48 50 5135 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1126/19871209d_00251.pdf 107d23d638906f40d41e5a964b191e28 PDF Text Text PARAULES DE CLOENDA DE L'ACTE DE PRESENTACI6 DEL LLIBRE "EL JARDI DELS GUERRERS" I DEL PROGRAMA DE REHABILITACI6 DE "LA PEDRERA". EXCM. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL. BARCELONA, 9 DE DESEMBRE DE 1987 �A BARCELONA S'HA FET UN GRAN ESFORÇ DE REHABILITACI6 D'EDIFICIS SIGNIFICATIUS. PER ADONAR-S'EN, NOMÉS CAL PUJAR O BAIXAR TOT CAMINANT PEL PASSEIG DE GRàCIA. PERò, N'HI PARADIGMàTICA. HA UNA DE REHABILITACIó QUE ÉS SENSE AQUESTA SEMBLAVA COM SI NO S'HAGUÉS FET RES A BARCELONA. LA REHABILITACI6 DE LA PEDRERA ÉS EL QUE LA GENT ESPERABA PER CREURE-S'HO, QUE AIXò DE LA REHABILITACIó VA DE DEBE. CAL FELICITAR-SE PER LA INICIATIVA DE LA CAIXA DE CATALUNYA, PEL QUE COMPORTA DE SENSIBILITAT PEL PATRIMONI ARQUITECTòNIC DE LA CIUTAT, QUE EN EL CAS DE LA PEDRERA JA ES MÉS QUE AIXó. LA PEDRERA ÉS UNA DE LES APORTACIONS DE BARCELONA AL PATRIMONI ARQUITéCTONIC DE LA HUMANITAT. �DE LES MOLTES SIGNIFICACIONS I LECTURES QUE ES FAN DE LA SIMBOLOGIA DE LA PEDRERA, LA QUE LA COMPARA AMB LA MAR ES POTSER LA QUE MÉS S'ADIU AMB LA BARCELONA QUE TORNA AL MAR. L'AJUNTAMENT HA ESTAT TRADICIONALMENT SENSIBLE AL VALOR REPRESENTAT PER LA PEDRERA, DES DEL 1909 EN QUè ACORDà QUE L'EDIFICI TENA CARàCTER MONUMENTAL I, PER TANT, NO S'HAVIA D'AJUSTAR ESTRICTAMENT A LES ORDENANCES D'ALESHORES, PASSANT PER LES DECLARACIONS DE 1961 I 1979, FINS A LA PARTICIPACIÓ MUNICIPAL D'ARA EN LA REHABILITACIÓ DE LES FAÇANES. QUAN L'OBRA ESTIGUI ENLLESTIDA, ELS BARCELONINS PODREM GAUDIR PLENAMENT DE LA PEDRERA DE SEMPRE. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4032 Title A name given to the resource Cloenda del Programa de rehabilitació de La Pedrera Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Arquitectura Art Urbanisme Barcelona Model social La Pedrera Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-12-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1127/19871211d_00252.pdf 012300acf2d5ecbd5452eda189009fb4 PDF Text Text jMU ulv\ac p VI L/11- R111/0 1/911111- KA t . re fie\fb\l' )9\ 4 Jí ç 77t„) k 7A euN A [/E1/11 k-714i71r 797? / 1. (1 q/ty dt 7CW /vi (-,7-7 Pi/1, r //44-1 j 6Y2-1 \,11 t}tt-Pli 11,111 6(,)11-x)›-vni. cf 4-21, )/(h9Cti-t),AiW g /7/)//t (2/)02, wv 447 II:- 1)14' ( (J /, i3 /./IT) i. 9)43 re6/1/2 me-5 . f'/- 4e-c 42-o ku -g e:mf ¿¿1 réiurCvumii Alty elç //: o ti:. LTÍ/Pj-14- r cm,(7?-Névm-r5 ti,r7t,71,0 cil z_ ¿24 ey..,1") J (\f ,./19,1y DE: fbs--1 -4 .-b,11 h eulf- r/I-040-11- i f-rb)-7 0T / 1/ - ¿4 ,tif /75-ri,77)7 Dc5 (--i'(57V d7 -7) 7Z.-5 fl,(7/2-5 /9 1.: 071 Di? esc9-,/ < t7tz et uzji- D �( L.-.77v J? uL,JAi P-h17‘477499 u min,54 u W ‘1 u) S-c1)/111 L 7 /7121 )1-1w7 – /-,Afw ;--0 pi) g í, P2_1/ v ( 124-_,,,„ ir7Af (..Vue-5 fry fry‘i»hír r¿fl'I/1 tv,) 6-' 4 < j.7/7Z(,)At'S (1» ::11( Y s• W54 cf~ O Th (os- PCJL C Jett. e- 1)r171/1 (t)(jez UW 5- 1111u.éy C; fr» 4z6ttf Pc14 4//lu"J-1) UN f /'141,/ 1'6 rb' l 04 4 4-1( - , f(/91,&'511 7- *1vMM (t.» E-;Z 1a1..7JYM4 Q-9,,t uy, T Z-Ov )1)17 -:117- £:;71.12 e' CL L T Cç r en,/ 11-(917 t —~ (..;5 dl 1- 1 0 OC r ( 4, fkl/('y'.JT D€97 (4- (J rii>17?) A173 o A eljn (0:«/I , ityv (-(7) -et rn-L'Ltsr-PH.' c) JiJ 14 , 14 foz- e )1 bou:' s v #1-11 ,firt. t7 /1170( ri-olv'PDX 0 CA/ o �ik4-' 077 9 7Vs. .11, ç \j A 7214 1? /Lo 6,-,!-Pc:- 1 5-2 1Z 4L1 'fi — c A ic-ibl , c,,,, w7n,iP,u p (,- suAli. b A ( `c9. 7 J.49-,17-rzy i 25 .._ ¿ e ofi ',-.: f P-__--fi) t.) Itl al<' t ) 6 27tç'_ -17'17;:,7-7-7 4:-Y-5,>9 7 ill'i t: - rj1-11)rs ,0 E 711)1 itilv-i'›4- " g PL6-e:11-1--5 Olf(4 ¿zi 6-- 1 tA f'1\}M d- I'77 1 1:1( Í 111 41-4:- A'/»'(7'd ii° 1j^ ib tel? C-5 61911/-- 9 /4 ¿ ‘-'---f (ÁIT. tr/ /r.3 ( / -,(7M pe- 1-47A (5" coU-" Le-5 dp/olb ory-5 ch7Int.7 t:C/1 C-1S 6). 7 1 7-) 7-7N / 4 711611". jS2 4 (5 errs el? nt-5c-i (:)",) tri 11><' h(40; beP of)4A, So,cP11))1._LJ a ./ (..i31), crit,^ t-91-6-1 4E-45'7- ri-19-5 Jì Áuc- íj,I1)2, Th , ‘,1 LIA) LeS Mi4d. Et-' S CM+ (v .4) p - r FÇ: uirni Pn LLcor,1),1-1.7 • ce.--5 4. , o) Tu )":-(91,57 Fvullo; L" F;t7hi J TZ›ziti-v t. L'f ) 1) ; ¿en i?Vffi h '91 c-sy L4 Ifit If P/ c„-les evt6 JE3/Ki- E 1NSP /4 ijyPÇ /1_9,114,11,Cit, .j0 j.+' by-L5 (d O( 117:k OPC:1-1 ttb 1-11 ,- uhfcityult 4 1 r 'Ttv,You'-> D67- L-5 �t._ A tr- r1L-DcP4 L IA-U oiz= rcm, c i _ UC- f )1 t C-7 f Aik; e) („1„,i7-vw iç (--.J r)Z (53 ( cui -cm.191_ D e - 1 I TDP LA ,M, CM7L0,, 2 /}'?-1A. eS1 çi( pue /711.Í;T.) ;r >51-4 it/t.c* \ ti/414775- C.19 11 P / AA, h-Di iliru CS Ð1'1 b.",i (-4(4 '5;7 ('`'iti( çc11, 024 6,vb Cürvelytii-k: (frb ocç_tr!,c-1,; czwl-,s- 114 císn tirkfs COIJA4-1p r4-1) ( 5/71 1‘/P7 Ckv7 ¿nr(Ptlisif c,/, c=:" L4-,( kv' /9,441'U fie ct,40.1 (Ab / o,1 77 71 • 7/ 1:14,73 c l/N 5 íq 4 S- ,ti c•- •7¿-:k %,/,) ven' fült-/es (-5-t-frt9A, Moo,43 ev L c"v91-- 4Z- f í 1715- AÍS,:ic ¿.21-7-" ivzzZ ¿1) (A5 2 po(/471- ) (014fic9P/4- 109/5- c69QP))1,1-)7‘4, (-9-17-C ,1,00t9/A4, f p alz(r,i'0-2,J.) 7 N �/-4 Pe- 4,u /lh,-/ j)75 s'" 1 (,1.6c- Qu c /SÏ c; Pc fe Ai O 4-/ 4- uc LA L-j\, UZ„ u 11) -11 PuCA (176154-01 O' 4k-21)k.S1 so.,J 7)7Wv9/11-?D 4 itlif.)? () r U/1/17,4 1-.1/ c45 fli - c p,21/uf741(i (- A 01, ,1--us ‹,1 ( b. _binz ut'Uni77-- c-h"T>1. bh,7777rrt_ Pbit+c-t) Pkiic; L f\)) p 5.1 C-,5 M-74 <,:471 - /pRiti-rhyibkl» K/C< f /I CA/7 DIA r:111 -5 C-zr> ‘17_, P / I '71-0 z 7rYL. /iIkt / c--q_ / ( A ù6 iffr 14 es-e-y -; (-S/7%er ,(40\fr. rT 7)/9~ kit e 'S rtt -c-c)C Ai/ 69-1 9c9/ Ay \)-71 rteli fr)C" P /14 b Pl./17-AT? --1‘ u' / vUhl b\qt..bKiN,rttti\37n-7c., LYV N/1j:- ci 2 r,/,,, \_) ho 44H-5> :11141' CrY4 Uhl 1»6 L1.1) C lk Aíc prt Ac- QueI14-1\- 134 G i7) u ',1 S '„Liet7.¿.-4 C"C D C- L eg'‘- f ih,fr( /7/ rk( �r"--) A). 7i4 W11- 5-11 c2-(17j- tJ A) (9 /1 11, 1)1 g iA-7 ó(1. M/fic-71_ ti- ,K1107\ f )&)-7..° norv(771z-1- Da.\&) jUa c (J'Oh t'S j k c.:9-1}7 rtfl. `c S P4---t ti/V -TD -7 P620-ST 7V1/1/31.72z(1 G:714/7cdt. 1/1 AvA fu/vi/lb h_ / / ii ( e) (-(Y4 e vi ç1 y / L4154.: 7,),\ 21_ /ur-Y (77,t1J)vir, 5- P C-S-17th Ivü ft,L Lf7,1c -v,i (C f ez_ (1,1 ((Tv ( n 4 Taj: ,5) (1)( c-hr A/A7 cm)/ 1 Ai o pC-2(dAía,-. 5f7 bse-- tch_ _,) (0-‘faz-r2-5- Airti1jL9-1s7 LSPD I )/-14e'viir ,D biS (9 a s- . L €7 v [2,-12p ()lit 111( i7/ 47292 (4>v u a 7.,tY/11 72)`f t-i / �fr://um-vr L-57 - 'el 1,, se-r4 O rt -y, 7 C 4- ., —05> 4-2 A c.ww9vil 1,105 r) /11 5 f9C'), c-1(1 a v &Id 7777V1i- PU ¿y() 77 -)A Cod/ e. e-701y.J 4-77 t-7421, 311 . () /I( 4) ti"' cro 15"5 (-919 ' ti> 4y-14:21 i7 e- t- t2- o cí ru f on‘ ec».:r At. ‘_ A PjbuG :irt,t PL ( -9Vi 4-z-9,:k‘r Ttz: 1" -ti 7A (.‘ -1/1 4 u 77fiz-4,771-T ü t viv7 L)CL 41-3 P.11-11--1‘)( e1nj f en U ezi iu Í ot/litivi-- C---)Çn) Á) 4 ukj) 0\1 C Vs' st.--)07A ç'? ¿I) ,1‹ 1) f217 6 u o u e-- ¿-)190- Ally> ó *71-- s ()a/NI 7-¿.47/ 17 Afr 10 a St?7; šf2-44 J4 cr.i 01;r1k-9/ PS ï C‹)11,(, /c (J )c}1-i ft7 4 E-Z' u(-'J rAJP\ c flf$4p7Z-3 ¿r;<1 [,),C fn(-1 c I til`-'5 1)4 72 cs?,) , 1?-t-v1 !9/1)C-t 4- c. erkf 791 frn. 43(1, vn-c.4 6)\11)11 '7,(17 ' v \ 779- dlpile57) 717. ), C c fA_ /1.4 1 pyC4 th,-3-nR4 4j u94 'LIL A) L TU" 6:114:\` � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4033 Title A name given to the resource Paraules en l'acte de la Fundació de "Barcelona centro de promoción para el futuro" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cambra de Comerç Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Comerç Indústria Competitivitat Acció política Barcelona Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-12-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1128/19871215d_00253.pdf 5cf9925e964886a2f9bf4d4caa10a513 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Par aule s de 1 ' Excm. 1' a torgament de la Me da Sr. Alcaide, Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye Alcaldía Gabinete de Comunicación Pascual Mar agal , 1 la de la Ciutat al Molt Honor en e Sr. Josep Tarradel las Barcelona, 15 de desembre 1987 �P de Barcelona Ajuntament 1 11 Ref.: Gabinet de Comunicació OLT HONORABLE SR. JOSEP TARRADELLAS: FA. DEU ANYS QUE VAU PRONUNCIAR, BEN A PRO? D'AQUEST SAL6, AQUELLS MOTS D'UNITAT I D'AFIRMACIC; QUE RESSONAREN EN EL COR DELE CATALAMS I QUE HAN ENTRAT EN LA HIST5RIA I EN LA MEM¿RIA COL.LECTIVA DEL NOSTRE POBLE, PERQUi'?. SINTETITZAVEN DE MANERA ENCERTADAMENT CONCISA 1 VIGOROSA EL VOSTRE REENCONTRE AME CATALUNYA. LA BARCELONA ENFERVORIDA QUE US REBIA FOU AQUELL DIA COC, LA PLACA. MAJOR DE CATALUNYA, ON S'HI SENTIEN PRESENTS TOTS ELS CATALANS. L'ACOLLIENT QUE US DISPESAVA LA CIUTAT ERA L'EOVENATGE QUE US RET1E1, PER HAVER SABUT'SERVAR LA LEGITIMITAT I LA CONTINUITAT DE LA PRIMERA INSTITUCI5 DE CATALUNYA, EN UN DELS PER1ODES MÉS FOSCOS I DRAMkICS DE LA NOSTRA VIDA NACIONAL. �Ajuntament 1Vde Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació EN EL MOMENT PRECíS, VAU TEN IR EL SENTIT EIST7)RIC, L'HABILITAT I LA PRUDi.INCIA QUE CALIEN PER —SENSE CEDIR EN LES VOSTRES CONVICCIONS ACONSEGUIR, EN CIRCUMST1NCIES ENCARA HEN DIFícru, L RETORN DE LA GENERALITAT A CATALUNYA. SOTA LA VOSTRA PRESIDNCIA, LA GENERALITAT RESTABLERTA VA PODER EMPRENDRE, EN L'ESPERIT D'UNITAT QUE EN TOT MOMENT INSPIR1REU, LA NOVA ETAPA DE L'AUTOGOVERN DE CATALUNYA. SEMPRE IIEU TIMGUT PER AQUESTA CASA UNA ALTA COSIDERACI(5. N'EEU DONAT PROVES AEUNDOSES, COM. LA D'AQUELL 19 D'ABRIL DE 1979 EN QU, PRESIDINT L'ACTE DE LA PRESA DE POS SESSI5 DE NARCíS SERRA COM ALCALDE DE LA CIUTAT, ENALTIEU LA SIGNIFICACI8 DEL RESTABLIMENT DELS AJUNTAMENTS DEMOCEZ,TICS . �Ajuntament , lo . ' de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació PERQU CONEIXEU EL QUE CATALUNYA I BARCELONA SU L' UNA PER L'ALTRA, SABEU QUE EN EL NOSTRE HIST¿RIA NO PERDONA ELS FALSOS 1 PAíS LA ESTRILS ENFRONTAMENTS. PER SOBRE DE TOT, PER AIX.:(7) VOS SEMPRE HEU SITUAT, LA DE LES SEVES UNITAT DELS CATALANS I LA COOPERACIó INSTITUCIONS CON EL MILLOR SERVEI A LA CAUSA DE CATALUNYA. AQUESTES ALGUNES DE LES RAONS QUE TAN MERESCUT US FAN L'ATORGAMENT DE LA MEDALLA DE LA CIUTAT. EL QUE HEU REPRESENTAT I EL QUE HEU FET PER CATALUNYA CONSTITUEIZEN UNA REFERk1CIA OBLIGADA QUE RESTARA LLARGAMENT V1GENT. GRACIES MOLT HONORABLE SR. JOSEP TARRADELLAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4034 Title A name given to the resource Lliurament de la Medalla d'Or de la Ciutat al Sr. Josep Tarradellas Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Catalanisme Autogovern Acció política Tarradellas, Josep, 1899-1988 Medalla d'Or Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-12-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1129/19871216d_00254.pdf 8253d1dc8bbfbbaf39d4f858aa2d82b1 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la sisena conferència del cicle EUROPA' 92 Saló de Cent, 16 de desembre 1987 �uq nq Ajuntament 11[$ de Barcelona Gabinet de Comunicació EXCM. SR. MINISTRE, SENYORES I SENYORS, AQUESTA ÉS LA SISENA CONFERèNCIA DEL CICLE EUROPA'92, QUE ESTEM CELEBRANT A FI D'APORTAR DISTINTES PERCEPCIONS, DES DE LES INSTITUCIONS COMUNITàRIES I DES • DELS ESTATS MEMBRES, SOBRE LES QÜESTIONS QUE CAL RESOLDRE PERQUè FINALMENT, EL 31 DE DESEMBRE DE 1992, L'EUROPA COMUNITáRIA ASSOLEIXI EL MERCAT INTERIOR UNITARI, QUE CONSTITUEIX EL PAS INELUDIBLE EN LA INTEGRACIó EUROPEA. AVÜI TENIM L'HONOR DE REBRE EL MINISTRE D' ITàLIA PER A LA COORDINACIó DE LES POLíTIQUES COMUNITàRIES, PROFESSOR DR. ANTONIO LA PERGOLA, INSIGNE JURISTA, QUE HA ESTAT PRESIDENT DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL D'ITàLIA, I QUE UNEIX AL SEU DOCTE CONEIXEMENT DEL DRET COMUNITARI UNA CLARA VOCACIó EUROPEISTA. ÉS PROU CONEGUT, PER¿ NO PER AIX6 MENYS OPORTú DE SER RECORDAT, EL COMPROMIS ' EUROPEISTA D'ITàLIA, QUE Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: REPRESENTA UN FACTOR DE CONSENS PERMANENT POLíTIQUES I SOCIALS T LES FORCES . IQ W3 SI HI HA TANTES COSES QUE UNEIXEN ELS POBLES DELS NOSTRES PAïSOS, TINGUEU LA SEGURETAT, SR. MINISTRE, QUE L'EUROPEISME QUE COMPARTIM N'ÉS UNA DE LES MÉS -^ I SIGNIFICATIVES. LA INTEGRACI6 EUROPEA CONSTITUEIX UN PROCÉS COMPLEX I LABORIóS, PERQUè CAL ARA HARMONITZAR I UNIR TOT ALL6 QUE SEGLES DE DESENVOLUPAMENT SEPARAT HA FET DIVERS I, A VOLTES, CONTRAPOSAT. LA LABOR TèCNICA I JURíDICA QUE ENS ESPERA PER A ARRIBAR A TEMPS A LA CITA DE 1992 ÉS ENORME. REALITZAR — LA ÉS UNA RESPONSABILITAT DE LA COMISSI6, DEL CONSELL DE MINISTRES DE LA COMUNITAT I DE LES INSTàNCIES CORRESPONENTS DELS ESTATS MEMBRES. �Ajuntament ''^^IIr+'' de Barcelona Gabinet de Comunicació PERE SENSE UNA VOLUNTAT POLíTICA CONSEQÜENT AMB L'OBJECTIU FINAL DE LA UNIò EUROPEA, PREVIST A L'ACTA úNICA, SERà IMPOSSIBLE L'èXIT EN UN TAL ESFORÇ CONJUNT. BARCELONA, CIUTAT EUROPEA PER GEOGRAFIA, HISTòRIA, CULTURA I CONVICCI6, PARTICIPARà SEMPRE QUE PUGUI EN LA TASCA COL.LECTIVA DE LA INTEGRACIò EUROPEA. TÉ LA PARAULA EL PROFESSOR DR. ANTONIO LA PERGOLA. Ref.: � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4035 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Antonio La Pergola en la 6ena Conferència del Cicle Europa 92 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Unió Europea Europa Cooperativisme Relacions Internacionals Acció política Territoris Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-12-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1130/19871217d_00255.pdf 2f92ab37697a1b0aac30af4c902cb5cf PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume sin. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Discurs de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragal1 i Mira, amb motiu de la visita a la ciutat del President de la Renïlblica Portuguesa Barcelona, Saló de Cent 17.12.87 �Ajuntament 111W de Barcelona Gabinet de Comunicació LA PRIMERA EXPRESSI5 DE L'HOSPITALITAT D'AQUESTA CASA ENVERS L'IL.LUSTRE VIS ITANT QUE AVUI ENS HONORA. HA DE SER, JUSTAMENT, AGRAIR-LI LA SEVA PRESNCIA. SR. PRESIDENTE: `PoP. -1- OGv 5 -7 UNA GRANDE HONRA PARA ESTA CIDADE, PODER RECEBER VOS SA TXCRLNCIA NA SUA PRIMEIRA VISITA DE ESTADO A ESPAN TA. PARCELONA COMPREENDE E SABE AGRADECER ESTAS DEFERKCIAS QUE, POR MUITAS RAZoES, TOCAM FUNDO O CORACO DAS SUAS GENTES. EL ENCUENTRO DE HOY, DEL DR. MARIO SOARES, JEFE DEL STADO POPTUGUfiS, CON LA. CIUDAD DE BARCELONA, TIENE UNA ESPECIAL SIGNIFICACI5N POR EL TRASCENDENTE CAMBIO DE CIRCUNSTANCIAS QUE SE HA. PRODUCIDO EN NUESTROS RESPECTIVOS PAISES DESDE LA ISLTIMA VEZ QUE USTED, SR. PRESIDENTE, ACOMPAÑADO POR SU ILUSTRE ESPOSA, ESTUVO Ref.: �áElli^'. Ajuntament V de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: BARCELONA ANTES DEL 25 DI ABRIL DE 1974. SI ANTES DE AQUELLA FECHA COINCíDIAN LOS PUEBLOS DE ?ORTUGAL Y DE ESPAÑA EN LA COMfiN D };SGRACIA DE VERS I; PRIVADOS DE LAS LIBERTADES, Y CON ELLAS DEL PRECIADO DON DE LA CIUDADANíA, QUE LES HABíA SIDO TROCADO POR LA TRISTE CONDICIóN DE SiBDIi'OS, DESPUÉS DE AQUELLA FECHA, H UY CELEBRADA ENTONCES EN CATALUNYA, PUDI M OS COMPARTIR, FINiaL+'"i?N`C't-., U N COI°iúN DESTI N O EN LA LIB;R"AI Y LA DEMOCRACIA QUE NOS HA CONDUCIDO A LA INCORPORACIóN S Iï'•`4UL'1'NEA E N LA COMUNIDAD EUROPEA. SIDO PS TF: UN RECORRIDO NO EXENTO DE 'ZIF'',srOS Y SACs`:ITICIOS, nUF? HEMOS AFRONTADO, SIN EMBARGO, CON ?`,UD A C.I;1. Y ESPERANZA PORQUE EL i,MPï,i^^:0 VALÍA. LA PENA. LA INTEGï AC I6N EUROPEA CONTARá_ ASí CON LAS APORTACIONES SUSTANTIVfS, DE LOS PAISES IBÉRICOS, SIN LOS CUALES LA I ?TEGRAC ION HABRÍA QUEDADO GRAVEMENTE �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: AMPUTADA •:^ SR. PRESIDIM; ,DES D'AQUESTA BANDA DE LA, PENíNSULA, A TOCAR D'UN MAR VELL D'EXPERINCIES I E'RTIL BRESSOL DE CULTURES, LA DIVERSITAT D'EUROPA, I SINGULARMENT LA DIVERSITAT DE LA PENINSULA, P,S SENTIDA CON UNA GRAN RIQUESA DE LA CIVILITZACTe; comunA. PER CS PERÇ2U LA DIVERSITAT SIGUI PROFITOSA NO HA DE SEP. VISCUDA COM UNA SEPARACIJ). EN UN TEMPS EN 04 LES DI STIN C lES GEOGR71FIQUES HAN ESTAT DOMINADES, SUBSISTEIXEN : , TANMATEIX, MOLTES SEPARACIONS. PERMETI'M, SP. PRESIDENT, QUE EMPRI LES PARAULES D'UN POETA. CATALZ1. ?grj›.-1111, DEIA W1b141.5.C-. "?5,. A COMENÇAMENT DE SEGLE, REFERINT SE A "AQUELL PORTUGAL TAN PROPER I TAN LLUNY" QUE 4 �Ir de Barcelona Ajuntament1•41 Gabinet de Comunicació "NOSALTRES, ELS CATALANS, AMB ELS PORTUGUESOS GAIREB1" "NO ENS CONEIXEM :1 A FE QUE ENS CONVf: CONi=1IXE'NS" "PERQU¿;: SON. ELE DELS DOS MARS, I BEN SEGUR QUE ENE HEM" "DE DIR MOLTES COSES", I PER A DIR—LES "ELE DOS" "LLENGUATGES TENEN UNA PROFUNDA SEMBLANCA DE DOLCESA," "AMB LA VARIETAT QUE 1,40x DE LES CLARES ONES DEL" "MEDITERPANI PER UN COSTAT I DE LES ME OBSCURES I" "DILATADES DE L'ATLANTIC PER L'ALTRE". rTES S,---;M LES COSES QUE, MS QUE PODER—NOS—LES NS HAN ACLATARAT PEL PES U' UNES CIRCUMSTANCIES ADVEES DE LLARGA DURADA. TER(—) LES HEM SUPERADES, I AVUI ESTEM EN CONDICIONS DE REEMPENDRE LA COMUNICACIr; ENTRE NOSALTRES AME UNA INTENSITAT QUE ENS PERMETR1 RECUPERAR EL TEMPS PERDUT EN fi SEPARACI(5 IMPOSADA. Ref.: �Ajuntament lWde Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: I AQUESTA COMUNICACI¿ L'UEM DE SABER TRADUIR EN FETS DE CULTURA I DE COMERC, QUE DES DE SEMPRE S6N ELS QUE mPs UNEIXEN ELS POBLES. C g`ç PORQUE, SR. PRESIDENTE, HOY LAS CONDICIONES QUE SE DAN SON MS FAVORNELES QUE NUNCA PARA PODER ESTRECHAR LOS LAZOS ENTRE AFEAS VERTIENTES DE LA. PENÍNSULA. NUESTROS PAISES COINCIDEN CON JUSTOS TiTULOS DE DEMOCR j1CIA Y NETOS PROPC7>SITOS DE ZODEPNIZACILN - Y PROGRESO EN ) s E.GROS INTERNACIONALES, SOBRE TODO EN LA. COMUNIDAD EUROPEA A LA. QUE APORTAN UNA NUEVA DIMEN5I6N CULTURAL Y UNA. C0Mi-IN DEMANDA DE SOLIDARIO REEQUILIBRIO ECON5MICO Y SOCIAL. NUESTROS PUEBLOS HAN ENTERRADO YA VIEJAS INCOMPRENSIONES, LAS MáS DE LAS VECES FOMENTADAS INTERESADAMENTE POR QUIENES PREFERÍAN MANTENERLOS EPARADOS. fl �Ajuntament ' I,^de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: L A CIUi)AD DE BA;;CI?LONA, CAPITAL, DE CATALU:CdYA Y POR LLO CAP I JAI, '.'; )ITI3R_F:áNF::A Y L.UROP E A, Fii.),( LANT'Aï)A D Ç)UIi:RF Sia:P-, LA T E RE ENCUENTRE) OÇ;'. n USTED BIEN SABE, SR. PRES ID ENTE , LOS CATALANES SON GE"3`I'.`:^: DIN3;:]:C A Y I, M PR E NDI,DORA . LAf? ARTES DE LA C: U L_z T U Ft1! DEL COMERCIO HAN SIDO TRADICIONALMENTI' LOS VALORES S(?IsIZI:, I,OS QUE HAN AS E NTADO SU PROYI:CCION 'y" ... t^ !: E R on. YA `+'a'I; HOY UN IF=''_PORTANTI, I'LtIJO DE izELACIONES ENTRE BARCELONA Y P IJ i-.i:: ri ^1 i3 LI S BOA , CIUDADES QUE SON, A LA VEZ , Dr, ENT R ADA Y DI`, SALIDA A GRANDES RE A S CULTURALES Y I;CóNC)MICAS. ACRECENTEMOS LOS MEJOREMOS LAS COMU N ICACIONTS, ';a !?N^_A^ _^ • .. ?:'LI.),^Ci.>, F^^i^i^-3-S AMBAS CIUI?AD;. S PARA ESTABLECER UN NUEVO EJE, DE PELACIóN DENTRO DEL SISTEMA DE CIUDADES 7 �Ir' de Barcelona Ajuntament ,„11w1 Ref.: Gabinet de Comunicació EUR .TE0 QUE FACILITE SU CONEXI6N TRASATUINTICA. PT: 20 LOS CATALANES SON TAMBI1N GENTE ACOGEDORA. BARCELONA SEIJ1 ESCENARIO EN 1992 DE UN ACONTECIMIENTO DE EXTRAORDINARIA ATRACCI5N Y RESONANCIA. POP PRIMERA VEZ EN LA HISTORIA SE CELEBRARSN EN LA PENÍNSULA. UNOS JUEGOS OLÍMPICOS. NUNCA LOS HABRáN TENIDO USTEDES TAN cimc-A. CONSID1RENLOS TAMBI1N PRUIMOS EN TODOS LOS 5RDENES. EN OTRO ACONTECIMENTO DE 1992 DE RESONANCIA UNIVESAL - EA CONMEMORACICSN DEL V CENTENARIO DEL DESCUBRILENTO DE AM.nRICA - LA. CIUDAD DE BARCELONA STITUiFt UNA REFERENCIA. SIGNIFICATIVA: LA ACOGIDA. SOLEMNE DEL NUEVO MUNDO DESDE LA VERTIENTE MEDITERRÁNEA DE LA. PENÍNSULA REPRESENTANDO AL VIEJO MUNDO. 8 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: USTEDES DESDE LA VERTIENTE ATLENTICA PARTICIPARON CON MERECIMIENTOS INDISCUTIBLES EN LA PROYECCIC;N UNIVERSAL DE LA PENÍNSULA. SEAN ESTOS DOS HECHOS UN MOTIVO MES DE APROXIMACI5N ENTRE AMBAS VERTIENTES. SR . PEES ID ENTE, o 50-e• -.. SEJA BEM—VINDO A BARCELONA, ONDE ENCONTRARE SEMPRE UN ACOLHIMENTO MIGO E GENEROSO. MI . IIVINGUTS A LA MOSTEE CIUTAT, OLTES GRICIS. 9 A CASA SEVA - � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4036 Title A name given to the resource Visita a la ciutat del President de la República Portuguesa Sr. Mario Soares Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Portuguès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Territoris Acció política Portugal Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-12-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/941/federalismoyestadoautonomias.jpg 07a8c8caf7f6ffaf535c62123e83ec76 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Federalismo y gobierno local Subject The topic of the resource Federalisme Autonomia Espanya Acció política Territoris Description An account of the resource 202 p. Publisher An entity responsible for making the resource available Planeta Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Capítol de Pasqual Maragall: Federalismo y gobierno local. Autors: Armet, Lluís; Molas, Isidre; González Casanova, José; Antonio Sobrequés, Jaume; Prats i Català, Joan; Carretero, Anselmo; Maragall, Jordi; Termes, Josep; Arbós, Xavier; Lorés, Jaume; Marcet, Joan; Solé Tura, Jordi; Aja, Eliseo; Castells, Antoni; Maragall i Mira, Pasqual; Obiols, Raimon. Is Part Of A related resource in which the described resource is physically or logically included. Federalismo y estado de las autonomías. Bibliographic Citation A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible. ISBN: 8432044164 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2793/1988_n10_11_OpinioSocialista_LEuropaCiutats_PM_OCR.pdf 426bf6948f3d56e9b8c06bcbd3f9058b PDF Text Text s o C I A L I s T A DOSSIER: L'ESQUERRA PER LA UNITAT EUROPEA Pierre Guidoni: L'organització política d'Europa. Josep Verde i Aldea: Cap a una consciència europea Jordi Solé-Tura: L'esquerra: el nou model polític europeu. Raimon Obiols: Les posicions de l'esquerra davant la construcció política d'Europa. Pier V irgilio Dastoli: L'esquerra i la integració europea. Michelle Achilli: Socialisme democràtic i construcció ,:europea. Rudi Arndt: La CEE i la resta d'Europa. � Miguel Angel Martínez: Europa i Europes. � l ·i''/ � Antoni Gutiérrez Díaz: Europa unida: Estats i r�p ns. Pasqual Maragall: L'Europa de les ciutats. Isidre Molas: Federalisme i reforma social�a· ,.. , _/· �uroP.,a, ��; ENTREVISTA: Fernando Monin per Enric lJastardes. . .: COL·LABORACIONS: Joan Colom: Implicacions financeres del procés d'unitat a Europa. Xavier Rubert de Ventós: La unitat cultural europea i l 'altra. Francesca Forte: Per una esquerra moderna. Peter Glotz: El malestar de l'esquerra. James Callaghan i Caroline Anstey: La fi del consens anglès. Biagio de Giovanni i Francesca Izzo: La identitat europea com a problema del pensament polític. Una conversa. ' l Núm. 10111 2/3 - Vol. Ill l �DOSSIER: L'ESQUERRA PER LA UNITAT EUROPEA ------ crec que estem en un període apassionant de l'Europa Comunitària que (a més a més, afortunadament, coincideix amb una tendència elitista en si in­ ternacional), i per tant jo crec que les coses es poden mirar amb més sereni­ L'Europa de les ciutats Pasqual Maragall tat, que el Parlament Europeu és per un diputat una talaia privilegiada; col·lec­ tivament jo crec que un gran desafiament pel conjunt de l'esquerra, de l'esquerra plural amb les seves velles tradicions; amb les noves tradicions de l'esquerra podem adonar-nos que hi ha objectius clars pels quals lluitar i posar-ne sobre la taula alguns amb la voluntat de no augmentar la confusió. No sé si ho he aconseguit o no, perquè aquesta és una qüestió molt complexa. Antoni Gutiérrez Díaz Eurodiputat comunista Des de Barcelona estant, es veu Europa com un sistema de ciutats, com un sistema de barcelones, més grans i més petites. Es veu com un repte i al mateix temps com un ajut. Si hom analitza el que és el mapa europeu físi­ cament, és un conjunt de ciutats. Europa és el continent urbà per excel·lèn­ cia, comparat amb Àsia, Àfrica i Amèrica del nord i del sud. Europa és allò que vist de lluny és més dens, més atapeït, més ple de vies de relació i de nuclis de població. Tots nosaltres ens veiem formant part d'un conjunt, d'una constel·lació de ciutats que, de fet, és l'esquelet, si voleu l'eix vertebrador, la contrapartida material d'aquest concepte general més abstracte que és Europa. Aquesta visió d'Europa des de baix, com formant part de la seva base ma­ terial humana i ciutadana, crec que és un bon punt de partida per analitzar com a socialistes el que volem que sigui. És el punt de vista millor, no el dels somnis o de les definicions globals purament. Té una part d'això però no ho és exactament. No és el punt de vista d'Europa com un conjunt de nacionalitats, algunes amb estat, altres sense i que ara veurien reconegud.a la seva personalitat gràcies a l'esquarterament dels estats addicionals, que és una altra veritat de la qual participem, sinó que és l'Europa vista des de baix com unconjunt de ciutadans dotats d'unes cultures i dotats al mateix temps d'una obertura i d'una mobilitat que els fa força iguals. Per altra banda les ciutats europees entre elles no només es relacionen per un sistema de competència (efectivament hi ha d'haver competència entre els ports de Barcelona i Marsella o entre els de Barcelona, Marsella i Rotter­ dam), sinó que també i, a més a més, es plantegen relacions de col·labora­ ció. Hi ha moltes coses a Europa que no es poden fer a les ciutats europees si no és col·laborant entre elles. D'aquí que hi hagi el creixement explosiu de les relacions entre unes ciutats i unes altres d'Europa, els fòrums no polí­ tics, sinó els fòrums urbans, els fòrums ciutadans, els fòrums internacionals de ciutats a Europa se succeeixen un darrere l'altre, van una mica a les pal­ pentes buscant quin és realment el lloc i la manera de relacionar-se, però 104 105 �DOSSIER: L'ESQUERRA PER LA UNITAT EUROPEA L'OPINIÓ SOCIALISTA ------ és evident que les ciutats europees s'han posat en moviment i en dos sentits: se senten protagonistes o base, si voleu, d'Europa, de l'Europa possible, se serveis, el professional, o sigui el que viu en ciutats, que són el 90 per cent dels ciutadans europeus, difícilment es pot considerar identificat o concernit senten realitat europea; i se senten competint entre elles mateixes i imitant­ per unes institucions que, bàsicament, el que fan és mantenir un equilibri se en allò que cada una té de millor i també per la necessitat de col·laboració intern entorn de la producció, però que no tenen un efecte, fins ara, sobre que, repeteixo, està donant lloc a multitud de contactes entre aquestes ciu­ les seves condicions de vida materials. Comença a haver-hi programes euro­ tats. Les ciutats saben que si volen tirar endavant han de poder atraure inver­ peus, sobretot els de caràcter regional i els de caràcter social, que comencen sions econòmiques, coneixements científics, capacitat d'investigació, talent, d'arribar. Un comença a veure per les terres d'Extremadura les estrelles d'Euro­ en definitiva tot allò que fa una realitat humana local, agradable de viure i pa amb el fons blau en una carretera que s'està reformant. Per tant hi ha po­ potent, i econòmicament sòlida. Per fer això hem de competir amb unes al­ blacions més endarrerides que tenen aquests ajuts, que poden començar a tres ciutats europees que segurament volen el mateix, però al mateix temps pensar que Europa no és una cosa abstracta. van aprenent com es fa això i van creant un trajecte que jo crec que serà el trajecte real, de l'Europa del futur. LA SOCIETAT DUAL. LA UNITAT DIS1DRSIONS EN LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA Però jo diria més. No n'hi ha prou que Europa sigui un sistema de com­ pensació entre regions més adelantades i menys adelantades. Europa ha d'entrar Europa o es planteja d'aquesta manera o no serà. Si Europa, que és un al cor del problema, i el cor del problema és que en les seves ciutats i en continent bàsicament i fonamental urbà, amb un percentatge de població agrària el cor de les ciutats sobretot en el cor més antic de les seves ciutats, les peri­ tan petit com vosaltres ja sabeu que és, no es planteja des del govern euro­ fèries de les àrees metropolitanes és on s'està vivint, jo diria, les condicions peu, des dels sistemes polítics de representació europea, com un indret en més dramàtiques d'existència, que coexisteixen per altra banda amb una em­ el qual aquesta característica s'ha de potenciar, jo crec que Europa fracassa­ penta econòmica i creativa i cultural molt notable. Tenim una societat dual, rà; ho dic amb una certa brutalitat, però estem entre companys, entre amics, tenim un quart món a dintre de casa nostra, no cal cercar el tercer fora d'ella. entre gent que es pot expressar d'una forma clara. En aquest moment el pres­ La gent ho sap i assisteix una mica perplexe al fet que no hi hagi solucions supost de les comunitats europees, en un 65 per cent, i si no és correcte_ em a aquests problemes tan evidents, sobretot tan propers, que no són proble­ corregireu, està destinat a finalitats com la compra d'excedents, finançament mes ja purament de mala consciència a nivell internacional, sinó que són d'excedents i de produccions agràries. No hem d'oblidar-ho, la primera fase problemes que cada dia es viuen i que es viuen amb les seves conseqüències de la història de la qual parlava l'Isidre abans, moguda per socialistes i àdhuc materials. Per tant, una Europa que no parteixi d'aquesta constatació demòcrata-cristians, en el seu inici, va estar fonamentada en la producció difícilment arribarà a interessar els ciutadans, i crec que els socialistes estem primària: el carbó, l'acer i el sistema agrari. I era lògic. Si no hi hagués ha­ en condicions d'explicar això d'una manera més rotunda i més clara que nin­ gut entre els estats que formaven i que formen part d'Europa un enteniment gú. La unitat s'ha de fer des de baix, la unitat no pot ser una unitat unifor­ entorn de les seves agricultures, ni s'hagués pogut començar a parlar d'Euro­ mista, no ho és. Per qualsevol observador exterior Europa és un conjunt de pa. Cada un dels estats europeus considera i ha considerat sempre l'agricul­ cultures, d'idiomes, fins i tot de religions, pràcticament incomprensible. Aques­ tura, d'una forma una mica atàvica, com la base de la seva identitat. L'agri­ ta és la seva dificultat i aquesta és la seva riquesa. cultura és l'aliment, és l'aliment, a més, dels exèrcits, és, per tant la base de la defen a. Cal mantenir l'agricultura! És també una base prou important que pot ser decisiva en moments de grans empats electorals. Per tant cada APOSTAR PER LES CIUTATS país va plantejar la construcció d'Europa com un equilibri entre produccions primàries, entre agricultures gairebé diria, però més en general entre pro­ Quan he dit que Europa és un sistema de ciutats haig de dir tot seguit que duccions primàries. Això va donar un biaix molt clar al que són les comuni­ és un sistema car. Les ciutats són cares de mantenir. Un sistema molt orga­ tats europees com a conjunt polític i econòmic, i això ha donat els pressu­ nitzat té més diners a desprendre en el manteniment del sistema que no pas postos que estic dient. El resultat és que el ciutadà europeu difícilment es un altre que costa menys. Un sistema que té catedrals i òperes, que té un pot considerar protegit o identificat amb aquestes institucions que es dedi­ bon flux de tràfic i que, a més, té uns ciutadans exigents, que volen gaudir quen bàsicament a discutir qüestions agrícoles. El treballador manual, el dels d'espectacles de categoria i d'equipaments importants, és més car que un al- 106 107 �DOSSIER: L'ESQUERRA PER LA UNITAT EUROPEA ------ tre sistema, que no s'ho planteja, no ho té o ho té més lluny. El sistema de ciutats és car, però és al mateix temps la gran font de benefici de l'espai con­ � tinental, en el sentit que és el lloc on es produeix la innovació, la creativita i, per tant, el lloc que permet d'esperar que en aquest continent concret h1 Federalisme i reforma social a Europa Isidre Molas haurà un procés que permetrà a Europa de competir, de relacionar-se, de ser alguna cosa important, a la llarga, en el món. Per tant , Europa és un sistema de ciutats, Europa és cara de mantenir, les ciutats són cares de man­ tenir, però Europa ha de fer el gest de reconèixer aquesta realitat i apostar per les ciutats. Altrament estarà malbaratant la seva gran potència. Crec que ens anem apropant a aquesta realitat d'una forma diversa, des de punts molt diferents. Crec que el ciutadà de vegades està una mica desorientat respecte a quines són les institucions, quins són els moviments, quins són els fòrums, Ir� agi�o que les eleccions europees han de ser un moment cabdal en la consc1�ncia­ ció de totes aquestes realitats, i penso que al moment d'enfrontar-nos-h1 hem quines són les maneres de contribuir a aquesta Europa que intueix. de ser quasi nets en matèria conceptual. IRREVERSIBILITAT I UNITAT EUROPEA Al llarg de les sessions s'han manifestat des d'actituds i de llenguatges di­ ferents, com són els europeus, i com és habitual també dins del camp del socialisme, que la unitat europea era necessària. I que, a més a més de ser necessària, era mancada, encara, que no era realitzada, però que és irrever­ EUROPEISME I FEDERALISME sible, almenys en el sentit i des del punt de vista de la inèrcia dels movi­ L'europeisme, com a supressió del localisme, crec que està condemnat. L'Isidre ho deia i des de fa molts anys a Catalunya s'ha dit (fa molts anys, no molt mesos) que som europeus perquè som catalans, i podem dir-ho per­ què és veritat. Al mateix temps crec que és necessari d'explicar que si només som el que som a nivell local no serem res. Per tant nosaltres hem de plante­ jar una clara visió federalista a Espanya però també a Europa. Crec que l'anunci fet en aquestes jornades per Raimon Obiols de la necessitat d'una via també federal per una unió de partits socialistes europeus és enormement impor­ tant, és una gran esperança. U s asseguro que molts milers de ciutadans, no dic milions, però sí aquests milers que formen la consciència de milions, han llegit avui amb esperança aquesta petita notícia: que en Raimon Obiols ha proposat l'existència d'una unió de partits socialistes europeus més forta i amb una vocació federal. Per tant, jo crec que aquestes són les dues bases del que ha de ser l'acció de l'esquerra i dels socialistes en un futur immediat. Barcelona, la Barcelona del progrés, la Barcelona de Cirici, la Barcelona de Campalans estarà sem­ pre al servei d'aquest objectiu i d'aquesta trajectòria. ments. I que això era una realitat com a conseqüència d'una necessitat més que d'un tabú. Perquè les formes de fer ciutats per sobre de les que existei­ xen ha estat la necessitat i la por. La por l'hem bandejat, la por no ha de ser la base d'Europa; la unitat europea només és possible a través de l'accep­ tació de la necessitat i de la conveniència d'aquesta necessitat, per arribar a un espai polític més gran, no només econòmic, social i cultural; també po­ lític, que sigui capaç de desenrotllar un gran projecte polític per la democrà­ cia i portar-lo més enllà del límit estret dels estats nacionals actualment existents. La necessitat de construir un gran espai econòmic, social i cultural, d'aquesta unitat política, per realitzar un projecte p_olític democràtic, implicava una base de formació: és la voluntat que els ciutadans d'Europa gaudeixen a la pràcti­ ca de l'autonomia suficient per poder decidir el seu propi destí i realitzar les seves pròpies formes de vida col·lectiva en comú que han anat construint al llarg del temps. Havia de ser i ha de ser, per tant, aquest espai polític una gran força per la pau i la distensió i la cooperació entre tots els pobles de la terra. En aquest sentit, aquesta unitat, basada en la necessitat i l'accepta­ ció d'aquesta necessitat com a bona, ha de ser moguda per un ideal retòric del que és una Europa lírica. Ha de ser així, exposat per diferents oradors, Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona com un ideal basat en l'existència d'una unitat de persones diferents, unides amb la voluntat de construir una democràcia social, de construir un règim amb més llibertat individual, amb més llibertat pels pobles, amb major igualtat entre les persones i amb més possibilitats de realitzar el que és el gran ideal que s'està progressivament consolidant a Europa: un ideal natural, obvi, que 108 109 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'Europa de les ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Ciutats Acció política Territoris Barcelona Description An account of the resource 4p. Núm. 10/11, 2/3 - Vol. III. Dossier: L'esquerra per la unitat europea. Source A related resource from which the described resource is derived L'Opinió socialista EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. FCE Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7190/20260813_013.jpg 13da7b339bddcf957c554be63a240f13 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Desconegut Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988 Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Title A name given to the resource Pasqual Maragall, Diana Garrigosa amb Javier Gurruchaga Subject The topic of the resource Maragall, Pasqual, 1941- Garrigosa, Diana, 1944-2020 Gurruchaga, Javier, 1958- Músics Humoristes Alcalde Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1131/19880101d_00256.pdf f709841d83dfd0ee9c8e872633eb871c PDF Text Text 217 L'ALCALDE DE BARCELONA La Campanya per a la millora del Paisatge Urbà és una vella aspiració de Barcelona. Tenim un patrimoni arquitectònic únic que cal preservar com a senyal d'identitat i orgull de la ciutat. Pera tenim també altres senyals que identifiquen la nostra quot idi an ei tat que cal així mateix recuperar: una façana restaurada, una paret mitgera convertida en un element estètic, un espai on la natura torna a florir, i els vitralls, les persianes, les reixes, els jardins, tots els valors que enricueixen i donen qualitat a la imatge urbana. Aquest és el sentit de la Campanya. Pensada amb una visió integradora de la ciutat, amb sensibilitat cultural, oberta a tothom i ben vista pels ciutadans. Al llarg de l'història, els barcelonins hem demostrat amb escreix la capacitat cretariva i realitzadora; ara que l'esdeveniment del '92 ha encetat noves possibilitats i ha mobilitzat una gran il.lusió compartida, la posem al servei de la dignificació del nostre espai urbà. La Barcelona que rebi els Jocs Olímpics serà una ciutat diferent. No només gràcies als nous equipaments sinó també per la recuperaci® progressiva de tots els aspectes que configuren la seva imatge. �L'ALCALDE DE BARCELONA Els primers resultats ja son aquí. La Campanya per a la Millora del Paisatge Urbá está fent camí amb l'empenta d'una ciutat, plena d'entusiasme i energía, que treballa en un projecte col.lectiu de futur. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4037 Title A name given to the resource Presentació de la memòria 1987 de la Campanya Millora del Paisatge Urbà Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Pedrera Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Infraestructures Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Acció política Campanyes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-01-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Escrits https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1132/19880105d_00257.pdf a349f874aee896dccd30b8567e9ab8df PDF Text Text PARAULES DE BENVINGUDA A SES MAJESTATS ELS REIS D'ORIENT DE L'EXCM. SR. ALCALDE DE BARCELONA . ESTIMATS REIS D'ORIENT, QUERIDOS REYES MAGOS, AQUEST ANY 1988 US VENIM A REBRE EN NOM DE TOTES LES CIUTATS D'ESPANYA 1, PER TANT, US PARLARE NO SOLAMENT EN EL MEU IDIOMA PROPI, QUE ES EL CATALA SINO EN EL COMU DE TOTS ELS ESPANYOLS, QUE ES EL CASTELLA. EN BARCELONA SABEMOS QUE, COMO SOIS MAGOS Y TENEIS PODERES MAGICOS, ESTAIS AL MISMO TIEMPO AQUI Y EN MUCHAS CIUDADES DE TODA ESPAÑA, DE `PODA CATALUÑA, EN L'EMPORDA, EN LA TERRA ALTA, EN LAS COMARCAS METROPOLITANAS: ELS VALLESSOS, EL BAIX LLOBREGAT I E' BESOS; INCLUSO EN LOS DISTRITOS DE BARCELONA, EN HORTA -GUINARDO, EN SARRIA, EN TRINITAT VELLA, EN SANT ANDREU, EN LES CORTS, EN SANT MARTI Y EN MILES Y MILES DE BARRIOS Y PUEBLOS: EN TRIANA DE SEVILLA, EN ALUCHE DE MADRID, EN EL CASCO VIEJO DE SAN SEBASTIAN, EN EL PALO DE MALAGA, EN TORRERO DE ZARAGOZA, EN LA PLAZA BARCELONA DE SALAMANCA, EN SANTIAGO DE COMPOSTELA, EN EL BARRIO DEL CARMEN DE VALENCIA, EN EL ESPOLON DE LOGROÑO, EN FIN.... QUE ESTAIS EN TODAS PARTES Y A TODAS PARTES VAIS PARA REPARTIR ILUSION A LOS NIÑOS Y NIÑAS Y TAMBIEN, AUNQUE NO LO DIGAN, A LOS MAYORES. �DICEN QUE NO SOLO DE PAN VIVEN LAS PERSONAS Y QUE DE ILUSION TAMBIEN SE VIVE. PERO YO PEDIRIA QUE JUNTO A LA ALEGRIA QUE VAIS A DEJARNOS NOS DEJEIS TAMBIEN DOS COSAS: 1. TRANQUILIDAD, ES DECIR, PAZ ENTRE LAS PERSONAS Y LOS PUEBLOS. 2. Y QUE SEPAMOS REPARTINOS EL PAN QUE TENEMOS CON EL TERCER MUNDO (QUE VOSOTROS CONOCEIS BIEN) Y, LO QUE PARECE MAS FACIL Y ES BIEN DIFICIL, CON EL CUARTO MUNDO,QUE SON LOS MARGINADOS QUE TENEMOS AQUI BIEN CERCA. QUE NO TENGAN QUE ENFRENTARSE A NADIE PARA GANARSE EL SUSTENTO. QUE SEPAMOS AYUDARLES Y SE DEJEN AYUDAR, EN LA ERA DE LOS DESCUBREIMIENTOS QUE SE INICIO HACE QUINIENTOS AÑOS Y QUE TODAVIA NO HA TERMINADO. "DESPACIO" EN CATALAN " POC A POC" : US PARLARE POC A POC I TOTOM (TODOS), I TOTOM M'ENTENDRA: ESTIMATS REIS D'ORIENT, EN NOM DE TOTS EL NENS I NENES DE BARCELONA, DE TOT CATALUNYA I DE TOT ESPANYA, �US DONO LA BENVINGUDA MES CORDIAL, LA QUE SURT DEL COR, I US ASSEGURO QUE LA JOIA (ALEGRIA) QUE ENS DEIXEREU AVUI MIRAREM QUE ENS DURI TOT L'ANY, BEN AL FONS, BEN AL FONS DE TOTS NOSALTRES. MOLTES GRACIES �—S (-- ---, .--,› \—) e_, (75 N cz,. V.-) kte. r-__ T.- r -, ....., n .--' < 1----- `'-.. -, ,, ----) ___, L--- I • C - (-1'.. -1 , Cf Ai (--,-- J ---&-.) \•-> e?.. -■-"P ->s• •-•. ( r, ■..---, ,....> `•--- r-- --.2, l' _.--- \-, rz. r-(7.r\ ----▪ - •-' ,- n‘ -'(=t N -17-, ___1 -■4. 7 (-- r4 (-■ %) - N, C.., r' C ( Z 1, r:-. (.. -I- •1''v •, 4^,-) (,-- -...,-., k--cy- P,',1 (-- (-3 r7" (--‘, •'' --- .1' n r--- ----- ri'■ r- 1-7, ..-7Zy ."' ? Ç.I‘) (s -., -. -. r'' P`, I II> 14 Ilk 111."A 11..:% -;-- • -.d.!' • !\) C:t\ .„(-) --‘ k:_,. il; 1 CI'v --(--. * 1,--, ,-,-,,, ..xn % \_, --: ç,,,i r.' v ç• q .-Ç-(\, .--(7, .. .1%"• V\i r- ‘ffi‘ 1 c----- .--> , Ni-, r,--› \t — (T•, r•.. t n (-, - > \..... 5-__. ' 1 - --? 7-' n --- , ›., '`Z7 (7.I –1.(5', Z .,, _W '`--) t 9 fl �^ ^ ^ U _. L. \^ C ^ -^ ç 4 ^ (^ "1 ^' ^ (7,^ N ^ - I ,.\ , ^ ^ ll , ^ ^, ..-) ^ I ^ n ^ ¡J^^\ c ^ ^ ^ n ^ ó ,„ ¿_ \_., ^ ^ r r c._ ^ , ^ ^ ^, ^ -.1. ,r(z ^ ^^ ^ -,r \,\ `n^ r ^ ^ r N ^ C R,^^ ^ ^n ^ ^ -', ^ 2, ? , C) ^ 1 2_ ^1 ñJ (Tr- ti r. ^ ^ ^ ^C ^ ^ ^^ n^ ^ 9 -0 --Z__)(_ r71 (---,n ^^ n ^ c' ^k `- ^ ^ n ^ ^ ^ ^ 1) ^ --(Z1- 1 rt ^ \'')\,-IN.(--^^^-. ^ V ^ ^ -->^ 4 `-^ rr ^, C `^ r^ r^- J 1 ,^ ^ ^ , ^ �?. rì N ri'' .,--, ?. \.., (--- --1 c rc 1 ¿ --1 , (I) N C'....—N > ‘(-- n (---) 1 _.• Cr Z (--, \--, ›. Z a z7 c, n r' TI --I 1\ \,, r--7zJ ( ) 5,--\ .›. (---- o L.. - 1 0 c-:--.z; \., , <„.. c © 7-5,1 (;) ,z7 f• v--7Z -7 á 71 r � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4038 Title A name given to the resource Benvinguda a SS.MM. els Reis d'Orient Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Moll de la Fusta Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Joventut Cultura Model social Barcelona Festes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-01-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2599/19880112_EstatCiutat.pdf 1d32a56550e5632315aa8c36bd651b2f PDF Text Text Balanç de l'any 1987 Ell987 ha estat un any marcat per les eleccions municipals -i no els he d'ocultar la meva satisfacció personal per continuar al capdavant de l'Alcaldia d'una ciutat com Barcelona. Ha estat també l'any en què hem començat a eure uns canvis positius en la crisi econòmica. La da allada general de les borses, que és un aspecte negatiu dins la situació econòmica global, obeeix més a factors exògens induïts per la marxa dels indicadors macroeconòmics dels Estats Units i per factors interns de 1 estructura borsària mateixa, que a l'estat real de 1 economia espanyola en el seu conjunt. Tot i la forta davallada de les borses deguda a la marxa de l economia nordamericana, la borsa de Barcelona ha tancat 1 any amb un guany del 27,29 %. El 1987 s'han dictat unes lleis d'ordenació territorial que acatem per principi democràtic, però que considerem tècnicament desgavellades i políticament desafortunades. No són el que després de tants anys d'espera ens mereixíem. En qualse ol àmbit, 1 ordenació del terrüori és una d'aquelles decisions d'interès públic i general que 87 �demana clarament un consens de les forces polítiques, per assegurar-ne la viabilitat i la durada. Així ho vam entendre i ho hem practicat a la ciutat de Barcelona amb la nova divisió dels districtes, que va comportar per a nosaltres mateixos alguns sacrificis que acceptàrem perquè convenia a la ciutat assolir un acord sobre la seva divisió territorial, que fos viable i que durés. També vull dir que l'any 1987 ha quedat indeleblement marcat pels atemptats terroristes comesos a la ciutat, i sobretot per la inhumana brutalitat de l'atemptat del 19 de juny a Hipercor, que per la sang vessada aconseguí de situar-se al capdamunt de l'escala dels horrors i de la irracionalitat. L'atemptat de la darreria de l'any contra mariners nord-americans en pacífic sojorn de Nadal a la nostra ciutat, amb la seva càrrega específica d'absurditat i d'indiscriminació, mereix així mateix la més ferma i indignada repulsa. Barcelona és una porta oberta d'Europa al mar, i només pot ser ciutat pacífica i acollidora. L'agressió als estrangers que hi fan estada és una agressió a l'ésser de la ciutat. Davant del terrorisme no hi ha lloc per a ambigüitats o estranyes i recargolades reserves. El rei ha tingut el coratge de ser el primer a entendre el concepte de reserva en les actituds provinents dels sectors amb més pes ideològic i moral. Aquestes reserves són percebudes pels assassins com a subliminals justificacions o suports als seus actes criminals, mancats de tota racionalitat i situats al marge dels valors més preats de l'home civilitzat. Amb cautela i amb prudent esperança gosem afirmar que les accions dirigides pel Govern de l'Estat amb la col-laboració de les forces polítiques i socials i de l'opinió pública, estan reduint i aïllant el terrorisme fins a la seva previsible extinció. Personalment dono a les autoritats autonòmiques catalanes la benvinguda al cor dels qui es pronuncien inequívocament contra tota mena de terrorisme, sense distincions de procedència i també sense reserves. Estic convençut que un dia no llunyà el dret a la vida i la concòrdia democràtica venceran. Cada cop són més les veus que aporten serenitat i racionalització a les qüestions suposadament legitimadores de les excuses del terrorisme. Sembla oportú fer un parell de comentaris al voltant de les eleccions. Aquest govern municipal és l'únic, en comparació amb qualsevol gran municipi o autonomia, inclòs el govern de l'Estat, que du més de vuit anys sense canvi de majoria -només a Barcelona, Badalona, Badajoz i la Corunya no perd regidors el partit majoritari, fet que, a banda d'altres consideracions positives, dóna una remarcable estabilitat per al desenvolupament d'un projecte de ciutat. La situació de la ciutat que vam rebre es podia resumir dient que no hi havia cap model de ciutat, ni cap projecte de ciutat. No se sabia cap a on s'anava, més enllà de la mera supervivència de cada dia. Quan ens férem càrrec del govern municipal amb l'alcalde Serra -a banda de ficar-nos de seguida i a fons en els problemes financers, d'organització i de diàleg ciutadà-, la primera cosa que calia fer per redreçar el rumb de la ciutat era dotar-la d'un projecte globalitzador que li tornés la confiança en ella mateixa. Aquest és l'objectiu pel qual ha estat treballant l'actual majoria. Avui la ciutat sap cap on va. S'està retrobant a ella mateixa, s'està reequilibrant. I li costarà assolir un reequilibri acceptable, ¡perquè són massa anys de degradació i de creixement desordenat! La ciutat ara té cites i feina concreta per fer. És capaç de pensar en termes de futur, de pensar en el lloc que vol ocupar en el sistema de ciutats europeu i en el sistema ml!ndial de ciutats. De tot això, també els en parlaré. Es bo comparar situacions d'un any a un altre per posar en relleu les diferències i les novetats que es van produint. Tenim avui la mateixa proximitat d'unes eleccions 88 89 �que al gener del 1987 i llavors ja ens havia començat la campanya electoral des de totes bandes. En canvi, ara nosaltres estem fent un esforç seriós de contenció de l'electoralisme. ¡Ja hi arribarem, a la campanya electoral! Aleshores ja tindrem temps de dir i d'explicar el que calgui. Si la nominació olímpica havia conferit al 1986 el caràcter d'any final d'una etapa l'any que comença és el de partida del programa d'actuació municipal per al període 1988-1991 , que coincideix gairebé amb el mandat actual però que és, sobretot, una etapa que serà crucial per a 1 esdevenidor de la ciutat, per al1992 i per al 1993. De les prioritats institucionals del programa, voldria destacar-ne la descentralització. Estem tirant endavant decidits la descentralització: per raons d'eficàcia en la gestió i per convicció ideològica i política. Continuarem acostant l'administració al ciutadà, de manera que se senti pròxim a la cosa pública: és un exercici de participació ciutadana en la democràcia municipal i una recuperació del sentit de la condició urbana. Ja hem fet camí en la descentralització als districtes. El pressupost pel 1988 conté un principi de territorialització poc encara però ja significatiu: un 1.000% d'increment de les disponibilitats directes dels districtes comptant solament el capital de les inversions. Seran 2.400 milions de pessetes a disposició dels districtes. Quasi cinc vegades més del que el pressupost de la Generalitat destina per a les trenta-vuit comarques de Catalunya. Abans d'acabar l'any, la comissió de govern aprovarà el programa de totes les transferències que hauran de ser fetes als districtes. I pel desembre del 1990 els districtes gestionaran la totalitat dels serveis susceptibles de ser traspassats i disposaran de les dotacions, recursos i mitjans per poder fer-se'n carrec. Els ciutadans tindran aleshores I Ajuntament més a prop que mai en el sentit recte de la paraula. Explicarem al ciutadà els avantatges de la descentralització, a fi que es convenci que aquest model és bo per a ell i positiu per al conjunt de la ciutat -en el moment de la devolució de les diferències de la contribució territorial urbana va anar més gent a les oficines de la plaça de Sant Jaume que als districtes, on igualment podíem resoldre els tràmits, fins i tot amb més facilitat. Farem aquesta tasca d'explicació necessària perquè tants anys de centralisme en tots els àmbits creen hàbits negatius. Però la descentralització porta implícites altres conseqüències. També és una descentralització política. No solament els regidors-presidents dels districtes són ja majoria a la comissió de govern, sinó que tots els regidors del consistori -els del govern i els de l'oposiciós'acostaran més al ciutadà com a polítics. Faran més vida de barri i de carrer. Això ajudarà també a la recuperació del vell sentit de la condició urbana: l'estreta relació que el marc polític de la ciutat fa possible entre els representats i el representant. La descentralització encara té una altra implicació. L'estructura executiva ha quedat dividida només en quatre àmbits: organització i economia, benestar social, urbanisme i serveis municipals i via pública, de manera que l'administració municipal en surt afermada positivament. A pesar que el1987 ha estat un any d'eleccions i que al país les eleccions encara alenteixen excessivament la marxa de les administracions, s'han començat i acabat un munt de coses en l'àmbit municipal. La llista és llarga i voldria només assenyalar-ne algunes. L'acabament del Moll de la Fusta, que culmina la primera gran operació de la façana a mar de Barcelona. El pont de Bac de Roda, que ha significat el primer enllaç nord-sud a llevant de les Glòries, connectant Sant Martí amb la Sagrera. De Nou Barris ja es pot baixar amb facilitat cap a mar. Només falta ara doblar aquest eix a llevant amb l'eix de Fabra i Puig, 11 de Setembre, 90 91 �Prim -i, evidentment acabar de treure vies i obrir Marina-Carles I fins al mar: divuit mansanes de la Sagrada Familia a l'avinguda d Icària. Vint mansanes fms al mar dos quilòmetres, ¡mitja horeta de pagès! Els parcs de la Pegaso, del Clot de la Casa Groga de la Creueta del Coll, que doten d'espais verds i monumentals zones de la ciutat que n'eren òrfenes. Les obres del túnel de la Rovira. El conveni sobre l'ordenació sanitària de la ciutat i la constitució del Consorci d'Hospitals de Barcelona. El conveni per a l'establiment de l'estació terminal d'autobusos Barcelona-Nord que concentrarà les arribades i sortides de vehicles de servei públic per a transport de viatgers. L'inici de les obres del nou col-lector del Bogatell amb una capacitat de divuit m '/s. El conveni sobre els cinturons viaris de Barcelona que permetrà la construcció dels grans distribuïdors de trànsit de travessia per dins de la ciutat. Arriben amb decennis de retard. Altres ciutats europees tenien ja els seus cinturons a començament de segle. ¡Però benvinguts siguin finalment! . Són totes aquestes les obres que fan una gran cmtat. Després hi ha un grapat d'altres obres, i també de serveis, que fan ciutat de cara endins que fan barri, carrer o racó. Que acaben cusen o lliguen espais o trams· que acosten o complementen serveis i que el ciutadà sent molt pròxims:, el mercat de Canyelles, les places de Can Robacols i d' Angel Pestaña la Via Júlia l'aparcament de Gal-la Placídia el polisportiu del carrer del Perill els centres cívics d'Estrelles Altes i de la Trinitat Vella els quarterets de la guàrdia urbana al parc de la Pegaso a Can Ponsic a la plaça Trilla, els carrils reversibles de la Diagonal l'eix viari alternatiu de la Bonanova, etc. I també hi ha realitzacions diverses que tenen una influència difosa sobre el conjunt de la ciutat. En són exemples la campanya de promoció dels mercats -Bar- 92 celona és la ciutat més important d'Europa occidental en ~1 n<?mbre i qualitat d'aquest tipus d'equipament públic, I caha fomentar-ne el coneixement i l'ús-·' la millora del . paisatge urbà, de la neteja i del manteniment dels carrers, de la conservació dels parcs i jardins, de l'increment de l'arbrat urbà; la promoció exterior de la ciutat -entre tots hem aconseguit que Barcelona sigui una referència cultural, econòmica i turística coneguda arreu. Promogudes pel Govern de la Generalitat foren aproyade~ les Lleis d'ordenacío territorial, que suprimeixen JUrÍdicament la Corporació Metropolitana i la substitueix~n per dues entitats sectorials, tres comarques i la mateixa Generalitat -i encara hi ha lloc per a una mancom~nitat mun,iciJ?al. El fet metropolità, però, reconegut per 1 Estatut a 1 article 5, no desapareix. El pes d'aquesta realitat acabarà per imposar-se. Cap de les explicacions que s'han donat al llarg de la campanya per a la supressió de la corporació no resulta convincent racionalment ni políticament. S'han perdut dos anys: un pel desmantellament lent i gens encertat de la corporació i l'altre, l'actual, que serà de reviscolament lent però més engrescador. S'ha volgut esguerrar la possibilitat que la ciutat olímpica real coincidís amb la ciutat metropolitana i que Barcelona «corregués enllà», que la Barcelona saitacarenes lluités contra l'ofec; fins i tot aquest cop ordenadament i solidàriament. ' ' I tot a~xò, aq~esta reducció real de possibilitats, aquest empob:1ment d esperances, no se sap ben bé per què s'ha volgut Imposar. A _imitació del millor estil brechtià potser pensen que «SI la Catalunya real no és com la voldrien, negant-la deixarà de ser real». Per la nostra part ens comprometem, des de les nostres comp_etè!:lcies ~ possibilitats, que la ciutat metropolitana contmm funciOnant per respecte als seus habitants. I quan hi hagi un canvi de majoria parlamentària, nosaltres proposarem des de la majoria la recerca d'un 93 �consens amb tothom per a una nova ordenació territorial de Catalunya. En aquesta ciutat, i a tot Catalunya, el pluralisme dels mèdia ha millorat des que fa tres anys vaig fer un toc d'atenció en aquest sentit. Ha millorat tant, que els sectors dominants, inquiets per la «fragilització» del monopoli dels mèdia que detenen, s'han apressat a muntar noves iniciatives «privades», o netament públiques, tractant d'impedir que el pluralisme floreixi gaire. Fent un repàs, resulta que els sectors dominants compten amb un canal de TV, dues emissores públiques, una cadena privada de ràdio, un diari privat, que posseïa una altra emissora -capçalera de la cadena-, i un bon nombre de títols de premsa comarcal. Ara volen un altre canal de TV i un diari de circulació a tot l'Estat -tot i els bons tractes que tenen amb la premsa de Madrid. Doncs bé, a més, aquí, a Barcelona, sembla que no es pot si no es pertany a aquesta família política, fer declaracions en determinats mitjans. Aquestes han d'anar indefectiblement seguides de comentaris despectius, induint al silenci. En resum: el pluralisme de fet ha millorat, però hi ha qui milita activament i amb força contra la independència dels mèdia. Hi ha uns grans «temes de ciutat» que han de quedar apartats de la contesa partidista. El ciutadà no entén que qüestions tan fonamentals com la lluita contra el sistema de la droga, la seguretat i el terrorisme, la cultura, l'estratègia de les grans comunicacions o la defensa dels interessos de la ciutat davant de Madrid siguin utilitzades amb finalitats electorals. Cal crear «zones de desnuclearització política» al voltant de determinats temes. Els interessos globals de Barcelona han d'estar per sobre de les tàctiques partidistes, i tots els partits polítics han de buscar l'acord en aquelles matèries que tinguin tal consideració superior. En aquest sentit, recordo la proposta semblant que va formular Ramon Trias i Fargas, referi- da al conjunt de Catalunya, en acomiadar-se del consistori al juliol de l'any passat. Per això oferim un pacte de ciutat a les forces polítiques representades en el consistori, i amb la participació del moviment associatiu de la ciutat, que comprengui aquesta categoria de temes. No podem deixar escapar l'oportunitat que ara tenim a l'abast de superar els grans dèficits històrics de la ciutat i,d'enfrontar-nos decidjdament amb els nous problemes, que generen noves degradacions i noves marginacio_ns. Aquest «quart món» que ha esclatat amb força, que és ben visible en alguns dels barris de la ciutat, que sempre ha existit però que ara topa més aparentment amb el contrast d'una ciutat més rica, més engrescada, més brillant -la ciutat és sempre, al cap i a la fi, el contenidor molest dels problemes de la societat-, aquest quart món no s'ha de consolidar, l'hem de reduir amb l'eina de la solidaritat, de la solidaritat urbana, que és un compromís de tots: dels ciutadans, del govern municipal i de l'oposició. L'any 1988 serà el de la Barcelona endins, el de la reconstrucció del passat, de la recomposició dels fonaments mal fets històricament, i també el del descobriment de noves riqueses interiors. Barcelona, que sembla haver esgotat espais i topat amb fronteres infranquejables, té dintre seu, dintre d'ella mateixa, espais per guanyar i fronteres per conquerir. Les illes interiors de l'Eixample en són un exemple, d'aquesta nova il-lusió. El que hem fet ja amb l'illa de la Torre de les Aigües és un exemple paradigmàtic de la Barcelona endins. Amb l'obertura del pati de les Aigües tenim el primer pati públic de les sis-cents mansanes de l'Eixample. I en sis anys n'obrirem deu més, de patis públics. Els particulars també tenen la seva funció específica en l'Eixample endins: enjardinant els patis, rehabilitant les façanes interiors, tornant a fer vida de pati de l'Eixample. 94 95 �Però el lema «Barcelona endins» és més que això. És l'aplicació d'una part de les energies de la ciutat, de les idees i dels recursos a la ciutat mateixa, cap endins seu per refer-la i fer-la més habitable, més equilibrada més humana, més segura d'ella mateixa més orgullosa, més capaç de llençar-se enllà sense atabalaments. Mirem endins de la ciutat, hi ha molt per fer. Farem allò que es veu i que llueix: els parcs del Migdia de Mar de la Vall Hebron de la Ciutat Universitària, etc: prosseguirem amb la millora del paisatge urbà· fomentarem el sector terciari emergent -hotels oficines nou comerç en les àrees de nova centralitat, com el carrer Tarragona Renfe-Meridiana l estació del Nord i les Glòries etc: continuarem la Diagonal cap al mar. Quan l'avinguda més important de Barcelona arribi al mar la ciutat s'hi abocarà de ple, al mar. En l'àmbit de la ciutat haurem reconciliat definitivament el pla i el mar, i això implica fer també allò que no es veu i que és necessari: vèncer la depressió litoral del Poblenou a Sant Pau del Camp. Ciutat Vella el vell cor de la ciutat, l'ànima de Barcelona mereix tota la nostra atenció. Cal rejovenir-la retornar-li antigues comeses i dotar-la de noves funcions: universitat comerç i cultura és allò que pot revifar-ne els barris. Als carrers de Ciutat Vella -a la vista de tothomes lliura la batalla entre la degradació i la recuperació. Sabem que és una empresa exigent i de llarga durada, però hem de fer-ne avançar la recuperació pam a pam, i a salts quan puguem guanyant qualitat fins a arribar a mar. Els projectes són engrescadors - la vella ciutat encetarà una nova vida. Moltes realitzacions estan ja definides o en marxa: Casa de Caritat-Convent dels Àngels el Born i els porxos del passeig Picasso, els coberts del passeig Nacional, I habitatge als pòrtics de la plaça Reial la renovació del Manila l'avinguda Cambó els palaus del marquès d'Alfarràs Solferino Moja les Drassanes etc. La Barcelona contemporània ha hagut de fer-se a cops a batzegades a cops d'il-lusions a cops d'esdeveniments que transcendeixen la mateixa ciutat. Ara finalment tenim l'oportunitat d acabar Montjuïc de retrobar la cara oculta de la muntanya. El parc del Migdia arrodonirà una urbanització que ens haurà durat prop de seixanta anys. Les obres olímpiques no es les de la infrastructura olímpica directa -els estadis de Montjuïc, la preparacío del terreny per a la Vila Olímpica, etc.- estan en marxa i funcionen segons les previsions. No els en parlaré amb detall perquè són objecte de permanent actualitat i se'n pot fer el seguiment dia a dia. El 1988 surten tots els trens cap al 1992. Allò que no s'endegui enguany, ja no arribarà a temps per als Jocs. Per això, ens eixigim de valent i collem molt els altres. Parlem-ne un moment, del 1992, i també del 1993. Ara s'imposa alimentar la confiança ciutadana amb el fet que el 1992 sortirà bé i que tota la ciutat en serà beneficiada. Però cal també desvetllar la confiança ciutadana en l'endemà dels Jocs Olímpics, en la Barcelona del 199 3, perquè els guanys de la ciutat siguin duradors. La Barcelona del 1993 té també dos vessants: Barcelona endins i Barcelona enllà. Haurem dotat la ciutat de les infrastructures que els Jocs Olímpics requereixen. Haurem arribat a la culminació duna fase expansiva i de creixement però hem d'aconseguir que el ritme se sostingui al nivell que volem per a la ciutat. Hem de poder-li garantir un procés continuat d'impuls econòmic a partir dell993. Per això es fa imprescindible que es coneguin les estrangulacions i les potencialitats de Barcelona de manera que es puguin identificar aquells sectors que han d'esdevenir els motors de l'impulsor econòmic a la ciutat del 1993. Disposarem aleshores d'un instrument que haurem posat a operar els anys anteriors: el Pla Estratègic Econòmic i Social per a la ciutat de Barcelona, sobre el qual proposem un ampli acord institucional i ciutadà. 96 97 �Amb el pla, el sector privat tindrà ben identificats els mercats amb gran potencial de creixement i que haurà de cobrir directament. També les administracions locals 1autonòmica, la central i la comunitària coneixeran les necessitats públiques que s'haurien d assumir. Aquest «pacte econòmic de ciutat>> comportaria una promoció econòmica consensuada i una participació equilibrada en les institucions econòmiques i altres, com la Fira, CZF Mercabama, CI DEM, Patronat Català Pro Europa universitats etc. La Barcelona del 1993 té una justificació i una filosofia ben senzilles: amb temps, amb previsió amb imaginació i habilitat planifiquem i posem els mitjans -tots plegats, administracions, entitats i particulars- perquè la ciutat continuï en alça a partir del que haurem acumulat. ¡Que Barcelona passi a la història de les ciutats olímpiques com aquell fill que va saber invertir els seus diners! Ell988 ja és un any olímpic. Al setembre tomarem de Seül amb la bandera olímpica. A partir de 1 estiu amb l'acció conjunta de l'Ajuntament i el COOB 92 haurem començat l'Olimpíada Cultural, que convertirà Barcelona en una nova referència cultural obligada. En aquesta olimpíada cultural jugarem molt a casa nostra. Barcelona, ciutat d'art i de cultura, podrà mostrar a gran escala la seva sensibilitat i creativitat. Els quatre anys que seguiran seran de treball intens en tots els àmbits però el farem amb la confiança que els nostres seran uns Jocs Olímpics exemplars i que mai com ara no tindrem tantes oportunitats per marcar positivament el futur accessible de la ciutat. Col.legi de Periodistes de Catalunya Barcelona, 12 de gener del 19 88 98 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1987 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-01-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1072/19880113d_00258.pdf 4e49ffc92a335f2fb75e684ccd410ae1 PDF Text Text Ar o r)-(J) g/i-e /taii4 -t/ 44,-~ sr^ Cloenda de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona a la Conferencia del Dr. +Bruno Kreisky, al Salo de Cent. Barcelona, 13 de gener de 1988 �-2- CatalA. ÉS PER A NOSALTRES UNA GRAN SATISFACCI6 TENIR AVUI AQUÍ A BRUNO KREISKY. LA CIUTAT DE BARCELONA. SE SENT SEMPRE COMPLAGUDA I HONORADA DE PODER MOSTRAR LA SEVA HOSPITALITAT A PERSONALITATS IL.LUSTRES. 1 LA PERSONALITAT DE BRUNO KREI SKY ES EXEPCIONAL . ES UNA PERSONALIDAD QUE HA MARCADO UNA ÉPOCA. FUCS A LO LARGO DE UN PERÍODO DE 30 AÑOS SECRETARIO DE ESTADO Y MINISTRO DE ASUNTOS EXTERIORES PRIMERO Y CANCILLER DESPUÉS DE AUSTRIA, EN LOS MOMENTOS MáS CRUCIALES DE SU HISTORIA CONTEMPORáNEA. SU MANERA DE INTERVENIR E INFLUIR EN LOS ACONTECIMIENTOS DE ESA 9POCA, HA TRASCENDIDO SU PAíS Y HA HECHO DE ÍL UN POLÍTICO DE ALCANCE MUNDIAL. SU SENSIBILIDAD PERMANENTE POR LAS CAUSAS DE LOS OPRIMIDOS, HA HECHO DE ÉL UN HOMBRE COMPROMETIDO CON CastellI �-3- LOS PROBLEMAS DE SU TIEMPO. SU ALINEACICSN A FAVOR DE LA CAUSA DE LA PAZ Y DEL DESARME HA HECHO DE j 1, UN MILITANTE DEL PACIFISMO. SU VIVENCIA PERSONAL DEL DESGARRO DE EUROPA BAJO EL NAZISMO Y LA GUERRA LO CON\TIRTI6 EN UN EUROPEISTA CONVENCIDO. POR TODAS ESTAS RAZONES, SR. KREISKY, SEA USTED CORDIALMENTE BIENVENIDO A ESTA CASA, QUE ES LA CASA DE LA CIUDAD. A ESTE SALEN, QUE ACOGI6 EL PRIMER CONSEJO MUNICIPAL DEMOCRáTICO DE EUROPA. AncT1j,:s THANK YOU VERY MUCH DR. KREISKY FOR YOUR VERY INTERESTINC CONTRIBUTION 10 THE ANALYSIS OF THE PRESENT UORLD POLITICS' SITUATION. MOLTES GRACIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3978 Title A name given to the resource Cloenda de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona a la Conferència del Doctor Bruno Kreisky, al Saló de Cent Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Anglès Subject The topic of the resource Biografies Política Acció política Kreisky, Bruno Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-01-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1133/19880125d_00259.pdf 8010f8f8610e1b07a8406335caf8d0f7 PDF Text Text r^ : 220 (11 CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA Departamento de Promoción Industrial DISCURSO DE APERTURA DEL ALCALDE DE BARCELONA DE LA REUNION INTER- EMPRESAS DÜSSELDORF-BARCELONA Düsseldorf, 2.5 de enero de 1913b 9;30 horas La Ciudad de Barcelona ha sido siempre una metrópoli empresa- ria l y EspaBa abierta. En ella se inicio la Revolución Industrial y en siempre se ha mantenido extraordinariamente atenta los negocios internacionales. Desde hace algunos aElos, el Ayuntamiento que presido, ',nto con otras entidades aquí representadas (como la Asociación de Empresarios de Catalurla, la Cámara de Comercio de la ciudad, o la Feria de Barcelona), ha desarrollado un notable esfuerzo de promoción económica a nivel internacional. Ni qué decir tiene que la reciente nominación de Barcelona como Sede Organizadora de los Juegos Olímpicos de Verano de 1992 nos ha ayudado notablemente en este esfuerzo. Ha contribuido a colocar Barcelona en mente el mapa para muchos ciudadanos del mundo. Dentro de este esfuerzo de promoción, el "Consorcio dr. la Zona Franca", que c^ la Agencia de Desarrollo Económico de Barcelona, ha empezado a organizar reuniones entre empresas locales y empresas extranjeras, con el objetivo de intentar facilitar el establecimiento de " . 3oirt-ventures" tan amplias Como sear,r` pu- sible^. L a primera experiencia se celYi.>ró en mayo de] aiïo pasado entre 13 empresas de Milán y 13 de Barcelona, con un gran i.xito. Ello nos ha llevado a hora a repetir el intento con las empresas de Düsseldorf. Nuestra intención es repetir, esta experiencia en octubre próximo en Tokio, y, en ulteriores ocanronc,s con otras ciudades como Amsterdam, Lyon o Birmingham. �2.• La organización de este tipo de encuentros requiere, para que sean fructíferas, un lento y laborioso trabajo de selección e intercambio de empresas. Desde aqui quiero agradecer el excelente trabajo realizado por los equipos que han trabajado, desde Düsteldorf y desde Barcelona, para hacer posible esta Jeunión. Quiero, asimismo, agradecer a todas las empresas alemanas aquí presentes su interés por esta Heunión, y a todas las empresas de Barcelona que nos acompañan su confianza en nuestra organización. A todos les deseo éxitos en sus conversaciones, en la certeza de que lo que es bueno para ustedes lo es asimismo para el desarrollo del área económica de Barcelona. Muchas gracias y buen trabajo. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4039 Title A name given to the resource Reunió empreses Dusseldorf - Barcelona / Discurs obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Dusseldorf, Alemanya Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Comerç Indústria Competitivitat Relacions Internacionals Acció política Territoris Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-01-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1134/19880126d_00260.pdf 686bb70f6c2c491fca786691f487e22e PDF Text Text CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA Departamento de Promoción Industrial DISCURSO DEL ALCALDE DE BARCELONA, DE INTRODUCCION A LA PRESENTACION DEL AREA ECONOMICA DE BARCELONA EN DUSSELDORF (26/1/88) Y MUNICH (27/1/88) Seloras y Sertores: 1 ; En nombre de la Ciudad de Barcelona y en nombre de 1 toas las entidadee económicas aqui represenLadas (Asociación de Uprcsarios de Oatalufla, Cámara de Comercio de Barcelona y seria de Barcelona) les agradezco muy sinceramente su presenei4 en este acto, Con franqueza debo confesarles 0A que estoy amplia- mente convencido de que existen poderosas razones para que empresas consideren el área do Barcelona corno una seria op(z5n a la hora de localizar sus industrias fuera de su pais. Durante esta malana, técnicos de Arthur Anderscn Dresder Bank van a detaliar algunos aspectos del. por y 4 y del cómo invertir en Barcelona. Asimismo, tres 1.141kap-de empresas alemanas que han invertido ya en nuestra área -1 (el SeMor Orlob de HERBEWDS ESPAÑOLA, el Sr. Kriutt de PALEX y el Sr. Castcllá de GRUPO FREUDENBERC) tendrán ocasión _iláJW,~4.41,..de exponerles personalmente su experiencia. Yo quisiera caT 1,an sólo, a modo de introducción, desta- diez razones que me parece que tienen.suficiente peso para jutificar la consideración de .7. "Opción Barcelona". Veamos„-p~T estas diez razones. Primera. El crecimiento actual de la economía espallelai El crecimiento del Pro'Jucto Nacional Bruto Espa¿lel ha sido --t en 1987 del 4,5%, bien por encina de .a Teflia de los paises �2. IJv de la CEE. Por otra pe te el diferencial de inflación de España respecto al res o de paises de la CEE se ha reducido deforma muy notable: el 5% de inflación del año 87, significa qu la lucha contra la inflación está consiguiendo en Espaha éxitos muy notables. Como decía recientemente John Philipsborn, Viepresidente del Chase Manhattan Bank, en el "Wall Sreet JoUrnal" del 11 de noviembre de 1987: "España es uno de los pocos paises en Europa que merece ser considerado en términos de crecimiento a largo plazo", Segunda. Barcelona es la puerta de entrada a un mercado de 3;5 millones de consumidores. Barcelona, por SU uhicaoilm gegráfiea, cercana a la frontera con Francia, con excelentes ao0sos por tierra, mar y aire, es la puerta ideal a un mercado de 35 millones de consumidores esparloles, en franca expansión. Es asimismo, una puerta al mercado norteafricano, del Medio Orlente y de América Latina. Cataluï1a es, por otra parte, una de las zonas de España de mayor nivel de renta y de mayor consurho tanto doméstico corno industrial. Tercera. Barcelona cuenta con una potente infraestructura inliustrial, y buenas comunicaciones con Europa y el resto del muhdo. El área económica de Barcelona se halla a hora y media en automóvil, por autopIsta, de la frontera francesa. Posee 1 un aeropuerto internacional conectado a las principales metró1 polis del mundo, que esta siendo en estos momentos ampliado y fflodernizado. El puerto de Barcelona compite per el primer puesto del área mediterránea, está en plena expansión, y cuenta con una interesante Zona Aduanera Exenta. En 12 horas un camión lleva sus productos de Barcelona a Frankfurt por un precio aO'oximado de 1,6G: dólares ame canos. Por otro lado, existe suelo industrial disponible, bien urbanizado, para la ubicación de nus industrias. Los ayunta- �milntos del área ^de Barcelona están desarrollando un gran es- fuerzo por ampliar constantemente esta oferta. Destaca, en este sentido, la puesta en marcha, dentro de meses, del Parqut Tecnológico del Vallés en el que, además de ur p a (a 30 Kms del centro de Barcelona) excelente ubicación, se ofrecen a ia$ empresas de tecnología avanzada toda una serie de servicios entre los que destacan un Instituto de Transferencia de Tec_noloifa y un Centro de Empresas para la instalación de nuevas o pequeñas empresas, con asesoramiento y actividades de forma- ein incluidas. Y lo que es más importante: la enorme red de empresas industriales ya existentes, que puedan convertirse en suministrvdores, subcontratistas o en eficaces auxiliares de su empresa; Barcelona es el corazón de la industrialización de Espada. HaCc 200 a n os que existe una industria diversificada y eficaz, en nuestra área: prácticamente todos los sectores industriales se:hallan representados. Cuarta. La gente. Las personas que puede necesitar su empresa, desde cl trabajador manual hasta el director do fábrica, están disponibles , a^^ser contratadas, a un salario razonable y i on altos niveles de cualificación y formación profesional: a) Están disponibles, puesto que el problema del desempleo motivado por la crisis, ha creado una situación en la que no existe, como en otros países, escasez de mano de obra cualificada. b) El coste del trabajo es en Espaíia, todavía hoy, inferior al de la práctica totalidad de paises europeos (excepto Portugal y Grecia), e inferior a los de Japón y Estados Unidos. c) El grado de cualificación es elevado. Barcelona concentra tres Universidades ron un elevado número de estudi antes y con un importante nivel. El esfuerzo realizado en investigación es, asimismo, notable, con la reciente creación de �4. centros de investigaci ón aplicada en nuestra área (Micrueletrónica, Nuevos Materiales, Centro de CAD/CAM, Instituto de Diseño Textil, etc.). d) Finalmente, existe en Barcelona una cultura y una ética del trabajo muy arraigada en una historia orientada hacia el trabajo industrial y la mentalidad empresarial. Como resultado, la productividad es la más elevada de España. Quinta. Una fiscali dad razonable. Los impuestos que pagan lar, empresas nacionales y extranjeras en España y, _ecv, -i Lré en nuestra área, resisten bien la competencia con otros p aises de Europa (Nuestro 35%, de Impuesto de Sociedades es, todavía hoy, inferior al tipo aplicado en la mayoría de paises de la CEE). Por otra parte, ci Impuesto sobre la Renta de las Per s onas Físicas, que grava la renta individual, es, asimismo, menos importante que en la mayoría de paises del centro y del norte de Europa. Sexto. Los Servicios a las empresas. La ciudad de Barcelona es una gran metrópoli de casi 2 millones de habitantes y de basta millones si consideramos el área metropolitana Lla estado siempre abierta a los negocios internacionales. De ahí que cuenta con todos los servicios que pueda necesitar su empresa: bancos nacionales y extranjeros, una activa bolsa de- valores, empresas consultoras, auditoras y de ingeniería, aseguradoras, una centenaria Cámara de Comercio y una Feria de Muestras que concentra, a través de sus 40 salones a más de' 2.296.764 visitantes al año. Séptimo. Incentivos a ]a inversión. Barcelona y su área de influencia gozan de una serie de incentivos a la inversión industrial que se hallan por encima de la media europea; a) Puede obtener subvenciones de hasta un 30% de su inversión en activos fijos si su empresa se ubica en una dr. las numerosas Zonas de Urgen- �te Pei ndustralizacióra del área de Harcelona. b) Puede obtener deducciones fiscales de importanc i a por creación de lugares de trabajo (0, b millones de Atas por empleado) o por inversiones en activo fijo (hasta el 15%). e) Puede obtener créditos subvencionados, a bajo interés, a trav6s del Banco de Crédi to Indus- trial. d) ruede beneficiarse de numerosas ayudas a la investigación y desarrollo, así como a la implantación de nuevas tecnologías. Octava. La calidad de vida. Cataluña es la California de Europa, en tárminos de calidad de vida. Muchos de ustedes 1/entro de ella, Barcelostra área como turistas. .tíentro conocen ya nuestra na es una ciudad cosmopolita, llena de atractivos culturales y recreativos para vivir. Es la combinación entre la apertura vital del sur de Europa, y y la tradición cultural del centre del Norte de Europa. Barcelona es hoy, desde el punto de vista cultural, un punto de referencia mundial. Y vivir en nuestra ciudad le puede garantizar todas las comodidades de una gran metrópolis moderna. Novena. Los Juegos Ol mpi.cos de 1992. Como ocurrió en el pasado en dos Exposiciones Universales (la de 1889 la de 1929), Barcelona vibra en estos momentos corc ya y el impulso de la organización de los Juegos Olímpicos de Verano de 1992. Los Juega s constituyen no sólo una concreLa oportunidad de negocio para muchas empresas, sirg o un estímulo para el desar•ro llo de innumerables proyectos empresariales püblioo ; y privados. Es momento de fiebre emprendedora en todos los aspectos, que nosotros pretendemos extender más alba de 1992. Un momhnto _jce puede ,aprovechar su empresa. �1)6ci-.7. La "Barcelona Development Agency". Una iiltima razón para considerar la "Opción Barcelona" es la existencia del Consorcio de la Zona Franca, la Barcelona Development Agency, que ha organizado este viaje y que yo me honro en presídir. La BOA está a su completo servicio para ayudarle en su proceso de toma de decisiones de inversión con informaciones y Contactos muy concretos: a) Sobre disponibilidades y precios de suelo indus- trial. b) Sobre empresas locales que puedan ser potenciales "partners", suministradores, o clientes. c) .;obre el potencial docente y de investigación de nuestra Universidad y centros especializos, d) Sobre los incentivos a la inversión industrial. e) Sobre cualquier otro aspecto que pueda necesitar su compañia. Todo un equipo humano, especializado y profesionalizado, es7z5' al servicio de su empresa para hacerle las cosas más fas- En suma, pues, cree honestamente que existen algunas cazonos' para considerar nuestr. Quiero expresarles, en 111,,:* . =_-± de la ciudad des económicas que me acompai'lan en este calurosamente bietriendos la inEstalaci6n de su 7i y de las entida acto, que ustedes serán deciden escogernos como área para empresa. Barcelona, que fué siempre un ciudad abierta, les recibirá con cordialidad y calor. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona DUsse:1 Munie , 26 de enero de 19B8 (9:30 h) de enero de 1985 (9:30 h) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4040 Title A name given to the resource Introducció a la presentació de l'Area Econòmica de Barcelona a Dusseldorf (26-01) i Munich (27-01) Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Bones comunicacions amb Europa; port, aeroport, etc. Serveis a empreses. Area Metropolitana. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Dusseldorf i Munich, Alemanya Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Comerç Finançament Economia Indústria Competitivitat Relacions Internacionals Acció política Territoris Alemanya Barcelona Consorci de la Zona Franca de Barcelona Àrea metropolitana Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-01-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1135/19880128d_00261.pdf 079b244a98b4eddc8f58d8b6bb577736 PDF Text Text 221 PALABRAS DEL EXCMO. SR. ALCALDE, PASOUAL MARAGALL, CON MOTIVO DE LA CONFERENCIA DEL DR. JORGE BATLLE EN EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA Barcelona, 28 de enero de 1988 �SON MUCHAS LAS SIMILITUDES ENTRE MONTEVIDEO Y BARCELONA. EL DR. JORGE BATLLE AL HABLARNOS DE AMBAS CIUDADES COMO CENTROS DE INGRESO Y PRESENCIA EN EUROPA Y AMÉRICA HA DESTACADO UNA COINCIDENCIA QUE COMPARTO SIN RESERVAS. SE TRATA AHORA DE PODER TRADUCIR ESTA COMÚN CIRCUNSTANCIA EN FORMAS OPERATIVAS DE INTERCAMBIO Y DE COOPERACIÓN. ESTAMOS EN ELLO. POR MI PARTE SI TUVIERA QUE DESTACAR ALGO DE LO MUCHO QUE NOS UNE, LO HARÍA CON DOS NOMBRES PROPIOS QUE SINTETIZAN LA INTENSIDAD DE NUESTRA RELACIÓN CULTURAL: MARGARITA XIRGU - DE LA QUE ESTE AÑO SE CUMPLE EL CENTENARIO DE SU NACIMIENTO EN MOLINS DE REI - Y TORRES GARCÍA. AMBOS SIMULTANEARON A TRAVÉS DE SU ARTE LA REPRESENTACIÓN DE NUESTROS PAÍSES. LA MEMORIA COLECTIVA NO OLVIDARá TAMPOCO A LA LEGIóN DE DEMóCRATAS QUE SE CONVIRTIERON EN ANóNIMOS EMBAJADORES DE NUESTROS RESPECTIVOS PAÍSES, GRáCIAS A LA HOSPITALIDAD QUE LES OFRECIMOS EN SUCESIVOS MOMENTOS DIFÍCILES, HOY, POR FORTUNA, YA SUPERADOS. QUEDARá, INDELEBLE, EL MúTUO RECONOCIMIENTO. CUANDO ME HONRÉ EN VISITAR URUGUAY, EN ABRIL DE 1985, ENTRE LAS GRANDES SATISFACCIONES QUE ENCONTRÉ FIGURÓ LA ACEPTACIÓN POR EL DR. BATLLE DE VISITARNOS EN BARCELONA. �HABRá SIDO ÉSTE MáS QUE UN ENCUENTRO CORTÉS. PERMÍTAME QUE LO CALIFIQUE DE REENCUENTRO EMOTIVO ENTRE USTED Y SUS AMIGOS DE ACá. SEA BIENVENIDO, DOCTOR, A LA CIUDAD DE BARCELONA QUE LE ACOGE SINCERAMENTE COMO A UN AMIGO QUE REGRESA. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4041 Title A name given to the resource Paraules en motiu de la conferència de Jorge Batlle intendent municipal de Montevideo i senador d’Uruguai, a l'Ajuntament de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Cooperativisme Acció política Territoris Uruguai Batlle, Jorge Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-01-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1136/19880204d_00263.pdf 79108b86a3312ee4710d98d932ee17bd PDF Text Text Discurso del Excmo. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona, con motivo de la Apertura de las Jornadas "Innovación y Futuro". 4 de febrero de 1988 �SEÑORAS Y SEÑORES, EN PRIMER LUGAR, DESEO DAR LA BIENVENIDA A BARCELONA A LOS PARTICIPANTES EN ESTAS JORNADAS QUE NOS VISITAN Y DESEAR, A TODOS USTEDES, UN PROVECHOSO DESARROLLO DE ESTE ENCUENTRO. ALGUNAS CONSIDERACIONES SOBRE LA SITUACIóN ECONóMICA GENERAL PERMITEN SITUAR ADECUADAMENTE LOS TEMAS QUE USTEDES VAN A DEBATIR. LA INTERDEPENDENCI ECONóMICA, O, SI SE PREFIERE, LA GLOBALIZACIóN DE LA ECONOMÍA, YA NO NECESITAN SER DEMOSTRADAS. �POR ESO LA MARCHA DE LA ECONOMÍA INTERNACIONAL ES UN DATO INELUDIBLE A LA HORA DE ENJUICIAR LAS PERSPECTIVAS ECON&4ICAS DE áMBITO NACIONAL, Y LA RELACIóN DE TODO ELLO CON LA PPOMOCIóN Y CREACIóN DE PYME. A GRANDES RASGOS, LA ECONOMÍA INTERNACIONAL APARECE ACTUALMENTE CARACTERIZADA POR UNA SERIE DE DESEQUILIBRIOS QUE SE INTERACCIONAN. DE UN LADO, LOS DÉFICIT DE LA ECONOMÍA DE LOS ESTADOS UNIDOS, INTERNOS Y EXTERNO, - QUE GRAVAN FUERTEMENTE EL CONJUNTO DE LA•OCDE, PUESTO QUE LOS ESTADOS UNIDOS PARTICIPIN EN EL PIB TOTAL DE LA ORGANIZACIóN CON UN 40%. LA CAÍDA DEL DOLAR HA SIDO LA CONSECUENCIA DE ESTE DESEQUILIBRIO CLAVE, Y, A LA VEZ SE HA CONFIGURADO COMO UN INTENTO, POR PARTE DE LA ADMINISTRACIóN NORTEAMERICANA, DE PALIARLO. �TAMBIÉN EL CRACK BURS;TIL DE OCTUBRE DEL ANO PASADO TENDRíA SU EXPLICACI6N üLTINA EN LOS DÉFICIT NORTEAMERICANOS RELACIONADOS CON LA SITUACIóN DEL RESTO DE LA ECONOMíA MUNDIAL. LA CAíDA BURSíTIL, QUE POR SUPUESTO HA AFECTADO A NUESTRAS BOLSAS, ESTE TENIENDO CARACTERíSTICAS Y COMPORTAMIENTOS DISTINrTOS A LOS DEL MíTICO CRACK DEL 29. LA CRISIS DE ENTONCES TARDE EN LLEGAR A EUROPA UN AÑO, LA DEL 19 DE OCTUBRE LO HIZO EN 12 HORAS. CONOCEMOS LAS CONSECUENCIAS INMEDIATAMENTE RECESIVAS DE LA CRISIS DEL 29. - DE MOMENTO, LAS ECONO4IAS AFECTADAS POR LA CAIDA DE AHORA HAN CONTINUADO SUS PAUTAS ANTERIORES DE MODERADO CRECIMIENTO, AL TIEMPO QUE LAS BOLSAS APUNTAN UNA CAUTELOSA RECUPERACIóN. �DE OTRO LADO TENEMOS LOS DESEQUILIBRIOS POR SUPERAVIT DE ALEMANIA, JAPóN Y DE LAS ECONOMíAS INTERMEDIAS DE TAIWAN, COREA DEL SUR, HONG-KONG Y SINGAPUR, SI BIEN LOS SUPERAVITS DE ESTOS PAISES OBEDECEN A CAUSAS DISTINTAS, LA CONSECUENCIA ES LA MISMA AGRESIVIDAD EXPORTADORA Y CONTROL Y ATONíA INTERNOS QUE REDUCEN LA DEMANDA IMPORTADORA, Y, POR LO TANTO, LAS POSIBILIDADES DE CRECIMIENTO DE OTRAS ECONOMíAS. A ESTE CUADRO HABRíA QUE AÑADIR EL ESTRANGULANTE PESO DE LA DEUDA EXTERIOR DE LOS PAÍSES EN VIAS DE DESARROLLO, QUE RESTA ASIMISMO FLUIDEZ A LOS INTERCAMBIOS MUNDIALES POR LA FUERTE REDUCCIóN DE LA CAPACIDAD IMPORTADORA DE LOS PAISES ALTAMENTE ENDEUDADOS. �POR LO QUE RESPECTA A LA ECONOMÍA ESPAÑOLA, HAY QUE DESTACAR QUE LOS RESULTADOS DE LOS DOS úLTITvOS AÑOS HAN SIGNIFICADO UNA RECUPERACI6N ESPECTACULAR DE ALGUNOS DE LOS INDICADORES MáS SIGNIFICATIVOS. LA DEMANDA EFECTIVA SE HA SITUADO EN TASAS SUPERIORES AL 6% ANUAL, RITMO QUE DUPLICA PRáCTICAMENTE AL REGISTRADO EN LA CEE. EL DATO MáS SOBRESALIENTE DE LA DEMANDA INTERNA HA SIDO EL CRECIMIENTO DE LA INVERSIoN, QUE HA ALCANZADO UNA TASA REAL DEL 14%, FRENTE AL 5,2% DE EUROPA EN 1987. EL OTRO FACTOR QUE HA IMPULSADO A LA DEMANDA INTERNA ES EL CONSUMO FAMILIAR, CUYO CRECIMIENTO HA SIDO EN 1987 DE 4,1%QUE DUPLICA LA TASA DE DESARROLLO EN LA CEE. �EN CAMBIO, EL SECTOR EXTERIOR HA DADO UNA APORTACIóN NEGATIVA AL CRECIMIENTO DEL PIB. EL GASTO INTERNO DE LA ECONOMÍA ESPAÑOLA ESTE BENEFICIANDO EN UNA CUANTÍA IMPORTANTE A OTRAS ECONOMIAS, A TRAVÉS DEL AUMENTO DE LAS IMPORTACIONES DE BIENES Y SERVICIOS,NO COMPENSADAS POR LAS EXPORTACIONES. ESTE DESEQUILIBRIO SE HA TRADUCIDO EN UNA FILTRACIóN NETA HACIA EL EXTRANJERO, QUE EN TÉRMINOS DE PIB, ALCANZA MES DE 2 PUNTOS PORCENTUALES EN 1986 Y 1987. ES DECIR, ESPAÑA HABRÉ HECHO UNA APORTACIóN, MODESTA PERO NETA, AL CRECIMIENTO DE LA ECONOMíA M U ND I AL . SIN DUDA, LA INTEGRACIóN DE ESPAÑA EN LA CEE HABRá CONTRIBUIDO A ESTA SITUACIóN DE MANERA DUAL. �LA ECONOIIiíA ESPAÑOLA TUVO QUE SOPORTAR LA EXPORTACIóN DE LAS EMPRESAS DE OTROS PAíSES COMUNITARIOS, MáS COMPETITIVAS POR MEJOR DOTADAS. PERO ESTA COMETENCIA HA PROVOCADO UN COMPORTAMIENTO MáS DINáMICO DE LAS EMPRESAS ESPAÑOLAS. LAS IMPORTACIONES DE BIENES DE EQUIPO QUE INCORPORAN INNOVACIóN •TECNOLóGICA HAN CRECIDO UN 30%. ESTA RENOVACIóN DEBE DAR LUGAR A AUMENTOS DE LA PRODUCTIVIDAD QUE MEJORARáN LA COMPETITIVIDAD DE LA ECONOMIA ESPAÑOLA, LO QUE SE TRADUC IRá EN COMPORTAMIENTOS MáS FAVORABLES DEL SECTOR EXTERIOR. LA INTEGRACIóN EN EUROPA HA IMPULSADO TAMBIÉN LAS INVERS IONES EXTRANJERAS, DE FORMA QUE LA BALANZA DE CAPITALES HABRá AYUDADO A COMPENSAR LOS RESULTADOS ADVERSOS DE LA BALANZA DE BIENES Y SERVICIOS. �CON TODO, LA ECONOMíA ESPAÑOLA VA A/MENTANDO SU PRESENCIA ACTIVA EN EL áMBITO INTERNACI +NAL . EN ESTE SENTIDO, Y ASIMISMO POR RAZONES DE SOL DARIDAD HACIA EL ESTIMADO PUEBLO ARGENTINO, HEMOS DE CELEBRAR LA RECIENTE FIRMA DEL ACTA CONS T TUTIVA DEL TRATADO GENERAL DE COOPERACIóN ENTRE ES'AÑA Y ARGENTINA, QUE CONTEMPLA INTERCAMBIOS POR VAI R DE 350.000 MILLONES DE PESETAS. LA OCDE ATRIBUYE A LA ECONOMíA ESPAÑOLA UNA EXPECTATIVA DE CRECIM NTO PARA 1988 DEL 3,5%, EL DOBLE DEL PREVISTO PARA EL CONJUNTO DE LA CEE. INDUDABLEME TE, DIVERSOS SON . LOS FACTORES QUE . PUEDEN INFLU NEGATIVAMENTE EN ESA EXPECTATIVA, ALGUNOS DE IIS CUALES ESCAPAN A CUALQUIER POSIBILIDAD DE CONTROL ESDE LOS MECANISMOS DE NUESTRA ECONOMíA. OTR'i S , EN CAMBIO, DEP ENDERáN MUCHO DE LAS MEDIDAS QUE S . ADOPTEN Y DE LAS ORIENTACIONES QUE PRESIDAN NUES ►'A ACTIVIDAD. �EN ESTE SENTIDO, ES INDUDABLE QUE, EN EL MARCO DE LAS CARACTERÍSTICAS ESPECÍFICAS DE LA ECONOMIA ESPAÑOLA, LA PROMOCIóN.Y CREACIóN DE PYME TIENEN UNA IMPORTANTE FUNCIóN EN LA DOBLE DIRECCI6N QUE DEBE MOTIVAR HOY NUESTRA POLÍTICA EMPRESARI AL LA COBERTURA EN GRADO SUFICIENTE DE LA DEMANDA INTERIOR Y LA EXPORTACIóN.• HAY QUE IMPULSAR DECIDIDAMENTE LA COOPERACI6N ENTRE ADMINISTRACIóN, UNIVERSIDAD Y EMPRESA PARA ALCANZAR LOS OBJETIVOS NECESARIOS DE CALIDAD Y DE COMPETIVIDAD DE NUESTRA PRODUCCI6N. DFSDE EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA ESTAMOS CONVENCIDOS DE LA CONVENIENCIA DE ESA COOPERACIóN. LA ADMINISTRACI6N LOCAL PUEDE COLABORAR DE DIVERSAS MANERAS A LA REACTIVACIóN ECONóMICA Y A LA CREACI6N DE EMPLEO. �LOS AYUNTAMIENTOS SON -SI ME PERMITEN LA EXPRES ION- LA MáS "EMPRESARIAL" DE LAS ADMINISTRACIONES PliBLICAS, LAS CUALES GASTAN YA UN 43°2% DEL P.I.B. ESTA CALIFICACIóN EMPRESARIAL LES VIENE A LOS AYUNTAMIENTOS POR SU PROXIMIDAD AL CIUDADANO "CONSUMIDOR" LO QUE PERMITE UN MEJOR CONOCIMIENTO DE SUS PROBLEMAS Y NECESIDADES ASí COMO UN MAYOR CONTROL DE AQUEL SOBRE LO PRODUCIDO Y TAMBIEN PORQUE LOS AYUNTAMIENTOS SON ADMINISTRACIONES DE DIMENSION MANEJABLE, QUE PUEDEN INCORPORAR CIERTAS PRACTICAS EMPRESARIALES. POR ESO EL CONTACTO, LA RELACION ENTRE AYUNTAMIENTO Y EMPRESA ES MáS FáCIL: AMBOS ESTáN SITUADOS MáS AL MISMO NIVEL. EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA HA REDUCIDO SU PLANTILLA -DE 15.000 FUNCIONARIOS A 13.000- DE MANERA RACIONAL Y FLUIDA, Y, DIVERSIFICADO, EN CANTIDAD Y CALIDAD, LOS PRODUCTOS QUE OFRECEMOS AL CIUDADANO. �ESTO NOS HA ACERCADO AL SISTEMA EMPRESARIAL Y NOS HA HECHO SENSIBLES A SUS PROBLEMAS Y A LAS POSIBILIDADES DE COLABORAR CON éL. HEMOS PROMOVIDO APORTACIONES COMO LA PONENCIA DE DESARROLLO ECONóMICO Y SOCIAL, INICIATIVES, S.A. Y BARCELONA ACTIVA, S.A. QUE TIENEN COMO OBJETIVO INCIDIR DIRECTAMENTE EN EL TERRENO ECONóMICO. NO SIMPLEMENTE PARA ALIVIAR LAS CONSECUENCIAS DE LA CRISIS -CUYA MANIFESTACION MáS DOLOROSA ES EL PARO-, SINO PARA COMBATIR SUS CAUSAS, ENTRANDO CON IMAGINACIóN EN LA PROPIA ACTIVIDAD . ECONóMICA. EL úNI CO REMEDIO EFICAZ CONTRA EL PARO ES PROMOVER ACTIVIDAD ECONóMICA. CON INICIATIVES, S.A. PRETENDEMOS ATENDER GRANPPS PROYECTOS/ DE INTERnS PúBLICO. �CON BARCELONA ACTIVA S.A. -QUE ES LA PRIMERA EXPERIENCIA DE ESTE GÉNERO EN ESPAÑA- HEMOS PASADO A LA MICRO-INTERVENCIóN EN LA CREACIóN DE EMPRESAS, PRESTANDO APOYO EN LA. ETAPA DELICADA DE LOS PRIMEROS PASOS DE NUEVAS EMPRESAS. NOS SENTIMOS MUY PRÓXIMOS A LOS CIUDADANOS OUE ARRIRFSGAN SU PRESTIGIO Y SUS RECURSOS PARA CREAR NUEVAS EMPRESAS, Y, CON ELLAS, MáS OCUPACI6N. NOS JUGAMOS, TODOS, BASTANTES COSAS EN COMúN. DEFENDEMOS EL ESPIRITU DE RIESGO Y DE INICIATIVA. DEFENDEMOS TAMBIéN LA POSIBILIDAD DE DESTERRAR, UNOS Y OTROS, EL CPRáCTER RETRóGADO DE LAS ACTITUDES REFRACTARIAS A TODO PLANTEAMIENTO DE INTERéS GENERAL. SOBRE TODAS ESAS CUESTIONES TENDRáN USTEDES LA OPORTUNIDAD DE TRATAR A FONDO EN ESTAS JORNADAS. A LA VEZ QUE DECLARO ABIERTAS LAS SESIONES DE �TRABAJO, LES REITERO MI MáS CORDIAL BIENVENIDA A BARCELONA . M UCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4042 Title A name given to the resource Jornadas de Innovación y Futuro. Promoción y creación de empresas / Discurs obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. El contacte entre Ajuntament i Empresa és més fàcil. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. CMB Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Globalització Relacions Internacionals Territoris Acció política Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-02-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1137/19880208d_00264.pdf f96df7c44f1f5669fdc0b63eed259a32 PDF Text Text le Ntalv il Ajuntament Discurs de l'Excm. Sr. de Barcelona Alcalde de Alcaldia Gabinet de Comunicació Barcelona al Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e City Council de Toronto Toronto, 8 de febrer 1,988 ^, w �HONORABLE MAYOR, CITY COUNCILLORS, LADIES AND GENTLEMEN, IT IS A GREAT HONOUR, AS THE MAYOR OF BARCELONA, TO ADDRFSS THESE WORDS, TODAY, TO THE CITY COUNCIL OF TORONTO. TRIS IS NOT AN ORDINARY EXPERIENCE. THESE CONTACTS ARE NORMALLY HELD BETWEEN MAYORS. ALTHOUGII THESE CONTACTS ARE, MOST OF THE TIMES, POSITIVE, I FEEL GRATEFUL FOR HAVING THE OPPORTUNITY AND THE HONOUR TO TALK. TO THE REPRESENTATIVES OF THE CITY ON THE WHOLE. IN DEMOCRATIC COUNTRIES THE CITY HALL IS, IN MANY WAYS, A PRIVILEGED INSTITUTION. IT ALSO HAS, INDEED, S OME INCONVENIENTS. FOR THE C ITIZEN S, THE CITY HALL IS THE CLOSEST ^►- �—3— POLITICAL AND ADMINISTRATIVE REQUEST. THIS HAS TWO POSITIVE EFFECTS FOR DEMOCRACY: 1) IT GIVES US THE CHANCE TO HAVE A BETTER KNOWLEDGE OF THE PROBLF.MS AND NEEDS OF THE CITIZENS. 2) IT A.LLOWS THE CITIZENS TO HAVE MORE FREQUENT AND INTENSE CONTROL OVER TfiE :^UNICIPAL POWER AND BEHAVIOUR. THESE EFFECTS ARE ALSO POSITIVE WHEN THE CITY HALL PARTICIPATES IN ECONOMICAL AND SOCIAL ACTIVITIES WHICH ARE OF THE CITY I"_dTEREST. WE IIAVE SOME OF THESE EXAMPLES IN BARCELONA. AS FOR THE INCOI`1VENIENTS, WE SHOULD KEEP IN MIND THAT SOME OF THE DECISSIONS THAT CONCERN THE CITIZENS — AND SOI•4ETIMES THESE ARE VERY IMPORTANT DECISSIONS— ARE ' OUT OF REACH AND CONTROL OF THE CITY HALL. THAT IS WHY WE BELIEVE IN PROTECTING THE MUNICIPAL �—4— AUTONOMY AND IN KEEPItiG A CONTINUOS DIALOGUE I'dITH TIIE OTHEP. PO[v'ERS AND ADï•IINISTRATIONS IN ORDER TO REDUCE THAT INCONVENIENT TO THE LILIIT. I DO THItdY. THAT THE CITIZENS OF TORONTO AND BARCELONA HAVE SOME SIGNIFICATIVE RESEMBLANCES. IN TIIE F IR ST PLACE, DYNAM I SM . MANY CITIES SIr°IPLY ACCEPT WHAT HISTORY HAS LEFT THROUGH THE YEAPS AND THIS IS ALL THEY HAVE. I BELIEVE THAT THIS IS NOT THE CASE OF OUR CITIES. THEY ARE THE CAPITALS OF WEALTHY REGIONS BUT THEY ARE NOT THE CAPITALS OF THE NATION. THEY HAVE THE SAME EXPENSES AS THE CAPITALS OF THE STATE BUT THEY CAN NOT ENJOY THE ADVANTATGES THAT SUCH ` STATUS :'IAY OFFER. THEY ARE CENTERS OF URBAN AGGLOMERATIONS WITH A �SIMILAR DEMOGRAPHIC IMPORTANCE: AROUND 3 MILLION I NHABITANTS . AND THEY ARE IMPORTANT CENTERS OF COMMUNICATION . I HONESTLY B1LIEVE THAT WE CAN EXCHANGE OUR EXPERIENCES IN SOME OF THESE MATTERS. NE FEEL VERY INTERESTED BECAUSE WE ARE SURE WE CAN LEARN MUCH FROM TORONTO. AS YOU KNOW, BARCELONA IS GOING THROUGH AN EP.'THUSIASTIC STAGE IN ITS PROGRESS. WE HAVE GREAT EXPECTATIONS IN FRONT OF THE 1992 OLYMPIC GAMES WIiICI-I WE ARE ORGANISING. WE KNOW, THOUGH, THAT THIS IS ALSO AN IMPORTANT COMMITMENT . IT IS A GREAT CHANCE FOR BARCELONA TO DO NEARLY EVERYTHING IT HAD BEWI LEFT TO DO AND WE EXPECT TO DO IT • RI G H T . �BUT PIE ARE ALREADY THINKING ABOUT THE DAY AFTER TIIE GAMES BECAUSE WE WANT TO KEEP ON 47ORKING WITH THE SAME DRIVE THAT :';E HAVE NOW . CITIES ARE CENTERS OF VITALITY AND CREATIVITY. THERE ARE COMMERC IAL CENTERS BY DEFINITION. IN MOST CASES FROM THEIR BLGINNINGS IN THE OLD MARKETS AS IT WAS THE CASE OF TORONTO AND BARCELONA. THEY ARE SPOTS OF FREEDOM FOR COMPARING IDEAS AND FOR PPRTICIPATION. CITIES IIAVE COMMON PROBLEMS BUT NOT DIRECT DIFFERENCES BECAUSE THEY DO NOT HAVE BORDERS TO DEFEND OR SOVEREIGNTIES TO BE RESPECTED. THAT IS THE REASON WHY CITIES CAN UNDERSTAND ONE ANOTHER SO WELL. �I AM CONVINCED OF THE FACT THAT CITIES WILL PROGRESSIVELY INCREASE THEIR RELATIONSHIPS. THIS WILL IMPROVE THE ATMOMPHERE OF INTERNATIONAL RELATIONSHIPS AND WILL BE A CONCRET CONTRIBUTION FROM THE CITIES TO INTERNATIONAL PEACE AND COOPERATION. LET'S SET TORONTO AND BARCELONA TO WORK IN THIS DIRECTION. LET'S MAKE THESE TWO CITIES AN EXAMPLE OF HARMONY AND COLLA BORATION. A PATTERN FOR A POSSIBLE WORLD CITY SYSTEM IN THE FUTURE. THANK YOU VERY MUCH FOR YOUR KIND ATTENTION. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4043 Title A name given to the resource City Council de Toronto / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Toronto, Canadà Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Administració pública Municipis Administració local Barcelona Territoris Acció política Model social Toronto Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-02-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1138/19880209d_00265.pdf af4f1f77bf18a5f3d1223bcc57d813f2 PDF Text Text P: 225 -1~ Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Paraules de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasctual 11araaall, al Casal de Catalun y a a Toronto (Canadá) Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SENYORES I SENYORS, ESTIMATS AMICS TOTS, AQUESTA VISITA D'AVUI AL CASAL ÉS LA REALITZACI6 D'UN DESIG LLARGAMENT SENTIT. NO CAL QUE ELS DIGUI QUE CONTACTES COM AQUEST ESTAN PLENS DE SIMBOLOGIA. CATALUNYA DEU 1OLT ALS MILERS D'ANCSNIMS AMBAIXADORS QUE TÉ REPARTITS PEL MóN. VOSTe' S EN Sal J/JA PART, D'AOUESTA REPRESENTACI(5. UNA PART DISTINGUIDA PF2OU LA PRESèNCIA CATALANA A TORONTO, I EN GENERAL AL CANADà, HA ESTAT SEMPRE UNA PRESe- NCIA 'IOLT QUALIFICADA I APRECIADA. EN JOSEP PIJOAN N'ÉS UN EXEMPLE, ESPECIALMENT SIGNIFICATIU. DURANT LA SEVA ESTADA A TORONTO VA SABER COMBINAR LES ACTIVITATS CREADORES DE RIQUESA AMB LES �Ajuntament Ide Barcelona Gabinet de Comunicacio ACTIVITATS CREATIVES CULTURALS. TOT UN SIMBOL! ELS VULL AGRAIR SINCERAMENT EL QUE HAN FET PER ESTABLIR UNA P ELACICS CREATIVA I PROFITOSA ENTRE CATALUNYA I EL PAÍS QUE ELS ACULL. I ARA, -7:S CLAR, ELS VULL PARLAR DE BARCELONA. LA CIUTAT QUE TOTS VOSTèS SEGUR QUE PORTEN EN EL COR. S'ESTAN FENT YOLTES COSES A BARCELONA. S'ESTAN RECUPERANT ELS ANYS PERDUTS, ELS ANYS DE DESIDIA, DE DEGRADACI5. s' ESTA ENDREÇANT LA CIUTAT. JA COMENÇA A LLUIR. I ENCARA. QUEDEN MOLTES COSES PER FER. PER FER LA CIUTAT GRAN, EQUILIBRADA, SOLID á ' RIA I OBERTA QUE DES ITGEM. ARA TENIM LA GRAN OPORTUNITAT. ELS JOCS OLíMPICS �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació ENS AJUDARAN A TIRAR ENDAVANT EL PROJECTE DE CIUTAT S OMMI ADA. PER BARCELONA ÉS MÉS QUE ELS JOCS OLIMPICS, PER MOLT ESPLENDOROSOS QUE SIGUIN. JA ESTEM PREPARANT LA BARCELONA DEL '93. LA BARCELONA DE L'ESFORÇ SOSTINGUT, DE LES REALITZACIONS CONTI NUADES . PEP.QUè NO PASSI EL QUE VA PASSAR EL '88 I EL '29, QUE DESPRèS DE LES CELEBRACIONS QUE TANTA IL.LUSI6 HAVIEN DESVETLLAT, ENERGIES QUE TANTES HAVIEN MOVILITZAT, LA CIUTAT VA DÁCAURE. HAVIA QUEDAT ESGOTADA; SENSE RECURSOS, SENSE IDEES, SENSE NOUS HORITZONS. i VOLEM EVITAR QUE AIX3 NO TORN E S A PASSAR. I TINC �.-juntament de Barcelona Gabinet de Comunicació L'ESPERANCA QUE HO ACONSEGUIREN. AMB L'ENTUSIASME I AMB L'AJUDA DE TOTS. DELS CATALANS DE DINS I DELS CATALANS DE FORA. PER AIX , ELLS VULL DEMANAR EL SEU ENTUSIASME I EL SEU SUPORT PER LA BARCELONA D'AVUI, LA DEL '92 I LA DEL '93. EL SEU SUPORT EN LES INICIATIVES EMPRESARIALS, LES RELACIONS ECON6MIQUES I CULTURALS. EN TOTO ALL6 QUE PUGUIN FER PER BARCELONA, DES DE LES SEVES ACTIVITATS PROFESSIONALS, DES DE LES SEVES AFFECCIONS. ESTIC SEGUR QUE NO OBLIDEN BARCELONA(SáPIGUEN QUE BARCELONA NO ELS OBL IDA. MOLTES GRàC IES . � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4044 Title A name given to the resource Club Català o Casal de Catalunya de Toronto / Paraules Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Toronto, Canadà Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Relacions Internacionals Territoris Toronto Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-02-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1139/19880218d_00266.pdf 5c807c4b0332f054261b562b1a196bec PDF Text Text < Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Paraules de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall, en l'acte de pre sent aciò del llibre de Willy Br an dt "La Tcura organizada". Círculo de Lectores, Barcelona 18 de febrer 1988 Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e �Ajuntament X 411+' de Barcelona Gabinet de Comunicació LA GRAN SATISFACCI6 QUE SENTO PER PARTICIPAR EN AQUEST ACTE ÉS D'UN CONTINGUT DIVERS 4 I ALHORA ENTRANYABLE. EN PRIMER LLOC PER LA PRESèNCIA DE WILLY BRANDT A BARCELONA. _ EM nIE SABí t NM OBLIDAVA BARCELONA PERQUè EL RECORD QUE EN TÉ VA UNIT A COSES MOLT SENTIDES QUE VENEN DE LLUNY, PER NO L'HEM TINGUT A LA CIUTAT AMB LA9,0 FREQUèNCIA QUE VOLDRIEM. PER AIX6 AGRAiM TANT QUE AVUI ENS HAGI VOLGUT PRESENTAR PERSONALMENT EL SEU LLIBRE. TOTES LES RESPONSABILITATS, DISTINCIONS I HONORS_ QUE WILLY BRANDT HA REBUT AL LLARG DE LA SEVA DILATADA ACTIVITAT PúBLICA SóN, SENS DUBTE, MERESCUTS. MÉS QUE FER L'ELOGI DE McRITS PASSATS PROU CONEGUTS, VOLDRIA DESTACAR NO JA LA VIGèNCIA DEL SEU Ref.: �• Ajuntament 11II+ de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: — PENSAMENT SINó EL CARàCTER PRECURSOR I MORALMENT INOBJECTABLE DE LES SEVES PROPOSTES. BRANDT S'HA SENTIT COMPROMèS AMB ELS PROBLEMES DEL SEU TEMPS: PER RESOLDRE'LS HA APOSTAT SEMPRE PEL FUTUR; PER AIX6 ÉS UN PRECURSOR. BRANDT S'HA DINTINGIT PER FER PROPOSTES CONCRETES Qo S 4 1 k25 I REA STES. LA DIFERèNCIA AMB ALTRES QUE TAMBÉ EN FAN ÉS QUE LES SEVES ES FONAMENTEN EN EL DESTí COME. DE LA HUMANITAT; PER AIX6 SóN MORALMENT INOBJECTABLES. BRANDT HA APORTAT UNA NOVA DIMENSIó A LA POLÍTICA: HA FET COINCIDIR . . u UTOPIA A TRAVèS DE L'IMPERATIU MORAL; PER AIXò LI DEVEM TANT. MOLTES DE LES COSES QUE BRANDT DIU SóN L'EVIDèNCIA MATEIXA. PERó PERQU1 L'EVIDèNCIA SIGUI EFICAÇ HA DE SER EXPLICADA AMB ARGUMENTS I ARMADA AMB IDEES. ff ¡^ 3 �+la Ajuntament ` or de Barcelona n Gabinet de Comunicació Ref.: – 4 ES EL QUE FA BRANDT. SITUA LES MANCANCES DE / v-6`v,om 714- LLIBERTAT, D'IGUALTAT, DE SEGURETAT I DE SOLIDARITAT EN (-~ cart--)4,) uNIC CONTEXT N PODEN SER ENTESES I SUPERADES: EL MÓN, QUE ÉS EST I OEST, NORD I SUD A L'ENSEMS I INDISSOLUBLEMENT. LA RELACI6 ENTRE DESPESA EN ARMAMENT, MISèRIA ECONòMICA I CULTURAL I DESTRUCCI6 ECOLòGICA ÉS, PER A BRANT, LA CAUSA PRIMERA, DEL DESORDRE ACTUAL I DELS PERILLS QUE AMENACEN EL NOSTRE FUTUR. BRANDT DEMOSTRA QUE EL FUTUR DE LA HUMANITAT ÉS UN FUTUR CCOMú, I PERQUè AQUEST FUTUR SIGUI POSSIBLE AFIRMA QUE LA HUMANITAT S'HA DE COMPRENDRE I ORGANITZAR COM A HUMANITAT. AIXò TAN SENZILL, REQUEREIX DRàSTIQUES — J ru+r- cmdt I 1 c.dy I `^^ V– MESU RES . BRANDT LES PROPOSA. Ac-r,Lut. C9 011-1-but; tr-ir vall° da) �Ajuntament `1III ' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: — 5 EMS DIU QUE CAL FOMENTAR LA PRESSIó D'UNA OPINIó PúBLICA IL.LUSTRADA PER ESTIMULAR ELS GOVERNS INDECISOS. QUE CAL SUBSTITUIR L'ESTRATèGIA DE LA INTIMIDACIó PER UN CONCEPTE DE "SEGURETAT COMUNA". QUE CAL UTILITZAR EN PROJECTES DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL UNA PART SUBSTANCIAL DELS RECURSOS PERDUTS EN L'ARMAMENT. QUE CAL CREAR UN "FONS DE SOLIDARITAT INTERNACIONAL" EN QUÉ PARTICIPIN SOBRETOT ELS ESTATS UNITS I LA UNI6 SOVIèTICA, ELS QUE MÉS TENEN PER APORTAR I TAMBÉ MÉS PER COMPROMETRE. DvO 9"NS ^,ai AQUESTES SóN ALGUt, ÉS DE LES PP OSTES QUE BRANDT AVANÇA EN EL SEU LLIBRE: ^— `^ �S ,.fIIIII Ajuntament 11111r de Barcelona Gabinet de Comunicació NO ÉS Ref.: — 6 QUE SIGUIN PROPOSTES REALITZABLES. O IMPOSSIBLES; SóN SENZILLAMENT INAJORNABLES, SI VOLEM SALVAR EL FUTUR. DEL FUTUR, O DELS FUTURS, —NO ÉS CASUALITAT— EN \ PARLA SOVINT L'ESQUERRA. COM DIU RAIMON OBIOLS: "L'ACCIó, SOCIAL I COL.LECTIVA, COM A EXERCICI DE CONEIXEMENT I DE LLIBERTAT, ÉS LA QUE PERMETRà CONSTRUIR UN FUTUR CONCRET D'ENTRE ELS MOLTS FUTURS POSSIBLES". BRANDT AFEGIRIA QUE TOTS ELS FUTURS POSSIBLES HAN DE TENIR NECESSàRIAMENT EN COMÚ L'ESFORÇ DE SALVAR EL FUTUR ÚNIC, EL DE LA HUMANITAT, EL QUE ELS COMPRAN A TOTS. EL MISSATGE DE BRANDT ENS MARCA EL NORD D'AQUESTA GRAN TASCA QUE NOMÉS POT SER COL.LECTIVA I SOLIDàRIA. �DIRECTOR GENERAL DE CIRCULO DE LECTORES, S. A. VALENCIA. 344-346 L. 2587600 II Excmo.señor Pascual Maragall Alcalde de Barcelona Ayuntamiento Plaça Sant Jaume, s/n li 08002 Barcelona ai Barcelona, 5 de febrero de 1988 Querido señor Alcalde: I^ Basándome en la confirmación que mé llega vía Dieter Koiiiecki acerca de su intervención en el acto con Willy Brandt, que tendrá lugar el jueves, 18 de febrero, a las 8 de la tarde en nuestra sede de calle Valencia, 344, me permito enviarle un juego de pruebas de impresión del' libro "La locura organizada: carrera armamentista y hambre en el mundo" 1 Estas pruebas le permitirán ya conocer el contenido del libro que, según mis noticias, se ha brindado usted tan amablemente a presentar. Los ejemp1 lares definitivos del libro estarán disponibles hacia finales de la próxima semana. Si prefiere usted no limitarse en su charla a la problemática del libro y extenderse en la figura política y humana de Willy Braridt, puede hacerlo libremente. En nuestra revista Círculo 2, que le acompaño en el anexo, hemos publicado recientemente un extenso articulo sobré, el ex canciller, dentro del espacio "Gente comprometida" (páginas 6 - 9). Como le decía en mi carta anterior, a continuación del ; l acto tendrá lugar una cena en un restaurante de Barcelona, para la que desearíamos contar con su presencia. Tgibién seria útil saber si desea usted que acuda algún invitado especial. í , Q, / p0(7,12 N c i1 41. ` t Con anterioridad al acto, alrededor de las 18,30 h, tendrá lugar un encuentro de Willy Brandt con la prensa. Seria para todos muy agradable contar también k C' (,t,),p, aquí con su presencia, si su tiempo se lo permite. Finalmente me atrevo a preguntarle si no sería posible -en atención a la figura de nuestro visitante- contar con la presencia de'una pareja de la guardia municipal en uniforme de gala. En el transcurso de la semana que viene se expedirán las invitaciones aparecerán en la prensa los anuncios del acto. fl Reciba un saludo muy cordial, y �DIRECTOR GENERAL DE CIRCULO DE LECTORES, S. A. VALENCIA. 344-348 TEL 258 7600 08009 BARCELONA Excmo. señor Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona Ayuntamiento Plaça San Jaume, s/n • 08002 Barcelona Barcelona, 29 de enero de 1988 Querido señor Alcalde: Por conducto del señor Dieter Koniecki, amigo de nuestra casa, nos llega la noticia de que e s tá usted dispuesto a presentar el • libro de Willy Brandt "La locura organizada: carrera armamentista y hambre en el mundo". Como le decía en mi carta anterior, WillOrandt estará en Barcelona el jueves, 18 de febrero, y la presentación tendrá lugar a las 8 de la tarde en la sede Circulo, calle Valencia, 344. Paralas 18,30 está prevista una rueda de prensa. Huelga decir que la noticia que nos traslada Dieter Koniecki nos llena de alegría. Sin embargo, para organizar con más seguridad el acto y preparar anuncios e invitaciones, le agradecerla una pronta noticia • desde su propio despacho. El libro saldrá de encuadernación alrededor del 10 de febrero. Actualmente disponemos -ya. -de segundas pruebas corregidas que Pe podrla enviar inmediatamente, tan pronto reciba sus noticias. Por la noche, después del acto, organizaremos una cena en honor de Willy Brandt, para la que nos gustarla contar con usted. Queda por determinar todavía el restaurante. Reciba un cordial saludo, 11 L2 9 01 1988 ,.:, r-r00,1 �" _ _ i ^ ^ . 3D/ 2$‘01' A les 14'15 h. d'avui telefona el Sr. Dielter Koniecki, des de Madrid, per donar un missatge personal del :Sr. Willy Brandt. (Es tracta d'una trucada rebuda a l'Alcaldia i desviada al Gabinet per indicació d'en Salvador Sarquella). Es relaciona amb la visita de l'Alcalde a Dü'sseldorf, la propera setmana i es tracta d'un tema que el Sr. Kóniecki demana que es tracti amb tota la discreció possible. De fet, demana parlar personalment amb l'Alcalde. La proposta de Willy Brandt per l'Alcalde ;és la següent: pel proper dia 22, durant la celebració del C'óngrés del PSOE, i aprofitant que el Sr. Willy Brandt assisteix com a delegat al Congrés, el Sr.Koniecki organitza un dinar, reservat a molt poques persones i al qual convida al Sr. Pasqual Maragall. Segons ell explica, es tracta d'un dinar informal i! reservat, en cap cas una sessió de treball massa organitzada, en el qual es tractarien tots els temes de la visita no relacionats estrictament amb la presentació del llibre (?). Es a dir, els aspectes més polítics de la visita i que el Sr. Willy Brandt Ivol comentar abans d'iniciar el viatge a Alemanya. .No ha parlat de qui són els altres convidats al dinar, només ha mencionat l'Anna Balletbò. El Sr. Koniecki insisteix molt en "que no : se mezcle la parte . política del programa con lo relacionado conila presentación del libro" i resumeix el missatge en 3 punts: - el dinar és informal però' important pel Sr Willy Brandt i només es veuria alterat per un motiu important (per exemple, que Felipe González desitgés dinar amb Wlly Brandt) - separar els aspectes polítics de la visitade tots els altres temes i tractar-los separadament en aquest dinar. - parlar personalment amb l'Alcalde per comentar-li amb més detall tota la qüestió del dinar amb WillyhBrandt. Remarcar que es tracta d'un tema que cal tractar amb molt confidencialitat. Demana resposta, si és possible, aquesta mateixa tarda, perquè demà al matí a les 8'15 ha de parlar per telèfon amb el Sr. Lahstein i confirmar-li el dinar. Els seus telèfons de Madrid son: - 91-458.09.60 91-458.19.87 91-259.07.87 El seu horari d'aquesta tarda é: de 16 a 19'15 hores. El Sr. Koniecki és una persona molt amable;i parla un espanyol correctíssim. V ~ ^3 21.~ �^- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4045 Title A name given to the resource Presentació del llibre de Willy Brandt "La locura organizada: carrera armamentista y hambre en el mundo" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Círculo de Lectores, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Socialisme Política Literatura Ètica Societat Filosofia Drets civils Acció política Model social Brandt, Willy, 1913-1992 Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-02-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1140/19880219d_00268.pdf 9a8dd33ff7711ee370321e35709025f0 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Alcalde de Barcelona, Sr. Confere' nci a de 1 'Excin. al Centre de Lectura de Reus, sobre Pascual Maragal 1 , oí srne í Muní cip a li sme Tr Fe er Reus, 19 de febrer de 1988 Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e �Ajuntament Í' r+- de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SENYORES I SENYORS, VULL AGRAIR AL CERCLE DE LECTURA LA SEVA CORDIAL INVITAC ICS . VENIR A REUS A PARLAR D E FE DERAL I SME I MUNICIPALISME ÉS REALMENT UN COMPROMÍS ESTIMULANT. EN EL SISTEMA DE CIUTATS DE CATALUNYA REUS',' OCUPA UN LLOC DESTACAT, PER LA SEVA ECONOMIA I PER LA SEVA TRADICIó POLÍTICA, OBRERA I INTEL.LECTUAL. UNA COMBI NAC Ió QUE SEMPRE HA DONAT BONS RESULTATS. I TAMPOC NO PODEM OBLIDAR QUE A REUS ES PRODUÍ UNA /1 DE LES FEDERALISME A. ESPANYA. NC IES HI STòRIQUES DEL ^ ,^ A 3V �'k~ Ajuntament W de Barcelona Gabinet de Comunicació ENGUANY L'APROBACI¿; EL DES è CELEBREN ANIVERSARI DE DE LA CONSTITUCI6 ESPANYOLA EL EN REFERNDUM DEL 6 DE DESEMBRE DE 1978. DEU ANYS NO ÉS MOLT EN LA LLARGA VIDA NORMAL DE LES CONSTITUCIONS DELS PAYSOS DEMOC4TICS. LA DELS ESTATS UNITS TÉ MS DE 200 ANYS I LES DELS PAYSOS DEL NOSTRE ENTORN EUROPEU TENEN 30 O 40 ANYS. PEP6 DEU ANYS JA PERMETEN UNA CERTA PERSPECTIVA. HAN ESTAT ANYS MOLT INTENSOS EN LA VIDA DEL PAÍS, I PODEM DIR QUE LA CONSTITUCI6 HA FUNCIONAT BÉ. EM SEMBLA QUE SOBRE AIX c.5 NO HI HAURIA DISCREPàNCIA ENTRE LES FORCES DEMOC4TIoUES. LA CONSTITUCI6 HA ESTABLERT UN MARC DE DRETS I LLIBERTATS QUE LA SITUEN SISTEMA ENTRE LES MÉS AVANOADES DEL DErOCRITIC MUNDIAL. �Eh'« Ajuntament "111 de Barcelona Gabinet de Comunicació I HA SERVIT PEP. REGULAR ALGUNS DELS PROBLEMES SECULARS D'ESPANYA: LES RELACIONS ENTRE L'ESTAT, L'ESGLèSIA I LES FORCES ARMADES, AIXÍ COM L'ARTICULACI6 POL íTICA LES I ADMINISTRATIVA DE DIFERENTS NACIONALITATS I REGIONS. TOTS AQUESTS ASPECTES - AQUESTS SERVEIS DE LA CONSTITUCI6 AL PAÍS TEòRICA I MEREIXEN LA MÉS ALTA CONSIDERACIE POLÍTICA. AVUI, PERò, RECLAMARÉ LA SEVA ATENCI6 NOMÉS SOBRE EL DARRER D'ELLS. SOBRE AQUESTA EXPERI è NCIA TAN EXTRAORI)INáRIA QUE ÉS LA RECREACIè DE L'ESTAT. NORMALS CAP ALTRE PAÍS EUROPEU HA TINGUT EN TEMPS EL CORATGE D'EMPRENDRE UNA REORGANITZACIE EN PROFUNDITAT DEL SEU SISTEMA TERRITORIAL UNA I POLÍTIC EN DIRECCI¿ CENTRÍFUGA. EL TÍTOL VUIT •DE LA CONSTITUCI6, L'OF,GANITZACI6 TERRITORIAL DE L'ESTAT, LABORIOSA REDACCI6 I - CAL DIR -HO- UN EL QUE VA TRACTA DE REQUERIR UNA GENERES CONSENS. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació DONAR LA SOLUCI6 URGENT QUE REQUERIEN LES CIRCUMSTANCIES AL VELL PLET HISTCSRIC DE LA VERTEBRACI6 D'ESPANYA NO ERA GENS FkIL. A DIVERSOS LLOCS D'ESPANYA PER DEMOCRACIA S'ENTENIA, CONSUBSTANC IALMENT, LLIBERTATS INDIVIDUALS I LLIBERTAT NACIONAL. AIXi ERA CLARAMENT A CATALUNYA. PER TANT, PER INSTITUIR LA DEMOCRACIA S'HAVIA DE RESOLDRE NECESSARIAMENT I SP1ULTANIAMENT LA QUESTIC) DE LA LLIBERTAT NACIONAL. L'ESTAT DE LES AUTONOMIES FOU LA FaMULA EQUILIBRADA QUE FINALMENT S'ADOPTA. VENIA A SER UN HíBRID DE REGIONALISME ITALIA I DE FEDERALISME ALEMANY, QUE TENIA, EN QUALSEVOL CAS, LA VIPTUT DE PERMETRE UN DESENVOLUPAMENT DIVERSIFICAT I GRADUAL. I AIXCS ÉS EL QUE S'HA PRODUÏT DURANT ELS DEU ANYS DE VIGNCIA CONSTITUCIONAL DEL SISTEMA: UNA PROGRESSIVA ADAPTACI6 DE LES DIFERENTS PARTS DEL PAÍS A LES �- 6- Ajuntament V& Barcelona Gabinet de Comunicació VARIANTS D'AUTOGOVERN CONTEMPLADES A LA CONSTITUCI6. AVUI FUNCIONEN AMB PERFECTA NORMALITAT TOTES LES INSTITUCIONS AUTON6MIQUES DE LES DISSET COMUNITATS I, PRACTICAMENT, S'HAN CULMINAT LES TRANSFERèNCIES DELS SERVEI 5. CREC SINCERAMENT QUE ÉS TOT UN èXIT. LES COMPARACIONS SEMPRE S'HAN DE FER AMB PRUDNCIA I AMB RESPECTE PER LES DIFERèNCIES. PER¿ ITáLIA QUE VA COMENÇAR MOLT ABANS UNA AUTONOMITZACIó MENYS PROFUNDA QUE LA NOSTRA, ENCARA NO L'HA ACABADA. VULL RECORDAR LA DESTACADA INTERVENCI6 DELS CATALANS EN EL P p ors CONSTITUIENT. A LA PONi.?NCIA QUE ELABORA L'AVANTPROJECTE CONSTITUCIONAL Hl EREN EN ROCA JUNYENT I EN SOLÉ TURA, I EL PONENT SOCIALISTA PECES BARBA, COM DIU I SAP MOLT BÉ EN GONZáLEZ CASANOVA, VA ACTUAR SEMPRE AMB L'ASSESSORAMENT DELS SOCIALISTES Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CATALANS. A LA CONTI SS ICS CONSTITUCIONAL VA TENIR UN PAPER MOLT IMPORTANT EN MART I N TOVAL . AQUESTA PRES NCI A PROTAGONISTA DELS CATALAN S VA SERVIR PERQU ACONSSEGUISSIM UN MARC CONSTITUCIONAL EN OUè Hl CABIA PERFECTAMENT L'AUTONOMIA QUE, MAJORITIRI AMENT , VOISEM LLAVORS PER CATALUNYA. šI TOT HA SORTIT TAN ROD6 CON SEMBLA, PER QU¿,:. t DONCS AQUEST ENRENOU D'ARA S OBRE LES LECTURES FEDERALS DEL TÍTOL VUIT ¿. -. DE LA CONSTITUC DS? —... ------CREC QUE LES RAONS SON DIVERSES I SUFICIENTS. SEMPRE UI HA HAGUT UNA PRES el\TC IA IMPLÍC ITA DE L'ESPERIT FEDERAL EN LA CONCEPC le; AUTONOMI STA D'ESPANYA. EN TOT CAS, AIXeS ERA AIXÍ PER PART DE L ' ESQUERRA, , S OBRETOT , P EL QUE FA. ALS S OC I ALI ST ES QUE HAVIEN I NCORPORAT EL FE DERAL I SME EN EL SEU P ATRIMONI IDEOLC)GIC 1 ORGANITZATITJ. �Ajuntament NIF de Barcelona Gabinet de Comunicació PER CS NO S OLAMENT PER PART DE L ' ESQUERRA. PUJOL MATEI HA ES TAT UN DEFENSOR AI~Ohlik-T DE LA POSTURA FEDERAL. SABEN, A CATALUNYA HA EXI STIT UNA GRAN COM VOST èS . TRADI Creí FEDERALISTA. EL CATALAN I SME POL í TIC –QUE É S PLU RAL , QUE COMPREN DI FERENT OPC ION S ID EOL5G IQUESS HA MAN IFESTAT G AIRE Elf, SEM? E COM A FEDERALISTA. UNA _- MICA A LA NOSTRA MANERA, POT SER P ENSANT MS A RESOLDRE EL NOSTRE PROBLEMA QUE CON A SOLUC I5 GENERAL PER A ESP ANYA. AQUESTA INCLINA CIC; P ART I CULARI STA ESTá , PER¿ C ANVI ANT . JA Hl HA SECTORS DEL CATALANI SME POI, íTIC QUE CONSI EZL__ QUE LA MIL LOR SOLUC I6 PER A CATALUNYA ÉS LA SOLUCIÓ; QUE SIGUI BONA PER A ESPANYA. . 5, LA INICIATIVA ACTUAL DELS SOCIALISTES PER AIX ( CATALANS DE PROPOSAR UNA INTERPRETACI6 FEDERALITZANT DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES, HA TINGUT UN RES S6 TAN GRAN �Ajuntament 1111V de Barcelona Gabinet de Comunicació A CASA NO STRA . UN RES S6 EN UN SE NT I T PLURAL, ÉS CLAR : DE REBUI G P ELS Q UI PREFEREIXEN CONTINUAR AMB L ' ES SENC I ALI SME I EL P ARTI CULARI EME; DE C AUTELA E XP ECTANT P ELS QUI VOLDRIEN MS ACLARIMENTS I GARANTIES ; I D' ACCEPTACI6 PELS QUI CREIEM QUE LA TENDèNCIA FED ERAL IT ZANT SER á- LA GRAN OP O RT U N ITAT PER FER COINCIDIR UNA EVOL UC 15 P R OGR E S S IVA DE LES AUTONOMIES AMB UN PROJECTE GLOBAL D ESPANYA, EN ) EL MARC D ' UNA E U ROPA,,,,Q, UF, MAR XAR1 ,_.TAMBÉ_ ER., LA .VI A FEDERAL CAP A LA UN ITAT . QUE PUGUEM PLANTJAR—N OS ARA LA LECTURA FEDERAL DE LA CON ST ITUC I6 É S POS IT IU, FI N S 1 TOT FORÇA POS I T 1U HO VOL DIR MOLTES COSES : QUE LA CONSTITUÇI P ERMET ; QUE LA MADURESA DEL P AíS HO ACCEPTA; QUE EL N IVEL L AUTO No- mic AS SOL IT HO ACONSEL LA ELE SOCIALISTES CATALANS MAI NO HAJvH:54 DEIXAT DE REFERIR—SE AL FE DERAL I 91E COM UNA PO SS IBIL ITAT DE �omp Ajuntament VI: de Barcelona Gabinet de Comunicació PERFECCIONAMENT DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES. EN RAIMON ) 14-11 P+,e OF3IOLSEWT'ttrjXZ SOVINT. PER ò HA CALGUT. QUE EL DIFÍCIL PROCÉS DE L'ASSENTAMENT DE LES ESTRUCTURES AUTOWSMIQUES I DE LES TRANSFERèNCIES S'ACABÉS, I QUE LA GENT VEIS QUE AIX¿ FUNCIONAVA, PERMA ES PRODUÍS UNA RECEPTIVITAT SUFICIENT CAP A LES TES IS DE LA FEDERALITZACI6 UN CONCEPTE COMPLEX. NO ns UNA . EL FEDERALISME ÉS F6RMUW SIMPLE NI UNA T(kNICA SENZILLA, SIN6 NO HAGUS AIXECAT TANTES ESPERANCES I ALHORA TANTA POLMICA. DELS SEUS MGLTIPLES ELEMENTS HE OPTAT PER. DESTACAR—NE AVUI ALGUNS ASPECTES QUE EM PERMETRAN ENLLAÇAR AMB EL MUN I C IP AL I SMt. EN TOT ESTAT COMPOST —1 EL NOSTRE HO ÉS - CAL QUE �ION Ajuntament 1W de Barcelona Gabinet de Comunicació HI HAGI UNA RELACI6 CONSTRUCTIVA I FINALISTA ENTRE LES SEVES PAPTS , AQUESTA EXIGèNCIA GENERAL TÉ DIFERENTS EXPRESSIONS EN FUNCIó DE LES DIVERSES ESTRUCTURES I TRADICIONS CONSTITUC IONALS. LA MÉS CONEGUDA ÉS LA FORMULACIó ALEMANYA DE LA C úiA ':- BUNDESTREUE, O PRINCIPI DE l' IVILYTÁYT' FEDERAL, "CONCEBUT COM EL DEURE RECÍPROC DE CADA PART DE TENIR EN COMPTE ELS INTERESSOS VITALS DEL CONJUNT 1 DE LES ALTRES PARTS EN L'EXERCICI DE LES SEVES PR¿PIES COMPETNCIES”. LA BUNDESTREUE NO FIGURA COM A TAL PRINCIPI A LA LLEI FONAMENTAL O CONSTITUCICS ALEMANYA. HA ESTAT „c. CREAT PER LA DOCTRINA 1 PER LA JURISPRUDNCIA CONSTITUCIONAL A PARTIR DE LES EXPERINCIES I LES NECESSITATS DEL FUNCIONAMENT DE L'ESTAT ALEMANY FEDERAL. CREC QUE NOSALTRES HEM D'ANAR TAMBÉ PER AQUÍ. �"í —12— Ajuntament V de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: AQUEST 1S UN PRINCIPI DE SENTIT COM. QUE INTEGRA RACIONALITAT I COOPERACI6. EN EL NOSTRE CAS H1 HA BASE SUFICIENT PER TREBALLAR EN DIVERSES DIRECCIONS QUE CONVERGIRIEN EN LA INTERPRETACI6 FEDERALITZANT QUE PROPOSEM. EN PRIMER LLOC, LA CONCRECIó CLARA I PRECISA, AMB L'AJUDA DE LA JURISPRUDNCIA CONSTITUCIONAL, DE LES COMPETNCIES LEGISLATIVES DE L'ESTAT I DE LES AUTONCMIES QUE HAN DE SER TAXADES, AMB NUMERUS CLAUSUS, I DE LES COMPETNCIES LOCALS QUE HAN DE SER RESIDUALS, 1S A DIR OBERTES. EN SEGON LLOC, LA CORRESPONSABILITZACI¿ DE LES COMUNITATS AUTUOMES EN LES POLiTIQUES DE L'ESTAT. EN TERCER LLOC, LA CONCRECIó D'UN SISTEMA CLAR DE RELACIONS ENTRE LES ADMINISTRACIONS LOCALS 1 LES ADMINISTRACIONS AUTON¿MIQUES. y` �Ajuntament iIUFde Barcelona Gabinet de Comunicació 1S TAMBft FONAMENTAL ESTABLIR UN MARC SEGUR DE FINANÇAMENT PER ALS TRES NIVELLS DE GOVERN, QUE COMPORTI FóRMULES EQUILIBRADES DE CORRESPONSABILITZACI6 FISCAL I D'AUTONOMIA FINANCERA. VAN SER DELS PRIMERS A PROPOSAR UN REPARTIMENT D'UN 50 PER CENT PER L'ESTAT, UN 25 PER CENT PER LES AUTONOMIES I UN 25 PER CENT PER L'ADMINISTRACIó LOCAL. ESTIC CONVENÇUT QUE AQUEST REPARTIMENT ES TRADUIR1 EN UN MILLOR APROFITAMENT DELS RECURSOS, SOBRETOT EN EL PLA DE L'EFIC1CIA 1 DE LA REDISTRIBUCI6. AQUEST "PROGRAMA FEDFRALITZANT" REQUEREIX PER ENDEGAR—LO QUE ELS TRES NIVELLS FACIN PRESIDIR LES SEVES RELACIONS, EN TOTS ELS 1MBITS I ORDRES, PEL "PRINCIPI DE COL.LNBORACIJ)". EL NOSTRE TRIBUNAL CONSTITUCIONAL HA RECONEGUT EXPLíCITAMENT L'EXISTNCIA D'AQUEST PRINCIPI. EL �Ajuntament Vde Barcelona Gabinet de Comunicació CONSIDERA UN DEURE GENERAL I RECÍPROC INHERENT A LA PR (S. R IA EXISTèNCIA DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES. EL "PRINCIPI DE COL.LABORACT6" ÉS UNA SíNTESI DE COOPERACIó, PARTICIPACI6 I SQLIDARITAT; ES A DIR, UNA SíNTESI DEL MILLOR ESPERIT FEDERAL. DIGUEM-HO CLARAMENT: CONFRONTAMENT RELACIONS I ENTRE SUBSTITUIR-SE CONFLICTE, EL CLIMA DE RECELE SOVINT PRESENT EN LES ELS DIFERENTS NIVELLS, HA DE PER UNA ACTITUD LLEIAL I POSITIVA, PERQYA, AL CAPDAVALL, EL BON FUNCIONAMENT DE LES PARTS ES INDISPENSABLE PER AL BON FUNCIONAMENT DEL CONJUNT, QUE ÉS L'OBJECTIU AL QUE HEM DE TENDIR TOTS EN BENEFICI DELS CIUTADANS. CREC QUE EL "PRINCIPI DE COL.LABORACIó" ÉS UNA PEÇA ESSENCIAL EN EL PROJECTE DE PERFECCIONAMENT DE L'ARTICULACIo DE L'ESTAT QUE ESTEM PROPOSANT. �Ajuntament Ide Barcelona Gabinet de Comunicació ESTEM DISPOSATS, NATURALMENT, A PARLAR — NE AMB TOTHOM. I SEGUR QUE ACABAREN FENT—HO, PEROU FINS ARA NOMÉS HEM SENTIT EL REBUIG INTERESSAT PER5 CAP ALTERNATIVA A LES NOSTRES PROPOSTES. VINC DIENT AMB FREONk4CIA QUE ARA ÉS L'HORA DELS AJUNTAMENTS. LA CONSTRUCCI6 DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES VA COMPORTAR UN CERT SACRIFICI DELS AJUNTAMENTS. CONSIDERANT L'ENORME ESFORÇ QUE S'HA HAGUT DE FER PER PASSAR D'UN ESTAT CENTRALISTA A UN GENERALITZAT DE DESCENTRALITZACIÓ ADMINISTRATIVA, POT • FOU MODEL LEGISLATIVA INEVITABLE QUE I ELS AJUNTAMENTS EN SORTISSIN INICIALMENT MARGINATS. PEP(5 ARA ÉS DIFERENT. SERIA UN GREU ERROR QUE CONTINUÉS UN ESTAT DE COSES QUE JA NO TÉ CAP �- 16 - Ajuntament 111101 de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: JUSTIFICAC i6. CREC QUE EL PROTAGONI SME DEL PODER LOCAL DEURá PASSAR ARA AL PRIMER PLA DE LA VIDA POL ÍTIC A . H O EXI GEIXL'XIT MATEIX DE L 'AUTONOMITZACI6 DEL PAÍS. ¿ L' IMPULS DESCENT_RALIZZADOE_NO NIVELL AUTO NaMI C OT _.11,T.URAR EN _ EL D CONTINUAR AVALL, CAP AL C IUTAD1 N INGii NO AS C APAC. DE NEGAR OB ERTAMENT QUE L 'ADMINI STRAC I6 LOCAL É S LA MS BEN SITUADA PER A CONEkXF,R MILLOR ELS PR OBLEMES DEL S C IUTADAN S 1 DONAR-Hl LES RES PO ST ES MIS AD EO UAD ES . S HA QUALIFICAT ALS AJUNTAMENTS , AMB UNA EXPRES SI6 RE S: X IDA, DE " TERMI NALS I NTEL . LI GENT S" QUE CONNECTEN LES SEVES POLÍ TIOUES A LES ES TATALS 1 AUTONZSMIOUES PER �Ajuntament iWde Barcelona Gabinet de Comunicació QUE LA SEVA ACTUACI6 ES DESENVOLUPA DES DE LA PRe.)PIA CAPACITAT D'AUTOGOVERN. AIXe5 VOL DIR — SI NO ES VOL GOVERNAR D'ESQUENA ALS CIUTADANS— QUE ELS AJUNTAMENTS S'HAN DE FER CáRREC DE TOTES LES COMPETNCIES, AMB ELS SERVEIS I RECURSOS CORRESPONENTS, ( QUE JURÍDICAMENT I OPERACIONALMENT PUGUIN ASSUMIR , UN BON FONAMENT D'AQUESTA ASSIGNACI6 O DELEGACIE DE COMPETNCIES EL TENIM EN EL PRINCIPI QUE DIU QUE ELS RECURSOS PúBLICS NO SEN PRIVATIUS DE L'ADMINISTRACIE .QUE ELS RECAPTA, SINE QUE SEN DESTINATS A LA DESPESA EN EL NIVELL ADMINISTRATIU MÉS ADEQUAT. NO TI SENTIT EL REGATEIG EN AIX¿. ES TRACTA DE RECURSOS QUE SURTEN DEL MATEIX LLOC PER COBRIR UNES NECESSITATS QUE TENEN EL MATEIX ORIGEN. EN UN ESTAT COMPOST LA DIVISIE COMPETENCIAL I FUNCIONAL IS PROU AMPLA 1 DIVERSIFICADA COM PERQU CADA �¡11x1 Ajuntament I" de Barcelona Gabinet de Comunicació PART TINGUI LA SEVA PARCEL.LA ASSEGURADA DE RESPONSAF3ILITAT I PARTICIPACIa. ÉS TAN ABSURD QUE L'ESTAT VULGUI FER D'AUTONOMIA COM QUE L'AUTONOMIA FACI D'AJUNTAMENT. EN CANVI A L' AJUNTAMENT NO SE LI ACUD MAI FER D'ESTAT NI D'AUTONOMIA. ACABA PAGANT SOVINT, AIXe; S1, UNS SERVEIS QUE PRESTA SENSE QUE LI HAGIN TRANSFERIT t LES DOTACIONS. k:{A;^yt,(^ií2 SOBRE LES DESPESES DE CAPITALITAT DE BARCELONA, SENSE CONTRAPARTIDA, ELS EN PODRIA PARLAR LLARGA ESTONA. ( COM LLIGUEM FEDERAL SME I MUNICIPALI SME? ,i EL MUNICIPALISME NO SOLAMENT FS UNA ESCOLA DE DEMOCRàCIA I UNA ESCOLA DE POLÍTICA, FS TAMBÉ UN è SEGMENT DE LA IDEOLOGIA I DE LA T CNICA FEDERAL. �—19— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EL M[JNICIPALISME EST& CONTINGUT EN EL FEDERALISME. BONA PART DELE PRINCIPIE APLICABLES A LES RELACIONS ENTRE L'ESTAT I LES COMUNITATS AUT¿NOMES A QU (. 71 M'HE REFERIT ABANS ScSN EXTENSIBLES AL NIVELL LOCAL, PERCS CREC QUE ES PRODUIRA, A MÉS, UN EFECTE INDIRECTE IMPORTANT QUE BENEFICIAR A ALE AJUNTAMENTS. EN LA MESURA QUE LA INTERPRETACI6 FEDERALITZANT AFLUIXI LES TENSIONS ENTRE ELS DOS NIVELLS SUPERIORS, ES REDUYRA LA PRESSICS DE LES AUTONOMIES SOBRE ELS GOVERNS LOCALS. I PERMETINT — ME QUE ACABI AMB UNA AFIRMACI6 QUE NO TEMO GENS QUE SIGUI CONTRASTADA: TOT ALLCS QUE BENEFICIA ALS AJUNTAMENTS BENEFICIARA ALS CIUTADANS. MOLTES GRACIES. i / COM HE ANAT APUNTANT. �y^ .. r• Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e CENTRE DE LECTURA DE REUS El Centre de Lectura de Reus és una entitat creada l'any 1859 amb una clara vocació de tipus pedagógic i formatiu i que incidia sobretot en les classes populars. Actualment, el Centre de Lectura té entre 3.200 i 3.300 socis i está organitzat en 12 seccions (T4íisica, Cie-ncies Socials i Polítiques, Llengua, Excursionisme, Art, etc.) . Entre els anys 1975 i 1978 va acollir les Conferències de les Terceres Vies, on van participar tots els grups polítics d'aleshores. El Centre té una Biblioteca de 45.000 volums, la segona de Catalunya. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4046 Title A name given to the resource Federalisme i Municipalisme / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sistema de ciutats de Catalunya: Reus, Tàrrega, Mollerusa, etc. Catalanisme polític. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Lectura de Reus Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Federalisme Municipis Democràcia Constitucions Dret constitucional Autonomia Territoris Acció política Catalunya Espanya Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-02-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1141/19880229d_00270.pdf 2af0926cbdade97dbacc36a0329b233b PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL,— E Ñ LTACTE DE CLOENDA DE LA COMMEMORACIO DEL CENTENARI DE CARLES PI I SUNYER. Barcelona, 29 de febrer de 1988 �SENYORES I SENYORS: DE LA BIOGRAFIA DE CARLES PI I SUNYER, IL.LUSTRE ALCALDE D'AQUESTA CIUTAT, ADMIRA SOBRETOT LA QUANTITAT I LA QUALITAT DE TOT EL QUE VA ARRIBAR A FER. ph IN COM A INTEL.LECTUAL I COM A POL1TIC DESTACA PER LA PREC04REA I LA TENACITAT AMB 0. 11 . VA SABER DEFENSAR LES SEVES IDEES I EL SEU COMPROMÍS AMB BARCELONA I CATALUNYA. VISQU ¿. I UN TEMPS REVOLTAT I APASSIONANT EN QUil RES NO FOU FACIL, 1, POSSIBLEMENT,LA MENYS FACIL DE LES TASQUES POLÍTIQUES QUE LI TOCA DESENVOLUPAR VA SER L'ALCALDIA DE BARCELONA.71 EL PREDOMINI ACLAPARADOR DE LES DECISIONS DE CARáCTER EMINENTMENT POLíTIC QUE VA HAVER D'ADOPTAR COM A ALCALDE DE BARCELONA DURANT ELS ANYS 34, 36 I 37, I QUE TRANSCENDIEN L'àMBIT DE LA CIUTAT, NO L'IMPEDIREN, PERCS, QUE FES D'ALCALDE EN,SENTIT N-~11, ) Crti ritionA en GrAkm 5 Iii) 34 A noud'i, f(' iWiiii )”4-1,1 6i, o-- Mti " /4,1 '4 ikL iO: 1 (' : eli t„&t,t h 1 ijuo 61tiL1-5& .-/k-2lilz44 196' jA),er rea_ f gcÁc rri4 x -4( 1 ;T I trtittti, it4 P/CYZ) /1-j,p-e„.e-1 ¿z, 1, im �QUAN ES VA FER CáR RE C DE L' ALC ALD I A S ENCARa DE SEGUIDA AME ELS PR OBLEMES DE PORTES ENDIN S DE LA CASA, QUE S ARROS SEGAVEN DES D EL S TEMP S DEL P.¿SG IM ANTERIOR. VA PROMOURE AMB ¿.;XIT EL SANEJAMENT DE LES FINANCES MUNICIP ALS I POSA. EN MARXA UNA REORGANIT ZAC I6 ADMINISTRATIVA QUE, 1' 1AL HAU RA DAMENT , QUE DL I NT E R ROMP UD A P EL S F ET S DEL 3 4 , QUE PR OVOC AREN LA SEVA ,SEP ARAC I6 DEL C á« RREC PR OP DE DOS ANYS. DE PORTES EN FORA, PO GU É EN ORGUL LIR - SE DE LES OBRES DE REMOD ELAC I6 DE LA PLACA DEL REI BERENGUER , DE LA FORMAC I6 DE LA PLACA DE EL GRAN, DE L' IN IC I DEL S OTERRAMENT DE LA LÍNEA DEL FERROCARRIL DEL NORD AL SEU P AS PER L AVINGUDA DE LA MERIDIANA, DE LA REHP.BILITACI5 DE L EDI FIC I DE LES DRASSANES I DE L ANT I C •^, HOSPITAL DE LA STA. CREU, DE LA I NAUGURAC I6 DEL MUSEU D ART DE CATALUNYA. ES MOLT , S I CONSIDEREN QUE EL MANDAT FOU BREU, ELS RECURS OS ESCASSOS I LA HISTORIA MOLT PESANT. AMB CARLES PI 1 SUNYER LA CIUTAT ARRI Bá A ENTREVEURE EL GRAN ALCALDE QUE HA GUÉS ESTAT EN ALTRES C IRCUMSTáNC IES �EL SEU PAS PER L'ALCALDIA RESTARA, PER, EN LA MEM(SRIA HIST(SRICA DE LA CIUTAT. LA SEVA CONDICIó D'INTEL.LECTUAL SENSIBLE I EXPERT, COMPROMS AMB ELS PROBLEMES DEL SEU TEMPS I AMB LA CONSERVACIó DE ' L'ESPERIT DE CATALUNYA, RESTARA EN LA MEM óRIA DE TOTS NOSALTRES. MOLTES GRACIES. jo t-k 1 cv It- ti5 t() ciz4 12,ittl -rks (141 t,91,( 4-N1,4i r itd kl.C))01-1,( btadi d cd C1 9,1 C7 IY:L 5 Pftr u /itf 9 41.1b Q uc tC(ffrf-¿'0.-KMIX124(f O itim tyl 117-kgi it A) It O f u j)" 01) A41 t(ío T Zt mye-71,1 u-1,T ( (' 101147Ck u /PA O( 6,01 t15 (-¿1,0z/ri, ik t9Cr 401jr- ¡C 1 ' JA)r. t 1 .7-2 471/ I [Ríf'; ,-- r 11-711&" ltA- ti 91 kit' Y / Cb 111 ac /11,11) é I 4 tN711, ft),, L cfi ti A, I Pe A-¿A 17ìi cc_ P 4,--Otaurnf- (d-7v d./1 euf A 4 (- 4r4 oc;( o ¿'4 v4 4 (-- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4047 Title A name given to the resource Paraules de l’Excm. Alcalde de Barcelona, sr. Pasqual Maragall, en l'acte de cloenda de la commemoració del Centenari de Carles Pi i Sunyer / Cloenda Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Tasques polítiques: Llei Municipal, Pla Macià, Carta Sanitària de Barcelona. Altres: remodelació de la Plaça del Rei, rehabilitació de les Drassanes, soterrament de la línia del ferrocarril, etc. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Alcaldes Biografies Història Administració local Barcelona Pi i Sunyer, Carles, 1888-1971 Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-02-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1142/19880303d_00262.pdf 1ff0a610de7899717fbb8264a81ce126 PDF Text Text -SATISFACCIó PEL QUE SUPOSA L'INAUGURACIO DE LA NOVA SEU D'IBERIA A BARCELONA. ES UN FET POSITIU QUE VE A AFEGIR-SE A L'ANUNCI FET PER LA COMPANYIA EN EL SENTIT D'AMPLIAR EL NOMBRE DE VOLS DES DE BARCELONA A DIVERSES CIUTATS EUROPEES I D'ALTRES FACTORS POSITIUS: CHECK IN A L'HOTEL PRINCESA SOFIA, O ELS MATEIXOS BENEFICIS OBTINGUTS L'ANY 1987. -ESPERANÇA DE QUE AIXó SIGUI NOMéS EL COMENÇAMENT D'UN REPLANTEJAMENT DE LA POL ITICA QUE HABITUALMENT HA MENAT IBERIA ENVERS BARCELONA I CATALUNYA. EN AQUEST SENTIT CAL ESPERAR DE LA COMPANYIA UN MAJOR RECONEIXEMENT DE LA NOSTRA IMPORTà "NIA EN EL CONJUNT D'ESPANYA. -BARCELONA HA DE DISPOSAR D'UN AEROPORT INTERCONTINENTAL. SABEM OUE DEPENGUI D' IBERIA, PERD PROU Bé QUE AQUEST NO ES UN ASSUMPTE QUE TAMBÉ MO OBLIDEM QUE A AQUESTA COMPANYIA LI ESCAU UN ALT GRAU DE RESPONSABILITAT EN EL FUTUR DESENVOLUPAMENT DE L'AEROPORT DEL PRAT. -COMPTEM AMB EL SUPORT D'IBERIA A L'HORA DE REIVINDICAR UN CANVI TOTAL DE L'AEROPORT. LA SITUACIó ACTUAL AFECTA A TOTHOM, TAMBé A IBERIA. CAL QUE IBERIA DIGUI TOT EL QUE HAGI DE DIR I APORTI TOTA LA SEVA EXPERIENCIA EN LA REMODELACIó DE L'AEROPORT. 1 �-PERa COM HEM DIT MOLTES ALTRES VEGADES, NO EN FAREM RES DE TENIR UN AEROPORT MODERN I BJ DOTAT SI DES DE EL PRAT NO ES POSSIBLE CONNECTAR-SE AMB LES MÉS IMPORTANTS CIUTATS DEL M6N I NO NOMèS D'EUROPA. I AQUI SI QUE EMS CAL DEMANAR A IBERIA UNA ATENCI6 SUPERIOR A LA QUE FINS ARA HA TINGUT A DONAR SATISFACCI6 A LES NECESSITATS D'UN SECTOR MAJORITARI DEL SEU MEROAT , IBERIA HA D'APROFITAR LA BARCELONA METROPOLITANA COM UN DELS SEUS ACTIUS. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4048 Title A name given to the resource Inauguració nova seu d'Iberia a Barcelona / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Passeig de Gràcia, 30 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Aeroports Infraestructures Indústria Barcelona Territoris Iberia, Líneas Aéreas de España Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2789/19880303_SoparAlcaldes_PM.pdf 04aabc742b3add24cf10c20db0234716 PDF Text Text PARADLES DE PASQUAL MARAGALL AL "SOPAR D'ALCALDES" CELEBRAT A L'AREA DE BELLATERRA (B-30), EL DIJODS 3 DE MARÇ DE 1988 Em fa l'efecte que tots sabem que treballar municipalment vol dir moltes coses; i que hi ha moments de la nostra trajectòria en els quals posem més enfàsi que aquestes coses es sàpiguen i es vegin. Penso que això és, una mica, el contingut de les paraules, que ha dit en Lluís Armet. Per tant, fer campanya vol dir treballar municipalment; és a dir: treballar de la manera que vosaltres sabeu que arriba a la gent. Fa cosa de dos anys i mig, — penso que era en aquest mateix local, si no recordo malament — , ens vam reunir una colla d'alcaldes per discutir en quin punt ens trobàvem. En aquell moment, — si ho recordeu, cap al maig del 85 aproximadament—, encetàvem una campanya sobre el "Pas de l'Equador" del nostre mandat municipal i encunyàvem aquell slogan d'"Anem més enllà", que es basava en el fet d'haver comprovat que havíem fet una colla de coses, que s'havien de fer, de sanejament, de reforma; i que era possible a partir d'aquell moment no parar-se, no seguir rutinàriament, sinó anar més enllà, agafar fites més agosarades, d'anar ,.la detalls. Ho recordeu? d'anar als detalls; detalls que potser durant els dos primers anys de mandat haviem abandonat com impossibles d'atacar. Tot des del punt de vista de la nostra ambició. Recordo que vam fixar quatre o cinc objectius: Anar al detall. I això volia dir, també, descentralitzar, en el cas dels Ajuntaments grans. Promoció econòmica. Es a dir, deixar o abandonar la idea que davant de l'atur no es podia fer res més que lluitar contra les seves conseqüències; per tant: fer llars de vells, fer parcs... fer tot allò que fes possible que la gran bofetada de l'atur fos absorbida per la població, es pogués sobreviure, contra aquest fort atac, contra les seves condicions de vida, a través de l'existència d'un entorn municipal millor que és el que havíem estat fent els primers dos anys i en els primers sis anys, — j o diria—, dels Ajuntaments democràtics. 1 �Per tant, no parar-se aquí, sinó, anar a veure les causes de l'atur en cada una de les nostres poblacions i mirar d'atacar-Íes també des del punt de vista de 1'animació econòmica. Millorar el funcionament de la ciutat i dels pobles en els primers quatre anys. I per aixo en els primers sis, ens havíem quedat una mica en l'empenta fortíssima dels serveis personals, però havíem deixat de banda, — e n algunes poblacions al m e n y s — , el funcionament tècnic de la ciutat. Aquells serveis més tradicionalment municipals de les clavegueres, de la neteja, de la circulació, etc., que havien pogut quedar una mica al marge i que, tanmateix, s'estaven convertint en temes perillosos, en temes de complicació de la ciutat; i, d'altra banda, estàvem disposats a entomar totes les competències que nosaltres anàvem veient que cada vegada més els Ajuntaments podien realment entomar. Que eren competències que la nostra Constitució i el nostre Estatut deixaven en mans, potser, de poders més alts, però, que no impedien (ni impedeixen) que siguin delegats o transferits a nivells més baixos i que nosaltres preconitzem sempre que estiguin en el nivell més proper del ciutadà. Aquesta era la filosofia d'aquell moment. Després van venir moltes coses, però jo crec que això va tenir un ressò entre nosaltres. Vam engegar al 85-86 unes etapes de gran il·lusió municipal. Finalment van venir, al 87, les eleccions (no descriuré la campanya) . Tota campanya és un aprenentatge. Aquesta ho serà. Acabarem la campanya sabent coses que no sabíem de nosaltres mateixos, de la ciutat, de Catalunya. Això és segur. Jo diria que de la campanya passada hi ha dues lliçons que hauríem de reternir: Una, al tanto! amb les tècniques de la dreta. Sembla mentida, però encara ho hem de repetir. Hi ha una tècnica de la dreta que es basa en la connexió, en el pensament més tradicional, més tradicionalista, més de dret natural, més d'estar convençuts que porten la raó que la història ha portat sempre i que de fet, els ha portat a governar i ha deixat a l'esquerra en el racó durant molts segles de la nostra història. Cosa que crea una facilitat immesa per la maledicència, per la calumnia, per l'atac personal que va sovintejar a la campanya municipal, a tots nosaltres. 2 �Maledicència, calumnia, atac personal... fets des de la tranquil·litat de saber que al darrera hi ha tota la història de la humanitat, que és quasi com dir tota la història dels governs conservadors. En definitiva doncs, una colla de poders morals que són encara presents a la nostra societat; una colla de convencions i una colla de tradicions des del punt de vista ideològic que fan fàcil, que fan relativament fàcil per a la dreta pensar que pot aïllar l'esquerra, els homes i dones de l'esquerra, les persones de l'esquerra, caracteritzant-los com alguna cosa estranya, de sempre, tocada d'algun tipus de pecat, per dir-ho d'alguna manera Això, es va veure d'una forma molt expressiva en aquesta campanya, fins i tot, després de la campanya. Jo tinc un President de Districte de Barcelona al qual la dreta li ha fet una campanya després de les eleccions, pel fet que és President de Districte i va estar en discussió si podia ser-ho o no. Doncs, davant de l'escola dels "nanos", que a més a més, és una escola que és fora del Districte, d'aquest company, octavetes dient "fulano, ves-te'n", muntanyes de paperetes dient, "fulano ves-te'n". Coses que ataquen realment la tranquil·litat, l'equilibri, la psicologia de les persones i que nosaltres sabem que a la dreta no li costa res de fer. Això va ser un aprenentatge dur d'aquesta campanya que ens ha deixat a tots marcats segurament d'alguna forma, però, que l'hem d'haver après. I, en segon lloc, aquesta berreja que en Raimon Obiols ha denunciat també de darwinisme social, de cinisme respecte de la impossibilitat de millora de molts sectors de la nostra societat, del tercer terç, del quart món, -com es diu de vegades-, barrejada amb aquesta mena de beneficència, de sentiment benèfic que semblaria que és l'única sol.lució per aquests temes almenys l'única solució per la "bona consciència" de la "bona gent" que després d'haver dit que no hi ha res a fer, diu: "jo dono la meva almoina perquè aquells pobres, que el meu sistema, el sistema que jo pregono, deixa a la cantonada ara els aniré a veure perquè tinguin alguna cosa de la qual menjar". I criticant les esquerres que, en el fons, — s e m b l a — no estan disposades a aquesta beneficència i, per tant, no tenen, — d i u e n — , sensibilitat. Primer condemnar la gent: després donar almoina i, tercer, condemnar l'esquerra per no tenir la sensibilitat de l'almoina quan l'esquerra el que està fent, el que ha de fer, -amb pausa, amb prudència, però amb tenacitat-, és desmontar la màquina de la misèria, desmontar aquesta màquina que crea marginació i no pas acceptar-la com una cosa absolutament intocable i després tirarli al damunt l'aigua beneita de la beneficència. 3 �Hi ha una altra cosa que vam veure a la campanya anterior de les municipals i que, d'alguna manera, configura el que és el clima polític d'avui: no seguiré amb els temes de campanyes personals, in'hi ha molts; hi ha companys que són aquí, altres que no hi són (no hi és el company, per exemple, de Sant Feliu de Guíxols) campanya brutal, personal, "bustiades" contra aquest company Nosaltres, per tant, hem de partir de la base que ens hem fet més grans en aquest sentit, que sabem que això pot succeir i que sabem els valors que hi ha darrera d'això i això és el més important, són valors coherents, coherentment dedicats a la conservació del domini social permanent de les forces de dreta. Si repasem què se'n va fer, després d'aquests mesos en la situació actual, què se n'ha fet d'aquelles pretensions nostres de l'any 85, jo diria que Déu n'hi do si hem anat més enllà! Miremho ara amb fredor, mirem-nos-ho amb tranquil·litat: Deu n'hi do! els avenços que hem fet, Déu n'hi do! els detalls que hem aconseguit canviar, Déu n'hi do, també, els nous problemes que han sorgit i que en aquell moment potser no hi eren. Amb el canvi de situació de la crisi econòmica també han aparegut nous problemes. En el cas de ciutats grans: la circulació, evidentment; en matriculacions masives en els últims catorze mesos, que porten cotxes al carrer, cotxes a la vorera, problemes d'aparcaments, problemes de tot tipus que no eren tan palesos fa dos anys i mig i que ara ho són. Però, Déu n'hi do! el que els alcaldes socialistes hem arribat a fer en el sentit d'arribar als detalls que pensava molta gent, que mai hi arribaríem. Déu n'hi do! el que s'ha fet en matèria de descentralització en les ciutats grans. Déu n'hi do! el que s'ha fet en matèria de millora del funcionament, tot i que com he dit, també, en aquest camp, han aparegut molts problemes . Hi ha un nou orgull de les ciutats. Molt clarament a partir del 85. Un nou orgull, inclus unes noves campanyes, hem tret slogans. Hem sapigut dir que estimàvem les nostres ciutats de formes diverses Déu n'hi do la promoció econòmica que hem fet i, Déu n'hi do! fins a quin punt la gent identifica els Ajuntament amb agents de desenvolupament econòmic, amb gent que anima la ciutat. Déu n'hi do! la quantitat d'empresaris, de gent de clase mitja que veuen que en el seu Alcalde hi tenen un interlocutor vàlid (cosa que abans se'ls prohibia ideològicament, d'alguna forma, i que ara, evidentment, s'ha perdut com a prohibició). Déu n'hi do també, la quantitat de competències que hem entomat, encara que aquí és evident que els diners són el límit i no hem aconseguit, diguem-ho clarament, - ni de l'Estat encara-, després de la gran empenta del 82-83, de la gran empenta de l'entrada d'en Borrell en el Ministeri, no hem aconseguit encara un nou model de finançament que sigui suficient, ni de l'Estat ni, per descomptat hem aconseguit que es formi una cosa que les Lleis de Bases, l'Estatut, preveuen, que és el Fons de Cooperació Autonòmic. 4 �Avui a Madrid he tingut ocasió de comprovar, parlant amb l'Alcalde de Valladolid, una colla d'Alcaldes també, discutint temes de finançament, que una de les comunitats autònomes que ha desenvolupat més el model de transferències de serveis als Ajuntaments és Castella-Lleó. Castella-Lleó, per una llei que va ser votada amb majoria socialista però amb unanimitat, (A.P. també la va votar) i que en aquest moment el President d'A.P. està practicant, ha creat Comissions Mixtes de traspasos de la Comunitat Autònoma als Ajuntament i, en concret a l'Ajuntament de Valladolid, que comprenen: tots el temes de Joventut, per delegació, prevista en l'Estatut i en les Lleis Bàsiques; es pot fer, tots els serveis socials, guarderies i esports. I no han fet l'ensenyament, perquè l'ensenyament no està transferit; és una d'aquestes Comunitats Autònomes que se'n diuen territoris "MEC", del Ministeri d'Educació i Ciència, encara no hi ha aquesta transferència. Si algun dia hi és, el model que jo en diria "castellà" en aquest cas, aprovaria probablement, la seva transferència als Ajuntaments. Això està passant ja a Espanya. Està passant (hem de recordar-ho al Govern que tenim aquí) amb un Govern de dreta que, senzillament, està seguint la Llei, que es va aprovar amb majoria d'esquerra, però també, amb unanimitat de la dereta, -tema que hem de recordar-. Potser això, ens ha impedit aquí anar molt més enllà en el terreny de l'assumció de competències i esperem que el canvi de clima polític de Catalunya ens permetrà començar a plantejar aquestes coses a partir del dia u de juny. Aquí mentrestant, no es compleix la LLOT. La FMC denuncia que la LLOT preveia la creació de la Comissió d'Administració Local, per la discussió dels grans temes del país, entre els quals, evidentment, els temes de finançament, però els temes comarcals i els temes de desenvolupament de la pròpia LLot. No s'ha creat la Comissió d'Administració Local (sabeu que la FMC està estudiant aquest tema per veure quin posicionament ha de pendre sobre aquesta qüestió) reitero que no s'aplicat ni la Llei, ni la LLei! que a nosaltres no ens agrada i, que tanmateix, té alguns aspectes positius. Inobservancia de l'Estatut, de l'esperit de l'Estatut en aquestes Lleis. No hi ha en el tema metropolità, — e l qual, és evident, l'Estatut en l'Article 5 parla del fet metropolità i que s'ha de regular i el que veiem és una regulació, com a mínim, risible d'aquest fet i, complicada—; No ja en el tema de les comarques, en el qual hem vist una aplicació d'un sistema mecànic de formació de majories contra la professionalitat dels vots; no en la delegació de competències, sinó al contrari: l'absorció de competències d'una forma claríssima en aquest moment a partir de l'atac a la Diputació de Barcelona; la falta de creació d'un fons autonòmic de cooperació local, tema en el qual insistim constantment i que ha de ser una de les conquestes que nosaltres trèiem d'aquesta nova contesa electoral. 5 �Evidentment que aquestes Lleis tenen algunes coses bones. I evidentment, que no seríem segurament seguits si només diguéssim que hi ha hagut coses dolentes. Per exemple en la LLOT, l'Alcalde és declarat representant ordinari de la Generalitat, és a dir, hi ha una reiteració de l'esperit de l'Estatut que veu als Ajuntaments com Administració de la Generalitat de Catalunya i ho diu l'Estatut: " la Generalitat és composa de l'Administració Central i dels municipis de Catalunya". Per tant, som Generalitat i, aquesta Llei en algun punt recòndit —d'això no se'n ha tornat a sentir parlar, però hi é s — , diu " que els Alcaldes són els representants ordinaris de la Generalitat en el seu municipi." Tots vosaltres, tots nosaltres, som els representants de la Generalitat en el nostre municipi. Es per això, que nosaltres tenim la força per dir, per la nostra trajectòria i pel que hem vist de les lleis que hi ha, que confiem en una Generalitat diferent, en un President que sigui sensible a les necessitats i possibilitats del govern local, que hi vagi de cara, (com ho va fer el President Tarradellas), que simbolitzi no només el pluralisme ideològic del nostre país, o sectorial, o comarcal, sinó també, l'institucional. Un president que ens representi a nosaltres Alcaldes. Un President que quan el veiem parlar com a President, al tanto!, no com Secretari General (que aquí podríem estar-hi sempre en desacord), sinó com a President, penséssim "aquest és el nostre President que està parlant en nom nostre". També davant de Madrid; davant de Milà; davant d'Europa o davant de Catalunya. Quan fa servir, com és normal que ho faci servir el President de la Generalitat de Catalunya, aquesta invocació "Jo com a President de Catalunya..." i a continuació tots hauríem de pensar "aquest home està parlant per mi i, m'està representant". Aquesta és la Generalitat que nosaltres volem. Una Generalitat que pressioni, a Madrid evidentment, per a Catalunya. Però no només per la Generalitat entesa com una administració central de Catalunya. Per Catalunya!, Per tot Catalunya. Es a dir, nosaltres no hem vist casi mai i ens agradaria de veure (i pensem que això pot arribar) una Generalitat que pressioni a Madrid en nom dels catalans, en nom dels municipis de Catalunya també i, que sàpiga fer l'esforç. Que això és una qüestió de generositat, és una qüestió d'imaginació inclus, de no estar obsessionat pels conflictes i tenir l'amplitud d'esperit i d'ànima de saber que hi han molts que esperen molt d'un . El President de la Generalitat ha d'anar a Madrid i ha de demanar per tot Catalunya; no només per l'Administració; no només pels "serrells"; no només el finançament d'allò que falta per finançar i aquell pressupost que no ens arriba de TV3 (que, per cert, la poden gestionar millor des del punt de vista financer) o els mossos d'esquadra; sinó també, demanar obertament, intensament i tenaçment a Madrid -i a Europa si cal-, per a tots. I per tant, pels Ajuntaments; per allò que els Ajuntaments estan demanant a Madrid. Quina no seria la nostra força si veiéssim que el President de la Generalitat està abogant a Madrid pel mateix que nosaltres estem abogant i que no es dóna aquesta situació en la qual el Govern, sigui el Govern que sigui, pot tendir a jugar a la contradicció entre Comunitat Autònoma i Ajuntaments, sinó que hi hagués una pinya. 6 �Aquesta és la Generalitat que nosaltres volem. Una Generalitat que sàpiga compaginar la satisfacció prudent i equilibrada dels desitjós de les diferents ciutats i comarques de Catalunya; que no contraposi el Segon Cinturó a l'Eix Transversal: aquest sistema tan fàcil de no fer, de mai no fer res, ni l'Eix Trasversal ni el Segon Cinturó complert. (Només se'n ha fet un tros d'Eix, que és l'Eix Pirineic i l'ha fet l'Estat, hem de recordar-ho, això. Una Generalitat que acabi el que comença. Si es fa el Túnel del Cadí, es podria discutir que el més important a fer fos l'Eix del Cadí o el Túnel del Cadí, fa cinc anys, fa sis anys, i la carretera de Sitges que ara es parla de fer i totes les carreteres que surten de Barcelona amb aquest esquema radial que la Generalitat està aplicant, - ho dic jo que soc l'Alcalde de Barcelona-, es podria discutir que això fos el més important. Però si es fa, que s'acabi!. El que no té sentit és que es faci el Túnel del Cadí i com que resulta que el fa una empresa privada i potser hi ha alguna reticència respecte el seu president, d'un altre grup diferent, "no és una cosa feta exclussivament a dintre de casa nostra: Presidència de la Generalitat és Convergència i Unió", llavors ja no s'hi està d'acord i no s'acaven els accesos i tota aquella inversió s'està morint de fàstic per una manca d'equilibri financer perquè els accesos no hi arriben o no hi arriben bé. Una Generalitat que no exclogui ningú, del fet de ser català o de tenir responsabilitats importants dins de Catalunya. Que no exclogui precisament el President del Cadí, precisament al President de la Companyia que va fer el Túnel del Cadí, que va ser públicament vetat per la Generalitat, per un càrrec en l'esquema olímpic; que no exclogui directors de diaris, dels quals s'ha de suspitar que són enemics de Catalunya, deseguida que no són amics d'un; que no exclogui fiscals i jutges o mossos d'esquadra, pel cas, que també se'ls exclou; que no exclogui evidentment dissenyadors i modistes Una Generalitat que no ocupi o faciliti l'ocupació de places de funcionaris a persones que ocupen càrrecs de designació política, cosa que està succeint. Una Generalitat que formi un govern de Consellers coneguts i reconeguts per la seva tasca. No (i perdoneu-me) un "Consell d'Oriols Badies", ( no perquè l'Oriol Badia no sigui una persona respetable, que ho és; jo me l'estimo, el conec i en Manel Royes us en parlaria des de que feien la guerra de petits contra el franquisme). Però, escolteu, pregunteu qui és l'Oriol Badia. No ho sap ningú. Rematadament ningú. Es un Consell format per persones desconegudes per la gran majoria dels catalans. Un Consell amb un Conseller en cap que prengui la responsabilitat de dirigir un govern, deixant en el President aquesta feina de representació del conjunt que el Raimon Obiols tant sovint demana. 7 �Una Generalitat formada per persones a les que se suposa el seu catalanisme i la seva fidelitat a la Institució i al President. Però no només aquesta fidelitat; també 1'eficacia; també la personalitat; també l'honestedat personal. En fi, crec que nosaltres el que podem fer avui com Alcaldes en aquest moment, en aquesta campanya és: Primer.-Ajudar que la política catalana toqui de peus a terra. Portar al Parlament les preocupacions dels Ajuntaments que en definitiva, en primer lloc, són Generalitat (cosa que s'oblida massa sovint) i, segonament, són les preocupacions més semblants a les preocupacions de la gent: no dic demagògicament que són les preocupacions de la gent. Dic que són les preocupacions més semblants de les preocupacions de la gent perquè tenen més a veure amb el dia a dia i amb els temes del govern de nivell més baix, que toca més a la gent. Segon.- Millorar les relacions Institucionals: i millorar-les, no per una frase que jo dic ara en aquí, sinó perquè serem capaços, crec, de situar la polèmica en el seu camp propi, que és el Parlament. Des d'allà és on s'ha de fer la polèmica i bandejar de les relacions entre Institucions, tot ànim polèmic. Crec que realment a partir d'aquestes eleccions és en el Parlament on es jugaran moltes polèmiques que, de vegades, s'han volgut o s'han pogut confondre en debats entre Institucions. Les relacions entre Institucions s'han de respectar al màxim, seguint les consignes del llibre d'en Raimon Obiols. S'ha de bandejar de les relacions Institucionals tot el que és polèmica ideològica; hi ha un camp per aquesta polèmica i en aquest camp poden parlar-hi alcaldes; poden parlar-hi regidors; poden parlarhi polítics de diferent signe i fer arribar a tot Catalunya a través del portaveu que ha de ser el Parlament, tota la transcendència i tot l'interès dels debats que estan coent-se en l'interior del nostre país, sense tacar les relacions entre institucions, que han de mantenir-se en un pla d'estricte respecte i, Tercer.- Realitzar tot això en el marc d'un canvi de la política catalana, cap a l'obertura i cap al progrés. Aquesta és la nostra tasca, aquesta és la nostra funció i això hem de fer-ho com alcaldes i com alcaldes socialistes. M'agradaria que això ho féssim reflexionant durant aquests dies, abans del mes d'abril que diuen que és el mes dels alcaldes. Treballant però reflexionant una mica en fredor, tractant de treure'ns de sobre les imatges de cada dia pensant en tot el que ha succeït, reflexionant que venim de molt lluny, des del punt de vista ideològic, des del punt de vista polític, Déu n'hi do! la tasca que portem i el temps que portem, reflexionant el que s'ha fet en tots aquests anys,particularment, en aquests quatre anys. 8 �Recordar, per altra banda, que totes les coses són mudables en política. Que al juny del 83, tot just després de les eleccions municipals la cotització de Convergència i Unió era zero, just un any abans era zero, era baixíssima, era el moment pitjor de tots el punts de vista: d'imatge, personal, inclus del President i del Partit que dirigia Catalunya i, tanmateix, en uns mesos això es va capgirar i es va capgirar amb la sentència de la LOAPA d'aquell estiu i, d'una manera formidable, amb l'aparició de TV3 al desembre d'aquell any, al gener del següent, 84, quatre mesos abans de les eleccions. Ara som en un moment molt diferent. Aquell era un moment en què es configurava, com ens recordaven l'altre dia, primer: per un estat de gràcia que va ser produït per aquesta combinació d'elements: sentència de la LOAPA, aparició de TV3, etc. I pel màxim vent contrari al govern PSOE..., la cotització del govern socialista a totes les enquestes era mínima, és de les més baixes que ha hagut des del 82 fins ara. No és aquest el cas. Ara estem amb un govern socialista amb cotització en alça, molt més alta, sobretot, després del tema de les bases americanes, del tema del principi d'"acotament", sembla, del tema del terrorisme i de la millora econòmica que s'està produint amb un increment dels llocs de treball nets creats en aquest país. Per tant, una situació totalment contrària aquella del 84. I per altra banda, una situació d'evident (i necessari i lògic, quasi diria) desgast del Govern de la Generalitat després d'aquests quatre anys. Evidentment que s'ha de tenir en compte que aquests quatre anys, a més de degast i de desil·lusió de coses que no s'han fet, (n'hi ha la pila, de coses que no s'han fet), hi ha quatre anys de TV3, quatre anys de Cadena Tretze, quatre anys de Catalunya Ràdio, quatre anys de Ràdio Associació, quatre anys de l 1 AVUI, quatre anys de premsa comarcal, en part, dirigida.... I això evidentment, es nota. I això evidentment, pesa en el país. Però, no es suficient com perquè la gent en el seu fur interior no estigui més influïda, crec jo, per aquests factors profunds de canvi d'época històrica. Evidentment que hi ha hagut accions. Evidentment que hem de ser capaços de veure que hi ha hagut de bo; però també, passant llista a les coses que s'han fet, aquelles que més es veuen, les grans comissions de modernitat a Europa (Europa sí, molta Europa, però perden les eleccions europees, al tanto!). Una millora econòmica, però una millora econòmica que el propi Govern de la Generalitat ha d'aplaudir al Govern de l'Estat. Perquè ha de reconèixer que és l'acció del Govern de l'Estat qui l'ha canviada. I aquí l'únic que pot fer el Govern de la Generalitat és a corre-cuita tractar d'enganxarse a les faldilles d'aquells que han fet aquests canvis econòmics i tractar d'aparèixer no separart d'ells. I diria el mateix dels temes del terrorisme, en quina pessa i en quina presa no han corregut doncs, des del Govern de la Generalitat actual de Convergència i Unió, a agafar-se també a aquesta política del Ministeri de l'Interior, aplaudint sempre al Ministeri de l'Interior sobre tot d'ençà dels últims catorze mesos i d'ençà de la possibilitat evident que la gent pensés que el tema del terrorisme era un tema no prou condemnat a Catalunya. 9 �En definitiva també els quatre anys han acabat amb la LLOT i la LLOT té dos aspectes: el primer, un intent d'afirmació del Govern de la Generalitat, per sobre de tot, tractant de demostrar que el més important és governar, peti qui peti!, caigui qui caigui! (Si pot ser que caigui algú dels altres millor, que per això manen ells) Però, evidentment també, amb les despeses que això representa, perquè no ho dubteu que això té despeses. Té despeses que nosaltres hem de saber explicar, sense amargor; però hem de saber explicar que hi ha hagut unes despeses pel país del fet d'aquestes lleis i que una llei tan fonamental com aquesta feta sense consens, és una mala passada al país. Jo crec que, a partir d'aquesta reflexió feta fredament, més enriquida per la situació que cada un de nosaltres hem vist en els nostres municipis, podem oferir en el nostre públic, dels nostres municipis, de cada municipi i, el públic en general de Catalunya, si som capaços de transmetre això, a més, en el centre de la direcció política del nostre esforç, serem capaços de transmetre una imatge ben diferent del que moltes vegades ens pensem que la gent pensa. En definitiva, hauríem d'anar a aquestes eleccions amb l'esperit que alguns dels companys que són aquí, com en Carles Alsina, la Montse Tura, han demostrat en una època en què no han tingut la facilitat de la majoria de nosaltres. No eren alcaldes i ara ho són. I per arribar a ser-ho, ha calgut tenir un tremp i una capacitat de lluita, ha calgut saber disfrutar amb la lluita quan inclús s'està en minoria. Aquest és un punt fonamental. Aquest és un Partit que ha de prendre la cultura de la lluita, perquè moltes vegades se'ns ha donat amb una certa facilitat, un excés de facilitat potser, la capacitat de guanyar, per tal com es van desenvolupar les coses en aquest país al principi. Doncs mirem l'esforç d'aquests companys i em penso que anirem endavant. 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de Pasqual Maragall al Sopar d'Alcaldes del PSC celebrat a l'àrea de Bellaterra (B-30) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-03 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Campanyes Catalunya Eleccions Territoris Catalunya. Generalitat Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Bellaterra Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1143/19880304d_00271.pdf 90b5d03c47b0ad3f9eb80b15fe270f3c PDF Text Text VISITA Mr. JOHN BRADEMAS PRESIDENT UNIVERSITAT DE NEW YORK (Barcelona, 4/3/88) �Ajuntament de Barcelona Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol CONFERENCIA SR. JOHN BRADEMAS ORDRE DEL ACTE 1.- Salutació de l'Excm. Sr. Alcalde 2.- Presentació a carrec de l'Excm. Sr. XAVIER RUBERT DE VENTOS 3.- Conferència del prfessor John Brademas 4.- Cloenda a càrrec de l'Excm. Sr. Alcalde �EL PROFESSOR JOHN BRADEMAS ÉS UN HISPANISTA CLASSIC. PER C5 ÉS TAMBÉ UN EXEMPLE D'HISPANISTA MODERN. CONEIX LES REALITATS D'AVUI I LES D'AQUÍ. CONCRETAMENT, CONEIX LA BARCELONA D'AVUI. BAPDEMAS ES TROBA, S'HA TROBAT, AL MATEIX INICI DE MOLTS PROJECTES DE COOPERACI6 CULTURAL QUE S'HAN ANAT ESTABLINT ENTRE BARCELONA I ELS ESTATS UNITS EN ELS úLTIMS ANYS. LA PRESèNCIA DEL PROFES SOR BRADEMAS A BARCELONA ENS PROPOCIONA UNA OPORTUNITAT PER REFERIR-NOS A AQUESTS PROJECTES I A LA SEVA SIGNIFICACI6. S5M PROJECTES I REALITATS DIVERSES: LA CATEDRA BARCELONANOVA YORK, LA PRESNCIA REITERADA DE BARCELONA AL SPANISH INSTITUTE, LA RECOMSTRUCCI¿ DEL PAVELL6 MIES VAN DER ROBE, LES EXPOSIONS DE PRESTIGI COM LA DE GAUDÍ AL COOPER-HEWITT, LA CONSOLIDACI6 DE LES RELACIONS AME LA COMUNITAT DELS ARTISTES DE NOVA YORK I, MOLT CONCRETAMENT AMB ELS ESCULTORS, QUE HA CULMINAT EN L'ESPL.Z5NDIDA REALITAT DE LES GRANS OBRES NORDAMERICANES JA INSTAL.LADES EN ALGUNS PARCS 1 PLACES DE BARCELONA. �(RRYAN IIUNT, ELLSWORTH KELLY, RICHARD SERRA, BEVERLY PEPPER, CLAES OLDENBURG, ROY LICHENSTEIN, ETC...) LA CONNEXI6 BARCELONA-NOVA YORK QUE EL PROFESSOR BRADEMAS POT PERSONIFICAR D'UNA MANERA TAN CABAL, CONCRETA LA VOCACIC; DE BARCELONA DE SER PRESENT AL M6N. NOVA YORK ES LA CIUTAT I 1S UNA DE LES GRANS CAPITALS CULTURALS DEL M6N. �-3- LA RELACI5 AMB NOVA YORK TÉ TAMBÉ PER A BARCELONA UNA ALTRA DIMENSIó FONAMENTAL. EM REFEREIXO A LES POSSIBILITATS QUE NOVA YORK, ELS ESTATS UNITS EN GENERAL, APORTEN A BARCELONA PER. SEGUIR ESSENT EL QUE LA NOSTRA CIUTAT HA ESTAT SEMPRE, ES A DIR, UNA CIUTAT OBERTA QUE SEMPRE HA ACOLLIT PERSONES, TENDèNCIES, IDEES ... ES GAIREBÉ UN T5PIC PARLAR DE BARCELONA COM LA PORTA EUROPEA D'ESPANYA. ES UNA REALITAT ASSUMIDA. LA CONNEXI6 CULTURAL AME ELS ESTATS UNITS QUE A BARCELONA S I TIA ANAT ESTABLINT EN ELS DARRERS ANYS PERMET AMPLIAR AQUEST PAPER QUE TPADICIONALMENT HA EXERCIT BARCELONA A UNA ESCALA MUNDIAL. ES OBVI QUE LES RELACIONS DELS ESTATS UNITS AMB EL CONJUNT D'ESPANYA NO S'HAN FET D'UNA MANERA PRIORITARIA A TPAVIS DF BARCELONA PER UNA S è ' PIE DE RAONS. T AM-) ÉS PARTICULARMENT CERT EN EL TERRENY ECONc-SMIC. LA NOVA CONNEXI6 CULTURAL ENTRE BARCELONA I NOVA YORK POR PERMETRE QUE BARCELONA SEGUEIXI ESSENT LA PORTA D'ENTRADA PER TOT UN ALTRE AMBIT QUE SUPERA L'AMBIT EUROPEU. �EN AQUEST MARC, VULT, REMARCAR AMB ORGULL COM BARCELONA fs CAPDAVANTERA A EUROPA DE L'ESTABLIMENT D'UNA NOVA RELACI6 TRANSATLZiNTICA EN DIRECCI6 JUSTAMENT CONTRARIA A LA QUE HA ESTAT NORMAL EN ELS ANYS MS RECENTS. GAIREBÉ JA ENS HAVIEM ACOSTUMAT A LA NORMALITAT DE VEURE COM MOSTRES MEMORABLES DEL NOSTRE ART EREN ACOLLITS ALS GRANS MUSEUS NORDAMERICANS. NOMÉS MOLT RECENTMENT HA COMENCAT UN TíMID MOVIMENT EN EL SENTIT OPOSAT. VAIG TENIR L'OCASICS DE REFERIR-M'HI FA POQUES SETMANES EN VISITAR EL MAGNIFIC MUSEU QUE LA CIUTAT DE COLóNIA ACABA DE CONSTRUIR Al COSTAT D, ATEIX DE LA CATEDRAL. COLCSNIA I, MÉS CONCRETAMENT, EL PROFESSOR PETER LUDWIG, HA TINGUT EL CORATGE D'ATRAURE CAP A EUROPA ALGUNES DE LES MOSTRES MS DESTACADES DE SIGNIFICATS ARTISTES NORDAMERICANS CONTEMPORANIS. AIXó ÉS EL QUE BARCELONA EST á- FENT AMB LA SEVA INVITACI5 TAN BF/J ACOLLIDA, D'ALTRA BANDA - ALS ESCULTORS NORDAMERICANS MÉS PRESTIGIOSOS D'AVUI A COMPARTIR EL MOSTEE ENTUSIASME EN EL PROJECTE DE LA BARCELONA DE DEML � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4049 Title A name given to the resource Paraules a la conferència de John Brademas, president de la Universitat de Nova York Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Cooperativisme Cultura Territoris Acció política Nova York Estats Units Brademas, John Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2792/19880305_ConvencioMajoriaSocial_PM.pdf 227f4df0d70909f5b116c1d9a91f852a PDF Text Text PER UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRES I. Un moment decisiu en el procés d'afirmació nacional de Catalunya. Durant deu anys, entre 1977 i 1987, els catalans hem viscut el període més llarg d'autonomia política de la nostra història contemporània.El poble de Catalunya ha recuperat les institucions d'autogoven i, malgrat les dificultats, incomprensions i insuficiències que com a poble hem hagut de vèncer, el marc ofert per la Constitució i l'Estatut d'Autonomia ha permès que el país tirés endavant. A diferència d'altres moments de la nostra història nacional, avui aquest procés sembla assentar-se en un marc democràtic irreversible, caracteritzat per la voluntat de tots de viure en pau i llibertat i d'assolir progresivament uns nivells més alts d'autogovern i de prosperitat. En aquesta etapa de la història recent de Catalunya, l'esquerra i els sectors més progressistes de la societat catalana han tingut un paper cabdal. Aquestes forces foren decisives en la resistència al franquisme durant els anys més negres de la dictadura i ho foren també en la transició democràtica. Van saber interpretar millor que ningú les aspiracions nacional del poble de Catalunya, les van saber traduir en iniciatives polítiques concretes i van ser destacadament presents en els moments decisius de la formulació de l'alternativa democràtica a Espanya. Avui, al cap de deu anys, perquè els intents de tergiversació histórica no acabin emmascarant la realitat, cal afirmar clarament que el camí fet només ha estat possible perquè a les primeres eleccions, el juny de 1977, les esquerres van ser majoritàries. Aquella majoria nacional de progrés féu possible el ràpid procés de restabliment de la Generalitat i el retorn del President exiliat, Josep Tarradellas. En una transcisió complexa i a voltes confusa, aquells esdeveniments catalans constituiren el fet més nítid de trencament democràtic: entroncaven la nova democràcia amb la que havia caigut sota el franquisme, reivindicaven amb honor la nostra pròpia �historia nacional i mostraven nítidament no tan sols la nostra voluntat de ser, sinó també la nostra voluntat i capacitat d'avançar en el camí de l'autogovern democràtic, de la creixença nacional i del progrés. Durant la dècada 1977-1987 hem assistit a profundes transformacions en la configuració del sistema de forces polítiques de Catalunya. El mapa polític de la dreta s'ha recompost i la representació dels sectors socials més conservadors de la societat catalana -que el 1977 era exercida en primer lloc per la UCD- és avui pràcticament monopolitzada per la coalició de Concergència Democràtica i Unió Democràtica. També el bloc de les forces d'esquerra ha estat sotmès a intensos processos de canvi. L'espai comunista, que durant la dictadura va desplegar una tasca essencial per als interessos nacional de Catalunya i que en els primers anys de la transcisió es va constituir en la segona força política de Catalunya després del socialisme, ha viscut una profunda crisi. El nacionalisme radical, no ha aconseguit mai de superar el caràcter de força minoritaria i no ha pogut connectar realment amb els amplis sectors d'esquerra i catalanistes que havien protagonitzat la transició. L'espai socialista s'ha consolidat com a punt de referència fonamental de l'esquerra, i gradualment s'hi han anat aglutinant els sectors progressistes més nombrosos de la societat catalana. Però també aquest espai ha hagut de passar un procés complex i difícil. El Partit dels Socialistes és el resultat del procés d'unitat or- gànica probablement més complicat i arriscat viscut per cap força política durant la transició. I aquest procés s'ha saldat positivament. És hora de reconèixer la importància innegable d'aquest fet, gràcies al qual els sectors populars i progressistes han donat la seva representació política a unes forces de signe catalanista, les temptacions "lerrouxistes" no han trobat un espai on prosperar i el procés de recuperació de l'autonomia política s'ha pogut establir i fonamentar sobre una voluntat d'integració de la societat catalana. Però els costos d'aquesta unitat també han estet considerables. La veu del socialisme català ha estat sovint condicionada per la seva �vinculació societat amb el catalana socialisme han trobat esperaven de l'esquerra n'hi ha espanyol. a faltar Sectors importants la posició majoritària per denunciar hagut, d'una política poc respectuosa de de fermesa la que els errors, quan amb l'autonomia de Catalunya per part del govern central. Les conseqüències d'aquests canvis són evidents. El nacionalisme conservador ha assumit la representació política del catalanisme de molts sectors de la població que no comparteixen pròpiament el seu projecte nacional ni la seva ideologia. El projecte nacional de les forces d'esquerres superat per s'ha vist l'enfrontament difuminat i, políticament, entre el nacionalisme ha estat conservador i el centralisme; aquest ha estat el signe dels darrers anys a la vida política de Catalunya. Aquest enfrontament és frustador i desgastador, perquè serveix per reforçar políticament i electoralment l'espai de la dreta conservadora, pero no permet obtenir resultats apreciables en l'aprofundiment de l'autogovern. Convergència -que va aprofitar amb èxit les contradiccions i limitacions de les esquerres catalanes- ha assolit una posició fortament predominant i s'ha instal·lat amb una desimboltura abusiva a la Generalitat, mentre que ha anat decantant-se ostensiblement cap a la dreta. En part, pel seu propi impuls i pels seus propis interessos -sovint no gaire coincidents amb els de la seva base electoral- i en part per unes circumstancies que l'han anada involucrant cada vegada més íntimament amb les percepcions i els interessos de ladreta espanyola, i d'una dreta espanyolista a Catalunya, que en el passat havia donat proves permanents de col.laboracionisme amb qualsevol aventura anticatalana i antidemocràtica quan això semblava afavorir els seus interessos. L'expansió d'una mena de neonacionalisme instrumental de la dreta, que s'aprofita a fons de l'altual estat de coses, és un dels trets més inquietants d'aquesta evolució. Avui la vida política de Catalunya apareix marcada per un fet: la recuperació de l'autogovern és un èxit que correspon al conjunt de la societat catalana i a la totalitat der les seves formacions polítiques; però els rendiments polítics d'aquesta recuperació no seran òp- �tims mentre apareguin monopolitzats per un projecte polític de signe conservador. Per això, el moment és decisiu. Es donen les condicions necessàries perquè de nou un projecte nacional impulsat pels sectors més progressistes de la societat catalana pugui permetre, com ara fa deu anys, de fer un salt qualitatiu endevant. En el terreny econòmic, el país pot fer un gran pas endavant en la mesura que se sàpiga aprofitar una conjuntura especialment favorable, a condició que l'obra de govern resolgui satisfactòriament alguns reptes fonamentals en els terrenys de les infrastructures, de l'ensenyament universitari, del desenvolupament tècnic i de la formació professional i tecnològica. En el camp de la cultura, les energies estan a punt per avançar significativament, sempre que el preces de catalanització no sigui segrestat o minimitzat per unes opcions reaccionàries i sempre també que la creació no sigui pel dirigisme i el d'ensenyament, l'atenció preferent a Universitat, a la formació professional i tècnica i a la millora clientélisme. pedagògica En sota paralitzada matèria unes guies o de entrebancada renovació i rigor ja no la depnèn fonamentalment dels condicionaments pressupostaris o de competències, sinó de factors polítics de decisió, entusiasme i participació. En el terreny social, l'autogovern, més que predicar la compassió, ha de prendre consciència que té la possibilitat real de fer una política de redistribució social i d'equilibri territorial capaç d'evitar una escissió comunitària com les que avui viuen les societats regides per governs neoconservadors (dualisme social que a casa nostra prendria un caràcter de més específica gravetat en la mesura que s'hi imbricarien factors culturals i lingüístics.) En conjunt, tot sembla a punt per a una nova situació. Es donen les circunstancies necessàries perquè pugui reeixir una gran iniciativa nacional de signe progressista. Però la situació en què estem és una cruïlla. També s'hi poden interposar factors de signe negatiu. La con- �1 f tinuïtat de l'actual projecte conservador corre el risc de mantenir la seva lògica estèril i frustradora. I, cosa que encara seria més greu, corre el risc de mantenir els sectors populars i progressistes de la societat catalana al marge del procés de consolidació de l'autogovern; aquest fet fóra de conseqüències imprevisibles sobre les formes de representació política que aquests sectors poden acabar adoptant i, per tant, sobre la configuració del sistema de forces polítiques a Catalunya . Estem doncs, en un moment especialment decisiu. Un procés fràgil, reeixit a base de difícils equilibris, que tant es pot consolidar i aprofundir com començar-se a esquerdar. Naturalment, la direcció que seguirà el curs de la vida política de Catalunya depèn de la voluntat de les forces polítiques, de l'encert que puguin tenir a formular els seus projectes i a corregir i modular les seves propostes. Però també depèn, fonamentalment, de la capacitat de mobilització i d'incidència dels sectors més actius i progressistes de la societat catalana per particpar en aquest procés i condicionar-lo. Es per aquests motius que els sotasignats creiem necessari de platejar a la consideració pública unes propostes que ajudin a desbloquejar l'actual situació política catalana. II. Unes propostes per a una nova majoria nacional de progrés. Volem assenyalar la nostra convicció que l'objectiu d'una nova majoria nacional i de progrés, en el Parlament i en el Govern de Catalunya, és avui a la vegada convenient i possible. És un objectiu convenient per a Catalunya perquè és la fórmula capaç de permetre unes noves cotes de competencies i un nivell més ample i potent d'autogovern polític, no pas en el simple terreny de l'enfrontament retòric, sinó de la negociació concreta. Aquests darrers anys hem fet la prova que una tàctica orientada al conflicte formal no reporta resultats pràctics perceptibles. Les relacions entre el Govern de Catalunya i el Govern de l'Estat han d'estar presidides per la �lògica dels interessos, moltes vegades contraposats, i no per la lògica de l'emotivitat. En aquest sentit, una nova majoria progressista de govern, bastida al voltant de les opcions majoritàries de l'esquerra i amb els més amplis suports parlamentaris, és avui la solució més idònia. Un govern nacional de progrés també és convenient en una conjuntura de rellançament econòmic, per donar a l'obra de govern una perpectiva reformadora favorable als sectors populars de la societat catalana i per tornar a la Generalitat una coloració més oberta i plural, que permeti aglutinar esforços més amples i potents i, en conseqüència, una ambició i un dinamisme de més volada. Avui aquesta nova majoria de progés és possible. El temps pitjor de 1'ofensiva conservadora que s'ha produit a Catalunya i a tot Europa ja ha passat. Les crisis, grans i petites, dels diversos sectors de l'esquerra han estat superades. La coalició Iniciativa per Catalunya ha emprès un procés de recuperació. Esquerra Republicana s'ha alliberat de la presència minoritària i coactiva en el govern de Convergència i dels nuclis que, des de dins mateix del partit, preconitzaven l'entesa subordinada amb la dreta. Els socialistes catalans apareixen units i amb testimonia el un marge ressò de maniobra de la seva cada vegada proposta més ample, com federalista. El ho debat d'orientació política al Parlament (octubre 1987) ha posat de manifest un sensible acostament de les perspectives i els projectes immediats d'aquestes forces polítiques. Però la possobilitat -que afirmem ben real- d'un canvi de la correlació política no depèn únicament -ni tan sols, potser, fonamentalmentd'una recuperació d'aquestes forces polítiques i d'un acostament entre elles. Depèn substancialment deia capacitat de reacció i mobilització general dels sectors de progrés de la societat catalana, que avui, n'estem persuadits, són majoria en el nostre país. Es a aquesta majoria social, activa i dinamitzadora deia societat civil, des de les classes treballadores fins als sectors empresarials més dinàmics, a qui avui correspon, des del seu pluralisme, la �possibilitat de decidir. Homes i dones que volen participar en la definició del nostre futur col·lectiu: obrers, professionals i tècnics, joves, pagesos, empresaris de mentalitat oberta i moral de treball, gent de la cultura i les arts... Tots ells tenen avui la capacitat de deicidr si volen que la situació continuï com ara o si volen un canvi de panorama i l'obertura d'unes noves perspectives. El nostre missatge a aquesta majoria és ún missatge concret. Avui convé una nova majoria política a Catalunya: una majoria nacional i de progrés. Per fer-la possible en les eleccions de 1988 són necessàries les condicions següents: que els socialistes catalans aconsegueisin dinamitzar al voltant del possible; que es produeixi seu projecte el màxim suport electoral un increment general de les opcions de progrés; que es verifiqui un acostament entre aquestes opcions a fi de constituir una majoria parlamentària i de govern; que l'esquerra no enquadrada en els partits es mobilitzi; que hi hagi un gran debet nacional sobre la tasca política i de govern que haurà de realizar la nova majoria. Es, doncs, necessària una iniciativa de diàleg i de debat amb les forces polítiques que poden representar aquest projecte nacional i de progrés, en especial amb el Partit dels Socialistes de Catalunya. Una iniciativa que permeti establir un espai de suport, però també de condicionament crític, que serveixi per aglutinar forces i que ajudi a conformar aquesta nova majoria nacional i de progrés. Us convidem a participar en aquesta iniciativa guanyar aquests objetius. - i - i a treballar amb nosaltres per �"GRANS EIXOS D'ACTUACIÓ DEL NOU GOVERN" "PER UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRÉS" • Des de les 9.00 h. matí Recepció, informació i lliurament de documentació. • A les 7.00 h. tarda. Presentació de la Declaració de la Convenció. • A les 7.30 h. Parlaments. • A les 9.00 h. Festa. M A les 11.00 h. Ponències "Grans eixos d'actuació del nou govern". • A les 12.30 h. Debat. • A les 2.00 h. Descans per dinar. • A les 4.30 h. tarda. Ponències i debat "Desenvolupar el país: innovació tecnològica, creixement econòmic i equilibri mediambiental".. Ponències i debat "Governar amb els ciutadans, administrar amb rigor". Ponències i debat "Superar les desigualtats: solidaritat social i reequilibri territorial". Ponències i debat "Preparar el futur, formar la joventut". • A les 6.00 h. Debats. • A les 7.30 h. Debat sobre l'esborrany de Declaració de la Convenció. • A les 9.00 h. Fi de la sessió. Informació i secretaria Adreça: Rosselló, 2293er. Ia., Barcelona 08008. Telèfon: 238 31 79. M Convenció Per Una M a j o r i a Nacional i de Progrés. _^g Butlleta d'inscripció Nom i cognoms, Adreça Població D.P. Telèfons Professió Observacions ¡propostes Preu d'inscripció: 500 pts. Inscriviu-vos telefònicament, o bé per correu, mitjançant la butlleta. • �El desembre últim, un grup de seixanta-vuit persones de procedències polítiques diverses i vinculades a diferents realitats associatives, culturals i territorials, va donar a conèixer un document, titulat "Per una majoria ¿; c-onal i de progrés", on s'afirmava la necessitat i la conveniència d'una majoriaxl'orientació progressista per governar el nostre país, i es proposava un procés de reflexió i mobilització que la fes possible. Posteriorment, en el congrés del Partit dels Socialistes de Catalunya, Raimon Obiols recollia la iniciativa i proposava dos nivells de diàleg en el si del progressisme i de l'esquerra catalana: el diàleg amb les altres forces de progrés; i, molt especialment, el diàleg amb l'esquerra no enquadrada, desmobilitzada en molts casos. Un diàleg que tingués com objectiu el disseny de les grans línies programàtiques del nou govern, així com la mobilització del poble català per una nova etapa de construcció nacional. D'aquesta voluntat compartida, n'ha sorgit la convocatòria d'aquesta Convenció per una majoria nacional i de progrés, que vol ser la plataforma on tingui lloc el diàleg de l'esquerra no enquadrada amb els socialistes catalans i des d'on, alhora, es promogui la idea d'un acord programàtic i de govern entre les forces d'esquerra catalanes. En el document inicial que desencadenava aquest procés, hi dèiem, entre altres coses: I "Volem assenyalar la nostra convicció que l'objectiu d'una nova majo; ria nacional i de progrés, en el Parlament I i en el Govern de Catàïuâyà,<jés avui a ! la vegada convenient; impossible. " I "Per fer-la possible en les eleccions de 1.988 són necessàries les condicions següents: que els socialistes catalans aconsegueixin dinamitzar al voltant del seu projecte el màxim suport electoral possible; que es produeixi un increment general de les opcions de progrés; que es verifiqui un acostament entre aquestes opcions afide constituir una majoria parlamentària i de govern; que l'esquerra no enquadrada en els partits es mobilitzi; que hi hagi un gran debat nacional sobre la tasca política i de govern que haurà de realitzar la nova majoria". I "Es, doncs, necessària una iniciativa de diàleg i de debat amb les forces polítiques que poden representar aquest projecte nacional i de progrés, en especial amb el Partit dels Socialistes de Catalunya. Una iniciativa que permeti establir un espai de suport, però també de condicionament crític, que serveixi per agrupar forces i que ajudi a conformar aquesta majoria nacional i de progrés. Us convidem a participar en aquesta iniciativa i a treballar amb nosaltres per guanyar aquests objectius. " "UNA NOVA ETAPA DE CONSTRUCCIÓ NACIONAL" Dissabte, dia 5 de.Març • Des de les 9.00 h. matí Recepció, informació i lliurament de documentació. • A les 10.30 h. Acte de Presentació de la Convenció. • A les 11.30 h. Ponències "Una nova etapa de construcció nacional". • A la 1.00 h. Debat. • A les 2.30 h. Descans per dinar. • A les 4.30 h. tarda. Ponències i debat "Catalunya: perspectiva europea i internacional". Ponències i debat "El desenvolupament institucional". Ponències i debat "Municipis i construcció nacional". Ponències i debat "Catalunya i Espanya: democràcia i federalisme". • A les 6.00 h. Debats. • Ales 7.30 h. Presentació de l'esborrany de Declaració de la Convenció. • À les 9.00 h. Fí de la sessió. �EL SECRETARI PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA COMUNICACIÓ INTERIOR ( Copia d"arxiu ) Data: 28-04-88 Ref. : 05116/88 Senyor Xavier Roig Cap del Gabinet de Comunicació Assumpte: Convenció per una Majoria Nacional i de Progrés Resposta: S Us adjunto fotocòpia de la transcripció de la intervenció del senyor Alcalde a la primera sessió de la Ce?..venció Per Una Majoria Nacional i de Progrés, que ens ha ríreçat el senyor Carles Navales, de la Comissió Organitzadora. «";:-'• agrairia que? tal i com sol·licita, vulgueu examinar el text, c< r::agir-lo, si s'escau, i enviar-lo abans del dia 9 de Maig. Gràcies i cordialment, Salvador Sarqueila ALCALDIA Registre de sortida Ne 005205 �_ J * Convenció Per Una M a j o r i a N a c i o n a l ¿S f'; '€. r r i Barcelona, 26 d'abril de 1988 Benvolgut Pasqual Maragall, T'adrecem la transcripció de la teva intervenció a la la. sessió ¿e i a Convenció, amb 1 l objectiu de que corregeixis el text adequadament, modificant-lo,' en el seu cas, de la manera que creguis més convenient, a punt de publicar. Per complir els plaços que ens hem marcat, convindria tenir enllestida la correcció, i entregada al carrer Rosselló, abans del dilluns dia 9 de maig, Ben cordialment. f}--^~r Carles Navales Comissió organitzadora A L C A !.. D I A '• " ; * *.. rñSfi¿SÍL«...í: _ 2 7 04 !968_ j ¡7o 0051 fe Secretaria: Rosselló, 229 3er. la., Barcelona 08008, Telèfon 238 31 79. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció de Pasqual Maragall a la primera sessió de la <em>Convenció Per Una Majoria Nacional i de Progrés</em>. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-05 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalunya Parlament de Catalunya Campanyes Acció política Description An account of the resource Transcripció de la intervenció de Pasqual Maragall a la Convenció. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cotxeres de Sants (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2818/19880305_ConvencioMajNacProg_PM.pdf 4d7a867553094d4732de8bbc91d6b2b6 PDF Text Text Pasqual Haraqall Bon dia a tothom. Suposo que s'espera de mi que us digui fins a quin punt un socialista que està al capdavant d'un Ajuntament de Catalunya està satisfet de que aquesta reunió existeixi, i que el moviment que aquesta reunió coemnça vagi endavant. I que us digui cóm els municipis, els Ajuntaments de Catalunya, estem confiats en el canvi de clima que es pot i es té que donar en aquest país. I cóm estem confiats en que el Parlament de Catalunya esdevingui el lloc on realment es produeixi el debat que s'ha de produir en el nostre país, i que permeti que les institucions mantinguin una relació d'entesa, que al mateix temps hi hagi l'entesa i el debat que han de fer anar endavant a Catalunya. Aquesta entesa de les institucions, que ha �mancat en aquest país, els darrers anys, que ha de ser molt millor, hi ha indicis de que es pot arribar a produir, en el camp que jo domino més, del municipi, del municipi de Barcelona. Hi ha proves de que això es pot produir, a pesar de tot, i una n'és el Consorci Sanitari. Per aquells que llegiu i seguiu atentament el que és la pràctica de les coses, l'administració de les coses, el Consorci Sanitari de Barcelona és una conquesta important. Jo crec que no només de Barcelona sinó de tot Catalunya. Un sistema a través del qual el govern autonòmic i l'Ajuntament es poden posar d'acord per dur endavant els hospitals de la ciutat. Hem trigat vuit anys, però ara el tenim aquest Consistori. 0 el Parc Tecnològic del Vallès on també hi ha una col·laboració, molt meritòria -deixeu-m'ho dir-, entre una entita que el va crear i que està condemnada a desaparèixer, com és la Corporació Metropolitana de Barcelona, i l'entitat que l'ha suprimit, com és la Generalitat de Catalunya. Avui el Parc Tecnològic és presidit pel Conseller d'Indústria Macià Alavedra, i gestionat, en canvi, pel Consorci de la Zona Franca que va rebre de la Corporació Metropolitana l'encàrrec de fer-ho. 0 el Museu d'Art Contemporani de Barcelona del qual ahir vàrem aprovar, en la sessió plenària de l'Ajuntament de Barcelona, els nous estatuts, que aquest any tindrà projecte, l'any que ve obra, i d'aquí a tres anys obres d'art a dins, i que es farà conjuntament. O la Carta Municipal que és una gran esperança per a mi, per molts, de cóm Barcelona ha de resoldre -Barcelona, i segurament la seva àrea de l'entorn- molts problemes que han quedat per resoldre. Temes aquests en els quals hi ha indicis de que poden haver-hi acords, hi ha d'haver-hi acords, entre les institucions d'autogovern a Catalunya. Perquè hem perdut molt de temps. Hem perdut temps amb l'ordenació del territori -vuit anys-, per l'estropici que finalment s'ha produït. Per l'eix transversal. Parlo només de les grans aspiracions, de les velles aspiracions, d'aquelles coses que si ens haguessin preguntat l'any 77 o l'any 79 què és �48 el que s'havia de fer a Catalunya, haguéssim dit immediatament aquest, aquest i aquest projecte. L'ordenació del territori, les comarques, vuit anys i sense solució. L'eix transversal. L'aigua de l'Ebre, l'aigua de Tarragona, que representarà i representa la millor esperança de que no es produeixi la macrocefàlia de Barcelona. El tràfic de Barcelona. Els cinturons, tot just començats. L'exprés regional, la connexió Mataró-Vilanova, la conversió de l'antic vuit català en un eix de transport ferroviari ràpid -ni metro ni ferrocarril, exprés regional-. El propi metro de Barcelona que ha de fer un salt endavant, i que no l'ha fet, només se n'han fet unes cues, però no s'ha convertit en un nou plà de metros com el que la ciutat i l'aglomeració ara necessita. Les universitats, quán va trigar la República a canviar la universitat? Que poc que va trigar per endegar el que es veia clarament com un tema capdal per la història del país. És evident que la universitat d'aleshores no era una universitat de masses com és la d'ara. És evident que ara són més diners. I és cert que amb vuit anys d'autonomia encara no s'ha posat realment en marxa la reforma de la universitat, la millora de la universitat. L'ensenyament avançat, que poc que va trigar la República d'entomar la tradició de les primeres modificacions de l'ensenyament, del Montessori, i del Patronat Escolar, per convertir Barcelona i tot Catalunya en un laboratori del que havia de ser el nou ensenyament -encara en vivim d'aquell record-. I que poc quehem avançat des d'aleshores. Quán esperàvem els anys seixantes i setantes, a les escoles d'estiu, el moviment de Rosa Sensat, com no esperàvem aquesta autonomia que avui tenim, i que encara no s'ha traduït en una, diria, nova moral, en un nou funcionament del sistema educatiu, que molts i molts mestres, i molts i molts pares, i molta gent que hi treballa han maldat per això. Refer la Ciutat Vella de Barcelona, i aquest és un tema d'estat. No hi ha cap país que no s'hagi plantejat com a tema de país el refer l'antiga capital. Pensem que la Barcelona vella és �49 això, és el poc estat que teníem, l'estat que teníem era la Ciutat Vella, el barri gòtic, els seus edificis nobles, i encara està per refer. Dos anys esperant l'aprovació d'una Àrea de Rehabilitació integrada per la Barcelona vella. I no és només un tema de l'Ajuntament, també és un tema nacional. Ho és aquí, i ho és a França, ho és a Itàlia, ho és fins i tot a d'altres comunitats autònomes. Aquí no ho ha estat. I parlaria de tantes i tantes coses que segurament són, òbviament, temes que un govern català hauria i haurà de plantejar-se com a temes urgents, que no haurien d'haver esperat tant. Les noves tècniques, la biomedecina. La recuperació dels que són fora, en Ferrater Mora, o ena Ramon Xirau, o l'Eduard Nicol, o el Manuel Cardona que és director de l'Institut (Plane) de Stuttgart, o els entesos catalans -que n'hi ha- en superconductivitat i en ciència dels materials, que estan arreu, estan a Madrid, estan a Berkeley, estan pel món però no estan aquí. I no costa gens que sigui aquí. La investigació puntera ara en superconductivitat no és la més cara. Ho és molt més la investigació en,electrònica. Amb 280 milions cada any es podria mantenir un centre d'investigació sobre nous materials relativament digne en la nostre ciutat, en el nostre país, i no el tenim. Tantes i tantes coses que no s'han pogut fer, que no s'han fet, i que ara se'ns obren les portes per debatre, i més endavant per construir. I tantes i tantes coses que són els temes tradicionals de l'esquerra i que nosaltres estem en condicions de debatre i de tornar a posar sobre la taula. I tants i tants temes que són els temes nous de l'esquerra. Ahir es feien 50 propostes per la modificació de la situació de la dona a Catalunya. Pensem que el 50% dels aturats, a la nostra ciutat, a Barcelona, són dones, sent així que només una tercera part de la força de treball són dones, és a dir, que el que hi ha en aquest moment és una gran, un volcar-se de les dones sobre el mercat de treball. I jo crec que això no és més que una indicació de que efectivament estem caminant cap a Europa. Pensem que Suècia és 50%-50% la distribució d'homes i dones en el mercat de treball efectiu, no a les llistes de demanda de treball, sinó en el mercat de treball efectiu. I que en bona part, el fet que Suècia sigui un país més avançat rau justament �50 en això, en que han posat en contribució a totes les seves forces productives, i la dona en primer lloc. Aquesta és una de les grans esperances de canvi a Catalunya, i l'hem d'empènyer. I és un tema clàssic que hem de traduir amb les seves coordenades actuals. Com ho és, amb noves formulacions, la integració del voluntariat com a substitut de la beneficència clàssica. Sabem que la dreta combina hàbilment aquest darwinisme social, de desesperança, de que res no es pot fer per lluitar contra la misèria en la seva arrel, en les seves causes, sí només en els seus efectes. I ens combina aquest fatalisme i aquesta desesperança amb uns tocs de beneficència per tranquilitzar la consciència i poguer acusar a l'esquerra aleshores de falta d'acord. Quan l'esquerra el que està fent és integrar aquestes qëstions, que s'han d'integrar. I també tractar de tenir un esquema més ample en el que aquest voluntariat hi tingui un paper, un esquema més ample que es plantegi seriosament desmontar la màquina de la misèria. Aquest és un tema vell i nou de l'esquerra que vosaltres haureu de desenvolupar. Com les noves relacions en el lloc de treball, noves relacions que en definitiva a Europa són velles relacions. No fa molt jo estava a Alemanya visitant la fàbrica Bayer. Ningú diria que aquest és un invent extraordinàriament modern, és una cosa que ve de lluny. I tanmateix en el consell de supervisió de Bayer hi ha un 50% d'obrers i de representants jurídics dels sindicats. Res no s'ha fet en aquest camp -zero-, en un país que va veure néixer l'UGT, que va veure néixer el moviment sindical, i abans encara el moviment d'associacionisme dels treballadors. Res no s'ha pogut fer en aquests darrers anys. I el federalisme com a sistema de govern a tres nivells, el federalisme del Canadà, el d'Alemanya, el de Suïssa, el que sigui, però un sistema en el que tres nivells de govern puguin col·laborar i tirar endavant aquelles competències que, com és molt lògic i molt clar, pràcticament cap d'elles, de les més importants, es poden desenvolupar només amb un sol nivell de govern, i encara diria, amb dos nivells de govern. Qualsevol qüestió que mireu, des de la promoció econòmica fins els serveis �51 socials, necessiten de la col·laboració l'autonomia i del govern local. de l'estat, àe Temes vells i temes nous que ara tindrem ocasió de debatre, i que hem de debatre, en un moment en que se'ns està preguntant qui ha de governar aquest pais. Però no només qui ha de governar aquest pais, sinó quines idees són les que s'imposen en aquest pais, i aqui és on jo crec que la vostra col·laboració pot ser més important. En un moment en que els mites de la dreta van perdent força, de la mateixa manera que l'economia inspirada per Reagan, la política de Reagan va perdent força, en un moment en que l'egoisme social i l'egoisme nacional, justificat, quasi diria, després de les desfetes nacionals que varen tenir els Estats Units amb la guerra del Vietnam, que varen néixer amb gran força als Estats Units, avui estan de devallada. Un egoisme nacional que no és més que l'aplicació al camp col·lectiu de la màxima miserable de la dreta de que la caritat ben entesa comença per un mateix, traduït a termes col·lectius. Un moment doncs en que és possible que l'esquerra catalana es trobi amb un buit d'idees dominants per omplir, i una demanda per part del poble per omplir-lo amb idees al mateix temps velles i noves. Però de vegades l'esquerra catalana sembla que no s'acabi de creure que porta el relleu de la Catalunya més autèntica, la justament menys necessitada d'ajuts simbòlics, la més realment i més apassionadament enamorada de si mateixa, de Catalunya, i per tant, dels altres pobles, més creadora i més fraternal. Jo crec que això, que és obvi, convé dir-ho i tornar-ho a dir. Crec que convé lluitar pel que de vegades pot semblar massa obvi. Crec que hem de fer com els mestres que s'han d'esforçar per escenificar cada dia com si no fos sabut allò que per ells és sabut. Crec que cal explicar clarament el que ja és clar. Crec que hem d'evitar la necessitat de destacar per un nou enfoc, moltes vegades, i insistir en les obvietats, en el que és just, en el que és millor. Crec que cal "machacar" l'evidència, més enllà de l'originalitat. Crec que la força potencial dels que sou aquí, i altres qaue no hi són però que hi seran, conté més passat del país, i conté per tant també molt més futur. No tenim el dret, no teniu el dret de no posar-la aquesta força potencial a treballar. Individual o col·lectivament. Individualment cada ú, segons la seva línia, segons la seva �ln spiració -f-ració. doneu. C r _„ ts I c ° " lecti vament, S(lr,„ « autog O V er n a r - s e > * l e s ' c°<« una • • M o i ta sprt. 52 sèrie ln X '.amb dividus � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció a la Convenció per una majoria nacional i de progrés Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-05 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Esquerra (Ciències polítiques) Catalunya Federalisme Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Acció política Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cotxeres de Sants (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1144/19880310_ReequilibrisolidariCatalunya_PM.pdf 082c34d3b5bc20b2c0c8d00fb8d1667e PDF Text Text REEÛUILIBRI SOLIDARI DE CATALUNYA MANRESA, 10 de març de 1988 �Xilè. PLA D'ACCIÓ CULTURAL Cicle de conferències organitzades per "FALCA CULTURAL", de Manresa. Conferència de Pasqual Maragall a Manresa, el dijous 10 de març 1988, sota el títol de "REEQUILIBRI SOLIDARI DE CATALUYA" Paraules del presentador, senyor Víctor Cucurull: Benvinguts, Com cada dijous, a les 8 del vespre, a aquest nou acte cultural de la Falca. Particularment el que voldria és donar la benvinguda a Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona, i fer una mica les presentacions. Em fa l'efecte que presentar Pasqual Maragall, és pràcticament inútil. Es una feina una mica baldera, perquè crec que es tracta d'una de les personalitats, no del món polític, (anava a dir del món polític, pero no); perquè un Alcalde és molt més que un polític, és un home completament implicat en la vida d'una societat i, no cal dir-ho, quan es tracta d'un Alcalde d'una ciutat com Barcelona que és el Cap i Casal d'un País, que és el nostre, que és Catalunya: en fi, no cal fer les presentacions perquè, és evident que es tracta d'una personalitat. La Ciutat de Barcelona n'ha tingut molts, d'Alcaldes. I homes d'un pes, diguem-ne, específic a nivel humà molt remarcable. Jo diria que si alguna cosa li podem agrair al nostre Alcalde actual, —dic nostre perquè jo sóc un dels ciutadans de la Ciutat de Barcelona, és a dir que me'l sento molt meu aquest Alcalde— és precisament aquesta dimensió humana. Pasqual Maragall ha sabut connectar molt bé amb tota aquesta estratificació complexíssima de sectors i subsectors i problemes i històries que són els que conformen tota una vida ciutadana. �2. Sou vosaltres que sou ciutadans de la ciutat de Manresa; doncs ja sabeu de què parlem. I avui, justament, li donem la benvinguda a la ciutat de Manresa, perquè ens parli d'un tema, "Reequilibri solidari de Catalunya", que suposo que des d'aquí ha estat moltes vegades debatut, qüestionat, posat, digem-ne, sobre la taula del debat, perquè efectivament es tracta d'un problema vigent, vital que ens afecta directament a tots els ciutadans d'aquest país. I bé: quan en parlem des de 1'óptica de Manresa d'aquest problema, de l'equilibri o el reequilibri solidari que exigeix el nostre país, suposo que es parla des d'una banda, des d'un punt de vista; però potser el que és avui més interessant de la xerrada d'en Pasqual Maragall, és que ell ens pot donar la visió des de l'altra banda, des de la banda d'un Cap i Casal de Catalunya que a la vegada que és el motor de tot el país, podríem dir, també és el que crea, potser, més distorsions o disfuncions. Això veurem com ens ho explica i què ens afecta, diguem, al conjunt del territori del país. Res més; només voldria, senyor Alcalde, que també aquesta modesta presentació us servís per conèixer 1'altra banda de la història, és a dir, aquesta colla d'Entitats manresanes que em permetré de citar en detall com són: l'Associació d'Amics de la Unesco de Manresa, l'Ateneu Cultural Llamborda, el Centre Excursionista de la Comarca del Bages, el Col·legi de Doctors i Llicenciats i l'Omnium Cultural, que són, juntament amb l'Associació de Personal de la Caixa (que també en aquest sentit és una Associació, una Entitat que té una preocupació i una dedicació pels temes culturals, pels temes de debat, pels temes que ens preocupen una mica a tots), doncs són els que us donen avui la benvinguda a la Ciutat de Manresa per fer aquest diàleg. I res més. Gràcies i estem ja desitjosos de sentir quina és aquesta opinió vostra pel que fa al tema del reequilibri solidari de Catalunya. �3. I N T R O D U C C I Ó Moltes gràcies, estimat amic. Senyores i senyors. Haig d'agrair, primer de tot, a Falca Cultural i a les Entitats que hi són associades, Entitats dinàmiques i preocupades per la Cultura, pel present i pel futur de Manresa i de Catalunya, la seva cordial invitació. Tornar a Manresa, la Manresa de les Bases la Manresa del passat i també la Manresa del futur, que l'any 92 celebrarà els cent anys de les Bases, (d'acord amb la iniciativa de l'Alcalde Cornet, que vaig tenir oportunitat de sumar-m'hi en el seu moment, quan era al front dels destins d'aquesta ciutat), a la Manresa que, en definitiva per a tots nosaltres, tot Catalunya, és una referència sòlida i una referència obligada. Crec que és lloable que les Entitats culturals vulguin sentir l'opinió dels polítics, tot i que, com s'ha dit molt bé, els Alcaldes són una raça especial de polítics, són precisament els menys polítics, potser, dels polítics, i en algun altre sentit, també, els més polítics dels polítics en el sentit de la política de cada dia; en el sentit de la "polis", de la ciutat, de tractar amb els ciutadans. Manresa és una bella ciutat, d'aquelles que sovint es citen com ciutats bressol de la cultura mediterrània; és una ciutat que ja era ciutat quan molts llogarrets europeus que després van esdevenir ciutats, encara eren llogarrets i aquí ja hi havia una ciutat. Té una tradició industrial i una importància comercial sustingudes amb força des de l'època medieval; trobem a Manresa mostres de patrimoni arquitectònic que ens parlen del romànic, del gòtic, del modernisme, com a testimoni d'una esplandor que s'ha anat allargassant a través de la història i que ha anat coincidint, jo crec, en els grans moments de la història de Catalunya. Manresa no n'ha tingut prou amb ser important. En diverses ocasions, en moments crucials de la nostra història, ha dut la iniciativa en nom del País, que és el més bell que una ciutat pot fer: parlar en nom del País i ser reconeguda, després, pel País com la seva veu. Aquest va ser, en moltes ocasions, el cas de Manresa. �4. Manresa, ha fet de capital de Catalunya quan ha calgut; com Barcelona ha fet de capital de Catalunya sempre que ha calgut. Tot això ho dic, no solament per fer l'elogi de la ciutat, sinó com exemple d'una centralitat de Catalunya (i anem entrant en el tema) d'una altra centralitat de Catalunya — q u e n'hi poden haver moltes i n'hi ha d'haver moltes alhora— perquè Catalunya funcioni. Per això, parlar a Manresa del reequilibri de Catalunya és alhora, per a mí, una satisfacció, una obligació i un compromís. Crec que és un encert el tema pel lloc i el lloc pel tema. EXISTENCIA DE DESEQUILIBRIS Entrem, doncs, en matèria. Si hem de parlar de reequilibri, és perqué a Catalunya, -digue-m'ho ben clar- hi ha desequilibris. Fins i tot, ni que fossin mínims, n'hauriem de parlar. Els desequilibris són alteracions en el cos d'un país que cal vetllar perquè poden esdevenir crònics i greus; i alguns dels desequilibris de Catalunya van en camí de serho si no hi posem remei a temps. No es pot negar que patim desequilibris a Catalunya en la distribució de la població, en l'activitat productiva, cultural i del poder polític, a més dels desequilibris que afecten el propi cos social, com a societat, de classes socials diferents. Però avui només em referiré a alguns d'aquests desequilibris, — n o els podríem pas exhaurir t o t s — relacionats amb el territori i amb la distribució del poder polític. Començaré dient, que el que no s'ha de fer, davant dels desequilibris d'un País, és ignorar-los: això fóra encara pitjor que equivocar-ne el tractament. Doncs bé; jo crec que fins ara, en bona part, a Catalunya no hem acabat de reconèixer els desequilibris que hi ha. Els hem ignorat. L'exemple més recent d'aquesta ignorància, per a mí, han estat les Lleis d'Ordenació Territorial . �5. DESEQUILIBRI TERRITORIAL Començo per dir que l'Ordenació Territorial és una expressió que a mí no m'agrada, una expressió d'origen francès que pretén que el territori sigui ordenable com si fos la superfície d'aquesta taula en la qual podem posar un vas d'aigua, una cassette per gravar, els papers aquí i l'anunci allà... i no és així. El territori és una realitat viva, molt més viva que no pas aquesta taula i les coses que hi ha al seu damunt. Jo crec molt més en l'expressió Política Territorial, activitats sobre el territori, que no pas la pura ordenació. No es tracta purament de retornar les coses al seu equilibri natural preexistent o teòric: es tracta de tenir una política sobre el territori. I és per això —permeteu-me la immodèstia— que la Conselleria de la Generalitat que tracta d'aquests temes, no és diu Conselleria d'Ordenació Territorial; es diu Conselleria de Política Territorial. I dic amb immodèstia perquè recordo que, en el moment que Narcís Serra va ser nomenat Conseller de Política Territorial pel President Tarradellas, se'ns va preguntar a nosaltres, socialistes, quina responsabilitat podiem tenir en aquest Govern. I jo recordo que en el Comitè Executiu del Partit Socialista reunit, discutint sobre quina haviem d'acceptar, semblava evident que fos l'esquerra qui havia de dur la Cartera de Treball del Govern de la Generalitat. Quina altra? Aleshores se'ns va dir: potser l'Ordenació del Territori. Jo vaig dir: "No, no; hauria de ser Política Territorial. Els socialistes hem de dir, des del primer moment, que el que volem no és ordenar un territori com si fos un joc que es pogués ordenar sobre la taula, sinó reconèixer el territori com alguna cosa viva sobre la qual hi hem de fer polítiques actives". Tanco el parèntesis, i continuo. Sens dubte que una política territorial o una ordenació territorial racional i moderna feta amb la participació de tot el País, (i això significava tenir en compte els interessos generals del País) hauria estat una gran oportunitat per encarar-se amb alguns dels desequilibris que hi ha. �6. A favor del consens En tota democràcia unes lleis que constitueixen els fonaments del sistema; són lleis que tenen una funció instrumental molt important, són instruments que fan funcionar el sistema. Aquestes lleis bàsiques han de reunir una sèrie de requisits que les facin perdurables i que les facin neutrals, més enllà de la majoria política de cada moment. Lleis d'aquesta naturalesa són la Constitució i els Estatuts, -per descomptat- però també la Carta Municipal, en el cas de Barcelona, de grans ciutats; o Lleis sobre matèries, com la Llibertat Religiosa, el Règim Electoral o el Defensor del Poble. Temes que haurien de quedar i han de quedar més enllà dels canvis de majoria dins del Parlament i, per tant, dels canvis de Govern. Són lleis fonamentals del sistema que han de durar deu, quinze, vint anys... com més millor. En el pla de la legislació autonòmica, passa exactament el mateix: entre aquestes Lleis cal incloure aquelles que fan referència a l'Ordenació del Territori. Em sembla que ningú no pretendrà seriosament afirmar que l'Ordenació del Territori no és una qüestió esencial per al funcionament d'un País; i que les Lleis que la regulen constitueixen la més important de les iniciatives legislatives d'una Cambra parlamentària, sigui quin sigui l'àmbit: Local, Autonòmic o Estatal. El territori és la base de l'assentament de les activitats i el marc del desplagament de les realitzacions humanes. Per aquesta raó, l'ordenació político- administrativa del territori pot ser decisiva. Dintre de pocs dies farà un any ja, que el Parlament de Catalunya aprovà un paquet de Lleis, un conjunt de Lleis d'Ordenació del Territori que incomplia, crec jo, alguns dels requisits que, com deia, han de tenir aquesta mena de Lleis que van ser proposades, des del meu punt de vista d'esquena a la realitat del País i en solitari. Es va perdre l'ocasió per corregir desequilibris, i per instituir el marc on allotjar els canvis previsibles d'una societat dinàmica com és la nostra. �7. Catalunya és una societat urbana, urbanitzada, industrial i de serveis, complexa i plural. Això crec que no s'ha tingut en compte en la divisió territorial que calca un esquema de fa 60 anys, com si rés no hagués canviat, en aquest País. S'ha volgut tirar endavant una interpretació historicista (basada només en la història de Catalunya) tot ignorant, reiteradament, les apel·lacions a la realitat que venien de totes bandes. Hi ha qui vol veure en aquesta actitud la imposició d'un Partit, d'els interessos d'un Partit, però també, inclus, més greu que això: la imposició gairebé personal d'una concepció immovilista i essencialista de Catalunya (des del meu punt de vista) contrària al concepte de Política Territorial. Es podia haver trobat un consens sobre l'Ordenació Territorial. El volien, pràcticament tots els Partits, menys la cúpula del Partit que va imposar la seva Llei. Pensin que va haver-hi Consellers d'aquest mateix Govern que van haver d'abandonar la seva Conselleria perquè no estaven d'acord en com es diuen les coses, perquè les duien ells, en aquell moment i des de la cúpula del Partit i de la direcció del Govern de Catalunya es va considerar que aquelles persones no eren adients: la seva actitud no era adient a la marxa que es volia donar a aquelles Lleis i vostès saben que hi va haver canvis en la —justament— de la Conselleria de Política Territorial. Es podia haver trobat consens, sobre l'Ordenació Territorial. El volia pràcticament tothom. El volia pràcticament -crec jo- tota Catalunya. Respectar la Llei Valors com ara la fidelitat constitucional, la disciplina democràtica i el respecte a les Institucions, obliguen a l'acatament d'aquestes Lleis, que són Lleis investides de legitimitat democràtica. Però si són mancades de racionalitat i de legitimitat moral, no són unes Lleis bones, són Lleis que s'han d'acatar, però no són unes Lleis bones. �8. Com a resultat — i des del meu punt de vista— ara tenim el País desgavellat: amb una vella ordenació que amb bona part subsisteix i amb la nova ordenació que neix, basada sense convicció ni pel propi Govern de la Generalitat, crec jo, que hi destina 500 milions de pessetes, a repartir entre 38 Comarques, (facin la divisió) per a posar-la administrativament en marxa. No són molts diners per a cada Comarca. Caldrà aplicar molta imaginació i molts esforços per superar aquesta situació de desgavell per tal que el País funcioni i funcioni bé, malgrat tot. Catalunya: sistema de ciutats No s'ha aprofondit prou en el fet innegable que Catalunya és un sistema de ciutats, que l'ossada, l'esquelet de Catalunya és un conjunt de ciutats que la vertebren. I aquest és el concepte central de la meva exposició. Permetin-me que en tregui algunes conseqüències i faci alguns suggeriments: Portem deu anys d'autonomia. El setembre farà onze anys d'aquell 11 de setembre de la Llibertat, l'Amnistia i Estatut d'Autonomia. I dotze anys, encara més (uns ho recordaran) d'aquells primers de febrer (el 8 de febrer a Barcelona) que sota el crit de Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia ens vam enfrontar, encara, amb la policia. Dotze anys. Tots heu vist aquelles fotografies amb en Xirinachs, en Garcia Faria, en Reventós... rebent cops de la policia. Uns hi eren, altres no; però tots ho recordareu. Alguns exemples de desequilibris Doncs bé; han passat anys. Es va aconseguir l'Estatut, al cap d'un any i mig (ara en fa vuit i mig). Vostès creuen que en aquell moment, algú s'hagués cregut que vuit anys i mig després o onze, dotze anys després, no s'hauria ni encetat l'eix transversal de Catalunya? No s'hauria reiniciat la construcció del túnel de Vallvidrera que, dos anys enrera, en aquell moment l'any 76, s'havia parat i que uns anys després, l'any 83, tot just ser nomenat Alcalde jo mateix vaig signar-ne la cessió, juntament amb el President de la Generalitat després �9. d'haver sanejat aquella empresa (tan poc sanejada com era TABASA), sanejada per l'Ajuntament i la Diputació Provincial: les Institucions Locals que hi eren; un cop sanejada aquella empresa que havia de fer el túnel de Vallvidrera, dos terços de les accions van ser lliurades el gener de l'any 83, (fa cinc anys d'això!) a canvi de 2.500 milions, al President de la Generalitat, 2.500 milions actualitzables, que ara ja serien 3.000 ó 4.000. Aquests diners, per això no es van pagar, trinco trinco (i perdonin) sobre la taula, sinó que va ser una promesa d'obres, que la Generalitat havia de fer a canvi d'aquestes accions que es van donar i que corresponien al valor del forat, en definitiva que s'hi havia fet i les boques que s'havien d'obrir. Doncs, molt bé: han passat cinc anys i les obres no han començat —començaran aquest mes, tot just—. Vostès creuen que en aquell moment, l'any 78, l'any 79, l'any 77, algú podia pensar que avui, deu anys després, l'aigua de Tarragona, de Reus, de Vilanova, de Calafell encara no hauria arribat? Què volia dir per a nosaltres Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia? Volia dir el que deia. Però darrera d'això, què hi havia? Hi havia uns serveis, hi havia un Govern de Catalunya, que s'havia de realitzar i materialitzar. I l'aigua és també un servei i el Govern s'ha de preocupar de donar també aquest Servei. (Després diré fins a quin punt això té a veure amb els equilibris i desequilibris de Catalunya). Vostès creuen que fa deu anys, algú es podia pensar que deu anys més tard encara no s'hauria acabat, ni de bon tros, l'eix pirinenc? Està més avançat que l'Eix Transversal, al menys; però l'està fent l'Estat. Vostès creuen que fa deu anys algú es podia creure que l'única gran obra pública de Catalunya acabada: el túnel del Cadí hauria estat feta per la iniciativa privada i no pel Govern de Catalunya, per un parell d'homes, que s'hi van encaperrar, un dels quals a més, figura en la llarga llista d'homes o de persones que tenen el "veto" del màxim nivell de poder d'aquest País; i que aquesta obra no té els accessos acabats i per tant perd encara diners cada any? �10. Vostès creuen que algú podia imaginar que el dia d'avui, encara no s'hauria fet un nou Pla de Metros a Barcelona, que encara tenim l'antic? Si que s'han fet obres en el pla de Metro, algunes obres: les cues, que en diuen; arribar a Santa Coloma, un parell d'estacions, arribar a Cornellà, arribar una mica més enllà, a Hospitalet, arribar a Badalona. Però no hi ha un nou Pla de Metros. El Pla de Metros que estem fent, és aquell que ja estava fet i no l'any 76, sinó l'any 66, segurament. Pensin que a l'entorn d'aquest servei de Metro hi viuen de tres a quatre milions de persones, que hi viuen incòmodament. Pensin que anar de Sardanyola al barri de Gràcia, a Barcelona, és un calvari; que anar de Terrassa a Mongat és impossible, pràcticament, si un s'ho planteja com una cosa per fer regularment. L'avantatge de ser molts en una gran concentració urbana com és Barcelona és justament la interacció. Si no, viuriem tots ben lluny, ben tranquils i ben separats; però vivim junts i ens hem de suportar i hem de suportar la congestió, per la interacció que això permet: els intercanvis, la companyia, la solidaritat, el comerç, la cultura... que això genera. Però si junts i atapeïts no tenim sistemes d'interacció i d'intercomunicació, tenim el pitjor dels dos móns: vivim atapeïts però, en canvi, no tenim els avantatges d'estar els uns a prop dels altres. Algú creu que fa deu anys, es podia pensar que passats deu anys, avui, no s'hauria replantejat el sistema ferroviari català, amb un exprés regional que fos, al mateix temps, d'alta freqüència i velocitat? No se'n ha parlat del vuit català. Una gran definitòria dels nostres equilibris territorials i històrics; no se'n ha parlat, no se'n ha tornat a parlar; ni per la RENFE ni per ningú. A vegades he sentit dir al President de RENFE: "Estem disposats a cedir les "Cercanies" -que diuen ells- per una gestió diferent". Això, encara no s'ha encetat. I portem anys, així. El que va ser l'espina dorsal, la medul·la segurament, del creixement català des de 1848 ençà, de S. Vicenç de Calders a Massanet (Massanet-Massanes) amb centre a Barcelona, en la línia de la costa, en la línia de l'interior no s'ha tornat a tocar. No n'hem parlat més d'això. �11. Algú podria pensar que el Delta de l'Ebre, encara no tindria els canals recoberts, que tot just s'estan fent ara? I que per això Tarragona i Reus no tenen aigua, perquè van ser, digue-m'ho ben clar, els regants del Delta del Ebre que van dir: "Ni una gota d'aigua per Reus i Tarragona fins que no tinguem els canals recoberts, els nostres, per no tenir pèrdues". I és del guany que es pot treure del fet que no hi hagin pèrdues en aquests canals del Delta, que Tarragona i Reus tindran aigua, ben aviat, esperem, però no encara. Algú podria pensar que no hi hauria protecció forestal, a Catalunya que evités massiva dels nostres boscos, en els punts de les masses que viuen a les nostres ciutats i un sistema de la destrucció contacte entre la natura? 0 que no hi hauria -perquè no hi són, encara- uns sistemes racionals d'accés i d'aparcament a les platges? Que no hi són; que a l'estiu ens banyem, però per arribar a les platges no hi ha cap sistema racional i organitzat. Ara, ens hi encarem (jo ja sé que això és difícil, no pretenc que sigui fàcil; també he tingut les meves dificultats, com els Alcaldes de totes les ciutats les han tingudes per tirar endavant tots els seus projectes). Les coses no es fan cosint i cantant, són molt complexes. Però, és evident que hi ha altres coses que han passat al davant de l'Ordenació del Territori; i se'n ha parlat molt, d'aquestes coses, de caràcter més polític, com les televisions (hi han recursos molt importants que s'hi destinen) o la LOAPA, o temes històrics, centenaris, millenaris que tots hi dediquem temps, perquè pensem que són importants. Vull destacar, només, que aquests temes són importants, però que els altres també ho són. I Catalunya, en aquests darrers anys, no els ha encetat amb l'agilitat i amb les condicions que serien necessàries. Ara ens encarem amb una fase de rebrot econòmic, de represa econòmica. Tenim les obres dels Jocs Olímpics parades; a l'Estadi de Montjuïc no s'hi treballa: hi ha vaga. I els diré una cosa que encara és més greu: el dia que s'hi torni a treballar, perquè ha estat una vaga intermitent, dies que es treballa, dies que no, no hi seran tots els obrers. �12. Per què? Perquè se'n van a obres on hi ha més possibilitats de treball continuat (suposem a Cornellà, o altres indrets) i, per tant, quan l'obra es continua hi ha obrers que no hi tornen. Començaran a faltar paletes: comencen a faltar paletes — j o diria que afortunadament, des del punt de vista econòmic del P a í s — comencen a faltar totxos. Es poden reiniciar moviments demogràfics, no en l'amplada que van tenir en els anys 60 i 70, però es poden reiniciar aquests moviments. Jo em pregunto: "Ens hem preparat bé per aquest moment, amb tots els anys de crisi que hem tingut per preparar-nos?" Pensin que per encarar-se amb una nova fase de creixement, l'aigua de Tarragona és una condició indispensable, perquè és la condició per la no concentració de la industria en l'àrea metropolitana de Barcelona. Una vegada m'ho deien els responsables de la Societat d'Aigües de Barcelona: "Barcelona i l'Area Metropolitana no creixeran més, amb una sola condició: que a Tarragona no hi hagi aigua". Si en el camp de Tarragona hi ha aigua, el creixement industrial que allà es pot permetre (i que avui resta obstaculitzat per aquesta mancança) serà suficient perquè no hi hagi més acumulació d'industries a l'Area Metropolitana de Barcelona. Ho hem preparat bé això? Els Cinturons i el Metro de Barcelona són la condició per a una bona absorció de la sotregada econòmica que pot venir i l'augment del parc d'automòbils. Pensin que en la província de Barcelona, l'any passat (i tothom s'hi pot haver fixat) les matrícules de gener a desembre, van passar de la IB a la IT, ara deuen anar fins i tot més enllà, jo no ho segueixo això. Però ho vaig fer mirar: cada lletra són 10.000 cotxes (9.999; tot el que cap en quatre xifres); de la IB a la IT són 20 lletres, és a dir, 200.000 cotxes; estem d'acord? Suposem que d'aquests 200.000 n'hi hagi al mateix temps, 50.000 que s'hagin tret del mercat (cosa que no crec que se'n hagi tret tants) quedarien 150.000. Multipliquin per quatre metres, que és el que desplaça un cotxe, comptant la seva llargària més el que necessita davant i darrera per no topar constantment amb 1'altre; ens en anem a molts quilòmetres: ens en anem a 60 quilòmetres de cua. Cotxes matriculats en un any. �13. Jo pregunto: "S'han fet 60 quilòmetres de noves vies a Barcelona, a la província de Barcelona, en el que és trafic urbà, en el de cada dia, d'anar a la feina? No; no s'han fet. Tot just ara es comencen a fer els Cinturons. I ho dic perquè això és símptoma que hi ha creixement econòmic i el creixement econòmic és bo. El creixement econòmic demana, per fer els seus efectes, un territori que estigui preparat a rebre la sotregada de l'increment d'activitat que hi ha sobre aquest territori. Ens hem preparat per això? Tercer punt: Els Eixos Transversals són la condició perquè les activitats econòmiques no es concentrin en la costa. Catalunya s'ha anat concentrant al llarg de la costa: Les activitats, la demografia, la indústria, la cultura els equipaments... La solució d'aquest desequilibri té un nom, que són els Eixos Transversals, és a dir, aquests camins que condueixen des de l'eix fonamental de la costa-el carrer Major, com he dit a vegades—, cap a l'interior, cap allà on hi ha, justament, necessitat i possibilitat d'absorbir noves activitats. Aquests són, potser: aigua de Tarragona, Cinturons i Metro de Barcelona, i Eixos Transversals, els tres grans elements, que han de fer front als tres grans desequilibris territorials de Catalunya que ara anunciaré i que són: ELS TRES GRANS DESEQUILIBRIS TERRITORIALS DE CATALUNYA. Primer. L'excessiva atracció de Barcelona — i ho dic jo, que en sóc l'Alcalde, perquè no vull que m'ho diguin els altres, que els altres m'ho diuen amb un to que no és el que hauria de ser, perquè sembla com si Barcelona tingués la culpa—. A vegades em diuen: "Lleida és la compensació de Barcelona, ha de ser la compensació de Barcelona". Atenció com es diu, perquè tots som catalans i tots tenim interès que Catalunya vagi endavant, cada ú jugant el seu paper i Lleida no està contra Barcelona, ja els ho dic jo; que en el fons del seu cor, cap català està contra cap altra part de Catalunya. �14. De manera que, diguem-ho fredament, diguem-ho científicament i amb respecte per a tothom: un dels grans desequilibris de Catalunya és l'excessiva absorció, l'atracció de Barcelona (i deixin que ho digui jo i dit així, d'aquesta forma). Segon. La congestió interior de la pròpia àrea metropolitana de Barcelona, que necessita recursos — i tothom ho ha d'entendre, això— perquè si no, no funcionarà bé, ni per ella ni per fora. Ni Catalunya funcionarà bé si l'àrea metropolitana de Barcelona que és el seu centre vital està massa congestionat. I, tercer. El carrer Major, en definitiva la costa, l'autopista de la costa sense carrers laterals. Aquests són els tres grans problemes de l'ordenació del territori de Catalunya. Més important això que les comarques. Jo no dic que les Comarques no siguin importants, dic: "Es més important això pel bon funcionament de Catalunya que les pròpies Comarques". Aquests tres i la limitació dels recursos naturals: aigua, espai lliure, que vol dir espai de respiració però també corredors de comunicació. A Catalunya les grans comunicacions van a travers de congostos (i prou que ho sabeu els habitants de Manresa i prou que ho saben els de Barcelona que venen a Manresa). Heu vist el congost de Moneada algun matí, a les 8 del matí? Heu vist el congost de Martorell algun matí, a les 8 del matí? que tot i que s'hi ha fet el Cinturó del litoral nou que absorveix molt, absorveix molt però malament, tan malament que hi ha una cua que per sortir cap el Cinturó litoral s'allargassa cap a Molins de Rei, cap a Martorell, de cotxes que no hi poden entrar per falta d'un carril. I la B-30, igual. I el congost del Llobregat, per Monistrol, és igual. �15. Catalunya és un País dens, atapeït; és així, i li hem de trobar sortides, i li hem de trobar solucions. Per tant, aquests són altres desequilibris del nostre País: l'absència d'aigua, d'espai lliure, de corredors de comunicació i de masses forestals protegides. Encara no s'ha aprofitat en aquests anys l'existència de dos punts neuràlgics de Catalunya ben comunicats com són Martorell (Martorell-Castellbisbal) i Montmeló (MontmelóGranollers). Per què parlo d'aquest dos punts? Perquè són els dos punts, jo crec, que el terreny industrial o comercial te més valor de tot Catalunya i jo diria de tot Espanya. Són els punts on tot el tràfic pot decidir-se entre l'entrada a Barcelona o seguir avall cap a Tarragona, o cap a Lleida o cap a Madrid. En aquests dos punts, en aquestes dues i gregues en aquest centre de la i grega que es Martorell (i que és Montmeló) hi haurien d'haver tingut els dos grans centres de ruptura de càrrega: és aquí on els grans camions s'han de convertir en petits camions; és aquí on els trens han de descarregar i decidir si el que entra, entra dins la ciutat o segueix autopista avall cap a València o cap a Madrid. Son aquests els punts de gran servei on d'haver fet una zona de ruptura de càrregues —com els tècnics del transport (ruptura de càrregues muntar i desmuntar, desmuntar del camion gran per petit o, en el tren gran, els "containers" per camió de distribució. s'hauria en diuen vol dir posar al anar al On es fa aquesta ruptura de càrregues, aquesta tasca avui? Al Poble Nou, a dintre del Poble Nou; amb quines despeses? Infinites: de tràfic, de gasolina, de congestió... generades pel fet que en el punt on hi hauria de ser no hi és aquest equipament tan necessari per Catalunya. Aquests són els punts de desequilibri de Catalunya i aquestes inversions que s'han de fer son les inversions que els han de solucionar. �16. Voldríem una Catalunya, tots (em penso que tots) atapeïda, perquè ho és d'atapeïda; i rebregada quasi diria (perquè ho és de rebregada: muntanyosa no és pas un país franc i pla); però amorosida per la ma de l'home, tractada com un espai europeu altament urbanitzat, però ordenat, net, fluït jererquizat i ben indicat. Voldríem aquesta Catalunya. Es pot dir que s'ha fet molt. I a fe que sí que es cert. Sí perquè, malgrat tot, allà on les institucions s'han entés per col·laborar ben sovint a instàncies dels poders locals (i és lògic perquè són els poders local els que trasvassen la inquietud de la gent cap amunt perquè les coses es facin), allà on hi ha hagut aquesta col·laboració, les coses han anat bé. I a Manresa, en aquest sentit moltes coses han anat molt bé. Jo he visitat Manresa fa uns anys i l'he tornat a visitar fa poc i se que la fira i el nou mercat i el centre cívic de Selves i Carner, penso que es diu, el de serveis personals, són coses que honoren la ciutat i que demostren que allò que semblava impossible no ho és si uns'hi posa a treballar i tantes altres coses que s'han fet. Sé que se'n ha fet de coses, però se'n ha de fer més encara. Se n'ha de fer moltes més perquè Catalunya sigui un país, a més d'estimat, equilibrat. Tenim (i aquesta és la tesi central) un sistema de ciutats que ho permet. Altres països no ho tenen això. Res no integra tant una part en un conjunt com participar en la responsabilitat d'una funció. Hi ha països (i no és extrany que precisament siguin els països federals) en què es poden trobar asignades funcions generals i també descentralizades parts del poder institucional en i ciutats mitjanes i petites. S'ha de donar joc a totes les ciutats. El fet que qualsevol ciutadà de Catalunya hagués de dirigir-se algun cop necessàriament a Manresa, a Balaguer, a Olot, o a Reus, per exemple, fora molt coasionador. Altres paisos això ho tenen. �17. De la mateixa manera que jo em faig fort que Barcelona ha de ser capital espanyola també per fer forta Catalunya, capital espanyola de moltes coses que Barcelona són mes potents que a la resta d'Espanya o que a Madrid mateix: l'òpera l'esport la robòtica la moda, suposem. Barcelona es capital de tot això, no només a tall català a tall espanyol. I això, que vol dir? que han de venir a aquí per "Alimentaria", que han de venir a Barcelona perquè és aquí on hi ha la capitalitat espanyola, inclus d'una part d'Europa, en aquests sectors. De la mateixa manera jo diria, a Catalunya, Manresa, Olot, Balaguer, Reus... haurien de ser capitals de coses que ens obliguessin a nosaltres a anar-hi. Això es un país descentralitzat i Catalunya ho pot tenir gràcies a una cosa: té una xarxa de ciutats ben construïda, que pot funcionar bé. S'ha de donar joc a totes les ciutats, jo crec que això crearia una consciència profunda d'un tot orgànic, no metafísic, no historicista, no abstracte, sinó concret, real i tocable amb les mans. Una veritable consciència de país, la veritable consciència de país no es fa entorn de les paraules, que també hi són també ajuden, hi han de ser; es fa entorn de les experiències viscudes. Les experiències viscudes s'han de basar en un sopor t, sense el qual són impossibles. Aquest suport és el territori. Son les persones que es mouen en aquest territori . Però deixin-me parlar, encara, d'un altre desequilibri de conseqüències força negatives que es fa encara més feixut per la seva gratuïtat, perquè és innecessari, perquè s'hagués pogut evitar. Es tracta del centralisme en el sentit de concentració institucional del poder. En l'esquema de 38 Comarques hi ha dos polaritats: un centre i 38 parcs. No hi han mediacions: Es 1 ó 38. No hi han mediacions no hi han poders intermitjos. En molts casos es tracta de 38 contrapoders, on el President de la comarca ha estat elegit, justament, el candidat derrotat de les eleccions en la capital de la Comarca. Això ha succeït a moltes Comarques. �18. Per tant, això pinta com que no és un sistema de vertebrar, sinó que és un sistema de contraposar. I és un sistema, en definitiva, per donar més poder al centre. Perquè la línia, el cordó umbilical que lligarà totes aquestes Comarques no serà precisament la línia de funcionament del territori, amb un centre i centres de diferents nivells fins els centres comarcals, sinó que serà més aviat l'existència en el centre i en cada Comarca d'una identitat política partidaria. I això el que farà serà centralitzar més. Deixar més en mans del centre, tocant tecles i botons, el que pugui passar a l'Alt Empordà o en el Pallars Lluçà o a Ribera d'Ebre. Quan fou restablerta la Generalitat i vam iniciar la reconstrucció de l'autogovern teniem una oportunitat d'or. Podiem evitar els errors del passat i els vicis del present. El coneixement de la història i de la realitat ens servien per això. En canvi, hem assistit a una excessiva concentració del poder, a una macrocefàlia, no demogràfica, perquè ja els he dit que Barcelona no està creixent, i si tot va bé no creixerà més, sinó macrocefàlia institucional, gairebé incomprensible. No s'ha donat cap joc a les altres administracions. Em refereixo òbviament a l'administració local de tan rica tradició a Catalunya de tan rica tradició que l'Estatut la reconeix, i la reconeix com administració de la Generalitat de Catalunya, i això no passa sempre. En l'Estatut de Catalunya, l'administració local és Generalitat, dient que la Generalitat de Catalunya s'estructura en municipis i comarques. Són administració de la Generalitat. Si van al Canadà, que és un país que he visitat recentment, i que és el país més federalitzat que jo conec, el Parlament de la Província (Províncies en diuen ells, del que nosaltres en diem Comunitats Autònomes o Nacionalitats i Regions) ells en diuen Províncies, tant se val, el Parlament d'Ontario té més de cent anys d'existència. Déu-n'hi dó, doncs, de tradició federal. El Parlament d'Ontario és tan fort que Ontario pot decidir que encara que hi ha la sentència del Tribunal Suprem canadenc que ha abolit totes les lleis que posaven trabes a 1'abort, suposem, doncs Ontario pot decidir que en les clíniques publiques hi haurà tractament d'abort i British Columbia, que és una altra província, pot decidir el contrari. �19. Mirin si hi ha llibertat en un país federal, si hi ha diferències contra aquells que es pensen que federalisme vol dir uniformitat. Hi ha Províncies del Canadà que estan a favor del tractat del lliure comerç amb els EE.UU. i unes altres, com ara Ontario mateix, que estan en contra, perquè tenen por que les empreses del EE.UU. marxin cap els EE.UU. el dia que hi hagi lliure comerç. Mirin si n'hi ha de llibertat. Doncs bé, en la Constitució del Canadà, no se'n parla dels Municipis. En la Constitució. Es parla del Canadà i es parla de les Províncies i els Municipis són creació de les províncies. Però aquest no és el nostre cas, aquesta no és la nostra tradició, la tradició política catalana és una altra. Es la del Consell de Cent, és la del municipalisme. I l'Estatut ho reconeix, això, però en l'hora de la veritat en el moment de reconstruir la Catalunya democràtica i autònoma, sembla que això s'hagi oblidat. I s'ha fet una Catalunya autonòmica concentrada amb una institució que és la Generalitat, oblidant que les altres administracions també són Generalitat, i això ho diu l'Estatut que reitera i diu: "l'Administració de la Generalitat serà desconcentrada i descentralitzada". Per aquells que les subtilitats jurídiques us espantin, no és exactament el mateix: Desconcentrada vol dir que la pròpia administració de la Generalitat central també tindrà una presència en les Comarques o en les regions. Es desconcentrarà ella mateixa. Descentralitzada què vol dir? Que hi haurà unes altres administracions en les quals es podrà delegar una part del poder de la Generalitat. Doncs bé, no s'ha donat, tot i la rica tradició de poders locals de Catalunya, tot i el Consell de Cent, que és tota una institució històrica, sense gairebé parangó en la resta d'Europa, (pensem en tot cas en les ciutats del nord d'Alemania, del nord d'Italia, que van ser molt fortes i que van ser poders locals molt potents). Però aquí és evident que hi ha hagut una tradició de poder local potentíssima i tot i amb això, s'ha volgut oblidar. Els Ajuntaments van quedar postergats — i ara parlo a nivell d'Espanya— en l'etapa de construcció de l'estat de les Autonomies. Jo ho admeto això, i a més ho entenc. �20. Les grans qüestions, si un pensa en 1 ' època de la República i en la historia d'Espanya en definitiva, inclus més enllà, en les Corts de Càdis i el que tenien per endavant per fer era evident que hi havia una sèrie de qüestions: Església i Estat, representació internacional, dignitat del país davant dels altres, reforma militar, estat de les autonomies, la qüestió nacional. Segurament aquestes eran les tres, quatre grans qüestions del país, en les quals hi hauríem d'afegir com derivades d'aquestes els temes com el terrorisme. I temes de gran preocupació econòmica: l'atur. Doncs molt bé, estiguem d'acord que en una primera fase l'Estat de les Autonomies no es preocupés més de les Autonomies, precisament, i no tant, potser dels Ajuntaments. Potser és inevitable, això. Jo crec que no ho era d'inevitable, però admetem que era difícil. Jo crec que, en tot cas, l'esforç aclaparador d'atenció política de les autonomies que s'havia de fer, explica si més no, la marginació inicial del tema dels Ajuntaments. Però ara ja no; perquè hi ha 17 Autonomies, hi ha 17 Parlaments, hi ha 17 paquets de transferències que s'han fet. Queden serrells. Molt bé, ho llegim cada dia al diari que discuteixen els serrells i els serrells a vegades agafen tan protagonisme com la pròpia roba, els "flecos" tant com el vestit, sembla en els diaris, però només són serrells. Es a dir l'Estat de les Autonomies està construït: hi ha 17 Presidents, 17 Parlaments, 17 Governs, 17 pressupostos que han de durar cinc anys perquè s'ha fet una revisió del sistema financer i ningú no pot piular sobre aquest tema; per detalls, però no per allò essencial. Per tant, no tindria sentit que ara no s'ataqués, no es resolgués el tema de la dotació dels Ajuntaments. I el tema de la dotació dels Ajuntaments no és només un tema del pressupost de l'Estat, també és un tema dels pressupostos Autonòmics. Jo crec que el que resulta poc explicable és que en el cas de l'Estat, però també en el cas de la Generalitat, s'hagi marginat l'Administració local en l'ordenació del territori. �21. No només els Ajuntaments, també les entitats supramunicipals fins arribar al cas de la Institució Metropolitana, ja ho saben vostès, la Institució Metropolitana de Barcelona, a la pura extinció. I que consti que quan dic això no defenso una trona, un lloc de poder com s'ha volgut dir; jo defenso l'existència d'administracions que responen a problemes reals i que donen solucions. Si d'això en volen dir contrapoder o una trona de poder, que ho diguin. La prova que jo no estic defensant cap trona, és que en la reorganització — s i així se'n pot d i r — del tema metropolità en la creació de dues Entitats, una d'aigües i una de transport, una Mancomunitat i tres Comarques, com a mínim tres, que no conto el Maresme ja que hi han dos Municipis de la Corporació Metropolitana que són Mongat i Tiana que són del Maresme, n'hauríem de comptar quatre, jo he renunciat a la presidència del Transport, de l'Entitat del Transport que presideix la Mercè Sala. He renunciat a la presidència de l'Entitat de les Aigües, que presideix en Carles Ferrer, Alcalde de Ripollet i ahir vaig renunciar a la presidència de la Comarca del Barcelonès, que presideix en Joan Blanch. I m'he quedat absolutament tranquil. Penso que és molt millor que sigui així. La dificultat està en conjovinar tot això, en donarhi un valor de síntesi, en el qual sí que crec que tinc l'obligació de jugar-hi un paper. Per tant, quan jo dic que s'ha marginat i que s'ha menystingut inclus que s'ha anat fins a l'extinció, que no es pensi ningú que estic defensant una determinada Institució perquè m'agradava aquella Institució, perquè pensés que donava un determinat poder. No és així. Abans les Comarques eren subdivisions de la Generalitat. Ara són entitats locals. Hi ha qui pensa o es podia pensar que el camí que s'havia de seguir era diferent, la descentralització del poder i les funcions de l'Estat de la Generalitat, en primer lloc, l'estat de les Autonomies i en segon lloc continuant cap avall, la descentralització del poder de la Generalitat cap avall a les Regions i cap a les Comarques. I no és això el que s'ha produït. �22. Ja saben vostès que són molts els que seguim pensant que Catalunya, per estar ben estructurada, necessita una divisió en regions o en vegueries, com deien abans. I que les vegueries o les subdivisions, (m'és igual el nom), les subdivisions, la desconcentració del poder de la Generalitat ha de tenir, com a mínim, les quatre províncies actuals, més la província interior. En el moment en què es reconeix la Regió Metropolitana com el que és, Regió Metropolitana, neix la Regió interior. No ho dic perquè estic a Manresa, ho he dit aquí, ho he dit a Vic, ho he dit a Barcelona, ho he dit a tothom. Es en aquest moment quan pren, justament sentit, la reivindicació de Manresa de ser cap de Regió. Mireu, les coses no succeeixen en el buit. A Espanya hi han 17 Autonomies, ja ho he dit, i aquestes 17 Autonomies també estan fent el seu procés d'ordenació del terrritori. Hi ha una Autonomia que no em costa res de citar i que a més està presidida per un President d'Aliança Popular, Aznar, i és l'Autonomia de Castella-Lleó. Aquesta Autonomia, digue-m'ho tot, aquest senyor està aplicant una llei que va ser aprobada en una etapa anterior, en la qual hi havia una majoria que no era seva, una majoria d'esquerres i de progrés. Però aquest senyor està aplicant aquella llei. I que ha fet? ha creat una comissió mixta de transferències de la Comunitat Autònoma als Ajuntaments. I tots els temes de joventut, de serveis socials, de guarderies i d'esports estan essent transferits des de la Comunitat Autònoma als Ajuntaments, perquè aquests senyors s'han adonat (a Castella! el model castellà, fiquin-s'ho al cap això, perquè en sentirem a parlar d'aquest tema), s'han adonat que tots aquests serveis personals qui els ha de fer és el poder que està més aprop de la gent, de les persones, que per això es diuen serveis personals: joventut, serveis socials, guarderies, esports. Ara mateix estem davant d'una Llei d'esports del Parlament de Catalunya que arribarà aviat. Ja veurem què dirà. Jo els aposto que no serà una Llei basada amb el consens amb els Ajuntaments, que no serà una Llei de transferència als Ajuntaments dels equipaments i de les activitats i dels diners, evidentment, amb els quals s'han de finançar aquestes competències. �23. Això no s'ha fet aquí. Els castellans ens donaran lliçons. I estic parlant de castellans que no són de la meva corda ideològica. S'hauria d'haver cercat un equilibri entre la planificació i l'eficàcia, la coordinació i l'ejecució, la representació i la participació. Això equival a un equilibri entre Institucions. I precisament l'equilibri entre Institucions havia estat una constant històrica del tarannà del país. Llegiu en Vicens Vives i la seva explicació del què és Catalunya. Llegiu Notícia de Catalunya, llegiu en Ferrater Mora. La forma de ser, la manera de ser de Catalunya. Tots insisteixen en el fet de l'equilibri, justament, de la capacitat de pacte que té aquest país. Doncs bé, sortim d'un període històric, acabem un període històric en què la negació del pacte s'ha convertit en el motor fundamental de la política del país. Aquest és el desequilibri. Hem de corretgir aquest desequilibri per la via que he dit, de l'entesa entre Institucions. L'EQUILIBRI Jo aniré de candidat al Parlament de Catalunya, i ho he dit ben clar. Jo no vaig al Parlament de Catalunya per fer cap guerra institucional, sinó ben al contrari. Perquè penso que el Parlament és el lloc on ha d'haver-hi el debat i allò que s'hagi de debatre que sigui al Parlament, que no tingui d'anar jo a Manresa -i moltes gràcies d'haver-me convidat- però que no tingui jo d'anar a explicar a Manresa quines són les meves concepcions de la política Catalana que pugui semblar adversatiu o contrari, amb unes altres Institucions, sinó que hi hagi un lloc, que és el lloc natural, que és el Parlament de Catalunya on jo pugui explicar quines són les meves concepcions diferents de com s'hauria d'organitzar Catalunya. I que un cop obtingut el debat allà, les relacions entre Institucions, fora del Parlament, és on s'han de realitzar, tinguin tot el respecte i tot el caràcter de col·laboració que jo crec que haurien de tenir. Aquest és l'equilibri que hem de recuperar, el del debat, per una banda, i la col·laboració per una altra. �24. Hem d'anar, i vaig acabant, cap una descentralització autèntica de Catalunya, cap una corresponsabilitzacio de cada part en el tot. Aquesta és una idea fonamental. A principis de segle, un gran poeta català va fer un article, no era una poesia, era un article, sobre l'Empordà, i deia, parlant d'Europa, precisament, en aquell moment es parlava d'Europa, també, i què s'havia de fer per entrar a Europa, per ser com els europeus; i deia aquest escriptor, als empurdanesos, els deia: si hem de ser europeus, primer de tot hem de ser catalans. Els alemanys, per ser europeus, no es passen el dia dient que són europeus, es passen el dia dient que són alemanys i aleshores resulta que són europeus. I els francesos, exactament igual. I ell anava molt més enllà i els deia, que amb l'Empordà i Catalunya passa el mateix. "Si vosaltres voleu ser catalans — e l s deia— digueu que sou empordanesos, que ja n'hi ha prou". I afegia: "arribarà un dia en què per vosaltres dir-se empordanesos serà el més important". Perquè si Catalunya, si l'Empordà un dia es quedés sol, si de Catalunya només quedés l'Empordà, si del tot només quedés la part, Catalunya tornaria a ser. Però si Catalunya perdés l'Empordà, o Manresa, pel cas, o Barcelona, deixeria de ser Catalunya. Enteneu el que vull dir? En cada part hi ha l'engruna del tot. En cada ciutat hi ha el tot Catalunya, d'alguna forma, a Manresa, a l'Empordà i a Barcelona. Que vull dir amb això? Vull dir que Catalunya des del seu Govern ha de ser prou generosa per reconèixer'ns a cada un, que som part de Catalunya, que a vegades la podem representar en la seva totalitat. Manresa, l'Empordà i Barcelona. Tots hi cabem. A vegades es diu que hi ha una tensió entre Barcelona i Catalunya. Mireu, presentat així com a problema soterrat, a vegades gairebé inconfesable, és un plantejament una mica malèvol. Jo us vull dir que ha d'haver-hi una tensió, sí, entre el País i la Capital, entre el tot i la part, entre el País i les seves Ciutats, una tensió sana, que això, inclus, pot ser positiu, fins i tot molt positiu. Significa que hi ha País, significa que hi ha Ciutat, que hi ha Capitals. �25. El 1714, el país ens va fallar i la ciutat ens va defensar. Qui va defensar a qui? Quina bandera tenia el que defensava Barcelona contra les tropes de Felip V? La bandera de Santa Eulàlia? Quina és la bandera de Santa Eulàlia. Es la bandera de Barcelona. Qui la defensava? Rafael de Casanovas. Què era Rafael de Casanovas? Conseller el Cap. De què? Del Consell de Cent, que era el Govern d'una Barcelona, el que ara en diem l'Area Metropolitana perquè era el mateix àmbit territorial. Què vol dir això? Que sort en va tenir Catalunya de tenir Ciutats. Unes vegades ha estat Barcelona, altres vegades ha estat Manresa. Quan les bases de Manresa, va ser Manresa. Sort en va tenir Catalunya de tenir Manresa en aquell moment. I sort en va tenir en 1714 de tenir Barcelona. Això és el que vull dir. Aquesta tensió és sana, és bona per al país, és inclus enriquidora. Personalment crec que d'aquesta tensió equilibrada, encara ens en falta. La resta de Catalunya hauria de saber competir més, a vegades, amb les seves Ciutats, com Barcelona, sense complexes. I Barcelona hauria d'exigir més a Catalunya, sense manies, perquè tot plegat ajudarà al reequilibri de Catalunya, que és 1'objectiu que ens hem de proposar. Es 1'objectiu per un consens català. Per un consens nacional. Moltes gràcies. � https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1144/19880310d_00273.pdf 0e6993e2eb56ad3e6a53f38bc1d3fb53 PDF Text Text a-5 ^+I I Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a la Casa de Cultura de "La Caixa ", a Manresa, sobre "Reequilibri solidari de Catalunya ". Manresa, 10 de març de 1988 �1,11 Ajuntamentde Barcelona Gabinet de Comunicació r C~ Ref.: SENYORES I SENYORS: VULL GRAIR A FALCA CULTURAL, A AQUEST CONJUNT D'ENTITATS DINAMIQUES I PREOCUPADES PER LA CULTURA, LA SEVA CORDIAL INVITACI6. 1S MOLT (LOABLE ;QUE LES ENTITATS CULTURALS VULGUIN CONiSIXER L'OPINI6 DELS POLÍTICS. MANRESA 11.5___Jr 7„ VELLACIUTAT. UN D'AQUELLS EXEMPLES QUE LLUÍS RACIODIERO CITA. DE CIUTATS BRESSOL DE LA CULTURA MEDITERRANIA. JA ER), CILITAT_I TENIA INSTITUÏT EL SEU RiIGIM MUNICIPAL QUAN TOT JUST EREN LLOGARETS PERDUTS ALGUNES DE LES ACTUALS CAPITALS EUROPEES. LA T.,ADICI6 INDUSTRIAL I LA IMPORTANCIA COMERCIAL DE MANRESA, SOSTINGUDES AMB FORÇA FINS AVUI DIA, TENEN EL SEU ORíGEN EN L'ALBADA. MEDIEVAL. LES NOSTRES QUE TROBEM EN EL PATRIMONI �Ajuntament 1IWde Barcelona Gabinet de Comunicació ARQUITECTCSNIC DE MANRESA: (ROMANIC, G6TIC I MODERNISME I SN EL TESTIMONI DE L'ESPLENDOR PASSAT PER C) TAMBÉ L'EVIDéNCIA DE LA SINTONIA DE LA CIUTAT AMB ELS GRANS MOMENTS DE CATALUnY.A... MANRESA NO N'HA TINGUT PROU AME SER CIUTAT IMPORTANT. EN DIVERSES OCASIONS, EN MOMENTS CRUCIALS DE LA NOSTRA HISTCSPIA, HA DUT LA INICIATIVA EN NOM DEL PAÍS. HA FET DCAPITAL DE CATALUNYA. TOT AIXCS HO DIC NO SOLAMENT PER FER L'ELOGI DE LA CIUTAT SINC; COM XEMPLE D'UNA ALTRA CENTRALITAT DE CATNLUNYA. _ .„.. PER AIX¿ PARLAR A MANRESA DEL REEQUILIBRI DE CATALUNYA ÉS, ALHORA, UNA SATISFACCICS PER L'ENCERT DEL LLOC I UN COMPROMIS PER L'EXIGéNOIA DEGUDA AL LLOC. ------- ' TREM DONCS EN MATéRIA SI HEM DE PARLAR DE REEONILIBRI ES PEROUé A �de Barcelona Gabinet de Comunicació Ajuntament ''NIF CATALUNYA III HA DESEQUILIBRIS. FINS I TOT NI QUE FOSSIN MíNIMS, N'HAURÍEM DE PARLAR. ELS DESEQUILIBRI S S6N ALTERACIONS EN EL COS D'UN PAíS QUE CAL VETLLAR DE PROP PERQUè PODEN ESDEVENIR CRàNIÇUES I GREUS. I ALGUNS DELS DESQUILIBRIS DE CATALUNYAIESTAN EN CAM1 DE SER -HO, SI NO HI POSEN REMEI A TEMPS. NO ES POT NEGAR QUE PATIM DESEOUILIBRI S EN LA DISTRIBUCI6 DE LA POBLACIo, DE L'ACTIVITAT PRODUCTIVA, DI', LA CULTURA I DEL PODER ER POLÍTIC, A NI ES DELS DESEQUILIBRIS QUE AFECTEN EL PROPI COS SOCIAL. AVUI NOMÉS EM REFERIRÉ A .ALGUN D' AQUESTS DESEQUILIBRIS DE LA, DISTRIBUCI6 RELACIONATS AMB EL TERRITORI I EL PODER POLÍTIC. OMENÇARE DIENT QUE EL QUE NO S'HA DE FER ) DAVANT ----- _ - DELS DESEQUILIBRIS ÉS IGNORAR-LOS. FS ENCARA PITJOR QUE �-5 - Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EQ UIVOCAR-NE EL TRACTAMENT DONC S B, A IXeS És EL QUE S I TIA FET F I NS ARA AME EI.S DESEQUILIBRES D 'AQUEST PAÍS: IGNORAR-LOS. L EXEMPLE MÉS PECENT DEL MENYSPREU PER UNA REALITAT QUE /s'HA VOLGUT IGNORAR, HAN ESTAT LES LLEIS D ORDENACI6 TERRITORIAL. SENS DUBTE QUE UNA ORDENACI6 TERRITORIAL RACIONAL, MODERNA, FETA AMB LA P ARTICIPACI6 DE TOT EL PAÍS -I AIX5 SIGNIFICAVA TENIR EN COMPTE ELS INTERESSOS GENERALS DEL PAÍS-, HAURIA ESTAT UNA GRAN OPORTUNITAT PER ENCARAR-SE AME ALGUNS DESEQUILIBRIS. EN TOTA DEMOCRACIA H l HA UNES CONSTITUEIXEN ELS FONAMENTS DEL SISTEMA. TENEN UNA FUNC I6 I NSTR LLEIS QUE S6N LLEIS QUE ; ÉS A DIR, SóN INSTRUMENTS QUE FAN FUNCIONAR FE SISTEMA. AQUESTES LLEIS HAN DE REUNIR UNA SERIE DE �—E; Ajuntament W de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació LES FACIN PERDURABLES REQ UI S ITS QUE MENTRE LES C LRCUMSTANC IE S NO ACONSILLIN CANVI AR—LES —NO UI HA LLEI S ETERNES — , 1 QUE LES FAC IN NEUTRALS PERQU SERVEI XIN PER A QUALSEVOL ALTERNATIVA DEMOCRA.TICA. LLEI S D AO [TES TA NATURALESA S6N LA CONSTITUC I6 I PER SDPOSAT , ELS ESTATUTS , PERO TAMBÉ UNA CARTA MUNICIPAL, I L LE1 S S OBRE MATè' RIES CON LA LLIBERTAT RELIGIOSA, EL 12¿- G IM ELECTORAL O EL DEFENSOR DEL POBLE. EN EL PLA DE LA LEG ISLACI6 A UTONC)M I CA PASSA EXACTAMENT IGUAL ENTRE AQUESTES LLEIS CAL INCLOURE — HI LES RELATIVES A L 'ORDEIW‘CI6 TERRITORIAL. EM SEMPLA QUE N INGII NO PRETENDR1 SERI OSAMENT QUE L ORD ENAC 16 DEL TER R ITORI NO ES UNA Ot j ESTI6 ES SENCIAL PER AL FUNCIONAMENT D ' UN P S , 1 QUE LES LLEI S QUE LA REGULI N CON ST rruEI XEN LA MIS IMPORTANT DE LES \ �- de Barcelona Ajuntament Ref.: Gabinet de Comunicació Q UI N SIGUI INI C I AT IVES LEGI SLAT IV ES D UNA C.AMBRA , SIGUI L'1M:B IT : LOCAL, AUTO /i5.11 C O ESTATAL. L TERRITORI ns LA BASE DE L'ASSENTAMENT DE LES ACTIVITATS EL MARC DEL DESPLEGAMENT DE LES PER AQUESTA RA6 L'ORDENACI6 9*. STRAT IVA DEL TER RITO RI ES TANr~tArAtn P OL ICO-ADMINI 1T REALITZACIONS HUMANES. DI NTRE DE POC S DI ES FAR1 UN ANY O UE EL P ARLAMENT DE CATALUNYA APROVI UN P AOUET DE LL EI S D ORDENAC I5 TERRITORI AL QUE INCOMPLIA ALGUNS DELS REOUI SITS QUE, COM DEIA, HAN DE TENIR AQUESTA MENA DE L LEI S VAN SER PROPOSADES D'ESQUENA REALITAT DEL PA 1 EN S OLL ITARI . ES VA PERDRE L ' OC AS 16 PEE CORREGIR D ESEQUIL IBRI S I PER INSTITUIR EL MARC ON ALLOTJAR ELS CANVIS PREVISIBLES D'UNA SOCIETAT DINIMICA COM LA NOSTRA. C ATALUNYA f; S UNA S OC IETAT URBANA, INDUSTRIAL 1 DE ••■•■■,■.....•■•••••■• SERVEIS, , PEE TANT, COMPLEXA 1 PLURAL. �• Ajuntarnent r de Barcelona Gabinet de Comunicació AIXJ5 NO S'HA TINGUT EN COMPTE EN LA DIVISI6 TERRITORIAL, QUE CALCA UN ESQUEMA VELL DE 60 ANYS, COM SI RES NO HAGUÉS CANVIAT EN AQUEST PAS. S'HA VOLGUT TIRAR ENDAVANT TINA INTERPRETACI6 HISTORICISTA DE CATALUNYA, IGNORANT REITERADAMENT LES APFL.LACILA REALITAT QUE VENIEN DE TOTES BANDES. - , H1 HA QUI VOL VEURE EN AQUESTA ACTITUD LA SATISFACCT6 INSOLID1RIA D'INTERESSOS DE PARTIT. PEPA TAMBP. mns ns . ). 1S LA IMPOSICI6, GAIREB1 GREU QUE AIX C (PERSONAL, D'UNA CONCEPCI6 IMMOVILI STA DE CATALUNYA, wylbr-Y3D- "i0" ES PODIA HAVER TROBAT UN CONSENS SOBRE L'ORDENACI6 TERRITORIAL. EL VOLIEN PPSCTICAMENT TOTS ELS PARTITS, MENYS LA CIIPULA DEL PARTIT QUE VA IMPOSAR LA SEVA LLEI. VALORS COM LA FIDELITAT CONSTITUCIONAL, LA �–9– Ajuntament lIIWde Barcelona Gabinet de Comunicació DISCIPLINA DEMOCR1TICA I EL RESPECTE A LES INSTITUCIONS OBLIGUEN A L'ACATAMENT DE LES LLEIS INVESTIDES DE DEMOCRkICA, PERZ SI ESTAN MANCADES DE RACIONALITAT I DE LEGITIMITAT MORAL NO SON UNES LLEIS DONES. ARA TEN IN EL PAIS DESGAVELTAT. AME UNA VELLA QUE EN BONA PART SUBSISTEIX 1 AME LA NOVA ORDENACI6 QUE NEIX PASSADA, SENSE CONVICCI6 NI PER AL PROPI GOVERN DE LA GENERALITAT, QUE HI DESTINA 500 MILIONS DE PESSETES –A REPARTIR ENTRE 38/-= POSAR–LA ADMINISTRATIVAMENT EN MARXA. CALDR1 APLICAR MOLTA IMAGINACI6 I MOLTS ESFORÇOS PER SUPERAR AQUEST DESGAVELL, PER TAL QUE EL PAÍS FUNCIONI –I FUNCIONI B1– MALGRAT TOT. NO S'JIA APROFUNDIT PROU EN EL FET INNEGABLE QUE CATALUNYA ÉS UN SISTEMA. DE CIUTATS. Ref.: �4.1 Ajuntament RIP –3_0– de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació P ERMETI N– E Q UE EN TREGUI ALLGUNES CON SEQN:NC IES I FACI ALGUNS SUGGERIMENTS. UN S I STEMA DE C IUTAT S É S UN CONJUNT DE CENTRES U RB AN S RELACIONATS D'ALGUNA MANERA ENTRE ELLS O I NTERD EPEND IZIT S QUE CONSTITUEIXEN UN TOT ORG á- N IC UN CONJUNT A I.Xí MANTINDRI UNA BONA COHES I6 , 1 PER TANT PODRà PROGR ES SAR CON A SISTEMA, S I TÉ UNA BONA ESP EC I AL IT ZAC I ----■ • ^«,-4- - y A 6 FUNCIONAL DE LES SEVES P ARTS. GRAN S F. I,S QUATRE SI CONS ID EREM \\P ER EXEMPLEr \ , z ,, ‘ CENTRES ',J1 MI S DE CATA UNYA,./OBSERVEM\ QUE, A GRAN S \ ,-r TRET S , BARC F ES PODRI A UAL I F I CAP. CON UNA CAPITAL DE SER VE1 S ,_,-/G IRONA\ OM U NA---/CAP IT L CULTURAL, LLE,IDA CON UNA C APITAL A GR .1COLA I -_ AR PA GONA COt UNA CAPITAL INDUSTRIAL NT COP A I X.6 ES Tá NO C DI STOR g I . NO ES ODU IR I XAT , SAT I EOUIL �lo c---N1 r L vls in 7-7111A ala Mrt p 7I/4 11-+M 14 C -1\i 1O P A pur-LL 4 1 I , ,s A n4 (21-72)7 aA, v1 11-r uk N'IV" A c" ) vioN (I) CÑ Qu 4, 2 7 ~7-5 Ý 4v T12itk.Dm4,1 CL 717v/b-i 1 41+7v Oh' f 01-T c() vue..-.7.1L. W /uto c V/7 ES tiV) )upc 1 E /4 . v• .) ' 4.-kfcié9/ J-4-c S 7» u /jez 271? (;< ¿",leti t/, A 1:416VA (1` uu Sr L4vv 4- 0e- , C 1 tv / o A..) x 1:5)\_) a q t" CA útvtil Ci n") 41,40 - Wi( -n) K“:2, P A A '‘) M), A- kL, 'Out; 41 . ^ .¿'4.--)44.)1 (ro 7717 fc) el-31-71-)1A)1/ c■\ ) 1-1k, 5' 4 5-'0,04 1.7 1--)\-) 1 4)1 L' G. c . c., 4 t;frob LS 11-A- 37-711- ftT4 Pa ( vKJ PAI\- ta- L- 15' t -0 0-4 t 7 Ç1 Lro A < • ) (sT AJA 4 Luk c L *VM-EY\i 13, KYt_ (54 \t ui 72:1k) 4'1 ift- Ve-112 Ock- ,4Ì4 T71,- 1 c- )FT)' 41- UAJ d-5"- PLV\g/uc5 V-74k-lk__ �I t2 k 1» CY1 Q tic Ji) / („4-1811-175 4_1)/4 ij L'` c--tyvc o - TE ti. s k) PC1- UK,1 tir 19 -A- e ‘,/(Á erT7/1 t)f - t-Yrc c11-47" d'o (A 74- 1.»<‘ :? 0,4 C-( u (r.- - XA41-i A71 L 5- 1;111 g (_11 p it A (-r t-- 1:73 / (Ái ft-2 í r trcy -2-7m-kú Q -7-71-ju 5' - /Mill o !fin G-44--- Ait4ç Li u, ¿s-- Pti -7-M P -t-14 /1. e n__ mu T'y UN CA," LLOP í L C7117 'bu e›-k_ ,tri .¿). ¿,‘iiif ti tt/L,¿'' 11341,f7ó 7Z-N As^f4 p A:14 oi u e tk-1. t J) Z/ f. C UN C tlfun49,4 S,( v, E-k) Lz - 7,. / itev neb-iv 6k-L- cM-7tt- 4 IN1 0:7 Ltutjt 7- 2 e"›,) t-1/01 PC1 p egi 4iò t:U/1 tY1 --rtflvevu /vi" ® /01 u tj /VD 71-:-L51- 3.-x) /4 fb)1-(11 p (Mi cPki 7711-'1' mi c. tN A i-ers i I) e- iikb/I'z b fo--14 b9 fh c Civ rAii ay /10 ik-L.s. ¡ L-1,4;ukpq kvo A 7 L-ve n quc 7 a-7, r+/-1-7¿),.7zhAir; íJ Ao riz) viaj u_s 4-71 nt,, u ivç., r/ 01,-14 (5 Y\ ,CLA A:1LS f)° A-cc ADvr-1 DeT-111_4 r) '47"j> / �- U Z. 1'1/4:i j' ' ' Otjt 94 ? ') í fr / 0 '7 A "1, 5 J °'1 C tilAj 4141 14jj 4 ii,;(1 1,4, . -111.,t Enruc, 0/— PP1-5> ti? cm)) C 1,-- /4 L 044r5 P. 67--EÇ 1--k) Q jloo IN c Ptin itrki us Po a t <')) '41 11/4:1*\1 S it 47- Pi,/ 1-11'14 -¿-1 n 014 C4 1 1,-ta 'u tr iv e3 Z)L. ít r o crA ,- --b C Ci El_ 5- k) CY1 it IJAJ 4 t ouihi4 ÆL 71-1, pe: DC---01\1 C-(9x»,7k. uík p ES LÁ e-- ihÌIVL24J 0-0 (_ JIG iu 4 p; ptr! et_ü/v 4L DN / ; DA cr t ék J Di bt-1,--iiVid Chii AV ti 5 cn ,scz),s ityvj Ue)i sit-t 5 N D C1-1-4 L e », Th ki -L) 1-44 ro /\j òðiL ¿MyA ite r ITJ ¿..„ 4C.,'?..)ru .(_)-71 J4 0 - ,Ot L 70 n-ç LS Az-P 77117 4 U)S-77.1 )A -l4Lìe,f /9 9 ut?(,, p o él 71 5 c-Ncts/V4 I 1-1 4-;77/ et-ckv C11)7 ûìb/;,v, ilovrTYL egk pj uf-77h u/u 74 74-a-99 11 -Yt4 ks -0( C 7,-), th A01 S- ¿- 41-Wt. 4PC_S �r L. JUA 771-9 1, A A-i 11-n—t) /15-1 c-k" itt L L (bit 1- 11-7' C71 ki h ()NI (i-Y1 Ale 5 - M-7.4 F0-74 t- 517-)-1- S tt.,6-- ít,,, if¿ii) 2 tr) ja_Anav, (c4 4¿2 �/0 11 Ai ¿ 0 u 01 te 71- t) ' q4 I? é)f 1( ti 1) 1 uo out_ tfj.,-091 -1-)1 kr-T7W44 -r-m, 1 0 of ?c, 7 -1 ( 1 (J 12 G570 ,1-7 I itAr o — oLA: fl oPt-U u frbiUŠ P A F-c-7 1/1 pm Ot 10(1'1 1 o fi)4 t-gti) kt 4 k 57) ib ti/ 11---)121) L Lk tr, i Lo(-1¿ 1 1117\i eit 11-1 Cbç e-, Ý)t: F.01 11 a ftgi) 11 st r-ite)1, CA-;1". £1/77\ n-'1 Cj o VA/ --771 LrIT A e- 2 f ((N d1ì) 1 7--A-y-vT 779ií1 'SO 00 u io r. /1 ( N; 7741c/K C C /1 ()PI/ Al U4 s g Ly1 P tì t (-)¿ 5- L t-n-n liírtiq Ìt 19( -- (4J/717- �—11 IlE Ajuntament MY de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: B— ES N E CŠT3 AR I QUF El CONJ PER6 TING jNA EI BONA ISTRI OM. RES NO INTEGRA TANT UNA PART EN UN CONJUNT COM PARTICIPAR. EN LA RESPONSABILITAT D'UNA FUNCI¿. Hl HA PAÏSOS —I NO ES EXTRANY QUE PRECISAMENT SIGUIN PAYSOS FEDERALS — ON ES PODEN TROBAR ASSIGNADES FUNCIONS GENERALS I TAMO. DESCENTRALITZADES PORCIONS DEL PODER INSTITUCIO.11AL—EN_CIUTATS MITJANES I PETITES. ----___ \,_ __-------- S'HA DE DONAR JOC A TOTES LES CIUTATS. EL FET QUE QUALSEVOL C IUTAD. DE CATALUNYA HAGUÉS D E DIRIGIR — SE ALGUN COP NECESSARIAMENT A MANRESA, BALAGUER, OLOT O REUS, — PER EXEMPLE, Fc;RA MOLT _ COPESIONADOR. CPEARIA UNA CONSCIèNCTA PROFUNDA D'UN "TOT ORGINIC", UNA VEPITABLE CONSCIENCIA DE PAÍS. �,5:11,mt – 12 – Ajuntament 1111, de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: XeS QUE SEMBLA CONVENIENT SIGUI POSSIBLE, PsERQU CONC EPC I ENACt0 TER RI ( AL N SP IRADA C AL UNA ERENT -QUE LA I DE CAT ,UNYA FINS A' S ' HA I CAL TAMEE UNA BONA XARXA DE C OMU N I 1, 13. HEN --411 CONNE X I ç-Y"-----) U, A INCONGFUJeT I A DE TENI LA DE RESOLDRE TRONC TRAVE N OST P PAIF7 AI4B EL • I STEI, A EUROP L /U PI STA I MA JCAR D CAP DE CIUTAT I ir RITA A EN EL OPI 515 EMA E CIUTAT NI HA UN ALTRE DESEQUILIBRI DE CON SEO. NC IES FORÇA NEGATIVES n uF, ES F A ENCARA PrIFS FEIXUC P ER LA SEVA GRATUS.:TAT , JA QUE 5 'HAGUS PO GUT EVITAR FAC I LMENT ES TRACTA DEL CENTRALISME AUTONal I C EN EL SENTIT D'UNA CONCENTRACIÓ; INSTITUCIONAL DEL PODER. j �—]-3 Ajuntament ni' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: QUAN FOU RESTABLERTA LA GENERALITAT I VAM INICIAR LA RECONSTRUCCI6 DE L'AUTOGOVERN, TENíEM UNA OPORTUNITAT D'OR. PODIEM EVITAR ELS ERRORS DEL PASSAT I ELS VICIS DEL PRESENT. EL CONEIXEMENT DE LA HISTORIA I DE LA REALITAT SERVEIXEN PER AIX¿. EN CAITVI, HEM ASSISTIT UNA A OBSESSIVA CONCENTRACI6 DEL PODER, A UNA MACROCEFALIA INSTITUCIONAL q 7UREB1 INCOMPRENSIBLE. NO S'EA DOMAT CAP JOC A ---ADMINISTRACIONS. I EM --REFEREIXO L'ADMINISTPACI5 LOCAL, DE TAN RICA EL S ALTRES ----____, A 5BVIAMENT LES TRADICIÓ A CATALUNYA. AJUNTAMENTS VAN QUEDAR POSTERGATS EN L'ETAPA DE CONSTRUCCI6 DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES, I CREC PERSONALMENT QUE LA MARGINACI6 NO ERA INEVITABLE. PER¿'', L'ESFORC ACLAPARADOR D'ATENCI6 POLíTICA A LES AUTONOMIES QUE S'HAVIA DE FER, EXPLICA, SI MS NO, LA MARGIIIACTZ INICIAL. �de Barcelona Ajuntament Gabinet de Comunicació Ref.: EL QUE NI TAN SOLS RESULTA EXPLICABLE ÉS QUE LA GENERAL I TAT MARG INÉS AJU NTAMENT S I LES ELS TZLZALIU P, ENTITAT n ARRIBAR, EN EL CAS DE LA €411114 BARCELONA A LA PURA E LOCAL, L ADMINISTRACI6 rri T . METROPOLITANA DE O 0 ETZ., /*-c- ACUESTA ACTITUD NO rI 7 e:4-r C. UNA : /111,7 ,/r1, 1S CASUAL NI CIRCUMSTANCIAL CORRESPON TAMBÉ A UNA CONCEPCI6 DETERMINADA DEL PODER, DERIVADA DE LA CONCEPCI6 DE CATALUNYA A Ol M ' HE REFERIT ABANS. PODEM TROBAR — NE UM EXEMPLE IL LUSTRAT I U EN LA LLEI QUE ESTABLEIX LES COMARQUES. SI, CON D EI E M , LES COMARQUES ACTUALS CALQUEN TER RITORIALMENT LES DELS ANYS 30, FUNCIONALMENT S6N BEN DIFERENTS D 'AQUEL LES. LES COMARQUES . D s ANYS ' 30 EREN CONCEBUDES COM A _ ENTITATS PER A LA DE'SCENTRALITZACI6 DE L IADMINISTRACI5 TKOIVA-: 7714X1 5 ,+1)icit 04-n. -(7 �- 15- wIIIff Ajuntament IV de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: DE LA GENERALITAT, EREN, EN DEFINITIVA, o RG .ANS DE GOVERN * )P.G AN S CONCURRENTS DE DE LA GENERA...1,1'1' A T . ARA S6N C L'ADMINISTRACIS LOCAL. EL CAN QUE S HAVI A DE SEGUIR ERA JUSTAMENT EL CONTRARI . LA DESCENTRALITZAC Io" DE PODER 1 DE FUNCIONS DE fi L ESTAT A LA GENERALITAT , NO S HAVI A D ATURAR A LA/ GENE RALITA T HAVI A DE CONTINUAR AVAL L HAURI A D HAVER CERC AT UN EQ UI L I BRI ENTRE LA PLANIFICA,CI6 I T., 'EFICCIA, LA COOR ISIAC IC; I L _EECUCI6, LA RE PRETAC I6 I LA P ART I C IP AC le; . A IX¿') EQ UI VAL A EQUILIBRI ENTRE IN ST ITUC I PRECISAMENT L'EQUILIBRI ENTRE INSTITUCIONS NAVIA ESTAT UNA CONSTANT HI STCSRICA DEL TARANN DEL PAí S . vyy TIEM DE CORREGIR AQUEST DESEQUILIBRI PER LA VIA DE LA CESSI5 O DELEGAC I5 DE FUNCIONS A LES ENTITATS QUE MIL LOR PODEN RE/P..11T ZAR-LES . A LES ENT ITAT S QUE TENEN -my UNA EX? ERICe.NCIA SECULAR DE CONTACTE AME ELS CIUTADANS, �—16— EMMI Ajuntament 1111, de Barcelona Gabinet de Comunicació DIPOSITARIS uLTIMS DEL PODER, Ref.: DESTINATARIS GLTIMS DELS SERVEIS. AIX COHESIONARIA EL NOSTRE SISTEMA DE CIUTATS. ENFORTIRIA EL PAÍS. MEM D'ANAR CAP A UNA DESCENTRALITZACI¿ AUTNTICA QUE AJUDI NO NOMS A CONSERVAR LES CARACTERÍSTIQUES DE / CADA CENTRE RECEPTOR, SIN6 TAMB1 A RENOVAR-LES A TRAVf,S-' DE LA CORRESPONSABILITZACICS EN FUNCIONS ESPECÍFIOUE, O GENERALS. NO ELS ESTRANYAR S QUE ELS VULGUI DIR, PER ACABAR, ALGUNA COSA SOBRE BARCELONA 'EN RELACI6 A CATALUNYA. PARLAR DEL REEOUILIBRI DE CATALUNYA SENSE PARLAR DE BARCELONA SERIA COM ESCAMOTEJAR UNA PART SUBSTANCIAL DE TAN, QÜESTI5. D'UN TEMPS ENCS S'INSINUA, S'ARRIBA A DIR, A CAU n'ORELLA, AMB CIRCUMLOQUIS, QUE III HA UNA TENSI6 ENTRE - �- Ajuntament 17 - de Barcelo Gabinet de Comunicació Ref.: EL PAíS 1 LA CAPITAL. ENTRE CATALUNYA I BARCELONA. • -• PRESENTAT I "CONFESABLE, AIXÍ, COM A PROBLEMA SOTERRAT, GAIREBA. fiS UN PLANTEJAMENT MALVOL. )1,1,4,1 JO ELS VULL DIR QUE HI HA D ' HAVER UNA TENSI6 ENTRE . . EL PAíS I _LA CAPITAL__ -AMA TENS 16 SANA-, I QUEIX6 AS PO SITIU, PIES 1 TOT MOLT PO SITIU . SIGNIFICA QUE PAÍS I Hl HA QUE Hl HA aisiT AL LA TENSI6 ENTRE EL PAíS I LA CAPITAL AS UNA CONSTANT -UNA DI NAMICA EN RIQ UIDORA- EN LA HI STCSRIA DE \ i LES NACIONS ET1ROP EES . A COMI CI6 , AS CLAR, QUE SIGUI UNA TENSI6 DO ITILIBRADORA , QUE A PROFITI A LES DIJES PARTS . AQUESTA MENA DE TENSI6 fiS LA QUE HAURÍEM DE SABER PROMOURE I MANTENIR EN EL NOSTRE PAÍS. -------z.,TP A OUt P ERS ONALMEET CREC QUE ENCARA EN S EN FALTA, Trt:, 7 �1-7.! Ajuntament mo de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA, CATALUNYA HAURIA DE COMPETIR MÉS AMB SENSE COMPLE XD S , CATALUNYA, SENSE A I BARCELONA HAURIA D'EXIGIR MÉS uNtlIES TOT PLEGAT M'UD ARZi AL RE EOUILI BRI DE CATALUNYA, QUE 1S L'OBJECTIU QUE ENS HEM DE PROPOSAR. .ÉS L'OBJECTIU PER UN CONSENS CATALii, PER UN CON S EN S NAC TONAL. MOLTES GRaC IE S . � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4050 Title A name given to the resource Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a la Casa de Cultura de "La Caixa", a Manresa, sobre "Reequilibri solidari de Catalunya" Conferència dins el Cicle Falca Cultural Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Els 3 grans desequilibris territorials de Catalunya: l'excessiva atracció de Barcelona, la congestió interior de la Area Metropolitana de Bcn, la autopista de la costa sense carrers laterals.Després de 10 anys encara falta l'aigua de Tarragona, Reus, etc., l'eix transversal, el nou Pla de Metros, el sistema ferroviari, sistema de protecció forestal, aparcament a les platges, etc. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de Cultura de La Caixa, Manresa Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Municipis Gestió pública Societat Legislació Administració local Barcelona Territoris Acció política Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona Description An account of the resource 2 fitxers, amb versions diferents. Una d'elles conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1145/19880317d_00275.pdf 25a9ba68b2800558b7fb13da7be05764 PDF Text Text Ajuntament v de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació Paraules de L'Excrn. Alcalde de Barcelona, Sr. Pascual Maracall, com a Cloenda de Ta Conferencia de L'Excm. Dinutats, Sr. F7Tix Pons, President de 1 C:ongres de al l'al° de Cent de la Ciutat amb el Titol nronunciada 7e "Europa: tina cultura necessarialr. Barcelona, 17 de marc de 1988 �EXCM. SR. PRESIDENT DEL CONGRS DE DIPUTATS. DISTINGUIDES AUTORITATS, SENYORES I SENYORS, VULL AGRAIR AL PRESIDENT FELIX PONS LA SEVA PRESENCIA ENTRE NOSALTRES. BARCELONA, A MIG CAMí ENTRE LA CIUTAT DE LES SEVES OBLIGACIONS PARLAMENTàRIES I LA CIUTAT DE LA SEVA PROCEINCIA, LI OFEREIX UNA HOSPITALITAT CORDIAL SINCERA. LES PARAULES QUE ACABF74 D'ESCOLTAR ScSN UN DIAGN5STIC LCID DELS MALS clivf52j s QUE PATEIX LA SOCIETAT INTERNACIONAL. EFECTIVAMENT, SI SABEM MIRAR PER SOBRE DE PROBLEMES 1 �-3- FENOMENS IMMEDIATS -COM HO HA FET EL CON FERENC ANT - DESCOBRIREM LES CAUSES ULTIMES DEL DESCONCERT WEJ -/1/ ACTUAL. / r e 7j Al-U-5A SEN S DUBTE Q JE ENTRE AQUESTES CAUSES ES TROBA LA C-(;)-1.W.LLC2>c-- D DELS PAïSOS INDUSTRIALITZATS. rY\ AOUESTA CONDUCTA OBEEIX A INTERESSOS BEN CONCRETS, PER¿ TAMM A FORMES DE VIDA EQUIVOCADES, 37S A DIR A UNA 6,(1)LAA/IVIJ-( CULTURA QUE CAL CANVIAR. o A SI EL NoN HA VISCUT DE LES IDEES D'EUROPA DURANT BONA PART DEL SEGLE XX, ARA QU?N LA DISTORSI6 DE VELLES IDEES COM EL PROGR1S 1 LA IGUALTAT S'HA FET INSOPORTABLE, CAL QUE EUROPA -AME HUMILTAT- FACI DE LLEVADORA D'UNA NOVA �CULTURA, QUE • JA NOMÉS POT SER UNIVERSAL. DIU NORI3ERT ELIA: QUE HEM ARRIBAT A UN PUNT EN OU¿,i LA HUMANITAT S'HA DE COMPRENDRE I ORGANITZAR COM A HU1MITAT. AQUESTA 17.7S LA FORMA DE VIDA QUE HA D'ARRACONAR LES ALTRES FORMES DE VIDA, QUE S'HAN FET ESQUIFIDES, INSOLIDàRIPS, PROVINCIANES EN UN 116N UNIVERSAL. AOUESTA ÉS LA NOVA CULTURA A euè S'HA REFERIT EL PRESIDENT FELIX PONS. EUROPA A D'APUNTAR, 1 ANU ELLA NOSALTRES. MOLTES GRkIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4051 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, com a Cloenda de la conferència de l’Excm. Sr. Felix Pons, President del Congrés dels Diputats, pronunciada al Saló de Cent de la ciutat amb el títol: "Europa: Una cultura necessària" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Relacions Internacionals Societat Territoris Acció política Europa Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1146/19880318d_00276.pdf fdb3b06f2d3d5d95048e20b5671cf67b PDF Text Text ^~aules a^ Cos Cznso^ar _a '^ ^^^a ^^e ^s^edes ^ar reaiiza^o a ia mevor^a ^e ios ^ceva '-^^^ la cicda^ me b'znc^ una ^^ -^^^^^s ds s'^ ' — ^^ -^^e^en^e con ustedes de una menra formai. ^ ^ 'o ^o-oue se sit^a en un contextc ce oresencia ^^ ^ ^^^ ^^ ^^ ^e ^^-cs^^`a caca vez más corso1i^ads. ^`^ ^rc^^^emos sep^ir traba,ando en esa ^irección ' ^er^^^^ ^^s^edes ocasión ^e hacerse una i^ea ^e con / un^o de la ^^ ^^ ^ a, operacvión olímpica v ^an oodido aoreciar també^ la ^ ^ ^ ^ -^ a^^^.^a ne las obras más concre^as. ^eraciones comc ^a óe ia Villa O^^moica ^ bien la ^e^ ^ocs^^r^^er mzsmas. ^^ ^z son sin ^uda in^eresantes en si �^era^^ones o^e marcaran un hito en la ^ormaci^n ce ^a nueva ciu^sc. ^s^^ me ^sstaría subravar nuevamente an^e uste^es una idea oue nosotros situamos en ^a base'del esfuerzo olímpico y que resume ace p tablemente bien lo oue esa ciudad está viviendo, lo oue Barceiona se orocone. `-os Juegos ^límoicos no son estrictamente la cosa. 6on ei nom^re ^e la cosa. y Ia cosa. p ara seguir czn esta s1molificación. es algo más ' La cosa es el momento de relanzamiento. de creatividad v de en^usiasmo oue vive ^a ciuóaó v ^ue ^e aoorta el ^lus necesario. el catalizaoor im p rescindible oara oue muc^as óe ^*s ooerac1ones ^uedan fznaIments oonerse en marcna y concretarse. nuestrzs alo^nos ^e con frecuencza ^an planteaóc 1os ir^erloc^rores. nos lo nemos planteado no^o^ros m^smos. ^Có^o es �c^ zle ^maqinar cue ^arcelona va ^ ^isocner ze ^a csoac^^ao ^e ^'-sión necesaria oara ^irar aoe^ante tocos los oroveccos ^ ^^ ^a7 La resPuesta no es fáci^ oero aocssto oor ura resoues^a o^^^^is^a. ^- ^^ ooznion, ^a caoaczdad de inversión ^^ es un ouantum +i^o, ^'a^o ror unas re^las es^ric^ame^^e e,ac^as y oo^ ` e^^vas. ^s mas cc'^ ozen oua^tum cue está con^icionado ^ambi^n . v de manera ^uv decis^v^. oor la zlusión colectiva que oer^^te v es^imu^a factores óe c000erac^ún v ^e acumulación de esf^erzo v ' óesde luego. ^e conexzón con ^as grandes zdeas-fuerza del momer^o. A una escala ciertamente lim1tada pero muv szgni^icativa io hemos vis^o en la camoaña oe reha^ilitación óe facha^as y lo estamos emoezandc a ver en la exolosión comercial oue se registra en ei ce^^ro ^s Barcelona. Son esos solo unos e^em p los de un clima oue tienen la virtud de la espo^taneidaó. Desde la Administración, desde el Ayuntamiento vamos a se^u1r traba1ando par oue esa situación de entusiasmo emorendeoor se mantenga. Y rambién, vamos a traba^ar muy intensamente para lograr a^^^nos objetivos bàsicos para la conso^idación de la caoitalidac - ^rnacional de la metropolis barcelonesa tal como les aoun^aba al ^ ^ ^ ^ ' ^iPzz. 4^^^uno s ^e ^stedes con^cen con esos oo^ eti^^s zue ncs ^emos � ^an^eaoo. 5e refieren a la potenciación ^e las comun^caczrnes v ze la �omzetztivi^ao ^e Barcelona en sec^ores estra±éaic^^ente im^or^s^^e^ en las oróxzmas óécadas. 5e refieren también a la oo^enciac1ón de ^os �- ^ncec ^ermit^ e^ sc ^^ar sue mantie` que ^a^^^a^i^ad reconocz.la en el àu q 1to eurooe^ La vzsiza que ustedes han realizado hoy era orobableme.- ^e la q ue tenjía que abordada con mayor urgencia por el carácter simbólico y cataiiza^- • - del conjunto de la operación olímoica. Pero me el futuro otras oosioil^iades conocer a p ro p ongo fondo realidaqes de Gercelonaz sus más reczences aprotaclqnes los grandes provectos culturales ' algunas rzeraciones q ecnc- ` • s e industriales ae grar irterés. Estoy convencic que pooré contar ccn su colaooraczón. !^^^ ^^^^ ^^ ^w ~ ^ -^-^^ ~ i^ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4052 Title A name given to the resource Paraules davant el Cos Consular Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albèniz Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Urbanisme Competitivitat Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1147/19880322d_00277.pdf faa982f151b0537e43fdce9612a3500d PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunieació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona 7elém:m|07 07 Télex: 54519 Laye e Palabras del _---- Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, PaoquaI ^ &lara^all, en la p^eseotani o de laguía "Investio^ in Barcelona" y la película "Barcelona: Open City" Barcelona, 22 de marzo de 1988 �EN NOMBRE DEL CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA, QUE ME HONRO EN PRESIDIR, LES AGRADEZCO MUY SINCERAMENTE SU PRESENCIA EN ESTE ACTO. ANTES DE DAR LA PALABRA AL SR. EDUARD PUNSET, QUE NOS HARá LA PRESENTACIóN DE ESTAS GUÍAS Y DE ESTA PELÍCULA, PERMÍTANME QUE LES INFORME SOBRE EL PAPEL DE AGENCIA DE DESARROLLO ECON6MICO DEL AREA DE BARCELONA QUE REALIZA DESDE HACE ALGUNOS AfiOS EL CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA. EL CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA FUE CREADO EN 1916 POR INICIATIVA CONJUNTA DEL AYUNTAMIENTO QUE PRESIDO, DEL FOMENTO DEL TRABAJO NACIONAL Y DE LA CáMARA DE COMERCIO DE LA CIUDAD. DESDE ENTONCES Y HASTA NUESTROS DÍAS HA TENIDO COMO NORTE DE SU ACTUACIóN LA P nmocIóN ECON&IICA DEL áREA DE BARCELONA. EN LA ACTUALIDAD, EL CONSORCIO DESARROLLA ESTA ACCIóN A TRAVÉS DE CINCO VÍAS: �1. GESTIONA UNA ARFA ADUANERA EXENTA DONDE SE PUEDEN ESTOCAR SIN LIMITACIóN DE TIEMPO, A UN ALQUILER RAZONABLE Y CON EXENCIC;N DE DERECHOS ARANCELARIOS, PRODUCTOS DE IMPORTACI6N: DESDE PRIMERAS MATERIAS A PRODUCTOS TERMINADOS, PASANDO POR COMPONENTES. 2. ADMINISTRA EL POLíGONO INDUSTRIAL DE LA ZONA FRANCA" QUE, CON SUS MáS DE 600 HECTáREAS, ES EL MAYOR DE ESPAA Y EL SEGUNDO DE EUROPA. 3. ACTíJA COMO EMPRESA PlIBLICA DE INVERSIONES INMOBILIARIAS COMPRANDO, URBANIZANDO Y VENDIENDO NUEVO SUELO INDUSTRIAL, PARA INTENTAR PALIAR LA GRAVE FALTA DE SUELO INDUSTRIAL EN EL áREA ECONMICA DE BARCELONA. 4. PROMUEVE, JUNTO CON EL DEPARTAMENT D'INDúSTRIA DE LA GENERALITAT, EL PRIMER PARQUE ?ECONOLCSGICO DE ESPAfA: EL PARC TECNOLCSGIC DEL VALLS, QUE YA HA OCUPADO EL 55% DE SU SUPERFICIE Y SE PLANTEA, ANTES DE ABRIR SUS PUERTAS, TRIPLICAR SU ESPACIO DISPONIBLE. �5. PROMUEVE, ASIMISMO, EL áREA ECON5MICA DE BARCELONA A NIVEL INTERNACIONAL, CON OFICINAS PERMANENTES EN EL EXTERIOR Y CON UN SERVICIO PROFESIONALIZADO DE ATENCI5N, INFORMACI6N Y CONTACTO AL INVERSOR INDUSTRIAL EXTRANJERO. YO MISMO HE VIAJADO, AL FRENTE DE DELEGACIONES ECON6MICAS DEL áREA DE BARCELONA, EN DIVERSAS EXPEDICIONES DE PROMOCI6N ORGANIZADAS POR EL CONSORCIO, A HOLANDA, ITALIA, ESTADOS UNIDOS Y SUECIA. HACE ALGO MS DE UN MES •••-•■•••- ESTUVE EN DUSSELDORF Y MUNICH, Y DEL 24 AL 29 DE SEPTIEMBRE PR6XIMO IR, CON EL CONSORCIO DE NUEVO, AL JAP5E, JUSTO ANTES DE RECOGER LA BANDERA OLDIPICA DE SECIL. LA CONSECUCI5N DE LA NOMINACI5N DE BARCELONA COMO SEDE DE LOS JUEGOS OL1MPICOS DE VERANO 1992, COMO HE DICHO OTRAS VECES, PUSO A NUESTRA. CIUDAD EN EL MAPA DEL MUNDO. EL CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA TRABAJA CADA DIA, DE FORMA ESPECIALIZADA Y PROFESIONAL, EN CAPIT LIZAR ESTA OPORTUNIDAD HIST5RICA Y PARA CONTRIBUIR A QUE �NUESTRA AREA ECON6MICA SE ENCUENTRE CADA VEZ MáS, ENTRE LAS METR6POLI ECON6MICAMENTE MáS DINáMICAS DE UN PLANETA QUE YA NO TIENE FRONTERAS, ME ES GRATO DAR LA PALABRA AL SR. EDUARD PUNSET, EX-MINISTRO DE RELACIONES CON LA CEE Y ACTUAL EURODIPUTADO, QUE NOS VA A HABLAR SOBRE "LA LOCALIZACIN INDUSTRIAL, NUEVA FRONTERA DE LA CIENCIA ECON6MICA". � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4053 Title A name given to the resource Presentació de la guia "Investing in Barcelona" i la pel.lícula "Barcelona: open city" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Area aduanera exenta, polígon industrial de la Zona Franca, inversions immobiliaries, Parc tecnològic, promoció de l'Area Econòmica a nivell internacional. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Ritz, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Comerç Indústria Finançament Economia Infraestructures Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1148/19880322d_00279.pdf b8ab482fe524f0c6804eedb4cda3096b PDF Text Text 22 -- 03 - ' Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye THE CITY OF BARCELONA IS THE CENTRE OF AN URBAN METROPOLITAN AREA WITH A TOTAL POPULATION OF 3,1 MILION, WHICH REPRESENTS 52 PER CENT OF THE TOTAL CATALAN POPULATION. THE CITY CENTRE HAS A POPULATION OF ABOUT 1,7 MILION INHABITANTS, WHICH HAS BEEN STABLE FOR THE LAST 15 YEARS. THE INFLUENCE OF BARCELONA AS A LABOUR MARKET, HOWEVER, EXCEEDS THE STRICT METROPOLITAN AREA TERRITORY AND COVERS UP TO 50 MUNICIPALITIES WITH A POPULATION OF 4,2 MILION PEOPLE. I WOULD NOW LIKE TO SAY SOMETHING ABOUT THE ROLE PLAYED BY BARCELONA'S MUNICIPAL GOVERNMENT IN PROMOTING INVESTMENT. THE ECONOMIC CRISIS OF THE LAST DECADE HAS BADLY AFFECTED BARCELONA'S METROPOLITAN AREA. THE UNEMPLOYMENT RATE TODAY IS AROUND /41% IN THE CITY CENTRE AND 22% IN THE REST OF THE METROPOLITAN AREA. INDUSTRIAL ADJUSTMENT HAS BEEN CARRIED OUT ON A MASSIVE SCALE,A1S-PAR—G g—TREAL-e-EL-B.7 ATÉ-D-- ÓVIN TID E —0-11 AN uTtON OMI-C-- L I F E—CYC I, E TT30C-2§17. �HOWEVER, LOCAL GOVERNMENTS, EVEN IN LARGE CITIES, ---SUCH AS BARCELONA, DO NOT HAVE THE MEANS CENTRAL GOVERNMENTS DO TO ATTEMPT TO OFF-SET EXTREME ECONOMIC CONDITIONS. NEVERTHELESS, IN MY OPINION, THE UNITED ACTION OF SPANISH LOCAL GOVERNMENTS IS CAPABLE OF GENERATING, THROUGH SAVING AND INVESTMENT POLICIES, A SIGNIFICANT POSITIVE SHIFT IN THE COUNTRY'S ECONOMIC EXPECTATIONS. LOCAL GOVERNMENTS CAN PROMOTE INVESTMENT AND INNOVATION, BES IDES ACCOMPLISHING THEIR TRADITIONAL FUNCTIONS. THEY 'CAN ACA5 tiÑartFORMÍITY-BfaKEM_T,HAT-IS T SAY-7,---------TilEY--C-PiN-CHANGE prÉS. szyn sP.Eermq-oNs--isAT- -A-RkfiEtítND--Tnsk._Fscnom,T dÉIars-, ir THE CITY OF BARCELONA AND THE METROPOLITAN AREA, AS WELL AS THE REST OF THE MUNICIPAL COUNCILS OF THE AREA, ARE USING ALL THE AVAILABLE MEANS TO DEVELOP A CLIMATE THAT IS APPROPIATE TO THE ESTABLISHMENT OF NEW ENTERPRISES. IN FACT, BARCELONA'S LOCAL GOVERNMENT IS ACTING AS AN INNOVATIVE PUBLIC ENTREPRENEUR -A SPECIMEN SCHUMPETER DID NOT FORESEE. �IN OCTOBER THE SEVENTEENTH 1986 BARCELONA WON THE RACE FOR THE 1992 OLYMPIC GAMES. APPART FROM MY IMMENSE PERSONAL SATISFACTION AND THE FORMIDABLE EXPLOTION OF JOY THAT BARCELONA SAW, THAT DAY MARKED THE END OF AN SITh4C WHERE THE ROLE OF BARCELONA LOCAL GOVERNMENT AS UNIFQRMI-TY—BREAKER HAS BEEN SHOWN CLEARLY. ;f p&i(tjJft I WOULD LIKE TO QUOTE SOME LIMES FROM A REPORT BY THE CATALAN CHAMBZE OF PUBLIC WORKS BUILDERS TO ILLUSTRATE MY WORDS. THIS REPORT POINTED A DECREASE IN PUBLIC INVESTMENT IN SPAIN EXCEPT FOR LOCAL GOVERNMENTS. AND CONCLUDED: IlÁ,9`14/ THE MERE FACT OF THE CANDIDATURE HAS- GIN THREE POSITIVE EFFECTS: 1. IT BAS MEANT A THRUST TO CATALAN ETREPENEURSHIP 2. IT j'Ala STARTED A SET OF PUBLIC WORKS AND EQUIPEMENT PROJECTS THAT CANNOT BE STOPPED 3. IT fitVg" MADE PUBLIC OPINION SENSITIVE TO EXISTING LACK OF PUBLIC WORKS AND EQUIPMENT. �IT IS HARDLY POSSIBLE_THAT 2111S THRUST IS 40ST. THE CLIMATE FOR THE RECOVERY OF BUILDING SECTOR IS ALREADY ESTABLISHED". I THINK THESE LINES ARE EXPRESSIVE ENOUGH. 1 CAN ONLY UNDERLINE THAT THEY WERE WRITTEN BEFORE BARCELONA GOT THE OLYMPIC GANES ORGANIZATION. AFTER BARCELONA'S NOMINATION, AS YOU CAN EXPECT, --EXCHANGE TO BUILDING ACTIVITY INDEXES ALL THE ECONOMIC INDICATORS CONFIRM OUR BEST HOPES. THE OLYMPIC BIDDING HAS BEEN OUR BIGGEST CONCERN FOR THE LAST COUPLE OF YEARS. BUT THE BARCELONA MUNICIPALITY HAS NOT PUT ALL ITS ECONOMIC RECOVERY BET ON IT. IT HAS ALSO ACTED AS AN AGENT CREATING INNOVATIVE INSTITUTIONS. I 1<.- ke4 THE CITY FOUNDED IN 1985 INICIATIVES S.A., A MUNICIPALLY OWNED CORPORATION. AS MR FRANCESC RAVENTOS, (7 (IC �-5- G-T/..íGW417_ MANAGING DIRECTOR, CAN EXPLAIN, ITS OBJECTIVE IS TO PROMOTE INNOVATIVE ACTIVITIES OF INTEREST, IN COOPERATION WITH PRIVATE CAPITAL AND FOLLOWING ________ THE PATTERN OF A VENTURE CAPITAL COMPANY. FOR EACH PROJECT A SPECIFIC COMPANY IS CREATED, WHERE THE MUNICIPAL COMPANY IS A MINORITY PARTNER. THE FIRST PROJECTS EVALUED INCLUDED A TELECOMUNICATIONS TOWER AND A CABLE TV NETWORK FOR THE WHOLE CITY. AMONG THE PROJECTS ALREADY PUT INTO PRACTICE THERE IS THE RELAUNCHING OF THE OLDEST NEWSPAPER OF TE EUROPEAN CONTINENT, THE "DIARI DE BARCELONA". WE ARE SPECIALLY CONCERNED WITH ATTRACTING FOREIGN / INVESTMENT, AND OUR JOB IS MADE EASIER BY THE FACT THAT WE ARE SURE THAT OUR LOCATION OFFERS A SERIES OF SUBSTANTIAL ADVANTATGES. THIS LAST POINT IS AMPLY PROVEN BY THE INCREASING VOLUME OF FOREIGN INVESTMENT ATTRACTED TO SPAIN, AND BY THE QUALITY NAMES THAT HAVE SET UP FACILITIES IN BARCELONA. NOW, MORE THAN EVER, INVESTING IN BARCELONA MAKES �SENSE. LOCATING . --- IN_BA,RCELONADOESNOT ONLY PROVIDE ACCES S TO A LARGE AND RELATIVELY UNTAPPED DOMESTIC ECONOMY, BUT ALSO BENEFITS FROM A LOW-COST PRODUCTION LOCATION FROM WICH TO SUPPLY THE REST OF EUROPE. THE BARCELONA METROPOLITAN AREA HAS DEVELOPED A VERY ACTIVE INDUSTRIAL POLICY PROVIDING SUITABLE LAND WITH THE NECESSARY URBAN FACILITIES AND SERVICES. TRREE INDUSTRIAL LAND MANAGING BODIES HAVE ALREADY BEEN PUT IN PLACE AROUND BARCELONA AND TWO MORE WILL BE OPERATIVE VERY SOON, INCLUDING A TECHNOLOGICAL PARK. THE PARK IS DESIGNED FOR_HIGH7TECH ENTERPRISES, ESPECIALLY THOSE THAT MAY CONSTITUTE COMPLEMENTARY GROUPS . AND ENTERPRISES THAT NEED _ _ _ READY ACCESS TO SUITABLE RESEARCH CENTRES. THE PARK WILL OFFER TECHNICAL CONSULTING SERVICES, TECHNOLOGY TRANSFER AND BUSINESS FACILITIES WHICH ARE ESSENTIAL TO MEDIUM AND SMALL SIZE BUSINESSES. ONE OF THE MAIN ATTRACTIONS OF THIS TYPE OF DEVELOPMENT IS THE PROXIMITY OF LOCATION OF MANY DIFFERENT COMPANIES AND RESEARCH ENTITIES THUS ALLOWING FOR EASIER CROSS-FERTILIZATION AND MUTUAL INTEREST �-7- SYNERGIES. OLIVETTI HAS ALREADY ANNOUNCED ITS SETTING UP A PERSONAL COMPUTER PRODUCTION PLANT ON THIS SITE. HEWLETT PACKARD WILL BE INVESTING IN A FAÇILITY OF ITS OWN ON A NEARBY LOCATION. AND SO WILL SIEMENS. A SECOND INITIATIVE IS THE COORDINATING ROLE THAT (\i) THE CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA IS TAKING V WITH RESPECT TO THE DEVELOPMENT OF INVESTMENT AND THE CONTINUED UPDATING OF A RECENTLY COMPLETED INVENTORY OF AVAILABLE INDUSTRIAL LAND. WHERE SPECIFIC TYPES OF URBANIZED INDUSTRIAL LAND ARE FOUND TO BE LACKING, WE HAVE MÁDE SURE THAT THESE ARE DEVELOPED AND MADE AVAILABLE. 911_12 THE MOST AMBITIOUS PROGRAM UNDER WAY IS THE A,/ V ^^^^^ POBLENOU DISTRICT URBAN RENEWAL PROJECT. ITS GOAL IS THE URBAN DEVELOPMENT OF A HALF-EMPTY OLD INDUSTRIAL AREA AND THE CONNECTION OF CENTRAL BARCELONA WITH ITS WATERFRONT. IN THIS AREA WE INTEND TO BUILD THE OLYMPIC VILLAGE. THE AREA INITIALLY AFFECTED EXTENDS TO 100 1 �HECTARES, AND INCLUDES MANY INDUSTRIAL AND VACANT LOTS. THE INDUSTRIES STILL IN OPERATION WHOSE LAND AFFECTED, ARE OFFERED ALTERNATIVE LOCATIONS IS IN INDUSTRIAL AREAS OWNED BY THE METROPOLITAN CORPORATION. BEYOND THE URBAN ASPECTS OF THE PROJECT THERE WILL ALSO BE IMPORTAT ECONOMIC SIDE-EFFECTS. THE SCHEME IS EXPECTED TO GIVE A STRONG IMPULSE TO INVESTMENT, WHICH WILL AFFECT NOT ONLY THE CITY CENTER BUT ALSO THE WHOLE AREA AND BEYOND. SO, WHAT ABOUT BARCELONA'S FUTURE? AS A GENERAL COMMENT WE EXPECT TO SEE BARCELONA'S ECONOMY INCREASINGLY LINKED TO THOSE OF THE OTHER ECC COUNTRIES AS MUCH AS CONTINUING TO PROVIDE_A_MAJOR_PORTIQN___OF SPAIN'S DOMESTIC INDUSTRIAL REQUERIMENTS. SIMILARLY, AS __- IN THE PAST, WE EXPECT TO SEE BARCELONA IN THE FOREFRONT OF INNOVATION AND INDUSTRIAL DEVELOPMENT WITHIN SPAIN. OUR IMMEDIATE INTEREST IN THIS SENSE IS TO HELP CHANNEL THESE EFFORTS TOWARDS CONTINUED DEVELOPMENT OF A DIVERSE AND BALANCED INDUSTRIAL BASE THAT IS AT THE SAME TIME TECHNICALLY INNOVATIVE, PROVIDES SUITABLE �EMPLOYMENT LEvIps, AND IS DIVERSIFIED TO AN EXTEND THAT WILL HELP AMELIORATE THE EFFECTS OF THE MOR...EXTREME CYCLICAL ECONOMIC MOVEMENTS. TO CONCLUDE, WE ARE EXTREMELY OPTIMISTIC OF BARCELONA'S FUTURE BOTH WITHIN SPAIN AND EUROPE. WE WOULD LIKE YOU AND OTHER FOREINGN INVESTORS TO HELP DEVELOP AND BENEFIT FROM THIS PROCESS OF CHANGE. rippE HAT-- PR 9 U xotr\_,ya-LL_.--SE<Tq9US-É CT ION LOCATIO CONnüER Panu -UENEVIT- ADVANTÁS THANK YOU FOR YOUR ATTENTION. --11~01 --15-R-C»1 A � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4054 Title A name given to the resource Intervenció en la reunió amb empresaris del U.S. Business Group Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Majestic, Barcelona Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Comerç Indústria Finançament Economia Administració local Barcelona Acció política Estats Units Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1149/19880406d_00278.pdf ebb01bbec327db665bcc5c207930eff8 PDF Text Text Q : 2-1 I OLI L'ALCALDE DE BARCELONA PRESENTACI6 En un any d ' e sdeve nime nt s im p ortant s de re sult ats mo lt favorable s, 1 ' activita t del Consorc i de la Zona Franca de Barcelona ha e stat Marcada per dos fets clau que cal destacar. En primerr lloc, la definitiva in stituc io nali t zacie) del Pare Te c n o lo- c del Val le- s , mi ti ancant 1 ' acord signat amb la Consell eri a d' In dilstri a de la Genes alitat de Catalun y a Per a la romocio- conjunta del parc. Aixo' nermet de garantir tant la viabilitat econo- mica del projec te con el desnlegament complet de serve s te' cnics a les emn re ses d' alt a teconologi a, aun constitueixen e ls fonaments essenc al s per al dese nvo lupament de la nava in dISstri a i la oderntzaci6 de la j a exi stent . En segon I loc, la consoli dacio- de les activitats de promocinindustrial, que han si tuat el Consorci en un lloc p rivilegiat en el carro de 1' atracció d' inver sie; e stranger a can a Barcelona . I Ob er tur a d ' una oficina a New York, a mi tj an 1927, ha renre sent at un primer pas en la implantacio- 'una xarxa destinada �L'ALCALDE DE BARCELONA a detectar, en orinen, les intencions d'inversió envers el nostre pass. Ambdós `ets s'inscriuen en el mes armnli context de la tasca de cíese nvo lueament industrial de 1' =rea económica de Barcelona, objectiu permanent del Consorci d'ençà de la seva fundació. Pascnuaï Maraaaïl i Mira Alcalde de Barcelona President del Consorci de la Zona Franca de Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4055 Title A name given to the resource Presentació de les activitats del Consorci Zona Franca Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Consolidació de les activitats de promoció industrial. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Consorci Zona Franca, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Indústria Economia Acció política Consorci de la Zona Franca de Barcelona Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1150/19880408d_00280.pdf 8ac08cb884c13cf6dfc6367fce4d55e4 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Paraules de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragal l , en la pre sent ació de la conferència "L'Esport i el lleure, perspectiva 2.000" a càrrec de l'Exm. Sr. Joan Antoni Samaranch, en el cicle Perspectiva 2000 que organitza la Fundació Caixa de Catalunya. Barce lona, 8 d'abril de 1988 �+B Ajuntament "FILÍ+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EXCM. SR. PRESIDENT DEL COMITÉ OLíMPIC INTERNACIONAL, SR. DIRECTOR DE LA FUNDACI6 CAIXA DE CATALUNYA, SENYORES I SEYORS, VIVIM EN UNA POCA EN QUé EL TEMPS CRONOLòGIC TÉ UN SIGNIFICAT MíTIC, I A VOLTES MàGIC. EN TENIM L'EVIDèNCIA MIRANT INDISTINTAMENT CAP ENRERA O CAP ENDAVANT. PODRíEM FER UNA LLARGA LLISTA D'ANIVERSARIS DE GRANS ESDEVINEMENTS DEL PASSAT O UNA LLISTA IGUALMENT LLARGA DE CITES AMB EL FUTUR. D'AQUESTES DARRERES EN TENIM UNA D'ESPECIALMENT SIGNIFICATIVA PER A BARCELONA, QUE EM PERMET FER UNA PRIMERA REFERèNC IA AL CONFt RENC IANT D'AVUI QUE UN DIA —QUE JA ÉS �—3— ÍI^ Ajuntaxnent 11F de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: HISTòRIA— VA PRONUNCIAR EL NOM DE BARCELONA AMB UNA FRUïCIó I UNA DOLÇESA QUE MAI NO OBLIDAREM. CAP DATA, PERE, NO TÉ EL PODER D'ATRACCIó, D'EMMIRALLAMENT, DE REFERèNCIA, COM L'ANY 2000. PROBABLEMENT, CAP FULL DE CALENDARI NO HAURà ESTAT GIRAT AMB TANTA ESPERANÇA. LA INICIATIVA DE LA "FUNDACIó CAIXA DE CATALUNYA" DE CONVOCAR UN CICLE DE CONFERèNCIES SOBRE LA PERSPECTIVA 200 FS UN ENCERT, PERQUè, D'UNA MANERA SUMAMENT QUALIFICADA PER LES RELLEVANTS PERSONALITATS QUE HI PARTICIPARAN, TRACTA DE SATISFER AQUESTA ONADA D'INTERèS, D'AVIDESA PER PRENDRE EL POLS AL GRAN CANVI QUE ÉVi S ESPERA. COMENCAR PER. L' ESPORT I EL LLEURE ÉS TAMBÉ UN .ENCERT, ÉS TOT UN PRONUNCIAMENT DE FONS. �—4— MW Ajuntament 1,I11_+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EL TEMPS LLIURE ÉS UNA CONQUESTA SOCIAL. POTSER LA MÉS PRÒXIMA A LA MÉS ESSENCIAL DE LES CONQUESTES DE L'HOME: LA LLIBERTAT. UNA BONA MANERA DE MESURAR EL GRAU DE LLIBERTAT I EL NIVELL SOCIAL D'UN TEMPS I D'UN PAíS CONCRETS, ÉS PREGUNTAR PEL LLEURE. PER AIXÒ INTERROGAR—NOS SOBRE EL LLEURE A QUè PODEM ASPIRAR EN LA PERSPECTIVA 2000 ÉS JA UN PRONUNCIAMENT DF FONS: DE FET SUPOSA UN PRONUNCIAMENT ESPERANÇAT. POQUES COSES UNEIXEN COL.LECTIVAMENT TAN COM L'ESPORT I POQUES COSES SóN UNA MAN IFESTACI6 TAN PLENA DEL LLEURE COM L' ESPORT. I LA COMBINACIó D'ESPORT I LLEURE TÉ UNS EFECTES �—5— Ajuntament I:+IIIII' "!VII_+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: MULTIPLICADORS QUE TRANSCENDEIXEN L'AMBIT INDIVIDUAL PER ESDEVENIR UNA QÜESTIó MARCADAMENT SOCIAL, UNA QUÜESTI6 DE• SOCIETAT, DEL CARàCTER LLIURE, EQUILIBRAT. I PARTICIPATIU D'UNA SOCIETAT. PER AIXò, ENCETAR LA REFLEXI6 SOBRE LA PERSPECTIVA 2000 AMB LA COMBINACI6 D'ESPORT I LLEURE ANTICIPA UN JUDICI POSITIU SOBRE EL QUE S'ESPERA DEL TOMBANT DE SEGLE. "L'ESPORT FS EL GRAN MOVIMENT SOCIAL DE FINALS D'AQUEST SEGLE", .SóN PARAULES DEL PROPI CONFERENCIANT QUE CONEIX CON NINGú L'.ESPORT. I AQUEST ÉS UN ALTRE ENCERT: HAVER CONVOCAT PER PARLAR DE L'ESPORT A JOAN ANTONI SAMARANCH. QUALSEVOL REFERèNCIA QUE VULGUÉS FER ALS SEUS McRITS DE TAN CONEGUDA POT SEMBLAR MERA RETòRICA. �p G Pi L'ALCALDE DE BARCELONA 24 de febrer de 1.988 Excm. senyor Antoni Serra i Ramoneda President de la Fundació Caixa de Catalunya CIUTAT Benvolgut amic, He llegit la teva carta del passat dia 9 de febrer, en la qual em fas saber que esteu preparant un cicle de conferències sobre "Perspectiva 2000". Agraeixo vivament l'esmentat escrit, així com la invitació a presentar la conferència d'obertura la qual accepto molt complagut. Rep una cordial salutació, Pasqual Maragall ^'a .LD(A 2 J C.2- '^^3 0Q2473 Í ï �AL Ir FUNDACIO CAIXA DE CATALUNYA Placa Antoni Maura. 6. 08003 Barcelona Tela. 310 65 49 - 319 77 00 Telefax 310 72 32 - Telex 50.722 CAOC - E Excm. Sr. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona Ajuntament Ciutat Estimat Alcalde i amic, Com ja et vam avançar fa unes setmanes, estem preparant un cicle de conferències amb el títol general "Perspectiva 2000", que portarem a terme en la sala d'actes de la nostra seu central, i en el que participaran diversos especialistes de reconegut prestigi i projecció internacional. La conferència inaugural la pronunciará el Sr. Joan Antoni Samaranch, i la de clausura el Sr. Federico Mayor Zaragoza. Entre altres també hi prendran part els Srs. Fernando Morán, Marcelino Oreja, Severo Ochoa, Jdan;:Oró.,2etc. En annex t'adjuntem una explicació general del cicle, que figurará com a introducció en tots els programes i invitacions. Hem demanat a cada conferenciant que ens doni la seva opinió en relació a la matèria de la qual és especialista, davant la perspectiva immediata del canvi de segle. . Per a nosaltres seria un gran honor que acceptessis de presentar la conferència d'obertura d'aquest cicle, que serà pronunciada pel Sr. Joan Antoni Samaranch, el divendres vuit d'abril, a dos quarts de vuit del vespre, tot fent una introducció de l'orador. Una vegada més, la nostra institució es veurà honorada per la vostra presència i recolzament. En la confiança que podràs confirmar-nos la teva presència. el dia 8 d'abril, e' sa uda ben cordialment, L ^^ Barce rJ a, 9 de f : brer de 1988 ^;.^ 02 -------, `:J i ï _ .0 _ . s'..J,3 0 1 6T7 �Perspectiva 2000 Amb el títol general Perspectiva 2000, la Fundació Caixa de Catalunya ha preparat un cicle de conferències que té com a objectiu fonamental analitzar el món contemporani davant l'imminent canvi de segle. Molts.dels programes i grans projectes que avui emprenem ultrapassen el termini del segle XX i s'endinsen en el XXI que ja considerem immediat. La constant acceleració de les activitats, el ritme dels canvis, les transformacions en el medi, la innovació en les ciències, les tècniques, els mètodes, els hàbits de vida i les formes de treball provoquen modificacionsque van més enllà de la variació fins arribar a la mutació. Lluny_de qualsevol interpretació mil•lenarista, però conscients del valor referenciaL que les dates i el pas del temps tenen en la història de la civilització, volem propiciar una anàlisi interdisciplinària d'aquest avenir, que intitulem Perspectiva 2000, en el sentit més etimològic de la paraula, és a dir, contemplació d'una realitat o d'uns fets de manera que es pugui conèixer millor el seu abast i la seva situació real. Tota perspectiva parteix d'un punt de referència conegut i albira un esdevenidór que comença a definir-se com a realitat assolible. Des del present i tenint como a perspectiva el futur, que és el gran motor del projectes i empreses humans, hem encomenat a diversos especialistes de reconegut prestigi i de projecció internacional, que ens donin Llur opinió sobre l'àrea de coneixement en la que treballen i que faciri una valoració, adés tècnica, adés sociològica, des del seu punt de vista, d'aquesta perspectiva que, tot i entrar en el camp dels futuribles, s'atansa a allò que pot arribar a ser i que des de l'experiència, el coneixement i la intuició, comencem a esbossar amb la confiança que arribi a ser una realitat. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4056 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall, en la presentació de la Conferència "L'Esport i el lleure, perspectiva 2000" a càrrec de l'Excm. Sr. Joan Antoni Samaranch, en el cicle Perspectiva 2000 que organitza la Fundació Caixa de Catalunya. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fundació Caixa de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Esport Benestar Social Acció política Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Fundació Caixa de Catalunya Samaranch, Joan Antoni, 1920-2010 Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1151/19880409d_00281.pdf 4b0692f3bbbedd87bf5ef30d3ba2b03a PDF Text Text U W-9 ke----rurut I- L-1 1,k t.,) ( u A) ci? PA l-1 en 41-5Ð Im.)-s 17/1,5 61yubJ 5- t\A 6LT -5' pn u o tli" (I A OL-> T-L vi 41- &11(71& f iu7i-y. j. 4_ rrk eiv&r, u-v„) t-s h /A 1- A irs j 0-1-) /1_471, L ryl,(5r(4-14 I ) U jÇ ftrt, Cj-14 c--1/1 5 Mi ch.) ‘)c.-. 6 Pucs vot,t (5Z-t (5-negt CyQD'Aq A u L u-1A 77-7-) N) (.91( c./ti, P/i elf 49AiL/ 44 vfrit4 succe-i- r 1-jikJ (I fAtei\d-us s--- 1;1 C i•9 5 11 E" CA-) 1)171 EhJ v o t. mi> 1-0Y) IV, 6tlékk- A c_bs-k,--5 boi ■ 1 44t t-t17-5 tiUt7A.Lk:-- v ca»üji` x v Avt,J .IN. L--14 1.74/ CrI ft7 -111 t ék-744 Ton �,1c7\ S71-V A t éf4 /0( O l uiú (ti S' 44(7)1tTS 1.1C UAJ5 Ñiftciw_ds• (- )7 2(1 )(414 .1 4 )N NZ t f iwo C,Án J G-91 -•W<J" OL-1. )drí( ( e 14 j u iv bift- j MI. Di t el. 1-1 iCY11- elur MO-jk y en-- A-7 L'U 14 El-6-E EV1) 77 c. 4 es A clhA /1(:)'\ AA 11_¿)s14 ,51tA; cA.,1 O Ccuxà fti 1,1 (2) cm) r' L1 /7t4 4 (11-- 0 1 01J 141(,-` f ututy"),9. 1 "1_4 ( J r:9v 7¿-r-711 /4 A/ #11)4t, (i C4 014 "04 19i-- 4-149tilt (5-1 o (' ï2EL "rb Í (}41 4 a iv -nruveriff 5 r1;r- (2.7 11. .0 4 LA 10C n jn-o Fu Flis CA-5 (-1 Viru, c 1,71-1 I u tu 7 L--='Ç Tz) Aftx C 401 cbÁrbt 1)/\,. id D ' 7r24-1.1 i; ex) c-> y t1 UÆL /4 �F .q u cSitt CkY) ■ L'mì 77/1 4-)ii'4^ itivil d./T-21,11-11,-7u C^ Cbl^( ^^,^ C^^^v1. 4 c^t "^tl{ ► U ^. CA-A. 1 ^^ ^^^ L-z ^ i ^ ^^^ a,t-a ^"tirZr ^ - ro^ L^ ; ^^ iC.r^1..__.. ^, \;^^ uP ^^ ^ ' ^^c.>^,^ ' ^-Å A Lg\-) Uti C.iau 1*/DN fi i-t Z-477 p V re,/ lk. LnAí 4.1 ovT 1..h /dtr 1 ^ ^^ P1/1??- Y? c. 4-iti elkit 5 /12 u yrYt. vt4 l^^'^ c.? pat-- -^, 4 n/1-5 C v (i%y Crw! Pc-s C771t4 D 1U:771- Sbyt) Jer ,-/ Az_ u (..14c^i ►^ ^f^J4 k/bti k -S ^ p 1):m P/^ ^^ t 4 i (2) L L^ Cz Z i' ou v S,^v /(^^ ^ ^^ ^ C/971 4 /4-C- I14 ‘sc , tz,TU ^e^ L ^(r^ C,-^^vsGl'^i D t U ti^ C nti^^ , F ^ V` Ú (• ^ 77914,^^^ ^^^ 1 . t ^ S (), Lfr,,,/, M¿"" I, A Se vi‘ t am t-rás 7Ais7) GUE14 LYki Frv 1 t/t lo G ^^i 4P1 • -5 vN 4 i r--"h Xier)/ e (,),v k7A- s ^^s ZT- qU1ryú frc, 1Z5 tdq n – A \ D e= o ^^ c ffin So c E5 Gó71 -01 4.4r-5� r R-mim P n.. Nv7 42 9U:5 �()a/Y U cen CA CATII-L. ü 47 L 1 f z L ty7Á ct) utr: 4 Se-vil -1) cm_ A71_,-2:(›A) ,L cu tIvr 11 5 pfrçç-7 M Le3 s-s CL-1' ., _44 t e,(t (75zitr V 1ftPhM7 Uhiiil-sr t-')J 4u el PeA725 ftli-f iJ ) u ,P1 Mí- U o lk tí tfr C---)(cLui 44. 1 '":- Lo /V 4'4 th)rt pmil'úkU) 1\j0.1Y1-771t5 . 'It1 TS ("1 /1 (A) c)67 e-Y1 A ,<01 /14 'ýt 114,16-1) c-/h 4 , a ,041-vvt-e__ f 771-r DC £__3(.neír � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4057 Title A name given to the resource Homenatge a Manuel Carrasco i Formiguera / Paraules. Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Història Política Acció política Carrasco i Formiguera, Manuel, 1890-1938 Description An account of the resource Versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1152/19880411d_00282.pdf e0d352619daa97b200851e9f1d80085f PDF Text Text 3. PARAULES DEL SENYOR PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA. Molt Honorable senyor Josep Tarradellas, amic Joaquim Nadal: Jo no em podia negar a fer aquesta presentació, per moltes raons, que es veuran de seguida en les paraules que ara seguiran. Seran breus, però seran intenses i us asseguro que m'han sortit a raig. Aquest llibre és per a mi com una finestra oberta, i hagués pogut dir com una finestra oberta amb una atmosfera enrarida, però no ho diré. I ho és per varies raons. Primer de tot, perquè el pròleg del molt Honorable senyor Tarradellas ens torna a dir més sintèticament que mai, si és possible, perquè per una persona com ell que fa poc que ens ha dit públicament que d'un polític estima les poques idees i ben clares, doncs més sintèticament encara, que en altres ocasions, ens torna a dir que el desig de tot ciutadà, d'ell mateix, havent nascut a la seva Ciutat, que se l'estima, és esdevenir Alcalde de la seva Ciutat; no per allò de l'escola de la democràcia, que tothom diu, sinó per un sentiment molt més primari i, per tant, molt més fort, que és el sentiment de voler manar a casa nostra, de voler endreçar i de valer construir i de construir amb pedra picada. Els Municipis, diu Tarradellas, no són un mal menor que els pobles i les Nacions han de tolerar. La por als Municipis, afegeix, és signe de fablesa i la fablesa porta, tard o d'hora, cap a la desfeta. Mireu que aquestes paraules del President Tarradellas, no són paraules que no tinguin acompanyament. Avui un pot llegir dels tractadistes d'economia urbana, de sociologia urbana, d'història urbana de les Ciutats, com el paper de les Ciutats és important en el futur de les Nacions, en l'esdevenidor de les Nacions i en la seva trajectòria. �4. Els Municipis, evidentment, no són un mal menor. Ho van poder ser des del punt de vista de la doctrina que primava en aquest país i en d'altres de fa 60, 70, 80 anys, però avui no poden ser un mal menor. I deixeu-me referir un moment, en aquest sentiment i en el sentiment anterior, aquest de construir la nostra Ciutat. Aquests dos sentiments el del poder municipal com una tasca apassionant --ho acaba de dir l'Alcalde de Girona-- de creació, quasi d'afaiçonament físic de la Ciutat, quasi amb les mans, jo diria, un. I dos: el de la proposició dels Ajuntaments com a administració protagonista que arrossega les altres a actuar a través d'ella, com Estat --que diu en Joaquim Nadal-- com a part de l'Estat, en sentit ample. Aquests dos sentiments són, justament, els dos eixos de l'obra d'en Nadal. Deixeu-me dir, perquè en una bona presentació hi ha d'haver algun matís (no per discrepar sinó per enriquir) que moltes vegades, amb en Joaquim ens hem trobat dient el mateix i moltes vegades insistint i posant èmfasi en aspectes no exactament coincidents. Ens hem trobat dient: els Ajuntament són Estat. Però ens hem trobat dient també: els Ajuntaments són com les empreses, són aquells que arrisquen, són com empresaris, són com aquells que realment en la història de fer la política de cada dia són els que proposen el projecte i els que han d'aconseguir que siguin uns altres els que hi posin el capital, la finança, els diners, els recursos humans: en definitiva, els recursos econòmics. Són dues coses que, potser, no s'adiuen del tot i que en el futur s'aniran esbrinant, s'aniran escatint, s'anirà veient què hi ha d'aprop i què hi ha de veritat en cada una d'aquestes coses que poden semblar contradictòries. Els Municipis -diu en Joaquim Nadal- són Estat, i jo també ho dic; ho he dit moltes vegades i ho diuen altres Alcaldes. I els MunicApis, al mateix temps són com una empresa, són com un projecte, són com alguna cosa en la qual uns homes, no només l'Alcalde, un grup, arrisquen en favor de la Ciutat i uns altres hi han de posar la seva protecció, els seus recursos, les seves finances: en definitiva, el capital nacional -per dir-ho d'alguna forma-. �5. Doncs bé, aquests dos sentiments: el sentiment de protagonisme de l'Ajuntament i la necessitat de crear, físicament quasi, de transformar la Ciutat, són justament, els dos eixos de l'obra den Joaquim. Que és l'obra escrita, I'expIicaoió quasi oral de la seva obra manual, o en tot cas política, administrativa urbanística, cultural, etc. Els ciutadans ho volen això, els ciutadans no en tenen prou que un Alcalde o un Polític faci les coses. A mea que les faci, li demanen que les expIigui i li demaueo les dues coses en la mateixa urgéncia. Volen transformacions i volen explicacions de les transformacions i en Joaquim Nadal, que ho sap, ha fet l'obra i ha explicat l'obra feta. A través de la paraula fácil i rotunda d'aquestes `gines, els qui coneixem en Nadal és com si el sentAssim. En lIegïc aquestes ` ï parlant a raig, amb la potéucia duna aDïgooadora política i la sagacitat del gironí, que és el florentí de Catalunya, és com si el sentíssim. A través d'aquesta veu anem seguint tensament sense perdre el ritme, en cap momeot, la biotória de nou anys de la democcáoia local Catalana, que són per a mi els de l/autéotïoa reconstrucció nacional de Catalunya, des de baix: des del punt en que Estat, poble i entorn (naturalesa) es confonen i es tranoformeu. I al mateix temps són la biotózia gratificant, peró a voltes esborronadora d'unes aventures peroouals d'una extraordinária densitat. També hi és això, en el llibre d'en Joaquim. Per qué els Alcaldes tenim, -em pregunto-, més tendencia a escriure que els Consellers que ele Ministres, quasi tanta com els Caps d'Estat i quasi tanta com els Capo d'Estat a la francesa?. Per qué? Segurament perqué ho necessitem. Em de posar fites per marcar el camí recorregut; fites meotaIs i quasi físiques. Fa molt poc, en Joaquim déia, després de guanyar una cátedra en unes oposicions, unes paraules que em van colpir: Necessitava saber que podía deixar de ser Alcalde i seguir essent persona. He dit que l'expeciéooia d'un Alcalde és apassionant, és gratificant; pezó al mateix temps eIl ho descriu i ho diu aïxl, i hi ha moments en que cal tocar vores, en qué sembla que ens empeny per la forga de la corrent histórica que ens tira endavant i oeoeaoitem saber on som i qui som i que continuem essent aquelles persones que vam oomeugar a fer fa una colla d'anys. �6. Ho necessitem. Nosaltres també, com a ciutadans, necessitem posar fites i saber on som. Però aquestes fites no es referiexen només a la història personal: es refereixen a la història de les nostres Ciutats. Algú se'n recorda -i convé que ens recordem avui- de la Girona d'abans d'en Joaquim Nadal? Es la Girona d'abans d'una generació, no és la Girona d'abans de Joaquim Nadal només: o és la Girona d'en Quim Nadal. Una ciutat grisa, renegrida, humida, abandonada, carca, plena de classes improductives -que ara no citaré aquí- sense premsa autènticament supracomarcal, sense ànima, sense nord. Algú se'n recorda? Nadal no només actua i no només parla, sinó que fonamenta, en dos sentits. Un, en el sentit històric i és evident que això pot fer-ho i ho fa; i ho fa molt millor que els altres Alcaldes, perqué és historiador i sap en quin punt de la història està. I un altre, en el sentit estratègic: on som i què hem de fer. En aquestes pàgines, de tant en tant, en surt una anàlisi finíssima de quina és la situació de Girona, de què és el que representa, no només en la història, sinó també en l'espai. L'Alcalde de Girona és perfectament conscient en quin punt de l'articulació de Ciutats Europees i Catalanes es situa Girona i què se'n pot treure d'això i quin és el seu rol, quin és el seu paper. Lluny del localisme, ben lluny d'aquell localisme que neix de la consideració abstracte de la Ciutat, en la qual som i a la qual servim, com si no n'hi haguessin més. No és aquest el punt de vista d'en Joaquim; el punt de vista d'en Nadal és ún en el qual Girona és un punt en l'espai, però és un punt ric en el qual hi ha Barcelona -evidentment- i en el qual hi ha altres Ciutats catalanes i en el qual hi ha el Midi francès i en el qual hi ha el Rhone i el Rhin i Europa Es a dir, en un punt del mapa, en un punt que per ell és una articulació essencial, perquè ell n'és l'Alcalde. I sap perfectament què n'ha de fer d'aquesta articulació Pressionant, sí; pressionant, per exemple, sobre Barcelona. I ho dic amb tota la satisfacció perqué jo m'he sentit pressionat per en Joaquim Nadal, però amablement pressionat a obtenir la relació entre Barcelona i Girona el màxim, el millor, l'òptim, que es podia obtenir d'una Ciutat. Barcelona n'ha sortit beneficiada d'això. Quan Barcelona ha portat aquí l'exposició del Barroc, de la qual ara, justament, es presentarà un magnífic catàleg, Barcelona no hi ha perdut; Barcelona ha guanyat, perquè ha guanyat -entre altres coses- públic català que comença a conèixer una cosa que d'altra forma li seria llunyana. I Girona hi �7. ha guanyat, per l'astúcia, per la pressió, per la perseverància del seu Alcalde que ha sabut que en un moment determinat de la història de Barcelona (Barcelona feia una transformació dels seus Museus) i que en aquest moment històric i en cap altre, les joies del nostre Barroc del nostre Romànic (en el futur, el nostre gòtic) potser es podran moure i s'han mogut, s'han començat a moure per Girona. Per tant, una pressió amable sobre la Ciutat de Barcelona, que no ha pogut dir que no i sobre les altres Ciutats. I quan dic Barcelona ho dic en un doble sentit: Barcelona Ciutat, però també Barcelona poder, és a dir la Generalitat de Catalunya, la Capital de Catalunya. Jo crec que Joaquín Nadal ha sabut treure el màxim profit de l'articulació de Girona dins de l'espai català. Quan un observa una acció i una dicció tan coherents, amb la percepció del moment --i subratllo el moment-- i del lloc --i subratllo el lloc-- és quan un té l'impressió d'un espectacle que s'imposa --"malgré lui", que diuen els francesos- a l'observador, siguin quines siguin les preferències ideològiques de l'espectador. La política d'en Nadal és un espectacle que s'imposa a l'observador. Entrem en el domini de la política com a art, que es pot assaborir, que es pot seguir amb facilitat i amb gust. Crec que entrem en el domini que ha estat marcat el nostre país, en els darrers anys, per la presència molt potent del Molt Honorable senyor Tarradellas. Aquest llibre és com una finestra oberta. La Girona que s'hi explica és una prova que la política serveix; que el catalanisme pot donar de sí fruits esplèndids i no només el constant patir de cada dia; i que l'autèntic fil de la història té teixidors experts, que no s'ha perdut l'ofici. Gràcies a tots. �^ �0/1/4 r , ‘./ U/ti/1 , frì /1/ .' b1 L -9 A, CA» 7 / / 19A /1./M s P 1,2 N c ) ev)., (27. u ( • t:;1 buz.. rt..-71:: I , O 91: ,• 6¿.:),,1 t c. 1,4111-5": 0 e. 771-11.A. irin 7." IN 7 - r A v IJ -5 t 7- )T) JT A y CZ 7 4- fik* 01' r 4 �u, t .)1 A r fr j DL P e - A E A; 11-- í), �ti' S ./90.1 S ", Ye) DE u' PS4 4 o Civ 7W (4-3,19(Jc...0;)"c,r t1V6.,..„ 9U( 7t S < "P �Jec-bifC A-0 tC 0 9» 99. 1 y t Ug\-)s ,TAjeUD c.,49n„..t )6\i'M , fi ui )f\ (_ 3-) rieh,;') L1 E p ., pi 04 �(4 H 72 A it4 At u ri e �14 u ( 5EU JE f t-9,1 , kz_ �A ti -uo ov( Uor Z 04 -Icer "di ‘N\ ,c, f . 14. 9 Ly...40...)§ ÇA 4D �OP, c ,9/94:75, , Ni 0-A 1 11:7 4.A.1344,...n.,,...■■•■•■•,a1~1,,, • � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4058 Title A name given to the resource Presentació del llibre de Joaquim Nadal "Municipi i ciutat, Girona com a exemple". Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llibreria Espais, Girona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Literatura Municipis Política Administració local Barcelona Nadal i Farreras, Joaquim, 1948- Tarradellas, Josep, 1899-1988 Girona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2791/19880412_FuturEsperancat_Campanya_PM.pdf 7848df711773d57282d87a35d9f0935f PDF Text Text .o ¿ft \»j//f>5- • ON DISCORS ESPERANÇAT SOBRE EL FÜTOR DE CATALUNYA Abril 1988 �UN DISCORS ESPERANÇAT SOBRE EL FUTUR DE CATALUNYA Però abans els haig de dir unes coses sobre el passat. Molts de vostès, potser, no recordaran qui i com va fer més per a Catalunya i per la llibertat en els anys negres de la dictadura, en els cinquantes, en els seixantes i en els primers setantes. Ara és fàcil omplir-se la boca de paraules sobre Catalunya i l'Autonomia i la Llibertat, però la veritat és que en aquells anys molt pocs dels que avui s'omplen la boca d'aquestes paraules estaven entre tots aquells, entre nosaltres, quan fèiem front a una situació d'opressió i de persecució dels drets més elementals. Jo recordo perfectament que aleshores els onzes de setembre no eren com ara una processó pacífica, per davant del monument de Rafael de Casanova, sinó una manifestació de poca gent i molts policies al darrera, convocada en bona part pel moviment sindical clandestí i, -els ho asseguro-, no gens agradable. Molts d'aquells que ara parlen de Catalunya i de la llibertat no estaven entre nosaltres. Però, potser no cal anar tant lluny. Recordem, tan sols el primer de febrer de 1976 i el vuit de febrer de 1976 i les grandioses manifestacions pel Passeig de Sant Joan i per tot el centre de Barcelona. No recorden vostès aquella fotografia que s'ha fet famosa d'una colla de ciutadans asseguts a terra en el passeig central del que encara es deia Passeig General Mola, rebent les bastonades de la policia del règim?. Si esbrinen bé qui hi havia allà, distingiran una colla de ciutadans, majoritàriament d'esquerres i, si s'hi fixen prou, descobriran Joan Reventós, en Xirinachs, en García Faria... i podríem anar seguint. Però el que m'interessa ara, és recordar el què pensàvem en aquells moments, i des del moment actual preguntar-se avui, "Què caldria haver fet?" Què pensàvem al 76 i al 77 que en dotze anys estaria fet? Molts, la majoria, imaginaven que en dotze anys tindríem més que enllestida la divisió territorial de Catalunya i l'organització d'una nova Administració, que l'Eix Transversal estaria acabat, que Tarragona i Reus i el Garraf tindrien aigua, que les rieres de Catalunya no serien pudentes i el sistema de depuració hauria millorat ostensiblement, que l'escola catalana seria capdavantera a Espanya i comparable a les millors d'Europa, que la tradició del Patronat Municipal Escolar i la Universitat Autònoma de la República no s'haurien estroncat, que els 600.000 pobres que avui hi ha en aquest país estarien atesos, que els problemes d'inseguretat i drogaddicció no haurien arribat al grau de manca de polítiques definides que avui observem. En fi, que l'atur hauria disminuït i que una política industrial de promoció pròpia de Catalunya hauria contribuït clarament a la millora de la situació, en aquest terreny. És cert que també pensaven que el �2 Tribunal Superior de Justicia de Catalunya ja s'hauria format, que l'Administració Perifèrica de l'Estat s'hauria adaptat als esquemes territorials catalans, que s'haurien d'haver aprovat temps enrerra, molt abans i, per tant, que molts problemes que tenim, no només a Catalunya, sinó a la Governació espanyola en el seu conjunt, també estarien més ben solucionats, més avançats. Però això no treu el fet evident que ara, i aquí, a Catalunya, no s'ha sabut donar solucions originals i profundes a molts dels problemes del moment, que Catalunya, la Catalunya que tenim avui, no és ni de bon tros, aquella que fa dotze anys esperàvem de tenir, a hores d'ara. Després els parlaré de les coses que s'han fet bé i de les coses que no s'han fet bé i d'aquelles que caldrà fer. Però per començar aquest discurs esperançat sobre el futur m'han de deixar que faci una petita reflexió sobre el present i sobre les eleccions que s'acosten. Molta gent pensa que allò que hem aconseguit és important (i tenen raó). Molta gent pensa que el govern de Felipe González a Madrid i el govern Pujol a Catalunya estan presidint sobre una situació que és francament millor del que era fa uns anys. Potser no tan bona com esperàvem fa dotze anys però potser millor del que fa 4 o 5 podríem esperar. I en funció d'aquesta regla de tres molta gent diu "ja ens estan bé els governs que tenim i, per tant, potser que continuem igual". Per què és això? perquè els governs actuals tenen una especial legitimitat, el govern espanyol representa no només un govern sinó l'Espanya democràtica, l'Estat de les Autonomies, el país que entra a Europa, el país que s'arrenglera clarament amb les seves aliances internacionals i que li sap plantar cara als EE.UU., el país que ha aconseguit una inflació i un creixement econòmic que són perfectament comparables, si no millors, a la de molts països europeus; en definitiva, un país que pot començar a anar amb la cara alta pel món. I tot això és cert. Però per la mateixa regla de tres també es pensa, a vegades, que l'actual govern de Catalunya representa l'Autonomia, la Catalunya que s'autogoverna, la Catalunya que torna a créixer econòmicament, que mira esperançadament el futur, en definitiva, la Catalunya que som. I, per tant, de la mateixa manera que qui vol una Espanya democràtica vol el govern actual, espanyol, sembla que es vingui a dir que qui vulgui una Catalunya autònoma que voti el govern actual que tenim. �3 Hi ha un 20% de persones a Barcelona que voten Felipe González, Jordi Pujol i Pasqual Maragall i que no hi veuen cap contradicció. Cada un representa, respectivament, la democràcia, l'autonomia de Catalunya i la pròpia ciutat de Barcelona. Però jo els haig de dir que s'ho pensin dues vegades. Jo els haig de demanar que analitzin detingudament qui ha fet què i com ho ha fet i que vegin fins a quin punt és veritat que el que tenim avui a Catalunya, més que un govern, és una digníssima representació que els catalans es van donar l'any 1984, però que aquesta representació no ha estat a l'alçada del que Catalunya podria esperar. Que aquest govern es gaudeix d'unes millores majorment aconseguides per altres nivells de govern i que més aviat actua com un no govern, gairebé diria com un sindicat, com un grup de pressió que tracta de posar punts i comes i accents i de criticar o aplaudir les accions que els altres governs, el de l'Estat i el de les ciutats van fent dia rera dia. No és que el govern de Catalunya no faci res, ja hi tornarem sobre això; però sí que és ben evident que esmerça tant o més d'energies, d'esforços i de temps en comentar, en criticar i, a vegades, en combatre el que els altres nivells de govern fan. Nosaltres el que necessitem ara és un autèntic govern, un autèntic equip de govern, amb un autèntic director de l'equip i amb un programa, amb un programa clar per desenrotllar. No necessitem d'un gran solista, necessitem d'un gran director. No necessitem d'un solo, necessitem un concert, una orquestra. Vostès s'imaginen el que podria ser un equip, un govern dirigint Catalunya que aprofités tota la immensa experiència acumulada en el govern de les grans ciutats de Catalunya, i en el govern de l'Estat ?. Vostès s'imaginen el que podria ser un govern presidit per un President que representés la totalitat de Catalunya, que quedés al marge de la lluita partidària, en Raimon Obiols, amb un equip que podria molt bé ser dirigit per un Conseller en cap, com ell ha promès, com ara en Narcís Serra ? Vostès s'imaginen el que podrien aportar en aquest govern personalitats com l'Ernest Lluch o en Joan Majó ? �4 Vostès s'imaginen el que podria ser un equip de govern amb un Conseller de Governació com en Joaquim Nadal, l'Alcalde de Girona, i amb uns altres Consellers que es diguessin Lluís Armet o Mercè Sala o Antoni Siurana o Rafael Suñol, l'actual President del Banc de Crèdit Industrial, o Francesc Raventós, l'home que ha creat 16 empreses en un any, sota l'impuls d'Iniciatives, S.A., o una Conselleria d'Educació dirigida per la Marta Mata ? S'imaginen el que això significaria per a Catalunya? Jo no dic que aquests siguin els noms que hagin de ser. Serà en Raimon Obiols qui haurà de decidir. Jo només dic que dintre de les possibilitats que ofereix l'opció socialista hi ha tots aquests noms. I, afegeixo: en aquest govern hi haurien també tots aquells noms que la resta de les formacions de l'esquerra catalana pogués oferir. Catalunya faria un salt, Catalunya faria un bot endavant, no en dubtin ni un segon. Tota l'energia i tota l'experiència acumulada en el govern de l'Estat i en l'enorme impuls de canvi que han vist les nostres ciutats, els nostres carrers, les nostres places, les nostres iniciatives empresarials, les nostres iniciatives culturals, es reflectirien en una nova situació en la qual Catalunya seria dirigida pels millors catalans per dirigirla. Parem-nos un moment a pensar què és Catalunya. Catalunya és un nom, una bandera, una unitat, una totalitat?. No és més cert que Catalunya és una diversitat de ciutadans i de ciutats i de pobles que li donen el seu caràcter, que la fan tal com és? No és veritat que Catalunya és la suma de Barcelona i Girona i Manresa i Tarragona i Lleida i Reus i Olot i Figueres i Amposta i Tortosa i Terrassa i Sabadell i Vic i Ripoll... i que Catalunya no serà forta fins que no sàpiga sumar bé les potencialitats de tots aquests noms, de totes aquestes ciutats, de tots aquests ciutadans amb l'única i estricta finalitat de fer-la gran?. A principi de segle un poeta va dir que "Catalunya sense l'Empordà no fóra Catalunya, i que, tanmateix, si de Catalunya només quedés l'Empordà Catalunya tornaria a ser". Què vol dir això? Vol dir que la veritat no està en el tot sinó en la part. Vol dir que la llavor del creixement del nostre futur s'ha d'anar a cercar en cada una de les parts que fan de Catalunya una cosa diferent, plural, rica, diversa, heterogénea i, tanmateix, única. Aquests darrers anys se'ns ha vulgut contraposar la idea (i dic la idea) abstracta de Catalunya a la realitat de Barcelona o d'altres parts del nostre país. I s'ha especulat amb què els interessos de l'una i 1'altra o les altres podien no ser coincidents; i això és fals. �5 Allò que és bo per a Barcelona és bo per a Catalunya; que quedi clar. Més enllà de la distribució de recursos, més enllà de la gran concentració de despeses de govern, de funcionariat que es donen a Barcelona... Més enllà de totes aquestes inèrcies que un govern conscient hauria de corregir, en allò que és fonamental, repeteixo, allò que és bo per a Barcelona és bo per a Catalunya. I ara ens hauriem de preguntar què caldria haver fet a Barcelona i caldrà fer a Barcelona. Refer la Barcelona vella, tirar endavant un autèntic pla de metros d'àmbit metropolità, abonar a Barcelona les despeses de capitalitat d'aquells serveis que fa per suplència en museus, en cultura, en ensenyament, en sanitat, en joventut, en serveis socials... en tantes i tantes coses; millorar el seu tràfic, construint definitivament els cinturons de ronda, disposar d'una autèntica política social autonòmica que faci front a les bosses de misèria que encara hi ha; recolzar la Barcelona que mira esperançada el seu futur i el 92 i no negar-li el pa i la sal, posant en qüestió constantment els petits detalls; ajudar a escampar pel món la bona nova del nou urbanisme barceloní: això és el que caldrà fer, això és el que caldria haver fet i que es farà; n'estic segur. A Barcelona què li cal? Un govern de Catalunya que s'estigui barallant amb el govern de l'Estat un dia sí i l'altre també sobre quants mossos d'esquadra hi ha d'haver, o si han de portar pistoles o no a l'estranger, o si ens sentim ofesos per unes paraules dites per un artista en havent sopat?. No és més cert que a Barcelona li cal un govern de Catalunya que col·labori clarament i es comprometi a fons en el Consell de Seguretat Urbana que hem creat, en una política de seguretat conjunta de tots els nivells de govern per fer front als problemes que creen la drogaddicció, la marginació i l'envelliment d'algunes zones de la nostra ciutat, d'alguns barris de la nostra ciutat?. No és més cert que a Barcelona li cal un govern que ens digui "Mireu, Ajuntament de Barcelona, estem disposats a arribar fins aquí, o fins allà; això us ho podem oferir; més enllà no hi podem anar, però amb això hi podeu comptar"?. No és més cert que és millor això per a Barcelona, i per tant per a Catalunya, que no pas un govern que a cada demanda barcelonina només sap contestar "demaneu massa"?. No ens hem guanyat el dret, amb el nostre treball, el nostre esforç i la nostra contribució a una comprensió més gran dels nostres problemes? Penseu que l'ARl (l'Area de Rehabilitació Integrada) de la Ciutat Vella vam trigar dos anys per a tenir-lo acceptat, i quan es va aprovar l'Estat ja havia decidit, o pràcticament va decidir desseguida, de suprimir-lo, de suprimir-lo en general, a tota Espanya, per tal com les Comunitats Autonomes no havien fet bon ús dels instruments que s'havien creat per rehabilitar. Penseu �6 que l'actual pla de arribar a dos barris tan sols es planteja Montgat, o d'Horta a i la Zona Franca. metros només preveu unes petites cues per propers de l'Area Metropolitana, però que ni l'anar de Sardanyola a Sarrià, o de Papiol a Sabadell, de la Ciutat Meridiana a Montjuïc Pensin que l'Ajuntament de Barcelona, el contribuent barceloní, segueix pagant 24 museus, 20 escoles, entre E.G.B. i F.P., i encara més escoles d'Educació Especial. Penseu que paga una part del Liceu, del Palau de la Música, de la Fundació Miró, de la Fundació Tàpies, la totalitat de l'Orquestra Municipal, la totalitat del Conservatori Municipal, sense cap mena d'ajuda; i que l'Estat diu que no pot pagar perquè tot això ja està transferit, com a competència de la Comunitat Autònoma, i que la Comunitat Autònoma ens diu que no pot pagar-ho perquè l'Estat no li va transferir. En fi, que Barcelona no s'ha vist acompanyada en la solució dels seus problemes financers, s'ho ha hagut d'arreglar tota sola. Volen creure que els cinturons de ronda, que tot just ara s'encetaran, estaven dibuixats, ja, i projectats l'any 1965?, fa 23 anys, per tant, i que encara és l'hora que el govern de Catalunya i el govern de l'Estat es posin d'acord per fer les cues d'aquests cinturons, des de Trinitat fins a Montgat i des de la Diagonal fins a l'Aeroport. Algú podria creure l'any 76, l'any 77, quan va tornar Tarradellas, l'any 78 quan vern votar la Constitució, l'any 79 quan les primeres eleccions municipals, l'any 80 ja amb el nou govern que 8 anys després, 9 anys després, 10 anys després, tot això no s'hauria encetat? Mirin: Barcelona, com deia gran fornal de Catalunya", és la totes les viles, pobles i ciutats ció, a la seva cultura, a la seva Josep Garriga i Massó, és "la resultant de la contribució de de Catalunya a la seva governaexpansió internacional. Barcelona no ha creat Catalunya: és Catalunya qui ha creat Barcelona, és Catalunya qui ha tingut prou força com per dotar-se d'una capital, a diferència de tantes regions europees respectables en la seva cultura, fins i tot, el seu idioma i els seus habitants, però que no tenen aquest caràcter de nacionalitat, justament perquè no han estat capaces de crear una capital i un sistema de ciutats. Doncs bé, aquesta Barcelona necessita més que mai d'un govern que l'ajudi a tirar Catalunya endavant, no ella sola sinó amb totes les ciutats i pobles de Catalunya, però a tirar Catalunya endavant, tan endavant com pugui anar. Si Barcelona no va, els ho asseguro, això sí, que és ben cert, Catalunya tampoc no anirà. �7 A partir del 29 de maig caldrà fer molt perquè aquesta connexió funcioni bé. Perquè mai més un govern de Catalunya deixi d'avançar cap a 1'objectiu raonable d'una xarxa de rehabilitació i reinserció que permeti estabilitzar el nombre d'heroïnòmans, impedir el creixement d'altres addiccions i decididament, tenaçment, lentament, però amb tota fermesa, anar acotant, primer, i disminuint, després, la magnitud d'aquest problema pavorós. Citaria set polítiques concretes: la lingüística, la de serveis socials, la de política industrial, la de sanitat, les escoles, la marginació i la droga. Són set mostres, set qüestions en les quals hem de millorar, clarament. Deixin-me que els digui una cosa: cap d'aquestes qüestions i cap altra gran qüestió de Catalunya no millorarà decididament si no hi ha un canvi en les relacions institucionals. Torno a repetir-ho i ho repetiré tantes vegades com calgui: no hi ha cap gran problema que tingui solucions que sigui competència d'una sola de les tres Administracions que treballen en el nostre país. Tots els grans problemes són, de fet, competències compartides i requereixen una entesa. Jo, personalment, oferiré un acord en nom de la ciutat de Barcelona, al proper govern de Catalunya, sigui quin sigui el resultat de les eleccions, per tal que aquests problemes, almenys aquí a Catalunya, puguin ser resolts dins d'un clima d'entesa. En tots els camps que he citat, hi ha indicis d'aquesta entesa o hi ha també manca de generositat, manca d'una decidida voluntat de posar els problemes i les necessitats per damunt de tot. La ciutat de Barcelona necessita un gran acord nacional, amb el govern català, per elaborar la seva Carta Municipal, que com a Llei especial haurà de ser aprovada pel Parlament de Catalunya, abans de ser enviada al Parlament espanyol; per resoldre els grans temes culturals del país, els grans museus, la política musical i els grans equipaments culturals; per aconseguir per a Barcelona, vinguin d'on vinguin, els diners que li han de ser estalviats al contribuient barceloní pel pagament dels serveis de suplència que realitza l'Ajuntament de Barcelona, avui; per promocionar, conjuntament, l'Area de Barcelona i tot Catalunya, en el món econòmic internacional; i per organitzar els millors JJ.00. de la història, de comú acord totes les Administracions, sota la direcció inescapable, perquè així ho diu la Carta Olímpica, de la pròpia ciutat. Al mateix temps, oferiré i, evidentment, demanaré, un acord per les grans infraestructures de la nostra Area Metropolitana: metros, port, aeroport, cinturons, depuració d'aigües i col·lectors necessaris per lluitar contra les inundacions. �8 Jo soc un convençut que en totes aquestes qüestions el Poder Local hi té molt a dir, perquè és aquell que està més a prop del ciutadà i el qui sap realment a on li apreta la sabata, per on s'ha de començar, com s'han de fer les coses, com s'han de negociar, com s'ha d'expropiar, com s'ha d'indemnitzar, com s'ha de dialogar amb els veïns, com s'han de gestionar els serveis. Però temps que d'aquests cessàries la ciutat de Barcelona és generosa i sabrà, al mateix reclama la seva part de protagonisme en la solució problemes, sabrà, dic, oferir les compensacions neal govern de la Generalitat. És evident que Barcelona, com a ciutat, ha anat acumulant, durant el période d'inexistència de l'Autonomia catalana, una colla de significats i de representacions que, pròpiament, pertocaven a un govern de Catalunya que en aquell moment era inexistent. Avui el tenim, i és de rigor que el govern de Catalunya tingui un paper important en molts d'aquests temes, un paper presidencial, un paper directiu, un paper orientador, un paper d'un fort simbolisme, en el millor sentit de la paraula, d'exercici del simbolisme nacional, de posessió d'alguns equipaments i infraestructures que tenen un abast català, però aquest intercanvi, aquesta compensació, aquest gran acord no ha estat possible fins ara, perquè no ha existit el clima en el qual aquestes ofertes es poguessin encadenar positivament, no hi ha hagut ganes d'escoltar, ni a l'hora de pagar ni, per descomptat, tampoc a l'hora d'obtenir les compensacions, hora que, com és lògic, no ha arribat mai; ni a l'hora d'ajudar ni a l'hora de rebre. Quin efecte enormement positiu no tindria un acord, en virtud del qual, la ciutat de Barcelona renunciés a algun dels seus actius més simbòlics en benefici del govern de Catalunya i obtingués, en canvi, un recolzament total en la seva lluita per millorar la qualitat de vida dels ciutadans, i la qualitat de la nostra ambició com a ciutat europea ? No cal fer grans cabòries per imaginar els efectes, enormements benèfics, que tot això podria tenir. Doncs bé, ha arribat el moment de plantejar-s'ho, sigui quin sigui el resultat de les eleccions, repeteixo. Però com és natural, no hi ha cap mena de dubte que si les eleccions del 29 de maig permeten un canvi de majories, tots aquests resultats estan garantits. Però sàpiguen que en cas contrari, jo igualment oferiré un acord. No sé si saben que hi ha autonomies a Espanya, concretament la de Castilla-Leon, on s'ha iniciat ja un procés de transferències de serveis de l'Autonomia als Ajuntaments en els camps en què aquesta delegació és més natural i lògica: joventut, serveis socials, esports i escoles Bressol. �9 Aquest procés que va ser aprovat en un mandat anterior, amb presidència socialista, està essent respectat per l'actual President d'AP, el senyor Aznar, i s'està tirant endavant. És un procés modèlic que s'ha de seguir de prop i que tant de bo pogués desenvolupar-se en el nostre país. Però jo no demano només això, que estic segur que es produirà, per la força de les coses, sinó que ofereixo un acord global perquè Catalunya i la seva capital treguin el màxim profit de les seves energies. No ens podem conformar amb una Catalunya de pa sucat amb oli, basada en quatre adagis i prou, quatre adagis que són una caricatura de la nostra manera de ser, amb una Catalunya orgullosa i prou, suspicaç i prou, atenta als símbols i no als fets. Hem de voler una Catalunya jove, moderna, hereva d'una colla de virtuds, que compti en els temes importants de futur, en el treball de les dones, en el de la sort dels marginats, en el del futur dels joves, en el de la confiança dels empresaris, en que la vida de cada dia sigui millor, en art, en ciència, en qualitat de vida, una Catalunya que tregui tot el profit de les reflexions que sobre ella han fet els catalans. Llegiu un Ferrater Mora, un Vicens Vives, recordeu un Bosch Gimpera, aquesta Catalunya que ells han descrit i que està encara desgraciadament tan lluny però que en el fons si hi pensem, està a tocar de dits. No ens podem conformar i no ens conformarem, construirem la Catalunya dels nostres somnis. El país amable, obert, tolerant, liberal, en el millor sentit, la nació no excloent, formada de tots els rius que l'han regada, construïda, pam a pam, per les seves viles i ciutats, pels seus ciutadans més actius. A Catalunya, avui, a molta gent els fa mandra de venir: forasters, estudiants, empreses que ens diuen la veritat, jutges i policies, artistes i científics que no troben l'escalf que voldrien. Els hem de fer venir. Ens consolem, a vegades, amb els afalacs d'aquells que prenen la nostra causa com a seva. Però aquests són una minoria. No hem d'exigir una militància per conviure aqui amb nosaltres, sinó senzillament respecte, com arreu. No n'hi ha prou en aparèixer com un país singular, diferent, propi, com nosaltres, com el que som. Hem de fer l'esforç pedagògic d'explicar que som un país obert, diferent, però obert; singular, però senzill d'entendre; amable, tolerant, desitjós d'explicar-se, de rebre, d'integrar. Un país atractiu, no solament per a aquells que ens coneixen i ens estimen, sinó també per a aquells que no ens coneixen. �10 Que ningú no s'imagini, del que he dit, que jo em cregui que no hi ha res que es faci bé; ben lluny d'això. Hi ha moltes coses a la Catalunya d'avui i a la Catalunya oficial d'avui i en el govern de Catalunya d'avui que van bé. I m'agradarà de dir-ne unes quantes: les carreteres durant el primer mandat del govern de Convergència, els ferrocarrils catalans, el mini-transvàs -encara que massa tard-, el projecte de TGV, és a dir, el conjunt de projectes, que jo en diria els projectes Vilalta, perquè tots venen del mateix lloc. La ubicació de serveis a la Barcelona vella, el Palau Moja, el Palau Marc, l'Esglèsia de Santa Mònica, evidentment totes elles iniciatives del primer mandat o bé de l'època Rigol, però que són aquí i contribueixen a la millora de la Barcelona vella. I més que n'hi haurien d'haver. Les cases de l'Onyar, el "Catalunya Música", la calitat mitja de TV3 i de Catalunya Ràdiomalgrat del Dallas-, els bons professionals, molts d'origen esquerrà que hi ha en aquestes emissores, i també Ràdio 4 i el segon canal que, fet i fet, van ser les primeres estacions en català i tenen també una qualitat digníssima; la política lingüística i la seva Llei unànimement aprovada, tot i que falta la política i la campanya del "Català és fàcil", del català proper; la dedicació dels mestres, malgrat les crítiques que se'ls ha adreçat, el Laboratori d'Assaig, l'Institut de Cartografia, el Consorci Hospitalari de Barcelona. Aquestes i altres coses que segurament no sentiran anomenar en les exposicions, aquestes d'auto-complaença, d'auto-bombo, que s'haurien de prohibir en període pre-electoral i que jo no vaig fer en el període préélectoral de la campanya municipal, de l'any passat. Aquestes i altres coses com aquestes són coses que van, que funcionen, que se'ls poden posar pegues, però que estan ben fetes, en principi i en general. Però hi ha dues coses a dir: una és que n'hi haurien d'haver moltes més de coses que anessin bé, i podrien i podran haver-n'hi moltes més; i també, que hi ha coses que no van bé, que no es fan bé. Hi ha coses que van bé perquè una cosa és la cúpula de govern i una altra la dedicació, gens sectària, de molts departaments i responsables que treballen tan bé com poden, sota un govern que ells no han triat. I hi ha coses que no van bé. Els parlaria hores i hores de com s'hauria d'enfocar la política de l'esport, l'escola, la vivenda, la sanitat, la seguretat, la universitat, les presons, la pesca, la música, i tantes altres coses que no van com haurien d'anar. Deixin-me que els doni alguns exemples: �12 L'habitatge: No hi ha a Catalunya, una autèntica política de rehabilitació de cascs antics. Es fa el que migradament puguin fer els Ajuntaments, i algunes accions aïllades. A la Ciutat Vella de Barcelona s'ha trigat vuit anys a acabar les cases de la Maquinista i gairebé el mateix amb les cases del carrer de l'Om, quan les necessitats que hi ha són d'una extraordinària urgència i d'una enorme dimensió. Aquí no podem anar amb mit jes tintes, ens hi hem d'abocar. Però l'Ajuntament de Barcelona ha decidit fer una inversió de 13.000 milions a partir de fons de les Caixes, d'empreses interessades i de comerciants i empresaris de l'entorn, per tal de rehabilitar espais, obrir carrers i crear infraestructures i permetre la construcció de vivenda nova, que sigui atractiva per preu i per qualitat per la joventut barcelonina, i per les classes mitges. L'Ajuntament s'ha compromès a incloure una partida de 1.500 milions cada any fins l'any 2.000 en els seus pressupostos, per tal de garantir als que aportin aquest capital la seva rendabilitat. Hauríem d'estar més ben acompanyats en aquest esforç, que és crucial per recuperar el cor de Barcelona. La sanitat: Hi ha desenes de petits hospitals de comarques que no han rebut l'empenta que esperaven. Hem estat vuit anys esperant el Consorci Hospitalari de Barcelona, per fi el tenim. Però Sant Pau ha empitjorat des que està en mans d'una Presidència anomenada pel govern de Catalunya, hi ha acumulat un dèficit de més de 10.000 milions de ptes. Policia i seguretat: No pot ser que mentre a la nostra ciutat, a les nostres ciutats, com passa a Madrid, com passa a la resta d'Europa, en les grans aglomeracions urbanes, s'estan vivint moments, a vegades dramàtics, d'explossió de la delinqüència, l'única preocupació del nostre govern sigui el de poder utilitzar pistoles fora del nostre país, acompanyant amb els viatges oficials. O dictaminar els uniformes que han de dur les policies locals, sense donar un impuls que tothom esperava a l'Escola de Policia Local de Catalunya, o enviar els Mossos d'Esquadra a les festes majors i en algunes accions de prestigi. Hauria de quedar més clar que, tot i reivindicant, les dotacions de Mossos d'Esquadra que l'Estatut permet i les competències que l'Estatut reconeix, la gran preocupació, la prioritat fonamental és en la coordinació de totes les forces per combatre un mateix mal. �13 Les presons: No fa pas molt, el dia 3 d'abril, els diaris portaven el nombre de places penitenciàries a Catalunya i el nombre de presoners: 2.000 places, 4.000 presoners. Les presons de Catalunya s'han convertit en autèntiques escoles del delicte. I no perquè hi manqui l'esforç dels funcionaris que hi treballen, sinó per la senzilla raó que uns equipaments pensats per una determinada població reclusa no fan els seus serveis, sinó el contrari, quan són invadits per un nombre infinitament superior de reclusos. Vagin a la presó de joves de la Trinitat Vella, la presó de dones de Wad-Ras, vagin a la Model i veuran el que no és un servei públic, sinó tot el contrari. Vagin, passegin pels entorns del barri de la Trinitat Vella i veuran fins a quin punt una presó es pot menjar un barri. I que no se'ns digui que no arriben els "quartos", (perquè això està transferit i ben transferit) o que els Ajuntaments no volen tenir presons. Naturalment que tothom s'hi resisteix, però l'habilitat d'un govern ha de consistir, justament, en imposar raonablement a cada ú la part de càrrega que li toca. He dit raonadament, persuassivament, i això és el que no s'ha sabut fer. Algú s'estranya, aleshores, que els jutges tinguin problemes de consciència, a l'hora de dictar actes d'empresonament de joves sense antecedents o fins i tot reincidents? Algú se n'estranya? Algú se'n pot estranyar? Fins que no s'arregli aquest punt cabdal de la nostra política d'ordre públic i de seguretat, tot ballarà, tot el sistema funcionarà malament. Hem de fer un esforç important perquè les presons de Catalunya siguin dignes, estiguin ben ubicades allà on han d'anar i contribueixin a la rehabilitació del delinqüent. Tota la resta és música celestial. La universitat: La Universitat sembla ser l'esgraó més feble de la nostra societat. Ni s'hi dediquen tots els recursos que calen, (només la meitat), ni els que s'hi dediquen són ben distribuits. Avui la Universitat resta desbordada per l'increment massiu de la demanda d'educació superior. I aquí rau una de les claus del que ha de ser el nostre èxit en un futur de competència europea. Un país amb la Universitat malalta és un país malalt. S'ha de fer un gran esforç financer per dotar les Universitats catalanes de l'espai i els equipaments, els mitjans d'investigació i els mitjans retributius necessaris. �11 L'esport: En el camp de l'esport, del qual tant s'ha parlat, s'ha fet tot al revés del que s'hauria de fer. Recolzar els clubs ha de significar donar-los el seu lloc, no substituint una escola insuficientment dotada, sinó complementant una escola eficient, que selecciona, que tria els nanos i els adreça cap a nivells específics de perfeccionament en els clubs. Avui en dia per manca de dotacions escolars, de mestres i d'instal·lacions, de mestres reciclats i d'instal·lacions, els clubs estan substituint l'escola, estan fent el paper que a Alemanya Oriental, o a França o a Itàlia o a qualsevol altre país fa la pròpia escola. L'esport ha estat una mica concebut com a una mena de sindicat nacionalista. S'ha practicat la política de l'afalac, com a sistema. Hi ha anècdotes divertidíssimes, hi ha aquells anuncis que en Comas va encarregar als diaris per a la famosa manifestació de la querella, en els quals els espeleòlegs se'ls anomenava jugadors i als excursionistes atletes, per error, amb les presses. Hi ha aquella iniciativa, tan "xusca", de Convergència adreçant-se als clubs, per tractar de prohibir l'homenatge que em van fer després de la consecució de la nominació de Barcelona com a seu dels JJ.OO. del 92. En fi, hi ha tota una antologia d'una concepció de l'esport com a massa de maniobra política. Tots hem vist el fill del Secretari General de la Presidència amb pancartes amb referència a una campanya llançada contra l'actual directiva del "Barca". Tots hem sentit a Terry Venables referint-se al mateix. I bé; els polítics no ens hauríem de ficar en tot això. No hem de tenir altra ambició, en el món de l'esport, que concebre'1 com un sistema educatiu, com un sistema formatiu, integrat dins del món escolar i perfeccionat, després, a través dels clubs i del sistema de perfeccionament d'alta competició. Com en altres països, simplement. L'escola: Hem perdut l'empenta del Patronat Escolar Municipal, de la Universitat Autònoma de la República - que es va muntar en un tres i no rés- fins i tot el Rosa Sensat. Quin gran desencís! Es fan coses magnífiques, però no hi ha l'escalf des de dalt. No som capdavanters i hem de ser-ho; ens toca, ho podem ser, ho fórem. No hi havia més autonomia en la Mancomunitat i ho van fer. I el mateix en la República. Hauríem d'optar pel model anglosaxó: l'educació no ha de ser nacional, sinó local. Que s'expressin les comunitats bàsiques, que s'expressi la llibertat ciutadana dins unes normes nacionals. Hi sortirem guanyant. Entre l'escola nacional i l'escola privada hi ha un esgraó privilegiat que és l'escola local, municipal o comarcal, on es dóna el respecte a l'orientació nacional i la vivacitat de l'iniciativa de baix, diversa, competitiva sí, en el bon sentit. �14 I ara els parlaria de la música i de com, Catalunya que té en l'Orquestra Ciutat de Barcelona la seva, de fet, orquestra nacional, no contribueix al seu finançament. I com el Conservatori Municipal de Música de Barcelona que, de fet, és el gran conservatori central de música de Catalunya, tampoc no rep l'ajuda que necessita. Més aviat es pensa en alternatives en aquesta Orquestra i en aquest Conservatori, de forma incomprensible. I els parlaria de la pesca, per a la solució als seus problemes només els haig de dir una cosa: preguntin als pescadors de Begur, als pescadors de Port de la Selva i els explicaran què és el que cal fer i què és el que no cal fer en aquesta metèria. Els ben asseguro que el que cal fer no és el que s'està fent. Hi ha moltes coses que no es fan bé. Hi ha massa coses que no es fan bé. És dificil de pensar que tot això es pugui redreçar, si no hi ha un canvi de majories. Són massa falles. Un país en què l'esport, l'escola, la vivenda, la sanitat, la inseguretat, la Universitat, les presons, la música, la pesca, la política de comunicació no van com han d'anar en un país que està demanant a crits una empenta nova. Perquè volen, ara, un altre canal de televisió? No seria millor arreplegar els canals locals que ja hi ha i els canals per cable que comencen a existir i que es poden implantar i crear una autèntica xarxa, aquesta sí que seria una autèntica xarxa comarcal, d'interès comarcal i d'interès local a Catalunya? Per què les comarques s'han d'expressar des d'una nova TV4 i no per elles mateixes? A Catalunya hi ha els homes i les dones i les idees que permetran de fer-ho millor, tot això. A Catalunya hi ha l'orquestra i el director d'orquestra, Raimon Obiols: casat, tres fills, llicenciat en Geologia, fill de Josep Obiols, pintor al servei de Catalunya, científic, polític, tres vegades detingut i empresonat, actiu des de 1958 en la causa de Catalunya i el socialisme, sense falles, sense ni un minut d'absència, com ningú, present al 59-60 i al 62 i a la Coordinadora de Fonts Polítiques i a l'Assemblea de Catalunya (quan pocs dels que avui manen eren a l'Assemblea), en fi, sempre present, testimoni viu del que ha passat, jove encara, honest 100%, sense cap taca, expert, bon home, dur quan cal, i tant!, però d'una gran tendresa i una gran poesia com demostra el seu llibre (escrit per ell) "Els futurs imperfectes": un èxit editorial sense precedents entre els escriptors progressistes. Raimon Obiols: el futur possible, perfectament possible, de Catalunya. �K'Ct'yT ^ 1^,}\ J*. LLf'I^IUAKI" •4- ) ! C/ t/í/j (vu QJU li ^^v/i /-.faytsui. ¿¿P_J^vC^^y> ¿:¿¿2Í^ f ' fer^MA ¿& fe, UJr" J?) ^ u ft-W cd.dt,u ^-^ Jj «. [U/u' 1 V / 2). c^^-^iL \) i - - _ : - — + t ^ù : ¿ *l^f ¿A,w M i4o) A, ^ w ^ - > ^ ^ ^ ! >n .'v·-í l'VM/*~ a*-K Lf- A/. /•' ¿•¿•Le, V« -'• - ' - U ^ Q t i '^í-'' /I* ¡ , / V n> ;i/U 4 5"} ¿ K W ^,i¿^)^-íLJít TtK . " V . - ^ t í ^ 'A;' L,-.'--/ i.'•K: O-í U.i'' cbí*. \ ' /Vi I/I-'"U.^. , f,JvT \ .* Vi- o' tUi r/^l-.'Vl /-Ó ¿¿C£ - Cf^ �J/MA ¿U^utoiU' {câ tjW) i/l l) ¿ 1 liíti^Z. S3 C (LiíeMJr. lH lusH "C '• Ç\AA Un ¡¿X ico, \U ÍS&MJ UM l U u 1 ^' 1 4 J >1 ,AU-Çt^A "il Ut*. ¿ t / l'U y»f> - ^ \H ft^ÁAAA. //w •.ifCtM 1 ^ r-f^ ai.../ J-Cttr, �•1. y L·ol^ , áuíí^H^ : ''#/>«/'<^°' ^ huillak A k y ^ fet") ^ ^ / C^fJuu^^ ^^^ ^ > ^ 7 (XT ^. , ,,/ ù ^ Y r't CíUWW^' i^> í ^ 5 ^ ' �3 f jiLÙUlV'^ /*" / ;}..{1lfl<Ct¿K^) :¿C iféJgêd- ¿VL Ui ¡4^ /H*,IIW i* V inte* i'^ -l-lü'óu. -¿> ^ ' ' V " y / - - "ft, á, .,U. «w.— ^ J ^ J i - ^ ~- ¡T"^7 ívH^i' - ^ ?u ;u " ' ^ u "' ' Atj> UA.¡^/' /I^VvUi 7 5 ^ /l^' t-l· �¿•(X.16',"u¿> •• ¿- ^ W t ls) tó— |-V h ^ 4,L- -, -j"' ,JV>A T^CL^ \ ¿ , • • • 1 > V \ ni l· 7^7 \ i I . /lli] Cc-i l U£ >¿U tAMAdJ) i 'iXy / W fciU-4\As\H._ Aj L HLL,,'^ /"*-' - /-t 4 b A /A iw ¿vuH 7 i p (h cJ :h M\7 • M -**«- &uw¿> i / / ¿ ¿ ^ ¿ ' y ' " 1 ; - -•> , .v . ¿Oi't**- a«^ "'-C/V . / V / / ¿ ( l ^ ^ / t - Z ^ w i ' ¿>' ví ^7'^'7f tr'^' /UlM / �^ I 'i Li ,vv V\Atb'y- A !»i^ •TTK A.> V '\ . \S <-x $-.*> "\xV V ^ O y C M 71' 1 fne^-Á^l *' ^- > •ri" (j-ÁltrU. •c , Uiv~f-i W°' . ' iM ' ~> 1 ív *ï. V l(k k l Tl'•>''- <¿( J Cana ;M „ ,, Í-MA - iA ^ H ' fF*z&%, I aJ ; & - * <**'? " ^ • I v �í 'lu ^ 4P '¡~a~rnT M) / /U/w i' T"> ¡ • IY** fl'-ut ) ^-^-^ Sj H^ faç ¡.VCA ¿J* ^{M^^:AF A n Lz. i'liA w w * ' ^ I A h chd^ ¿J ¿k^ K^Jû. n / Ú, c^h/"*^ '^^f^' .Ù ^ fa™ a û'^'H/ ^ W ¿ /i/jVr™^ 1 ^' ftiMi >^^/ fori 7T X/n-., / Vi.vi ' v 7 ..Lifl-ufxû/e.. ~ �? IrHKO'f*** )ç\ U- 1 :: tó^^7^fl^-^i^-^-^ — — , ¿A 7A ? a � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Un discurs esperançat sobre el futur de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-12 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Campanyes Obiols, Raimon, 1940- Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Parlament de Catalunya Catalunya Acció política Description An account of the resource Discurs de Pasqual Maragall en un acte de campanya del PSC per les eleccions autonòmiques de 1988, amb Raimon Obiols de cap de llista i candidat a la presidència de la Generalitat. Conté diversos fulls amb notes manuscrites de PM. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1153/19880413d_00283.pdf 54ed430b4880f10202b7842c2b8a3d73 PDF Text Text t3-114-5?P I tç ' I &fu sle )1\f(1,- 1 )( c4V ArlD g py 4 ( ‘ 5-cni LEY U- A- US PA( : _ frrA r o pck._ 1 C;LITYlfr :aç te\s- ciE)-Yrks, l JUr 09 A "1 SŸ/,t7 (,49 11-sve-Pk eL /11 4-(At d 21 Je714 r ()m'o çrcv. .0\W Pe-7,04 k-Ar- -ELS Inj-& ^ TI-5)14 «S Ls7U,64"41*. skaMl_ ( ke_75 . leD,t,(494 yvt.4-e v r \I UMt;(1-1 19\ ,11,C 6 5,a\r(- -.<2 (e-12 N /171.-NO tt,Ç R3 17\71;19 L, oe-b-(94-1---- A LA (-0-v\MANtsit, (3.GNIAI LLiE Qu v eLL 1-1y cornmii Pez_ E~f/¿-6-1- 0(\PGOLAt\ 4-sq.C. oc-- rs b47,t1 7-79r- ¿7/4-u (mg ¡.--V7-�(71A �^ Q úC ¡° V 91 M6-i) L^17^ 9 DOpN(A-M Peh 97- / 4 Ov h &YyS, ROO Firm? ^,^^ N' /11, o rit e- Gc U7^f S't'I LE S 9ipe\ o‘r-3 - 12 V1912yE: O 1 ZZ,-w c;-rN fewQ tJL 1 0,„ /4e-s- ,^ J^ _IDA/ p c G U^ c^3 :' l1ÍÒI1G5 0,( 71 1141r ^ ^, ^S G4< P° L rS 7-A.1 '( 1f 11 - ^/orrn ,p 1: P oi-S `7111 r^ k-yr fr^t--txt QvC Gr'P/1/5" CU nh^ ¿el Fel4 fn- S oß en .WÇ A Gve3IYA2 W 4 Le-4 Adit-14 ,DrJç ! v ' e S Ii.T/f / ycç r /V ^ S ^` ►í^f`i^l 4 S^^LG4(^ ^^ ^-^ ^. t UN Í^^^ ^^ trri sek.^r ^: UUl'h b/A-Sb ^^ ^, GI^ J\l ^ 1 ^1 r ^ /^ ^¡ K (, i g `^ ^4 V i9\- /' 2./^r., ^ , u z c:zJ71`vf^---11W LA ft E ., te" ,^'tX^bú^^^^^ r^ LA, ^^^^ ^ W,V1a^^^^ ^_^^ �íJ \\ cYJUS ^D ^ /ffliON/5 r, \() ( U 06-0/15.c417 l'ruT )0 ^ ^^ ^-^ ^ ^^^^^; : P N uvt. !),..414,4/ ^^> ^^ fret oil, cel) EI ^ ^ ^^. ^ ^^ ^ ^^- J oc" f VOL o? N- 4J IV e- Sr va(,eYil_ M ^,, ^lik.P " 1-- 41(él elkitr c t- Mii? R ^;Í 1-6.-r%v^-71- dpv its-r 4 4 0 C.,5 i ^^ , ^¡5 i J '^ ^ ^'^¡ ^ Jk kkC col ^^ ^^ /\J t; ^( KA,4) ^^ ^ ^^ ^ ^ Ï^ S ^ u ^ ^ c)ai " " `. . r-^^ ; crn--) \rPritA ov r- r^ ^ 41-15 l, eiv( 9 Mg 7 i,4 tV P/-- (^' ^ b Otf-- ,1) " 001- G d ^ Der c-1,50-4 , o 5 imi--- t,f,14 ^^ ur k 2~ PAO OC okr- 6,y1 o A 9 -9 T-krç P q'l\S ihAbi okr elm-rn (J I Co M /rA ` G%t, 1A,l. S Ñ tb./ D-PPYL. P i1n Gn C^ ^1 N S C-e?,j1 (f6"r i . ( ft.SS ^ �, i-b —v 1^ (..72-.Í tZ S^ "7 --/z7t li AJTJ C Nlz. ; lytys l?),n) t„o7^t¡^^^('^ E? f l5-ç ou 01,j e- ca)vC1 cJ Nt e-e_. 6-015 ioorotDuz- -77)eT 1)/s-i->mGp.(i 5 £timPne( L2 st \-55,4* twr ez--- euçA t ^^^=^ ^ O' t bCtv"D . Tk" ^ ^t r otwd°^c;-^J'^ ^^ cA v rpri` A ^ ^ .^-- p n'k. o uNif\C^ N o VA G\ C-yvn«I ILA ^. cA»,A ( t" n cm , n v A-7\A ) 9L) ei i S" gA; r f=1Cc.=^i G j sc;\ Ev 1 b rs u' vr. - (:65 thr\ Luí -^ 1Yk kt o-ws ca r–fif (rk.7f U'ç U N k otA- f,/ tx--- L A- Dc C ^. rJ ^-^^ -- 0ti1119m/) ^I^ ^j` ^`$ P t, L4- — al ^ PrIt, Pr. ,iY^'L ^ YA-o e3' A P30 flFiryne,-5 o^^i ^ 0 6D S ^t /.^ --^ ( ..^. CiUrYTT NO (-) M`ki ka\- G^ ^ ^ i ^ G^ t^^ v4-;# GO. ^^ b krYI-L f1,4M - A ^5' 71ft^ ^: , �e Q cn,^ - ^^ ^ ^ ^ 4ÅQ G^ ^ ^ jùr c^^ 1 ^^ ^ ^ ^ ^ ^^ ^ -' ^` ^^^^ ^ ^^^ ^- ^,^ ^^^^^ ^ ^U ^ ^`^^ e ^ w^^^ % ^ u ►^ \ tG Xk ^^ �;4(":11)4- }^, ^^^ ' L^^ ^^^ `ú u,(I A L-5 ^^-c G^^^2 e C:a Cnm p c,-ev1 r D^ ^ u p pl..v¡1 oo -m ^^.../ ÇlM C-911 11,11-(4)" LA- U r ¿.-!' ili?db-57-5 ^ ? ET ". uC ffflif 150 119 ( J) C ^^^ ^^^ ^ rG-^^-^ `^? Oci? ll& Kr-/0 4i Sr í^i Pc.0 uii úPL „(,,z2--L- CJ ia ayv C-STA-f- 722 ti-k-S ?A ° IS e eit4 c^ Az" vA JL ruonuz.^y ^ ^ ^^ ^ ^^ CM4 tt ^ CM \I :^ l^ ^— D evíGd irt, ec te,» < ut= 'no ^ S r^ ^ S í^ cdt›,15 eAf/v (1 / cg t^ - trs (-1(1-7 r ^^ eyGC-yu 4h41-2 ",b t 5 . r O D 4/14 &5 r S "J q- 1 Na ^^3 9 1 D / 1.s7Y1 A I.' (thr>\e"-ç2 --& í E L R L( )7 0 u ( 1 D ' ^^ ^ /A-.) -7,2;-pui �.--6 e% 1 lf D A 1 'v 71' rb-li rS el> r^f j yk , I- + 1 774 05PC59`t ^. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4059 Title A name given to the resource Presentació del llibre de Jordi Borja "Estado y Ciudad" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llibreria Tocs, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ciutats Barcelona Nacionalisme Territoris Acció política Borja, Jordi, 1941- Description An account of the resource Versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Escrits https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2583/19880420d_00285.pdf 6bc75f47b81b34df8118a74ad40082e9 PDF Text Text Ót-q C. '~ 1,,N. Em congratula especialment poder-me afegir a aquest homenatge al pare Miquel Batllori, jesuïta dotat d'una intel . ligència i d'una ironia finíssimes, historiador eruditíssim -el gran especialista dels Borja-, testimoni amatent del seu temps, i un home de conviccions profundament democràtiques. Miquel Batllori va estudiar dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on va coincidir amb una generació prometedora, després maltractada per la guerra, l'exili o la depuració. És la generació de Jordi Maragali, de Pep Calsamiglia i de Josep Ferrater Móra, de Jaume Vicens i Vives, de Pere Grases, o de Ramon Esquerra. Batllori va passar part de la guerra civil al seminari castellà d'Oña, i la immediata postguerra en un col•legi a Mallorca. El 1947 s'establí a Roma. Però els més de cinquanta anys que fa que viu fora de Barcelona no han pogut desmentir que és un barceloní de cap a peus. El pare Batllori va néixer -ell mateix ho explicava en la conferència que va pronunciar al Saló de Cent de l'Ajuntament la diada de Santa Eulàlia del 1987- al número u de la plaça de Catalunya. Fill d'una família d'industrials del tèxtil, el seu pare havia nascut a la Rambla i la seva mare a Cuba. A casa seva -a l'edifici que fins ara ha estat el de la Fecsa-, hi vivia, al damunt, en Santiago Rusiñol, i al costat, una altra família catalanocubana. Ell mateix s'interrogava: "Voldríeu més barcelonisme encara?". Però el seu arrelament a Barcelona no acaba aquí: en la mateixa conferència, vam poder saber que la família Batllori tenia la seva casa pairal a la falda de Montjuïc. "Aquesta casa -afegia Batllori-, abans de ser abatuda per les exigències del creixement urbà, l'avi la féu posar en una tela a l'oli, que el meu germà gran, Andreu, l'estudiós de la ceràmica catalana, ofrenà a Agustí Duran i Sanpere per al museu de la nostra ciutat". En la seva conferència d'aquell vespre, Batllori repassava els cercles erasmistes i lul . lians a la Barcelona del Renaixement i subratllava el caràcter florent de la ciutat a l'època. A propòsit d'això, va explicar una anècdota que no puc estar-me de recordar: el 1939, Benedetto Croce li va explicar que, en el seu únic viatge a Espanya, l'any 1889, havia visitat Barcelona. I la ciutat, que aleshores acaba de celebrar l'Exposició Universal del 1888, 11 havia semblat un magnífic pròleg a un llibre prou mediocre. �Avui, quan Barcelona afronta amb renovada empenta el darrer decenni del segle, amb la mateixa il . lusió que els homes del 1888, vull felicitar de tot cor un deis seus fills més il . lustres, testimoni viu i sagaç d'una época conflictiva per?, al capdavall ben fructífera de la nostra història. Per molts anys, pare Batllori. Pasqual Maragall �He pogut saludar i escoltar Miquel Batllori, els últims temps, almenys en tres ocasions que recordo bé: en motiu d'una conferència sobre Ramon Llull al Pati Manning de la Casa de Caritat, en una cerimònia inaugural del Collegi de Filosofia a la Casa Elizalde, el centre cívic de l'Eixample, i en un sopar que l'Institut d'Humanitats va dedicar-li ara fa dos anys, amb ocasió d'una altra conferència, a mena d'homenatge a la seva persona per part d'un important sector de la vida intellectual de la ciutat. En les tres ocasions esmentades he tingut la mateixa impressió, com l'he tinguda cada vegada que el lleure m'ha permès de llegir alguna de les seves publicacions: el pare Batllori, si ho puc dir així, és l'eclesiàstic més "civil" que mai no he conegut. Aquest ciutadà erudit, que ha passat la més gran part de la seva vida -rica en coneixences, lleial en l'amistat, fidel als seus orígens i incansable en l'activitat intellectual- a les ciutats de Roma i de Barcelona personalitzal'exemple perfecte, als nostres dies, de l'home que aprofita la seva condició de tal cosa, de ciutadà, per a representar, eixamplar i difondre en totes les direccions allò que les ciutats, millor que cap altre espai comunitari, recullen, estimulen i conserven: l'esperit cosmopolita, les virtuds de l'home universal, els atributs d'aquella mena d'home que Goethe, des de Weimar, va definir com a Weltbürger, ciutadà del món. Al Pati Manning, després de parlar de Llull amb una ^ saviesa, un sentit de la ironia i una acuitat que costa de trobar, uktk tan altes, juntes en una mateixa persona, va estar-me parlant , r-i un capellà d'aquell t^ dóna nom al lloc - -Robert Manning, irlandès mort a Mèxic, que no s'ha de confondre amb el cardenal H.E. Manning- i que se n'hauria pogut treure, perfectament, una petita biografia. A la casa Elizalde,a més de parlar-nos de l'humanïa Catalunya, no es va estar d'evocar-me la familia que havia �viscut en aquella casa noble, en la qual ell havia entrat en automòbils d'època, i de la qual recordava, encara, fins els detalls més particulars: "Això era el menjador", "Aquí rebien", "Aquí s'hi feia música". En ocasió de l'homenatge que he dit més amunt, ens va dedicar una de les poques anècdotes polítiques que van sortir aquell vespre en la conversa amistosa -hi predominavc la gent de lletres, és clar-: era arran d'una visita que Mussolini va fer, als inicis de la seva carrera pública,a les installacions de la Fiat, llavors presidida pel vell Agnelli. Així ho va explicar Miquel Batllori: es veu que Mussolini va demanar a Agnelli que l.i expliqués com es repartien les forces polítiques entre el personal de la fàbrica,a la qual cosa Agnelli va contestar: "ComunïStes, el trenta per cent; "Popolare" -després la Democràcia Cristia-aun altre trenta; i la resta, Socialistes". Llavors Mussolini va preguntar: "I feixistes?". I Agnelli, sempre segons el fiabilís Batllori, que devia saber l'anècdota de primera mà, va contestar: "Fascisti, tutti!". Tinc la impressió que, quan un jesuita que és, a més, un dels homes més savis que deu haver-hi a Europa en aquests moments, és capaç d'esplaiar-se amb tan vall sentit de la relativitat i la paradoxa que regna sobre les coses humanes -en política més que enlloc-, és que ens trobem, no solament davant un acadèmic exemplar, sinó també davant un home que ha constituït la seva condició humana$obr.e la base de totes les circumstàncies que elis determinen, des de les més abstractes, enrevessades i doctes, fins a les més particulars, menudes i quotidianes. Deixant a banda aquests records personals que tinc d'ell, crec fermament que Miquel Batllori representa, si ens ho mirem amb ulls de barcelonins, un gran exponent contemporani de l'esperit illustrat i cívic de la magnífica tradició noucentista a Catalunya, que és el corrent polític, pedagògic i cultural en qué ell mateix es va educar, al costat de Rubió, Pijoan, Eugeni d'Ors, Joan Maragall, Carner, Riba i tants d'altres: gent que, en molts aspectes, són encara model d'aquella "alta civilitat" de qué va parlar un altre dels seus amics, Joan Llongueres. �3 Em ve al cap, per acabar -perqué me°1 va fer llegir la nostra amiga comuna Maria Aurélia Capmany- aquell llibre de Llorenç Riber, La minyonia d'un infant orat, que acaba amb un capítol intitolat "A la ciutat dels llibres". Mossèn Riber -l'obra completa del qual va prologar el pare Batllori- hi diu que els tres volums pels quals havia entrat "a la ciutat dels llibres" eren els Salms, de David, les cartes Tusculanes, de Ciceró, i Tirant lo Blanch, del valencia Joanot Martorell. Estic segur que Miguel Batllori els coneix a la perfecció, aquests tres llibres, que són tres fites de la cultura clássica i humanística que caracteritza per igual el mallorquí Riber i el catalá Batllori. Pera ara m'agradaria afigurar-me que, en el seu cas, la ciutat que el va veure n6ixer i que no ha deixat de freqüentar, Barcelona, ha estat, en tant que ciutat amb algunes de les millors biblioteques medievalistes■del món -l'Arxiu de la Corona d'Aragó, la Biblioteca de Catalunya i la Biblioteca Universitaria i Provincial- la ciutat que va oferir-li la primera oportunitat perqu'e es convertís, al cap dels anys, per a orgull de tots els barcelonins, en un savi cautelós, exhaustiu i universal. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Homenatge al pare Miquel Batllori Subject The topic of the resource Batllori, Miquel, 1909-2003 Homenatges i distincions Barcelona Història Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Description An account of the resource Inclou dues versions de la intervenció de PM. Probablement la primera és la proposta del Gabinet i la segona la que va acabar fent. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1154/19880422d_00286.pdf a828a480c6f8d9e57754a301fd3efcf7 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume sin. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Conferència de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall, a Berga sobre "Els Jocs Olímpics i la Catalunya d'avui". Berga, 22 d'abril de 1988 �2 SENYOR ALCALDE, SENYORA REGIDORA, SENYORS REG IDORS, SENYORES I SENYORS, VULL AGRAIR LA INVITACIQ QUE HE REBUT DE L'ALCALDE SR. AGUSTÍ FARRÉ PER VENIR A BERGA A PARLAR-LOS D "AQUESTA GRAN IL.LUSIo COL.LECTIVA, D'AQUEST GRAN REPTE QUE ÉS EL '92, I TAMBÉ PARLAR-LOS, ÉS CLAR, DE CATALUNYA. ESPERO PODER VEN IR TAMBÉ A BERGA PER LA PATUM EL PRIMER COP QUE EM SIGUI POSSIBLE, I POTSER PODRà SER JA L'ANY QUE VE. ARA JA ÉS MÉS FàCIL ARRIBAR A BERGA. PER HA 7 COSTAT MASSA TEMPS I ESFORÇOS PORDER-HI ARRIBAR AMB k_ CERTA FACILITAT. EN UN PAÍS COM CATALUNYA ICA FACILITAT DE MOVIMENTS PEL TERRITORI FS CRUCIAL, ES DETERMINANT PER A LA VITALITAT DEL PAÍS. �MOLTS, LA MAJORIA, IMAGINaVEM FA 12 ANYS, 10 ANYS, AMB LA IL.LUSIQ QUE SENTIEM PEL PAíS QUAN EL 76 I EL 77 EREM ALS CARRERS I A LES PLACES DE LES CIUTATS I LES VILES DE CATALUNYA EXIGINT LA LLIBERTAT I L'AUTONOMIA, IMAGINáVEM LLAVORS QUE BEN AVIAT SERIA FACIL ARRIBAR A BERGA QUE TINDRÍEM MÉS QUE ENLLESTIDA LA DIVISI6 TERRITORIAL DE CATALUNYA I L'ORGANITZACI5 D'UNA NOVA ADMINI STRACIó, QUE L'EIX TRANSVERSAL ESTARIA ACABAT, QUE TARRAGONA I REUS I EL GARRAF TINDRIEN AIGUA, QUE LES RIERES DE CATALUNYA NO SERIEN PUDENTES, QUE EL SISTEMA DE DEPURA L- CIó LA NAURT . ► : MILLORAT OSTENSIBLEMENT, QUE RIA CAPDAVANTERA A " ESPANYA COMPARABLE A LES MILLORS D'EUROPA, I QUE LA TRADICIó DEL PATRONAT MUNICIPAL ESCOLAR I LA UNIVERSITAT AUToNOMA DE s' LA REPUBLICA NO S'HAURIEN ESTRONCAT, QUE ELS 600.000 POBRES QUE AVUI HUI HA EN AQUEST PAÍS ESTARIE ' ATESOS, QUE ELS ROBL EMET D'INSEGURETA I DROGADICCI. NO HAURIEN ARRI ' AL GR U DE MANCA D POLÍTIQUES D FINIDES QUE -L/ AVYl OBSERVEN/ 15 (:) ,)-In, trv-741.^1 0 ifpit i_ u e _ ç ( ^ J v,En4 \- !717> (^^^^^ �IMAGINaVEM EN FI, QUE L'ATUR HAURIA DISMINUÏT I QUE UNA POLí,TICA INDUSTRIAL DE PROMOCIp INDUSTRIAL DE PROMOCIó PRóPIA DE CATALUNYA HAURIA CONTRIBUÏT CLARAMENT A LA MILLORA DE LA SITUACIp, EN AQUEST TERRENY. ES CERT QUE TAMBÉ PENSAVEM QUE EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUNYA JA S'HAURIA FORMAT, QUE L'ADMINISTRACIó PERIFèRICA DE L'ESTAT S'HAURIA ADAPTAT ALS ESQUEMES TERRITORIALS CATALANS, QUE S`HAURIEN D'HAVER APROVAT TEMPS ENRERRA, MOLT ABANS I, PER TANT, QUE MOLTS PROBLEMES QUE TENIM, NO NOMÉS A CATALUNYA, S I Nó A LA GOVERNAC Ió ESPANYOLA EN EL SEU CONJUNT, TAMBÉ ESTARIEN MÉS BEN SOLUCIONATS, MÉS AVANÇATS. PER AIX6 NO TREU EL FET EVIDENT QUE ARA, I AQUÍ, A CATALUNYA, NO S'HA SABUT DONAR SOLUCIONS ORIGINALS I PROFUNDES A MOLTS DELS PROBLEMES DEL MOMENT, QUE CATALUNYA, LA CATALUNYA QUE TENIM AVUI, NO ÉS NI DE BON TROS, AQUELLA QUE FA DOTZE ANYS ESPERáVEM DE TENIR, A HORES D'ARA. �-5- ._..._... d... ^..,.,. NO P D IN QUE TOT AIX6 NO TÉ RES A VE AMB EL JOCS OL,MPICS. ES IMPOSSIBLE DISSOCI A ? LS JOCS DE LA REALITAT ACTUAL D PACS, DE TOT E •UE NO S'HA FET I DE TOT EL QUE HAUREM D FER, P• S JOCS I, SIMPLEMENT, PERQUè S HAVIA DE FER A PERMETINT-M AVANT D LUNYA. E DEMOSTRAR-LOS QUE ESTEM CAIXEN PERFECTAMENT I ENS DONEN AUTf^NTICA DIMENSI6 DE LE OSTRES INQUIETUDS I ESP CES. SQN MOLTES LES PECES A TEN ' EN COMPTE I, ÉS C',AR, NOMÉS PODRÉ REFERIR-ME A ALGUNES . CATALUNYA APAREIX AVUI ALS ULLS DE L'OBSERVADOR, EN LA TACA DE LA NOVA CARTOGRAFIA PER SATèL.LIT I EN LA REALITAT DELS SEUS FLUXOS ECONoMICS I SOCIALS, COM UNA XARXA DE CIUTATS, COM UN CONJUNT D'AGLOMERACIONS HUMANES, PETITES I NO TANT PETITES, MITJANES I MÉS GRAN S. AQUESTA XARXA TÉ UNA LoGICA CREADA PER LA 1 �HISTòRIA, PRODUCTE DELS FACTORS NATURALS I, A VOLTES, RESULTAT TAMBÉ D'UNES DETERMINADES POLÍTIQUES, ENCERTADES O NO. HORES TERRITO - AL PRIMER, D'ARA, UNA POLÍTICA HAURIA D'HAVER TINGUT COM A OBTENIR EL MàXIM EQUILIBRI 'ORDEN IQ JECTIU: RITORIAL I FUNCIONAL I L MÉS GRAN QUALITAT DE DA POSSIBLES PER AL CONJUNT DEL P AMB EL -fiTIM DE SACRIFICIS PER A CADASCUNA DE LES SEV I SEGON, - • CORRECTA C NEXIá INTERNA DE CATALUNYA, ENTESA CO AQUEST CONJUNT D'AGL' ERACIONS HUMANES, COM AQUES XARXA DE CIUTATS, I LA CO EXIQ TAMBÉ AMB EL S STEMA MÉS GRAN DE CIUTATS QUE ÉS EURO EL TERRITORI D'UNA REGIO O SUBREGI6 EUROPEA, PER TAL D'ACONSEGUIR EL M à XIM POSSIBLE DE RESULTATS ECONñMICS I SOCIALS PER ALS SEUS HABITANTS, HA D'ESTAR BEN ESTRUCTURAT EN SI MATEIX I BEN LLIGAT AMB L'ENTORN CONTINENTAL. �D'AIXó VOSTèS, AQUÍ, A BERGA EN S6N PROU CONSCIENTS PER LES DIFICULTATS DE COMUNICACI6 QUE DURANT TAN? TEMPS HAN HAGUT DE PATIR. y Ln ^ EUROPA TÉ LA SE A ACTIVITAT FORTAMENT CONCENTRADA EN UN ESQUELET URBS. i LA BONA CONNEXIp DEL SISTEMA DE CIUTATS CATALà AMIS AQUEST TEIXIT URBà-INDUSTRIAL I DE SERVEIS DEPèN, AQUÍ Sí CRUCIALMENT, DE L'AREA METROPOLITANA I FINS I TOT DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA. PERQU LA CAPITAL D'UN PAÍS JUGA NO SOLAMENT EL ROL DE MOTOR DEL SEU TERRITORI, ENTóS COM UNA ARTICULACIÓ DE MOTORS ALTERNATIUS I COMPLEMENTARIS, SINÓ TAMBÉ, EL DE PUNT DE CONNEXIÓ VERS L'EXTERIOR. LA FAL.LACIA DE L'OPOSICIp BARCELONA- CATALUNYA NO FS CERT QUE CATALUNYA S'HAGI DE PLANTEJAR LA �CONTRAPOSICI6 O L'OPOSICIó ENTRE DUES CONCEPCIONS: UNA, LA "BARCELONINA I L'ALTRA, ANTIBARCELONINA, COMARCALI STA O SENZILLAMENT CATALANA. NO S'ENTÉN QUe VOL DIR ACTAMENT Qjt ES BATEJA LA PRIMERA DE LES OPCIONS 04; LA DE LA ÇrATALUNYA-HANSEaTICA / ^ ,rr'. I LA SEGONA COM LA " LA CATALUNYA-CIUTAT. MAI AQUESTES DUES CONCEPC O S, SI ÉS QUE SE'N POT PARLAR COM DE CONCEPCION EN EL MAT • X SENTIT L'UNA I L'ALTRA, NO HAN ESTAT 01 5SADES. ES BO QUE HO ESTIGUIN ARA. ÉS CERT, EN CANVI, QUE HI HA HAGUT HISTQRICAMENT UNA CONTRAPOSICI6 ENTRE UNA CONCEPCIó MÉS URBANA, MÉS INDUSTRIAL, MÉS EMPRENEDORA, DE CATALUNYA I UNA ALTRA CONCEPCI6 MÉS TRADICIONAL, MÉS PAIRALISTA, MÉS CONSERVADORA DE CATALUNYA. AQUESTA CONTRAPOSICIó ÉS LEGITIMA EN EL TERRENY DE LES IDEES, EN EL TERRENY DE L'ESPECULACI6 TERICA, EN L'AN^LISI HISTòRICA POTSER, PER MAI COM A BASE FILOSòFICA PER A EMPRENDRE L'ORDENACIó TERRITORIAL DE �CATALUNYA. NINGÚ FI,1S ARA NO HO HAIA PRETèS. 1 MENYS QUE NINGu EL G ERN DE LA GENE LITAT DE CATALUNYA, SIGUI DEL SIGN QUE SIGUI, N POT BASAR LA SEVA LOSOFIA TERRITORIAL EN UNA OPOS CIQ, O DUES OPOSICION LS CONCEPTES/ DE "RERAPA4S" I DE" TIUTAT" COM A ON EPTES CONTR POSATS, FA MOLT ^; EMPS / QUE ' AN APAREGUT DE A LITERATURA C IENTÍF.,IirA I FINS I TOT DE p/A POLLTICA. 41/ LES ES CONCEPCIONS UE POSEN L'èMFASI N UNA O ALTRA DE ES PARTS, CAPITAL -PALS O BARCELON SóN P FECTAMENT REVE CATALUNYA, IBLES I FINS I TOT! DE VEGADES EQ UIV7,ENTS . S'HA DIT SOVINT QUE SENSE BARCELONA, CATALUNYA NO FóRA UNA NACI6; QUE LA COMPARACIó AMB REGIONS EUROPEES DE CULTURA PRòPIA (BRETANYA, C5RSEGA, OCCITàNIA, ETC.) �MOSTRA CLARAMENT QUE LA I NEXI STgNCI A D'UNA GRAN AGLOMERACI6 URBANA ES CORRESPON DE FET AMB LA INEXISTéNCIA D'UN PROJECTE NACIONAL ESTABLE. I AIXò PROBABLEMENT ÉS CORRECTE, PER¿ TAMBÉ ES POT DIR, AMB LA MATEIXA PROBABILITAT D'ENCERTAR, QUE SI BARCELONA EXISTEIX ÉS AL CAP I A LA FI PERQUé CATALUNYA ÉS PROU NACIó COM PER HAVER-SE PROPOSAT I HAVER ACONSEGUIT LA FORMACIp D'AIX¿ QUE EN DIEM UNA GRAN CAPITAL. CATALUNYA HA TINGUT PROU FORÇA PER DOTAR-SE D'UN SISTEMA DE CIUTATS I CREAR UNA CAPITAL COM BARCELONA. DONCS BÉ, AQUESTA BARCELONA NECESSITA MES QUE MAI D'UN GOVERN QUE L'AJUDI A TIRAR CATALUNYA ENDAVANT, NO ELLA SOLA SINE) AMB TOTES LES CIUTATS I POBLES DE CATALUNYA, PER¿ A TIRAR CATALUNYA ENDAVANT DE DEBE, TAN ENDAVANT COM PUGUI ANAR. SI BARCELONA NO VA, ELS HO ASSEGURO, AIXò AN IR . Sí, QUE ES BEN CERT, CATALUNYA TAMPOC NO �NO ENS PODEM CONFORMAR AMB UNA CATALUNYA DE PA SUCAT AMB OLI, BASADA EN QUATRE ADAGIS I PROU, QUATRE r ADAGIS QUE S&N UNA CARICATURA DE LA NOSTRA MANERA DE SER. NO ENS PODEM CONFORMAR AMB UNA CATALUNYA ORGULLOSA I PROU, SUSPICAÇ I PROU, ATENTA ALS SIMBOLS I NO ALS FETS. r HEM DE VOLER UNA CATALUNYA dOVE, MODERNA, HEREVA D'UN COLLA DE VIRTUTS, QUE' COMPTI EN ELS TEMES IMPORTANTS DE FUTUR, EN EL TR BALL DE LES DONES, EN LA SORT DELS MARGINATS, EN EL FUTUR DELS JOVES, EN LA CONFIANÇA DELS EMPRESARIS. A CATALUNYA EN QUE LA VIDA 0 N DE CADA DIA SIGUI MILLOR', EN ART, EN CIèNCIA, EN QUALITAT DE VIDA. UNA CATALUNYA QUE TREGUI TOT EL PROFIT DE LES REFLEXIONS QUE S f RE ELLA HAN FET ELS CATALANS. LLEGEIXIN UN FERRATER M , UN VICENS VIVES, RECORDIN UN BOSCH GIMPERA. AQUEA CATALUNYA QUE ELLS HAN DESCRIT I QUE ESTS ENCARA DESACIADAMENT TAN LLUNY, PER QUE EN EL FONS, SI HI PENSEM, ESTS A TOCAR DE DITS. �NO ENS PODEM CONFORMAR I NO ► S CONFORMAREM AMB POCA COSA, CONSTRUïREM LA CATALU A DELS NOSTRES SOMNIS. EL PAÍS AMABLE, OBERT, TOLE ANT, LIBERAL, EN EL MILLOR SENTIT, LA NACI5 NO EXCLO T, QUE L'HAN FORMADA DE TOTS ELS RIUS REGADA, CONSS/r UïDA, PAM A PAM, PER LES SEVES VILES I CIUTATS, PELS JSEUS CIUTADANS MES ACTIUS. �-13- PER UNA SOCIETAT SENSE DIFERNCIES CAMP-CIUTAT NO VOLDRIA QUE EL QUE ESTIC DIENT S'INTERPRETÉS COM\ UN OBLIT DEL CAMP, COM UN MENYSPREU ENVERS EL CAMP. EN ABSOLUT. JO CREC QUE L' IDEAL DE SOCIETAT ÉS UN EN EL QUAL LA FRONTERA ENTRE CIUTAT I CAMP JA NO EXISTEIX TANT. JA NO ÉS UNA SEPARACI6 ENTRE QUALITATS DE VIDA. AIXó HO HAN DIT MOLTS. HO HA DIT, PER EXEMPLE, MARX, I HO HA DIT MOLTA MÉS GENT. QUé ÉS LA CIUTAT DEL FUTUR IDEAL? QUIN ÉS L'òPTIM? L'PTIM ÉS DpNA QUAN EL CAMP EST MOLT MÉS URBANITZAT I MOLT MÉS DOTAT DE SERVEIS QUE ARA EN DIEM URBANS; URBANITZAT EN EL SENTIT DE LA COMODITAT, DE LA POSSIBILITAT DE VIURE-HI AMB UN DETERMINAT NIVELL DE DIGNITAT, DE CONEIXEMENTS, DE CONTACTES HUMANS. �I PER ALTRA BANDA, LA CIUTAT NO HA DE PAGAR TOTA SOLA ELS COSTOS DE CONGESTI6 QUE EST PATINT EN AQUEST MOMENT. NO HA DE PAGAR TOTA SOLA EL FET -NO VOLGUT, PER A QUE HA RESULTAT INEVITABLE AMB LES POLJ.TIQUES SEGUIDES FINS ARA- NO HA DE PAGAR EL FET, DEIA, DE SER EL CONTENIDOR DELS PROBLEMES DE LA SOCIETAT, L'ABOCADOR FINS I TOT DE LA SOCIETAT. LA MEVA TEORIA, LA MEVA IDEA ÉS QUE TRADICIONALMENT, AQUEST ESPERIT QUE TOTS TENIM A DINTRE DE DEFENSAR ALL¿ QUE ÉS NOSTRE, , AQUEST ESPERIT DE SUPERVIVéNCIA, ENS FA PENSAR EN ELS MOMENTS DE FER LES CONSTITUCIONS, EN EL MOMENT DE FER LES LLEIS, DE DECIDIR LES POLíTIQUES, QUE EL TERRITORI ESTIGUI REPRESENTAT EN ELS PARLAMENTS. I BEN REPRESENTAT. AIXA TÉ MOLTS ARGUMENTS A FAVOR, COSA QUE NO CRITICO. EL QUE DIC ÉS QUE TENIM A TOT EUROPA, I SEGURAMENT A TOT EL MóN, UNS PARLAMENTS QUE SóN DE VEGADES MÉS TRADICIONALISTES, MÉS CONSERVADORS QUE LA �POBLACIó QUE HI VIU, MIS CONSERVADOR QUE LA MITJANA DE LA SOCIETAT. LES LLEIS QUE SURTEN SóN GENERALMENT MÉS CONSERVADORES QUE ALL QUE LA GENT, EN GENERAL, PENSA. PER QUè? PERQUÓ ELS PARLAMENTS O LES LLEIS ELECTORALS ESTAN FETS DE FORMA QUE EL PES DEL TERRITORI, I PER TANT, D'ALGUNA FORMA DE LA INèRCIA DE LA TRADICIó, ÉS MÉS IMPORTANT QUE EL PES DEL FACTOR U55. j 1, AIXA ÉS AIXí I ÉS QUELCOM QUE CADA VEGADA TORNA I TORNA, CADA VEGADA QUE ES FA UNA LLEI, CADA VEGADA QUE ÉS FA UNA CONSTITUC Ió, UNA LLEI ELECTORAL O UNA LLEI TERRITORIAL, COM HA ESTAT EL CAS RECENT DE CATALUNYA. ARA BÉ, JO PENSO QUE ÉS IMPORTANT QUE HI HAGI UN MOVIMENT, UNA TENDèNCIA A RECONEIXER AQUESTA REALITAT. �LA IMPORTàNCIA DELS MUNICIPIS PENSO QUE ÉS EL MOMENT QUE ENS ADONEM DE LA FUNCIó I DE LA IMPORTàNCIA QUE TENEN LES CIUTATS I ELS POBLES, EL GOVERN DE LES CIUTATS I ELS GOVERNS LOCALS, EN L'ADMINISTRACI6 DE LA COSA PUBLICA. PER CONTRA, TOTES LES LLEIS QUE DARRERAMENT HAN SORTIT EN AQUEST PAÍS, A CATALUNYA, SóN LLEIS INTERVENCIONISTES, NO PAS LLIBERALS, I TRASPUEN UNA DESCONFIANÇA VERS TOT EL QUE HI HA A SOTA DEL GOVERN AUTONóM, I QUE ÉS, EN PRIMER LLOC, ELS AJUNTAMENTS. LA LLEI DE CAIXES, LA LLEI DE FIRES, LA LLEI DE CAMBRES DE COMERÇ, LA LLEI DE CAMBRES AGRáRIES I LA LLEI DE COMARQUES S6N LLEIS DE DESCONFIANÇA CONTRA EL TERRITORI I LA POBLACIó DE CATALUNYA, QUE EN DEFINITIVA ESTà AGRUPADA EN PODERS MUNICIPALS., ES TRACTA, EN AQUESTES LLEIS, D'EVITAR QUE ELS AJUNTAMENTS REPRESENTIN ALGUNA COSA IMPORTANT. �PER QU? PERQUè ES CONFIA EN EL FONS -CONTRA EL QUE S'ENS DIU-, EN EL CONTACTE DIRECTE ENTRE L'ESTAT, PETIT ESTAT SI ES VOL, PERO" ESTAT, I C IUTADa. ES CONFIA EN LA POSSIBILITAT QUE AQUESTA RELACI6 CREI UNA CERTA DEP ENDèNCIA DEL C IUTADa RESPECTE DE L'ESTAT, CONTRA EL QUE S'ESTà DIENT, CONTRA EL LIBERALISME QUE ES PREDICA. PERE) NO ENS ENGANYEM: LA GENT CONFIA MOLT MÉS EN EL PODER MUNICIPAL QUE EN ELS PODERS QUE HI HA MIS AMUNT, I AIXò LES ENQUESTES HO DEMOSTREN. I QUAN NO IS AIXí ÉS PERQUè ELS VALORS SIMBgLICS DELS PODERS QUE ESTAN MÉS AMUNT Sal TAN ATRACTIUS PRECISAMENT COM A SÍMBOLS, NO COM A GOVERNS- QUE TOTS HI ESTARIEM A FAVOR. ÉS EL CAS DE CATALUNYA, DEL GOVERN CATALa, QUE �TOTS, DESPRÉS DE 250 ANYS DE NO TENIR AUTONOMIA, CONSIDEREM EL GOVERN AUTóNOM CATALà COM UNA PRIORITAT, FACI EL QUE FACI, SIGUI UN BON GOVERN O NO HO SIGUI. ES CLAR QUE EN AQUESTS MOMENTS ENS DECLARAREM TOTS AFERRISSATS PARTIDARIS D'UNA AUTONOMIA. PERò DESCOMPTANT AQUEST EFECTE SIMBgLIC, SI PREGUNTEM ALS CIUTADANS PEL GOVERN, PER L'ADMINISTRACIó, QUE ÉS ALLó QUE INTERESSA MES, QUE ES ALLó QUE ES MES EFECTIU, QUE I I ÉS ALL6 EN DEFINITIVA QUE ESTA. MÉS A PROP, QUE ÉS ALLó QUE ES POT CONTROLAR MILLOR I ELS HI DEMANEM ON ÉS EL I NIVELL DE GOVERN, D'ADMINISTRACIó, EN EL QUAL VOLDRIEM ELS CIUTADANS QUE LA MAJORIA DELS RECURSOS PüBLICS ANESSIN A PARAR, LA MAJORIA CONTESTA INDEFECTIBLEMENT QUE A NIVELLS LOCALS. PERQUá AQUEST NIVELL NO ÉS AQUELL ESTAT LLUNYà; PERQUè AQUEST NIVELL NO ADMET OSTENTACIONS EXCESSIVES DE PODER I SI N'HI HA ES DENUNCIEN IMMEDIATAMENT, ES DESMUNTEN DE SEGUIDA. ÉS MOLT FàCIL, MOLT MÉS FaCIL DE CRITICAR, ELS AJUNTAMENTS. SE'LS TÉ MÉS A PROP. ÉS UNA �COSA QUE EL C IUTADà CONTROLA MÉS. DONCS BÉ, CAL QUE LES LLEIS DE LA GENERALITAT I EL GOVERN DE LA GENERALITAT TINGUIN EN COMPTE AQUESTA REALITAT, AQUEST SENTIMENT POPULAR. NO POT SER QUE PRECISAMENT L'ACTITUD DEL GOVERN DE LA GENERALITAT SIGUI LA CONTRàRIA. SIGUI LA D'ACUMULAR PODER AGAFANT-LO DELS AJUNTAMENTS, SIGUI LA D'IGNORAR LA FUNC Ió VERTEBRADORA DE LA SOCIETAT QUE ACOMPLEIXEN LES ADMINISTRACIONS LOCALS; SIGUI LA D'IMPEDIR, AL CAPDEVALL, LA PARTICIPACIó MÉS DIRECTA DELS CIUTADANS EN LA VIDA PI5BLICA A TRAVÉS DELS MUNICIPIS. VULL TORNAR A REFERIR-ME A LA IMPORTANCIA QUE TE PER A CATALUNYA LA CAPITALITAT DE BARCELONA. PERSONALMENT HE TINGUT OCAS Ió DE COMPROVAR COM AQUESTA FUNCI6 QUE ES ALHORA DE MOTOR I D'APARADOR -COM EN QUALSEVOL ALTRA CAPITAL- ES COMPRESA PER LA GENT DEL NOSTRE PAIS. LA HIPOTéTICA CONFRONTACI¿ ENTRE LA �METRÓPOLI BARCELONINA I UNA IDíLICA CATALUNYA COMARCAL ÉS UNA ELABORACIÓ PARTIDISTA SENSE CAP BASE REAL. ELS CATALANS ESTAN ORGULLOSOS DE TENIR UNA CAPITAL AMB UNA PRESNCIA AL M& CADA COP MÉS AFIRMADA. UNA CAPITAL QUE PUGUI PROJECTAR -SE CAP ENFORA AMB POTèNCIA PRGPIA. I AOtJ . ES ON ENTREN ELS JOCS OLÍMPICS. �ELS JJ.00. I CATALUNYA ELS JOCS SoN, A MIS D'UN FENOMEN ESPORTIU DEL MIS ALT NIVELL, UN PRETEXT PER A DEFINIR, IMPULSAR I DATAR GRANS OBJECTIUS COL.LECTIUS: EN EL TERRENY DE L'URBANISME, EN EL DE L'ECONOMIA, EN EL DE LA CULTURA, EN EL DE LA DEFINICI6 D'ESTRAT¿GIES INDUSTRIALS I TECNOL¿GIQUES. DES D'AQUEST PUNT DE VISTA, DES D'AQUESTA INTERPRETACIó DELS JOCS OLIMPICS COM UNA OPORTUNITAT EXCEL.LENT PER A CONSOLIDAR EXPECTATIVES OPTIMISTES I TRENCAR L'EXCESSIU PESSIMISME COL.LECTIU, ES SIGNIFICATIU QUE FORA DE BARCELONA SORGEIXIN INICIATIVES COM ELS PROJECTES DE BANYOLES O L'ATRACTIU PROGRAMA DE LA SEU'92. AQUESTA DkI'ERMINACI6 DE L'HORITZ6 DEL 1992 );S, O POT SER, MES IMPORTANT QUE EL PROPI FET D'ORGANITZAR O NO LA CELEBRACI6 D'UNES PROVES OLIMPIQUES DETERMINADES. �LES POSSIBILITATS DE DINAMITZACI6 ECONgMICA I CULTURAL QUE CREARAN ELS JOCS SUPEREN LES DERIVADES DEL FET QUE EN UNA POBLACI6 CONCRETA S'HI CELEBRIN UNES QUANTES COMPETICIONS ESPORTIVES, PER MOLT IMPORTANT QUE AIXq úLTIM PUGUI SER. LA CONCENTRACIp TERRITORIAL DELS ESCENARIS DE COMPETICI® ERA UNA OPCI6 OBLIGADA PER A LA CANDIDATURA OLÍMPICA DE BARCELONA. AQUEST ) 3 S, TRADICIONALMENT, UN DELS ELEMENTS MÉS VALORATS PEL CONJUNT DELS MEMBRES DEL COI A L'HORA DE DEC ID IR-SE PER UNA CIUTAT O UNA ALTRA PER A ADJUDICAR L'ORGANITZACI( D'UNS JOCS OLÍMPICS. ELS JOCS S'ATORGUEN A UNA CIUTAT, NO A UN PAIS NI A UN ESTAT, PER ÉS EVIDENT QUE TENEN UNS EFECTES I UNA CAPACITAT DE DINAMITZAR INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT QUE DEPASSEN L'dMBIT ESTRICTE DEL MUNICIPI ESCOLLIT. AIX¿ S'HA ENTES PERFECTAMENT FORA DE LA CIUTAT. NO HA CALGUT QUE ES PREDIQUI DES DE BARCELONA. DES DE TOT �CATALUNYA S'HA REBUT UNA GRAN QUANTITAT D'OFERTES DE PARTICIPACI6 I COL.LABORACI) AMB LA CANDIDATURA OLÍMPICA DE BARCELONA. I ARA VULL REPETIR-LOS QUE LES PECES HAN D'ENCAIXAR BÉ. A FI QUE BARCELONA PUGUI ORGANITZAR ELS MILLORS JOCS OLÍMPICS, I AMB ELLA CATALUNYA I ESPANYA PUGUIN SENTIR- SE ORGULLOSES DE LA NOSTRA CAPACITAT, CAL NO SOLAMENT QUE LES INVERSIONS PER LES INSTAL.LACIONS CONCRETES S'APORTIN A TEMPS -TOTES, LES DE L'ESTAT, LES DE LA GENERALITAT I LES DE L'AJUNTAMENT-, CAL NO €OLAMENT QUE LES OBRES ES REALITZIN EN ELS TERMINIS PREVISTOS I AMB LES QUALITATS DEGUDES, CAL TAMBÉ QUE EL GOVERN DE CATALUNYA GOVERNI AMB DETERMINADES SENSIBILITATS, AMB UN ALTRE ESTIL, D'UNA ALTRA MANERA. I A BARCELONA QUè LI CAL? UN GOVERN DE CATALUNYA QUE S'ESTIGUI BARALLANT AMB EL GOVERN DE L'ESTAT UN DIA SI I L'ALTRE TAMB. SOBRE QUANTS MOSSOS D'ESQUADRA HI HA �D'HAVER, O SI HAN DE PORTAR PISTOLES O NO A L'ESTRANGER O SOBRE QUALSEVOL ALTRA QÜESTIQ -QUE SEMPRE N'HI HA ALGUNA A PUNT-? NO ES MÉS CERT QUE A BARCELONA LI CAL UN GOVERN DE CATALUNYA QUE COL.LABORI CLARAMENT I ES COMPROMETI A FONS, NO SOLAMENT EN TOT ALLS QUE HA D'APORTAR PER ALS JOCS OLÍMPICS, SINE TAMBÉ EN TOT ALL QUE HA DE FER PER CATALUNYA? NO ÉS MÉS CERT QUE A BARCELONA LI CAL UN GOVERN QUE IRIS DIGUI "MIREU, AJUNTAMENT DE BARCELONA, ESTEM DISPOSATS A ARRIBAR FINS AQU , O FINS ALLS; AIXE US HO PODEM OFERIR; MÉS ENLLà NO HI PODEM ANAR, PER AMB AIXq HI PODEU COMPTAR"? NO ÉS MÉS CERT QUE ÉS MILLOR AIXó PER A BARCELONA, I PER TANT PER A CATALUNYA, QUE NO PAS UN GOVERN QUE A CADA DEMANDA BARCELONINA NOMÉS SAP CONTESTAR "DEMANEU MASSA "? �NO ENS HEM GUANYAT EL DRET, AMB EL NOSTRE TREBALL, EL NOSTRE ESFORÇ I LA NOSTRA CO NTRI BUC Ió A UNA COMPRENSI6 MÉS GRAN DELS NOSTRES PROBLEMES, DE PROBLEMES QUE NO SóN NOMÉS NOSTRES SINE QUE SóN TAMBÉ PROBLEMES DEL PASTS? JO VEIG, P ERMETI NT-ME QUE 110 DIGUI PER ACABAR, VEIG AMB GRAN ESPERANÇA EL FUTUR D'AQUEST PAíS, DE CATALUNYA. ESTIC CONVENÇUT QUE TROBAREM EL CAM ENTRE TOTS PER FER-NE UN GRAN PAíS, I ESTIC CONVENÇUT QUE EL REPTE DEL '92 ENS AJUDARà A ACONSEGUIR-H0. MOLTES GRáC IES . � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4060 Title A name given to the resource Conferència de l'Excm. sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall,a Berga sobre "Els Jocs Olímpics i la Catalunya d'avui" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Esturctura de la conferència: - La fa| lacia de l'oposició Barcelona-Catalunya. - Per una societat sense diferències camp-ciutat. - La importància dels municipis. - Els JJ.OO i Catalunya. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Teatre Patronat, Berga Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Benestar Social Barcelona Municipis Model social Territoris Acció política Catalunya Berga Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1155/19880426d_00287.pdf 27962618d50e1d50eef0ef67afed6de7 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e "L 'A IRE ÉCONOMIQUE DE BARCELONE, UNE OPTION JUSTIF IÉE" CONFERENCIAA DE L EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL A TOULOUSE. Toulouse, 26 d'abril de 1988 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: MESDAMES ET MESSIEURS, AU NOM DE LA VILT,E DE BARCELONE ET AU NOM DE TOUTES LES CORPORATIONS ÉCONOMIQUES ICI REPRESENTÉES, (PORT AUTòNOI4 DE BARCELONA, PARC TECNOLòGIC DEL VALLèS, CàMARA DE COMERÇ DE BARCELONA ET FIRA DE BARCELONA) JE VOUS REMERCIE DE VOTRE PRÉSENCE á CETTE RÉUNION QUI, J'ESPRE, SERA PLEINE D' INTÉRET POUR VOUS. JE DOIS AVOUER, EN TOUTE FRANCHISE, QUE JE SUIS PERSUADE QU'IL EXISTE DE FORTES RAISONS QUI POUSSERONT VOS ENTREPRISES á CONS IDÉRER L'AIRE DE BARCELONE COMME UNE OPTION SÉRIEUSE AU MOMENT DE DÉCIDER Ou PLACER VOS ENTREPRISES EN DFIIORS DE VOTRE PAYS. ET CELLE-CI EST UNA OCCASION SANS PRÉCÉDENT, PUISQUE, POUR LA PREMIèRE FOIS, SOUS LE TITRE "AREA ECON6MICA DE BARCELONA", NOUS PRESENTONS DANS CE CADRE PRIVILÉG IÉ DE LA FOIRE DE TOULOUSE, LES POSSIBILITÉS QUI SONI OFFERTES PAR L'ENSEMBLE DES INSTITUTIONS a CEUX QUI �-3- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SERAIENT DÉSIREUX, SOIT D'IN:ITIER, SOIT DE DEVELOPPER DFS RELATIONS COMMERC IALES DANS L'AIRE DE BARCELONE. C' EST DANS LE STAND "AREA ECONÓMICA DE BARCELONA" QUE VOUS TROUVEREZ LA CLÉ POUR FAIRE DES AFFAIRES à BARCELONA. CHACUNE DES INSTITUTIONS QUI S'Y TROUVENT REPRÉSENTÉES ONT LEUR R6LE SPÉCIFIQUE, CEPENDANT, LE FAIT DE SE PRÉSENTER CONJOINTEMENT ICI GARANTIT LA VOCATION DE TOUS D'ETRE PRESENTS DE MAN IèRE ACTIVE DANS L'ÉCONOMIE INTERNATIONALE ET NOTRE BONNE DISPOSITION POUR ARTICULER LES INICIATIVES DONT LES DIFFÉRENTS INSTITUTIONS DE L'AIRE DE BARCELONE SE FONT L'ÉCHO. L' "ARFA ECONSMI CA DE BARCELONA" EST AUS SI UN CONCEPT GÉOGRAPH IQUE ET ÉCONOMIQUE. C' EST á TRAVERS LUI QUE NOUS SOUHAITONS METTRE à VOTRE PORTEE LE POTENTIEL D'UNE DES 136 REGIONS ÉUROPÉENNES LES MIEUX PLACEES EN CE MOMENT POUR FAVORISER L' INVE STI SSEMENT ET LE DÉVELOPPEMENT ÉCONOMIQUE. CETTE RÉGION, QUI A SON POIDS SPÉCIFIQUE DANS LA MÉDITERRANÉE, EST FORMÉE PAR LE MIDIPYRÉNÉES, LE LANGUEDOC-ROUSSILLON, L'AIRE DE SARAGOSSE, LA C5TE DE VALENCIA ET LA CATALOGNE ELLE-MME. CETTE �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació RÉGION EST HABITÉE PAR 15 MILLIONS DE PERSONNES ET ELLE EST LA SEPTIèME D'APRèS LE NOMBRE D'HABITANTS ET LA QUINZIéME D'APRS LA SUPERFICIE DU TERRITOIRE DANS L' EN SEMBLE DES 136 RÉGIONS ÉUROPÉENNES. BARCELONE EN EST SON CENTRE ÉCONOMIQUE ET INDUSTRIAL LE PLUS IMPORTANT, AGISSANT DANS UN RAYON DE 350 KM. L'OPTION "ARFA ECONóMICA DE BARCELONA" EST ÉGALMENT JUSTIFIÉE POUR DIX RAISONS: PREMIèRE NA) RAISON: ACCROISSEMENT ACTUEL DE L' ÉCONCïMIE ESPAGNOLE. L' AUGMENTATI ON DU PRODUIT NATIONAL BRUT ESPAGANOL A ÉTÉ, EN 1987, DU 4,5% BIEN AU DESSUS DE LA MOYENNE DE LA CEE. D'AUTRE PART, LE DIFFERENTIEL DE L' INFLATION EN ESPAGNE PAR RAPPORT AUX AUTRES PAYS DE LA Ca1MUNAIITÉ EUROPENNE S' EST ÉNORMÉMENT RÉDUIT: LE 5% D'INFLATION DE 1987, SIGNIFIE QUE LA LUTTE CONTRE L'INFLATION EN ESPAGNE EST SUR LE POINT D'OBTENIR UN GRAN SUCCS. �—5— Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació DEUXIèME. (RAISON) . BARCELONE EST LA PORTE i D'ENTRÉ E a UN MARCHÉ DE 35 MILLIONS DE CONSOMMATEURS. BARCELONE, Dii SA SITUATION GÉOGRAPH IQUE, PROCHE DE LA FRONTIèRE AVEC LA FRANCE, AYANT D'EXCELLENTES VOIES D'ACCS, ROUTIèRES, MARITIMES ET AÉRIENNES, EST LA PORTE IDÉALE D'UN MARCHÉ DE 35 MILLIONS DE CONSOMMATEURS ESPAGNOLS, QUI EST EN PLEIN DÉVELOPPEMENT. C' EST AUSSI UNE PORTE POUR LE MARCHÉ DE L'AFRIQUE DU NORD, DU MOYEN ORIENT ET DE L'AMÉRIQUE LATINE. LA CATALOGNE EST, PAR AILLEURS, UNE DES REGIONS DE L'ESPAGNE AYANT LE PLUS GRAND NIVEAU DE REVENUS ET DE CONSOMMATION, AUSSI BIEN DOMESTIQUE QU' INDUSTRIEL. TROISIME. (RAISON) . BARCELONF. POSSèDE UNE PUISSANTE INFRASTRUCTURE INDUSTRIELLE ET D'EXCELLENTES COMMUNICATIONS AVEC L'EUROPE ET LE RESTE DU MONDE. L' "ARFA ECONÓMICA DE BARCELONA" SE TROUVE à UNE HEURE ET DEMI, , EN VOITURE, PAR L'AUTOROUTE, DE LA FRONTIèRE FRANCAISE. ELLE POSSèDE UN AÉROPORT INTERNATIONAL RELIÉ AUX PLUS IMPORTANTES MÉTROP6LES DU MONDE ET QUI ACTUELLEMENT EST EN TRAINT D'èTRE AGRANDI ET MODERNISE. ^ u �-6Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació LE PORT DE BARCELONE TIENT OCCUPER LA PREMIèRE PLACE DANS LA MÉDITERRANÉE, IL EST EN PLEIN DIVELOPPEMENT ET POSSèDE UNE ZONE DOUANIRE EXEMPTÉE FORT INTÉRESSANTE. EN 12 HEURES UN CAMION PEUT TRANSPORTER VOS PRODUITS DE BARCELONE FPANKFURT POUR UN MONTANT DE 1.667 DOLLARS AMÉRICAINS. D'AUTRE PART, CORRECTEMENT URBANISA, IL DISPOSE DE SOL INDUSTRIEL, OG VOUS POUVEZ PLACER VOS INDUSTRIES. LES MAIRIES DE L'"AREA METROPOLITANA" DE BARCELONE FONT UN GRAND EFFORT AFIN D'AGRANDIR CONSTAMMENT LEURS OFFRES. IL FAUT REMARQUER LA MISE EN ROUTE, DANS SIX MOIS, DU PARC TECNOL¿GIC DEL VALLS (1 30 KM. DU CENTRE DE BARCELONE) EMPLACEMENT MIS OFFERTS A oa, SON EXCELLENT PART, TOUTE UNE SÉRIE DE SERVICES SONT AUX ENTREPRISES DOUÉES D'aNE TECHNOLOGIE AVANCÉE. PARMI CES SERVICES ON PEUT CITER UN "INSTITUT DE TRANSFERNCIA DE TECNOLOGIA" ET UN "CENTRE D'EMPRESES" POUR L'INSTALLATION DE NOUVELLES OU DE PFTITES ENTREPRISES, QUI FOURNISSENT DES CONSEILS �-7Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació AS SFS SEURS ET DES ACTIVITÉS DE FORMATION. ET, CE QUI EST LE PLUS IMPORTANT: L' ÉNORME RÉSEAt1 D' ENTRE PRI SES INDUSTRIELLES QUI EXISTE DÉJà, ET QUI SONT EN MESURE DE DEVENIR DES FOURNISSEURS, SOUMISSIONNAIRES OU BIEN D'EFFICACES AUXILIAIRES DE VOTRE ENTREPRISE. BARCELONE EST LE COEUR DE L'INDUSTRIALISATION DE L'ESPAGNE. UNE INDUSTRIE DIVERSIFIÉE ET EFFICACE EXISTE DEPUIS 200 ANS DANS NOTRE AIRE ET L'ON PEUT DIRE QUE PRATIQUEMENT TOUS LES SECTEURS INDUSTRIELS Y SONT RE PRÉ SENTÉS . QUATRIèME. (RAISON) . LES GENS. LE PERSONNEL DONT VOTRE ENTREPRISE PEUT AVOIR BESOIN. DEPUIS L'OUVRIER MANUEL JUSOU'AU DIRECTEUR D'USINE SONT DISPONIBLES POUR èTRE ENGAGÉS, MOYENNANT UN SALAIRE RAISONNABLE. ILS ONT UN NIVEAU TRèS QUALIFIÉ ET UNE BONNE FORMATION PROFESSIONNELLE: A) ILS SONT DISPONIBLES, PUISQUE LE PROBLèME DU CH6MAGE PROVOQUÉ PAR LA CRISE, A �-8Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació FAVORISÉ UNE SITUATION Oü IL N' EXI STE COMME D AN S D'AUTRES PAS, PAYS, UN MANQUE DE P!AIN D'OEUVRE QUALIFIÉE. B) LE COIT DU TRAVAIL EN ESPAGNE EST, ENCORE AUJOURD'HUI, INFÉRIEUR à CELIJI DE PRESQUE LA TOTALITÉ DES PAYS ÉUROPFNS (à L'EXECPTION DU PORTUGAL ET DE LA GRèCE), ET BIEN INFÉRIEUR à CEUX DU JAPON ET DES ETATS UNIS. C) LE DEGRÉ DE QUALIFICATION EST ELEVÉ. BARCELONE CONCENTRE TROIS UNIVERSITÉS AVEC UN NOMBRE TRèS ÉLEVÉ D'ÉTUDIANTS ET AVEC UN NIVEAU IMPORTANT. LES EFFORTS FAITS DANS LA RECHERCHE, SONT AUS SI IMPORTANTS. RÉCEMMENT, TRèS DES CENTRES DE RECHERCHE APPLIQUÉE ONT ÉTÉ CRÉES DANS NOTRE AIRE. (MICROÉLECTRONIQUE, NOUVEAUX MATERIAUX, "CENTRE DE CAD", "INSTITUT DE DISSENY TEXTIL", ETC.) D) FINALEMENT, IL EXISTE à BARCELONE UNE �—9— Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació CULTURE ET UN SENS ETHIQUE DU TRAVAIL PROVENANT D' UNE HISTOIRE ORIENTÉE VERS LE TRAVAIL INDUS`PRIEL ET DOUF,E D'UNE MENTALITÉ D'ENTREPRISE. LES RÉSULTATS SONT Là: LA PRODUCTIVITÉ LA PLUS ÉLEVÉE DE L' ESPAGNE. CINOUIèME. (RAISON) . UNE FISCALITÉ RAISONNABLE. LES IMP6TS PAYÉS PAR LES ENTREPRISES NATIONALES ET ÉTRANGRES EN ESPAGNE AIRE, ET, PLUS CONCRèTAMENT, DANS NOTRE SUPPORTENT LA CONCURRENCE D'AUTRES PAYS L'EUROPE (NOTRE 35% DE L'IMP6T SUR LES SOCIÉTÉS DE EST TOUJOURS INF É RIEUR à CELUI APPLIQUÉ DANS LA PLUPART DES PAYS DE LA COMMUNAUTÉ) . D'AUTRE PART, L'IMP6T SUR LE REVENU, QUI S'APPLIQUE AUX RENTES INDIVIDUELLES, EST à SON TOUR MOINS ÉLEVÉ QUE DANS BEAUCOUP DE PAYS DU CENTRE ET DU NORD DE L'EUROPE. SIXIèME (RAISON) . LES SERVICES AUX ENTREPRISES. BARCELONE EST UNE GRANDE VILLE DE 2 MILLIONS D'HABITANTS ENVIRON, 3 MILLIONS SI L' ON TIENT COMPTE DE L'AIRE �—10— Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació MÉTROPOLITAINE. ELLE A DEPUIS TOUJOURS ÉTÉ OUVERTE AUX AFFAIRES INTERNATIONALES. VOILá POURQUOI ELLE DISPOSE DE TOUTE SORTE DE SERVICES DONT UNE ENTREPRISE PEUT AVOIR BESOIN: BANOUES NATIONALES ET 1.TRANGèRES, UNE BOURSE DE VALEURS TRS ACTIVE, DES ENTREPRISES CONSULTATIVES, AUDITRICES; D'NSSURANCES, UNE CHAMBRE DE COMMERCE CENTENAIRE ET UNE FOIRE QUI ACCUEILLE, 5 TRAVERS SES 40 SALONS, PRESQUE DEUX MILLIONS ET DEMI DE VISITEURS PAR AN. ,01/ SEPTIME (RAISON). STIMULOR LES INVESTISSEMENTS.1 BARCELONE ET SON AIRE D'INFLUENCE JOUISSENT D'UNE SÉRIEI D'ÉLÉMENTS CAPABLES DE STIMULER LES INVESTISSEMENT INDUSTRIELS AU DESSUS DE LA MOYENNE ÉUROPÉENNE: A) VOUS POUVEZ OBTENIR DES SUBVENTIONS ALLANT JUSQU'AU 30% DE VOTRE INVESTISSEMENT DANS DES CAPITAUX ACTIFS SI VOTRE ENTREPRISE EST PLACÉE DANS L'UNE DES NOMBREUSES ZONES D' URGENT REINDUSTRIALITZACI5 DE L'AIRE DE BARCELONE. 1 �—11— Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació B) VOUS POUVEZ OBTENIR DES DÉDUCTIONS FISCALES TRèS IMPORTANTES EN RAISON DE LA CRÉATION DE POSTES DE TRAVAIL (0,5 MILLIONS DE PESSETAS PAR EMPLOYÉ) OU BIEN AVEC DES INVESTISSEMENTS D'ACTIFS FIXES (JUSQU'AU 15%) . C) VOUS POUVEZ OBTENIR DES AVEC UN FAIBLE CRÉDITS SUBVENTIONNÉS, INTÉRT, A TRAVERS LE "BANCO DE CRÉDITO INDUSTRIAL". D) VOUS POUVEZ Br NÉFICIER DE NOMBREUSES AIDES RECHERCHE AU DÉVELOPPEMENT, à LA ET AUSSI L' INSTALIATION DF. NOUVELLES TECHNIQUES. HUI'.PIPME ( P.AISON) . LA QUALITÉ DE VIE. LA CATALOGNE EST LA CALIFORNIE DE L'EUROPE POUR CE QUI EST DE LA QUALITÉ DE VIE. BEAUCOUP PARMI VOUS CONNAISSENT NOTRE RÉGION EN TANT QUE TOURISTES. BARCELONE EST UNE VILLE COSMOPOLITE, PLEINE D'ATTAITS CULTURELS ET DE LOISIRS Oü IL FAIT BEAU VIVRE. ELLE EST LA COMBINAISON ENTRE �-12- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació L'OUVERTURE VITALE DU SUD DE L'EUROPE ET LA TRADITION CULTURELLE DU CENTRE ET DU NORD DE L'EUROPE. BARCELONE EST AUJOURD'HUI, DU POINT DE VUE CULTUREL, UN POINT DE REPèRE MONDIAL. VIVRE DANS NOTRE VILLE PEUT VOUS GARANTIR TOUS LES CONFORTS D'UNE GRANDE VILLE MODERNE. NEUVIME. LES JEUX OLYMPIQUES DE 19E12. COMME IL EST DÉJS ARRIVÉ LORS DES DEUX EXPOSITIONS UNIVERSELLES (CELLE DE 1989 ET CELLE DE 1929) , BARCELONE VIBRE EN CE MOMENT POUR L'ORGANISATION DES JEUX OLYMPIQUES D'ETÉ DE 1992. LES JEUX CONSTITUENT, NON SEULEMENT UNE OPORTUNITÉ CONCRèTE DE FAIRE DES AFFAIRES POUR BEAUCOUP D'ENTREPRISES, MAIS AUSSI UN STIMULATION POUR LA MISE EN ROUTE DE NOMBREUX PROJECTS D' ENTREPRI SE PUBLIQUES OU PRIVÉS. C'EST UN MOMENT D'ENTHOUSIASME CRÉATEUR DANS TOUS LES DOMAINES ET QUE NOUS VOULONS MENER AU —DELj DE L' AN NÉE 1992. . UN MOMENT DONI VOTRE ENTREPRISE DOIT PROFITER. DIXIME. (RAISON). L'EXISTENCE D'INSTITUTIONS �—13— Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació LA TELLES QUE LE PORT AUT¿NOM DE BARCELONA, BARCELONA", "EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA", ET LA "CAMERA DE COMERÇ, POU R CONJOITEMENT I ND ííST RI A I NAVEGAC I6 AVEC LA MAIRIE DE BARCELONE, DISPOSI TION "F IRA DE ELLES SONT A VOTRE ENTIèRE VOUS A ID ER DAN S LES PROCES SUS CONCERNANT LES INVEST I S SEMENT S , VOUS FOURNISSANT TOUTE SORTE DE REN SEIGNEMENTS Q UALIE IÉES AU SERVICE DE VOTRE ENTRE PRI SE ET DES INSTITUT I ONS Id I REPRÉSENTÉES DONT LE SEUL BUT EST DE VOUS RENDRE LA TáC HE PLUS EAC ILE. EN RÉSUM1, JE CROI S, HONN&TEMENT , QU IL EXISTE SUF FI S AM MENT DE P,AI SON S POUR TEN IR COMPTE DE NOTRE OP T ON. P ERMETTEZ–MO I DE VOUS DIRE, AU NOM DE LA VILLE ET DES CORPOP,ATION S Q UI M'ACCOMPAGNENT IC I , QUE VOUS SEREZ TOUS CHALEUREUSEMENT A CCUEI L LI S SI VOUS DÉC ID EZ , á BON ESC IENT , DE CI-TOI S IR NOTRE AIRE POUR IN STAL LER VOTRE ENTRE PRI SE. -BARCELZ-NE , QUI A TOUJOURS EA IT PREUVE D &TRE UNE �-14- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: VILLE OUVERTE, VOUS RECEVRA CHALEUREUSEMENT, LES BRAS OUVERTS. MERC I � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4061 Title A name given to the resource L'Aire Economique de Barcelone, une option justifiée / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Consumisme. Parc Tecnològic del Vallès. Institut de Transferència Tecnològica. Port Autònom. Fira. CZF. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Tolouse, França Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Economia Indústria Relacions Internacionals Infraestructures Barcelona Acció política Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2816/19880430_Presentacio_RaimonObiols_PM.pdf ec23167464c4ba56f0dd38bdc58896f8 PDF Text Text PARADLES D'INTRODUCCIÓ DE L'EXCM. SENYOR PASQUAL MARAGALL A LA CONFERENCIA "PER ONA CATALUNYA MES IGUALITARIA" CELEBRADA EL DIA 30 D'ABRIL DE 1988, AL PATI MANNING DE LA CASA DE LA CARITAT. Bon dia a tothom, a mi m'agrada de diu-se que el qui us parlarà ara» Raimon Obiols, és un vell amic i a vegades amb l'amistat i amb l'amistat llarga és justament quan un es posa en condicions de conèixer a la persona que ha de presentar i de fer-ho amb consciència, amb coneixement, encara que evidentment amb el biaix que dóna el fet de molts anys de coneixement. Amb en Raimon Obiols, ahir ho recordava l'Isidre Molas, fa vinti-sis anys vam crear una primera organització socialista a la Universitat unitària, un embrió potser del que hagués poder ser un partit socialista en aquells anys, en tot cas, un embrió del que és el socialisme català avui. I vull recordar un fet de com va néixer fisícament aquell moviment, va néixer una nit a casa d'un bon amic, en Raimon Obiols i jo mateix, amb una ciclostil de fusta, em penso d'aquelles que utilitzaven alcohol que feien aquella tinta de color morat,doncs, vam estar imprimint sobre els clixés el que seria la primera octaveta d'aquell moviment, moviment del febrer del 62 i aquesta octaveta era un colom, un colom de Picasso dibuixat que en Raimon — j a sabeu que Raimon dibuixa molt bé, le ve de son p a r e — va dibuixar el colom de Picasso sobre la cera del clixé i tal com anaven sortint les octavetes una per una de la maquineta, les anaven pintant resseguint una de cada color, una de blau, una de vermell i una de groga. Aquelles octavetes col.leccionades i amuntegades, a mitja nit,, ja^ quatre de la matinada, apilades, embolicades i lligades, anaven al dematí, de la mateixa mà, ademes pràcticament nosaltres mateixos, de la Facultat de Deret de la Diagonal i a les dotze que era el moment de màxima acumulació des del Seminari, (no diré de quin perquè encara haurien baralles per veure de quin va ser) els tiraven les octavetes que baixaven volant sobre els estudiants que sortien en aquell moment, aquell va ser el llançamen del moviment del febrer del 62. Es a dir, era una època de la política en la que es combinava el valor, digueum'ho tot, que una mica es necessitava i també l'artesania, la capacitat de fer la política amb les mans, de fer-la des de cero, de fer-la des de quatre idees, en grups de poquíssima gent que començaven a actuar i, és cert, que aqui a Catalunya hi ha altres persones digníssimes que han fet i vam fer des d'aquella època accions tan importants com aquella o d'altres o més importants encara, però el que jo no he sapigut trobar (i us ho dic amb tota la sinceritat i desafiu a ningú a que em demostri el contrari) és, cap persona, de la història política de la Catalunya moderna, estic parlant dés de l'any 50 cap aqui, que amb la mateixa continuïtat hagi estat present en totes les batalles per a la democràcia i per Catalunya, —• he dit en totes-- i estic segur que hi ha moments, hi ha persones què tenen un clar protagonisme, però són persones i són moments, no és la continuïtat que ha hagut en l'acció d'en Raimon Obiols des de l'any 1957 que jo el vaig conèixer, fins ara. 1 �Va ser en aquell 62 famós, en el qual es va començar a contruir reaiment el que seria el moviment de la llibertat i la democracia, en que per primera vegada va semblar, no només a aquells q ie més obsessivament s'ho creien sempre que erf - va tot a punt de caurey sino, a tothom, que el franquisme podria caure, la vagr d'Astúrias, la vaga d'' la Maquinistf , /a ser present en aquell moment, no romes a la Universitat oinò que estava present a través del movime-ií. socialista de Catalvnya en el món obrer i er. el món pol'tia .' ser.y-re.-, sempre, el ^moviment socialista d'en Joan Raventós \ Raimen O':iols ¿ irantanir en peu les dues banderes del Cc ;a.i.a.:iftme ; ":l socialisme, d'una forma clara, d'una for^a toçuca, i ; a ..orma que inclus en alguns els bagués pogut sembler en aquell moment que era excessivament eru^nime quan hi Lavis?i coses més importants per les quals lluitar 1 ells van manteni' sempre en pet la dobZe bandera cel sojialisire i de Catalunya qu<=> en definitiva era la mateixa bandera. Però va estar present també en el 66, 67, 68 i en aquells primera de maig que en la primera crisi del capitalisme desarrollista van anunciar realment el que podia ser una crisi posterior més gran i va ser present en el 70-71, i va ser present en l'Assemblea de Catalunya, en una Assemblea que va marcar teta una etapa de la transició política i en la qual si ara repassem qui era i qui no hi era, doncs-*- realment/molts no hi eren, dels que avui s'omplen la boca amb el nom de la llibertat i amb el nom de Catalunya i en aquell cas tan important de l'Assamblea de Catalunya i en aquell moviment tan important no hi eren i va ser present a la Capuxinada i va ser empresonat i, una, dos i tres vegades va ser detingut, per defensar una causa que en tot moir:ent va saber servir amb modèstia, amb eficàcia i amb un lideratge que li ha segut reconegut poc a poc però amb seguretat, en la història del nostre passat més immediat, en el nostre present i que li serà reconegut en el nostre immediat futur. Mireu, igual com els alcaldes de Catalunya hem lluitat per conseguir que la base d'aquest país estigués en condicions, de fer front al repte immens d'estar a l'alçAda del que eren els nostres somnis a l'any 75, 76, 77, aquells somnis de llibertat, d'amnistia, d'Estatut d'Autonomia, d'una Catalunya més gran, d'una Catalunya que empalmés amb l'esperit democràtic i autonòmic de la República, igual com els alcaldes, repeteixo, de les grans ciutats de Catalunya han fet mínimament possible que avui puguem dir que alguns d'aquells sommis s'han acomplert, jo crec que avui tenim l'obligació de fer el mateix en tot Catalunya, que allò que s'ha fet possible en trossos de Catalunya, en el territori de Catalunya o sigui en la seva totalitat. Hi ha qui enfronta el tot i la part, hi ha qui diu que tot Catalunya ha de passar per davant de les parts que formen Catalunya i, nosaltres que l'ha hem feta des d'abaix, des de cada una de les ciutats, de les seves parts, estem convençuts que justament en cada una de les parts de Catalunya hi ha l'engruna de la seva totalitat, nosaltres ho entenem perfectament, ho entenem des de la Terra Alta, ho entenem des de Barcelona, des de la Garrotxa o des de l'Empordà, que en cada una d'aquestes cornaques, en cada una de les nostres ciutats, hi ha l'engruna, hi ha la llavor, hi ha l'embrió de la totalitat de Catalunya, ja sabeu que el poeta 2 �va dir al principi de Segle, els hi deia ell als empordanesos".. si de Catalunya es perdés l'Empordà, Catalunya ja no seria e mateix, Catalunya ja no fóra Catalunya., en c?T"i ;. ^.e Cataluña només queda l'Empordà, tornarà a ser, t ^ r n è ?. *. .^porfià tornar-? reconstruir el conjunt" el raateic diríem ..--"^l'cx *.$ «àe Barcelona :.. cada un de's que la treballat aqursts ;.../"•• sv?. v.'-v.1. _art do Cats lunya de la part que V ""'.vit, si de :V-i<;: :s -;rdés .-rcelona, Ca ta. .lui? y a ne fòr .a nrsti*, no :-/;..->. "a . ...jt^í.xa, rerù .' de CataJ.i.T.j.r nonn-*- qu^'i-o* 1? >-;e 1 >n? ïo ::" - ".',.". ;^s.*gu:r.-) •;;•'"•. Catalunya tairbd tcv.r.c.:.:'. • i jer ^ \. .A- ':"'. -v."'? 3;/"u.i "^sible tenim un hav.ç que s- ~-'\ .;:..'>' /'.J:- ".:;.•:'-' ;•-, .^v c~ la '-. ..rrra i ,sfl'.';!aç t S o r t i s ?:,1 •";v.r.".r-..-i3. "'/"':.£ v.v".'.*. *•'. ri'*',:..' '.-. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules d'introducció de l'Excm. Senyor Pasqual Maragall a la conferència "Per una Catalunya més igualitària" de Raimon Obiols, celebrada el dia 30 d'abril de 1988, al Pati Manning de la Casa de la Caritat. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-30 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Obiols, Raimon, 1940- Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalunya Campanyes Description An account of the resource Transcripció poc curosa. La part final del document no es pot llegir. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Caritat, Pati Manning (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2817/19880430_PerUnaCatalunyaMesIgualitaria_RObiols.pdf d1439034254ab285a1849677c4e878f7 PDF Text Text PER UNA CATALUNYA MES IGUALITARIA ¿¿sy* G*S^U f p~ RAIMON OBIOLS 30 d'abril de 1988 �LA TERRA DELS NOSTRES PARES, LA PATRIA DELS NOSTRES FILLS NINGÚ NO TE LA POSSIBILITAT D'ESCOLLIR EL PAIS ON LI HA TOCAT DE NÉIXER. BEN MIRAT, NI TAN SOLS ELS QUI ES VEUEN OBLIGATS A CANVIAR EL SEU LLOC DE RESIDENCIA TENEN LLIUREMENT AQUESTA OPCIÓ. L'ATZAR, UNA CONJUNCIÓ DE FACTORS QUE NO CONTROLEM, ENS HAN FET SER CIUTADANS D'AQUEST PAIS CONCRET, CIUTADANS DE CATALUNYA. AQUESTA HA ESTAT LA TERRA DELS NOSTRES PARES O SERA, EN UN DEMA QUE JA PALPEM, LA PATRIA DELS NOSTRES FILLS. NO HEM ESCOLLIT, SI MES NO AMB PLENA LLIBERTAT O AMB UN CALCUL DE CONVENIENCIA, LA TERRA ON ENS HA TOCAT DE VIURE. HEM TRIAT, AIXÒ SI, MOLTS DE NOSALTRES, LA VOLUNTAT DE SER SOLIDARIS AMB LA GENT QUE HI VIU, LA VOLUNTAT DE TRANSFORMAR-LA, D'ALLIBERAR-LA DELS ESCLAVATGES QUE ENS VENEN IMPOSATS DE FORA I DE LES DESIGUALTATS I LES INJUSTÍCIES QUE NEIXEN I ES MULTIPLIQUEN DINTRE NOSALTRES MATEIXOS, PER LES DIFERENCIES DE CLASSE, PER L'AFANY D'ACUMULACIÓ DE RIQUESA, PER L'EXPLOTACIÓ MES O MENYS DISSIMULADA D'UNS HOMES DAMUNT DELS ALTRES. HEM FET L'OPCIÓ DE NO RESTAR INDIFERENTS A ALLO QUE HEM VIST I HEM SENTIT I HEM VISCUT. HEM DECIDIT DE NO FER-NOS COMPLICES AMB EL NOSTRE SILENCI O LA NOSTRA INHIBICIÓ D'UNA SOCIETAT DESIGUAL I CLASSISTA. ENDUTS PER UNS IDEALS SEMBLANTS I 1 �SOLIDARIS, HEM ESCOLLIT POTSER CAMINS DIFERENTS QUE CONFLUEIXEN: UNS QUANTS ENS HEM DEDICAT A LA FEINA DE LA POLÍTICA; D'ALTRES, MOLTS DELS QUI M'ESCOLTEU AQUEST MATI, HEU NODRIT ELS RENGLES DEL TEIXIT SOCIAL D'AQUEST PAIS. EN VOSALTRES ES TROBA LA REPRESENTACIÓ MES VIVA DE LES ENTITATS CULTURALS, DE LES ASSOCIACIONS DE VEINS; DELS TREBALLADORS DE LES GRANS EMPRESES DE CATALUNYA -DE SEAT, DE LA MAQUINISTA, DE PEGASO O DE LA SEDA-, DELS SINDICATS DEL METALL, DEL TEXTIL, DE LA CONSTRUCCIÓ, DE LES INDUSTRIES QUÍMIQUES, DELS SERVEIS; HI HA ENTRE VOSALTRES LA VEU DEL MON RURAL, DELS MOVIMENTS DE JOVENTUT, DELS GRUPS D'ESPLAI; VOSALTRES FEU POSSIBLE L'ACTIVITAT I LA PRESENCIA DE LES ASSOCIACIONS DE CONSUMIDORS, DELS MOVIMENTS ECOLOGISTES, DELS CLUBS I LES FEDERACIONS ESPORTIVES, DELS GRUPS DE JUBILATS... LA NOSTRA OPCIÓ PERSONAL HA ESTAT SOVINT UNA OPCIÓ DE PER VIDA, QUE ENS ACOMPANYARÀ SEMPRE MES ENLLÀ DELS PROBLEMES I LES CONTRARIETATS. JO VAIG PRENDRE-LA JA FA MOLTS ANYS, 31, NO PAS PER UN DESIGNI PERSONAL SINO PERQUÉ BEN AVIAT VAIG SENTIR-ME INTEGRANT D'UN PROCES COL·LECTIU, UN PROCES DE RESISTENCIA CONTRA UN SISTEMA POLITIC QUE OFEGAVA LES LLIBERTATS INDIVIDUALS I COL·LECTIVES DEL POBLE DE CATALUNYA I QUE IMPEDIA DE FORMA AUTORITARIA QUE FESSIN CAMÍ LES NOSTRES LEGITIMES ASPIRACIONS A UNA SOCIETAT MES JUSTA, MES IGUALITARIA, ON FOS POSSIBLE L'EMANCIPACIÓ DE LES CLASSES POPULARS. UN PROCES DE RESISTENCIA COMPLEX, SOVINT CONTRADICTORI, PERO 2 �QUE S'ALIMENTAVA D'UNA LLARGA TRADICIÓ, D'UNES PROFUNDES ARRELS QUE HEM ASSUMIT I QUE HAN MARCAT LA NOSTRA PERIPECIA PERSONAL. UNES ARRELS QUE, EN EL MEU CAS, S'ENFONSAVEN EN LA TRADICIÓ DEL SOCIALISME I DEL CATALANISME D'ESQUERRES, ALIMENTAT SOBRETOT PELS TREBALLADORS I ELS PAGESOS, LA GENT QUE MES HA LLUITAT SEMPRE PER TOTES LES LLIBERTATS, PER QUALSEVOL LLIBERTAT CONCRETA QUE HAGUÉS ESTAT ARRABASSADA O ES TROBES EN PERILL. SEMPRE HE SENTIT L'ORGULL D'AQUESTA TRADICIÓ PROGRESSISTA, SEMPRE HE ADMIRAT EL TREMP DELS HOMES I DONES QUE VAN CREAR-LA I VAN SERVIR-LA, SEMPRE HE CONSIDERAT UNA SORT IMPAGABLE LA COMPANYIA DE GENT DE PROCEDENCIA DIVERSA AMB QUI HE COMPARTIT UN PROJECTE COMÚ, PER CATALUNYA I PEL SOCIALISME. UN PROJECTE COMÚ QUE EN ELS TEMPS DE LA DICTADURA POSAVA L'ACCENT EN LA LLUITA UNITARIA, EN L'ANHEL D'ACONSEGUIR UN MARC DEMOCRATIC QUE PERMETÉS DESPRÈS EL LLIURE JOC DE LES IDEES I DELS PROGRAMES, DE LA DISCREPANCIA I DE LA DISCUSSIÓ POLÍTICA, DE L'ENTESA I DE L'ACORD SEMPRE QUE FOSSIN NECESSARIS . AMB AQUELLA OPCIÓ DE FA MES DE TRENTA ANYS, JO VAIG CERCAR LA MEVA PROPIA MANERA DE SERVIR CATALUNYA, DE CONTRIBUIR MODESTAMENT A FER QUE FOS MES LLIURE I MES JUSTA. PER AQUELLA ÈPOCA, NO HI ÉREM TOTS EN LES PRIMERES LÍNIES DE COMBAT PER L'AUTONOMIA I PER LA DEMOCRACIA. I DELS QUE HI ÉREM, LA MAJORIA HAVIEN SORGIT DELS SECTORS POPULARS DE CATALUNYA. 3 �DESPRÈS, AMB EL PAS DELS ANYS I L'EIXAMPLAMENT PROGRESSIU DE LES POSSIBILITATS D'ACCIÓ POLÍTICA, HEM ANAT VEIENT COM INVOCAVA TAMBE LA CAUSA DE CATALUNYA MOLTA GENT NOUVINGUDA, PROVINENT DE SECTORS DE LA DRETA QUE ANAVEN DESCOBRINT EN LA NOVA SOCIETAT MOLTES POSSIBILITATS D'ANAR PERPETUANT TAMBE ELS SEUS INTERESSOS. MES D'UN COP HEM ASSISTIT, SORPRESOS, A LA IMPARTICIO DE DISCURSOS, DE CONSELLS I DE RETRETS, HEM VIST COM ES DONAVEN PATENTS I ANATEMES DE CATALANISME. I, US HO HE DE DIR AMB TOTA SINCERITAT, BEN A PROP DE LA INDIGNACIÓ CONTINGUDA I DE LA SORPRESA DAVANT DE TANTA AUDACIA, HEM SENTIT EN EL FONS LA SATISFACCIÓ DE COMPROVAR QUE, MES ENLLÀ DELS OPORTUNISMES, ELS CAMINS QUE HAVÍEM AJUDAT A TRAÇAR EREN TRANSITATS CADA COP PER MES GENT I ENS PORTAVEN A DESTINS QUE MOLTS ANYS ENRERA NO PODÍEM SOSPITAR. AQUESTA ES LA CATALUNYA QUE ARA TENIM, AQUESTA D'AMPLES VIES TRANSITABLES I DE NOMBROSOS DESTINS PER EXPLORAR I PER RECORRER. AQUESTA ES LA CATALUNYA DEMOCRÀTICA I AUTÒNOMA QUE LA GENERACIÓ DELS NOSTRES PARES VA VEURE DESAPARÈIXER I QUE LA GENERACIÓ DELS NOSTRES FILLS PETITS CONSIDERA TAN NATURAL COM L'AIRE QUE RESPIREN. ¿ES, PERO, LA CATALUNYA QUE VOLEM, AQUELLA CATALUNYA QUE HAURÍEM SOMNIAT? NO, CERTAMENT, I LA SATISFACCIÓ DEL BALANÇ POSITIU QUE OFEREIXEN ELS ANYS MES RECENTS DE LA NOSTRA HISTORIA, NO ENS HAURIA DE FER PERDRE LA NOCIÓ DE TOT ALLO QUE ENCARA ENS RESTA PER ACONSEGUIR. 4 �CATALUNYA ES ENCARA UNA SOCIETAT INJUSTA CATALUNYA ES, ENCARA AVUI, UNA SOCIETAT INJUSTA, ON ES PRODUEIXEN DESIGUALTATS FERIDORES. ES CERT QUE PER TOT ARREU RECOLLIM INDICADORS QUE ENS PARLEN D'UNA MILLORA SUBSTANCIAL DE LA SITUACIÓ ECONÒMICA I QUE, SI SOM CAPAÇOS D'APROFITAR-HO, HI HA LES CONDICIONS SUFICIENTS PER FER UN SALT ENDAVANT EN LA MODERNITZACIÓ DE LES NOSTRES ESTRUCTURES PRODUCTIVES. EN ELS DARRERS TEMPS S'HAN HAGUT DE FER MOLTS SACRIFICIS, I LA CLASSE TREBALLADORA ES, SENS DUBTE, QUI HA FET LA CONTRIBUCIÓ MES IMPORTANT. PERO ARA, S'OBREN NOVES POSSIBILITATS I POTENCIALITATS. VAL A DIR QUE L'ACCIÓ DEL GOVERN SOCIALISTA HA ESTAT ESPECIALMENT BENEFICIOSA PER A CATALUNYA, I QUE LA NOSTRA RENDA PER CAPITA CREIX MES QUE LA MITJANA ESPANYOLA, I QUE L'ATUR ES MES REDUIT AQUI. HI HA SÍMPTOMES EVIDENTS, DONCS, DE MILLORA GENERAL EN L'ECONOMIA, MILLORA QUE ARA AMB GRAN OPTIMISME, INTENTA D'ATRIBUIR-SE UN GOVERN CATALÀ DE SIGNE CONSERVADOR QUE SE N'HA MANTINGUT FONAMENTALMENT AL MARGE, QUE POSAVA LA SOLUCIÓ DE LA CRISI ECONÒMICA EN MANS DE LA LÒGICA DEL MERCAT, I QUE S'HA ESCUDAT SOVINT EN UNA PRETESA MANCA DE COMPETENCIES I DE RECURSOS PER JUSTIFICAR LA SEVA INHIBICIÓ. PER UNA CATALUNYA MES JUSTA I MES IGUALITARIA ASSISTIM, DONCS, SEGURAMENT, A UNA NOVA ETAPA DE CREIXEMENT ECONOMIC, DE PROSPERITAT. PERO CATALUNYA ES ENCARA AQUELL 5 �PAIS ON HI HA UN DIVUIT PER CENT D'ATURATS, AQUELL PAIS QUE PRECISAMENT REPARTEIX DE FORMA DESIGUAL FINS I TOT EL SEU ATUR: I AL COSTAT DE COMARQUES QUE SE SITUEN ENTORN DEL 10%, DEL 15%, N'HI HA D'ALTRES QUE ARRIBEN EN CANVI AL 30% D'ATURATS O L'ULTRAPASSEN. I CATALUNYA ES AQUELL PAIS ON LES COMARQUES QUE TENEN UNA RENDA SUPERIOR SUPEREN EN UN 50% AQUELLES QUE LA TENEN MES BAIXA. I ES EL PAIS ON ENCARA ES VIUEN A DIARI LES SEQÜELES D'UN URBANISME FEROTJAMENT CLASSISTA, EN POBLACIONS DE MILERS I MILERS D'HABITANTS ON ELS AJUNTAMENTS ESMERCEN UN ESFORÇ TITANIC PER ANAR COBRINT ELS DEFICITS D'EQUIPAMENTS CATALUNYA ENDINS, ENCARA I D'INFRAESTRUCTURES. HI HA UN CENTENAR MENTRESTANT, DE POBLES AMB PROBLEMES D'ABASTAMENT D'AIGUA, I CENTENARS DE MASIES ESPEREN ENCARA, A FINALS DEL SEGLE XX, L'ARRIBADA DE L'ELECTRICITAT O DEL TELÈFON. NO US HO PENSEU PAS QUE VULGUI CARREGAR LES TINTES, PERO SERIA ESTÚPID I CRUEL D'IGNORAR QUE ELS NOSTRES JOVES, MES DEL CINQUANTA PER CENT DELS NOSTRES JOVES, ACABEN ELS SEUS ESTUDIS I PASSEN QUATRE, CINC, SIS ANYS SENSE TREBALL 0 AMB FEINES ESCADUSSERES, MAL PAGADES O QUE NO TENEN RES A VEURE AMB ELS ESTUDIS QUE HAN FET. I QUE HI HA, APROXIMADAMENT, UN DEU PER CENT DELS CELEBRES SIS MILIONS DE CATALANS QUE ES TROBEN EN ALLO QUE ELS ESPECIALISTES EN DIUEN SITUACIÓ DE RISC, ES A DIR, AMB PENSIONS INFERIORS AL SALARI MINIM O EN ATUR SENSE SUBSIDI I AMB POSSIBILITATS NUL·LES DE TROBAR FEINA A CAUSA DE LA SEVA EDAT AVANÇADA. I SON MOLTES LES ASPIRACIONS LEGITIMES QUE RESTEN ENCARA SENSE RESPOSTA, DES DEL DRET A UNES CONDICIONS 6 �DE VIDA MES DIGNES PER A TOTHOM FINS A L'ANHEL DE TANTS I TANTS JOVES QUE VOLDRIEN ANAR A LA UNIVERSITAT I NO PODEN; DES DEL DRET A L'ASSISTÈNCIA SANITARIA EFICAÇ I HUMANITZADA FINS A L'OBTENCIÓ D'UNA AUTENTICA IGUALTAT D'OPORTUNITATS PER A TOTS... TOTES LES LECTURES SON POSSIBLES, JA HO SABEM. TOT ES QÜESTIÓ DE POSAR L'ACCENT EN UNS INDICADORS O EN UNS ALTRES, PERO CATALUNYA ES TAMBE, AVUI, EL PANORAMA QUE HE ESBOSSAT AMB UNS QUANTS EXEMPLES. SEMPRE HE CREGUT QUE LA FORÇA DE L'ESQUERRA EN GENERAL, I DELS SOCIALISTES EN PARTICULAR, RAU EN LA SEVA CAPACITAT DE MANTENIR SEMPRE LA SENSIBILITAT SUFICIENT PER ADONAR-SE DE LA VIDA DE LA GENT, DELS SEUS PROBLEMES REALS, DE LA SITUACIÓ D'INDEFENSIO EN QUE ES TROBEN ELS MES FEBLES, ELS OBLIDATS. ELS PROBLEMES REALS DEL PAIS NO HAN MERESCUT L'ATENCIÓ DEL GOVERN DE CIU I NO ENS AGRADA LA POLÍTICA DEL GOVERN QUE HEM CONEGUT EN LES DARRERS VUIT ANYS DE CATALUNYA. PERQUÈ CREIEM SINCERAMENT QUE ELS GRANS PROBLEMES DEL NOSTRE PAIS NO HAN MERESCUT L'ATENCIÓ PRIORITARIA; PERQUÈ HEM VIST NÉIXER I MULTIPLICARSE EXTRAORDINÀRIAMENT UNA NOVA ADMINISTRACIÓ QUE AMB UN MIMETISME LAMENTABLE ELS REPRODUÏA VICIS I LES INÈRCIES DE LA VELLA ADMINISTRACIÓ CENTRALISTA; PERQUÈ HEM VIST QUE LA RE- 7 �TORICA I LA PROPAGANDA SENSE MANIES PRETENIEN EL LLOC DE LA GESTIÓ ORDENADA I PERSISTENT; PERQUÈ HEM ASSISTIT A UN INTENT CONTINUAT D'APROPIACIÓ DE LA NOSTRA PRIMERA INSTITUCIÓ NACIONAL, FINS A FER-NE EL REDUCTE D'UNA MINORIA DE CATALANS EN LLOC D'ANAR CONSTRUINT UN GRAN CASAL, AMB PORTA FRANCA I FINESTRALS OBERTS; PERQUÉ HEM VIST QUE L'ENTESA NECESSÀRIA EN MITJA DOTZENA DE COSES ESSENCIALS PER A LA RECONSTRUCCIÓ NACIONAL DE CATALUNYA ERA SACRIFICADA EN BENEFICI D'UN INTERÈS PARTIDISTA QUE HA CONFÓS LA MAJORIA PARLAMENTARIA AMB EL MONOPOLI DE LA VERITAT; PERQUÈ HEM ANAT VEIENT QUE CATALUNYA PERDIA GRADUALMENT LA SEVA VOCACIÓ D'ENCAPÇALAR EL PROCES DE TRANSFORMACIÓ DEL VELL ESTAT CENTRALISTA I ANAVA APAREIXENT ALS ULLS DELS ALTRES POBLES D'ESPANYA COM UNA COMPANYA INSOLIDARIA QUE PERSEGUIA D'ARRENCAR NOUS BENEFICIS SOBRE LA BASE D'UNA CONFRONTACIÓ PERMANENT PERQUÈ HEM CONSTATAT AMB SORPRESA QUE LA CATALUNYA AUTÒNOMA S'EDIFICAVA SOBRE UN CENTRALISME OFEGADOR I QUE LES ALTRES ADMINISTRACIONS CATALANES EREN CONSIDERADES ENEMIGUES POTENCIALS I NO COL·LABORADORES LLEIALS AMB LA MATEIXA EMPRESA; PERQUÈ HEM VIST COM ELS SINDICATS I ELS TREBALLADORS HAN ESTAT IGNORATS SISTEMÀTICAMENT PER LA POLÍTICA DEL CONSELL EXECUTIU; PERQUÈ HEM POGUT COMPTAR QUE ELS DINERS DE LES INVERSIONS NO HAN ESTAT GASTATS JUSTAMENT EN LES COMARQUES QUE MES HAN PATIT LA CRISI INDUSTRIAL I QUE MES DEFICITS TENEN ACUMULATS; PERQUÈ HEM ASSISTIT A LA IMPLANTACIÓ D'UNA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL QUE, LLUNY DE PERSEGUIR UN CREIXEMENT HARMONIC, HA OBERT LES PORTES A NOVES POSSIBI- 8 �LITATS DELS INTERESSOS ESPECULATIUS; PERQUÈ HEM VIST QUE EL JOC, EN COMPTES D'ANAR-SE TROBANT REDUIT A UNS MARGES PRUDENCIALS, HA ESTAT FORTAMENT INCENTIVAT I HA FET ENTRADA A LES BOTIGUES I ALS FORNS DE PA; PERQUÈ HEM SABUT QUE LES SUBVENCIONS DE LA GENERALITAT HAN ESTAT CONCEDIDES SOVINT SOTA PRESSIÓ DE GRUPS D'INTERESSOS, EN LLOC DE CERCAR UN REPARTIMENT EQUILIBRAT I JUST. I TANTES I TANTES COSES QUE DIFUMINAVEN AQUELLA IDEA QUE ENS HAVÍEM ANAT DIBUIXANT DE COM SERIA GOVERNADA UNA CATALUNYA QUE RECUPERAVA LA SEVA LLIBERTAT, LA SEVA AUTONOMIA I LES SEVES INSTITUCIONS NACIONALS. ARA, EN AQUESTA PRIMAVERA DE 1988, CATALUNYA ES TROBA EN PLE PROCES ELECTORAL, ES A DIR, ES DISPOSA A FER BALANÇ DEL GOVERN QUE HA TINGUT I A DESIGNAR LA MAJORIA QUE DONARA SUPORT AL NOU GOVERN. ES UN MOMENT IMPORTANT, UNA OPORTUNITAT QUE, SIGUI QUINA SIGUI L'OPCIÓ QUE PRENGUI LA MAJORIA DE CATALANS, CAL QUE S'APROFITI ADEQUADAMENT. ELS SOCIALISTES ANEM ESPERANÇATS ENS HI PRESENTEM, HO DIC A LES PROPERES ELECCIONS. POTSER AMB IMMODESTIA PERO AMB UN ORGULL LEGÍTIM, AMB UN BAGATGE FORÇA IMPORTANT: UN PARTIT UNIT; UN PARTIT AMB UN INDEX NOTABLE D'AFILIATS; UN PARTIT AMB UNA AMPLIA EXPERIENCIA DE GOVERN, FORJADA EN ELS AJUNTAMENTS, EN LES DIPUTACIONS, EN EL GOVERN DE L'ESTAT, EN LA MATEIXA GENERALITAT, ON ELS CONSELLERS SOCIALISTES VAN MARCAR UN ALT NIVELL EN L'ÈPOCA DE LA GENERALITAT PROVISIONAL; 9 �UN PARTIT QUE SENT I VIU EN ELL MATEIX TOTES LES ESPERANCES I CONTRADICCIONS DEL NOSTRE POBLE; UN PARTIT DE SOLIDA IMPLANTACIÓ TERRITORIAL, QUE ES, DE FET, UN REFLEX FIDEL DE LA SOCIETAT CATALANA. UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRES PERO MES ENLLÀ DE LA VE D'UN PROCES NOSTRA FORÇA, SENTIM L'IMPULS QUE QUE HA ANAT AGLUTINANT ENTORN NOSTRE ENS MOLTS SECTORS PROGRESSISTES QUE NO MILITEN AL PSC PERO QUE CREUEN I LLUITEN PER LA FORMACIÓ D'UNA MAJORIA ALTERNATIVA, UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRES QUE PUGUI DISPOSAR DEL SUPORT PARLAMENTARI SUFICIENT COM PER GOVERNAR CATALUNYA. HI HA MOLTA GENT QUE HAVIA ANAT ABANDONANT LA SEVA MILITÀNCIA POLÍTICA, MOLTA GENT QUE DESITJAVA D'ESTRENAR-LA D'UNA VEGADA, QUE HA DECIDIT QUE NO PODIA DEIXAR-SE ESCAPAR AQUESTA OPORTUNITAT DE LA PRIMAVERA DE 1988. HI HA MOLTA GENT QUE HA ASSISTIT AMB IMPOTENCIA I DISGUST A LA CONFIGURACIÓ D'UN MODEL DE GOVERN PER AL NOSTRE PAIS QUE NO S'ADEIA GENS, TAMPOC PER A ELLS, AMB EL QUE HAVIEN DESITJAT: I SABEN QUE NOMES AMB L'ESFORÇ DE TOTS ELS QUI PENSEN COM ELLS ES POSSIBLE DE CANVIAR DE MODEL I DE GOVERN. PER AIXÒ S'HAN MOBILITZAT, I HAN ESCOLLIT LA VIA QUE ELS HA SEMBLAT MES OPORTUNA. SABEN QUE QUATRE ANYS MES AMB EL MATEIX DISCURS POLITIC, AMB EL CONTINUISME TRIST D'UNA LÒGICA POLÍTICA QUE NO PODEN COMPAR- 10 �TIR, SERIEN JA UN CUMUL D'ANYS EXAGERAT, UN AUTÈNTIC EXCES EN LA MESURA SEMPRE DESITJABLE. SABEN QUE SI NO PARTICIPEN ACTIVAMENT EN EL PROCES DEL CANVI, MAI NO PODRIEN PERDONARSE UN DESENLLAÇ QUE ELS DESPLAURIA I QUE ELS SEMBLARIA PERNICIÓS PER A LA CATALUNYA QUE ELLS VOLEN. PER AIXÒ S'HAN POSAT EN MARXA, I SUMEN EL SEU ESFORÇ A LA CAUSA PROGRESSISTA DE TANTA I TANTA GENT. DARRERA DELS SOCIALISTES, DARRERA D'AQUESTA GENT D'ESQUERRA QUE TREBALLA PER UNA NOVA MAJORIA, HI HA UN DISSENY, UN MODEL, UN SOMNI DE LA CATALUNYA QUE VOLEM. HI HA UN PROJECTE POLITIC, HI HA UN PROGRAMA DE GOVERN, PENSAT I DEBATUT, PONDERAT I POSSIBLE. JO US INVITO A TOTS VOSALTRES, I INVITO A TRAVES VOSTRE TOT EL POBLE DE CATALUNYA, A FER VOSTRE I A COMPARTIR I A REALITZAR AQUEST PROJECTE. I HO FAIG AMB LA CONVICCIÓ QUE HA ARRIBAT EL MOMENT DE DUR-LO A BON ENTRE ALTRES COSES PERQUÈ ESTIC CONVENÇUT QUE ES EL PORT, MILLOR POSSIBLE PER A CATALUNYA I PERQUÈ HA ASSOLIT UN GRAU DE MADURESA I DE PENETRACIÓ SOCIAL QUE EL FAN IDONI PER CONDUIR EL GOVERN DE CATALUNYA EN ELS PROPERS ANYS. A CATALUNYA S'OBREN ARA DAVANT NOSTRE DUES ALTERNATIVES: UNA JA ENS ES CONEGUDA, I SUPOSA EL CONTINUISME D'UNA POLÍTICA QUE NO HA SABUT RESPONDRE ALS REPTES BASICS DE LA SOCIETAT CATALANA I A LES NECESSITATS MES URGENTS DEL NOSTRE POBLE; L'ALTRE, QUE ES L'EXPRESSIÓ D'UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRES, VOL FER LES COSES D'UNA MANERA COM- 11 �PLETAMENT DIFERENT. L'ATUR, EL PRIMER PROBLEMA DE CATALUNYA JO PENSO EN UN GOVERN DE CATALUNYA PREOCUPAT PER AQUELLS QUE MES HO NECESSITEN TOT, QUE DONI L'ATENCIÓ NECESSÀRIA ALS SECTORS MES MARGINATS DE LA NOSTRA SOCIETAT, AQUELLS QUE SOVINT QUEDEN DESPENJATS DELS BENEFICIS DE LA PROSPERITAT. PENSO EN UN GOVERN QUE COMENCES CONSIDERANT QUE L'ATUR ES EL PRIMER PROBLEMA DE CATALUNYA, AQUELL QUE HA D'OCUPAR LA NOSTRA ATENCIÓ PRIORITARIA. UN GOVERN QUE, DES DE TOTS ELS DEPARTAMENT, ENFOQUI LA SEVA GESTIÓ SITUANT LA LLUITA CONTRA L'ATUR EN PRIMER TERME. QUE HI DEDIQUI RECURSOS, QUE DESTINI UN MINIM DE VINT MIL MILIONS DE PESSETES EN AQUESTS QUATRE ANYS A CREAR OCUPACIÓ PER ALS JOVES. UN GOVERN QUE GOVERNI AMB RIGOR I EFICACIA PENSO EN UN GOVERN QUE, A COSTAT DE LA QUE ACABO DE DIR, DIBUIXI LES SEVES PRIORITATS, CLARES I DEFINIDES, I LES TRADUEIXI EN UNA ACCIÓ DE GOVERN PLANIFICADA, AMB CALENDARIS CONCRETS I AMB PARTIDES DELS PRESSUPOSTOS. QUE NO IMPROVISI, QUE NO CANVIÍ DE RUMB A CADA MOMENT, QUE NO ES MOGUI PELS CAPRICIS INESPERATS DEL SEU PRESIDENT, QUE NO HO CONDICIONI TOT A LA CONJUNTURA MES IMMEDIATA, A LA CONVENIENCIA DEL MOMENT I QUE EXPLIQUI AL POBLE DE CATALUNYA ELS PROPÒSITS QUE L'ANIMEN I ELS MITJANS DE QUE DISPOSA PER DUR A TERME ELS 12 �SEUS PROJECTES. QUE LI DIGUI QUE NO HO FARÀ TOT EN UN SOL INSTANT NI AMB LA PERFECCIÓ MES ABSOLUTA, PERO QUE TE UNA IDEA CLARA D'ALLO QUE CONVÉ DE FER EN PRIMER TERME I EL QUE ANIRÀ VENINT DESPRÈS. QUE LI RECORDI QUE ELS RECURSOS SON ESCASSOS PER DEFINICIÓ, PERO QUE NO DEIXARÀ DE BELLUGAR-SE I DE NEGOCIAR PER OBTENIR UN MILLOR FINANÇAMENT PER A LA GENERALITAT, QUE SERA DUR I TENAÇ A L'HORA D'EXIGIR ALLO QUE CATALUNYA MEREIX I LI PERTOCA, PERO QUE OFERIRÀ LA VOLUNTAT DE CORRESPONSABILITZAR-SE DE TOTS ELS COMPROMISOS QUE ASSUMEIXI. I QUE SI ELS RECURSOS SON ESCASSOS PER DEFINICIÓ, NO SE'N PERDRA NI UN EN PROPAGANDA ESTÈRIL, EN AJUTS CLIENTELARS O EN CONCESSIONS ESCANDALOSES EN BENEFICI DE SOCIETATS PRIVADES. I QUE LA LLUITA PER AUGMENTAR LA CAPACITAT D'INVERSIÓ SERA UNA OBSESSIÓ PERMANENT. I QUE NO DEIXARÀ DE CERCAR EN TOT MOMENT LA MANERA DE MILLORAR L'EFICACIA DE L'ADMINISTRACIÓ, DE REDUIR LA DESPESA CORRENT, DE CONTRACTAR EL PERSONAL ESTRICTAMENT NECESSARI, D'AGILITZAR TANT COM ES PUGUI LA BUROCRACIA, D'HUMANITZAR TANT COM SIGUI POSSIBLE LA RELACIÓ AMB ELS CIUTADANS, DE FER QUE LA GENERALITAT SIGUI SENTIDA PER TOTHOM COM UNA INSTITUCIÓ ESTIMADA I PROPERA, UTIL I HONESTA. I QUE DIGUI EL POBLE DE CATALUNYA QUE AIXÒ NO S'ACONSEGUIRÀ D'UN DIA PER L'ALTRE PERO QUE L'ESFORÇ PER ASSOLIR-HO SERA SOSTINGUT I TENAÇ. PENSO EN UN GOVERN AIXÍ. NO INTENTO FER-VOS UN DISSENY FANTASTIC, PERFECTE, ALLUNYAT DE LES LIMITACIONS DE LA PROPIA CONDICIÓ HUMANA. PARLO D'UNA VOLUNTAT, D'UN ESFORÇ, D'UNES LÍNIES MESTRES QUE PRESIDIRAN UNA ACCIÓ POLÍTICA. 13 �LA FORMACIÓ, UN ELEMENT FONAMENTAL EN LA CONSTRUCCIÓ DEL PAIS PENSO EN UN GOVERN QUE CONSIDERI QUE LA FORMACIÓ ES UN ELEMENT FONAMENTAL EN LA CONSTRUCCIÓ D'UN PAIS. UN GOVERN QUE SE SENTI ORGULLOS DE LA TRADICIÓ PEDAGÓGICA DE CATALUNYA I QUE, LLUNY DE SOMNIAR INÚTILMENT, ES PROPOSI UNA COSA TAN SIMPLE I TAN IMPORTANT COM RECUPERAR AQUESTA TRADICIÓ I CONTINUAR-LA AMB EL MATEIX ESPERIT DELS HOMES I DONES DE LA MANCOMUNITAT I DE LA REPÚBLICA. UN GOVERN QUE FACI QUE CATALUNYA DEIXI D'OSTENTAR EL TRIST RECORD DE SER L'ÚNICA COMUNITAT AUTÒNOMA D'ESPANYA ON L'ENSENYAMENT, PUBLIC I CONCERTAT, ENCARA NO ES PLENAMENT GRATUIT. UN GOVERN QUE REGULI EL PRIMERISSIM NIVELL DE LES ESCOLES BRESSOL, QUE EIXAMPLI EN UN CURS EL PARVULARI FENT UN NOU CICLE DE 3-6 ANYS, QUE DEDIQUI A LA FORMACIÓ PROFESSIONAL UN LLOC PREFERENT PER TAL QUE DEIXI DE SER L'ENSENYAMENT VERGONYANT, UN INDRET DE FORMACIÓ ON NO S'EDUCA PER AL TREBALL DEL DIA DE DEMÀ, UN CONJUNT DE MATÈRIES MES O MENYS INUTILS ALIMENTADES PER UN PRESSUPOST INSUFICIENT. UN GOVERN QUE NO PRETENGUI RECUPERAR DINERS SINO MILLORAR LA DE L'ENSENYAMENT I LA PREPARACIÓ DELS MESTRES, QUE QUALITAT SÀPIGA QUE ELS TEMPS ESTAN CANVIANT A RITME ACCELERAT I QUE LES NOVES TECNOLOGIES ENS PREPAREN UN FUTUR COMPLETAMENT DIFERENT, 14 �QUE LA UNIVERSITAT NO PODRA SOBREVIURE GAIRE AMB ELS DEFICITS ACTUALS, AMB LA INSUFICIENCIA RADICAL DE LES INVERSIONS, AMB LA SENSACIÓ D'INUTILITAT QUE FORÇOSAMENT S'HA APODERAT DE MOLTA DE LA GENT QUE HI TREBALLA. NO ES UNA CATALUNYA IDEALITZADA: ES, SI FA O NO FA, LA CATALUNYA DE LA ROSA SENSAT I DE L'ARTUR MARTORELL, DE L'ALEXANDRE GALÍ I DE LES ESCOLES D'ESTIU, DE L'ESCOLA DE TREBALL I DELS MOVIMENTS DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA. UNA CATALUNYA MES IGUALITARIA I TERRITORIALMENT MES EQUILIBRADA TENIM DRET A CREURE I A ESPERAR EN UNA CATALUNYA AIXÍ. UNA CATALUNYA, AIXÒ SI, QUE VAN DISSENYAR-NOS TERRITORIALMENT MES ELS POLITICS I EQUILIBRADA DE LA ELS ESPECULADORS DEL FRANQUISME. UNA CATALUNYA AMB UNA CAPITAL GRAN I FORTA, QUE HA RECUPERAT L'ORGULL D'ELLA MATEIXA MON I QUE ES PROJECTA ENLLÀ AMB EL CAP BULLENT DE PROJECTES I D'IDEES I AMB LA VOLUNTAT DE FER-LES REALITAT. UNA CAPITAL, BARCELONA, QUE NECESSITA EL SUPORT DECIDIT DEL GOVERN DE CATALUNYA PER CONTINUAR JUGANT I JUGAR-LO MES ENCARA, EL PAPER DETERMINANT QUE SEMPRE HA TINGUT EN LA VIDA ECONÒMICA, CULTURAL, ARTÍSTICA I RECREATIVA DE CATALUNYA. I A COSTAT D'ELLA, UN TEIXIT DE CIUTATS ESTESES HARMONIOSAMENT PEL TERRITORI, AMB UN EIX DEL PIRINEU I UN EIX TRANSVERSAL QUE LES ATANSIN HORITZONTALMENT, ENCAPÇALANT UNES COMARQUES QUE, LLUNY DE SER UNA AGENCIA PARTIDISTA BUIDA DE CONTINGUT, SIGUIN UN 15 INSTRUMENT �DE REEQUILIBRI I LA GARANTIA DE LA IGUALTAT DE LA PRESTACIÓ DE SERVEIS EN EL CONJUNT DEL TERRITORI DE CATALUNYA. DE FET, EN EL PASSAT HISTORIC I EN SEMPRE LA FORÇA DE CATALUNYA ELS TEMPS MES HA DESCANSAT RECENTS, SOBRE LA DOBLE BASE D'UNA CAPITAL DINÀMICA I FORTA I D'UNA TRAMA DE CIUTATS INTERMEDIES QUE HAN ESTAT EL MOTOR DEL SEU AMBIT D'INFLUENCIA. NO HI HA CONTRADICCIÓ NI PUGNA ENTRE UN ELEMENT I ALTRE: TOTS DOS S'AJUDEN I ES POTENCIEN. PER AIXÒ SERA BO SEMPRE DE NO UTILITZAR EL TERRITORI I LA SEVA ORGANITZACIÓ UN INSTRUMENT D'UTILITZACIÓ PARTIDISTA. PER AIXÒ HA COM ESTAT TAN MALAGUANYADA LA DIVISIÓ TERRITORIAL QUE S'HA APROVAT RECENTMENT SENSE EL CONSENS NECESSARI. EL DIÀLEG NECESSARI CONSENS QUE NOSALTRES MANTINDREM EN AQUELLES QUESTIONS BASIQUES DE DESENVOLUPAMENT DE L'ESTATUT O D'INTERÈS NACIONAL. PER AIXÒ PENSO SOVINT EN ELS BENEFICIS INDISCUTIBLES QUE, PER EXEMPLE, OBTINDRIA LA NOSTRA CULTURA SI HAGUÉS ESTAT SINCERA LA VOLUNTAT D'ACORD QUE HI HAVIA DARRERA LA SIGNATURA DEL PACTE CULTURAL. PER AIXÒ PENSO SOVINT QUE CALDRÀ RECUPERAR-LO I AMPLIAR-LO, PERQUÈ LA CULTURA ES UN ELEMENT ESSENCIAL DE LA IDENTITAT DE CATALUNYA, PERQUÈ EL DEFICIT DELS NOSTRES EQUIPAMENTS CULTURALS PODREM COMPENSAR-LO AMB ES TAN LA COL·LABORACIÓ 16 GRAN QUE FRANCA I NOMÉS LLEIAL, �PROJECTE A PROJECTE, PRESSUPOST PER PRESSUPOST, DE TOTES LES ADMINISTRACIONS CATALANES. NO PRETENC AMB LES MEVES PARAULES DE FER-VOS LA RELACIÓ LES LÍNIES MESTRES LES MESURES I DE PROGRAMA DE GOVERN. SI FOS CONCRETES DEL AIXÍ, NO PODRIA DE NOSTRE PAS DEIXAR DE PARLAR-VOS DE LA NOSTRA VOLUNTAT DE FER POSSIBLE UNA AGRICULTURA VIVA I DINÀMICA, EN UN MON RURAL ON VALGUI LA PENA VIURE. O DELS NOSTRES PROJECTES PERQUÈ EL PANORAMA DE LA SANITAT CATALANA NO ES VEGI PRESIDIT, COM AVUI, PEL DEFICIT ECONOMIC, PEL DESENCÍS DELS SEUS TREBALLADORS I PROFESSIONALS I PER L'EXCES MASSIFICAT DE LA POBLACIÓ ALS SERVEIS SANITARIS. O DEL QUE VOLEM FER PER GARANTIR A LA GENT GRAN, A AQUELLA GENT QUE HA DEDICAT TOTA UNA LLARGA VIDA AL TREBALL I A LA CONSTRUCCIÓ D'AQUEST PAIS, EL DRET A UNA VELLESA DIGNA, PARTICIPADA I ACTIVA. I TANTES I TANTES COSES QUE ARA M'ES IMPOSSIBLE DE DETALLAR-VOS. HE VOLGUT, NOMÉS, ASSENYALAR UNA VOLUNTAT, UN DETERMINAT CONCEPTE DE CATALUNYA I DE LES SEVES INSTITUCIONS, UN MODEL CONCRET DE COM PODRÍEM ANAR TRANSFORMANT AQUESTA PATRIA NOSTRA. LA RELACIÓ D'EXEMPLES CORRE SEMPRE EL PERILL DELS OBLITS I PER AIXÒ NO M'ESTENDRE MES EN LA DESCRIPCIÓ DE CADA PEÇA D'AQUEST MOSAIC. PERO VULL QUE SAPIGUEU TAMBE QUE HEM DISSENYAT TOTES LES PECES, QUE LES HEM TREBALLADES I DISCUTIDES AMB CURA I AMB ENTUSIASME. QUE VOLGUT PENSAR EN TOTS ELS PROTAGONISTES D'AQUEST HEM PROJECTE COMPARTIT QUE ELS SOCIALISTES US VOLEM OFERIR EN LES PROPERES ELECCIONS. 17 �CATALUNYA, DIVERSA I PLURAL SABEM QUE CATALUNYA ES DIVERSA, I ES PLURAL. QUE LA SEVA RIQUESA VE, PRECISAMENT, DE LA SEVA DIVERSITAT. QUE LA NATURALESA ENS HA ESTAT JUSTAMENT PRODIGA EN LA VARIETAT DEL NOSTRE PAISATGE, I QUE LA HISTORIA, LES GENERACIONS, ENS HA AL LLARG DELS SEGLES I DE ANAT CONFORMANT COL·LECTIVAMENT EN LA SUMA I LA INTEGRACIÓ D'ORÍGENS I CULTURES DISTINTES. SABEM QUE TOT AIXÒ ENS HA EDUCAT UN XIC MILLOR EN LA TOLERANCIA, I QUE MAI UN VALOR TAN DEMOCRATIC COM AQUEST NO HAURIA DE RECULAR NI UN PAM EN LA NOSTRA VIDA POLÍTICA I SOCIAL. SABEM QUE LA NOSTRA DIVERSITAT ES TAMBE LA GARANTIA CONTRA EL MONOPOLI, CONTRA L'APROPIACIÓ DE CATALUNYA, CONTRA LA DIVISIÓ MANIQUEA ENTRE ELS BONS I ELS MALS CATALANS. ELS SOCIALISTES HEM INTEGRAT AQUESTS VALORS COMUNITARIS, ELS SENTIM PROPIS, LLUITEM PER REFORÇAR-LOS EN LA NOSTRA EXISTENCIA I EN LA NOSTRA ACTIVITAT POLÍTICA. UN MISSATGE D'ESPERANÇA I D'IL.LUSIO PER AIXÒ EL NOSTRE PROJECTE POLITIC VOL SER OFERT D'UNA MANERA GENEROSA I PARTICIPADA. PER AIXÒ VOLEM RESPECTAR LES ALTRES OPCIONS POLITIQUES, PER BE QUE DENUNCIEM SENSE EMBUTS ELS INTERESSOS QUE SOVINT S'AMAGUEN DARRERA D'ALGUNA D'ELLES. PER AIXÒ VOLEM OFERIR AL POBLE DE CATALUNYA UN MIS- 18 �SATGE D'ESPERANÇA I D'IL.LUSIO. PER AIXÒ RECLAMEM LA PARTICIPACIÓ DE TOTS ELS CATALANS EN LA CONSTRUCCIÓ D'UN FUTUR QUE ENS APASSIONA. UN FUTUR QUE JA ES AVUI MATEIX I QUE ANEM CONSTRUINT ENTRE TOTS. M'HA CORRESPOST A MI D'ENCAPÇALAR AQUEST PROJECTE POLITIC. ME'N SENTO AUTOR EN UNA PART, RESPONSABLE EN EL SEU CONJUNT, PROTAGONISTA AMB LA COL·LABORACIÓ I MOLTA GENT QUE L'HA FET POSSIBLE. JO VULL APROFITAR MATI PER PROPOSAR-VOS QUE EL MES ENLLÀ DE LES COLUMNES LA COMPANYIA FEU VOSTRE, QUE EL DE AQUEST COMUNIQUEU D'AQUEST PATI, QUE JUNTAMENT NOSALTRES EL FEU ARRIBAR A TOTS ELS RACONS DE CATALUNYA. HI HA CAP POBLE QUE HAGI D'ACCEPTAR FATALMENT EL SEU AMB NO DESTÍ. TOTS SOM PROTAGONISTES DE LA NOSTRA PROPIA HISTORIA. PER AIXÒ US DEMANO QUE AMB LA COL·LABORACIÓ DE TOTS SIGUEM CAPAÇOS DE MATERIALITZAT AQUEST PROJECTE EN UNA NOVA MAJORIA QUE GOVERNARÀ CATALUNYA A PARTIR DEL 29 DE MAIG. A LES NOSTRES MANS TENIM LA CAPACITAT DE FER-HO POSSIBLE... 19 �'W � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Per una Catalunya més igualitària Creator An entity primarily responsible for making the resource Obiols, Raimon, 1940- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-30 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalunya Acció política Desenvolupament econòmic Desigualtats Model social Campanyes Description An account of the resource Conferència de Raimon Obiols, que va ser presentat per Pasqual Maragall. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Caritat, Pati Manning (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1156/19880505d_00288.pdf 5c4734d119afe612a67157ce4eb01694 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Àrea de Serveis ci. Ciutat, 4. 5é. planta Socials Tel. 301 88 61 PROGRAMA DONA LA DONA JOVE AVUI Tots i cada un dels problemes que afecten a la joventut del nostre país (fracàs escolar, droggadicció, delinqüencia, carència de capacitat d'iniciativa, etc.) presenten un mateix comú denominador: l'altissim index d'atur, el més alt, de tota l'àrea econòmica internacional. Aquesta alta taxa d'atur juvenil no està repartida per igual entre tota la joventut, sinó que incideix molt més en les noies; les adolescents d'entre 16 i 19 anys pateixen una taxa d'atur superior a la dels nois, en un 14%. Entre 20 i 24 anys la diferència també és del 9% més d'atur per les noies. Des del 1976 fins a l'actualitat s'esta reduïnt enormement el percentatge de noies que treballen. La crisi econòmica, al reduir el nombre de llocs de treball disponibles, ha escursat de manera molt acusada, el calendari ocupacional (laboral o professional) de tota la població. Es retrassa l'edad eb que es produeix la incorporació a l'empleo i s'adelanta l'edat en que es produeix la definitiva retirada. Aïxó ha provocat l'augment espectacular de les taxes d'escolaritat i la búsqueda del primer treball. Resumint podriem assenyalar les principals conseqüències d'aquesta situació de crisi, per a la noia jove; els problemes més destacats: - L'atur juvenil femení ha experimentat els més alts increments de tota la crisi. �Ajuntament Ciutat, 4, 5e. planta Àrea de Serveis de Barcelona Socials Tel. 301 88 61 PROGRAMA DONA 2. 2 - La taxa d'activitat de les noies segueix essent la més baixa d'Europa. Malgrat la devallada de la fecunditat i els canvis socialsd'aquesta darrera dècada, les noies del nostre país no han aconseguit, o molt poc, reduir les altes taxes de dedicació a les ta •.-s •e la llar. - El nivell d'ingressos de les noies ha baixat bruscament. Els pares financien en major mesura ellleure dels nois que el de les noies, i per tant les noies tenen més dependencia econòmica de pares o marits. 4 -- La dependència familiar de les noies creix. Com a conseqüència de la crisi, l'edat d _'entrada al matrimoni es produeix més tard. 5 - La marginació social de les noies creix. El retràs en el calendari laboral i matrimonial és compensat mitjançant la perllongació del seu calendari escolar. Però hi ha un sector de "desanimades" que no inicia cap classe de carrera ocupacional ni familiar. Aquesta situa- ció de desànim afecta més a les noies que als nois. 6 - La discriminació del treball domèstic continua. La nostra societat s'ha modernitzat i hi ha realment actituds •ro•ressiste • • • - - • • • . re•ercutit en la igualtat en el treball domèstic. Les noies han d'ajudar a casa en una proporció del 12% enfront al 1% que hi dediquen els nois. 7 - El comportament depenent persisteix entre les noies. En les noies continuen actituds de comportaments resi_,---.--------dualls é p pis d' epyc uí s ass ides en les coexistia la •. baixa escolaritat i l'alta feconditat. �Ajuntament de Barcelona Área de Serveis cl. Socials Ciutat. 4. 5è. planta rel. 301 88 61 PROGRAMA DONA 3. Les noies continuen més sotmeses al control normatiu < de la familia que els nois. La discriminació no afecta a totes les noies per un igual sinó que afecta al sector concret de noies que simultàniament estan excluïdes de l'empleo i l'escolaritat, i que la seva trajectòria estarà marcada per a .-•- • = ncia pa- terna i desprès del marit ocompany. Aquest és un dels col.lectius que des de l'Administració s'ha de dedicar més atenció. Mesures a prendre . Facilitar orientació professional individualitzada. . Articular Programes de Transició al Treball. . Formar a les noies en professions punta (noves tecnologies). . Diversificar l'accés a les professions. Trencar amb l'esquema de professions o carreres "femenines ". . Promoure i ajudar a l'autoocupació de les noies joves. . Augmentar la Formació Compensatòria. . Informar de les possibilitats d'inserció laboral existents: Plans d'ocupació, Escoles-taller, Plans FIP, etc. . Articular mesures d'Acció Positiva per la incorporació laboral de la noia. Els objectius del Deseni de les Nacions Unides: IGUALTAT, DESENVOLUPAMENT I PAU no seran possibles sense la incorporació de la dona. �TI Ajuntament FF de Barcelona Área de Serveis Socials /. Ciutat. 4. 5è. planta Tel. 301 88 61 PROGRAMA DONA 4. Cal que la dona comparteixi tots els nivells de responsa- bilitat; desenvolupi una funció central en la formulació de polítiques i en la presa de decissio s, com a intel.lectual i com a planificadora, com a agent de desenvolupament i com a directa beneficiaria. Dades de Situación Social de la Mujer en España, Instituto de la Mujer, Madrid 1986. Barcelona, 4 de maig del 1988 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4062 Title A name given to the resource Paraules de l’Excm. Sr. Alcalde amb motiu de la conferència "La dona jove d'avui". Dins: Programa Dona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ocupació Drets civils Joventut Acció política Model social Dones Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-05-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1157/19880506d_00289.pdf fa530a4e1269c58d83d6fb78c7e72398 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CONGRES DE L'EUROPE 1988 "L' Europe des Europeens - Educat.ions /Echanges/Culture" Thème: "Le Rè1e des Vil les et Communes" 6 de maig de 1988 �IN THE BUILDING OF THE EUROPEAN UNION, CITIES MUST PLAY AN IMPORTANT ROLE. I UOULD EVEN SAY THEY MUST PLAY AN ESSENTI , ROLE. AND THIS IS NOT SURPRISING. AFTER C C^uiE ALL, CITI ,S HAVE ALWAYS PLAYED A BASIC ROLE IN THE I-I I STORY OF PUR OP E. WE COULD SAY THAT THE MOST INTENSE PAGES OF THE HISTORY OF OUR CONTINENT BEAR NAMES OF CITIES OR OF EVENTS THAT HAVE TAKEN PLACE IN CITIES. AND THIS PREPONDERANCE HAS INCREASED IN THE LAST CENTURIES. SINCE THE CAPTURE OF TIIE BASTILLE UNTIL NOW, THE HISTORY OF EUROPE CENTERS ON CITIES , AND THIS IS A LOGICAL FACT. EUROPE IS TIIE CONGESTED URBAN-~CONTINENT BY DrFINITION. THE CONCEPT OF CITY IS AN EUROPEAN INVENTION. I ^--- WOULD SAY THAT CITIES, REAL CITIES, ARE WIIAT ti'IE HAVE UBRE, IN EUROPE. IN OTHER CONTINENTS THERE ARF. FEWER AND TEND TO BE OF A SOMEWHAT DIFFEP,ENT NATURE. WHAT WE UNDEI:STAND BY A CITY IS, I �—3— SUP PO SF., A GP.EEK I NVENTIO*: , THEN ROMAN AND MAINLY EUROPEAN. THEREFORE, TIiAT PREDOMINANCE I SAID REFOR.E HAS AN ORJECTIVE EXPLANATION. A M ORE PROMINENT ROLE FOR C IT IES IN 1986, IN ROTTERDAM, DURING A CONFERENCE HELD BY ELEVEN EUROPEAN COUNTRIES ON THE ROLE OF CITII:S IN THE ECONO-iICAL RECOVERY, I DEFENDED -ti'dITH A DEGREE OF RADICALISM- THAT CITIES t-dITHIN EUROPE AND CONCRETELY 6dITHIIv' THE COMMON MARKET SHOULD CREATE A LOBWTO DEFEND --114-6--6-&— t-THE IDEA OF A GRADUAL REDUCTION OF THE F INANCIAL EFFORT TO SUPPORT .11E^^s' ...r1dv . "I'dí r ^ '19,0I THE EUROPEAN TAXPAYER FINANCES A fnv'9 (k -roo 'M P'f) VERY IMPORTANT ",00 ^ r 1 ■»1 IN ORDER TO SUPPORT A SPECIFIC :^^^ Or AGRICULTURAL COMMUNITY, GRAIN AND WHEAT SURPLUS AND ALSO MILK AND CIIF FSE SU RPLUS . TIIE TAXPAYER MUST SUBS IDI ZE TIIESE SURPLUSES SO THAT THESE PRODUCTS CAN BE EXPORTED TO A GROUP OF COUNTRIES, 9dI'.ICII, LATER, COMPLAIN ABOUT WHAT WE ARE 001 NG . e, �-4- IN 1985, SPAIN WAS JOINING THE COMMON MARKET. THAT YEAR I TRAVELLED TO SOUTH AMERICA AND WE WERE TOLD A FEN (WAT DID SANGUINETTI SAY? WHAT DID THINGS THERE. ALFONSIN SAY? THEY SA ID : "BY JOINING THE COMMON MARKET YOU ARE DOING US A FAVOUR OF LITTLE USE, BECAUSE THE COMP•1ON MARKET IS PRODUCING MEAT AT A PRICE OF 130, WE PRODUCE THIS MEAT AT 100 AND YOU SELL IT TO US AT 90". THIS IS TIIE SITUATION. NDUSTRIAL I'WR.KI';R OR THE SERVICE WORKF IN THE .. ...•... •..r► V•^ ^ . MADR D, IN IN IN BARCELONA, IN EUROPEAN CITIES, 1 THE r_ PARIS, .^ "11111111....- r'r•-FOCO. TRIS N ROM, HAS TO FINA _F VE Y EXP N SIVE 41111■ F00) IS NOT CON SU.''IED AND IT HAS TO BE SENT ABROAD SUBS IDI ZED SO THAT IT CAN BE SOLD TO SOME OTHER COUNTRIES. BUT TI3ESE COUN TRIES COULD OBTAIN IT AT A DIFFERENT COST. TH I S S ITUATI ON DOES N(7I' MAKE MUC II SENSE. I WOULD LIKE TO LET THIS POINT RE QUITE CLEAR. I DO THINK THAT EUROPEAN CITIES SHOULD CARRY MORE WEIGÜ'I'. �—5— NALI SM THAT G'vE I RELIEVE THAT TIIE FEELING OF NATI ALL KEEP INSIDE TOGETIIE R WITII A CE'TAIN FEELING OF SURVIVAL AND DEFEN SE, EXPLAINS THI SITUATION. TI'I I Ni: O S PARTICULAR T HEN DRAWING UP OUR CONS T TUTIONS– 4dE TEND TO [^, ^ 11 O IMPO RTANT IT IS '0 --7 HAVE NOT ONLY A REPRESENTATIO;1 OF Tlfii? POPULATION IN THE PARLIAMENT RUT ALSO A RF. PRESENTAT ION OF THE TERRITORY. AND THAT HAS MANY ARGUMENTS IN ITS FAVOUR, I AM NOT ____-- --^ WHAT I MEAN IS THAT, AS A RESULT, WE CRITICISING IT. HAVE –IN EUROPE AND PROBARLY IN THE WHOLE WORLDPARLIAMENTS HH ICH ARE MORE 40 Mfbt THAN THE AVERAGE -LCULTURA4, OF THE POPULATION AND THEREFORE, PARLIAMENTS WHIC;I ARE MORE `.C RA Dril' I ONALI POPULATION. ST I C /^^ :^ ^^ / ( TIiAN THE^ í^ ^ G^ ^ /1„2,) RAGE l^' 7.t , y^ (J7„p OF J TIIE (f^ d^` c ,`^ ^^a /,,<<^ c1,, THE LAá1'S THAT ARE SET DOWN ROUND THE WORLD TEND TO BE MORE CONSERVATIVE TIIAid PEOPLE ACTUALLY THINK. WHY? RECAUSE THE MEMBERS OF PARLIAMENTS AND THE ELECTORAL �-6- LAWS IIAVE BE EN NADE IN SUCH A WAY THAT THE TERRITORY AND, AS A CONSEnUENCE, THE INERTIA OF TRADITION RECOME MORE IMPORTANT THAN TIIE iIRBAN FACTOR. A CONTRIBUTION TO EUROPEAN CON STRUCTION I DO THINK `1'i IAT EUROPE NEEDS A P-1OVEMENT THAT IS CAPA BLE OF RECOGNISING TRIS FACT AND THAT MUST PUT SOME KIND OF LIMITATION. 110 omv`' ^r3 v FINALLY, THE LA \-mb--)te ---^---^, HYPOTHES IS LIES ON THE NEED THAT THI S TSELF P°lAY BE HAS) ^AND rJ <=. qUESTIONABLE- • F I sGAINING A CERTAIN MILITANCY, IN THE EUROPEANI SN TIIE SI^ SE OF URB N MILITA NCY AND RELATED . TO WHAT I ' Gt SAID 1,sC BEFORE. OTHERWISE, THE EUROPEÁVISM [ ;' IN TROUBLE. AND IT ^--IS IN TROUBLE BECAUSE, FIRST OF ALL, TO PAY EUROPE FOR AGRICULTIJRAL SURPLUSES IS EXPENSIVE. THESE ARE SIJRPLUSES WIIICH ARE CREATED EVERY YEAR AND HAVE TO .13E PA ID EVERY YE AR. j,,,r ^o v Mh': M k I f c; n 'U 5`A-R C irfl /i-' L^ fl f'liS )vr /4-ç d,(° py 011i:7�. ^o^rrlb^^a^ (7. EC01,1D OF ALL, i^EC:AU;>E PAYING FOR TIII; ('ITII:S IS riVOW P ENS FX_ E^1 IVE T TOO.. MA I1`^iENï-1NCE Tn ' r^ ^ S EXPENS I. TI.L,IP. N^ IV E. ^' THEY BUl ^^ S �—7— ARE ALREADY THERE. TIIEY ARE NOT SET UP EVERY YEAR, THEY ARE ALREADY FUI LT THIRD, BECAUSE THE EU ROPE OF THE NA TI ONS, ti'dHICH IS QAt 64" THE EXI STING O N E —THERE I S ;aOT ANY OTIIER— ISSLOi^1ER AND SPEAKS MORE CONFRONTED LANGUAGES THAN TIiE EUROPE OF CITII:;S. P.T TIIIS IK)INT, IT IS A PLEASURE TO REMEP•IBER 401 PROFES SOR TIERNO G Ar,vaN VINO WAS TIIE GREAT MAYOR OF MADRID. I REMET-IBER OUR FREQUENT CONVERSATIONS IN 6ti'HICH 4iE HAD AGREED IN THE IDEA OF AN EUROPE OF CITI7ENS, THE EUROPE OF CITIES. ^ CITIES ARE CIIARACTERISTIC OF EUROPE. THEY ARE EYPF.NSIVE AND COMPLICATED TO MANTAIN. RUT THEY ARE ALSO ITS RI CHr,TES S. ONCE, IN VIENhIA, I WAS TOLD : "WE ARE THREE HUNDRED KILOMETRES FAR FROM BUDAP EST, THREP: HUNDRED FROI'•1 PRAGUE AND TIIREE HUNDRED FRO M MUNICH, MORE OR LF,S S. PROVIDED THERE ARE NOT BORDERS, IT IS A THREE—HOUR JOURNEY BY -7-7 07,4�, �-8- CAR. UROPTE IS THE ONLY PLACE IN THE WORLD WHERE THIS IS POSSIBLE. O BE IN A CITY AT ONLY THREE HOURS FROM OTHER THREE CITIIES WHICTT ARE REAL JEWELS FROM TIIE POINT OF VIEv'V OF CULTtJR_T;, II ISTORY, MUSIC, CREATIVITY AND ALSO OF TTIE INITIATIVE AND S`IOOGLES OF THEIR WORKING CLASS AS WELL AS OF THE NUANCES THAT THEY I-IAVE ADDED TO SOCIAL LIFE. TRIS IS EUROPE'S RICHNESS. EUROPE IZAS OLTAINED AN IMPORTANT LEVEL OF SUPRANATIONALITY -THE MOST IMPORTANT LEVEL EVER OBTAINED IN TER I-IISTORY OF THE WORLD- AND BECAUSE OF THIS, IT HAS ^- - ------ ----- THE POWER AND THE MEANS TO WORK AND MAKE ITSELF BE HEARD AS A REALITY THAT IS DI FFERENT FROM THE STATES WHICH IT — ^ IS COMPOSED OF. NOW, IT IS TI M E TO INTRODUCE NEW AGENTS AND FACTORS -LIKE CITIES- IN ORDER TO I3UILD THE EURnPEM UNION. ��—9— EUROP)? MUST PI; AWARE. I`I' HAS 1 `i' RAYE: TH I S WAY. " EUROPI';, A SYSTI',R1 OI.`' 11,1 07ó SUN1F THAT `;^PJ ES". WE SIIOULD GO � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4063 Title A name given to the resource Le rôle des Villes et communes / Conferència dins el Congrés d'Europa 1988 L'Europe des Européens Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. La Haia, Holanda Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Municipis Administració local Unió Europea Democràcia Acció política Territoris Barcelona Ciutats Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-05-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1158/19880520d_00291.pdf f8ca1e70524a543dd35f148ffb721ae2 PDF Text Text `^ ^. EL SECRETAR! PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA PARAULES DE PRESENTACIO DEL SENYOR ALCALDE EN LA CONFERENCIA PRONUNCIADA PEL SENYOR PERE DURAN I FARELL Saló de Cent. 20 de maig de 1988. Molt Honorable senyor President, Excel.lentíssimes i Il.lustríssimes Autoritats, senyor President de la Comissió del Centenari i membres de la Comissió, Regidors, estimats amics: En l'inici dels actes que han de constituir la commemoració del Centenari de l'Exposició Universal de 1888, evidentment, amb un to modest, com s'escau en el període polític que estem vivint, modest, però puntual -avui és el dia, tal dia com avui La Reina Regent va inaugurar l'Exposició, no podiem faltar en el calendari- ens va semblar que la Presidència de la Comissió del Centenari havia de ser, havia de recaure en un ciutadà il.lustre. El 88 va ser una explosió de ciutadania, impulsada des de l'Ajuntament d'en Rius i Taul-?t, però involucrant tothom. Pere Duran és de la raça d'empresaris-ciutadans que ens han honrat amb la seva imaginacio i creativitat. En el camp de l'energia i en molts altres camps. I Pere Duran ha estat sempre, a més, un home d'unitat -i vull remarcar-ho avui, és el dia que s'escau per fer-ho- un home que a diferència dels que van protagonitzar el tràgic període en què aquesta ciutat va ser nomenada "la ciutat de les bombes", va cercar sempre acords i ha cercat sempre acords amb la societat i, concretament, amb els treballadors. Jo, personalment, els puc dir que recordo l'any 67, un any d'inici d'una certa crisi econòmica, un pre-anunci del que hauria de ser la crisi econòmica: vagues, problemes... Essent ell President d'una gran empresa barcelonina, amb dificultats en aquell moment, i essent jo un membre, molt modest, de la direcció d'un Partit d'esquerra, aleshores, però, molt present a les fàbriques del metall de Barcelona, va enviar un intermediari a cercar una solució al conflicte, solució que en aquell moment no es va trobar, però que va donar lloc a una declaració d'en Pere Duran, difícil, arriscada, a favor dels Sindicats clandestins, com a interlocutors vàlids. Haig de dir, a més, que l'intermediari era en Jordi Pujol i Soley. �Y EL SECRETARI PARTICULAR DE LALCALDE DE BARCELONA Quina diferència, Pere Duran! amb aquella burgesia que els nostres avis van haver de condemnar per la seva insensibilitat davant de les causes dels aldarulls. Moltes coses han canviat, els treballadors també. En tot cas, amb Pere Duran tenim tota una transició cap a una classe empresarial diferent, agnòstica en matèria d'ideologia social, molt més oberta (com ha de ser) al diàleg i a la construcció en comú. Té la paraula. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4064 Title A name given to the resource Paraules de presentació del Senyor Alcalde en la conferència pronunciada pel Senyor Pere Duran Farell en motiu de la commemoració del Centenari de l'Exposició Universal de 1888 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Subject The topic of the resource Commemoracions Història Indústria Duran Farell, Pere, 1921-1999 Model social Exposició Universal de Barcelona (1888) Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-05-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7069/20260803_028.jpg b49318d371c90f6dc414fab98bb914ae Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data B/N, paper revelat Location The location of the interview Parc de la Ciutadella, Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-05-27 Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Title A name given to the resource Pasqual Maragall en un míting electoral sota la pluja al Parc de la Ciutadella durant les eleccions autonòmiques de 1988 Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Míting Eleccions autonòmiques Alcalde PSC Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc de la Ciutadella (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Relation A related resource Arxiu de la Fundació Rafael Campalans: <a href="https://fcampalans.cat/arxiu/27-de-maig-de-1988-eleccions-autonomiques-miting-al-parc-de-la-ciutadella/" target="_blank" rel="noopener">27 de maig de 1988. Eleccions Autonòmiques. Míting al Parc de la Ciutadella</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1159/19880530d_00293.pdf e41c9c46a2c8f1e36e9363cbd33ca51a PDF Text Text Alcaldía Ajuntament /i de Barcelona Gabinete I de Comunicación Pza. S. Jaime sin. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye 1 LA COMMEMORACIÓ SOLEMNE DE LA TRADICIó FIRAL DE BARCELONA, EN EL MARC GENERAL DEL CENTENARI DE L'EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE 1888, QUE L'AJUNTAMENT I LA CIUTAT COMMEMOREN AQUEST ANY CONVIDA A UNA REFLEXI6 ESTIMULANT SOBRE EL PAPER DE LA FIRA DE BARCELONA, LA SEVA HIST6RIA I EL SEU ç-, FUTUR. 1 L L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HA TREBALLAT A FONS I ESTA COMPROMAS A FER-HO EN EL FUTUR PER A POTENCIAR LA FIRA DE BARCELONA COM A INSTRUMENT DE PROJECCIó INTERNACIONAL DEL COMERÇ, LA INDÚSTRIA I ELS SERVEIS DE LA CIUTAT I DE TOT CATALUNYA, AIXí COM DE PLATAFORMA DE PROJECCIó INTERNACIONAL DE L'ECONOMIA ESPANYOLA, D'ACORD AMB LA SEVA ACREDITADA TRADICIó. L'EXECUCIó EN MARXA DE NOUS PROJECTES EN L'AMPLIACIó D'INSTAL.LACIONS I SERVEIS COL.LOCA LA FIRA EN UN MOMENT PARTICULARMEMNT INTERESSANT. BARCELONA ÉS CONEGUDA ARREU COM CIUTAT,, ,-I5-É FIRES IMPORTANTS EN TOTS ELS SECTORS I ..AMB UN "t`Vvk àMBIT INTERNACIONAL CONSOLIDAT I RECONEGUT.-LÁ ZONA D'INFLU1NCIA ECON6MICA\ DE LA CIUTAT S'ESTà AMPLIANT AQUESTS DARRERS ANYS A UNA AMPLIA REGIÓ EUROPEA QUE COMPRèN EL NORD D'ESPANYA I EL SUD DE FRANÇA, UNA REGIó SUD DE L'EUROPA MEDITERRàNIA REPRESENTADA PER CIUTATS COM VALèNCIA, p¿Rv A �-4~ ER1 o, Alcaldía Gabinete de Comunicación Ajuntament de Barcelona , i¿Ill 1) s ,:,, 1 , y 0.(1' Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye 'R- L,9'A , '''L (rp.J j'' i f r -. 130. .< IY i ‘jj ,,:10'; ri:: c -1 ' ',, i. 7 (;) SARAGOSSA, TOULOUSE, MONTPELLER L MARSELLA QUE ENS AGRADA / D'ANOMENAR COM EL NORD DEL SUD. LA FIRA DE BARCELONA HA ESTAT UN FACTOR DECISIU EN AQUEST FENóMEN, HA ESTAT PROBABLEMENT LA PRIMERA INSTITUCI6 ECONÒMICA QUE HISTÒRICAMENT HI HA EXERCIT UNA ATRACCIÓ. EN L'ACTUAL SITUACIÓ, AQUESTA TENDèNCIA CAP A UNA REGI6 EUROPEA MEDITERRàNIA ENTRE FRANÇA I ESPANYA OFEREIX A LA FIRA NOVES POSSIBILITATS. tux( LA COMMEMORACIÓ DE LA TRADICIÓ I LA CONTINUITAT FIRAL DE LA CIUTAT CONINCIDEIX, D'ALTRA BANDA, AMB UN MOMENT ,.114m.cr,Aos) D'IL.LUSIó HISTòRICA DE BARCELONA I DELS BARCELONINS. Há.- -:'7.5o6s6LípIds'D411992 1b VISCUDA PER ' BARCELONA NO SOLS COM UN GRAN ESDEVENIMENT ESPORTIU DE CARáCTER UNIVERSAL, SINò COM L'OCASIÓ DE FER UN SALT ENDAVANT PERMETILA CIUTAT COL.LOCAR—SE FAVORABLEMENT EN EL LLINDAR DEL SEGLE XXI. ES EL QUE VA FER BARCELONA TAMBÉ EN OCASIÓ DE LES EXPOSICIONS UNIVERSALS DE 1888 I (-1929."--„LA TRADICI6 FIRAL DE LA CIUTAT VA LLIGADA A AQUESTS GRANS SALTS ENDAVANT I LA FIRA DE BARCELONA, QUE PARTICIPA ACTIVAMENT EN ELS ESFORÇOS D'AVUI PER LA BARCELONA DEL :,-,, >. ) 7 -,› 17. 2, 1 DEMá, Hl TÉ UN NOU REPTE I UNA NOVA OPORTUNITAT. 1 co M A te*OZ Al be cftrsailvvA7 plAjo c 14 00 11 Dei 7,fyt tpt.- rpfl "ebta p kt>z, be7 1 tif liCCA1114 1 ktoliot41Qvt'S 1 liS eiti cAftran rli a rvilw De'''. lerMen" (-4"5 A-tc`f Ann ] c. , p~ 114 pini pi) I? ' 1. 'phi; , i ‘ 'w', FOZ, Trk Al 1 i0 TOA be 1 04 v u tu ro- 471K Pti- itSbOV 4 0111.414 chi � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4065 Title A name given to the resource Acte inaugural de la Fira Internacional de Barcelona, FIB'88 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Comerç Indústria Relacions Internacionals Model social Barcelona Fira de Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-05-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2584/19880530d_00292.pdf e33da85e40cb763efebf1528c18769ee PDF Text Text Baraules de l/E^cm. AI^alde Sr. Paonual Ma^agall, en I"acte d/ioauguracio- del 3imposi "La veu de la dona en el (11_5leg NordSud" al Salo del 0ooseIl de Cent, Barcelona, 30 de maig de 1988 �Be nvinguda Les doy la binevenida a la ciudad de Barcelona que se siente honrada por la celebración de este Simposium sobre "La veu de la Dona en el dileq Nord-Sud" en el marco de la "CaiipaKa pu-Inca eurropea sobre la Interdependencia y la Solidaridad Norte-Sur", que lleva a cabo el Consejo de Europa. Con este Simp osium Barcelona se incorpora al grupo de grandes ciudades europeas que participan en la camp afia que tiene por objetivo fundamental fomentar la cooperación Norte/Sur. Cuando parece qie la escisión .política-ideolo-gica del mundo en Este y Oeste, traducida en una irracional carrera armamentista, esta dando unos primeros pasos firmes hacia su superac ion, la escisión (economica-," social del mundo en Nory Sur continua siendo la mas ...--dramática fractura de la Humanidad. Le corresponde a Europa tomar iniciativas como esta del Consejo de Europa para iniciar una etapa de cooperación entre el Norte y el Sur que es, a la vez, �' una obligooi o racional y un deber moral. En el diálogo necesario y urgente para ponernos en e 1 camino de la cooperacio- n tiene mucho que aportar la voz de la mujer. ^ ° Z'o ~ Tiene la palabra Miss Nawal C. Saadawi. Tiene la palabra Miss Eveleyne Herfkens. ^ ~^^^^-~^^ `^^`~^~~^^^~~~^`^ ^`^~^^`^~~^~~~``^^^^~ Tiene la palahraDña. Carlota Bustelo. ^ ~^``^~^~~^~-^^`^^^^^^^~~^^-^~^`~^~^`~~~~^~~`^`^^ «^.V ^ 4010. Um" �Cloenda rPspres de les magnifiques intervencions precedents no cm resta me- s que desitjar-los l'e- xit que, no dubto, que assoliran en els treballs del Simposi. Pero volia anbe recordar-los que en aquest dias leg necessari entre el Nordi el Sud les ciutats poden fer una gran aoortacio- a la comprensio- mutua que es un pas ineludible en el camí de la cooperacio. Sas piguen que en aquest s ntit d'anortaci6 es p ecífica de les ciutats poden comotar amb Barcelona, c iutat ober ta per exce .1e- noia, una de les portes d'Europa al mo-n. Reiterant-los la benvingud.a a Barcelona, declaro inaugurat el Sinposi "La veu de la Dona en el Dia-leg loc,*".1116 Nord-Sud". �NORD-SUD, UN ENCONTRE NECESSARI La iniciativa del Consell d'Europa de convocar una campanva p ública europea sobre la interdependència i la solidaritat Nord-Sud té la virtut de l'encert. Efectivament, el futur de la humanitat és un sol futur, perc,uè aquest futur s iqui p ossible la humanitat s'ha de comp re ndre i organitzar com a humanitat. Li correspon a Europa fer el primer pas, es un imperatiu moral i un deute històr ic. Per això l'encert d'una campanya que compta entre els seus objectius el propòsit de conscienciar la població europea del gran repte que tenim plantejat com a humanitat en aquest final de segle: el sol futur. Barcelona se suma a la campanva convençuda 1 solidària. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Alcalde Sr. Pasqual Maragall, en l'acte d'inauguració del Simposi "La veu de la dona en el diàleg Nord-Sud" al Saló del Consell de Cent Subject The topic of the resource Dones Congressos i conferències Solidaritat Cooperativisme Model social Description An account of the resource Paraules d'obertura i cloenda del simposi. Inclou, al final, un escrit que probablement anava inclòs en el material imprès sobre la campanya "NORD-SUD, UN ENCONTRE NECESSARI". Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Castellà Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-05-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1160/19880602d_00294.pdf bb1ff78630439aadf5a4e52b92b602fe PDF Text Text Par aules de l'Exnm. 8íara^alI, ` transfer Alcalde de Barcelona , Sz. Pasqual a la ^ess '^ d`obertnra del Semioari "Creao^ nia de tecnoloqies urbanas" Palau de Coogressos de Barcelona 2 de 'uny de 1988 �Senyores i Senyors Aquest Seminari te- una significació es p ecial. Se celebra en el marc de la Fira Internacional de Mostres de gse((--A Barcelona coincidint amb la p resentació d'un nou Salo a la Fira: BARNATEC, on s'exposen per primera vegada a la nostra Fira, de manera extensa i ambiciosa, sistemes de tecnologia urbana per p art d'empreses de l'mbit municipal. Es not parlar realment d'un tombant important en el carril de la creació i aplicació de tecnologies urbanes, en el sentit nr l'Adminbistració municipal les emoreses munici p als ja no són només consumidors de tecnologies urbanes sinó crt en són també creadors i, per tant, també en poden ser transferidors, venedors o exportadors �fins i tot. Això obre unes perspecti ves noves que calia que fossin analitzades per Doder-les a p rofitar a fons. L'ohjectiu del p re se nt Seminar i e s l'intercanvi de c oneixeme nt s i d'exper camp de i '1' investigacio- en el les solucions tecniques en .. materia de tecnoloqies urbanes, per aixo- el Seminari resulta tan oportli i encaixa perfectament en el marc de la Fira. La ciutat de Barcelona s'honra en acollir-lo, i jo, en donar-los la benvinquda. No dubto que el seminari sera un èxit atris conseqiies ncies positives p er aquest sector d'activitat. Te la paraula. el Sr. Jack Zapasnik, Secretan i General de la IIJLA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4066 Title A name given to the resource Seminari "Creació i transferència de tecnologies urbanes" / Discurs sessió d´obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Municipis Recerca i Desenvolupament Infraestructures Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-06-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1161/19880603d_00295.pdf ca4b096f5150e9307d62c0c39032984d PDF Text Text Q Par aule s de 1 ' Ezen. Alcalde de Barcelona, Sr. :squal Maragall, gre sent ac i6 de Claude Chevs son E.1111b mot in de la seva any a , E urop z-at i la Me di terr as ni a " al Col. 1 e cji de Con ferencia Per inca ste s. Barcelona, 3 de j uny do 1988 �La qualificacio- de Claude Cheysson per parlar-nos des de la política internacional, d'Espanya, d'Europa la .',,, iediterrtnia no ofereix cap dub-hc, sine; tot el contrari la certesa d'una brillant dissertacic). trobem Ene davant d' un expert que t un coneixement a p rof un dit de les matarles de que ens parlara, constrastat aquest coneixement per l'exercici de l'activitat diplomatica i per l'alta responsabilitat de la direcci5 dele Afers Internacionals d'una pot2mcia com Franca. Des del seu ingr j s en el servei diplomc-itic 1948, CJaude Cheysson manifesta un interes evident pel c o n ei xerae af,_ic l'activitat relacionats arab el mon ¡fa mers ale. hores la 'superacio de la seva condiciO colonial. El •1954-55 fou Conseller te- cnic del IL•linistre per ale Af ors del Harroc i Tunisia, del 1957 al 1966 o cup:i.eiverses responsabilitets impor tants en organismes de cooperacio ab Africa, i especialment amb el Sahara i Fou Ambaixador del seu Dais a Indonc2,.sia de 1956 al 69, i el 1973 s'incorpor73. a una altra activita.t csue perfila tambe la sa y a personalitat poi1t1caicue le ona un a-nple domini deis afers �europeus. De 1973 a 1981 fou Comissari de la Comunitat Europea 7)er 1' Aj uda al De s e nvo 1u73ame nt . El 1931 fou nomenz-3.t Ministre d'Afers Estranqers de Franca i dirigí la política exterior francesa fins al 1984, coincidint durant p ro9 de 2 anys amb Fernando Moran com a Ministre espanyol d'Afers Exteriors, aran gui va treballar a fons per Preparar una nava etapa de les relacions entre Espanya i Franca, basades en el boa veinatge i en la cooperaci5. Des de 1985 C',1au.(1..e Cheysson e' s Comissari de Comunitat per la política mediterrAnia i les relacions Aguo s te s breas binze llades deis trets •profe S sionals i • polítics de Claude Cheysson avalen, se.nse que calquin me- s cone.ntaris, la seva gualificaci6 indiscutible, C ord els dala al comencament, pc--1: parlar- nos del ., 5.edit.¿-7.1.rrani, d'Europa 1 d'Espanya. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4067 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, de presentació de Claude Cheysson amb motiu de la seva conferència "Espanya, Europa i la Mediterrània" al Col.legi de Periodistes Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Biografies Acció política Cheysson, Claude Espanya Europa Mediterrània Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-06-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències