47 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/984/19850810d_00082.pdf 5afa7c4172da35501b3215e37cac9226 PDF Text Text PREGO PRONUNCIAT PER L'EXCM. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL I MIRA AMB MOTIU DE LES FESTES DE CASTELLO D'EMPURIES. 10 d'Agost 1985 �AMICS DE CASTELL6 D'EMPüRIES: VULL AGRAIR -VOS LA OPORTUNITAT QUE EM DONEU D'ESTAR AMB VOSALTRES EL DIA DE LA VOSTRA FESTA. PER A MI ÉS UNA SATISFACCIó I UN HONOR, NO NOMÉS COM ALCALDE DE BARCELONA SINO TAMBÉ DES DEL PUNT DE VISTA PERSONAL. AQUESTES TERRES ESTAN LLIGADES ALS RECORDS MÉS FELIÇOS DE LA MEVA INFANTESA I ADOLESCèNCIA. MOLTS I MOLTS ESTIUS VAIG RECORRER AQUESTS PAISATGES, A PEU O EN BICICLETA, APRENENT 9A ESTIMAR AQUESTA TERRA COM LA VAN ESTIMAR ELS NOSTRES PARES j ELS NOSTRES AVIS. PER TAMBÉ COM ALCALDE DE BARCELONA EM SENTO ORGULLS D'ESTAR AQUï EN AQUESTA OCASIó. BARCELONA, COM CASTELLó D'EMPúRIES, ÉS UNA CIUTAT QUE ESTIMA LA LLIBERTAT I QUE PER TANT ADMIRA I RESPETA ELS QUE HAN LLUITAT PER LA SEVA LLIBERTAT. �LA VILA DE CASTELLó D'EMPúRIES HA DONAT AL LLARG DE LA SEVA HISTòRIA MOLTES PROVES DEL SEU AMOR PER LA LLIBERTAT. EL COMTAT D'EMPúRIES, DEL QUAL AQUESTA VILA ÉS CAP I CASAL, VOLGUè MANTENIR SEMPRE LA SEVA INDEPENDèNCIA, ENFRONTANT-SE AMB EL BISBAT DE GIRONA, AMB LA CASA DE BARCELONA I AMB ELS INVASORS FRANCESOS. JOSEP PLA EVOCA COM L'AIXECAMENT DEL CASTELL DE MONTGRí DURANT EL REGNAT DE JAUME II REPRESENTA EL DESAFIAMENT DEL REI A LA CASA COMTAL D'EMPaRIES. I AFEGIA: "...ARA, QUAN CONTEMPLO LA SILUETA DEL CASTELL DE MONTGRí DES D'UN PUNT O UN ALTRE DEL PAÍS, VEIG EN LES SEVES PARETS SECULARS UN ACTE DE LA VOLUNTAT REIAL, EL TESTIMONI MUT DE L'EMANACIó D'UNA VASTA SOBIRANIA; PERó, MALGRAT TOT, COM A EMPORDANS, SENTO UNA GRAN ADMIRACIó PER AQUEST LLINATGE GEGANTÍ DE SENYORS DEL FEUDALISME." �SI EM PERMETEU, TANÉ EM CONSIDERO UN XIC EMPORDANèS, I COMPARTEIXO AMB EN PLA NLA SEVA ADMIRACI6 DAVANT L'ESPERIT REBEL D'AQUELLS COMTES. I DES D'AQUESTA DOBLE CONDICIè DE BARCELONí I D'EMPURDANèS PUC VEURE COM ÉS DE PROFITS PER A UN BARCELONí, I AMB MÉS MOTIU SI ÉS L'ALCALDE DE BARCELONA, CONEIXER LA TRAJECTòRIA D'AQUESTA VILA. PERQUE EN PODEM TREURE MOLTS EXEMPLES DE L'AMOR PER LLIBERTAT, COM HE DIT ABANS. PER TAMBÉ ENS OFEREIX MOTIUS DE REFLEXI6 SOBRE ELS LíMITS DEL PODER. ENS RECORDA ELS PERILLS DE LA PREPOTèNCIA I ENS AJUDA A SITUAR EN EL SEU JUST TERME L'APRECIACIè DEL PAPER QUE HEM DE JUGAR COM A CAPITAL DE CATALUNYA. AQUESTA TAMBÉ ÉS UNA BONA OCASIè PER EVOCAR ALGUNS DELS HOMES QUE DES DE BARCELONA O DES DE CASTELL6 HAN DEIXAT EL RECORD DEL SEU AMOR PER TOTES DUES POBLACIONS: EL CRONISTA JERONI PUJADES,NAT A BARCELONA, QUE, A FINALS DEL SEGLE XVI I COMENÇAMENTS DEL XVII, VISQUÉ I MORí A CASTELLó, ON ESCRIVí LA SEVA CRòNICA UNIVERSAL DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA; EN TORIBI DURAN, L'OBRA SOCIAL DEL QUAL ENCARA ROMAN; EN SEBASTIá JUNYER,L'AMISTAT DEL QUAL AMB PICASSO HA QUEDAT IMMORTALITZADA A L'OBRA D'AQUEST, COM PODEM VEURE AL MUSEU DEL CARRER MONTCADA DE BARCELONA. �CASTELL6 D'EMPúRIES ÉS, D'ALTRA BANDA, UN PARADIGMA DEL QUE ÉS I HA ESTAT CATALUNYA. LA HISTòRIA DE LES LLUïTES D'AQUESTA VILA PER ACONSEGUIR LA SEVA EMANCIPACIó I LA DEL SEU COMTAT ENS RECORDA LES LLUïTES DE LA PRòPIA CATALUNYA, "EL COMTAT GRAN", PER MANTENIR LA SEVA IDENTITAT. LA PRòPIA CONFIGURACIó DE LA VILA, PRESIDIDA PER AQUESTA MAGNÍFICA CATEDRAL DE L'EMPóRDà QUE ÉS L'ESGÉSIA DE SANTA MARIA, ÉS UN COMPENDI DE LA SEVA HISTòRIA. ELS NOMS DELS SEUS CARRERS ENS PARLEN DE COM ES DISTRIBUIEN ELS OFICIS. LA FESOMIA ACTUAL DE LA VILA ENS ENSENYA COM CASTELLó HA SABUT ADAPTAR-SE ALS CANVIS DELS TEMPS, EN VARIAR L'ORIENTACIó DE LES SEVES ACTIVITATS ECONòMIQUES BàSIQUES: PESCA I SALINES ALS PRIMERS TEMPIn CIUTAT DE MENESTRALS, COMERCIANTS I FUNCIONARIS MÉS ENDAVANT -"CASTELL6, VILA MAJOR, TOT SóN JUTGES I NOTARIS...", DEIA LA CANÇ6-; RAMADERIA I AGRICULTURA, DESPRS, I FINALMENT, EL TURISME. POTSER ARA QUE ENS ACOSTEM A L'ACABAMENT DEL SEGLE, CASTELL6 D'EMPúRIES POT D'UNAR UNA VEGADA MÉS UN EXEMPLE DE LA SEVA VITALITAT I MOSTRAR-NOS A TOTS ELS CATALANS COM PODEN SUPERAR ALGUNS DELS PROBLEMES QUE ENS AFECTEN. �CATALUNYA ES TROBA QUE, EN PLENA CRISI HA DE MANTENIR UNA SèRIE DE REALITZACIONS FETES EN UNA ¿. . POCA EN QUÉ ES PENSAVA QUE EL CREIXEMENT ECONòMIC HAVIA DE DURAR PER SEMPRE. DONCS BÉ, NO HA ESTAT AIXí, I AQUí RAUEN ELS PROBLEMES QUE TENEN ELS MUNICIPIS. VOSALTRES HO SABEU MOLT BÉ. LES 4.000 FOSES SèPTIQUES D'EMPúRIA-BRAVA, ELS SEUS 50 KM DE VIALS I ELS 25 KM DE CANALS NAVEGABLES, ELS 2.500 PUNTS DE LLUM SUPOSEN UN VOLUM DE GESTIó QUE AJUNTAMENTS MOLT MÉS GRANS I AMB MÉS MITJANS QUE EL DE CASTELLó NO SÉ SI HAURIEN RESOLT AMB L'EFICàCIA QUE HO HEU FET VOSALTRES. VOSALTRES CONEIXEU TAMBÉ LES CONSEQÜèNCIES QUE TÉ PER A LA SEGURETAT CIUTADANA LA URBANITZACI6 ACCELERADA.PERò ESTIC SEGUR QUE SABREU ACCEPTAR AQUEST NOU REPTE I EN SORTIR-VOS BÉ. HEU DEMOSTRAT A BASTAMENT QUE EN SOU CAPAÇOS. �PERQUE EL DINAMISME D'AQUESTA VILA S'HA AVANÇAT A LA RESTA DEL PAIS. EL VOSTRE ALCALDE M'HA EXPLICAT QUE HA CONCEDIT UNA MITJANA DE 1.000 LLICèNCIES DE CONSTRUCCIò ANUALS EN ELS úLTIMS QUATRE ANYS. HEU SABUT RECUPERAR I MANTENIR, PERE, EL RESPECTE PER AQUEST FABULòS PATRIMONI ARQUITECTòNIC DE LA VILA. DEMOSTREU D'AQUESTA MANERA UNA GRAN SENSIBILITAT, A LA VEGADA QUE HEU SABUT DONAR UNA UTILITAT PúBLICA A AQUEST LLEGAT DE LA VOSTRA HISTERIA. ES SORPRENENT COM EN UN àMBIT QUE EN PRINCIPI SEMBLA TAN DIFERENT AL DE LA MEVA CIUTAT ES POT TROBAR INSPIRACIó PER ALGUNS DELS PROBLEMES QUE AFECTEN BARCELONA PEL FET DE SER UNA GRAN CIUTAT METROPOLITANA. �CASTELLS D'EMPúRIES, L'ENORME VILA QUE ÉS CASTELLó EN TERMES DE SUPERFÍCIE ESTA FENT L'EXPERIMENT D'UNA GESTIó COMPLEXA DE L'ENFRONTAMENT D'ALGUNS PROBLEMES QUE SóN CARACTERíSTICS DE LES GRANS METRóPOLIS. EM REFEREIXO A LA COMPLEXITAT QUE SUPOSA L'ADMINISTRACIó JUSTA I EQUILIBRADA D'UN TERRITORI ON HI HA REES MOLT DIFERENCIADES D'UTILITZACIó DEL SòL I, FINS I TOT, D'ESTIL DE VIDA. ES UN PROBLEMA QUE SEMBLAVA LIMITAT A LES REES METROPOLITANES DE LES GRANS CIUTATS AMERICANES, UNES CAPITALS PROFUNDAMENT DIVIDIDES ENTRE UN CENTRE QUE ENTRA EN CRISI I UNA PERIFERIA PRòSPERA I RESIDENCIAL. AQUEST ÉS ARA TAMBÉ UN PROBLEMA A BARCELONA, EN EL SENTIT QUE ES POT PROVOCAR UNA CONFRONTACIó INSOLIDARIA ENTRE AQUELLS QUE ES BENEFICIEN DE LA CENTRALITAT - DE SER AL BELL MIG DE LA CIUTAT - I ELS QUE TENEN ESPAI PER A VIURE AMB MÉS AMPLITUD ALLUNYATS DELS ASPECTES MÉS NEGATIUS DE LA VIDA CIUTADANA. �ES UN PROBLEMA QUE POTSER TAMBÉ SE LI POT PLANTEJAR A CASTELL6 D'EMPúRIES PEL FET DEL FANTàSTIC CREIXEMENT DE LES SEVES URBANITZACIONS PERIFèRIQUES D'ALTA QUALITAT. DAVANT D'AQUESTA SITUACI6 EL MEU MISSATGE ÉS EL MATEIX QUE HE INTENTAT COMUNICAR EN AQUELLES OCASIONS ON ES PARLAVA DELS PROBLEMES DE COHESIó METROPOLITANA: SOLIDARITAT. L'ESFORÇ DE SOLIDARITAT, TAMBÉ DE SOLIDARITAT FISCAL, ÉS IMPRESCINDIBLE PER A EVITAR QUE ES TRENQUI LA CONSCIèNCIA DE PERTANYER A UNA MATEIXA POBLACIó. LA SOLIDARITAT ÉS NECESSàRIA PER A CONSOLIDAR LES RELACIONS ENTRE ELS QUE GAUDEIXEN D'ASPECTES COMPLEMENTARIS DE LA CIUTAT I PER A MOBILITZAR DE MANERA JUSTA ELS RECURSOS QUE PERMETRAN POSAR EN PRàCTICA ELS PROJECTES COMUNS. �EL VOSTRE POTENCIAL DE RIQUESA, EL VOSTRE DINAMISME, EL FET DE QUE NO TENIU EL PROBLEMA DE L'ATUR EN EL NIVELL DE GRAVETAT QUE ÉS NORMAL EN ALTRES LLOCS, ENS PERMET ENCARAR EL FUTUR AMB OPTIMISME. EL FUTUR DE CASTELL6, EL FUTUR DE L'EMPORDà I EL FUTUR DE CATALUNYA. AMB AQUEST ESPERIT OPTIMISTA PODEM LLANÇARNOS A CELEBRAR AQUESTE FESTES QUE PER SEMPRE MÉS HAN DE SER D'ALEGRIA, DE GERMANOR I D'AMISTAT. AMICS DE CASTELLó, QUE COMENCI LA FESTA! �"Y: ^^ . _ -'gr^ �45, 9 �,ij: i(_cc ^l �WuM~ '115. L'ALCALDE DE CASTELLÓ D'EAVRIES Sr. Pa494Al Maragall - Alcalde de Barcelona Benvolgut plpmpany: 13 tova Tánint ja la confirm -Itstbnc a la nostra festa en qualitat-á egoner, em plau fa te en nom de tot el Consistori, la invit::loiá for 'mal a la nostra Vila pel proper dissaete 10 d'Anost a la una del migdia, perdre donis llobertu oficial a la - Festa MajOt d'enguany. I esperem, tambá; temps41161sari por cornn¿i:rtir el dinar a disposis del • ts nosaltres. Han corealment. - , • :.--u ALCALDIA Registre d'Entrada 4 Cast0116 •,J26 e juliol del 19854 3 9 07 195 9 N.° ......... .... 4 ?‘i � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3890 Title A name given to the resource Festes Majors de Castelló d'Empúries Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Castelló d'Empúries Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Castelló d'Empúries Festes majors Commemoracions Model social Empordà Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-08-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/985/198509d_0077.pdf d61cf477bc95eb578ac87191dab894bd PDF Text Text r1-1 ne vto 5e5(.) ^i I nn ^ Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació 1/. Palabras del Excmo. Sr. Alcalde en comida ofrecida al Cuerpo Consular Festes de 1a Merce, 1985 �HONORABLES SEÑORES CÓNSULES, QUERIDOS AMIGOS: ESTOS DÍAS CELEBRAMOS LA FIESTA MAYOR DE BARCELONA, Y CON ESTE MOTIVO ME ES MUY GRATO REUNIRME UNA-VEZ MáS CON USTEDES. ESTA ES UNA OCASIóN QUE QUIERO CONSIDERAR COMO REUNIóN DE AMIGOS QUE CELEBRAN LA FIESTA DE SU CIUDAD. PERO TAMBIÉN DEBO TENER PRESENTE NUESTRA COMúN CONDICIóN DE SERVIDORES PúBLICÓS. Y POR ESO, AUNQUE LA OCASIóN SEA FESTIVA, VOY A DEDICAR UNOS MOMENTOS A RECORDARLES ALGUNOS PUNTOS DE REFLEXIóN EN LOS QUE COINCIDIMOS NO SóLO LOS PARTIDOS DEL EQUIPO DE GOBIERNO SINO TAMBIÉN LA OPOSICIóN, COMO PUEDE CORROBORAR MI AMIGO RAM6N TRÍAS FARGAS AQUÍ PRESENTE. HABRáN VISTO QUE UNA DE LAS POLÍTICAS DE ESTE AYUNTAMIENTO SE DIRIGE A CONSEGUIR QUE SE RECONOZCA A BARCELONA SU CONDICIóN.DE CAPITAL DE ESPAÑA QUE DE HECHO ES, ADEMáS DE LA OFICIAL, Y SU DIMENSI6N DE CAPITAL EUROPEA. �BARCELONA QUIERE TAMBIÉN:SER UNA Y EFICIENTE QUE TENGA UN METRóPOLI - 'MODERNA PESO:ESPECíFICO EN LA REGIóN TRANSPIRENAICA Y EN TODO EL MEDITERRáNEO. BARCELONA TIENE TÀMBIÉN UNA CLARA VOCACIóN LATINOAMERICANA. QUIERE SER LA PUERTA DE EUROPA EN AMÉRICA LATINA Y LA PUERTA DE AMÉRICA LATINA EN EUROPA. BARCELONA ES CONSCIENTE DE LA TRASCENDENCIA ECONóMICA DE LAS COMUNICACIONES, DE LA NECESIDAD DE REVITALIZAR SU PUERTO, SU AEROPUERTO, ESPECIALMENTE EN LA PERSPECTIVA DE LA AMPLIACIóN DE LA COMUNIDAD ECON&MICA EUROPEA. BARCELONA, EN FIN, QUIERE MANTENERSE A LA ALTURA DE SU CONDICIóN DE CAPITAL DE UNA CATALUÑA QUE, PESE A TODAS LAS DIFICULTADES, DISFRUTA DE SUS INSTITUCIONES DE AUTOGOBIERNO, RECUPERADAS TRAS MUCHOS AÑOS DE OBSCURIDAD. TODO ELLO HACE QUE, .SI ME PERMITEN QUE EN ESTE AMBIENTE DE CONFIANZA Y AMISTAD DEJE, DE SER "DIPLOMáTICO", EL PAPEL DE UN CóNSUL El BARCELONA SEA �MUCHO MáS SIGNIFICATIVO DE LO QUE SERÍA EN OTRA CIUDAD DE DIMENSIóN PARECIDA A LA DE BARCELONA. BARCELONA, ADEMáS, HA ESCOGIDO COMO AGLUTINADOR DE NUESTROS ESFUERZOS PARA LOGRAR LOS DESEOS QUE EXPUESTOS UN PROYECTO CAPAZ DE MOVILIZAR E ILUSIONAR LOS ESFUERZOS DE TODOS: LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. YO A ESPERO, QUERIDOS AMIGOS, QUE USTEDES SE LLEGUEN SENTIR DEL TODO BARCELONESES. Y QUE DESDE ESTE SENTIMIENTO APOYARáÑ NUESTROS DESEOS ALLá DONDE SUS CARRERAS LE LLEVEN EN EL FUTURO. DESDE EL AYUNTAMIENTO HARÉ LO POSIBLE PARA QUE ESTO. SEA ASÍ. DESDE SOLUCIONAR ALGUNOS DETALLES DE LA VIDA COTIDIANA QUE A VECES, QUIZáS HEMOS DESCUIDADO UN POCO, HASTA ORGANIZAR VISITAS PERIóDICAS PARA QUE USTEDES PUEDAN CONOCER NUESTRAS REALIZACIONES. TAMBIEN QUIERO EXPRESAR MI SATISFACCIóN POR LAS CRECIENTE PRESENCIA INTERNACIONAL DE BARCELONA Y QUE HA TENIDO SU REFLEJO EN LAS RECIENTES VISITAS DE ESTADO DEL EXCMO. SR. PRESIDENTE DE LA MADRID, SUS ALTEZAS IMPERIALES LOS PRINCIPES HEREDEROS DEL JAP6N Y, PRóXIMAMENTE, EL EXCMO. SR. PRESIDENTE SANGUINETTI. �TENEMOS LA VOLUNTAD DE QUE ESTA PRESENCIA INTERNACIONAL ELLO AUMENTE AUN más, Y ESTOY SEGURO -QUE PARA CONTAND? CON;LA INESTIMABLE AYUDA DE USTEDES. HOY,' HONORABLES . SEÑORES, QUERIDOS AMIGOS, ESTAMOS--REUNIDOS_PERSONAS DE LAS MáS D IVERSAS PROCEDENCIAS:`_PERO TODOS TENEMOS -UNA COSA EN COMúNs EL DESEO DE FRATERNIDAD, DE AMISTAD Y DE ARMONÍA ENTRE LOS PUEBLOS. MI DESEO ES QUE BARCELONA SEA UN SÍMBOLO DE ESTE DESEO PARA TODA LA HUMANIDAD: POR ESO ALZO MI COPA Y BRINDO POR TODOS USTEDES, POR LOS PAÍSES QUE REPRESENTAN Y POR BARCELONA. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3891 Title A name given to the resource Palabras del Excmo. Sr. Alcalde en la comida ofrecida al Cuerpo Consular - Festes de la Mercè, 1985 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Relacions Internacionals Model social Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-09-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/986/19851009d_00084.pdf 190e805b94758836c195bf95c565c8fa PDF Text Text Transcripció del programa de TVE "Punto y Aparte" dia 9 d'octubre de 1985. M.C. MANUEL CAMPO P.M. PASQUAL rIARAGALL, '1. R. HERCE REHOLI M.C. Buenas noches desde Barcelona,en Telediario Puno y Aparte en directo desde nuestros estudios en San Cugat,vamos hablar hoy con un economista,vamos hablar por tanto de economia,nero tambien de empresas,y no se trata de un empresario, Vds. se sor p renderán,pero vamos hablar de empresas,vamos hablar de futuro y de revolución técnologica con un Alcaide,con el Alcalde de Barcelona D. Pasqual Maragall; ! Buenas noches Sr. Alcalde! P.M. ! Buenas noches ! M.C. Hace un nar: de horas se firmaba en el Ayuntamiento de Barcelona, la escritura de constitución de una Empresa que se llama Iniciativas S.A., una Empresa oue al menos por nues tras noticias es la Primera ciudad espaola que la constiuye para tratar de fomentar el empleo, y sodretodo cara dar una res p uesta al reto tecnológico a nuestra entrada a la Comuni dad Euronea y en definitiva de siglo XXI que esta a quince anos vista,alguna persona p uede preguntarse inmediatamente ¿ que nasa ? ¿ que es que el Alcalde de Barcelona o el Alcalde (e Esna:nla cine tenga esa misma idea , q uieren ahora crearnos un IIEM municipal? P.M. Mo,No, de nin g ún modo, de algún modo es al contrario,porque lo que se p retende precisamente es de que existan empresas p rivadas / cosa nue la Ley permite, la nueva Ley Local,narticipadas por el Ayuntamiento para producir/no sevicios públicos,sino bienes y sevicios privados,pero que son de interés para la ciudad,entonces ahí el Ayuntamiento esta.al princípio,impulsa,y luego se retira,la idea no es estar orecisamente,sino que existan estas empresas. M.P. ¿ Sr. Maragall,en estas iniciativas empresariales que el Ayuntamiento va a tomar,puede participar cualquier emp resario? ¿ cualquier empresario que tenga una idea puede ir al Ayuntamiento y decir: ¿ oiga Uds. me van ayudar a montar mi empresa? o simplemente aquellas empresas que el Ayuntamiento considere que son necesarias para la ciudad? P.M. Mire Ud. en la génesis,la idea está ,unos años de experiencia mía en la casa, a través de los cuales he visto como encima de la mesa del Alcalde ,se van amontonando ideas �efectivamente iniciativas q ue muchos ciudadanos le vienen a explicar al Alcalde que serla bueno que existieran,un Hotel en Montjuich,una Torre de Comunicaciones,un sistema de cable una empresa de promoción musical,una empresa de promoción internacional,supongamos del diseño de Barcelona et.c°.,hay mil ideas que han pasado por mi mesa,pocas de ellas se han realizado , en muchos casos por falta,sequramente de capacidad organizativa por ambas partes,por p arte de aquella persona que podía haber sido empresario de eso y por parte tambien del Ayuntamiento que no tiene agilidad,muchas veces para acoger estas iniciativas; ¿ qué vamos hacer ahora? p rimero,quince ideas que ya se han ido definiendo con el tiempo explicarlas 7 poner las bases de esa iniciativa a la luz publica y esperar que vengan empresarios para ver si las quieren hacer,yo supongo que van haber,porque habían venido con anterioridad O sea que yo supongo que en estas primeras q uince ideas,digo un numero como p odían ser doce,yo creo que van haber efectivamente iniciativas y que de ellas supongamos en el p rimer ano se ruedan materializar cuatro o cinco,¿ en el futuro q ue va ocurrir? en el futuro va ocurrir que a medida que se vayan agotando por decirlo así estas posibilidades, porque se hagan,o bien porque se demuestre q ue son ideas inviables, entonces haya que borrarlas de la lista,evidentemente nosotros estaremos abiertos a que ciudadanos de acc o de fuera nos vengan p ara decirnos que hay cosas que faltan en Barcelona que sería bueno que existieran y q ue convendría un emnujón,en definitiva es lo que a uno Le vienen a pedir,ese empujón,lo vamos a dar siempre que la idea este estudiada,y parezca viable que sea útil mara la ciudad v que de alguna forma se compruebe que esté bien elaborada,es decir, q ue el Aventamiento pueda estar ahí durante algíln tiempo,pueda estar tres años,pueda estar cinco ano..,olleda estar alomejor diez anos, luego recu p erar su canLtal,su dinero invertido y en definitiva haber ayudado a croe la ciudad tenga unas iniciatïvas,unas emp resas q ue antes no existïan,de modo que hasta ahora son ideas q ue hemos estudiado a fondo en los últimos meses en la medida q ue las conocíamos c ue nos habían p ro p uesto ya, a p artir de ahora sera. cuestion dentro del a^o nue_ entraremos ensequida, ser 1 .° esti(Sn de ver que nuevas ideas aparecen. M.C. Al hilo de lo q ue p lanteaba nuestra companera Merce Remoli,r, Alcalde hemos de recoger,que algunos empresarios catalanes se han mostrado disconformes con esa creaci.ón,en concreto del Fondo del Trabajo que es la Patronal Catalana, decía en una nota mu y dura, que esa iniciativa q ue im p ulsan Uds. contituye: " un error,una intromisión y un inadecuado desembolso de ca p itales de todos los ciudadanos" y añadía: " sino tambien un p eligroso precedente " porque temen (q ue otros A y untamientos de Esnaña tengan la misma iniciativa, esto no le suena Sr. Alcalde como una especie de zapatero a tus remata.? P.M. Pues ya lo lamento, Porque suena algo así,desde luego, pero yo lo lamento porque la intención nuestra era invitar a �Fomento, y vamos ,así lo dije además en el Consejo Plenario en que se aprobó la idea, lo que ocurrió es que simplemente no hubo quizá el tiempo material de formular esta invitación quizá esto ha provocado una reacción un poco demasiado violenta,yo creo que a la larga,como empresarios los hay,Vd. lo sabe, en el Consejo de Administración,cuatro o cinco o seis empresarios.... M.C. Y sindicalistas incluso. P.M. Sindicalistas de U.G.T., de C.C.0.0., un representante de cada,esta Justo Domínguez y Gómez Acosta,yo creo que Fomento finalmente vera la iniciativa con mejores ojos que al principio. M.7. Sr. Maragall,todo el mundo sabe que el Ayuntamiento de solo el de Barcelona sino Darcelona,no todos los Ayuntamientos de EspaEa tienen muchos problemas de financiación,este ano agravados, Uds. dicen que el avío que viene van a dedicar mil millones de pesetas nara estas iniciativas em p resariales ¿ de donde van a salir? P.M. Mire Ud. el Ayuntamiento de Barcelona,invierte anualmente entre doce y quince mil millones de pesetas, la ecuación mía ta sido,la de decir vamos a sustraer quiza de esta cantidad una q uinceava parte nara ponerla en una línea que si va bien va a producir mucho tras que la cantidad inicial,de modo que yo crea q ue a la larca,si esto funciona,que confío que si, tendremos un total de inversión p ública destinada al ciudadano,mavoe, y con un coste menor para el contribuyente, esta es la idea, porque estos mil millones se pueden convertir a la laraa,si son participaciones,digamos en un tercio,nues en tres mil sunongamos, de modo cue tenemos un conjunto de inversiones totales mayor, sin que hayamos tenido atoe recurrir a una mayor carga fiscal. E C. Dis p onemos de poco tiempo Sr.Maragall,pero querríamos salir del caso de Barcelona y ver si esto es exportable p ara otras ciudades esnaEolas,nor ejem p lo existen casos, la Junta de Extremadura a traves de la Sociedad Soviecs en Caceras, una empresa junto con la Diputacinn de microprocesadores, tambien el Gobierno Vasco, e1 GoOlerno Autónomo tiene una Sociedad de Promoción y Reconversin,eso son iniciativas que ya existen, lo que tal vez no eseistía ahora, hasta eran Ayuntamientos que tuvieran estas iniciativas sigue Ud. la línea en este sentido del Ayuntamiento de Londres ? Bueno,no creo que sea la misma linea del Ayuntamiento de Londres,allí de „ el tema es distinto,sería muy largo , comentarlo, si q ue me ha interesado la empresa del )ais Vasco de Euskadi,tiene la virtud, que yo creo que hay que estudiar,que es la p osibilidad de captar ahorro,otra manera de hacer mas inversiones cuando se tienen nonos recursos precisamente,en el caso del País Vasco �MC, Participan las Cajas de Ahorro.. P.M. Participan las Cajas , Ud. sabe que ya hay Cajas Municipales muy fuertes y muy unidas a este tipo de iniciativas,yo creo que es una cuestión a estudiar por todos,y lo que ya les puedo decir eso sí, es que es muy bien recibida, he recibido una avalancha de comunicaciones desde que se anunció esto,hace una semana, desde la O.N.C.E. que se ha mostrado enormemente dispuesta,pues incluso a enviar un pequeño donativo. M.C. ¿ La Organización Nacional de Ciegos ? P.M. Si,hasta infinidad de personas que han visto en esto un revulsivo y una cosa eminentemente popular. M.R. El objetivo de los Juegos Olímpicos está de una forma , inmediata ahi delante de nosotros,esas iniciativas municipales-empresariales ¿ van a contribuir a conseguir ese objetivo? ¿cree Ud, que pueden contribuir? P,M. Pueden contribuir por supuesto y tengo que decirle,que resultan en Parte del hecho de que hay ciudadanos de Barcelona q ue ahn querido contribuir a preparar nuestra ciudad p ara el año 1.992, sobre la base de hechar andar algunas iniciativas que no son del sector pliblico,edificar un Hotel en Nontjuich para la familia Olimpica, p ues no es algo que normalmente tenga que hacer el Ayuntamiento de Barcelona y sin embargo el Ayuntamiento puede a y udar a que unos hoteleros Privados lo hagan, q ue es lo ene va a suceder. _ M.C. Es esta una iniciativa polemica,una iniciativa de futuro, en cualquier caso,hemos querido en Telediario Punto y Aearte,contar con su Presencia en directo hov,desde nuestros Estudios de :-',ant Cugat, p ara poder acercarla de este modo al resto de EsraF,a,probablemente a partir de mañana esto se comentará en muchos Ayuntamientos ,porque se trata de una iniciativa gracias Sr. Alcalde Por estar ,innovadora; a q ui; g racias Merce; a todos Uds. muchas gracias por su atenci6n, desde !sarcelona, muy buenas noches. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3892 Title A name given to the resource Intervenció al programa de TVE "Punto y aparte" Type The nature or genre of the resource Entrevista Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Campo Vidal, Manuel Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estudis TVE, Sant Cugat del Vallès Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Acció política Mitjans de comunicació Description An account of the resource Transcripció de l'entrevista realitzada a TVE. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-10-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/987/19851009d_0063.pdf 25fa0b7bfacfceb8c15579ace5c279a3 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona -Gabinet de Comunicació Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde amb motiu de la concessió del títol de "Ramblista d'honor" 9 d'octubre de 1985 Exp. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �ESTIMATS AMICS: US AGRAEIXO MOLT SINCERAMENT AQUEST GUARDE QUE EM CONFERIU. PER L'ALCALDE DE BARCELONA POQUES COSES MÉS SATISFACTóRIES HI HA QUE EL RECONEIXEMENT DEL CARRER MÉS REPRESENTATIU DE LA CIUTAT, DE LA RAMBLA. PERMETEU-ME QUE CONSIDERI QUE ÉS UN RECONEIXEMENT DE LA TASCA FETA PER L'AJUNTAMENT, AMÉS QUE DELS MçRITS DE LA MEVA PERSONA. LA RAMBLA ÉS LA PERFECTA REPRESENTACIó DEL QUE VOLEM QUE SIGUI BARCELONA: UN LLOC D'ENCONTRES, OBERT A LA GENT DE TOTES CONDICIONS, EDATS, ORíGENS; UN LLOC AMABLE, DE RELACIó. I AL MATEIX TEMPS UN CENTRE COMERCIAL VITAL, INNOVADOR, CREADOR DE RIQUESA. TINC BEN PRESENT QUE AQUESTES CARACTERíSTIQUES DE LA RAMBLA HAN ESTAT, I ESTAN ARA, AMENAÇADES. PER DE LA MATEIXA MANERA QUE BARCELONA NO HA FET CAS DE LES VEUS QUE ANUNCIAVEN LA SEVA DECADèNCIA, LA RAMBLA CONTINUARà SENT PER SEMPRE EL CARRER MAJOR DE BARCELONA PER EXCELèNCIA. 2 �L 'AJUNTAMENT HO HA ENTèS AIXI, COM HO HEU ENTES AIXI VOSALTRES. I PER AIXò EM FELICITO I US FELICITO PEL CONVENI QUE VAREM FIRMAR EL DIA SET, PEL QUAL CONVENI DONAREM A L'ENTORN FÍSIC DE LA RAMBLA LA DIGNITAT QUE EL NOSTRE CARRER MEREIX. LA RAMBLA, A MèS DE SIMBOL DE BARCELONA, èS UNA PEÇA CLAU EN EL FUTUR DE BARCELONA. VOSALTRES SABEU QUE HEM FET L'APOSTA DELS JJ.00. DE 1992 COM A FITA PER FER DE BARCELONA UNA CIUTAT MODERNA I ATRACTIVA. NO SE SI SABEU, PERè, QUE UN DELS PRINCIPALS ATOTS QUE TE BARCELONA PER ACONSEGUIR EL NOMENAMENT COM A SEU DELS JOCS ÉS LA MAGNÍFICA SITUACIè DE LES SEVES INSTAL.LACIONS ESPORTIVES, AMB RESPECTE EL CENTRE. I QUAN DIUEN CENTRE, PENSEN SOBRE TOT A LA RAMBLA. IMAGINEU EL QUE SER DINTRE DE POCS ANYS EL CONJUNT DE MONTJUïC, LA RAMBLA I LA CIUTAT VELLA REHABILITADA: AMB EL MUSEU D'ART DE CATALUNYA, AMB LA BIBLIOTECA DELS MUSEUS 3 �D'ART. AMIC DEULOFEU, AMICS TOTS, AQUEST ACTE TÉ LA SIMPATIA DE LES COSES SENZILLES, COM UNA REUNI6 FESTIVA ENTRE VEïNS. PER NO PODEM OBLIDAR EL QUE REPRESENTEM: COM A VENS DE LA RAMBLA, COM A REPRESENTANTS DE LA CIUTAT. JO BRINDO PERQUE CONTINUEU AMB EL VOSTRE ENTUSIASME PER FER UNA RAMBLA MILLOR. PERQUE ESTIMAR LA RAMBLA ÉS ESTIMAR BARCELONA, I PERQUÉ NO ES POT ESTIMAR BARCELONA SENSE ESTIMAR LA RAMBLA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3893 Title A name given to the resource Lliurament del Premi "Ramblista d'Honor" per part dels Amics de La Rambla Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Barcelona Les Rambles Model social Maragall Mira, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-10-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/988/19851014d_00086.pdf dfbcb384027d2ac6e83aacec321d1ae7 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Discurs de l'Excm. Sr. Alcalde a la signatura del Pacte Cultural Barcelona, 14 d'Octubre de 1985 Exp. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �2. Molt Honorable President, Honorable Conseller, Senyores i Senyors: Vull expressar la meva satisfacció per haver arribat al pacte que avui rubriquem. No em costaria gaire deixar -me anar per l'entusiasme i glosar el caràcter històric de l'ocasió. Es molt possible que avui sigui un dia històric. Tanmateix vull contenir aquest impuls i sintonitzar amb l'esperit del pacte, amb allo que l'Ignasi Riera qualificava aquest matí com "l'inici socràtic de pobresa confessada". I en aquest sentit vull celebrar el pacte com a símptoma positiu de la recuperació d'un ambient de diàleg i d'entesa que ha estat sempre associat al tarannà del nostre poble. Em complau especialment la referència explícita al respecte al pluralisme ideològic i artístic, que espero que serveixi per allunyar per sempre més l'espectre d'una visió unitarista de Catalunya. Aquest pacte posa les condicions per a l'exercici del pluralisme. Com també em felicito per la renúncia explícita que fa el document aprovat al dirigisme polític de la cultura. �3. Aquesta és la millor manera per refermar la identitat nacional de Catalunya. Només des de la tolerancia i de la confrontació entre les idees pot neixer l'impuls creador que mantingui viva una cultura. La missió dels que tenim responsabilitats públiques és promoure un ambient que faciliti l'aparició d'aquests impulsos. No puc deixar de fer esment a un aspecte del pacte que, com alcalde, em satisfà especialment. I és el reconeixement de l'autonomia dels ajuntaments, de la seva capacitat gestora i de la idoneitat del sector local per a gestionar els serveis culturals. Això és del tot coherent amb la voluntat manifestada al pacte de millorar el servei públic cultural, i recull una de les idees que des dels ajuntaments hem manifestat més vegades: la visió de l'Administració com a productora de serveis i la millor qualificació del sector local per a la gestió d'aquests. Senyor President, senyor Conseller, senyores i senyors: crec que aquest pacte ha de ser un estímul per continuar per aquesta via. Penso, per exemple, que ja hauriem de començar a considerar l'ampliació del pacte als mitjans de comunicació, a la premsa escrita. Es un terreny en el que caldria definir per a les administracions uns objectius de consens que podrien situar-se, molt probablement, en torn a la defensa i la promoció del pluralisme. �• 4. I potser trobarien algun altre àmbit en el que el consens institucional donaria fruïts positius per a Catalunya. Penso, per exemple, en la projecció internacional del pais, que compta amb el precedent de la promoció de la candidatura olímpica. Encara queden crees de la nostra vida cultural i social amb residus d'intolerància. Portem l'esperit d'aquest pacte a tots els àmbits de la nostra societat. a l'alliberament, a la plena realització conciutadans i del nostre poble. Moltes gràcies. D'aquesta manera contribuirem dels nostres � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3894 Title A name given to the resource Signatura del Pacte Cultural Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Catalunya Model social Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-10-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/989/19851019d_00087.pdf 8a52610d5f6eaf601c93534d49f9b6e0 PDF Text Text y 42,. 6-1- 1^ ^! AJUNTAMENT DE BARCELONA PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE A L'AJUNTAMENT DE MONTPELLER 19 d'Octubre de 1985 Exo. 542/84 - 7T[PREA9 •rn MVViCIPAI. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Monsieur Le Maire, mesdames, messieurs, Permettez-moi d'abord d'exprimer ma satisfaction pour me trouver à nouveau parmi vous dans cette ville, mes chers amis. C'est un sentiment personel, mais aussi, c'est une satisfaction qui vient de la constatation que le maire de Barcelone fait de la bonne allure des rapports entre Montpellier et Barcelone. Je veux rendre hommage a mon cher collègue et ami, M. Georges FrPche, dont l'imagination et l'esprit entrepeneur a été le détonant qui a permis à un jumellage à peu pres symbolique devenir une relation comblée de possibilités. Au mois de juin de 1984, celle du maire de Montpellier fut la premiare voix du Midi qui approuva publiquement l'entrée de 1'Espagne au Marché Commun. Et ce fut dès Barcelone, qu'il parla ainsi. Au mois de novembre suivant, lors de ma visite a Montpellier, on a engagé les premiers contacts pour etablir un relais aerien entre les deux villes. Quelques semaines après, au mois de janvier, on a fait le vol inaugurel Montpellier-Barcelone. Exp. 1.207 - 85 - IMPREMTA MUNICIPAL �-3Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.. La présence de Montpellier à la Foire de Barcelone est aussi un signe de la volonté de cette ville de donner à notre relation un contenu eminemment practique. Nous sommes fiers d'avoir ete aussi presents a l'occasion de milenaire Montpellier. L'exposition performances de - notre Orchestre et la Joan Miró, les participation au Seminaire d'Histoire de la Couronne d'Aragon touchent la part de notre histoire, de notre culture que nous est la plus chère. Les activités d'hier et d'aujourd'hi sontun bon exemple de la solidité du relancement du jumellage. Les rencontres avec les delegations de la CMB, du port et de la Zona Franca aboutiront sans doute à des propositions de coopération et développement. Le jumellage medical, que etudient des docteurs Lamarque et Clos elargiront les possibilités de recherche de nos institutions médicales. Le bilan est donc très positif. Il est remarquable l'extraordinaire développememt qui a eu lieu dans un temps si court. Je crois que la cause de cette magnifique evolution c'est que les rapports ont eté retablis sur de liens reels, sur l'évidence de la connection des deux cotes des Pyrenées au moment de l'entree de l'Espagne a la Communauté Européenne. Exp. 1.207 - 85 - IMPREMTA MUNICIPAL �-4Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.. Et ce fut encore le maire de Montpellier qui vit les transformations que cette région subira aprés de l'integration de 1'Espagne. M. Fréche a su prévoir le changement de la Région qui deviendra région couloir au lieu de règion frontière. Et cela exigeait un rap. rochement avec Barcelone, avec la Catalogne. Je me rejouis maintenant du succés de ce raprochement. Le jumellage des nos villes a relié la dimension practique, efficace avec la tradition historique. Ce fut un prince de Montpellier, Jaume, le plus grand roi d'Aragon, le plus grand comte de Barcelone. Je ne veux pas envahir le champ de nos amis les historiens. Mais je ne peux pas me passer de rapeller ce passé commun que nous unit. Et, tout en nous rapellant du passe, nous pouvons regarder l'avenir avec optimisme. Je vois unes relations économiques entre nos deux villes, entre nos deux régions, plus consolidées, plus permanentes. Aujourd'hui nous envisageons cooperation de nouvelles perspectives de sur le chemin des agréements au niveau de la cooperation sectorielle. Et cela est un signe clair de qu'on progresse, qu'on est sorti de 1'étape des declarations generales. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �-5- • Á untament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Monsieur le Maire, mes dames, messieurs, je vous remercie l'accueil que vous avez accordé à notre delegation a moi mème. Je sais les apprecier parce qu'elles viennent de veritables amis. Nous, les catalans , sommestrès touchés par l'amitie sincère. Et c'est ce que nous avons toujours:trouvé ici. Par .consequent, je veux declarer encore une que j'ai eu de revenir à Montpellier. Merci beaucoup. Exp. 1.207$$ - IMPRENTA MUNICIPAL fois lé plaisir � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3895 Title A name given to the resource Paraules de l’alcalde Maragall a l’acte d’agermanament amb Montpeller Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Montpeller Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Barcelona Montpellier Relacions Internacionals Acció política Europa França Description An account of the resource Discurs pronunciat a Montpeller en l'acte d'agermanament amb la ciutat de Barcelona. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-10-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/990/19851026d_00088.pdf 8b4a70b6efcc1b7ad7d5dc4cae06159c PDF Text Text >it,jur.ament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a la clausura del "ler. Congreso nacional de salud pública y administración sanitaria" Barcelona, 26 Octubre 1985 Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �,juntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Senyor ministre, senyores, senyors: complace enormemente asistir a este acto clausura del primer . Congreso nacional de salud pública y administración sanitaria. Y no sólo como acto de cortesía normal del alcalde de la ciudad anfitriona del congreso, sino tambien como presidente de una corporación cuyas responsabilidades en el campo sanitario van mucho más allá de lo que es normal en los ayuntamientos españoles. Mis colaboradores Clos, Marull, Cuervo, Spagnolo y Manzanera les hbr_án hablado a ustedes a la luz de sus experiencias en el Ayuntamiento de Barcelona. Por tanto trataré de no repetir lo que ellos, con más autoridad, ya les han explicado. Sin embargo sí quisiera hacer unas reflexiones sobre la responsabilidad del sector público local en la gestión de la salud. En diferentes ocasiones he expresado mi convencimiento de que las administraciones locales son las mejor preparadas para gestionar los servicios que más directamente afectan a los ciudadanos. Mejor preparadas por razones de proximidad, de capacidad de reacción ante las circunstancias cambientes, y sobre todo, por ser más eficaces en términos estrictamente empresariales. sanidad. Exp. 1.207 - 85 • IMPREMTA MUNICIPAL Y entre estos servicios incluyo �\Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Las dificultades inherentes a la toma de decisiones en una época de crisis, con recursos limitados, se pueden abordar mejor desde una perspectiva local. Los ayuntamientos hemos dado ejemplo de como sé puede aumentar la 'oferta de servicios sin aumentar las plantillas y mantenmiendo el mismo nivel de gasto. Esto ha sido posible por la estricta aplicacón unos criterios de austeridad y. por un notable aumento de: la productividad. Y también ha sido así en el area sanitaria. los hospitales Ayuntamiento Barcelona, los costes por UBA son que depnden del menores, a igualdad de prestaciones, que en otros hospitales de Cataluña de dimensión parecida. En algunos de estos, por otra parte, ni siquiera se conocen estos costes. No quiero extenderme más. Pero no tengó reparos en reclamar desde aquí mayor participación de las administraciones locales en la gestión de la sanidad. El Ayuntamiento de Barcelona ofrece su experiencia para contribuir a la salida de la crisis que vivimos. Abrimos nuestras puertas para todo aquel que quiera estudiar nuestros servicios. Sólo me queda felicitarles ponlos trabajos que han realizado en este Congreso, que, estoy seguro, habrá que tener muy en cuenta por los que se dedican a esta apasionante tarea. EXP. 1.207 - 85 • IMPREMTA MUNICIPAL �A,jutament de Barcelona Gabinet de Comunicació Muchas gracias. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3896 Title A name given to the resource Congrés Nacional de Salut Pública i Administració Sanitària Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Sanitat Gestió pública Congressos i conferències Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-10-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/991/19851029d_00089.pdf 2e4f4a2d32a97807db5762c204ab7a3b PDF Text Text G-1 ^ ou vuç v NCSC0 Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a la inauguració del curs 1985-86 del Club d'Amics de la UNESCO Barcelona 29 d'Octubre 1985 �Senyor president, senyores, senyors, estimats amics: Estic molt content de tornar a ser entre vosaltres. Per a m: no és cap novetat la hospitalitat d'aquest Club. Durant temps afortunadament ja llunyans, aquesta casa era dels pocs llocs on hoi acullia els que lluitaven per un pais lliure, per una societademocràtica. Les activitats d'aquest Club eren també per molts de nosaltre un espai de llibertat en mig d'una situació política represso ofegadora. Per això ara que molts dels conspiradors d'abans ocupem de responsabilitat pública, és bo que recordem el deute que demócrates d'aquest pais tenen per a institucions com aquesta. I c mínim, no podem deixar d'accedir a l'amable invitació que ens fe participar als vostres actes. Perque el vostre gran mérit ha estat que seguiu fent la mateixa tasca que heu fet sempre: divulgar l'obra educativa i cultural de la UNESCO i difondre alhora els principis de la declaració universal dels drets humans. I això que ara sembla una activitat d'allò més normal i inofensiva, tots recordem com durant els anys de la dictadura era molt més del que molta gent no gosava de fer. Però no vull fer ara un cant nostàlgic d'antic resistent, no. El que voldria comentar avui, d'una manera informal, malgrat que el títol de l'acte - inauguració del curs académic - m'aclapari una mica, es com els objectius de l'UNESCO i també els d'aquest Club sintonitzen perfectament amb una de les línies de la política que portem a �l'Ajuntament de Barcelona. És un dels aspectes de la nostra política a qué personalment hi dedico més atenció. Em refereixo al paper que en política internacional juguen les ciutats, en un món dominat per la política de blocs, de superpotències. El Preàmbul de la Constitució de la UNESCO diu, com vosaltres recordeu en els vostres prospectes, " Ja que les guerres neixen a les ments dels homes, és a la ment dels homes on cal bastir els baluards de la pau". Les ciutats, afortunadament, no tenen fronteres, no tenen exèrcits. És evident que les ciutats estan lliures de temptacions expansionistes, imperialistes. I a travers de les ciutats jo estic segur que es pot fer una tasca més eficient d'apropament entre els ciutadans de tot el món, aquesta tasca de bastir els baluards de la pau en les ments dels homes, que no pas des dels estats. Els acords entre estats sempre tenen una càrrega més gran de "política", en un sentit pejoratiu, sempre han de tenir en compte uns factors més complicats i subtils. I també tenen una pesantor que els allunya molt dels ciutadans A les ciutats no passa res d'això. Les ciutats, les "polis", són el centre de relació natural dels homes. Les ciutats són el lloc on l'home s'hi troba a la seva autèntica dimensió. Això, si em permeteu la disgressió, és el que els nostres urbanistes han sabut redescubrir, despertant la curiositat de tot el món. Jo crec que l'Ajuntament de Barcelona ha sabut percebre �aquesta avantatge que tenen les ciutats sobre els estats, i aquest esperit ha inspirat moltes actuacions municipals, tot i no estar lligades directament a la política internacional. No són paraules meves, sino de l'amic Martínez de Foix les que reconeixen com les escoles municipals, "d'història tan prestigiosa", diu, van ser de les primeres a adherir-se a la UNESCO seguint la iniciativa del Club. No puc deixar de referir-me avui al principal projecte que tenim ara entre mans, la candidatura de Barcelona per als JJOO de 1992. Nosaltres hem volgut veure en aquest projecte el catalitzador d'una tensió anímica, social, cultural que hi ha en aquesta ciutat. Una ciutat que vol projectar-se en el espai i en el temps. Ens podrien preguntar avui: és que l'Alcalde de Barcelona, és que la ciutat, és que l'Ajuntament o uns altres els empresaris, no han trobat projectes que puguin vehicular aquesta tensió social que existeix ? Jo us ho diré ben clar, no hi ha cap, no hi ha absolutament cap en el món que puguès ser comparable amb els Jocs. Des de molts punts de vista. Perque hi ha un motiu que esta al cor de unes aspiracions que són molt profundes, molt íntimes i em penso que són al mateix temps molt compartides i per tant molt vàlides. I és fraternitat que hi ha pendent no ja a sino a tota la el desig de Barcelona, no ja a Espanya, humanitat. I la humanitat, els ciutadans del món aquí i a Leningrad i a Buenos Aires i Washington, jo ho he pogut comprovar, tenen una demanda insatisfeta de fraternitat, d'unes relacions pacífiques entre ciutadans. �-5La gran intuició del Baró de Coubertin al 96 del segle passat, va ser el descobrir que podia organitzar-se una manifestació esportiva que no fos el producte d'una relació entre Estats, sinó que s'atorgava la organització del Jocs a una ciutat. Aixo és molt. Va molt amb l'esperit d'aquella època, que és l'època d'un cert internacionalisme, si vostès volen, tant per part dels treballadors com per part dels financers. Es un moment encara ' àlgid hi ha segle, la crisi de finals de en el qual s'està vivint ja la maduresa, cap al final dels cent anys de pau. Des de la guerra de Napoleo fins 1914, a part de la franco-germana de 1870 molt localitzada IarAe, no hi ha a Europa una gran conflagració. Son cent anys seguits de pau. Hi ha la convicció, des d'aquell moment, de que el món es pot anar desenrotllant d'una forma relativament pacífica, que l'extensió de l'autonomia permetrà d'anar sumant no els països sinó els territoris en aquesta riquesa nova que direm la revolució industrial. I és en aquell moment en el que uns europeus diuen, Baró de Coubertin diu:" anem a organitzar uns Jocs com els de Grecia". Així, al 23, els Jocs no seran l'afer d'una relació de dret internacional per dir-ho així, sinó que es crea sobre la base d'una família mundial, d'una família olímpica, l'esport i l'organitzador no és un Estat, és una ciutat. Això era una aposta formidable, que connectava perfectament amb l'esperit del temps, pera no gens amb l'esperit dels temps que van venir desprès. La perdoneu-me humanitat 1'expresió, s'havia passat, ho hem de reconeixer d'optimista. La humanitat va haver ningú, reconeixer reiteradament, i els europeus més que que equivocat. Que hi havia interesos fortíssims contraposats i de s'havia que feien �-6- imposible l'acompliment d'aquesta idea. I va venir la Primera Guerra Mundial, i va venir la Segona Guerra Mundial, i han vingut tantes i tantes decepcions d'una esperança que aleshores hi era, i que malgrat tot, desaparegut mai, no ha desaparegut mai. No ha està en el cor dels ciutadans d'aquesta ciutat, molt en primer lloc, i de moltes altres ciutats del món. El moviment olímpic és una de les poques esperances que s'ha mantingut constant des d'aquell final de segle, que és el mateix final de segle dels nostres patricis del 88, dels que varen crear la Barcelona de l'Eixample; és una de les poques esperances que han continuat igual. El moviment olímpic ha tingut la virtut, d'altra banda, de numerar, de continuar la numeració en aquells anys en que no es podia celebrar els Jocs, l'olimpiada, perque hi havia una gran conflagració mundial. Malgrat aquesta circumstància, es va mantenir la numeració, i es un fet, menor si volen, pera significatiu d'una esperança que no ha tornat a existir. Qué vol dir això? Que avui en el món no hi ha cap esdeveniment de caràcter pacífic que es pugui igualar quant a la captació d'interès a tot el món amb els Jocs olímpics. No hi ha res que permeti mobilitzar tres mil milions de persones entorn d'un canal de T.V., d'unes pantalles de T.V. per veure que está passant en un punt del món, en una ciutat del món. En aquest sentit, en aquest sentit precís, jo crec que els Jocs Olímpics no tenen cap mena de rival, i que si Barcelona ho aconsegueix per l'acord de tothom, haurà aconseguit un autèntic somni, és a dir, poder disposar del millor dels projectes de mobilització d'energies que �-7l'humanitat en la seva panoplia ofereix avui a qualsevol ciutat. El millor. N'estic absolutament convençut. El projecte olímpic enllaça també amb el que és el lema que expressa el designi d'aquest Club: "donar a conèixer al món la cultura catalana i a Catalunya les cultures del món". Acabo de parlar de la capacitat mobilitzadora de l'atenció mundial que tenen els Jocs. Quina ocasió pot ser millor per fer conèixer la nostra cultura? I vull aprofitar ara per aclarir algunes preguntes que m'han fet a vegades, algunes reticències que manifesten alguns sectors de la nostra societat. Quina presència tindrà el català als Jocs? Seran els Jocs d'Espanya o de Catalunya? Mireu, la millor manera de donar a coneixer la realitat catalana serà aconseguir l'atorgament de l'organització del Jocs a Barcelona. En aquest moment els organismes que han de decidir no tenen prou coneixement de la nostra realitat per filar tan prim. Pera tenen en canvi molt clara una cosa: i és que si no veuen un ambient d'unitat entorn la candidatura, si veuen que aquesta pot ser causa de tensions, ho tindran en compte negativament. Axí doncs que aconseguim primer els Jocs, i després ja donarem al català el lloc que ha de tenir. La llengua oficial dels Jocs és la del lloc on és celebren. I el català és llengua oficial de Catalunya. La pregunta de si els Jocs són d'Espanya o de Catalunya és un paradigma de l'esperit antiolímpic, és tot el contrari al desig de fraternitat del que parlava abans. Els Jocs els organitzen les ciutats. El Jocs del 84 van ser els de Los Angeles, els del 80 els Jocs de Moscú, els del 76 els de Montréal, etc. I des de les ciutats es projecten al món, amb tot el que aquesta ciutat pot oferir. I Barcelona podrà oferir �-8- tota la complexitat de la seva realitat, rica, contradictòria, plural, fidel mirall d'allò que és tota Catalunya, d'allò que és tota Espanya. Veieu aquí doncs com l'esperit que inspira la nostra vocació olímpica es pot lligar perfectament amb el lema del vostre Club. No vull donar la impressió que el projecte olímpic centra exclusivament la projecció exterior de Barcelona. Aquest projecte és el resultat de la voluntat de Barcelona de ser present al món, que ha fet que Barcelona s'inventès un projecte semblant cada 40 o 50 anys. És una voluntat de generar tota mena d'activitats en el camp de l'esport, en el camp cultural, i per generar activitat en el camp industrial. Així, estem en una ciutat que durant molts anys ha viscut amb una superestructura si voleu, amb una capacitat d'implementació de projectes molt inferior, pot-ser, a la que la seva base, tant social com cultural i evidentment política, permetia. I aixó ha fet que aquesta ciutat, repetidament en el curs de la història, s'hagi projectat cap al futur i cap a l'espai, com he dit abans, buscant una capitalitat, un protagonisme que les seves condicions li permetien de tenir i que tanmateix li eren negades per raons de caràcter polític, econòmic, o les que fossin. I així el 88 del segle passat, una generació esplèndida va llançar el somni de la Barcelona de l'Eixample i va dibuixar aquest somni a l'entorn d'un projecte que va ser l'Exposició Universal del 88. Com més tard, l'exposició del 29 va ser el segon impuls modernitzador. Barcelona es planteja seguir essent la ciutat que ja és, i essent això, pontenciar-se com la capital que ja és. Com a doble capital que és, �-9de Catalunya i d'Espanya. Barcelona és la capital de Catalunya. Donar a conèixer al món la cultura catalana és donar a conèixer la cultura que es fa a Barcelona. A vegades s'ha dit que Catalunya sense Barcelona seria com l'Alto Adigio. Això probablement és una caricatura, una "boutade", però que com totes les simplificacions té alguna cosa de cert. Avui mateix, en Josep Ramoneda, comentant el pacte cultural, afirma que si alguna cosa interessa fora de Catalunya és la "cultura elitista barcelonina" que criticaven els detractors del pacte cultural. Si alguna cosa pot servir de pont entre la cultura d'Europa i Catalunya, diu en Ramoneda, són les institucions culturals que representen allò que alguns tracten d'"elitista". N'estic absolutament d'acord. Pera Barcelona és també una capital d'Espanya, i vol que aquest paper sigui reconegut. Barcelona té en el teatre del Liceu, per exemple, el teatre d'opera d'Espanya per excel.lència. La Fira de Barcelona és la • Fira de Mostres més important i amb més solera d'Espanya. Barcelona té més museus que cap altra ciutat d'Espanya, i alguns d'ells, com el Picasso o la secció Romànica del d'Art de catalunya, únics al món. Barcelona es dol que aquest reconeixement sigui tan precari com es posa de manifest en les dificultats que surgeixen de tant en tant. Em refereixo a la manca de financiació dels costos que aquesta capitalitat comporta, o als entrebanc que se'ns posen davent les visites de personalitats estrangeres, com la ridícula obsessió perque el viatge del President sanguinetti a Barcelona tinguès caràcter privat. Havia una idea que em feia molta il.lusió i que vosaltres, amics de la UNESCO comprendreu molt bé, perque donava tota la dimensió de capitalitat i d'europeitat de Barcelona, i era que la signatura del �-10- tractat d'adhesió d d'Espanya a les Comunitats Europees es fès a Barcelona. Doncs no va poder ser. Això es pot fer una idea de com és difícil fer entendre aquest concepte de csapitalitat que per nosaltres és evident. Perque Barcelona vol ser també europea. Barcelona esta al bell mig del que hem anomena a vegades el carrer major d'Europa, el corredor mediterrani. La zona d'influència de Barcelona va molt més enllà de les fronteres estatals, des del pun de vista econòmic, comercial, cultural. No deixaré de lluitar per que el reconeixement de les nostres aspiracions es faci efectiu. Vull aconseguir que Barcelona sigui la seu d'alguna institució d'àmbit estatal o internacional, europeu. No us semblarà estrany doncs que us proclami la meva fe en la necessitat d'institucions com la vostra, en la necessitat de reforçarles. Perque són un element de debat, de discussió, lloc d'encontre molt adient á la característica principal de les ciutats. Un element tant necessari en democràtiques. èpoques d'obscurantisme polític com en situacions Són institucions com aquest Club les que eviten que ens acomodem excessivament a la satisfacció d'haver aconseguit alguna cosa, les que ens insten a mantenir l'esperit sempre a punt per al debat, per la confrontació ideològica, per acceptar el pluralisme. Amics meus, jo crec que ningú millor que vosaltres per representar l'esperit ciutadà, l'esperit civilitzat, l'esperit polític que ha nascut a la ciutat;l'esperit europeu, l'esperit mediterrani. Tot això que Barcelona vol ser, que Barcelona vol continuar sent. Per això podreu comptar sempre amb el suport de l'Alcalde de Barcelona. �Moltes Gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3897 Title A name given to the resource Inauguració del curs 1985-86 del Club d'Amics de la UNESCO Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Drets civils Relacions Internacionals Barcelona Acció política Territoris Unesco Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-10-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/992/19851108d_00090.pdf 08eddbbf76581ad55445c692f5a5d939 PDF Text Text Los ciudadanos en las urbes del año 2000 Ponència presentada per l'Excm. Sr. Alcalde al seminari "España en el umbral del siglo XXI-Reflexiones sobre un futuro que ya es presente", organitzat per la Federación de Jóvenes Cámaras de España" Barcelona, 8 de Novembre 1985 �-2- Introducción Señoras, señores: La Federación de Jóvenes Cámaras de España ha tenido la amabilidad de invitarme a participar en este seminario, mü ho gusto he p . Me gustaría empezar comentando el título del seminario y de la ponencia. Encuentro muy apropiado este subtítulo - "un futuro que ya es presente"- porque a veces no nos damos cuenta que el fin de siglo, el año 2.000 está mucho más cerca de lo que parece, apenas quince años. Efectivamente, cuando oímos hablar de "siglo XXI", o "año 2.000" tendemos a asociarlo con ideas futuristas o de ficción científica. Y no nos damos cuenta que este futuro ya es presente, que la sociedad del siglo XXI, las ciudades del siglo XXI las estamos construyendo ahora. Yo quisiera centrar mi charla de hoy, para ceñirme al enunciado de la ponencia específica, en mi visión de la ciudad del año 2.000 y de los ciudadanos que en ella habiten, y muy especialmente de lo que mejor conozco, del caso particular de Barcelona. También aprovecharé, en este contexto de reflexiones sobre el futuro, para exponer una idea que he manifestado otras veces: que el presente y el futuro dependen del pasado, pero que nuestro presente depende también en gran medida de nuestras expectativas para el porvenir. �-3- Finalmente referiré al papel, a mi juicio creciente, que deberán jugar las administraciones locales en la vida de los ciudadanos. Catastrofismo ecologista-utopismo audiovisual Quiero rechazar con toda rotundidad dos visiones de la ciudad que a menudo aparecen en la prensa, en la literatura o en el cine y la televisión. Hay una corriente de ideología que acostumbramos a llamar ecologista que ve el futuro como una especie de apocalipsis de los desechos. Un mundo ensombrecido por la contaminación, de ciudades tristes, violentas, inhóspitas. Es una visión que tuvo una de sus mejores expresiones artísticas en la película Blade Runner, que sin duda recordarán. el polo opuesto nos ntramos ontramoslos que vaticinan el fin de la ciudad tal como la conocemos, como centro de relación, para ser sustituida por un mundo de unidades familiares aisladas que se relacionan con el exterior con aparatos de televisión, con terminales de ordenador. Esta es una visión entre idílica y siniestra, fruto de las fantasías de algunos entusiastas bienintencionados de la informática. Yo, por el contrario, creo que ya ahora estamos asistiendo a un renacimiento del protagonismo de las ciudad que marcará su evolución en el siglo que viene. No quiero d 'r con ello que desprecio totalmente los peligros, o las ventajas, que nos esperan y que los ejemplos que antes he puesto esquematizan. Pero �-4- creo que hemos de ser realistas y darnos cuenta que la sociedad moderna quizas se parecera más a lo que era la Atenas de Pericles o la Córdoba de los Califas que a aquellas imágenes futuristas. El pasado El nacimiento de las civilizaciones está ligado a la extensión de la división social del trabajo. Más allá de la incipiente separación del trabajo entre manual e intelectual, la primera división social del trabajo es la división campo-ciudad. En esta interpretación, que es discutible y ha sido discutida, el campo aparece como la expresión geográfica del trabajo manual y prouctivo, en tanto que la ciudad reune a las clases improductivas e intelectuales: guerreros, sacerdotes, artistas y funcionarios. La actualidad de tal enfoque del fenómeno urbano proviene de la idea bastante extendida de que lo que hasta poco se consideraba una superestructura o un mero soporte geográfico de unas relaciones sociales fundamentales, la ciudad, ha acabado hoy por independizarse en cierto modo de aquellas relaciones determinantes para constituirse a su vez en relación opresiva entre los hombres. En el límite inferior de esta interpretación estaría la teoría que ve la ciudad como una ocasión contradictoria de explotación indirecta por parte del capital en conjunto y de explotación directa por parte de un sector del mismo, el sector productor y comercializador de viviendas. �-5- En el límite extremo estarían todas las teorías anti-urbanas al uso, tanto las que surgen como mera exasperación de una corriente agrarista que no ha dejado de existir desde el siglo XVIII, como las que, independientemente o no de esta especie de nostalgia agrarista, se plantean la superación utopista de la ciudad por la vía de las comunas u otras formas de organización de la vida cotidiana. Las teorías más extremas entre las que postulan la conveniencia de un estudio de la ciudad partiendo de la no-ciudad señalan a menudo hasta que punto el nacimiento de aquella es contradictorio. Si ciudad y comercio acabaron por verse identificados en una determinada fase del desarrollo de la vida social, lo cierto es que habitación y comercio fueron actividades netamente incompatibles en esta etapa de la prehistoria de la civilización que se postula en muchos casos como "estado natural". La ciudad abierta y cosmopolita, que conjuga mercado y habitación, nace y se desarrolla con el capitalismo. Las ciudades de la Antigüedad y de la Baja Edad Media no eran, como ha sido corriente pensar, centros mercantiles. La afirmación de la ciudad como centro mercantil se verifica en dura pugna con los intereses. señoriales y agrarios, y sólo triu4a cuando la mundializac!ón de la economía capitalista naciente, a partir del siglo XVI, confiere al capital mercantil un papel de primer plano en la estructura social. Hasta bien entrado nuestro siglo se ha identificado las ciudades como motor de progreso, tanto por parte de las teorías �-6que inspiran el sindicalismo europeo como de los 7ricos del capitalismo liberal. Las protestas antiurbanas procedían sólo de las clases medias de extracción rural empobrecidas y urbanizadas a la fuerza por el desarrollo económico, o bien de los que permaneciendo en las pequeñas capitales de provincia veían estancarse el entorno social ante la competencia de las grandes áreas metropolitanas.. Las dudas respecto a este esquema aparecieron en conexión con una serie de factores nuevos. Para las clases dominantes el hecho preocupante era que la ciudad tradicional, que)Kdurante un largo periodo fue tomada "tal cual" por la burguesía y utilizada para sus f fines, dejó de cumplir sus objetivos satisfactoriamente. Empieza a hablarse de costes de la congestión cuando la complejidad creciente de la vida urbana en las grandes ciudades impone a sectores amplios de las clases dominantes una cierta experiencia de masificación - colas, aire sucio, ruidos que antes se suponía confinada a la vida cotidiana de las clases dominadas. Para la ideología obrera, en cambio, la ciudad, que siempre había sido el escenario de la explotación industrial más o menos estable, empieza a ser algo a recuperar en cuanto los costes urbanos, como los traslados cada vez más largos, amenazan con comerse lo obtenido mediante el trabajo y la lucha sindical. La ciudad, la centralidad, la urAn rzación y los servicios locales se li ! luchar no ya algo por lol que hay que convierten en individualmente, sino colectivamente. Desde esta perspectiva, los análisis que se hacían en la primera mitad de los años setenta sobre la evolución previsible �-7(US ctud-ctoIJ1 fp ,.iD-40- 1 - (lk^ ott 1, (t i ) clases altas, que se desplazarían a suburbios residenciales de alto nivel, mientras que se dejaban los centros históricos abandonados a su suerte y poblados por habitantes de bajo poder adquisitivo y capacidad fiscal. Es decir, una evolución semejante a la que apuntaban las grandes urbes de Norteamérica, más o menos atemperada en Europa por una mayor tradición urbana, la ausencia de segregación racial importante, el retraso de la motorización y la mayor combatividad proletaria. La recuperación de la ciudad La crisis económica que se inició a mediados de los setenta introdujo una corrección en la tendencia que acabo de apuntar. La crisis ha producido, entre otros fenómenos, el progresivo abandono de la mentalidad desarrollista y una consecuente actitud conservacionista respecto a los centros urbanos tradicionales, que ha aparejado una reconsideración de los valores de la ciudad central como lugar de residencia. En nuestro país, además, esto ha coincidido con la democratización de las estructuras político-administrativas, y muy especialmente las municipales, que han tenido una importancia decisiva en el tratamiento dado al hecho urbano. Me voy a permitir aquí citar casi textualmente un editorial del diario EL PAIS del 10 de Agosto de 1982. El editorial estaba escrito a proósito de una actuación urbanística del Ayuntamiento de Madrid, pero creo que refleja bastante bien el nuevo estado de opinión al que acabo de referirme. �-8"La sensibilidad hacia el entorno urbano", decía el editorialista, "ha cundido entre los nuevos ayuntamientos democráticos. Podría incluso decirse que el mínimo para la acetación de una política municipal, del signo político que sea, pasa ya prr el respeto al urbanismo y a las señas de identidad urbana en general que definen a las ciudades. En apenas unos años (...) la conciencia ciudadana ha acrecentado su sensibilidad ante los atropellos inmobiliarios y reacciona, cuando se atenta contra el espacio público, con parecida fiereza y prontitud cuando ha de defender lo propio". "La defensa de la ciudad, de su habitabilidad entendida a la vez como la práctica vivencial de su espacio pero tambien como lugar de referencia histórica / de una historia marcada Y compartida", continuaba EL PAIS, " es actualmente algo más que un enunciado". Y después de citar algunos ejemplos de rehabilitación urbana en EEUU y Europa, el editorial decía: "Parece claro pues que esa extendida idea que hace apenas veinticinco años hacía asociar lo nuevo como sinónimo de mejor ha entrado en quiebra. No sólo razones de carácter históricoartístico o las apreciaciones de psicólogos sociales y urbanistas convergen en la recomendación de proteger el viejo patrimonio urbano. Incluso los economistas valoran hoy la renovación, frente a la construcción de viviendas nevas, como un sensible ahorro de inversiones, gracias al aprovechamiento de antiguas estructuras, mas sólidas y eficaces para preservar del calor y el frío, Y e infree-s-tr--uctur-a,—Tpdo �-9gracias al extenso aprovechamiento de barrios históricos céntricos que ahorran transporte y obras de infraestructura. Todo ello sin contar con la ventaja casi decisiva de soslayar así la compra de suelo nuevo". Y finalmente el editorial advertía de los peligros de un nuevo tipo de especulación: "Medidas de apoyo económico, subvenciones y ayudas financieras son, pues, indispensables para lograr no sólo que la ciudad mantenga la memoria, de su pasado, sino también para que no ignore, al dictado del dinero, la relación con sus habitantes". Bien, este editorial, aparte del habitival tono pedagogicomor lista de este diario, por lo demás tan estimable, creo que p uede ser suscrito por la mayoría de los que actualmente tenemos responsabilidades en el gobierno de nuestras ciudades. Urbanismo en Barcelona En el caso de Barcelona, podemos encontrar en la política urbana que ha desarrollado el Ayuntamiento desde 1979 todos los elementos que apunta el editorial. Que tambien lo podemos interpretrar en el sentido de que la mejor manera de preparar el futuro es recuperar el pasado. Pero en Barcelona hemos hecho algo mas, estamos haciendo algo mas. Hemos dado a los barrios periféricos una dignidad urbana de la que carecían. Es lo que a veces se ha definido con la frase "monumentalizar la periferia". Los barrios nacidos al �-10abrigo del desenfreno urbanístico de los cincuentas y sesentas carecían de refe cias urbanas que pudieran identificarlos como conjuntos urbanos cohesionados. En muchos casos, además, estaban más degradados que barrios con trescientos o cuatrocientos años mas. En Barcelona hemos conseguido difundir una nueva manera de considerar nuestro Ensanche, de la Barcelona construida a partir del derribo de las murallas a mediados del siglo pasado siguiendo el plan Cerdá. f No voy a decir que todo el mérito ssea del Ayuntamiento. Ya he expuesto antes como la tendencia a recuperar el centro es un fenómeno más complejo. Pero sí me atrevo a asegurar que nuestra política de rehabilitación de las fachadas, de restauración de edificios modernistas, ha acelerado un proceso más o menos espontáneo que ha evitado que el Ensanche se convirtiera en una zona exclusivamente terciaria, desprovista de vida fuera del horario laboral. Ahora el Ensanche es una zona residencial cada vez más vital, donde una iniciativa estimula a la otra. En la periferia, como ya he dicho, hemos creado ciudad, hemos creado espacios nuevos. Monumentalizar no quiere decir sólo crear monumentos. Quiere decir dignificar. Nosotros nos negamos a aceptar el urbanismo destrur de los últimos cincuenta años. Pero tambien hemos tenido que admitir que la rehabilitación de estos barrios, de los que antes hablaba, no tiene una solución fácil. Lo que sí sabemos, sin embargo, es que el mejor camino hacia la solución es que en estos centros haya vitalidad democrática. Que exista una acción permanente de los vecinos para rehacer este �tejido. Que haya un estímulo para permanecer en el barrio. Y de momento, lo mejor que hemos podido hacer es actuar sobre los espacios comunes. La Barcelona del futuro Después de este repaso por el pasado, quizás algo extenso, pero creo que imprescindible para comprender la ciudad que estamos construyendo, voy a enunciarles lo que será la Barcelona del futuro, lo que queremos que sea la Barcelona del futuro, lo que ya hemos preparado para que este futuro sea realidad. Barcelona esta cambiando. Es una realidad que a veces no parece evidente, pero que ya ha sido motivo de sorpresa positiva en los medios culturales internacionales prreocupados por el urbanismo y por la evolución de las ciudades. El cambio que se está produciendo es un cambio de tipo gradual que constituye los cimientos de la Barcelona del siglo XXI. En contraste con un cierto aire de pesimismo que se ha respirado durante algun tiempo en nuestro país, y en contraste con la incertidumbre y la inseguridad que han generado, hasta un cierto punto, las polémicas sobre el urbanismo más reciente en nuestra ciudad, la imagen que Barcelona ha dado fuera de España es la de un ritmo trepidante. Es cierto que a todos aquellos què son protagonistas, s, les costará ouizás víc timas, de las actuaciones urbanística admitir que puede ser calificado de dinámico lo que creen que es de una lentitud exasperante. Pero una lentitud relativa es una �-12característica normal de los planes urbanísticos en toda Europa, y ante este hecho incontrovertible, las intervenciones que se han ido haciendo, que se hacen y que se han programado para los años próximos, han sido elogiadas por su dinamismo. La Barcelona que queremos para el siglo que viene es una Barcelona sobre la que existe entre sus ciudadanos un alto nivel de consenso. Es una rcelona que no se tendrá que hacer traumáticamente, con grandes operaciones quirúrgicas. Es una 5 arcelona que se fundamenta en la potenciación de lo que ha sido, de lo que es Barcelona. Será una ciudad de un alto nivel de calidad urbana. Será la capital, el "cap i casal", de una Cataluña moderna y desarrollada. Será también una gran capital de España y una metrópoli mediterránea de amplia proyección internacional. Y será una ciudad marítima, con unas playas recuperadas, de fácil acceso desde todos los puntos de la ciudad. En el programa de actuación municipal que vincula la ejecución de los presupuestos del ayuntamiento, se preven tres direcciones básicas de intervención. Una está dirigida a incidir en la ordenación física de la ciudad, y las otras dos a la potenciación de los servicios uranos y de los servicios personales, respectivamente. El desarrollo de los servicios uranos tendrá una influencia decisiva en el funcionamiento de la Barcelona del futuro. Se ha seleccionado un número limitado de grandes objetivos: la garantía de la calidad y la salubridad del medio ambiente y la alimentación, alcanzar unos niveles razonables de seguridad �^ . .. -13- urbana, una mejora de la circulación de personas y mercancías, la consolidación de los grandes servicios básicos metropolitanos y la potenciación de otros servicios municipales tradicionales 1N` como los de limpieza, ytrcados y protección contra emergencias. Pero me gustaria explicarles los grandes ejes de actuación que habrán de definir la imagen física de la Barcelona del año 2.000. Hay cuatro líneas de fuerza que delimitan estos ejes. Se trata, en primer lugar, de abrir definitivamente Barcelona al mar y de definir su fachada marítima. En segundo lugar, reconstruir el macizo de Collcerola, cuya elevación más conocida es el Tibidabo, de manera que se convierta en el gran parque central de la ciudad metropolitana. Un tercer bloque de actuación se dirigirá a mejoraqr la funcionalidad urbana y la dignidad física del centro de a Ciudad, y el último tendrá como objetivo la consolidación de una red viaria suficiente y eficaz. Si me atreviera a destacar un conjunto de actuaciones sobre las otras diría sin duda que la más trascendente es la de abrir Barcelona al mar, aunque en realidad todas ellas están relacionadas. La operación más importante de la recuperación de la fachada marítima es la que tiene como centro la rehabilitación urbana del Poble Nou. El levantamiento de las vias de tren que ahor/ separan este arrio del mar, la conversión de una zona de industrias obsoletas en zona residencial, es de una trascendencia enorme para toda la ciudad. En efecto. Hasta ahora Barcelona se ha desarrollado en �-14sentido casi inverso al que había previsto Ildefonso Cerdá. El centro de Barcelona ha ido ascendiendo desde la ciudad vieja, por el Paseo de Gracia rehabilitación )del paf_ y (c Pote r po r la Diagonal arr a. (;,,,,, rwc^..c, Cac i C.^ U^,crc` Con la 0-.4._ Nou, con la apertura de Carros I, que 4J' será el Paseo de Gracia del año 2.000, los habitantes del Norte de la Ciudad, o de la parte derecha del plano, para entendernos, podrán ir andando a la playa en no más de media hora. Media hora. Además, la construcción de las sedes de Instituciones en el Paseo de Carlos I, como el Tribunal Superior de Justicia, la proximidad del Parlamento de Cataluña, configurarán un nuevo eje institucional que creará un centro que compensará la actual gravitación excesiva de la ciudad hacia el Oeste. ) Las nuevas tecnologias Quisiera referirme ahora a algo que antes he aludido quizás con un cierto sárcásmo . Estoy pensando en la influencia que tendrá en la .vida futura la aplicación de nuevas tecnologías . En Barcelona también en este campo estamos preparando el futuro. Queremos que Barcelona sea la primera ciudad que disponga de una red de transmisión de voz, datos e imagenes a través de una red de cable de fibra óptica. En este sentido tenemos ya diseñado un anteproyecto de mini red experimental que dentro de un año puede estar ya en fur1onamiento enlazando diferentes centros oficiales. �' l^ -15- En este campo nos hemos lanzado de una forma deliberadamente arriesgada a la experimentación. Existen otras experiencias de redes de cable de fibra óptica. Pero muy pocas, que yo conozca, de transmisión integral de voz , datos e imagen. El papel de los Ayuntamientos Quisiera terminar con una reflexión sobre el papel que los Ayuntamientos tendrán en la vida del ciudadano de la urbe del año 2.000. Y creo que el público al que me dirijo es el más adecuado para el mensaje que quiero hacer llegar. La experiencia de seis años y medio de ayuntamientos democráticos nos permite afirmar que, dentro del sector publico, los ayuntamientos son el subsector que responde con más flexibilidad a los retos de una administración moderna. El sistema democrático local es el más adecuado para producir unos servicios ajustados a la demanda. La confirmación de esta afirmación la encontramos en la alta mortalidad política de los alcaldes de las poblaciones donde se producen fenómenos de ineficacia. Los alcaldes han estado más cerca del arquetipo schumpeteriano de empresario que muchos de los que profesan como empresarios. Han corrido más riesgo, incluso en su nivel de �-16ingresos y en su vida personal. La administración local es la administracion que esta mas cerca de los ciudadano y por lo tanto, es el sector de la actividad publica mas fácil de ser controlada por los ciudadanos. Los ayuntamientos no tienen el elemento de la competencia mutua entre ellos, pero en cambio es facil la complación entre ayuntamientos. El público, o en este caso los ciudadanos, compara, y puede producirse lo que se ha llamado " votar con los pies" es decir/ puede trasladar su residencia si los servicios ofrecidos por su ayuntamiento vecino som mejores que donde vive. Ademas la proximidad a los ciudadanos de la administracion local d a las elecciones municipales una fuerza fiscalizadora muy superior a la que es normal en otros niveles de la administración, en los que competéncia electoral - se basa fundamentalmente en ideas generales. La comprobación cumplan o no escapa casi que se otalmente en la experien cia de la vida social del ciudadano como individuo. En esto el tado es diferente al sector privado. La critica del empresariado al (tado se basa en la comparación con el sector privado donde, el ciudadano puede comprar o no comprar, cosa que no puede hacer con el & tado. En el sector local, sin embargo, este tipo de critica liberal no es tan valido en la med que esta comprobación de calidad y de precio existe. Y los ciudadanos la formulan cada �-17 dia. Cualquier alcalde de España puede testimoniar hasta que punto tiene presente la presión de un " mercado " de ciudadanos que le recuerda cada dia lo que esta haciendo bien o lo que esta haciendo mal. Por eso creo que una visión optimista del futuro, que excluya sociedades dictatoriales debe contemplar una creciente participación de la gestión de los ayuntamientos en cuestiones que afectan a la vida diaria del ciudadano. Incluso en cosas que,por lo menos en nuestro país, no es habitual que administren los ayuntamientos. Me refiero a la sanidad, a la educación, o a la seguridad ciudadana,por ejemplo. s)7\ �AJUNTAMENT DE BARCELONA Barcelona, 4 noviembre 1985 Quiero saludar muy cordialmente a la Federación de Jóvenes Cámaras de España con motivo de su XVII Congreso Nacional que se celebra en Barcelona. Me satisface enormemente que la Federación haya escogido Barcelona como sede de este Congreso. Espero que el ambiente de nuestra ciudad colabore a que las sesiones sean fructíferas. Barcelona ha-hecho ya una apuesta por el futuro y se prepara con ilusión para iniciar el siglo XXI siendo una metrópolis moderna, eficiente, creativa y acogedora. Estoy seguro que de este Congreso surgirán nuevas ideas que nos ayudarán a mejorar nuestros proyectos y los de toda España. Reitero la bienvenida a los Congresistas y les deseo una feliz estancia en nuestra ciudad. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona R;^^í::i i ^ïE !!!! 1 Exp 542 /83 - iMPREMTA !.IV\ICIPAL ¡!t R E ^:'; 1 :^ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3898 Title A name given to the resource Los ciudadanos en las urbes del año 2000 / Ponència dins el Seminari "España en el umbral del siglo XXI, Reflexiones sobre un futuro que ya es presente" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Facultat d'Econòmiques Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Barcelona Sociologia Urbanisme Acció política Federación de Jóvenes Cámaras de España (Barcelona, Catalunya) Ciutats Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-11-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/993/19851108d_00091.pdf 739be3f583279c404f9eed1602e7778b PDF Text Text 11:110 ^+^ Ajuntarnent 1101 r^ de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye Barcelona, 8 de novembre de 1985 ( Paraules de l'Alcalde. Presentació del Llibre de Manuel J. Campo,, al - El llibre es anecdotic, però no es això él que crec que hagi de subratllar ara. - Manuel J. Campo es l'home del telediari. - Personifica la informació televisiva. - I en aquest marc professional tan significatiu vull rebre homenatge a la gran aportació que des de televisió es fa al debat públic i a la formació de l'opinió pública. - No crec que televisió espanyola sigui un prodigi però es una televisió plural, amb un alt nivell informatiu, de llibertat d'expressió. N'estic convençut. - Els telediaris han estat basica en aquest desenvolupament de les possibilitats informatives de la televisió. L'opinió publica ho reconeix. Ho diuen les enquestes que no recullen les visions apocalíptiques dels liders de la dreta. - A Catalunya, el circuit català contribueix molt positivament al pluralisme informatiu. a �,+^^^^^ 1!!I Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye - Vull aprofitar tambè aquesta oportunitat per a fer un acte de reconeixement public de la constitució del col.legi de periodistes de Catalunya. Es un col.legi que ha sorgit, en mesura molt important, de l'esforç d'homes i dones d'aquesta casa. - Es la representació d'una unitat de professio periodística a Catalunya que en aquest cas representa lisme. la màxima expressió del plura- �ES arv e:c ° a9°c I ^ò — ^ (- c., ^ c IeE c GVE A.; )(2, © L/4-, N Rig ti- us Q-j 12 4twan /Z í.' H onnc J —NYj,fzkrlfy. ce -- 1 tYv L. I N^flY^MQG(^ ^i..E^! b01 1JW M tQC 911110 11 Lb elQM/ PrtVll 1^Gi o -rt-Lev ic1'o Ouz- ís Pel3alcr Puf3l.i c ( A c..o. 1 S1^, -s-slb N4k. 114Y cSikiv1'víC4.5W VULL. t,WW" KA Mcr/eZtE ^ ^uau 'cL1 dr^1. TELUVAra i. -FA_ AL oeza2nlAGo 17^ 611011v1j _ ev^ Gaka_ Qt.5-- --al. isit> -t-5911"),-(01-#1 9,11)i (4`) Í ^ ^ PzY,b A M 13 un) UNA "I€LeV i Si o -(k-v P A- t. ALT itviviat- 1 /v§:m /DI.) ix D' ec tot2E5-1t - ó _ 6v ^^3íl . c as -Ni.ay'tia.ir #f pw F, AcuCv 13.,vo1_41'Ic A,/vy Carvv^ 114st:cs Ot_ ^ 'í^^S ► ^►^ 1 avFOiNiaal ivE S OS' C.1 ^^Ist b; +10 i^Z,,,uW'>C _ c.41Q(ZPINT ^3 6l.91.01e klt3caCA2 14 0 nILIDv tgler qVE tVv t2EcteVti <-n ^.,^ vkSt `C01VS 4 1U.Q14r P 1¿?ue �^ (.4'12111-& D Y ^ A r2- 45/14 , Ce_ :-^^^^^-^=- . ^ ^ i ^ Ctat~,-fA, ^. -s 7 Cl 3Zc.(1 r-toer ^^ ^'t^,^c1^^- Q-c,. s vULL tdRA 'a1 dZ lrim elYZ a 15-1. LiC Fax ^ 1t- C cov^lg-ek A "US me -a-v ez nO^ (5 - RG UA tY. felt~ r"" cans.wn/Y4. . CS (Av 61 LE» (-(8. fbt2CrrT N,\J - AD 1'C ^-)t/3/4,91/1- GShAWUCtz. ha. et 02= C.' C3-1=Kc U o 9b4Ums-ns° (Z-: v<v ?x.ir --etAtm a I rvk= Y? !+-^ ^^ ~a_ p, H L,,k,E3 é-cnt.C. r I. 1~ (0' tf 1A, c.^. c. ^►' r1%-1/4~ Í (/"1111 C41c5r11 ÏtscAb tfiv1l Un,ani c^-í^4~11 eltjc I9/DfEZ:t. tWI• ^ ,1Zia e1/ ?Qu -sr C A ^^tZ:3-PN7CZ c, O__ dM t_^c enE-Ss i o osa_ c. i2actISr4 c. aW^vv .,^ 0 / f ulk../. t-t i ^ ry b r^ ^44^^ ^^. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3899 Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde. Presentació del llibre de Manuel Campo Vidal Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Mitjans de comunicació Premis i reconeixements Model social Campo Vidal, Manuel Televisión Española Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-11-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències