47 50 5135 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1082/19870404d_00200.pdf 4b1c6c605186ab87cd7f1dfeeab74e7c PDF Text Text EFI^ y.. Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Teléf on: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e INTERBVENCI6 DE L'EXCM SR. ALCALDE A LES I JORNADES SOBRE L'ECONOMIA DE L'ALT PENEDéS Vilafranca del Penedés, 4 d'abril de 1987. �, ., a,,.. ^9IIIII Ajuntament '(1IJ+'' de Barcelona Gabinet de Comunicació AL DOCUMENT DE PRESENTACIó D'AQUESTES JORNADES ES DEIA QUE HAVIEN DE SER "UN FóRUM OBERT ON ES FACI UN DIAGNóSTIC ACURAT DE LA SITUACIó ACTUAL I ON SURGEIXIN LES LÍNIES MESTRES D'UNA ESTRATèGIA POSSIBLE A SEGUIR PER TAL D'ADAPTAR LA (NOSTRA) COMARCA A LES EXIGENCIES QUE PLANTEJA L'ACTUAL SITUACIó SòCIO—ECONòMICA". D'ALTRA BANDA, A L'EXPOSICIó DE MOTIUS DEL "PACTE DEL PENEDÉS" ES DEIA: "EN EL CAS DE CATALUNYA, LA RECUPERACIS ECONóMICA I L'ESTRUCTURACI6 TERRITORIAL DEL PAIS CONDICIONAN TOT EL PROCÉS POLÍTIC EN MARXA" I MÉS ENDEVANT: "NO ES GRATUÏT DE BARREJAR ELS CONCEPTES DE REACTIVACI6 ECONóMICA I D'ORDENACI6 TERRITORIAL (...) AVUI, HI HA UNA CONSCIèNCIA CLARA DE LA POSSIBILITAT DE PLANTEJAR, A PARTIR DE LA COMARCA, UN PROJECTE DE FUTUR QUE INTEGRI (...) LA REACCIó I RESPOSTA NECESSàRIES EN LA SITUACI6 ECONòMICA ACTUAL (...)". JO NO SÉ SI AQUESTA POSSIBILITAT HA ESTAT MALMESA AQUESTA SETMANA AMB LES MESURES LEGISLATIVES QUE �Ajuntament 1 1111F de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EL NOSTRE PARLAMENT HA APROVAT. Sí QUE ESTIC SEGUR, TANMATEIX, QUE ^-- ELS AJUNTAMENTS SóN L'ADMINISTRACIó QUE ESTA MÉS A PROP DELS CIUTADANS. ES EL SECTOR DE L°ACTIVITAT PúBLICA MÉS FàCIL DE SER CONTROLAT PELS MATEIXOS CIUTADANS. LA MAJORíA P• ICA QUE CO OLA EL GOVE I EL l ARLAM T i GAIRE EN LA CATAL YA, 'ERò, EMBL SER QU NO C• I IA ^ 1 ! Al'UN . AMENTS. ¿COM S'EXPLICA S ó ','INTEN AUTONO COM EL PODER I D.LS AJU+TAMENTS Q E LES LLEIS APROVADES EN? • / ° XPLICA �—4— Ajuntament l' lll+` de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: REPRESENTACIó DELS AJUNT NTS AL ORGAN DE OVERN E ES Q ROPIC ALLt II GL T DE PESE JO VULL SER OPTIMISTE I PENSAR QUE LA RACIONALITAT ACABA IMPOSANT—SE. LA REALITAT SEMPRE ANIRà PER DEVANT DE LES LLEIS, DIGUIN EL QUE DIGUIN AQUESTES. ES EVIDENT QUE ELS AJUNTAMENTS, PER ESTAR MÉS A PROP DELS CIUTADANS, REACCIONEN ABANS I MÉS FLEXIBLEMENT QUE ALTRES ADMINISTRACIONS DAVANT DE LES SITUACIONS NOVES. EN AQUESTES JORNADES S'HAN DEBATUT LES UPPACIó. AQUESTES SóN UNA RESPOSTA ^ INICIATIVES LOCALS D'OC, rr--° DELS AJUNTAMENTS DEIJANT L'ATUR I` LA CRISI ECONòMICA QUE IL.LUSTRA MOLT BÉ EL QUE ACABO DE DIR. M'AGRADARIA EXPLICAR —VOS BREUMENT QUE ÉS EL QUE ESTEM FENT A BARCELONA. �—5— j+Íllll Ajuntament `VIII f de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: L'ILE A BARCELONA L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HA DIRIGIT ELS SEUS ESFORÇOS PEL RELLANÇAMENT ECONòMIC DE LA CIUTAT EN DUES LíNIES. D'UNA BANDA LA PROMOCI6 I ESTíMUL A INICIATIVES EMPRESARIALS QUE AMB EL SUPORT DE L'AJUNTAMENT PUGUIN OFERIR SOLUCIONS VIABLES A NECESSITATS I POSSIBILITATS DELS SECTORS PúBLIC I PRIVAT. D'ALTRA BANDA INICIATIVES LOCALS QUE TINGUIN COM A PRINCIPAL OBJECTIU LA GENERACI6 DE LLOCS DE TREBALL PERMANENTS. JA FA ALGUNS ANYS QUE GESTIONEM FONS PROPIS I ALIENS ESPECIALMENT ORIENTATS A LA CONTRACTACIó D'ATURATS I A LA REALITZACI6 DE SERVEIS I ACTUACIONS NECESSàRIS PER A LA COMUNITAT. EL MANTENIMENT D'AQUESTES ACTUACIONS I EL SEU VOLUM VAN ACONSELLAR LA CREACI6 D'UNA ESTRUCTURA ESPECíFICA: LA PONéNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL, COORDINAR, DONAR COHERENCIA ALS I AMB L'OBJECTIU DE 5 PLANS D'OCUPACIó ANALITZAR I EVALUAR L'IMPACTE ECONòMIC DE LES ACTUACIONS TRADICIONALS, I TAMBÉ DISSENYAR I APLICAR �—6— :flllll Ajuntament I'^^IÍ F de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ACTUACIONS ESPECIFICAMENT DESTINADES A L'ANIMACIó ECONòMICA DE LA CIUTAT. EN EL FONS, AQUESTA PONINCIA ES VA CREAR PENSANT QUE BARCELONA ES UNA CIUTAT ACTIVA, ON SURGEIXEN MULTITUD D'IDEES I PROJECTES DES DE LA MATEIXA SOCIETAT I QUE NO ES TRACTA EN ABSOLUT DE SUPLANTAR AQUESTA tt DINàMICA PER UNA ACTUACI6 ENCOTILLADA, BUROCRATITZADA, Cr ASSISTENCIAL. L'EXPERIINCIA RECOLLIDA A GRAN NOMBRE D'AJUNTAMENTS DEMOSTREN QUE, MÉS ENLLà DE LA BONA VOLUNTAT I DE LA COHESIó DELS GRUPS, PROJECTES D'AUTO —OCUPACIó, MOLTS DELS ESPECIALMENT DE JOVES ATURATS, NO TENEN LA VIABILITAT TICNICA, ECONòMICA, I GERENCIAL IMPRESCINDIBLE PER QUALSEVOL INTENT EMPRESARIAL, SOBRETOT SI ES TRACTA DE COOPERATIVES O SOCIETATS LABORALS. AQUESTA CONSTATACIó HA CONDUïT A L'ENGEGAMENT D'UN DELS PROGRAMES MÉS SUGGESTIUS: L'ESTABLIMENT D'UNA XARXA �-7- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: DE "ANIMADORS DE DESENVOLUPAMENT" EN TERMINOLOGIA DE CEE. ES TRACTA DE JOVES ECONOMISTES SITUATS A CADA UN DELS DEU DISTRICTES MUNICIPALS LA MISI6 DELS QUALS ES INFORMAR, I ASSESSORAR ELS GRUPS O ORIENTAR, COL.LECTIUS JA VINCULATS ACTIVITATS DE TALLERS• PRE OPERATIVES ARTESANALS QU.E ENTRE C ICS O CENTRES ALTR S DE LE NC IONS ES Ti1 DI I LA REF X-I E ADA ^ J ES POi^ EN FUNCIO I R E r, ì UNT E T. DE I.L-SRS ^^ OD S Rà ES IM LAR EL BRE LES POS IB ¿TATS I RECU DELS UN DEL CLIENTS PREVISIBLES DE LA XARXA D'ANIMACIó ECONòMICA SERAN ELS ATURATS QUE VULGUIN ACOLLIR-SE A LA PERCEPCI6 ACUMULADA DELS SUBSIDIS D'ATUR EN CAS DE PROJECTE EMPRESARIAL VIABLE. LA NOSTRA INTENCI6 ES REFORÇAR LA COL.LABORACI6 QUE JA EXISTEIX ENTRE L'INEM PROVINCIAL I LA CAMBRA DE COMERÇ PER ACONSEGUIR QUE EL SERVEI DE LA CAMBRA DE SUPORT A LA CREACI6 D'EMPRESES SIGUI EL PIBOT D'ASSESSORAMENT TèCNIC PER TOTA LA CIUTAT. �-8— flllll Ajuntament IV de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EN QUALSEVOL CAS NO HI HA CAP DUBTE DE QUE UN DELS FACTORS FONAMENTALS DELS FRACS EMPRESARIAL INICIAL Sal LES DIFICULTATS DE FINANÇAMENT I LES LIMITADES POSSIBILITATS D'UNA BONA GESTIò. PER SUPERAR AQUESTS OBSTACLES L'AJUNTAMENT ESTABLIRà UN "HOTEL INDUSTRIAL" BASAT EN L'EXPERIèNCIA D'ALLò QUE A ALTRES PAÏSOS EUROPEUS REP EL NOM DE "VIVER D'EMPRESES". LA IDEA MOTRIU ÉS FACILITAR INSTAL.LACIONS, INFRAESTRUCTURA TèCNICA, I DE GESTI6 COMUNES PER TAL DE NO NOMÉS REBAIXAR PREUS SINO TAMBÉ DE FACILITAR UNS SERVEIS MÉS COMPETENTS QUE LA MITJANA EXISTENT. UNES ALTRA TERCERA EXPERIINCIA ÉS LA INCORPORACIò DE JOVES APRENENTS A UN SEGUIT DE TALLERS ARTESANALS DEL BARRI DE GRàCIA,) UN DELS SECTORS DE LA CIUTAT ON PERDUREN GRAN NOMBRE DE PERSONES DEDICADES A AQUESTA ACTIVITAT ECONòMICA, AMB MOLTS CASOS A PUNT D'EXTINGIRSE. JUNT AMB AQUESTA HI HA TAMBÉ UN PROGRAMA DE JOVES PER L'APRENENTATGE DE LA TèCNICA DE LA RESTAURACI6 DE VITRALLS ARTíSTICS¡ (CASA ELIZALDE) . AIXò PRETÉN CONCENTRAR UNA àMPLIA SèRIE D'ESFORÇOS EN LA �—9— +11111 Ajuntament '117 de Barcelona Gabinet de Comunicació RECUPERACI6 I REVITALITZACIó D'OFICIS ARTESANS RELACIONATS AMB LA REHABILITACI6 DEL PATRIMONI HISTòRIC I ARTISTIC, PARTICULARMENT IMPORTANT EN UNA CIUTAT DE LES CARACTERíSTIQUES DE LA NOSTRA. CAL NO OBLIDAR L'EXTRAORDINARI POTENCIAL DE GENERACI6 D'ACTIVITAT I DE CREACI6 D'OCUPACI6 QUE TÉ LA REHABILITACIó DE VIVENDES, ON AQUESTS OFICIS TAMBÉ TENEN MOLT A DIR. JUNT AMB LES ACTUACIONS QUE ACABO DE CITAR DIRIGIDES A LA CREACI6 DE TOT TIPUS D'EMPRESES, LA PONENCIA TREBALLA PER ESTIMULAR PARTICULARMENT AQUELLES QUE TENEN UN ACCENTUAT CARàCTER SOCIAL, ESPECIALMENT COOPERATIVES I SOCIETATS LABORALS. DIVERSOS CONTACTES AMB LES SEVES ORGANITZACIONS REPRESENTATIVES, VAN DIRIGIDES A ESTABLIR ACORDS DE COL.LABORACIó MUTUA, ESPECIALMENT ORIENTATS CAP A LA FORMACIó. TOTES AQUESTES ACTUACIONS COINCIDEIXEN AMB L'IDEA MOTRIU DE QUE L'AJUNTAMENT HA DE SER UN MOTOR DE L'ANIMACI6, DE L'ESTIMUL A L'ESPERIT EMPRENEDOR, EN LLOC �• -10+E Ajuntament 1111 de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: D'UNA RESERVA DISPONIBLE PER A CREAR UNA SIRIE D'ACTIVITATS O PROJECTES ASSISTITS MÉS O MENYS PERMANENTMENT AMB FONS PiBLICS. INICIATIVES S.A. VULL FER UNA BREU REFERèNCIA A UN DELS NOSTRES PROJECTES QUE MÉS HA DESPERTAT LA CURIOSITAT EN LA PREMSA I DELS MITJANS ECONòMICS. EM REFREIXO A INICIATIVES, S.A. L'OBJECTIU SOCIAL DE L'EMPRESA ÉS LA OMOCIó, ECONòMIQUES SUPORT I PARTICIPACI6 EN ACTIVITATS EL I SOCIALS QUE CONTRIBUEIXEN AL DESENVOLUPAMENT DE L'ENTORN SOCIOECONòMIC. L'ACTUACIó DE L'EMPRESA ES FA SEMPRE A TRAVIS DE PROJECTES CONCRETS, PRèVIA AVALUACIó á~e LA PARTICIPACIó ALS PROJECTES RESPON AL CONCEPTE DE CAPITAL RISC. ES TRACTA SOBRE TOT D'ACTUAR SOBRE AQUELLES ACTIVITATS MÉS NOVEDOSES, DE TECNOLOGIA AVANÇADA. UN EXEMPLE SERIA L'EMPRESA BARNA CABLE, AMB j1 ro- �—11— :fllllll Ajuntament "VII+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: L'OBJECTIU DE DOTAR BARCELONA AMB UNA XARXA DE TV PER CABLE. AQUEST PROJECTE ÉS D'UNA GRAN VOLADA TECNOLòGICA I CONTRIBUIRà A FER DE BARCELONA UNA CIUTAT CAPAÇ DE COMPETIR EN CONDICIONS, AMB ALTRES D'EUROPA. A VEGADES HE DIT QUE EL CABLEJAT DE LES CIUTATS ÉS PEL SEGLE XX ALIAS QUE LA INSTAL.LACIó DEL GAS I L'ELECTRICITAT VA SER lli PEL SEGLE XIX. SI AQUESTS VAN SER LA CONSAGRACIó DE LA REVOLUCIó INDUSTRIAL, AQUELLA SERIA PORTAR A LES CASES LA REVOLUCIò ELECTRòNICA. JO PENSO QUE TOTHOM ESTA D'ACORD QUE LES EMPRESES EMERGENTS, LES EMPRESES QUE TENEN MÉS FUTUR SóN LES QUE Tput PROCEDEIXEN DE SECTORS NO CLàSSICS. 3a' POLíTICA INDUSTRIAL METROPOLITANA A TRAVIS DE LA CORPORACIó METROPOLITANA DE tiUk AWtt T BARCELONA Ipwzm TAMBÉ DESENVOLUPANT UNA TASCA DE DINAMITZACI6 DE L'ACTIVITAT ECONòMICA, APROFITANT I MILLORANT L'ESTRUCTURA URBANA EXISTENT ORIENTANT LOCALITZACIONS I FACILITANT LA TRANSPARINCIA DEL MERCAT �–12– EIIIII Ajuntament '!!II1 de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació DEL SòL. ELS INSTRUMENTS PER QUE AIXò SIGUI POSSIBLE VENEN DONATS PER LA PLANIFICACIó URBANA, L'ACTUACIó COORDINADA AMB ORGANISMES EXISTENTS, COM EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, PROMOURE ENCONTRES ENTRE ELS SECTORS IMPLICATS, FOMENT DE POLïTIQUES DE GESTIó D'àMBIT LOCAL I FOMENT DE LA REORDENACIó DEL SECTOR TERCIARI I PRIMARI. VULL FER PARTICULAR ESMENT DE LA CREACIó DEL PARC TECNOLòGIC DEL VALLèS, ON ENTRE ALTRES, S'INSTAL.LARà LA NOVA FACTORIA DE MICROORDINADORS DE L'OLIVETTI. n TmTFTC, T A IDEA DEL PARC L 1D X711 V ILLÉS" TECiaLZGTC—CpM- --5 -eóN S'HA DIT DE VEGADES EL PARC TECNOLòGIC DEL VALLÉS ÉS AVANT TOT UNA OFERTA DE SóL INDUSTRIAL I UNA OFERTA DE SERVEIS PEL TEIXIT INDUSTRIAL CATALà. .N. CARACTERITZAT LA NOU V^ P^O•X^^ A°' IDENCIALS D'ALTA AZ'I7I'Ár, �—14— 1+ 1111 Ajuntament 'VIII+ de Barcelona Gabinet de Comunicació AMB MÉS ENTREBANCS, ACONSEGUIREM. Ref.: SENS DUBTE, PERò HO �-13+11111 Ajuntament ' 111 F de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 1^MB AVANTATGE D'AGLO ÉRACIó D'EMPRESES, EL SoL, BAIXA E^^ IICALI AT, L O°G A IT71ACId I AIX OCUP Ció ALT/ QU IT 1 DE L' E+TO • N DE ENT EMPRE ES TRACTA DE CREAR UN CENTRE TECNOLóGIC ON ES PRODUEIXI UNA SIMBIOSI ENTRE LA CIUTAT, LA UNIVERSITAT I L'INDUSTRIA, QUA FACILITI LA CREACIó DE NOVES EMPRESES DE "BONA" TECNOLOGIA I L'APLICACI6 DE NOVES TECNOLOGIES A SECTORS TRADICIONALS. I QUE EST OMPRO EGA ENT A PER A DEC ENS TRO M rsE NOU QUE CTIVITAT LA CO'PORAC NA QUEDA o METRO PERSONA REVE B FOR E M ES VA c R AL PARL VULL REFERMAR-ME EN LA MEVA OPONI6 DE QUE ELS QUE VOLEM TREBALLAR, ELS QUE ENS ESTIMEM CATALUNYA MÉS ENLLà DE DECLARACIONS ESSENCIALISTES, ELS QUE VOLEM QUE DE DEB6 SIGUI UNA TERRA PER VIURE -HI, PODREM FER FUNCIONAR EL PAIS: DES DE LES NOSTRES CIUTATS, LES NOSTRES VILES, LES NOSTRES COMARQUES. �R. Ref.: A Data: ::I I I Ajútitament Ii'de í 41 87 19/1/87 Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació ACTA Reunió Assistents: Lloc: Reunió Excm Sr. Alcalde i Sr. Joan Aguado, Alcalde de Vilafranca del Penedè s Ajuntament de Vilafranca (10/1/87) L'Alcalde de•Vilafranca, Joan Aguado, informa de la recent constitució del Consell de Promoció Econòmica de Vilafranca i fa. unes refer è ncies .a la seva -convicció que les accions . de desenvolupament s'han de plantejar amb una pers pectiva comarcal. Subratlla en aquest sentit que el Penedès s'hauria d'entendre com el conjunt format per les actuals comarques de l'Alt i Baix Penedès • i el Garraf. Sedueix explicant que es mantenen reúnions regulars amb els alcaldes- de Vilanova, El Vendrell i Sant Sadurní. En el • marc del debat sobre- l'estratègia per al desenvolupament econòmic_ s'ha establert• contacte amb el CEP, que ha preparat l'or g anització de les I Jornades d'Economia de l'Alt Peneds que- s'han de celebrar a Vilafranca a començaments d'abril. L'Alcalde de Vilafranca demana a l'Alcalde de Barcelona que accepti de p ronunciar una lliçó magistral en l'acte de cloenda de -les esmentades Jornades que se celebrarà el dia 4 d'abril. Fira de Vilafranca L'Alcalde de Vilafranca explica l'evolució de la Fira de la i del Vi (FIRAVI), que te una història- de celebració absolutament folklòrica i quin replantejament es va suscitar l'any 1983, després que tradicionalment s'hagués organitzat cada deu anys. Extilica que es va fer una consulta al sector i que, com a conseqiiencia, es va decidir de .conduir la , fira cap a l'es p ecialització en ma quinària. La nova periodicitat decidida és biennal. . El 1985 es v a celebrar amb èxit. Segueix ex p licant l'Alcalde de Vilafranca que està previst de celebrar novament la Fira al maig d'enguany i que les p erspectives són bones. Planteja l'Alcalde de Vilafranca el problema del nivell de la fira q ue no pot tenir caràcter nacional ni internacional en no complir-se les condicions que im p osa la legislació firal. El Departament de Comerç de la Generalitat p ermet d'utilitzar la Vinya Exp. 1.212 - 85 - IMPREMTA MUNICIPAL �ç ' iljuntament de Barcelona ' Gabinet de Comunicació Ref.- 2 - qualificació nacional referida a Catalunya, possibilitat que no colmata •les aspiracions de. Vilafranca. que • voldria un reconeixement. oficial d'un abast com a mínim espanyol. L'Alcalde de . Vilafranca suggereix que, com a sortida a la situació potser es p odria negociar un pacte amb •la Fira de Barcelona de manera que FIRAVI es poques convertir en un saló especialitzati autònom. L'Alcalde de •Barcelona considera que la proposta és molt interessant i diu que tractarà la qüestió amb J.M. Abad. Remarca el fet que hi ha el p recedent del Saló Cosmos que, essent de la Fira de Barcelona, .se celebra a Girona. L'Alcalde de Vilafranca ex p lica també que mantenen relacions amb el SITEVI de rontpellier que p articiparà a la Fira d'enguany. Això permetrà convidar l'alcalde de Montpellier,- Georges Fréche, a venir a Vilafranca p el FIRAVI de maig de 1987. L'Alcalde de Barcelona exp ressa les seves reserves sobre la p ossibilitat de tornar a anar a •Vilafranca el maig, després .que ja haurà participat eh les Jornades d'Economia. Barcelona 92 L'Alcalde de Vilafranca creu que des de la seva ciutat s'ha de fer un p lantejament que tin g ui en compte el conjunt del Penedes. L'acció que es faci s'haurà de -referir tant als aspectes esportius com als culturals. Creu que no s'ha de plantejar la çiestió de les seus d'activitats esportives sinó, ben al contrari, fer una proposta d'oferta de col.laboració. Pasqual Maragall comenta que en el plantejament de l'Alcalde de Vilafranca només hi troba a faltar l'aspecte turístic. Creu que s'hauria de tractar de manera especifica a les Jornades d'Economia prop osades i suggereix el nom de. Joan Cals. Remarca que és una qüestió que es podria connectar 'molt bé amb la p ossible oferta de la comarca en relació amb els Jocs del 92. L'Alcalde d.e Vilafranca oren nota del suggeriment i fa alguns comentaris addicionals sobre la conveniència de fer un plantejament comarcal del conjunt del Pened`s. Exp. 1.207-85 - IMPRENTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3988 Title A name given to the resource Jornades sobre l'Economia de l'Alt Penedès / Intervenció Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Rellançament econòmic: iniciatives empresarials i locals que generin lloc de treball. Ponència Desenvolupament Econòmic i Social. Iniciatives SA, Barna Cable, CMB, CZF, Ciutat - Universitat - Empresa. Projectes de ocupació. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Vilafranca del Penedès Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Congressos i conferències Alt Penedès Ocupació Comerç Finançament Telecomunicacions Acció política Model social Catalunya Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM i l'acta de la reunió mantinguda amb l'alcalde de Vilafranca del Penedès, Joan Aguado. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-04-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1083/19870404d_00201.pdf d6c267b0cff16fbe628b04ffb00cdc93 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona "Jocs )ics i la Alcaldia Gabinet de Comunicació Plea. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Catalunya de les ciutats". Conferincia a per l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall a Olot Olot, 4 d'abril de 1987 �Ajuntament de Barcelona Gabinei de Cornunicació SENYORES SENY RS , AM ICS , COMPANYS : AVUI HA ESTAT UN DIA MOLT DENS PER A MI. PRIMER RE ASSISTIT A UNA REUNI¿ DEL PARTIT A BARCELONA. DESPRÉS HE RAGUT D'ACOMPANYAR ELS FAMILIARS D' UN BARCELONí QUE VA MORIR DIJOUS VíCTIMA D'UN ATEMPTAT TERRORISTA. DESPRÉS HE PARTICIPAT A. LA CLOENDA DE LES JORNADES D'ECONOMIA DEL PENEDS, A VILAFRANCA. I FINALMENT HE VINGUT A OLOT. PER A MOLTS DE NOSALTRES, QPI-P-BL \OLOT•HA ESTAT SEMPPE UN LLOC PROPICI A LA REFLEXI6, A LA PAU INTERIOR, UN LLOC ON EL DIhEG S'IMPOSA A LA INCOMPREMSI6. L'ESTIU PASSAT ES VA PODER PARLAR DE L'ESPERIT �-5Ajuntamem Vj de Barcelona Gabinet de Comunicad() CATALUNYA APAREIX AVUI ALS ULLS DE L'OBSERVADOR, EN . L.LIT I EN LA LA TACA DE LA NOVA CARTOGRAFIA PER SAT è REAL ITAT DELE SEDE FLUXOS ECON6MICS I SOCIALS, COM UNA XARXA DF CIUTATS, COM IN CONJUNT D'AGLOMERACIONS DE CIUTADANS, P P TI T I} I NO TANT PETITES, MITJANES I MS GRANE. AOUESTA XARZA Tf: UNA' 1GCSGICA CREADA PER LA HI ST¿RI A , PRODUCTV D EL S - FACTO12S NATURALS 1 A- ~--ES - RESULTAT TAIIEÉ UNES DETERMINADES POLiTIQUE , ET.4CERyADES O NO. DORES D'ARA, UNA POISTICA D'ORD ACI5 TERRITORIAL PAURIA DE TEN IR COM A OÉJECTIU: PRIMER, OBTENIR EL MáXIM EQUILIBLI I LA MES -CtAN QUALITAT DE VIDA POSSIBLES PEE AL CONJUNT DEL PAÍS, AME EL MíNIM DE SACRIFICIS PER. A CADASCUNA DE LES SEVES PARTS. I SEGON, LA CORRECTA CONNEXI5 DE CATALUNYA, EMTESA CON AQUEST CONJUNT D'ACLOMERACIONS HUMANES, AME EL �Ajuntament e :Barcelona Gabinet de Comunicació SISTEMA mns GRAN DE CIUTATS QUE ns EUROPA. EL TERRITORI D'UNA REGICS O SUBREGICS EUROPEA, PER TAL D'ACONSEGUIR EL %(IY POSSIBLE DE RLSULTATS ECONC-)MICS I SOCIALS PER DES SEUS HABITANTS, HA D' ESTAR BED ESTRUCTURAT EN SI MATEIX I BEN LLIGAT AMB L'ENTORN CONTINENTAL, 17,UROPA Tf, LA SEVA ACTIVITAT FORTAMENT CONCENTRADA EN UN ESNQUELET LA BONA cwn=i5 DEL SISTEMA DE CIUTATS CATALà AMB AQUEST TEIXIT URR–INDUSTRIAL I DE SERVEIS DEPèN, AQUÍ Sí CRUCIALMENT, DE L'AREA METROPOLITANA I FINS I TOT DE LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA. PEROU PARRE LA. CAPITAL D'UP, PAÍS JUGA NO SOLAMENT EL DE MOTOR ICUrJ\CIc DE. DEL SEU TERRITORI, ENTe'S COM UNA wrons ALTERNATIUS I COMPLEMENTARIS, SINÓ TAMB, EL DE PUNT DE CONNLXI6 VERS L' EXTERIOR. �–7– Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de (omuçiicació LA FAL.LACIA DE LA OPOSIC15 BARCELONA–CATALUNYA NO ¡ S CERT QUE CATALUNYA S' HAGI DE PLANTEJAR LA CONTRAPOSICI6 O L' OPOSICI) ENTRE DUES CONCEPCIONS: UNA, LA L'ALTRA, "E3Ai-??:'EL0'_'I:NA" ANTIBARCELONINA, COr•IA.RCAI.,I STA O SENZILLAMENT CATALANA. N O S' E T "I`=:? (`?l.)¿S V O L DIR EXACTAMENT QUAN ES BATEJA I:,A P?;It41O}.A f?E? LES OPCIONS' C01 LA DE LA CITkLUNYA–HANStIVICA f F I I:A^t SEGONA COI' L.^1 DE LA 'vATALUNYA–CIU rtAT. MAI AQUE:i E S S, SI ÉS Q U E SE'N POT PARLAR COM DE DT7E4 CCJi:`CE CONCE;PC.IO S E N EL MATEIX 3 £NTIT L'UNA I L'ALTRA, NO I-IAN E ST^T OkrOSADE.S. FS BO UI' HO ESTIt;tJIN;' ARA. EN CANVI, ÉS CM' . QUE Hl ITA HAGUT HISToRICAtvIENT UNA CONTRAT'O:IICIá ENTRZ. UNA CONCEPCIó MÉS URBANA, MÉS INDUSTRIAL, f,.1?;S EMPRENEDORA, DE CATALUNYA I UNA ALTRA CONCEPCI6 i xl' S TRADICIONAL, MÉS PAIRALISTA, MÉS CONSERVADORA. AQUESTA CONTRAI:'OSICIS FS LEGïTIMA EN EL TERRENY DE �Ajuntament 'Zde Barcelona Gabinet de Comunicació LES IDEES, UNEL TERRENY DE L'ESPECULACI5, EN L'AN'áLISI HISTCSRICA POTSFR, PER e- MAI COM. A BASE FILOSCSFICA PER A EMPRENDRE L'ORDEEACI5 TERRITORIAL DE CATALUNYA. NING1-3 FINS ARA NO HO NAVIA PRETk5. MENYS QUE NINGi EL GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, SIGUI DEL SIGNE QUE SIGUI, NO 'OT BASAR LA SEVA FILOSOFIA TERRITORIAL EN UNA. OPOSIC I5, O DUES OPOSICIONS. ELS CONCEPTES DE "RERAPAÍS" I DE "CIUTAT" COM A CONCEPTES CONTRAPOSATS, FA MOLT TEMPS QUE HAN DESAPAREGUT DE LA LITERATURA CIENTÍFICA I FINS I TOT DE LA POLÍTICA. LES ORES COWEPC1UTS QUE POSEN L'èMFASI EN UNA O ALTRA DE LES CAPITAL-PAíS O BARCELONA-CATALUNYA, Sol PEPIWTA T TNT REVERSIDLES'INS I TOT DE VEGADES EOUIVALPNTS. S'HA OIT SOVINT QUE SENSE BARCELONA, CATALUNYA NO FoRA UNA NACI5; QUE LA COMPARACI5 AMB REGIONS EUROPEES �'-9-- -4.0* Ajuntament Ajuntarnent 9de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: DE CULTURA PR6PIA (BRETANYA, C ." 5RSEGA, OCCITINIA, ETC.) MOSTRA CLARARENT QUE LA INEXISTNCIA .GRAN - _ AGLOMERACI¿ URBANA ES CORRESPON DE FET AMB LA D'UN PROJECTE NACIONAL ESTABLE. I AIX¿ PROBABLEMENT ES CORRECTE, PER C) TAMBÉ ES POT DIR, AMB LA MATEIXA PROBABILITAT D'ENCERTAR, QUE SI ' BARCELONA METED( ES AL CAP I A LA FI PERQUi ? fS CATALUNYA PROU NACI(5 COM PER. HAVER-SE PROPOSAT 1 HAVER ACONSEGUIT LA FORMACI6 D'AIXCS QUE FN bTEM UNA GRAN CAPITAL, ES A DIR, D'UN CONJUNT DE CLASSES I DE GRUPS SOCIALS NO RELACIONATS AMB LA PRODUCCI6 PRIMSRIA D'ALIMENTE 1 DE MATÉRIES PRIMERES I APLEGATS EN UN TERRITORI REDU1T I DENS, AMB FUNCIONS DE DIRECCIó I FFPRESENTACle) DEL PAIS. BARCELONA ES MOLT CONSCIENT QUE LA SEVA JUSTIFICACIC; HIST¿RICA ÉS SER LA PLATAFORMA D'EXPRESSIó DE CATALUNYA, L'INSTRUMENT QUE CATALUNYA HA CONSTRUÏT �—10— Ajuntament Vi e Barcelona Gabinet de Comunicació PER EXPRESSAF-SE I RELACIONAR — SE AMB L'EXTERIOR. EL QUE 1S BEN EVIDENT EN TOT CAS ÉS, QUE DE LA CONTRAPOSICI0 ENTRE UN EXTREM I L'ALTRE NO SE'N POT TREURE CAP ORIENTAC16 PRACTICA I IITIL PER A L'ELABORACIE) D'UNA POLÍTICA TERRITORIAL ADAPTADA A LES NECESSITATS DE CATALUNYA. LES OPOSICIONS ISTILS S6N LES QUE SORGEIXEN DE LA BASE, DE BAIX, Q9E_SSNQPN SID ERADES EN LA SEVA REAL MAGNITUD 1 NO PAS EXTRAPOLADES COM A NORMA D'ACCI6. PER EXFHPLF, LA CONTRAPOSICI6 QUE III PUGUI HAVER ENTRE LLEIDA O LA TERRA BERMA 1 ENTRE BARCELONA O LA RIBERA, 1S UN CONCEPTE ISTIL PER ENTENDRE DETERMINADES ACTITUD S I FINS 1 TOT PER ACTUAR A PARTIR D'ELLES. NO 1S, EN CANVI, UN CONCEPTE SINE DANY6S, QUAN ES MANIPULA DES DE DALT PER TAL DE TREURE PROFIT POLÍTIC, ECON6E1C O D'UN ALTRE TIPUS, D'AQUEST ENFRONTAMENT. IGUALMRNT VAL A DIR QUE LA COL.LABORACI6 GTIL 1 Ref.: �9 Ajuntarnei t de Barcelona Gabinet de Comunicació PRACTICA ÉS LA QUE S'ESTABLEIX DES DE BAIX, DE PUNT A - RIAMENT LA QUE PUNT DEL TFPRITORI, I NO PAS NECESS á S'IMPOSA DES DF DALT. AIXCS NO HA D' IMPEDIR, PER, L'EXISTNCIA D'ARBITRATGES DES DE DALT, QUAN LES CONTRAPOSICIONS O CONFLUNCIES ENTRE ELS ELEMENTS DEL SISTEMA TERRITORIAL NO S6N PROU EFICAÇOS PER A L'INTERS GENERAL. NONS UN RECONEIXEMENT I PERFECCIONAMENT DEL CARkTER UIB, DE CATALUNYA PODRS TROBAR UNA INCORPORACI6 A EUROPA DUE ENE PERMETI, AL MATEIX TEMPS, JUGAR UN PA P ER C7,PDAVEUTEP I ORIGINAL. ÉS UNA VIA, AQUESTA, QUE RECLAMA ACTI T UD:, QUE S j)N INSEPARABLES DE LA CULTURA URBANA, CO1 ARA EL GUST PEL DEBAT, L'ESTIMACI¿ DE LA PLURAL IT AT, L'INTFRS PER LES AVANT—GUARDES I EL RIGOR, AL MATEIX TEMPS, BE L'ADMINISTRACIó. �Ajuntament NjLde Barcelona Gabinet de Comunicació PER UNA SOCIETAT SENSE DIFER1NCIES CAMP-CIUTAT NO VOLDPIA QUE EL QUE ESTIC DIENT S'INTERPRETÉS COM UN MENYSPREU VERS AL CAMP. EN ABSOLUT. JO CPEC QUE L' IDEAL DE SOCIETAT N'ÉS UN EN EL QUAL LP FRONTERA ENTP7 CINTA' I CAMP JA NO EXISTEIX TANT. \DI) PO HAN DIT MOLTS. HO HA DIT, PER EXEMPLE, MARX, I HO HA DIT MOLTA 1 ns GEN1. I ÉS UNA COSA QUE HEM DE SAPER. QUÉ :ÉS LA CIUTAT DEL FUTUR IDEAL? QUIN ÉS LIPTIM? L'eSPTIM ÉS D5NA CUAN EL CAMP ESTI MOLT MS URBANITZAT 1 MOLT MÉS DOTAT DE SERVEIS QUE ARA EN DIEM URBANS; URBANITZAT EN EL SENTIT DE LA COMODITAT, DE LA POSSIBILITAT DE VIURE-HI AMB UN DETERMINAT NIVELE DE DIGNITAT, DE CONEIXEMENTS, DE CONTACTES HUMANS. 1 PER ALTRA BANDA, LA CIUTAT NO HA DE PAGAR TOTA SOLA ELS COSTOS DE CONGESTI5 QUE ESTA PATINT EN AQUEST MOMENT. �--13— de Barcelona Ajuntament Gabinet de Comunicació I Ref.: EUROPA EN LA QUAL ACABEM D'ENTRAR ÉS PER DEFINICI6 EL CONTINENT DENSIFICAT, CARREGAT DE CIUTATS. LA CIUTAT MATEIXA s Í UN INVENT EUROPEU. EL QUE NOSALTRES ENTENEN PER CIUTAT ÉS UN INVENT DELS GRECS, DESPRÉS ROMZi PERc, EN TOT CAS B.EICAMENT EUROPEU. NOSALTRES SON UN SECTOR, UN TROS D'AQUESTA EUROPA TAN URBANA I TAN CARREGADA D'HISToRIA I DE PROBLEMIS, PER. TAMBÉ DE POSEIEILITATS. LA MEVA TEORIA, LA MENA IDEA ÉS QUE TRADICIONALMENT, 9U » - .ESPERI`T' QUE TOTS TENIM A DINTRE DL, DEFENSAR ALL¿ QUE ÉS NOSTRE, , AQ ST ( ESPERIT SUPFRVIVNCIA, ENS FA PENSAR EN ELS DE MOMENTS DE FER LES CONSTITUCIONS, EN EL MOMENT DE FER LES LLEIS, DE DECIDIR LES POLÍTIQUES, QUE EL TERRITORI ESTIGUI REPRESENTAT EN ELS PARLAMENTE. I EJ:N REPRESENTAT. AIX6 TI, MOL `I' ARGUMENTE A FAVOR, COSA QUE NO CRITICO. EL QUE DIC ÉS QUE TENIM A TOT EUROPA, I �4./„. (i -In Ajuntament»de –14– Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SEGURA•ENT A TOT EL M6N, UNS PARLAMENTS QUE SóN DE VEGADES MÉS TRADICTONALISTES, MÉS CONSERVADORS QUE LA QUE: VI VID. POHLAC LES LLEIS QUE SURTEN S6N GENERALMENT MÉS CONSERVADORES QUE ALL¿ QUE LA GENT, EN GENERAL, PENSA. PER. OUC-.? PERQU ELS PARLAMENTS O LES LLEIS ELECTORALS ESTAN FETS DE FORMA EN QUÉ EL PES DEL TERRITORI, I PER TANT, D'ALGUNA FORMA DE LA INCIA DE LA TRADICI6, ÉS MÉS IMPORTANT QUE EL PES DEL FACTOR URB7. AIX6 ÉS AIX3: I ÉS QUELCOM QUE CADA VEGADA TORNA I TORNA, CADA VEGADA QUE ES FA UNA LLEI, CADA VEGADA QUE És FA UNA CONSTITUCI6, UNA LLEI ELECTORAL O UNA LLEI TERRITORIAL, COM ÉS EN AQUEST MOMENT A CATALUNYA. A , JO PENSO QUE ÉS IMPORTANT QUE H1 HAGI UN MOVIMENT, UNA TENDA A RECONFIXER AQUESTA REALITAT. �-15-- Ajuntament »Jfde Barcelona Gabinet de Comunicació LA Ref.: IMPORTáNCIA DELS MUNICIPIS PENSO QUE f.,S EL MOMENT QUE ENS ADONEM DEL PAPER DF LA IMPORT:771NCIA QUE TEMEN LES CIUTATS I ELS POBLES, EL GOVERN DE LES CIUTATS I ELS GOVERNS LOCALS, EN L'ADMINISTRACI6 DE LA COSA PúBLICA. TOTES LES LLEIS QUE DARRERAMENT SOPTIT A CATALUNYA, EN AQUEST RAíS, SoN HAN LLEIS INTERVENCIONISTES, NO PAS LLIBERALS, 1 TRASPUEN UNA DESCONFIANCA VERS TOT EL AUTONCSM, I QUE 153, QUE Hl HA A SOTA DEL GOVERN EN PRIMER LLOC, ELS AJUNTAMENTS. LA LLEI DE CAIXES, Lk— LUEI DE FIRES, LA LLEI DE CAMBRES DE COMERC, LA LLEI DE CAMBRES AGRRIES I LA LLEI DE COMARQUES SEJN LLEIS DE DESCONFIANÇA CONTRA EL TEREITORI I LA ROBLACI¿) DE CATALUNYA, QUE EN DEFINITIVA EST AGRUPADA. EN PODERS MUNICIPALS., ES TRACTA, EN AQUESTES LLEIS, D'EVITAR QUE RES AJUNTAMENTS REPRESENT1N ALGUNA COSA IMPORTANT. L �—16— Ajuntament 4h .11, — _Harten) a Gabinet de Comunicació ,• PERQUé ES CONFIA EN EL FONS —CONTRA EL PER. OUé!? QUE S'ENS DIU—, EN EL CONTACTE DIRECTE ENTRE L'ESTAT, PETIT ESTAT SI ES VOL, PER CS ESTAT, I CIUTADA. ES CONFIA EN LA POSSIBILITAT DE QUE AQUESTA RELACIS CREI UNA CERTA DEPENDENCIA DEL CIUTADA RESPECTE DE L'ESTAT, CONTRA. EL QUE S' ESTA DIENT, CONTRA EL LIBERALISME QUE ES PREDICA. PEPE NO ENS ENGANYEM: LA GENT CONFIA MOLT MÉS EN EL PODER MUNICIPAL QUE EN ELS PODERS QUE H1 HA MÉS AUUNT, I AIX(75 LES ENQUESTES HO D1MOSTREN. I QUAN NO ÉS AIX1 És PERQUé ELS VALORS SIMBCSLICS DELE PODERS QUE ESTAN MIS AMUNT SSN TAN ATRACTIUS PRECTSAMENT CON A SíMBOLS, NO COM A GOVERNS— QUE TOTS HI ESTARIEM A FAVOR. És EL CAS DE CATALUNYA, DEL GOVERN CATALA, QUE TOTS, DESPRÉS DE 250 ANYS DE NO TENIR AUTONOMIA, Ref.: �—17— Ajuman-1Kit 1'4. de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicacso CONSIDEREM EL GOVERN AUTMOM CATAL1 COM UNA PRIORITAT, FACI EL QUE FACI, SIGUI UN BON GOVERN O NO HO SIGUI. CLAR QUE EN AQUESTS MOMENTS ENS DECLARAREM AFERI SSATS PARTIDARIS D' UNA AUTONOMIA. AQUEST EFECTE SIMbZLIC, .PER¿ DESCOMPTANT SI PREGUNTEM ALS CIUTADANS PEL GOVERN, PER L'ADMINIST ACIIST, QUE ÉS AELC; QUE INTERESSA - -"tliTE MÉS, QUE ÉS ALLQ ÉS Dit'S---„Z?ECTIU, QUE ÉS ALL5 EN DEFINITIVA QUE EST MS A PROP, QUE. ÉS ALL6 QUE ES POT CONTROLAR mILLOR I ELS H1 DEMANEM ON '15 EL NIVELL_..–DE GOTERN, D'ADMINISTRACIS, -ffit1TrtHkL ATOLDRIEM ELS CIUTADANS QUE LA MAJORIA DELS RECURSOS PúBLICS ANESSIN A PARAR, A NIVELLS LOCALS. PER.QU AQUEST NIVELL NO ÉS AQUELL ESTAT LLUNYa; PE T-?OU AQUES T NIVELL NO ADMET OSTENTACIONS EXCESSIVES DE _ - • PODER 1 SI N'HI HA ES DENUNCIEN IMMEDIATAMENT, DESMUNTEN DE SEGUIDA. ÉS MOLT FICIL, ES IIOLT MS FICIL DE CRITICAR, ELS AjUNTAMENTS, SE'LS TÉ MES A PROP. ES UNA COSA QUE EL CIUTADI CONTROLA MEE-. �—16 Ajuntament ijJìde Barcelona Gabinet de Comunicaciá Ref.: VULL TORNAR A REFERIR—ME A LA IMPORTANCIA QUE TI-7 CATALUNYA PER LA CAPITALITAT DE BARCELONA. PERSONNWENT HE TINGUT OCASIC; DE COMPROVAR COM AQUESTA FUNCICS QUE ES ALHORA DE MOTOR I D'APARADOR — COM EN QUALSEVOL ALTRA CAPITAL— ES COMPRESA PER LA GENT DEL NOSTRE PAIS. LA HIPOTTICA CONFRONTACI¿ ENTRE LA METRòPOLI EARCELONINA I UNA IDÍLICA CATALUNYA COMARCAL f''S UNA FLABORACIS PARTIDISTA SENSE CAP BASE REAL. ELS CATALANS ESTAN ORGULLOSOS DE TENIR UNA CAPITAL AME UNA PRESNCIA AL N6N CADA COP MÉS AFIRMADA. UNA CAPITAL QUE PU(RJI PROJECTAR—SL AMB POTNCIA PRCSPIA. 1 AQUi ÉS ON ENTREN ELS JOCS OLIMPICS. �—19— Ajuntarnen `'' 1 de 8arceIona Gabinet de Comunicació Ref.: ELS JJ.00. I CATALUNYA ELS JOCS SEN, AMÍ D'UN FENOMEN ESPORTIU DEL MIS ALT N I Vr:I, L, UN PRETEXTE PER A DEFINIR, IMPULSAR I DATAR OI3JJ:,t.TIU:3 GRANS. COL.LECTIUS: TERRENY EN EL DE L'URBANISME, EN LL DE L'ECONOMIA, EN EL DE LA CULTURA, ¡JZ;; F?L DI, LA !:)EFIPIICIè D' ESTRATèC',IIS'S I;IDUSTRIALS I TECNOLñGI(>Uï?S . DES D'AQUEST PUNT DE VISTA, DES D'AQUESTA INTERPRETACI6 DELr4 JOCS DLíMPICS COM UNA OPORTUNITAT EXCFL.I. J JNT PER A. CONSOLIDAR EXPECTATIVES OPTIMISTES I TRENCAR L'EXCESSIU PZSSIMISME COL.LECTIU, ÉS SIGNIFICATIU ( EJE FORA DE BARCELONA SORGEIXIN INICIATIVES COM ELS POJECTES DE BANYOLES O L'ATRACTIU PROGRAMA DE 1A SEU' 9 2 . ACUESTA DI?TJ:1I:Mt:^1ACIi^ DE L'HORITZ6 DEL 92 SER, MIS IMPORTANT QUE FS, O POT E L PROPI FET D'ORGANITZAR O NO LA CEL.sF3RACIñ D'UNES PROVEE, OLÍ"IPIQUES DETERMINADES. LES �-20— AOW Barceioii a Ajuntament Gabinet de Comunteaciú Ref.: POSSIBIEITATS DE DINAMITZACI6 ECONUICA I CULTURAL QUE CRIARAN ELS UNA JOCS SUPEREN LES DERIVADES DEL FET QUE EN POBLACIS CONCRETA COMPETICIONS ESPORTIVES, PER CELEBRIN UNES QUANTES MOLT IMPORTANT QUE AIX.C5 uLTIH PUCUI SER. LA CONCENTRACI6 TERRITORIAL DELS ESCENARIS DE COMPETICI6 ERA. UNA OPCI¿ OBLIGADA PER A LA CANDIDATURA OLíMPICA DE BARCELONA. AQUEST ÉS, TRADICIONALMENT, UN DELE ELEMENTS MÉS VALORATS PEL CONJUNT DELS MEMBRES DEL COI A. E' HORA DE DECIDIR—SE PER UNA CIUTAT O UNA ALTRA PER A ADJUDICAR L'ORGANITZACIó D'UNS JOCS OLÍMPICS. ELE JOCS S'ATORGUEN A UNA CIUTAT, NO A UN PAIS NI A. UN ESTAT, NñS EVIDENT QUE TENEN UNS EFECTES I UNA CAPACITAT DE DINAMITZAR INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT QUE DEPASSEE L'AMEIT ESTRICTE DEL MUNICIPI EscoLIAT. AIX S'HA ENTi7M RERFECTAMENT FORA DE LA CIUTAT. NO HA CALGUT DIJE ES PREDIQUI DES DE BARCELONA. DES DE TOT CATALUNYA S' EA ITTBUT UNA GRAN QUANTITAT D'OFERTES DE �-21- irI Ajuntament 11de Barcelona GabineT. de Comunicació Ref.: t COL-LABORACIó AMB LA CANDIDATURA OLIMPICA DF Y)APCYMOV. +-- �-22- Ajinnarnent Ji de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ADMETEM EL PAIS TAL COM ÉS I . LES AVANTATGES- QUE ELS JOCS/REPRESENTEN / 1) , R5, ÉS . POWN MA4BRATAR SI EL PAIS NO ES PREPARA ptR APIAVORIR. , , ! NE 'LA . ryíri*I6. / -— ,.. \ I !\I" 3 ES EL/OUE POT PASSAR SI S'IPEDEIX / / l nu, , EL SIkrEMA DE CIUTAT8 CATAL CONTINUI FUNCIONANT BÉ. ÉS MOLT IMPORTANT QUE ES FACI UN ESFORÇ PER ADMETRE QUE EL PAiS ÉS CON ÉS I ES REBUTGI LA TEMPTACDS U' INTENTAR QUE LA HISTERIA FACT. MARXA ENRERA. UN CERT VOLUNTARISME ns IMPORTANT EN LA VIDA DELS POFLES I ES EVIDFMT QUE EN EL CAS DE LES COMARQUES S'HA DEMOSTRAT COM. (IDA VOLUNTAT COL.LECTIVA DE RECUPERAR-LES PODIA ARRIBAR A FER-SE DE FORTA EN ELS SENTIMENTS DELS NOSTRES CIUTADAIIS. TOT AIX6 ÉS CERT I, PROBABLEMENT, ÉS TA(-B POSITIU. LA. NOVA DIVISIS TERRITORIAL DE CATALUNYA, PER¿, S'EA DE CONFIGURAR SOBRE LA BASE DE LES REALITATS �-23- 4011v ikjuntament Vde Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: D'AVUI. ALGUNES D'AQUESTES REALITATS COINCIDEIXEN AMB LES QUE VAN CONDUIP AL MAPA DE PAU VILA, PER¿ N'HI HA D'ALTRES QUE NO. EL FEN5MEN METROPOLITá DE BARCELONA P ER EXEMPLE, NO TENIA EL 1936 LES CARACTERíSTIQUES QUE TÍ ARA, CINQUANTA ANYS DESP4S. LES COMARQUES COSTANERES TAMPOC. TOT EL QUE HA PASSAT AMB LA DISTRIBUCIó DE LA POBLACI6, BUIDANT-SE L' INTERIOR I CONCENTRANT-SE EN EL QUE EN DIEM EL CARRER MAJOR DE CATALUNYA, DES DE FIGUERES FINS A SANT CARLES DE LA R.PITA (I M 7 S AVALL), 1S UN FET NOU QUE ALESHORES TOT JUST COMENCAVA A EXISTIR. AQUESTS FETS OBLIGUEN A P ENSAR EN UNA DIVIS o TERRITORIAL DIFERENT. AL DEBAT QUE VAM TENIR L'ABRIL DEL 86 A GIRONA, . CNICA, DEIA AME UNA FRASE MOLT T ¿ ES QUE NO S'ACABA D'ENTENDRE PER¿ QUE ES POT EXPLICAR, QUE LA DISTRIBUCI3 DE LES COMARQUES DE CATALUNYA JA NO POT SER HOMOGèNIA. JA NO POT SER EL MATEIX EL SOLSON ¿. ' S QUE EL GIRON¿DiS; O NO POT SER EL MATEIX EL PALLARS QUE EL BAIX EMPORDá. ¡ �—24— Ajuntainent ple Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: UNES 56N twr COM cU1 S CADA VEGADA TIES GRANE I CADA VEGADA mÉS, UJVDES; LES ALTRES SóN UNES COMARQUES C a.DA VEGADA MES LE 1 ES I CADA VEGADA ,MES PETITES. EL QUI' ABANS El-?E^? PETITS POBLES ENTORN D' UN PARTIT JUDICI P,L. E(A'w h\1AT ADÇ?UI:RINT LA SEVA PRcaPIA AUTORIOhIIA, L D , SEVA RECORD.''„ FUNCIONALITAT. EL C1`t.S D'I°E LA I=,ISBAL, QUE EN EL MOMENT DIt', FN LA I,rS COLIAI2^^IJI;> D' EX PAU ri VIL AES VA; CONVERTI 1 y CA^ATr DrL B P AIX FI~,PCïRi^a I^.^RQUe HI F-iAV n" ELS JUTJATS. ^ , AIS; S' IIA. DE TENIR EN COMPTE EN LA DIVISIÓ COMARCAL QUE AVUI S'ADOPTI, AME LA CONVICCió NECESSàRIA DE TOTS I CADASCUN DELS AJUNTAMENTS.. NO ES POT APRIPAR I DIR DES DE DALT QUE ARA S'APLICA AQUESTA DIVISIñ COMARCAL A LLAPIS I ELS EE CUFDIN DINTRE AJUNTAMENTS QUE COMARQUES SÓN LES :. UE SÓN. S6N ELS QUE S6N, I LES �CTI Ajuntament , de Aarceho ra Gabinet de Comurneació I T±MPt3C", NO PODF.t`I. ANAR A UN SISTEMA DEL QUE EN PODPIEM DIR. EL CAMPI 1PUGUI. EN TOT CA, EL NECESSARI CRITERI DE GOVERN QUE S'HA D'APLICAR HA DF TENIR EN COMPTE LA VOLUNTAT DELS AJUNTAMENTS I EL QUE HA PASSAT DES DEL 1936. I EL QUE HA PASSAT ENS DEMOSTRA QUE CATALUNYA S'HA ANAT CONSTITU?.NT EN UNA DETERMINADA REALITAT, AME UN ESOUELET, AME UN COS HUMà SI VOLEU, EN EL QUE HI HA UNES DETERMINADESFUNCIONS, UNES ARTICULACIONS, UNS ROLS I UNS PAPERS MOLT ?`'IFERENCIATS QUE AQUESTA DIVISIÓ TERRITORIAL HA DE REGONIXER I NO POT OBLIDAR. LES CONCEPCIONS QUE A TOTS ENS AGRADEN MÍ,S, ALTRUISTAS, PC TIONES I MÍTIQUES DE LA NACIONALITAT CATALANA SENTIMENTS, Só;:N ;10 PEPE) Ó ATRACTIVES, ;IERVEIXEN MOUEN ELS PER A NOSTRES RES SI, PAT:AL.LELAMr'v`T, NO SABEN. O ?ZGANIT7AR. EL NOSTRE PAIS D'UNA FORMA EFIC I �—26— Ajuntament Z, de Barcelona Gabinet de Comunicadó Ref.: HO SABREM. PER? AQUESTA ns LA REFLEXICS QUE US VOLIA PROPOSAT AVUI. MOLTES GRkIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3989 Title A name given to the resource Els Jocs olímpics i la Catalunya de les ciutats / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Índex conferència: - La fal·làcia de la oposició Barcelona - Catalunya. - Per una societat sense diferències Camp - Ciutat. - La importància dels municipis. - Els JJ.OO i Catalunya. - Admetem el país tal com és. - Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Olot Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Sociologia Municipis Territoris Ciutats Catalunya Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-04-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1084/19870407d_00202.pdf a162dd917bb76af416e500a3dcdbb3fe PDF Text Text Ajuntament de Barcelona "EUROPA 92". Palabras de presentación del Excmo. Sr. --Alcalde, PasquaI Maragall Barcelona, 7 de abril de 1987 �EXCMO. SR. MINISTRO (...) INICIAMOS HOY EL CICLO DE CONFERENCIAS QUE CON EL LEMA "EUROPA-92" CONVOCARE A LOS ECONóMICOS RESPONSABLES EUROPEOS PARA QUE NOS DEN SU VISI6N DEL PROCESO QUE NOS HA DE LLEVAR AL MERCADO INTERIOR EUROPEO HEMOS U QUERIDO QUE EL CICLO LO INURE EL MINISTRO DE ECONOMÍA Y HACIENDA DEL GOBIERNO DE ESPAÑA, DON CARLOS SOLCHAGA CATALAN, QUIEN AMABLEMENTE HA ACEPTADO NUESTRA INVITACIóN. NO ES NECESARIO QUE LES PRESENTE A USTEDES LA PERSONALIDAD DE CARLOS SOLCHAGA. TODOS CONOCEN SU TRAYECTORIA PROFESIONAL Y POLÍTICA. PERO Sí QUE QUIERO DESTACAR QUE, INCLUSO QUIENES NO COMPARTAN SUS IDEAS POLÍTICAS Y ECONóMICAS �RECONOCERAN EN CARLOS SOLCHAGA LA FUERZA Y LA RAZ6N QUE ASISTE AL QUE ACTA FIRMEMENTE CONVENCIDO DE DAR LO MEJOR DE UNO MISMO EN BIEN DE SU PAIS Y DE LA SOCIEDAD. ESTA CASA SABE LO DIFÍCIL QUE ES EMPRENDER REFORMAS Y RACIONALIZAR ESTRUCTURAS OBSOLETAS; CONOCE LAS DIFICULTADES, LOS SINSABORES Y HASTA LA SOLEDAD EN QUE PUEDEN ENCONTRARSE QUIENES LAS DIRIGEN. ES POR ELLO QUE ESTE ALCALDE PUEDE DECIR: SEÑOR MINISTRO, ESTIMADO COLEGA, QUERIDO AMIGO, ÉSTA, QUE ES LA CASA DE LA CIUDAD, ES TAMBIÉN SU CASA. ESTA ES UNA CIUDAD ABIERTA. ABIERTA A LAS PERSONAS DE TODOS LOS PUEBLOS, DE TODOS LOS PAÍSES. PERO SOBRE TODO ES UNA CIUDAD EUROPEA. POR NATURALEZA Y POR VOCACI6N. UNA VOCACI6N QUE NO ES RECIENTE, SINO QUE VIENE YA DE MUY LEJOS. BARCELONA, ADEM5S DE SENTIRSE Y SER EUROPEA, �-4- QUIERE JUGAR UN. PAPEL DE PRIMER ORDEN EN LA ARTICULACIóN DE ESPAÑA CON EL ESPACIO ECONCSMICO EUROPEO. BARCELONA ES CAPITAL DE CATALUÑA Y COMO TAL QUIERE ESTAR EN LA AVANZADA QUE LA MODERNIZACIÓN DE ESPAÑA. EN OTRAS PALABRAS, QUIERE REFORZAR SU CONDICIóN DE CAPITAL DE ESPAÑA QUE EN GRAN MEDIDA YA ES. BARCELONA NECESITA PARA ELLO DOTARSE DE UNAS INFRAESTRUCTURAS, DE UNOS SERVICIOS QUE NO TIENE O QUE VIENE PRESTANDO EN CONDICIONES PRECARIAS. EL IMPULSO DE LOS JUEGOS OLíMPICOS SERVIR á PARA CONSEGUIR ALGUNAS DE ESTAS INVERSIONES. PERO HAY OTROS PROBLEMAS PENDIENTES QUE DEBEN SER ABORDADOS DESDE ESTADO. UNA PERSPECTIVA DE POLíTICA DE �ESPAÑA NO PUEDE PERMITIRSE QUE BARCELONA PIERDA SU CONDICIóN DE CIUDAD AVANZADA Y EFICIENTE. AíSN A RIESGO DE APARTARME DE MIS DEBERES DE ANFITRI6N, PERO CUMPLIENDO, CREO YO, CON LA CONFIANZA QUE LOS BARCELONESES DEPOSITARON EN Mí HACE CUATRO AÑOS, QUISIERA RECORDAR AL SR. MINISTRO NUESTRO INTERÉS EN QUE SE CONSIDEREN LOS PROBLEMAS DE BARCELONA COMO PROBLEMAS DE ESTADO. SOLO ASÍ, CREEMOS LOS BARCELONESES, PODRá ESPAÑA INTEGRARSE PLENAMENTE EN LA EUROPA DE 1992. MUCHAS GRACIAS. TIENE LA PALABRA EL SR. MINISTRO DE ECONOMÍA Y HACIENDA, EXCMO. SR. D. CARLOS SOLCHAGA CATALAN. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3990 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant en la inauguració del Cicle de Conferències "Europa 92" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Economia Barcelona Acció política Solchaga Catalán, Carlos, 1944- Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-04-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1085/19870411d_00203.pdf 05b483faed84c4ad951252aa1c01fd05 PDF Text Text Ajuntament A ^ de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye Jornades de debat "Estat del Benestar". Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall. Barcelona, 11 d'abril de 1987 �SENYORES, SENYORS: EN AQUESTA úLTIMA CONFER é NCIA DE LES JORNADES M'AGRADARIA EXPLICAR-VOS QUE ÉS EL QUE HA FET L'AJUNTAMENT DE BARCELONA EN EL CONTEXT DE LA CRISI ECONOMICA I SOCIAL QUE AQUESTS DIES S'HA DEBATUT AQUí. MOLTS DELS ASPECTES DE L'ACTIVITAT MUNICIPAL HAN ESTAT JA EXPOSATS: M. ROSA BARENYS, JOSEP M. PASCUAL, JORDI BORJA, EL DOCTOR JOAN CLOS, JOAQUIM DE NADAL, JORGE GONZáLEZ AZNAR, XAVIER CASAS US HAURAN PARLAT DE LES áREES QUE CONEIXEN MÉS DIRECTAMENT. EVIDENTMENT, JO TAMBÉ TINDRIA COSES A DIR SOBRE ALGUNS DELS MISSATGES QUE S'HAN EMÉS DES DE AQUESTA TAULA PER PART D'ALTRES PARTICIPANTS, I MOLT EN PARTICULAR D'AQUELLS QUE TENEN RESPONSABILITATS A NIVELL DE L'ESTAT. I TANMATEIX NO HO FARÉ PERQUè CREC QUE PUC FER UNA APORTACI6 MÉS ESPECIFICA REFERIDA A QUINA HA ESTAT L'ACTITUD DEL NOSTRE AJUNTAMENT EN UNA FASE �CONEGUDA DE LA CRISI DEL SISTEMA CLàSSIC DEL BENESTAR SOCIAL. TEMPS HI HAURà MéS ENDAVANT PER A DISCUTIR AMB ARGUMENTS I AMB DADES, A FONS, ALGUNES DE LES AFIRMACIONS QUE DES D'AQUí S'HAN FET RESPECTE A LA DESCENTRALITZACIÓ DE L'ESTAT. TORNANT AL NOSTRE TEMA, ESTIC SEGUR QUE ELS PARTICIPANTS D'ALTRES AJUNTAMENTS I DE LA DIPUTACI6 TAMBÉ HAURAN TOCAT PLANTEJAMENTS COMUNS AMB ELS NOSTRES. JO VOLDRIA ARA EXPLICAR, MOLT PLANERAMENT, COM HE VIST TOT EL PROCÉS DES DEL MEU LLOC D'ALCALDE. DESPRÉS, SI HI HA TEMPS, PRESIDENT, POTSER AVANÇARÉ ALGUNES CONSIDERACIONS TEòRIQUES SOBRE.L'EXPERIèNCIA. �—4— 1985: REPLANTEJAMENT DAVANT LA CRISI SITUEM—NOS AL 1985 I AL REPLANTEJAMENT DAVANT LA CRISI QUE EN AQUELL MOMENT ES VA INICIAR EN EL NOSTRE AJUNTAMENT I EN GENERAL, JO DIRIA, EN EL MóN MUNICIPAL I LOCAL A CATALUNYA. L'ESTIU DE 1985, COINCIDINT AMB EL PAS DE L'EQUADOR DE L'ACTUAL MANDAT MUNICIPAL, ENS VAM REPREGUNTAR QUè HAVEM DE FER, QUè ÉS EL QUE S°HAVIA DE FER. ENS HO VAM PREGUNTAR EN TERMES ECONòMICS, PERQUè ERA EVIDENT QUE LA DADA NOVA POTSER MÉS CLAMOROSA EN AQUELL MOMENT ERA LA LENTA CONFIRMACIó DE LA REALITAT D'UN ATUR INAMOVIBLE. QUEDAVA BEN CLAR EN AQUELL MOMENT, POTSER FINS I TOT ABANS, QUE LES IL.LUSIONS QUE ENS HAVEM POGUT FER SOBRE L'EVOLUCIó DE L'ECONOMIA, SOBRE LA DURADA DE LA CRISI ECONóMICA, EREN JUSTAMENT AIXò: IL.LUSIONS. A L'ANY 79 TOTHOM PENSAVA QUE LA CRISI DURARIA UNS ANYS NIÉS A TOT ESTIRAR. �2 -5- L'ANY 85 JA ERA EVIDENT QUE ALL NO S'ACABAVA, QUE ERA D'UNA GRAN RESISTèNCIA, I QUE EN TOT CAS, LA REACTIVACIó QUE POGUèS VENIR, QUE ÉS JUSTAMENT LA QUE ARA ESTEM COMENÇANT A EXPERIMENTAR, NO SERIA DE L'ESTIL DEL CREIXEMENT QUE ES VA DONAR A BARCELONA EN ELS SEIXANTES I PRIMERS SETANTES. PER TANT NO ERA D'ESPERAR UNA REDUCCIó SUBSTANCIAL DE LA SITUACIó D'ATUR I DE MISèRIA,_ MISèRIA RELATIVA, PERò REAL, A LA CIUTAT. AQUESTA SITUACIó PROVOCAVA SOBRE L'ACTUACIó MUNICIPAL, I EVIDENTMENT SOBRE LA SITUACI6 DE LA CIUTAT ELLA MATEIXA,UNA OMBRA MOLT NEGATIVA I UNES RESTRICCIONS I UNA INFLUèNCIA MOLT NEGATIVES. DESDE EL PUNT DE VISTA, MOLT PRAGMITIC, DE L'ACTUACIó MUNICIPAL, IMPLICAVA MOLTES MÉS DESPESES DE GUàRDIA URBANA, PER FER FUNCIONS DE POLICIA NO PRòPIAMMENT DE LA SEVA COMPETèNCIA, MOLTES MÉS DESPESES �-6- TAMBÉ EN SERVEIS SOCIALS, MOLTES DESPESES NO PREVISTES EN PROGRAMES ANTIDROGA -PROGRAMES MOLT CARS I D'UNA EFICàCIA RELATIVAMENT REDUïDA.RESPECTE DEL SEU COST, I ANIR1EM SEGUINT. POT SEMBLAR UNA MICA BRUTAL QUE JO PARLI D'AQUESTS TEMES, COM ELS TEMES DE COST, PER6 ÉS QUE AQUESTA ÉS LA CRUA REALITAT. S'HAN DE TENIR RECURSOS PER DUR ENDAVANT AQUESTS PROGRAMES, S'HAN DE TENIR MOLTS RECURSOS, NOSALTRES ELS HI HEM POSAT PER S'HA DE SABER QUIN ÉS EL MARC EN EL QUAL AQUESTS RECURSOS ES POSEN, QUINS OBJECTIUS ES PERSEGUEIXEN I QUINA POT SER LA DURADA DELS FENòMENS QUE ES TRACTA DE COMBATRE. TOTA UNA PROBLEMàTICA, EN Fi, QUE FA 8 ANYS NO ENS HAVíEM PLANTEJAT, O SI MÉS NO, NO HAVEM PREVIST QUE TINGUÉS LA VIRULéNCIA QUE VA TENIR. I DONAREM EXEMPLES: NOMÉS EN UN PROGRAMA ESPECFIC DE GUàRDIA URBANA A LA BARCELONA VELLA, NOMÉS EN HORES EXTRES, NO ESTIC PARLANT DE LA NòMINA, NOMÉS D'HORES EXTRES, ESTEM GASTANT. �-7- VUITANTA MILIONS DE PESSETES. LA RESPOSTA A AQUELLA PREGUNTA, " QUÉ HEM DE FER?" VA SER QUE HAVíEM DE CONTINUAR FENT EL QUE HAVíEM ESTAT FENT DURANT ELS PRIMERS SIS ANYS D'AJUNTAMENT DEMOCRàTIC EN MATéRIA DE SERVEIS SOCIALS, DE JOVENTUT, DE SERVEIS PERSONALS EN GENERAL, DE LA TERCERA EDAT, DE CASALS DE JOVES, DE LLARS DE VELLS, DE RESIDèNCIES DE VELLS, DE CENTRES CVICS, DE CENTRES DE SERVEIS SOCIALS, DE CENTRES PER LA LLUITA CONTRA LA DROGA, TEMA AQUEST QUE ES VA RENOVAR PRECISAMENT EN AQUELL MOMENT, QUE S'HAVIA DE CONTINUAR FENT UNA ACCI6 EN MATERIA DE SERVEIS PERSONALS I SOCIALS, TAN INTENSA COM MMAI AQUESTA CIUTAT NO HAVIA VIST, I QUE SEGUEIX SENT MÉS INTENSA DEL QUE MAI NO S'HAVIA FET EN AQUESTA CIUTAT. JO DESAFIARIA A MOLTES ALTRES CIUTATS A COMPARAR-S'HI. PERò A LA VEGADA ENS VAM NEGAR A QUEDAR A L'EXPECTATIVA, IMPASSIBLES DAVANT DE LA SITUACIó ECONòMICA DE LA CIUTAT EN ELLA MATEIXA, GLOBALMENT �-8- CONSIDERADA. ÉS A DIR, NO ENS VAM CONFORMAR A ESTAR EN UNA SITUACI6 DE LLUITA CONTRA LES CON SEQÜéNC IES DE LA MANCA DE BENESTAR SOCIAL. VAM DECIDIR ENTRAR, MARGINALMENT PERò DE FORMA SIGNIFICATIVA, EN LA LLUITA CONTRA LES CAUSES DE LA MANCA DE BENESTAR SOCIAL A LA NOSTRA CIUTAT. �-9- LA RESPOSTA DE L'AJUNTAMENT VEIEM AIXò UNA MICA MÉS DE PROP. ÉS EVIDENT QUE L'AJUNTAMENT NO TÉ COMPETèNCIES PER LLUITAR CONTRA L'ATUR. NOMÉS TÉ COMPETèNCIES PER LLUITAR CONTRA LES CONSEQÜèNCIES DE L'ATUR, NO CONTRA LES SEVES CAUSES. TOT I AIXí ENS VAM NEGAR A ROMANDRE INSENSIBLES DAVANT D'AQUESTES CAUSES I VAM DECIDIR DE COMENÇAR A SER MÉS BELIGERANTS, A TRACTAR D'ANIMAR L'ECONOMIA DE LA CIUTAT, A TRACTAR DE RECUPERAR UNA IDEA QUE HISTòRICAMENT HAVIA TINGUT UN PIS I QUE DESPRÉS HAVIA ANAT DESAPAREIXENT DE LA NOSTRA LITERATURA, QUE ÉS LA IDEA DE FOMENT. EN AQUELL MOMENT JUSTAMENT, EN EL MOMENT DE DEFINIR LA SITUACI6 EN LA QUAL ESTàVeM DES DEL PUNT DE VISTA GLOBAL I POLTIC, DEL PAS DE L'EQUADOR, ES VA ENCUNYAR UNA FRASE, MOLT SIGNIFICATIVA DE L'ESTAT D'ESPERIT DEL MEU AJUNTAMENT: VA SER EL MOT I L'OBJECTIU D'"ANAR MÉS ENLLà". US DIRÉ DE PASSADA QUE ÉS D'AQUí, D'UNES CERTES DERIVACIONS D'AQUEST EMBLEMA, D'AQUEST �-10- LEMA, QUE VA SORTIR LA FAMOSA FRASE PUBLICITàRIA DE "MÉS QUE MAI". VA SORTIR UNA MICA DE LA IDEA QUE ESTàVEM EN UNA SITUACIÓ EN LA QUAL, ANANT L'OPERATIVITAT DE LA CIUTAT D'UNA FORMA CORRECTA, ESTANT ELS SERVEIS MUNICIPALS ACTUANT D'UNA FORMA A PLENA SATISFACCIÓ DES DEL PUNT DE VISTA DE LA SEVA VELOCITAT DE CREUER, PER DIR-HO AIXí, ENS HAVíEM DE PLANTEJAR ANAR MÉS ENLLI I TRACTAR DE FORÇAR ELS _LÍMITS DEL QUE ERA EL NOSTRE àMBIT D'ACTUACIÓ. I D'AQUI VA SORTIR TOTA AQUESTA FILOSOFIA I TAMBÉ AQUESTES EXPRESSIONS. AIXò VOLIA DIR TENIR INICIATIVES NOSALTRES MATEIXOS, COL.LABORAR AMB ALTRES QUE EN TENEN I SOBRE TOT FIXAR-NNOS UN OBJECTIU. NO L`OBJECTIU DE CREAR UNA ONADA DE PROSPERITAT, QUE NOSALTRES SOLS EVIDENTMENT NO PODREM NI PODEM CREAR NI PODREM, MAI. PERO Sí, I SUBRATLLO MOLT LES PARAULES QUE DIRÉ ARA, SITUAR LA CIUTAT EN CONDICIONS TALS QUE SI AQUESTA ONADA VENIA, COM EFECTIVAMENT EST VENINT, NOSALTRES POGUESSIM GAUDIR-NE D'UNA FORMA DIFERENCIAL, POSITIVA, RESPECTE �D'ALTRES CIUTATS. REPETEIXO, NO TRACTàREM, NO HEM TRACTAT NI TRACTAREM MAI DE CREAR UNA ONADA DE PROSPERITAT ECON¿MICA I SOCIAL QUE NOSALTRES NO PODEM GENERAR, PER¿ QUE HEM DE TRACTAR, I HEM TRACTAT DE FER-HO, I CREC QUE HO HEM ACONSEGUIT EN UNA CERTA MESURA, DE SITUAR-NOS EN BONES CONDICIONS PER AGAFAR EL TREN D'AQUESTA ONADA SI AQUESTA ONADA ES PRODUTA, COM EFECTIVAMENT S'ESTà PRODUINT. FINS I TOT, D'ANAR-HI A SER POSSIBLE EN ELS VAGONS DEL DAVANT D'AQUEST TREN. DECIDIDAMENT HO VAM INTENTAR I MODESTAMENT CREC QUE EN BONA MESURA HO VAM ACONSEGUIR, HO ESTEM ACONSEGUINT. ALTRES CIUTATS HO HAVIEN FET. EN AQUEST PAIS NOSTRE QUE S'ESTá OBRINT, TANMATEIX S'IGNOREN MOLTES REALITATS QUE SóN ¿BVIES EN LA VIDA INTERNACIONAL. MOLTES CIUTATS HO HAVIEN FET: BALTIMORE, CLEVELAND, A CIUTATS DE L'ESTAT D'OHIO; A EUROPA LES CIUTATS SUEQUES, ALGUNA, ROTTERDAM, LYON; AL CANADà, TORONTO. TANTES I TANTES �-12- CIUTATS QUE S'HAN PLANTEJAT PROGRAMES DE PROMOCIó ECONòMICA DE LA CIUTAT EN EL SENTIT MÉS GLOBAL, A PARTIR D'UNA SITUACI6 DE CRISI, DE PèRDUA DE POBLACI6 I D'ALTRES INDICADORS IGUALMENT IMPORTANTS. COM HAVíEM DE FER-HO NOSALTRES? COM HAVíEM D'ACONSEGUIR QUE BARCELONA ESTIGU É S EN BONES CONDICIONS RESPECTE LES POQUES OPORTUNITATS QUE EL FUTUR ECONòMIC POGUÉS DONAR? �-13- LES MESURES PRESES EN PRIMER LLOC VAM DECIDIR APRETAR MOLT FORT EN EL PROJECTE "VEDETTE", EL MÉS EMBLEMITIC: ELS JJ.00. DE 1992. HO VAM FER PERQUé VEIEM QUE HI HAVIA MÉS POSSIBILITATS D'èXIT QUE EN ELS SEIXANTA ANYS ANTERIORS EN QUè LA CIUTAT HAVIA PERSEGUIT AQUEST MATEIX OBJECTIU. I TAMBÉ PERQUè NOMÉS EL FET DE PARTICIPAR, D'ANAR PEL Mal EXPLICANT LA CANDIDATURA ENS POSAVA EN CONTACTE AMB ELS CENTRES D'INFORMACI6 I DE DECISI6 ECONòMICA I FINANCERA. AMB AQUEST MOTIU HEM VISITAT POTSER ENTRE VINT I TRENTA PAïSOS, ENS HEM AGERMANAT AMB CIUTATS DE PER TOT EL M6N, I AIXò POT SEMBLAR MOLT FORMAL I HO ÉS I TANMATEIX DE VEGADES, ARA JUSTAMENT, COMENÇA A TENIR DERIVACIONS PRàCTIQUES QUE NO DEIXEN DE TENIR INTERÉS. ENS INTERESSAVA QUE AQUESTS CENTRES ESTIGUESSIN INFORMATS SOBRE BARCELONA; POSAR BARCELONA EN EL MAPA, �COM ES VA DIR UN COP I, AL MATEIX TEMPS, QUE ENS DONESSIN INFORMACIó SOBRE OPORTUNITATS EN EL MERCAT MUNDIAL. AQUESTA ÉS UNA LNIA D'ACTUACIó. SEGONA LTNIA: VAM DECIDIR AMPLIAR L'àMBIT DE LA NOSTRA ACTUACIó. DECISI6 QUE ES VA MATERIALITZAR AMB LA CREACIó DEL CONSELL ECONòMIC ASSESSOR, L`ESTIU DE 1985. EL CONSELL ECONòMIC ASSESSOR ÉS UNA REUNIó NO REGULAR, NO FORMALITZADA, EN LA QUAL ESTAN PRESENTS REPRESENTANTS DE DIFERENTS INSTITUCIONS ECONóMIQUES DE LA CIUTAT -FIRA, CAMBRA, PORT, CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, OFICINA OLíMPICA, ETC.- ON ES VAN REVISANT ELS PROBLEMES ECONóMICS DE LA CIUTAT, NO DE L'AJUNTAMENT, DE LA CIUTAT, I LES SEVES PERSPECTIVES. TAMBÉ, AQUEST SERIA EL TERCER PUNT, I AIXò SEGURAMENT HO HAURà EXPLICAT EN JOAQUIM DE NADAL, VAM PRENDRE UNA SèRIE DE MESURES DES DE LA TINèNCIA D'ALCALDIA D'HISENDA QUE PERMETIA LA GENERACIó D'UN �PETIT ESTALVI PER FINANÇAR , L'ESTIMULACIó ECONóMICA DIRECTA. MIL MILIONS DE PESSETES, UN SET PER CENT DE LA NOSTRA INVERSIó ANUAL, QUE S'HAVÍEN DE DERIVAR CAP A UN PROJECTE, QUE DESPRÉS EXPLICARÉ, D'UNA EMPRESA D'INICIATIVES. UNA ALTRA LíNIA D'ACTUACIó VA SER, EN CANVI, TREBALLAR NO EN EL CAMP DE LES EMPRESES SINO EN EL CAMP DE LA FRONTERA ENTRE LES EMPRESES I EL MóN DE LA MARGINALITAT, LA CREACIó DE LA PONèNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL. EN JORGE GONZaLEZ AZNAR US DEURIA EXPLICAR AHIR AMB DETALL EL SEU FUNCIONAMENT. EL OUE BUSQUEM AMB LA PONèNCIA ÉS ANIMAR I RACIONALITZAR UN SEGUIT D'ACTIVITATS QUE EXISTEIXEN EN EL MARC DEL MERCAT ECONòMIC, EN LA FRONTERA DEL MóN DE LES COOPERATIVES, DE L'AUTO-OCUPACIó, DE LES INICIATIVES FINANÇADES PER L'INEM O PER FONS EUROPEUS. �-16- CAL DIR A LA GENT, CLARAMENT, QUE ÉS IMPOSSIBLE EN EL M6N ACTUAL, ASPIRAR A UN SOU SENSE MÉS TTOL QUE EL QUE ENS DONA EL SISTEMA TAL COMO ESTI FUNCIONANT. CAL DIR CLARAMENT ALS NOSTRES JOVES, PERQUè A MÉS ELLS HO SABEN, PER LA SEVA PRòPIA EXPERIèNCIA, QUE NO ES POT ESPERAR UN SOU ESTABLE DE LA MERA POSSESSIó D'UNA CAPACITACIó MNIMA COM LA QUE ENS DONA EL SISTEMA SENSE CAP PARTICIPACIó ESPECIAL PER LA NOSTRA BANDA. CAL O ARRISCAR O INNOVAR O CREAR O BÉ FORMAR-SE D'UNA FORMA MOLT ESPECIFICA. ESTA CANVIANT EL POSICIONAMENT DEL CIUTADà RESPECTE DE LA CIUTAT, RESPECTE DEL SISTEMA CIUTADà. HAN DE CANVIAR TAMBÉ LES IDEES QUE ELS RESPONSABLES DE LES CIUTATS TENIM RESPECTE DEL QUE NOSALTRES HEM DE DIR A LA GENT. A LA GENT SE LI HA DE DIR QUE SI NO CREEN ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU TREBALL, NO TINDRAN TREBALL. I CREAR ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU TREBALL VOL DIR AUTO-OCUPACIó EVIDENTMENT; VOL DIR COOPERATIVA, EN EL SEU CAS EVIDENTMENT; VOL DIR UNA FORMACIó MOLT ESPECíFICA EN ALTRES OCASIONS; VOL DIR CREATIVITAT QUE TINGUI UN �-17- MERCAT, NO CREATIVITAT QUE PUGUI SER PROMOCIONADA, QUE PUGUI SER RECOLZADA NOMÉS, COM HA DE SER, PER¿ NO N'HI HA PROU. HA DE SER, A MÉS, SITUABLE EN EL CONTEXTE EN QUè ESTEM, QUE ÉS EL CONTEXTE DEL MERCAT. VOL DIR TAMBÉ POSSIBILITAT DE CREACIó D'EMPRESES I NECESSITAT DE FERHO. EN EL CAMP DE LA FORMACIó, A NINGú SE LI ACUT JA QUE SIGUI POSSIBLE, SENZILLAMENT, FER UNA OPCIó ALS DISSET ANYS, ALS SETZE ANYS, SUPOSEM, PER AQUELLA BRANCA, PER AQUELL TíTOL I QUE D'AQUí ENS VINGUI, EL SISTEMA ENS DONI LA POSSIBILITAT D'UNA OCUPACI6. NO ES AIXí. SI NO HI HA UN MOMENT D'AQUESTA EVOLUCIó EN EL QUAL L'INDIVIDU ESTA EN CONDICIONS D'OPTAR, D'ARRISCAR, DE DECIDIR QUE ELL PRODUIRà D'UNA DETERMINADA FORMA DETERMINADES COSES, NO ÉS SEGUR, MÉS AVIAT, ÉS BEN SEGUR QUE AQUEST INDIVIDU, AQUEST CIUTADà NO TINDRà UN LLOC EN EL SISTEMA EN EL QUAL ESTEM, QUE TRACTEM DE REFORMAR, PER QUE ENS ENMARCA. AQUESTA ÉS LA REALITAT I RES DEL QUE NOSALTRES FEM ES POT FER FORA D'AQUESTES CONSIDERACIONS. HEM �-18- D'ANIMAR, EN DEFINITIVA, AL NOSTRE JOVENT I TAMBÉ A LA GENT GRAN, AMB MÉS DIFICULTAT, QUE ES TROBA EN SITUACIONS MARGINALS EN EL MERCAT DE TREBALL A PRENDRE, DONCS, ACTITUDS PER ELLS MATEIXOS, ALIAR-SE AMB D'ALTRES I TRACTAR D'INNOVAR, D'ARRISCAR, DE BUSCAR FORMACIONS ESPECIFIQUES. NO TENIM LA GARANTIA QUE D'AQUEST SECTOR FRONTALER, EN EL QUAL S'ESTà TREBALLANT INTENSAMENT, DES DELS FONS EUROPEUS, ESPANYOLS I AUTONóMICS, QUE EN AQUEST SECTOR SE LI ESTIGUI TRAIENT EL RENDIMENT SOCIAL I ECONòMIC QUE SE LI POT TREURE. PASSO A UNA ALTRA LíNIA D'ACTUACIó.UNA ALTRA EINA DE PROMOCI6 ECONòMICA VA SER LA RECONVERSI6 DEL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, L'ANTIC CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, EN AGENT DE PROMOCIò ÍNDUSTRIAL. EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, EN INICIAR-SE EL PRIMER AJUNTAMENT DEMOCRàTIC, TENIA UN DèFICIT DE MÉS DE �-19- 11.000 MILIONS DE PESSETES I UNA PLANTILLA EXAGERADA DE 400 PERSONES. ÉS UN FET BEN CONEGUT I VA SER PRODUCTE D'UNA ADMINISTRACI6 FUNESTA, FINS I TOT EN ELS DARRERS ANYS FRAUDULENTA. EN EL PRIMER MANDAT DEMOCRàTIC, AMB L'AJUT DE L'ESTAT, VAM POSAR EL DèFICIT A ZERO I VAM REDUIR LA PLANTILLA PRàCTICAMENT A LA MEITAT. UN COP COLMATAT EL SòL INDUSTRIAL QUE ADMINISTRAVA EL CONSORCI, DE L'ORDRE DE 6 MILIONS DE METRES QUADRATS, EL POL GON INDUSTRIAL PúBLIC MÉS IMPORTANT D'ESPANYA I EL SEGON D'EUROPA, DESPRÉS DEL DE MARSELLA, UN COP, DONCS, AQUEST POLÍGON PRàCTICAMENT PLÉ, QUEDAVA TANMATEIX UN OPERADOR EXPERIMENTAT I àGIL, AMB UN CONEIXEMENT DEL'àREA MOLT IMPORTANT I CAPAÇ D'OBTENIR BENEFICIS PER L'àREA EN EL SEU CONJUNT. EL CONSORCI S'HA CONVERTIT DONCS EN UN PROMOTOR INDUSTRIAL DE L'àREA DE BARCELONA, DE LES SEVES ACTIVITATS I DE LES SEVES POSSIBILITATS. CAL DESTACAR PERQUè L'ESTà GESTIONANT ARA EL CONSORCI, LA CREACI6, �EN CONJUNCI6 AMB LA CORPORACIó METROPOLITANA DE BARCELONA, DEL PARC TECNOLóGIC DEL VALLÉS. AQUEST PARC TECNOLòGIC EL VEIEM COM EL LLOC IDEAL ON SITUAR UNA CONSTEL.LACIó D'ACTIVITATS D'ALTA TECNOLOGIA QUE NO PODEN ESTAR ALIENES AL NOSTRE FUTUR. �-21- INICIATIVES S.A. PARLARÉ ARA UN MINUT D'INICIATIVES, S.A. ABANS US HE DIT QUE AMB L'ESTALVI GENERAT PER LA REDUCCIó DE LA DESPESA ORDINáRIA I LA MILLORA DEL RENDIMENT DELS INGRESSOS DE L'AJUNTAMENT PRETENïEM ESTIMULAR DIRECTAMENT L'ACTIVITAT EN EL MERCAT. A TRAVÉS D'INICIATIVES S.A. HEM CREAT UNA INVERSIó DE 12.000 MILIONS DE PESSETES A PARTIR D'UNA DESPESA DE CAPITAL DE TAN SOLS 1000 MILIONS. PODRIA DEFINIR INICIATIVES S.A. COM UNA EMPRESA QUE PROMOU LA CREACIó D'EMPRESES QUE PRODUEIXEN BENS I SERVEIS PRIVATS D'INTERÉS GENERAL. PER VEIEM PRIMER QUIN VA SER EL SEU ORIGEN. DE FET, INICIATIVES VA NEIXER D'UNA NECESSITAT. L'ALCALDE DE BARCELONA ES TROBAVA QUE A LA SEVA TAULA HI HAVIA UN CALAIX ON S'HAVIEN ANAT ACUMULANT UN MUNT D'IDEES �PORTADES PELS CIUTADANS. IDEES SOBRE EL QUE CALDRIA FER I EL PER QUÉ NO S'HAVIA FET. ARRIBAVEN A LA TAULA DE L'ALCALDE PERQUè AQUESTA TAULA ÉS UN D'INFORMACI6 CENTRE I, LA GENT PENSA, UN CENTRE DE DECISI6 IMPORTANT. EL PROBLEMA, PERò, ÉS QUE L'AJUNTAMENT, L'ADMINISTRACI6 MUNICIPAL, NO ÉS EN SI MATEIXA UN BON TRANSFORMADOR D'IDEES EN PROJECTES. PERQUè NO ESTA PENSAT PER FER AIX6. NO EST PENSAT PER CREAR EMPRESES NI PER CONVERTIR EN PROJECTES TANGIBLES LES IDEES, SOVINT MAGNIFIQUES, APORTADES PER CIUTADANS AMB INICIATIVA. D'ALTRA BANDA HI HAVIA UN ALTRE INCONVENIENT. MOLTA GENT HI PORTAVA IDEES PERQUè NO LES HAVIEN ACCEPTAT ENLLOC MÉS. I, PER TANT, ENCARA QUE NOMÉS SIGUI PSICOLòGICAMENT, ES PODRIA PENSAR QUE AQUESTES IDEES EN DEFINITIVA EREN AQUELLES QUE EL MERCAT HAVIA REBUTJAT. ^^ �-23- PERó EN QUALSEVOL CAS, L'ADMINISTRACIó ERA I ÉS I SER1 UN CENTRE D'INFORMACIó MOLT IMPORTANT, I SERIA ABSURD DESAPROFITAR AQUESTA CARACTERÍSTICA. VOSTÉS SABEN QUE ELS MANUALS D'ECONOMIA DEFINEIXEN JUSTAMENT L'EMPRESA I L'EMPRESARI COM UNA COLLA DE COSES, PER TAMBÉ COM UN PORTADOR D'INFORMACI6. I AQUESTA INFORMACI6 HI ÉS ALS AJUNTAMENTS.DESPRECIAR-LA, TIRAR-LA, NO FER-NE úS SERIA DES DEL PUNT DE VISTA ECONòMIC I SOCIAL UN MAL SERVEI A LA COL.LECTIVITAT. FINS I TOT L'ALCALDE, DE VEGADES, COM A PERSONA INFORMADA EN AQUEST SENTIT, ES VEU EN L'OBLIGACI6 DE RESITUAR EN EL MERCAT, EN LES MILLORS CONDICIONS POSSIBLES, ALGUNES IDEES MOLT VàLIDES QUE EN TOTA LA SEVA RIQUESA DE MATISSOS NOMÉS ESTAVEN, NOMÉS SóN CONEGUDES JUSTAMENT DES DE L'ALCALDIA. AQUEST ÉS DONCS L'ORIGEN D'INICIATIVES TRACTAR DE CONVERTIR EN EMPRESES, EN PROJECTES REALS I TANGIBLES, LES IDEES VIABLES QUE ELS CIUTADANS PORTAVEN A �-24- L'AJUNTAMENT. PENSEU QUE, EN BONA MESURA, L'ACTIVACIó ECONòMICA, EN QUè CONSISTEIX, EN BONA MESURA TAMBÉ, LA MILLORA DEL BENESTAR SOCIAL, CONSISTEIX PRECISAMENT EN AIXò: EN PASSAR DE L'ESTADI DE LES IDEES, DE LES VOLUNTATS I DELS PROJECTES INICIALS A L°ESTADI DELS PROJECTES OPERATIUS. I AIXò FER-HO, S'HA DE FER SOBRE LA BASE D'UNA COL.LABORACIó PER PART DEL SECTOR PaBLIC LOCAL QUE ESTIGUI LIMITADA EN EL TEMPS. AL CAP DE 3 ó 4 ANYS DE CREACIó DE CADA EMPRESA, L'AJUNTAMENT SE'N VENDR1 LA SEVA PARTICIPACIó; NO NOMÉS ÉS QUE Sí QUE SE LA VENDRà, ÉS QUE JA EN EL MOMENT DE COMENÇAR A PARTICIPAR FIRMA AMB ELS ALTRES SOCIS UN PACTE DE RECOMPRA, COM ES DIU, PER A GARANTIR LA SEVA SORTIDA. NO VOLEM DONAR CAP FLANC A LA CRÍTICA QUE S'ESTà CREANT EN UN SECTOR PúBLIC PARLANT D'UN CENTRE D'INFLUèNCIA. NO LA VOLEM AQUESTA INFLUèNCIA. NO LI INTERESSA A LA CIUTAT. A LA CIUTAT LI INTERESSA QUE NO ES PERDIN IDEES, QUE NO ES PERDIN PROJECTES I QUE EL DEFECTE, LA INSUFICIèNCIA DE RISC, DE �-25- GENT QUE PORTI CAPACITAT D'ASSUMIR RISCOS SIGUI SUPLIDA PER QUI LA POT SUPLIR, PER SENSE QUE AIXó GENERI EL TIPUS DE PODER NI POLÍTIC NI ECONòMIC SOBRE EL MERCAT QUE UNA EMPRESA PERMANENT SIGNIFICA. L'AJUNTAMENT NO LA VOL, NO LA VOL AQUESTA SITUACI6 I, PER TANT, JA EN EL MOMENT D'ENGEGAR ANUNCIA LA SEVA RETIRADA. NO PODEM DONAR, REPETEIXO, EL FLANC, A CRÍTIQUES FàCILS EN AQUEST SENTIT. D'AQUESTA MANERA, DONCS, A MÉS ES RETORNEN A DISPOSICIó DEL CONTRIBUENT ELS DINERS QUE S'HAN DEIXAT, QUE S'HAN RECAPTAT; PERQUè ELS CIUTADANS PUGUIN GAUDIR DE MILLORS SERVEIS. PER UN TEMPS, S'HAN POSAT A CONTRIBUCIó PER A LA CREACI6 DE NOVES EMPRESES; RETORNEN DESPRÉS EN FORMA DE REVENDA DE LES ACCIONS I EN EL SEU CAS TAMBÉ DE BENEFICIS PER LA PARTICIPACIó EN EMPRESES QUE HAN TINGUT èXIT A DISPOSICIó DELS REPRESENTANTS DELS CIUTADANS. INICIATIVES S.A. HA TINGUT PROU D'èXIT, COM SABEU. S'HAN CREAT UNA COLLA D'EMPRESES, UNA DOTZENA BEN BÉ, TOTES MOLT INTERESSANTS I MOLT REFERIDES A AQUELL �TIPUS DE SITUACIONS GREUS QUE EN PARLAVEN ABANS, I DE SITUACIONS VOLGUDES PER LA CIUTAT. SóN SERVEIS PRIVATS, SóN BENS PRIVATS, PER QUE A LA CIUTAT LI INTERESSA QUE EXISTEIXIN. QUIN ALCALDE NO S'HA TROBAT AMB CIUTADANS QUE LI HAN VINGUT A DIR, COM M'HAN VINGUT A DIR A MI, QUè HEM DE FER AMB LA MANÇANA DEL CARRER PELAI-BERGARA AL COSTAT DE PLAÇA CATALUNYA? QUINA SOLUCIó TÉ? QUè S'HA DE FER AMB ELS ANTICS ESTUDIS DE TELEVISI6 DE MONTJUïC, QUE ESTAN ABANDONATS? SEMBLA MENTIDA QUE NO ES TREGUI PROFIT D'AQUESTA SITUACIó. COM POT SER QUE BARCELONA, QUE ÉS UNA DE LES CIUTATS MÉS DENSES D'EUROPA I, PER TANT, DE LES QUE TENEN COSTOS DE XARXA INFRAESTRUCTURAL MÉS BAIXOS PER HABITANT O PER FAMILIA, NO APROFITI AQUESTA REALITAT, QUE, PER ALTRA BANDA, ÉS UNA FONT DE PROBLEMES, DE COSTOS, SOBRETOT DE COSTOS DE CONGESTI6, COM POT SER QUE AQUESTA CIUTAT NO APROFITI AQUESTA DENSITAT JUSTAMENT PER A ESTABLIR XARXES INFRAESTRUCTURALS QUE ENS PODEN DONAR SERVEIS TAN DEMANATS PER LA CIUTADANIA COM PUGUIN SER ELS SERVEIS DE TELEVISIS PER CABLE? COM POT SER TAMBÉ QUE NO HI HAGI �NINGú QUE D'ANTENES, TIBIDABO, RACIONAL, ES PREOCUPI QUE AQUESTA DE TORRES, ENTORN DEL SITUACI6 MÉS EN LA QUAL HI HAGI UN OPERADOR I NO CENT MIL DE SIGUI LA SERRA SELVA DE SUBSTITUIDA COLLSEROLA, PER UNA SINO UN, UNA TORRE QUE PUGUI LLOGAR ESPAI, PER DIR-HO AIXí, A TOTS ELS OPERADORS DE TELECOMUNICACI6? TOTES AQUESTES SóN IDEES QUE A UN ALCALDE SE LI POSEN, AL DE BARCELONA, AL DE GIRONA, AL DE TARRAGONA, O AL QUI SIGUI, I QUE NORMALMENT L'ALCALDE, L'AJUNTAMENT NO POT AFRONTAR PER MANCA DE DEFINICI5 DEL SEU APARELL ADMINISTRATIU PER COMPLIR AQUESTES FUNCIONS I, PER TANT, S'HA D'INVENTAR, S'HAN DE TROBAR MANERES QUE AQUESTES IDEES ARRIBIN A SER OPERATIVES. SI NO LA GENT NO ENTÉN EXACTAMENT TAMPOC PERQUè ESTA EL SECTOR PúBLIC, PERQUè EXISTEIX UN AJUNTAMENT, PERQUè EXISTEIX ALGUN RESPONSABLE PúBLIC QUE HAURIA DE FER ALGUNA COSA. COM POT SER QUE ES VAGIN PERDENT, I AQUEST ÉS UN TEMA SOBRE EL QUAL ENCARA NO HEM TROBAT SOLUCI5, QUE ES VAGIN PERDENT, T,íPICA PREGUNTA D'UN CIUTADà DE BARCELONA, ELS MILLORS COMERÇOS, SUPOSEM, DE LA BARCELONA ANTIGA O FINS �-28- I TOT DE L'EIXAMPLE, QUE ES PERDIN DONCS AQUELLS BARS QUE TOTHOM RECORDA AMB NOSTàLGIA I SIGUIN SUBSTITUITS PER UN ALTRE TIPUS DE SITUACIONS. EN AIXò NO PODEM FER RES, COM AJUNTAMENT. DES DE FERRAN VII HI HA LLIBERTAT DE COMERÇ. EL SECTOR LOCAL NO POT PROHIBIR UNA ACTIVITAT PERQUè ÉS AQUELLA ACTIVITAT, NO POT PROHIBIR AL COMPRADOR D'UN LOCAL QUE EL COMPRI. AIXó ÉS IMPOSSIBLE. EL QUE Sí QUE PODRIA, I ESTEM PENSANT EN AIXó, EL QUE Sí QUE PODRIA ÉS INTERVENIR EL MERCAT COM SI FOS UN OPERADOR NIÉS EN EL MERCAT I TRACTAR D'INCIDIR MARGINALMENT EN LA SEVA ACTUACIó, DE FORMA QUE ELS EFECTES PERVERSOS DEL MERCAT NO ES PRODUEIXIN I ELS POSITIUS Sí. AQUEST ÉS EL TEMA QUE ENS ESTEM PLANTEJANT, SOBRE EL QUAL ENCARA NO TENIM SOLUCI¿, PER¿ QUE TÉ MOLT A VEURE, MOLT A VEURE AMB LA QUALITAT DE VIDA EN ZONES DETERIORADES, COM PER EXEMPLE LA CIUTAT VELLA. �SITUACIó ACTUAL AQUESTES QUE US HE EXPOSAT SóN LES PRINCIPALS LíNIES D'ACTUACIó SORGIDES D'AQUELLA REFLEXIó QUE L'AJUNTAMENT VA FER EL 1985. PERò ARA QUè? COM ESTEM I QUè HEM DE FER? TOTS NOSALTRES SóM UNA GENERACIó DE CIUTADANS QUE HEM ESTAT VIVINT UN MOMENT DE CANVI I QUE L'ESTEM SEGUINT APASSIONADAMENT, AUSCULTANT, MESURANT I TRACTANT DE SABER ON ÉS LA CAUSA DELS PROBLEMES QUE TENIM AL DAVANT. MALAURADAMENT ENCARA NO HEM SORTIT DEL TOT DE LA FASE D'AUSCULTACIó I MESURA. PER Sí QUE ESTEM EN CONDICIONS DE PENSAR EFICAÇMENT EN ELS PROBLEMES NO RESOLTS. FINS ARA NO ESTàVAM EN CONDICIONS DE FER-HO MASSA SISTEMàTICAMENT, FORA DE LA REACCIó PURAMENT EMOCIONAL. �HEM ARRIBAT A UNA COTA RELATIVA D'ANIMACI6 DE L'ECONOMIA I DE LA SOCIETAT SUFICIENTS PERQUè PENSEM QUE HI HA UNA SèRIE DE MECANISMES AUTÒNOMS QUE S6N PRODUCTORS DE BENESTAR O DE QUALITAT DE VIDA; QUE AQUESTS MECANISMES TENEN SUFICIENT POTèNCIA PER PERMETRE ALS RESPONSABLES DE LA POLÍTICA MUNICIPAL DEDICAR-SE MÉS INTENSAMENT A TRACTAR PROBLEMES ESPECÍFICS, PROBLEMES DE SERVEIS SOCIALS I PERSONALS ESPECÍFICS, LA QUAL COSA ABANS ERA IMPOSSIBLE. ARA ES POT FER SENSE DESTRUIR AQUESTS ESFORÇOS QUE RACIONALMENT SóN MÉS IMPORTANTS PERQUè ESTIMULEN MECANISMES INERCIALS I AUTOSUFICIENTS DE CREACIót; DE BENESTAR. HEM CREAT UN MARC ECONÒMIC I SOCIAL. ARA HEM D'ANAR AL DETALL. LA FEINA ACTUAL ÉS LA MICROINCENTIVACIó, PER REFERèNCIA A LA MACROINCENTIVACIó DELS PROJECTES DELS QUALS HE PARLAT I DEL SANEJAMENT FINANCER I D'ALTRES DE CARàCTER GLOBAL. AQUEST HA DE SER EL PAPER, PER EXEMPLE, DEL VIVER �D'EMPRESES, BARCELONA ACTIVA S.A., CONSTITUÏDA AQUESTA MATEIXA SETMANA I QUE ESTALVIO, DONCS, D'EXPLICAR PERQUè HA ESTAT EN ELS MITJANS DE COMUNICACI6 AMPLAMENT AQUESTS DIES. AQUEST HA DE SER EL PAPER DELS ANIMADORS SOCIOECONòMICS DE DISTRICTE TAMBÉ. HEM DE CONVèNCER ALS JOVES DE QUE EXISTEIXEN POSSIBILITATS DIFERENTS AL SUBSIDI D'ATUR. QUE EXISTEIXEN ALTERNATIVES A TROBAR UNA FEINA ESTABLE EN EL MERCAT DE TREBALL, PEL FUNCIONAMENT AUTOMáTIC DEL MERCAT, LA QUAL COSA ES CADA DIA MÉS DIFíCIL. LES ALTERNATIVES PASSEN PER LA CAPACITAT DELS JOVES D'ASSUMIR RISCS, ENCARA QUE SOVINT ESTIGUIN POC PREPARATS I EN MOLTS MOMENTS LA SEVA MANCA DE PREPARACI6 NO ES PUGUI SUPLIR SI NO ÉS JUSTAMENT PER L'ACTUACI6 DELS REPRESENTANTS PúBLICS, EN AQUEST CAS DE L'AJUNTAMENT, I ENCARA MÉS DEL DISTRICTE. �CONCLUSIONS EN CONCLUSIó, HEM VIST COM DAVANT DE SITUACIONS NOVES L'AJUNTAMENT S'HA ADAPTAT AMB UN CERT VIST COM ÉXIT. HEM NO S'HA DEIXAT ENCOTILLAR PER L'ESTRICTE MARC DE COMPETèNCIES MUNICIPALS, NOUS I COM COM HA CREAT INSTRUMENTS HA RECONVERTIT ELS VELLS. PENSO QUE LA NOSTRA EXPERIèNCIA ÉS UNA DEMOSTRACIó D'ALGUNES DE LES IDEES QUE S'HAN DEBATUT EN AQUESTES JORNADES. L'IDEA DE QUE EL SECTOR PIIBLIC CRISI. I POT ACTUAR DAVANT LA QUE DINS DEL SECTOR PIBLIC SóN LES ADMINISTRACIONS LOCALS LES MILLORS PREPARADES PER REACCIONAR. MIREU, ESTEM UNA MICA ATENALLATS PER LA CONTRADICCIó QUE REPRESENTA HAVER DE FER FRONT A PROBLEMES QUE EL MERCAT NO RESOL, D'UNA BANDA, I D'ALTRA BANDA, LA CONSCIèNCIA, CULPABLE EN PART, QUE TENIM QUE LA CREACIó D'ESTAT REPRESENTA UNA ALINEACIó A LA SOCIETAT EN EL SEU PODER D'AUTODISPOSICIó DE LES SEVES �PRòPIES DECISIONS. SóM SENSIBLES A LA INEFICACIA DEL MERCAT, EN LA MESURA EN QUè HO ÉS, ATENCI6, NOMÉS EN LA MESURA EN QUè HO ÉS, PER S6M SENSIBLES TAMBÉ A LA CRíTICA LLIBERAL CLàSSICA, NO NEO- LLIBERAL CONSERVADORA, LLIBERAL CLàSSICA I LLIBERTARIA DE L'ESTAT COM UNA CRIATURA ALIENA A LA SOCIETAT CIVIL. Sal SENSIBLES A LES DUES COSES. DAVANT D'AQUESTA SITUACI6 I DELS PROBLEMES DE BENESTAR SOCIAL MAL SOLUCIONATS QUE TENIM AL DAVANT, EL SECTOR PúBLIC LOCAL ÉS LA MILLOR DE LES SOLUCIONS. I ÉS LA MILLOR DE LES SOLUCIONS, I AMB AIXò Sí QUE ENTRO A REBATRE ALGUNA DE LES COSES QUE SEGURAMENT A NIVELL QUANTITATIU S'HAGIN POGUT DIR EN AQUESTES JORNADES, ÉS LA MILLOR DE LES SOLUCIONS PERQUè ESTA EN CONDICIONS DE CONèIXER QUINES SóN LES DISFUNCIONS DEL MERCAT, DE CONèIXER-LES FíSICAMENT, I MOLT CONCRETAMENT A NIVELL DELS BARRIS, A NIVELL DELS DISTRICTES, A NIVELL DELS SECTORS, A NIVELL DE LES DEMANDES SOCIALS, I ESTA BEN SITUAT TAMBÉ EL SECTOR PúBLIC LOCAL PERQUè EN EL MOMENT �D'ACTUAR, EN EL . MOMENT DE DEMANAR-LI AL CIUTADà LA SEVA CONTRIBUCIó PER ACTUAR DES DEL PúBLIC, DES DEL SECTOR PúBLIC, NO DES DE LA SOCIETAT, HO FA DES DE LA PETITA ALÇADA, DES DE LA MODèSTIA DEL NIVELL LOCAL, QUE ÉS EL NIVELL MÉS CONTROLABLE, ON NO HI HA UN POSSIBLE LEVIATAN, ON NO HI HA LA POSSIBILITAT DE L'EXISTéNCIA D'UN MECANISME AUTOPROPULSAT, INDEPENDENT DE LA VOLUNTAT DELS CIUTADANS, ON TOT ÉS TRANSPARENT, ON EL PRINCIPI I EL FINAL DELS PROCESSOS DE RECAPTACIó D'IMPOSTOS I DE PRODUCCIó DE SERVEI SóN PALESOS I EVIDENTS, SóN DE VIURE, SóN DE CRISTALL, S6N TRANSPARENTS, SóN CONTROLABLES. I ES PER AIXó QUE EN AQUESTA COJUNTURA HISTòRICA NOSALTRES NOSALTRES HEM DE POSTULAR LA DESCENTRALITZACIó DELS RECURSOS ECONòMICS I SOCIALS EN MANS DEL SECTOR PúBLIC EN GENERAL, NO PER OPORTUNISME, NO PER UN DESIG DE COMPETITIVITAT, NO PERQUè HI HAGI CAP LLEI QUE DIGUI QUE LES COMPETèNCIES SóN EL QUE HAN DE SER I AQUESTES LLEIS NO SIGUIN COMPLERTES, LLUNY DE Mí D'AQUESTA INTENCIó, SINO PERQUè EN DEFINITIVA EL QUE ELS CIUTADANS ESTAN DEMANANT ÉS EL QUE LES ADMINISTRACIONS �LOCALS JUSTAMENT I NOMÉS LES ADMINISTRACIONS LOCALS ELS HI PODEN DONAR. SERVEIS, PERS SERVEIS QUE ES PUGUIN CONTROLAR. EQUITAT I JUSTÍCIA QUE EL MERCAT NO DONA, PER NO AL PREU DE CREAR MECANISMES DELS QUALS NO EN CONEIXEM LA SEVA INTERNALITAT. ÉS IMPOSSIBLE QUE ELS CIUTADANS JUTGIN PER VIA D'ENQUESTA O ALTRA O FINS I TOT PER VIA DE VOTACI6, PEL SISTEMA DEMOCRáTIC, QUE ELS CIUTADANS JUTGIN DE L'EFICINCIA DELS SER4'EIS PúBLICS QUE ES PRESTEN A NIVELL ESTATAL O FINS I TOT AUTONÒMIC, QUE ÉS EL MATEIX CONCEPTE. L'AUTONOMIA ÉS UN ESTAT, ÉS IGUAL A ESTAT, NOMÉS QUE MILLOR PERQUè EST MÉS A PROP, PER ÉS ESTAT. ÉS IMPOSSIBLE QUE ELS CIUTADANS DIGUIN RACIONALMENT, I AIXó EST DEMOSTRAT, HI HA MANUALS QUE HO EXPLIQUEN MOLT BÉ, UN. SERVEI RESPECTE DE L'OPTIM D'AQUELL SERVEI. ÉS ENORMEMENT DELICAT I DIFÍCIL. SE SAP QUE EL SISTEMA SANITARI NO FUNCIONA. SE SAP QUE EL SISTEMA EDUCATIU NO ÉS EL MILLOR, PERS NO SE SAP EXACTAMENT COM HAURÍEM DE CLASSIFICAR EL SISTEMA PúBLIC �SANITARI QUE TENIM, EL. SISTEMA EDUCATIU QUE TENIM, PER REFERèNCIA A UNA REFERèNCIA QUE NO EXISTEIX MAI. PER DEFINICIó, L'ESTAT ÉS L'ESTAT, NO ELS ESTATS. EL SECTOR LOCAL ÉS DIFERENT. AL SECTOR LOCAL HI HA COMPARACIONS POSSIBLES, HI HA L'AJUNTAMENT D'UN COSTAT,. HI HA LES EXPERIèNCIES ALTERNATIVES I AL MATEIX TEMPS HI HA LA POSSIBILITAT DE VEURE D'óN NEIX EL SERVEI, COM EVOLUCIONA I ON S'ACABA. TOTHOM SAP PERFECTAMENT SI UNA PLAÇA S°INAUGURA UN DIA I AL DIA SEGÜENT ESTà BRUTA. NO HI HA ESCAPATòRIA POSSIBLE PEL SECTOR LOCAL DE FER-SE UNA DEFENSA RESPECTE DEL CIUTADà PER ELUDIR L'ESCRUTINI I LA CRíTICA DE LA SEVA QUALITAT DE SERVEI. NO HI HA, w: PER TANT, CAP D'AQUELLS ATRIBUTS, O MOLT MENYS, QUE S'ATRIBUEIXEN EN L'ESTAT COM CRIATURA ALIENA A LA SOCIETAT CIVIL. ÉS AQU, DONCS, QUE EL SECTOR PúBLIC LOCAL, SENSE SER L'UNIC EVIDENTMENT, POT JUGAR UN PAPER CRUCIAL EN LA SOLUCIó DE LA CRISI I DEL BENESTAR SOCIAL EN EL QUAL ENS TROBEM. PERQUè NOMÉS DONANT CONFIANÇA A LA SOCIETAT QUE ELS RECURSOS PRIVATS QUE ES CAPTEN PER A PRODUIR SERVEIS COL.LECTIUS, EN COMUNITAT, EN PúBLIC, �—37— NOMS DONANT CONFIANÇA QUE AQUESTA CAPTACI6 I PRODUCCI6 ES FA D'UNA FORMA QUE NO ATEMPTA A LA LLIBERTAT DELS CIUTADANS COM A CIUTADANS NI A LA SEVA AUTONOMIA NI AL SEU DESIG DE NO SER CONTROLATS PELS MECANISMES MASSA ALIENATS, NOMS D'AQUESTA FORMA, REPETEIXO, ARRIBAREM A GENERAR I A MOBILITZAR L'EXCEDENT ECONòMIC QUE ES LATENT EN EL NOSTRE SISTEMA. QUE HI ÉS. L'EXCEDENT POTENCIAL EVIDENTMENT HI ÉS. PER GENERAR LES EMPRESES QUE HAN DE CREAR, EMPRESES EN EL SENTIT AMPLE DE LA PARAULA, COOPERATIVES TAMBÉ, SISTEMES D'AUTOOCUPACI6 TAMBÉ, ARTESANIES TAMBÉ, EMPRESES CULTURALS TAMBÉ. NOMÉS D'AQUESTA FORMA, DIC, ESTAREM EN CONDICIONS DE MOBILITZAR L'EXCEDENT LATENT EN LA NOSTRA SOCIETAT PER A CREAR LES EMPRESES QUE HAN DE DONAR TREBALL A TOTES LES CAPACITATS DE TREBALL QUE TENIM, QUE SóN MOLTES MÉS DE LES QUE EL MERCAT ESTI EN CONDICIONS D'OCUPAR. AQUEST ARGUMENT L'HE ESTAT DEFENSANT PER TOT ARREU EN ELS úLTIMS ANYS. �EM PODRIA EXTENDRE ENORMEMENT SOBRE AQUESTA QÜESTIó. PER¿ PENSO QUE AMB LES PINZELLADES QUE US HE DONAT HE ASSOLIT EL MEU PROPòSIT: DONAR UN ESQUEMA DE LA PARTICIPACIó DE L'AJUNTAMENT, DEL MEU AJUNTAMENT I PER EXTENSI6 DELS AJUNTAMENTS EN GENERAL, EN EL DEVETLLAMENT DE LA CRISI DES DEL PUNT DE VISTA DE L'ALCALDE DE BARCELONA. LA NOSTRA ACTUACI6 S'HAURà DE JUTJAR EN FUNCI6 DE SI SOM CAPAÇOS DE CREAR NO NOMÉS UN OPTIMISME GENERAL, GLOBAL, UNA MICA EPIDèRMIC. HEM DE DEMOSTRAR TAMBÉ QUE SOM CAPAÇOS DE PASSAR D'AQUÍ A TOCAR EL MOLL DE L'OS QUE ÉS LES SITUACIONS DRAMàTIQUES DE LA SOCIETAT, D'ESTIMULAR MECANISMES PEP. GENERAR REACCIONS INDIVIDUALS POSITIVES DAVANT DE LA CRISI. MOLTES GRàCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3991 Title A name given to the resource La descentralització del sector públic en la superació de la crisi del Estat del Benestar / Conferència dins les Jornades de debat "Estat del Benestar" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sumari: - 1985: Replantejament davant la crisi. - La resposta de l'Ajuntament. - Les mesures preses. - Iniciatives SA. - Situació actual. - Conclusions. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Benestar Social Economia Finançament Ocupació Acció política Descentralització administrativa Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-04-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1086/19870505d_00205.pdf 1dbf72d77f0968c2ac365f30e9fdab60 PDF Text Text :II TI. ^' ^^^ Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Télex: 54519 Laye e Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la presentació econòmica de Barcelona Reial Academia de Ciències d'Enginyeria, Estocolm, 5 de maig de 1987 �ti +VIII' Ajuntament 'hIILF de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 19„,(^^^ P^ LADIES AND GENTLEMEN, FIRST OF ALL, I HAVE TO THANK THE ROYAL SWEDISH ACADEMY OF ENGINEERING SCIENCES FOR GIVING US THIS OPPORTUNITY TO EXPLAIN THE FEATURES OF OUR CITY TO PROMINENT MEMBERS OF SWEDISH ECONOMIC SOCIETY. I WOULD LIKE TO TELL SOME WORDS ABOUT BARCELONA'S PRESENT SITUATION AND FUTURE GOALS. I HOPE THAT WHAT YOU WILL BE HEARING HERE TODAY WILL BE OF RELEVANCE TO YOUR INVESTMENT LOCATION DECISION-MAKING PROCESS. LET ME BEGIN WITH A BRIEF SURVEY ON THE ECONOMIC iNAPOtiCe . AND POLITICAL SITUATION OF SPAIN, THOUGH IT MAY BE NO NEWS FOR MANY OF YOU. v 11161l 6P 00~41 JanI tArcrt ° ^^ I^^^- / SPAIN HAS EUROPE'S FIFTH LARGEST ECONOMY, WITH A DOMESTIC MARKET OF ALMOST 38 NtILION NATIVE CONSUMERS. IN 1986 VE RECEIVED 47 MILION VISITORS WHO SPENT MORE THAN TEN AND A HALF BILLION U.S. DOLLARS. THE COUNTRY'S !'cQ^i. r1A4h31. 5^ 1 t§i GOtiivES • ~ay MAS, fas, oca. eomµtTitE C 1.P. (3 . elkR tC c46111 1 684• 1'qM/btet- 411 ^ 1511"00011Taax 450- o _lobo y LLA ^ Ca^[fls Mel) o• C`ICYA �Ajuntament ''+VII* de Barcelona Gabinet de Comunicació GDP IN 1986 WAS MORE THAN 200 BILLION U.S. DOLLARS. ECONOMIC GROWTH OVER THE LAST 3 YEARS HAS BEEN IN EXCESS OF 2% PER ANNUM, (3% IN 1986 WITH RESPECT TO 1985). THE INFLATION RATE WAS 8,1%, AND THE GOVERNMENT'S OBJECTIVE FOR 1987 IS A 5%. WITHIN THE CONTEXT OF SPAIN'S ECONOMY, THAT OF CATALONIA HAS CONSISTENTLY BEEN SUPERIOR TO HER 16% SHARE OF THE COUNTRY'S ACTIVE POPULATION AND 6% SHARE OF TERRITORIAL AREA. CATALONIA ACTUALLY REPRESENTS 20% OF THE TOTAL SPANISH GDP, AND ITS ECONOMIC SECTOR DISTRIBUTION IS SIMILAR TO THAT OF A MAJOR INDUSTRIAL POWER SUCH AS GERMANY. IN TURN, BARCELONA'S SHARE OF CATALONIA'S INDUSTRY IS VERY SIGNIFICANT WITH SOME 80% OF INDUSTRIAL GROSS 7 VALUE ADDED AND INDUSTRIAL JOBS IN CATALONIA CONCENTRATED IN THE AREA OF BARCELONA. IN OTHER WORDS, BARCELONA IS SPAIN'S ECONOMIC CENTRE. Ref.: �—4— 211111 Ajuntament ''II[iJ de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: THIS SITUATION IS MOST LIKELY TO BE ENHANCED BY SPAIN'S MEMBERSHIP OF THE EEC, AS THE COUNTRY FURTHER STRENGTHENS ITS ECONOMIC TIES WITH ITS NORTHERN PARTNERS, GIVEN BARCELONA'S LOCATION IN THE NORTH EASTERN CORNER OF SPAIN ON THE BORDER WITH FRANCE. CATALONIA'S EXPORTS BEFORE JOINING THE EEC WERE ALREADY ORIENTED TOWARDS THE REST OF EUROPE. 55% OF ITS EXPORTS WENT TO EUROPEAN COUNTRIES, THE REMAINDER BEING EVENLY SPLIT BETWEEN AFRICA, ASIA AND THE AMERICAS. FROM A POLITICAL VIEWPOINT, SPAIN HAS NOW EXPERIENCED ALMOST TEN YEARS OF DEMOCRACY. SINCE THE DEATH OF GENERAL FRANCO IN 1975, THE COUNTRY HAS HAD FOUR GENERAL ELECTIONS, THE LAST HELD ON JUNE 22ND 1457) AXOW ¡YEAR. ,,u DURING THESE TEN YEARS, SPAIN'S CONSTITUTIONAL MONARCHY HAS BEEN FIRMLY ESTABLISHED, AS HAS ITS COMMITMENT TO WESTERN EUROPEAN UNION AND NORTH ATLANTIC DEFENCE. �—5— :11111 Ajuntament ' VIII+ de Barcelona Gabinet de Comunicació CATALONIA, LIKE 16 OTHER REGIONS IN SPAIN, HAS WITH THE ADVENT OF DEMOCRACY ACHIEVED AN IMPORTANT DEGREE OF AUTONOMY, WITH SPECIFIC JURISDICTIONS IN INDUSTRY, COMMERCE, SOCIAL SERVICES AND CIVIL LAW BEING DEVOLVED TO THE CATALAN GOVERNMENT OR GENERALITAT. THE CITY OF BARCELONA IS THE CENTRE OF AN URBAN METROPOLITAN AREA Gi7ITH A TOTAL POPULATION OF 3,1 MILION, WHICH REPRESENTS 52 PER CENT OF THE TOTAL CATALAN POPULATION. THE CITY CENTRE HAS A POPULATION OF ABOUT 1,7 MILION INHABITANTS, WHICH HAS BEEN STABLE FOR THE LAST 15 YEARS. THE INFLUENCE OF BARCELONA AS A LABOUR MARKET, HOWEVER, EXCEEDS THE STRICT METROPOLITAN AREA TERRITORY AND COVERS UP TO 50 r1UNICIPALITIES WITH A POPULATION OF 4,2 MILION PEOPLE. — I WOULD NOW LIKE TO SAY SOMETHING ABOUT THE ROLE PLAYED BY BARCELONA'S MUNICIPAL GOVERNMENT IN PROMOTING INVESTMENT. Ref.: �Ajuntament I'IV de Barcelona Gabinet de Comunicació THE ECONOMIC CRISIS OF THE LAST DECADE HAS BADLY AFFECTED BARCELONA'S METROPOLITAN AREA. THE UNEMPLOYMENT RATE TODAY IS AROUND 20% IN THE CITY CENTRE AND 28% IN THE REST OF THE METROPOLITAN AREA. INDUSTRIAL ADJUSTMENT HAS BEEN CARRIED OUT ON A MASSIVE SCALE AS PART OF THE ACCELERATED DOWN—SIDE OF AN "ECONOMIC LIFE—CYCLE PROCESS". HOWEVER, LOCAL GOVERNMENTS, EVEN IN LARGE CITIES, SUCH AS BARCELONA, DO NOT HAVE THE MEANS CENTRAL GOVERNMENTS DO TO ATTEMPT TO OFF — SET EXTREME ECONOMIC CONDITIONS. NEVERTHELESS, IN MY OPINION, THE UNITED ACTION OF SPANISH LOCAL GOVERNMENTS IS CAPABLE OF GENERATING, THROUGH SAVING AND INVESTMENT POLICIES, A SIGNIFICANT POSITIVE SHIFT IN THE COUNTRY'S ECONOMIC EXPECTATIONS. LOCAL GOVERNMENTS CAN PROMOTE INVESTMENT AND INNOVATION, BESIDES ACCOMPLISHING THEIR TRADITIONAL FUNCTIONS. THEY CAN ACT AS UNIFORMITY BREAKERS, THAT IS Ref.: �-7+11111 Ajuntament 'VIII'+" de Barcelona Gabinet de Comunicació TO SAY, THEY CAN CHANGE THE UNIFORM POLARIZATION OF PÉSSIMISTIC EXPECTATIONS THAT ARE BEHIND THE ECONOMIC CRISIS. THE CITY OF BARCELONA AND THE METROPOLITAN AREA, AS WELL AS THE REST OF THE MUNICIPAL COUNCILS OF THE AREA, ARE USING ALL THE AVAILABLE MEANS TO DEVELOP A CLIMATE THAT IS APPROPIATE TO THE ESTABLISHMENT OF NEW ENTERPRISES. IN FACT, BARCELONA'S LOCAL GOVERNMENT IS ACTING AS AN INNOVATIVE PUBLIC ENTREPRENEUR -A SPECIMEN SCHUMPETER bID NOT FORESEE. IN OCTOBER THE SEVENTEENTH 1986 BARCELONA WON THE RACE FOR THE 1992 OLYMPIC GAMES. APPART FROM MY IMMENSE PERSONAL SATISFACTION AND THE FORMIDABLE EXPLO ION OF JOY THAT BARCELONA SAW, THAT DAY MARKED THE END OF A STAGE WHERE THE ROLE OF BARCELONA LOCAL GOVERNMENT AS UNIFORMITY BREAKER HAS BEEN SHOWN CLEARLY. I WOULD LIKE TO QUOTE SOME LINES FROM A REPORT BY THE CATALAN CHAMBER OF PUBLIC WORKS BUILDERS TO Ref.: �OUT Ajuntament 1 111W de Barcelona Gabinet de Comunicació ILLUSTRATE MY WORDS. THIS REPORT POINTED A:DECREASE IN PUBLIC INVESTMENT IN SPAIN EXCEPT FOR LOCAL GOVERNMENTS. AND CONCLUDED: THE MERE FACT OF THE CANDIDATURE HAS GIVEN THREE POSITIVE EFFECTS: 1. IT HAS MEANT A THRUST TO CATALAN ETREPENEURSHIP 2. IT HAS STARTED A SET OF PUBLIC WORKS AND EQUIPEMENT PROJECTS THAT CANNOT BE STOPPED 3. IT HAS MADE PUBLIC OPINION SENSITIVE TO EXISTING LACK OF PUBLIC WORKS AND EQUIPMENT. IT IS HARDLY POSSIBLE THAT THIS THRUST IS LOST. THE CLIMATE FOR THE RECOVERY OF BUILDING SECTOR IS ALREADY ESTABLISHED ". I THINK THESE LINES ARE EXPRESSIVE ENOUGH. I CAN ONLY UNDERLINE THAT THEY WERE WRITTEN BEFORE BARCELONA Ref.: �Ajuntament v de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: GOT THE OLYMPIC GAMES ORGANIZATION. AFTER BARCELONA'S NOMINATION, AS YOU CAN EXPECT, THE CLIMATE IS STILL BETTER. FROM STOCK EXCHANGE TO BUILDING ACTIVITY INDEXES ALL THE ECONOMIC INDICATORS CONFIRM OUR BEST HOPES. THE OLYMPIC BIDDING HAS BEEN OUR BIGGEST CONCERN FOR THE LAST COUPLE OF YEARS. BUT THE BARCELONA MUNICIPALITY HAS NOT PUT ALL ITS ECONOMIC RECOVERY BET ON IT. IT HAS ALSO ACTED AS AN AGENT CREATING INNOVATIVE INSTITUTIONS. THE CITY FOUNDED IN 1985 INICIATIVES S.A., A MUNICIPALLY OWNED CORPORATION. AS MR FRANCESC RAVENTÓS, MANAGING DIRECTOR, CAN EXPLAIN, ITS OBJECTIVE IS TO PROMOTE INNOVATIVE ACTIVITIES OF PUBLIC INTEREST, IN COOPERATION WITH PRIVATE CAPITAL AND FOLLOWING �—10— Ajuntament " 1III' de Barcelona Gabinet de Comunicació THE PATTERN OF A VENTURE CAPITAL COMPANY. FOR EACH PROJECT A SPECIFIC COMPANY IS CREATED, WHERE THE MUNICIPAL COMPANY IS A MINORITY PARTNER. THE FIRST PROJECTS EVALUED INCLUDED A TELECOMUNICATIONS TOWER AND A CABLE. TV NETWORK FOR THE WHOLE CITY. AMONG THE PROJECTS ALREADY PUT INTO PRACTICE THERE IS THE RE— LAUNCHING OF THE OLDEST NEWSPAPER OF TE EUROPEAN CONTINENT, THE "DIARI DE BARCELONA". WE ARE SPECIALLY CONCERNED IrJITH ATTRACTING FOREIGN INVESTMENT, AND OUR JOB IS MADE EASIER BY THE FACT THAT WE ARE SURE THAT OUR LOCATION OFFERS A SERIES OF SUBSTANTIAL ADVANTATGES. THIS LAST POINT IS AMPLY PROVEN BY THE INCREASING VOLUME OF FOREIGN INVESTMENT ATTRACTED TO SPAIN, AND BY THE QUALITY NAMES THAT HAVE SET UP FACILITIES IN BARCELONA. NOW, MORE THAN EVER, INVESTING IN BARCELONA MAKES Ref.: �—11- IIII] 'III+' de Barcelona de Comunicació Ajuntament Gabinet Ref.: SENSE. LOCATING IN BARCELONA DOES NOT ONLY PROVIDE ACCESS TO A LARGE AND RELATIVELY UNTAPPED DOMESTIC ECONOMY, BUT ALSO BENEFITS FROM A LOW—COST PRODUCTION LOCATION FROM WICH TO SUPPLY THE REST OF EUROPE. THE BARCELONA METROPOLITAN AREA HAS DEVELOPED A VERY ACTIVE INDUSTRIAL POLICY PROVIDING SUITABLE LAND WITH THE NECESSARY URBAN FACILITIES AND SERVICES. THREE INDUSTRIAL LAND MANAGING BODIES HAVE ALREADY BEEN PUT IN PLACE AROUND BARCELONA AND TWO MORE WILL BE OPERATIVE VERY SOON, INCLUDING A TECHNOLOGICAL PARK. THE PARK IS DESIGNED FOR HIGH—TECH ENTERPRISES, ESPECIALLY THOSE THAT MAY CONSTITUTE COMPLEMENTARY GROUPS AND ENTERPRISES THAT NEED READY ACCESS TO SUITABLE RESEARCH CENTRES. THE PARK WILL OFFER TECHNICAL CONSULTING SERVICES, TECHNOLOGY TRANSFER AND BUSINESS FACILITIES WHICH ARE ESSENTIAL TO MEDIUM AND SMALL SIZE BUSINESSES. ONE OF THE MAIN ATTRACTIONS OF THIS TYPE OF t 7^ I 1 11W th I. �-12— +11111 Ajuntament V de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: DEVELOPMENT IS THE PROXIMITY OF LOCATION OF MANY DIFFERENT COMPANIES AND RESEARCH ENTITIES THUS ALLOWING FOR EASIER CROSS-FERTILIZATION AND MUTUAL INTEREST SYNERGIES. OLIVETTI HAS ALREADY ANNOUNCED ITS SETTING UP A PERSONAL COMPUTER PRODUCTION PLANT ON THIS SITE. HEWLETT PACKARD ^s 4t4telYpY WWWWW» INVESTING IN A FACILITY OF ITS OWN ON A NEARBY LOCATION. AND SO WILL SIEMENS. A SECOND INITIATIVE IS THE COORDINATING ROLE THAT THE CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA IS TAKING WITH RESPECT TO THE DEVELOPMENT OF INVESTMENT AND THE CONTINUED UPDATING OF A RECENTLY COMPLETED INVENTORY OF AVAILABLE INDUSTRIAL LAND. WHERE SPECIFIC TYPES OF URBANIZED INDUSTRIAL LAND ARE FOUND TO BE LACKING, WE HAVE MADE SURE THAT THESE ARE DEVELOPED AND MADE AVAILABLE. THE MOST AMBITIOUS PROGRAM UNDER WAY IS THE POBLENOU DISTRICT URBAN RENEWAL PROJECT. ITS GOAL IS 71 (,^ �-13— ':flllIt Ajuntament 'III+ de Barcelona • Gabinet de Comunicació Ref.: THE URBAN DEVELOPMENT OF A HALF—EMPTY OLD INDUSTRIAL AREA AND THE CONNECTIONOF CENTRAL BARCELONA WITH ITS WATERFRONT. IN THIS AREA WE INTEND TO BUILD THE OLYMPIC VILLAGE. THE AREA INITIALLY AFFECTED EXTENDS TO 100 HECTARES, AND INCLUDES MANY INDUSTRIAL AND VACANT LOTS. THE INDUSTRIES STILL IN OPERATION WHOSE LAND IS AFFECTED, ARE OFFERED ALTERNATIVE LOCATIONS IN INDUSTRIAL APEAS OWNED BY THE METROPOLITAN CORPORATION. BEYOND THE URBAN ASPECTS OF THE PROJECT THERE WILL ALSO BE IMPORTANT ECONOMIC SIDE — EFFECTS. THE SCHEME IS EXPECTED TO GIVE A STRONG IMPULSE TO INVESTMENT, WHICH WILL AFFECT NOT ONLY THE CITY CENTER BUT ALSO THE WHOLE AREA AND BEYOND. SO, WHAT ABOUT BARCELONA'S FUTURE? AS A GENERAL COMMENT WE EXPECT TO SEE BARCELONA'S ECONOMY INCREASINGLY LINKED TO THOSE OF THE OTHER ECC COUNTRIES AS MUCH AS CONTINUING TO PROVIDE A MAJOR PORTION OF �-14Ajuntament 'TJ[f de Barcelona Gabinet de Comunicació SPAIN'S DOMESTIC INDUSTRIAL REQUERIMENTS. SIMILARLY, AS IN THE PAST, WE EXPECT TO SEE BARCELONA IN THE FOREFRONT OF INNOVATION AND INDUSTRIAL DEVELOPMENT WITHIN SPAIN. OUR IMMEDIATE INTEREST IN THIS SENSE IS TO HELP CHANNEL THESE EFFORTS TOWARDS CONTINUED DEVELOPMENT OF A DIVERSE AND BALANCED INDUSTRIAL BASE THAT IS AT THE SAME TIME TECHNICALLY INNOVATIVE, PROVIDES SUITABLE EMPLOYMENT LEVELS, AND IS DIVERSIFIED TO AN EXTEND THAT WILL HELP AMELIORATE THE EFFECTS OF THE MORE EXTREME CYCLICAL ECONOMIC MOVEMENTS. TO CONCLUDE, WE ARE EXTREMELY OPTIMISTIC OF BARCELONA'S FUTURE BOTH WITHIN SPAIN AND EUROPE. WE WOULD LIKE YOU AND OTHER FOREINGN INVESTORS TO HELP DEVELOP AND BENEFIT FROM THIS PROCESS OF CHANGE. I HOPE THAT YOU WILL SERIOUSLY CONSIDER BARCELONA AS A PRODUCTION LOCATION, AND BENEFIT FROM ITS INHERENT ADVANTAGES. THANK YOU FOR YOUR ATTENTION. Ref.: � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3992 Title A name given to the resource Presentació de l’Àrea Econòmica de Barcelona / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Reial Academia d'Enginyeria, Estocolm, Suècia. Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Economia Lideratge Relacions Internacionals Competitivitat Barcelona Acció política Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1087/19870507d_00207.pdf 873d570331a75ef37a54ae319ed7d4c6 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Palabras del Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, en la entrega de la Medalla de Honor de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando al Gran Teatro del Liceo. Barcelona, 7 de mayo de 1987 �Ajuntament '; de Barcelona Gabinet de Comunicació SEÑOR DIRECTOR, SEÑORAS, SEÑORES: EN NOMBRE DEL GRAN TEATRO DEL LICEO, EN NOMBRE DEL CONSORCIO DEL LICEO Y EN NOMBRE DE LA CIUDAD DE BARCELONA, MUCHAS GRACIAS POR ESTA MEDALLA QUE LA REAL ACADEMIA DE BELLAS ARTES DE SAN FERNANDO CONFIERE A NUESTRO QUERIDO TEATRO. RECIBO EL GALARDóN CON ENORME SATISFACCIóN. SATISFACCI6N POR EL RECONOCIMIENTO QUE NOS OTORGA ESTA PEAL ACADEMIA, MáXIt1O EXPONENTE DE LA REPRESENTACI6N DEL ARTE EN ESPAÑA. SATISFACCI6N POR ENTRAR A FORMAR PARTE, JUNTO A LA SOCIEDAD FILAR "6NICA DE BILBAO, EL ORFEO CATALá Y EL ORFE6N DONOSTIARRA DEL RESTRINGIDO GRUPO DE ENTIDADES QUE HAN MERECIDO LA DISTINCI6N DE ESTA REAL ACADEMIA. Y SATISFACCI6N TAMBIÉN POR LO QUE REPRESENTA DE ESPALDARAZO A UNO DE LOS OBJECTIVOS QUE LA CIUDAD DE �Ajuntament ` de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA SE HA FIJADO Y QUE COMO ALCALDE HE TENIDO EL ORGULLO DE DEFENDER. BARCELONA ES, SOBRETODO, LA CAPITAL DE CATALUÑA. PERO BARCELONA TAMBIÉN QUIERE SER CAPITAL DE ESPA ÑA. UNO DE LOS ARGUMENTOS, DE LOS EJEMPLOS QUE REPETIDAMENTE HE PUESTO PARA AVALAR ESTA VOCACI6N ES CONTAR CON EL GRAN TEATRO DEL LICEO. EFECTIVAMENTE, EL LICEO CONFIERE A BARCELONA EL CARiCTER DE CAPITAL OPERÍSTICA DE ESPAÑA. HOY SE CONFIRMA ESTA CONDICIoN. SEÑORAS, SEÑORES, EL iÉXITO DEL GRAN TEATRO DEL LICEO ES EL ÉXITO DE UN SINFIN DE VOLUNTADES QUE UNIDAS POR UN MISMO ENTUSIASMO HAN HECHO POSIBLÈ MANTENER EL ALTO NIVEL DEL TEATRO DURANTE 140 AÑOS. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació DE ENTRE TODOS QUIERO CITAR ESPECIALMENTE LAS MáS DE 300 PERSONAS QUE DIRECTAMENTE SON PARTE DE ESTE GRAN COLISEO. COMO TAMBIÉN HE DE MENCIONAR A TODOS LOS ARTISTAS DE CATALUÑA, DE TODA ESPAÑA, DE TODO EL MUNDO, QUE SE HAN PRECIADO DE HABER SIDO HUÉSPEDES DEL TEATRO DE LA RAMBLA. EN NOMBRE DE TODOS ELLOS Y DE TODOS LOS BARCELONESES LES DOY UNA VEZ MáS MI MáS SINCERO Y EMOCIONADO AGRADECIMIENTO. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3993 Title A name given to the resource Entrega de la Medalla d'Honor per part de la Academia de Bellas Artes de San Fernando al Gran Teatre del Liceu / Paraules d'agraïment Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Art Cultura Acció política Gran Teatre del Liceu Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1088/19870514d_00209.pdf aa0796db7986188287ce72ef8795846a PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, al Col.legi Universitari "Abad Oliva" Barcelona des dE la Casem Cnray? Barcelona, 14 de maig de 1987 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SENYORES, SENYORS: EN PRIMER LLOC VULL FELICITAR EL COL.LEGI UNIVERSITARI ABAD OLIVA PER HAVER ORGANITZAT EL CICLE "BARCELONA, UN REPTE AL FUTUR ESPANYOL". COM ALCALDE DE BARCELONA, I COM A BARCELONÍ, VEIG AMB SATISFACCI6 TOTES LES INICIATIVES QUE SERVEIXIN PER FER CONEIXER MILLOR LA NOSTRA CIUTAT. LA PERSONALITAT DELS QUE M'HAN PRECEDIT EN AQUESTA TAULA ÉS UNA GARANTIA DE QUE HAURAN OBTINGUT VOSTÉS UNA VISI6 COMPLETA I SUGGERENT DELS MÉS IMPORTANTS ASPECTES DE LA NOSTRA CIUTAT. PODEM DEIXAR PEL COL.LOQUI, SI VOLEN, EL DESENVOLUPAMENT D'ALGUNES DE LES PINZELLADES QUE DONARÉ. EN TOT CAS REPASARÉ ALGUNS FETS QUE, ENCARA QUE CONEGUTS, VAL LA PENA RECORDAR DE TANT EN TANT. �—3— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA: MUNICIPI I CIUTAT SI ENS PREGUNTEM ¿QUÉ ÉS BARCELONA? TOTHOM SABRà CONTESTAR: UNA CIUTAT, LA CAPITAL DE CATALUNYA, LA CAPITAL INDUSTRIAL D'ESPANYA, LA CIUTAT MÉS IMPORTANT DE LA MEDITERRàNIA... BARCELONA ÉS TOT AIXò I MOLT MÉS, EVIDENTMENT. PER SI VOLEM DEFINIR O PRECISAR ELS LÍMIS FíSICS DE LA CIUTAT, LA COSA JA NO ÉS TAN CLARA. TENIM PRIMER EL MUNICIPI, EL TERME MUNICIPAL DE BARCELONA. ALL QUE PRODRIEM DIR EL QUE "OFICIALMENT" ÉS BARCELONA. EL TERME MUNICIPAL DE BARCELONA TÉ UNA SUPERFÍCIE QUE NO ARRIBA ALS 100 KM2, 98, ON VIEUEN 1.750.000 PERSONES. 2 Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: AIXó, EVIDENTMENT, EN TERMES URBANS ÉS UNA FICCIó. LA CIUTAT REAL QUEDARIA MILLOR DEFINIDA PEL TERRITORI DE LA CORPORACIó MUNICIPAL METROPOLITANA; 478 KM2 AMB 3.097.000 HABITANTS, REPARTITS EN 27 MUNICIPIS. RECORDEM QUE EL MUNICIPI DE MADRID TÉ UNA SUPERFíCIE DE 607 KM2 AMB UNA POBLACI6 DE 3.188.000. ÉS A DIR, UNA SUPERFíCIE UNA VEGADA I MITJA SUPERIOR A LA DE LA NOSTRA REA AMB UNA POBLACI6 PRáCTICAMENT IGUAL. DENSITAT (HAB/KM2) SUPERFíCIE (KM2) POBLACI6 (HAB) 98 1.753.000 17.957 CMB 478 3.097.000 6.479 MADRID 607 3.188.000 5.252 BCN. MUN. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació AQUESTES XIFRES ENS DIUEN QUE LES COMPARACIONS ENTRE MADRID I BARCELONA NO S'HAN DE FER ENTRE ELS DOS MUNICIPIS, SINE ENTRE EL MUNICIPI DE MADRID I EL TERRITORI DE LA CORPORACIò METROPOLITANA DE BARCELONA. EFECTIVAMENT, L'AREA METROPOLITANA DE BARCELONA, ELS 27 MUNICIPIS QUE LA COMPOSEN, FUNCIONA A TOTS ELS EFECTES COM UNA SOLA CIUTAT. ELS INDICADORS DE MOBILITAT PER TREBALL, PER ESBARJO, PER COMPRES O DE DISTRIBUCIò TERRITORIAL DE LA RIQUESA I LA RENDA ENS HO CONFIRMEN. FINS I TOT L'AREA METROPOLITANA DE BARCELONA TÉ UN TEIXIT URBI MÉS CONSOLIDAT QUE EL PROPI MUNICIPI DE MADRID. LES XIFRES DE DENSITAT DE POBLACIò JA ENS HO SUGGEREIXEN, I LA EVIDéNCIA D'UNA FOTOGRAFIA AèREA ENS HO CONFIRMA. -PERò ÉS QUE,A MÉS, SI PARLEM D'AREA METROPOLITANA I INTRODUïM EL CONCEPTE D'AREA METROPOLITANA FUNCIONAL, �—6— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació L'àREA DE DEPENDèNCIA DIRECTA DE BARCELONA PER MOTIU DE TREBALL, TENIM UN REA CONSTITUDA PER UNA CINQUANTENA DE MUNICIPIS. AQUESTS SóN ELS FETS, LA REALITAT. VEIEM ARA QUINES SóN LES INSTITUCIONS QUE S'ARTICULEN SOBRE AQUESTA REALITAT. Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació L'AJUNTAMENT TENIM, EN PRIMER LLOC L'AJUNTAMENT. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA I ELS 26 ALTRES AJUNTAMENTS DE L'AREA. TENIM, O TENIEM, LA CORPORACIè METROPOLITANA DE BARCELONA. SUPOSO A VOSTÉS FAMILIARITZATS AMB TOT EL PROCÉS QUE A PORTAT A LA LLEI QUE FES DESSAPAREIXER LA CORPORACIè I LA SEVA SUBSTITUCIè PER DUES ENTITATS, UNA MANCOMUNITAT, ELS AJUNTAMENTS I LA GENERALITAT I POTSER LES 5 COMARQUES. ELS ESTALVIO DONCS D'ENTRARI—HI. NOMÉS ELS DIRÉ QUE AQUELLS DE VOSTÉS QUE ES DEDIQUIN AL DRET TINDRAN DURANT MOLTS ANYS MATèRIA PER A ESTUDI I PER A EXERCIR COM A ADVOCATS. �—8— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: NO ÉS UNA EXAGERACIó. EL DESGAVELL I MAREMàGNUM JURíDIC QUE PORTARà L'APLICACIó DE LES LLEIS D'ORDENACIó TERRITORIAL ÉS DE TALS CONSEQÜ NCIES QUE DUBTO QUE ELS LEGISLADORS SE N'HAGIN ADONAT. Sí QUE ELS VULL EXPLICAR ALGUNES COSES DE LES QUE L'AJUNTAMENT FA I NO SUN GAIRE CONEGUDES. QUÉ ÉS L'AJUNTAMENT DE BARCELONA? L' AJUNTAMENT DE BARCELONA ES POT DIR AVUI QUE ÉS UN GRAN "HOLDING" DE PRESTACIó DE SERVEIS. TÉ UN PRESSUPOST CONSOLIDAT D'UNS 140.000 MILIONS DE PESSETES, AMB UN TOTAL DE 24.000 TREBALLADORS, DELS QUALS MENYS DE 10.000 SóN FUNCIONARIS. I QUÉ ÉS EL QUE FA, L'AJUNTAMENT DE BARCELONA? L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, EN PRIMER LLOC1PRODUEIX (p.exemple Cinturons) �-9- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ELS BENS I PRESTA ELS SERVEIS QUE PER LLEI LI PERTOQUEN. LA MAJORIA DE VOSTÉS CONEIXEN EL DRET ADMINSTRATIU I NO M' EXTENDRÉ MUNICIPALS: SOBRE AIXò: SóN ELS PAVIMENTACI6, NETEJA, TíPICS SERVEIS ESCOMBRARIES, CLAVAGUERAM, ETC. PER L'AJUNTAMENT FA MOLT MÉS D'ALL6 QUE LA LLEI LI MANA. L'AJUNTAMENT .FA TAMBÉ UN MUNT DE COSES, COMPROMÉS PER UNA TRADICI6 DE MOLTS ANYS. COSES QUE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA FEIA SUPLINT EL PAPER D'INSTITUCIONS QUE LLAVORS CATALUNYA NO TENIA O QUE LES QUE TENIA NO SE'N FEIA CàRREC. BARCELONA, COM A CAPITAL DE CATALUNYA QUE ÉS, TÉ UNES DOTACIONS I UNS EQUIPS QUE NORMALMENT, EÑ ALTRES CAPITALS, PAGUEN ELS ESTATS -I PER ESTAT ENTENC TAMBÉ ELS ESTATS O GOVERNS AUTòNOMS-. (Goteborg) �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació AQUESTES DOTACIONS, A BARCELONA, LES PAGA L'AJUNTAMENT. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA ÉS L'UNIC AJUNTAMENT D'ESPANYA QUE TÉ AL SEU CàRREC LA PRàCTICA TOTALITAT DELS MUSEUS DE LA CIUTAT: EL MUSEU PICASSO, EL MUSEU D'ART DE CATALUNYA, EL MUSEU D'ART MODERN, EL MUSEU CLARà, EL MUSEU TèXTIL, EL MUSEU DE LA MiSICA, EL MUSEU DE ZOOLOGIA, EL DE GEOLOGIA, L'INSTITUT BOTàNIC I ALGUN ALTRE QUE EM DEIXO, TOTS AQUESTS SóN PROPIETAT DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA TÉ TAMBÉ HOSPITALS, CENTRES D'EGB, DE FORMACI6 PROFESSIONAL. TOT AIXó NO SUCCEEIX. A CAP ALTRA CIUTAT D'ESPANYA. �-11— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LA POLíTICA DE FOMENT PER A MÉS DE LES COSES QUE TÉ PER LLEI I ELS SERVEIS QUE ACABO DE DIR, ELS SERVEIS DE CAPITALITAT ELS DIEM, L'AJUNTAMENT DE BARCELONA ENCARA FA UN TERCER GRUP D'ACTIVITATS. EM REFEREIXO A ALL QUE PODRIEM DIR EL FOMENT. ÉS UN CONJUNT D'ACTUACIONS QUE L'AJUNTAMENT HA FET COM A RESPOSTA A UNA SITUACIó DE CRISI ECONòMICA NO PREVISTA O AMB UNA DURADA I INTENSITAT MOLT MÉS GRAN DEL QUE NINGú HAVIA PENSAT. PER PODER FER AIXò CALIA UNA FEINA PRèVIA, QUE ÉS EL SANEJAMENT FINANCER DE L'AJUNTAMENT, FINS I TOT CREAR UN PETIT ESTALVI PER PODER DERIVAR — LO A AQUESTES ACTIVITATS "ATíPIQUES" O NOVES. ELS TRES EIXOS QUE CONFIGUREN LA POLíTICA DE FOMENT SóN ELS JJ.00., LA PONèNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC Ref.: �—12— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: I SOCIAL, I 2 EMPRESA INICIATIVES S.A. VEIEM AIXò UNA MICA MÉS DE PROP. ÉS EVIDENT QUE L'AJUNTAMENT NO TÉ COMPETèNCIES PER LLUITAR CONTRA L'ATUR. NOMÉS TÉ COMPETèNCIES PER LLUITAR CONTRA LES CONSEQÜèNCIES DE L'ATUR, NO CONTRA LES SEVES CAUSES. i encara (Plans d'Oc.Comunitària) TOT I AIXí L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO ES VA NEGAR A ROMANDRE INSENSIBLE DAVANT LES CAUSES I VA DECIDIR DE COMENÇAR A SER MÉS BELIGERANT, A TRACTAR D'ANIMAR L'ECONOMIA DE LA CIUTAT, A TRACTAR DE RECUPERAR UNA IDEA QUE HISTòRICAMENT HAVIA TINGUT UN PES I QUE DESPRÉS HAVIA ANAT DESAPAREIXENT DE LA NOSTRA LITERATURA, QUE ÉS LA IDEA DE FOMENT. AIXò VOLIA DIR TENIR INICIATIVES NOSALTRES MATEIXOS, COL.LABORAR AMB ALTRES QUE EN TENEN I SOBRE TOT FIXAR-NOS UN OBJECTIU. NO L'OBJECTIU DE CREAR UNA ONADA DE PROSPERITAT, QUE NOSALTRES SOLS EVIDENTMENT NO PODREM NI PODEM CREAR NI PODREM, MAI. PERO Sí, I SUBRATLLO MOLT LES PARAULES QUE DIRÉ ARA, SITUAR LA �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CIUTAT EN CONDICIONS TALS QUE SI AQUESTA ONADA VENIA, COM EFECTIVAMENT ESTA. VENINT, NOSALTRES POGUESSIM GAUDIR-NE D'UNA FORMA DIFERENCIAL, POSITIVA, RESPECTE D'ALTRES CIUTATS. REPETEIXO, NO TRACTàREM, NO HEM TRACTAT NI TRACTAREM MAI DE CREAR UNA ONADA DE PROSPERITAT ECONòMICA I SOCIAL QUE NOSALTRES NO PODEM GENERAR, PER Sí QUE HEM DE TRACTAR, I CREC QUE HO HEM ACONSEGUIT EN UNA CERTA MESURA, DE SITUAR-NOS EN BONES CONDICIONS PER AGAFAR EL TREN D'AQUESTA ONADA SI AQUESTA ONADA ES PRODUTA, COM EFECTIVAMENT S'ESTà PRODUINT. FINS I TOT, D'ANAR-HI, A SER POSSIBLE, EN ELS WAGONS DEL DAVANT D'AQUEST TREN. DECIDIDAMENT HO VAM INTENTAR I MODESTAMENT CREC QUE EN BONA MESURA HO VAM ACONSEGUIR, HO ESTEM ACONSEGUINT. ALTRES CIUTATS HO HAVIEN FET. EN AQUEST PAIS NOSTRE QUE S'ESTà OBRINT, TANMATEIX S'IGNOREN MOLTES REALITATS QUE SóN òBVIES EN LA VIDA INTERNACIONAL. MOLTES CIUTATS HO HAVIEN FET: BALTIMORE, CLEVELAND, A L'ESTAT DE �—14— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació OHIO; A EUROPA LES CIUTATS SUEQUES, ROTTERDAM, LYON; AL CANADà, TORONTO. TANTES I TANTES CIUTATS QUE S'HAN PLANTEJAT PROGRAMES DE PROMOCI6 ECONòMICA DE LA CIUTAT EN EL SENTIT MÉS GLOBAL, A PARTIR D'UNA SITUACI6 DE CRISI, DE PéRDUA DE POBLACIó I D'ALTRES INDICADORS IGUALMENT IMPORTANTS. COM HAVIEM DE FER—HO NOSALTRES? COM HAVIEM D'ACONSEGUIR QUE BARCELONA ESTIGUÉS EN BONES CONDICIONS RESPECTE LES POQUES OPORTUNITATS QUE EL FUTUR ECONòMIC POGUÉS DONAR? Ref.: �—15— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LES MESURES PRESES EN PRIMER LLOC VAM DECIDIR APRETAR MOLT FORT EN EL PROJECTE "VEDETTE", EL MÉS EMBLEMàTIC: ELS JJ.00. DE 1992. HO VAM FER PERQU1 VEIEM QUE HI HAVIA MÉS POSSIBILITATS D'ÉXIT QUE EN ELS SEIXANTA ANYS ANTERIORS EN QUè LA CIUTAT HAVIA PERSEGUIT AQUEST MATEIX OBJECTIU. I TAMBÉ PERQUè NOMÉS EL FET DE PARTICIPAR, D'ANAR PEL MóN EXPLICANT LA CANDIDATURA ENS POSAVA EN CONTACTE AMB ELS CENTRES D'INFORMACIó I DE DECISIó ECONòMICA I FINANCERA. AMB AQUEST MOTIU HEM VISITAT POTSER ENTRE VINT I TRENTA PAïSOS, ENS HEM AGERMANAT AMB CIUTATS DE PER TOT EL MóN, I AIXò POT SEMBLAR MOLT FORMAL I HO ÉS I TANMATEIX DE VEGADES ARA JUSTAMENT COMENÇA A TENIR DERIVACIONS PRàCTIQUES QUE NO DEIXEN DE TENIR INTERÉS. ENS INTERESSAVA QUE AQUESTS CENTRES ESTIGUESSIN INFORMATS SOBRE BARCELONA; POSAR BARCELONA EN EL MAPA, Ref.: �—16— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació COM ES VA DIR UN COP I, AL MATEIX TEMPS, QUE ENS DONESSIN INFORMACI6 SOBRE OPORTUNITATS EN EL MERCAT MUNDIAL. UNA ALTRA LíNIA D'ACTUACI6 VA SER, EN CANVI, TREBALLAR NO EN EL CAMP DE LES EMPRESES SINO EN EL CAMP DE LA FRONTERA ENTRE LES EMPRESES I EL MóN DE LA MARGINALITAT, LA CREACIó DE LA PONèNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL. EL QUE BUSQUEM AMB LA PONéNCIA ÉS ANIMAR I RACIONALITZAR UN SEGUIT D'ACTIVITATS QUE EXISTEIXEN EN EL MARC DEL MERCAT ECONòMIC, EN LA FRONTERA DEL MóN DE LES COOPERATIVES, DE L'AUTO-OCUPACI6, DE LES INICIATIVES FINANÇADES PER L'INEM O PER FONS EUROPEUS. CAL DIR A LA GENT, CLARAMENT, I CAL QUE VOSTÉS, JOVES UNIVERSITARIS HO TINGUIN MOLT EN COMPTE, QUE ÉS IMPOSSIBLE EN EL Mal ACTUAL, ASPIRAR A UN SOU SENSE MÉS TíTOL QUE EL QUE ENS DONA EL SISTEMA TAL COMO ESTà FUNCIONANT. Ref.: �-17- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació CAL DIR CLARAMENT QUE NO ES POT ESPERAR UN SOU ESTABLE DE LA MERA POSSESSI6 D'UNA CAPACITACI6 MíNIMA COM LA QUE ENS DONA EL SISTEMA SENSE CAP PARTICIPACI6 ESPECIAL PER LA NOSTRA BANDA. CAL O ARRISCAR O INNOVAR O CREAR O BÉ FORMAR—SE D'UNA FORMA MOLT ESPECíFICA. ESTà CANVIANT EL POSICIONAMENT DEL CIUTADà RESPECTE DE LA CIUTAT, RESPECTE DEL SISTEMA CIUTADà. HAN DE CANVIAR TAMBÉ LES IDEES QUE ELS RESPONSABLES DE LES CIUTATS TENIM RESPECTE DEL QUE NOSALTRES HEM DE DIR A LA GENT. A LA GENT SE LI HA DE DIR QUE SI NO CREEN- ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU TREBALL, NO TINDRAN TREBALL. I CREAR ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU TREBALL VOL DIP. AUTO—OCUPACI6 EVIDENTMENT; VOL DIR COOPERATIVA, EN EL SEU CAS EVIDENTMENT; VOL DIR UNA FORMACI6 MOLT ESPECíFICA EN ALTRES OCASIONS; VOL DIR CREATIVITAT QUE TINGUI UN MERCAT, NO CREATIVITAT QUE PUGUI SER PROMOCIONADA, QUE PUGUI SER ABONADA NOMÉS, �—18— Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació COM HA DE SER, PER NO N'HI HA PROU. HA DE SER, A MÉS, SITUABLE EN EL CONTEXTE EN QUè ESTEM, QUE ÉS EL CONTEXTE DEL MERCAT. VOL DIR TAMBÉ POSSIBILITAT DE CREACI6 D'EMPRESES I NECESSITAT DE FER—HO. EN EL CAMP DE LA FORM.ACI6, A NINGú SE LI ACUT JA QUE SIGUI POSSIBLE, SENZILLAMENT, FER UNA OPCI6 ALS DISSET ANYS, ALS SETZE ANYS, SUPOSEM, PER AQUELLA BRANCA, PER AQUELL TíTOL I QUE D'AQUí ENS VINGUI, EL SISTEMA ENS DONI LA POSSIBILITAT D'UNA OCUPACIó. NO ES AIXí. SI HI HA UN MOMENT D'AQUESTA EVOLUCI6 EN EL QUAL L'INDIVIDU ESTA. EN CONDICIONS D'OPTAR, D'ARRISCAR, DE DECIDIR QUE ELL PRODUIR. D'UNA DETERMINADA FORMA DETERMINADES COSES —I NO HO FA — , NO ÉS SEGUR, MÉS AVIAT, ÉS BEN SEGUR QUE AQUEST INDIVIDU, AQUEST CIUTADá NO TINDRà UN LLOC EN EL SISTEMA EN EL QUAL ESTEM, QUE TRACTEM DE REFORMAR, PERò QUE ENS EMMARCA. AQUESTA ÉS LA REALITAT I RES DEL QUE NOSALTRES FEM ES POT FER FORA D'AQUESTES CONSIDERACIONS. ELS QUE TENIM RESPONSABILITATS PúBLIQUES HEM D'ANIMAR—VOS, A �-19- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació VOSALTRES, JOVES, PER TAMBÉ A LA GENT GRAN, AMB MÉS DIFICULTAT, QUE ES TROBA EN SITUACIONS MARGINALS EN EL MERCAT DE TREBALL A PRENDRE, DONCS, ACTITUDS PER ELLS MATEIXOS, ALIAR — SE AMB D'ALTRES I TRACTAR D'INNOVAR, D'ARRISCAR, DE BUSCAR FORMACIONS ESPECíFIQUES. NO TENIM LA GARANTIA QUE D'AQUEST SECTOR FRONTERER, EN EL QUAL S'ESTà TREBALLANT INTENSAMENT, DES DELS FONS EUROPEUS, ESPANYOLS I AUTONòMICS, QUE EN AQUEST SECTOR SE LI ESTIGUI TREIENT AL RENDIMENT SOCIAL I ECONòMIC QUE SE LI POT TREURE. Ref.: �-20- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació INICIATIVES, S.A. PODRIA DEFINIR INICIATIVES S.A. COM UNA EMPRESA QUE PROMOU LA CREACI6 D'EMPRESES PRIVADES QUE PRODUEIXEN BENS I SERVEIS PRIVATS D'INTERÉS GENERAL. QUIN VA SER EL SEU ORIGEN? DE FET, INICIATIVES VA NEIXER D'UNA NECESSITAT. L'ALCALDE DE BARCELONA ES TROBAVA QUE A LA SEVA TAULA HAVIA UN CALAIX ON S'HAVIEN ANAT ACUMULAT UN MUNT D'IDEES PORTADES PELS CIUTADANS. IDEES SOBRE EL QUE CALDRIA FER I EL PER QUÉ NO S'HAVIA FET. ARRIBAVEN A LA TAULA DE L'ALCALDE PERQUè AQUESTA TAULA ÉS UN CENTRE D'INFORMACI6, (I LA GENT PENSA), UN CENTRE DE DECISI6 IMPORTANT. EL PROBLEMA, PERò, ÉS QUE L'AJUNTAMENT, L'ADMINISTRACI6 MUNICIPAL, NO ÉS EN SI MATEIXA UN BON. TRANSFORMADOR D'IDEES EN PROJECTES. PERQUè NO ESTà �—21— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PENSAT PER FER AIX6. NO ESTI PENSAT PER CREAR EMPRESES NI PER CONVERTIR EN PROJECTES TANGIBLES LES IDEES, SOVINT MAGNíFIQUES, APORTADES PER CIUTADANS AMB INICIATIVA, SOBRE LA MANSANA DE LA DISCòRDIA, O EL POBLE ESPANYOL, O LA TELEVISI6 PER CABLE. D'ALTRA BANDA HI HAVIA UN ALTRE INCONVENIENT. MOLTA GENT HI PORTAVA IDEES PERQUè NO LES HAVIEN ACCEPTAT ENLLOC MÉS. I, PER TANT, ENCARA QUE NOMÉS SIGUI PSICOLòGICAMENT, ES PODRIA PENSAR QUE AQUESTES IDEES EN DEFINITIVA EREN AQUELLES QUE EL MERCAT HAVIA REBUTJAT. PER EN QUALSEVOL CAS, L'ADMINISTRACI6 ERA I ÉS I SERá UN CENTRE D'INFORMACI6 MOLT IMPORTANT, I SERIA ABSURD DESAPROFITAR AQUESTA CARACTERíSTICA. VOSTÉS SABEN QUE ELS MANUALS D'ECONOMIA DEFINEIXEN JUSTAMENT L'EMPRESA I L'EMPRESARI COM UNA COLLA DE COSES, PER TAMBÉ COM UN PORTADOR D'INFORMACIó. I AQUESTA INFORMACI6 HI ÉS ALS AJUNTAMENTS. DESPRECIAR — LA, TIRAR — LA, NO FER— NE úS SERIA DES DEL PUNT DE VISTA ECONòMIC I SOCIAL UN MAL SERVEI A LA COL.LECTIVITAT. 2 ^ Ref.: �—22— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació FINS I TOT L'ALCALDE, DE VEGADES, COM A PERSONA INFORMADA EN AQUEST SENTIT, ES VEU EN L'OBLIGACIó DE RESITUAR EN EL MERCAT, EN LES MILLORS CONDICIONS POSSIBLES, ALGUNES IDEES MOLT VàLIDES QUE EN TOTA LA SEVA RIQUESA DE MATISSOS NOMÉS ESTAVEN, NOMÉS SóN CONEGUDES JUSTAMENT DES DE L'ALCALDIA. AQUEST ÉS DONCS L'ORIGEN D'INICIATIVES: TRACTAR DE CONVERTIR EN EMPRESES, EN PROJECTES REALS I TANGIBLES, LES IDEES VIABLES QUE ELS CIUTADANS PORTAVEN A L'AJUNTAMENT. PENSEU QUE, EN BONA MESURA, L'ACTIVACI6 ECONòMICA, EN QUè CONSISTEIX, EN BONA MESURA TAMBÉ, LA MILLORA DEL BENESTAR SOCIAL, CONSISTEIX PRECISAMENT EN AIXò: EN PASSAR DE L'ESTADI DE LES IDEES, DE LES VOLUNTATS I DELS PROJECTES INICIALS A L'ESTADI DELS PROJECTES OPERATIUS. I AIXò FER — HO, S'HA DE FER SOBRE LA BASE D'UNA COL.LABORACI6 PER PART DEL SECTOR PÚBLIC LOCAL QUE ESTIGUI LIMITADA EN EL TEMPS. AL CAP DE 3 6 4 ANYS DE Ref.: �—23— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CREACI6 DE CADA EMPRESA, L'AJUNTAMENT SE'N VENDRà LA SEVA PARTICIPACIó; NO NOMÉS ÉS QUE SE LA VENDRà, ÉS QUE JA EN EL MOMENT DE COMENÇAR A PARTICIPAR FIRMA AMB ELS ALTRES SOCIS UN PACTE DE RECOMPRA, PER A GARANTIR LA SEVA SORTIDA. DE MANERA QUE ES RETORNEN AL CONTRIBUENT ELS DINERS QUE HAN DEIXAT PERQUè ELS CIUTADANS POGUIN CREAR EMPRESES. INICIATIVES S.A. HA TINGUT PROU D'èXIT, COM SABEU. S'HAN CREAT UNA S2RIE D'EMPRESES TOTES MOLT INTERESSANTS I MOLTES REFERIDES A AQUELL TIPUS DE SITUACIONS GREUS DE LES QUE PARLAVEM ABANS. AQUESTS EREN ELS TRETS MÉS IMPORTANTS DEL QUE ÉS LA CASA GRAN I DE COM, DES DE LA CASA GRAN, HEM ABORDAT ELS PROBLEMES, QUE AVUI DIA, MÉS PREOCUPEN ELS BARCELONINS I MOLT ESPECIALMENT ELS JOVES BARCELONINS. Ref.: �-24- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació BARCELONA, CAPITAL DE CATALUNYA VEIEM ARA QUIN ÉS EL PAPER DE BARCELONA A CATALUNYA, ESPANYA I EL MóN. RECORDO SOVINT L'EXPRESSI6 DEL DOCTOR BRICALL SEGONS LA QUAL CATALUNYA SENSE BARCELONA SERIA UNA NACIONALITAT MINORITáRIA EUROPEA COM ARA L'ALT ADIGGIO. ÉS EXACTAMENT AIXí. AIXó NO ENS PORTA PAS A L'EXTREM CONTRARI DE PRETENDRE QUE BARCELONA HA CREAT CATALUNYA. LA REALITAT ÉS A L'INREVÉS: CATALUNYA HA CREAT BARCELONA. LA MILLOR PROVA QUE CATALUNYA ÉS UNA NACI6 VE DONADA PEL FET QUE HA ESTAT CAPAÇ DE BASTIR UNA CIUTAT CAPAÇ DE SOPORTAR UNA ESTRUCTURA QUASI ESTATAL, CAPAÇ DE GENERAR TOT EL SECTOR TERCIARI DE CLASSES "IMPRODUCTIVES" QUE CONFORMEN LA CULTURA ELABORADA, ELS SíMBOLS COL.LECTIUS. SENSE CIUTAT-CAPITAL I SENSE SISTEMA DE CIUTATS NO HI HA ESTAT. CATALUNYA HA CREAT BARCELONA PERQUé TENIA (Josep Garriga i Massó) �-26- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA I EUROPA HE DIT ABANS QUE CATALUNYA ERA UN SISTEMA DE CIUTATS. SI BARCELONA I CATALUNYA VOLEN INTEGRAR-SE A EUROPA ÉS FONAMENTAL QUE EL SISTEMA DE CIUTATS CATALà LLIGUI AMB EL TEIXIT URBà EUROPEU. EUROPA ÉS TAMBÉ UN SISTEMA DE CIUTATS. LES CIUTATS CONSTITUEIXEN EL SEU ESQUELET VERTEBRADOR. I ÉS PRIMORDIAL QUE BARCELONA I PER TANT CATALUNYA S'HI INSEREIXIN COM UNA R6TULA D'UNA CERTA IMPORTàNCIA. BARCELONA HA DE SER PIVOT DEL "NORD DEL SUD" EUROPEU. ENTENC PER NORD DEL SUD UNA àMPLIA REGI6 DE PROP DE DEU MILIONS D'HABITANTS QUE COMPREN EL MIGDIA FRANCèS I QUASI ARRIBA ALNORD D'ITàLIA, AIXÍ COM EL MEDITERRANI ESPANYOL. EL PORT I L'AEROPORT DE BARCELONA HAN D'AUGMENTAR LES SEVES CONNEXIONS INTERNACIONALS, ÉS UN DELS PUNTS FONAMENTALS. Ref.: �—27— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: FINAL VULL ACABAR RECORDANT EL QUE HE DIT FINS ARA: LA REALITAT URBANA DE BARCELONA, L'ACTUACIÓ DE L'AJUNTAMENT, LA NECESSITAT D'AQUEST D'ADAPTAR — SE A LES EXIGÉNCIES DE LA CRISI, L'ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL COM A CENTRE DE RECEPCIÓ D'INFORMACIÓ, EL PAPER DE BARCELONA COM A CAPITAL DE CATALUNYA I D'UN ESPAI EUROPEU MÉS AMPLE. TOT AIXò ENS CONFIGURA UNA CIUTAT DINàMICA, AMB UNA IL.LUSIÓ PEL FUTUR SIMBOLITZADA PER L'APOSTA PELS JOCS OLíMPICS DEL 92, AMB UNA CAPACITAT PER REACCIONAR DAVANT SITUACIONS NOVES. NO EM CAP DUBTE QUE AQUESTA BARCELONA AIXí DIBUIXADA RESPON A ALL QUE BARCELONA HA ESTAT SEMPRE EN EL CONTEXT ESPANYOL: LA PORTA PER ON HAN ENTRAT TOTES LES CORRENTS DE MODERNITAT, L'AVANÇADA D'EUROPA EN LA PENíNSULA, LA CAPDAVANTERA EN LES LLUITES PER LA �-28- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: LLIBERTAT. ES BEN CERT QUE L'ESPANYA D'AVUI NO ÉS LA MATEIXA QUE LA DE FA 20, 50 ANYS. JA NO ÉS TAN GRAN LA DIFERèNCIA ENTRE BARCELONA I ALTRES CIUTATS, ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D'ESPANYA. ABANS FEIA AL.LUSI6 A COM MADRID HA REDESCOBERT LA SEVA CONDICI6 DE CIUTAT. M^ c L 1 , C C.--/01( TOT AIXò ÉS MOLT POSITIU. PERQUè ENS INCITA A SER ENCARA MILLOR, PERQUè ELS NIVELLS D'EXIGèNCIA PER COMPETIR SóN FIÉS EVIDENTS. NINGú ES MÉS EXIGENT AMB SI MATEIX QUE ELS BARCELONINS. I ELS BARCELONINS, LA CIUTAT DE BARCELONA SABRAN RECOLLIR, HAN RECOLLIT JA AQUEST REPTE DE FUTUR. MOLTES GRàCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3994 Title A name given to the resource Barcelona des de la Casa Gran / Conferència dins el Cicle "Barcelona, un repte al futur espanyol" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sumari: - Barcelona: municipi i ciutat. - L'Ajuntament. - La política de foment. - Les mesures preses. - Iniciatives SA. - Barcelona, capital de Catalunya. - Barcelona i Europa. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi Universitari Abad Oliva, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autogovern Finançament Administració local Europa Barcelona Model social Acció política Espanya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1089/19870515d_00210.pdf 4bedfe3b451aaa2b1463bee4b4fa16b6 PDF Text Text DISCURS DE PRESENTACI6 - DE PASQUAL LA MARAGALL A LA CANDIDATURA DE BARCELONA A LES ELECCIONS MUNICIPALS 87" Hotel Colón, Barcelona, 15 de maig de 1987 �PASCUAL MARAGALL Fa de bon estar en un Partit en el que aquells que tenim representació pública, perqué hem estat primer de tot elegits pel Partit abans que per els cíutadans com a candidats í aquells que no la tenen í estan en front del Partit en si mateix, és a dir, al front de l'ànima d'allò que nosaltres fem, al front del cor . i del bateo d'alló que nosaltres perseguim situats allá on estem situats, aquests dos fronts es comuniquen amb tanta fertilitat, amb tanta fecunditat, són diálegs diferents, són papera diferents, són rols diferents í, jo us asseguro, us ben asseguro, que poques vegades cm sento tan a mi mateix, com quan sento a en Raimon Obiols explicar el que estem fent. Eh l té la distancia i nosaltres la proximitat, ell té la distancia del temps, representa una tradició de més de cent amys. ' Aquí es va fundar el socialisme, no només català, sinó el socialisme espanyol i el síndicalisme espanyol Raimon Obiols, representa per a mi, sempre, justament aquesta tradició justament, aquesta continuitat de les idees que ens belluguen. Venim, avui, a presentar una llista, no encara a fer campanya. Vením a presentar un equip de persones que esperen l'honor de ser elegita pels ciutadans í ciutadanes de Barcelona per portar aquesta ciutat, en els propers quatre anys. Haig de dir, en primer lloc, que és una llista de continuYtat, que d'alguna manera hereda una heréncía, hereda un llegat de professionalitat, de gestió i d'aprenentatge í d'eficàcia que no cal provar, que está provada ja. Vosaltres sabeu que els quatre 12 �primers anys d'estar a l'Ajuntament, l'Ajuntament socialista va haver de sanejar í va haver de reformar. Es va sanejar financerament l'Ajuntment contra allò que alguna encara diuen. L'Ajuntament está, avuí, sanejat í és una maquínáría, des del punt de vista financer, que está a zero, que está en condicions de tirar endavant i té unes empreses, que moltes d'elles estaven quebradas, una consorcis, com el de la Zona Franca, L unes altres empreses mixtes, 1 tantas i tantes partícipacions en les quals hem hagut, sobretot en els primera anys, de posar ordre que, avui, llueix d'això que els empresaris en diuen "números negres" en comptes de "vermells", que catan al dia. Tenim una experiencia provada al camp de l'urbanisme, no cal que m'hi extenguí, • perque només cal treure el nas per la finestra per a saber-ho. en el camp de • la dinamització cultural, us convido a tots els que sou aquí a que us doneu una volta per aquesta exposició de la Ma.Aurelia Capmany, abans d'entrar a l'Hospital del Mar (está bé, ja l'han operat, está molt bé, mirarem d'enganxar-la per a la campanya, perque una campanya sense la Ma.Aurèlía Capmany no és una campanya municipal de Barcelona) la Ma.Aurelia Capmany, abans d'entrar a l'hospital, va muntar una exposició a la Virreina, que us recomano que veieu, és aclapadora amb la Larga deis fets i, és aclaparadora també, amb la forga deis projectes. parlariem de neteja, de la neteja d'aquesta ciutat una-, mica bruta, com a oiutat mediterrània. I parlariem de sanitat. Aquí ens tornariem uha mica més 13 �técnics i hauriem de comparar els costos d'alió que en diuen les UBAS (les Unítats Basiques d'Actuació) els llits/dies dels malalts, comparariem amb els hospitals de l'INSALUD i de l'Institut Catalá de la Salut í veurieu qué és eficacia. I parlariem, inclús, de tránsit i de tráfic, aquesta ciutat tan, atapeïda. La llés densa d'Europa, que té més de 18.000 habitants per quilàmetre quadrat, contant inclòs els de Colicerola i els de Montjuïc (que si els treguessim hauriem de multiplicar la densitat per 1,5 segurament). I aquesta ciutat, que és la més atapeida d'Europa •tanmateix, no és la pitjor d'Europa en matéria de trànsit, tot í que está en els darrers anys í mesos, suportant una càrrega creixent preocupant de tráfic, que haure m . de plantejar des del punt de vista de les seves salucions, però moltes se n° han plantejat vostès ho saben, vosaltres ho sabeu. En el camp tecnològic de la informatitzaciá, del seguíment per pantallas s'ha fet, ‘-'esta al límit del que la tecnologia permet en aquesta matèria. I parlariem de descentralització i de com aquesta cíutat va fer 10 districtes per unanímítat, vull recordar que no és tan dificil quan un és generós í está al govern i sap utilitzar , al mateix temps, el govern í la generositat, no és tan impossible dividir el territori amb una mica de "senderi n justament amb una mica de sentit comú, comú a tothom, el que- permet els consensos, la unanimitat i la descentralització. Cada un heu d'anar al vostre districte, que és el vostre ajuntament, í ara ja us ho puc dir, fa una mesos no us ho podía dir. Peró, ara, si us convoco a anar a Sarria, está en obres, a Santa i a Sant Martí, 14 �fa molts anys í no només la familia socialista, doncs aquí la tindreu. I el company Santiburcio que ha representat durant aquests anys ja, des de la seva primera secretaria de Barcelona, el lligam entre Partit i ciutat, entre Partit í Ajuntament, entre Partit i•Grup Municipal i que, avui, per la força natural de leá coses, rep, per dir-ho la sanció formal d'allò que prácticament ja estava fet. Ha sigut l'enllag entre una idea socialista i aquells que estavem destadats a la casa de la ciutat. I encara hauria d'afegir, iaqui no m'estendré, els nous companys amics que han volgut estar •a la llista ni que sigui, no per tenir responsabilitats de govern, sínó per declarar' clarament quina és la seva postura política en aquest moment i en aquesta hora, i que quedi ben ciar que això és un dret constitucional que no se li pot negar a ningú. Vosté com que fa aquella feina millor que no estigui en cap llista; és com si li diguessim: "vosté com que está en aquesta feina val més que no digui el que pensa". Doncs això no és possible acuesta gent no ho ha volgut. Aquí tenim a Caries Ponsa, ex-president del Port, i l'Abad, ex-director general de la Fira actualment, conseller .delegat dels Jocs Olímpica. I el Xavier Rubert de Ventás, que és parlamentan i europeu i que ho seguirá essent. En Joan Majó, que va ser alcalde de Matará í ha estat, també, ministre d'indústría, havent passat per la Direcció General d'Electrónica des de la qual tantes coses va fer per la ciutat de Barcelona, només cal que citi el projecte Barcelona Informática i Telecomunicacions, potser la part més important del nostre projecte °limpio al capdavall, el que quedará més al final i, també, la Barcelona Activa, el fet de que Olivetti decidís deixar el seu edifici a la 16 �Gran Vía, a la ciutat, •i adquirir une nous terrenys de la Corporació Metropolitana en els sOlars del Parc Tecnològic del Valles, per a installar-se en una nava fábrica que será l'enveja de la informática europea. Aquesta és la nostra carta de presentacíó aixó'és el que, realment, hem vingut a fer aquí. Som aquells que hem fet aixà, mes aquests, i tots plegats tirarem endavant la tasca que ens hem fixat. Quina és 7 Avui només és una pinzellada del que hem de fer, ja hi haurà temps, durant la campanya electoral, per explicar amb més detall i no és qüestió d'avangar-ho. Us he de dir que nosaltres volem anar Barcelona enllá, no volem quedar-nos aquí. Ene ho varem proposar fa un parell d'anys en el pas de l'ecuador de l'equip municipal. El 1985 varem dir que en materia d'atur no ene volem quedar aquí, perquè la crisi est à durant mes del que tots ens pensavem, no n'hi ha prou amb lluitar contra les conseqüències de l'atur, s'ha de lluitar contra les causes de l'atur amb la modestia que representa lluitar des d'una ciutat on no es tenen les grane variables, ni les grane palanquee, ni els grans plans d'ocupació, no les tenim. Però tanmateix, amb la voluntat de saber que si ve una onada de prosperitat, com sembla que está venint, Barcelona havia d'estar al capdavant, no perdre aquell tren i, si pogués ser, anar ale vagons de davant d'aquest tren. Això eres cm proposat. amb Barcelona Enllá. Emprendre, com ha dit Raimon Obiols, una política de promoció de la ciutat que tantee altres ciutats en el • món han pres. Volia dir, també, no aturar-se davant de les fronteres que la nostra pròpia rutina, el nostre propi hàbit 17 �podia haver anat creant. Nosaltres quan vàrem entrar a l'Ajuntament, varem veure desseguida, al cap d'uns mesos, que hi havia coses contra les quals ens estrellavem, que nio podiem realment traspassar, hi havia barreres que no podiem realment traspassar des del punt de vista de la nostra acció. Hi havia coses que el primer dia ens havien indignat i el segon dia també, el tercer menys, i el quart ja no sabiem com fer-ho i el cinquè tendiem a oblidar--ho. I, aquestes coses, potser no eren importants, eren brutícies determinades o desarreglos urbanístics molt petits, però a lo millor eren Serveis Socials en els quals ens semblava que hi havíem d'anar, però que no ens hi podiem acostar, perquè estaven massa lluny, i Barcelona Enllà va voler dir, en aquell moment, i vol dir avui no conformar--se davant de la dictadura de la rutina, no conformar-se davant de l'obligació i els compromisos, que la nostra propia acció va adquirir, per la força dels fets. No conformar-se. Anar més enllà. Anar més endins. No només anar més enllà en els entít. de les fronteres, en el sentit de la promoció internacional, que ja sabeu que ho hem fet, valia dir, també, anar més endins de Barcelona, més endins de la seva ànima, més endins dels seus detalls, no hem de permetre, tampoc, a la llarga que s'oris escapin els detalls. I volem tenir la Barcelona gran, no la Gran Barcelona, perquè es confon, amb projectes anteriors amb els que no hi estem d'acord els socialistes, però lli la Barcelona gran, sí la Barcelona de la Carta [Municipal, sí la Barcelona que és germana dels Ajuntaments Metropolitans És una cosa que vàrem conquistar amb prou feina i prou dificultat. Recordeu tots el que era la Barcelona del franquisme, aquella Barcelona en la qual hi havia un alcal.de pér. 18 �a barallar-se amb el del cantó, amb un España Montadas a l'Hospitalet i un Antoja a Badalona i uh - altre que es deia Blas Mu?oz a Santa Coloma, que tots ella eren enemics declarats de Barcelona. Per qué?, perquè a Madrid, en el fons, els interessava que hi hagués aquesta divisió dintre del que és la nostra Area Metropolitana. Dones, ara, no entraré en qué és el que hem de fer, no avui, encara, en el futur respecte de l'Àrea ,Metropolitana. Només us vull dir una cosa: en els quatre anys que hem passat hem fet alió més dificil, í la. resta cm preocupa menys, plantar la llavor de la solidaritat i de la concòrdia. Avui en día a Badalona hí ha respecte per a Barcelona, a l'Hospitalet hí ha germandat amb Barcelona i a Santa Coloma s'entenen amb Badalona i tots els 27 municipis de l'Area Metropolitana han aprés amb dificultat, perque fa quatre, sis anys que encara no eren així, a respectar a la seva germana gran. Aquesta és la realitat i aquesta és la Barcelona gran que nosaltres, pesi a qui pesi, seguirem construint per la via de la fraternitat i per la vis de la col.laboració. És l'hora dele, Ajuntaments. Tenim una mica la impressió, tots plegats, que.a Catalunya també, a Espanya, els grane problemes política s'han anat resolent. No dic que estiguin del tot resolts. No és cert. Però, sí que és veritat que els grans problemes política, amb majúscula, el de la tradició política espanyola, catalana, la qüestió nacional, la qüestió catalana, la reforma agrària, els grane problemes de reforma fiscal, tot aquests problemes que una colla d'anys, l'entrada a fa Europa, la relació internacional, el rol del nostre país en el 19 �món, tot això té un camí, ja, per anar avançant, té un principi de solució. No dic que estigui solventat. No dic que no hi hagin coses per anar lluitant. N'hi hauran. Però, no ene enganyem, en cap moment de la nostra história, com avui, hem podgut dir des de Catalunya, des de Barcelona, amb orgull, que els grane temes de la política del nostre país estan ben enfocats. Mai de mai havia tingut aquesta situació i, és l'hora ara de que el país es torni una mica cap a la política menuda, cap a la política de cada día, cap a la política deis detalls, cap a la política municipal, cap a la política deis Ajuntaments, parqué sinó ens trobarem a l'arribada de l'any 90-92, que el país haurà entrat a Europa, que hi haurà l'Acta única i que estarem, una altra vegada, amistangats inclús amb América, que no ho estavem, que farem els Jocs Olímpics, que 13 farem la Gran' Exposició Universal, que Catalunya tindrà l'autonomia que havia volgut í la riquesa que havia desitjat tanmateix, que el jovent está al carter,. que la gent no está contenta, que la Seguretat Social no acaba de funcionar, que l'ensenyament no de prou. gratificant, que la innovació no és suficient, per, realment fer competencia amb els altres països, que pares i fills s'entenen, peró evidentment hi ha encara problemes socials, no vull entrar en ele individuals familiars, que encara no estan prou ben resolts com perque aquesta entesa dongui tots els seus fruits. 1 aixó de la política de- cada dia. Aixà és la vida quotidiana. Aquella que ene ha de preocupar i, per la qual, hem de cridar l'atenció de tothom, de l'Estat en primer lloc, de la Generalitat deis ciutadans. És l'hora dels Ajuntaments i, per tant, és l'hora de 20 �Barcelona, 'ha de ser l'hora de Barcelona, ja ho és l'hora de Barcelona. Tirem endavant per aquest camí. Qui? Com? De quina manera? Això és molt senzill: qui?, nosaltres ho intentarem; com?, seguint la trajectòria socialista de sempre. Nosaltres farem la Barcelona de sempre, aquella Barcelona somniada, coneguda, llegida, aquella Barcelona de la Ma. Aurélía Capmany en. els seus escrits, aquella Barcelona que els pares ens han explicat, aquella Barcelona que l'históría ens explica plena de problemes, plena d'angoixes, d'ambicions, d'exigéncies, plena de si mateixa. Però també aquella Barcelona que ha sapigut entusiasmar--se en moments del temps, fantàsticament per objectius comuna. Per aconseguir aquesta Barcelona de sempre nosaltres proposem una recepta ben senzilla: el socialisme de sempre, el que va néixer molt modestament, amb gran dificultat en aquesta ciutat i que, tanmateix, va passar períodes d'una enorme dificultat fins arribar al final deis anys 70, en aquests prometedora anys BO, amb una maduració que creiem que albira futurs de gran il.lusió, una ciutat llunyana, que diria l'Isidre Molas, de gran il.lusió. El socialisme (els hí deia avui ala 25 companys perimers de la llista) no és una moral de l'éxit, els hi deja, nosaltres volem guanyar i hem de voler guanyar, cosa que a 'vegades els socialístes oblidem un xic, nosaltres no podem tenir cap mena d',exces de confiança, això no és bo per a ningú,ni da bo electoralment; ni al ciutadà u agrada la gent excessivament confiada. S'ha de lluitar, s'ha de tenir un punt de rabia entenem be aquest punt de rabia no es refereix a la ràbia envers ala adversariá, No és aixó. Un punt de rábía en la defensa de la raó de cadascú, de la nostra raó, de la raó socialista, que la 21 �tením i de la nostra trajectòria, que hem demostrat. Ara bé, nosaltres sabem que si les coses no anessin bé, que aníran bé, però sí les• coses no anessin be, això és molt important, justament perque vagin bé, sabem que no passaria , res, absolutament res, patiriem i ens hauríem de resítuar amb una situació més difícil, però la nostra no és una moral de l'èxit, no és una moral que digui que només el que guanya és bo, això ho deixem per la dreta,.que no té més remei que acollir-se en aquest • tipus de moral. Aquesta no és la nostra moral. La riostra moral és una en la qual hem de tenir l'orgull de demostrar, l'orgull sincer, que es potrgestionar i guanyar sense pagar el peatge 3 d'abraçar una ideología de desconfiança i d'individualisme. No cal. No és necessari. I és per això, que nosaltres afrontem les setmanes que vindran amb aquest punt de ràbia, amb aquest punt de sá orgull del que és el nostre missatge, creo que aquest és necessari perque us asseguro que la ciutat de Barcelona, sinó no s'hí engrescará tant com es podía engrescar•amb el missatge que nosaltres portem. Hi ha una il.lusió de futur molt gran, però que avui m'agradaría comengar a transmetre. Hi ha una il.lusió de futur, nosaltres no ens hem cansat de governar. No ens hem cansat d' imaginar; nosaltres contínuem imaginant í pensant que hi ha coses noves per oferir i que la ciutat, realment, s'anirà acostant cada vegada més a elles. Us donaré un exemple del que pot ser tot això, un exemple per les deu petites Barcelones que hí ha a Barcelona: a la Ciutat Vella volem fer la Casa de la Caritat í la Casa de la Misericórdia en el convent deis Angels í convertir --ho en un gran centre de 22 �cultura, en un gran centre de rehabilitació de tota la Ciutat Vella. A r'Eixample volem fer les illes interiors, aquesta tarda hem inaugurat l'illa de la Torre de les Aigües, entre Consell de Cent i Diputació. Quina meravella veure el que pot ser, realment, [la nava frontera de Barcelona en aquesta ciutat que ja té totes les fronteres esgotades i tots els límits recorreguts í que, tanmateix 'a dintre seu, Barcelona Endíns, dintre del seu d cor, encara té una frontera per conquerir, que són les illes interiors de l'Eixampie, aquí hi ha una de les nostres il.lusions • més estimades, he vist l'illa de l'Eixample oberta, plena de gent, de "nanas°, de gent gran que veía com els "nanas" tindrien una cosa que ella no van tenír, de veure tota els balcon s plena de gent, gran i jove, amb totes les banderes catalanes posades allá, he pensat, realment, estem posant la bandera. catalana al cor de Barcelona, que és 92 22 .una. Aquest és el nostre objectiu a 1'Eixample. A Sants-Montjulc volem fer el Pare del Migdia; és a dir, acabar el Monjuïc que a l'any 29 va començar, peró que ens va deíxar mig per acabar amb edificis que tremolaven una mica. Dones els consolídarem, com ara el. Palau. Nacional, í a més des de l'Anella fins a dalt al Cementiri abaix a Can Clos acabarem per convertir realment Montjuïc, tot ell, en un Pare. A Les Corta hi veurem nèixer Sant Joan de Déu com un gran nou centre tercian, enorme, de gran qualitat arquitectóníca, dissenyat pels arquitectes, potser els minora, Rafael Moneo i Manuel Sdià Morales. aquella Veurem un renaixement del que va ser Diagonal que va créixer i significar alguna cosa i que, després,es va aturar. A Sarriá-Sant Gervasi hi veureu, un día d'aquests, com s'obre La Tamarita, al capdemunt del carrer 23 �Balmes, aquell gran jardí que tantes vegades hem vist darrera de les reixes i que mai hem pogut visitar per dintre, allá estará, obert a la ciutat de Barcelona ben aviat. Recuperarem el Passeig de la Bonanova, que será passeig, si ens fan cas tots plegats, i signen el conveni deis Cinturons de Ronda que 'ha d'arreglar el: problema del tràfic d'aquesta ciutat, que el signarem!. I recuperar per la ciutat el que havien sigut passejos i que, avui dia, només són vies de gran tràfic. A Gracia vetareu la Gracia del PERI, que s'ha aprovat amb tota la satisfacció dels ciutadana. Una Gracia renovada, una Gracia vella i nova al mateix temps, que está demostrant avui dia que pot ser aquest petit cor que Barcelona necessita• per anar tirant endavant. A Horta-Guinardó veureu el Túnel de la Rovira, que ja un dia d'aquests s'obrirà i que no es podrá, del tot, atravessar fina l'altra banda perque encara falta un trog, que no estem fent nosaltres des de l'Ajuntament, però que s'acabarà perque els altres també sempre acaben les obres i que saltará des de la Rambla del Carmel, a la sortida de darrera del Túnel de la Rovira fina al carrer Dante., í saltará aleshores aquella mena de penyasegat que hi ha per arribar fins baix i continuar amunt fina el Segon Cinturó. , Aixà será molt aviat i ho veurem tata. A Nou Sarria tindrem el centre Monturiol, a l'antic Manicomi que queia a terra, que és evident que hi havia gent que lí tenia estimació, perque hi havia estat molts anys, peró no servía a la fínalitat a la qual havia de servir. Allá hem pensat que pot plantar-s'hi, realment, la llavor de la cultura en el barri obrer, en el barri proletari. No n'hi ha prou només en que 24 �l'Eixample estigui bé í que Montjulc estigui bé. Hem de fer, hem d'aconseguir (i aquesta és la nostra il.lusió) que la cultura mes aVangada, la tecnología, la de les noves técniques estigui, justament, "en el cor del barrí treballador i, a més, al costat de la plaga Llucmajor, on veureu neixer, una altra vegada, l'estatua, aquell monument a la República de Pi í Margall que, temps enrera, havia coronat el llapis del Cinc d'Oros, tornará a ser-hi, peró será a la plaga Llucmajor, que és el cor de la classe obrera de Barcelona. A Sant Martí, qué cal que digui, a Sant MArtí i al Poblenou hi veureu la Vila Olímpica. Míreu, abans us he parlat dels fets del passat, deis fets que són la nostra credencial, ara us acabo de parlar dels fets del demà, peró . el demà desseguida. No del demà, alió que es diu, el demà que será d'aquí a uns anys, no.' Aquesta és la nostra credencial de futur. 25 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3995 Title A name given to the resource Presentació de la Candidatura de Barcelona a les Eleccions Municipals 1987 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. La Tamarita. Casa de la Caritat. Ciutat Vella. Casa de la Misericòrdia. Parc Sot del Migdia. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Colon, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Campanyes Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Socialisme Administració local Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1090/19870518d_00212.pdf b362ea965f6a58dcdfbb19cb1c5f1353 PDF Text Text l'OJO Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Télex: 54519 Laye e Tercera confer e. . ncia cicle "Europa 92". Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Paspual Maragall Barcelona, 18 de maiq de 1987 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SENYORES, SENYORS: CELEBREN AVUI LA TERCERA CONFERNCIA DEL CICLE TOPA 92. AQUEST VESPRE ENS HONRRA AME LA SEVA PRESENCIA EL COMISAR' EUROPEU, EX SENADOR 1 EX DIPUTAT EXCM. SR. ABEL ATUTES I JUAN. EL SENYOR MATUTES, CONEIX Bn AQUESTA CIUTAT. MÉS DE LA PROXIMITAT QUE SEMPRE NI HA ENTRE ELS EIVISSENCS I CATALANS, EL SENYOR MATUTES HA ESTUDIAT I HA VISCUT A BARCELONA. ENS COMPLAU DONCS DONAR LA BENVINGUDA A BARCELONA AL COMISSARI ABEL MATUTES, UNA BENVINGUDA QUE S UNA RETORNADA A CASA. NO CALDR1 TAMPOC QUE ENS EXTENEM PER EXPLICAR AL �—3— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Cornunicació Ref.: SENYOR MATUTES LA VOLUNTAT EUROPEA DE BARCELONA. EL SENYOR MATUTES DEI! RECORDAR PROU 15 COM ELS EMPRESARIS CATALANS FA MOLTS ANYS ES VAN MANIFESTAR PER LA IN1EGRACI6 AL MERCAT COM. DEU RECORDAR TAMBÉ EL TARANN1 EUROPEISTA DE TOTS ELS BARCLLONINS. AVUI EL SENYOR MATUTES OCUPA UNA ALTA ISPONSAPILITAT AL SI DE LA COMISSI6 DE LES COMUNITATS EUROPEES. I S'OCUPA, PRECISAMENT, D'UNA CARTERA CLAU PER A UN SECTOR IMPORTANTLSSIM DE LA NOSTRA ECONOMIA. EFECTIVAMENT, LES PETITES I MITJANES EMPRESES S' HAN DESTACAT PER LA SEVA CAPACITAT DE REACCIONAR DAVANT LA CRISI ECON(75MICA. TOTHOM ACCEPTA HORES D'ARA EL DECISIU PAPER DE LES �—4 — Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PETITES I MITJANES EMPRESES EN LA GENERACI(; D'OCUPACI(5. L'AJUMTAMENT DE BARCELONA PARTICIPA ACTIVAMENT EN E'AJUT A LA CREACI5 D'EMPRESES, MOLT ESPECIALMENT A TRAV1S DE BARCELONA ACTIVA, S.A. 1 INICIATIVES, S.A. 1S PER AIX¿ QUE ENS FELICITEN DE QUE EL SENYOR MATUTES HAG1 ACCEPTM DE PARTICIPAR EN AQUEST CICLE, I ESPEREN AME IMTERiS LES SEVES PARAULES. T1 LA PARAULA L'EXCUl. SR. ABEL MATUTES 1 JUAN. Ref.: � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3996 Title A name given to the resource Presentació 3ª conferència del Cicle Europa 92 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Economia Ocupació Acció política Barcelona Matutes, Abel, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1091/19870522d_00211.pdf 43765b3eff1684bc23d43ffb63bbff45 PDF Text Text DISCURS DE PASQUAL MARAGALL A L'ACTE D'INICI DE CAMPANYA MUNICIPALS 87" Saló Cibeles, Barcelona, 22 de maig 1987 26 �ACTE INICI CAMPANYA -Bona niti. Ha arribat el moment tan esperat de poder començar a treballar per demostrar alió que hem fet 7a més, será ben explícat. Aquesta campanya no será personal, aquesta campanya té al darrera moltes horca, molts dies, molts mesos, molts anys. Vuit anys, ja. En definitiva, 8 anys de treball deis socialistes a l'Ajuntament. Però, teniem ganes de saber que podiem explicar tot alió que hem fet, que ens havia d'arribar el moment de convéncera la gent, no només pel que s'havia fet, sinó per com deiem que ho haviem fet. Perque, a la gent de Barcelona no li agrada veure les coses, la força deis fets, hi ha. de veure aixó; però també la força de les paraules. Paraules n'hi hauran en aquesta campanya, que per això sóri. les campanyes. Les pre-campanyes són una cosa més dificil, més complicada, en la qual, a vegades, hi ha joc subterrani í jo us ben asseguro que, durant aquests deu mesos, vuit mesos, set meses, ho he passat malament, a vegades. Tots a l'Ajuntament hem hagut de passar per gripaus, hem hagut de sentir com nosaltres estàvem tenint un to que no era, posant bastons a les rodes, posant pegues, que no tenim respectes que, efectivament, teniem. Respectes que teniem i tenim. Nosaltres hem treballat, hem mirat de treballar tot el possible. No sempre, perqué no sempre es pot treballar; peró, hem mirat de treballar, de fer aquests fets que ara recollim, que catan a les llisteá i que es poden lIegir i que mirarem d'explicar. Hem mírat de treballar us asseguro, us ben asseguro que, día a cha, el que cm mantenía era pensar que el día que comenci la campanya, 27 �aquest día, no et lliuraràs. 1 és avui, aquesta nit. Tots, avui, començarem a treballar per convèncer a la gent un. a un ( que ja sabeu que aquestes coses s'han de treballar un a. un) que no només les coses que s'han fet, s'han fet, que no només els defectes que ja ens els sabem i els corregirem, sinó que, a més a més, hi ha un futur per aquesta ciutat aquest futur no és només, us ben asseguro, una il.lusió del moment, no és només la il.lusió d'una nit. No és només, com ha sigut altres vegades ' de la seva història, un moment feliç. Mireu, ara ens toca, encara ens toca tornar a fer les coses i les construccions que van fer el 29 perque ballaven (que no s'havien fet prou ben fetes). Aquesta vegada no, aquesta vegada no será així. Aquesta ciutat s'ha de fer sòlidament. Fer ben fet el que haurà d'existir.... Però no será un somni, será una realitat que hem de construir sólidament, establement, per durar no solament un día, un any, dos anys, sinò per tot un període de la vida d'aquesta ciutat, que ha de ser llarg constructiu 1 podem fer-ho. Nosaltres sabem que tot no ho hem aonseguit, ni molt menys, però sabem, una mica, els límits en els quals podem arribar, sabem quins són els problemes que nosaltres sois no resoldrem, sabem, segurament, que ens haureu d'ajudar per cada un d'aquests programes, i tenim quasi tots els elements que s'han de tenir, perquè aquesta sigui, no només una ciutat eufórica, entusiasta. il.lusionada, sinó revitalitzada. 28 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3997 Title A name given to the resource Inici de la campanya Eleccions Municipals 1987 / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló Cibeles, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Campanyes Acció política Barcelona Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1092/19870523d_00213.pdf 291b4982c4375be402681f15004ea5f3 PDF Text Text SANTS-ESPANYA INDUSTRIAL Bones tardes, bones tardes (Bones tardes) que eón molt • bones, aquí a l'Espanya Industrial, aquí en. el nou. Aíxo era una fábrica, aixtb era un fábrica pele trebailadore de Barcelona. Ele treballadors deL, 161 textil. Ele treballadors del �textil. Les treballadores i els treballadors, que n'hi, aquí hi havien molts i potser encara queda alguna per aquí, perque hi ha. una senyora, aquí davant que té 93 anys, que ha estat ballant amb mí en aquesta Doncs aquí una fábrica com la Sedeta que .• tambè hi havia un altra fábrica, allá a dalt a sobre la Sagrada Familia i ara hi ha un Centre Civic. Jo m'en recordo el dia que el van inagurar quehí havia unes velletes també en allá i en el Centre cívic, al costat del Centre cívic hi ha un institut, hi ha una escola. El que era fábrica, s'ha convertit en institut, en escola de primaria i en Centre civic. I les velletes anaven mirant el cha que s'inagurava y anven mirant rient, rient i anven mirant a les :"alcalde, finestres. I jo els deia:"De que rieu ?" I van, dir veu aquelles finestres d'allá a dalt ? N'hi hem treballat 40 anys nosaltres dues, 40 anys ". I aquella fabrica es va convertir en lo que elles volien. Perque per elles allá que havia sigut seu, perque era el seu lloc de treball, però tambè el seu lloc de sufriment s'hauria convertiti en el lloc on els seus nets estaven estudiant per ser una cosa diferent del que elles havien sigut. I aquesta es l'ambició de la classe treballadora. Conseguir pela fila, - aconseguir pels néts, aconseguir pels ciutadans más joves una situació millor que aquella que van heredar aquella quer ella van tenir. I a més acabar tambè, a través del seu treball i a través de les guerres i de les lluites i del sufriment de cadascú una situació molt millor que no pas aquella que van viure. I ara, si hi ha gent gran de la barriada de Santa, en aquí, s'en recordarán dre que aixà va ser una 162 �fábrica, després no va ser res, després es va reivindicar, després que no eran sindicats obrero. - ni les associacions de teixidors sinò lo que en diuen, lo que en diuen en aquell moment, en diuen les avui associacions de veïns. Un fet nou. I aquestes associacions de veïns van guardar la memoria hist'torica d4e les classes treballadores no ja com a treballadors, con a veïns de Sants i con a veïns d' Hospitalet í van reclamar per Sants i per Hostafrancs que aquélla vella fábrica tornes a ser del poble o que Los constituida una altra vegada però no con a fábrica, sinò con a paro, no com a lloc de treball, sinò con a lloc de lleure. I ara ha vejen. Mireu cap allá veieu l'aigua ola nens jugant, i veieu l'estatua d'un esculptor angles que es diu Antohny Caro, que está allá baix, que és un deis millors del món. Mireu això que será escala també i mireu cap allá perque alli'hi haurá un , poliesportiu el día que vulguin aquests que poden, que ho pudeu decidir. A veure si es deixideixen alguna vegada, oi Donas el dia que ha deicideixin allá. Un día vaig Lar un miting que jo vaig din lo mateix aquí. El día de la ínaguració que gloria, per cert. ara 1 l'Espanya Industrial inaguració Plovía plovía, plovía í malta gent no va poder venir. Doncs aquell dia ja ha vaig din :" a veure quan fan aquest poliesportiu d'aquí". Aixcb és lo que feia classe treballadora unida. Mireu, Barcelona no l'entendrá mai. No la podrá governar mai, , de debò, (governar a sang i foc quan vulguin vulgui governar governar força política que aquesta ciutat s'ha d'entendre 163 amb els �treballadors i s'ha d'entendre també amb aquestes classes mítjeá emprenadores. 1 no s'ha de dir a les classes mitjes emprenedores segons que com per exemple:" vostés desconfífin de l'Estat, vostés desconfifin dels de fóra, vostés vagin a la seva, vostés siguin individualistes, no es preocupin dels demés, el mercat ho arregla tot". Això no cal que els hi diguin, no cal que els hi diguin. Però això ja ho sap prou, que les coses són aixi, desgraciadament. Lo que cal conseguir es dír : fl escolti, vosté, que és un profesional, que és un arquitecte, que és un pintor, . que és un home que té una conversa o que 'es un treballador o un quadre o que és un petit empresarí o que és un barber o una persona. d'oficí, vosté miri's en el miran, del poble, miri's en el mirall deis treballadors, pensi ara que pot fer -per aquesta ciutat i ademes de guanyar-se la seva 'vida que té el dret de guanyar-se-la creí ríquessa per tots els demés, per la ciutat". Això es lo que ha de dír una força política que vulgui governar Barcelona, a aquestes classes mitjes i si els dien això es trobará que aquestes classes mitjes lí torneu una resposta afirmativa. Les dretes sempre pensen que a les classes mitjes sel's hi ha de dir:"tingueu por, vigileu, no pagueu impostos, aneu al tanto, ojo, seguretat, cuidado, que no us atraquin, vígileu, cuidado, carrer que plou que plou, no sortiu al ....vigileu que hi ha una manifestació, al tanto amb aquella treballadors, cuidado que hi ha una vaga, ojo que no es pot caminar". Aquest és el discurs de la dreta. 1 el discurs de l'esquerra, el discurs de l'esqüerra progresista. oberta í tolerant i democrática, que ho som molt de tolerants,' 164 �molt, es el de dir tot el contrari :"escolteu, arrisqueu una mica. Eh que voleu ademés que la f;Iostra cíutat visqui bé ? Eh que ademés d'aconseguir a casa vostra també ho podria aconseguir una també mica la ciutat? Eh que com ele Vostres filia, una mica. Eh, que els carrera són . una mica com ele passadissos grane de casa vostra? No es aixi? Dones arrisqueu. Feu alguna cosa mes que guanyar-vos la vida, si podeu. Intenteu treballar amb els demés, arrisqueu per treballar primer, els . joves que no tenen treball. No espereu que us el donguín. No espereu que us el donarán pel sistema educatiu, amb un títol quansevol fer un quansevol. No. Lluitem. Intenteu. Agrupeu -voa amb una altres Demaneu dinera, donarem crédíts. Míreu una formació. Busqueu una formació. Veieu la mes especialitzada que puguín trobar una sortida en la ciutat. Arrisqueu tots í els demés també. Les classes mitjes també. Arrisqueu. Invertiu. Aquella que teniu una mica de diners no els 'guardeu al calaix. Invertiu. Perque si desprès trobem que hi ha joves que no tenen feina, per qué és ? Es peque hi ha gent que té els quartos al calaix, son aquella quartos dormint al calaix els que fan que hagi nanos que no tinguin feina. Perque si aquells quartos que s'han guanyat no es guardesin al mitjó o al compte corrent per no fer res sinò que s'invertíssin arriscant una mica. Invertir, qué vol dir ? Crear feina, crear noca de treball, crear empleo, crear negoci, crear tiquessa í aquest negoci, aquesta riquessa í els llocs de treball és lo que necessita el nostre jovent per trobar la feina que esta buscant. i65 �De manera que l'hem d'edxígir a la gent que te els quartos: els recursos. (Inclús a la classe mitja tambè, no nomès al risc, río, ric, ' ric tambè a la classe mitja), que arrisquin, que pensin que els projectes en aquests moment, en aquesta ciutat c=van endevant. Jo m'en recordo, fa, fa una colla d'anys que quansevol projecte era perillós i un pensava :" el tipus d'interés de més. alt, hi ha crisis, no sabem que passarà, val més que no ínvertim, val mes que aquest 1 jo tinguem un compte a plag per veure 'si dona una mica més amb aqueátes llibretes que anuncien, danos a la T.V.". jo penso que es millor, sempre que es pugui, sempre que es tingui l'edat o l'esma( perque hi ha persones de 93 anys que ballen, que balen míllor que jo ). De manera que sempre que es tíngui l'esma, índependienment de l'edat que es tingui s'ha de mirar d'invertir, s'ha de mirar d'ajuntar-se un amb els demés per invertir. Invertir vol dir, invertir en diners í invertir en energies,k amb la generositat i les ganes de cadascú. Poseu-los en comú. al presídent d'Hostafrancs. Per qué ? Per apendre amb eis demés, per mirar inclús alguna vegada de montar un petit negoci o una petita activitat col.lectiva o pública. Per qué ? perque la ciutat en aquest moment ho necessita. Primera. I segona. Perque la nostra ciutat en aquet moment hí ha moltes possibílitats de trobar sortida amb aquests tipus de projectes que no pas fa una colla d'anys. I això es el que nosaltres volem dir quan diem que ara vull crear, sóc Barcelona. Aquesta és la situació que tenim ara. Que voldriem els baroelonins? Que hauriem de volguer ? Que aixó no duri poo. Que aixó no passi com en altres moments de la nostra história, que va durar un any o dos 166 �anys o tres anys. Inclús es va fer una gran exposició al 29 després es va acabar. I èls monuments que es van fer al 29 ara encara belluguen perque el Palau Nacional es va fer cinc anys, només i ara l'estem refent: I el primer que em van dir quan vam entrar a l'Ajuntament vam dir hem qüe de fer per mantenir aquest palau?". Em van di8r :tirar--lo a terra", vaig dir : No. pot ser perque és un logotip de Barcelona. Es un símbol de Barcelona. El Palau Nacional i el jocs de llum del 29 i les fonts, no es poden. perdre. S'han de mantenir". "Dones, buidí allá de quadros, possi sorra a dintre i s'aguantará, porque aquell edifici no s'aguanta". I després afortunadament els representants d'aquestes classes mitjes creatives que té Barcelona, el catedràtic d'estructura de l'esoola d'Arquitectura va estudiar i va decidir que es podía aguantar el Palau Nacional si se li possava una sivella de ciment armat en la gran sala oval, en el templet de la sala oval, porque aíxi, amb aquesta sivella, amb aquest cinturó, el conjunt es mantenía. I es manté. I ho vam fer. I ha costat molts mílions, centenars de milions. Pero el Palau Nacional. es allá í es l'orgull de Barcelona. Això per qué us ho. die?. lis ho dic, perque, qué voldriem ara ? Voldriem que el 92 no fós el 29. Que el 92 no Los ni tan sois el 88 del segle pasat que va estar molt bé però no va ser prou. Voldriem que aquesta ciutat deixés de viure a estrebades, a cops d'il.lusió, a cops de • ja veurem.No pot ser aixe>. Hem de tenir un bon equip sempre. Hem de tenir una ciutat europea, sempre. Tant si aquell es l'any bó 167 �com si és l'any dolent. Hem de ser bons també en els anys doIents. Hem de tenir força per soportar ala nostres vells í els nostres parats i els nostres margínate, í això vol dir, no nomee tenir un moment d'euforia, guanyar la lliga una any. Fer una gran expossició, fer- una JJ.00 vol dir aprofitar aquest moment d'alegría, de gosadia, d'euforia, si voleu d'entusiasme, tate junte, per crear una Barcelona que s'aguenti en tots -da moments, els bone í ele dolents. 1 per fe aíxó jo nomes us die una cosa l'únic que necessitem, l'únic, dintre de la democrácía, no estrictre ? per quells que no hi creuen en tot això, amb tolerancia per tot el que diuen, amb tranquil.litat per tot el que s'inventen, que és molt, l'únic que necessitem es dei ar de. banda tot aixó, mirar el futur, mirar els demés, sis demés companys, ala demés conciutadans dir : colaborant tots a fer aquesta Barcelona- del futur perque aquesta Barcelona del futur 11 ja ha nascut, encara que no vulguin ja ha nascut, ja existeix,ja hi és. Hornee l'hem d'acompanyar entre tete perque hi creixi) 1 ara cm dirán. Bueno, qué vol dir l'alcalde amb tot aixó. Qué hem de fer en concret ? A qué ens hem de dedicar ? Jo us dic: "Us ho heu d'inventar voealtres el que heu de fe ". Jo us die, cada. vegada que paseo per devant, l'altra día a la Plaga Borras al capdamunt de Sarria, a un quartelet de bombera que hi ha, petit, que ha aprofitat un raed, que deu estar,expropiat perque aqlgUn día a lo millor per allí passará el segón cínturó. Dones, molt be tan En aquest quarteiet de bombera' d'abans hi ha une famosos com pero aqueste ben grans 1 í une.. ........ .........al tenen 168 ��< 4,.c.444h,, Av, " 4.14"4+ 9-(-• t oe . Cc (c-r ief t, Cec, "41 '144,N << 4t,. t3 I.t~ 1iv< < 1 k r ,,,,. e ^-L► G !k., g -^ PA" UVI ^ -C (eg fec. ► t7.iu.Cw► c . .zL' 7 `i<>/-4'–v c.vck. r 02A. 67-f ,C 5 ^ ^ r ^ ^ ^e ^„^,,.y , ^ V^ ^ l v(pyt d e.t L/{Mh 1111.7*^ . 4,„ c. (^.GG^ (•t-i w^; ¡W 1 otcrc: ", c< n r(kfln 4 C .,.e.,T re- c"...+.. f1 091:•■ I1.1r L,Uaagl p s+L r . ..^ s ^^ 14, cih i 5^^ N WYkw^ c,4-4 4-ek-c,w k I. hfr.: a" ti. " cy.,(1 fiz,14cAA.4 ( L w.c 154r~-` wi "f”) l `• 4 S. G 14- t»I w-` t(w\ 4 19(tt bv od` -4--4._ < 1.4". 10) t (` %w„ (1r^i 1R^rQ, ti^ ^ "*".‘ 54 (1^ (J^ úc^.^u^^ ^ (Je Vukl am4r {eiv 1,4 (AA • „t y s l frk ^ -r �ls° I /^^Gfi^S l.^-c'wu^ ^ t brw(.AA,( t/ eS ^,o, ^ (0, ^`` U-^ C-^ ^ y 1 ^..3 .eiQ /y^t^ ^ 1 ' ^ !^/} e.1^% r at..f ^^,u„ `<wr CALIA~ ??-45, 1~ ^ ... con—L4^ v~" w Iftvt" .9.41 ^ ^e^ ^ CI.WA ^ r( vrca(i./r i'l` re-) ',,lat.^ ("rc,u.ctP( e-i/ (r^:th 64, a (1 k‹, (0441k-fei ^ twEit" (9.< lu.,,vNA~Aws.A.Si (ZvU ^~^ ^. ir,w. ^- v( L-zst) ^^ eAé• "r"( c•v¢t tt.t mA RT' fuvt-r (p,+ t,w („e-c 4 ^ wc04.4„ e o 1rM `c-QtA lt a.t I `,, cr`- 6K-0-4Ad• su-t_ si ^rW tdutOntuilt ^ al& Py` 1mAtlK % -t% 3 M% rvr u e-A•••■ )Á ,w. .eit wv-( (..t..,' (c-e ` eFtg Nw~0*'•A (`) 14 ' .e),( Kr►1^5 m i_c4 pe- ,-5 ,,^ ^ ..^.^.t ^ (.3 i An..A ^^^►zr1. dcr 5, ,u4( a eAluou-GIÁÁ Ñ ^ l ..w 4,1 Afr cif Iwt 1"60, i . ^^.rc Ifik r ^, ,.e.,( G, twr c»3 6.1 1M/t„ Y .1?/( ivuu... ^ ^ tly6` w ce,<"• ^s du , Sk r tettvic- C4 v wut , w:f ral '1n1 1)1' L" 410 i CL át,Vt at"".h`uy' f`,1 . ,1(^, ^tt eui ^ ktim" vuw.Ce-S ^ me, ee^ ^^ �^^,rc ,P/( t» %v f_ ' L‘ %\1,4.1 B`^^ ` w Cu I 4.0-../ (.e^-•r. ^ ^•^ c ;-(t-- ^C.ti t' le-1m ^Ir f olc< I ^ L1 ^-r K-r •, G,, 1vc (,vs 1A41.-.0 rl p,,. „^ 0 k ( ao De( rl ^ ^ ^ ^^7^1. / rrt 1A-c Lre ^c<<c C' u ^,( s Í^ C^ v^ V ^ 6lef .(12, k+m. b f3 wc cl•••• ^ (,,,s Z ^, fi /AA f.a,.V r f 2^ Le-1 Cclàt^ ^` `^ ivx,,M,st<A ., c~,^u T -e.ef ^,,¿w< ^ e,frál j4. ,^.cr^ T (I ^ • ^a fi r ^ `^ ^ ivv*cf 1 rve+r_ ^o 4,( t^ t^. ^^ ^ s k ,y), (.wn)„a(i► c ct- ce-i fi 4(111-5 ht. ( v^ '1 r emat,"1- r w` ((`Jt^ („),^ ^ ^ p luvs.t GUokv44,7 li fi ( v^ ^,, ^,, y t Át4 wi 4 ^ ^ ^^ t • ^.,1 /46- (1,5„.,,fi a km, • 6Ukcmy dt 6,1pi i ^^..^ 024. ^^• t^ ^^ ^ ( 4u0ax- a24. ` Nky5ç (y( L` (^^^ ^, , _ 1u, 4.. 4 n ui 1(4'4;/ (-rd i Coys, tAt (-s ^ww^^; eq u,, r 40U ,‹-t. k,v^ 1 ^ OW^ / I Cc Ct (172 ca, ^. ., I ^^.. tW 175 .4,94 A -4b "4-4-11. 1r,rw4 *. ^ �C ^. ji,( gti,.fr,cR,,,.c— c `- kor ( u 40 y E ‹ 4 (I `r„ 0.4.1,,., G<- Co`,,`c C` /3~ ... cu„ c r cs ^ l (_' c G^it 1>e ^ o/-e_ rt.ff^ cv WAi.tc.B-C 4t n,C<,c,,,, / n oz---4444, a. e 9 41 ( t -~ - J a4641 ( G t (4-, c. t ni~c"..t ^h v e-ex. c,t .4 .u ) 14ó4se4,--r-4 r ^\ l ^^"^' ^ ¡^ ^`y/(ie^-. ^^^ •G^ 1ye/t..3t.1 4 ^/^, bet G, h,v ►^ ,^ c' (c. <,,,, i h PLAA 13.4-‹ ¡^ ^ 111r- J^ -t/( yut 4 `i -^ l- ^^t e-t-zAk va ,44‘ 1P( k 45,411 Ihtti «^ VA ^ C4 1,1 Y'1„ ►"/ ( w^^,(1-►K, a r S,^ p tv< — i~n't Ir C.)2-4.. u ^L^ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3998 Title A name given to the resource Inauguració del Parc de la Espanya Industrial Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc de l'Espanya Industrial Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Ocupació Història Socialisme Benestar Social Model social Campanyes Barcelona Eleccions Parcs urbans Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1093/19870524d_00215.pdf a83a42b3fa22ca30b356bf129e1b9071 PDF Text Text CASTELLAR DEL VALLES 1.25 �Estimats companyes companys. Avuí aquí a Castellar del Valles, en un altre poble que també será socialista com. ha serán altres que la gent nó s'espera com ha será Castellgalí...? a lo millar, si o no 7. 1 altres pobles de la Catalunya Anterior, Ho 1 26 �seran d'altres pobles que la gent no es pensa i que no s'ha dit que ho haguessim de fer perteyen a això que tan desafortunadament una, vegada s'en va dir, no ho dio, però ja sabeu el que vull dir, perque Cataluny& . es catalana, tot Catalunya es catalana començant per Barcelona i seguint per Castellgali que va per Castellar, que quedi ben ciar això, tot Catalunya. Bé está pasant una cosa important en aquesta campanya, que és una campanya que m'ha dit el Raimon l'hem de sentir, i l'hem de seguir perque parla la. veu de l'experiencia del socialista que ell encarna, no perque ell sigui gran, ja sabeu -que n'hi ha que són mes vells que ell, ell és mes jove que d'altres, sino perque a través d'ell repeteixo parla la veu histórica del socialisme) ell ha dit que aquesta campanya hauria de ser una cmpanya a la que parlessim de les coses concretes, deis problemes concreta, masa concrets no, per això, . en que parlessím de coses concretes sense barellarnos oi de coses concretes, de problemes concreta i de solucions concretes a aquets problemes. La campanya electoral municipal . está feta justament per això i jo creec que a cada poble que nosaltres hem estat presenta s'ha tendit a explicar i a dir a la població quina són el nostres projectes de futur, quina és la nostra evaluació del passat i del present i guinea son les coses que han anat bé i aquelles altres que convindria canviar i que fleten per encertar inclús i que•en el mandat que tenim per devant s'han de comengar a atacar. Això és el que nosaltres hem de . comengar hem de començar a fer i hem fet jo creec que a tots els pobles i viles de Catalunya on ens cm présentat. 1 tan mateix hi va -haver-hi un partit que va - dir abans de començar la 127 �campanya no és per parlar de clavegueres, aquesta campanya és per parlar de Catalunya i aquí ja ens posaveu la línea del que no havia de ser pero treieu jo creec i explicaven ben clarament quina és la equació i quina és la concepció que d'aquest país s'en té desde la dreta nacionalista. Catalunya es l'esquerra, més ben dit, Catalunya es lajntament, l'excusa per no parlar de- res, Catalunya és la bandera, és el nom, és l'argument amb el qual amagarem, amaguem, totes les demés coses concrets, les solucions o les - els interesos no solucions concretes als problemes concrets. Que feliços que éstan sempre que poden oneja r . aquesta bandera i poden estalviar-se amb ella utilitzant-la com s'utílítza- el nom de Catalunya per tapar la manca de solucions deis problemas que realment tenim. Mireu que hi ha una apropiació indeguda del nom de Catalunya, indeguda en aquest cas no tant perque estígui utilitzada per ningú en particular sinó perque s'utilitzi indegudament per no parlar deis temes que cal parlar, per no discutir els temes que realment s'han de discutir. I aquesta gent passen, jo diría que d'una forma fatal, d'una forma activa del món de les grana abstraccions í del món deis grans sagrats al món del l'atac personal, al món de la absénoia total de fcontinguts programatics, al món de rebaixar la política a una contesa en la qual lo que es tracta es•enfonsa la persona de k'adversari jo us diré perque això está pasant i els joves això ho enteneu molt millor. Això está pasant per una sencilla raó : aquesta campanya, ells he dejen i ja amb aixó estic d'accord es mes que una oampanya en aquest sentit, perque ademes de parlar ala Municipis de Catalunya, com que el resultat pot ser el que pot ser i ella s'ho imaginen í començan a calcular com hi haurán 128 �de reaccionar tracten d'evitar, primer, un resultat dificil, pero no se n'adoreu, segón de que se están posant en un i en una situació enormement complexa per ells després d'interpretar que és el següent : si efectivament, que no ho és, però si com ells clluen, aquesta campanya Los una campanya per veure qui és més nacionalita, quí s'estima més Catalunya, que és més capital per Catalunya, oi ? si efectivament aquesta campanya Los això, qué passaria ? ! que hauriem d'interpretrar en cas, com será de que les candidatures del socialisme on deia, abans el Raimon, s'imposin a la major part deis pobles importants i viles de Catalunya ? Com hauriem d'interpretar, a leshores el fet que es pot produir i jo creec que es produirá de que el 60, el 70, EL 75 % de la població de Catalunya hagi votat opcions socialistes. Qué hauriem d'interpretar en aquell moment ? Qué hauriem de considerar si en aquell moment, cosa que ningú no fa, efectivament, després de cap elecció, agafessin les paraules d'abans de la campanya i diguessim i interpretessim els resultats en els termes en que les candidatures deis nacionalistes de dretes ens han volgut posar aquesta campanya. Qué hauriem d'interpretar ? Hauriem d' . interpretar evidenment que el poble de Catalunya, fidel al mandat que desde la dreta se l'hi dona, fa una lectura política d'aquestes eleccions mira a veure quin és mes capital per Catalunya, qui és més decisiu per Catalunya i decídeix que es el socialisme és més Capital í mes decisiu per Catalunya que no pas el nacionalísme de la dreta. Pero dit això, deixem-ho correr, dit aíxó deixem-ho correr perque això només es un parany en el qual ells mateíxos s'han posat í que el día 11 de Juny ja tindrem. 129 �ocasió de comentar-i ara anem a lo que realment hem de fer en aquesta campanya í concretament en el día d'avui í que de parlar de quines eón les lineas de projecte, de que es el que nosaltres hem de fer í concretament que esperem de la joventut en el futur. Míreu jo crees que l'experiencia d'aquests anys ene ha dit varice coses importante. Ens ha dit que en aquet país el fantasma de l'atur, el fantasma de la inactivitat, el fantasma de la imposíbilitat de fer front a una situació que diuen té causes que eón internacionals í que van molt enllá, e'está començant a esvair s'está començant a esvair, que no és veritat que els ajuntaments no puguin fer res devant d'aquesta situació, que noes veritat que els Ajuntaments només puguin atacar les consequencies no les causes d'aquesta situació. Hem víst com la joventut de l'Ajuntament de Barcelona í de molts ajuntaments socialistas es plantejaven programes que anaven Mé2 enllà de la pura terapeutica assitencial. ...Només curar-se les ferides que la situació económica estava provocant i anant mes enlla'en el seritit seguent: - primer -explicar clarament al jovent, sobretot a aquell que está en una situció marginal, que es una part important d'ell mateix marginal en els sentit que no entra normalment en els circuts que el sistema mercantil o funcionals ténen establerts per entrar en activitat productiva ), explicar en aquest jovent que hi ha maneres, que s'han de poder trobar maneres d'entrar al mercat productiu, d'entrar en el món del treball desde la situació de originilitat. Que no hí ha un abísm, que no hi ha una separaci ó . fatal, que no es veritable literatura la que ene diu desde la dreta que aquestes sòn situacions separades totalment l'una de 130 �l'altra, la de l'estudiant sense feina,. la del jove que no pot accedir-hi i en cami el món de la gran empresa, on hi han, a través de revistes semblants a aquelles abans deja el Raimon, ens expliquen que els líders, que les grans figures de la societat moderna haurien de ser aquests managers que han triunfat per tot arreu. Un altre món, un món que cada vegada s'eus aparexeria com una cosa imposible d'assolir, en una auténtica religió moderna en la qual per entrar-hi s'ha d'estar iniciat i per iniciar-se s'ha d'haver passat un curriculum que cap de nosaltres podrá mai tenir. Doncs bé, aixó no és veritat, aixó no és cert. Les árees de joventut deis ajuntaments han començat a demostrar que hí ha possibilitats, desde el món del programes d'ocupació.' juvenil, desde • el món deis IV d'autoocupació, de cooperativisme, diviciació empresarial, d'educació, desde el món que el que es preten es perdreli el respecte al món aquest mes sagrat de l'empresa dificil, al món de la producció. Per aquestes vies s'ha demostrat que es poden aconseguir modestament encara, alerta, guanys importants, que es pot animar a la joventut i que hi ha alguna d'aquests joves el camí que va desde la marginitat fina a la producció. I aixió és el más important. I aixd) es allá que hem de desarrotlar, i jo creec que hem de fer-ho no només desde el punt de vista de pogrames concrets, que els estem fent í que els anem millorant, sino també, i aix6 creec que és la gran. lliço que hem aprés anant cap a un camí de mentalitats; predicant també un cami de mentalitats entre nosaltres, ' entre l'esquerra i sobretot entre la joventut 131 �d'esquerres. Jo nlhe trobat en aquestes exposicions que fan les árees de jàventut en les que expreseen, al cap deis anys, suposen, que ée el que s'ha fet en. aquests programes d'ocupació juvenil i de cooperativisme, que és el que s'ha fet, quins eón inclús el productes que ja s'están produint, ni que sigui - transitoriament grácies a aquests programes. M'he trobat normalment que molts deis joves que estaven allá exposant les coses que habían arribat a fer hem demanaven que aquest programe d'ayudes durés mes. Allá que demanaven primer és que la subvenció, l'ayuda, la partícipació del .Ajuntament en la s4áv a posibilitat d'anar fent aquella ocupació temporal o aquell experiment temporal dures más temps, que, en definitive, dures la situació de provisionalítat en la qual estaven segurament, en molts casos tenien raó practicament. Els hi he hagut de dir í hem penco que els hi em de dir "Mireu que el más important no és tant el que es prolongui una situació en la qual l'experiencia • productiva es faci amb l'ayuda del sector públic, mireu que el mes important éa que a través d'aquestes experiencies s'hagi entrat realment en contacte amb les exígenpies de la producció s'els hagi perdut el respecte, per dir-ho així, perque cada ú de vosaltres o agrupats pugueu realment entrar a produir i entrar a Vendra al mercat dificil de la producció privada, bé en el mercat dificilisim del treball en mans del capital prívat. Mireu que això és el mes important í no ho és perpetuan situacions transitories que el que ferien seria crear una petita nova clase de jovent que en contacte amb les noves institucions que hanirien fent la " viu-viu ", per di'-ho d'aquesta manera, evitant el mes dificil de la situació de crisi que estem vivín 132 �pero cense aconseguir arrancar el gros del jovent realment d'aquesta situació. De manera que nosaltres hem dárriscar, hem de probar, hem d'anar experimentant í a més hem de predicar que tete plegats hem d'arriscar, tots. 1 arriscar vol dir, arriscar vol dir, sobretot, ser jove perque es en aquesta edat quan això es pot fer. Arriscar vol dir i ho die amb totes les lletres intentar ser emprenedor en aquells casos en que aix6 sigui posible. Mirar en quines condicione això es posible fer els cálculs els números sumar les voluntats que calen per mirar a veure si aíxó es posible. Peró també evidenment altres alternatíves que eón igualment arríscades i no entren dintres del món de l'empresa iniciativas en el camp cultural, hi ha malta gent que ferá laseva vida i la pot fer inclús molt bríllanment no per la via empresarial, - no per la vía de la producció en el mercat capitalista dele bens i serveis corr4ents, de mercaderies, sino per la vía de la creativitat. Ah I pero de la creativitat que tingui un públic, de la creativitat que busqui no només el reconeixement oficial per la seva genialítat o per la seva qualitat sino tambè el reconeixement que humilment hen de buscar inckúe els genis que encara no ho son de31 públic que ale ha de apreciar com a genis, com a creadors. 1 aquest risc i aquesta creativitat jo creec que l'hem de predicar també. El fet de tracte no sols de buscar entre aquells companys que están a Inetitucions, l'ajut per seguir creant, no sois buscar entre els companys que están als ajuntaments, a lo millor, el reconeixement públic de que allá que s'está començant a fer es interesant com a 133 �minin sino també tractar de llançar-se ben aviat potser en la experiencia difisilisima pero necesaria sempre del reconeixement deis demés, del reconeixement públic, del reconeíxement d'aquells que no ene coneixeu, justament. Això es arriscar í jo cm penco que ara estem en condicione, desde les institucions en les quals el socialisme está present de donar camins per fer-hoi de cridar a la joventut per fer-ho. Creec a més que us han de demanar, perque totes aquestes coses e4s evident que nosaltres sois no les podem fer, a mes d' arriscar, a més de ser empresaris-, de ser. creatius en el camp cultural, us hem de demanar dues coses mes que ene ajudeu a fomentar el teixit de l'associacionisme. Nosaltres creiem que el pitjor dele drames a la nostre societat en crisi es la soletat; tant ho creiem que allá on anem prediquem i ajudem ( o prediquem-als mitjans de comunicació, o les radios munícipals i inclús • a les televisions locals creien profundament que la societat en que vivim la demanda pública mes important que té és la de comunicació. L a gent está sola sovint rematadament sola i necesita comunicació. Peró el jovent té a más una sortida que está mes enllá de la comunicació a través dele • deis mitjans de comunicació, que puguem anar creant, que és i'associar-se, i'anar junts peró, no anar junte en el sentit de repenjar-se, de no fer res,"gracies a que jo no faig res, aquell altre tampoc i ja som dos que no fem res ". No en aquest sentít, sinó en un altre justament d'anar creant la xarxa que permet travesar el desert que el sistema -eStablert exposa davant els ulls en el moment que passem de la infancia o la joventut a l'estat .més adult. Aquest desert, que el sistema capitalista i que el sistema universitari í d'ensenyament no han solucíonat, 134 �que ens posas davant els ulls, quan arrivem a tenir 16, 17, 18, 19 anys, aquest desert s'ha de travessar de la millor manera posible i una de les millors maneres de fer-ho és amb campanyia, amb bona companyia en el sentit de no tractar d'amagar-se de la realitat sino saber que hi ha aquest desert, que es travessa que al final no hi ha nomas un oasis sinó que hi ha el mar, que el final s'aníra a la costa, que al final hi ha realment el món de la producció de la creativitat, en definitiva, el món de la realització personal. Aix'06 és posible i els campanys ens poden ajudar. I aíxó, qui pot predicar-ho ? ; sobretot vosaltres, que sou joves i que sou socialistes, sobretot vosaltres. deixeu-me dir una cosa més. Una cosa mes, que jo us demano avui a aquesta mena de cuidar el jovent, que ens ajuden a que tots plegats col.laborem en aquesta linia, una altra crida que té molt de petició també molt de reconeixement de culpa per part de la societat més adulta. Una cosa que no hem sapigut fer és explicar i practicar el que entrarem exactament per educació per cultura quins components té. Em refereixo a una colla de campa í molt especificament un : el de l'esport, en el que tetes les ideologies. polítiques són culpables de no haver sabut reconeixer l'element formatiu, el cultural, educatiu que hi ha present, justament en aquesta activitat que és l'esport. Desde la dreta l'esport és concebu t . com una solució desde el punt de vista de l'aportliticisme que la dreta predica i practica tan sovint com una soclució de vegades en els problemes d'inserció social. L'esport és vist pels partits de dreta i nho t4enim ben a prop aixe, com el seu gran síndicat• 135 com la possibilitat de �movilització inclús en aquelles manifestacions que, de'tant en tant, s'han de fer en el país, perque hi ha moltes ocasions en les que el país s'ha de movilltzar pel interesos de liders de la dreta quan no hi ha sindicats, quan no hi ha xarxes de partits, quan no hi ha moviments de mases (i a la dreta no ni han ) s'acudeix el sport com sistema de movilítzació. Per la dreta l'esport es a vegades un artefacte brut, que no té contingut polític i que s'utilitza justament desde-aquest apoliticisme que nosaltres saben que no és buit i que té un contingut polític ben ciar, que és el de la dreta. Per l'esquerra, per altra banda, hem de reconeixer, que no hem sigut capaços d'explicar clarament d'apendre nosaltres mateixos la importancia de l'esport dins de la vida social. Mireu, l'esport. als països als quals ens volem assembla en malta sentits, també en el camp esportiu, pero en general, és més una asignatura desenvolupada que no pas un tema exclusivament Éds un tema que está inmers dins del món de la formacló í de l'educavció í de la cultura. Mireu els simbols del socialisme i els del moviment obrer í veureu que tots eón simbols de treball : la falç, el martell, la farga, l'espiga si voleu, i finalment més endavant el llibre, la ploma, és a dir, l'intelecte. Cultura afegida al treball. Aquesta suma és el .socialisme, aquesta suma és, almenys, la deis simbols del socialisme i aquest simbols voleu di.r ( repeteixo) treball i cultura, entenent per cultura la llibresca, la literatura. Mai s'ha entes, mal s'ha dit, mai s'ha util.litzat els simbols esportius, els símbols de l'expresió física, de la competició com a simbols de cultura I. eón cultura i sòn tan cultura que els nene petits quan es van fent grane, veuen que el seu sistema escolar 136 �no els hi dona aixó i que a casa seva els seus pares parlen d'això i a. l'escala no se'n parla i que els seus pares a casa. parlen de política i a l'escola no se'n parla i parlan de diners i a l'escala no se'n parla í parlan d'amor í d'odi i a l'escala no s'en parla comenga a néixer en ella el dubte de si el sistema en el qual están entrant servira'realment per a alguna cosa a la seva vida. Comencen a dubtar realment de que allá que seis estiguí ensenyant sigui realment important. Allá que els adulta consideren que és important. I a l'esport aixá, és l'esport agafa una part . importantísima de la. superficie escrita als mitjans de comunicació social, i de l'audiovisual. Apassiona a la gent. La gent és mata, és baralla. Ahir al Poble Nou, a la Plaga Prím, una velleta se'm va acostar i cm va dir que el sf..0 marit que m'havia volgut saludar i que valía arribar a aquestes eleccions per votar socialista i que patia del cor havia mort un dia sentint un partit de f'tbol i no fa pas massa, amb el BargaMadrid. La gent s'apassiona, els nens ho veuen això es un tema molt important, la gent inclús pat morir té emocions enormement contagiases en aquest camp tanmateix a l'escala, l'espart és una cosa a més a més, una cosa a la qual no se li dona importancia. I és important que l'esport a la nostra societat passí a ser alguna cosa més que un espectacle. És importan que sigui practicat i és important, sobretot, que el sistema educatiu i els sistemes d'assocíaciá juvenil i reconeguin com un element cultural de primera magnitud. I ara els nens tenen molt més del que nosaltres vam tenir, això es cert, ja comengan a tenir unes instal.lacions i . uns projectes i unes posibilítats que 137 �nosaltres van tenir. Però jo us demano í amb això completo la me y a crida de quatre punts, que considereu que aquests temes importants, però aquest d'una forma molt especial estiguin. present sempre sense falsos falsos intelectualismes desde l'esquerra, sense desde l'esquerra, 'que estiguin nostres propostes de reforma del sistema educatiu. Mireu, tením quatre anys per davant. A aquests quatre any s . creec que serán crucials pels nostres pobles í viles í serán crucials per Catalunya. En aquests quatre anys seguidament s'anírá pasant el futur del nostre país s'anirá passant també el decantament derl nostre pais i aquest passará crucialment per la joventut. Per allá per on es decanti la joventut avui, per allá es decantará Catalunya d'aquí a 4 anys i jo penso, d'una manera absolutament cohvenguda, que a les eleccions que tenim al davant, el dímecres que vé, ens juguem el primer acte dáquest procés de decantament. Estío. convençut de que guanyarem i que aixó será l'inici d'un procés de decantament de Catalunya cap al socialisme. Visca la joventut, visca el socialisme, vísca Catalunya Barcelona,24 de Maig de 1987 138 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3999 Title A name given to the resource Míting electoral a Castellar del Vallès Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sistema capitalista. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Castellar del Vallès, Barcelonès Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Socialisme Eleccions Campanyes Joventut Acció política Castellar del Vallès Municipis Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1094/19870528d_00214.pdf 929bc6db13866616eb557ad1329728d7 PDF Text Text SOPAR AMB EMPRESARIS HOTEL AVINGUDA PALACE Barcelona, 28 de maig de 1987 INTERVENCIÓ LLUIS ARMET En primer lloc, en nom de la candidatura socialista, presidida per en Pascual Maragall, molt agreits per la seva 84 �asistencia í especialment, agreits per les dificultats que sempre significa fer una convocatoria tan complexa i sempre tan apasionan en el sentit de feta en pocs dies í no amb els mítjans que aguesim volgut. Voldria dir quatre paraules de salutacio avanç de donar entendre al que serán dues intervencions breus per donar lloc a un coloqui. El motiu que ens ha portat a fer aquet, contacte es simple i exclusivament tot allá que hem fet al llarg deis anys, que ha estat un Contacte ben estret amb molts de vostés, avui que hi 1-vasija campanya electoral pel mítg, tenir un contacte normalitzat també amb vostes, es a dir, no estem en la situació de donarnos a coneixa, perque ens hem dot a coneixer; no estera amb la situació de presentarnos per primera vegtada, sino que estem amb la situació d'haver fet unes coses, jo diría, desde ‹ forga encert, se ha permés el nostre punt de vista, ab normalitzar una situació en. el món empresarial que m'ha atraviría a calificar d'exemplar fins i tot a nivel del Estat espanyol. Es a dir, amb l'espaí socialiste de l'Ajuntament de Barcelona amb lo que ha estat la institució Ajuntament de Barcelona presidida per Pascual Maragall en trobat vostés neutraiítat, en trobat vostés objectivitat, en trobat vostés tracta ígual,en trobat vostés estimul a la competivitat, en trobat vostes negativa rotunda al plantejament estrictament especulatiu i en camvi recolçament absólut en tot lo que sigui un plantejament de risc I d'interés. nosaltres en aquesta etapa hem iniciat una política que jo diría, també, que es nova, si hem permeteu l'expressió catalana, és un tant abusarada, que es tracta d'entendre que el sector públic ha de colaborar amb el sector privat; que el sector públic té recursos importants, desicions administratives importants i el 85 �deura de ser fid4e1 a un electorat que l'ha votat, per tant cal que actúi amb els objectius determinats i aquets objectius determinats son compatitius amb una actuació del sector privat. Aquesta convinació sector públic-sector privat l'hem ejercit a traves de mecanismes positius, sensa cap voluntat de intervencioisme, sino amb una estricta voluntat d'estimul,sí hem permetan la expresaió d'exitació a la participació del sector empresarial. Ja no m'extendré en el que ha estat des de el meu punt de vista una actuacció molt positiva, que remercaría deficitaries, racionalitat empreses quasi municipals pero si que eran són empreses amb superavit. clarament Que la administrativa i racionalitat económica. no té ideologies, al contrari, com més exigent vol ser amb el repartiment deis beneficis colectius, més exigent ha de ser amb la racionalitat económica, aixà hem semble que es un tema verdaderament important. Remarcaría aquí el trevall important fet per regidors com Serra Martí, com Merce Sala, com tots colaboradors que avui també es troven aquí entre nosaltres remarcaría també una experiencia puntual, jo diría insol.lita en el bon sentit de l'expressió, que ha fet l'amic Francesc Reventós amb el teme d'iniCiatives empresarials. Jo el que crec que seria diem-ne positiu que haigues una primera intervenció, intervencions curtes, sense se en absolut exhaustives que donesin lloc despres a un. coloqui, en primer lloc per part de Francesc Raventós i en segon lloc per part de l'alcalde Pasqual Maragall Unes paraules molt breus, només se per a dir que potser en aquesta legislatura que s'acaba, 86 aquest periode de �municipal. presidit per el alcalde Pasqual Maragall, un factor important creo que ha sigut, el reconeixement de l'importancia que té en la economía per la bona marxa de la ciutat. Penso que aquet fet lligat amb el conexement ha tingut la seva importancia perque s'ha segut que malta dels problémes que té aquesta ciutat, un problema ímportant com potser l'atur i el que deriva d'ell, la marginació, el tema de crisis ecónomica,etc. Que precisament la resposta estava en donar impolsió económica a crear un clima de relació entre empresaria i administració, es, aquet sentit, pensa, que precisament una de les tasques importants que Pascual Maragall ha desenvolupat durant aquet període, ha sigut aquet espirit, i aquet clima de colaboració entre els empresaris l'administració local-ajuntament de Barcelona. Es cert que volem una Barcelona important, cosmopolita, que tingui un gran pes en tots els sentitis, que sigui el cor i realment un pes fonamental dina a Catalunya í dina a Espanya i dina a Europa i pensem que es tota aquesta voluntat de tener una Barcelona cosmopolita, no solsament ha de contar els aspectes culturals, esportius, socials i mena sino que l'economía ha de jugar tata un pape fundamental. En aquest aspecte ,ínsistím que la colaboracio entre empresaria i administrado local es fonamental per a conseguir aquest objectiu. Per tant í com jo penso que aquí realment a lo que hem vingut es a sentir les ideas í els projectes que te el alcalde de Barcelona nomes dir que aixi fer referendes a Lluis Armet, que amb aquesta nava tecníca de funcionament de les empreses municipals del iniciatives sanejament del de noves en el sentit doncs de tants projectes i tantes 87 �iniciatives que s'han posat en marxa ja, en la activitat economica - per sumar esforços empresaria ajuntament de Barcelona, creo que aquest es el cami que es portara a traves d'una il.lusió de trevall conjunt a que Barcelona agafí el -pes que volem que tingui í, insisteixo a Catalunya a Eespanya í anivel internacional. INTERVENCIÓ PASQUAL MARAGALL Bona nit. Ja vist que. en coloqui d4e manera que avui també es questió se4ntir el que diguin vostes. Sí algun vol interveni, preguntar, demorar esclariments í ha feria gustosament i sino ho faren el. nostres colaboradora Joaquín de Nadal, tinent d'alcalde d'Hacienda; el senyor Reventòs i també Lluis Armet que m'acompanya en aquesta, candidatura si us semble que es el President del Comite Ejecutiu de la Zona Franca del cual ara parlarem també breument. Per ela temes metropolitana evidenment Merce Sala encara segurament per algun altre tema alguna de les altres persones que hi estam amb mi avui aquí. En tot caes, molt breument per en pla una mica de provocació en el dialag, que fa un parell d'anys ens van planteja aquestes persones que ara hi ha aquí i algunes altres que estavan al front del Port en aquell moment, com Carlea Ponsa que tambe hi es aquí, Josep Miguel Abad, que estava en aquell moment a la Fira, en Julio Molinerio que tambe esta aqui ,que estava i esta en la Camara de Comerç 88 �altres ens varem plantejar el seguent dilema, aquesta ciutat ja funciona be desde el pnt de vista funciona millor el desde el punt de vista de la sa y a admínistracio, pero resulta. que compleix els objectius de sanejament í de millor funcíonament que ens havían plantejat, la crisis continua, la ciutat no hi pot fer gran cosa, que la crisis es una cosa que va més enllá, que podem fer? que hem de fer? Ens resistim a pensar que realment no es podia fer res amb materia d'activació económica í de foment. Va se en aquell aquest grup de persones es va planteja, amb una reunió a Llagostera.• Es va planteja trevallar en tres dimensions que varem denominar la dimensió deis mil millions, la dimensió deis 10 mil millíons i la dimensió dels 100 mil millions. Cada una d'elles es purament indicativa com p ara veure. Els mil millions era el seguent, l'ajuntament, grades els esforçcos del Tinet d'alcalde d'Hisenda í de totes les áreas de ajuntament no deixava de tenir deficit, aquest deficit que vam trobar quan vam arribar, que havían trobat un presupost, agravat any 79, sino recordo malament de 20 muí1 millions, s'han van cobra 18 í s'han van gasta 30 í no perque nosaltres fesim que la administra el que hi havia í sapigués on estaven les parts i les taules i_poca cosa mes. Aquest era el inici í en camvi al 85 ens trobarem,al cap de sis anys, que no hi havia deficit contable. Hl havían, sempre í podem haver comptables mes sabis que tinguin el darrera el interventor diguin no, no, pero es aquella partida resulta que encara podiem trabar, com cm dieu el financers, un risc ocult o una cosa, si, segurement. „la n'hi ha d'aquestes coses segurement. Hl han coses, com es diu 89 �incobrables, en efectes si s'has , de cobrar i que despres no es cobrar hi ha tot aquest tipo de coses que sumades, sí les sumen, a mes hetereogen'eas, poden pujar miles de millions. En tot ces no hi havia, deficit i per tant deben plantejar al Tínet d'alcalde Nadal si el seria capaç l'any seguent de que aquells 12 Mílions que invertien cada any a portar n' ha mil per no invertilo en lo que les areas ene diguessin, porque les arcas del ajuntament son molt gastadores i presionen molt pesque es logic, es la seva obligació, sino deixar n'ha mil sensa repartir a ningu, ni a joventut, ni a esport, ni a enseyament ni a Serveis Socials, ni a Urbanisme, ni a obres públiques, ni en lloc. I amb aquest mil tracta de conseguir que es movilítzdn 5 mil milions de capital privat per fer bens serveis privats, pero en ir-iteres general de la ciutat, í aixi es va conseguir, aixo va ser Iniciatives. Iniciatives va sortir de la id ilea de que valía la pena reserva mil milions per en invertirne 5 mil. De fet si en Francesc hi hagues continuat parlan avang us explicava, que ell ha ,fins a 30 dic. del any passat, fins a mitge any on estem ara. Va movilitzar pel ordre de 5 mil milions efectivament, es mil que hi ha pasat, de capital í 12 mil milions d'inversions efectiva, que es mes que no el capital. En cuan al nivell deis 10 mil milions, quedava el tema de que tot i que nosaltres hi hauviem equilibrat el presopost no teniem el presopost que l'alíen), ja el tenim. Hi havia una cosa que es deiam nosaltres una mica com un argument per conseguir cert reconeixement de mes ingresos, despeses de capital tot.' Vostes saben que a Madrifd els museus son del Estat i a Barcelona don de l'ajuntament. i vostes saben que no hi 90 �ha cap ciutat d'Espanya que tingui hospítsals, hi ha algun consorsi amb capital de provincies, pero no son de la Díputacio, no son de la ciutat, no normalment. len cambi, aqui tenim quatre, municipal:, tenim el Hospital deiMar, el Hospital de l'Esperanza que son dos hospitals generis de tamany mitg encara el squíatríc í el geratric, cense conta Pere Camps altres coses que tenim el camp de la sanitat que no son tipicament municipals de sanitta.Iaixi estarem seguint. Els nostres 24 museus, els nostres 4 hospítals, ele nostres 70 centres escolars, el enseyament es nacional en aquest país, sigui 'nacional de l'Estat, sigui nacional nacional de l'autonomía. En el cas nostre es nacional catalá de l'autonomía i el ajuntament te cent-setanta centres escolars, cortan 39 o 35 guarderies i després hi ha una decena d'escoles d'EGB, hi ha una dotzena d'escoles de FP, formacio profesional, hi ha centres • d'enseyament especial, molt acreditats, el castell de San Foix ? que forma minusvalids en jardi n ería i es un exit rotund i altres coses que tenim í varios instituts. Aixo no hí ha cap ajuntament que ha tinguí. Despeses de capital: tot, en tot cas, especialitats d'aquesta ciutat tan especial. Aixi nem seguint í aquesta xifra que fa quatre anys evaluarem en 6 mil mílions de cost de tot aixo que hem fet a mes a mes, avui hauríem de valorar en 12. mil milions. Pero alto que realment es recala a no tenir eren diguem n'ha una tercera part-d'aixo, 4 mil. Pensava que aquest 4 mil realment eren absolutament innegables a la ciutat que a demes eran absolutament imprescindibles perque, evídenment, sino cobravem aquest 4 mil que pasava al presopost, havuan de 91 �rebaixar 4 mil milions d'inversió que consideravan irrenunciables. Aquest es ei problema del 10 mil milions, del nivel del mil, díguem'ne. Que es no el dficit, que no hi tenim, sino la marcca de recursos que tenim per pagué invertir mes. Aixo que ens, permitiría ? Basicament ens permitiría pasar de una inversío de 12 a una ínversio de 20, 22 o 24 mil mílions. Que la. ciutat en aquest móment comengaria a estar en condicions de afrontar, donat el sanejament financier que hem tíngut. Fa uns anys no seria possíble. Mireu, quan jo vaig entrar com a Tínet d'alcalde, no, quan jo vaig estar d'alcalde al any 82, el deute, ara no parlo de déficit 1 cuidado que no us equivoqueu que hi ha gent que ha sigut cargos molts importants i encara confonan el deuta amb el déficit. El déficit es ha de l'any i el deuta es lo que es te tata la vida, que es deu. Doncs aql deute de l'ajuntament cuan jo vaig entrar d'alcalde el any 82 era aproxímadament un cent mil milions, amb un presupost que a les hores teniem de 55 mil milions. Avui en día el deute es de cent mil milions í tenim un presopost de cent mil milions aixo s'en diu ratios favorables. Per tant, repeteíxo, no es un problema el finangarnos,doncs en aquest moment no el tenim, estem sortin el mercat de desgraciadament, • capítals internacionals, pero hem sortit molt be. tenim deutes Tenim emísions d'obligacíons colocades en el mercat, per primera vegada desde l'any 39, perque el franco va arribar va escapça l'emisío del deute del 29, toca fusta, la va escapça,l'hi va tallar el nominal i la bolsa, per tant, va trigar molt en aceptar que es parles de la posibilítat de que hi hagues un titol emes per l'ajuntament. El Nadal ho va conseguiro i ara hi han titols 92 �ja no hi han sí hem voleu busqueulos i us. trovare°. Totohom en te guardats en pany i clau i no es val mes. Tots son síntomes de que nodaltres, segurament, sí tínguessim una mica mes de diners podríem guardarne una mica per la carga financiera i invertir bastant mes del que estem invertin. Jo hem faig creus, perque en veig com es posibles, que amb, el nivell d'ingressos que tenim estiguem Len tot lo que estem Len. Com s'ho fa en Nadal ? Aquesta es la veritat, la situació es aquesta. Per tant el tema deis 10 mil milions np es tan agre sino ens enfunsem, no, no. Es que si no podem fer allá que realment pensem que la ciutat aquesta, que es molt exigent ,exigeix i que es podría que es mereix. En aquí hi ha una patita trompa que el hí víu dir, per aixo molt rapidament. Es que, aquest 10 mil no ho sé, pero una 10 mil milions de mes si que ens el varem donar, ens els va donar en Borrell cuan va entra a. Secretaria d'Estat. El any 82 cuand en Borrell va entrar a secreari d'Estat va fer un autentic mirada per que nosaltres l'hí demoravem un increment molt sustancial de l'aportació del Estat a l'ajuntament a tots el ajuntament í la questío que tenia en Borrell era tan complicada com aquesta. Ell que es un home pragmatic me diu, bueno jo lo que he de fer es equilibra el ajuntament de Barcelona, que tenia a les horas un deficit de 8 , 10 mil • milons. Estavem baixa des de el 12 cap el 8. Doncs jo havia de equilibrar l'ajuntament de Barcelona í que níngu hi perdí. Es un sistema, de dos ecuacions amb dos íncognites que es cuan cobrar' el ajuntament de Barcelona i quan cobraran el demes. Jo u vaig dir, escolta Pep no el resoldras aquest sistema d'equacions no el resoldres perque no 93 �sha t'ayustará a la solució,aixo sera. complícadisim. Val mes que agafeu Barcelona i Madrid i feu un cas . a part, com sempre, feu una sola equacío, una recia general, tothom puja tort i en auqest dos per causes especials. I aquet que es matematíc, ja ho sabeu, ingenier es catedratic i es profesor d'economia matematica es aeronautic. Be, pues aquest es va amb el mateix.Va fe el sistema de derivacions el va treure i el va donar ( que s'havia d' incrementar tot el fons que en aquell moment eran 50 mil milions, si no recordo malament, tot el fons que el Estat repartía als ajuntaments amb 50% per a arrivar a 200 mil milions,es dir 70 mil mes del 50% i que donat aquet increment era factible que l'ajuntament de Barcelona dobles la seva aportació que en aquell moment era de 8 a 10 mil milions hi pases, practicament a 230, dobles 100/0 i'els demes no hi perdesin. De manera que cuan jo dic, i nosaltres varem fer aquest salt de guanyar el que ara son aproximadament, per que ja estem en els 24 mil mílions de fons dels 26.400 millons cada any d'aportació del Estat. Aixó vol dir, que han aumentat, practicament, 16 mil milions, una quantitat molt considerable i que d'alguna forma, si el Pep Borren.. hem sentis ara podría dir, esvcolta no hem demoris, que et doni tant que jo ja et vaig aumentar aquells dos mil milions, indios aquella 12 o 13. Pero clá, allá es va fer com una aportació per el tamany de la oiutat i no tant perque tinguessím una serie especifica de de manera que ens ha permes a nosaltres seguir incordian, diguem-ho francament, amb el tema de la capitalitat, que continua sen britat, perque continua sen britat- que aquest son serveis transferits al darrera, transferits impliucitament. Les fonoses transferencies, 94 • �i la Lanosa valoraeió de les transferencies dones aquest son serrveis transferits historicament, pero que ningu mai ha decidit que s'havian d'acompanyar dones de ' de diners. Aixo pel nivell de 10 mil mílions, ja veieu, mes o menys, quina es la situació i estío disposat a esclarír, les dubtes que puguin hi haver en aquest sentit. I queda el nivell mes pelut que es el nivell deis 100 mil milions i el mes apasionan pel que trevalla. En aquella reunió a Llagostera varem arrívar a la conclusió que a demes de tenir que cobrar, si paguessim, al menys una part deis Serveis de ,i a mes de estalvia mil mílions per a invertirne 5 o 12, que es el que hem fet ja, haviem de mirar de movilitzar un nívelI d'inversions bastant mes important per que aquella ciutat el nívell que anaven funciones. Penseu que el primer mandat fa quatre anys, mes aquests dos primera van ser molt, molt, molt de. fer joventut, serveis socials, urbanisme petit, plagas, carrera, barría, centres cívica. Tot operacions de micro cirugía, diguessim. No varem fer gros urbanisme no varem fer gr'ans obres públíques, no varem fer grands ínversions en tecnología de círculac:Ló, con les ara a fet. Joan Torres en materia d'ordenacio del trafic. No varem Lar grans inversions de capitalitzar els Serve:Ls Municipals, cuartelets de Guardia Urbana, seu de districte, tot aíxo no ha verem fer. Ens varem ,l'ho estavan comengant a . fer a plantejar per el segon l'any 85, se esta acaban. Ara cada districte te el seu cuartelet nou, practicament de la Guardia Urbana y una nava seu. Aixó sòn malta díners. S'ha capitalitzat els serveis obres publiques. hem fet Pero en aquell moment tot just estavem 95 �començant. No haviem fel: el port de Felip II a de Roda, que ja a' esta acaban. No haviem fet, repeteixo, grans obres publiques i pensavem esta molt bé que aquest ajuntament fasi aquest petit urbanisme, petita obra pública, serve3is socíals, la ciutat es la gent , lo important no són les pedres, sino la gent que hi viu, per tant alegrem a la. gent i al final les pedres ja hi sortiran. Aixo va ser els primera anys, pero en. el estiu del 85 ene preguntaren contestavem, es segur que tenim rao ? I es no, perque ? Si aquesta ciutat fínalment no trenca el complexa de que no es podem fer grans obres publiques en aquí al final ene ofegarem. I hem de fer grane obres publiques i hem d'acabar amb el mite de que la gran obra pública val dir una certa mentalitat especulativa, una certa gran Barcelona que ja no estava de moda i de una certa atracció per la grandíositat. No, no. Es que la gran obra pública de una gran ciutat es tan important com el pa que menjem i per tant aquest 100 mil milions ens Leían falta d'inversió en aquest cas. Per fer que ? Per fer el Port, nou, amb una nova bocasa, un poliesportiu, com hi ha a tot el mon, a Baltimor, a Marsella, a Boston, a San Francisco que es que es el actiu que tenen aquestes ciutats, es justament aquest i a Barcelona, no el tenim. Per fer els cinturons, que desde l'any 1962 que catan dibuixats, que jo encara no havia acabat la carrera hi havia aquell llibre•negre que pasava. La red arterial de Barcelona,Ministeri d'Obres Publicas". Ja hi havia el primer cinturo í el cinturo litoral i no s'ha fet conec cap motiu pel que aquesta ciutat tingui la mala diccío fr no poguer fer periferia que totes les ciutats del mon �tenen. Hasta Manhattan que ho te dificil perque es una illa allargada com un dít i practícament no s'enten com el van fer, pero el van fer. El I París que . ho té complicat per que es 1' unica ciutat de que te'la mateixa densitat que nosaltres (dos milions de habitans en 100 Km cuadrats),. exactament igual, ho van fer-ho. I tothom na fet els sacrificis que ha hagut de fer, donas perque es pugui atravesar la ciutat sonsa anar, per, - el migte, es definitiva. I nosaltres no, tenim aquest trocets rídículs de cinturons que van pel carrer Badal, que pasan, pel carrer Muntaner, que semble que hagis de deixer, el cor alla i després 1 d'aquella manera que va arreglara que tampoc no acava de ser una solució i. al final es mora alla a Alfons X el Sabi amb un escalestrí que a ultima hora acabava contra una pared-. Practícament. I el segon cintura exactament igual o casi. Aquella mena de que hi ha devant de la residencia del Vall dHebro qué no arriva tot í que esta dibuixada, fins a. la Meridiana amb que sempre es una cosa respectable en en alla veien que el aquesta ciutat. Per que hi ha un barranc que ha durat 2.5 anys ningu la tocat í.alla hi es. I el forat del Tunel de Valividrera, que encara hi es i ja se estan crían mussarnons, no es que esta crían en alla, pero evidenment no hi passan cotxes. De manera que aquesta maladicció la havian de treure del es la mesura que la esquerra, si es que havia sigut responsable de que aquesta maladicció existía, podía fero, haviem de fero. Día, no, no, ens hem equivocat o simplement no era aixo i ja vam ferho quand diem d'anar. a buscar aquests diners. Aquests diners els hem buscat . En Ponsa va fer un projecte amb 40 97 �variantes del nou Port . Vell de Barcelona, que te fínançament possible, amb algun problema encara, pero que té Línançament possible, que es Lora, que ve a costar 7 mil milions mes del que es podía financiar purament amb la deis , que es calítat malt abundant es podem possar en aquet port Vell amb uns preus de venta molt interesants. S e esta pagant dos i tres millons per un a Masnou o casi, doncs be al Port de Barcelona ja podem ara sumer i es poden. posea mil o dos mil amarres. Ara no ho recordo, Caries os ho dira. De manera que aquests amarres en aquest port magnific pot financiar una conversio del por de Barcelona Vell. M'estío allargant massa., pero penco que aixo m'ho • preguntariu d4espés i aixo, ja os ho resolveixo. Pot financiar la conversió del Port Vell de Barcelóna, aquest tinglados que ni ha abandonat aquell gran magatzem frigorific de la Tot allá amb, com es a San Francisco, com es a Boston o a Massella, botígues 1.8 restaurant, posem. Ara un pas pel Passeig Nacional i al darrera hagí una vidres vegui el mar í entre mitg hí ha unes cadiretes í unes taules í la gent disfruta de la vida, que es lo que es pot fer justament al port. Aixó es pot fer, forma part d'questa capital de díners que es poden movílitzar, per l'atractiu de l'inversio.Amb els cinturons ha pasat igual. Ens ha tocat el Quiza hablo demasiado deprisa, me parece que hay alguien que ha venido de fuera ¿Usted lo entiende ? Doncs els cinturons el final, desporés de dos anys, parque aixo va durar desde aquell estiu fina ara, ja els tenim. Per que hi ha uns .papera que diu aquest ha pagat tan, aquell ha pagat tam í tot plegat arriba a 98 �uns 80 mil milions. Es la inversio singular mes important que s'ha fet en aquesta ciutat mai, dones ja te destinatari per financar-li. unes cues que jo hem resisteixo a que no hi siguin a la fotografía el día que es fírmi aíxo. Perque les cues son resmes que les dues cues que van desde les dues interseccions cintura segon, cintura litoral. Imagineu una U cap avall al mar y una U cap la muntanya. Una va de Molins de Rei a la Trinitat Bella, passa pel Moll de la Fusta i un altra va desde Mongat fins al Prat de Llobregat pasan per la Bolsa del Guell o sigui darrera de la Bonanova. Puja per Santa Coloma, per la Meridiana, atravessa la Meridiana ,Vía Favencia, per la redidencia sanitaria, la bolsa que die jo. Es a dir, per sobre de la Bonanova, monastir de Pedralbes, travessa la Diagonal, baixa per el barranc de Hospitalet cap el Prat de Llobregat í cap a l'aeroport. Donas molt be les dues ±nterseccions es donan : una es el nus de la Trinitat Bella i un. altre a la alçada de Cornellá. 1 amb el regateíx del Ministeri d'Obres Publiques i la Generalítat posi, volem compartir pero potser no tant. Fina a 25 mil milíons si, mes ja veurem. Van quesdar les dues cues, les dues potes aquestes, es a dir, Trinitat, Mongat, Ciutat VellaMongat, Montgat al darrera del Turo, perque la gent no tingui que atravessa en alla mai mes el aquell del Turo de Montgat per entrar a Barcelona i estalviarse el peatge. Dones a la cua Trinitat-Montgat no te encara finançament i la cua Cornella-Aeroport del Prat tampoc. Si aixo ara no he possesim, voldría dir tant com que per util.litzar els ja util.litzats valdría dir que el 92 els atletes que en de correr, el ciclisme, en aquest cas, que es de carrer es el Velodrom de Horta no podría, 99 �anar desde el aeroport fins el Velodrom. Si que podría anar, pero no dret, hauria de donar tota la volta aquesta pel carrer de San Quim, pasa pel cinturo primer. Aríbaria tard per entendrens voldria dir tot que efectivament tot el desviament del trafic de la gent que va de San Cugat per o per anar el Port de Masnou, no hi podría nar, hauriem de fer tota la Meridiana anan fina a la Gran Vía i canviar com poguessin i tirar cap a Masnou, cosa que no té cap mena de sentit, en una área metropolitana com "comme faut" en una ciutat gran doncs que vol esta ben comunicada. De manera que, en aquest convení hí haura les dues mes pero aixi com els demés diuen segón cinturo, paga la Generalitat la Obra Civil i l'Ajuntament es cuida, l'Ajuntament i la Corporació, que ja saben que aqui ha sigut el problema, però en tot cas l'Ajuntament, els ajuntaments metropolítans, no estrem en polémicas, han de pagar els terrenys pels emplaçaments de serveis, que deunido també són díners, no són 25.000 mílions peró són díners i en el cas del Cínturó Litoral, diu, ho paga el Estat i l'Ajuntament paga els terrenys i els desplaçaments de serveis í en les que diu.el Tinent d'alcalde d'hissenda está estudíant el finançament. S'estudiará " una formula financiera para que las entidades contratantes puedan realizar estas obras en el plazo previsto en el anexo " que és l'any 92. 1 jo el que cm negava es que, després de4 25 agrys, el día que se siguis els cinturons no es siguin sencers. 1 que el meu fill, un día quan sigui gran, cm pugui dir "escolta, jo quan vaig acabar la carrera cm vaig trobar igual que tú, que els cinturons encara no sabíem qui eis havia de fer". De manera que hi serán, només que hi quedarán la 100 �ultima fase de la realització de les obres. una .de les altres inversions que s'han de fer en aquesta ciutat, aeropert, ja no hi entro, ho deixo per les preguntes, si algú l'hi interesa, es, potser, l'altra inversió que falta, i algunes de caracter tecnologic que també en Raventós podria després explicar doncs ja les estem llangant sobretot via INICIATIVA : Barcelona Cable, Torre de Comunicacions, etc. però mentalment, conceptuainent, ja velen que hi ha asignats els "rols" dels actors que han de fer aquestes grans inversions. Aquesta és la situació en la qual estem. Per acabar, una paraula sobre els Jocs Climpics. No són, no han estat, no serán, jo creec, el desllogadcr únic de Barcelona, ni molt menys. Els Jocs són la cosa. La cesa és que aquesta ciutat, de cop volta, inclús abans de la comunicació es va decidir a csaminar (aquesta es la impressió que jo tino ( desde la me y a atalaya de l'Ajuntament ), el finançament dels Jocs no un gran deficit. Si volem aclariment, en podem parlar. No té per que ser-ho, ho hem de fer molt malament perque ho sigui. I per últim voldria parlar a un nivell més conceptual. Quan fa uns anys ens plantejavem que hauriem de fer cara a la crisi també ens van questionar alguns deis conceptes que hm heredat en materia es la distribució de papers en aquesta societat, de la joventut , de la gent gran, de la gent que és rica i de la que no hu és tant, de l'empresari i del treballador. I vam, arribar a la conclusió, que hem anat madurant, que la nostra obligació és dir-los als joves d'aquesta ciutat que arrisquin, que han d'arriscar, la qual cosa no vol dir que tots haguim de ser empresaris. Ni que seis hagui de dir a tots que demanin diners als seus pares (si es que en 101 �tenen) i que tractin de posar una petite empresa ni que sigui del servei més lleuger i que tractin de prosperar en el mercat. No necessariament. Però, si que, primer, això es molt possible, potser es un 30% de-les posibilitats que tenen a arribar a esta realment ocupats i ara estic inventant una xifra). Pero en tot cas, aquest tipus de decisió s'ha de pendre tant si deixideixen llancçar-se al món de la producció i de la autoocupació, en definitiva com si volen entrar en una vía de trevall associat, sigui cooperativa sigui a la fr4ontera del • món marginal, drguessim, el que prodrian ser cooperatives o altres formes d'ocupacció de trevall professional a ultima hora que acaba sent bastant semblant a una empresa d'autoocupació o un grup cooperatiu o inclús en el cas de que es plantejesin seriosament a tenir un trevall asalariat. Nosaltres tenim l'obliqació de dir al jovent i els hi diem que fins i tot per ser trevallador s'arriscar. Arriscar en el moment de selecciona quina es la formació que s'ha de tenir per poder trobar al máxim l'encaix d'aquesta formació amb la demanda de trevall del mercat. Avui en día els hi dic i els hi diem a tots, i no només ha diem, sino que ho practiquem,i el Jordi. Gonzalez Arnau, que esta en la ponencia del Serra Martí el que fan es practica una petite escala això en Barcelona Activa i en algunes altres iniciativas que t.enian ( la Barcelona activa són 50 espais pero 50 o 70 empreses de menys de 10 trevalladors que duraran maxim 3anys en aquella localització) - que nosaltres els oferim a preu de cost marxar i espabilar-se en després hauran 'de el mercat. EvidenmenT Amb 70 no arreglarás com deja algún 800.000 llocs de treball vol dir 102 �80.000 empreses.No vol dir 70 empreses i aixó es cert ). De tote manera es una indicació de per on volem anar i es una contribució, si mes no, doctrinal i pedagogica de la joventut de la ciutat, de que sápiga que l'Ajuntament també está camí per anar per aquesta via. El que és practicament segur, i això ho ha dit tothom és que en la formació que ens dóna el sistema tal i com el tenim, el sistema. de formació, el sistema diguem d'educació i formació el més segur es que el 50 % de la gent que tregui el paperet que s'els hi dona no troba una adequació facil d'aquest papar a les fabriques a les empreses a les oficinas, que se i'hi puguin fer. De manera que s'hi l'ha de dir al jove " No esperi vosté que la societat no prepara res, la societat li dona un titol que és necessari però no suficient. Vosté ha d'arriscar i ha de decidir, a mes, que a vosté, li agrada afilar llapis o el que sigui, una cosa i ademas ha d'endevinar que aquella cosa que li agrada fer i que pot fer millor que vosaltres es escasa en el mercat, tant si es empresari com si es trevallador, es escasa en el mercat de treball en aquest cas. I aquesta idea de que s'ha d'arriscar i que el risc no esta renyit amb la solidaritat, al contrari, perque la gran explotació ? que tenim en aquest moment • es l'atur. Aquesta idea es la que anem predioant i no es que la prediquesim nosaltres si no es que la realitat la predica. Nosaltres: ens trobem que això és el que la gent implicitament pensa i creiem que poc a poc la joventut d'aquesta ciutat esta entrant per la via de practicar aquests nous valors. En definitiva, noslatres el que voldriem, desde lo'Ajuntament, és, i això els ofereixo, jugar un "rol" d'arbitres de garantidors o de •atalitzadors del que podriem din un nou 103 �pacte entre la ciutat i els seus empresari . Pacte que hauria de permetre assejar noves formes de reactivacció jo crees que aquet pacte també s'hauria d'extendre a la promoció de Barcelona arreu del. món. C-eec que aquesta es una promoció d'un fons , comercial que és comú a tots, que és nom Barcelona, i. també en aquest terreny estem disposats a col.laborar amb vostés. AixO es basicament tot. TORN DE PREGUNTES P.- Jo sóc Miguel Sáenz de Higuera, presídent de Maquinista. Els prego m'excusin de parlar castellá peró m'expresso molt millor en aquesta llengua. Parlaré català en el futur i hablaré catalán en el futuro porque ya estoy obligado. Mis hijas aquí en el colegio cada vez menos compafie ..ros les llaman "las vascas". Pero cuando veranean en. casa sus abuelos, primos y amigos les llaman " las catalanas". La primera pregunta que yo le quería hacer hace mucho tiempo, al alcalde, por- ser el del Partido Socialista de_ Catalufia. Yo creo que evidentemente Barcelona es mejor, sin duda. Creo que hay una seria de factores que todos esperabamos de un alcalde socialista. Esperabamos realizar obras públicas, una Administración rigurosa, una reducción del deficit de las empresas municipales... Pero a los empresarios hay un facor que realmente nos ha sorprendido de un alcalde socialista. El 104 �alcalde socialista de Cataluña ha sido un facor evidente dinamizador de la iniciativa empresarial. Por ejemplo refiriéndonos a Iniciatrivas,S.A., para una inversión pública. de 1000 y pico millones de ptas., en consorcio con empresas privadas,' con iniciativas privadas, ha sido el factor catalizador de una inversión privada 10, 12, 15 veces superior. Esto implica una simbiosis, una. relación amistosa. y una identidad de objetivos entre la iniciativa privada y la pública. Los empresarios y algunos de ellos hablamos de estos temas nos sorprende que los socialistas que quizá hace 25-30 años los identificabamos como una ecuación socialismo = propiedad pública de los medios deprodución, en estos momentos están fomentando de una forma muy eficaz, de una forma realmente entusiasmante la iniciativa privada. La pregunta es la siguiente : P.- Esto es un factor coyuntural o entraña un cambio con lo cual nos daría más confianza, del socialismo • en los paises , democráticos en áu ideología respecto -a la función que el Partido Socialista debe desempeñar en la sociedad ? R.- (PASQUAL MARAGALL) Jo creo que la clau de la contestació a la primera part de la pregunta és que l'empresari tal com el defineixeu els manuals és una colla de coses : risc, capacitat de treure una colla de quarts invertibles, peró també és una determinada informació. L'empresari té una informació que altres no tenen que porta a la seva realització les posibilitats d'informació que altres tenen, i no fan servir. Hi ha una demanda i no hi . ha una oferta. A última hora,em sembla que és aix6. Doncs molt bé a l'Ajuntament ni ha informació que només té l'Ajuntament davant l'alcalde la podem tenir altres nivells de 105 la �Administració pública i altres nivells de la societat. Però es evident que l'alcalde,de Barcelona té un nivell d'informació que altres persones no tenen. Davant d'això es pot, o bé per un liberal respecte del mercat que en part jo comparteixo ) no fer res i deixar que el mercat per el. mateix algún día hi hagi algú que trobi aquella informació que té, o bé sencillament posar aquela informació o contribucció, ínclús amb alguns diners al darrera amb el ben entes que aquests diners d'aquí a tres anys ela retirarán. Es INICIATIVES S.A. I aquesta informació, qué és ? Aquesta informació és un calaix que jo tino i que tenen els meus col.laboradors de millers de ciutadans ( ara estic exagerant peró us aseguro que al cap deis anys podem ser milions ) que díuenh a "-Barcelona el que haurien de fer, o seria magnific de fer o és pot fer..." Això es constant a Barcelona. La creativitat í la imaginació són infinites i tan mateix els recursos per procesar tota aquesta informació i els financers per pagarla no están disponibles. Aleshores l'Ajuntament Barcelona, l'Alcalde, el que ha de fer és dir vosté .té de Doncs molt bé, si aquesta gran idea aquí va un estudi de mercat i una mica de capital ( només del 20% durant 3 anys ) i vosté s'espavila. Amb lo qual, evidenment, el número d'ofertes ha disminult radicalment parque abans eran coses que la gent pensava que 'eran coses que s'hauria de subvencionar porque la idea tan _bona que merexia una subvenció, ara ja saben que l'Ajuntament els hí dirá : "Doncs si vol fer-ho ja sap que jo l'ayudo a vosté ha fará". Amb la qual cosa el número d'eventuals, inventors o ideadorS de posibles empreses ha disminuït i la qualitatalitat ha 106 �aumentat extraodinariament. I la gent ja vé amb un inici de búsqueda d'alres i de mercats posibles i de funcionament mes índicatius. De manera que el pragmatisme és el que s'imposa í en aquest cas nosaltres al que hem anat es a posar en contribució una cosa que teniem des de fa vuit anys cense preguntarnos massa si això estava d'accord amb el socialisme, amb el liberalisme o en qué. Després si, la Generalitat, en aquesta pregunta que cm fa el Miguel Saenz de Higuera he contestat que això en definitiva lo que s'imposará a Europa„ no només a l'Oest sinò a l'Est, n'estic convençut. A l'Est comença a haver-hí mercats, curiosament a través deis ajuntamens. L'únic deute que hi ha comparable o rendible, volatitzable en el mercat en el deute municipal, és a dír el ajuntament de Budapest, están emitint diners que els particulars poden comprar i és l'Unic títol rentable que els cíutadans de Budapest, de Hungría poden comprar. I jo estío segur que això és el principi d'un proces que s'anírá donant. De manera. que en contra el mercat no hi ha absolutament res í dintre del socialisme hi ha moltes corrents í moltes tradicions diverses. Aquella en la qual estem contra el mercat, com a realitat, com a mecanísme que existeix í que procesa dades d'informació asigna, doncs, determinats recursos, determinades finalitats no hi tenen absolutament res excepte allá que tenim en comú tots, llíberals, socialistes, comunistes, dretes, esquerres é8 que el mercat no tot ho fa bé. Hi ha productes que no els pot fer el mercat, la Defensa i altres i per tant ha de haver-hi una Administració Pública. Per això estem tots d'accord. El que els socialistes no estem d'accord, és que el mercat ademes d'una 107 �realitat sigui un valer i que s'hagi de defensar o idolatra o modificar o planificar. Jo estic conve4nçut de que les diferencies son. incentiu, les diferencies de látribució, per exemple, sán incentiu perque la humana es així, per millorar i per trevallar més í per ser més productius i que, per tnat s'ha de posibilitar que la gent guanyí més perque es pugui bellugar i prosperar. Ja no és pecat aixó, guanyar mes diners que l'altre. Amb el que jo no estío d'accord es que això s'hagi de glorificar com a valor. Això és així. Que hi farem Eh, que he dit ? A partir de aquí començar a glorificar la figura de l'empresari dones perque si no, no s'en produeixen i no hi han grands fotografíes deis empresaria • en les revistes, diguem que són les persones más importants del món, mes que els política i els artistas i els futbolistes doncs de funcionar l'economia del país. Dones no hi acabo de creure. 1 en. segon lloc que aquestes persones que han tingut la fortuna o la saviesa de destacar s'hagin de reunir síndicalment per defensar el seu nívell d'ingresos vcom l'han obtingut, es aixó no estío absolutament d'accord, Je cap manera, perque es una negació del principi en virtut del qual existeixen. Si l'empresari es un individu que té una informació, que que arrisca i guanyar, el que no pot es pretendre, un cop ha guanyat util.litzar un petit poder, diguem-ne polítio que aíxó dóna per justament amb una altres tractes de impedir que un. tercer en aquest mercat , 1 aix6 es el que la vida també, la realitat ? humana es No s'ha de se socialista per reconeixer això. Només que sigui un punt lliberal s'admet. 'tendencia al La 108 ,monopoli vé �inmediatament després tant, de la tendencia glorificar les diferencies diferencies a l'enríquiment. Per No. Jo crec que les que es donen al mercat de són diferencies no justificables moltes vegades totalment pel pur funcionament de les coses del mercat purament i que sempre hi ha un element de poder fe entremig, casi sempre. Que hí ha una certa distorsió deis mecanismes de mercat per factors psicológics, per facors d'estar al .mateix nivel' que els altres per una colla de factors de diferenciació que juguen en la realitat humana peró això ens portaría molt lluny i en tot cas ja veus que el mercat jo creec que és una realitat que l'hem de respectar í d'industríalitzar, saber quina límits té i, en tot cas, no glorificarla com tampoc l'estat. Aixà es una característica no tan nova en el socíalisme d'aquí. Aquest és un país Catalunya almenys que té una tradi ció llibertaria i la. classe obrera ho va ser historicament, justament molt centralista, partidaria de la planificació sino més aviat de la autogestió, deis contractas, té una llarga tradició en aquest sentit que el socialísme catala ha heredat i per tant nosaltres dir que socialisme no és lo mateix que socialització, no ens consta absolutament res. Está ala llibres que hem llegít desde petits í quan a mi s'_em parla de ' nacionalitzacions desde una carta dreta de després a lo millor es califica de lliberal, doncs bueno, jo penco que no tant que de lliberal no tant. Bé i això és tot. P.- Sóc „loan Coma. Sóc representant de l'agrupaciÓ d'empreses petít4es i mitjanes conec forcas deis que estem aquí i amb alguna d'ells i tinc amistat. Be sembla que si som aquí és perque 109 �tenim una certa afinitat, cadascú sabrá a on anar amb el projecte. Però no cm quedaría tranquil si no manifestés algunes reticencies sobre el seu desenvolupament. Desde el punt de vista de la petite i mítjane empresa que represento hí ha , per mi, una notable dificultat que intento superar ínfluít de l'amístat que em mereix algú de nosaltres que tenim càrrecs a l'Administració però que ' no deixar de ser una difícultat subjetiva, que és el díáleg i la participació en els temes. A mi. m'agradaría, tot hi acceptan un sistema complexe, feixuc i moltes vegades difícil gairebé sempre deformat que a mide que aneu asolínt étapes de consolídació que vol dir que s'han superar les de aclimatació, les de coneíxement i les de connotació intentesiu una forma de diáleg en la que els petits empresaris d'una forma col.lectiva i en funció de l'objectivitat de que el plantejamen i haguesi un diáleg amb vosaltre, amb els que representen el poder de de la administració que no depengués de loa relació personal. I ho dic en el sentit de que tothom que té idees les pogués presentar, no perque fossin aceptades si no sencillament perque fossin valorades, valorades en i a més que fossin moment que .puguessin fer incorporades ala projectes. No ja quan están sotmesas ala trámits administratius que no deixen de ser feixucs. Sé que lo que estic proposant no es fácil, però m'agradaría que, si el vostre mandat continua, jo creec que les consolidacions de les coses són bones intentessín també trencar amb aquesta mecánica que és una herencia molt difícil ala que desde abaix intentem participa no ja a nivell polític ni a nívell de la gestió sínó a nívell de la contribució 110 �a l'exeoució de les coses. M'agradaria que diguessin si tenía algun projecte perque aixó en certa manera. deixí de ser una d'alguns que tenim accés a les persones que s'institució una forma, diguessim, operativa i que pogués accedir tothom que vulgui, el que tingui les ganes o el desitg de fer-ho. R.- (PASQUAL MARAGALL) Bé jo el diría que, tenin "INICIATIVES" com "Catalunya activa" que, són coses que s'anuncien ala hi han els telefona pertinents dona son maneres relativament més objectives que lo normal, que el corrent, de que hí hagi gent que té idees i posibilitats de produir amb una certa relació amb algún tipus d'interés general pugui fer-ho en relació al nivell de administració local que es el que estem i per tant • podem comprometrens en aquesta linia. Lo que és segur es que deuen haver-hi més de sistemes, n'hi haurán més però tampoC se m'acut que -aixó sigui una cosa que es pugui. decretar. Nosaltres estem oberts, en definitiva, a aquests tipus de preocupacions de desllizar la relació personal de la posibilitat de contacte amb . l'admínístració,. D'aixó s'en diu desentralitzaciÓ, basicament, i nosaltres si es dir tenir a prop de casa a tothom però no només en aquella persona que té un accés en la cúpula del poder si no a nivell de districte suposem. No ? hí han 10 districtes. Donas molt bé, a cada dístricte estera creant una petite oficina d'animació económica que s'en diuen, d'animadors economics. Lo primer que hem de fer de moment és animadora a. ella . , perque segurament no saben que catan aprenent. Per fer qué ? Bueno donas perque persones d'un nivell molt a la frontera del mercat, segurament, donas puguin trobar la via, m'entens? puguin esta exposats ala tipus de coneixements que calen perque la burocracia 111 �no sigui un obstacle. Jo creec que l'única vía és la multiplicació la desentralització, difuminá aquesta informació al maxim,no Això és el que estem fent als districtes, ens ha costat 8 anys construir uns districtes dignes d'aquet nom, amb funcionaris, amb ordinadors, amb une locals a clients, encara no hem aconseguit que la gent sapiga que hi ha els dístrictes hi que ale districtes el 90% deis serveis de l'Ajuntament es poden o s'han de resoldre, el cene, el padrÓ,. els impostos, les licencies, les grane, les petites... hem transferit l'altre dia per últim totes les les llicencies urbanístiques no només les obres menors que ja hi anven sínó també les majors i les industrials. , El Tinent d'Alcalde d'urbanisme es queda un dret de pernada de poguer decidir que aquella llicencia d'obra major és d'interés general de la ciutat i reclamarla per la tramitació central i això succeirá bastnat al principi, però en tot cas, hi ha, tot aquests tipus de tramitació están a nivell de districte però la gent encara no ho sapi amb refereixo amb això tambe ale pressuntes empresaris o els empresaris que hi ha une centres d'informació i de tacte amb el Ajuntament, doncs, que están a 10 puestos a Barcelona. De totes maneres per molt petites que siguin les empreses í sobrettot si l'han ...... .....,... en algún tipus d'organitzacíá continua assent un tema aportar desde l'Ajuntament central. Però bueno que quedi cair que no estem tancats ni molt menys a que es crein vies noves de diáleg i de comunicació amb nous empresaris. Inclús, bueno, aquest sopar esta una mica pensat per dir-nos amb una certa mes rotunditat que justament volem aquest tipus de contacte d'una forma 112 ja �sistemática, no ? R.- (Reventós) Encara que l'Alcalde ja ha ha apuntat jo penso que contestant, continuar la contestació a la pregunta que sha. fet avans que INICIATIVES precisament va ser creada per donar respostas a problemes d'actuació de projectes importants de la ciutat. Peró m'ha semblat precísament que hi havia una demande de tipus precisament intermedi que fins ara no estava atesa i per això ahir en va constituir Barcelona una societat anomenada "Barcelona Impuls" a la qual i fomen part nous socia aquest nous socis fina tot perque es vegi el el talant elá sectors els que están els mencionaré perque és un tema públic per crear una empresa i ..,....... el risc que intenteu precisament donar d' una manera molt profesonalitzada supor a projectes empresarials que puguin tenir vialitat evconómica í per tant interés empresarial í per tant interés per la ciutat. D'alguna. manera, per un cantó "Barcelona Activa" que ja funciona cubreix aquests projectes mes petits, í en aquest cas "Barcelona Impuls" cubriría projectes de típu intermedi perque veguin la profesionalitat amb que s'asignarán ele projectes els socis de "Barcelona Impuls són ágroaliment, Agromán, Catalana de Gas, HUSA, Timón que és del grup Prisa editora de el Pais =, Caixa d'Estaivis de Barcelona, Caixa d'Estalvis de Catalunya, JRDI ? que es una societat francesa e INICIATIVES. Per tant jo diría que els tres segments grans projectes avui dia-tenen unes respostas que es diu INICIATIVES a nivell municipal, segment mig té "Barcelona Impuls" i segment petit té "Barcelona Activa". - Per tant hi comenga ha haver una canals que abans no existien de resposta totalment profesional a 113 �projectes empresarials rentables que siguin d'interés general i d'interés per la clutat. Són les dotze que es l'hora de perdre les sabates sí no marxem.' Moltes • gracies a tothom i reitero, reiterem tot l'equip municipal la nostra disposició de seguir trevallant amb vostés amb mes profunditat, si es pot, per tractar de tirar aquesta ciutat en amunt i tan enilá con els seus ciutadans volen. Us ho agraeixo. Barcelona,24 de Maig de 1987 114 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4000 Title A name given to the resource Sopar - col·loqui amb empresaris Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Avinguda Palace, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Socialisme Gestió pública Acció política Barcelona Campanyes Economia Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Armet, Lluís, 1945- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1095/19870530d_00216.pdf 1be19930bf76be0f4dac073ecb143b0e PDF Text Text PLAQA EIVISSA molta gent que el oap i altres que no i només eIs coneixen al barrí. A veure qui em sap dir on és la Plaga de Can BobaooIa ? Aquest senyor d'aquí. Al Clot, si senyora. Peró al Clot sobre la Meridiana. I ara ja anem seguit. Oui sap d'aquí ou están eIs 139 �jardins de Sta.Rosalia ? Aquest está molt a prop, aquí a la Teixonera i el carrer , que ja estan oberts i la Plaga Nova és del Poble Sec. Que hay 36 barrios en Barcelona eh? Deu districtes i 36 barría i cada barí va tenint el seu parc, a vegades va tenint el seu petit jardí. 1 la Plaga Trilla, qui sap on és ? Al carrer Gran de Gracia. I l'Avinguda de l'Hospital Militar que s'ha enjardinat ? I la Meridiana ? la plaga Mossen Clapés que abans. era un desnivell, que és allá on s'agafa el pont del Dragó abano estava plena de cotxes aparcats sobre les voreres, i aquella mena de guals aquells rails que hi havia. Alld ho vam fer Lora vam posar-hi verd. En Germá Vidal que és el president de41 districte de Sant Andreu ha anat posant verd una mica per tot arreu a Sant Andreu i també al costat de la Meridiana. Mireu, ham anat esponjant la ciutat, i a més l'hem anat conectant, perque aquesta ciutat tan gran, que és una ciutat petita en el fons, molt densa estava mal conectada, i hí havia liaos que tot estant molt a prop es trigava molt per anrrivarhi. I així hem anat obrint el túnel de la Rovira que abans us ha dit en Batlle i ara estem obrínt el pont de Felip II í Bach de Roda, que está relativament a prop d'aquí, que casibé uneix Virrei Amat amb el mar. El día que s'obri aqueat pont, que será d'aquí a una mesas, posem sis mesos, des del vell mig del pont de Felip II -Bach de Roda, que tata hi pasarem un día o altra veuren a una banda Virreí Amat que es veu les vivendes .del Congrés d'aquí baix, de Virrei .Amat, l'altra banda, el mar. De manera que el barri de St.Andreu í el de St.Marti que abans 140 no �sabía ben bé on començava í en acabava, es tallen en aquell punt. I allá s'uneix la muntanya i el mar. I al mateix punt es veura millor el carrer Valencia, que travessará lligará amb la Ronda de Sant Martí, allá on abans hi havia les barraques de la Perona, que desde aquellas barraques es tirava tata la porquería que hí havia a la vía del tren. Doncs ara allá ( encara falta un tros) és una Hi ha un bon tros, que és la Ronda de St.Martí, que continua pel carrer Valenfcia. I el carrer Aragó, que si hi penseu, ara quan s'acaba mort en una mica d'aparcament a l'estació del clot, s'acaba allá, continuará. I aquell 4 que s'ha • de fer des del carrer Valencia per agafar el carrer Guipuscoa quan es va cap a Badalona, ja no s'haurá de fer, perque directament des del carrer Aragó agafarem el carrer Guipuscoa, atravessarem el Besós i entrarem a St.Adriá i a Badalona. Aquesta es la Barcelona concreta del futur, pero no la del futur del 92. No. Del futur de molt abans, del 91, que és el que ens interessa-ara, un any abans de tot aixó. No parlem de JJ.00, parlem d' un futur més inmediat. Per connexió, tant, e lliure, capacítat de bellugar-se i de i de conectar amb una altres barría i també qualítat quaitat, qué vol dir ? Qualitat vol dir que a la periferia de la ciutat ha d'haver un urbanisme tan bó com al Centre i ja sabem que això pot quedar en una frase demagógica, pero mireu, els esforços ni són, si mireu ara mateix la Vía Júlia, que ja la coneixen, ( és una avínguda que té dos problemes un , fa un pendent de dalt a baix des del Mercat fina a la Plaga Lluchmajor però també fa una pendent de cantó a cantó, el cantó de dalt í el de baix. De manera que el disseny d'aquesta rambla -( que jo com alcalde anava dient. sempre ala 141 �arquitectes ?V Quan s'acabará la Vía Júlia 7" í cm deieu " Poc a poc alcalde", i jo deja : "no, no ràpid, ràpid, que l'ha vull ben aviat ". I tenien raó els arquitectes, perque s'havía de ter un disseny en el qual les escales que baixen d'un cantó a l'altre havien de combinar dues pendents, la que hi ha al costat de la plaga i la que hi ha de cantó a cantó). I aixó s'ha aconsseguit ningú se'n adona. I ara tothom es passeja tranquilament per la Vía Júlia que es la rambla dele treballador, i té Una qualitat urbamistica, si senyor, í té uns monuments. Si senyor, té aquest monument del Sergi Vilar, aqui a la punta i aquell que hí ha allá a la punta, al final, que encar no está il.luminat perque la F.E.C.S.A. no ens dona llum, per cert; í la Rambla de la. Vía Júlia té una qualitat com la té la Plaga Pestanya, a sota i la tindrá la de Francesc Lairet, que hi ha al damunt. Perque no feu una divisíó - entre arquitectes bons i dolents, els mateixos que van fer les obres més importante també fan les obres del barrí. Aixà vol dir qualitat a 'cota els punts de la ciutat. I podriem seguir perque Barcelona durant aquests anys 'ha contribuít no només a minorar-se ella mateixaq sinó també .a millorar l'urbanisme de l'entorn. Perque a Barcelona hi vinen 1.700.000 habitans pera hí treballen 3 milions. Són tres mílions que van fine a Sant Cugat i Badalona- í St.Adriá fina a Mongat í Tiana, casi. I per l'altra banda al Prat de Lllobregat Castelldefels. I aqueste pobles i aquestes ciutats que durant els anys del franquisme van créixer, però malament, amb un urbanisme que és el pítjor d'Europa no es podían redreçar, no es poden 142 �redreçar i no es podrán redegar sí no és, per molt que és vulgui des del Govern si ele ajuntaments desde abaix que eón aquells que ho veuen cada día no poden colaborar i minorar la seva qualítat urbanística avui en día si aneu per aquests ajuntaments ho veureu : el pare de Can Solei de Badalona, el pare de la Torrerja de Viladecans, el pare,- de Torreroja que eón tres ajuntaments:St.Joan Despí, St. Just i St.Felíu, i el pare de can Planes de l'Hospitalet. 1 anirem seguint : el pont de Ferreríes de Montcada anirem seguint. I tot aíxó, com s'ha fet Tot allá s'ha fet perque els ajuntaments, per primera vegada en la seva hist'toria, s'han entes, perque abans hí havia un alcald4e a Barcelona que es deja, euposem, Parciales i un que es deia Antoja a Badalona, í un altre, Espanya i Montades a l'Hospitalet i un que deja Blas Nnúloz a Sta.Coloma i estaven tots barallats i a Madrid reien, dejen :" fantástic, que es barallin que així no faran res". "Doncs molt bé ara s'ha acabat aixe). I durant aquests anys hí ha hagut col.taboració amb Badalona í l'Hospitalet Sta.Coloma í Barcelona í Cornellá í tete els demés i es veu que hi ha algú que aixó no li ha agradat del tot. Peró jo ús dic que aquests ale que no ele hi agrada aixó perque diuen que es massa poder, jo els hi dic aíxó no es massa poder, aíxó es el poder de vencer la miseria, i aixà es el poder de poder-se ajuntar per fer urbanisme de qualítat í aíxó Barcelona ha ha fet í els barcelonins, malta d'ells no he saben. Resulta que cada familia de Barcelona ha contribuit5 amb els seus impostos municipals perque siguin possible. ás evident que també hi ha quartos que han vingut de dalt i que tots els ajuntaments ni han posat. Peró Barcelona de el que mes ha posat 143 avuí en día podem dir una cosa �de la qual jo em sento orgullós que és : "ha míllorat Barcelona, la Barcelona municipal, la Barcelona petita, la Barcelona ciutat,peró tambè ha començat a millorar l'área en que viuen ele treballadors que formen la mateixa comunitat urbana, la ciutat, gran i això ha sigut tambe grades ale barcelonins. Que consti, que quedi ciar. Aquestes millores que s'han produit jo voldria que quedesin de cara al futur amb una garantia que és, mireu, hi ha gent que diu . :"Barcelona está de moda, Barcelona está llangada, Barcelona tothom en parla Barcelona és magnífica), però escolteu, la seva história, a veure els més grans a l'any 29 ja va existir una exposició universal i a l'any 8 8 de31 segle pasat també va haver una i hem guanyat moites lligues en aquest país í en aquesta ciutat. Peró al día següent de la lliga, qué pasa ? Després de l'exposició, qué pasa ? Jo, el que voldría per tots plegats és que aquest moment d'euforia de la ciutat, que aquest moment d'entusiasme, de falera, -de llangament no és quedes aquí, que Barcelona obrís una estapa histórica i que pases a ser una ciutat europea, simplement una oiutat europea, potser cense tanta eufória cense tant entusiasme pero sí amb la qualitat de cada dilluns al matí, que no tots els dies eón diumenges. Perà que també els dilluns al mati les coses funcionen i si plou les coses funcionen, si hi ha crisi les coses funcionen i si el barri es obrer les coses funcionen i que hi hagi solucione i que la ciutat tingui una mica de resposta per tothom. Ja sé que cm direu que hi ha una crisis económica molt important, però la c crisis económica que ja hi és, nosaltres, des del Ajuntament, que hem 144 �fet í que hem de fer ? Nosaltres a l'any'85 a la meitat del • mandat ens van din :"resulta que l'at.ur no bixa, que continua, que la crisis dura molt més del que en havien dit, que'l'Àjuntament no té recursos contra l'atur, pero no ens podem quedar creuats de braços devant d'aquesta situació i per tant hem de fer alguna cosa i hem d'inagurar aquella n/-lía que es diu ' de promoció económica, de foment, que molta gent es posava amb nosaltres í deja, que fan aquests ara ? Per qué l'Ajuntament es posa a • fer foment i promoció económica i van crear una empresa que es diu INICIATIVES,S.A. aquesta empOresa municipal ha creat 12 empreses, una que fa la T.V.per cable, que l'any 92 ja estará funcionant. Una que fa la Torre de Comunicacions, una que fa uh hotal a Miramar, una altra que fa coses diferentes, una altra que fa mobiliari urbá, una. altra que s'ha posat al diari de Barcelona. En definitiva, qué fa INICIATIVES ?,a agafa ciutadans que tenen ideas i els hi diu " aneu endavant, que nosaltres us donem suport ". I l'Ajuntament, que quedi calar no s'hi vol quedar amb aquestes empreses. Només és el principí. Desprès es retiran les empreses tiri endavant. Ivam comprar, allá a la Gran Vía els hi van oferir uns terrenys al Parc tecnología del Valles que s'obrirá abans í a la vella fabrica hem obert una cosa que s'en diu "Barcelonsa Activa" que es un espai dintre de aquella fabrica per 70 petites empreses de manys de 10 treballadors perque es quedin 2 ó 3 anys. Un hotel d'empreses, es diu. Paguen un lleguen, tenen uns serveis, coménçan allá i al cap de dos o tres anys, qué tot va bé ? Endavant. Que no va bé ? Que, quedei ciar. Si no va bé pleguem. L'Ajuntament no se les quedará. Pero, si va bé.i a lo millor una part important d'elles anirá bè, 145 �suposem la meitat: 35 noves empresas de 8, 10 treballadors anírán, al mercat a crear empleo : Això ho ha fet i'Ajuntament i la veritat és que les estadistiques delo mes de gener, aquestes que diuen que Espanya pasa del 3 míliono de parats tambè ens diuen que a Barcelona hi ha 125.000 aturats, que fa quatre mesos que aquesta xifra no creix a la nostra cíutat i que això representa un 18. % d'atur i que aquest porcentarje, está per sota de la mitja dé Catalunya que és més del 20 %, í está per sota de la mítja d'Espanaya que és el 21 % i l'altres día l'alcalde de Colonia (Alemania), que va venir aquí u vaig preguntar quina era la tasa d'atur - de Colonia i que va dir que la tasa d'atur a Colonia, a Alemania, la famosa Alemania es del 15% no tota Alemania pero sí a Colonia que es una ciutat que també ha patit la reconversió industrial, 15%. 1 tinguem en compte que el nostre 18 % tambè que tambè conta una part de gent que tambè forma part de l'atur i que alguna cosa es -pot fer encara en el treball submergit. Diguem-ho ciar. De manera que si comparem amb Colonia, si comparem amb • Bélgica i amb moltes cutats animem-nos porque tampoc la nostra situació está més endenerida que la d'elles i l'Ajuntament amb això que ja hem fet, hi hem col.laborat una miqueta també paró hi hem col.laborat. L'Ajuntament de Barcelona, la ciutat de Barcelona es nega a admetre que desde la ciutat no es pugui fer res. Que això és només un tema nacional, de l'Estat espanyol í de 1'Autonomia.No, tambè es un tema de loa cíutat, modestament, pero és un tema de la ciutat. Han promocionat la cíutat, l'hem passejat per arreu del món. No perque si, no només per guanyar 146 �els Jocs, sino també perque sabiem que'sí els nostres empresaris no poden invertir prou per crear els llocsa de treball de necesitat, dones que en vinguin de Lora per crear els lioCs de d'empleo que volem pel nostre jovent. Queda oler això 7 Després ene dirán alerta amb les multinacionals, alerta amb la ínversió extranjera. 1 jo us díc res d'alerta. Nosaltres volem empresaris que inverteixin 1 si aquí n'hí ha que ínverteíxin per la plena ocupació de tothom, d'accord, si no n'hi ha els anirem a buscar Lora. Això els hi dic jo als empresaris de la Villa Olímpica, per exemple, que em diuen Volem que els constructors de Barcelona facon La Vila Olimpíca, volem ser nosaltres" í jo els dic:"magnífic sereu vosaltres però us haureu de barellar amb els de Lora perque si.els de Lora crean més empleo, ho fan més barat i més depressa, serán de Lora, que quedi ciar.". Aquí volem ocupació, llocs de treball í no proteccionisme per ningú. Amb els empresaris jo ja estío d'accord í ene entenem. Amb els empresaris, un per un, que venen a treballar a la olutat. Ara bé no hi ha proteocionisme. Han de demostrar que son capaços de crear empleo i no9slatres des del Ajuntament els hem d'obligar tot el que poguem, que es limitat, pero tot el que poguem. De manera que, escolteu, la ciutat s'ha rellançat, c'ha despemjat, ha creat més calítat, més confiança en si mateixa en els ciutadans, però, ara us haig de demanar una cosa; els duros que s'han gastat a fer paros, í a fer vies i a fer equipanents í a fer qualitat, eren bastante, eren suficiente. El que no hi haurà diners és per mantenir-lo i seguí creant tants paros com hem creat fine ara . Aixó de llei de vida. En tenim cent, ham dedicat 80 a lo millar per crear coses noves i 20 ea mantenir, 147 �peró aquestes 80 de novea s'han de mantenir també l'any que vé,oí ? De manera que no necessítarem 20, sine 30 o 40. I si en volem 80 cada any de noves, 'resultará que no en tenim prou. De manera que, quina solució té aixà ? Aixó té una solució que és que els ciutadans col.laborin directament en el mante4niment. És la única solució. En la neteja, en la qualitat urbanística, e4n els parves, en tots el temes, que els ciutadans es senten orgullosos de la ciutat ? Magnific, pero que actuín ern consécuencia. I dsi hi ha nou equipament que el anidin í si hí ha un gamberret que no el cuida que l'escridassin í el reyen i que no em diguin :" home, si es que s'encaren en contra " com han. dit algunes vegades algunes dones. Peró si hi ha tres o quatre ciutadans no s'encareran segons quina cara posin. Perque jo la gent que veig aquí amb 3 o 4 n'hi ha prou per escridassar a uns quants gamberrets. Si o no ,.. ? I aquests que van amb els gossets exactame4nt igual. Tres ciutadans que 11(5 volguín i aquell senyor o aquella senyora del gosset surten corre3ntperque a molts pafsos europeos, del Nord d'Europp. que tant ens agrada comparar agafar-los com a model, en aquests països la gent cuida del seu carrer. I quan hí ha algú que tira un paper lí diuen :flescolti ha caigut aquest paper i allá hí ha una papereta". I quan hí ha una senyora que ha d'atravessar el carreer, 1 hí ha un urbano en lloc de tenirli por l'agafeu pel bracet í 11 dieu "acompayim" perque sabeu que l'urbano és un serbvídor públic, és un servidor del poble. Ho enteneu, aix6 ? Dones això és el que hem entendre en aqui. Aquesta ciutat no només es . salvará, no només s'il.lusionará sinó que será una gran ciutat europea, 148 �modestament, si els ciutadans ho voleu. 1 jo us dic que ens queden quatre anys per seguir en aquesta linia. Estem molt il.lusinats però hi ha una cosa amb la. que tinc un dubte que m'agradaría treure de sobre durant aquesta campanya. Avull saber, que els ciutadans de Barcelona agafaran aquesta ciutat la farán seva, la cuidarán com si Los cosa seva. Si o no ? Doncs moltes grácies. Barcelona,30 de maig de 1987 149 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4001 Title A name given to the resource Discurs electoral a la Plaça Eivissa, Horta Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça Eivissa, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Campanyes Autonomia Gestió pública Acció política Barcelona Horta i Guinardó Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1096/19870530d_00217.pdf 66826557814709d25fefa36e49110265 PDF Text Text ZONA FRANCA Bona nít. Bueno, vamos a ir terminando porque se ha hecho tarde. Aquí habeís tenido un muestrario de lo que es un barrio, un. barrio socialista. Aquí ha venido el Presidente de la Asociación y ha hablado. Luego ha venido el Presidente 1 50 del �Districto, que está •más aqllá, el distrito "SANTS-MONTJUIC" que tiene lsa ZONA FRANCA y todos los demás barrios. Luego ha venido • el teniente alcalde, que es el que lleva las obras y ha explicado Lo que hace y luego al final, va y viene el alcalde. O sea que aquí ha venido todo el equipo y ya veis lo que es ' un barrio socialista. Yo lo único que quiero, lo único que me falta aquí es ver un poquito más de militante socialista entre tanta gente que se nota. es socialista y no milita. ¿ Qué pasa aquí ? ¿ Cómo es eso ? Vamos a ver : ¿ Cuántos militantes hay . ? que levante el' brazo ( los niZos: yo, yo...) No, no, militantes militantes. Alamillo ¿ cuántos son ? 150,¿no?, más o menos. ( más, más...). Más, más, más. A ver, enseriad el carnet. A ver cuantos carnets hay aquí. Mira uno, nada, nada pergatinas. Un carnet por allá de la U.G.T., otro por allí que no tiene el carnet, dos, tres. cuatro por allí. No, no muy poquitos. Si dos por allá pero no los veo. No el DNI no vale. A mi me gustaría que este barrio Socialista además de tener un alcalde socialista, un presidente de distrito socialista y un presidente de4 asociación de vecinos socialista, tuviera má smilitantes socialistas, y . "militantes ", de los dos..Y eso que os digo tiene que ver un poco con lo que se ha dicho hasta ahora y con lo que tiene que ser nuestro futuro. Porque yo creo que a partir de ahora el crecimiento, la mejora y el progreso de este barrio se ha de medir por la ocnciencia de sus ciudadanos, por la capacidad q ue tengan de impulsar desde abajo, no ya aquellas viejas conquistas que muchas se consiguieron aquellas viviendas, 151 aquellos colectores, �aquellas soluciones mínimas que hacían falta ), sino ya apuntar un poquitín más arriba. Ir a por la biblioteca, ir a qpor ].as cosas que faltan, ir completar los centros cívicos que hay aquí..t y digo los centros cívicos porque siempre me dicen que hay uno y hay más de uno , ir a completar que tengan equipamentos que tengan que tener y .que las escuelas del barrio estuve en que el otro día que estaban los de la SEAT y los de la FORD y todos corriendo ahí), que ésas escuelas tengan la calidad que. tienen que tener y calidad quiere decir que t4erígan ese programa de deportes bascular. Es muy importante. Para los chicos es muy importante. Yo cuando era chico, no teníamos la posibilidad de hacer deporte como ahora se empieza a tener. Y eso es enormemente importante porque ellos saben, saben lo que es compartir, saben lo que es perder y tener que conformarse. Y eso es muy importante. Saben lo que es ganar y no tener que dejar que le suban a uno los humos a la cabeza. Y eso es muy importante, porque eso educa verdad ? =. Eso es una cosa, pero luego falta que las escuelas tengan música y a mi me gustaría que en Barqueno volviera a haber conciertos de ópera y hubiera más música aqhí, porque yo estoy seguro, que si, que si, estoy seguro de que los chicos que realmente triunfan luego,"ha salido este chico que es un gran pianista". o "ha ha salido éste que es un gran violinista".¿ Y por qué salen ? No salen porque se les haya pasado por la cabeza, salen por en ese mismo barrio y en esa misma tarde, aquí, en Estrellas Altas, o en Can Sabaté, seguro que de todos los cahvalkes que hay, hay uno o dos o tres que pueden ser grandes músicos. Y lo único que pasa es que si nadie les trae la música a casa, cerca de casa no lo van a ser y 152 �tenemos que conseguir estas mejoras también. La música es la escuela. Y vamos a avanzar poquito a poco porque ya sabéis que hay muchas madres o padres que se creen que si el niño no va al conservatorio, aquéllo no va en serio y esto no es verdad. Porque el conservatorio está ya lleno, no se cabe. Se llama Consevatorio Superior de Música. Y están, los críos también, los de primer grado, hay una mezcla de pequeños y mayores que no puede ser y la- música hay que llevarla a las escuelas en el barrio y hay que empezar ahí. Y todas las escuelas tienen que tener iniciación musical. Y ver ahí, realmente, cu8áles son los años que despuntan y no esperar, no esperar, a que los padres digan : " este niño creo que quiere ser pianista ", que esto es muchas veces, a mi me vienen las mades con el crío y me dicen 1" el niño te quiere salufdar, alcalde" y el pobre niño esta sustadísimo y no sabe ni lo que quiere. Y es la madre que quiere que el niño salude, ¿verdad? y que lo dice con toda sinceridad y dice :" el niño te quiere decir, hola ".- Y el niño está "cenao", a lo mejor no sabe ni quién es el alcalde, porque tiene dos años y no lo sabe. Y lo mismo con la música la madre dice :"este niño quiere ser pianista y lo lleva al Conservatorio, y se esfuerza, y se mata y coge el metro, y se pasa horas detrás para que el niño pueda ser pianista y cuando ha hecho cuatro años, resulta que, a lo mejor, no da la talla. ¿ Por qué ?, mirad: hay que poner la música cerca de los niños para que ellos mismos se expresen y se vea quién vale y quién no vale y que el padre no tenga que decir tanto por el crío.. Claro, que lo bueno tiene que ser que en la escuela haya 153 �deporte y se vea si un chico será buen deportista. No si su padre lo dice, que es muy importante pero no suficiente. Tiene que verse que el niño corre bien. Y el otro día si yo (en rallas que se hicieron, las escuelas de ahi) unas niñas que hacían 60 o 50 m.vallas y' que saltaban y se las veía a aquellas niñas, había algunas, que a lo mejor era el quinto o sexto dia que corrían, y ya se veía que iban a ser algo en 110 vallas cuando sean .mayores o en 100 vallas porque se les veía el gesto ¿verdad? No es que el• padre tenga que decir : "esta. niña, será una gran vallista".No, no tiene que hacérselas correr a todas y aquella que no vale para las vallas hay que dejarla que se exprese en otros deportes, en otras variantes porque finalmente todo el mundo-tiene, y esa es una ley de vida, todo el mundo tiene dentro,todo el mundo, cada persona tiene dentro una posibilidad de ser muy importante en algo pero hay que encontrarla y hay que ayudarla a encontrarla. O sea que en la escuela vamos a tener música también y deporte también y ordenadores también, que hay que tenerlos. Ordenadores también, también. Pero no ordenadores sólo para jugar. Porque para jugar con ordenadores, se puede jugar con un lápiz y un papel y es lo mismo. Se puede jugar a barcos con el ordenador o a barcos con lápiz y papel y es lo mismo y más barato con lápiz y papel. Ordenadores para que la escuela sea más divertida y para que los maestros puedan enseñar con apoyo del ordenador. Y puedan enseñar otras asignaturas con el ordenador. Y todas esas cosas os las digo porque a partir de ahora vamos a tener que proponer los objetivos que van por ahí. Objetivos de calidad, objetivos de mejora, que van a ser posibles, sólo, si desde abajo se exigen y se consiguen y no va a ser tan fácil como 154 �antes, no va a ser tan. sencillo, no va a ser tan sencillo, porque antes era muy difícil pero era simple. Había que decidir qué se quería, que hacia falta y luchar denodadamente por aquello con una pancarta que lo dijera y aguantar y aquello al final se tenia que conseguir. Y ahora hay que romperse un poco la cabeza y buscar la calidad y mirar que escuelas tangan vcalidad y no dejar que el barrio, ahora que ya tiene un poquitín de todo, no dejar que en el barrio haya palmo que no esté bien. I persiguiendo la miseria, la suciedad, la incuria. Ir la. arrinconando, persiguiéndola entre todos. Aquí teneis un ejemplo de esto tan bonito que vosoytros manteneis y que ha sido el primer interior de manzana de Barcelona Antes que los del Ensanche, antes que la Torre de les Aguas. Antes de la Torre de las Aaguas fué lo que se llama Estrellas Altas y ahora lo llamaís Can Sabaté. En aquet paí tot té dos noms. Cinco Rosas de Sant Bol se llama . Campe Blanc, ahora Camps alanos. Y ahora Estrellas Altas se llama Can Sabaté. I a mí em sembla molt bé, però tambe cm sembla que es digui la Zona Franca. Bueno, això ja ho veurem perque están barellats el president del districte que diu que no i el president de • l'Assosiació que diu que si. Ja veurem com acabará: Nen! No toquis! (rises). Els hi he dit que no toquessin i aquest, que va del Barga, es pensa que perque va del Barga ja pot fer quansevol cosa. Chaval, que los del Barga tendrían que pencar más y ganar más paridos (aplausos). Sí nos dejarán el Barga a los socilistas, ai>ò aniria diferent. L'altre dia vaig veure sports de T.W.que surt un pintor que es diu Mariscal que es pintor i dissenyador, és el que ha 155 �dissenyat aquellas bolsas de compra en tiendas de3 estas de moda y tal y este tiene mucha grapa y mucha gracia para hacer dibujo. Y este saca, el sport dice, diu : Escolta Maragail quadros a casa, tino una que estan esperant per aixó del museus municipals, vale ? I després, diu :" si surt el Cullell ens farem tots periquitos", vale ?. Bueno aixà del fútbol ho deixarem correr perque no té res a veure amb la politica i a mi quan els politics parlen tant dee fútbol penso :" Ai, .Ai, Ai, Ai, Ai". De manera que deixem-ho córrer. Tu, nano, a veure s18 ficas molts gols,eh? erl Barça va míllorant. Jo els volia din, que aquest barrí, per millorar, s'ha de plantejar objetius nous. sempre també, minería, casa baratas, el col.lector ( que encara no está acabat, eh?, encara no está acabat ), 1 tot el que estem fent aquí: les vivendes, Can Clos, tot. I el paro del Migdia. Però hi ha també objetius qualitatius. Objextius de l'éscola. Deis serveís socials, de la sanitat, de que realment aixO es converteixi, ademes d'una ciutat maca i un barrí maco, en un barri que funcioni bé. Que no s'haguin de fer tantes cues. Que no hi hagi racons de brutísia, torno a dir : que no hi hagin parets brutes."Apreteu" a la gent . pesque millori, ells també, les seves cases. Que millorin, ells tambè, les seves tendes, , les voreres, les acerees, que les netejin, que planin flors ella també. Hem d'anar per aquí. Hem de 156 �anar millorant. No esperar a que ens ho donguin tot. Hem de començar a fer desde baix. I és. per aixà que jo us deja que en aquest barrí jo voldría que hi haghessin mes zocialistes, no 300 i 400 i 500 que hí són Perque aquí ja sou.300 persones o 400 o 5oo i estic segur que serien contats (más, más, Maragall ) pero serien contats els que no estarien d'accord amb la política deis socialistes. Però si la voleu "apoia!' us hem de fer del Partit Socialista. I li hem de preguntar al Emilio Herrera com es fa,• això. Que jo os firmaré el carnet. Yo os firmaré la instancia. Pero teneis que apuntaros ren un partido. Perque, mireu. Hay. épocas en la historia de una ciudad y en la historia de los barrios en que todo parece que va a mejorar y que todo va bien, pero luego vendrán épocas difíciles. Vendrán momentos malos, yo os lo digo. Y pueden no tardar mucho. Las cosas, a veces, cambian, desgraciadament. Y políticamente, pues, pueden venir otros momentos, ¿ verdad ? y habrá que resistir , y resistir se hace ya sobre la base, no de tener a un presidente y a otro presidente y a otro alcalde sino de tener una convicción profunda, socialista, en el fondo del corazón y en la actitud de cada dia y para ese dia, que llegará- algún día, hay que militar en el Partido Socialista. Y es entonces cuando se pueden compartir las aglegrías, como la que tendremos el 10 de Junio, a fonso L-comprendeis ?. Es entonces cuando se pueden compartir. Cuando se ha estado dispuesto a compartir los momentos malos, que aquí hay muchos compaleros que han "pasao n muchos momentos malos en la historia de este barrio y de esta ciudad y de este país. Y son éstos los que más se van a alegrar el día 10, porque sabrán 157 �lo mucho que ha costado llear hasta ese momento. Y a mí me gustaría que ésa alegría tan profunda, tan honesta, la pudieran compartir todos y para que la pudierais compartir todos tendríais que compartir también la convicción, que os hará reisitir cuando las cosas no vayan tan bien y que os hará más felices cuando vayan bien, como van a ir bien el día 10. Yo quiero que sepáis que el estilo que nosotros empleamos en esta campana es un estilo de tolerancia, de diálogo, de escuchar, de ser respectuosos con las demás opciones políticas. Ya no porque si, sino porque este es el estilo de esta ciudad y de este país. Porque Barcelona es dialogante siempre lo ha sido. Y tolerante siempre lo ha sido. Y por eso ha sido posible que miles y miles de ciudadanos de toda Cataluna, de toda Espana, vinieran aqui y consideraran esta ciudad suya, como Basilio. Y muchos más. Porque es una ciudad abierta. Porque, a pesar de lo que dicen algunos, es una ciudad que no se cierra, que se abre, que abre los brazos a los que vienen porque saben que su vida y su. crecimiento dependen de esos brazos que vienen. Y nosotros cuando oímos algunas cosas que se dicen, que dicen personas que se van a quedar sin dientes, de tantas mentiras como dicen, nosotros no nos alteramos y dejamos que vayan diciendo y dejamos para otro dia la contestación. Porque hay un truco del mentiroso que es decir quince mentiras seguidas y como las quince no se pueden responder, sino sólo dos, ahí quedan trece sin contestar. El truco del almendruco. Pues muy bien. Vamos aq ir contestando las mentiras del mentiroso, una por una. No hoy que es tarde y estamos todos muy cansados. Será para malana. Hoy sólo os diré una : dicen que no cerramos bares, dicen que • no cerramos bares. Y 158 �e4stos que lo dicen tienen una fichita que les dí yo ayer, (que no sé si se vió bien en la tele ) porque cortó y la voz en aquel momento no se oía. Aquellas cosas que pasan, a veces en la tele ). Pero la fichita se la dí y en la fichita decía :"Bares cerrados por la Guardia Urbana, por el Ayuntamiento, quince cada mes. Bares cerrados por el Gobierno Civil, por temas no ya de Guardia Urbana, de Ordenanza municipal, que nosotros sólo cerramos por ordenanza municipal, sanidad o limpieza urbanística,. eso es lo único que podemos cerrar, no por. otra cosa, no por crímenes, no por contenido, no por drogas, no por nada. Nosotros no podemos, pofdemos denunciar, pero no podemos cerrar. Quien cierra ahí es el Gobierno Civil, (dos a la semana).El promedio de las últimas. De muchas semanas. Dos a la semana.Y el Ayuntamiento cierra quince cada mes. Pero a mí, cuando me lo dice según quién y según como no contesto. Porque sé que detrás de esta mentira me van a decir otra y la voy a tener que contestar y detrás de la otra, una tercera y una cuarta y una quinta y no quiero contestar y yo necesito tirempo para dirigirme al pueblo a través del medio más potente que es la T.V. y decirle :"dejaros de cuentos. Ilusionaros con el futuro. Vosotros sabeis que Barcelona tiene problemas, pero tiene proyectos y tiene ilusiones y tiene ya realidades. Y como lo sabeis, sabeis que hay cosas que no están resueltas porque la gente que está resolviendo otras va a. resolver esas también. Y que esa gente que está entregada a hacerlo no se va a parar nunca para conseguir que todos esos problemas se resuelvan todos. De modo que vamos a aprovechar nosotros campa rl a al tiempo para explicar la Barcelona que 159 �queremos, la Barcelona d4e la calidad. Las escuelas de Barcelona tal y como las queremos por dentro. Con la ilusión que nos hace • que los niños vwayan más allá y tengan algo más que simplemente una, escuela. Que ahora se puede plantear, que hay unos ninos, que la ciudad no crece, que en las escuelas ya no hay tanta col que ya no hay tanta cola. Que se producen algunas vacantes. Que los maestros van a tener un poco de respiro, a lo mejor. Pues ahí vamos a meter calidad. Y no dejaremos de explicar esas cosas por muchas mentiras que nos digan que quieran que contestemos. Ya lads iremos contestando, que para eso siempre hay tiempo. Lo importante es ilusionar a la gente,porque la gente en esta ciudad está ilusionada. Y yo lo que quiero es que esta ilusión no se acabe en un ano, o enh dos, o en tres. O en los cinco que hay de aquí al 92. Que no vuelva a pasar en esta ciudad un poco como pasó en el 29 ( y en Sevilla también ), que la euforia duró un ano, o dos, o tres y luego se terminó. Y luego vino la tristeza. Y luego vino el no tener más ideas. Hay que aprovechar para lanzar esta ciudad más allá del 92. Y más allá de un ano y de dos anos y de tres anos. Hay que conseguir una calidad para el pueblo, no para aquellos que ya la tienen ( que también), que muy bien que la tengan, pero para el pueblo también y para eso se requiere una gestión socialista. Para eso se requiere... Barcelona, 30 de maig de 1987 160 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4002 Title A name given to the resource Discurs electoral a la Zona Franca Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Zona Franca Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Socialisme Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Eleccions Joventut Educació Acció política Benestar Social Model social Zona Franca Campanyes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1097/19870531d_00220.pdf 66c624362c9b7f0de2714346d0464e6e PDF Text Text DISCURS DE PASQUAL MARAGALL PARC DE LA PEGASO Diumenge, 31 de maig 1987, 38 �Jo cm pensava que en aquest paro s'hi cabía i ara veig que no s'hi cap. Ja se sent per allá dalt? (Sí!) La megafonia ha millorat. A les Ultimes eleccions no se sentía més enllà de la desena ratlla. Aquells d'allá no sentien res. Bones tardes a tothom. Escolteu Sant Andreu, i no és per fer una poesia. Escolteu Sant Andreu, que esteu en una fábrica i ara és un paro. Escolteu que aixà és el destí d'aquesta ciutat, de Barcelona, ara els hi deia ala iaios de la Palmera de la Meridiana 315, dei Navarro i els seus amics, Barcelona ens la vam trobar atapeSda, densa, compacte, congestionada, contaminada, és la ciutat més densa d'Europa amb dos milions d'habitants, quasí, un milió setcents mil per 90 Km quadrats, (i si li traíem . el Tibidabo, ja només ens en queden 60). Som 18.000 habitants per kilometre quadrat. Hi ha barris de Barcelona com ara el Carmel, com ara Sant Andreu, com ara el Casc Antic i Gracia i com ara sí seguissíu per l'Area Metropolitana, l'Hospitalet, Singuerlin, el fondo de Santa Coloma í a Badalona, Pomar i Llefià, que són, els barris més lletjos d'Europa, els barría d'aquesta ciutat que tots estimem, perà que tenen a sobre i al damunt molts anys d'història i molts habitants sobre el seu territori estimat. Mireu, aquí s'havia de fer una cosa, primera de totes, una cosa abans que res ,que era tornar a respirar, comunicar els barría els uns amb els altres, 39 �fer-hi vies que permetessin que un no estigués tancat al seu barrí sino que pogués arribar a . l'altra punta de la ciutat estimada i, també, fins al mar, i obrint-se al mar i obrint-se ala paros i a cada barri mirar a quina- llocs hí havia encara antigues fabriques, antiguos estaciona de la Renfe com al Clot, el que ara és el Parc del Clot, antigues fabriques com la CATEX del Poblenou, que ara será un gran equipament esportiu i antiguos fabriques com el Vapor Nou, l'Espanya Industrial d'Hostafrancs que avuí és un dele Parca més bonics de Catalunya, antics escorxadors com el Parc de Joan Miró, antigues fabriques com la Pegaso, com l'ENASA, com la vella fábrica de l'Hispano Suïssa, aquesta fábrica com la SEDETA, que está aqui al costat que tants i tants de treballadors d'obrers van fer casa seva, perqué aqui hi van fabricar aquesta cultura que da la de Barcelona, la dels obrera, la dels treballadors com vosaltres que s'ha fet a les fabriques, a les textils i a les metalurgiques, la gent parlant ha anat creant un estil, un accent, una colla de llegendes, una manera de fer, una colla d'opimnions, una manera d'opinar,• aix6 que ha sigut el caliu de Barcelona s'ha de mantenir, he hem de conservar, í he hem de traalladar tot í que, tot, i que les vellos fabriques ja no hí sÓn, tot i que les y enes fabriques han marxat perqué han anat a d'altres indrets on la competéncia obliga a fer unes altres fabriques i unes altres produccions i unes altres maneres de viure. I jo us dic., sincerament, rotundament, Barcelona és, sobretot, la seva classe treballadora, Barcelona és, basicament els seus obrera i els seus treballadors, les aoves antiguos fabriques i els nets d'aquella treballadors que avuí 40 �estan aquí utilitzant la vella fábrica, no per treballar sinó per passejar. Això és Barcelona i és també una altre cosa: Barcelona és la seva classe treballadora•i són les seves classes mitjes , emprenedores, no ho oblideu mai això. Ningú podrá governar Barcelona, ningú que no entenguí això. Veiem els elements de Barcelona : Un, els treballadors, les classes mitjes creatives emprenedores. Ho veieu això? i aquesta és la base social d'aquesta ciutat, aquesta da la pedra picada, sobre la qual hem de construir aquesta altra base del nostre futur i aquella que venen de l'altra banda, que venen de dalt, que venen de l'altre cantó, que venen de l'alta burgesia, que venen de l'altre cantó, • de dalt, del ban deis diners, que són molt respectables i jo els respecto i poden anar junta, una són nacionalistes d'aquí i els altres són nacionalistes d'allá, una són espanyolistes els altres nacionalistes d'aquí, peró diuen el mateix i tenen la mateixa pinta ademes. Aquests, doncs, tenen dret a dir el que sigui, í la democràcia és aíxó. La democracia és que el poble deixi, no només ala partits deis treballadors, dels grupa d'esquerra, deíxi parlar, sino també a les dretes, les classes mes ben estants, que parlin tamé, que diguin les seves solucionsLa democràcia és això. Hi ha una cosa que aquesta gent no l'entendrà mal i és que la base, la sa y a, alió fonamental de Barcelona és la seva classe treballadora i són les classes mitjes emprenedores. I mireu, a la história d'aquesta ciutat hi ha hagut moments que aquestes dues classes, mitja 1 treballadora, no s'han entes; estic pensant els anys vint, per exemple, amb la dictadura del Primo i el terrorisme blanc que hi havia, i també l'anarco-sindicalisme. Hi havia aquesta divisió: els treballadors 41 �que feien la seva facció, lluitant contra el capital, contra la patronal, i també hi havien sectors de la classe mitja que estaven a la banda, justament de la dreta. Va venir la guerra va passar el mateix, perque la guerra, (ja es pot dir ben clar, s'ha de dir ben clarament) va ser, sobretot, una divisió entre germans. Hi va haver molts sectors de la classe treballadorsa sobretot de les classes mitjes, que es van dividir i hi havia un a un cantó i l'altre a l'altra. Tots tenim algun parent, tots • tenim algun familiar, tots tenim algun amic que ene ho pot certificar. I en canvi hi ha hagut moments en la história d'aquesta ciutat, quan els treballadors juntament amb les classes mitjes s'han aliat, s'han donat de la má, i han dit "anem a construir Barcelona, anem a construir una Catalunya autónoma que vagi endavant amb llibertat, amb democracia í amb progrés". No us deixeu enfrontar les classes mitjes amb els treballadors! Que teníu, en el fons, els mateixos objectius. Qué volem des de l'esquerra avuí en día? Volem unes classes mitjes que crein empreses. Si senyor! I que es guanyin honestament la vida, perqué d'aquesta manera hi haurà "empleos" i els llocs de treball que necessitem pels fills de la classe treballadora d'avui. Aquesta és la solució i no cap altre. No feu cas deis polítics de la dreta que diuen :" Jo aixó ho solucionaría així o aixá", ni l'atur ni cap altre cosa. Mireu, avui dia (afortunadament) estem a l'albada d'una etapa gloriosa de la história d'aquesta ciutat í el que volem quan diem futur, qué és?. Volem que aquesta albada no duri 24 42 �hores, ni 24 dies, ni 24 mesos, com va pasear l'any 29 d'aquest segle o al 88 del segle passat. El 88 va ser més potent, però el 29 és van construir edificis que van durar ben poc, van durar 5 anys només i avui els estem refent (han durat fine ara però cauen). Els hem de tornar a fer. Estem a l'albada, al principi d'un perióde que pot ser el més gran de la história d'aquesta ciutat, en la que treballadors i les classes mitjes junte . decidim, no només tenir un moment de glòria, no només de guanyar un any, no només de fer una gran festa (que es aix6 el que ens agrada tant o de guanyar una lliga un any). No. De passar a una altre divisió, a la primera divisió europea per sempre, per quedan-s'hi ja per sempre més us ho asseguro, això és possible, és ben possíble. Això será possible perque els treballadors d'aquesta ciutat podrem actuar i perquè, afortunadament, encara que molta gent no s'ho pensí, hí ha un sector molt ampla de les classes mitjes que també ho veuen molt ciar i que s'estan adonant de que el socialisme és el que convé a aquesta ciutat í aix6 és el fet més nou, és el que cm fa pensar que estem més a prop d'aquell perióde d'história deis 60-70 del segle passat, quan es van tirar les muralles. Imagineu-vos el fi d'aquesta ciutat, que els meus avis, els avis de molta gent que estan per aquí van neixer tots dina de muralles. Penseu el que representa això. Unes muralles que no eren ni 10 kilometres quadrats, eren 5 ó 6 km. quadrat.s. Les muralles que feien unes rondes en definitiva, des de la Ciutadella a munt fins a la Ronda Universitat i avall per la Ronda de Sant Antoni i Sant Pau. Qué podía representar això? 10 quílòmetres quadrats o gairebé. Doncs, allí, hi van neixer els 43 �avis de la Barcelona que després ha sigut potent. Tots van neixer allá. Tots estaven atapeïts, més que nosaltres encara. L'any 60 del segle passat, després de 150 anys o de 100 anys de demanarho, qué varem aconseguir? Van aconseguir tirar les muralles a terra (les que els militara no vollen tirar perque sabien que • Barcelona dues vegades al segle es rebelava contra el poder central i l'havíen de bombardejar fós des de MontjuIc o la Ciutadella volien mantenir les muralles per tenir la , ciutat díntre doblegada, sotmesa). Dones bé, aquesta ciutat deis anys 60 del segle passat va tenir una generació que va tenir l'orgull i la forga de trencar aquelles muralles i dír "em menjo la plana de Barcelona" i va fer l'Eíxample: aquesta obra extraordinaria que avui els urbanistes de tot el món quan veuen obren els ulls a això, perquè diuen " sembla mentida que una ciutat hagi pogut crear aquest urbanisme racional, perfecte, pensat des de fa 150 anys í que encara funciona d' tina manera fantástica des del punt de vista de les condiciona urbanes". 1 això va ser la generació dels nostres avis, la que va creixer als anys 50, 60, 70, 90 del segle passat, que va fer la gran expansió de Barcelona, i amb una generació va saltar des de dintre muralla fina a Trafalgar a Consell de Cent, i cap a Sant Cervasi i Collserola, i des d'allí van , mirar enrrera i van dir: "Salta la carena cíutat". I aquest salt de carena s'ha fet ara, els anys 60 amb el gran creixement de l'emigració, perque jo he dit la meitat deis que som aquí, els nostres avis, van creíxer a dintre de les muralles de la • Barcelona Vella, que després en parlarem un moment, que us haig de demanar una cosa. Però, l'altra meitat on va neixer? Van 44 �neixer a Andalusia, a Extremadura, a Galícia,,a Aragó, a València i a les places de Castella i Lleó i Astúries, i van venir aquí a fer aquesta ciutat. Aquesta ciutat gran, la Barcelona gran, la Barcelona atapeïda que nosaltres tenim ara, també és la fila d'aquells avis que van creixer al camp, per tota Espanya í que va. venir amb les seves mana a construir la. Barcelona que ara tenim, aquesta que ara es desvetlla i es desperta i aquests avis també van neixer ala anya 60, 70, 80 del segle passat, ben lluny d'aquí, ben lluny, amb altres horitzons i sota una altres cels, í amb una altres camps. 1 van venir aquí a construir la eiutat que tenim, i si només haguessim estat nosaltres, els d'aquí, els que haguessim de fer Sant Andreu í tot Nou Barría, inclòs l'Eixample i tot Sant Gervasi tota la Bonanova i més enllá cap a l'Hospitalet, amb Cornellà, tota la zona del Llobregat, no l'haguessim pogut fer. Necessítavem més força, més saya, més ajut, més treballadors, més mans, que sén les que han fet aquesta ciutat gran, aquesta Barcelona gran. Dones mireu: aquella generació que us dic dels 60,70, 80 del segle passat, aquesta es la que hauriem de mirar al mirall i imitar- la, perque en la seva generació.la classe obrera va saber fer-se aliat amb .les classes mitjanes í tirar endavant la, construcció d'una ciutat com aquesta. Ara us dic una cosa: després de cent anys, després de cent vint anys ja quasi, mírem endarrera, mirem endarrera tots plegats, mirem només al camp d'on venen la majoria, potser, deis que som aquí, siná també a les muralles que ja no hi són. Peró, mirem a la Barcelona vella. Qué hi ha a la Barcelona vella?, qué h:i ha passat? Els avis 45 van �marxar d' allá, tots es van escampar, van crear tot aíxó, el que té de bo í el que té de dolent. El que té de dolent ho estem comengant a arreglar tot just ara. Peró qué hi ha allá? allá hi , ha la Barcelona vella, la ciutat vella més maca d'Europa, la més rica en grec, en romà, en romànic, en gòtic i en modern i en modernista. Hl ha en Picasso, hi ha museus í, tanmateix, hi ha també una de les zones més problemàtiques d'Espanya i d'Europa des del punt de vista de la seva congestió, des del punt de vista de la quantitat de problemes que s'amunteguen allá. Qué hem de fer els que venim d'allá? hem de ser agraïts, hem de ser reconeguts, o no? Hem de tornar-hi tots algun día i no només a passejar per la Rambla, i això ho hem de fer sense por. No us penseu que és tan perillós com aixt), alerta!. Que hi ha moltes coses a fer encara per a minorar la seguretat també, m'agradaria explicar-ho, encara que és molt més llarg que no pas el que pensen aquests de la dreta, que es pensen que mirant pel "forro" ja n'hi ha prou i que diuen "un sereno 87" i tot s'arregla, qué coi!. "Sereno 87", i l'any 88 que faria el sereno • del 87? No saben de qué parlen! Sí que saben que el seu truc consisteix en dir 15 6 20 problemes de cop en un programa que potser té 15 6 20 minut.s per contestar aquells 15 6 20 problemes, a minut el problema no el resoldran! Amb un minut per problema els més ingenus es pensen que la fórmula del "sereno 87" és la solució, i els més intel.ligents, que sou tots vosaltres i molts més, ja ho saben que no és la solució, dígueu-lis ni "sereno del 87" ni guàrdia vei, com diu aquell altre. L'altre diu "guárdia vell" i jo vaig dir: í el guàrdia jove, qué? Be, el guàrdia vell, 46 �el guàrdia veí í el sereno 87, evidentment que no eón la solució. Són la solució per La seva campanya electoral, que alguna cosa han de dir, pobrete! Que no coneguín bé la ciutat, jo ho entena perque nosaltres hem estat molt relacionats elle no. Jo tino respecte sempre per l'oposíció i, per aixà, ele hí dono de mà 5 debats. No s'havia vist mai aíxó, en cap campanya electoral. 5 debata:, quan els manuals de campanya díuen el candidat que ha arribat de l'oposioió se l'hi está fent un favor perque l'oposició no es coneix maí tan t com a l'alcalde o al President que hi ha. Per tant, el presídent que ele hi dóna un debat els hi fa un favor, jo penso que lí estío fent un favor al públic, perque el públic vol veure les caree de tothom, oí? Perà qué pasea? qué pasea aleshores?. Que s'els hí veu del tot, i es veu que no saben de res. S'els hí veu que encara no han estudíat prou i el candidat a l'oposició toca fusta, si Los candidat de l'oposició, qué faría? M'emprenyerien molt els problemas, els agafaria i els estudiaría a fons í recorrería la ciutat abans de començar una caMpanya per sapiguer quin és, realment , (de boquilla no), el problema de la seguretat • i el probleme de la droga i el problema del tràfic ele problemas dele serveis cocíais .í de la joventut i de les escoles i de les instal.lacions esportives i els parcs. Primer treballaria, estudiaría després, formaría, perà no abans. Danos, no, tots aquests senyors han anat a agafar uns publicitaris de Madrid (que hí ha un que es díu Fraile i que va llençar a Julio Iglesias i, ara, ha llengat aixó que tenim al davant), dit a aquests els hi ha mira el que heu de fer (pel que a mi cm sembla, perqué aquests hí van per nassoS), el que heu de fer és-tocar el tema de 47 �la seguretat i el tema de la droga, que la gent veu de seguida que hí ha "marro", i aleshores donar a entendre que l'alcalde socilaíste d'això no es preocupa; i jo us haig de dir que l'alcalde socialiste sí que s'en preocupa, i s'en preocupa gràcies a que té un equip de 10 alcaldes, com el Germà Vidal, de 10 tinents d'alcalde un a cada districte, que és la solució, la solució no és sois guardia veí, ni el sereno 87. La saludó són els districtes i la descentralització, i un president que mani al barrí, que el conegui í que tinguí un oficial de la guàrdia urbana en un quartelet com el que ara s'está fent aqui, a la Pegaso. Passeu per allá quan sortiu -bota, per la porta de la dreta í veureu el que és un quartelet de la Guardia Urbana, com déu mana. 1 a partir de que hi hagin 10 quartelets a Barcelona, com aquests que estem fent, no quartelets, quartels, que els estem fent porque aquí a Sant Andreu hi'han 200 guàrdies urbans, torna de 74 i aixà comença a ser serio. Quan es facin 10 quartelets com aquest a cada districte, que els estem fent a Sarria, a Can Ponsic, a Horta,. al Guinardó i al Polígon de la Rovira, al Poni: de la Rovira, que s'ha obert i a la boca sota i, sobre, hí haurà un edifici buit., allá hi va el quartel de la guardia urbana í una comisaría de la policía que el s hi hem fet de franc des de l'ajuntament, que consti, porque estiguin junta allá , i anem seguint, i al Poblenou farem un de nou, també, i a Barcelona vella una Rambla al costat de que amb les obres va caure la paret, per cert. Doncs, allí hí fem un altre quartelet i s'està avançant i - s'esta acabant i anirem seguint, que cada districte hi és o hi será. Hí ha 48 el presídent �de districte que mana i un oficial de la guàrdia urbana que es Coneix el terreny sap ori estan els nanas que fan coses que no haurien de fer, i sap on ha d'anar quan a una lotera d'aquí del Passeig de Valldaura la van robar una vegada. Una vegada li van robar 6.000 pessetes de lotería, i jo que anava en el cotxe ho vaig sentir per la radio vaig dir " escolteu, digueu-me com acaba aixà" i van mirar --ho i van dir a l'oficial de districte que era de Nou Barría, en aquell cas i aquell com que ua ho coneixia va anar al lloc on havia d'anar, al carrer tal, al número tal, i ja sabia qui hi havia, els nanas que hi havia. 1 els van trobar amb la lotería i al cap d'un día els hí vaig preguntar "com ha acabat això?" i cm van dir: "bueno, ala nanas els van trobar la lotería ja l'hem tornat a la lotera, bueno tota, no" "i, qué vol dir que tota no?", "bueno de les 6.000, - 4.000 les altres 2.000 les tornaran, sinó els denunciem". Mireu, mireu la picardía aquesta situació que s'està creant en que hi ha inclús una certa complicitat entre víctima i delinqüent, que no és gens desitjable. Només té una solució: que hi hagi un, i dos, i tres, i quatre fina a deu presidents de districte i oficials de districte com aquell que sap on ha d'anar í en 24 horca et resol el problema. Perque tot aixà d'anar al jutge i han de passar dies i días fins que no es resol i quan es resol níngú ja no s'en ecorda ni la víctima ni el delinqüent. Per comengar el jutge no els vol enviar a la presó; parqué no? Parqué sap coffi está la presó, sap com está la Model, que és una presó per 800 persones i n'hi ha 2000, i sap que la Model és una escola de delinqüencia. és una llaga en aquesta ciutat, una vergonya d'aquesta ciutat. Més de 2000, cm penso que són, o 1500 presoners i presos en 49 �aquest moment, per una presó que hauria de tenir menys de 1000. 1, és ciar, hi ha jutges que pensen "no enviem als nanos joves a una escala de delinqüencia com és aix6". I jo us clic que aquí comenga el problema de debó, no mirant-ho pel forro, no en 24 hores, en serio aquí comença el problema de debó í que la resta d'Espanya que de vegades aquí, a Catalunya, tantes vegades pensem que nosaltres estem al davant i ells estan al darreta al tanto. Alerta, alerta, alerta, perquè hi ha moltes coses que van endavantl, i entre elles el número de presons. LES PRESONS El número de presons a tota Espanya s'ha multiplicat per dos i no hi ha els problemes que hi han aquí, que tenim les presons que tenim: la Model i Wad-Ras (que no és una presó í que es fa servir de presó), i la Trinitat Vella. La Trinitat Vella és una presó que no s'hi cap, que, aviu, s'està menjant el barrí, se l'està menjant perquè els nanos d'allá dalt estan fent classe al carrer , insultant a la gent í estan fent espectacles i el barrí s'está degradant per culpa de la presó. No hauriem de tenir aquestes presons, hauriem de considerar que les presons són també un servei públic í que la gent que está dins han de ser reformats i no pas castigats i no pas induits al crim. 1, qui ha de fer això? els poders de dalt. Han/hem de ferho-amb la vostra ajuda. Avui he escrít al conseller de Justicia per dir-li: "no pot ser, la Trinitat Vella no pot ser, aquella presó s'en ha d'anar d'allá. No pot continuar aquest barrí suportant el cost d'haver de pagar els seus calerons, l'allau de 50 �familiars í amics, o de la gent que está dins que hi vagin cada • día i que creen un ambient que no és agradable pels hartos i pels nois les noies del barrí". Doncs, aixó, en aquesta ciutat, en aquest país, que s'emparen en els noms sagrats de la Llibertat, dé la Nació í de Catalunya, es considera que aixó no és un problema de Catalunya, per lo vist, i no es té capacitat de govern per anar als Ajuntaments dir-ho aixi: "-aquí hi va una presó", i quan es té es fa malament, perqué s'ha comengat a fer presons Sant Esteve de Sesrovires i a Granollers, després de dos anys i tres anys de discutir amb els Ajuntaments, que evidentment no els volen. Evidentment que no, però s'ha de tenir l'habilitat (quan un és governant) i la determinació de convencer als Ajuntaments de que aquell cost el país l'ha de pagar i de fer-ho de cares i no d'esquenes, i no d'amagat. A Sant Esteve de Sesrovíres tot va comengar perque el dia que hi van anar per buscar lloc per la presó, í perque no els veiessím, (fixeu-vos quina concepció de govern!) hí van anar amb helicópter! Amb helicópter hi van anar!, el President de la Generalitat va dir:_ n és que si hi vaig amb cotxe em descubriran". Jo lí vaig dir: "perà no t'adones que si vas en helicópter et veuen més encara?, i la gent pregunta". 1 es va aixecar tot el poble de Sant Esteve contra la presó. 1 que consti que jo en aixó estío a favor del President de la . Generalitat, estic a favor. Crec que la - presó de Sant Esteve s'ha . de fer i la presó de La Roca s'ha de fer i els hi he dit als seus alcaldes i són alcaldes socialistes i no estic d'acord amb ells. Peró en el que estic d'acord amb ells és que les coses s'han de fer ben fetes i s'han de plantejar 51 �de cara i no en helicòpter, i no d'esquena. De cara!, parlant- de persona a persona, d'autoritat a autoritat. Però, avui en día, qué tenim?. Tenim a Catalunya un govern que considera que tots els Ajuntaments són potencialment enemics, potencialment contrapoders. Tenen una coneepció tan pobre de Catalunya, tan unitaria, tan abstracta, tan senzilla i tan. simplista que es pensen que només pot haver-hi un poder a-Catalunya, que el -poder local, que és el .poder del poblei el representant primer, si existeix, ja és una amenaga per ella això, atanyeix tota la vida política del nostre pais. Us ho die en confianga: aíxò está portant per mal cami les coceas. Jo espero que després del 10 de Juny, després de les eleccions, que la gent, després que els hi han dit que això és capital per Catalunya, que tant els hi han dit que l'important és no barallar-se amb la Generalitat, veurem que vota la gent. I el dia que voti qué haurem de pensar?. Que la gent está en contra de la Generalitat?, que la gent está en contra de Catalunya si voten socialistes?. No, la gent vota socialista perque está a favor de Catalunya I a. favor de la Generalitat. Hem de canviar de conducta, hem d'abandonar l'autorització del Parlament per suprimir el que no els hi agrada. Que ja han suprimít aquesta germandat que hí ha, aquesta mancomunitat d'ajuntaments metropolitants, qúe s'han carregat. Mireu, vaig llegir un artiole de La Vanguardia que cm va agradar molt, deia L'autonomía Catalana vol tenir un Estat, í tot nacionalisme vol tenir nació, tota nació vol tenir un Estat". I, dones, diuen que no ho tenen però déu n'hí do l'Estat, que tenen que és capaç de descavalcar a l'oponent principal d'una administració pública local, com ara l'Area Metropolitana, per 52 . �llei en el Parlament, déu n'hi do l'Estat que tenim ja aquí! Es poden fer moltes atzagaiades en aquest petit estat, ja. Déu n'hi do! De manera que, mireu, el dia 11 de Juny ens trobarem que tots aquests problemes es veuran sota una nova llum, .el tema de la' política territorial i de 1/área metropolitrana, ja en parlarem d'això. S'ha fet una enquesta i la gent opina que tot això d'aquí no ha anat be. No s'ha fet bé tot aixó, la gent opina que els 27 ajuntaments contínuín junta. Perquè mireu: .que abans hi havía aquell de Santa Coloma, el-Blas Murioz, hi havia el Felipe Antoja, alcalde de Badalona, i l'Espala Muntadas, de l'Hospitalet i amb el Porcioles d'aquí es passaven el dia barallant-se l'un amb l'altre; i a Madrid dejen "Fantástic, que es •barallin, parqué aixi Barcelona no creixerà mal". '1 avui dia, que al final hem aconseguit, desPrés de molts anys, que Badalona, Santa Coloma, L'Hospitalet, Barcelona i els demés anessim junts, avui en día ens ho treuen, i no ens ho treuen de Madrid, sinó de la Plaga Sant Jaume. Qué és aixó? On anem a parar? Això es veurà sota una nova llum el dia 11 de Juny, es veurà d'una manera diferent! Això i la inseguretat i la droga! Les instal.lacions esportives i els problemes deis Jocs Olímpica, que tan en parlen!. Que ene deixin treballar d'una vegada!. Que les obres van endavant, us ho assegurol, Aneu a passejar per Montjuïc, us ho recomano, pugeu a l'Anella Olímpica i veureu l'Estadi com creix veureu el Palau com creix qui paga l'Estadi? l'Estat. 1, qui paga el Palau? la Diputació, en Jordi Vallverdú, que va ser qui va aconseguir-ho. Aquests eón els que catan col.laborant de debó. 1, qui paga 53 �l'INEF? la Generalitat. I, ori está? Está per començar. Tot el demés va endavant i jo espero que el día 11 de Juny l'INEF també començarà i que el govern de Catalunya, ara no 'estío ficant amb la seva ideologia, sinó per realisme, per respecte a Barcelona, per respecte a Catalunya, caldrá anar endavant, col.laborant amb la Generalitat i l'Ajuntament independentment . del color polític. I, aixe.), fínalment s'haurà d'imposar. Fem els Cinturons de Ronda, fem-los d'una vegada!, que sinó no podrem fer la Rambla de Sant Andreu; que noms cal tenir dos dits de front per saber de qué depén! No depén de que el conseller diguí que sí, no depèn de que l'alcalde digui que sí, no depèn d'un referéndum, ja está decidit aix6. De qué depèn? depèn de que els cotxes puguin marxar pel Cinturó de Ronda i no per l'Avinguda Meridiana, primera. I, segon que el II Cinturó, el de la Vía Favéncia s'acabi d'una punyetera vegada!,amb lo qual ele cotxes marxaran pel II Cinturó. I no ene els deixen ni comengar. AixO el día 11 es veurà sota una nova llum i la Rambla vindrà després deis Cínturóns, poerqué sí ho fem abans això será un dalt a baix de tràfic que, no vull ni somniar-ho. La farem amb els Cinturons i amb Río de Janeiro. Jo interpretaré el vot el dia 10 com que el • poble de Barcxelona cm diu "Pasqual, endavant amb l'Hospitalet, Badalona i Santa Coloma, i tots els demés". Seguirem treballant junts perque . la gent ha vol, perque s'adona que la Barcelona gran que és necessària que ene toca a la generació actual és aquesta, de la fraternitat -de l'Area Metropolitana. És el del Pont del Molinet í la part de l'Esperit Sant que és per un altre costat i la plaga de Trafalgar de Badalona. I, qui ho ha fet tot aixó? 54 �L'Àrea Metropolitana, amb l'ajut de l'Ajuntament de Barcelona. Per qué? Perquè hem sapígut que haviem de cosir el teixit o el metro que arriba a Santa Coloma havia d'anar més enllà, havia d'anar a Ciutat Meridiana i més amunt, hauria de donar la volta per Cerdanyola. El metro de l'Area Metropolitana , que es diu així per alguna cosa (que el metro es diu metropolitá per alguna. cosa), és un sistema de transport d'una gran aglomeració pel qual s'ha de poder amar de qualsevol punt a qualsevol punt, desde' Cerdanyola al Prat del Llobregat, de Sant Andreu al Papiol o a Sant Just. Aixó éá un metro i aixó és una ciutat metropolitana, i això és el que volem, que quedí clar. Jo ja llegiré el resultat del día 10 en aquest sentit. Volem un metro metropolità que no es pari en les fronteres deis municipis, que son fronteres falses, que son línies grogues que no separen. a la gent, les han pintades. Peró nosaltres ens hem de superar i interpretar els resultats del dia. 10 com una advertencia pel futur, que vagin alerta eis que utilitzen el nom de Catalunya en và! Que els noms; sagrats s'han d'administrar amb mes comte, s'han d'anomenar menys s'han de respectar més. Alerta amb aquells que utilitzen el nom de Catalunya pel seu benefici particular, de partit! Alerta!, perqué la gent comença a abrir els •ulls jo us ho dic., per acabar (no sense abans din-vos un parell de coses sobre Sant Andreu i sobre la Ciutat Vella, perque us heu de recordar que hem d'ajudar la Ciutat Vella): no marxeu d'aquí sense tenir aixó ben present í, segon, hem d'ajudar a Germà Vidal i les seves 70 obres, perquè ell les farà, però, qui les mantindrà? Vosaltres, els ciutadans, el Germà Vidal fará les obres, el Germà Vida? és 55 �el Queipo de LLano de Sant Andreu, sabeu per qué? En Queipo de LLano va conquistar no sé si Sevilla o Málaga amb una tropa de cent persones els anava. Fent donar voltee en una banda per la ciutat i la gent es pensava que eren deu mil. 1 eren cent els que anaven donant la 1el Germà Vidal que fa?. Té trenta obres en marxa amb una brigada d'ocupació comunitaria de 16 obrers • i tenia 30 obres en marxa perque? perque els anava fent rodar. 1 ho feia certament. Sabeu perqué ho Leía el Germà? Perque sabia que en aquesta franja de la nostra hístóría el que calia era convencer a la gent que les coses es podien fer. Vam estar a un moment de la nostra història local democrática en que tot es podía decantar a fi de bé o a - fi de mal, í si determinades places, Mn. Clapes, suposem, o aquell raconet que tantee vegades hem parlat, ell jo, entre Mn Clapes í la Meridiana que era un niu de porqueria, de cotxes aparcats i de porquería, jo deia: "Germá, fem un jardinet allá", i ja l'ha fet! I hi havia qui podia dir "però si això no és important"En definitiva si que era important, igual que ho era aquest talús, aquest talús qui hi ha al final de 'la Meridiana a mà dreta quan • s'arriba a Trinitat Vella, també ho era d'important allá í el que hi ha aquí a l'estació i la Plaga Orfíla i a la plaga del cantó i aquell rellotge amb els aros °limpios que hí havia a l'altra banda de l'estació, tots i cada un deis raconbs del Baró de Viver,. del Bon Pastor, de cada racó que ell trepítja. Tots eren importante.. Perque? Perquè si hagués comengat la democracia local i haguessin passat une anys la gent no hagués vist que hi havia una petjada de qualitat, que hi havia una bona obra possible a cada racó de -bruticia i de miseria, la gent no hagués cregut que la democracia 56 1 �anava endevant. Només calia aquest signe, aquest símptoma de que seriem en tot arreu. Només calla aixó i el Germà va fer de Queipo de LLano de Sant Andreu, per aixà va anar à cada racó, a cada indret í encara n'hi queden però hi será perqué us aseguro que . no hi habrá un pam de terra de Sant Andreu, del diStriete, deis barría de Sant Andreu que el Germà no trepitjí amb la seva petjada de constructor- I potser començarà poc a poc, però l'important será que hi ha estat. avuí día, que ja comença a estar per tot arreu la marca de la calitat urbanística, es pot plantejar, segurament, anar amb un ritme d'obres més important perqué aix,5 no s'acabarà aquí. Quan nosaltres diem el Futur, volem dir el Present. Dones, que s'ho treguín del cap aíxól Per qué parleffi de futur? Ningú hauria de ser tan agosarat de parlar del futur si no sapígués una cosa; que la gent hi creu, perqué la gent ha vist que el futur ja está eomengat, sinó no ho diriem, si no sapiguessim que la nostra i orgull de les obres que ja hi són no parlariem del futur i ja sabem que el futur. ha començat. Es per aixó que tením la gosadía de dir "som el futur!", serem nosaltres també el futur. acabo díent: "Míreu, qui no s'estima Barcelona, no s'estima Catalunya!" Que quedi ben ciar aíxó. I no estío parlant d'eleccions, que després els diaria diuen: "El Maragall ha parlat de les eleccions autonòmiques." No!, que estiguin tranquila, que no parlo de les eleccions autonòmiques, que ja vindrà aixó.... Ahir a TV3 em preguntaven :" I quan arribi el 92 on sereu? A la gradería del públíc o en el seient del regidor de l'oposició, a 57 �la cadira de l'Alcalde o al silló del Generalitat?". I jo els hi vaig dir President de la " Escolteu, que no sabeu qui será President de la Generalitat el 92, el dia que s'inaugurin els 2ocs?. Será el Raimon Obiols". De manera, com que d'això encara queda una. mica de temps, temps al temps!, m'hi jugo els sopara que volgueu. Però avui no parlarem d'eleccions autonòmiques, jo només us dic una cosa, jo parlo de sentiments, de país, profunde i de conductes politíques, les més series, les més dialogants, les més tolerants, les més trebaIladores; i, per altra banda les més agressives, les mé s prepotents, aquelles que s'hpo volea menjar tot í que utilitzen els noms en và, inclús els noms sagrats. I us dio: qui no s'estima Barcelona, no es pot. estimar Catalunya!, perquè Catalunya qué és a última hora? És un nom? No, és un concepte? No, és només una història? història, pera és molt meS És una que aixà. Catalunya comença al Parc de la Pegaso. 1 • hir yaig dír: "Catalunya comença a l'Espanya Industrial", allá on la classe treballadora va fabricarla ciutat, el bo que tenim. La Pegaso, allá on es va comengar a fabricar lo bo que som. Aqui comença Catalunya, això és Catalunya i si anessim seguint, Catalunya és el Congost de Montcada i es .més amunt, el Montseny i és més amunt els Piríneus l'altra banda que també és Catalunya. i el Canigó, fina 1 tot a. Que quedi clar!, perquè la nostra història és aquesta. Perqué, mireu: qui no s'estima el Canígó, qui no s'estima el Montnegre i el Montseny i el Congost de Montcada, inclús que está com está, i ja ho sabeu com está, que l'hem d'arreglar entre tots (l'Area Metropolitana). Qui no s'estima i el Pou de les Olíveres de Santa Coloma i Pomar i Llefià de Badalona í Cinco Rosas de sant Boi que ara da Campa 58 �Blancs qui no s'estima Cornellà Esplugues i Sant Joan i Sant Just i Torre Blanca i Torre Roja de Viladecans, qui no coneix aixó i no s'ho estima, quí no coneix el Parc de la Pegaso i no se l'estima no s'estima Barcelona. I qui no s'estima Barcelona no 'estima Catalunya!. Que quedi ciar això!. Primer, que patejin el país que se'l coneguin, i després que en parlini. Visca Sant Andreu! Visca Barcelona!, i Visca Catalunya! 59 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4003 Title A name given to the resource Discurs electoral al Parc de la Pegaso Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc de la Pegaso Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Socialisme Eleccions Campanyes Associacionisme Història Benestar Social Acció política Model social Sant Andreu Barcelona Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-31 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/683/19870605_LV.pdf 5e3b4fe8d1960b8bbfaf7d6fdecfe85b PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA , VIERNES, 5JUNIO 1987 E1CCIONES Ei OPINIÓN LA VANGUARDIA25 Barcelona,elfuturoy elpresente talunya La candidatura (PSC-PSOE) del ha Partit basado deissu Socialistes campaña deen Cala confianza en el futuro. Lo que ocurre hoy en la sociedaddependede lo que se espera que ocurra en los próximos años. Unas expectativaspesimistasgeneralizadasse au- futuro habríamos tenido más inversiónprivada y mostrar Barcelonaen los próximosaños. Pero ese toaIimentn. Nadie va a ampliar sus empresas en más empleo.Con másinversiónmetropolitanaten- cambio de perspecthas se ha idopreparando lentauna zona si esperaque allí no va a haber crecimien- dríamos menoscongestióndeltráficoen Barcelona. mente en el pasado. Losocho añ de gobiernosoto, y el hechodeque nadiesedispongaaampliarsus Barcelonanecesitabaquesele dijeraahí estátodo cialista de la ciudad son pasado,precisamenteporempresas deteriorael presentede esazona.Hay me— el mundo, ahí estátoda Europa,hay un futuro estu- que han sido añosdifíciles;peroen todos esosaños nos movimientode dinero y menosempleo.Nadie pendo delante, nodejemosperder estaoportunidad no se ha dejado ni un momento de afirmar en las arregla su casa si piensa mudarse a otro lugar por- de colocarnosbienen el pelotónde cabeza. acciones concrótasde cada día y cada barrio —no que cree que su barrio irá a peor. Y el que nadie Y Barcelonaha entendi4o muy bienese mensaje sólo en la filosofía— que Barcelonacontabacon elearregle su casa degrada también el presente de ese deportivo. El mundo de los negociosy la actividad mentes para un futuro amplio. Nuestrainsistencia, barrio. está cambiandosu perspectivade futuro y eso está y la de otrosmuchosciudadanos,se ha vistorecomPor lo tanto, afirmar que uña personase ocupa modificando el presente.La recuperacióndel En- pensada por Laactualsituaciónde reanimaciónde del futuro y no del presentees un sin sentidológico. sanche como lugar de residenciaes ya un hecho, va la actividadcuyosefectosse notaránen el futuro inEl presentees la preparacióndel futum. mucho más allá de la acción individual de unos mediato, en el presenteinmediato. En Barcelonase ha pasadopor unosañosde pre- cuantos precursores.Lomismoocurrirácon la CiuLas dificultadesdel presentede laciudad proviedominio injustificadode lasexpectativasnegativas, tat Vella si conseguimosque no prevalezcanalgu- nen de unos anos en que ha predominado una viy de ahí viene una buenaparte de lasdificultadesde nas tendenciascatastrofistasque oímosahora. Po- t Sión negatiw del futuro. El esfuerzo de muchos nuestro presente.Con una visiónmás optimistadel cas zonasde Europa van a tenerel impulsoque va a ; ciudadanos se ha centradoen romperesaperspecti- Casi se puede considejar un axioma que somos lo que sabemos.El hombre viveensociedadyseempapadelacultura en la que esta inmerso establectendo— se entre él y su ambiente colectivounas creído que el hombre era capazde elloy relaciones que se podrían clasificar de estaba legitimadopara hacerlo. Y porosmóticas. De esta dialécticaentre el in- que creemosque la verdad es un ideal dividuo y la colectividadnace la aleato- hacia el que tenemos,peroque sabemos ría percepción de la realidad, la inter- —como en la persecución eleática de pretación del mundo, laspautas de con- Aquiles y la tortuga—que no llegaremos ducta, los conceptos. a conseguir. Pero este convencimiento Distinguiéndose de otras cuiturs no nos instala, a los hombres europeos, mucho más conservadoras,nuestra cul- en el fatalismoy el desánimo,sino que tura europea-occidentalpone en duda nos sirvede acicatepara la atrevidabúacontinuamente sus conocimientos y queda que nos conduce a relativizarlas transgrede suscreencias.Desdelos leja- verdades provisionalesy a rechazarlas nos —lejanosen el tiempo y enorme- cuanco ya no nos sirven. De ahí nace la mente actuales en el espíritu—“Todo especificidadde nuestracivilización:vicambia: nada permanece”y ‘El hombre vimos en la libertad de revisar siempre es la medida de todas las cosas”de los nuestro pensamiento, no erigimos en griegos, nuestra civilizaciónno ha cesa- dogma ninguna teoría. do de custionarsesus ideas porque ha Esta característicaconductala descu‘ • troducido u negativa, ha elementos mejorado de añoranza la deeficacia calidad de la cerrazón. dela de vida ciudad, Se enhan los la geshain tión 4e susservicios,sobre todo para señalary para recordar que Barcelonaes una de las grandesáreas urbanas del mundo con capacidady voluntadpara móverse sin preocupacionesde fronteras. Insistir en el futuro de Barcelonaes cambiar el presente. El capital humanoque representaniosjóvenesde la ciudad,a lós que se forma más que nunca y a los que se orientaa moversecon iniciativasen esemun do abierto,es el principal activode esefuturo. El mensajeque estamosaportando en esta cam paña yen nuestraactuación,a la ciudad,consisteen convencerlade sus posibilidades,que predominen los que tienenuna visiónabierta y optimistadel futuro sobre los que tienen una visión pesimista.Sólo decantando la balanzaen estesentidopi.,edelograrse un presentellenode vida. PASQUAL MARAGALL , brimos en todos los campos de la actividad humana, porque emana del propio concepto que tenemosdel hombre. La máxima délficadel nosce te ipsum”ha originado que el hombre, en su introspección, se dé cuentade sus portentosas capacidades: ‘Hay un dios en nosotros”, exclama Ovidio. Y este dios no cesa de crear. Cada teoría científica,cada doctnna política, cada escuela artística nueva, cuando ha aparecidoha signifiçadouna ruptura o una transformación de los moldes culturalesque informabanla sociedad hasta aquel momentoy, mayor o menor, su incidenciaha sido un revulsiyo, o al menos una cogitación,para las ideas y el comportamientodel hombre. . . Pero la historianos enseñaque la vigencia es pasajeray que nuevasteorías,doetrinas y escuelas la convertirán, a Lo sumo, en una variable más de la ecuación diofánticaque formanuestro hagaje cultural. Por este motivo me sorprenden los dogmas filosóficosinstaladoscornoverdades inamoviblesen el pensamientode algunos de nuestrospoliticos y me asquietan los mensajes doctrinarios en boca desus corifeos.Ahora, en época de elecciones, parece que priva el difícil transformismo para agradar al mayor número de ciudadanos;quizásla ambición de conquistary de po-el der comporta en algunos casos el más impúdico proteísmo. Pero gracias a su doble lenguajesabeque su puramen es te formal, es sólo una pasajeraadapta i mediopara cazarcon mas efica cia, es una simple operación de marketing para sintonizar mejorcon la demanda. En estos casos émulos de Jano, el observadoratento puededescu brir con facilidad,detrás del rostro sonriente, la otra cara adusta de siempre.Y ellos lo reconocen.Hay palabras suyas que nos demuestran que permanecen anclados en el dogma.Como cuandonos advierten: “Nosotrossomos un manza no que coyunturalmenteproduce peras, pero que nadie olvide que somos un manzano y que acabaremosproduciendo manzanas”.La caraoculta de Jano ha hablado: nos dice que quiere hacer retroceder la historia. ‘ JOSE? MARIA CULLELL 1 1 IIA FIRA DEL LLIBRE DE BARCELONA Passeig deGraca 29 maig17 juny ‘-iJ , Curso intensivo mes de julio La Radiobienhecho COLEGIO STA. CRISTINk L otoSainz,JuanAntonioCorbatón,ManelCamasy Marc Pesquerocomocomentaristas invitadosenl EurobosketAtnos 87 Y SiroLópez,AndrésMontesy Angel Barrosocomoenv!ados especiales. Con JoséMoría Garcíacomomáximoreporsah!e d e A lo altura queVd. se merece. EGB, BUPYCOU Selectividad Recuperaciónde asignaturaspendientes 28 añosde experiencia Abierta matrículacurso1987-88 Avda.Tibidabo,56.Tela. 417-01-33y 417-42-01 A T E •M A 3 19 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1145 Title A name given to the resource Barcelona: el futuro y el presente Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Barcelona Planificació Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-06-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1098/19870605d_00218.pdf 91d0f4f104441dce502cb402dfdac777 PDF Text Text MITING PASOUAL MARAGAL A BADALONA B adalona, 5 d e jumy de 1 987 62 �BADALONA ....Compañeros y compañeras mirad que el socialismo avanza, que el socialismo se pone delante de la locomotora del socialismo español. Empezad a prepararos que éso va a llegar y va a empezar en Catalunya y va a seguir en Barcelona porque el socialismo avanza y avanzará. Mirad, los alcaldes socialistas tienen mucha paciencia, Y tienen mucha cuerda y mucho fuelle y nosotros vamos hasta el final e iremos hasta el final de nuestras convicciones. Son alcaldes no os preocupeis, porque alguien pueda decir no os preocupeis.. ...... slguien puede decir, como me dijo ayer una chica en la calle en el barrio de Sant Antoni en Barcelona, me dijo: "Escolti, senyor Maragall, jo sempre he votat per vostè, sempre he votat als socialistés, però aquesta vegada -tinc un dubte, perquè corn estan barallats la Generalit.at i l'Ajuntament, si vostés. segueixen seguiran les baralles". Muy grave ésto. Molt greu, perquè aix6 és el que han estat buscant. La campanya de la dreta ha estat buscant això: que el poble cregui, a base d'un enfrontament, d'un enfrontament brutal, que vosaltres veu poder veure inclús a les càmeres de televisió en el debat en que jo vaig estar. Busquem punts, també, en l'enfrontament. Per qué hi ha això? Ara us ho explicaré. Perquè el que es pretenia és que el poble de Barcelona i el poble de Catalunya, en definitiva, que estava mirant allò, arribes a la conclusió de que no hí havia enteniment. possible entre un Ajuntament socialista i una Generalitat convergent. 63 Perquè a �última hora això en el cap de la gent, el subconcient podía frenar el vot socialista municipal. Pergue la gent el que vol eón serveis. La gent el que vol eón resultats. La gent el que vol és que els governs s'entenguin, no que es barallín. Per tant es podía buscar hàbilment aquest efecte, que Lela que aquesta noia em diques: "Jo voto socialista, però, qué passarà?". Jo us dio: • Mireu el millor per Badalona, el millor per Barcelona. Inclús us dic més: El millor per Catalunya és que les ciutats de Catalunya (Badalona, Barcelona i totes les demés) tinguin alcaldes orgullosos de ser --ho, alcaldes dignes, alcaldes eficients, però també alcaldes pactistes, alcaldes que sapiguen, arribat el moment, pactar amb la Generalitat, pactar amb les forces de la dreta el que míllor convinguí ale interessos de la. ciutat. Estem d'acord? Aixó és el que ene interessa més. I nosaltres, ja us ho avengo ara, pactarem, en Joan Blanch-i jo pacatrem després. Primer guanyarem, primero los revolcamos y luego pactaremos con ellos y nadie nos va a detener. Y ahora os diré lo que pactaremos. Nosaltres pactarem el futur metropolità. No tenen raó en aquest tema. No tenen raó. Han fet una política negativa, destructiva, lletja, han fet una polítíca, jo inclús diría,. "basta". Peró nosaltres . pactarem el futur metropolítá amb ells. Per qué? Per una senzilla raó. FU_ ha 27 alcaldes, alcaldes metropolítans que ho volen. 64 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4004 Title A name given to the resource Discurs electoral a Badalona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Badalona Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Socialisme Eleccions Acció política Badalona Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-06-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1099/19870605d_00221.pdf 73b6f7a44bc738156735fc032a251d6f PDF Text Text Eleccions Municipals 87 Data: 5 de juny de 1987 PER LA CULTURA, BARCELONA CAP AL FUTUR Els bens, valors i equipaments són un fi en ells mateixos. El plaer de la creac o, la comunicació o la contemplació cultural constitueix un dels elements centrals de la "qualitat de vida". Tota inversió en cultura no és una qüestió d'aparador, sino de servei basic als ciutadans. La política cultural que seguim gira al voltant de dos grans eixos: conservació - millora -difussió 1. barceloní, catalè, universal. del cultural, patrïmoni 2. organització o suport a l'activitat-creació cultural. En el primer, la principal tasca desenvolupada acabar de desenvolupar- es el Pla de Museus. -i per En el segon, cal recordar que l'Ajuntament destina tants diners a les activitats pròpies (720 milions) com al suport a les d'entitats i grups externs (661 milions) . Amb aquesta política perseguím un doble i gran objectiu: L'objectiu d'incrementar la qualitat de la vida, dels seveis, millorant l'oferta i facilitant l'accés al bens culturals per part dels sectors socials menys afavorits. L'objectiu de contribuir a la modernització/rellançament econòmic de la ciutat. La cultura es un dels grans sectors econòmics de futur. El turisme cultural cada cop és més important. Barcelona encara no aprofita prou el seu capital cultural. La millora dels museus, del Liceu, del Palau de la Música, del Grec, del patrimoni arquitectònic, etc., ajudaran decissivament a reforçar Barcelona com centre d'atracció de primer ordre, amb totes les seves consequencies sobre l'activitat econòmica. En una economia cada cop més orientada cap al sector serveis, amb una tendència cap a l'escurçament dels temps de treball, amb uns sectors punta on s'entrecreuen els aspectes mes tècnics amb els mes creatius i artístics (tecnologia/disseny, etc.), la potenciaci© dels equipaments i les activitats culturals ocupa i ocuparè un lloc central. Tot aixó exigeix la reforma o creaci6 d'equipaments �culturals adequats, grans o petits, de ciutat o de districte, monografics o interdisciplinaris. 1 per aixo cal aconseguir el suport de les altres administracions. No pot continuar la política que CiU ha seguit fins ara de fer anar l'acció de la Generalitat pel seu costat, malgrat el que diu el Pacte Cultural i malgrat la col.laboració de l'Ajuntament en projectes com el Teatre Nacional. No pot continuar l'incompliment sistemátic per part del govern CiU deis compromisos del Pacte Cultural (col.laboració al Palau Nacional, al Museu d'Art Contemporani, incrporació al Patronat OCB, etc.), ni la inhibició/boicot a tots els plans i programes muncipals. Pel periode que comença, Completarem el desenvolupament del Pla de Museus: Museu d'Art de Catalunya, Museu de Zoologia, de Geologia. - Realitzarem conjuntament amb la Diputació esperen, amb la Generalitat, el Centre Cultural de la Casa de la Caritat (amb el Museu d'Art Contemporani). ... amb la col.laboracio del Ministeri, el nou - Realitzarem, Auditori (coordinat amb el Teatre Nacional de Catalunya). el Centre Cultural del Nord-Narcís Monturiol. - Començarem reequilibri important dos equipaments suposen un Aquests territorial-cultural de Barcelona. - Completarem el Mercat de les Flors. El 1988 començara l'Olimpiada Cultural que ha de durar fins el 1992. Els equipaments que tindrem, les activitats que organitzarem convertiran Barcelona en deis focus culturals d'Europa i del món. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4005 Title A name given to the resource Per la cultura, Barcelona cap al futur Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Barcelona Gestió pública Acció política Eleccions Campanyes Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-06-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1100/19870608d_0022.pdf 69b1ccc8bded19c708a842dbd473d92b PDF Text Text ACTE FINAL :PARC DE LA CIUTADELLA Barcelona, 8 de juny de 1987 65 �0 PRESENTACIÓ DE L'ACTE ANNA CASTELLS Amics, amígdes grácies per haber víngut. Avui és un dia molt important per a tots nosaltres. Junta, ara 1 aquí, estem donant testimoni d'una idea, d'una ji. lusió, d'una esperança. Estem donant testimoni de4 la força í l'empenta del socialísme a Catalunya. Avuí, que pot ser un gran día, ,que millor per començar que fer-ho amb el company amic, amb JOAN MANUEL SERRAT.. El dimecres no nomes elegírem els nostres , alcaldes 1 regidora. També votarem per el.legír els homes í dones que des d'Europa lluítarap pel futur, els postres representants al Parlament Europeo. El company Fernando Moran encapçala les candidatures socialistes, candidatures que4 a Catalunya tenen un nom propi JOSEP VERDE I ALDEA. L' entrada a la comunitat europea ha estat feta amb un govern 'socialista. L'home que va ser un deis autentics protagonistes d'aquella fita histórica és el que els socialistes-presentem com cap de llista de les eleccions al Parlament EuropOeo, FERNANDO MORÁN. 66 �Durant aquestes setmanes hem demostrat que el socialisme a Catalunya és cada cop més lésperanga de molt.s catalans, que el partit deis socialistes de Catalunya és una força viva que aplega l'entusiasme de molts i molts catalans. Amb vosaltres, el primer sdecretarí del partit deis socialistes de Catalunya, RAIMÓN OBIOLS., Durant aquests dies hem vist com candidats hi han. molts, però alcalde de Barcelona només hí ha un : PASQUAL MARAGALL. 67 �Barceloníns, ciutadan• í ciutadanes de Barcelona (aplausos, saludos) ha arrívat el moment, han pasat 4 anys desde aquell.diá a la Plaga Catalunya en que s'acabava una campanya electoral com aquesta en que els socialistes ens enfrontavem amb una diada com 69 �la que vé demà passat amb una cita amb el futur . Us torno la ciutat, condicions, • s retorno la ciutat en bones - en minor a condicions, modestament, millor que mai, modestament. Aquell cop, fa quatre anys, ja us en recordareu alguns, vaig començar amb un vera de l'Espriu ï després en castellà us vaig dir unes paraules de respecte als immigrants, unes Paraules d'alerta!, de respecte i de cordial exigencia, us vaig dir (i ara us , ho diré en català i m'entendreu la mar de be), us vaig vostres fills i els vostres néts i els meus fills i els meus néts parlarán. el mateix llenguatge ".(aplausos) I avui en català us ho dic i m'enteneu perfectament.Ja han passat 4 anys ja ha començat a pasar el temps i els vostres fills -són una mica más grans us ho dic amb el cabell una mica más gris i amb l'esquena una mica mes carregada i amb unes guantes cicatrius al cor també, peró amb el cor jove i amb el cor plé i amb la maduressa i la tranquilitat que abans no tenia i que avui ja tinc de saber de cert el que a leshores solament intuia" .Us dic, com us deja, hem estat 4 anys al servei del poble de Barcelona (aplausos).Us rétornem, i dic us retornem, perque ha estat tot un equip de companys companyes a traballar, un equip ingent, un equip molt gran, un equip divers, un. equip que s'estima, us retornem Barcelona mes jove, mes guapa ,, si senyor comdiuen els nens i cóm diuen a Mallorca, mes guapa, però també més gran, més madura, mes serena, más confiada en ella mateixa, que això és lo mes important, más Confiada en ella mateixa, mes segura de les seves forces, más segura de la seva força, mes convençuda de que tot allá que resta per fer, 70 n'hi ha molt per �fer, es farà, más convençuda d'aixó má s segura que res no és fácil, pero res no es impossible,•que el mar ja és més a prop,que. la serra já es una mica más riostra, que el gris ja es una mica mes verd, un xic más verd, que la Barcelona Vella está tocant amb els dits un futur diferent, está perseguint, apasionadament un futur tan esplendoros com el seu passat, com gloriós va ser el passat, passat del qual tots en sou fills. Barcelona va. neixer en aquesta Barcelona Vella, es va escampar per la plana i avui es torna cap aquell lloc on sortia per mirar la Barcelona Vella com el lloc on hem de reconqUerir el nostre pasat i dibuixar el nostre futur. \ Sábem, de cert, am más confiança i amb mes seguretat que els barris són ciutat, que mereixen ï comencen a tenir . i que tindrán del tot, (perque ja es veu, perque ja es toca, perque está a la cantonada, perque ja hi son, perque ja comencem a tenir), la qualitat de vida urbana que la dreta solament s'ensuma? perque llegeig en els llibres perque m'ha aentit de parlar però que no coneix de prop. Danos que vagin a veure la Vía Júlia, que vagin a verure el Paro del Clot si es que' mai han anat, que vagin a la Plaga d'Angel Pestanya que vagin a la Plaga d'en Lairet que s'inagurará ben aviat, que no está inagurat, que s'esperin que encara vénen més, molts mes; que vagin a Can Robacols, al Clot; que vagin a la Plaga de Navas, al Poble Seo; que vagin a les Estrelles Altes que ni s'ensumen on 'es; ala jardins de Can Sabaté de la Zona Franca; que vagin a la Plaga de Mossén Clapes de San Andreu i parlo de les coses mes petites más desconegudes, ja no parlo deis grans noms, ja no parlo de l'Espanya Industrial, del paro de la Pegaso ó l'Escorxador, 71 �d'aixO ja no en parlo; que vagin, que vagin al Pont del Molinet, que vagin al Paro de l'Esperit Sant, que vagin a Torreblanca, que n'hi han dos de Torreblanques i no ho saben, n'hi ha una que está a San Just, St.Feliu St.Joan... Després .n'hi ha una altra a St.Cugat tots dos els ha fet. Qui els ha fet? (la Corporació). La Corporació Metropolitana! 1 que vagin, que vagin a veure el Parc de les Planes i ja veureu el día que s'inaguri el Parc de les Planes aquest també, l'hem deixat per inagurar, un día d'aquests, que vagin a veure el Parc de les Planes i que vaguin el día que s'inagura perque •veurán la "festassa" que hi ha. Será una festa del poble. Será una festa masiva de l'Hospitalet, de Barcelona que ja ha de tot el Baix Llobregat, del Baix, Baix com diuen, el que está dintre de l'Area Metropolitana i de tota i us clic que hi haurán els 27 alcaldes en allá. I el día que s'inaguri el Parc de les Planes a finals d'aquest mes de Juny, a primer, potser, del mes de Juliol, será una festassa direm el que haurem de dir. Avui no ens embalem, avui no ens embalem (aplausos). 1 ja veurán si van el que s'ha fet al Bligon de Ferreries, a Montcada. I si van que no esta pas tan iluny, (jo hi he pasat aquest mati) aquí a Cristofor de Moura, davant de la Mina, que això la dreta si que sap lo que és, perque la dreta la sensibilitat social de la Mina, sap lo que és, oi? Perque la Mina és un puesto per ana a fer una mica de missió, una mica de catacisme, com qui diu, amb tots els perdona. Doncs que vagin, davant de la Mina, hi ha un carrer que es diu Cristófor de Moura que amb en Parpal fa dos anys vam anar un dia amb una pala (hi ha la foto en algún diari) i vam tirar la paret d'una fábrica que hi 72 �havia que guardava el pas de Cristòfor de Moura cap al rio Besòs i era la Bultaco i en aquella máquina que vam possar-lli amb el Jordi Parpal ens va tremolar una mica la ma abans de tirar aquella paret (que, per cert, quan ja es bellugava la máquina i queia la paret va sortir un fulano que estava dintre replegant tot el ferro que hi havia (risas), que ara m'en recordo). Be, dones aquella fábrica la vam tirar a terra i allá van dir: "però ' escolteu, qui hi vé aquí". Hi vé Cristofor de Moura que segueix que pasa per sota de la vía del tren i el pont ja está fet. Iavui en dia, qué hi falten per anar- fina a dintre de St.Adrià (porque tot aixib ja es St.Adrià)? Qué hi falta? Falta el Pont sobre el Besòs. I aquest pont está concursant amb arquitectes de valia internacional. I está adjudicat i s'està commençant a fer i dintre de poca mesas podreu anar de Cristofor de Moura al Poble Nou fina al bell mig de St.Adrià, fina al bell mig de St.Adrià de Besòs. I jo us dic que això es més important per la Mina i per la calitat de vida de la Mina que totes les ?, que totes les bones obres que pugui fer la dreta d'aquest país. Molt més important perque vol dir que la Mina ja no será un "ghetto". Vol dir que- s'hi podrá pasar. Vol dir que és ciutat, que s'hi pot anar, que s'hi pot pasar i no es vol pasar es segueix enclavant es travessa el tren i es travessa el riu. Aixó es fer ciutat, això es fer ciutat, i no el que aquesta gent es pensa d'enviar serenos i d'enviar bisbans? i d'enviar guardies veïns que no saben ni per a que serveixen. Que está insait en els programes nostre de fa, no 4 anys, de fa 8 anys quan amb el Narcis Serra començavem. Aquell programa l'han copiat i. encara no saben en que consisteix.Doncs que vagin 73 �a la Mína,que mirin Crístofor de Moura que pasin per sota la vía del tren, que treguin el nas a Marina -Besòs si es que sabren ho que és, que mil-in el río Besòs i que comencin a veure el lloc on un pont atravessarà per anar des des fons fina al cor de St.Adríà perque St.Adriá, que ha sigut un deis municipis més castigats pel creixement de Barcelona, porque s'ho ramenjar tot está pie de vies í pié de carreteres i plé de postes d'alta tensió i plé de fábriques d'electricitat i de ximeneies d'incineradores, d'escombreries, St.Adriá es mere:1x ser també alguna cosa més que tot aíx6, ser una part de la ciutat metropolitana i ho será us hu ben aseguro que ho será, porque els hi ayudarem a ser-ho, perque estem oblígate a fer-ho, perque ningú ho pot impedir. , Perque si el creixement de Barcelona va crear la Mina Lora del seu terme, la Barcelona d'avui que generosa és - i que ja té el manfdo del seu propi destí ha de torna en allá a dír: "us tornem la calítat que us vam treure". Això es el que hem de fer (aplaudíments). Pero no ens embalem, no ens embalem que ja hi haurà temps deparlar-ne de tot aixó porque encara tindriem de fer-los anar cap a la Salut i cap a la Cros de Badalona, que ene voliem prohibir de comprar-la, imagineu, la Cros de Badalona, al costat del mar, allá que tantos vegades hem vist passant amb el cotxe els que hem anat a la platja, de menuts, fa perque ara tothom agafa anys .d'aixó... per l'autopista. Pero fa anys passaven pel mig de Badalona arríbaven a Montgat havia una pila de fàbriques que impedien que un veiés el mar, que es veía com a esdetxes entre fábrica i fábrica i allá hi havia la Cros, i allá hi ha la Cros. I en Joan 74 �Blanch que es l'alcalde de Badalona a aconseguit que la Cros s'en vagi, que la Cros s'en vagi i alto será platja! us ho ben asseguro, desde Badalona fins al Turó de Montgat! tot allá sera platja i platja accesible.(aplaudiMents) I les cases de Tiana, no segueixo, no segueixo, escolteu, no em vull perdre pels viaranys deis temes que possem una mica nerviosos als nostres adversaris, als benvolguts adversaris (rises). He dit que aquesta ciutat, aquesta ciutat, tornem-hi, la ciutat petite, la Barcelona municipal está convenguda per primer cop en molts anys que pot. Que pot. Que dir que si, que dir rotundament que si no es perillòs, ni és traidor, que jugar el partit de la història amb serenitat y amb geni, amb ràbia continguda amb mètode és molt millor. Que per guanyar de debó aquesta ciutat ha viscut molts anys, inclús jo diría moltes décades inclús, potser, fina i tot, molts segles amb allá del "Ay, qué patirem?" i aixecar --se cada día amb la idea que patirem aquell día, que cada día és dílluns i plou com sí diguessim, cada dia. I jo us dic que aquesta ciutat en aquest moment comenga a pensar que lo millar és un divendres, potser plourà, pero potser no, i potser demà sortirà el sol, tant s'han val si surt el sol com si plou perque aquesta ciutat confía en ella mateixa que de lo més important. Aquesta ciutat ha recuperat un temps í pot anar més enllá i pot superar l'eufòria per anar a una etapa duradera de la seva história. Aquesta ciutat cap que de molt millor que per guanyar de debò els jocs de la història s'ha d'haver sabut superar una derrota i una altra, cense desfer-se. Que soportar la seducció de l'èxit i de la victòria només de a les mans dele elegits. Que demá, demà, ens podrem despertar sabent que el nou dia ene porta un día de 75 �reflexió tranquil.la iq Ue l'endemá el dia cris durà cap al tard el gust dolç de la victòria. Us ho dio! A l'.endemà (oració) que será la de tothom, que será la de tothomt Com ha dit en. Raimon Obiols, perque aquesta és la ciutat de tothom. 1 que l'altre tindrem descans, tindrem descans. 1 el seguent el treball i el treball i el treball per fer de Barcelona una ciutat més gran, més justa, mes ella mateixa, més la Barcelona de tothom que tots volem. Perque la ciutat, deiem nosaltres fa uns anys, fa. 4 anys, la ciutat és la gent, però la ciutat diem ara, i no ens ho amaguem, la ciutat eón també les pedres. Deixeu-me explica±' -us això una mica. Sán les pedres que la gent va possar l'una sobre l'altra i la patina del temps, sobre les pedres í el desgast de • la pedra com aquell peu de St.Pere del Vaticà que está desgastat, que no té dits, casi, que té una altra forma. La clutat també es això i l'esgrafiat que el temps va esborrant. 1 encara més important, l'esgrafiat que estem tornant a fer, que estem recuperant. La ciutat és també això i el mil colore del modernisme refert, que haviem perdut i que feien que quan un. tornava en aquesta ciutat pensava això es la grisor, això és la negror avui trobem el modernisme lluit, casi violent, de vegades, de les cases del Passeig de Gràcia, deis vitralls restaurats, aquells vitralls que quan erem menuts eren els vitralls tristos i bruts de les cases de les tietes i que avui tothom mira com una obra d'art, perque he són, perque ene permeteu veure 1 reflectiu la Barcelona deis nostres amors i és la cíutat deis monuments repossats. El monument al Doctor Robert, aquí al costat. Pero abans, deixeu-me dir --vos una cosa. Abans, 76 �deixeu-me dir-vos que, de primer, no ene atreviem am les pedres, a parlar de les pedres, ni a tocar-les. No . gossavem. Creu la história. Creu els simbols. Creu el passat. Creu la liturgia del poder, d'un poder que mai no haviem tingut. Que el poble nomès havia observat però no havia mai tocat. I ens refugiarem amb la gent. Que si que era nostra. En la mirada del poble, que si que era nostra. Que si que ene era amiga. Ens era amiga, fine 1 tot quan era crítica. Això la dreta no ho entén. Maí. La mirada del poble, la crítica li recorda l'origen de la seva riquessa. Li recorda que l'altra cara de la ríquessa es la míséría í té vergonya i té po de vegades. Té po del que veu en quella mirada. En el fons hi veu, 1 s'egluíSvoca, en el fons hi veu un odi justificat, pensa ella, contra la seva riquessa. I té vergonya. I no sap que no és odi. No ho sap la dreta. El poble reserva l'odi per ocassions mes importante. No per la nostra dreta, pobreta, que mai no ha fet res de bá ni massa res de dolent, tampoc, en els darrers anys. No per ella, no. Per ocasione més importante. Nosaltres, avui, no tením po de les padres, mo de la hístóría, ni del poder, que sabem que estem possant lentament, lentament, confiadament, metodicament, al serveí del poble. Sí. Lentament, poc a poc i amb bona lletra. I per qué lentament? Perque no hem de permetre que aquest pas, que aquesta transició del poder es malmetí, que es malogri, sí, nosaltres demanem de vegades paciència Però donem sempre les pistes de per on anem i a ori anem, que constí. El que ene vulguí seguir des de l'esquerra des del bell somni de la ciutat llunyana ens pot seguir. Perque nosaltres deixem pistes. I deixarem mes pistes sí convé. Totes les que calguin. Perque ene puguin seguir. Desde l'esquerra. Que 77 �ens vagin seguint. Deixarem més pistes per saber a on anem. Cap la Barcelona somniada, cap a la nova Icária. Cap a ciutat justa, la ciutat confiada. La ciutat deis prodígís. Pero no deis prodigis d'un dia. No deis prodigis d'un any, sino a la ciutat prodigiosa, que vol dir simplement LA CIUTAT, amb mayúscules! Cap allá és a on anem. Al lloc deis ciutadans. Aquesta es la definició . de ciutat. El lloc deis ciutadans. Allá en no hi han ni senyors ni servents. Ni amos ni esclaus. Ni profetes ni infidels. Allá on hí ha sencillament ciutadans i ciutadanes. joves. I nens i nenes. Penseu bé ámb aíxó. I nens i nenes. Allá és a en anem nosaltres. A la ciutat. A la ciutat on totohom és diferent totohom és igual. A la Barcelona que els segies han somniat i que mai haurieu trobat. A la Barcelona del futur, que ja és present. Que ja comença. Que no és un invent. Que ja és aquí. Que té un nom. Que té un sol nom BARCELONA. (oració) I alguns dirán, í alguns dirán aix6 es poesía. I això es lírica. I tant que si. I vosaltres direu: "I no hauriem de parlar del Doctor Robert. Aquí al costat hi ha el monument al Doctor Robert. Que hi ha qui díu que és el monument més maco de Barcelona, ni ha qui diu de Catalunya, hi ha qui diu d'Espanya.és un gran monument. s un gran monument. I al davant d'aquest monument l'altre día, venint per la Gran Via, jo vaig veure un cartell de color blau,d'un altre senyor benvolgut empresari. "Que hi possin cartells perque aquí el que hí parla al cartell, és el monument,aquí, el monument parla. El Doctor Robert está parlant en veu alta i está dient: "Soc aqui". I aquesta es la Barcelona que s'ha refet í l'han refeta aquests senyors que l'han refeta 78 �l'ha refeta l'equip socialista que la governat.Caplaudiments) Aquest monument parla. Les padres parlen, tambo (oracíó) les pedrea parlen, els carrera parlen (aplaudiments). Aquest també da el llenguatge de Catalunya i el llenguatge de Barcelona. Amics, parlem de fets i d'obres, no de paraules í de lleis. Parlem de fets i d'obres quan parlem de Catalunya com ha fet en Raimon Obiols que ha dit :"reservo al nom". 1 parlo de les coses i parlo de societat. Parlem de respecte a Catalunya. El monument al Doctor Robert. Qui l'ha fet? El monument al Pte.Companys. Tomba del President Companys. Fossar de la Pedrera. Qui l'ha fet? Homenatge a Catalunya, l'exposició que ara mateix está al Japó L que va a estar a Londres durant molt temps amb el nom d'Homenatge a Barcelona. Tan se val! Homenatge a Catalunya, homenatge a Barcelona. Qui l'ha Let. Amb l'ajuda de la Generalitat, pero amb la iniciativa de l'Ajuntament . Cátedra de català a Nova York. Barcelonallova York. Oui l'ha fet?. Fundació Caries Pi i Sunyer. Qui l'ha fet? I quí l'ha prohibit? Porque no está inscrita. No he> sabeu? No está inscrita, hi falta un et i ut. Li falta un segell, una políga. Encara no está inscrita. Diari de Barcelona en catalá. El Bussi-. Qui l'ha fet? Qui l'ha fet? Mireu, no seguím. Nosaltres no volem parlar en abstracta de Catalunya. D'un concepte. Volem parlar de fets lentament. Amb bona lletra. 1 casi us diría, la rotulacfió en català, deis carrera, lentament, eh?. Amb bona lletra, sense provocar a ningú. Porque hi ha gent que ha volgut trabar una falta en tot això i han hagut d'anar a buscar, han hagut d'anar a buscar ola rétols de quan en l'època de 79 �l'alcalde anterior, Socias, va començar a rotular alguna carrera en català 1 ho feien migmig. I ho feien migmig. I deixareu mig en catalá i mig en castellá. I per tant encara quedaven alguna al bell mig de Barcelona. Aquest han. trobat. Nomes aquests. Lentament amb bona lletra. Amb la confiança de la gent que se sap forta. No amb l'atabalamentB de qui no creu del tot en la. seva força. Barcelona i Catalunya. Se n'ha parlat mássa. S'en ha parlat molt. Tots hem parlat potser una mica massa. Nosaltres, abans de que plogui, nosaltres volem fer un oferiment. Volemoferir un enteniment (no parlem més de pactes, que de pactes ja han hagut tants que no s'han acompleit. Del pacte cultural: Rigol va marxar; el pacte territorial:en Macià Alavedra va marxar), No parlem de pacte, parlem d'enteniment. Nosaltres oferirem un enteniment a la Generalitat de Catalunya, í evídenment també a l'Estat, pero a la Generalitat per comengar. Qui fa qué? Que hem de fer? I com ho hem de fer? I quan dic:"qui fa qué?" cm refereixo a les competencies i quan dio :"com es fa?", cm refereixo a les funciona qui dirigeix, qui planifica, qui tecnifica, qui inspecciona. Per una banda. I per una altra, qui gestiona? Perque la gestió es a baix. Més empresarial a baix. En els nivells de govern que són ala Ajuntaments quan son prou grana com el nostre. Que saben que toquen cada dia (per d.ir -ho en un llenguatge que a la dreta li agrada) el mercat, precíssament. El públic. La gent, lo que la gent vol i lo que la gent no vol. Com ho fa? I guinea coses hem d'intercanviar? Pel bé de Barcelona i pel bé de Catalunya. 80 �Aixóloferirem el dia 11. No el 12 ni el 13 ni el 14. El día 11 ha oferirem. Perque Barcelona vol la concordia, Barcelona vol la concordia. 1 jo us asseguro que la tindrà. 1 la tindrà per la Força deis, Fets. 1 per la força deis vote. Per la força de l'avidéncia. 1 nosaltres demanem ademes d'oferir. Demanem; al poble, que perseveri en la seva confiança, que la deserrotili, que la faci créixer, que la converteixi en una civilitzada arrogància. Que Europa es l'arrogància civil i legitima deis pobles confiats en la seva història també en el seu futur. 1, demanem oferim a les classes mitjes, als joves emprenedors que confiin, que arrisquin, que demaneu ajut per engegar. Només per engegar. 1 tíndrán l'ajuda. T penso en els joves cense feina, cense socis. Només amb amics, que no substitueixin el risc per l'amistat deis que están amb elle. Al revés. Que facín l'alianga entre el risc í les-seves amistats. Que junts arrisquin. O que sois arrisquin. Es igual. Pero que cerquin obstinadament la sortída. Que no es repenjin els une en els altres sinó que s'ajudin mutuament a sortir. A tota máquina. Endavant. Ele ajudarem a sortir. Us ho asseguro. Els ajudarem (aplaudiments). Hi ha que no entén, hi ha que no entén que un Ajuntament socialista tingui iniciatives empresarials. 1 reuneixi empresaris i els hi digui als joves que han de ser emprenedors. Escolteu. Es tracta de fer front a l'anemia d'una economía que tot just comença a desvellar-se.. Escolteu. 1 enteneu-me bé. Jo die poc a poc. .Es tracta de que ene neguem a ser solament, subrayo? solament, ele productors de serveis assistencials per guarir les ferides, •• les ferides que el sistema crea. He dít solament, perque, sobretot, fem ser4veis socials. Sobretot, fem 81 �serveis personals :Ala joves, ala veliz, ala malats, ala infanta. Peró sabem que cal també actuar sobre les causes de l'atur i la marginació. No solament sobre les consequeneies. I això a la dreta lí cou, no ha entén o no ha vol entendre, porque en el repartiment de " y ola" histories figura que a. ella lí toca crear i produir_ a nosaltres distribuir el que han creat. Doncsa, no. Nosaltres volem crear i distribuir, animar i assistir. Fer menys pobres i ajudar als pobres que hi ha. Estiumar produint i estimar repartint. Les dues coses! Que quedi calr! (ovacio). Qui ha dit ? que aixó no es pot fer? Qui ha dit que això no pugui ser? En quin llibre está escrit que això está prohibit?. Nosaltres parlem de futur. Parlem de la ciutat i parlem de futur porque sabem que és la manera de bellugar el present. això está dit per tot arreu. Ho han dit tots ola poetes. Ho ha dit l'Evangeli. Ho ha dit sempre totohom. El futur ha, d'estar present en el present. Inclós en el passat. Es belluga el present quan la gent té un futur. Quan la gent hi creu. El futur es el millor ingredient d'un present deficitari. De il.lusions í em camvi pie de possibilítats. La clutat viu un cicle, com el cor, de contracció i de distenssió. D'integració i d'expansió. Hem estat acumulant í ara ens comencem a expandir, justament amb els municipis de l'entorn metropolitá. Volem una Barcelona culta. Volem una Barcelona endins. Revitalitzar la ciutat. Retornar al jovent al centre i a la Barcelona Vella. Volem la Barcelonagran, si senyor. La Barcelona gran. L'hora de Barcelona. Volem la Barcelona de sempre. I m'explico. La Barcelona deis treballadors que en són la seva 82 �base, que han sigut la seva sa y a, la. seva, histbría.• Els treballadors que han resistit, que han lluitat, que han fet aquesta ciutat contra tots els règims, contra tots els overns, contra totes les amenaces (a.plaudiments). Aquests treballadors i també a les classes mitjes emprenedores (aplaudiments), les classes mítjes que saben estar al costat del poble i que no tenen po del poble. 1 que també confían i que també participen d'aquesta confiança. ara ja acabo. Petque acabo que hem de tornar a començar de seguida. , Si dimecres voleu, ciutadans, la ciutat llunyana, será més a prop. Si dimecres parleu, ciutadans, la Barcelona de sempre reempendrà el pas, positivament, amb confiança. La ciutat, la riostra ciutat. tasca la ciutat! Visca Barcelona! Visca Catalunya! ( ovació). 83 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4006 Title A name given to the resource Discurs electoral final de la Campanya Eleccions Municipals 1987 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc de la Ciutadella (Barcelona) Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Socialisme Benestar Social Acció política Barcelona Model social Campanyes Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-06-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1101/19870610d_00223.pdf 164bf85fa98f790bf2c7ee9ad2310c94 PDF Text Text DISCURS DE PASQUAL MARAGALL A L'HOTEL MANILA ELECCIONS MUNICIPALS 87' Hotel Manila, Barcelona, 10 de juny de 1987 (Aplaudiments) 29 �- HEM GUANYAT!!! ( Aplaudiments) - HEM GUANYAT UN ALTRE COP (Guapo!) - Hem guanyat un altre cop. Hem guanyat ja dos cops la batalla de Barcelona, perquè fa quatre anys ja es va dir la "batalla de Barcelona", en aquella ocasió quan el Narcís va decidir, o el van decidir, que havia de marxar a Madrid a fer de Ministre de Defensa. La di-eta espanyola va dir: "Ha tenim molt malament a • tota Espanya per guanyar ara), (1 efectivament ho teniem pitjor que. però hi ha una ciutat on els socialistes han fet l'atzagaiada, la imprudencia de canviar de genet en el cavall sis mesos abans de les eleccions". I l'ABC ja va titular en aquell moment "LA BATALLA DE BARCELONA". r la vam guanyar. I, aquesta vegada també, i aquesta vegada també í tantee vegades com calgui la tornarem a guanyar.. ( Ovació) - I és que no se n'adonen de que a Barcelona no se li pot parlar des de l'aliança de la burgesia catalana i la de Madrid. No se n'adonen que a Barcelona no es pot plantejar una Batalla de Barcelona des d'una alianga que aplega la gent més poderosa d'aquesta ciutat"amb la més poderosa de l'altra. Aquesta ciutat' no va per aquí! Míreu, contra totes les amenaces, contra, fine tot, certes campanyes subliminals, que ja hi haurà temps de comentar, la ciutat de Barcelona seguirá la seva cursa accelerada cap al futur. Dotze anys de confianga són molts anys. Són molts anys, 30 �realment, per donar una empenta a una ciutat que s'ho mereix que fa molt temps que és el no esperava. Avui podem dir que Partit del poble de Barcelona. El el Partit nostre deis treballadors!. (Ovació) - El Partit deis treballadors i de la classe mitja de Barcelona, que ha sabut sintondtzar amb la història deis treballadors d'aquesta ciutat. 1 jo cree que hem sabut interpretar els desitjos d'aquesta majaría, d'aquesta gran majoria, per poder dir, avui, que aquest Partit, que és un Partit de treballadors de classes mitges treballadores sap interpretar, en aquest moment, el sentíment de tota la ciutat. De tota la ciutat de Barcelona! (Ovació) (Visca l'Alcalde-Ovació) - Mireu, deixeu-me parlar. (Ovació) - Deixeu-me parlar un moment seguidet, que és molt tard i tots estem molt cansats. I vull dir un parell de coses. Comparem Barcelona amb Madrid, i Barcelona és la cíutat central. Només els barris centrals, la Barcelona municipal (aquesta que avui hem llegit els resultats) respon, o correspon, al que serien els barris centrals d'una gran ciutat, com ara Madrid. haguessin tret Vallecas s com si a Madrid Villaverde, u haguessin tret Canillejas í tots els barris obrers, i la Elipa í Aluche, i hagués quedat només el Madrid de la classe mitja, per dir-ho així, amb alguns empelts de classe 31 �-obrera. Doncs molt bé, això és el que és la ciutat municipal de Barcelona avui. De fet, som la ciutat central, el centre d'una gran aglomeració que es diu Area Metropolitana de Barcelona, que té tres milions d'habitants. (Ovació) - I en aquesta área, que té tres milions d'habitamts i és igual de gran que Madrid, una mica més n xica n des del punt de vista del territori, igual de gran des del punt de' vista deis habítants...en aquesta Area el socialisme segueix avangant. I aquest és un fet únic en el panorama politic espanyol d'aquest moment. is un fet únic! (Ovació) - Hem guanyat a Molina de Rei í hem mantingut les posicions ala Ajuntaments de l'Area Metropolitana, repeteixo. Mireu amb tranquil.litat i fredor, demà al matí, als diaria, totes les dades. Aquest és un fet únic en el panorama polític d'avuí. Per qué? Seré molt breu, peró els dies i mesos que vindran ja hi haurà temps de fer la interpretació del que ha pasaat, bàsicament perque hem guanyat la confiança d'uná part important deis sectors de les classes mitges catalanistes, del catalanisme. Perque hem guanyat aquesta confiança! I és per això que s'está produint aqui, a la nostra ciutat, a la nostra área, a Catalunya, un fet que, diferencialment respecte del conjunt del panorama espanyol, enormement allígonador i enormement esperançador. 1 us diré que no és alié a aquest fet el factor de que nosaltres som un Partit tolerant i dialogant (com abans ha dít en Raimon Obiols, 32 �el nostre Primer Secretan, que ene demana perseverar en. aquesta tolerància perquè és, a través d'ella, que molts sectors que no s'havien afegit encara al missatge del socialisme, s'hi estan afegínt). La nostra ha sigut una campanya íntegra í exclusivament catalana, i no ho hem dit mai durant la campanya, no ho hem dít mai. Les nostres llistes són a la nostra campanya. Nosaltres som altres no. No ho hem dít aíxó. Però, ara sí que podem dir-ho perqué s'ha acabat la campanya. La nostra ha estat una campanya estrictament catalana, i quasi diría una campanya catalanista. 1 aquesta campanya ha anat acompanyada d'un contacte sovintejat amb el poble, constant, que és la definició de la campanya que ene ha permès (quan les enquestes dejen el que dejen) din que l'enquesta del nas a nosaltres ens deja una altra cosa. 1 tenía raó el nas i no les enquestes. Tenia raó aquest nas! (Aplaudiments) Hem encertat pràcticament al Itílimetret. Demà acabarem de veure els detalle de tot això, perel hem encertat pràcticament al milímetre el que ens haviem proposat. Hi haurà diaris que diran, hi haurà mitjans de comunicaciÓ que ho hauran dít (per cert, creo que hem de din, perquè és evident, que els professionals d'aquests mítjans no estan en absolut en qüestió,.perqué tots eón conscients, ele que som a aquesta sala i tota la Barcelona • que nosaltres representem, que és la majoria•de la intensitat i de la immensitat de les pressions polítiques que eón rebudes per aquests professionals pele- quals jo demano un aplaudíment). (Ovacio6) - Bé, Barcelona será, i en aíxó teniem la íntuició i les paraules 33 �de Raimon Obiols, será la locomotora económica de Catalunya. fío será económicament, ha será en materia tecnológica i no passaran massa setmanes que tíndrem noticies sobre aquestes qüestions. .Barcelona vol la concórdia. Vaig dir-ho abans d'áhír. Va ser abans d'ahir, no? (Si) - Vaig dir-ho abans d'ahir i Barcelona oferirà un enteníment amb detall, amb "plagos", és a dir, amb detall perà amb "plagas", amb terminis, tampoc un enteniment per pasear-se la vida entenent --nos i després no entendre's ningú. No, no. Amb terminis fixos, amb terminis breus. Nosaltres no podem acceptar les nacionalitzacions de la dreta, no podem acceptar la nacionalització deis museus, de les cambres, de les caixes i de les comarques. 1 no les acceptarem! (Ovaoió) - Els museus eón pràcticament sers vius que tenen la seva trajectória. Les cambres í les oaixes eón entitats autónomes, les comarques també. Ho hem de respectar, els hi hem de retornar si és que s'els hi ha tret, í hem d'aconseguir sobre la base d'aquest principi un enteníment pel bé de Catalunya. (Visca Maragall!.•Viscal) - Ara acabarem, ara acabarem. Barcelona avançarà amb calitat de vida. Barcelona avançarà amb benestar durador. Creo que hem de superar la paraula engrescament. La ciutat está engrescada, peró ho ha estat moltes vegades, d'engrescada. 1 ha ha deiXat d'estar. Hem de superar l'engrescament i anar al benestar durador. Al nivell-europeu. A la calitat de vida de cada día, de cada dílluns al matí. No dele 34 �dies de festa, no deis des de guanyar aquella Lliga i al dia següent ja no, sinó de cada día de la setmana. A aquesta calitat de vida hem d'anar. I hem d'anar a la participaciÓ. 1 per garantir-ho farem el nostre estatut, que és la Carta Municipal que, fins i tot, el franquisme va respectar o va saber crear des punt de vista legislatiu amb els seus defectes, però que nosaltres hem de tornar a crear: la Carta Municipal Democrática de Barcelona. Vull acabar. Us vull dir que tins la intenció (i avui n'he comengat a parlar amb la me y a familia i n'acabarem de parlar) d'anar a passar algunes setmanes, alguna setmana i alguna altra setmana vivint a barris de Barcelona. Vivint a barris que tenen la seva problemática i els seus projectes. (Ovació) - Vivint a Torre Baró quan hi comenci el PERI. Molts de vosaltres no sabeu que és el PERI, perd Torre Baró está esperant el seu PERI (el Pla Especial de Reforma Interior) com l'aigua que beu ± el pa que menja. Torre Baró és. un barri, tot ell, en la il.legalitat urbanística, que ha de substituir, pràcticament, totes les seves vivendes per unes altres. 1 ha de . fer-ho en el moment que s'hagi legalitzat la situació, de fet, deis ocupants d'aquestes vivendes, la qual cosa encara no hem pogut comengar a fer perque la Direcció General de Registres i Notaries encara no ha inscrit aquelles vivendes. Dones, el día que la Direcció General ho faci i poguem comengar a construir, l'Alcalde de Barcelona anirá a viure a Torre Baró durant un temps. Anirà a viure a Torre Baró! 35 �(Aplaudiments) - I quan engeguem el, nou centre d'urgencies del Raval, l'Alcalde de Barcelona anirà a viure al Raval o a la Plaga Real. Però no us penseu que a Barcelona (perque ja ho sabeu) només hi ha problemes. L'Alcalde de Barcelona anirà també a viure a alguna mançana de l'Eixample quan es recuperí algun interior de mançana. (Aplaudiments) - Com ara el de Consell de Cent-Passeig de Gracia que vam estar visitant ahir á la tarda: la casa de Lleá Morera i la mangana de la Discórdia. I això no impedirá, a mes, que l'Alcalde de Barcelona vagi a Brussel.les de tant en tant, -que consti! (Aplaudiments) - I l'Alcalde de Barcelona intentará avangar els horaria perque tota poguem anar a dormir una mica abans, í a més, l'Alcalde de Barcelona us proposa que tots feu més esport, que és cultura! (Aplaudiments) Deixeu-me acabar. Vull dedicar aquesta victòria, que da una victòria que no será prepotent, que será base d'enteniment i de respecte, a tots aquella que ens han ajudat. N'hí ha molts en aquesta sala í molts que no han pogut venir. Moltes gràcies a tots. Moltes! (Ovació) - Entre ella, entre ella (bis 7 vegades), en representació d'ella aquí hi ha els Trineos, els Trineos que catan aquí. (Aplaudiments) - Grácies a tots vosaltres. Grácies a tots els que heu participat. Dedico aquesta victòria al President Tarradelles amb qui vaig estar ahir a la tarda. 36 �(Aplaudiments) - Dedico aquesta victóría al meu mestre polític, un deis primera, Antoni Jutglar, avui malalt i que no pot estar aqui. Dedico la me y a victória a l'Antoni Jutglar. (Aplaudíments) - 1 finalment, a la memória de Marta Vegara Figueres. El nom d'una esperança. (Ovació) - El nom d'una esperanga de joventut, d'una esperança de joventut generosa, catalana i avançada. VISCA BARCELONA! (Ovació) (Visca, visca, visca Catalunya socialista!) - Escolteu (bis 7 vegades). Som socialistes són; n'hi ha que són nacionalistes n'hi ha que no ho comunistas lliberals i democrata-cristians...VISCA CATALUNYA! (Visca!). (Els Segadors). (Ovació) 37 d'altres, � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4007 Title A name given to the resource Paraules de victòria en les Eleccions Municipals 1987 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Manila, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Socialisme Eleccions Benestar Social Acció política Barcelona Model social Administració local Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-06-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1102/19870629d_00226.pdf 00c698734f0cf5d82d3d41fe60725a09 PDF Text Text 29-6-87 NOTES SENYOR ALCALDE PER DI`EERENTS' DISCURSOS �. v) GIAN uu\j-/._; 71 ( 11 -} Ç-19(Anz 1 uf_c.,147~ 64,11.64-1 7À U tv < 4 ¿I b/1/-"‘", --(-)4. ~-1) Gtr , ii\J ALLp 1,1A-t1 1-44L, <4' 71 1,4)cvÁ, eüttiabC-Al 114.A."1 A (11-( ..74 1:), Ovt/t:` Cr4-144_,2 71: M f , _,//1 " 111:14 Cal r 4 (-1 jc. ( 5 ' �4,1 (97- j (-k("3`•4- ce..2.-/s tfe /fe ç)-4 'tí - níA (A' e(Citrl;) 1G t e, ve i's-L Coi > �-(,d f ,¿,t, iVt 1 4 Á., 5 fruo,..rf ita.„ 1,4 b/ 4tI 0,(4,1".¿ #5 (4 1.4.4C1-44 / v-¿¿<4.4 ci 1 14.1 tcif- írT U rtt) (J' /1-) tid 9.,u1,4) c /- Ciwuti 1/ u T&-ti urwe fAy- /11)(cuS 4- if« ce ci t-r) [74 e.i4 LA Çk 14.40KL) 5004 :- -ryrk ipt j( l'ficra; t N C9 /k (A litrA Ch hit II A/ •Of (nm „LA..., 1 4 14.4.9-1/1.494"1 Irtj /, #‘114--,11 Pk1 111".4 ¿I /(t ( " PA4. 1 r /74-‘941 vi (tí-, 4 rot.j-wl/(„1 cyt...t,;‹,t; yvv 44-'1 Lit cAlub...ái c, 1.<1 I 1-4-, "11 ,5W (V a-vt\ d k..1--0 kuo..4),A.":4 cr{,1 4. ti. e-, a( ~1. c... (4. f d<-4 �)0.,t 11:4-1-vt,ty: ' 4: 1 1 . 5 44.-{„Lb igL LL.k-W n 1411.1 a, ,}5 ‘,444,2 C14-.1ii, ah F14- t¿ / Le ij 1711U ,t< ram-uu-k Lsr/,;(-7 4-1 5 7 d-t..4 t-II C 4A1 (44./41,14 • G4, cLÁ • ,j)(4...„4 (A-11- ,if,449.! 1 1_ 1tL ctt 14 ttp. LJL 0,‘-v1.1 ti ItÁru>1.—. 4,1-<4 1t--1 CL% ,Ltt, u 4 -1.44 C 6L4Y Guth li (ya, L.-14ti //(/`) “tak' t( (1,12)41,12-1.A.-, oLt (4, CA <-44.- .,1:0■-■. 44.4 �(-1.-6A---¿ ( C4 ) Le „p 9 c>i iryi. 41 Cru .¿„¿., ai ti/U' , GL4LLIfawd, Irom mit, -AA^ CC 1:,e-j-11 t CíVt, i/W.,14›-Lkii /t/tA.- U-4 `-kl 1/tAA vtivt44 ti) ííw �tè- 14-i¿Zç 5 t'o t/tLA C'\( fk" • Cco N (t-a, t~; trrL‹ ( JI AA.> 1,_¿1-4/ Uy-- 1/', ( 5- ¿AA (e' 1 4" (1, vt e ,SÁ-vtr-v„ cta, ( . C5 -Árr IrelitrLs. 1,1 L4,4—, (y /U"urt/s otfi:,\ (fc--e ) \v„..k (44 zi ''Uti/," - �(1, h 'C'LC4.¿< 1 ðv""--- Ótv, Ni t ¿'t..~ -, ).--tA_.¿., / foi,..,,, 1 -A—z ct 1). 9-1 (44 *14.1.4.4 ~t'ir j r 5:,..,..1. 114-g-Ln eLLs- IzZA.,/i-e' , Á 71.2, t),„, Ltt t f el • j cp- ‘;‘-7,■_ ri Gr...-.¿í< 14,1 ÇA 1--evk Ce C44.44 �, L I ( (OLt. tic< • rbrr-' s ctfi,f Vð 1.4 1\-€1,Qu( ) - . rUt.c 7 1 t (0k410 ,k PU, /4-LIA -1 F • CÁ‘^íijth CLIA, •44 ‘.4 2,4 ,4 CÁkì- Lf- o (,),1",/,' C42^', 14 il/L,L4, 21 ai L L c.1 .91 p."-L,v1-1,Asi; jc•:17 C , t UA...tt„,x<,C"t<...,4 y: c (4,41 Le A kt_ke‹.)3 ,L, ceu–y,t>ai ufa.4.;„ L.1 (A..w¿ f1,1,,*t ) U-It.L L44 , �V& r. (el ( 1f /4-5 cc-,-71 ^ x u() 71,4-,' vt",t,u : cul C'17) -1' (LI., r r - C LAA i.ç-1.4 if s L„„it(_<_, G o `--vt, — 5 L iteu. C- ???z P3 V( 9 co-Ctru,v, i S 114 trv ,- "r241-1, i; r&v t O 1.1i p t 1 ' L-gileql u 1111— 4 19 k1 ilr,t fl 11.-w rk. /Uf 4s-dLS 4L-(-4-•'j � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4008 Title A name given to the resource Notes Senyor alcalde per diferents discursos Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Política Eleccions Acció política Ajuntament de Barcelona Investidura Barcelona Description An account of the resource Notes manuscrites de PM revisant discursos i intervencions propis anteriors. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-06-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1103/19870630d_00225.pdf 4521fe2a926bd3ec24c2ef166d9e2df0 PDF Text Text ORDRE DE LA SESSIÓ CONSTITUTIVA DE LA CORPORACIÓ Da: 30 de juny de 1987 Hora: 12'00 Lloc: Saló de Cent 1.- Oberta la sessió, el SECRETARI GENERAL, de conformitat al que disposa l'article 195,2, de la Llei Orgànica 5/1985 del Règim general Electoral i 37,2, del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim jurídic de les Entitats Locals, prega que el Regidor electe de major edat que, segons les dades obrants a la Secretaria general, resulta ser la senyora Má AURELIA CAPMANY I FARNÈS, passi a presidir la Mesa d'edat, acompanyada del Regidor electe de menor edat que és el senyor JOSE ALBERTO FERNANDEZ I DIAZ. 2.- Queda constituida la Mesa d'edat pels dos Regidors esmentats i el Secretari general. 3.- La President de la Mesa, senyora CAPMANY pronuncia una breu al.locució i dóna la paraula al Secretari general. 4.- El Secretari general dóna lectura al certificat de la Junta Electoral de Zona de Barcelona. 5.- La Mesa comprova les credencials del Regidors elegits, les quals estan sobre la taula. 6.- El Secretari dóna lectura als articles 6, 7, 177 i 178 de la Llei Orgànica electoral. 7.- La President de la Mesa invita als Regidors electes que expressin en aquest acte si els afecta alguna causa d'incompatibilitat. 8.- La President anuncia que tot seguit els Regidors electes han de prestar jurament o promesa d'acatament a la Constitució, d'acord amb el que disposen els articles 18 del R.D.-L. 781/1986 i el 40,2 del R.O.F., �AUTORITATS REGIDORES I REGIDORS Us agraeixo, als que m'heu votat, el vot amb el que m'heu honorat com a consellers de Barcelona. I als altres, la vostra dedicació igualment intensa a la Ciutat que entre tots hem de regir. Em consta l'estimació que tots plegats tenim per Barcelona i desitjo especialment als nous vinguts un aprenentatge apassionat del regiment de la Ciutat. - Perquè us asseguro que no és cómode però que és apassionat, engrescador i una exigència que ens ha de dur, si cal, fins a l'esgotament. Ja n'hi ha pocs dels qui han començat al 79. Però n'hi ha molts que s'han anat escampant per la política catalana i la política espanyola i per la vida civil. Poc o molt al servei de la Ciutat. TOTS, EM CONSTA, La vostra confiança em farà estar ara ja més de vuit anys dirigint Barcelona i 12 anys participant en el seu govern. Ha estat un periode difícil però magnífic de la nostra vida col.lectiva: perquè ens hem desvetllat a l'autogovern, a la millora ciutadana i a la projecció Barcelona enllà. I per a mi personalment, una joia sense límits, sense més límits que els sofriments que veiem cada dia. Però avui, més que parlar de la dedicació fins a l'esgotament, i de la intensitat en l'esforç que donc per descomptades us vull parlar amb un nou esperit que hauria de presidir, crec, els propers quatre anys. Un esperit de civilitat, de rigor, de servei al públic, de concreció i d'autocontenció que considero que la ciutat ens demana cada cop més. En primer lloc m'agradaria ser breu i tanmateix precís: 8 anys de democràcia ens han d'haver ensenyat al menys a dir el mateix i millor amb menys paraules.... i més gràcia. �Ahir en vam tenir una prova: - en el comiat es van dir moltes coses (terrorisme, Madrid, cultura) la destilació de molts mesos en pocs minuts Tant de bó que d'aquí a quatre anys, ens poguem acomiadar amb el mateix esperit. Estic segur que així serà. En primer lloc em comprometo a treballar per aplicar el programa guanyador de les eleccions que ens han dut aquí. Però també a llegir i rellegir els altres programes, especialment el del PSUC Però també AP, CIU àdhuc CDS, ERC. No puc, no podem, oblidar que el socialisme ha estat la opció més recolzada, en 7 de les 9 conteses electorals en aquesta ciutat (dont 3 municipals) 77, 79-79 82, 83, 86 87 Però tampoc no oblidarem que en alguna mesura, si això ha estat així, és perquè haurem sabut interpretar sentiments ciutadans no partidaris. I que sense diversitat d'opcions, govern i oposició, no hi ha autèntic govern local democràtic. Simplement ciutadans. Els grans eixos del 79 es van acomplint en mesura important (si miressim des del Tibidabo) (gent-pedres) - Humanització de la ciutat - Reforma de l'Administració i l'Hisenda (13.300 v.s + de 15.000) - Ordenació de la Regió Metropolitana (nosaltres sí) - Descentralització i Participació �Del 83 ençà hem aprés a més a simultanejar Aquelles primeres preocupacions amb unes altres: Tanmateix les pedres són importants i cal embellir-les. També les pedres són la gent, és el que queda de la gent que passa i el que necessita la gent per a viure i conectar-se i sentir-se a casa seva. Tanmateix és important crear riquesa per distribuir-la i entrar modestament però entrar-hi en les causes del malestar econòmic i social per aconseguir més benestar. No solament més serveis personals per atendre els problemes i necessitats (que també ho hem fet), sinó menys problemes i necessitats per atendre. Val a dir, Més acció sobre les causes que els generen Més camp a la societat i a la gent per modificar conductes en un sentit d'iniciativa, de creació i de plena ocupació de les seves capacitats. No solament anar-hi al darrera quan aquestes no es poden esmerçar. Tanmateix encara Tot això que hem après en 'carn pròpia' no ens ha de fer oblidar que de nou i com sempre la ciutat és la gent i que ara hem d'anar BARCELONA ENDINS Potser menys patètica menys desordenada amb més recursos amb les nostres empreses i iniciatives i serveis renovats en una mà però també amb l'altra mà disposada al contacte novell sempre comprenedor amb la gent, amb els seus problemes sense arrogància, sense solucions prefabricades disposats a aprendre de nou �En aquest línia m'hi trobaran perquè sé que els mecanismes d'autopropulsió econòmica ja funcionen i seguiran funcionant. Però el nou esperit, repeteixo, hauria de ser un que combinés d'una banda la creativitat, l'entusiasme, la iniciativa i la sensibilitat directa, de primera má amb d'altra banda un cert rigor, una certa autoconvenció una utilització més discreta dels simbols, dels missatges i dels medis. Inclús una utilització més harmoniosa del nostres propis recursos personals del nostre temps i de la nostra capacitat d'iniciativa i de dedicació. No hauríem, ara ja, després de 8 anys, ni d'atavalar-nos nosaltres, ni d'atavalar ningú. La ciutadania està massa sotmesa a una ansietat permanent que les nostres accions i solucions ajuden a crear tant com els propis problemes Fa vuit anys es deien en aquest saló de Cent paraules que ara voldria re-llegir. "Hem de fer de Barcelona el que no va poder ser fa cinquanta anys... un dels llocs de creativitat, de riquesa cultural de tota Europa... obrir-la a la mar Mediterranea, fer-ne una plataforma de decisió, de capacitat administrativa, de serveis de tot ordre, de força cultural, de creació i absorció tècnica en la qual es recolzi el creixement de Catalunya. Aquesta Barcelona, ha de tornar a ser com en el passat, quan era la primera ciutat d'Espanya en instal.lar la llum de gas o l'electricitat , o fabricar vaixells de vapor o aplicar qualsevol avenç tècnic, avuí informàtica, micro-electrònica Ingenyeria Social, Ingenyeria Financera". I també es va dir : "Hem de treballar tots junts per tal d'obtenir del Parlament Espanyol una LLei-Marc de Règim Local que permeti que Catalunya, una vegada obtingut' l'Estatut i plenament la Generalitat, es doti d'una llei municipal pròpia que representi, en els temps presents, la innovació, i obertura democràtica que va sofrir la llei municipal aprovada pel Parlament de Catalunya l'any 1934." PM En que han quedat aquelles esperances? �c ) I el President Tarradellas en aquella ocasió deia aquí mateix: "L'acte que estem celebrant i la presència entre nosaltres del Consell Executiu de la Generalitat es la voluntat i el símbol de representar aquí també tots els Ajuntaments de Catalunya. Siguin grans o petits, sigui quina sigui la seva importància, siguin quins siguin els homes que els representenEs pel que acabo d'expressar-vos que cal que els Ajuntaments de Catalunya sàpiguen tothora i tinguin la completa seguretat que l'acció del Consell Executiu de la Generalitat no serà mai centralitzadora i tampoc no serà mai un obstacle perquè no puguin exercir les seves funcions amb l'Autonomia i amb la llibertat a que tenen dret i de la manera que creguin convenient, etc. etc. etc. amb la total i decidida cooperació de la Generalitat." I cita l'Estatut necessari i la necessària Llei Municipal, com la del 34. PM Que no interpreti l'absència d'autoritats.... al contrari menys solemnitat i més sinceritat. Sí que haguessin vingut. Peró crec que l'ordenació territorial i local que respecto i acato, no és aquella que el 1934 va ser rebuda amb esclat o al menys esperança, i que en dir-ho obligaría a una incomoditat que cal evitar Avui no tenim malhauradament aquella situació somniada. Les Lleis territorials no han estat aprovades per consens I fins i tot tenen defectes al nostre entendre greus en la seva concepció i encara més en el seu desenvolupament reglamentari, que ens poden dur a objectar-les davant de qui sigui i a acompassar-hi el nostre propi desenvolupament reglamentari. Com a penyora de consecució de la carta Municipal que tots volem i que pot i ha de resoldre aquesta situació Però ha de quedar ben clar que nosaltres acatem lleis jurisprudència i sobretot Sobretot que en aquesta Casa estarem sempre disposats als gestos que calguin, als esforços que calguin, per a reconduir el marc de conducta dic El Marc cap a les vies de consens d'on mai no haurien d'haver sortit �Es més: estic segur que això succeirà i succeirà més aviat del que ens pensem Oferirem un ample enteniment al Govern de Catalunya sobre aquests temes i sobre tots els temes d'interès comú - Concepció del paper de Barcelona - Serveis de Capitalitat i serveis de ciutat - Institucions compartides o d'interès comú Port, Fira, Aeroport, Mercats Centrals, Institucions Metropolitanes. Però també, + Liceu, Teatre Nacional, Museu d'Art Contemporani + Palau Nacional, Olimpiades culturals, Orquestra C. de Barcelona. + Parc Tecnològic FPIS, Parc Biomèdic, Eix del Vallés. + Universitat i Borsa + Escoles i Hospitals. I tractarem amb el Govern Espanyol, Si pot ser de la mà de la Generalitat, dels temes de Barcelona que entren dins el camp de l'àmbit estatal que són molts! Ja sabeu la meva convicció que no hi ha cap gran tema que no tingui aspectes locals, autonòmics i estatals. No solament en el camp institucional, sinò en el camp dels serveis de la seguretat de la lluita anti-terrorista de la llluita contra la droga i de les grans infraestructures i els grans projectes començant pel projecte olímpic i acabant pels programes ocupacionals. Solament us haig de dir per acabar que em tindreu a la vostra disposició, Per anar Barcelona endins i Barcelona enllà Per treure tot el profit de les immenses possibilitats de la Barcelona de sempre. Parant compte, que la Barcelona de sempre no és mai igual, que creix i s'arronsa, es renova i envelleix, crea i destrueix i és bó i natural que així sigui. La Barcelona treballadora i menestral La de dins de muralles La que va saltar a la plana i avui s'enfila pel turons i els forada impetuosament i genera aleshores tristors i problemes a dins �La Barcelona lluitadora i mandrosa a l'hora La Barcelona esplèndida i la tràgica Ens ha de tenir a tots al seu servei Però aquest cop amb més confiança, amb més serenitat, amb més rigor i això donarà a la Ciutat, Regidors i Regidores, la confiança en sí mateixa, que tant de temps li ha mancat i avui és a l'abast de la mà. Gràcies �1 A-,),514A-1-74-irs i,tfá-1 ^^S _ US 1Ï'^ti^! Y,0C^C, l {o N nA./l-f Go dA (An t Q C f14 Y2 L.'Z ^D l A GDw .I^^LLv1^,S Dt-N L c^2 DO' 11- .^ /t u s M,-^t^ L^ ^v^ ^ l Dei) k4ex1 1iAzwvSIN- l niv , V L Cs i^ d31 ÍMyt.^ ^ v ^ (U U A- Cerkvrj 11) , 1^ r1 J ue' I C711- C 2 eZ-t n- (b 7 07;19 UA1 Í t`r^v ^ b t^ P^^ ^t rL^.^^ ‘ Put-').) cn J q DYi^S kP /1-Ç S/ (A5 ■S C,¿; tAn D INJ ^^W (i1) p entk,¿ ^ 111-5-1 L1W7 ^v Fr1'f 0S 1 c,1Nh-o qu e¡ ^) c:^ D tI y^ ,^ ^ 0-0 YtIUU^ b ÑNI^-^ L^ 611) A4( vti.fthJT L^ll G^ G/Ío ¿y-y\ ^ ^ L^ }^ c. L Zo3 C;-?c t 61= c4-1, c—t ti S u7,r4- E1- / a ,J , crws �J4 Po r f'(-h• 1M coitit ew 01)1,Ç ,41-)/L_ ^' (.17 . f (14 CAl/t/( pkiv► ,ti 4744 79 t(,t,v (43 c1 v C, eA-S71i.otw 4 ^^ f () 1.,t ZJi GJS 17,19,kly ^^^ 4 a_ c^ v l ^- ^ ó Gi-t-t) L-r At ^' ficol. L4 v i 04 v t'1 ' c-r .1 c-11 E 1yt 0 kJ St774 r ^ le" Fitvmy usrtyl A ' 41tU \10--yriN4g Mc-r A v U iT eh\JY S iZ 1 G\D hívYI D ~Y-1M– jP Ah n'(, 4^1 ci2o^v(71 DGI'tivT- --Yuk) 1^ L^ A ► ^-,.— G4 Vl\1 HAA b pe r n(''cit L cnte In cz' 1.4vJD'j ThA Col'c.&-47\fl L1P-)<^^ 0c5 jk rLLo-rul- G°v nt- DhtilA p U)c---tGt b AIN u---Lo !/`41 c. '4-u 12)6-0 uUe,v, �hot , ^ c7Jr"7.-11v7D L t p 1)1^- ^ S n'NS Ol t L^ t= P irn C_ 4-Y1 (us CN - (^hGt ^3 j t r 11--5 C ^t ç rt,-n iy NY2 o r5 ca m d n b i3 S US u uLL jP trLt- A-1A PliLLYt 16-1 ')/1- n.!44 cR U ti- Tnti 41-1R4o5 uN iuutJ i Lsdervut— (; tS , p o.o1DCpLs J-r 01^-17S )S ^L ^3 V rV r ^ ^ ^^ ^(^ J f^n U ^ L / ^- ^ `^ v ^. / L—^ P Pi4 (;9,) S O Ce tiwt 41144 ^ JC 117`17 O' 5 4 COLAti'bt 7/i U/ L-3-1. 1)) //t LA.) A : P 0J- LO 6-‘31P fGi. ^n-4-00-71.4 D el4,oG^/}.^ l9 t- . -y e)x ^ ^ S ^ ^L^ /9-7`k LZ I.t t L^ N 1--t-t .vL" cA-0 ,(4 C11 Z-Lv£_ T^v i^ ^C ^^/^ ^i V ^ ' i ^ dl-vio c13~ z4 j C1 U T11- 1 l ¡^ ^/ ^ " ""^]/J.^.^ ^/1 U ^ (^( ^ ^ l i^ itt 1 arkf S MI- 11-74-24 - (51N., 7 S 14 < go 074 Mi L`^^ c t ._ ó ^ �^ efik Lsw " T-v\i tk. V^11 e-)'"\J ct- CvLIA A 120 2^ - ^ i: 5 C,e^S e'S v 0.5 ICI ft P--Z5 O n24 (,r,Ur L-7.r ^(2 .S£44' yv ï3 0 91-ü Q e" S c,Yv7 1-tau (7-3 4_ Cc) CD-J04 hotte4'44 Al& P /4-7-,^l s (7) ^ C a u` ^ hvys bz c^ [ , /{-I" "c S-ur tJn ^ ti)7 c,‹ ^^ I` leyL E 1/1 (,(yuik P KA) luz-1---b A- ü-wh\i~n t J c.^U 7r7rOt – 1,-^-5 7fi^ AYI p (fYL UrPuzi/rK pm; A-,cit-K cu u-2,) n ^ ^ j^ L^ ^^ r YL. KLI GI:ank i~pfnui v-5 ?lo h tivus T71-1,0,-,t-/- Pi-uC Al ,u a <.t.,ec �,{,i,o r'tQjLfr ND Puc C? o ^ Lf,^ ^ L`"1'U 7 u, v 4 ^ C7,‘ 71FIA:3 ^^ r C. °S - Dc - -ceJL- 7.i-10 /^( ^ ^ ^^ ^ G ^ G ^r- 2., 9-- ^ av t.?Ki ^^ /hko *R el ' -C7H- ^h xt ^^ Po,t/i d1X. J 15 T IA5 D G, l> 1-1-1DA,,,15 S p A714-1 1,114uS ím i l L-44C-M ^,fr_ 3 Nl vrv t PltiJ 3 Tinkt Bvz No o& .L.i jor.(.^ 1 ,1-711-vn &Pi c.rpkm-y„ C-c)N^tZ,--5 c-" '-S- t-c-'5 - 9- ^ ¿Ykio M74.. Cv74-/J/YW3 Crimfh p c-k q ^^" fcwiYtit c^^^l �1 g-rl otw Alt) ^ – v i ^ PC i ^N bel_ L Yf ci ‘14-7-\1 tML7 ún G^^ /14O> Pn`vr , ¿ ^^c^ ^b o t PC^2 • )cos ^ t" ^,( /^ L ^l^tGt, ^c )17z /jr7.^ U (47l cw.071 r' – e\i b et_ A li M r -+ ^( 1J--00 ntyv-7{ AA Lt-vv `^L t J L4 /Lt 2m b l{'(ivp - w-19 /7A 4h,t 1-2-4212-t5 it---M, G= s r(---&91 çi pt (D /,6Z,, 7j II- /4 E U t-T-k iJ Uj Gh/LS Pa /t–v cid d4tt,1 vh3' Alti( --- U N (_^5 k1791 C^ ' flj ^7 7-711+) 11 Gl-12i t F71 C^ t't. L. át (3 ü.t ^ v^ Q e- - fe/In-el ),vd,f /27 c L 1;2 Gd l ztPc774 /4t71A- L Q v^^^ 91- Lo 6t,--Kif d Li c' o1ss¡í^ eít,-c, e,-S c P (.yt U( ' U 111 C, CeJvv ttll ee PI-vc J ^ Jtgv "r 14-te" k CA-1' J C'3í^ �rity,i /44ll-1 es•ÍLtjDyl arvi -cYrn_ jjL L/t-nik (len /Luz: te,7701,1 c..€11Jr E--"I■J7k 491 L LLI\I us-71 e_ I Ín- A2-0-kf) 5 1,9 u7t.lo-rv--41—s 'J Lyt El- 5 fi eu . t. cit, 1---5 /su,e e-s si P11-5 if-U; bc.,) Ác Eliírifrrs P E-YT egve-SZYte c 3 M j9t- cís 7)7h L-zip-v-2 pe-e A. L3 c 4-9 VVD firuk-bncp,fr P (144; C.)‘/771, 474 cti nnA, Vik., t-G-; f Q ue - É-1.4 J119 . 11.0 U-5 Cfru &iet kl 1114& 5- 011bt e 4-- C- 14 f o C.71 &À-t) O 'Un& I, IV) G blv él- e t f Libi)e.-}vr k7v Prqvc---01:'S Uh) tO U c'n ci)-V ¿A/ (.1401-1. D-DE 'c. elArzl LL-5 fc-vc-1 uffigt-c, TrÏ p tru o' P■JD t 4- Lt- Cibg\-)7 MA1-u ItyLfrucik 4 ch . J "-13 1-1 tti 017Pos703 A rEP rt e o14, e ç �/LÁ- P4"( ~^¡^, ¡AA ^^^ ^ P9/1/0 Ca- &--).4 Df i-^GM^Q ^^ ^ d? ^ ^c- ^ 2^. x-c/ ^ ; u") cr^A.L.^r1vL: S (^uc V".9/1 'ti L A G2 r^t ¡1ti^1^ ^ ^ ' ^1 ^ L ^ . U _ 5^7^ ^, ^ ^ ` ^ ^^t^ ^t-i-1 u4 4 su- wJ tx t` ^^ 1"7il ^ t)1 Lrz.^ ( d^ r P^t`ltL c,fvt.^ t^i ^ 04 Ntrht74 Am5 9 (41- 711--if ^^ ¡ hr i` l^-^ ' ^^ ^ U`Ún ^ Vry ^`^ l i 2^/ ^ ÜD CjÍp^I A,^1q}^(^t 17 U tV 77 // ti AYA UML,t2- 4-v o mL) cnCrA Dt-.7Z.s ti) 1 ^ V r^14 i141(. t 72-/I z-^- 6 /41-5 i 'f-~ P4_,/,{)(? li c2vn1 `vf P on/' ,w) "--3 AQZ 577-1,3 As a) pve- t' D Ps 'An 4-7fv ^ d-bi lu.)-D ^ f ^ L 9 C.^j ! Z.,/tZ, Ü t D N- t vn¡t Oc-S P 1A , (414-1l iJ1A`^ -'144 ^ " Ghï`^ U ,1'^ dl ^l ' 1J) n ` Pri7R U 9) lN 1-) a t/ ,910/,'N 4-70s, 1 At ï 7^^ L..--s FA 1,14A/1/1 ! ¡v J3 ?-" Cs, A I 4 iYh/vw 1(' (AJA Les ) (-‘e Gt vrft-0 )4,`,1 A A» DST/j ftz c,‹ I'J,J'3t A CLR.c11rdL --t---7A--rx- C. 2 j p,uop ï o L2 ^ /1,0^L^^^ LU c.r 0ijI �ÌD t u¿\) pe-1' G-7 (.5-n\ Cer.:Nir ka Out,- f ft ku L-7-7. 1YL AA 5 - ?c, citius .9,4,,h— cé.).< Íric, fu4c--( a(,1 (AA,LAA"'("t/M utA ‘G,"( ( ‘.)( di aya; (4- c._„i,u,t; („.51\-7-L-' duveAL 4 CA-ec r-- (Culit14^Ae CO-/W140,7c- , Un-1-1 U—. 5 ICAttj4714"' ic-- • (c./m'ci,r trA,,i)ti A co<¿,,. Ce, d..-‹ ru-Tch,-. 1 [,,..(a4.-47- C ~e' ti t'A-44,4'7 5 3,,,,,Lpt1Ä'( t, /11.4 -11/r44 1 kV pc m c 1),,,,u(„„.4--- 1141c-- )›--3 ti-9 /„„9,. ;r-4 1 4449 ,y Co.-4-7--(.4~47 ft^'-'44-`11ru,,,ÁzA_efr-stk: 1(e.4 - CuLY" ac-e o-rr= c._ 1( ,7---LQ 5- c.,1 4-7 trt.p„,.( (72,-,a7c,a,L t ( att,~4,,,4 c,_ ( /4 �A 77t71 fi PA/1F- cy1L--kn IY del-ul U \ - -( ç;-;£-Q Jilt-¿W1/4 0 47 6, j(.} ,,,-,1—‘1,42{- Q., _9) çv...t.ti„eidbb «,utfle ,(Nu_1 -24(m-t7 ..6(27 ublUt &-T74 LA- (.)-~ 1' -tAr7i-1— D e oti-0 't x.4 tl ¿ e_es T i\J ï P\--vuk / ("ID A14 4 ik UNÍ o _e Titz_ l (-;A L--75 P Ftki"Oi A t?'1 ".CUU 0&-R- CoVA-LC_ Pu& (-- (ftc efZiUT1U 6-1-11 ,,cadh 0- U kl f.-4( t-t1-»11 17 6-u (91,1 ckf9k-L.o ,,J94 S ni,71-1t4 crin' 6-2-Ç Q C Cocfripay _ — t &fa) \J k) QÁ.&: fui) Pu 51) /A) p f\-)S- 414,5 ke:h C.( 4v toivómi -)1 v- c bt ,(21L- - - -f he t aleud,rtz_ (uf c-~4, N„,-(±.e 2+ txt C4e U2nA-¿.' u*. A-4/1-rfb(k �f2 v Ut . 15 7 zA - J ru u 'D M cMLt,r71 u/1 ► li-u it il.P fi- th~T- s t fi1 l4 -u '0 . kif /v t^S s ^.s N D 1t1177N1 “F5 1,c .^ r' S -r111,x,f g-in c./Y/u v il-tD Cj F-t `ptS C":7‘.1 Lï'N PS Cvs ds7Yt.e_ LA ,ft---U G"- (ejPt 41,L^ A Méss- E-wS U^ EL J' e:v p c S L-nr\t bc,v P/1-1/1 riv(7 ^ CZ^ {^ B¡^,(,^i c^'^3 Q uL `C -n-liL,s. " PoDevu Dv ^ 1^ 1l1'0 --f7t-hti b)171-\--- O ^^zs- -6S N1 7-1)T iz-7vtr-i - J12 1>4 ú !)P>Jtz-►Mi-14—L( QV t :0`.11 p us pruv p t 1tGevv r kue- v- u it t'AJA./ Coi( k U:7 D e- COAlL-ZUt,tv CA-MI+ Lituo-14 M'u ^t u (7- P73- `113L i-Jm O vt--cb Po r it vL-73 i. -RJ-,n/19-Z" v/ �péi,„ [(Hl_Ð Q (A-9 ibiL aci(1 T7 us3 c Ceri ue- V? ile9~ Jc' ni?tìmNzA J'v&liu 1-1) Mi44l7Z O/ U usTÆ ,te-ibt t-gv 02? ue5 i; 5 9-) Je-1-ru 14' >c: fuccE9 .")i, Svet cs;-1 ./4 /\/Pie e) A-V1 -4-7-- Ni- a ue--I 2 �)4 d Fb91/tht°u4 UP Irm PA,' (j-p ` Oc r2'ld un-ftt u ~ f rcl ur,^ S ^vú' l b 9 ( c'-5 H- S ^--qtr N(--2/1t _ /t?p( 60 /ecu c¿&.e Cau-^-^w -•••■••"". G/VIh. i14-,(11^ &15^ a^24 ^ ( ,c ^ ^ 17,1 ^ ^ A-e4Al ,1r, ClitLúu,ti Ced,<,91.4 ^ AA,k,a;ur dut: ,(AA) `-1-U.uvce' cuit ^ te ^,^ ^ 1 ^ fvcoui\ N a-ti Y -e ^ ^C^^ „ J-7,1 ► ^ ^ í^u. ^ p t r ct-t (W¿_, 416 7 é 7 T cf,J V4 ^ i(t; (1{A)14 (Ar- t1(1 t 121,_ s^ c ^ �r/tdr~ /N eL ÜDJntti ^ Lel 6-~1-14: 71-r(- i o hal r1-S ^^^ ^ Evt11. en) \b 7.10} O`_ C` /4"Yii (,► Í E^ t^i2 rii-vbx-Lh r1722ni l. A ^P c3-(1 /thi O)» Z q vviii 4 Jt- tup T17J7r) /\ p cz--i t'ç 1 v al_ s, I1v -DvÚ d-id'c.S cía( f-1"Nb ei"1 P c' t5 ïyritz -S ^^ c.04P L^ -t- 0E uJD t h" 111 U^ n' 1v c, o Aat_ /^^:u j^^n s v^ l f ¿A f t, v 1'77f 47V) ^) - runYLp ïA-r rX- C 4- Cu y t' ("fi->‘-/-t L__49 .D nirZm. Gi.-i (in /k r ['dd91/1ti-s?)-wwiint^ 6-yL/n,.1) ^.^ :e-v\--. 1\->■/ 7 AA- 02-9 c^J^ OC-C-UiP rz ^ ^i d'c - s P,L07r-tA-4~-1 6 r. V íl^ p.,rM^ �1 ^ 2-'114c5v 3 ^ bes- li^óc ^U S' r D ^ Gc kt-n-b-krn. L'wt 1-7 . UJ wtev 4 Lit- 3ersPc4 t7 krt. ti 3 4-xce9. tpv i` )k-,5 4».fy. ut- P e->.■ 'ID T k651, 'PA 19vm &U` 77,2--ç ?be/ t3 474 h c- P /1-YL YvT Ceritk p1_ é ^-^ Po-e5,` o sin oc P ^^ ot c,^-, c-úrv2/4 0 e ïtit-t ^vu ^ - W o c.--5 /1-1' i^^ 4- L 471- 11 v d.21 E"v L^3 Dl e- r.Nv c- vfl )(. p c'ç y7w ^^ k ^(_^j (^a a p,t_c_r ¡ N h5- /rZ. a v/^t^cr Si b-.! �/M-Y1 c c24)-24 G/1- ^^^ ^ bcw ®i7-/ 0(7 i1.-t un-ilft--cc--5 L t_ 4 it/NV4 VA ïtti- t7rk fr A- 4 . P ezs 7?i ita") ¿.--^-_5 Fryï k-A4 f ti,t n^_ f ^^ti i^-lA /^1C ^ ! ^í^L(sS t1l o )11-714.(2117– T yl,-r i 1 IJ A- tcy `)k) cC"Njit- ,^ LC,v r c^D ú^ l^ ► tit ttn%,Dn-os 1/1z.-01 /541-31 c,¿2,0-"Al- 0,- c.^ j-iu r.a-^ o" 4 t' 771/t (7) Z-4 7U r5 jer■ v^^ ?^^^ , ^^^ ^ G^ 41,1)(^ ^^s (D)kfhP ► ityJm litio f(xit PE'r ^ ah`kv L4 e^ rtiL^ t ^^ _1-11‘rv cS: C c. 1-&314 Ps L1.. t en ¿,e t1 ï 7^i C.i)-Mr t-rbwQ -'1\i ^ L•^ 15-1^-5' J'7' A-t ds 5-2"-7/ ' X-4j (410- t \/"Ut' US A-"(410 L 41497 ° t" uf 144 5'4 4-) �t-' ORDRE DE LA SESSIÓ CONSTITUTIVA DE LA CORPORACIÓ Dia: 30 de juny de 1987 Hora: 12'00 Lloc: Saló de Cent 1.- Oberta la sessió, el SECRETARI GENERAL, de conformitat al que disposa l'article 195,2, de la Llei Orgànica' 5/1985 del Règim general Electoral i 37,2, del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim jurídic de les Entitats Locals, prega que el Regidor electe de major edat que, segons les dades obrants a la Secretaria general, resulta ser la senyora Má AURELIA CAPMANY I FARNÈS, passi a presidir la Mesa d'edat, acompanyada del Regidor electe de menor -edat que és el senyor JOSE ALBERTO FERNANDEZ I DIAZ. 2.- Queda constituida la Mesa d'edat pels dos Regidors esmentats i el Secretari general. 3.- La President de la Mesa, senyora CAPMANY pronuncia una breu al.locució i dóna la paraula al Secretari general. 4.- El Secretari general dóna lectura al certificat de la Junta Electoral de Zona de Barcelona. 5.- La Mesa comprova les credencials del Regidors elegits, les quals estan sobre la taula. 6.- El Secretari dóna lectura als articles 6, 7, 177 i 178 de la Llei Orgànica electoral. 7.- La President de la Mesa invita als Regidors electes que expressin en aquest acte si els afecta alguna causa d'incompatibilitat. 8.- La President anuncia que tot seguit els Regidors electes han de prestar jurament o promesa d'acatament a la Constitució, d'acord amb el que disposen els articles 18 del R.D.-L. 781/1986 i el 40,2 del R.O.F., �AUTORITATS REGIDORES I REGIDORS Us agraeixo, als que m'heu votat, el vot amb el que m'heu honorat com a consellers de Barcelona. I als altres, la vostra dedicació igualment intensa a la Ciutat que entre tots hem de regir. Em consta l'estimació que tots'plegats tenim per Barcelona i desitjo especialment als nous vinguts un aprenentatge apassionat del regiment de la Ciutat. - Perquè us asséguro que no és cómode però que és apassionat, engrescador i una exigència que ens ha de dur, si cal, fins a l'esgotament. Ja n'hi ha pocs dels qui han començat al 79. Però n'hi ha molts que s'han anat escampant per la política catalana i la política espanyola i per la vida civil. Poc o molt al servei de la Ciutat. TOTS, EM CONSTA, La vostra confiança em farà estar ara ja més de vuit anys dirigint Barcelona i 12 anys participant en el seu govern. Ha estat un periode difícil però magnífic de la nostra vida col.lectiva: perquè ens hem desvetllat a l'autogovern, a la millora ciutadana i a la projecció Barcelona enllà. I per a mi personalment, una joia sense límits, sense més límits que els sofriments que veiem cada dia. Però avui, més que parlar de la dedicació fins a l'esgotament, i de la intensitat en l'esforç que donc per descomptades us vull parlar amb un nou esperit que hauria de presidir, crec, els propers quatre anys. Un esperit de civilitat, de rigor, de servei al públic, de concreció i d'autocontenció que considero que la ciutat ens demana cada cop més. En primer lloc m'agradaria ser breu i tanmateix precís: 8 anys de democràcia ens han d'haver ensenyat al menys a dir el mateix i millor amb menys paraules.... i més gràcia. �Ahir en vam tenir una prova: - en el comiat es van dir moltes coses (terrorisme, Madrid, cultura) la destilació de molts mesos en pocs minuts Tant de bó que d'aquí a quatre anys, ens poguem acomiadar amb el mateix esperit. Estic segur que així serà. En primer lloc em comprometo a treballar per aplicar el programa guanyador de les eleccions que ens han dut aquí. Però també a llegir i rellegir els altres programes, especialment el del PSUC Però també AP, CIU àdhuc CDS, ERC. No puc, no podem, oblidar que el socialisme ha estat la opció més recolzada, en 7 de les 9 conteses electorals en aquesta ciutat (dont 3 municipals) 77, 79-79 82, 83, 86 87 Però tampoc no oblidarem que en alguna mesura, si això ha estat així, és perquè haurem sabut interpretar sentiments ciutadans no partidaris. I que sense diversitat d'opcions, govern i oposició, no hi ha autèntic govern local democràtic. Simplement ciutadans. Els grans eixos del 79 es van acomplint en mesura important (si miressim des del Tibidabo) - Humanització de la ciutat (gent-pedres) - Reforma de l'Administració i l'Hisenda (13.300 v.s + de 15.000) - Ordenació de la Regió Metropolitana (nosaltres sí) - Descentralització i Participació �Del 83 ençà hem aprés a més a simultanejar Aquelles primeres preocupacions amb unes altres: Tanmateix les pedres són importants i cal embellir-les. També les pedres són la gent, és el que queda de la gent que passa i el que necessita la gent per a viure i conectar-se i sentir-se a casa seva. Tanmateix és important crear riquesa per distribuir-la i entrar modestament però entrar-hi en les causes del malestar econòmic i social per aconseguir més benestar. No solament més serveis personals per atendre els problemes i necessitats (que també ho hem fet), sinó menys problemes i necessitats per atendre. Val a dir, Més acció sobre les causes que els generen Més camp a la societat i a la gent per modificar conductes en un sentit d'iniciativa, de creació i de plena ocupació de les seves capacitats. No solament anar-hi al darrera quan aquestes no es poden esmerçar. Tanmateix encara Tot això que hem après en 'carn pròpia' no ens ha de fer oblidar que de nou i com sempre la ciutat és la gent i que ara hem d'anar BARCELONA ENDINS Potser menys patètica menys desordenada amb més recursos amb les nostres empreses i iniciatives i serveis renovats en una mà però també amb l'altra mà disposada al contacte novell sempre comprenedor amb la gent, amb els seus problemes sense arrogància, sense solucions prefabricades disposats a aprendre de nou �En aquest línia m'hi trobaran perquè sé que els mecanismes d'autopropulsió econòmica ja funcionen i seguiran funcionant. Però el nou esperit, repeteixo, hauria de ser un que combinés d'una banda la creativitat, l'entusiasme, la iniciativa i la sensibilitat directa, de primera má amb d'altra banda un cert rigor, una certa autoconvenció una utilització més discreta dels simbols, dels missatges i dels medis. Inclús una utilització més harmoniosa del nostres propis recursos personals del nostre temps i de la nostra capacitat d'iniciativa i de dedicació. No hauríem, ara ja, després de 8 anys, ni d'atavalar-nos nosaltres, ni d'atavalar ningú. La ciutadania està massa sotmesa a una ansietat permanent que les nostres accions i solucions ajuden a crear tant com els propis problemes Fa vuit anys es deien en aquest saló de Cent paraules que ara voldria re-llegir. "Hem de fer de Barcelona el que no va poder ser fa cinquanta anys... un dels llocs de creativitat, de riquesa cultural de tota Europa... obrir-la a la mar Mediterranea, fer-ne una plataforma de decisió, de capacitat administrativa, de serveis de tot ordre, de força cultural, de creació i absorció tècnica en la qual es recolzi el creixement de Catalunya. Aquesta Barcelona, ha de tornar a ser com en el passat, quan era la primera ciutat d'Espanya en instal.lar la llum de gas o l'electricitat , o fabricar vaixells de vapor o aplicar qualsevol avenç tècnic, avuí informàtica, micro-electrònica Ingenyeria Social, Ingenyeria Financera". I també es va dir : "Hem de treballar tots junts per tal d'obtenir del Parlament Espanyol una LLei-Marc de Règim Local que permeti que Catalunya, una vegada obtingut' l'Estatut i plenament la Generalitat, es doti d'una llei municipal pròpia que representi, en els temps presents, la innovació, i obertura democràtica que va sofrir la llei municipal aprovada pel Parlament de Catalunya l'any 1934." PM En que han quedat aquelles esperances? �I el President Tàrradellas en aquella ocasió deia aquí mateix: "L'acte que estem celebrant i la presència entre nosaltres del Consell Executiu de la Generalitat es la voluntat i el símbol de representar aquí també tots els Ajuntaments de Catalunya. Siguin grans o petits, sigui quina sigui la seva importància, siguin quins siguin els homes que els representenEs pel que acabo d'expressar-vos que cal que els Ajuntaments de Catalunya sàpiguen tothora i tinguin la completa seguretat que l'acció del Consell Executiu de la Generalitat no serà mai centralitzadora i tampoc no serà mai un obstacle perquè no puguin exercir les seves funcions amb l'Autonomia i amb la llibertat a que tenen dret i de la manera que creguin convenient, etc. etc. etc. amb la total • decidida cooperació de la Generalitat." I cita l'Estatut necessari i la necessària Llei Municipal, com la del 34. PM Que no interpreti l'absència d'autoritats.... al contrari menys solemnitat i més sinceritat. Sí que haguessin vingut. Peró crec que l'ordenació territorial i local que respecto i acato, no és aquella que el 1934 va ser rebuda amb esclat o al menys esperança, i que en dir-ho obligaría a una incomoditat que cal evitar Avui no tenim malhauradament aquella situació somniada. Les Lleis territorials no han estat aprovades per consens I fins i tot tenen defectes al nostre entendre greus en la seva concepció i encara més en el seu desenvolupament reglamentari, que ens poden dur a objectar-les davant de qui sigui i a acompassar-hi el nostre propi desenvolupament reglamentari. Com a penyora de consecució de la carta Municipal que tots volem i que pot i ha de resoldre aquesta situació Però ha de quedar ben clar que nosaltres acatem lleis i jurisprudència i sobretot Sobretot que en aquesta Casa estarem sempre disposats als gestos que calguin, als esforços que calguin, per a reconduir el marc de conducta dic El Marc cap a les vies de consens d'on mai no haurien d'haver sortit �Es més: estic segur que això succeirà i succeirà més aviat del que ens pensem Oferirem un ample enteniment al Govern de Catalunya sobre aquests temes i sobre tots els temes d'interès comú - Concepció del paper de Barcelona - Serveis de Capitalitat i serveis de ciutat - Institucions compartides o d'interès comú Port, Fira, Aeroport, Mercats Centrals, Institucions Metropolitanes. Però també, + Liceu, Teatre Nacional, Museu d'Art Contemporani + Palau Nacional, Olimpiades culturals, Orquestra C. de Barcelona. + Parc Tecnològic FPIS, Parc Biomèdic, Eix del Vallés. + Universitat i Borsa + Escoles i Hospitals. I tractarem amb el Govern Espanyol, Si pot ser de la mà de la Generalitat, dels temes de Barcelona que entren dins el camp de l'àmbit estatal que són molts! Ja sabeu la meva convicció que no hi ha cap gran tema que no tingui aspectes locals, autonòmics i estatals. No solament en el camp institucional, sinò en el camp dels serveis de la seguretat de la lluita anti-terrorista de la llluita contra la droga i de les grans infraestructures i els grans projectes començant pel projecte olímpic i acabant pels programes ocupacionals. Solament us haig de dir per acabar que em tindreu a la vostra disposició, Per anar Barcelona endins i Barcelona enllà Per treure tot el profit de les immenses possibilitats de la Barcelona de sempre. Parant compte, que la Barcelona de sempre no és mai igual, que creix i s'arronsa, es renova i envelleix, crea i destrueix i és be) i natural que així sigui. La Barcelona treballadora i menestral La de dins de muralles La que va saltar a la plana i avui s'enfila pel turons i els forada impetuosament i genera aleshores tristors i problemes a dins �La Barcelona lluitadora i mandrosa a l'hora La Barcelona esplèndida i la tràgica Ens ha de tenir a tots al seu servei Però aquest cop amb més confiança, amb més serenitat, amb més rigor i això donarà a la Ciutat, Regidors i Regidores, la confiança en sí mateixa, que tant de temps li ha mancat i avui és a l'abast de la mà. Gràcies �A-UOvrAt--Yrrs /ta-i v l^ ('Y Aly-14i115- 1 YoC,rL, fD U ^ C.t3 ^Vl l % Dtt m/-1 (ivt , ( trv f11-t /-21.JZ l Q v u- GrJ)\i I^ L "^^^1 S 0`7 bi,nL C2¿»01-- ^}lS 1 C^ ^ it4 fl(C,iP43 11■1 r u-n iv t fit-19 S 17)- e-55rt 12- L' Us -TY í^l ^ ^^ 1^.. ^ift L^M J n; eirt/117 lb Ce-rl`"C) ^1 ^ L`YL C-Ç , , 7 ^j b V ^ L4 Gt u PM- a i nt Tz-rNisik ur+11 L- y U -Due- f^ 17 C° Da ïrkAv ü th L A,^,-d cf.),N l As-rd-1 A-P 4-ç (j)L'`h (.1) Uc> ^j 11/1-5tv"D U u Vkik tDG L-TV 6-1W c/►1!) rrn p 0.51L-ffrow S 3 ^1^1(a.) {Ç pu--1 ^ ué d( c-zs t x t (A (-^ f ï c, ínf L t"-Y? L-f-Y J^ iJn( it C,-?c rÜ-J074'4 ói 'N s C!}--41 ci-o ^ c;^1J + a' c-k)f �J4 'c fi. M'- k-- 7 9 i Jut ANittr— LA- id Lit cp1---s-21-t.~ 4.. .174--my ^L^ f' Pc91 L4 v1.04 e AA L^ utm ppty\fT G1 < ti1,244 /2,0 c.43 1 4 oeL S Po (-Ç viZ L A U<^^ ffik_4 \ u_71Ní Mc- r A i2 C GO/Usi-74 r ^ ^^ ^y► Ar 4-11‘) ^ d^ 1 ^^ ^c p` v Vi c Dr74AiJ -tWT-«C.i(2-o^ dNyS p AK thf\P pipu r Lfz_ t-v Cy\) A2-)Lck3 vN /14 oirZy-11 ryc P A Q G em b oerPc'ci Ldt II O c.--^7 u r\l") 4 UVi rL L¿,../ ^ vw^ c2 ub G°v ntmit DkullA COL " (-(-(----1-9 -9. LLA"-i- A- C. c ^^ '4-1) 1 bG-rJ k_i(,^iv> �U p c,,,) 6 kv u ti á1A e- n-w 5 c)(74114 . o L4 ^ t p rtinr dt C 'C- 3 Cn^ l ^C US vul, 91D-3c trut/tlit c^v3 i' r t ^ c= r^tç D') co au 6 7-4 D erS 01 uní 41-im g rYI 1ái Vt_ , 1D^ 14-4-u O1 L4 ^ ^^ t ^s v e- ty1 `'L" M0 G .J1. L C , P/MJ; v (^ S d Ul.v1DCoZS TYlAz- grv-iyS ^3 >^^ v11-' ¡n VN CA" \-) c 1,t17/1- r t3sPux, 1 1. ^ ,^" ,, ^ ^ Cí^nv ^ 1 d„ ^.^ l^ G v 111- (f›,) r O evi atrnaI L-^ P r Cp.31l.1 Thiv iiRÁ cgt_ ,x Prutz+ S: D eitt oGl^;^}.^ ^ lE .,ct 5 Ci-0-» 9' ' 4"1-\[ bg\ V'r L. G¢ t^ ^^Yl^ 4--biAjpo /41,/, 7.1 g f^ 7 S O `: nenk 161-ft4 C2 Ik,t 4 -5 L i < M c'Yvt _ ^^ dLt (J-á'^ , c,owt2eu 91-0 4 C¿nP cl/t Z-Lv£ E iff-L. c,-w 7 .S 1' tl4 r ' L 0 lA_ /tu uc,:s b �1A-)-1A,Usvf VII/u( T11\J t^kt_ L^ v iAl\i S e'S Di , b Z4 U O esn • c;-^ P 23 cw E C D r itu G^Uitct'y4 47( ( () 4l^ lid-ni' tLtvLi-3 ^^^7 1,14'W v G3. Q ueen'') S u-N A x 4v 4--77,msMA4 ,5 4-71-/Liç uz e--5- ^,^1 ^ ^^ ¿^ ^_ /1-1 J t/?/ 4- ( -L- h C;oA vt,o 1,1,u41) A- Tft ¿G l\--1,c-o-K. P cfn-- CÁ u/rK fN14v -~ 1) e- t,e-` (---21-7\J Dvr u ^-91i0 TI-114 PÍt. 1Y1. 17 e.— (.)^ 4-- 1.,ue,-1 i ►2 KG-1 c, i.,-^zn k ,t-DDIAinui r J ft19, C,r I9Jvc UÓ' JGt,,, ,_ Ct^S , Gol( �No P U c .^^ vlut,`Q4it- j r " s r^ ^ ^^ ^t c^s Gt L- -ce)t.- 7,4-1)4 1.-1v 7 Dc- C--t Lic-Drkt s^ ^ C.t)"^L i -^ 011-t) Lyy,1 c7/.715.t.a 7)1 ,n G ^ Al Ufva,^^^ ^ 1G ó ^-p ¿yw 7-7/ViM Q ^ us -~ 1,1-74vn¿i114 G, u n1-0,"b OZ /V D O b ,L4 ^x^ 9 l^ h- (m4 ^ :Je-- *4L^^1-i- ^ . x^ JA- 1,1 oT (` es• dví ÍZ`YL im 0 P /1714`1 D 6l-v/-iS S( sm D l e- r1/l G-`h/F cr U 74-t/J /j'LF3 /1-¿-~ ^ eh Q LA`- rCrY3P 4 6-}17/f) �g- n bki„) ^I^O lUt P C i rN i H b e--L_ 7. 01 k,D S s L–`Yf (-7"3 1Prie\1 1114/(>2 Prk/r G14 uriGI - ^ t 1.^ ^ v ^ ¿ v 14 ityi v-z A-1,1 b G'I^1DtGt lwc)71141.7U t - ne-w xI s heL 8 2, A s,* ~Pu 6P ^ 4/14/72-111A–t) t- e-\) u -1- cLt Li óv o 41,4;6^t a^ t.-"Pl.lMC527 – ^% C.-5 c W-19 1 C' 471c-W,07] ÚgrrrA{- c17.r 1^ /fij^, ^j pu b, S A i4 G- S. t---(7v- ^ej ? U4 N1-S /a2 (-)1C-S hit ^---^ Pn,c.--v c;v P m, Uhfç C'kt C:5 i #11'21:1 7-41" I ^ C. AA'1,., (- 27 M " CL i Yl - Pe--`b •rtc.^ Yu< AA 1 C^ et_. que:I t'L ^^ul.r3 1-14,00- L r5 Pulo ive-5 q v ^-WA 911- c.–c,c-:s ^:" ^ (rvl ° G4- ^r-r.rnv i C O 6t,--K i 4 u^' bi4 61,-`7„► u r `U Ult C..epA, iN l^C ^i%t^Vl .1t9v n A-1 r" 4- 1 L^ C4`--s.C'3 ^ V frs.s4 �/tt b°17)1 arkfr t-70,\J Imi-11--7) ' )c e 10i S ^^i11,1 A tJ r1/l ^ cyz t_^.fC71 /¿h ^ L^nl L ^3 i/14. litmik ( Ui , d-c.c7 h t`7T77►t "ir c'3v ï 71. 421 - et, p c c tkJ T US p é c /t4 vs rnh 211.-.- ¡ cs71. 3v^ t-&-t) t YL t^` rirt_4tyvupnr Tv-X-- r L-'Yt v (›--)` S A- Z^1 ^-^ -5 iÍr eni A —n1 l ojlad-e-.-g s1 l it4C-'Yxf YS A/ c.iierSZir1/4„ p 2^^ c C^ t–s N^zi3ss^ T7t7-5 >r 4,6-r S Á/ C.^^^ , ^c-^ ^3I ,Z,i(3 t^^ ni-), f ^z.U^y 57n9 C.Lç C ihlics q veCY-G-1U-91,LjW ^L S at CA-wit e 4-- Ld4 Jo kit o o(' 1 zrrik C.rnv Al ) (,{ A-11\M- (7 u érgv tit? ve'') ^ t S al-13" ^ ^ " C,I/t c?g-u up p fru ó fü rtr- kikvviS t fi LL5 42- egli sp-kr n' ^D cy,tf®Jt,, 70114.,6-14-4 d cul 1-7 4 LYt ç i a Gc>g■.)! /^ �f»,1,< 1 ^ ^^ ^^ Gu^ 111 t-f-5 (s94-t oftru kv-0 De– 1-1irvna4 .)at v,n) O' di« LA CA r ^^11/ ^ 77t 1 ih /N ^^ L' i ft1 51711 ^^ S c- wi t^c5,` ^ ï 17t'1 ^ rn tz,^7^ ( 6) t L U N C.e.sn7 UAM ‘71/1 Ú &S /1 U n'L,TzEí'tA u cz c 0-1-z-S^ 4 mvs^t,c.^ ('/u)Pr ? S ^c2 c.,07,f cn ^^i Pu- ZS s(94G71-S V ►^ kt nLrïz / -7, -á ^ FJ G^ ú S ^ P^2c ` ltf- C^ trL4 r{/ p4 277t 41J Pt Am r1'^-t-r5 O 'vi -4W U ik 911-714- N7tho 4 him5 ^ 2^` x ^, CoA:tJ- f5r1v c S Q u^ f C' , ^ F4-- ^ t^i /RAg ,v r DsA /1 c2via-1vf Punja» v) Pue 17:--9(11 ns ^ D F-141J ^^^ r c/h0 í1Z4 11\27. 71-11 " A-Yk A A , ous - Ap s Ni krA bJ i /^^+-UkL Arn_ GU b1 il tk) A 4t7714;-5 Us F-A /v c)) 7ak rS A f 11 1 0 `+ -7r c'S T2^^ A-;-1 D LL5 ,9//`N cr 4-h)yS, (,,}° ■ Lc^ cA `v`i-71-0 A-Y.)1 -21 A 69` r /vi GA-7 fu 4 411/L-1-si ftz G( u k,f7 t'iR-c-iiin- --t7A-Nr- P 01-0 pr 3 r J o C. u u o r^r1 C.v Aij [2 s Po+--a c. cid,/ e-5 �D r4 ,k--Ary -ux pt-lu2N5 R- fru \ kf (). C71,1 -71 4-tRA- 4.b- - C-Lcb-01, y 5 e cb ))ct, cbe-o-Le_ .e.) cu 414, cu 4.7 ,(CA. CM, ' ç&k.C4(n/rC °O 44 / 4 d., - fi-t-tc~( ,(/ (4- utic, v¿,161/ il,frfr&-,L 4 Cc- CP6-¿-( c,i4ÁÁ; cú(a; d-11 21/ ( (11M/1(44‘6•- Ci,>V A co-44,4. kU44 J./ tt,f •' e 4" Pl-/;. -k\--ountA[ je 4 ttc c‹,r:14,, d (4.440-4/G Ct Hm. kJ I'l"r" vrAi w tt _114-t, .4( j4,a_1_421,A . GV"T;et„¿_. - 4 í4 }>-'5 (iPc44 fc(Aeu..441,4— 1 ,449 =Pe îìt / m14 _ Pydr- 1""-(»44- L Lr u.21t, (£1.„ c,/ Cj--<_,eculur CA-ui ( 5 34 �pS ÔcitJ r 71--na dult,t( r cdL--t-N k -? d-tA -t-ukr-157-1:1( , C4 Afp-i- kk cti-0 _s jicAuLd 2;u1LA p itZ/1/1-7 ,-24ttn,t' elAip 0:r - vi«) ae.trz u& - E7c-e z,oT) u L.E .7Y LL ï1 _Jet e( " c/tb fljz rkplA S&Æ s FIrti 4 í1 c? b í\--"S 111/ A/0 i 4 x. 4 /r1 R Alitl• IL-1 Pc-51,1 QÁ,¿- Aft Pu h 1=1- rte-rh c r 4vA5N-bA4 1 " -7t-wehS Dvt. LÇ - - CV h.) L4( A-tA rirr Ley,s Thi uNf o J A/7M.4 UttQt 441i&uL---K1 -7b-r- tt-pkt (1,0h-7k-L ,,J9 frw t qatle it-44-vbn9' _ )21¿■ — de c.; d-.\ cbt_ 1‘ Gte umz: vLL: 1 62.t: �f2 7Z^l3A ^ v Ul 'VD A-9 0eL,Loa üLRz s t'11.J 11-1,, O t^ r7. ^D ^ ^i^T ) D U N f ^l Na ^^S ^^.^ r S 71-71,14 . 9-y1 117,5 f-PmV/1-10 ti ( l-10-7k) br(T-71-5— Pum_ C.uus ^JS ^1 n^S r /`2 7UÍ 7Z^vt^ ^ ^^^ ^^ b-Yv r1.,^J \Ove: lJs . (7!4 t-UÇ ^ N j,A XL-VA C,jrv ^-zA Ú L-YN - i{ MéS ryv 9 rv p e S c---)v ¿g.-U 414 cl-v7-- CC)--L42{,R c.:Yv rYtvt,a ' Y vrL í^OP> J CC-i1-1-4 - 1-V5 P"t1^s J vt7- Evs , /'^.,'/^ ,Y1's►'-r■-•' i/ _iYht°11-NfrQv ^ (N t ` f 40'45".... .151 l.L- rv9-5,-9vti p n-v p r • D cs t-vv nm-c.0 ti aúezv 1 ^/Lc:1--• L ^- k \XC. uviik c Q roa- ^. IN- to.7J1ewuv i-t. uU)'z,, )9 42— Prf5" PU291-1714 CA-M71- JE ^ tJt" Por- ,. ^- .( DA-c-- /9-c?vL-;5V)/)- J-1 TV )9-Z"v �fs iM Du Q LA79 411-- if\--zy rho u-4k c (..€n' I 1. ue- \))0( Áry~, j (444? ',bu e:7 AR-7 v-71/&- -i--- f-agittiro &"- L--Ç A-• t t-gv 0-0 u e5 lit& f 1,-2 917_ dr-Z-U t/L fUcc en' A-VÇ9i n_c( cAz-- Li c (.5---114 Q ›C �)4 4-M duí pvt-Lid,wt 4 FI:m411 c e-1J i 41- ItZ U ^^ N Oc- urS C'. S ?Z—^t c,'^ 7`oH- S -&-qtt J-U-19n,^.' rYt dU^2^ u ('o^U de AGLtG^^^2R / i ^/ u". U UlA r vli ri/L,S ¿d1-4"14/1/ ^ f if\fr,a/u.ta-Ac.^^ , ^h^ /(4 k C ^r, ICAJAN1 NiatiAY;AA-e J7,/► ^ u-^r ^ ^ p t C/1 ^ z. T r CL&I ut tif"; WA1 11/' r-44— 5-Y‘ (sf—e/ t s^. A6kte d, c �) ffi.drut2huik /txt ffiJsik ti el, .K 111-)J1. 12-I p c L6i uJ C (-B1 G-~ 1-vx. -1"- i- ^-t dl )t-f r S rtaitotc? t-ohín dL Evrn eyd \I)7),\-)) CL L./tuit o`_ C`no T E^^ -)-(2-71 ^^ UP ^ (L)O (,^a^^ z (Ab f^,^,/ 1 ^ 14 KM P (5-n fiU viAit 4 Jt" "11D v -cAtz.. s, Av n)ruÚ f 1- 2\f-b ti") É--1, ^ e ¿A f -t'c-S ' L-7;^912-S éu //uS Fi NtÁ t) A-r«._ cirim n A,1/42_.1 jém c ZAJ /Gt--5-7K– ^C L^ I. GU, - 771 c4 th" l^ T^7JZrJ (' c^ 1-01A--kit c.-2u T ^ ^.;^^ luz) .4-7u)7 - f2D2!'Lo tri-t -172). \ i*" 9-1 De- ("-A-51-1-t Lel 6:5 b-r1 /p /J/ 5-11 Gw f ,L at-JZ,i). t-09244-Js !7w ci-vn e-3 p n4) } efl-i2 =5- m.ri ~ firJl fe t-- Pc-t- PiteJci--JV s P4_-01-vt-~-3 ó CitY/%zr AJ'/tt �^ cr- Ullti(5vvru 5 r1tn-Q_ tfic-)n a v^ ^ ^n p •W /fuel! 4 ^ P 1 1 N ^r ^c7 L1t A-N /In 494 cc2p 1/4- (_Yxl n4a-m cci- Co--›si A P(191. o/5e. i`)1/4-J5 C.-'^vLL.,,t rui 190 jo tbtl Atit..-Yoc) h e- L A /3494 L22- o 11, u t^--Ç jitjn ^ ^`_, j ^ P AYL ÍN ► CE" P r^^^ v é" tA Ld>10/4 OC 1N o t-S a,1 Ah' 1- ,q.-Am. v d-^S Z^ 6 1 )( 1 L") Ezc- L^ 1,1L-rAIVvict- r22 r N 1.5-Y 3t av ,r1 ^j^l [ P ^r �mg/ C tSw7a1 bCW ru`c-`-5 L-_ 0,15 M A VA Jtrl-z- rirk 14 Q J tiv P L4 fC ~_ Itc9i) S r ¿A-5 Fcg4, A-A4 r át PE No J /hti+. t9V TYL-c^ t Ul^s kt_c.^ áxiog ee-u.c (75 /4- © a) ^ /W-il C0z4J7,4- LLU 4"11 Dyt,os ift-ITY.tF, ). 14641->t Gíl2c9 L^v S ¿>5 P L ^(.-^^ . DA-- (' ^^^} ^)^ T^v 1')/_ 4 71,7-5 kt- f^ `1-10-1,1- ^t , 6^e ^ c^-`5 i I v e -)' c-u (-°‘° 4v e GDV 11,\J ç't ^. -^ i 7)1-1-- %ify0 6^P E ' r- rut otC x¿ <00-14-n 31,- /F-- t^^n17)4 c-S , C A- cl ^ ïP'hy i A L4 rt-r t /46/1)-1 0-61-,‹ C-(>47C, ^^^ ^ ^i /4./b1-&-'x.4 Ps t^' f^i 1Lt /^tiv c/fri Uc• L'S Í LA-1497 °e¡ c^t m44- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4009 Title A name given to the resource Ordre de la Sessió Plenària Constitutiva de la Corporació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Gestió pública Autogovern Eleccions Acció política Barcelona Ajuntament de Barcelona Investidura Alcaldes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-06-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2604/19870630d_0225_bo.pdf 707b682583046e6c4a856b8af431fd5e PDF Text Text ORDRE DE LA SESSIÓ CONSTITUTIVA DE LA CORPORACIÓ Da: 30 de juny de 1987 Hora: 12'00 Lloc: Saló de Cent 1.- Oberta la sessió, el SECRETARI GENERAL, de conformitat al que disposa l'article 195,2, de la Llei Orgànica 5/1985 del Règim general Electoral i 37,2, del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim jurídic de les Entitats Locals, prega que el Regidor electe de major edat que, segons les dades obrants a la Secretaria general, resulta ser la senyora Má AURELIA CAPMANY I FARNÈS, passi a presidir la Mesa d'edat, acompanyada del Regidor electe de menor edat que és el senyor JOSE ALBERTO FERNANDEZ I DIAZ. 2.- Queda constituida la Mesa d'edat pels dos Regidors esmentats i el Secretari general. 3.- La President de la Mesa, senyora CAPMANY pronuncia una breu al.locució i dóna la paraula al Secretari general. 4.- El Secretari general dóna lectura al certificat de la Junta Electoral de Zona de Barcelona. 5.- La Mesa comprova les credencials del Regidors elegits, les quals estan sobre la taula. 6.- El Secretari dóna lectura als articles 6, 7, 177 i 178 de la Llei Orgànica electoral. 7.- La President de la Mesa invita als Regidors electes que expressin en aquest acte si els afecta alguna causa d'incompatibilitat. 8.- La President anuncia que tot seguit els Regidors electes han de prestar jurament o promesa d'acatament a la Constitució, d'acord amb el que disposen els articles 18 del R.D.-L. 781/1986 i el 40,2 del R.O.F., �AUTORITATS REGIDORES I REGIDORS Us agraeixo, als que m'heu votat, el vot amb el que m'heu honorat com a consellers de Barcelona. I als altres, la vostra dedicació igualment intensa a la Ciutat que entre tots hem de regir. Em consta l'estimació que tots plegats tenim per Barcelona i desitjo especialment als nous vinguts un aprenentatge apassionat del regiment de la Ciutat. - Perquè us asseguro que no és cómode però que és apassionat, engrescador i una exigència que ens ha de dur, si cal, fins a l'esgotament. Ja n'hi ha pocs dels qui han començat al 79. Però n'hi ha molts que s'han anat escampant per la política catalana i la política espanyola i per la vida civil. Poc o molt al servei de la Ciutat. TOTS, EM CONSTA, La vostra confiança em farà estar ara ja més de vuit anys dirigint Barcelona i 12 anys participant en el seu govern. Ha estat un periode difícil però magnífic de la nostra vida col.lectiva: perquè ens hem desvetllat a l'autogovern, a la millora ciutadana i a la projecció Barcelona enllà. I per a mi personalment, una joia sense límits, sense més límits que els sofriments que veiem cada dia. Però avui, més que parlar de la dedicació fins a l'esgotament, i de la intensitat en l'esforç que donc per descomptades us vull parlar amb un nou esperit que hauria de presidir, crec, els propers quatre anys. Un esperit de civilitat, de rigor, de servei al públic, de concreció i d'autocontenció que considero que la ciutat ens demana cada cop més. En primer lloc m'agradaria ser breu i tanmateix precís: 8 anys de democràcia ens han d'haver ensenyat al menys a dir el mateix i millor amb menys paraules.... i més gràcia. �Ahir en vam tenir una prova: - en el comiat es van dir moltes coses ḏ (terrorisme, Madrid, cultura) la destilació de molts mesos en pocs minuts Tant de bó que d'aquí a quatre anys, ens poguem acomiadar amb el mateix esperit. Estic segur que així serà. En primer lloc em comprometo a treballar per aplicar el programa guanyador de les eleccions que ens han dut aquí. Però també a llegir i rellegir els altres programes, especialment el del PSUC Però també AP, CIU àdhuc CDS, ERC. No puc, no podem, oblidar que el socialisme ha estat la opció més recolzada, en 7 de les 9 conteses electorals en aquesta ciutat (dont ḏ 3 municipals) 77, 79-79 82, 83, 86 87 Però tampoc no oblidarem que en alguna mesura, si això ha estat així, és perquè haurem sabut interpretar sentiments ciutadans no partidaris. I que sense diversitat d'opcions, govern i oposició, no hi ha autèntic govern local democràtic. Simplement ciutadans. Els grans eixos del 79 es van acomplint en mesura important (si miressim des del Tibidabo) (gent-pedres) - Humanització de la ciutat ḏ - Reforma de l'Administració i l'Hisenda (13.300 v.s + de 15.000) - Ordenació de la Regió Metropolitana (nosaltres sí) - Descentralització i Participació �Del 83 ençà hem aprés a més a simultanejar Aquelles primeres preocupacions amb unes altres: Tanmateix les pedres són importants i cal embellir-les. També les pedres són la gent, és el que queda de la gent que passa i el que necessita la gent per a viure i conectar-se i sentir-se a casa seva. Tanmateix és important crear riquesa per distribuir-la i entrar modestament però entrar-hi en les causes del malestar econòmic i social per aconseguir més benestar. No solament més serveis personals per atendre els problemes i necessitats (que també ho hem fet), sinó menys problemes i necessitats per atendre. Val a dir, Més acció sobre les causes que els generen Més camp a la societat i a la gent per modificar conductes en un sentit d'iniciativa, de creació i de plena ocupació de les seves capacitats. No solament anar-hi al darrera quan aquestes no es poden esmerçar. Tanmateix encara Tot això que hem après en 'carn pròpia' no ens ha de fer oblidar que de nou i com sempre la ciutat és la gent i que ara hem d'anar BARCELONA ENDINS Potser menys patètica menys desordenada amb més recursos amb les nostres empreses i iniciatives ḏ i serveis renovats en una mà però també amb l'altra mà disposada al contacte novell sempre comprenedor amb la gent, amb els seus problemes sense arrogància, sense solucions prefabricades disposats a aprendre de nou �En aquest línia m'hi trobaran perquè sé que els mecanismes d'autopropulsió econòmica ja funcionen i seguiran funcionant. Però el nou esperit, repeteixo, hauria de ser un que combinés d'una banda la creativitat, l'entusiasme,ḏ la iniciativa i la sensibilitat directa, de primera má amb d'altra banda un cert rigor, una certa autoconvenció una utilització més discreta dels simbols, dels missatges i dels medis. Inclús una utilització més harmoniosa del nostres propis recursos personals del nostre temps i de la nostra capacitat d'iniciativa i de dedicació. No hauríem, ara ja, després de 8 anys, ni d'atavalar-nos nosaltres, ni d'atavalar ningú. La ciutadania està massa sotmesa a una ansietat permanent que les nostres accions i solucions ajuden a crear tant com els propis problemes Fa vuit anys es deien en aquest saló de Cent paraules que ara voldria re-llegir. "Hem de fer de Barcelona el que no va poder ser fa cinquanta anys... un dels llocs de creativitat, de riquesa cultural de tota Europa... obrir-la a la mar Mediterranea, fer-ne una plataforma de decisió, de capacitat administrativa, de serveis de tot ordre, de força cultural, de creació i absorció tècnica en la qual es recolzi el creixement de Catalunya. Aquesta Barcelona, ha de tornar a ser com en el passat, quan era la primera ciutat d'Espanya en instal.lar la llum de gas o l'electricitat , o fabricar vaixells de vapor o aplicar qualsevol avenç tècnic, avuí informàtica, micro-electrònica Ingenyeria Social, Ingenyeria Financera". I també es va dir : "Hem de treballar tots junts per tal d'obtenir del Parlament Espanyol una LLei-Marc de Règim Local que permeti que Catalunya, una vegada obtingut' l'Estatut i ḏ plenament la Generalitat, es doti d'una llei municipal pròpia que representi, en els temps presents, la innovació, i obertura democràtica que va sofrir la llei municipal aprovada pel Parlament de Catalunya l'any 1934." PM En que han quedat aquelles esperances? �c ) I el President Tarradellas en aquella ocasió deia aquí mateix: "L'acte que estem celebrant i la presència entre nosaltres del Consell Executiu de la Generalitat es la voluntat i el símbol de representar aquí també tots els Ajuntaments de Catalunya. Siguin grans o petits, sigui quina sigui la seva importància, siguin quins siguin els homes que els representenEs pel que acabo d'expressar-vos que cal que els Ajuntaments de Catalunya sàpiguen tothora i tinguin la completa seguretat que l'acció del Consell Executiu de la Generalitat no serà mai centralitzadora i tampoc no serà mai un obstacle perquè no puguin exercir les seves funcions amb l'Autonomia i amb la llibertat a que tenen dret i de la manera que creguin convenient, etc. etc. etc. amb la total i decidida cooperació de la Generalitat." I cita l'Estatut necessari i la necessària Llei Municipal, com la del 34. PM Que no interpreti l'absència d'autoritats.... al contrari menys solemnitat i més sinceritat. Sí que haguessin vingut. Peró crec que l'ordenació territorial i local que respecto i acato, no és aquella que el 1934 va ser rebuda amb esclat o al menys esperança, i que en dir-ho obligaría a una incomoditat que cal evitar ḏ Avui no tenim malhauradament aquella situació somniada. Les Lleis territorials no han estat aprovades per consens I fins i tot tenen defectes al nostre entendre greus en la seva concepció i encara més en el seu desenvolupament reglamentari, que ens poden dur a objectar-les davant de qui sigui i a acompassar-hi el nostre propi desenvolupament reglamentari. Com a penyora de consecució de la carta Municipal que tots volem i que pot i ha de resoldre aquesta situació Però ha de quedar ben clar que nosaltres acatem lleis jurisprudència i sobretot Sobretot que en aquesta Casa estarem sempre disposats als gestos que calguin, als esforços que calguin, per a reconduir el marc de conducta dic El Marc cap a les vies de consens d'on mai no haurien d'haver sortit �Es més: estic segur que això succeirà i succeirà més aviat del que ens pensem Oferirem un ample enteniment al Govern de Catalunya sobre aquests temes i sobre tots els temes d'interès comú - Concepció del paper de Barcelona - Serveis de Capitalitat i serveis de ciutat - Institucions compartides o d'interès comú Port, Fira, Aeroport, Mercats Centrals, Institucions Metropolitanes. Però també, + Liceu, Teatre Nacional, Museu d'Art Contemporani + Palau Nacional, Olimpiades culturals, Orquestra C. de Barcelona. + Parc Tecnològic FPIS, Parc Biomèdic, Eix del Vallés. + Universitat i Borsa + Escoles i Hospitals. I tractarem amb el Govern Espanyol, Si pot ser de la mà de la Generalitat, dels temes de Barcelona que entren dins el camp de l'àmbit estatal que són molts! Ja sabeu la meva convicció que no hi ha cap gran tema que no tingui aspectes locals, autonòmics i estatals. No solament en el camp institucional, sinò en el camp dels serveis de la seguretat de la lluita anti-terrorista de la llluita contra la droga i de les grans infraestructures i els grans projectes començant pel projecte olímpic i acabant pels programes ocupacionals. Solament us haig de dir per acabar que em tindreu a la vostra disposició, Per anar Barcelona endins i Barcelona enllà Per treure tot el profit de les immenses possibilitats de la Barcelona de sempre. Parant compte, que la Barcelona de sempre no és mai igual, que creix i s'arronsa, es renova i envelleix, crea i destrueix i és bó i natural que així sigui. La Barcelona treballadora i menestral La de dins de muralles La que va saltar a la plana i avui s'enfila pel turons i els forada impetuosament i genera aleshores tristors i problemes a dins �La Barcelona lluitadora i mandrosa a l'hora La Barcelona esplèndida i la tràgica Ens ha de tenir a tots al seu servei Però aquest cop amb més confiança, amb més serenitat, amb més rigor i això donarà a la Ciutat, Regidors i Regidores, la confiança en sí mateixa, que tant de temps li ha mancat i avui és a l'abast de la mà. Gràcies �1 A-,),514A-1-74-irs i,tfá-1 ^^S _ US 1Ï'^ti^! Y,0C^C, f14 Y2 L.'Z ^D l l {o N nA./l-f Go dA (An t Q C A GDw .I^^LLv1^,S Dt-N L c^2 DO' 11- .^ /t u s M,-^t^ L^ ^v^ ^ l Dei) k4ex1 1iAzwvSIN- l niv , V L Cs i^ d31 ÍMyt.^ ^ v ^ (U U A- Cerkvrj 11) , 1^ J r1 ue' I C711- C 2 eZ-t n- (b 7 07;19 UA1 Í t`r^v ^ b t^ P^^ ^t rL^.^^ ‘ Put-').) cn J q DYi^S kP /1-Ç S/ (A5 ■S C,¿; tAn D INJ ^^W (i1) p entk,¿ ^ 111-5-1 L1W7 ^v Fr1'f 0S 1 c,1Nh-o qu e¡ ^) c:^ D tI y^ ,^ ^ 0-0 YtIUU^ b ÑNI^-^ L^ 611) A4( vti.fthJT L^ll G^ G/Ío ¿y-y\ ^ ^ L^ }^ c. L Zo3 C;-?c t 61= c4-1, c—t ti S u7,r4- E1- / a ,J , crws �J4 Po r f'(-h• 1M coitit ew 01)1,Ç ,41-)/L_ ^' (.17 . f (14 CAl/t/( pkiv► ,ti 4744 79 c1 v C, t(,t,v (43 eA-S71i.otw 4 ^^ f () 1.,t ZJi GJS 17,19,kly ^^^ 4 a_ c^ v l ^- ^ ó Gi-t-t) L-r At ^' ficol. L4 v i 04 v t'1 ' c-r .1 c-11 E 1yt 0 kJ St774 r ^ le" Fitvmy usrtyl A ' 41tU \10--yriN4g Mc-r A v U iT eh\JY S iZ 1 G\D hívYI D ~Y-1M– jP Ah n'(, 4^1 ci2o^v(71 DGI'tivT- --Yuk) 1^ L^ A ► ^-,.— G4 Vl\1 HAA b pe r n(''cit L cnte In cz' 1.4vJD'j ThA Col'c.&-47\fl L1P-)<^^ 0c5 jk rLLo-rul- G°v nt- DhtilA p U)c---tGt b AIN u---Lo !/`41 c. '4-u 12)6-0 uUe,v, �hot , ^ c7Jr"7.-11v7D L t p 1)1^- ^ S n'NS Ol t P irn C_ 4-Y1 L^ t= (us CN - (^hGt ^3 j t r 11--5 C ^t ç rt,-n iy NY2 o r5 ca m d n b i3 S US u uLL jP trLt- A-1A PliLLYt 16-1 ')/1- n.!44 cR U ti- Tnti 41-1R4o5 uN iuutJ i Lsdervut— (; tS , p o.o1DCpLs J-r 01^-17S )S ^L ^3 V rV r ^ ^ ^^ ^(^ J f^n U ^ L / ^- ^ / L—^ P Pi4 (;9,) S O Ce tiwt 41144 ^ JC 117`17 O' 5 4 COLAti'bt 7/i U/ L-3-1. 1)) //t LA.) A : P 0J- LO 6-‘31P fGi. ^n-4-00-71.4 D el4,oG^/}.^ l9 t- . -y e)x ^ ^ S ^ ^L^ /9-7`k LZ I.t t L^ N 1--t-t .vL" cA-0 ,(4 C11 Z-Lv£_ T^v i^ ^C ^^/^ ^i V ^ ' i ^ dl-vio c13~ z4 j C1 U T11- 1 l ¡^ ^/ ^ " ""^]/J.^.^ ^/1 U ^ (^( ^ ^ l i^ `^ v ^. itt 1 arkf S MI- 11-74-24 - (51N., 7 S 14 < go 074 Mi L`^^ c t ._ ó ^ �^ efik Lsw " T-v\i tk. V^11 e-)'"\J ct- CvLIA 120 A 2^ - ^ i: 5 C,e^S e'S v 0.5 ICI ft P--Z5 O n24 (,r,Ur L-7.r ^(2 .S£44' yv ï3 0 91-ü Q e" S c,Yv7 1-tau (7-3 4_ Cc) CD-J04 hotte4'44 Al& P /4-7-,^l s (7) ^ C a u` ^ hvys bz c^ [ , /{-I" "c S-ur tJn ^ ti)7 c,‹ ^^ I` leyL E 1/1 (,(yuik P KA) luz-1---b A- ü-wh\i~n t J c.^U 7r7rOt – 1,-^-5 7fi^ AYI p (fYL UrPuzi/rK pm; A-,cit-K cu u-2,) n ^ ^ j^ L^ ^^ r YL. KLI GI:ank i~pfnui v-5 ?lo h tivus T71-1,0,-,t-/- Pi-uC Al ,u a <.t.,ec �,{,i,o r'tQjLfr ND Puc C? o ^ Lf,^ ^ L`"1'U 7 u, v 4 ^ C7,‘ 71FIA:3 ^^ r C. °S - Dc - -ceJL- 7.i-10 /^( ^ ^ ^^ ^ G ^ G ^r- 2., 9-- ^ av t.?Ki ^^ /hko *R el ' -C7H- ^h xt ^^ Po,t/i d1X. J 15 T IA5 D G, l> 1-1-1DA,,,15 S p A714-1 1,114uS ím i l L-44C-M ^,fr_ 3 Nl vrv t PltiJ 3 Tinkt Bvz No o& .L.i jor.(.^ 1 ,1-711-vn &Pi c.rpkm-y„ C-c)N^tZ,--5 c-" '-S- t-c-'5 - 9- ^ ¿Ykio M74.. Cv74-/J/YW3 Crimfh p c-k q ^^" fcwiYtit c^^^l �1 g-rl otw Alt) ^ – i ^ PC i ^N ‘14-7-\1 bel_ḏ ciḏ L Yf tML7 ún G^^ ¿ ^b o t ^ t" ^,( /^ L ^l^tGt, ^c )17z /jr7.^ U e\i b et_ A li M r -+ ^( 1J--00 ntyv-7{ AA Lt-vv `^L t J L4 /Lt 2m b l{'(ivp - w-19 (47l cw.071 r' – /14O> Pn`vr , v ^^c^ PC^2 • )cos /7A 4h,t 1-2-4212-t5 II- it---M, G= s r(---&91 çi pt (D /,6Z,, 7j /4 E U t-T-k iJ Uj Gh/LS Pa /t–v cid d4tt,1 vh3' Alti( --- U N (_^5 k1791 C^ ' flj ^7 7-711+) 11 Gl-12i t F71 C^ t't. L. át (3 ü.t ^ v^ Q e- - fe/In-el ),vd,f /27 c L 1;2 Gd l ztPc774 /4t71A- L Q v^^^ 91- Lo 6t,--Kif d Li c' o1ss¡í^ eít,-c, e,-S c P (.yt U( ' U 111 C, CeJvv ttll ee PI-vc J ^ Jtgv "r 14-te" k CA-1' J C'3í^ �rity,i /44ll-1 jjL es•ÍLtjDyl arvi -cYrn_ L/t-nik (len /Luz: te,7701,1 c..€11Jr E--"I■J7k 491 L LLI\I us-71 e_ I Ín- A2-0-kf) 5 1,9 u7t.lo-rv--41—s 'J Lyt El- 5 fi eu . t. cit, 1---5 /su,e e-s si P11-5 if-U; bc.,) Ác Eliírifrrs P E-YT egve-SZYte c 3 M j9t- cís 7)7h L-zip-v-2 pe-e A. L3 c 4-9 VVD firuk-bncp,fr P (144; C.)‘/771, 474 cti nnA, Vik., t-G-; f Q ue - É-1.4 J119 . 11.0 U-5 Cfru &iet kl 1114& 5- 011bt e 4-- C- 14 f o C.71 &À-t) O 'Un& I, IV) G blv él- e t f Libi)e.-}vr k7v Prqvc---01:'S Uh) tO U c'n ci)-V ¿A/ (.1401-1. D-DE 'c. elArzl LL-5 fc-vc-1 uffigt-c, TrÏ p tru o' P■JD t 4- Lt- Cibg\-)7 MA1-u ch . J "-13 1-1 tti 017Pos703 A ItyLfrucik 4 rEP rt e o14, e ç �/LÁ- P4"( ~^¡^, ¡AA ^^^ ^ P9/1/0 Ca- &--).4 Df i-^GM^Q ^^ ^ d? ^ ^c- ^ 2^. x-c/ ^ ; cr^A.L.^r1vL: S (^uc u") V".9/1 'ti L A G2 r^t ¡1ti^1^ ^ ^ ' ^1 ^ L ^ . U _ 5^7^ ^, ^ ^ ` ^ ^^t^ ^t-i-1 u4 4 su- wJ tx t` ^^ 1"7il ^ t)1 Lrz.^ ( d^ r P^t`ltL c,fvt.^ t^i ^ 04 Ntrht74 Am5 9 (41- 711--if ^^ ¡ hr i` l^-^ ' ^^ ^ U`Ún ^ Vry ^`^ l i 2^/ ^ ÜD CjÍp^I A,^1q}^(^t 17 U tV 77 // ti AYA UML,t2- 4-v o mL) cnCrA Dt-.7Z.s ti) 1 ^ V r^14 i141(. t 72-/I z-^- 6 /41-5 i 'f-~ P4_,/,{)(? li c2vn1 `vf P on/' ,w) "--3 AQZ 577-1,3 As a) pve- t' D Ps 'An 4-7fv ^ d-bi lu.)-D ^ f ^ L 9 C.^j ! Z.,/tZ, Ü t D N- t vn¡t Oc-S P 1A , (414-1l iJ1A`^ -'144 ^ " Ghï`^ U ,1'^ dl ^l ' 1J) n ` Pri7R U 9) lN 1-) a t/ ,910/,'N 4-70s, 1 At ï 7^^ L..--s FA 1,14A/1/1 ! ¡v J3 ?-" Cs, A I 4 iYh/vw 1(' (AJA Les ) (-‘e Gt vrft-0 )4,`,1 A A» DST/j ftz c,‹ I'J,J'3t A CLR.c11rdL --t---7A--rx- C. 2 j p,uop ï o L2 ^ /1,0^L^^^ LU c.r 0ijI �ÌD t u¿\) pe-1' G-7 (.5-n\ Cer.:Nir ka Out,- f ft ku L-7-7. 1YL AA 5 - ?c, citius .9,4,,h— cé.).< Íric, fu4c--( a(,1 (AA,LAA"'("t/M utA ‘G,"( ( ‘.)( di aya; (4- c._„i,u,t; („.51\-7-L-' duveAL 4 CA-ec r-- (Culit14^Ae CO-/W140,7c- , Un-1-1 U—. ICAttj4714"' ic-- • 5 (c./m'ci,r trA,,i)ti A co<¿,,. Ce, d..-‹ ru-Tch,-. 1 [,,..(a4.-47- C ~e' ti t'A-44,4'7 5 3,,,,,Lpt1Ä'( t, /11.4 -11/r44 1 kV pc m c 1),,,,u(„„.4--- 1141c-- )›--3 ti-9 /„„9,. ;r-4 1 4449 ,y Co.-4-7--(.4~47 ft^'-'44-`11ru,,,ÁzA_efr-stk: 1(e.4 - CuLY" ac-e o-rr= c._ 1( ,7---LQ 5- c.,1 4-7 trt.p„,.( (72,-,a7c,a,L t ( att,~4,,,4 c,_ ( /4 �A 77t71 fi PA/1F- cy1L--kn IY del-ul U \ - -( ç;-;£-Q Jilt-¿W1/4 0 47 6, j(.} Q., ,,,-,1—‘1,42{- _9) çv...t.ti„eidbb «,utfleḏ ,(Nu_1 -24(m-t7 ..6(27 ublUt &-T74 LA- (.)-~ 1' -tAr7i-1— D e oti-0 't x.4 tl ¿ e_es T i\J ï P\--vuk / ("ID A14 4 ik UNÍ o _e Titz_ l (-;A L--75 P Ftki"Oi A t?'1 ".CUU 0&-R- CoVA-LC_ Pu& (-- (ftc efZiUT1U 6-1-11 ,,cadh 0- U kl f.-4( t-t1-»11 17 6-u (91,1 ckf9k-L.o ,,J94 S ni,71-1t4 crin' 6-2-Ç Q C Cocfripay _ — t &fa) \J k) QÁ.&: fui) Pu 51) /A) p f\-)S- 414,5 ke:h C.( 4v toivómi -)1 v- c bt ,(21L- - - -f he t aleud,rtz_ (uf c-~4, N„,-(±.e 2+ txt C4e U2nA-¿.' u*. A-4/1-rfb(k �f2 v Ut . 15 7 zA - J ru u 'D u/1 ► li-u it il.P fi- th~T- s t fi1 l4 -u '0 M cMLt,r71 . kif /v t^S s ^.s N D 1t1177N1 “F5 1,c .^ r' S -r111,x,f g-in c./Y/u v il-tD Cj F-t `ptS C":7‘.1 Lï'N PS Cvs ds7Yt.e_ LA ,ft---U G"- (ejPt 41,L^ A Méss- E-wS U^ EL J' e:v p c S L-nr\t bc,v P/1-1/1 riv(7 ^ CZ^ {^ B¡^,(,^i c^'^3 Q uL `C -n-liL,s. " PoDevu Dv ^ 1^ 1l1'0 --f7t-hti b)171-\--- O ^^zs- -6S N1 7-1)T iz-7vtr-i - J12 1>4 ú !)P>Jtz-►Mi-14—L( QV t :0`.11 p us pruv p t 1tGevv r kue- v- u it t'AJA./ Coi( k U:7 D e- COAlL-ZUt,tv CA-MI+ Lituo-14 M'u ^t u (7- P73- `113L i-Jm O vt--cb Po r it vL-73 i. -RJ-,n/19-Z" v/ �péi,„ [(Hl_Ð Q (A-9 ibiL aci(1 T7 us3 c Ceri ue- V? ile9~ Jc' ni?tìmNzA J'v&liu 1-1) Mi44l7Z O/ U t-gv 02? ue5 i; 5 9-) usTÆ ,te-ibt Je-1-ru 14' >c: fuccE9 .")i, Svet cs;-1 ./4 /\/Pie e) A-V1 -4-7-- Ni- a ue--I 2 �)4 d Fb91/tht°u4 UP Irm PA,' (j-p ` Oc r2'ld un-ftt u ~ f rcl ur,^ S ^vú' l b 9 ( c'-5 H- S ^--qtr N(--2/1t _ /t?p( 60 /ecu c¿&.e Cau-^-^w -•••■••"". G/VIh. i14-,(11^ &15^ a^24 ^ ( ,c ^ ^ 17,1 ^ ^ A-e4Al ,1r, ClitLúu,ti Ced,<,91.4 ^ AA,k,a;ur dut: ,(AA) `-1-U.uvce' cuit ^ te ^,^ ^ 1 ^ fvcoui\ N a-ti Y -e ^ ^C^^ „ J-7,1 ► ^ ^ í^u. ^ p t r ct-t (W¿_, 416 7 é 7 T cf,J V4 ^ i(t; (1{A)14 (Ar- t1(1 t 121,_ s^ c ^ �r/tdr~ /N eL ÜDJntti ^ Lel 6-~1-14: 71-r(- i o hal r1-S ^^^ ^ Evt11. en) \b 7.10} O`_ C` /4"Yii (,► Í E^ t^i2 rii-vbx-Lh O)» Z r1722ni l. A ^P c3-(1 /thi q vviii 4 Jt- tup T17J7r) ^^ c.04P cía( f-1"Nb ei"1 0E P c' t5 ïyritz -S /\ p cz--i t'ç 1 v al_ s, I1v -DvÚ d-id'c.S L^ -t- uJD t h" 111 U^ n' 1v c, o Aat_ /^^:u j^^n s v^ l f ¿A f t, v 1'77f 47V) ^) - runYLp ïA-r rX- C 4- Cu y t' ("fi->‘-/-t L__49 .D nirZm. Gi.-i (in /k r ['dd91/1ti-s?)-wwiint^ 6-yL/n,.1) ^.^ :e-v\--. 1\->■/ 7 AA- 02-9 c^J^ OC-C-UiP rz ^ ^i d'c - s P,L07r-tA-4~-1 6 r. V íl^ p.,rM^ �1 ^ 2-'114c5v 3 ^ bes- li^óc ^U S' r D ^ Gc kt-n-b-krn. L'wt 1-7 . UJ wtev 4 Lit- 3ersPc4 t7 krt. ti 3 4-xce9. tpv i` )k-,5 4».fy. ut- P e->.■ 'ID T k651, 'PA 19vm &U` 77,2--ç ?be/ t3 474 h c- P /1-YL YvT Ceritk p1_ é ^-^ Po-e5,` o sin oc P ^^ ot c,^-, c-úrv2/4 0 e ïtit-t ^vu ^ - W o c.--5 /1-1' i^^ 4- L 471- 11 v d.21 E"v L^3 Dl e- r.Nv c- vfl )(. p c'ç y7w ^^ k ^(_^j (^a a p,t_c_r ¡ N h5- /rZ. a v/^t^cr Si b-.! �/M-Y1 c c24)-24 ^^^ ^ G/1- bcw ®i7-/ 0(7 i1.-t un-ilft--cc--5 L t_ 4 it/NV4 VA ïtti- t7rk fr A- 4 . P ezs 7?i ita") ¿.--^-_5 Fryï k-A4 f ti,t n^_ f ^^ti i^-lA /^1C ^ ! ^í^L(sS t1l o )11-714.(2117– T yl,-r i 1 IJ A- tcy `)k) cC"Njit- ,^ LC,v r c^D ú^ l^ ► tit ttn%,Dn-os 1/1z.-01 /541-31 c,¿2,0-"Al- 0,- c.^ j-iu r.a-^ o" 4 t' 771/t (7) Z-4 7U r5 jer■ v^^ ?^^^ ^^^ ^ G^ 41,1)(^ , ^^s (D)kfhP ► ityJm litio f(xit PE'r ^ ah`kv L4 e^ rtiL^ t ^^ _1-11‘rv cS: C c. 1-&314 Ps L1.. t en ¿,e t1 ï 7^i C.i)-Mr t-rbwQ -'1\i ^ L•^ 15-1^-5' J'7' A-t ds 5-2"-7/ ' X-4j (410- t \/"Ut' US A-"(410 L 41497 ° t" uf 144 5'4 4-) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs de Pasqual Maragall a la sessió constitutiva de la corporació municipal de 1987 Subject The topic of the resource Investidura Barcelona Alcaldes Ajuntament de Barcelona Govern Acció política Model social Description An account of the resource Conté la transcripció i l'original manuscrit de PM Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-06-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1104/19870701d_00227.pdf 18a30a1cced7f3efa0b4be34e6d86903 PDF Text Text 1P: (15 SALUTACIó La Festa Major d'aquest any és la primera que es celebra després de l'elecció de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992. Els Jocs Olímpics ens ajudaran a transformar Barcelona. Barcelona canviarà molt en cinc anys. Però per molt que canviï Barcelona la Vila de Gracia sempre será la Vila de Gracia. I encara ho serà més. Perqué una part de la transformació que volem donar a Barcelona és la recuperació de la p ersonalitat dels seus barris antics i consolidar la dels barris més nous. I p er aquest objectiu Gracia és un exemple. I vull pensar també que per molt que canviï Barcelona la Festa Major de Gracia es continuarà celebrant. Perquè per molts barcelonins la Festa Major de Gracia és també una Festa Major de tot Barcelona. La Festa de la Mare de Deu d'Agost. Des d'aquestes pàgines de "Carrer Gran", mostra viva de l'esperit d'iniciativa i associatiu de la Vila de Gracia, em complau desitjar-vos a tots una feliç Festa Major. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4010 Title A name given to the resource Salutació de l’Excm. Sr. Alcalde al “Carrer Gran” Festa Major de Gràcia Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Vila de Gràcia, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Festes majors Barcelona Model social Vila de Gràcia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-07-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Escrits https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1105/19870714d_00228.pdf b07110f848584b16535d7e8fe3fed70f PDF Text Text Paraules d e l'Excm. S r. Alcalde, Pasqual Maragall, a l'Obertura del Simposi IuternariuuaI d' Obr es P^bliqoes. Palau de Conqressos, 14 de juliol 1987 �S3§YORS: Sa PRIMER LLOC REBIN V>Sm§S LA n§S EN CORDIAL 33NVIKG9D¿ A BARCELONA. ¿t MATEIX TEMPS VULL AGRAIR A LA 1NT 1?JACIOBAL BAR . D'OBRES PGBLIQUES QUE HAGI FEDERaCI6 ESCOLLIT COM A SEU DE LA SEVA PRIMERA REUNI3 FORA DELS ESTATS UNITS, C¿IG DE DESTACAR ESPECIALMENT LA PRESENCIA DE LA OS I/ INT22SaCI0NAL D'AUTORITATS LOCALS (Iºt») I DE LA y 3S3RàCCI} INTERNACIONAL D'ENGINYERS MUNICIPALS EN 3'0RG ANI23áCi/ D'¿gU£S? SIMPOSI, PENSO QUE EL PES CREIXENT QUE LA OBRA PÚBLICA DE LES &DOIwI5I22CICdS LOCALS I METROPOLITANES ÉS UNA 2A TIE2SI2CT/ 2/S DE LA IM2O2çàNElª QUE ESTAN ªDOOIRI3m LES CIU$àTZ 3M t'A lIMACi3 £C()§3mIC& MUNDIAL, �-3- PER AIX ESTIC COiúVENÇU`F.' QUE UNA RL'UNIÓ COM LA QUE ENCETEM AVUI TÉ 1 .:ivA TRASCENDeNCIA QUE VA MÉS Et;ïLLa DE MÓN PitOFF;SSIOPdAL DE L'ENGIN^íERIA CT:VII.,. L'1.: 'i?: `'='AMI3f,^ AQUEST SIï:POSI HA DE SER MOLT Pá:C)1' I`ï c)'i , ,P':^^^.L:, PA `ICIPANTS I PER LA NOSTRA j . i' FI .I'IViF T , EN AQUESTA CIUTAT, EN ACUESTA AREA ,•^ i.'I'r'4i^);^ METROPOLITANA ELE CO vGR'^S,`-.'SISTI.^S TROBARAN EXEMPLES P '1c. TIU7 BEN CANDENTS DF?LS PRINCIPALS PROBLEMES QUE ",CT _.", LES O RES P1SF3LIQUES I QUE SÓN OEJECTI? DE DEBAT ^T .SIMPOSI. BARCELONA, P :R LA SEVA PART, POT TREURE DEL SIMPOSI UN INESTIMABLE AJUT PER REALITAR EL GRAN ESFORÇ QUE SUPOSA NO NOMÉS L?`': PREPARACIÓ DELS JJOO DE 1992, SINO LA REALITZACIÓ DELS PLANS QUE DONARAN A BARCELONA LES I vFL AESTRUC'.TUPCS T OE ENCARA NO TÉ. Ci ) PCHE T:f'..P-FE iv T, �—4— I:NTECRAEJo I COORDINACI6 ENTRI. DIFERENTS ADMINISTÏZACIONS I INS'I'ITUCIONS IMPLICADES EN ELS MACRO PROJECTES ; L' ADAPT.?ACIó I'uBI.sIOUES A DE LES NOSTRES D'OBRES EMPRESES COMPI:,TèNCIA D'EMPRESES ESTRANGERES, SOBRE TOT DE LA COMUNITAT ECOlvUICA EUROPEA; LA TRAS F} Rk4(`IA INTERNACIONAL DE TECNOLOGIA D'OBRES P ï 1 B I_, .I C'} i 1 ES. TOTS TR.S. ?'ACTORS HAURAN DE SER TINGUTS MOLT EN COMPTE EN Eh PERIODE QUI' TOT JUST ACABEM DE COMENCAR. DES DE LA PERSPECTIVA DE BARCELONA HI HA UN ALTRE FACTOR s?Ui? VOLDRIA DESTACAR. L'ALTA C( }=t=SC INC IA QUE EL C IUTADá DE BARCELONA DE L?}. NECESSITAT DE FER UNES OBRES RESPECTUOSES AMB ' ^`? + L'ENTORN. PúRLIQUES �OWA CONSCIèNCIA QUE PROVÉ DE LA MEM5RIA RECENT DEL BARCELONi QUE VA VEURE COM EL SEU H:4.BITAT ERA DESTROSSAT. EN ELE ISLTIMS ANYS, DES DE L'AJUNTAMENT I LA CORPORACI5 METROPOLITANA DE BARCELONA, HEM ACONSEGUIT - EN ELS RECUPERAR GRAN PART DE LA CONFIANÇA DEL CIUTAD á T5CNICS MUNICIPALS. AIX5 HA ESiAT DEGUT A QUE MOLTS DELS POLÍTICS MUNICIPALS PROCEDEIXEN DELE MOVIMENTS VEINALS MES COMBATIUS. PER5 TAMBÉ HA TENGUT UNA PART GENS NEGLIGIBLE EL FET DE QUE ELE PROJECTES MUNICIPALS I METROPOLITANS S'HAN REALITZAT AM/3 UN ENFOCAMENT INTERDISCIPLINARI. AMB AQUESTA SUGGERNCIA, NO EM QUEDA MÉS QUE DESITAR-VOS UNA FEBIC ESTADIA A BARCELONA. �-6- ‘...ENYORS ^ ";,I"_,F'.t. I . .10L'i'F;S GR. r3C: SIN?POS I � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4011 Title A name given to the resource Simposi Internacional d'Obres Públiques / Discurs obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Infraestructures Barcelona Model social Congressos i conferències Gestió pública Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-07-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1106/19870731d_00229.pdf 94e9734c8ee57cb849a6c2cf322ad3ab PDF Text Text "ESPANYA. 92: UNA PERSPECTIVA". CONFERèNCIA DE L'EXCM. SR. 1-1CALDE, PASQUAL MARAGALL, AL CLUB LIBERAL. PLATJA D'ARO, 31 DE JULIOL 1987 �SOVIET HE PENSAT QUE A CATALUNYA ENCARA TENDIEM A CAURE EN EL VICI D'AOUESTA INTROSPECCI6. DEDIQUEM ENCARA MASSA TEMPS A DISCUTIR SOBn EL QUE ÉS j 1, CATALUNYA , ! A -S . RE E1.19UE ,i 1.. 1s qíVo 1. I I •1 \ í - : n 1 1 . . ESIE PANYIA-It TENfM ENCAR í MASSA = ! i OBSESSIó P,ELS 4AMS/I \PEI,S\ADP-ECTIU$: iNAC;f6,\NACIONAAT,\REGI6, 1 \ y ESTAT PAISOS, NORD, .5,. Y31), PRINCiP \j• \ í \,..,../ , PENÍNSULA... ENS Hi DEDIQUEM MOLT MIS D'ALL6 QUE LA SITUACIó REAL JUSTIFICA: NO NI HA DESGR&CIA, PER1LL, OPRESSI6, AMENAÇA PESANT PROU SOBRE "HL C [SiP" PER JUSTIFICAR UNA TAN GRAN ATENCIó A NOSALTRES MATEIXOS. POTSER JA QUE ENS TROBEM ENTRE LIBERALS CALDRA PARAFRASEJAR UNA DE LES SENTaNCIES MIS CITADES DE MARX: JA HA PASSAT EL MOMENT D'INTERPRETAR LA REALITAT; DEDIQUEM-NOS A TRANSFORMAR-LA. �PER AIX,5 HEI DE FER SERVIR LA FITA, EL REPTE DE 1992: TRANSFORMEM BARCELONA, TRANSFORMEM LES NOSTRES CIUTATS, TRANSFORMEM CATALUNYA, TRANSFORMEM ESPANYA, PER FER-LES MILLORS, PERQU SIGUEM MÉS FELIgos, MES LLIURES, MÉS PERSONES. TI CATALUNYA I L'ESPANYA DEL 92 PER A MI ÉS EVIDENT QUE, PEL NOSTRE INTERéS, PER L'INTERéS DE CATALUNYA ENE CONVÉ QUE LA NOSTRA TRANSFORMACIÓ SIGUI SOLIDARIA AMP LA D'ESPANYA. ENCARA MÉS, HEM DE SER CAPDAVANTERS EE . EN LA TRANSFORMACIó D'ESPANYA. SABHM QUE CATALUNYA NOMÉS HA POGUT SER LLIURE 1 PRÒSPERA CUAN A ESPANYA ¡JI HA HAGUT UN RÉGIM DE LLIBERTAT 1 PROGRÉS. �NOSTRA P ARTICiPACIó EN LA TRANSFORMACió D'ESPANYA, LA REPETEIXO NO P,S TAN. SOLS UNA OUESTIÓ DE SOLIDARITAT: ÉS, SOBRE TOT, UNA QUESTió VITAL PER A NOSAL.TRI. ESTEM PREPARATS PER A LIDERAR EL PROCÉS? CONTINUA SENT CATALUNYA L'AVANÇADA DE PROGRÉ,S? LA PRIMERA PREGUNTA 14' INCLINO A CONTESTAR QUE Sí. A LA SEGONA NO N'ESTIC TAN SEGUR. L'INTERVENCIONISME M'AGRADARIA EXPLICAR-LOS QUINES SÓN LES CONDICIONS QUE CONSIDERO NECESSARIES PER RECOBRAR AQUEST PAPER. ÉS UNA FETA CATALb.. DES REFLEXIÓ D'UNA OPCIÓ POLÍTICA CONCRETA: LA DEL SOCIALISME �FA DOS ANYS JA VAIG TENIR L'OCASI6 D'EXPRESSAR LOS ELS MEUS TEMORS PER LES TFNDaNCIES INTERVENCIONISTES 1 ESTATISTES QUE APUNTAVEN A CATALUNYA. UN AFANY D'INTERVENCIONISME QUE ERA PALèS EN LA MANERA DE ELE D 'OPCIONS POLÍTIQUES QUE ES RECLAMAVEN HFRE\w S DEL PENSAMENT LIBERAL. DOS `JESPRS,„.cE.) ANYS E'INTERVENCIONISME, NACIOIALITZA2 S'HA CATALUNYA TRADUYT DOLOROS ENDINS, EN UNES CONSTATAR QUE L'OBSSESSICS PER MESURES POLÍTIQUES DESAFORTUNARES LES CONSEQÜ'éNCIES DE LES QUALS SERA MOLT DIFÍCIL Esm:EnAR. FA DOS ANYS VAIC, DEFENSAR EL COMPONENT ."LIBERAL” DE L' OPCIÓ POLÍTICA SOCIALISTA EN- LA QUE MILITO. • �CREC CGE VAIG AUNTAR, QUE LA POSICIó SOCIALISTA RESPECTE DE • - L'ESTAT, DE L'ESTAT EN ABSTRACTE, HA DE GUANYAR GRAUS DE LLIBERTAT I D'ESCEPTICISME. AQUEST ÉS UN ALTRE SENTIMENT PROFUND DEES CATALANS I DEL SOCIALISME CATALá QUE NO VOLEM AMAGAR EN ABSOLUT. AOUESTA PERSPECTIVA S'ADIU DEL TOT AMB EL NOSTRE MUNICIPALISME TEóRIC I PRáCTIC. UNA PERSPECTIVA DES DE LA QUAL _ • PEESEM QUE CALDRTA ERE -I NO ES FA PROU- UNA CRÍTICA SENSE PIETAT DE L'ASEIXIANT INTERVENCIONISME NACIONALISTA: S'INTERVENEN LES CAIXES, ES PREPARA LA INTERVENCIó DELS YOSEUS, JA S'EA FET EN EL CAS DE LES El RES, LES CAMBkES DE COMERÇ, LES CAMBRES AGRáRIES. ES NACIONALITEEN LES COMARQUES A TRAVÉS DEL PARTIT, PER CONVERTIRLES EN TOP EL CONTRARI DEL QUE SQMNIAVEM: EN ENGRANATGES D'UN APERREE NACIONAL DE DOMINI PUNTIELISTA DEL TERRITORI 1 D'UN REPARTIR D'INSPECC)6 DIRECCIONAT DEL DINER PúBLIC; FINANCERA LOCAL, ES CREEN (JbOSSOS ES MEMYSPPEEN ELE MECANISMES AUTONa:TICD DE DISTRIBUCIó DE RECURSOS DES DE L'ESTAT AMB L' EXCUSA �COMPETCIES PER A CATALUNYA; ES TANOUEN AMOS I TELEVISIONS LOCALS TOT LLOANT LA SOCIETAT CIVIL; ES PROHIBEIXEN LES SAMARRETES DE LES ESCOLES PER UNIFORMAR TOTHOM AMB UNA SAMARRETA -6UTCA AM3 L'ESCUT DE LA GENERALITAT T UNA PETITA InscRI p ció DEL NOM DEL CENTRE; EL MATEIX ES FA AMB LES POLICIES LOCALN SEMPU AME UNA FINALITAT LLOABLE DE SIMPLIFICACIó, ES CLAE, PER3 SEMPRE UNIFORMANT, MAI PRIMANT LA SINGULARITAT). EN FI, S'INTENTA CONTROLAR EL BARÇA I ALTRES CLUBS. DAVANT UN I FORNA:- )0 D'AOUEST ALLAU DE MISSATGES LA PRó l)IA ESQUERRA SE SENT ORDENANCISTES I A _VOLTES, DESARMADA: NACIONALITZAR NO HA ESTAT JUSTAMENT EL SEU PROPI LOT D'ORDRE? �LA VISIó DELS SOCIALISTES NOSALTRES CREILM QUE IGUALTAT NO VOL DIR UNIFORMISME SINó JUSTAMENT YIPERNCIA: DIFERaNCIA PER COMPENSAR LA DESIGUALTAT D'OPORTUNITATS, PER¿S TAMBÉ DIFEKMCIA PER A QUE S'EXPRESSIN TOTES LES SINGULARITATS, VAL A DIR, IGUALTAT DELE INDIVIDUS, NO IGUALTAT CONTRA L'INDIVIDU. ACUESTA IDEA CREC QUE LA POT SUBSCRIURE QUALSEVOL, SOCIALISTA, O NO, QUE CREGUI EN LA DEMOCRACIA. CREO QUE ÉS DEL TOT COUEENT AME L'IDEARI PER. SEMBLA QUE NO LIBERAL. ÉS LA VISIó PREVALENT AVUI A CATALUNYA. PER AIX5 OLE TINC ELS REUS DUBTES DE QUE CATALUNYA CONTINUY SENT L'AVANCADA DE PYJGPÉS A ESPANYA. �SI tT.fr MO, L'AVANTATGE COMPARATIU RESPECTE A. LA RESTA D' IEIEPANY QUE `Ï'F`il EM A L'INICI DE LA TRANSICIó IIA QUEDAT MOLT I?EDUi'T. ï.^ LA RESTA D'ESPANYA ES NOTA MÉS DIFERèNCIA IENTRE LA SOCIETAT ACTUAL I LA DE FA 10 ANYS QUE NO PAN NOTEM AVUI A ^iiTriL^:'^s._._. CATALUNYA. AQUÍ ENCARA CONEONEt•1 EL RESPECTE INSTI T UCIONAL AMB EL TEMOR UN RESPECTE I UN TEMOR, REVERENCIAL. S'APLIQUEN BEN .Eï,I,!:C`!'LVAMI:P1':C. REAC: C IOI D'ALTRA BANDA, QUE COMPAREU, SI NO, LES TREMENDES QUE VA DESENCADENAR UN ARTICLE D'EN PEP SUBIRóS PUBLICA EN UNA REVISTA TRIMESTRAL iO EL RESPECTE RELATIU QUE lt NOMENAMENT D'UN FISCAL CAP DE L' AUD I ó NCIA TERITORIAL) EL AME LA `EhT[J ; :ï, TAT AMB QUE S'ACULLEN LES CONSTANTS SORTIDES DE TO DEL— (OLUMMSTES `I.ABITUALS I D'UN DELS DIARI AMB MÉS DIFUSIÓ A CATALUNYA. DIRECTORS ADJUNTS DEL �AMICS MEUS, CRE1.7 QUE AIXÒ ÉS MOLT PERILLÓS PER A CATALUNYA. MS ANTIGUES I AMB LES NOSTRES INSTITUCIONS, QUE SENS DUBTE SóN - ... MÉS TRADICI6 QUE GRAN PART DE LES D'ESPANYA, CORREN EL PERILL DE OUEDAR ENCARCARADE9 SOTA TONES D'UN MOLT POC LIBERAL RESPECTE INSTITUCIONAL. coNTERTrR LA CAMBRA CATALANA EN EL LLOC DE DEBAT I DE CRÍTICA D'AOUEST IDMENS JOC DE MANS EN QUE S'ESTA CONVERTINT LA 1 POLíTTCA NACIONALISTA LS 7 01 UN UN REPTE QUE DEMANA GOSADIA 1 HABILITAT. 1, SOBRETOT, RESOLDRE AME COHER¿NCIA EL GRAN PROBLEMA DE L'OPCió CONTINUADA -.„., ENTRE EL FER COSTAT A UNA MAJORIA ARROGANT, SIMPLEMENT HABIL EN LA cREArI6 DE PRC,BLEMES I INEPTE EN LA SEVA SOLUCIó, O BÉ, L'OPOSICI5 7RONTAL, A DESGRAT DEL COMPONENT NACIONAL EVIDENT D'ALCUNES DE. LES PROPOSTES AVANÇADES DES DE LA MAZORIA. �CREC QUE EN AQUEST PUNT ESTEM FENT EL QUE CALIA FER. PERÒ LA TASCA ES ',LARCA. AVUI CATALUNYA TÉ TOTS ELS NÚMEROS PER A ENTRAR AMB BON PEU LO LA. COLLA EUROPEA CAP A LA SUPERVIVèNCIA ECONCS•ICA I LA INTEGRACIó POLÍTICA QUE S'ALBIRA. HI HA UNA COLLA. DE SECTORS SOCIALS D'EUROPA., NO SOLAMENT ECON3MICS, TAMBÉ CULTURALS, URBANíSTICS, TECNOLóGICS I ACADèMICS, ON ES FACTIBLE GUANYAR-SE UN ESPAI RESPECTABLE. ANALITZEM AOUESTES POSSIBILITATS AMB ATENCIó. ANALITZEM TAMB AH MB DETALL LOS NOSTRES PROBLEMES, QUE SóN MOLTS, EN EL CAMP DE L'ADMINISTRACIó PÚBLICA, 1 EN EL TERRENY DE LES DESIGUALTATS SOCIALS, nuE AFECTEN YISIBLEMENT EL NOSTRE POBLE,› �nEcTnTm ALESHORES ST EL OUE CAL ÉS UN CONTINUAT ENFRONTAMENT AMO EL GOVERN ESPANYOL, COM A EXPEDIENT PER A ANAR TIRANT DE VETA. EN L'OBTENCIó D'ADHESIONS POPULARS SENZILLES O SI T.S AVIAT 1'10 PREFERIBLE TRIAR AUTÒNOMAMENT ELS CAMPS D'EN7RONTAMENT AME EL GOVERN ESPANYOL, DESENVOLUPANT-LOS AMB R1GnR, PER11 SENSE OBLIDAR NI RES SECTORS DE DESENROTLLAMENT POSITIU DE LA. POLÍTICA CATALANA NI LES GREUS MANCANCES QUE EL GOVERN CATALA RE DEMOSTRA. HEM DE SER SOBRE TOT CONSCIERTS QUE UNA POLÍTICA --•••••D i AMBIGiJEITAT PESPECTV DEL MARC ESTATUARI O CONSTITUCIONAL -QUE ÉS DIFERENT O UNE POLÍTICA DE PRESSIó SELECTIVA I TENAÇ EN ELS TEMES PRIORITARIS- POR DUP. A SITUACIONS EXTREMES PER PART DE SECTORS MAJORMENT JUVENTLS QUE ()UANT SENTEN "AMENAÇA A L'AUTONOMIA" . . • LLEGEIXEN "PLANS S -ANISTRES CUROSAMENT PREPARATS PER ANORREARNOS", '1 _UAN SESTEE "N6VOLS EN L'HORITn DE L'AUTONOMIA" LLEGEIXEN "IMPOSSIBILITAT TOTAL D'UN FUTUR PRC5SPER 1 LLIURE". �AQUESTS SECTORS ESTAT. AVUI PERPLEXOS DAVANT LA BOGERIA DESTRUCTORA QUE EL NACIONALISME RADICAL HA INTRODUÏT A CASA NOSTP NECESSITEN UNA EXPLICACIÓ D'ALGUNES COSES QUE NO ENTENEN. NECESSITEN QUE ALGÚ ELS DIGUI QUE QUAN FRANCO VA ESCRIURE ED: 1:^ L4 .'. EN EL BULLET'í OFICIAL "LAS PROVINCIAS TRAIDORAS DE GUIPU%COA Y VIZCAYA", EN DECRETAR L' ABOLICIó DE L'ESTATUT BASC, DECRETAVA `I'fMBn INEXORABLEMENT MÉS DE MIG Si;GLE D'ODIS I VENJANCES t^.'R! E'.'A?ii::; :A An. EST AFx"GIT ADMINISTRATIVAMENT INNEC:(_ESSARI PROCEDIA DEL FET QUE L'ESGLÉSIA BASCA VA FER COSTAT AL NACIONALISME BASC FRONT DEL I3r:NDOI, "NACIONAL" ESPANYOL -"TRAINT" AIXÍ LES ESPERANCES DE SOLIDARITAT DE CLASSE QUE NODRIA LA DRETA ESPANYOLA DEL 36. �COSES TETES ELLES QUE. NO VAN SUCCEIR MAJORMENT A CATALUNYA, 00 L'ESS 3 .1A VA. PATIR LES PITJORS PERSECUCIONS DEL BàNDOL REPUBLIC. ES PIPRESCINDIDLE EVITAR QUE EL CLIMA CREAT DES D'ALTES INSTANCIES DUGUI, UN OCASIó DE LES NOSTRES FESTES I DIADES NACIONALS, A LA. RATLLA QUE VOREJA EL PRECIPICI I L'ESPIRAL DE LA VIOLNCIA. JO SóC 00 CONVENCUT DE QUE DIFÍCILMENT CAUREM COM A POBLE EN AQUEST ESPIRAL: PER8 LA POSSIBILITAT, PETITA O GRAN, Hl ÉS. CONVÉ, DONCS, RECORDAR-HO I EXIGIR DE TOTHOM UNA ALTRA VIA QUE LA DE L'AMBIGÜITAT CALCULADA SOBRE EL NOSTRE DES fi PER A MOBILITZAR ELE NOSTRES SENTIMENTS AUTONOMISTES 1 MOLT EN PARTICULAR ELS D' UN JOVENT QUE TROBA PEINA AME DIFICULTAT I FACILMENT, 00 CANVI, EL CAM1 DE LA CRÍTICA ALS SISTEMES (EDUCATIUS 1 PRODUCTIUS) DE LA SOCIETAT ADULTA. �-18- SI SABRM TROBAR CAMINS EN AOUESTA SELVA, I DECISIó PER A . . • TRANSITAR-LOS, EL FUTUR DE CATALUNYA NO TÉ SECRETS I SERá UN FUTUP P1R5SPER I ESTABLE. ENTRAREM EN UNA DE LES FASES CREATIVES DE LA. NOSTRA HISTUIA. TOT H1 SEMBLA PREPARAT. RER¿) EN AQUEST PROCÉS , IMPORTC T A NING11 NO POT PASSAR PER ALT LA U5 TÉ PER A CATALUNYA LA CAPITALITAT DE BARCELONA. TINGUT OCASI6 DE COMPROVAR CON AOUESTA FUNCIó IlE QUE -1S ALHORA DE MOTOR I D'APARADOR --COM EN QUALSEVOL ALTRA CAPITAL—, F5 COMPMSA PER LA GENT DEL NOSTRE PAIS. LA HIPOTaTICA CONFRONTACI6 ENTRE LA METR6POLI BARCELONINA 1 UNA IDÍLICA CATALW4M COMARCAL 1.1",S UNA ELABORACI6 PARTIDISTA SENSE CAP BASE REAL. ELS CATALANS ESTAN ORGULLOSOS DE TENIR. UNA CAPITAL AMB UNA . .PPES(; NCIA AL M' t'. CADA COP MÉS AFIRMADA. UNA CAPITAL QUE PUGUI PROJEC T R-SE AME POTNCIA PRÒPIA. �ULS CONCEPTES DE "RERAPAÍS" I DE "CIUTAT" COM A CONCEPTES • • . . . • • • • . . . CONTRAPOSATS, FA MOLT TEMPS QUE HAN DESAPAREGUT DE LA LITERATURA CIENTÍFICA 1 PINS I TOT DE LA POLÍTICA. s . ITA OIT SOVINT QUE, SENSE BARCELONA, CATALUNYA NO FÓRA UNA NACIÓ; QUE LA COMPARACIÓ AME REGIONS EUROPEES DE CULTURA PRÒPIA (BRETANYA, CÒRSEGA, OCCITANIA, ETC.) MOSTRA CLARAMENT QUE LA INEXISTNCIA D'UNA GRAN AGLOMERACI6 URBANA ES CORRESPON DE FET AMB LA INEXISTNCIA D'UN PROJECTE NACIONAL ESTABLE. AIX6 PROBABLEMENT ÉS CORRECTE, .PERÒ TAMBÉ ES POT DIR, AMB LA MATEIXA PROBABILITAT D'ENCERTAR, QUE SI BARCELONA EXISTEIX ÉS, AL CAP I A LA FI, PERQUa CATALUNYA ÉS PROU NACIÓ COM PER HAVER-SE DROPOSAT 1 HAVER ACONSEGUIT LA FORMACI6 AIXÒ QUE EN DIEM UNA ORAN CAPITAL. ES A DIR, D'UN CONJUNT DE CLASSES I DE GRUPS SOCIALS BU EFLACIONATS AME LA PRODUCCIÓ PRIMARIA D'ALIMENTS I DE MATÓSIES PRIMERES, 1 APLEGATS EN UN TERRITORI REDUYT 1 DENS, AMB FUNCIONS DE DIRECCIÓ 1 DE REPRESENT7\CIó DEL PAÍS. �MOLT CONSCIENT OUiE LA SEVA BARCELONA T-#I.S T()R,IC;A L'INSTRUMENT ".: SER LA PLATAFORMA D' EXPRESSI& DI: JUrTIFICACIÓ CATALUNYA, QUE CATALUNYA HA CONSTRUÏT PER EXPRESSAR-SE I RELACIONAR-SE AME L'EXTERIOR. AQUEST f7S UN DELS OF3JFECTIUS QUE BARCELONA `i' FIA DE PLANTEJAR EN LA ?E;2SPF;C`iIVA DEL 92 I DELS ANYS QUE SEGUIRI^N: EL REFORÇAMENT D ; i C SEVA CAPITAi,ITAT. ESPANYOLA .I. DE LA SEVA CAPITALITAT CATALANA, EUROPEA=.. PEROUé CAL TENIR BEN PRESENT QUE BARCELONA ES TROBA EN PLFE "CARRER :Ion " D'EUROPA. EL PAPER FUTUR DE BARCELONA PASSA PER ESDEVENIR EL CENEE NEURALGIC D' ALL () QUE EN DIEM EL "NORD DEL SUD" D' E ROPr>, UNA AMPLIA REGIÓ QUE COMPRèN EL MIGDIA FRANCÉS, EL NUED ?' ITàL1A _ EL MEDITERRANI ESPANYOL. �S'EA DE POTENCIAR BARCELONA COM A CENTRE DE GRAVETAT D' ACUESTA áREA TERRITORIAL INTERNACIONAL, LA CUAL TI UN PES CULTURAL NOTABLE, ULTRA LA SEVA POTENCIALITAT 1 TURÍSTICA, I USTà PERFECTAMENT INTEGRADA EN LA XARXA EUROPEA DE CIUTATS. NOMÉS UN REC()NEIXEMENT I UN PERFECCIONAMENT DEL CARáCTER unBa DE CATALUNYA PODRá PROPORCIONAR-NOS UNA INCORPORACIÓ A EUROPA QUE; ENE PERMETI JUGAR UN PAPER CAPDAVANTER I, AUTORA, ORIGINAL. ES UNA VIA, AQUESTA, QUE RECLAMA ACTITUDS QUE SóN INSEPARABLES DE LA CULTURA URBANA, CON ARA EL GUST PEL DEBAT, L'ESTIMACIó DE LA PLURALITAT, L' I NTERÉS PER. LES AVANTGUARDES I, AL MATE IX TEMPS, PEL RIGOR EN L'ADMINISTRACIó. I NO VOLDRIA QUE EL QUE ESTIC DIENT S'INTERPRETÉS COM UN MENYSPREU VER AL CAMP. EN ABSOLUT. JO CREC QUE L'IDEAL DE SOCIETAT N'IS UN EN EL QUAL LA FRONTERA ENTRE CIUTAT 1 CAMP JA NO ExisT21x TANT. AIXò NO HAN OIT MOLTS. ¡JO VA DIR, PER EXEMPLE, MARX, I NO EA DIT MOLTA MÉS GENT. �L ,..FuRePA EN T,.7 DUAL ACABEN D' ENTRAR ÉS, PER DEFINICIó, EL CONTINENT D=IFICAT, CARREGAT DE CIUTATS. LA CIUTAT MATEIXA, EL QUE NWALTRES ENTENEM PER CIUTAT, És UN INVENT BáSICAMENT TUIROPFU. I NOSALTRES SON UN SECTOR, UN TROS D'AQUESTA URBANA EUROPA TAN TAN- CARREGADA D'HIST5RIA 1 DE PROBLEMES, PER5 TAMBÉ DE POSSIBILITATS, LA ,IOSTRA PLENA INTEGRACIÓ EN EUROPA, EN EL MÉS AMPLI SENTIT DEL TERNE, EL MOSTEE CAMí CAP AL PROGRÉS, CAP AL FUTUR, PASSA INEXCUSABLEMENT BEL PLE RECONEIXEMENT, ARREU DEL MOSTEE PAÍS, DE LA CAPITALIT7I2 DE BARCELONA, AiXí CON PER LA DEFENESTRACIó DE LA FALSA LOEN DE LA .*:ONFRONTACió ENTRE LA CAPITAL 1 LA CATALUNYA COMARCAr,, NO EME-HO AiXí F6RA UN GRAN _ERROR D'INCALCULABLES CONSEOONCTES NECATIVES PER A TOTS, PER AL PAIS I PER A LA SEVA cApTy -e � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4012 Title A name given to the resource Espanya 92: una perspectiva / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sumari: - Catalunya i l'Espanya del 92. - L'intervencionisme. - La visió dels socialistes. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Club Liberal, Platja d'Aro Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Espanya Liberalisme Socialisme Autonomia Model social Acció política Territoris Description An account of the resource Manquen les tres primeres pàgines. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-07-31 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1107/19870812d_00230.pdf e6279dd59fd0568c72fffc808900527c PDF Text Text N° 8 BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ MUNICIPAL JULIOL/AGOST-1985 CASTELLÓ D'EMPÚRIES FESTA MAJOR DES DE LA CASA DE LA VILA PREGÓ PRONUNCIAT PER L'EXCM. SENYOR PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA, AMB MOTIU DE LA FESTA MAJOR DE CASTELLÓ D'EMPÚRIES Amics de Castelló d'Empúries: Vull agrair-vos l'oportunitat que em doneu d'estar amb vosaltres el dia de la vostra festa. Per a mi és una satisfacció i un honor, no només com alcalde de Barcelona sinó també des del punt de vista personal. Aquestes terres estan lligades als records més feliços de la meva infantesa í adolescència. Molts i molts estius vaig recòrrer aquests paisatges, a peu o en bicicleta, aprenent a estimar aquesta terra com la van estimar els nostres pares í els nostres avis. Però també com alcalde de Barcelona em sento orgullós d'estar aquí en aquesta ocasió. Barcelona, com Castelló d'Empúries, és una ciutat que estima la llibertat i que per tant admira i respecta els que han lluitat per la seva llibertat. La vila de Castelló d'Empúries ha donat al llarg de la seva història moltes proves de l'amor per la llibertat. El Comtat d'Empúries, del qual aquesta vila és cap i casal, volgué mantenir sempre la seva independència, enfrontant-se amb el Bisbat de Girona, amb la Casa de Barcelona i amb els invasors francesos. Josep Pla evoca com l'aixecament del castell del Montgrí durant el regnat de Jaume II representà el desafiament del Reia la casa Comtal d'Empúries. l afegia: «...Ara, quan contemplo la silueta del castell del Montgrí des d'un punt o un altre del país, veig en les seves parets seculars un acte de voluntat reial, el testimoni mut de l'emanació d'una vasta sobirania; però, malgrat tot, com a empordanès, sento una gran admiració per aquest linatge de senyors del feudalisme». Jo, si em permeteu, també em considero un xic empordanès, l comparteixo amb en Pla la seva admiració davant l'esperit rebel d'aquells Comtes. l des d'aquesta doble condició de barceloní i empordanès puc veure com és de profitós per a un barceloní, i amb més motiu si és l'alcalde de Barcelona, conèixer la trajectòria d'aquesta vila. Perque en podem treure molts exemples de l'amor per la llibertat, com he dit abans, però també ens ofereix motius de reflexió sobre els límits del poder. Ens recorda els perills de la prepotència i ens ajuda a situar en el seu just terme /'apreciació del paper que hem de jugar com a capital de Catalunya. Segueix a les pàgines centrals �PONT VELL 3 ve de primera pàgina DES DE LA CASA DE LA VILA' Aquesta també és una bona ocasió per evocar alguns dels homes que des de Barcelona o des de Castelló han deixat el record del seu amor per totes dues poblacions: el cronista Jeroni Pujades, nat a Barcelona, que, a finals del segle XVI i començaments del XVII, visqué i morí a Castelló, on escriví la seva «Crònica Universal del Principat de Catalunya»; En Toribi Duran, l'obra del qual encara roman; En Sebastià Sunyer, l'amistat del qual amb Picasso ha quedat immortalitzada en l'obra d'aquest, com podem veure al museu del carrer Montcada de Barcelona. Castelló d'Empúries és, d'altra banda, un paradigma del que és i ha estat Catalunya. La història de les lluites d'aquesta vila per aconseguir la seva emancipació i la del seu comtat ens recorda les lluites de la pròp/a Catalunya, «el comtat gran», per mantenir la seva identitat. La pròpia configuració de la vila, presidida per aquesta magnífica catedral de l'Empordà que és l'església de Santa Maria, és un compendi de la seva història. Els noms dels seus carrers ens parlen de com es distribuien els oficis. La fesom/a actual de la vila ens ensenya com Castelló ha sabut adaptar-se als canvis dels temps, en variar l'orientació de les seves activitats econòmiques bàsiques: pesca i salines als pr/mers temps, ciutat de menestrals, comerciants i funcionaris més endavant –«Castelló, vila major, tot són jutges i notaris...», deia la cançó ramaderia i agricultura, després, l finalment, el turisme. Potser ara que ens acostem a l'acabament del segle, Castelló d'Empúries pot donar una vegada més un exemple de la seva vitalitat i mostrarnos a tots els catalans com podem superar alguns dels problemes que ens afecten. Catalunya es troba que, en plena crisi ha de mantenir una sèrie de realitzacions fetes en una època en que es pensava que el creixement econòmic havia de durar per sempre. Doncs bé, no ha estat així, i aquí rauen els problemes que tenen els municipis. Vosaltres ho sabeu molt bé. Les 4.000 fosses sèpt/ques d'Empúriabrava, els seus 50 km. de vials i els 25 km. de canals navegables, els 2.500 punts de llum suposen un volum de gestió que ajuntaments molt més grans i amb més mitjans que el de Castelló no sé si haurien resolt amb l'eficàcia que ho heu fet vosaltres. Vosaltres coneixeu també les conseqüències que té pera la seguretat ciutadana la urbanització accelerada. Però estic segur que sabreu acceptar aquest nou repte i en sortir-vos bé. Heu demostrat a bastament que en sou capaços. Perquè el dinamisme d'aquesta vila s'ha avançat a la resta del país. El vostre alcalde m'ha explicat que ha concedit una mitjana de 1.000 llicències de construcció anuals en els últims quatre anys. Heu sabut recuperar i mantenir, però, el respecte per aquest fabulós patrimoni arqu/tectònic de la vila. Demostreu d'aquesta manera una gran sensibilitat, a la vegada que heu sabut donar una utilitat pública a aquest llegat de la vostra història. És sorprenent com en un àmbit que en principi sembla tan diferent al de la meva ciutat es pot trobar inspiració per alguns dels problemes que afecten Barcelona pel fet de ser una gran ciutat metropolitana. Castelló d'Empúries, l'enorme vila que és Castelló en termes de superfície està fent l'experiment d'una gestió complexa de l'enfrontament d'alguns problemes que són característics de les grans metròpolis. Em refereixo a la complexitat que suposa l'administració justa i equilibrada d'un territori on hi ha àrees molt deferenciades d'utilització del sòl i, i fins i tot, d'estil de vida. És un problema que semblava limitat a les àrees metropolitanes de les grans ciutats americanes, unes capitals profundament dividides entre un centre que entra en crisi i una perifèria pròspera i residencials. Aquest és ara també un problema de Barcelona, en el sentit que es pot provocar una confrontació insolidària entre aquells que es beneficien de la centralitat –de ser al bell mig de la ciutat–i els que tenen espai per a viure amb més amplitud allunyats dels aspectes més negatius de la vida ciutadana. És un problema que potser també se li pot plantejar a Castelló d'Empúríes pel fet del fantàstic creixement de les seves urbanitzacions perifèriques d'alta qualitat. Davant d'aquesta situació el meu missatge és el mate/x que he intentat comunicar en aquelles ocasions on es parlava dels problemes de cohesió metropolitana: solidaritat. L'esforç de solidaritat, també de solidaritat fiscal, és imprescindible per a evitar que es trenqui la consciència de pertànyer a una mateixa població. La solidaritat és necessàr/a per a consolidar les relacions entre els que gaudeixen d'aspectes complementaris de la ciutat i per a mobilitzar de manera justa els recursos que permetran posar en pràctica els projectes comuns. El vostre potencial de riquesa, el vostre dinamisme, el fet que no teniu el problema de l'atur en el nivell de gravetat que és normal en altres llocs, ens permet d'encarar el futur amb optimisme. El futur de Castelló, el futur de l'Empordà i el futur de Catalunya. Amb aquest esperit optimista podem llançar-nos a ce lebrar aquestes festes que per sempre més han de ser d'alegria, de germanor i d'amistat. Amics de Castelló, que comenci la festa! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4013 Title A name given to the resource Festa Major de Castelló d'Empúries / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Vila, Castelló Empúries Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Castelló d'Empúries Festes majors Història Municipis Gestió pública Barcelona Acció política Empordà Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-08-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1108/19870825d_00231.pdf 75014b7c65d9b7f8e3c1e1ab31857161 PDF Text Text Q;,^^.^.^. Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Télex: 54519 Laye e Pregó de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona, a les Festes de Torroella de Montgri Torroella de Montgrí, 25 d'agost de 1987 �+IÍ Ajuntament 1 111+ de Barcelona Gabinet de Comunicació AMICS DE TORROELLA: M'HEU FET L'HONOR D'OFERIR -ME LA LECTURA DEL PREG6 DE LES VOSTRES FESTES. MOLT SOVINT HE VINGUT AQUí COM UN EMPORDANS MÉS, PER LES FESTES, PER LES SARDANES, PEL MERCAT. A MÉS DE BARCELONí, M'AGRADA CONSIDERAR-ME JOSEP P EMPORDANÉS. MEU PAISATGE B STa COMPRES EN A P VAN IGDI "EL ES NA ". PER¿ CREC QUE SI M'HEU CONVIDAT A FER DE PREGONER ES MÉS PER LA MEVA CONDICI6 D'ALCALDE DE BARCELONA. EN NOM DE LA CUTAT QUE REPRESENTO US AGRAEIXO LA DISTIItiTCIó. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PERQUè BARCELONA, COM CAP I CASAL DE CATALUNYA QUE ÉS, VOL MANTENIR LES RELACIONS MÉS FRATERNALS AMB TOTES LES CIUTATS, VILES I POBLES DEL PAíS. UNES CIUTATS, VILES I POBLES, QUE, COM ÉS EL CAS DE TORROELLA SóN TOTA UNA SINTES DEL QUE HA ESTAT I ÉS TOT CATALUNYA. UNS MUNICIPIS, LA VITALITAT I LA PERSONALITAT DELS QUALS SóN EL FONAMENT DE LA BONA ARTICULACIó DEL TERRITORI DE CATALUNYA. BARCELONA DEU MOLT A L'APORTACIó DE TOTES LES COMARQUES CATALANES. AQUESTS DIES, LLEGINT A GAZIEL, HE ^---^ POGUT RECORDAR L'APORTACIó DE L'EMPORDà: UN CONTINGUT FEDERAL, CATALANISTA I OBERT, COM CORRESPONIA A LA GENT DE LA PLANA I LA RIBERA. TORROELLA HA VIST A LA SEVA HISTòRIA, LLUITES, PESTES, PIRATES. HA VIST CANVIAR EL CURS DELS RIUS, ELS CONREUS DELS SEUS CAMPS, LES DEDICACIONS DE LES SEVES o �I1111l Ajuntament ' IV de Barcelona Gabinet de Comunicació GENTS; HA VIST L'ENORME CREIXEMENT DEL TURISME. TOT AIXò HA QUEDAT REFLECTIT EN LA FESOMIA DEL MUNICIPI. NO SEMPRE COM HAURIEM VOLGUT. L'AFANY PELS GUANYS IMMEDIATS VA SER POC RESPETUOS AMB EL PAISATGE DE LA NOSTRA COSTA. r1é PERò, TORNANT A PLA, "LA COSTA BRAVA, SI SE SAP MIRAR AMB ULLS D'AUTENTICITAT CONSERVA ENCARA TOTA LA SEVA GRAN BELLESA, EL SEU INCENTIU I LA SEVA FASCINACIó, INTACTES". EFECTIVAMENT, TOT L'EMPORDà ÉS UN LLOC PRIVILEGIAT. UN LLOC PRIVILEGIAT QUE ESTA VIVINT UN MOMENT CRUCIAL. ARA QUE L'ECONOMIA ES REDREÇA, QUE POT TORNAR A HAVER CREIXEMENT, L'EMPORDà ES PODRIA DECANTAR CAP A UNA ESPECULACIÓ QUE MALMETI MÉS LA COSTA, PER UN URBANISME �tififfi Ajuntaznent '(FIÍ+" de Barcelona Gabinet de Comunicació DE DENSIFICACIò, REPRENENT ELS HàBITS DELS TEMPS PREDEMOCRàTICS . 3^^ L'ALTERNATIVA, PERò ÉS UN p56' LA S TOSCANA: UNA COMARCA DENSA, PER EQUILIBRADA. TENIM AQUí UNES POSSIBILITATS INFINITES: BONES COMUNICACIONS, EL ROMàNIC, I "EL ROMà", LA GASTRONOMIA; FIEU SABUT CREAR•UNA TRADICIò DE FESTIVALS DE MUSICA; TENIM EL MAR I L'INCOMPARABLE MARC NATURAL: L'EMPORDANET VERD, ARRODONIT I SUAU I AMABLE. AMB AQUESTS ACTIUS CAL NO ESPERAR A QUE ^ J L'ESPECULACIò ENS POSI A LA DEFENSA. ARA TENIM PODER DEMOCRàTIC LOCAL PER A FER UNA ALIANÇA AMB ELS SECTORS POPULARS, MENESTRALS I EMPRESARIALS MÉS INTELIGENTS I DISPOSATS A PROGRAMAR A LLARG TERMINI. ^ �IIIIl Ajuntament 11 1I' de Barcelona Gabinet de Comunicació PER MANTENIR L'EQUILIBRI DEL TERRITORI TENINT LA IMMENSA AVENTATJA DE LA VIDA COMARCAL EFECTIVA DE QUE GAUDEIX L'EMPORDà. PO SEMI PER EXEMPLE LES FESTES MAJORS, UNA DARRERA RUPIà, PARLAVà, PERELADA, LA BISBAL, I .^^ VULPELLAC, TORROELLA... L'ALTRA: LLS, EL JOVENT HI VA CADA SETMANA AMUNT I AVALL, AMB LES SEVES MOTOS. (SI NO FOSSIN TAN PERILLOSES! EL CASCO!) I LA GENT GRAN SURT A BALLAR I A VEURE EL JOVENT. TOT AIXò ENS PERMET APOSTAR PER UN CREIXEMENT QUE :MANTINGUI LA QUALITAT DE VIDA QUE TÉ L'EMPORDà. c I DES DE LA MANERA DE VIURE DE L'EMPORDà FER UN MANERA DE VIURE DE TOT EL PAíS. 5 �Ajuntament '4111" de Barcelona Gabinet de Comunicació DES DE LES APORTACIONS DE TOTS PODEM FER UNA CATALUNYA VARIADA I EQUILIBRADA. NO PUC OBLIDAR L'APORTACIó QUE TORROELLA VA FER A LA RECUPERACIO DELS NOSTRES SIGNES D'IDENTITAT: EL PAPER QUE AQUESTA VILA VA TENIR EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA SARDANA. LA SARDANA LA VA REFER I CONSAGRAR UN ANDALGS D'ALCALà LA REAL —MIREU SI NO ÉS SIMBòLIC — AFINCAT A FIGUERES, EN PEP VENTURA. EL SEU COL.LABORADOR EN LA CREACIó DE LA SARDANA LLARGA VA SER EN MIQUEL PRADES, QUE, ENCARA QUE VA NEIXER A VERGES, DES DE PETIT VISQUÉ AQUí. VA SER A LA PLAÇA DE TORROELLA ON ES VA BALLAR PER PRIMER COP EL 1884 LA SARDANA SEGONS AQUESTES NORMES. —7— Ref.: �Ajuntament `VIII p W de Barcelona —8— Gabinet de Comunicació Ref.: I NO OBLIDEM LA CONTRIBUCIó AL DESENRROTLLAMENT DE LA SARDANA D'EN VICENÇ BOU I GALí, DIRECTOR DE LA COBLA DELS MONTGRINS DES DE 1909. EL MAR, LA MUNTANYA, EL TURISME, LA SARDANA, NASCUTS AQUí, NASCUTS ALLà, NASCUTS A ANDALUSIA TOT AIXE ÉS CATALUNYA. CATALUNYA NO POT RENUNCIAR A CAP NI UNA DE LES SEVES PARTS. NO POT CONTRAPOSAR SINO AGERMANAR: DE BARCELONA I LA SEVA REA METROPOLITANA A L'EMPORDà, DE L'EBRE AL PIRINEU. AL CIM DE STA. CATERINA EL CASTELL DE MONTGRí ENS RECORDA TOTA UNA HISTòRIA DE CONTRAPOSICIONS: EL PODER REIAL I EL PODER DELS COMTES D'EMPüRIES. PERE TAMBÉ ENS RECORDA QUE EN POLíTICA LES COSES NO SóN MAI ETERNES: EL CASTELL VA DEIXAR DE SER NECESSARI ABANS QUE NO S'ACABES. 79- ti �ÏI, IIIII ;+ untament 11II+ de Barcelona Gabinet de Comunicació AVUI ES DIA DE FESTA I NO ENS EM DE POSAR MASSA SERIOSOS. PERS SI QUE VULL DEIXAR — VOS AQUEST MISSATGE DE FRATERNITAT, DE SOLIDARITAT I D'UNIó DES DE BARCELONA. VISCA LES FESTES DE TORROELLA DE MONTGRí. o - 9— Ref.: � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4014 Title A name given to the resource Festa Major de Torroella de Montgrí / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Torroella de Montgrí Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Cultura Medi ambient Territoris Model social Torroella de Montgrí Empordà Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-08-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1109/19870829d_00232.pdf 2e9ba70adecfe923a00fb163d909b4ee PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Pregó de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a les Festes de la Seu d'Urgell Seu d'Urgell, 29 d'agost 1987 �URGELLENCS, AMICS TOTS: INICIEU AVUI LA VOSTRA FESTA MAJOR, I HEU VOLGUT QUE L'ALLCALDE DE BARCELONA EN PRONUNCII EL PREGó. ÉS UN I ONOR QUE AGRAEIXO, EN EL MEU NOM I EN NOM DE LA CIUTAT DE BARCELONA. ÉS UN HONOR I ES TAMBÉ UN MOTIU PER RECORDAR LES RELACIONS QUE HI HA HAGUT I QUE HI HA ENTRE AQUESTES DUES CIUTATS MIL.LENàRIES, LA SEU D'URGELL I BARCELONA. UNES RELACIONS QUE VAN MOLT MÉS ENLLà DE L'EVOCACIó • LíRICA O DE LA NOSTàLGIA HISTòRICA. BEN AL CONTRARI. TENEN MOLT A VEURE AMB EL NOSTRE PRESENT I AMB EL FUTUR. ENS TROBEM ARA EN EL CAMÍ IRREVERSIBLE DE LA �INTEGRACI6 A EUROPA. SABEM QUE CATALUNYA POT ARTICULAR-SE AMB èXIT A LA RESTA DEL CONTINENT SI ACONSEGUIEX MANTENIR I POTENCIAR EL SEU SISTEMA DE CIUTATS. LA SEU D'URGELL SAP MOLT BÉ TOT AIXò. LA SEVA VOCACI6 EUROPEA NO ÉS PAS D'ARA. VOSALTRES SABEU MOLT BÉ, QUE EL PIRINEU HA DE SER UNA CRUïLLA, I NO UNA FRONTERA. HO SABEU I HEU FET MOLT PERQUè TOT CATALUNYA HO ENTENGUI. SI ELS CATALANS SEMPRE HAN ESTAT EUROPEUS ÉS EN GRAN PART GRàCIES AL PIRINEU. UN URGELLENC, LLUíS RACIONERO, ENS EXPLICA QUE LA XARXA DE MONESTIRS ROMàNICS DEL PIRINEU CATALà DEL SEGLE C �X CONSTITUTA UNA FRONTISSA CULTURAL EUROPEA: VA SERVIR DE PONT ENTRE L'HUMANISME HERETAT DELS GRECS, LA CULTURA ARàBIGA I PROVENÇAL I EL RENAIXEMENT QUE ES PRODUIRIA TOT SEGUIT A LA TOSCANA O EL VENETO. DURANT TOTA UNA ÉPOCA EL ROMàNIC VA SER EL LLENGUATGE D'AQUEST NORD DEL SUD D'EUROPA ON TANTES COSES PODEM DIR. UN LLENGUATGE COMú QUE VA PERMETRE LA CONSTRUCCI6 DE LA VOSTRA MAGNÍFICA CATEDRAL A CàRREC DEL MESTRE LLOMBARD. MIREU SI N'ÉS DE SIGNIFICATIU, EL SEU NOM. L'ALCALDE GANYET HA SABUT RECUPERAR LA IDEA DE LA SERRALEDA com__A FRONTISSA, I HA IMPULSAT LA COMISSI6 INTERPIRINENCA DE PODERS LOCALS COM A INSTRUMENT DE LA SEVA POSADA EN PRàCTICA. JUNT AMB LA SEU, ELS COMUNS D'ANDORRA I TOLOSA, �BARCELONA PARTICIPA DE MOLT BON GRAT EN LA COMISSI6. LES CIUATS DEL MIGDIA FRANCèS S'ADONEN DE QUE ÉS MOLT IMPORTANT POTENCIAR LA CONNEXI6 ENTRE LES DUES VESSANTS DEL PIRINEU. D'AQUESTA MANERA DEIXEN DE SER EL CUL DE SAC DE FRANÇA I S'INTEGREN EN UNA REGI6 NATURAL MÉS àMiPLIA. ÉS UNA EMPRESA QUE VA MÉS ENLLà DE LA RELACI6 HISTòRICA I LINGÜíSTICA ENTRE NOSALTRES I LES TERRES CATALANES DE FRANÇA. AQUESTA RELACI6 ÉS PRIVILEGIADA I S'HA D'ENRIQUIR CULTURALMENT. PERE EL QUE ES TRACTA ÉS DE VERTEBRAR UNA REA r 1-4GvJ CIUTATS COM EUROPEA DE MOLTA MÉS ENTITAT QUE BORDEUS, TOLOSA, BARCELONA, MARSELLA, MILà, TORí. LA SEU D'URGELL HA SABUT ACTUAR EN AQUEST PROCÉS COM A CIUTAT SENSE COMPLEX, ASSUMINT EL PAPER QUI LI CORRESPON PER LA SEVA HISTERIA I LA SEVA SITUACIó. �ÉS L'ACTITUD QUE CAL PER FER UNA CATALUNYA QUE PUGUI LIDERAR LA CONSTITUCIó DEL NORD DEL SUD EUROPEU. CATALUNYA S'HA DE CONSOLIDAR ELLA MATEIXA. NO ES ENTRE BARCELONA I TRACTA DE FER CONY POSICIONS, CATALUNYA, LA CIUTAT I EL RERA PAÍS. LA CONTRAPOSICI6 QUE PUGUI HAVER ENTRE LA RIBERA I LA MUNTANYA POT SER UN CONCEPTE ENRIQUDOR I úTIL, PER ENTENDRE ACTITUDS. A ÉS DANY6S QUAN ES MANIPULA DES DE DALT PER TREURE PROFIT POLíTIC O ECONòMIC. CATALUNYA NO SEVES PARTS, POT RENUNCIAR A CAP NI UNA DE LES • ' DE EL PIRINEU, va l L'EMPORDà, ^- BARCELONA, L'EBRE. EL �-6- TREBALLADOR, EL PAGÉS, L'E1 RESARI AMB VISIÓ DE PROGRÉS, L'EC (i_, IàSTIC QUE CONEIX EL SEU POBLE. V tom - /M C LA SEU I BARCELONA HAN VIST A LA SEVA HISTòRIA COM HOMES ENTREGATS HAN TREBALLAT PER FER UN PAÍS MILLOR. DES DE PAU CLARIS AL CARDENAL CASAÑAS; DES DEL CARDENAL BENLLOCH I VIVÓ A L'ARQUITECTE J.M. SOSTRES I MALUQUER; DE SANT JOSEP DE CALASSANÇ A JOSEP ZULUETA; DE LLORENÇ TOMáS A JOSEP ALBANELL. HOMES I TERRES. AIXÓ ÉS CATALUNYA. HOMES I TERRES INTEGRATS, AGERMANATS, SOLIDARIS. QUE TOTS S'HI TROBIN A GUST. WiÉ Cen g47/VM fW S 4 ul ALL. p',1ri.^e-A) QUE LS URGELLENCS I TOTS ELS HABITANTS DE L'ALT PIRINEU VEGIN RECONEGUDA LA SEVA REGIÓ DINS DE CATALUNYA. ÉS UNA ASPIRACIó LEGÍTIMA I FONAMENTADA. LES CARACTERÍSTIQUES DE L'ALT PIRINEU MEREIXEN UN TRACTAMENT DIFERENCIAL I EXIGEIXEN EL MANTENIMENT DE LA SEVA �-7— INTEGRITAT. DES DE BARCELONA COMPRENEM MOLT BÉ EL DESIG DE QUE UNA REGI6 HOMOGèN4A I BEN DEFINIDA NO SIGUI TROCEJADA. BARCELONA HA SEGUIT AMB SATISFACCI6 LA RESPOSTA QUE LA MOBILITZACI6 POPULAR PER ACONSEGUIR ELS JJ.00. DEL 92 HA TINGUT A LA SEU. MOLT ESPECIALMENT, EL CAMí SERIES, RESPONSABLE, IL.LUMINAT I IMAGINATIU EMPRÉS PER L'AJUNTAMENT I ELS URGELLENCS CAP A LA PARTICIPACI6 DE LA CIUTAT ALS JOCS AMB L'ESPORT DEL CANóE—KAYAK. ^-^ U951 1 7 o i ►ft1 3c i • LA DECISI6 FINAL HA DE SER PRESA MOLT AVIAT xsa LA FEDERACI6 INTERNACIONAL DE PIRAGÜISME, 7 EL FA BARCELONA I LA SEU TINDRAN UN NOVA OCASI6 PER ANAR �DE BRACET I COL.LABORAR ESTRETAMENT EN BÉ DEL PAIS. TREBALLAREM COM SEMPRE HEM TREBALLAT. I ELS QUE SABEN TREBALLAR BÉ, SABEN DIVERTIR-SE BÉ. AIXí QUE ARA ANEM A DIVERTIR-NOS. NO ESPEREM MÉS. VISCA LA FESTA MAJOR. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4015 Title A name given to the resource Festa Major de la Seu d'Urgell / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Dues ciutats mil.lenàries. Comissió interpirinenca de poders locals. Vocació europea. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Seu d'Urgell Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource La Seu d'Urgell Festes majors Història Territoris Barcelona Europa Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-08-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1116/19871101d_00234.pdf a93d179e5b60fc1b6625a6a8eaa12032 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, sin. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Palabras del Excmo. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, en la inauguración de las exposiciones "Antoni Gaudí 18521926" "Barcelona: Espacios y Esculturas 1982-1986" Viena, 1 de setiembre de 1987 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EXCMO. SR. ALCALDE, EXCYO . SR. EMBAJADOR, SR. OR, SEnORAS Y SENORES: ES UN PLACER PODER PRESENTARLES HOY ESTAS DOS EXPOSICIONES, "ANTONI GAUDÍ, 1852-1926" Y "BARCELONA: ESPACIOS Y ESCULTURAS 1982-1986" QUE HAN SIDO POSIBLES GRACIAS LA COOPEPvACIóN DE LA KÜNSTLERHAUS, DEL MINISTRO :)E ASUNTOS EXTERIORES DE ESPAÑA, DE LA 'UNDACI6N DE LA CAJA DE PENSIONES Y DEL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA. CIUDAD DE BARCELONA DA ASÍ UN PASO MáS PARA DARS CONOCER EN EL MUNDO. fUINRO FELICITAR A LOS ORGANIZADORES POR HABER ACEPTADO LA IDEA, NO EXENTA DE RIESGOS, DE MONTAR LAS DOS EXPOSICIONES CONJUNTAMENTE. �Ajuntament de Barcelona A Gabinet de Comunicació 'O 21 Ref.: SAUDi. àeEm }5 DE UN ARTISTA, DE UR ARQUITECTO GENIAL, ES UNA DE LAS FIGURAS N S IMPORTANTES 9UE BARCELONA HA TENIDO LIGADA A SU HISTORIA. SU OBRA ESL A. PRESENTE PE d ;ENTENENTE EN NUESTRA CIUDAD, LOS LARCELO 22S LA CONOCEN. SE 2@D2Ǫ DECIR 2O¿ mºDªVià ES UN VECINO 2» ¿ :CELOL , QUE VIVE ENTRE NOSOTROS. INTERESA SUBRAYAR, ¿D33/5, QUE LA GENIALIDAD DE Siu a/ »Ü S2 Dk99UJC EN =DIO DE UN DESIERTO CULTURAL. • C«rni ERA US GENIO, ES CIERTO, PERO VIVI/ .±z2SAT\ td UNA BARCELONA QUE ESTABA EN PLENA ?22A;SI/2. URBANA, INDUSTRIAL, CULTURAL. LA BARCELONA 9E2 D£k2IE5 LAS 29nAL tªK, QUE HIZO EL ENSANCHE. LA ª23C2tO¡A 25 LA QUE 22¿D2J6 GAUDí, PERO QUE TAMBIÉN PUIG I CA)AE2«CS. g w¡FS2E I SOn?2U32, RAmON CASAS Y R\S TARDE, PICAS , 2I2} Y TANTOS OTROS. �Ajuntament V de Barcelona Gabinet de Comunicació LA EXPOSICI5H "BARCELONA: ESPACIOS Y ESCOLTURàS" RESUM« »ISOALMENTD LA COUTRIBUCI\N DE UNOS PROFESIONALES AL ESFUERZO PARA RECOBRAR EL IMPULSO Y LA TL S13K VITAL DE UNA BARCELONA QUE PUDO ALBERGA! GENIOS COHO GAUD} Y PICASSO. CON RIBUCT6N HECHA A TRAVES DE UNA POLÍTICA URF A iS2IC& ATREVIDA, CREATIVA, ARRIESGADA PERO ÚÜ:2a^;23£«3«322 IRA LA QUE HABÍA QUE HACER. ¡ EÇ2 ?UN RECUPERAR EL CENTRO Y LOS NI1CLEOS 1IST & IU S Di ADAD0S. PERO TAMBI/3, Y SOBRE TODO, HABÍA 2O2 >22 DIS 2I ;AU URBANA A UNA PERIFERIA MISERABLE BERRDADA DRSTP22 D2 LUCROS AJOS DE GOBIERNOS 2O D2ECCE' P?COS. ¡ S IA QUE MUNICIPALES "MONUMENTALIZAR LA PERIFERIA", S2G}2 LA E<223SI\S o92 NUESTROS ARQUITECTOS AC .A :A NOSOTROS, BARCELONESES, CATALANES, EUROPEOS DEL ESPAÑOLES, 2 ES UNA ENORME SATISFACCI6N PODER OFRECER A L0S VIENESES ESTA VISI6N DE BARCELONA. �Ajuntament < f de Barcelona Gabinet de Comunicació PARA §OSOTROS VIENA ES EL CORAZ6N DE EUROP¿. HE CITADO MUCHAS VECES UNA FRASE QUE Oí AQUÍ, HACE JUSTO UN AM): _S RADIO DE 300 RU SE ENCUENTRAN MARAVILLAS URBAN AS COEM BUDARSST, PRAGA O MUNICH. ESTO S\L0 ES :POSIBLE SE EUROPA. VI ENA ES 2 A;SI 2 LA CIUDAD DE EUROPA DONDE MEJOR SE CONSERVA t¿ OBRA 17) 2 LO QUE AQUÍ SE ttAi/ LA SEZESSION Y NOSOTROS tlA:A 3ÚS SOD222IS:O. OU{ OTRAS CIUDADES ENCAJARÍA MEJOR UNA «&PO SIE13K 22ª2E GzUD{? BEFO VIENA ES TAUBIÉN PARA BARCELONA UN EJEMPLO DESDE LA PERSPECTIVA DE LO QUE RECOGE LA SEGUNDA E•POSIC1\§. LO QUE HEMOS E N ?EZADO A HACER EN LA PERIFERIA DE BARCELONA, VIENA YA LO TENÍA HECHO HACE MaS OE 22EIO SIGLO. �Ajuntament ir de Barcelona Gabinet de Comunicació POR ESTOS MOTIVOS ESTOY SEGURO QUE LA EXPERIENCIA SERA HOY FRUCTÍFERA PARA LAS DOS CIUDADES, Y QUE DESPERTARA EL INTERÉS DE LOS VIENESES POR BARCELONA. PIRIÍ.M"E, PL,R, ACABAR, REITERAR NI AGRADECIMIENTO A TODAS LAS INSTITUCIONES Y A TODAS LAS PERSONAS QUE HAN r TEC:0 POSIBLE LAS EXPOSICIONES. GRACIAS TAMBIÉN A USTEDES POR SU PRESENCIA AQUÍ. nucHAs � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4022 Title A name given to the resource Exposicions de "Antoni Gaudí 1852-1926" i "Barcelona: espacios y esculturas" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Kunstlerhaus, Viena Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Cultura Art Urbanisme Europa Barcelona Gaudí, Antoni, 1852-1926 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-09-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1110/19870906d_00235.pdf 265ca5df495c03f3eca0daf7554eb161 PDF Text Text ^r Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, al 8th European Congress of Neyrosurgery Barcelona, 6 de setembre de 1987 1 �Molt Honorable President, Mr. President, Ladies and Gentleman: I am very pleased to give you my warmest welcome to Barcelona. Barcelona has been always an open city. She likes to receive new people, new ideas, new cultural influences. This is how Barcelona has grown in history and won a reputation of culturated, liberated city. We are proud of our mixed heritage that you can perceive in our streets, from the varied urban landscape to the languages we speek. The city governemnt purpose is to enhance Barcelona's ability to become an international seat for debate and cultural and scientific exchange. I am sure this congress will be an important step towards this objectives. You are well acquainted with the medical tradition of this city. Not a few barcelonians appear in the highest landmarks of medicine history. 2 �Barcelona is also the only Spanish city with a large supply of municipatilïty owned hospital and health services. So I hope you will find yourselves in a familiar atmosphere and the congress benefit of it. I have no dubt Barcelona will learn from the congress. Let me wish you then a very happy stay with us. Thank you very much. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4016 Title A name given to the resource Paraules a la 8th European Congress of Neurosurgery Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Ciència Sanitat Congressos i conferències Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-09-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1118/19871108d_00236.pdf eb630caeafee445dd38b822a97c36981 PDF Text Text EN Ajuntament de Barcelona Preqo de l'Excm. Alcaldía Gabinete de Comunicación Pía. S. Jaime sin. 08002 Barcelona Tel. 301 0707 Télex 54519 Laye Alcalde, Pasqual Maraqa11, a les Fires Festes de Sant Sadurní d'Anoia Sant Sadurni d'i,uloia, 8 de sef,ebre 1987 �4011 1,, de Barceiona Gabinet de Comuruczwio Aitintament FíH F., I `„,, (4),A9] 11, (•,:„ U:jj■ I VUIT '111 • ;.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació : }I'JiLL,Y.1.11;.7, ■ : T: nui • �Ajuntarnent Liì de Barcelona Gabinet de Comunicacid ., I ' „ ,, 1 • flUR " ° 1 ' .1 , �Ajuntament 1jj3de Barcelona Gabinet de Comunicació [ Y ' • .1, '.1 �Ajuntament ^:;-^ cíe Barc €sls Gabinet de Comunicad,. •.^> :.'•4,;_^'.^,!- e �Aiuntarnent de Barcelona Gabinet de Comanicacid 9 Ref.: 9 f"' 1 1 , �Ajuntanient ll jJ de Barcelona Gabinet de Comunicaci,') U1I R, � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4024 Title A name given to the resource Fires i Festes de Sant Sadurní d'Anoia / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. El fènix de Catalunya. Aspiració a acollir el hoquei sobre patins. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sant Sadurní d'Anoia Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Història Territoris Model social Sant Sadurní d'Anoia Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-09-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1111/19870913d_00237.pdf a69b47db75306cf0cc437b75a3a8ec7c PDF Text Text r L'ALCALDE DE BARCELONA Aquesta és la p rimera Festa Major que el Poble Nou celebra després d'obtenir l'organització dels Jocs Olímpics de 1992. I si els Jocs seran l'ocasió per millorar tot Barcelona, aquesta millora es manifestarà amb més intensitat al Poble Nou. Els veïns del Poble Nou ho sabeu ben bé. Barcelona s'obrirà al mar a través del Poble Nou. El Poble Nou deixarà d'estar aïllat de la resta de la ciutat. El barri obtindrà una qualitat urbana i uns equipaments col.lectius que poques ciutats tindran. Pera el més important d'una ciutat, d'un barri, és la seva gent. El paisatge canviarà, l'aïllament desapareixerà. Pera es ben segur que la cohesió social, la consciència de barri que els veïns de Poble Nou tenen no desapareixeran mai. Això és el que garanteix l'èxit de la renovació del Poble Nou. I això és també el que farà d'aquesta Festa Major de 1987 la millor i més divertida de quantes el Poble Nou ha tingut fins ara. Molt bones festes. Pasqual Maragàll � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4017 Title A name given to the resource Salutació de l'Excm. Sr. Alcalde a la Festa Major de Poble Nou Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barri Poble Nou, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Territoris Poblenou Festes majors Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-09-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Escrits https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1123/19871122d_00238.pdf 141671b776f4c0ddd0d7d37d14036d37 PDF Text Text P. IqV Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime sin. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye Palabras del Excmo. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, con motivo de la comida ofrecida al Cuerpo Consular Barcelona, 22 de septiembre 1987 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació HONORABLES SRES. C6NSULES, QUERIDOS AMIGOS: DE NUEVO TENGO EL PLACER DE REUNIRME CON USTEDES PARA CELEBRAR LA FIESTA MAYOR DE BARCELONA. EN EL ANO TRANSCURRIDO DESDE LA ANTERIOR FIESTA, HEMOS COMPARTIDO MOMENTOS QUE SERSN DE GRAN TRASCENDENCIA PARA LA CIUDAD DE BARCELONA. EL AO PASADO LES HABLÉ A VDS. DEL INTERÉS DEL AYUNTAMIENTO QUE PRESIDO EN DAR A BARCELONA UNA MAYOR PROYECCI6N INTERNACIONAL. LES MENCIONÉ LA IMPORTANCIA QUE PARA NOSOTROS TENÍA LA CANDIDATURA OLÍMPICA. POCOS DÍAS DESPUÉS DE AQUEL ALMUERZO, BARCELONA OBTUVO LA RECOMPENSA DE SUS ESFUERZOS AL SER DESIGNADA CIUDAD ORGANIZADORA DE LOS JUEGOS DE VERANO DE LA XXV OLIMPIADA. DESDE ENTONCES LA PRESENCIA DE BARCELONA EN EL Ref.: �-3- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: PANORAMA MUNDIAL HA AUMENTADO ESPECTACULARMENTE. AQUELLOS DE USTEDES QUE YA HACE UN CIERTO TIEMPO QUE SE ENCUENTRAN ENTRE NOSOTROS HAN SIDO TESTIGOS EXCEPCIONALES DE LOS PROGRESOS QUE SE HAN REGISTRADO EN EL ROL INTERNACIONAL DE BARCELONA. EN ESTE ISLTIMO AÑO SE HA REGISTRARDO UN INCREMENTO IMPORTANTE EN LA CANTIDAD Y CALIDAD DE LAS ACTIVIDADES DE ESTA CIUDAD QUE TIENEN UNA DIMENSICSN INTERNACIONAL. NO QUIERO AHORA IMPROVISAR UNA RELACI6N QUE RESULTARÍA, FATALMENTE, PROVINCIANA Y CONTRADICTORIA CON MIS PROP6SITOS. DÉJENME TAN SIGNIFICACI6N SOLO DESTACAR UN HECHO DE TANTA COMO EL NOMBRAMIENTO DE DOS NUEVOS C6NSULES GENERALES DE CARRERA DE DOS PAÍSES DE TANTA IMPORTANCIA COMO JAP6N Y LA REPúBLICA POPULAR CHINA. LOS PR6XIMOS AÑOS VAN A VER UNA DE LAS MáS IMPORTANTES TRANSFORMACIONES QUE BARCELONA HABRá EXPERIMENTADO EN SU HISTORIA. �-4- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: YO LES INVITO A TODOS USTEDES A VIVIR INTENSAMENTE CON NOSOTROS ESTA TRANSFORMACI5N. LAS CIUDADES NO TIENEN FRONTERAS, SON LUGARES DE ENCUENTRO, DE INTERCAMBIO, DE COMUNICACIóN. BARCELONA QUIERE ESTAR ABIERTA A TODO EL MUNDO, NECESITA DE TODO EL MUNDO. Y AltN MS EN ESTE PERíODO CRUCIAL QUE VIVIMOS. NADA IEJOR QUE LA AFLUENCIA DE IDEAS, DE PROYECTOS DE TODAS PARTES PARA ENCONTRAR BUENAS SOLUCIONES A LOS PROBLEMAS QUE PUEDAN SURGIR. PARA ELLO, QUERIDOS AMIGOS, SU AYUDA ES INESTIMARLL. DEBO AGRADECERLES EL APOYO QUE EL AYUNTAMIENTO HA RECIBIDO DE USTEDES EN SUS CONTACTOS INTERNACIONALES, Y EN PARTICULAR, EN MIS VIAJES PARA LA PROMOCI6N ECON6MICA DE BARCELONA. �4 -5- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació YO LES PIDO QUE ACTUEN TAMBIÉN COMO MENSAJEROS DE BARCELONA EN SUS PAíSES. QUE PROCLAMEN EL DESEO DE BARCELONA DE RECIBIR EL ESTíMULO DE TODOS LOS PUEBLOS PARA SUPERARSE A SI MISMA. QUISIERA ACABAR DANDO LA BIENVENIDA A LOS HONORABLES SEUORES C6NSULES QUE ACUDEN A ESTA CELEBRACI6N POR PRIMERA VEZ. ESPERO QUE LLEGUEN A SENTIRSE DEL TODO BARCELONESES. TAMBI1N QUISIERA DESEAR LO MEJOR A AQUELLOS QUE MARCHARON O HAY DE MARCHAR. MUY ESPECIALMENTE A MI QUERIDO AMIGO DON RODOLFO OLAVARRIA, DECANO DE ESTE CUERPO CONSULAR, CON QUIEN HEMOS TENIDO UN TRATO INTENSO QUE HA DADO LUGAR A LA FRUCTíFERA Y ESTABLE COLABORACI6N ENTRE EL URUGUAY Y BARCELONA. EN ESTOS DíAS QUE PARECE ABRIRSE UNA NUEVA ESPERANZA PARA LA PAZ MUNDIAL ME COMPLACE DESEARLES, UNA VEZ MáS, UNAS FELICES FIESTAS DE LA MERCED. Ref.: �-6- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació HONORABLES SEÑORES Y SEÑORAS, BRINDO POR TODOS USTEDES, POR SUS PAíSES Y POR BARCELONA. a w Ref.: � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4029 Title A name given to the resource Dinar amb el cos consular / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albèniz Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Relacions Internacionals Territoris Acció política Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-09-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1124/19871128d_00239.pdf fa489635cc196cce37a58c8c85910212 PDF Text Text : 20r5 económicaa i benestar social a la Ciutat de Barcelona. Llicó inaugural del curs 1987-88 d'ESADE, pronunciada per l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall Barcelona, 28 de setembre de 1987 �INDEX 1. 1985: REPLANTEJAMENT DAVANT LA CRISI 2. LA RESPOSTA DE L'AJUNTAMENT 3. JJ.00., PRESENCIA INTERNACIONAL, CONSELL ECONOMIC 4. PONENCIA DE DESENVOLUPAMENT 5. CONSORCI DE LA ZONA FRANCA 6. INICIATIVES S.A. 7. SITUACIO ACTUAL I PERSPECTIVES 8. CONCLUSIONS �SENYOR DIRECTOR, SENYORES I SENYORS: GRSCIES PER HAVER-ME INVITAT A DONAR AQUESTA PRIMERA LLIC6 DEL CURS QUE AVUI INAUGUREM. NO ÉS LA PRIMERA VEGADA QUE TINC EL PLAER DE PARTICIPAR EN ACTIVITATS D'AOUSTA ESCOLA. Sí QUE ÉS, PER CONTRA, EL PRIMER COP QUE EM CORRESPON PORTAR EL PES D'UN ACTE ACADe- MIC. Alk itAtim":1::(S" AQUESTA CASA HA DEMOSTRAT LA SEVA CAPACITAT PER COPSAR ELS PROBLEMES QUE SORGEIXEN EN LA NOSTRA SOCIETAT EN TRANSFORMACIó. ATENENT A AQUESTA SENSIBILITAT HE VOLGUT DEDICAR LA MEVA LLI(76 AL PAPER DE LES CIUTATS, 1 MÉS CONCRETAMENT DE LA CIUTAT DE BARCELONA, EN LA PROMOCI6 ECOW(SMICA I EL BENESTAR SOCIAL. �ELS VULL EXPLICAR QUE HA FET L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO PER MODIFICAR L'AMBIENT DE CRISI I DESáNIM ECONòMIC QUE DOMINAVA LA CIUTAT FINS FA MOLT POC. EL OUE EXPOSARÉ ES LA MEVA VISI6 DE L'EVOLUCIS D'AQUESTS ANYS DES DEL MEU LLOC D'ALCALDE. UN LLOC QUE, COM A OBSERVATORI ECONòMIC, ÉS PRIVILEGIAT. MÉS TARD JUSTIFICARÉ AQUEST QUALIFICATIU. FINALMENT FARÉ UNES REFLEXION SOBRE EL QUE PODEN FER PER EVITAR EL PERILL DE CREACI6 DE ZONES MARGINALS, DE BOSSES DE POBRESSA QUE QUEDIN APARTADES DE L'ONADA DE PROSPERITAT QU ESTEM CONTEMPLANT. QUÉ PODEM FER PER EVITAR LA FORMACI6 D'ALL6 QUE EN DIEM UNA "ECONOMIA 1 `^`^ 9'^ ' zf^ r/ 2 00. L..) ,f:tnti r ^,, 'L rí(. C .•^7 �1985: REPLANTEJAMENT DAVANT LA CRISI SITUEM-NOS AL 1985 I AL REPLANTEJAMENT DAVANT LA CRISI QUE EN AQUELL MOMENT ES VA INICIAR EN EL NOSTRE AJUNTAMENT I EN GENERAL, JO DIRIA, EN EL MÓN MUNICIPAL I LOCAL A CATALUNYA. L'ESTIU DE 1985, COïNCIDINT AMB EL PAS DE L'EQUADOR DE L'ANTERIOR MANDAT MUNICIPAL, ENS VAM REPREGUNTAR QUè HAVíEM DE FER, QUE-5 ÉS EL QUE S'HAVIA DE FER. ENS HO VAM PREGUNTAR EN TERMES ECONÓMICS, PERQUè ERA EVIDENT QUE LA DADA NOVA MÉS CLAMOROSA EN AQUELL MOMENT ERA LA LENTA CONFIRMACIÓ DE LA REALITAT D'UN ATUR INAMOVIBLE. QUEDAVEN DARRERA LES ESPERANCES SOBRE L'EVOLUCIÓ i DURADA DE LA CRISI. A L'ANY 79 TOTHOM HAVIA PENSAT QUE LA CRISI DURARIA UNS ANYS MÉS A TOT ESTIRAR. �L'ANY 85 JA ERA EVIDENT QUE ALTJ NO S'ACABAVA, QUE ERA D'UNA GRAN PERSIST5NCIA, I QUE EN TOT CAS, LA REACTIVACI5 QUE POGUS VENIR, QUE ÉS JUSTAMENT LA QUE ARA ESTEM EXPERIMENTANT, NO SERIA DE L'ESTIL DEL CREIXEMENT QUE ES VA DONAR A BARCELONA EN ELS SEIXANTES I PRIMERS SETANTES. PER TANT NO ERA D'ESPERAR UNA REDUCCI5 SUBSTANCIAL DE LA SITUACI6 D'ATUR I DE MISERIA, MISERIA RELATIVA, PER5 REAL, A LA CIUTAT. AQUESTA SITUACI5 PROVOCAVA SOBRE L'ACTUACI5 MUNICIPAL, I SOBRE LA SITUACI6 DE LA CIUTAT ELLA MATEIXA, UNA OMBRA, UNES RESTRICCIONS, UNA INFLUENCIA MOLT NEGATIVES. DES/DE EL PUNT DE VISTA, MOLT PRAGMáTIC, DE L'ACTUACI6 MUNICIPAL, IMPLICAVA MOLTES MÉS DESPESES DE GUáRDIA --URBANA, PER FER FUNCIONS DE POLICIA NO PR5PIAMENT DE LA SEVA COMPETNCIA. MOLTES MIS DESPESES �TAMBÉ EN SERVEIS SOCIALS, MOLTES DESPESES NO PREVISTES EN PROGRAMES ANTIDROGA, PER EXEMPLE. POT SEMBLAR UNA MICA BRUTAL QUE JO PARLI D'AQUESTS PROBLEMES EN TERMES DE COSTOS, PER¿ ns QUE AQUESTA ÉS LA CRUA REALITAT. S'HAN DE TENIR RECURSOS PER DUR ENDAVANT AQUESTS y- ü+rn"PROGRAMES, S'HAN DE TENIR MOLTS RECURSOS. L'AJUNTAMENT ELS Hl HA POSAT, PER¿ S'HA DE SABER QUIN ÉS EL MARC EN EL QUAL AQUESTS RECURSOS ES POSEN, QUINS OBJECTIUS ES PERSEGUEIXEN I QUINA POT SER LA DURADA DELS FEN6MENS QUE ES TRACTA DE COMBATRE. TOTA UNA PROBLEMITICA, EN El, QUE FA 8 ANYS NO ENS HAVíEM PLANTEJAT, O SI MS NO, NO HAVS:EN PREVIST QUE TINGUÉS LA VIRULENCIA QUE VA TENIR. I DONAREN EXEMPLES: NOMÉS EN UN PROGRAMA ESPECÇFIC �7 DE GU.RDIA URBANA A LA BARCELONA VELLA, NOMÉS EN HORES EXTRES, NO ESTIC PARLANT DE LA NCSMINA, NOMÉS D'HORES EXTRES, ESTEM GASTANTVUITANTA MILIONS DE PESSETES. LA RESPOSTA A AQUELLA PREGUNTA, " QUÉ HEM DE FER?" VA SER QUE HAVíEM DE CONTINUAR FENT EL QUE HAVíEM ESTAT FENT DURANT ELS PRIMERS SIS ANYS D'AJUNTAMENT DEMOCR1TIC EN MATERIA DE SERVEIS SOCIALS, DE JOVENTUT, DE SERVEIS PERSONALS EN GENERAL, DE LA TERCERA EDAT, DE CASALS DE JOVES, DE LLARS DE VELLS, DE PESIDèNCIES DE VELLS, DE CENTRES CíVICS, DE CENTRES DE SERVEIS SOCIALS, DE CENTRES PER LA LLUITA CONTRA LA DROGA. S'HAVIA DE CONTINUAR FENT UNA ACCIó EN MATERIA DE SERVEIS PERSONALS I SOCIALS, TAN INTENSA COM MAI AQUESTA CIUTAT NO HAVIA VIST, I QUE SEGUEIX SENT MÉS INTENSA DEL QUE MAI NO S'HAVIA FET EN AQUESTA CIUTAT. PERÒ A LA VEGADA ENS VAN NEGAR A QUEDAR L'EXPECTATIVA, IMPASSIBLES DAVANT DE LA SITUACI6 ECONóMICA DE LA CIUTAT EN ELLA MATEIXA, GLOBALMENT A1 Ci �CONSIDERADA. ÉS A DIR, NO ENS VAM CONFORMAR A ESTAR EN UNA SITUACI6 DE LLUITA CONTRA LES DE LA MANCA DE BENESTAR SOCIAL. VAM DECIDIR ENTRAR, MARGINALMENT PERò DE FORMA SIGNIFICATIVA, EN LA LLUITA CONTRA LES CAUSES DE LA MANCA DE BENESTAR SOCIAL A LA NOSTRA CIUTAT. �LA RESPOSTA DE L'AJUNTAMENT yEIEM A E) 1 d NO L'AJUNTAME L'ATUR. OMÉS TÉ UNA MICA LES DE PROP , /I TÉ 4OMPFNCIDS /PE1 / MPLT.áNCIES ÉS EVIDENT QUE LLUITAR/ ITRA R LLUITAR CONTRA CONSEQ eNCIES DEL'ATUR, NO CONTRA LES SEVES CAUSES. 11/0T7I AIXí ENS VAM NEGAR A ROMANDRE INSENSIBLES DAVANT D'AQUESTES CAUSES I VAM DECIDIR DE COMENÇAR A SER MÉS BELIGERANTS, A TRACTAR D'ANIMAR L'ECONOMIA DE LA CIUTAT, A TRACTAR DE RECUPERAR UNA IDEA QUE HISTCDRICAMENT HAVIA TINGUT UN P E. ;S I QUE DESPRÉS HAVIA ANAT DESAPAREIXENT DE LA NOSTRA LITERATURA, QUE ÉS LA IDEA DE FOMENT. EN AQUELL MOMENT JUSTAMENT, EN EL MOMENT DE DEFINIR LA SITUACI6 EN LA QUAL ESTIVeM DES DEL PUNT DE VISTA GLOBAL I POLÍTIC, DEL PAS DE L'EQUADOR, ES VA ENCUNYAR UNA FRASE, MOLT SIGNIFICATIVA DE L'ESTAT D'ESPERIT DEL �MEU AJUNTAMENT: VA SER EL MOT I L'OBJECTIU D' H ANAR MS ENLL1". VA SORTIR UNA MICA DE LA IDEA QUE EST1VEM EN UNA SITUACI6 EN LA QUAL, ANANT L'OPERATIVITAT DE LA CIUTAT D'UNA FORMA CORRECTA, ESTANT ELS SERVEIS MUNICIPALS ACTUANT D'UNA FORMA A PLENA SATISFACCI6 DES DEL PUNT DE VISTA DE LA SEVA VELOCITAT DE CREUER, PER DIR-HO AIXí, ENS HAVíEM DE PLANTEJAR ANAR MÉS ENLL1 I TRACTAR DE FORÇAR ELS LíMITS DEL QUE ERA EL NOSTRE AMBIT D'ACTUACICS. AIXCS VOLIA DIR TENIR INICIATIVES NOSALTRES MATEIXOS, COL.LABORAR AMB ALTRES QUE EN TENEN I SOBRE TOT FIXAR-NOS UN OBJECTIU. NO L'OBJECTIU DE CREAR UNA ONADA DE PROSPERITAT, QUE NOSALTRES SOLS EVIDENTMENT NO PODlEM NI PODEM CREAR NI PODREM, MAI. PERO Sí, I SUBRATLLO MOLT LES PARAULES QUE DIRÉ ARA, SITUAR LA CIUTAT EN CONDICIONS TALS QUE SI AQUESTA ONADA VENIA, POGUESSIM NOSALTRES COM EFECTIVAMENT ESTA VENINT, " GAUDIR-NE D'UNA FORMA DIFERENCIAL, POSITIVA, RESPECTE �D'ALTRES CIUTATS. MOLTES CIUTATS HO HAVIEN FET: BALTIMORE, CLEVELAND, AkifrifH2.4W3,, MSTAii,--430,0H T O , 4D-B ALS EE.UU.; A EUROPA LES CIUTATS SUEQUES,(ALGUNA, ROTTERDAM, LYON; AL CANAD1, TORONTO. TANTES I TANTES CIUTATS QUE S'HAN PLANTEJAT PROGRAMES DE PROMOCI6 SENTIT MÉS GLOBAL, PRDUA DE ECON¿MICA DE LA CIUTAT EN EL A PARTIR D'UNA SITUACICS POBLACI5 I DE CRISI, DE D'ALTRES INDICADORS IGUALMENT IMPORTANTS. COM HAVÍEM DE FER-HO NOSALTRES? COM HAVíEM D'ACONSEGUIR QUE BARCELONA ESTIGUÉS EN BONES CONDICIONS RESPECTE LES POQUES OPORTUNITATS QUE EL FUTUR POGUÉS DONAR? ECONCSMIC �JJ.00., PRESENCIA INTERNACIONAL, CONSELL ECONCSMIC \EN PRIMER 1,1,00 VAM DECIDIR APRETAR MOLT FORT EN EL PROJECTE "VEDETTE", EL MÉS EMBLEMkIC: ELS JJ.00. DE 1992. HO VAM FER PERQU VEIEM QUE HI HAVIA MÉS POSSIBILITATS D'èXIT QUE EN ELS SEIXANTA ANYS ANTERIORS EN Qii " LA CIUTAT HAVIA PERSEGUIT AQUEST MATEIX OBJECTIU. TAMBÉ PEROU(1., NOMÉS EL FET DE PARTICIPAR, D'ANAR PEL M6N EXPLICANT LA CANDIDATURA ENS POSAVA EN CONTACTE AME ELS CENTRES D'INFORMACI6 I DE DECISI6 ECON¿MICA I FINANCERA. AMB AQUEST MOTIU HEM VISITAT POTSER ENTRE VINT I TRENTA PAISOS, ENS HEM AGERMANAT AMB CIUTATS DE PER TOT EL M6N, I AIX¿ POT SEMBLAR MOLT FORMAL, I HO ÉS, I TANMATEIX DE VEGADES, ARA JUSTAMENT, COMENÇA A TENIR DERIVACIONS PR1CTIOUES QUE NO DEIXEN DE TENIR INTERÉS. �ENS INTERESSAVA QUE AQUESTS CENTRES ESTIGUESSIN INFORMATS SOBRE BARCELONA; POSAR BARCELONA EN EL MAPA, COM ES VA DIR UN COP I, AL MATEIX TEMPS, QUE ENS DONESSIN INFORMACI5 SOBRE OPORTUNITATS EN EL MERCAT MUNDIAL. AQUESTA ÉS UNA LíNIA D'ACTUACI5. SEGONA LíNIA: \VAM DECIDIR AMPLIAR L'IMBIT DE LA NOSTRA ACTUACI5. DECISI6 QUE ES VA MATERIALITZAR AME LA CREACI6 DEL CONSELL ECONCiMIC ASSESSOR, L'ESTIU DE 1985. EL CONSELL ECON(.5MIC ASSESSOR ÉS UNA REUNI¿. NO REGULAR, NO FORMALITZADA, EN LA QUAL ESTAN PRESENTS REPRESENTANTS DE DIFERENTS INSTITUCIONS ECONCSMIQUES DE LA CIUTAT -FIRA, CAMERA, PORT, CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, OFICINA OLÇMPICA, ETC.- ON ES VAN REVISANT ELS PROBLEMES ECON¿MICS DE LA CIUTAT, NO DE L'AJUNTAMENT, DE LA CIUTAT, I LES SEVES PERSPECTIVES. TAMBI, AQUEST SERIA EL TERCER PUNT, VAN PRENDRE UNA ISRIE DE MESURES DES DE LA TINèNCIA D'ALCALDIA D'HISENDA �-14- PERMETRE GENERAR UN PETIT ESTALVI PER FINANÇAR L'ESTIMULCTá ECON(7)MICA DIRECTA. MIL MILIONS DE PESSETES, UN SET PER CENT DE LA NOSTRA INVERSI6 ANUAL, QUE S'HAVíEN DE DERIVAR CAP A UN EMPRESA D'INICIATIVES. PROJECTE D'UNA �PONNCIA DE DESENVOLUPAMENT UNA ALTRA LíNIA D'ACTUACI6 VA SER, EN CANVI, TREBALLAR NO EN EL CAMP DE LES EMPRESES SINO EN EL CAMP DE LA FRONTERA ENTRE LES EMPRESES I EL MóN DE LA MARGINALITAT. AME AQUEST OBJECTIU ES VA CREAR LA PON é ' NCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONjSMIC I SOCIAL. EL QUE BUSQUEN AME LA PONENCIA ÉS ANIMAR I RACIONALITZAR UN SEGUIT D'ACTIVITATS QUE EXISTEIXEN EN EL MARGE DEL MERCAT ECON6MIC, EN LA FRONTERA DEL MóN DE LES COOPERATIVES, DE L'AUTO—OCUPACI, DE LES INICIATIVES FINAN Ç ADES PER L'INEM O PER FONS EUROPEUS. CAL DIR A LA GENT, CLARAMENT, OUE ÉS IMPOSSIBLE EN EL McSN ACTUAL, ASPIRAR A UN SOU SENSE MÉS TíTOL QUE EL QUE ENS DONA EL SISTEMA TAL COMO EST7i FUNCIONANT. CÁL DIR CLARAMENT ALS NOSTRES JOVES, PERQUè' A MÉS ELLS HO SABEN, PER LA SEVA PRE)PIA EXPERINCIA, QUE NO ES POT �ESPERAR UN SOU ESTABLE DE LA MERA POSSESSIJ) D'UNA CAPACITACI8 MÍNIMA COM LA QUE ENS DONA EL SISTEMA SENSE CAP PARTICIPACIC; ESPECIAL PER LA NOSTRA BANDA. CAL O ARRISCAR O INNOVAR O CREAR O B1 FORMAR-SE D'UNA FORMA MOLT ESPECIFICA. SóN CONCEPTES AQUESTS QUE EN CAP ALTRE LLOC SERAN MILLOR ENTESOS QUE EN UNA ESCOLA D'ADMINISTRACI6 D'EMPRESES COM ESADE. HAN DE CANVIAR TAMBÉ LES IDEES QUE ELS RESPONSABLES DE LES CIUTATS TENIM RESPECTE DEL QUE NOSALTRES HEM DE DIR A LA GENT. A LA GENT SE LI HA DE DIR QUE SI NO CREEN ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU TREBALL, NO TINDRAN TREBALL. I CREAR ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU TREBALL VOL DIR' UTO-OCUPACIó; VOL D IR COOPERAS ; VOL DIR UNA FORMACI6 MOLT ESPECíFICA EN ALTRES OCASIONS; VOL DIR CREATIVITAT QUE TINGUI UN MERCAT, NO CREATIVITAT QUE PUGUI SER PROMOCIONADA, QUE PUGUI SER RECOLZADA NOMÉS, COM HA DE SER, PER ò NO N'HI HA PROU. �-17- HA DE SER, A MES, SITUABLE EN EL CONTEXTE EN QU'é ESTEM, QUE ns EL CONTEXTE DEL MERCAT. VOL DIR TAMBÉ POSSIBILITAT DE CREACI¿; D'EMPRESES I NECESSITAT DE FEPHO. EN EL CAMP DE LA FORMACI6, A NINGG. SE LI ACUT JA QUE SIGUI POSSIBLE, SENZILLAMENT, FER UNA OPCIá ALS DISSET O SETZE ANYS, PER AQUELLA BRANCA, PER AQUELL TíTOL 1 QUE D'AQUÍ, AUTOMITICAMENT EL SISTEMA ENS DONI LA POSSIBILITAT D'UNA OCUPACI6. NO ES AIXí. SI NO Hl HA UN MOMENT D'AQUESTA EVOLUCI6 EN EL QUAL L'INDIVIDU EST. EN CONDICIONS D'OPTAR, D'ARRISCAR, DE DECIDIR QUE ELL PRODUIRI D'UNA DETERMINADA FORMA. DETERMINADES COSES, NO ÉS SEGUR, MS AVIAT, ÉS BEN SEGUR QUE AQUEST INDIVIDU, AQUEST CIUTADa NO TINDRI UN LLOC EN EL SISTEMA EN EL QUAL ESTEM, QUE TRACTEM DE REFORMAR, PER5 QUE ENS ENMARCA. AQUESTA ÉS LA REALITAT 1 RES DEL QUE NOSALTRES FEM w\l/11— �ES POT FER FORA D'AQUESTES CONSIDERACIONS. HEM D'ANIMAR, EN DEFINITIVA, EL NOSTRE JOVENT I TAMBP, LA GENT GRAN QUE ES TROBA EN SITUACIONS MARGINALS EN EL MERCAT DE TREBALL. HEM D'AJUDAR-LOS A APRENDRE PER ELLS MATEIXOS, A ALIAR-SE AMB D'ALTRES I TRACTAR D'INNOVAR, D'ARRISCAR, DE BUSCAR FORMACIONS ESPECÍFIQUES. NO TENIM LA GARANTIA QUE D'AQUEST SECTOR FRONTERER, EN EL QUAL S' ESTA TREBALLANT INTENSAMENT, DES DELS FONS EUROPEUS, ESPANYOLS I AUTONCSMICS, SE N'ESTIGUI TRAIENT EL RENDIMENT SOCIAL 1 ECONWIIC QUE SE'N POT TREURE. �—19-- CONSORCI DE LA ZONA FRANCA UNA ALTRA EINA DE PROMOCI5 ECONCSMICA VA SER LA RECONVERSI6 DEL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, L'ANTIC CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, EN AGENT DE PROMOCICS INDUSTRIAL. EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, EN INICIAR—SE EL PRIMER AJUNTAMENT DEMOCRàTIC, TENIA UN De- FICIT DE MÉS DE 1.000 MILIONS DE PESSETES I UNA PLANTILLA EXAGERADA DE 400 PERSONES. ES UN FET BEN CONEGUT I VA SER PRODUCTE D'UNA ADMINISTRACI8 FUNESTA, FINS I TOT EN ELS DARRERS ANYS FRAUDULENTA. EN EL PRIMER MANDAT DEMOCRATIC, AME L'AJUT DE L'ESTAT, VAM POSAR EL DckICIT A ZERO I VAM REDUYR LA PLANTILLA PRACTICAMENT A LA MEITAT. EL CONSORCI ADMINISTRA EL POLÍGON INDUSTRIAL PÚBLIC MÉS IMPORTANZ D'ESPANYA I EL SEGON D'EUROPA, DESPRÉS DEL DE MARSELLA, DE L'ORDRE DE 6 MILIONS DE METRES QUADRATS. �UN COP COLMATAT EL Sa INDUSTRIAL DEL POLIGON, QUEDAVA TANMATEIX UN OPERADOR EXPERIMENTAT I_ AGIE, AME UN CONEIXEMENT DE L' REA MOLT IMPORTANT I CAPAÇ D'OBTENIR BENEFICIS PER L'IREA EN EL SEU CONJUNT. EL CONSORCI S'HA CONVERTIT DONCS EN UN PROMOTOR DE LES SEVES DE L'IREA DE BARCELONA, - A CT IV I TAT S I DE LES SEVES POSSIBILITATS. CAL DESTACAR LA INDUSTRIAL CREACI¿") T LA GESTI6 EN CONJUNCI6 AME LA CORPORACI5 METROPOLITANA DE BARCELONA, DEL PARC TECNOT2DGIC DEL VALLÉS. AQUEST PARC TECNOLCiGIC EL VEIEM COM EL LLOC IDEAL ON SITUAR UNA CONSTEL.LACICS D'ACTIVITATS D'ALTA TECNOLOGIA QUE NO PODEN ESTAR ALIENES AL NOSTRE FUTUR. �INICIATIVES S.A. ABANS US HE DIT QUE AME L'ESTALVI GENERAT PER LA REDUCCI5 DE LA DESPESA ORDINARIA I LA MILLORA DEL RENDIMENT DELS INGRESSOS DE L'AJUNTAMENT ESTIMULAR DIRECTAMENT L'ACTIVITAT EN PRETENíEM EL MERCAT , A TRAVÉS D'INICIATIVES S.A. HEM CREAT UNA INVERSI6 DE 12.000 MILIONS DE PESSETES A PARTIR D'UNA DESPESA DE CAPITAL DE TAN SOLS 1000 MILIONS. PODRIA DEFINIR INICIATIVES S.A. COM UNA EMPRESA QUE PROMOU LA CREACI5 D'EMPRESES QUE PRODUEIXEN BENS 1 SERVEIS PRIVATS D'INTERS GENERAL. PER5 VEIEM PRIMER QUIN VA SER EL SEU ORIGEN. DE FET, INICIATIVES VA_NEIXPR D'UNA_LIECESSITAT. L'ALCALDE DE BARCELONA ES TROBAVA QUE A LA SEVA TAULA H1 HAVIA UN CALAIX ON S'HAVIEN ANAT ACUMULANT UN MUNT D'IDEES �PORTADES PELS CIUTADANS. IDEES SOBRE EL QUE CALDRIA FER EL PER QUÉ NO S'HAVIA FET. ARRIBAVEN A LA TAULA DE L'ALCALDE PERQU AQUESTA TAULA ÉS UN CENTRE D'INFORMACIj) 1, LA GENT PENSA, UN CENTRE DE DECISDS IMPORTANT. EL PROBLEMA, PER, ÉS QUE L'AJUNTAMENT, L'ADMINISTRACI6 MUNICIPAL, NO ÉS EN SI MATEIXA UN BON TRANSFORMADOR D'IDEES EN PROJECTES. PERQU ji NO ESTA PENSAT PER FER AIX6. NO EST. PENSAT PER CREAR EMPRESES NI PER CONVERTIR EN PROJECTES TANGIBLES SOVINT MAGNIFIQUES, LES IDEES, APORTADES PER CIUTADANS AME INICIATIVA. D'ALTRA BANDA HI HAVIA UN ALTRE INCONVENIENT. MOLTA GENT H1 PORTAVA IDEES PERQU ¿' ' NO LES HAViTEN ACCEPTAT ENLLOC MÉS. 1, PER TANT, ENCARA QUE NOMÉS SIGUI PSICOLCSGICAMENT, ES PODRIA PENSAR QUE AQUESTES IDEES EN DEFINITIVA EREN AQUELLES QUE EL MERCAT HAVIA REBUTJAT. PER¿ EN QUALSEVOL CAS, L'ADMINISTRACI6 ERA 1 ÉS SER I UN CENTRE D'INFORMACI5 MOLT IMPORTANT, 1 SERIA �ABSURD DESAPROFITAR AQUESTA CARACTERÍSTICA. VOSTÉS SABEN QUE ELS MANUALS D'ECONOMIA DEFINEIXEN JUSTAMENT L' EMPRESA I L'EMPRESARI COM UNA COLLA DE COSES, PERCS TAMBÉ COM UN PORTADOR D'INFORMACIJ). I AQUESTA INFORMACI6 III ÉS ALS AJUNTAMENTS.DESPRECIAR-LA, TIRAR-LA, NO FER-NE 11S SERIA DES DEL PUNT DE VISTA ECONCSMIC I SOCIAL UN MAL SERVEI A LA COL.LECTIVITAT. FINS I TOT L'ALCALDE, DE VEGADES, COM A PERSONA INFORMADA EN AQUEST SENTIT, ES VEU EN L'OBLIGACI6 DE RESITUAR EN EL MERCAT, EN LES MILLORS CONDICIONS POSSIBLES, ALGUNES IDEES MOLT V1LIDES QUE EN TOTA LA SEVA. RIQUESA DE MATISSOS NOMÉS ESTAVEN, NOMÉS SCSN CONEGUDES JUSTAMENT DES DE L'ALCALDIA. AQUEST ÉS DONCS L'ORIGEN D'INICIATIVES: TRACTAR DE CONVERTIR EN EMPRESES, EN PROJECTES REALS I TANGIBLES, LES IDEES VIABLES QUE ELS CIUTADANS PORTAVEN A L'AJUNTAMENT. PENSEU QUE, EN BONA MESURA, L'ACTIVACI6 �—24— ECON6MICA, CONSISTEIX PRECISAMENT EN AIXCS: EN PASSAR DE L'ESTADI DE LES IDEES, DE LES VOLUNTATS I DELS PROJECTES INICIALS I A L'ESTADI DELS PROJECTES OPERATIUS. AIX(7) S'HA DE FER SOBRE LA BASE D'UNA COL.LABORACIó PER PART DEL SECTOR PúBLIC LOCAL QUE ESTIGUI LIMITADA EN EL TEMPS. AL CAP DE 3 ó 4 ANYS DE CREACIó DE CADA EMPRESA, L'AJUNTAMENT SE!__N_VENDRS___4„ar _ SEVA PARTICIPACIó. JA EN EL MOMENT DE COMENÇAR A PARTICIPAR, L AJUNTAMENT FIRMA AME ELS ALTRES S OCI S UN P 1)._ÇIEMPR A , CON ES DIU, PER A GARANTIR LA SEVA SORT IDA . A LA CIUTAT LI INTERESSA QUE NO ES PERDIN IDEES, QUE NO ES PERDIN PROJECTES I QUE EL DEFECTE, LA INSUFICINCIA DE RISC, DE GENT QUE PORTI CAPACITAT D'ASSUMIR RISCOS SIGUI SUPLIDA PER QUI LA POT SUPLIR, PERCS SENSE QUE AIX¿ GENERI EL TIRUS_DE_TOPER NI POLíTIC NI ECONZMIC SOBRE EL MERCAT QUE UNA EMPRESA PERMANENT SIGNIFICA. L'AJUNTAMENT NO LA VOL, NO LA VOL AQUESTA SITUACIó I, PER TANT, JA EN EL MOMENT D'ENGEGAR ANUNCIA r �LA SEVA RETIRADA. NO PODEM DONAR EL LANC, A CRíTIQUES FICILS EN AQUEST SENTIT. D'AQUESTA MANERAVA MES ES RETORNEN A DISPOSICI5 DEL CONTRIBUENT L DINERS QUE S'HAN DEIXAT, QUE S'HAN RECAPTAT, PEP . J ELS CIUTADANS PUGUIN GAUDIR DE MILLORS SERV S. PER N TEMPS, S' HAN POSAT A CONTRIBUCI5 PER A L CREACI5 DE 4 VES EMPRESES; RETORNEN DESPR1S EN FORY DE REVENDA DE LES ACCIONS I EN EL SEU CAS TAMBÉ D' BENEFICIS PER LA. PARTICI ACI5 EN EMPRESES QUE HAN NGUT XIT A DISPOSICI5 DELS RE;RESENTANTS DELS CIUTADANS. DES D'INICIATIVES S.A. S'HAN CREAT UNA COLLA D'EMPRESES, UNA DOTZENA BEN BÉ, TOTES MOLT INTERESSANTS I MOLT REFERIDES A AQUELL TIPUS DE SITUACIONS GREUS QUE EN PARLAVEN ABANS, I DE SITUACIONS VOLGUDES PER LA CIUTAT. S5N SERVEIS PRIVATS, S5N BENS PRIVATS, PER ¿S QUE A LA CIUTAT LI INTERESSA QUE EXISTEIXIN. �QUIN ALCALDE NO S'HA TROBAT AME CIUTADANS QUE LI HAN V1NGUT A DIR, COM M' HAN VINGUT A DIR A MI, QU ¿' - HEM DE FER AME LA MANÇANA DEL CARRER PELAIERGARA AL COSTAT DE PLACA CATALUNYA? QUINA SOLUCI6 TÉ? QU S'HA DE FER AME ELS ANTICS ESIUDIS DE TELEVISI5 DE MONTJU.1:C, QUE ESTAN ABANDONATS? COM POT SER QUE BARCELONA, QUE ÉS UNA DE LES CIUTATS MfS DENSES D'EUROPA 1, PER TANT, DE LES QUE TENEN COSTOS DE XARXA INFRAESTRUCTURAL MS BAIXOS PER HABITANT O PER FAMíLIA, NO APROFITI AQUESTA REALITAT, QUE, PER ALTRA BANDA, ÉS UNA FONT DE PROBLEMES, DE COSTOS, SOBRETOT DE COSTOS DE CONGESTI. COM POT SER QUE AQUESTA CIUTAT NO APROFITI AQUESTA DENS1TAT PER_A ESTABLIR-XARXES-INFRAESTRUCTURALS QUE ENS PODEN DONAR SERVEIS TAN EMANATS PER LA CIUTADANIA COM PUGUIN SER ELS SERVEIS DE ELEVISIó PER. CABLE? COM POT SER TAMBÉ QUE NO HI HAGI NINGi; QUE ES PREOCUPI QUE AQUESTA SELVA DE TORRES, D'ANTENES, DE LA SERRA DE COLLSEROLA, ENTORN DEL TIEIDABe-i----SIGUI SUBSTITUIDA PER UNA SITUACI6 MÉS RACIONAL, EN LA QUAL H1 HAGI UN OPERADOR 1 NO CENT MIL SINO UN, UNA TORRE QUE PUGUI LLOGAR ESPAI, PER DIR-HO AIXí, A TOTS ELS OPERADORS DE �-27- TELECOMUNICACDS? TOTES AQUESTES S6N IDEES QUE A UN ALCALDE SE LI POSEN, AL DE BARCELONA, AL DE GIRONA, AL DE TARRAGONA, O AL QUI SIGUI, I QUE NORMALMENT L'ALCALDE, L'AJUNTAMENT ,--------NO POT AFRONTAR PER MANCA DE DEFINICI6 DEL_SEU _APARELL ADMINISTRATIU PER COMPLIR AQUESTES FUNCIONS. PER TANT, S'HA D'INVENTAR, S'HAN DE TROBAR MANERES QUE AQUESTES IDEES ARRIBIN A SER OPERATIVES. SI NO LA GENT NO ENTÉN EXACTAMENT TAMPOC PERQUè ESTA EL SECTOR PGELIC, PERQU'& EXISTEIX UN AJUNTAMENT, PERQU'¿. EXISTEIX RESPONSABLE PúBLIC QUE HAURIA DE FER ALGUNA COSA. ALGUN 1 �SITUACI6 ACTUAL I PERSPECTIVES AQUESTES QUE US HE EXPOSAT SCíN LES PRINCIPALS LíNIES D'ACTUACIó SORGIDES D'AQUELLA REFLEXI6 QUE / L'AJUNTAMENT VA FER EL 1985. DES DE LLAVORS HEM ACUMULAT JA CONSIDERABLE. POTSER HA MANCAT UNA UNA MILLOR EXPERIENCIA DEFINICI5 DELS OBJECTIUS A ACONSEGUIR, DE LES PRIORITATS A ATENDRE AMB ELS RECURSOS QUE SEMPRE SERAN ESCASSOS. PER5 VULL INSISTIR EN QUÉ EL PROJECTE DE REANIMACI6 ECON6MICA EMPRÉS PER L'AJUNTAMENT SEU COMPROMíS SOCIAL. VULL DESENVOLUPAMENT ECON¿MIC DE BARCELONA NEIX DEL REMARCAR QUE NO PENSEM QUE EL I EL SOCIAL FORMEN DUES ETAPES DIFERENCIADES. EL VEIEM COM UN PROCÉS SIMULTSNI, CON UN CONTINUUM. LA REACTIVACI6 ECON¿MICA NO ES TRADUEIX �-29- MEC1NICAMENT EN BENESTAR, NI MOLT MENYS ES TRADUEIX EN BENESTAR PER A TOTS ELS MEMBRES DE LA COMUNITAT. SOVINT S'HA PRESENTAT UNA IMATGE DEFORMADA DE L'ACTIVITAT MUNICIPAL RECENT, UNA IMATGE QUE PRESENTA L'AJUNTAMENT PREOCUPAT PER GRANS INVERSIONS LLIGADES ALS JOCS OLíMPICS I DESATENT A LA SITUACI6 SOCIAL. PER SI NO HAGUÉS QUEDAT CLARA LA MANCA DE FONAMENT D'AQUESTA IMATGE, NOMÉS RECORDARÉ QUE LES DESPESES DE L'AJUNTAMENT PUGEN A 28.600 MILIONS DE PESSETES, ÉS A DIR, MÉS DEL 25% DEL PRESSUPOST CONSOLIDAT. I QUE D'AQUESTA QUANTITAT 6.345 MILIONS ES DEDIQUEN A LA INFANCIA I JCA/ENTUT I 2.226 MILIONS ALS AVIS. H1 HA DONS UNA PLENA COINCIDkICIA ENTRE DESENVOLUPAMENT ECONC;MIC I DESPESA EN BENESTAR SOCIAL, PERQUè S'APTICULEN EN UN MODEL DE CIUTAT. A PARTIR D'AQUESTES REFLEXIONS I DE L'EXPERINCIA, EN CONSTITUIR EL NOU AJUNTAMENT SORGIT DE LES ELECCIONS �-30- DEL JUNY PASSAT HEM REORGANITZAT ELS SMBITS MUNICIPALS AME LA INTENCIC; DE REFORÇAR LA LíNIA SEGUIDA FINS ARA. LA AIXí, TERCERA TININCIA D'ALCALDIA ÉS L'ENCARREGADA DE COORDINAR LES BREES AME MIS INCID.¿»NCIA EN EL BENESTAR SOCIAL: SERV PúBLICA, JOVENTUT I ESPORTS. --- EDUCACI.C), SALUT AQUESTES IREES, MIS CULTURA, LA PON4ICIA DE DESENVOLUPAMENT ECONCSMIC I SOCIAL, HABITATGE I SEGURETAT CIUTADANA, FORMARAN LA COMISSI6 DE BENESTAR SOCIAL, QUE PRESIDIRS IGUALMENT LA 3A. TINèNT D'ALCALDE. LA TASCA FUTURA DE TOTS AQUESTS SMEITS ES REALITZAR. AMB DUES PRIORITATS: PRIMERA PRIORITAT. TROBAR EL DIFÍCIL EQUILIBRI --------,------' ENTRE EL TREBALL ASSISTENCIAL IMMEDIAT 1 DE XOC I EL TREBALL MIS EN PROFUNDITAT ADRECAT A ELIMINAR O, COM A MiNIM, DISMINUIR LES CAUSES QUE FAN NECESSARI EL TREBALL ASSISTENCIAL. �AQUEST EQUILIBRI AFECTA ELS RECURSOS HUMANS, MATERIALS 1 PRESSUPOSTARIS PROPIS DEL MUNICIPI PER, TAMBÉ, I MOLT, LA COL.LABORACI¿S INSTITUCIONAL ENTRE LES DIFERENTS ADMINISTRACIONS, GENERALITAT, DIPUTACI¿, ETC. I LA COL.LABORACICS AME ALTRES ENTITATS PlIBLIQUES I PRIVADES QUE INTERVENEN EN EL TREBALL SOCIAL. (SEGONA DISSENYATS PRIORITAT.) ÉSSER CAPAÇOS, ELS UNA VEGADA PROGRAMES DE BENESTAR SOCIAL QUE TENEN COM TOTHOM SAP UNS GRANS SECTORS D'ACTUACI6: INFSNCIA, JOVES, TERCERA EDAT, ATURATS, DONES )I UNS INSTRUMENTS JA ACREDITATS: CENTRES D I ATENCI'PRIMSRIA, CENTRES CiVICS, DE CARICTER GENERAL, O CASALS D'AVIS, DE JOVES, D'INFANTS, DE CARSCTER SECTORIAL, ÉSSER CAPAÇOS, DEIA, DE REALITZAR-LOS A PARTIR DE LA DESCENTRALITZACI6 MUNICIPAL I DE LA COL.LABORACI5 NO NOMÉS INSTITUCIONAL SINO DE VOLUNTARIAT. D'ALTRA BANDA, LA ECON6MIC 1 PONENCIA DE DESENVOLUPAMENT SOCIAL, VOL IMPULSAR UN AMPLI DEBAT ENTRE ELS �AGENTS ECONUICS 1 SOCIALS PER DEFINIR UN PROGRAMA A PORTAR A TERME EN ELS PRUIMS QUATRE ANYS, 1 ESTABLIR ELS RECURSOS PúBLICS I ELS INSTRUMENTS NECESSi I,. y_c 17\1- 1/\ (75 A-c e/1-7JY_ - PW--A-VANÇ-A44 QUE LES GRANS PRIORITATS DE LA PONèNCIA SERAN: CONCERTACI6 AMB ELS DIFERENTS ACTORS ECON¿MICS 1 AGENTS SOCIALS, ANIMACICS SOCIO-ECONCSMICA DE BARRIS 1 COL.LECTIUS DEPRIMITS, IMPULS A LA CREACI5 DE NOVES ACTIVITATS ECONCSMIQUES I FOMENT DE L'ECONOMIA SOCIAL. HEM ARRIBAT A UNA COTA RELATIVA D I ANIMACIC; DE L'ECONOMIA I DE LA SOCIETAT SUFICIENTS PEROT¿' PENSEM QUE H1 HA UNA SERIE DE MECANISMES AUTUOMS QUE SóN PRODUCTORS DE BENESTAR O DE QUALITAT DE VIDA; QUE AQUESTS MECANISMES TENEN SUFICIENT POTENCIA PER PERMETRE ALS RESPONSABLES DE LA POLÍTICA MUNICIPAL DEDICAR-SE MÉS INTENSAMENT A TRACTAR PROBLEMES ESPECÍFICS, PROBLEMES DE SERVEIS SOCIALS 1 PERSONALS ESPECÍFICS, LA QUAL COSA ABANS ERA IMPOSSIBLE. ARA ES POT FER SENSE �DESTRUIR AQUESTS ESFORÇOS QUE RACIONALMENT S6N Mf'S IMPORTANTS PEROU ESTIMULEN MECANISMES INERCIALS I AUTOSUFICIENTS DE CREACI6 DE BENESTAR. HEM CREAT UN MARC ECON¿MIC I SOCIAL. ARA HEM D'ANAR AL DETALL. LA FEINA ACTUAL ÉS LA MICROINCENTIVACIJ), PER REFERNCIA A LA MACROINCENTIVACI6 DELS PROJECTES DELS QUALS HE PARLAT 1 DEL SANEJAMENT FINANCER I D'ALTRES DE CAR1CTER GLOBAL. �CONCLUSIONS EN CONCLUSI6, HEM VIST COM DAVANT DE SITUACIONS NOVES L'AJUNTAMENT S'HA ADAPTAT AMB UN CERT fXIT. HEM VIST COM NO S'HA DEIXAT ENCOTILLAR PER L'ESTRICTE MARC DE COMPETÉ^iNCIES MUNICIPALS, COM HA CREAT INSTRUMENTS NOUS I COM HA RECONVERTIT ELS VELES. HE TRACTAT DE DEIXAR CLAR QUE EL SECTOR PlIBLIC POT ACTUAR DAVANT LA CRISI. I QUE DINS DEL SECTOR PGBLIC SCSN LES ADMINISTRACIONS LOCALS LES MILLORS PREPARADES PER REACCIONAR. MIREU, ESTEM UNA MICA ATENALLATS PER LA CONTRADICCI6 QUE REPRESENTA HAVER DE FER FRONT A PROBLEMES QUE EL MERCAT NO RESOL, D'UNA BANDA, I D'ALTRA BANDA, LA CONSCINCIA, CULPABLE EN PART, QUE TENIM QUE LA CREACIó D'ESTAT REPRESENTA UNA ALIENACI6 A LA SOCIETAT EN EL SEU PODER D'AUTODISPOSICI6 DE LES SEVES PRCSPIES DECISIONS. �SON SENSIBLES JA MESURA EN QU HO ÉS HO 1S. PER ('S LA INEFICACIA DEL MERCAT, EN LA ATENCI6, NOMÉS EN LA MESURA EN OU¿'? SON SENSIBLES TAMBÉ A LA CRÍTICA LLIBERAL CLASSICA, NO NEO-LLIBERAL CONSERVADORA, LLIBERAL CLISSICA I LLIBERTARIA DE L'ESTAT COM UNA CRIATURA ALIENA A LA SOCIETAT CIVIL. SON SENSIBLES A LES DUES COSES. DAVANT D'AQUESTA SITUACIó I DELS PROBLEMES DE BENESTAR SOCIAL MAL SOLUCIONATS QUE SECTOR PúBLIC LOCAL ÉS AL DAVANT, EL LA MILLOR DE LES SOLUCIONS. MILLOR DE LES SOLUCIONS CON¿.IIXER TENIM PEROU ¿ '- ns LA ESTA EN CONDICIONS DE QUINES S6N LES DISFUNCIONS DEL MERCAT. CONèIXER-LES FíSICAMENT, I MOLT CONCRETAMENT ALS BARRIS, ALS DISTRICTES, ALS SECTORS, A LES DEMANDES SOCIALS. ESTA BEN SITUAT EL SECTOR PaBLIC LOCAL TAMBÉ PERQUE EN EL MOMENT D'ACTUAR, EN EL MOMENT DE DEMANAR-LI AL CIUTADA LA SEVA CONTRIBUCIó PER ACTUAR DES DEL KiBLIC, �DES DEL SECTOR PilBLIC, NO DES DE LA SOCIETAT, HO FA DES DE LA PETITA ALÇADA, DES DE LA MODèSTIA DEL NIVELL LOCAL. fs EL NIVELL MÉS CONTROLABLE, ON NO H1 HA UN POSSIBLE LEVIATAN, ON NO UI HA LA POSSIBILITAT DE L'EXISTNCIA D'UN MECANISME AUTOPROPULSAT, INDEPENDENT DE LA VOLUNTAT DELS CIUTADANS, ON TOT ÉS TRANSPARENT, ON EL PRINCIPI 1 EL FINAL DELS PROCESSOS DE RECAPTACI6 D'IMPOSTOS I DE PRODUCCIó DE SERVEIS SóN PALESOS I EVIDENTS, ScSN DE VIDRE, SCSN DF CRISTALL, SCSN TRANSPARENTS, SóN CONTROLABLES. I ES PER AIXò QUE EN AQUESTA COJUNTURA HISTCDRICA HEM DE POSTULAR LA DESCENTRALITZACI6 DELS RECURSOS ECONCSMICS I SOCIALS EN MANS DEL SECTOR PúBLIC EN GENERAL. NO PER OPORTUNISME, NO PER UN DESIG DE ' HI HAGI CAP LLEI QUE DIGUI QUE COMPETITIVIIAT, NO PERQU é LES COMPETZN NCIES Sal EL QUE HAN DE SER I AQUESTES LLEIS NO SIGUIN COMPLERTES. LLUNY DE Mí D'AQUESTA INTENCI6, SINO PERQUi?1, EN DEFINITIVA, EL QUE ELS CIUTADANS ESTAN DEMANANT ÉS EL QUE LES ADMINISTRACIONS LOCALS JUSTAMENT I NOMÉS LES ADMINISTRACIONS LOCALS ELS Hl PODEN DONAR. �C;(1 SERVEIS, PER, SERVEIS QUE ES PUGUIN CONTROLAR. EQUITAT I JUSTíCIA QUE EL_MERCATNO DNA, PER¿ NO AL PREU DE CREAR MECANISMES DELS QUALS NO EN CONEIXEM LA SEVA INTERNALITAT. ns IMPOSSIBLE QUE ELS CIUTADANS JUTGIN PER VIA D'ENQUESTA O ALTRA O FINS I TOT PER VIA DE VOTACIC). , PEL SISTEMA DEMOCRkIC, QUE ELS CIUTADANS JUTGIN DE L'EFICINCIA DELS SERVEIS PúBLICS QUE ES PRESTEN A NIVELE, ESTATAL O FINS I TOT AUTONCSMIC, QUE ÉS EL MATEIX CONCEPTE. L'AUTONOMIA ÉS UN ESTAT, ns. IGUAL A ESTAT, NOMÉS QUE MILLOR PERQUè EST MÉS A PROP, PER CS ÉS ESTAT. SE SAP QUE EL SISTEMA SANITARI NO FUNCIONA. SE SAP QUE EL SISTEMA EDUCATIU NO ÉS EL MILLOR, PER CS NO SE SAP EXACTAMENT COM HAURíEM DE CLASSIFICAR EL SISTEMA PiíBLIC SANITARI QUE TENIM, EL SISTEMA EDUCATIU QUE TENIM, PER REFERkjCIA A UNA REFERNCIA QUE NO EXISTEIX MAI. PER DEFINICI6, L'ESTAT ÉS L'ESTAT, NO ELS ESTATS. EL SECTOR LOCAL ÉS DIFERENT. AL SECTOR LOCAL HI HA �COMPARACIONS POSSIBLES, III HA L'AJUNTAMENT DEL COSTAT, H1 HA LES EXPERINCIES ALTERNATIVES I AL MATEIX TEMPS Hl HA LA POSSIBILITAT DE VEURE D'ON NEIX EL SERVEI, COM EVOLUCIONA I ON S'ACABA. TOTHOM SAP PERFECTAMENT SI UNA PLACA S'INAUGURA UN DIA I AL DIA SEGÜEITT ESTA BRUTA. NO Hl HA ESCAPATCSRIA POSSIBLE PEL SECTOR LOCAL DE FER-SE UNA DEFENSA RESPECTE DEL CIUTADA PER ELUDIR L'ESCRUTINI I LA CRÍTICA DE LA SEVA QUALITAT DE SERVEI. NO Hl HA, PER TANT, CAP D'AQUELLS ATRIBUTS, O MOLT AENYS, QUE S'ATRIBUEIXEN A L'ESTAT COM CRIATURA ALIENA A LA SOCIETAT CIVIL. 1S AQUÍ, DONCS, QUE EL SECTOR PúBLIC LOCAL, SENSE SER L'úNIC EVIDENTMENT, POT JUGAR UN PAPER CRUCIAL EN LA SOLUCI6 DE LA CRISI 1 DEL BENESTAR SOCIAL EN EL QUAL ENS TROBEN. PERWA NOMÉS DONANT CONFIANÇA A LA SOCIETAT QUE ' / 1 1 ELS RECURSOS PRIVATS QUE ES CAPTEN PEE A PRODUIR SERVEIS COL.LECTIUS, EN COMUNITAT, EN PC1BLIC, NOMfS DONANT CONFIANÇA QUE AQUESTA CAPTACI6 1 PRODUCCI¿; ES FA D'UNA FORMA QUE NO ATEMPTA A LA LLIBERTAT DELS CIUTADANS COM A �-39-- CIUTADANS NI A LA SEVA AUTONOMIA NI AL SEU DESIG DE NO SER CONTROLATS PELS MECANISMES 4 L 0,)•,-/M-e, MASSA ALIEnATS, NONÉS D'AQUESTA FORMA, REPETEIXO, ARRIBAREN A GENERAR I A MOBILITZAR L'EXCEDENT ECONCiMIC QUE ESTA LATENT EN EL NOSTRE SISTEMA. QUE NI ES. L'EXCEDENT POTENCIAL EVIDENTMENT Hl S. PER GENERAR LES EMPRESES QUE HAN DE CREAR, EMPRESES EN EL SENTIT AMPLE DE LA PARAULA, D'AUTOOCUPACI5 TAMBÉ, COOPERATIVES TAMBÉ, SISTEMES ARTESANIES CULTURALS TAMBÉ. NOMÉS D'AQUESTA TAMBÉ, EMPRESES FORMA, DIC, ESTAREM EN CONDICIONS DE MOBILITZAR L'EXCEDENT LATENT EN LA NOSTRA SOCIETAT PER A. CREAR LES EMPRESES QUE HAN DE DONAR TREBALL A TOTES LES CAPACITATS DE TREBALL QUE TENIM, QUE S6N MOLTES MÉS DE LES QUE EL MERCAT ESTA EN CONDICCONS D'OCUPAR. SENYORS, SENYORES, AQUESTA ES UNA ESCOLA D'ADMINISTRACI5 D'EMPRESES, UNA DE LES MÉS PRESTIGIOSES j<l) r DEL PAÍS 1 DE T ra- �-40- ,w11\1) 1 US HE D'EXPLICAR CO UN ENS P1SBLIC HA SA-173-6-T ADAPTAR-SE ALS MECANISMES DEL SECTOR PRIVAT PER PODER REALITZAR MILLOR, PRECISAMENT, LA SEVA VOCACIC; AL SERVEI DEL CIUTAD. L'AJUNTAMENT IS TAMBÉ UN CONJUNT DE PROFESSIONALS COMPETENTS AL SERVEI D'AQUESTA CIUTAT. UNS PROFESSIONALS EN CONTINUA RENOVACI6 I MILLORA. JO ,X11 INVITO A TOTS VOSTÉS, PROFESSORS I FUTURS PROFESSIONALS DE LA GESTI6 EMPRESARIAL, QUE S'ACOSTIN AL M6N DE L'ADMINISTRACI6 LOCAL. L'ADMINISTRACI(5 1 SORTIRI MOLT BENEFICIADA. PER ESTIC SEGUR QUE VOSTÉS EN PODRAN APRENDRE MOLT TAMBÉ. AMB AQUESTA RECOMANACI6 ACABO LA LLIC6.. NOMS EM QUEDA SIGUI BEN PROFITOS. DESITJAR-VOS QUE AQUEST CURS 1987-88 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4030 Title A name given to the resource Promoció econòmica i Benestar Social a la ciutat de Barcelona / Conferència en la Lliçó Inaugural del curs 1987-88 d'ESADE Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Economia dual o zones marginals. Casals de joves, Centres cívics, Casals per a la tercera edat, Dones, Infància. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Gestió pública Competitivitat Benestar Social Model social Acció política Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-09-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1112/19871007d_00241.pdf 3e60d88336aa9f1759c11906ccde99ec PDF Text Text III Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume sin. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Llei Especial de Barcelona, Autonomia i Capitalitat. Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, sobre la nova Carta Municipal Col.legi d'Advocats, 7 d'octubre 1987 �SENYORES, SENYORS: SENYOR DE NOU TINC LA SATISFACCIó DE TROBAR-ME EN AQUESTA CASA PER EXPOSAR EL MEU PUNT DE VISTA COM A ALCALDE, COM A _ - - BARCELONÍ I COM A CATAL1 SOBRE QÜESTIONS QUE EXIGEIXEN POSTURA PUBLICA PER PART DELS UNA QUI TENIM RESPONSABILITATS POLÍTIOUES. EL TíTOL DE LA CONFERèNCIA, "LLEI ESPECIAL DE BARCELONA, AUTONOMIA I CAPITALITAT" IJ, TRES CONCEPTES íNTIMAMENT RELACIONATS. DAVANT UN PtIBLIC DE JURISTES NO CALDR1 QUE M'EXTENGUI SOBRE ELS FONAMENTS LEGALS D'UNA LLEI DE RGIM ESPECIAL. EN CANVI CREC QUE SI QUE HE DE DEFENSAR POLíTICAMENT LA NECESSITAT QUE L'ESPECIFITAT TRADUCCIó LEGAL. DE BARCELONA TINGUI UNA �-3- LA CONDICIá DE CAPITAL QUE TÉ BARCELONA ES EL FONAMENT DE L'ESPECIFITAT LEGAL QUE BARCELONA HA RECLAMAT TRADICIONALMENT. FARÉ ARA ALGUNES REFLEXIONS SOBRE COM S'HARMONITZA LA IDEA DE CAPITALITAT AMB L'AUTONOMIA DE CATALUNYA I, TAMBÉ, AMB EL CONCEPTE D'AUTONOMIA MUNICIPAL. DURANT EL CURS PASSAT HEM ASSISTIT A UN INTENSíSSIM DEBAT POLíTIC ON LA CONCEPCIó DE L'AUTONOMIA, DE LA CAPITAL TAT DE BARCELONA I DEL QUE REPRESENTA BARCELONA PER A CATALUNYA HAN JUGAT UN PAPER CENTRAL. 1S UN DEBAT QUE ENCARA NO ESTA CLOS I QUE PROBABLEMENT CONTINUARA AQUEST ANY AMB TANTA O MÉS FORÇA. ISIDRE MOLAS HA PARLAT D'UNA CERTA VISIó DEL NOSTRE PASSAT RECENT QUE L'HA REDUYT, I CITO, "A UNA VISIó BARCELONINA ACOMPANYADA D'UNES PINZELLADES LLUNYANES DE RERAPAIS. PER,", SEGUEIX MOLAS, "AQUESTA MATEIXA VISIó HA PROVOCAT TAMBÉ UN OBLIT ESPECIAL DE LA HISTiSRIA DE BARCELONA COM A MUNICIPI I CAPITAL (...)". MÉS ENDAVANT ISIDRE MOLAS DIU: "D'UNA MANERA SEMBLANT A COM UNA VISIó �-4- MADRILENYA DE LA HISTERIA D'ESPANYA HA ESBORRAT LA HISTERIA ESPECIFICA DEL MUNICIPI DE MADRID, UNA VISIó BARCELONINA DE LA HISTERIA DE CATALUNYA HA ESBORRAT LA HISTERIA DE BARCELONA COM A MUNICIPI". HE VOLGUT COMENÇAR AMB AQUESTA CITACI6, EXTRETA PRECISAMENT DE LA INTRODUCCI6 FETA PER ISIDRE MOLES A UN DELS DOCUMENTS DE TREBALL PER A LA CARTA MUNICIPAL, PERQU REFLECTEIX MOLT BÉ UNA VISI6 DE CATALUNYA QUE JO TAMBÉ HE CRITICAT SOVINT. UNA VISDS QUE ÉS PRETÉN COMARCALISTA, 1RURALISTAI NO ÉS SINO PAIRALISTA. I EL PAIRALISME, A PARER MEU, ÉS UN INVENT BARCELONI. PER TANT, CAL FER UN ESFORÇ PER DONAR AL PAIS, I RECOBRAR NOSALTRES MATEIXOS, L'AUTèNTICA PERSPECTIVA DE LES RELACIONS ENTRE CATALUNYAI LA SEVA CAPITAL. NOMÉS AMB UNA COMPRENSI6 NO DEFORMADA DEL PAÍS PODREM �-5- CREAR LES INSTITUCIONS, ELS ORGANISMES I LES LLEIS QUE ENS CALEN PER GOVERNAR-NOS, PER ADMINISTRAR-NOS I PER PODER PROGRESSAR. QUINS SSN ELS ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA CIUTAT COM A CAPITAL? AQUESTA PREGUNTA ES PODRIA FORMULAR DE MANERA SEMBLANT RESPECTE DE LES NACIONS: QUINS SSN ELS ELEMENTS QUE ENS PERMETEN DE DIR QUE UNA NACIS ES CONFIGURA COM A TAL? UNA RESPOSTA MÍNIMAMENT SATISFACTUIA EXIGIRIA MOLT DE TEMPS. PER¿ H1 HA UNA COSA DE LA QUAL ESTIC SEGUR: UN TERRITORI, UNA SOCIETAT QUE ES PUGUI CONSIDERAR) NACIS, HA DE SER PROU CONSISTENT COM PER PODER DOTAR- SE D'UNA CAPITAL. LES CAPITALS SSN UN DELS PRINCIPALS INSTRUMENTS QUE 1 1 �-6- LES NACIONS FAN SERVIR PER EXPRESSAR-SE, PER RELACIONAR- SE, PER PARLAR AMB ELS DE FORA, PER COMPETIR I TAMBÉ PER DONAR CONSCIi5NCIA DE PAíS AL PAÍS. AQUEST ÉS EL SENTIT DE BARCELONA RESPECTE DE CATALUNYA. BARCELONA ÉS PROU CAPITAL PERQU '¿ CATALUNYA ÉS PROU NACI6 PER HAVER FET POSSIBLE LA SEVA EXISTèNCIA. CATALUNYA HA POGUT CREAR UNA CIUTAT CAPAÇ DE SUPORTAR UNA ESTRUCTURA QUASI ESTATAL, CAPAÇ DE GENERAR TOT EL CONJUNT D'ACTIVITATS QUE CONFORMEN LA CULTURA ELABORADA I ELS SÍMBOLS COL.LECTIUS QUE CONTRIBUEIXEN A CREAR LA CONSCINCIA NACIONAL. CATALUNYA HA CREAT BARCELONA PERQU1 TENIA FORÇA NACIONAL PER PERMETRE-S'HO , BARCELONA, EN AQUEST SENTIT, 1S UN RESULTAT DE CATALUNYA, PER C3 SI BARCELONA NO FOS DINA.MICA, CATALUNYA NO HO SERIA. SI BARCELONA RETROCEDÍS EN LA SEVA EXPRESSI6 DE CIUTAT CAPITAL, CATALUNYA RETROCEDIRIA SENSE REMEI FN LA SEVA CONFIGURACI6 COM A , \II �-7- NACI6. LES Z, POQUES MS FLORENTS DE LA HISTCSRIA DE CATALUNYA HAN COINCIDIT SEMPRE AMB èPOQUES DE VITALITAT DE LES SEVES CIUTATS. CADA UNA DE LES PARTS CONSTITUENTS DE CATALUNYA HA TINGUT EN AQUESTS MOMENTS UNA FORTA SINGULARITAT. UNA CATALUNYA FORTA NO EXIGEIX EL SACRIFICI DE LA SEVA PLURALITAT. LA GRAN RIQUESA DE CATALUNYA, UN DELS FONPMENTS DE LA SEVA IDENTITAT NACIONAL, RESIDEIX EN TENIR MÉS D'UNA CARA. CATALUNYA TÉ MOLTES FORCES CAPACES DE DEFENSAR LA SEVA TOTALITAT. BARCELONA N'ÉS UNA: LA BARCELONA HIST¿RICA DEL CONSELL DE CENT QUE CONVIVIA AMB LA GENERALITAT, LA DIPUTACI(5 DEL GENERAL, I LA BARCELONA MODERNA I CONTEMPORANIA QUE HA CONSERVAT LES INSTITUCIONS, ELS SIGNES I, FINS I TOT, LES PARAULES. Sí, FINS I TOT ELS MOTS. ES CERT QUE A LA BARCELONA METROPOLITANA ES ON ES DONA LA MAJOR CONCENTRACI6 BILINGÜE �-8- DEL PAíS. PER CS ES IMPRESCINDIBLE TENIR EN COMPTE TAMBÉ QUE ES AQUESTA BARCELONA LA QUE HA FET POSSIBLE QUE EL CATALA SIGUI UN IDIOMA MODERN. ES AQUESTA BARCELONA, AQUESTA CAPITAL, EL QUE EXPLICA LA GRAN INDUSTRIA EDITORIAL CATALANA, LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA I, CERTAMENT, LA MATEIXA TV3. LA PLURALITAT I L'EXISTNCIA DE PODERS COMPENSATS HAN TINGUT UNA NOTABLE IMPORTANCIA COM A ESTABILITZADORS POLSITICS I COM A MOTORS DEL DESENVOLUPAMENT POLíTIC. CREC QUE ÉS EL MEU DEURE COM ALCALDE I COM A CATALA DEFENSAR QUE POLÍTIC EL RECONEIXEMENT DE LA SINGULARITAT DE BARCELONA REFORÇA EL SENTIT DE LA ESPECIFITAT DE CATALUNYA. ÉS AJUDAR EL RECONEIXEMENT DE L'AUTONOMIA DE CATALUNYA. EL MATEIX "JACOBINISME CATALA" QUE CITAVA MOLES, �-9- PODRIA PORTAR-NOS A PENSAR QUE UNA LLEI ESPECIAL ERA NECESSáRIA EN TEMPS DE LA DICTADURA. QUE ARA QUE JA TENIM LLEIS CATALANES JA NO NECESSITEM SUCEDANIS D'AUTONOMIA. CALDRIA TRENCAR LA CONCEPCIó QUE VOL IMPOSAR-SE DES DE LA MAJORIA QUE GOVERNA A CATALUNYA D'UN PODER PRIMAT, DE L'EXISTèNCIA D'UN PODER ESTRICTAMENT SUPERIOR QUE ÉS EL DE LA GENERALITAT I D'UNS PODERS MUNICIPALS ENTESOS COM A SUBCRDINATS. LES RELACIONS ENTRE LES DIFERENTS ADMINISTRACIONS NO PODEN ESTAR REGIDES EXCLUSIVAMENT PER UNS CRITERIS DE JERARQUIA I SUBRDINACIó. O POTSER S'HAURIA D'ADMETRE QUE AQUESTS CRITERIS NOMf,S S'APLIQUEN A CATALUNYA I NO EN L'áMBIT GENERAL ESPANYOL ON EL MANTENIMENT D'AQUESTA POSICIó ENS DURIA A SUBORDINAR ESTRICTAMENT EL PODER AUTONóMIC EN RELACIó AMB EL CENTRAL. UNA INTERPRETACIó MÉS ACTUAL ENS PORTARIA MÉS AVIAT �-10- A PRIMAR ELS CRITERIS DE COEXISTENCIA, DISTRIBUCIó DE FUNCIONS I, SOBRETOT,J COOPERACIó ENTRE ADMINISTRACIONS. UNA INTERPRETACIó LIBERAL ENS PORTARIA ENCARA MÉS LLUNY, A INTRODUIR FINS I TOT EL CONCEPTE DELS EQUILIBRIS, DELS TAN BLASMATS CONTRAPODERS. ÉS IMPORTANT COMENÇAR A INTRODUIR AL DEBAT AQUESTA IDEA, COM A MíNIM EN TEORIA LIBERAL ELS CONTRAPODERS Sal POSITIUS. POT SEMBLAR PARADOXAL, PER ó ÉS PROBABLE QUE LA DEFENSA DE BARCELONA COM A CAPITAL D'ESPANYA DESPERTI MENYS RETICZ.1NCIES QUE UNA DISCUSSI6 COM LA PRECENDENT. ÉS EVIDENT QUE ESPANYA HA EXERCIT BONA PART DE LA SEVA PROJECCI6 INTERNACIONAL A TRAVÉS DE BARCELONA. AIXó POTSER NO AGRADI A TOTHOM, PER ó ÉS UN FET. DIEM ABANS QUE UNA DE LES FUNCIONS DE LES CAPITALS ES RELACIONAR-SE AMB L'EXTERIOR. ÉS EVIDENT QUE UNA PART D'AÇUESTA FUNCIG L'HA EXERCIDA BARCELONA EN UN SENTIT QUE �—11- NI MADRID NI CAP ALTRA CIUTAT ESPANYOLA PODIA OMPLIR. ÉS EVIDENT TAMBÉ QUE Hl HA UNA PART DEL PAPER QUE BARCELONA JUGA EN EL CONJUNT ESPANYOL QUE NO ESTA COBERT TAMPOC PER CAP ALTRA CIUTAT. NO CAL INSISTIR TAMPOC EN LA CONDICIó DE CAPITAL MED1TERRANIA QUE TÉ BARCELONA. CAPITAL, PRIMER, DES DE L'AMBIT LINGiiISTIC I CULTURAL CATALá —O SI VOLEU, DES DELS PASOS CATALANS — PER ZS CAPITAL TAMBÉ DE TOTA UNA REGI6 MS AMPLA QUE S'EXT á ' N PEL SUD DE FRANCA. UNA CAPITALITAT QUE VOLEM POTENCIAR PER A QUE ES CONSOLIDI SOBRE EL CONJUNT DE LA bEDITERRSNIA OCCIDENTAL. I ÉS UNA PRETENSI6 POSSIBLE. BÉ, TOTS AQUESTS ATRIBUTS DE CAPITALITAT HAN LA CONTRAPARTIDA TINGUT D'HAVER GENERAT UNS COSTOS. UNS COSTOS QUE HAN PESAT, SOBRETOT, SOBRE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA I QUE HAN ESTAT I S6N UNA DE LES PEDRES DE TOC DE L'ESFORÇ PER SANEJAR LES FINANCES MUNICIPALS. PER¿ CREIEM QUE EL RECONEIXEMENT DE LA CAPITALITAT DE �-12- BARCELONA NO S'IA DE LIMITAR A UNS DRETS ECON¿MICS. VOLEM UN RECONEIXEMENT POLITIC DE LA SEVA DE FET, D'UNA MANERA O CAPITALITAT. ALTRA, UN RECONEIXEMENT IMPI:ICIT SEMPRE HA EXISTIT. LA PRòPIA LLEI DE RèGIM ESPECIAL DE 1960, AMB TOTES LES SEVES IMPERFECCIONS, N'ERA UNA MOSTRA. PER¿ ARA CAL D'INSTITUCIONALITZACIó QUE ENS HA PERMéS COMPLETAR DEMOCRàTICA DEL DE TENIR EL PROCÉS PAíS, DEL PROCÉS UNA CONSTITUCIó, UN ESTATUT I LES LLEIS QUE SE'N DEDUEIXEN, CAL COMPLETAR AQUEST PROCÉS, DIC, AMIS LA CONSAGRACI6 LEGAL, DINS D'UN MARC DEMOCRàTIC, DE LA CAPITALITAT DE BARCELONA. I EN UN MARC DEMOCRáTIC, EN UN MARC D'AUTONOMIA, L'INSTRUMENT LEGAL DE L'ESPECIFITAT BARCELONINA HA DE SER UNA CARTA, HA DF SER UNA PROPOSTA SORGIDA DE LA CIUTAT. EN EL QUADERN N. 5 DEDICAT A LA CARTA MUNICIPAL, �-13- ESTATUT D'AUTONOMIA I CONSTITUCI6, / DINS DE LA COL.LECCIó DE DOCUMENTS DE TREBALL QUE AL COMENÇAMENT HE CITAT, S'EXPLICA EL PROCEDIMENT QUE CALDRa SEGUIR PER ELABORAR LA CARTA. TAL COM ESTAN LES LLEIS, EL PROCEDIMENT ÉS NECESSIRIAMENT COMPLICAT. PER¿ ES POT FER, L'HEM DE DEFENSAR I CREC QUE HO FAREM. VULL CONFIRMAR LA NOSTRA VOLUNTAT POLÍTICA DE FER LA CARTA PEP CONSENS. L'AJUNTAMENT HA DEMOSTRAT LA SEVA CAPACITAT PER ASSOLIR UN CONSENS. HA ESTAT EL PRIMER EN COMPLIR EL MANDAT DE L'ESTATUT D'ANAR A LA DESCENTRALITZACI6 I LA 1 HO HA FET MITJANÇANT UNA DESCENTRALITZACIó TERRITORIAL APROVADA PER CONSENS. LA COMISSI6 PER A LA REDACCI6 DE LA CARTA MUNICIPAL S'HA CONSTITUIT TAMBÉ AMB REPRESENTANTS DE TOTS ELS GRUPS. �-14- LES CIRCUMST1NCIES SC)N DIFíCILS, EN SOC BEN ESTEM DISPOSATS A ARRIBAR AL MATEIX CONSENS QUE VAM ACONSEGUIR EN EL CAS DE LA CONSCIENT. PER ¿S D ESCENTR 1S TZACIó. POSSIBLE QUE LA NECESSITAT DE CONSENS ENS PORTI A ABREUJAR LA LLISTA_DE QUESTIONS QUE LA CARTA HAURIA DE TRACTAR. PER CS CREC QUE CALDRIA TENIR EN COMPTE, EN LA REDACCI6 DE LA CARTA, TOTA UNA SèRIE D'OBJECTIUS I CONDICIONAMENTS. LA CAPITALITAT SUPOSA ASSUMIR EL GOVERN I LA GESTI6 D'INTERESSOS QUE VAN MS ENLLá DEL CARáCTER LOCAL COM1. A LA CONFERNCIA DE GRANS CIUTATS, EL 1985, ES DEIA QUE UNA GRAN CIUTAT HA DE TENIR VOLUNTAT DE CAPITALITAT "PER DESENVOLUPAR LES SEVES POTENCIALITATS I LA SEVA COMPETITIVITAT A NIVELL NACIONAL 1 INTERNACIONAL". �-16- CATALUNYA DE 1933-34 I QUE AVUI FORMEN PART DEL FONS COMII DE CONVICCIONS COMPARTIDES PER LA MAJORIA DE CIUTADANS DE BARCELONA. AMBDUES LLEIS ESPECIALS, DE MADRID I BARCELONA, FóREN LES PRIMERES EXCEPCIONS IMPORTANTS A LA UNIFORMITAT MUNICIPALISTA IMPOSADA PER LA LLEI DE RIGIM LOCAL DE 1955, DE LLARGA TRADICI6 EN EL RIGIM LOCAL ESPANYOL. LA DEMOCRATITZACI6 DEL SISTEMA POLíTIC PLANTEJA LA NECESSITAT D'ADAPTAR EL RÉGIM ESPECIAL DE BARCELONA A LA NOVA SITUACIó. EN PRIMER LLOC ES TRACTA D'ADEQUAR-LO A LES EXIGNCIES D'ELECCI6 DEMOCRiTICA DELS ¿RGANS DE GOVERN DEL MUNICIPI EXPRESSADES A LA CONSTITUCIó 1 LA LLEI D'ELECCIONS LOCALS. EN SEGON TERME, S'HA DE RECONIIXER L'AUTONOMIA MUNICIPAL, AMB LA CORRESPONENT SUPRESSI6 DE LES TUTELES, 1 �-17- S'HA D'ADAPTAR A LA NOVA ESTRUCTURA AUTONUICA DE L'ESTAT. FINALMENT, S'HAN D'INTRODUIR LES MILLORESCUIQUESNECESSáRIES PER ADEQUAR EL R ¿. . GIM ESPECIAL A LA NOVA SITUACIC) DEL MUNICIPI DE BARCELONA ALS ANYS 80, A L'ACTUALITAT. LA CARTA1 MUNICIPAL ES NECESSáRIAER COMPLETAR EL PROCÉS D'INSTITUCIONALITZACIó. DEMOCR1TICA DELL PAíS, DEL PROCÉS QUE ENS HA PERMèS DE TENIR UNA CONSTITUCI6, UN ESTATUT T LLEIS QUE ELS DESENVOUPEN. CAL COMPLETAR AQUEST PROCÉS AME LA TRADUCCI6 LEGAL,, DINS D'UN MARC DEMOCRáTIC, DE LA CAPITALITAT,,DE BARCELONA. EN UN MARC DEMOCRSTIC I//D'AUTONOMIA.-, \L'INSTRUMENT-- LEGAL DE L'ESPECIFICITAT DE BARCELONA HA/DE SER UNA CARTA, UNA PROPOSTA„ SORGIDA DE LA CIUTAT. LA CARTA MUNICIPAL ES UNA POSSIBILITAT QUE L'ACTUAL ORDENAMENT POLíTIC I JURíDIC ENS PERMET PLANTEJAR I QUE LA PECULIARITAT DE BARCELONA COM GRAN A CIUTAT, CAPITAL DE �-18- CATALUNYA I TAMBE CAPITAL D'ESPANYA FA IMPRESCINDIBLE. NO Hl HA CAP NORMA QUE ENS EXIGEIXI FER UNA CARTA MUNICIPAL, NI RES QUE GARANTEIXI QUE OBTINDREM EXACTAMENT TOT EL QUE VOLEM. PERO COM ES VA DIR ALS ANYS 60, RESPECTE DE LA LLEI ESPECIAL, LA CARTA MUNICIPAL ES UNA OBLIGACIó PEREMPTC-)RI7\. L'AUTONOMIA MUNICIPAL CONTEMPLADA TANT EN EL SI DE LA CONSTITUCI6 ESPANYOLA DE 1978 COM A L'ESTATUT DE CATALUNYA DE 1979, FA POSSIBLE EL RÉGIM DE CARTA I PERMET QUE PER PRIMERA VEGADA DES DE COMENÇAMENTS DE SEGLE, LA CIUTAT DE BARCELONA ES FIXI PER ELLA MATEIXA_LES_REGLES_DE_JOr DEL SEU AJUNTAMENT, RESPACTANT 'LES LLEIS GENERALS DE L'ESTAT ESPANYOL, I DE CATALUNYA. TAMBÉ LA LEGISLACI6 INTERNA DE CATALUNYA, CONTINGUDA EN LA LLEI MUNICIPAL I DE RÉGIM LOCAL DE 15 D'ABRIL DE 1987, ESTABLEIX QUE "EL MUNICIPI DE BARCELONA HA DE GAUDIR D'UN RÉGIM ESPECIAL ESTABLERT PER LLEI". �-19- AQUEST ARTICLE COMPLEMENTA LA DISPOSICI6 ADDICIONAL SISENA DE LA LLEI REGULADORA DE BASES DE 1T1GIM LOCAL, ENCARA QUE NO SUBMINISTRA CAP CRITERI SOBRE EL POSSIBLE CONTINGUT D'AQUEST RèGIM JURÍDIC ESPECIAL, NI SOBRE EL PROCEDIMENT DE LA SEVA APROVACI6. EN EL PROCES D'ELABORACI6 L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, HA DE TENIR UN PROTAGONISME D'IMPULSOR I DEFINIDOR DE LES ESPECIALITATS QUE HA DE CONTEMPLAR LA CARTA. DURANT L'ELABORACI6 DE LA LLEI ESPECIAL DE _1911). MALGRAT LA RIGIDESA DEL SISTEMA JURíDIC DE LA DICTADURA, L'AJUNTAMENT VA TENIR UNA IMPORTANT PARTICIPACIó EN LA SEVA ELABORACI¿. COM DIU EL PROFESSOR JORDI SOLÉ TURA, EN UN DELS TREBALLS PREPARATORIS DE LA CARTA MUNICIPAL, CAL ENTENDRE DONCS QUE LA NOVA REGULACIó NO POT QUEDAR PER SOTA D'AQUELL NIVEL', DE PARTICIPACIó I ESPECIALITZACI6 QUE ES VA ASSOLIR EL 1960. LA VOLUNTAT DE LA MAJORIA DE GOVERN DE L'AJUNTAMENT DE �-20- BARCELONA ÉS QUE AQUESTA TASCA SIGUI PRECEDIDA PER UNA AMPLIA PARTICIPACIó, I AIXiS DE LA TOTALITAT DE LES EN EL SENTIT DE PARTICIPACIó FORCES POLÍTIQUES PRESENTS AL CONSISTORI, DELS CIUTADANS REPRESENTATIUS DEL SABER ACMAMIC I JURÍDIC, I DE L'OPINI6 CIUTADANA. LA COMPLEXITAT SOCIAL I CULTURAL DE LA CIUTAT DE BARCELONA FANECESSARI D'UNA ORGANITZACI6 LA VEGADA, QUE LA SEVA MUNICIPALITAT ES DOTI ESPECÍFICA, MS POLÍTICA I GERENCIAL A ()BERTA TAMBÉ A UNA GESTI6 PRACTICA MOLT DESCENTRALITZADA I PARTICIPATIVA PER BAIX. EL MODEL DE DESCENTRALITZACI6 JA PREFIGURA ALGUNS D'AQUESTS ASPECTES QUE LA CARTA MUNICIPAL HA DE DESENVOLUPAR. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, HA DE GENERAR ISISTEMES EMPRESARIALS QUE FACIN POSSIBLE UNA MILLOR GESTIó DELS SERVEIS, NO TANT PER L'OBJECTIU D'UNS RESULTATS ECONUICS EMPRESARIALS, SIN6 PER ACONSEGUIR UNA MILLOR PRESTACI6 DELS SERVEIS MUNICIPALS. �-21- LA CARTA HA DE CONTEMPLAR LA POSSIBILITAT QUE EXISTEIXIN M\IS MUNICIPAtS DINS L'ADMINISTRACIIS EXECUTIVA QUE PUGUIN ACTUAR TANT EN R ¿ * GIM DE DRET PúBLIC COM DE DRET PRIVAT. UN DELS CAPíTOLS IMPORTANTS DE LA NOVA CARTA MUNICIPAL ÉS, SENS DUPTE, EL DEDICAT A LES COMPETCIES DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA QUE S'HAURAN D'ESTABLIR D'ACORD AMB ALLiS QUE PREVEU LA LLEI REGULADORA DE LES BASES DE Rè . GIM LOCAL. LA NOVA CARTA MUNICIPAL UTILITZANT LA METODOLOGIA QUE LA CONSTITUCI6 ESPANYOLA I L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA SEGUEIXEN PER A L'ATRIBUCI6 DE COMPETèNCIES A L'ESTAT 1 LA GENERALITAT DE CATALUNYA, HAURS DE DETERMINAR LES COMPETèNCIES I FUNCIONS CONCRETES QUE CORRESPONEN A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. ELS GOVERNS LOCALS PER LA SEVA PROXIMITAT ALS PROBLEMES I ALS CIUTADANS, PER LA FACILITAT QUE TENEN D'INTEGRAR LES POLÍTIQUES SECTORIALS EN PROGRAMES GLOBALS, �-22- PER LA REDUCCIó DELS PROCESSOS INTERNS I PER A LA MAJOR TRANSPARNCIA RESPECTE DE LA SOCIETAT, PER GESTIONAR I EXECUTAR COMPETNCIES, PROGRAMES QUE CORRESPONEN A S6N MS ADEQUATS FUNCIONS, SERVEIS ALTRES NIVELLS D'ADMINISTRACIó. CREIEM QUE CAL, DONCS, IMPULSAR L'ASSIGNACIó DE COMPET é ' NCIES- A L'AJUNTAME_NT DE BARCELONA, I AL MATEIX TEMPS LA. DELEGACIó DE LA GESTIó I EXECUCI6 DE COMPET.éNCIES O PROGRAMES DE L I ESTAT O DE LA COMUNITAT AUTC)NOMA. L'ALTRE VESSANT A CONSIDERAR ÉS QUE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, RECOLLINT UNA ANTIGA TRADICI6 HISTCSRICA, ÉS QUELCOM MÉS QUE UN SIMPLE ORGANISME ADMINISTRATIU. EN L'ACTUALITAT MANTÉ UN AMPLI VENTALL DE SERVEIS I ACTIVITATS QUE ULTRAPASSEN EL NIVELL DE SERVEIS MUNICIPALS DE LA MAJORIA DELS AJUNTAMENTS. AIXI, L'AJUNTAMENT TÉ UN AMPLI CONJUNT D'ESCOLES, MUSEUS I AI CULTURALS, ESPS SERV-IS SANITARIS, CENTRES CIENTíFICS 1 CULTURALS, ETC. �-23- QUE EN ALTRES PAÏSOS I ALTRES CIUTATS ESPANYOLES ESTAN FINANÇATS I DIRIGITS PEL GOVERN CENTRAL O AUTONóMIC. D'ALTRA BANDA, LA CRISI ECONCSMICA DELS ANYS 70 I EL RETORN A UN SISTEMA DE DEMOCRACIA EN L'ESTAT ESPANYOL HA OBLIGAT A LES ADMINISTRACIONS LOCALS A ASSUMIR UN CONJUNT DE FUNCIONS QUE ESTAVEN POC DESENVOLUPADES: SOCIATS, JOVENTUT, LLUITA CONTRA LA SERVEIS DROGA, DESCENTRALITZACI6 I PARTICIPACI6 CIUTADANA, LLUITA CONTRA L'ATUP, PROMOCIó D'ACTIVITATS ECONc;MIQUES PRIVADES, MILLOPA DELS SISTEMES DE SEGURETAT CIUTADANA, ETC., EN UN FACTOR MS QUE OBLIGA A UNA POLíTICA DE RACIONALITZACIó I DS RESTRICTIU DELS RECURSOS DE QUI DISPOSA LA CIUTAT, QUE EN EL CAS DE BARCELONA PROVENEN EN LA SEVA MAJOR PART DELS IMPOSTOS I TAXES MUNICIPALS DIRECTES DELS CIUTADANS, AME PERCENTATGES RIDíCULS DE SUBVENCI6 ESTATAL I AMB NUL.LA SUBVENCI¿ AUTONCiMICA. CONSEQÜENTMENT, EN MATIRIA D'HISENDA, LA CARTA MUNICIPAL HA DE CONTEMPLAR UNA MAJOR PARTICIPACIó DE L'AJUNTAMENT EN ELS INGRESSOS DEL SECTOR PúBLIC GENERATS A �-24- BARCELONA, ALHORA QUE S'HAURIA DE SIMPLIFICAR EL SISTEMA TRIBUTARI LOCAL, REDUINT LES FIGURES IMPOSITIVES. ÉS NECESSARI TAMBÉ GENERALITZAR ELS PROCEDIMENTS MODERNS DE GESTIÓ D'INGRESSOS I TENIR EN COMPTE: L'AUTOL•IQUIDACIó, LA SIMPLIFICACIÓ, LA TRANSPARéNCIA DEL PROCÉS I EL MATENIMENT D'UNA ADEQUADA INFORMACIÓ AL CONTRIBUENT. FINALMENT UN ALTRE DELS OBJECTIUS A CONSIDERAR A LA NOVA CARTA MUNICIPAL ÉS LA IMPERIOSA EXIGèNCIA D'APROXIMACIÓ DE L'ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL ALS CIUTADANS, A TRAVÉS DE LA CREACIÓ DE VIES DE PARTICIPACIÓ I INTERVENCIÓ DELS CIUTADANS EN LA PRESA DE DECISIONS PúBLIQUI.S. ÉS NECESSARI FIXAR TèCNIQUES ORGàNIQUES I FUNCIONALS QUE PERMETIN LA INSERCIÓ EN L'ACTUACIÓ ADMINISTRATIVA DELS INTERESSOS COL.LECTIUS RELLEVANTS PER A LA FORMACIÓ DE LA VOLUNTAT PUBLICA, ALHORA QUE COMPORTIN UNA OBERTURA DE �-2 5- L'ADMINISTRACIá EN EL SENTIT DE FER-LA MÉS TRANSPARENT I ACCESSIBLE ALS CIUTADANS. LES RELACIONS ENTRE L'ADMINISTRACI6 I EL CIUTADS HAN DE PRODUIR-SE NORMALMENT A TRAVÉS D'UN PROCEDIMENT FORMAL QUE SUPOSI LA GARANTIA TANT DELS LEGÍTIMS INTERESSOS DEL CIU mADS, COM DE L'ENCERT DE L'ADMINISTRACI5 EN L'ADOPCI6 DELS ACORDS O RESOLUCIONS. PEPE EN CAP CAS EL PROCEDIMENT HA UN OBSTACLE PER DE CONVERTIR-SE EN A LA RSPIDA I EFICAÇ ACTUACI6 ADMINISTRATIVA NI PER A L'ACCÉS DEL CIUTADI A LA SATISFACCI6 DE LA POSICIó JURÍDICA QUE OSTENTA. EN AQUESTA LÍNIA ELS TREBALLS PREPARATORIS DE LA CARTA MUNICIPAL CONTEMPLEN LA REGULACI6 DE L'ACTIVITAT MUNICIPAL D'INFORMACIS AL CIUTADS, EL DRET D'ACCÉS ALS DOCUMENTS P(IBLICS, I LA CREACICS D'ORGANS ADMINISTRATIUS DE CARICTER ARBITRAL O LA FIGURA DEL DEFENSOR CÍVIC, A MÉS DE CONSOLIDAR LES TICNIQUES I FIGURES DE PARTICIPACI6 DIRECTA DELS CIUTADANS QUE JA FIGUREN EN L'ACTUAL REGLAMENT DE �-26- PARTICIPACIó CIUTADANA. LA CONCLUSIó QUE ES DESPRAN D'AIX¿, ÉS QUE LA FUTURA LLEI ESPECIAL O CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA, HA DE TENIR UNA NATURALESA JURÍDICA pUAL, ESTATAL I AUTON¿MICA AL MATEIX TEMPS. D'UNA BANDA, HA DE SER UNA LLEI BáSICA ESPECIAL EN LA MESURA QUE S'HAUR1 D'ESTABLIR UN RAGIM ESPECÍFIC PEL QUE ES REFEREIX A L'ORGANITZACIó DE LA PR¿PIA ADMINISTRACI6 MUNICIPAL (DESCENTRALITZACIó ORGINICA FONAMENTALMENT). D'ALTRA BANDA SERA TAMBÉ ESPECIAL EN RELACIó AL RAGIM LOCAL GENERAL QUE HA ESTABLERT EL PARLAMENT DE CATALUNYA PER ALS MUNICIPIS I 'WHERTA-WMUNZTAT, EN LA MESURA QUE LA CAPITALITAT DE BARCELONA HAURS DE TRADUIR-SE EN UN RAGIM PROPI D'ORGANITZACIó, COMPETANCIES I SERVEIS DIFERENTS ALS GENERALS DE LA RESTA DELS MUNICIPIS CATALANS. SI LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA HA DE TENIR, EN EL SENTIT EXPRESSAT, CONTINGUTS QUE ALTERIN LA REGULACIó �-27- BÁSICA DE LA LLEI DE REGIM LOCAL ESTATAL I D'ALTRES QUE MODIFIQUIN EL 11GIM DE LA LLEI CATALANA, ES INEVITABLE QUE LA REGULACI6 ESPECIAL DEL MUNICIPI DE BARCELONA CONSTI DE DUES NORMES FONAMENTALS:A I UNA » ESTATAL 1 UNA ALTRA D'AUTONC;MICA. LES SOLUCIONS QUE PODEN UTILITZAR-SE PER ARTICULAR AMBDTTES LEGISLACIONS SóN DIVERSES, PER¿ RAONS D'ECONOMIA I BONA TkNICA LEGISLATIVA ACONSELLEN QUE EL CONTINGUT MATERIAL DE LA CARTA S'INCLOGUI EN UN TEXT aNIC, ENCARA QUE LA SEVA APROVACI6 CORRESPONGUI A DOS NIVELLS LEGISLATIUS DIFERENTS, QUE PODEN PRODUIR LA SEVA SANCI6 SUCCFSIVAMENT. PEL QUE FA AL NIVELL D'APROVACI6 ESTATAL HAURá wincLouRE LA MODIFICACI6 DE LA NORMATIVA DE LES BASES ESTATALS EN AQUELLS EL Rf-, GI" ESPECIAL, LES NORMES QUE PUGUIN COINCIDIR EN RESERVA DE MATERIES ASPECTES QUE SIGUIN CONTRADICTORIS AMB LLEI ORGINICA, I LES NORMES QUE REGULIN ATRIBU1DES A LA COMPETENCIA LEGISLATIVA EXCLUSIVA DE L'ESTAT. �EN LA SEVA VESSANT DE LLEI CATALANA POT INCLOURE LES NORMES QUE DESENVOLUPIN LES BASES ESTATALS, LES QUE REGULIN ASPECTES COMPLEMENTARIS DE LLEIS ORGINIQUES, I AQUELLES QUE INTRODUEIXIN PROCEDIMENTS DE PARTICIPACIó CIUTADANA O PRESTACIONS DE SERVEIS DIFERENTS ALS ESTATALS 1 LES NORMES QUE MODIFIQUIN PER A BARCELONA LA REGULACIó DEL REA GIM LOCAL CONTINGUT A LA LLEI MUNICIPAL I DE REGIM LOCAL DE CATALUNYA. AQUEST BREU EXAMEN RkIM DEL PROCEDIMENT I CONTINGUT DEL ESPECIAL DE BARCELONA SUGGEREIX LA IDEA QUE, TAL COM LA RESTA DE LLEIS INSTITUCIONALS-,PLANTEJA LA NECESSITAT D'UNA DOSI NOTABLE DE CONSENS ENTRE LES PRINCIPALS FORCES POLíTIQUES PER TAL DE GARANTIR LA LEGITIMITAT I EFICACIA QUE NECESSITEN LES INSTITUCIONS. EL COMPLEX PROCEDIMENT QUE HAURA DE SEGUIR L'APROVACI6 DE LA NOVA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA FACILITARA AQUEST CONSENS, A PARTIR DEL PROPI AJUNTAMENT QUE EN RESULTA EL SUBJECTE PRINCIPAL. �—29— AVUI, EL RkIM ESPECIAL DE LES GRANS CIUTATS ÉS RECONEGUT EN TOTS ELS PASOS OCCIDENTALS. HISTRICAMENT, EN ELS PASOS DE TRADICIó CENTRALISTA FRANCESA, EL GOVERN I AUTONOMIA MUNICIPALS, S'ADREÇAVEN EXCLUSIVAMENT A LA GESTI6 DELS INTERESSOS PRIVATIUS DELS MUNICIPIS, TRADUINT UNA CONCEPCI6 DEL MUNICIPI COM A PODER PlíBTIC RESIDUAL I D'IMBIT DOMèSTIC. SEGONS AQUESTA CONCEPCI¿ EL MUNICIPI TINDRIA UNA COMPETENCIA GENERAL PERCS NOMfS PER A LA GESTI6 DELS INTERESSOS EXCLUSSIUS LOCALS, PLANTEJAMENT QUE ACABA TRADUINT — SE EN UNA SOCIETAT DE COMPLEXITAT CREIXENT )- EN Cs Uè ELS MUNICIPIS QUEDEN FORA DEL PROCIS D'EXPANSI5 SOCIAL I DE LA DESPESA PúBLICA. AIX¿ EXPLICA QUE EN ELS PAïSOS QUE REPRODUEIXEN EL MODEL FRANC¿; S, L'ESTAT HA DESENVOLUPAT UNA POTENTíSSIMA ADMINISTRACIó CENTRAL I PERIFRICA I ELS PODERS LOCALS HAN QUEDAT REDUITS A UN CONJUNT DE POTESTATS DOM'éSTIQUES, FORTAMENT TUTELADES. PER, LA CONCEPCIó TRADICIONAL FRANCESA DE L'AUTONOMIA LOCAL, VA PERDENT FORÇA FINS 1 TOT EN EL SEU PAíS D'ORIGEN �-31- EL GRAU DE COMPET1NCIA ADIENT, EN CADASCUNA DE LES POLíTIOUES QUE AFECTEN A LA RESPECTIVA COMUNITAT URBANA. A EN AQUESTA NOVA PERSPECTIVA, L'AUTONOMIA VINCULADA AL GOVERN DE LES GRANS CIUTATS, SOL PRODUIR ESPECIALITATS DE R1GIM JUEíDIC, ORGANITZATIU, COMPETENCIAL I FINANCER. AQUESTES ESPECIALITATS NO SUPOSEN CAP PRIVILEGI NI DISCRIMINACI6 DE TRACTAMENT EN VERS ALTRES ENTITATS MUNICIPALS. LA SEVA RA5 D'ÉSSER ESTà EN LES SINGULARITATS PRaIES DE CADA CIUTAT QUE NO S'ADEQüEN A R1GIMS UNIFORMISTES MASSA DETALLATS. * * * DFGA DEL NOSTRE COL.LEGI DE BARCELONA: US FAIG ENTREGA DELS DOCUMENTS DE TREBALL PREPARATORIS PER A LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA QUE HAN REALITZAT EXPERTS EN TEMES MUNICIPALS DEL MóN JURÍDIC, ACAD1MIC, ECOW;MIC 1 PROFESSIONALS DE L'ADMINISTRACI6 PaBLICA. �-32- AQUEST:; VOLUMS INCLOUEN ESTUDIS SOBRE ORGANITZACIó POLÍTICA I ADMINISTRATIVA DE LES GRANS CIUTATS, COMPBT±NCIES I SERVEIS LOCALS, GESTI6 DE SERVEIS PúBLICS, INFORMACÏ6 I PARTICIPACIó CIUTADANA, PROCEDIMENT ADMINISTRATIU, DESPENALITZACI6 DE DETERMINADES FALTES I SUBSTITUCI6 PER INFRACCIONS ADMINISTRATIVES, NECESSITAT DE REGULAR DE FORMA ESPECÍFICA PER A LA CIUTAT LA INSTITUCI6 DE L'EXP.ROPIACI6 FORÇOSA CREANT JURATS ESPECIALS PER BARCELONA QUE SUBSTITUEIXIN AL PROVINCIAL ETC... TROBAREU EN AQUESTS ESTUDIS, ENCARA D'ALTRES TEMES SOBRE ETS QUE, SENS DUBTE, EL COL.LEGI TÉ MOLT A DIR. ESPERO LA VOSTRA COL.LABORACIó I RESPOSTA. o L-1. e i C ., c !1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4018 Title A name given to the resource Llei Especial de Barcelona, Autonomia i Capitalitat / Conferència sobre la Nova Carta Municipal. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Capitalitat de Bcn. Règim jurídic especial. Relació amb Catalunya. Llei de Règim Local. Conferència Grans Ciutats 1985. Un territori que es pugui considerar nació ha de ser prou consistent com per dotar-se d'una capital. Espanya ha exercit bona part de la seva projecció internacional a través de Barcelona. L'Ajuntament ha de generar sistemes empresarials que facin possible la millor gestió dels Serveis. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Advocats de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autonomia Legislació Nacionalisme Administració pública Territoris Acció política Barcelona Carta Municipal Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-10-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1113/19871009d_00242.pdf 8a93670f51f94bd6d2b5a5d2c2090901 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye THE CITY OF BARCELONA IS THE CENTRE OF AN URBAN METROPOLITAN AREA WITH A TOTAL POPULATION OF 3,1 MILION, WHICH REPRESENTS 52 PER CENT OF THE TOTAL CATALAN POPULATION. THE CITY CENTRE HAS A POPULATION OF ABOUT 1,7 MILION INHABITANTS, WHICH HAS BEEN STABLE FOR THE LAST 15 YEARS. THE INFLUENCE OF BARCELONA AS A LABOUR MARKET, HOWEVER, EXCEEDS THE STRICT METROPOLITAN AREA TERRITORY AND COVERS UP TO 50 MUNICIPALITIES WITH A POPULATION OF 4,2 MILION PEOPLE. I WOULD NOW LIKE TO SAY SOMETHING ABOUT THE ROLE PLAYED BY BARCELONA'S MUNICIPAL GOVERNMENT IN PROMOTING INVESTMENT. THE ECONOMIC CRISIS OF THE LAST DECADE HAS BADLY AFFECTED BARCELONA'S METROPOLITAN AREA. THE UNEMPLOYMENT RATE TODAY IS AROUND 20% IN THE CITY CENTRE AND 28% IN THE REST OF THE METROPOLITAN AREA. INDUSTRIAL ADJUSTMENT HAS BEEN CARRIED OUT ON A MASSIVE SCALE AS PART OF THE ACCELERATED DOWN—SIDE OF AN "ECONOMIC LIFE—CYCLE PROCESS". �HOWEVER, LOCAL GOVERNMENTS, EVEN IN LARGE CITIES, SUCH AS BARCELONA, DO NOT HAVE THE MEANS CENTRAL GOVERNMENTS DO TO ATTEMPT TO OFF-SET EXTREME ECONOMIC CONDITIONS. NEVERTHELESS, IN MY OPINION, THE UNITED ACTION OF SPANISH LOCAL GOVERNMENTS IS CAPABLE OF GENERATING, THROUGH SAVING AND INVESTMENT POLICIES, A SIGNIFICANT POSITIVE SHIFT IN THE COUNTRY'S ECONOMIC EXPECTATIONS. LOCAL GOVERNMENTS CAN PROMOTE INVESTMENT AND INNOVATION, BESIDES ACCOMPLISHING THEIR TRADITIONAL FUNCTIONS. THEY CAN ACT AS UNIFORMITY BREAKERS, THAT IS TO SAY, THEY CAN CHANGE THE UNIFORM POLARIZATION OF PESSIMISTIC EXPECTATIONS THAT ARE BEHIND THE ECONOMIC CRISIS. THE CITY OF BARCELONA AND THE METROPOLITAN AREA, AS WELL AS THE REST OF THE MUNICIPAL COUNCILS OF THE AREA, ARE USING ALL THE AVAILABLE MEANS TO DEVELOP A CLIMATE THAT IS APPROPIATE TO THE ESTABLISHMENT OF NEW ENTERPRISES. IN FACT, BARCELONA'S LOCAL GOVERNMENT IS ACTING AS AN INNOVATIVE PUBLIC ENTREPRENEUR -A SPECIMEN SCHUMPETER DID NOT FORESEE. �IN OCTOBER THE SEVENTEENTH 1986 BARCELONA WON THE RACE FOR THE 1992 OLYMPIC GAMES. APPART FROM MY IMMENSE PERSONAL SATISFACTION AND THE FORMIDABLE EXPLOTION OF JOY THAT BARCELONA SAW, THAT DAY MARKED THE END OF A STAGE WHERE THE ROLE OF BARCELONA LOCAL GOVERNMENT AS UNIFORMITY BREAKER HAS BEEN SHOWN CLEARLY. I WOULD LIKE TO QUOTE SOME LINES FROM A REPORT BY THE CATALAN CHAMBER OF PUBLIC WORKS BUILDERS TO ILLUSTRATE MY WORDS. THIS REPORT POINTED A DECREASE IN PUBLIC INVESTMENT IN SPAIN EXCEPT FOR LOCAL GOVERNMENTS. AND CONCLUDED: THE MERE FACT OF THE CANDIDATURE HAS GIVEN THREE POSITIVE EFFECTS: 1. IT HAS MEANT A THRUST TO CATALAN ETREP ENEU RS H I P 2. IT HAS STARTED A SET OF PUBLIC WORKS AND EQUIPEMENT PROJECTS THAT CANNOT BE STOPPED 3. IT HAS MADE PUBLIC OPINION SENSITIVE TO EXISTING LACK OF PUBLIC WORKS AND EQUIPMENT. �IT IS HARDLY POSSIBLE THAT THIS THRUST IS LOST. THE CLIMATE FOR THE RECOVERY OF BUILDING SECTOR IS ALREADY ESTABLISHED ". I THINK THESE LINES ARE EXPRESSIVE ENOUGH. I CAN ONLY UNDERLINE THAT THEY WERE WRITTEN BEFORE BARCELONA GOT THE OLYMPIC GAMES ORGANIZATION. AFTER BARCELONA'S NOMINATION, AS YOU CAN EXPECT, THE CLIMATE IS STILL BETTER. FROM STOCK EXCHANGE TO BUILDING ACTIVITY INDEXES ALL THE ECONOMIC INDICATORS CONFIRM OUR BEST HOPES. THE OLYMPIC BIDDING HAS BEEN OUR BIGGEST CONCERN FOR THE LAST COUPLE OF YEARS. BUT THE BARCELONA MUNICIPALITY HAS NOT PUT ALL ITS ECONOMIC RECOVERY BET ON IT. IT HAS ALSO ACTED AS AN AGENT CREATING INNOVATIVE INSTITUTIONS. THE CITY FOUNDED IN 1985 INICIATIVES S.A., A MUNICIPALLY OWNED CORPORATION. AS MR FRANCESC RAVENTOS, �MANAGING DIRECTOR, CAN EXPLAIN, ITS OBJECTIVE IS TO PROMOTE INNOVATIVE ACTIVITIES OF PUBLIC INTEREST, IN COOPERATION WITH PRIVATE CAPITAL AND FOLLOWING THE PATTERN OF A VENTURE CAPITAL COMPANY. FOR EACH PROJECT A SPECIFIC COMPANY IS CREATED, WHERE THE MUNICIPAL COMPANY IS A MINORITY PARTNER. THE FIRST PROJECTS EVALUED INCLUDED A TELECOMUNICATIONS TOWER AND A CABLE TV NETWORK FOR THE WHOLE CITY. AMONG THE PROJECTS ALREADY PUT INTO PRACTICE THERE IS THE RELAUNCHING OF THE OLDEST NEWSPAPER OF TE EUROPEAN CONTINENT, THE "DIARI DE BARCELONA". WE ARE SPECIALLY CONCERNED WITH ATTRACTING FOREIGN INVESTMENT, AND OUR JOB IS MADE EASIER BY THE FACT THAT WE ARE SURE THAT OUR LOCATION OFFERS A SERIES OF SUBSTANTIAL ADVANTATGES. THIS LAST POINT IS AMPLY PROVEN BY THE INCREASING VOLUME OF FOREIGN INVESTMENT ATTRACTED TO SPAIN, AND BY THE QUALITY NAMES THAT HAVE SET UP FACILITIES IN BARCELONA. NOW, MORE THAN EVER, INVESTING IN BARCELONA MAKES �SENSE. LOCATING IN BARCELONA DOES NOT ONLY PROVIDE ACCESS TO A LARGE AND RELATIVELY UNTAPPED DOMESTIC ECONOMY, BUT ALSO BENEFITS FROM A LOW -COST PRODUCTION LOCATION FROM WICH TO SUPPLY THE REST OF EUROPE. THE BARCELONA METROPOLITAN AREA HAS DEVELOPED A VERY ACTIVE INDUSTRIAL POLICY PROVIDING SUITABLE LAND WITH THE NECESSARY URBAN FACILITIES AND SERVICES. THREE INDUSTRIAL LAND MANAGING BODIES HAVE ALREADY BEEN PUT IN PLACE AROUND BARCELONA AND TWO MORE WILL BE OPERATIVE VERY SOON, INCLUDING A TECHNOLOGICAL PARK. THE PARK IS DESIGNED FOR HIGH-TECH ENTERPRISES, ESPECIALLY THOSE THAT MAY CONSTITUTE COMPLEMENTARY GROUPS AND ENTERPRISES THAT NEED READY ACCESS TO SUITABLE RESEARCH CENTRES. THE PARK WILL OFFER TECHNICAL CONSULTING SERVICES, TECHNOLOGY TRANSFER AND BUSINESS FACILITIES WHICH ARE ESSENTIAL TO MEDIUM AND SMALL SIZE BUSINESSES. ONE OF THE MAIN ATTRACTIONS OF THIS TYPE OF DEVELOPMENT IS THE PROXIMITY OF LOCATION OF MANY DIFFERENT COMPANIES AND RESEARCH ENTITIES THUS ALLOWING FOR EASIER CROSS-FERTILIZATION AND MUTUAL INTEREST �SYNERG IES . OLIVETTI HAS ALREADY ANNOUNCED ITS SETTING UP A PERSONAL COMPUTER PRODUCTION PLANT ON THIS SITE. HEWLETT PACKARD WILL BE INVESTING IN A FACILITY OF ITS OWN ON A NEARBY LOCATION. AND SO WILL SIEMENS. A SECOND INITIATIVE IS THE COORDINATING ROLE THAT THE CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA IS TAKING WITH RESPECT TO THE DEVELOPMENT OF INVESTMENT AND THE CONTINUED UPDATING OF A RECENTLY COMPLETED INVENTORY OF AVAILABLE INDUSTRIAL LAND. WHERE SPECIFIC TYPES OF URBANIZED INDUSTRIAL LAND ARE FOUND TO BE LACKING, WE HAVE MADE SURE THAT THESE ARE DEVELOPED AND MADE AVAILABLE. THE MOST AMBITIOUS PROGRAM UNDER WAY IS THE POBLENOU DISTRICT URBAN RENEWAL PROJECT. ITS GOAL IS THE URBAN DEVELOPMENT OF A HALF-EMPTY OLD INDUSTRIAL AREA AND THE CONNECTION OF CENTRAL BARCELONA WITH ITS WATERFRONT. IN THIS AREA WE INTEND TO BUILD THE OLYMPIC VILLAGE. THE AREA INITIALLY AFFECTED EXTENDS TO 100 �HECTARES, AND INCLUDES MANY INDUSTRIAL AND VACANT LOTS. THE INDUSTRIES STILL IN OPERATION WHOSE LAND IS AFFECTED, ARE OFFERED ALTERNATIVE LOCATIONS IN INDUSTRIAL AREAS OWNED BY THE METROPOLITAN CORPORATION. BEYOND THE URBAN ASPECTS OF THE PROJECT THERE WILL ALSO BE IMPORTAAT ECONOMIC SIDE-EFFECTS. THE SCHEME IS EXPECTED TO GIVE A STRONG IMPULSE TO INVESTMENT, WHICH WILL AFFECT NOT ONLY THE CITY CENTER BUT ALSO THE WHOLE AREA AND BEYOND. SO, WHAT ABOUT BARCELONA'S FUTURE? AS A GENERAL COMMENT WE EXPECT TO SEE BARCELONA'S ECONOMY INCREASINGLY LINKED TO THOSE OF THE OTHER ECC COUNTRIES AS MUCH AS CONTINUING TO PROVIDE A MAJOR PORTION OF SPAIN'S DOMESTIC INDUSTRIAL REQUERIMENTS. SIMILARLY, AS IN THE PAST, WE EXPECT TO SEE BARCELONA IN THE FOREFRONT OF INNOVATION AND INDUSTRIAL DEVELOPMENT WITHIN SPAIN. OUR IMMEDIATE INTEREST IN THIS SENSE IS TO HELP CHANNEL THESE EFFORTS TOWARDS CONTINUED DEVELOPMENT OF A DIVERSE AND BALANCED INDUSTRIAL BASE THAT IS AT THE SAME TIME TECHNICALLY INNOVATIVE, PROVIDES SUITABLE �EMPLOYMENT LEVELS, AND IS DIVERSIFIED TO AN EXTEND THAT WILL HELP AMELIORATE THE EFFECTS OF THE MORE EXTREME CYCLICAL ECONOMIC MOVEMENTS. TO CONCLUDE, WE ARE EXTREMELY OPTIMISTIC OF BARCELONA'S FUTURE BOTH WITHIN SPAIN AND EUROPE. WE WOULD LIKE YOU AND OTHER FOREINGN INVESTORS TO HELP DEVELOP AND BENEFIT FROM THIS PROCESS OF CHANGE. I HOPE THAT YOU WILL SERIOUSLY CONSIDER BARCELONA AS A PRODUCTION LOCATION, AND BENEFIT FROM ITS INHERENT ADVANTAGES. THANK YOU FOR YOUR ATTENTION. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4019 Title A name given to the resource Trobada amb el Cercle de Directius de parla Alemanya a Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Indústria Economia Competitivitat Comerç Model social Barcelona Alemanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-10-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/684/19871017_LV.pdf 3d56dec3c566b57f6e0dd7258a0c9827 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 30LA Deportes1 VANGUARDIA SÁBADO, 17OCTUBRE 1987 Hoy se cumpleelprimeraniversario deladesignación deBarcelona comosededelosJuegosOlímpicos de1992 Pasqual Maragail, alcalde de Barcelona y presidente del COOB’92,consideraqueun año después de la designaciónde la ciudad como organizadora de los Juegos Olímpicosde 1992, bían efectuado acerca de las los catalanesya han dado mues- obras, la infraestructuray losastras al mundo de su grancapaci- pectos organizativosvan cumdad de trabajo. SegúnMaragall, pliéndose en lospiazosfijados,y todas las previsionesque se ha- sólo lamentaque en las pasadas elecciones municipalesuno de los candidatosno fuera, en opinión del alcalde,objetivoen sus críticas a Barcelona’92.Maragali pone especialénfasis en el hecho de que un año despuésde la elección,los barcelonesessi— guen manteniendohaciael tema olímpico el mismo entusiasmo que demostraronel primerdía. Maragalidicequela ciudadhademostrado ya quesabetrabajar Pujol, Maragali y Serra durante la celebracióndel 17 de octubre de 1986 “De momento, hay colaboración entre todas las instituciones” Pasqual Maragail. alcalde de gos, porque había quien, guiado Barcelonay presidente del Comité por su asesor de imagen, insistió Organizador de Barcelona’92 (COOB’92),está satisfecho de lo que se ha hecho a lo largo de este último año ycree que “duranteestos doce meseshemosdemostrado al mundo que sabemostrabajar y organizar unos buenos Juegos Olímpicos. “Hemos demostradoque sabemos trabajar. Hace un año, el noventa por cientode losciudadanos no hubiera creído que en estos meses lograríamosexpropiar miles de metroscuadradosen la Villa Olímpica y rebajar quince metros el fosodel EstadioOlímpicopara en decir que todo iba mal”. Sin citarlo explícitamente,Maragall fue crítico con Josep Maria construir las gradas”. Maragail explicó que los últi mos docemesesse han empleado. principalmente, “en pulir la orga nización de los JJ.00.”, aunque resaltó que “esta labor no nos ha impedido seguir trabajando en otros temas,sobretodo en la reali zación de las obras relacionadas con los Juegos”. Críticas a Culleil El alcalde se refirió a las elec ciones municipalescelebradas el pasado mes de junio, comicios que, dijo, “afectaronsólo de pala bra a la organizaciónde los Jue “La gente quiere los Juegos,pero también pide que las calles estén limpias” Calle!!, concejal de Convergencia i Unió (CiU) y ex candidato a la alcadía, de quien dijo que “hasta se empeñó en decir que el Comité Olímpico Español (COE) estaba enfadado con nosotros,cuando la verdad era otra”. El alcalde,sin embargo, consi deró que la beligeranciaverbalsobre la organizaciónde los JJ.00. “no se volveráa reproducir aun- que causaroninconvenientesa al- las calles estén limpias. Hemos lo- más importantes y necesarias para siguió— deberán presentar proque convoquencomiciostodos los gún candidatoal cargo”. grado que en la ciudad se sigan ha- la celebraciónde los JJ.00., que yectos de categoría y no olvidarse años, porque las elecciones muni Remarcó, empero, que “todas ciendo cosas al tiempo que orga supondrá la inversión de unos de que van a enco’ntraruna dura cipales no volverán a producirse 60.000 millones de pesetas. competencia”. hasta 1990 y para entonces ya es- las instituciones tenemos la misma fizamos unosJuegos”. “Los cinturones son básicos Restó importancia a las críticas idea sobre cómo deben organizartará todo acabado”. para Barcelonay se está retrasan- formuladas por algunos empresase los JJ.00. De momento,existe Ilusióncolectiva Maragail insistió en que las ms- colaboración”. do su construcción por falta de nos sobre la representaciónde este tituciones que forman parte del Maragail afirmó que la celebra— El alcalde opinó que, a pesar de voluntad. El asunto es importan- cólectivo. que financióel cincuen— COOB (Gobierno Central,Gene- ción de los Juegos Olímpicos ser- este fenómeno,“la ilusióncolecti te, porque estas vías deben estar la por ciento de la candidatura ralitat, COE y Ayuntamiento de virá para reorganizar Barcelona y va por la celebraciónde los JJ.00. acabadas antes de la celebración olímpica, en el Comité Organi Barcelona) mantienen el consenso explicó que “estamos haciendo no ha descendido.La actitud que de los JJ.00.”, añadió el alcalde. zador. en los aspectos importantes referí— obras que, o no se habrían hecho mantiene ahora el barcelonéses Respecto al proyecto“BIT’92”, “No deben pasamos factura dos a los JJ.00., pero criticó que nunca o se ejecutarían en un día positiva, porque demuestra que que establecelas necesidadesin —indicó—, porque el mundo em “algunas personas, en ocasiones lejano, y sin que ello le cueste de- ha subido su capacidadde exigir”. formáticas de Barcelona con mo- presarial está representado en el particulares, manifiesten su desa masiado dinero a la ciudad”. Calificó de “parada” la actitud tivo de los JJ.00., Maragailseña- COOB por personas que provie cuerdo de formamal educada. Dijo, sin embargo, que “en este que mantiene la Generalitat en la ló que su ilusiónes que “lo realicen nen de este sector, como Joan “Cuando debíamoselegiral di año que ha pasado desde la nomi negociación del convenio para la las empresas españolas, pero para Majó, LeopoldoRodeso el propio rector general del COOB —aña nación se ha producido un fenó construcción de los cinturones ello suoferta ha de ser buena. Javier Gómez-Navarro,actual sedió se utilizaron procedimientos meno que ya esperabamos: la gen —vías rápidas de circulación—, “Las empresas españolas que cretario de Estado para el Depor impertinentes, de forma pública, te quierelos JJ.00., peropide que una de las obras de infraestructura quieran obtener el ‘BIT’92’—pro- te.” — Alas 13.29horasdel l7deoctubrede 1986,enel palacio de Beaulieu de Lausana, el presidente del Comité OlímpicoInternacional,Juan AntonioSa- Un objetivode todoslos ciudadanos maranch, abrió el sobre que contenía la papeleta con el nombre de la ciudad designadasede de los Villa Olímpica de Poblenou y también en el Anillo nal que nadie, en tnodo alguno, por acción u omi Juegos Olímpicosde Verano de 1992.El máximo Olímpico de Montjutc. Asimismo, en marzo del Sión, puede permitirse el lujo de desaprovechar. dirigente olímpico hizo una pausa eterna. .. “Barce lona”, anunció por fin, y los miembros de la delega ción barcelonesa destacada en la ciudad suiza saltamos de nuestros asientos y nos confundimos en un aluvión de abrazos y felicitaciones mutuas. El mismo día, a la misma hora, la voz de Samaranch se escuchaba en toda Barceona, en todo el país, a través de los altavoces de los receptoresde ra dio y de televisión. La ciudad entera estalló en un incontenible sentimiento de júbilo y euforia coleetivos. Por fin, casi setenta añosde anhelosolímpicos se veían materializados. Por fin, la vocación ohm pica de la ciudad obtenía su justa recompensa. Hoy, cuando se cumple exactamente un año de aquel histórico 17-0, la lógica euforia de entonces ha dejado paso ya a las realizaciones concretas denvadas del proyecto olímpico de la ciudad. Se están secuencia, de combatir directamentre las causas que la originan. Hay un factor diferencial evidente: mientras que desde una perspectiva conservadora bienestar social y promoción económica son conceptos incom patibles, el Ayuntamiento de Barcelona actúa con el convencimiento opuesto, combinando actuacio nes de promoción de iniciativas económicas con las de fomento del bienestar social. Los Juegos Olímpicos no constituyen, sin em bargo, una ecuación mágica capaz de despejar por sí sola todas las incógnitas de futuro que la ciudad tiene planteadas. Los Juegos han de ser interpreta das como un factor excepcional de dinamización y catalización de iniciatis de desarrollo y progreso, pem esas iniciati’us deben surgir del propio cuerpo social del país. La cantidad y la calidad de las iniciativas y los proyectos que todos seamos capaces de generar y llevar adelante serán, pues, los factores de los que dependerá la dirección que tome Barcelona en el horizonte del 92. año que viene habremos cubierto el nuevo Palacio de Deportesy acabadolasgradas del EstadioOlím pico. En efecto, Barcelona está experimentando Con su enorme impacto, los Juegos Olímpicos, no pueden ser ajenos a una cuestión de suma im la política de promoción económica de —dehecho, empezóa experimentarlotiempoantes portancia: la ciudad, que debe ir acompañada inseparablede la designación olímpica— un innegable proceso de una política efectiva de bienestar social. de revitalizaciónen diversosámbitos: económico, mente Desde una óptica progresista, este planteamiento tecnológico, urbanístico. deportivo, ciudadano, no contiene ningún contrasentido, al contrario de promocional, turístico... lo que reiteradamente se apunta desde otros secto Todas las sociedades necesitan marcarse objeti res. Lo que sucede es que ante los problemas sociales vos a medio y largo plazo que sean, a un mismo más perentorios, estos sectores se han limitado his tiempo, objetivamente realizables y unánimemente tónicamente a destinar dinero de forma puntual, en asumidos por el conjunto social. Este es el único cierta manera con la finalidad de neutralizar su modo de avanzar con garantíasde éxitohacia el fu- mala conciencia. tuno, de respondersatisfactoriamentea las expecta tívas de progreso,de dinamizare impulsar las iniLas actuaciones que nos proponemos se basan, ciativas de desarrollonecesarias. por el contrario, en la profundización en los proble Y esta es, precisamente, la gran aportación de los mas y la actuación sobre sus causas últimas. Desde cumpliendo losplazos en la adquisicióndel suelo y Juegos del 92 al futuro de las sociedades barcelone nuestro enfoque se trata, en definitiva, de intentar. en las obras ferroviarias necesarias para la futura se, catalana y española. Una oportunidad excepcio desarticular los mecanismos de la miseriay, en con- 1 PASQUAL MARAGALL 1 MIRA Alcalde de Barcelona;1] fábrica elHIPERde lapiel. R.C.D.ESPANYOL;0] ;1- Unanueva forma deconseguir lasmeiores prendas depielaprecios únicos, contando además contodos losservicios. * napa,d oble faz, peletería El partit d’avuia l’Estadi de Sarriá,CampionatNa cional de Lliga, entre R. C. D. ESPANYOL 1 REAL MADRID començará a 21.15 hores siempre alme/or precio/calidad rel.6995499 hPE. ‘Pi y 1 1 Ayúdanos a salvar una1ida! ñÁ ASOCIACION PRO RESPETO ALAVIDAHUMANA Bonaplat& 42 10 T 20471uy 4173964 08034BARCELONA 20 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1146 Title A name given to the resource Un objetivo de todos los ciudadanos Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Ciutadania Jocs Olímpics Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-10-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1114/19871021d_00244.pdf fcfc79fce477176259a8392fa9c31a05 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Acte d'Homenatge a Le Corbusier (1887- 1965). Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Cloenda de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall Saló de Cent, 2l d' octubre 1987 �SENYORES, SENYORS: LA FIGURA DE LE CORBUSIER EN LES SEVES VESSANTS PROFESSIONAL I HUMANA HAN ESTAT SUFICIENTMENT I COMPETENTMENT TRACTADES PELS QUE M'HAN PRECEDIR EN L'US DE LA PARAULA. EN AQUESTA INTERVENCIó DE CLOENDA JO NOMÉS VULL SUBRATLLAR UN ALTRE SIGNIFICAT DE LA SESSIó D'AVUI. EM REFEREIXO A LA VOLUNTAT DE L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO DE CONTINUAR FIDELS A LA 7CI D'ESTAR TT OBERTS A LA MODERNITAT, D'AQUESTA CASA A LA INNOVACI6 I A L' EXPERIMENTACI6 ARQUITECTCSNICA. HEM VIST COM LA INFUèNCIA ENTRE LE CORBUSIER I BARCELONA VA SER RECIPROCA. LA RELACIó ENTRE L'ARQUITECTE I LA CIUTAT VA SER ENRIQUIDORA PER TOTS DOS. AiXe") VA SER POSSIBLE PERQU & ' EL T6 VITAL DE LA CIUTAT, EL SEU AMBIENT HO VAN PERMETRE. PER ó VA SER POSSIBLE TAMBÉ GR1CIES A LA VISICS DE FUTUR, A LA RECEPTIVITAT I LA GOSADIA D'AQUELLS GRANS ALCALDES QUE VAN SER JAUME AIGUADER 1 CARLES PI 1 SUNYER. �EL PL . MACIA, EFECTIVAMENT, NO S'HAURIA CONCRETAT SENSE L'EXPIACIT SUPORT D'EN AIGUADER, PRIMER, I D'EN CARLES PI I SUNYER, DESPP1S. LE CORBUSIER ES VA DONAR COMPTE DE LA IMPORTàNCIA I DELS TRANSPORTS 1 LES COMUNICACIONS COM A VERTEBRADORS URBANS. SABEM TAMBÉ L'ENTUSIASME QUE DESPERTAVA EN LE CORBUSIER I EN ELS HOMES DEL GATPAC AVENÇOS TèCNICS COM LA AVIACICS. L'ALCALDE AIGUADER COMPARTIA EL MATEIX ENTUSIASME I EN VA SABER PPEVEURE LA IMPORTANCIA. AIXí, ALS PRIMERS ANYS TRENTA, JA DEIA ÇUE CALIA MILLORAR EL HISSATGE DE LE L'AEROPORT. CORBUSIER I DELS ALCALDES AIGUADER I PI SUNYER 17. 5 BEN VIU. AUEST AJUNTAMENT HA ESTAT, EN ELS ÜLTIMS 8 ANYS, PROTAGONISTA I IMPULSOR D'UNA URBANITAT QUE HA ESTAT CONSIDERADA EXEMPLAR. ARA TENIM L'OBLIGACI6 DE REEMPRENDRÉ LA REVISIó DE LES INFRAESTRUCTURES, DE LES XARXES DE TRANSPORTS 1 COMUNICACI6 QUE �DES DEIS TEMPS DE LE CORBUSIER NO S'HAVIA FET. NOMS HEM PATIT LES CONSEQÜéNCIES DE L'APLICACIÓ TERGIVERSADA D'AOUELLA REFLEXIó. EL CENTENARI QUE CELEBREN AVUI ENS DONA L'OPORTUNITAT ' NCIA CIUTADANA RESPECTE LA NECESSITAT D'UN D'ACCEPTAR LA CONSCI è ENFOCAMENT METROPOLITS DELS PROBLEMES DE BARCELONA, DE LA SEVA XARXA VISSIA, DE LES SEVES TELECOMUNICACIONS, DELS SEUS TRANSPOETS PtbLICS. LE CORBUSIER I ELS HOMES DEL GATPAC, SERT, BONET CASTELLANA, TORRES CLAVÉ, SUBIRANA, AIGUADER, PI I SUNYER VAN TENIR AQUELLA CONSCIENCIA. SERá LA BARCELONA DEL 92 DIGNA D'AQUELLA GENERACIó? DES D'AQUESTA CASA NO S I AIX1. S'AIXECA. LA SESSIó. ESTALVIARá CAP ESFORÇ PERQUè SIGUI � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4020 Title A name given to the resource Acte Homenatge a Le Corbusier 1887-1965 / Discurs cloenda Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Homes del GATPAC. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Biografies Arquitectura Urbanisme Infraestructures Telecomunicacions Barcelona Acció política Le Corbusier, 1887-1965 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-10-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1115/19871026d_00245.pdf 831a52c7aff0869de317314ef2973702 PDF Text Text SW* :hm Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Presentacio de 1 ° Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, de la conferencia sobre Política Italiana i Europea per a les Arees Urbanes i per a les Grans Ciutats, pronunciada per Carlo Tognoli Saló de Cent, 26 d'octubre 1987 �SENYOI<ES I YORS: AVUI ÉS UNA D'AQUELLES OCASIONS EN QUÉ LA PRESENTACI6 DE LA PERSONALITAT INVITADA VA MÉS ENLL1 DEL PRCTOCOE,. EFECTIVAMENT, L' HONORABLE MINISTRE, SENYOR CARLO TOGNOLI, ÉS UNA FIGURA EMINENT DE LA POLÍTICA ITALIANA I EUROPEA. IERC), A MÉS A MÉS, CARLO TOGNOLI ÉS UN VELL AMIC. AMIC L'A(:JUEST\ CIUTAT, D'AQUEST PAíS I DE L'ALCALDE QUE US LA CARRERA POLÍTICA DEL SENYOR TOGNOLI HA ESTAT LLIGADA, DES DEI, SEU COMENÇAMENT, A L'ADMINISTRACI6 LOCAL, AL GOVERN DE LES CIUTATS. REGIDOR DE L'AJUNTAMENT DE MIL 1 DES DE 1970, EL 1976 VA SER ELEGIT ALCALDE D'AQUELLA CIUTAT, C1RREC QUE �VA OCUPAR DURANT DEU ANYS. VA SER DURAN P LA SEVA ETAPA D'ALCALDE DE MIL. QUAN ES VAN ESTRENYER ELS LLAÇOS ENTRE CARLO TOGNOLI I NOSLTUES. BARCELONA SETIPRE HAVIA VIST EN MIL, AME UNA CERTA GELOSIA, MOLTES DE LES COSES QUE VOLDRIA PER A ELLA MATEIY.A. CAPITAL CULTURAL I INDUSTRIAL D'UN GRAN PAÍS MEDITERRANI. CIUTAT LLATINA I AL MATEIX TEMPS CENTROEUROPEA, SI,U DEL TEATRE DE LA SCALA, L'OPERA ITALIANA PER DEI? INICI6, MIL á ÉS, EN MOLTS ASPECTES, CAPITAL D'T J1A. BARCELONA TAMBÉ VOL VEURE RECONEGUDA LA SEVA CONDICI5 DE CAPITAL D'ESPANYA. LA CAPITAL DE L'OPERA, DE L'AVANTGUARDA CULTURAL, DE LA INNOVACIó INDUSTRIAL, DE L'EXPERIMENTACI5 AROUITECT5NICA 1 URBANÍSTICA, DEL �PISSE'TY. PER AIX('), 3ARCELONA TÉ L'EXEMPLE DE MIL. BARCELONA V:U TAMBÉ EN MIL á UN FERM SUPORT EN LA SEV D, I:T.PENCI6 D: CREAR UN "NORD DEL SUD" EUROPEU QUE COMPENSI GRAVUFACIó EXCESSIVA D'EUROPA ENTORN L'EIX LONDRES-PUHL-PIAMONTE. EL SENYOR TOGNOLI VA ENTENDRE MOLT BÉ LES ASPIRACIONS DE BARCELONA. EN VAM PARLAR MOLTES VEGADES. ARA, CARLO TOGNOLI ÉS EL MINISTRE PER ALS PROBLEMES DE LES ARREE URBANES DEL GOVERN ITALIá. NOSALTRES VEIEM ELS ÉXITS DE LA CARRERA POLÍTICA DE CARLO TOGNOLI COM. A PROPIS. LA NOSTRA SATISFACCIó NO ÉS DEL TOT, PERMETEU-ME DIE-HO, DESINTERESSADA. �DES D'AQUEST AJUNTAMENT 1 EN QUANTES OCASIONS HE POGUT/ A ESPANYA I A FORA D'ESPANYA, HE PROPUGNAT UNA MAJOR PARTICIPACI(5 DE LES CIUTATS EN LA PRESA DE DECISIONS DE POLÍTICA NACIONAL I INTERNACIONAL, I MOLT ESPECIALMENT, DE LA POLíTICA EUROPEA. AME EL RECONEIXEMENT PEL GOVERN ITALIA DE LA IMPORTNCIA DELS PROBLEMES URBANS QUE REPRESENTA HAVER CREAT UN MINISTERI ESPECíFIC; AMB EL NOMENAMENT DE CARLO TOGNOLI CON A TITULAR DEL MINISTERI, BARCELONA VEU UN GRAN AJUT PERQU EL PES DE LES CIUTATS A L'ESCENA INTERNACIONAL AUGMENTI. JO ESTIC SEGUR QUE EL SENYOR MINISTRE ES FARA RESZ) DEL NOSTRE INTERèS. HONORABLE SENYOR MINISTRE, ESTIMAT AMIC, AQUESTA CIUTAT US ')UNA UN COP MÉS LA BENVINGUDA. É LA PARAULA L'HONORABLE SENYOR CARLO TOGNOLI. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4021 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Carlo Tognoli Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Alcaldes Europa Relacions Internacionals Administració local Barcelona Milà Territoris Acció política Model social Tognoli, Carlo, 1938- Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-10-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7187/20260813_010.jpg 88f3404d89af40266205d1723964bb0f Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data B/N, paper revelat Location The location of the interview Teatre Goya, Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-10-27 Creator An entity primarily responsible for making the resource Colita, 1940-2023 Title A name given to the resource Pasqual Maragall, Diana Garrigosa, i l'actriu Sílvia Munt al Teatre Goya de Barcelona durant l'estrena de l'obra "Ondina" Subject The topic of the resource Maragall, Pasqual, 1941- Garrigosa, Diana, 1944-2020 Alcalde Teatre Actrius Actors Teatre Goya Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Teatre Goya, Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7188/20260813_011.jpg 9a9dba023359f41c820c939755191dbd Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data B/N, paper revelat Location The location of the interview Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-10-27 Creator An entity primarily responsible for making the resource Colita, 1940-2023 Title A name given to the resource Pasqual Maragall i Diana Garrigosa amb l'actriu Sílvia Munt i els actors Miquel Cors i Enric Majó a l'estrena d'Ondina, de Jean Giraudoux, al Teatre Goya de Barcelona (1987) Subject The topic of the resource Maragall, Pasqual, 1941- Garrigosa, Diana, 1944-2020 Munt, Sílvia, 1957- Cors, Miquel, 1948-2010 Majó, Enric, 1945- Alcalde Teatre Actrius Actors Teatre Goya Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Teatre Goya, Barcelona Description An account of the resource Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, i Diana Garrigosa assisteixen a l'estrena d'Ondina, de Jean Giraudoux, al Teatre Goya de Barcelona, el 27 d'octubre de 1987. L'obra, dirigida per Santiago Sans, la va produir la companyia de Sílvia Munt i Miquel Cors. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1117/19871107d_00233.pdf c0cdee0e28d370500c0e077357497a08 PDF Text Text Setembre de 1987 PARAULES DEL SENYOR ALCALDE (enviades als "Amics de les Rambles") - Agermanament de les Rambles de les quatre províncies catalanes. �L'ALCALDE DE BARCELONA En les festes del Roser de 1985, en agrair la concessió del títol de "Ramblista c'Honor" vaig dir que la Rambla es la perfecta representaci6 del que volem que sigui Barcelona: un lloc d'encontres, obert a la gent de totes condicions, edats, orígens; un lloc amable, de relació. I al mateix temps un centre comercial vital, innovador, creador de riquesa. Aquestes característiques de la Rambla, que volem que siguin les de Barcelona, defineixen molt bE.S. el que tamb s Catalunya. Un país integrador, no excloent, innovador i al mateix temps fidel al seu passat. Crec que l'agermanament entre les Rambles de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona pot ser molt valuos per a mantenir i potenciar les cualitats de les nostres rambles, de les nostres ciutats, del nostre país. És un projecte que s'insereix en la presa de conscilncia sobre la importancia dels centres histórics de les nostres ciutats. 6ABINET DE COMUNICACIÓ 1E6iST:',E DE SORTIDA -4 de libre r Se:-"P n.°- de 19t. �L'ALCALDE DE BARCELONA Els nostres cascos antics tenen una concentració d'edificis històrics, de tradició urbana, d'equipament comercial que els converteixen en centres d'atracció única en recuperació de la ciutat vella és Europa. La imprescindible perquè el conjunt de la ciutat desenvolupi tot el seu potencial creatiu, tant a Barcelona, com a Girona, Lleida i Tarragona. La promoció dels valors d'urbanitat que sintetitzen La Rambla es un important pas cap a aquest objectiu. Des d'aquestes pàgines felicito les Associacions de la Rambla de les quatre ciutats per la seva iniciativa, al mateix temps que envío una cordial salutació a tots els ramblistes i ciutad an s de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. 1 Pasqual Maragail � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4023 Title A name given to the resource Paraules del Senyor Alcalde enviades als "Amics de les Rambles". Agermanament de els Rambles de les quatre províncies catalanes Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Associacionisme Comerç Barcelona Territoris Model social Les Rambles Girona Tarragona Lleida Associació d'Amics, Veïns i Comerciants de la Rambla (Barcelona, Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-11-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1119/19871109d_00247.pdf 110d31d4f6fa7ce2cb7e6cff4f074776 PDF Text Text A A, SIS NOTES SOBRE EL •OLITIC I EL_CIENTWTP JORDI mnR.1.5? Novemore 1:967 V 1252,M5TW,L._ 9Pdi S-4- fi V �° EL POLITIC I EL CIENTIFIC (NOTES) 1^ AUTOCBITICADE LI INZE L = L ECIUAL POLITIC: EL DELIRI HISTORIC HP ESTPT mASSA SOVINT LA TEMPTACIO DELS lNTEL.LECTUALS "LA REVOLUCIO PER SER CREADORA NO POT PASSAR-SE D'UwA REGLA, MORAL O METAFISICAr QUE EQUILIBRI EL DELIRI HISTORIC" ALBERT CAMUS. FA 30 PNYS EXACTAMENT (NOVEMBRE 1957) AL_BERT CAMUS REBIP EL NOBEL. POC TEMPS DESPRES MORIA (GENER 1960). AVUI REPRESENTA UN MODEL IDEAL D'EQUILIBRI ENTRE EL COmPROmIS (L'ENGAGEMEMT) PER LES CAUSES MORALES I EL RESPECTE PELS PLTRES. DONCS "NONES HI HP UN LUXE. EL DE LES RELACIONS HUMANES". I NONES UNA RESPOSTA EFICAC AL "DILEMP: O POLICIA O FOLLIA" , ^^^ INTRANSIGENCIA EXTENUAwTDE LA MESURA". L , INTEL.LECTUAL POLITIC TROBP LA MESURA • EN EL RIGOR DE LA CIENCIA I EN EL RECONEIXEMENT DEL DRET. �2. D OLITIC8,_ DRET I CIENCIES SOCIALS LA POLITICA NO ES SOLAMENT ANALISI ClENTIFICA. PERO... LA POLITICA SENSE DRET ES EL PODER DE LA FORCA I DE L'AR8ITRARIETAT. EL DRET ES LA POSSIBILITAT DE JUSTICIA PELS POBRES. I EL DRET, EN LA ME URA QUE ES UNA ` CONSTRUCCIO CIENTIFICA ORIENTADA PER VALORS CULTURALS I BASADA EN EL CONEIXEMENT DE LA REALITAT SOCIAL, ES UNp PRÁCTICA D'IwTEL.LECTUALS ESPECIALITZATS. NO PODEM SUBORDINAR Lp POLITICA AL DRET, DONCS SERIA CAURE EN EL MES TOTAL CONSERVADURISME SOCIAL. LA POLITICA ES UN VÚLUNTARISME SOCIAL: EL DRET ES LASEVA MESURA, NO EL SEU FI. EL VOLUNTARISME DEL POLITIC SI VOL SER ALHORA TRANSFORMADOR l RESPECTUOS DEL DRET S'HA DE BASAR EN EL CONEIXEMEmT DE LA REALITAT SOCIAL. TORNEM A LA PRACTICA ImTEL.LECTUAL (GLOBAL) DELS CIENTIFICS, ^ 7ECNICS O PROFESSIONALS. �• _ 3. CIENCIES SOCIALS PER FER VISIBLE L"ESTAT EN AQUESTA MATEIXA FACULTAT ° FA UN ANY ~ EN LA LLICO INAUGURAL, NORBERTO BOBBIO CITPVP LA SEVP DEFINICIO PREFERIDA DEMOCRACIA DE ^POTERE IN PUBLICO". LA REPRESENTPCIO PUBLICA PERMET FER VISIBLE EL PODER POLITIC, FER P L'ESTPT RELATIVAMEmT TRAWSPARENT A LA SOCIETPT (NO AL REVES: LA SOCIETPT NO HP D,ESSER TOTALmEmT TRANSPARENT A L'ESTAT). L'AVANÇ DEMOCRPTIC DONCS ES LA CONQUESTA, MAI DEL TOT ACABADA, DELS SECRETS DE L'ESTAT. NO ES UNA FUNCIO QUE PUGUIN MONOPOLITZAR ELS INTEL.LECTUALS~ ELS CIENTIFICS SOCIALS, DEMOCRATICS IMPULSATS P E RO SO NINDISPENSABLES. ELS PROCESOS GENERATS PELS GRANS MOVIMENTS SOCIALS, PER FORCES POLITIQUES. DIRIGITS DES D'INSTITUCIONS REPRESENTATIVES, REQUERIRAN LA PARTICIPACIO C R ITICA DELS INTEL.LECTUALS, LA COL.LABORACIO AUTOmOMA DELS CIENTIFICS SOCIALS. LA POLITICP AmB BASE CIENTIFICA NO REQUEREIX TANT EN EL CONEIXEMENT QüOTIDIA DE L'OPINIO PUBLICA PER PRACTICAR UNA POLITICA D'IMATGE, SOVINT ESTERIL, COM EN EL CONEIXEMENT DELS PROPIS MECANISMES DE L'ESTAT, DE LA RELACIO PODERS POLITICS-CIUTADANS, AMB ELS SEUS EFECTES EXCLOENTS I INTEGRQDORS, PRODUCTIUS 1 MALVERSADORS. �º A º,5 4. L,ESTAT DEMOC R A ZlC I LA s E y A_ LE GJI I.mAÇI g INT ^ L,LECIU8i, ELS INTEL.LECTUALS I ELS CIENTIFICS SOCIALS COM A LEBITIMADORS DE L'ESTAT DEMOCRPTIC: L'OPCIO PER LA LLIBERTAT, PER LA JUSTICIA, PER LA IGUALTAT, PER LA SOLIDARITAT, ES UNA OPCIO DE VALORS, NO REQUEREIX LA LEGITIMACIO CIENTIFICA. PERO ELS INTEL.LECTUALS I ELS CIENTIFICS SOCIALS HAN DE CONTRIBUIR A DEMOSTRAR LA SEVP VTABILITAT HISTORICA, HAN DE CRITICAR LES SEVES INSTITUCIONS, HAN DE PROPOSAR NOUS MECANISMES... LA LEGITIMACIO INTEL.LECTUAL DE L'ESTAT DEMOCRATIC ES UNA FUNGID HISTORICA QUE NO S'ACABA MAI, ES UN HORITZO IDEAL CAP AL DUAL S I AVENQA CADA DIA. AVUI, UNA DIMENSIO FONAnENTAL DE LA LEGITIMPCIO INACABADA DE L`ESTAT DEMOCRATIC ES EL DE LA REVALORITZACIO POLITICA DELS GOVERNS LOCALS. NO ES TRACTA D'AFIRMAR QUE SON TAN O MES ESTAT COr: ELS ALTRES wIVELLS, SINO QUE SON, POTENCIALMENT,MES DEMOCRATICS, MES VISIBLES, MES SOCIALITZATS, I PER TANT ES MEREIXEN Q UE ELS ALTRES NIVELLS QE L'E S TuT. AvUI, PER LA SEVA mATURALESA I PER LA SEVA PRACTICA, REPRESENTEN UN NIVELL �FONAMENTAL DE L`ESTAT . DEMOCRATIC. PERO NO TENEN EL MATEIX RECONEIXEMENT SOCIAL I LEGAL NI ELS RECURSOS ECONOMICS I JURIDICS NECESSARIS. �5. POLITICJCIENTIFIÇBy_EL0TVELL]OÇBL CRITICA PLS CONCEPTES TRADICIONALS DE - POLITIC ENTES COM PROPAGANDISTA ABANS DE LES ELECCIONS I BUROCRATA DESPRES. - FUwCIONARI ENTES COM EXECUTOR RUTINARI DE LA INERCIA ADMINISTRATIVA. EL POLITIC LOCAL ES (HA D"ESSER) A) UN REPRESENTANT POPULAR, &W COMUNICADOR SOBRETOT, I CADA DIA. B) UN RECEPTOR DE D EMANDES SOCIALS (CONEIXEMENT DE L A REALITAT I PARTICIPACIO POPULAR) I UN FORMULADOR DE PROJECTES COL.LECTIUS. C) UNA PERSONALITAT EXECUTIVA QUE TE INICIATIVES I CAPACITAT DE PRENDRE DECISIONS I DE MOBILITZAR RECURSOS ' PER PROMOURE LA SEVA EXECUCIO., EL PROFESSIONAL O TECNIC QUE TREBALLA AMB EL POLITIC NO POT SER EL FUNCIONPRI CONVENCIONAL~ QUE ES DEFINIA PEL SEU STATUS, SINO LA PERSONA n 'ACrIO QUE ES DEFINEIX PEL SEU ROL: �A) HP DE PODER CONCRETAR I EXECUrAR ELS PROJECTES I LES INICIATIVES. B> MA DE COORDINAR L'ACCIO DELS SERVEIS ADMINISTRATIUS PROPIS AMB ELS ALTRES SERVEIS O EMPRESES PUBLlCS I PRIVATS. C) HP DE SER CAPAC DE VERIFICAR I AVALUAR ELS EFECTES I ELS RESULTATS OBTINGUTS. HI HA DONCS UNA RELPCIO DIALECTICA PERMANENT ENTRE EL "POLITIC" I EL "CIENTIFIC" EN EL NIVELL LOCAL, UNA DIALECTICA EN L,ACCIO. PERO AQUEST NO ES L , UNIC ROL POSSIBLE I NECESSARI DEL "CIENTIFIC": NO TOTS ESTAN COMPROMESOS EN L,ACCIO PUBLICA QUOTIDIANA. SORTOSAMENT. ¿ELS MECANISMES POLITlCS~ INSTITUCIONALS, ADMINISTRATIUS, ACTUALS PERMETEN UNA CORRECTA SELECCIO DELS "POLITICS", POSSIBILITEN ALS "CIENTIFICS" EXERCIR ELS .. ROLS DESCRITS, GENERAR LA DIALECTICA NECESSARIA ENTRE UNS I PILTRES? SON QÜESTIONS A LES QUE S'HA DE RESPONDRE AMB LA CRITICA INTEL.LECTUAL. �AVUI LA CRITICA INTEL.LECTUAL, CIENTIFlCA, HA D'ANALITZAR AMB RIGOR EL .FUNCIONAMENT DE TOTS ELS PODERS Y ADMINISTRACIONS. TAMBE DELS NIVELLS LOCALS. AQUESTA ANALlSI CRITICA ENS AJUDARA A CAmVIAR, A INNOVAR. UN DELS REPTES POLITICS I INTEL.LECTUALS MES IMPORTANTS QUE TENIM AVUI A LA NOSTRA CIUTAT ES L°ELABORACIO DE LA CARTA MUNICIPAL. NO ES PODRA FER SI NO HI HA UN MOVIMENT INTEL.LECTUAL D`ANALISI, DE CRITICA I DE COOPERACIO, AüTONOM I RIGOROS, AMB EL QUAL DES DE LES lNSTITUCIONS. DES DE LA POLITICP STRICTU SENSU° HAGUEM DE CONFRONTAR-NOS. �6. SJEM p ERMETEU, UNA RECOMHNACIO:_SIGUEU_D'8C% EL MON DELS INTEL.LECTUALS, LA COMUmITAT CIENTIFICA TE UNA PROFUNDA VOCPCIO D'UhIVERSALITAT. DES DE BARCELONA, CIÚTAT OBERTP AL MOn COM HO SON SEMPRE LES GHA g S CIUTATS DImAMIQUES I IL.LUSIONADES, DES DEL PPIS DE LES "CENT CIUTATS" NO ES POT SINO REFUSPR EL PROVINCIANISME... PERO ES TAMBE PROVINCIANISME EL SEGUIMEmT ACRITIC DE LES MODES INTERNACIONALS, LA IMPORTPCIO nC" L'ULTIMA MODA CULTURAL, DE L'ULTIMA CORRENT INTEL.LECTUAL. ABANS D'AHIR ELS PAISOS SOCIALISTES EREN E L TABU IDEOLOGIC, AHIR ELS D EL TERCER MON, AVUI PER UNA ESQUERRA INTEL.LECTUAL MES DESENGPNYADP QUE CRITICP ELS ESTATS UNITS, MITIFICATS ^EL SO lAL-LLIBERALISME... UN MITE SUBSTITUEIX A UN ALTRE MITE PERO PER AuUEST CAMI NO CONEIXEREM NI TRANSFORMAREM LA NOSTRA REALITAT. I, A MES P MES, PER LA VIP DE LA IMPORTPCIO CULTURAL SZSTEMATICA, NO SERIEM UN PUNT DE REFERENCIP NI D"INTERES PER NINGU. NO H A ESTAT, NO ES, EM SEMBLA, EL CAS DE BARCELONA, NI DE CATALUNYA. HEM ESTAT OBERTS AL MON PERQUE ENS INTERESSAVA LA NOSTRA REALITAT, I AQUESTA PREOCUPACIO ENS HA FET BUSCAR I TROBAR EN LES ALTRES CULTURES, REFERENCIES I INSTRUMENTS VPLIDS PER NOSALTRES. EN MOLTS CAMPS BARCELONA ES AVUI UN FOCUS D'ATRACCIO INTEL.LECTUAL: HA ESTAT POSSIBLE ULAN HEM ACONSEGUIT �ESTPBLIR UNA DIPLECTICP PRODUCTIVA ENTRE L°ACCIO SOBRE LA NOSTRA REALITAT I EL CONEIXEMENT DE LES ALTRES REPLITPTS. LES CIENCIES SOCIALS, COM TOTES LES BRANQUES DE LP CIENCIP I DE LA CULTURA, SON UNIVERSALS. PERO ELS CIENTIFICS. ELS INTEL.LECTÚALS HAm DE TENIR LES SEVES ARRELS. NO COMPLEIXEN EL SEU PAPER SI CAUEN EN LA CONTEMPLACIO BEATA DE LES MODES CULTURALS EFIMERES I DE LES REALITATS EXTERIORS MITIFICADES. "DAS DORT IS mIEMALS HIER" (EL QUE HI HP PFORP NO ES mAI ACI^) VA DIR SCHILLER. SIGUEU D'ACI. / �IL-k ./1.3 ^^. ^ iw9— cY9t ; ^^. �¡ o Gh c¢ _ ^ sl ^,t, C7.-^ -, ^r^ JUM (,,.G, Crirj1,` ^ VV1/"^^' MJ' ^l O L. /*, i^ F . Li ()Club 1 i3i/l i'^^ b r. LfiU.Gt•3 ,( W a^, ^ ^ ^j ti _ (4rut, p(a_rj( tm-i, ( cT., tz,, ^ j ¡ CtiLc 141 ,j A,,d t44 ,^, `„^ c t i ^ Ch¿O-Lz. o& G L r'o l-,c 0, Lt( frtioa . o 9t` C^u„ • (,^,,,,,,,,^ 4c,44-7314 )2A, <AA., 71-9^` ^^ ^° q fi^ ^ x^ cut,k L ( ^G C.L/ Lt l/Lc_ ci" !!!! ^ _^^ ^ G1 1 ^ ^ ` ( N^ \, C ^nn `^/1 ^ (^i u-ti¿t"' g vl!`Q,4, (/Gc L I d ^ ^ L^ A (AfC4,vVe Nn‘ v^ / o ^ YL O3( Ca A-, ^e r "t•-----k Le ot‘seA, v;^ esu,.a . ) (c,)(e utrb." ° c,t.ev, " a j ^ e L cu,, 10-itt) C,61 ^,^ew^,^ ct ^,^di,^ ,1_D ^j ", ^ ^(^^ (^GLkelL é2C.ï ia^^{ r (rve -c ) r^r-^ ^ït. /^ GLto(f^^ N-O cy^ C._ ^`r "k ^ ,..4..w^ e t¿ e ^0¢, ¢,,L,^ , eY ^ 0 c 1^ » ^ ( ^ d^ii aot.^A (/ o , ce -e LÚA- ' ti ^^`^ ^ -C;It.fr`?/t,U tni.-1/A (it f ^ .^^^ w r 1^, �2 v '7 4,1,-z„ I 6) ^/ ^ cR,r cv C^ 100 t-`^ 1") (A vv.~- (.0"5 0-•; ' `1-6^ d.) ^1 ^ t(f)VtÁ^, ^ lN^^^ /1 1 0,it;,(A—Lcumlí,-- 01,^ ^ ^„^ e^ Iw, +^c^^ V) ^^ ^^-^ ^^ i^^^, ^/lM w ^ , „ J ^,,, ^ ^ , r^1 ^^ 5 4 Ut l/^ "' v^ Y ^ .Lv^ o^-S , l.^.lt,r ( 1 ^4^^.J,l,, c4AP`i-^- 11 G Am f ^.^^ - ^G^` 1 G^ —^ j^ 5^ cl) vvov- Gl/t4163" ^ ^.^^ v,_ ^^ „^,;,,, „ G 1`" "-e ^ ^ ce_,( d,(^ v ' o ^ ^ %^ PAAA o ^(/3 ^ 0A-14/v1 L í^"., llV^. t ,^ +^ ^ ec c(li^-^---' ^ c ^ ^ rw^ c.^ ) n, ^, ,, t ^, ^,, ^a^^,^^^1`e. `.^^^ ^ M 157.1 —^ Fit&^ ^ ^.ah ^,^ ^— ^^^ �-trl e--K__ _01,470c,) % Ln Luí ' 4/1/3 rv) 1,/-7/6 /Lt,o ^ . i-tA-kJA,t,„ i,^t vz-(1-k_ Ib^ ^ ss, ^ (uf^, aPc (-^ Cvl h o (C-9'-'°¿4 /J-M' ^ .^ Lee. ^ ^ ^ wj ^ c M, ° u-U .. ea ^ ^^^ a^ ^wL ^ l 119) 14_, /1,t-6(t) ^ ^ ^ G^ . ^ ,n^ y ^ ^ ^ ^ ^ (1A-;&,14,9 ^^ ^`^^-^:e? , c,^^ c^` ( ^ (1) µilifivvn't 1.04,L-0 910(1 C^^ ‘‘ 1 ot/i citAv."§1c,„) ^r í G, ^4 y h 4' ÇA ^,^ 1 .... rs-.) 4/t4A-uV,.ti 171,5 Co,v,14 (.4„0:. )71,/ k t,f, e ' t^tM 5 ITz4^ dt.) ^ ^,►i^ ^ 11 , onA ^ . A,m4:-, k a 00-'‘ cavtiac-di--¿ %e C,ItA uic<vro(e itib UJ clon`i- . uf.- cv)+A/vviS J`^^ o+ti• •, /I')^ /1/x;^ a^-^ /I) ^.^Q kutc, (A IL, v1 liti A4-1^/ p.( ^451k-v,r d.-te CaL iG, c 3^^v^t^-^ v^ c, wv—:-Y 14/ to,, < (4-:"' y -u ^^ ^ .1) ro 1 / Lo/ a 6- l^`^`I vY"`^ L ^ I 6 Zátaizidp 9 SPA �IV1 t i`7 V 1 k- cAuch-1,-, (A9deitr.,_¿, towitcdn '^1 ' 1 ^/ V N `^ k ^ V-' V` ^V^ ^/ 1 (.A.P■J yfrx W) (/`-' 1/41,-2-12," ^ ^ C ^ ^ r!/^^ w " : (G ol d¿i 1 J tír W3 `' t.r ^ I ^^U 11 ncA_ j 1 ^^ J^^w , ^) ^-4-^ ^^^ ^ 4 r^-^ V"_ _ P ` ^^ . , „ ,,Q ^s^ ^ 12a Pti la ,fl/' n' ) d^ ( ^ ^,/ ^ ^ ‘&-- ^ i^ —^^ ` ^^°^^^ ^ d^ AA/ ^^ cgurtA tA,) up- `ov~-1.-k I.Mk_ n'y) Ci" ^ ^^^ ^ ► ^ ^^r^ ^^ v _ ^ r ^ ^`^^^ �UN? C.aii/t t l í¡ s Lit-n/\_ 1 jf -(AAft:"1^ ^ ^ (3 1 ^ ^ ^ ^ ^ ,^ : Ç /C^^^ - , t rG,^ ^ Q ^G c, ^^ /, _t _ ce , Avt4 ! "Jlarb-- 4^ ,^ (M14 544° o Veik di f)jgkiti‘^ dr) 1C- ll(^ 0 QA, } ( )1.' ? I " zcz. ( 4' 1 ^— 1), /6 ( 11 9■c-0-- ° p14tn-.^^^-, - j^Vt.^.^ ^ l p 001 ^ i^ ^c^ ^ n. (4,-,1"5" �512 eruk_orr LAA41A-4,u,(,_ 9)44-e L Lanmike-) ort-Q ^^fÇ 1 ^:,^ (AA^ _\ 1. V (/') (r/aNk--5 ► ei,i,p é c.(Iv : 1 Á_ ^ G S, -- MOJA "eacb--, ? ^ '`M I ^^ ' fiWte, ^c, 3-/m)hd. a u ^.^z ca.^,^., ( ^u ^ cite 'irr )49 mi tnind-,¿0Y ) Q,,^ ^ .12,1a Cahv) ^ ^^^^^^ ^ ^^^^ ^ ^ ^^ ^^ ^,, ,t<,^.^ q ;e. (A, "PAJA) 4Aetan ic ct:54A SAI ,-1 -ALew"át 1 9A0 ncte"_. (f4- ^ ^--- =- ^, ^ ^^ ^ , ^ ^ ( ^v .– ^ ^ u;^T ^^^ ^^ A 4,1-G,^; ^^o/^ ^ ^ ^ C..Q-_ ^^^[ \ ^ Le,,f ^c 1r73(A,Uose.,( e,t,, u Gtt. t'CZ. rt-Lcutz fiu^ ^l L^ Pil S cu,s (S c^ ^ I akvy, à coi. l rztg„ cít i Y s c^ cirw4„ loi:/fi,-vç .a, I k.o ckA ) �^ ^^ y ^ v^w q ^^ U,WO CA 4 LJJJ1& .a41./1-0 diAo: /eN11)1/P ^ f' 1". 1`°tiv" a„,„._.[ ^^,c.^-c r^ ^ ,,,^ ^ ^^ ( ^,^ ^ ^^w^ ^ ^-^ ^&^ ) ^ 73,t161a, ^ P^^. ►^^r^^ /11{ ^-^i,^^ ^S fN , u^ 4 ^f ^ ^, ^ 2^^^^ ^ que: ^^^ s^ t-t-^-c^ a ^ ^-^-^¿.,ti- ,--- I 'v e-- Q vi- S ^ I^ü11Y1.^S^^ ^ ^ ^^`^` ^^et-pia pm c.Cl^ c^ ^ ^ ^ 9 Hv Ñ p k _ — ^ ^ 0,1-5,41 P-)/1-1^4^L c .^ a_ ' ^ ^^ 4 ^ ^ .^^ ^ Cit`' j ,/ kl) \G0^162 1^,^^ ai ^^ lr.1. �II , ^ 1 . (o 14Á4r; ^,. ^^^f w ? P-1"-"1:41- c1( 014 ét-bkku ( y 171 07 (tAx": Ce‘-` ,1 t ‘ c (Al ^ < << 111 J6-1., "O 4,1--rt, J._ bi/la hitAA) tq w.> &e e Issr ut„/ U(. Calitif4 t4. o ¿-v) ra Z ceyt T-c61 cAncs r M ol o (D2_ ¿Q-- S L-c l ct2-1 to,( nbuynA C (buo /-~ .m4 , 5 utuim,„,, Fiou91-1- DrF-m'irawi PP7 17S UEu n,^; �fo Lv q u te c-^ 7"-P;S c-^At) Dc7 <ft) ^ ue3 í211./ Sr cU ksiDo, DES De su 77 Pu urt9 ) /J(1171( 2 M uugo .Sc- Av-no esnv7l1 AIY E&11) ft LO 74 0-'11 Lo Qu p ElutArdj ^^ CN1 Frt clar LS G/--9,12.- 2r3Pow " t',J -2 601116-0' pt_d ^ r^iZ r-^tl C o ti.IS i IZ u l'h Í' g1 R-4 L it PoUi n•c4 ku rbov s?v C.vék,1 í^^ viu rf-iV4,11,t-Joo/IZs *U " �. ^^ , ^ ^ d,^, ^o ^4P^^ nM ^' ctivu4Z(4;-,;) Go-k^ I QA2 kuu pu-) ny ,lA i.-em cu,, u-voArriv– <<4 , ne-0 A nian#Arr') a— wktujx. a~s Ipa veit/kY 1/L2 a-, a,wt4 r ^,, �o! n Co ro Treh-- P iaj¿ 74-9 ` t2:5 m !tl c ol ò — .,í^f M v1-774-7V ^J4-J4 44 /-c, Gt b , /, ^C57v^ de-fa v eig F 1-3-7v.^^ g , M l^9 ^ ' f7^ N f t-ti-,, ^i Pcrl^i ^ ^ ,Q ' I C%^ D4 e5- iZo 1/_01 - -4 e_rfi®r o ^ P 1-N! ts-pi2 -s> 4( ^ 1. ‘29 ^` C ^l 1hr1C^ s^^ ^+ V^^^EI . ' ^ ^^ n -^.p C^,,La Ci ( l j /-75 W ^ / 4 14/1&MAA4rII, _ 1 '^^ r o f/e/J! a , 0,1 l^'rat '^ ^^ vi/t, 41/4‘)/Lck) % (4! dLl L ^ ^v C-Z5 ^ ^^ b -11U ^ t I^V ^ S ^^ ^oc^s ^ 91-(=1' u? Uit\i Citft c4-15,1 \ , ^L^2Q `' e- e 1Jol9_Pe3 G P vt iv C Amr---asK -\Tuvis 4 b ^ cJE. ^^^s^^ fov«4ïc )41 1(-01171- ^ �tt,csva uv citz thik ^-^ /(x-ahuvnt- z Grt.^irrc4 ^. sr ^A J6Itt- ópAXTrcli f ° tnk Pv uiN 71 cok ottl<1°- e. A ((LA '^ /t^^bc,vc^ ^ PC-Tlï^^^ i g,c.t14. ^^ ^ ^ ^ P Arivri1'- r-joOPL,_ itpai a Kijrd E-rM-21 e.41A-4. ^ rG S'r /%t esv ^r V,P:44 1,91,4,L s o 0 u-- Y-1 lcr 41.4 (Á TIZA Poa vr , 1(4, /^, s-►- c, D "44(,,bKiu14.e-- "4 W-4 C.,, i^^('^^. ^v'^4i1hr A ti %d c m, " ct,t R N2 f^-^C ? U/1 ^k^ C^c.^%^,5 V 42,) vels (1-/(.4, hGu,,-y 11• 0,1,,g, e i (krA,.A; (AA.nA- ■Lc. —^® ^ ^^ P^ clA4tAnx4e ( 64 4 : , ^^^ " ^^' �4 "--‘ (titr\ix". r2.9A¿% ^, ^ " ^ Zttl2A..oV^ a ^ /d¿,Gcgy ^` r 11)141b--( ` Wa 11, u„., , «4 hnmszg, Tbuktew ut.)( ¿t, Ve cM4__ k ^° r GrA.L"-e•v,- _fiztu,kutc-- °^ CL.~ C^I v, cti ,a4 /WIA< i)~ 11"24.(iut, f 1 ol) :^^,,;^^^ra »tA" Rewr uce AC-L . (k5 ^^^^ ityul ^ ^^ ^ ^^ ^^^ ^4 ^o`^^ �^ 4.12)(ÁmArbiln-))...e_ a VIA ^ ^ <^.^^ It\ iAyi �s, _ v4 _Jc sz piAis Q^^= ^ ^C Si413er) 1^-V r- NvM r ^7 LA_ --ryzrYvt74- kAJ 1(1),-) r-re--0--e- LtAnvAi4L4._ Vni ^« ^ g (1'rJ S, G ^^ LemA4,; /_51wad^,., P/14-a-r4 �kLe5^LSY'Vt,.^ C ^ r^ T.1.534 9/vir 2NT-tnt oír- 01)1 it/W'rtaótz"--- SA,14 u e-LfD ^ LA e%) FenAe ^r 1), ibTS y) T\ST c^ ^1 ^^ ^^ t ^,,.^^ ! P !1V (15-o~ &rixem-9.,10-4 hvuir N/0 ^^^p. ^^ ^ ^ ^ ^^ -¿-)5^i^, ^ r2 r ^ ^: ^ ^^i•tf /; �1t0 „ p R^ -`''^ ^ , / .etA órkv (Jo a_ KAkv ,/ - /, ," ^^ Q^ ®V ^ cA Z^ ^^ ^ ^^^ q 't ^ ke (^ 1.)(Ár ^^ ' c` ^,,,^,^. G^^ ^^^ v^^ ^ ^ï ^ ^ ^'` If ( V1-8 9 1\_am:11-- . Aim,„,,,) k'ka.nL t&, ^ ^^ 4^^ 187-1 4.(,,,_a(1..-Ar-ale /tAA 4 4-¿-. i/t&Á.l: ) cc,1. vimk (7-1)1A1114 Vitj _ 7 r ^Q (ÍF JC" Glf‘/<;- /6_ 1M Rt c tlwh-)V I. - ri,t&4k- Gom Gkatni_ u,^.^ h^,.a c;p_ATT-4w7- nom- .)/( ¿-0/a,„ s(uo (Ups-eArb---- (t-N kAdLe o-51 L )41~ c-PA)t^e- 0CG,& (Ct_Me-z �^ ^Cf^ .-3 ^ ^ ^ ^-^u^-^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ l / ^v^ ,^` 7Z(9 a_ 19' (55 Ait,d5 ^//^^^ ^r G" 1¿,& ^^ ^^ ^ ^ ^ .^ ^ ^. 9/taucrol..r ».‹ Geé`c.(01.4 rzknik 4r-u.Aitc'et, (4144( �,,,kautÁr T cb---btAff¿ty-le (a, Cazu-z_ ,,pit& C-krésizsp/-x mas/P5- /ffliJelith- Ak-ofk/Ok (k.ma &CA 1)(4141 G4t4f& caitmlwv4 d,„e Me~-k_ t~„ ^ LA) n 2rvkAjn A l'Ami I r(-((_, ç kiLe cet9-, 22v^, cna-^ ^^^ ^ USA D �44 u cabut) ,' lea„ x (2,eft-,9 eit.Jurd,Loz. ct) ( ar cooec. ^,n..Q ra, ^ I com-„A„, . ^» A e 4AMiv E-% r t ^. ^ -Qi^i31'^ , k_ vt; ^ ^ GUA_ D1„ U-^%V^M^/t ^^ t í¿^ f' / rt 4 Ai ^ -c r^ , ^ ^ 0.1., 0(c~,t C,0 -W Á TI a 6, "-C-,' Ct vL-4 (UPA /11 9Aj? �j "21 9, 4 ( S G 1 ^ á c ^ ^, q-?^-^t L44-1 (A.tAnAtk x ^ , 11/1 r t& I COje/ dir ^^ k s ^^ u...)^ ^ t'a0"-rz–,^ i, ^ á ° .S'f'^ ,rQ , cy.A. ps ^^-(a`^ c ' ^ C.^ ^^ ^ _ ^c^ J ; ^ d\ ^^-^` ^.^ l‘a ^ 1-f9 �cet (s? Gej (-5,( ,P-2,t7tÁç-bkAk a44,Ilçrb ^^ c -41,4„m J2-5 (Ma_01.1Arvt M ,,^^^a? c4;4,,-) 2 ut45 2/) rzt... c^ D% u"( Akt/L, w^,o wt ^^ , , ^ ^ ^. ^ ^ " t 41\r^`--^^ ^ 99?^-r^ ^.SS^ l^s .2 ---/),L-4 L ou,s.)cp,4 Le A ei) { ciklu^cuit.„n rA , ^r ^ ^ ^ ^ •¡ ^^.-c- cx%1---) G ^ e^.e 9 uvu. Q »44- ^ %` ( ceE,Q., ) i , u-L1-,, C U`eM v-c oU& ^ ^c 1.44)2.é. ^ l^ r -_ G^ )14 Ç, , A. ^ 41 kit."_ / ,-er o,Dr„ -, diLJAAAL‹,,Ar ? C.m,fr (,e^ ^-E ^. cdA /l ^¡` Ni ,e ^ Gto (tec k4.r0i1 N-D (^A ^^^^ v C,^IQ^Uc ^ ^ /^ ° �14)L( D to 1-1-7 v-e3ATT cf--\14" cr) ^ Cumiki ^-^ J/D QvG v EU 12,1; cf),. ()` c^.f, a^^^ ^^ `e^.^,° (9-evAL-tMA144 xx2 ufLizAtAL Let' ks„, / 3 C,'‘e^. ti, ( wt- ^ Çvi /trovvi, ru^-)frç' (.444,-3ir ^ ^^ d( ^^^ ^ ^^ ., ^^, ^^ ( (\Ah&. adv-ak K, A hil ott,f;-( oi)g ^ti^ ^-^{ ^ ^ P.^^ ,^.0 `^^^C^( ^ t^^ �/11 ()«k (A,Un t k N2-4 5 -\"- 1 c.-1514k r ,e4A, ' iz,r) + ('çCo, )1/4-U1A--4~, 1tiL( .^---^^, f (^,^`°^ ^ çC V--A- ..^^, )`, ^1^C^2 ^^ C^ ^r cZ c^ l^ f^t ^^- ^ ( ^ ( 9 ^-^, ^ ^.^ c ^ tvtL twuts4 v,( e d ^^^ `tom vAAJL AAAA • cg.(?)A,\A-( ¡ â^ pr^ .e C^s íhC. ^ ^ ^ u,^, 71,tAgJk. �r- , X2-LaGPA,, v A- c ^ ^^^^,^3 ^-'v ^^ ( ^^ ^ " ^..^ ctu:trs5 ^ Czyd\.-li.1 ceitA4_ J u?, V ^ 24? O V1-40c4,/ , jN ^/^/l^ ^ w ^ { ^ S^ Ce__ 04 a V V ^ ^^ V_ Gb2ÁNNU 4't ^ 30 r ^^-^,G^ G^S^ ^icU^ ^r ^ij6)i', $pÐ (kmAi Í- 1 o /-q a,t.a- l -t-v=z 41, 1 (A) 4-7 (cm, ^ 9t_ Gt,tA ^^G.^ r r^ k,; r!'e. P^t.^C d 1/^ oU,1 ^ fax," Ae y-LoMa« Y--ü,, \). , r /t.nbtiul (wt cÁA,Lci- r c.^ r ^ Gtt^ ! ,,.^. ^ Le4 ^, ^ cti^ ^ ^M \^ `° Í mi.^ `^( t ^.i [ ( - e ^ kncac c 1/ _ l P, ^ 1 ^ 0 Vt zj fa,:s �7 utÁ c t,e,r~fAir a, l/r elkg. ( ^it'íot - pt Q-D-G' CZL 2J2 c‘. iIt c.. (.4 LeD_ ix\ pJva¿i ko c;i9Gte¿Aite w C AA a 1"-t. f` ` ‘'Y 124 kL0 t .1 U/u, 14 ' let .;. d6,4, i 'll1 -7 ^ , c peAlo ( ihmmA t ^ u, ^ ^ ^ ^,^^ ^- ^ .^^, ^ ^ ^ , ^, OAM CV-44AA-If ^^1 A ^ ^-^ C)u R.S6. d "y ÇAA4 af ,440,4 / „- 11-eA't howt5L. ^ •1 �Vr U^'^ ^ ^c 0 ‘1'1' ^`^^^^ ,,^. l¿zu ^ ^ ^^ ^ `-^ Lwce d 2 I ¿oo 2, 40. 000 c) Cz 4-it-Adt4; (,Loutif2m/r (4' uidu(4-- cabb {fica cradt.+.uLA-. V7-J^+`( '' ael)1194n C,a /^ 4 l ^P k:/;57,1 v ` 11 193J, efti\ 9/4 f(q:44- ctxy_;) L a Juat,) ty•n(-- 0(1~4- rvyi k te cot j trAAAi tt 1414 ‘1) " (' ami ^1^ r < ^^ ^ ^^ ` l )2,t,k Liuk. r /►¡/^/ /^ l^ Y I^ ^pV vA,,^ ^ / ^/v` ^V ^ ^P^,^-^ ^.- r ,^,u^ ^ . . ^ ^ (m)fir~ ^ ^ ^s^^^^^ r ^ rc j j oto La.). f A /Y v {/^ ^ v^.r] IvA^/-^¡r^J 1 ^ G/ z/t.t.e. (curse., ^S. ^ ^1 iVue,p‘r ^^^^i^ Gc ` rr ^ (.d-od`'`' cl etiArtk, ç(Guit ^ ^ ^ ^ ^^^ ^ ^ ^- ^ r ^, ^, r ` ^ J^ ^ 1E1^ ^ ^ ^ ^^^ `^'`"`^ 4,^ ti 21k ^^^ `^ ^,^ �19 cnrífie I(Jt‘itc,.(L'Ik o t. t -^-^.^-^ f^•,-^.-^- ^„ ( yo(7-_,„( c c-tA^A,1,c,c^ :.^ c^.- r U,1 1 Vjt ctt 1.101~-v( b5v,krbuk to, fr AA1 h. va_ OÁAA-t G,k.a. nou C^ C^z^'t.) It.v1,Q Uin^ ¡ Q ,i r Unesa , >: :^ ^ va.( t-,A;n.4A/\ (7- 1 . AolAtatm.4. pn+Am rcLA d'eU ) (4~ ufevt-‘0, Cru,,. kw4 et4 P'1-1 ^,^ C-(ú �/ ^ N ^ r ^ :^ ^! ^^ ^ 7^t^'^^1^-t Q ^ ) ^ ^ ( ^ et- , ri UNi tr5 LeNi^-^ ^ ,^^ ;^: ^ ^9,1 TIA,s,6a c r ^ rit\r; 41-- ^1^t ^^ t T^ r^ ^..^^ ^ i^i ^:/ li " ! ^/ ^ © F ti1,v P o U n^ 1)' tS P ur ', (.r 9ülthloilL ~ Irtu L^ CkyL A l^^ ^^C^ nG - `^. I^ ^{ ^ i^ ^^ r ez- 0-) A Ud, ^^-y ^ q 7 J--- 4,A-m157yr eM m L`4- – koc-r c-oltd 4-Kr\ f exí lm Pmr.ftd. p,N, L`Z-N."65 1--(.,uLbt f f ^ ^ CA ^^ ^ ^ ^ �^ ^^Jr& L Ci C^v^ C^ 1 ^- ^^ Du5 p /wiç U ^ TLX, 70`0Ár ^^ ^^1^'^ 0V/i1,.11 hc( 4 CA <"4 L^^^ CCnl/ D' t-c_ u rywh,in ^-5--c..ti1 n _ NI CL je-tw)vJ hf o LUsxts pykr ^`► 1 pro u ^ A e' Av T j ^^ #443 P( l\r5 L ` 1--z,c)Kivkj btf".- vT 453 A (,(-M/ u.-.- L'I-JuNiTZ-kair ( i �p (51,1_,0 auivn /12417i1bV4INIlr i ^ ^--s 01-guLdç-V k tA<C1&.t,-u^ y.,o t TM) rt,fZ h4-71 A ^^^ - k'lf5 b¿Z 4 ,F-4k, LW F(-o f) 4-0 o,t. r, jyt) _1 ^^4\IrtrJ q U^= tititi)( C.o bt 9\J ( 4. 'tul) ^^s &-L¿^.. f cv^ im p ayk rwl ..D&-2- ^ 6....f9vir S r , ()ft°_^! DtYTXhvC,, Is'J LS Pa o n.i1. 0(/ P i CA k!. ►'rl tn-)^ c:^b ^2`^h1 i"( Dtgl- TICL ^ A-1- rnd. c7, A-Q ucs r kitt 4-x - Pc.s3tz PEUt/L4 Aro lUn '` " @A:7 :7 P11-17 va- 5 ^ c^ n^kr9?t-^-^^ ^ Av u? �4 ue (.0.)yyi c/t'v^ o'rN w\rm,cr L`^ R5-,) ^,, ^o /^(^ o ÍQUcI^ ci-D 4.1 CAT/14,1 t., .^ 14 OL1'JÍ» c? u rtt,J otis t-/ c / PoovKP c Po txl& ^r (If\s^ ^ ^- WwuQ U\-/P11, Gn t?u^-.siq; t 15 114 v nrr f^r /n(JJ Z6Nu sOu'71-- ir c^ O tra-- 7r- ttr—A-94A- ^ L es rkr e LA w6 n pv0 0 (A, rzz,&c,p4tt,_ .^ evLot 3 cm 4- g b\ u^^ Pro A "( ' ---F©ki (),( (,( 6,v^.c_v® A i' f -h) iites(rU kti Unr4 /4 ci93`^kt( mp ^ ^ CS Yr ^ 1 —~ ^ t c^ D! o Civ sl i 6 LA c.^7^t-5r111 AZsb ! N4-- c 4-c34 ^ CYX l^^l ^ ^7 E2 /^^ E}1- 4 ~1 1,414b �t ^^ t5t5^ )ç) o d,n_s fl\rhx73, ADYL-5' - i^-Q cMu S l^ t1 P Cfk_ Det-Cbltr,t b (27 -K1 11 D 6rx,i_atkucri c,9 , r ^.., ,,.^ 4 V c LA--yu, ` uN tw r -SL o' 1 s PE-h, t C-t/'L.p3 C^J 1..° ) t-f 7kU n/4- D ' ft-k,flu1¿"( P A-1- ors-1 +'-sz. . D . "ift,c,b Jvtu'álC.4- Is P c^kf1.¡-pt erts ^ (^nIJ vrj1 0/51. C." ") ic Jokidcr-4,..'44 4 egv Q v^ Pk°ru►volmtA/1" ^ Agmi9xc rvr urv De2-r \r` /^ l rt. ewoé fe.. wv-r— ^ , G2 14:c7 O e Ttsrr-7'74-e. !n P dsf t.i' ^ p rh L^ Pe' -i1:6A4 tn 719,1 (*:-QJ^.^--r vr)-115 c-c-5 1 1 9?c331-rrk--1 1Dc_,1-11,Ltgkfi c) pa r} br/x3 s p cnit ^^ ^^ l Nrk-o ro 4'4'14 b r\p) per ^c^^ ^ ^ L 4' ^^-^ pçv u94, A "^^.^ a^ p1'Q v ^ 4-6-tt fresrni.0 LA-ft /tyl - t..^ l'o GU n,^j^ /^ ^ P' Ú AM (vt_ ^rTvi 0^ ^at, c^ (941 c^.fi 34 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4025 Title A name given to the resource Sis notes sobre el polític i el científic / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Mètode pel pensament i mètode per l'acció. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Facultat de Ciències Polítiques, UAB Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ciència Política Model social Description An account of the resource Text proposta inicial de Jordi Borja, seguit de la versió i notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-11-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1120/19871113d_00230.pdf 82304e49118264aa64da1337ca432296 PDF Text Text +11111 I^r ^ Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a l'acte d'entrega dels Premis Onda Saló de Cent, 13 de novembre 1987 �ELS PREMIS ONDAS SóN AVUI UNA REFERèNCIA IMPORTANT PER A TOT EL MóN DELS MITJANS DE COMUNICACIó I PER A LA CIUTAT DE BARCELONA. PRIMER, PERQUè AQUESTA CIUTAT TÉ UNA GRAN TRADICIó EN MITJANS DE COMUNICACIó I TAMBÉ PERQUè AQUEST PREMI ES UNA MOSTRA D'UN CAMí QUE ENS ALLUNYA DEL PERILL DEL PROVINCIANISME, AL QUE ESTEM TANTES VEGADES PERILLOSAMENT ABOCATS. EN ESTE úLTIMO AÑO, QUERIDOS AMIGOS VISITANTES, BARCELONA HA RECUPERADO, EN LA LENGUA PROPIA DEL PAÍS CATALáN, AL MáS ANTIGUO DE SUS DIARIOS. NO HA SIDO LA úNICA NOVEDAD, PERO Sí LAS MáS SIGNIFICATIVA. BARCELONA, AL MISMO TIEMPO QUE HA ASISTIDO CON SATISFACCIóN AL DESARROLLO DE UN CLIMA DE PLURALIDAD Y COMPETENCIA ENTRE SUS MEDIOS DE COMUNICACIóN MUCHO MáS INTENSO QUE EN AÑOS ANTERIORES. TODO PARECE INDICAR QUE ESTE PLURALISMO SE CONS OL IDARá . LA MISMA EMISORA DECANA, CONVOCANTE Y ANFITRIONA DE ESTOS PREMIOS, HA AFRONTADO EN ESTOS uLTIMOS MESES �-3- UN RETO APASIONANTE Y DECISIVO DE CARA A SU FUTURO. SON SIGNOS POSITIVOS, MUY ALENTADORES QUE DESDE LA ALCALDíA DE BARCELONA SALUDAMOS CON ILUSIóN. EL AÑO ANTERIOR, LA ENTREGA DE LOS PREMIOS ONDAS COINCIDIó CON LA EUFORIA CIUDADANA POR LA OBTENCIóN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS. ESTA VEZ NOS ENCUENTRAN USTEDES ENFRASCADOS EN TAREAS ORGANIZATIVAS FUNDAMENTALES Y DECISIVAS PARA ASEGURAR EL ÉXITO DEPORTIVO Y CIUDADANO DE ESTE MAGNO ACONTECIMIENTO QUE TENEMOS A MENOS DE CINCO AÑOS VISTA. NOS ENCUENTRAN PUES, ESTE AÑO, ATAREADOS Y OPTIMISTAS A LA VEZ, ESPECIALMENTE PENSADO EN LA INFORMACIóN Y LA COMUNICACIóN, PARA LAS QUE EL RETO OLÍMPICO SUPONDRá AVANCES DECISIVOS. NUESTRO OPTIMISMO SURGE TANTO DE LAS PERSPECTIVAS DE FUTURO COMO DE LA COMPROBACIóN YA SEÑALADA DE LA MEJOR DEL PANORAMA DE LOS MEDIOS DE COMUNICACIóN Y DE SU PLURALISMO CIUDADANO. ELS PREMIS ONDAS HAN TINGUT TAMBÉ UNA GRAN VIRTUT EN LA SEVA CONNEXI6 AMB LA NOSTRA CIUTAT, QUE HAN ESTAT �CAPAÇOS DE COMBINAR AMB L'àNIM EMPRENEDOR DELS CATALANS. I D'UNS MODESTOS PREMIS HEM ARRIBAT AVUI A SER UNS GUARDONS QUE ABARQUEN UNA AMPLI VENTALL TEMàTIC I INTERNACIONAL. CONGRATULATION TO YOU, TO ALL THE ONDAS WINNERS. BE WELCOME TO BARCELONA. WE ARE HAPPY TO HAVE YOU AMONG US. WE HOPE TO SEE YOU AGAIN NEXT YEAR AND, OF COURSE, IN 1992. JE VOUDRAIS VOUS REMERCIER, MES AMIS, DE VOTRE PRÉSENCE AUJORD'HUI ET VOUS FELICITER PAR CES PRIX INTERNATIONAUX QUI SONT TRIS APPRECIÉS PAR LA VILLE DE BARCELONE, PAR LA MAIRIE ET PAR TOUS SES CITOYENS. MOLTES GRàCIES A TOTHOM I ENHORABONA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4026 Title A name given to the resource Acte de lliurament dels Premis Ondas Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Anglès Francès Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Mitjans de comunicació Societat de la informació Model social Periodisme Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-11-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7189/20260813_012.jpg e8a1b552f3109381788de232f1eb5f1a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data B/N, paper revelat Location The location of the interview Zeleste, Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-11-14 Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Title A name given to the resource Pasqual Maragall a la festa del 60è aniversari de Josep Maria Serra i Martí a la Sala Zeleste, Barcelona Subject The topic of the resource Maragall, Pasqual, 1941- Serra i Martí, Josep Maria, 1927-1991 Aniversari Alcalde Celebracions Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala Zeleste, Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1121/19871117d_00246.pdf a6459a0865609ccc42b11affab667342 PDF Text Text F.^ ¡^ t f 1111 A1cai^lta Ajuntament d e Barcelona Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye "Prevenció de la Inseguretat Urbana". Conferéncia de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual "-`aragall C<,rqr.essos, 17 d e novembre 1987 �PREaM.HUL SR. PRESIDENT DE LA GENERALITAT, SR. SECRETARI GENERAL DEL CONSELL D'EUROPA, SR. PRESIDENT DE LA CONFERéNCIA PERMANENT DELS PODERS LOCALS I REGIONALS D'EUROPA, SR. SECRETARI D'ESTAT DEL HOME OFFICE, SENYORES I SENYORS: BARCELONA EST COMPLAGUDA D'ACOLLIR AQUESTA REUNIó DEL CONSELL D'EUROPA. ES UNA SESSIó QUE TÉ AL MATEIX TEMPS LA DIENSI6 DE PROMOCIó DEL CONTACTE INTERNACIONAL QUE TANT PLAU A LA CIUTAT I L'INTERS DE REFERIR-SE A UN PROBLEMA QUE, COM ÉS EL DE SEGURETAT, AFECTA SERIOSAMENT EI,S CIUTADANS DE BARCELONA I DE TOTES LES GRANS CAPITALS. CREIEM QUE NO ÉS UNA CASUALITAT QUE ES FACI A BARCELONA I QUE AQUEST FET NO ES DEU TAMPOC, NOMÉS, A �T'ESFOLC DELS DOMES DEL CONSELL DE SEGURETAT URBANA QUE HAN PROMOGUT LA COMF3RxClª, CONFERNCIA SOBRE EL PROBLEMA DE E22 LA INSEGURETAT URBANA A BARCELONA SUPOSA LA COGXINaCI j D'UN TREBALL, COMENÇAT JA FA UNS ANYS, QUE HA APORTAT ALGUNES PFFLEXTONS INTERESSANTS EN LA LÍNIA DEL QUE ARA VEUREM ()UF S Ta F 3\T A TOT EUROP A. QUE EN ELS §LTIMS QUATRE ANYS S'HA (3 GEVI TAM SET 2 BARCELONA UN ESFORÇ DE RACIONALITZACI\ DEL P OHL 2à QUE ENS PERMET AFRONTAR-LO AMB SISTEEATITZACI\ QUE SERA EL PLANTEJAMENT LA BASIC 3'a9UEETA CONFER LACIA. «¿ COEFERÇNCIA QUE AVUI IUAUGURER, PROMOGUDA PEL CONSELL D'EUROPA, REFLECTEIX L'EXPECTATIVA DELS PODERS ?C2 3 AVANT EL FET DE LA INSEGURETAT. QUAN T'AJUNTAMENT DE BARCELONA VA OFERIR LA NOSTRA CIUTAT COM A SEU I ELS EITJANS ORGANITZATIUS PER A DUR A TERME LA CONFERNCIA, DESITJ\VEM QUE ELS TEMES QUE ES TRACTESSIN �APORTESSIN ORIENTACIONS I FOSSIN UN MITJA DE REFLEXI6 SOBRE UN PROBLEMA QUE CONSIDEREN NECESSARI AFRONTAR AMB IRCACI ACI . CONFERNCIA, COM A ELEMENT D'INTERCANVI LA D'INFORMACI5 ENTRE RESPONSABLES I EXPERTS DE LA VIDA LOCAL I DE LA SEGURETAT URBANA, ES JUSTIFICA PER SI MATEIXA SENSE NECESSITAT DE MÉS CONSIDERACIONS. ÉS D ;?S I'I'JABL F, PERN, QUE ELS TREBALLS APORTIN NOVES PROPOSTES QUE AMB LA FLEXIBILITAT EXIGIDA PELS DIVERSOS P'ODELS DE GOVERNS LOCALS, S'ORIENTIN CAP A LA CONCRECIó, EN EL TEMPS, DE POLíTIQUES QUE TINGUIN UN SENTIT DETERMINAT. EI!S ;UI TENIM RESPONSABILITATS EXIGIM APORTACIONS TRADUïE?LES A LA REALITAT, PASSAR D' ALLó EMPíRIC A ALL CO`\GREI', D'ALL5 ABSTRACTE A ALLò REAL, PER PODER PRENDRE MESURES CORRECTORES DAVANT EL CONFLICTE SOCIAL. PER AIX5 DEMANA UN PAS PRECíS, L'ANàLISI, LA REFLEXI6 DAVANT EL PROBLEMA, L`S SEVES CAUSES, REMOTES I PRòXIMES, LA �FORMULACIó DE PROPOSTES I, PER óLTIM, L'ADOPCIó DE '-?E ST1 RF; . DONCS i?,F, ESTIC SEGUR QUE DE LA CONFERENCIA EN PODRED EXTREURE ORIENTACIONS QUE SERVIRAN DE BASE PER PRENDRE, TEJA POSICIó DAVANT DETERMINATS PROBLEMES QUE CREEN IN SEGURETAT . ;PI:f?BL:.M,'>. F` RELATIVITZAR. LA _;r, A SPi'.CI'S SEGURE.TAT-INSEGURETAT NO ES POT SEGURETAT ÉS LLIBERTAT EN EL SEU DrIANTIU, ,JA QUE AFECTA I LIMITA L'EXERCICI MATEIX OPTE OP.ETS INDIVIDUALS. I, PEL FET QUE AFECTA I LIMITA L'EXERCICI DE DRETS INDIVIDUALS, ELS PODERS T, OC ^r ^4 CEO A PART INTEGRANT D'UN TOT, L'ESTAT, HAN , D'ASSUOIP UN PAPER EN ELOUPE T AT ESSENCIAL EN LA L' aMBIT DE LES TASCA D'OFERIR RESPECTIVES SEVES COTPETNCIES. ELS GOVERNS LOCALS NO PODEN MANTENIR-SE AL _1ARGE C IU"í'A.D AGENTS il 1 -A . EST PROBLEMA, PEEQUE AFECTA DIRECTAMENT EL EL SEU PAPER TAMPOC NO S'HA DE LIMITAR A SER D' TRANSMISSIó D'INQUIETUDS I NSTJ^NC IES . BUN AL CONTRARI, COPS A D'ALTRES A CONSEQÜéNC IA DEL �PROPI PRINCIPI D'AUTONOMIA LOCAL, HAN D'EXERCIR UN CONJUNT A D'ACTIVITATS INSEGURETAT EN ORIENTADES PREVENIR LA FL MARC DELS SERVEIS QUE DESPLEGUEN PER AL C IUTAD1 . VULL ASSENYALAR AMB AIXò QUE LES DIVERSES ACTIVITATS I SERVEIS QUE DESPLEGUEN ELS PODERS LOCALS HAN DE M'IR UN COMPONENT OBLIGAT QUE POSSIBIITI, NO JA LA EALITZ,ACIE) DEL SERVEI, DE L'ACTIVITAT, SIN E) EL PLE GAUDI, PEE I' RT DEL CIUTADà, DEL SERVEI QUE ES PRESTA. SI ES FA ARQUITECTURA O URBANISME S'HAN DE PREVENIR LES POSSIBLES CAUSES QUE PUGUIN PRODUIR INSEGURETAT. SI ELS PR OPS ITS D' ORIENTEN A OFERIR ACTIVITATS LGDIQUES, S'HAN D'O ACTITUD L _ ;IR LES GARANTIES NECESSaRIES. HA D'ESDEVENIR UN PRINCIPI AQUESTA GENERAL. LA PREEVFECI5, COM A INSTRUMENT I MITJà PER GARANTIR LA SEGURETAT, ,S UN ELEMENT IMPRESCIà1DIBLE A INTRODUIR EN EL GOVERN LOCAL. LES POLÍTIQUES LOCALS NO PODRAN ENTENDRE'S SI NO GARANTEIXEN AL C IUTADà EL DRET A FRUIR- �NE PLENAMENT. EL CIUTADà VOL PASSEJAR EN SEGURETAT, O SIGUI EN LLIBERTAT, VIURE EN SEGURETAT. EN DEFINITIVA, QUE LA CIUTAT, COM A CENTRE DE RELACIó, DE TREBALL I DE LLEURE, LI OFEREIXI LES GARANTIES PER AL LLIURE EXERCICI DE LA SEVA ACTIVITAT EN ELS DIFERENTS PLANS EN QUE ÉS DESENVOLUPA. NO ES TRACTA DE PRESTAR UN SERVEI DE SEGURETAT, SINó D' I IPREGNAR LA POLÍTICA LOCAL DE LLIBERTAT, TOT CONVERTINT LA SEGURETAT EN UN ELEMENT INCORPORAT A LES ACTIVITATS DELS GOVERNS LOCALS. AVUI, LES POLITIQUES SOBRE SE GURETAP TRASCENDEIXEN L' àMBIT SECTORIAL PER CONVERTIR-SE EN L'EIX DE LES POLITIQUES GLOBALS QUE CAL DUR A "ERIE; NO SóN UNA PART D'UN TOT, FORMEN PART DEL TOT, PER NO COI A PART, SINó COM A SUBSTANCIA DEL TOT, PERQUó LA SEVA FORMULACIó PERMET GARANTIR L'EXERCICI DELS DRETS DELS CIUTADANS. D' AOUi OUF ELS GOVERNS LOCALS HAGIN DE RECLAMAR O �D'EXERCIR, SI FS EL CAS, AQUELLES COMPET p NCIES QUE PERAL TIN FORMULAR UNES POLÍTIQUES DE SEGURETAT. QUE PERMETIN LA INCORPORACIó DEL CIUTADà I DE LES INSTITtiCIONS A UNI A TASCA COL.LECTIVA DE DEFENSA DE LA LLIBERTAT T DE' PLE EXERCICI DELS DRETS DELS CIUTADANS. PI'EVELC Ió, P ARTICIPACIó SOCIAL, SóN ELS COMPONENTS ^. . "' U^, PAREA MEU S'HAN D'ASSUMIR AMB URGéNCIA PER PROMOURE `•T TE RLATIVES QUE POSSIBILITIN ALS GOVERNS LOCALS PRESTAR AL C IUTAD1 ELS SERVEIS QUE RECLAMA, EN UN LAr C LO COUFLICTIU I D'ACORD AMB LES GARANTIES QUE EXIGEI_ PER AI, SEU EXERCICI. ELS PODERS LOCALS HAN DE DEFINIR ")E 'MANERA CLARA LES SEVES POLÍTIQUES EN AQUEST CAMP; INCORPORAR EL C IUTADà A AQUESTS TEMES I CREAR AQUELL`: (CANS QUE PERMETIN IMPREGNAR LES DECISIONS DELS PODERS LOCALS DE LES GARANTIES DE SEGURETAT QUE ELS CIUTADANS RECLAMEN. ELS VELL S ESQUELES D'ORDRE PüBLIC - AQUELLS QUE ES VALEN NOMÉS )EL PODER COERCITI U - HAN ENTRAT EN CRISI. EN �UNA SOCIETAT CANVIANT I DINàMICA, ON HA IRROMPUT AMB MAJOR FORÇA LA INSEGURETAT, FS IMPRESCINDIBLE CREAR UNS NOUS ESQUEMES ORGANITZATIUS. 71 TRACTA, EN DEFINITIVA DE DESPLEGAR EN COORDIN_ACIá AMB ALTRES PODERS, QUE TAMBÉ TENEN COMPET è NCIES EN MATERIA DE SEGURETAT, UNA POLÍTICA DE PREVENCIS QUE GARANTEIXI EN MAJOR GRAU LA LLIBERTAT DELS CIUTADANS. PS T R ACTA DE FER DE LA CIUTAT UN ESPAI M S SEGUR, MÉS LLIURE. DE PROMOURE UN ORDRE CIUTADS, AMB CAPACITAT DF ' I OBILITZACI6, PER AFRONTAR CONJUNTAMENT, INSTITUCIJ v'S I CIUTADANS, UN CONFLICTE QUE AFECTA A TOTS. EN AQUESTA LÍNIA, FS PROPIS IT DE L'AJUNTAMENT PARCELONA PROMOURE UN DE PROGRAMA DE PREVENCIo DE LA DFLIP (1^:'`?CIA QUE i`.RTICULI, DE MANERA CONCRETA, LES IDEES CC .ACABO D'EXPRESSAR. I AIXò COM A EXPRESSIS DE LA VOLUNTAT POLÍTICA D'ESTABLIR UN SISTEMA QUE, COORDINANT ESFORÇOS EN L'ORDRE INSTITUCIONAL I INTEGRANT ELS CIUTADANS A LES TASQUES QUE S6N COMUNES A TOTS, PROMOGUI �UNA MAJOR SEGURETAT COM A REPTE DE LA LLIBERTAT QUE F;ST}?rI Ot',I;ICAi'S A GARANTIR. LLENENTS PER A T RACTAR UNA POSSIBLE PROPOSTA D'ADAPTACIó DEL MODEL POLICIAL - FAREM ARA UNA REFERèNCIA AL PROBLEMA DE L'ARTICULACI6 DE L'APARELL POLICIAL UNA R FER è NCIA I EN EL NOSTRE PAíS CONCRET. NO SER CONJUNTURAL NI RITUAL SINE REFLEXI6 QUE ELS TREBALLS UNA PREPARATORIS I LES PROPOSTES DE CONCLUSIONS DE LA CONFER E NCIA ESTIMULEN. - NOSALTRES CREIEM QUE LA CREIXENT IMPLICACI6 DE LES CIUTATS EN LA TASCA DE POTENC IACI6 DE LA SEGURETAT HA DE TENIR UNA CGRR.ESPONDNCIA EN POLICIA[ A A.fU}ST:". - L'ADAPTACIO DEL MODEL R EALITAT. EL M ODEL D' ORG AN ITZACI6 POLICIAL, AMB TOT EL QUE IMPLICA, REFLECTEIX D'UNA MANERA MÉS O MENYS ACURADA L' ESTRUCTURA U' ORGANITZACIó DEL PODER EN UN PAíS. �LA CONCLUSIò POT NO SER ABSOLUTAMENT PRECISA PER ÉS EVIDENT QUE, COM A MíNIM, NO ES PRESENTEN MASSA CONTRADICCIONS BàSIQUES. LA REGLA, PER TANT, ÉS QUE A UN SISTEMA D'ORGANITZACI6 UNITáRIA DEL PODER HI CORRESPON UN PLANTEJAMENT ESSENCIALMENT UNITARI DE L' ORGANITZACIó POLICIAL I QUE ELS ESQUEMES FEDERALS TENEN EN COMPTE AQUEST SISTEMA .DE DISTRIBUCII5 DEL PODER EN EL SEU MODEL POLICIAL. HI HA, A MES UNA ALTRA REALITAT QUE ÉS IMPRESCINDIBLE TENIR EN COMPTE: LA REALITAT DE LES GRANS AGLOMERACICNS 111'4 S QUE EXIGEIX UN TRACTAMENT ESPECíFIC, EN DIFERENTS GRAUS, EN EL MODEL POLICIAL TANT SI ÉS FE PASE FEDERAL COM UNITARI. AI,Xò_ EXPLICA QUE LA ki ry A REALITAT DELS SISTEMES DE POLICIA SIGUI OPERATIVA TANT A PAïSOS FEDERALS COM ALS ESTATS UNITS O CANADà, COM EN PAÏSOS UNITARIS COM EL REGNE UNIT ON LA �POLíCIA METROPOLITANA DE LONDRES ÉS L'EXEMPLE NIÉS CLAR DEL PLANTEJAMENT METROPOL ITCZ . FSTADi:)TIOriES - LES PROPOSTES DE CONCLUSIONS PREVEUEN UN ESFORÇ PER A LA MILLORA DE LES ESTADíSTIQUES SOBRE DELINQUèNCIA I SEGURETAT EN GENERAL. - BARCELONA S'OFEREIX PER A IMPULSAR, PER A LIDERAR AQUEST ESFORÇ EN EL MARC DE L'INSTITUT D'ESTUDIS METROPOLITANS I TENINT COM A REFERèNCIA EL TREBALL QUE S'HA REALITZAT PER A L'ENQUESTA URBANA DE NACIONS UNIDES. EL PROBLEMA DE L'OPERATIVITAT DE LES ESTADíSTIQUES URBANES ENS PREOCUPA I, D'UNA MANERA ESPECI' L, EN AQUEST TERRENY CONCRET DE LA SEGURETAT. •. TERRITCRIALITZACIO I DESCENTRALITZACIÓ A LES CONCLUSIONS ES PARLA, MOT ENCERTADAMENT, DE LA NECESSITAT DE TERRITORIALITZAR L'ACCIÓ POLICIAL. ES �UN ELE1ENT IMPRESCINDIBLE DE LA NOVA ESTRàTEGIA QUE NOSALTRES EM INICIAT, AMB RESULTATS POSITIUS. ELS AGENTS DL LA NOSTRA POLICIA SóN UNS BONS CONEIXEDORS DE LA PROBLEMATICA DE SEGURETAT DELS NOSTRES BARRIS I PODEN FER-HI FRONT AMB MIS EFICáCIA. PEPA HEM DESCOBERT QUE LA MERA DESCENTRALITZACIó POLICIA,, N O ;S SUFICIENT. ES NECESSARI ANAR SENSE PèRDUA DE TEMPS A UNA TERRITORIALITZACIó DEL CONJUNT DEL SISTEMA DE LA SEGURETAT QUE INCLOGUI, MOLT ESPECIALMENT, LA TEERITORIALITZACIó DE LA JUSTïCIA, TANT EN LA SEVA VESSANT ESTRICTAMENT JUDICIAL COM EN LA FISCAL. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4027 Title A name given to the resource Prevenció de la Inseguretat Urbana / Conferència dins la Reunió del Consell d'Europa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Drets civils Administració local Acció política Model social Territoris Barcelona Europa Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-11-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1122/19871120d_00249.pdf bc2c3e6813be64908b0615ff47a5e33b PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a la inauguració del Forum Col.lectivitats Territorials Europees per la Seguretat Urbana Palau de Pedralbes, 20 de novembre 1987 �SENYORES I SENYORS: POSEM EN MARXA AVUI FINALMENT UNA INSTàNCIA PERMANENT D'ENCONTRE PER A QUE LES CIUTATS EUROPEES PUGUIN DEBATRE ELS PROBLEMES DE LA SEGURETAT I INTERCANVIAR LES SEVES EXPERIèNCIES. EM SENTO MOLT SATISFET QUE AQUESTA REUNI6 INICIAL SE CELEBRI A BARCELONA, PER LES MATEIXES RAONS QUE EXPRESSAVA EN REFERIR-ME A LA CELEBRACIó EN AQUESTA CIUTAT DE LA CONFERèNCIA SOBRE LA INSEGURETAT URBANA. BARCELONA ES CONSCIENT QUE AQUESTA ELECCI6 ES EL RECONEIXEMENT D'UNA TASCA, CURTA EN LA SEVA DURADA PER INTENSA I AMBICIOSA, PER SAP TAMBÉ QUE AQUEST PROTAGONISME SIGNIFICA UN COMPROMÍS. BARCELONA L'ASSUMEIX I HO FA AMB IL.LUSIó. PER COMENÇAR, BARCELONA VOL TRENCAR AQUELLA QUE ERA TINGUDA �COM UNA MENA DE REGLA D'OR DE LA SEGURETAT EN EL SENTIT QUE EL MILLOR ES EL SILENCI I QUE PARLAR DE LA SEGURETAT ÉS UNA MANERA D'INCREMENTAR LA PERCEPCI6 D'INSEGURETAT. NOSALTRES ESTEM DISPOSATS A ASSUMIR ELS COSTOS DE PARLAR DE LA SEGURETAT. HO HEM FET AQUESTS DIES I HO SEGUIREM FENT, PER UNA PURA RA6 DE RESPONSABILITAT. SEGUIREM PARLANT DE LA SEGURETAT A LES NOSTRES CIUTATS I MIRAREM D'ACONSEGUIR QUE ELS NOSTRES CIUTADANS ASSUMIMEIXIN LA NOVA ACTITUD PARTICIPATIVA, ACTIVA, RESPONSABLE QUE EL PROBLEMA EGIXEIX. EL PASSAT JUNY, EL SR. GILBERT BONNEMAISON ENS VA FER LA PROPOSTA DE CONSTITUCIó DEL "FORUM DE LES COL.LECTIVITATS EUROPEES PERA LA SEGURETAT URBANA". BEN AVIAT VAM TENIR LA SATISFACCI6 DE COMUNICAR-LI EL NOSTRE ACORD ESSENCIAL AMB ELS OBJECTIUS I TASQUES DEL FORUM, EXPOSATS AL MEMORàNDUM SOBRE LA SEVA CONSTITUCIó. COMPARTIM LA CONCEPCI6 QUE S'HA EXTÉS A EUROPA PEL �CORRENT DE MUNICIPIS QUE AVUI ES REUNEIXEN EN AQUEST ACTE FORMAL DE CONSTITUCI6 DEL FORUM. COMPARTIM LA IDEA BáSICA QUE CONSIDERA LA PREVENCI6 COM EIX SUBSTANTIU DE LA SEGURETAT. AMB OCASI6 DE L'ACTE INAUGURAL DE LA CONFERèNCIA SOBRE PREVENCIó DE LA INSEGURETAT URBANA QUE HA ACABAT AQUEST MATí, VAIG EXPRESSAR LA VOLUNTAT DE L'ALCALDIA DE BARCELONA D'AVANÇAR EN EL DISSENY I DESENVOLUPAMENT D'UN PROGRAMA MUNICIPAL DE PREVENCI6 DE LA DELINQÜéNCIA. AQUEST PROGRAMA INCLOURà TOTES AQUELLES ACTIVITATS PROMOGUDES PER LES REES MUNICIPALS EN EL TERRENY EDUCATIU, CULTURAL, ESPORTIU, ECONóMIC, AMBIENTAL, ETC., QUE PODEN TENIR UNA TRASCENDèNCIA EN LA INSERCI6 SOCIAL. MOLTES DE LES CONCLUSIONS DE LA CONFERéNCIA DELS úLTIMS DIES PODEN SER DE GRAN AJUDA. PER AQUEST PROGRAMA INTEGRARà TAMBÉ LES DIFERENTS FORMES DE SOLUCI6 DISUASORIA QUE ELS SERVEIS DE LA GUàRDIA URBANA PODEN DESPLEGAR, PER Sí MATEIXES O EN COORDINACIó AMB ALTRES �SERVEIS POLICIALS, PROFUNDITZANT EN INICIATIVES JA APUNTADES PEL CONSELL DE SEGURETAT URBANA DE BARCELONA. INCLOURà IGUALMENT ACTUACIONS DE CARàCTER REHABILITADOR DIRIGIDES TANT ALS DELINQUENTS, PER REDUIR ELS NIVELLS DE REINCIDéNCIA, COM, SOBRETOT, A LES VíCTIMES, PER REDUIR ENTRE LA POBLACI6 UNA POSSIBLE SENSACI6 DE DESPROTECCI6, I PER TANT, UNA DE LES VESSANTS DEL SENTIMENT DE INSEGURETAT. ENTENEM PER TANT, EL TERME "PREVENCI6" EN EL SENTIT MÉS AMPLI I GENèRIC, COM A RESUM DE TOTES LES FORMES D' INTERVENCI6 DIRIGIDES A EVITAR LES CONDUCTES DELICTIVES I REDUIR EL SENTIMENT D'INSEGURETAT. PERò, COM VAIG REMARCAR EN LA MEVA INTERVENCI6 DURANT LA FASE INAUGURAL DE LA CONFERèNCIA, AQUEST PLANTEJAMENT NO ES CONTRAPOSA A LES ACTUACIONS COERCITIVES, NI A LA RECERCA DE LES FORMES MÉS ADEQUADES DE COORDINACI6 ENTRE ELS SERVEIS POLICIALS QUE OPEREN EN �-6- LA NOSTRA CIUTAT. BEN AL CONTRARI, ELS EXIGEIX COM A PUNT DE SUPORT IMPRESCINDIBLE: LA PREVENCI6 NO POT DESENVOLUPAR-SE FRUCTíFERAMENT EN UN CLIMA D°IMPUNITAT. PREVENCI6 NO EQUIVAL A PERMISSIVITAT. VOLEM DESTACAR TAMBÉ UN ALTRE PUNT QUE EL FORUM SIMBOLITZA: AQUESTA ESTRATéGIA PREVENTIVA, A MÉS DE REQUERIR UN ESPECIAL ESFORÇ DE LES ADMINISTRACIONS LOCALS, EXIGEIX DE LES MATEIXES UNA ACTITUD D'ESTíMUL DE LA MÉS AMPLIA PARTICIPACI6 SOCIAL. AQUESTA PARTICIPACIó HA DE SIGNIFICAR LA IMPLICACIó DE LES DIVERSES ENTITATS I ASOCIACIONS QUE ACTUEN COM A MODELS SOCIALS I, DE CREIXENTS SECTORS DE LA POBLACI6, A TRAVÉS D'UN AMPLI VENTALL DE VIES I MITJANS, DIRECTES I INDIRECTES. EN LES JORNADES SOBRE GRANS MUNICIPIS DEL MEDITERRANI OCCIDENTAL DAVANT DE LA DROGA, CELEBRADES EN AQUESTA CIUTAT DURANT L'ESTIU DE 1986, DESPRÉS DE POSARSE DE RELLEU QUE EL MUNICIPI HA DE CONSTITUIR UN NUCLI BASIC D'INTERVENCIó EN EL CAMP DE LA SEGURETAT, ES DESTACAVA QUE EN PLANTEJAR-SE ELS PROBLEMES DE LA �PREVENCIó ERA IMPRESCINDIBLE LA COORDINACIó, TANT INTRAMUNICIPAL COM ENTRE LES DIVERSES ADMINISTRACIONS AMB PRESèNCIA EN L'àMBIT LOCAL. PER AIX6 NO ÉS SUFICIENT. EN LA NOSTRA OPINI6, LES ALTERNATIVES NO ES PODEN EXAURIR EN UN SIMPLE ESFORÇ DE COORDINACI6 INSTITUCIONAL, QUE POSI EN RELACI6 UNS INDIVIDUS I EL SEU ENTORN, AMB UNS EXPERTS LLIGATS A L'ADMINISTRACIó. CREIEM NECESSARIA LA PARTICIPACI6 CIUTADANA, COM ELEMENT DETERMINANT PER ACONSEGUIR UN ENFOCAMENT COMUNITARI CONTRA LA DELINQÜèNCIA I LA INSEGURETAT, MÉS ENLLá D'UNA DINàMICA DE TRACTAMENTS INDIVIDUALITZATS. L'ALCALDIA DE BARCELONA, MITJANTÇANT EL SEU COMISSIONAT ESPECIAL PER A L'ORGANITZACI6 D'AQUESTA ASSAMBLEA, EL SR. JOSEP MARIA SOCIAS HUMBERT, HA EXPRESSAT AL COMITÉ INTERNACIONAL PROVISIONAL SORGIT DE LA REUNI6 DELFORUM A PARIS, LA FERMA INTENCIó D'ALTRES CIUTATS DE CATALUNYA Y LA RESTA DE L'ESTAT ESPANYOL �D'INCORPORAR -SE A LES TASQUES DEL FORUM. LA POTENC IACIó DEL FORUM ES UNA TASCA DE SIGNIFICATIVA IMPORTàNCIA PER A LA VIDA DELS MUNICIPIS, COM ES DESPRèN DE LES LíNIES D'ORIENTACIó PROPOSADES A LA NOTA INFORMATIVA PREPARATòRIA DE LA PRESENT REUNIó. EN RELACIÓ AMB AQUESTES LíNIES D'ORIENTACUó PER A 1988, VOLDRIEM DESTACAR ALGUNS PUNTS QUE SUSCITEN UN INTERèS PARTICULAR DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. JA HEM INSISTIT EN QUE SEGUIM AMB LA MáXIMA ATENCIó LES ALTERNATIVES LOCALS D'ACCIÓ EN EL PROBLEMA DE LES DROGODEPENDèNC IES . VULL RECORDAR TAMBÉ QUE UNA DE LES CONCLUSIONS FONAMENTALS DE LA CONFERèNCIA PREVEU UN ESFORÇ PER A LA MILLORA DE LES ESTADíSTIQUES SOBRE DELINQÜèNCIA E INSEGURETAT. EL FORUM POT CONSTITUIR UN EFICAÇ MITJà PER CANALITZAR AQUEST ESFORÇ. �D'ALTRA BANDA, LES LíNIES D'ORIENTACI6 DEL FORUM RELATIVES A PROBLEMES COM EL DE LES ALTERNATIVES SUBSTITUTòRIES DE LA PRES6, LES REPARACIONS I ALTRES ASPECTES COM L'AJUDA A LES VíCTIMES DE LA DELINQÜèNCIA, ETC. PLANTEGEN EXIGèNCIES QUE, AL NOSTRE PARER, CONDUEIXEN A RESALTAR LA NECESSITAT D'UN AVANÇ CAP A UNA MAJOR TERRITORIALITZACI6 DELS SISTEMES DE SEGURETAT. AQUÍ_ ÉS IMPRESCINDIBLE INCLOURE LA TERRITORIALITZACI6 DE LA JUSTíCIA, EN LES SEVES VESSANTS JUDICIAL I FISCAL. CONJUNTAR LES ENERGIES D'UN GRAN NOMBRE DE COL.LECTIVITATS LOCALS D'EUROPA PER A IMPULSAR EL DESENVOLUPAMENT D'ESTUDIS, PROGRAMES LOCALS D'ACCI6 ENFRONT DE LA INSEGURETAT URBANA I PLANS DE PREVENCI6 DE LA DELINQÜNCIA, ÉS UNA TASCA SUGGESTIVA EN LA QUE ENS COMPLAU IMPLICAR-NOS I PER A LA QUE PROCURAREM LA MàXIMA IRRADIACIó. �Ref.: M.58 / 87 Data: 17/11/87 Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació MEMORÀNDUM Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet de Comunicació Conferència Prevenció Inseguretat Urbana Qüestions a tenir en compte: - El dinar del Palauet Albèniz tindrà, un cop més, una xifra molt gran d'assistents que farà impossible tot intercanvi polític. - Es convenient, per t an t, preveure reunions amb Marcelino Oreja i John Patten. - Pel que fa a John Patten, el viceconsul Peter Evans va confirmar anit que estaria encantat de parlar amb l'Alcalde abans de dinar. - En relació amb aquesta reunió es pot remarcar que hi ha hagut succesius contactes però sense que s'hagi concretat res encara. - Novembre 1985. Visita de l'Alcalde al Home Office. - Febrer 1987. Visita Guerau Ruiz Pena, Angel Abad i X. Roig a Scotland Yard i altres forges de policia. - Abril -Maig 1987. Visita de Julian Delgado i X. Roig a Scotland Yard. - Octubre 1987. Visita dels responsables d'International Military Services (Consulting del Ministeri de Defensa) a X. Roig. Exp. 1.206 - 85 - IMPREMTA MUNICIPAL. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4028 Title A name given to the resource Forum Col.lectivitats Territorials Europees per a la Seguretat Urbana / Paraules inauguració Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Administració local Municipis Acció política Model social Territoris Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-11-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1125/19871201d_00250.pdf c2622f45cd1ac1598d375e0f30e58ae1 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Presentació del llibre Ref.: Manuel Vazquez Montalban sobre Barcelona. Excm . Sr. Alcalde, Pasqual Maragal l . Barcelona ler. de desembre de 1987 �Comentari i idees ÉS UN LLIBRE DENS, ATAPEïT. ÉS UN RECORREGUT PAM A PAM, RAC6 A RAC6 PER LA CIUTAT I LA SEVA HISTòRIA. A MESURA QUE LA HISTòRIA ES VA FENT PREXIMA, AUGMENTA LA INTENSITAT DE LES REFERèNCIES, FINS ARRIBAR A SER GAIREBÉ UNA CRENICA DE LA CIUTAT. HI HA UN CONSTANT ANAR I TORNAR DEL PASSAT AL PRESENT QUE COM A ESTIL NARRATIU ACONSEGUEIX DE DONAR UNA UNITAT A LA HISTERIA I AL SENTIT DE LA CIUTAT. �CADA UNA DE LES DIGRESSIONS DEL LLIBRE ÉS UNA PROPOSTA DE RECORREGUT, SIGUI GASTRONòMIC, SEXUAL, SENTIMENTAL O IDEOLòGIC, PERE N'HI HA UN D'ESPECIALMENT RECOMANABLE I INEVITABLE QUE ÉS EL DE L'ESTATUàRIA PERQUè ÉS, EN ELLA MATEIXA, HISTÈRIA DE LA HISTÈRIA I HISTÈRIA DEL BON GUST. "HEM DE FER TOTS EL MINUTS DE SILENCI QUE CALGUI DAVANT EL DESCONSOL DE LLIMONA, A LA PLAÇA D'ARMES DE LA CIUTADELLA, UNA ELEGIA EN PEDRA A LA DEPRESSI6 NACIONAL EMBLEMàTICA". ÉS TAMBÉ LA HISTÈRIA DE LA SEVA GENT, DE LA GENT QUE HA FET, I DESFET, LA CIUTAT. LA CLASSE TREBALLADORA MEREIX UNA CONSIDERACI6 ESPECIAL AMB LES SEVES LLUITES, HEROÏCITATS I ERRORS. DES DE LA "ROSA DE FUEGO" DELS ANARQUISTES FINS A LA RESISTINCIA AL FEIXIME I LA SUPERVIVINCIA SOTA EL FRANQUISME. �DESPRÉS DESTACA EL PROTAGONISME DELS ARTISTES I DELS INTEL.LECTUALS QUE HAN FET DE BARCELONA UNA REFERèNCIA CULTURAL OBLIGADA. DE L'ALIANÇA ENTRE CLASSES POPULARS INTEL.LECTUALS HA RESULTAT UNA "BARCELONA PROTAGONISTA DECISIVA DE LA RECONSTRUCCIó DE LA RA6 DEMOCRàTICA" . EL LLIBRE ÉS UN EXERCICI D'ERUDICIó. HI SURT GAIREBÉ TOT EL QUE HA ESTAT SIGNIFICATIU EN VIVèNCIES CULTURALS I POPULARS DE LA CIUTAT. DES DE L'ODA A BARCELONA "HE PUJAT A LA MUNTANYA PER MIRAR-TE/BLANCA I ESTESA EN POMPA DE CARREUS" FINS AL "BAIXANT DE LA FONT DEL GAT...". I TAMBÉ VERDAGUER, MARAGALL, I CARNER I FERRATER MORA I GOYTISOLO. �NO ÉS UN "PUPUR RI". ESTà TOT MOLT BEN LLIGAT. TÉ UNA UNITAT. SóN RETALLS DE BARCELONA QUE ENCAIXEN I COMPO SEN EL FRESC SOBRE LA CIUTAT. HI HA TAMBÉ LA PLEITESIA OBLIGADA ALS MITES DE LA CIUTAT: "LA RAMBLA DE BARCELONA ÉS LA METàFORA MATEIXA DE LA VIDA..." "EL PASSEIG DE GRàCIA ENCARA ÉS LA MILLOR ARQUEOLOGIA DE L'EIXAMPLE..." L'URBANISME ATREU L'ATENCI6 DE VAZQUEZ MONTALBAN DES DE LES PRIMERES PàGINES EN QUa ENS PARLA DE L'URBANISME BURGaS I MILITAR DEL SEGLE XIX FINS A L'URBANISME DELS JOCS OLíMPICS I DE L'ACABAMENT DE LA MUNTANYA DE MONTJUïC. HI HA UN ELOGI DIFòS PEL MODERNISME QUE A CATALUNYA "VA SER L'EXPRESSI6 D'UNA INTENCI6 PROGRESSISTA, D'INSTAL.LAR-SE EN EL PROGRÉS". L �I DESPRÉS L'ELOGI DE LA FASE DE LA RECUPERACI6 CRíTICA DEL PENSAMENT SOBRE LA CIUTAT I LA SEVA FISONOMIA: CODERCH, BOHIGAS, MARTORELL, MORAGAS, SOSTRES, CORREA, MILI. I ARA "LA INSTAL.LACI6 EN EL PODER MUNICIPAL DELS SOCIALISTES VA SERVIR PERQUè MOLTS INTEL.LECTUALS I PROFESSIONALS CRíTICS DEL PERíODE ANTERIOR POGUESSIN DEIXAR DE "PENSAR" LA CIUTAT PER COMENÇAR A FER-LA". BARCELONA HA ESTAT L'ESCENARI DE MOLTES DE LES OBRES DE VAZQUEZ MONTALBAN. PEPE CARVALHO HI DESPLEGA LES SEVES HABILITATS DETECTIVESQUES I GASTRONòMIQUES, I, FINALMENT AQUEST LLIBRE ÉS L'OBRA QUE REBLA LA "BARCELONOFILIA" DE VAZQUEZ MONTALBAN. HAURà DEIXAT BEN POC QUE DIR. FEINA HI HAURà PER DIR ALGUNA COSA MÉS SOBRE BARCELONA. LA BIBLIOGRAFIA SOBRE LA CIUTAT VIVA QUEDA, DONCS, ACURADAMENT ENRIQUIDA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4031 Title A name given to the resource Presentació del llibre de Manuel Vázquez Montalbán Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Literatura Barcelona Model social Vázquez Montalbán, Manuel, 1939-2003 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-12-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències