en un moment en què tothom ens mira. Jo us vull animar a seguir en aquesta línia. Des de l'última vegada que ens vam veure, fa cosa d'un any, ha passat un any dur, un any difícil en el qual la Ciutat s'ha concentrat -i l'Ajuntament en particular- en posar en marxa el que n'hem dit "els trens del 92", encara que el metro no ha sortit. Però entenem per "trens del 92" tots aquells projectes que s'havien d'endegarperquè necessiten una maduració en el temps-, s'havien d'endegar l'any 89: treure la via del tren del Poble Nou i arribar al mar era necessari per poder començar a construir les cases que han d'estar acabades -suposem- el 31 de desembre del 91; signar els convenis que hem signat pel Cinturons o les "potes" aquestes que tant trigaven, doncs també s'havia de fer l'any 89; o definir el Museu d'Art Contemporani; o tirar endavant tantes i tantes coses com aquest any s'han tirat endavant i això ha fet que per a molta gent, dels temes de qualitat -no els trens dels grans projectes amb 1'Abatex, com diuen els urbanistes de l'any 92-, sinó els temes de qualitat de vida i de sensibilitat hagin quedat no endarrerits però si en un segon pla. Se'ls ha donat menys atenció públicament. Jo, aquest any 90, l'enceto amb la confiança de pensar que, finalment els trens han endegat, potser en queden un parell -el metro per exemple, el Palau Nacional de Montjuïc, però això ja us ho puc dir que serà per a la setmana que vé, pel dia 26, que endegarem el tren del Palau Nacional de Montjuïc reformat i el Museu d'Art de Catalunya. Es a dir, que els grans projectes que ha costat tant de concebir ja son en marxa i que, ara, hem de retornar, afortunadament per a tots, una mica a les coses que son realment més importants en el cor de la Ciutat, que son les que tenen a veure amb la qualitat dels seus serveis. Vosaltres esteu al capdavant del front més significatiu o d'un dels més significatius -la cultura també-, de l'educació per descomptat i jo us volia agrair -i acabo- que darrerament he sentit (i ho volia comentar amb la Marta i la Montserrat) de veus independents i neutrals i que no tenen res a veure amb l'Ajuntament, ni amb cap tendència política, doncs que a Barcelona si hi ha millora pedagògica, això es deu als Serveis de l'Ajuntamentho he pogut sentir més d'un cop-. Jo us faig un cabal molt ràpidament de quines coses son les que es diuen per dir, quines coses son les que es diuen perquè son veritat de debó, i aquesta em fa l'efecte que es veritat de debò, que hi ha una opinió no pública majoritària, però si aquella que compta que és la que crea l'opinió dels altres, hi ha una opinió minoritària, important de la �EL SECRETARI PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA 3. Ciutat, que sap que les Arees de l'Ajuntament -i en particular la de l'Educació- estan creant, generant, millora pedagògica. I aquest grans de millora son molt més importants que molts dels projectes dels "trens del 92" sumats amb uns altres: perquè son grans de millora que s'acumulen a l'interior de les persones de la Ciutat, i per tant, tenen una garantia de continuïtat. Sabem que aquestes estan ben plantades, amb un material que és molt noble, que son els ciutadans joves -sobretot- de Barcelona. Us vull agrair que hàgiu fet que això sigui així i que encetem, els que estem al davant de la Ciutat, aquest any amb esperança, per tant, amb il.lusió i sabem que ara, a més a més de grans obres, a més a més de posar la Ciutat de potes per amunt, o de potes per avall i de regirar-la tota ella per fer les coses que s'hi havien de fer des de fa molts anys, en el cor dels barcelonins també hi ha un canvi en marxa. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4118 Title A name given to the resource Paraules del Sr. Alcalde a Saifores, domicili de la Sra. Marta Mata, amb motiu del dinar amb el personal de l’Àrea d'Educació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saifores Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Educació Ajuntament de Barcelona Lideratge Barcelona Territoris Model social Mata, Marta, 1926-2006 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-01-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1213/19900123d_00369.pdf faebe40c6b670783ab2ae2bdfda21e41 PDF Text Text ALTEZA, LA CONCESIóN DE LOS PREMIOS QUE OTORGA LA FUNDACIÓN "BARCELONA PROMOCIó" A UNA PERSONA Y A UNA INSTITUCIÓN QUE TAN SIGNIFICATIVAMENTE HAN CONTRIBUIDO A LA PROMOCIóN INTERNACIONAL DE BARCELONA, EN UN ACTO PRESIDIDO POR VUESTRA ALTEZA, ES UNA DE LAS OCASIONES EN QUE SE PUEDE SENTIR ¡ CUMPLIDAMENTE EL ORGULLO DE SER ALCALDE DE ESTA CIUDAD. LA APERTURA AL EXTERIOR ES UNO DE LOS VALORES MáS ESTIMADOS POR CIUDAD. BARCELONA HA SIDO DESDE SIEMPRE UNA ADELANTADA EN LA PROYECCIÓN DE LAS ;V,) L tle INQUIETUDES -1)11 .1f9~ DE CATALUÑA Y DE (41«.~4~2 TODA ESPAÑA. N tU -C / Ì i• ESTA Ma*OnUOSA SALA GÓTICA QUE NOS ACOGE HOY SABE MUCHO DE LA YA VIEJA VOCACIÓN INTERNACIONAL DE LA CIUDAD. UNA VOCACIÓN QUE EN SUS ORíGENES SE ASIENTA EN UNA SòLIDA TRADICIóN COMERCIAL EN EL MEDITERRáNEO, Y �QUE, MáS TARDE, SE TRADUJO EN UNA PRESENCIA CATALANA EN TIERRAS LEJANAS PERO TAN PRÓXIMAS A NOSOTROS COMO SON LOS PAÍSES IBEROAMERICANOS. ALTESA, VIVIM EN UN MóN CADA VEGADA MÉS OBERT. LA COMUNITAT EUROPEA ESTà A PUNT DE CONSTITUIR EL PRIMER ESPAI SENSE FRONTERES INTERIORS D'EUROPA. ELS CANVIS ESPECTACULARS I ESPERANÇADORS QUE S'ESTAN PRODUINT A L'EUROPA DE L'EST ANTICIPEN L'ENTRADA DEL SEGLE XXI. EN AQUEST CONTEXT GENERAL EN QUè TANTES FRONTERES ES DISSOLEN I TANTES COSES CANVIEN JA NO ÉS POSSIBLE AIXECAR NOVES BARRERES NI MANTENIR MURS INTERIORS. BARCELONA, QUE HA MIRAT SEMPRE CAP A L'EXTERIOR, HO HA ENTéS I SERa CONSEQÜENT AMB EL SIGNE DELS TEMPS. LA MATEIXA IDEA DE CIUTAT ÉS ' OPOSADA AL TANCAMENT. NO ÉS CAP ATZAR QUE EL MUR DE BERLÍN, UN MUR QUE MIGPARTIA UNA CIUTAT, FOS EL SíMBOL MÉS COLPIDOR DE LA DIVISIó EUROPEA. PERQUè COM DIU UN VELL PROVEROI ALEMANY, STADTLUFT MACHT FREI, L'AIRE DE LA CIUTAT FA LLIURES ELS HOMES. �BARCELONA CONEIX UN MOMENT D'UNA INTENSITAT ESPECIAL, VIU UNA TRANSFORMACIÓ D'UN GRAN ABAST. BARCELONA, QUE TÉ UN PROJECTE AMBICIóS I REALISTA DE RENOVACIÓ URBANA 1 DE REEQUILIBRI DE LA CIUTAT, EL VOL COMPLETAR ARA AMB UNA PRESèNCIA EN EL MÓN. LA CONCESSIo DELS JOCS DE LA XXV OLIMPIADA HA ACTUAT COM A MOTOR D'AQUEST PROJECTE, I AL MATEIX TEMPS HA SIGNIFICAT UNA GRAN IL.LUSIó COL LECTIVA, COMPARTIDA PER 1 TOTS ELS CATALANS, PER TOTS ELS ESPANYOLS. BARCELONA ÉS UNA CIUTAT INTEGRADORA, QUE VOL ACOMPLIR LA FUNCIó DE GRESOL QUE SEMPRE HAN TINGUT LES GRANS METROPOLIS. UNA CIUTAT ES UN LLOC D'ENCONTRE, DE CREACIÓ, D'INTERCANVI D'EMOCIONS I D'IDEES, ES, EN DEFINITIVA, UN ESPAI DE LLIBERTAT. PERMITIDME, ALTEZA, QUE TERMINE MI INTERVENCIÓN FELICITANDO A LOS PREMIADOS. AL DR. JOAQUIM BARRAQUER, CONTINUADOR DE UNA DINASTÍA DE ILUSTRES MÉDICOS BARCELONESES, Y CUYA CLÍNICA ES UNA DE LAS INSTITUCIONES BARCELONESAS MáS RECONOCIDAS INTERNACIONALMENTE. AL COMITÉ OLÍMPICO INTERNACIONAL, QUE �HA CONFIADO A BARCELONA LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS DE LA XXV OLíMPADA, Y QUE SABE QUE PUEDE CONFIAR PLENAMENTE EN LA CAPACIDAD, LA EFICACIA Y EL SENTIDO DE LA RESPONSABILIDAD DE BARCELONA. MUCHAS GRACIAS A ELLOS POR ENALTECER EL NOMBRE DE BARCELONA, Y MUCHAS GRACIAS A VOS, ALTEZA, POR VUESTRA PRESENCIA EN ESTE ACTO. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4119 Title A name given to the resource Lliurament dels Premis de la Fundació Barcelona Promoció per S.A.R. el Príncep d’Astúries Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llotja de Mar Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Relacions Internacionals Barcelona Territoris Model social Acció política Empreses Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-01-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1214/19900308d_00370.pdf fefae08c0ad019023196f383b14abef9 PDF Text Text HONORABLES SEÑORES CÓNSULES, QUERIDOS AMIGOS, PERMÍTANME QUE LES DIGA, COMO INICIO DE MIS PALABRAS, QUE PARA EL ALCALDE DE LA CIUDAD ESTOS ENCUENTROS PERIÓDICOS CON EL CONJUNTO DEL CUERPO CONSULAR ESTABLECIDO EN BARCELONA CONSTITUYEN UNA DE LAS FJNCIONES MáS AGRADABLES Y SATISFACTORIAS DEL CARGO. REPRESENTAN USTEDES LOS INTERESES DE ESTADOS Y DE NACIONES DE LOS CUATRD PUNTOS CARDINALES DEL PLANETA. QUE LOS ESTADOS QUE REPRESENTAN HAYAN CONSIDERADO CONVENIENTE PARA SUS INTERESES EL ESTABLECIMIENTD DE UNA OFICINA CONSULAR EN BARCELONA, ES ALGO QUE NOS ENORGULLECE Y QUE DICE MUCHO TANTO EN FAVOR DE LOS ESTADOS QUE ENVIAN COMO DE LA VITALIDAD DE LA CIUDAD QUE LES ACOGE. UNA VITALIDAD QUE TIENE SU MANIFESTACIÓN MáS EVIDENTE EN EL INCREMENTO ESPECTACULAR DEL NÚMERO DE PASAJEROS QUE REGISTRA EL AEROPUERTO, QUE HA ALCANZADO YA LOS OCHO MILLONES DE VIAJEROS, ASí COMO EN EL �-2- SIGNIFICATIVO INCREMENTO DE LAS LLAMADAS TELEFÓNICAS INTERNACIONALES QUE TIENEN SU ORIGEN O DESTINO EN BARCELONA. ME COMPLACE CONSTATAR QUE LOS MOVIMIENTOS QUE SE PRODUCEN EN EL CUERPO CONSULAR Y EN LAS OFICINAS CONSULARES TIENDEN A CONSOLIDAR LA REPRESENTACIÓN Y A MEJORAR LA INSTALACIóN Y LOS SERVICIOS CONSULARES. TAL ES EL CASO, ÚLTIMAMENTE, DE LOS CONSULADOS GENERALES DE DINAMARCA, ESTADOS UNIDOS Y FINLANDIA. EN ESTE SENTIDO, COMO USTEDES YA SABEN, CONTAREMOS DENTRO DE POCO CON EL ESTABLECIMIENTO DEL CONSULADO GENERAL DE LA UNIóN SOVIÉTICA. ESPERO QUE LOS INTERESANTES Y POSITIVOS CAMBIOS POLÍTICOS QUE SE ESTáN PRODUCIENDO EN LA EUROPA ORIENTAL, SE TRADUZCAN EN UNA MAYOR PRESENCIA DE ESOS PAÍSES EN EL AREA DE LA EUROPA COMUNITARIA. Y, NATURALMENTE, DESEARÍA QUE BARCELONA PUDIERA CONTAR EN UN FUTURO PRÓXIMO CON NUEVAS REPRESENTACIONES DE AQUELLA REGIÓN. �-3- TAMBIÉN LOS GRANDES PAíSES ASIáTICOS, LA REPÚBLICA POPULAR DE CHINA, COREA Y JAPóN, HAN OPTADO POR HACERSE REPRESENTAR PLENAMENTE EN BARCELONA, Y ESPERO QUE SU EJEMPLO SEA SEGUIDO POR OTROS PAíSES DE LA ZONA. CONOCEMOS LOS BENEFICIOS QUE APORTAN A LA CIUDAD MUCHAS INICIATIVAS IMPULSADAS DESDE LOS CONSULADOS: INVERSIONES, VISITA DE PERSONALIDADES, INTERCAMBIOS CULTURALES, NUEVAS ESCUELAS PARA LAS COLONIAS DE RESIDENTES, ETC... LES ANIMO A QUE SIGAN EN ESTA LíNEA Y LES ASEGURO QUE PODRáN CONTAR SIEMPRE CON MI RESPALDO PERSONAL Y CON LA COLABORACIÓN DE LA ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL. ENTRE LAS FUNCIONES CONSULARES QUE LES CORRESPONDEN DESTACA LA DE INFORMARSE DE LAS CONDICIONES Y DE LA EVOLUCIÓN DE LA VIDA COMERCIAL, ECONÓMICA, CULTURAL Y CIENTÍFICA DEL ESTADO RECEPTOR, PARA TRASLADAR ESE CONOCIMIENTO A LOS GOBIERNOS DEL ESTADO QUE LES ENVíA. EN ESA LABOR TAN IMPORTANTE, PORQUE SIENTA LAS BASES PARA EL CONOCIMIENTO MúTUO Y �-4PARA EL FOMENTO DEL DESARROLLO DE LAS RELACIONES DE TODO TIPO, SIN OLVIDAR LAS RELACIONES DE AMISTAD, ENCONTRARAN USTEDES LA COMPRENSIÓN Y LA ASISTENCIA DE BARCELONA, QUE ES UNA CIUDAD ABIERTA Y COMUNICATIVA. LA RELACIÓN ENTRE LA CIUDAD Y EL CUERPO CONSULAR ESTABLECIDO EN ELLA ES BUENA, Y CREO QUE USTEDES SE SIENTEN A GUSTO EN NUESTRA CIUDAD. AÚN ASí LES SUGIERO EL COMPROMISO DE INCREMENTAR ESA RELACIÓN, MEJORANDO, SI CABE, LA COMUNICACIÓN Y LOS CONTACTOS. TENEMOS ANTE NOSOTROS LA CITA DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992 QUE EXIGIRá DE TODOS NOSOTROS UN ESFUERZO ADICIONAL. TODO LO QUE HAGAMOS PARA PREPARARNOS DE CARA A ESE GRAN ACONTECIMIENTO QUE SITUARá A BARCELONA EN EL CENTRO DE LA ATENCIÓN MUNDIAL, CREO QUE SERá EN BENEFICIO DE LOS INTERESES DE LA CIUDAD Y DE LOS INTERESES DE LOS ESTADOS Y NACIONALES QUE REPRESENTAN. HONORABLES CÓNSULES, QUERIDOS AMIGOS, BRINDO POR TODOS USTEDES, POR SUS PAíSES Y POR BARCELONA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4120 Title A name given to the resource Dinar amb els membres del Cos Consular / Salutació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Melià-Sarrià Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Barcelona Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-03-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1215/19900312d_00371.pdf 92663354191952c6abfb0a5b3c3525c5 PDF Text Text INTERVENCIO DE L'ALCALDE AL MITING DE S.P.D. A BERLIN -EST ^ Z G,S2 CIUDADANOS DE BERLIN QUERIDO AMIGO IBRAHIM BOHME OS TRAIGO UN SALUDO FRATERNAL DE LA CIUDAD DE BARCELONA Y DE TODA CATALUÑA, UN SALUDO FRATERNAL DE LA CIUDAD OLIMPICA DEL '92 A LA CIUDAD OLIMPICA DEL '36 Y QUIEN SABE SI TAMBIEN DE PRINCIPIOS DEL SIGLO XXI. HACE 50 AÑOS, MI CIUDAD, Y MI PAIS, ESPAÑA, LUCHABAN POR LA DEMOCRACIA Y NO CONSIGUIERON GANAR, PERO UNA GENERACION DE HOMBRES Y MUJERES DIGNOS Y VALIENTES ASOMBRARON AL MUNDO Y PLANTARON ENTONCES LA SEMILLA DE LA ACTUAL LIBERTAD. ENTRE ELLOS HABIA MUCHOS CIUDADANOS DE DIVERSOS LUGARES DEL MUNDO AMANTES DE LA LIBERTAD Y AL FRENTE DE ELLOS EL QUE DESPUES FUE ALCALDE DE BERLIN, PRIMER MINISTRO Y PRESIDENTE DE LA INTERNACIONAL SOCIALISTA: MI ADMIRADO AMIGO WILLY BRANDT. VOSOTROS ESTAIS HOY EN EL CENTRO DE LA ATENCION EUROPEA Y MUNDIAL, ESTOY SEGURO QUE PODREIS CORRESPONDER A ESE RETO DE PAZ DE LA VIEJA EUROPA Y DE TODO EL MUNDO. Y DESEO TAMBIEN HACEROS LLEGAR NUESTRA ESPERANZA DE VEROS UNIDOS Y LIBRES EN BARCELONA, EN 1992, REPRESENTANDO A UNA ALEMANIA RECONCILIADA COMO PARTE DE UNA EUROPA FEDERAL, PACIFICA Y PROSPERA, QUE PUEDA DIRIGIR EN PAZ Y BIENESTAR SU FUTURO. GLÜCK AUF, LIEBE FREUNDE �be) wy}-1\f�,9-J O c w(m,/ I B,1 ,1.71/14 QUI-,-qtíl")() F-V C. clu C M.7'>( 1)11rd Pf 41 6-0\117uk-c:oi, u-7,i nc h) ce-5 (}4 OS ' 4.j.~ • whl j. r1.7 tt) °A* t4ki77t9,15),\) EI)-61u.\„W1i71,71,5- > sau /ctit p t 4 A clvik._ f klh73 CÁ) j DC-7 /4 \ki / /9/H 1,41 06,-if Cplity,,i k L Ocf-r/4D J PA- u [C-- A~ : C4.- -rufeNf < 2 A-zkAii u: 10_04T° gc-- a uy 11)7�1 ck4-4-Lui\-j/1, SAL u po DC z 1 Í-191"71---T7 A,4 :Pc-L, ciu117,--0 9 /92 4 („,:f 04) ("ri\61Pic4: ttlz_ ( SI 1 e tx 01,0C O,: : A 9/5-5/uei F1)¿ uc E5 ; c.(1-uri,,,_ 19 vt-T -2 iii//)\_)tfPuz) cu I r Lif)- ) Ti<11)4' 4'1-4 c'"111-1171 Z4 U UYV5- ac/0,5 CyUbitrvItub A i inmys 1)L-7- v L/ Jc L4 g 1/17)73) Liu (> 5 1 ,4 ,*( 4-7) í/-)o LO cri4 n 1-5 4e-L A' Ftzt,mz- 9-D 0G - 7 1'1 4-7‘) 03-j �v(5 Ío ryut2f o 5 c Dt -L9 1.);\ 1-'011,0,91-`71 114-c E6, 1./ Flao QUE P O big15 c..bl? 261 r 5 , E A Pottlb£N #47irow--- Eci goM b-E T-DY ,4 L \.~ c9/1 n r echj. Mm c t i)A 4 1) P4 � Lu • ¿I/ e.? f (57, At- A CV )91 Cki- c)S r4M k,r1t,f' AuCviA, UL( ¿--11 FUT PutE: D4 r3i C/(/ E Ç 74fé/ " -2/94 ) y ) A) u ¿5.99/LA t,-WO u7/1 cc 10 PAre- , WEI -4 1£ un Ø-z) , 7-7,41.4 L DE (;2,¿/ A-u ¿,1¿:: (tç fr-oyurvt-tA r¿i Tc/ /-(2 ,r71 C1) 11) C./ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4121 Title A name given to the resource Intervenció al míting electoral del SPD, Partit Socialdemòcrata alemany Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Església Emmanuel, Berlin, Alemanya Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Democràcia Història Territoris Acció política Alemanya Socialdemocràcia Description An account of the resource Inclou la versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-03-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1216/19900315d_00372.pdf 825fa95775f9a0e2a8e40b1aa92f7d4e PDF Text Text \. ! ^ ; t^^ i ^ 3 3 L. ACTE DE PRESENTACIÓ DE LES PRIMERES MONEDES COMMEMORATIVES DELS JJ.00.'92 Palau de Pedralbes, 15 de març 1990 �ALTEZA: EL ACTO QUE HOY CELEBRAMOS EN BARCELONA TIENE UNA GRAN SIGNIFICACIóN EN EL CAMINO HACIA LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. ES UN EJEMPLO CONCRETO DE LA MARCHA PRECISA, PROGRAMADA Y EFICAZ QUE HA TOMADO LA PREPARACIÓN DE LOS JUEGOS. BARCELONA ESTá PASANDO YA A UNA FASE DE CONCRECIÓN DE LOS PREPARATIVOS OLÍMPICOS QUE SE VA MATERIALIZANDO EN REALIDADES QUE PUEDEN VER Y TOCAR SUS CIUDADANOS: OBRAS -QUIZáS INCÓMODAS PERO BIEN RECIBIDAS-, INSTALACIONES QUE VAN COGIENDO FORMA, Y PROYECTOS QUE CULMINAN, COMO ÉSTE QUE HOY MISMO PRESENTAMOS, DE LA EMISIÓN DE UNA SERIE DE MONEDAS OLÍMPICAS. BARCELONA, SENYOR, ACABA DE CLOURE UN PERÍODE CENTRAT EN L'ELABORACIÓ DE PROJECTES, EN L'ACURADA PREPARACIÓ DELS ESCENARIS DEL 92 I EN LA FORMACIÓ DELS HOMES I DONES QUE CONDUIRAN LA GRAN OPERACIó DELS JOCS. HAN ESTAT DOS ANYS D'UN TREBALL SILENCIÓS I DISCRET QUE NO TOTHOM HA COMPRèS. PERQUè EREN LA CONTINUACIÓ DE L'ESFORÇ DE PROMOCIÓ MÉS BRILLANT �-z- QUE BARCELONA HAGUÉS FET MAI AL LLARG DE LA SEVA HISTÒRIA. PERÒ AQUESTA CONCENTRACIÓ INTERIOR, AQUEST APROFUNDIMENT EN LA REFLEXIÓ I EL DISSENY DELS PROJECTES OLíMPICS I CIUTADANS ERA, PROBABLEMENT, IMPRESCINDIBLE. BARCELONA HA SORTIT REFORÇADA D'AQUEST PERíODE DE SILENCI I DE TREBALL. L'EMISSIó DE MONEDES QUE AVUI PRESENTEM ÉS UNA BONA PROVA DE L'ENCERT D'UNA PROGRAMACIÓ MARCADA PER L'EFICàCIA I LA CIRCUMSPECCIó. PAS A PAS, LES DECISIONS PREVISTES HAN PRèS FORMA TANGIBLE: ELS CONTRACTES DE TELEVISIÓ, ELS DE COMERCIALITZACIÓ I PATROCINI, LES ADJUDICACIONS DE CADASCUNA DE LES GRANS OBRES... PAS A PAS TAMBÉ, HAN ACABAT ALGUNES DE LES GRANS OBRES D'INFRAESTRUCTURA, COM EL MAGNÍFIC ESTADI OLíMPIC O UNA INSTAL.LACIó TAN INNOVADORA COM EL PALAU DE SANT JORDI, I ENTREN EN FASE FINAL D'EXECUCIÓ ELS CINTURONS DE RONDA I EL COMPLEX DE LA VILA OLÍMPICA. BARCELONA VIURà, EN ELS DOS PROPERS ANYS, UN DELS PERíODES MÉS ACTIUS I CREATIUS DE LA SEVA HISTòRIA RECENT. BARCELONA ESTà DEMOSTRANT QUE, QUAN RECLAMA EL SUPORT DE L'ADMINISTRACIÓ AUTONMòMICA I DE �-3- L'ESTAT ALS SEUS PROJECTES, HO FA PERQUè SAP QUE POT CONTRIBUIR DE MANERA DECISIVA A L'èXIT DE LA CITA DE 1992. BARCELONBA, CAPITAL DE CATALUNYA, SAP QUE POT EXTENDRE AL CONJUNT DEL PAíS LA POTèNCIA I MODERNITAT QUE AVUI EL MÓN LI RECONEIX. BARCELONA SAP QUE POT REPRESENTAR AMB DIGNITAT I EFICàCIA EL RETROBAMENT D'AQUESTA ESPANYA MODERNA AMB EL MáN. ES UN ORGULLO PARA ESTA CIUDAD Y PARA SU ALCALDE, QUE EL RETO OLÍMPICO QUE ASUMIMOS ANTE EL MUNDO, REÚNA EN SU COLECCIÓN DE MONEDAS TRES SíMBOLOS TAN ESTIMADOS COMO SON: - EL RECONOCIMIENTO DE LA CORONA REPRESENTA- DA EN ESTA ACUÑACIÓN POR EL PRESENTE Y EL FUTURO QUE SIGNIFICáIS VOS Y VUESTRO AUGUSTO PADRE, EL REY. - TAMBIEN, LA IDENTIFICACIóN CON UNA CULTURA QUE, DESDE CATALUNYA, HA DADO VALORES UNIVERSALES COMO PICASSO. - Y, POR ÚLTIMO, EL SENTIMIENTO DEPORTIVO QUE, HOY MáS QUE NUNCA, NOS UNE A TODOS A TRAVÉS DEL PROYECTO OLÍMPICO DE BARCELONA'92. PERMITIDME, SEÑOR, QUE HAGA PÚBLICO NUESTRO RECONOCIMIENTO POR LA ILUSIóN Y EL TRABAJO BIEN �-4- HECHO POR LA FáBRICA NACIONAL DE LA MONEDA Y TIMBRE, REPRESENTADA EN ESTE ACTO POR EL ILUSTRÍSIMO SEÑOR PRESIDENTE DON CESAR RAMÍREZ. UNA MANIFESTACIÓN MáS DEL COMPROMISO QUE EL GOBIERNO HA ADQUIRIDO, EN ESTA OCASIÓN A TRAVÉS DEL MINISTERIO DE ECONOMÍA Y HACIENDA, EN LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. SABED, ALTEZA, QUE VUESTRA PERIÓDICA PRESENCIA EN BARCELONA Y LA CONFIANZA DE LA CORONA QUE ESTE GESTO REPRESENTA, SON AL MISMO TIEMPO UN AVAL Y UN ESTÍMULO, QUE EN NOMBRE DE LA CIUDAD OS RECONOZCO Y OS AGRADEZCO. �ALTEZA: EL ACTO QUE HOY CELEBRAMOS EN BARCELONA TIENE s UNA GRAN SIGNIFICACIóN EN EL CAMINO HACIA LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. ES UN EJEMPLO CONCRETO DE LA MARCHA PRECISA, PROGRAMADA Y EFICAZ QUE HA TOMADO LA PREPARACIÓN DE LOS JUEGOS. BARCELONA ESTá PASANDO YA A UNA FASE DE CONCRECIÓN DE LOS PREPARATIVOS OLÍMPICOS QUE SE VA MATERIALIZANDO EN REALIDADES QUE PUEDEN VER Y TOCAR SUS CIUDADANOS: OBRAS —QUIZáS INCÓMODAS PERO BIEN RECIBIDAS—, INSTALACIONES QUE VAN COGIENDO FORMA, Y PROYECTOS QUE CULMINAN, COMO ÉSTE QUE HOY MISMO PRESENTAMOS, DE LA EMISIÓN DE UNA SERIE DE MONEDAS OLÍMPICAS. BARCELONA, SENYOR, ACABA DE CLOURE UN PERÍODE CENTRAT EN L'ELABORACIÓ DE PROJECTES, EN L'ACURADA PREPARACIÓ DELS ESCENARIS DEL 92 I EN LA FORMACIÓ DELS HOMES I DONES QUE CONDUIRAN LA GRAN OPERACIÓ DELS JOCS. HAN ESTAT DOS ANYS D'UN TREBALL SILENCIÓS I DISCRET QUE NO TOTHOM HA COMPRèS. PERQUé EREN LA CONTINUACIÓ DE L'ESFORÇ DE PROMOCIÓ MÉS BRILLANT � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4122 Title A name given to the resource Presentació de les Primeres Monedes Commemoratives dels Jocs Olímpics 1992 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Acció política Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-03-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1217/19900421d_00377.pdf 74f4242a6dd6f32a1b83630b7d05c0a6 PDF Text Text VISITA DEL PRINCEP D'ASTURIES I DE GIRONA A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. PARAULES DEL SENYO ALCALDE. 21/4/90 ALTEZA: EN NOM DE LA CORPORACIO QUE PRESIDEIXO, FORMADA COM A TAL EN EL SEGLE XIII EN AQUESTA MATEIXA SALA, VULL QUE SAPIGUEU QUE ÉS UN HONOR PER A NOSALTRES REBRE-US AVUI AQUI, COM EL 30 DE MAIG DE 1.981 AL VOSTRE PARE EN OCASIO TAN SIGNIFICATIVA PEL CAPGIRAMENT É DEL CLIMA POLITIC DEL PAIS I COM EL 19 DE GENER DE 1.987 AL VOSTRE AVI PER A CONCEDIR-LI LA MADALLA D'OR DE LA CIUTAT, DE LA QUAL TANT DIGNAMENT HA PORTAT EL NOM EN ANYS DIFICILS. NOSOTROS SOMOS LOS SUCESORES DE AQUELLOS QUE EN EL AÑO 1714 SALIERON DE AQUI A LUCHAR CONTRA UN REY QUE NOS SUPRIMIO COMO CONSELL DE CENT POR UN DECRETO INJUSTO. PUES BIEN: ES UN HONOR PARA NOSOTROS RENDIROSIHOMENAJE COMO HEREDERO DEL REY QUE COMO PUEBLO HEMOS VOTADO CON LA CONSTITUCION Y ACEPTAMOS. PUIX QUE LA CONSTITUCIO RECONEIX EL NOSTRES DRETS COM A CATALANS I COM A BARCELONINS; DRETS AQUESTS ULTIMS QUE ES CONSAGRARAN EN UNA CARTA MUNICIPAL DEMOCRATICA QUE MILLORARA LA VIGENT DE 1.960 I QUE SEGUIRA LA TRADICIO DE LES PRIMERES ORDINACIONS DEL 1.200 I EL CONSELL DE CENT DE 1.700. AQUESTA ÉS LA VOSTRA CASA. I AQUELLP4 SERA UN DIA LA VOSTRA CADIRA QUAN ENS VISITEU COM A REI. US HO DIEM AMB EL RESPECTE QUE US ME REIXEU I L'AFECTE QUE US HEU GUANYAT PRESIDINT EL NOSTRE PROJECTE DEL 1.992. �EXCMO. SEÑOR ALCALDE. LE AGRADEZCO MUY SINCERAMENTE SUS PALABRAS . ESTA VISITA A LA MILENARIA BARCELONA!NI ES LA PRIMERA NI TAMPOCO LA ULTIMA; PERO SI ES LA PRIMER4QUE HAGO CON CARACTER INSTITUCIONAL Y EN ESPECIAL A ESTE EXCELENTISIMO AYUNTAMIENTO. LA MEVA FAMILIA, DES DE FA MOLTES GENERACIONS, HA ESTAT I CONTIMIA ESTANT ESTRETAMENT VINCULADA A AQUESTA CIUTAT, POSANT EN EL FUTUR LES NOSTRES IL.LUSIONS I ESPERANCES DE CONTINUITAT. M'AGRADA MOLT TENIR AQUESTA OPORTUNITAT PER SALUDAR A TOTA L'EXCEL.LENTISIMA CORPORACIO D'AQUESTA CIUTAT COMTAL ABANS D'INICIAR EL MEU RECORREGUT PER L'INTERIOR DE CATALUNYA. BIEN SE QUE VUESTRO DESEO HUBIERA SIDO QUE ESTA VISITA TUVIERA MAYOR INTENSIDAD, PERO EL TIEMPO APREMIA YICOMO SABE, SEÑOR ALCALDE, Y YO SE LO ASEGURO, NO SERAN POCAS LAS OCISIONES EN LAS QUE PODRE DISFRUTAR 3 DE VUESTRA TAN DEMOSTRADA HOSPITALIDAD, NO SOLO POR MI EXPRESO DESEO SINO TAMBIEN POR LOS ACONTECIMIENTOS1QUE EL FUTURO NOS DEPARA. PRECISAMENTE DESEO Y AUGURO QUE ESE FUTURO SEA PLENAMENTE EXITOSO EN PAZ Y CONCORDIA PARA LA MUY NOBLE CIUDAWDE BARCELONA I PER MITJA DEL SEU ALCALDE I CORPORACIO DESITJO TRANSMETRE ALS BARCELONINS LA MEVA MES CORDIAL SALUTACIO I L'AFECTE MES SINCER. �c m es çz 7 rri çJ O ��co m O, co m 17,› N 7 r C JI (- r- e CZ, 1—T re- z o r- om 32 co ryi o Iii o r- o �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4123 Title A name given to the resource Visita del Príncep d’Astúries i de Girona a l'Ajuntament de Barcelona. Paraules del Senyor Alcalde Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Drets constitucionals Història Acció política Territoris Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-04-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1218/19900502d_00380.pdf 422a3c6665ee7f66f2bfd1621ae9b8fb PDF Text Text A"C1 \2)C ? GVci 2 pv\n # IL LUSTRE SENYOR DEGà, SENYORES I SENYORS, VULL AGRAIR D'ENTRADA L'AMABLE INVITACIó DEL COL . LEGI D'ADVOCATS A PRONUNCIAR AQUESTA CONFERèNCIA SOBRE EL PAPER DE BARCELONA AL MóN. LA INVITACIó EM SATISFà DOBLEMENT, PER L'OPORTUNITAT QUE SE'M BRINDA D'EXPOSAR ALGUNES DE LES PREOCUPACIONS DE L'ALCALDE DE BARCELONA I PERQUè EL COL . LEGI D ADVOCATS ÉS UNA INSTITUCIó D'UNA GRAN SIGNIFIpACIó PER A LA NOSTRA CIUTAT, I QUE INTEGRA UT COL.LECTIU DE CIUTADANS ESPECIALMENT SENSIB E A L'ESTAT DE BARCELONA. PERQUè, EFECTIVAMENT, POCA *ENT COM ELS ADVOCATS. A TRAVÉS DE L'ENQUESTA DIàRIA QUE PODEN FER D DELS SEUS DESPATXOS ESTAN TAN AMATENTS I TA AL CORRENT DEL POLS VITAL DE LA CIUTAT. I POCA GENT COM VOSTS SABEN QUE EL CLIMA ECONòMIC I SOCIAL DE LA CIUTAT HA CANVIAT POSITIVAMENT EN ELS DARRERS ANYS. �ALLÒ QUE ABANS EREN EXPEDIENTS DE CRISI, DE LIQUIDACIó D'EMPRESES, D'ACOMIADAMENT, SóN ARA EXPEDIENTS DE CONSTITUCIÓ DE 0OCIETATS, I GESTIONS RELACIONADES AMB INVERSIONS DE CAPITAL EXTERIOR. VOSTèS SóN ELS PRIMERS A NOTAR AQUEST CANVI DE SIGNE DE LACONJUNTURA. I POCA GENT COM VOSTèS VIU Ef, REPTE, ON PROBABLEMENT CONFLUEIXEN LA IL•LUSIó AMB LA INQUIETUD, DE LA INTERNACONALITZACIó CREIXENT, IMPARABLE, DE LA NOST ECONOMIA, AMB LA INFLUèNCIA QUE TÉ SOBRE LL VIDA DELS BARCELONINS. ÉS PER AIXò QUE VOLbRIA PARLARLOS AVUI DEL ROL INTERNACIONAL DE1BARCELONA. FA UNS ANYS -VIST EN PERSPECTIVA, NO GAIRES, PERò SI HEM DE JUDICAR PER L'ESFORÇ FET I PER LA INTENSITAT AMB Q Jè ELS HEM VISCUT, JA SEMBLEN MOLTS- TENíEM UNA PREOCUPACIÓ ESSENCIAL: SITUAR BARCELONA EN EL MAPA. I AIXò PODEM DIR QUE JA' SIMA ACONSEGUIT, EN GRAN PART GRàCIES A LA DESIGNACIÓ DE BARCELONA COM A SEU DELS JOCS 4LíMPICS DE 1992. PERò TOTS VOSTèS SABEN QU AQUEST FET ES VA PRODUIR TAMBÉ COM A CONSEQÜèNCIA D'UNA �VOLUNTAT PRèVIA DE PRESèNCIA DE LA CIUTAT EN EL MÓN. A MÉS, AQUEST RELLANÇAMENT INTERNACIONAL NO úNICAMENT UN FENOMEN OUE AFECTI g BARCELONA: SóN LES CIUTATS WROPEES MÉS ÉS CAPDAVANTERES LES QUE HAN PRES NOilA CONSCIéNCIA DEL SEU PAPER COM A MOTOR DEL DESENVO LUPAMENT ECONÒMIC. peÁ c4z ' PENSIN QUE AVUI DIA EL PRESSUPOST(DE MÉS D'UNA CIUTAT EUROPEA ÉS SUPERIOR AL DE LES DEMARCACIONS TERRITORIALS DE NIVELL SUPERIOR (DEPARTAMENT, PROVíNCIA O REGIó),. NO ÉS EL CAS D'ESPANYA, EVIDENTMENT, PE LA NOSTRA CONFIGURACIÓ AUTONÓMICA, PERÒ AIX ÉS AIXí EN D'ALTRES PAÏSOS. PERò, PER DAMUNT DE TOT, ALLÓ QUE DETERMINA AQUEST PAPER PREPONDERANT DE LES CIUTATS A EUROPA ÉS LA SEVA CAPACITAT DESENVOLUPAMENT GENERAL, D'INFLUIR EN EL D'ACIIJAR COM A AGENTS ECONÒMICS (LA SEVA INTERVENCIÓ ESTRAJ TéGICA, EL SEU SUPORT ALS SECTORS LOCALS, A �L'ATRACCIÓ D'EMPRESES, ETC.). EUROPA, UN SISTEMA DE CIUTATS EN MÉS D'UNA OCASIó HEM DEF[NIT EUROPA COM UN SISTEMA DE CIUTATS. EUROPAIÉS, EFECTIVAMENT, EL CONTINENT URBà PER EXCEL•LèNCIA. LA MAJOR PART DE LES GRANS CIUTA` ['S DE PRIMER ORDRE ESTAN SITUADES A EUROPA. DIXO A BANDA EL FENOMEN DE LES MACROCIUTATS ¡DEL TERCER MóN, QUE ÉS TOTA UNA ALTRA COSA.; EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS ES CARACTERITZA PER LA SEVA COHESIó GLOBAL I PER LA SEVA DIVERSITAT INTERNA, LA QUAL COSA LI DóNA UNA GRAN POTENCIALITAT. EN L'ETAPA ACTUAL DE CANVIS RàPIDS I IMPORTANTS EN EL CAMP DE L'ECONOMIA I DE LA TECNOLOGIA, LES CIUTATS S'ENFROITEN A NOUS DESAFIAMENTS, LA SOLUCIó DELS QUALS PASSA PEL i SEU REFORÇAMENT COM A CENTRES DE CREATIVITAT, DE DIFUSIó DE LA CULTURA I DE CONCENTRACIó DE CAPITALS. �c4 7_ . /•" "^ 3^ ^i^j'-1^^1. /( COM A CONSEQUéNCIA D'AIXò, LA COMPETèNCIA PER ATREURE LA RECERCA, LA ORODUCCIó I ELS SERVEIS ES PRODUEIX PRIORITàRIAMENT ENTRE CIUTATS. ELS ELEMENTS QUE IN['ERVENEN EN AQUESTA COMPETÒNCIA SóN DIVERSOS, PERò ES PODEN RESUMIR EN ALGUNS PUNTS CONCRETS: - LA VOLUNTAT, CONSENSUADA AMB ELS DIVERSOS ESTAMENTS DE LA CIUTAT, !D'ARRIBAR A SER UNA GRAN METRòPOLI DE SERVEIS - UNA RELACIó FèRTIL ENTRE NDúSTRIA I INVESTIGACIó, ENTRE EMPRESA I UNIVERSITAT, QUE INTEGRI INVESTIGACIÓ I INNOVACIó, I QUE FACI POSSIBLE EL DESENVOLUPAMENT E LES NOVES TECNOLOGIES. - UNA BONA INFRASTRUCTURA DE COMUNICA.-------CIONS, EN UN SENTIT AMPLI (AUTOPISTES, PORTS, AEROPORTS, TELECOMUNICACIONS), QUE POSSIBILITI UN ACCÉS RàPID I FàCIL. - LA CAPACITAT DE CONVERTIR-SE EN CENTRE DE CULTURA I DE SERVEIS PERSONALS DE TOTA c ^^ �MENA, EN CENTRE DE LLEURE I D'ESPORT. AIXI, NO ENS HA D'ESTRANYAR QUE, SEGONS UNA ENQUESTA RECENT, LES GRANS CIUTATS FRANCESES QUE HAN ATRET UN MÉS GRAN NOMBRE DE CREADORS D'EMPRESES (ÉS A DIR, PARIS, LIó, MARSELLA, BORDEUS, LILLE, NIÇA I TOLOSA) SÓN CIUTATS QUE TENEN AEROPORT, UN TEIXIT ECONòMIC DIVERSIFICAT I UNA CONCENTRAIÓ BASTANT NOTABLE DE CENTRES DE RECERCA. CAL AFEGIR TAMBÉ QUE LA COMPETITIVITAT ENTRE CIUTATS DEPèN CADA COP MÉS1DE FACTORS COM EL MEDI AMBIENT I LES INFRAS.+ URES EDUCATIVES I CULTURALS. EN UNA PARAULA, PODRÍEM DIR QUE LES CI A U^ SÓN E MPRESES QUE COMPETEIXEN PER ATREURE INVERSIONS I RESIDENTS, VENENT A CANVI LOCALITZACIONS. UN ESTUDI PUBLICAT ARA FA UN ANY PER LA DATAR FRANCESA, ÉS A DIR, LA Dp LÉGATION 1. L'AMÉNAGEMENT nu TFRRITOIRE ET à L'ACTION RÉGIONALE, AVALUAVA LA COMPETITIVITAT DE LES CIUTATS EUROPEES EN BASE A UNA SèRIE DE PARàMETRES QUE COMPRENIEN 6 �- LA POBLACIÓ I EL SEU CREIXEMENT, - LES EMPRESES MULTINACIONAL$ - LES INFRASTRUCTURES - EL NOMBRE D'ENGINYERS, DIRECTIUS I TèCNICS - LA RECERCA I LA UNIVERSITAT - LES PLACES FINANCERES - EL TRàNSIT DE PORTS I AEROPORTS - L'EXPANSIÓ CULTURAL - LES CIUTATS DE FIRES I CONGRESSOS - LA PREMSA I L'EDICIó - LES TELECOMUNICACIONS - LES CIUTATS AMB MÉS ACTIVITATS ESPECIFIQUES. DONCS BÉ, EN AQUEST RàNKING, QUE ENCAPÇALAVEN LòGICAMENT LONDRES I PAR' SEGUIDES EN SEGON LLOC PER MILà} BARCELONA S'HI TROBAVA EN TERCER LLOC _ AL MÀTEIX NIVELL DE MADRID, MUNIC, FRANKFURT, BRUSSEL•LES I AMSTERDAM. SUBRATLLO LA DADA, ROMA, A MÉp A MÉS, I BARCELONA ES TROBA CLASSIFICADA ENTRE LES CIUTATS ON NO DOMINA ESPECIALMENT ALGUN DELS INDICADORS ESMENTATS, �LA QUAL COSA VOL DIR QUE ÉS UNA CIUTAT BASTANT EQUILIBRIDA EN LA SEVA OFERTA I, PER TANT, EN LA SEVA CAPACITAT D'ATRACCIó. ALTRAMENT, NO TÉ RES D'ESTRANY QUE ENTRE AQUESTES CIUTATS QUE ACABO D'ESMENTAR S'HI TROBIN TRES CIUTATS FUNDADORES DEL MOVIMENT EUROCIUTATS, DEL QUAL PARLARÉ DESPRÉS, I QUE NO SÓN CAPITALS D'ESTAT. TANMATEIX, NO ES TRACTA NOMÉS D'ATREURE, SINó DE PROJECTAR. BARCELONA HA DE SER TAMBÉ UN CENTRE DE PRODUCCVÓ DE FLJXOS CAP A L'EXTERIOR. I ENTRE TENIR__ .__I251- AQUESTS ACTIUS HAN DE ^^,^.^k PA ¿ „„N, LvU^-^ ^ CULTURALS. JUNTAMENT AMB LA COMPETITIVI AT, L'ALTRA GRAN ATOT DE LES CIUTATS ÉS LA 44OMPLEMENTARIETAT, QUE PASSA PER L'ESP1CIALITZACIó FUNCIONAL I PRODUCTIVA, CENTRADA EN ALGUN SECTOR O SECTORS ECONòMICS I DE SERVEIS. EN UN DOCUMENT DE TREBALL D'UNA CONFERèNCIA INTERNACIONAL CELEBRADA RECENTMENT A BRUSSELLES, EN ESMENTAR AQUESTA ESPFCIALITZACIó �ENTRE CIUTATS, ES DEIA -I SUBRATLLO QUE HO DEIA UN ORGANISME DEL PARLAMENT IUROPEU, NO PAS NOSALTRES-, QUE BARCELON SEMBLAVA MOSTRAR UN ESPECIAL DINAMISME EN TOTS7ELS àMBITS. PERó AIXò NO ÉS SUFICIENT. El HA ENCARA MOLTS DèFICITS HISTóRICS A RESOLDRE, MOLTES COSES A APUNTALAR. HO ESTEM FENT; I HO ESTEM FENT A UN RITME MOLT RàPID, QUE A1VEGADES ENS IMPEDEIX -PER LA SEVA MATEIXA RAPIDESA- DE VEURE'N LA GLOBALITAT, L'ABAST TOTAL D'AQUEST CANVI IMPRESSIONANT. PERò LA GENT QUE VE DE FORA, I QUE AL CAP D'UN TEMPS¡ RETORNA A BARCELONA, ÉS PERFECTAMENT 1 CONSCIENT D'AQUESTS CANVIS, I HO DIUEN AMB IL«LUSIó I FINS I TOT -DEIXIN-M'HO DIR- AMB t/N CERT PUNT D'ENVEJA. UN ALTRE INFORME, AQUEST D'UTN INSTITUT ITALIà, I DEL QUAL S'HA FET RESS4 RECENTMENT LA PRENSA, ESTABLIA UN RáNKING CIUTATS DÉTRINTA-UNA, INDUSTRIALITZADES DE TOT EL _MóN, I ASSENYALAVA QUE BARCELONA -LA /NOVENA EN POBLACIÓ, LA SEGONA EN DENSITAT (DESPRÉS DE �PARÍS), LA CINQUENA EN QUILòMETRES DE XARXA DE METROS, LA VUITENA PEL NOMBRE JE--CTRCULACIó DE VEHICLES -, TENIA ENCARA DÒFICITS EN ZONES VERDES, TOT I L'ESFORÇ IMPORTANT QUE HEM FET AQUESTS DARRERS ANYS. EN AQUEST SENTIT, M'AGRADA IA REMARCAR ELS AVANTATGES, NO SEMPRE PONDERATS, DEL FET QUE BARCELONA, LA CIUTAT MUNICIPAL, PERDI POBLACIÓ EN BENEFICI DE L'àREA METROPOLITANA, LA CIUTAT-REAL. CREC QUE S'HA D'AVALUAR `POSITIVAMENT LA J DES-DENSIFICACIó QUE AIXò SUPOSA PER A LA CIUTAT CENTRAL, QUE JA NO POT CRÉIXER MÉS, EMPRESONADA COM ESTá ENTRE ELS DOS RIUS I LA SERRA DE COLLSEROLA LA POSICIó INTERNACIONAL DE BARCELONA BARCELONA ÉS EL PUNT DE REFERèNCIA D'UN TERRITORI, D'UNA MACROREGIó/EUROPEA QUE ÉS UNA DE LES àREES AMB EXPECTATIVES DE DESENVOLUPAMENT MÉS GRANS DE TOTA LA COMUNITAT. 10 » �LA POSICIó DE BARCELONA DINS EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATra ÉS MOLT BONA. LA CONNEXIÓ DE LA PENÍNSULA AMB LA XARA EUROPEA D'AUTOPISTES AFAVOREIX CLARAMENT' BARCELONA. L'EIX D'ACTIVITAT ECONòMICA ES VAi DESPLAÇANT CADA COP MÉS CAP A LA MEITAT ORIENTAL DE LA PENÍNSULA IBèRICA, EN UNA FRANJA MÉS O MENYS ESTRETA DE TERRITORI QUE SEGUIIX BASTANT FIDELMENT EL TRAÇAT DE L'AUTOPISTA QUE UNEIX LA JONQUERA AMB CADIS, I QUE, NORD ENLLà, ARRIBA SENSE INTERRUPCIÓ FINS A HAMBURG I FINS A LONDRES. AQUí ES DEMOSTRA L'ENCERT DE FER EN EL MOMENT OPORTÚ LA XARXA D'AUTOPISTES QUE UNIA LES QUATRE CAPITALS CATALANES I UE FA QUE BARCELONA NO TINGUI RES A ENVEJAR A ALTRES CIUTATS PUNTERES EUROPEES. HO DI PERQUé HI HA UNA CERTA OPINIó QUE POTSER PECA DE MASSA CAUTA, DAVANT DELS GRANS ESFORÇOS INVERSORS, QUE DESPRÉS -COM EN EL CAS DE LES AUTOPISTESACABEN DEMOSTRANT LA SEVA RENDABILITAT A MIG TERMINI. EN CANVI, ÉS CERT QUE ENS 11 ERJUDICA LA cavvutvnA . /11_, •CAL447 ^{ �P ° i-~^ „j ^ MALA CONNEXIÓ FERROVIàRIA AMB C/t ^ e EUROPA QUE ^ 14-4,4r pt..,_,ÁJLOLe./(-. AÏLLA EL PORT DE BARCELONA I QUEREDUEIX LA CAPACITAT D'INTERCANVI I DISTRIBJCIó DE LA CIUTAT. D'AQUI ELS ESFORÇOS QUE HEM DE FER TOTES LES ADMINISTRACIONS PER I ACONSEGUIR L'AMPLE DE VIA EUROPEU. INDISPENSABLE PER CONNECTAR EL PORT, I L'ARRIBADA DEL TGV A BARCELONA. I D'AQUí TAMBÉ LA IMPORTàNC A VITAL DE L'AEROPORT, QUE ESTá SENT RENOVAT ;I AMPLIAT A BONA MARXA. COM TAMBÉ CREIX A UN RITME SUPERIOR A LES PREVISIONS EL =TRàNSIT DE PASSATGERS, QUE DURANT EL PRIMER TRIMESTRE D'ENGUANY HA SOFERT UN INCREMENT ESPECTACULAR DEL 20 % RESPECTE AL MATEIX PERIODE DEL 1989. AQUESTES XIFRES FAN DEL PRATI L'AEROPORT EUROPEU QUE HA EXPERIMENTAT UN CREIXEMENT MÉS GRAN EN EL 1990. FINS AL PUNT QUE ES TEM QUE FINS I TOT FACI INSUFICIENT ABAN 2000 DE L'ANY L'AMPLIACIó ACTUAL. LES AUTORITATS AèRIES HAN ARRIBAT A PLANTEJAR RECENTMENT LA CONSTRUCCIÓ D'UNA TERMINAL MÉS AMPLIADA, TOT I QUE LA PREVISIó 12 C^^^ d sn-9 �DEL PROJECTE ACTUAL ÉS QUE PUGUI ACOLLIR GENEROSAMENT MÉS DE 12 MILIONS DE PASSATGERS A L'ANY. A MÉS A MÉS, CAL TENIR EJ COMPTE QUE NO ES PRODUEIXEN "PUNTES" EXCESSIVES, I QUE EL TRàNSIT ESTà DISTRIBUïT BASTANT HOMOGèNIAMENT AL LLARG DE L'ANY. TOT PLEGAT }rA QUE BARCELONA OCUPI AQUESTA POSICIó , RAL D'UNA MACROREGIó EUROPEA, QUE SALTA PER DAMUNT DE LES ; FRONTERES DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES I FINS I TOT DELS ESTATS, FINS A ABRAÇAR UN RADI D'APROXIMADAMENT 350 KM I D'UNS€15 MILIONS D'HABITANTS. ÉS ^^ „9„, rA.ei_ NsktPi‹ EL QUE HEM ANOMENAT EN1 MÉS D'UNA OCASIó EL NORD DEL SUD: UNA àREA DELIMITADA PER TOULOUSE, SARAGOSSA, VALèN4A, PALMA DE MALLORCA I MONTPELLER. UNA àREA D UN GRAN PES DEMOGRàFIC I ECONòMIC, I D'UN G ECONòMIC. ABANS, EL TRIANGLE ""ru,K.- N DINAMISME 4ó— TOULOUSE- MARSELLA ERA EL CUL DE SAC D'EUROPA, PERÒ DES DE L'INGRÉS D'ESPANYA I PORTUGAL Á LA COMUNITAT EUROPEA, HA PASSAT A SER UNA ZONA D'ASSENTAMENTS PRODUCTIUS. 13 �EL CANVI IMPORTANT ÉS QUE ABANS PERPINYà O TOULOUSE MIRAVEN CAP A PARíS, ARA COMEN- CEN A MIRAR DECIDIDAMENT CAP A BARCELONA. UN ARTICLE RECENT DE "LE FIGARO" REMARCAVA QUE EL VENT S'HA GIRAT DELCOSTAT h - IIRINEUS, COM LA CATALUNYA SUD (QUE ÉS DEFINIDA I COM A "SUPERPUISSANCE RÉGIONALE DAtRIèRE SA CAPITALE BARCELONE") HAVIA GUANYAT LA PARTIDA A LA CATALUNYA NORD. COM TAMBÉ MIRA CAP A BARCELONA, CADA VEGADA MÉS, TOTA LA VALL DE L'EIRE, DES DE g. SARAGOSSA FINS A PAMPLONA. PODRIEM DIR QUE, EN DEFINITIVA, ES TRACTA DE LA REEDIICó D'AQUELL ANTIC SOLAR CATALANO-ARAGONÉS, QUE ELS REIS CATALANS VAN ACRÉIXER DES DE BARCELONA CAP A MONTPELLER, AL NO*D, I FINS A MÚRCIA, AL SUD. EUROCIUTATS HA EUROPEA ESTAT ALLÒ PRECISAMENT LA QUE HA PROPICIAT LA 14 INTEGRACIó PRESA DE ^Q ^^ ^v`, ^ Gc,^ t ^ Cf,,, o �CONSCIèNCIA DE LES CIUTATS EUROPEES DEL SEU ROL COM A MOTORS DEL DESENVOLUPAMENT ECONòMIC, I DE LA NECESSITAT DE CONSTITUIR-SE EN INTERLOCUTORS VàLIDS DE 01 COMISSIÓ EUROPEA. AMB AQUESTA CONVICCIÓ Vp TENIR LLOC EL NAIXEMENT D'EUROCIUTATS, QUE ÉS UN INSTRUMENT MÉS, ENCARA QUE NO L'üNIC, D'UNA POLÍTICA àMPLIA DE RELACIONS EXTE42IORS I QUE, PENSO, POT ACABAR CONSTITUINT EL MARC IDONI 3 PER A MOLTES DE LES RELACIONS QU* FINS ARA HEM ANAT TEIXINT. ARA FA UN ANY, L'ABRIL DEL 1989, VA TENIR LLOC A LA NOSTRA CIUTAT LA PRIMERA CONFERèNCIA D'EUROCIUTATS, QUE V REUNIR ELS ALCALDES I REPRESENTANTS D'UNA VINTENA DE LES PRINCIPALS CIUTATS DE L'EUROPA COMUNITàRIA, JUNTAMENT AMB REPRESENTANTS DE LA COMISSIÓ EUROPEA I DEL PARLAMENT EUROPEU. EL MOVIMENT D'EUROCIUTATS ÉS RES, L'EXPRESSIÓ DE DE LES GRANS CIUTATS DAVANT DE LES INSTITUCIONS GOVERNS ESTATALS, ABANS QUE LA VOLUNTAT D'UN NOMBRE DELS 1 DE FER CERT VALER COMUNITàRIES I ELS INTERESSOS I LES 15 �CONCEPCIONS EUROPEES DE LES CIUTATS. EL GRUP FUNDADOR D'AQUEST MOVIMENT ESTà CONSTITUïT PER SIS GRANS CIUTATS, QUE SóN BARCELONA, T---BIRMINGHAM, FRANKFURT, LIó, MILà 1 ROTTERDAM, QUE CONSTITUEIXEN EL COMITè ORGANITZADOR DE LA PRòXIMA CONFERèNCIA, QUE PINDRà LLOC JUSTAMENT LA SETMANA ENTRANT A LIó. POSTERIORMENT, S'HAN ADHERIT EUROCIUTATS CIUTATS COM AMSTERDAM, BRUSSEL . LES, COLòNIA, ATENES, BORDEUS, ESTRASBJRG, LILLE, LISBOA, LIVERPOOL, MADRID, MARSELLA, NàPOLS, STUTTGART, TESSALàNICA, TOULOUSE VALèNCIA. LAMES D ,' OCTUBRE PASSAT, ELS ALCALDES DE LES SIS CIUTATS FUNDADORES VAM SÉR REBUTS A rA COMISSIó BRUSSEL-LES PEL PRESIDENT DE EUROPEA, EL SR. JACQUES DELORS, 1 PEL COMISSARI BRUCE MILLAN. EN AQUESTA IREUNIó, EL PRESIDENT DELORS VA PROPOSAR LA CREACIÓ D'UNA "TASK FORCE" QUE COORDINI LES ACTIJACIONS DELS COMISSARIATS I DE LES DIRECCIONS GENERALS EN L'àMBIT DE LES CIUTATS. VA SER, SENS DUBTE, UN PRIMER PAS IMPORTANT EN EL R CONEIXEMENT DE LES CIUTATS COM UN INTERLOCUTOR VàLID DE 16 �LA COMISSIó DE LES COMUNITATS EURPPEES, I DEL SEU PAPER FONAMENTAL EN LA CONSTRUCCIÓ DE L'EUROPA UNIDA. ELS OBJECTIUS DEL PLA ESTRATèGIC L'IMPULS DE BARCELONA, HO HE DIT EN MÚLTIPLES OCASIONS I HO REITER AVUI, NO S'ACABA EL 1992. BARCELONA VOLI ACABAR DE GARANTIR EL SEU DESENVOLUPAMENT FUTUR EN EL CONTEXT EUROPEU I MUNDIAL. PERAIXò CALIA DEFINIR ELS FACTORS D'ESPECIALITACIó DE LA CIUTAT I BUSCAR AL MATEIX TEMPS EL REEQUILIBRI SOCIAL. AQUESTS SóN PRECISAMENT, A GRANS TRETS, ELS OBJECTIUS QUE ES VA MACAR, ARA FA DOS ANYS, LA COMISSIó ENCARREGADA D'ELABORAR EL PLA ESTRATèGIC ECONòMIC I SOCIAL BARCELONA 2000. L'ELABORACIÓ DEL PLA ESTRATèÇIC S'HA FET DE FORMA CONSENSUADA, AMB LA IMPLICACIó D'UN AMPLïSSIM VENTALL D'INSTITUCIONS, ORGANITZA- CIONS I ENTITATS ECONòMIQUES, € SOCIALS I CULTURALS DE LA CIUTAT. EN CONCRET, HAN ESTAT 17 �188 LES INSTITUCIONS I PERSONALIII'ATS QUE HI HAN PARTICIPAT. CREC QUE LA XIFRA ÉS PROU SIGNIFICATIVA. L'APROVACIÓ DEL DOCUMENT FINAL, EN UNA SESSIó SOLEMNE FETA AL SALó DE CENT DE L'AJUNTAMENT EL PASSAT ;DIA 19 DE ` MARÇ, MARCA UNA FITA IMPORTANTEN AQUESTA DEFINICIó DE QUé VOLEM QUE SIGUIí LA CIUTAT DEL DEMà, LA CIUTAT DE L'ANY 20001 EL PLA ESTRATèGIC ÉS UN INSTRUMENT PER DONAR CONTINUïTAT I AMPLITUD ,t L'IMPULS ECONòMIC DE BARCELONA. EL FET D'HAVER COMPTAT AMB TOTS ELS AGENTS SòCIO-ECONòMICS DE LA CIUTAT, QUE ÉS L'AUTèNTICA PROTAGONISTA DEL PLA, N'ASSEGURA PRECISAMENT LA 1UTILITAT I L'EFICàCIA. EN AQUEST SENTIT, VULL DEIXAR CLAR EL COMPROMÍS FERM DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA DE TIRAR ENDAVANT LES POLÍTIQUES SUGGERIDES AL PLA EN àREES DE LA SEVA COMPEèNCIA O EN AQUELLES ON POT EXERCIR UN CERT LIDERATGE, O TENIR SIMPLEMENT ALGUNA INFLUèNCIA. EL PLA HA FIXAT TRES GRANS LINIES ESTRA- 8 �TèGIQUES: - LA CONFIGURACIÓ DE BARCELONA COM UN DELS CENTRES DIRECCIONALS DE LA MACROREGIó EUROPEA SUDOCCIDENTAL, - LA MILLORA DE LA QUALITAT; DE VIDA I DEL PROGRÉS DELS SEUS CIUTADANS, DINS D'UNA CIUTAT SOCIALMENT EQUILIBRADA, - LA POTENCIACIó AVANÇATS A L'EMPRESA. RESPECTE AL DARRER OBJECTIU CREC QUE ÉS JUST RECONèIXER QUE A BARCELONA XISTEIX UN ENDARRERIMENT IMPORTANT -RESPECT A MILà O A MUNIC, PER EXEMPLE- EN ALLò QUE P.' 51 A EMPRESES DE SERVEIS A LES EMPRESES. PERò ELS HE DE RECORDAR QUE AQUESTES EMPRESES HAN DE SORGIR DEL MERCAT. L'AJUNTAMENT LLANÇARà MISSATGES 7 AL MERCAT, DIFONDRE LA L'EXISTèNCIA MERCAT ME FARá RECOMANACIONS PÉR CREAR •I CONVICCIó DE L'OPORTUNITAT DE D'AQUESTES EMPRESES. PERò HA DE RESPONDRE. I VOSTéS, QUE SóN HI HAN CONSCIENTS D'AQUESTA MANCANÇA 19 EL �D'APORTAR TAMBÉ LA SEVA AJUDA INESTIMABLE. LA CIUTAT COM A REDISTRIBUiDOR DE RIQUESA M'HE REFERIT AMB BASTANT D'éMFASI AL PAPER DE LA CIUTAT COM A GENERADO DEL DESENVOLUPAMENT ECONóMIC, I PER TANT1DE RIQUESA. LA CIUTAT REP -I VA A BUSCARI- UNA SèRIE D'INPUTS ECONÒMICS, ALS QUALS AP ICA CREATIVITAT I VALOR AFEGIT. ELS ACREIX, ELS TRANSFORMA, I ALESHORES ELS POT RDISTRIBUIR. EL CREIXEMENT ECONÒMIC QUE V A U EFECTIVAMENT LA NOSTRA CIUTAT ÉS EL QUE 1 NOSALTRES, ENTRE TOTS, HEM INDUlT. CREC QUE NINGÚ NO PODRà DISCUTIR QUE ELS RESULTATS SÓN SATISFACTORIS. FA UNS ANYS, POCS ANYS, VIVíEM OBSESSIVAMENT LA PREOCUPACIÓ DE L/ATUR. AVUI AQUESTA PREOCUPACIÓ ES MANTÉ, PER h EL CERT ÉS QUE L'ATUR HA BAIXAT CONSIDERABLEMENT A ESPANYA, MO T MÉS A CATALUNYA (UN* CINC PUNTS PER SOTA),LI ENCARA MÉS A BARCVLONA. L'ATUR A BARCELONA HA BAIXAT JA PER S015. DELS DOS 20 �DíGITS, PER SOTA DEL Q PER CENT, I AIXò UN èXIT INDISCUTIBLE DE TOTS. ÉS ÉS EL RESULTAT, COM ELS DEIA AL PRINCIPI, D'AQUET CANVI DE SIGNE POSITIU DE LA CONJUNTURA. I PERó ES MANTENEN ALGUNES 1DSIGUALTATS, PERQUé EL CREIXEMENT ECONóMIC I LA CONSEGÜENT DISMINUCIó DE L'ATUR NO AFECTA TI)THOM DE LA MATEIXA MANERA. ELS ATURATS DE LLARGA DURADA CONTINUEN TENINT GRANS DIFICULTATS PER INCORPORAR-SE AL MERCAT DE TREBALL, I L'ATUR FEMENí MANTÉ COTES MOLT MÉS ALTES QUE NO L'ATUR MASCULÍ. a L'ATUR FEMENÍ, UNIT A LA DESIGUALTAT SALARIAL I LA DISCRIMINACIó LABORAL QUE PATEIXEN ENCARA MOLTES DONES AL NOSTRE PAÍS, ÉS UNA DE LES QÜESTIONS QUE EN $ FA ESTAR ENCARA MOLT LLUNY DE LES SOCIALDEMOCRáCIES DEL NORD D'EUROPA: MENTRE QUE A SUèCIA EL 50 % DE LA FORÇA DE TREBALL CONDICIONS ÉS FEMENINA, I EN D'IGUALTAT PROGRESSIVA, TOTAL, AMB EL TREBALL MASCUL SINó AQUÍ LA INTEGRACIó DE LA DONA AL MNERCAT DE TREBALL NO PASSA GAIRE DEL 30 % I SUBSISTEIX UNA 21 �DESIGUALTAT EVIDENT, QUE CAL CORRpGIR. LA CIUTAT HA DE SER TAMBÉ UN CENTRE REDISTRIBUiDOR DE RIQUESA, HA DE CONTRIBUIR AL REEQUILIBRI SOCIAL I TERRI'rORIAL, HA D'AJUDAR A CORREGIR LES DESVICIONS QUE PROVOCA EL CREIXEMENT. AQUESTA ÉS LA PREOCUPACIÓ CENTRAL DE L'ALCALDE DE BARCELONA EN AQUESTS MOMENTS. JA HE DIT I REPpTIT QUE, UN COP POSATS EN MARXA ELS TRENS DEL '92, ARA ERA L'HORA DE CENTRAR-NOS EN ELS ROBLEMES DE LA QUALITAT DE VIDA. LA BARCELONA DEL 93 ÉS PER AIXò QUE PARLEM DE LA BARCELONA DEL '93. UNA CIUTAT QUE CANVIA OUALITATIVAMENT, QUE ESDEVÉ UNA METRoPOLI DE SERVEIS. UNA CIUTAT MÉS BEN ACABADA, FíSTCAMENT MÉS BEN ACABADA, ON S'HAGIN TANCAT LES FERIDES PROFUNDES QUE Hl VA OBRIR L'ESPECULACIÓ DELS ANYS SEIXANTA. UNA CIUTAT EQUILIBRADA, S)CIALMENT I 22 �FíSICAMENT EQUILIBRADA, ON LA CONTRAPOSICIÓ CENTRE-PERIFèRIA S'HAGI VIST MATISADA I FINALMENT SUPERADA PER UNA MULTIPLICITAT DE CENTRES -ALLò QUE EN DIEM LES àREES DE NOVA CENTRALITAT- I PER LA HUMANITZACIÓ DE LA PERIFèRIA. VULL REFERIR-ME A UN EXEMPLE CONCRET D'AQUESTA POLÍTICA, QUE POTSER NO ÉS PROU CONEGUT DE TOTS ELS BARCELONINS PIRò QUE TÉ I TINDRà UNA INCIDèNCIA ENORME: PER ALS DISTRICTES DE NOU BARRIS I DE SAN ANDREU. ÉS L'àREA DE RENFE-MERIDIANA, SITUAbA EN UNA DE LES ENTRADES DE LA CIUTAT. DONCS BÉ, ESTEM CONSTRUINT PORT, I UN PARC I UNS PROMOVENT-HI UN HOTEL ARA HI AMPS D'ES- UN CENTRE COMERCIAL. NO DUBTIN QUE AQUESTA PART DE LA CIUTAT ESDEVINDRà MÉS CIUTAT, I PARTICI'ARà MÉS DEL PROCÉS CREATIU DE LA CIUTAT. 1, LA CONSTRUCCIÓ DELS CINTIITRONS, TAN BàSICA PER A LA CIUTAT, COMPORTARà A MÉS UNA DISMINUCIó SIGNIFICATIVA DEL TRàNSIT A 23 �u11-2~lt ›Jr L'AVINGUDA MERIDIANA. AIX. ENS PERMETRà DE DISMINUIR ELS CARRILS E cilcuLAció CONVERTIR LA MERIDIANA EN UNA RádédilLA URBANA, AMB UNA DOBLE FILADA D'ARBRAT. VOLEM UNA CIUTAT RAONABLEMENT CóMODA I HABITABLE. PER AIXò HEM DISSENYAT UNS CINTURONS HUMANS, QUE TINGUIN iUN IMPACTE 1 AMBIENTAL 1 ACÚSTIC REDUiT AL MINIM POSSIBLE. N'ÉS UNA BONA MOSTRA EL TRAM JA C NSTRUiT DEL INTURó DEL LITORAL, QUE MOLTS CIUTADANS VAN 9 INAUGURAR FA UNES SETMANES AMB TANTA IL.LUSIó I CURIOSITAT QUE FINS I TOT VAN PROVOCAR UN EMBÚS. I N'ÉS UN EXEMPLE LA COBERTURA D'UNA PART u s eR_ . NT DEL SEGON CINTURÓ, PACTADA AMB ELS VEÏNS FINS A L'EXTENUACIó DELS NEGOCIA1 DORS PER?, AMB LA SATISFACCIÓ D1HAVER ATèS RAONABLEMENT LES DEMANDES DELS CI,TADANS. I PER AIXò HEM POSAT L'ACCEVT SOBRE ELS PARCS URBANS. I SOBRE EL GRAN PA]C CENTRAL, EL CENTRAL PARK DE L'àREA METROPOLITANA, QUE ÉS EL COLLSEROLA. I HEM OBERT UNA NOVA FAÇANA MARÍTIMA DE 24 11.w d,p,t-vs7'cc-, f-e(4,-, 66- , �LA CIUTAT, CONSTITUÏEN IXÇAILES VIES DEr TREN QUE UNA BARRERA PER AL 1POBLENOU DINAMITZANT TOTA L'àREA DE LLEVANT, AMB LA PROLONGACIÓ DEL PASSEIG DE CARLESI FINS AL 0,99/1"CtA-- MAR, ON NOUS EDIFICIS D'OFICIN#S I EL NOU r PALAU DE CONGRESSOS SIGNIFICARAN UNA FORTA QLt POTENCIACIÓ DEL SECTOR. I HEM REGENERAT . — LES PLATGES DE BARCELONA, ON LA GENT POT TORNAR BANYAR—SE. (t.t^- L4/e, ().1( r7, / I Hl HAURá UN NOU PORT ESPORTIUiA LA VILA 71:1: OLÍMPICA. 4a, f ? re..., I /jai- ESTEM FENT TAMBÉ UNA CIUTAT QUE PRESTI SERVEIS CULTURALS DE PRIMER ORDRE EN AQUESTS MOMENTS S'ESTAN COMENQAMPACONSTRUIR L'AUDI- thiorrti.u4fij TORI I EL TEATRE NACIONAL A LA PLAÇA DE LES ARTS, ON FINALMENT S I EMPLAÇARá TAMBÉ —Hl HA IX. CABUT, AMB UNA PETITA DISMINUCI1) DEL VOLUM EDIFICAT— EL NOU EDIFICI DE L'AIXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ. AIXò SIGNIFICARáiUNA CONCEN1 TRACIó D'OFERTA CULTURAL QUE, SENS DUBTE, REVITALITZARà UNA ZONA ABANS DE1RADADA PER L'ABANDó DE L'ESTACIÓ DEL NORD. beit‘ ( f 1dt. ) 25 (2- 1 t41. 9 5 4, au7 td77-1.‹,A, e¿ti c-/t- �HEM TIRAT ENDAVANT 1----- RESTAURACIÓ DEL MUSEU D'ART LA DE NECESSáRIA// CATALUNYA, SOTA LA MIRADA ATENTA D'UNA OMISSIó DE < pi I') SEGUIMENT ENCAPÇALADA PER PERE DURAN FARELL, ti I ON PARTICIPA LA GENERALITAT DE 0£TALUNYA. HEM CONTRIBUiT A RESTAURAR EL PALAU DE LA MúSICA I A MODERNITZAR-NE ELS ERVEIS. Hl HA UN PLA AMBICIóS D'AMPLIAR I MODERNITZAR EL LICEU, QUE TOPA AMB ALGUNES DIFIOULTATS QUE ESTIC SEGUR QUE PODREM RESOLDRE PER MITJà DEL DIàLEG. # e ey,,t4,z- r4)24- ¿ 4-74 i.‹,1,z4 d 14 I ESTEM FENT UNA CIUTAT QUE CONSTITUEIXI UN PUNT DE REFERéNCIA PER ALS EU OPEUS. UNA CIUTAT ACOLLIDORA, DOTADA D'UNA OFERTA CULTURAL TEMPTADORA, 1 D' UNA INFRASTRUCTURA CM- HOTELERA I DE SERVEIS QUE PERMÉTI ACOLLIR ty AQUEST FLUX CADA VEGADA MÉS GRAN DE GENT QUE ENS VISITA. PENSIN QUE EUROPA TÉ CINC O SIS GRANS CENTRES D'ATRACCIÓ -I DE GENERACIó- DE FLUXOS, I BARCELONA REUNEIX LES CONDICIONS PER SER-NE UN D'ELLS. 26 �LA CARTA MUNICIPAL BARCELONA TÉ UNA ESPECIFICTAT PRòPIA COM A GRAN METRòPOLI, I AQUESTA ESPECIFICITAT HA DE TENIR FORÇOSAMENT UNA TRAD CCIó EN ELS INSTRUMENTS LEGALS QUE PERMETI4J LA SEVA ACTUACIÓ I LA SEVA COHESIÓ A NIIELL DE LA CIUTAT REAL, DE LA CIUTAT METROPO1.,ITANA. EN MOMENTS CONCRETS DE LA OSTRA HISTòRIA MODERNA, L'AJUNTAMENT VA CREURE QUE HAVIA D'ASSUMIR -EN ABSèNCIA D'UNES INSTITUCIONS NACIONALS CATALANES- UNS DETERMINATS SERVEIS DE SUPLèNCIA QUE POGUESSIN MANTENIR I PROMOURE EL CARáCTER DE CAPITALITAT QUE TÉ LA r^ CIUTAT. EN EL PERIODE MÉS RECENT, HELI CREGUT QUE LES MANCANCES DE LA CIUTAT NOMÉS ES PODIEN COMENÇAR A RESOLDRE SI ES FEIA UN ESFORÇ EXTRAORDINARI. I L'HEM FET, ENCARA QUE EL TIPUS D'ACTUACIÓ CORRESPONGUÉS EN MOLTS CASOS AL QUE S'ESPERA D'UNA ADMINISTRAC ±o ESTATAL. I L'HEM DEL TEMPS. I HO HEM FET AMB RIGdR, AVALUANT 27 1714 vt �MOLT BÉ QUé SIGNIFICAVA CADA ESFORÇ INVERSOR, CADA NOU PROJECTE. PERÒ ENS FALTEN INSTRUMENTS PER ACTUAR SOBRE LA CIUTAT REAL, QUE ÉS LA CIUTAT QUE COINCIDEIX AMB EL MERCAT DE TREBALL DE BARCELONA, AMB ELS MILERS I MILERS DE tERSONES QUE ENTREN I SURTEN DIàRIAMENT DE BARCELONA CAP A LES SEVES FEINES I PER PRESTAR ELS SEUS SERVEIS. LA CARTA MUNICIPAL HA DE DONAR SORTIDA A QUATRE TIPUS DE QÜESTIONS: - EL GOVERN METROPOLITà, SEVSE QUE AIXò SIGNIFIQUI UNA RESSURRECCIó DE VELLES INSTITUCIONS. L'ÚNICA CONDICIó QéE EM SEMBLA EXIGIBLE ÉS QUE ALLò NOU SIGUI MILLOR QUE ALLò VELL, QUE LA NOVA CARTA SIGUT MILLOR QUE LA LLEI ESPECIAL D'EN BALLBÉ DE LPANY 1960, I QUE LA NOVA CONFIGURACIÓ METROPOLITANA SIGUI MILLOR QUE LA CMB -NO COM ARA, QUE ÉS PITJOR. - LA DESCENTRALITZACIÓ DEL MOUCIPI, QUE RECULLI I AMPLIi LA GENEROSA DES4NTRALITZA28 �CIó CAP ALS DISTRICTES QUE HEM EFECTUAT EN ELS DARRERS ANYS. - LES FORMES CARACTERÍSTIQUES DEL GOVERN DE LA CIUTAT I DEL LLIURAMENT I FINANçAMENT DELS SEUS SERVEIS. - I LA FORMA DE CONCRETAR LA PARTICIPACIó DE LA CIUTAT, DE LA GENERALITAT I DE L'ESTAT EN LES GRANS INSTITUCIONS1DE BARCELONA: EL PORT, L'AEROPORT, EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, LA FIRA, ELS MUSEUS, LES UNIVERSITATS O L'AUTORITAT UNICA DELj TRANSPORT. AQUESTA ÉS UNA POSSIBILITAT, UNAiOPORTUNITAT QUE CREC QUE CAL APROFITAR, I EN LA QUE BARCELONA ESTà DISPOSADA NO NOMÉi A DEMANAR, SINó A OFERIR. L'EUROPA DE LES CIUTATS VOLDRIA, PER ACABAR, FER èMFASI EN AQUESTA BONA DISPOSICIÓ DE BARCELONA A OFERIR LA SEVA COL•LABORACIó EN LA PROJECCIÓ EXTERIOR DE LA CIUTAT, QUE IGNIFICA I 29 �COMPORTA, EN DEFINITIVA, LA PROJECCIÓ DE TOT EL PAíS. EN EL MARC DE LA CONSOLIDACIÓ DE LES MACROREGIONS EUROPEES, L'EUROPA DE LES CIUTATS NO ÉS UNA IDEA ALTERNATIVA I INCOMPATIBLE AMB EL TRADICIONAL BINOMI EUROPA DELS ESTA T TS .__ T EUROPA DELS POBLES. ELS ESFORÇOS ENCAMINATS A LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA CONTRIBUEIXEN POSITIVAMENT I OBREN NOVES POSSIBILITATS A LA PROJECCIÓ DE CATALUNYA DINS L'EUROPA DE LES REGIONS, I A LA PROJECCIÓ D'ESPANYA DINS L'EUROPA DELS ESTATS. L'EUROPA DE LES CIUTATS ES, EN DEFINITIVA, LA REIVINDICAC . DEL APER DE LES CIUTATS EN LA CONSTRUCCIÓ D EUROPA UNIDA, DESPRÉS DE TANTS ANYS DE P • DOMINI DELS 'N LA POLÍTICA PER A BARCELONA, AQUEST ÉS U MOMENT PLE INTERESSOS AGRíCOLES COMUNITàRIA. D'INTERèS I DE POSSIBILITATS. EUROPA ENS POT AJUDAR A RESOLDRE ELS PROBLEMES 30 TíPICAMENT �URBANS, QUE SóN PRECISAMENT ELS PROBLEMES DE LA MAJORIA DELS CIUTADANS EUROPEUS. LA COMISSIó EUROPEA POT I HA DE DQNAR SUPORT ECONòMIC I POLÍTIC A LES CIUTATS, I A LES SOLUCIONS QUE LES PRòPIES CIUTATS APORTEM EN MATèRIES TAN IMPORTANTS COM ÉS ARA EL TRàNSIT. PERMETIN-ME, DONCS, QUE ELS DEMANI LA SEVA COL . LABORACIó, QUE FACIN SEVA AQUESTA VOLUNTAT DE CONSTRUCCIÓ EUROPEA, I QUE APOR- TIN LA SEVA FORMACIÓ I EXPERIèNCI1 PROFESSIONALS A L'ENGRANDIMENT DE LA CIUTAT I A LA SEVA PROJECCIÓ. MOLTES GRàCIES. í � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4124 Title A name given to the resource Barcelona, una nova frontera / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Europa és un continent urbà. Competitivitat entre ciutats. Empresa - Ciutat - Universitat. Especialització funcional i productiva entre ciutats. La ciutat perd població en benefici a l'area metropolitana. Pla Estratègic: configurar Barcelona com un dels centres direccionals de la Macroregió, millorar la qualitat de vida i potenciar l'indústria i els serveis avançats a l'empresa. Aigua: advertència. La Carta: descentralització i finançament. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Advocats Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Euroregió Barcelona Territoris Acció política Ciutats Catalunya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-05-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1219/19900509d_00381.pdf ab80e09f9a15b8330a3251938640f64d PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL DAVANT ELS CONSOLS DELS ESTATS MEMBRES DE LA COMUNITAT EUROPEA, AMB MOTIU DEL DIA D'EUROPA. Palauet Albèniz, 9 de maig de 1990 1 �EXCELENTISIMO SR. DELEGADO DEL GOBIERNO, HONORABLES SRES. CONSULES DE LOS ESTADOS MIEMBROS DE LA COMUNIDAD EUROPEA. DE NUEVO NOS HEMOS REUNIDO HOY, UN 9 DE MAYO, PARA CELEBRAR JUNTOS EL DIA DE EUROPA. CREO QUE LAS AUTORIDADES Y LAS INSTITUCIONES DE LOS PAISES COMUNITARIOS HEMOS DE APROVECHAR TODAS LAS OCASIONES PARA MANIFESTAR ANTE LA OPINION PUBLICA, DE MANERA INEQUIVOCA, NUESTRA IDENTIFICACION CON LOS SIMBOLOS DE LA COMÚN IDENTIDAD EUROPEA. EL DIA DE EUROPA ES UNA CELEBRACION QUE VA ADQUIRIENDO MAS IMPORTANCIA CADA AÑO, PORQUE LO QUE SIMBOLIZA TIENE CADA VEZ MAS ARRAIGO Y MAS SENTIDO PARA LOS CIUDADANOS EUROPEOS. CREO QUE, DESPUES DE SU CONSAGRACION INSTITUCIONAL, HEMOS DE DOTAR AL DIA DE EUROPA DE UNA DIMENSION POPULAR Y CIUDADANA QUE, ESTOY CONVENCIDO, BARCELONA SERA LA PRIMERA EN / ACEPTAR. LO HAREMOS GRADUALMENTE, HASTA QUE LA PARTICIPACION POPULAR SEA EL RASGO CARACTERISTICO DE LA CELEBRACION. 2 �CONVENDRAN USTEDES CONMIGO EN QUE, SIN DUDA, EL ACONTECIMIENTO MAS RELEVANTE OCURRIDO EN EUROPA EN ESTE ULTIMO AÑO HABRA SIDO EL REENCUENTRO EN LA DEMOCRACIA DE TODOS LOS PAISES EUROPEOS. TERMINA ASI UNA ESCISION CARENTE DE SENTIDO ANTINATURAL, DIRIAMOS- EN EL CONTINENTE QUE ES, PRECISAMENTE, LA CUNA DE LA DEMOCRACIA. CREO QUE EN ESTE MOMENTO, EN LA ETAPA DIFICIL DE LA TRANSICION POLITICA Y ECONOMICA, HEMOS DE AYUDAR SOLIDARIAMENTE A ESOS PAISES, COMO YA LO ESTA HACIENDO LA COMUNIDAD EUROPEA. EN ESTA ETAPA, LAS CIUDADES PUEDEN REALIZAR UN SERVICIO INESTIMABLE: TEJER UNA DENSA RED DE RELACIONES ENTRE SI QUE FACILITE EL SURGIMIENTO DE LA NUEVA EUROPA. NADA DE EXTRAÑO NI FORZADO TENDRIA ESA FUNCION EN EUROPA, QUE ES TAMBIEN EL CONTINENTE DE LAS CIUDADES. BARCELONA, PIONERA DE LA COLABORACION ENTRE LAS CIUDADES EUROPEAS, RATIFICA CON MOTIVO DE LA CELEBRACION DEL DIA DE 3 �EUROPA SU DISPOSICION A ESTABLECER PUENTES FRATERNALES CON LAS CIUDADES DE LA EUROPA QUE AHORA SE INCORPORA A LA DEMOCRACIA. HONORABLES SEÑORES CONSULES, LES RUEGO QUE TRANSMITAN A SUS GOBIERNOS ESTA DISPOSICION SINCERA DE LA CIUDAD DE BARCELONA. PERMITANME QUE LEVANTE MI COPA PARA BRINDAR POR ESTA EUROPA NACIENTE, DE DEMOCRACIA, PAZ Y PROGRESO, DE LA QUE LA COMUNIDAD EUROPEA, CUYOS ESTADOS MIEMBROS USTEDES REPRESENTAN, HABRA SIDO UNA ADELANTADA. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4125 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, davant els Consols dels Estats membres de la Comunitat Europea en el Dia d'Europa Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albéniz Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Unió Europea Barcelona Commemoracions Cooperativisme Territoris Acció política Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-05-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1220/19900510d_00382.pdf d56d7582a5e53d8dc8ae7f64b3dcd5b9 PDF Text Text ^^N^^^l^^ | v^^ N^ w.^ ^Q ^8^OW^^ ^^^^^^^/ °"^^ " .,^ ^ w Dç ^^ ^ ^m "". .nu^^^^ ,nnnnu^^^ ^ / ^ . ^^TlC AQUl PER TAL lNAUGURAR LE8 w|" 0^NADES SOBRE LA A ISENDA DE LES GRAN3 REES ^ETROPOLlTANES » . 8 QUE8TES |ORNADE3 ' / S lN3ERElXEN EN L"MB{T D^ L^S ACT{VlTATS PREPARAT RlE3 DEL \UV [ ON6R ` S 8 NUAL DE LA T NTERNATlÚNAL ^[SCAL 83SDClAT[ON /l^ú) QUE ES ¡ ' ' ^ lQUl CELEBRARÁ A uA^CEL0NA EL MES Ó 0CTUBRE DE ^^^^. ` ' | ^ ú ,.JUNTAMENT DE ^v "" R A PATROClNA AQUEST SE^lN^Rl EN . ' ' ' ^ EL S[ DEL ^ONGR^5 ATES QUE CREU QUE ES TRACTA D UN DEL^ TEME3 ' ' / B 3lC3 P^R ENFOCAR EL3 RECUR US DE LES ClUTAT3 ^N L HORlTZ DE ' | ANY ^vvv. L ?ODO ¡ D' ERMETEU-ME QUE MAT^TZl EL CONCEPTE QUE TlNC DE 8RAN ~r yTV D L'ESQUEMA TRADlClONAL DEL C URANT T0T EL 3EG/E T. ' 'S A MUNlC[Pl, PRO8LEME3 COMUNS 'O S lTZ C VElENT DES6ASTAT ' - E QUAL[TAT D^ VlDA, S HA ANA| ' NCl lVÁ NO ^ ___^__-~-__ __ _COlNCl_ ^ ^ A C{UTAT_REAL. LA MOVlLlTAT - ' _UT^T ^m"^^ ~ ~' l DE EN EL CAMP [NDU8TRlAL DEL T^EBALL, LES NDVES TEC ' ' SERVElS, LA CR[^Cl DE ME CÁTS CULTURALS l EN CO0JUNT ^L ' / DESBDRDAMENT T^RRlTOR{AL DE ^L 0FERTA [ LA DEMANDA DE B N3 l " MDLT D[FERENT ^ DE LA QUE ES PDT SERVElG, CREA AVUl UN^ «ClUT T ClRCUM3CRIUR^ A UNES FRONTERES ADMlNlSTRATlYES O A UN SlST^MÁ G^^ES l N0 PUC ELECTORAL DE REP^ES^NTACl'^ A / ETITA FRA^E D'^N ^HAKE8PEARE ON ES ESTAR-ME N DE F^R-HO AVUl UN ^OSSl8LEMENT PER ^HAKESPEARE LA DlU «T HE ClTY lS TH^ PFOPL ' o p' ^ .ER ALS DEL REl. A LA CORT ENVOL ClTY E^A EL QUE ^ l DEL VV, ^3 UN ^ENS ELECTORAL l ADMlNl3TRATlV{STES DEL S^SLE ^ R A NOSALTR^8 HAURlA DE SER AQUELLA UN TERRlTORl ADMl0lSTRATlU. " '^ ^^ C0l^^lDENT AMB LA ^U^ LA 6ENT , THE VEGADE3 Nv FRONTERA . / ' » ^ -+ .ROBA RESP0STA A ^ LES NECE3SlTATS MES QUOT}DlANES^ PEOPLE , , COMUNlCAR-SE, ETCETERA TRE8ALLAR, DESCAN^ÁR, ESTUDI ^ « « ClUTAT ENDlN3 , HO FARE ARA ^E L^ W' .E REFLEXlONAT «DE . ClUTAT EN FORA » . D EMANO PR ER DlSCULPE3 PER APREClAClONS QUE ) -1^ - �POTSER SIGUIN DIFÍCILS D'ENTENDRE PELS CONVIDATS QUE AVUI VÉNEN D'ALTRES INDRETS I APROFITO PER SALUDAR MOLT CORDIALMENT A MR. ROBERT L. BEEBE DE NEW YORK, I AL DR. HECTOR L1-LL-€-G.A&QUE HA VINGUT DESDE LA CIUTAT DE CÓRDOBA DE LA REPÚBLICA ARGENTINA. PERÒ ELLS TAMBÉ HAN DE COMPENDRE (1UE SI UNA CARACTERÍSTICA TÉ EUROPA ÉS LA D'HAVER DESPLEGAT UN SISTEMA DE CIUTATS QUE CONSTITUEIXEN NO SIMPLEMENT LA RAÓ DE MOLT.`. BONA PART DE LA SEVA HISTÒRIA SINO QUE PROBABLEMENT LES GRANS UNITATS NACIONALS GIREN EN TORN DE LA DIMÀMICA DEL SISTEMA DE CIUTATS EUROPEES. (QUAN SHAKESPEARE PARLAVA DE LA "CITY OF LONDONh ES REFERIA A HISTÒRIES EN LES QUE EL QUE ÉS AVUI EL REGNE UNIT ERA EL CONJUNT DE CINC GRANS "CITYS", COM A MÍNIM). PERÒ AIXÒ, QUE ÉS EL NOSTRE PASSAT, I QUE HA ESTAT SUPERAT POSITIVAMENT PER LA UNIVERSALITZACIÓ DELS DRETS DELS CIUTADANS I PER LA CONSTITUCIO D'ESTATS CAPAÇOS DE VINCULAR, COM DIRIA MYRDAL, BASES DE SOLIDARITAT ENTRE PERSONES, HA DE SER TAMBÉ UN PUNT DE PARTIDA PER A L'ORGANITZACIÓ DEL PROPI SEGLE )1. Ho ENFATITZO PERQUE 1CADA VEGADA ESTIC MÉS CONVENÇUT DE QUE ESTEM TROBANT SOLUCIONS A LA MAJOR PART D'AQUESTS PROBLEMES QUE HAN ESTAT LA RAÓ DE SER DE LA POTÈNCIA DE L'ESTAT. ['ACTUAL CLIMA DE PAU A EUROPA, LA CADA VEGADA MÉS PERFECTA CAPACITAT DE REGULAC Ú]vLS PROBLEMES COMÉRCIALS A NIVELL INTERNACIONAL, LA CAPACITAT DEMOSTRADA PERQUE PROGRESSIVAMENT ES VAGIN MODERNITZANT LE$ INFRAESTRUÇT URFS E LQa LfQ TS I COMUNICACIÓ, I TAMBÉ LA PROGRESSIVA COINCIDÈNCIA DELS VALORS DEL SISTEMES NATURALS I AMBIENTALS, ENS ESTÀ DISSENYANT UN CONJUNT DE CAMINS PER A LA POLÍTICA DELS ESTATS, MÉS VNCULADA A GRANS ACORDS, ON HA DE PRIMAR LES SOLIDARITAT AMB EL NOSTRE PROPI MEDI I LA SOLIDARITAT AMB ELS PAÏSOS QUE ENCARA NO AN TROBAT UNA VIA PER UN CREIXEMENT ECONÒMIC SOSTINGUT, D'ALTRA BANDA ELS PROBLEMES NACIONALS EN ELS PAÏSOS DESENVOLUPATS: PROBLEMES DE NITAT, DE LES INFRAESTRUCTURES, DE COMUNICACIÓ, LES PENSIONS, LA INVESTIGACIÓ, ETC., PORTEN UN CAMÍ DE PROGRÈS QUE OBSERVAT EN 1 ANYS ÉS ENORME. A DISTÀNCIA DELS ÚLTIMS CINQUANTA �EN CANVI, NINGÚ POT DIR QUE TENIM CLARES SOLUCIONS PER A REPTES COM EL TRÀIFIC, LA PRESERVACIÓ DEL TERRITORI. EL MEDI AMBIENT, I EN GENERAL LA QUALITAT DE VIDA A LES S OLS GRANS CIUTATS. SI SABEM APROFITAR LA XARXA DE GRANS CIUTATS EUROPEES SEREM CAPAÇOS D'OFERIR UN MARC DE POTENCIALITATS SUPERIORS AMB UN COST ADEQUAT ENTENC QUE LA SÉVA FEINA TÉ, PER OBLIGACIÓ, LA NECESSITAT DE REFLEXIONAR I RECISAMENT SOBRE AQUESTS CONCEPTES: Qi ÉS EL U Q T DELS BÉNS I SERVEIS QUE S'HAN DE POSAR A LA DISPOSICIÓ DE LA CIUTAT REAL; QUINS SÓN ELS MECANISMES PER A EQUILIBRAR ELS • k STS a COSTOS; I QUIN HA DE SER EL NOU MARC PER A CREAR U51._.DDRET TR I BUTàR I ÚTIL PER A AQUESTS OBJECTIUS I, EN AQUEST CAS ESPECÍFIC, HARMONITZABLE A NIVELL D'EUROPA, DEL DRET TRIBUTàRI DE LA CIUTAT ADMINISTRATIVA HEM APRÉS MOLT, UNS DESDE LA TRADICI4 DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA I DE LES REFORMES NAPOLEÒNIQUES, D'ALTRES DES DE LA TRADICIÓ ANGLOXASONA, MOLT MÉS ADAPTABLE PERÒ POTSER MENYS ELEVABLE A LA CATEGORIA DE DOCTRINA JURÍDICA, EL CAMÍ A RECÓRRER ÉS MOLT IMPORTANT I, SI HEM PERMETEN, EL CENTRARIA EN QUATRE PUNTS: Qm"._, EL PRIMER ÉS POTSE UNA OBVIETAT, PERÒ NO PER AIXÒ DEIXA DE TENIR UN INTERÉS C CIfL: CAL CREAR O REFORÇAR AQUELLES INSTITUCIONS POLÍTIQUES QUE PRÉNEN AL I SERVEIS DE tAKACTER--METRUPO O EN GA S REC I DE NS IXÒ HO HEM APRÉS PER POSITIVA A PER L'EXPERIENCIPi D'AQUESTS DARRERS ANYS, A BARCELONA (COM A LONDRES) LES INVERSIONS I SERVEIS PÚBLICS DE CARÀCTER METROPOLITÀ S'HAN VIST PERJUDICATS PER AQUESTA MANCA INSTITUCIONAL, 1 EN CANVI, tSTEM SEGURS QUE A VALÈNCIA O A LIÓ L'ACCENT METROPOLITÀ ESTÀ PERMETENT AFRONTAR UNA NOVA DIMENSIÓ DELS PROBLEMES DE CIUTAT, PENSEM NOMÉS METRO, L CAS DEL �(UN SEGONCAMÍ PER AVANÇAR ÉS EL DE COMPENSAR LA POTÈNCIA DE LES INSTITUO ONS DE LA CIUTAT REAL AMB LA PRESÈNCIA DIRECTA DE L'ADMINISTRACIÓ I DE L ` IMPULS POLÍTIC QUE NECESSITEN ELS NIVELLS CIUTADANS, SEMPRE QUE LA PROXIMITAT A L'ADMINISTRAT GARANTITZI MILLOR QUALITAT EN LA PRESTACIÓ DEL SERVEI I EN LA CONCEPCIÓ I REALITZACIÓ DE LES INVERSIONS. EL RCEIrÇAMÍ DE PROGRÉS I POTSER EL QUE MÉS ENS HA DE PREOCUPAR AQUÍ ÉS DE CREAR ELS MECANISMES TANT JURÍDICS COM ECONÒMICS PER A GARANTIR UN EQUILIBRI ECONÒMIC EN LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS. AQUEST EQUILIBRI ES BASARIA EN UNA CORRECTA FINANCIACIÓ DE TOTS ELS SERVEIS QUE ES GESTIONEN PER DELEGACIÓ D'ALTRES ADMINISTRACIONS, EN UNA APLICACIÓ A NIVELL DE GR A NS CIUTATS DE PROGRAMES PACTATS ENTRE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL I LES ADMINISTRACIONS SUPERIORS, (EN AQUEST SENTIT M'HA INTERESSAT MOLTISSIM LA RECENT EXPERIÈNCIA ITALIANA LI_D.RADA FINS POC PEL QUE FOU ALCALDE DE MICA, SR , TOGN I OL I) , JI NALMENT EN UN SISTEMA TRIBUTARI PROPI QUE SIGUI CAPAÇ DE SUPERAR LES DIFICULTATS QUE COMPORTA EL FET QUE ELS GRANS IMPOSTOS (SOBRE LA RENDA O SOBRE EL VALOR AFEGIT) ESTIGUIN PRACTICAMENT MONOPOLITZATS PER EL NIVELL ESTATAL I COMUNITARI EN EL CAS DE L'EUROPA COMUNITARIA, L ` ÚLTIMA PERÒ NO LA MENYS IMPORTANT VIA DE PROGRÉS, LA VEIG D'ACCIONS DEL TIPUS DE LES QUE AVUI CELEBREM AQUÍ, EL FET DE TENIR REUNITS A BARCELONA, REPRESENTANTS DE L'ESTAT NEW YORK, DE LA CIUTAT DE FRANKFURT 1 DE LA D'AMSTERDAM, I APROFITO PER SALUDAR ALS SRS, ROBERT L. BEEBE, OTHMAR KINZL I HENRY A.J. MOR A QUI VULL AGRAIR LA SEVA BONA DISPOSICIÓ A PARTICIPAR EN AQUESTES JORNADES ACABANT D'ESTRENAR LA RESPONSABILITAT DE LA REGIDURIA D'HISENDA DE LA SEVA CIUTAT, Y, AMB ELLS ELS PROFESSORS GIANCARLO POLA, REMY PRUD'HOMME, HECTOR VILLEGAS I PETER A. WATT COM A EXPERTS EN ELS SISTEMES FISCALS DE MICA, Lió, BUENOS AIRES I BIRMINGHAM, ALS QUE TAMBÉ VULL FER ARRIBAR LA MÉS CORDIAL SALUTACIÓ No PUC ACABAR AQUESTES PARAULES D'INTRODUCCIÓ SENSE AGRAIR ESPECIALMENT L'ESFORÇ DELS NOSTRES PONENTS DRA, ANTONIA AGULLÓ I DR, ANTONI CASTELLS, ELLS ELS PODEN EXPLICAR MILLOR QUE �JO FINS A QUIN PUNT BARCELONA EN AQUEST TOMBANT DE SEGLE S'HA IMPOSSSAT L'OBLIGACIÓ DE CONTRIBUIR NO SOLAMENT AMB ELS Jocs OLÍMPICS DE 1992, SINO AMB UN ESFORÇ GLOBAL, k LA CREACIÓ__D,UNA NOVA CULTURA QUE LA CIUTAT HA D'ESDEVENIR UNA MENA Ii FERENCIA ILILUSIONANT I DE ATRACTIVA AIXÍ COM UNA EINA BàSICA PER LA MILLORA DE LA QÜALITAT DE VIDA. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4126 Title A name given to the resource Salutació de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall a les Jornades sobre la hisenda de les grans Àrees Metropolitanes / Inauguració Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. No coincidència entre la ciutat administrativa i política i ciutat real. Béns i serveis de caràcter metropolità (Metro), mecanismes jurídics i econòmics, sistema tributari propi. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. AMB Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Àrea metropolitana Economia Finançament Infraestructures Acció política Ciutats Impostos Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-05-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1221/19900511d_00383.pdf 53131a4839f828ffd76552698da14e37 PDF Text Text 4 ^ Çt^^^ ^ `t_-^ ^,.}-CrJ^,^:.^ ^s (o 5 t ^^ Z` D (Y24-Velile r714 k<-375: r^ r ^~6 u11 , () f 'U+4'1'") f a12^ ^ Ct r c, ^ , ^ U1/1121 /41-44 ae `K ^^ Gtv,, (¿ Jrt`ptirucl.k e 1/t.- atifwzelte , {a4,4 ^, ^^ Q ^ , ^ 111'14 Ca 1 :tz cb oi" Ctfvi 144 Yi CA-¿Frau.-te ^,,^- ei-o i zur101 l(^ ^ C` \Jokt4 e ,4""d '2ttazp, ,11~4-t24 "t4ir+ 4 t,tm ^^,trc`W eC ^^ - PC ~,at ¡t.d¿¿í-wksk Wr .°'C-ò`1n+-114tt ^ ue ^-- 0-14. Ato ^ 4^ , )41(^t^^ /c0..- .^^ ^` ,`^ " ^( 14„,<I) 01\C,7‘1 1Z , YY M31-0.44,1,^ ^l,l^.' tG,,,/i ^ ^ .--e'"A494" ,J101.<416,4 �A-1/kt ^ j1/tM, i ab t s" 14 Q, ti kg, . %..a a Áci ("7"/-We 0<-:fittd/l/t7 t c,arm4mi,^ -----LL i V ‘,tA q^urv C. b V( U ^d ^., ^a^r rr L+ ^ï11:c,4 ^ ^ ,^ t^ t-- W t .. ce C1-4r 14,ktW4 f»-ti* r^, ^ l ^^Z^^'^ t‘' aGcA4.4,4 mb R\C'` C{, t; eikx ,ut htz, 1. o,:,5.0 W 0-A-k-a Sp.L. \rC', r ,^^ ,► ^,, "^ (LA. ^^ C h^-^c 4 \t'w^ VV , ytro t-t-t,' :1‘,e rin %w ^ dt-,.t La,., }^^ ^ ^ u,if i /4-Tt*L` gdui p ^ t <A u_ JA- ^„) ^.,i,,.t,,- ,.R,,,,, ^ ^L „ ^ ,_q i,-tt+-c 't4.4,t t ot, vccrPtt, c'1,-,rQ.A.Am...' +rtC.LL.40-,C-t, ò ^ ^^^ ^if141u ^ a,c.>!^ j ^^- s^ f -^ C Ce-k pz ^ (< c1 Q M tt a r ¿ a-k) ozclizo_4‘x 1(01"*Z:Swe ,A4 ^i^ a t4-44 Pi./44 (41•1-41. _/-~t° �-3 - )/tiMd ^,,^,^.^,e .^ ' ^l‘e ¿5-1-+ 1` x ^^ ^ N^ • 1Zti^ ^^ r ° ^ + r ^su.^t ^t.•N2 rk ^^ ^ (1 4 ^ ^ ' ^ kl -\ 1^ - ^ ^ G^4^ ry ' ^ `,^ ^ ^., ^ GGt rLt ^ . ^ ^ vu c cu +p 1,¿ o^+ ^ 3 , t.uc V' k.`TtPu‘,,-4- #44 (3.12i, ^ nyL ^^ t vd-t) (,^ c ^- c ^^ (C' tartl v,^ a4.4L; iai4.4 1.-t< Va‘t e*111 . /-44.r , ,rGc' ^ el K•r hllon^, ^ ^ ^^^7' ),14t.t^.cúci^ ^ ,r ^t ^3 ^ `{ r Crl ^,^ ^ , ^,t,) oía • ( ^4^ ti1 ^-11.41-1¡ Goc v471,A,N ovuttrki M.t aMu f "^^ ^ CE"1"' ^^ ^ ^^ ^ 44 (a_ ^ n¡ ^f cYvvl ^, ,^,.^ rt, , utiJi,<4 ( ot ^ ,.., ^-( 1,^, ^ ^ ^ ^ ^^ ^ ü ^ f ^ ^o ^C'^ (c LLtQ,c ^ ` P^ - Q crin ^^ y"o l - C^ ds, ptivbk .m {,1 // ^ # ,v r ^1 ^ ^ t,^.l C ^(^ ; 44' /4-0(4 ^ ^ ob (11- ^^^^ ^ f ,W t n ^, ^~^ ¿,t ^ ^ ^ ^^ &444)/4/<,,,'A ^ ^.. ^u^c.s^, 1-4,4^►f.^c,c,^ .. \S4-c-¿^ , a,^ iM^tfttsl^C ( P"..*~?4-t. -^ �Pi.:(Ap-buti/3— )/{ /c^ul^^vZt ; S- („^ Y ^`' ^^i ^ 1 ^ G4,k 4 ,^ ^ G^ 4 ^ ^ ^ LcTZc4vt,^, /2t ^^ c^ ^ ^^ ! (M 1151 1 C,C ^ I ^^^ . ./Lu^-^^ ^ ^V, .^^^ ^ ^^ ncc^ ,12l 1 ^ P,,01.44~ et 7 k^ ti, vr /43-i 'j ^.ay 1.4.47129 (j) ' 1„11- Gt~ cut t te/ ^ d-t (74; /-ide t/. evj tx<,{^ , c¿^ ^ ^; 0 2, v1 d4t.tl1,1 ; "» 442441e-5 ‘' f ► c^-^ ^ ^ 1-1, .c` ú^ PL-Cq1A)A4 uz, 01,1-1^4w4 otM,,- (414c,`; r^^, ^ (1/1 ^^vt 'a; ^/) "'t a` f d^ i V y^-V, ^ ^ -`^ ^ a^u,^.. t +^""'^-^`'' ^ l^ ^-^ ol.t t^ ►,^ w t a``^ e^ ^^`^ Gc^..l^.ct.t.^ , ^^/^^y,^^_nr^ G 44 ^w^r^l^, +^^77 ^A í..^ 51144J 1194- // " M.O 4 1)-'10 4^ ^ ilA•4M^ °^ ^ ^ 1 ^7 1 ' '1 ^ rc•frr 1 n : IG ^ (4A4^ t ^ 14;11-4/ 7,‘m ^ ^^ ^ ^Xk^ 11(71u ^ °.‹.11-4M1/1-1^ ^ ^ ^ç^.^ ./r47r (1/C0 P<'114-7\-02-1 ^^^. C5,+44,,,t.(. ^ [ //m.i ot ( 44-tie cy14,14,01 . l'a 1-C4-x4 ^ `,^ t �thx Dtt-¿. Gxn^ c ^ “31 y«,,^ i,) 1.E `4.°„, ^ ^^ U^t` . ►r^j^ ^ ^nn ^r L^514 ,z45, `eit 41? ^^^ ^ ^at ^ u,^^^C. ^c l^^tZt^u^ (72 (4 vt t- d C l`b^ ^^^^ d.t 1 á-^-0u^^` , ^^ .^ ^u ^ et- ^ tMt h P,t l , r cc.altim (mq Ce Ft 114A, rN„ ( A 1 ni ^^ ^ ^e ^d.g (pi di d.u12 ,u . 1/01(-t') .A44 114' (r., ^ 015, Ciw`', ^ _ Le ^ h1 ^^ f 4.`` y ,,PP,, fij,ie k ^Lt 1111 •`Lt 'Q" . ` ¡' GL (--41 •^^^ t^-^. U/n,v) tAkit 4-Z14 l'Ye) Ot4r<tt44/-7/ti ^ . ^ 44,4 c c.0 c3^Q ^^^ ^1vz t c̀J^t ^t^` i (t/L:IA'^ l^?A1 9 ^ ^ ^^ ^ °^ .^ ^&;‘,c, r `C^.^} v :y-1,X c^,( , ¡ ^vt ^n ' ^ t., Ce ftiu /Kkin (t• ' d\--1)f- /G't-7 ` ^^{^ ^ ^,,3^ ^, ^ ttvt r tc.< 4, ce41-+t.,'1, C cAtellz44/r ^^^a,^.. i^ ^^ ^ ^^ ^ let4 Í ' c^l G'^`^1 aGdm^ Ï^ I,huirS,. ^.^.; LJ1`"k.,C , � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4127 Title A name given to the resource Conferència Eurociutats 1990 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos, Lió, França Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Barcelona Euroregió Relacions Internacionals Acció política Territoris Europa Eurocities Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-05-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1222/19900530d_00386.pdf affb8f6bf15e2466dacb72de0eb6de61 PDF Text Text PARAULES DE L'ALCALDE A L'ACTE DE LLIURAMENT DEL PREMI PER LA PAU 1989 C. .z3-.S -CS` (3-Q_ CY^rEe^a^ i cad d i a.í<.^ 4:,D i^^4,G.`^sAs=,.,ws.^o, t° zt - Un premi com el de L'Associació de les Nacions Unides per a Espanya, més enllà de la seva dotació modesta, té un gran valor perquè l'associació representa un sector molt significatiu de l'opinió pública espanyola. (Recordar que l'Associació que té la seu a Barcelona és d'àmbit espanyol) - L'Associació representa un sector d'opinió popular però il.lustrada en la ciència dels valors humans i de la pau, com ha demostrat abastament en la seva defensa constant dels principis de la carta de les Nacions Unides. - La decisió d'atorgar el Premi en l'edició de 1989 a Mikhail Gorbatxov prova, una vegada més, l'acceptació que té en l'opinió pública occidental la figura del President Gorbatxov. Tant és així que quan determinades veus demanen canvis a Occident, fins i tot veus de l'Església Catòlica, ho fan reclamant "un Gorbatxov per a Occident". 01'9 �-2- - Efectivament, com es diu a l'Acta de la sessió de concessió del Premi, Mikhail Gorbatxov ha aportat a les relacions internacionals una nova dimensió qualitativa i moral. - Avui és pràcticament unànim el reconeixement que, gràcies a les accions proposades per Gorbatxov, la pau i la seguretat internacionals han resultat enfortides, i la llibertat i la democràcia han avançat extraordinàriament a l'Europa Central i Oriental i a la pròpia Unió Soviètica. Per això, el Premi ha estat encertat i és oportú. - Els ciutadans han percebut aquests grans canvis d'una manera moralment apreciable: la por ha retrocedit i l'esperança ha revifat. - La ciutat de Barcelona es complauria enormement que Mikhail Gorbatxov pogués visitar-la en el transcurs del seu viatge oficial a Espanya. Aprofitar, doncs, l'oportunitat per demanar a l'Ambaixador que en transmetre el Premi al President Gorbatxov li traslladi també aquest desig de Barcelona, que voldria mostrar-li com es prepara per a acollir el gran esdeveniment mundial de pau i fraternitat que seran els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4128 Title A name given to the resource Acte de Lliurament del Premi per la Pau 1989 atorgat per l'Associació de les Nacions Unides a Mikhail Gorbatxov Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cròniques Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Ètica Acció política Gorbacov, Mikhail S. Nacions Unides Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-05-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1223/19900601d_00387.pdf 4b209a060efca3f82fb9979def769a12 PDF Text Text Molt hon^rable President^ Per una obvietat benentesa, Barcelona no acostuma a explicitar ni a reafirmar el seu paper davant de Catalunya. El^ paper de motor corresponsable, de punta de llan^a i suma i compendi de tot el país. Avui, peró, en la solemnitat que revesteix l'acte de presentació de les conclusions dcl Pla Estratègic de Barcelona, vull fer explícit aquest compromís i aquest oferiment de la ciutat al conjunt dcl país i a totes les ciutats i pobles del territori: El Pla Estratègic ho és d`una ciutat que té plena consciència de ser capital de Catalunya. Es un pla pensat per donar resposta als grans reptcs que té com a ciutat. Peró, a més, és un Pla per una ciutat que s'ofercix al país, conscient de ser-ne el motor i l'aparador davant del món. Des de l`Ajuntament de Barcelona, institució que ha impulsat el Pla Estratègic, estem conven^uts que aquest instrument, la seva selecció d`objectius i les seves possibilitats de mobilització d'esfor^os, constitueix un factor d'equiIibri per al conjunt del país. `, ^J No pot ser d'alt^a manera. Des de l'Ajuntament de Barcelona ensés impossible concebre una actuació de govern de la ciutat que fomenti els desequilibris ° de Catalunya. Pensem en les grans actuacions en marxa i en alguns dels projectes que té la ciutat. Compor en ' ^sistemàticament un efecte de difusió, un efecte d'extensió de les possibilitats, una millora de les oportunitats per a altres parts del territori. No cal posar massa exemples per veure-ho: La gran operació dels Jocs, l'extensió de la Fira, la xarxa de metro, les localitzacions industrials (podriem destacar aquík el cas dc Gates Rubber...). Barcelona aprofita, per tant, aquesta ocasió per reiterar amb tota solemnitat que persisteix en el seu esfor^ de creativitat i d'impuls. 8arcelona demana només que aquest^ actitud d'oferiment sigui no solament entesa sinó potenciada. Que s'eviti la temptació d'utilitzar-la en un esquema de confrontació que el país rebutja. ^arcelona necessita, molt honorable President, per sobre de 1 ^ y^^^^^ ^~^^ ~^r_ ' ~ ^*^ ^^^ ^ ^^ K ^^ �' qualsevol mesura administrativa de suport, poder seguir essent la 51arcelona creadora, ent;_l s iasta, il.lusionada amb el scu futur, que \-~ ^atalunya ha reconegut sempre com la seva capital. �/r^_^^°, ~ ^ ^ ^^^« ^x^w^^ ^~^~-^^w~^^^xv,o`~^ ^^n^ ' -_~ - -,,^.~^^^ °-^ ~-'^' ^ ^~^ ^^^~ ~ " -~^^^^«~«~^^^ ^^^^y^^C^^^^^v ^^ ^n^^^ ^*^^ ^L u^u «~'^ ^^^^. ^^«^^^*«^^v _ =~ Pcr una obvietat be^entesa, Barcelona no acostusa a reafirmar el seu paper davant de Catalunya. Fl paper de motor corresponsabler de punta de llan^a i suma i compendi de tot el país. Avui, peró, en la solemnitat que revesteix l`acte de presentació de les conclusions del Pla Estratègic de Barcelona, vull fer explícit aquest compromís i aquest oferiment de la ciutat a totes les ciutats i pobles del territori: El Pla Estratègic ho és d'una ciutat que té plena consciència de ser capital de Catalunya. Es un pla pensat per donar rcsposta a tots i cadascun dels grans reptes que aquesta ciutat/capital té plantejats. Peró, a més, és un Pla per una ciutat que s'ofereix generosament al país. Que vol ser el cor que impulsi el conjunt de Catalunya. I davant d'aquesta generositat, el país només pot reaccionar de dues maneres: o bé reconeixent aquest cor, aquest motor com a pro ^ i i ^aprofitant els beneficis qued'aquest impu1s se'n desprenen o bé amb malfian^a i recel. Barcelona sap que la reacció serà positiva. Que de l'impuls de la capital en prenen benefici i exemple moltes altres ciutats del país . Recentment n'hem tingutexemples com el Pla de Santa Coloma, o el Pla estratègic Bages 2000, tots dos confegits amb la ^ol^laboració dels responsables del Pla Estratègic Óe Uarce^ona. Peró no es tracta només de beneficiar-se dels plantejaments que la capital fa sinó de les realitats que se'n desprendran: si la ca^ital millora les se^es infraestructures de comunicació, les culturals, la s^^a oferta lúdica, la seva capacitat ó'innovació tecnológica, etc. ho fa per a tot el país. Amb l'objectiu que els beneficiaris directes i siguin tots els catalans i amb l`objectiu també que l'atractiu de 8arcelona més enllà de les nostres fronteres serveixi per a un rcpartiment més equilibrat de la riqucsa que aquest atractiu ens ha óe reportar. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4129 Title A name given to the resource Presentació de les Conclusions del Pla Estratègic Econòmic i Social Barcelona 2000 davant el President de la Generalitat Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Barcelona Competitivitat Acció política Model social Espanya Planificació Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-06-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1224/19900604d_00386.pdf 8628aaff72ee57cca56373ac59adb57f PDF Text Text L'ALCALDE DE BARCELONA O z la;4NY)D o-f Ç G: , �L'ALCALDE DE BARCELONA (Dc_ 3 u I t-IJ 2_,;LL: ‹D' »671 1 7 1-:\jo "uti-ÇuL �L'ALCA L DE DE BARCELONA rŸ CLDffi A. l TO rn u (7ik) E V L U L-P f EG-p ".:TV -/u ter\,/: /1 h-- ? ,--1_ n-Nb 4 7-7)) 1-70 P7nc LD 9 1( G 4-cry �L'ALCALDE DE BARCELONA cJG1 1 Ltv P vPt 9 ickc,)b-V \.) 0,xin cu:ss Ti) (.;t kiCy £)( -rf 1---CP g e Ok)e» P 1 1117— tAl w Th )6L1 ()t « fE ur\-Joi_V /(./i c.. �LA LCALDE DE BARCELONA 71) 7747--C cJfl LC � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4130 Title A name given to the resource VII Assemblea General de l'Associació de Comitès Nacionals Olímpics ACNO / Acte d'inauguració. Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Música Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Barcelona Relacions Internacionals COOB'92 Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-06-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1225/19900724d_00398.pdf fd8117f2a9312ed347bf6e6c2e894dbf PDF Text Text CONFERENCIA DEL ALCALDE EN LA ESCUELA JAIME VERA, DURANTE EL "CURSO DE VERANO" ORGANIZADO POR EL PSOE. TITULO: "EL GIRO MUNICIPAL. LA EXPERIENCIA DE LAS AREAS METROPOLITANAS". MARTES, 24 DE JULIO DE 1990. Queridos amigos, querido Juan: vengo con mucha ilusión a dar esta pequeña charla que espero que no se pase mucho más de media hora y luego, si quereis hacer algunas preguntas, habrá tiempo para ello. Y lo hago con ilusión por lo que representa Juan, por lo que representa la Escuela, por ellrecuerdo de D. Enrique Tierno, en fin por muchas cosas que nos unen, que ya nos unen para siempre porque son desgraciadamente cosas irreversibles, pero tienen lo bueno también de lo irreversible que está ahí ya para durar para siempre y esto nadie nos lo va a quitar. Esta especie de experiencia común, tan entrañableique tuvimos en la década que se termina: los 80 y los 90; los 80 fueron realmente los grandes temas en España que yo diría que se apuntalaron -no digamos que se solucionaron del todo, porque seria pretencioso y no está de moda la arrogancia, pero sí que se apuntalaron bien los grandes temas del país- más luego ayudando- lo que yo llamo (o hemos llamado a veces) la lluvia municipal: esta especie de chiri-miri de democracia local que ha ido empapando el terreno de la democracia española y haciendo posible que en él creciera la planta de la solución de los grandes temas. Sí no hubiera habido este acompañamiento desde abajo, esforzado, modesto, a veces muy ambicioso, a veces con sus elementos de dramatismo y de tensión... si g no hubiera habido esta especie de acompañante muchas veces discreto que han sido los Ayuntamientos democráticos, socialistas en muchos casos -sobre todo en las grandes ciudades-, el apuntalamiento o pre-solución o solución a los grandes temas de la política española en los 80, seguramente no se hubiera producido o no se hubiera producido igual. Y, aunque sea un poco brutal archivar la década de los 80 así -en algún momento podemos volver a ella- los 90 se nos aparecen entonces -y yo hace tiempo que lo digo, y Juan y otros lo han dicho también- como la década no de los grandes temas, pero sí de los pequeños temas, sin que los pequeños temas quieran decir que sean menores o sean menos importantes o sean menos cruciales, seguramente lo son más. Porque los grandes temas, en definitiva, lo que demostraban es un cierto atraso relativo a Europa, relativo al mundo, relativo a nuestra propia conciencia, a nuestros propios fantasmas, al arreglo con ellos de las cuestiones pendientes de la tierra, de la separación Iglesia-Estado, de la reforma mili- �3. pecto de la problemática de las grandes ciudades y de lo que llamo vida cotidiana, hice unas declaraciones que, como siempre, tuvieron una parte de voluntad y otra de azahar -que viene casi siempre ligado a la voluntad de otro, en este caso la voluntad política del director del medioien cuestión-. Estas declaraciones alcanzaron entonces un cierto revuelo cuando dije lo mismo que les estoy diciendo hoy pero todavía sólo esbozado, no con la claridad con la que ahora lo vemos todos, sino como una intuición: el gobierno había resuelto lo grande y no lo pequeño; y que por tanto, en este sentido, alguna adaptación habría que hacer, algún matiz habría que añadir y algunas cosas habría que retocar. La verdad es que nos empezamos a dar cuenta entonces, en el 87, de que nuestro voto curiosamente es un voto rural; y cuando digo rural no lo digo críticamente, sino más bien en sentido positivo: es un voto de la España profunda, de la España más constante, no sólo el voto de los rurales, es el voto de lo rural que hay en todos nosotros y en la ciudad también, de lo más permanente, de lo más profundo, de lo más atado a las raíces de nuestra condición de ciudadanos, de españoles, de catalanes los que somos catalanes o gallegos Los que sois gallegos; en fin, de lo que son las convicciones profundas. Y ese voto, en buena medida ligado a una concepción global del estado de estabilidad del sistema, es muy nuestro. Y es lógico porgye hemos dado al país seguridad al resolver los temas que hemos:resuelto o que hemos apuntalado. Hemos estabilizado el país, le hemos dado por primera vez en décadas, siglos seguramente, la sensación de estar en un camino que va a algún lado, cosa que antes no ocurría. Y bien, no es sin embargo cierto que en el 87 pensáramos que además de eso tuviéramos -porque no lo teníamos o al menos aparentemente perdíamos algo de pie en este sector- el voto de las grandes ciudades en las cuales, por supuesto, había nacido y nació históricamente nuestro movimiento, nuestra manera de pensar, nuestra filosofía y seguramente nuestro público y en el cual sin embargo teniendo como tenemos una mayoría importante, una implantación muy importante, no estábamos en ese momento en posición de ir avanzando, sinomás bien de ir resistiendo. Quedaba pues claramente en el 87 la' vida cotidiana, los temas de cada día en la gran ciudad, por resolver. No que no hubiéramos hecho nada, como ya he dicho, sí que daba la impresión de que el socialismo como partido, como movimiento y como gobierno o como conjunto de gobierno, no se estaba planteando ésto como tema central por tener otros temas más importantes delante. �4. Esta cuestión se puede analizar de muchas formas distintas, desde muchos ángulos. Pero hay uno muy útil, creo, para ordenar las ideas y para poder tocar esos problemas con una cierta operatividad: es el que tiene que ver con la fase económica en la que hemos estado viviendo en cada momento. En el 87 ya es claroempieza a ser claro- que el crecimiento está ahí y que se está en condiciones de empezar a resolver nuestro peor enemigo: el paro. Y está también claro que la gran política del Gobierno resuelve nuestro encaje en el mundo. Pero ni el crecimiento económico ni esa gran política, ninguno de los dos, resuelve los problemas que un sistema de mercado -sin duda el mejor como sistema económicogenera cuando la economía se anima. Cuando digo que el sistema de mercado es el mejor lo digo en el sentido en que lo dice el programa del partido laboristas, el último: "Looking at the future" se llama "Mirando al futurp", en el cual se dice muy atinadamente, creo, "nosotros no veneramos al mercado, lo usamos. Nosotros no somos partidarios de una religión del mercado, que haga de los grandes empresarios sacerdotes o ídolos o santos a los que haya que idolatrar y prácticamente adorar, no. Pero sí que somos conscientes de que el mercado es un mecanismo potentísimo, el más potente, más que la planificación y al que hay que dominar y utilizar". En este sentido pues, repito, ninguno de nuestros dos acompañantes: un crecimiento económico sostenido ya a partir del 86 y una gran política muy acertada, nos resuelven los problemas que el sistema de mercado genera cuando la economía se anima. ¿Qué problemas son esos que genera la economía de mercado cuando hay animación económica? No ya las migraciones tan temidas en la España de hoy por unos y otros ... cuántas veces no hemos oído hablar durante los primeros 80 de que el crecimiento económico podría venir, pero que entonces sin duda o entorno al 92 (Sevilla, Madrid, Barcelona) iban a generarse de nuevo grandes movimientos migratorios en la Península que iban a desgarrar de nuevo la vida social de muchas poblaciones y a plantear una serie de problemas en las poblaciones de recepción. No se ha producido, no es este el tema que nos preocupa. Esto es algo que la nueva situación de la economía española, con empresas constructoras que están instaladas en el ámbito nacional claramente y que trabajan con su mano de obra en un lado y en otro hace ya imposible, inviable, en fin no es un tema del que nos tengamos que preocupar de la misma forma con que nos preocupabamos antes de esta fase de crecimiento y mirando atrás, mirando a los años 20 y mirando a los años 50 y 60. No es este el problema. Los problemas que crea el crecimiento de la economía de mercado son yo diría por mor de ordenación, clasificables en tres grandes paquetes: uno el tràfico, la polución, el ruido, déficit del transporte público como un primer paquete que tiene que ver con la congestión de las líneas de transporte y de tránsito de vehículos. �5. Un se g undo: el problema de la inseguridad. Y a él ligaríamos porque la gente lo liga, aunque sea dogmáticamente una cuestión muy discutible la drogadicción i el sistema policial judicial, el funcionamiento del sistema policial judicial de hecho en nuestras calles, en nuestros barrios. Yfel tercero el de la vivienda asequible cerca, entendiendo por ` vivienda asequible cerca una vivienda -no estoy hablando de vivienda pública, estoy hablando de vivienda que se pueda comprar o alquilar a un precio que no sea imposible de pagar y no enormemente lejos del lugar en el que se vivía previamente, porque si a uno le dicen que hay vivienda asequible a 500 km. pues evidentemente será asequible por el precie pero no por la distancia. Uno está pensando, si es de Madrid, vivir en Madrid y si 'es de Barcelona en Barcelona, lo cual no quiere decir que tenga que ser en ese barrio o ni siquiera en ese Municipio seguramente) con toda propiedad, pero sí en el entorno metropolitano y ahí vamos también entrando en el tema de las áreas metropolitanas.; Estos son problemas que el crecimiento económico no resuelve; al revés que complica, con una salvedad quizás en el tema de la inseguridad tendríamos que decir que el crecimiento económico ha mejorado mucho el entorno del problema, es decir, no ha añadido desde fuera más clientes al sistema de la drogaadicción, no ha añadido desde fuera más números y elementos humanos al triste ejército del paro, al contrario los ha reducido y en esta medida el crecimiento económico mejora los parámetros del segundo paquete de problemas, pero sin embargo podíamos decir que tanto los temas de tráfico y transporte, ruido y polución o déficit del transporte público como los temas en general del funcionamiento del sistema policial judicial y la inseguridad de nuestras calles como los temas de vivienda -éstos muy agravados como los primeros por el crecimiento de los parámetros económicos: número de vehículos, precios del suelo....- se convierten en cuestiones realmente cruciales de la vida de cada día en nuestras ciudades. Y hay una cuarta cuestión más filosófica, más profunda, de desigualdad: la cuestión de la desigualdad que el crecimiento económico no resuelve totalmente, aunque no necesariamente agrava -yo en eso sí que soy (ya que estamos en una Escuela dejadmelo decir aquí, no lo puedo decir cuando, hablamos de cuestiones de Administración pero hablamos un poquito más de teoría y de ideología ahora). No es verdad, como decimos muchas veces, que el crecimiento económico provoque más` desigualdad de la que había. En fin, lo es en un sentido y ho lo es en otro. No lo es en el sentido en que -como he dicho antes- muchos parados pasen a tener trabajo y quiera decir más igualdad y no menos igualdad -esto es muy claro-. Sí es cierto que el sistema en el que vivimos, el sistema de economía de mercado -que a mí no me gustaría llamar capitalista, porque es llamarlo por un rabo de toda la cuestión, pero hay otros rabos y otros rabos y otros hilos y otros elementos tan importantes como el capital en este sistema, en todo caso el sistema de mercado no resuelve sinó que agrava y es que cuando una economía de mercado �6. se reanima tiende a reanimarse por la vía de primar a una serie de ingresos de una forma muy descarada, muy exagerada y sin embargo a mantener al grueso del pelotón de los ingresos en una cierta inercia, al menos durante una primera fase. Hay una primera fase del crecimiento que consiste en que una poca gente gana mucho dinero; ya luego esto s9 generaliza más o menos; ya luego viene el movimiento sindical al recortar y a repartir y a tratar de participar también en los beneficios del crecimiento, pero siempre con un cierto retraso. Nunca son los salarios los que crecen primero, ni siquiera todos los beneficios sino unos beneficios de los primeros empresarios que han visto el hueco, los primeros quizás que han arriesgado y en todo caso aquellos que han estado en mejores condiciones de darse cuenta que el sistema está pidiendo un cambio de mar4ha. Entonces lo que ocurre -y esto,tiene efectos en nuestras Administraciones Públicas de una forma muy clara, por ejemplo en el nivel salarial de nuestros altos funcionarios- es que se genera un "diapason", una desigualdad de salarios al menos momentáneamente mucho mayor de la que era durante la fase de crisis y vemos pues en el crecimiento como los abanicos de ingresos prácticamente se multiplican casi por dos, como se multiplican también -y a esto iba- los precios de todo& aquellos activos fijos como es el suelo, que se ven sometidos a una economía animada, con más demanda, con más gente que quiere estar ahí, que quiere poseer, que quiere estar cerca de lo que está sucediendo y que antes ni se preocupaba de preguntar si podía cambiar de domicilio. En fin, estos son dos efectos muy negativos del sistema en el que vivimos, que siendo el mejor que hay o el menos malo -como decía Churchill de la democrácia- tiene sin embargo esta traba importante con una incidencia muy grave en la calidad de vida de las grandes ciudades. Ninguno de esos problemas -y ahí va la primera de mis afirmaciones políticas -E se puede resolver sin la implicación del poder local -y estoy hablando de esos tres paquetes y del cuarto paquete de problemas ya mucho más filosóficos de desigualdad, desigualdad que se refiere como he dicho a los ingresos pero también a los ingresos no entre cualquier persona sino entre hombres y mujeres;; al nivel de paro entre hombres y mujeres que se dispara también al inicio de la fase de crecimiento económico (los hombres se colocan más facilmente, las mujeres más facilmente demandan tener trabajo y no lo obtienen, luego el porcentaje de paro femenino relativo aumenta) pero también otras desigualdades como las minusvalías, los problemas de la infancia y de la tercera edad. Por tanto, repito, ninguno de esos cuatro paquetes de problemas se pueden resolver sin la implicación del poder local. El gobierno que quiera resolver esos temas de grandes ciudades, de calidad de vida o de igualdad sin implicar seriamente al poder local se,está equivocando, con la mejor de las intenciones. El plan más bien intencionado que se plantee para atajar esos problemas y que no tenga en cuenta que en último �7. término el poder local es el que va a incrementar una buena parte de las medidas q ue lleguen a la gente está abocado al fracaso. Yo recuerdo una vez en Buenos Aires con Alfonsín, Presidente entonces, el día precisamente que eripezaron los juicios a los militares, un día muy patético perC el hombre tuvo la cortesía de recibirnos a una delegación española y me contaba muy ilusionado todo su programa de lucha contra el hambre, el reparto de unas cajitas de comida por millones'en todo el país, una dieta mínima con la que pensaba poder llegar a todo el país y la primera reacción mía fué preguntarle ¡qué control tenía el Presidente sobre el resultado efectivo de¡esos envíos, cómo los Ayuntamientos de la República Argentina estaban diciendo al. Presidente del Gobierno cual era el grado de llegada y la satisfacción que estaba produciendo. No tenía ningún dato sobre esta cuestión. En fin, no fué un momento tenso pero sí un momento para que yo le dijera que con la mejor intención se puede estar no arreglando gran cosa, cuando las cosas se¡ hacen con buena intención a distancia. La buena intención y la¡ buena fe y la buena voluntad y la política incluso correcta desdi el punto de vista de los objetivos a distancia vale mucho menos que cerca. Esto pasa como con el tiempo, que las cosas cuando están lejos en el tiempo hay que dividirlas por el interés, ha9 que descontarlas -como dicen los financieros-; pues con el espadio pasa exactamente lo mismo y con la distancia política igual. Una buena política puesta a la distancia de un gobierno central, un gobierno peninsular, un gobierno estatal, respecto de la vida de nuestros barrios vale mucho menos en nuestros barrios que esa misma política formulada ya desde el poder próximo que es el poder local. Y bien, si ninguno de esos problemas se resuelve sin la implicación del poder local, tenemos.; que preguntarnos cómo lo tenemos ese poder local: si está debilitado o está en buena forma para responder a lo que deberá de ;responder. Volveremos luego sobre ese tema, pero sabemos que ha habido una cierta debilitación del poder Local. Yo diría que ninguno de esos problemas que he mencionado se resuelven sin soltar las amarras de un poder central o autonómico básicamente desconfiado, que actúa básicamente por desconfianza y además, no por desconfianza malévola sino por desconfianza basada en el sentido común y en la tradición simplemente. O sea, los poderes locales, los poderes que están cerca de la gente tienen de bueno el estar cerca pero -desde el punto de vista del poder central y de las grandes ecuaciones de la política y de la ideología- tienen de malo precisamente el estar demasiado cerca; por tanto, de ser corruptibles o demasiado influibles por la urgencia, la proximidad, la violencia, el dramatismo del problema que se vive delante. De esta constatación sacan los poderes autonómicos y centrales la seguridad y la tranquilidad de que son ellos los que tienen que zanjar los grandes temas y ayudar evidentemente al poder local pero siempre �8. tratando de que no se lo gasten en vino -como se dice siempre de los cuartos que se reparten desde arriba a niveles bajos- que no se lo gasten en según qué, en cositas que puedan quedar bien pero q ue no son las más importantes a la vista del poder nacional. Poder central que nosotros hemos vuelto más permeable precisamente a las demandas del poder local, pero que lógicamente y por ley de vida mantiene siempre una distancia y una desconfianza respecto del poder local. Vamos a ver, cómo esos tres temas grandes que he planteado -dejemos el tema de la desigualdad quizás para más adelante-, esos más prácticos :de gran ciudad, se pueden y se deben plantear a mi modo de ver desde una gran ciudad, vistos desde nuestra posición. Tráfico, transporte, ruido, aparcamiento. Yo creo que hay dos elementos a identificar -luego lo discutimos en el coloquio- en primer lugar un grave error urbanístico es la falta de planificación de aparcamientos en nuestro planeamiento general. Es decir, hemos ido al planeamiento urbanístico con la enorme buena fe de pensar que éste no era un problema y hoy en nuestros planes, al menos en muchos de ellos, en Barcelona por ejemplo, el aparcamiento no es equipamiento; el aparcamiento no es un siete en nuestra denominación de Plan General; y por tanto es un negocio privado tan saneado como pueda serlo la vivienda y tiene que competir con ello y por lo tanto no hay. Lo hay pero poquísimo, marginal, intersticial en aquellos solares, lugares que en definitiva a lo mejor están siendó especulados en espera de mayor demanda y que desaparecen como chinches en el momento en que el crecimiento económico valoriza mucho más aquel terreno y por tanto induce a la construcción en altura de oficinas y viviendas en a q uel mismo solar. En definitiva, los aparcamientos que tenemos estan a precario. Luego están los aparcamientos por concesión pública, pero esos aparcamientos: 1) hay que reventar una calle durante año y medio para obtene9los, hay que fastidiar mucho a la población para poderlos hacer ;2 ) sólo se les puede vender en derecho de superfície por un máximo de 50 años, son concesiones y 3) si además se es rematadamente de buena fe, como nosotros lo somos, se pide un derecho de retracto y no se deja que el comprador de este derecho se.... en Barcelona, el derecho de superfície de 50 años de una plaza de aparcamiento lo pueda revender a un precio de mercado, sino que se le hace revender a la propia sociedad municipal al precio que lo compró más una pequeña adaptación, con lo cual no hay este natural ya y universal sentimiento de que cuando uno compra una cosa tiene un cierto derecho a lucrarse de ella sin la gran especulación sinó simplemente es que no lo compra; si esto como otras cosas que se pueden comprar que tienen ese pequeño lucro o grande pues ya simplemente la gente no compra y hoy nos encontramos con que en la ciudad de Barcelona, que está el Ayuntamiento a través de una sociedad de aparcamientos y de concesiones haciendo 20 ó 25 aparcamientos nuevos, �9. muchos de ellos a millón y medio de pesetas no se venden en un mercado que está pagando 5 millones por un aparcamiento central o 2,5 por un aparcamiento periférico o 3. Y en cambio esas plazas de aparcamiento públicas de las cuales se vende sólo el derecho de superfície por 50 años y además sin derecho a revenderlos en el mercado cuestan de vender. En fin, error que debemos de yo creo en una Escuela como ésta, plantearnos y repensar en una cierta medida. No sé hasta qué punto en otras ciudades ocurre exactamente lo mismo, pero no me parece que la situación sea muy diversa. Más grave casi que ésto es el hecho de que los propios planes -como he dicho- no tienen pintado un sitio que diga aparcamiento, tienen pintado un sistema d& equipamiento docente, cultural, sanitario... pero normalmente al menos en el Plan General Metropolitano de Barcelona no es así. No hay "park & rage", no hay parques de disuasión de manera que es prácticamente imposible que se consiga que nadie, ni el flector público -como he dicho- ni tampoco el privado porque no tiene suelo para hacerlo de una forma competitiva, construya eso que la gente está pidiendo a voces; y lo está pidiendo no en el centro de la ciudad y no en los barrios más elegantes -que éstos sí muchas veces tienen ordenanzas de edificación que les obliga a hacer el aparcamiento por cada vivienda- pero en los barrios populares ahí es donde se está viviendo el drama del aparcamiento y el drama de la congestión. Vayan Uds. al barrio de San Andrés en Barcelona, vayan a Santa Coloma de Gramenet, vayan a Badalona, paseense por barrios de l'Hospitalet y verán lo que es la imposibilidad material de vivir en esos barrios porquei no se puede andar simplemente, porque está ocupado por un parque automobilístico que ha crecido el 20% acumulativo en los últimos 4 ó 5 años y eso quiere decir -como Uds. saben muy bien, mejor que yo- doblar en esa medida de tiempo sin que las calles hayan doblado ni que las plazas de aparcamiento tampoco. Por lo tanto este es un problema físico que hay que plantearse en toda su Irotundidad. Y la segunda constatación, además de la del error urbanístico y de planteamiento, el hecho de que somos una civilización que una editorial de un periódico de circulación nacional llamaba "bullanguera", una civilización a la que le gusta celebrar con ruido las cosas que se lo merecen y que por tanto tiene poco respeto a la individualidad del resto de los ciudadanos. En fases de crecimiento como las que estamos viviendo esto se materializa en una especie de predominio de los valores que están conectados con la producción, con la gran manifestación de jovialidad, de ruído en sentido estricto, de vitalidad,.. laos jóvenes, las motos, la riqueza, el consumo, los coches se imponen sobre el espacio libre, el silencio, la tercera edad y otros parámetros de la sociedad y otros sectores de la sociedad que son igualmente importantes y que en las fases de crisis quizás han sido de alguna forma y curiosamente no más respetados pero sí más presentes, más vocales, más oidos y que en fases de crecimiento parece que desaparecen un poco del escenario y del mapa. Y en esas fases de crecimiento lo �1 0. que se impone es evidentemente la manifestación del crecimiento y eso es la juventud y eso es el ruido y estos son toda esta serie de problemas. Tenemos ahí -en fin no querría extenderme mucho porque en temas de civilización y de cultura podemos perdernos en vaguedades, pero en `fin constatar que desde nuestros arquitectos que cuidan poco la calidad de la insonorización de nuestros edificios públicos y privados hasta nosotros mismos que hemos construido cantidad de edificios, de escuelas, de equipamientos, de mercados, de salas de reuniones, de todo tipo de edificaciones públicas sin tener demasiado en cuenta más que el plazo y el coste y el diseño en el mejor de los casos, pero casi nunca la comodidad y confortabilidad del uso de estos equipamientos y edificios en el momento de la verdad. Su insonorización, su capacidad de absorber estas molestias que son molestias de falta de civilización, de falta de calidad de vida. En fin, por tanto, en ese paquete de tráfico, transporte, ruído, falta de aparcamientos, polución.... yo creo que debemos de identificar errores de planeamiento constantes de civilización y atacar la solución por la vía de las modificaciones urbanísticas, pero serias, muy serias y por una guerra sin cuartel contra el ruído -en Barcelona hemos empezado nosotros con unas modificaciones en las ordenanzas de la vía pública sobre el tema de las motos, el ruido de las motos, con las nuevas penalizaciones que permite la ley de seguridad vial y cambiando un poquitín la normativa; porque Uds. saben que hasta ahora yo no sé si en vuestras ciudades pasaba lo mismo, pero la ordenanza nuestra decía que para medir el ruído de una moto o de un vehículo había que hacer la medición con un sonómetro me parece que se llaman a 7 m. de distancia del tubo de escape y en ambiente silencioso, con lo cual para empezar ya la aplicación immediata del control se escapa de las. manos de la propia Policia Municipal que tiene que darle el papelito a un señor diciéndole:"Pásese Ud. en el plazo de 15 días por la montaña de Montjuïc, donde hay silencio y mire Ud. de habérselo revisado ya en un taller y yo le veré allí si Ud. pasa de los 85 decibelios o no". Con todo está, evidentemente los chavales saben mejor que nadie cómo eludir todo esto. La picaresca es ilimitada y es prácticamente imposible controlar esto. Nosotros lo que hemos hecho es una tabla de equivalencias entre el ruído -y perdonad que hable de cosas tan concretas, pero en definitiva hay que bajar a este nivel- entre el ruido medido a 7 m. y en ambiente silencioso y el ruído medido a boca de tubo y con un ambiente menos silencioso, con unos márgenes de variación que nos parecen que probabilísticamente se corresponden al ruído en silencio y que por lo tanto permiten sancionar. Ya vemos cómo acabamos con las reclamaciones que habrá con estas cuestiones, pero en Barcelona ahora tenemos 9 depósitos, prácticamente uno por cada distrito, més visibles, más cerca, y ahí van todas las motos que medidas en el Paseo de Gracia dan más de 85 -ya no recuerdo cual es el número- decibelios a tubo de escape libre y no salen de allá hasta que no viene este Sr. con su grúa a buscarla para llevarla a su taller, con un papelito que diga que va al taller. �11. No salen. Y en las últimas tres semanas que es cuando ha empezado esto, pues a lo mejor se han inmobilizado 400 6 500 motos que no son nada en el oceáno de las motos que hacen ruido en Barcelona, sobre todo en verano con ventanas abiertas y el calor propagando las ondas sonoras con mucha más intensidad como sabeis muy bien. En fin, habría que ir también por la vía de la insonorización y nosotros alguna cosa hemos hecho pero con poco éxito en esta campaña de paisaje urbano, que ies más conocida por las fachadas y las medianeras, pero que también afecta a algunas subvenciones compensatorios o casi exenciones de impuestos municipales para aquellos que arreglan su fachada, su medianera, su persiana o aquellos locales públicos que mejoran su insonorización. Segundo capítulo: inseguridad,¡ drogaadicción, funcionamiento de la policía y de la justicia en ' nuestras ciudades. 1(2 ) El sistema es muy complejo: Tenemos 3 6 4 policias. Nosotros 4, por ejemplo, la Comunidad Autónoma vuestra no los tiene y la vuestra tampoco, la mía sí. De modo que, Policía Local, Policía Autonómica, Policía Nacional y Guardia Civil si Ud. quieren 4. Sistema complejo. 2 9) Sistema mundial. El sistema de la inseguridad es un sistema mundial, que tiene causas internacionales, que no dependen de La Coruña o de Barcelona o de Valladolid o de Madrid, sinó que muchas veces dependen de un narcotráfico que nos desborda, que va mucho más allá o depende de una immigración un tema éste muy delicado, tema pendiente que también aparco para el final, porque esto hay que tocarlo con una delicadeza extrema, pero dependen de variables que no nos corresponden a las ciudades y a veces, ni siquiera a los estados. Los estados tienen, sí, la posibilidad de cerrar más o menos el caño de las entradas y salidas de personas y mercancías en un país, pero sólo en una medida. Lo que estamos viendo hasta qué punto esta medida no es total lo estamos viendo en todos estos procesos que hay ahora contra el narcotráfico. Pero también estamos viendo que el Estado si se pone, puede hacer más de lo que hacía. De modo que, se puede influir, no se puede erradicar esas frases que le gustan tanto a la gente y a muchos periodistas pero que en el lenguaje político real no sirven para nada, no se erradica nunca nada del todo; se combaten problemas, se mejora, se empeora, hay ritmos de avance y ritmos de disminución, pero erradicación, de qué? Nunca he visto yo erradicar absolutamente nada, ni la mendicidad como se dice, ni el barraquismo.... todas estas cuestiones que son realidades vivas, que tienen sus causas, que hay que comprender y que hay que desarticular, pero no erradicar como si fuera arrancar la raíz o podarle una rama a un arbol. �12. De todos modos, esos problemas hay que analizar su mecanismo interno -al menos a los socialistas así nos han enseñado a serno tratar de pararlos echándoles dinero encima, como se dice en el lenguaje anglosajón "to throw money at problems" creyéndose que lanzando dinero a los problemas se van a arreglar. No se arreglan por mucho dinero que se eche. La derecha no tiene mejor solución que una combinación de esta ceguera y la creencia en que los sistemas de buena voluntad y caridad resuelven los temas. Nosotros estamos obligados a otra cosa que es a tratar de desarticular analíticamente los problemas que tenemos delante y tratar de combatirlos con la modestia de saber que erradicarlos no los vamos a erradicar, que muchas veces lo máximo que vamos a poder hacer es limitarlos y tenerlos entonces sometidos a una presión que para nosotros sea digna y humana, en fin que sea sostenible, que sea incompatible con otros problemas y con otros recursos y con otras líneas de gasto a las cuales tenemos que dedicarnos. Por tanto, solución a temas de inseguridad, drogaadicción y funcionamiento del binomio policía-justicia en nuestras ciudades, en un sistema complejo y en un sistema que además se nos escapa por el ámbito de sus variables y de sus causas; definir claramente los valores y parámetros del sistema -como he dicho-, que esto es muy difícil; apostar claramente por las Juntas Locales de Seguridad, una Junta Local de Seguridad en la que todos creyéramos y todos quiero decir los 3 niveles de gobierno, los 3, resolvería el 90% de los problemas que no son el 90% de los dineros ni de los objetos robados ni del dramatismo, sino mucho menos seguramente, pero sí el 90% del número de las cuestiones que se plantean como causas de inseguridad en nuestras ciudades y por tanto seríamos capaces de dejar al sistema de la justicia central y de la policia central enfrentado con su real enemigo que son los grandes temas, esos poquísimos grandes temas, lease narcotráfico, lease otros problemas de este tamaño que requieren una acción policial estatal, central, muy decidida. En cambio a nosotros que nos dejaran unas Juntas Locales potentes y bien coordinadas, que realmente se creyeran eso que dicen la Ley de Cuerpos y Fuerzas de Seguridad, que dice "el Alcalde presidirá una Junta que tiene por cometido el establecer las modalidades de coordinación y co-presidirá el Gobernador si está presente". Si todo eso fuera verdad, que lo va a ser porque para algo hemos hecho la Ley pero que, en fin, está tardando un poco en implementarse, yo creo que podríamos realmente no erradicar pero avanzar un poquitín más rápido que ahora en la limitación y solución y minoración del 90% de los problemas de inseguridad que se plantean. Bien, en Barcelona ahora mismo existe la Junta Local, existe un Consejo de Seguridad Urbana, en la que estan Sindicatos, Patronales, AA. W ., pero estan también jueces, fiscales, policías nacionales, guardia urbana ... y está la Generalitat y está el Ayuntamiento y está el Gobierno. Nos reunimos bimensualmente y ahí se sabe exactamente qué está pasando; primero porque tenemos una encuesta de victimación que ya lleva 5 años haciendose y se �13. actualiza, además, semestralmente y las comparamos con los datos que nos da el Gobernador Civil de denuncia que ellos mismos por sí solos no sirven si no tienen ese contraste. Todavía andamos, desde 4 á 5 años que llevamos con este Consejo, persiguiendo estadística judicial que no tenemos. No la tenemos. Y no digo ya la penitenciaria porque es un sueño imposible, casi, pensar en ella. Pero evidentemente, cuando se tienen los datos del problema -como se dice tan a menudo-He tiene medio resuelto el problema. Nosotros en esta Junta Loca, por ejemplo, este año hemos visto un pequeño repunte de delincuencia en Barcelona, después de unos años primero de crecimiento muy duro en el año 84 -en fin, fué un poco lo mismo quizás en Madrid y en toda España- y un cierto plafonamiento en los años 85 y 86 en que ya empezó a bajar y claramente disminuyó luego Y este año, en los 5 primeros meses todavía sin encuesta dq victimación -que es la buena, la mejor- pero ya las estadísticas de denuncia del Gobierno Civil nos estan diciendo que hay Un pequeño repunte del número de delitos, del número de denuncias y del número de detenciones más exactamente. Y, evidentemente,1 la policía hace su interpretación que es la de decir: "bueno, estando las cosas como están, no habiendo otras variables, hay más crecimiento económico.... en fin..". Aquí lo que hay son dos cosas: 1Q) el número de delitos ha aumentado pero parece ser que no la cuantía pero una hipótesis interna de la policía que nosotros aceptamos es que se ha trabajado mucho por parte de la policía en los peristas, en los mercados de segunda mano y por tanto es más difícil revender, y siendo más difícil revender la delincuencia se centra más en el caso, o sea en ir a robar dinero directamente y no objetos a revender en el mercado y con más pequeños actos de delincuencia de menor valor cada uno. Esta es una de las razones que dan. O sea, hay una cierta inflacción de la estadística de actos delictivos o de denuncias y detenciones sin haber aumentado el volumen global del negocio de la delincuencia. Yen segundo lugar hay otra cosa que los policias saben y dicen y es que los jueces están soltando más a la gente. Esto lo dicen siempre pero no se trata de la cantinela de siempre sino de una constatable -en fin ya les he dicho que las estadísticas judiciales no:, permiten gran cosa- hay una cierta unanimidad en creer que ha habido un mayor retorno, concretamente que antes un 40% de los detenidos iban a prisión o tenían auto de enjuiciamiento con auto de prisión, y ahora sólo es el 30%. Evidentemente, a esto los jueces que están en el Consejo -y esa es la ventaja- dicen "es que líos casos nos vienen mal instruidos; los atestados están mal hechos; la policía no lo hace bien, por tanto es imposible de probar". Entonces yo les pido que me demuestren que este año están !el 10% más mal hechos que el año pasado, porque en fin hay que empezar a sustanciar las afirmaciones que se hacen y a preocuparse de estos márgenes que no son fundamentales, pero que seguramente estan un poco en la base de las variaciones que nosotros tratamos de dominar. �14. Pero bien, del mismo modo que vamos acotando un poco la realidad del fenómeno y conociéndolo un poco por dentro y por tanto siendo más capaces de decirle a cara poder "haga Ud. esto porque lo ha hecho mal, con rigor y con seriedad", también es verdad que nos hemos atrevido a meternos en al g unas cosas que hasta ahora eran tabú como por ejemplo el tema de las manifestaciones, que de paso incide más en el primer capítulo que he dicho: el de la polución, tráfico, ruido, problemas en la calle. Y hemos firmado nosotros una PSP en Barcelona con los Sijndicatos en la que este tema se ha colado, no con gran entusiasmojpor parte de los Sindicatos, pero ahí está. Ahí está. Se crea Una oficina de seguimiento de las manifestaciones en la calle, en la que la Administración Pública Local y los Sindicatos se van a intercambiar datos sobre esta cuestión y esto que no es nadas es mucho, porque quiere decir que se reconce el tema como problema, no sólo como derecho constitucional que lo es y no hay que interferir en él, sino también como problema correlativo al ejercicio de un derecho constitucional. Se puede ejercitar ese derecho con un número de molestias determinado, con un grado de molestias determinado o con un grado mayor y se trata de que el derecho a la libre manifestación, que es un derecho constitucional, se ejercite con el mínimo grado de molestias para los demás. Este es el planteamiento del problema. Estamos todavía muy en el inicio de esta cuestión, pero vamos a ir adelantando poquito a poco por ella. B) Justicia descentralizada enfilas grandes ciudades o Justicia de Paz. Este es un tema que nos vA a costar enormemente.de imponer -en fin no de imponer, de haced llegar, de hacer comprender- a un sistema judicial que se ha moddrnizado por la vía de la centralización y los ordenadores y que, por tanto, cuando hoy he mencionado la justicia de distritos, justicia municipal, la justicia local, lo identifica con un atraso no con un avance. Y en cambio nosotros evidentemente ya estamos de vuelta de ese avance por centralización y lo que pedimos es que igual que nosotros tenemos el oficial de la Policía Municipal en un distrito que sabe exactamente qué chico de qué barrio de qué bloque de casas ha sido el que le ha robado a la lotera sus tres series de lotería, en fin que allí cerca pueda haber Alguien que juzgue o al menos un perseguidor público o un fiscal. Porque, cuántos expedientes judiciales no ahorraríamos si en ese mismo ámbito territorial se pudiera sustanciar la denuncia y el juicio. Cuántos plazos de prueba, cuántos policias municipales que enviamos al juez al cabo de año y medio que ni se acuerdan de lo que les ocurrió podrían sustanciar en 24 ó 48 horas el recuerdo vivo que tienen de que ha sido el hijo de la Paca el que ha robado -y lo sabe todo el barrio-, cosa que al cabo de un año ha desaparecido de la memoria de todos y cuesta una enormidad de probar. No digamos ya cuando el testimonio es un turista, un tema éste dramático que en nuestras ciudades se está produciendo cada vez más. El turista es la �15. víctima de elección para nuestros "cacos", para nuestros delincuentes, porque es el tipo que no puede probar, que se va, que no nos va a perseguir, en fin que no podrá nunca sustanciar su denuncia... algo se está mejorando en esto, porque procedimientos que los jueces están dando ahora, que permiten sustanciar la prueba con una mayor diligenciad con una mayor rapidez, pero -vuelvo a decir- si no hay inmediatez entre la justicia y el delito no hay solución a los problemas de la calidad de vida y de inseguridad en las grandes ciudades. No la hay. La única solución tiene que venir por q ue convenzamos al Poder Judicial y en definitiva a los legisladores de que jun cierto grado de amarras tienen que ceder también en esto. Es decir tiene que haber, al menos una Justicia de paz, ya no digo peal. En primera instancia, lo que que no ' se pueden sustanciar y decidir a vamos a pretender este nivel liberando así al ap rato de la Justicia en mayúscula: al Palacio de Justicia, a la Aiydiencia y a los Juzgados de Instrucción. Por último, en este tema no hayj dogmas, desconfiad siempre de la persona que tenga la solución, ¡sea nuestra Concejal de Servicios Sociales, sea el Cardenal Arzoibispo de nuestra Diócesis, sea el último ideólogo que hay. El qué nos diga, en temas de inseguridad, en temas de drogaadicción "yo tengo la solución. La solución es esta y lo demás no"; el que diga "la solución es metadona para todos, la solución es no metadona para nadie, la solución es el Patriarca, la solución es Cáritas...". La solución no es nada de todo esto, sino todo a la vez ylun Poder Local que esté cerca del problema. Es la única aproximación a la solución.- Por tanto, ningún dogma. Para mí, en el paquete de insfeguridad, drogaadicción, policíajusticia, estas son las línias de base. En el de vivienda -y ya voy terminando- he dicho que en las grandes ciudades cuando hay crecimiento se valoriza más elsuelo, esto aumenta la base fiscal, lo cual es una buena autoayuda para los municipios -sin duda alguna-, pero genera una tendencia en los grandes operadores y sectores de crecimiento rápido a apoderarse de las localizaciones centrales y a algunas periféricas privilegiadas y a expulsar a los restantes usos de estas localizaciones. Delante de esta situación: A) La vivienda pública no sirve. No sirve. Estoy hablando de grandes ciudades. Y no sirve por una razón, porque el sistema fiscal no funciona para esto. El sistema fiscal no da para que un Ayuntamiento a través de la contribución urbana incluso sobre una base fiscal más alta o otros tipos de impuestos que pueda poner o incluso con las transferencias del Estado aumentadas -aún suponiéndolas aumentadas- tenga dinero suficiente para comprar todo el suelo que haga falta, a no ser que lo haya heredado. Zaragoza tiene más hectáreas de bienes propios, de propiedad municipal incluso fuera de término, que término municipal tiene Barcelona. �16. Además es una ciudad muy chiquita, de 100 km. y Zaragoza debe tener 1.000 km2 de propiedad dentro y fuera: en las b'rdenas y en montes y en baldíos... En fin, si hay una herencia de la Edad Media, del Renacimiento o del siglo XVIII, da lo mismo, o de la desamortización del XIX, que hace que un Ayuntamiento tenga mucho dinero, mucho suelo en herecia, pues muy bien. Pero si se tiene que comprar, no existe el sistema fiscal, no tenemos el sistema fiscal que permita comprar todo el suelo que hace falta para hacer la vivienda pública que querríamos hacer. La vivienda pública viene regulada por unas leyes que son nacionales y en ellas se dice "el coste unitario serán -supongamos100.000 ptas./m2.". En Barcelona no hay ningún m2., ni en un 59 piso sin ascensor en el barrio de Gracia, en una calle con ruido y sucia... no hay um m2. que valga 100.000 ptas.. No lo hay. De modo que no podemos aplicar la ley. Y la ley no va a variar para agradarnos a nosotros, es una ley nacional que se hace para todo el mundo y por tanto en las grandes ciudades no sirve. Primer punto. No podemos salirnos por ahí;. Tenemos que hacerlo en algunos casos porque nosotros mismos estamos en nuestra acción urbanizadora, abriendo cinturones o haciendo grandes equipamientos o parques, estamos expropiando a personas que tienen derecho a que les demos ya una vivienda a cambio? de la que tenían, como mínimo, que sea mejor además, porque si no ha de ser mejor no vamos a conseguir que entiendan que esto suceda. Por tanto estas viviendas hay que hacerlas y esta vivienda pública sí la estamos haciendo a precio de oro, pero las estamos teniendo que hacer porque si no estaríamos atados de manos, no abriríamos ni un cinturón, ni un parque, ni una escuela ni ningún equipamiento. Pero ahí se acaba la vivienda públ,.ca. Todo lo demás tenemos que innovar. La vivienda privada tropieza con la resistencia de los propietarios a renunciar a rendas de situación, cuando el mercado empieza a elevarse y los precios por tanto no bajan. Ahora mismo la demanda se ha parado. No hay transacciones en el mercado de vivienda, no hay muchísimas transcciones en el mercado de la vivienda como habían hace 2 años' o hace incluso un año. No, porque los precios han subido tantísimo que no hay gente que pueda pagarlos y ahí se ha parado el mercado de la vivienda y se ha parado muchísimo. Y sin embargo los precios no van a bajar porque el propietario -por una cosa psicológica o lo que sea- no renuncia a esa plusvalía que él ve Incorporada en ...y lo que va a hacer es dejarse erosionar por !el incremento de los precios durante 10 años, del 74 al 84 en lue los precios reales de las viviendas bajaron, luego se recuperaron dramáticamente en 4 años y la gente puso el grito en el cielo, pero se estaban recuperando de una erosión de 10, lenta, que va a ocurrir ahora también, en fin, si las demás condiciones fueran similares que no tienen porque serlo. Por tanto, vivienda privada no es solución, provoca discriminación, tiene efectos externos negativos. Solución: vivienda asequible, no a la vivienda pública regalada o a la vivienda pública con estos costes] unitarios inexistentes sino vivienda asequible yo creo que con capital mixto, programación �17. concertada, como se ha intentado hacer en Madrid en tiempos de Juan o como se intenta hacer eri Barcelona ahora. Capital mixto quiere decir que en la ciudad úieja de Barcelona se ha formado una sociedad en la que está el Ayuntamiento en un 50% y el resto son Cajas de Ahorros y los propios comerciantes locales de la zona que tienen interés en que el barrio no se degrade más y estan comprando -yo creo que deben tener ahora 3 hectáreas de techo, por ejemplo, comprado- para o bien derruir y crear en ese barrio espacios libres que no existían o bien realmente volver a construir o rehabilitar las viviendas en un ambiente con mayores valores. No hay que caer en la trampa de pensar que cuando un barrio tiene valores muy bajos es muy fácil de rehabilitar porque cuesta poco. No, cuando un barrio tiene valores muy bajos es que nadie quiere ir y lo que suele! suceder -contra lo que dicen a veces nuestras AA.VV. más amigas- es que la persona de la clase obrera o trabajadora o empleado que mejora un poco en su empresa, en cuanto mejora se va. Y bajo la dictadura de que no hay que mover a nadie de aquel barrio lo que está sucediendo es que estamos cambiando toda la población sin querer por no querer reconocer que vale más que suban; un poco los precios, como resultado de que haya un poco de demanda y gente de fuera quiera venir y la gente de allí se quiera quedar que no todo lo contrario. En fin, esto son dogmas que tenemos que ir substituyendo porque de otro modo ni en Glasgow, ni len Barcelona, ni en Liboa, ni en ningún lugar, vamos a ser capaces de hacer toda la vivienda que la gente nos va a pedir y que nosotros tenemos que decirles que es un bien de uso, que no es un bien de producción, que es un bien que normalmente tiene que ser propiedad del que-lo utiliza, que se puede comprar y vender y que el hecho de vender con un beneficio la vivienda no es pecado. Todo esto lo vamos a tener que admitir y sin embargo ser muy duros, muy consecuentes y muy coherentes en las acciones de planeamiento que se hacen conjuntas con grandes promotoras, porque ahí es donde yo creo que se puede colar la cuota de acción de política de vivienda que nosotros podemos conseguir. En Barcelona se han hecho tres' operaciones, a parte de las del barrio viejo que os he dicho, se ha hecho una con Construcciones y Contratas en el Valle Hebrón, en la zona olímpica, en la qual sobre 500 viviendas por permuta con los terrenos que les cedimos, nosotros obtenemos 150 a precio de coste que podemos utilizar como queramos: en alquiler, en venta a precio de coste sin beneficio imputado.... Lo mismo ha sucedido en un barrio junto a la Villa Olímpica, son 3 manzanas del Ensanche, son otras 500 viviendas y aproximadamente también una tercera parte de la viviendas nos son cedidas al Patronato de la Vivienda a precio de coste, a 130.000 ptas./m2. cuando la propia immobiliaria está vendiendo el resto de los m2. a 210.000 ptas. aproximadamente; �18. pero ellos ya se espabilan para cargar el beneficio en aquella parte de la operación y para darnos a nosotros lo que les hemos impuesto un poco al principio, El drama está en que a veces nuestros socios no querrán y eh la Villa Olímpica -que son 2.000 viviendas, no son 500 como estas otras dos, es más, es mucho mayor- y ahí somos socios nosotros en empresa mixta, socios minoritarios, con el Estado y , con una serie de immobiliarias. Bien, el que más respondón nos ha salido ha sido el Estado. No los pri d última hora avienen porque están acostumbrados al forcejeo del poder y cuando saben que el Alcalde dice que no casi por no perder tiempo prefieren decir que sí y, en fin, que entregan una parte de sus viviendas a precio de coste para no discutir más o si es una empresa inmobiliaria de Madrid que entra en el mercado de Barcelona, para entrar bien en el mercado y tener buen pie. En cambio el Estado que no tiene estas estrategias que hacer, muchas, veces es más dogmático que el propio sector privado y no quiere vender a un precio que no incorpore una cuota de beneficio en esas viviendas que han sido financiadas directamente, en buena medida, con una contribución pública, por tanto quiere recuperar el dinero invertido y se niega un poco a este tipo de política, creyendo que la política de vivienda que he dicho antes va a servir. No va a servir. Si no sirve para nada. Es decir, en la ciudad de Barcelona no se va a aplicar ni la política de vivienda del Estado, ni la de la Autonomía, porque la Autonomía se ha dado cuenta de que la política de vivienda del Estado no va y ha hecho la suya. Ha hecho un fondo de 3000 millones me parece que es y ha dicho "a cada valga 111.000 quiera una viviendade 65 m2 pareja joven ptas/m2. le damos un millón yademás le ayudamos a tramitar un crédito un poco más barato, al o 15% en las Cajas". Muy bien, esta política es lo que llaman el Plan Pujol: este Plan Pujol lo que está haciendo es acabar d& convencer a todos los jóvenes de la ciudad de Barcelona de que no van a poder vivir en la ciudad de Barcelona porque no hay ninguna casa que valga 1II.000 ptas./nu2. Punto. O sea que se les va a dar un millón para que se vayan a Hospitalet, que es donde ebus precios están. Magoífico. Lo mismo el Estado que la Autonomía. Y termino, sobre el tema de la desigualdad, el cuarto tema que ya he dicho que lo dejábamos para nota, yo lo que creo que lo que hay que decir claramente es que la desigualdad no tiene fórmulas mágicas de solución desde el Estado, ni desde Europa, ni desde la Autonomía. La desigualdad, cuando se refiere a cosas que tienen el territorio, sól tiene tener que solución: un poder democrático cerca. marginal, una situación marginal, una mi avaI!a, una pobreza, una degradación, un problema de igualdad, én definitiva, de cualquier tipo y cerca está la asistenta social y cerca de esta asistenta social además hay un político electo Si puede ser, un Concejal, ahí la humanidad tiene la posibilidad de ganarle la guerra a la desigualdad. Donde no hay esto, no,' por la sencilla razón de que �19. quien domina el territorio es el ¡que gana. Como en los juegos de los críos, con los cuchillitos que se tiraban al suelo, a terreno, a ver quien gana ese terreno, hay que ganarle a la miseria el terreno palmo a palmo. Si no se lo ganamos nosotros a ella, ella nos lo gana a nosotros. La miseria contagia, se come el terreno de al lado, y el del lado y el del lado... si se le da baza se lo come. Y nosotros se lo ganamos si inyectamos calidad, calidad, calidad y justicia en ese terreno. Y la única manera de hacerlo es estar encima, no son las leyes ni los decretos, ni el BOE, ni el DOG, ni nada de todo esto. Coro esto se puede ayudar a que los que están allí ganen la batalla contra la miseria en el territorio. Hay que dominar el territorio -como decía el poeta catalán Espriu "el domini de la terra"-. ! Nosotros lo que hemos venido a hacer en los Ayuntamientos, en ]kos municipios, es a dominar el territorio, no en el sentido secjtario de un partido sino en el sentido humanista de nuestra especie. Queremos que la humanidad domine el territorio, sin además malearlo, sin además destrozarlo. Este es, yo creo, el objetivo de nuestra acción. Y aquí os dejaría un poco con 14 idea de que el sistema de los años 90 debería estar basado en un gobierno muy centrado en la acción política europea y los grandes equilibrios; en mantener la vitalidad del nivel regional-nacional, porque ya sabeis que hay regiones que son nacionalidades, por eso digo regional-nacional, y del nivel local; en pedir a las Autonomías la definición de su propio territorio y adaptarse al Estado -en eso creo plenamente-, no dejar que las Autonomías formulen sus ordenaciones en el territorio como por vocaciones al Estado para que desaparezcan, sino pedirle a las Autonomías que digan "ordénese", que hagan su propia ordenación para sus usos internos y luego el Estado modestamente diga "pues nos adaptamos 'a su ordenación". No otra cosa. Y en definitiva tener opciones estructurantes de línias o de redes: línias pues trenes de alta velocidad y redes como puede ser, evidentemente, la de las áreas metropolitanas de interés estatal, que yo creo que -como hace la ley italiana muy recientedebe de delimitar y definir la propia Autonomía, pero el Estado tiene el derecho y la obligación de reconocer como propias cuando tengan interés estatal. Es decir, el Estado tiene que dar -como da, de hecho en la Ley de Bases de Régimen Local- a las Autonomías el derecho a suprimir o crear o modificar áreas metropolitanas, lo que tiene que hacer una vez creadas es decir "ésta, ésta, ésta y ésta por su carácter de transporte público metropolitano, por las razones que sean, son áreas metropolitanas para el Estado y el Estado las va a tratar como tales". En fin, esta sería la línia que yo creo que tiene que producirse y que debe de pagarse con una aproximación del sistema general de la financiación de las Administraciones Públicas, en su extremo digo, al sistema de concierto (en fin, este es un tema de muy larga discusión). No creo que se pueda variar que los que no tengan concierto, lo tengan o que los que lo tengan lo dejen de tener. Yo creo q ue eso es una cosa que hay que olvidar, pero sí que hay que mirar de que a través de las cesiones de tramos del IRPF, que �20. está proponiendo Pepe Borrell se pueda llegar a una situación en que las diferencias se aminoren, 4e modo que la irritabilidad del sistema aquí sea mínima, con un incremento de la parte local del gasto neto; esa es yo creo la directriz básica de los años 90, introduciendo alternativas de programa federal o programa autonómico como en el Canadá y que el Gobierno Federal dice a las provincias o autonomias "Ud. puede elegir y Ud. puede o bien seguir este programa, supongamos, de política ecológica o bien hacer el suyo. Si hace el nuestro tiene 100, si hace el suyo tiene 80, pero hace lo que quiere". Este federalismo a dos marchas que tiene el Canadá que permite acomodarse a los deseos de autonomía, de autogobierno, como un deseo de calidad de vida, o bien al programa federal pero entonces obteniendo una mayor ayuda y conseguir los famosos convenios, que siempre estamos pidiendo, de distribución de los recursos entre los 3 niveles, pero que en definitiva en los 90 tienen que representar un incremento seguro del gasto público neto. �^ ^ ^J �^j `' n, 5 F1 rC ^C r r, ^ (T, ^^ r1 ' ^C^• . '-1\1 ^ fl ^^ F -, t.t.-,Í ,-/,^ --,1r 1-.-. t^-' S^ 22^^ ^ e–N5 rF ^ \---i ^ ^ J ^ ^ ^+ 41 ^ r-- pI Ï • -?E E k r ^ .,.^.á ^o^^ I^^_viés --o ^,^,.. �1 ti çr, r- -5 ■ ` ^. ^ ^ c* L �• �t , ^, ^ ^ ^ ^ 7,1 ^ ^ 2 u .-- ^ ^ V^ ^ ° ^ ^ G Q> r•-• r--- ,. { ^ ^a Q ' P ^^ ^ , ^ ^^ O P 1^ ,C ^ e ^ ^ ^ 1... ^ r ^^ c 6^ ^1 ^ c^ ^` . ^^^ ^ ^ Z C • ^^ ^ C^^x c ^• ^ ^^^ ^ ^^ ^^ ^^^ ^-,` ^^^ ^^^ ^ L ^^ n ^ ^ ^ Q.^^ � ^ ^ ^^^" s ^ ^ ^ ----...N- d ^ ^ ° ^ ,:' -- ^ Z ^■.--, _. ^ ^ 1 ^^ r- ^i -: i17:1 R:r...n., tí,* 0.). ^- rn _'^ ., i;fi ,..../:;. L?w^. m . I:~ Q L L 1 i t^ ��7 -N � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4131 Title A name given to the resource Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde durant el Curs d'Estiu de la Escuela Jaime Vera, organitzat pel PSOE, amb títol "El giro municipal, la experiencia de las Áreas Metropolitanas" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Trànsit, po| lució, dèficit transport públic, contaminació acústica, seguretat ciutadana, sistema policial i judicial, habitatge, desigualtat, etc. Cap d'aquests problemes es solucionen sense la implicació del poder local. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escuela Jaime Vera, Galapagar Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Barcelona Administració local Història Economia Societat Seguretat ciutadana Model social Àrea metropolitana Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-07-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1226/19900823d_00400.pdf 689dec34d67b0e7a2b373aa9edb2dec9 PDF Text Text MISTER PRESIDENT, DEAR FRIENDS, IT'S A GREAT PLEASURE FOR ME TO GIVE YOU ALL MY WARMEST WELCOME TO BARCELONA, ON THE OCCASION OF THE WORLD CONGRESS OF THE ECONOMETRIC SOCIETY.' TONIGHT, I RAVE A DOUBLEREASON TO FEEL HAPPY WITH YOUR COMPANY. FIRST OF ALL, AS MAYOR, BECAUSE THE CITY HOSTS FOR THE FIRST TIME A WORLD MEETING OF THE ECONOMETRIC SOCIETY. BARCELONA HAS INDEED A LONG TRADITION AS A VENUE FOR CONFERENCES. NOW, WE ARE MAKING HARD EFFORTS TO CONSOLIDATE THIS PRE-EMINENT ROLE AS A SERVICES CITY, WITH A GREAT CULTURAL AND ACADEMIC ATTRACTIVENESS. YOUR DECISION TO CELEBRATE YOUR CONGRESS IN OUR CITY MAKES US FEEL SURE THAT WE ARE ON THE RIGHT PATH. BESIDES, WE ARE VERY PROUD OF THE GROWWING GROUP OF BARCELONA ECONOMISTS WHO ARE ACQUIRING A WIDE ACKNOWLEGEDMENT IN THE FIELD OF ECONOMETRICS ... AND, LAST BUT NOT LEAST, I'M VERY GLAD TO BE HERE AS AN ECONOMIST, TURNED INTO MAYOR BUT WHO HAS NEVER FORGOTTEN HIS ACADEMIC ORIGINS AND HIS TRUE PROFESSION. �- COMPARE THE USELFULNESS OF BOTH ECONOMETRICS AND POLITICAL ECONOMY AS PARADIGM WHEN GOVERNING A CITY. if ELABORATE ON: - FROM CITIES AS MARKETPLACE TO CITIES AS ECONOMIC ENGINES. - BALANCED CITIES ARE CREATIVE CITIES. - EUROPE AS A FUNDAMENTALLY URBAN CONTINENT. - EUROPE AS A SYSTEM OF CITIES. LET ME ADDRESS A FINAL WORD TO PROFESSOR FRANCO MODIGLIANI. HIS WORKS ON THE ROLE OF SAVING IN ECONOMIC LIFE, AND ITS INFLUENCE ON INVESTMENT AND CAPITAL FORMATION TO PROMOTE BOTH GROWTH AND WELFARE, HAVE HAD A SOUND ECHO IN OUR ACADEMIC WORLD. THAK YOU VTRY MUCH, PROFESSOR MODIGLIANI, FOR YOUR WORK AND YOUR PRESENCE HERE. THANK YOU VERY MUCH TO ATJL OF YOU, AND HAVE A NICE AND USEFUL CONGRESS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4132 Title A name given to the resource 6è Congrés Mundial del Econometric Society / Salutació a la inauguració Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Economia Euroregió Congressos i conferències Relacions Internacionals Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-08-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1227/19900917d_00402.pdf 4f91ab36be80af7b40e5183457c67a6f PDF Text Text I() _ rfe '(•> (ckAqv-ez., d t' 1-1G5J:icz<, I (7 pl o)9.-pv 1 PkGtp11,T,k5-11KS ,„SFRIS", PRESIDENT DEAN OF THE "COL.LEGI D'ADVOCATS", OF THE ORGANIZING COMMITTEE, LADIES AND GENTLEMEN: I WOULD LIKE TO THANK THE ORGANIZATING COMMITTEE OF THIS 28th CONGRESS OF THE A.I.J .A. FOR THEIR KIND INVITATION TO ALOW ME TO SAY A FEW WORDS AT YOUR OFFICIAL OPENING. THE INVITATION IS 1./ L \/ G- /11— 1 C.`7, k- e ME. FIRST OF ALL, IT OFFERS ME THE OPPORTUNITY TO SALUTE AND OFFICIALLY WELCOME ALL THE PARTICIPANTS IN THIS CONGRESS. SECONDLY, I CAN EXPOSE SOME OF THE 11).LA.S..~.~-?..S THAT I HAVE, AS MAJOR OF BARCELONA, IN RELATION TO SUBJECTS THAT THE CONGRESS WILL TREAT AND WITH REGARD TO THE LAWYER'S ROLE. AFTER HAVING HELD THE A.I.J.A. CONGRESS IN BARCELONA IN 1968, TWO YEARS AGO WE WELCOME THE BIANNUAL CONFERENCE OF THE INTERNATIONAL LAWYERS UNION, AND THE ANNUAL A.I.J.A CONGRESS IS AGAIN SEATED IN BARCELONA. THAT PROVES THAT BOTH THE CITY AND THE "COL.LEGI D'ADVOCATS" ARE INTERESTED IN THE ACTIVITIES OF THE INTERNATIONAL LEGAL PROFESSION. AS YOU ALREADY KNOW, THE LAWYER'S MOST IMPORTANT MISSIONS IN TODAY'S SOCIETY ARE THE DEFENSE IN COURT, THE LEGAL �2 DEFENDING COUNSIL AN THE LEGAL MANAGEMENT. THE LAST TWO HAVE INCREASE9 SINCE THE SOCIETY HAS BECOME MORE COMPLEX AND ITS ACTIVITY HAS MORE INTERNATIONAL SCOPE. THEREFORE IT IS REQUIRED TO ADAPT THE LAWYER'S ROLE TO THE NEW SITUATION, TO ORGANIZE AND GIVE THEIR SERVICES AN INTERNATIONAL PERSPECTIVE. COLLECTIVE OFFICES HAVE BEING APPEARING AND GROWING IN THE DEVELOPED COUNTRIES. THE-RE-A----FEW -LKWYERS WHO 15-ROVIDE-T4EI SERVICES IN A ORGANIZED AND COLLECTIVE WAY, IN CONNECTI SIMILAR OFFICES IN OTH COUkTRIES. THE PROFESSION L A TIVITY OF THOSE OFFICES ISSEDICATED TO BUSINESS LA C MMERC COUN S EL ING I S CAL F I NANCIAL-AND OTHER T TE RS THOSE OFFICES ARE IMPORTANT INSTRUMENTS FOR THE IMPLANTATION AND DEVELOPMENT OF intCOMPANIES IN GENERAL, VEHICLE FOR THE INSTALATION OF COMPANIES IN FOREIGN COUNTRIES AND ARE ESENTIAL ELEMENTS OF DE CITY'S INTERNATIONAL LEVEL OF PROMOTION. THAT'S WHY IT IS SO r IMPORTANT TO CELEBRATE W#2 PROFESSIONAL MEETINGS LIKE THIS A O-1M <91- ql/i(-) tyl-u-t-Vç ^7ziz, 145, IN BARCELONA, PCL easigabt CATALONIA ROLE AS THE MOST DYNAMIC IN SPAIN AND IN THE SOUTHWEST OF EUROPE. �3 AS YOU KNOW, THE, COLLECTIVE OFFICES THAT ARE SEPC IZED IN INTERNATIONAL LAW ARE BASICLY DIVIDED BITWEEN THE ANGLOSAXON COUNTRIES (SPECIALLY THE U.S.A ENGLAND AND CANADA) THERE IS AN ABUNDANCE OF BIG , IÁWYER'S OFFICES AND r ° IN THE NON-ANGLOSAXON COUNTRIES (EXCEPT NETHERLANDS) THERE ARE MOSTLY SMALL OFFICES. 'IN THOSE LAST COUNTRIES THE OFFICES ARE USUALLY IND1VIDUATy OR SMALL-SIZED COLLECTIVES. THE COLLECTIVE USUALLY CONSI T OF ONE OLDER OR MORE PRESTIGIOUS LAWYER ALONG WITH REE TO EIGHT OTHER LAWYERS. IN FRANCE, ITALY, GERMANY AS MUCH IN SPAIN, THE LAWYERS HAD BEEN HELD BACK FROM ORGANIZING BIG INTERNATIONAL OFFICES, THAT'S WHY AMERICAN OR ENGLISH OFFICES 141,7V-4"-- ¿-11* THE INTERNATIONAL CLIENTELE. THAT IS THE REASON FOR X - 55KU FUSION MOVEMENT HAPPENING IN THE EUROPEAN ECONOMIC COMUNITY, IN ORDER TO ORGANIZE THE MANAGEMENT AND LEGAL COUNCIL SERVICES TO FACE THE NEW SITUATION OF INTERNATIONALISM IN THE BUSINESS WORLD. ONE OF THE MOST IMPORTANT ASPECTS OF THE LAWYER'S NEW CONCEPTS IS THE INTERNATIONALIZATION OF THE LEGAL PROFESSION. THE NEED OF tIrIR PRESENCE IN DIFFERENT COUNTRIES, THROUGH THE CREATION OF BRANCES OR THROUGH �4 ASSOCIATION, IS ONE OF THE BIGGEST PROBLEMS THAT THE LEGAL PROFESSION HAS TO FACE NOWADAYS. BESIDES /THE ORGANIZATION PROBLEM IS ALSO TACING PROBLEMS IN ORDER , 7 p SPECIAVíE, TO HE ETTER / / ,í / 1 / / TO FULFILL PRACTICZS IN/bIFFE NT 5 ER'S TRAINING, 1 Ript, AND THE 9 TECHNICALIZATION AND FINANCIALIZATrbN SUPORT RESOURCES. THE SUBJECTS THAT ARE GOING TO TREAT IN THIS CONGRESS, ejkfr ?OM H~eESTABLISH'# OFFICEÇIN A FOREIGN COUNTRY OR TRANSNATIONAL OFF ICE-; 7ak. .__,A---SCS~IdnJetraeCTZ, jc-I1Z5 THE MAGUt. PRACTICAL APLICATION OF THE "HAYA'S CONVENTION" ABOUT OBTAINING EVIDENCES IN A FOREIGN COUNTRY, THE ACTUAL TRENDS OF THE PUBLIC PROSECUTION WITH A SPECIAL EMPHASIS ON THE CONSTRUCTION OF THE EUROPEAN COMUN MARKET OF 1992, SHOW? THE SIGNIFICANCE OF INTERNATIONALIZATION, THE REQUIRED SPECIALIZATION IN GIVING COUNSELING SERVICES AND LAW MANAGEMENT. DEFINITIVELY, THE LAWYER'S ORGANIZATION IN EACH CITY AND COUNTRY IS A REPLICA OF THE ECONOMIC AND SOCIAL ¿.; DEVELOPEMENT THAT THE G SOCIETY HAS ASSUMED. THE/ CO/UNTRIE$ IN WIC FOREI N A / THERE AREI ORTANT tOMPANYE AND PAR/ft k À ESSI ;ER b MO‘PLE LEGA/SERV S FFERS. �5 THE ECONOMICAL GROWTH v4:0141:~ F BARCELONA IN THE LAST FEW YEARS, REQUIRE US TO FACE THE INTERNATIONAL id\if INCIDENCE OF THE CrklING OF LEGAL SERVICES. IN SPAIN THERE ARE ONLY ABOUT FIFTY MIDDLE SIZED OR IIC OFFICES THAT CAN GIVE THOSE SERVICES AND ONLY FIFTEEN OF THEM ARE TRULY INTERNATIONAL. MOST ARE LOCATED IN(MADRID1AND BARCELONA. T H E AMERICAN AND- BR IT I S H- O F F ICE S S-ITUATION-I&MUCH- ---BrETTER) THAT THE EUROPEAN CONTINENTAL W I TH REGARD TO THE LEVEL OF TERNATIONAL ORGANIZATION. IT TENDS TQ-EITHE1_ INCREASE-1 \ THE-NEW—INeORPORAT/ONS - OR—GOFOR-FUSIONS4. IT IS CONSIDERED THAT IN THE DEVELOPPED COUNTRIES, BY DE YEAR 2000, THE trteW dIA NUMBER OF BIR" O.F.F.-÷6ES WILL INCREASE ( BUT / THEY WILL COEXIST WITH SMALL AND VERY SPECIALIZED OFFICES. (IN THE OCCIDENTAL WORLD WE WILL FIND BY THE END OF THE CENTURY, P. ABOUT HUNDRED AND FIFTY THAT WILL HAVE A WORLD- 5 WIDE PRESENCE. -ASA, RESOULT OF THE FUSION PROCESSES THAT ARE TO COME TO AN END, AMERICAN AND EUROPEAN ASSOCIATIONS TALKING ABOUT THE AMERICA F)_ION'OF ¿<ADDEN, ARPS SLATE, MEAGHER AND FLOM, WI-T11--THE E BECOME A - -TO THOUSAND LAWYERS ISH FRESHFIELDS, WICH WILL ANIZATION-. TRIS IS OUSLY AN EXTREME CASE BUT HAS TO ANALIZED AND �6 SO/451 / SPANI WYERSAÑLRJMÏLL NOT STAY ' TH6SE INTERNATIONAL PROCESSES). ---THE CITY 01 BARCELONA IS VERY INTERESTED IN PROMODING THE ADVANCED SE VICES IN THE COMPANIES. BARCELONA'S IMPULSE, AS I HAD SAID MANY TIMES, WILL NOT BE OVER IN 1992. THE OLIMPIC GANES CELEB TION THAT YOU WILL HAVE THE OCASION TO ANALICE THE LEGAL ASPISTS ON THE SEMINER THAT WILL COME ABOUT THIS MATTER DURING THIS tONGRESS. vtiO°i) BARCELONA WANTS TO GARANTIE COMPLETLY ITS FUTURE DEVELOPMENT IN THE EUROPEAN AND WORLD WIDE CONTEXT. THAT'S WHAY WE APROVED A STRATEGIC ECONOMICAL AND SOCIAL PLAN: BARCELONA 2000. THE ELABORATION OF THAT PLAN IS BEEN DONE IN A CONSENSOS WAY, WITG THE IMPLICATION OF SPAN OF INSTITUTIONS, ORGANIZATIONS, AND CULTURAL, SOCIAL AND ECONOMIC ENTITYS OF THE CITY, AS THE COL.LEGI D'ADVOCATS OF BARCELONA. THIS STRATEGIC PLAN IS AN INSTRUMENT TO GIVE CONTINUITY AND MORE SPACE TO BARCELONA'S ECONOMIC IMPULSE. THE FACT OF HAVING COUNTED ON ALL THE CITY'S SOCIO-ECONOMIC AGENTS, WICH THE AUTHENTIC PROTAGONISTS OF THE PLAN, GUARANTEES ITS EFFICIENCY AND USEFULNESS, �7 IN THAT WAY, I WOULD LIKE TO CLARIFY THE FIRM COMMITMENT OF BARCELONA'S CITY HALL TO GO FORWARD WITH THE SUGGESTED Lev it-Gh k..tírj ., -1:•POLI rl'IQUE AcT THE AREAS WE CAN EXERT CERTAIN A e Tilífrit(±1e.7 LEADERSHIP OR TO HAVE SOME INFLUENCE. THE PLAN SETTLES ON THREE BIG STRATEGIC LINES: – BARCELONA'S CONFIGURATION AS ONE OF THE DIRECTIONAL CENTERS OF THE EUROPEAN SOUTHOCCIDENTAL MACROREGION. – THE IMPROVEMENT IF ITS CITIZEN'S QUALITY OF LIFE AND PROGRESS, WITHIN A SOCIALLY BALANCED CITY. – INDUSTRY'S POTENTIAL GROWTHAND ADVANCED SERVICES IN THE COMPANIES. WITH REGARD TO THE LAST OBJECTIVE, I THINK THAT COLLECTIVES SUCH AS THE LAWYW!S CAN ACHIEVE A VERY IMPORTANT ROLE TO HELP ENLARGE BARCELONA AND ITS INTERNATIONAL PROJECTION. THERE IS NO DOUBT THAT A GOOD INTERNATIONALY CONECTED LAWYER'S OFFICE IS ONE OF THE BEST SERVICES THAT CAN BE OFFERED TO COMPANIES. THE EXISTENCE OF THESE OFFICE IS WHAT MAKES A CITY MORE OR LESS COMPETITIVE. �8 Ut--91) I WOULD LIKE BARCELONA TO BE A PER7tITT FRAME WORK DURING THE CONGREsS , AND-THAT Wrrr-BE- A POSIME-CONTRI gUTION IN ,----THE_WAY , TO_SETTLR_SOME-JaZ-THE-MORRIES AND-SUBJECTS THAT I -DURING-MY-STEECII-J.~7 t0) y c. c7 . P\71\i ( 747I nrb w r5e) wzdil TM: 14 tt b5€ ank c).4.-; c.) pik) L,) \&,1 » � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4133 Title A name given to the resource Sessió inaugural del 28è Congrés de l'Associació Internacional de Joves Advocats Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Música Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Congressos i conferències Dret Relacions Internacionals Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-09-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1228/19900921d_00405.pdf 736f4ad242a016eac8604ac313181bf6 PDF Text Text 21 DE SETIEMBRE DE 1990 SALUTACIO AMB MOTIU DE LES FESTES DE LA MERCE'90 PER AL PROGRAMA DE RADIO COPE "PROTAGONISTAS" �La festiv dad de la Mercè tiene un especial significado para los barcelo i eses. La Fiesta Mayor de Barcelona se ha convertido en los últinyos años en un acontecimiento popular, muy esperado y participati7o, que indica el inicio del nuevo curso. Este año/la Mercè coincide con una etapa clave de renovación de la ciudad. Es sabido que en estos momentos hay numerosas calles y plazas en obras. Pero ello no sólo no es obstáculo para celebrar una buena Fiesta Mayor sino que además nos trae nuevas realizaciones. La inauguración del palacio de deportes Sant Jordi, situado en el Anillo Olímpico de Montjuïc, es un buen regalo de Fiesta Mayor. Se trata de una joya arquitectónica que albergará grandes espectáculos y acontecimientos deportivos. Invito a todos los ciudadanos a visitar este gran escenario, que durante todo el día de hoy continuará abierto al público. Un escenario que será una de las estrellas de los Juegos Olímpicos pero al mismo tiempo muy utilizado a partir de esta misma semana, con el concierto de Pavarotti o el Open McDonald's de básquet, que se celebra en octubre. Las Fiestas de la Mercè nos traen una alegría y unas posibilidades de ocio necesarios ante la seriedad y las obligaciones de la vida diaria. Desde el pregón que pronunció el Ministro Semprún hasta el castillo de fuegos artificiales que se celebra esta noche en Montjuïc, la Fiesta Mayor es un espectáculo continuo, en el que las calles y las plazas, y la gente que las llena, son los protagonistas. Invito a los barceloneses y a todos los catalanes y españoles que se encuentran en nuestra ciudad a pasear por las calles y descubrir la alegría de la Fiesta Mayor de Barcelona. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4134 Title A name given to the resource Presentació del pregoner Sr. Jorge Semprún en les Festes de la Mercè 1990, per al programa de Radio Cope "Protagonistas" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Cultura Societat Barcelona Model social Semprún, Jorge, 1923-2011 Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-09-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1229/19900924d_00406.pdf 37215d6d08d7042eed593b09b777bd10 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabriel Lucena Ocaña Assessor de l'Alcaldia per a les Relacions Comunitària ea)t_auze, S E^Oit DEL SENYOR ALCALDE EL PROPER DIA DE LA MERCE A LES CASES REGIONALS. Aquí mateix, al Saló de Cent, amb motiu de la celebració de la Diada Nacional de, Catalunya el Professor HENRY KAMEN va oferir-nos una ponferència sobre 4 'Onze de Setembre de 1714k, '( en la que, entre d'altres coses va subratllar que no vés es çatlans participaren en la defensa de Baona^ }a s^uF_^=^ui^^^^ Altres espanyols que lluitaren ^ ._r ___ °-_r Casanova, Villarroel i Moragues a les barricades.//Per això S entre les primeres ordres del Duc de Ber ick a la seva entrada a la Ciutat es deia que tots els castellans, aragonesos i valencians que havien estat defensors -i n'hi havia bastants que des del 1705 s'havien unit a la causa aliada- serien repatriats immediatament als seus llocs d'origen. Gc G&jc. I el Professor Kamen aquest recordatori afirmant que també (4C;~^ per a d'altres espanyols, t no tan sols catalans, la defensa de Barcelona ~1- la defensa de la seva llibertat. ti, Crec que avui, la presència de tots vostès com a representants duels ciutadans de Barcelona que no han nascut a Catalunya ia1itza el que va dir el Professor Kamen i torna a posar W a -°t--} que la nostra Ciutat és i serà, ajnés..~ d'altres C(11((rm."21 -P– coses, un gresol solidari i obert -L ^-x-e.. ›k2.4t(4:, t e-e-k-% 2-1-4 c-Lf-il-a-(--: .".42 -t ' .2-4 ,z.z.,,,t.litt-e4 r„,2,4,4_,,,,,- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4135 Title A name given to the resource Paraules del Senyor Alcalde el proper dia de la Mercè a les Cases Regionals Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Catalanisme Model social Territoris Festes majors Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-09-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1230/19901014d_00408.pdf ceaa35f93cee3ea50aab2ab31c799600 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona lU/IO - OSA 1^í^ rr o^rca<w.tica.a 4 ,1 4 00 2_ ` IVwuJ 11. emuvin.ik 1e 1ECszl, ' u ^ Nr -1-cv+,01aFe. GREETINGS FROM THE MAYOR OF BARCELONA Barcelona is awaiting a great event in 1992. We have been preparing for many years to host the greatest sports event in the world. The majority of sports sites have already been built, so much so that we could almost hold the Games today. The Olympic Ring is just about finished: the Stadium was inaugurated more than one year ago. The revolutionary Sant Jordi sports Palace -which will house many key events-next to the Stadium- was opened to the public last month. We only need to finish a few sites -mainly the Olympic Village- and finalise a good organization. At the moment, more than 600 people are working to ensure that everything is ready by 1992. All we lack by now are the athlets and spectators. I expect you are also preparing to come to the 1992 Olympic Games. I encourage you to do your best in women's judo. Barcelona -and all the world through TV- is waiting to see lots of sports events, most of them very well known in our country, but some of them not practised much, such as women's judo. So, we hope to recieve the best of women's judo and, of course, from Japan. PASQUAL MARAGALL Mayor of Barcelona ^c ,.oñc � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4136 Title A name given to the resource Paraules PM de salutació a les dones japoneses que practicaven judo als JJOO’92 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Osaka, Japó Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Esport Relacions Internacionals Japó Dones Judo Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-10-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1231/19901017d_00409.pdf 234f74aaea79f840bd79e21dcbad9d1c PDF Text Text DECLARACIONS DE PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA I PRESIDENT DEL COOB'92 EN EL QUART ANIVERSARI DE LA NOMINACIO DE BARCELONA Barcelona emprèn, quatre anys després de la seva nominació, la fase final de la preparació dels Jocs Olímpics de 1992. Són els darrers mesos de l'execució d'un gran projecte, ideat, dissenyat i realitzat per homes i dones que pensen en Barcelona com la metròpoli que és i ha de ser, més enllà dels Jocs. Aquest convenciment col • lectiu que la ciutat hi havia de guanyar notablement, que, amb els Jocs, Barcelona podria assolir velles aspiracions que resoldrien grans dèficits en matèria de comunicacions o d'infrastructura cultural i esportiva, va ser una de les raons que van justificar l'entusiasme col • lectiu d'aquell 17 d'octubre d'ara fa quatre anys. Barcelona'92 era un gran projecte i avui ése ja, una gran realitat que ens projectarà més enllà de la cita olímpica. �-2Perquè els grans projectes mobilitzen. I els grans projectes que es materialitzen, gratifiquen els ciutadans i generen altres impulsos. Els grans projectes, però, acostumen a semblar desbordants quan es troben en plena fase d'execució. A ser una cosa no exactament igual a allà que els autors havien dibuixat en un paper o calculat en una computadora. Aquests petits desajustos entre el que s'havia previst i el que es fa realment, poden provocar alguns recels. Controvèrsies que són positives, al capdavall, si se situen en la seva justa proporció i ningú no pretén donar un relleu excessiu al seu protagonisme en l'execució del projecte. Es tracta, en realitat, de la dialèctica pròpia de les grans realitzacions i dels grans perïodes. Però aquestes realitzacions romanen, situen la ciutat en un esglaó molt més alt. Seran la base de futures progressions. Les obres que s'estan realitzant a Barcelona tenen una qualitat extraordinària, una qualitat molt singular, que enorgulleix els ciutadans i admira els foranis. �-3-Com a Alcalde de Barcelona, demano a tots els ciutadans que se'n facin valedors. Que no caiguin en el cansament o el desánim de confondre les molésties provocades per les transformacions en fenómens permanents de la nostra vida ciutadana. Els barcelonins han entès el sentit, la conveniència i la finalitat de les obres. Conseqüentment han sabut í saben suportar les inconveniències que les obres provoquen. Però han de tenir la garantia que, un cop acabades les obres, la ciutat tornará a la normalitat en tots els sentits. I això vol dir que Barcelona, que sempre ha estat una ciutat disciplinada, tornará a ser-ho. Perquè hi ha un perill cert en la situació actual: que les adaptacions transitòries siguin preses com a pauta de conducta. Que els aparcaments provisionals establerts durant les obres, saltant, en algunes ocasions, les barreres de la civilitat i del respecte als vianants i a les estructures urbanes, es converteixin en un costura, un cop acabades les grans actuacions, que es troben en la seva fase final. De cap manera podrem admetre que la tolerancia raonable dels nostres inspectors, de la nostra �-4policia, es converteixi en permissivitat un cop desapareguda la justificació de la tolerància. I en aquest marc, els mitjans de comunicació estan al seu lloc en assenyalar un cop i un altre els defectes, els retards i les mancances de la nostra fabulosa transformació. No fóra lògic esperar que els titulars de cada dia remarquessin només els aspectes positius d'aquesta transformació. Però caldria demanar sentit de la proporció i interès pels objectius finals, perquè, al capdavall, els ciutadans de Barcelona, aquest interès el tenen i el demostren. 17 d'octubre de 1990 Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4137 Title A name given to the resource Declaracions de Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona i President del COOB'92 en el quart aniversari de la nominació de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Urbanisme Infraestructures Barcelona COOB'92 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-10-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1232/19901022d_00410.pdf 54bdf21aeb61de95592fefbaff0e36fb PDF Text Text ( Tlot DECLARACIONS DE PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA, EN EL PRIMER ANIVERSARI DE LA MORT DE RAMON TRIAS FARGAS Avui fa un any que ens va deixar Ramon Trías Fargas, i encara recordem la impressió que ens va causar la noticia aquell migdia de diumenge. De la mateixa manera, no podem deixar de reivindicar la plena vigencia deis valors que ell explicava, defensava i personificava com tren pocs han fet en la nostra vida política. Lo, I nJi 44 t." exercia de profess r d'Ecovomia com seu mostrava & t inconformista, Trías apareixia com un esperit crític model de liberalisme, de diáleg i generositat, i de respecte per tots els que no pensaven com ell. Catalunya i llibertat eren les seves premises fonamentals, i des deis inicis de la seva carrera política a l'Esquerra Democràtica de Catalunya ) fins al treball com a conseller d'Economia, el seu taranert en va ser la Hl( 7 constant. S',ovve r 11- 12A,_ z»..e. rt )( Qki (" I (../.(•"' Cie Recordo d'una manera especial el seu pas per ltAjuntament, on fou adversari temible, però company eficaç; opositor inquebrantable, però col.laborador quan cana.) Dit d'una altra manera, Ramon Trias participava, com el primer deis barcelonins, de la il.lusió pels projectes engegats per/la ciutat. I / "t1-¿„-:;s: vtA(t 'Ic., at-t-J y pl., -4 1,t �Regidor i amic, el seu discurs de comiat de l'Ajuntament, el 1987, va ser una 111.0 de democracia i estima per Barcelona. En aquests moments, la seva figura ha de rebre el reconeixement i el record de tots. Com a Alcalde de Barcelona, espero que tots els ciutadans contribueixin a l'homenatge simbòlic que la personalitat de Ramon Trias mereix. Diáleg, respecte i intel.ligència són conceptes que no podem oblidar en la quotidianeïtat de la vida política, i que mereixen un tractament de privilegi en qualsevol declaració de principis. Ramon Trias Fargas ocupa, amb tota seguretat, un lloc d'honor en la història de la ciutat. cej 1.1 1:4?:¿ / á LU.A-4 e � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4138 Title A name given to the resource Homenatge en el primer aniversari de la mort de Ramon Trias Fargas Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Biografies Catalanisme Història Acció política Trias Fargas, Ramon, 1923-1989 Necrologies Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-10-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1233/19901028d_00412.pdf 19d17111750ddf0ee0a2d28882d7dee6 PDF Text Text R°5 C C) ti DECLARACIO INSTITUCIONAL DE BENVINGUDA AL PRESIDENT DE LA UNIO SOVIETICA L'estada entre nosaltres del President de la Unió Soviètica, com a culminació de la seva visita a Espanya, és motiu d'especial satisfacció per a Barcelona. Com a Alcalde, em complau de donar-li la benvinguda més amical, en nom d'una ciutat que ha fet sempre del seu liberalisme i del seu amor pel progrés un senyal d'identitat. El president Mikhail Gorbatxov ha desvetllat en la gran majoria dels barcelonins una viva simpatia i una càlida adhesió en la seva tasca admirable de promoure a la Unió Soviètica l'obertura política, econòmica i cultural. La concessió recent a la seva persona del Premi Nobel de la Pau ha estat celebrat a Barcelona com un triomf per tots els partidaris de les transformacions democràtiques pacifiques i de la pau a la societat internacional. La nostra pròpia experiència, encara recent, ens fa ser vivament sensibles a la seva actuació, que ha trobat en el Premi Nobel de la Pau un reconeixement universal i merescut. No és pas una simple casualitat que una entitat barcelonina tan significativa com l'Associació per a les Nacions Unides hagi atorgat, el mes de maig d'enguany, el seu Premi de la Pau al president Mikhaïl Gorbatxov, en un acte solemne celebrat a la Casa de la Ciutat. Barcelona es creu amb dret a sentir-se precursora en l'establiment de noves relacions amb les ciutats més representatives dels països de 1'EstfY que des d'aquest històric 1990 s'estan obrint a la democracia. La ciutat de Leningrad i la nostra varen subscriure un acord d'agermanament l'any 1985, que ha estat ocasió d'una col.laboració creixent. Les exposicions reciproques d'obra de Picasso a Leningrad i d'obra de Matisse a Barcelona són el símbol d'aquesta nova etapa d'amistat entre les dues ciutats. �En donar la benvinguda de la ciutat al president Mikhail Gorbatxov, em plau de reiterar la disposició de la capital de'Catalunya a ser present en totes les tasques en pro de la pau i de l'amistat entre les ciutats i els ciutadans de l'Europa nova que està emergint. Com a seu dels propers Jocs Olímpics de 1992, la manifestació pacífica més multitudinària de la humanitat, Barcelona açull amb goig i reconeixement la presència del Premi Nobel de la Pau d'enguany. Des de la vora càlida de la Mediterrània, que nosaltres entenem i defensem com el mar de la pau, fem vots per què la Unió Soviètica i cada una de les seves repúbliques culminin harmoniosament i fecundament aquest procés de transformació pacifica promogut per qui serà 1' hoste d'honor de Barcelona, el proper diumenge, día 28 d'octubre de 1990. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4139 Title A name given to the resource Declaració institucional de benvinguda al President de la Unió Soviètica Mikhail Gorvatxov Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Acció política Territoris Gorbacov, Mikhail S. Rússia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-10-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1234/19901107d_00413.pdf 7bd19c28897286e2eee8837124f58de4 PDF Text Text Ajuntanient de Barcelona ENS LOCALS I PATRIMONI CULTURAL I MARC COMPETENCIAL Fins al moment, només l'Estat ha promulgat una Llei de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic, la Llei 16/1985, de 25 de juny. Per la seva part la legislació autonómica catalana no compta amb una norma que abordi amb carácter general la protecció del Patrimoni cultural, encara que ha regulat els temes de Biblioteques i Arxius, i més recentment els Museus. En general, la protecció del Patrimoni Cultural, és una competencia de carácter concurrent en la que participen tant l'Administració de l'Estat, com les Autonòmiques i les Locals. En principi, però, la participació de les Corporacions Locals es dissenya en carácter secundan, ja que la Llei de Patrimoni Históric Espanyol només considera administracions competents per a la seva execució les Comunitats Autònomes, en primer terme i l'Administració de l'Estat, quan la seva intervenció resulti necessária per a evitar 1' exportació il.legal o 1' espoliació d'aquest Patrimoni. �Ajuntament de Barcelona El paper adjudicat als Ajuntaments es redueix a la cooperació en la conservació i custodia dels béns, estan facultats per a adoptar les mesures oportunes per a evitar el deteriorament, la pèrdua o la destrucció dels béns i a més han de comunicar a l'Administració competent, qualsevol amenaça, dany o pertorbació de la funció social dels béns protegits. El mecanisme més important de protecció dels béns integrants del Patrimoni Cultural, segons la Llei estatal, és la declaració de Bé d'interès cultural. La intervenció municipal en aquesta declaració, que s'atribueix a l'Estat, és pràcticament inexistent, ja que només en el supòsit que es refereixi a béns immobles es preveu un tràmit d'audiència als ajuntaments interessants. Per tant la participació local en l'Instrument general de protecció dels béns integrants del Patrimoni Cultural es limita a la proposta o sol.licitud a les Autoritats competents, i a un tràmit de consulta quan es tracti de béns immobles. A part d'aquest Instrument general, n'existeixen d'altres, la majoria d'ells de caràcter urbanístic, destinats específicament a la protecció de béns immobles integrants del Patrimoni Cultural, algun dels quals impliquen una disminució de competències municipals o una intervenció �Ajuntament de Barcelona d'altres administracions en actuacions que, en el règim urbanístic comü corresponen als ajuntaments. Són els següents: -- En primer lloc, la legislació urbanística preveu que, per mitjà del planejament, es reguli i s'asseguri la conservació del Patrimoni artístic i immobiliari. L'instrument més adequat és el pla especial, l'aprovació definitiva del qual, en la Comunitat Autònoma de Catalunya, l'exerceix en tots els casos les comissions provincials d'urbanisme. Ara bé, la Llei estatal estableix que la seva redacció és una obligació per al Municipi quan un conjunt històric, una zona arqueològica o una altra de cultural del seu terme municipal, sigui declarat Bé d'Interès Cultural. - Respecte a l'autorització i suspensió d'obres, el règim de protecció implica una major intervenció de l'administració autonòmica en l'activitat d'autorització d'obres, enderrocaments i parcel.lacions. Aquesta intervenció es concreta amb l'exigència d'una autorització, d'aquesta administració autonòmica, prèvia a la llicència municipal. Només en el cas de que el Municipi tingui un pla especial de protecció del Patrimoni cultural aprovat, l'Ajuntament podrà autoritzar directament les obres que no afectin a monuments, ni a béns històrics, ni estiguin compresos en el seu entorn. �Ajuntament de Barcelona Presidència - Es reconeix als municipis una certa participació minoritária en la Comissió del Patrimoni Cultural de Catalunya, encara que no es preveu l'integració de representants municipals en les comissions territorials. A aquestes comissions els correspon l'aprovació de projectes d'obres a efectuar en béns immobles declarats monuments, conjunts o zones de Patrimoni Cultural, i també emetre els informes preceptius previs a l'aprovació dels catálegs municipals de béns de Patrimoni Cultural. - Per últim molt important en relació a l'objecte d'aquestes Jornades, és de destacar que els ajuntaments poden aplicar mesures de foment de tipus fiscal, establint exempcions per als béns declarats d'interès cultural, en la Llei de Patrimoni Estatal i en el Resgistre General que contempla aquesta Llei. S'ha de dir, però, que la legislació ja preveu l'exempció, quan a l'Impost sobre Béns Immobles, sempre i quan estiguin inclosos en el Registre General que preveu la Llei de Patrimoni Històric Espanyol (monuments importants com l'Escorial i s'imilars) i en el cas que els municipis decideixin preveure en les seves Ordenances alguna excempció d'aquest tipus, no procedirà la compensació amb càrrec als Pressupostos Generals de l'Estat. Malgrat tot, la situació seria acceptable sempre i quan l'Estat realitzes una actuació 1 l/r L' �Ajuntament de Barcelona similar en la regulació dels seus impostos (I.V.A., Societats ï I.R.P.F.), tindrien que per ser més importants, una incidència superior en els Patrimoni Cultural. Finalment respecte a aquest tema, seria desitjable també que s'abrís la possibilitat d'obrir un Registre de Béns de Patrimoni Històric d'un segon nivell (d'interès local), en els que les polítiques fiscals esmentades fossin també d'aplicació. II EVOLUCIÓ RECENT La legislació vigent fins al 1985, en aquesta matèria, estava constituïda principalment per la Llei de 13 de maig de 1933, sobre defensa, conservació i acreixement del Patrimoni Històric Artístic. L'instrument general de protecció dels béns immobiliaris era la declaració de monument històrico-artístic, que implicava l'adopció d'un seguit de mesures de protecció. De la mateixa manera que passa actualment, els municipis només tenien facultats de proposta respecte a aquesta declaració, que era competència de l'Administració de l'Estat. La resta de determinacions en relació a les funcions de �Ajuntament de Barcelona les corporacions locals tenien el caràcter d'obligació. En primer lloc, s'establia que els arquitectes municipals havien d'auxiliar i col.laborar amb els tècnics de l'Administració de l'Estat, i que els ajuntaments estaven obligats a permetre la contemplació i l'estudi dels monuments de la seva propietat en determinades condicions. Finalment, els ajuntaments estaven obligats a vetllar per la conservació dels béns integrants del patrimoni històrico-artístic i, amb aquest fi, havien d'informar i denunciar les possibles amenaces i, en cas d'urgència, podien adoptar les mesures necessàries per evitar-ne la pèrdua o el deteriorament. En la legislació urbanística, no hi ha modificacions especials en l'atribució de competències als municipis, en matèria de protecció del patrimoni cultural. Si de cas, és destacable que la llei de 1933 sancionava els municipis que no complien les seves obligacions de conservació amb la pèrdua de tots els drets sobre el bé i amb la responsabilitat subsidiària pels danys causats. En conjunt, però, la normativa vigent actualment com l'anterior constitueixen normes de policia, orientades a limitar les facultats del propietaris i a controlar l'ús dels béns, més que no pas lleis de foment i promoció i É �!SIR 1.11.0F Ajuntament de Barcelona Presidència conservació del Patrimoni Cultural. En qualsevol cas, la legislació ha considerat, i continua considerant, que les atribucions deis municipis es limiten a la vigilancia deis béns 1 a les que es puguin derivar de les seves competències urbanístiques. Em sembla que això no es correspon amb el paper que han desenvolupat, en la práctica la majoria dels municipis, ja que han tingut una funció de foment i protecció d'aquest Patrimoni Cultural, que va més enllà de la que estableix la normativa esmentada. Crec que la regulació actual del Patrimoni Cultural, i el paper subordinat de l'Administració Local en aquesta normativa, no es correspon a una idea dinámica integrada del Patrimoni Cultural, que avui dia s'ha mostrat com un sector molt actiu capaç de general una important activitat económica. III LÍNIES DE POLÍTICA CULTURAL DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA Com a mostra de l'afirmació que acabo de realitzar els hi vull exposar, molt esquemàticament, les principals línies de la política de l'Ajuntament de Barcelona, en relació al Patrimoni Cultural. Com saben cada ciutat requereix una política cultural diferent, en fundió del condicionants històrics i geo - �Ajuntament de Barcelona polítics que determinen el caràcter de cada ciutat i de la voluntat de la mateixa a l'hora d'elaborar un Pla cultural. Barcelona ha viscut tres fases al llarg d'aquest segle: En el primer terç de segle es van crear les grans institucions i infrastructures que la van convertir en una de les capitals de la cultura contemporània. - De 1939 a 1978, és una època de desmantellament i resistència en l'àmbit cultural. - 1979 a 1990. En aquesta dècada s'ha produït una relectura de la nostra tradició en relació al Patrimoni Cultural i l'elaboració del projectes bàsics de futur. - En aquest moments iniciem una nova fase en que l'escenari d'actuació està delimitat per una banda, per la realitat de la ciutat i totes les seves limitacions infrastructurals-històriques, i de l'altre, pel nou marc d'integració europea, en el camp polític i econòmic, però també en el cultural. Al mateix temps Barcelona ha estat sempre una ciutat oberta i pluralista on l'art i la cultura han jugat un paper molt important, com a reivindicació d'una identitat, �Ajuntament de Barcelona però sobretot en la capacitat de creació de generar les activitats que conformes el Patrimoni Cultural. L'estratègia que ens hem plantejat des de l'Ajuntament, en el camp del Patrimoni Cultural, parteix de realitzar una acció integral i articulada a cinc nivells diferents: - Barcelona ciutat: garantint a tots els ciutadans l'accés als béns culturals, - Barcelona metròpoli: articulant culturalment la ciutat real (metropolitana) i impulsant els valors culturals emergents. - Barcelona capital de Catalunya: potenciant la capitalitat de Barcelona a Catalunya, a través dels grans equipaments nacionals. - Barcelona capital hispànica: recuperant i potenciant la presència a Espanya i al món americà. - Barcelona capital europea: essent capdavantera en el procés d'integració cultural europea i oferint la Ciutat com a centre d'institucions i esdeveniments. Aquesta E É acció integral a cinc nivells l'estem �Ajuntament de Barcelona desenvolupant en quatre grans direccions: 1. Equipaments. Desenvolupant les instal.lacions necessàries, públiques, privades o associatives. iniciativa municipal en aquest sector ha tingut com a finalitat sumar el màxim d'esforços, aconseguint una major implicació de les administracions estatal i autonòmica, i en la mesura deÀ^ condicionada favorable, per r possible del sector privat, avui molt la inexistència d'un marc legal com s'està posant de relleu en aquestes Jornades. Els equipaments públics són una peça fonamental de la democratització del fet cultural. Aquesta democratització es fonamenta en dos principis, la igualtat, els usuaris potencials de totes les instal.lacions són tots els ciutadans, i la diversitat, que permet l'expressió de la pluralitat d'interessos dels ciutadans. A equipaments d'iniciativa municipal com el Centre de Cultura Contemporània de la Casa de la Caritat, Centre Cultural del Nord de la Ciutat, Museu d'Art de Catalunya, Museu d'Art Contemporani de Catalunya i Auditori, (en que col.laboren la Diputació, la Generalitat i el Ministeri de ^,^ ^ L.^ ____- ^^ ^ ^lts^ • ^^ `^`' t ^ ^^^(,^ ^^ ^x ^ ^i ^-^'C _ 1;(,t,¿,1_CQ ^ C{/ L^ —u,ts^. ^ ^^ ,^^ ,bu r ^ v` y-6 �Ajuntament de Barcelona Cultura en alguns d'aquests projectes) s'hi han d'afegir equipaments d'altres iniciatives que compten amb el suport municipal, ja sigui el Consorci del Gran Teatre del Liceu, (a través d'aportacions econòmiques), o l'aportació de solars municipals per a que es pugui construir el Teatre Nacional del Catalunya, l'Arxiu de la Corona d'Aragó o la Biblioteca Provincial. Amb el sector privat la col.laboració s'ha materialitzat en fets tan importants com la Fundació Tàpies, Teatre Lliure-Palau d'Agricultura o la Col.lecció Tyssen a Pedralbes entre d'altres. 2. Suport a la iniciativa ciutadana. Donar suport a les iniciatives dels diversos sectors ciutadans, associacions, indústries, artistes, gremis, presència en consorcis i patronats, subvencions, cooperació amb iniciatives concretes i assessorament i informació. 3. Sector públic municipal dinamitzador. Desenvolupar un sector públic municipal dinamitzador dels àmbits culturals febles o insuficientment atesos. Aquest sector ha de ser capaç d'incidir directament o cooperativa en tots els nivells d'acció cultural de la Ciutat, a través de l'informació (atenció al públic, guies, banc de dades), formació, producció i difusió d'activitats culturals (exposicions, festes, festival Grec, Mercat de les Flors, �Ajuntament de Barcelona concerts, etc.) 4. Sector públic municipal patrimonial. Mantenint, enriquint i difonent el Patrimoni Cultural de la Ciutat. La ciutat de Barcelona compta amb un important patrimoni museológic i documental, que la Ciutat ha reordenat i classificat a través d'un Pla Especial de Museus, que té el seu desenvolupament en el Pla Director de Museus, avui en fase de redacció. Els objectius d'aquesta planificació han estat racionalitzar i desenvolupar els Museus patrimoni de la Ciutat. IV CARTA MUNICIPAL I PATRIMONI CULTURAL Com es pot veure de l'esquemàtica exposició que acabo de realitzar sobre la política de l'Ajuntament en relació al Patrimoni Cultural, el paper de l'Administració Local en aquesta matèria és molt important per al desenvolupament i la protecció d'aquest Patrimoni. Conseqüentment seria convenient que el tractament normatiu que tenen les administracions locals en relació al Patrimoni Cultural, s'adeqüés a les funcions que realment estan realitzant. �Ajuntament de Barcelona En el cas concret de Barcelona, el projecte de Carta Municipal en el que estem treballant, contempla ja com a funcions pròpies de l'Ajuntament les competències en matèria de Patrimoni Cultural relacionades amb la promoció d'ofertes culturals, la creació i gestió de museus de titularitat municipals municipal i la i de biblioteques participació en i arxius organitzacions internacionals de caràcter cultural. A més, es contempla l'exercici, per delegació, de vàries competències en matèria cultural, com són l'adopció de mesures per a evitar la destrucció del Patrimoni Cultural i l'aprovació de catàlegs i plans de protecció d'aquest Patrimoni. Respecte a les grans infrastructures, equipaments i serveis culturals dins el terme municipal de Barcelona, el Projecte estableix diversos mecanismes de gestió d'aquests serveis. Com a mesura concreta per a la conservació i foment del Patrimoni Cultural s'estableix que en el Pressupost de tota obra pública s'inclourà una partida equivalent a 1'l% de l'aportació municipal, amb la finalitat de finançar els treballs d'enriquiment o de conservació de l'esmentat Patrimoni. �ROE 111V Ajuntament de Barcelona V CONCLUSIÓ Espero que aquest debat públic sobre la situació del Patrimoni Cultural i el mecenatge, davant de l'anunci d'ina proxima regulació estatal en aquesta matèria, hagi servit per a reflexionar sobre un tema tan important com el futur del nostre Patrírnoni Cultural, especialment en el marc de la integració europea, tingui una continuitat en altres activitats a realitzar en el marc universitari. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4140 Title A name given to the resource Cloenda congrés “Patrimonio cultural y mecenazgo" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Iniciativa municipal i altres amb participació del sector privat. Finançament. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llotja de Mar Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Urbanisme Infraestructures Legislació Barcelona Ciutats Mecenatge Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-11-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1235/19901112d_00414.pdf 1b6d95b02af437406bb8ed0d6bfbd475 PDF Text Text Barcelona, la competència i la cooperació entre ciutats Inici cicle conferències Winterthur. (12/11/90) �FITXA XII FITXES ESPECIFIQUES XII.1 GRUPS ASSEGURADORS SUISSOS A ESPANYA La presència de grups suissos d'atsegurances a Espanya s'inicia a les darreries del segle passat, amb la finalitat, en principi, de donar servei als clients suïssos que s'éstableixen a Espanya, que, de fet, vol dir a Catalunya-Barcelona, que era l'àrea més desenvolupada per tant, més acollidora d'aquelLmoment. Les primeres companyies suïsses d'assegurances que vénen són "Zurich" i "La Suiza", i el 1910 "Winterthur". Actuen inicialment en una área restringida. Comencen l'expansió per la resta d'Espanya a partir dels anys 50, i, poc a poc, es doten d'una estratègia pròpia respecte'a les centrals per poder-se adaptar al mercat espanyol. El següent pas evolutiu és adquirir una direcció espanyola, amb una forta presència de catalans. Actualment, les companyies d'implantació histórica (Winterthur, Zurich, La Suiza i La Baloise), en conjunt, suposen més del 70% del total del negoci assegurador suís:a Espanya. L'oferta asseguradora suïssa total representa a Espanya, segons dades del 1988, assegurances. el 30% de l'oferta estrangera del mercat de les �XII.2 Principals grups suïssos instal.lats a Espanya: Inici Activitats Grup Zurich 1854 La Suiza 1876 Winterthur 1910 La Baloise 1930 Rentenanstalt 1974 Schwe iz 1985 La Cenevoise 1987 Helvetia 1987 Fiva 1989 Swiss Insurance Services 1989 La competència i la cooperació entre ciutats La internacionalització de l'economia i de les formes de vida, així com l'aparició de nous agents internacionals 1 internacionals, empreses multinacionals, (organitzacions organitzacions internacionals no-governamentals) estan fent canviar el paper tradicional de l'Estat com a subjecte d'actuació en l'esfera internacional. Avui la competència entre territoris ja no es limita a la competència entre territoris-Estat. L'àmbit del territori competitiu �XII. 3 pot ser infra-estatal (ciutat, regió, macroregió) o supra-estatal (Comunitat Europea). Europa com a exemple dels dos nous models de territori competitiu. Europa sistema de ciutats i regio S • • Europa "regió" supranacional i supraestatal. La unió económica i monetaria i la unió política que es prepara convertirà l'Europa comunitària en el territori integrat supraestatal més avançat del món, en el sentit de la superació de l'Estat tradicional, i de la potencial capacitat competitiva. Simultàniament al procés de supranacionalització s'està produint una renovació de la funció tradicional de les ciutats. Del bon funcionament de la ciutat, com a sistema de producció gestió, depén el dinamisme econòmic dels territoris regionals estatals. Aportacions de les ciutats: * Xarxes d'infraestructures * Us intensiu de noves tecnologies * Especialització productiva �XII.4 * Valor d'ús cultural * Administració i govern accessibles * Reserva de creativitat * Ubicació de centres direccionals Si les ciutats competeixen entre si, també cooperen. Les ciutats són diferents i al mateix temps els fets urbans tenen molt en comú. Les ciutats com a !'contenidors" deis problemes de les societats. Intercanvi d'experiències i tecnologies urbanes; l'era deis serveis compartits. Eurociutats "Les sis ciutats" � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4141 Title A name given to the resource Inici Cicle conferències Winterthur: "Barcelona, la competència i la cooperació entre ciutats" Type The nature or genre of the resource Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cooperativisme Barcelona Competitivitat Relacions Internacionals Territoris Ciutats Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-11-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1236/19901120d_00415.pdf 415abf6abc85d6aa2bf93ebc923fa7b1 PDF Text Text 2 5 11 , Barcelona 28 de novembre de 1990 A/a Salvador Sarquella. salvador, Et fem arribar la transcripció de l'intervenció de l'Alcalde a la darrera Assemblea del F(Srum Cívic de Barcelona del 20 de novembre. Marta Gris Fe)rum Cívic de Barcelona 5861 Consell de o �~ ASSEM8LEA FORUM DISCURS DE PASQUAL MARAGALL Bé, ja quasi podríem, ja qu si podriem tancar, jo crec, perquè avui ha sigut, aquesta sessiò per a mi molt enlluernadora, molt interessant, i espero que per a vosaltres també, encara que..- uevidentmeht, hi ha moltes coses a parlar encara. Jo haig de venir aquí una mica a mantenir-vos de tant en tant, no sé si cada mes, o cada dos, o cada tres, en contacte amb el que és la governació de la ciutat i quins són els sentiments que es tenen en el art de governar. Més que altra cosa, no ben bé per explicar qué hem fet, perqué això, doncs, en bona mesura és cone t * ni tampoc per aviam quins sòn els meus pensaments a l' hora d'anar a dormir, per una cosa entremig de l'una i l'aItra. Sí que, de totes maneres, ; en fi, tot i que a mi m'agradária situar, en 10 minuts o 15 minuts màxim, doncs, quin és, quin és el moment en què Barcelona está, i com que sé q ue ens tornarem a veure, doncs ja ho anirem enriquint. Jo . no puc escapar-me de la tentació de comentar breumentl en el món deis pensaments, el món de les idees, aquest en 01 qual se surt duna manera reiterada en aquesta reunió, eh aquestes reunions. Hi ha una cosa que us haig de dir, i és ^ue, per bé que tenim idees en alguns casos diferents, en Raïmon Obiols i jo mateix, hi ha una cosa que ja heu vist deseguida, que ens ha passem bé tots dos; cada un en lo se ' i ens hem entés des de fa bastants anys en aquesta dual tat d e funcions que ha tingut ^ �colors molt diferents, però que ha tingut els seus resultats positius. El Raimon Obiols ja fa molt temps que en parla de la superaciò de determinat ti pus de partits, i concretament deis partits del bressol a la tomba, ja fa molt temps, no és una cosa d'ara, no, no perquè ára hi hagi hagut al 89 aquest [MABNIFIM] doncs és cert que ara aquest tema ha passat a ser un tema seu, un tema de totsl però sempre passa a la vida quan una persona arriba a t ar el seu públic i el seu mercat, com diuen ara, que é que el món li ve cap a ell d'alguna forma, i allò que e deia o pensava, una mica en solitari, doncs arriba un mome*t en que resulta ser una cosa i demandada massivament. Jo us llegiu un llibre que e s diu Raimon, que ja els el... dic perquè si, per exemple, "Els sectors imperfectes", del tambè aquest fòrum ha de servir per a trabar aquests llibres ï aciestes coses, doncs moltes de les coses que ha dit avui en allá estan desarrotllades, al meu entendre duna manera que no és habitual en la gent política que escriuen, amb uma qualitat literaria inclús, però tambè ideológica, doncs important. Com que de tetes maneres aquí no ès qfYestió del.. de que ens tirem floretes els uns als altres, si que Us diré, en fi, per rematxar aquest tema, aquesta idea de moviment, a en Raimon també li deu venir, la idea del movimetilt socialista a Catalunya, que per començar és per entrar a fer política, que va ser un invent d'en Robira, i d'en Pal ac i d'alguns altres, i també la va practicar, a partir de l,any 62, amb una cosa que es va dir "Moviment del febrer del 62" que vam fundar ell i jo, cada un en un partit diferent, però ens vam ajuntar per fer �això. En aquell moment hi havia un tercer partit, jo dic, per a la història, que algun dia s'haurà d'escriure, que va estar a punt també d'entrar-hi, que les forces socialistes federals, és a dir, el catalanisme que sortia en el CC, de CRIS CATALUNYA i del partit d'en Pujol, en definitiva, que després havia sigut Comunitat Catalana, en temps de l'Antoni Pérez, i que en el moment en què surt en Pujol de la presó, amb una idea diferent del que ha de ser l'acció política, va evolucionant cap a un sentit més progressista, va estar a punt d'entrar en aquest moviment i vam estar a punt, a l'any 1.965, de crear el que hagués sigut un partit socialista com el que després va ser, al fi i al cap, de pràcticament 10 o 12 anys. Però aquesta idea ja ha estat sempre (penso) amb nosaltres, la pròpia... la pròpia selecció del nom Convergència Socialista que, crec entendre que deuria ser anterior a l'altra, encara que no estic segur, segurament si, en el moment de l'any 74, de tornar a convergir, en fi, de tornar a crear una cosa que s'assemblés a allò que havíem estat fent durant els anys 60 i que havia acabat malament, amb l'estat d'excepció i tota la situació tan conflictiva que ja coneixem. En aquí jo veig ara cares d'aquella època, he vist a l'Antònia Ponte que entrava, en fi, jo quan veig a la gent d'aquella època, doncs, penso que anem bé. L'any que ve, l'altre, haurem de celebrar els trenta anys d'això del 62. En tot cas.., en tot cas... jo crec que seria bo que tinguéssiu referències bibliogràfiques, sobretot per la gent que ha demostrat un interès per reflexionar més enllà de les �paraules de la reunió. Hi ha un llibret, que aquest si que és mal escrit, perquè inclús no és ni escrit, és gravat, i després transcrit, per una tercera persona que ho va fer-ho santament; per altra banda que es diu "Refem Barcelona", que jo vaig fer a l'any 86, en el qual hi ha algun capítol que jo crec que és interessant per a aquest tipus de reflexions, un que es diu... un que és polèmic, jo l'avanço, que es diu "Socialisme i lliberalisme per sortir de la crisi", [es parla concretament de la] [FRAGMENT NO GAIRE CLAR] sortida de la crisi, i n'hi ha un altre que es diu "Vella Catalunya i Nova Espanya ", o en fi, alguna cosa així, com "Nacionalisme i Catalanisme, Vella Catalunya i Nova Espanya ", que jo em penso que per a algunes de les preguntes que aquí s'han fet, doncs, podria ser un punt de rete... no és una resposta, és encara un conjunt de preguntes, però m'atreveixo a proposar-vos-el com una referència. Aquí ha sortit un company a dir que, en Jordi Colomer, que ja está com a socialista está, en un moviment de muntanyisme, en aquest cas. Jo us vull remarcar que si mireu la quantitat de gent d'esquerra que hí ha en la base dels moviments catalanistes, sociològicament catalanistes, sigui aquest del muntanyisme, o Els Grans Senders, o la... o Els Castells, Castellers, o les Sardanes, en fi, tot el que us pugueu imaginar... en trobareu moltïssims, però moltissims, però molts molts, és a dir, que jo crec que hi ha una boníssima part de la gent que ha tirat endavant aquest tipus de moviments que són gent d'esquerra. Que el que passa és que el ser d'esquerra i fer això no ha tingut que veure, teòricament, per entendre'ns... hi ha dos �coses diferents, jo crec que si que tindria que veure perquè l'esquerra aquí a Catalunya, l'esquerra que van començar doncs, evidentment, en el segle XIX, a partir de les bullangues i tot això, però després, molt més tard, jo crec que a partir de la regressió davant de la postura tancada del catalanisme oficial, entorn a la Setmana Tràgica, i potser més endavant, aquesta esquerra, evidentment, és l'única que podia garantir que el catalanisme fos alguna cosa més que aquest Institut, que està molt bé, és molt important, i la Església catalana, que és una cosa, per entendre'ns i que fos una cosa d'arrel popular, popular; no necessàriament tenyida d'algun tipus d'ideologia o de religió que no fos un patriotisme popular. Aquest... si... aquest catalanisme hi és, i jo crec que hem viscut una fase en la qual hi ha hagut per part del nacionalisme conservador de Catalunya un intent de mixtificar la història, però ja hi haurà temps per passar comptes d'aquest tema, no hi ha cap mena de pressa, però sí que hi ha hagut una mica d'intent de dir: "Hem passat un malson, tant la Dictadura com la República", i, evidentment, la guerra han sigut un malson, no havien d'haver sigut en el fons, la història és des de 1.714 fins a Torres i Bages, i després d'aquí, com el joc de l'oca, tiro perquè em toca, i ja és 1.980 i Jordi Pujol, i tot el que hi ha hagut entremig és una mena de situació inexplicable i massa explicada i la qual cal oblidar. Els actes del Mil.lenari van tenir que veure una mica amb aquest intent de repensar Catalunya com una cosa que va néixer el segle XII amb una negativa a pagar 5 �impostos, ben acollida pel Vaticà (aixà se'ns va dir en el acte inaugural del Mil.lenari) i, en definitiva, després pertorbada per uns aconteixements històrics que es van desenrotllar majorment durant el segle XX, durant el primer terç del segle XX, però que, tot ha de ser, doncs, han tornat al seu lloc, i ja tenim la situació que sempre havíem d'haver tingut. Aquesta mixtificació histórica lo pitjor no és que s'hagi produtt, que ja dic que no... en fi, hi ha moltes al llarg de la història que apareixen i desapareixen, sinó que, pròpiament, molta gent catalanista que no hi combregava se les ha arribat a creure, se l'ha arribat a creure, aquesta història, i aleshores, doncs, hem de ràpidament reaccionar quan arriba el cingelentenari del Companys, porqué es conta que el Companys no només va morir, sinó que ademés va viure, i va crear partits catalanistes, com el que va crear amb en Lairet i amb la senyora Domingo, per exemple, amb el Peirò, etc., i que han tingut molt que veure amb el fet de què el poble de Catalunya hagi aconseguit finalment la seva autonomia. Però aquí no estem, evidentment, per parlar d'història, ni només d'idees, sí que aquestes coses les hem de portar dintre, no crec que hagin de constituir el nucli central del nostre esforç, per definició, o sigui, aquí del que es parla és d'una altra cosa una mica més ample, més civil, menys política, menys obsessionada per la història, per les arrels, inclús per la veritat, potser, i més que, i segurament té més que veure amb un, com ha dit molt bé en Raimon, doncs amb un desig d'expressar-se com a persones que viuen en una ciutat, ciutat en aquest sentit més ample. Per �això es va crear el Fòrum Cívic. I jo us havia de dir, en les mencions ara... cauen relativament aprop perquè jo vaig tenir la sort immensa d'anar a petar una mica per casualitat i amb una universitat americana... els dos anys, doncs, d'una mica de desconsol polític, després d'aquest estat d'excepció famós de l'any 69, quan tot va petar, diguéssim a l'esquerra (a l'esquerra i a la dreta, i a tot arreu), que hi van fer un estat d'excepció brutal que realment era difícil ja de sostenir, doncs jo vaig anar a parar a una universitat americana de Nova Iork, que es diu "New School for Social Research", on tots aquests gents de procedència europea, majorment alemanys i austriacs havien fugit a partir de 1.930 quan el Hitler va arribar al poder, i s'havien refugiat a Amèrica, van crear aquesta universitat a la qual hi va anar a parar bona part de l'exili republicà, per exemple, Fernández de los Ríos hi va ser, [Ana Arend] jo penso que també, en tot cas [Morgan Zabeyera] hi havia estat, hi havia estat Marcuse i, en fi, aniriem seguint. I aquesta filosofia que aquí a Europa coneixem pel que és l'Escola de Frankfurt passada a Amèrica i després revalorada, però ens fèiem creus de veure la potència i el vigor intel.lectual que té un cert progressisme americà, que l'únic que és, és molt, justament molt modest ï molt humil i que no s'arriba, en davant d'Europa, a formular mai com á progressisme, i que té, com sabeu, els problemes que té de definició en un país com, en fi, que és el cap del gran imperi com és els Estats Units. En definitiva, doncs, referències totes aquestes que jo crec que �anirem recuperant, peró la meva missió en aqui és dir també com la ciutat está, molt breument; hem viscut una "rentrée" frenètica, jo diria, després de l'estiu, l'última vegada que ens vam veure, si no fallen les meves dades, era el 18 d'abril potser, o sigui 4 dies abans o 4 del Sant Jordi. Per Sant Jordi va venir el Príncep, una mica li vam ensenyar Catalunya al Príncep, li vam parlar de moltes coses, i entre altres, ens vam congraciar: del drama de la inauguració de l'estadi, ara estic parlant en un plural maiestàtic, com a país, recordeu això, doncs, és un moment important a la história d'aquesta ciutat, d'aquesta petita história de la ciutat. Jo recordo que d'aquest dia recordo que com que havia parlat en aquí, en fi, a la CIDOM, doncs, 3 o 4 dies abans li vaig regalar el llibre del Havel. Bueno, vam anar al Passeig de Gràcia, a Can Jaimes, no que es diu?, la llibreria, i allà se li va donar a escollir uns llibres i jo li vaig regalar aquest, com aquest estava editat per una editorial, en fi, una mica de fortuna, però molt interessant no me'n recordo ara com es diu, i en un paper bastant d'estrassa, per dir-ho així, en la portada venien tota una colla... és vermella... i venien tot de falçs i martells, de manera que hi va haver-hi un dubte en el moment d'anar a agafar-lo per part del Príncep1i del protocol que hi havia a l'entorn, però bueno, al final se'l va endur, i ahir li vaig poder explicar a l'ambaixadora de Txecoslovàquia, que és molt trempada, és una noia que ha viscut 15 anys aquí, que parla català perfectament, i que coneix, aquest pais també perfectament i aquesta ciutat, i li vaig dir: miri, aquí hi �ha un grup de ciutadans que estan molt interessats en el seu president. Ella em va dir que , evidentment, aquest president doncs té molta pressa, que no s'hi podrá estar molta estona, en fi, tot el que ja sabeu i us podeu imaginar, però en tot cas sí que em va dir una cosa que ara us ho avanço i ès que el president Havel no vol veure les obres olímpiques ni cap mena d'obra, en fi, no l'interessa, lo que vol és veure Gaudí, vol veure quadros, anar al Barri Gòtic, em va dir, i passejar sense e scolta ni protocol, i si pot ser, parar-nos un moment a fer una cervesa a l a Pl ag a Reial, això és el que em va dir textualment l'ambaixadora ' En fi, tot això és un secret, i us ho avanço perqué veureu com finalment no es compIeix ' .. les coses que passaran i les coses que es diran. En tot cas, en aquesta... Perdò "' Sí, sí, lo que passa és que en aquest moment també us haig de dir que el Fòrum Cívic de l'Havel té els seus problemes, com sabeu molt bé,i no est á ell tan segur de dominar-lo com va estar potser fa uns mesos, ni està massa clar que vulgui dominar-lo, aquest és una mic a també e l problema amb aquest senyor, l'aspecte antagònic de la seva gestió, de la seva política està una mica per demostrar... és un home enormement seductor amb tot el que está dient i veurem quant aguanta, en fi, que seria desitjar que fos molt. Bé, en aquesta situa... en aquesta..' va venir l'estiu, va haver-hi tota aquesta situaciò de l'Est, hi ha hagut una "rentrèe" molt moguda, vam inaugurar el Palau de Sant Jordi, per a satisfacció de tothom, es va tenir l'alegria que un any abans s'havia d'haver tingut, o es �contava tenir amb l'inauguració de l'Estadi, que des del punt de vista sentimental i de la història de Barcelona era molt més important, com podeu imaginar, però en fi, com passa en aquesta ciutat, es va afegir: la mancança de l'any anterior amb la joia d'aquest i aleshores va quedar una joia multiplicada per dos, i ara tothom parla d'allò, doncs inclús molt més del que ens podiem imaginar... 1 [FI PRIMERA CINTA: ASSEMBLEA FORUM (II)] lo �[SEGONA CINTA: ASSEMBLEA FÓRUM (III)] PASQUAL MARAGALL ...en fi, el Festival de Tardor, que jo em penso que ja ens comencem a acostumar i que ja veurem com la mantenim després de qué el COOB ja no hi sigui, no pagui, perquè al fi i al cap es gasta 3.500 milions en cultura, en l'Olimpíada Cultural, teòric... en els 4 anys, inclòs l'any olímpic, però teòricament això s'havia de recuperar amb patrocinis, i els patrocinis no estan sortint, en el terreny cultural, no estan sortint tan bé com ens havíem imaginat. En fi, jo crec que s'ha generat en aquestes tardors, la passada i aquesta, molt clarament, una dinàmica que ja d'alguna manera és imparable i que algú finançarà... en fi... que sí, que patrocinadors, que al final la sortiran gent veurà que és necessari que hi siguin, ja recordeu que la primera anualitat d'aquest festival va ser molt criticada per excés, per excés de obres, per excés de presència, i en fi, hi ha hagut una certa contenció, però evidentment ara tenim una Tardor en la qual és possible realment triar, qu és el que fa d'una ciutat una 4 ciutat, quan pots triar, qual hi ha moltes coses que pots anar a veure en el mateix dia, i quan hi ha un dia que obres el diari i dius "Catxos", lo que m'he perdut, això és una ciutat, tot lo demés és una provincia, per entendre'ns, o una ciutat de provincies. Hi ha la síndrome de les obres, a les quals no m'hi referiré perquè, en fi, hi ha les obres, relacionaré amb les obres, i ademés hi ha la síndrome i les molèsties de les obres, que és un tema important i que �políticament ens costarà, pues, un preu, això és molt evident, és molt evident. Hi ha hagut inclús un debat sobre les obres, en concret sobre el tema del Moll de la Fusta, que algun dia amb més calma us explicaré, si us interessa, i sobre el Calatrava, la torre del Calatrava, en l'anella olímpica, que és un debat sobre la diversitat, en el fons, i és un debat que té moltes lectures, però una d'elles és sobre la diversitat i sobre els drets de l'autor en arquitectura amb un organisme, si un, quan ha dissenyat un espai, té dret a que es respecti així o ha d'admetre que en vinguin uns altres a posar la seva firma. Ja us avanço que la Vil.la Olímpica té un toc molt clàssic, un toc molt neoclàssic, en aquest sentit molt poc cridaner i que el Calatrava ho és de cridaner, és un home que firma amb la seva torre, és un gargot, és a dir, una cosa que destaca molt, i que per tant, d'una manera una mica injusta, atraurà cap a si mateix l'atenció que els autors del conjunt de la Vil.la havien pensat que era pel conjunt. En aquest moment ningú ho acaba de veure perquè ningú veu del tot encara el que ja es veurà més endavant, que és que l'interessant del Palau de Sant Jordi és l'Estadi, o sigui, és el Palau í l'Estadi, és el conjunt i aquest diàleg de lo tancat amb lo obert, i de lo clàssic amb lo modern, en fi, això és, per a mi, tan evident, que suposo que s'anirà imposant per si mateix, però en tot cas és cert que això es posa una mica en gclestiò amb el Calatrava i tanmateix hi ha una veritat importantissima, que és que la pluralitat s'ha de respectar i que la riquesa de �Barcelona és la juxtaposició d'estils, i que tot i corrent un risc, això ho tirarem endavant. Va venir el president de la Unió Soviètica, d'ell vam treure una cosa que, evidentment, no s'ha comentat perqué ningú m'ho ha preguntat, però que és molt important. La Unió Soviètica col.laborarà en l'Exposició Picasso 1.905 - 1.906, que farem l'any 92 al Museu Picasso, ens donaran els quadres de 1'Ermitage i del Pushkin de Moscú d'aquesta època, és la épocade Picasso a Gòsol, i per tant intentem retrassar una cosa que en la nostra geografia no hi és, hi és molt als llibres del Palau Fabra, aquesta evolució, el Palau Fabra, explicant la influencia de Catalunya en Picasso, i és molt això, però aquí no s'ha vist mai, no els hem vist mai aquests quadres, aquests de color terracota de Gòsol, que és el moment del canvi total d'estil de Picasso cap a tot just abans de les Demoiselles d'Avignon". Doncs tindrem aquí la gran exposició que ningú haurà vist abans i no sé si algú la veurà després, però en tot cas, aquí la tindrem, si alguna vegada he estat segur de què un compromis és seriós, va ser aquesta perqué hi havia el senyor Gorbatxov, hi havia el seu Mihistre de Cultura, i el paper que em va donar la [Maite Ocaña] que jo li vaig donar a ell, ella li va donar al ministre i davant meu li va dir "hágase", de manera que segurament que això ho tindrem, aquests quadres estaran aquí, més els que ja tenim, més els que anirem arreplegant perqué el Museu Picasso té un prestigi immens ara, en el món dels museus, fiaran una exposició en el 92 molt important. Va venir el Congrésde Girona, en Raimon Obiols va formular la triple gaestïó del progrés econòmic i la justicia 3 �social i l'equilibri ecològic, que sembla molt senzillet, però penso que és molt important, amb la seva simplicitat. Va venir el Congrés del PSOE, va succeir el que va succeir, em sembla que és molt importánt què per a tots els que desapassionadament, vull dir, els qui coneixem la política catalana i espanyola és una molt bona noticia que el Raimon Obiols estigui on està i que sigui la personalitat segurament més important dintre del món del socialisme espanyol després del seu Secretari General, jo penso que és molt important. Però en fi, això la història ho dirà, i ha vingut després tota aquesta situació en la qual sembla que totes les cases se'ns cauen al damunt, o bé no es poden fer naves cases, que és el mateix, perquè les cases que s'estan fent al Besós són cases que es fan per a la gerul que viu en unes que si no es buiden acabaran caient, que sórM les de La Mina. 1 aquestes de La Mina no són pas tan i tan antigues, són del any 72. El President del Govern, de pas, que també va estar aquí abans que el President de la Unió Soviètica, anant de Barcelona a Girona al Congrés em va comentar després d'haver vist el que havia vist, i què havia vist?, havia vist l'Anella Olímpica i el Poble Nou i els entorns, perquè clar, per arribar-hi s'ha de passar per l'entorn, i va veure que els entorns no eren tan famosos ni tan bonics, potser doncs com la pròpia Anella o lo que serà la pròpia Vil.la Olímpica, i em va comentar que, realment, sempre que veia una situació com aquesta, pensava que el franquisme normalment hagués hagut de morir l'any 65, i que si això hagués succelt, doncs tot seria molt �diferent. Aquest país no tindria aquesta barreja de ser i no ser, de ser Europa i no ser -ho, etc., que té. Per qué? Perquè hauríem tingut 10 anys per fer totes les coses que hem fet, però abans, i ens haurien mancat afortunadament els 10 anys que van fer gran part de les destrosses que ara estem arreglant, concretament La Mina. La Mina és del franquisme d'última hora, és de l'any 7Q, aproximadament, o 70 i pico. Es una filla de Barcelona, La Mina, no és a Barcelona per la cosa aquesta una mica esotérica de qué aquest troç d'aquí, del Besós, de Sant Adrià, que és un expedient d'annexió que es va parar durant la República, en fi, després de la República, quan va venir el Franco perquè "no crezca la zona", van dír, i així s'ha quedat. Us en parlaria molta estona, i només us vull avançar una cosa, La Mina s'està bellugant per primera vegada, no en el sentit de les manifestacions del Besós, que és el barri del costat, sinó que dintre de La Mina hi ha una dinàmica positiva, per primera vegada que jo sàpiga, des de que jo estic a l'Ajuntament, des de la primera vegada que he vist que hi ha cases que s'arreglen i que hi ha gent que accepta que a canvi d'arreglar-les paguen els lloguers atrassats ï regularitzen la seva situació, i també ho haig de dir, i ho lamento moltíssim, hi ha una reacció nostàlgica o contrària per part de gent progressista... un munt d'ella hi ha a l'Esglèsia... que no acaben d'acceptar que hi hagi gent que entri en aquest tracte de rehabilitació diguem-ne gradualista, i no monumental i brutal, sinó gradualista, i no accepta que la gent per tant comencin a pagar abans que els demés també 5 �vegin satisfetes les seves aspiracions, etc. Hí ha un moment molt curiós dintre de La Mina, molt dramàtic, en el qual, per exemple, es trenquen els vidres i es cremen els cotxes d'algunes persones que han acceptat (de La Mina Vella, que se'n diu) que és la Mina que està no tan malament, persones d'aquest sector que han acceptat d'entrar en el joc de rehabilitat, d'acord amb una geréncia que ha muntat Massegué, l'alcalde de Sant Adrià, que ho ha estat portant molt bé, però clar, en aquesta política hi ha d'haver-hi una finestra oberta, aquesta finestra oberta és la possibilitat de no La Mina Vella, que ja s'està rehabilitant, i no està tan i tan malament, s'està rehabilitant amb uns diners que ha pagat el Ministeri d'Afers Socials, em penso, ministeri a Madrid, que finalment se li han arrencat aquests diners, s'han posat i aixó s'està utilitzant. Doncs l'altra part, que és la Mina Nova, que està molt malament, concretament un parell de blocs que es diuen Saturno i Venus, áquesta.., això s'ha de buidar, per arreglar -ho, estan molt malament, són una de les coses que no tenen massa arreglo. L'estratègia d'en Messeguer, apoiat per en Xavier Valls, que és del Patronat Municipal de l'Habitatge, que a última hora era el que li havia constrult l'antic Patronat. Havia constrult La Mina, i per tant ha ajudat, era la de crear una respiració de noves vivendes fora del barri, allá on fos, no a jora, allá on fos, per poguer treure unes quantes families d'aquests blocs tan malmesos, d'aquests blocs de La Mina, de La Mina Nova, i poguer, per tant, completar aquest procés iteratiu de millora del �conjunt. Això és el que ha despertat, evidentment, la desconfiança del barri del cántó, que no ha tingut temps de ser pedagògicament convençut que la gent que hi vindrà no és gent de la que defineixen La Mina, tal com es defineix ara, sinó que és la gent que vpl marxar d'aquests blocs de la Mina Nova perqué ja no hi estan a gust, és a dir, són gent, per dir-ho d'alguna forma, que més fàcilment s'entendran amb la gent del Besòs. A la gent del Besòs no hi ha hagut temps ni manera de explicar-los-hi perquè la dinàmica del conflicte crea, com vosaltres sabeu molt bé, molts de vosaltres, un tipus de diàleg totalment diferent. Aqui ens hem trobat amb una actitud d'un govern que vol fer treure les coses tiranthi diners, i això ha acabat d'enredar la troca. Quan hi ha un govern per sobre del d'un q4 vol arreglar-lo, però des de la distància, ho acaba fent tirant diners per sobre del teu i els agafen, cap en a la gent a veure evidentment, agafa els dir#ers equipaments, sí, però ademes i continua i la gent, reclamant s vivendes fora. De manera que ara ens trobem desautoritzats com a classe política, com a Administració Pública, davant d 'una gent que hem vist que la seva pretensió té un efecte, up impacte molt gran i que són forts, en aquest moment conjunIturalment parlant, i que té, honoràriament, molts drets. Enifi, aniriem parlant d'això i 4 t aniriem parlant del Turó de la'Peira i de qué és el que hi estem fent i com en Serra Martí, que és el tinent d'alcalde de l'Ajuntament, ha aconseguit çI na cosa que jo, almenys, des que sóc, no des d'ara, des drabans, que aqui no havia vist mai, que és un constructor que tho fugi a Sulssa el dia que li �reclamen no sé quants milers de milions. Aquest senyor no fuig, sinó que ni tampoc es tanca exclusivament en dir que diguin les [ININTEL.LIGIBLE]... que ja ho ha dit, però també ha dit "però més enllà, jo accepto que sóc responsable moral i per tant, jo ja avanço que no defugiré unes responsabilitats económiques,'!jo em defensaré davant d'uns tribunals, peró si m'ho demana aquest senyor, jo vaig a veure als vens primer", va estar a la taula amb els vel'ns, aixó és important, i segon, va dirlque no defugiria les seves responsabilitats. Evidentment que aixó no és tot, ni molt menys, peró sense aixó hi ha molt poques coses a fer, molt poques, que no sigui rascar -se la butxaca del contribuent, que evidentment s'haurà de fera però en fi, amb l'amargor, , ! ademés, rascar-se la butxaca 4mb l'amargor de saber que qui hauria de pagar no pagarà.'Això no es produirà perqué [ININTEL.LIGIBLE] decidida a pesar que, com sempre, els mitjans de comunicació, que ja en tenen poc, o que no els hi expliquem prou, doncs han artribat a dir a un diari molt important de Barcelona, el m important, amb una editorial que per exemple, l'Ajuntament és responsable perqué concedeix les cèdules d'habitabilitat, d ncs no. Amb una editorial, no és una "gacetilla", ni és el "reportero", no, no, és l'editorial d'aquest diari, que diu que l'Ajuntament, apart que és molt amic del constructor, perqué li ha donat la "Manzana de Oro" no sé què, que tampoc, que és del tot aixis, perqué aquest senyor, el que va fer és posar uns terrenys perqué Winthertur, que si que és un promotor, faci la gran �promoció aquesta del grata-els ["Enormin°'], no?, que en diuen, pla, en l'antic Sant Joan de Déu, peró, en fi, en principi no és... no ha sigut ben bé el mateix que ha fet la promoció aquesta. Sí que hi ha una certa frivolitat en les informacions, peró ademés hi ha desconeixement com aquest que acabo de dir. En fi, nosaltres; aniríem explicant el que fem, i com ho fem, no caurà en totes les bibliografies, això ja és ben clar, però també és ben cert que va haver-hi un moment de la història de la Barcelona franquista de la qual es van posar viguetes de ciment alumínic, amb un composant... per què es van posar viguetes de ciment alumínic? Perquè en aquell moment va faltar un altre component; va faltar un altre component i les fàbriques de ciment van fabricar aquest ciment, aquest ciment nol té garanties, no té prou garanties. Dit això, la casa que va caure no va caure només per això... no només perquè clar, per moltes altres raons de pes, en fi, de coses que li va posar al damunt, i d'errors, diguéssim, de la pròpia juntalde propietaris que ja havien vist que havia una bossa d'aigua, per una sèrie de coses que ara no us explicaré. I que no és com per sortir corrent tots els que viuen en presumptes cases, i clar, re-introduir la confiança en una ciutat que ha vist aquestes coses tan dramàtiques, doncs és relativalent difícil, però jo crec que s'aconseguirà. També dir que, hom s'aconseguirà, evidentment, que a la Vil.la Olímpica hi hagi una part, que jo no dic totes, ni molt menys, i ni tant sols la major part, però una part de vivendes a preu assequible, d'això en podeu estar segurs, ho aconse g uirem perquè per algo l'Administració �Pública ha pagat tot lo que ha pagat. Jo em vaig oposar a una Vil.la Olímpica amb VPO, Vivendes de Promoció Oficial, perquè per a mi aixà és una garantia de la degradació del Poble Nou 1 per sempre. Això és el que em van proposar els promotors, quan vam posar la oferta de dir, a veure, qui vol promoure la Vil.la Olímpica? Els promotors de Barcelona, tots junts, tots, no en faltava ni un, to ts els que coneixeu i us podeu imaginar, van venir tots i em dan dir: "li donem 20.000 Ptes. per metre quadrat ", 20.000 e repercusió... per metre quadrat, i exigim que sigui VPO perquè si és una vivenda de renda lliure i de qualitat méslalta, no es vendrà. Llavors va ser l'Alcalde de Barcelona qui els hi va dir: "No, no, volem una qualitat més alta, i que no sigui VPO". Perquè, per nosaltres, la garantia fàbriques queda substitució de les velles del Poble Nou per vivendes degradacions a no signifiqués residencials, sió qualitat, era començar amb qualitat. Aquesta és la veriat, en fi, nosaltres ho vam imposar aixi. De la mateixa manera que darrera, nosaltres ja hem immediatament, fet una altra cosa, que és promocionar una operació de [O agonal Marc] en la qual hi ha no 2.000 vivendes, sinó 5.000, i d'aquestes 5.000 hi haurà una participació molt més gran no tradulda a vivenda pública, que no hi creiem tant i tant en això, sinó una vivenda de preu assequible, una mica el que abans feien les Caixes, que feien malament, però feien, i tenien el seu efecte, que era als fills de la classe mitja, donar-los-hi la possibilitat d'un pis digne a un preu baix. Que no era un preu per perdre- �hi moltissims diners, però era un preu de cost, sense benefici, doncs això és la política que nosaltres volem fer [ININTEL.LIGIBLE], lo qual no vol dir que no haguem de fer les vivendes del governador, que ho fem, i vivenda de promoció oficial allà on cal, i vivenda pública de gran qualitat en aquells que expropiem per poguer fer aquestes coses i els altres que fem, ci turons o parcs, en aquests els hi hem de donar una vivenda que finalment no serà pública perquè se'ls hi adjudicarà. N b és una vivenda que nosaltres pensem que hagi de mantenir ('Ajuntament, que és un "mal casero". En fi, us estaria parlant molt rato de la vivenda, només us dic que avui, doncs mirant una mica en rera, mentres preparava les quatre rotes d'ara i ara acabo, doncs constato que tots els projectes urbanistics i de grans instal.lacions van endavant, Inclús el metro de la línia II, fins a MontjuIc des de Badalona, es firmarà la setmana que ve, s'hauria d'haver firmat avui a Madrid, ahir, avui és 20N, no?, doncs ahir, s'hauria d'haver firmat ahir i no es va firmar perquè hi ha hagut una pega menor, peró la setmana que ve es firmará: la Mercó Sala 1 senyor Molins, el senyor Barrionuevo, i encara ademés tí i seran el senyor Solchaga, i el senyor Vilalta, perqué 'Oambé firmaran el contracteprograma de [fora de dins] de la Generalitat, però els tres primers el que firmaran serà la construcció d'una nova línia de Metro transversal de Barcelona, cosa que no s'havia fet des de 1.910, o 20, entre el 10 i el 20, la que hi ha ara. Pues en farem una altra, que é la línia, doncs que ademés está mig feta, ja ho saBeu que des de la Sagrada Familia fins 11 �a està el forat fet, i no a la Ronda de Sant Antoni funciona. Per tant, bona noticia. No es fiarà la pujada a Montjuic pel '92, perquè?, no m'ho pregunteu a mi, perquè jo no ho entenc, en fi, no ho entenc, perquè s'[ha de firmar] i resulta que es farà en dos anys, però en comptes de ser des del 90 al 92, dei 92 al 94, pues molt bé, en fi, será pel 94. I avui hem signat un accfrd important, també sense la presència de la Generalita4 de Catalunya, per problemes 1 competencials, però esperem que s'hi afegeixi finalment, que 's és el de construir unes 650 vjvendes a Beilaterra, que seran per als estudiants, però amb l'ajuda del Ministeri de l'Interior, financera, dels ners que es pensaven gastar en dietes per a l'allotjament d. la policia que hagi de venir aquí durant els jocs, això es capitalitza en una operació que permetrà que Beliaterra deix de ser un fals campus per ser un campus, i que ademés de facultats hi hagin residències, hi haurà 1.800 persones estudiaiflt, vivint-hi, gràcies una mica a aquesta operació, avui s'ha signat, tots els ministeris presents, en fi, el Xavier Valls, que és el que ha dut aquesta operació, la Caixa gran, la Caixa de Catalunya, el Banc Hipotecari, la Caixa Postal, en fi, tothom qui havia de ser, menys la Generalitat, ho torno a dir, que no hi volia ser perquè, en fi, és igual, perquè volen que se'ls hi encarregui la gestió exclusivament a l'Institut Català del Sòl, i no com han dit, amb ups altres de la universitat, de [REGESA], que resulta ser una societat de construcció de la comarca del Barcelonès, i que per tant, diuen ells, 12 no té �perquè actuar en el Vallès, bueno, doncs aquesta és la situació avui, el cas és que s'ha firmat i que les vivendes es taran. En [Margarit] i en Boixader han explicat el projecte, és un projecte magnSfic, i en fi, per , doncs, Bellaterra començarà a ser algyna cosa una mica mes bona del que havia sigut. Jo ho dexaria aquí. I agrair -vos la vostra presència, i prometre-us que seguirem informant. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4142 Title A name given to the resource Discurs Assemblea Fòrum Cívic Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Museu Picasso, exposició de 1992. La Mina. Vivendes de Promoció Oficial. Infraestructures olímpiques. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut d'Estudis Catalans Subject The topic of the resource Política Història Socialisme Catalanisme Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-11-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1237/19901126d-00416.pdf 7da5071b64ac9edfb5de80523c6c7772 PDF Text Text I CONGRÉS DE CIUTATS EDUCADORES Proposta per al discurs d'obertura rj12,,,v",n1-^ f; r 6-t i Benvinguts a la ciutat de Barcelona i moltes gràcies per acceptar el convit i el repte de venir-hi a aportar la vostra experiència, a parlar, a avançar junts, en la concepció de ciutat educadora, i{,t.wl,f,, CnAc ^ l e e ir� de'`"'` c.^ Senyores i senyors representants de les ciutats participants i observadores, col.laboradors, tots, d'aquest I Congrés de Ciutats Educadores: 4, a $ ° .5"" ;a ,r1,.,,R. ^ ^cf ^,{ti, ► ^.t . en l'ara i l'aquí de la nostra ciutat. ^^ Ens reunim aquí, a les ribes de la Mediterrània, L tu.lk,, o i.;!1 {:.a aquesta mar al voltant de la qual els pobles, les gents de tres continents han aportat i dissenyat models de vida, entre ells el de ciutat, polis, metropolis, emporion, civitas, pont i far; models que són a la trama i l'ordit de l'actual configuració social del planeta, fins al punt que s'ha pogut considerar la Mediterrània com a escola del món, escola del pensament, del pensament plural, simbòlic i teòric, escola de l'art, de les arts, les més belles, les més tècniques, però sobretot escola de relació, de relacions entre els homes, escola d'humanitat i de política. Som a l'extrem oest d'aquesta mar, prop d'allà on les seves aigües s'obren a les de l'oceà dels atlants; som en una ciutat qie dedicà el seu primer gran monument civil construït per subscripció popular, ara fa cent anys, a Cristòfor Colom, la figura indicadora del nou món, que perfila la seva silueta amb la de la ciutat, mentre Jacint Verdaguer, un gran poeta de la llengua en la qual parlem, la llengua catalana, escrivia la seva més gran obra, indicadora de la vocació d'un poble: L'Atlàntida. 1 �Som aquí al nord-est d'Ibèria, a Catalunya, una de les petites reals Espanyes, plural ella mateixa, en les ribes i les illes de la Mediterrània, i els vessants del Pirineu, però unida en la vocació de comunicació, de model de vida obert al pas de gents diverses, que hi romanen i la conformen en fecund mestissatge, les més, en la història, o se l'emporten en un record, més de trenta vegades plasmat amb el nom de Barcelona, o Barceloneta, en poblacions d'arreu del món. kv\ %U -G1ls Un record que voldríem que fos fecund de ciutadania també, com el que espero que vostès s'emportin, i que el puguem retrobar a les seves ciutats, quan nosaltres mateixos els visitem, responent en primera persona a la vocació de comunicació. Som a aquesta ciutat de Barcelona, cap i casal de Catalunya, ciutat i país formades i conformades mútuament fins a poder-se fondre i confondre: Barcelona-país i Catalunya-ciutat. Sentim com ens traspassa el país en vies transversals, diagonals i paral.leles que podem veure dibuixades en la mà del logotip. Sentim com ens voreja el món en les noves rondes que respecten la vida ciutadana i ens porten al lloc just. Le-,i C^ ^^ ^ v! {^' 34h•^^ " ^ ^ ` ^-, ^• ^ . ^,^.,, SI^ ,. ... C^^r i..o:4 V /1-'14 5(..)~. De é coneixeran la Ciutat vella damunt del vell Mons Taber, el de la història primera i de sempre. El Taber on els romans van amuralla r la petita Barcino, que donava seguretat als habitants de la;plana més ampla de la nostra abrupta costa íbera, una plana estesa entre dos rius que calmaven la set¡de la terra i dels homes. Avui som al Montjuïc, la muntanya de la història moderna, que podia vigilar de ben alt l'expansió marítima'de la ciutat i l'amenaça de la pirateria. Una muntanya, aquesta, símbol de les paradoxes de l'història de la nostra ciutat. �Montjuïc, el que hauria d'haver estat castell només de vigilància i de defensa ha estat massa sovint fortí de dominació, de presó i d'injustícia. (-^^^-,M^ • c ; ark,,„,927-vf Aquí foren afusellats grans homes de goveyn o de l'escola, com el President de la Generalitat Lluís Companys ara ha fet cinquanta anys o el fundador de l'Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, el 1909, i ara finalment reconegut i recordat en un monument que hem volgut rebre com es rep una lliçó, aquesta, de tot el món. ^n Peró també és la muntanya de la primera escola municipal a l'aire doblement lliure, socialment i ecològicament, l'Escola de Bosc del Parc de Montjuïc, fundada l'any 1914. 1 la muntanya de la zona de comerç i de cultura que hi deixà l'Exposició de 1929. Ara hi fem aquest Congrés, al costat dels grans espais lúdics coronats per l'Anella Olímpica, orgull d'aquesta ciutat. Aquesta muntanya és emblemàtica de l'ara i del demà de Barcelona, una ciutat que espero que coneguin aquests dies preparant i preparant-se per una gran festa, la dels Jocs Olímpics, la dels vells Jocs on els homes es reconeixien com quelcom de misteriós, capaços de fer guerra fins a la mort pel poder damunt d'un pam de terra, capaços de fer la pau per reunir-se i d'esforçar-se per jugar i guanyar una corona de llorer, al peu de la muntanya sagrada de l'Olimp, on els déus plasmaven els seus misteris. Barcelona prepara les branques de l'arbre ciutadà per aquesta gran festa que veurà i compartirà tot el món. y:, .c: Q `^^ r t Però Barcelona també es prepara enfonsant les seves arrels en la qualitat humana, sense la qual les branques més vistoses, els fulles i les flors no tindrien saba ni sentit, ni donarien fruit. + ^ . ^- ^ ^,^.,..a_0.^ ^ f _ •^, �^ 1-1-1-rAt Aquest creixement, enlaire i endins, de la ciutat no podia ser sostret als infants que creixien; calia posar-lo al servei de la seva educació. I calia també parlar amb altres ciutats, de la potència educativa del creixement ciutadà. Penso que aquesta dies, en aquest Congrés, vostès seran protagonistes i testimonis alhora d'aquest creixementsoterrat, radical, de la ciutat i del seu esclat en qualitat d'educadora, de donadora d'humanitat. Aquests són l'ara i l'aquí de Barcelona, per pensar en la ciutat educadora; aquest Congrés és la invitació a pensar-hi totes les ciutats, sempre i arreu. Volem oferir a l'infant, a l'adolescent, al jove, la possibilitat d'involucrar-se en la transformació de la ciutat, ell que està en plena formació, en plena transformació, ell que s'educa L'infant, aquest ésser humà definit precisament per la seva deficiència humana: in-fant, el que no parla, el que no sap encara parlar i no pot expressar-se com a home; però que ho farà i ho serà en tant que el medihumà en què creixi sigui traspassat per llenguatges i afavoreixi la seva adquisició, eduqui. L'infant, el ciutadá que no sap parlar; quina responsabilitát per la ciutat! Vull puntualitzar aquí com els termes infant i infància s'empren en les cimeres internacionals per referir-se a tol el període comprès entre el naixement i els divuit anys d'edat, reconeixent la minoria d'edat com una minoria en capacitat d'exercir i de defensar els propis drets, i destacant aquest aminorament de valor com a nota primera del terme infància; suposo que aquesta és l'acepció ofical del terme, en el Congrés, però deixin-me matisar aquesta minoria amb altres termes, en el discurs. „len (0-"Ár El d'adolescent, remarcant la contradicció entre força i feblesa amb què es dol 1 es creix entre ciutadans, en ciutadania. 4 �1 el de jove, indicant el pont d'arc entre infant i adult, que ja s'expressa, com, que ens interpel.la, ens ataca i ens fa ser més adults, mentre ell n'esdevéen la lluita d'autoafirmació de la qual la ciuta$ és camp privilegiat. Pensem en la rivadade sang jove que han atret i ha onformat les ciutats modernes; a la recerca de qué? De tantes coses! De treball, d'esplai, de seguretat, recerca de riquesa,,de cultura; en el fons, a la recerca d'obertura, paradoxalment, dins del dios tancat de la ciutat. Stadt Luft Mach Frei, l'aire de la ciutatens fa lliures. c La frase és antiga; naixia en un context de societat rural, de petites unitats de conreu i de vida, a la mercè de l'espoliador forani i de l'opressió del!senyor propi. L'aíre de la ciutat, entre les muralles de defensa i els murs que guardaven la intimitat, i els carrers que comunicaven i les portes que s'obrien i tancaven amb claus gairebé sagrades; aquest aire dens d'humanitat, que feia lliures el homes. 1 encara avui els en fa, de lliures, però a cada ciutat a la seva manera, perquè els models de llibertat són incomptables. D'aquests models, són les característiques de qualitat de vida les que constitueixen el contingut referencial del nom de les ciutats: de Barcelona a Vitòria, que l'ordre alfabètic ha posat ais extrems de la llista d'aquest Congrés, passant per les mésproperes o les més allunyades, com Cornellà, Manila, Montpellier o Sao Paulo, o les més diverses,1 com Budapest, Dakar,i Firenze, Góteborg, Grenoble,íJerusalem, Leningrad, Palma, París. 5 �Cada un d'aquests noms suggereix, i suggerirà encara més, unes realitats i uns horitzons en qualitat de vida, en llibertat. Cert que hi ha moments en què un fet detonant constitueix la gran referència; pensem com ressona encara entre nosaltres el nom de Berlín. Però amb el pas deltemps, els fets construeixen o reconstrueixen un marc històric, riquíssim i complex, dessota cada nom. Aquesta riquesa de qualitat de vida continguda en el seu nom, és precisament la que la ciutat, feta pels adults i per als adults„ ha d'oferir d'una manera especial, pels camins adequats a cada edat, a l'infant, a l'adolescent, al jove. P hp-A- JE k` ^ , L'arc de la ciutat dels ciutadans es coronarà, i es basarà, en la seva qualitatde ciutat educadora. Ho pressentia una mestra de Barcelona quan deia: "E1 nom i els infants son el més important dels pobles." Deixeu-m'ho dir com a Alcalde, que dins del nom de la ciutat de Barcelona hi sent el pes de la història, del passat i del present, plurals, contradictoris, exigents de comprensió, feixucs de responsabilitat. Feixuc també d'un futur amb uns futuribles que els infants d'avui dia faran realitat, faran nom de ciutat, d'una ciutat que fa;del procés educatiu una de les funcions que la defineixen: ciutat educadora. Deixeu-me expressar com a Alcalde de Barcelona, el goig d'afegir una nova connotació al seu nom, aquesta de ciutat educadora, i de fer-ho en aquest Congrés, com a amfitriona i germana de tantes ciutats que volen tenir el mateix qualificatiu, la mateixa qualitat d'educadora; ciutats que voleu ser i dir-vos ciutat educadora. �IP 1 .14,,,mAr Se" w„,,,t7h e U1) 1, Totes les ciutats hó foren inicialment a través de l'escola, aquesta institució que fa més de dos cents anys les capitals o les ciutats 'encarreguen de sistematitzar per tot país, Pckc`4?" - espredicant la ciutadania, Li,ch peró encara a través de les pautes autoritàries 9„ 3, de l'escola minoritária tradicional. Després, ja fa més de cent anys, que defugint aquella escola purament transmissora d'uns continguts i reproductora d'uns rols socials predeterminats, el món de l'educació va aixecar també labandera de la llibertat, de la construcció dé l'home, ell mateix i company, autónom i solidan, hereu i creador de la ciutat. Ara, un ara que ja té décades de preparació en el banc de proves i filó de la relació educació-medi, escola-ciutat, recoz'dem Tormo 75-80; i aquí, un aquí que;:és Barcelona, que són també toteslles vostres ciutats, ara i aquí en aquest ler. Congrés, anem a fer un nou pas ciutadà en educació, anem a constatar com la ciutat ofereix a l'infant no sois l'escola, sinó altres institucions educadores, i com la ciutat vol :a més dominar l'impacte educatiu de tota l'activitat ciutadana amb el designi de fer-la educadora, de fer la ciutat, educadora. Hem constatat bé prou que les concepcions de ciutat, d'una banda, d'educació, d'altra banda, tenen connotacions comuns, les de creixement, obertura, 14" qualitat de vida, creativitat, llibertat, que defineixen l'educació i la ciutat, una i altra, com a fi i com a medí. ( Lart-r"A Peró deixin-me posa també, com a Alcalde, una qüestió de mestre: la ciutat educadora pot tenir un model pedagògic obert, pot oferir la creativitat de l'educació activa, si ella mateixa ja és una ciutat feta? I si el que s'hi está fent i vivint, ho hem decidit i ho hem fet i fem els adults, la ciutat pot empraif pautes de pedagogía activa? �r r fJ Y Deixeu-me començar á contestar com a Alcalde que vol per a tots els seus conciutadans allò que en darreres definicions polítiques s'ha anomenat "una vida activa", deixin-me contestara la manera de mestre, que vol per als seus deixebles una "educació activa". És cert que els infants i els joves ja no poden fer la Qiutat feta, però la poden descobrir, tenen dret a descobrir-la a la seva manera, en la personal aventura del propi poema pedagògic, i a exercitar-se per refer-la, i, encara més, a refer-la en la mesura de les seves possibilitats d'infant, d'adolescent, de jove, i en la perspectivai l'esperança de la seva actuació futura de ciutadans adults La realitat encoberta en el nom de la ciutat i la seva virtualitat de ciutat educadora constitueixen la trama, i el coneixement, afectiu, objectiu, crític, imaginatiu j creatiu, de la realitat ciutadana, i l'evolució de les possibilitats de l'infant, l'adolescent i el jove en l'autoexigència i el compromís respecte la ciutat constitueixen l'ordit del teixit pedagògic de la ciutat educadora, adaptat a cada infaht. él.),), c, ¿I el dibuix, el motiu deis dibuixos, d'aquest teixit de pedagogía ciutadana? Les experiències presentades en aquest primer Congrés i que són ja la base d'una nova base de dades, ens mostren sèries 1 sèries de motius de treball que apareixen recurrentment en ciutats d'un i altre continent, amb unes semblancesi diferències, en un nombre que ená causa vertigen, abans que no els sistematitzem en la concepció de ciutat educadora. Els vostres documents ens parlen de velles i naves iniciatives educadores de les ciutats; iniciatives que podrien semblar esporàdiques i que ho són en la doble connotació del mot espora: la de dispersió i lá de fecunditat. 8 �Iniciatives que iniciatives que cada vegada amb fins al punt de escampen models de vida, veiem brotar arreu, més concomitàncies començar a esbossar unes lleis. Són moltes les lleis que la ciutat ha anat dictant en el seu avançar en qualitat de vida. Les lleis de l'urbanisme, per exemple, que presideixen l'ordenació física de les ciutats tan importants per a aquesta qualitat, són lleis que funcionen ja clarament i expliquen les semblances de projectes urbans que trobem en el físic de ciutats ben diverses. Comprenem aquestes semblances com a resposta a determinades línies d'evolució i revolució comuns a moltes societats; semblances que no ens agradarien si obeïssin només a la llei del mimetisme, reveladora de colonització. El valor de les semblances de rnodels urbanístics ha de raure, al contrari, a reflectir una integració a fons del nou fenomen, sovint comú en grans zones del planeta, i ara conegut de tots, en la vella realitat, diferent, pròpia de cada ciutat; una integració que té per fruit un mestissatge innovador. Així ha de dir-se també de tota activitat veritablement educadora que no pot ser colonitzadora ni uniformadora. Les espores que produeix, les espores educadores, l'educació, l'activitat i els mecanismes educadors, són sempre producte i causa alhora de mestissatges innovadors; fan personalitats diverses fins dels bessons. Qué no han de fer de les ciutats? En les vostres aportacions com a ciutats educadores, accions, estudis, experiències, informacions, institucions, programes, recerques, percepcions i codificacions es barregen conceptualment, mantenint, però, les característiques pròpies, tot i que ja podem enumerar aquestes aportacions en una classificació incipient que dibuixa unes grans línies. 9 �Tenim el coneixement de la ciutat, programes d'educació en el medi, medi natural i social i els seus llenguatges, salut i qualitat de ''vida, transició escola-treball i lleure i participació. Els colors de la paleta en els quals la mà del logotip del Congrés s'ha posat i acolorit, dit a dit, l'ocre, el roig, el groc i el blau, -deixem el verd del polze per despréssón colors familiars, que ens fan pensar en les diverses famílies d'experiències tan diverses com les que veurem aquests dies. El goig de cada ciutat educadora és el de pintar els motius propis amb aquests colors, i les seves combinacions, de ser ciutat educadora de manera comú i diferent, pròpia, alhora. El gruix del comú educador es tradueix en riquesa i varietat de projectes. El resultat, meravellós resultat, és que les ciutats, educativament, són més diverses i Iiques que les escoles. No puc deixar d'enumerar les vostres experiències, en el desordre alfabètic català, per comunicar la sensació de vertigen que vaig tenir en llegir-los per primera vegada: abocadors, acolliment, audicions, àudio-visuals, aule$ de... belles arts, biblioteques, la casa de la vila, casals, centres, cinema, la ciutat vella, les velles ciutats velles clavegueram, compensació de deficiències i desigualtats concerts, coneixement del barri i de la ciutat, contes, debats, descobertes4 dinamització, documentació, escolarització, espais de... espectacles, esport, estiu, ètnies, experimentació, exposicions, fàbriques, fires, formació professional, granges, habitatge, ,història, L .-CJC/^ r1 3 n (,,t.^^", informàtica, intercanvis, itineraris, jardins, jocs, joventut, laboratoris, llengua, llenguatges, ludoteques, medi ambient, meteorologia, mitjans de comunicació, miradors, museus, música, natura, neteja, 10 �oficis, olimpíades,1 parcs, places, plans, poesia, el pórt, prevenció, projectes, racons de... relació materno-infantil, el riu, tallers de... teatre, telemática,Htransició al treball, transports, vacances, vialitat, viatges, voluntariat, i el zoo gairebé sempre al final. ¿Senten també vostès la sensació de vertigen? Doncs pensin quina sensació deu tenir el nen de cada ciutat enmig del terbolí de tata la vida ciutadana, que només he esmentat aquí en possibles activitats, programes i institupions, educatius. Sigui com sigui, laciutat, que patim com a contenidor i aparador de contradiccions, però que valorem com a laboratori d'humanitat, la comprenem i volem dominar-la, ara, en aquest final de segle, completant aquella bella def inició de principi de segle, la definició de l'escola nova com a laboratori deipedagogia, amb la definició dela ciutat com a fábrica d'eduació. --- Cal que les forces de la ciutat es governin per als infants segons les lleis dell'educació, segons el codi de ciutat educadora que en aquest Congrés volem definir en una carta, a la recerca de resposta per tot el món. 1 això sha de fer aquest segle, encara que sigui al final. Aquest segle nostre té les fites de la declaració i el pacte pels drets humans, de la declaració deis drets de l'infant, de la constitució d'organismes mundials i la reunió de la més alta cimera de governants en la història, aquest setembre de 1990, per fer realitat aquests drets en el dia a dia del devenir decidit, històric i conscient, amb els informes més terribles sobre la situació de la infància a tot el món, finalment coneguts 1 reconeguts per tot el món. �Aquest segle ens permet el realisme en el tractament dels greus problemes de la vella, madura jove i petita humanitat, ens obliga a preveure i reparar danys, ens permet accions positives com aquesta de la definició de Ciutat educadora, més clara com més real coneixement tenim del clar-obscur de l a infància en el món. Potser la definiciólde ciutat educadora havia de sortir a finals d'aquest segle, com una conseqüència i una exigència de tot aquest procés. Però no podia sortir de cap ment solitària, de cap laboratori, per perfeccionat que fos. La definició i la decisió de ciutat educadora havia de sortir, ha de sortir, d'un congrés entre ciutats. No sabríem comprend *e la ciutat educadora si no fos en el mare de les ciutats educadores. Cadascuna a la seva, a les seves maneres, plurals, no tant com els infants i els joves, però plurals, i amb un potent gruix de denominador comü educador, que és el que aquests dies tractarem de definir. Aquest és el valor del Congrés per les ciutats. El valor de voler-n q s ciutat educadora, com les altres, el valor de descobrir-nos ciutat educadora, diferent de les altres, reconèixer-ho i potenciar-nos unes i altres. Aquests dies tindrem la responsabilitat i el goig de conèixer-nos i treballar en comú, de fer nostres, de dada ciutat, les iniciatives que aniran apareixent i de formular-les eá comú en la Carta de Ciutats Educadores. La Carta que esperolque neixi en el Congrés a Baróelona, i que ha de proclamar ben alt el dret a la llibertat i a la identitat de1l'infant dins de la ciutat 11.iure, ella mateixa, ï identificable perell. Aquest dret es garantirà amb una política edtjcativa rica, complexa, pròpia de cada ciutat, que ha de conèixer la situació dels seus petits ciutadans, tot i respectant llur intimitat. 112 �La ciutat ha de coneixer i donar a conèixer també, i dominar els seus fluxos educatius, oferir punts de referència, d'estímul, d'orientació, formes de formació per a educands i edtlicadors, mitjans de respecte, de defensa i de compensació dedesigualtats, vies de coneixementi de participació en el fer-se de la i..utat en els seu continu de passat-present-futur. L'aire de la ciutatlha de fer lliures també els infants; l'aire de la ciutatiha de portar per a ells espores de llibertat. La Carta de les Ciutats Educadores ho ha de proclamar. tr) CZAAr • Una Carta que ha delcontenir de la manera més clara i atractiva possible el disseny de ciutat educadora i ha de convidar a ser-ho. Una carta en la qua l l'aportació de Barcelona fos precisament la decisió de fer realitat allá que no es veu, peró que és el més important, com explicava un Petit Príncep i Gran Infant de la mitologia delinostre segle, començant pel gran teconeixement: "Tots els infants i joves de la ciutat han de poder gaudir, en condicions de llibertat i d'igualtat, dels mitjans i oportunitats de formació, d'esbarjo i de desenrotllament personal que la mateixa ofereix." I després unes mesures aparentment modestes, peró aferrissadament volgudes: la. Introduir en el ' nom de la ciutat, i en tota l'activitat de l'Ajuntament la concepció de Ciutat Educadora". t„ 2a. Tenir sempre al dia els estudis i la informació de la situació dels infants i joves de la ciutat. 3a. Tenir coneixement i fer pública la informació de tots els recursos d'educació, escolar i no escolar, de la ciutat. 4a. Vetllar que la influència educativa de les activitats ciutadanes, sigui correcta. 1 �5a. Promoure debats i intercanvis entre els joves de la nostra i d'altres ciutats, sobre aquestes activitats. 6a. Proporcionar formació als pares, educadors i servidors públics les possibil.tats educadores de la ciutat i la necessitat queien té el nen i el jove. 7a. Oferir serveis actius d'orientació a l'infant i el jove tot i afavorint la seva participació en activitats socials. 8a. Programar actuacions compensatòries de desigualtats, amb una cura especial pels infants nou vinguts. 9a. Formar els infants i joves en la informació i els ses llenguatqes. 10a. Afavorir la descoberta de la ciutat, les seves activitats i valors per part de l'infant i del jove. lla. Fomentar l'associacionisme juvenil i acollir les seves iniciatives. 12. Coordinar les lactuacions diverses que puguin incidirien l'infant de manera que sempre sigui identificable el seu responsable.; Aquesta m'agradaria que, per nosaltres i per tots vostès, Los l'aportació i primer acompliment per part de Barcelona de la Carta de Ciutat Educadores. Una Carta que la UNESCO farà seva i que trametrem a tantes ciutats com vulguin. Una Carta que ha d'iniciar una correspondència fecunda per l'educaçió, arreu del món. Ha d'iniciar una correspondència i quelcom més. Ha d'iniciar una dinàmica que hem volgut simbolitzar en el logotip del Congrés. Una mà, una mà oberta, una mà enlairada, lliure; una mà solcada per la quadrícula urbana que simbolitza l'ordenació flexible i amb coordenades plurals, de la ciutat. 1 14 �Uns dits assenyalant direccions diverses, cada un amb un color de la paleta. I la imaginació a la imaginació. I el polze verd, els polzes verds, i la dinámica dels polzes verds. ►^ , M.„) P t--(2 L#1,7.‘^, Ja fa més de trenta%anys Maurice Druon fabula aquesta dinàmica en el seu conte Tistou, les pouces verts". Els polzes verds deveritat, existeixen, però no :es veuen. Només els coneixen els especialistes, i encara, els coneixen per les seves obres. Així ho explicava el vell i nou mestre, especialista en jardineria, Monsieur Moustache, al seu deixeble Tistou, un infant que, segons el mestre tradicional d'escola tradicional, "no era com els altres", no podia anar a l'escola amb els altres, s'hi adormia. Però al jardí trescava feliç, sota la vigilància discreta de Moustache, preparant els testos per plantar flors i enfonsant al bellmig de cada un els seus polzes per fer-hi un sotet`on posar les llavors. 1 just el temps d'alar a presentar la feina feta al discret mestre, les begònies no sol$ havien nascut, sinó crescut i florit. Monsieur Moustache, després d'observar atentament les flors i els polzes, ho havia dit: "Tensels polzes verds, no ho pots veure, els polzes verds són invisibles; i els polzes verds tenen una raríssima qualitat. Desvetllen la vida de totes les petites granes que són per tot arreu: per l'aire, les teulades, les parets, els racons. Són granes, llavors espores, adormides i que ningú no veu,1 però que es desvetllen i floreixen quan uns polzes verds les toquen. Tu tens els polzes verds; millor serà que no en parlem." (Però, discretament, va anar-li comentant com els feia servir, perquè fins i tot els polzes verds han de fer aprenentatge, amb discreció.) El conte explica la peripècia d'aquest secret entre mestre i deixeble, i se'ns converteix en un comprometedor apòleg pedagògic i polític. 15 �Tistou, diferent dels altres! Ens compromet a descobrir en què són diferents tots i cada un dels infants; que ho han de ser, han de ser ells mateixos. Tistou tenia els polzes verds. De quin color els tindrà cada un dels nostres infants? I quines granes adotmides trobarà en la ciutat? I quins exercicis de jardineria personal els podrem oferir, entusiastament i discretament? També les granes delcada ciutat són diferents i semkplants i canviants com les connotacions dels seus noms. Ho haurem vist aquests dies, les haurem estudiat, classificat i plasmat en una Cafta. Quan tornin a les seves ciutats, ho recordaran i elsrecordarem, i en parlaran i en parlarem, i treballarem per tal que les nostres ciutats siguin educadores per a tots els infants. Les nostres relaciorts continuaran i creixeran. Peró quan ens miremels polzes, els infants i la ciixtat, recordem el seu misteri, la imaginació i l'entusiasme amb què hem de compartir tot el que sigui educació, i també la discreció, la profunditat i el respecte que tot el que sigu$ educació mereix. Gràcies per ,ppt la seva companyia aquests dies de ciutats germanes, en educació. Que treballin i pugnin guardar una bon record, florit i fructífer,de Barcelona i de l'encontre ambla Ciutat Educadora. Barcelona, novembre de 1990 ih N A ') Vi (-o o u77 fh ~ . ■DJ N U t-N)01' , et .d ^^^^- . v ^^,t �Pc-t-414 L ts Witt 5 aimic)15A ri• Je.),011.1Yt ‘10 0443 c}t-u‹,./w." M (Mtm-; Lecrta.:65'EL 1C )'T° Gion.Ak y A \-'05 cktít:N) c.z-) L:EUO"ribr PPtik, 4-0-0 PA-( •jP t+i} Pt- VDS QUV,7 Dt Critts3 LA-1_ :CA 2) a u cfLo ciu 9 0-9 rl u j-1Tk Os- b(-75LJID5-• DE e tz-c t..&-ktis(çd 7 Ca 9,1-itT):.0 Pirbb y Vt e?" Po-Ptfl ts ut E thl C./1/4 S ri ,/ E y Ay 1\J e..rr- c `r 771--,(49et--) bgv LA C1:11) uri:--A-k.J e-lb° AL:9 tr A by.t.'` Ike, 5 Ò S ( 1,1 S E iz icJ- f) " 711-0 P erDu 134-7v " R didfroPt2c/27k rt5-751114 A- "7"21-k) " I° L'o " u i) e- cm 14 e orte-f L:f u KJ v''1 C_A-D tló tb GitS a, el) u L4--i--) -Vo (1./51 P/W-)6,--ti5 E ,5 ven/j4f-j o ,44 P en 4->v Frf OC: si 01- I.L9-\11')IC. Pcc A-09vt94 (,,,) N C./ _S ; s G- ÇL-()v TI - no 410 D R_ CUÍD ec -L1 t, 9 E St> ut) «67?. 4- < '<U214--kvoZ" CL "lb eók it ' it-t-e b"f`- 2 UVt? CIV-7.1/4^» IDC04 D VIrLvf O t.". C-r. I .14 _9 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4143 Title A name given to the resource I Congrés Internacional de Ciutats Educadores. Proposta per al discurs d'obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Educació Barcelona Relacions Internacionals Joventut Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-11-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1238/19901213d_00403.pdf aa460633fe5a4fa46866d31be2b179ef PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE VISITA DEL PRESIDENT DE LA REPUBLICA FEDERATIVA TXECA I ESLOVACA VACLAV HAVEL Barcelona, 13 de desembre de 1990 �SENYOR PRESIDENT, DONAR-VOS LA BENVINGUDA AL SALó DE CENT DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA TÉ UNA SIGNIFICACIó MOLT ESPECIAL. PERQUè AQUEST SALó ES EL SIMBOL MÉS REMARCABLE DEL PODER CIVIL QUE HI HA A CATALUNYA, I VOS SOU, AVUI, A EUROPA, LA PERSONIFICACIÓ DEL MÉS ALT EXPONENT DEL QUE SEMPRE HEM ENTéS PER PODER CIVIL AL MON OCCIDENTAL. AQUEST SALó, PRESIDENT, FOU BRESSOL D'UNA DE LES PRIMERES MANIFESTACIONS DE DEMOCRáCIA PARLAMENTàRIA, LA MÉS ANTIGA DEL CONTINENT. DES DEL PUNT DE VISTA ARQUITECTòNIC, AQUESTA SALA ES UN EXEMPLE D'EDIFICI CIVIL, D'UN PERIODE EN QUè DESTAQUEN FONAMENTALMENT LES CONSTRUCCIONS DE CARàCTER RELIGIÓS O MILITAR. VóS, REPRESENTACIÓ PRESIDENT, HEU ASSUMIT UNA àMPLIAMENT j RECONEGUDA DE í 1 �L'ESSèNCIA DE LA CIVILITAT EN EL MóN DE LA POLÍTICA. VóS SOU AVUI A EUROPA UN DELS EXEMPLES MÉS CLARS DEL QUE SIGNIFICA ALLó QUE CONSTITUEIX LA BASE DE LA DEMOCRàCIA POLÍTICA OCCIDENTAL: LA PREEMINèNCIA DEL PODER CIVIL. ALTRAMENT, RECONEIXEM L'INTERèS QUE HEU MOSTRAT A INCLOURE BARCELONA EN LA VOSTRA VISITA A ESPANYA. EL VOSTRE CONEIXEMENT DE LA NOSTRA HISTòRIA I LA NOSTRA CULTURA US PERMETRà TREURE DE LES POQUES HORES D'ESTADA ENTRE NOSALTRES UNA IMPRESSIÓ CABAL, TOT I QUE AQUESTA CIUTAT, COM TOTES LES GRANS CIUTATS EUROPEES, COM LA MATEIXA PRAGA, ÉS, FONAMENTALMENT, COMPLEXITAT, DIVERSITAT, SORPRESA PERMANENT. EL VOSTRE INTERèS PER BARCELONA ÉS CORRESPON AMB EL NOSTRE INTERèS PEL VOSTRE PAÍS. TXECOSLOVàQUTA, PRAGA ... SóN NOMS QUE ENS RESULTEN FAMILIARS. QUE VóS SIGUEU AVUI AQUÍ TÉ PER A NOSALTRES TOT ELS SENTIT D'UN RETROBAMENT DESPRÉS D'UN PARèNTESI. ELS NOMS DEL VOSTRE PAÍS I DE LES VOSTRES CIUTATS SóN NOMS QUE ESDEVINGUEREN FAMILIARS PER A LA GENERACIÓ DELS NOSTRES PARES COM A REFERèNCIES D'UN REDREÇAMENT 2 �D'EUROPA QUE ES VA FRUSTAR, PERÒ TAMBÉ COM A REFERèNCIES ETIMULANTS EN EL MóN DE L'ART, LA CULTURA, LA INDÚSTRIA... VAN SER UNS ANYS DURANT ELS QUALS BARCELONA MALDAVA PER CONSOLIDAR LA SEVA POSICIó COM UNA DE LES GRANS CIUTATS D' EUROPA. AVUI, TANCAT UN PARèNTESI LLARG - FA UNS ANYS A BARCELONA, FA UNS MESOS A PRAGA -, ELS NOSTRES PAÏSOS ES TROBEN DE NOU I ES PROPOSEN DE CONTRIBUIR A LA CONSTRUCCIÓ D'UN ESPAI EUROPEU SEGUR, SOLIDARI, I ABOCAT A OFERIR I RECORDAR AL MÓN LA VIGèNCIA DELS SEUS VALORS POLÍTICS I CULTURALS.' BARCELONA ENTÉN QUE LES CIUTATS SóN LA GRAN RIQUESA D'EUROPA. EN CAP ALTRE CONTINENT ES TROBA UNA PRESèNCIA TAN CONSISTENT DEL FENòMEN URBà. NOMÉS A EUROPA ES PODEN TROBAR CIUTATS COM PRAGA, MUNIC, BUDAPEST, VIENA, O BERLIN, SEPARADES PER DISTàNCIES DE NOMÉS UNS CENTENARS DE QUILòMETRES. BARCELONA ES PROPOSA DE SEGUIR PROMOVENT TOTES LES INICIATIVES QUE CONDUEIXIN A UN MÉS GRAN PROTAGONISME DE LES CIUTATS. AQUESTA POLÍTICA ÉS PER A NOSALTRES, CIUTADANS DE �BARCELONA, LA QUE CREIEM QUE ÉS LA MILLOR APORTACIÓ A LA CONSTRUCCIÓ D'EUROPA; LA QUE HA DE CONTRIBUIR A FER CIUTADANS D'EUROPA, CIUTADANS QUE ASSUMEIXIN I ESTIMIN LA DIVERSITAT, LA PLURALITAT DE LES IDEES, LA RELATIVITAT DE LES FRONTERES, LA COMPATIBILITAT DE LES CULTURES RESPECTIVES, LA CURIOSITAT PELS ALTRES, LA MATISACIÓ DE L'ESTIMACIó PRòPIA... A MI MATEIX EM VA COLPIR PROFUNDAMENT LA VOSTRA REFLEXIÓ A "PARAULES SOBRE LA PARAULA", ARA FA UNS MESOS. VAIG COMPARTIR LA MEVA EMOCIÓ AMB MOLTS ALTRES CIUTADANS DE BARCELONA, QUE TAMBÉ HAN TINGUT L'EXPERIèNCIA DE LA MANIPULACIÓ PERVERSA D'ALGUNES DE LES NOSTRES GRANS PARAULES. DE PARAULES PER LES QUALS, EN MOMENTS DETERMINATS DE LA NOSTRA HISTòRIA TANT HEM LLUITAT I TANT HEM SOFERT. LES CIUTATS, I BARCELONA POTSER N'ÉS UN PARADIGMA, POSEN ELS HOMES EN CONTACTE I FAN MÉS DIFÍCIL QUE LES PARAULES ESDEVINGUIN BANDERES. LES CIUTATS FAN POSSIBLE LA CONVIVÒNCIA ENTRE HOMES DE PROCEDèNCIA DIVERSA, ENTRE �DIVERSES PARLES, ENTRE PARAULES, TAMBÉ, DIVERSES. ELS SIGNES DE LA DIVERSITAT ELS HAUREU VIST EN ELS CARRERS DE BARCELONA. I ELS HAUREU VIST TAMBÉ EN AQUESTA CASA. GòTIC, RENAIXEMENT, MODERNISME, JOSEP M. SERT, JOAN MIRÓ... VÓS, PRESIDENT, HI HAUREU TROBAT, EN TINC LA SEGURETAT, L'ESCLETXA, LA REFERèNCIA, LA INTERPRETACIÓ GLOBAL QUE US HI HAURà FET SENTIR TAN A CASA COM L'ALCALDE DE BARCELONA ES POT SENTIR A PRAGA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4144 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. sr. alcalde amb motiu de la Visita del President de la República Federativa Txeca i Eslovaca Vaclav Havel Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Territoris Acció política Havel, Václav República Txeca Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-12-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1239/19910209d_00422.pdf 0302cf720f5d54e0c79c20b87772b1f3 PDF Text Text PRESA DE POSSESSIÓ DE NOUS AGENTS DE LA GUàRDIA URBANA. Palau Sant Jordi (explanada). (09/02/91) Barcelona va endavant. Hem apo tat molt fort i ara tenim els resultats: CREIXEMENT, MES RQUESA, NOUS ESPAIS, NOVES INFRAESTRUCTURES, MÉS MERCADERIES, MÉS CAMIONS, MÉS VEHICLES, MÉS MÉS (MASSA), OBJECTES AL CARRER MÉS DESPLAÇAMENTS, ESCOMBRARIES... I no és cert més CRIM, més droga, ... N'HI HA MENYS. Han treballat bé. Com a ciutat no tenim un problema econòmic, tenim un problema físic. ORDENAR ELS MOVIMENTS EN L"ESPAI DE LA CIUTAT. 150.000 cotxes nous/any (a la província). Un cotxe = 20 m2 / 30m2. Ara es frena, 2 o 3.000.000 m2 nous, equival a 30.000 pisos nous de 100 m2 i la gasolina baixa!! Estem fent 30 nous aparcaments per 15.000 cotxes. suficient. Hem de revisar els sis .emes d'aparcament. No es Solucionarem el trànsit. 15% meny4 de trànsit. Aquest estiu sense semàfors d'aquí a Mataró Cornellà) per sota de Barcelona. #(Repetim) 3,5/4 anys Metro de D'aquí TRANSVERSAL. (de Badalona a adalona a Montjuïc: UN NOU Solucionarem el trànsit AMB DEU CÓNDICIONS: 1) Que vostès actuin INTEL.LIGENTMENT i ENèRGICAMENT en les línies que ara els diré. 2) Que els ciutadans vegin que no t han de fer un ús desordenat del carrer. Les multes es cobrara!, totes les que no s'hagin reconegut. El trànsit millorarà un 15%. Sifquan inaugurem els cinturons un 15% més de cotxes surten al carrer No haurem guanyat rés o molt poc. Per tant vostès hauran d'actuar impedint que els vehicles particulars tinguin cap facilitat per incomplir les normes invadint l'espai dels altres. Facilitant la tolerància orientada a aprofitar l'espai de moviment que no s'utilitza �Invadir l'espai dels altres és: a) Aparcar sobre la vorera b) Bloquejar les cruïlles Això impedeix els vianants de circular i els altres vehicles de creuar. Es un perill. MàXIM RIGOR4 D'altra banda, APROFITAR L'ESPÁI INTEL.LIGENTMENT ES DEIXAR CARRILS DE MARXA PER APARCAR A LES NITS I FESTIUS També la utilització de les voreres per les motos pel propi moviment es una invasió .inadmissible de l'espai dels altres. (Pintarem més i més aparcament per a les motos en calçades inutilitzades). També el soroll es una invasió de la tranquil.litat dels altres. (Farem una campanya amb els fabricants de motos i els tallers per combatre aquesta invasió. Revisarem totes les sirenes). Baixarem decibels, baixarem velocitat màxima, cinturons 1 perseguirem els que la superin. excepte als Si ens repartim ordenadament l'espai, Barcelona serà la millor ciutat d'Europa. i.e La millor ciutat (Punt) ja ho estant dient. Una altra cosa. M'agradaria demanar-los l'ús del català en les seves comunicacions de treball. Molts catalans tenen un legítim desig de veure respectat el llenguatge que va ser prohibit en aquesta terra durant anys. Es una riquesa que hem de respectar entre tots. Es una riquesa per a tots: catalans d'origen i de destí. Tots igualment respectables. Es una riquesa fins i tot forastera. Vostès són una generació jove i tenen menys dificultats. FACIN L'ESFORÇ PER BARCELONA, PER CATALUNYA. Barcelona va endavant. D'aquí un any i mig, aquí mateix, LA GRAN TREVA OLÍMPICA. Els jocs del RETROBAMENT de tots. Aquest magnífic escenari és garantia de qualitat ï d'èxit. Ens ha costat. Hem patit. Però el tenim. = 2 �Ara només falta una Barcelona que vagi acabant les obres i ordenant l'ús de l'espai, del poc espai, maravellós espai que tenim. Després depén de les actituds. Nou tema: Barcelona posa't tranquil.la. Però per això caldrà molta energia, perquè Barcelona estigui tranquil.la, serena, ordenada. Vostès no han de parar tranquils, vostès han de ser enèrgics. Vostès, nova generació de l'estimada Guàrdia de Barcelona seran l'energia permanent, constant, que posarà pau a la ciutat de la pau, a la ciutat de la treva Olímpica, a la ciutat del retrobament. Visca Barcelona, Visca Catalunya, Visca l'Espanya Democràtica. Ord. 2 #7 "GU.PM" � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4145 Title A name given to the resource Presa de possessió de nous agents de la Guàrdia Urbana Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Sant Jordi Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Benestar Social Català Barcelona Model social Policia local Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-02-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1240/19910408d_00437.pdf 8cf74618926b972b0847ef9277cd234e PDF Text Text INAUGURACIO DEL SALO "CONSTRUMAT'91" Barcelona, 8 d'abril de 1991 Intervencions de Excm. Sr. Enric REYNA, President del Comité Executiu de "Fira de Barcelona" Il.lm. Sr. Josep BLANCHART, President del Saló "Construmat" Excm. Sr. Pasqual MARAGALL, Alcalde de Barcelona 1 Molt Hble. Sr. Jordi PUJOL, President de la Generalitat de Catalunya �Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL, Moltes gràcies, Molt Honorable senyor President, senyors Consellers, senyor Tinent d'Alcalde, senyor President del Comitè Executiu de la Fira, senyor President del Saló, estimats amics. Assistir a la inauguració de CONSTRUMAT és tan interessant pel que promet com a visita física a uns estands, contacte personal amb unes persones com vostès que porten aquest sector tan fonamental per a la nostra economia ï molt particularment el de la nostra ciutat, com ho és també per sentir quins són els posicionaments del sector des del punt de vista de les seves necessitats i des de el punt de vista de la seva política. Es fa dificil de triar entre una part i una altra de l'acte d'inauguració perquè les paraules que aquí s'han dit en suggereixen moltes d'altres que podrien fer enormement vàlida aquesta sessió -i, sens dubte, enormement interessant també- però que impedirien que després féssim la visita que hem de fer. Segons les dades que jo tinc relatives a la ciutat de Barcelona, en efecte, la construcció ha donat en els darrers anys (en els darrers tres anys, concretament), més de 4 milions 28 �de metres quadrats construïts; 4,5 milions, sastre total concedit (no construït) entre nava planta, reforma i ampliació i reforma; el nombre d'habitatges concedit ha estat de 10.520 dintre de la ciutat, amb una baixada, lleugera, pera una baixada, d,'habitatges de nova planta, en l'any 90 -no així en les reformes, que augmenten- i també dos elements que cal considerar: el nombre d'aparcaments i el nombre de places hoteleres, 42.000 en el primer cas 8.804 en el segon. Són xifres molt considerables. Si ens parem a analitzar el futur -que és el que aquí, jo creo, potser té més interés, i ho faré molt breument-, haurem de dir que pel que fa a la política de construcció, no és cert que el futur no tingui, no contingui precisament, moltes necessitats i moltes possibilitats de desenvolupament. Segons el "Pla Estrategia 2000" de la ciutat de Barcelona, aprovat per més de 200 entitats d'aquesta ciutat, tenim una colla de projectes que s'han de realitzar, alguns d'ells, aquí mencionats en parlaments anteriors, que tenen a veure amb la mobilitat, tenen a veure amb l'aigua i el seu sanejament, tenen a veure amb els transports en general. I jo vull mencionar-los aqui. Es preveu que per arribar als 120 Km. de Metro i de conne; xions regionals a la Regió Metropolitana de Barcelona, s'haurien d'invertir fins l'any 2.000 uns 120.000 milions 29; �de pessetes d'acord amb el cost d'inversió en kilòmetre de Metro. I això, deixant a banda la famosa Línia II de Badalona a Montjuïc. A més d'aquesta línia hauríem de ser ca- paços d'arribar a l'objectiu que ens hem marcat d'invertir entre totes les administracions 120.000 milions. Sanejament i abastament d'aigüa només per mantenir l'actual situació d'equilibri precari -ja sabeu que l'any passat vam tenir alguna dificultat; aquest any afortunadament no, però les dificultats es podrien tornar a reproduir segons la climatologia-, dic, per mantenir aquesta situació, (que representa senzillament incrementar en un 1% anual la nostra oferta d'aigua bevible), s'haurien d'invertir d'aquí a l'any 2000 90.000 milions de pessetes, a finançar amb els cànons de sanejament i d'obra d'abastament que aquest any incrementen de forma molt singular el preu de l'aigua que bevem i que utilitzem. Per tant, un altre paquet important de demanda per a la indústria de la construcció en aquests anys que seguiran. haguéssim de fer cas també al Pla Estratègic, al qual la Fira evidentment hi està Í representada, construir s'haurien de a 1'Area Metropolitana de l'ordre de 8.000 habitatges/any de caràcter protegit, social o assequible. 30 �Es ben cert que la inversió en colílectors, per exemple, a la ciutat de Barcelona després de l'enorme despesa que s'hi ha fet (uns 20.000 milions en els darrers tres anys) baixarà. Però també és cert que el seu manteniment i l'aplicació de sistemes més intel.ligents de la seva gestió representaran una inversió afegida. Es ben cert que la inversió en cinturons haurà disminuit. Però queda Garraf, queden les dues autovies de Mataró, la de Malgrat i la de Granollers, queda l'autovia de la marge dreta del baix Llobregat, queda el TGV -TGV que vol dir Barcelona-frontera, i també Barcelona-Madrid: es parla d'un bilió de cost. En fi, queden, doncs,en l'horitzó un calaix de demandes enormement important dintre del que és obra civil, construcció en el sentit d'obra pública. Si parlem de política d'habitatge, en canvi, haurem de constatar que les coses són més difícils de preveure en el sentit positiu en quant a la quantitat de treball. Pel que fa a la ciutat estricta de Barcelona, municipi de Barcelona, haig de de començar per dir això no és ignorat per vostés- que amb les lleis actuals de protecció de l'habitatge es fa pràcticament impossible que en el terme municipal de Barcelona n'hi hagi d'habitatge social. Les lleis diuen tant les catalanes com les espanyoles- que 110.000 pessetes 31 �per metre quadrat és el cost de construcció (inclòs el sòl) que s'ha de poder acreditar per obtenir els ajuts que les polítiques respectives tenen previstes. Es el mateix que dir a la gent que vol habitatge protegit que marxin del terme municipal perquè dins el terme municipal de Barcelona no hi ha possibilitat física ni material d'obtenir aquests costos a no ser que regaléssim el terreny, cosa que sí que seria possible si en tinguéssim (que no en tenim) o el compréssim (la qual cosa obligaria aleshores a augmentar la pressió fiscal d'una forma considerable). Seria molt onorós pel contribuent la quota de sòl pràcticament gratuïta que caldria afegir perquè aquests paràmetres fossin realment practicables a la nostra ciutat. Resultat: no se'n fa. No hi ha pràcticament habitatge social que es pugui fer a la ciutat de Barcelona. I l'Ajuntament ha formulat una política nova, que anomena política d'habitatge assequible, que tracta, amb més modèstia, d'anar a cobrir aquest segment de la demanda que anys enrere, vint anys enrere, cobrien justament les caixes d'estalvis. Aquests fills de la classe mitja que s'havien de casar, d'instal.lar, de canviar i que buscaven un pis de lloguer, un pis de propietat però amb uns preus que no fossin els que el marge mig del mercat demanava, perquè no se'l podien permetre, que és el que passa exactament avui. 32' �Per tant jo m'afegeixo a le consideracions que aquí s'han fet, però n'hi afegeixo una altra: crec que s'ha d'aconseguir que les polítiques d'habitatge, les lleis d'habitatge, els plans d'habitatge, tinguin aquest interval de possibles variacions en els costos máxims, per tenir en compte que no és el mateix un petit ajuntament d'Extremadura o inclús de Catalunya que una gran ciutat o, inclús, una ciutat mitjana, en la qual és molt difícil que es puguin assolir aquests preus unitaris. Si nosaltres diem que renunciem a que hi hagi habitatge social a les ciutats grans o mitjanes, aleshores estaríem tots d'acord en qué el que s l está fent és alguna cosa sólida i interessant. Però és que em temo que pràcticament aquests costos unitaris ja fan impossible no només la construcció social en termes municipals com el que estem, sinó també inclús en els veïns de l'Area Metropolitana de Barcelona. El resultat, de tota manera, el cantó positiu, és el fet de la renovació de les iniciatives públiques i mixtes, públicoprivades, de rehabilitació 1 d'utilització d'aquells solars que encara teníem. Sól que teníem en el fons amagat per l'existència o bé d'indústries obsoletes o bé de magatzems que treballaven per sota de la seva productivitat, (com és 33 �el cas del Poblenou), o bé la gran quantitat d'habitatge antic i molt deteriorat (com és el cas de la nostra Ciutat Vella). A la Ciutat Vella hi hem hagut d'invertir 20.000 milions de pessetes. 20.000 milions de pessetes en sanejament, en urbanisme, en adquisició de habitatges -inclosa la indemnització dels ocupants-, i en equipaments culturals, per poder convertir el sòl de la Ciutat Vella de no-mercat en mercat. Això és el que s'està pretenent. Crec que es podrà aconseguir, amb uns costos molt elevats, però evidentment el benefici que es podrà obtenir és enormement alt, de la mateixa manera que el benefici econòmic i social que es podrà obtenir pel fet de la renovació del Poblenou també és enormement important. á Crec, com el senyor Blanchart, que la qüestió del preu de l'habitatge només es pot estabilitzar sobre la base de l'existència de noves centralitats i d'un sistema de transports públics. De la mateixa manera que ell ha dit que era partidari que l'hab.itatg1 no formés part dels estris de la política conjuntural, -ésluna càrrega que té el sector de l'habitage-, de la mateixa manera jo diria que -com deia fa molt poc el Director d'un mitjà de comunicació molt important de Barcelona- que mentre la gasolina estigui dintre de l'Index de Preus al Consum, serà molt difícil que compleixi 34 �una altra missió que també ha de complir: la de posar un preu a la mobilitat privada que sigui la que realment volem que tingui per recollir els costos que genera. En aquest sentit, m'afegeixo a la reflexió que ha fet el senyor Blanchart sobre la política de construcció. Diria el mateix de la política de transport i , molt en concret, del preu dels carburants. La mobilitat en la nostra ciutat, en la nostra àrea, és encara, barata respecte del cost , tant la privada com la pública, i això és difícil d'explicar, però per un públic com aquest és més fàcil d'entendre perquè és un públic entenedor. Es barata la mobilitat privada i és relativament barata la pública. Suposem que un litre de gasolina normalment a Europa, costa el mateix que aquí, a l'entorn d'un dòlar. Es és molt fàcil trobar bitllets de Metro o d'autobus a Europa, a Oslo, a Londres o a París que valguin dues vegades això. En el nostre cas el litre de gasòlina està a l'entorn del dòlar i el bitllet de Metro i el d'autobús està a la meitat. Per tant, nosaltres tenim una mobilitat pública molt barata i una mobilitat privada que jo considero que s'ha d'encarir més. S'ha d'encarir més en el sentit, no de fer les coses 35 �dificils a la gent, sinó de fer que la gent pagui les conseqüències econòmiques de les seves decisions d'una forma correcta. Només quan siguem capaços d'explicar aquesta relativa complexitat crec que arribarem a aconseguir el finançament d'un sistema de Metro i de transport públic en general. A la llarga és l'única solució perquè el propi mercat de l'habitatge pugui créixer i, al mateix temps, mantingui una certa estabilitat. Abans d'ahir, i acabo, vaig tenir l'ocasió, tornant d'Avila amb helicòpter, en passar per sobre de Madrid, de veure el creixement d'una nova ïnstallació molt important, IFEMA, al voltant de 100.000 m2, que s'inaugurarà aquest estiu. Avui, en arribar aquí, el meu pensament se n'ha anat ràpidament a aquella visió, perquè he pogut comprovar el que és un factor d'èxit i una prova de vitalitat que vostès aporten en aquesta ciutat i en aquest país, que és la immensitat dels estands i la vitalitat que té aquest Saló que demostren dues coses: una, vostès són un sector molt viu; dues, aquí no s'hi cap. Per tant, jo el que desitjo en acabar la meva intervenció és que d'aquí a dos anys siguem capaços de disposar d'un nou recinte complementari que permeti que CONSTRUMAT sigui el 36 �que realment ja és en potència, perquè, ara ho comentàvem a l'entrada, tots plegats, si aquest espai ja hi fos ara estaríem parlant d'un Saló de 130.000 m2., i no de 100.000 m2, i ens equipararíem, segurament, al "Bátimant" de París i al semblant de Dusserldorf. Per tant, jo desitjo fermament que aquesta ampliació es produeixi. Hi ha una reunió el dimecres que ve de la Comissió d'obres de la Fira que és clau per adjudicar el projecte d'enginyeria; penso que hem: de seguir aquest procés molt de prop i que hem d'aconseguir que realment la Fira de Barcelona estigui a l'alçada del que els sectors econòmics barcelonins i catalans estan demostrant que poden arribar a ser. Moltes gràcies. 37 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4146 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a la Inauguració del saló "CONSTRUMAT 91" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Congressos i conferències Urbanisme Arquitectura Finançament Habitatge Barcelona Acció política Model social Construmat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1241/19910416d_00438.pdf 7cce64438b9f5ac2b9ad5a951d526006 PDF Text Text Area de Ajuntament pm:miente de Barcelona I censo, Uif Directiu MCHCALIARNA • pi, 42, Zona Frftnca, Sadot C, Chile núm. 4 08040 DARCH1ÁiNA Telèfon 336 68 12 olcaldel FORUM CIVIC DE BARG LONA. so ppms PROFFSSIONALG. DA10 : 16 d'abril çJ coNvnrwm 1 (g uió prr 1991 COMER[ lABLEMATIC DE LA CIUTAT. BULEVAR' NOSO VINGON PlLMA ZA11 MAGSIMO DUITI cnRLr 'ORRENT PEBULINCS ENR1E T RRUNTB PODIUM GEBADO ESLWOIC DON AUGE DON PICO VAIIESTU LEV1 DE POLO i MODELO PnNTPLUINV MFRU: MI fÇE dIalttesi... lo inteivenrió deI Sr. d l aquest vespre. Alcalde a la reunió El comerg ro molt iftportant per a la iriratat porquó esth vinculat Oirectam*.nt al ben p star dels ciratadans. Aferta a la qual5tat cie vida del ronhumidors i també a nombró un col.ltrt4u de persones –empresaris treballadors- que rtnformen al !lector. Los artívitats de l'Ajuntament en la seve globalitat tenen una forta inriJrnria en el mon de la Djstribuciói I l urbanisme, els tvansports, la circulació, les Olas dr vianant5 1lo 50purptat viutadano,..Int es relaciona aferta al romerv. Aque5ta mrtivitat económica és, alhora, motor esbeicial en l' estructura urbana de la ciutat 1 mtrall del ;pu pregrós i futur. �Area de Ajuntament de Barcelona F..dir. Directiu MERCAR ARNA • p1.4n, Zona Franca, Sector C, C:8 11 1: uúiv. 4 Proveiments 1 (1$Q40 HAKl;ls1.ONA Teltfon 336 68 12 Consum E:1: rrDme-.i°r2 mc+cirern t'E't r:lv4ai per tiCtyífa).t:r^f'St !ta d'unn equipament al t.; f? r" v c+ i ci c? 1 47, c i i,t t a ri E3 n? i. r'r►n5:1riE'1'F.1r^ilti r. C► merv (á fi i.anr-1 d[' les ?:t l `ti.v:i,t.fatsi que estructuren més C'4?ntrFtliti.it, la c'illt;Flt (noves i:arEaN4i rjr? d+er)4aviram4el'lt urbans, etc.). y E s pa;; i El r°nmenr,;aa r-a ser un aparador que com4Mr9 baarr'c^lnrlá E:.1 industrial r.. a t a l rt n a món de 1a l s rr; cii_trr s.c5 P1 prrl .j e r. ta ). (moda, disseny, equipament E.►f 1 i• a 1H llar...). activitats amb més futur per El Com4? r^(f 05 una do l4?5 1 a c ".1utat. A afavorir l a prrljecr_ic5 exterior i 1 a r.aptacricy de vx y ittantrt tai l a ciutat (Etil pla F:st-ratéElir.: MEarr:'F, :lctna 000 ai.xi tici reconeix). Especialment imt:tclrt-allt. E:► 4.+ r Barcelona a t:4`.• un cr)m4err, r.`;aprfevani;Fer ca nivell europeu. i l i t?rflràra entre el tradicional Amb un a barreja mctl.t ('.t)mT_+r(> E'.15 grans magatzems, e1 nou N1 'iPrt;Qr d'establiments r>s1' e r: i a li t:ztats en e l món do la mc: ttla, e l, com p re: conctept(.1F.i1, In consolidació de l'eix anomenat dels "ri.rac° cl►_ci.l hrcir:,trrt ; t', el po}. i.rolntr•'à.R:nlN crtrnHrrial, són —tots ells– valor<a que configuren 1 a nosstri•z r.ii.ttat c:{lm fit un r,1r'atlr "4rhrlppy.nÇ1 r"EntE±r". I._Li revista "E-iite, c'.ominNrr'iau)t tt (1r1arJ 1.991) F3ni'lnc.`i ?l H l a "Lo rr►mnler•re de Barrcel csne f'a:it rPver seva portada Lent i oi , 4''t . 1' Furope é:s un nt:amr•tr-n moncrgr-óf ir r14ed ic^fat e x rlusivra m fent; al cctnte'rc, de la nostra t'i.t.ct:at, i enti r o 1. 1 o c ra °° - literalme nt– a1 (i o riii.t m europeu del r c7lnte r t7. Un altre exemple, en caClc.(4'st l:éth ïs o t:►rt° la r'QnViYl:nrici modblicèa e ntr e la tradició i 1 a modernitat, te s rr:5 ru1 1 a 1a infnrmaric5 per aal5 pas:se,ac,terss rae lat companyia d' av ïae:i.lt t,.a.Ifttlaanr,aa a on es recomana al vi s itant cr,neixers en ►tnra mL:atf'ixaa E'+s`+seà,çlfaria, des ciel Mercat de la Cx o Gluer i fi al mes nou d 41^ Bulevards. �Àrea de Ajuntament Praveiments de B arcelona t Consum fi x tb ticlif. Directiu M1ikC:AliAItNA -111,4a. Zuna hlAflcaa, Sccinr C', Calle núm. 4 0804411ARCll.UNA • relrron 33G bR 1 2 és }'re l. c:) n r, ! la nostra voluntat 'iml ^a ttl.F^rar^ ^.trià:A ^icll.ít:ic^ra illfrhsai t`s en al rel a c i ó la e i u t at comerç q It epr o mcagl.c1 r^e e 1. l-rP].Xt.'lnt+nt 1 f' desenvolupament rtaStÀ.n[t),it: del sector. l £c;(tn t`) r<3 i e1t1 des tica prometió La les nf.im i ni.!;tri•11:." i f)n5i eoncre t. rament des de 1 °n,jl.crttame}nt s ~ligues, 1 té un clara reftTr F^ nc,ia e n rJ. .mnn c ^r)mtarc i a1.F-^ t^a l l d l exemple la r'` c n t) v E:a e' S, t') 1. m ct cl ex r n x t ï.`. i^S r• i. c5 dels 1. !^'i Mercats rf: f. a j4 tY de la nostra ciutat, i els seus entorns f'ra me?rc'i ¿7 1t, són fit',tr tl rlril; Ar i fia de p fr l i, t i, q i.l f•t 5i municipals innovadores quee no tenen precedent e:, i són una expressió genuina del cauw pot fer un Ga,j r,r nt carne nt: en er l terreny rle? lea F;arc)me)r16 ecerTr6 m 1t.'Ea adreçada a1 comerç. [d a,c a is e v c)1 política no és mai Fr f i. r a (;< sino n r1 compta amb la c 0 1. 1 a b o r a r i c5 deis u p 1. l F! el: i, t.c 4 al quer= va a ti r F: t, a t. En el món rl el comerç, vt!b>tra!s> han d'ésser i:artataÇ1 p n1.5tf~5+ ramh) utlra c°'lrl. 1G.ataorarii.lJ m1:ltuíi seu amb e 1 en Oj1,4nt;aiPlk.'nt;, iirne'f'it`i eJeA1, c" q lrit:rc;, de l,ril ei.ttt:Fat i. deis barcelonins. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4147 Title A name given to the resource Proposta de guió per a la intervenció del Sr. Alcalde a la reunió "Fòrum Cívic de Barcelona. Sopars Professionals" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Comerç Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1242/19910418d_00439.pdf 7f0df42aea5402f2efb04bf042333580 PDF Text Text PARAULES DE L'ALCALDE DE BARCELONA, EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL, DURANT EL SOPAR OFERT PEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT, M. HBLE. SR. JORDI PUJOL, A L'EXCM. SR. JACQUES DELORS, PRESIDENT DE LA COMISSIó DE LES COMUNITATS EUROPEES. Palau de la Generalitat, 18 d'abril de 1991. �Je voudrais saluer le President de l'Europe des Villes, qui est aussi des Regions et des Etats, mais que peut étre l'Europe des cites et des citoyens si elle veut entrer dans la téte et dant le coeur des gens. Je voudrais saluer le president au principe de la subsidarité que ne voudrait pas de competences a une echelle quelconque de governement que si il n'existe pas une autre plus en bas qui puisse faire aussi bien. Je salue non professeur de la rue Mantignag, quand etait au commissariat au plan, et moi j'etais un jeune licencié quí apreneait l'Europe dans les rues et dans les classes a Paris. Je salue l'homme qui a su soutenir l'Europe jusqu'a ce que le train de l'histoire passe et l'entousiasme juice de a la froideur, qui avait suivi la joie difficile des debuts de R. Schumann et Paul A. Spnak. Je salue en lui la commission que a reçu pour la premiere fois les Eurocitès, peu après leur creation a Barcelonne il y a deux ans. �Pour Barcelonne, pour la Catalogne, pour l'Espagne, pour l'Europe et finalment pour la paix au mediterrannée. �SOPAR OFERT pel MOLT HONORABLE SENYOR JORDI PUJO PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA JYtt./11 j'II, ur,i_ L45 hgliMili,24V 4)e 4 L,1)9 c t u/1cl, rv;":12 i\,Q7 u en honor de L'EXCM. SR. JACQUES DELORS PRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES Ct"‘e Lesi\--CN Excm. Sr. Pasqual Maragall (t-°14L-,11,} ti-VU ty¿ElL: 117' (4/v1,1;711Ak-VLLf '13‘¿1'-' Palau de la Generalitat 18 d'abril de logi �c_54-L tiL7 0,‘ se-u 1Á (u/E 0.441.1_ p,cry,4 00 OU L HIT /mi ueP,11ÇM 144-- 41/4_,1 T LLÒ1Ij (erkif p LA-Ni fVÑc JJ uevi, cA 4k1ï A-p5 h eb'z- /:•:(ELC PU Akvii te-s 4 D- 1`Ak" LUS" CL 451K A- PI Ananida escamarlans 47V3 c(i}lan, TYaRYefl los Zurbot amb Aebre verd d ft LI 1'a2Á Lq t5- q"kii 14 SU 1.0(11I),Nblz, CDuP J uryu'4 CC ni; h_e: U e: _1(;), t 1/4 Al rcv stk rho= 4'7 i paiwirc t f9Ñi ' kit ri [4. ÇPbt-m- /t(4 --1 711 ¿k5-• o ir A e- SI tpcii fr 1,4 Aft:L @rema catalana amb bunpols d l'(.1-:rn.bordci 9/4/' earnps N 34,-Lu ((1,4 el, ) ‘,1)1_,) Poutt 4/1 ob-J Q : L tì Ptzt11,11L E )l' it Pe-Q WA,t) ki4t-traTt'-'5- /tt 4-71/46-iL tv AllL ti fvrtí L- 11 A141-1, irhcr tu u; it II> L4‘.1 , Po utL LA tih-7110-1)1°(0 ■_;71 tiw-C (1)?,:t t t.--11/1,0 71/5 ig eipm ¿* Ì - tw 1' IV4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4148 Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde de Barcelona, Excm. Sr. Pasqual Maragall, durant el sopar ofert pel President de la Generalitat de Catalunya, M. Hble. Sr. Jordi Pujol, a l'Excm. Sr. Jacques Delors, President de la Comissió de les Comunitats Europees Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Unió Europea Territoris Acció política Delors, Jacques Pujol, Jordi, 1930- Description An account of the resource Conté també la versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1243/19910421d_00440.pdf 335c76a46f69a60d065fa6cace42ce5c PDF Text Text Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol DE REGIDORS D'ESPORTS EL ROL DELS AJUNTAMENTS PROMOCIÓ DE L'ESPORT JORNADA SOBRE EN LA D i a 12 d'abril L1o c : HOTEL RIVOLI RAMBLA ORDRE DE L'ACTE de la trobada 18,30.- Inici 19,30.- intervenció de l'Il.lm.Sr. Antoni Pérez, Alcalde d'Esplugues de Llobregat; President de la Comissió d'Esports de la F.M.C. qui fa balanç dels darrers 4 anys. Incorporació de l'Alcalde Barcelona a la Presidencia. intervenció de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona. ,. ,. ,. ,, x .. „ ,. ,. �Ajuntament de Barcelona ACTE DE LA FEDERACIO CATALANA DE MUNICIPIS "Rol dels Ajuntaments en la Promoció de l'Esport" Barcelona. Hotel Rivoli. ‘A.-4..^^^ . Il} rr . , y¡ Zv1A- --' NOTES PER A L'ALCALDE El treball de la Comissió d'Esports de la FMC s'ha centrat en aquests darrers anys especialment en el seguiment del desenvolupament de la legislació esportiva. Concretament ha estat objecte de seguiment i negociació amb la Generalitat, entre altres qüestions, la reglamentacióde: -Consells Esportius Escolars -Jocs Escolars - Consell de l'Esport de Catalunya (en la que `'" Enric Truñó representa a l'Ajuntament de Barcelona) En aquests moments les prioritats d'actuació de la Comissió són el Reglament dels Consells Esportius i el programa Multimedia promogut per la Generalitat d'educació física a les escoles a través de mitjans audiovisuals. En relació a la conferència de l'Alcalde, s'apunten les següents idees: a) La Constitució/ re stableix en l'article 43.3 que els poders públics fgmentarari l'educació física i l'esport. b) La Ley(del Deporte, aprovada e1 15 de octubre de 1990, així com la Llei de l'Esport de Catalunya de 1988, desenvolupen aquest principi constitucional i estableixen que les administracions públiques estimularan la promoció de l'esport i de les assoiacions esportives. c) A banda d'aquests mandats legislatius, la promoció d'esport es un tema que encaixa amb la sensibilitat de l'AlcaldeAue us parla. Aquesta sensibilitat s'alimenta especialment-.en: -l'assistencia als Dimecres Olímpics, que permet palpar com en l'actual moment l'esport a 1 escola és una realitat emergent. -Il.lusió de la gent quan inagurem una instal.lació esportiva, que forma part del pla d'Instalflacions de la ciutat. La gent del barri es'fa seu desseguida el nou equipament. �Ajuntament de Barcelona -L'enfortiment del teixit social al voltant del nou associacionisme esportiu que generan les noves instal.lacions i l'augment en la pràctica esportiva. -Finalment els'Jocs Olímpics com a motor i fita, han permès que les diferents iniciatives sorgides ál voltant del projecte esportives s'hagin pogut assumir. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4149 Title A name given to the resource Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona a la Jornada de Regidors d'Esports sobre "El rol dels Ajuntaments en la promoció de l'esport" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Dimecres olímpics de PM. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Rivoli Rambla Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Esports Congressos i conferències Municipis Jocs Olímpics Govern Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1244/19910423d_00433.pdf c4069dd7063da1850be9c3f99331d0d4 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL ALCALDE DE BARCELONA A L'ACTE D'INAUGURACIO DE LA REMODELACIO DEL PASSEIG DE LLUIS COMPANYS Barcelona, 23 d'abril de 1991 Diada de Sant Jordi �RECUPEREN AVUI UN TROS MAGNíFIC DE LA CIUTAT. AQUEST SALÓ DE LLUíS COMPANYS QUE DE NOU GUANYEM TÉ L'ENORME VIRTUT DE SER UNA MOSTRA EXCEL.LENT DE LES IDEES MÉS POSITIVES DE LA BARCELONA QUE VA NÉIXER A FINALS'DEL SEGLE PASSAT I A LA VEGADA, XEMPLE EXTRAORDINARI DE LA QUALITAT DEL NOU URBANISME. ES FANTàSTIC QUE UN ARC DE TRIOMF, SIMBOL I EXPRESSIÓ D'UN MOMENT CONCRET DE LA CIUTAT - 41 LA BARCELONA DE L'EXPOSICIó DE 1888 - PUGUI SER TAMBÉ UN SIGNE DE MODERNITAT, DE PROJECCIÓ CAP AL FUTUR, DE BENESTAR URBá, DE QUALITAT DE VIDA DELS BARCELONINS. AQUEST ARC DE TRIOMF I AQUEST SALÓ URBà VAN CONSTITUIR UNA MENA DE MARCA DE L'EXPOSICIó UNIVERSAL DE 1888, QUE OBRIA AL MóN LA BARCELONA MODERNA, LA BARCELONA QUE FEIA NOMÉS VINT ANYS QUE HAVIA ENDERROCAT LES SEVES MURALLES. �-2- BARCELONA S'OBRIA I HO FEIA AMB L'AMPUL.LOSITAT PRCADIA DEL MOMENT. AMB LA SOLEMNITAT D'UNA AFIRMACIó RETÒRICA. COM UNA EXPRESSIÓ DEL QUE VOLIA SER: UNA CAPITAL EUROPEA, QUE ES MIRAVA EN EL MIRALL DE LES GRANS CAPITALS DEL CONTINENT. ELS AVATARS DEL SEGLE, LA DESCOMPOSICIó FINAL DE LA BELLA IDEA DE CIUTAT QUE AQUÍ NEIXIA CONTRADICTORIA PERò VITAL - VAN DUR LA DEGRADACIÓ A AQUESTA PART DE LA CIUTAT, A TOT EL SEU LLEVANT. AVUI, LA RECONSTRUCCIÓ DELSALó 1 EL RETORN DEL CONJUNT URBà A LA SEVA FESOMIA ORIGINAL SUPOSEN LA RECUPERACIÓ D'UNS SíMBQLS IMPORTANTS DE LA CIUTAT. PERó NO SOLAMENT D'UNS SíMBOLS. RECUPEREN TAMBÉ UNA ESTRUCTURA URBANA POTENT. UN TROS DE CIUTAT FORT, BEN CONSTRUiT, BEN PENSAT, QUE POT CONTRIBUIR MOLT A FER MéS AMIGABLE LA VIDA DELS BARCELONINS I MOLT ESPECIALMENT DELS VEiNS DE L'EIXAMPLE, DE LA RIBERA 1 DE FORT PIENC. �-3-- DES DE SOTA D'AQUEST ARC DE TRIOMF ES POT TORNAR A ADMIRAR UNA PERSPECTIVÁ URBANA QUE HA RESTAT INèDITA DURANT UNES 1 DéCADES. UNA PERSPECTIVA URBANA DE GRAN QUALITAT. 1 DES D'AQUí PODEM VEURE TOTS FINS A QUIN PUNT L'URBANISME DE QUALITAT POT MILLORAR LA VIDA QUOTIDIANA DELS CIUTADANS I, EL QUE ÉS MOLT IMPORTANT, REFORÇAR EL SEU SENTITDE CIVILITAT,‹ DE PERTANYENÇA, p12.1pF„NnzaT,Iiltg.I.. AQUEST NOU SALó DE LLUíS COMPANYS HA DE SER UNA PENYORA DEL COMPROMÍS DE LA CIUTAT DE TORNAR CAP A LLEVANT; DE REFER TOTA AQUESTA PART DE BARCELONA I DE DONAR-LI LA CENTRALITAT I LA QUALITAT QUE MEREIX. EL NOU SALóiÉS COM UNA MENA DE CULMINACIó PROVISIONAL DEL SEGUIT DE MAGNIFIQUES INTERVENCIONS QUE S'HAN ANAT FENT EN AQUESTA PART DE LA CIUTAT VELLA\DURANT ELS ÚLTIMS ANYS. RECORDARÉ NOMÉS ALGUNES MOSTRES DE L'ENORME QUALITAT D'UN PROCÉS QUE, QUAN VA COMENÇAR, SEMBLAVA IMPOSSIBLE: LA PLAÇA DE USANT AGUSTÍ VELL, LA PLAÇA DE LES BASSES DE SANT PERE, LA PLAÇA DE LES OLLES, EL CARRER DE SANT PERE MÉS BAIX... 1 DE �^ -^ i------' °; o -4- L'ALTRA BANDA, EL PARC DE L'ESTAGIó DEL NORD, LA NOVA PLAÇA DE LES ARTS, EL PASSEIG DE CARLES I... AQUEST SALó DE LLUíS COMPANYS PRESIDIRà LA RENOVACIó URBANA DE LA CIUTAT DE LLEVANT PERò, ENCARA MÉS, EN SERà EL MOTOR MÉS'DECISIU. LA NOVA PERSPECTIVA URBANA QUE S'ENTRONITZA EN AQUESTA PART TAN ENTRANYABLE DE LA VELLA! BARCELONA ÉS UNA INVITACIó A CONTINUAR, A SEGUIR ENDAVANT, A ABRAÇAR EL MAR. HO ^^ ^^ FAREM. ^^ ^ ` % 4,7=1. ^ HONOREM TAMBÉ AVUI LA MEMÒRIA DEL PRESIDENT LJ LLUíS COMPANYS, EL PRESIDENT MàRTIR DE CATALUNYA. l ' LA SIGNIFICACIó URBANA D'AQUEST ESPAI QUE HEM RECUPERAT S'ADIU PERFECTAMENT ÁMB EL QUE VA SIGNIFICAR LA P ^ 1 D ,^ E a ^. COMPANYS: LAi FIDELITAT ALS ^.._..__^-^.._..._.._... CIUTADANS DE CATALUNYA; ,EST LS EL LLEGAT MÉS PRECíS I CONCíS QUE EL PRESIDENT COMPANYS VA DEIXAR-NOS.f QUE LA DIGN3TAT INSTITUCIONAL, QUE LA REPRESENTACIÓ D'UN PAíS, QU EL"G( VERN D'UNA NACIó NO SóN CONCEPTES QUs-SOBREVOLN'LA REALITAT AL MARGE DELS CIUTADANS CONCRETS. ^ `'^----Q-(-) ^ ^^ . 41,,Jy_ r` ^ ^-^ ^ ^^= ^^^ c.^^^1^ ,_^^^^s^ vr ^^ ^ k urPr(t_ /ikrt -^-`'^ ^^ - ^r^ ^ ^^ ..^ Uf avk P/rx-i L ^^ oj^ y `7 ^ M 1119cif-L, .),Jk 3 ?^,^ ^^^3^ ^ ^ -^^^..^^^ �--5- ELS BARCELONINS, QUE SABEM QUE LA CIUTAT ÉS LA GENT, LA SEVA GENT, SIGNIFICAT D'AQUESTA P EÉ-7/---7111Z_L_ QUE CONTRIBUCIÓ A ENTENEM,PERFECTAMENT VISIÓ DE COMPANYS41 UNA OBRA COM AQUESTA LA QUALITAT DE VIDA DELS CIUTADANS I A LA SEVA DIGNITAT. f\— IMNsTub-u—n.„-A—ut, [v-c_ ç' ut /(c) EL SABEM, A ÉS UNA NOSTRES � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4150 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall a l'acte d'Inauguració de la remodelació del Passeig Lluís Companys en la Diada de Sant Jordi Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Passeig Lluís Companys Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Història Barcelona Festes Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1245/19910509d_00446.pdf 60d5fd52be281df344e351d9028c8a04 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL, DAVANT ELS CÒNSOLS DELS ESTATS MEMBRES DE LA COMUNITAT EUROPEA, AMB MOTIU DEL DIA D'EUROPA. PALAUET ALBéNIZ, 9 DE MAIG DE 1991. �HONORABLES SRES. CÓNSULES DE LOS ESTADOS MIEMBROS DE LA COMUNIDAD EUROPEA, SR. DIRECTOR DE L'OFICINA DE LA COMISSIó DE LES COMUNITATS EUROPEES A BARCELONA. EL ENCUENTRO ANUAL QUE CELEBRAMOS EL 9 DE MAYO CON MOTIVO DEL DíA DE EUROPA YA TIENE TRADICIÓN. CADA UNO DE LOS ENCUENTROS SE HA DESARROLLADO EN UN MOMENTO ESPECIALMENTE SIGNIFICATIVO, QUE QUISIERA EVOCAR DE NUEVO. EL PRIMER ENCUENTRO, EN 1989, TUVO LUGAR CUANDO ESPAÑA OCUPABA LA PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MINISTROS DE LA COMUNIDAD EUROPEA. CREO QUE NINGÚN HECHO PUDO SIMBOLIZAR MEJOR QUE ÉSTE LA DEFINITIVA INCORPORACIÓN DE ESPAÑA A LAS TAREAS DE ORGANIZAR CONJUNTAMENTE EL DESTINO QUE COMPARTIMOS LOS PAISES DE LA COMUNIDAD. 2 �EL SEGUNDO ENCUENTRO, EN 1990, SE CELEBRÓ EN MITAD DE UN PROCESO DE NORMALIZACIÓN DEMOCRáTICA DE LOS PAISES DE EUROPA CENTRAL Y ORIENTAL, Y CON LA UNIFICACIÓN ALEMANA EN MARCHA. ME PARECE INNECESARIO DESTACAR ANTE USTEDES LA IMPORTANCIA DE AMBOS HECHOS. SÓLO QUISIERA REAFIRMAR LA PREOCUPACIÓN QUE LOS GOBIERNOS DE NUESTROS PAÍSES COMPARTEN, Y QUE EL CONSEJO EUROPEO HA RECOGIDO, DE QUE NO PODEMOS DESENTENDERNOS DE LAS DIFICULTADES POR LAS QUE ATRAVIESAN ACTUALMENTE ESOS PAÍSES EN SUS TRANSICIONES ECONÓMICAS Y POLíTICAS. LA MEJOR MANERA DE CONVENCERLES DE NUESTRA SOLIDARIDAD -QUE, POR SUPUESTO, HA DE TENER UNA TRADUCCIÓN EN AYUDAS CONCRETAS DE LA COMUNIDAD, DE CADA PAíS E INCLUSO DE CADA CIUDAD- ES DECIRLES QUE SU DESTINO ES EL NUESTRO, Y QUE ESPERAMOS COINCIDIR CON ELLOS EN EL PROCESO DE DESARROLLO DE LA INTEGRACIÓN EUROPEA. 3 �EL ENCUENTRO DE ESTE AÑO TIENE AL FONDO LA CRISIS Y LA GUERRA DEL GOLFO PÉRSICO, SU INICIO DESGARRADOR Y SU DESEADO FIN. ESTE CONFLICTO, QUE SE HA DESARROLLADO EN LOS ALEDAÑOS DEL MAR EUROPEO POR EXCELENCIA, HA SIDO SENTIDO POR EUROPA COMO MUY CERCANO, Y NO SÓLO POR RAZONES GEOGRàFICAS. Y DESDE LAS CIUDADES MEDITERRáNEAS AúN LO HEMOS SENTIDO MáS CERCA, SI CABE. CUANDO EN FECHA RECIENTE ESTUVO EN BARCELONA, EN VISITA OFICIAL A LA CIUDAD, EL ALCALDE DE PARIS, JACQUES CHIRAC, Y NOS HABLÓ EN EL SALÓ DE CENT DE LA VOCACIÓN MEDITERRáNEA DE EUROPA, COINCIDIMOS EN QUE LAS CIUDADES PUEDEN DESARROLLAR ACCIONES DE ACOMPAÑAMIENTO SITUADAS EN EL TERRENO DE LA CIVILIZACIÓN, EN EL DE LA CULTURA Y EN EL FUNDAMENTAL DE LA RECREACIÓN DE UNA CONVIVENCIA ENTRE LOS PUEBLOS DE LAS RIBERAS DEL MEDITERRáNEO. 4 �SI LA CRISIS DEL GOLFO FUE COMPLEJA E INTENSA, LA BÚSQUEDA DE UNA PAZ DURADERA NO LO ES MENOS. BARCELONA, DESDE LA MODESTIA DE SU POSICIóN DE CIUDAD MEDITERRáNEA, PERO TAMBIéN EN SU CALIDAD DE FUTURA SEDE DE LA TREGUA OLÍMPICA, ESTA DISPUESTA A PARTICIPAR EN ESA BÚSQUEDA. ESTOY CONVENCIDO DE QUE LAS CIUDADES DEL MEDITERRáNEO PUEDEN APORTAR, CON NATURALIDAD, SU CONOCIMIENTO MÚTUO, SUS VIEJAS RELACIONES, PARA RECREAR EL CLIMA DE CONVIVENCIA Y DE COMPRENSIÓN, SIN EL CUAL LOS ESFUERZOS EN FAVOR DE LA PAZ Y LA ESTABILIDAD REGIONALES DIFíCILMENTE ARRAIGARáN. YA EN OTRO NIVEL DE CONSIDERACIONES, QUISIERA DECIRLES QUE ME CONSTA, NO SÓLO SU COMPETENCIA PROFESIONAL, SINO TAMBIÉN SU INTERÉS POR BARCELONA Y SU DEDICACIÓN A LA CIUDAD, QUE VA MUCHO MáS ALLá DE SUS ESTRICTAS OBLIGACIONES PROFESIONALES. 5 �CUANDO EN 1992 TENGAMOS MILES DE VISITANTES, LA MAYORÍA PROCEDERáN DE LOS PAISES QUE USTEDES REPRESENTAN. SOY CONSCIENTE DE ELLO, Y LA CIUDAD TRATARá DE ENCONTRAR FÓRMULAS DE COOPERACIÓN PARA FACILITAR SU LABOR, LA CUAL DESEAMOS QUE SEA UN ÉXITO, Y TAMBIÉN QUISIERA EXPRESARLES UN SENTIMIENTO PERSONAL DE COMPRENSIÓN DE SU LABOR. LOS VISITANTES DE LA CIUDAD, A LOS QUE ACOGEMOS SIEMPRE CON GRAN SATISFACCIÓN -PORQUE, COMO LES CONSTA BARCELONA ES UNA CIUDAD ABIERTA- PASAN UNOS DíAS ENTRE NOSOTROS, MUCHOS VUELVEN Y OTROS ESTABLECEN LAZOS CON LA CIUDAD, PERO USTEDES PERMANECEN EN ELLA, VIVEN LA CIUDAD DíA A DïA, Y LA SIENTEN PROFUNDAMENTE. PERMíTANME QUE LEVANTE MI COPA PARA BRINDAR POR ESTA EUROPA QUE ESTAMOS CONSTRUYENDO ENTRE TODOS. MUCHAS GRACIAS. 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4151 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, davant els Cònsols dels Estats Membres de la Comunitat Europea amb motiu del Dia d'Europa Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Unificació alemanya i la Guerra del Golf. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albéniz Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Unió Europea Europa Relacions Internacionals Territoris Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-05-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1246/19910604d_00447.pdf 77d30ec976ee364e9d93310188521238 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE EN L'ACTE D'ACOMIADAMENT D E L'IL.LM. REGIDOR JOSEP MA. SERRA MARTI. (Barcelona, 4 de juny de I991. Saló de la Reina Regent) En Josep Ma. Serra Martí ha eStat un fiII estimat d'una familia barcelonina antiga. Un oatalá fidel a les virtuds que ens han fet respectats com a pObI8: el tr8baIl i el vitaIïSme' la tenacitat i l'abund^uoia cordial, la generositat i la fza 'esa, Un enginyer doblat, quan ha calgut, d'editor. Ha estat més de 10 anys regidor de la Ciutat, el més entregat, el més apassionat, el més iotraosigeot en el fonamental i el més transigent en la relació personal. Ens honora a tots. L'hem dut aquí perqué ens honora i pecgué la seva familia ha considerat, com jo, que ha mort sobretot per la Ciutat. Es el més natural que un Tineutd'Alcalde de Barcelona, mDrt en l'exezoici com qui diu del seu cázz2o, sigui acomiadat en el lloc on va abocar tanta energía i tanta vida, en el Saló de Plens que durant 10 anys l'ha vist recuperar ±aÇaoea, canviar els mercats, els petits i ele grans, multiplicar el clavegueram, netejar la Ciutat i els seus carrers, presidir les seves empreses i finalment, en els darrers 4 anys, aconduir la més gran transformació urbanística que Barcelona haurá vist en el segle, sense oblidar el verd de les gespes que floreixen noves cada setmana, i de nou les alzines, i fins i tot oliveres en els nostres carrers. Cap de nosaltres deixazá una petja tan profunda en els carrers de la Ciutat transformada. 8'hao acabat les discusions electorals i tots podem recooéixer aquesta veritat que ens honora independentment del nostre partit, Dergué ha estat de Xots una mica, i per tots ha tingut l'actitud adequada. Seguirem veient en Josep Ma. en les noves rambles, molt singularment en la Rambla de Catalunya que travessa la Plaga i uneix la Barcelona dele senyors i 14 Barcelona del poble (eIl que ve de senyor i es va saber juntar amb el poble), envaïda en aquesta primavera per milers de barcelonins feligos de ser-ho gzáciea a la tenacitat den Josep Ma, Serra Martí. �2. La seva mort no ens entristeix a oosaltceS, Consellers de la Ciutat, sí als a0icG que som però no als Consellers, estimats Tere i fïIlS i Sra. Rubió, 'é eis Consellers teoim ja o^»ostáncia que no es podrá tOzcez una tra'ectórïa que per nosaltres té ja el valor immutable deis modeIs perfectes, de les obres acabades, ï aixó ens ajuda a creure sempre més en la vida i en la Ciutat. xorable exigéooia d'en Josep Ma per la perfecció i el detall, planejat damunt de altrea, exigéocia ara ja inapel.lable pergué el seu autor ob hi ás per transigir un cop més, si calla, davant les nostres Iimitaoioos. I així els que l'bem `S, des del govern i l'opOoioió r` a donar més de sí, ens veiem ara i el.Iits per la seva }? ia energía, que entre tots vam dur fins el limit, a no defallir mal en l'eaforF per fer de Barcelona la Capital que Catalunya es Es tant el que resta per fer, ens dizia, entre uns i altres, que fáoilmeot tiraríem la tovallola del cansament, o fins i tot la de la prudéooia i la modéstia, O la de la privacitat. Peró és tanta l'eoezgia i tant torta la vibració, que des d'aquesta Sala de Plens i fins fa tzo mes, fins a l'esgotament, fins a avui mateix, ens ha transmés i ens transmet el Regidor Serra Martí, Tinent d'AIoaIde de 14 Ci tar, que fáoiImeut també caurem un cop sí i un altre be segur, presoners de la seducció que a ell el va arrossegar i a nosaltres ens ha d'animar fins al final: la seducció de Barcelona, la Ciutat dels Comtes, la Ciutat de les bombes, la Ciutat deis seoyora, la Ciutat deis obrers, la Ciutat deis botiguera, la Ciutat deis ciutadans de tota PezÓ a1l també, encara ens diz la Ciutat del Boroll ' del desordre, deis bábita d'urbauitat !gue es perdeo, que es poden perdre si no reaccionem aviat com en Josep Ma. Serra Marti va fer constantment fios al final, fins a la mort que el dignifica a eIl i ens obliga a oOSaItree. Imposo a Josep Ma. Serra Martí/ en nom de tots vosaltres i de la Ciutat, la banda de Regidor de Barcelona, de Regidor de carrer, com tots hauríem de ser en tot moment, pergué la Ciutat ens faci lliures. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4152 Title A name given to the resource Paraules de l’Excm. Sr. Alcalde en l'acte d'acomiadament de l’Il.lm. Regidor Josep M. Serra i Martí Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló Reina Regent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Barcelona Acció política Serra Martí, Josep Maria, 1927-1991 Necrologies Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-06-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1247/19910705d_00444.pdf e2b6fe4863c9cef1f01d6613f5e4ea78 PDF Text Text ^- ) L'Excm. Sr. Pasqual MARAGALL I MIRA hi respon afirmativament, s'atansa a la taula presidencial i amb la mà sobre un exemplar de la Constitució que hl ha al damunt, manifesta: 'Prometo per la meva consciència i honor complir fidelment les obligacions del càrrec d'Alcalde de Barcelona amb lleialtat al Rei, i respectar i fer respectar la Constitució i l'Estatut de Catalunya". El Sr. MARAGALL rep, entre aplaudiments dels presents, la v ar a i el faixí d'Alcalde de mans de la Sra. President de la Mesa d'edat i pren possessió del càrrec d'Alcalde de Barcelona passant a ocupar, acompanyat del Secretari General, la presidència del Conseil Plenari, que és abandonada pels components de la Mesa d'edat, els quals s'incorporen ais respectius escons. El Sr. ALCALDE, després d'an ti cipar les gràcies per l'elecció, cedeix la paraula als Caps de llista de les diferents candidatures per ordre creixent del nombre de sufragis obtinguts perquè expliquin el seu vot en l'elecció de l'Alcalde de la Ciutat. La Cap de llista d'Inicia ti va per Catalunya, la Ilma. Sra. Eulàlia VINTRO i CASTELLS, pronuncia el següent parlament: "Exceientíssim Sr. Alcalde, digníssimes Autoritats, companyes i companys Regidors, senyores i senyors: Unes breus paraules per explicar el sentit del nostre vot en blanc en la votació d'aquest matí. Com vostès han pogut apreciar en el moment en què s'ha demanat si hi havia alguna renúncia a la votació, jo com a cap de llista d'Iniciativa per Catalunya he fet constar que no presentava la meva candidatura; i, en el moment d'emetre el vot, els tres vots en blanc responien, com vostès deuen haver imaginat, a la llista d'Iniciativa per Catalunya. Iniciativa per Catalunya ha estat durant quatre anys en el govern de la Ciutat i se sent satisfeta, com a força política, d'haver contribuït durant aquests quatre anys, importants en el procés de transformació de la Ciutat, a aportar-hi les seves idees, la seva sensibililtat i el seu contacte amb els ciutadans i ciutadanes de Barcelona. La voluntat d'Iniciativa per Catalunya que expressa aquest vot en blanc és la de seguir en el govern de la Ciutat. Entenem que els propers quatre anys són, també, molt importants per a la Ciutat: quatre anys, en els quals nosaltres pensem, i els vots dels electors ens ajuden a reafirmar el nostre criteri, que cal insis ti r en una polí ti ca adreçada al territori, que encara té mancances. Pensem que en els quatre anys que ens esperen, hem de posar, encara més, l'èmfasi en les persones i en la política adreçada a les persones i a aquells sectors als quals l'Ajuntament ha d'ajudar a fer valer els seus drets de ciutadans. Nosaltres estem convençuts que aconseguirem, a part ir de la nostra aportació i del diàleg que hem iniciat amb el Grup Socialista, trobar la forma d'acord que ho permeti des de la corresponsabilitat, des del govern de coalició, però també des del respecte i la fidelitat a les pròpies propostes programàtiques i ala necessitat de fer aquestes aportacions en positiu. Repeteixo que estic segura que trobarem la forma de gar an tir aquest govern estable, aquest govern que la ciutat de Barcelona ha ratificat amb el seu vot a favor d'una esquerra plural; i que serem capaços de concitar la il.lusió i la participació cada vegada més àmplia dels ciutadans perquè, per a nosaltres almenys, és motiu de greu preocupació l'abstenció en els processos electorals. Sàpiga, Sr. Alcalde, que tindrà en els Regidors i la Regidora d'Iniciativa per Catalunya un suport a partir d'un acord que respecti els nostres programes; i sàpiguen tots els Regidors i Regidores de Barcelona que en el nostre Grup tindran, igual que han tingut els quatre anys anteriors, un Grup disposat a treballar, com estic segura que ho estem tots, pel bé dels nostres ciutadans. Moltes gràcies." 5 - 91705AP1.DOC �Ei Cap de llista del Partit Popular I'llm, Sr. Enric LACALLE I COLL, pronun ci a ei següent parlament: "Excei•lentíssim Sr. Alcalde, digníssimes Autoritats, il.lustríssimes i il.lustríssims senyores i senyors Regidors, companys, amics i ciutadans de Barcelona presents en aquest Salo de Cent:. Com a esportista que sóc i tenint en compte l'esperit que ha de presidir aquesta Casa Gran els propers quatre anys de cara al més gran esdeveniment ciutadà de la història de B arcelona, que seran els Jocs Olímpics de 1991, vull que les meves primeres paraules siguin de sincera felicitació a l'Excm. Senyor Pasqual Maragall i Mira per haver estat reelegit Alcalde de Barcelona, amb la confiança que entre tots, uns des del governi altres des de l'oposició, sabrem trabar el bon camí pel bé de la nostra estimada ciutat de Barcelona i dels seus ciutadans. Al mateix temps, vull manifestar-li que el nostre Grup municipal farà una oposició real, seriosa, construc tiva, vigilant i crítica, però, sense cap dubte, lleial, com és la nostra obligació per la responsabilitat contreta amb el poble de Barcelona, Dit això, com és preceptiu, passo a explicar el nostre vot. El Grup Popular ha votat en consciència en suport a la meva persona, encara que tos un acte formal, sabent tots que la majoria estava ja donada i representant en aquest acte una trajectòria ciara i conseqüent, fins a l'últim moment, amb el proposat en el nostre projecte de govern per a l'Ajuntament de la ciutat de Barcelona. El Grup Municipal Popular continuarà la línia seguida durant els últims quatre anys, en els quals hem encunyat un lema que ha consolidat una forma de fer política: "EI que es bo per a Barcelona, és bo per a nosaltres, presenti-ho qui ho presenti", cosa que, possiblement. ens hagi fet veure incrementada la confiança dels ciutadans amb un Regidor més. Aquest projecte parteix d'uns principis polítics que defineixen la forma de ser i d'estar que configuren el Partit Popular de Catalunya i que passen per un respecte a la persona i la necessitat que l'Estat ï, en el cas que en ocupa. els òrgans de govern de la Corporació local, siguin al servei del ciutadà i no a l'inrevés: Un estímul a la iniciativa de cada individu o dels col.lectius, amb un suport al seu esperit creador i un impuls a totes les idees que signifiquen benefici per a la societat. Un suport total i decidit a les aspiracions de la societat per a acconseguir un veritable benestar, amb un respecte als drets adquirits i una millora deis mitjans per fer veritable el principi de solidaritat social, que sorgirien per l'incompliment d'aquest principi. Un respecte total als ciutadans amb la seva participació en la consulta per a la presa de decisions, per mitjà de les associacions que els aglu ti nen i els conformen, i donant-los tota la informació per a una total transparència de la gestió, en definitiva, diàleg amb els administrats. Un suport a tots aquells actes que signifiquin un impuls al saber i a la Cultura, sense diferències de cap mena que representin marginacions per raons contràries a la pluralitat de la població catalana i de Barcelona en par ticular. Aquests principis polítics integradors del Partit Popular es reflecteixen en el programa de govern que el meu Grup municipal defensarà al llarg dels propers quatre anys, i és la raó per la qual no ens és possible dipositar la nostra confiança en altres Grups municipals que tenen programes que no coincideixen en alguns dels principis abans esmentats i en múltiples aspectes programàtics. Per aquesta raó i, com un exemple de respecte al principi democràtic que aquest acte solemne d'elecció d'Alcalde-President de l'Ajuntament de Barcelona representa, el Grup Popular ha dipositat el seu vot a favor del seu programa i, en conseqüència, ha votat a favor de la meva persona. Aquest programa estudiat amb minuciositat, elaborat amb un rigor i una seriositat pròpia d'un partit polític que vol i pot aportar idees i solucions per a governar, es desenvolupa en els diferents aspectes que necessita Barcelona en aquests moments i davant el repte important i històric de la projecció de la nostra Ciutat cap al futur, en pa rticular mitjançant els Jocs Olímpics de 6 - 91705AP1.DOC �1992, en els quals tant de recolzament i il.lusió vam posar tots els partits polítics per a la seva consecució, juntament amb tot el poble de Catalunya. Barcelona entra ja en la recta final que;ens po rt arà als Jocs d'estiu. Barcelona necessita, en aquests ultims metres, d'una pau institucional entre Generalitat i Ajuntament. Necessita diàleg, col.laboració, unitat de criteris en els temes importants. Necessita abandonar els partidismes inútils i estèrils per a volar més alt pensant en el molt que ens juguem, i en el repte tan crucial que tenim davant nostre. Per això, avui podem i volem garantir que el Grup Municipal Popular assegurara durant aquest període la governabilitat de la ciutat de Barcelona en tot el referent a temes olímpics, malgrat que no hi hagi un govern d'unitat que, en la nostra opinió, hauria estat una bona solució; i garantirà aquesta governabilitat olímpica, fonamentalment, perquè Barcelona necessita, fins que l'últim atleta salti l'última tanca, un període de diàleg i consens en els temes que ens resten pendents, més els que sorgeixin nous per la dinàmica de la Ciutat. Ara no és moment de friccions ni de travetes, perquè, repeteixo, és molt el que ens hi juguem. Però aquest important esdeveniment no ha d'impedir el desenvolupament normal i equilibrat de B arcelona, ni ha de conve rtir-se tampoc en un fet negatiu per als interessos tan socials com econòmics dels barcelonins. Per això, en el nostre programa propugnem una gestió d'dels Jocs Olímpics transparent i amb la participació de tots, a fi d'assolir el consens i la unitat necessaria perquè siguin els millors Jocs Olímpics de la Història. Propugnem un suport decidit als funcionaris de l'Ajuntament amb un reconeixement dels drets adquirits i una justa valoració dels seus mèrits professionals. Desitgem que Barcelona sigui Cap i Casal de Catalunya, sense que això signifiqui una imposició a les altres ciutats catalanes, sinó que, al contrari, sigui el motor que ajudi a un desenvolupament econòmic i social, conjunt i harmònic. Per això, donem el nostre suport al comerç, a la indústria, com a generadors de béns i de serveis i com a única via per fomentar l'ocupació i disminuir l'atur. Volem que Barcelona sigui una ciutat equilibrada en la qual els ciutadans dels barris perifèrics no es trobin discriminats respecte als ciutadans dels barris cèntrics; en la qual els serveis socials estiguin en relació amb les necessitats reals; en la qual les persones de la tercera edat tinguin el reconeixement a què la seva vida d'esforç i treball els dóna dret; en la qual els problemes dels disminuïts psíquics, físics i sensorials siguin tinguts en compte i solucionats. I seria important també, ara que les gran obres olímpiques estan ja totes en marxa o acabant-se, que el nou Consistori dediqui una especial atenció a resoldre els problemes del dia a dia, els de la Barcelona real, els que en defini tiva fan una ciutat més humana i habitable, i per la qual tots paguem els nostres impostos. Temes com la circulació, l'asfaltat, el fer de Barcelona una ciutat més verda, més neta, més il.luminada, i tantes i tantes assignatures pendents que té enc ara la nostra ciutat. Per tot això, oferim el nostre programa i la nostra decidida col.laboració al senyor AlcaldePresident de l'Ajuntament per fer possible que els barcelonins ens sentim orgullosos de la nostra Barcelona; però així mateix i com he dit al principi, exercirem de forma seriosa i responsable la nostra tasca de crí tica constructiva dins de la nostra funció de lleial oposició al servei de Barcelona, una Barcelona a la qual ja va se rvir el meu pare com a Regidor d'aquest Ajuntament i a la qual tant el meu Grup com jo mateix servirem. Treballarem per a ella amb la mateixa il.lusió i entrega, perquè no hi ha satisfacció personal més gr an que la de treballar per la teva ciutat. Moltes gràcies." El Cap de Insta de Convergència i Unió, I'Hm. Sr. Josep Ma. CULLELL 1 NADAL pronuncia el següent discurs: "Senyor Alcalde, honorables senyors, digníssimes Autoritats, benvolguts Regidors i Regidores, senyores i senyors: 7 - 91705AP1.DOC �En primer lloc, la meva més cordial felicitació: El principal adversari felicita avui l'Alcalde de Barcelona elegit pel poble de B ar celona a traves dels vots dels Regidors socialistes. Crec que un sistema democràtic, en tr e altres coses, és fonamental sobretot. l'existència. sempre i en tot moment, d'uns que manen i tenen el poder i d'uns altres que són la garantia de l'alternativa. Una democràcia no es pot entendre sense l'existència d'una alternativa real, no hipotètica, d'una alternativa amb força i amb cos que estigui preparada en un moment determinat, quan el poble ho decideixi, per a fer el relleu als que estan governant. Aquesta és la nostra voluntat: Ésser oposició assegurant l'existència d'una alternativa capaç d'assumir responsabilitats el dia que els ciutadans així ho decideixin. Amb el nostre vot d'avui, un vot, si vostès volen, mes simboiic que altra cosa, nosaltres volem expressar ï hem expressat aquesta voluntat nostra de se rv ir la Ciutat des de l'oposició per ésser alterna ti va de futur; una oposició cl ar a, cons tr uctiva, i contundent quan calgui; i hem deixat clar que Convergència i Unió és l'única alternativa real a l'actual majoria minoritària. Aquest, i no altre, és el sentit del nostre vot d'avui perquè, repeteixo, la votació tenia purament i simplement caràcter simbòlic. Però permetin-me que faci dues consideracions. Una ja s'ha fet de passada, però jo voldria insistir-hi. Valdria expressar la preocupació del Grup, però també personal i, em sembla, compa rt ida per tots plegats, pel fet que el 26 de maig la meitat, pràcticament, de la població de Barcelona passa olímpicament (i mai no tan ben emprat el terme) de tots nosaltres. A la meitat de la població de B ar celona tant li feia que fos en Pere o Berenguera qui governes aquesta Ciutat. Diuen alguns que no hem de fer catastrofismes perquè amb aixà ens anem apropant als percentatges europeus; i potser és veritat, encara que hauríem de veure quantes eleccions es realitzen i quin sistema polític tenen els paisos en què es donen aquests percentatges de participació; però també és cert que en aquests paisos no fa tampoc només quinze anys que gaudeixen de la democràcia. Em sembla particularment greu, i és un toc d'atenció no a l'equip de govern, sinó a tot el Consistori, que quinze anys després que en aquest país hi ha llibertat i que tots plegats hàgim lluitat perquè aquest país pogués elegir els seus Alcaldes i perquè aquesta Casa fos governada per aquells que el poble de Barcelona decidís, la meitat de la població de Barcelona deixi d'anar a votar el dia de les eleccions. Em sembla, i aquesta és una reflexió que invito a fer a tot el Consistori, que alguna cosa no deu acabar de funcionar i que alguna casa tots plegats no acabem de fer quan es produeix aquest fet el dia de les eleccions. Tindrem temps, tindrem altres moments, per continuar reflexionant sobre tot això. La segona consideració que voldria fer i és conseqüència una mica de la primera, és que aquest Consistori ha de començar el seu mandat i el seu treball amb una gran dosi d'humilitat per part de tots, tant pels que siguin en el govern com pels que siguin a l'oposició. De cada deu ciutadans, senyor Alcalde, l'han votat dos i mig; això no treu cap mena de legitimtitat a la seva victòria electoral, ni bon tros; en el meu cas, no arriba ni a dos i mig. Però, en tot cas ens ha de fer entendre que des d'aquest tipus de participació i amb aquesta majoria minoritària no es pot governar com si els resultats haguessin estat uns altres. Aquests resultats obliguen a buscar més el consens, a buscar més el pacte, a buscar més l'entesa, sempre que sigui possible, amb totes les altres forces, sobretot en aquells temes que comprometen el futur de la Ciutat. Repeteixo que l'abstenció i no haver obtigut la majoria desitjada aconsellen més prudència alhora de prendre decisions i cercar el màxim de suport en aquesta C as a i fora d'aquesta Casa. Valdria també avui, en el primer acte d'aquest Consistori, explicar, encara que fos amb uns trets impressionistes, quins seran els grans objectius del nostre Grup en els propers quatre anys. En primer lloc, valdria deixar ben alar que volem ésser instrument de pacificació i de col-laboració ins ti tucional. Volem ésser instrument per mitjà del qual sigui possible la col.laboració institucional. Em sembla molt bé, perquè la litúrgia també és important en política, el fet que després d'aquest acte. avui al migdia, el Consistori en Ple travessi la plaça de Sant Jaume i vagi a visitar el President del Govern de Catalunya. Em sembla molt bé aquesta iniciativa, però evidentment aquesta litúrgia no tindria cap sentit si no anés acompanyada d'un fet que considero capital: que el 8 - 91705AP1.DOC �Saló de la Reina Regent deixi d'ésser plataforma d'oposició sistemàtica i constant al Govern de la Generalitat. Vostès, els de la majoria minorit ar ia, els que estan en el poder, tenen representants en el Parlament de Catalunya i vostè mateix, senyor Alcalde, n'és Diputat, i em fa la impressió que la col.laboració institucional seria molt més fàcil si les legitimes discrepàncies que ni pugui haver en tre els Regidors del govern de la Ciutat i el Govern de Catalunya s'expressessin allà on s'han d'expressar, que no és el Saló de la Reina Regent, sinó el Parlament de Catalunya. Per tant, nosaltres estem disposats a ésser aquest estri, aquest instrument de col.laboració ins titucional. En segon lloc, aquest és un Ajuntament democràtic que ha estat elegit pel poble de Barcelona. però nosaltres votem també que aquest Ajuntament funcioni més democraticament per dintre i que no hí hagi Regidors de primera i Regidors de segona. Volem senziiiament que tots els Regidors, siguin de la majoria o de la minoria, tinguin els mateixos drets a l'hora d'expressar-se, a l'hora de preguntar, interpel•lar i de qüestionar els problemes de la Ciutat: 1 aquest també serà un dels nostres objectius. En tercer Iioc, oferim la nostra lleial, absoluta i total col.laboració sense cap mena de fissures respecte als Jocs Olímpics. En això pot comptar, senyor Alcalde, amb la total disponibilitat del nostre Grup, que no utilitzarà els Jocs (no ho féu en els quatre anys passats i tampoc no ho farà en els mesas que resten) com a eina de desgast del govern municipal ni d'erosió de l'Alcaldia. En aquesta línia de consens, és també voluntat del nostre Grup de reiniciar el clima de diàleg i entesa que propici] la redacció final del que ha d'ésser la Carta municipal de Barcelona. En quart lloc. vull adve rtir que serem bel.ligerants i vigilants contra una denúncia que ja avui es fa des de les seves pròpies files: l'especulació. Controlarem, fiscalitzarem i denunciarem els vicis d'una política urbanís ti ca que pot -no dic que ho hagi fet- haver afavorit processos especulatius espectaculars a la Ciutat. En cinquè lloc, volem treballar conjuntament amb vostès per tal de trobar solucions als problemes financers d'aquest Ajuntament. Volem treballar sense protagonismes. com vostès han fet en altres ocasions. Des de la rebotiga, des la sala de màquines, si vostès ho valen, volem ajudar-los a resoldre un problema que, tard o d'hora, afectarà d'una manera decisiva aquesta Ciutat: el del finançament municipal, la solució del qual no admet ni més endeutament ni més impostos. En sisè lloc, volem impulsar l'acció de govern perquè l'actual majoria posi més l'accent en la millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans de Barcelona: els problemes del medi ambient, la neteja, la seguretat, el transport públic, els aparcaments, l'enllumenat, la pavimentació, la circulació, etc., que afecten el quefer quotidià dels nostres ciutadans. En setè lloc, volem, amb el nostre esforç, que Barcelona no expulsi gent i que tothom que vulgui viure a Barcelona, ho pugui fer, la qual cosa vol dir endegar des d'aquesta C asa una política d'habitatge en col.laboració amb les altres institucions, que fins avui creiem inexistent. En vuitè lloc, volem instar l'equip de govern a prendre totes les precaucions i mesures per tal que no torni a passar com els anys 1888 i 1929, sinó que després de la gr an festa major que seran els Jocs Olímpics, la Ciutat no quedi aturada i el seu creixement no sigui a batzagades com tradicionalment ha estat i vostè, Sr. Alcalde, alguna vegada ha denunciat. Hem de fer tots els possibles posant-hi el nostre esforç perquè això no sigui així i Barcelona, després de 1992, no resti marginada i no quedi parada la seva constant vocació i la seva voluntat de progrés. En nové lloc, estem oberts a examinar responsablement tota la problemà tica metropolitana, sempre que això no signifiqui valer fer passar per l'entrada de servei solucions passades de moda o pròpies d'èpoques passades en què no hi havia democràcia ni autogovern. En darrer lloc, voldria posar sobre la taula, hi així ho farem els propers quatre anys, que tothom pugui beneficiar-se del creixement i la transformació que la Ciutat experimenta per causa dels Jocs Olímpics, és a dir, els problemes de l'equilibri territorial i de l'equilibri en tre col.lectius i que els fruits del creixement i de transformació de la Ciutat no quedin en mans d'uns pocs, sinó que s'estenguin a tots els ciutadans. 9 - 91705AP1.DOC �Aquests són, Sr. Alcalde, els deu punts fonamentals de la nostra voluntat de treball en els propers quatre anys. Voldria dir-li també una altra cosa i ho dic sincerament: Ens agradaria acab ar el mandat en un clima de relacions personals entre els membres del Consistori millor de com comença i, per això, no ho dubti, per part nostra, des de la nostra vocació i des del nostre servei a la Ciutat, farem un esforç i tot allò que calgui per tal que la millora del clima de les relacions personals faci possible que tots plegats, quan estiguem asseguts aquí, puguem pensar sempre que l'adversari no és pas I'enemig a abatre, sinó que pot tenir raó en alguna cosa i és una persona que val la pena escoltar i de qui val la pena recollir alguna de les seves idees, i per tal que quedin arxivades per sempre i absolutament marginades certes operacions i afirmacions. Nosaltres volem fer i farem un ferm esforç parqué això sigui així. Aquests són els objectius de la nostra feina els propers quatre anys. Convergència i Unió és l'alterna ti va. Vol ésser govern i té vocació de ser-ho. Mentre la voluntat del poble sigui aquesta, servirem Barcelona amb ei nostre treball constant, tenaç, tossut i, a vegades, poc agraït des de la nostra fidelitat a la llibertat i des del convenciment íntim que Barcelona és la Capital d'un país, d'una nació, Catalunya, que encara no és un país normal. Aquesta afirmació. aquesta creença, serà molt present en l'acti tud i en el posicionament de Convergència i Unió en els propers quatre anys. Que el mandat que avui comença, sigui garantia per a tots plegats, per a vostès des del govern i per a nosaltres des de l'oposició, de tota mena d'encerts per tal que la Ciutat plural, la ciutat que està contenta i la ciutat que està empipada, sigui la principal beneficiària de la nos tr a acció dins aquest Ajuntament. Moltes gràcies." El Sr. Alcalde, l'Excm. Sr. Pasqual MARAGALL I MIRA, pronuncia el següent discurs: "Senyores Regidores i senyors Regidors: Amb una excusa que demano a tothom per la manca de confort d'aquest Saló de Cent que, almenys, té el confo rt de les hores que els segles hi han fet passar, dels moments bons i dolents que la Ciutat ha viscut en tre aquestes quatre parets, els agraeixo a tots, Sra. Vintró, Sr. Lacalle i Sr. Culleli, els seus mots. Els ben asseguro que hi pararem compte en les setmanes, els mesos i els anys que vindran. Sr. Culleli, malgrat els seus mots a vegades una mica agres, li prenem el mot. Moltes de les coses que ha dit, i que han dit també els altres Caps de llista, tenen a veure no només amb la cortesia i amb la necessitat de manifestar una posició (cosa que potser, no és el motiu principal d'aquest acte), sinó que tenen a veure efectivament amb un desig de millorar la governació de la Ciutat. Per tant, trobaran en la majoria orelles obertes i disponibilitat a estudiar les paraules que s'han dit, i a treure'n el major benefici per a la govemació de la Ciutat. Barcelona és, avui, una ciutat que s'acosta bastant a aliò que fa nou anys, en aquesta mateixa Sala, van qualificar de ciutat olímpica i me tropolitana. ¿Què queda d'aquella pretensió que, mirada des de la pespectiva actual ha tingut els seus alts i baixos i els seus moments de suspens i d'interrogació però, sens cap mena de dubte, la gratificació dels seus moments de realització que han estat, són i seran tan importants en els dies de la nostra Ciutat? Nosaltres responem a aquesta pregunta, i crec que hem de fer-ho tots, confessant, quasi diria, que estem molt a prop d'ésser la ciutat que sempre hem volgut ésser. Estem molt a prop d'ésser la ciutat que l'ambició infinita dels ciutadans de Barcelona ha dibuixat sempre molt amunt en l'horitzó. Des de les darreries del segle passat en el moment de la Renaixença i de la formulació d'un projecte urbà d'aquell renaixement, dins tots els racons de la nostra història hi ha hagut una formulació constant d'ambició que a vegades des de fora de Catalunya perd també des de dins de Catalunya, ha estat considerada excessiva; perd no ho era d'excessiva, perque estem molt a prop d'ésser la ciutat que sempre hem dit que volíem ésser. Som també una ciutat preocupada, potser seria millor dir apassionada, pels ajustos de comportament a fer en el moment en què les nostres infrastructures comencen a estar en el nivell 10 - 91705AP1.DOC �que havien desitjat. Es evident que B arcelona és avui capital orgullosa d'una Catalunya autónoma, i referència amiga per a territoris que van més :enllà; moderna, equipada i que es pot dir europea mirant fit a fit l'interlocutor. Però és evident també que Barcelona és una ciutat que ens ha de preocupar pels ajustas que ei mateix creixement econòmic i infrastructural oblig ar a a realitzar en els nostres comportaments. Som una ciutat com altres d'Europa, que tenint problemes de qualitat molt considerables. No us n'escatimaré la concreció ni que sigui molt breument, ja que la crec obligatória en aquesta Sala i en tots els nostres actes. Som una ciutat que, si es vol estudi ar si s'ajusta ais límits desitjables en una qüestió tan urbana i producte de la nostra civilització com és el nivell de soroll durant el dia i la nit, s'haurà d'admetre que, si de dia esta frec a frec amb elilímit, a la nit està, desgraciadament, per sobre, és a dir que, no és una ciutat que tingui el silenci que es mereix. Potser no l'hem ambicionat prou, potser no l'hem dibuixat com un objectiu, si bé hi ha moments de la nostra història en què aquests valors han estat valorats i emfasitzats: recordem, per exemple, el Noucentisme. En tot cas som una ciutat que està més a prop d'allà on volia anar i que, tanmateix, descobreix cada dia i cada tombant del seu decurs históric que hi ha moltes coses que semblen allunyar-se i estan molt Iluny d'ésser assolides. Una ciutat vella de 2.000 anys, la nostra, que està encara tot just en el camí de torn ar a ésser el que fou históricament, d'una forma distinta. Una ciutat envaïda per vehicles de dins i de fóra, més problemàtics els segons ben segur, però no solucionat l'aparcament dels primers. Amb un creixement excepcional que ha estat proporcional, jo diria més que proporcional, al mateix creixement de l'economia de la Ciutat. En un estat d'excepció, que algú ha qualificat, no humorísticament sinó gràficament, de suficient per a donar al nom de la nostra ciutat el tombant de Barcelobra. S'ha parlat de Barcelobra perquei Barcelona és la ciutat de les obres, en la qual els ciutadans tenen la convicció que els sofriments, les molèsties i els patiments tenen un objectiu, una compensació, una raó d'ésser, cosa que no succeeix en moltes ciutats, on aquesta sensació de veure's agafat, atrapat, per una maquinària urbana moltes vegades bloquejada, no té cap mena d'explicació. No és aquest el nostre cas, i vull insistir en el fet que és molt important que en aquests moments en què la ciutadania sap que estem molt a prop de resoldre els problemes d'infrastructura que se'ns havien plantejat les darreres dècades, ens fem forts d'aquesta legitimitat moral d'estar segurs que la ciutadania ho entén per demanar-li una enginyeria més complexa que la de les obres i el formigó, l'enginyeria deis comportaments. Hem de saber induir en la ciutadania un grau d'urbanitat, una modificació de comportaments i, a vegades, d'estils de vida que és enormement més difícil d'aconseguir que el pur aixecament dels edificis més importants o l'excavació de les obres subterrànies més difícils. Aquest és el moment en què Barcelona s'ha de plantejar l'urbanisme del fruïment; és el moment en què Barcelona s'ha de plantejar d'alguna manera, posar l'èmfasi no en el "hardware", la infrastructura, l'aparellatge de la ciutat, que creiem cada vegada més aconseguit, sinó en el 'software", l'educació, la instrucció, la cultura d'ús de la ciutat. Això, tots ho sabem en aquesta Sala, és enormement més difícil, és enormement més arriscat i, tanmateix, és la pàgina de la Ciutat que està esperant que la passem. Jo us demano a tots i a tots els que vosaltres representeu, la col.laboració en aquesta tasca difícil però apassionant. Vosaltres sabeu que en la solució dels problemes de qualitat, d'igualtat, de misèria, de benestar social, aquesta Ciutat ha fet avenços molt importants. Nosaltres ens neguem al simplisme del mètode dialèctic, tan útil en moltes situacions, segons el qual, darrera de cada riquesa hi ha una misèria nova que es genera, pensament ú ti l que, tanmateix, simplificat no serveix per a actu ar . Nosaltres sabem que tot alió que és bo és també dolent; perd sabem també que les coses tenen noms i cognoms i que els problemes s'han d'enumer ar . Estem en un moment en què no haurien d'ésser permeses a la ciutadania ni l'euforia ni el fatalisme, sinó I'anàlïsi, perquè estem convençuts que el domini del territori que en aquesta Ciutat hem aconseguit com a Corporació (no p ar lo tant sols com a govern), la legitimitat que la Corporació barcelonina té avui davant els seus ciutadans, (no la genèrica, d'aquells que segueixen la polí ti ca de cada dia, sinó la concreta dels ciutadans dels 11 - 91705AP1.DOC �barris que saben que tenen un President, que tenen un Districte, i tenen un Ajuntament, que, en definitiva, és capaç d'arribar fins a qualsevol racó), aquest domini del territori del qual poeticament parlava Espriu, però que nosaltres hem de traslladar al domini concret del territori urbà, ens permet avui d'imaginar que cadascun dels problemes té escrita la seva solució i que aquesta escriptura de la solució no és molt iluny deis recursos que tenim al nostre abast. Per tant, més enllà dels sentiments i de l'abstracció, ens hem exigir la concreció, l'anàlisi, la humilitat davant els problemes, però també la gosadia de saber que, pràcticament, no n'hi ha cap que no puguem resoldre. Els de comportament són, ben segur, els més difícils; però, per a això, us demano a vosaltres que en definitiva representeu tota la ciutadania que tant ens ha ajudat individuaiment i agrupada en aquests dotze anys, que ens trenquem el cap per trobar les maneres de suggerir als ciutadans aquell grau d'adhesió que ha de permetre que la majoria efectuï aquestes petitíssimes però difícils modificacions del seu angle de visió i del seu estil de conducta que faran que aquesta Ciutat que per la seva densitat podria ésser un infern, esdevingui la joia que està començant a ésser. Densitat significa ciutat. Tenim la ciutat més densa d'Europa: per tant, tenim d'alguna manera la ciutat més ciutat d'Europa. Tanmateix sabem que els costos d'aquesta densitat ens poden dur al més gran i al més patent dels problemes de la gran ciutat moderna, que és la congestió. Ens hem de fixar codis de conducta i d'urbanitat. Hem de passar del període del gran urbanisme que hem viscut, al període de l'urbanisme de la perfecció, de la urbanitat en l'ús de l'urbs i de les estructures que hem creat, de manera que totes les potencialitats de qualitat de vida i de benestar social que les nostres accions asseguren en el futur proper de Barcelona, siguin realitzades. Per això, i vaig cap a un tema esmentat en les paraules dels representans dels attres Grups municipals, treballarem per tenir la Llei de Barcelona, la Ca rta Municipal. Ja !'any 1904 o 1906, Cambó la demanà davant el Rei, i en cada tombant de la història Barcelona n'ha formulat la necessitat. Vull dir que aquesta Ca rta Municipal, de la qual sobre la taula hi ha un projecte que coneixen el Conseller de Governació i el Ministre d'Administracions Públiques, la simplificarem. Nosaltres farem l'esforç aquesta vegada d'asseure'ns per esborrar i esmoiar més que no pas per escriure. Em penso que serà un esforç ben rebut. És ben cert que hauríem de poder afegir-hi algunes coses més i s'hi afegiran, perquè cada dia i cada hora de la història té la seva intuïció que correspon a una realitat profunda; però en tot cas hem de fer l'esforç, els que l'hem impulsat, d'admetre que segurament hem d'ésser una mica més modestos en l'abast de la nostra pròpia dimensió legislativa a nivell de proposta (nosaltres no podem anar més enllà i fins i tot en aquest nivell hauríem de refrenar la nostra creativitat, la nostra imaginació, per anar a una simplificació i a una certa humilitat d'una Carta Municipal que, tanmateix, veiem com l'estri fonamental per a aconseguir les millores de comportament que estem demanant). No té cap altre sentit la llei, la Carta, que esdevenir l'instrument amb el qual els barcelonins s'autogovemin per solucionar els problemes de la seva vida quotidiana: això vol dir del transport i de la congestió, del soroll, de la contaminació i de la inseguretat No serviria una Carta Municipal sense cap referència a problemes com aquests que ens aclaparen cada dia. No serviria, si no ens ajudés a posar en pràctica solucions, fórmules que nosaltres sabem eficaces i al nostre abast i que, tanmateix, la inexistència d'una llei especial i la pura aplicació de la Ilei general no ens permet desenrotllar. Tots sabem que la nostra Guàrdia Urbana, alliberada d'algunes de les cotilles legals que encara impedeixen la seva actuació, que és ïmportantíssima, i amb una porta per a la col.laboració amb el poder judicial hauria millorat extraordinàriament la sensació de seguretat en els nostres carrers per tal com és ella la que coneix el dia a dia de la situació dels nostres carrers, i tanmateix, aquesta informació riquíssima, potentíssima i molt productiva per a la solució d'aquest problema no arriba allà on hauria d' arribar, justament per la inexistència d'una especialitat legal que potser altres ciutats no han arribat a tenir ni la possibilitat ni a sentir la necessitat de formular, però que nosaltres tenim a les mans de produir. De la mateixa manera altres camps. Acabo aquí la menció del tema que jo crec que serà el tema central del mandat que s'obre. Siguem sincers i reconeguem a Jordi Borja el coratge extraordinari, sota la guia de lluís Armet, d'haver encetat el meló dels nostres somnis, deis nostres ideals ja 12 - 91705AP1.DOC �plantejats aquí fa tants anys, però que a vegades ens espanten. Algú havia de tall ar pel mig i dir: obrim. Això ho féu una persona que havia dirigit la nova descentralització de la Ciutat en els Districtes i la redacció deis nous Reglaments de Descentralització i de Par ti cipació, descentralització que no ha funcionat perfectament (com en altres coses, en aquest mandat hem de millorar) potser per manca d'incentius en el sistema creat perquè els protagonistes es moguin, amb tota la seva energia, per aconseguir tot el que es pot aconseguir, i potser per manca de reciprocitat a un gest que, iniciat en aquesta Casa, no va tenir una torna dimensionada i simè trica en l'ordenada territorial de Catalunya. Ho hauríem d'admetre no provocativament, sinó com a punt de parti da d'un diàleg que es veu cada dia com a inevitablement necessari i admès per totes les forces polítiques. En aquest moment, estem en condicions de millorar marginalment; creiem profundament en les millares marginals, de detall, que són aquelles que poden portar-nos amb més facilitat als objectius que ens havíem proposat. La Carta, doncs, que va tenir aquesta història i aquests protagonistes, serà la carta de naveg ar de la vida quotidiana, en tr e el Dret civil i el Dret administratiu. Aquesta és l'especialitat, a més, del Dret català, del Dret barceloní, que té tants precedents; aquí és on políticament i jurídicament ens movem amb confo rt i amb saviesa i en aquest terreny situarem nosaltres l'avenç cap a una millora de la qualitat de vida i, ben segur l'avenç cap uns drets de Barcelona més ben reconeguts tant al terreny econòmic com en el polític. Hem de fruir de la ciutat. Hem d'anar a un urbanisme humà, que se'ns ha reclamat en aquesta campanya i abans. M'agradaria cit ar textos -que no cit ar é per raó de la calor, del moment, del temps i del feixuc que podria ar ribar a ésser-; en tot cas tinc aquí paraules, jo crec que molt savies, d'un urbanista i bon amic com és Lluís Racionero sobre la necessitat de reduir el trànsit en el centre i sobre els corol•laris que aquesta tesi de la ciutat humana ha de tenir en la solució dels problemes del transport. Crec que tot això s'ha de posar a collació i estic disposat a entrar, ben properament, a treballar en aquests temes, com tot seguit diré. Nosaltres hem de fer, no solament per opció sinó també per calendari, justament una ciutat amb deu rambles, moltes d'elles noves, amb voreres més amples però també més respectades, perquè si no ho són no hi ha millora de la qualitat de vida, amb més arbres, amb més música al carrer, possible en els nostres parcs, amb flors en els escossells, i amb el silenci que ambicionem com a mètode i com a símbol, que sabem inassolible, però també com a motor de les nostres actuacions en els mesos que vindran. Hem d'ésser capaços d'això. Hem d'ésser capaços de pos ar en el frontispici de la nostra actuació la cultura i l'educació. És el moment de les persones. És el moment de posar les pedres al servei de les persones. És el moment del benestar social basat en dues potes: la gran inversió i la presència directa, els serveis personals. No hi ha benestar social en sentit profund en aquelles ciutats que no han tingut la potència per traslladar els seus sentiments de les pedres i la infrastructura, que són les condicions sense les quals la polí ti ca de les persones i del benestar social és frágil. Aquesta ciutat ha tingut la sort de tenir les regnes d'aquests dos cavalls que són la polí ti ca urbanística i la política humanística, ben agafades a les mans per avançar amb totes dues alhora. Altres no ho han sabut fer i s'han deixat emmirallar per l'obsessió que una sola d'aquestes qüestions era la més important, sentiment que tots tenim, legítimament, en moments diferents de la nostra història com a ciutadans: hi ha moments que hom voldria destinar-ho tot a les persones, hi ha moments que hom voldria des ti narho a les infrastructures. Tanmateix crec que això s'ha tingut no només per mèrit del govern, sinó de la Corporació i de la Ciutat, que ha estat per ella mateixa, en defini ti va, qui ha suggerit, en un noranta per cent, totes i cadacuna de les actuacions que nosaltres d'una manera amatent hem sabut, crec, traduir en polítiques per retornar-les als ciutadans que les havien demanat o inventat. Hem de seguir en aquest exercici, poc confortable, de no qued ar -nos amb un sol sentiment. Hem d'estar amb tots dos perqué només sobre la base d'aquests dos sentiments més humanístics i més constructius, més creadors d'una banda i més compassius de l'altra, serem capaços d'arribar realment fins als objectius ambiciosíssims que els nostres antecessors ï nosaltres mateixos ens hem fixat per a aquesta Ciutat. 13 - 91705AP1.DOC �Hem tingut i tenim, en el terreny de la Cultura, oberts projectes d'un abast extraordinari, disset grans projectes deis quals s'ha encarregat el Primer Tinent d'Alcalde, que aniran donant el seus fruits i que no vull enumerar aquí, pero que, en tot cas, seran les fites d'un progressiu descabdellament de la cultura barcelonina, altrament potent, que la que hem estat capaços no de desitjar o de suggerir i començar, que l'hem` suggerida i començada moltes vegades, sinó de completar. En el terreny de l'Auditori, el Museu d'Art de Catalunya, el Museu d'Art Contemporani, en tots els terrenys hem tingut i tenim, vull dir breument perd contundentment, l'aliança d'un efecte deis Jocs sobre la Cultura que no ha estat prou explicat. Algun dia es reconeixera la contribució deis Jocs a la Cultura, amb el Festival de Tardor que quedarà i arribará a tenir una potència que el nostre Teatre i la nostra Dansa necessitaven, atnb la recuperació del nostre Patrimoni Històric, amb les exposicions sobre el Modernisme i del que vindrà sobre el Gòtic, amb la senyalització del nostre Patrimoni Històric en cadascuna de les seves èpoques; amb uns Premis a Barcelona. algun dels quals qued ar à per al futur com a Premis internacionals reconeguts; amb l'empenta per a refer el Palau Nacional, el Museu Nacional d'Art de Qatalunya, que no hauria tingut la potència que ha tingut si no hagués estat per la fita de 1992. Nosaltres tenim un programa de gestió que no és el moment de descabdellar, pero sí que vull dir clarament, i crec que és el moment de dir-ho perquè les paraules que es diuen el dia d'avui queden, que Barcelona ha fet un esforç immens, que no l'ha treta dels seus límits des del punt de vista de la seva capacitat económica, urbaná, tècnica i financera, tanmateix és el moment de demostrar a tothom, a nosaltres i a tercers, p•ró sobretot a nosaltres mateixos en primer lloc, que som capaços de dominar la màquina de la' Nosaltres volem mantenir una despesa d'inversió important Que se sàpiga; que ningú no es pensi que Barcelona està acabant la seva fase inversora. No l'està acabant; seguirà invertint 'i d'una manera important 20.000 milions és la xifra mínima que ens hem proposat amb els nostres companys de coalició fins ara i, espero també en el futur, en cada un dels quatre anys vinents, inversió important que els dos primers anys tindrà una traducció més gran per mitjà de les institucions en què participem, que no pas directament. Estem fent moltes aportacions financeres de consorcis culturals, de renovació de Ciutat Vella, d'obres olímpiques, que seran els protagonistes de gran part de la inversió que ens espera. Nosaltres volem mantenir la pressió fiscal sobre el producte interior brut en el nivell en què ha estat en el darrer quinquenni, els anys 1986-1990. Volem augmentar els ingressos propis només en la mesura que puguem estendre els padrons a la totalitat deis subjectes i objectes tributaris en la mesura que ens obligui al marge que ens pertoqui en la realització del objectiu, que sabeu que és el nostre i que creiem compartit per tothom, d'una distribució de la despesa pública neta en tr e els tres nivells, central, autonómic i local, del 50, 25 i 25 per 100. Pensin, que si fos veritat que l'any 2000 haguessim d'arrib ar a aquesta tríada i, per tant, al 25 per 100, la despesa pública neta de bis els Ajuntaments del Estat Espanyol s'hauria d'incrementar cada any un 1 per 100 per sobre del seu creixement vegetatiu a través del Fons nacional i dels seus ingressos propis; un 1 per 100 cada any, són molts diners a disposició dels Ajuntaments, objectiu que nosaltres sabem de difícil obtenció en la pràc ti ca Nosaltres situarem l'apel.lació al crèdit en un volum important de 30.000 milions de pessetes l'any: podem fer-ho i és el que necessitem; i disminuirem el deute de l'Ajuntament en termes reals al final de període en un interval que se situa entre el 6 i el 12 per 100, depenent de la nostra capacitat, que haurem d'extremar, de con trol de la despesa i d'obtenció de transferències dels nivells superiors de l'Administració. Vostès saben perfectament que B arcelona està fent una despesa anual de l'ordre dels 12.000 a 17.000 milions de pessetes a compte d'altres Administracions. No hi renunciem, no ens sap greu fer-la, però és el moment de dir que ha arribat l'hora que les Administracions per compte deies quals la fem, en prenguin el càrrec i assumeixin la seva part de responsabilitat. Nosaltres preferirem sempre, i així ho oferirem, que la gestió d'aquests serveis (des del Conservatori i l'Escola Massana fins a l'Orquestra Ciutat de Barcelona i tants museus com tenim, fins a les guarderies i a les escoles especials bàsiques i primàries) sigui local, perquè creiem en aquest model més anglosaxó que no pas continental, germànic o fr ancès, de 14 - 91705AP1.DOC �descentralització dels cen tr es de decisió sobre els serveis personals. Tanmateix estem disposats a discutir quina sigui la solució: potser hauran d'ésser serveis nacionals, en tot cas necessiten i tenen arreu, en bona part, un finançament nacional. Nosaltres amb les altres Administracions superiors prac ti caren una política de ma estesa en temes concrets: la Fira, el Liceu, el Palau Nacional. Quant a la Fira, vostès saben perfectament, i tot el que està informat ho sap, que el seu desdoblament en un nou recinte avui només té una solució. Sera òptima o no ho serà, potser no serà la solució de l'any 2000 o de l'any 2010, però en tot cas de cara a 1993 només hi ha una solució. Amb la autoritat que ens dóna l'exigència que ens imposa el fet de la nostra participació, a la qual no renunciem, en la Institució firal, amb la qual, esperem, tothom justament ha de col.laborar, obrirem el camí i el pas cap a l'obtenció d'aquest nou recinte en el lloc que la mateixa Fira havia decidit mesas endarrera. Hem fet tots els esforços d'entesa que han estat possibles. Tornarem a obrir i oferir la possibilitat que la Generalitat s'incorpori sincerament a la Institució firal per tal com, i això és més ignorat, la Generalitat i l'Ajuntament ja havien acordat aquesta integració fa un any i mig, però no fou possible perquè en aquell moment la Corporació comercial i industrial no considerà necessari acceptar aquest compromís. Doncs bé, ens consta que avui la Presidència de la Cambra de Comerç e.à en una ac ti tud més posi ti va respecte a aquesta modificació dels Estatuts, pactada en el seu dia en tr e un Tinent d'Alcalde d'aquest Ajuntament i una Directora General de la Generalitat: per tant, confio que la Fira serà de nou el lloc de tothom. I parlant de palaus, crec que la Generalitat hauria de tenir l'ús i gaudi d'un dels dos Palaus reials que Barcelona té. Crec que és necessari que tots plegats ens acordem no només en el nivell dels serveis i en el nivell dels diners i recursos que s'han de repa rtir, sinó també en el nivell de la simbologia i de la realitat de l'existència d'uns recintes de la nostra Ciutat. La Generalitat de Catalunya es mereix i la Ciutat li oferirà, torno a dir, l'ús i gaudi d'un dels Palaus reials que estem administrant. Mireu: aquesta polí ti ca de mà estesa,que desenvoluparem des d'avui mateix quan passem la plaça, serà una política que no tindrà ni un gram d'hipocresia, que serà realitzada mirant fit a fit, si voleu amb un pel d'ingenuïtat ¿qui ha dit que la ingenuïtat a vegades no venç?, i dient a la Generalitat: volem estar al servei de Catalunya, al servei de la Generalitat, en concret, del seu President, del seu Consell Executiu i de les seves institucions. A nosaltres se'ns ha dit gairebé de tot durant la campanya electoral; no vull tornar-hi. No és dia per fer la síntesi de moments passats, és un dia per mirar el futur. Per altra banda, com diu la meva mare polí ti ca, les coses no s'obliden, però es poden perdon ar absolutament totes. Em consta que hi ha una ciutadania molt àmplia que, per citar noms els quals hauré de demanar excuses, va des de Maria Macià a Maria Carrasco, que s'han alegrat del resultat d'aquestes Eleccions; i això ve a certificar allò que per a nosaltres era una convicció profunda: que estem treballant al servei de Barcelona i al servei de Catalunya. Nosaltres, doncs, ens posarem al servei de Catalunya com sempre hem cregut estar, equivocadament o no. Ens hí posarem reiteradament des de l'orgull barceloní, per descomptat, exigint cordialment que se'ns reconegui la nostra contribució innegable a Catalunya i al desenvolupament i creixement de la Catalunya forta d'aquest final del segle XX. Pensant en això, ens obrirem a acords programàtics dintre la Casa amb totes les forces polítiques. Ja he donat instruccions al Primer Tinent d'Alcalde perquè es trobi amb el President del Grup Popular per p ar lar sobre les idees d'urbanisme que la seva canditura exposà durant la campanya electoral. Hi ha un lloc important a Barcelona per a les actituds liberals, poc representades en el nostre mapa polític, però que, tanmateix, existeixen, h an existit sempre i tenen força sign if ica ti va. He donat també instruccions al Segon Tinent d'Alcalde perquè amb la meva presència, sempre que calgui, es posi en contacte amb el Regidor Cullell -la capacitat del qual en matèria de negociació económico-financera ha estat demos tr ada en l'exercici de càrrecs anteriors- per entrar en el tema de la relació econòmica en tr e Barcelona i la resta d'Administracions. Per dir-ho 15 - 91705AP1.DOC �clarament, el Conseller d'Economia, l'Honorable Senyor Macià Alavedra ha de plantejar a Madrid el tema de Barcelona ï, fins diria, el de l'Àrea Metropolit ana de Barcelona, que, com vostès saben té unes aportacions financeres fonamentals del Govern de l'Estat. Si no ho fa, si no aconseguim, crec que podem fer-ho, persuadir-lo que ho faci, Catalunya no haurà solucionat la seva suficiència econòmico-financera. No ens enganyem: hi podria haver fins i tot un acord en tre la Generalitat de Catalunya i el Govern Espanyol i no haver-hi una solució a la suficiència economico-financera de Catalunya, perquè Catalunya és també, d'una m an era molt principal, Barcelona i la resta d'Ajuntaments de Catalunya. No ens enganyem sobre aquest punt, que és fonamental. Hem d'ésser capaços de plantejar davant del Govern Central, que és aquell que lògicament té menys facilitats per comprendre'ns, que hi ha una colla de serveis que estem donant d'una manera important i amb un nivell d'excel.lència força significatiu, que corresponen als nivells superiors de l'Administració i que s'han de dotar. Quan ens diuen que la redistribució de recursos ha de compo rtar una redistribució de competències, nosaltres diem que juguem aquest joc, que firmem aquest paper perquè sabem que l'endemà que s'hagi firmat la nova distribució de recursos sera sobre la base de noves delegacions de competències, Barcelona estarà acreditant de 12.000 a 17.000 milions de pessetes, que són el valor dels serveis que ja estem donant per compte de les Administracions superiors. Per últim, amb Iniciativa per Catalunya hem aconseguit el 49,5 per 100 del vot d'aquesta Ciutat, un resultat remarcable (no hi ha practicament cap ciutat important que no sigui capital de l'Estat, on les taxes de votació siguin tan altes com es diu i on abundin les majories absolutes) d'un punt percentual més, un resultat en el qual l'esquerra votant supera el 50 per 100 en un escenari electoral reduït i en una ciutat sense suburbis obrers importants dintre: una situació remarcable que posem a estudi dels especialistes. La fórmula, doncs, de la nostra col.laboració ha estat bona perquè ha produït uns resultats remarcables: hem augmentat el bloc de l'esquerra de B arcelona per primera vegada des de 1979; però es pot millorar. Si no és per millorar, no la voldríem perquè també podria empitjorar. La vida és així. Per tant, ha de quedar clar que les condicions en les quals Iniciativa per Catalunya i el Partit dels Socialistes de Catalunya col.laboraran en els propers quatre anys, són unes condicions de govern millorat, més eficaç, més corresponsable. Més obert per part de la majoria de la majoria, més corresponsable per part de la minoria de la majoria. Encarem un període difícil i apassionant alhora: la immensitat de l'esforç que s'ha fet, pot fer creure que ja n'hi ha prou, i no és cert. Hem d'entrar a modificar comportaments més que estructures. Ha de quedar ben clar que en som capaços. Ha de quedar ben cl ar davant de tothom que som capaços de fer aquest canvi de marxa i aquest canvi de prioritats. Per tant. és un moment molt delicat. Per començar, el primer comportament a modificar és el nostre. Molta més responsabilitat en els actes, i en el seu sentit. Malta més convicció amb una doctrina i ac titud global de contenció de pressupostos base zero; ensems més consciència de l'enorme patrimoni de prestigi i qualitat que estem administrant i per conse rvar o, millor, per incrementar el qual hem de fer opcions, definir prioritats, seleccionar unes qüestions i no unes altres, i dir que sí a unes coses i dir que no rotundament a unes altres que també ens agraden. De la nostra capacitat de selecció i de la fidelitat a les prioritats que enunciem, dependrà l'èxit, que jo espero esclatant, dels anys que vindran. Per això citarem a col•laborar ciutadans il.lustres que se situen, a voltes calladament, en el món dels ciutadans actius, de l'esquerra no necessàriament, però si del progrés i de la fraternitat. Per fer això, senyors Regidors i senyores Regidores, si vostès m'admeten la convocatòria al termini d'aquesta sessió d'una altra per a l'assabentament de les decisions de l'Alcaldia en matèria de cartipàs, Comissió de Govern, Tinències d'Alcaldia i Àmbits d'actuació, comptarem des d'avui (la Ciutat ho vol, la ciutat ho necessita i el record del company Regidor que ha estat amb nosaltres fins fa poc i avui no hi és, ens obliga a posar-nos a treballar immediatament i a fer-ho amb la passió amb què ell ho va fer), amb un nou org an igrama basat en set Àmbits: AlcaldiaPresidència, Organització i Economia, Benestar Social, Via Pública, Educació i Cultura, i Descentralització i Participació Ciutadana, que s'acosten una mica a l'esquema que el projecte de Carta Municipal havia descabdellat i al davant dels quals, tret el de Benestar Social, que 16 - 91705AP1.DOC �momentàniament queda vacant hi haurà els Srs. Guerau Ruíz i Pena. Lluís Armet, Joan Clos, Joan Torres i Albert Batlle, Regidors que formaran el Comitè de Govern juntament amb els Srs. Joaquim De Nadal i Oriol Bohigas, el Regidor Portaveu del Govern Municipal, Sr. Antoni Santiburcio, el Cap del Gabinet Tècnic de Programació i el Cap del Gabinet de l'Alcaldia, que en serà el Secretari , mentre que la Comissió de Govern estarà formada, com en els darrers quatre anys, per tots els Regidors de la majaria i, per tant, no encara pels Regidors d'Iniciativa per Catalunya, sinó només pels de la llista socialista. Tenim al davant la tasca de fer una ciutat més forta, una ciutat més sàvia, amb millor urbanisme, pero també amb més urbanitat. Potser és la urbanitat, l'actual o la nova que s'hagi de crear, no ho sabem ben bé, la que hauria d'anar abans. Comencem quatre anys apassionants, amb més il . lusió que mai. Gran part de la feina ja és feta: acabem-la bé entre tots. Pensem que si el 1992, com tots els Grups s'han ofert perquè ho sigui, serà un esclat, el 1993 haurà passat la festa i serà l'autèntic any de Barcelona. El dia 15 probablement, el 20 potser, sota la presidència de Sa Majestat ei Rei, es reunirà el Consell General del Pla Estratègic a l'edifici de l'Institut Nacional d'Educació Física de Montjuïc, que s'estrenarà com a recinte ciutadà aportat per 11 Generalitat de Catalunya. Gran diada aquesta, us hi convido a tots; mirarem que sigui un acte amb ` assistència de públic. El dia 30, si tot va bé (es pot retardar uns dies, encara que espero que no) celebrarem la inaguració del Cinturó Litoral de Cornellà a Badalona: us hi convido. El dia de la Mercè, la recepció municipal se celebrar à en un altre lloc nou, el Port Olímpic, la pèrgola que s'endinsa 300 m dins el mar com un braç que mira al Maresme i al Montjuïc: us hi convido. Barcelona comença l'esprint final. És cert, esprint en el qual ens ha de preocupar ja més la qualitat que la velocitat; curiosament la qualitat dels acabats ha d'ésser la nostra preocupació. Ve un esprint final per seguir després, per seguir sempre, quedant-se Barcelona, per primer cop a la Història, les rese rves per a un gran viatge, cosa que en altres segles no va fer com aquí s'ha dit Esprint final, però també un llarg viatge. Un llarg viatge al cor del segle XXI. Moltes gràcies.' Tot seguit la Presidència, donat que es troben presents la totalitat dels membres de la Corporació els proposa, de conformitat amb l'art. 36,2 del Reglament d'Organització i Administració municipal, reunir-se a les dotze hores i quaranta-cinc minuts, per celebr ar una sessió extraordinària per a l'assabentament de propostes en compliment de diversos punts de l'a rt. 38 del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals. La Banda Municipal interpreta l'himne 'Els Segadors', que canten, dempeus, el Consistori i el públic assistent. Finalment la Presidència aixeca la sessió a les dotze hores i trenta minuts. 17 - 91705AP1.DOC � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4153 Title A name given to the resource Constitució del nou Consistori a l'Ajuntament. Parlaments dels caps de totes les candidatures, i presa de possessió de Maragall Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Vintró i Castells, Eulàlia Lacalle i Coll, Enric Cullell i Nadal, Josep Maria Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Auditori, Museu d'Art de Catalunya, Museu d'Art Contemporani, Fira de Barcelona, Liceu, Palau Nacional, Escoles. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Ajuntament de Barcelona Gestió pública Benestar Social Infraestructures Acció política Govern Model social Alcaldes Investidura Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-07-05 Description An account of the resource Constitució del consistori després de les eleccions municipals a Barcelona el 26 de maig anterior, amb victòria de la llista del PSC encapçalada per Pasqual Maragall (PSC 42.80% i CiU 34%). Inclou les intervencions de tots els caps de llista. La intervenció de Pasqual Maragall comença a la pàgina 10. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1248/19910826d_00449.pdf 6cd0ef674e624134d2ee64f6c78faa0c PDF Text Text Inauguració Túnels de Vallvidrera, 26.08.91 Paraules de l'Alcalde de Barcelona El que va iniciar l'Ajuntament i tot seguit un consorci - que tenia el carácter de consorci local , el Consorci de Túnels del Tibidabo - va ser creat, va ser aturat i finalment va ser recuperat i sanejat de nou per l'Ajuntament de Barcelona. Vull recordar molt especialment la tasca que va portar a terne Joaquim de Nadal, que aleshores no era encara tinent d'Alcalde, però si home de confiança de l'Alcalde de Barcelona, justament per tirar endavant la recuperació i el sanejament d'una obra que havia començat tants anys abans i que la crisi havia aturat. Joaquim de Nadal va comptar, jo diria a l'altra banda de la taula, amb el recolzament d'unes persones que jo vull citar en aquest moment. Jo recordo, molt en especial, Raimon Carrasco, Martí Mercadal i Francesc Segura de Luna - que ens va deixar - i que van aportar tot aquell seny i totes aquelles ganes de col.laborar i d'arribar a solucions que calien perque una obra que semblava gairabé impossible de tirar endavant fos una realitat. Aquesta va ser una feina de despatx, peró no la més senzilla, abans que comencés el senyor Vilalta amb les seves màquines i el senyor Compta amb els seus projectes i el senyor Borras també amb els seus projectes i finalment el señor Villaseca. Hi va haver, doncs, una feina de despatx complexa i difícil en virtut de la qual l'Ajuntament de Barcelona efectivament va assumir tot el deute que aquelles obres havien generat i al qual no s'havia pogut fer front. I l'any 82, el final de l'any 82, el mes de desembre, ara m'ho recordava el Delegat del Govern, el senyor Francesc �Martí, ell com a president de la Diputació i jo ja con Alcalde de Barcelona - va ser pràcticament la primera signatura me y a con Alcalde i per això la recordo també molt especialment van lliurar "limpia de polvo y paja", con diuen els castellans, dos tercos de la companyia que l'Ajuntament de Barcelona havia comprat, a la Generalitat de Catalunya. Les obres van començar quatre o cinc anys després perque, efectivament, hi havia problemes de transferéncies i de concepte que segurament van retardar l'inici. Però de fet, aquelles obres s'han acabat avui i avui doncs, vull felicitar a Rafael Villaseca i a l'Albert Vilalta molt especialment per la feina feta. Per fi, la feina s'ha acabat. Jo creo que TABASA ha fet una bona feina, con l'ha fet VOSA, con la fet l'Institut Municipal de Promoció Urbanística. Creo que la feina que han fet aquestes empreses que s'han creat específicament per fer una obra criden a futures col.laboracions, qui sap si en obres de vocació similar. Una altra cosa de la qual volia parlar, molt breument, és sobre la filosofia de finançament de vialitat que té l'Ajuntament de Barcelona en aquests moments. I que té la Mancomunitat Metropolitana i que jo cree que és la lógica des del punt de vista tradicional dels manuals d'economia. En principi, en área metropolitana, en el que en podríem dir ciutat gran, els carrers no haurien de pagar. No s'hauria de pagar per cinturons, no s'hauria de pagar per qualsevol tipus de mobilitat, en el mateix moment en que consideren que la ciutat ens ha desbordat el municipi i que, per tant, i amb el nom que li poguem donar, tan se val (comarca, área metropolitana...) aquella ciutat més gran en la qual hi han commutacions diàries, és a dir, hi ha un percentatge altíssim de persones que hi viuen i hi treballen travessant fronteres municipals, tenen dret, o creuen tenir dret, i en penso que nosaltres els hi hem de �fer costat en aquest sentit, a no pagar per anar de casa a la feina. Mes enllà, a la periferia regional, a la periferia de la regió metropolitana, possiblement sí que comenci a tenir sentit parlar de peatges. Més cap aquí, no. Només té una excepció aquest principi que sembla tan senzill. I és el de les obres singulars, com aquesta. Les obres de túnels, les obres de ponts...Imaginem el que són ciutats que tenen illes a dintre, o que són illes: Estocolm, Manhattan a Nova York... estan històricament lligades a la idea d'haver de pagar alguna cosa per accedir a la ciutat central aïllada de l'entorn. Això no té res a veure amb un altre concepte que ha aparegut nou recentment, en virtut del qual, per accedir al centre de la ciutat és possible que algunes ciutats d'Europa i del món - Singapur n'és un cas - es plantegin de fer pagar. Perà aquest és un preu que no és el preu de la mobilitat, és el preu de lluitar contra la congestió. És el preu que s'imposa en virtut del principi de que qui contamina, paga. per tant, per disminuir la congestió segurament és bo posar un preu que, en principi, no té una finalitat fiscal si bé és evident que es pot destinar en o finançament part, una part, en bona al d'infrastructures. I acabo aquest punt. Jo creo que aquesta obra será económicament un èxit. Creo que si té les bonificacions fiscals que haurà de tenir, amb tota certesa, perquè s'assimila en bona mesura en el règim d'autopistes, será una obra que s'autofinancará. I creo sincerament que des del punt de vista del funcionament aquest será perfecte; ho cree amb tota sinceritat, i ho creo perquè sé que a finals d'aquest any, d'aquí relativament poc, hi haurà ja en funcionament el sistema més complert dintre del qual aquesta obra agafa tot el seu sentit. I vull acabar justament, molt breument, amb una �referencia en aquest tema. En vint dies d'agost hem inaugurat, hem posat en servei, dues peces fonamentals de la nostra mobilitat viària, de la nostra mobilitat metropolitana i comarcal: la que uneix les comarques del Baix Llobregat i el Maresme, fa vint dies, i avui la que uneix el Valles Occidental i el Barcelonés. Per la primera está previst que hi arribin a passar fins a 80-90.000 cotxes diaris; per la segona, inicialment es preveu unes intensitats de 16.000. Però és evident que amb aquesta estructura que avui en bona mesura millorem s'está creant un altre marc de vida pels milions d'habitants que formen aquesta aglomeració, aquesta connurbació. D'aquí poc mes de quatre mesos el Segon Cinturó será una realitat 1 també la Pota Nord. Quedará només, per uns mesos més endavant, la Pota Sud i l'enllaq entre el Segon Cinturó i les autopistes de Girona i de Sabadell. De fet doncs, haurem acabat el que fa prácticament trenta anys s'havia dissenyat. Estem parlant d'idees molt antigues que en aquest mes d'agost de 1991 es realitzen, que s'havien aprovat en el moment en que, durant els anys seixanta, Barcelona es va començar a veure les orelles des del punt de vista de la seva potencia económica i que molt abans encara, jo cree, s'havien començat a sondar: la xarxa arterial metropolitana. Estem d'enhorabona. Aquesta obra és filla del consens. Sigui benvinguda. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4154 Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde de Barcelona a la Inauguració Túnels de Vallvidrera Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Vallvidrera Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Infraestructures Barcelona Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-08-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1249/19910914d_00450.pdf 80bf397d907cef2cbe82f1886bc8052f PDF Text Text R, ;`--110 Que un Alcalde componga el pregón de la Feria y las Fiestas de otra ciudad es, ciertamente, un compromiso, porque, invitado por el Alcalde de la ciudad celebrante, a más de uno pudiera parecerle un compadraje entre Alcaldes. Quisiera tranquilizarles. No existe ningún acuerdo intencionado entre su respetable Alcalde, don Tomás Rodríguez Bolaños, a quien agradezco su invitación por varias razones, y me van a permitir que mencione luego alguna de ellas, y este Alcalde que les habla. Efectivamente, es para mí u#ia gran satisfacción, siendo como soy un Alcalde, poderme dirigir a las �ciudadanas y ciudadanos de btra ciudad, vieja y nueva, señorial y popular, ilustre y dinámica, industrializada y serena, meseteña y fluvial - que todo eso es Valladolid - distinta a la mía. No debe haber dos creaciones del genio humano que se parezcan tanto entre si distintas como dos ciudades. a la vez, sean tan La ciudad, ese invento del hombre europeo como gustaba de recordar Ortega y Gasset, surge ipor el acoplamiento de dos funciones: la dilatación del núcleo embrionario de la plaza, que es lugar de encuentro, de mercado y de comunicación sdcial, y la protección del individuo, que es techo Iy muralla. Han cambiado mucho los tiempos desde las remotas "polis" griega y "urbs" romana, pero las ciudades �siguen cumpliendo sus funciones originarias. Si antes a Valladolid confluían las gentes de la Cuenca del Duero para hacer sus transacciones, hoy a vuestra Feria Internacional de Muestras siguen confluyendo las mismas gentes, más otras procedentes de todo el mundo. Si antes la Iglesia de Santa María la Antigua amparaba las reuniones de los primeros vallisoletanos, hoy la ciudad es en si un lugar privilegiado de múltiples encuentros. Pero a esa semejanza de todas las ciudades corresponde, sin que sea ello contradictorio, una identidad distinta, un modo propio de cada ciudad de expresarse en su arquitectura, en sus calles y plazas, en el aire de sus gentes, en el color de sus cosas. 3 �Después, el desarrollo urbano moderno ha añadido otras similitudes entre las ciudades, en los problemas y en las soluciones. Qué duda cabe que el tráfico es un problemacomún, como es una solución común ampliar las donas peatonales, al estilo de las calles de Santiago y Cadenas de San Gregorio o la Plaza de San Andrés. Las ciudades, además de parecerse por su función genérica, pueden tener coincidencias que hacen que unas se sientan más próximas a otras. Permítanme que tenga la osadía de busclar algunas de esas coincidencias entre nuestra dos ciudades, con, manifiestas para la debo confesarlo, ventajas vuestra. 4 �Si las dos son centros universitarios, Valladolid tiene la Universidad más antigua de España. Si las dos son ciudades de las letras, Valladolid ha dado y acogido nombres señeros de las letras hispanas como Zorrilla, Cervantes, Fray Luis de Granada, Lope de Rueda en un pasado de oro, y, hoy, aquí vive y trabaja Miguel ñelibes. Si las dos son ciudades de teatro, Valladolid tiene el incomparable Teatro Calderón. S'{ las dos son ciudades de museos, Valladolid brilla por su Museo Nacional de Escultura Policromada, España. Si las orgullo de la ciudad doS son ciudades y de manifestaciones populares, Va lladolid emociona con su Semana Santa que luce paso s irrepetibles, como el magistral "Jesús atado a 1 a columna". 5 �Y hay otras coincidencias que nos aproximan. Las dos son ciudades industrialeS, con la fabricación de automóviles como una de sus principales ocupaciones, y las dos son ciudades con una gran vida deportiva. Si antes les he citado que la ciudad es una creación del hombre europeo, q4isiera ahora abundar os europeos tenemos en esa aseveración porque motivos para sentirnos orgullosos de nuestras ciudades. Europa es el continente urbano por excelencia. En ningún otro espacio de humanidad se encuentran tantas y tan engarzadas mar illas urbanas. triángulo que forman Praga, Budapest y Viena es El único por la densidad de hist Ioria, de patrimonio, 6 �de creatividad que acotan. igual a su manera como el triángulo que forman Valladolid, Zamora y Palencia. Esta es la riqueza de Europa. Hoy, en estos tiempos de transición, cuando la vieja Europa ha cerrado un capítulo de su historia y asiste perpleja al parto difícil de una nueva era, las ciudades tienen mucho que aportar. Las ciudades son una referen la de estabilidad. Carecen de fronteras y de ejércitos, y sus banderas son más oriflamas festivos que estandartes guerreros. Por algo los j uegos olímpicos los organizan las ciudades. as ciudades podemos entendernos fácilmente, pod m os abrir brechas en los muros terribles de a cerrazón étnica, �religiosa, nacionalista. De ciudad a ciudad nos podemps entender mejor que de etnia a etnia, de nación¡a nación, de Estado a Estado. Les voy actualidad ciudades, a poner un rabiosa. no como ejemplo Belgrado capitales enfrentadas, estoy seguro q atrevido y y Zagreb, de de como naciones pueden comprenderse antes que Serbia y Croacia. Pues bien, esa es la aportación que podemos hacer, modesta, complementaria de otras voluntades pacificadoras, pero sin duda útil. Cada ciudad de esta Europa Occidental, más afortunada y más unida, más 8 �rica y más confiada debería tener su ciudad amiga - y por qué no decirlo su ciudad protegida - en la otra Europa. Tenemos la suerte inmens de poder celebrar nuestras fiestas en la aleigría y la seguridad, sepámoslo disfrutar con libertad y contención, y no olvidemos las ciudades europeas con las que compartimos una civilización común y con las que construiremos un futuro compartido. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4155 Title A name given to the resource Pregó de l’Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a les Festes Majors de Valladolid Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Valladolid Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Societat Ciutats Model social Valladolid Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-09-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències