46 50 5135 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/880/0000000662.pdf 75f19586c3e6e01027a9a186326bba5b PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1347 Title A name given to the resource La España que se encuentra Zapatero Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Eleccions Espanya plural Acció política Territoris Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-03-08 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1754/0000001379.pdf 415c67f0dd68766d970ec82cc371c1cf PDF Text Text La España viva. La España común. Conferencia de Pasqual Maragall (Club de Opinión 2000. Encuentros en Granada) (19-6-2002) LA ESPAÑA VIVA. LA ESPAÑA COMÚN 19 de junio de 2002 Me he impuesto como una de mis principales obligaciones políticas explicar mi visión de una España viva y plural y suscitar el diálogo sereno, positivo y amable en torno a cómo caminamos hacia a ella. Este es el motivo de mi presencia hoy en Granada ante ustedes y por ello quiero agradecer especialmente a … la ocasión de este encuentro En anteriores ocasiones con parecido motivo he visitado otras tierras de España: Murcia, Madrid, Magaz de Pisuerga … El compromiso de Cataluña con España Es, pues, una iniciativa de diálogo, un nuevo puente de diálogo que se tiende desde Cataluña, en un momento en que otros están consagrados a la tarea de demolición del diálogo fundacional de nuestra democracia. Por ello quiero dejar bien sentada una afirmación para que entiendan cual es mi punto de partida, cual es el punto de partida de los socialistas catalanes. Nosotros representamos la reafirmación del compromiso de la Cataluña progresista -del catalanismo progresista- con la España plural. No representamos la Cataluña que quiere vivir del problema de su relación con España. Somos la Cataluña que quiere resolver el problema. Ésta es una convicción que quiero expresar en todas las circunstancias y situaciones. Y muy especialmente cuando aparecen actitudes –y algo más que actitudes- tendentes a disminuir y condicionar la libre expresión de ideas que se aparten de una pretendida visión obligatoria de España. Reconozco que esta actitud provoca rechazos e incomprensiones en sectores del nacionalismo catalán que consideran que mi interés por España supone desinterés por Cataluña. También provoca escepticismo entre gentes amigas, como el que expresaba Xavier Rubert de Ventós en un reciente artículo publicado en El País, y en el que decía no compartir mi fe en la España plural, aunque siga compartiendo mi esperanza. Y, como es obvio, también desde el nacionalismo español percibo el rechazo amargo y el desdén de a quienes no les cabe en la cabeza otra manera de entender España que la suya. Creo que ambos nacionalismos –el nacionalismo español y el nacionalismo catalán (y también el nacionalismo vasco)- están equivocados en su concepción nacionalestatista del mundo y que con su actitud de ensimismamiento están comprometiendo el futuro de España. 1 �Ante este peligro hay que reaccionar. Sobre todo hay que reaccionar ante el peligro de la indiferencia, del hastío, de la antipatía, de la desconfianza. Como ha explicado muy bien el escritor catalán Antoni Puigverd en un artículo publicado por la Revista de Occidente: “Dos líneas paralelas se han dibujado a lo largo de estos 25 años. De seguir así nunca van encontrarse. Cuanto más avanzan, menos coinciden. Y sin embargo tampoco pueden distanciarse: ni el nacionalismo catalán está en condiciones de impulsar una decidida vía independentista; ni el españolismo ceñudo, militante (o vergonzante) está en condiciones de impulsar una energía de fusión. Son dos visiones, dos lógicas, dos inercias políticas e ideológicas condenadas al empate de la mutua antipatía” Mi propuesta es una llamada a recuperar el clima moral, intelectual y político que haga posible pensar otra vez España con la generosidad que la pensaron hace 25 años los artífices de la Constitución del 78. No sé si desde fuera de Cataluña se tiene plena conciencia de la existencia –y de las consecuencias futuras- de otras actitudes catalanas que no apuestan por este compromiso con España. De un lado, se prodiga una actitud de desconfianza cínica que aboga por una relación de interés entre Cataluña y España, en la que mandan las coyunturas y sobre la que es muy difícil construir un futuro común. Ésta ha sido y es la actitud de Jordi Pujol y de Convergència i Unió durante sus veinte años de gobierno. De otro lado, se manifiesta una actitud de desesperanza, que está llegando a la conclusión de que Cataluña no puede esperar nada bueno de España y que considera que no es posible tender puentes si en una de las orillas no hay nadie dispuesto a avanzar el trecho que le corresponde. Es la actitud que subyace en la propuesta independentista. Para ilustrar lo que quiero decirles voy a leerles un párrafo de un artículo reciente del profesor Antoni Castells (uno de nuestros más conspicuos federalistas), en el que dice: “El catalanismo ha de jugar una vez más la carta de la implicación en la política española. De formular propuestas pensando no sólo en Cataluña, sino en el conjunto del Estado. Debe hacerlo por sentido de la responsabilidad, por solidaridad con los demás pueblos de España, y también por interés propio. El catalanismo tiene que ser generoso. Cuando lo ha sido, se ha ganado el respeto y la admiración del resto de España y ha gozado de gran autoridad política. Ésta es, pues, la vía a seguir. Pero el catalanismo necesita saber que sus planteamientos básicos son comprendidos y compartidos también fuera de Cataluña. 2 �Y en este punto, no todos los interlocutores son iguales. No lo han sido en el pasado ni lo son ahora. Por esto, ante el proyecto nacionalista de la derecha española, se han de erigir unas fuerzas políticas de signo progresista que respondan a la generosidad con generosidad, a la implicación de Cataluña en España con el compromiso activo de España en las aspiraciones al autogobierno del pueblo de Cataluña, y con el respeto a su identidad, a su lengua y a su cultura” La grave responsabilidad del PP Pero antes de pasar a exponer las líneas maestras de mi propuesta catalana para España, quiero denunciar la grave responsabilidad en la que está incurriendo el Partido Popular con su resurrección del nacionalismo español de viejo cuño. No es bueno ni para Cataluña ni para España el talante arrogante y retador con el que hace política el PP. No es bueno para España el desprecio institucional con el que el PP trata a los partidos políticos de la oposición, a los presidentes autonómicos socialistas, a los países vecinos con los que tenemos contenciosos abiertos y, ahora, a la Iglesia que se ha atrevido a discrepar de la verdad oficial y a los sindicatos que se han atrevido a reaccionar contra una política de desigualdad social. No es buena para España la reducción de la pluralidad informativa a la que ha llevado la política de comunicación del gobierno del PP. No son buenas para España las privatizaciones que no redundan en una real liberalización de los mercados. No es bueno para España el intervencionismo partidista en el sistema financiero. No es bueno para España un Plan Hidrológico Nacional que ignora la necesidad de construir una nueva cultura del agua, ni mucho menos los modos adoptados para imponerlo. No es buena para España la privatización de la seguridad de los ciudadanos. No es buena para España la criminalización sistemática de la discrepancia. No es buena para España la manera que tiene el PP de abordar los problemas que bajo la aparente acción decidida sobre los síntomas esconde una ineficacia de fondo. No es bueno para España el empeoramiento del clima autonómico que provoca constantemente el gobierno del PP. No es buena para España la querencia separadora, la de los separadores oficiales que sueñan con una España enfrentada y dividida, necesitada de un mando férreo y uniforme. No es buena para España la tergiversación del patriotismo constitucional que lleva al PP a tratar de congelar la Constitución, a riesgo de acabar con su espíritu fundacional. 3 �No es buena para España la impúdica utilización del rechazo ciudadano del terror como pedestal para acreditar un patriotismo reactivo y así pescar votos lejos del escenario del drama. No es bueno para España el empecinamiento del PP en hacer de su política vasca el factor discriminante de la vida política, social y económica de España, con una actitud insensata y arrogante de someter a todo el arco político democrático a los dictados de su visión partidista del drama vasco. Efectivamente, después de 6 años en el poder, no es bueno para España el balance de la política del PP en temas fundamentales para el futuro de España: - Se ha ampliado la fractura humana, social y política en el País Vasco. - La contradictoria política de inmigración ha conseguido convertir un fenómeno a gobernar en un problema. - Una política económica deficiente nos ha llevado a una inflación descontrolada. - Una política educativa arbitrista y centralista intenta deshacer el camino andado por la vía de la igualdad de oportunidades y de la descentralización educativa. - Se ha roto el diálogo y la paz social con la autoritaria decisión de imponer por decreto ley la reforma del desempleo. - Se ha yugulado en seco la evolución del Estado de las Autonomías con la negativa a plantearse la imprecindible reforma del Senado. La propuesta catalana para España Nosotros –los socialistas catalanes- creemos que el progreso de Cataluña es el progreso de España. Y que el progreso de España es el progreso de Cataluña. Nosotros somos los que hemos aprendido de la historia que el autogobierno de Cataluña está indisolublemente ligado a la democracia en España. Y con la experiencia de la España constitucional y de las autonomías, hemos aprendido también que el autogobierno diverso de las nacionalidades y regiones de España es la mejor garantía del autogobierno de Cataluña. Por eso creo que actos como el de hoy tienen algo de la liturgia necesaria de renovación de este compromiso recíproco. Insisto: se trata de un compromiso recíproco, hecho de reconocimiento y de lealtad. ¿Qué España queremos? Partimos del principio de que somos distintos y queremos ir juntos. Ésta es la realidad de España. Ése, y no otro, es el sentimiento de comunidad, la identidad compartida que nos define. No es “ser una cosa, pero querer otra”. No es “unión, pero autonomía”. Es “unión-libertad”, como decía Joan Maragall, “unión-diferencia”, o “unión-autonomía”. 4 �Queremos completar el modelo autonómico y queremos facilitar su evolución, por qué han cambiado muchas cosas. Nuestro modelo es el federalismo No es sólo que España sea federal o deba ser federal porque estando compuesta por pueblos singulares (los pueblos de España de la Constitución) tenga intereses comunes –siendo los intereses comunes muy importantes- sino que más allá de esos intereses comunes hay un deseo compartido de ir juntos. Hay un sentimiento común a unos y otros que se sobrepone a la natural rivalidad y que sólo parece no existir cuando el deseo y el sentimiento son establecidos por decreto, como obligación. La Constitución no es decreto que obliga a acatar, sino pacto que refleja aquel sentir común. La lealtad es una obligación asumida libremente. De otro modo sería, o vasallaje de la parte o falta de autoridad del todo. Es obligación de la parte con el todo y del todo con la parte. Obligación gratuita que los nacionalismos –los de la parte y los del todo- nunca admiten de buen grado. Federalismo en cuatro grandes aspectos: Senado. cultura, justicia, financiación La reforma del Senado, empezando por la activación de la Comisión General de Autonomías y del preceptivo debate autonómico en sesión plenaria La apropiación y protección de las lenguas y las señas estatutarias (que son constitucionales) por parte del Estado, en todas sus instituciones y símbolos, desde el euro hasta las matrículas, y la lealtad consiguiente de Cataluña y las demás nacionalidades históricas para con los símbolos de España La presencia de las autonomías en Europa, de acuerdo con los Tratados, en aquellas materias en que tienen competencia exclusiva y capacidad legislativa –lo que obliga a una previa formación de la voluntad estatal en el Senado y una lealtad horizontal entre las autonomías, pues ni las 17 autonomías españolas ni menos las 300 regiones europeas caben en los Consejos de Ministros de la UniónLa traducción de esos principios políticos en una real franqueza entre españoles de distintos pueblos (los pueblos de España de los que habla la Constitución) En este marco, y coherente con él, Cataluña necesita incrementar su autogobierno. Y también lo necesita Andalucía. Y todas las autonomías que sientan la necesidad y la obligación de satisfacer nuevas demandas ciudadanas y de afrontar nuevos problemas y nuevas aspiraciones. Pero, cada una ha de poder hacerlo a su manera, sin uniformidades impuestas. Y para conseguir más autogobierno necesitamos un sistema de financiación diferente. Y más allá de los aspectos institucionales, tenemos una propuesta de España con un dibujo diferente: Que termine con esa visión torpe de la España uniforme, frente a la España diversa... Por el bien de España. Por el bien de Cataluña. Por el de todos. La sorpresa que se van a llevar los uniformistas el día que España les diga a golpe de urna que no es como ellos querrían que fuese, que es libre y diversa, que está hecha de singularidades potentes y sensatas, capaces de entenderse y de respetar un proyecto común. Común, no impuesto. 5 �Que supere la concepción radial de España y de sus infraestructuras ... Nos imaginamos una España vertebrada sobre líneas transversales y diagonales razonables, no una España concebida como una línea de puntos a una cierta distancia del centro, siendo éste el punto que la une al resto del mundo ... El mapa hidrológico nacional hay que rehacerlo siguiendo la nueva cultura del agua, no la antigua … El mapa del AVE y los aeropuertos es decisivo ... Es necesario contrastar la tesis de Cascos de que el mercado no da para más, no da para otro aeropuerto transoceánico que nos sea el de Madrid. Pero nosotros, desde Cataluña, le decimos que deje decidir al mercado. Que no sea Cascos o AENA, sino el mercado, quien decida si quiere o no otro aeropuerto transoceánico. ¿No sería más seguro? Descentralizar los órganos del Estado, las autoridades reguladores, las instituciones de investigación... Equilibrar España con una estructura de concepción multipolar. Creer en nosotros mismos consiste en hablar de nuestras cosas, de un futuro de España más allá del estrecho cauce que nos quiere imponer el PP. A ello nos hemos de aplicar los socialistas de toda España, como hace José Luis Rodríguez Zapatero, cuando habla de los trabajadores autónomos, de los profesionales, de sus dificultades para establecerse, de las mujeres y los hombres que quieren hijos y trabajo y no pueden con ambas cosas, de la educación y el diálogo con los jóvenes como prioridad, de los barrios de la inmigración y de su seguridad y de la dignidad de las escuelas, de los ciudadanos que no llegan a desgravar, de un pacto local que no sea otra ocasión perdida, de la necesidad de hacer de los impuestos locales sobre la economía un impuesto a cuenta del que recae sobre la renta de las personas, y evidentemente, de la Europa próxima y comprensible, de los ciudadanos españoles de Argentina y de la necesidad de entenderse con Marruecos. Del Senado y de la presencia de las comunidades autónomas en la Unión. Del nuevo federalismo europeo como unión y devolución a un tiempo Los socialistas catalanes y la mayoría de nuestro pueblo estamos por esta agenda política. 6 �Estamos por compartir lealmente tareas en el puente de mando en el viaje hacia la España plural y reconciliada consigo misma, la España dispuesta a saberse adulta, responsable e independiente de todo padrecito que quiera salvarla de peligros que ya no la acechan. Convencidos además de que si conseguimos la victoria en Cataluña estará dado el primer paso para que España tenga un Gobierno que pueda afrontar todas estas cuestiones. Con cautela y ambición. Sin excusas. Sin perderse de nuevo en una discusión inacabable sobre el ser de España. Pasqual Maragall 7 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La España viva. La España común Language A language of the resource Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Granada Abstract A summary of the resource. Conferència de Pasqual Maragall als Encuentros en Granada del Club de Opinión 2000. Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Espanya Descentralització administrativa Federalisme Cooperativisme Identitat col·lectiva Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-06-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/807/0000001535.pdf 9c624c97d04e6391fc58d89e6ad5e60d PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 15/02/1990 (938150) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 14 La Europa de las ciudades PASQUAL MARAGALL El "bulevar de los Pirineos", topónimo de la Europa de 1992 que ha sido acuñado al unísono por EL PAÍS y Le Monde, es la avenida principal del núcleo de lo que en Barcelona hemos dado en llamar el Norte del Sur. André Fontaine, en su artículo introductorio al suplemento especial editado por los dos periódicos citados, se detenía a subrayar el interés de la Europa de las ciudades que estamos propugnando un grupo de alcaldes y que comienza a encontrar eco en las altas instancias comunitarias. Me gustaría profundizar en el sentido de esta idea, de la que participan con un notable entusiasmo algunas capitales españolas. El triángulo Toulouse-Montpellier-Barcelona es hoy el esquema de una emergente euroregión y núcleo significativo de un espacio subcontinental más amplio que describe un círculo que comprende Valencia, Zaragoza, Bilbao, Burdeos, Lyón y Marsella, conectando incluso con Milán. El citado triángulo, rebautizado periodísticamente como el bulevar de los Pirineos, es, al fin y al cabo, la proyección de futuro del viaje solar catalano-occitano de la Edad Media. Así, los nuevos intereses comunes en el marco de la Europa unida se alimentan del sustrato histórico-cultural de afinidades y, relaciones. Más difuminadas quizá, más genéricas, estas afinidades y relaciones forman también un poso común en el ámbito más amplio representado por las otras ciudades citadas. No se explicarían, de otro modo, la simpatía y las adhesiones de principio que el concepto del Norte del Sur ha generado en estos años. Es evidente que los conceptos, como las palabras, se prestan a todo tipo de juegos. Hablar del Norte del Sur en un universo político y económico de creciente bipolarización no es un recurso de camuflaje. Pertenecemos, sin duda, a un Sur amplio, objetivamente al Sur menos favorecido del Norte desarrollado. Dentro de este Sur que se debate entre sus posibilidades de- crecimiento y sus peligros de suburbialización y dependencia hay una serie de ciudades en la situación estratégica de articular los lazos de relación con las zonas centrales del futuro de Europa. El Norte del Sur se plantea como un nuevo eje de desarrollo que puede generar una desviación y una redistribución de los flujos del crecimiento económico. El Norte del Sur es una zona de reequilibrio. El Norte del Sur, en definitiva, es la estrategia común de una serie de ciudades para integrarse en la dinámica económica de un área que alcanza como mínimo unos 15 millones de habitantes. Los Gobiernos regionales en España, en Francia y en Italia pueden impulsar en este marco plurirregional e internacional subeuropeo políticas sustanciales de colaboración. Las ciudades, en cambio, promueven actividades y dinámicas más vivas e inmediatas, tanto en la promoción económica como en el intercambio cultural y en la colaboración sobre problemas comunes. En un marco más amplio, la Europa de las ciudades no es una idea alternativa al tradicional binomio ideológico de la Europa de las patrias y la Europa de los pueblos. Con patrias y con pueblos, las ciudades son la base de Europa. Europa es el continente de las ciudades. En ninguna otra parte del mundo hay tantas y tan importantes ciudades, tal densidad urbana y humana, tal cultura ciudadana. La Europa de las ciudades es la reivindicación del papel de las ciudades en la construcción de la Europa unida, tras tantos años de predominio de los Intereses agropecuarios en la política comunitaria. El primer resultado de la acción común de las ciudades europeas ha sido el grupo Eurociudades, en el que participan varias capitales españolas. El congreso de 4 �Articles de Pasqual Maragall a Barcelona, en abril de 1989, dio al movimiento un impulso decisivo para obtener el reconocimiento como interlocutor de la Comisión Europea. La entrevista con el presidente Jacques Delors en Bruselas a la que asistí con los alcaldes de Lyón, Milán, Francfort y otras ciudades- ha sido un primer paso de un diálogo de las ciudades con el naciente gobierno de Europa. Para las ciudades españolas, éste es un momento lleno de interés y de posibilidades. Europa nos puede ayudar a resolver los problemas típicamente urbanos, que no en vano son los problemas cotidianos de la mayoría de los europeos. Europa puede dar apoyo económico y político a las soluciones diseñadas en colaboración con las propias ciudades. Un problema tan sensible como el del tráfico está siendo abordado conjuntamente por Barcelona, Milán, Birmingham, Zúrich, Sevilla y Atenas. Las recomendaciones que la Comisión Europea puede hacer sobre este punto a Gobiernos, regiones y ciudades deberán ser decisiones para aplicar soluciones adecuadas. En definitiva, Europa puede y debe ayudar también a mejorar la calidad de vida de sus ciudadanos urbanos, es decir, de la gran mayoría de los europeos. Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1074 Title A name given to the resource La Europa de las ciudades Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Ciutadania Territoris Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-02-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2814/20010209_EuropaCiudades_PM.pdf f3c477f16d9ca6a3953686de74101e57 PDF Text Text LA EUROPA DE LA CIUDADES EN EL SIGLO XXI Magaz de Pisuerga, 9 deFebrero de 2.001 Buenas tardes, deseo agradecer a los compañeros de Castilla y León la oportunidad de estar hoy aquí rodeado de amigos de toda España para poder hablar sobre temas, que he de confesar forman parte de las pasiones de mi vida: Europa, en la creo y a la que deseo, las regiones, de las que me siento parte y vivo ahora mismo como mi día a día más cercano, y finalmente los municipios y ciudades, que para mi han sido y son: vida, biografía, obsesión y trabajo durante muchos años. Por tanto, nada me complace más que estar con todos vosotros para hablar sobre estos temas. Y vaya por delante que en todos ellos las palabras que deseo asociar son tres: nececesidad, futuro y optimismo más allá de las dificultades circunstanciales. En los últimos veinte años hemos asistido a un impresionante y positivo proceso de puesta en valor de los gobiernos regionales y de los gobiernos locales en los países miembros de la Unión Europea. Países de férrea concepción centralista del sistema de relaciones políticas, como Francia y otros igualmente centralistas, aunque no con tan mala fama como Inglaterra, han puesto en marcha procesos de redistribución del poder interno. Por no hablar de nuestro propio proceso de creación del estado autonómico, que más adelante comentaré. Otros hitos positivos han sido la aprobación de la Carta Europea de la Autonomia Local en 1.985, la creación del Comité de la Regiones y la incorporación del principio de subsidiariedad al acerbo comunitario. Sin embargo, existen síntomas de que, después de años de empuje, el problema de la articulación interna de los estados miembros de la UE y la presencia necesaria de las regiones y ciudades en los procesos de decisión de la Unión, estan pasando un segundo plano. �En efecto, la última cumbre de Niza ha sido un buen ejemplo de cómo la agenda europea ha dejado a un lado los aspectos relacionados con las relaciones entre los distintos niveles de gobierno para centrarse en los problemas derivados del proceso de ampliación, como son el tamaño y composición de la Comisión, la ponderación de votos en el Consejo y la extensión del voto por mayoría cualificada. La alta sensibilidad de estos temas ha tenido como efecto cierta "renacionalización" de la política europea, en el sentido de que los estados nacionales, que son quienes negocian el proceso entre ellos, no permiten la presencia de otros actores institucionales en este proceso. El resultado está siendo el aplazamiento de los grandes debates europeos como el del federalismo y la subsidiariedad, en coincidencia con una cierta crisis del movimiento regionalista-municipalista, que se encarna en el Consejo de la Regiones y que ha fracasado, de momento, en su intento de convertir-se en una institución comunitaria a la altura del Parlamento y de la Comisión, y tampoco consigue que se preste mucha atención a sus dictámenes. Em el campo positivo: la postura de Alemania, que ha hecho posible que en la futura confernecia interguvernamental, a celebrar el 2.004, el tema del federalismo figure en la agenda de trabajo. Salvando las distancias creo que en España vivimos en un momento de impasse autonómico similar, del que hemos de salir con dosis elevadas de valentía y visión de futuro. En nuestro caso, nos encontramos ante un problema doble, por un lado un sistema autonómico exitoso, pero con la asignatura pendiente de asumir la plena normalidad institucional, y unos gobiernos locales, que continúan siendo la cenicienta de nuestro sistema político, a la vista de las insuficientes competencias que gestionan y del estado de sus finanzas. En el primer caso, para mi es obvio que los socialistas debemos proponer que se avance por la via del federalismo, y hacerlo con valentía, porque el proyecto federal es, hoy por �hoy, el único que garantiza una España en la que todos nos podamos sentir cómodos y participantes leales en un proyecto común de país. España es una realidad compleja , deseable y posible, pero que se construye cada día a través del esfuerzo de todos. Nuestro país no es ni una esencia inmanente, ni tiene orígenes míticos o telúricos. Es una realidad histórica, que a nivel institucional, legal y político debe ser la imagen de lo que somos y deseamos ser. Es cierto, que ante este camino se nos ha situado el obstáculo tremendo de ETA, que hemos de tener claro que es el principal enemigo sino de la España plural y tolerante y no tanto de la España centralista y reaccionaria a la que en todo caso refuerza con sus acciones. De ETA hablamos quizás demasiado y ello contribuye a que ese pequño colectivo antidemocrático y destructor condicione y distorsione el conjunto de la política española en temas básicos como el debate del federalismo. Aquí, los socialistas corremos el riesgo de "tirar el niño con el agua sucia del baño", como dice la expresión inglesa. No podemos confundir la deriva fascista de un colectivo humano envenenado por sentimientos etnicistas, con el legítimo y democrático derecho que expresan mayoritariamente los ciudadanos de Catalunya, el País Basco y otras comunidades a que se vea renocida su personalidad política y cultural. Hace unos días en el club siglo XXI tuve la oportunidad de exponer la propuesta de los socialistas catalanes para hacer posible una España federal y que resumo en el siguiente decálogo: 1. Reformar el Senado para convertirlo en la cámara territorial. 2. Descentralizar las sedes de las Instituciones del Estado. 3. Igualar en 20 años los resultados del régimen foral con los del régimen común. S �4. Redistribuir el gasto público en la proporción 40-30-30. 5. Igualar la inversión del Estado por habitante en las áreas metropolitanas. 6. Pagar por renta y recibir por población. 7. Conceder un período de diez años a las Comunidades Autónomas con atrasos estructurales. 8. Proteger e impulsar desde el Estado las cuatro lenguas españolas. 9. Enfocar la enseñanza de las Humanidades en torno a la historia común de los pueblos de España. 10. Casar las sentencias en los Tribunales Superiores de Justicia autonómicos con la excepción del recurso de unificación de doctrina. El desarrollo de estos diez puntos nos permitiría la construcción de un edició federal, que contemplaria como tres pilares básicos el federalismo fiscal, el cultural y el judicial. Se trata de una propuesta catalana, pero no de una propuesta que mire solo a Cataluña o que solo persiga la solución de problemas catalanes. A diferencia de nuestros oponentes de la derecha nacionalista, nuestro catalanismo tiene un horizonte común con la España de hoy. El nuevo conseller en Cap del gobierno catalán decía en una reciente entrevista que a le daba igual quien gobernase en España, fuese el PP o fuésemos nosotros, se trata de la vieja y errónea política que el nacionalismo conservador ha practicado en los últimos 20 años y que ha conducido a Catalunya al callejón sin salida y al ensimismamiento en que ahora se encuentra. 9 �Nuestro proyecto federal es, en cambio, una idea nueva y fértil, de la que esperamos nazcan soluciones efectivas para nuestros problemas comunes. Y aquí debo aclarar que lo importante en este debate es el contenido de la propuesta, no el nombre. Nuestra intención no es entrar en un debate nominalista o doctrinario, que acabaría consumiendo nuestra energías y difuminando la verdadera naturaleza de la propuesta. Por tanto, reclamamos una aproximación pragmática al problema, que ponga el énfasis sobre contenidos concretos, antes que sobre nombres o doctrinas. Ya para acabar, un comentario sobre los gobiernos locales: es necesario que se fortalezcan, como referentes políticos de las comunidades locales y como órganos de gestión. En el futuro las comunidades autónomas deberán transferir competencias y recursos, e insisto en los recursos, a los muncipios, así lo propusimos en Catalunya en nuestro programa electoral autonómico y así lo haremos el día en que gobernemos. Creo que desde España podemos realizar una de las mejores aportaciones al debate sobre el papel que regiones y ciudades deben tener en el proceso europeo, que es nuestro propio ejemplo. Durante años hemos sido un caso estudiado e imitado de cómo un estado puede transformarse a si mismo, realizando casi una mutación desde el centralismo más extremo a una amplísima descentralización. Nuestro siguiente paso, debe ser el del federalismo, que es sólo evolutivo, no una nueva mutación, y que por ello no depende de ninguna crisis como el nacimiento de las autonomías tras el franquismo, sino de nuestra soberana, inteligente y pacífica voluntad colectiva. Muchas gracias por vuestra atención. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La Europa de las ciudades en el siglo XXI Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-02-09 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Partido Socialista Obrero Español Espanya Federalisme Ciutats Subsidiarietat Regions Decàleg federal Description An account of the resource Intervenció de Pasqual Maragall a les jornades Perspectivas, organitzades pel PSOE Magaz de Pisuerga (Palencia) Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Magaz de Pisuerga (Palencia) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 293 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1603/0000000764.pdf 70a30ff4b8490c52871a4430cf9873a1 PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La Eurorregión debería servir para hablar de agua, entre otras cosas comunes Source A related resource from which the described resource is derived Levante Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Muñoz, Manuel Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Euroregió Comunitat Valenciana Catalunya Espanya plural Energies Cooperativisme Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-02-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2775/20000328_FiguraHumanaTriasFargas_TaulaRodona_PM.pdf 21b0dec4302068c765e19ed57b10410f PDF Text Text \ H Fundació Ramon Trias Fargas Víctor Batallé i Serra Director general Sr. Pasqual Maragall Barcelona, 21 de juliol de 2000 Benvolgut Sr. Maragall, Em permeto fer-li arribar el Quadern de pensament número 10: La figura humana i política de Ramon Trias Fargas, en què vostè va tenir l'amabilitat de participar. Atentament, p.s. Li adjunto cinc exemplars del mateix. Rambla Catalunya, 47, pral. - 08007 Barcelona Tel. (34)93 21 5 58 48 Fax (34)93 488 00 25 e-mail: fundacio.rtf.cdc@bcn.servicom.es �CO o3 bu !-H 03 fe • c« cd fHB^ S-i O es tí T3 o s 0 a cd ta tó * La figura humana i política de Ramon Trias Fargas Taula rodona Moderador Pere Esteve 10 Participants Macià Alavedra Pasqual Maragall Artur Mas lip n p r s ^ �La figura humana i política de Ramon Trias Fargas Taula rodona Moderador Pere Esteve Participants Macià Alavedra Pasqual Maragall Artur Mas Barcelona, 28 de març de 2000 �Presentació a càrrec del Sr. Pere Esteve Des de la Fundació estem, evidentment, molt satisfets que s'hagi pogut organitzar aquesta taula rodona sobre la figura humana i política de Ramon Trias Fargas i que, a més, s'hagi pogut organitzar precisament en el marc del 25è aniversari del nostre partit, Convergència Democràtica de Catalunya. Aquesta tardor, la commemoració del 10è aniversari de la mort de Ramon Trias Fargas - a l'octubre- i la del 25è aniversari de Convergència Democràtica -al novembre- s'han vist afectades pel clima imposat per uns processos electorals que evidentment han estat intensos. Per tant, crec que és significatiu i positiu que reprenguem la tornada a la normalitat de les nostres activitats habituals amb un acte com aquest. De fet, no caldria fer una presentació dels participants, però en tot cas sí que vull esmentar que la seva relació amb Ramon Trias Fargas va ser important per diverses raons. La relació amb Macià Alavedra va ser una relació intensa i política amb els orígens, concretament del partit d'Esquerra Democràtica de Catalunya. Posteriorment, Macià Alavedra va ser el seu successor com a conseller d'Economia. Pel que fa a Pasqual Maragall, la seva relació va ser molt directa i, evidentment, molt centrada en el fet de Barcelona, que per a Trias Fargas va ser també un element molt important en la seva vida política i social. I, finalment, pel que fa a Artur Mas, tot i que personalment és qui va tenir menys contacte directe, és -dins de Convergència- l'hereu molt clar d'alguns aspectes centrals de Ramon Trias Fargas, com l'àmbit municipal de Barcelona i també, precisament, la Conselleria d'Economia, Finances i Planificació. Bé, per tant, i abans de donar la paraula als participants que són els protagonistes, voldria fer uns breus comentaris, que crec que em corresponen i que tinc el goig de fer. És lògic que fem aquesta commemoració dins precisament dels 25 anys, a més és una commemoració merescuda, perquè no podrem agrair mai prou a Ramon Trias Fargas tot el que va representar, fer i donar durant els primers 15 anys de vida de CDC. I, tot i que el fet d'agrair-ho i d'expressar-ho podria semblar inútil, és una acció que vull fer. Jo vaig conèixer en Ramon a Tiana, al poble on visc fa molts anys, i el vaig conèixer com a militant de Convergència. No el vaig conèixer en el món econòmic, ni en el món social..., el vaig conèixer com a militant. Jo era militant feia dos anys. Estàvem preparant les eleccions, en aquella època ja fèiem campanyes i 3 �vàrem inaugurar un mural i Ramon Trias Fargas va venir-hi. Va fer la inauguració des de l'altra banda del carrer en una terrasseta de la casa d'una gent prou coneguda, tianenca, els Cuní, i va fer el parlament amb aquella alçada seva. I jo vaig rebre d'ell les primeres lliçons directes. Naturalment en tinc un record, que em perdurarà sempre. El meu sentiment com a militant d'aquest partit jove, Convergència Democràtica de Catalunya, és el sentiment que Ramon Trias Fargas va saber llegir els signes dels temps. Potser ho va fer massa bé, i potser es va anticipar en més d'una ocasió. Però la majoria de les qüestions que queden per resoldre estan en el seu ideari polític: l'autogovern de Catalunya, l'Europa dels pobles -en contraposició d'una mera Europa dels estats-, una Barcelona forta, el redreçament de la balança fiscal, la defensa de les senyes d'identitat, la defensa de la llibertat. Tot això és de plena actualitat. Per tant, era un gran home, gens fred ni distant, sinó un home ple de sentiment, de coratge, i amb una especial sensibilitat per a les persones. Un home que buscava espais de diàleg i de comprensió. I avui, en aquest acte, segur que trobarem aquests sentiments de comprensió i de diàleg que ell tan bé representava. Intervenció a càrrec del Sr. Macià Alavedra Parlaré de Ramon Trias Fargas amb una certa emoció perquè els records són molts: la fundació d'Esquerra Democràtica, els últims temps del franquisme; la fusió, després, d'aquest partit amb Convergència Democràtica de Catalunya; la participació a les primeres eleccions democràtiques, les del 15 de juny de1977, en què tots dos vàrem ser diputats a Madrid i vàrem integrar el grup de la Minoria Catalana; la participació conjunta en molts governs de la Generalitat de Catalunya, del president Pujol, i en desenes de mítings. Per tant, són moltíssimes vivències realitzades de manera conjunta. Però si he de parlar del pensament polític de Trias Fargas, que és una personalitat complexa que s'anirà estudiant i que en certa manera és un heterodox en molts temes, he d'anar molt alerta, perquè resumir aquesta personalitat sempre és empobrir-la. En Ramon té un llibre que es diu Nacionalisme i llibertat, per això podem dir que és un nacionalista i un liberal i que, a Catalunya, la democràcia i la llibertat eren les seves principals preocupacions, les quals per a ell eren absolutament indissolubles. És a dir, no es plantejava cap sortida per a Catalunya que no fos, evidentment, dins de la democràcia i del respecte de la llibertat, dels drets humans i també d'un liberalisme econòmic, d'una capacitat de creació i d'iniciativa que segons ell 4 �corresponia al tarannà i a la historia de Catalunya. Tot això ho expressava amb un gran coratge -que és una altra característica de la personalitat de Ramon Trias Fargas- perquè ho expressava en un moment dominat en l'àmbit de l'oposició intel·lectualment i políticament per les idees marxistes. Per tant, el que ell exposava sonava totalment diferent del que era la tònica general. No obstant això, ha passat el temps, i la seva línia econòmica, de pensament econòmic, de política econòmica és coincident amb la que ara recomana l'OCDE amb la política econòmica europea, tant si manen els conservadors com els socialistes, amb l'ortodòxia pressupostària, amb una política fiscal que ell ja va oposar a la política fiscal de Fernandez Ordóñez, que per cert era de la UCD i que en aquell moment va fer la reforma fiscal. Ramon Trias Fargas va ser l'únic que va fer uns plantejaments que ara fa tothom, governs conservadors i governs socialistes, a l'Europa occidental. És a dir, una política que ja pensava en les privatitzacions, en les liberalitzacions, tot i que Trias Fargas preveia en aquells moments una coexistència perfectament possible entre sector públic i sector privat. Es parlava també, en aquella època, de la participació dels treballadors en la gestió, era un corrent de moda, la gent parlava d'autogestió, de cogestió. Ell, dins d'aquell món dominat -com deia- per aquestes idees marxistes, representava l'ortodòxia liberal, que és l'ortodòxia que finalment s'ha imposat en el món occidental i en l'Europa comunitària. Però aquell liberalisme de Ramon Trias Fargas - i només cal que rellegim els seus escrits- també era un liberalisme amb un fort accent social: el salari social, les polítiques d'ensenyament i de sanitat -que, per altra banda, creia que havien de ser compensatòries de determinades desigualtats-, la seva preocupació pels minusvàlids - h i ha una llei de l'època dels primers anys de la democràcia que encara es coneix com a Llei Trias-, etc. Aquesta preocupació social ell la feia lligar perfectament amb un liberalisme econòmic que era bo per a la creació de riquesa, però evidentment amb una política social que havia de compensar en la mesura del possible les desigualtats. En el seu nacionalisme -per agafar una altra vessant del seu pensament- Ramon Trias Fargas era també una personalitat molt complexa. Per exemple, ell no podia tolerar que es digués que Catalunya no podia ser independent. I feia uns estudis dient que Catalunya econòmicament podia perfectament ser independent i que, per tant, no és que Catalunya estigués lligada a un projecte espanyol perquè no tenia cap altre remei que estar-hi lligada, sinó que es lligaria a una Espanya democràtica, a una Espanya que respectés les llibertats i que respectés el fet català en tota la seva dimensió. Per això, a vegades, en alguns escrits, Ramon Trias Fargas es presentava com a radical i, en uns altres, oferia sempre aquesta col·laboració cordial amb una Espanya que fos capaç de reconèixer el fet nacional català. 5 �En la seva política nacionalista jo destacaria bàsicament dues de les seves preocupacions. D'una banda, els primers estudis que es van fer amb un caràcter metòdic i científic, sobre la balança fiscal de Catalunya amb Espanya, que és un tema d'actualitat, i que ell ja va plantejar el que es planteja avui i, a més, ho va xifrar. D'altra banda, altres estudis i altres llibres posteriors demostren que Ramon Trias Fargas està en la base de determinades propostes de la política catalana actual. Deia que Catalunya si és més rica que el promig és normal que pagui més perquè els impostos estan en funció dels ingressos, en funció del consum o en funció de les transaccions comercials, però ha de rebre unes quantitats justes que li permetin fer una política justa, una política d'infraestructures, d'ensenyament, de sanitat. Tot això, ell ho explicava en aquells moments dels mítings de 1977 en què tot eren conceptes molt abrandats i aplaudiments fàcils del públic; ell explicava allò de la pesseta i els setanta cèntims - h o recordeu amb tot detall- i a vegades li dèiem: "Home, Ramon, no t'estenguis tant sobre aquests temes". Però era la seva obsessió, i és una obsessió que a més s'ha demostrat que encara avui és actual. I, de fet, en la negociació de l'Estatut -en què ell va participar i jo també- jo sé que el tema del finançament el va deixar descontent. El que passa és que en aquells moments tots volíem arribar a un Estatut, sobretot després de l'acord basc, i arribar a Catalunya amb un Estatut sota el braç i fer-nos la fotografia per aixecar una mica l'entusiasme de la gent. Però ell tenia - h o sé perfectament- aquesta preocupació constant que aquest tema malauradament no l'havíem resolt bé, que quedava obert, com s'està demostrant, i que un dia o altre haurem d'intentar tancar. Al costat d'aquesta preocupació clarament econòmica, professional, política però que responia a la seva formació, en Ramon Trias Fargas hi ha un altre gran tema que és el de l'idioma, el de la llengua catalana. D'això, se n'ha parlat moltes vegades, però voldria explicar-ho una mica. Es va preparar un Estatut a Sau, i després es va debatre aquest Estatut en una sala de l'Ajuntament de Barcelona en la qual l'Assemblea de parlamentaris va improvitzar un miniparlament. Hi havia esmenes, es votaven les esmenes i s'anava preparant l'Estatut que finalment es negociaria amb la representació de l'Administració central. En el tema de l'idioma, una esmena de Convergència i Unió, que equiparava els drets i els deures del català i del castellà a Catalunya, va perdre. I després de la votació, Ramon Trias Fargas, que ja havia defensat personalment tots els temes de llengua en el Congrés dels Diputats de Madrid en nom de la Minoria Catalana, va fer un discurs tan bo i tan emotiu que tots els diputats i els senadors allà presents que constituíem l'Assemblea de parlamentaris vàrem dir: "Escolta, aquest tema aparquem-lo, tornem-lo a negociar i presentem tots plegats un text de consens". I totes les forces polítiques vàrem interrompre les sessions d'aquelles assemblees de parlamentaris de l'Ajuntament de Barcelona; ens vàrem reunir a part i vàrem preparar el que és l'article 3r de l'Estatut de Catalunya que equipara 6 �amb drets i deures el català i el castellà, però amb una gradualitat en funció dels mitjans que posi l'administració catalana. Això jo crec que és un tema històric, gràcies a una intervenció molt personal i gràcies també a un bon discurs. En Ramon sempre deia que els discursos fan canviar d'opinió però mai de vot. I, en aquell cas, el discurs va fer canviar de vot, perquè crec que l'opinió, en el fons, tots la teníem molt similar sobre el que convenia. Això ha permès una determinada política lingüística que ha estat un dels fets importants de l'autonomia a Catalunya. Però, alhora, i per això dic que és una personalitat complexa, en Ramon havia passat a l'exili - e m sembla- 12 anys a Colòmbia. I allà en Ramon -a mi també em va passar perquè també vaig passar temporades llargues a l'Amèrica Llatina- va descobrir una cosa, que dita davant d'un públic nacionalista pot semblar inoportuna. Vivint en un país tan influït pel castellà i per la literatura castellana com Colòmbia, va descobrir una certa grandesa de Castella i de l'idioma castellà. Ell era un defensor acèrrim de la llengua catalana i era alhora un home amb un respecte per la llengua castellana. Això és un fet complex, significatiu però que també és un fet que evita la lluita de llengües. He recollit d'un escrit seu unes frases que us llegiré: "La llengua pròpia - d i u - no es justifica com a factor diferencial, sinó com a atribut de la personalitat humana. La llengua pròpia ha d'ésser una manera d'autorealització de tots els homes, i no una forma de divisió entre els homes". Jo crec que aquest és també un plantejament modern del tema de l'idioma, no una lluita d'idiomes, sinó un atribut irrenunciable de la personalitat humana. "La llengua pròpia - d i u - és un atribut irrenunciable de la personalitat humana". Sobre en Ramon, en podríem parlar molt, és una figura que a més s'anirà estudiant perquè té moltes facetes que poden semblar en certs moments contradictòries i que no ho són; totes s'inscriuen dins d'una gran coherència personal. Jo només vull dir que els que l'hem conegut humanament - i en aquesta sala veig algunes persones que l'hem conegut molt íntimament- sobretot al final del franquisme i als inicis de la democràcia, en els primers moments de l'acció política ja més directa i organitzada era -si l'haguéssim de definir- un burgès il·lustrat, no d'una burgesia de l'empresa industrial, sinó dels professors, dels catedràtics, de la il·lustració, dels coneixements. Era un humanista, un home que a part de saber d'economia i de dret, havia llegit els clàssics, havia llegit els clàssics grecs. És a dir, tenia una gran cultura i això se li notava constantment. I en base a aquesta cultura havia construït un cert escepticisme aparent, una ironia, a vegades inclus un sarcasme sagnant, però darrera d'això jo crec que hi havia uns grans sentiments d'afecte i d'amistat. És a dir, Ramon Trias Fargas era un sentimental que a vegades es posava una cuirassa d'ironia. I això, per a mi, el feia enormement simpàtic i atractiu com a personalitat. Cal tenir en compte que, en determinats moments, la vida de partit obliga a molta disciplina, sovint a frenar moltes opi- 7 �nions per arribar a un acord conjunt del partit. Tot i que Ramon Trias Fargas va ser president de Convergència Democràtica de Catalunya -Pere Esteve ha recordat que el va conèixer en un acte de partit i que, a més, va morir en un acte de partit-; va ser un home de partit que a vegades se li feia difícil. És a dir, realment aquell corsé, aquella cotilla -perdoneu- que representa el partit, ell l'havia de trencar per un costat o per un altre amb un discurs, amb un article. Però crec que això era bo i que tot això enriquia el partit. En fi, era una figura atractiva que ha aportat moltíssim a la transició: el rigor que ell mantenia durant la transició, la implantació de la democràcia, el nacionalisme català a Catalunya. És una aportació a la transició que, evidentment, tots hem de recordar en actes com aquest, que també l'hem d'estudiar i que estic segur que cada vegada estudiarem més. Intervenció a càrrec del Sr. Pasqual Maragall Les paraules evoquen i, a vegades, tenen la virtut de suggerir persones que ja no hi són. Macià Alavedra quasi ens l'ha fet present amb les seves paraules, les quals són molt brillants i, a més, molt amarades del coneixement tan personal i tan directe que va tenir d'en Ramon. No és tant el meu cas, però crec que el vaig conèixer bé. Per a mi, evidentment, ell és el paradigme de l'autèntic liberalisme, de l'alçada del diàleg, de la generositat d'esperit i de respecte per tots els que no pensaven com ell. Per a mi, Ramon Trias Fargas representa la plena vigència dels valors que ell defensava i que personificava. Era una persona de valors. Defensava que en els aspectes bàsics totes les forces polítiques anessin d'acord i que hi hagués una certa unitat d'acció. Creia en la unitat, en anar junts per tirar el país endavant. Al mateix temps, creia en el debat. No s'acontentava amb la unitat superficial, lleugera, de flors i violes. Ell pensava en una unitat profunda que no estava renyida amb la discussió perquè de la discussió, del debat, en neix precisament la veritat. Aquesta és l'essència del liberalisme que ell defensava. El dia que es va acomiadar de l'Ajuntament va fer un discurs que potser valdria la pena rellegir, almenys en part. Va ser un discurs que ens va impressionar a tots per la seva magnanimitat -alguns dels que són avui aquí em sembla que hi eren-. Es va referir a un fet que a ell el va preocupar molt, al fet que Catalunya es dividís, que Catalunya quedés dividida per unes raons que explicava molt bé i que jo ara llegiré. I deia: "Parlem clar. El nacionalisme, pels mateixos anhels de victòria, els mateixos desitjós electorals, busca sempre una alternativa allà on la troba, que és una mica en el centrisme, diria jo. Però com que aquesta alternativa no es demostra suficient fins ara (perquè us situeu aquest és un discurs del 1987), llavors el nacionalisme se'n va a buscar vots a la dreta. A foragitar aquesta 8 �dreta que en definitiva en aquest país no té massa raó de ser, però és necessària en un aspecte polític si volem realment matisar les coses, i que va desapareixent i es va incorporant a Convergència o a tots els grups nacionalistes. I què passa? Doncs que estem situant el nacionalisme cap a la dreta d'una manera que, al final per ser nacionalista es corre el perill -ja he dit que parlo a llarg termini- que s'haurà de ser de dretes. En tot cas, anirem quedant en la línia de la dreta pura i dura que, en definitiva, la gran majoria dels nacionalistes catalans no comparteixen. Però aniran trobant-s'hi una mica pels mateixos motius i necessitats d'un procés electoral democràtic en què l'esquerra s'està trobant -sense voler potser- en una línia massa poc nacionalista i massa poc catalanista". Aquesta era la seva preocupació. Això avui pot semblar una mica datat, com diuen els tècnics -una mica com en aquella època-. Segurament ara podem dir que la dreta ha recuperat unes credencials democràtiques innegables, que de totes maneres s'han d'anar confirmant dia a dia, uns i altres: dretes i esquerres. Però, jo penso que continua sent actual en bona mesura. Llavors ell seguia: "Que això pot arribar, si les coses no s'esmenen a una divisió del país que a mi em sembla greu. Mentre que no em sembla, en canvi, gens greu, la divisió entre socialisme, centrisme o conservadurisme democràtic, perquè això ja ho he dit abans és superable, i l'altra cosa em sembla que és difícilment superable." I, aleshores entrava a matar, i deia: "Jo voldria una Catalunya forta, una Catalunya ben definida sobre la qual tots coincidíssim quant a les seves estructures constitucionals i el marc bàsic. Aquelles línies directrius elementals però que al mateix temps són decisives en la conducta d'un poble". Tornava enrere i deia: "Ser nacionalista voldria dir, en aquest escenari pessimista meu, ser de dretes i ser d'esquerres voldria dir ser poc catalanista. Això em sembla que és un gran perill. I aquest perill -afegia- crec que és un perill que les institucions catalanes tenen l'obligació de corregir, puig són elles que han de prendre la iniciativa, són elles que han d'arribar a uns acords, són elles que han de donar l'exemple de cordialitat, de col·laboració i de possibilitat d'entendre'ns en el terreny aquest -diguem-ned'estructura i de base. Deixant per al debat polític, que és certament no tan sols lícit sinó obligat i necessari, les opcions de programació social. Jo crec, per exemple, -acabava- que les negociacions amb Madrid s'haurien de dur conjuntament, com a mínim per part dels dos partits majoritaris en aquest país, que són el socialista i el convergent. Una cosa és dividir el poder i una altra dividir el país". Aquest discurs jo el recordo unit molt estretament a un altre que va fer poc abans de morir quan el Grup 7 -si no recordo malament- al Palau de Pedralbes va fer-li l'homenatge al ciutadà que ens honora. Penso que va ser el primer ciutadà que ens honorava, que honorava els organitzadors d'aquell acte. I aquell dia va dir "Catalunya i llibertat", però una mica més precís, no va dir ni tan sols catalanisme, va dir Catalunya i llibertat. Aquestes van ser les seves 9 �paraules el dia 19 de setembre de 1989, un mes abans de la seva mort sobtada. Catalunya i llibertat eren els seus dos leitmotivs: la llibertat i el país, és a dir el respecte als altres i l'autoestima responsable. Veia Catalunya com a punt de partida i com a punt de reflexió. El disgustava l'estil, de vegades autoproclamatori, de cert nacionalisme. Ell sabia que s'és català o no se n'és. Però que no se n'ha de parlar contínuament. Una vegada jo vaig escriure sobre això i sobre ell justament. Del catalanisme, se n'ha de parlar però cal fer-ho com ho feia Ramon Trias Fargas, demostrant sempre que el patriotisme és la base d'un humanisme, i que l'autoestima és el punt de partida del respecte als altres. Nosaltres ens vàrem conèixer a meitat dels anys 60. Era una època que recordo... Avui hem passat justament per davant de l'edifici on ens vàrem conèixer, davant del Ritz, que era l'edifici on estava el Servei d'Estudis del Banc Urquijo, en aquell moment, en la primera època; que ara l'estant refent. Era una època en què dins de la misèria política que vivia el país, d'alguna forma hi havia un racó de llibertat. En Ramon en aquest panorama era com una mena d'estel solitari perquè era com..., -anava a dir l'únic liberal-, era el liberal. El meu pare també ho era, però com a personatge més públic i notori ell era el liberal, públicament liberal. El meu pare, per cert, tenia una enorme admiració pel pare d'en Ramon, l'Antoni Trias, que va ser un dels seus ídols en l'època universitària. La relació amb en Ramon, en aquesta època era la relació amb una persona d'autoritat, ell era el "jefe" del Servei d'Estudis del Banc Urquijo, on jo treballava a les tardes. Però per altra banda, teníem llaços, com he dit, sinó familiars, sí de proximitat cultural i ciutadana. Quan me'n vaig anar de l'Urquijo per fer jornada completa d'economista de l'Ajuntament, em va dir: "Així vostè Maragall es dedicarà a l'Ajuntament, visera i 'manguitos' Maragall, visera i 'manguitos'". Em va quedar aquí dintre. Era una persona de geni, però la seva personalitat estava marcada sobretot per la ironia, per l'elegància i per la mordacitat. Aquestes eren les característiques sempre dominants en el seu caràcter. I acabo amb una menció de l'època de l'Ajuntament. Quan vaig saber que ell s'enfrontaria electoralment amb mi -era la primera vegada que jo concorria a unes eleccions, el 1983-, em vaig esverar. Jo quasi havia estat alumne seu a la universitat i, en certa manera, havia estat assalariat seu. El 1983 eren les meves primeres eleccions i jo pensava: "I jo m'haig d'enfrontar amb aquest senyor?" Però, 16 anys més tard, li vaig tornar allò de la visera i els 'manguitos'. Li vaig dir, en un debat: "Senyor Trias, vostè vol anar a l'Ajuntament també? Visera i 'manguitos', senyor Trias". A nivell personal no hi va haver mai problemes, al contrari, vàrem forjar, a través de la relació política, que era una relació de contra10 �posició, una bona amistat. Una altra cosa era el debat polític, sempre des del respecte mutu. Per a mi Ramon Trias Fargas, dels tres rivals que jo vaig tenir, un darrere l'altre, en la lluita per l'alcaldia de Barcelona, va ser el que més por em va fer i el que més por em feia perquè tot i que era tan educat i tan elegant, una crítica de Ramon Trias Fargas podia ser una lúcida i a voltes cruel radiografia-cruel entre cometes, si voleu-, però sempre ben envolcallada. Era realment temible. Conservo un record inesborrable de la seva companyia brillant, eficaç i d'una enorme alçada en els viatges institucionals que vàrem fer junts a Sao Paulo, Montevideo i Buenos Aires, la primavera de 1985, per vendre la candidatura olímpica de Barcelona, aleshores. I el que vàrem fer a Chicago i a Nova York. Recordo que a Chicago vàrem estar en un mercat de futurs, que després va ser una gran iniciativa seva, el novembre de 1986. És a dir, abans i després que Barcelona fos designada com a seu dels Jocs de 1992. Junts, el govern i l'oposició -amb això vàrem imitar el model de Manchester que ens havien visitat el cap del govern i el cap de l'oposició poc abans- vàrem representar Barcelona en aquella època en què començàvem a posar la ciutat en el mapa internacional, cosa que ara hauríem de tornar a fer, hauríem de tornar a posar entre tots aquesta ciutat en el mapa del 2004 perquè si no estarem malament d'estratègies que siguin estratègies vencedores, que mobilitzin. El 21 d'octubre de 1995 la ciutat va donar el nom de Ramon Trias Fargas a un carrer, a la nova Barcelona que ell ja no va poder veure, tocant a la Vila Olímpica i a la nova Universitat, un tram que abans era del carrer Sardenya. I per acabar torno al principi de la meva intervenció. És a dir, vull acabar insistint en el fet que avui es donen les condicions perquè en les qüestions decisives, els catalans anem sempre junts. Intervenció a càrrec del Sr. Artur Mas Jo dels tres participants en aquest acte sóc el que menys vaig conèixer Ramon Trias Fargas personalment. Probablement per raons, en aquest cas, d'edat. De tota manera he procurat suplir aquesta manca de coneixement personal intens -com en el cas de Macià Alavedra o de Pasqual Maragall- amb una lectura més o menys habitual i més o menys permanent de moltes de les seves intervencions i de molts dels seus llibres. En aquest sentit, recordo que ara fa pocs mesos, conjuntament amb la Fundació Ramon Trias Fargas i amb el suport de Montserrat Trueta, vàrem tenir la iniciativa, en el moment just en què se celebraven els deu anys de la seva mort, de reeditar aquell recull d'escrits i de conferències que es va presentar no fa gaires mesos en el Palau de la Generalitat. Va ser, per cert, un acte - n o sé si molts de vosaltres hi éreu o n o - no només molt lluït sinó, a més, molt emotiu des de molts punts de vista. 11 �En el moment de morir, Ramon Trias Fargas era un polític en actiu, era conseller d'Economia i Finances. La mateixa situació que jo tinc en aquest moment dins del govern. Era certament un intel·lectual amb idees pròpies, això ho havia estat durant molts anys. Però, a més, val la pena recordar que era una persona que encertava en la identificació de problemes bàsics -cosa que no sempre és fàcil- i, que moltes vegades proposava per a aquests problemes solucions realment imaginatives i encertades -cosa més difícil encara-. Després m'hi referiré amb temes que estan encara vius i vigents en el nostre país. Abans, Macià Alavedra i Pasqual Maragall també s'han referit a la seva personalitat política i, concretament, han centrat una part de les seves paraules en la síntesi del pensament de Ramon Trias Fargas entre la llibertat i la nació, entre la llibertat i Catalunya. Jo, a aquesta síntesi, sempre molt ben combinada, hi afegiria un altre parell de síntesis també molt importants: d'una banda, la síntesi de la llibertat individual amb la igualtat d'oportunitats i, de l'altra, la síntesi del progrés econòmic amb la protecció als més desvalguts. Tinc també un text que m'agradaria comentar. Tothom ho ha fet abans. Jo n'agafo un de l'any 1989, quan Ramon Trias Fargas s'acomiadava de la presidència de Convergència Democràtica de Catalunya. En aquell moment, va dir textualment: "Estic segur que pràcticament ningú en aquesta sala -en la sala que ell estava- i ningú que estigui a les llistes de militants -lògicament de Convergència-, no dubteu -deia e l l - del meu nacionalisme. Però fins i tot en temes que al principi eren més discutits, com per exemple el de la doctrina social, jo -deia e l l - des del primer dia abans de fusionar-me (aquesta és una paraula molt de moda, però ell es referia abans de fusionar lògicament Equerra Democràtica de Catalunya amb Convergència) em vaig manifestar obertament a la premsa i a les assemblees de partit com un liberal de sempre. Un liberal a la clandestinitat, a Espanya, i a l'estranger a l'època de Franco. Un liberal sense reticències, a l'època posterior, a la mort del general, en què estava de moda (abans ho ha dit Macià Alavedra) el marxisme. Un liberal -deia ell el 1989-, ara mateix, que això de la ¡dea liberal del progrés, de justícia i de les llibertats de les persones i dels pobles ja és més generalment acceptat". És a dir, com abans ha dit Pasqual Maragall, era el liberal, el liberal de sempre, que no va canviar les seves idees, en aquest sentit, en cap moment. Crec que Ramon Trias Fargas tenia dins del seu pensament una altra característica que val la pena de subratllar: ell era un convençut que la llibertat individual només és completa de veritat, només és autèntica de veritat, només agafa cos de veritat quan, a més, es combina amb la llibertat de la nació, de la comunitat o de la col·lectivitat. És a dir que la llibertat individual que comporta renunciar a la identitat nacional no té cap sentit. I també deia el contrari: les llibertats nacionals que acaben ofegant les llibertats individuals en un estat de dret 12 �tampoc tenen cap sentit. La llibertat individual no és abstracta i s'enriqueix en el buit, sinó que per agafar cos plenament necessita aquest caldo de cultiu que és concretament la llibertat col·lectiva o la llibertat nacional. El 1984, en una reflexió que feia sobre nació i nacionalisme, Ramon Trias Fargas deia també: "Catalunya ha sobreviscut perquè ha unit la seva causa a una causa eterna de la llibertat; aquesta ha estat la contrasenya del nostre nacionalisme. I perquè hem sabut defensar la llibertat i identificar-nos amb ella, amb sacrificis enormes, encara existim i formem part modestament, però dignament, del concert de les nacions. Aquesta simbiosi entre llibertat i nacionalisme no l'hem d'abandonar mai". Aquesta simbiosi entre llibertat individual i llibertat col·lectiva es va manifestar amb una gran força en el moment de la discussió sobre el català, de la llengua catalana a la Comissió Constitucional a les Corts a Madrid. Abans Macià Alavedra ens ha fet també una referència, en aquest sentit, de la defensa abrandada de Ramon Trias Fargas sobre la llengua. Ramon Trias Fargas, en aquell moment quan defensava davant d'aquesta Comissió Constitucional a les Corts de Madrid el tema del reconeixement del català com a llengua pròpia de Catalunya, deia - n o en paraules textuals en aquest cas- que la defensa de la llengua era una qüestió moral i de drets humans, i que la igualtat d'oportunitats per a les llengües que havien de conviure en un mateix territori era un aspecte positiu que calia conservar. Però, al mateix temps, també deia que el tracte igual de dues coses desiguals equival a tracte desigual. Recordem per què fets recents que han passat en el nostre país en aquests últims any i mig, dos anys, il·lustren bastant -crec j o - la vigència del pensament, en aquest sentit, de Ramon Trias Fargas. Recordo que ell deia: "El tracte igual de dues coses desiguals equival a tracte desigual". És una lliçó que està plenament vigent encara en alguns esquemes del nostre país, i en algunes discussions recents que hi ha hagut en aquests darrers temps. Aquestes conviccions liberals i nacionalistes s'aplicaven també en el cas de Ramon Trias Fargas a la sobirania política i a l'autonomia financera de Catalunya. Com tothom coneix, són qüestions pendents encara en bona part: sobirania política i autonomia financera. Jo avui he fet un acte que Macià Alavedra ha fet moltes vegades i que Ramon Trias Fargas també havia fet moltes vegades, portar al Parlament de Catalunya el Pressupost de la Generalitat - h o he fet aquest matí-. I repassant memòries molt antigues comprovava com a principi dels 80, l'any 1980, quan Ramon Trias Fargas era el primer conseller d'Economia del govern Pujol, va presentar al Parlament de Catalunya un pressupost que pujava pocs milers de milions de pessetes -la veritat és que eren molt poquets-. Jo avui he presentat un pressupost en el Parlament de Catalunya que passa dels dos bilions cent mil milions de pessetes. Ho he fet 20 anys després, és veritat. Però això demostra fins a quin punt, també des del punt de vista de l'autogovern, des del punt de vista, en part, de l'autonomia financers �ra s'han donat passes importants en aquests darrers vint anys que no són negligibles. Una altra cosa és que no hem arribat - i això jo ho subratllo amb un especial èmfasi- en el punt que molts de nosaltres desitjaríem, però en tot cas la veritat és que des de molts punts de vista les passes que s'han donat han estat molt importants. Recordava també de l'acte que vàrem fer al Palau de la Generalitat, ara fa alguns mesos, que a principi de la dècada dels 80 vàrem estar a punt - i em refereixo a Catalunya en el seu conjunt- d'arribar a un molt bon acord de finançament. Concretament l'impulsor també va ésser, una vegada més, Ramon Trias Fargas, en aquell moment conjuntament amb una persona que ens va deixar fa poc, que va morir fa poques setmanes, Jaime Garcia Añoveros, llavors ministre d'Hisenda d'Unió del Centre Democràtic. Doncs bé, recordem avui, tot i que fa pràcticament 20 anys d'això, que en aquell moment, i d'això a Convergència n'hem parlat moltes vegades, es va estar a punt, a un mil·límetre, d'arribar a un acord fiscal, a un acord financer molt positiu, molt en clau de futur entre Catalunya i la resta d'Espanya. Allò, que per raons ara no vénen al cas i que tothom més o menys intueix. En aquell moment es va perdre una oportunitat molt gran de la qual encara avui patim una part de les conseqüències negatives. Voldria acabar en aquesta línia de l'autonomia financera, perquè em sembla que, no només com a membre de Convergència sinó també com a actual conseller d'Economia, val la pena que jo hagi destinat, encara que siguin uns breus minuts, a recordar -com abans també ha fet Macià Alavedra- una de les obsessions, més sanes i positives que va tenir Ramon Trias Fargas, lluitar tant com va poder-i va poder molt, i va estar a punt, com jo recordava, d'arribar pràcticament a una solució definitiva- perquè Catalunya tingués no només sobirania política sinó també l'autonomia financera sense la qual no hi ha ni llibertat nacional possible ni progrés possible. Ell va lluitar molt per això. I en aquest sentit recordo que va publicar llibres tan emblemàtics i tan recordats que posaven sobre la taula el gran perill que tenia Catalunya, ja en aquella època, i que en part segueix tenint encara, de l'ofec financer. Recordeu aquell llibre titulat Narració d'una asfixia premeditada, que de fet anava precisament en aquesta línia, és a dir, a denunciar el gravíssim perill que tenia Catalunya si no aconseguia tenir una bona autonomia financera, un bon sistema de finançament, el perill que tenia de quedar com un país de segona fila. En la seva filosofia Ramon Trias Fargas - i us ho dic perquè aquests encara són temes d'actualitat, com heu comprovat aquests darrers mesos i com es comprovarà en els propers mesos també i en els propers anys- venia a dir dues coses molt simples: primer, els impostos que es paguen a Catalunya s'han de quedar a Catalunya (això ho entén tothom); i la segona cosa que té tant valor com la primera, i que no la podem oblidar: a partir d'aquí, una vegada això es fes 14 �d'aquesta manera, Catalunya ha de pagar a l'Administració central pels serveis que presta a Catalunya i, a més, dins de la línia de la no-divisió i de la cooperació que sempre va defensar Ramon Trias Fargas, a més, Catalunya una part d'aquests impostos els ha de destinar a ajudar les altres comunitats de l'Estat que estan menys desenvolupades que la nostra a poder agafar també el tren del progrés. Aquest, en síntesi, era el pensament de Ramon Trias Fargas, que per altra banda està escrit en molts documents i defensat -insisteixoamb molta vehemència per ell mateix. Voldria acabar dient que aquelles banderes que va aixecar Ramon Trias Fargas en aquella època segueixen sent banderes que avui en part estan encara aixecades en el nostre país, potser no al cent per cent, perquè també és veritat que hi ha hagut progressos significatius en aquestes línies, però són banderes que estan aixecades. I jo crec que el millor homenatge que avui es podria fer a Ramon Trias Fargas en aquest sentit és que ell sabés que avui a Catalunya hi ha molta gent -entre la qual jo em compto- compromesa en el fet que aquelles banderes que ell va aixecar arribin algun dia a bon fi. Cloenda a càrrec del Sr. Pere Esteve A la invitació haureu verificat que havíem plantejat aquest acte com a taula rodona. El que passa és que hem parlat abans amb els ponents i la realitat de les seves intervencions, per altra banda tan brillants, fa que l'acte realment hagi estat molt reeixit pel que fa al nivell, de manera que, per tant, com a organitzadors, ja n'estem satisfets. Però com que es tracta d'intervencions gairebé no contrastables sinó sumables, hem arribat a la conclusió que potser seria millor que obrissim un torn de paraules per si algú de les persones assistents volgués fer alguna pregunta, demanar algun aclariment o alguna ampliació d'algun dels aspectes tractats. Així, doncs, ho farem d'aquesta manera abans de cloure l'acte. Probablement les condicions no són potser de consulta, entre altres coses probablement perquè les intervencions han estat molt aclaridores... (Sr. Artur Mas: "Si em permets una recomanació, posa't la visera i els 'manguitos' i ara ho faràs millor"). Bé, aleshores, com que mentre han parlat Macià Alavedra, Pasqual Maragall i Artur Mas, jo he anat fent les meves notes i m'he preguntat: "Home, com a moderador, al cap i a la fi, em pot correspondre fer una síntesi, no?". Però, és clar, el llistat és tan llarg que m'he dit: "Espera't, Pere, perquè l'únic que faràs és repetir tot el que ja han dit, no? I la qualitat de la síntesi s'ha de mirar de no perdre". 15 �He intentat sintetitzar..., però, com? En primer lloc, de les tres intervencions, se'n dedueix un fet fonamental de la figura de Ramon Trias Fargas, que és la transcendència. És transcendent en dos aspectes: 1. És transcendent amb el que va fer: allò que va fer compta, allò que va fer ho tenim, ens afecta, és permanent, hi és. 2. És transcendent amb el que va dir: el que va dir és vigent, el que va dir mereix discussió, el que va dir és ric. Per tant, el primer aspecte que cal destacar, telegràficament, com correspon a una persona que vol fer síntesi és la transcendència. Clar que d'aquests aspectes que s'han parlat, jo també n'he seleccionat alguns que, en el terreny una mica egoista, servissin per al fet que estem convocant un partit que celebra 25 anys i, det fet, en sóc secretari general. Un aspecte molt important de la figura de Ramon Trias Fargas ens ha de servir molt al partit i als partits: el seu no-convencionalisme. S'ha utilitat l'expressió "no convencional", s'ha utilitzat l'expressió "imaginació" i Artur Mas ha utilitzat la paraula "encert". Per tant, es acta la necessitat de tenir polítics amb sentit no convencional, de no donar per descomptat moltes coses que en la política i en la societat es donen per descomptat i, en canvi, d'aplicar imaginació, valentia i, a més, evidentment, d'encertar. I un altre aspecte, també relacionat amb el partit, seria un tema molt interessant, que ja l'ha tocat Macià Alavedra: el tema de la disciplina. Evidentment, Ramon Trias Fargas és un exemple de com una persona és capaç, des d'una posició molt personal, molt oberta, molt seva i també com a president d'un partit, d'acceptar la disciplina. En un moment com aquest, també crec que és un aspecte important, trobar aquell punt del que és la disciplina; a més, la personalitat en un partit, em sembla francament interessant i, per tant, de Ramon Trias Fargas, en podem aprendre. A mi, em fa l'efecte -s'ha dit diverses vegades- que la personalitat de Ramon Trias Fargas se seguirà estudiant. És absolutament legítim i necessari. Crec sincerament, a més, que pot ser un element d'enriquiment fonamental cap als que creiem -crec que molts- en els elements més renovadors del que podríem dir "terceres vies", el que d'alguna manera avui a Europa potser capitalitza més del compte Blair. És a dir, tot allò que significa elements renovadors dels corrents convencionals conservador i esquerres. I que al voltant d'elements de centre, liberals, progressistes, de tots aquests elements enriquidors, i que tots els partits tenim d'alguna manera l'intent - j o crec que l'obligació- de fer créixer, són elements que es poden nodrir d'una manera intensa dels pensaments de Ramon Trias Fargas. Com ja que he dit que no ho diria tot, em limito a aquests quatre punts. Fer una descripció, intentar fer una síntesi d'una persona de tanta complexitat -com ens ha dit Macià Alavedra- no és possible. Per tant, pel que fa la síntesi de Ramon Trias Fargas haurem d'enten16 �dre sempre que, al final, la seva síntesi és la seva vida. Cap dels seus aspectes podria ser la síntesi, no? En tot cas us vull agrair-vos la vostra assistència i us vull dir que, com a Fundació Ramon Trias Fargas i com a partit, tenim el legítim orgull -avui confirmat- d'haver tingut Ramon Trias Fargas entre nosaltres i l'orgull d'incloure entre els nostres objectius el de conservar i el d'enriquir el seu record. Barcelona, 28 de març de 2000 •MMMmaMM �\ B Fundació Ramon Trias Fargas Rambla Catalunya, 47, pral. - 08007 Barcelona Tel. 93 215 58 48 Fax 93 488 00 25 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La figura humana i política de Ramon Trias Fargas Creator An entity primarily responsible for making the resource Alavedra, Macià, 1934-2018 Maragall, Pasqual, 1941- Mas, Artur Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-03-28 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Trias Fargas, Ramon, 1923-1989 Homenatges i distincions Catalunya Liberalisme Política Description An account of the resource 19 p. Document que recull les intervencions a la taula rodona organitzada per la Fundació Trias Fargas. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fundació Trias Fargas Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Esteve, Pere, 1942-2005, 1942-2005 (moderador) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 23 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1591/0000000754.pdf fd73ab09d2bf8ff7c0cb91cb02677fe0 PDF Text Text ����� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La Generalitat és i exercirà com Estat Source A related resource from which the described resource is derived Dossier Econòmic Description An account of the resource Suplement Actual Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Garcia, Fran Roy, Joan Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Catalunya Finançament Estat Competències Govern Acció política Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-07-24 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/578/llibre_gotaMalaia.jpg 5c66c093e3ec75e60ef4d76820c9ae91 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La gota malaia: una biografia de Pasqual Maragall Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Acció política Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Alcaldes Barcelona Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Mauri, Lluís Uría, Lluís Publisher An entity responsible for making the resource available Edicions 62 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998 Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Sinopsi de l'editorial: La gota malaia no és una biografia autoritzada de Pasqual Maragall, l'exalcalde olímpic de Barcelona i candidat a la presidència de la Generalitat; no és tampoc una biografia desautoritzada. La gota malaia és una travessia palpitant pel passat recent, pel present i pel futur de Barcelona i de Catalunya; un recorregut vibrant pels últims quaranta anys de la història d'aquest país; un periple que té com a protagonista Pasqual Maragall, una figura clau en l'escena política catalana. Els periodistes Luis Mauri i Lluís Uría han realitzat aquest treball d'investigació política a partir de dues premisses essencials: la independència i el rigor. Han combinat d'una manera trepidant la crònica, el reportatge i l'anàlisi per indagar el rerefons del personatge públic, per revelar els aspectes inèdits de la seva trajectòria personal i professional i per traçar un perfil humà precís de Pasqual Maragall. Després de dos anys de consultes a hemeroteques i a arxius oficials i d'entrevistar prop d'un centenar de persones, Mauri i Uría ens ofereixen una història esplèndida, alhora lúcida, crítica i audaç. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/773/20030323_LV.pdf e4dc28af1fab45924683cb3679d257dc PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 23/03/2003 La Vanguardia, p.030, Política La guerra, nosotros y nosotros mismos PASQUAL MARAGALL El dictum romano era “si quieres la paz, prepara la guerra”. Pero hoy los halcones del siglo XXI han preparado la guerra para hacer la guerra. Es cierto que el desarme exigido en la resolución 1441 de las Naciones Unidas, de conseguirse, habría sido en buena parte gracias a la presión internacional y por el despliegue militar norteamericano. Pero no ha sido suficiente para asegurar la paz. Y estamos en guerra. Una guerra llamada, de modo cada vez más absurdo, preventiva. La amenaza es preventiva, la guerra es catastrófica. Primero, porque abrirá el camino a nuevas guerras y no es seguro que comporten el fin del terrorismo. Segundo, porque retardará en 10 o 15 años la entrada del mundo islámico en el mundo abierto y global. Y tercero, porque desestabilizará por un periodo de igual duración el Mediterráneo, que es, hoy por hoy, lo que el Este europeo fue de 1900 a 1945: el origen de todas las guerras. Toda guerra es una atrocidad. Y en este inicio de siglo, cuando ya existe una economía mundial y de algún modo una incipiente identidad mundial, una guerra es, además, el reconocimiento amargo de que estamos lejos del gobierno mundial que la globalización requiere. Estamos ante una nueva frontera. Las Naciones Unidas no han votado una declaración de guerra, pero algunos estados han emprendido una acción bélica. Como ocurrió en Kosovo, pese al veto de Rusia. Pero allí se estaba perpetrando un terrible genocidio. Puede suceder, y deseamos que sea así, que ésta sea la última guerra no declarada, porque la gente ha intuido ya que las guerras se pueden parar. Esta vez no ha sido posible, pero nada detendrá al movimiento y la convicción de la gente. Estados Unidos ha mantenido un pulso contra el Consejo de Seguridad. Y lo ha perdido. Ha iniciado un ataque, pero ha perdido su pulso contra el mundo. EE.UU. tenía un plan de largo alcance en Oriente Medio que no podrá ejecutar precisamente por haber emprendido una guerra en contra de las Naciones Unidas. Estados Unidos, junto con el Reino Unido y España, pretendía un consenso para sus planes, que le ha sido negado. Y no podrá seguir actuando al margen de las Naciones Unidas. No podrá permanecer para siempre al margen de la legalidad internacional. No podrá seguir actuando, cuando la guerra de Iraq acabe, en contra de la voluntad de los pueblos. Cuando los pueblos frenen por primera vez una guerra de los estados, cuando las Naciones Unidas se impongan a Estados Unidos o a los estados coaligados, entonces se habrá franqueado una nueva frontera y con ello se dará un paso importante hacia un todavía lejano gobierno mundial. Mientras, el papel de la Unión Europa está en juego. Con el vínculo transatlántico en crisis, la Unión está tratando de formular una política propia desde el Consejo Europeo. Hemos avanzado. En 1991, cuando se produjo la primera guerra del Golfo, Europa no estaba ni unida ni desunida: simplemente no estaba. No había política exterior y de seguridad común. Hoy, a 157 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA partir de una posición franco-alemana atrevida, la política existe; aunque, por obra y gracia de Gran Bretaña y España, no existe aún una mayoría en torno a ella. Todo llegará. Parar una guerra no es sinónimo de ganar la paz. Haberla evitado no hubiera significado haber ganado la paz para siempre. Chamberlain supuso, al cierre de la crisis de Munich, que le estaba permitido anunciar que había ganado “la paz para nuestro tiempo”. Y, sin embargo, Europa y el mundo estaban a las puertas del infierno. Habrá que preparar el día después de la guerra. Desde Europa, los políticos y los gobernantes debemos ir pensando en una ofensiva argumental hacia Estados Unidos, para recomponer el multilateralismo y para que las Naciones Unidas tomen conciencia del alto valor de su posición en esta crisis. Blair y Schröder deberían compartir este empeño, prioritario para una política exterior europea común. Es cierto que los europeos deberán enfrentarse al grupo que dicta hoy la nueva teoría norteamericana, que ya no es la de Monroe y el aislacionismo excesivo, sino la de la implicación excesiva y el dominio total. La subordinación de la política exterior a la política interior. Como ocurrió en todos los imperios y todos fracasaron al final. El mundo va a tener así otro referente occidental además del norteamericano. Como ha explicado Narcís Serra, una segunda potencia tiene siempre la oportunidad de formular políticas internacionales más acordes con los intereses globales que la primera potencia mundial. El mundo abierto todavía no existe. La globalización parece haber sido, ahora, una ilusión, una burbuja pinchada por la guerra. Como tampoco existe, más allá de la ficción o la utopía humanista e ilustrada, un mundo de ciudadanos. Pero sí es perceptible ya el mundo de las ciudades. Por primera vez en la historia, 300 ciudades del mundo han actuado simultáneamente. No se trata solamente de sensibilidades coincidentes, como las del día 15 de febrero o el 15 de marzo; estamos ante una red creciente de intercambios, un mapa de nódulos reales, de territorios concretos donde la gente vive y se crean empresas y ONG. El concepto de red es contrario al de frontera. El mapa de las ciudades presenta la ciudadanía distribuida en puntos y los interconecta. El mapa de los países divide a la gente en territorios separados. Las carreteras se ven, las fronteras, no. Las fronteras son las zonas vacías del mapa. Todo esto puede parecer una disquisición inútil, en unos días en los que la guerra es la dramática “mise-en-escène” de una anticuada e inhumana manera de entender la política internacional. Sin embargo, para intentar entender lo que está pasando, no puede obviarse el trend, la tendencia profunda de la humanidad. Y esta tendencia profunda camina hacia un mundo abierto. Tardará más o menos en afirmarse, pero se impondrá. Por una sencilla razón: el mundo abierto y gobernado por leyes y tribunales internacionales es la única salida válida de nuestra especie. Lo otro es la autodestruccción, nuclear o climática. ¿Existe un instinto profundo de supervivencia de la especie? ¿Está activo en esta línea? Así lo creo. Los errores se repiten, es cierto. Pero siendo cierto que cada error histórico parece más amenazador que el anterior, más peligroso y más global, no hay que descartar la posibilidad, y aún la probabilidad, de que el efecto disuasorio de la amenaza acabe siendo efectivo. No es descartable que la humanidad aprenda, aun a sabiendas de que no existe políticamente como tal y que seguirá cometiendo errores. 158 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA En esta manifestación de esperanza hay razones para el optimismo y evidencias para el pesimismo. Mueven al optimismo la vía abierta por la reflexión teórica y la movilización popular a favor de una globalización digna, en la que el mercado se conjugue de modo incuestionable con un mayor peso para la justicia social y la opinión pública. Y por el contrario, la sola idea de que Bin Laden no acabe en el Tribunal de La Haya o de que Saddam Hussein no vaya a comparecer ante un tribunal internacional ad hoc provoca desasosiego en quienes pensamos en un mundo de legalidad internacional. La reciente entrega de uno de los cerebros de Al Qaeda a Estados Unidos por parte del Gobierno de Pakistán es más que un precedente: es una afrenta a todos aquellos países que han firmado el tratado del Tribunal Penal Internacional. En Europa favorecen la guerra las convicciones estratégicas de Blair, las necesidades interiores de Berlusconi y la vanidad y el talante excluyente de Aznar. En este escenario, ¿qué puede hacer España, qué puede hacer Catalunya, qué pueden hacer nuestras ciudades? Primero, no dar la paz por perdida. Hemos perdido esta paz, pero podemos ganar la siguiente. Ello implica estar con los países y los gobiernos que de verdad así lo creen. Y quiere decir poner negro sobre blanco los motivos reales de la guerra y de las actitudes que la favorecen. Quiere decir manifestarse desde cualquier posición posible a favor del cumplimiento del mandato de las Naciones Unidas y de las posturas que mayoritariamente adopte la Unión Europea. Segundo, explicar claramente a la ciudadanía todo aquello que después de la guerra se verá con los anteojos del hecho consumado, del “fait accômpli”, sea éste largo y penoso, o corto y de algún modo resignado (“no fue tan largo”, “no fue tan cruel”, “permite un Estado palestino”, etcétera). Y explicar a la ciudadanía que este conflicto muy poco tiene que ver con la lucha antiterrorista. Que esta guerra no va a ser convencional; que comenzará contra Iraq pero no sabemos dónde ni cuándo pretende terminarla Estados Unidos. Que en esta guerra van a morir mujeres, niños y viejos, más que soldados. Tercero, actuar preventivamente para el día después de lo que vaya a suceder, y establecer, ahora, los vínculos que luego parecerán, en cierto modo, hipócritas, demasiado tardíos o inútiles: quiero decir el diálogo con los países de la orilla sur del Mediterráneo, cuya desestabilización política y económica tendrá graves consecuencias para la Europa en construcción y especialmente para nosotros. La guerra revela actitudes auténticas. Los ciudadanos de Catalunya y los españoles deben leer, en lo que está sucediendo estas semanas, lo que auténticamente son sus políticos. Esta guerra nos permitirá saber algo más de nosotros mismos. Jordi Pujol dijo textualmente a este diario el 2 de marzo: “Lo más importante es que Estados Unidos quiere controlar la zona. En parte para tener que recurrir menos a Arabia Saudí (...) (que) resulta cada vez más incómoda para Estados Unidos dado su papel ambiguo en lo referente al terrorismo. (...) Pero no es seguro que sea malo que Estados Unidos controle la zona. Una zona vital y tormentosa que va de Afganistán a Israel y Palestina y de la frontera turca a Arabia Saudí. Si no la controla Estados Unidos ¿quién la va a controlar? ¿Chirac y Schröder, o la UE en bloque? Ya me gustaría, pero no lo haremos. (...) Controlar esta zona quiere decir (...) estar en condiciones de intentar un acercamiento a algunos países musulmanes. Y quiere decir también tener gran capacidad de presión sobre Israel y los palestinos”. 159 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Sabemos pues, por fin, cuál es la posición de Pujol en la materia. Es una posición razonada. Pero no es una posición razonable. Nuestro presidente ha cambiado el europeísmo por el americanismo, justo cuando ser europeísta implica un mínimo riesgo y cierto coraje. Es más: cuando es dudoso que el gobierno de Estados Unidos represente fielmente a la sociedad norteamericana. Y no me refiero por “sociedad norteamericana” tan solo a algunos actores de Hollywood y a “The New York Times”. Me refiero a las raíces profundas, a las “grass roots”. El internacionalismo que ahora predica el corazón europeo es el que Europa desdeñó cuando Wilson lo propuso en Versalles después de la Primera Guerra Mundial. Catalunya tiene un papel que cumplir en España y en Europa. Un papel importante en el primer escenario y modesto, pero interesante, en el segundo. No somos sólo observadores. No somos sólo una antigua marca europea en la península que perdió el tren de la historia y desde entonces tiene derecho al lamento y a una poética huida hacia el norte, con un correlativo desdén hacia el sur y hacia la península. Ni huida hacia el norte ni hacia el oeste. Vamos a contar en España y a ser en Europa algo más que un destino turístico-cultural interesante. Vamos a vertebrar el enlace de la península con el continente, que es lo que nos toca hacer y nos gusta hacer. Empezamos a enseñar las uñas en el campo empresarial, en el de las infraestructuras y en el tecnológico. Y vamos a tratar de liderar una política europea para el Mediterráneo que nació en Barcelona en 1995 (“proceso Barcelona”) pero que fracasó en la cumbre siguiente y ahora, con la guerra, está hecha trizas. Pero para ello hay que desarrollar también una doctrina coherente del espacio global y de nuestro lugar en él. Y en este sentido tienen mejor criterio nuestros conciudadanos en la calle que nuestros gobernantes en sus despachos y sus viajes. La “buena gente” no es lo mismo que la “pobre gente”. Esta nuestra gente es inteligente y lo está manifestando día tras día. Con esta crisis vamos a saber, también, un poco más de nosotros mismos. PASQUAL MARAGALL, presidente del PSC 160 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1355 Title A name given to the resource La guerra, nosotros y nosotros mismos Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Guerra Relacions Internacionals Acció política Nacions Unides Iraq Estats Units Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-03-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat política Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1667/0000000582.pdf ca28d69db08110690a38055019536602 PDF Text Text La història de Catalunya avança cap a un desenllaç Article de Pasqual Maragall a El Periodico El pacte de les dretes (CiU-PP) pretén perdre temps, però no frenarà el canvi somiat . Fa gairebé un any, Aznar va convidar Pujol a entrar al Govern. La resposta arriba ara, després d´un any d´incomoditat i silenci, amb una temptativa estroncada el mes de gener. Arriba quan la imminència del canvi a Catalunya és acceptada de manera creixent i quan CiU ha tancat amb clau la comissió parlamentària que estudiava la millora de l´autogovern. Ara, Pujol està disposat que el seu successor in pectore (i esperem que només in pectore suo) entri al Govern amb el PP d´aquí a un any i mig. Pujol ha lliurat, per boca d´Artur Mas, la carta que havia guardat i congelat durant 22 anys. L´última carta: entrar al Govern de Madrid. Però en lloc de demanar-ho, ho ofereix "a canvi" de modificar l´Estatut d´acord amb el PP. Fa que Mas demani les dues coses alhora al PP. Però ¿per què el PP hauria de cedir en els dos terrenys alhora? Per continuar governant, diran els convergents. Però ¿quan hauria de dir que sí, o que no, el PP? No pas ara, d´aquí a un any i mig, continuaran dient. Perquè el PP ha exigit a Pujol no tocar l´Estatut en aquesta legislatura. I ho ha obtingut. Per tant, Pujol i Mas pretenen wait and see, esperar i veure. EXIGIR ARA una resposta del PP? De cap manera: Pujol i Mas han de complir els seus pactes amb el PP per continuar manant a Catalunya; volen passar de puntetes per aquesta cruïlla històrica, tot i saber que és improbable aconseguir-ho. Tenen una altra carta a la màniga: només amb l´acord del PP s´obtindrien els dos terços dels vots del Congrés i la majoria del Senat que es requereixen per aprovar un Estatut modificat. Però, tanmateix, s´obliden de dues coses: que el vot del PSOE també és necessari per obtenir els dos terços de les cambres i que la tradició política (1931, 1978) demostra que sense un acord entre l´esquerra espanyola i el nacionalisme basc i català, no hi haurà cessions de la dreta. La qüestió és per on s´ha de començar: per la dreta --cosa que mai ha succeït-- o per l´esquerra, com sempre. Els dirigents de CDC ens volen portar cap a un canvi de plantejament realment copernicà: un acord previ de la dreta espanyola i el centredreta català. I, per tant, ens porten cap a un Estatut canviat, però descafeïnat. Siguem seriosos: al PP no se li pot demanar el que ni pot ni vol donar, i encara menys ara, quan entre els uns i els altres han dut, o hem dut, el País Basc a un impàs de difícil sortida. Al partit socialista no se li pot demanar tot, però se li pot demanar molt, i li demanarem molt. En primer lloc, una actitud diferent de la del PP davant del tema basc. Mentre el PP sigui al Govern, la lleialtat en temes d´Estat impedeix al socialisme llançar una iniciativa política pròpia en aquest terreny. Els laboristes anglesos van estar al costat de John Major quan l´any 1993 va dir als nord-irlandesos: "It´s up to you" ("vosaltres ho decidireu"). El que no podien fer els laboristes era substituir el Govern en aquesta iniciativa. El partit socialista és favorable a l´Espanya plural, en la qual Catalunya pot avançar cap a la realització del seu projecte nacional, avui estroncat pels pactes vigents entre el PP i CiU. És en aquesta situació que el nacionalisme català formalitza la idea que Catalunya no pot deixar de dibuixar un futur semblant a l´estatus de les petites nacions europees eixides del cataclisme del comunisme europeu oriental. Però aquí no hi ha hagut cataclisme. Al contrari, aquí hi ha hagut una primera provatura llarga i consistent de governació democràtica i pacífica dels pobles d´Espanya. ELS DOS PERILLS que hi ha per a un desenllaç lògic d´aquesta experiència d´autogovern neixen de la frenada que la dreta espanyola està imposant a la natural evolució constitucional després de 25 anys de pau sense dictadura i la impaciència dels sobiranistes davant d´aquesta gairebé involució imposada pel Govern d´Aznar. ¿I ara els nacionalistes catalans de dretes volen acordar amb la dreta espanyola un govern conjunt i una evolució constitucional pactada? ¿Casar la involució amb l´evolució? ¿Algú es pot creure que el canvi de consellers per ministres és alguna cosa més que un desesperat intent de parar el rellotge de la història? No ens enganyem: aquí el que hi ha és el terror que tenen les dues dretes, l´espanyola i la catalana, davant de la probabilitat d´un canvi de govern a Catalunya i de la situació d´ingovernabilitat que s´obriria a Espanya si després d´aquest canvi la dreta espanyola tractés d´obtenir a Madrid el suport d´un nacionalisme català batut a les urnes. El rellotge de la història no l´aturarà el pacte de les dretes. Lentament, la història de Catalunya avança cap a un desenllaç esperat. I somiat. He de dir als ciutadans que és el moment de realitzar el projecte català: una Catalunya forta, triant bé els seus amics i liderant en tots els terrenys l´avenç d´Espanya cap a una posició important en la política europea. �EL PACTE de les dretes l´única cosa que pretén és perdre temps. El Parlament ha estat obert, fins fa tres setmanes, per cert, amb el suport d´ERC, a l´adopció per una gran majoria d´un document que obriria les portes a la modificació de l´Estatut i a la millora de l´autogovern. ¿Per què es tanca aquesta porta, si no és per motius de partit, contraris a l´interès de Catalunya? ¿Per què, si en aquest mandat ja no hi ha res a fer en aquest sentit, no es convoquen eleccions i es dóna la paraula al poble? Que les dretes diguin el que vulguin: avui la cosa més assenyada i la més probable és un canvi de majories a Catalunya, un govern català de progrés amb l´experiència que donen vint-i-tants anys de govern local reeixit; i, si no immediatament, poc després, una majoria de socialistes i nacionalistes moderats al Parlament espanyol conduint una evolució constitucional i estatutària sense pausa cap al compliment del projecte català i el de tots i cada un dels pobles d´Espanya, començant pel poble basc: tota la resta són cabòries en direcció contrària a la de la història. La història no se la pot capgirar com un mitjó. Es pot accelerar, es pot empènyer. Nosaltres ho farem. Tot està a punt. Som-hi. President del PSC 30/10/2002 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La història de Catalunya avança cap a un desenllaç El pacte de les dretes (CIU - PP) pretén perdre temps, però no frenàrà el canvi somiat. Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autogovern Dreta (Ciències polítiques) Pujol, Jordi, 1930- Catalunya Canvi Esquerra (Ciències polítiques) Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1362 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-10-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1682/0000000645.pdf 9cd5269df44328c5ced7f62808f710c5 PDF Text Text La innovación es cosa de todos Cinco Días | 20/06/2005 El pasado 16 de febrero el Govern de Catalunya y las organizaciones sindicales y empresariales firmábamos el Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l´ocupació i la competitivitat de l´economia catalana, donde se refleja, con el compromiso de todas las instituciones implicadas, y se definen las líneas estratégicas, las medidas y las acciones concretas que se deben seguir para afrontar los retos de futuro de la economía catalana. El acuerdo constata el hecho de que Catalunya ha ido perdiendo, los últimos años, parte de la capacidad de atracción de la inversión extranjera y que la aparición de nuevos competidores en un mundo globalizado, con costes laborales menores, ha tenido como consecuencia la aparición de algunos fenómenos de deslocalización industrial. Dentro de las medidas del acuerdo, se propone –como alternativa- la mejora de las condiciones básicas de competitividad a través de la investigación, el desarrollo y la innovación; con unos programas específicos para las pymes catalanas, que integren la gestión de la innovación, la logística, el diseño industrial y el fomento del uso de las TIC y de la calidad. Comparto la opinión del ministro de Industria, Turismo y Comercio, José Montilla, en el sentido de que nos recordaba, en su conferencia pronunciada el pasado verano en Sitges (en el marco de las Jornadas del Círculo de Economía), que “la competitividad depende de la productividad y que ambas variables se vinculan a la capacidad innovadora de la empresa, capacidad que se refiere tanto a innovación de productos como a innovación de procesos. Y que el fomento de la innovación y de la formación del capital humano constituyen la mejor vacuna frente a la deslocalización.” Es necesario diferenciar los conceptos de innovación y de modernización. Para que haya innovación es imprescindible que haya procesos, organizaciones y personas innovadoras. Para ello es necesario crear un entorno que favorezca el desarrollo del valor de la innovación. Este es el compromiso del Gobierno de la Generalitat y la apuesta estratégica con la que queremos contribuir de manera singular en este gran acuerdo. Se puede hacer frente a la deslocalización, con un relativo éxito, si evitamos la descapitalización de capital y recursos humanos. �Catalunya no se puede permitir perder el factor diferencial. Una economía de servicios y del conocimiento, con profesionales altamente cualificados será la garantía para no limitar las posibilidades de nuestras empresas, actuales o futuras. Y, lo que es más importante, su capacidad para crear nuevas oportunidades de negocio en un contexto altamente competitivo. La inversión, basada en la promoción de la innovación tecnológica y la creación de puestos de trabajo cualificados, coincide con la política de captación de inversiones extranjeras de la Generalitat. Durante el año 2004 conseguimos grandes resultados en este sentido y espero que este año podamos mantener nuestro liderazgo en la captación de capital. Todo ello en un nuevo marco de financiación federal que nos permita combinar nuestra solidaridad con una inversión sostenible para atender las necesidades objetivas de los ciudadanos y de las empresas catalanas. El pasado mes de enero se publicaba el Índice de Innovación correspondiente al año 2004. Un instrumento contrastado que pretende medir cómo las inversiones en investigación y desarrollo se concretan en productos y servicios innovadores susceptibles de ser patentados. El Índice, que lleva a cabo su calificación entre 0 y 1 (siendo 1 el valor máximo), coloca a Japón en la primera posición mundial con una calificación del 0,77 frente a la media de la Unión Europea que está en un 0,44. Los siguientes países son Suecia, Finlandia y EE.UU. España, con un 0,30, se sitúa muy por debajo de la media europea y cerca de los valores de Eslovaquia, Chipre, Rumania, la República Checa y Polonia, que, curiosamente, son los países destinatarios de la deslocalización industrial que está teniendo lugar en España. La fórmula I+D+I (Investigación, Desarrollo e Innovación) constituye una de las bases fundamentales para el desarrollo y crecimiento económico de un país moderno. Aquellos países que consigan incrementar su índice de innovación conseguirán retener capital humano y también los sectores empresariales e industriales que aportan valor a los bienes y servicios que ofrecen, al tiempo que minimizan los impactos negativos que la globalización económica pueda tener sobre sus economías. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La innovación es cosa de todos Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Cinco Días Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Competitivitat Ocupació Recerca i Desenvolupament Indústria Economia Catalunya Model social Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1339 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-06-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1190/19890412d_00334.pdf c1ab9846c24988b2c18defd2f54ad3b3 PDF Text Text A l tALDP A ACTE • (j.:OMMEWJACft:2, DEL B10EN1ENARí DL CA1.<11;:-J, Saló de Cent, 12 d'aoril de 49 �12/04 ö 11:20 W11 íZ ól ALLALDIA PKIMA LA INSTITUCIO MUNICIPAL, AL SEGLE XVIII 1 ALS NOSTRES D'ES 1 • - ' 47.; �3 SALUTACIó A LES AUTORITATS, I ASSISTENTS. L'ACTE D'AVUI VOL SER LA CLAUSURA DE LES CELEBRACIONS DEL BICENTENARI DE LA MORT DE CARLES III. SENTIT HISTóRIC DE LA CELEBRACI6 EL CENTRE D'AQUESTA COMMEMORACIó HA ESTAT L'EXPOSICIÓ INSTAL.LADA PRIMER AL PALAU VELÁZQUEZ DE MAUEIU eu$TERIORMENT AL PALAU DE PEDRALUS DE bARCELONA. ES TRACTA D'UNA MOSTRA CENTRADA EN L'ACCIÓ DE LA MONARQUIA ESPANYOLA DEL SEGLE XVIII I ESPECIALMENT EN L'OBRA DE CARLES III. EN ALLÒ QUE CONTE, L'EXPOSICIO ES PLENA DE SENTIT HISToRIC: DURANT UNS QUANTS DECENNIS DEL SET-CENS, LA INSTITUCló 'J'EUROPA EL MONáRQUICA ASSUMEIX ARREU REPTE DE LA MODERNITZAcio. AQUEST 4 �ESPERIT O RENOVACIÓ ES EL QUE CONEIXEM COM A DESPOTISME IL.LUSTRAT. EXPRESSA EL SEU NOM PARADOXAL SEU PERFECTAMENT EL CONTINGUT: CONSISTEIX EN UNA COMBINACIÓ ENTRE L'ABSOLUTISME, A PRACTICA MANTINGUT COM A COS DE DOCTRINA I PRINCIPALS, 1 LA RECERCA D'UNA NOVA EFICACIA I D'UNA NOVA LEGITIMACIó A TRAVÉS DELS PROGRAMES DEL RACIONALISME EMPIRIC. CARLES III VA SER UN REPRESENTANT DESTACAT D'AQUESTA CONCEPCIo DEL PODER, I HA ESTAT BEN JUST COMMEMORAR LA SEVA APORTACIÓ. SENS DUBTE, L'ACCIo DELS SEUS EQUIPS DE GOVERN ES VN FACTOR ESSENCIAL EN EL SEGLE XVIZIESPANY0L. oEspoTISME IL.LUbT.RAT I REVOLUCIO FRANCESA CARLES III MORIA A FlNALS DEL 1788 1 A COMENÇAMENT DE L'ANY SEGUENT ESCLATA LA REVOLUCIÓ ENS TROBEM, AVUI DONCS, A LA rktutvrtxA tIN1TRE DUES COMMEMORAcioNd BICeNTENáRIES TRANSCENDENTS. q0L-5--,r-D Q k) e-. si:5144 Nrt GL)S <(1.4,j- ney- • (-1/(:( c-ckycbo,ti 1,, lavoluc,,6 \\„_ \Dtit-ut tvir, c.,7t ( \i</ 14-4 Ant t-1– Ilk ó-DL75- c \90..„. /42n117 >( ( CA4 /?_/Ls r v Z-Sk Ful- 4 Á7 �/2:51 4 r z ò1 (t^^ ALt.:ALL);.a PtbM,,.A C`i-71 Utrf: GRAN PART DEL Que CELEBRAREN ENGUANY COM .NSE QU0NCIA DF LA REVOLUCIó FRANCESA, ÉS A DTR EI. Nt,: :':.:MENT DEL MON CONTEMPORANI, ;:12:: LA IL.LUSTRACIó: ÉS TAMBÉ HO ÉS, SOBRETOT, LA DELS DRETS DE L'HOME, SINTETITZADA DE DECLARACI MANERA DE:; .INIT1VA PER LA TRILOGIA IGOALTAT, LLIBERTA' 1 FRATERNITAT. ^ nA PARTIR DE 1789 ES PRODUEIX UN TRENCAMENT COMPLET AMB LA IDEA D'EVOLUCIó GRADUAL DE LA SOCIETAT DE L'ANTIC RÒGIM. L'ESCLAT REVOLUCIONARI POSA EN RELLEU LA PRECARIETAT DE LA. BIRILLANT AMALGAMA DEL DESPOTISME IL.LUSTRAT I EN FA IMPOSSIBLE LA CONTINUTAT. A PARTIR D'AQUELL MOMENT I PER MOLT DE TEMPS, LA MONARQUIA ABSOLUTA DEIXA DE SER CONDUCTORA DEL PROGRÉS COL.LECTIU. NOVES r'VMC:ES PASSARAN A PRIMER PLA, DONANT LLOC ALS SISTEMES CONSTITUCIONALS MODERNS. 4_' ^ ){ 3C �1! -!)4 ALC'ALI) i ,J,: Pkt,t^.tiA Do-uL t } (1 LA MONARQUIA ESPANYO:,;, EL CREIXEMENT C.A'1'AL.'-- I :'.EGENDA PERSISTENT ENS DIU QUE EL 1714 ' H.AVTA ESTTk,NCAT LA VIDA POLÍTICA DE CATALUNYA I CAE BARCELr'NA, ACLAPARADES PER LA MONARQUIA I PER L'ESTAT EMr }GENTS . /COM ACABEM DE SENTIR, c$-1X--N LA HISTORIA DEL SET -CENTS NO CONSISTEIX EN EL SOLILOQUI D'UNA MONARQUIA OMNIPRESENT. BEN AL CONTRARI, ES FETA DF DTàLEGS ENTRE MOLTS AGENTS HISTORICS D'UN PAIS ON PERSISTEIXEN ALTRES INSTITUCIONS VIVES: LES INSTITUCIONS LOCALS APORTEN A AQUEST DIáLEG UN SENTIT CONCRET DE LA REALITAT SOCIAL QUE SOVINT MANCAVA ALS GOVERNANTS IL.LUSTRATS. L'AFANY CATALá DE MODERNITZACIo I DE CREIXEMENT ÉS ELEMENT.,$ QUE FAl DEL DESPOTISME IL.LUSTRAT ESPANYOL ALGUNA COSA MÉS QUE UNA MODA POLITICA. LA SOCIETAT CATALANA ES UN BON INTERLOCUTOR DEL REI CARLES III I DELS SEUS MINISTRES; NO PAS PERQUe ES PLEGUI SERVILMENT A LA VOLUNTAT DELS GOVERNANTS, SINÓ PERWUó ELS CONFRONTA AMB LES NECESSITATS SUSCITADES PER UN CREIXEMENT AUTèNTIC. �11/04. t1Ei 11 '2;:s '13á1! (2 di ALC'ALUTA NkE:NiSA PES HISTORIC DEL MUNICIPI DE BARCELONA DUBT E , DURANT EL SEGLE XVII HI HAGUEREN CONN ONTACIONS DIRECTES ENTRE LA SOCIETAT CIVIL — EN EL SENTIT ANTI — INSTITUCIONAL QUE ES VOL DONAR SOVINT A AQUESTA EXPRESSIo- I LA MONARQUIA, AMB EL SEU DISSENY DE CENTRALITZACIó I DE CONTROL INSTITUCIONAL. PERO LA MAJOR PART DEL DIáLEG, LA MES FRUCTIFERA, ES VA CANALITZAR A TRAVÉS DE LES INSTITUCIONS POLITIQUES LOCALS. ALESHORES, COM TANTES VEGADES EN LA HISTORIA CONTEMPORaNIA, ELS AJUNTAMENTS TREIEN LA FORÇA POLITICA DE LA SEVA PROXIMITAT ALS CIUTADANS, ÉS A DIR, DE LA SEVA ESSENC1AL^ COMUNAL. EL MUNICIPI DE BARCELONA ÉS UNA ENTITAT POLITICA SUBSTANCIAL. HO ÉS PER TRADICIó HISTòRICA: EL CONSELL DE CENT. (EXCURS). HO ÉS, SOTA EL RéGIM BORBòNIC, PERQUe AIXi HO DETERMINA LA PUIXANÇA DE LA SOCIETAT BARCELONINA. LA TRADICIÓ MUNICIPALISTA SERA TAMBÉ • .Y �12r94 bti 11:2b li';51 1 !G tt í ALIALU l A F'kbC'iSA s PRINCIPAL PAL +.Y2.71'S, PER ELS ALJ LEG I S LkDOR S DE LES VERITABLES FUNDADORS DE CORTS DE L'ESTAT ESPANYO:_ MODERN, v^ CAL PAS RESSEGUIR DETALLADAMENT LA A ESPANYOLA DELS SEGLES X.IX 1 XX PER ADONAR-SE QUE QUL EL MUNICIPI DE BARCELONA H7 ÉS PRE PRESENT , EN PRIMERA L1NIA. EN DEFENSA DELS 1%l3?Mí5 LGli3?I2WCTIOIZALS e Mi La LpU I'I'A CONTRA L'EXCESSIVA CENTRALITZACIó. EN L'ARTICULACIO DE LA ( tsr24,t CATALUNYA CONTEMPORàNIA, VERITABLE PUNTA DE LLANÇA DEL PROGRES A ESPANYA: A PRINCIPIS DEL SEGLE XX, SERA L'AJUNTAMENT DE BARCELONA QUI AGERMANARà \`4"47 L'ACCIÓ DELS GRANS MUNICIPIS ESPANYOLS EN LA PUGNA PER LA INSTAURACIÓ D'UNA VERITAf il POIdy CA LA FUNi Ió POL1'1 I r'A DELS MUN :1 t: L P1 L; A HORES D' AizA AFORTUNADAMENT SOM ► V _._ S DE SUPERAR LA IDEA NAPOLEòNICA SEGONS LA QUAL L'EXERCICI DEL PODER QUEDAVA RESERVAT AL VèRTEX DE L'ESTAT, I LA 10. �12/44 11:24 31f r'L 81 ALCALDIA NkEWSA 9 RESTA ERA REDWIT A PURA ADMINISTRACIÓ - AVUI, DES DE BARCELONA, SABEM QUE TOTS ELS NIVELLS DE LA POLiTICA, I TOTES LES INSTITUCIONS QUE ELS \d") ENCARNEN, SóN IGUALMENT DIGNES Z NECESSAIUS PER A UN FUNCIONAMENT CORRECTE DE LA SOCIETAT cONTEMPORaNIA. LA MATEIXA LLEI D'EQUILIBRI O DE REALISME POLITIC QUE VEIEM FUNCIONAR AL LLARG DELS SEGLES, AFAVOREIX AVUI, X DE CARA A LA INTEGARACIó EUROPEA DE 1992, LA POTENCIACIÓ DEL MUNICIPI COM A ESF DE LA POLiT_ ç8^_ AQUESTA INTEGRACIÓ 1 ELS CANVIS ECONOMICS I SOCIALS QUE S'ESTAN PRODUINT A LES SOCIETATS INDUSTRIALS DE FINALS DEL SEGLE XX, COMPORTARAN UNA MAJOR COMPLEXITAT EN TOTS ELS CAMPS. ENCARAR-SE A AQUEST NOU ESCENARI EXIGIRá UNA MAJOR INTEGRACIÓ TERRITORIAL. I, EN CONSEQ~CIA, UNA IMPORTàNCIA CADA COP MÉS DECISIVA DE LA BASE LOCAL. t./Z/-1 CALA EUROPA DE LA UNIFICACIÓ DELS ESTATS NOMÉS SER& POSSIBLE SI ÉS, SOBRETOT, L'EUROPA DE LES C‘&17/1T �I[' 14 ^!1 :: ^9 ty51 ,z 5, ALCALll l A NNIUA 1U CIUTATS. UN CUN'lINUUM U}tlia,??'.: ;,UTeNTIC ARABESC DE RELACIONS ENTRE LES CIUTATS .l ELS MUNICIPIS QUE CONP'1GURÏN LA PERSONALITAT DE TOT EL CONTINENT. ^ka A1X1 COM, FINALMENT, ELS OBJECTIUS DE i,. 1_U5'i'itAC1 Cl QUE 1?EVU1:U(:ít VAN INSPIRAR RA LA\ 1 NC) P1 DE LA hRtANCí;SA, ADQUIRIRAN LA SEVA f Lt:Nl'1'UD r- COM A RFALTTAT TANGIBLE PER ATS C.T11TAf1ANfi. r'.i AAL BAR,. ::IANA S' INTECPA A CATALUNYA, A ESPANYA 1 A EUROPA. YERO EUROPA ANYA 1 CATALUNYA hAN DE PODER-SE RETROBAR A 1,J1 r , rRA CIUTAT. ES A DIR, HAN DE SABER RETW BAR EN ELLA TOP ALLo QUE PENEN EN COMu LES SEVES PERSONALITATS RESPEC1I VES . � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4096 Title A name given to the resource La institució municipal al segle XVIII i als nostres dies / Conferència Cloenda de Commemoració del Bicentenari de Carles III Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Municipis Administració local Ciutats Barcelona Acció política Espanya Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-04-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/817/0000001542.pdf 55595d074b310997add885271dd8eaa2 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 27/07/1993 (3088218) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 14 EL "CAMBIO DEL CAMBIO" EN ESPAÑA / y 2 La izquierda PASQUAL MARAGALL El 'cambio del cambio' consiste, para el autor, en la atención a los problemas cotidianos de los ciudadanos más que a los trascendentales ya resueltos. Acercar la política al ciudadano a través del cauce natural, la ciudad. Para entender en toda su magnitud el tour de force de Felipe González, Narcís Serra y el Partido Socialista hay que retrotraerse al clima de hace tan sólo dos meses. Clima irrespirable en que a los socialistas se les insultaba no sólo ya en las emisoras de la derecha, sino en las calles de Madrid. Como preámbulo habría que hacer también un análisis del clima político de la ciudad de Madrid en relación al del resto del país, más allá del impacto político negativo que el 2 -injustificadamente- haya podido tener. Injustificadamente porque Madrid, aún sin "grandes eventos 92" aunque sí capitalidad cultural europea, tuvo en los últimos cuatro años -que fueron sus cuatro años considerados "rnalos" tanta inversión estatal como Barcelona en los cuatro años "del siglo". Pero volviendo al inicio de este análisis, en los últimos tres meses Felipe González y Narcís Serra han predicado: 1) Transparencia, respeto a la justicia y liberalismo ante los medios de comunicación. 2) Seguir gobernando hasta el final y tomar la decisión de devaluar la peseta tanto como fuera preciso y tan poco como fuera posible. 3) Un nuevo impulso democrático concretado en reformas electorales (alcaldes elegidos directamente y quizás un sistema de tipo alemán para las elecciones generales), una nueva ley de partidos prohibiendo las donaciones de empresas y permitiendo y desgravando las individuales. 4) La corresponsabilidad fiscal con las autonomías y el incremento de competencias municipales, así como la mejora de las finanzas locales. Finalmente, y ya durante la campaña electoral, Felipe González pidió el voto para hacer esas reformas, acorraló a José María Aznar en el tema de la protección social y demostró con números que España había cambiado en 10 años lo que no había cambiado en décadas. Pero el cambio del cambio ¿qué querrá decir exactamente? Al abordar este asunto tengo que pedir excusas porque parecerá que barro exclusivamente para casa al defender el poder local y plantear su potenciación como uno de los componentes básicos de esa autotransformación. Lo que podríamos llamar la 'Fórmula de Toledo" (porque surgió en un acto organizado allí por José Bono y en el que participamos Felipe González, José María Eguiagaray, Prancisco Vázquez y yo mismo ante más de 250 alcaldes) era doble, en mi planteamiento: 1) La subsidiariedad como guía de la aproximación de la política a los ciudadanos. 23 �Articles de Pasqual Maragall a 2) El espíritu de l'Empordà, por la comarca catalana que hace 100 años fue identificada como aquella parte del todo (Cataluña) que mejor que el todo podía expresar su sentido de una forma más concreta y tangible. En la estimación de lo próximo y pequeño se expresa suficientemente nuestra estimación por lo mayor y envolvente (l'Empordà por Cataluña, Cataluña por España) y de tina forma más natural, más auténtica, más sentida. Aquello que en Toledo definí como la segunda parte del Cambio -o el cambio del cambio era la atención por los pequeños problemas más que por los trascendentales ya resueltos: la reforma militar de Serra, la fiscal de Fernández Ordóñez y Borrell, la reconversión industrial de Solchaga, Majó y Aranzadi, la entrada en Europa y en la Alianza Atlántica de la mano de González y de Serra, el traslado del 25% del gasto público a las autonomías, las libertades civiles, el pluralismo mediático, el acorralamiento del terrorismo por Barrionuevo y Corcuera, la reforma y generalización de la enseñanza de Maravall y Solana, la cobertura sanitaria y de pensiones, etcétera. Estos eran los problemas pendientes en España desde 1970, desde 1950 algunos, y otros aún más allá, desde 1898. Pero los problemas pendientes desde 1987, la segunda parte del cambio, sobre todo en las grandes ciudades agobiadas por su propio éxito económico eran otros: 1) El aparcamiento y el transporte público; el ruido; la polución; la creciente desaparición del paseo tranquilo por nuestras calles; el aumento de las basuras. 2) La inseguridad; la concentración de problemas en barrios incapaces de soportar tanto dolor y su degradación; la drogodependencia; la inexistencia de justicia local y rápida; la inmigración regular y las reacciones que suscita. 3) La vivienda de los jóvenes y de los no tan jóvenes: la vivienda asequible, no sólo la vivienda social, y más concretamente la vivienda asequible en las zonas antiguas de nuestras ciudades. El error de 1987 hasta aquí, por el que tenemos que pedir excusas, es el de haber pensado más en Europa que en Malasaña, el Raval, o el Carmen. El error por el que tenemos que pedir excusas es el de no habernos dado cuenta de que debajo del fantástico traslado de medios económicos a las autonomías (una cuarta parte del Estado se descentralizó en 12 años, casi tanto como Alemania fue descentralizada por los aliados después de vencerla en una guerra total), el no habernos dado cuenta, digo, de que, tras esa descentralización, los auténticos problemas de la calle seguían lejos del gran dinero público y que los ayuntamientos se estaban empeñando hasta el cuello para hacer frente a la vez a esos problemas y dar cumplimiento a los gastos culturales, deportivos, sociales e infraestructuras que los ciudadanos demandaban y que la propia descentralización autonómica incitaba a proseguir. Pero tengamos cuidado: la calidad de vida que nuestros ciudadanos demandan incluye también el autogobierno autonómico. "Pertenecer" a una nacionalidad o región es un bien valorado. Incluso en el sentido más pragmático cuando falta el legitimismo histórico y cultural: José Bono contaba, impresionado, que cuando visitaba por primera vez ciertos pueblos de La Mancha sus habitantes confesaban no haber visto a un político importante desde Romañones. Esto también es calidad de vida. La calidad de vida no se detiene ahí. Aumenta cuando el gobernante sabe reprimir sus deseos benevolentes de "arreglar los problemas" y admite que sean los niveles inferiores quienes lo hagan, aún cuando estos Y niveles inferiores se inhiben en favor de la sociedad civil, si ésta es capaz de resolver por ella misma sus problemas. 24 �Articles de Pasqual Maragall a Esto es la subsidiaridad y no otra cosa. La carga de la prueba de la eficiencia y de la equidad tiene que proporcionarla el nivel superior, no el inferior: Al nivel inferior se le supone. Al contrario de lo que suele ocurrir en nuestro burocratizado mundo, en el mejor de los casos benevolente e ilustrado, pero alejado del sentir de la calle. La derecha de Reagan y Thatcher, además de algunas guerras dudosas, ha hecho un gran daño: suprimir conceptualmente todo lo que existe entre un estado fuerte y la sociedad civil, destrozar los sistemas complejos y dotar a los niveles altos de gobierno de una total buena conciencia en relación con los niveles inferiores... en nombre de la sociedad civil a la que se dice defender. ¿Desde cuándo puede tener credibilidad una política que en nombre de los ciudadanos suprime ayuntamientos -que son juntas de ciudadanos- como ha sucedido en Londres? Durante la pasada campaña electoral insistí en que la victoria de la derecha sería la derrota de las ciudades. Más en concreto, me preguntaba en público sobre la suerte de Barcelona en una combinación derecha-derecha de Aznar y Pujol. No hacía falta respuesta. Las exclamaciones del público respondían por mí. Pero seamos claros. La izquierda que se quiere cambiar a sí misma ("Hemos de ser capaces de cambiarnos a nosotros mismos", se dijo en Toledo) debe cambiar también en eso. Hemos de encontrar, de común acuerdo, la batería de indicadores que nos digan hasta qué punto conseguimos acercar la política al ciudadano a través del cauce natural que es la ciudad. No concibo una política de ciudadanía europea sin una política de ciudades, sin una concepción de Europa también como sistema de ciudades, de ciudades eficientes y fuertes. Y lo digo desde el "regionalismo europeo", que comparto y apoyo, pero más allá del regionalismo europeo, yendo a la médula de la política europea que ha tenido siempre nombres propios: Milán, Amsterdam, Barcelona, Turín, Munich o Valencia. El error de los últimos años ha sido tanto el permitir la expresión excesiva de aquellos sentimientos que ven en las autonomías piedras en el zapato (" ¡qué gusto cuando se quitan!", decía un profesor del Instituto Escuela), como la obsesión excesiva en ese tema y la incapacidad para articular -más allá de esa obsesión- una auténtica política urbana, que ahora es ya imprescindible. Repito que, a veces, tengo la impresión de tener que dar excusas por este planteamiento que puede parecer egoísta, especialmente viniendo de una ciudad a la que se le atribuyen milagros. Ya se sabe que los milagros se suelen atribuir "arriba", a los de arriba, y nunca a los propios sujetos. Algo hay de ello y algo también de esfuerzo propio. Todas las ciudades españolas han mejorado, y mucho. Por ejemplo, Almería y Logroño tienen ópera; ambas tienen o tendrán universidad y Santiago tiene un nuevo auditorio y nuevo Museo de Arte Contemporáneo. Almería ha resuelto el problema de sus crónicas avenidas de agua y Logroño ha hecho veinte plazas y parques nuevos. Y, sin embargo, no han hecho más de lo que tenían que hacer. Podemos demostrarlo. Y que los demás demuestren lo suyo. 25 �Articles de Pasqual Maragall a Si una alianza con los nacionalismos históricos contemplara estas perspectivas (si, por ejemplo, permitiera un Ministerio de las Ciudades para empezar) sería bienvenida. En el caso contrario, que es muy posible -bloqueo total de los temas en el nivel autonómico, consideración de las ciudades como feudo particular de las autonomíastendremos que recurrir a la fórmula más acreditada, la que ha permitido la gran transformación de nuestras ciudades: la alianza de las izquierdas, sin excluir por supuesto a los nacionalismos cuando quisieran entrar a formar pactos de progreso. La subsidiariedad, en todo caso, quiere que nada se haga desde el poder alto con el bajo sin conocimiento del intermedio. Pero no hay compartimentos estancos en la subsidiariedad. Ésa sería una interpretación interesada, propia de los euro escépticos británicos o de algunos regionalistas extremos, cada uno respecto a su "coto privado de caza" o de poder. O en 1993 comienza, por fin, la década de los ayuntamientos o habremos perdido el tren de la década. El objetivo del programa socialista es "avanzar proporcionalmente" hacia el objetivo de fin de siglo (50 / 25 / 25% en el reparto del gasto público central, autonómico y local). Eso quiere decir, aproximadamente, estar en el 20% en 1997. Menos que eso significaría dejar las cosas donde estaban en 1992... y en 1982. Imposible. Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona. 26 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1084 Title A name given to the resource La izquierda Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Eleccions Socialdemocràcia Idees polítiques Espanya Subsidiarietat Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-07-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1726/0000001578.pdf 8da58a84d7fdb61e5ee96950d5906688 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND Doc: 02595D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 17/06/2006 - Hora: 23:15 Tema del día 81 EL ESTATUT PASÓ EL REFRENDO DEL CONGRESO Y DEL SENADO N La jornada del referendo La Cámara baja aprobó el nuevo texto el pasado 30 de marzo. El trámite parlamentario se completó en la Cámara alta, el 10 de mayo. Viene de la página anterior Govern, hubiera o no Estatut en marcha. El impacto que el proyecto ha tenido y tiene sobre Esquerra, pues, nada tiene que ver con el PP. Tiene que ver con la cuesta abajo sin frenos que la cúpula del partido emprendió tras la reunión entre Mas y Zapatero. Lo que desde fuera de Esquerra se entendió como un enfado pasajero, ha terminado por ser permanente y le ha dado un giro a la política catalana. También en Esquerra hay una balanza interna, Carod-Rovira a un lado. Joan Puigcercós al otro. 82 EL ESTATUT ACTUAL SE APROBÓ EN REFERENDO EN OCTUBRE DE 1979 DOMINGO 18 DE JUNIO DEL 2006 83 Se votó el día 25 de ese mes, con una participación del 59,3% del electorado. Un 88,1% votó a favor y el 7,8% en contra. El presidente de la Generalitat y los líderes de CiU, ERC, PP e ICV aceptaron la invitación de EL PERIÓDICO para fotografiarse en el lugar que eligieran para simbolizar el referendo y escribieran un CATALUNYA HA PARTICIPADO EN CINCO REFERENDOS DESDE 1976 La Reforma Política (1976), la Constitución (1978), el Estatut (1979), el ingreso en la OTAN (1986) y la Constitución Europea (2005). texto justificando esa elección. Maragall eligió la avenida del Estatut; Mas, una maternidad; Carod-Rovira, el Mediterráneo en Tarragona; Piqué, el Palau de la Música, y Saura, la Barceloneta. XAVIER JUBIERRE PASQUAL MARAGALL Presidente de la Generalitat Estos jóvenes de la foto forman parte de la generación que debe hacer suyo, más que cualquier otra, el Estatut del 2006. Forman parte de los más de dos millones y medio de catalanes que nunca han votado el Estatut. Que aún no pueden decir que sienten como propia nuestra primera ley. Hoy podrán hacerlo. Pero el Estatut del 2006, que hizo posible el impulso de Miravet, debe ser de todos. El Estatut de todas las catalunyas. La Catalunya vieja y la nueva. La de los millones de hombres y mujeres que se sienten catalanes, vengan de donde vengan ellos, sus padres y abuelos. Y, sobre todo, la Catalunya de sus hijos. También es el Estatut que nos reconoce que queremos ser una nación que quiere progresar y seguir siendo solidaria con los demás pueblos de España. He querido hacer esta foto en la avenida del Estatut de Barcelona, un lugar del barrio de Horta, muy cerca del Carmel, un barrio que hace muchos años que se esfuerza por preservar su identidad en una realidad colectiva que la incluye. Esta es la Generación Estatut: la que da sentido a mi esfuerzo y la que me hace sentir ilusión por un futuro que quiero compartir con todos ellos. “ PP Piqué, víctima del enemigo y del fuego amigo Aquel 12 de febrero que formalmente el Estatut echó a andar, el PP no estaba. Tal vez pasadas las elecciones general del 14-M –decía entonces Josep Piqué–, los populares se sumen a los trabajos. La historia estatutaria de ERC puede que tenga mucho de tragedia griega, pero la aventura personal de Piqué es shakesperiana. Exmilitante psuquero y exalto cargo de la Generalitat convergente, ha recibido, como máximo representante del PP en Catalunya, todas las iras de aquello que un día se conoció como el cuatripartito, pero al mismo tiempo ha sido blanco de más feroces ataques aún por parte de sus supuestos aliados (la Cope, Ángel Acebes...). A punto estuvo de dimitir. “ ICV Un ‘conseller’ sacrificado en una crisis ajena Dos carteras le tocaron a Iniciativa en el Govern tripartito. Una, Medi Ambient i Habitatge, cuyo titular, Salvador Milà, saltó del cargo cuando Maragall reestructuró el Govern pocos días antes de la ruptura definitiva con Esquerra. La otra la ocupa Joan Saura, a efectos prácticos el conseller del Estatut. Queda todo dicho. En resumen. Catalunya vota hoy un texto que, salvo voluntad expresa de cada cual, es imposible no conocer, aunque solo sea a grandes trazos. No se vota el pedregal a través del cual se ha llegado hasta aquí, es cierto, pero el porcentaje de participación y, claro está, el resultado final determinarán el destino de todos y cada uno de los protagonistas de esta aventura. Determinarán la historia de Catalunya. H el Periódico 3 33 Pasqual Maragall eligió posar con jóvenes en la avenida del Estatut, en el barrio de Horta. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La jornada del referendo Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Estatut Ciutadania Joves Catalunya Acció política Abstract A summary of the resource. El presidente de la Generalitat y los líderes de CiU, ERC, PP e ICV aceptaron la invitación de El Periódico para fotografiarse en el lugar que eligieran para simbolizar el referendo y escribieran un texto justificando esa elección. Maragall eligió la avenida del Estatut. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1727/0000001577.pdf ac3639fbb4c8dabf86ee9dd1f57606fb PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 02595D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 17/06/2006 - Hora: 23:39 Tema del dia 81 L’ESTATUT VA PASSAR LA RATIFICACIÓ DEL CONGRÉS I TAMBÉ DEL SENAT N La jornada del referèndum La Cambra baixa va aprovar el nou text el passat 30 de març. El tràmit parlamentari es va completar a la Cambra alta, el 10 de maig. Ve de la pàgina anterior Govern, hi hagués Estatut o no en marxa. L’impacte que ha tingut el projecte i té sobre Esquerra, doncs, no té res a veure amb el PP. Té a veure amb la costa avall sense frens que la cúpula del partit va emprendre després de la reunió que van tenir Mas i Zapatero. El que des de fora d’Esquerra es va entendre com un enuig passatger, ha acabat per ser permanent i ha donat un gir a la política catalana. També a Esquerra hi ha una balança interna, Carod-Rovira a un costat. Joan Puigcercós a l’altre. 82 L’ESTATUT ACTUAL ES VA APROVAR EN REFERÈNDUM L’OCTUBRE DEL 1979 Es va votar el dia 25 d’aquell mes, amb una participació del 59,3% de l’electorat. Un 88,1% va votar a favor i el 7,8% en contra. El president de la Generalitat i els líders de CiU, ERC, PP i ICV van acceptar la invitació d’EL PERIÓDICO per fotografiar-se al lloc que escollissin per simbolitzar el referèndum i escrivissin un text DIUMENGE 18 DE JUNY DEL 2006 83 La Reforma Política (1976), la Constitució CATALUNYA HA PARTICIPAT (1978), l’Estatut (1979), l’ingrés EN CINC REFERÈNDUMS a l’OTAN (1986) i la Constitució DES DEL Europea 1976 (2005). justificant aquesta elecció. Maragall va triar l’avinguda de l’Estatut; Mas, una maternitat; Carod-Rovira, el Mediterrani a Tarragona, Piqué, el Palau de la Música, i Saura, la Barceloneta. XAVIER JUBIERRE PASQUAL MARAGALL President de la Generalitat Aquests joves de la fotografia formen part de la generació que ha de fer seu, més que cap altra, l’Estatut del 2006. Formen part dels més de dos milions i mig de catalans que mai no han votat l’Estatut. Que encara no poden dir que senten com a seva la nostra primera llei. Avui podran fer-ho per primera vegada. Però l’Estatut del 2006, que va fer possible l’impuls donat a Miravet, ha de ser l’Estatut de tots. Ha de ser l’Estatut de totes les catalunyes. La Catalunya vella i la nova. La dels milions d’homes i dones que se senten catalans, vinguin d’on vinguin ells, els seus pares i avis. I, sobretot, la Catalunya dels seus fills. També és l’Estatut que ens reconeix que volem ser una nació que vol progressar i seguir sent solidària amb tots els altres pobles d’Espanya. He volgut fer aquesta fotografia a l’Avinguda de l’Estatut de Barcelona, un indret del barri d’Horta, molt a prop del Carmel, un barri que fa molts anys que malda per preservar la seva identitat en una realitat col.lectiva que la inclou. Aquesta és la Generació Estatut: la que dóna sentit al meu esforç i que em fa sentir il.lusió per un futur que vull compartir amb tots ells. “ PP Piqué, víctima de l’enemic i del foc amic Aquell 12 de febrer en què formalment l’Estatut va començar a caminar, el PP no hi era. Potser passades les eleccions generals del 14-M –deia llavors Josep Piqué–, els populars se sumaran als treballs. La història estatutària d’ERC pot ser que tingui molt de tragèdia grega, però l’aventura personal de Josep Piqué és shakespeariana. Exmilitant psuquero i exalt càrrec de la Generalitat convergent, ha rebut, com a màxim representant del PP a Catalunya, totes les ires d’allò que un dia es va conèixer com el quadripartit, però al mateix temps ha estat blanc de més atacs ferotges encara per part dels seus suposats aliats (la Cope, Ángel Acebes...). Va estar a punt de dimitir. “ ICV Un conseller sacrificat en una crisi aliena A Iniciativa li van tocar dues carteres al Govern tripartit. Una, Medi Ambient i Habitatge, amb Salvador Milà com a titular, que va saltar del càrrec quan Maragall va reestructurar el Govern pocs dies abans de la ruptura definitiva amb Esquerra. L’altra l’ocupa Joan Saura, a efectes pràctics el conseller de l’Estatut. Queda tot dit. En resum. Catalunya vota avui un text que, excepte voluntat expressa de cadascú, és impossible no conèixer, encara que només sigui a grans trets. No es vota el pedreguer a través del qual s’ha arribat fins aquí, però el percentatge de participació i, és clar, el resultat final determinaran el destí de cada un dels protagonistes d’aquesta aventura. Determinaran la història de Catalunya. H el Periódico 3 33 Pasqual Maragall va escollir posar amb nois i noies a l’avinguda de l’Estatut, al barri d’Horta. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La jornada del referèndum Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Ciutadania Catalunya Joves Acció política Abstract A summary of the resource. El president de la Generalitat i els líders de CiU, ERC, PP i ICV van acceptar la invitació d’El Periódico per fotografiar-se al lloc que escollissin per simbolitzar el referèndum i escrivissin un text justificant aquesta elecció. Maragall va triar l’avinguda de l’Estatut. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1643/0000000708.pdf 17058593be9a5f3f5ed98f2ba099b755 PDF Text Text 18 LA VANGUARDIA P O L Í T I C A DOMINGO, 22 JULIO 2007 Pasqual Maragall se confiesa a su álter ego de ‘Polònia’, Queco Novell “La mentira es de curso legal en política” los carteles donde se lee “sala de chequeo” o “sala de visitas” te devuelven a la realidad. Y sobre todo caes en la realidad cuando nos mezclamos con los internos, algunos de los cuales se acercan para saludar a Maragall. “Estoy condenado por violencia doméstica, afirma uno de ellos. Ahora das un empujón a una mujer y el juez te manda a la cárcel”. Maragall y yo nos miramos con cara de pasmo ante tal afirmación. El ex pre- MARAGALL Y SU DOBLE “Tú haces de mí y yo de ti”, suelta con esos ojos calcados del Cobi de Mariscal EL CARÁCTER “Me revientan el tedio y el aburrimiento, y por eso procuro animar la fiesta” EL PERSONAJE “Los niños me paran y, con la mano en el pecho, me dicen: ‘Visca Catalunya’” sident aconseja a otro interno que aprenda a jugar al ajedrez (“ayuda mucho a pasar el tiempo”, le dice) y reclama que les pongan mesas de MARC ARIAS ping-pong (la leyenda afirma que DE PASEO POR LA RAMBLA. Después de un animado paseo por la céntrica Rambla, Pasqual Maragall descartó acudir cuando era alcalde tenía una al lado en coche oficial a una comida y decidió tomar el metro con Queco Novell de su despacho). A media visita, y ante mi asombro, se saca de la manQUECO NOVELL lamento mediático”, comenta Maragall. ga que un día iremos los dos a dar una charla Nos dirigimos a la nueva cárcel de Can a los presos. “Tú haces de mí y yo de ti”, me on las ocho y media de la mañaBrians 2, la joya de la corona del Departasuelta con esos ojos calcados a los que Marisna y me dirijo al domicilio partiment de Justícia. Un proyecto iniciado en cal pintó en la cara de Cobi. cular de Pasqual Maragall, en el su etapa como president y que ahora quiere Regresamos a Barcelona camino del Atebarrio de Sant Gervasi de Barcevisitar. “Dejar de estar en la primera línea neu Barcelonès, donde asistirá a la inauguralona. Me dispongo a pasar buede la política no es difícil –afirma–, aunque ción de la restauración de la centenaria na parte de este viernes de julio es cierto que el poder crea un estrés adictibiblioteca. Una institución donde el apellicon el político que más me ha dado de comer vo, difícil de abandonar. Es el peso de la púrdo Maragall también pesa lo suyo: su padre en los últimos cinco años, acompañándolo a pura, aquello que cuando gobiernas sientes fue presidente de la entidad y su abuelo uno los actos que marcan su agenda. No será la sobre tus hombros, algo invisible, más psicode sus miembros más ilustres. Antes de primera ocasión en que nos vemos las caras, lógico que físico”. El coche circula por dellegar me explica que tiene más ironía que sin ir más lejos el pasado jueves en Polònia y lante de algunas de las obras del mítico año sentido del humor: “Al contrario que mi hace una semana en el Minoria absoluta de 1992, fecha que el ex alcalde me desmitifipadre, yo no sé contar chistes..., se me escaRAC 1. Pero sí será la primera ocasión en ca: “Últimamente me dedico a desmitificarpa la risa antes de acabarlos y pierden toda que lo hacemos a solas, para charlar un poco lo todo. La gente se olvida de los momentos la gracia”. de todo. duros de aquellos años, como el día de la inPor fin aparece el espacio donde se cruzan Nos citamos en un café cerca de su casa. auguración del Estadi Olímpic con las gotenuestras vidas: el humor. “Tu imitación me Por allí aparecen Maragall y su esposa, Diaras, los silbidos de los de Convergència...”. ha hecho más famoso de lo que ya soy. Los na. Un fugaz cortado con leche natural, un Siempre he imaginado a Maragall como niños me paran por la calle, se ponen la mabeso de despedida a su mujer, y hacia el coun gamberret. Creo que esos ojos achinados no en el pecho y dicen: ‘Visca Catalunya’ o che oficial del que Maragall dispone como esconden algo de travieso. “No es cierto. Pe‘¡qué cabrón!’, expresión esta última que, ex president de la Generalitat. Confieso que ro me revientan el tedio y el aburrimiento, y por cierto, yo no he pronunciado en mi viimpresiona meterse en la parte trasera del coprocuro animar la fiesta para no caer en da”. Pues a mí me llaman president, le digo. che del que ha sido president y más con el ello”, explica. Quizá por ello cuando llega“Has creado un tercer personaje que no soque ha sido president. Delante, un diligente mos a Can Brians y salimos del coche comos ni tú ni yo”. ¿Le molesta? “En absoluto. escolta y el imprescindible chófer. Comentamenta: “¡Vaya foto! El Queco y el Maragall La suerte que tenemos es que nos conocemos la prensa del día, algunos titulares ininentran en la cárcel”. Nos esperan la consellemos desde hace mucho tiempo”. Respiro hondo y recuerdo aquellos tiempos teligibles de periódicos madrileños que titura de Justícia, su amiga Montserrat Tura, en los que él era alcalde y un servidor un joven lan más para fastidiar al adversario que para acompañada de altos cargos de su departainformar al público. “En Madrid hay un Parperiodista “serio” que cubría sus campañas mento. En esta nueva cárcel todo huele a MARC ARIAS electorales para el circuito catalán de TVE. nuevo, hasta el punto de que uno no sabe si LA MANO EN EL PECHO. Maragall, Queco Novell imita a Pasqual Maragall en está de visita en un centro penitenciario o Continúa en la página siguiente ‘Polònia’ de TV3 y ‘Minoria absoluta’ de RAC 1 en una de la poses que parodia Novell en una fábrica de tornillos. Sólo las rejas o S TRASPASO AL ON G DIA Licencia Ambiental a Permiso de Vertidos nd Ro A pista B-23 uto de Da lt TINTE INDUSTRIAL BARCELONA Ubicado en el Maresme 610 31 44 80 �Viene de la página anterior Eran los años de los rumores sobre la presunta afición a la bebida de Maragall: “No fue mi peor momento... Era una murga, una piedra en el zapato, un emprenyo, sobre todo si alguien me decía algo en presencia de mi hijo pequeño. Pero da que pensar sobre la duplicidad en la política. Por ejemplo, cómo alguien como Josep Maria Cullell, candidato de CiU, persona encantadora e incluso amigo, podía decir cosas de mí sabiendo que no eran ciertas... La mentira o la deformación son de curso legal en política, se admite, y uno tiene que tener otra mentira, o si puede ser otra verdad, del mismo calibre para amenazar al contrario. Es la parte inmoral o antipática de la política pero es así: si te pican, picas”. Una nueva lección sobre el arte de la política que no deja de sorprender, aunque algo de eso sospechaba. Hojeando la prensa veo una foto de Zapatero y le comento que su relación con él me recuerda cuando en una pareja uno de los miembros se da cuenta de que no es oro todo lo que reluce en el otro. Que, como cantaba El Último de la Fila, “el amor salta por la ventana”. Se ríe de mi interpretación: “Nunca lo había visto así, aunque algo hay de cierto en esto. ¡Pero el que se ha ido ha sido él! España pesa mucho y él ya lo está notando”. Entramos de nuevo en Barcelona y le noto harto de hablar de Zapatero o de su mutis por el foro del PSC (“más que incomprendido me he sentido en minoría”). Un cansancio quizás debido a la redacción de sus memorias, algo que debe suponer como una especie de tsunami de sentimientos y recuerdos que puede no apetecer volver a tener. Al salir del Ateneu, y después de un paseo por la Rambla, se da cuenta de que queda todavía un rato para la comida privada que tiene marcada en su agenda. El coche le espera cerca, pero Maragall, imprevisible, mira hacia el infinito y suelta: “¡Vamos en metro!”. Y mientras bajamos por las escaleras no puedo evitar pensar en el mes de septiembre, cuando me vuelva a enfundar el pijama y el batín para despedir el Polònia.c www. EL VIDEO DEL ENCUENTRO ENTRE QUECO NOVELL Y PASQUAL MARAGALL EN LA WEB www.lavanguardia.es LA VANGUARDIA 19 P O L Í T I C A DOMINGO, 22 JULIO 2007 Partidillo entre rejas que se le cruzaba. ¡Atención!: penalti a favor nuestro. Los reclusos le piden a Maragall que lo chute. Expectación en el pabellón. El partido es a gol de oro, quien marque primero gana y se acaba. Pero Maragall ajusta demasiado al poste derecho y el balón se marcha fuera por los pelos. En la jugada inmediata- EN LA CÁRCEL Ni corto ni perezoso se quita la chaqueta y dice: “venga, vamos a jugar” EL ENCUENTRO Maragall falla un penalti y el director de la prisión nos marca el gol de oro MARC ARIAS UN ASTRO DEL BALÓN. Por la mañana Maragall jugó un partidillo con los presos de Can Brians y al mediodía dio unos toques al balón en la Rambla Acompañar a Maragall es como firmar un contrato según el cual te comprometes a vivir las sorpresas que el personaje tenga preparadas para ti. Y una de esas se produjo durante la visita a Can Brians 2. En un momento determinado accedemos al pabellón, que, entre otras instalaciones, cuenta con un auditorio y un polide- portivo. Un grupo de reclusos están metidos en un partidillo de fútbol sala. Y ya se sabe que a Maragall se le van las piernas cuando ve un balón. Ni corto ni perezoso se quita la chaqueta y me obliga a hacer lo mismo: “Venga, vamos a jugar con ellos”. No doy crédito de lo que estoy viviendo. Algún recluso, tampoco. El director de la cárcel, Pedro Domínguez, se apunta a la fiesta. Maragall y yo vamos en el mismo equipo. Empieza el partido y veo que el president ha decidido quedarse abajo. Horror: me toca subir a mí. Por un momento es el Maragall de la candidatura olímpica de Barcelona, que, ataviado con un chándal blanco, le daba al primer balón mente posterior el equipo contrario nos marcan sin compasión. El autor del gol ha sido el director de la cárcel. Le hago notar a Maragall que el director es quien firma los permisos y el president amenaza con impugnar. El partido ha terminado. Nos despedimos de los que han sido, por unos minutos, unos compañeros de juego extraordinarios. Lo peor de visitar una cárcel es la mirada de un recluso cuando te despides de él, una mirada que te clava en los ojos porque sabe que, en unos minutos, tú estarás en la calle. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La mentira es de curso legal en política Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Novell, Queco Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Política Societat Presons Humorisme Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-07-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1556/0000000728.pdf 08ece8de20a810ee3f285c9c36692098 PDF Text Text Entrevista a Diari Avui "La mort de l'Ernest Lluch és l'assassinat del diàleg, el que no vol ETA és pau" Entrevista a Pasqual Maragall. Ismael Carbó a l´Avui 25-08-02 "Si les esquerres tenim la majoria, li serà molt difícil al govern de Madrid eludir el document sobre l´autogovern" Pasqual Maragall (Barcelona, 1941) és president del PSC i candidat -també ho va ser el 1999- a la presidència de la Generalitat el 2003. Maragall adverteix que estarà molt pendent que aquest últim any de mandat "no sigui un campi qui pugui", en què el govern de CiU prometi "l´oro i el moro" amb una obsessió publicitària "comprensible però no admissible" a costa d´endeutar-se. Remarca que el rènting, el mètode alemany o altres artificis financers pels quals "totes les amortitzacions es pagaran l´any 2003, 2004 i 2005" serveixen per camuflar despesa i endeutament. Es mostra preocupat per les conseqüències financeres d´aquestes actuacions i analitza personalment les tres empreses públiques més importants de la Generalitat: l´Agència Catalana de l´Aigua (ACA), Gestió d´Infraestructures SA (GISA) i l´Incasol, que, estima, canalitzaran operacions d´aquest tipus per imports de 60.000 a 80.000 milions l´any, i es declara inquiet per les decisions del govern català fins al final de la legislatura perquè poden afectar l´interès general en una "situació de trànsit" cap a una fase en què CiU pot deixar de ser al govern. Maragall respon al desafiament llançat per Artur Mas dient que el PSC ja va censurar el govern de Jordi Pujol. Però afegeix: "El que voldria saber és l´opinió del PP i ERC", que també s´han mostrat crítics amb el govern català, "perquè si aquesta possibilitat [de la moció de censura] no la creuen viable és que el Partit Popular no se sent tan incòmode, i Esquerra Republicana tampoc". Evocant la moció de censura que va presentar contra Pujol, considera que l´actitud del president de la Generalitat de no respondre en el debat "no té precedents" i és "inacceptable". Però afegeix que ja està acostumat a aquesta manera de fer. Aquest "fugir d´estudi" de Pujol, "llançant des del govern una operació de successió, és reiterat", afirma. En aquest sentit, subratlla que el president català va fer una cosa semblant el 1987, amb Josep Maria Cullell. Al mateix temps, considera que l´actitud de Pujol no ha quedat legitimada: "Semblava que amb aquella actuació feia un gran favor a Artur Mas, i així es va dir als diaris", recorda, alhora que constata que amb el pas del temps l´operació successòria convergent "no acaba de funcionar". Ciutadans pel Canvi tindrà a la pròxima legislatura el mateix pes que en aquesta en la coalició amb el PSC, assegura. Reconeix que la fórmula pot perdre el factor de novetat, però que en canvi guanyarà en extensió. "El PSC ha tingut la grandesa d´entendre que havia d´acceptar el preu de la incomoditat que va contra les dinàmiques endogàmiques dels partits, perquè l´endogàmia és molt confortable, però hi havia una raó de més pes que justificava sacrificar-la", tenint la plataforma com una avançada d´obertura a altres sensibilitats situades a l´entorn del PSC. Davant la polèmica per la il·legalització de Batasuna que es decidirà demà al Congrés de Diputats, afirma que "la mort de l´Ernest Lluch és l´assassinat del diàleg, el que no volen és pau". Recorda que Batasuna va rebre en el passat el suport de molts catalans i que ETA va respondre amb Hipercor, com "un avís del que podia passar als Jocs Olímpics de Barcelona, i Vic, i Sabadell...". Tot i que es mostra partidari de seguir la raó d´Estat que en qualsevol societat democràtica marca el govern, també afegeix que "hi haurà una fórmula per acabar amb el terrorisme, però no és ara mateix damunt la taula", reconeix. De cara al suport que necessita per a les pròximes eleccions catalanes, no creu que les últimes mesures legals de col·laboració entre el PSOE i el PP li acabin passant factura. D´entrada, recorda que l´últim debat entre José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero va ser "picat" en termes socials i laborals. "El PSC té una responsabilitat a nivell estatal", precisa. "Nosaltres volem governar amb els socialistes espanyols i pensem que la salvació de Catalunya prové d´un canvi a Catalunya i d´un canvi a Espanya". Per això veu el moment polític especialment important per orientar una fórmula de reconeixement d´una Espanya plural. En aquest sentit, opina que "l´Esquerra moderada de Carod i la Iniciativa ecologista de Saura no estan pas tan lluny" de les posicions del PSC i els socialistes espanyols. "Carod ha parlat amb Zapatero, amb Aznar no", conclou. Destaca el document de PSC-CpC, ERC i ICV sobre l´autogovern, "una proposta que primer CiU ha tractat de menystenir i amagar i que després tracta de superar, però en el terreny purament verbal". La virtualitat del document "serà la que li donin els ciutadans catalans a les eleccions", i reitera que si els partits d´esquerres tenen la majoria, això serà molt difícil d´eludir per part del govern de Madrid, sigui quin sigui l´escenari. "A Catalunya, Pujol depèn dels vots del PP. Nosaltres no dependrem mai dels vots del PSOE a Catalunya", argumenta. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La mort de l'Ernest Lluch és l'assassinat del diàleg , el que no vol ETA és pau Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Carbó, Ismael Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource ETA Terrorisme Lluch, Ernest, 1937-2000 Espanya plural Oposició Catalunya Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-08-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1393/19940621d_00631.pdf 777eba5b0009e0caf8f4a17ad18e44d0 PDF Text Text Per a: Excm. Sr. Alcalde De: Xavier Roig Assumpte: Conferència sobre la Carta Municipal Se suggereix a l'Alcalde que, en la conferència que ha de pronunciar al Col.legi de Periodistes, tingui en compte els elements següents: - La conferència no ha despertat un gran interès, segons la informació que s'ha obtingut del propi Col.legi de Periodistes. (N.B. S'ha fet el mailing habitual del Col.legi, reforçat amb trucades telefòniques). - De tota manera, Presidència i el Gabinet han fet un mailing específic, de 61 persones relacionades al llarg dels anys amb l'elaboració de la Carta, i que sí que ha obtingut un nivell de resposta satisfactori. - En el context de pre-campanya que es comença a dibuixar són més importants les connotacions de l'acte que el propi contingut de la conferència. - Es fonamental de cara al públic de periodistes que constituirà una part substancial de l'audiència que es doni una imatge adequada a les circumstàncies. - Il.lusió i combativitat, que s'han de reflectir en la manera de moure's, de seure, de llegir i de relacionarse amb els altres integrants de la mesa i amb l'audiència. - L'exposició del missatge ha de suscitar les idees de renovació i projecció al futur (La Barcelona del 2.000). - El to ha de ser afirmatiu i programàtic. (N.B. Es podria imaginar com a referència el discurs de presa de possessió de juny de l'any que ve). - Pel que fa al contingut, cal evitar referències als adversaris polítics i a condicionaments de l'activitat pròpia. No s'han de fer referències tampoc ni al grup de CiU, ni a J. Caminal, ni a la consellera de Governació. No s'ha de desprendre de la conferència que s'entra en un camí sobre el que són uns altres els que hauran de decidir. �- Si hi ha preguntes de periodistes, abans o després de l'acte formal, s'ha d'intentar que les respostes siguin redundants amb les posicions expressades en la mateixa conferència. Només així s'evitaran títols no controlats® �"LA NOVA CARTA MUNICIPAL, UNA CONSTITUCIÓ PER A BARCELONA" CONFERENCIA DE L'EXCM. SR. ALCALDE Data: 21 de juny del 1994 Lloc: Collegi de Periodistes Hora: 19,00 Sr. President del Col.legi, autoritats i amics, Durant 10 anys, cree que amb un costum que es va establir justament en ocasió del meu primer any de mandat, i que altres institucions, també després, han continuat i han vingut aquí a parlar cada any del Balanç de l'any, és a dir, a fer balanç del que havia passat en l'any transcorregut, i explicar algunes de les línies de l'any que s'encetava. Avui, tinc la satisfacció de fer una compareixença que és diferent, més sobtada, de carácter extraordinari, sobre un tema només, no sobre un any, ni de l'any passat, ni de l'any que vindrá, sinó sobre un aconteixement, sobre un esdeveniment, sobre un document, sobre un projecte, no sobre un any, sinó, esperem, sobre una futura Llei basada en un document, que ha estat ja aprovat en el Consell Plenari Municipal de l'Ajuntament. La Ciutat compta, finalment, amb un nou text de regulació de la seva pròpia vida que és adequat a les circumstàncies que estem vivim. La nova Carta, ha estat el resultat d'un Ilarg procés d'elaboració iniciat l'any 1980, i ja en temps de l'Alcalde Serra i del Tinent ,d'Alcalde Maragall que s'en cuidava, perquè s'en cuidava de la reforma administrativa i un deis objectius de la reforma administrativa, a més deis objectius a curt termini, era justament, el de dissenyar el que seria un horitzó diferent, més a Ilarg termini -que ha sigut molt Ilarg, efectivament- de la governació d'aquesta ciutat . No és cert que després no s'hagi fer res, tampoc seria correcte dir que des d'aquell moment, dones, això va convertir-se en un desig fiador ì poca cosa més. No és cert!. Es va avançar, perquè en la práctica, tot i que no es va fer la Carta, en tan que tal sencera, sí que es van fer trossos de la Carta, i trossos molt importants, es van fer decisions enormement importants, només en el terreny de la governació de la ciutat, que es va reformar efectivamert i d'una manera molt profunda, sinó també, en el terreny de l'ordenació legal de la Ciutat pels seus propis reglaments. I així doncs, a l'any 85 vam arribar amb un acord amb el que aleshores era el Cap de l'oposició, Ramon Trias Fargas, i va ser aprovat per unanimitat, un text enormement decisiu que era el de la nova divisió de la ciutat en Districtes. 1 �Es van fer 10 distr ctes, abans hi havien 12, alguns ha recordeu í quan déiem el Districte Vè, volíem dir el "Barrio Chino" i ara no, el Districte Vè. és Sarrià-Sant Gervasi , i el Districte I és la Ciutat Vella. justament. Són Districtes més grans, n'hi ha 10 no 12. Va costar d'arribar-hi perquè en la nostra intenció hi havien dos objectius conflictius: l'un, era la participació per tant, la proximitat, la governació aprop -que és jo diria el "fat" quasi inexorable del govern municipal- d'altra banda, el tenir aquell tamany mínim que permetés que aquell govern pròxim tingués contingut, tingués substancia i tingués carn i sang. Llavors es va arribar a una ponencia que dirigia En Jordi Borja, En Joaquim Clusa i En Lluís Cassasas, (el malaguanyat Cassasas) geògraf, potser el que millor coneix, ha conegut i ha estudiat la plana de Barcelona, ell va arribar a la conclusió que calia unes administracions que arribessin al voltant de 150.000 cada una, per poder tenir cos i pes, va coincidir, a més a més, amb la preexistencia d'Ajuntaments que havien sigut Ajuntaments en el terme d'aquesta ciutat, com havia sigut el cas de Sarria, Sant Martí, Les Corts, Sant Andreu, etc. Per tant, va haver-hi un casament de les necessitats, de les oportunitats de govern econòmic, tecnològiques i de la história i es va anar a una nova divisió que dura i que durará -que jo crec que está aquí per durar 30,40 ó 50 anys- que va ser acompanyada d'una Reglamentació de Descentralització i de Participació, en virtut de la qual es va començar a governar aquesta ciutat d'una manera diferent i en virtut de la qual passa en aquesta ciutat una cosa que no passa en lloc més de la resta d'Espanya, i és que hi ha Districtes que estan governats pel partit de l'oposició que nosaltres considerem, partit de govern -en aquell districte per descomptat- i vostès saben molt bé, que ha sigut una oferta reiterada del meu equip de govern, que aquests Regidors de l'oposició que governen Districtes, passin a formar part de la Comissió de Govern; només que no han volgut, -no han volgut ells!- però, és intenció í crec que finalment algun dia s'acomplirà, que en la Comissió de Govern de la Ciutat hi hagi també aquells Regidors directa o indirectament representatius del que és la realitat sociológica i política del Districte que regeixen, i que són govern, i que són gent que manen a la Ciutat i que tenen alguna responsabilitat. Algunes de les coses que han passat darrerament, no haguessin passat, si això hagués estat així, perquè a vegades, la comunicació entre aquesta governació del Districte i la governació de la ciutat es fa complicada pel fet de la inexistencia o la no presencia d'aquests Presidents de Districte en la Comissió de Govern. En tot cas, mireu que les coses no s'han quedat parades, així s'ha anat fent i s'ha fet molt més del que sta fet en qualsevol altre ciutat en aquesta materia. A Madrid això no passa, la majoria del Plenarí a Madrid nomena els seus Presidents de Districte i s'ha acabat. Em direu, "Home! hi han altres ciutats d'Europa que si que ho fan". Sí, inclús que elegeixen els seus Presidents, sí. El cas de París. per exemple, Paris té Presidents de districtes i a més a més els té electes, peró, els "arrondissements" que n'hi ha més de 20 com sabeu i amb una ciutat que té aproximadament la mateixa població i territori que Barcelona, i per 2 �tant, amb menys pes cada un, jo diria amb menys competències, amb menys importància política també. En tot cas, les coses van avançant í les prometien feliços, perquè en el moment 8586, nosaltres estàvem convençuts que en aquest primer enlaire, en aquesta primera empenta de reforma de la nostra pròpia governació. hi seguiria una altra que seria el desenvolupament metropolità, que de fet el que faria, seria reconèixer l'existència de dos nivells de ciutat, si valeu, la ciutat gran, la Barcelona gran, la ciutat metro politana, mantenint els municipis, perquè al final vam arribar a la conclusió que hi fossin, que no pas que s'haguessin d'inventar. Com en els voltants de Londres, les "New town" de després de la guerra o aquests "grand ensemble" francesos que no tenen personalitat i que han tingut un problema d'anodínia, de falta de personalitat, etc,. Nosaltres sí, nosaltres tenien els municipis de la plana barcelonesa en el sentit més ample, -des del "Montecato" fins al "Castrofelix"; des del Montgat fins a Castelldefels- aquests tenien noms i cognoms, hi tenien història, hi tenien el seu propi edifici: tot i que tots havien sigut Consell de Cent, -al tanto!-. Tots aquest municipis són fills del 1714, ho són, perquè abans del 1714 eren parròquies, sufragánies, moltes vegades, d'algunes parròquies de l'interior de les muralles de Barcelona i després amb el decret de la Nova Planta es van constituir en una cosa nava que no existia a Catalunya que eren ' Ayuntamientos". És a dir el règim borbònic absolutista i modern, el que va fer, va ser uniformitzar, crear un nou tipus d'administració local que era l'Ajuntament, inexistent aquí la tradició castellana. dintre del territori del Consell de cent, i així doncs, la prova d'això que us estic dient, és que tots els noms deis Ajuntaments de la plana del barcelonès, que avui són termes de Barcelona i d'aquells que no ho són, tenen nom de sant o de verge, pràcticament tots, des de Sant Boi fins a Sant Cugat passant per Sant Martí de Provençals. Per què? perquè eren parròquies en torn deis quals hi havien algunes masies, alguns casalots, alguna aglomeració humana que es van convertir aleshores en municipi. Molt bé, doncs, nosaltres pensàvem als envoltes del 1985-86, que el nostre moviment de reforma interior aniria acompanyat d'un moviment de reforma exterior més ample, en el qual l'Area Metropolitana seria reconeguda com a tal i en el que d'alguna forma el President del Districte i l'Alcalde del Municipi Metropolità, sense arribar a ser el mateix, s'arribaria d'alguna manera a trobar en una situació similar, i que per tant, el sacrifici polític o la concessió política que s'havia fet dins de la ciutat, dins del terme municipal, tindria la seva recompensa, el seu equilibri o la seva compensació, en el reconeixement exterior de l'existència d'una Barcelona gran Això no va ser així, sinó que després de la nominació de la Barcelona olímpica, famosa, de l'octubre del 86 vam veure, molt poc després -si això va ser a l'octubre pues, al març de l'any després de l'any 87- van arribar les famoses LLOT'S (Lleis d'Ordenació Territorial de Catalunya) que no van satisfer a ningú, i menys que ningú, la ciutat de Barcelona perquè la van deixar afillada de la resta, d'alguna 3 �manera, suprimint l'Area Metropolitana i creant aquestes entitats, que ara estan funcionant corn poden, amb uns àmbits diferents: les de transports és diferent que la de les aigües, totes aquelles diferents que la pròpia Mancomunitat, que és una entitat voluntária que s'ha creat per mantenir pràcticament, jo us diria, l'edifici, els serveis generals que existien i que han seguit tirant amb molt de mèrit, amb molt de mèrit, jo diría amb molt entusiasme, amb un ambient en un entorn polític que no ha sigut pas el més favorable, però no hem vingut a parlar d'això. En tot cas, perqué quedi ben ciar, va haver-hi un camí de la Carta que es va truncar en un moment determinat, que va ser aleshores seguit d'un període de perplexitat, en el qual d'alguna forma, vam quedar una mica atenallats per la situació, sense saber exactament com havíem de tirar endavant, perquè finalment va ser superat de la forma que ara diré. Concretament, jo situaría el final d'aquest període, ja després del 87, quan sota la Presidencia del Primer Tinent d'Alcalde Lluis Armet, en la ponencia que va redactant, un text d'intent d'acord, sobre la Carta Municipal amb el recolzament de l'equip , al qual m'havia referït abans, dirigit pel Jordi Borja, arriba prácticament amb un text de consens, però que no és de consens, que no té el consens de tots els equips municipals, malgrat els esforços que es van fer en aquell moment. Recordo que estem a l'any 90, estem probablement aprop de les eleccions del 91, hi ha aquest comentan que jo he agrait sempre, precisament per la seva franquesa, del Cap de l'oposició que diu " . en el Maragall no Ji donarem pas aquesta foto" doncs molt be!. És aquesta manera de parlar que tenen els polítics, que tenim els polítics de vegades ; que no agrada gens a la gent o que si agrada, perquè la gent hi riu, peró en el fons condemna moralment; no es va produir la foto però lo important no era la foto, sinó lo important és que no es va produir el consens i per tant, no va haver-hi Carta, i aquest és el punt segurament més greu. Aquesta Carta es va arxivar momentàniament aleshores, passades les naves eleccions, passada l'ocasió també, i arribat el moment, el clima deis Jocs Olímpics, a l'estiu deis Jocs, vaig demanar al Regidor de la Presidencia, el Sr. Ruiz Pena, que es posés en contacte amb Convergencia i Unió, per veure si no hi hauria forma en aquell moment, -en que altres coses dominaven l'escenari polític- de trobar la discreció, el silenci i la tranquil.litat suficient per trobar un nou camí. Partint del text en el qual la ponéncia Armet havia arribat i tractant -no d'incrementar-la, sinó de despullar-la, precisament- de tot alió que la podia fer conflictiva des del punt de vista del consens. 1 així es va començar a procedir, casi per despullament en comptes per desvestiment, diguem-ne, de l'avantprojecte en el qual s'havia arribat al 1990-91. Estem a l'estiu del 92, comença el treball, i aviat, es va arribar en una situació en la qual els que hi treballaven, van veure que ells no hí temen de problemes, en fi, que ells podien arribar a uns acords tecnics que necessitaven de benedicció, i bé, aquestes benediccions polítiques d'alt nivell, es van produir en un parell d'ocasions, en un període que ha durat pràcticament dos!anys, perquè ara ja fará dos anys deis Jocs Olímpics, no?. 1 bé en un parell d'ocasions que aquestes benediccions van haver d'arribar, a banda i banda de la Plaça Sant Jaume, doncs, les benediccions es van produir, es a dir que se l ls hi va dir en aquells senyors que treballaven. 4 �Treballeu!. Bé, van anar treballant, fins que van arribar a un text pràcticament acordat. Sempre amb aquesta sensació nostra d'anar apretant, de ser pesats, de ser incordiants, de ser un grup que sembla que vulgui coses que la gent no vol o que té , com una mena de mania d'arribar a una situació que potser, la gent no vol. I creiem, que no ens falta la raó, nosaltres creiem que aquesta mania, aquesta obsessió, aquesta obstinació, si voteu, té unes arrels en la història. que ara explicaré breument, i que la justifiquen. Finalment doncs, hem arribat a un text despullat, com dic, que no vol dir un text dolent, ara ho explicaré també, succintament, però en tot cas, modest, realista , ambiciós 1 realista, com hem dit alguna vegada, i crec que mereixerà l'aprovació del Parlament de Catalunya i, per descomptat, de tots els barcelonins. L'Ajuntament ja s'ha pronunciat, és a dir, el propi Ajuntament ja s'ha pronunciat. és ben cert, per la iniciativa del nostre Grup, que ha sigut el que la mantingut. I jo, com que la meva experiència em diu, que quan hem deixat de tirar endavant coses, en les quals ens havíem quedat sois, després la història, ens ha condemnat més, que no pas si ens haguéssim creuat de braços. Cas del Liceu, al desembre del 90 i en una circumstància similar, ens vam trobar que els Grups que havien votat a favor a l'aprovació inicial del Pla del Liceu, de la reforma urbanística, (no el projecte), sinó les reformes de les afectacíons urbanístiques del Pla del Liceu, doncs, ens abandonaven perquè efectivament estàvem també a prop de les eleccions, í per tant, aquella foto tampoc convenia , en el sentit, en aquest cas, que podien haver-hi uns afectats que podien votar en contra i eren vots que perdien. per dir-ho d'alguna forma. I molt bé, ens vam trobar, que en el grup que tenim aliat en el govern de la ciutat, que sempre havia dit que no va seguir dient que no, perquè considerava que les expropiacions, no es feien amo prou generositat de cara als expropiats, -aquesta és la veritat-, i que els grups que havien votat a favor, en tot cas, un d'ells, perquè consideraven que era positiu, (hi havien votat a favor al mes juny), doncs al mes de desembre del 90, 1 prop a les eleccions del maig del 91, vam trobar que allò era millor no votar-ho, i per tant, doncs, no van votar, i la reacció nostra va ser dir, "doncs, no podem fer res i esperem el mandat següent". Malament!. Il.lusos!. Esperem al mandat següent, el mandat següent va arribar, es va començar a discutir si era primer el passat o el futur, es va imposar l'argument que és irreprotxable, però inútil, de que el passat, és primer que el futur, ï finalment el que va passar, és que el futur es va menjar el passat, és a dir, la falta de futur, les no obres, el fet de no haver fet, les obres de reforma perquè es va dir; "això és de futur!. Primer, mirem el dèficit del passat, 1 quan haguem arreglat el dèficit del passat, ja veurem el futur". Doncs molt bé, com que no ha estat pel futur, el futur es va menjar el passat, es va cremar el Liceu. De la mateixa manera, us dic ara, que la nostra convicció és que en la Carta, això, no ens passarà. Nosaltres tirarem endavant aquest projecte, sense desafiar a ningú, però amb la convicció que ens ve reiterada, pel fet que ningú l'ha votat en 5 �contra. gossa votar en contra de la Carta Municipal, perquè lògicament és una millora per la ciutat. Quí la vota en cóntra? amb o sense eleccions. Potser menys, inclús, abans de les eleccions. No?.i Ningú voldria tampoc que fos un gran clam. i això ho entenc, i ho entenem tots perfectament. Nosaltres interpretem aquesta abstenció del Grup (que no són el Grup nostre, el Grup majoritari, el Grup socialista) en clau de significació política, noten clau d'oposició, perquè no hi és. Una reparació histórica Tenim un text que en un acte de diferenciació política -podríem dir-ho així- no tothom ha votat a favor, que ningú a combatut. Jo crec que d'aquesta forma es produeix una reparació històrica, perquè Barcelona històricament ha tingut sempre un règim especial, ha tingut des de Pere II o des de Jaume I. segura ment. En Font i Rius deia sempre que el "Recognoverunt proceres" era "la font més destacada de !'específic dret local C3 la capital catalana ". Sempre en la història i des d'aquell momenti ha hagut un règim, ha hagut una Llei d'aquesta Ciutat reconeguda pel Rei, per l'autoritat, per l'estat en definitiva. Aquesta ciutat era massa important com per passar pel "reset" de la Llei General, la Llei General no iï era suficient i necessitava unal Llei Especial, un Règim Especial, una Carta. Abans estàvem discutim, si era una Carta de població o de despoblament, en tot cas un Règim Especial, no seria en aquest cas de despoblament sinó de poblament metropolità o de descongestió si voleu, en tota cas, una Carta de governació pròpia. I això, ha sigut així sempre, potser amb la salvetat del període que ve després de la Nova Planta, i encara que dura poc. perquè al S. XIX, primer per la realitat i després per la pròpia Llei, ja en el XX, es torna a guanyar el que en el XIV s'ha perdut. Hi ha qui diu que la guerra i el sesgue de Barcelona es produeix, sobre tot, justament pel Consell de Cent, és a dir que havent-hi un acord bastant generalitzat en l'acceptació per part de Felip V, lo que es diu les constitucions catalanes en general, que estaven compostes de moltes regulacions, en canvi els temes referents als Consell de Cent, a eleccions dels consellers i del Conseller Primer, qui manava en el Consell de Cent. Tot això va ser motiu, que un Rei absolutista que no volia deixar coses a l'atzar, coses a l'arbitri d'una població, tan orgullosa, tan canviant, de vegades llibertaria, imprevisible com era Barcelona, doncs això, no va acceptar-ho. I el procés progressiu, en virtut del qual, els consellers i els Consellers Primers eren elegits d'una forma progressivament democràtica pel sistema, d'aquest nom tant lleig que se'n diu "la insaculació", d'uns noms de consellers dins un petit sac, que aleshores una mà innocent treia la bola del nom que seria ai Conseller Primer, però això, havia estat sempre intermediat pels poders superiors i concretament pel Rei, i 6 �un Rei com Felip V, no podia acceptar que això no fos així, aquesta és la veritat i va voler anar enrera d'un cert procés de progressiva democratització, és a dir, la bossa cada vegada era més gran, per dir-ho més clarament, cada vegada hi havia més noms. Mireu. hi ha un llibre molt "maco" que és "El govern de la Ciutat" des del 1230 fins avui, que hi han tots eis Alcaldes que han hagut, i veieu que en els primers 300 anys, eis noms es repeteixen de 15 en 15 o de 20 en 20, no hi han més, hi han 30 noms sobre 30 famílies, després això s'amplia a cent noms, i finalment, es distribueix en un anonimat, són noms ja imprevisibles sempre perquè representen la democràcia que a última hora no té res que veure amb un grup de famílies concret, molt bé doncs, tot i que encara tenim En Joaquim de Nadal que si no és net deu ser besnét d'Alcalde, alguna referència té, bé però això seria filar molt prim. El fet és que 1714 representa un tall, d'una autoregulació, que després amb el temps torna a revifar, í que revifa en qualsevol règim i en qualsevol ideologia. Tenim el Cambó, Regidor, que se'n va a Vallvidrera a buscar a Mossèn Cinto, mort, i el porta al Saló de Cent, perquè s'ha n'adona (Ull!, Vallvidrera, és Sarrià aleshores, és un altre . ojuntament, estem abans del 1921) i per tant, En Cambó amb visió política, veu el que hagués pogut representar que un Mossèn Cinto mort fora del terme municipal, adorat pel poble, no reconegut per les institucions, i se'n va, doncs. en un cotxe de cavalls, diuen, en una nit de llamps i trons, a buscar a Vallvidrera el fèretre, el porta al Saló de Cent, i el fa heroi nacional de la ciutat, per dir-ho així, era un heroi de i ciutat en Mossèn Cinto, i així s'arriba en aquesta comunió amb Mossèn Cinto, com un ídol de les classes més potentades, a més de ser-ho del poble, de qui era el gran ídol . Hi ha el gran enterrament, pot ser el més important amb el d'En Macià, que ha hagut en aquest país. Bé, Cambó que fa això, també és el Cambó , que demana la Llei per la ciutat, fa el famós discurs l'any 4, l'any 5 ó 6, en que demana al Rei una Llei per aquesta Ciutat, aquesta ciutat està creixent, està movent-se, no s'adapta a la Llei. la Llei que hi ha no és suficient, no hi cap la Ciutat, trenca els coixins, no? I li diu, "necessitem Majestat una Llei" I aquesta, ha sigut una permanent del catalanisme polític, del regionalisme i del catalanisme d'esquerra. Després arriba la república, i arriba la Llei Municipal, i en el seu article, penso que és el 149, reconeix l'especifitat del règim del municipi de Barcelona amb una predominància d'esquerra, perquè llavors estem a l'any 34 i és l'Esquerra Republicana qui està dictant des de la majoria, per dir-ho d'alguna 'arma, encara que hi ha un consens en la progressió d'aquesta Llei, però des la majoria parlamentaria, està dictant la Llei Municipal Catalana, en la qual, els repeteixo, es reconeix l'especificitat del règim municipal de Barcelona. Doncs bé, jo dic, que en molt poques excepcions o moments històrics excepcionals, en els quals no hi ha Llei de Barcelona, no hi ha règim, no hi ha reconeixement d'això, Barcelona ha tingut sempre, una regulació pròpia per les seves pròpies necessitats. 7 �Tant és així, que arriba el franquisme i no ho pot evitar, passant els anys 30, 40 i 50 sense que això pugui ser recuperat, però, arriba els 60, i torna haver-hi el que se'n diu la "Ley de Régimen Especial del Ayuntamiento de Barcelona", en la qual i sota la mà d'En Vallvé del gran administrativista l'ajuda d'En Pi i Sunyer, es dibuixa el que será l'inici: Primer, una adaptació de que la pràctica governació de Caries Pi i Sunyer, el gran Alcalde de la República a Barcelona, havia inaugurat a Barcelona; els delegats de serveïs, alguna administració més moderna; més executiva, etc, s'ha convertit en Llei. I per altra banda, la dotació a la ciutat de nous recursos que no tenia i que cap Ajuntament no tenia, i que després en canvi, els demés Ajuntaments van acabar tenint, per extensió del règim barceloní al règim general, va ser el cas del famós import de radicació, i pot ser, de la taxa d'estacionament o de l'impost de vehicles. És a dir recursos, és a dir cornpetències, és a dir executivitat i modernitat, Gabinet Tècnic de Programació, transformació de la Comarca del 53, que depenia del Ministeri de la Vivenda. en Comissió d'Urbanisme i serveis comuns de Barcelona i altres municipis, estem parlant de l'any 60. Per tant, primer dibuix del que és l'Àrea Metropolitana dels 27 municipis, si no recordo malament, 1 sota aquesta Ca rta es produeixen situacions econòmiques i socials tan contradictòries, com l'especulació i autodestrucció del teixit urbà dels anys 60-70, com el ressorgiment de l'urbanisme i la vida local de Barcelona i la seva àrea, en els anys 70-80, sota la mateixa Ca rta. La democràcia va permetre millores, en el nivell metropolità i en la pròpia governació municipal, com ja he dit, i en definitiva sota aquesta Ca rta la gran projecció econòmica de Barcelona i l'execució del projecte olímpic de l'any 92, i per tant, la projecció internacional de la ciutat, la seva oclusió com a gran metròpolis, com a metròpolis de tamany mig europeu amb una influència certa. Es veritat que. entretant, hi han hagut noves ;Lleis generals: la Llei de Bases del 75, les Lleis catalanes del 87 i que Barcelona d'alguna forma se n'ha gaudit, tot i que cap de les dues Lleis són perfectament adients a les necessitats d'aquesta ciutat. En la Llei de Règim Local del 85, hi ha un pacte en virtut del qual, les àrees metropolitanes es poden crear -o suprimir (s'afegeix)- per pa rt de l'autonomia, que va ser un pacte, com després es va demostrar, no massa positiu, però en definitiva un pacte que reconeixia una competència autonòmica a Catalunya, i per tant, des d'aquest punt de vista difícil d'obstar. Aquest pacte es va produir entre socialistes i'convergents, ja en aquell moment. I després hi ha una disposició addicional catalana, molt curiosa i una mica per la nostra vergonya, perquè en aquesta es tira a mà, de l'existència d'una tradició comarcal a Catalunya, per dir que si determinats numero de municipis a Catalunya, no volen una comarca, tot això es pot fer, en fi, no m'estenc perquè és una mica 8 �mes complicat que això ; però a Catalunya, de tots els aaas i uus, que es necessiten en una Comunitat Autònoma, per modificar els límits d'una comarca, pel fet de l'existència d'una tradició comarcal més forta, en definitiva, això va donar lloc a una colla de recursos, que em penso que algun d'ells encara deu està ballant, perquè la vida judicial d'aquest país es tan lenta que segurament, algun dels recursos que en aquell moments es van produir, encara un dia el veurem caure i ens diran que allò no era ferm. En tot cas, aquestes Lleis no van satisfer del tot, Barcelona les va acceptar, es van produir les eleccions, es van reproduir les majories parlamentàries que hi havien, tan a nivell espanyol o a nivell català, i per tant, l'Ajuntament de Barcelona es va adaptar i va dir, ens hem d'adaptar a les Lleis que existeixen, que han sigut votades per unes majories no transitòries, sinó reiterades, per tant, endavant, hem de continuar i el que hem d'anar a buscar, és una Llei que tracti de passar aquest camí difícil del que és l'interès de la ciutat del que és l'interès general, convencent en els dos parlaments, el català i l'espanyol, i prèviament, com és obvi en la pròpia diversitat del Grup Municipal, de que això és , necessari. La realitat social, mentrestant, anava creant una ciutat diferent, ja ho he dit abans, des de les Rondes fins a tantes altres coses que han succeit en aquesta ciutat, ha canviat no ja la governació sinó la vivència d'aquesta ciutat i fins a on el lloc on admetríem, com dèiem abans d'entrar que som a Barcelona, som ciutadans que treballem a Barcelona, el mercat de treball s'ha anat ampliant, aquesta ciutat s'ha fet més gran, no és que se'n vagi la gent, al revés el que passa és que la gent considera que està més lluny i continua vivint aquí, i el terme municipal s'ha quedat petit i per tant no dona raó de la ciutat real, aquesta és la veritat del que ha anat succeint molt acceleradament en els darrers anys per les noves infrastructures que s'han creat, però no només les de caràcter de mobilitat, sinó també les culturals etc. Per què la Carta Municipal ? També es pot preguntar, en definitiva i resumint. Per què la Carta Municipal ?. Primer, perqué és necessària per la pròpia tradició d'autogovern de la ciutat. En segon lloc, pel fet de ser capital de Catalunya, Barcelona. Es podria justificar la Carta només pel fet de ser la Llei de la capitalitat de Catalunya, com és el cas de Madrid. Madrid, també té Llei Especial, només hi han dos Lleis Especials previstes per la legislació general espanyola, la de Madrid i ' la de Barcelona, la de Madrid per Llei de capitalitat, és la capital del regne i la de Barcelona perquè sempre l'ha tingut, en part i bona part, perqué és la capital d'una nació, d'una cultura d'un petit país enquadrat dins de l'estat que és diu Catalunya. La Carta ha de regular en aquest sentit la participació de la Generalitat de Catalunya en la vida de Barcelona i en la seva promoció i la participació de Barcelona en l'acció de govern de Catalunya. Tema aquest enormement important, jo diria que decisiu, no pas fàcil de tractar, però no impossible de tractar com a 9 �vegades es diu, és millor no tractar-l'ho perquè ens enredaríem. És un tema que s'ha de tractar, ja portem prou anys 'le governació democràtica i autònoma per no eludir i l'hem d'enfrontar. Barcelona, a més. és una capital important a Espanya i és una ciutat de referència en el sistema europeu, i això no s'ha d'oblidar en el moment de redactar la Ca rta de Barcelona. Barcelona és la capital de Catalunya i és una referència enormement important pel conjunt d'Espanya i una ciutat que té un rol europeu que vol jugar. En tercer Lloc, Carta per i' aprofundiment` de l'autonomia local, que ha estat proclamada per la Carta Europea de 1992, és a dir, pel Tractat de la Unió també i refermada pel principi de subsidiarietat, que el que diu, justament, que són pels poders locals, els poders petits i pròxims, aquells que han de fer la majoria de les coses que es puguin fer, i que aquelles coses que no es fan en aquell nivell, s'han de justificar. Aquest és el principi que està dominant, que domina per una banda la interpretació de la relació entre societat i estat o administració en el seu conjunt, la societat que faci tot el que pugui, l'estat tot allò que sigui necessari, aquesta és la domináncia de la filosofia política a dreta i a esquerra, jo em nego a acceptar, (és un pensament meu) que això sigui un punt en el qual la dreta i l'esquerra es diferenciïn, una certa dreta portat això en uns extrems que cap esquerra acceptaria i que moltes dretes tan poc accepten, però una certa esquerra ha anat també molt Iluny en aquest camí, justament l'esquerra llibertària per descomptat, però les altres esquerres més moderades també. En quart lloc, pel rebuig de l'uniformisme i la necessitat de trobar les solucions especifiques que la realitat i el govern de Barcelona necessiten. En cinquè, per la pròpia capacitat institucional que té Barcelona per gestionar competències, és a dir, Barcelona té una tradició, l'Administració de Barcelona té una confiança en ella mateixa, en el :terreny del Patronat Escolar o de l'ensenyament, en el terreny del Laboratori municipal històricament el del Dr. Ferran, i el del Dr. Turró i el del Pere Domingo, etc, que han fet tantes coses, que han sigut tan importants per la història de la ciència mèdica d'aquest país, ha sigut el Laboratori de referència de Catalunya i ha sigut una mica el viver on s'han format, aquest Laboratori. Però també, el Patronat Escolar, i també els hospitals municipals, i també l'Orquestra Municipal i també aniríem seguint amb les institucions de caràcter cultural i les de' tecnològic, com el Centre d'Ordinador Municipal, va ser el primer o un deis primers centres que hí va haver en aquesta Ciutat. Què vol dir, això?. Que la ciutat, ella mateixa, té confiança en la capacitat de gestionar, millor que no pas altres administracions, que s'ho miren de més Iluny i que poden tenir més mitjans pel fet de ser més grans, però menys eficàcia pel fet de ser llunyanes. En sisè lloc, per la innovació i la millora dels serveis públics, que cal en aquest moment, que se'ns exigeix, que és una mica la base, segurament, de la crisi política que estem vivim, una crisi que consisteix en demanar-se'ns, si, sí o no, hem de 10 �canviar el sistema de producció de serveis. i de quina manera l'hem de fer arribar als ciutadans. Aquí, nosaltres creiem, que la ciutat hi té molt a dir. i, setè. englobant els anteriors motius, per l'acostament de l'Administració al ciutadà que tot això representa, la Carta doncs, a vora de tots aquests problemes inclosos el del caràcter de la governació, tracta de resoldre la síntesi de parlament executiu que és el Plenari municipal. En els parlaments, es debat i es voten lleis i en els governs s'executen decrets, -. se'n mana-, en l'Ajuntament, això no és així, en el Plenari municipal és un òrgan de debat i d'execució, perquè té que comprar i vendre a determinades quantitats, coses de menor quantia no, però una certa quantia, només es poden aprovar en el Plenari. Això, dóna lloc a problemes que la Ca rta tracta de resoldre, incrementant alhora, el caràcter d'òrgan de debat del Consell Municipal, i per tant, d'òrgan executiu de la Comissió de Govern i de l'Alcalde, però també, incrementant el control polític de l'executiva per part del Consell Plenari, de manera que en aquest sentít, hi ha una certa "pariamentarització" de la vida de la ciutat, des del punt de vista, no de fer-la més ineficaç, sinó de fer-la més participativa. Pa rt icipació i iniciativa Nosaltres voldríem que continués el procés d'acostament de la governació en els ciutadans a través dels Districtes. Nosaltres voldríem, i així està recollit en aquest text que vostès tenen, que els consellers de districtes fossin elegits per la gent en el districte. Hi havien varies possibilitats, s'hagués pogut optar per una solució "Parisenca" del tipus d'elecció directa del President del Districte, però, n'oblidem mai la petita trampa que representa el fet deis "arrondissements", el fet que són administracions, molt i molt administratives Nosaltres creiem, per altra banda, que mentre no estigui solucionat el tema metropolità, és difícil d'imaginar que no sigui un risc per Barcelona, el esquarterà excessivament la seva pròpia entitat i el seu propi poder local, en el moment que la ciutat real no acaba de tenir el reconeixement que hauria de tenir, per tant, per un motiu de prudència histórica i de cautela política he pensat que fóra bo que continués la línia, que els Presidents de Districte, siguin Regidors elegits per la ciutat i anomenats per l'Alcalde i ratificats pei,Plenari, per majoria, que és la situació en la qual estem ara, però, acompanyats per uns consellers, quinze o no quinze, que són els que hi ha ara, potser en número' proporcional segons la població, això és un tema obert, però en tot cas, aquests sí, elegits, en la forma que es reglamentarà en la Ca rt a, per la ciutadania del districte, el qual donarà a aquests consellers i al districte una potència molt més gran, de relació i connexió amb el ciutadà. Per altra banda, mantenim i desenvolupem: - La consulta ciutadana 11 �- Audiència pública - Iniciativa ciutadana Gestió cívica i de serveis, que tot just ha fet les primeres armes en aquests anys però que s'han d'enfortir. Es creen consells sectorials, alguns ja existeixen, el Consell de Seguretat Urbana, el Consell Econòmic i Social, el de Benestar social, peró se'n creen d'altres com el Consell de Justícia Municipal o el Consell de Ciutat, previst per la Ca rta com un gran òrgan de debat del Programa d'Actuació dels Pressupostos Municipals i els grans projectes de ciutat, que reuniria tots aquests Consells que he dit abans. Drets deis ciutadans Es regulen els drets dels ciutadans: - el dret a la informació, - el dret de pet ció, el dret a la intimitat i privacitat per l'ús de la informàtica (tema aquest enormement actual) la protecció deis usuaris dels consumidors davant les companyies de serveis el dret a la informació mediambiental el dret a contreure matrimoni civil a la Casa de la Ciutat - el dret a no tenir que presentar en el Registre municipal cap document que ja hagi presentat en qualsevol altra Administració. , Per tant, un dret de "finestreta única" que si un ha presentat una pa rtida de naixement, a nivell del Departament d'Ensenyament a la Generalitat, per la matriculació del nens o el que sigui, ha de poder dir-li, al districte municipal on es fa la matriculació, que aquell document ja ha estat lliurat al Departament, i que per tant, no porta un altra. L'Ajuntament s'ha d'espavilar, i les Administracions s'han d'espavilar, d'entendre'ns entre si, aquesta és una de les preocupacions, justament, d'aquests programes informàtics europeus que tracten a través de la informàtica lligar, totes les administracions. 12 �Justicia municipal i seguretat Senyor President del Collegi, aquest és un punt, pot ser, el més decisiu. Nosaltres, hem tractat de millorar la situació de la seguretat d'aquesta Ciutat i, ha millorat. L'any 1984 va haver-hi un dalt a baix, una situació d'una gran sensibilitat sobre aquesta qüestió, inclús una campanya pública deis comerciants contra la inseguretat. Vam ter una enquesta, ens vam passar la píndola amarga de saber quina era la víctima, era altíssima, el 27% dels ciutadans declaraven que en els 15 mesos anteriors, havien sigut o algú de la seva família, víctimes d'una atracament o algun tipus d'acte delictiu, era molt fort empassar-se això, però, ens vam passar aquesta medicina i a partir d'aquí vam millorar, perquè el Consell de Seguretat Urbana que va, justament, fer aquesta primera enquesta, la va reiterar cada any, i no només la va reiterar cada anys, sinó que la va controlar, que anessin millorant els sistemes de seguretat i els sistemes de justícia. Aquest Consell de Seguretat, cosa nova, que al principi va costar perquè aquest sentiment de Montesquieu, que no poden seure en una mateixa taula, un governant i un jutge, o un fiscal i un policia, doncs, en el Consell de Seguretat Urbana de Barcelona, (perquè això correspon al model Montesquieu, que s'hauria de reconèixer això) hi han de seure el jutge, el fiscal, el policia, l'Associació de Veïns, els sindicats, la patronal, els comerciants i la Guàrdia Urbana. Hi són tots ells. Presidits pel Governador Civil i l'Alcalde, que en definitiva són eis que animen aquest Conseil. Primer, ha servit per explicar situacions inexplicables, o dures, o difícils, 1 això ja és molt, Segon lloc, ha servit per corregir, ha servit per informar, perquè hi ha la justícia rápida, els famosos judicis ràpids es creen a Barcelona i a Sevilla amb l'excusa, diguem-ho clarament, amb l'argument deis JJ.00. i amb la secreta intenció de ferias durar després, que és el que ha passat. Es creen quatre jutjats, tres de guàrdia i un clfincidéncies, que permanentment hem d'anar defensant, perquè sempre hi ha algun cos judicial o extrajudicial que diu: "això s'hauria de suprimir, ja no cal, etc.", per tornar una mica a la situació anterior. I bé, les estadístiques, ens diuen que aquells jutjats de justícia rápida estan complint, estan cobrint una part importantíssima de la tasca judicial, ho fan a satisfacció, hi ha una ratio, una tassa de sOspensió de judicis, molt superior a la mitja. Lo qual vol dir que havent-hi les proves molt més vives i recents, molt més fácil de substanciar les causes, no s'obliden els records, en definitiva, no costa tant de trobar aqueli policia, aqueli guàrdia que hi ha, al cap de tres anys, quan se'l demana el testimoni d'un homicidi que es va produir fa tant de temps que ni el 13 �recorda. Aquesta virtut de la immediatesa de la justícia que a vegades a sigut mal interpretada en aquest país, i en altres, en,que es pensa que la distància és una condició d'equitat 1 ho és, des d'un cert puny de vista, però, no ho és des d'un altre, perquè des del punt de vista de la pràctica, tots sabem que la distància en el temps o la falta d'immediatesa, ha provocat les pitjors injustícies del món. En aquesta Ciutat, dones, tenim una justícia ràpida, en permanent perill, que la volem consagrar, que volem que la Ca rt a I consagri com a Llei, i voldríem, i hem trobat amb el Consell del Poder Judicial, un acord, (representats en aquell moment per membres del Consell que ara són personatges molt rellevants de la política d'aquest país, algun d'ells Ministre), vam arribar a l'acord que una Justícia de Pau de grans ciutats seria constitucional, és a dir, que així com la Constitució diu que hi haurà una sola justícia per tots els espanyols, i a les Lleis Orgàniques del Poder Judicial, en el fons es creen dos justícies, una de professional a la ciutat i una de no professional en el camp, que és el Jutge de Pau, es podria crear un Jutge de Pau de gran ciutat. Nosaltres, ens hem trobat que hem aprovat] una Ordenança, que fa als propietaris dels locals de concurrència pública, responsables del que succeeix en la vorera del seu local, en el moment de sortir la gent del local, és l'única forma de fer que el sistema públic funcioni, és involucrant en el sistema molta més gent de la que hi ha, corresponsabiiitzar-nos tots, perquè sinó, és impossible, que un cos policial amb tres mil urbans que vol dir 60 o 70 al carrer ' nit, a cada Districte, es pugui fer càrrec d'un Districte que tenen 600, 700 ó 800 locals de concurrència pública, cada nit amb milers de persones que hi van sobre tot al cap de setmana. Ens hem trobat que en aplicació d'aquesta Ordenança que vam aprovar, hem posat sancions a locals, que van ser recorregudes; i els jutges van tenir de donar la raó al local, no a l'Ajuntament. Per què?. Perquè ho recordo exactament, quin article de quina Llei General, és el que en aquell cas quedava vulnerat, però vulnerava un, i el que tractem de fer és que aquesta Llei Especial, declari que en les ciutats com aquesta, o millor en la nostra per començar, aquest tipus d'actituds, per part dels propietaris de locals concurrència pública, es pugui exigir legalment. i Quasi tots eis punts que nosaltres hem anat posant en això, en aquest petit document, tan ric, són resultats d'experiències viscudes, són pàgines viscudes, és una mica com el Folch i Torres, tot això són :,coses, que l'experiència ens ha dit que falla la Llei i com que portem tant temps, i com que ha hagut tanta dificultat a fer-ho, sabem més, i lo curiós és que cada día que, passa, afegiríem d'articles, així que, lo millor és que ens ho aprovin ara o encara ho farem més llarg, cada dia que passa su rt en noves coses. La Llei de Fires, s'aprova una Llei de Fires, cada Llei que s'aprova és una amenaça a totes les demés Lleis, per descomptat, i és un benefici pel ciutadà, però al mateix temps un perill o al menys un interrogant. Quan em diuen "hi ha una nova Llei", penso, "magnífic!, deu tenir coses bones", però, com Alcalde i com a representant dels ciutadans, comença a tremolar una part de mi. Llei del model policial, suposo que serà per millorar, perquè si ara hem baixat del 27% al 14%, que us deia abans que hem aconseguit, jo suposo que aquesta Llei 14 �nova que sortirà, serà per baixar del 14 al 10, no serà per pujar del 14 al 28, un altra vegada. Perqué veig, que es discuteiX el color dels uniformes que s'han de portar, però no em pregunten el que jo sé: Que és la causa de la millora?. Que són els Consells de Prevenció de cada districte i les Taules de Coordinació?, que hi ha ara, entre els Oficials dels Districte de la Guàrdia Urbana i els Comissaris de les Comissaries que corresponen al districte. Si això continuarà o no, això, no m'ho pregunten, i com que no ho fan. Voleu dir que aquesta Llei anirà a fi de bé?. Esperem que sí, que a última hora, a lo millor perdrem un parell d'anys i després tornarem a la situació d'un 14%, però a lo millor hem de passar per un període del 16 o del 18. perquè tot canvia i necessita unes adaptacions. Dic això, perquè insisteixo, aquí hi ha una experiència conve rtida rigorosament en forma, no amb emoció, abans de l'emoció ¡ hi ha la passió, si voleu, però hi ha, després, el rigor del cap i dels equips que han convertit això, en un pacte polític dífícil d'aconseguir. Per això quan em diuen "això és un pacte devaluat". Escolteu, això és una joia!. Una cosa, que recollint l'experiència de catorze anys de govern d'un Ajuntament democràtic, té l'abstenció dels Grups que nb l'han fet, per entendre'ns, l'abstenció per altra banda, que a més a més, s'anuncia com a tal, inclús en el Grup majoritari de l'oposició. No estan en contra i no poden estar, perquè és que l'han corredactat entre els dos Grups majoritaris, un a cada banda de l'aspecte polític. Doncs molt bé, aquesta petita joia, té la virtut de l'experiència i té el rigor de la forma. suficient, jo crec, perquè el Parlament de Catalunya, (en definitiva és el que s'haurà de pronunciar' ho faci amb urgència cordial, amb la sensació que té a les mans un projecte que pot canviar la qualitat de vida dels ciutadans de Barcelona, i per tant, no té dret a retardar per raons que no siguin de la màxima impo rtància. Eixamplar les competències En urbanisme s'intueix una cosa tan senzilla com que les expropiacions urgents les declara l'Ajuntament, ara paradoxalment, una expropiació urgent no l'aclara qui la fa, i per tant, ja no és urgent, s'ha de demanar a una autoritat superior. Jo he vist algun argument jurídic en aquest sentit a favor de la remissió a una autoritat superior de la declaració d'urgència, superior a la de l'autoritat que la gestiona, i crec que té un principi que es pot^admetre, de no excessiva concentració de poder. Però, quí no em diu a mi que els danys que es deriven, torno a dir, de la manca de rapidesa, no són més grans que els beneficis que s'obtenen, en tot cas ens ho haurien de demostrar. L'aprovació dels plans especials per part del propi l'Ajuntament, sense haver de passar per l'autoritat única, i quasi diria una persona, que és el Director General, que és el que aprova tots els plans especials que passen per Catalunya, sense que siguin materialment possible que aquesta persona es faci el càrrec de tots els detalls d'un país, sembla mentida que sigui així però ho és en aquest moment. 15 �L'aprovació de les modificacions del Pla General, en això hi guanyarien mesos, en cada Pla Especial, totes aquestes baralles clue tenim amb l'antiga Maquinista, etc, la meitat provenen, no de desacords substantius, sinó formals, és a dir, de l'extraordinària complexitat del procediment que ens hem creat històricament, i per tant haurien d'anar, a través de la Carta, a un sistema més senzill. El Pla General és evident que la ciutat no s'ho pot autoaprovar, sense que algú faci el control de la coherència entre aquest iPla General i el conjunt dels Plans Generals del país. És com si a mi em diguessin ara, que s'aprova un pla del baix Llobregat, en carreteres, en línies ferroviàries, etc., que s'aturen en el terme municipal de Barcelona, com acaba de passar ara, la setmana passada que s'acaba d'aprovar pel Director General d'Urbanisme un Pla de Transports del Baix Llobregat, que quan arriba a qui dalt a Esplugues, es para, com que no entra dins el terme municipal de Barcelona que és Comarca del Barcelonés, doncs, no se sap com continua. De la mateixa forma que això és absurd, ho fóra, que Barcelona s'aprovés ella mateixa un Pia que passés al revés, i que la Diagonal es multipliqués per dos i en el moment d'arribar a Esplugues, continués exactament com és ara," malament rai". Per tant, ha d'haver algú que controli això, i és per això, que es crea una Comissió paritària entre la Generalitat i l'Ajuntament . 1 Ara tenim dos representants en una Comissió de quinze, vint o trenta, que pobres aixequen la mà quan poden, però en definitiva, no tenen cap poder davant d'una situació que està cantada sempre, i en la qual, pràcticament, les actes es redacten ál sortir de la reunió sense que es tingui massa en compte, normalment, quines són les opinions de l'Ajuntament. I això, que consti, no és cap acusació, jo tinc una gran admiració per les persones que han portat responsabilitats en la governació de la Generalitat de Catalunya en aquests anys, començant pel Sr. Armet, que va ser un d'ells i un dels primers, i que per cert, es va rodejar de tècnics eminents, que després han fet bona carrera dins la Generalitat, com ara el Sr. Vilalta i altres. Jo tinc una gran admiració, però sé que hem arribat a un punt, en que les coses són manifestament millorables, si a nivell local i a nivell autonòmic, hi hagués una més bona repartició de les tasques de cadascú, i crec que aquesta Llei ho permet. En aquesta Llei, Barcelona està representada en el govern de l'Aeroport, proposa el President del Port, que per cert, si aquesta Llei s'aprovés avui, segurament, proposaríem el mateix que hí ha, que consti, però és la ciutat de Barcelona qui proposa. Em digueu "a Rotterdam, l'Alcalde és el President del Port i d'Anvers, també". Nosaltres no demanem tant, però Si que demanem que la ciutat estigui representada en el Port i que, a més a mas, tingui facultat de proposta, sembla raonable. Representació en: - Les empreses de servei públic. - El Control de costes, platges i conques hidrogràfiques. 16 �- Les entitats firals, per descomptat, encara que la Fira de Barcelona és apart de la Llei Firal de Catalunya. - Les caixes d'estalvi. - Les entitats concessionàries de serveis bàsics, com ara les aigües, electricitat, gas natural. telèfon, hi hauríem de ser d'alguna forma. I tantes altres petites coses, que milloraran{ la qualitat de vida d'aquesta ciutat, el dia que això s'aprovi, com aquelles que fan que la disciplina augmenti i la urbanitat no hagi de passar per aquest complexíssitfi sistema sancionador, que passa per una triple notificació, primer per la infracció després per la sanció, després, en el seu cas, de l'apressament i finalment de I'émbargament, que ja és una cosa que ningú voldria que existís, perquè és com una mena d'intromisió en la vida privada de cadascú, que et vinguin a buscar en el t;u compte corrent. En tot això, no hem trobat una sistema millor per evitar-ho i In'hi ha, a la Carta, sistemes antics relativament senzills que farien que la gerlt en el moment de pagar l'impost de circulació, cada any, pagués les multes que'té atraçades i s'ha acabat, i el número de multes baixaria en picat, la disciplina pujaria i els embargaments desapareixerien, és tan senzill com això. Es creen, per descomptat, com una comissió tripartita Estat-Generalitat-Ajuntament, per finançar el serveis de capitalitat de l'Ajuntament i s'acaba amb aquesta situació actual, en la que molts deis serveis estan sent pagats dos vegades pel barceloní, el paga pel IRPF, p?rquè són serveis de caràcter estatal o autonòmic, i el torna a pagar per l'IBI, perquè tot servei d'aquest caràcter el gestiona l'Ajuntament, i per tant, s'han de pagar per l'IBI o I'IAE, l'han pagat dos vegades, això no pot ser, i la Carta acaba amb aquesta situació, Es preveu una millor col.laboració entre empreses públiques i privades, vam tenir molts problemes amb el Tribunal Suprem, inclús, quan vam crear una empresa de capital risc, que es deia Iniciatives, el tribunal ens va donar la raó, sobre el fons, ens va dir 'Vostès poden crear una empresa de capital risc i el Foment de Treball Nacional que havia recorregut en contra, no té raó ". Ara, i mirant els papers, per iniciativa del jutge, no de la part demandant,"hem trobat que hi ha un error procedimental en l'acta de creació, i per tant, l'anul.lem". Ens vam tenir dos anys penjats, que la societat existia, que els sets actes eren vàlids, però, s'havia de tornar a crear 1 Hauríem de deixar ben clar, que aquestes fronteres de grisor que hi ha a les Lleis, desapareguessin de forma que quedés claríssim, que les entitats públiques locals, al menys la nostra en aquest cas, pot crear empreses i pot crear empreses mixtes juntament amb el sector privat, per perseguir, l'interès privat i l'interès general. Conclusió Nosaltres esperem dels membres del Parlament de Catalunya i del Congrés de Diputats, davant deis quals el text de la ; Ca rta que ja ha estat aprovada per 17 �l'Ajuntament, ha de seguir el tràmit preceptiu fins a .onvertir-se en Llei, la sensibilitat i l'ïnteràs que, de ben segur, sabran demostrar en l'estudi i aprovació d'aquesta Llei singular i que ha de ser la Carta Municipal de Barcelona Hem dit, sovint, que la Carta és com la constitució o l'estatut que ha de regir la vida de la ciutat. Doncs, per damunt de tot, la Carta serà l'instrument fonamental de govern de la ciutat en aquest llindar del segle XXI i esperem que ho sigui ben aviat. Moltes gràcies. 18 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4299 Title A name given to the resource La Nova Carta Municipal, una constitució per a Barcelona / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Pla del Liceu. Drets dels ciutadans. Llei del model policial, Llei de Fires. Urbanisme i expropiacions. Representació de l'Ajuntament en: empreses de servei públic, control de costes, platges i conques hidrogràfiques, entitats firals, caixes d'estalvi, entitats concessionaries de serveis bàsics (aigua, gas, etc.). IRPF, IBI. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Administració local Acció política Carta Municipal Barcelona Ciutats Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-06-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/778/20001123_LV.pdf 0c4cd3f1c02b0b7077e479eab265a621 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 23/11/2000 La Vanguardia, p.017, Política La pasión de la palabra. TRIBUNA Autor: PASQUAL MARAGALL He perdido a Ernest Lluch. Como miles y miles de ciudadanos de Cataluña -y de Euskadi y del resto de España-, he perdido a un compañero, a un maestro y amigo querido. Un hombre que sabía, mejor que nadie, que la riqueza intelectual, la fuerza moral, el progreso y evolución de las sociedades se logra a través del contraste. Lluch deseaba que no pensaras como él para poder discutir su verdad con la tuya. Pero eso sí, deseaba que discurrieras, que defendieras tus ideas con toda la fuerza de tus argumentos. Fue un hombre obsesionado en razonar y en convencer. Y ha caído vencido por la sinrazón de los terroristas. El asesinato de Ernest Lluch, como el de todas las víctimas de la crueldad terrorista, me ha llenado de profunda tristeza. Pero esta vez he sentido también, he de decirlo, un dolor más cercano, más duro. Ernest fue amigo y compañero con quien compartí la enorme aventura de contribuir primero a hacer posible la democracia y después a que diera sus frutos. Como socialista de primera hora, como catalanista, como ministro del primer gobierno de Felipe González, y como amigo del País Vasco, Ernest Lluch mostró siempre tres cualidades excepcionales que le convierten en símbolo mismo de los valores que el terrorismo detesta: inteligencia, tolerancia y proximidad a la gente. Ernest fue un hombre de estudio. Catedrático de Economía, investigador y autor de una amplia y admirada obra. Impartió su última clase horas antes de ser asesinado. Desde muy joven destacó por su inteligencia y la profundidad de su pensamiento, fruto de muchas horas de lectura y de investigación. Fue también un hombre tolerante, con una tolerancia fruto de la curiosidad y la amistad. Euskadi, tierra a la que amaba profundamente, le preocupó siempre. Nos ha dejado el testimonio de su anhelo de paz y concordia entre vascos en numerosos escritos y artículos. Creyó siempre en la necesaria unidad de los demócratas y en la España plural, que entendía como la capacidad de los distintos pueblos que la formamos para sentirnos libres y unidos, conviviendo y cooperando al mismo tiempo desde el respeto mutuo. Y Ernest fue también un hombre popular, en el mejor sentido de la palabra. Lejos del intelectual que se encierra en su torre de marfil, él fue capaz de compartir, con una humanidad apasionada, los sentimientos de la inmensa mayoría, en el deporte, las opiniones y las esperanzas y por ello es hoy llorado por muchas personas que le sentían cercano aún sin conocerle. Empezaba y acababa siempre sus opiniones en positivo. Después de su, ahora último, veraneo en Donostia, leíamos en "La Vanguardia" a un Lluch eternamente enamorado de esa ciudad. Tanto, que relataba aquella especial experiencia veraniega en tercera persona, como si el rubor producido por su confesión fuera excesivo. Encontraremos a faltar su magisterio cotidiano, en las aulas, en la prensa o la radio. Su vacío será difícil de cubrir. Este es un momento de tristeza, pero no debe ser un momento de resignación. Los demócratas tenemos el deber de la esperanza y de poner luz allí donde otros sólo desean poner tinieblas. 145 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Debemos reclamar una unidad sin fisuras, ni dobles lenguajes, sin otra exclusión que la de los que deseen excluirse. Y aun así, debemos insistir para que se sumen al que debe ser el objetivo único: conseguir la paz y la concordia civil en el País Vasco. Nuestro segundo objetivo ha de ser la España plural, la misma que anhelaba Ernest. La España que se sabe diversa y se respeta a sí misma tal como es haciendo posible la convivencia. Ese será nuestro mejor homenaje. PASQUAL MARAGALL, presidente del PSC 146 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1379 Title A name given to the resource La pasión de la palabra Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Extent The size or duration of the resource. 20001123_LV.pdf Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Terrorisme País Basc Lluch, Ernest, 1937-2000 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-11-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/754/20000526_LV.pdf 04737cce901cca87ea8a66792597bf33 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 26/05/2000 La Vanguardia, p.029, Opinión LA POLEMICA SOBRE EL CONSELL DE L´AUDIOVISUAL Una advertencia Autor: PASQUAL MARAGALL Veinte años de gobiernos de la Generalitat presididos por Jordi Pujol han tenido luces y sombras. Una de las luces ha sido la puesta en marcha de un sistema público de comunicación en catalán. Pero esa luz se ha visto empañada por un obsesivo control partidista. Por ello, a lo largo de mucho tiempo y especialmente en la campaña electoral que condujo a las elecciones del pasado 17 de octubre, insistimos en la necesidad de introducir cambios profundos en el panorama radiotelevisivo catalán. Reclamábamos entonces, y seguimos reclamando hoy, buena gestión, calidad y neutralidad. No estuvimos ni estamos solos. Nos acompañan otras fuerzas políticas, sectores profesionales y la mayoría de ciudadanos de Cataluña. Iniciada la legislatura, reclamamos y obtuvimos un debate y surgió una voluntad de consenso. Se iba a producir el nombramiento de un nuevo director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió que no sólo iba a contar con el apoyo del Gobierno, que se obligaba a someter su propuesta a todas las fuerzas políticas y a acordarla en el renovado consejo de administración de la CCRTV. Y se acordó modificar la ley del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) y la que regula la CCRTV. El acuerdo por el que todos apoyamos el nombramiento de Miquel Puig i Raposo como nuevo director general incluyó el compromiso de proceder a cambios significativos en los esquemas de dirección de la radio y la televisión pública catalanas. Él se dio un plazo de tres meses para realizarlos. El balance del debate era claramente positivo: se iban a acometer cambios legislativos, a proceder a nombramientos a la luz del nuevo espíritu de consenso y se iba a acabar la apropiación partidista de unos instrumentos que, por públicos, son de todos. Tras la renovación consensuada del consejo de administración de la CCRTV y el nombramiento acordado del nuevo director general, el siguiente paso fue la elaboración, en ponencia conjunta y a través del consenso, de la nueva ley del Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Una buena ley, sin duda. Fue necesaria en la recta final de la negociación una fuerte presión por nuestro grupo parlamentario para pasar de un consejo nombrado casi equilibradamente por Govern y Parlament a un consejo nombrado en su totalidad por el Parlament y presidido por un miembro propuesto por el Govern, que contase con el acuerdo de los miembros del CAC. Acordada la ley, debíamos proceder al nombramiento de los miembros del CAC, nombramiento que, para extremar el consenso, requería el voto favorable de dos terceras partes de la Cámara y el acuerdo de, al menos, tres grupos parlamentarios. Se acordó por parte de todos presentar la propuesta conjuntamente por todos los grupos parlamentarios. Todos los candidatos lo eran de todos. Tras el necesario diálogo entre los grupos se llegó a la propuesta que el miércoles debía aprobar el pleno de la Cámara. Hicimos saber a destacados representantes del Govern y del grupo parlamentario que lo sustenta que nuestra aprobación definitiva requería el cumplimiento global de los acuerdos fruto del debate de 1999. No tiene sentido ir acordando modificaciones y nombramiento mientras en las empresas de la CCRTV se niega el clima de consenso y sigue la apropiación partidista de los medios de comunicación públicos dependientes de la Generalitat. No se han 143 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA producido cambios reales que nos permitan asegurar que en la CCRTV se ha entendido bien el espíritu que debe presidir una nueva etapa en nuestro espacio público radiotelevisivo. Usando los mecanismos previstos en la nueva ley del CAC (la mayoría de dos tercios requerida para el nombramiento de sus miembros), con nuestra abstención del miércoles aplazamos su puesta en marcha. Tal abstención quiere ser una advertencia: nuevas leyes y nuevos consejos sólo tienen sentido si todos trabajamos lealmente. Si cambia la ley tienen que cambiar los actos. Preferimos mostrar firmeza hoy a reconocer mañana que nos tomaron el pelo a nosotros y, con nosotros, a la mayoría de ciudadanos y ciudadanas de Cataluña. PASQUAL MARAGALL I MIRA, presidente del grupo parlamentario PSC-Ciutadans pel Canvi 144 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1217 Title A name given to the resource La polémica sobre el Consell de l'audiovisual: una advertencia Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Mitjans de comunicació Acció política Govern Catalunya Consell de l'Audiovisual de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-05-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat política Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1382/19940425d_00619_LD.pdf 5b88ba533f5afb095c96d7f60e5beb26 PDF Text Text Cercle d'Economia Conferencia pronunciada per D. Pasqual Marc~gall, Alcalde de Barcelona, sota el títol 1 "La presencia de Barcelona a Europa". Barcelona, 25 d'abril de 1994 -----------------------------------~w-----~------------ Moltes gracies President. Realment, el tema que he triat, el tema d'EuroJa té que veure amb la impressió i el record que jo tinc d'aquesta casa, en la qual sent ~studiant vaig assistir a més d'una sessió dedicada a un tema que aleshores era una miqa esotérico una mica per iniciats, o perla Lliga de Cooperació Europea, o per la revista Europa, en fi, eren coses que en aquell moment sonaven com a futuribles, relativamen~ poc importants. 1 d'altra banda, i sempre ho recordo, de l'altral dimensió que jo cree que és decisiva en aquest moment, que és la dimensió local adierit. 1 aquí també va ser el primer lloc on es va parlar d'area metropolitana, 1 vull recordar-Ha. 1 cree que aquests dos nivells són els nivells que comptaran més en el final de segle, dintre d'aquesta societat complexa en la qual enjs hem posat. De nivells de govern diversos tinc la impressió que el nivel! més alt per nosalt~es és el mercat comú i no només aixo sinó la Unió Europea i possiblement, dones, la polít~ca europea. 1 \ 1 d'altra banda, la política local en el sentit de la capacitat que tinguem com a col.lectiu, com a col.lectivitat de millorar aquesta qualitat de vida, diguem-ne, diaria, més enlla deis grans temes nacionals i deis temes internaciorlals. La seguretat, la vivenda, la neteja, la poi. lució, el soroll, la molestia de la vida en ciutJt comparada amb les seves grans virtuds. 1 bé, aquests dos nivells són els que comptarah. Aquesta és el meu missatge d'aquesta nit. El nivel! europeu, que ens fixara una mica les pautes generals de com hem de viure en el món, com a col.lectiu de nacions. d'estat$ i com a sistema de regions, de cultures, i com a sistema de ciutats. 1 cada una de les ciutats com a sistema, com a micro-sistema 1 que s'ha de cuidar i que s'ha de fer funcionar enormement bé. 1 i En aquest sentit, jo avui us volia parlar basicament de quatre temes. El tema economic, 1 la situació en la qual estem. El tema infrastruc~ural, qué som a Europa i com estem des d'aquest punt de vista, on estem própiament i on hauríem d'estar i qué hauríem de tenir. El tema polític, que potser posaré una mica eri primer lloc per enllestir-lo de seguida. 1, finalment , el tema cultural, és a dir la cultura c~m a carta d'integració, i la cultura com a carta de competició també en el millar sentit, i ja cultura com a qualitat de vida. 1 quines són les infrastructures que nosaltres hem de fer. Nosaltres partim d'una bona situació, és a dir, els Jocs Olímpics ens varen posar en un 1 bon lloc de partida . Encara no és suficient. l'hem de complementar amb una estrategia adequada, peró ens va situar en el món d'una torma que potser no cal reiterar, pero que de tant en tant va bé de recordar, perqué sen~m moltes vegades que aixó quasi no ha passat, no ha existit, i no pot ser. 1 vull dir que aixo no només ha passat sinó que ens ha 1 dota t. i aixo és el més important, d'una iné cía positiva, d'unes infrastructures molt correctes i d'una imatge internacional que convF cuidar i és bo que la sapiguem, perqué sí no sabem quina és , difícilment en cuidarem bé. 1 Aquí tinc un estudi realitzat per una empresa ptivada i per tant s'entén que no té perqué ser un estudi especialment esbiaixat: m'imagino !que és un estudi fet de cara a fonamentar 1 �estratégies de promoció del país tora d'aquí. No demanat per I'Ajuntament i, per tant, no és un estudi nostre aquest, ni influn. En aquest estudi es diu que Espanya té arrel del 92 una bona imatge, com ara llegirem molt breurment, pero que segurament qui ha capturat millar la bona imatge d'Espanya és Barcelona en particular. En concret diu que: "las olimpiadas, el menos desde la lectura efectua~a por Francia, Italia, -aquest és un estudi de !'impacte sobretot a Europa- han podido p(omocionar más quizás a Barcelona que a España en su conjunto". Aquesta és una mica:la conclusió. Jo no ho die per alegrar-me'n especialment del ~et diferencial, de l'aprofitament diferencial, sinó perqué sapiguem que les coses són així i en traguem les conseqüéncies adients, tot 1 i sabent que n'hi ha de conseqüéncies d'aixo que són negatives. N'hi ha que són negatives, perqué davant de l'éxit hi ha divers~s reaccions i una d'elles, i molt humana i molt corrent, és la de pensar que aquells que :han tingut éxit ja no es mereixen cap éxit més i, per tant, no se'ls ha ni d'escoltar i, per descomptat, ni ajudar. 1 nosaltres volem que se'ns escolti i de vegades, inclús, que se'ns ajudi; no molt, pero de tant en tant, també. "En este sentido la Barcelona de las Olimpiadas parece haber transmitido al mundo una síntesis armoniosa del concepto de mediter~~neidad, de saber vivir las cosas y los acontecimientos. Barcelona representa de cara 1a la construcción de la imagen de España en Europa los valores de presente versus pasa~o. apuesta, encarar retos versus complejo de inferioridad, apertura al mundo versus clausura, soberbia o inhibición; luminosidad versus oscurantismo , inquisición o muerte, pragmatismo, eficacia y funcionalidad versu idealismo y chapucería; sociabilidad, relaci~mes públicas versus individualismo e improvisación; europeidad versus americaneid"d o hispanismo". En fi, aixó és el que diu. "Barcelona representa 4lsimismo una imagen de marca construida sobre una manipulación de los elementos del ¡entorno y del escenario . Barcelona es la ciudad diseñada. El diseño al servicio del esP,acio urbano. La cultura como ámbito de representación. El espacio como lugar de distrJte y encuentro. La imagen que España ha proyectado a través de la Exposición Universal de Sevilla y de los Juegos Olímpicos de Barcelona, ha sido la de una gran nación, con¡ un incuestionable background histórico y una férrea voluntad de progreso y una capacidad de organización y de planificación 1 homólogas a cualquier otro país desarrollado de! primer mundo. Y, por otro lado, al margen de la coincidencia en la valoración de los acumtecimientos de España del 92, se han producido diversos comentarios al respecto; a~í Francia y sobre todo Italia, se muestran impactadas por Barcelona. La ciudad ha devenipo en un símbolo de avance y creatividad, ha sufrido una auténtica y estructural revolución !arquitectónica y urbanística, y desempeña un rol incuestionable de capital del Mediterráneo. Los italianos la consideran la urbe ideal que logra conjugar el espíritu emprendedor euroP,eo, la luminosidad y calidez mediterránea, el arte de Miró y el desarrollo industrial. Barcelo ~a representa, por tanto, un escenario muy adecuado donde ubicar cualquier comunicación !institucional o publicitaria por su aporte de connotaciones positivas- que aquesta és la finalitat a la qual anava dirigida aquest estudi, finalitat per altra banda molt específica. com vok tés veuen. 1 Bé, el millar deis móns? Aixó és un bon punt d~ partida, pero no el millar deis móns. ! Deixaré la política i passaré a parlar de l'economia, per dir que estem en un bon món pero no en el millar, efectivament. 1 vaig directament al gra: taxa general d'atur fins al 31.12.93, per tant, abans de les darreres mesures del Govern i deis primers símptomes, en part positius i en part contradictoris de reactivació. E~panya 17'5%, estic parlant d'atur registrat. Catalunya 13'9%, Barcelona 11 '9%, Comunitat Buropea 10'5%. Val a dir que el febrer, a1xo és 31 de desembre, tinc dades una mica pitjo~s que aquestes, és a dir, nosaltres hem seguit encara destru·int ocupació . 2 �El mercat de treball esta en el cor de la situacio económica i, per tant, les xifres que hi ha no són gens satisfactóries i ens preocupen evidentment a tots. Em sembla que faig una descripció de l'aním en el que estem, que no pas una aportació nova sobre el diagnóstic de la mateixa . Altres dades són posítíves, en el sentit de la cojuntura en la qual estem. Els visitants de Barcelona. per exemple, van incrementar-se en l'any 93 respecte del 92, cosa que és molt remarcable, en prop de dos milions i mig superem els del 92, és a dir, hi ha hagut més visitants a Barcelona l'any 93 que l'any 92, pef: bé que aquests visitants han estat menys temps . La recessió es nota i !'estada baixa, les pernoctacions que diu el sector hoteler, per visitant han baixat, de manera que no ha augmentat tant el número de pernoctacions pero encara estem per sobre de les del 92, que va ser l'any olímpic í per sobre deis quatre milions de pernoctacions . El missatge és que Barcelona ha resistit bé . esta resistint bé la recessió en aquest sentit. TrEmsit de passatgers en l'aeroport de Barcelona. El 93, 9.655 .000, molt aprop del 92, perqué havia sigut superior. amb 1O milions pelats, 10.047.000. ¡ Marc económic i financer . 1 ara ja parlo no només de la ciutat, sinó de I'Ajuntament, de la Casa de la Ciutat, el sector públic de la Ciutat. Contenció i reduccíó deis ingressos; reducció de la pressió fiscal; reducció del ritm~ de creixement de la despesa corrent, reducció de la despesa real. i Estem a 20.000 milions generats d'excedent. després del pagament d'interessos. Ho die perqué la gent té aquesta idea que estem tan endeutats, que no podem pagar els interessos, dones després d'haver-los pagat estem generant 20.000 milions. Amb aíxó invertim , i després de la inversió estem encara amb una xifra negativa, recursos generats després d'inversions, pero que ha anat disminu·fnt radicalment des de la xífra de 34 .000 que havia arribat l'any 89, fins a !'actual, molt baixa. 1 les necessitats de finan<;:ament, dones. han passat a ser no negatives sinó practicament positives, és a dir, nosaltres ara no estem ende ~tant, no ens estem endeutant, el valor del nostre deute aquest any deu haver pujar 10 ól 12.000 milions pel valor de canvi, perla disminucíó del va lor de la pesseta, í en canví, amb tot aixó ho hem compensat amb l'estalvi i amb la necessitat de finan<;:ament. de manera¡ que a final de l'any el deute sera inferior 1 que el de l'any passat. Hi ha una dada de car¡:kter económic, a la qual voldria referir-me , referida a I'Ajuntament, que explica una mica el per qué d'aquesta situació. Nosaltres, avui he firmat la nómina abans de venir cap aquí . 1 la nómina és una nomina important, avui com que era paga doble, dones inclús més important 1 els talons ~ue es firmen, dones espanten una mica. 1tot i amb aixó , nosaltres devem tenir una nómina d'uns quaranta mil milions a l'any, amb una plantilla, i aquí esta el secret, que ha anat paixant. 1 L'any 79 hauríem de comptar a més deis 15.000 funcionaris, 2.000 més d'organismes autónoms, etc .. ens an iríem a 17.000 funcionari$ i empleats de I'Ajuntament, l'any 94 so m 14.000 en la serie homogénia. Després diré quina és la serie consolidada , que és una mica, en fi, el número consolidat amb les empreses exteriors, pero el que seria el cor de I'Ajuntament i els seus serveis, els serveis municipals, ha passat de 17.000 a 14.000, i és ben evident que els serveis que rebíem d'aquests funcionaris l'any 79 eren els que eren, i els que rebem avui són els que són . Cap altra administració ha fet el mateíx. Unes, perqué naixien i, per tant, tenien l'excusa de créixer, sí, tenien la justificació, i les altres 1 perqué ja hi eren i no han tingut. dones. tot i la ' cessió de competencies no han tingut el 3 �ngor. L'Administració Local funciona més com a mer,cat, en relació a les altres administracions, té un públic molt més aprop; la gent sap el qu~ paga i el que rep; i, per tant, és molt més difícil enganyar el públic. 1 el resultat és que cal ser molt més económic, i aquesta és la realitat. 1 Entre paréntesi, i ara no valdría ser polémic¡ ni valdría fer cap comentari que pogués semblar un repte o res semblant, pero aquests dies que tant es parla de corrupció, dones en els ajuntaments curiosament que són els que quan jo era petit sempre es deia, bé, el sistema que hi havia més col.lusió, en rigor vol dir la capacitat del governant i el governat de posar-se d'acord en benefici de tots dos i en contra del públic, dones sempre s'ha dit, és ciar, que el poder més próxim és millar perqué és més próxim, pero també és més perillós perqué és massa próxim, precisament. !=1 senyor que pot repartir !licencies de taxis, a lo millar té els taxistes amics 1, en fi, hi ha mil exemples en la historia del municipalisme i no massa llunya, en que aixó ha estat així. j Dones, no hi ha tants casos de corrupció local,! no n'hi ha tants. Per qué? En fi, perqué és ciar, en aquest país i en aquest moment serr)bla que n'hi ha prou que diguis una cosa perqué al día següent et desmenteixin, pero jp cree que hi ha una raó i és que el diner llunya és més difícil de controlar que el diner próxim. Aixó és així. És molt més difícil de saber que fa una gran multinacional, amb el seu diner, per descomptat, que qué fa el diner de la cantonada. 1 en el camp públic, exactarljlent igual, és molt més difícil saber que fa I'Estat que el que fa l'Ajuntament, sobretot si es un ajuntament petit, pero fins i tot si és un ajuntament gran, com és el cas de Barcelopa, és més facil de saber el que fa i el que 1 deixa de fer . 1, per tant, aquests casos, no és que siguem especialment sans, sinó que davant d'una latencia promig d'aquest tipus de problemes, que es dóna en tots els sistemes civilitzats, industrial i capitalista, la perfomance del sedar local, nostra, no és tan dolent com la d'altres nivells. 1 1 Volia insistir encara en el tema de la planti!la, del pressupost consolidat. La nom1na consolidada de !'Ajuntament, ja no són 40.000 ¡milions, són 63.000 milions, pero es manté constant els anys 92, 93 i 94, en pessetes cot,rents. 1 ho die perqué una preocupació de l'opinió, i justen aquest moment, és saber que no es creix en aquest sentit, saber que no 1 ens anem molt rnés amunt. Jo he fet comparacions de la nómina promig !de I'Ajuntament de Barcelona, amb grans empreses de Madrid i de Barcelona, de carader terciari suposem. La nómina promig de I'Ajuntament de Barcelona és de quatre milions i mig, i bé, estem parlant de 15.000 treba' lladors, de 10.000 funcionaris practicament pairlant. Les nomines d'aquestes entitats que no són similars, perqué no són públiques, són privades, pero estan al voltant deis set, deis sis, deis set, deis vuit milions, per persona vull dir. 1 aleshores em diran, és que és un terciari elevat i, per tant, normalment, descompteu un 15 o un 20 per cent i encara estaran molt per sobre. ¡ 1 1 paguem a sis mesas el corrent i a nou mesos la inversió, la inversió, ja ho sabeu, que és més facil de finangar, probablement, en fi ~ com a sistema de cobrament i per tant, aquesta és la situació en la qual estem en purHtat. ' Parlem un moment del que caldria fer a partir q'ara, i del que estem comengant afer, com a estrategia de promoció internacional. S'esta plantejant ara promoció internacional, en els sectors privats més actíus de Barcelona o mé$ interessats fins el moment, no vol dir una 1 4 �llista exclusiva o excloent, peró sí aquells qu$ tenen productes que semblen més facils d'ídentificar i de promocionar conjuntament. j ¡ La gracia de fer-ho conjuntament, esta en que tots plegats puguin, o poguem coma ciutat, beneficiar-nos d'una marca conjunta que té va!or com hem vist al principi de tot, en aquel! informe que he llegit. Si és cert que la marcá Barcelona té un valor afegit, per qué no plantejar-se, i aixó és el que hem dit als sector$, el textil, ellogístic, l'universitari, el medie, les infrastructures o l' immobiliari, etc. publicitah, perqué no vendre aquesta marca o per qué no vendre els nostres productes amb aqU,est "made in", aquesta marca. t Aquí ha respost cada sector, dones, evidentr11ent a la seva manera, en fí, amb els seus productes, d'una manera diferent. ¡ En el centre logístic hí ha 35 empreses agrupades en aquest projecte, entorn als temes de port, aeroport, de zona franca i de mercabéjlrna, i evidentment en aquest moment molt il.lusionats en un projecte, un deis fonamental~, que és el projecte anomenat del Delta del Llobregat, pero que a nosaltres ens agradaría ~nomenar millar Porta d'Europa o Europort. ¡ En els nous projectes, que és el sector immopiliari, hí ha vínt empreses que cofinancien amb I'Ajuntament la promoció. En el centre ~niversitari hi ha les cinc uníversítats i tres escales de negocis. S'ha produrt la incorpor?ció, no encara aquí, que jo sapíga, pero espero que aviat, de la Business School de ,Xicago, que ha triat Barcelona entre cinc ciutats europees importants, entre elles Madrid, Mila, Frankfurt, i no sé si Amsterdam, o Viena potser, i que finalment s'ha ubicat a B~rcelona, i esta creant, esta afegint imatge positiva a aquesta imatge que ja teníem de ciutat amb una bona tradició en escales de negocis : En el camp del turisme, s'ha creat el Consorci de Turisme de Barcelona, amb una inversió anual de 400 milions públics i 400 privats, justament perla promocíó; amb la Cambra de Comen; al davant i amb un protagonisme important del sector privat. En disseny tenim deu escales o centres de disseny. Dintre de les males noticies del sector de l'automóbil, una de les poques bones va ser la instal.lació del centre de disseny de Volkswag~n a Sitges, que va ser deguda a la valoració molt positiva que la marca va fer, que aquest~ empresa va fer de la qualitat del disseny a Barcelona. i concretament de les escales d~ disseny. New Projects esta mobilitzant en aquest moment mil hectarees, és a dir, els projectes que podeu veure aquests dies exposats en el Tirlell i que han donat lloc a un cataleg molt maco. que no us puc regala r perqué costa 2.0b0 pessetes, pero que en el Tinell el podeu comprar, mobilitza unes mil hectarees, que representen una inversió d'uns 5/6.000 milions a Barcelona, apart deis 400.000 milions que ~ra parlarem, del Delta del Llobregat. l l ~~e~.issatge en aquest sector immobiliari, és Jdue nosaltres tenim qualitat, quantitat i bon Encara no hem avaluat !'impacte de les Ron .es; s'ha fet una avaluació i hi va haver un estudi cost-benefici, molt ben fet, de la Universitat Autónoma, que demostrava que en dos anys es recuperava en beneficis socials, estalvi d'energia, etc. dones es recuperava la inversió. Pero encara no s'ha valorat un intangjible probablement més important, que és la creació d'un mercat. 1 La ciutat és un pulmó i és un enginy de crbixement, quan funciona com un sistema d'aprofitament de les seves economies d'aglomeració i quan la congestió no se la menja. f 1 5 �En el moment en que desobturem o destapem l'existéncia de congestions o d'embussos, en el sentit físic de la para ula, en qualsevol sistema circulatori. no només en el de vehicles, pero també en el d'idees, en el d'intercanvis fimancers, etc. es produeix una ampliació del mercat que, com deia I'Adam Smith, és l'única forma de créixer, de debó, quan s'amplia el mercat. S' ha ampliat el mercat, i s'ha ampliat el mercatJlocal, a més, sense haver d'anar de buscar més gent a fora, o més territoris. Ara som mes consumidors, més clients, més habitants en definitiva, aprop de cadascun deis product9rs de Barcelona i aquest, pera mi, és el fet fonamental. ¡ ! Els preus s'han revolucionat i no per l'existér!lcia, per exemple, en el camp immobiliari, d'una enorme oferta addicional sinó sobretot en part per la crisi no ens enganyem. Pero també veurem que passa la crisi i que els prbus reals relatius es mantindran durant un temps més baixos, per un fet i és perqué en aquest moment un solar a Cornella o un solar més enlla és competitiu amb un solar en el centre de Barcelona o a determinada periferia de Barcelona, que abans no era; abans aquests solars no eren competitius perqué no era possible d'imagínar, com ara és el fet que a Cornella hi hagués una implantació terciaria de capital francés, important. a ningú no se li hagués acudit, no era una cosa que fas pensable que en aquest moment es fes. No hi ha en el sector, diguem-ne, Sant Cugat, ~ astelldefels o altres, que d'alguna manera reprodueixen en petita escala el model amerióa de suburbi de qualitat, sinó en qualsevol suburbi que deixi de ser-ha. Aquest és un fet ~'importancia enorme, i jo em penso que és potser l'efecte més gran que ens ha deixat tpta l'experiéncia que culmina en el 92, no només del 92 pero que culmina en el 92. i M'agradaria explicar que en aquest sentit, hi ~a projectes que es van descabdellant. Ésa dir, els projectes aturats, que desgraciadamerit en aquest moment a Europa dones hi són per tot arreu, hi són a Brussel.les, hi són a Londres i no cal que els citi, perqué tothom els 1 coneix, hi són a Madrid. i tothom té imatges al cap de projectes que no van. Rectes o no tan rectes, i en canvi, a Barcelona s'han anat desllorigant un a un, cad ascun d'aquests gegants amb peu de fang, com es diu, no eren amb peus de fang, no, estan funcionant, es tan funcionant. T ots els temes del port, van¡ endavant. ' i 1jo, de vegades, penso que realment el cost que estan pagant les empreses per aquesta disminució deis preus és molt gran i bé, a nbsaltres ens ha de preocupar, com que la disminució de preus és bona per l'economia i pel consumidor, el que ens ha de preocupar és que les empreses no pleguin, ésa dir, que l~s empreses que estan treballant en aquest sector, i no nornés en aquest sinó en els altre$ també, sotmesos a aquesta disminució de preus, siguin capa<;os de subsistir. Jo penso que algunes de les empreses, moltes de les empreses, en sectors com per exemple l'immo~iliari havien fet una acumulació de reserves molt raonable en els anys anteriors, i s'ha deniostrat que no han fet figa, per dir'ho en una paraula, la majoria no ho han fet i si alguna hol ha fet, ha estat per una decisió equivocada i moltes vegades no relacionada amb ínversions a la ciutat, sínó tora de la ciutat, perfectament legítima pero equivocada probablement en el moment. 1 Aquesta és la situació i, per tant, jo cree que en aquest sentit tenim el dret de dibuixar 1 estratégies sobre una base d'optimisme. Passem a parlar immediatament de les infrastructures, que en aquest moment s'estan engegant. Voldria parlar de la Fira. Estem parlant d'una Fira de 55.000 metres en la seva primera fase, que pot arribar molt més enlla, fins a 100.000. Les obres d'aquesta primera • fase, em penso que s'acabaran el primer trime~tre del 95, van a tota maquina. El President 6 �' de la Cambra de Comen; hi va quasi cada setmana, de manera que també és una garantía de que "el ojo del amo engorda el caballo" i j9 amb aixo hi cr~c, hi cree absolutam_e~t. i cree molt amb la visita personal de l'amo . Del manera que temm la garant1a que a1xo h1 sera . 1 1 1jo cree que és necessari que un metro lleuge!r connecti la Fira 2000 amb l'aeroport, per una banda, i amb Montjülc per una altra. Ja s~beu que aixo és una vella qüestió, que es va arrencar difícilment. entre tantes d'altres coses que varem arrencar pel 92 , pero una mica a contracor, en fi , una mica a_última hor~. que var~m haver d'acceptar que fos pel 95 i no pel 92 , cosa que ens va sat1sfer totalment, perque el problema del 92 no era, com es va demostrar, el 92 teníem 30.000 voluntaris que ens podien servir només fent així, i que es van cuidar de que tot alió tos barat. bolhic i fantastic, i eficient, pero és ciar, passat el 92 s'ha d'encarar un Palau Nacional que es converteix en el nostre Louvre, en un Museu Nacional importantíssim, i que vol tenir més dun milió de visitants l'any. 1 S'ha de fer fron t a la realitat del Sant Jordi. Hd hem vist darrerament amb les sortides del Liceu, de Sant Jordi. No pot ser, en fi, no fundiona. O I'Estadi, quan s'omple, dones hi ha un gran esdeveniment. sigui un concert de ropk o un altre. No esta preparat, o sigui els alemanys quan van ter l'estadi . és ciar. són alemanys i era l'any 36 . o sigui queja podeu comptar, i que probablement inclús van anar ! més enlla del que calia , pero van fer una platja de vies, de deu víes i cada via hi devie~ cabre deu vagons, de manera que havien calculat que en mitja hora podien evacuar tot I'Estadi olímpic. Bé, nosaltres no hem fet aixo, pero alguna cos~ en petita escala sí que hauríem de fer, de l'estil deis 20.000 passatgers a l'hora hauríerh de poder acostar i evacuar després deis grans esdeveniments . 1 si aixó fos un mitja vhsatil que permetés la seva operació amb gran intensitat, en moments punta i, en canvi, ~n ti, la seva disminució entre setmana i en dies de funcionamen t normal, per al pare de Montju·l c i el seu conjunt, hauríem trabar la solució . Aquesta solució existeix i es diu m~tro lleuger, i metro automatic en l'extrem. L'automatic és una mica més car, de tecnología, d'inversió, el fan quasi tan car com un metro convencional ; d'inversió inicial, repeteix~. d'operació és molt més barat i, a més, pot funcionar sense sind icats, per entendre'ns, n~, ho die per alguna cosa, perqué tots hem estat alguna vegada a I'Estadi, a un concert d'l,\mnisty lnternational o el que sigui, o contra la droga, i tots hem vist que hi ha problemes, és ciar, que arriba un moment que són l'una de la nit i els sind icats aguanten fins a la una, ¡i aguanten com a molt fins a les dues, pero aixó a vegades s'acaba a les tres , i la gent d~sprés fa unes grans caminades . Els barcelonins són molt tenagos i, res , van ~ peu fins a casa seva i fan tres o quatre quilometres, fantastic pero no pot ser, s'ha de donar una solució millor a aquest tema i cree que ho tenim a la ma , amb un metre lleuger. Són metros que no porten 40.000 persones a l'hora com els metros convencionals, pero p1Jgen el 7% de pendent en comptes de14%, amb un metro convencional com el que es vai provar, per la meva voluntat, pero en fi, va ser una mica la imposició que al final es va fe t, bé , si vols un metro. dones bé, si no hi ha més remei , metro. Pero els metros lleugers pugen més, és ciar, un 7% i jo els he vist pujar a Vancouver i a Toronto , i tots els heu vista lia sortida de l'aeroport d'Orly, efectivament, són molt poc espectaculars des del punt de vista de l'espai que ocupen , el soroll que fan , no en fan , ni ocupen massa espai pero són jsuficients. Aquesta és la solució a la qual ¡ podem anar-hi. El segon gran projecte , sobre aquest no en p~rlaré massa, és un projecte nou i que esta ' . encara a les beceroles , és el Besos. 1el die al).ans que el Llobregat, intencionadament. Es l'altra gran assignatura pendent. Barcelona ha 'recuperat el mar, ha recuperat el Collcerola, en bona part , ha trobat una política pel Llobr~gat i ha de tenir-ne una pel Besos. 7 �El Besos sera una sorpresa, perqué ja avui é$ una plataforma energética formidable, en la seva desembocadura, pero evidentment es ipot mi llorar i s'ha de mi llorar molt. S'ha de millorar la seva connexió amb la ciutat, les se~es dues bandes de la cíutat metropolitana, i s'ha d'aconseguir que sigui net i que sigui pr¡acticable des del punt de vista del lleure. 1 amb aixó hi estem, i cree que aviat es podran dir coses sobre aixó, pero avui preferiría no dir gran cosa. 1 Sagrera-Sant Andreu, és un projecte de gran escala. Entre el Nus de la Trinitat i les Glories, que estan al cap de vall de la taca groga allargada, s'allarga un projecte de 200 hectarees amb una possibilitat d'edificiació de: més d'un milió de metres quadrats d'usos industrials, terciaris i residencials, i més de 24 hectarees de verd. Que ningú no s'espanti, perqué aixó va per dotze anys o catorze anysl de desenvolupament. Tot i així, el més important per aquesta inversió és el sistema ferroviari. Es construira una nova estació, que es defineix des del comen<;:ament com un centre internacional de primer ordre, i que estara format pel següent: Una ¡ plataforma per trens d'alta velocitat; una plataforma per trens d'ample espanyol, rodalies i regionals, que és la de mes avall; una estació d'autobusos; una connexió amb el metrio i un sistema viari que connectara amb les vies urbanes, amb les Rondes. així com una graella molt important de taxis. ' Tot aquest sistema, que hauria d'estar llest per l'any 2000 o l'any 2001 com ara diem sempre, garantir la possibilitat de millorar la propia xarxa en el futur. 1 1aquí vull ser, en fi, em penso que es pot ser f3normement ambiciós. La possibilitat d'una nova línia de la costa, nosaltres quan varem !aixecar la línia de la costa, del tren de la costa, varem obrir la gana, digue'm-ho així, deis municipis del Maresme, immediatament, ja la tenien oberta pero, diguéssim, que hi havia la inercia de pensar que alió no es podría aconseguir mai L en canvi, es va aconseguirfde fer el que era més complicat, que era aixecar l'inici de la línia que l'any 1848 havjia estat la primera línia que la Rente va construir. 1 bé, com és evident, aixó ha gener:at una cadena de desitjos que jo cree que sera difícil de parar, i també sera difícil de finam<;:ar, digue'm-ho tot, pero esta aquí, és una demanda de serveis públics que la veurem créixer, amb tota evidencia . 1 Pero, sense entrar en aquesta nova línia, l'eptrada deis trens de Vic, de Manresa i de Terrassa per Monteada, o estan funcionant capa dia millor, s'ha de dir tot, en honor de la Mercé Sala. Jo he estat vivint una setmana a la Ciutat Meridiana i la freqüéncia ja era en les hores punta de set a vuit minuts, a la par~da de Torre Baró, que ara ja s'ha corregut fins a la Ciutat Meridiana, s'esta acabant i se roa la parada de la Ciutat Meridiana, que és on hi ha la gent, hi ha onze mil persones viv!nt, i amb quinze minuts fins a la Pla<;:a de Catalunya, amb una parada a Sant Andreu Copltal, em penso que és, una altra a I'Arc del Triomf i una altra a Catalunya. Dones bé, aquesta línia, amb la nova línia qe TGV, si la línia del TGV que entra per Monteada s'empalma amb el sistema actual, a !Monteada, es pot convertir aquesta línia de rodalies en una línia de metro, facilment, perqué els metros es poden fer arribar des de !'interior de Barcelona cap amunt, cap a Sant Ardreu i cap amunt i, per tant, arribar a Torre Baró, Ciutat Meridiana, alió que han demanat¡ sempre i que ara, de fet, ja tenen, queja tenen, bé, tenen un metro regional, pero després poden tenir un metro, inclús fins a 1 Monteada, un metro, una línia de metro. 1 Aixó voldria dir, evidentment, fer passar les rodalies per un altre lloc o fer-Ies compatibles ' i aquesta arribada, per altra banda, del TGV des de Monteada, fins el cor de La Sagrera, amb el Nus de la Trinitat al cap de munt, i la P,la<;:a de les Glories a baix. i 8 �Barcelona és una ciutat que té la sort de ten ir ¡dos tú neis, peró no en té prou. Si fem una estació a La Sagrera, tan gran com la de Sants¡ o aproximadament, que ho sera, més gran si comptem tata, si comptem la suma, no sera! tan ampla, de llum, de secció, peró sí que comptant els metros quadrats útils sera més gran que l'estació de Sants, ens trobem que arriben a Sagrera sis línies, i en surten quatret. 1 aixó planteja el famós problema queja sabeu i les especulacions que s'han fet, de vegades, de fer la línia de parada del tren internacional d'alta velocitat, dones a darrera del Tibidabo, dones, en fi, i a d'altres poblacions d'aquest tipus, o bé la del poc senpat que és fer que un tren arribi fins aquí i 1 després retorni, pero en fi, etc. • 1 Es perfectament possible imaginar que hi ha d~es línies més, que estan ensorrades i que, a més, van fins a l'estació de Fran<;a. Per tarh, aquestes dues línies que ens falten, de moment ens porten fins a l'estació de Fran<;a, i després en tenim dues que surten del Morrot, en tenim dues que surten del Morrot i que empalmen amb el sistema general amb direcció a l'aeroport. amb direcció a Tarragona, amb direcció a Valencia i, per tant, ens "falta un cacho" com dirien . 1 hem de comen<;F~r a imaginar com aixo algun dia es pugui arreglar, perqué el día que aixo es pugui arr~glar vol dir que el tren d'alta velocitat, en comptes de tornar enrera, continua i que, a rnés, en comptes de no passar, passa per 1 l'aeroport, cosa absolutament basica perqué l'qeroport sigui un aeroport transoceanic. que nosaltres tinguem la gent de Montpellier. de Perpignan, de Valence venint a agafar l'avió 1 non stop a Nova York,és condició que tinguery,~ un avió non stop a Nova York. L'altre dia va estar Butros Galhi aquí i em va dir que venja de Madrid, que se n'anava a Nova York, peró em va dir: dormo aquí, peró dema me'n vaig a Madrid ; i li die: perqué?. Oh, perqué no hi ha non stop. Bé, jo em vaig enfadar, perqué normalment n'hi ha, en fi, dia sí i dia no, aquell dia n'hi havia hagut, peró cada dia, nq. Aixo és un punt negatiu d'una dimensió descomunal, que el Secretari General de I'ONl¡J per tornar de Barcelona a Nova York hagi hagut de dormir, sabent que dema ha de tornar a un altre aeroport i canviar, és un mal assumpte, molt mal assumpte, i l'única solució ~ aixo és que nosaltres siguem capa<;os de, el mateix que hem fet les rondes, a nivell micro de la ciutat, fer-ho amb el sistema general de comunicació inclos el ferrovíari, amb l'aero~ort de cara a convertir el mercat aquest en un mercat de quinze milions d'habitants que ~an a buscar !'avió per anar a Nova York sense parar, i el dia que tinguem aquestes con~exions, rapides i eficients. Aquest dia tenim el mercat, exactament igual com hem fet amp les rondes a nivell petit. Aixó és el que haurem de fer. 1 jo no prejutjo de quina form~. no sóc enginyer, en fi, i en aquest cas tamapoc sóc financer, vull dir, no estic parlant de costos ni de terminis, és un tema a enfocar amb una gran generositat de temps, pero absolutament seductor. 1 j i Parlem un moment del Delta del Lobregat. 61 16 d'abril es va signar el famós conveni multi-administracions i ja veieu al final qué passa, és que hi han dos espigons del port, dos grisos, un de tancat i un de més exterior, mé~ gruixut encara que més curt, que seria el 1 no u 1 La inversió d'aixo són entre 300 i 400.000 milions, una inversió molt important. No s'ha d'exagerar, la inversió que esta fent Argentar ~a a l'estació de Chamartín només, que és molt gran, és una mena d'operació com la de Lfi Sagrera, són 300 i escaig mil milions. Han creat una empresa nova, que es diu Duch, Desc¡urollo Urbanístico de Chamartín, S.A., pum, tres-cents mil milions, és a dir, de les tres operacions que Rente esta fent, en aquest cas per persona interposada, per Argentaría, a Maarid. De manera que no tinguem cap mena de complex en aquesta materia. Pero, en defihitiva, una inversió enormement important. 1 Barcelona, com esta, cuidant aquestes con~exions amb l'espai exterior, d'una forma política? Dones Barcelona el que ha fet ha sigut lluitar per la seva propia presencia i la presencia de la ciutats en !'Europa territorial q~e ha nascut amb el Tractat de la Unió. 9 �El Tractat de Maastricht diu que Europa són els estats, peró per primera vegada diu que hi ha regions i que hi ha ciutats. L'article 198. ¡1 que hi ha un Comité de Regions, que es diu de regions peró és de regions i cíutats. ~s ciar, s'hagués pogut interpretar que era només de regions i, per tant, Barcelona no ser-hi. Varem entrar-hi, de canto, absolutament de canto, perqué el Govern espanyol va dir: qé, són vint-i-un llocs que tenim, els pa"lsos grans en tenen vint-i-quatre, Espanya vint-i-unl els més petits en tenen dotze, com tenim disset autonomies, disset perles autonomies, tres pels ajuntaments i un per una diputacíó, em fa l'efecte, si no m' equivoco, i un deis tres¡ dones com Barcelona presideix el Consell de Municipis i Regions d'Europa, que és un : sindicat, és una assocíació voluntaria de 60.000 poders locals europeus, dones que hi J,agi. L'alcalde de Madrid, perqué Madrid és Madrid i, em penso, que l'altre deu ser el! president de la Diputació Provincial de Guadalajara que és del PP, en fi, hi ha una! mica d'equilibri amb tot plegat. Per tant, Barcelona va entrar de pura casualitat i tanmateix va lluitar per aconseguir que al Comité de Regions hi estiguessin representades les ciutats de pie dret, bé, perqué la convicció nostra i em penso que la compartireu, és que com he dit al principi, si les ciutats d'Europa no funcionen, Europa no existirá 1 Hi ha d'haver un esquelet, hi ha d'haver estatJ, hi ha d'haver regions i nacionalitats, hi ha d'haver les cultures reconegudes, en aquesta! Europa tots hi hem de cabre. Peró d'una forma molt física, molt económica, molt socií31 també diría i molt material, Europa és sobretot un esquelet form at per aquestes taques que es veuen a la nit, suposo, des deis satél.lits que són les cíutats i Barcelona n'és( una, i vol ser-hi, i vol comptar a més el conjunt de les ciutats que volen ser-hi, i bé, aqiliesta batalla es va guanyar. No va ser facil, tates aquestes batalles no són agradables, com per aquells que són empresaris no ho són les batalles de les juntes quan s'han de fer canvis importants a !'empresa, o per aquells que són sindicalistes, a l'altra banda, o per aquells que són comerciants no ho són els canvis de marca o els canvis de clientela. 1 Es una batalla empipadora, difícil, ardua pJ ro es va guanyar i Barcelona, ara, esta representada al cor d'Europa i Catalunya també, perqué Barcelona s'ha presentat no amb la bandera del municipalisme antiregionalista ¡sinó el contrari, Barcelon ha dit: nosaltres som catalanistes i municipalistes. Barcelona ~a dit: nosaltres venim aquí contra el que moltes vegades m'han dit els meus propis sindicats, díguéssím, de poders locals, on hi ha molts que considerem que les regions no se''s ha d'atendre, que no, en fi, que el més important són els municípis i el de més no impqrta gens í, bé, jo sóc presídent d'un consell de munícipis i regions d'Europa, d'aquesta me~a de gran sindicat que us he dít, í per tant, defensa les dues i és que hi cree, eh? i no creb que sigui incompatible sinó al revés, sinó el contrari. 1 Cree que la for<;a de Catalunya són també les l eves ciutats i en particular Barcelona i, per tant, he actuat amb una total llibertat de consciencia . Per tant, aquí estem, estem ben representats en l'espai natural al qual podem pertanyer, pertanyem, í ten im una serie de projectes que ens hi connecten. Per tant, qui digui que Barcelona ha tocat sastre, s'equivoca. No ha tocat sostre. 1 si toca, el trehcarem. Moltes gracies. 10 U .l0505 ��Conferencia de l'Excrn. Sr. Alcal~e Dilluns 25.04.94. Cercle d'Econoiliia. "LA PRESeNCIA DE BARCELONA A EtJROPA" 1 EM PLAU PODER-ME ADRE~AR DE NOU A TOTS // / VO~eS, EN / AQUESTA TRIBUNA MOMENTS SIGNIFICATIUS NOSTRA DELS CIUTNr, PROJECTES DEL CERCLE 1 ECONOMIA .//~N DE LA HISToRIA:.· RECENT DE LA ¡ HE PARLAT AQU ~ DJ;:.LES INQUIETUDS I QUE ENS HAN C9MPROMeS I QUE ENS PERMeS ARRIBAR ON SOM. I DE POSADA AL DIA QUE DEL JOCS OLíMPICS DE 1992. POSAR BARCELONA: OSTRE ESFOR~ DE RENO- EL MOMENT DE,,.fER VALORE EL VACió HAN // VIVIM DE NOU UN MOMENT IMPORTANT PER A ÉS ALTRES V~ CULMINAR EN L'eXIT 1 I PERA FER-HO NECESSITEM ALTRA VEGADA EN JOC TOTAÍ LA NOSTRA CAPACITAT, TOTA LA NOSTRA COMPLICITAT. L'ESCENARI ÉS EUROPA HE TRIAT EXPRESSAMENT EL TEkA DE LA PRESeNCIA 1 DE BARCELONA A EUROPA, PERQUé EUROPA ÉS L'ESCENARI PRINCIPAL DEL FUTUR DE BARCELONA. 1 ��- VICEPRESIDeNCIA DEL COM!Te DE LES REGIONS . 1 - PARTICIPACió A LA COMIS$Ió BANGEMANN. -· ------· -- Nc aL LA NOSTRA TEORIA SOBRE EL P~PER DE LES CIUTATS EN A.. 'H'v~-0( A EL MóN DEL FUTUR ~ESTa IHiil8BAI T~ EUROPA -LA HISTo- 1 cLrt.P.-- RIA q EUROPEA ÉS LA BASE D'AQUESTA CONCEPCió- I ! GUANYANT ADEPTES ALS ESTATS UN]TS. (tJ. 0\..-Qt!l el ESTá , -1.\.'~>~ ·) l_:=--=--===- =--=--== ~~ =-~ .-- -~~~--·--· ~ NOSTRE eXIT EN L'ORGANI ~ ZACió DELS JOCS EL OLiM- ' PICS ENS HA PERMeS DIFONDRE AQUESTA IDEA I DEMOSTRARNE LA SEVA VIABILITAT. BARCELONA ESTa 1 OFERINT LA L~~-~A D • ALLo QUE LEs cruTATs PODEN FER. ··---··--····---+---~~--COMITE DE LES REGIONS HE 1 PARLAT EN ALTRES OCASIONS DE LA XARXA D'EURO- CIUTATS, COM A LOBBY DE LES C~UTATS EUROPEES PER ESTUDIAR EN SOLUCIONS . i COMú ELS SEUS PRO PLEMES I A PROPOSAR-NE i AVUI ÉS UN GRUP QUE j TREBALLA AMB NORMALI- TAT. CONEI XEN TAMBÉ LA IMPORTaNCf A QUE ATRIBUEIXO AL i FET QUE BARCELONA PRESIDEIXI DES DE 1992 EL DE MUNIC I PIS I REGIONS D'EUROPA . 3 CONSELL '\.>, cvl ZtL í.-1 cA.Q. J.<!¿ l4t7 �EL CMRE AGRUPA TOTS ELS PODERS LOCALS I REGIONALS DE TOT EL NOSTRE CONTINENT, I~CLOSOS ELS ANTICS PAi- ' COM VA DIR JAqQUES DELORS A BARCELO- SOS COMUNISTES. NA, EN UNA OCASió, EL CMRE I ECS PODERS LOCALS SóN EL CIMENT AMB 1 QUe S'HA ANAT CON$TRUINT LA UNITAT EU- ROPEA, DES DE L'ENDEMa DE LA SF¡GONA GUERRA MUNDIAL. _(APORTACió JORDI GARCIA-PETIT) COMISSIO BANGEMANN BARCELONA, EN PER MITJa DEL SEp ALCALDE, UN GRUP DE TREBALL DE LA UN~ó EUROPEA ÉS PRESENT SOBRE LES ANOMENADES AUTOPISTES DE LA COMJNICACió. LA COMISSió BANGEMANN, CONEGUDA PEL NOM DE QUI LA PRESIDEIX, EL COMISSARI DE TRAN$PORTS I COMUNICACióNS l DE LA COMISSió EUROPEA, TANTS ESTa toRMADA PER REPRESEN- DE LES EMPRESES EMISSORE' I DISTRIBUiDORES TELECOMUNICACIONS, AIXi COM 1 P~R ¡ DE CaRRECS PuBLICS QUE REPRESENTEM ELS USUARIS, ÉS A DlR, EL CIUTADa. l 1 COM A CIUTAT, ENS IMPORTA ESTAR EN AQUEST GRUP DE 1 TREBALL QUE HA D'UNIR LES TR~S GRANS TECNOLOGIES D'AQUEST SEGLE COM SóN LA TELEF1 NICA, LA TELEVISIVA I ' 4 1 �LA INFORMáT ICA. EN AQUESTA INTERVÉ EN COMISSió, DE BARCELONA L'A~CALDE 1 QUALITAT DE VICE-PRESIDENT DE HI XARXA LA 1 POLI S I DE PRESIDENT DEL ' COM A CMRE ~ REPRESENTANTS DELS USUARIS DE LES NOVES TELECOMUNICACIONS. ' 1 ¡ L'EXISTeNCIA D'UNA AUTOPIST4 INFORMATIVA NECESSITA DE DESTINS, QUE SóN LES CIUTATJ , DE LA MATEIXA MANERA 1 QUE HO SóN DE LES AUTOPISTES D, AUTOMoBILS. ELS DES- TAMBÉ LES ¡ TINS DE LES AUTOPISTES INFORMATIVES SóN CIUTATS, ENTESES COMA AGLOMEFACIONS D'ALTA DENSITAT D'USUARIS CONNECTATS A LES XARXES DE TELECOMUNICA- CIONS . EL CABLEJAT CIUTADá DE LES CIUTATp HA DE I DE CADA EMPRESA UN FER CONSUMIDOR DE CADA POTENCIAL, TOT CONVERTINT ELS APARELLS DE ELEVISió, ELS ORDINA- DORS NA PERSONALS I ELS FAX EN FONT DE RIQUESA INFORMATIVA I DE LLIBERTAT D'ELECCió. COM QUE VOSTe S SABEN, CABLE ÉS UN PROJ ECTE TENIM A LA RESERVA DES DE TIVES, CREACió MOLT ABANS DELS JOCS. SER, PROJECTE PIONER. 5 D'INICIA- PER TANT , UN �BARCELONA ÉS UNA DE LES CIUtATS MÉS DENSES D'EUR0PA 1 I CAL APROFITAR AQUESTA DENSITAT URBANA PER A FER 1 MÉS RENDIBLES ELS NOUS SISTEME$ D'INFORMACió. LA DENSITAT TAMBÉ ÉS EL GR4N ACTIU DENSITAT URBANA I LA CAPACIT~T DE D'EUROPA, CONEIXEMENT LA PER SUPERFíCIE. HI SOBRE HA UN DEBATEN MARXA, 9 UE ÉS EL QUE SE N'ESTa DIENT ~ES PLE D'INTEReS, ECONOMIES D'AGLOME- RACió, MÉS IMPORTANTS AVUI QUJ LES ANOMENADES ECONOl MIES D'ESCALA. SE'N PARLARa A ~ARCELONA ELS DIES 22 l 1 I 23 DE JUNY EN UNES JORNADES ~ LES QUE ÉS L'ASSISTeNCIA D'UNS 150 ALCALDES I ¡ PRESES EUROPEES, ENCAP~ALADA PEL PREVISTA DIRIGENTS D'EM- AMB UNA PARTI F IPACió NORD-AMERICANA MINISTRE DE pESENVOLUPAMENT URBa, HENRY CISNEROS. BARCELONA TÉ COSES A DIR QUt NT A TEMES DE CARRER, i DE COTXES, DE CABLE, DE RECICLATGE. ARREU, A EUROPA I ALS ESTATS UNITS, 1 SE'NS RECONE - X AQUESTA EXPERieNCIA I SE'NS TÉ COMA REFEReNCIA. AQUEST TEMA DE LES AUTOPISTE DE LA INFORMACió DE �VEGADES SEMBLA POC TANGIBLE I UNA ¡ MICA FUTURISTA. PERo ÉS UNA REALITAT IMMEDIATA I· UN DELS FRUITS DE BARC~LONA ¡ '92 I DE LES INSTAL.LACIONS SóN LES QUE VAN CALDRE i PER ALS JOCS OLíMPICS ' INFRASTRUCTURES QIDE TELEFoNICA JA HA 1 AVAN~ANT-SE CONSTRUiT A BARCELONA, 1 A LES NECESSITATS DELS PROPERS ANYS. LA PARTICIPACió DE BARCELONl, EN AQUEST PROJECTE DE LES AUTOPISTES DE LA INFORMACi t TÉ, A MÉS, UN HORITZó MOLT CONCRET: L'ANY LA CAPITALITAT !CULTURAL i1 2001 QUE BARCELONA HA GRAN PRIMERA COL.LABORACió OCASió PER A I S~L.LICITAT MO~TRAR LA DE CONNEXIó JNTRE LES D'EUROPA POT SER DE UNA CAPACITA'l' DE CIUTATS DEL CONTINENT EN TELECOMUNICACIONS. INDICADORS OPTIMISTES COM PODEN VEURE, BARCELO~A EST~ PARTICIPANT DE MANERA DECIDIDA EN EL DEBAT I IL GOVERN DELS INTERESSOS CERT DE LES CIUTATS EUROPEES, DES~NIM I UN GENUí LLUNY DEL VICTI~ISME CLIMA D'UN QUE DE VEGADES ES ¡ i DETECTA EN CERTS SECTORS I MIT1 ANS CREADORS A BARCELONA. 1 7r D'OPINió �ELS PATIDORS DE SEMPRE -EL$ QUI PRIMER DEIEN i QUE 1 NO ENS DONARIEN CAPA~OS ELS JOCS, bESPRÉS QUE NO SERíEM DE FER-HO BÉ, DESPRÉS ¡ QUE NO PODRíEM COMPLIR ~' ELS TERMINIS I FINALMENT ELS SABIA GREU QUE HAGUESSIN DURAT TAN POC- SóN ELS MATEIXO$ QUE ARA DIUEN QUE JA 1 TOT S'HA VOS TeS ACABAT SABEN I QUE PROU TORNE~ A ESTAR ! BÉ QUE NO COM SEMPRE. ÉS AIXí. 1 EN TOT CAS, S'ESTAN COMP~INT LES PREVISIONS DE SUPERACió DE LA RECESSió. BARCJ LONA JA VA ACABAR 1993 AMB UN PIB LOCAL POSITIU DE PIBS ESPANYO L I QUE ARA ENS CATAL~ ! 0,~8 o QUAN ENCARA ~, i EREN NEGATIUS. ARRIBEN DE TOTE ~ LES ELS I LES NOTiCIES INSTITUCIONS DE 1 REFEReNCIA SóN DE CLARA TENDeNqiA A LA RECUPERACió. (APORTACió DE JOAN CLOS) ELS INDICADORS EXPECTATIVES PER ECONbMICS QONFIRMEN A FER FRONT ALS NOUS LES NOSTRES REPTES DEL FUTUR DE BARCELONA. EN LA CONSTRUCC i ó, EL 1993 S'HA INICIAT UN 15'4 % MÉS D'HABITATGES QUE EL 92 I S N'HAN ACABAT TAMBÉ UN 10 % MÉS QUE L'ANY ANTERIOR. 8 �EL VOLUM D'EDIFICACió DE 1~93 1 HA ESTAT MÉS GRAN 1 RESPECTE ALS ANYS ANTERIORS, GESTió EN LA L'AJUNTAMENT, r EGUT TAMBÉ A LA MILLOR CONCESSió DE Lt iCeNCIES PER AMB OBRA AUTOHITZADA 1 PER PART DE VALOR DE 58.000 MILIONS DE PESSETES. 1 S'ESPERA QUE AQUEST 1994, D'OFICINES AUGMENTI EN UN 25 DEL ECONoMIC, CLIMA 4 CONTRACTACió D'ESPAIS ~ , DEGUT A LA A LA GRAN OFERTA I MILLORA ALS PREUS ACCESSIBLES. ES DE CONFIRMA TAMBÉ L'AUGMEN1 DE L'ESPECIALITZACió L'ESTRUCTURA INDUSTRIAL DE LA CIUTAT EN ELS SEC- TORS D'ACTIVITATS D'ALTA DEMANDA. BARCELONA , COM BÉ SABEN VOSTeS, CONTINUA SENT LA 1 PRIMERA CIUTAT INDUSTRIAL D'ESPANYA, AMB MÉS POBLACió INDUSTRIAL OCUPADA QUE EL BAIX ILLOBREGAT I QUE L'AREA METROPOLITANA. ENS CONVÉ QUE HO CONTINUi SENT I CADA COP MÉS ESPECIALITZADA EN ELS I ~ECTORS DE DEMANDA ALTA AIXo NO ÉS CONTRADICTOR! AMB LA SEVA VOCACió CADA COP TAMBÉ MÉS DESENVOLUPADA DE CIUTAT DE SERVEIS I DE NEGOCIS, AMB LA TRANSFORMACió jDELS SECTORS ECONoMICS DE LA CIUTAT QUE GENEREN MÉS 0 9 UPACió CAP ALS SERVEIS A LES EMPRESE S . 9 �AQUESTS DIES THE ECONOMIST HA PUBLICAT ANUNCIS ! LA DE . UNIVERSITAT DE XICAGO -QUE ¡ TE QUATRE PREMIS NOBEL D'ECONOMIA ENTRE ELS 1 SEUS i PROFESSORS- ANUNCIANT 1 L'OBERTURA DE LA SEVA SEU EURO t EA A BARCELONA. NO SERa POSI A L'úNICA ESCOLA DE NEGOCIS AMERICANA SE ~ BARCELONA LA SEVA EUROPEA. S'HO QUE ESTá PLANTEJANT TAMBÉ LA CALIFORNIA STATE UNIVERSITY. UNA DE LES NOTiCIES POSIT IVES DE LES DARRERES SETMANES TORNA A SER L'AUGMENT !DE LA MATRICULACió COTXES, TENDeNCIA JA DETECTA ~A ABANS DE LA DE DECISió 1 DEL GOVERN D'AFAVORIR LA RENOVACió DEL PARC AUTOMOBILíSTIC PRIMANT LA qE 1 RETIRADA COTXES VELLS DE LA CIRCULACió . EN AQUEST MATEIX CAMP, HA UNA ,NOTiCIA POSITIVA TAMBÉ ESTAT L'AUGMENT DE LES EXPORTACIONS DE LA TRIA AUXILIAR DE L'AUTOMbBIL. SECTOR HA TINGUT UNA MILLORA 4'8 % RESPECTE A 1992, D~ DURANT 1993, INDúSAQUEST LES EXPORTACIONS D'UN BÉ QlE AMB UN DESCENS DEL VOLUM D'ACTI VI TAT DE -14'4 %. PER 1994 ES MANTENEN ELS srqNES DE RECUPERACió, EN lC �BONA PART PER LA MILLORA DEL CANVI DE LA PESSETA I ES PREVED QUE ES MANTINGUI DE L'AL~A ~ EXPORTADORA. AL 1 PARC PROVEiDORS DE LA ZONA FRAN1 !A S' HI INSTAL. LARá UNA EMPRESA DE CARCASSES I COMPONE*TS DE SEIENTS DE COTXE 1 QUE CREARá 480 LLOCS DE TREBALt. EL PLA DELTA (APORTACió DE JOSEP A. ACEBILLQ)_ LES PERSPECTIVES DE FUTUR D, AMB MÉS, ENTRE LA CIUTAT COMPTEN, A NOUS INSTRUMENTS D']MPULS I DE PROJECCió, ELS QUALS DESTACA EL PU DELTA DEL LLOBREGAT, QUE VáREM SIGNAR FA NOU DIES A IL'AJUNTAMENT DEL PRAT. PLA DELTA, EL CUSSió A EFEC'I'ES D '' INVERSió I D'AQUESTA INVERSió EN li'ECONOMIA, DE REPER- ÉS COM UNS 1 1 ALTRES JOCS OLíMPICS. ÉS EL PROJECTE DE CONVERTIR !BARCELONA EN LA SUD D'EUROPA , NIA, QUE 1 EN EL CENTRE Loq iSTIC DE LA MEDITERRá- AMB UNA INVERSió DE ÉS PORTA LA MEITAT DE LA 400. ~ 00 INVER~Ió 11 MILIONS DE PESSETES OLíMPICA, AMB UN �IMPACTE 2008, ECONoMIC D'1 BILió DE l PESSETES FINS A LA GENERACió DIRECTA INDIRECTA DE L'ANY 100.000 LLOCS DE TREBALL EN EL MATEIX fERíODE I UNS BENEFICIS EN INGRESSOS FISCALS PER Al L'ESTAT ESTIMATS EN 1 280.000 MILIONS. EL PLA DELTA ÉS UN GRAN INStRUMENT DE DESENVOLUPAMENT ESTRATeGIC DE BARCELONA CRUCIAL PER Q~E ARRIBA EN UN MOMENT A PODER CONVERTII . LA NOSTRA áREA EN 1 PORTA D' ENTRADA A EUROPA DELS PRODUCTES DELS ASiáTICS -MERCATS EN UNA AL~A ~ONTíNUA LA MERCATS EN ELS DARRERS l ANYS-, APROFITANT L'AVANTATGE ;IQUE LA RUTA MEDITERRá' PEL CANAL DE SUEZ TÉ EN R~LACió A LA RUTA ATLáN- NIA 1 TICA QUE ARRIBA A ROTTERDAM I 1LS PORTS ALEMANYS. 1 MAI BARCELONA ASSOLIR AQUEST HAVIA ESTAT ,TAN A OBJECTIU. PROP DE MA ] HAVíEM DISPOSAT PODER D'UN 1 PROJECTE DE TAN GRAN ABASTEN EL QUAL S'HAN COMPROMeS ALHORA L'ESTAT, i LA GENERALITÁT I ELS PODERS LOCALS DEL TERRITORI . EL PLA LOGíSTIC PERSONES, NIFICARá DELTA CONVERTIRá I~ ZONA D'ARRIBADA I DISTRIBqCió DE EN UN CENTRE MERCADERIES I EN UNA PORTA D'ENTRJDA A EUROPA. AIXó SIGLA POTENCIACió D'EMRRESES 1 1~ D'IMPORTACió / �EXPORTACió I DE DISTRIBUCió i i LA POTENCIACió DEL PORT. EL PO~T DE BARCELONA JA S'HA EN ELS DARRERS ANYS, CONVERTIT EL PRIMER DEL M~DITERRANI EN GENERAL -NO PAS EN "GRANELS", DAVANT DE MARSELLA, EN CáRREGA ¡EN QUe ÉS EL SETe- PER AMB UN ~UGMENT IMPORTANT DEL ! i TRáNSIT DE MERCADERIES QUE GENEREN ACTIVITAT í ECONo- MICA I LLOCS DE TREBALL. EL PORT HA MILLORAT LA GEStió I HA REDUiT DIES EL TERMINI DE DESPATX DE qoNTENIDORS, N'OCUPAVA 7/9. A 1/3 QUE ABANS 1 ÉS UNA ESTRAT$GIA DE QUALITAT QUE JA HA DONA'l' RESULTATS. EL PORT Ed BENEFICIARá TAMBÉ DE LA NOVA LíNIA DE TREN EXCLUSIVl PER A MERCADERIES QUE EL CONNECTARá AMB LA XARXA PRINCIPAL A CASTELLBISBAL. 1 A L'EVOLUCió DE L'AEROPORT DUJ ANT L'ANY 1993 OFEREIX i MÉS EL RESULTAT EXTRAORDI~ARI DE L'AUGMENT DEL i NOMBRE DE VIATGERS INTERNACION~LS, GRáCIES A LA LIBERALITZACió AeRIA I MALGRAT LA POLíTICA D'IBERIA DE CONCENTRAR VOLS A MADRID. L 1 AUGMENT DELS PASSATGERS TRaNSIT SIGNIFICA LA CONSOLIDACió DE L'AEROPORT EN S FUNCIONS DE NEXE DE 13 �1 COMUNICACIONS TERCERA PISTA, I PLANTEJA NOVE$ NECESSITATS ! t NOUS HANGARS COM SERVEIS A LES UNA COMPA- NYIES AéRIES. LA UNió EUROPEA, LíNIA S~TMANES, FA UNES HA ESCOLLIT LA 1 MADRID-BARCELONA-FRAN~A D'ALTA VELOCITAT ENTRE 1 l ENTRE ELS DEU PROJECTES PRIORÍTARIS DELS PERS. AQUESTS PROJECTES HAN RESISTIT ANYS LES PRO- MESURES D'AUSTERITAT QUE HAN FET DESCARTAR L'EMISSió DE DEUTE PúBLIC PER FINAN~AR LES GRANS ~BRES D'INFRASTRUCTURA. EN LA RELACió TREN-TRANSPOR , BARCELONA ES CONFI- GURA COMA NUCLI MÉS IMPORTANT \D'ESPANYA EN LA FUTURA ¡ XARXA TIME (TRENS EXPRESSOS i D~ MERCADERIES INTERNA- ' 1 CIONALS). CIPAL PE~ BARCELONA COM A PRIN- OPERATIV~ EN EL TRANSPORT RaPID RENFE HA APOSTAT EIX DE LA SEVA DE MERCADERIES. 1 i 1 EN EL 'rRANSPORT INTERNACION4L, ES TRACTA DE POTENCIAR EL PAPER DE BARCELONA CdM A CENTRE PORTUARI, 1 INDUSTRIAL I DE DISTRIBUCió, EL MÉS IMPORTANT QUE HA D'ARRIBAR A DEL SUD D' 1 UROPA. ÉS EL SER NOSTRE OBJECTIU ESTRATéGIC DE SER LA PORTA SUD D'EUROPA. 1 LA CIUTAT PROMOU AQUEST R~FOR~AMENT i 1 DE LA SEVA �INVERSió EN MARXA DE 3.000 MitiONS, SóN DE REFORMES DEL PALAU DE PER A LA DELS QUALS 1 ~ONGRESSOS CONSTRUCCió DE LA NOVA áREA I LA DE 500 RESTA PEDROSA, L'ANOMENAT MONTJUiC-2. LA PROJECCió DIMENSió EUROPEA DE Bt RCELONA TÉ UNIVERSITaRIA. TAMBÉ UNA TOTE$ LES UNIVERSITATS HAN FET UN ESFOR~ DE RENOVACió, DÉ PROJECCió DE FUTUR I DE PARTICIPACió EN EL NOU PROJECTE DE LA CIUTA'I'. - LA NAL UPC HA CONSTRUiT UN CÁMPUS NORD DE LA DIAGOSIMBOLITZAT EN L'EDI ~ ICI NEXUS QUE SERá EL ' MÉS IMPORTANT CENTRE D'INTEL.LIGeNCIA ARTIFICAL. 1 - LA UNIVERSITAT DE BARCELONA TRASLLADA LA SEVA DIVISió DE CieNCIES DE LA \SALUT A L'áREA OLíMPICA DE LA VALL D'HEBRON GEOGRAFIA ~ LA SEVA l ~VAL, I HISToRIA AL FACULTA'I' DE A PROP DELS AR- XIUS, LES BIBLIOTEQUES I EL PATRIMONI HISTbRIC I ARTíSTI C DE LA CIUTAT. - LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA HA TRIAT EL HISToRie DE LA CIUTAT COM ~L CENTRE SEU PROPI CAMPUS. 1 - LA UNIVERSITAT AUToNOMA DE BARCELONA SOLIDAT EL SEU CAMPUS DE BELLATERRA I HA 1 HA CONREFER- MAT I~ SEVA VOCACió CIUTAdANA I METROPOLITANA. 161 �EL RELLAN~AMENT POTENT DE LA VOCACió UNIVERSITaRIA 1 DE BARCELONA TÉ EFECTES EXTERJORS DE REFOR~AMENT DE 1 LA SEVA CAPACITAT TECONOLóGICA t ECONóMICA I CULTURAL, l PERo TÉ TAMBÉ EFECTES INTERNS bE QUALITAT CIUTADANA. ELS GRANS PROJECTES EN MARXA BARCELONA DURA, TÉ EN MARXA PROJif' CTES DE GRAN ENVERGA- COMA CONSEQÜeNCIA DE L 1IMPULS DEL '92. ALGUNS D'AQUESTS PROJECTES URBANS PRODUIRAN EN POCS ANYS TRANSFOP~CIONS EQUIVALENTS A ~ES DEL '92: - PLA~A 1 DE LES ARTS AMB ' L'AUDITORI, NACIONAL, VEiNATGE EL TEATRE L'ARXIU DE ILA CORONA D'ARAGó I EL DEL CENTRE 1 COMERCIAL BARCELONA- GLoRIES. - ACABAMENT DEL PASSEiq MARíTIM A LA BARCELO! NETA. - CONTINUACió DEL PROJE d TE DEL PORT VELL, L'ACABAMENT DEL CENTR~ COMERCIAL AMB MAREMAGNUM \ AL PASAREL.LA DES DE LA MOLL D'ESPANYA I RAMBLA. - AREA DE NOVA CENTRALI~AT DE LA - CONSTRUCCió DE L'aREI MONTJUiC-2 DE LA FIRA PLA~A A PEDROSA. - CONSTRUCCió DE LA 1 LíN ~ A 17 2 DE METRO. CERDa. �1 - ACABAMENT DE LA DIAGONAL AMB LES OPERACIONS 1 DIAGONAL-POBLENou, DIAGONAL-MAR, PARc BIOMe- orc r zoo MARi. - ESTACIONS DEL 1 TAV I [ RENFE DE LA SAGRERA I 1 PARC ALLARGAT DE SANT IANDREU. 1 TOT AIXo, SENSE OBLIDAR L'AtENCió QUE CAL DEDICAR, I QUE SEGUIN DEDICANT, TviOLTES VEGADES A LA PETITA OBRA, AQUELLA QUE INCIDE IX MOLT IDIRECTAMENT 1 QUALITAT DE VIDA ALS BARRIS. BEN AVIAT OBRES DE PAVIMENTACió DEL C. PACió DELS CONERCIANTS, SOBRE LA COMEN~ARAN LES FERRAN, AMB LA PARTICI- EN En QUE FORMA PART i D'UNA i RENOVACió PROGRESSIVA PERo IM~ARABLE DE LA RANBLA I 1 ELS CARRERS ADJACENTS. HORITZO CULTURAL 2001 .(APORTACió JOAQUIM DE NADAL)_ HI HA ENCARA ELS GRANS PROJECTES D'INFRASTRUCTURES 1 i CULTURALS PECTIVA QUE PRENEN UN RENOV~T INTEReS EN LA PERS1' DE LA CAPITALITAT EURqPEA DE L'ANY 2001 QUE 1 BARCELONA ASPIRA A EXERCIR. �FRANCESOS, AMERICANS, JAPONEpOS, ALEMANYS I BRITá- NICS. HI MOLT HA FET MOLT EL GRAN SPOf OLíMPIC, PERo HI FA ! TAMBÉ EL PRESTIGI DE LA f iUTAT I HI HA DE FER ENCARA MÉS LA SEVA l OFERTA ¡ CULTURAL. LA CAPITAL 1 CULTURAL DEL 2001 ÉS UNA FITA DECISIVA. BARCELONA NO HA TOCAT SOSTRE NO ELS VOLDRIA CANSAR. LES CONCLUSIONS DEL QUE ELS 1 HE ANAT DIENT FINS ARA EM SEMBLA QUE SóN EVIDENTS: BARCELONA NO HA TOCAT SOSTRE. ESTEM CIUTAT, SEGLE. EL DEL EN LA SEGONA FASE DE ILA TRASFORMACió DE LA QUE ENS SITUA EN LA PERSPECTIVA DEL CANVI DE AQUEST '92. D'APROFITAR LA ESFOR~ ¡ D'ARA ÉS !TAN O MÉS DECISIU ¡ S'HA DE VEURE FOR~A cdMLA 1 CIUTAT ÉS QUE CAPA~ 1 D'AQUEST ESDEVENIMENT EXTRAORDI1 NARI QUE VA SER ELS JOCS OLíMP ~ CS DE 1992. í BARCELONA NO HA TOCAT SOST~E SI TOTS ELS BARCEL01 NIS COMPARTIM UNA IDEA FONAMEN':dAL: BARCELONA ÉS CAPA~ 1 20 �1 DE MARCAR-SE NOUS OBJECTIUS I D'ASSOLIR-LOS . PERMETIN-ME QUE ACABI PARLANT D'EUROPA. HEM DE SER ¡ A EUROPA. EMPRESARIS, HEM DE SER-HI EN TOTS ELS SENTITS, ELS ELS PROFESSIONALS ! I, COMA NOVETAT ESPE- CIAL, ELS GOVERNANTS. DES 155.000 DEL COMITé DE LES REGIGNS S'HAN DE DISTRIBUiR MILIONS 1 D'ECUS DE FOijS ESTRUCTURALS ENTRE ¡ 1994 I 1999, EL 60 % DELS QUALS SóN PER A ESPANYA. NO ENS HA DE COSTAR ANAR A BRUSEL ~ LES DE SORPRENDRE HAVER - HI DE SER ~ANT. LA UNió EUROPEA , SOVINT, NO ENS HA ÉS LA CAPITAL DE EL NOSTRE NOQ I MÉS GRAN MARC POLí - TIC DE CONVIVeNCIA. 1 EL FUTUR DE BARCELONA TAMBÉ WASSA PER BRUSEL.LES, 1 PERQUé EL PRESENT DE BARCELONA ;JA ÉS EUROPA. i MOLTES GRaCI ES . 21 �,.. ~ r- o)> r- o m ~ ·;' g¡ )> ::D om r oz 1~ )> S j ·- <- '' r~ r- .,""':.;_·~-:-· ) -..,. .___ jJ r ~ ---=:; """(> - r~ ~ ·ij' 6' ~~ e• e ~ - '1: ~ -~~ ,.,.::¡ • «:V o)> ? m -.5- ~ ~ ..,.- ~~ J e- r- o 1~ OJ )> l ::D om r ~ ·;.._J d o z )> �! L'ALCALDE DE BARCELONA L'ALCALDE DE BARCELONA ~· ÑiiMI~ ~ 11· o• o 6~.010 M rl-;- 'A ,_/../ _.._.-- ~ R·~il·IIO k-¡' t <r·ot• ,...:- 1~ tf 4 ':: L~•· ¡ 14 .D()t) .. ~f{ ,T\1 ·ODb "'L 4b· IdO M_ 1r7q: ,¡ a~: l~A ~ ~·)( ~· 1..r1». CdP !.f t.. /AAA,( b ·· c. :.. f':."' ""'-- L • ~ ~-,q.l/i) t· oc>D · \)~¡) JJ tAM• ~ e: '2 ~ l ' /,.' ~ ~ ()A' 1'."' ., ~~de Jl-11("} ~H. (~ ~ JIA~A ~ fxp 1536 · Exp 1536 · IMPAIEMT"A MUNICIPAL ~ xwl-J ~ !-~f· ~~ 14~ IMPREMTA MIJ!NIC:U'AL pr•r.;p ,· �,.. > ,.. o > ,.. e m > :a o ,..m o z )o �(Aportació Joan CLOS ) TAXA GENERAL D'ATUR REGISTRAT Fins al 31/12/93, abans de les darreres mesures del govern i dels primers simptomes de reactivació. Espanya 17,5 Catalunya 13,9 % Barcelona ciutat 11,9 ~ o Comunitat Europea 10,5 ~ ~ o . 'J Missatge: o \JL\}~t \ Grf ) Barcelona, la més próxima a la mitjana comunitaria ¡. Pero no podem sentir-nos satisfets. El mercat de treball es traba en el cor de la nostra preocupació i, la per tant, de nostra política. VISITANTS I PERNOCTACIONS A BARCtLONA Visitants El 93 amb prop de 2.500.000 supera el 92. Pernoctac i ons El 93, com el 92, per sobre dels 4.000.000. Missatge: Barcelona ha resistit bé la recessió del 1993. 1 �Des del mesures un 50% 90, per la organitzatives, l'estructura introducció simplificació i augment de la PROMOCió INTERNACIONAL DE BARCELbNA Estable (permanent) . Específica (sectors escollits). Concentrada (cofinanQament). NEW PROJJ0'S 20 empreses CENTRE LOGISTIC 35 ernpreses Port Aeroport CZF MERCA BARNA CENTRE UNIVERSITARI 5 universitat 3 Escales de negoci TURISTICA Consorci de Turisrne Cambra de Comer9 Ajuntament Sector turístic Inversió anual prevista: 400 rnilions públics i 4QO rnilions privats DISSENY lQ Escales o centres de disseny. 3 de informatització en un 400 %. 7 de �1.000 Hectarees. 500.000 Milions a Barcelona. 400.000 amb Pla Delta de fora Barcelona. Missatge : Barcelona té qualitat, quantitat i bon preu. La qualitat com a gran diferencial de Barcelona. La funcionalitat del sistema de mobilitat. Bon preu, per sota de Madrid. Competitivitat en termes europeus expressada en la fórmula: Qualitat mitjana per sobre preu mitja. 4 �Aiuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet Tecnic de Programació -rAXA D;ATUR REGISTRAT Mitjana a~mal ··-- --·~- -- ---· --i--------- -··--- 20 ¡-- ~-"*-------- ~ --............. 1 18 ~-- • -------~- ---- ··-·-· ' ·-----..--..,_______ 1 ' [_ ... ~-~~-./ 14 ~- 12 1 r-- r 1 JO 1 - --- rr- - - - - - - . -- - 8 - 6 I__L _____ 1986 -- - __..1_____ _ _ _ _ _ _¡ _____ _ l_ ---- 1987 1988 • Bar..:~ lona __..._._ Espanya 1990 1989 1991 --+-t Cata 1unya ----1· Comunitat Europea 1 ---.L.--~---~- 1992 1993 Ciutat, 6, 1r. 08002 Barcelona Tel 402 70 18 Fax 402 76 91 �Ajuntament de Barcelona Alca!dia Gabinet Técnic de Programació TA>CA D'ATUR REGISTRAT 19 18 - 13 12 ..1 11 ~ 1993 1992 -• _ Barcelona -+- Catalunya __..,_ . . Espanya --G Comunitat Europea Ciutat. 6, 1r. 08002 Barcelona Tel. 402 70 18 Fax 402 76 91 ��(aportació Jordi GARCIA-PETIT) COMITé DE LES REGIONS 189 membres titulars La representació 189 suplents. 1 de la diversitat territorial d'Europa present per primera vegada a les institucions comunitaries . Tessalonica i Oporto, Lancashire i Bolzano. Barcelona i Rotterdam, Tippperary i Corsega, Copenhague i Luxemburg, Catalunya i Baviera, El Comité de les Regions es va constituir el 9 de mar9, en una sessió solemne amb la participació de les Brussel.les, ~·-·-····--~.. . . . . .--*-·--·-· presidéncies del Parlament Europeu, del Consell de Ministres i de la Comissió Europea. L'alternan9a, ..,.,_____..----··----- una practica habitual a les institucions europees, . va permetre dotar la presidénci~ del Comité de les Regions d'una reEresentació _ satisfactoria ~ a diversitat dins la·· diversitat territorial i política d'Europa. 1 a �Fins al 1996 presidiré el Comité de les Regions e l president Languedoc-Roselló i en seré Primer Vice-president l'Alcalde de de Barcelona . ________l'any _ El 1996, \..,..... en que es -· - --presidira Maastricht, . nego~iaré la revisió d~de !'Alcalde de Barcelona i en sera Primer ----------------~- Vice-president el president de Languedoc-Roselló. ~ ·----·-------------r----un l________ , membre per país --mb___ - --·rang amb el de ·---- -- · 8 comissions (la número 3, Transport i Xarxa de Comunicacions per r. ~ a Espanya) , ,~..~ U.Jl..M ft t.-¡ 9 f~ j, rtv ! IJ'W-f, 4,. (1Lv{;_.J; ' cJ ~lt-L-t , il!. UA,''-l f¡ 4 Sub-comissions, i, l'Assemblea Plenaria, que es reunira 4 vegades l'any en sessió ordinaria , asseguren un funcionament agil i una representació equilibrada de la diversitat. El Comité de les Regions té per S'haura de ~ ndavant feina i responsabilitat. pronunciar obligatbriament sobre totes les materies ¡ que afectin territorialment a Europa. Sobre la selecció i distribució dels fons estructurals, en primer lloc . ·\ l G-~ .00:-:il:on-s d'ECU per al per:ode 1994-1999, \ pessetes. 2 2 4,3 bilions de ) �' • 1 ::. St·t-' r'l 4o- 4o·· 1Ñ A r\ ., Dels Fons Estructurals, 1993: ...; ¡ també , ""' ~n toquen a Barcelona, de 1990 a ( 1' 1 9.170 M. de Ptes. l. Feder Barcelona ......•.•. ....... •.. 7 .373 M. de Ptes. Rest a AMB . ........•.. .. . ... ~ · . ' . . . . . . .... . . . ..... .... . .. ... . .. , " 2 . Programes Comunitaris Barcelona Resta AMB "' . . . . . . . . .. . . . . . . . . . " ' . 1.7 98 M. de Ptes. 637 M. de Ptes. 111 M. de Ptes. 526 M. de Ptes. 3. Fons Social Europeu ......... .. . 1.090 M. de Ptes . Barcelona . . . Resta AMB \ , .............. . . . , .. . . . . . . . . . . ..... .. . . .. ,¡, ,• • no consta 1.090 M. de Ptes. Inversió total en l'área: \ PEDER ..•..• 9.170 M. de Ptes. Programes .. 637 M. de Ptes. 1 ¡ 090 M. de Ptes . FSE TOTAL 19.879 M. de Ptes . t El Comité propia per als de les Regions també !es pronunciará per iniciativa sobre materies d'interes general i especialment sensibles ens territorials. Ja estan previstos l'ampliac i ó de la Unió i sobre l ~ subsidiarietat . ' d i ctámens sobre �Els dies 17 i 18 de maig se ~ an ja examinats 12 dict~mens preceptius pel p lenari, des de la xarxa transeuropea en el sector de l'energia fins al LLibre Verd sobre l'accés dels consumidors a la justícia, prioritaris a més d'un debat d'orientació sobre els de la construcció ~uropea, objectius amb la participació de Jacques De lors . La conclusió és evident: al Com t t~ de les Regions , s'hi havia de ser, i Barcelona hi és i arnb ella Catalunya. (" w vvVtG ) cJ~1Q_ l ~~\A~;~ ~ ywl}VJ(f_ �' �(aportaci ó J.A. ACEBILLO) FIRA-PEDROSA S'esta construint una primera fase de ampliar-se fins a 100.000 m2. ' 55.000 m2, que podria Avui, la Fira té a Montjuic 38.590 m2 ¡ Les obres d'aquesta primera fas~ s'acabaran el primer del 95. trimestre Es necessari que un Metro lleuger connecti amb l'aeroport i Montjuic. ---- 1 amb 1 EL BESoS (sense diapositives) No té les mateixes característi~ues que el Delta del pero és fonamental per a articul~r el Barcelones. LLobregat, La mare del riu ha de tractar-se intensament, alliberant-la de l'alta tensió i, a més, utilitzant-hi tecniques hidrauliques avanyades que garanteixin aigua neta i útil per a usos lúdics. ' 1 El viari del marge esquerre ha d'acomodar-se als interessos de i , alhora, ha de servir Santa Coloma de Gramanet i Sant Adria, 1 de distribuidor metropolita. En l'espai compres entre Sant Andria i el carrer Prim s'ha construir una gran plataforma guanyada al mar per assegurar futur de les instal.lacions energetiques i de servei. de el S'esta estudiant la possibilita~ de construir la plataforma amb escombreries i residus reciqlats. L'objectiu és triple: assegurar espai a fi que, en ~1 futur, es puguin ampliar les instal.lacions energetiques, f~r-ho amb un sistema ecologic i disposar de més espai per millorar els nous equipaments costaners . A Barcelona guanyar terreny al ¡mar 1 Sant Pau de Mar, ... ) . ve de lluny (Barceloneta, LA SAGRERA-SANT ANDREU Es un projecte de gran escala. Més de 200 hectarees, méE de 1 milió de m2 d'usos �industrialsjterciarisjresidencials, més de 24 hectarees de verd. Tot i així, ferroviari. el més important per al futur és el sistema Es construira una nova estació, que es defineix des comen9ament coro un centre internacional de primer ordre i estara format per: del que * * Una plataforma per a trens d'Alta Velocitat . Una plataforma per a trens d'ample espanyol (rodalies i regionals ) . * Una estació d'autobusos. * Una connexió amb el Metro (Metro lleuger) . * Un sistema viari que connectara amb les vies urbanes (Rondes), així com una graella de taxis. Per6, tot el sistema (que hauria d'estar llest per al 2.000) ha de garantir la possibilitat de millorar la pr6pia xarxa en el futur. 1 La possibilitat d'una nova línia de la costa, des de Montgat a la Sagrera, pel centre de Badalona, Llefia i el Bon Pastor, l'entrada dels trens de Vic i de Manresa-Terrassa per Monteada, i, per tant, la possibilitat d'alliberar els túnels ferroviaris de Meridiana per a u s de Metro :(Renfe-Meridiana, Trinitat, el Baró de Viver, Ciutat Meridiana i Monteada) i la possibilitat de connectar un nou sistema amb els túnels de "La Pera" fins a l'estació de Franya, són opcions que no es podran realitzar immediatament pero que no s'han de impedir per dema . En virtut del Conveni de col.laboració entre Barcelona i Perpinya, s'esta definint amb la nostra col.laborac i ó un projecte d'estació d'Alta Velocitat per a Perpinya. El darrer trimestre del 94 volem presentar conjuntament els projectes de les dues estacions. El Delta del Llobregat El 16 d'abril passat es va procedir a la signatura del Conveni institucional per a la realització de les obres de transformació de l'ambit del Delta del Llobregat. Es preveu una invers1o de 400 mil milions de pessetes a carrec fonamentalment de l'Estat i, en una petita part, de la Generalitat. També signen el Conveni les Admin~stracions Locals (Barcelona, El Prat de Llobregat, MMAMB, i Conse11 Comarcal del Baix Llobregat). ¡ Les intervencions previstes són: �.IJ ¡. , J.'-.J...:.IU'LV.i..,,fl,J...ol IJ•.fl. : ~.. A.Yl~X 1 ACTUACIONES DE INFRAESTRUCTURAS EN EL DELTA DEL LLOBREGAT: PROPUESTA DEL M.O.P.T. e . 1 1 ! 1 e PROPUESTA DE INVERSIONES DEL M.O.P.T. EN El DELTA DEL UOBREGAT 1 1 En millone's de pesetas-1993 RED VIARIA 2 Pata Sur (Proyecto en redacción} ~ . 1 1 • ~ t e e • t Prolongación Autovía Baix Uobregat hasta Pata Sur 12.000 ••. 6 .000 5 .000 •••• J • l ¡ REO FERROVIARIA 68.000 ' Doble vía Papioi-Puerto (Proyecto en red 4cción} Terminal intermodal Puerto y Z.A.L . . . . . . .... . 23 000 . .. _ . .. . . 5 .000 28.000 PUERTO Ampliación Puerto (Plan Director del Puer to) 63.000 45.000 Z.A.L. { 1• y 2• fase, incluye invers1ón priwada) l 108.000 1 AEROPUERTO (AENAJ 60.000 45.000 2" pista, ampliación de terminal, campos :de vuelo y navegacrón aérea Desarrol lo de "lado nerra" (incluye inversión privada) • _ . _ . _ _ . __ . centro de cargas • zona modular • ciudad aeroportuaria 105.000 DESVIO DEL R!O Y RECUPERACION AMBIEN,TAL i Desvío del rio (Proyecto en redacción) 8 .000 Acondicionamientos . . . . . . •. _ • • • _ .. . . _ . _ . _ . _•. _ . Ot ras acc1ones: Plan de Saneamiento y Defensa de costas 3 1 • e e • 3 5 .000 C onexión Aeropuerto-Puerto 1 e ... 1 . . . . . . . . . . . . . . .. ... .. _ .. ___ . _ _ 1 0.000 Primer tramo Autovía Baix Uobregat (según Proyecto) •. Conexión Pata Sur-Puerto . .. t r. • t 27 2 .000 - - .. - - .•...... ·. ' .. 5.000 15.000 TOTAL INVERSION M.O.P.T. 4 •• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • _ ••••• 324.000 .1 . Lu'inver5iones previatas en infraestructura. que 1on dompetencia del M. O.P. T. se han obtenido de óistintu fuentes que. a su vez. utilizan una evaluación de proyecto• en distinto nivel de definición. 2. Incluye expropiaciones. 3. Por lo que se refit~re a la po•ible participación del M.O.f T. en loo Proyectos de Depurac ión y Recarga da/ Aculfero en ei Bajo Llobregat la inclución de tal actuación an el ADL 3/199jl de 26 do febrero hace pocible llegar a acuerdo• de cofinanciación entre las. Admínistracionu implicadu, por lo que dobo,á acordarce mediante la firma de un Protocolo de colaboración las fórmulas de participación de la• misma&. Í 1 4. Incluyo inversión privada en la Z.A.l. del Puerto y en olol dcearrollo "lado tierra" del Aeropuerto . Directrices Planear11iento Infraestructuras DELTA DEL LLOBREGAT �(aportació de Joaquim de Nadal) EQUIPAMENTS CULTURALS EN CONSTRUCCIO Diapositives ' 1. Museu Picasso. 2. Centre de Cultura Contemporánia de Barcelona. 3. Teatre Nacional. 4. Museu d'Art Contemporani de Barcelona. 5. Auditori. 6. Mercat de les Flors. 7. Convent dels Angels. 8. Arxiu Corona d'Aragó. 9. Lliure. Palau de l'Agricultur4. 10. Palau Nacional. 11. Casa de l'Ardiaca. �(Veure annex XX "Propuesta d'inversiones del MOPT en el Delta del Llobregat en M. de Ptas-1993) Una vegada realitzades aquestes actuacions, el sector del Llobregat esta cridat a ser el pol d'intercanvi de mercaderies i transport més important del sud d'Europa. A la vista d'aquestes inversions, és evident que la majar part de les energies de les Administracions Locals hauran d'anar dirigides al tractament dels espais que quedaran lliures entre els sistemes infrastructurals previstos. Des d'aquest punt de vista, controlar l'impacte i evitar l'ocupació massiva del territori sera, sens dubte, un dels reptes fonamentals. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4288 Title A name given to the resource La presència de Barcelona a Europa / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Temes econòmics, infrastructurals, polítics i culturals. Europort o Porta d'Europa. Business School of Chicago. Consorci de Turisme de Barcelona. Barcelona New Projects. Disminució nombre de funcionaris, promig nòmina i pressupost consolidat. Disminució de preus. Es necessari un metro lleuger que connecti Fira 2000 amb Aeroport i Montjuic. Vols non stop Bcn - New York. Besos, Sagrera, Sant Andreu, Ciutat Meridiana i Metro regional. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle d'Economia Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Euroregió Relacions Internacionals Competitivitat Acció política Territoris Europa Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-04-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1387/19940524d_00624.pdf 737b05871c0f903c9c74e7dd4c97a8b0 PDF Text Text Conferència de l'Alcalde de Barcelona LA PRESèNCIA DE BARCELONA A EUROPA Els poders locals i regionals en la construcció Europea Centre de Cultura Contemporània Dimarts, 24 de maig de 1994 Introducció general DIGNíSSIMES AUTORITATS .. SENYORS I SENYORES .. COMPAREC AVUI DAVANT DE VOSTèS EN AQUEST CENTRE QUE TÉ LA VOCACIÓ DE SERVIR LA CULTURA I LA CIUTAT PER PARLAR-LOS D'EUROPA, DE LA UNIÓ EUROPEA, I DE LA RELACIó QUE AMB ELLA TENEN LES CIUTATS -LA QUE HI TÉ BARCELONA, NATURALMENT -, I PER EXTENSIÓ LA QUE HI TENEN ELS ENS TERRITORIALS EN LA SEVA MANIFESTACIÓ COM A PODERS LOCALS I PODERS REGIONALS. �ES AQUEST UN MOMENT SENS DUBTE APASSIONANT QUE S'HA DE QUALIFICAR DE CONSTI'FUENT EN DIVERSOS CAMPS. LA REUNIFICACIó D'ALEMANYA, LA DISSOLUCIÓ DEL PACTE DE VARSó- VIA I DE LA UNIó SOVIèTICA MATEIXA, LES TRANSICIONS A1LA DEMOCRàCIA I A L'ECONOMIA DE MERCAT DELS PAiSOS DE L'ANTIC EST, EL RERAFONS ESTRUCTURAL DE LA RECESSIÓ ECONÒMICA I LES GUERRES A LEX-IUGOSLáVIA SÓN ESDEVENIMENTS QUE CADA UN PER SEPARAT MARCARIA UNA èPOCA. JUNTS TANQUEN UN CICLE HIST6RIC I ENS OBLIGUEN A REFONAMENTAR I A REDE'INIR MODELS I PROJECTES QUE SEMBLAVEN SóLIDAMENT ESTABLERTS. HEM CANVIAT DE CICLE I HEM OBERT UN PERÍODE CONSTITUENT, EN EL TERRENY POLÍTIC DE MANERA CLARA, PERÒ TAMBÉ EN EL TERRENY ECONóMIC, I, NATURALMENT, EN EL TERRENY DE LES IDEES I DELS VALORS. �ALS QUI NO VULGUIN ENTENDRE QUE ENS TROBEM DAVANT D'UNA NOVA SITUACIó, DAVANT DE NOVES FRONTERES I DESAFIAMENTS SEUS HAURà D'APLICAR AQUELLA LAPIDàRIA SENTèNCIA DE MIKHAIL GORBATXOV REFERIDA A ERICH HONECKER, EL 1989, "ELS PERILLS NOMÉS AMENACEN AQUELLS QUE NO REACCIONEN A LA VIDA". SOVINT EL PENSAMENT PESSIMISTA DóNA EUROPA PER ACABADA, PER FRACASSADA EN TOT CAS. RES D'AIXò. EUROPA ÉS EN EL CENTRE D'ALGUNS DELS PROBLEMES MÉS IMPORTANTS DEL NOSTRE TEMPS. AQUESTA POSICIó, POTSER TEMPORALMENT INCòMODA, DOLOROSA FINS I TOT, NO HA DE SER NECESSàRIAMENT INTERPRETADA COM UNA SITUACIó CRÍTI C A I DEPRESSIVA DEL NOSTRE àNIM. ELS PROBLEMES SEMPRE HAN ESTIMULAT EUROPA, QUE HA ACABAT, TAMBÉ SEMPRE, PER TROBAR-HI SOLUCIONS. LA MAJORIA DE LES VEGADES SOLUCIONS IMAGINATIVES, QUE HAN POSAT DE MANIFEST EL GENI CREATIU D'EUROPA. �AIXí VA SER A LA SORTIDA DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL AMB LA CONSTITUCIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES. LLAVORS CALIA TROBAR UNA FóMULA PER INTEGRAR ELS ESFORCOS ECONÒMICS DE NACIONS DESFETES, ARRUINADES I SEPARADES NO SOLS PER DUANES I FRONTERES TèCNIQUES, SINó TAMBÉ PER ENEMISTATS SECULARS. LES COMUNITATS EUROPEES VAN COMPLIR AMB ESCREIX ELS PROPÒSITS QUE SE'LS ASSIGNAREN. AVUI LA UNIÓ EUROPEA, QUE HA SUCCEÏT LES COMUNITATS, HA DE COMPLETAR I PERFECCIONAR LA INTEGRACIÓ, I RESPONDRE AMB SOLUCIONS IMAGINATIVES ALS NOUS PROBLEMES. NO PUC NI EM CORRESPONDRIA TRACTAR DE TOT EL QUE LI QUEDA PER FER A LA UNIÓ EUROPEA. Sí QUE, EN CANVI, EM VULL DETURAR EN UNA DE LES INNOVACIONS QUE APORTA LA UNIÓ EUROPEA I, A MÉS, COM A ALCALDE M'HI SENTO INVITAT A FER HO. �AQUESTA INNOVACIÓ ÉS L'ENTRADA EN L'ESTRUCTURA ORGàNICA DE LA UNIó DE LA DIVERSITAT TERRITORIAL D'EUROPA. PER PRIMERA VEGADA, ES RECONEIX UNA FUNCIÓ EN L'ORDRE COMUNITARI ALS REPRESENTANTS DELS ENS TERRITORIALS PER SOTA DE L'ESTAT. M'AGRADA RECORDAR QUE EUROPA ÉS EL CONTINENT URBà PER EXCEL.LèNCIA, QUE EUROPA ÉS UN SISTEMA DE CIUTATS I QUE LES CIUTATS SóN ELS CENTRES DE REALITATS MÉS àMPLIES. EN EL FONS, NING11 NO NEGAVA L'EVIDèNCIA D'AQUESTA DESCRIPCIÓ, PER5 CALIA PASSAR DE LA DESCRIPCIó AL RECONEIXEMENT I A LA INSTITUCIONALITZACIó. Comité de les Regions I AIXò ÉS EL QUE S'HA FET AMB EL TRACTAT DE MAASTRICHT QUE institueix LA CREACIó DEL COMITè DE LES REGIONS. 5 �EL COMITè ES VA CONSTITUIR EL 9 DE MARÇ, A BRUSSEL.LES, EN UNA SESSIÓ SOLEMNE AMB LA PARTICIPACIÓ DELS PRESIDENTS DEL PARLAMENT EUROPEU, DEL CONSELL DE MINISTRES I DE LA COMISSIÓ EUROPEA. 189 MEMBRES TITULARS I 189 SUPLENTS. LA REPRESENTACIÓ DE LA DIVERSITAT TERRITORIAL D'EUROPA PRESENT PER PRIMERA VEGADA A LES INSTITUCIONS COMUNITàRIES. TESSàLONICA I PORTO, LANCASHIRE I BOLZANO. BARCELONA I ROTTERDAM, TIPPERARY I CÒRSEGA, COPENHAGUEn I LUXEMBURG, BAVIERA I CATALUNYA, JUNTAMENT DEPARTAMENTS, AMB LES REPRESENTACIONS DE PROVÍNCIES, COMTATS, REGIONS ADMINISTRATIVES I PETITES CIUTATS. LA COMPOSICIÓ REFLECTEIX UN EQUILIBRI QUE ES DÓNA MÉS PER LA COMBINACIÓ DE LES DIFERENTS INTERPRETACIONS QUE HAN FET ELS GOVERNS DE LES �REALITATS TERRITORIALS, QUE PER UNA APLICACIÓ DEL PRINCIPI D'IGUAL DIGNITAT DE TOTS ELS NIVELLS DE GOVERN TERRITORIAL PER SOTA DE L'ESTAT. EL RESPECTE A LA IGUAL DIGNITAT ERA LA VOLUNTAT DEL TRACTAT DE MAASTRICHT. HO HEM POGUT COMPROVAR A TRAVÉS DE DIVERSES DECLARACIONS DE MEMBRES DEL CONSELL DE MINISTRES DE LA COMUNITAT I DEL PRESIDENT DE LA COMISSIó EUROPEA, JACQUES,DELORS. EL RESULTAT FINAL ÉS SATISFACTORI, COM TANTES VEGADES PASSA EN ELS GRANS CONJUNTS -I EUROPA ÉS UN GRAN CONJUNT- ON LES PECES ENCAIXEN -O ES DESENCAIXEN- PER DINàMIQU1S PRòPIES. PERò, TAMBÉ HA INTERVINGUT EN EL RESULTAT FINAL L'ENORME TREBALL D'EXPLICACIÓ I DE MOBILITZACIó QUE HA FET EL CONSELL DE MUNICIPIS I REGIONS D'EUROPA. L'ALTERNANÇA O ROTACIó EN ELS CàRRECS, UNA PRàCTICA HABITUAL A LES INSTITUCIONS EUROPEES, VA PERMETRE DOTAR LA PRESIDèNCIA DEL COMITé DE �LES REGIONS D'UNA REPRESENTACIÓ SUCCESSIVA, SATISFACTÒRIA, DE LA DIVERSITAT DINS LA DIVERSITAT TERRITORIAL I POL TICA D'EUROPA. FINS AL 1996 PRESIDIRá COMITè DE LES REGIONS EL PRESIDENT DE1 LLenguadoc-ROsSELLó, JACQUES BLANC, I EN SERá PRIMER VICEPRESIDENT L'ALCALDE DE BARCELONA. EL 1996, L'ANY EN QUè ES NE OCIARá LA REVISIÓ DEL TRACTAT DE MAASTRICHT, PRESIDIRá L'ALCALDE DE BARCELONA I EN SERá PRIMER VICE-PRESIDENT EL PRESIDENT DEI LlenguadoC-ROsSELLó. PODERS REGIONALS I PODERS LOCALS, DIFERENTS PROCEDèNCIES NACIONALS I DIFERENTS ADSCRIPCIONS POLÍTIQUES ASSEGUREN UNA ALTERNANÇA QUE DÓNA SATISFACCIó A UNA AMPlia MAJORIA DELS MEMBRES DEL CDR. UN BUREAU DE 30 MEMBRES AMB UN MEMBRE PER PAÍS AMB EL RANG DE VICE-PRESIDENT -EL DE LA DELEGACIÓ ESPANYOLA HA CORREpPOST A JUAN CARLOS RODRÍGUEZ IBARRA, �8 COMISSIONS (LA NúMERO 3, TRANSPORT I XARXA DE COMUNICACIONS PER A ESPANYA, PRESIDIDA PER JOAN LERMA), 4 SUB- COMISSIONS, UNA COMISSIÓ D'AFERS INSTITUCIONALS, PRESIDIDA CONJUNTAMENT PEL PRESIDENT I PRIMER VICE- PRESIDENT DEL CDR, I QUE COMPTARà AMB JORDI PUJOL COM A "RAPPORTEUR", S'OCUPARà DE L'APORTACIÓ DEL CDR A LA RE\fISIó DEL TRACTAT EL 1996, I FINALMENT, L'ASSEMBLEA PLENàRIA, QUE ES REUNIRà 4 VEGADES L'ANY EN 8ESSIó ORDINàRIA. AQUESTA ORGANITZACIÓ ASSEGURA UN FUNCIONAMENT àGIL I UNA REPRESENTACIó EQUILIBRADA DE LA DIVERSITAT. EL COMITè DE LES REGIONS TÉ PER ENDAVANT FEINA I RESPONSABILITAT. �S'HAURà DE PRONUNCIAR, OBLIGATòRIAMENT, SOBRE TOTES LES MATèRIES QUE AFECTIN TERRITORIALMENT A EUROPA, A TRAVÉS DE LES CONSULTES PRECEPTIVES QUE LI FORMULIN EL CONSELL DE MINISTRES I LA COMISSIó. I S'HAURà DE PRONUNCIAR SOBRE LA SELECCIÓ DELS PROJECTES I LA DISTRXBUCIó DELS FONS ESTRUCTURALS, EN PRIMER LLOC 155.000 MILIONS D'ECU PER AL PERÍODE 1994- i 1999, 24,3 BILIONS DE PESSETES. DELS FONS ESTRUCTURALS, TAMBÉ EN TOQUEN A BARCELONA, DE 1990 A 1993: 1. FEDER 9.170 M. DE PTES. BARCELONA 7 373 M. DE PTES. RESTA AMB 1.798 M. DE PTES. 2. PROGRAMES COMUNITARIS 637 M. DE PTES. BARCELONA 111 M. DE PTES. RESTA AMB 526 M. DE PTES. 3. FONS SOCIAL EUROPEU 1.090 M. BARCELONA DE PTES. (PENDENT COMPROVACIó) RESTA AMB 1.090 M. DE PTES. 4 10 �INVERSIó TOTAL EN L'àREA: FEDER 9.170 M. DE PTES. 637 M. DE PTES. PROGRAMES 1.090 M. DE PTES. FSE TOTAL 10!.879 M. DE PTES. I PER AL TRIENI 1994/1996 HEM DEMANAT PER A BARCELONA 3.900 M. DE PTES. QUE, JUNTAMENT AMB L'APORTACIÓ MUNICIPAL, ENS PERMETRAN REALITZAR PROJECTES PER UN COST TOTAL DE 7.800 M. DE PTES. EL COMITè DE LES REGIONS TAMBÉ ES PRONUNCIARà PER INICIATIVA PRòPIA SOBRE MATèRIES D'INTERèS GENERAL I ESPECIALMENT SENSIBLES PER ALS ENS TERRITORIALS. EN AQUEST SENTIT HE ANUNCIAT DAVANT DE L'ASSEMBLEA PLENàRIA QUE PROPOSARÉ QUE EL CDR DICTAMINI SOBRE: - EL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT I LA SEVA INTERPRETACIó POSITIVA, 11MB VISTA A UNA FORMULACIó, QUAN ES REVIS]I EL TRACTAT DE MAASTRICHT, QUE PERMETI L'AMPLIACIó DESCENDENT DEL PRINCIPI CAP ALS PODERS REGIONALS I LOCALS, TAL COM DEMANA LA D1CLARACIó FINAL DE LA I CONFERèNCIA PE /PODERS LOCALS. 11 �- LA DESLOCALITZACIó INDUSTRIAL I LA RENOVACIÓ DE L'ESTRUCTURA PRODUCTIVA, QUE ASSEGURI EL REEQUILIBRI TERRITORIAL SOTA EL PRINCIPI DE LA COHESIó ECONóMICA I SOCIAL QUE HA D'ORIENTAR LA INTEGRACIó EUROPEA. - LES FINANCES ESTATALS, REGIONALS I LOCALS I LES SEVES PROPORCIONS DE REFERèNCIA. - LA POLÍTICA URBANA I LA QUALITAT DE VIDA EN LES CIUTATS. ELS DIES 17 I 18 DE MAIG VAN SER EXAMINATS 11 DICTáMENS PRECEPTIUS PEL PLENARI, DES DE LES INICIATIVES COMUNITàRIES EN EL MARC DELS FONS ESTRUCTURALS O LES REGLES D'ATORGAMENT DE CONCURSOS FINANCERS COMUNITAIRIS EN EL DOMINI DE LES XARXES TRANSEUROPEES1 -EL PONENT DEL QUAL VA SER JOAN LERMA- FINS A LA INICIATIVA COMUNITARIA URBAN -A CàRREC DE L'ALCALDE DE ROMA, FRANCESCO RUTELLI. �ES VA CELEBRAR TAMBÉ UN DpBAT D'ORIENTACIó SOBRE ELS OBJECTIUS PRIORITARIS DE LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA, AMB L 4 PARTICIPACIó DE JACQUES DELORS. A TRAVÉS DEL COMITè DE LES REGIONS COM A òRGAN ESPECIALITZAT ES FA ARRIBAR A LES INSTITUCIONS COMUNITàRIES LA VEU DELS ENS TERRITORIALS SOBRE LES MATèRIES CONCRETES QUE LI SIGUIN CONSULTADES O SOBRE LES QUE EL COMITè MATEIX DECIDEIXI PRONUNCIAR-SE. SÓN JA UNA FUNCIó I UNA OPORTUNITAT IMPORTANTS -QUE NO TENíEM ABANS-. ARA CORRESPON AL COMITè MOSTRAR - LA SEVA EFICáCIA. SERà JUTJAT D'AQUÍ AL 96 PEL QUE FACI, NO PEL QUE ASPIRI A ESDEVENIR. TAMBÉ TÉ UNA FUNCIÓ QUE ES DESPRÉN, JUSTAMENT, DE LA SEVA COMPOSICIó VARIADA. EL COMITè AJUDARà A REDUIR EL DèFICIT qE CONEIXEMENT QUE TENEN ENTRE SI LES DIFERENTS PARTS D'EUROPA. �ELS ASSEGURO QUE IMPRES9ONA SENTIR LES SUCCESSIVES INTERVENCIONS SCIBRE UNA MATEIXA QÜESTIÓ DEL PRESIDENT D'E*REMADURA, CARLOS RODRÍGUEZ IBARRA, NOGENT-SUR MARNE, JUAN IDE L'ALCALDE DE ROLAND NUNGESSER, DEL PRESIDENT DE LES AÇORES, MORA AMARAL, I DEL MINISTRE DE RENàNIA DEL NORD -WESTFàLIA, MANFRED DAMMEYER. EL COMITè DE LES REGIONS ÉŠ UN ÒRGAN NOU 1, PER TANT, CONCEBUT D'ENTRADA AMB PRUDéNCIA. LA HIST5RIA DE LA COMUNITAT DEMOSTRA QUE LES INSTITUCIONS I ELS ÒRGANS EVdLUCIONEN A MESURA QUE LA NECESSITAT QUE HAN D';ATENDRE ES FA MÉS EVIDENT. EL MILLOR EXEMPLE D'AQUESTA 11RADICI6 EVOLUTIVA ÉS EL Parlament europeu, QUE HA PASSAT DEL PROCEDIMENT DE CONSULTA DEÉ CONSELL, ENTRE 1979 I 1987, AL PROCEDIMENT DE COOPERACIÓ AMB EL CONSELL DE ministres A PARTIR DE L'ACTA UNICA FINS A L'ENTRADA EN VIGOR DEL TRACTAT DE MAASTRICHT, EL NOVEMBRE DEL 1993. �ARA, EL PE ESTá INVESTIT DEI}, PROCEDIMENT DE CODECISIó QUE LI DóNA EL PODER DE DECIDIR, CONJUNTAMENT AMB EL DIRECTRIUS, CONSILL, REGLAMENTS, DECISIONS O RECOMANACIONS, EN RèGIM D'IGUALTAT. NO VULL DIR QUE AQUESTA I VOLUCIó HAGI DE REPETIR-SE EN EL CAS DEL CDR, PERò L'EXEMPLE DEL PE NO DEIXARà DE SER UNA REFERèNCIA A L'HORA DE REFLEXIONAR SOBRE L'EVOLUCIÓ DEL CDR, QUE EN TOT CAS, HA DE SER UNA TRANSICIÓ i ORDENADA CAP A ESCENARIS MÉS AVANÇATS, I UNA TRANSICIó RESPECTUOSA DE LA DIVERSITAT QUE REPRESENTA. L'OCASIÓ D'ENCETAR UNA NOVA FASE, SERá -HO REPETEIXO- QUAN ES PROCEDEIXI A LA REVISIó DEL TRACTAT. COM A PRESIDENT PROPOSAT PER A LA SEGONA MEITAT DEL MARIDAT DEL CDR VETLLARÉ, PERSONALMENT, PERQUé ES COMPLEIXI EL RESPECTE A TOTS ELS PODERS I A LA PROPORCIONALITAT ENTRE ELLS. 15 �POTSER COSTARá TROBAR LA FÓRMULA SATISFACTòRIA PER A TOTHOM, PERÒ TINC PLEIIA CONFIANÇA EN EL s GENI CREATIU D'EUROPA. LA CONCLUSIÓ ÉS EVIDENT: AL COMITè DE LES REGIONS, S'HI HAVIA DE SER, I BARCELONA HI ÉS. LA RELACIÓ DE BARCELONA I EUROPA NO S'ESGOTA, NI DE BON TROS, AMB EL COMIT4 DE LES REGIONS. CMRE JA CONEIXEN VOSTèS —I PER TANT, NO ELS EN AMB PARLARÉ L'ALCALDE DETALL— LA :PRESIDèNCIA QUE DE BARCELONA OSTENTA DEL CMRE, ORGANISME QUE APLEGA MÉS DE 60.000 ENS TERRITORIALS EUROPEUS, TANT DE LA UNIÓ EUROPEA COM DE LA RESTA D'EUROPA, QUE HA TINGUT UN HISTòRIC PAPER IMPORTANTíSSIM DE L'ESTRUCTURACIó LA TERRITORIAL I EN LA FORMACIÓ FEDERAL —QUE ALGUN PúBLICAMENT—, I QUE ENRERE PER LA DIA COL.LABORACIó DE L'EUROPEISME HAUREM S'HA BATUT DES CREACIÓ DEL REGIONS. 16 EN COMITè D'AGRAIR DE TEMPS DE LES �Xarxa C-6 TAMBÉ CONEGUDA ÉS INTERMUNICIPAL CIUTATS DE VOSTrS DE LA XARXA D'AQUESTA SARAGOSA, BARCELONA- I DE -6, BANDA VALèNCIA, LA QUE DELS PALMA L'ALTRA COOPERACIÓ COMPRèN PIRINEUS DE MALLORCA -TOULOUSE I I MONTPELLER. LA XARXA C-6, CONSTITUïDA A. PARTIR D'UNA IDEA LLANÇADA PER BARCELONA EL 1990, ÉS PIONERA D'UNA MANERA TERRITORIAL DE SER A EUROPA QUE S'ANIRà IMPLANTAnT. A MÉS DE LA VIRTUALITAT TRANSFRONTERERA DE LA COOPERACIÓ, LA XARXA G -6 OFEREIX LA POSSIBILITAT DE PARLAR EN NOM D'AQUELLA DIMENSIó MíNIMA NECESSàRIA PERQUè AVUI DIA COMPTIN AMB TU A EUROPA. BARCELONA TÉ LA PRESIDèNCIIA DE TORN DE LA XARXA DES DEL 5 DE MAIG PASSAT I TINDREM OCASIó DE PARLAR-NE MONOGRàFICAMENT. 17 �Eurociutats UNA ALTRA PARTICIPACIó DESTÀCADA DE BARCELONA EN UNA COOPERACIó INTERMJNICIPAL D'ABAST EUROPEU ÉS EUROCIUTATS. LA IDEA I EL NOM DEL GRUP VAN TAMBÉ LLIGATS A BARCELONA, ON ES VA CELEBRAR LA CONFERèNCIA CONSTITUENT DEL GRUP EL 1989„ I AVUI FORMEN PART DEL CRUP MÉd DE 50 CIUTATS DE LA UNIó EUROPEA I EN SóN MEMBRES ASSOCIATS CIUTATS DE FORA DE LA UNIó COM GINEBRA, PRAGA, CRACòVIA O KIEV. EUROCIUTATS UN MARC EFI Ç DE COOPERACIó TRANSNACIONAL ENTRE CIUTATS , EVIDENTMENT, ÉS TAMBÉ UN GRUP IMPORTANT -DE PRESSIó, SI VOLENA EUROPA. QUE 50 GRANS CIUTATS ES MANIFESTIN EN UN DETERMINAT SENTIT COMPTA DAVANT DE LES INSTITUCIONS EUROPEES -LA UNIó I EL CONSELL D'EUROPA, EN PRIMER LLOC -, I TAMBÉ COMPTA DAVANT DELS CIUTADANS PROPIS I DAVANT DE LA RESTA DE L'OPINIó PÚBLICA EUROPEA. 18 �PER AIXò, HEM FET EL MANIFEST AMB MOTIU DE LA PROPERA Elecció D'UN NOU PARLAMENT EUROPEU, QUE ELS HA ESTAT DISTRIBUÏT DINS DE LA DIFUSIó QUE SE N'ESTà FENT A TOT EUROPA. Euro/Euro EUROPA VE A BARCELONA Una de les iniciatives més paradigmàtiques del nostre fer a Europa és la Conferencia Eurociutats-Euroempreses, que tindrà la seva primera edició el proper més de juny, aquí a Barcelona, on es trobaran Alcaldes de grans ciutats d'Europa i empresaris per discutir posar-se d'acord. Hem triat els tres temes: vehicle urbà, comunicació i cable, i gestió de residus, com a centre de debat i reflexió per dues raons: primer, perquè són tres qüestions que les concentracions urbanes han d'encarar en la seva gestió 1 estan lligades qüotidianitat dels ciutadans. 19 a la �En segon lloc, perquè a través de les opcions 1 que s'adoptin s'estarà prefigurant el model de vida de les nostres ciutats el proper segle i ens encaminarem o no cap un desitjat desenvolupament sostenible. Cada sector, cada grup d'interès, tendeix a generar els seus grups de pressió i la seva estratègia, sovint paral.lela i poc permeable. La globalització dels nostres problemes, però també l'allunyament entre poders i individus són dues tendències que s'han d'enfrontar amb imaginació i amb tenacitat, amb tots els instruments de què disposem. Provocar escenaris on es trobin actors significatius del món europeu que no acostumen a formar part d'idèntics entorns, és treballar per la cohesió del teixit que estem construint i que ens ha de sustentar. La Conferència Eurociutats/Euroempreses és una proposta per pensar globalment i conjuntament i trobar acords per actuar localment, amb coherència. 20 �Conclusió general SENYORES I SENYORS, AVUI DIA UNA CIUTAT NO POT AILLAR-SE I VIURE NOMÉS PER A SI MAJEIXA. EL PRESIDENT JACQUES DELORS DEIA EL DIMARTS PASSAT A BRUSSEL.LES DAVANT DE L'ASSEMBLEA PLENáRIA DEL CDR QUE LA CONSTRUCCIó EUROPEA DESCANSA SOBRE TRES PILARS, LA COMPETICIÓ, QUE ESTIMULA, LA COOPERACIÓ, QUE UNEIX, I LA SOLIDARITAT, QUE CREA UN VINCLE MÉS FORT QUE L'ECONOMIA. EL SISTEMA DE CIUTATS QUE 'ÉS EUROPA TAMBÉ DESCANSA SOBRE ELS MATEIXOS PILARS, AVUI BARCELONA, A PART D'HAVER ESTAT SEMPRE VOCACIONALMENT EUROPEA, HA DE SER PRESENT AMB AMBICIó EN L'aMBIT EUROPEU. S'HI JUGA EL SEU DESTí COM A GRAN CIUTAT. 21 ��p á gina 13 bis.i Al.locució de François Mitterrand a la sessió d'obertura dels XIX Estats Generals del Consell de Municipis i Regions d'Europa. Estrasburg, 20 d'octubre de 1993. 1) "VULL FER ENTENDRE QUE CAL ACABAR AMB AQUEST COMPLEX D'INFERIORITAT DELS EUROPEUS, QUE SEMBLEN ESPERAR SEMPRE DELS ALTRES LA RESPOSTA ALS SEUS PROBLEMES." 2) "CAL QUE EUROPA ESTIGUI MÉS A PROP DELS CIUTADANS, DE LA GENT (...).# ES DEURE SEU, DE VOSTèS, QUE TREBALLEN SOBRE EL TERRENY -EN ELS MUNICIPIS I REGIONS-, DE VOSTèS, QUE CONEIXEN ELS CIUTADANS D'EUROPA; ÉS.A VOSTèS QUE ELS CORRESPON INICIAR L'EDUCACIó DE L'EUROPA DELS CIUTADANS." �página 13 bis.2 Al.locució de Jacques Delors a la sessió constitutiva del CDR. Brussel.les, 9 de març de 1994. 1) "EL COMITè DE LES REGIONS ESTà CRIDAT A REFORÇAR LA LEGITIMITAT DIMOCRàTICA DE LA UNIó. SI CALIA JUSTIFICAR AMB UNA FRASE LA SEVA CREACIó, SERIA AQUESTA LA QUE JO ESCOLLIRIA." Al.locució de Jacques Delors al debat de política general. Brussel.les, 17 de maig de 1994. 2 "ES NECESSARI EXPLICAR EUROPA, EXPLICAR QUE PATIM UNA CRISI DE CREIXENÇA I NO UNA CRISI DE REGRESSIó (...). EL LLIBRE BLANC TRACTA DE CORREGIR AQUESTA ÏMPRESSIó EQUIVOCADA I TORNAR LA CONFIANÇA ALS CIUTADANS .. VOSTèS HI PODEN FER MOLT." � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4293 Title A name given to the resource La presència de Barcelona a Europa: Els poders locals i regionals en la construcció Europea / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Consell Consultiu i Carta Europea d'Autonomia Local. Dels Fons esctructuals en toquen a Bcn i AMB del Feder, Programes Comunitaris, Fons Social Europeu. Conferència Eurociutats - Euroempreses amb els temes de vehicle urbà, comunicació i cable, gestió de residus. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Caritat, CCCB Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Euroregió Relacions Internacionals Competitivitat Unió Europea Acció política Territoris Barcelona Comitè de les Regions Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-05-24 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/681/19861017_LV.pdf b1e162cc319fddd61d37672f6646c60a PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA LAVANGUARI)JA VIERNES, 17OCTUBRE 1986 LA VANGUARDIA 21;1] 8AM CELO EJAM 2;0] La primeravictoria. Triunfo del “selló Samaranch” S E . . ,c RANdoslos padrinos y tres los pequenos leones que iban a ser bautizados. Ella le dio nombre al primero. le pusoPrince” (principe). El llamó al segundo “Rossi’ y al tercero King”(rey). Losaplausosylasri sas eran constantes ante eljuego de iron las. Ella se llama Rossi Mitter— maier. una ex esquiadora alemana que ganó dos medallas de oro y una de plata en los JJ.00. de lns bruck76. El, Alberto de Grimal di. príncipe de Monaco, entre otras cosas. miembro del Comité Olímpico Internacional. El lugar, la pista de un circo. Allí. la candidatura de Berchtes— gaden organízó una sesión espe cial para la llamada “familia ohm pica”. Y una de las estrellas, con su inesperada aparición en el ruedo y su aplomo. fue el príncipe de Mó naco. La nueva imagen. casi ‘yup pie’.de un nuevoComitéOlímpi co Internacional. A sus 28 anos, es el másjoven de un organismo que hasta no hace.mucho parecía caduco y absoleto. Lo parecía justo hasta el mo— niento en que Juan Antonio Samaranch fue elegido presidente. Lo vivido estos días.en Lausana lo demuestra sin dudas La capacidad de atracción que genera el COl en estos momentos es absolu la. Ya no se trata sólo de que trece ciudades (siete por los, J uegos de invierno, seis por los de verano) compitan por adjudicarse las sedes de los Juegos Olímpicos de 1992. un récord absolutoen la his toria del ohimpismo. Ni de que, por supuesto, sus alcaldes o alcal desas estén todos presentes para asegurar al COl su absoluto deseo de tener losjuegos. Es todo lo demás. todo el entor no, lo que permite afirmar que el Comite Olímpico Internacional es en estos momentos quien mayor atractivo ofrece. Los reyes de Suc cia, el príncipe Harald. de Norue ga, la princesa Nora de Liechtens tein, el ex rey Constantino de Gre ia, están presentes. La princesa Ana de Inglaterra o el mismo rey de España, Juan Carlos 1. respal dan personalmente los proyectos de Birmingham y Barcelona, res pectivamente. XAVIER VENTURA casi trasnochado y curioso. Cator ce años después, Samaranch llega-. Enviado especial a Lausana ba a la presidencia del CO!, dis puesto a cambiarlo. Lo ha conse Suceda lo que suceda en la elección de hoy guido. En sólo cinco años, el nuevo viernes, existe una evidencia: el gran presidente ha nombrado 25 nue triunfador de estos días ha sido Juan vos miembros del Cornite Olímpi co Internacional. Uno menos que Antonio Samaranch, presidente del Comité los que entraron en el COl duranOlímpico Internacional. te los veinte años del mandato de Brundage. De los actuales 89 miembros, casi una tercera parte han entrado en la “era Samaranch”. Pero tanta importancia como el número la tiene la personalidad de los nombrados. Las cuatro muje res que actualmente son miem bros del COl son de este último periodo. Lo mismo ocurre con la gente más joven, la abertura al Tercer Mundo ya Africa, la in corporación de prestigiosos profesionales de las finanzas y la Uni versidad. Samaraóch lo ha cambiado todo. Ha convertido a Lausana en una ciudad olímpica, se ha venido a vivir aquí, ha agrandado el CO! hasta límites impensados hace una década. El nuevo edificio construido por el COL, y totalmente gestionado por el organis mo, demuestra esa voluntad de 1, futuro. Juan Antonio Samaranch se ha convertido en un ejecutivo, en un presidente del consejo de admistración de una empresa (el El presidente del COl con Alberto de Mónaco, un ejemplo de la nueva CO!)de importancia mundial. generación del (‘01 De ahí el atractivo que generan los J uegosOlímpicos, el mayor esJunto a ellos, los políticos iiás blancos”. fue la frase utilizada pectáculo deportivo y comercial importantes. Jacques (‘hirac o Jo- para descalificar al (‘0!. del mundo, tal como reconoce el sef Strauss esfan dispuestos a todo QuizLs en otros tiempos pudo propio Comité Olímpico Interna— para conseguir la nom nación haber tenido algo de razón. Pero cional Samaranch ha sabido cap— para l’arís o Berchtesgaden. por no ahora. Mientras controlaba el tar a los mejores en el mundo real. ejemplo Aquí también han llega uirgan isrno el nortea Iliericalio para incorporarlos al mundo del do Ecl pe Goniílez. presidente Aver Brundage, el niuindo y el deporte y de esta forma cambiar la del Gobierno español, o Ruud deporte cambiaron. Brundage se Imagen del Comité Olímpico In 1,ubhers, primer ministro de lb empeño en defender valores va ternacional, adecuúndolo a los Iada. caducos. Sp sucesor, lord K illa tiempos modernos. Las fuerzas económicas. políli niii, pocos cambios hizo. Tuvo Por ello, la elección es clara. No cas y sociales de todo el mundo se que llegar Saniaranch para que se será Pasqual Maragall, Jacques han dado cita en Lausana, convo iniciara ha nueva era del Comité (‘hirac o Ed Van Thijn, alcaldes cadas por el (01. de Barcelona, Paris y Amsterdam, Olímpico Internacional. De esta manera, las despectivas Desde su elección como miem el ganador iiquií, según quien obpalabras del líder cubano Fidel bro del (‘01, en 1966. Samaranch tenga los Juegos. Pase lo que pase, (astro, contra el Comité Olímpi lomo conciencia de la disociación Juan Antonio Samaranch es co Internacional, han perd ido entre el mundo que marcaba el quien sale de esta semana como el todo Su sentido. “Una mafia de ni m de los cam bios y una orga— hombre importante, el que ha re— marq Lieses, condes. Ol illonarios ni,acion que se vela como algo lor,ado su imagen. Lausana, una dignacapital del olimpismo Para los habitantes de Lausa— n,t. el CO! es algo parecido a una hendic1on del cielo. Esta cudad suiza ha asumido de manera ab soluta su papel de “capital olím 1 a ornada ol ini pica con q ue la ci iidad ohseq iiió a toulos los visi cipal objetivo del día. las miles se mocca”, hasta los 45 Ls.de tino LICpersonas que nos hemos dado de los restaurantes mas selectos iantes llegó a impactar. cita en Lausand con motivo de de Lausana (poco más de 3.500 Todos los comercios abrieron esta elección de las sedes de 1992 pesetas) llamado “Manuel”. hasta las 2 1.45 horas, en una ciu (que se calculan en casi 2.500) quien por cierto. y pese a su his pica” del mundo. Y aunque dad donde a las seis de la tarde se asimismo respondieron a la pánico nombre, es el principal Lausana genera por sí misma cierra casi todo. Los escaparates oferta del comercio lausimés. valedor de la candidatura de ena gran cantidad de activida se engalanaron con referencias Complemento al aspecto de Brisbane en sus escaparates. des es indiscutible quela presen al olinipismo o con propaganda ventas y ornamentación fue el de Reclamos especiales, invo cia de! CO! significa una acu de las diversas ciudades candi las “cenas olímpicas”. Todos los cando el nombre del COl y los mulacion extra de beneficios, datas a los JJ.00. de 1992. Una resta orantes organ izaron menús símbolos del olimpisnio. existen singularmente econornicos. jornada idéntica, en cuanto a especiales, al igual que los prin— ‘en todos lados. Hasta los taxis LI pasado miércoles, Lausana horario y animación, solo se vive cipalcs almacenes, algo muy ofrecen maravillas. La otrá tarde vis io Lina jornada especial. el diii 23 de diciembre, víspera usual al mediodía. Los precios pude viajar al Palais de Beauhieu (‘orno si se estuviera ya en Navi de las Navidades. oscilaron entre los 9,50 francos en un “Cadillac Sevilla” espec dad, pese al calor de estos días La respuesta popular fue ex— suizos (750 pesetas) de un popu tacular, por idéntico precio que —rnsisprimaverales o veraniegos celente. Almacenes y tiendas es- lar almacén, con “filet mignon un taxi normal. Sin duda, Lau que propios del OtOflL) — y a la tahan llenos de gente a última de porc’, “sauce champignons’M. sana hice honor a su condición falta del menor copo de nieve. hora de ha larde. Ademiis, prin “riz creole”, “legumes” y “nious— de capital olímpica. EGURAMENTE, cuando lean estas líneas estaremos en Lausana, en la sede del Comité Olímpico Internacional, aguardando la decisión sobre nuestra solici tud para albergar los Juegos de 1,992. Ayer presentamos la propuesta de Barcelona, ‘ aho ra estamos a la espera de las decisiones que se desarrollan en el palacio de Beauhieu. Hace más de cinco años que formulamos la petición, y hay razones suficientes para suponer que tenemos muchas posí bilidades dç albergar la sede de losJuegos de la XXV Olimpiada. Una trayectoria constante de ilusión, de rigor y de esfuer zos alienta desde el principio nuestra esperanza. Hoy, a unas horas escasas de la resolución final, podemos contemplar con nitidez los principios bási cos que nos llevaron a pedir los J uegos y que, especialmente, nos han impulsado a seguir en ello con un ritmo intenso. Por qué presentamos la candidatura de Barcelona? En suma, porque estamos conven cidos que es bueno para Barce lona, para Cataluña y para España entert. . Para Barcelona, sin duda, la ocasión es única, Debemos reconocer que la postulación olímpica ha servido para “po ner a la ciudad de moda”, o para colocarla con más preci sión en el mapamundi, A veces, las urbes que no son capi tales de Estado precisan de acontecimientos como éste para proyectarse a la escena in ternacional. Y no cabe duda qpe Barcelona es una ciudad con vocación universal. La postulación olímpica ha dado un empujón a ideas muy diversas y que la ciudad exigía desde tiempo atrás. Operacio nes urbanísticas de primera magnitud, planificación tec nológica, .renovación hotelera, o relanzamiento económico, han acompañado sin interrup ción la evolución de la propuesta olímpica. En este senti do, aspiramos a construir una ciudad más moderna. más ac tiva y a la altura de cualquier urbe occidental. Quisiera insistir que todas estas operaciones, relacionadas con la candidatura olímpica, ayudarán a construir una ciu dad nueva, pero también un país nuevo. Un país más diver so, más dinámico, más integra dor. Un país en definitiva, más compartido. Además, es evidente que la posibilidad de celebrar unos Juegos Olímpicos en Cataluña pos brinda una ocasión única para divulgar nuestra cultura, nuestra manera de ser. nuestra sociedad, en toda su riqueza y su diversidad. Es evideite que la catalani dad de los Jiegos, en 1992,será uno de los factores distintivos en relación con otras ediciones olímpicas. Y lo será mucho más, por ejemplo, que en las . exposiciones universales de 1888 y 1929. A lo largo de los años lo que perdura es la tarea realizada, Me gustaría resaltar, final— mente, la significación que podrían adquirir los Juegos en una sociedad como la española que, decididamente, ha em prendido el camino de a concordia y de la modernización, Las libertades democráticas, el proceso autonómico, la plena y afectiva integración enel marco europeo, han creado las condiciones óptimas para celebrar un evento con las caracte rísticas de los Juegos Ohínipí— cos, que fomente inequivoca.-, damente la tolerancia y el sentimiento universal a través del deporte. También para la proyeccióñ exterior de la Espa ña democrática, la ocasión de unos Juegos Olímpicos es de la mayor importancia. El fomento del deporte, in disociable del hecho olímpico, permite que un acontecimien to organizado en una ciudad se haga extensivo a toda la socie dad. Y la unanimidad que se ha respirado en toda España, en relación con la propuesta barcelonesa, es quizás el máxi mo exponente de este fenóme no. En realidad, hacía tiempo que no se suscitaba tal entu siasmo, en todo el Estado, por un proyecto nacido en Catalu na. El famoso lema promocio— nal, “Barcelona’92, un objetivo de todos”, se ha convertido en una realidad más que palpable. Las personas que han ofrecido su apoyo a la candidatura, desde los 70.000voluntarios de lodas las edades y condiciones, hasta Su Majestad el rey Juan Carlosi —primerentusiasta del proyecto olímpico—, se han movilizado al unísono para respaldar las aspiraciones de Barcelona. La candidatura de Barcelo na, por lo tanto, ya ha dado sus frutos. Se han iniciado todas aquellas empresas de interés general asociadas a los Juegos. Se ha trabajado con tenacidad y con acierto. Y por encima de todo, se ha avivado el fervor de todos los ciudadanos y de toda la sociedad española. Eloy puede ser un gran día. Podemps satisfacer las espe— ranzas que hemos ido cultivando, con obstinación, durante’ mucho tiempo. Y aún sería posible que Barcelona no consiguiera la nominación. Pero independientemente de que seamos elegidos o no, estoy seguro de que, colectivamente, ya hemos elegido la mejor vía: la vía del progreso, del opti mismo, de los ideales construc— tivos, Barcelona y todo el país. antes de la elección, ya han ga nado. Ahora sólo falta que nos lo reconozcan. PASQUAL MARAGALL Alcaide de Barcelona 17 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1143 Title A name given to the resource La primera victoria Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Candidatures Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1374/19940224d_00611.pdf a408eca36ce56b0217a1f80343d97986 PDF Text Text %cl CONFERèNCIA DE L'EXCM. SR. ALCALDE AL FÒRUM FIATC DIJOUS, 24.02.94. DIAGONAL, 648. 19:30 HORES. "LA PROJECCIO DE BARCELONA CAP A L'ANY 2000" PARLAR DEL FUTUR DE BARCELONA ÉS PARLAR DE L'ESPERANÇA MÉS SòLIDA QUE MAI HA TINGUT AQUESTA CIUTAT. PER PARLAR-LOS DEL FUTUR, 'HAURÉ DE REFERIR A ALLÒ QUE HEM FET, A ALLÒ QUE ESTEM FENT A ALLò QUE PRETENEM ACONSEGUIR. PARLARÉ POC D'ALLò QUE HEN4 FET, PERQUé TENIM POC TEMPS I PERQUè ÉS PROU CONEGUT. AMB ELS JOCS OLÍMPICS DE 1992, BARCELONA VA ACONSEGUIR EL MÉS GRAN TRIOMF DE LA SEVA HISTòRIA: CONVERTIR-SE EN UNA CIUTAT QUE COMPTA AL MóN. EN UNA CIUTAT QUE ÉS OBJECTE DE L'ATENCIÓ INTERNACIONAL. I QUE, MALGRAT LA DISTàNCIA AMB QUÈ COMENCEM A CONTEMPLAR ELS JOCS, HO SEGUEIX SENT. LA SETMANA PASSADA, BARCELONA HA ESTAT UNA DE LES CINC CIUTATS EUROPEES QUE HA MERESCUT L'ATENCIÓ DE "LE MONDE". AQUEST PRESTIGIÓS DIARI FRANCéS HA ASSENYALAT QUE LA CIUTAT VIU "UNA ACTIVA LETARGIA" I ELS PATIDORS DE SEMPRE S'HAN AFANYAT A SUBRATLLAR MÉS LA LETARGIA QUE NO L'ACTIVITAT. �PERo EL MES IMPORTANTES QUE "LE MOND HA SITUAT BARCELONA AL COSTAT DE ROMA, BERIAN, BRUSSEL . LES I LONDRES (TOTES ELLES CIUTATS CAPITALS) A L'HORA DE PRENDRE EL POLS A EUROPA, PARTICULARMENT EN EL CAMP DE L'URBANISME. SI VOSTES VISTGEN AQUESTS DIES AMB LA COMPANYIA HOLANDESA D'AVIACIÓ PODRAN COMPROVAR COM LA SELECCIÓ DE CIUTATS QUE FA LA SEVA REVISTA ES MOLT SEMBLANT. I BARCELA TAMBé Hl PARLAR D'ALLÒ QUE ESTEM FEN r ÉS, ÉS. DONCS, COMBATRE EL CLIMA DE PESSIMISME -D'UN DESàNIM EXCESSIU- QUE ENS HA ENVAlT EN AQUESTS LLARGS MESOS DE RECESSIó QUE COMENCEM A DEIXAR ENRERA. PARLAR DELS OBJECTIUS QUE PiZETENEM ACONSEGUIR ÉS REFERIR-SE ALS GRANS PROJECTES QUE ESTAN EN MARXA EN ELS CAMPS DE L'URBANISME I DE LA CULTURA, AIXí COM DEL NOU GRAN PROJECTE INFRASTRUCTURAL QUE LLOBREGAT ÉS A PU\IT D'ENGEGAR-SE, EL PLA DELTA DEL -QUE NGSALTRES (.70 -PRE-PE14--D-LANOMENAF BARCELONA EUROPORT. EL GRAN REPTE DE LA BARCELONA D'AQUESTA FI DE SEGLE CONVERTIR-SE EN LA PORTA DEI, SUD D'EUROPA. ANEM PER PARTS. ÉS �EL 92 I EL 2000 UN ANY I MIG DESPRÉS DELS JOCS OLÍMPICS, BARCELONA VEU ACOMPLIDES LES GRANS LíNIES DEL SEU PROJECTE DE FUTUR. LA GRAN OPERACIÓ DE PLANIFICACIó I CONSENS ENGEGADA ARRAN DEL PROJECTE'92 VA SER EL PLA ESTRATèGIC BARCELONA 2000, DEL QUAL ARA ES TREBALLA EN LA SEGONA EDICIó. D'AQUESTA MANERA, ABANS DEL 92 JA HAVíEM COMENÇAT A PENSAR I A TREBALLAR EN EL 2000, SOBRE LA BASE DEL DIOLEG I DE LA PARTICIPACIó DE TOTS ELS SECTORS ECONÒMICS I SOCIALS. BARCELONA HA ASSOLIT AMB ELS JOCS ALGUNS OBJECTIUS ESSENCIALS. EN DESTACARÉ CINC: EN PRIMER LLOC, COM DEIA ABANS, POSAR-SE EN EL MAPA DEL MÓN. BARCELONA S'HA CONVERTIT EN UN PUNT DE REFERèNCIA COM A CIUTAT I HA CONTRIBUlT AL MATEIX TEMPS A POSAR EN EL PRIMER PLA DE L'ACTUALITAT LA CONFIANCA EN EL FUTUR DE LES CIUTATS COM A FORMA DE VIDA I D'ORGANITZACIó DE LA HUMANITAT. EN SEGON LLOC, BARCELONA HA ACTUALITZAT I MILLORAT LES SEVES INFRASTRUCTURES DE COMUNICAZIONS I DE TELECOMUNICACIONS. LA CIUTATÉS AVUI MÉS ACCESSIBLE QUE MAI, EN TOTS ELS SENTITS: NO NOMÉS FÍSICAMENT (AEROP*T, RONDES, ETC.) SINó TAMBÉ EN L'ASPECTE MÉS INTANGIBLE, AMB UNES TELECOMUNICACIONS QUE VAN �QUATRE ANYS PER ENDAVANT D'ALTRES CIUTATS, GRàCIES A LA INVERSIó EN TECNOLOGIA AVANCADA FETA PER LA TELEFoNICA ARRAN DELS JOCS , NO SÉ SI ENS ADONEM PROU DE LA TRASCENDéNCIA DE TOTS AQUESTS CANVIS, I DE COM HEM MILLORAT RESPECTE DE LA SITUACIó DE FA NOMÉS UNS QUANTS ANYS. EN TERCER LLOC, BARCELOÑA HA AMPLIAT LA SEVA OFERTA D'ACOLLIDA I DE SERVEIS, S'HAN FET MOLTSITOTELS --NOUS, I MALdRAT L5 AUGMENT NOTABLE D$ L'OFERTA, EL NIVELL D'OCUPACIó ES MANTÉ I TENDEIX CLARAMENT A PUJAR. AIXò VOL DIR QUE TENIEM RAó: L'AUGMENT DE L'OFERTA (I DE LA QUALITAT) HA PORTAT MÉS DEMANDA. Hl HA CONFIANÇA EN EL SECTOR SOBRE LES POSSIBILITATS DE L'ATRACCIÓ TURÍSTICA I DE NEGOCIS QUE TÉ LA CIUTAT. EN QUART LLOC, BARCELONA S'HA CONSQLJDAT-COM_ UNA CIUTAT __---INTERESSANT PER A LA INVERS , LA PRODUCCIó I LESACTIVITATS ECONOMIQUES. LA RECESSIÓ -I AIXo HO PODEM VEURE EN LES TAXES D'ATUR, QUE A ESPANYA HAN RECUPERAT ELS NIVELLS DE MITJAN ANYS 1980, A DIFERèNCIA DEL QUE HA PASSAT AQUÍ- NO ENS HA AFECTAT TANT I EN SORTIREM ABANS. P//b FINALMENT, I AIXO ÉS POTSER EL MÉS IMPORTANT, HEM RECUPERAT LA CONFIANÇA EN LES POSSIBILITATS PROPIES. �EM PREGUNTO SOVINT SI EL CLIMA DE DESàNIM QUE HA PROVOCAT L'ACTUAL RECESSIÓ ECONÓMICA NO TÉ TAMBÉ UNA COMPONENT MORAL D'AQUESTA MANCA DE CONFIANÇA EN LES NOSTRES PRòPIES POSSIBILITATS QUE TANT VAM HAVER DE COMBATRE EN LA PREPARACIó DELS JOCS I QUE ENCARA ES PRO4ECTA SOBRE LES PESPECTIVES DE FUTUR. AQUESTA MORAL PATIDORA, CI CUMSCRITA A SECTORS MINORITARIS DE FET PERO INFLUENTS EN L'9PINIó PÚBLICA, NO POT ENMASCARAR AMB LA_ _SEVit-----TENDéNel-A- _LES–LET GI _ ES LA REALITAT DEL MOMENT I DE LES POSSIBILITATS DE BARCELONA. ELS PROJECTES EN MARXA L'OPERACIÓ '92 VA DEIXAR A PUNT UNA SEGONA ONADA DE GRANS PROJECTES QUE ACABARAN DE CANVIAR AQUESTA BARCELONA AVUI JA TAN DESCONEGUDA I SORPRENEF PELS QUI NO L'HAGIN VISITADA DES DE FA NOMÉS QUATRE ANYS DELS PROJECTES CULTURALS, JUSTAMENT DEMà S'INAUGURA UN DELS MÉS INNOVADORS -EL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE BARCELONA, A L'ANTIGA CASA DE LA CARITAT- AMB UNA EXPOSICIó SOBRE VISIONS AèRIES DE LES CIUTATS. EL CENTRE L'HA CONSTRUiT UN CONSORCI INTEGRAT PER L'AJU1TAMENT I LA DIPUTACIÓ, AL QUAL ESPEREM QUE ES PUGUI AFEGIR AVIAT EL MINISTER1 DE CULTURA. ,k.uL,›LW V �COMENCEM A ACTIVAR, AIXí, EL POTENT DISPOSITIU CULTURAL DE LA ZONA DEL RAVAL, QUE HAV101 DEFINIT AMB L'ENUNCIAT DE "DEL SEMINARI AL LICEU" I QUE IMPLICA LA POTENCIACIÓ DE LA CIUTAT VELLA EN UN DISTRICTE UNIVERSITARI I CULTURAL. AL COSTAT MATEIX DE LA CASA DE CARITAT S'ESTà ACABANT L'EDIFICI DEL MUSEU D'ART CONT4MPORANI DE BARCELONA, OBRA DE L'ARQUITECTE RICHARD MEIER. U,APJ--tik v(),1L. MOLT A LA VORA HI COMENÇARAN AVIAT LES OBRES DE LA NOVA FACULTAT DE GEOGRAFIA-I-HIO'óRIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCE_____ EyA, QUE TORNA AL CENTRE E LA CIUTAT, AITSUEMPLAÇAMENT NATURAL, PROP DELS ARXIUS, LES BIBLIOTEQUES, ELS MUSEUS, ELS MONUMENTS I LES LLIBRERIES. EN AQUEST CONTEXT HEM DE SITUAR LA RECONSTRUCCIÓ DEL LICEU. L'INCENDI DEL LICEU HA FET REACCIONAR MOLT POSITIVAMENT LES INSTITUCIONS I EL SENTIMENT MATEIX DE LA CIUTAT. L'INCENDI DEL LICEU HA DE SER VIST C4M L'INICI D'UNA NOVA CONQUESTA. LES INSTITUCIONS -I JO DIRIA QUE LA SAVIESA CONVENCIONAL DELS CIUTADANS TAMBÉ- HEM ESTAT DE SEGUIDA D'ACORD EN UNS QUANTS FETS ESSENCIALS: QUE EL LICEU S'HA DE RECONSTRUIR AL MATEIX LLOC -PERQUè EL LICEU I LA RAMBLA SÓN INDISSOCIABLES-, SERVANT LES MATEIXES CARACTERíSTIQUES BàSIQUES PERQUè TOT EL QUE N'HA QUEDAT ENS Hl PREDISPOSA 1 PERQUè ES �UNA PART MOLT VIVA DE LA MÈMòRIA HISTòRICA DE LA CIUTAT- I INTRODUINT-HI, NATURALMENT TOTES LES MILLORES D'ESPAI I TECNOLòGIQUES QUE UN TEATRE MODERN D'òPERA REQUEREIX. I EN AQUEST CONTEXT HEM DE SITUAR TAMBÉ LA CANDIDATURA DE .CULTURAL EUROPEA DE L'ANY 2001 BARCELONA PER SER LA CAPIT COM UNA AFIRMACIÓ PLENA, ROTUNDA, DE LA NOSTRA VOCACIÓ COM A CIUTAT. BARCELONA ARRIBARà 4 A LA FITA DEL SEGLE XXI, A L'ANY 2001, AMB CAPITALITAT O SEIISE, AMB UNA SèRIE D'EQUIPAMENTS CULTURALS D'UNA GRAN POTèNCIA: EL NOU LICEU, EL MUSEU NACIONAL D'ART DE CATALUNYA, ,'AUDITORI MUNICIPAL I EL TEATRE NACIONAL, A MÉS DELS QUE JA HE ESMENTAT. LA CULTURA I TOTES AQUE],LES ACTIVITATS QUE LI SÓN PARAL.LELES SóN EL MILLOR COMPLEMENT PER LA REHABILITACIÓ INTEGRAL QUE TAN DECIDIDAM1NT ESTEM TREBALLANT A LA CIUTAT VELLA. L'OBERTURA D'ESPAIS, LA RENOVACIÓ DE CARRERS I PLACES, LA MILLORA DE L'HABITATGE, L'AMPLíSSIMA DOTACIÓ D'EQUIPAMENTS I SERVEIS SOCIALS, ELS PALABLES ESFORÇOS PER MILLORAR LA SEGURETAT: TOTS AQUESTS ELEMENTS, ADEQUADAMENT ARTICULATS DES DEL CONSELL DE DISTRICTÉ, LES DIVERSES àREES MUNICIPALS, LA SOCIETAT PROCIVESA I D EI S DE LA COORDINACIÓ AMB ALTRES AGENTS PÚBLICS I PRIVATS, COMPORTANT RESULTATS TAN CONFIGUREN UNA ACTUACIÓ QUE ESTá DI FíCILS COM ESPECTACULARS. RE- �SULTATS QUE PERMETEN VEURE, ARA MÉS CLARAMENT QUE MAI, QUE LA CIUTAT VELLA ESTà TROBANT SOLUCIONS DESPRÉS DE LLARGUES DèCADES D'OBLIT I DEGENERACIÓ. NOMÉS CAL IMAGINAR-SE QUINA SERIA LA SITUACIó SI NO HAGUÉSSIM PRES LA DETERMINACIÓ D'ACTUAR. NOMÉS CAL VEURE LA RADICAL TRANSFORMACIÓ DE 11A PART FINAL DE LA RAMBLA, ON S'APLEGUEN ELS CANVIS URBANíSTICS, LA MILLORA DE LA SEGURETAT I LA PRESèNCIA D'ESTUDIANTS UNIVERSITARIS, PER ENTENDRE QUIN ÉS EL SENTIT DE LA REHABILITACIÓ DE LA CIUTAT VELLA. PRECISAMENT AL FINAL DE LAIRAMBLA ESTEM VEIENT LA REPRESA DELS TREBALLS DEL PORT VE1,L. AMB AQUEST GRAN ESPAI NEURàLGIC, TOTA L'ACTIVITAT DE LA RAMBLA I DE LA CIUTAT VELLA ARRIBARà FINS AL MAR I, PERLA PASSAREL.LA DEL PORT, FINS AL NOU CENTRE COMERCIAL I LúDIÇ DEL MOLL D'ESPANYA. { CULTURA I CIUTAT ES COMPAGINEN DES DEL LICEU AL PORT. IGUAL QUE AQUESTA COMPAGINACIÓ ESTà PRESENT EN LA MOLT POSITIVA REACCIÓ QUE L'INCENDI DEL LICEU HA PROVOCAT ENTRE LES INSTITUCIONS I EL SENTIMENT MATEIX DE LA CIUTAT. EN L'ASPECTE MÉS MATERIAL DE LA TRANSFORMACIÓ DE LA CIUTAT, LA VILA OLÍMPICA, CADA COD MÉS HABITADA I INTEGRADA EN ELS HàBITS DELS BARCELONINS, É NOMÉS L'INICI DE LA REFORMA DE LA FAÇANA LITORAL I DEL RETROBAMENT DE BARCELONA AMB EL MAR. �UN RETROBAMENT QUE TINDR4 TAMBÉ LA SEVA EXPRESSIÓ EN LA REPRESA DELS TREBALLS AL PO42T VELL, QUE FARà ARRIBAR L'ACTIVITAT DE LA RAMBLA FINS AL MAR I, PER LA PASSAREL . LA DEL PORT, FINS AL NOU CENTRE CÒMERCIAL I LúDIC DEL MOLL D'ESPANYA. LA POLíTICA DE REEQUILIBRI DE L'ESTRUCTURA DE LA CIUTAT QUE HA PRESIDIT L'URBANISME DE BARCELONA EN L'ULTIMA DèCADA ES COMPLETA ARA AMB L'EXPANSIÓ DE LA CIUTAT CAP A LLEVANT. LES OPERACIONS LLIGADES A LA PROLONGACIÓ DE LA DIAGONAL MULTIPLICARAN ELS EFECTES 1OSITIUS DE L'OPERACIÓ DE LA VILA OLÍMPICA, EN L'OFERTA D'HABITATGES, DE ZONES COMERCIALS I DE LLEURE, I EN L'ACABAMENT DE LA CIUTAT. L'ALLARGAMENT DE LA DIAGONA FINS AL MAR AMB LES OPERACIONS ANNEXES -DIAGONAL- POBLENOU, DIAGONAL MAR, PARC BIOMèDIC, ZOO MARI...- ÉS, DONCS, UNA SEGONA OPERACIÓ D'ACABAMENT DEL PROJECTE HISTòRIC DE L'EIXAItIPLE. SI HI AFEGIM ALTRES OPERACIONS AMB MARXA COM LA URBANITZACIÓ DE LA PLAÇA DE LES ARTS -TEATRE NACIONAL, AUDITORI, ARXIU DE LA CORONA GLORIES, I LES CONSTRUCCIÓ DE D'ARAGó- ENTRE ],'ANTIGA ESTACIó DEL NORD AMB EL BARCELONA-GLòRIES, CENTRE COMERCIAL EN ESTEM ACOMPLINT EL DESIGNI DE CERDá, QUE �VA SITUAR PRECISAMENT A LA PLAÇA DE LES GLòRIES CATALANES EL CENTRE DE LA NOVA BARCELON4 SORGIDA DE L'ENDERROCAMENT DE LES MURALLES I L'EXPANSIó PEL PLA. AL CAP DE MÉS D'UN SEGLE, AQUEST SERà EFECTIVAMENT UN DELS CENTRES DE LA NOVA BARCELONA. I DIC UN DELS CENTRES, EN PLURAL, PERQUè UNA ALTRA POLÍTICA ESTRATéGICA DE L'URBANISME BARCELONÍ QUE ESTà COMENÇANT A DONAR ELS SEUS FRUITS ÉS LA DE LES NOVES CENTRALITATS. EN TENIM UNA MOSTRA A LA ZONA DE L'ILLA -DIAGONAL, QUE HA ESTAT LA GRAN ESTRENA DE L'HIVERII, O AL CARRER DE TARRAGONA, ON ASSAGEM UNA NOVA DISTRIBUCIò SEGREGADA DEL TRANSPORT PÚBLIC. CAMí DE L'AEROPORT, LA NOVA(ORDENACIó DE LA PLAÇA CERDá DóNA PAS A L'AMPLIACIÓ DE LA FIRA EN EL POLÍGON PEDROSA, QUE ANOMENEM MONTJUïC-2 I QUE V4IG TENIR L'OPORTUNITAT DE VISITAR TOT JUST AHIR. A L'ALTRE EXTREM DE LA CIUTAT, A LA ZONA DE SANT ANDREU I LA SAGRERA, NO TRIGAREM GAIRE TEMPS A VEURE-HI COMENÇAR OBRES DE L'ESTACIÓ DEL TREN D'ALTA VELOCITAT, CIUTAT AMB MADRID I PARí$ A TRAVÉS D'UN DELS TRANSPORT AMB MÉS FUTUR. 10 LES QUE UNIRà LA MITJANS DE �PODEM IMAGINAR, AMB TOTES AQUESTES DADES, EL PERFIL DE LA BARCELONA DEL 2000. I HAUREM DE RECONèIXER QUE ES FA DIFÍCIL SOSTREURE'S A L'OPTIMISME,¿ EN UNA CIUTAT QUE POT REPASSAR TANTES NOVETATS I TANT PROJECTES TAN IMPORTANTS I TANGIBLES. ELS NOUS OBJECTIUS TOTS AQUESTS PROJECTES EN MARXA ESTAN AL SERVEI DEL QUE ÉS EL NOSTRE GRAN OBJECTIU PEL CANVI DE SEGLE: CONVERTIR BARCELONA EN LA PORTA SUD D'EUROPA, EN UN GRAN POL ESTRATèGIC DE LA VIDA ECONàMICA DEL NOSTRE CONTINENT, CENTRE DE COMUNICACIONS I D'INTERCANVI D'UNA GRAN àREA QUE COMPRéN LA PENÍNSULA IBèRICA, LA MEDITERRàNIA OCCIDENTAL I EL SUD DE FRANÇA. EL NORD DEL SUD, QUE HEM DI TANTES VEGADES. L'AJUNTAMENT PERSEGUEIX AQUEST GRAN OBJECTIU AMB DUES ESTRATèGIES DE COL.LABORACIÓ, A NIVELL CIUTADà I A NIVELL INSTITUCIONAL. A NIVELL CIUTADà, ES POT BE? DIR QUE, AVUI, TOTS ELS GRANS I PETITS OBJECTIUS SOBRE EL4 QUE TREBALLA L'AJUNTAMENT SóN DUTS A TERME AMB LA COL.LAB RACIó DELS SECTORS INTERESSATS. 1 �EN LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE LA CIUTAT, LA CAMPANYA DE PROMOCIÓ DE BARCELONA ACTUALMENT EN MARXA ÉS LA PROVA MÉS CLARA D'AQUESTA COL.LABORACIÓ, I QUE TÉ EL VALOR AFEGIT DE SER UNA INVERSIó DE LA CONFIANÇA QUE BARCELONA HA GUANYAT EN SI MATEIXA EN OCASIó DELS JOCS. SóN ELS PRINCIPALS OPERADORS I INSTITUCIONS PúBLIQUES I PRIVADES QUE S'HAN REUNIT ENTORN D'UNA INICIATIVA QUE L'AJUNTAMENT CONVOCA I AJUDA I QUE LES EMPRESES DUEN A TERME. LES CAMPANYES ABASTEN TOTS ELS SECTORS ON LA CIUTAT TÉ GRANS POSSIBILITATS DE DESENVOLUPAMENT: BARCELONA NEW PROJECTS PEL QUE FA AL SECTOR DE L'IMMOBILIARI, BARCELONA CENTRE LOGíSTIC, BARCELONA TURÍSTICA, BARCELONA CENTRE MèDIC, FAN COSTAT ï A LES CAMPANYES AMB ELS SECORS DEL COMERÇ, DISSENY, UNIVERSITATS, AUTOMòBIL I FARMACèUTIC-QUíMIC-ALIMENTARI. EL CONSORCI DE TURISME DE BARCELONA, QUE S'ACABA DE POSAR EN MARXA AMB EL PROTAGONISME DEL PROPI SECTOR I LA INCORPORACIÓ DE L'EXPERIèNCIA OLÍMPICA, DEIX AMB UNA GRAN EMPENTA. BARCELONA HA DIVERSIFICAT LA SEVA OFERTA I EL SEU ATRACTIU AMB UNA COMBINACIÓ ESPECIAL DE TURISME URBá, CULTURAL I COMERCIAL. 12 �LA COL.LABORACIÓ INSTITUCIONAL ACABA DE TENIR, AQUESTS DARRERS DIES, DIVERSES CONFIRMACIONS: EN L'ACORD PER A LA CREACIa D'UN CONSORCI DELS TRANSPORTS METROPOLITANS, EN EL DE LA RECONSTRUCCIÓ DEL LIC4U, I, SOBRETOT, AMB L'ACORD DE TOTES LES ADMINISTRACIONS IMPLICADES PER A POSAR EN MARXA EL PLA DEL DELTA DEL LLOBREGATI PER AL QUAL M'ESTIMO MÉS EL NOM DE BARCELONA EUROPORT. GOVERN, GENERALITAT, AJUNTAMENT DE BARCELONA I MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS METROPOLITANSIPARTICIPEN EN EL GRAN PROJECTE k D'INFRASTRUCTURES I DE COMUNICACIONS DEL QUE DEPÉN QUE BARCELONA PUGUI AFRONTAR EL GRAN REPTE I OBJECTIU DE SER LA PORTA SUD D'EUROPA. EL PLA DEL DELTA O BARCELONA EUROPORT COM CREC QUE S'ACABARà DENOMINANT, CONSTITUIRà UÑA INVERSIó PÚBLICA DE 400.000 MILIONS DE PTS. ES A DIR PRàCTICAMENT LA MEITAT DE LA INVERSIó REALITZADA AMB MOTIU DELS JOCS OLÍMPICS, QUE VA SER DE 900.000 MILIONS DE PTS. VULL RECORDAR QUE HEM AVALUAT L'IMPACTE GLOBAL DE L'OPERACIÓ OLÍMPICA A L'ECONOMIA ESPANYOLA -EN INVERSIó PÚBLICA I PRIVADA- EN 2,8 BILIONS DE PTS, PODEM PENSAR, DONCS, QUE L'IMPACTE GLOBAL DE L'OPERACIó'BARCELONA EUROPORT POT ARRIBAR A SER D'UN BILIó I MIG DE PTS. �HEUS AQUí DONCS, UNS ALTRES JOCS OLÍMPICS, UNA ALTRA GRAN OCASIÓ PER BARCELONA. EL PLA DEL DELTA, BARCELONA EUROPORT, CONSTITUIRà UN ELEMENT FONAMENTAL PER ASSOLIR L'ESTRUCTURACIó DE LA BARCELONA METROPOLITANA, LA BARCELONA REAL. { QUè SUPOSA EL PLA DELTA? ELGPLA DELTA SUPOSA ASSOLIR COMPE TITIVITAT I QUALITAT DE VIDA. COMPETITIVITAT, PERQUè ES IESENVOLUPEN LES INFRASTRUCTURES NECESSàRIES PERQUè BARCELONA PUGUI REALITZAR DE FET ALIJO A QUè ESTà DESTINADA: SER LA PORTA DEL SUD D'EUROPA. AIXò REQUEREIX AMPLIAR I MODERNITZAR L'AEROPORT, AMB ZONES INDUSTRIALS I DE CàRREGA, AMPLIAR EL PORT I LA ZONA D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES, ACABAR LES CONNEXIONS FERROVIàRIES -D'AMPLE EUROPEU- I D'AUTOPISTA. CAP CIUTAT DEL LITORAL MEDITERRANI DIPOSARà D'UNA PLATAFORMA TAN POTENT D'INFRASTRUCTURES DE COMUNICACIÓ, LOGÍSTIQUES I ECONòMIQUES, TOTES JUNTES 1 ESTRUCTURADES PER APROFITAR LES ECONOMIES D'AGLOMERACIÓ. UN COMPLEX QUE APLEGARà EN UN RADI REDUÏT LES INSTAL.LACIONS *IRALS DE MONTJUÏC I PEDROSA, EL POLÍGON DE LA ZONA FRANCA, ELS EIXOS INDUSTRIALS DEL BAIX LLOBREGAT / MERCABARNA I LES NOVES ZONES DE TERCIARI AVANÇAT �QUALITAT DE VIDA. EL PLA DELTA INCORPORÀ, D'ALTRA BANDA, ACTUACIONS IMPORTANTíSSIMES QUE REPERCUTIRAN MOLT SENSIBLEMENT EN LA MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA A L'àREA METROPOLITANA DE BARCELONA. ES DONARà EL PAS DEFINITIU PER ASSOLIR EL TRACTAMENT ADEQUAT DEL? RESIDUS URBANS MITJANÇANT LA PLANTA D'ELIMINACIÓ PREVISTA. LA NOVA DEPURADORA PERMETRàQUE, FINALMENT, EL CURS BAIX DEL LLOBREGAT I LA SEVA DESEMBO b ADURA PUGUIN ASSOLIR LA QUALITAT AMBIENTAL NECESSàRIA PER MANTENIR LA SEVA RIQUESA BIOLòGICA I UN úS CIUTADà AVUI INEXIS'trENT. L'àREA DE BARCELONA RECUPERA UN TRAM DE LITORAL MÉS EXTENS QUE EL QUE ES VA RECUPERAR A LA VILA OLÍMPICA. I FINAIMENT S'ESTRUCTURA UN ESPAI AVUI TRINXAT I DEGRADAT QUE HA DE SER, SENS DUBTE, EL GRAN PULMó VERD DEL LITORAL DE BARCELONA. FA UNS ANYS VàRpM PROPOSAR TREBALLAT PER RECUPERAR EL LLOBREGAT PER A L'úS CIUTADà. MOLTS HO VAN CONSIDERAR UTòPIC. AQUEST ÉS EL PRIMER PAS. SI ELS JOCS OLIMPICS VAN PERMETRE PLANEJAR I COMENÇAR A CONSTRUiR LA BARCELONA DEJ SEGLE XXI, EL PLA DELTA HA DE CONTRIBUIR DECISIVAMENT A FER-LA POSSIBLE. 15 �EL "GIR LOCAL" NO VOLDRIA ACABAR AQUESTA CONFERèNCIA SENSE UN APUNT DE TIPUS POLÍTIC. TOTA L'OPERACIO ESTRATEGICA BARCELONA 2000 NO ES POSSIBLE SENSE LA COL.LABORACIO INSTJTUCIONAL A LA QUE M'HE REFERIT. BARCELONA TORNA A SER UN GRAN PROJECTE PER A CATALUNYA I PER ESPANYA. L'EUROPORT ES UN PROJECTE DE REFORÇAMENT ESTRATEGIC DE L'AREA MEDITERRANIA EN 14 NOVA EUROPA QUE AVUI S'UNEIX ALHORA QUE S'OBRE CAP A L'EST I CAP AL NORD ESCANDINAU. BARCELONA, EN UN ALTRE SENTIT, PARTICIPA EN UN MOVIMENT GENERAL DE LES CIUTATS EUROEES CAP AL QUE NOSALTRES EN DIEM AQUI UN "GIR LOCAL", QUE i{IO ÉS ALTRA COSA QUE L'APLICACIO DEL PRINCIPI DE LA SUBSIDIAIIETAT PROCLAMAT EN EL TRACTAT DE LA UNIO EUROPEA, O TRACTAT LE MAASTRICHT. BARCELONA PARTICIPA EN AQUEST MOVIMENT I CONTRIBUEIX A LIDERAR-LO. ÉS UNA EXIGENCIA DE LA NOVA POLITICA EUROPEA, PERO TAMBÉ HO ES DE LA NOSTRA TRADICIO MUNICIPALISTA. ES TRACTA D'ACOSTAR LA SOLUCIO DELS PROBLEMES AL NIVELL ON AQUESTS ES PUGUIN �AFRONTAR DE MANERA MÉS EFICAÇ I MOLT SOVINT AQUEST NIVELL ES EL LOCAL. EL GOVERN I LA GENERALITAT SABEN PROU BÉ QUE ELS AJUNTAMENTS SON SERIOSOS EN LA DEMANDA DEL "GIR LOCAL", QUE CADA VEGADA HI SEREM MÉS EXIGENT1. EL "GIR LOCAL" ÉS TAMBÉ UNAiEXIGENCIA DE LA RENOVACIO DE LA POLITICA DEMOCRATICA QUE AQijJEST PAIS ESPERA. L'OPERACIO '92 ENTORN DELS JOCS I ARA LA NOVA OPERACIO 2000 ENTORN EL PLA DELTA DEL LLOBREGAT SON UNA MOSTRA DEL QUE HAURIA DE SER EN TOTS ELS AMBITS DE GOVERN EL "GIR LOCAL": PROTAGONISME DE LES ADMINISTRACIONS MÉS PROXIMES EN EL DISSENY I EN LA GESTIO DE LES POLITIQUES. UNA NOVA COMPLICITAT VOLDRIA ACABAR AQUESTA CONFERENCIA AMB UNA INVITACIO A MANTENIR LA CONFIANÇA EN LES NOSTRES PROPIES POSSIBILITATS I A RENOVAR LA COMPLICITAT C UTADANA EN SUPORT DEL PROJECTE BARCELONA. UNA CIUTAT QUE HA TINGUT UIT EXIT TAN GRAN COM EL DELS JOCS DE 1992 NO POT CONFORMAR-$E AMB EL QUE TÉ, SINO QUE HA �D'ASPIRAR A TOT EL QUE P TENIR. UNA ALTRA COSA SERIA RENUNCIAR AL SEU FUTUR. PARLAR DE LA PROJECCIO DE BARCELONA CAP A L'ANY 2000, PERMETIN QUE INSISTEIXI EN EL QUE HE DIT AL COMENÇAMENT, ÉS PARLAR DE L'ESPERANÇA MÉS CIUTAT. MOLTES GRACIES. OLIDA QUE MAI HA TINGUT AQUESTA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4280 Title A name given to the resource La projecció de Barcelona cap a l'any 2000 / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Bcn ha estat una de les cinc ciutats europees que ha merescut l'atenció del Le Monde. El gran repte és convertir-se en la porta del Sud d'Europa. Bcn ha amplitat la seva oferta d'acollida i de serveis, s'ha consolidat com una ciutat interessant per a l'inversió, la producció i les activitats econòmiques. Carrers i places, serveis socials, seguretat, Procivesa i coordinació amb altres agents públics i privats. Diagonal Mar, Poble Nou, Plaça de les Glòries, Polígon Pedrosa, Montjuic 2, TGV, TAV. Barcelona: New Projects, Centre logístic, Turística, Centre Mèdic. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fòrum FIATC Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Relacions Internacionals Cultura Infraestructures Acció política Barcelona Planificació Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-02-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1418/19941027d_00655.pdf 11588dbc35a103114cd8495a35b823b2 PDF Text Text wi\ Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IR) Intervenció de l'Alcalde en la inauguració del curs de l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials de la Universitat de Barcelona (27 d'octubre de 1994) LA PROJECCIÓ DE LA NOVA BARCELONA Barcelona s'ha situat en posició molt rellevant com una de les ciutats més atractives d'Europa per a instal.lar-hi activitats í econòmiques. No ho diu l'Alcalde, sinó que que ho diu un mitjà l'autoritat i la neutralitat del qual ni vostès ni jo dubtarem: El Financial Times. En la seva edició del proppassat 27 de setembre, el Financial Times publicava un rànking de les ciutats europees més atractives per a instal.lar-hi un negoci. Barcelona apareixia situada en un més que meritori seté lloc. Pensin que les sis primeres són ciutats d'un gran pes específiç a Europa: Londres, París, Frankfurt, Brussel.les, Amsterdam i Zúric. Que a continuació se situï Barcelona, davant de Düsseldorf, Milà o Madrid, és molt significatiu. Però no és en absolut fruit de la casualitat. L'emergéncia de Barcelona se situa, sens dubte, en el context més ampli de la importància creixent del sud d'Europa (la "Mediterranean banana", com ha estat anomenada, enfront de la tradicional "hot banana"). Però seria injust no tenir en compte ---A LC/2, LOIA 1 Ral7z, Enids, 1 3 mr, 1954 �l'esforç que Barcelona, per mèrits propis, ha fet per situar-se com una de les ciutats més dinàmiques d'Europa. Avui Barcelona podria ser una esforçada capital de provincia. Una capital de provincia angoixada per la crisi del seu motor industrial i amb grans dificultats per obrir-se a altres fonts de riquesa. Aquest és el cas de la gran majoria de ciutats industrials britàniques, com Manchester o Glasgow, de ciutats italianes com Génova o Torí, o de ciutats alemanyes com Hamburg. L'enquesta de la UNESCO que han publicat aquest dies els mitjans de comunicació reflecteix abastament com el sentiment generalitzat a Barcelona (com en el cas de Dublin) és el d'un nivell d'optimisme i satisfació molt alt. Barcelona no s'ha convertit en la Glasgow del sud perquè vàrem fer front a un repte: canviar de mida i de qualitat. Hi vam saber donar una resposta positiva, amb èxit. Era un risc. El vàrem córrer i ara comencem a obtenir els resultats. Barcelona ha fet un salt qualitatiu important. Ara ens cal, a tots pelgats, consolidar-lo i seguir avançant. Les perspectives són molt alentadores. Sovint ho reconeixen més els experts internacionals que nosaltres mateixos. Fa uns pocs mesos l'European Economic Research and Advisory Consortium assenyalava, després d'analitzar 32 ciutats europees, que Barcelona era la ciutat europea amb major potencial de creixement 2 �en els propers anys. El creixement anual que s'estimava era del 3,4%. És cert que en tot aquest procés hi ha hagut dificultats i que, en aquest període s'ha produït una important pèrdua d'empreses i de llocs de treball. Això ha succeït a Barcelona, com a tota Espanya i a la resta d'Europa. Hem hagut d'afrontar unes crisis econòmiques molt importants, que l'heréncia del tardo-franquisme no ha fet sino agreujar. S'han hagut de realitzar uns canvis estructurals d'una enorme complexitat i que, en alguns sectors, han tingut conseqüències traumàtiques. I no només a l'empresa sinó també a l'administració. Ccm a exemple, l'Ajuntament de Barcelona ha reduït la seva plantilla en més de 2.000 persones en els darrers cinc anys (de 12.400 a 10.300 treballadors). Avui en dia, l'área de Barcelona és, amb tota seguretat, la zona que més ha avançat d'Espanya en la modernització de l'estructura económica, que ha de permetre unwposició més sólida en el context de la intensificació de la competéncia internacional en uns mercats cada cop més oberts. 1 Barcelona ha estat capaç de totes aquestes transformacions mantenint uns nivells d'atur significativament menors als de la resta d'Espanya amb una tendéncia a aproximar-se als de la mitjana de la Unió Europea (El juliol de 1994, la taxa d'atur a Barcelona era el 12,9%, a Espanya el 16,5% i a la UE el 10,8%. �La taxa d'atur a Barcelona era, per exemple, molt similar a la de França, 12,6%). 1 Un pas transcendental per aquest procés va ser la posta en marxa del Pla Estratègic Econòmic i Social Barcelona 2.000. El Pla Estratègic, constituït l'any 1988, va ser el primer exemple d'un tarannà de concertació entre l'administració i els principals agents econòmics de la ciutat. A través del Pla Estratégic es van poder afrontar els canvis estructurals de l'economia i les inversions en infrastructures físiques imprescindibles per al salt qualitatiu que els he esmentat al principi. 1 tot s'ha fet en un clima de diàleg i de participació molt remarcable. És molt significatiu que el model de planificació estratégica que va impulsar Barcelona hagi estat adoptat per més de cinquanta ciutats d'Espanya, Europa i América Llatina. El Pla Estratègic va ser guardonat per la Unió Europea com una de les millors iniciatives de desenvolupament local i ha estat escollit pel Banc Mundial com a model per al desenvolupament local a América Llatina. La majoria dels elements que avui són assenyalats com a factors clau de l'atractibilitat de Bgrcelona han sorgit del Pla Estratègic. 1 de ben segur que les que tindrem d'aquí a cinc anys sortiran del segon Pla que ja s'ha formulat. En voldria destacar alguns d'ells: �- Infrastructures 1 equipaments. L estudi de la consultora Healey and Baker, sobre la qual es basava el rànking publicat pel Financial Times, subratllava molt especialment la qualitat de les connexions internes i externes de Barcelona i la facilitat d'accés als mercats. Les minores de Barcelona en aquest sentit han estat espectaculars: un nou aeroport, una importantíssima xarxa de connexions viàries, la ZAL. Ben aviat s'ampliárá el Port i Barcelona quedará connectada amb la xarxa europea, d'alta velocitat. També cal esmentar l'avanç en matèria de telecomunicacions que ha fet de Barcelona la ciutat pionera a Esplanya en aquesta matèria. Voldria citar alguns deis resultats: • El trànsit internacional l'aeroport de Barcelona s'ha doblat en menys de 10 anys: de 1.736.000 passatgers el 1984 s'ha passat, el 1993, a 3.949.000. De gener a setembre de 1994 hi ha hagut 400.000 passatgers més que en el mateix període de l'any anterior. En els darrers dotze mesos per l'aeroport han passat 10,4 milions de passatgers. Això supera en quasi 70.000 passatgers el récord de trànsit de 1992. - En sis anys s'ha passat d' ' una oferta hotelera de 15.737 places a 26.291. Això ha permès que el nombre de pernoctacions hoteleres hagi passat de 3.897.938 l'any 1990 a 4.256.524 el 1993. �• Les Rondes de Barcelona ha permés estalviar una mitjana de 308.231 hores diàries de viatges. S'estima que un 30% de les quals són hores dins de da jornada laboral. De 1991 a 1994 la velocitat mitjana ha passat de 29 a 32 Km/h. • En set anys el total de línies telefòniques instal.lades a Barcelona ha passat de 772.272 a 881.670, és a dir, un increment del 14%. Les connexions de la xarxa Iberpac han passat de 650 a 4.578, les línies Ibercom de 1.100 a 41834 í les terminals de telefoniajmòbil de 613 a 21.123. Això ha permés que s'hagi passat de set milions de trucades internacionals a rány, en el 1985, a 29 milions el 1993. • El Port de Barcelona s'ha consolidat com el primer port de la Mediterrània en tránsit de contenidors. L'any 1992 es van moure un total de 552.309 Teus, xifra molt superior a les 350.000 de Marsella o les 330.000 de Génova. Mereix posar-se també d relleu el nou Pla de Qualitat del Port, que garanteix els terminis d'entrega, seguretat i agilitat burocrática. • El sostre d'oficines de Barcelona ha passat en sis anys de 2.630.000 m2 a 3.700.000 m2. Això ha permès que poguem oferir una relació qualitat-preu molt avantatjosa. �I ara l'àrea de Barcelona está à punt d'afrontar un nou gran repte de renovació: El pla del Delta del Llobregat. Hem aconseguit comprometre unes inversions importantíssimes: vora de 400.000 milions de pts. És a dir prácticament la meitat del volum d'inversió total realitzada a l'árlea de Barcelona en ocasió deis Jocs Olímpics. El proper gran repte será, sens dubte, l'endrega i desenvolupament del congost del Besòs. - Competitivitat.- Barcelona no és una ciutat cara. És veritat que el valor de Barcelona ha pujat, però no és una ciutat cara. No en relació amb les ciutats amd les que estem competint. Uns exemples, extrets d'un estudi recent de VISA Internacional: • Un taxi de l'aeroport al dentre costa -per terme mitjàl'equivalent d'unes 7,2 lliures esterlines a Barcelona. El mateix trajecte a Londres costaría 70 lliures, a París 22,47, a Frankfurt 23,74, a Àmsterdam 17,57, a Brussel.les 14,88, a Ginebra 13,36 i a Mira 10,45. 1 • Un hotel de quatre estrelles costa a Barcelona un promig de 142 lliures. A Londres costana 223, a París 207 i a Brussel.les 221. I dubto que tinguessin la qualitat dels de Barcelona. • Un dinar de negocis per a quatre persones costaría l'equivalent de 132 lliures. A Ginebra serien 334, a Milà 209 i a Londres 202. 7 �• El lloguer d'un metre quadrat d'oficina de primera qualitat costa a Barcelona l'equivalent de 200 a 280 dòlars. A la city de Londres costa 1.013 dòlars, a París 781 i a Frankfurt 584. - Sistema financer.- Fa deu anys semblava inevitable el decliu de Barcelona com a centre financer. La ciutat, en canvi, ha sabut col.locar-se en un lloc sòlid del sistema financer europeu. Em remeto de nou a la premsa internacional més prestigiosa. El Wall Street Journal dedicava dues pàgi1es a la Borsa de Barcelona en la seva edició del 28 de juliol passat i elogiava els esforços que havien permès situar Barcelona "on Europe's Financial Map". - Indústria.- Malgrat el procés intens de terciarització que sha produït a Barcelona, com en la majoria de ciutats deis països desenvolupats, el sector industrial continua essent el nucli vertebrador cohesionador de l'eonomia de la ciutat. Però, afortunadament, Barcelona ha estat capaç de realitzar una transformació estructural important de la seva base industrial. Molts sectors en declivi han estat substituïts per sectors en creixement. Segurament s'hauran de reformular algunes de les polítiques urbanístiques vigents per afavorir el sector industrial de la ciutat. Cada cop hi ha més activitats industrials compatibles amb altres usos urbans. Aquesta és una realitat ben allunyada de la 8 �concepció antiga de la indústria com a activitat que requereix una gran dotació de sòl i que proqueix inevitablement molèsties als veïns. Barcelona ha iniciat un estudi en profunditat sobre aquesta qüestió. Comerç.- El 22 de setembre es va constituir el Fòrum Ciutat i Comerç amb l'objectiu de promoure él diàleg entre l'administració municipal i el sector comercial de la ciutat. La setmana passada es va celebrar la primera sessió plenària del Fórum. A través del Fòrum Ciutat i Comen.; l'Ajuntament debatrà amb els principals interessats qüestions ton rellevants com les càrregues econòmiques que suporta el sector,ll'análisi del comerç tradicional i la incidència de les grans ' superficies, l'establiment de regulacions especials per a les zones d'interés turístic, o, també, quin és l'operatiu de l'Operació Nadal que més beneficiï a tot el sector. - Promoció internacional de Barcelona.- Barcelona ha llançat diverses campanyes sectorials de promoció internacional amb l'objectiu d'explicar els seus aventatges comparatius en alguns sectors especialment competitius:1 - Barcelona Centre Logístic.f Té l'objectiu de reforçar el paper que pot jugar Barceloáa com a centre de distribució del sud d'Europa. Avui una da cada quatre pessetes exportades a Espanya ho fa des de i a través de Barcelona. �Aspirem a aconseguir una quota important no només de les exportacions -1 importaci tons- espanyoles sinó a esdevenir, própiament, la Porta del Sud d'Europa. - Barcelona New Projects.- Té com a objectiu aprofundir en la transformació urbanística de la ciutat ' reforçar l'oferta d'espais per a activitats econòmiques. - Turisme de Barcelona.- S'hd constituït un consorci amb la Cambra de Comerç per tal de potenciar el sector turístic de la ciutat. No cal oblidar que el turisme és un deis sectors més importants de la ciutat probablement, un dels que té millors perspectives de creixement en el futur. En connexió amb la promoció turística es pot posar de relleu la consolidació de Barcelona com a seu de congressos i convencions internacionals. Barcelona va assolir l'any passat el quart lloc en el rànking mundial de ciutats organitzadores de congressos. De 150 congressos internaciònal amb 61.000 congressistes estrangers el 1991, hem passat a 212 congressos als 72.600 participants el 1993. - Barcelona Centre Mèdic.- Amb l'objectiu de rendabilitzar la qualitat i el prestigi de la ciutat en la investigació els tractaments en diverses especialitats médiques. 10 �Hl ha en projecte altres campaiyes com Barcelona Moda amb l'objectiu de promocionar els productes tèxtils de qualitat, un sector que és fonamental en l'estructura productiva de l'àrea de Barcelona. També está en estudi Lela iniciativa similar per als productes alimentaris i per al disseny. Aquestes campanyes de promoció de parcelona seran presentades el proper mes de gener a Londres i a Frankfurt i després, probablement, es farà una altra presentació a Nova York. Barcelona Centre Universitari. L'objectiu d'aquesta campanya és la d'aprofitar el prestigi académIc de la ciutat per captar més estudiants, professors investigadors estrangers per a les nostres universitats, c000rdinant els esforços individuals per un esforç col.lectiu. La Campanya Barcelona Centre Universitari agrupa les cinc universitats barcelonines també, s'ha obert a les grans escoles de negocis privades. El proppassat 5 de juliol es va Inaugurar un Punt d'Informació únic per atendre totes les demande4 d'informació sobre l'ensenyament universitari a Barcelona. Aquest punt está situat al CCCB. Aquest Punt d'Informació es conve4tirá, també, en una central de reserves per estudiants per a residéncies i indrets d'estada, amb la col.laboració del Consorci de Turisme de Barcelona. �Mitjançant aquesta campanya, Barcelona també treballarà per a la captació de seus i institucions de recerca. TEXT\IRP\UNIVERI.CON 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4324 Title A name given to the resource La projecció de la nova Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Princesa Sofia, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Indústria Competitivitat Infraestructures Finançament Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1345/19930915d_00577.pdf 3d5684872cdeb66963b44dec41aea590 PDF Text Text CONFERèNCIA DE L'EXCM. SR. ALCALDE A PARETS DEL VALLèS Dimecres, 15.09.93. Ajuntament. 19:00 hores. LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA I CATALUNYA DESPRÉS DELS JOCS 1. EL SETEMBRE DE 1993, UN ANY DESPRÉS DELS JOCS OLíMPICS, PARLAR DE LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA ÉS PARLAR D'UN DELS GRANS BENEFICIS DELS JOCS I D'UNA DE LES PRINCIPALS POSSIBILITATS DE FUTUR DE LA NOSTRA CIUTAT I DEL NOSTRE $ PAíS. BARCELONA I CATALUNYA HAN VISCUT SEMPRE COM UNA CIUTAT I UN PAÍS OBERTS A L'EXTERIOR. PAíS DE PAS, EN LA HISTòRIA, PAÍS DE COMERÇ EN L'EDAT MITJANA, PAÍS INDUSTRIAL I EXPORTADOR EN L'EDAT CONTEMPORàNIA. DE FET, LA CELEBRACIÓ DELS JOCS A BARCELONA VA SER UNA FORMA DE RECONèIXEMENT I DE CULMINACIó D'AQUESTA TRAJECTòRIA HISTòRICA. L'OBERTURA A L'EXTERIOR -LA RSTA D'ESPANYA, EUROPA I EL MóN- HA ESTAT SEMPRE UN ESTÍMUL FONAMENTAL DE LA NOSTRA ACTIVITAT, UN FACTOR QUE HA DONA SENTIT A LA NOSTRA ECONOMIA. 1 �PER AQUEST MOTIU, UN DELS OBIJECTIUS BàSICS DE LA PREPARACIó DELS JOCS OLÍMPICS VA SER DUR A TERME UNA GRAN OPERACIó DE PROJECCIÓ EXTERIOR: PER A RENOVAR I POTENCIAR LA POSICIó INTERNACIONAL DE BARCELONA I, SOBRETOT, PER A RESpONDRE A LES EXIGèNCIES DEL MóN ACTUAL, PER A ADAPTAR-NOS A LES CARACTERÍSTIQUES DE L'ACTUAL SISTEMA D'INTERCANVIS, EN EL PLA ECONÒMIC, SOCIAL I CULTURAL. UNA CONSOLESSA BRITáNICA VA NOSTRE PROPóSIT, EFINIR AMB MOLT ENCERT EL EN ELS ANY ENCARA INCERTS DE LA CANDIDATURA, VA TROBAR UNA IMATGEíAFORTUNADA, VA DIR: VOSTéS 1 VO N POSAR BARCELONA FY"T Id Coi MAPA. Li- I AIXÍ HA ESTAT: ELS JOCS OL1 PICS HAN SERVIT, EFECTIVAMENT, PER A POSAR BARCELONA AL MAPA. I NO TAN SOLS AL MAPA DE L'ESPORT, SINó TAMBÉ AL MAPA DÉ LA CULTURA, DE LA POLITICA, DEL TURISME, DE L'ECONOMIA.. _------BARCELONA AVUI ÉS UNA CIUTA'r QUE ÉS TINGUDA EN COMPTE ARREU DEL MóN. JA ÉS UNA QÜESTIÓ DE PRESTIGI HAVER VISITAT BARCELONA. I AIXò ÉS MOLT IMPORTANT PER A CATALUNYA. �2. QUINA ÉS LA SITUACIó ACTUAL bE BARCELONA EN EL CONTEXT EUROPEU I INTERNACIONAL? DES DEL PUNT DE VISTA ECONòM IC, BARCELONA ÉS LA CIUTAT EUROPEA AMB MÉS POSSIBILITATS DE CREIXEMENT EN EL PERíODE 1993-1997, SEGONS UN RàNQUING PUBLICAT EL MES DE JUNY PEL NANCIALTIMES'. SEGONS UN ALTRE ESTUDI, PUBLICAT A PRIMERS D'ANY PER "THE_ ECONOMIST", L'ARC MERIDIONAL EUROPEU DEL PIRINEU I EL E MEDITERRANI, LA ZONA QUE NOSALTRES ANOMENEM "EL NORD DEL SUD", ÉS LA MÉS DINàMICA DE L'ECONOMIA EUROPEA. DES DEL PUNT DE VISTA DE LES ÇOMU IONS, BARCELONA ES VA CONSOLIDANT COM LA PORTA SUD D EUROPA PER AL TRàNSIT AERI AMB L'AUGMENT DE CAPACITAT DE L AEROPORT I PER AL TRàNSIT COMERCIAL MARíTIM AMB LA RENOVACI DEL PORT. DES DEL PUNT DE VISTA GEO C, BARCELONA ÉS EL NUCLI POLÍTIC I ECONòMIC MÉS IMPORTAN D'UNA REGIó EUROPEA, A CAVALL DE FRANÇA I D'ESPANYA, ENTORN DELS PIRINEUS I DE L'ARC MEDITERRANI. EL NORD DEL SU4 D'EUROPA. DES DEL PUNT DE VISTA DE LES CI 3 , BARCELONA HA �PROMOGUT EN L'àMBIT DE L'EURO-REGIó LA XARXA C-6 QUE COM PRèN MONTPELLER, PALMA DE MALLORCA, SARAGOSSA, VALèNCIA I TOLOSA DE LLENGUADOC, A LA QUAL ES PODRIA ASSOCIAR UNA SEGONA XARXA DE CIUTATS INTERMèDEES PROMOGUDA PER GIRONA I PERPINYà. - DES DEL PUNT DE VISTA DEL MUNI PLLISME, BARCELONA HA PROMOGUT LA COL.LABORACIó ACTIVA ENTRE LES CIUTATS EUROPEES, AMB LA CREACIÓ DEL GRUP EUROCIUTATS I AMB LA PRESIDèNCIA, DES DE 1992, DEL CONSELL DE MUNICIPIS I REGIONS D'EUROPA (CMRE). BARCELONA ESTá TREBALLANT EN AQUESTS MOMENTS EN TOTS ELS FRONTS DE LA COL.LABORACIÓ INTERNACIONAL ENTRE CIUTATS I ORGANISMES LOCALS I REGIONALS A NIVELL ECONòMIC, CULTURAL I SOCIAL. APROFITANT L'EMPE A DE LA iVTAT LíMPICA, B^CELONA E SIT JA A^ANS/I^EL 992, NTRE "- ES CI JOCS HA ••NSO ES "S EXPECTATI S . BARCELONA, A MÉS, ÉS ARA RECONEGUDA COM UNA CIUTAT QUE TÉ COSES PER ENSENYAR, QUE TÉ MODEL I TECNOLOGIA PER EXPORTAR (EXEMPLE SINGULAR: PLA ESTRATèGIC �3. VEIEM ALGUNES DADES SIGNIFICATIVES, NO PAS EXHAUSTIVES, DE L'EVOLUCIÓ RECENT DE BARCELONA PEL QUE FA A LA INTERNAT CIONALITZACIÓ DE LA SEVA ACTIVITAT: AEROPORT PASSATGERS DE 7.234.072 (1988) 1A 10.045.477 (1992) MERCADERIES DE 55.622 TN (1988) A 72.366 TN (1992) CONFERèNCIES TELEFÒNIQUES INTERNACIONALS DE 12.524.000 (1988) A 23.593.000 (1991) I 28.760.000 (1992) PERNOCTACIONS DE 3.896.743 (1989) A 4.333.420 (1992) = + 11 % VISITANTS: DE 1.616.484 (1989) A 1.874.734 (1992) = + 13 % PRIMER TRIMESTRE 1992-1993: 400.506 - 566.407 = + 41 % USUARIS BUS TURíSTIC JUNY-JULIOL 1992-93, + 20 % �OFERTA CONGRESSUAL (1989-1993) + 14'75 % CADIRES I AUDITORIS + 62'72 % CADIRES I AUDITORIS + S. OVAL - ANNEX S. JORDI + 70'95 % METRES QUADRATS SALES HOTELS + 127'3 % ID. SALES HOTELS + EST. NORD + ANNEX S. JORDI ACTIVITAT CONGRESSUAL (PRIMER SEMESTRE 1992-1993) DE 73 A 120 (INTERNAC) REUNIONS: DE 88 A 109 (NACIONAL DE 161 A 23d (TOTAL) DELEGATS: DE 31.692 A_9.505 3 (NAC) DE 9.543 A 43.181 DE 41.235 A 82.686 (TOTAL) (INTER) _ ^ h f VEIEM COMENÇA ARA A ALGUNS FETS SIGNIFICATIUS JDE TENIR MÉS PES I MIS RECLAM COM EN BARCELONA EL CONTEXT INTERNACIONAL: - L'ESCOLA DE NEGOCIS DE LA UNIV RSITAT DE XICAGO HA TRIAT ^_......-- BARCELONA - DESCARTANT FRANKFURT, LONDRES, PARIS I MILà- PER INSTAL.LAR-HI LA SEVA SEU EUROPEA. COMENÇARà EL JULIOL DE 1994. LA TRIA VA SER EL RESULTAT PROFESSIONALS DE TOT EUROPA. D'U A CONSULTA A DIRECTIUS I �- ISRAEL ESTUDI INSTAL.LAR UN CENTRE DE DISTRIBUCIÓ COMERCIAL AL PORT DE BARCELONA, A MÉS DEL QUE JA TÉ A ROTERDAMM. LA PRINCIPAL EMPRESA EUROPEA DE TRANSPORT, OBRIRà UNA TERMINAL A LA ZAL DEL PORT A PRIMERS DEL 1994. L'EMPRESA AUTOTERMINA AMPLIA LES SEVES INSTAL.LACIONS AL PORT PER A LA IMPORTACIÓ DE COTXÉS. - EL BARCELONA CONVENTION BUREAU, HA ESTAT ELEGIT EL SEGON MILLOR DEL MóN, DESPRÉS DE HONG KONG, EN UNA ENQUESTA PROFESSIONAL. - CLíNIQUES PRIVADES DE BARCELONA ES PROMOCIONEN CONJUNTAMENT A L'ESTRANGER AMB L'ENTITAT ARCELONA CENTRE MèDIC. - IBERIA CONVERTEIX BARCELONA EN LA SEVA PORTA D'EUROPA. PERÒ NO EN TENIM PROU AMB EL QUE ESPONTàNIAMENT ENS VE A BARCELONA. ESTEM PREPARANT UN AMBICIóS PROGRAMA DE PROMOCIÓ ECONòMICA DE BARCELONA QUE TÉ COM A FINALITAT ATREURE FLUXOS �D'INVERSIó, PERO TAMBÉ FACILITAR QUE A BARCELONA ES GENERIN FLUXOS DE SORTIDA D'ACTIVITAT. ES UN PROGRAMA QUE ES PLANTEJA PER AL PERíODE 1993-1997, QUE DEFINEIX OBJECTIUS I ESCULL SECTORS A PROMOCIONAR. ONZE SECTORS EN CONCRET: . /----77.---r-G4-5 ,0 2. TURISME. 3. COMERÇ I SERVEIS. 4. AUTOMòBIL. 5. QUíMIC I ALIMENTARI. 6. REAL STATE. PROMOCIÓ IMMOBILIàRIA: HABITATGES, OFICIN . 7. SECTOR FINANCER. 8. SERVEIS McDICS I FARMACèUTICS. 9. SERVEIS CULTURALS, LÚDICS I ESPORTIUS. 10. DISSENY, ARQUITECTURA I ENGINLERIA. 11. UNIVERSITATS I ALTRES INSTITUCIONS DE FORMACIó. 4. PODEM AFIRMAR, DONCS, QUE LES NOSTRES IVES PER DESPRÉS DELS JOCS ESTAN EN EL BON CAM ï. AQUEST GRAT LA ÉS UN MOTIU CLAR D'OPPIMISME I D'ESPERANÇA SITUACIó DE CRISI GENE L QUE, 8 COM HE DIT MALALTRES �-q---t2__ VEGADES, ENS VA ARRIBAR MÉS TARD I ESMORTEÏDA GRàCIES A c L'IMPULS DELS JOCS. LES TAXES D'ATUR A LA CIUTAT, COM ÉS BEN SABUT PERÒ POTSER NO ÉS PROU RECORDAT, HAN ESTAT I SóN NOTABLEMENT INFERIORS A LES MITJANES DE CATALUNYA I D'ESPANYA. ARA QUE, SEGONS L'AUTORITZADA OPINIó DEL BANC D'ESPANYA, LA CRISI HA TOCAT FONS, TAMBÉ HEM DE CREURE QUE BARCELONA EN POT SORTIR MÉS DE PRESSA. A BARCELONA, EN AQUEST MOMENT DE REPRESA, DISPOSEM DE MÉS RECURSOS, MATERIALS I PSCOLòGICS, PER A SORTIR-NE. RECORDO SEMPRE QUE EN AQUESTA CRISI HI HA HAGUT TAMBÉ ELEMENTS DE RETRACCIÓ PSICOLòGICA. HI HA DE PODER HAVER, PRIME QUE RES, LA CAPACITAT DE VéNCER AQUESTES PORS I D'EXPLOTAR TOT L'IMMENS CAPITAL QUE ELS JOCS ENS HAN DEIXAT I QUE EL OPERADORS ESTRANGERS ENS RECONEIXEN: VEGIN SINó LES IMPORTANTS INVERSIONS QUE HI HA EN CURS O EN PROJECTE (DIAGONAL MAR, ZOO MARí, SAGRERA..). HEM DE COMBATRE ELS "BARNAESCèPTICS", USI SE'M PERMET L'EXPRESSIÓ. ELS ESCèPTICS, PER NO DIR ELS PESSIMISTES, NO SóN CAP NOVETAT D'ARA. N'HI HA HAGUT TRADICIONALMENT A LA CIUTAT, I N'HI HA HAGUT DE MOLT CRÍTICS DES DEL COMENÇAMENT 9 �DE L'ESFORÇ OLÍMPIC. PRIMER DIUEN QUE NOS ENS D ARIEN L'ORGANITZACIó DELS JOCS, DESPRÉS QUE NO SERíEM CAPAÇOS DE FER-LOS, DESPRÉS QUE NO ACABARÍEM LES OBRES A TEMPS, pESPRÉS QUE QUINA LLàSTIMA QUE S'HAGIN ACABAT, I, ARA, DIUEN QUE EL FUTUR ÉS MOLT NEGRE I QUE ELS JOCS NOMÉS SóN UN BELL RECORD. DONCS NO, ELS JOCS SóN ALGUNA COSA MÉS QUE EL NOSTRE MILLOR RECORD COL.LECTIU, QUE JA SERIA MOLT. ELS JOCS HAN ESTAT LA NOSTRA MILLOR CAMPANYA D'IMATGE DAVANT DEL MóN: IMATGE DE PAÍS, IMATGE DE QUAL ITAT, IMATGE DE PRESTIGI ORGANITZATIU I IMATGE DE FUTUR. UNA CAMPANYA D'IMATGE DE COST MULjIMILLONARI, SI L'HAGUESSIM HAGUT D'ENCARREGAR I PAGAR. 5. ESTEM PARLANT SEMPRE DE BARCELONA I AVUI SOM A PARETS DEL VALLèS. NO HI FA RES. PARETS DEL VALLèS, EN AQUEST SENTIT, ÉS BARCELONA. CATALUNYA EN AQUEST SENTIT NA. BARCELONA ÉS LA FORÇA DE CATALUNYA, ÉS ÉS BARCELO- LA PUNTA DE LLANÇA DE CATALUNYA. HO PUC DIR, FINS I TOT, AMB PARAULES DEL PRESIDENT PUJOL: BARCELONA ÉS LA "FORCE DE FRAPPE" DE CATALUNYA. 10 �AQUEST ÉS UN PENSAMENT PROFUND 1 ANTIC DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT, ENCARA QUE LA SEVA ACTITUD PÚBLICA DE VEGADES NO HO REFLECTEIXI. ELL SAP PROU QUE AQUEST É UN TERRENY QUE TENIM DE COL.LABORACIó EFICAÇ I REAL, MÉS REAL DEL QUE DE VEGADES SEMBLA, PERÒ MENYS ESTRUCTURADA 1 "BARCELONA PLACA FINANCEW LLIGADA DEL QUE CALDRIA. ÉS UNA MOSTRA IMPORTANT D'AQUESTA COL.LABORACIó EXISTEN 11. LA MANCA DE SOLUCIó ALS PROBLEMES DE L'àREA METROPOLITANA DE BARCELONA ÉS UNA MOSTRA DE LA COL.LABORACIó PENDENT. ABANS DE COMENÇAR LES VACANCES, A FINALS DE JULIOL, VAIG PLANTEJAR MOLT CLARAMENT QUIN É0 EL REPTE DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS A CATALUNYA: LA C1L.LABORACIó DES DE LA DIFERéNCIA. VAIG POSAR L'EXEMPLE DEL GOVERN DE COALICIó ENTRE ELS SOCIALISTES BASCOS I ELS NACIONAWSTES BASCOS A EUSKADI, DES DE FA MÉS DE SIS ANYS , DE FET, Nd NECESSITEM INSPIRAR-NOS EN EXEMPLES D'ALTRES LLOCS, SINó SER FIDELS A L'ESPERIT DE PACTE, COM A GENUINA TRADICIó CATIALANA. 1 11 �EN LA NOVA SITUACIó POLíTIC71 ESPANYOLA -QUE ÉS MÉS QUE AIXò, ÉS L'INICI D'UNA NOVA CULTURA POLÍTICA DE DIàLEG-, AQUESTA COL.LABORACIó DES DE LA DIFERèNCIA TÉ ENCARA MÉS SENTIT. SI PUJOL DEMANA DIàLEG I COL.LABORACIÓ A ESPANYA, NO TINDRIA SENTIT NO FER EL MATEIX AI CATALUNYA I A BARCELONA. 6. BARCELONA HA FORMULAT UN NO REPTE DE CARA EL FUTUR, EN L'HORITZÓ EUROPEU DEL 1997 I EIA$ LA PERSPECTIVA MÉS àMPLIA DEL 2000: ARRIBAR-SE A CONVERTIR EN LA PORTA DEL SUD D'EUROPA, POTENCIANT EL POL ECONòMIC SOCIAL I CENTRE DE COMUNICACIONS QUE JA ÉS, AIXÍ COM EL SEU ROL ESPECIAL EN EL CONJUNT D'ESPANYA. PER A DUR A TERME AQUEST OBJECTIU, ESPANYA HA DE CONSIDERAR QUE L'ACTIU DE BARCELONA. ÉS TAMBÉ UN ACTIU DEL CONJUNT. TENIM CONFIANÇA EN LA DISPONIBILITAT ENVERS BARCELONA DEL NOU GOVERN, SUCCESSOR DEL GOVERN QUE MILLOR HA ENTèS I APOSTAT PER BARCELONA, EN TOTA Lí HISTòRIA. TAMBÉ CAL QUE LA GENERALITAT! JUGUI FORT PER BARCELONA. QUE ÉS EL MATEIX QUE JUGAR FORT PER CATALUNYA. 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4251 Title A name given to the resource La projecció internacional de Barcelona i Catalunya després dels Jocs Olímpics / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Barcelona es va consolidant com la porta del Sud d' Europa per al trànsit aeri amb l'augment de l'aeroport i per al trànsit comercial marítim amb la renovació del port. Preparació d'un ambiciós programa per atraure fuxos d'inversió que es planteja per al 1993-1997. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Parets del Vallès Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Relacions Internacionals Competitivitat Acció política Barcelona Catalunya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/997/19851219d_00099_0001.pdf 15d44eae00020cb999ef826c88788cfe PDF Text Text LA PROMOCió, COM A CONJUNT DE TECNIQUES INTEGRADES AL PLA DE MARKETING PER ASSOLIR OBJECTIUS ESPECÍFICS EN L'OFERTA DE LA CANDIDATURA DE BARCELONA A LA XXV OLIMPíADA, HA POSAT EN MARXA UNA SERIE D'ESTíMULS 1 ACCIONS LIMITADES EN EL TEMPS I EN L'ESPAI AMB EL PROP5SIT DE COMUNICAR A UN PúBLIC DETERMINAT (BÀSICAMENT MEMBRES DEL COI) ELS PUNTS FORTS DE LA NOSTRA CANDIDATURA. LA FILOSOFIA SUBJACENT EN EL PROGRAMA PROMOCIONAL ES FONAMENTA EN UNA ESENCIAL BASE DE PARTIDA: ¿PER QUÉ L'INTERESSA A BARCELONA LA REALITZACIó DELS JJ.00. DE 1992? PERQUE ES UN PROJECTE QUE: A) IMPULSA LES TRANSFORMACIONS GENERALS URBANÍSTIQUES I ALTRES D'ESPECíFIQUES (TELECOMUNICACIÓ I INFORMÀTICA). B) PROMOCIONA I PROJECTA A NIVELL INTERNACIONAL UNA CIUTAT I ESPANYA. C) POSSIBILITA UNA ÀMPLIA INTEGRACIO A L'IDEA DE TOT EL COL.LECTIU DE CIUTADANS, SENSE DIFERENCIES POLITIQUES O SOCIALS. D) IL.LUSIONA EL SECTOR MES JOVE DE LA POBLACIO EN LA SEVA PARTICIPACIO DIRECTA O INDIRECTA (DEPORTISTES/VOLUNTARIS). �E) INVOLUCRA. AFECTIVAMENT ECONOMICAMENT i A TOTES LES INS'['ITUCIONS MUNICIPALS, PROVINCIALS, AUTONOMIQUES I ESTATALS EN EL SEU SUPORT I REALITZACIO. CONSEQUENCIES D'AQUESTS TRETS: 1) L'AVANTPROJECTE TE DOS CONTINGUTS INTERRELACIONATS , U, EL QUE INTERESSA AL CÍO I RESTANT FAMILIA OLIMPICA I, DOS, EL QUE INTERESA A LA CIUTAT I AL PAIS QUE PRETEN REALITZAR ELS JOCS. 2) S'HA DE DEFINIR PER TANT, LA IMATGE DE BARCELONA QUE ES DESITJA DONAR EN L'ACCIO PROMOCIONAL I EN QUINS ARGUMENTS ENS BASEN PER A JUSTIFICAR AQUESTA IMATGE, AIXI COM CONNECTAR AQUESTA IMATGE A LA DE CATALUNYA I ESPANYA. 3) S'HA DE DESENVOLUPAR MECANISMES AMPLIS DE C,ANALITZACIO DE L'INTERES PARTICIPATIU, TANT A NIVELL CIUTADA COM A NIVELL INSTITUCIONAL. 4) S'HA DE DESENVOLUPAR CONTRAINFORMACIO COL.LECTIVES PER MECANISMES A DE CONTRARRESTAR CONTROL AQUEIXES I DE ACCIONS O PERSONALS QUE PRODUIRAN ELS QUE CERQUEN EL PROTAGONI:SME EN LA CRITICA O EN EL"JUGAR A LA CONTRA" DEL PROJECTE. �5) S'HA D'INCORPORAR, DES D'ARA MATEIX, EL SECTOR MES JOVE DE LA POBLACIÓ EN LA PARTICIPACIÓ EN EL PROJECTE. 6) S'HA DE POTENCIAR L'INVOLUCRACIÓ DE TOTES LES ENTITATS I ORGANISMES QUE ES VEURAN, DIRECTAMENT O INDIRECTA, AFECTATS PELS JJ.00., EN LA GESTIÓ DE LA CANDIDATURA. EN BASE A AIXò, PODEM ESTABLIR QUE ELS OBJECTIUS DE MARKETING SóN . 1) ACONSEGUIR LA NOMINACIÓ DE BARCELONA COM A SEU DELS JJ.00. DE 1992. 2) CREAR UN AMBIENT A BARCELONA I ESPANYA FAVORABLE A LA CELEBRACIÓ DELS JOCS DE 1992. 3) AFAVORIR LA IMATGE DE BARCELONA. AQUESTA DEFINICIÓ PRETÉN RESUMIR EL SUSTRAT O MISSATGE BÀSIC QUE HA D'ÉSSER PRESENT EN TOTA L'ACCIÓ DE MARKETING I QUE HA DE CONTRIBUIR AL MISSATGE MíNIM QUE TOTS ELS EMISSORS I RECEPTORS DE L'INFORMACIÓ DE BARCELONA '92 HAN D'EMETRE I/O CAPTAR. �1) BARCELONA ES UNA CIUTAT AMB UN PROJECTE CLAR DE DESENVOLUPAMENT, BASAT EN LA MILLORA DE LA REALITAT DE VIDA DELS SEUS CIUTADANS I AQUEST ESFORÇ DE CREIXEMENT QUALITATIU CORRE PARAL.LEL AL PROJECTE DE NECESSITATS PER A LA REALITZACIÓ DELS JJ.00. , EL QUE FACILITA LA SEVA ORGANITZACIÓ I DESENVOLUPAMENT COHERENT I CONJUNT. 2) BARCELONA, CAPITAL MEDITERRANIA I CENTRE CULTURAL• D'INFLUENCIA UNIVERSAL, VOL QUE ELS JJ.00. DE 1992 SIGUIN UN FENòMEN D'INTEGRACIÓ DE SOCIETAT, ESPORT I CULTURA, EN ELS QUALS L'INTEGRACIó DE LA CIUTAT I DE L'OLIMPIADA CULTURAL AMB ELS JJ.00. SIGUI TOTAL. 3) EL PROJECTE DE BARCELONA '92 ES PLANTEJA COM UNA ACTIVITAT EMPRENEDORA I CREADORA, BASADA EN LA CONJUNC16 D'INICIATIVES I ESFORÇOS GLOBALS DELS CIUTADANS, REPRESENTATS PER LES INSTITUCIONS PÚBLIQUES I PRIVADES EN LES REALITZACIONS I APORTACIONS, I PELS ESFORÇOS I RECOLZAMENTS INDIVIDUALS DELS MATEIXOS EN LA SEVA PREPARACIÓ I EXECUCI6. ES, DONCS, EL RESULTAT D'UNA VOLUNTAT COL.LECTIVA I UNANIME DE TOTS ELS BARCELONINS, QUE COMPTE AMB EL RECOLZAMENT TOTAL DE CATALUNYA I ESPANYA SENCERA. 4) L`AVANTPROJECTE JA HA ESTAT APROVAT,PER UNANIMITAT, PEL COMITÉ OLíMPIC ESPANYOL I EL GOVERN. �ELS EL D'INTERÉS, SEGMENTS NOSTRE "TARGET GROUP" PODRIA DEFINIR--SE: SEGMENT META "EXTRAORDINARIAMENT IMPORTANT" : MEMBRES DEL CIO SEGMENT META "IMPORTANT": MEMBRES DE COMITÉS OLIMPICS NACIONALS; DIRECTIUS DE FEDERACIONS ESPORTIVES DE DISCIPLINES INTERNACIONAL OLIMPIQUES, PREMSA ESPECIALITZADA, LIDERS D'OPINIÓ. SEGMENT META "INTERÉS ADICIONAL" : EX-OLIMPICS, ESPORTISTES I ARTISTES. AMBIT DE L'ACTIVITAT PROMOCIONAL: 1) INTERNACIONAL 2) LOCAL - CIUTADA 3) LOCAL - PAIS 4) NACIONAL - L'ESTAT EL MISSATGE A DESENVOLUPAR S'ESTRUCTURA. EN TRES ASPECTES: A) CONTINGUT BARCELONA EN L'ESPANYA MODERNA. CIUTAT D'UN PAIS QUE GARANTITZA UNA ACCEPTACIÓ PELS BLOCS DE L'EST I DE L'OEST, I SENSE PROBLEMES DE DISCRIMINACIÓ RACIAL, QUE POT SER ACCEPTADA �PER TOTS ELS PAISOS DEL MON„ BARCELONA, EL NORD DEL SUD I EL SUD DEL NORD. BARCELONA I L'ESPERIT OLiMPIC. CIUTAT QUE S'OBRE I RESPECTA L'ESPERIT OLÍMPIC I QUE CERCA UNA INTEGRACI6 TOTAL ENTRE LES SEVES GENTS I LA FAMÍLIA OLíMPICA. BARCELONA I LA SEVA CAPACITAT ESPORTIVA. CIUTAT I PAIS QUE ACULL CONTÍNUAMENT GRANS MANIFESTACIONS ESPORTIVES D'ÀMBIT INTERNACIONAL (CAMPIONATS DEL MON, EUROPEUS, IBEROAMERICANS, DEL MEDITERRANI, ETC.), AMB EXIT ORGANITZATIU I ESPORTIU I QUE HA PLANTEJAT EN REPETIDES OCASIONS LA SEVA VOLUNTAT DE REALITZAR ELS JJ.00. BARCELONA I EL SEU PROJECTE PER L'ANY 92. ES UN PROJECTE SERIES, EQUILIBRAT (SENSE ESTRIDENCIES, NI COLOSSALISMES), INTEGRAT EN EL DESENVOLUPAMENT ACTUAL I FUTUR DE LA CIUTAT I PERFECTAMENT ADAPTAT A LES NECESSITATS PER L'EXIT DELS JJ.00. B) ESTRUCTURA LòGICA LA IMATGE MODERNA I PLURAL D'ESPANYA LA D6NA EL REI I LA DE BARCELONA, EL SEU AJUNTAMENT. . LA D'ACCEPTACIO UNIVERSAL ES �BASA EN LA POTENCIACIO GLOBAL REBUT A ESPANYA (GOVERN, GENI°,RALITAT,AJUNTAMENT). LA SEVA VOLUNTAT OLíMPICA DE CANDIDATA HAURA D'ACOMPANYAR -SE DE L'EXPLI:CACIó DEL PROGRAMA "PROMOCIÓ OLIMPISME" . EL PROJECTE, SENYALANT LA PROFUNDITAT I SERIOSITAT DE L'ANÀLISI, ES CENTRARÀ EN ELS ASPECTES MES SIGNIFICATIUS PER LES SEVES ESPECTATIVES, COM A MEMBRE DEL CIO I LES DELS SEUS GRUPS D'INFLUNCIA, PARTICIPANTS I PREMSA. C) FORMAT I SIMBOLOGIA DESENVOLUPAR UN TO EXPOSITIU CLAR, PRECíS I CONCRET, DE FÁCIL COMPRENSI6 PER A UN PúBLIC TAN HETEROGENI, AMB UNA AUREOLA D'ENTUSIASME I CONVENCIMENT TOTAL, QUE APORTI UNA SEGURETAT COMPLEMENTARIA AL MISSATGE. POSICIONAMENT: DES DE li'ANALISI MULTIDIMENSIONAL DEL POSICIONAMENT DE LA CANDIDATURA DE BARCELONA PODRÍEM ASSUMIR QUE: LA VARIABLE QUALITAT DE VIDA ÉS QUALIFICADA EN FUNCIó DE LA SEVA UBICACIÓ GEOGRÀFICA DE LA CIUTAT A LA VORA DEL MEDITERRANI,. COMPETITIVAMENT Y SOTA LA MATEIXA VARIABLE, LA CIUTAT DE BRISBANE �I PARIS SERIEN, JUNT AMB BARCELONA, LES MILLORS POSICIONADES. LA VARIABLE CULTURA ES POSICIONADA COM A RIC PASSAT SENSE DESCOBRIR. PARIS I AMSTERDAM, SOTA AQUEST PARÀMET , JUNT A BARCELONA SERIEN MES DESTACADES. LA VARIABLE TRANSPORTS ENS POSICIONA EN DESAVANTATGE A LES ALTRES CANDIDATES DONADA LA DENSITAT DEMOGRÀFICA I LA CONCENTRACIó COMERCIAL EN UN ÚNIC PUNT DIFICULTA L'ADEQUACIó DEL TRANSPORT DE SUPERFSCIE. EL REPOSICIONAMENT, AMB AVANTATGE COMPETITIU, SERIA POTENCIAR LA REALITAT DE QUE ELS CENTRES DE COMPETICIó ESTAN EN ZONES DESCONGESTIONADES I AMB BONA COMUNICACIó. LA VARIABLE ALLOTJAMENTS ENS POSICIONA EN LLOC PRIVILEGIAT. A MES, DEL PROJECTE DE LA VILA OLÍMPICA ES EL DE MAJOR IMPACTE. LA CONCENTRACIó DE LES ACTIVITATS A L'ANELL OLÍMPIC DE MONTJUIC ENS POSICIONA EN UNA SITUACIó òPTIMA. EN AQUÍ, EXISTIRIA UN VE RTADER AVANTATGE COMPETITIU. EN LA CONSTRUCCIó, ESTEM TAMBÉ BE POSICIONATS. S'HA COMENÇAT A TREBALLAR ABANS QUE NINGú I AQUI APAREIXERA ALTRE IMPORTANT AVANTATGE COMPETITIU. FINANCIACIó, SEGURETAT I PROMOCIó ENS POSICIONEN ENTRE LES �MILLORS OFERTES 1EN le REFERENT A TECNOLOGIA ESTEM TREBALLANT ACTIVAMENT PER REPOSICIONAR-NOS A UN NIVELL MES ELEVAT DE L'ACTUAL 1 MES PROPERS A LES ALTRES CANDIDATES. EN SÍNTESI, DE L'ANáLISI DE POSICIONAMENT PODRÍEM DESPRENDRE QUE ESTEM DAVANT D'UNA SITUACIÓ SALUDABLE, AMB BONA "CHANCE" I AMB REQUERIMENT DE TRACTAR ALGUNES VARIABLES PER ACONSEGUIR ENCARA MÉS COMPETITIVITAT. �PROPOSICI6 UNICA DE VENDA DEL PROJECTE L'OFICINA OLíMPICA HA DISSENYAT COM A PROPOSICIÓ UNICA DE VENDA EL SLOGAN OBJECTIU DE TOTS . EL SLOGAN S'HA INCORPORAT AL LOGOTIP OFICIAL COM A UNITAT INTEGRADA. RESPON A UNA FILOSOFIA DE LLARG TERMINI I A LA FLEXIBILITAT QUE PERMET ANAR ADAPTANT SEGONS NECESSITATS DE LA CAMPANYA ESPECIFICA. PER EXEMPLE: BARCELONA'92: OBJECTIU DE TOTS ELS BARCELONINS. BARCELONA'92: OBJECTIU DE TOTS ELS BARCELONA'92: OBJECTIU DE TOTS ELS JOVES DEL MON..ETC. ESPORTISTES. PER HOMOGENEITZAR LA IMATGE CORPORATIVA DE LA CANDIDATURA EN TOTA LA PUBLICACI6 I/O COMUNICACIÓ AUDIO-VISUAL S'INTEGRA AQUEST MISSATGE. �ACTIVIPATS REALITZADES: AMB L'OBJECTIU D'ESTENDRE EL CONEIXEMENT 1 INTERES PER LA CANDIDATURA DE BARCELONA'92 HA ESTAT ORGANITZADA ENTRE EL GENER DE 1984 1 ABRIL DE 1985, UNA SERIE D'ACTIVITATS DE CAIRE INFORMATIU. -MS DE VINT EXPOSICIONS EN DIFERENTS CIUTATS. -MS DE CINQUANTA CONFERENCIES I RODES DE PREMSA EN DIFERENTS PAÏSOS DE DOS CONTINENTS. -L 'EDICIÓ DE DIFERENTS PUBLICACIONS: BUTLLETI INFORMATIU BARCELONA OLYMPIC NEWS , ELS LLIBRES BARCELONA-92 I MONTJUiC OLÍMPIC, EL MONOGRÀFIC DE "QUADERNS D'ARQUITECTURA" DEDICA q A L'ANELL OLíMPIC, FOLLETONS INFORMATIUS I CENTENARS D'ARTICLES A LA PREMSA. AMB LA FINALITAT DE CREAR UN CLIMA D'OPINIó RESPECTE ALS JJ.00. DE 1992, HAN ESTAT REALITZADES, ENTRE MARÇ DE 1984 I ABRIL DE 1985, UNA SERIE DE CAMPANYES DE TIPOS PUBLICITARI, QUE PODEN SER RESUMIDES EN LES SEGÜENTS NOTES: -3.240 M2 DE BARRAT PUBLICITARI EN LA CIUTAT I "POSTERS" EN 1.500 ESTABLIMENTS DE BARCELONA I LA SEVA PROVINCIA. -CONSTRUCCU, I EXHIBICIó D'UNA MAQUETA DE 50 M2 DE L'ANELL OLíMPIC DE MONTJUÏC, REALITZAT EN XOCOLATA. PROVABLE PREMI GUINNES .; DE REPOSTERIA. -CONCURS DE COLLAGE SOBRE TEMES OLIMPICS PELS ESCOLARS ESPANYOLS. �ACTIVITATS PREVISTES: L'ESTR/TEGIA PROMOCIONAL I DE MARKETING S'ORIENTARAN A MANIFESTACIONS EXPRESSES DEL FAVOR I LA VOLUNTAT POPULAR PER QUE EN OCTUBRE DE 1986 ES PRODUEIXI LA NOMINACIO DE BARCELONA COM A SEU DELS JJ.00. DE 1992. DITES MANIFESTACIONS DEURAN PRODUIR-SE D'UNA MANERA SUFICIENTMENT NOTORIA COM PER QUE OBTINGUIN PROJECCIO Y, PER TANT, IMPACTEN ALS MEMBRES DEL CIO, ES DEFINEIXEN TRES ETAPES, EN AQUEST ORDRE: 1- ETAPA D'INFORMACIO/EDUCACIO 2- ETAPA DE MOTIVACIO 3- ETAPA DE MOBILITZACIO EN L'ETAPA D'INFORMACIO/EDUCACIO ES PREVEU, PER EXEMPLE, DES DE PROGRAMES DE RADIO, T.V., PREMSA, ETC. FINS UNA EXPOSICIO ITINERANT QUE A PARTIR DEL DIA 15 DE GENER DE 1986 RECORRERÁ LES CAPITALS AUTONOMIQUES I UNA CAMPANYA PUBLICITARIA ESPONSORITZADA PER UN EMPRESA D'ELECTRONICA, QUE AVUI ESTA EMITINT-SE , ORIENTADA AL SEGMENT INFANTIL PER CERCAR LA MASCOTA DE LA CANDIDATURA. L'INVERSIO PUBLICITARIA /PROMOCIONAL D'AQUESTA CAMPANYA SHA SITUAT EN 55.000.000 PTES. 1 A JUTJAR PELS RESULTATS OBTINGUTS FINS ARA, LA RECEPTIVITAT ARRIBADA AL PUBLIC INFANTIL ES FORMIDABLE. �LES ACTIVITATS PREVISTES SON AMBICIOSES I S'ANIRAN DONANT A CONE1XER MES DARRERA MES PER QUE LA CIUTADANIA TINGUI CONEIXEMENT DEL QUE ESTEM DESENVOLUPANT PUGUI, SEGONS LA NATURALESA DE L'ACTIVITAT,INVOLUCRAR-SE 1 PARTICIPAR ACTIVAMENT. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3903 Title A name given to the resource La promoció de Barcelona '92 / Conferència en motiu de l'Obertura del Curs 1985-86 del Club de Màrqueting de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Comerç Màrqueting Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-12-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/680/19860402_LV.pdf 2e3b2f7ea4207a1be225ed970dc69304 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA MIERCOLES, 2ABRIL1986 u Sobrevuelo La promoción de Barcelona L Aactuación del Ayunta miento de Barcelona en materia de promoción turística de la ciudad se centra hoy, básicamente, en intentar que Barcelona deje de ser contemplada como un punto de escala breve en los circuitos turísticos comercia— les. A pesar .de reunir condiciones objetivas propias para ser un cen tro de atracción turística de pri— mer orden, durante mucho tiem po la Ciudad Condal no consiguió consolidarse como punto de desti no de lasrutasinternacionales. En este sentido, Barcelona no supo explotar sus recursos turísticos propios para ponerse, en este te— rreno, al nivel de ciudades eu— ropeas como París o Roma. La Ciudad Condal era un desti no secundario. Es decir, el turista que pasaba sus vacaciones en la Costa Brava aprovechaba un día para visitar Barcelona, pero difí cilmente las estanciasvacaciona les en nuestra ciudad sobrepasa ban losdos o tres días. Esta tendencia, sin embargo, está cambiañdo notablemente en los últimos tiempos. Utilizando la : expresión de un reconocido profesional del sector turístico. po— dríamos decir que “estamos poniendo a Barcelona en el mapa”. En los últimos años, Barcelona ha conseguido deshacerse, en buena medida, de esa etiqueta de objeti yo turísticó secundario para pasar a ser uná ciudad con una oferta que le otorga un pesoespecífico en los circuitos comerciales. Este cambio de tendencia ha sido favorecido por diversas cir cunstancias. En primer lugar, habría que considerar la condición de capital cultural de Barcelona y la promoción que en este sentido se está realizando desde diversas instancias municipales. En este aspecto destacan el Plan de Museosde la ciudad, aprobado ATALUÑA es un país macrocéfalo donde el “cap 1 casal”,Barcelona, ocupa un peso desproporcionado en casi todos los ctores de actividad. Esta regla tiene, no obstante, una clamorosa excepción en lo que al turismo se refiere. En efecto, en este campo la situaciónes exactamente la inversa y a nuestra capi tal le corresponde en el concierto turístico de Cataluñá (primera región turística de Europa) una muy modesta participación. No vale la pena analizar ahora las causasde lo ocurrido ni evocar aquellos años en que media docena de hoteles iban a construirse en la Diagonal. Lo cierto es que Madrid supo aprovechar aquella oportunidad y consiguió el despe gue de su capacidad de alojamien Lo. Entre nosotros, afortunadamente, también en esto el realismo ha conducido a la rectificación y desde la óptica de la responsabili dad hoy se intenta captar a las mismas cadenas hoteleras que an tes se ahuyentaron. Pero ciñamos la cuestión a las posibles vías de impulso para el turismo de Barce lona, y veremos con claridad meridiana que la aportación fundamental pasa por el turismo de ne gocios. Estamos, pues, donde nos colocó Esteve Bassols al acuñar el lema “Barcelona, ciudad de ferias y Congresos”. En el plural de estasexpresiones radica la importancia de un fenó meno que nació como la gran con vocatoria anual al estilo de las fa llas de Valencia o de la feria de abril en Sevilla. Pero de aquel cer tamen de una vez al año se ha pa sado a un ritmo tan vertiginoso como el de los amores de don Juan Tenorio. Necesitaba éste cinco El buen momento actual de la producción cultural en la Ciudad Condal constituye otra circuns— tancia que explica el cambio de actitud del turismo internacional hacia Barcelona. Nuestra ciudad cuenta hoy con unas inquietudes creativas, unas iniciativas públicas y privadas y un deseo/necesidad de actividad cultural que entron can directamente con Europa y equiparan a Barcelona con ciuda des como Paris, Milán o Berlín. Este es el espacio desde cuyas coordenadas la Ciudad Condal afronta hoy el reto cultural que tiene planteado en diversos nive les: económico, tecnológico, crea— tivo, de consumo... La calidad de nuestra música, la seriedad de la creación de moda, el reconocimiento internacional del que gozan el diseño y la arquitec tura, y el papel innovador del teatro que se hacen en nuestra ciudad son algunas facetas culturales que avalan la actual oferta turística de Barcelona. La gran reactivación experi mentada por la Fira y la actividad del Barcelona Convention Bureau, organismo dependiente del Patronat Municipal de Turisme, son elementos a tener en cuenta al hablar de la oferta turística de la ciudad. La Fira atrae anualmente a un considerable número de visi tantes a Barcelona. Este tipo de turismo reúne unas condiciones marcadamente particulares. Son personas de un alto “standing” económico que, consecuentemen te, exigen de la ciudad una oferta de un elevado nivel de cali4ad, es pecialmente en materia hotelera, días por amante en un ciclo de conocer-convencer-seducir-aban donar-reempla.zar, que en el caso de las ferias alemanas se ha visto superado por una cadencia de tres días consistentes en montar-celebrar-desmontar. Pues bien, para los congresos, la vivacidad es todavía mayor y en ciudades como Pans los días de convención superan los 250 al año. Se trata, por consiguiente, de un. elemento regular y estable que permite un flujo constante y programado de visitantes y no de unas puntas a fecha fija sin continuidad en el resto del calendario. Y de una línea con grandes posibilida des que no sólo se intuyen, sino que en algunos casos se han materializado ya con toda brillantez. Pensemos. por ejemplo, en la reciente edición de Alimentaria, el eco de cuyo éxito no se ha acallado todavía y tendremos el ejemplo a imitar gracias a la capacidad de organización y a la creatividad de Prosema, su entidad organizadora. Pregunten en los hoteles. taxis, restaurantes, espectáculos, etc., y tendrán la categórica confirmación de que los efectos indirectos del certamen son una extraordina ria fuente de creación de riqueza. La feria en sí no es más que la pun ta visible del iceberg. Y por ello conviene derivar las conclusiones del caso. Así, por ejemplo, hay un dintel o umbral crítico podebajo del cual la suma de lascoiivocato rías de los expositores no produce efecto multiplicador de los visi— tantes. Y, por tanto, que nose trata de hacer muchas ferias pequeñas, muchos carteles o unos calenda nos de manifestaciones más extensos, sino de acercarse a la dimensión óptima que maximiza el rendimiento. Dicho en términos teatrales: antes de levantar el telón hay que contar con que se llene l patio de butacas y seguir la pauta de las sociedades feriales alemanas que dan constante rotación y utíli zación a sus metros cuadrados de suelo público, cedido en régimen de monopolio y por ende de obli gada rentabilidad. Entre nosotros surgieron. entre otros, durante la prosperidad de PERRO CAP1ICHE blanco de 7 meses en la Residencia Vali dHebrón, el 30-3, collar aman 110.Atiende por Cim. Se gratificar5 con 25.000 pias. su devolución. (977) 22-64-69 y 331-08-40, Sr. Luis (93) 1 - Con frecuencialas estadísticasde turismo,escasasypoco fiables la mayoria de ellas, cuando se trata de evaluarel conjunto de la oferta de alojamientosturisticosno hacen mencion de una de sus componentes fundamentaleslos apartamentosutilizadoscomo vivienda tunstica y fuera del controloficial Las estadisticassuelen solo evaluar dentrodel contextodela llamadaofertaextrahotelera, los campingsy lós apartamentosturísticoslegalizadoso dados dó afta oficiaImnte Sucede en lapractica que Cataluñapor ejemplo con unaoferta total deplazas de alojamientoturisticocercanaa los dosmillonesy medio y con una ofertaglobalde mas de un millon setecientasmil piaz.sen apartamentosysegundasresidenciassusceptiblesde utili zacion tunstica, tansolo tiene un 10 de esacapacidadde aloja miento clasificadocon arregloa laordenacionturisticavigente Y eñ otraszonas turísticasde Españael problemacobra idénticadimension Este inmenso potencial de capacidadde alojamientoturistico, que escapaal controlno solo de las estadisticasoficialessino tam bien del controladministrativoy con frecuenciafiscal representa, entre otras cosas una competenciadeslealpara aquellasempresas que operande unaforma trasparenteylegal un enormeriesgode control de calidadde instalacionesy servicios unossistemasde comerciahzacion totalmenteatipicosy extraordinariamentedisper— sos laexistenciade unasenormesbolsasde fraude fiscaly unaim portante evasionde divisasa la vez que la perdidade un montante de dineroque nopigresaen los circuitosnacionales Hasta elpresente momento, con ser importantelaproblemática planteada porlos apartamentosclandestinosylaeconomiasumer gida quegeneran(entérminoscuantitativosmásimportantesquela economia aflorada),se dabandoscircunstanciasque haciandificil atacar deforma frontaleiasunto:laLey dé Arrendamwntos Urba nos (quepropiciabalaescapatoriay el no controlde estamodalidad deak,jamientó)ylaexistente situaciónfiscalpoco propicía.Ahora con ¡aanunciadareforna deJaLA Uycon laimplantacióndeJIVA el tema debe atacaxse,de llenoy con urgencia,a travesde unaope— racion conjuntaen la que deben participarde una forma decisiva lo<sgobiernos autonomos(quecuentancon la competenciaexclusi va enmateriade turismo)ylos municipios Si de verdadqueremosconseguirel objetivo de la mejora de la calidad de nuestroproducto turisticodebemosacabar de una vezy por todas con lasituacioncreadaporla existencia“toleradade los apartamentos no legalizadosque en nada beneficianJabuenaima gen tunstica de nuestropais desorientany colocanen situacionde verdaderaindefensional consumidory con unaautenticacompe tenCiadeslealparalos railesde empresasturisticasque operanen la legalidady transparentementeen nuestropaís. capital... DESAPARECIDO Tel. La economíasumergida. y los apartamentos el año pasado por el Ayuntamien to; las nuevas tendencias urbanís ticas —quehan. conseguido poner de moda a Barcelona entre los especialistas mundiales en la materia—; la promoción/recuperación del patrimonio modernista de la PasqualMaragall de espectáculos y de servicios en general. La candidatura olímpica de Barcelona no es un factor, en absoluto, ajeno a la promoción turís tica de la ciudad. El solo hecho de optar seriamente a los Juegos del 92 está otorgando a la Ciudad Condal una gran resonancia en el extranjero; una resonancia que. a buen seguro, tendrá un efecto in mediato de cara a la afluencia turística hacia Barcelona. ciudad unas 300.000 personas. circunstancia, Esta sumada al hecho de que durante quince días Barcelona seiá el centro de atrac ción de todas las cadenas de televi Sión -del inundo, constituirá un importantísimo factor de promo ción de la ciudad. A estasconsideraciones hay que añadir los necesarios proyectos para mejorar la capaçidad hotele ra de Barcelona (entre ellos, cabe destacar el de construir un nuevo hotel en Montjuic) y la voluntad Por otra parte, y mirando hacia de ampliar y- reformar el aero un futuro no muy lejano, si se con- puerto barcelonés. siguen los JJ.00. de 1992, se calcula que durante la celebración PASQUAL MARAGALL de los mismos visitarán nuestra de Alcaide Barcelona “ - Ciudad de ferias y congresos C . LA VANGUARDIA27 Turismo los años 60, salones como el náuti co o el del automóvil y contra la adversa corriente de la crisis en los 70 manifestaciones como la ya citada Alimentaria o Construmat, que reúnen estas condiciones. Confiemos que también en el decenio de los 80 puedan surgir nue vas iniciativas de esta categoría que por ahora no se han visto y que tengan la máxima proyección internacional posible. Como decía el présidente Tarradellas en la Fería Internacional de junio del 79, aquella “plataforma del comercio exterior de España”: “Durante la Feria me visitaban de cuatro a cmco embajadores diarios”. Con respecto a los congresos, el obstáculo de nuestra ciudad reside en la hipoteca de fechas que las manifestaciones feriales significan para la disponibilidad de unas mstalaciones que, por otra parte, acusan una cierta obsolescencia si se establece un parangón con otros países. La comparación con el Moscone Center de San Francisco, con el Palacio de París flanqueado por los gigantescos hoteles Concorde Lafayette y Méridien o con el ICC de Berlín apunta en cierto modo hacia donde deben encaminarse los esfuerzos si de verdad queremos ser competitivos en la promoción del turismo de negocios. Y del análisis realizado brota como diagnóstico que las prioridades deberían situarse en la atracción de inversiones en hoteles de cinco estrellas y de cadenas que generan su propia demanda de forma autosostenida. Por citar ciudades de menor peso y con la misma inicial, Bucarest y Buda— pest cuentan con Hilton, Inter continental, Sheraton y hoteles del tipo frecuentado por los ejecuti vos de “expense account”. Y la otra preferencia debería seguramente orientarse hacia la cons— trucción de un nuevo palacio de congresos con su complejo hotele ro anejo, un proyecto para el que no faltaría la participación entu— siasta de los hoteleros y empresanos autóctonos si desde los poderes públicos se les invitara a una iniciativa con perspectiva de futu ro. FRANCESC SANUY C RETRAC El turismo de negocios... importante negocio RUZANDO el país del Languedoc, en jornada electoral, en la calle mayor de Villefranche-de- Lauragay, la pequeña ciudad agrícola que le disputa a Castelnaudary el título de capital del “cassoulet”, descu brí la enseña de uno de los vetustos “Hotel des Voyageurs”. Eran los clásicos hospedajes de losántiguos viajantes de comercio, esos pione ros del turismo de negocios, los “vendedores de azafrán” que diría el honorable president Tarrade llas, los “business travellers” de los que hoy están pendientes las grandes cadenas hoteleras internacio nales. ¿Qué sería de la vida de los ho— teles de alto nivel, de los restau rantes de tres y cuatro tenedores, de las compañías aéreas, de las de alquiler de coches, si no viajaran tantos ejecutivos, altos empleados, industriales y comerciantes, si no se celebraran tantas ferias, encuentros profesionales y reunio nes de trabajo? ¿Quiénes podrían atender las notas de gastos que to dos estos desplazamientos origi nan, si no fueran las empresas, compañías, corporaciones, insti tuciones implicadas e interesadas a los precios que rigen en este fabuloso mercado? Reducida es, comparativamente, la clientela que puede darse este gusto, de for ma individual y por cuenta propia. Muchos son, ciertamente, los hombres de empresa para los cua les el viaje a lasantípodas ya es una rutina y que están de vuelta de este tipo de experiencia. Pero, entre. que van surgiendo nuevas genera ciones, que los sistemas de comu nicaciones progresan,que los nue vos métodos de relación personal y de marketing se van imponiendo en todo el mundo, y que las pers pectivas económicas son de recu peración, el volumen de este sec tor de la industria turística va en aumento en los centros neurálgi cos y su negocio va a más. Las compañías aéreas introducen novedades y ‘ofertas para esos ejecu tivos y hombres de negocios, cui dan los detalles y la confortabili— dad igual que la hostelería, tiene encuenta las característiças de esté tipo de clientela, sin la cual seguro que pasaría a los números rojos, descubriendo, por ejemplo que, en varios países de Europa y América, del diez al veinte por ciento de este potencial turístico pertene— cen al sexo femenino. Téngase encuenta, además, que los viajes de inçentivos con los que se premian a los vendedores, es una modalidad que también sigue viento en popa, entre las multina cionales norteamericanas, pero tambiér en las británicas. Se calcula que una tercera parte de las primeras mil empresas del Rei no Unido hán puesto en práctica este sistema de incentivos, invir— tiendo en ello 145millones de Ii— bras el año pasado; según un estu dio presentado en la conferencia del Business Travel, celebrada la semana pasada en el Barbican Center de Londres. París es la ciudad donde se celebran mayor número de congresos y convenciones. Las estadísticas correspondientes a 1983 daban un total de 252 conferencias, de ellas 1 38 de carácter internacional. Le seguía Londres, con 235, Ginebra con l53,Bruselascon l45yViena con 142. Madrid, llegaba en cator ce lugar con 51, detrás de Hong Kong y precediendo a Dublín. Barcelona no figuraba en este cua tro, reproducido por el diario “The Financial Times”. Los servicios ferroviarios de los países más adelantados de Europa están dedicando gran atención a este tipo de movimiento viajero. El servicio interciudades del Bri tish Railways. en el que se ha reforzado la imagen del clásico Pull man, reconoce que una tercera parte del mercadobritánico utili za sus líneas, y en consecuencia ha implantado mejoras que suponen interesantes atractivos. Lo mismo puede decirse de los trenes franceses de gran velocidad o de los germánicos, con modalidades de precios especiales pata abonos o kilométricos de empresasque alcanzan hasta el veinte por ciento de rebajas. Entre los informes pieeutados en el cjado congreso del Business Travel, figura una estadística de los paísesmás visitados por hom bres de negociosy ejecutivosbri tánicos. Francia se sitúa en primer lugar,conel 17 por ciento,seguida de Alemania, Irlanda, Holanda y Estados Unidos. España vieneen octavo lugar con un cinco por ciento, empatada con Italia, lo cual revela un creciente interés por nuestras plazas comerciales, entre las cuales, por supuesto, fi— gura Barcelona en primer tér mino. El International Passanger Survey facilita datos, asimismo, sobre los gastos de los turistas en Gran Bretaña que arroja un total de 4. 195millones de libras en 1984, de los cuales 1.020 millones, es de— cir el 24,3 por ciento, correspon— derían a viajes de negocios. Según otro estudio de American Expresa, los gastos de estos viajes de nego cios se suelen desglosar en 19,8 por ciento para alojamientos, 14,6 en comidas, 40 por ciento en trans porte aéreo,y 14por cientoen diversiones, pues, aunque el deber es antes que el placer,ésteno dejade acompañarlo. JAIME ARIAS MUEBLES PARA JARDIN . Y TERRAZA, GARANTIZADOS jl• - SELECCIONAMOSA LAINTEMPERIE. - COMPRADOR - DESUPISO - EN24HORAS - :// 4 11 FUI ARAGON,279 Tel. 2153917 (entre P° de Gracia y PauClaris) - BARCELONA GRATUITO .BARNA’. - P° de Gracia L• TeI.2158111. 16 de 204 -ql � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1142 Title A name given to the resource La promoción de Barcelona Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Promoció Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/671/19790821_LV.pdf 0377683f0e1f306a726297b54ccf14c5 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA LA VANGUAJDA • DARCELOI%JA • MARTES, 21 DE 13 AGOSTO DE 1979 Ternasypersonajes ÁreaMetropolitana:una.ocasiónhistórica(y3) :«EI ÑÚgO Félix», fe, a propórcionalidad en la representación Se ha exageradomucho sobre IS ventajas de la gran escala en la pro ducción de servicios públicos. Pero si a’gún sentido tienen astas ventajas es precisamenteal nivel metropolitano ya para a prestación de una serie de servicios las más de las veces indirectos: estudios, gestión tri butaria, planificación, coordinación de grandes infraestructurasy trans porte, centros ordenadores,etc. En este sentido Barcelonaestá ente el reto de descentralIzar el enor me potenciel tecnológico y humano que se ha ido concentrando.en la plaza San Jaime, en dos sentidos: hacia los barrios y hacia los muni cipios del área, donde su rençlimien to comparativoha de ser mucho mayOr. . . En• el caso de la descentralizción metropolitana es la CMB la qué de. be jugar un papel clave. Es a través de ella que puede reconducirse el . potencial del Ayuntamiento barcelo nés. Esta operación requiere un control democrático estricto y un respeto absoluto de la vitalidad de los muniéi,pios existentes. La Lay que ha de remodelar la composicióndel Conse jo metropolitano debe perniltir la participación plena de todos los munIcipios en las decisiones metropoli tanas Esta representación de los duda cienos • metropolitanos ha de seguir criterios de proporcionalidad. En Barcélona viven hoy 1.800.000perso nés y en la corona metropolitana . 1.200.000,aproximadamente.No es pues la actual composiciónde LaComisión administrativa da la CMB Ip qye: debería preocuparnos(5 repre s5ntantes de la ciudad céntral por 4 çf la corona, cuando la proporción Subárea 1 DELTA OCCIDENTAL CastelIdeels Prat Gav Viladecans Sant Climent Sant Bol Suhárea2 DELTA ORIENTAL 21,9 54,2 32,7 39,6 2,1 66,9 TOTAL . .. de habitantes es de 6 a 4), sino a estructuración de un Consejo metropolitano que lo sea realmente, es decir, que no se niaterialice en una tederación de municipios para discu tir sus problemasguardandoirtactas sus líneas de acción, sino que se convierta en el auténtico órgano rec tor de una institución con problemas propios recursos propios y suficien tas y voluntad común de transformación. Si no se hace así, ni los dudadano de Barcelonaaceptarían encami nar recutsos hacia el área —preferi rían conservar su en cierto modo pri vilegiado aislamiento—, ni estaríatilos creando las instituciones de la aglomeración como tal. Si quiere representación de una colectividad, cada personadel mismo tiene un voto; SI lo que se quiere es mantener sus divisiones internas, cada parte com ponente, lildependientementede las personas que a forman, tiene un voto Aquí se trata de conseguiruna representación del todo, matizadaconveiiientemente para que todaé las partes estén suficientemente repre sentadas. Lo mismo se buscó en el parlamento español, en a ley sisetoral municipal y ahora en la oleedión del Parlarnentde Catalunya.Y ha sido la izquierda siempre, la iz quierda que hoy domina en el área, la que ha defendido ls proporcionali dad áon la poblaciónfrente a los sis temas mayoritarios. Veamos cuáles son las soluciones posibes a la representacióndel todo y las partes n nuestra área. Los habitantes de los 27 municipios, en 1977 ei-anlos siguientes,agrupados r)Or subáreas urbanísticas. L’Hóspitalet Corneilá Esplugues Sant Juht 217,4 Subárea 3 LLOBREGAT Sant Feliu .:;,.. Sent Joan Despí Molins Papiol Pallejé Sta, Colonia ... Sant Vicens ... 289,7 94,1 41,0 10,1 ... TOTAL . . . 434,8 Subárea 4 VALLES 36,1 24,8 18,2 3,1 5,2 2,2 19,6 TOTAL •-. . • 109,3 Subárea 5 BESOS Sant Cugat Cerdanyola Ripollet Montcada TOTAL .. . 31,7 38,7 25,7 25,3 Badalona Santa Coloma Gr. ... Sant Adrié Montgat Tiana;1] i 1432 - 390 67 28 121Á TOTAL .. 401,9 ‘un , TOTAL 15: 1.284,8— BARCELONA;1.886— TOTAL CMB: 3.171,7 BrceJona representa el 60 % del total y las 5 subáreasel 40 % Número de representanteseb el Consejo Metropolitana Municipios Habitantes % Hipótésis• % Subáreas (enmiles) 1+1/100.000 Barcelona Subárea 1 Subárea 2 Subáree3 Subárea4 Subárea5 1.886,9 217,4 434,8 109,3 121,4 401,9 60 7 14 3 4 13 - Total sn Barcelona 1.284,8 Total con Barcelona;1]3.171.7 , 20 12: 10. 14 8 12 : - - 26 16 1-3 18 10 18 Hipótesis % 1+1/70.000 Hipótesis % 1+1/50.000 30 14 15 IB 9 16 37 36 14 14 13 , 13 l4 - 14 8 16 1 26 12 13 14 8 14 - — - - ----.---- 40 ni aquí ni en otros países. - 56 : 74 61 - 100 EN MILES DE HABITANTES Las diversas hipótesis avanzadas últimamente para la formación del Consejo Metropolitano proponen un representante por municipio más uno por determinado número -de habitantes (de 50.000a 100.000)o f-rac ciórt de ese número, con los siguientes resultados. En - todas estas hipótesis, lógica. mente, los 20 municipios más pe queños cuentan. con dos representarites cada uño, y los municipios medios aumentan eiúmero de representantes a medida que se apli ca un denominador -más reducido (de 100 a 50.000 habitantes). Así por ejemplo: el Prat, Sant Bol y Cor nellá, pasan de 2 o 3 representantds Santa Coloma de 3 a 4; Hospi talet de 3 a 6 y Badalonade 3 a 6. Lo que es más importante: la pri mera propuesta (1/100.000da resul tados .incuiherentes: Subáreas con relativamente pocos habitantes (la 1 y la .3) tiene más representantes que otras con do veces más de habitantes o cuatro veces más (Del te Oriental, con Hospitalet y Come lié, y Besós, con Badalonay Santa CoJ.oma) . Esa incoherencia queda algo paliada en las hipótesis siguientes: (1/70.000y 1/50.000 habi tantes) , aún el precio, claro está, de aumentar el númerode miembroa del Consejo—que en -el último caso sería de un auténtico aConseil de Cent». Por otra parte la representación de. Barcelona en la primera hipós sis es a todas luces excesivamente baja: un 27 por ciento de los repre sentantes para un 60 por diento de los representados.La corrección se atenda en las hipótesis ai9uientes (corE un 30 por ciento y un 37 por ciento de . representantes de la ciu dad central). La corrección es demasiado seve i-a para implicar seriamente a- los barceloneses ion el área. Comparé mosla, por ejeimplo,con la efectuada en - el Estatut (Barcelona-provincia contará con el 63 por ciento de loS miembros del Pa-rlamontde Gatalunya, para cerca de un 70 por Cielito de la población) y esa fórmula ha sido considerada una aimportantísi ma compensación»a las zonas de menos habitantes. Personalmente creo que el proble iiia -del aumento -de volümnendél Cónsejo Metropolitano y el de - la escasa répresentación de las zonas -más pobladas, podría paliarse simplificando la fórmula de proporcionalidad para dejarla, por ejemplo, en un representantepor 50.000ha-bitantes o fracción, sin más, y- estgbie ciendo un techo al porcentaje- de :representaciQ-flde Barcelona. si es que el 45 por ciento representación de la ciudad central, que resultaría de esa fórmula, se considerara excesivo. - En fin, todas estas tecnicalida des», tan poco atractivas, son n-ece -sari-as-si se quiere discutir el problemnasobre bases objetivas. Las soluciones existen, con toda seguridad. De hallarlas depende que éstemos - en condiciones de lanzar una políti - ca -metropolitana por primera vez só uds,solidaria y con unos mínimos récursos—cosa que nó es corrienté 76 100 70 -5 87 Pasquat MARAGALL -- 64 Teniente deI Ayuntamiento 1-00 102 1 Miembro 100 de la Corporación de de - Comisión. EL TEMA: Magia, buena fe. EL PERSONAJE:Félix Llaugé Dausá; 46 años; soltero; nació en Barcelona; se definé ‘rnago»; su afición, leer. . —Por qué amago”? han -cumplido durante estos días. —Porque sigo las tradiciones má —Sí, claro.. . gico - brujescas del antiguo Imperio —fNo -eran demasiado .predecl Romano, los galés y los celtas, cuyo bles’? Incendios en agosto, tormen conjunto es lo que se conoce vul tas... -—(Pausa).Bueno,algunaspodemos garmen-te como brujería. —En un siglo tan científico nomo considerarlas fáciles, pero, por ejem. el XX, ¿no suena todo eso a «ca- pb, la rotura de una presa no ecumro cada mes, y -lo de la regata,taln. melo»? —(Serio). La tecnología y f cien- poéo. Ahora, si alguien dice que son cia han deshumanizadoal hombre cte casualidades, ¡pues, soy el hombre tal manera, que a los consultorios de las casualidades! de -magos y.- brujas se acude para y—Pero todo eso ya se dijó, cau encontrar solución a problemas de sedo por la interisísima actividad so. tipo afectivo o humanístico que no lar de este año... —Sí, pero además,el motivo prin. se resuelven en otro sitio. —Qué tipo de consultas es el cipal de que este año sea tan malo es debido al tránsito de Marte por más frecuente? —Las afectivas,sobre todo. Es de- el signo de Cáncer; el de Plutón, dr, las relacionadas con «magia por Libra; Urano, par Escorpión, y Neptuno, por Sagitario... Y más coverde’r, amorosa o sexual. —y la genfe se va convencida... sas... —A veces el ritual da resultado —Aceptar esto como causa es y otras, no, ¿Por qué? Es una iii- cuestión de fe, ¿no? —Sí, por supuesto, de fe, aunque cógnita. —Es decr, que no garantizan hay muchas cosas que las estadísti. cas demuestran,como la influencia nada. . —Bueno.. No se puede garanti. de la luna en el ser humano,etcé tera... zar . . . —Y no hay protestas? —fPretenden sustituir a la fe en —,De los clientes? Yo RO tengo, Dios? Esto es como los médicos.... (ríe). —iBueno, calma, calma! (Medita). Se protesta a espaldas, no de cara. No, porque, por ejemplo, el astrólo. —fNo será que la gente ya no go que es cristiano-,.sigue creyendo que es Dios el que ha creado.este confiaba mucho? —No, porque generalmente el sistema que, además, no es deter cliente no es esporádico, sino que minativo sino que, como se dice acostuntbra a ser fijo. Y cuando tie de los sastres, inclinan pero -no obli gaii. Además,los magos que utilizan ne Otro preblenia, vuelve... la astrología tienen por encima de - —HVaya! iComo una peña! —(Ríe, algo molesto). Bueno, no estas influencias su propia religión, sé si vale esa palabra... (Ríe). Una que puede ser cristiana o -no. peña muy amplia, en todo caso... —.Usted cres en Dios? —Nosotros creemos én Dios pero —Cudnto val.e una consulta? , - —Depende. - Hacemos como los no el cristiano. Creemos en el Sumédicos: el que tiene dinero paga mo Hacedoro el Creador,como quie ra llamarle... el Padre de todas las por el que no tiene. —,Pero se puede vivir de la ma- cosas. .. Y en dioses menores, de la antigua Roma, como Diana, Aradia, gis? —-(Gira los ojos hacia arriba, pí el Centauro Quirón.. . carameñte, aguantando la sonrisa). —.lncluido Satén? Hasta que no cambien las leyes, no —No, no tjene nada -que ver, en ce puede decir que se vive de la absoluto. Es -una invención de la In- magia. Aún está perseguida por el quisición que ls - brujas adoraban Código Penal. Cuando cambie (ríe) al Diablo. Lo que adorabanera al Fau. supongo que nos pondránincluso im n-o, hacían ritos de la fertilidad... puestos. En este aspecto, será un (Pausa). Existen satanistas, pero no -negocio o profesión como cualquier tiene- nada que ver- con la brujería. (Pausa). Nosotros vamos a fundar otra. La conversación prosigue. Me ex- pronto una secta y un templo... pilca casos de fantasmas, de com —,.Hay relación magia- incültura? batir maleficios. No me convence,y —(Con el dedo en la boca, sonríe). así se lo.digo. Sonríe,respetuosocon Es una pregunta.. . Ya sé que la gente dice que -la magia se -alimenta mi- escepticismo.. —Llamarse «iflagoa no es para de la incultura, pero esé es falso, impresionar a la-gente de buena fe ya que a mi consultorio acuden más ‘, cobrar más? personas cultas que ignorantes... —No, porque.... en realidad, ¿qué —Hágarne un pronóstico para ma- título tendría que coger? Mago y ñana. b.rja son palabras que reivindicamos —(Consulta unos papélés). Es de para que cambien las actuales defi esperar un grave conflicto diplomé. niciones de la Real Academia. tico o un accidente o muerte de —Usted ha predicho una serie de algún dignatario político o - personaje catástrofes que, según used, se muy popular. — Félix PUJOL. - YOGA ..Fundador-dela Asociación intertiacíonal da Yoga. - MAS INFÓRMACION. - Oferta - sólohastael31 de agoSto Por 3.442ptaS. mes EL COMANDO CHURCHILL,Ted .,WOR:i-;0] SALVAT;0] PLANETA limitada ULTRAMAR;0] POMARE LAZOS DE SANGRE DE SIDNEY SHELDO( Willis.—Tra En esta asombrosahistoria, una mujer mul ducción de fvlarta Guastavino, cubierta de. : timillonaria. y un hombre de negocios. Joan Farré, 288 páginas. 300 pesetas. deben afrontarjuntos una pugnamonta!por Inglaterra se ha convertido en. un país su supervivencia. Elisabeth posee hermo sura, kiteligencia, inocencia y juventud. Es . dOminado por la violencia, y es entonces. cuando nace el Comando coñ el propósito la única hija de uno de los hombres más derestaurarel orden, Detrás hayuna nueva ricos y poderosos del mundo, A su muerte forma de fascismo,,mucho. más peligrosa ella dQbeasumij-eI mando de la famdia. quetodas las conocidas hasta ahora, dueña deuna gigantesca compañía arma céutica Entónces descubre que debe vnfretarse a dos clases de terror: los aten— iadoa contra la compañía que su familia BREVE HISTORIA DE LA LITERÁTURA levantó y al constante peligro de un asesino FRANCESA. —. HenryClouard es el his aue está o su aceóho. -;1] toriador de la literatura francesa de mayor EL CABALCO, ORIENES, RAZAS, éxito en el mundo universitaribsMeatrevo. APTITUDES. Neneo LugiL Trad. RosaBer a presentar este libro —diCe.-como una ilagué. EL aCtor ha consagradoaSo tÑs año “clave de amor” de la Literaturatrancase.» de su vicieal estjdio de ese noble ajmal: ENCICLOPEDIA SALVAT DE LA FAUNA , Colección Puiito Omega, fi.° 40.;1] REF.JAMIN PALENCIA. por José Corrdr las razas, con sus numerosas variantes, IBERICA Y EUROPEA Una apasionante ritio. Lioro que constit,Iye una vCIiC,aa filogenia. morfología, aptitudes. portes, expedición. desde el confort de su hogar. ¿pr,rtHciOr1 para conocer a uno do los iiis para luego ascribir este libro, único en su pon los más pintorescos rincones de riues . 1 ‘;0] grandes artistas españnies contemporá - — .género, actrativo, ameno, escrito con rigor 1ro paisy de Europa.observandoel siempre i,ens. Además del profundo estudio de su científico, ilustrado a todo colore COn aleccionador comportamiento de nuestros obra porJ. CorredorMatheos. contiene uno tIICCIONARIO DEL PASOTA sie Vale yJulei OúrnerOsasfotografías. .muyvaliosasy con animalessalvajes en su propio ambiente. El índices que satisfacen al más exigente. abundantisima ilustración. en su mayor - Sórdo. Colece. fábula, 208 páps 300 pta8. tigo! científiço y la amenidad de estilo de parte en color. Una auténtica iova de nues — - Un dicciOnario imprescindible-para el que. Libro. útil, así para quienes estimen al nuestro más eminente zoólogo, doctor caballo como para quienes les interese el . ‘rs isblioteco artistuca Cori 252 ptqinas. Félix Rodríguéz de la Fuente y los más quiere estar al corriente del «pasotismo», Fnrr,patc, 26.5 •, .32 cm 5 ei,cijarIerrudo en ese fenómeno que nos Invade, Un libro para tfma cutturlmente. En tela 30X25 cm. sofisticados -equipos fotográficos. lo han l,I. Preciri: ritas.6.000. Sobrecubierfa plastificada. 1.000 ptas. hecho Posible para usted las vacaciones. -;1] ESPASA CALPE;0] -;1] TV COLOR SELECCIONESUUBRO LA PALABRA DE PAPAWOJTYLA.La paiaATI GRAFICO DE ANDALUCIA. A la bra de Jdan PbIo H eut auttnttco golpe descripcióngeográfica de las ocho provint corazon y a pensamiento de quei1es la : cias anda’uzasse uneaquTel análisis resu.. escuchan y aun de os que simplemente a mido da su reabdadpresente. Mapas y pla leen... es necesario gua laineditemos en flOS 8 escalas desusadas, eticuentran al . esta hora sOleiTinede Ja Histora,}. De 1a complemento de 122 fotografías en presentación del Cardenal Primado de ! colorque resumenla hermosuray variedad España. Selección del Dr. Alsina Roco.proandaluzas. fesor de la )JniversidacL350 paginas, 42511 ptas. :H: - - 26 AL 28 DE AGOSTO. CUALQUIERPERSONAINTERESADAEN CONOCERYOGA N SUS ASPECTOSMAS PROFUNDOS,DIRIJASEA LOS TELEFONOS243-65-30, 34Q-73-12, 322-08-47 .PAIA Metropolitana AGUILAR -- - - ACERVO - INFORMAMOS DE LA -VENIDADE SWAMI-SATYANANDA A BARCELONA DELDIA alcalde Barcelona. la - : MIRA de *ugia y cultura - No intervieneBanco ni Financiera SKRONER Españog,1. A. BARCELONA: Pze.CalvoSotelo,10 (Edi’ , ficio Winte-rthur) encima Cafetería 1/1 OCA. Tel. 321-93-22, Adheridos: . - - GERONA: calle Mayor de Salt, 309. Tel. 21-46-02 y subidade-SanFéli, 4 VENDRELL(Tarragona). calle Cristina Bala, 87. - DETECTORESDE METALES -- - ;0] (BUSÁtEOROSj- - .: Paralocalizarmonedas, reliquias. objetosdiversosen casas antiguas,lugares históricos, playas, etc. FABRICACION AM5ICA!Á .STESA Murtaner44Tel.2548005’ - Barcelona-li 7 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 08. Tinent d'Alcalde Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1979-1982 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1133 Title A name given to the resource La proporcionalidad en la representación. Area Metropolitana: una ocasión histórica (3) Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Àrees metropolitanes Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1979-08-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/815/0000001540.pdf eb2f9ded15fa9479ff65da0d68ac4d96 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 09/04/1993 (3031997) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 9 La proximidad de la política PASQUAL MARAGALL El primer ministro del Canadá, el conservador Brian Mulroney, bate todos los récords del siglo en impopularidad: sólo llega al 12%. El Gobierno belga ha dimitido, aunque el rey Balduino no ha aceptado la dimisión. El Gobierno francés ha sido barrido por otro que va a mantener su misma política económica en Europa. En Italia no quedan ministros y el mismísimo Andreotti (en el Gobierno desde 1948) es objeto de una investigación. En el Reino Unido no votan por Major ni sus propios correligionarios. En Grecia el Gobierno ha suprimido gastos de representación exterior (entre ellos su cónsul de carrera en Barcelona) y pasa por sus horas más bajas. En Estados Unidos el vencedor de la guerra del Golfo ha tenido que dejar el poder a una nueva generación política. En España el Gobierno es objeto de todas las acusaciones y todas las sospechas por parte de otros que no tienen otra política ni mejor moral. Es más: en los referendos danés y francés el pueblo votó de manera muy distinta a sus Parlamentos, favorables claramente a la unión europea. No así la gente, los ciudadanos, muy divididos al respecto. ¿Qué está sucediendo para que los pueblos, la gente, se alejen de tal manera del Parlamento, de la clase política y en especial de los Gobiernos? Triunfa en Europa la idea de la subsidiariedad. La idea, por decirlo claro, de que el poder político más próximo tiene la presunción de mejor. Y de que los Gobiernos de nivel superior tienen que ser los que demuestren que, por razones de mayor eficacia (y yo añado de equidad o de redistribución), pueden sustraer competencias hacia arriba. Así lo establecen el Tratado de Maastricht y la Carta Europea de Autonomía Local (que han sido ratificados por España y por otros 20 Estados y es, por tanto, ley vigente). De ahí tiene que venir quizás una mejora de las relaciones entre política y sociedad. De ahí y de algunos gestos que acompañen con imágenes vivas la descentralización política y administrativa prevista en los textos. Prevista e incluso realizada (España ha descentralizado un 25% de su poder económico estatal en los últimos 15 años). El pasado 31 de marzo expliqué en Madrid que todas las gamas del gris existen realmente entre el negro del Estado y el blanco de la sociedad. Los poderes locales son uno de esos grises, y la concertación entre poder y sociedad, otro de los matices posibles. Pero hay todavía más cosas que hacer. Y así lo he dicho y lo mantengo. Madrid es la capital del Estado, pero ninguna ley obliga a que el Instituto de Minas, o la Escuela Naval, o el Consejo Superior de Investigaciones Científicas tengan su sede en la capital. ¿Por qué no sugerir que en un momento de crisis el peso fáctico, económico y social de la presencia de instituciones en puntos determinados -más necesitados o más capaces de albergarlas- sea tenido en cuenta? 18 �Articles de Pasqual Maragall a En el mismo sentido he recordado que el Estatuto de Cataluña, en su artículo 30.3, prevé que la sede del Parlament es Barcelona, pero que pueden celebrarse sesiones en otras ciudades y pueblos de Cataluña. Creo que sería bueno que se hicieran en Tarragona, en Lérida, en Gerona, en Manresa, en Vic... Del mismo modo, he hablado largamente con el presidente del Senado y con el mayor partido de la oposición de traer a Barcelona la primera sesión de la Comisión de Autonomías (la llamada Gran Comisión) del Senado. El impacto sería enorme. En estas acciones la gente, los ciudadanos, verían gestos -y los gestos son importantes- en el sentido de una mayor aproximación de la política, de un desencasillamiento de los políticos, de una mano tendida al diálogo entre representantes y representados. Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona. 19 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1082 Title A name given to the resource La proximidad de la política Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Descentralització administrativa Estat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-04-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/743/19980328_LV.pdf 39d82c5a40e1434e1530c4e145ed0c0e PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 28/03/1998 La Vanguardia, p.020, Opinión La razón de Delors. CARTA DE NUEVA YORK Autor: PASQUAL MARAGALL Viniendo de Roma, y después del baño de modernidad de Barcelona, vuelo hacia Nueva York. Leo un parlamento de Jacques Delors ante una fundación llamada Europa de las Culturas 2002. Delors se pregunta sobre el porqué del rechazo práctico de su libro blanco por parte de los gobiernos. No lo han interiorizado -dice-. No lo han entendido. Los ciudadanos tampoco añade- creen aún en el Estado providencial. El mundo entero -dice citando a Touraine- está dominado por la separación entre los sistemas de comercio, de la técnica y de la ciencia, por un lado, y por el otro, una formidable fragmentación de las identidades. ¿Qué hay de inmutable y qué de nuevo en todo esto? ¿Qué está pasando realmente? ¿Qué se puede hacer? Hay un abuso de la mundialización como recurso retórico. Jacques Delors cita... a ¡Maurice Chevalier!: "C'est nouveau, c'est rígolo". "Si no es nuevo, es más divertido." Hay que ser serios, advierte. Analizar lo que realmente ocurre. No caer de rodillas ante la aldea global sólo porque es el nuevo concepto. Lo que ocurre es una mutación tecnológica. Ustedes, les dice a los de más edad, trabajaron 10.000 horas durante su vida activa. Hoy sólo se trabajan 70.000 (es decir, calculo yo, 40 horas, 40 semanas al año, por 40/45 años) y, dentro de poco, hacia el año 2020, serán 50.000 horas. Ya lo dijo Keynes en Madrid en 1930, en su famosa conferencia pronunciada en la Institución Libre de Enseñanza sobre el futuro económico de nuestros nietos, perdón, de sus nietos, y Marx en "La ideología alemana". Yo, sin embargo, veo a mis hijas trabajando más que yo y su madre a su edad y sin la misma estabilidad. Delors termina insistiendo en que el tiempo se está convirtiendo en una variable esencial y que todo cambia en este terreno: la educación continúa a lo largo de toda la vida, la organización de las ciudades, la compatibilidad de tiempos de trabajo de la pareja, si es que aún quedan parejas, añade. Estos son los temas. Imaginar nuevas maneras de crear empresas y sobre todo, pide, si alguien siente que hay una necesidad, trata de satisfacerla y fracasa, no ponerle una estrella amarilla con la inscripción "Fracasado". Emprender es arriesgar. Pero no acertar a la primera es lo normal. Ni a la segunda. Delors dice de pasada que la tensión entre global y local produce vértigo. Que los responsables piensan global -sean políticos, empresarios o dirigentes sindicales- mientras que los ciudadanos piensan local con los pies en el barro de los demás diarios. Unos en la estratosfera de su mundo virtual, los otros en el barro de su mundo demasiado real. Ahí ve Delors la razón del mal vivir político de nuestras naciones. De acuerdo. Quizás habría que juntar esta mención pasajera del ámbito espacio con el replanteamiento de la variable tiempo, ridículamente distribuida entre estudio, ocio y jubilación. Espacio y tiempo considerados a la vez. La ciudad puede acercar en el espacio los tiempos del trabajo y los tiempos del estudio, por ejemplo. La universidad y la empresa. Y la tecnología puede ayudar. Lo bueno sería correr los riesgos de ser emprendedor bajo un paraguas de valores cívicos, compartidos. PASQUAL MARAGALL 128 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1206 Title A name given to the resource La razón de Delors. CARTA DE NUEVA YORK Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Model social Educació Economia Globalització Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-03-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/581/llibre_realidadsueno.jpg 26431e0f378c179fc97167e4c43a6753 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La realidad de un sueño: Barcelona, sede de los Juegos Olímpicos de 1992 Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Maragall Mira, Pasqual, 1941- Barcelona Acció política Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Mercader, Jordi, 1956- Publisher An entity responsible for making the resource available Grijalbo Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987 Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Sinopsi de l'editorial: La realidad de un sueño es una crónica de los seis años que precedieron a la designación de Barcelona como sede de los Juegos Olímpicos del año 1992. Escrita cuando aún era palpable la euforia por el histórico momento que vivió la ciudad el 17 de octubre de 1986, pero cuando se podía vislumbrar ya el brillo de las espadas desenvainándose. durante años, las indiferencias, las discrepancias, los errores fueron ahogados por la necesidad de ofrecer al mundo una imagen idílica de unidad. Fueron seis años caracterizados por la discreción, virtud impuesta por el COI, el árbitro de la carrera por la nominación olímpica. Partiendo de los últimos días vivdos en Lausana, el libro recorre los momentos felices, los días negros de la candidatura, los esfuerzos de los promotores para lograr el triunfo, los trabajos de trastienda, las primeras obras, los argumentos históricos que apoyaron la reivindicación actual y una síntesis de la oferta de Barcelona, del dossier olímpico que a la postre resultó vencedor. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1623/0000000780.pdf 8882c69e4ac9c0ecc61d3e4afca8e4d8 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 03095D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 01/04/2006 - Hora: 23:37 Tema del dia DIUMENGE 2 D’ABRIL DEL 2006 2 TEMA DEL DIA el Periódico Pàgines 2 a 10 La reforma estatutària Pasqual Maragall PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA «Un 60% de participació en el referèndum és un llistó molt alt» RICARD CUGAT NAIXEMENT 88 BARCELONA, 1941 PROFESSIÓ 88 ECONOMISTA TRAJECTÒRIA 88 ALCALDE DE BARCELONA DES DEL 1982 FINS AL 1997; PRESIDENT DEL PSC DES DEL 2000, I PRESIDENT DE LA GENERALITAT DES DE L’ANY 2003 ENTREVISTA J. M. PERDIGÓ / M. D. GARCÍA BARCELONA Encara mostra la satisfacció de la jornada de dijous, en què el ple del Congrés va aprovar l’Estatut. Quan ja falta menys per al referèndum segueix sent optimista amb el sí d’ERC, i molt prudent pel que fa a la participació. –Alcalde dels Jocs Olímpics i president de l’Estatut. Protagonista de dos grans moments, ¿quina sensació li produeix? –De la inauguració dels Jocs en recordo que aguantava la respiració, fins que la fletxa va encendre el peveter... Però després va venir la resta. Ara passa una mica el mateix. Hem passat el moment més delicat. Però no em considero protagonista. En l’èxit, hi compten molts factors: temps, sort, encert, química personal amb gent que acaba sent decisiva... 33 Amb perspectiva 8 El president de la Generalitat de Catalunya –a la foto, amb el saló de Sant Jordi del Palau al darrere– confia que després de l’aprovació de l’Estatut baixi la crispació política a Espanya. –Dijous estava entusiasmat al final de la votació al Congrés, però 15 dies abans havia titllat l’acord clau entre José Luis Rodríguez Zapatero i Artur Mas de «dubtós i precipitat». ¿Què ha canviat? –No, no. No crec que l’important de l’Estatut estigués en aquell acord. No ho sabrem mai, perquè encara no ho han explicat del tot, però no crec que s’hagi de confondre aquest acord amb l’Estatut. de tenir en compte que, quan l’Estatut s’ha d’aprovar a Espanya, el president del Govern hi té un pes i, per descomptat, el PSOE. Però els autors intel.lectuals són Joan Ridao (ERC), Miquel Iceta (PSC) i Joan Saura (ICVEUiA) i l’Institut d’Estudis Autonòmics. El seu impuls ens va portar a l’aprovació pel Parlament. I en aquesta fase, el 90% del contingut no l’han fet ni Zapatero ni Mas ni jo. –Doncs a la Moncloa es van pactar el finançament i la definició de Catalunya al preàmbul de l’Estatut, que van ser els dos punts que van desbloquejar la negociació. –Jo no diria tant. Es tractava, no d’aconseguir un Estatut de màxims, sinó el millor Estatut. I s’ha aconseguit. Suposa un gran salt endavant respecte al del 1979. Hem arribat on volíem. I calia fer-ho units els tres partits del Govern, que és el que ha impulsat l’Estatut. Una altra cosa és que després s’ha –Però ells el van desbloquejar... –Al final del procés a Catalunya, hi va haver un moment en què Mas va tenir una importància real, perquè sense CiU no podia sortir l’Estatut. Al Congrés, la seva participació era convenient, però no imprescindible aritmèticament. I el que va aconseguir Zapatero al reunir-se amb Mas va ser molt convenient, però no imprescindible. Mas ho va fer bé, i crec que jo l’havia correspost a Catalunya. Tant, que m’esperava certa compensació i reequilibri de prota- 3 PACTE DE LA MONCLOA «El 90% del contingut de l’Estatut no l’hem fet ni Zapatero ni Mas ni jo» 3 LA FOTO AMB ZAPATERO «Pot semblar una anècdota, però no ho és. Respon al fons de la qüestió» gonismes per a la resta de partits... Però, ¿el més important va ser el pacte Zapatero-Mas? Crec que no, però entenc molt bé el que va fer Zapatero, de forma molt intel.ligent. –¿Per què no es va produir aquest reequilibri a Madrid que no donés tant protagonisme a Mas? –Per la reacció del sector conservador de la societat espanyola. La podíem haver imaginat, però no vam creure que seria tan dura. –¿Creu que Catalunya n’ha sortit molt esquinçada, que s’han provocat massa animadversions? –Res que no tingui remei. Potser s’ha exacerbat l’actitud de certs sectors, però no del ciutadà mitjà. És com si puges a l’Everest i et fas una esgarrinxada; et fa mal però no dius ‘em vaig fer una esgarrinxada’, sinó ‘he pujat a l’Everest’. A la resta d’Espanya a partir d’ara ens anirà millor perquè hem dit el que creiem que som i ells ho hauran aprovat. És una base molt bona per entendre’s bé. –Dijous passat vostè va tenir la seva foto amb Zapatero, com la de Mas, però, a més a més, va tenir una reunió amb el president. ¿Van llimar diferències? –Sobre les diferències, li puc dir que hi ha hagut alguna desavinença de recorregut, però no d’orientació. La foto, que estava cantada, pot semblar una anècdota, però no ho és. Respon al fons de la qüestió. Hi ha hagut des de Catalunya i des d’Espanya una aposta per una Espanya plural que fins ara no s’havia formulat mai amb tanta nitidesa. –Mas ha dit que una participació del 60% en el referèndum de l’Estatut seria un resultat «de nassos». ¿Coincideix amb ell? –Un 60% és un llistó molt alt. Més d’un 50% de participació ja estaria bé, i d’aquests un 70% de sís. –Però si el 1979 hi va participar el 59%. ¿Espera que hi hagi menys participació? –No té res a veure una vegada amb l’altra. Amb més de la meitat de la població que vagi a votar i amb un resultat pel sí contundent, com hi haurà, ningú el podrà posar en dubte ni provocar enganys, ni parlar de fracassos. Passa a la pàgina següent �(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 03195D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 01/04/2006 - Hora: 23:06 Tema del dia 81 EL CONGRÉS VA APROVAR L’ESTATUT DIJOUS PASSAT, 30 DE MARÇ N La reforma estatutària 82 El president Maragall i el del Parlament, Ernest Benach, van encapçalar la delegació catalana que va assistir al ple del Congrés. Ve de la pàgina anterior –¿Esperava que si Rajoy havia abaixat el to sobre l’alto el foc d’ETA, fes el mateix amb l’Estatut? –No. La llei de la compensació en política és més forta que la de la coherència. Si corres riscos en un camp, no els corres en un altre. Però confio que Rajoy evolucionarà. –En el front del no, a Catalunya, a més del PP ha sorgit un nucli d’opinió, Ciutadans de Catalunya, amb persones que van estar pròximes a vostè i avui li retreuen haver abraçat la causa del nacionalisme. ¿Ha fet res malament? –És possible que alguna cosa no s’hagi fet bé. Pot ser que durant el recorregut tinguessin dubtes, però ara ja no. Una vegada s’obtinguin resultats i es vegi que és factible, ¿quin és l’argument per oposar-se a un Estatut que teòricament ens havia de separar dels espanyols i ara resulta que tots l’imitaran? –Si ERC no vota sí en el referèndum, ¿ho considera compatible amb el fet que segueixi al Govern? –Compatible legalment sí. Compatible moralment, és difícil. 3 EL ‘NO’ I EL GOVERN «La continuïtat d’ERC és compatible legalment. Moralment, és difícil» –Els diaris van publicar una foto de la votació de l’Estatut al Congrés, amb vostè i Saura abraçant-se i el conseller Bargalló, d’ERC, al costat amb cara de circumstàncies... ¿és difícil mantenir això? –He vist tantes coses... No hi ha res impossible. Fins ara hem discutit el nom de les coses, que ha quedat recollit en un Estatut aprovat pel Congrés dels Diputats, però el que justifica un Govern és que la gent visqui millor, que estigui més segura, que els serveis tinguin més qualitat... I tot això és el que compartim amb Esquerra. I ara entrarem en la fase que m’hauria agradat començar fa mig any. Passa a la pàgina següent EL GOVERN HA VISCUT DIVERSES CRISIS PER CAUSA D’ESQUERRA Les crítiques del conseller Carretero (foto) al president Zapatero a compte de l’Estatut van desencadenar l’últim conflicte. DIUMENGE 2 D’ABRIL DEL 2006 el Periódico 3 83 Maragall va felicitar Zapatero per «la ETA VA ANUNCIAR UN gran oportunitat per a la pau a ALTO EL FOC Euskadi i a tot PERMANENT Espanya» EL 22 DE MARÇ PASSAT aconseguida pel president «No veig per què no he de tornar a ser el candidat» RICARD CUGAT acords de competitivitat... Amb el pacte nacional d’educació estem combatent el fracàs escolar, integrant els immigrants i guanyant en qualitat. M. D. G. / J. M. P. BARCELONA –Montilla afirma que ERC no té cultura de govern, ¿què n’opina? –Si em pregunta per les cartes d’ERC [enviades a treballadors de les conselleries governades pels republicans exigint el pagament d’una part del seu sou al partit], Montilla té raó, però també és veritat que els partits que no tenen diners els han de demanar als seus militants. Als partits de la dreta això no els passa mai. –¿Repetirà com a candidat del PSC? –Si les coses van com han d’anar, no entenc per què no. Ho dic amb total convicció. No és que m’agradi, però la gent identifica molt un Govern amb la presidència, i l’equip amb la persona. Fins i tot excessivament. –Però ERC va enviar cartes a treballadors que no eren militants. –Insisteixo, els partits que no tenen diners els obtenen dels seus militants. El problema es presenta si s’estén aquesta pràctica a l’administració, que no té res a veure amb els partits. –¿Està dient que, amb vostè com a candidat, el PSC té més possibilitats? –No dic tant... –¿Què opina quan veu que alguns ministres del PSOE li busquen un relleu? Per exemple, Jordi Sevilla, que va comentar que Montilla podia ser bon candidat excepte pel fet de ser xarnego. –Miro de no llegir tot el que es publica i, sobretot, de no fer-ne massa cas, perquè si hagués de fer cas de tot no hauríem arribat on som. –¿Però el Govern o el president prendrà mesures sobre això? –La resposta és que serem extremadament rigorosos. Aquí ha de quedar ben clar què és Administració i què és partit. Cada partit, que faci el que vulgui, dintre de la llei, per descomptat. Si alguna cosa dels sistemes que han utilitzat per finançar el partit afecta el Govern, evidentment que no podem quedar-nos de mans plegades. –Sobre Esquerra i de cara a la campanya per al referèndum de l’Estatut, ¿preveu cap mena de dificultats amb els republicans? –És possible que hi hagi un cert desinterès per la seva part. Tot i això, els acords del Govern es prenen de forma col.legiada. Aquest mateix dilluns es posarà en marxa la comissió política de direcció del referèndum. –Si tot surt com està previst i l’Estatut s’aprova al juny sense pro- 33 Inassequible a les crisis 8 Maragall, al Palau, divendres. 3 COTITZACIÓ A ERC «Ha de quedar ben clar que una cosa és el partit, i una altra, l’Administració» blemes, ¿preveu donar un últim impuls a aquest mandat amb el canvi d’alguns consellers? –El que es renovarà amb tota urgència són les prioritats del Govern. Diguem que fins ara ha primat el factor catalanista i que ara es veurà més clar el factor social. Estem invertint 800 milions d’euros en 60 barris, 2.600 milions en dos anys per a –L’últim assumpte conflictiu al si del seu Govern es va produir arran d’unes declaracions del conseller Carretero, que va dir que Zapatero era un «espanyolista demagog». Li va ordenar demanar perdó. Ell no ho va fer, però li va acceptar les disculpes... –Sí que va demanar disculpes. Ell i els dos dirigents del seu partit amb qui va venir aquí. –Amb topades com aquesta, ¿no es trenca la deguda confiança entre el president i els seus consellers? –S’espatlla. �(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 03295D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 01/04/2006 - Hora: 23:34 4 DIUMENGE 2 D’ABRIL DEL 2006 Tema del dia La reforma estatutària 3 Entrevista amb el president de la Generalitat «Les crisis no impedeixen que es valorin els serveis» Ve de la pàgina anterior –Vostè assegura que el tripartit ha fet canvis socials importants, però hi ha símptomes de protesta, com la vaga de metges. –Aquest és un tema de profunditat. Està passant tant en la sanitat com en l’educació. El concepte de mestre i de metge s’ha transformat. Fins fa uns anys, el seu estatus tenia un prestigi, el sou podia ser alt o baix, però tenia un reconeixement social. Però la universalització dels serveis ha provocat que el col.lectiu s’hi hagi sindicalitzat o proletaritzat. El canvi en la percepció social del rang fa que el col.lectiu digui per fi: escolti, la dignitat també significa més bona retribució. –Però els metges també reclamen més recursos per poder atendre més bé els pacients. –Per descomptat, però és l’altra cara de la moneda, de la massificació. És com una fàbrica de serveis en la qual els clients reclamen amb una autoritat moral que abans no es reconeixia, no hi havia tanta consideració amb el pacient, i ara el pacient és un client amb drets. Per tant la relació professional-pacient ha canviat. –¿Quan es notaran els efectes econòmics de l’Estatut? –La gent sap que hi ha coses que es fan avui i es comencen a percebre més endavant. Crec que els efectes totals trigaran molt a notar-se. Els primaris trigaran molt poc. –Segons Saura s’ha d’acabar amb el «soroll» de crisi del tripartit perquè no tapin la tasca del Govern. –És cert que ens hem italianitzat una mica, però això no impedeix que la gent tingui un parer sobre la qualitat dels serveis. Són dues coses diferents. ¿Que si la gent està més satisfeta dels serveis en general? Sí. ¿Que això provocarà més demanda? Sí. I l’altra qüestió és: ¿Que això es relaciona amb l’Estatut? No necessàriament. H el Periódico Pàgines 2 a 10 888 «És normal que Zapatero hagi sigut més valent amb Euskadi» RICARD CUGAT J. M. PERDIGÓ / M. D. GARCÍA BARCELONA –Arran de la declaració d’alto el foc permanent d’ETA, el líder d’Esquerra Republicana, JosepLluís Carod-Rovira, va comentar que Zapatero ha estat més valent amb Euskadi que amb les aspiracions de Catalunya, ¿comparteix vostè aquesta opinió? –Deixem-nos d’històries. L’Estatut no mata a ningú, de manera que és normal que Zapatero hagi hagut de ser més valent per afrontar una situació com la que s’està vivint a Euskadi. –Els partits bascos estan plantejant el que anomenen l’àmbit de decisió basc i no sembla que a la resta d’Espanya es posin tant les mans al cap com en el cas de l’Estatut. –En l’àmbit de decisió basc Espanya també hi ficarà cullerada. Es tractarà un àmbit de decisió compartida. –Si vostè no fos president de la Generalitat, si fos un ciutadà normal, ¿hauria anat a la manifestació que es va celebrar a Barcelona amb el lema Catalunya és una nació i té el dret de decidir? –Si jo hagués sigut un ciutadà normal... (s’ho pensa). Crec que no hi hauria anat. Jo he sigut més de repartir octavilles, però això ja és d’una altra època. –¿Però no té la impressió que l’opinió pública espanyola s’esquinça menys els vestits amb les concessions fetes a Euskadi que amb les que se li fan a Catalunya? El mateix concert econòmic basc... –Això era veritat, fins ara. El més important de l’aprovació de l’Estatut al Congrés dels Diputats és precisament això. La societat espanyo- 33 Al despatx 8 Maragall consulta la web de la Generalitat a l’ordinador. 3 DRET A DECIDIR «Al País Basc, Espanya també hi ficarà cullerada. Serà una decisió compartida» 3 TOLERÀNCIA «La societat té més mala consciència amb Euskadi per les barbaritats del franquisme» la segurament té més mala consciència respecte al País Basc perquè el franquisme hi va cometre grans barbaritats, com per exemple el bombardeig de Gernika. La dictadura va practicar terrorisme d’Estat. Sobre el concert econòmic, ja he dit alguna vegada que no m’entusiasma. És un privilegi que els reconeixem, però és una fórmula insostenible més enllà del País Basc. Ells no paguen, Catalunya sí. I ho seguirem fent. –¿Què passaria si a Euskadi s’aconseguissin més cotes d’autogo- vern i més reconeixement de la seva identitat? ¿Catalunya en reclamaria més al seu torn? –Jo crec que l’Espanya plural consisteix precisament en el fet que cadascú tingui sistemes diferents. El que s’ha de respectar és l’equitat, que no és el mateix que unificar les identitats. Crec que la base de l’Espanya plural i el seu reconeixement és precisament aquesta: a cadascú el que li pertoca. Els catalans no ens hem de posar tossuts. Ara bé, hi ha d’haver unes normes d’equitat entre els diversos territoris. H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La reforma estatutària Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Perdigó, Josep Maria García, Maria Dolores Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Territoris Acció política Govern Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/899/0000000669.pdf be743f6806bceb219833bbcab3da4936 PDF Text Text Intervenció de Pasqual Maragall sobre: La Regió Euromediterrània i la perspectiva de futur en les àrees de salut, benestar i recerca biomèdica. 26/04/2007 | Navata (Girona) 1. L’associació entre el territori i el saber ƒ Ens la juguem amb el coneixement. ƒ L’associació entre el territori i el saber marca la diferència entre un país que va a remolc, i un país que esdevé motor del seu desenvolupament. ƒ El coneixement és la força motriu de la innovació. ƒ I a través de les ciències de la vida, la innovació es tradueix en competitivitat empresarial i cohesió social, alhora. 2. Una voluntat política: convertir Catalunya en una de les regions biomèdiques d’Europa ƒ Quan vaig arribar a la presidència de la Generalitat, vaig expressar la voluntat de convertir Catalunya en una de les regions biomèdiques d’Europa. ƒ Teníem una llarga tradició mèdica i un sistema nacional de salut a l’avantguarda. ƒ A més, comptàvem amb una indústria química i farmacèutica capdavantera a Espanya. [A Catalunya, es realitza aproximadament un 60% de la producció farmacèutica espanyola] ƒ Ja existien nombrosos grups de recerca biomèdica a universitats i centres d’investigació com el CSIC, hospitals i empreses. 1 �ƒ I a més s’havia començat a realitzar un important esforç inversor en infrastructures científiques i tecnològiques. Exemples: el Consorci amb l’Estat per la construcció del Sincrotró; el Centre de Supercomputació Marenostrum (IBM-UPC). ƒ Ens podíem proposar col·lectivament projectes ambicions que abans no estaven al nostre abast. i ƒ Al mateix temps, la creació de l’Aliança Biomèdica de Barcelona –avui Aliança Biomèdica de les Universitats trencava la dinàmica arcaica d’atomitzar els grups de recerca a través de xarxes locals. ƒ Amb l’Aliança Biomèdica, les Universitats donaven un primer avís a les administracions, que finalment es pogué compassar per desenvolupar una política coherent. 3. La Bioregió ƒ La presentació de la Bioregió el mes de novembre de 2004 i la seva constitució formal el mes de febrer de 2006, ens varen permetre corregir la tendència cap a l’atomització excessiva de les institucions. ƒ A través de la Bioregió, s’aprofundia en la triple hèlix que formen les universitats –i els hospitals universitaris-, les administracions i les empreses. ƒ I a través d’aquesta triple hèlix, sobria el camí per convertir Catalunya en el centre biomèdic i biotecnològic del sud d’Europa. ƒ En relació a l’Aliança Biomèdica, el projecte adquiria una nova dimensió territorial i es situava al centre de l’acció de la Generalitat. 2 �ƒ A més, a la dimensió biomèdica, s’hi afegia la biotecnològica per incorporar-hi l’agroindústria. ƒ Havia arribat el moment de donar un pas endavant definitiu cap una investigació “científicament rigorosa”, “competitiva” i “socialment útil”. 4. La Bioregió, un model de desenvolupament ƒ Avui, la Bioregió compta amb els actius necessaris per esdevenir un model de desenvolupament. ƒ L’experiència dels Estats Units, el Canadà i altres regions europees, ens ensenya que la Bioregió reuneix els tres elements clau d’una estratègia guanyadora: o La millora del nostre capital humà i tecnològic; o L’impuls d’empreses biotecnològiques; o I la creació d’un marc institucional per incentivar de forma sostenible la generació de sinèrgies entre els actors públics i privats, a través de nous processos de transferència de coneixement i tecnologia. 5. L’aposta inversora del sector públic: una aposta sostinguda i ambiciosa ƒ En els pilars de la bioregió, Catalunya hi ha aportat la creació del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona al costat de l’Hospital del Mar i la Universitat Pompeu Fabra, que acull: o El Centre de Medicina Regenerativa co-dirigit pel professor Izpisúa; o El Centre de Regulació Genómica del Dr. Beato; 3 �o I l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica del Dr. Jordi Camí. ƒ El Parc, a més, s’afegeix a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona dels Drs. Guinovart i Massagué, que està vinculat a la Universitat de Barcelona a través del Parc Científic de Barcelona. ƒ Al Campus Vall d’Hebron de l’Autònoma. ƒ I a l’IDIBAPS [Institut d’Investigacions Biomèdiques Pi i Sunyer]-Hospital Clínic. ƒ Més recentment, tenim la bona notícia del Projecte Biopol = conveni per a la creació del Parc Científic de la Salut de L’Hospitalet. ƒ Aquest Parc constituirà un entorn de creació de noves empreses de base tecnològica i alhora la recerca d’excel·lència, al voltant de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge. [Hospital Universitari de Bellvitge, Universitat de Barcelona i Institut Català d’Oncologia] 6. El sector empresarial i l’associació CataloniaBio3 ƒ Conec l’esforç de Biocat per aglutinar tots els agents del sector biomèdic i biotecnològic. No podem oposar la recerca i el desenvolupament, a la innovació. ƒ Catalunya ja compta amb 50 empreses biotecnològiques. La meitat creades els últims 5 anys. ƒ La presentació de l’associació CataloniaBio3 el mes de març de l’any passat per cohesionar-les, és una excel·lent notícia. 4 �ƒ És una mostra més del potencial econòmic d’una recerca competitiva. 7. Cap a una nova tensió positiva sector públic-sector privat, per una Catalunya “estructuralment” innovadora ƒ Hem de sumar esforços per posicionar el nostre país en el panorama internacional. I l’establiment de fórmules de col·laboració orientades a l’assoliment d’objectius és fonamental. ƒ Sense anar més lluny, la que s’ha establert entre la Generalitat i l’ajuntament de Sant Cugat per acollir la seu de l’Institut Europeu de Tecnologia. [Esdevindrà el centre de referència per a les polítiques d’innovació de la Comissió Europea] ƒ I també la futura Oficina Europea de la Iniciativa de Medicaments Innovadors. [Manel Balcells, President del Comitè Executiu de la BioRegió, ha manifestat que la considera prioritària. A la web de la UE, es descriu la Oficina com un “símbol de l’Espai Europeu Integrat d’Innovació, Recerca i Formació”] ƒ Espero que la candidatura presentada per les administracions, el Parc de Recerca Biomèdica i Farmaindústria prosperi. 8. La Bioregió ens corresponsabilitza amb el model europeu de progrés ƒ Segons l’últim informe de la OCDE sobre les inversions en R+D, Europa es troba en una situació d’estancament. 5 �ƒ En canvi, la Xina creix de forma imparable, esdevenint un gran competidor: aquest any mateix es convertirà en el segon país del món en inversió de capitals en investigació. ƒ I la Índia no li va massa al darrere en sectors com la química i la informàtica. ƒ Aquests països ja no només atrauen la producció, sinó també la inversió en competitivitat. ƒ No em cansaré de dir que l’educació i el coneixement han de ser la nostra principal prioritat. ƒ A la Xina i a la Índia s’està creant una nova elit intel·lectual de científics i tecnòlegs, però importants capes de la societat encara viuen en la pobresa i el sub-desenvolupament. ƒ En canvi, aquí tenim serveis públics cada vegada més extesos i de qualitat. ƒ El repte científic i tecnològic és clau per l’economia, però també pel benestar. ƒ Els avenços en biotecnologia s’associen a millores de la qualitat de vida i de la salut de les persones. ƒ Actualment la funció investigadora és un imperatiu ètic de les nacions que aspiren a estar a l’avantguarda del desenvolupament humà dels ciutadans. ƒ Un dels actius principals del Sistema Català de Salut és que la recerca en salut s’imbrica a la xarxa sanitària. ƒ El nostre sistema de salut està desenvolupant un model d’innovació basat en un dispositiu d’investigació científica, desenvolupament tecnològic i innovació que fomenta el tarannà investigador. 6 �ƒ La nostra xarxa d’hospitals inclou els 6 de major producció científica d’Espanya. ƒ Com reiterava el mateix Dr. Izpisúa fa 15 dies en una conferència al Tribuna Barcelona, aquest és el valor afegit més important que tenim. ƒ I ho és per la qualitat de l’assistència sanitària que se’n deriva i per les possibilitats de formació dels professionals de la salut que ofereix. 9. L’Euroregió i el L’EuroBioCluster del Sud d’Europa ƒ Avui Catalunya no només destina una part cada vegada més important dels seus recursos i de la seva intel·ligència a la ciència i la tecnologia, sinó que a més ho fa nucleant una euroregió. ƒ Una Euroregió Universitària i Científica. ƒ Al mateix temps, l’Euroregió ens permet ser un actor rellevant en una dinàmica supraregional de creixement científic i tecnològic: l’EuroBioCluster del Sud d’Europa, en la línia que uneix BCN-Lió-Heidelberg. ƒ El BioCat i el Biopole de Tolouse hi tindran un paper determinant, com fa per exemple la Medicon Valley de Suècia i Dinamarca a la ScanBalt Bioregion, on hi participen 11 països bàltics i escandinaus, més de 60 universitats i unes 870 empreses. [Encara que sigui anecdòtic, fins i tot disposen d’unes “yellow pages” per localitzar els més de 3.000 grans actors que hi participen] ƒ Què ens ofereix l’EuroBioCluster? o “Base científica”: establir plataformes comunes de recerca per competir. 7 �o Massa crítica per afrontar la “biocomercialització”: per exemple, facilitar l’accés de les grans farmacèutiques, a les PYMEs biotech. o Un esforç per incrementar el finançament: fons de co-inversió europeus; enfortir la xarxa de business angels. ƒ Nosaltres encara no ens podem comparar als clusters del nord, però a la globalització, el que no va adaptant el seu coneixement, la seva tecnologia i la seva gama de productes i serveis està perdut. ƒ I l’Euroregió Pirineus-Mediterrània és una mostra que sabem adaptar-nos, tant en l’economia com en la política. ƒ Que som capaços de mirar lluny i d’actuar aprop. ƒ L’Euroregió és un primer pas esperançador per alinear idees, projectes i institucions. I ens permetrà tenir la massa crítica suficient per competir a la globalització. ƒ Avui tenir una “base” a Catalunya suposa un triple avantatge estratègic per a les empreses: o Aconsegueixen europeu; ubicar-se al cor del mercat o Aconsegueixen una porta d’accés privilegiada a la resta de països del Mediterrani i d’Hispanoamèrica; o I compten amb una connexió directa amb la resta de bioclústers europeus. ƒ Al mateix temps, l’Euroregió enfortirà la cohesió social, com demostra el primer hospital transfronterer d’Europa que s’està construint a Puigcerdà. 8 �ƒ Justament per aquest motiu, és fonamental connectar tots els sentits de la cordillera i el mar. ƒ L’Aeroport de BCN ha començat a captar vols intercontinentals i l’adjudicació de la T-Sud ens ha de servir per configurar un hub potent. ƒ És fonamental que Catalunya tingui un aeroport gestionat amb autonomia. ƒ Com ho és també vertebrar la xarxa d’alta velocitat, que fins fa dos dies, no estava prevista més que de Madrid a algunes capitals de província. ƒ Els eixos València-BCN o BCN-Bilbao no existien a la ment del govern d’Aznar i la connexió amb Europa era objecte de nombrosos endarreriments. ƒ Justament per aquestes raons, l’Euroregió s’ha situat al centre de les relacions hispano-franceses. ƒ De les hispano-franceses i també de les hispanoitalianes, per consolidar empreses euromediterrànies com Abertis-Autostrade o Enel-Acciona-Endesa. ƒ Hem de començar a construir Europa des del Sud. I no només des de l’economia, sinó també des de la política. 10. Tenir un “paper” a la globalització, sense perdre de vista que la nostra prioritat són les persones i la proximitat ƒ Estem esborrant les fronteres d’Europa, les dels territoris i les administracions, les del sector privat, les que oposen la recerca i la innovació i les que pretenen oposar competitivitat i cohesió. 9 �ƒ I ho estem fent per sumar i tenir un paper rellevant a la globalització, sense perdre de vista que la nostra prioritat són les persones i la proximitat. Moltes gràcies 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La Regió Euromediterrània i la perspectiva de futur en les àrees de salut, benestar i recerca biomèdica Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Torre Mirona (Navata, Girona) Abstract A summary of the resource. Seminari “El paper del Sistema Hospitalari català en el projecte Biocat: convertir en valor la innovació”, organitzat per la BioRegió de Catalunya i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i que ha comptat amb l’assistència dels directors de gairebé tots els hospitals catalans i els màxims responsables del sistema sanitari català. Intervencions de Manel Balcells, president del Comitè Executiu de Biocat Joan Rodés, director general de l’Hospital Clínic de Barcelona Joan Guanyabens, secretari d’Estratègia i Coordinació del Departament de Salut Miquel Barceló, president del 22@Barcelona Joan Cornet, president de TIC Salut Josep Samitier, president de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i Lluís Blanch, director del Parc de Salut de Sabadell. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Euroregió Mediterrània Salut Recerca i Desenvolupament Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-04-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/958/19831202d_0112.pdf 80f222496c788ee1e542f39372636f58 PDF Text Text re P ^.^fi, lz FI .,^^ ^^^ <4^r. Í^. !^ ^ F- ^ ^^, ^ ^.^ ^s ^ ^^ .^ ^ 1?t ri ^ > rr-^ ^G ly' r) tr e p ar Pasqual MARACA t. I.., Maire de Barcelona, Présidant de l'A írú Métropolitaine de Barcelona ^_^ -_, et par ^^ ord^: [;^^ ^^{µ PA Lb' 4lice-Prési,r7'i:nt de l'Aire. Métropolitaine dé B arcelo na, Cor1^ effiFer Municipal de Barcelona La dis,'erib^.ftio;E de le {;onulaetiQn et surtesut de !'as;t:'s,aité économique sur le continent E?i.r'23péHrE nous lpermet d'C1CSrueiF:er le 6;e?e n,te Cï; C'+é"séSE ÍFiiii.+r:? C7éifl^.YL1p'p?énf3>Ït .scQ}•rl j-:-tic;E:;^. Nous por.ada„n.0 d;st,irsgct4r une Europe du itf¢rel du Centro crrmpr?rtd du Rhin, le Centra Gi; l^3 N,?r>i de la F1é;su.l.;6ir•iu;s Eédérala Ql!ernar.da, l a ré¿ior3 littorete •beig:.= et hellanciaiso, a'srsi que l e s ré;,ainns de Paris ot de Londres), fo rtefrardrst ïridustriali£le et dé<<oioppér,. L.'c:nsc-,rlale de ces zones rcapri`ssrerrte 17,8 % de la papulation, 37,7% da i!'aativixé ir-ECl:istrieilf; européenne totale et 31,1 `36 de l'activité tei'tfaire. ci5té C€3t'i:L' zona, nous pouvoris distingue: una a ire de t.iétlE:;e:p; errtent rnoiri i;`:iMi.efite.f`L et R 'inrla.istrialissatiori in'íérieure qui ene;loba:rait l a plus grande laei-tie d e !Italia et de l'G:st:iu;ne ziE:si qu'une partís de la Franco. 1-? $'fstf:rfe des Nilles e n Europe s ftiscrit+rans cetts pralaaI;.:,ü>>ion G3ém„p gra.;.attBGii,Et1 et éconornique. On pout y ctistinguer un a.;e c'urbar•i.°aation qui reli;.rait Londres - Rhin 1-;,:<l,r C:o;Penhagt,ica, a;icgE.E ei s'integ re Paris et dans l e ,quel une fig:ze de pénétra •tion suit le eours du Rhin jusrlE,E'a3 i;.'ts:€->ich. A !'íntérieur de la Catalogne, 70 % de la population se cáncentrent dans l'aire métropolitaine de Barcelona. Cene donnée met en évidence le fait que la polarisation au niveau européen co-nnait un prolongement identique au niveau espagnol et au niveau • catalan. au niveau métropolitain, on peut parler de la f_,olarisation qui se produit dans la vine centrate de Barcelone, oú sur une surface de 100 km' se concentre plus de la moitié (1.700.000 habitants) de la population métropolitaine. En resume, la situation de Barcelone à I'égard du systéme urbain espagnol lui permet d'exercer une importante fonction de contact avec le réseatr urbain du Nord et surtout de Sud de I'Europe. D 'un cutre cené, l'arc Nord -Ouest de la Méditerranée dans lequel s'iïatégrent la Catalogne et Barcelone sert égalernent de trait d'union aves les pays de Sud méditen-anéen. Par conséquent, nous pouvons considérer que Barcelona occupe une place périphérique p ar rapport au noyau économique européen, mais qu'elle a dés fonctions importantes cornme point de contact entre cette zone et la zona économique rnéditerranéenne. La s(r?:EC'ti,Ci?' ESrbaiCre d es rtlYgio;iá du Sud euro7éen presente !E:? G'-:.]r: rtrii'G plus dispersé Et les centres uC:Ssiii$ l es d'un are Er1iagiL'-.a::¢*, qui plus importantssF4 si:^SÜ+Yç lelona. s'é t:erítli"aFt entre Naibf?es -• Milán -- Lyon - Valence et la mor. B A á i C EL O.eri1`E ET LES ft UdRES AÍRES MÉMC'áPOLs9TAIiti'ES. 1..1 CATA .,OG11á :' ET L'AIRE !°^.`"t-:.OPOLIx'Adt,;'?'" lyA Rk.rb•ti t..1°drE EN ;'^çgROPF. On peut considérer la récente évolution de l'aire métropolitaine de Barcelone cornme le résulta'c du modéle éccnornique et territorial de croissance q u e l'Espagne a adopté à parar des années soixante. L'cmplaceïner,t de Barcelone à I "ext r eme du sous;,y: ri:érnc de vilies dans le Sud européen lui confére une pc,sftion de ;onction entre celui-el et le sous-systérne a.irbain espagnol que nous pou •,rons definir cornrne dispersé et radiocentrioue, à partir d'u n e capitale. f: l "intérleur du systérne espagnol de vies, Barcelone et - iti sous-systéme catatan s e situent sur laxe de littoral m=,c.aiterranéen et représente le contre--poids économique et dérnograpnique à la position de capitale que détient Madrid. ÇO Parmi les traits les plus caractéristiques de l'aire métropolitaine de (3arcelone, cornme conséquences de ce processus, nous pouvons rnentJonner les suivar-rts : Prerniérement, un processus rapide et intense de croissance démographique et urbaine derive de courants d'immigrations beaucoup plus éievés que dans les autres aires rnétropolitaines d'Europe. f3appeions que le taux annuel de croissance démographique d e l'aire métropoiitaine cie Barcelone, dans la période 1950-1981, a été d° 3,3 %. En termes absolus, l'aire métropolitaine est �passée de presque deux millions en 1 950 à plus de quatre miilions en 1 98 1, avec la circonstance aggravante que plus de la moitié de cet accroissement s'est produit dans la décennie 1960 -1970. C7euxièmenient, un haut degré de spécialisation.irtdustrielle dans la production de biens de consommation de masses, durables ou.non (textiles, autornobiles, papier et arto graphiques, etc...) et de biens d'équipements spécif`ic;ues (macFaines-outils, machines pour i'industrie' spéciaiisée, otee.). L'occupation índustrielle se situe aux environs de 48 % de I'occupation totale, chif-fre uniquement comparable avec ceux de Lyon (48,6 %) et Turin (58,6 %) et supérieur à ceux des principales villes européennes. F'arallèlement au phénomène décrit dans le point précédent, en cosiste à un manque manifeste de spécialisation da:..s les secteurs tertiaires, si l'on compare avec les autres aires métropolitaines européennes. Finalement, et au niveau tenritorial, nous pouvons sigr!aler le haut degré de concentration dérnographique et éconornique dans le centre de Barcelone et les difficultés pour réduire la conáentration métropolitaine aussi bien au niveau résidentiel qu'industriel. iÉTÉF OG NÉI É DE LA CRISE La crise économique,' amorcée eh 1973, n'a pas affecté de maniere homogène les différentes régions et zones urbaines, comme on peut l'observer, par exemple, sur les données ciu chámage. L'explication la plus simple - de cette infiuence inégale, bien que généralisée, de la crise repose sur le fait que le modèle de croissance qui est entré en crise est également un modèle desequilibré daus son aspect territorial. Les aires industrielles et les aires urbaines qui étaient celles qui fondèrent le modèle de croissance des années soixante sont égalernent celles qui ont reçu le plus fortement l'impact de la crisei éconornique. Clans le cas concret de l'aire métropolitaine de 13arcelene, les traits que nous venons de décrire, sont évidents. En tant qu'ensemble fondamentalement urbain et industrial, cette aíre a- polarisé, quel que solt I'indicateur que ron veuille considérer, une part très importante de la croissance économique espagnole et la plus grande partie de la croissance catalane. Cette aire subit aussi, en ce rnoinent, de manière comparativement plus accentuée, les effets négatifs de la crise économique. Cetto situation impose done à I'A.Nii.B. la nécessité d'une .intervention économique locale, afín d'absorber les coeits iné g aux de la crise-, et d'établir un nouveau modèle de croissance économique. C'est en cela que doivent consister les deux grands ases de le politique économique locale, bien que ses résultats dépendent évidemment' d'un ensemble de décisions et de politiques nationales et internationales c.lui échappent à sa sphère d'infiuence. l..es coits inégaux de la crise se manifestent surtout dans certains groupes sociaux et ils doivent étre tractés avec une actuslisation sélective que seules peuvent réaliser les autorités locales plus en contact avec les citoyens et leurs besoins les plus immédiats. Je pense qu'il est bon que les autorités locales rappelient constarnment aux autorités supérieures, regionales et nationales, les effets territoriaux, sectoriels que les divers traitements écono- miques produisent comme résultats. A PoalR TA^GES ET DESLAVAN AGES DES AIRES I L MÉ ROPOt.I AélïíE DA TI! G lSSYd'i!é DE LA GR SE. Cependant, avant de commencer à analyser les diverses politiqueo, il convient de souligner un conditionnement préalable qu'il est difficile de changer, malgré les désirs utopiques qui, parfois, les font croire modïfiables : la concentration urbaine, économique et dérnographique d.e l'aire métropolitaine de Barcelone. L'impact de la crise ne peut se résoudre en diminuant à court terme la concentration de Barcelone, de méme que l'on ne peut établir le nouveau modèle économique sans le fonder sur les avantages de la concentration autour de Barcelone. L'aire métropolitaine de Barcelone, plus ou moins vaste, à noyau plus ou moins rnultiple, plus ou moins dense dans le centre, plus ou moins déconcentrée, continuera à conditionner la croissance et le modele économique catalan et sera, pendant longtemps, le facteur le plus décisif, qualitativement et quantitativernent, du futur de la Catalogne. ('armi les facteurs qui limitent les possibilités des processos de déconcentration, nous pourrions mentionner : 1) La localisation du stock actuel de structures physiques (bátiments, infrastructures, etc...). 2) Une partie très importante de tous les nouveaux investissements, aussi bien publico que privés, consiste en renouvellements qui s'opèrent normalement dans un méme lieu, ce qui laisse peu de marge pour la déconcentration des investissements. On accorde de plus en plus de valeur à la réhabilitation et au maintien du stock de capital existant, en particulier en périodes de crise économique et d'investissements. 3) Les unités économiques famiiiales présentent égalernent une certaine inertie quant à Icor .localisation. 4) Les grandes agglomérations urbaines semblent limiter les incertitudes et les risques du futur dans les décisions de localisation industrielle. 5) La tertiarisation croissante de l'économie est un phénomène qui, pour l'instant, s'avère étroitement lié à l'urbanisaticn. 6) L'internationalisation des phénomènes éconorniques et le role fondamental du .progrés technologique dans le développement. LES TRAT1S SPÉCf9`éGrU%3' DE LA CRPSE DANS L'AIRE MÉ T•R OPOtiT TA rrNE DE 13A RCi P ONE La structure productive catalane et de l'aire métropoiitaine de Barcelone a suivi, avec certains traits spécifique s, les effets de la crise économique généralisée. La croissance économique des années 1960 et 1970, 89 �fondee sur un modele d'industrialisation dans lequel' la Catalogne et l'aire de Barcelona ont joué un role primordial, se volt forternent freinée par une crise mondiale qui met en évidence les défauts internes. Les impac.ts de la crise économique sur l'aire métropolitaine de Barcelona ont été, done, largas et variés. mais nous voudricns souligner ici deux problèmes qui caractérisent en tonto priorité les effets de la crise au niveau rnétropolitain : le chómage et le déficit en équipements et services. Bien que généralisé et répandu sur taus les territoires, le ch8mage presente deux composantes qui le rendent spécialement conflictuel au niveau métropolitain. En premier líen, la crise a surtout produit un chómage industrial et un chòrnage des jeunes qui cherchent du travail pour la première fois. Ces deux secteurs sant representes en excès dans la structure économique et démographique de l'aire métropolitaine de Barcelona. Voyons quelques données qui confirment les points antérieurs. L'aire métropolitaine de Barcelone a un taux de chómage supérieur à 23 %, ce qui représente quelque 295.000 chómeurs enregistrés (décembre 1982). 79 % des chómeurs de toute la Catalogne se concentrent dans l'aire métropolitaine. Plus d'un tiers des chómeurs cherchent du travail pour la première fois, ce qui met en évic(ence la gravité du ch8mage parrni la population la plus jeune..Deux secteurs industriels, le bátiment et la metallurgie, fournissent déjà 50 % du total des chómeurs. Le second problème, conséquence du modele économique et territorial adopté dans les dernières décennies mais aggravé par la situation de crise, est le déficit dans la tertiarisation de l'économie catalane. II est intéressant de liar cette réflexion sur les institutions métropolitaines avec le récent « white paper» du gouvernernent britannique, qui propase I'abolition de toutes les institutions métropolitaines du Royaume-Uni. Je pense qu'il est important de faire référence à cette question parca que l'histoire, le prestige et les réaiisations du Greater London Council et des antres conseils métropolitains britanniques et peut-étre la décision britannique en ce moment, ouvrent un grand clébat qui aura des répercussions non seuiement au floyaume-Uni, mais dans toutes les aires métropolitaines et européennes. Dans le cas espagnol, il pourrait sembler que la consoli -dationesvux'mitraonégleums vide de leur contenu les institutions rnétropolitaines, surtout dans un cas cornme la Catalogne, oir nous avons vu que plus de 70 % de la population se concentrent dans l'aire métropolitaine de Barcelone. En outre, la corporation métropolitaine de Barcelona est formée de vingtsept communes ou administrations locales autonomes qui assument la gestion des compétences municipales. Entre cette administration régionale nouvellement créée et ces vingt-sept communes, reste-t-il un espace adéquat et suffisant pour i'action de .i'institution métropolitaine ? C'est précisément cette situation intermédiaire entre le niveau local et le niveau regional qui est l'un des points les plus positifs pour la consolidation de la corporation métropolitaine ,de Barcelone. Du cóté des municipalités, on . reconnait le fait objectif d'une réalité urbaine métropolitaine qui dépasse les sphères des municipalités. La corporation métropolitaine de Barcelone s'est transformée ainsi en une institution qui rationnalise et globalise les nécessités communes des vingt-sept municipalités dont I'action repose sur quatre taches fondamentales : 1) Prestations de services (eau, voirie, assainissement, routes, urbanisme, habitat, parcs, etc.). ;,:='TAF C>'=NTRAL, CQMMUl1fAUTÉ5 6UTONOME5 • ET FNS TI Tf.1 TrdONS MÉ T I>'OPO,Lb`TA 1rNES, On a souvent affirrrlé que le processus de développement comprend des changements aussi bien strictement économiques que de type institutionnel. La crise économique que nous avons déjà signalée, a provoqué des changernents importants dans la structure économique, qui ont affecté de maniere spécifique les aires métropolitaines. Dans notre pays, cependant, il se produit sirnultanément un processus impo rt ant de changement institutionnel, qui non seuiement représente un changement dans le systèrne politique, mais nous conduit reme à ce que Ion emp elle l'Etat des autonomies. Caci signifie l'institutionnalisation d'une organisation de l'Etat non centralisé, presque d e type fédéraiiste, qui confère un pouvoir nou ou communautés autonornes. -veanuxtiolés Ce changement dans les rapports Etat Central - comrnunautés autonornes se repercute, sans aucun doute, sur l'organisation de I'administration locale et implique égalernent la nécessité de considérer le role des institutions métropolitaines dans I'état des autonomies. 2) Rééquilibrage du territoire métropolitain à travers I'investissernent public. 3) Orientation et planification de la croissance urbaine. 4) Institution pour le dialogue permanent entre les coilectivités locales et les collectivités régionales et nationales. Par rapport à l'administration autonome, I'agglomération de Barcelona sert à lier la réalité métropolitaine aux activités régionales, mais i1 faut reconneitre qu'on n'a pas encare consolidé des mecanismes de coordination et de coopération suffisants entre les deux niveaux. Ce role doit étre axé sur trois príncipes : – Un principe de primauté de l'aire métropolitaine de Barcelone clans la région autonome catalana par rapport au reste de I'Espagne, de la Méditerranée et de la projeotion européenne et mondiale. – Le second principe est le rééquilibrage, c'est-à-dire les services que peut fournir l'aire métropolitaine pour l'aménagement du territoire de toute la Catalogne et pour la relance des zones territoriales plus déprimées de cette méme région. ^ �- Troisièmement,•I'intégration institutionneile entre les deux autorités de façon que l'autorité locale et l'autorité régionale trouvent un mécanisrne de relations institutionnenes, au -dessus des éventuelles différences politiques qui se présentent souvent entre les deux niveaux de gouvernement, ditíércnces qui ne doivent pas apparaïtre dans les relations entre les deux institutions. Je pense qu'on peut faire à travers les institutions regionales et les institutions métropolitaines des applications concrètes peer résoudre las problèmes de le crise. lu L ?S TER VEN/70N PUBLIQUE LWCALE EN FACE DE LA CRISE : POLITÍQUE i ERRITORIALE POLITIQULW ÉCONOMIQU . Jusqu'à présent, les administrations locales ont agi de manière très indirecte sur l'activité économique (création se d'infrastructures, services publics, polygones industriels, at etc.). La situation de crise économique et le chémage ont ? conduit à considérer I'intervention locale sur des thèmes le qui étaient traditionnellement reserves au gouvernement it s central. C'est là un cóté qui vient juste de s'amorcer clans en le cas de Barcelone et qui repose sur une triple stratégie. -o- 1) Promouvoir la capacité de la grande aire métropoliLa taine de Barcelone comme localisation de grandes entreis- prises multinationales. ali 2) Reconversion et rénovation des entreprises industri, n elles catalanes tournées aussi bien vers le marché national qu'international. nt, 3) Soutien de la petite et rnoyenne entreprise, y compris la base artlsanale, secteurs traditionnels de l'économie catalane. Cette stratégie vis-à-vis des entreprises se cons ,' crétisera en une série de mesures, parmi lesquelles nous ;le. i€€ pourrions citer les suivantes : LC FUROl`aE DES LlIA!'F'Orn•t1S, L 'ELIN OPE DES ES FL GIO^ rS ET L 'EUROPE DES VIL LES La Catalogne a toujours été reconnue cornme le trait d'union, tant culturel qu'éconornique, entre I'Europe et 1 'Espagne et elle a adopté, depuis toujours, une attitude ferrne en faveur de l'entrée de l'Espagne dans la C.E.E., quolque l'intégration économique puisse poser des problèmes à certains secteurs industriels catalans. La position de la Catalogne et des secteurs patronaux concernés a toujours été de soutenir I'intégration européennQ. Cette intégration est vue c,omme un défi à la capacité de la structure économique catalane à se moderniser et à devenir plus compétitive au niveau international, processus qui, indépenciarnment de l'entrée dans la C.E.E., est déjà en train de se réaliser. II faut reconnaïtre, néanmoins, que la voie pour l'intégration de l'Espagne dans la C.E.E. n'est pas aussi évidente que la volonté d'intégration . manifestée à plusieurs reprises par les autorités espagnoles. Les difficultés avancées par la C.E.E. pour l'entrée de l'Espagne mettent en évidence des faits encare plus ínquiétants : I'instabilité de la structuration comrnunautaire actuelle et les problèmes de création d'une Europe unie, tant que cette union économique et monétaire à !aquello aspire la C.E.E. n'est pas atteinte, les peuples qui forment l'Eurape réelle peuvent, cependant, continuer à travailler et à creer les fondements, les bases de ce que nous espérons que ocurra étre I'Europe du futur, une Europe basée sur les regions. La Catalogne, en tant que région européenne et Barcelone, en tant que métropole européenne, bien qu'elles ne solent pas dans la C.E.E., poursuivent leur vocation et leur tradition historique de défense de l'idée européenne. ' ;ól f - promouvoir la foire - exposition de Barcelone, ti oeprojection internationale de Barceione comme centre industrie! tertiaire, promotion publique du sol industriel et adéquation des !ion normes industrieiles dans les zones urbaines, ctiarnorce de schérnas de collaboration secteur privé pas I secteur public pour de grandes mises en ceuvre, • dej ` - dév eloppernent de bureaux de conseils et de services ,c:ornmuns pour les petites entreprises et les activités arti.'sanai;?s traditionnelles, d e`- développement des taches de recherche scientifique )o r íet technique sur des thèmes d'intérét métropolitain, à e.'c- travers une institution université - aire rnétropolitaine, ti ren'rorcement des centres de formation professionnelle ie^pour l 'adéquation du capital humain aux nouvelles néces-. cieveioppernent du role de l'aire métropolitaine de Baretïa c-r.lorr cornrne • centre de diffrision d'innovations et de TP. cilrlUlogí es. Barcelone veut appor-ter à cette idee européenne tout le poids d'une culture et d'urre forme de vio au caractére méditerranéen qui a toujours été ouverte aux idees et cultures d'autres pàys ou communautés. La tradition « citadine » de la culture, de la science, de la technique, de 1'industrie, des services, etc..., mène à demander la collaboration des villes pour la construction de l'Europe réelle. Barcelone, en tant que ville méditerranéenne et européenne, a déjà annoncé sa volonté d'accueiliir les Jeux Olympiques de 1 992 et elle se prepare à recevoir l'orga-nisation de ces Jeux. Ce sant probablement de s événements comme celui --ci, qui unissent les peuples à travers leurs traditions et leur culture, qui peuvent permettre le dépassernent des intéréts et des problèmes empéchant une collaboration internationale plus étroite. Barcelone est une métropole ouverte et disposée à travailler non seulement pour l'idée européenne mais aussi pour une coexistence meilleure au niveau international, et c'est pourquoi elle est disposée à accueillir toutes les manifestations, événements et ir,itiatii es qui s'inscrivent dans ce sens. 91 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3864 Title A name given to the resource La région métropolitaine de Barcelona dans le cadre de la politique régionale espagnole et de la crise économique Type The nature or genre of the resource Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Parpal, Jordi Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Economia Competitivitat Barcelona Relacions Internacionals Territoris Acció política Àrea Metropolitana de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. Estrasbourg: Consell d'Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-12-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2772/20000218_RegionalitzacioCatalunya_Tortosa_PM.pdf 6838263b6ffad10a0db953acd6af4386 PDF Text Text LA REGIONALITZACIÓ DE CATALUNYA: UNA OPORTUNITAT PER A LES TERRES DE L'EBRE (Tortosa, 18 de febrer 2000) Bon dia. Em complau molt de ser aquí de nou, amb tots vosaltres. Durant la campanya electoral vaig anunciar, aquí mateix a Tortosa, que la primera regió de Catalunya que visitaria com a President seria l'Ebre. Com ja sabem, aquesta vinguda institucional, ha hagut de postposar-se una mica. Però això potser no és del tot dolent, ja que ens dona més temps per anar preparant els nostres projectes, per anar madurant les nostres propostes, per anar començant de mica en mica a governar a mesura que aquells que han tingut el poder durant més de vint anys se'n van anant també de mica en mica. �1 . La situació postelectoral i la nostra proposta: devolució i regionalització enfront a centralisme i desordre En efecte, després de les eleccions del 17 d'octubre la situació política catalana es caracteritza per la convivència entre, d'una banda, un govern amb una capacitat molt escassa d'iniciativa i reacció, i de l'altra, per un projecte polític -el de PSC-Ciutadans pel Canvi- que s'aferma cada dia més com a alternativa. La força d'aquest projecte és tanta que sovint permet anar més enllà de la simple acció d'oposició, entesa com a condicionament i fiscalització de l'acció del govern. Així, en aquests tres mesos primers de la legislatura, hem vist com en alguns camps podíem fins i tot anar forçant l'aplicació de parts del nostre programa des de l'oposició. És per això que en alguna ocasió hem afirmat que, en certa manera, estem 2 �començant l'oposició. a governar ja des de Un dels camps on aquests avenços han estat més clars és el de la reforma de l'organització territorial de l'administració pública a Catalunya. Es tracta, com sabem, d'un àmbit en el qual l'acció dels successius governs de Convergència i Unió ha estat particularment desafortunada i ha resultat en un garbuix administratiu ineficient, centralista i poc transparent. Un garbuix que comporta disfuncionalitats en la prestació i la qualitat de serveis tan bàsics com l'ensenyament o la sanitat, que pren capacitat d'actuació als municipis i que facilita el desordre en matèria de planejament urbanístic. Es per això que hem volgut fer d'aquesta qüestió una de les nostres principals prioritats: perquè volem que els ciutadans rebin els millors serveis possibles i perquè volem que cada territori disposi dels recursos que li calen. "i 3 �Per aconseguir-ho pensem d'avançar simultàniament direccions: que en hem tres 1. Enfortir el govern local, tot simplificantne l'estructura i augmentant-ne els recursos i les competències. 2. Descentralitzar i reordenar l'administració de la Generalitat. 3.Preveure l'adaptació de l'administració de l'Estat a l'ordenació resultant d'aquesta reforma. La peça clau per aconseguir aquests avenços és la creació d'uns àmbits regionals que siguin lloc de trobada entre totes les administracions: els governs locals, la Generalitat i l'Estat. Com n'hi hem de dir d'aquests àmbits? Hi ha qui proposa "regió". Hi ha qui proposa "vegueria". No ens discutirem pas per això. Vegueria -que com sabeu és un nom carregat de connotacions històriques- és com es van dir els àmbits regionals en el curt període que la divisió territorial republicana estigué vigent durant la nostra guerra civil. Per 4 �exemple, el senyor Josep Subirats i Piñana, que ens acompanya, va ser, en aquells anys, delegat de la Generalitat a la 5 a Vegueria, la de Tortosa. En fi, ja ho anirem decidint, tot això, però, torno a dir, no ens discutirem pas per qüestions de noms. Quins han de ser aquests àmbits regionals? Nosaltres hem proposat concretament la creació de set regions. Set àmbits que es deriven de les característiques geogràfiques del territori català, del seu funcionament quotidià i de la voluntat manifestada reiteradament pels seus ciutadans: la regió metropolitana de Barcelona, el Camp de Tarragona, la Terres de l'Ebre, la Catalunya Central, les comarques gironines, l'Alt Pirineu i les Terres de Ponent. Ens diran potser que l'Ebre i el Pirineu no tenen l'entitat suficient per a ser una regió. Però hem de contestar que tenen una extensió territorial, unes especificitats i una personalitat pròpia més que suficient. D'altra banda, aquest 5 �matí en Joaquim Nadal i en Martí Carnicer, amb les seves xifres, ens han mostrat com, des del punt de vista dels recursos, la regionalització podria ser un incentiu pel desenvolupament d'aquestes terres. 2. Un primer avenç: el govern de la Generalitat reconeix la necessitat de reformar les LOT Aquesta alternativa fou plantejada a tots els grups de la Cambra immediatament després de la constitució del Parlament de Catalunya, en ocasió del debat d'investidura, I de llavors ençà ha estat una de les línies d'acció prioritaries de la nostra activitat parlamentaria. Per una costat, hem constituit un grup de treball amb diputats dels nostre grup i representants de diverses institucions catalanes (la Federació de Municipis de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l'Institut d'Estudis Catalans,...), per anar 6 �avançant en l'elaboració de les nostres propostes. Les Terres de l'Ebre hi són representades pels diputats Josep Maria Simó i Antoni Sabaté. D'altra banda, hem començat un seguit de visites de tot el grup parlamentari a cada una des les set regions de Catalunya. L'objectiu d'aquestes visites es donar a conèixer la nostra proposta i escoltar l'opinió dels electes, els empresaris i les associacions locals al respecte. El mes de desembre vam ser al Pirineu, avui som aquí, a la primavera anirem a Girona i així successivament. D'altra banda, els nostres diputats han propiciat nombroses trobades sobre el tema a molts pobles i ciutats de Catalunya, com la que un grup molt significatiu d'alcaldes i regidors van celebrar aquí a Tortosa abans de Nadal amb els diputats Nel-lo, Simó i Sabaté. Arran de la nostra actuació el tema de la regionalització ha entrat en el debat polític quotidià i s'ha trasformat en un 7 �veritable clamor territori català. en molts llocs del Per tot això, no creiem pas anar desencaminats quan afirmem que ha estat arran d'aquest conjunt d'actuacions que el Conseller de Governació i Relacions Institucionals, Sr. Josep Antoni Duran i Lleida ha acabat acceptant públicament la necessitat de revisar l'organització territorial de Catalunya. L'anunci del Conseller - i els contactes que se n'han seguit- pot considerar-se un avenç important. És la primera vegada, des de que es van sense consens les Lleis d'Organització Territorial de Catalunya, que el Govern de la Generalitat accepta la necessitat de revisar-les i reformar-les. El procediment proposat -una Comissió d'Experts que serà seguida d'una Ponència conjuntasembla també l'adequat. En tot cas vetllarem perquè els compromisos contrets i la voluntat de consens expressada es mantinguin. �3.Noves oportunitats per a les Terres de l'Ebre Tot això quins resultats concrets ha de tenir a les Terres de l'Ebre? Com sabem, les Terres de l'Ebre han conegut un llarg període de marginació. Una marginació que les ha deixat, en alguns camps, entre les menys afavorides de Catalunya. Ara hi apareixen noves iniciatives, s'hi escolten noves veus, es desvetllen energies que semblaven adormides. Fins el punt que un conjunt d'entitats de la regió han estat capaces d'elaborar un Pla Estratègic que conté propostes interessantíssimes i que hauria de ser la guia per a qualsevol acció de l'administració en aquest territori. Però hi ha diverses rèmores que dificulten la represa: el creixement econòmic és encara insuficient, les comunicacions pateixen dèficits importants, els serveis bàsics -l'ensenyament, la sanitat- es 9 �troben liuny d'estar ben servits, el medi ambient coneix importants amenaces,... Per fer front a aquests problemes cal, ben cert, que el govern de la Generalitat actuï. en col·laboració amb els ajuntaments i les entitats de l'Ebre. Les 10 propostes per a millorar la qualitat de vida a les Terres de l'Ebre que us presentàvem ara fa una estona contenen, pensem, algunes de les principals actuacions que caldria portar endavant. Però el mateix temps, cal que l'Ebre pugui fer-se sentir. Que existeixi!. Que disposi de les eines oportunes per a pensar el seu futur Que tingui !a capacitat de fer escoltar la seva veu. És per això que cal una regió de l'Ebre en la nova organització territorial de Catalunya. 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.03. Parlament de Catalunya Description An account of the resource Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La regionalització de Catalunya: una oportunitat per a les Terres de l’Ebre Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-02-18 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Regions Catalunya Oposició Terres de l'Ebre Territoris Acció política Divisions administratives i polítiques Description An account of the resource 10 p. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Tortosa Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 23 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1074/19870119d_00189.pdf e71fe10fd674b8b7ef6387d78511f3ed PDF Text Text ^^. "A juntament de Barcelona LA REVISION DEL SISTEMA DE FINANCIACION LOCAL. Conferencia pronunciada_ p or el Excelentísimo Sr. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona. Madrid, Club "Siglo XXI", 19 de Enero de 1987 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �y- Ajuntament de Barcelona zp Gabinet de Comunicació GRACIAS ADRIáN. SEÑORAS, SEÑORES, AMIGOS HACE EXACTAMENTE UN AÑO Y ONCE MESES QUE OCUPE ESTA TRIBUNA POR PRIMERA. VEZ. EN AQUELLA OCASIÓN CONSERVABA AúN LA EMOCIóN QUE ME'HABíA PRODUCIDO MI C:ONVERSACIÓN CON EL PROFESOR TIERNO GALVáN EN LA CLíNICA DONDE ACABABAN DE OPERARLE. HOY, ADEMáS, SE CUMPLE EL AÑO EXACTO DE SU MUERTE. ES DE JUSTICIA, PUES, QUE MIS PRIMERAS PALABRAS SEAN DE RECUERDO PARA EL VIEJO PROFESOR. LO QUE 'DIJE HACE DOS AÑOS. EN FEBRERO DEL 85 LES EXPUSE A USTEDES ALGUNAS IDEAS SOBRE CUAL IIABRIA DE SER LA PARTICIPACIóN DE LOS AYUNTAMIENTOS, DEL SECTOR LOCAL, EN EL CONJUNTO DEL SECTOR PúB LICO. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL —2 • Ref.. �i Ájuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació — — INTENTÉ CONVENCERLES DE QUE EL SECTOR LOCAL ES EL SECTO R GESTOR POR EXCELENCIA. QUE LOS AYUNTAMIENTOS TENÍAN MáS CAPACIDAD QUE OTRAS ADMINISTRACIONES PARA RESPONDER A LAS DEMANDAS DEL CIUDADANO. QUE ESTA • CUALIDAD SE HABÍA PUESTO A PRUEBA EN UN PERÍODO EN EL QUE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA ESTABA EXPERIMENTANDO ENORMES CAMBIOS POLÍTICOS, SOCIALES, ECON6MÍCOS, DE VALORES. QUE ESTA PRUEBA HABÍA SIDO SUPERADA. DESDE ESTE CONVENCIMIENTO RECLAMABA UNA MAYOR PARTICIPACIóN DE LOS AYUNTAMIENTOS Y DE LAS CORPORACIONES LOCALES EN LOS INGRESOS Y LOS GASTOS PúBLICOS. LOS AYUNTAMIENTOS ESPAÑOLES, LES DECÍA, NO PODÍAN SEGUIR SIENDO LA "CENICIENTA" DEL SUBSECTOR LOCAL EUROPEO. EN LOS DOS ANOS QUE HAN. PASADO DESDE MI ANTERIOR COMPARECENCIA HAN SUCEDIDO MUCHAS COSAS, BASTANTES COSAS. EN EL MUNDO, EN ESPAÑA, EN CATALUÑA, EN BARCELONA. Exp. 1.207.85 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �Ájuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PERO LA PARTE SUBSTANCIAL DEL MENSAJE DE ENTONCES SIGUE SIENDO VáLIDA. LA SITUACI6N DEL SECTOR LOCAL EN ESPAÑA SIGUE ESTANDO LEJOS DE LO QUE LA PROPIA REALIDAD ACONSEJA. LOS AYUNTAMIENTOS NO TIENEN NI LOS RECURSOS ECONóMICOS NI LOS MEDIOS POLÍTICOS Y LEGALES QUE NECESITAN. A LO LARGO DE LA CHARLA DE HOY LES DARÉ LAS RAZONES QUE A MI ENTENDER JUSTIFICAN ESTA A_FIRMACIóN. Exp. 1.207-85 • IMPREMTA MUNICIPAL —4 Ref.. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CONSTITUCION Y SUFICIENCIA FINANCIERA 04. LA REFORMA DE LA HACÍENDA LOCAL ES NECESARIAY URGENTE BáSÍCAMENTE POR DOS MOTIVOS : LA ENTRADA EN VIGOR DE LA • CONSTITUCIóN DE 1978 Y LA INCAPAÇÏDAD DEL ACTUAL SISTEMA PARA SATISFACER LAS NECESIDADES DEL SECTOR LOCAL. LA CONSTITUCIóN PRESENTA TRES ASPECTOS DE FUNDAMENTAL IMPORTANCIA. EL PRIMERO ES QUE ESTABLECE UNA NUEVA ORGANIZACIóN TERRITORIAL QUE REQUIERE LA COORDINACIóN DE LA ACTIVIDAD FINANCIERA ESTATAL, AUTON6M:ICA Y LOCAL. EN SEGUNDO LUGAR, LA CONSTITUCIóN CONSAGRA EL PRINCIPIO DE AUTONOMÍA DE LAS ENTIDADES LOCALES PARA LA GESTI6N DE SUS RECURSOS FINANCIEROS Y LA ORDENACIóN DE SU GASTO. Y, FINALMENTE, PROCLAMA EL PRINCIPIO DE SUFICIENCIA FINANCIERA PARA ESTE SECTOR, SUFICIENCIA QUE DEBEN PROPORCIONAR LOS TRIBUTOS PROPIOS Y LA PARTICIPACIóN EN LOS INGRESOS DE LOS OTROS DOS NIVELES DE GOBIERNO. Exp. 1.207 -85 - IMPREMTA MUN ICIPAL -5Ref.. �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació ESTE PRINCIPIO DE SUFICIENCIA FINANCIERA NO SE PUEDE CUMPLIR CON LA NORMATIVA AUN VIGENTE. EN FIN-, LA NECESIDAD DE UN NUEVO SISTEMA DE FINANCIACIóN PROCEDE DE LA EXIGENCIA DE UNA MAYOR PARTICIPACIóN DEL SECTOR LOCAL EM EL CONJUNTO DEL SECTOR POLíTICO QUE ANTES HE MENCIONADO. PARTICIPACIóN QUE, NATURALMENTE, ESTá LIGADA A LA ACEPTACIóN DEL PAPEL DE LAS ADMINISTRACIONES LOCALES EN LA VIDA SOCIAL Y ECON6 ICA QUE PROPUGNO REITERADAMENTE. EL SISTEMA ACTUAL DE TRIBUTOS, ADEMAS DE COMPLEJO, ES INADECUADO PARA ADAPTARSE CON FLEXIBILIDAD A LA COYUNTURA ECONóMICA. Y LA PARTICIPACIóN EN LOS INGRESOS DE LAS OTRAS ADMINISTRACIONES Esp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL O ES INSUFICIINTE. O ES INEXISTENTE. �Ajuntament de Barcelona —7 Gabinet de Comunicació Ref.. INSUFICIENTE EN EL CASO DE LA ADMiINISTRACIóN CENTRAL, COMO EXPLICARÉ DESPUÉS CON ALGúN DETALLE, O INEXISTENTE EN EL CASO DE ALGUNAS COMUNIDADES AUTóNOMAS . ESTE ES EL CASO, - POR EJEMPLO, DE CATALUÑA, A PESAR DE LA . PROMESA DEL "CONSELLER" DE ECONOMíA DE QUE SE CONSTITUIRíA UN FONDO MUNICIPAL CUANDO LA FINANCIACIóN DE LAS COPIUNIDADES AUTÓNOMAS ALCANZASE UNA SOLUCIóN SATISFACTORIA. . ESTA SITUACIóN PER .IENENTE CONDUCE AL ENDEUDAMIENTO, OUE YA: DEBI6 DE SOLUCIONARSE CON UNA LEY DE SANEAMIENTO, Y QUE ES PRECISO ATAJAR. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �-8 Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació ADMINISTRACIóN OTRO ASPECTO Y REGLAMENTACIóN,OBSOLETAS QUE CONFIGURA LA REALIDAD ECON6MICA DE NUESTROS AYUNTAMIENTOS ES UN DICCIONES QUE MAGNíFICO EJEMPLO DE LAS CONTRA- PUEDE HABER ENTRE LA BONDAD DE LOS PRINCIPIOS Y SU APLICACI6N REGLAMENTARIA Y ADMINISTRATIVA. LA ADMINISTRACIóN FCON6MICA DE LAS CORPORACIONES LOCALES SE RIGE POR UN Y DECRETOS CONJUNTO DE QUE SON NORMAS, RETAZOS DE LEYES, REGLAMENTOS UNA VERDADERA ANTIGUALLA. ESTE ENTRAMADO ARCAICO QUE ENTORPECE LA EFICACIA DE FRENA SU PROGRESO Y QUE LOS AYUNTAMMIENTOS, QUE ABSORBE ENERGíAS Y ESFUERZOS QUE. PODRÍAN EMPLEARSE EN r.E JORE S CAMPOS QUE EN LA SUPERACIóN DE ASPECTOS SE HA MEJORADO. TRAPAS Y DISFUNCIONALIDADES. -DEBEMOS RECONOCER QUE ESPECIALMENTE EN LA EN ALGUNOS. SUPRESI6N DE LA APROBACIóN PREVIA DE LOS PRESUPUESTOS POR .LA ADMINISTRACIóN CENTRAL Y EN EL RECONOCI MIENTO Y APLICACIóN DE LOS PRINCIPIOS DE UNIDAD Exp. 1.207-85 • IMPREMTA MUNICIPAL Y UNIVERSALI Ref.: �Ajuntament de Barcelona —9— Gabinet de Comunicació Ref.: DAD DEL PRESUPUESTO. PERO EL NO RECONOCIMIENTO TE6RICO Y PRáCTICO DE LA UNIDAD DE CAJA, LA CONFUSIóN SOBRE LAS FUNCIONES INTERVENTORA, DE CONTROL FINANCIERO Y DE EFICACIA, INVALIDAN EN GRAN PARTE LOS ANTERIORES PRINCIPIOS. POR EJEMPLO.LA INEXISTENCIA DEL PRINCIPIO DE UNIDAD DE CAJA TIENE LA CONSECUENCIA, QUE MáS TARDE CUANTIFICARÉ, DE QUE COEXISTAN FUERTES ENDEUDAMIENTOS CON ALTOS NIVELES DE EXISTENCIAS LíQUIDAS, EN EFECTIVO, COMO YA DETECTE CON EXTRAÑEZA EL BANCO DE ESPADA EN 1983 Y 1984. TAMBIÉN FALTA UN CORRECTO PLAN DE CONTABILIDAD PUBLICA LOCAL, CON LA SUFICIENTE FLEXIBILIDAD COMO PARA ADMITIR DISTINTOS NIVELES DE COMPLEJIDAD.SEGúN LAS DIMENSIONES Y COMPLEJIDADES DE LOS AYUNTAMIENTOS. NO HAY. UNOS PRINCIPIOS GENERALES DE ORDENACI6N DE LA Gf_STIóN PRESUPUESTARIA Y DEL GASTO, QUE Exp. 1.207$5 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona —loRef.. Gabinet de Comunicació CUMPLAN PARA LAS CORPORACIONES LOCALES LA MISIóN QUE CUMPLE LA LEY GENERAL PRESUPUESTARIA PARA LA ADMINISTRACIÓN CENTRAL. TODAS ESTAS CARENCIAS SON OBSTáCULOS nUE ENTORPECEN LA 4ODERNIZACIóN DE NUESTROS AYUNTAMIENTOS, Y NO NOS IMPIDEN PONERLOS LLEVAR AL NIVEL DF EFICACIA OUE CARACTERIZA A LA MAYOR PARTE DE LOS PAISES OCCIDENTALES AVANZADOS. LA GESTIóN PRESUPUESTARIA, LA DE LA TESORERíA, LA CONTABILIDAD, DEBE? ORDENARSE CON IMAGINACIóN Y CON RIGOR PARA POSIBILITAR LA EFICACIA Y HACERLA COMPATIBLE, COMO DIREMOS DESPUÉS, Y COMO DEFENDEREMOS, CON LA NECESARIA UNIDAD Y COHERENCIA QUE DEBE PRESIDIR LA POLíTICA ECON&-.ICA Y FINANCIERA DEL.PAIS. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona -11 Gabinet de Comunicació Ref.. EL GASTO DEL SECTOR LOCAL CUANDO HACE UNOS AÑOS UTILICÉ LA EXPRESIóN "CENICIENTA DEL SUBSECTOR LOCAL EUROPEO" REFERIDO AL GASTO DEL NUESTRO SECTOR LOCAL, ÉSTE NO ALCANZABA EL 15 POR CIENTO DEL GASTO DEL SECTOR PúBLICO SIN SEGURIDAD SOCIAL. - HOY LA PARTICIPACIÓN ES ALGO MAYOR, EN TORNO AL 18 POR CIENTO.. (v DE MANERA ESTAMOS AUN LEJOS DEL 25 POR CIENTO QUE HEMOS VENIDOS PROPUGNANDO. 50 ESTADO, 25% COMUNIDADES AUTóNOMAS Y 25% CORPORACIONES LOCALES. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA RECUERDEN QUE EL OBJETIVO ERA -Y ES- MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona —12 Gabinet de Comunicació Ref.: DEFICIT Y ENDEUDAMIENTO DEL SECTOR LOCAL VEAMOS AHORA QUE OCURRE CON EL DÉFICIT. INDEPENDIENTEMENTE DEL CONCEPTO DE DÉFICIT QUE UTILICEMOS, EL ESTADO PARECE ABSORBER CASI TODO EL VOLUMEN DEL DÉFICIT PúBLICO. (CUADROS 2 Y 3) (C Sit ^ Z "A ^ SIN EMBARGO, SI LOS ENTES AUTONóMICOS Y LAS CORPORACIONES LOCALES PRESENTAN DESEQUILIBRIOS MENORES, E INCLUSO EN ALGúN PIJO SUPERAVITS, TRANSFERENCIAS ADMINISTRACIONES: SE DEBE A QUE EXISTE UN CUMULO QUE REALIZA CORRIENTES, EL ESTADO A DE ESTAS DE CAPITAL, SUBVENCIONES, ASUNCIONES DE DEUDA, ETC... EN EL CASO DE LAS CORPORACIONES LOCALES QUE RABIAN ALCANZADO Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona —13— Ref. Gabinet de Comunicació DÉFICITS IMPORTANTES EN 1982, LOS AÑOS 83 Y 84 FUERON DE SUPERAVIT DEBIDO A LAS LEYES DE SANEAMIENTO DE LA HACIENDA LOCAL. SIN EMBARGO ESTA TENDENCIA SE HA TNVERTIDO Y EN LOS DOS úLTIMOS EJERCICIOS LAS CORPORACIONES LOCALES HAN EMPEZADO A PRESENTAR DÉFICITS PROPIOS CADA VEZ MáS ELEVADOS. EN SUS PASIVOS FINANCIEROS FIGURAN CANTIDADES CADA VEZ MáS IMPORTANTES DE OBLIGACIONES CRÉDITOS, (DEUDA). ALGUNOS INTERNACIONALES, OTRO TANTO OCURRE CON Y LAS ADMINISTRACIONES AUT6NOMAS. EN 1986 EL TOTAL DE PASIVOS DE LAS CORPORACIONES LOCALES SE ACERCABAN AL BILLóN DE PTAS. , DE LOS QUE CASI LA MITAD CORRESPONDÍAN A CRÉDITOS CONCEDIDOS POR LA BANCA, OFICIAL Y ALREDEDOR DE 150 MIL MILLONES A TÍTULOS DE RENTA FIJA NEGOCIABLE (MIENTRAS QUE LOS CRÉDITOS CON EL EXTERIOR HAN IDO DISMINUYENDO). Exp. 1.207$5 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Y ES AQ_Uí DONDE APARECE UNO DE LOS EFECTOS DE LA REGLAMENTACIóN QUE IMPIDE_ LA APLICACIóN DEL PRINCIPIO DE LA UNIDAD DE. CAJA. FRENTE A ESE VOLUMEN DE PASIVOS, EL TOTAL DE ACTIVOS FINANCIEROS SE ACERCA AL MEDIO BILLóN, EN SU MAYOR PARTE EN LA FORMA DE EFECTIVO Y OTROS DEP6SITOS A CORTO PLAZO SIN EMBARGO, ESTOS ACTIVOS NO PUEDEN UTILIZARSE LIBREMENTE PARA HACER FRENTE A LOS PAGOS NECESARIOS PORQUE CADA UNO DE LOS CRÉDITOS Y EMPR É STITOS SóLO PUEDEN UTILIZARSE PARA FINANCIAR PROYECTOS ESPECÍFICOS. PARECE EVIDENTE, POR RACIONAL., QUE LA REFORMA DEL SLSTEMA DE FIJANCIACIóN LOCAL REQUIERE LA LIBERALIZACIóN ADECUADA DEL USO DE ESOS FONDOS "ATADOS". Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL —14Ref.: �Àjuntament de Barcelona , Gabinet de Comunicació EN CUANTO A LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS EL RITO : DE CRECIMIENTO DE LOS DÉFICITS Y LA ACUMULACIÓN DE PASIVOS IIA SIDO CONTINUADO DESDE SU CREACIóN, SIT[.JACIóN QUE PUEDE REVERTIRSE, EN ESPECIAL DESPUÉS DE LA REFORMA DEL SISTEMA DE FINANCIACIóN AUTON6MICO. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL —15— Ref.: �Ajuntament de Barcelona —16— Ref.: Gabinet de Comunicació 3. LOS INGRESOS LOCALES, EL FNCM Y LOS TRIBUTOS PROPIOS EL FONDO NACIONAL DE COOPERACIóN MUNICIPAL ASCENDíA EN 275.044 30% 1986 A MILLONES DE PESETAS, LO CUAL REPRESENTA ALREDEDOR DEL DE INGRESOS DE LOS AYUNTAMIENTOS. LA CONGELACIóN QUE EL FONDO NACIONAL DE COOPERACIóN MUNICIPAL EXPERIMENTó EN 1985 IMPIDIó QUE LOS AYUNTAMIENTOS AUMENTARAN SUS GASTOS EN M A' ' S DEL 11 POR CIENTO. ESTE ERA EL AUMENTO PREVISTO ANTES DE LA COTA?GELACIÓN. EL AUMENTO FRUSTRADO REPRESENTA MENOS DE LA CENTÉSIMA PARTE DE LOS GASTOS DE LAS ADMINISTRACIONES PúBLICAS. Y EN EL CASO DE NO PRODUCIRSE UN AUMENTO EN LOS INGRESOS DEL ESTADO O UNA REDUCCIÓN DEL nano VOLUMEN DEL GASTO ESTATAL, EL INCREMENTO DEL FONDO AUMENTARÁA LA NECESIDAD DE FINANCIACIÓN DEL ESTADO EN Exp. TAN SOLO 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL 3 DÉCIMAS DEL PRODUCTO INTERIOR BRUTO. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació EN CUALQUIER CASO, ESOS INCREMENTOS DEL GASTO LOCAL, NO HARíAN MáS QUE AUMENTAR LIGERAMENTE SU PARTICIPACIóN SOBRE EL TOTAL DEL GASTO DE LAS ADMINISTRACIONES PúBLICAS. FíJENSE QUE I'CLUSO CON UN FONDDO NO CONGELADO LA PARTICIPACIóN DEL GASTO LOCAL EN EL CONJUNTO DEL SECTOR. PUBLICO, EXCLUíDA LA SEGURIDAD SOCIAL, ALCANZARíA SóLAMENTE 19 POR CIENTO. EL 11 POR CIENTO PROPUESTO REPRESENTARíA 100.000 MILLONES DE PESETAS. HAY QUE TENER PRESENTE QUE EL ESTADO HA GASTADO CIENTOS DE MILES DE MILLONES DE PTAS. EN LA RECONVERSIÓN Y SANEAMIENTO TANTO DEL SECTOR PúBLICO, ESPECIALMENTE EMPRESARIAL, COMO DEL SECTOR PRIVADO. RECUERDEN LOS 440.000 MILLONES DE RUMASA, LOS ;IáS DE 200.000 DE SEAT, LAS SUBVENCIONES Y CRÉDITOS A RENFE, EMPRESAS DEL INI, Y LAS TRANSFERENCIAS A LA SEGURIDAD SOCIAL, Exp. 1.207.85 - IMPREMTA MUNICIPAL —17 Ref.. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SIN QUE POR ELLO OLVIDEMOS LOS 170.000 MILLONES QUE HA SIGNIFICADO LA LEY DE SANEAMIENTO DE LAS HACIENDAS LOCALES. EN ESTE MISMO ORDEN DE COSAS DEBO RECORDAR EL AHORRO QUE HA OBTENIDO EL ESTADO POR LA CAíDA DEL TIPO DE INTERÉS Y EL TIPO • R, LO QUE HA PERMITIDO DISMINUIR SU DÓLA DE CAMBIO DEL ENDEUDAMIENTO SIN QUE POR ELLO SE HAYAN VISTO BENEFICIADOS OTROS SECTORES DE LAS ADMIvT ISTRACIONES PúBLICAS. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL —1 Ref.. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LOS GRANDES PRINCIPIOS DE LA FINANCIACION LOCAL ANTES DE ENTRAR EN PROPUESTA CONCRETA LES DIR É , A MODO DE RECAPITULACIóN, LOS PRINCIPIOS QUE A MI JUICIO DEBEN INSPIRAR LA REFORMA DE LA FINANCIACIóN LOCAL. 1) EN PRIMER LUGAR TIE?E QUE RESPETAR LOS PRINCIPIOS GENE - RALES ENUNCIADOS EN LA CONSTITUACIóN : AUTONOMÍA LOCAL Y SUFICIENCIA FINANCIERA. 2) EL SISTEMA DE FINANCIACIóN LOCAL DEBE SER COHERENTE CON EL MODELO DE FINANCIACIóN AUTONóMICO Y CENTRAL Y HACER COMPATI BLE LA ACTUACIÓN DE LOS ENTES LOCALES CON LOS OBJETIVOS DE POLíTICA MACROECON6MICA DEL GOBIERNO. NO DEBE EXISTIR CONTRA— DICCI6N ENTRE LA POLíTICA ECONOMICA ESTATAL Y EL COMPORTAMIENTO DEL SECTOR LOCAL. 3) LA REFORMA DEL SISTEMA DEBE TENER EN CUENTA LA EXPERIENCIA Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL —19Ref.: �Ajuntament de Barcelona —2OR'ef.. Gabinet de Comunicació RECIENTE DE LA HACIENDA LOCAL Y LA INSUFICIENCIA DEL MODELO DE FINANCIACIóN VIGENTE. EL MODELO DISEÑADO PRETENDE, SIN EMBARGO, NO PRODUCIR UN CORTE DRAMáTICO CON EL SISTEMA VIGENTE. 4) EL MODELO DEBE TENER EN CUENTA NO SOLO LA INSUFICIENCIA DEL SISTEMA DE FINANCIACION VIGENTE, SINO TAMBIÉN LA INSUFICIENCIA DEL PESO DEL SECTOR LOCAL EN EL TOTAL ESTATAL. 5) LA REFORMA Di LA HACIENDA LOCAL DEBE SER COMPATIBLE CON UN MODELO DE ELECCION SOCIAL, QUE. SE RESOLVER EN EL PROCESO ELECTORAL; EN EL QUE LOS CIUDADANOS PUEDAN ESCOGER SOBRE DIFERENTES COMBINACIONES DE BIENES Y SERVICIOS PúBLICOS LO CALES Y DE CARGAS FISCALES ASOCIADAS. Exp. I.207 .85 - IMPREMTA MUNICIPAL. - �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació POR UN MODELO EL MODELO ALTERNATIVO -21-Ref.: DE FINANCIACION LOCAL BESICO DE FI?ANCIACI6N LOCAL IMPLICA QUE LAS FUENTES DE FINANCIACIóN DEL GASTO LOCAL SON TRES: LOS INGRESOS PROPIOS. ES DECIR, IMPUESTOS, TASAS, CONTRIBUCIONES ESPECIALES Ó PRECIOS PúBLICOS; LAS SUBVENCIONES ESTATALES.-EN ESTE CASO LA PRINCIPAL ES LA SE DISTRIBUYE A PARTIR DEL FONDO DE COOPERACIóN QUE r'IUN IC IP AL; EL ENDELIDAt1IEï•wTO. SI SE PREFIJARA EL GASTO PúBLICO LOCAL COMO UN PORCENTAJE DEL GASTO TOTAL DEL SECTOR PúBLICO Y SE ASEGURARAN AUTOMETICAMENTE UNAS FINANZAS SUFICIENTES, PODRíAN PRODUCIRSE DOS FEN6MENOS NO DESEABLES, Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Àjuntament.de Barcelona Gabinet de Comunicació EN PRIMER LUGAR EXISTIRÍA UN INCENTIVO A NO ESFORZARSE FISCALMENTE EN EL SECTOR LOCAL, Y EN SEGUNDO LUGAR SE ESTARÍAN ELIMINANDO INCENTIVOS Y LA CAPACIDAD DE COMPETENCIA MUNICIPAL. LA úNICA POSIBILIDAD DIFERENCIADORA DE LA POLÍTICA FISCAL MUNICIPAL SERÍA LA COMPOSICI6N DEL GASTO LOCAL, NO SU VOLUMEN. EL SISTEMA DE FINANCIACIÓN LOCAL QUE PROPONEMOS PRETENDE EVITAR ESTOS PROBLEMAS Y MANTENERSE COHERENTE CON LOS PRINCI PIOS ENUNCIADOS ANTERIORMENTE. NUESTRA PROPUESTA CONSISTE BáSICAMENTE EN ESTABLECER DOS. CANALES BáSICOS DE DOTACI6N REGULAR DE RECURSOS A LOS ENTES LOCALES. Exp. 1.207.85 • IMPREMTA MUNICIPAL —22 itef.: �• Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació EL MODELO:1) SUBVENCIONES EN PRIMER LUGAR, UNA SUBVENCIóN SUFICIENTE PARA CUBRIR LOS SERVICIOS MíNIMOS OBLIGATORIOS, Y PERMITIR QUE CADA MUNICIPIO (O ENTE LOCAL) ADECUE SU PRESIóN FISCAL AL VOLUMEN Y CLASE DE BIENES Y SERVICIOS PúBLICOS QUE QUIERE SUMINISTRAR. EXISTEN LAS ALTERNATIVAS DE FIJAR LA SUBVENCIóN COMO PORCEN TAJE DEL GASTO DEL ESTADO O AUMENTAR SU VOLUMEN Y LIGAR SU INCREMENTO A LA EVOLUCIóN DEL GASTO ESTATAL. ES LO QUE HA PROPUESTO EN ALGUNAS OCASIONES EL MINISTERIO DE ECONOMIA Y HACIENDA. EN CUALQUIER,CASO EN LA MEDIDA EN QUE LOS GASTOS Y LOS INGRESOS PROPIOS DEL ESTADO EVOLUCIONEN EN LA MISMA DIRECCIóN, EL MODELO TENDRíA LAS MISMAS PROPIEDADES QUE EN EL CASO ENQUE LA SUBVENCIóN SE LIGA A LOS INGRESOS DEL ESTADO. Exp. 1.2117.85 • IMPREMTA MUNICIPAL –23 -Ref.: �, • Ajunrament de Barcelona Gabinet de Comunicació SI LA SUBVENCIóN SE FIJA COMO UNA PROPORCIóN FIJA DE LOS INGRESOS PROPIOS DEL ESTADO SE PUEDE ASEGURAR LA COHERENCIA ENTRE EL COMPORTAMIENTO DE LOS SECTORES LOCAL Y ESTATAL. EN LA MEDIDA, NATURALMENTE, EN QUE LA ACTUACIóN FISCAL DE LAS COMUNIDADES LOCALES A TRAVÉS DE SUS INGRESOS PROPIOS (Y SU GASTO) no SEA ABSOLUTAMENTE CONTRADICTORIA CON LA POLíTICA DEL GOBIERNO CENTRAL. SI SE QUIERE ASEGURAR UNA MAYOR COHERENCIA DE LAS POLíTICAS ECONóMICAS, TIPOS ENTONCES SE PUEDE AÑADIR AL MODELO UN SISTEMA DE MáXIMOS A LOS IMPUESTOS Y TASAS LOCALES QUE ASEGURE QUE LA PRESI6N FISCAL NO EXCEDERá UN LíMITE DETERMINADO. HAY QUE TENER PRESENTE QUE LOS GRANDES AYUNTAMIENTOS HAN LLEGADO A UN CIERTO TECHO EN SU PRESIóN FISCAL, DADA LA SENSIBILIDAD SOCIAL Y ECONÓMICA AL RESPECTO. AUNQUE LA SUBVENCI6N NO CONSTITUYE EL TOTAL DE LA FINANCIACIóN LOCAL SIEMPRE SE PODRá MANIPULAR DE FORMA QUE SE ASEGURE UN NIVEL Exp. 1.207-e5 • IMPREMTA MUNICIPAL —24-Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació MÍNIMO DE SERVICIOS. (TAMBIÉN SE PUEDEN UTILIZAR SUBVENCIONES ESPECíFICAS O CONDICIONADAS CON ESE FIN). SI SE TUVIERA EN CUENTA LA CAPACIDAD DE RECAUDACIóN LOCAL Y SE FIJASE UNA SUBVENCIóN SUFICIENTE NOS ACERCARíAMOS A LOS NIVELES DESEADOS DE PARTICIPACIóN DEL SECTOR LOCAL EN EL GASTO PúBLICO TOTAL. LO IMPORTANTE NO ES TANTO EL ?'-MECANISMO PRECISO QUE SE ADOPTE YA imnoS VISTO QUE SON MUCHOS Y NO CONTRADICTORIOS, SINO EL DOTAR A LAS CORPORACIONES LOCALES A TRAVÉS DE LAS TRANSFEREN CIAS ESTATALES, EN PARTICULAR DEL FONDO, DE UNOS INGRESOS SUFICIENTES QUE LES PERMITAN SALIR DE SU SITUACION DE AHOGO. LOS MECANISMOS DE DISTRIBUCIóN DE ESA SUBVENCIóN QUE ASIGNAN UN PESO PREPONDERANTE A LA POBLACIóN Y AL ESFUERZO FISCAL CONSTITUYEN UN PUNTO DE PARTIDA ?ACEPTABLE. PERO DEBERíA COMPLEMENTARSE CON UN SISTEMA REDISTRIBUIDOR QUE TUVIESE EN Exp. 1.207-85 • IMPREMTA MUNICIPAL –2 5-Ref.: �Àjuntament de Barcelona , Gabinet de Comunicació CUENTA LA EXISTENCIA DE NECESIDADES Y SERVICIOS METROPOLITANOS. Y EN EL CASÓ DE BARCELONA, AQUELLOS COSTES QUE IMPLICAN LAS FUNCIONES DE CAPITALIDAD A QUE ME REFERÍ EN DETALLE HACE DOS AROS. Exp. 1.207.85. IMPREMTA MUNICIPAL -2 6-Ref.: �':Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació EL MODELO: 2) LIBERTAD DE ELECCIóN DE INGRESOS PROPIOS EL .OTRO ELEMENTO CENTRAL DE NUESTRA PROPUESTA ES EL RESPETO A. LA LIBERTAD DE AQUELLOS AYUNTAMIENTOS QUE QUIERAN MEJORAR SU OFERTA DE BIENES Y SERVICIOS.PúBLICOS A TRAVES DE LA VARIABILIDAD O LIBERTAD DE ELECCIóN DE LOS INGRESOS PROPIOS. ESTA. LIBERTAD ASEGURA LA "COMPETITIVIDAD FISCAL" A NIVEL LOCAL (COMPETENCIA EN EL MARGEN) . CADA AYUNTAMIENTO DEBE SER CAPAZ DE OFRECER DIFERENTES COMBINACIONES DE BIENES Y SERVI CIOS PúBLICOS LOCALES, Y CARGAS FISCALES ASOCIADAS, EN FUNCIóN DE LAS DEMANDAS DE SUS CIUDADANOS. ASÍ PUES NO ES SOLO LA COMPOSICIóN DEL GASTO PúBLICO LOCAL (AUNQUE ELLO TAIIBIFN SEA IMPORTANTE) SINO EL VOLUMEN DE DICHO GASTO LO QUE DEBERÍA QUEDAR EN MANOS DE LA CAPACIDAD DE DECISIÓN DE LOS REPRESENTANTES MUNICIPALES. ES Exp. 1.20%-85 - EVIDENTE QUE CADA GRUPO POLÍTICO OFRECER UNA COMBINACIóN IMPREMTA MUNICIPAL —2 7itef.: �--Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació DIFERENTE DE GASTOS E IMPUESTOS AL NIVEL LOCAL. EL MECANISMO PROPUESTO A TRAVÉS DEL PROCESO ELECTORAL ASEGURA UNA RESOLUCIóN 6PTIMA, O AL MENOS SATISFACTORIA PARA UNA MAYORíA DE CIUDADANOS. Exp. t.207•85 • IMPREMTA MUNICIPAL –2 8-Ref.: �«Ajuntament de Barcelona ss Gabinet de Comunicació —29Ref.: LA CONTRIBUCIóN TERRITORIAL URBANA PARECE CLARO QUE LA ACTUAL C.T.U., EL IMPUESTO LOCAL SOBRE LA PROPIEDAD, DIW SER LA PIEZA CENTRAL EN EL CONJUNTO DE RECURSOS PROPIOS DE LOS AYUNTAMIENTOS. ESTA CONVICCIÓN, COMPARTIDA Pon TODOS, ESTA LEJOS DE SER UNA REALIDAD CONSOLIDADA. EN LOS aTIHOS ANOS, VISTAS LAS DIFICULTADES HALLADAS PARA COMPLETAR EL PROPÓSITO DE REVISAR LOS CATASTROS DE TODOS LOS MUNICIPIOS DE ESPA ;A, SE HA OPTADO POR INCIDIR DIRECTAMENTE EN LOS DOS EXTREMOSDFL TRIBUTO. DE UN LADO SE HAN AUMENTADO LOS VALORES CATASTRALES EN CUATRO OCASIONES CON CARáCTER GENERAL POR :TEDIO DF LA LEY DE PRESUPUESTOS. DE OTRO, SE INTRODUJO EN LA LEY DE SANEAMIENTO DE LAS HACIENDAS LOCALES LA LIBERTAD DE FIJACIÓN DE TIPOS FISCALES POR LOS AYUNTAMIENTOS. ESTA POLÍTICA PARECE HABER ALCANZADO SU LÍMITE EN AMBOS SENTIDOS. LOS AUMENTOS GENERALIZADOS DE VALORES, AUNQUE Exp. 1.207 - 85 • IMPRENTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació t1TILES PARA MANTENER ACTUALIZADO EL RENDIMIENTO GLOBAL DEL IMPUESTO, NO HACEN MáS QUE AGRAVAR LOS DESAJUSTES INTERNOS DEL SISTEíMA . . LA LIBRE FIJACIóN DE TIPOS FISCALES, -POR SU PARTE, QUE PARECI6 EN SU MOMENTO UNA CONQUISTA FUNDAMENTAL PARA HACER EFECTIVA LA AUTONOMíA MUNICIPAL Y QUE NOS EQUIPARABA A LA SITUACIóN DOMINANTE EN EUROPA, SE VE AHORA CTJESTIONADA POR SU TEóRICA INCONSTITUCIONALIDAD,. A PARTIR DE. LA DISCUSIÓN SOBRE CUALES SON LOS ELEMENTOS ESENCIALES DEL TRIBUTO, SU OBLIGADA DETERMINACIóN POR LEY Y LA INCAPACIDAD LEGISLATIVA DE LOS AYUNTAMIENTOS. ESTA SITUACIóN COMPORTA AL MENOS UNA VENTAJA LA EVIDENCIA DE LAS CONTRADICCIONES E INSUFICIENCIAS DEL MODELO ACTUAL, PERMITE PLANTEAR CLARAMENTE LAS LINEAS DE SOLUCIóN Y MEJORA QUI? DEBEN EMPRENDERSE Y QUE, EN SU MAYOR PARTE, ' HABRáN DE REFLEJARSE EN LA LEY DE FINANCIACIóN DE LAS CORPORACIONES LOCALES. Exp. 1.207$5 - IMPRENTA MUNICIPAL -30itef.: �— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LA SOLUCIóN QUE SE ADOPTE REQUIERE NUEVAS CONCEPCIONES EN CUANTO A LAS MODALIDADES DE GESTIóN Y DISTRIBUCIóN DE FUNCIONES ENTRE LOS TRES NIVELES DE ADMINISTRACIóN. UN ESQUEMA POSIBLE SERíA EL DE RESERVAR -A LA ADMINISTRACIóN CENTRAL LA TITULARIDAD Y LA FIJACIóN DE LOS CONTENIDOS MíNIMOS DEL CATASTRO Y LA DETERMINACIÓN DE LAS REGLAS DEL JUEGO BáSICAS PARA LA VALORACIÓN.. A LAS COMUNIDADES AUTóNOMAS SE LES DEJARíA LA POSIBILIDAD DE ESTABLECER- SUS PROPIAS NECESIDADES INFORMATIVAS Y DE APLICAR FN SU ái"-'ARITO LOS CRITERIOS Y iMFTODOS DE VALORACIÓN QUE CONSIDEREN OPORTUNOS. LOS AYUNTAMIENTOS RETENDRIAN TODA LA CAPACIDAD DE GESTIÓN Y ACTUALIZACIÓN TANTO DEL CATASTRO COMO DEL TRIBUTO SOBRE LA PROPIEDAD Y LA ELABORACIÓN DE LAS PONENCIAS DE VALORACIÓN. Exp. 1.2117-85 - IMPREMTA MUNICIPAL -31 itef.: �"Àjuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació -32 -Ref.: NATURALMENTE ELLO COMPORTARÍA OBLIGACIONES RECÍPROCAS DE SUMINISTRO DE INFORMACI6N Y DE CUMPLIMIENTO DE NORMAS BáSICAS EN LOS SUCESIVOS NIVELES DE COMPETENCIA.. LA CUESTIÓN DE LA FIJACIóN DE TIPOS FISCALES, DEBE PLANTEARSE CON TODO RESPETO A LO . QUE ESTABLECE LA CONSTI– TUC.I6N, PERO TENDIENDO A CONCEDER EL MáXIMO DE AUTONOMÍA A LOS AYUNTAMIENTOS. SóLO ASÍ PODRá GARANTIZARSE LA POSIBILIDAD DE DESARROLLAR POLÍTICAS PROPIAS EN CUANTO AL VOLUMEN. Y CALIDAD. DE LOS SERVICIOS MUNICIPALES. EN CUANTO AL ENDEUDAMIENTO, LOS MECANISMOS VIGENTES, - O ALGUNO SIMILAR QUE FIJASE UNOS LÍMITES A LA ACTUACIóN MUNICIPAL, SERÍAN ACEPTABLES SIEMPRE QUE SE RESPETE LA FLEXIBILIDAD DE LA POLÍTICA CREDITICIA MUNICIPAL. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Àjuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació – LA ECONOMÍA DE LOS AYUNTAMIENTOS EN EL ESTADO DE LAS AUTONOMÍAS LA GESTIóN ECONóMICA DE LOS AYUNTAMIENTOS, LA FINANCIACIóN DE SUS GASTOS, ES UNA CUESTIóN TÉCNICA SóLO EN APARIENCIA. ESTO ES ASí PORQUE SINO SE CREAN LOS INSTRUMENTOS LEGALES. Y ECONóMICOS ADECUADOS, EL PRINCIPIO CONSTITUCIONAL DE LA AUTONOMÍA DE LAS CORPORACIONES LOCALES PUEDE QUEDARSE VACIO DE CONTENIDO. PEOR AúN: NO SóLO QUEDARÍA VACÍO UN PRINCIPIO, ES QUE SE MUTILARÍA UN PILAR BáSICO DE UNA SOCIEDAD DEMOCRáTICA AVANZA-DA. AQUEL QUE POSIBILITA - INMEDIATO Y TANGIBLE DE EL CONTROL, LA MEJORA, DEL MARCO LA VIDA COTIDIANA Y EL TRABAJO. DE TODOS LOS CIUDADANOS, (DE LA GENTE, DEL PUEBLO). PUEDE DECIRSE TAMBIÉN DE. MANERA MáS CONTUNDENTE Y RETóRICA QUE ES PRECISO DOTAR A LOS AYUNTAMIENTOS DE LOS MEDIOS Exp. 1..07$$ - IMPREMTA MUNICIPAL 3 3 itef.: �Ajuntament de Barcelona . Gabinet de Comunicació SUFICIENTES, Y DE LA POSIBILIDAD DE ADOPTAR LOS MÉTODOS DE GESTIóN ADECUADOS, COMO PARA ASEGURAR SU EFICACIA, AL TIEMPO QUE SE POSIBILITA UNA GESTIóN COHERENTE DEL CONJUNTO•DE LAS ADMINISTRACIONES PúBLICAS DE UN PAíS. ESTE PRINCIPIO Y ESTA NECESIDAD, ADEMáS, Y EN NUESTRA SINGULAR COYUNTURA HISTóRICA, SON PERENTORIAS Y URGENTES DESPIJFS DE LA SOLUCIóN A QUE SE HA LLEGADO EN EL CASO DE LA FINANCIACI6N DE LAS COMUNIDADES AIJTóNOMAS. NO PUEDO EVITAR LA NECESIDAD DE SE TALAR UN PELIGRO QUE PUEDE ACECHAR, QUE ACECHA, NUESTRO PROGRESO POLíTICO Y SOCIAL. AQUEL QUE CONSISTE EN LA TRADUCCIóN DE LOS GRANDES PRINCIPIOS, EN TEXTOS LEGALES Y REGLAMENTARIOS QUE LOS APLICAN. QUE LOS TRADUCEN EN ORGANIZACIONES Y PROCEDIMIENTOS CONCRETOS. NO HACE FALTA RECORDAR LA LADINA FILOSOFíA "ROMANONESCA" - Y Exp. 1.287-85- IMPREMTA MUNICIPAL. -34 Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació EXCúSENME POR EL ADJETIVO– DE QUE "HAGA UD. LA LEY, QUE YO YA HARÉ EL REGLAMENTO". PASTA CON SEÑALAR OUE TODA UNA CULTURA 'JURÍDICA Y ADMINISTRATIVA, ENCARNADA EN UN CUERPO LEGAL Y PERSONIFICADA POR POLÍTICOS, FUNCIONARIOS Y JURISTAS, NO SE CAMBIA DE LA NOCHE A LA MAÑANA-. NO SE SUSTITUYE CON FACILIDAD. DE MODO QUE QUERER DESARROLLAR PRINCIPIOS CON LOS RECURSOS LEGALES EXISTENTES Y DISPONIBLES PUEDE LLEVAR A FALSEARLOS, A MERMARLOS, O A DESFIGURARLOS. I L CASO QUE . DIOS OCUPA SE ENMARCA PLENAMENTE EN ESTE CONTEXTO. ES PRECISO UNA BUENA DOSIS DE IMAGINACIóN Y VALENTÍA PARA PMMODERNIZAR. REALMENTE UNA PIEZA IMPORTANTE DE LAS ADMINISTRACIONES P11BLICAS DEL PAÍS. PARA QUE NO SE AMPUTEN Y DESFIGURE, UNO DE LOS HERMOSOS PRINCIPIOS, POR QUÉ NO DECIR LO, DE NUESTRO ORDENAMIENTO CONSTITUCIONAL: FL DE LA DEMOCRACIA Y AUTONOMÍA DE LOS ENTES LOCALES. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL —35^Ref.: �'''Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació -3 6 Ref.: ES EL MOMENTO DE LOS AYUNTAMIENTOS AHORA ES EL MOMENTO. EL MOMENTO DE LOS AYUNTAMIENTOS. ES EL MOMENTO DE QUE EL ESTADO Y LAS COMUNIDADES AUTóNOMAS SE PLANTEEN SERIAMENTE CóMO HACER FRENTE AL PROBLEMA DE LA "RECONVERSIóN" DEL SECTOR LOCAL. UN PROBLEMA QUE EN REALIDAD NO ES TAL, SINO MáS BIEN UNA OPCI6N. HASTA AHORA, LOS ALCALDES Y CONCEJALES HEMOS CONTENIDO NUESTRA INSATISFACCIóN. ACEPTáBAMOS QUE EN EL ORDEN LóGICO DE PREOCUPACIONES DEL PAíS NO HABíA LLEGADO LA VEZ DE LOS AYUNTAMIENTOS. LOS nUE HEMOS TRABAJADO BAJO ESTAS RESTRICCIONES HEMOS AGUANTADO UN SINFíN DE SITUACIONES DIFíCILES. LAS HEMOS AGUANTADO PORQUE NUESTRA CREENCIA DE nUE ESTAMOS EN UN SISTEMA VáLIDO NOS HACÍA VER QUE TODAVíA TENíAMOS QUE ESPERAR TIEMPOS MEJORES. QUE LLEGARA NUESTRO TURNO. Exp. 1.21)7.85 • IMPREMTA MUNICIPAL �...Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació —3 AHORA YA NO HAY MOTIVOS PARA ESPERAR MAS. NO HAY rMOTIVOS PORQUE, PRIMERO, SE HA ESTABILIZADO LA ECONOMíA: LOS MACROEQUILIBRIOS YA NO SON EXCUSA PARA QUE DESDE EL MINISTERIO DE ECONO_IíA SE NOS DIGA (EJE NO SE PUEDEN MEJORAR LOS RECURSOS DE LOS AYUNTAMIENTOS. EL OBJETIVO DE REBAJAR -LA PROPORCIóN DEL DÉFICIT RESPECTO AL PRODUCTO INTERIOR BRUTO YA SE EST. CONSIGUIENDO-. LA INFLACIóN YA ESTá BAJANDO. LOS TIPOS DE INTERÉS YA HAN L'AJADO. LA ECONOMíA SE ESTá REHABILITANDO. LOS ARGUMENTOS QUE NOS DABAN CUANDO TODO ELLO NO ERA ASí, POR LO TANTO, YA UO SIRVEN. Y EN SEGUNDO LUGAR, YA NO HAY MOTIVOS PARA ESPERAR MáS POROUE TAMBIÉN HA DESAPARECIDO EL OTRO GRAN ARGUMENTO: QUE EL Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL - í Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació ESTADO Y LAS COMUNIDADES AUTóNOMAS TODAVíA NO SE HABíAN PUESTO DE ACUERDO. ES YA HORA DE QUE EL ESTADO — Y POR "ESTADO" ENTIENDO TODOS LOS PODERES NACIONALES, LOS QUE TIENEN BANDERA :ESTADO Y COMUNIDADES AUT6NOMAS— ES HORA PUES QUE EL ESTADO SE PLANTEE LA NECESIDAD DE VITALIZAR ESTA ADMINISTRACIóN: LA ADMINISTRACIóN LOCAL, QUE ES LA QUE A LA LARGA PUEDE CONSEGUIR LA ADHESIóN REAL DE LA POnLACIóN. HASTA AHORA ESTE PAIS HA SOLUCIONADO PROBLEMAS MUY IMPORTANTES. PROBLEMAS DE "GRAN POLíTICA ECONóMICA" Y "GRAN POLíTICA", A SECAS. PERO SOLUCIONADOS ESTOS GRANDES PROBLEMAS QUE TIENEN EL HECHIZO DE LOS PROBLEMAS NACIONALES DE LOS PROBLEMAS DE BANDERA, DEL APASIONAMIENTO, SI AHORA NO 'SE SOLUCIONASE LOS PROBLEMAS DEL SECTOR LOCAL, HABRíAMOS CREADO UN MARCO iMAGNíFICO PARA UN PAíS EN EL QUE SIN EMBARGO NO VALDRíA LA Exp. 1.207 - 85 - IMPRENTA MUNICIPAL —38 Ref.: �- •Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació –39 -Ref.: PENA VIVIR DESDE FL PUNTO DE VISTA DE LA VIDA COTIDIANA. PODRÍAMOS SER UN PAÍS RECONCILIADO CONSIGO MISMO DESDE EL PUNTO. DE VISTA DE LAS GRANDES OPCIONES POLÍTICAS. EN UNA HIPÓTESIS EXTREMA PODRÍAMOS HABER SOLUCIONADO LOS PROBLEMAS DE CULTURA, DEL TERRORISMO. SIN EMBARGO, ESTE PAÍS IDEAL, HIPOTÉTICO NO SERÍA FELIZ PORQUE EN Éi,. SUS HABITANTES NO LE VERÍAN LA GRACIA A UNA VIDA DE CADA PIA EN LA QUE. LA CALLE QUE NECESITABAN NO LA PODRÍAN HACER, EN LA QUE UN TRáMITE QUE ?ECESITABAN NO SE ACABADA NUNCA, EN LA QUE AQUELLA DEMANDA QUE HABÍAN INTERPUESTO -In SE RESOLVÍA. TANTAS Y TANTAS COSAS QUE HAY Y QUE FORMAN LA VIDA DE CADA DIA Y QUE MUCHAS DE ELLAS PASAN POR ESTE ESCALEN MáS PEQUEIO, MáS MODESTO, PERO " áS DIARIO, MáS PERSISTENTE Y MáS PRESENTE EN TODAS PARTES QUE ES JU S TAMENTE LA ADMINISTRACI6N LOCAL. ESTAMOS EN • UN EMPEÑO EN UNA Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL MOMENTO • SIMBóLICO -PARA DERROCHAR TAREA DE PROGRESO: NO SÓLO NOS ENTUSIASMO Y ACERCAMOS AL �+Àjuntament de Barcelona -4 0-R ef.: Gabinet de Comunicació QUINTO CENTENARIO DE LO QUE PUDIÉRAMOS LLAMAR LA IRRUPCIóJ MUNDIAL DF LAS ESPAÑAS. TAMBIÉN N OS ACERCAMOS A 1998, AL CE N TENARIO DE LA PFRDIDA DE LOS .t.1LTIiíOS DESTELLOS DE AQUELLA ÍRP.UPCIóN. AL CENTENARIO DEL REPLIEGUE DEFINITIVO DE ESPAï-IA SOBRE ELLA MISMA, DEFINITORIO DE LAS GENERACIONES QUE RECOMENZARON UNA NUEVA REFLEXIÓN ENSIMTSNADA SOBRE ESTE PAIS. Y ESE CENTENARIO COGE A ESPAÑA DE NUEVO INSERTADA EN EL CONCIERTO MUNDIAL, TANTO E r LO ECO 6MICO COMO EN LO POLÍTICO, EMPEÑADA EN LA TAREA DE SU RECONSTITUCIó"•i Y MODERNIZACIÓN, ACUCIADA POR EL DESEO DE SUPERAR PROBLEMAS Y RECUPERAR TANTOS ATRASOS ACU?ULADOS . sE' IA UN GRAVE ERROR QUE EN ESTA EXCEPCIONAL COYUNTURA HIST6- RICA SE OLVIDASE EI. PROGRESO, LA MODERNIZACIÓN Y LA AUTONOMÍA DE LA E NCARNADURA POLÍTICA Y ADMINISTRATIVA MáS INMEDIATA Y VIVA DE UNA SOCIEDAD : SUS AYUNTAMIENTOS, SUS ENTIDADES Exp. 1.107.85 - IMPREMTA MUNICIPAL �'tjunfament de Barcelona Gabinet de Comunicació LOCALES, LA ORGANIZACI6N —41—Ref.: Y FUNCIONAMIENTO DE SUS PUEBLOS, SUS CIUDADES Y SUS áREAS r-ETROPOLITANAS. MUCHAS GRACIAS. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �juntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Sumario Páginas 2 -4 5-7 Constitución y suficiencia financiera 8-10 Admón. y Reglamentación obsoletas El gasto del sector local - 11 11 Exp. 1.207. 85 • IMPREMTA MUNICIPAL Lo que dije hace dos años - - 12-15 Déficit v endeudamiento del sector local 16-18 Los ingresos locales, el FNCM. 19-20 Los grandes principios..." 21-22 Por un modelo... 23-26 El modelo."Suvbenciones 27-28 El Modelo. Libertad de elección 29-32 La CTU 33-35 La economía... 36-41 Es el momento... �... .^ • ^- r I^í rJ `+_I 0) iJl ►^ Cq ',u Cxl • 'LI • ►^ h.} Ch. I •-• I •.,, 1 1 CI) I I I 1 r+ '•ú CQ h) 1 1 1 '•+j F-• CO W 1 ^I .•+] I C11 I .f-u I ^ 1 1 1 .r .- • • Ut :+^ :+: .. v] u7 CJ1 I •1 •il I 0) Cr. _ �^ ^ -13 n a a 5a/ ( w O• o r I ▪ O% I I zm `0 O7 r n m N aa a a Úl (J1 .p m I '-' ►1 `0 I W ▪O1 N `10 -n z 9 o r 1 .A v w ;... ".15 I r I `0 I OD I w N a m ▪ m N rF P.1 N v •A on ▪ `0 I I I I `o 0.? 1^ Iv ^ n n 51.• o �a a Ai Rl w It) üi tR) I I I I ■-• •0 W .- o ^ m` n o o a o a a A^ r 40 N W I ... I `4 Cl? I I N -11 3 A+ n a ro 1 I .r r.• I 1 ►'o 1 CO IW 1 ►J I ^o 1 Co I .A D Co �I. 1. PRESUPUESTO CONSOLIDADO DE LAS AD MINISTRACIONES PUBLICAS (En términos de estructura presupuestaria) 1986 (Millones de pesetas) GASTOS CAPITULOS Gastos de personal Gastos en bienes corrientes y servicios Gastos financieros TOTAL 3.306.889 1.067.456 1.002.229 Total operaciones corrientes Inversiones reales CAPmJLOS Impuestos directos Cuotas de la Seguridad Social Impuestos indirectos Tasas y otros ingresos TOTAL 3.271.883 2.940.019 2.691.445 841.852 Transferencias corrientes: Transferencias corrientes: A otros sectores (empresas, familias e instituciones sin fines de lucro) • INGRESOS 4.829.091 10.205.665 1.115.145 De otros sectores (empresas, familias e iristituciones sin fines de lucro) Ingresos patrimoniales Total operaciones corrientes Enajenación de inversiones reales 316.453 274.913 10.336.565 17.995 Transferencias de capital: Transferencias de capital: 64.533 A otros sectores (empresas) 665.354 De otros sectores (empresas) Activos financieros Pasivos financieros 95.066 230.862 Activos financieros Pasivos financieros 59.440 1.695.660 Total operaciones de capital 1.837.628 Total operaciones de capital TOTAL GENERAL 2.106.427 12.312.092 TOTAL GENERAL 12.174.193 �1.986 PRESUPUESTOS CONSOLIDADOS ENTES TERRITORIALES (Millones de pesetas) GASTOS INGRESOS CAPITULOS Comunid. Autónomas 67.539 1. Impuestos directos 172.151 2. Impuestos indirectos 3: Tasas y otros impues146.850 tos 4. Transferencias corrien1.150.028 tes 10.549 5. Ingresos patrimoniales 6. Enajenación de inver2.065 siones 7. Transferencias de capi240.250 tal Corporac. Locales 356.780 118.194 269.161 508.713 38.545 8.610 78.369 Total consolidado CAPITULOS 424.319 1. Gastos de personal .... 290.345 2. Gastos en bienes corrientes y servicios .... 416.011 3. Gastos financieros .... 4. Transferencias corrien1.492.867 tes 49.094 6. Inversiones reales .: 7. Transferencias de capi10.675 tal Comunid. Autónomas Corporac. Locales Total consolidado 727.677 486.111 1.213.788 219.491 22.071 310.383 79.945 416.509 345.892 179.222 429.857 225.902 +571.794 137.398 154.805 529.874 102.016 242.203 268.619 TOTAL OPERACIONES NO TOTAL OPERACIONES NO 1.869.038 1.436.368 3.089.532 FINANCIERAS 1.789:432 1.378.372 2.951.930 FINANCIERAS ÚLQ_ LA,ZL �ro b ,2 b ro ,8 I-- 1grt 'el M. Pi p O o U) Ñ UOi a • ^ '-< ^ in b1-1 ^ H- ~ 2 Ñ•b r Ó (n O Ó ri ^ H- ^ 1-1- n ñ G O+ Ól ^ G ^ G • N -4 -a -1 pp _a. •W Ol 1^ 01 J W O ^ -1 4. 01 1.0 _... • OO 4. ^ W O .... ^ N Ni ^ N � ^ Ul N O _á Ul N Ni W Ul 4. CD O 00 O _a ^ _a LO 0O W ..-.. -4 J N J ▪ U1 J J --a O ` CD OO CD O a 11 O 1 t3 F--' _á O 4. Ul ^ QO (D (Drr - a• U1 O eT ▪ W -a .^ N DD J CD J a IV Ul _á l0 00 01 -á 61 01 CO --a J 4=. 1/ 1 Ni _a CD 0O --a 4. -a rf• 9 _ Ni (n OW Mi(D .^ Ul CO ---1 N ¢ F-, O ■A N--a W Ol O Ol W. 1^ (D 4. O Ó u) -1pl lD F--' OO (DUl N . . Uo CD J ^ Ñ J --I al ---1 .^ J W CD .....1 N 11:2 4. 00 W A 01 tD Ol �D -o Ó r a v 7 O m 7 a n m N r• .• O a a N a 7 m r a o Di m -e. ro N a D ^ Ó ^ n ^. a a a D oz z (11 D tl m "O D w ..... 7 f,. m N D rr o• 7 Ó v o n n r• H o 7 z m D O N r o n a a N m N c n ►..• o. U) 11 i-i N Z n ^. tu m D o -1 p-^ 11 r-{ z" D' Z n n ►-e m 33 0 U) Fi m X/ 0 U) no m U) z D ta l z < 0 0 a D ^ a o B < M7 7 a Q r• M• a aa za O n w ■• + O W N O 7 A a 1 r •A I r I ■0 I OD I O ^ m ^ n H 0 z m U) /-i O. r ^ O OD N 1 w O- 1 r -A U 1 l r 03 I w 1 F- r IN I -0 z z n ^ m 73 U) * 1 (.wll ^ Ú •A r Ó OD J w W •r •A •.1 r .I r O r N O A O r r w m r O O r r •4 .:12• 1 1 I O` .A r. Oh •A r • G r r 00 .1 IA ' L` O -41 J .1 UI `O O O J ^ 1 r 3 UI O r I ?• m •O7 I I Í ►+ `O IJ ^ I r Í. ^ I G.) 1r 1 `0 I w I A O] 0 .0 1 I I J IsJ O J 0 J N G IJ • r 1 40 I 00 I UI �r 1 1 ^0 r W UI J N N J r tJ .0 0 I -J 1 1 F+ -O N O' •A UI UI N r_g 0" ^0 W UI W Q• W UI .43 O. I I W I • ^ O ^ I-. N O' O Ol -0 O' I W I O W µ UI I ^•' ^ f` W J ^0 A .A -II Ñ -11. Ó N . -O 00 Ó W UI 00 •0 O r- J UI W G1 0• UI DO µ 1 I ►I- 0 I O7 I tJ .• 43 i^ ,-• Í 0^0 I -it, I I ^ m ,0 �-o -n n o '3 o m x o 1 fi U ro O -7 r• o al n r• 0 7 n 1 r• O 7 ro ^ 0 7 ro UI r r o o n v ro ro N N W N O 41. •P O W W W W o• J J O W cn N ? ñ W W ^ UI ^ W -4 W tY. µ UI UI UI o o ■-• UI J o '•- ►+ IV J J ^ ,o µ OJ o^ r ■• ji -0 cn • p ñ O W • ■• ñ O W Ctl I •1 -0 1 00 O W 07 O O' r f• UI N t-J m •- O ■0 J o• 1' o, -O r 0" p N 03 0• N 03 4 U -4 W N 0• r r UI ^ CJ r UI A N ■0 r 03 W r N N W W .I -4 41 W 11.1 UI 03 O 42. 00 UI 41, 03 J 0 Q` W 03 ►' ? J 0` .P 0• 0 N CJ U W ,p •P N J cn cn O 03 O 0l 1- 0 03 0 ►-N -4 o" N 0 N ►•` 1.- N W 0' ,0 1- I s1J I m I tJ J 1 ^- � tJ I W 03 . I F-I^0 i^ CO f-- J 03 03 -12. O] 03 N .0 ,0 -A A I 0• 41. 0. O N m CJ CJ Iµ I 03 10 W CJ r_n tJ UI W O -0 f- W •P ►. O 0 0] W I r` 1 -0 I m I U1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3980 Title A name given to the resource La revisión del sistema de financiación local / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Nova organització territorial. Principi d'Autonomia de les entitats locals. Principi de suficiència financera. Ingressos propis, subvencions estatals i endeutament. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Club Siglo XXI (Madrid) Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Municipis Finançament Autonomia Territoris Acció política Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-01-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/573/llibre_sagamaragall.jpg a23d83b2e4f3a48c917437778ede6155 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La saga dels Maragall: de Sant Gervasi a la plaça Sant Jaume, una família i el poder Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Maragall, Joan, 1860-1911 Biografia Parentiu Creator An entity primarily responsible for making the resource Batallé, Víctor, 1947- Publisher An entity responsible for making the resource available L'Esfera dels Llibres Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005 Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Sinopsi de l'editorial: Durant la industrialització de Catalunya, un besavi, Josep Maragall, que intenta crear riquesa. En el ressorgir de les lletres catalanes, un avi, Joan Maragall, poeta i escriptor polèmic, que introdueix a casa nostra els poetes i els filòsofs alemanys i l'empenta vital que representen. En la República, i durant la Guerra Civil, un pare, Jordi Maragall, filòsof ell mateix, professor universitari, desvetllador de consciències i amistats que, en una lluita sorda però valenta contra el franquisme, defensa la visió particular d'una Catalunya que, pesi a qui pesi, sent unida a Espanya. I, ara, uns fills, Pasqual i Ernest Maragall, immersos en l'objectiu d'una visió catalana amb espais més oberts, amb una nova manera d'entendre el país i d'entendre'ns amb la resta d'Espanya. També hi trobareu, en aquesta saga, les ombres, els moments difícils, els dubtes i les vacil·lacions, que també ells, com tots els que al llarg dels anys han lluitat per a assolir el poder i el destí de Catalunya, han hagut de superar amb esforç. I, potser no sempre amb encert. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1605/0000000766.pdf 5e9899947be8228dbda720a0e22ce903 PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La situació està madura, estem molt a prop de l'èxit Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Perdigó, Josep Maria Baldomà, M. Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Govern Catalunya Estatut Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-07-31 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2804/19930131_ElPeriodico_LaSubsidiariedad_PM.pdf 1ee27c73ad6997dc77770df0a96cefcc PDF Text Text V ELPERJÓDkO Ammamem"de Barcelona GiDinel de l Alcaldia PASQUAL MARAGALL. Alcalde de Barcelona. 3 1 GE«. 1993 La subsidiariedad La política es subsidiaria de la sociedad; es decir, no debe intervenir cuando la sociedad resuelve por ella misma sus problemas. Y dentro de la política, la comunidad autónoma, nacionalidad, región, lando estado federado, no deben intervenir cuando el municipio u otra institución local puedan resolver los problemas por sí mismos. Siguiendo el principio, tampoco los gobiernos federales, o estatales en su caso, o la nación-Estado, deberían intervenir en la solución de temas supramunicipales que las autonomías o regiones, etcétera, puedan solventar. Y aun, en lo afto de la escala europea, las instituciones comunitarias deberían dejar a los estados todo aquello que sea posible que éstos resuelvan según sus leyes, tradiciones y cultura. Desde el tamaño de la manzana danesa hasta el lado por donde se conduce en las carreteras inglesas o el horario de cierre de los comercios en Francia (o tal vez en Catalunya o quien sabe si, incluso, en Barcelona). Ésta es la sustancia del pnncipio de subsidiariedad. Sus fuentes legales son: la Carta Europea de Autonomía local, ratificada por el Estado español y otros 20 estados, y la declaración de Maastricht, que todavía ni es tratado ni está vigente, pero lo estará probablemente en el curso de 1993. El primer ministro holandés Lubbers -un democristiano liberal, gran defensor de la subsidiariedad en su pais, donde los municipios llegaron a canalizar el 50% de gasto público-, nos contaba este verano el origen de la subsidiariedad en la doctrina social de la Iglesia Católica. Isidre Molas, en uno de los últimos números de Debat, publicó un trabajo sobre el federalismo como garantía de la libertad dentro de la democracia y como filosofía que permite ir más allá de la regla de la mitad más uno. Uno puede preguntarse, a partir de ahí, por el parentesco entre subsidiariedad y federalismo. Ambos van más allá de la Revolución Francesa y buscan una mayor compenetración entre sociedad y política, entre representados y representantes, entre libertad individual y voluntad nacional. Tiempo de nuevas ideas Creo que estamos en un momento -que puede durar quizás más de lo que querríamos- de decantación de nuevas ideas, de nuevos principios. Todo obliga a ello. Casi todo parece permitido. El derrumbe comunista: el casi paralelo y más discreto descrédito interior de la versión del liberalismo que asistió y contribuyó a dicho cataclismo (eJ liberalismo ultraconservador, belicista y nacionalista de Reagan, Bush y Thatcher); el florecimiento - a veces enaltecedor, a veces, al contrario, destructor y cruel- de los nacionalismos sepultados en la Europa que nace en el Este y el Oeste: la crisis espectacular de la soaaldemocracia, relacionada con su propio éxito o con el cumplimiento relativo de sus objetivos programáticos, mientras otros retos sociales nacen (el Cuarto Mundo, la solidaridad mundial y la competencia mundial, las migraciones, el empleo del tiempo en la tercera edad, el transporte en las grandes ciudades, la vivienda de los jóvenes, etcétera), todo ello nos está poniendo, como vulgarmente se dice, a parir. A crear nuevas síntesis, nuevas ideas. No hay muchas ideas viejas que sirvan inequívocamente. Pero casi todo está ya dicho, o lo parece. Vuelven, pues, reformulados, antiguos conceptos, como el federalismo (la construcción de la política desde fuera o bien la subordinación del sistema político a la sociedad). Bottom-upy no Top-to-oottom, de abajo arriba y no de arriba abajo, como se dijo en Edimburgo. Añadiríamos out-in y no in-out de fuera a dentro del sistema politico, y no al revés. Pero esta vez ninguno de estos dos conceptos, en su día revolucionarios, se van a imponer mediante una revolución. (Nadie tan apacible como Lubbers). Edimburgo ha sido el escenario de una de las transacciones que van a componer la larga transición hacia un sistema político nuevo. En principio, esas transacciones van a tener que producirse, cómo no, bilateralmente, en tantos escenarios como combinaciones de dos elementos pueden realizarse con cuatro: Europa, Estado-nación, región o nacionalidad, ciudad o municipio. Progresivamente, sin embargo, las mesas a tres bandas se van a imponer. En Edimburgo, según se ha sabido después, en la Conferencia de Cooperación Interregional de Bruselas (diciembre de 1992) se acordó que no habría más contactos Europa-regiones o Europa-ciudades si no es en presencia o con el acuerdo de los estados. Edimburgo fue, por tanto, una reunión bilateral (Europa-estados) al máximo nivel, donde se decidió uno o unos escenarios trilatérales. Desde Barcelona estamos luchando hace tiempo para que se nos reconozca &y el derecho a ser convocados por el Estado y la autonomia a una mesa a tres bandas para discutir quién de ellas subviene a la ciudad sus gastos de capitalidad o de sustitución -aquéllos que Barcelona realiza por cuenta del Estado o de la Generalitat-, en la medida en que la historia ha ido impulsando a la ciudad a dotarse de servicios públicos que el Estado no le daba en cantidad o calidad suficiente y que la autonomía no podía dar porque o no existia, o existia pero no podía o no quería proporcionar. Expscaclon a tres bandas Sólo una profunda y sincera explicación a tres bandas puede dar con la solución. ¿Hasta dónde queremos llegar entre todos? ¿Qué grado de diferencialidad nos podemos permitir? ¿Qué grado de agravio comparativo? Es evidente que la subsidiariedad. que en este caso favorece de manera clara al gobierno local de nuestra ciudad, se deberá conquistar lenta y progresivamente a través del conflicto y el acuerdo Y que sin trilateralidad sólo hay una solución a largo plazo: prescindir de los servicios públicos en cuestión. Curiosamente, en la reunión de Bruselas que he mencionado se evidenció que un concepto manejado por los gobiernos estatales en Edimburgo habría sido el de Administración territorial, es decir, la suma de la Administración regional o autonómica y de la Administración local. Jacques Delors considera que la transacción de Edimburgo entre Comunidad Europea y estados ha sido un rodeo innecesario ("hamos salvado la casa, pero hamos perdido el tren"), e incluso piensa quizás que las regiones y las ciudades son más europeistes que los estados - y no le falta razón en ese caso, para la media de los gobiernos europeos, aunque resulta injusto con el Gobierno español-. Sea como sea, la subsidiariedad en un sistema multinivet de gobierno plantea interrogantes muy serios en la teoría y en la práctica: la Comunidad justifica su no aceptación formal de los contactos directos con regiones y ciudades en el propio principio de subsidiariedad ("ésta es un tama interno de toe estados"). En la práctica, sin embargo, pugna (tanto desde la Comisión como desde el Parlamento) por dialogar y colaborar directamente con unos y otros, y reclama una presencia directa y sin intermediarios de (as figuras políticas relevantes en el Comité de �ELPERJÓDJCO £S3 Ajuntament de Barcelona 3 1 GEH. 1993 Gabinet oe l'Aicaiflia ; Regiones, las comisiones del Parlamento y otros organismos de consulta La Ley de Bases de Régimen Local española deja en manos de las comunidades autónomas la creación o supresión de áreas metropolitanas, en tanto que la legislación italiana, más prudente, establece qué áreas metropolitanas deben ser creadas a juicio del Estado y en función del interés general, y deja a las regiones exclusivamente la fijación de sus límites territoriales. En el primer caso, que es el nuestro, prima el concepto visual o bilateral de subsidiariedad ("no veo nada de lo qua ocun» detrás de la pared que usted, nivel inferior de gobierno, representa pera mí: usted manda en su casa"). La ordenación administrativa y territorial es "un asunto interno" de las comunidades autónomas. Del mismo modo, en ese modelo, las incursiones de la autonomía en los barrios son inconcebibles. Lo mismo, aparentemente, que en Edimburgo: la Comunidad no tendrá en teoría otros contactos con las regiones y las ciudades que ios que los estados permitan y controlen. Las regiones y ciudades son "un asunto Interno" de los estados. La Comunidad no debe intervenir, siempre en teoría. El Comité de Regiones no sólo lo designan los estados, sino que cada Estado lo designa a su manera. En el comité, ciudades y regiones se confunden en un solo concepto: administraciones territoriales Pero ya hemos visto que. en la práctica, los escenarios trilatérales o multilaterales se van a ir imponiendo. Y ello significa varias cosas. Significa que caminamos hacia un concepto sustantivo y generalizado de subsidiariedad: más allá del gobierno inmediatamente inferior existe una realidad que el gobierno superior no puede ignorar, aunque sobre ella no puede actuar si no es de acuerdo con el gobierno inferior. Significa también que crece con fuerza el principio de igual dignidad de todos los niveles de gobierno. Significa, por último, que los ciudadanos pueden reclamar, en nombre de esa misma dignidad, que sólo ellos pueden prestar, a sus representantes, que no se edifique ningún nivel administrativo ni se preste servicio público alguno que no se justifique ante la sociedad como imprescindible. No hay presunción de eficiencia en la acción estatal. Si un día el ministro de Transportes se despierta queriendo arreglar el problema de la circulación en la gran ciudad deberá refrenar su creatividad; lo mismo, y más, el comisario europeo correspondiente. Deberán demostrar primero que una mayor autorización o delegación de poder en el nivel local, o en su caso autonómico, no sería suficiente para resolverlo. Todo esto puede parecer enormemente complicado y no lo es. . Será lenta la cristaización del sistema pero acabará exitieodo en términos parecidos a los aquí expuestos. Los ciudadanos no van a permitir otra cosa. Desde esta perspectiva puede reinterpretarse la crisis europea de las relaciones entre sociedad y política, o entre ciudadanos y políticos: las cosas no siempre se están haciendo al nivel de proximidad que los ciudadanos perciben como posible y deseable. A veces esa proximidad -como reclaman más y más observadores cada día- puede conseguirse mediante una mayor o mejor pedagogía política. Hay que explicarse más, de acuerdo. Pero cuando uno oye indefinidamente que hay que explicarse más, empieza a sospechar que lo que ocurre es que no se está explicando lo que la gente quiere que le expliquen, o bien que no io está explicando quien la gente quiere que se lo explique. >*ii Principio de proximidad Por eso propongo que al principio de la subsidiariedad se le llame de proximidad. Ésa es la auténtica cuestión en juego. Quedan aquí apuntados unos criterios y abiertos una serie de interrogantes. ¿Cómo se compaginan el principio de igual dignidad de los niveles de gobierno -implícito en el de subsidiariedad- con el axioma de la soberanía nacional, desbordado por arriba (por la Comunidad) y por abajo (por las nacionalidades), aunque insustituido aún como concepto básico de la política? ¿Qué podrá más. la sugestión del futuro y de la ciudadanía en una patria mayor o la del pasado remoto de las repúblicas urbanas y los condados? ¿O quizás la del pasado reciente, con sus raices profundas, sus patrias más pequeñas, más próximas también? ¿La confianza o la prudencia? Los tiempos no son propicios a fiarse de nadie ni de nada. Pero a medida que se vaya haciendo menos drástica la necesidad de elegir entre confianza y prudencia, entre futuro y pasado, estaremos acercándonos al auténtico fin del impasse político en Europa. ^ \ ( « � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La subsidiariedad Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-01-31 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Subsidiarietat Divisions administratives i polítiques Catalunya Espanya Barcelona Europa Àrea metropolitana Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1703/0000000627.pdf 535045ddf29d99f5b43b42de778d17be PDF Text Text El Periódico, 05/03/2007 La tendresa i la duresa que necessiten els temps PASQUAL Maragall Josep Maria Huertas Claveria se n'ha anat segurament indignat amb la mort. La capacitat d'indignar-se ha estat una constant en la vida de Huertas Claveria. Prefereixo no haver-lo vist claudicant. Estic convençut que no ho ha fet. La seva dona, l'Araceli, m'ho ha dit. Ens hem estimat entranyablement. Sentir-se estimat també des de les entranyes per un home que les ha tingudes sempre a flor de pell i a la punta dels llavis i que, per tant, no ha callat cap discrepància, és tot un privilegi que servo amb orgull. Tot plegat ens ha fet més resistents, a ell i a nosaltres. Però ara el necessitàvem, perquè no estan els temps com per prescindir d'una certa intransigència. Els retorns enrere --què ens han d'explicar-- formen part de la marxa cap endavant de la humanitat, en la qual n'hi alguns que hi creiem malgré tout. Però hi ha passes enrere sobreres, absolutament prescindibles. I els vents que bufen en porten, de marxes enrere inútils. Segurament en Huertas ho va viure malament tot això. No ho sé. La veritat és que fa temps que no el veia. He estat fora i poc abans de marxar tampoc no recordo haver-lo vist. Fins i tot pot ser que no estiguéssim d'acord en algun tema important. Tant se val. Ell era dels meus i jo sóc dels seus. En Huertas estava al Tele/eXprés. Una vegada algú va dir de nosaltres al Tele/eXprés, de la colleta d'amics que començàvem a fer una revolució que mai no arribava, que érem "suaves con las espigas y duros con las espuelas". Aquest algú era José Ignacio Urenda, un altre que se'n va anar sense temps d'acomiadarse. Huertas potser no semblava tendre ni amb el blat ni amb la userda. Però ho era. I els temps necessiten molta tendresa, molta tendresa, i duresa, molta duresa. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La tendresa i la duresa que necessiten els temps Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Huertas, Josep M. (Josep Maria), 1939-2007 Periodisme Poder (Ciències socials) Necrologies Acció política Model social Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1247 Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-03-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/948/DiarideGirona_19930905_La_teoria_emporda_PM.pdf 7afad550d054b890b8e584e8d594a120 PDF Text Text OPINIÓ - Diari de Girona / Diumenge, 5 de setembre de 1993 Pasqual Maragall ha aprofitat les vacances d'agost a Rupià per escriure aquest article per aL Diari de Girona, en el qual, i partint de les teories -del seu avi, el poeta Joan Matagall, reflexiona sobre el concepte «pàtria». Apartirdel que ell anomena «teoria 25 de l'Empordà» va desclovellant els sentiments de les persones.des de la proximitat (Empordà) fins a la llunyanyia (Europa), Laidea de Barcelona, Catalunya, Espanya i Europa enJoanMaragall La teoria de II Empordà per Pasqual Maragall (*) ;l'- E s impossible en una sola peça La fidelitat a l'entorn primer és (xerrada o article), per llarga sempre condició de la subsegüent que sigui, resumir ni tan sols a l'entorn més ample. I aquest les idees cabdals de Joan entorn més ampli no és vist com a Maragall sobre tot allò que ens contrari al primer, sinó com a és pàtria: la ciutat, el país, l'Estat i la envoltant del primer. , comunitat continental en què vivim i de les Per rematar la construcció, quals ens considerem individus. Maragall avança poèticament-i Ravel, en un article anomenat «A casa», per mi profèticament- el que no és sinó la conseqüència lògica del seu que vaig traduir per a un diari de Barcelona, va tractar de resumir d'un sol cop argument : arribarà un dia, empordan esoS, aquesta heterogeneïtat de sentiments -els diu- que més convindrà pel bé de similars o conflictius, segons el cas, sobre Catalunya que us digueu empordanesos tot allò que és «casa nostra». . que no pas 'catalans. L'esperit de tots dos, Maragall i Ravel, . El mateix diu de Barcelona i dels barceté obvis punts de contacte, a 100 anys de lonins , però no és hora encara, afegeix, distància. Però, en Matagall, el sentiment D'això fa 100 anys -podem pensar. de pàtria està extensament tractat, en cirLa imatge poètica però profundament cumstàncies diverses, i sabem a més de les real amb què Maragall il.lustra la seva seves actituds concretes en funció d'aquest conviccióés la següent: si un dia -dïu- a sentiment: coneixem la seva moral patriòCatalunya hi faltés l'Empordà, Catalunya tica. no fóra ella mateixa. Però si un dia, en En un intent d'anar al cor de la qüestió canvi, de Catalunya solament restés l'Emen poques paraules, vencent a més de les pordà, Catalunya podria tomar a ser. Perdificultats objectives de l'assumpte la subquè la veritat, conclou, rau no en l'espiga jectiva d'haver de parlar del meu avi, cosa sinó.en el gra. que sempre m'ha semblat un xic impúdica, Es a dir, a mesura que la història va he anat a parar sovint a l'article «L'Emfent possible dues coses: pordà», que em va assenyalar un dia (1) L'obvietat de la nostra pertinença Xavier Rubert de Ventós i que per a mi als continents més amples. conté in nuce tota una teoria general del (2) La capacitat dels contenidors xics de sentiment de pàtria -teoria que crec de ser coneguts i representar els més grans. gran utilitat als 100 anys de la seva formusón aquests mér xics els que passen a lació. ser «la sal de la vida» -aquesta és la meva Amb motiu d'una visita a Salt ara fa conclusió. prop d'un any, i d'una trobada al bosc de Els col.lectius nacionals són abstracCan Ginebreda, sobre Porqueres, en vàrem cions o simplificacions necessàries que parlar, potser genèticament substiutilitzant alestueixen unes altres hores el rètol de de més grans i alieté «l'esperit de nes , o fins i tot opresSalt», tant se sores, i que, en val el nom. Es aquest moment tracta, com ara determinat, expresexplicaré, de fer sen la nostra lliberraure en allò tat i donen sentit a la 1WU més petit, més nostra vida col.lectiproper, en allò va, cada cop més que no és l'enapropiada per nosalvoltant superior que ens cobreix, sinó la tres.mateixos, més sentida com a pròpia. més petita part interior que ens conté, la Però aquestes simplificacions, aquests substància del nostre arrelament a l'espèconjunts significatius no són immutablecia i a l'entorn, i de fer-ho amb un ànim de ment sempre els mateixos, sinó que hi ha transcendir allò més Petit per anar a troun progrés cap a aquells més propers i per bar, a partir d'aquest punt, sentiments de tant més propis, que passen a ser la «nospertinença successivament més amples. tra pàtria»,la «nostra casa» d'una manera Aquesta és la teoria de l'Empordà, com progressivament més autèntica i més senjo l'anomeno, de Joan Maragall. Maragall tida, o si es vol, amb un sentiment de més assegura que no cal dir-se europeus per qualitat. ser-ho. Que, igual com el francesos i els Queda per explicar com el més proper alemanys, si ens pregunten què som, hem és també més universal. de respondre que som catalans i no pas En Maragall i en l'article citat es tracta europeus. Tothom sap que «francès» vol dir d'una qüestió de qualitat, d'autenticitat: el «europeu» . Europa, el cosmopolitisme, etc. «gest» amb el qual ens sentim patriotes estan molt bé, però «a mi», diu Maragall, d'allò més proper és més natural, més de <<1D'hi falta la sal» en tot això. I la sal és debò... i per tant més universal. Els altres Catalunya. s'hi rendirien amb més facilitat per l'ingreAquí hi ha un primer element substandient de seducció que sempre comporta la cial del sentiment de pàtria. Hi ha un dels intensitat del sentiment observat. nostres envoltants que ens aporta la sal de Però caldria anar a altres punts de l'exla vida, la definició més característica, i tensa bibliografia maragalliana sobre el ens omple el cor d'una manera com no ho sentiment de pàtria per entendre exactafan els altres conjunts a què pertanyem. ment aquest segon pas del seu pensament: d'allò més concret a allò més universal. ' Tot això és datat, és clar: 1900. El moment del desvetllament de Catalunya i En Maragall hi ha un autèntic sentide la gran crisi final de l'imperi espanyol. . ment (a voltes esquinçat i dramàtic) de la La gràcia del posicionament de Marapàtria gran, de la Ibèria de tots els pobles gall és l'autoconsciència d'aquesta situació (castellans, bascos, gallecs, andalusos... i catalans). . . en el temps i també la manera com fa front als requeriments lògics del propi arguÉs això circumstancial ~s que Espanya ment. és així- o és teoritzable com a vàlid en En efecte, Maragall es pregunta, per no general? No ho sabem. Segurament és deixar cap fil lliure, que per què no hem de vàlid en general però d'una manera difedir que «som espanyols» quan ens demarent en cada cas. nen què som. I argüeix que no cal dir-ho El que sembla evident de la lectura de perquè la millor manera de ser bons Maragall és un sentiment da pàtria que espanyols és ser bons catalans. busca la intensitat i autenticitat -i per <<Catalunya també un poble, uns pobles, unes ciutàts, unes comarques: lagent, i aquí /s on de hem de recercar la humanitat» «L'Espanya que ha de reconèixer o néixer realment perprimer cop, la fàrem des de la perifèria, des de la riquesa i lapluralitat» (*) Alcalde de Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La teoria de l'Empordà Subject The topic of the resource Catalunya Territoris Identitat col·lectiva Europa Subsidiarietat Empordà Teoria de l'Empordà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Girona Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Partint de les teories del seu avi, el poeta Joan Maragall, Pasqual Maragall reflexiona sobre el concepte «pàtria». A partir del que ell anomena «teoria de l'Empordà» va desclovellant els sentiments de les persones des de la proximitat (Empordà) fins a la llunyanyia (Europa). Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2700/19900817_ciudades_desarrollo.pdf 7d3c5526d0314a48175fe36390089069 PDF Text Text LAS CIUDADES EN EL DESARROLLO ECONOMICO Quiero agradecer en primer lugar a los responsables de -~ d~ verano de la Univer~idad Menéndez y Pelayo, los cursos en profesor Manuel Castells y a don Julio ! directores de este seminario, la oportunidad que particular Rodríguez, me y brindan al ~eminario de intervenir en un . dedicado a los i problemas de las grandes c1udades 1 Sin embargo, confesar - prevención de entrada una ! ante la asociación que se establece, pretenderlo, cierta quizás sin entr_:~-~n__~3:-µdad 4 omo sinónimo de fuente Las problema, debo sino grandes su ciudades no son la único contenedor posible. causa En la de del gran ciudad se plantean, a veces de forma dramática, problemas de pobreza, de soledad, de minusva ía, de marginalidad. Pero son problemas de la sociedad. La gran ciudad tiene en qambio un gran poder de negociación, en ella viven también, además de los problemas, las soluciones. 1 -Lvctf �¡ Tomemos apostamos, el caso de Barcei ona. ciudad, municipal Ayuntamiento ,~ paralelameljlte, y, en ese proceso de la Pºf \la _!C_c:'~~nciació~- económica 1 la el desde el primer momen o de la restitución de democracia municipal en 1979, de En ./ ()/! c / C crea ~ ión por la inte :"·c ión y de redistribución de riqueza. No hace falta, les recuerde españolas el en porque está en la mente de estado de la !ciudad ¡ general- en 1979 ~ -de sumida todos, las en que ciudades una crisis 1 económica con importantes nivele~ de paro, con escasas perspectivas económiqas. que actuar, mobilizar y encontrar un energías las Frente a ello, 1 • . ~fectivamente de que ot ~as y había capaz de disponía la ambicioso, proy~cto ciudad. E implicar tanto a las de inflación administraciones como a 1 la sociedad civil en esa voluntad 1de ganar el futuro. A esa ambición hubo que pone1le un nombre. Y el "nombre de la cosa" aspiración realidad fueron la de en los cludad;- Juego~ ~~do que octubre de 1986. una Olímpicos, ver hecha Pero Barcelona ya vieja finalmente empezó a 1 trabajar obtenido, antes de la nominaci dn. Si no la hubiéramos deberíamos y estoy seg lro de que habríamos sabido encontrar otro nombre a esa aspiración. 2 • f..elp.uu . . ~ �Como sea que ya me han precedido otros participantes en 1 el seminario que les habrán (( ---------·-·-------·----···- -·- ···---·-· -- ~-----------· _____ ______, . habla~o - ···-··-·------ --- -·- ·---- - -----·- - - - de la realidad y de de papel las ciudades en el desarrollo necesariamente voy los --- - ------ ·-··--··~·-·-·-·--------,.----·---~--·----·-"- "" · -- ------- -·----~~----···--·-- proyectos de Barcelona, - voy a analizar genéricamente económico, a refererirrn' en más de una el aunque ocasión a Barcelona y al contexto español. Voy a dividir mi intervenció~ en tres aspectos básicos. 1 En primer lugar, el desarrollo voy a examinar J1 papel de las ciudades en económico, y economía de la innovación. En necesidad de t ás seg~ndo de una estrategia de reequilibrio social, concretamente, en la lugar, reivindicaré la e~pecialización económica así como el papel de los y poderes ¡ locales 1 dentro público/privado. de un contexto de complernentariedad ¡ Y finalmente, v qy a hacer una referencia a ¡ lo que creo debe constituir una política del Estado español hacia las grandes ciudades. Las ciudade-ª1_ escenario del cambio 1 En más de una ocasión se ha ldefinido ~_ Europa corno sistema de ciudades. Europa es, -===- ~==----- e~ectivarnente, un el continente urb;nc>Por excelencia. La mayoría de las grandes ciudades de primer orden están situadas en Europa. 1 3 Dejo a un lado el �fenómeno de las macrociudades del Tercer Mundo, cosa muy distinta. caracteriza por El su sistema europeo cohesión global y que es otra de por ciudades su se diversidad interna, lo que le da una gran potencialidad. La Este economía cambio se cambio. vez estrecha caracteriza imbricación entre servicios, en secto. · el / base de inc~u~trial 1 \ fu~damentalmente más y a el sector la los / de innovación ' procesos ¡ de ~formación / tecnológica , un proceso de . y de 1 1 comunicación. \ características más\ re11vantes de este proc(eso son Las . la articulación mundial de tecnológica regiones / / ! a4 el desarrollo particular del terciario del en / un gestión económicas ! y mundiales; / ciudades sector í avanáado o sistema europeas terciario y y en cualificado; la 1 reorganización innovación de los '\ proce~o~ , l?~oductivos en base y / la íeXternalización tecnológica / actividades empresas, "no propias'~ ·· de / en de particular de los la las \ lci T ~'$pecialización . de y el consiguiente crecimient9 de los servicios las empresas en las fiudades; y \ / a el j impac~de sistemas ! adaptabilidad de la fuerza de trabajo. 4 las a las tecnologías de \,Cs:.µalificación y �Simultáneamente a estos cambios económicos aparecen los 1 cambios sociales, que se tra~ucen en una preocupante aparición de ri:t.1gyª§ ----formas desigualdad social. Cambios en --- ---- de ___,,, _ ,,_____ ---la estructura ocupacional, en beneficio del sector servicios y en detrimento del sector indu$trial. 1 nueva paro pobreza, y formada Incremento de ancianos e la desigualdad entre sexos, aumento del empleo. de esencialmente por trabajadores cualificac~ón, con poca Aparición una en inmigrantes. correlativo al Nueva~elación entre centro y periferia 1 caracterizada innovación. por la accesibil~dad a los procesos de Extensión de los sistemas de protección social. En conclusión, se produce un dualización social, crec~miento de la desigualdad y 1 aunque no de ¡1a polarización social, en las ciudades. Este proceso demográficos, que también se ve afectado por en las ciudad - una disminución de la población, los cambios europeas se traducen en ¡en su envejecimiento y en i la disminución tiene su lado del número de petsonas positivo, indudablemente: por vivienda. Eso desdensif icación, independencia personal; pero crea ltambién problemas sociales de margin~ción y de soledad. 5 �El papel de las ciudades en el cambio económico en La mutación económica y soci ~ll que se está "/produciendo ' / Europa, como consecuencia de la pueva fase de / crecimiento, transformación e i~ternaciorializac ión de : procesos económ1cos plantea a lo' .t /" gob~érnos i al conjunto de la de los estados / la exigencia de fomentar el papel de adaptar los ~as ! ' ' eco,~mia ciudades para poder del al país nuevo f entorno. Efectivamente, del buen ciudad funcionamiento de la ¡ como sistema de producción y de gestión depende el dinamismo económico y el bienest'ár materia d.e los países. Ello se debe fundamentalmente a las razones siguientes: - Las ciudades constituye~ los nudos de infraes- ! tructuras 1 . necesarias para la creq1 ente interacción de las economías nacionales. - El procesos cualificado uso intensivo productivos y de nu vas exige, capacidad !por tecnologías un emp~esarial, los personal lado, y en por otro, i i accesibilidad de las empresas a le~ y de formación. 6 centros de investigación �/ - La especialización productiva, que hafte surgir en las ciudades empresas de servicios 1 comunes . ~ / cualificados a otras empresas. - Las estrategias espaciale~ ¡ urbanas son hoy en día un 1' clave en la política de 1 os agentes elemento económicos y / sociales. - La entrada comportará / en vigor / del Acta Unica Europea en inevitable/~entrÁlización una política 1993 que se verá compensada por la po7enciación de las ciudades y de los poderes locales. - La revalorización cultural ide la ciudad corno valor de uso. La importancia de los elernen~os educativos, culturales, i informativos y comunicacionales incrementan el papel de ¡ ciudad y de su entorno, por cuanto garantizan el acceso la de la población a la calidad de vida jy a la cultura. 1 Los factores del nuevo modelo Jed~ento europeo / ¡// Hay tanto una en el serie de I ! ' fac~ores que inciden crecimiento fomento decisivamente económico y la 1 as~ura~do al mismo tiempo, innovación I / I 1 desde ¿/' �~ quilibrios una perspectiva progresista, los social básicos territorial que deben haber frente a las 1 dades que pueden generar ese mism~ crecimiento. económico aseguran sostenido 1 son los / dotación y calidad de las infraestructuras, - La 1 especial ¡' / más o : menos siguientes : /esigual- actuatÍ~ad Los principales factores que ¡ en la crecimiento tipo ' 1 un pe de autopistas , red las telecomunicacio, es, ¡ a s i como una trenes y y en / aeropuert$ que aseguren una de acceso fácil y rápido. . . l - La opción por las actividades l los ± . Q, que avances cientif icos a la pro4ucción, incorporan y posibi l itan el desarrollo de nuevas tecnologias. - La cualificaciónde los recursos humanos. una fuerza adaptarse de a trabajo altament~ cualificada la constante variac +ón de las Se requiere capaz de condiciones de y producción . - La politica de promoción e 1 onómica de la ciudad, pasa entre otras cosas por la créación de zonas de que calidad 1 ambiental, bien dotadas infraes~ructuralmente y con ¡ 8 valor �, simbólico; / o bien el desarrollo de las políti98s de parques tecnológicos. / - Y finalmente, costes económicos competitivos, aunque .fJ5·/ ya su importancia es menor frente a accesibilidad aludidos fatores y comunicación c9n ¡ 1os centros de tecnológico. de desarrollo ,;"' /' A estos factores ec~nómicos cabría sumarles otros, nada ¡' desdeñables, ~ como accesibilidad a . la calidad del medio 1á vivienda, ciudad , la constitución de o l la proyección cultural ,¿'orno determinantes de una calidad de v i da ji vez más una red de cada 1 es ~rechamente ! ligada al crecimiento económico. 1 ------- - - - - _____¡__----- En --una- -pa-labra;- podríamos decir que las ciudades empresas la . // local d e serv1c¡cs personales, la ambiente, que compiten para atraet son inversiones y residentes, vendiendo a cambio localizaciones. Y ello implica también un \ ~ambio en la ~dministración ! consideración tradicional del pape l de la \ \ local. -~ El Ayuntam i entQ como agente econó,ico 1 La concepción del Ayuntamienl o como promotor activo 9 de �actividades exigencia económicas cada económica y que estamos papel en la 1 ~roceso vez mayor en el viviendo municipal de Barcelona, ese sociales 1 1 ciudad de El una transformación proyecto en consonancia con ello, de agente económico, es al lado de las de Carta recoge ya funciones tradicionales de la Administración local. ' Procesos como el incremento de la cooperación público! privada en la consecución de objetivos ciudadanos, o la 1 propia desregularización tradicionalmente intervención del como de las i actividades consideradas ! públicas, ¡ conllevan la sector privado ¡ en el terreno 1 intervenci~n 1 público, y la paralela creciente considerado del sector público en el terreno considerado propio del privado. La compe5j.j:ividad entre ciudades Las características del cambio económico y social en 1 los países desarrollados .......... entre ciudades. Esta~ -~-- ...· - las - .... ,.. 1 relabiones son de Í también de co plementar~d \" tecnología, l para -------- ciones 1 competencia ) pero atraer / ersiones y nacionales e ..,,,...,,,.·--" para----s-er· sedes organismos de internacionales y de grandes empresas, l centros de comunicaciones (TAV, para constituirse en 1 tc.), y para recibir apoyo ¡ 10 �y financiación internacional. cambio~ En la etapa actual de rápidos e importantes ... t------ - el campo de la economía y de la tecnología, enfrentan refuerzo cultura y a como desafíos, las ciudades se f uya solución pasa centros de creati+ idad, por su de la de difusión de concentración de ca~itales. Junto ciudades nuevos en a la competitividad, es l ¡ ¡ la otra gran baza de las la, ~ que pasa por entari. dad, ¡ funcional y prod$ctiva, centrada en algún la especialización compl sector o sectores económicos y de l servicios. Por esta razón se ha puesto de moda en la especializada cuyos la aparición de lQs criterios de jerarquizació~ ránkings de l i teratura ciudades, están correlacionados con los factores que he señalado como claves, pero cuya validez debe ser examinada a veces con pr$caución. En concreto , un estudio elab~rado por l~r /en \ ponderando las ciudades europeas en función 1 entre los ingenieros aeropuertos, plaza d.e--r f c riterios r _ _ --------- _ sobresalen el ~úmero de investigadores, estudiantes, el ~ ráfico de los que y 1989, ' / ------· la financiera, posición daba ! cultu~al y la importancia el primi r e indiscutible 11 puertos y como lugar a �Londres París. y Luego les seg'1ía, a cierta distancia, i 1 tras de la cual se situab~ un tercer grupo de Milán, ciudades integrado por Madrid, 1 ¡Munich, siete Francfort, Roma, Bruselas, Barcelona y Amsterdam. La competitividad entre ciudades es tan necesaria, que parezca en aparie~cia, paradójico entre ellas. Barcelona por como la colaboración ha entendido esa necesidad, ha y . impulsado l a creación del lobby di las Eurociudades . i ) Eurociudades La integración europea ha l propiciado la toma de conciencia por parte de las ciudades europeas de su rol como motores del constituirse europea. desarrollo en Bajo Eurocidades, económi~o, interlocutores esta convicción cuya y de la válidos necesidad de nació el Comisión la movimiento conferencia primera de tuvo de lugar precisamente en Barcelona, en abr 1 de 1989. El expresión ciudades y movimiento de des de la voluntad de un ierto es, ante número todo, de la grandes de hacer valer ante las instituciones comunitarias los gobiernos estatales, los 12 ntereses y la concepción ¡ �europea de las ciudades. por como a F+anc I f ort , . . h am, B irm1ng Barce 1 ona, Rotterdam, El grupo fundador está constituido las que se han Amsterdarn, Estrasburgo, Lille, Burdeos, Lisboa, Nápoles, Stuttgart, Tesalónica, Europa La de las Bruselas, Liverpool, y T~ulouse es, Colonia, Madrid, Marsella, j ciudades ' Mi' l an posteriormente ciudades sum~do i Atenas, . , L1on, y Valencia . en definitiva, la 1 reivindicación del papel de las ciudades en la de la Europa unida, los intereses también una después de t~ntos construcción años de predominio de agrícolas en la política comunitaria. clara . torna de conctencia ciudades europeas corno 1 locomotora~ del papel Y es de , las • del desarrollo econom1co. Crecimiento y desarrollo Pero el desarrollo no implica sólo estar situados entre los primeros puestos del ránking. ¡ Hay que conseguir también 1 una ciudad socialmente equilibrad, . En efecto, la adaptación tecnológica económico brios y organizativa al nuevo modelo está creando y va a sociales negligibles y que cr~ar de crecimiento importantes se traducir4n en costes en la rnarginación !de sectores desequili- humanos más o nada menos 1 amplios de la sociedad, producienqo importantes deseconomías 13 �que podrían afectar las propias bases del desarrollo. 1 1 Hay, en concreto, dos grapdes peligros de los cuales i deben escapar las ciudades: 1) la formación de islas cerradas dentro de la ciudad, 1 2) i y la inexistencia de trapsferencias de recursos de 1 una parte del área metropolitana al resto. Es necesaria territorial económico. entonces una política de reequilibrio y de igualdad social que favorezca el dinamismo Me voy a referir al Pfimero de los peligros, la formación de islas cerradas dentro de la ciudad. 1 El papel del mercado: el ejemplo La ~ Ciutat Vella necesidad -y la dificultad- de conciliar la fuerza 1 del mercado con el proyecto de una ciudad social y territo- rialmente equilibrada tiene un claro exponente en la rehabi1 I litación de los centros históricos de las grandes ciudades. En una Barcelona estuvimos dura¡te seis años manteniendo política errónea de rehabilitación de Ciutat Vella, distrito histórico y uno de los m~s 1 el degradados de la ciudad. \ 14 i �Mientras las fuerzas del mercado pugaban en contra, dirección perversa, nosotros hos manteníamos principio de que nadie se moviert del barrio, sólo una fieles ! al que no debía ¡ haber transvase de población. Fue en 1 ~e cuando decidimos \ \ había que conjuntar la 1 acción pública con la acción del mercado inmobiliario, que 1 empezaron cierto a 1 b'ios: cam • surtir efecto los grado d e b'iamos .. a d m1t1r • sin ¡l e 1 cual no existe la de migración, vida , real, en un marco de valores pafl atinamente en alza, que 1 permitiera que aquellas familias con un cierto nivel adquisitivo no sintieran la neces t dad compulsiva de marchar. \ Nos movemos nos -y segu i remos moviendo, no nos 1 engañemos- en economía de m~rcado, una con todo su gran enorme poder i potencial creativo destrucción. Por ello, que con define tambié~¡ con su pero un de 1 creo que j la actitud a adoptar es la gran pragiµatismo el documento de ¡ estrategia política aprovado recientemente por Laborista británico. the future, utilizamos". mercado se y trabaje En ese docu,ento, a es lo que h+y que tu favor, nCt1 sucediendo en Ciutat Vella. 15 en Partido titulado Looking to afirma que "no t eneramos eso el el mercado, conseguir: contra, como que lo el venía �Veamos ahora desequilibr io el entre metropolitana, y segundo j de la luego ciud~d 1 los peligr os, central examinaremos su y algunos el 1 área de los 1 instrumentos que deben contribuir i a su solución. La ciudad metropolitana Las ciudades ciudades industriales se están de servicios, pero en $1 conviert i endo proceso la definición en y los límites de l a propia ciudad han cambiado. El centro histórico se convierte en la ciudad central 1 de una realidad reconocida como metropolitana más amplia, tal. Ello conl ~ eva que normalmente del suelo en la ciudad central suben, límites del área urbana se extie1den y el valor de Este proceso no implica ~e ser que los mientras los precios de las localizac iones accesibles debe mercado incrementa. nec~sariamente un crecimiento !1 paralelo suelo sino 4 n aumento de los usos del i en localizaciones centrale~ o accesibles, es decir servicios: en la población, má s operaciones económicas y más población residente. 16 no- ( �Luego, una política de centrklidades alternativas y una 1 mayor y mejor accesibilidad es la l única vía para impedir que los precios del suelo suban más. Si no existe una política metropolitana fuerte, esas polítifas de nuevas centralidades y de mejor accesibilidad dificultades. excesiva de preden encontrar grandes lo~ resultados serán una alza Y si fracasan, l os precios y una f agmentación excesiva lo y del suelo urbano. Veamos que Barcelona sy área / metropolitana. En el de Barcelona jqúe no / un equilibrio relativo r la renta en su territorio. de la Así, pee~ r ..Ve de los diez distritos ' catalunya ( y el otro, media). Eso la distribución de se hallan por encf ma ~e la ciudad media / de \. No\l"Barris, se ' / 1 quie~ no renta 1 decir qµe esa en no haya ' socia ~ · sinó desigualdad que su comparación /' con otras ciudades europeas, es j más equilibra a lo largo / del territorio . / Sin embargo, 27 y en abierto e · tras~o se i s de los municipios del Area Metropolit . ~-~ ·- por encima de la media,,>=-atalana. tercera 1 -- de Barcelona se tncl~~o ; encuentran 1i por hallan nueve de e l los, una ' bajo de la / ( ~etropolitana) corresponde con la existe se/ media 1 t �española, que es más baja. A principios de este verano estuve en Baltimore, en una 1 conferencia sobre organizada por ciudades la Hopki~s Jonhs en University. la insolidaridad fiscal norte~mericana. fiscal entre la transición Allí les ' Baltimore! era un ejemplo prototípico recordaba que para mi, de industriales ciudad servicios, y acomodada, era de 3 a l. municip~l, l! la La que desigualdad prestaba los ricos suburbios donde vivía la los población Es dec ~ r, la población que acudía al downtown se beneficiaba de uno~ servicios que financiaban 1 ¡ los habitantes -cada vez menos, porque las clases medias se 1 van a vivir a los suburbs- que i se quedaban - ¡ allí . Y les decía: la única solución es el go~ierno metropolitano. 1 Los instrumentos: la Carta municipal 1 Barcelona tiene una especificidad ! propia como gran metrópoli, y esta especificidad ~ebe tener forzosamente una traducción en ¡ los instrumentos ! legales que permitan su 1 actuación y su cohesión a nivel ! de la ciudad real , ' ciudad metropolitana. La Carta municipal, de la de la qfe ya les debió hablar ayer 18 ¡ �r edacción l inicial, debe dar salida a cuatro grandes tipos de problemas 1 Jordi Borja, que re~ponsable ha sido el de su I que tiene planteados Barcelona: - El gobierno metropolitano, sin que ello signifique la resurrección de viejas instituciones, como la CMB, pero sí una mejora muy substancial de la ~ituación actual. 1 ¡ j descentralización - La • • • que del 1mun1c1p10, ! recoja y amplie la descentralización ya ef~ctuada en los últimos años 1 hacia los distritos. - Las formas características del gobierno de la ciudad y de la prestación y financiación de sus servicios . - Y la forma de concreta la participación de la 1 ciudad, de la instituciones barcelonesas: Consorcio de y d~l Estado Generalitat 1 el Puerto, la Zona Franca, el la Feria, universidades o la Autoridad Unic en las grandes Aeropuerto, los el museos, las del Transporte. 1 k'\J\ 2cW - &J t . . ·L-.-~ b_, ~1i Los instrumentos: el plan estratégico ! La elaboración de la Carta 1 1 m~nicipal 1 19 1 1 de Barcel ona está '· �siguiendo la vía que ya ensayamos con del Plan Estratégico! Barcelona 2000: elaboración en éxito la es decir, la búsqueda de un amplio consenso social e instituc i onal. pronto o más tarde, vas económicas formar ' de mejora necesitan, más un entorno de esperanza y de expectati- sólidas. coalic i ones proyecto esfuerzo~ los Efectivamente, Los g o iernos amplias para expresar de futuro, municipales y deben construir un a partir de l las expectativas (y de los miedos) existentes, convenciendo! a los grupos que compiten que su interés común es unirse. Precisamente, deseamos, amplio ideas la importanc~a y e l convenicimiento 1 d~ del modelo de ciudad que la necesidad de lograr un consenso ciudadano entornf a esa centrales que idea, presidieron la elaboración fueron del las Plan 1 Estratégico Económico y Social Barcelona 2000. 1 El Plan pretende aprovecha~ ' el impulso de los Juegos Olímpicos para garantizar su desa rollo futuro, más allá del 1992. Para ello había que definir factores de especiali- zación de la c i udad y al mismo ti po buscar el reequilibrio social. No voy a extenderme en ello, porque éste es un tema que �ya ha sido expuesto y debatido en el seminario, . sin emb argo sub rayar 1 1 a impor . t anc • 1a que ha pero quiero tenido para 1 Barcelona la elaboración de un plhn ampliamente consensuado 1 entre las instituciones y los más variados estamentos de la ciudad, hasta un total de 188 instituciones, asociaciones y 1 personalidades. El Plan 1 Estratégico es un instrumento para dar 1 continuidad y amplitud al impulso l económico de Barcelona. El í Plan ha fijado tres grandes línea$ estratégicas, a saber: 1 ¡ como uno de los centros - la configuración de Barcelcl>na i direccionales de la macrorregión europea suroccidental, 1 - la mejora de la calidad de vida y del progreso de sus ciudadanos, dentro de una ciudad socialmente equilibrada, y - la potenciación industrial ly de servicios avanzados a la empresa. En ese impulso es necesaria, !repito, la colaboración de todos. Parte de este 1 esfuerzo ¡debe pasar, y con esto 1 termino, por la definición de um política propia de estado 1 hacia las grandes ciudades. 21 �Por una política de Estado para las grandes ciudades 1 1 La importancia de las grandrs ciudades en el progreso ; económico y social de España requiere, a mi entender, un tratamiento específico por parte tlel Estado, una política de 1 Estado para las ciudapes. grandes No 1 se trata, debo 1 de insistir, a ¡ nadie, discriminar sino de tratar distintamente a los desiguales. Esa política de Estado debe centrarse, entorno l a dos grandes elementps. definición del sistema básico ~e En a mi primer grandes parecer, lugar, ciudades y la el 1 de la posibilida~ legal de establecimiento específico para cada una de b11as en un tratamiento función de sus 1 características ~ Ese tratamiento pif erencial debería afectar \_ ~alencia, lógicamente a Madrid, Barcelona, El segundo centrarse en la elemento Bilbao y de esb política de 1 introducción e~ las Sevilla~ Estado políticas de debe lucha 1 contra el desequilibrio territbrial de las periferias 1 metropolitanas, desarrollo como un elemental prioritario. Puesto que el económico ha conduci~o a reforzar las ciudades ! centrales, en ~e contrapartida 1 22 han incrementado las �diferencias entre centro y perife ia. Una política de Estado para un as grandes ciudades exige incremento de la desconcentrapión territorial del Estado i y el establecimiento de nuevas cbmpetencias y funciones ; relación a las Administraciones 1 ~utonómicas y locales. en En 1 ! Cataluña, y en una perspectiva menudo como deseable fe~eral, un repartp del nos hemos referido a gasto público del l 50/25/25: % para 50 el 1 Estado ~ 25 % para i autónoma y 25 % para la administrbción local. ¡ la comunidad Pues bien, la 1 Generalitat de Catalunya ya ha ~legado -y me ello- a ese 25 %, mientras que casi diez puntos por debajo. l ¡ lo~ felicito de ayuntamientos aún estamos El Estado debe entender, pues, 1 que es la hora de los ayuntamientps. Creo que básicamente la de los local, control gest~ón técnico-administrativa i servicios debería realizarse a nivel l manteniendo el Gobierno central las y seguimiento de los programas, autonómico funciones y de y concentrando los sistemas de presupuestación y finb nciación. Los ejes para una política c bncertada entre Gobierno grandes ciudades, l y con la particibación de las CCAA, son los siguientes: 23 �~ os a partir de - financiación costes especif icos que incluyendo el 1 tratamiento aglomerficiones, grandes las generan ! ' de las áreas metropolitanas como un conjunto global. administrativa , .. uanto en - Autoorganización incluyendo p~rticipación la la a gestión ciudadana, la descentralización y la elección de representantes. - Participación de las ciud~des en la definición de las grandes infraestructuras, tanto de accesibilidad externa como interna, raestructuras de soporte a así como de rales. las actividades económicas 1 ~as - Participación efectiva de i grandes ciudades en las politicas estatales que les afectan. - Colaboración en la promb ción externa (turística, ¡ cultural, comercial y económica) j y proyección internacional de las ciudades. - Desarrol l o mejora de públicos, concertado de politicas la calidad de vida: servi cios sociales, edio especificas de ambiente, servicios s Lelo y vivienda, seguridad ' ciudadana, traf i co, cultura y edupación, justicia local. 1 24 �Por ello me parece necesario estudiar en profundidad la posibilidad Ciudades, de creación de un Mi isterio para las Grandes coordinador de las pol'ticas específicas para las aunque mismas, también pudiera tomar la forma de un organismo dependiente de Presidentia del Gobierno, o bien un órgano interministerial. Una reflexión final: para es~ desarrollo metropolitano, ' propuesto en1 el congreso socialista de \ el modelo federal, 1988, es la mejor solución. El federalismo, izquierda catalana, de Canadá, (luego que es un vieja ~ no equivale aspiración homogeneidad. de la El ejemplo que ha reconocido en ~os acuerdos del lago Meech ¡ boicoteados por otras raz~nes) la especificidad del Québec, debería servirnos de guí~. Muchas gracias. 25 Z:u- 7 1 ( l~'.) )<..' ;~~ , ~ @<d ~ G,_1 (Yfv._~ ~ o ¡~ ·-~ ~ {\'[Ut/> vi; ·h·c:-- , 1 /, J?A /1 ��SEMINARIO: "LOS PROBLEMA S DE L11S GRANDES CIUDADES" U. J .M. P. Del 13 al 17 de eo N e ago ~ to L us T o NE s �-1- El Seminario sobre Probl emas de las grandes ciudades ha abarcado la dualidad desarrollo económic p-conflicto urbano, centrándose tanto en los d i agn óstic os de la realidad cpncreta de las ciudades como en l a 1 propuesta de estrategias de interven~ ión pública encaminadas a la solución de los conflictos y el fomento del ~esarrollo económico. La posibilidad de hacer compati bl es ambos polos de la !dualidad va a depen~e; tanto del marco político que se pergeñe, como de la lcapacidad financiera que se recabe en un contexto en el que las necesidad~s de financiación crecen exponencialmente. El Seminario se ha orga izado en tres bloques temáticos: l. Ciudad y demandas so1 iales 1 1 2. Ciudad y actividad e1onómica 3. Ciudad y marco polít ~ co. E?; ~l bloque de ciud3C. y demandas soc "'i él1es se preseütaron dis- tintos aspectos, unos centrados en ~e mandas sociales básicas, es decir, vivienda, transporte, educación, cu~ tura, sanidad, y otros que caracteri- l . .. ¡1d e 1 as grandes ciudades , expl icándose zaron l os procesos de po l ar1zac1on c omo están modi ficándose la s estru tj turas sociales de la s mismas. 1 1 Mie ntras que para algu1os conferenciantes l a polarización se había visto incrementada de forma 4ue los pobres eran sistemátic amente más pobres y los ricos más ricos, ¡ ando lugar a la apari c ión de sectores so ci a l es margi nados que participan ¡ en economías informal e s,otros planteaban qu e di cha polarización no se hf visto tan incremen t ada, si bien es cierto que e l crecimiento de las r ntas entre las clases más altas ha sido superi o r que el de las clases d menor renta. �-3- En relación al tráfico e1 las grandes ciudades, se presentó la experi e ncia del área metropolitana de Toronto. La planificación del transport e en Toronto ha estado ínti~amente relacionada con la política territori a l, dando lugar a un desarr~llo espacial basado en el transpor- ' te públic o . Esta profunda interrelaci~n se ha mantenido durante cuarenta afias y s e observa, como consecuencia <le tal política, que la mitad de la s viv i endas construídas a partir d~ los afias 50 y que el 90 por ciento 1 d e las of i c i nas están situadas a cort~ distancia de los accesos al metro. El área metropolitana de roronto ha adoptado una política de de s arr ol l o de subcentros económicos f era del área central de la ciudad. i Esta po l í t ica persigue un uso más efi :iente del transporte público. Asimismo se presentó la experiencia del área de Madrid. El modelo d e localización del empleo y ctt la población de Madrid se éncuen- Í tra fuertemente polarizado por la mag* itud del terciario c en tral que ha dado lug ar a un sistema de desplazami ~ nto predominantement e radial. El c r ecimiento de la movi \ idad, tanto en vehícu l o privado como en transpo rt e público, ha origin~do problemas de congestión en la 1 red viaria urbana y de acceso, y a pr ~ blemas de saturación en el sistema de t ran s po r tes col ectivos. Para solucionar estos problemas, la política d e t r anspor t e s de finida por el Consor9 io de Transportes de Madrid t i ene un t ri p l e o bj etivo : - Me jor a r la eficacia y po l i tan o l~ ¡ integración del te rr i t orio metro- �-4- - Potenciar el transpor e público y - Regula r la util i zaciót del veh ículo privado. En relación con los prol lemas de las ciudades y el med io am1 biente, se planteó que, al final dcj siglo XX, en e l qu e la mitad de la población mundial habitará en ciuda1 es, la supervivencia de la misma es- Pºf su capacidad para cono c er y control medioambientales ~ue éstas generan. Este contexto plan- tará en buena parte condicionada lar los problemas tealas siguientes paradojas: la pri ~er a que frente a la i nercia de los ! enfoq~es ' parciales e individualista~' serian nece sarias soluciones globa- les y coordin adas y la segunda, J a ~ mposibilidad de qu e las grand es ciu- ' dades del te r ce r mundo alcancen lo ~ patrones de vida que representan las 1 megalópolis de l mundo industrializ ~do. l Lo s problemas puntuales , de tráfico, medio amb i ente, contaminación, etc., deb e n tomarse como mapifestaciones de un a crisis más profunda que podría conducir tarde o 1 t~mprano a replan tear las formas actua- les de vida y urbanización. En el segundo bloque, ~i udad y actividad económica, se abor- dó, en prim er lugar, la importanci J de la internacional iz ación de las activid ades económ icas y de los av+ ces tecnológicos en la comunicación 1 e información en la década de los q chenta, como procesos claves para la formac jón de un ~istema global de d iudades. Este sistema global implica un conjunto de nuevas relaciones de complementariedad y compet itividad que afectan a todas las ciudades. I,i cho sistema se basa e n un control jerarquizado d e unas ciu dad es por tras, en la reord enación de los luga- res centrale s y en Ja especializaclón funcional de cada ciudad . �-5- En segundo lugar se habló del desarrollo tecnológico y ciuda1 des. La innovación tecnol6gic~ sigue pautas inci e rtas y desorde naacumulación del des a rrollo tecnoló- das b e ne f ici á ndose de los procesos gico y d e su co ncentra c ión en una s ~ la área. La e lev a da interrelaciór entre los agente s i ns titu c ionales , sociale s y empr es ariales, los intenso~ intercambio s comer ci ales y tecnológi- cos en t r e las c ompañias han demostr ~ do ser factores fundamentales en el de- l sarr o J~ o de l as z o nas dedicadas a ld industria de alta t ec nolog ia. Ci udades c on industrias ¡de alto nivel de des a r rollo tecnológico - t•icas c 1munes: presenta n ci. erta s carac t er1s . Ex isten c ia de una U11i t ersidad con cierto ni v el de investigac ión. Ma no de obra altament . cualificada. Ex isten c ia de parque tecnológico. Un medi o ambiente ade1 uado. Un buen nivel de infrmestructuras. Disponibilidad de cap t tal. Des de las instituciones j públicas, en Españ a se está tratando d e ge n er a r un a oferta de servicios 1vanzados , localizados en los parques t e cno lóg icos, p a ra estimular la dem ~ nda pública y pri va da de dichos servi c i o s. Se exp uso la ne c esidad de que l es to s parque s tecnol óg icos se relacion aran con sus homólogos de segundo ~ rden, localiz a dos e n á rea s g eográficas �-6- de otro s pai ses y estuvieran conect~dos a centros de inve st igación próximos . En tre los o bjetivos de gichos parques t ec n o l ógicos se encuentran el fomento de cultura empresar ~a l, y de una b ase industrial, la po- ' tenciaci ó n de redes de colaboración ,co n otras empr esas , e t c. En re lación con el dise ~ o urbanístico de las g randes ciudades se plan teó qu e el sueJo y la infrae $ tructura metropolitana so n elementos fundamental es del mismo. Se abogó p~ r la necesidad de un marco de referenc ia a medio pl a zo , que fijara el en ;orno donde se tendrán que desenvolver los agentes soc iales, cr i ticándos e l os aires desregul ador e s actua lment e en boga. Se expuso la experienci~ de planificaciones estrat égicas lle- va das a cabo en diferentes ciudades ! es pañolas, re sa lt ándose la importancia de la participación de los a ge ntes i mplicados para el buen fin del plan. Se ha expuesto Jos planes est ratégi~os d e las ciudades de Barc elona, Bi l bao y Se v i ll a . La necesidad del plan se justifica por l a no o ptimizac ión del 1 ¡ mercado en determina dos aspectos y ~a necesidad de desarrollar procesos 1 de camb io de las ciuda de s . Procesos¡ li d e rados por el s ec tor público , pero que han de s e r participativos y consens ua dos. �-7- El tercer bloque, ciudad y marco políti co abordó, en primer lugar, el tema de la financiación que ocasiona la atención de las d~ las ciudades. Los gastos municipales nec ~s idades las grandes ciudades, el estricto m ~rco de los ciudadanos exceden, en municipal. Allí donde se producen desajustes entre la ciudad administtjativa y la ciudad real se producen dificultade s de financiación. Los gastos públicos, en términos per cápita, son crecientes en relación al tamaño de las grandef ci udades, si bien este factor no es el únrco relevante. Los municipios ! entrales soportan adicionalmente los gastos que generan las prestaciones de servicios que deben proporc ionar a sus coronas metropolitanas. Los recursos derivados re las recaudaciones de los impuestos locales son desiguales de uno s muni ~ip ios a otros, e implican, igualmen 1 te, esfuerzos fiscales muy difere~t~s. ¡ La capacidad de generar un ahorro que posibilite la autofinanciación es ]imitada, si bien los ! municipios españoles están menos en<leudados que los muni ci pios 1 equivaJ~ntes La financiación de las europeos. iudades se enfrenta además con la di- ficultad de la carencia de mercados e instrumentos financieros adecuados a los largos plazos que sus proyect~. de inversión requieren. Los ayunta mj e ntos perci~en un conjunto de transfere ncias de la Administra ció n Central . Desde la Ley de Regulaci ón de las Haciendas Lo- �• -8- 1 Sf. han incrementado en un porcentaje cales de 1989 es tas transferencias ¡ fijo en relación al año anterior. E$ta forma de distribución no guarda ninguna r elac i ón con el volumen de mastos ordinarios o totales ni con los 1 ¡ ingresos de las administraciones lod ales, provocando seri as disfunciones f ! y situac iones muy desiguales entre ~unicipios. Por otra parte, los límites objetivos q u e existen tanto a 1- capacidad recaudator i a como al endeudamie n to, hac en imprescindible ur incremento de la fin a nciación esta- tal para el. aco metimiento de proyecios dirigidos a satisfacer las necesidades de lo s ciu dadanos, inabordabl cl s desde los presupues t os municipales. 1 HEl segundo de los fué el gobier no de las grandes asp ~ ctos ! ciud~des. analizados en es t e tercer bloque Es~as responden a una concepción 1 ~ otencial de grandes empresas c on un inmenso de crecimien t o y desarrollo económico, as1 como el marco donde $e expresan, (y por lo tanto se pueden 1 procurar soluc i ones), los grandes pi oblemas actuales: pob r eza, calidad de vida, contaminación, marginalidad • • '@> ' La s grandes ciudades no l pueden ser una compete ncia exclusiva del poder loca l . La ciudad real es f upramunicipal. El Gobierno metropolitano debe ser capaz de asimilar esa l realidad y la perifer i a debe participa r en definir la política municipa del centro. Por otro lado, el Gobier- no metropolitano requiere la colaba ación con las Administraciones de mayor émbito territorial (Autonómica t Estatal). Se defendió i gualmente l a necesidad de una Política Europea de Grandes Ci udad es y la adaptación ¡ de mecanismos electorales, de represen- ! tación y de ge st ión a la compleja r alidad de las grandes ciudades. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Las ciudades en el desarrollo económico Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-08-17 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ciutats Description An account of the resource Ponència de Pasqual Maragall al seminari “Los problemas de las grandes ciudades". Inclou document de conclusions del seminari al final. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UIMP, Santander Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'<a href="http://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiucontemporani/ca" target="_blank" rel="noopener">Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona</a>. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/717/19960707_LV.pdf 46c43af54832d4ffa8864d90ef0622c5 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 07/07/1996 La Vanguardia, p.030, Opinión Las ciudades: esperanza desbordante Autor: PASQUAL MARAGALL 1. CIUDADES. La ciudad no está condenada. Hay una crisis, sí, pero en el término griego, hay una crisis propia de la transformación. Por eso pedimos a los arquitectos que lideren el intento de devolver confianza en la ciudad. Porque la ciudad es la única esperanza de la humanidad. La naturaleza es lo que nos han dado. La ciudad es lo que hemos hecho. Podemos habernos equivocado. Las ciudades pueden no haber respetado el entorno, pueden haber abusado de la naturaleza. Reestudiemos nuestra relación con lo natural. Pero no condenemos lo convencional, lo construido. Lo histórico (lo sabemos) se asemeja a lo natural, lo consideramos patrimonio cultural. Pero el auténtico dilema no está entre lo natural y lo cultural, entre lo que nos dieron hecho y lo que hemos hecho, sino entre una cultura cívica obstinada y el abandono o la derrota frente al océano de las megalópolis. No es cierto que las grandes ciudades sean el fin de la humanidad. Tienen salvación. Es más, las ciudades son la única solución de la humanidad. Hay en ellas más posibilidades de instrucción, menos natalidad, más esperanza de vida, más información... Pero hay que poner alma en nuestras periferias, en los suburbios, calidad, calidad y calidad en nuestros diseños periféricos, en los "terrenos de nadie". Esto los arquitectos lo saben tratar, lo pueden hacer. Los responsables públicos deben solicitarles ingenio y coraje y mediar entre ellos y una ciudadanía a veces escéptica. Solicitar calidad a las dos partes: demanda y producción. Barcelona quiere ser el lugar donde, a la entrada del siglo XXI, lo cultural, que es la ciudad, tenga su lenguaje y su expresión. 2. METROPOLIS. Hace un par de años "The Economist" publicaba en portada una foto terrorífica: un anciano cojo caminaba inseguro sobre un fondo del Bronx neoyorquino, casas desvencijadas, porquería amontonada. El título era "Hell is an American city" (El infierno es una ciudad americana), es decir, la definición de infierno es una ciudad americana. Un informe exhaustivo que publicaba el mismo "The Economist" hace unos meses llegaba a la conclusión de que todo lo positivo se correlacionaba bien con las ciudades y que las ciudades centrales norteamericanas volvían a ganar población. Barcelona se citaba como una de las ciudades esperanzadoras. 90 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA ¿Qué está sucediendo realmente? ¿Es cierto lo que nos martillean sin parar sobre que el mundo ser sólo un puñado de megalópolis infernales? Depende. El mundo ser -es ya- un sistema de ciudades, con varios modelos: el norteamericano, el europeo, el asiático... y sus mezclas. En torno a las grandes ciudades, otras pequeñas. En la costa, concentración; en el centro, despoblación. En el centro, capitales voluntarias: estrellas solitarias en el firmamento azul, cuajado por otra parte de constelaciones, que nos revela la foto de la Tierra desde el satélite: Madrid, Berlín, París, Moscú, Pekín, Brasilia... Este sistema, estas ciudades, serán buenas o malas según nuestra capacidad -la de los profesionales y la de los responsables- de entender cómo la gente puede y quiere crear calidad e identidad, códigos propios de un hábitat. La metrópolis es el modelo vital de miles de millones de ciudadanos. Es la parte más dinámica de la Tierra. ¿Demasiado dinámica? ¿Demasiado consumidora de energía y de recursos naturales? De nuevo, depende. En Barcelona pagamos 250 pesetas por 1.000 litros de agua y el consumo desciende. En otras ciudades pagan la quinta parte, pero el resultado es que no tienen agua, que baja la oferta, no la demanda. Restricciones. En Barcelona construimos unas rondas magníficas (que ahora nadie quiere mantener) y su puesta en marcha redujo un 15 por ciento el tráfico en el centro de la ciudad. Esto nos permitió dar más espacio a los peatones con la ampliación de aceras y la reducción de calzadas. A veces la inversión es necesaria para reducir el gasto, y las obras para limitar la polución: el metro y el tranvía serán otro ejemplo. Curitiba está mejor que otras ciudades latinoamericanas; Seattle, que otras norteamericanas. ¿Podemos crear metrópolis policéntricas habitables? Podemos. ¿Podemos vivir sin ellas? No podemos. El tema es si las metrópolis de 30 millones de habitantes son habitables. El tema es cómo podemos hacerlas mejores. Hay que perder el miedo al tamaño. Antes nos asustaban, como Alberto Sordi en aquella película, con los millones de chinos que un día u otro nos invadirían. Ahora nos asustamos con las ciudades chinas que crecen al 12 por ciento y nos están quitando empleos sin moverse de sitio. ¿En qué quedamos? La cuestión es poderse asustar de algo y si puede ser lejano y de otro color, mejor. Con Jiang Zeminh hablamos de todo esto. Este hombre está haciendo algo importante: explicar China al mundo. 91 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Le pedí que liderara un movimiento de jefes de Estado a favor de dar a las ciudades confianza. El fue alcalde de Shanghai y puede entenderlo. Quitar confianza a las ciudades es quitársela a los ciudadanos. La metrópolis son mejorables. Está inscrito en nuestro código genético el agruparnos. Ser mejor que nos vayamos haciendo a la idea. Invitamos a disminuir la congestión, la polución y la falta de significación de nuestras periferias metropolitanas. Démosle la palabra. No queramos resolver desde París un suburbio de Marsella. Instemos a Marsella, sin intervenir demasiado, a formar su coalición metropolitana centro-suburbios. 3. RIO, ESTAMBUL, BARCELONA. En Río, en el año 1992, las ciudades no pudieron hablar ante las naciones. La sala se quedó vacía. Luego hablamos tres o cuatro veces con Butros Butros Ghali, en Estambul debía ser distinto. En Río el tema fue el mundo. Pero en Estambul eran las ciudades. Cada vez las dos cosas son lo mismo. Pero... una cosa es pensar globalmente y otra localmente. Sin pensamiento local no hay pensamiento global viable. Hay terror. O demagogia global o ideología global. Pero nada sostenible. Por eso Estambul marca una diferencia. En Estambul finalmente las ciudades fueron aceptadas como interlocutores, como "nuevos actores". También eran nuevos actores las organizaciones no gubernamentales (ONG), las multinacionales y los movimientos políticos y religiosos. Pero las ciudades se llevaron la palma. Porque el tema era precisamente la ciudad. En Pekín (cumbre sobre la mujer) las ONG marcaron la diferencia. En Davos, o en los debates de Fortune, o en la Trilateral, son más bien las multinacionales. Pero hay una ilación cronológica. En Río se pensó globalmente, pero el resultado fue: "Hágase localmente todo lo que se pueda". En Estambul se partió de esa premisa. Por eso también las ciudades hablaron. Y las ciudades dijeron: subsidiariedad, carta mundial de la autonomía local, no exclusión. Las ciudades llegan a la conclusión de que si no es juntas, no pueden mejorar del todo: la lluvia ácida, las migraciones súbitas, el tráfico de drogas... Todo viene de otras ciudades. Pero curiosamente, una vez juntas, su conclusión es esta: que cada una se arregle tanto como pueda. En efecto. En Estambul las naciones dijeron a las ciudades: ustedes mandan, arréglense. En resumen, el nuevo código es: establezcamos unas reglas internacionales de comportamiento, un código simple de prohibiciones y derechos y, a partir de ahí, autogobierno, tan local como se pueda: en el límite social, comunitario, individual. 92 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Por eso la discusión sobre los derechos fue tan dura. En Norteamérica un derecho ("derecho a la vivienda") da lugar a expectativas legales efectivas. En el Mediterráneo es más bien una proclamación indicativa. Los jefes de Estado occidentales se asustaron y no fueron a Estambul. Fidel Castro fue el rey ("¿Dónde están los que ensucian tierras, ríos y mares? ¿Dónde los que niegan derechos?", se preguntó entre aclamaciones). A. Bhutto exclamó, terrorista: "Las especies encerradas en un espacio insuficiente terminan devorándose". Se refería a las megaciudades. Pero las ciudades hablaron un lenguaje más sabio, no tanto de buenos y malos: proximidad, autocontrol, respeto. Y llegó Barcelona. Aquí, por primera vez, una manifestación de arquitectos, que llegaron a cortar la Rambla. No s si pensar bien o mal sobre ello. Por fin la calidad de vida mueve pasiones. Por fin los constructores de nuestras viviendas se muestran como dioses y como humanos corrientes. Por fin se discute acaloradamente de contenedores, transporte, casas y terrenos de nadie: de lo que vemos cada día y nos oprime o nos estimula. Lástima que no demostramos una gran capacidad de acogida, porque una ciudad es cada vez más -como se dijo- un contenedor de acontecimientos, un lugar de contactos. Barcelona, esperanza. Esperanza desbordada. Esperanza desbordante. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 93 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1179 Title A name given to the resource Las ciudades: esperanza desbordante Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Barcelona Desenvolupament sostenible Futur Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-07-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2732/19950716_ElPais_CartesPM_Europa.pdf 194c2304dcccf94ad31fc80e40c838c3 PDF Text Text EL PAIS 1 6 JUL 1995 EL PAÍS. Barcelona El alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, ha remitido durante d ultimo año una serie de cartas a líderes políticos e intelectuales europeos en las que no sólo plantea una reflexión común sobre Europa, sino que intenta profundizar sobre cómo reactivar el movimiento europeo. El ex presidente de la República Francesa François Mitterrand; ei presidente chcco, Vaclav Havel; d ex presidente de la Comisión Europea Jacques Delors, el escritor Jorge Semprún y d eurodiputado Daniel Cohn-Bendit son algunos de los destinatarios de estas epístolas, que no exduyen a Las epístolas sobre Europa de Maragall (ft quierda, este y oeste, municipios y regiones, le han aclamado. Todos eran conscientes de que a través suyo, aquel dulce dia de otoño en Estrasburgo, era Francia la que se manifestaba. La Francia que dirige palaEl alcalde de Barcelona se cartea con bras de sabiduría a la vecina Alemania y a toda Europa. Y políticos e intelectuales europeos nosotros fuimos reafirmados, reconfortados en nuestra fe europea". Tras recordar que la izotros políticos e intdectuales es- abril de este año, d alcalde bar- quierda mediterránea ha crecido pañoles. El tono de las cartas es celonés le recuerda su discurso mirando a la izquierda francesa. distinto según la franqueza o el ante el Comité de Municipios y Maragall se pregunta si en d degrado de vivencias comunes de Regiones de Europa, que presi- bate europeo Francia afrontará de d propio Maragall: "Hace verdaderamente d discurso de la Maragall con su corresponsal. En la caita que Maragall re- falta institucionalizar Europa, proximidad, de la subsidiamitió a Mitterrand el 20 de ha dicho. Y todos, derecha e-iz- riedad. �EL PAIS 1 6 JUL. 1995 Entre la política y la cultura Dos episodios reaparecen en las misivas: la capitalidad cultural de Barcelona y la existencia de Catalunya Segle XXI Maragall se interroga e interroga a su interlocutor sobre si todo lo que la globalización de nuestras vidas anuncia como posible —"la fraternidad, et conocimiento de los demás, la amistad, la coexistencia internacional— es verdaderamente posible. "¿Cuál algo más que un aparato de apo- punto de partida, no como un es el papel de Europa en este yo electoral. "No sé cuál de los punto de llegada. Se parece a tus marco? La izquierda debe plan- dos —si Hrabal o Kundera, es- palabras sobre la patria como tearse estos interrogantes. La iz- cribe Maragall— transmite me- vía hacia la razón y et universaquierda siempre ha sido, sobre jor la seducción de Praga, la ciu- lismo. Se parece. No estoy segutodo, el partido de los interro- dad de Europa que más me gus- ro de que sea lo mismo". En la gantes y no de las seguridades". ta. Me gusta tanto que le tengo misma carta Maragall aprovecha miedo: respiramos también para empujar la candiLa admiración cuando supimos datura barcelonesa y aclarar la hacia Vaclav Havel ——, Praga aspiraba intención que hay detrás de ella: La izquierda que se mezcla con una a la capitalidad cul- "Me gustaría veros a los dos. a evidente sintonía tural europea del Havel y a ti, defendiendo para siempre ha filosófica. En una 2000. Nosotros es- Barcelona 2001 las líneas maescarta que le dirige sido, sobre cogimos el 2001. tras de una partitura europea", en mayo de este Esperemos que ga- porque como le ha razonado en año, Maragall cotodo, el nemos los dos, Pra- unas líneas previas: la oferta de menta con agrado ga el 2000 y Barce- la ciudad para el 2001 no es, esta la conferencia que partido de ios vez, "utilizar Europa para translona el 2001". el propio Havel haEnvuelto en re- formarse como ciudad, que es lo bía pronunciado interrogantes cuerdos de una vi- que hicimos con los Juegos días antes en la Gesita de Havel a Bar- Olímpicos, sino tratar de sugerir neralitat, donde y no de las celona, Maragall le que se utilice a Barcelona, en el planteó el dilema 2001, como pretexto para definir seguridades** recuerda: "Habla- la de si un político tiecultura europea". ¿Ha llegado mos de Catalunya ne que seguir su Segle XXI, inspira- ese momento?, se pregunta el alinstinto. Pregunta a la que el propio Havel respon- da en buena parte en sus escritos calde. Y vuelve a recurrir a Hadió con un sí en la medida en que Words on words y At home, y me vel para acotar la idea de cultura la historia no es ensayable ni re- manifestó su simpatía por la europea: "Una cultura europea petible. En la carta, Maragall ha- idea. Espero que vendrá a ha- venida del frío, superadora de bla con afecto de los intelectuales blarnos afinalde año. La idea de nacionalismos voraces y univerchecos Hrabal y Kundera. "Lo recuperar los conceptos univer- salismos ingenuos, hija de la loque es claro", comenta Mara- sales a partir de la vida y dellu- cura centroeuropea y de la estugall, "es que Kundera no carece gar de donde somos y pertenece- pidez estalinista, coetánea del de esperanzas, a pesar de los títu- mos, como una pertinencia más, ecologismo y el pensamiento los de sus novelas, porque en una pero más amplia, es muy suya". leve, escèptica y esperanzada a También a Semprún le explica un tiempo". entrevista de hace un año o un La carta a Semprún es una de año y medio a EL PAÍS, decía Maragall, en una carta de enero las más largas y en la que trata de 1995, el horizonte conceptual que el nacionalismo era condenable y peligroso y que ¿1 se lo de Catalunya Segle XXI: "Un más directamente el problema debía todo a Francia. Para man- grupo que nació de la falsa calma político de Europa con el lideraztener dos convicciones tan asi- del 94 (el año en que figuraba go de una Alemania que puede métricas es necesario probable- que en España no había eleccio- tener la tentación de ser lo que el nes, pues las europeas no lo son Kaiser y Hitler quisieron que mente ser un gram optimista". En la carta a Havel, Maragall en el sentido fuerte de la palabra: fuera, "pero ahora no por la cita dos episodios que reapare- ¡grave error!), grupo que se de- fuerza, sino por la economía". "¿Habría que hacer un particen en otras misivas siempre muy nomina Catalunya Segle XXI, do europeo o un mero movipara denotar la precisión de lubrevemente: el empeño de Barcelona para conseguir la capitali- gar (Cataluña, lo dado, lo con- miento europeo? ¿Habría que dad cultural del 2001 y la existen- creto) y de tiempo (el futuro, no predicar el federalismo europeo cia de la plataforma Catalunya el pasado), dke en su manifiesto de Delors y extenderlo al regioSegle XXI, que presenta como que la patria se concibe como un nalismo europeo que Pujol y yo �EL PAIS 1 6 JUL 1995 /jjfl compartimos —con la diferencia de que él quiere suprimir las ciudades, que son la sustancia de Europa? (...) Tu reflexión sobre las palabras de Thomas Mann en Francfort, en 1949 ('mi patria es la lengua alemana'), es una de las bases más sólidas que he leído de un pensamiento europeo no ingenuo, pero esperanzado. Es decir, de un pensamiento europeo, punto. Efectivamente, este modo de pensar comienza por el siguiente primer mandamiento: 'Mi patria no es mi lengua, mi patria es el lenguaje* (página 16 de la edición española). Pero sigue inmediatamente —si es que no la precede en la reflexión— otra idea: 'Lo alemán es un componente esencial de mi patria espiritual' (ibidem). Y una tercera idea, que en tu libro viene antes (página 14), pero que creo que es lógicamente posterior: 'Las patrias sólo son vías hacia el universalismo de la razón democrática". En la carta a Delors también se insiste en este trayecto del sentimiento a la razón y del nacionalismo al europeisme, de la identidad a la fraternidad, sin renuncias. Carta a Jacques Delors Querido presidente y amigo: Le agradezco vivamente la entrevista que tan generosamente me ha concedido, en respuesta a un modesto almuerzo. Reflexiono a menudo sobre las propuestas que usted sostiene en torno a Europa y la política, la Europa de las Regiones y también sobre la generación testigo. Insisto en que nos hace falta un partido europeo, o más bien un movimiento europeo. Existe uno, los hijos de los viejos héroes Schumann, Monnet, Spaak y De Gasperi; en nuestra casa, en Cataluña, son Adroher Gironella y después Jordi Garcia-Petit los que han llevado el peso. Pero, quizá, hace falta ya un federalismo europeo de todas las piezas, un partido de Europa basado en la subsidiariedad y la lenta transferencia de la razón de Estado hacia la supranación que, sola, pueda representarnos a escala mundial, tanto en la cooperación como en el conflicto. ¿Cómo entonces no irritar a los Estados? Ciertamente, los chivos expiatorios del malestar de los Estados son tanto la Comisión como las Regiones —que ahora pasan por un denominador común cubriendo tanto los lànder alemanes como las pequeñas ciudades del Macizo Central o de la Meseta española: todo aquello que no es Estado por debajo del Estado. Los Estados son los verdaderos fundadores de Europa, no se puede prescindir de ellos. Más que eso: siendo los Estados los herederos de la Razón y de las Luces del XVIII, con (Francia) o sin (España) éxito revolucionario, es preciso tener mucha cautela ante cualquier traslado de esta significación. Incluso si hay verdaderamente deseos, algunas veces con urgencia, de hacerlo. He leído en alguna parte a un autor portugués que decía que finalmente el siglo XX ha sido todo lo contrario del siglo de la Razón: el siglo de los sentimientos. En la misma medida que el siglo XIX ha sido pacifico después de Napoleón y ha hecho nacer todos los internacionalismos ingenuos o heroicos —el del capital y el de los trabajadores—, el siglo XX ha sido asesino, traidor y decepcionante. Momento de progreso y de amargura. Escenario del absurdo: la fisión del átomo convirtiéndose en la posibilidad; e Hiroshima fue el ensayo. de la autodestrucción universal. (Cenzaburo Oé ha dicho, con bellas palabras, que cuando un hombre muere, puedes llevarlo en el pensamiento, mientras que si toda una ciudad es destruida, es la memoria misma de los hombres la que desaparece, la huella de hombres y mujeres. (Es justamente lo que todo el mundo ha pensado al saber que Dubrovnik y después Sarajevo fueron bombardeadas). Nos hace falta quizá repensarlo todo a partir de los sentimientos. Rehacer la razón a partir de la pasión y el corazón. Admitir que no hay principio universal de la razón, que no hay un modelo teleológico de perfección que nos pueda indicar la vía de la simple mejoría. Admitir que somos franceses, catalanes o españoles, a lo sumo, europeos primero, y solamente después seres humanos. Que no se convencerá a las gentes por la razón, sino por un lento despliegue de argumentos que conducen del sentimiento a la razón, de la identidad a la fraternidad. Que solamente reconociéndonos singulares, nacionales e incluso, en un sentido, nacionalistas, podemos enfilar el buen ca- �EL PAIS 1 6 JUL. 1935 mino de la trasnacionalidad y, en consecuencia, del humanisme. Aquí, en Barcelona, pero también en otros lugares vecinos, en Vie, en Menorca, etcétera, un movimiento en este sentido, Catalunya Scglc XXI, está en proceso de abrirse a la sociedad, lentamente pero con seguridad. Espero que podremos contar con su presencia enriquecedora, y muy respetada por unos y por otros, entre nosotros. Hasta pronto, con mi manifestación de respeto y amistad. Pasqual Afaragall 1-PS. Muchas veces, me ha dicho que las ciudades son «1 motor de Europa y las regiones un posible nivel de institucionalización. Evidentemente, se puede pensar en un mapa europeo coloreado, dividido en un centenar de regiones (Lombardia, Bretaña, Escocia, Baviera, Sajorna, Eslovaquia, Macedonia, etcétera). En cambio, un mapa de ciudades, ¿qué es? Es como el cielo, la noche, el firmamento. Hace falta o una concreción (¿cuantas ciudades hay en Europa?) o rigor (¿dónde empieza una ciudad —una estrella— y dónde termina la otra?). Y sin embargo... Europa no es más que el desarrollo de las ciudades, después condados, más tarde repúblicas o ducados, y finalmente reinos o Estados. El Reino Unido (Escocia, Inglaterra y País de Gales), Alemania (Renania, Palatinado, Bremen, Hamburgo, Brandenburgo, etcétera), Italia (Pisa, Florencia, Genova); los imperios (Atenas, Roma, etcétera)... es verdad que estas naciones se han formado por adición del hinterland a las ciudades y el dominio de una ciudad sobre las otras, creando otra cosa. ¿Pero no es cierto que en el momento en que Europa sucede a las naciones, hace falta volver a dar a sus elementos originarios toda su libertad? ¿No hace falta incluir la libertad de expresión, de comercio y de organización? 2» P.S. ¿Qué debe entenderse por subsidiariedad? Balladur nos ha dicho hoy en Montpellier que el concepto remite a Tomás de Aquino. Muy bien, pero su fuerza -estuvimos de acuerdo un día con Lubbers— proviene del hecho de que esta vieja idea que se referia a las relaciones entre la Iglesia y el Estado —que entonces era precisamente la sociedad civil!— aparece hoy mezclada con la de federalismo (foedus= contrato, pacto), es decir, a la constatación de que actualmente la democracia no es aquello que se quiere, todo lo que se quiere. Hace falla, además, el respeto a las minorías: la voluntad de la mayoría no es suficiente para dar toda su expresión a la diversidad ni a los derechos individuales, mejor, a los derechos de la persona —para satisfacerle, ya que usted ha sido alumno de Emmanuel Mounicr. Vemos, pues, que subsidiariedad equivale a decir construcción por adición de la voluntad social, primacia de lo local, obligación del poder alejado de demostrar su bien hacer, su razón de ser —incluso si como decía ayer el ministro Branttigam de Brandenburgo, la subsidiariedad puede jugar en favor de la cesión de competencias a la Comisión Europea porque ñnalmente se puede demostrar que determinadas cosas no se pueden hacer mejor más abajo. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Las epístolas sobre Europa de Maragall Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Alcaldes Maragall Mira, Pasqual, 1941- Acció política Europa Relacions Internacionals Description An account of the resource Article de la redacció del diari El País recollint l'enviament de Maragall a diverses personalitats europees, reflexionant sobre els reptes d'Europa i el seu futur. Source A related resource from which the described resource is derived El País Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-07-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1256/19911022d_00458.pdf 23b944e38af724087ddff0d5f571c6b4 PDF Text Text LAS GRANDES CIUDADES DEL SIGLO XXI: EL CASO DE BARCELONA Conferencia pronunciada por el Excmo. Alcalde de Barcelona, Pasqua Maragall, en el Forum de la Universidad de DeuSto. (Bilbao, 22 de octubre de 1991) �QUIERO EMPEZAR MI INTERVENCIÓN (kGRADECIENDO ) A LOS RESPONSABLES DEL F9RUM DE LA UNIVERSIDAD DE DEUSTO --Y EN CONCRETO A $U PRESIDENTE, ROBERTO PASCUAL-SU AMABILIDAD AL INVITARME A HABLAR SOBRE LAS METRÓPOLIS DEL SIG O QUE VIENE Y, MUY PARTICULARMENTE, SOBRE EL CASO DE BARCELONA. PERO DEBO ADVERTIR QUE ME COLOCAN ANTE UN RETO DIFíCIL, PORQUE ESTAMOS INMERSOS EN,,UNMOMENTO DE ACELERACIÓN DE LA HISTORIA Y ES MUY DIFíCIL PREDE( CIR CÓMO VA A EVOLUCIONAR UN MUNDO T CAMBI COMO EL QUE VIVIMO DESDE 1989 LA SITUACIÓN MUNDIAL HA EXPERIMENTADO TALES CAMBIOS, Q E AHORA NOS SENTIMOS MENOS CA- PACES DE PROPONER MODELOS Y DE FORMULAR PREVISIONES A LARGO PLAZO. AUNQUE NO CREO QUE DEBAMOS RENUNCIAR A ELLO; SIMPLEMENTE, DEBEMOS ESTAR MáS ABIERTOS A LAS NUEVAS REALIDADES Y MENOS ANCLADOS EN LAS CERTIDUMBRE PASADAS. �VIN.._e...ERMITIRME QUE ME REFIERA PRIMOR— POR ELLO, DIALMENTEI A EUROPA,')Y AL FUTURO DE LAS CIUDADES cA EUROPEAS, GRANDES METRÓPOLIS AMERICANAS Y ASIáTICAS --POR 110 HABLAR DE LAS GRANDES AGLOMERACIONES URBANAS DEL TERCER MUNDO-- CAEN DEMASIADO LEJOS DE NUESTRAS COORDENADAS; SON REALIDADES MUY DISTINTAS, POCO COMPARABLES A LA NUESTRA. Y ME VOY A REFERIR BáSICAMENTE A ^BARCELO BARCELONA SE HA CONVERTIDO --PERMíT^ DIGA CON LEGÍTIMO , PORQUE QUE LO RGULLO DE ALCALDE-- EN UN EJEM- PLO A SEGUIR --O, COMO MíNIMO, A TENER EN CUENTA-PARA MUCHAS CIUDAD S EUROPEAS, E INCLUSO DE FUERA DE EUROPA. ELLO POR UNA RAZóN FUND kENTAL: BARCELONA HA SABIDO TRAZAR UNA ESTRATEGI DE DESARROLLO, UNA S^TRRAT_EGIA DE FUTURO, QU GAR EL`—CONSEN gO D ,4 A SIDO CAPAZ DE CONGRE— AGENTES ECONÓMICOS Y SO- CIALES DE LA CIUDAD E INCLUSO, ME ATREVERÍA A DECIR, EL ENTUSIASMO DE SUS CIUDADANOS. EN MARZQ DEL AÑO P, +,SADO, SE ROBÓ EL PLA ESTRATÉGICO ECONÓMICO It SOCIAL BA CELONA 2000, QUE A INICIATIVA DEL AYUNTAMIENTO DE -BAR BONA FUE ELABORADO CON EL CO SENSO DE CERCA DE 200 INSTI^ 2 �TUCIONES CIUDADANAS DE TODO TIPO: DESDE LOS SINDICATOS A LA PATRON DE LA CáMARA DE COMERCIO A iL, LOS GREMIOS DE PEQUEÑOS COMERCIANTES, DE LAS GRANDES EMPRESAS A LOS COLEGIOS PROFESIONALES, DE LAS UNIVERSIDADES A LAS ASOCIACIONES CULTURALES MáS DIVERSAS. C^ (._ C MáS TARDE ME REFERIRÉ CON MAYOR DETALLE AL PLAN ESTRATÉGICO, PERO QUIERO DESTACAR AHORA QUE ESTA PARTICIPACIÓN DE LOS DIVERSOS AGENTES SOCIALES EN LA,.,,ABORACIóN DE, PLAN Y SU CARáCTER PIONERO EN UROPA TOS) HICIERO1 MERECEDORES RECIENTEMENTE DEL LA PLANIIFICACIÓN ESTRATÉGICA CONCEDIDO POR LA COMISIóN DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS. PARA NOSOTROS, EL PREMIO HA REPRESENTADO NO SÓLO UN RECONOCIMIENTO A LÏ LABOR EFECTUADA, SINO TAMBIÉN LA CONFIRMACIóN pE QUE BARCELONA OCUPA YA POR DERECHO PROPIO UN 1JUGAR, Y UN LUGAR DESTACADO, EN EL CONTEXTO EUROPE, QUE ES, FUNDAMENTALMENTE, UN CONTEXTO URBANO. EFECTIVAMENTE, LA RAN APUESTA LA BARCELONA DE ESTE FIN DE SIGLA A IDO INTERNACIONALIZACIÓN DE LA CIUDAD. PARA : LO, HEMOS CONTADO CON LA PLATAFORMA ÚNICA Q5JE UN ACONTECIMIENTO SI CALA FICA LA ORGANIZACIÓN DE NETARIA COMO SON LOS JUEGOS OLíMPICOS.,/EL PRÓXIMO RANO, DURANTE QUIN- �CE DÍAS, UNA AUDIENCIA CALCULADA EN 3.500 MILLONES , --DE PERSONAS DE TO EL MUNDO VA ESTAR PENDIENTE DE UN NOMBRE: BARCELONA. ESTá CLARO QUE SI, HACE CINCO AÑOS, NO "ÉRAMOS LOS JUEGOS, HABRÍAMOS BUSCADO TRA PALAN-) i)PARA DARNOS A C NOCER AL MUNDO. Y ESTOY SEGURO DE QUE LA HABRIAM9S ENCONTRADO. NO ES POR NINGÚN AZAR QUE ESA VOLUNTAD DE INTERNACIONALIZACIÓN HA SIDO UNA CONSTANTE EN LA HISTORIA CONTEMPORáNEA DE LA CIUDAD, QUE SE HA VENIDO MANIFESTANDO DESDE, POR LO MENOS, LA EXPOSICIÓN UNIVERSAL DEL 1888. PERO QUÉ DUDA CABE QUE LOS JUEGOS OLÍMPICOS HAN SIDO Y SON LA ME OR PROMOCIóN: GRACIAS A ELLOS HEMOS PUESTO LA CIUDAD EN EL MAPA. NO TO LAS CIUD. UROPEAS T ìfl N ESA EN LOS ED TOS D CAPITALI- BARCILONA,--tIN---„EJEMPLO CLARO DE CIUDA NO DEPEN'01ENTE DEL ESTAD., HA SIDO FIEL A SU HSTóRICA DE P ENCIA EN EL MUNDO, Y CON MOTIVO DE LOS JUEGOS HA SABIDO LLEGAR MáS ALTO QUE NUNCA. �t ' 2~,i1/1A/ EN EL FONDO DE ESA ACTITUD y., ,AKgomeREtgílI~T fi~^T^ ~}~3N _ "_ DE APERTURA A EUROPA, HABíA Y HAY UNA CONVIC IóN PROFUNDA: LA DE QUE LOS .. .__ PROBLEMAS DE rAgi—G—RÁN — DES— CIUDA—DES- SÓLO PUEDEN) RESOLVERSE A NIVEL EUROPEO PORQUE LOS PROBLEMAS DE LAS GRANDES CIU ADES SON COMUNES A TODA EUROPA. HACE ESCASOS DÍAS, UN GRUPO ^ E SKINHEADSJ PROTAGO- NIZó UNOS LAMENTABLES INCIDEN INCIDENTE 1 —^^I ,r ^STRA CIU- DAD. PUES BIEN --Y NO TRATO DE JUSTIFICAR NADA NI A NADIE-- EN ESOS MISMOS DÍAS SE 4 RODUCÍAN AAGRE— > st^t^(tL^^^ SIONES SIMILARES PRAGA EN DRESDE O EN BER L]fN. POR OTRO LADO, PR BEFAS COMO EL DE LA DROGA LA DELINCUENCIA ASOCkADA A SU TRáFICO Y CONSUMO SON, POR DESGRACIA, HARTO IDÉNTICOS AQUí, EN ZURICH Y >^^^ iV C,- c Lt.iC? c/ EN AMSTERDAM. POR NO HABLAR DE LO QUE LOS FRAN— CESES LLAMAN "MALHEUR DE BANLIEUE", Y QUE EXISTE TAMBIÉN EN BARCELO A O EN BILBAO. LO MáS IMPORTANTE S QUE TRABAJAMOS CONJUNTAMENTE PARA LA RESOLUCIÓN DE ESOS PROBLEMAS. CON AMSTERDAM, CON LYON Y CO OTRAS CIUDADES, HEMOS ESTABLE— CIDO PROGRAMAS QU VAN' DROGODEPENDENCIAS PASANDO POR `A DESDE LA LUCHA CONTRA LAS LA CONGESTIÓN DEL TRáFICO, PROTECCIóN DEL MEDIO AMBIENTE. ÉSE �ES EL áMBITO QUE PERMITE POTENCIAR LA CREATIVIDAD DE BARCELONA. ESTA COLABORACIÓN EN EL MARCO EUROPEO SE HACE AHORA MáS NECESARIA QUE NUNCA, PORQUE A PESAR DF^ LAS. INMINENCIA DE LA ENTRADA EN VIGOR DEL I ACTA UNICA,,) EN ENERO DE11993, EL CAMINO HACIA LA UNNIIDAD TICA Y SOCIA, EN EUROPA PARECE AHORA MENOS t DESPEJADO QUE HACA UN TIEMPO. LA UNIFICACIÓN DE ALEMANIA, LA CONCIENCIA DE LA LEGITIMIDAD DE LAS RECLAMACIONES HECHAS DESDE LA EUROPA CENTRAL Y ORIENTAL EN EL SENTIDO DE QUE ELLOS SON TAMBIÉN PARTE INTEGRANTE D EUROPA, Y LA DIFíCIL E IMPRE- VISIBLE EVOLUCIÓN DE LA SITUACIÓN EN LA UNIÓN SOVIÉTICA, CONSTIUYEN UN FRENO OBJETIVO A UNA RáPIDA UNIFICACIóN EUROPEA. r-- LOS ESTADOS PARECEN AHORA MáS RETICENTES A ESA UNIDAD,I^I£ E HA REINTRODUCIDO EL CONCEPTO DE i. S DOS VELOCIDADES. NO HAY A N ESE SENTIDO, CREO QUE ENGAÑO: LOS ESTADOS VAN A SEGUIR DETENTANDO UN PODER MUY NOTABLE, AL MENOS 1, EN UNA PRIMERA LARGA FASE DE LA UNIDAD EUROPEA. Y SIN EMBARGO, ESTY CONVENCIDO QUE LA EUROPA DEL ^,^ ^ —, ? c ^ PRÓXIMO SIGLO VA A SER LA EUROPA DE LAS REGIONES Y 71.^ u.^.1 ^ DE LAS CIUDADES. v14. — }-1) á^ 4u ^ &^t,11'41c1"' I - /114;1 C4A.e:\ oL - vv "`" 44{91 u,t3. LA .., .32,14,4y"--vtax...tAJ-) v^^ �LAS GRANDES CIUDADES NO SÓLO CONCENTRAN YA LA MAYOR PARTE DE LA POBLACIÓN EUROPEA, SINO TAMBIÉN SUS POTENCIALIDADES DE DESARROLLO ECONÓMICO Y SOCIAL, DE INNOVA IÓN TEqyókócicA Y DE DESARROLLO EDUCATIVO Y CULTURAL. c f - 6"t2V---(k POR ELLO ES IMPORTANTE TAMBIÉN QUE LAS CIUDADES EUROPEAS SE ERIJAN EN INTERLOCUTORES DE LAS INSTITUCIONES COMUNITARIAS, Y QUE PUEDAN HACER VALER SU FUERZA EN BRUSELAS TANTO COMO EN MADRID O LAS OTRAS CAPITALES ESTATALES. CON ESTE áNIMO BARCELONA FUNDÓ, JUNTO CON OTRAS GRAN DADES EUROPEAS, EL MOVIMENTO DE LAS EUROCIUDAD , QUE SE HA CONSOLIDADO EN POCO MáS DE DOS AÑOS COMO UN I PORTANTE LOBBY DE CIUDADES QUE BUSCAN SOLUCIONES CONJUNTAS PARA PROBLEMAS PARE- JOS. MAYOR ,LUEGO ME RErERIRE A EUROCIUDADES CON DETALLE. ALGUNAS --VECES---HE_D&FINIDO LAS IUDADES COMO EMPRE,-.7:(" SAS QUE COMPITEN NTRE , OFRÉCI ZAC IONES (ES DECIR, BUENAS INFRAESTRUCTURAS Y CALI- DAD DE VIDA) A C\MBIO DE INVERSIONES. ESTO NO II IMPIDE QUE EUROPA PUEDA ENTENDERS E COMO UN ESPACIO URBANO DONDE LOS ELEMENTOS DE COMPLEMENTA- 7 �RIEDAD DE LAS CIUDADES SON TAN O MáS IMPORTANTES QUE LOS DE CONCURRENCIA. EN EFECTO, LA ARTICULACIóN DE ESA RED DE CIUDADES ES LO QUE CONVIERTE EUROPA EN COMPETITIEVA FRENTE A OTROS GRANDES SISTEMAS URBANOS. PERO PARA COMPETIR HAY QUE ESTAR EN CONDICIONES DE (` DEFINIR UNAS ESTRATEGIAS DE FUTURO) PERMíTANME AHORA ESBOZAR CON MAYOR DETALLE LA SITUACIÓN PRESENTE DE BARCELONA Y SUS ESTRATEGIAS DE FUTURO PARA ESA EUROPA DE LAS CIUDADES, ESA EUROPA DEL SIGLO XXI. EL CASO DE BARCELONA LA CIUDAD DE BARCELONA, CON UNA POBLACIÓN EN EL MUNICIPIO ESTRICT DE ALGO MáS DE 1,6 MILLONES DE HABITANTES Y UNA 1UPERFíCIE DE POCO MENOS DE 100 KM2, ES EL CENTRO DE UNA AGLOMERACIÓN URBANA DE 3,1 MILLONES QUE 4ARCA UNA SUPERFICIE DE 472 KM2, Y DE UNA REGIóN METROPOLITANA ALGO MáS VASTA QUE ACUMULA MáS DE 4 MILLONES DE HABITANTES. PERO BARCELONA ES, ADEMáS, EL CENTRO DIRECCIONAL DE UN áREA GEOGRáFICA QUE ATRAVIESA LA FRONTERA �FRANCO—ESPAÑOLA Y QUE, EN UN RADIO DE UNOS 300 KM, ABARCA 46 MILLONrSjDE HABITANTES DE LA REGIÓN MEDITERRáNEA—OCCIDENTAL. LOS VÉRTICES DE ESA REGIóN SERIAN VALEITCIA, ZARAGOZA, MONTPELLIER PALMA DE MALLORCA --QUE, JUNTO CON TOUTY Y T•a PROPIA BARCELONA, INTEGRAN LA RED DE CIUDADES LLAMADA(C-6,JA LA UE TAMBIÉN ME REFERIRÉ LUEGO. LOS DATOS ECONóMICOS BáSICOS DE BARCELONA REFLEJAN EL CRECIMIENTO ESP CTACULAR QUE SE HA PRODUCIDO EN LA CIUDAD EN LOS LTIMOS AÑOS. ASí, MIENTRAS EL PIB DE LA CIUDAD C42ECIó EN UNOS 80.000 M DE PTAS. CONSTANTES ENTRE 1 80 Y 1985 1 Gv19. ° o ") /i'-41t; Lit ^^ .¡, ^ Xî0. 000 6,4 oo r c I'! .^ 1-Y-r DE 992.000 M DE PTAS. EN 1980 A 1,07 BILLONES EN 1985), EN EL SIGUIENTE PERíODO DE 1985 A 1989, EN TAN SÓLO CUATRO AÑOS, EL INCREMENT QUE SE HA PRODUCIDO HA SIDO DE 160 (PASó / 160.213 M, ' Ux, N PESETAS CONSTANTESDE19 DE LA CIUDAD 1,23 BILLONES DE PTAS. COMO CONSECUENCIA, TASA DE PARO HABAJADO DE FORMA MUY IMPORTANTE. DE UNt17 DE LA POBLACIÓN ACTIVA EN PARO EN DICIEMBRE DE 1986, SE PASó A TENER UN PORCENTAJE DE PARO DE 9,7% EN DICIEMBRE DE 1989. HOY ES Y, DE 8'7 %'ESTE DATO CONTRASTA CON LA TASA DE PARO QUE 9 EGISTRABA EN CATALUÑA 7 �e ^^^ Í EN DICIEMBRE DE 19139, QUE ERA DEL 11,6% Y CON LA TASA DE PARO GLOBAr, DE TODA ESPAÑA, DEL d EL DATO ES MáS SIGNIFICATIVO SI TENEMOS EN CUENTA QUE CIUDADES COMOLOLONIA1 QUE PARTíA HACE CINCO AÑOS DE UN NIVEL DE PARO MáS BAJO, CERCANO AL 10 %, TIENE HOY UNA TASA SUPERIOR A LA DE BARCELONA. ES EL CASO TAMBIÉN DEC$fRMÍÑGHAM QUE LOGRÓ BAJAR EN EL MISMO PERÍODO DEL 25 AL 12 % DE PARO REGIS- TRADO, PERO QUE SÉ SITúA HOY EN EL 15 %. EN CAMBIO, EL DESCENSO EN BARCELONA HA SIDO CONSTANTE, DE FORMA QUE NOS VAMOS ACERCANDO A ESA MEDIA DEL 6-7 % DE PARO QUE POSEEN LAS CIUDADES DEL NORTE DE EUROPA. ESTE CRECIMIENTO ECONÓMICO HA TENIDO UNAS CONSECUENCIAS IMPORTANTES EN EL PROCESO DE MODERNIZACIóN DE LA CIUDAD. HA CRECIDO EL SECTOR TERCIARIO AVANZADO O CUALI ICADO, SE HA INCREMENTADO EL NIVEL DE LAS INFRAESTRUCTURAS DE TELECOMUNICACIÓN, ASí COMO DE LAS INFRAESTRUCTURAS DE ACOGIDA, QUE ATRAEN A LAS INVERSIONES Y EL TURISMO EXTRANJERO. LAS PREVISIONES DE CRECIMIENTO DE BARCELONA PARA Fam_ EL PERíODO 1993-2000, ELABORADAS POR EL PLAN ESTRATÉGICO, SE SITú4.N ENTORNO A UN 4% DE CRECIMIEN- 10 �TO ANUAL DEL PIB MIENTRAS QUE ESTE INDICADOR, PARA EL áMBITO DE LA CE,/ SE SITUABA EN UN PORCENTAJE INFERIOR AL 3,6%. LA CIUDAD DISPONE DE BUENOS CENTROS DE FORMACIÓN EMPRESARIAL AUNQUE Y ÉSTE ES UN DATO PREOCUPANTE, 144- INVERSIÓN EMPRESARIAL EN I+D ES BAJA. A INVESTIGACIóN EN CATALUÑA TAN SÓLO REPRESENTA EL 10% DE LA INVESTIGACIóN QIJE SE HACE EN ESPAÑA, CUANDO SU POBLACIÓN ES DEL 15 % Y SU RENTA DEL 20 %, APROXI- MADAMENTE. A SU VEZ, ESE INDICE ES INFERIOR A LA MITAD DE LA MEDIA UROPEA. EN CUANTO A LA ACCESIBILIDAD DE LA CIUDAD AL MERCADO EUROPEO, SE PUEDE DESTACAR QUE LA CIUDAD ESTá BIEN SITUADA PARA CONSEGUIR SU CONECTIVIDAD MEDITERRáNEA Y EUROPEA A TRAVÉS DEL TREN DE GRAN VELOCIDAD, QUE LA CONSOLIDARá DENTRO DE UNOS AÑOS COMO UN CENTRO NEURáLGICO DEL SISTEMA DE CIUDADES EN LA EUROPA MEDITERRáNEA. EL \AEROPU L QUE HASTA AHORA SÓLO DISPONÍA DE UNA CAPACIDAD DE 1 MILLONES DE PASAJEROS AL AÑO, PODRá ABSORBER 14 MILLONES EN 1992, Y SERIA NECESARIO QUE EN EL AÑO 2000 SU CAPACIDAD LLEGASE A LOS 20 MILLONES 11 E PASAJEROS. �r EN CUANTO AL/PUERTb, EL CRECIMIENTO DEL TRáFICO DE CONTENEDORES LO SI T t úA YA, EN ESE IMPORTANTE SECTOR DE FUTURO, POR D1LANTE DEL PUERTO DE MARSELLA -AUNQUE NO EN VOLUMEN DE MERCANCíAS. ESTA POTENCIACIÓN DEL PUERTO SE DEBE COMPLETAR CON LA CREACIÓN DE UNA ZONA LOGÍSTICA ENLAZADA CON FERROCARRIL DE ANCHO DE VÍA EUROPEO QUE, JUNTO CON EL POLíGONO DE LA ZONA FRANCA, PÉRMITA COMPETIR CON LOS PRINCIPALES PUERTOS DEL MEDITERRáNEO. BARCELONA ES, ADEIáS, (LA NOVENA CIUD1 DEL MUNDO EN LA ORGANIZACIÓ DE ONGRESOS, QUE APORTAN UNA PARTE IMPORTANTE DE LOS VISITANTES PROFESIONALES EXTRANJEROS. EN ES SENTIDO, LA FERIA DE BARCELONA ES OTRO DE LOS ELMENTOS ACOGEDORES E IMPULSORES DE LAS ACTIVIDADES QUE LA CIUDAD DEBE POTENCIAR. LA OFERTA CULTURA L DE LA CIUDAD ES TAMBIÉN MUY DESTACABLE. BARCELONA SE ESTá CONVIRTIENDO NUEVAMENTE, SIGUIENDO S TRADICIóN, EN UNA DE LAS CAPI- TALES CULTURALES DE LA EUROPA MEDITERRáNEA. LOS EQUIPAMIENTOS CULTURALES DOTADOS DE FUNCIONES DE ^^^ ^La ^ ^ ^ FORMACIÓN, DIFUSIÓN E INNOVACIóN, INCREMENTAN EL "CONSUMO INTERNO" CULTURAL, A LA VEZ QUE CONTRIBUYEN A MEJORAR LA CALIDAD DE VIDA DE LA CIUDAD Y 12 �SON UNA BUENA BASE PARA PROYECTAR CULTURALMENTE LA CIUDAD AL EXTERIOR LA SUSTANCIAL MEJ RA DE LAS INFRAESTRUCTURAS DE COMUNICACIÓN DERIVADA DE LOS JUEGOS!POTENCIARá AúN MáS ESTE CONSUMO IÑTERNO CULTURAL Y CONSOLIDARá SU DIMENSIÓN METROPOLITANA. LAS ESTRATEGIAS QU SE HA PLANTEADO BARCELONA PARA SITUARSE EN EL CONTEXTO INTERNACIONAL, COMO UNA DE LAS METRÓPOLIS EtJROPEAS EN COMPETENCIA CON LAS PRINCIPALES CAPIT LES DE EUROPA Y LAS GRANDES CIUDADES DE LA MAYORÍA DE PAíSES, SE HAN BASADO EN LA POTENCIACIóN DE UNA SERIE DE FACTORES INTERNOS Y EXTERNOS. HOY, EL TERRITORIO Y SU CALIDAD DE VIDA Y DE SERVICIOS CONSTITUYEN EL PRINCIPAL ELEMENTO COMPE\\ TITIVO DE LAS CIUD A DES . EL ROL DESARROLLADA POR EL TERRITORIO METROPOLITANO, EL ROL ACTIVO DESEMPEÑADO POR LA ADMINISTRACIóN LOCAL, LA I TRODUCCIóN DEL CONCEPTO DE GESTIóN EN LA CALIDAD DEL TERRITORIO Y LOS SERVICIOS PÚBLICOS, EL DESARROLLO DE LA ACCESIBILIDAD DE LA CIUDAD, O PODRíAN SER LA INVERSIÓN REALIZADA EN EJEM LOS DE LAS ACTUACIONES 13 FORMACIóN QUE EL �AYUNTAMIENTO DE BARCELONA HA IMPULSADO, CON EL FIN DE INCREMENTAR LA COMPETITIVIDAD TERRITORIAL DEL áREA DE INFLUENCIA DE LA CIUDAD, Y CON EL OBJETIVO DE SENTAR LAS BASAS PARA UN DESARROLLO CONTINUADO DE LA MISMA. A PARTIR DE LA PRESENTACIÓN DE LA CANDIDATURA DE BARCELONA COMO SEDE DE LOS JUEGOS OLíMPICOS DE 1992, EL AYUNTAMIENTO IMPULSÓ --TODAVíA EN MEDIO DE UNA PROFUNDA CRISIS ECONÓMICA QUE PROVOCÓ ' NIVELES DE PARO DE HASTA EL 21 % EN 1985, Y DE UN 30 % ENTRE LA POBLACIÓN JUVENIL--, UNA SERIE DE ESTRATEGIAS DIRIGIDAS A DISMINUIR LOS EFECTOS QUE LA CRISIS Y EL PERÍODO DE DICTADURA ANTERIOR HABIAN CAUSADO EN LA CIUDAD. ESTAS ESTRATEGIAS DEBíAN IAPROVECHAR EL CAMBIO DE DINáMICA ECONóMICA --LA ECONOMíA DEL PAÍS EMPEZÓ A REACTIVARSE A PA TIR DE 1986-- PARA MEJORAR LA BASE ECONÓMICA DE CIUDAD. DEBÍAMOS CONVENCER A TODOS LOS AGENTES SOCIALES Y ECONÓMICOS QUE ASUMIERAN LA NECESIDAD DE VENDER LA CALIDAD DEL TERRITORIO COMO ELEMENTO CENTRAL PARA SER COMPETITIVOS EN CUALQUIER SECTOR ECONÓMICO, Y SOBRE TODO, PARA SER COMPETITIVOS CON LAS OTRAS CIUDADES EUROPEAS. 14 �BARCELONA SE PLANTFÓ LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS COMO UNA OPERACIÓN ESTRATÉGICA DE ALTO NIVEL. COMO UNA 1PORTUNIDAD PARA SITUARSE EN EL MAPA INTERNACIONAL Y QUE PERMITIERA DOTAR A LA CIUDAD DE LAS INIRAESTRUCTURAS NECESARIAS PARA DESARROLLAR UN PAP L DECISIVO EN EUROPA. p-M.uu,d,un. `fvJ t we c a^d _,_^t PODRÍAMOS RESUMIR ESE ESFUERZO INGENTE DICIENDO Vt ^ QUE EN 6 AÑOS SE 1-iA HECHO LO QUE, EN CONDICIONES NORMALES, HUBIERA EXIGIDO 15 AÑOS, O QUIZáS MáS. LA TRANSFORMACIÓN QUE HOY VIVE LA CIUDAD HA PERMITIDO CREAR LAS BASIS PARA EL DESARROLLO DE SERVICIOS DE ALTO VALOR AÑADIDO, Y HA MODIFICADO LA ESTRUCTURA URBANÍSTICA DE LA CIUDAD ABRIÉNDOLA AL MAR --DE FORMA QUE SE HA MODIFICADO SUSTANCIALMENTE EL PAISAJE URBANO Y LA CALIDAD DE VIDA DE SUS HABITANTES. ESA TRANSFORMACIÓN URBANÍSTICA HA TENIDO UN PRINCIPIO RECTOR BáSIC . HACER UNA CIUDAD MáS EQUILI- BRADA, SOCIAL Y TERRITORIALMENTE, MáS BIEN COMUNICADA, MáS ATRACTIV Y, EN DEFINITIVA, MáS CAPAZ DE POTENCIAR SU TRADI IONAL CREATIVIDAD. 15 �LA CONSTRUCCIÓN DE LOS CINTURONES DE RONDA, CUYA FINALIZACI"N ESTá YA PRÓXIMA, SUPONDRá LA RESOLUCIóN D UN DÉFICIT HISTÓRICO DE LA CIUDAD, Y ALIVIARá SUSTANCIALMENTE EL Ti2áFÍ EN EL CENTRO, CON UN DESCENSO CA CULADO EN TORNO AA^. LA APERTURA AL MAR , CON LA RECUPERACIÓN DE 4 KM DE PLAYA Y DE FACHADA MARÍTIMA GRACIAS A LA GRAN OPERACIóN DE LA VILLA OLÍMPICA, SUPONE TAMBIÉN UN REENCUENTRO DE LA jIUDAD CON EL MAR, Y UNA MEJORA EVIDENTE DE LA CALIDAD DE VIDA DE SUS HABITANTES. LA DEFINICIÓN DE iO ZONAS DE LO QUE SE HA DADO EN LLAMAR áREAS DE NU*VA CENTRALIDAD --ES DECIR, DE CENTROS DE OFICINAS Y SERVICIOS-- VA A CONTRIBUIR AL REEQUILIBRIO TE tRITORIAL DE LA CIUDAD, Y VA A QUITAR PRESIÓN RE EL CBD TRADICIONAL DE LA CIUDAD, EL EIX _------ PJE, FRENANDO EN ESTE DISTRITO UN PROCESO DE TERCIARIZACIóN Y DE PÉRDIDA DE VIVIENDAS. FINALMENTE, /LA G N OPERACIÓN TRANSFORMADORA EN MARCHA ES LA RECtPERACIÓN Y REVITALIZACIÓN DEL CENTRO, Y MUY ESPÉCIALMENTE_DEL BARRIO DEL RAVAL, DONDE UNA TENAZ OLÍTICA DE ESPONJAMIENTO Y DE REHABILITACIÓN DE VIVIENDAS EMPEZARá PRONTO A DAR SUS FRUTOS, A PE AR DE LAS MIL DIFICULTADES CON 16 �QUE NOS ENCONTRAMOS. UNAS DIFICULTADES OBJETIVAS QUE A VECES CAUSAN EL DESáNIMO DE LOS PROPIOS VECINOS, ANSIOSOS POR VER HECHA REALIDAD ESA APUESTA A MEDIO PLAZO QUE SE HA HECHO EN LA CIUTAT ^, 4_ '3vü-^/ «.,_.. ^^ ^ ^ . lT^r 'cm". 1,sk .t.^. 3 ^ `-- ^t..^,....1) l.^L ^(.^,.) t/224A~A 7 VELLA. z-'tJt t^` 2a y 1 ^ ^ Vri A_ d.— j.' w TODO ELLO HA SIDO OSIBL?) ME ATREVERíA A AFIRMAR, GRACIAS A LA CREACIÓN DE UNA CONCIENCIA DE CIUDAD SOBRE LA QUE DESARROLLAR ESTRATEGIAS POSTERIORES. LA COOPERACIÓN Pú LICO-PRIVADA Y LA COLABORACIÓN DE TODO TIPO DE A ENTES SOCIALES Y ECONÓMICOS HAN CONTRIBUIDO, SIN SUDA, A LA CONSECUCIÓN DE ESTOS OBJETIVOS. LA PROMOCIóN ECONóMICA DE LA CIUDAD PARALELAMENTE A ESTA TRANSFORMACIÓN; EL AYUNTAMIENTO DE BARCELON IMPULSÓ, A PARTIR DE 1985, UNA SERIE DE ACCIONES ESTRATEGIAS PARA EL DESARROLLO ECONÓMICO Y SOCIAL DE LA CIUDAD. EN EFECTO, EL AY NTAMIENTO DE BARCELONA DECIDIÓ ACTUAR COMO UN AGENTE ECONÓMICO Má'A PARTIR DE LA CREACIÓN DE SISTIIMAS DE DESARROLLO ECONÓMICO Y 17 �SOCIAL QUE RECOGíAN UNA SERIE DE INICIATIVAS DESTINADAS, ENTRE OTROS FINES, A LA FORMACIÓN OCUPACIONAL, AL TRABAJO COMUNITARIO, A LA AUTOOCUPACIÓN, A LA CREACIpN DE COOPERAAÍVAS LABORALES, AL DESARROLLO DE OPERACIONES IN'GRALES EN ZONAS CON TENDENCIA A LA MAI2GINACI FRAESTRUCTURAS DE A LA CREACIóN DE INDE INICIATIVAS EMPRESA- RIALES. EN SEGUNDO LUGAR, SE CREARON EMPRESAS DE CAPITAL MUNICIPAL, QUE TENíAN COMO OBJETIVO ACTUAR COMO CATALIZADORES DE X,AS INVERSIONES PRIVADAS HACIA EMPRESAS O PROYECT S QUE ERAN NECESARIOS Y BENEFICIOSOS PARA LA CIUDAD. EL EJEMPLO PARADIGMáTICO FUE LA EMPRESA INICIATIVES, S.A. AL MISMO TIEMPO, SE IMPULSÓ EL 9ESARROLLO DE LOS SISTEMAS DE ACCESIBILIDAD DE CIUDAD, QUE PREVÉN LA INTEGRACIÓN EN LAS GRANDES REDES DE TRANSPORTE, EL DESARROLLO DEL FERROCMRIL DE ANCHO EUROPEO, EL DESARROLLO DEL TRE DE ALTA VELOCIDAD, LA PARTICI- PACIÓN MUNICIPAL EN;EL PUERTO AUTÓNOMO DE BARCELONA, LA AMPLIACh DE LA RED DE AUTOPISTAS, LA POTENCIACIóN DLAEROPUERTO, ETC. 18 �^ SE HAN GENERADO TAMBIÉN EMPRESAS O AGRUPACIONES ESPECÍFICAS PARA ATRAER GRANDES INSTITUCIONES INTERNACIONALES, EN ESTOS MOMENTOS BARCELONA ES u F f t CANDIDATA PARA SER LA SEDE DEL/EUROFED /EL FUTURO LJ- BANCO CENTRAL EUROPEO) Y DE PRONEWS "(LA CADENA EUROPEA DE NOTICIA, PROMOVIDA POR UN/CONSORCIO DE TELEVISIONES PÚBLICAS EUROPEAS). SE HA TRABAJADO A PARTIR DE LA COOPERACIÓN PúBLICO-PRIVADA EN EL DESARROLLO DE ACTIVIDADES, EN POLíTICAS DE ESPONIORIZACIóN, EN EL DESARROLLO DE UN PLAN ESTRATÉGICO DE TURISMO, EN LA POLÍTICA HOTELERA. (V74._ SE HAN DESARROLLADO IMPORTANTES INFRAESTRUCTURAS CULTURALES Y, ENTRE OTRAS ACTIVIDADES QUE PODRÍA CITARLES, TAMBIÉN SE HA DESARROLLADO LA EXPORTACIóN DE TECNOLOGÍA URBANAS, A PARTIR DE LA CREA7w,kmr.) ^ cLulgl) c1( u•1 }o) CIóN DE EMPRESAS CQMO ^ICB (INFORMACIó CARTOGRàFICA I DE BASE) O TUBSA (TECNOLOGIES URBANES DE BARCE- LONA), O EL FOMENT DE EMPRESAS DE ALTA INNOVACIÓN TECNOLÓGICA A PARTIR DE LOS POTENCIALES ENDóGENOS, COMO ES EL CASO DE BARCELONA ACTIVA Y, SOBRE TODO, DE BARCELONA TECNOLOGÍA S.A. 19 �LA CONSTITUCIóN G DUAL DE UN AUTÉNTICO HOLDING DE EMPRESAS MUNICIPALES, PATRONATOS E INSTITUTOS /r. MUNICIPALES ES CONSECUENCIA DE LOS MISMOS PLANTEAMIENTOS ESTRATÉGI Y HA TENIDO EL EFECTO DE PROMOVER LA CULTURA DE LA GESTIÓN EN EL CONJUNTO DEL AYUNTAMIENTO. EL PLAN ESTRATÉGICO BARCELONA 2000 EN ESTE MISMO CONTEXTO, EL PLAN ESTRATÉ,'ICO ECONóMICO Y SOCIAL BARCELONA 2000, CUYA EZABORACIóN SE INICIó EN 1988 Y 12UE PARTÍA DEL IMPULSO OLÍMPICO QUE ESTABA RESITUANDO A LA CIUDAD, TENÍA COMO OBJETIVO BUSCAR UNA ESPECIALIZACIÓN QUE PERMITIERA DEFINIR EL ROL Y ESARROT,'10 ESPECÍFICO QUE DEBÍA JUGAR BARCELONA ANTE LA St' CIUDADES COMPETIDORAS. EL PLAN DEBÍA AR CONTINUIDAD `.Y AMPLITUD AL IMPULSO ECONÓMICO DE BARCELONA QUE SE HABÍA GENERADO EN LOS ÚLTIMOS AÑO . Y DEBÍA TENER EN CUENTA TANTO LAS CONSECUENCIAS QUE SE DERIVABAN DE LA INCORPORACIóN DE ESPAÑA A LA CE COMO LAS PERSPECTIVAS QUE OFRECÍA EL MERCADO UNICO. 20 �EL AYUNTAMIENTO DIE BARCELONA LA INSTITUCIóN IMPULSORA Y PROMOTORA DEL /PLAN ESTRATÉGICO, Y ACTUÓ CON LA VOLUNTAD WXPRESA DE QUE FUERAN LOS AGENTES SOCIALES PROTAGONISTAS EN S Y EC ONÓMICOS DE LA CIUDAD LOS /ELABORACIóN Y, LO QUE ES MáS IMPORTANTE, EN SUi 9, PLICACIóN. EN EL COMITÉ EJECUTIVO DEL PLAN ESTáN REPRESENTADOS AL MXIMO NIVEL, AL LADO DEL PROPIO AYUNTAMIENTO, LA CáMARA DE COMERCIO, EL CIRCULO DE ECONOMÍA, COMISIONES OBRERAS, EL CONSORCIO DE LA 1 ZONA FRANCA, LA 'ERIA, EL FOMENTO DEL TRABAJO 4 .-1 NACIONAL, EL PUERTO AUTÓNOMO, LA UNIÓN GENERAL DE ,1 TRABAJADORES Y LA 111NIVERSIDAD DE BARCELONA. A DIFERENCIA DE OTROS PLANES ESTRATÉGICOS, EL DISEÑO DEL PLAN DE BARCELONA SE RE1^ct,IZó EN UN PERÍODO DE EXPANSIIN Y NO DE CRISI S,/ Y SE PLANTEÓ CON LA FINALIDAD DI CONVERTIRSE UNA ELEMENTO DE ANáLISIS Y DE ACTU CIóN QUE PEFMITIERA CONDUCIR EL DESARROLLO Y, AL ISMO TIEM , CREAR LAS CONDI- CIONES NECESARIAS ARA AMO IGUAR FUTURAS CRISIS. EL PLAN ESTRATÉGIC DEBíA RESPONDER A UNA CUESTIÓN CLAVE: ¿CÓMO ORIINTAR EL DESARROLLO DE LA CIUDAD DE MANERA CONTINUADA Y EQUILIBRADA DESPUÉS DE 1992? 21 �EL PLAN ESTRATÉGICO HA PERMITIDO REFLEXIONAR, DESDE EL áREA ECONÓMICA REAL DE LA CONURBACIóN BARCELONESA, SOBRE LOS SISTEMAS DE PLANIFICACIÓN Y SU JERARQUIA, Y SOBRE LA CONSTRUCCIÓN DE EUROPA A 1 PARTIR DE LAS REDES DE CIUDADES. QUIZáS LO MáS IMPORTANTE HA SIDO QUE, A PARTIR DE 0' LA EXPERIENCIA DEBARCELONA, SE HA DIFUNDIDO s PENSAMIENTO EL ESTRATÉGICO EN LA CIUDAD Y EN CATA-°------__.._.. LUÑA, Y SE HA EZTENDIDO PROGRESIVAMENTE HACIA OTRAS CIUDADES DEiESPAÑA --BILBAO SERIA UN BUEN EJEMPLO DE ELLO-- DE EUROPA. HOY EN DíA, OTRAS CIUDADES Y TERRITO*IOS BUSCAN ENCONTRAR EN EL PLAN ESTRATÉGICO DE BARCELONA POSIBLES ELEMENTOS DE REFERENCIA. ANTE LA COMPETENCIA ENTRE TERRITORIOS Y CIUDADES PARA ATRAER ACTIVIDADES, BARCELONA BASó SU CRECIMIENTO EN EL EQUILIBRIO ENTRE LA INDUSTRIA Y LOS SERVICIOS --ÉSTOS, EN MUCHAS OCASIONES, PLANTEADOS COMO SERVICIOS AVANZADOS A LAS EMPRESAS PARA AYUDAR EL DESARROLLO INDUSTRIAL. LA BARCELONA ADMINISTRATIVA, LA CIUDAD CENTRAL, NO DEBíA DE CONVERTIR E EXCLUSIVAMENTE EN UNA METRó- 22 �POLIS DE SERVICIOS, SINO QUE TENÍA QUE MANTENER UN EQUILIBRIO SOCIAL Y TERRITORIAL PARA ASEGURAR ASí UN DESARROLLO CONTINUADO Y UN INCREMENTO EN LA IGUALDAD DE OPORTU1IDADES A PARTIR DEL DESARROLLO DE áREAS DE NUEVA ENTRALIDAD. BARCELONA EN EUROPA: LA INTERNACIONALIZACIóN DE LA CIUDAD COMO LES DIJE AL Pi2INCIPIO, BARCELONA SE HA PLANTEADO UNA ESTRATEGCA ESPECIFICA DE INTERNACIONALI` ` ZACIÓN QUE HA IDO MáS ALLá DEL TERRENO ECONÓMICO, Y QUE SE HA BASADO EN LOS DISTINTOS FLUJOS POSIBLES DE PERSONAS, DE ACTIVIDADES CULTURALES Y DE INFORMACIÓN. EL ELEMENTO CLAVE QUE NOS APORTA LA SITUACIÓN DE .LA ECONOMÍA INTERNACIONAL ES LA NECESIDAD DE QUE LAS CIUDADES REALICEN GRANDES ESFUERZOS, SOBRE TODO EN EL CAMPO D LA FORMACIÓN Y EL RECICLAJE DE LA POBLACIÓN ACTIV ' , PARA PODER MANTENER UN NIVEL DE DESARROLLO CONT NUADO. EN CATALUÑA SE HA MANIFESTADO EL MISMO PROBLEMA QUE SE ESTá DANDO EN TODAS LAS ECONOMÍAS EUROPEAS 23 �AVANZADAS ECONóMI0A Y TECNOLÓGICAMENTE. SE DAN ACTUALMENTE PORCENTAJES ELEVADOS DE OFERTAS DE TRABAJO QUE NO SE PUEDEN CUBRIR POR FALTA DE TRABAJADORES CUALIFICADOS Y MUCHAS EMPRESAS NO PUEDEN LLEGAR HASTA EL FINAL EN SUS PROCESOS DE TECNIFICACIóN. HASTA AHORA, BARCELONA Y CATALUÑA HAN JUGADO UN ROL DE MAYOR COMPErITIVIDAD, QUE SE HA TRADUCIDO EN UNA MEDIA DE SALARIOS MáS ALTOS RESPECTO A LA MEDIA ESPAÑOLA Y MáS CERCANOS A LOS SALARIOS EUROPEOS. BARCELONA SE HA PLANTEADO COMO EN ESTE SENTIDO, UNO DE LOS ELEMENTS PARA GARANTIZAR LA COMPETITIVIDAD, LA INVERS ±óN EN LA FORMACIÓN DE RECURSOS HUMANOS ASí COMO1EL DESARROLLO DE POLÍTICAS DE ATRACCIÓN DE INDUSTRIAS DE ALTO_ NIVEL O EMERGENTES. A ELLO CONTRIBUYEN E14 CIDEM,'J DEPENDIENTE DE LA GENERA __~ALUNYA, Y EL PROPIO CON- SORCIO DE LA ZONA FRANC IGUALMENTE, SE HAN DETERMINADO LOS SE S TITIVOS DE LA C:UDAD CON EL FIN DE APOYAR SU DESARROLLO Y CON TITUIR GRUPOS LOCALES EN ESTE CAMPO: EL DISEÑO, LA MEDICINA, CIERTAS INDUSTRIAS NO CONTAMINANTES, L TURISMO URBANO, ETC. 24 n-4 �LA INCIDENCIA DE LOS FACTORES NTERNACIONALES SOBRE LAS ECONOMÍA 0 LOCALES ES, 'CADA VEZ MáS, UNA REALIDAD. LA GUERRA DEL GOLFO, O LA RECIENTE CRISIS SOVIÉTICA, H N TENIDO/ CONSECUENCIAS EN LOS SECTORES FINANCIEROS Y TüRíSTICOS Y EN LOS SECTORES EXPORTADORES DE LA CIUDAD. EN EL MISMO SENTIó LA PROXIMIDAD DEL ACTA UNICA EUROPEA Y EL R RA 'O DE LA UNIóN SOCIAL Y POLíTICA VAN A TENER/EFECTOS CLAVES EN LA MIGRACIONES, EN LA DISMINUCIÓN DE LAS PRESTACIONES SOCIALES Y EN LA CAL DAD DE VIDA DE LOS CIUDADANOS MENOS INTEGRADóS SOCIALMENTE, Y CON MENOS RECURSOS PARA ADAPTARSE. EL ELEMENTO MáS DtSTACABLE QUE PODEMOS SACAR DE ESTA LAS REFLEXIÓN ES QUE HA CAMBIADO LA POSICIÓN DE CIUDADES ANTE LAS POLíTICAS ESTATALES Y DE LA COMUNIDAD EUROPEA. LA APARICIÓN DE LOS MINISTERIOS O SECRETARIAS DE ESTADO PARA GRANDES CIUDADES EN DIVERSOS PAISES EUROPEOS --ITALIA, FRANCIA, REINO UNIDO...--, O LA RELACIÓN MáS DIRECII% ENTRE LA ADMINISTRACIÓN LOCAL Y LOS AGENTES DECISORES PÚBLICOS EUROPEOS, PODRíAN SER EJEMPLOS DEL CAMBIO DE ROL QUE ESTáN EXPERIMENTANDO LAS CIUDA ES. 25 �ESTE CAMBIO DE RDL ESTá RELACIOÑADO, SIN DUDA, CON LA DIMENSIÓN INTERNACIONAL QUE HOY TIENEN LOS PROBLEMAS URBANOS. ACTUALMENTE, LA MAYORÍA DE LAS POLÍTICAS QUE SE ír TáN DEFINIENDO Y DISEÑANDO EN EUROPA TIENEN E CTENTA, SOBRE TODO, EL CONCEPTO DE CIUDAD—TERRITORtIO ASí LO ENTIENDE, SOR EJEMPLO, LA PROPIA COMUNIDAD EUROPEA, QUE ESTá TRABAJANDO ACTUALMENTE EN EL DOCUMENTO LLAMADO EUROPA 2000, QUE TOMA COMO BASE DE CALIFICACIÓN DE LOS FONDOS DEL FEDER Y OTROS LA SITUACIÓN DE LAS CIUDADES Y DE SU ENTORNO METROPOLITANO. EN ESA MISMA PERSPECTIVA DE CIUDAD Y ENTORNO SE INSCRIBE EL LIBRO ERDE DEL MEDIO AMBIENTE URBANO, QUE FUE APROBADO POR LA CEE LA PRIMAVERA PASADA Y QUE TUVE LA OPORTUNIDAD DE PRESENTAR EN MADRID EN UNA SESIóN PRESIDIDA POR EL PRÍNCIPE DE ASTURIAS Y EL PRÍNCIPE DE GALES. OTROS PROGRAMAS Dt LA CEE, COMO EL RECITE --CUYA ( ( ((_.--, , (( ( (1 ( ( ASIGNACIóN, TODAVÍA MODESTA, HA TRIPLICADO RESPECTO AL AÑO PASAD-- O EL ECO --DESTINADO A LA (e vt l TRANSFERENCIA DE TECNOLOGÍA ESTE—OESTE A TRAVÉS DE 26 �LA RED DE CIUDADES, Y MEJOR DOTADO QUE EL PROGRAMA OUVERTURE DESTINAD) A LAS REGIONES-- MUESTRAN ESA "(((1e, CADA VEZ MAYOR INbLINACIóN HACIA LA CIUDAD—TERRITORIO COMO MARCO DE APLICACIÓN DE LAS POLÍTICAS COMUNITARIAS. EL ROL DE LAS ADMINISTRACIONES LOCALES TERN ONALIZ.11C S DEBEMOS ' NDERLA DEFtNIC DEL CA`,áCTE.' DE LO DADES QUE FRE 0 LA CIOS,'Y AC IVI— / IO. EL ROL QUE LA NISTRACIÓN LOCAL DEBE JUGAR EN EL NUEVO MARCO )EFINICIóN DE LAS POLÍTICAS DEBE BASARSE TANTO DESARROLLO DE UNA ESTRATEGIA ADECUADA DEI"CITY MARKETING" --QUE APROVECHE LA ACCIóN SOBRE LA CALIDAD DEL TERRITORIO Y SUS SERVICIOS--, COMO E +1 UNA ESTRATEGIA QUE ESTABLEZCA LOS LAZOS, LOS CONOCIMIENTOS Y TÉCNICAS QUE PERMITAN APORTAR INFO A CIóN VáLIDA A TODOS LOS AGENTES ECONÓMICOS Y SOCIA1JES DE LA CIUDAD. LA CIUDAD DEBE AYUDAR EN LA TOMA DE DECISIONES, ^ DEBE APORTAR LOS CONOCIMIENTOS DE LA ADMINISTRA— CIóN SOBRE LA ACUACIóN DE LOS ACTORES DE OTROS 27 1 �TERRITORIOS Y DEBE CREAR REDES E INFRAESTRUCTURAS QUE MEJOREN LOS FLUJOS Y LAS COMUNICACIONES ENTRE UN TERRITORIO Y OTRO. ESTE PLANTEAMIENTO NOS LLEVA A HABLAR DE LA NECESIDAD DE ESTABLECER MECANISMOS DE COOPERACIÓN INTERNACIONAL Y E AYUDA ENTRE CIUDADES, QUE --SUPERAR LOS NIVELES DESIGUALES DE DESARROLLO ECONóMICO SOCIAL QUE EXISTE ENTRE TERRI- TORIOS. EN ESTE SENTIDO, Y COMO ESTRATEGIAS DE INTERNACIONALIZACIÓN QUE SE HA PLANTEADO EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA DESTACAR LAS SIGUIENTES: - LA COLABORACIóN, A PARTIR DE PROYECTOS CONCRETOS Y DE LA PARTICIP4IÓN DE LOS AGENTES ECONÓMICOS Y SOCIALES, EN LA CREACIÓN DE REGIONES TRANSFRONTERIZAS. LA FINALIDAD DE ES A POLíTICA ES LA CONSOLIDACIóN DE UN TERRITORIO Y DE UN MERCADO QUE PERMITAN SEGURAR LA DISPOICIóN DE TODO TIPO DE INFRAES`^ 7 TRUCTURAS AL MáS ALTO NIVEL: AEROPUERTO INTERCONTINENTAL, ESTACIONES DE DISTRIBUCIÓN DE MERCANCíAS, FERIAS DE MUESTRAS, TEATRO, ÓPERA, MUSEOS. 28 �« • ♦ BARCELONA HA CONiPRIBUIDO A CREAR LA RED C-6 CON ESTE OBJETIVO. ESTA RED DE CIU''DES AGRUPA A ,VALENCIA, ZARAGOZA, PALMA DE " LORCA, MONTPELLIER TOULOUSE COMO CAITA S L CONJUNTO DE REGIONES ON FRONTERAS COMÚN B; I^20CES0 DE COOPE PERMITE ESTABLECER UN IóN CONJUNT • ENTRE 16 MILLONES D HABITANT EN TEMAS RELACIONADOS, PRINCIPALMENCQW ^ LAS COMUNICACIONES VIARIAS, EL 'URISMO Y ^ULTURA. CREO QUE EN EL áNIIO DE BILBAO ESTá TAMBIÉN EJERCER ESE PAPEL DE LIDERAZGO DE UNA REGIÓN TRANSPIRENAICA QUE VAYA MáS ALLá DE LOS LIMITES DEL PAíS VASCO, Y YO LES ANIMARÍA A SEGUIR EN ESA SENDA. - EL SEGUNDO ASPECTO DE LA INTERNACIONALIZACIÓN HACE REFERENCIA A LA COOPERACIÓN/COMPETENCIA ENTRE TERRITORIOS, QUE pE BASA EN EL ESTABLECIMIENTO DE REDES DE AGRUPACIOITES METROPOLITANAS EN FUNCIÓN DE UN ROL SIMILAR EN EL CONCIERTO EUROPEO. EN EL CASO DE BARCELONA, LA ACTUACIÓN SE HA CANALIZADO A PARTIR D4L LIDERAZGO DEL GRUPO DE EUROCIUDADES. BARCELO A HA ACTUADO COMO INTERLOCUTOR ANTE LAS COMUNIDADÈS EUROPEAS TANTO EN LAS POLíTI- Z_,1 CAS COMO EN LAS DE ISIONES, ESTABLECIENDO PROYEC29 �TOS QUE PERMITAN SR FINANCIADOS A NIVEL GLOBAL, Y ESTABLECIENDO PRO ESTOS DE COOPERACIÓN COMÚN QUE 2 -2_ TENGAN UN RESULTAD COSTE/BENEFICIO QUE JUSTIFIQUE LA COLABORACIÓN. LA CONFERENCIA DE EUROCIUDADES QUE CELEBRAMOS EL MES PASADO EN BIRM GRAM, SIGNIFICA UN PASO DECISIVO HACIA LA CONSO.,IDACIÓN DE LO QUE, EN ALGUNA OCASIÓN, SE HA DENOMINADO "LOBBY" DE CIUDADES. A PARTIR DE SUS SEIES CIUDADES FUNDADORAS: BIRMINGHAM, FRANCFORT, L1ON, MILáN, ROTTERDAM Y BARCELONA, EUROCIUDADES AGRUPA YA A MáS DE 40 CIUDADES. ESTAS REDES DE CIUDADES SE PLANTEAN CON LA FINALIDAD DE ELABORAR ESTRATEGIAS CONJUNTAS QUE PERMITAN REFORZAR LA SINERGIA ENTRE TERRITORIOS Y REDUCIR LA COMPETENCIA ENTRE ELLOS. LOS PROBLEMAS SOBRE ^L OS QUE SE DISCUTE SON PARECIDOS. CREEMOS QUE LAS SOLUCIONES CIDAS. QUE SE DEFINAN TAMBIÉN PUEDEN SER PARE- - -^-------- --^ EN ESTOS MOMENTOS, ESTáN EN FASE OPERATIVA 12 PROGRAMAS DE COOPERACIÓN ENTRE CIUDADES, FINANCIADOS EN SU MAYOR PARTE A TRAVÉS DEL RECITE POR LA __. r — a CEE, ENTRE LOS CUALES CABE DESTACAR EL( POLIS ;(TEC - 30 �NOLOGÍAS DE TRáFIC$), (SISTEMAS DE INFOR- MACIÓN AL CIUDADA410 Y TECNOLOGÍAS 1\ EMC CONEXAS), EL (CREACIÓN DE UNA AUDITORIA Y CONSULTORÍA DE ) GESTIÓN MUNICIPAL IN NIVEL EUROPEO), I^ BEST PRAC N' (TICE)(DESTINADO A LA FORMACIÓN DE LOS RESPONSA ES MUNICIPALES EN LA CREACIÓN DE EMPRESAS), O EL (STRATPLi (ENCAMINADO A REALIZAR LOS PLANES ESTRATÉGICOS DE 10 GRANDES CIUDADES EUROPEAS BAJO LA DIRECCIÓN DE BARCELONA). OTROS PROGRAMAS SON EL LLAMADO, AFTER HOU EL DESARROLLO DE ÉCNICAS Y (PARA AS PARA LA ME ODOL^OG UTILIZACIÓN NOCTURNA DE LOS CENTROS URBANOS), EL N (QUAL IT (CREACIÓN lE METODOLOGÍAS PARA MEJORAR^` GESTIÓN DE LOS SERjTICIOS MUNICIPALES), EL (CONTRACT 1 p (SISTEMAS DEICONTRACIóN CONJUNTA DE GRAÑDES MANIFESTACIONES ARTÍSTICAS LIBRA R Y Y CULTURALES), O EL (CREACIÓN DE UNA BASE DE DATOS PARA EL ESTABLECIMIENTO DE EMPRESAS EN UNA CIUDAD). BARCELONA ASUMIÓ LA SECRETARÍA DE COOPERACIÓN TECONOLÓGICA DE EU OCIUDADES, DE LA CUAL DEPENDEN LA MAYORÍA DE PROYECTOS MENCIONADOS, VOLUNTAD EXPLÍCITA DE IMPULSAR ESE TIPO POR DE PROGRA- MAS. PERO HAY T,MBIÉN OTROS PROYECTOS REDES DE CIUDADES 4UROPEAS IMPLICADAS. 31 SU Y OTRAS �ESTE TIPO DE INTE tCAMBIOS ES EFECTIVO, TANTO EN \, TÉRMINOS ECONÓMICOS COMO CULTURALES. NO PODEMOS OLVIDAR QUE LOS CIUDADANOS DE LAS GRANDES CIUDADES POSEEN UNA CULTU RA COMÚN, UNA CULTURA URBANA NO CONTRAPUESTA A up DIVERSAS CULTURA ...._ NACIONALES, PERO QUE A MENUD1) PERMITE UNA COMUNICACIÓN Y UN ENTENDIMIENTO MAYORES QUE LOS QUE SON POSIBLES ENTRE LAS CULTURASIDE CADA PAÍS. - EL TERCER ASPECTO QUE DEFINE LA INTERNACIONALIZACIóN COMO ESTRATEGIA SE REFIERE AL ESTABLECIMIENTO DE RELACIONÈS PRIVILEGIADAS EN EL CAMPO DE LA COOPERACIÓN INTERNACIONAL. EL HERMANAMIENTO DÉ BARCELONA CON LENINGRADO (AHORA SAN PETERSBURGO PR AGA O LOS ACUERDO. UE SE HAN ESTABLEC + DO ' BUENOS S j SANTIl GO DE CHILE, MONTE IDEO; SAO PAULO, PERMITEN DESARROLLAR PROYECTOS COICRETOS DE COOPERACIÓN E INTERCAMBIO QUE, A OTRO NIVEL DEL DESCRITO PARA LOS ACUERDOS INTRACOMUNITARIOS, TAMBIÉN DARáN SUS FRUTOS. 32 �CONCLUSIóN j EN SUMA, Y CON ELLO QUIERO FINALIZAR MI INTERVEN— CIóN, BARCELONA 'iA OPTADO POR UNA ESTRATEGIA DE INTERNACIONALIZACIN COMO PALANCA DE SU DESARROLLO ECONÓMICO. UN DESARROLLO EN EL QUE EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA HA E fiERCIDO UN INNEGABLE LIDERAZGO, \AL MISMO TIEMPO QUE HA BUSCADO LA PARTICIPACIÓN )EL SECTOR PRIVADOr P ELLO HA CONTADO CON UNA OCASIÓN ÚNICA, IRRE PETIBLE, COMO HA SIDO LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. LA CIUDAD HA EXPERIMENTADO UN GRAN SALTO, UN PROFUNDA RENOVACIÓN URBANÍSTICA, UNAS NUEVAS INFRAESTRUCTURAS Y UNA DECIDIDA PROYECCIÓN INTERN CIONAL. EN ESE SENTIDO, PUEDE DECIRSE QUE LA BARCELONA DEL 92 SERá YA LA BARCELONA DEL SIGLO XXI TODO ELLO DESDE EL CONVENCIMIENTO QUE HABÍA QUE CONSTRUIR UNA CIUD D MáS COMPETITIVA, MáS HABITA— , CON UNA MAYQR REDISTRIBUCIÓN TERRITORIAL Y i S. C I AL . ck), c? 7 orl,n• (-411,- ss A- ^...- ''E Cz,A, -^, il=r dv xlY`rC^ n-Yk__ I us c-rT—n.1/4.._. L /15— Ki P cu`-C', 417 DA Y v eç- _ Pq t' c,tlJrC_ ERO QUIZáS EL ASPECTO MáS SUSTANCIAL DE ESE PRO/CESO INDUCIDO DE 33 RECIMIENTO Y DESARROLLO HA SIDO �f LA PREOCUPACIÓN DE QUE ESE IMPULSO NO SE AGOTARA EN 1992. OTRAS VECES HABíA OCURRIDO EN LA HISTORIA DE NUESTRA CIUDAD, Y NOSOTROS TENÍAMOS LA RESPON- SABILIDAD DE EVITARLO. POR ELLO ECIDIMOS APOSTAR CLARAMENTE POR LA tI3-^f^ DE LA CIUDAD, Y POR LA DEFI- NICIóN DE UN MODELO DE CRECIMIENTO SOSTENIDO QUE TUVIERA EN CUENTA ESTRAS POTENCIALIDADES Y NUES- TRAS DEBILIDADES. ESO ES, EN DEFINITIVA, LO QUE SE PROPUSO EL PLAN ESTRATÉGICO. A NUEVE MESES VISTA DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS, ALGUNAS VOCES SE PREGUNTAN CON CIERTA INQUIETUD: ¿Y DESPUÉS DEL 92, QUÉ? CREO, SINCERAMENTE, QUE LA RESPUESTA ESTá EN kUROPA. UNA EUROPA DE LAS CIUDADES, QUE ES COlIO DECIR DE LOS CIUDADANOS, QUE ir VAYA MáS ALLá DE 141 EUROPA DE LOS ESTADOS Y DE LOS PUEBLOS, QUE SEA APAZ DE IMPULSAR UNA VERDADERA UNIóN POLÍTICA Y S*CIAL. c ^ ›_,.., f j c -- ^3l)k ca , ^t Vic,, A v f-14-1,?,-L/ MUCHAS GRACIAS. 34 fl ^, i. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4162 Title A name given to the resource Las grandes ciudades europeas. Conferencia pronunciada por el Excm. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, en el Fòrum de la Universidad de Deusto dins el Cicle "El presente discontinuo" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Port, Aeroport, Fira, Iniciatives SA, Procivesa. Recuperació de la platja. Infrastructures. Política agraria. Projectes de Cooperació europeus: Emcon, Best Practice, Straatplan, After Hours, Quality. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Forum Deusto, Universitat de Deusto, Bilbao Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Euroregió Relacions Internacionals Europa Barcelona Territoris Acció política Model social Ciutats Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2614/20120825_Laudatio_PM_ACastells.pdf c006523f06ca087fe08d24bd05641362 PDF Text Text Laudatio Pasqual Maragall (UCE, Prada, 23/08/12) M. H. President Maragall, Sr. Jordi Sales, President de l’equip rectoral de la Universitat Catalana d’Estiu; Sr. Francesc Homs, Secretari General de la Presidència de la Generalitat de Catalunya; Sr. Salvador Giner, President de l’Institut d’Estudis Catalans; Sr. Jordi Montaña, Rector de la Universitat de Vic; Sra. Josefina Matamoros, Directora del Museu de Colliure, senyores i senyors, amics. Voldria començar aquestes paraules amb uns mots d’agraïment i de felicitació. D’agraïment, per suposat, a la UCE i al President Maragall per haver-me fet l’honor d’oferir-me participar en un acte com aquest, amb l’encàrrec de dir unes paraules per glossar la trajectòria política de Pasqual Maragall. I unes paraules, també, de felicitació. De felicitació al President Maragall, digne mereixedor d’aquesta distinció, i de felicitació, també, a la UCE per l’encert de l’atorgament d’aquest Premi Canigó a la seva figura. És important aquest reconeixement. Ho és pel fet en sí mateix. Perquè és important que un país valori, reconegui i faci seus els llegats d’aquells dels seus fills que han protagonitzat la seva història. És a dir, d’aquelles persones que, a fi de comptes, constitueixen un capital col·lectiu, un patrimoni del conjunt del país. I això és especialment important a Catalunya on tant ens costa entendre la importància de la continuïtat institucional. Entendre, en definitiva, que la força d’un país, la seva columna vertebral, són les institucions. I que el reconeixement de les persones que n’han estat al front ens fa més forts i més grans a tots. Aquest reconeixement és també important, no cal dir-ho, per la persona que el rep, el President Pasqual Maragall. A ell l’engrandeix i ell engrandeix el Premi. I finalment és important per la institució que l’atorga, aquesta UCE, que aquest any celebra la seva 44ena edició. Facin els comptes i conclouran amb mi que la UEC ha estat un símbol, precisament, de la pervivència i la continuïtat de la nostra nació. Ho va ser en els moments més difícils i ho és avui. Per tot això, crec que el fet que avui, precisament aquí a Prada, testimoni i símbol de la voluntat de ser del nostre poble, memòria viva de Catalunya per tantes raons, precisament aquí a Prada, al peu del Canigó, la UCE reti aquest 1 �homenatge al nostre President Pasqual Maragall té un valor molt especial. Gràcies, doncs, i felicitats. Parlava de símbols i de testimonis. Pasqual Maragall és i serà per sempre un símbol i un exemple per a tots nosaltres. Ho és per moltes i molt diverses raons: pel seu coratge, per la seva dignitat, pel seu exemple de servei al país, per ser un testimoni de pensament lliure, per la seva capacitat per mirar més enllà, per la seva dedicació a la causa de l’europeisme; també, deixeu-me dirho, per saber fer-se estimar. No és fàcil sintetitzar la trajectòria política de Pasqual Maragall. Perquè si en les darreres dècades la política catalana ha donat un personatge polièdric i complex, un personatge del qual es pot dir qualsevol cosa menys que ha estat lineal i previsible, aquest personatge és, sens dubte, Pasqual Maragall. Ara bé, precisament per això mateix és una personalitat que ha traspassat fronteres, un personatge transversal per definició. Que se l’han pogut fer seu gents de condicions, orígens i, si voleu també, ideologies ben diverses. Per això també ningú se l’ha pogut apropiar ben bé del tot. Malgrat que alguns ho hagin intentat i de quina manera. Però ell ha fugit sempre de ser reclòs en qualsevol mena de presó. Ha volgut i sabut evitar els encarcaraments de la vida política, que acaben convertint en una espècie de milícia, secta o orde dedicada a l’apostolat el que hauria de ser l’expressió lliure de les pròpies idees al servei d’un projecte. Ha fugit sempre de la milícia de la política, doncs, per l’amor infinit per la llibertat. També, probablement, perquè sempre ha sabut que només podia ser un home de tots si no era un home en exclusiva de ningú. En realitat, per la seva manera d’entendre el lideratge, no sabria dir si mai formulada d’una manera acabada massa conscientment, però en canvi expressada en l’acció, en els fets, d’una manera nítida, tal vegada com a resultat d’aquest instint sovint infal·lible que ha estat una de les característiques proverbials del personatge. Crec que no hi ha massa discussió si afirmo que Pasqual Maragall és un dels homes que han marcat la vida política del país des del restabliment de l’autogovern i de la democràcia. I que l’han transcendit. Quan la història passi comptes, quan faci el seu balanç; quan mirem endarrera i contemplem aquests anys, veurem que ell ha estat un dels escollits, un dels que podem comptar gairebé amb els dits d’una sola mà. Disculpin-me si goso manllevar una expressió de Paul Samuelson, el gran economista, que fent referència a un debat sobre el futur del capitalisme entre Schumpeter i Sweezy, moderat per Leontieff, que va tenir lloc a Harvard els anys quaranta del segle passat, deia 2 �referint-se a aquestes figures il·lustres: “quan els gegants encara trepitjaven la terra”. Tal vegada és que em faig gran, però em temo que d’aquí pocs anys, no massa, quan girem la vista enrere també direm: “quan la política estava protagonitzada per gegants”, i Pasqual Maragall haurà estat un d’ells. President de la Generalitat, alcalde de Barcelona, president del Partit dels Socialistes de Catalunya, del qual fou un dels fundadors. Personalitat complexa i polièdrica, qualsevol cosa menys lineal i previsible, he dit. També contradictòria, si es vol. Però ... malgrat això, malgrat això, res no resultaria més equivocat que no veure fins a quin punt la trajectòria política de Pasqual Maragall té una coherència fonamental. Malgrat això, seria un error majúscul excusar-se en aquesta complexitat i manca de linealitat per no fer l’esforç de veure que darrera de la superfície, la trajectòria política de Pasqual Maragall està marcada per uns corrents de fons, que encaixen plenament i donen un sentit, com el de pocs, al conjunt de la seva acció política. Corrents de fons perfectament coherents sota una superfície de vegades imprevisible i agitada. Avui la política catalana, i no cal que digui fins a quin punt l’espai socialista, troba a faltar, i de quina manera, el buit que ha deixat la figura política de Pasqual Maragall. Hi ha un espai polític orfe i hi ha una escena política incompleta, les dues coses. Si hi ha un buit, és perquè abans algú l’ocupava, en lideratge i en projecte polític. De manera que reflexionar sobre el llegat polític de Pasqual Maragall és una tasca important, no només des del vessant, sens dubte atractiu, de l’interès historiogràfic, sinó també, i sobretot, per la configuració de l’espai polític del catalanisme, i més enllà de la pròpia concepció de la política, en els temps que tenim al davant. Em permetran, doncs, que, pensant en la Catalunya de demà, aprofiti aquesta laudatio, per apuntar algunes idees sobre el llegat polític de Pasqual Maragall. Si haguéssim de resumir en una línia el corrent de fons que ha presidit la trajectòria política de Pasqual Maragall jo diria que ha estat el d’una vida al servei de la llibertat i al servei de la seva pàtria, del seu país. I és a partir d’aquesta idea bàsica que voldria fer unes breus reflexions entorn la seva aportació al projecte del catalanisme polític, per suposat amb la qüestió eterna de l’encaix de Catalunya amb Espanya en primer pla; entorn seu compromís amb Europa i amb la ciutat de Barcelona; i finalment, entorn al seu testimoniatge respecte a una certa concepció de la política i del lideratge. Pasqual Maragall ha estat un home clau en l’evolució del catalanisme polític. És l’amor al seu país el que el du a defensar i encarnar, com pocs, una determinada concepció de l’encaix de Catalunya amb Espanya. Si es vol, a formular un projecte per a Espanya des de Catalunya: el del federalisme, o 3 �federalisme asimètric, que tracta de materialitzar l’Estatut. Un projecte que vol fer compatible l’afirmació de l’autogovern i del reconeixement nacional de Catalunya amb la implicació activa amb l’estat democràtic espanyol. Que ofereix el model d’autogovern de Catalunya com a fórmula de transformació de l’estat espanyol. De fet, aquest compromís d’implicació amb Espanya està en l’origen mateix, en l’esperit fundacional, del catalanisme polític, quan, al tombant del segle dinou al segle vint, es planteja dos objectius ben clars: autogovern per a Catalunya i transformació de l’estat espanyol. Ell hi creia, molts hi crèiem. Pensàvem, i alguns continuem pensant, que aquest era i és l’autèntic esperit de la Constitució. Però Espanya no creu en aquest projecte. Avui el federalisme pot continuar sent un bon model per a un pacte bilateral d’autogovern de Catalunya dins d’Espanya. Però crec que ha deixat de ser un model per a la transformació de l’estat espanyol. O en tot cas, ha deixat de ser-ho fins que els mateixos espanyols decideixin que volen un estat federal i no un estat unitari, centralitzat a Madrid i impregnat per tot arreu de nacionalisme espanyol. És a dir, per ser exactes, ha deixat de ser un projecte mínimament rellevant de transformació de l’estat espanyol impulsat des de Catalunya. Pasqual Maragall significa, en aquest sentit, la culminació i l’esgotament del que ha estat una de les constants del catalanisme polític: la voluntat transformadora de l’estat espanyol. Ell ho va intentar, va encapçalar el projecte per intentar-ho. Ho va fer com ho havien fet altres abans que ell, com estava inscrit en el codi del catalanisme polític. Ho va portar fins el final, amb la tossuderia que el caracteritza. I no ens en vam sortir. Espanya no vol ser redimida per Catalunya. Amb Espanya hem de pactar-hi, no intentar salvar-la. Alguns retreuen la manca d’encert de tot el procés estatutari. El vaig viure de prop i no seré jo qui afirmi que no es van cometre errors i que de tornar-ho a fer tot s’hauria de fer igual. Crec que no, que el procés està ple de marrades i que moltes coses s’haurien de fer diferent. Començant per la pròpia concepció del que és l’Estatut: el pacte d’autogovern de Catalunya dins d’Espanya. I aquest pacte l’han de fer els que poden governar a Catalunya, que s’han de posar prèviament d’acord i anar junts, amb els que poden governar a Espanya. Això no es va saber veure i d’aquí venen molts dels problemes. Però són problemes d’itinerari, no de fons. El problema de fons és que el procés estatutari ha posat de relleu fins a quin punt a Espanya encara perviu una dificultat intrínseca per acceptar la diversitat, fins a quin punt la lògica de la 4 �imposició preval per damunt de la del pacte i la negociació. En realitat, fins a quin punt, malgrat la Constitució i tots aquests anys de democràcia i estat de les autonomies, la concepció imperant al conjunt de l’estat és la d’aquesta Espanya de matriu castellana, profundament unitària i incapaç d’acceptar l’altre tal com és. El problema de fons és que el procés estatutari ha posat de relleu fins a quin punt una de les constants de la política espanyola és impedir una Catalunya forta políticament i econòmicament. El problema de fons és que el procés estatutari ens ha fet veure com n’és de fàcil, simplement amb una espurna, encendre fogueres de sentiment anticatalà a la resta d’Espanya i fins a quin punt algunes forces polítiques espanyoles estan disposades a jugar amb aquest fet. El procés estatutari ha estat el detonant que ens ha fet veure, amb pesar i amargor, i també, cal reconèixer-ho, amb una certa perplexitat, aquesta realitat. En tot cas, ha estat el catalitzador, el detonant, no el causant d’aquesta realitat. Per molt que això hagi incomodat els que prefereixen viure posant el cap sota l’ala, sense entendre que els problemes, per molt que tractem de sepultar-los, sempre acaben fent acte de presència i que no hi ha res pitjor que ignorar una màxima aparentment tan òbvia com és la de que la política es basa sempre en la realitat. De manera que, malgrat tots els errors d’itinerari, valia la pena intentar-ho, encara que només fos per saber tot això i per concloure que Espanya ha decidit, ‘de facto’, dur a terme una autèntica revisió involutiva de l’esperit del pacte constitucional. Deia que, en intentar tirar endavant aquest projecte, Pasqual Maragall feia seva la millor tradició del catalanisme polític. La que van cantar els poetes. Joan Maragall en l’Oda a Espanya, l’any 1896, quan deia “Escolta, Espanya, la veu d’un fill/ que et parla en llengua no castellana”; i Salvador Espriu, en La pell de brau, l’any 1960, quan proclamava que “Diversos són els homes i diverses les parles,/ i han convingut molts noms a un sol amor”. Tots ells se senten fills d’Espanya, encara expressen els patiments que es desprenen d’aquesta complexa relació sentimental. Això s’ha acabat, ara potser hauríem de prendre nota de les paraules de Joan Margarit, que tan influït es considera precisament pels dos poetes als que m’acabo de referir, quan l’any 2009, en l’acte de celebració de la diada, en la seva Meditació de Vil·la Joana deia: “Cal esborrar tants mites amagats/ dessota la mirada impertorbable/ de les aus de rapinya que vigilen encara./ Tota la vida les he hagut de veure,/ de pedra o de bronze en els escuts enormes,/ presidint les façanes de l’Estat./ El cos posat de front,/ el cap de rigorós perfil./ Les ales, un capot damunt l’espatlla./ Un ull maligne, el bec cruel a punt/ d’arrencar les entranyes. Dominar/ sense dormir. Quin aire respiràveu,/ aus colossals amb urpes,/ per decidir el que en dèieu unitat de destí?/ Em sembla que, com jo, ja us heu fet velles./ Que la vostra mirada/ ja no 5 �és ni severa, ni ferotge. Ni rapinyaire./ Però encara se sent aquella olor/ de corral. De gallinassa./ Aquell himne. La Història d’Espanya” Bé, ara ho sabem. No hi ha futur per a un projecte de Catalunya per a Espanya. Com he dit, amb Espanya hem de pactar-hi, no intentar salvar-la. Naturalment, tot això té conseqüències no precisament insignificants en alguns camps molt importants. Les té pel que fa al projecte del catalanisme polític i les relacions Catalunya-Espanya. Acabo de referir-m’hi. I també respecte a les relacions entre el socialisme català i el socialisme espanyol, el que ens condueix al punt crític de la necessitat ineludible d’un projecte progressista a Catalunya, que aspiri a ser majoritari i que s’expressi amb total independència i autonomia respecte de qualsevol força política espanyola. Crec que també en aquest punt, com en el de les relacions Catalunya-Espanya, només revisant alguns dels elements subsidiaris del seu projecte (com el de l’articulació amb el PSOE), el socialisme català podrà ser fidel al seu designi fundacional. He assenyalat que el servei a la llibertat i a la seva pàtria són les dues constants del corrent de fons que inspira la vida política de Pasqual Maragall. També és l’amor al seu país el que explica dos altres elements clau de la seva trajectòria política com són Barcelona i Europa. Maragall no es pot entendre sense Barcelona, i la Barcelona del darrer mig segle no es pot entendre sense Maragall. Maragall és genèticament un espècimen barceloní. El seu nom estarà associat per sempre a Barcelona. És més, la fabulosa transformació de la ciutat durant la seva època, la fulgurant irrupció de Barcelona en l’escena mundial, els Jocs Olímpics, l’èxit indiscutible, si es vol, de la seva etapa com a alcalde de Barcelona, en contrast amb el sabor agredolç, amb regust de fracàs, de derrota, de l’etapa com a president de la Generalitat, amb la mala premsa del govern tripartit, i les turbulències de l’episodi estatutari, tot plegat, pot portar a la idea d’una espècie d’escissió: el Pasqual Maragall barceloní mereix matrícula; del dirigent polític català i nacional, és millor que, una mica compassivament, no en parlem gaire. Em nego a que la història faci seva aquesta versió dels fets. Abans ja he parlat dels clarobscurs del procés estatutari. La revisió de tot plegat està tot just per encetar. Però el que vull afirmar amb tota rotunditat és que Pasqual Maragall ha estat sempre i en tot moment un dirigent polític de país, un dirigent nacional. I que només amb aquesta perspectiva pot ser valorada i apreciada en tota la seva dimensió la seva etapa d’alcalde de Barcelona. És a dir, en la perspectiva del dirigent polític que, com alcalde de Barcelona, tenia també un projecte per Catalunya, i era perquè tenia aquest projecte, i només perquè el tenia, que va poder jugar el paper que va jugar com alcalde de Barcelona. 6 �Com alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall mira sempre més enllà. Assumeix amb això, també amb això, la millor tradició del catalanisme polític, que sempre ha sabut fins a quin punt Barcelona és el bastió i el vaixell insígnia del país. Ni Barcelona seria el que és si la història no l’hagués feta capital d’una nació, ni Catalunya seria la nació que és sense la ciutat de Barcelona. Sense el magnetisme i capacitat d’irradiació que sempre ha tingut la gran ciutat burgesa, motor econòmic i pol cultural de primeríssim nivell. És més, en bona part, la dificultat d’articulació de Catalunya amb Espanya s’explica, sense cap mena de dubte, pel fenomen barceloní. I la rivalitat fonamental, la que explica l’actitud de permanent hostilitat de l’estat espanyol envers Catalunya, és la rivalitat Barcelona-Madrid, i la dificultat espanyola per acceptar aquesta realitat de fet que és la de la bicapitalitat entre Barcelona i Madrid en tants i tants aspectes, per no parlar dels camps en els que el que hi ha és simplement la capitalitat de Barcelona. És per això que treballant com ho va fer per la Barcelona en què somiava, Pasqual Maragall feia a la vegada el millor servei que podia fer a la causa de Catalunya i del catalanisme. Naturalment, un projecte de Barcelona i de Catalunya d’unes característiques determinades: una Barcelona cosmopolita, diversa, que no té por d’obrir-se al món, que perquè se sent segura de les seves arrels, no tem navegar en mar obert. En una Catalunya que vola alt i mira més enllà, i que no té res a veure amb aquesta Catalunya resclosida, asfixiant i autoreferencial, aquesta Catalunya de vol gallinaci, en la que tan sovint se situa el nostre debat polític. És clar que, des de Barcelona, Maragall va tenir un projecte per Catalunya i va ser capaç de donar una dimensió nacional a la seva executòria. Va treballar com el que més pel país i en fer-ho va ajudar a demostrar fins a quin punt n’és de falsa i de perniciosa la contradicció que alguns, en els dos extrems, han volgut crear entre Barcelona i Catalunya. En un dels extrems, el d’alguns nacionalistes catalans (o això pretenen ser) que sembla que per defensar Catalunya hagin de bescantar Barcelona, i que veien, i no sé si veuen encara, un perill per Catalunya en tot allò que signifiqui exaltar Barcelona. Són aquests que han arribat a donar a entendre que potenciar Barcelona és propi d’una visió hanseàtica del país! I en l’altre extrem, en l’actitud d’alguns antinacionalistes catalans (és a dir, nacionalistes espanyols) que sembla que només poden parlar bé de Barcelona i dir-ne meravelles si això els serveix per bescantar Catalunya (un d’ells ha arribat a dir recentment que mentre que Barcelona era una realitat, Catalunya era una ideologia!). 7 �És l’amor al país i la dimensió nacional el que explica la seva trajectòria com a alcalde de Barcelona. Com és el que explica també el seu compromís amb la causa europea. És un compromís permanent, tossut, perseverant. De primera hora. Que està present com una constant en tota la seva trajectòria política. Com alcalde de Barcelona, quan arriba a presidir, en condició de tal, el Comitè de les Ciutats i les Regions de la Unió Europea. I per suposat com a President de la Generalitat, on fa un dels eixos de la seva acció política exterior l’impuls decidit de l’euroregió Pirineus-Mediterrània. Aquesta euroregió que comprèn els territoris d’Aragó, les Illes, el País Valencià i Catalunya, al sud dels Pirineus, i les regions del Llenguadoc-Rosselló i Midi-Pirineus al nord. Ell era conscient de fins a quin punt per estar presents al món cal una massa crítica imprescindible, que no és la dels set milions i mig d’habitants del principat. I de fins a quin punt entre els territoris d’aquesta euroregió hi ha vincles molt forts, complementarietats, unes arrels i una història fortament entrellaçada, i a la vegada uns objectius estratègics compartits. I era conscient que encara que fos avançant pas a pas, com només es poden fer les coses moltes vegades, calia convertir aquesta realitat de fet en una realitat institucional cada cop més vertebrada. No hi ha cap lloc millor que aquest on avui em trobo, des de Prada, per proclamar que aquest era i és un gran projecte, i que com en tantes altres coses el temps donarà la raó a l’instint estratègic de Pasqual Maragall. El compromís amb la causa europea no s’esgota, però, amb la preocupació pel lloc que li pertoca a Catalunya, a la nostra llengua i la nostra cultura dins de l’entramat institucional europeu. És un compromís que va més enllà, que ho és amb el que suposa el moll de l’os de l’europeisme: la integració política europea. També en aquest punt, Pasqual Maragall entronca amb una constant del catalanisme que ens diu que catalanisme i europeisme han anat sempre de la mà. El catalanisme és genuïnament europeista, per adhesió i comunió amb els valors i la idea d’Europa, perquè sap que tot el que sigui transferir poder polític de Madrid a Brussel·les ens apropa a la realització de les nostres aspiracions nacionals i a resoldre el problema històric de l’encaix de Catalunya a l’estat espanyol, i a superar la dificultat que ha significat aquest estat per a la consecució de les aspiracions nacionals de Catalunya. Tan clar i indiscutible és aquest compromís de Pasqual Maragall que en el moment de deixar l’activitat política de primer pla va voler posar el seu capital polític al servei explícit d’aquesta causa amb la creació de la Fundació Catalunya Europa. Voldria acabar aquestes paraules amb un reconeixement al paper de Pasqual Maragall com a líder polític. Abans m’he referit a que l’amor a la llibertat i al seu país són dues constants de la trajectòria política de Pasqual Maragall. La 8 �llibertat és el valor suprem. I Pasqual Maragall ha estat, per damunt de qualsevol altra cosa, un dirigent polític que ha estimat la llibertat i ha actuat lliurement. Perquè només així es fa un servei al projecte polític que es vol defensar. Només els dirigents polítics que pensen pel seu compte i que no tenen por a dir el que pensen, són capaços de merèixer la confiança dels ciutadans. Només els que estan convençuts del que diuen i defensen són capaços de convèncer els altres d’allò que proclamen. Dignitat i coratge per actuar amb llibertat i per establir aquest fil invisible que es diu confiança entre el dirigent polític i una majoria de la societat. Aquest lideratge que fa que una majoria social sigui capaç de seguir el dirigent quan aquest li proposa els més grans desafiaments, els reptes més difícils. Aquest és el llegat que ens deixa Pasqual Maragall. També el buit, tan difícil d’emplenar, en l’escena política del nostre país. Pasqual Maragall és i serà sempre un líder polític respectat i admirat. Aquest és un privilegi que podrà compartir, tal vegada, amb alguns altres, no masses, dels dirigents d’aquest darrer capítol de la nostra història. Ell podrà afegir a aquests títols, però, un altre de molt especial, i del qual se’n pot sentir molt orgullós: el de saber-se el fill més estimat de Catalunya. Moltes gràcies. Antoni Castells 9 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Laudatio d'Antoni Castells sobre Pasqual Maragall al Premi Canigó 2012 de la Universitat Catalana d'Estiu. Creator An entity primarily responsible for making the resource Castells, Antoni Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Premis i reconeixements Universitat Catalana d'Estiu Acció política Catalanisme Barcelona Description An account of the resource Laudatio llegida per Antoni Castells en l'acte d'atorgament del premi a Pasqual Maragall. Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Prada Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2012-08-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/178/20040905.pdf 75bec49069c9d4b800d052027ba307fb PDF Text Text Le processus de Barcelone, dixième anniversaire: le defí de la relance (francès) Alger | 5/9/2004 Mesdames, Messieurs, C'est pour moi un grand honneur de partager avec vous la vision que nous avons d'un processus qui porte le nom de Barcelone. Ma ville est très proche, en esprit et en distance, de la vôtre. Alger se trouve à quelque 500 Km. à vol d'oiseau de Barcelone. C'est plus ou moins la distance qui sépare Barcelone de Madrid ou de Lyon. Mais les distances géographiques ne correspondent pas aux abîmes que nous avons creusés entre les deux rives de la Méditerranée. Ici, je suis chez des voisins, plus encore, chez des amis. L'Algérie vit un moment très particulier et elle a largement montré sa volonté de renforcer ses liens avec l'Union européenne et ses voisins de la Méditerranée. Les circonstances dans lesquelles se trouvent aujourd'hui les deux rives de notre mer commune m'autorisent à penser que s'ouvre une nouvelle étape, et je suis confiant. Le nouveau gouvernement de la Catalogne est convaincu que la Méditerranée doit être une priorité essentielle de sa politique extérieure. Nous sommes pleinement en accord avec le nouveau gouvernement de l'Espagne. Un territoire à vocation méditerranéenne comme le nôtre ne peut rester en marge lorsqu'il voit les tensions et les difficultés existantes autour de notre mer. C'est la raison pour laquelle nous inquiètent aujourd'hui les limitations du processus engagé à Barcelone en 1995, il y aura donc dix ans l'année prochaine, un processus qui présente trop peu de succès à son actif. Déjà, chez nous, au printemps dernier, des représentants du gouvernement, des villes, du monde académique et de la société civile commençaient à lancer un message clair : la Catalogne devait se remettre au travail de toutes ses forces pour que l'anniversaire du processus de Barcelone soit chargé de projets et d'avenir, et non de frustrations et d'espoirs déçus. J'ai moi-même présenté cette idée à Rabat et au Roi du Maroc, il y a exactement trois mois. Depuis, nous avons été heureux d'apprendre, par Monsieur Moratinos, le ministre des Affaires étrangères de l'Espagne, qu'un sommet va être organisé à Barcelone pour relancer le processus euroméditerranéen à l'horizon des dix ans à venir. Mais cette fois nous ne pouvons pas nous permettre de nouveaux délais. Nous devons affronter les enjeux et les problèmes nouveaux sans jamais perdre pour autant les acquis de ces dix ans de coopération. Aujourd'hui, ici, à Alger, dans le cadre de ma première 1 �visite officielle en tant que président du gouvernement catalan, je m'honore de l'occasion qui m'est donnée d'apporter une modeste contribution au débat. Introduction : le bilan actuel du partenariat euroméditerranéen Je vais vous entretenir sur le Processus de Barcelone dans son dixième anniversaire, le défi de la relance de ce processus. Ce sera un peu technique mais, tout de même, je vise à avoir dans mes mots pas mal de sens, pas mal d'intentions. Quel est le moyen actuel d'un partenariat euromediterranéen ? voilà la question. En novembre 1995, lors de la Conférence de Barcelone, les États des deux rives de la Méditerranée s'engageaient à lancer un processus dont l'objectif était la cohésion et la stabilité des pays du bassin, sur la base de trois grands axes de partenariat : la coopération au plan politique et en matière de sécurité ; le renforcement des liens économiques et la libéralisation des échanges commerciaux pour assurer une prospérité partagée ; et, enfin, le rapprochement des sociétés, destiné à surmonter la méconnaissance et la méfiance, et à établir des ponts entre les personnes et les cultures. Barcelone devenait ainsi le nom d'une ambition partagée : l'émergence d'un espace de sécurité, de prospérité et de dialogue autour de la Méditerranée ; pour faire devenir la Méditerranée une mer d'échange et de fertilisation culturelle croisée, comme dans le passé. Aujourd'hui, le partenariat euroméditerranéen repose sur une conception élargie de la sécurité, selon laquelle la stabilité politique, les droits de l'homme et la sécurité militaire sont étroitement liées aux défis économiques et sociaux. Il est indispensable que l'Europe et les pays tiers méditerranéens unissent leurs forces pour croître et innover à l'échelle mondiale, c'est-à-dire, à l'échelle du monde ouvert, crée par la globalisation des contacts. Mais il n'est pas difficile de trouver dans l'espace méditerranéen des raisons d'être inquiet. La paix sera loin d'être réalisée, aussi longtemps que la Palestine ne sera pas un État viable et pacifique, aussi longtemps qu'Israël érigera des murs et que l'Irak ne sera pas pleinement souverain. Le développement économique des États des rives sud et orientale de la Méditerranée est insuffisant pour assurer notre propre sécurité, notre propre tranquillité, pour garantir la viabilité de la Méditerranée comme espace de commerce, de paix et de croissance. Le rapport des Nations Unies sur le développement humain dans les pays arabes souligne le fait que plus de la moitié des jeunes du 2 �monde arabe songent à émigrer. Ce matin même, près de la Cashba, j'ai interrogé un jeune homme « qu'est-ce que vous êtes ; étudiant, travailleur ? ». I m'ha dit « chômeur. ». Je ne sais pas si c'était vrai ou non mais, en tout cas, le fait qu'il puisse le dire est déjà, en soi même, préoccupant. Le respect des droits de l'Homme et des libertés politiques se heurte encore à des entraves dans certains États de la Méditerranée. La tendance est inquiétante : la différence entre les niveaux de vie sur les deux rives de la Méditerranée ne se resserre pas ; dans nos sociétés, l'incompréhension, loin de se dissiper, semble s'aggraver parfois, même si les contacts que nous venons de maintenir ouvrent la voie a l'espoir. Je voudrais mettre l'accent sur ce qui me semble être des tendances positives dans le panorama actuel. L'entrée, dans l'Union européenne, de deux États méditerranéens, Malte et Chypre, et le débat sur l'acceptation de la candidature de la Turquie renforcent la vocation méditerranéenne de l'Union. Cela symbolise clairement la manière dont le concept d'Europe est appréhendé : un projet commun, sur la base d'un ensemble de droits convenus d'un commun accord. Dans ce projet, l'élargissement à l'est et la Méditerranée sont des dimensions complémentaires, pas concurrentes -il faut bien le comprendre, de la politique internationale de l'UE. Malheureusement, on ne voit pas, dans un avenir proche, de relâchement de la tension à l'est de la Méditerranée ; en revanche, on observe une évolution porteuse d'espoir dans le Maghreb. Le Maroc a subi des très intéressantes réformes démocratiques, la Libye a cessé d'être un État paria de la communauté internationale et souhaite y jouer un rôle constructif. Ici, en Algérie, le conflit civil qui a causé tant de souffrances est en voie de solution - si non résoluet, dans ce climat de réconciliation, le pays mise sur le pluralisme en matière de politique et d'information. Nous avons placé de grands espoirs dans cette évolution du Maghreb. Il me semble donc qu'il n'est pas juste de dire que l'évolution politique en Méditerranée n'a fait que se dégrader depuis le lancement du processus de Barcelone. Même si, comme le disait votre Premier Ministre, il y a sept ans, à l'heure de ma première visite, on ne voyait pas clairement que l'Europe misait vraiment sur l'espace euroméditerranéen et sur le Processus de Barcelone. Trouver une solution aux conflits existants, et tout particulièrement à la question palestinienne, est essentiel, mais ne doit pas servir de prétexte pour cesser d'oeuvrer pour la réduction des tensions, dans l'approfondissement de la démocratie et dans la croissance économique. 3 �Ainsi, quasiment dix ans après, l'esprit de Barcelone est plus nécessaire que jamais. Les attentats de New York et de Washington en 2001, de Casablanca et d'Istanbul en 2003 et de Madrid en 2004 ont concentré les regards du monde entier sur la Méditerranée, qui est apparue comme l'un des principaux foyers d'instabilité à l'échelle mondiale, surtout à cause du terrorisme. Mais ce fléau n'est pas nouveau : parfois, l'opinion publique internationale semble oublier que la France, l'Espagne, l'Algérie ou l'Égypte ont subi ses effets dévastateurs avant 2001. La seule manière de lutter contre le terrorisme est d'accompagner un travail efficace d'investigation et de lutte policière, avec une action sur les causes profondes de l'instabilité. La solution apportée aux conflits politiques, la création d'opportunités économiques pour tous, en particulier pour les jeunes et les femmes, et la garantie du respect total des droits de l'Homme et des libertés politiques, tout cela constitue la meilleure façon de priver le terrorisme d'oxygène. Les États n'ont pu tout résoudre, mais la société civile n'a pas perdu son temps. Les liens qui peu à peu se sont tissés entre les sociétés méditerranéennes au cours de ces dernières années offrent un bilan important. Ce sont les personnes, les associations et autres organisations civiles, mais aussi les collectivités locales et régionales de tous les pays méditerranéens qui ont contribué le plus fortement à réduire la grande faille qui nous sépare encore. Le Maghreb et l'Europe, partenaires d'avenir Le Grand Maghreb, qui constitue le flanc sud-ouest de la Méditerranée, joue un rôle fondamental dans les politiques méditerranéennes. Il connaît certains des grands problèmes des pays tiers méditerranéens : une croissance économique timide -pas toujours-, un fort taux de chômage, des indicateurs sociaux encore faibles, voire des conflits territoriaux de longue durée. Mais c'est aussi ce Maghreb celui qui offre le plus de perspectives de progrès dans le partenariat avec l'Europe. C'est clair : ces États sont à l'avant-garde de la transformation de la région. Ainsi, le processus de libéralisation politique de l'Algérie et du Maroc, la libéralisation économique de la Tunisie et l'intégration régionale que constitue l'Union du Maghreb arabe nous indiquent le chemin que pourraient suivre d'autres États du sud et de l'orient méditerranéen. L'Union du Maghreb arabe, réactivée depuis trois ans et demi, représente, malgré ses limites, un tremplin de grande importance pour l'avenir. Aujourd'hui, notre travail ne consiste plus à modifier les frontières mais à les faire oublier. Le réveil de l'Union du Maghreb arabe a déjà favorisé la réactivation du dialogue 5+5, qui rassemble les cinq États maghrébins et le Portugal, l'Espagne, la France, l'Italie 4 �et l'île de Malte. Ce dernier point présuppose la reprise définitive de l'idée de sousrégion pour la Méditerranée occidentale. Le pari évident que prennent les États maghrébins dans l'association avec l'Europe est un jalon fondamental. Ce pari est un élément complémentaire des liens qu'ont ces États avec les autres pays arabes et musulmans, avec leurs voisins du continent africain ou avec d'autres alliés, tels que les États-Unis. Les organismes et les analystes qui travaillent sur la question depuis un certain temps sont parvenus à une conclusion récurrente : l'existence de ce que l'on appelle le « coût du non-Maghreb ». Les marchandises qui circulent librement entre les territoires des 25 États de l'UE, et qui circulent de plus en plus facilement entre l'Europe et les pays tiers méditerranéens, rencontrent toujours de gros obstacles pour circuler même entre les États maghrébins. Aux tarifs douaniers et aux contraintes à l'importation s'ajoutent d'autres barrières : fermeture des frontières, gestion défectueuse ou, tout simplement, absence d'un réseau de transports efficace. C'est pourquoi, les 75 millions de Maghrébins ne sont pas perçus comme un grand marché potentiel, mais comme des petits marchés fractionnés. Voilà le problème. L'Union Européenne, vous le savez, se prépare depuis quasiment un an à opérer un saut qualitatif dans ses relations avec ses voisins, sur la base de l'initiative de politique de voisinage appelée en anglais « Wider Europe », l' « l'Europe plus vaste ». À propos de cette initiative, je voudrais souligner deux points. Premier point : les frontières maritimes externes auront exactement le même statut que les frontières terrestres. Ainsi, pour l'Union européenne, l'Ukraine ou la Russie, par exemple, qui ont des frontières directes avec des États membres, sont pays voisins au même titre que l'Algérie ou l'Égypte. La politique de voisinage réserve un traitement différencié aux voisins de l'Union, non pas sur la base de leur situation géographique à l'est ou au sud de l'Europe, mais sur la base de l'évolution propre à chaque État. Ainsi prend fin le préjudice comparatif entre les ressources destinées au sud et celles destinées à l'est, ce que nous, États méditerranéens de l'Union européenne, avions revendiqué des années durant. Le deuxième point, tout aussi important, est la portée de l'offre proposée par la politique de voisinage : comme l'a dit Romano Prodi, l'Union pourra offrir à ses voisins « tout, excepté les institutions ». Compte tenu de la vaste gamme d'activités de l'Union européenne, qui va de l'enseignement supérieur à la politique régionale ou la monnaie unique, en passant par quasiment toutes les politiques imaginables, on voit bien les immenses possibilités qui s'ouvrent aux États méditerranéens. 5 �Mais on voit bien aussi les difficultés que suppose l'intégration des économies maghrébines dans un espace commercial ouvert, avec l'UE au centre, qui représentera environ 20 % de l'économie mondiale. Ces économies maghrébines doivent faire un énorme effort pour pouvoir être compétitives dans un marché entièrement libéralisé, où les possibilités sont immenses, et la concurrence féroce. Avec le concours de l'Institut européen de la Méditerranée et du Centre international de documentation de Barcelone (CIDOB), nous avons présenté, avant l'été, la première édition de l'Annuaire de la Méditerranée. Dans cet ouvrage figurent d'intéressantes études sur l'économie des pays tiers méditerranéens, et notamment sur les causes des difficultés que connaissent les pays du nord de l'Afrique pour attirer les investissements privés. On relève, dans l'ensemble de ces causes, la faiblesse du secteur financier de ces pays et les obstacles au financement des initiatives privées et des grands projets d'infrastructure. C'est un sujet sérieux auquel nous réfléchissons depuis longtemps. Nous sommes nombreux à penser que la création d'une Banque Euroméditerranéenne d'Investissements devrait être, malgré la réticence de certains Etats, une démarche prioritaire et urgente, en particulier lorsque l'on voit les excellents résultats qu'a donnés, dans les pays de l'Europe du centre et de l'est, le travail de la Banque Européenne de Reconstruction et de Développement. En Catalogne, nous ferons tous les efforts nécessaires -et en Espagne aussi, j'en suis convaincu- pour que cette Banque soit créée. Mais, en attendant, nous recherchons des formules appropriées aux besoins des pays du Maghreb pour ouvrir des lignes de crédit sous forme de financement et de capital-risque. Tant que la Banque n'est pas mise en place, nous devons explorer cette voie ainsi que d'autres procédés pour optimiser les possibilités qu'offrent les accords d'investissement et de partenariat, créés par les chefs d'Etat et de gouvernement. Il est donc important de stimuler aussi la Banque privée et nous agissons dans ce sens. Les jumelages, avec leurs projets, leurs échanges et leurs visites croisées, ne sont qu'une des formules de coopération directe, d'administration à administration. Les collectivités locales et régionales des deux rives de la Méditerranée sont dans une situation privilégiée car elles ont la capacité d'agir entre le cadre de l'État et celui de l'individu et la société civile, de générer des projets et des solutions concrètes qui supposent un usage très efficace des ressources. La coopération de ville à ville, de région à région, doit jouer un rôle de plus en plus important. Elle le fait, d'ailleurs, depuis des années, comme en témoignent les liens étroits existant entre les ville d'Alger et de Barcelone. A cet égard, en qualité de Président de la Generalitat de Catalunya, je 6 �me permets de vous confirmer ici notre volonté de travailler davantage dans ce domaine. L'Algérie est un pays prioritaire dans notre Plan directeur de coopération 2003-2006. Permettez-moi de vous confirmer que votre pays fait partie des pays au niveau mondial pour lesquels nous avons décidé de concentrer nos efforts de coopération. Et quand je parle de coopération, je me réfère aussi à une relation d'égal à égal avec les administrations et les organisations de la société civile. Nous proposons que les villes et les régions des deux rives jouent un rôle important dans la relance du processus euroméditerranéen. Dans cette optique, la Catalogne travaille conjointement avec d'autres régions européennes et maghrébines pour présenter une proposition au sommet de Barcelone + 10, qui se tiendra dans notre ville en novembre 2005, c'est déjà décidé. L'idée est que les villes et les régions du nord et du sud puissent s'appuyer sur un organe de représentation officiel, soit un bureau spécial du Comité des Régions, soit un organisme de représentation nouveau, comparable à l'Assemblée Parlementaire Euroméditerranéenne. Néanmoins, en ce qui concerne l'Union européenne, les changements institutionnels que je viens de mentionner sont tout à fait insuffisants, comme ils le sont dans les politiques cruciales, à l'exemple de la politique agricole commune. Pour que les autres mesures prospèrent, il faut que les institutions et les gouvernements de l'Europe, Etats et collectivités régionales et locales, adoptent une attitude nouvelle et qu'ils soutiennent les processus de démocratisation dans un esprit de respect et non d'arrogance. Quant aux pays de la rive sud de la Méditerranée, ils doivent, eux aussi, à mon avis, franchir des étapes très importantes. Il est juste de dire que les pays du Maghreb ont clairement montré, ces dernières années, qu'ils ont compris la nécessité d'une réforme, et que tous, chacun à son rythme et à sa manière, ont entrepris cette tâche. Le Maghreb arabe se trouve dans une période de réformes économiques, politiques et législatives qui constituent une occasion réelle de changement. Je pense que nous devons, en Europe, assumer cette réalité et être prêts à appuyer et à accompagner ces réformes. Certes, il reste encore un long parcours à mener sur la voie de la réforme politique et économique. En Europe il y a une méconnaissance certaine de la réalité du monde arabe, mise à part les conflits déclarés comme celui de la Palestine ou celui de l'Irak. Mais ne vous y trompez pas : nous sommes quelques-uns à suivre avec beaucoup d'espoir l'évolution de vos pays. La terrible violence qui a ébranlé l'Algérie dans la dernière décennie a freiné par contrecoup un processus de réformes naissant. Je suis heureux de voir que l'esprit de réformes a survécu à l'horreur de ces années 7 �difficiles et qu'en outre l'Algérie avance vers une nouvelle situation de réforme pacifique et de transition vers un pays nouveau, plus sûr et plus libre pour tous. L'Algérie est au centre géographique du Maghreb, elle est le pont entre la zone occidentale (le Maroc, la Mauritanie et le Sahara occidental) et la zone orientale (la Tunisie et la Libye). De plus, votre vaste territoire atteint la limite maritime de l'Europe (l'Espagne et l'Italie) et la limite désertique avec l'Afrique du Sahel (le Mali et le Niger). C'est pourquoi il est très important pour nous aussi que l'Algérie réussisse dans la construction d'une paix durable. Vous en êtes un État clé. La politique de concorde civile, dont nous partageons pleinement les objectifs, est potentiellement un processus exemplaire, pour autant que le gouvernement reste ferme et ne se résigne pas à l'impunité et à l'oubli. Cette politique n'est qu'un exemple de la réforme courageuse qui mise sur le pluralisme de l'information - ce n'est un secret pour personne que la presse algérienne, avec des blessures sans doute, figure parmi les plus pluralistes et les plus ouvertes du monde arabe -, un choix qui constitue un grand progrès dans la légitimation démocratique du pouvoir, qui mise aussi sur des réformes fondamentales comme l'officialisation de la langue tamazight ou la réforme du Code de la famille. Des réformes similaires ont eu lieu au Maroc récemment, tandis que d'autres pays, la Tunisie ou la Libye notamment, avancent à un rythme plus discret, surtout pour ce qui concerne le pluralisme politique. En définitive, nous assistons à ce qui pourrait être la naissance d'un Maghreb pluraliste, où les classes politiques ont pris conscience qu'il est important de renouveler des structures politiques peu souples, où les pouvoirs régionaux prennent de la vigueur et travaillent pour un développement durable, et où les sociétés civiles jouent un rôle de plus en plus grand, et notamment les groupes qui, comme les jeunes ou les femmes, ont une vie difficile dans le système actuel. Ils en sont les protagonistes. L'ampleur des enjeux est énorme. La violence radicale, le terrorisme, les conflits territoriaux non encore résolus, le chômage, la formation déficiente, les barrières commerciales. Certes, mais le moment est idéal pour affronter tous ces problèmes dans le respect des droits de l'Homme, en collaboration directe avec l'Europe. Ici et maintenant, je vous exhorte à compter, à tout moment et dans tous les cas, sur la Catalogne et sur l'Espagne dans cette tâche. Mesdames, Messieurs, dans un peu plus d'un an, le processus de Barcelone connaîtra son dixième anniversaire. Les États et les institutions de l'Union européenne ne sont pas les seuls à devoir trouver le moyen d'insuffler une nouvelle force à notre partenariat. Au nord, nous, les régions méditerranéennes, nous nous mobilisons déjà pour influer sur ses nouveaux contenus du Processus de Barcelone. 8 �Au sud-ouest de la Méditerranée, les États maghrébins doivent pouvoir être, grâce à leurs avancées, des acteurs décisifs qui transformeront en réalité les promesses d'avenir. Des promesses que nous avons formulées dans une ville méditerranéenne comme celleci, à une heure à peine de vol, en un lointain novembre 1995. Mesdames et Messieurs, Je vais finir par trois remarques pour vous donner à penser: Première. Regardez bien ce qui va se passer en Espagne au moment où, vint cinq années après son approbation, la constitution va être modifiée sur quatre points : la succession au trône ; la dénomination de nationalité et de région ; le Sénat d'un caractère fédéral ; le fait de notre appartenance à l'Union Européenne. Ce ne sera pas facile, mais je suis convaincu qu'on va réussir. Deuxièmement. Il faut comprendre que la concurrence et le pluralisme sont la loi, ainsi du marché que de la démocratie, chez vous et chez nous. Troisièmement. Il faut miser sur notre proximité. C'est notre grand atout. Nous sommes à moins d'une heure. Ce que l'histoire a parfois nié, la géographie l'imposera. La géographie a des raisons que l'histoire parfois ne connaît pas. Je le répète, ce que l'histoire nous a nié pendant des années, la géographie l'a finalement imposé. Je vous remercie de votre attention. Pasqual Maragall 9 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1660 Title A name given to the resource Le processus de Barcelone, dixième anniversaire: le defí de la relance Language A language of the resource Francès Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Alger Subject The topic of the resource Comerç Globalització Relacions Internacionals Territoris Barcelona Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-09-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1157/19880506d_00289.pdf fa530a4e1269c58d83d6fb78c7e72398 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CONGRES DE L'EUROPE 1988 "L' Europe des Europeens - Educat.ions /Echanges/Culture" Thème: "Le Rè1e des Vil les et Communes" 6 de maig de 1988 �IN THE BUILDING OF THE EUROPEAN UNION, CITIES MUST PLAY AN IMPORTANT ROLE. I UOULD EVEN SAY THEY MUST PLAY AN ESSENTI , ROLE. AND THIS IS NOT SURPRISING. AFTER C C^uiE ALL, CITI ,S HAVE ALWAYS PLAYED A BASIC ROLE IN THE I-I I STORY OF PUR OP E. WE COULD SAY THAT THE MOST INTENSE PAGES OF THE HISTORY OF OUR CONTINENT BEAR NAMES OF CITIES OR OF EVENTS THAT HAVE TAKEN PLACE IN CITIES. AND THIS PREPONDERANCE HAS INCREASED IN THE LAST CENTURIES. SINCE THE CAPTURE OF TIIE BASTILLE UNTIL NOW, THE HISTORY OF EUROPE CENTERS ON CITIES , AND THIS IS A LOGICAL FACT. EUROPE IS TIIE CONGESTED URBAN-~CONTINENT BY DrFINITION. THE CONCEPT OF CITY IS AN EUROPEAN INVENTION. I ^--- WOULD SAY THAT CITIES, REAL CITIES, ARE WIIAT ti'IE HAVE UBRE, IN EUROPE. IN OTHER CONTINENTS THERE ARF. FEWER AND TEND TO BE OF A SOMEWHAT DIFFEP,ENT NATURE. WHAT WE UNDEI:STAND BY A CITY IS, I �—3— SUP PO SF., A GP.EEK I NVENTIO*: , THEN ROMAN AND MAINLY EUROPEAN. THEREFORE, TIiAT PREDOMINANCE I SAID REFOR.E HAS AN ORJECTIVE EXPLANATION. A M ORE PROMINENT ROLE FOR C IT IES IN 1986, IN ROTTERDAM, DURING A CONFERENCE HELD BY ELEVEN EUROPEAN COUNTRIES ON THE ROLE OF CITII:S IN THE ECONO-iICAL RECOVERY, I DEFENDED -ti'dITH A DEGREE OF RADICALISM- THAT CITIES t-dITHIN EUROPE AND CONCRETELY 6dITHIIv' THE COMMON MARKET SHOULD CREATE A LOBWTO DEFEND --114-6--6-&— t-THE IDEA OF A GRADUAL REDUCTION OF THE F INANCIAL EFFORT TO SUPPORT .11E^^s' ...r1dv . "I'dí r ^ '19,0I THE EUROPEAN TAXPAYER FINANCES A fnv'9 (k -roo 'M P'f) VERY IMPORTANT ",00 ^ r 1 ■»1 IN ORDER TO SUPPORT A SPECIFIC :^^^ Or AGRICULTURAL COMMUNITY, GRAIN AND WHEAT SURPLUS AND ALSO MILK AND CIIF FSE SU RPLUS . TIIE TAXPAYER MUST SUBS IDI ZE TIIESE SURPLUSES SO THAT THESE PRODUCTS CAN BE EXPORTED TO A GROUP OF COUNTRIES, 9dI'.ICII, LATER, COMPLAIN ABOUT WHAT WE ARE 001 NG . e, �-4- IN 1985, SPAIN WAS JOINING THE COMMON MARKET. THAT YEAR I TRAVELLED TO SOUTH AMERICA AND WE WERE TOLD A FEN (WAT DID SANGUINETTI SAY? WHAT DID THINGS THERE. ALFONSIN SAY? THEY SA ID : "BY JOINING THE COMMON MARKET YOU ARE DOING US A FAVOUR OF LITTLE USE, BECAUSE THE COMP•1ON MARKET IS PRODUCING MEAT AT A PRICE OF 130, WE PRODUCE THIS MEAT AT 100 AND YOU SELL IT TO US AT 90". THIS IS TIIE SITUATION. NDUSTRIAL I'WR.KI';R OR THE SERVICE WORKF IN THE .. ...•... •..r► V•^ ^ . MADR D, IN IN IN BARCELONA, IN EUROPEAN CITIES, 1 THE r_ PARIS, .^ "11111111....- r'r•-FOCO. TRIS N ROM, HAS TO FINA _F VE Y EXP N SIVE 41111■ F00) IS NOT CON SU.''IED AND IT HAS TO BE SENT ABROAD SUBS IDI ZED SO THAT IT CAN BE SOLD TO SOME OTHER COUNTRIES. BUT TI3ESE COUN TRIES COULD OBTAIN IT AT A DIFFERENT COST. TH I S S ITUATI ON DOES N(7I' MAKE MUC II SENSE. I WOULD LIKE TO LET THIS POINT RE QUITE CLEAR. I DO THINK THAT EUROPEAN CITIES SHOULD CARRY MORE WEIGÜ'I'. �—5— NALI SM THAT G'vE I RELIEVE THAT TIIE FEELING OF NATI ALL KEEP INSIDE TOGETIIE R WITII A CE'TAIN FEELING OF SURVIVAL AND DEFEN SE, EXPLAINS THI SITUATION. TI'I I Ni: O S PARTICULAR T HEN DRAWING UP OUR CONS T TUTIONS– 4dE TEND TO [^, ^ 11 O IMPO RTANT IT IS '0 --7 HAVE NOT ONLY A REPRESENTATIO;1 OF Tlfii? POPULATION IN THE PARLIAMENT RUT ALSO A RF. PRESENTAT ION OF THE TERRITORY. AND THAT HAS MANY ARGUMENTS IN ITS FAVOUR, I AM NOT ____-- --^ WHAT I MEAN IS THAT, AS A RESULT, WE CRITICISING IT. HAVE –IN EUROPE AND PROBARLY IN THE WHOLE WORLDPARLIAMENTS HH ICH ARE MORE 40 Mfbt THAN THE AVERAGE -LCULTURA4, OF THE POPULATION AND THEREFORE, PARLIAMENTS WHIC;I ARE MORE `.C RA Dril' I ONALI POPULATION. ST I C /^^ :^ ^^ / ( TIiAN THE^ í^ ^ G^ ^ /1„2,) RAGE l^' 7.t , y^ (J7„p OF J TIIE (f^ d^` c ,`^ ^^a /,,<<^ c1,, THE LAá1'S THAT ARE SET DOWN ROUND THE WORLD TEND TO BE MORE CONSERVATIVE TIIAid PEOPLE ACTUALLY THINK. WHY? RECAUSE THE MEMBERS OF PARLIAMENTS AND THE ELECTORAL �-6- LAWS IIAVE BE EN NADE IN SUCH A WAY THAT THE TERRITORY AND, AS A CONSEnUENCE, THE INERTIA OF TRADITION RECOME MORE IMPORTANT THAN TIIE iIRBAN FACTOR. A CONTRIBUTION TO EUROPEAN CON STRUCTION I DO THINK `1'i IAT EUROPE NEEDS A P-1OVEMENT THAT IS CAPA BLE OF RECOGNISING TRIS FACT AND THAT MUST PUT SOME KIND OF LIMITATION. 110 omv`' ^r3 v FINALLY, THE LA \-mb--)te ---^---^, HYPOTHES IS LIES ON THE NEED THAT THI S TSELF P°lAY BE HAS) ^AND rJ <=. qUESTIONABLE- • F I sGAINING A CERTAIN MILITANCY, IN THE EUROPEANI SN TIIE SI^ SE OF URB N MILITA NCY AND RELATED . TO WHAT I ' Gt SAID 1,sC BEFORE. OTHERWISE, THE EUROPEÁVISM [ ;' IN TROUBLE. AND IT ^--IS IN TROUBLE BECAUSE, FIRST OF ALL, TO PAY EUROPE FOR AGRICULTIJRAL SURPLUSES IS EXPENSIVE. THESE ARE SIJRPLUSES WIIICH ARE CREATED EVERY YEAR AND HAVE TO .13E PA ID EVERY YE AR. j,,,r ^o v Mh': M k I f c; n 'U 5`A-R C irfl /i-' L^ fl f'liS )vr /4-ç d,(° py 011i:7�. ^o^rrlb^^a^ (7. EC01,1D OF ALL, i^EC:AU;>E PAYING FOR TIII; ('ITII:S IS riVOW P ENS FX_ E^1 IVE T TOO.. MA I1`^iENï-1NCE Tn ' r^ ^ S EXPENS I. TI.L,IP. N^ IV E. ^' THEY BUl ^^ S �—7— ARE ALREADY THERE. TIIEY ARE NOT SET UP EVERY YEAR, THEY ARE ALREADY FUI LT THIRD, BECAUSE THE EU ROPE OF THE NA TI ONS, ti'dHICH IS QAt 64" THE EXI STING O N E —THERE I S ;aOT ANY OTIIER— ISSLOi^1ER AND SPEAKS MORE CONFRONTED LANGUAGES THAN TIiE EUROPE OF CITII:;S. P.T TIIIS IK)INT, IT IS A PLEASURE TO REMEP•IBER 401 PROFES SOR TIERNO G Ar,vaN VINO WAS TIIE GREAT MAYOR OF MADRID. I REMET-IBER OUR FREQUENT CONVERSATIONS IN 6ti'HICH 4iE HAD AGREED IN THE IDEA OF AN EUROPE OF CITI7ENS, THE EUROPE OF CITIES. ^ CITIES ARE CIIARACTERISTIC OF EUROPE. THEY ARE EYPF.NSIVE AND COMPLICATED TO MANTAIN. RUT THEY ARE ALSO ITS RI CHr,TES S. ONCE, IN VIENhIA, I WAS TOLD : "WE ARE THREE HUNDRED KILOMETRES FAR FROM BUDAP EST, THREP: HUNDRED FROI'•1 PRAGUE AND TIIREE HUNDRED FRO M MUNICH, MORE OR LF,S S. PROVIDED THERE ARE NOT BORDERS, IT IS A THREE—HOUR JOURNEY BY -7-7 07,4�, �-8- CAR. UROPTE IS THE ONLY PLACE IN THE WORLD WHERE THIS IS POSSIBLE. O BE IN A CITY AT ONLY THREE HOURS FROM OTHER THREE CITIIES WHICTT ARE REAL JEWELS FROM TIIE POINT OF VIEv'V OF CULTtJR_T;, II ISTORY, MUSIC, CREATIVITY AND ALSO OF TTIE INITIATIVE AND S`IOOGLES OF THEIR WORKING CLASS AS WELL AS OF THE NUANCES THAT THEY I-IAVE ADDED TO SOCIAL LIFE. TRIS IS EUROPE'S RICHNESS. EUROPE IZAS OLTAINED AN IMPORTANT LEVEL OF SUPRANATIONALITY -THE MOST IMPORTANT LEVEL EVER OBTAINED IN TER I-IISTORY OF THE WORLD- AND BECAUSE OF THIS, IT HAS ^- - ------ ----- THE POWER AND THE MEANS TO WORK AND MAKE ITSELF BE HEARD AS A REALITY THAT IS DI FFERENT FROM THE STATES WHICH IT — ^ IS COMPOSED OF. NOW, IT IS TI M E TO INTRODUCE NEW AGENTS AND FACTORS -LIKE CITIES- IN ORDER TO I3UILD THE EURnPEM UNION. ��—9— EUROP)? MUST PI; AWARE. I`I' HAS 1 `i' RAYE: TH I S WAY. " EUROPI';, A SYSTI',R1 OI.`' 11,1 07ó SUN1F THAT `;^PJ ES". WE SIIOULD GO � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4063 Title A name given to the resource Le rôle des Villes et communes / Conferència dins el Congrés d'Europa 1988 L'Europe des Européens Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. La Haia, Holanda Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Municipis Administració local Unió Europea Democràcia Acció política Territoris Barcelona Ciutats Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-05-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1509/19961126d_00750.pdf 1aed43010ba0442e035cd6397ce661c3 PDF Text Text UNION EUROPEENNE Comité des regions Le président Brussel.les, 26 novembre 1996 Discours du Président sur Temps previst : +/- 30 minuts "Le róle du Comité des Régions dans le processus de construction européenne" Gràcies Sr. Gasóliba, Benvolguts amics i amigues, Abans de començar volia agraïr al Patronat Català Pro Europa per aquesta invitació a compa rt ir amb tots vosaltres una estona parlant del Comité de les Regions que tinc l'honor de presidir, i parlant de les regions, de les ciutats, dels ciutadans i de la Rue Belliard 79 - 1040 Bruxelles Tél. +32 2/282 22 11 - Fax +32 2/282 23 18 �nostra estimada Europa. Un intercanvi d'idees amb un públic especialista en la matèria, ja que normalment quan parlo del Comitè a Barcelona, a Paris o a Bonn, una gran part del públic es troba lluny de 1'Unió Europea, les seves institucions i molt més del Comitè de les Regions. Avui, els experts sou vosaltres. Je vais maintenant parler en français, puisque je crois que la langue de Molière peut nous servir aujourd'hui de "lingua franca", or je vois parmi nous, des tetes bien connues et appréciées mais pas trop catalanes... Chères amies et amis, voici le premier des exemples que je voulais mentionner aujourd'hui: la langue. La langue, forme d'expression et de communication entre les peuples, forme de richesse, expression-méme des milliers d'années de culture. La langue, un des grands problèmes de notre Europe. Comment faire communiquer ces millions d'habitants de cette union des pays qui forment l'Europe? Comment transmettre les mémes idées à un citoyen de Tampere et un autre de Siracusa? La langue comme richesse et la langue comme problématique. Et comme cela, tant d'autres exemples d'éléments qui nous rendent différents les uns des autres, tans d'éléments qui 2 �rendent difficile cette union des états dont les précédents créateurs de cette idée européenne ont revé un jour, il n'y a pas si longtemps. L'Europe unie existe-t-elle? I1 y a seulement quelques jours, mon ami Enrique Iglesias, uruguayen d'origine asturienne, Président de la Banque Iberoaméricaïne pour le Développement, m'expliquait comment l'on voyait l'Europe depuis les États-Unis: "les Américains voient l'Europe comme une jungle. Aux États-Unis, il y a un seul drapeau, une seule langue, une seule armée, une seule nation. Vous, les européens, vous avez 15 armées, drapeaux, langues.... Ou encore pire, dans chaque pays il existe plusieurs ats-Unis ne comprennent pas l'Europe. langues... Les Ét L'Europe est sympathique pour les Américains, sympathique parce qu'elle symbolise l'histoire, le passé, la diversité,..., c'est très intéressant pour les touristes américains. Mais du point de vue économique, scientifique, militaire, vous n'avez rien a dire". Chers amis, devant ce qui risgue d'étre vérité, il faut que nous réagissions. Et nous le faisons déjà, d'une façon très passionnée, 3 �normalement. Je l'ai fait, devant mon ami Iglesias, de façon passionnelle, en lui parlant de l'Europe comme réalité, telle que je la sens, en disant "vous savez, nous, nous révons plus d'une Europe, cette Europe existe déjà, c'est l'Europe de nos fi ls. Ma filie ainée, étudiante en architecture, vient d'achever une année à l'Université de Porto, gráce à une bourse de 1'Union européenne, une bourse Erasme. Elle est rentrée de Porto avec un copain portugais. Maintenant ils habitent à Barcelone. Mon autre filie vit à Sarajevo oi). elle travaille pour une ONG française.... C'est ça l'Europe. Et c'est comme ça que nous construisons l'Europe: de bas vers le haut. Le temps des groupes élitistes, qui décident ce que l'Europe sera, est fini. Aujourd'hui les citoyens veulent étre informés. Veulent et ont tous les droits d'étre informés. Je viens juste de participer, aux ceités des autres 4 présidents des institutions européennes, au lancement du premier programme d'information aux citoyens sur ses droits comme citoyens de l'Europe (Citizens' First). Le moment est arrivé de parler clairement, de façon ouverte et transparente du pourquoi de cette Europe. Le schéma qui en anglais s'appelle "top down" est définitivement supplanté par 4 �celui de "bottom -up ". Dans ce processus, le Comité des Régions a beaucoup à dire. Effectivement, que pourrais-je vous dire de notre Comité des Regions que vous ne sachiez pas encore? L'instauration du Comité des régions par le Traité de Maastricht officialise la représentativité des pouvoirs locaux et régionaux au sein de l'U nion européenne. Ainsi les régions, villes et collectivités intermédiaires peuventelles intervenir, par la voie de leurs représentants et de manière consultative, dans le processus de décision communautaire aux cótés des autres institutions de l'Union. Le Comité des régions a un ! role important à jouer dans la construction européenne dont l'un des objectifs principaux est le renforcement de la cohésion économique et sociale entre les États membres. Par ailleurs, la mise en place du Comité des régions est une étape significative vers la volonté manifestée dès le préambule du Traité sur l'Union européenne de poursuivre "le processus créant une union sans cesse plus étroite entre les peuples de 1'Europe, 5 �dans laquelle les décisions sont prises le plus près possible des citoyens, conformément au principe de subsidiarité". Le Comité des régions est composé de 222 membres et d'un nombre égal de suppléants nommés pour quatre ans par le Conseil statuant à l'unanimité (sur proposition des États membres respectifs). Leur mandat est renouvelable. En leur qualité d'élus ou de responsables de collectivités locales, intermédiaires et régionales, les 222 membres du Comité des régions jouent un double role auprès des citoyens : d'une part, ils prennent en compte leurs intéréts directs dans le processus d'élaboration des polítiques communautaires; d'autre part, ils leur transmettent régulièrement tous les actes relatifs à 1'Union européenne. Le Traité sur 1'Union européenne prévoit la consultation obligatoire du Comité des régions par le Conseil ou la Commission dans les domaines suivants : - Éducation et jeunesse 6 �Culture Santé publique Réseaux transeuropéens dans les secteurs des infrastructures du transpo rt, des télécommunications et de l'énergie Cohésion économique et sociale y compris les fonds structurels. En outre, le Comité peut étre consulté dans tous les cas oú le Conseil ou la Commission le jugent opportun. Lorsque le Comité économique et social est consulté en application de l'article 198, le Comité des régions est informé et peut, lorsqu'il estime que des intéréts régionaux spécifiques sont en jeu, émettre un avis ce sujet. Par ailleurs, il peut émettre un avis de sa propre initiative dans les cas oú il le juge utile ce qui lui permettra de suivre de près la mise en oeuvre des politiques communautaires ayant des répercussions sur les collectivités régionales et locales. Les avis du Comité des régions sont transmis au Conseil et à la Commission. 7 �Le CdR est né avec le traité de Maastricht comme point final d'un long parcours dans lequel l'Union européenne s'est intéressée, de taçon progressive, par les régions et le phénomène de régionalisation de nos pays. Ce n'est qu' en 1972 que la Communauté commence à se doter d'un certain nombre des compétences qui nous permettent de dire que nous parlons d'une politique régionale. De façon progressive, la Communauté augmente ses compétences et cherche, non seulement à examiner l'impact de ses politiques au niveau régional mais également les différences entre régions au niveau du développement. C'est la naissance des fonds structurels. Europe est divisée en "régions" ou plutót, en objectifs liés à son niveau de développement. A partir d'ici, et toujours dans le principe "top-down", la Commission, en accord avec les états membres (gouvernements nationaux) commence à repartir les fonds communautaires suivant les critères que eux-mémes négocient avec les gouvernements nationaux. C'est sa façon de contribuer á la diminution des diversités de développement, réduire les différences entre régions, á contribuer à une meilleure cohésion économique et sociale, comme l'on dirait dans des termes plus actuels. 8 �Un approche assez centraliste ou centralisatrice, si vous me permettez. Ce n'est que gráce à la pression des organismes "non-off riels" ou communautaires tels que le Conseil des Communes et Régions d'Europe (CCRE) que je préside, ou l'Assemblée des Régions d'Europe (ARE), plus tard, présidé par Jordi Pujol, que l'on voit naitre une première défense des entités régionales et locales comme des pouvoirs politiques plus proches des citoyens, done, probablement mieux connaisseurs des erais "besoins" ou problématiques dans les régions d'Europe, sans tenir compte du fait qu'il s'agit d'une région objectif 1 or 2.... I1 aura fallu que ses formes d'administration ou de pouvoir décentralisé se groupent pour faire valoir son droit à participer aux prises de décision qui auront, au moment de sa mise en application, une incidence directe sur eux et les citoyens qu'ils représentent. En forme de "lobby" d'abord ou de façon plus reconnue plus tard, dans le Conseil consultatif des collectivités locales et régionales auprès de la Commission européenne à la DG XVI et dans le Congrés des Pouvoirs locaux et régionaux du Conseil de l'Europe, plus tard, les villes et les régions d'Europe essaient de s'exprimer de façon organisée devant les 9 �institutions communautaires crées par - et alliés des gouvernements nationaux. Ils essayent, finalement, d'obtenir quelque chose qui existe déjà dans certains pays de cette communauté : une participation de toutes les formes de gouvernements dans le processus de prise de décisions. C'est le cas des pays scandinaves, par exemple, oil le niveau de décentralisation est tel que l'on ne peut plus s'imaginer une loi du parlement danois, par exemple, sans qu'elle n'ait pas été élaborée ou débattue avec l'association des pouvoirs locaux et régionaux d'abord. Dans ce pays-là, le concept de partenariat est appliqué dans sa totalité. Par contre, dans des autres pays que l'on pourrait croire plus décentralisés pour son grand niveau de régionalisation (comme l'Allemagne ou le nótre), la participation régionale et surtout locale n'est pas toujours si forte. Le concept de subsidiarité n'est pas conçu de la méme façon. Ce concept reste nouveau pour tous les pays sauf les pays scandinaves. Ii s'agit donc d'introduire au niveau européen (et par conséquence, peut-étre aussi au niveau national dans certains cas) une pratique qui est déjà courante dans certains pays. 10 �C'est avec cet esprit que le Comité des Régions est né. Méme si de forme très confuse et forcée, les chefs d'État et de gouvernement ont finalement cédé aux demandes défendues par l'Allemagne principalement et l'Espagne à un certain degré, d'inclure dans le Traité la création d'une nouvelle institution (ou organe) qui représentait toutes les autres formes de gouvernement non-nationales. Le Comité est done né avec un nom restrictif (Comité des Régions, pas des régions et villes) avec un schéma copié du Comité Économique et Social (y inclus la méme répartition des sièges par gays) et partageant une structure organisationnelle avec, justement, ce Comité Économique et Social. Mis en place de manière très rapide (et consécutivement avec les erreurs que cela peut comporter, mais ü a le mérite d'étre en fonctionnement), le Comité est présidé par Jacques Blanc (Président de la région du Languedoc-Roussillon) pendant les deux premières années de son existence. Pendant ces deux années, le Comité a apporté sa contribution à la définition de nombreuses politiques communautaires 1 1 �majeures telles que la cohésion économique et sociale, les réseaux transeuropéens, la Politique Agricole Commune, la politique structurelle, l'environnement, la société de l'information, etc. Deux ans après, je suis élu en tant que deuxième président, en mars 1996. Dès le début de mon mandat je me fixe deux objectifs prioritaires: * améliorer l'administration et convertir le CdR en un organe efficace, flexible et transparent, et * augmenter son poids politique, en renforçant sa présence sur la scène communautaire. C'est dans ce deuxième point que j'encadre cet horizon du role du CdR dans le processus de construction européenne. Pendant ces derniers moins nous avons essayé d'améliorer les relations entre le CdR et les autres institutions, notamment le Pariement Européen avec qui on pourrait étre accusé d'avoir une relation de concurrence. Personnellement je suis convaincu que cela n'est absolument pas vrai. J'ai insisté dés le premier jour, devant le Président Hánsch, devant mon ami Roberto Speciale, Président de la Commission de politique régionale du PE, que 12 �nous ne sommes pas le Parlement ni ne voulons l'étre. Sur la scène européenne, il y a bien la place pour les deux institutions qui, de plus, sont complémentaires. Le Parlement européen est le symbole de l'unité européenne, de la citoyenneté européenne; le Comité des Régions est la preuve de la diversité européenne. Le Parlement est formé des représentants des citoyens élus pour le représenter au niveau européen, le Comité est aussi formé par des élus mais qui sont élus pour gouverner ces citoyens chez eux, pas au niveau européen; au niveau européen, on leur demande seulement d'apporter leur expérience locale et régionale, d'étre consultés, mais pas de gouverner. Lorsque, comme citoyen de Barcelone, je pense à ceux qui me représentent à Bruxelles, je pense aux euro-deputés. Avec ce Parlement ami, nous avons déjà commencé à travailler ensemble. Nous avons, notamment, organisé une conférence conjointe les 1-3 octobre derniers ou nous avons approuvé une déclaration ensemble contenant nos exigences à la CIG. Une déclaration avec laquelle, le Parlement a pris la défense de nos demandes aux gouvernements nationaux. 13 �En méme temps, nous avons également beaucoup avancé avec la Commission européenne. Je peux dire que nous avons une relation privilégiée avec la Commissaire Monika Wulf-Mathies, "notre" commissaire avec qui je partage une bonne amitié et avec qui nous avons discuté à plusieurs reprises sur le role que les régions doivent jouer dans la construction de cette Union européenne. J'ai entamé aussi une étroite relation avec le Président Santer, notamment à partir de son initiative pour l'emploi, les "pactes de confiance pour l'emploi". Ensemble, nous avons discuté sur la nécessité d'établir ces pactes au niveau local. Nous sommes convaincus que les pactes entre le patronat et les syndicats sont presque inimaginables au niveau européen, très difficiles aussi au niveau national. Par contre au niveau régional et local, la possibilité de réussite est majeure. Au niveau régional ou local, il existe une confiance entre les acteurs; les acteurs locaux et régionaux se connaissent entre eux:, ils savent qui ils sont, ce qu'ils font, quels sont ses vrais besoins.... ils se font confiance. Nous avons done, tout de suite, repris cette initiative et nous avons adopté une Résolution politique, un document plus 14 �détaillé avec notre point de vue et nous avons organisé aussi le premier forum des pactes territoriaux pour l'emploi, oú nous avons présenté les cas d'une quarantaine de villes et régions qui ont déjà réussi á créer ces pactes. Villes et régions oil les syndicats et le patronat se sont déjà mis d'accord dans un pacte qui favorise la création des nouveaux emplois. Tel est le cas de 1'Area Metropolitana de Barcelone. Voici quelques exemples de ce que le CdR fait. Notre role est de "faire". Justement, nous devons étre ('exemple de la mise en pratique de "tout ce que l'on décide à Bruxelles". Nous devons étre l'exemple de la subsidiarité en pratique. Ce que nous défendons, ce pourquoi nous luttons, la reconnaissance du principe de la subsidiarité ou proximité, comme je préfère l'appeler, nous devons montrer comment cela peut marcher, peut fonctionner, et peut le faire d'une façon plus efficace que si c'était établi seulement au niveau national. Comme je vous disais tout-à-l'heure, le temps des grandes théories est firi; il s'agit maintenant de mettre en pratique tous ces grands principes. Nous ne pouvons éternellement défendre des beaux principes, il faut que nous puissions montrer 15 �comment cela fonctionne dans la pratique de façon à ce que le citoyen puisse comprendre de quoi nous parlons. Voilà le modus vivendi et le role du Comité des Régions: faire que le citoyen comprenne ce que vous, les amis de Bruxelles, les collègues de la Commission, le Parlement, le Conseil, faites pour eux. I1 faut que le citoyen comprenne pourquoi plus d'Europe est mieux que moins d'Europe; pourquoi il est nécessaire que les pays (ou les régions) plus développés continuent à payer au profit de ces régions qui sont les moins favorisées. Chers amis, nous sommes dans un moment de "fatigue" au niveau européen. Un moment oú, pas seulement le mot Maastricht et critères de convergence font peur aux citoyens qui n'en comprennent toujours pas le sens, rnais un moment oú tout cela s'ajoute à une certaine fatigue de cette Europe lointaine et inconnue. Tout cela dans un moment oú les gouvemements nationaux discutent dans le cadre de la conférence intergouvernementale la révision d'un Traité qui n'a pas encore été compris par les 16 �citoyens qui devront, dans certains cas, voter un nouveau texte lors du referendum dans les mois à venir. Moment donc, très délicat, oú seul le Comité des Régions peut intervenir pour essayer de rapprocher cette Europe puissante à sa citoyenneté en pleine fatigue. Un Comité pour apporter à Bruxelles les inquiétudes des citoyens qui, pendant des années, ont été totalement exclus de son processus de construction. Et un Comité pour apporter à ces mémes citoyens des explications de ce qui est fait au niveau européen et ses incidences dans la vie quotidienne de chacun d'entre-nous. Un Comité donc, traducteur d' une réalité locale et régionale au niveau européen et traducteur d'une réalité européenne aux niveaux locaux et régionaux. Finalement, 1'introduction du concept de "citoyenneté européenne" dans le Traité de Maastricht (gráce, en grande partie à notre ancien premier ministre) correspond à l'introduction dans le méme traité du Comité des Régions. Ce citoyen européen se demande ce qu'est cette Europe. Devant cette question pour laquelle, comme l'a dit Catherine 17 �Lalumière ii y a quelque temps, "nous ne trouvons plus une réponse dans la description géographique, mais dans l'expression d'un sentiment, d'un désir. Nous nous sentons européens, nous voulons étre européens et nous avons une certaine vision commune de l'Europe". Dans ce moment de fatigue, la pratique de cette citoyenneté européenne nous apporte une méthode d'inclusion sociale et économique, nous aide à légïtimer la création de ce nouvel "état" qui est l'Europe. Pour tout cela, le Comité des Régions a un role clé, fondamental, dans le processus de création de l'Europe. Nous sommes là pour rappeler à nos représentants au sein des institutions européennes (à vous tous) que dans tous les coins de cette belle Europe il y a des millions de citoyens qui attendent beaucoup d'eux, qui espèrent qu'on leur trouve au niveau européen des solutions à ces problèmes. Nous sommes là pour leur rappeler qu'il faut compter avec les inquiétudes des pouvoirs locaux et régionaux (ceux qui sont plus proches des citoyens) dans le processus de prise de décision à niveau européen. Mais nous sommes aussi là pour les aider à transmettre tout ce qu'ils font pour les citoyens, pour l'Europe, 18 �à ces citoyens dans tous les coins de l'Europe, à tous ces citoyens qui nous ont élu pour les gouverner à niveau local et régional. Nous sommes là pour les aider à informer ces citoyens de l'implication de toute politique communautaire dans leur vie de tous les jours. Nous sommes là pour aider à construire cette Europe. C'est dans ce sens que j'ai convoqué le Sommet des Régions et Villes à Amsterdam les 15-16 mai 1997. Un Sommet pour regrouper, pour la première fois, tous les Présidents des Régions de l'Union et les Maires des plus grands villes, pour parler, juste un mois avant le Sommet des Chefs d'États dans la méme ville. Tous ces Présidents et Maires vont parler de l'Europe, mais toujours l'Europe liée à ses citoyens, pour leur expliquer pourquoi nous voulons plus d'Europe, mais aussi plus de proximité. Voilà done, comment et pourquoi, le Comité des Régions continuera a donner des avis dans tout domaine pour lequel nous avons les compétences. Le Comité des Régions continuera à s'exprimer sur 1'emploi, la cohésion, les droits des citoyens, tout ce qui est cher aux citoyens de l'Europe. Le Comité des 19 �Régions veillera pour que le citoyen ne soit pas oublié dans ce processus de construction européenne. 20 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4415 Title A name given to the resource Le role du Comite des Regions dans le processus de construction europeenne Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Brussel·les Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Municipis Relacions Internacionals Acció política Territoris Comitè de les Regions Europa Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-11-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències