<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=49&amp;sort_field=Dublin+Core%2CCreator" accessDate="2026-04-04T00:07:49+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>49</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>1525</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="928" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="351">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/928/0000000964.pdf</src>
        <authentication>11c4e339dcc8f779127ecc84aacd6964</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42035">
                    <text>El principi de les euroregions i el seu sentit
10 d’octubre de 2008 - Hospital Durán i Reynals de l’Hospitalet de Llobregat
Sessió Plenària: L'Euroregió i integració del Grup Oncològic Català Occità (GOCO).

Jo sóc un convençut i fervent creient de l’Euroregió Pirineus
Mediterrània. Ja ho sabeu, no cal que ho digui.

El passat any 2007, vaig donar una conferència a Galícia sobre
l’acció exterior dels ens locals i regionals en l’esfera europea; també
a Girona vaig tornar a apuntar la visió de futur de recerca científica i
millora de les prestacions que suposa la creació de les àrees de
salut, benestar i recerca biomèdica a la Regió Euromediterrània. I a
Prada de Conflent vaig participar en una taula rodona sobre el futur
de l’Euroregió en el marc de la 39ena edició de la Universitat
Catalana d’Estiu.

Alguns podeu haver llegit, un article que vaig escriure no fa gaire
sobre de la necessitat de rellançar l’Euroregió1, i com s’ha de fer
aquest pas. Hi parlava, entre d’altres coses, de la necessitat
d’accelerar les comunicacions, d’aprofitar les línees de l’AVE a la nit
per transportar mercaderies del Port de Barcelona i Tarragona,
mobilitzar recursos pel centre Pau Casals, o d’apostar per la gran
empresa de l’euroregió: EADS (Airbus).

Al diari francès, “l’Independent”, l’abril de 2004 vaig insistir en la
necessitat d’una regió europea, que ha passat de 10 a 14 milions
d’habitants. Crec que hem de fer una regió comuna, amb un
projecte econòmic, social i polític conjunt Té sentit funcional i té
càrrega emotiva. Tenim la història, els antecedents, i els valors
1

El Periódico, 29/08/2007
1

�afectius que ens guien cap a on hem d’anar. Ara és el torn per les
polítiques concretes.

Són moltes les preguntes que ens plantegem: Què comporta
l’Euroregió? Què han fet els que ens han precedit? La més òbvia,
però que sempre cal tenir present i defensar, és el seu sentit, el
perquè.

El sentit de l’Euroregió.

Les regions són estructures més flexibles que les rodejades per
fronteres estatals, que donen resposta a les necessitats que
sorgeixen en territoris contigus, però que rarament són objecte
d’una

perspectiva

integrada

de

desenvolupament.

Fronteres

contigües dintre d’Europa demanen col·laboració transfronterera i
l’abordatge d’alguns problemes genèrics que acaben afectant les
regions més que no pas els estats. Sobretot tenint en compte que
les comunicacions i connexions territorials cada dia faciliten més
aquesta col·laboració. A més els processos de

globalització

econòmica, científica i social demanen d’actors dinàmics, forts, que
tinguin capacitat d’incidència. Les petites nacions i les regions
necessiten superar la seva escala, reforçar la seva capacitat d’acció
i erigir-se com actors econòmics i polítics en condicions d’igualtat
amb altres territoris.

En aquest sentit també és importantíssima la col·laboració i treball
conjunt en l’àmbit sanitari, de la salut. Gràcies a iniciatives com les
del Grup Oncològic Català Occità (GOCO), és possible el gaudi de
beques específiques per al treball amb els millors professionals i
2

�centres de salut, la recerca conjunta usant les potencialitats dels
centres implicats.

Tenim clar el sentit de l’Euroregió, però recordem el camí que ens
ha portat fins aquí.

El moviment euroregional.

El moviment euroregional no és nou. Les regions i les ciutats
d’Europa han estat pioneres en l’esforç per crear llaços a través de
les fronteres.

La manca d’instruments jurídics ha dificultat el desenvolupament
d’aquest tipus d’associacions de cooperació transfronterera. És per
això que s’han buscat solucions imaginatives per la creació
d’associacions que conviuen a Europa sota designacions diferents,
que van des de les “comunitats de treball” fins a les “euroregions” o
“euregios”, o altres iniciatives paral·leles.

Les comunitats de treball van néixer en una primera fase (entre
1975 i 1985), mentre que la lògica euroregional ha tingut un
desenvolupament més recent, a partir de mitjans de la dècada dels
noranta. De manera especialment significativa a les noves fronteres
amb els països de l’est com és el cas, per exemple, de l’Euroregió
dels Càrpats. L’estructura organitzativa, l’àmbit geogràfic, la
intensitat de la cooperació varia en funció de si es tracta d’una
comunitat de treball o d’una euroregió (Aquesta tesi la defensa
Markus Perkmann a 'The rise of Euroregion. A bird's eye

3

�perspectives on European cross-border co-operation', publicada pel
departament de Sociologia de la Universitat de Lancaster, 2002).

Però

si

bé,

aquestes

experiències,

tenen

estructures

i

característiques diferents, existeixen uns trets comuns que ens
permeten dir que ambdues han treballat en la mateixa direcció.
Segons una definició proposada recentment per l’Associació de
Regions Frontereres d’Europa (ARFE), els elements definidors són
els següents:

a) es tracta d’estructures composades per col·lectivitats regionals i
locals a un i altre costat d’una frontera estatal.
b) acostumen a tenir una secretaria permanent i un equip tècnic i
financer amb mitjans financers propis, es a dir, una estructura
mínima.
c) la cooperació no està basada en mesures o objectius individuals
sinó que té com a objectiu el desenvolupament i l’elaboració d’una
estratègia més àmplia.
d) en general són una plataforma per a tota relació transfronterera
entre ciutadans, polítics, institucions, forces econòmiques, agents
socials i culturals, etc.
e) la cooperació entre els socis es fa tant en el pla vertical (europeu,
nacional, regional i local) a ambdós costats de la frontera, com en el
pla horitzontal més enllà de la frontera.
f) les decisions preses s’apliquen en el pla nacional, seguint els
procediments en vigor a cada costat de la frontera, evitant en la
mesura del possible els conflictes relatius a competències i
estructures.

4

�g) els continguts de la cooperació es defineixen a partir dels
interessos comuns.
h) finalment, aquestes plataformes s’aprofiten generalment per
preparar i en la mesura del possible, aplicar els programes i
projectes, especialment en el marc de la iniciativa comunitària
Interreg.

LA REALITAT ACTUAL DE LES EUROREGIONS.

El paper de les regions d’ençà la darrera declaració ha esdevingut
clau en el desenvolupament de les polítiques de la Unió. Les
polítiques endegades per les regions de la Unió són cada cop més
rellevants i la Unió està ajudant a potenciar aquest fet, fomentant les
ajudes al desenvolupament regional, implementant subsidis per la
formació professional i l’ocupació, donant suport a les activitats
rurals i a les PIME i finançant la recerca científica i la innovació en
tota una sèrie de tipus de camps.

En l’actualitat, políticament, el Comitè de les Regions és
l’assemblea pública (estrictament consultiva) dels ens locals i
regionals de la Unió Europea, però de fet la competitivitat a nivell
global

de

la

Unió

Europea

depèn

molt

directament

del

desenvolupament de les infraestructures i de la modernització de
l’economia. És cada cop més necessari que les regions apliquin
polítiques de proximitat per fomentar la competitivitat de les petites i
mitjanes empreses que són curiosament les que arrosseguen en
bona mesura la productivitat de la Unió.

5

�Els Estats membres continuen amb la seva representació a les
institucions europees del països membres i així ha de ser, però la
multiplicitat d’entitats públiques molts cops dificulten l’agilitat i
l’eficàcia de l’Administració. Les regions, dins l’espai europeu són
una eina de la qual es pot fer valer la Unió per desenvolupar sense
traves les polítiques que molts cops no son homogènies a nivell
estatal.

I més encara si tenim en compte que aquestes noves entitats
territorials conegudes com a euroregions estan suposant un impuls
per les regions, impuls que la Unió ha de liderar. Aquestes noves
unitats geogràficament naturals de creixement econòmic, que
agrupen ciutats, comarques i regions, avui ja estan econòmica i
comercialment integrades. Comencen a existir iniciatives de tota
mena en altres camps, espontànies o més estructurades.

Tot i això, és evident que existeixen factors macroeconòmics i
factors “estatals” que afecten la capacitat competitiva de les regions
i les possibilitats de cooperació i col·laboració en altres camps. La
transparència i nivell de burocràcia de les Administracions, el marc
regulatori vigent, la defensa de la competència i la protecció dels
drets individuals, així com variables macroeconòmiques com la taxa
d’inflació, l’ocupació o el marc fiscal, determinen la capacitat de
competir de les empreses i els instituts de recerca. No obstant això,
en els països d’economies desenvolupades com els nostres
aquests factors econòmics poden considerar-se més o menys
similars o constants ja que l’entorn macroeconòmic dels països de
la UE no difereix en gran mesura. Això implica que la capacitat
competitiva de les empreses no ve tant donada pels factors
6

�macroeconòmics com per les característiques de l’entorn o regió en
la que operen.

Entenem doncs que és també l’entorn local, no solament i
principalment l’estatal, el que determina de manera important la
capacitat competitiva de les empreses i la facilitat o dificultat de
col·laboració en una colla de camps.

Hem de tenir present que la competitivitat i l’excel·lència passen
molts cops per la cooperació prèvia. Entenem doncs l’espai regional
europeu com un marc on la col·laboració i la cooperació serà la
base per créixer per assolir un paper clau en els processos
legislatius de la Unió i per superar aquell nivell crític que permet
transformar una regió en un actor rellevant amb autèntica capacitat
d’incidència.

Els anys 90 varen ser a Europa, segons el politòleg Markus
Perkmann, els de “l’ascens de l’Euroregió” sobretot als països de
l’Europa Central i Oriental. Actualment hi ha més de 80
estructures transfrontereres que actuen com a Euroregions a
nivell molt diferent: algunes són molt actives des de fa dècades,
altres tenen un nivell de desenvolupament institucional molt modest.
Fins i tot les autoritats locals i regionals de països que no són
membres de la UE com ara Noruega, Islàndia o Suïssa o, més
recentment, Bulgària o Rússia, participen d’algunes d’aquestes
estructures.

També el Grup Oncològic Català Occità (GOCO) va fundar-se a
principis dels anys noranta, recollint la cooperació històrica entre les
7

�regions a través de grups multidisciplinars previs. Actualment es
centra en el foment de la recerca i la cooperació en el triangle
Barcelona-Toulose-Montpelier.

Tant el Consell d’Europa com la Unió Europea han estimulat
l’aparició d’aquestes estructures. El primer, animant els estats a
crear les estructures legals per fer-les possibles, i la segona,
finançant-les

mitjançant

iniciatives

com

ara

l’INTERREG.

Inicialment, la dimensió legal de la cooperació tenia més pes; a
mesura que han anat creixent les oportunitats de finançament
comunitari la part de projectes conjunts i recerca comuna de
finançament ha anat prenent més relleu. També l’ampliació de la
Unió ha estat el motor d’algunes d’aquestes euroregions a les zones
situades entre la vella i la nova UE.

Les euroregions són molt nombroses i diverses. Posem com a
exemple algunes de les euroregions que estan basades en els
governs regionals (també n’hi ha de basades en els governs
centrals) indicant el seu any de creació.

8

�Europa occidental i atlàntica
→ EUREGIO (Alemanya/Països Baixos) 1958
→ Euregio Maas-Rhein (Alemanya/Bèlgica/Països Baixoa) 1978
→ Kent-Norte Pas de Calais (França/Regne Unit) 1993
→ Euregio TriRhena (Alemanya/França/Suiza) 1995
Nord d’Europa i regió Bàltica
→ Comunitat de Treball de l’arxipèlag (Suècia/Finlàndia) 1978
→ Öresundskomittén (Suècia/Dinamarca) 1993
→ Euregio Karelia (Finlàndia/Rússia) 2000
→ Euregio Helsinki - Tallinn (Finlàndia/Estònia) 2003
Europa alpina i central
→ Conferència Internacional del Llac Boden
(Àustria/Suïssa/Alemanya) 1975
→ Euroregion Pro Europa Viadrina (Alemanya/Polònia) 1992

9

�→ Euroregió dels Càrpats
(Polònia/Hongria/Eslovàquia/Romanía/Ucraïna) 1993
→ Europaregion Tirol (Àustria/Itàlia) 1998
Europa del Sud
→ Comunidade de Trabalho Região Norte de Portugal - Galicia
(Espanya/Portugal) 1991
→ Comunidad de Trabajo Extremadura - Alentejo
(Espanya/Portugal) 1992
→ Euroregion Nestos - Mesta (Grècia/Bulgària) 1997

EIXOS DE TREBALL A L’EUROREGIÓ PIRINEUS
MEDITERRANIA

Tot i que els seus inicis es remunten a fa 25 anys, el gran impuls de
la Euroregió va ser al Setembre de 2004. Llavors es van fixar els
següents eixos de treball:

1.- Projectar la euroregió en els àmbits euroregional, estatal,
europeu, i internacional com a principal índex d’innovació i
creixement sostenible en el Sud d’Europa.

2.- Accelerar la disposició d’infraestructures estratègiques
necessàries

per

un

desenvolupament

sostenible

de

la

euroregió.

3.- Impulsar sectors econòmics d’interès compartit i d’alt valor
afegit que combinen investigació, industria i recolzament de les
administracions (talment el sector biomèdic, el biotecnològic,

10

�l’aeronàutic, les energies renovables, les indústries del medi
ambient, les nanotecnologies...), així com en sectors tradicionals
sotmesos a noves exigències de qualitat (turisme, agroindústria,
moda, disseny, industries culturals…)

4.- Desenvolupar l’Euroregió universitària i científica.

5.- Donar una dimensió ciutadana a l’Euroregió, és a dir, crear
progressivament un espai social, cultural, educatiu i mediàtic
compartit.

6.- Atendre la problemàtica transfronterera.

7.- Ser un referent clau en el Mediterrani Occidental.

Convertir-se en un actor polític i econòmic destacat en el partenariat
euromeditarrani, mitjançant accions conjuntes dirigides als països
del Meditarrani Sur (principalment del Magreb), així com en el
reforçament i articulació de l’arc mediterrani europeu (Espanya,
França o Itàlia).

En tots i cadascun d’aquests eixos de treball s’han impulsat a terme
polítiques concretes i accions sectorials per desenvolupar les
diferents directives europees que parteixen del principi d’integració
territorial. Exemples: la política medi ambiental que té molt més
sentit en l’àmbit comunitari, la política entorn la vertebració de les
infraestructures transeuropees i la col·laboració universitària o les
polítiques de recerca i innovació.

11

�En aquest camp ens podem plantejar si les fronteres administratives
estatals europees no solament s’estan desdibuixant, si no és cert
que es comença a veure també la necessitat de superar altres
límits, com el que separa l’àmbit públic del sector privat, el que
enfronta innovació i recerca o els que oposen competitivitat i
cohesió. Si superem aquestes limitacions podrem aportar innovació
i ampliar coneixements, tot practicant alhora una política de
proximitat.

La innovació i la recerca, com la que desenvolupa el vostre grup, és
un dels millors camins per afrontar els reptes complexos i canviants
davant dels que ens trobem. Situa, per exemple, les malalties
oncològiques en el centre de la preocupació sanitària del segle XXI.

Tal i com vaig dir fa un temps a Navata (Girona), ens la juguem amb
el coneixement.

És imprescindible la millora del nostre capital humà, científic i
tecnològic i la creació d’un marc institucional per incentivar de forma
sostenible la generació de sinèrgies entre els actors públics i
privats,

a

través

de

nous

processos

de

transferència

de

coneixement i tecnologia.

Segons l’últim informe de la OCDE sobre les inversions en R + D,
Europa es troba en una situació d’estancament, contràriament al
que succeeix a la Xina i la India. En canvi, aquí tenim serveis
públics cada cop més estesos i de millor qualitat. Hem portat a
terme el principi d’universalització dels drets.

12

�Tot i així no em cansaré de dir que l’educació i el coneixement han
de ser la nostra prioritat i que la recerca i la innovació mai s’haurien
de deixar de banda. Abordar el repte científic i tecnològic amb
inversió en recerca i innovació és la clau per l’economia.

Avui Catalunya no només destina una part cada més important dels
seus recursos a la ciència i la tecnologia, sinó que a més ho fa
vertebrant una Euroregió universitària i científica. En aquest sentit
ha donat impuls a la bioregió = l’eurobiocluster del sud d’Europa
que uneix BCN, Lió i Heidelberg. En ell la Biocat i el Biopole de
Toulouse tindran un paper determinant, en línia amb la Medicon
Valley de Suècia i Dinamarca a la ScanBalt Bioregion-regió on
participen 11 països bàltics i escandinaus, més de 60 universitats i
unes 870 empreses.

L’euroregió es un primer pas esperançador per alinear idees,
projectes i institucions. A més enfortirà la cohesió social i territorial,
com demostra el primer hospital transfronterer d’Europa que s’està
construint a Puigcerdà.

En darrer lloc, no puc estar-me de demanar de nou la incorporació
del País Valencià a l’Euroregió, no només per la lògica comercial i
d’infraestructures que connecten València i Catalunya, sinó per la
seva història conjunta i les característiques territorials compartides,
que farien molt més complet el projecte i el més evident principi de
col·laboració regional.
Moltes gràcies.
Barcelona, 10 d’octubre de 2008
Pasqual Maragall
13

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13922">
                <text>El principi de les euroregions i el seu sentit</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13923">
                <text>Participació a la Sessió Plenària "L'Euroregió i integració" del Grup Oncològic Català Occità (GOCO).</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13924">
                <text>Hospital Durán i Reynals (L'Hospitalet de Llobregat)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13927">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13929">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13930">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14005">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14006">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14007">
                <text>Regions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14008">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14009">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14573">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40555">
                <text>2008-10-10</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13928">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="929" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="352">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/929/0000000965.pdf</src>
        <authentication>f2f55d609b9662a164e78b3072e1c5ee</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42036">
                    <text>Paraules del MH Pasqual Maragall a l’acte de
lliurament de la Medalla d’Or de Turisme de
Barcelona
Fundació Miró, 13 d’octubre de 2008

Il·lm. Sr. Alcalde.
Sr. Pres. Executiu de Turisme de Barcelona.
Excm. Sr. President de la Cambra de Comerç.
Sr. Director Gral.
Deixat resolt el tema protocol·lari deixeu-me dir:
Amic Jordi Hereu, amic Joan Gaspart, amic Miquel
Valls, amic Pere Duran .
Amigues i amics.
No sóc l’indicat per a mesurar els meus mèrits però
em permeto dir que si alguna distinció mereixo, si
alguna distinció ens mereixem tots els que avui ens
apleguem

a

la

Fundació

Miró,

és

per

la

transformació de la imatge i del fet turístic de
Barcelona.
Qui es podia imaginar a la dècada dels 80 la
transformació

de

la

que

seriem

testimonis

i

protagonistes.

1

�Un

apunt,

a

l’any

1984

quan

vaig

recollir

l’acreditació dels JJOO de Los Ángeles, la voluntària
que me la donava, amb la millor intenció i amb
ganes de fer-se simpàtica, quan va saber que era
Alcalde de Barcelona, em va preguntar si havia
arribat en cotxe: no tenia ni idea de on venia.
És una anècdota, però aclaridora de la situació de
partida.
I ens varem posar tots plegats a treballar, vaja si
ens hi varem posar!
Els JJOO van marcar una frontera, però ja abans de
1992 havíem fet esforços decidits per a posicionar la
Ciutat. A l’any 1991, i en aquest mateix marc,
posàvem

en

marxa

el

Pla

Estratègic

de

desenvolupament Turístic i aquest s’emmarcava en
un estol d’actuacions, que si bé eren necessàries
per la ciutat, també eren del tot convenients pel seu
desenvolupament

turístic:

infraestructures

de

transports (aeroport inclòs), el pla d’hotels, el nou
Palau

de

Congressos

i

la

Fira

de

Barcelona,

equipaments culturals, la creació i rehabilitació de
2

�l’oferta monumental. Tot això s’estava fent i, amb la
perspectiva

que

ens

donen

els

17

anys

transcorreguts, donem fe que van ser les bases del
que ha anat passant. Celebro saber que avui s’ha
posat en marxa una nova reflexió estratègica sobre
el paper del Turisme a la Ciutat.
Avui tenim nous reptes, però ja en parlaré.
En

aquells

moments,

any

1991,

l’Ajuntament

treballava les qüestions turístiques a través del seu
Patronat

amb

una

bona

col·laboració

amb

la

Cambra, tan bona que dos anys i mig després
varem

constituir

el

Consorci

de

Turisme

on

l’Ajuntament va oferir el seu òrgan municipal (el
Patronat

i

el

Convention)

i

la

Cambra

es

comprometia a aportar-hi recursos i, el que és més
important, la contribució decidida del món privat i
dels negocis.
Aquest va ser el punt de partida d’un model que, en
aquells moments era innovador. Encara avui, 15
anys més tard, és referent per a moltes ciutats del
món.
3

�I han estat anys ben profitosos. Tant que voldria
deixar constància d’algunes iniciatives que em
semblen rellevants:
• El Consorci s’autofinança en un % elevat.
• L’autobús turístic, del que fa poques setmanes
en vaig ser usuari, és una realitat potent i en
creixement.
• L’eclosió de Barcelona en el negoci dels creuers.
• I la pròpia evolució de la imatge de la Ciutat.
Barcelona és, avui, un gran destí turístic. Barcelona
constitueix la peça central i emblemàtica del turisme
a Catalunya. Barcelona ven i ven Catalunya.
A mi m’agrada passejar per la Ciutat, registrar els
seus pols, escoltar als ciutadans i també parlar amb
els visitants i em quedo astorat i satisfet quan
comprovo la seva procedència: de la Unió Europea,
ben cert, però també japonesos, dels Estats Units,
dels països del Est i tants altres i, en general, tots
expressen la seva admiració per Barcelona.

4

�Doncs bé aquests èxits són de tots els que hi hem
treballat.
I per acabar, breument, quins són, al meu criteri,
alguns dels reptes actuals:
- Cal inaugurar i GESTIONAR la nova terminal de
l’aeroport.
- Cal que hi arribin les vies del AVE.
- Cal treballar immediatament per la construcció
del Satèl·lit
- Cal que la connexió amb França sigui una
realitat el més aviat possible.
- Cal una bona connexió Aeroport-Port.
- Cal posar encara més maca la ciutat.
- I cal una bona relació ciutadans / turistes.
Ja se que ja ho sabeu, i que ja hi esteu treballant
però em sembla que us ho podia dir.
Acabo. Gràcies per la distinció que hem feu.
L’entomo en nom de tots.
Visca Barcelona!
5

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13931">
                <text>Paraules de Pasqual Maragall a l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de Turisme de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13932">
                <text>L'alcalde Jordi Hereu va fer entrega a Maragall de la medalla d'Or de Turisme de Barcelona, en un acte que va tenir lloc a la Fundació Miró.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13933">
                <text>Fundació Miró (Barcelona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13936">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13938">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13939">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14001">
                <text>Homenatges i distincions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14002">
                <text>Turisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14003">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14004">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14574">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40556">
                <text>2008-10-13</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13937">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="930" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="353">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/930/0000000971.pdf</src>
        <authentication>be4a3ca28f17d0f43f015b3fcfe627ba</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42037">
                    <text>For the first time in years, many years, America
and Europe are on a par. On a par in per capita
inc'ome, and in almost everything. I n point of fact,
Europe has greater equality. What I mean by this
is, that the disparity in income is lesser in Europe
than in America. I n order t o amass great wealth,
Americans have harbored great poverty, in a
manner of speaking. A little over a century ago,
there were still slaves; with the end of slavery,
there were still immigrants, arriving in droves,
impelled by the misery behind them and the
American Dream ahead of them.
Let m e open a parenthesis: for a century,
establishing order in the world has been the task
of Americans. Perhaps these things are related.
Europeans used t o have more borders, more
fiefdoms, more states, and they were all aiming at
one another. Now, an ever-more united Europeand in this way more similar t o the United
States-has fewer borders, and hence fewer
weapons, while the United States has more
weapons, and more soldiers.

�Lately, they have served not order, but disorder.
The 'E pluribus unum" that cements the United
States has been matched-perhaps
the "

replicated-

by

' of Europe. We have more

languages, and more cultures, and we no longer
fight over them. I n order to create median wealth,
Europeans do not have to debase salaries as much
as Americans. And so, we can invest in our
diversity-though perhaps Europe needs also to
value not only the diversity of its states, but also
of its regions, be they lander, cantons, or
autonomous communities-,

and we can invest in

universal health care, and the safety net that
produces the social cohesion of greater equality.
So, there is more equality here, and indeed there

is more diversity. There are many languages, even
if we all end up speaking English, the Latin of
modernity, which the whole world knows, more or
less, with the exception of a few Spanish
politicians.

I a m European to the core. I attribute this, to a
large extent, to the diversity of my progenitors:

�English, Catalan, Valencian, Andalusian ... But it is
also by reason of m y own vocation, inclinations,
and experience, A t 17, I was already at large in
Paris. At 24, the day after m y marriage, I went
with m y wife Diana, graduate of the Lycee
Fransais, to spend six months in Paris. Then we
went back home, had two daughters, and soon
after came here, to spend two years in New York.

I say this t o put into context my American
experience. Everyone has his or her own, if indeed
he or she has one... And we all have one, even if it
is only through the movies that populate our
imagination.
My particular experience goes like this: in New

York, we studied at t h e New School, founded by
t h e Germans who fled Nazism, many of them
Jewish: Heilbronner, Horkheimer, Adorno,
Marcuse... even Schonberg, who, by the way, had
lived in Barcelona until Franco took over. They
came here, b u t New York was too cold for them
and they moved on t o California ... [maybe
nostalgic for Catatonia?]

�Joking aside, we, too, froze here in the winter and
suffered the heat in the summer, b u t
nevertheless, after a difficult start, we ended up
falling in love with the city, whether this b e t o the
advantage or disadvantage of the equanimity of
m y commentaries regarding America.

I must add that North America is not just New
York, and that perhaps New York is the antithesis
of t h e United States, and of America in general.
This is the only city, or almost the only one, with a
European density.
My doctoral dissertation, on land values, was
based on the contrast between America and
Europe in this sense: Europe is dense in
inhabitants and narrow in territory, and America,
proportionally, is the exact opposite. Europeans
went t o America, both North and South, in search
of precious metals, but what they found, above
all, was open space.
"Go West" was t h e motto of the Europeans who
crossed the pond in the hope of finding those
precious metals and t h a t open space. Chaplin

�portrayed this, pressed up against hundreds of
British and Irish immigrants in the ship that
carried him to New York. Take pictures like "The
Kid," where he vividly painted the adventures and
misadventures of those people. America was El
Dorado for them, as Latin America was for the
Spanish; there precious metals indeed were
available in abundance, more than in the North.
Maybe this is why the North is now richer.
Because one had to work hard, be clever, be
inventive, and, with luck, get it right, in order to
get ahead. The Spanish were looking for gold. And
they found resistence, and civilizations that were
more complex in great measure than those in the
north. The Spanish were, in part, seduced by the
indigenous peoples, whom they mistreated,
beyond any doubt, and on occasion exterminated.
But they learned thousands of things from them.
And apprehended a thousand more. With La
Malinche, Cortes was able to understand the
native language, and Cortes carried off to Europe
the gold that enriched Spain, first, and then
England, as it ended up in the hands of the British
pirates whom Queen Elizabeth immediately

�converted into nobleman: Francis Drake became
Sir Francis thanks to the gold he pirated from the
Spanish in the Bay of Biscay. John Maynard
Keynes, whose ideas are now coming back into
fashion, explained it to perfection in an article
titled "The Spanish Booty": "One is a conqueror
when one cannot be a pirate," was the operative
phrase.
With all these antecedents, i t is understandable
that we should feel a certain compassion as the
Spanish government tried to corner a seat on the
G20, the group of the most powerful countries in

the world; not the G7, who have traditionally held
sway, but the G20! Good thing that Sarkozy gave
us a hand. Although in these summits, during the
breaks, when leaders engage in informal -and
hence serious!-conversations,

tu a tu,if one

doesn't have a modicum of English, i t can't be
much fun.
Still, Spain, perhaps more than any other
European country, has its reasons for not loving
the United States of America-It has the War of
1898, manipulated, as you all know, by William

�Randolph Hearst to sell newspapers; i t has the
betrayal of Roosevelt, Truman, and Eisenhower,
none of whom saw fit to intervene on behalf of the
legitimately-elected government of the Spanish
Republic. Eisenhower is responsible for the
admission of the dictatorial government of Spain
to the UN.
Did you know that Nehru visited Barcelona in 1937
and said he had never seen a city so bent on
defending its freedom under bombardment? And
American leaders have their conscience, too.
Arthur Miller wrote, in "On Politics and the Art of
Acting" -a brutal critique of politics as stagecraft,
inspired by George Bush-that he once asked
Franklin Roosevelt what political act or omission
he most regretted. Roosevelt replied that it was
not intervening in the Spanish Civil War, for he felt
that might have averted the Second World War.
And yet, and yet ... I n Spain, we have always loved
the beauty of America, in spite of i t all. When
Kennedy proclaimed Ich bin ein Berliner!, we felt
the pull of America on Europe. The heroes of m y
childhood were the internationalists, the liberals,

�the Keynes who understood that reparations are
only the seed of new wars, the Europeans who
turned the page on the sterile Empires of old: De
Gaulle, De Gasperi, Adenauer ... And then came
Jacques Rueff, Jacques Delors. The Treaty of
Rome finally creates the European Union. All of
these things also leave Spain behind, until finally
we, too, took our place in the community of
European nations, with Franco safely in his grave.
Our local heroes, the unsuspected Adolfo Suarez,
the long-awaited Tarradellas, the
constitutionalists, Miquel Roca and Sole-Tura,
Felipe Gonzalez who dragged us kicking and
screaming into NATO, the prelude to our entry into
the European Union...
And now, I would add Sarkozy, Merkel, Prodi and
Rutelli, who pushed ahead the Barcelona Process,
born in 1995, to heal the rift of inequality between
the rich Northern and the poor Southern
Mediterranean, into the Union for the
Mediterranean, whose headquarters will now be
located in Barcelona.

�To the point: Europe and America are doomed to
get along, t o understand each other, if indeed at
meetings with 6 or 7 more, along with Russia,
China, Mercosur, etc.
Spain would do well to try to do its homework,
with some humility, to begin from below, without
arrogance, forgetting an imperial past that holds
no appeal, forging serious alliances, without
patronizing the Iberoamericans, finding common
ground with their most respected figures, with
Allende's successors, with the leaders of Uruguay,
Brazil, and Argentina, with the cultural world of
Latin America that has so enriched us, from Garcia
Mcirquez and Vargas Llosa, to Roberto Bolafios,
Chilean novelist and honorary Catalan; by
recovering and respecting the figure of the
Venezuelan Liberator, Simon Bolivar, whose effigy
appears walking by the sea in Barcelona. I f for no
other reason than the hospitality and affection
with which these countries received our exiles
when Francoism expelled them from Spain: when
Jimenez de Asua, the Trias family, Anselrno
Carretero and the Leonese federalists, found their
way t o Argentina and Mexico; when Bergamin and

�Soria, Bosch Gimpera [President of the University
in Barcelona and then in Mexico] and so many
more, arrived on the American coasts, now neither
conquering nor defeating, but themselves
defeated. This is why the Galician Carlos Vela
made a beautiful film on the death of Lazaro
Cardenas-because

no world leader stretched out

a firmer hand t o the refugees of the Spanish
Republic than the Mexican President, Cardenas,
It seems as if Europe and the two Americas, in the

era of Obama, have an opportunity to celebrate a
new encounter. The 200,000 Europeans who
acclaimed Obama in Berlin were something more
than a# prophecy. They were the beginning of a
reencounter a t which we must all be present.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13940">
                <text>Europe / America</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13941">
                <text>Discurs a la King Juan Carlos Center de la NYU.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13942">
                <text>King Juan Carlos Center (New York)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13945">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13947">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13948">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13998">
                <text>Estats Units</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13999">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14000">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14575">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40557">
                <text>2008-11-05</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13946">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="931" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="354">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/931/0000000970.pdf</src>
        <authentication>0b28a473f7b2f4766b0640663c9aedfd</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42038">
                    <text>Paraules del MH Pasqual Maragall al “The North Africa
Business Development Forum” (NABDF)
La Casa La Llotja de Mar, 13 de novembre de 2008

Permítanme iniciar mi intervención congratulándome de la decisión
de los Ministros de Asuntos Exteriores de los 43 Países que
integran la Unión para el Mediterráneo de elegir Barcelona como
sede del Secretariado Permanente.

En, el ya lejano 1995, al dar la bienvenida a los asistentes a la
Conferencia Intergubernamental Euromediterránea les decía que la
promoción de mecanismos de diálogo en el Mediterráneo era
urgente. Que habíamos ganado, sin embargo, una batalla quizás la
más importante: Convencernos todos, en las dos riberas, de la
importancia de emprender este diálogo...

que desde Barcelona

siempre se había reivindicado el concepto mediterráneo en su
totalidad geográfica; que siempre se han visto con incomodidad
(desde aquí)los intentos de dividirlo en un norte y un sur, en un
oriente y un occidente. El Mediterráneo es precisamente un punto
medio en la tierra, Un mar rodeado por tierras, hablas y religiones
diversas: un punto de encuentro tanto como de confrontación.

Pues bien la evolución del Proceso no ha sido rápida pero los
acuerdos a los que se ha llegado en Marsella van por el buen
camino. Estoy convencido que el Secretariado de Barcelona sabrá
imprimir un nuevo ritmo al proceso.

***********************************

1

�Quiero felicitar

a los organizadores del Foro de Desarrollo de

Negocios del Norte de África por la elección del título: “EL NORTE
DE ÁFRICA VA HACIA DELANTE”.

Este título representa, en cierta medida, el triunfo de la esperanza
sobre la incertidumbre.

El Instituto Europeo del Mediterráneo y la Cámara de Comercio de
Barcelona han optado por un optimismo realista en un momento
complicado pero interesante. Creen, como muchos creemos, que la
región del Mediterráneo Occidental tiene potencial económico, y
que de frente los obstáculos que impiden un crecimiento más rápido
y una mayor inversión es un requisito previo esencial para potenciar
la inversión privada, clave para lograr una mayor estabilidad en la
región.

Hace seis siglos, el destacado estadista y filósofo Ibn Jaldún
escribió en la Muqaddimah que «gracias al comercio con los
extranjeros, las necesidades de la gente y los beneficios de los
comerciantes, crece la riqueza de los países».

Su contemporáneo, el canciller de Florencia Colucci di Piero
Salutati, decía que la peregrinación era un acto sagrado y que la
justicia aún lo era más; pero que el acto más sagrado de todos era
el comercio».

Palabras que nos parecen hoy tan ciertas como

entonces: el Mediterráneo y el Magreb harían bien en retornar a su
sabiduría primitiva.

2

�La proximidad tiene sus desventajas: los vecinos, curiosamente,
suelen ignorar muchas cosas unos de otros, y aquí, como en otras
partes, las noticias llegan mal. A veces sabemos más de lo que
pasa en América (norte o sur) que de lo que ocurre aquí al lado en
Argelia o en Istanbul.

Las futuras relaciones entre las dos orillas del mare nostrum se
basan, en un grado nada despreciable, en la capacidad de las
empresas privadas para incrementar los flujos de inversión, de
bienes producidos y comercializados.

Los futuros niveles de empleo, muy especialmente en el sur,
dependerán de la voluntad de invertir de los inversores privados,
sean nacionales o internacionales.

Para hacerlo posible, permítanme exponer doce líneas de actuación
que, a mi entender, ayudarían significativamente al proceso:

1ª Mejorar los niveles de comunicación, en especial en la
economía.

¿Somos conscientes de que Argelia está experimentando un boom
en la construcción y un incremento regular de la producción
agraria? ¿Sabemos que dispone de ocho millones de teléfonos
móviles? ¿Sirve para algo que Barcelona y Argel sean ciudades
hermanas?. Lo son gracias a Pere Durán Farell, que promovió la
compra de gas argelino vía Gibraltar.

3

�¿Quién percibe lo seguro que resulta, y lo placentero que es, en
cuanto a la calidad de los numerosos servicios ofrecidos, viajar a
Marrakech y adentrarse en las maravillosas montañas del Atlas?

¿Quién aprecia el papel cada vez mayor de las mujeres como
fundadoras y directoras de algunas de las empresas más notables
de Túnez?

No toda esta ignorancia -o quizás indiferencia- es el resultado de la
pereza de los europeos.

La

observación

del

Banco

Mundial

de

que

«el

ritmo

e

intensidad de la reforma ha sido débil» en la región de los Países de
Oriente Próximo y el Magreb, es excesivamente general y parece
sugerir que crear alianzas sigue siendo algo lleno de dificultades, y
que el futuro no resulta suficientemente predecible. No estoy de
acuerdo con esa línea de pensamiento. Espero que la victoria de
Obama ayude a romper tabúes. Una imagen vale más que mil
palabras.

2ª Los sectores emergentes del Magreb (Telecomunicaciones,
energía, construcción agroalimentario, turismo) deben tener
una mayor capacidad para presentarse ante los inversores
europeos y internacionales.

Los magrebíes, han demostrado una considerable capacidad de
cambio, algo que habría resultado impensable unos años atrás:

4

�-

Las aduanas marroquíes se han depurado, algo por lo
que pocos habrían apostado;

-

El sector energético argelino se abre a la participación
internacional;

-

Las exportaciones tunecinas han crecido y se han
diversificado;

-

Todos

esos

países

han

estabilizado

su

entorno

macroeconómico y han cancelado deuda;
-

Son visibles los comienzos de un debate público sobre
política y reforma económica.

3ª Se debe impulsar el espíritu emprendedor de los jóvenes
empresarios;

los

poderes

públicos

deben

poner

a

su

disposición instrumentos eficaces, teniendo en cuenta que las
pymes son y serán el motor del crecimiento económico.

Resulta esperanzador un elemento intangible, aunque bien
comprendido por los expertos en la región: el talento y la energía de
los más jóvenes, muchos de ellos sueñan en crear empresas. Good
news.

****************************

Pasemos ahora repasar algunos de los temas sobre los que han
tratado los ponentes y los miembros de los grupos de trabajo.

En primer lugar, el sector de la energía y con este entraremos en la
4ª línea de actuación.

5

�4ª Durante las próximas décadas Libia y Argelia conservarán,
probablemente su papel estratégico como proveedores clave
de petróleo y gas a la Europa meridional. Sin embargo, no
debería olvidarse que el nuevo gobierno norteamericano va a
invertir fuerte en energías alternativas: eólicas y fuel cells
(hidrógeno).

Se han formado ya muchas empresas conjuntas entre compañías
públicas de Libia y Argelia y socios extranjeros, europeos o
norteamericanos.

En las vecinas Marruecos y Túnez, los empresarios privados han
adquirido posiciones fuertes en los mercados internos, y pronto
estarán buscando alianzas en la región.

Por último desde los recambios de automóvil hasta los detergentes,
y desde los fertilizantes hasta los materiales de construcción, el
potencial de desarrollo de la producción en toda África del Norte es
enorme.

5ª La integración magrebí es una condición imprescindible
para el crecimiento de estos países y para la relación entre la
Unión Europea y el Magreb.

Difícilmente se puede exagerar la importancia de la integración
Sur-Sur en todo el espectro de actividades productivas. Pongamos
como ejemplo que, aunque los gasoductos argelinos que llevan el
gas de Argelia y Libia a Europa han funcionado sin problemas
durante dos décadas, los países de la región están perdiendo una
6

�oportunidad única de crear puestos de trabajo por la falta de
colaboración.

Atraer un mayor volumen de inversión privada a este sector
requiere voluntad política.

La falta de integración Sur-Sur está frustrando la generación de
unas tasas de inversión más elevadas, y fomenta en toda África del
Norte una estructura de mercado que sólo permite pautas de
crecimiento lento.

Este es un escenario clásico de especialización Norte-Sur, según el
cual los países del Sur se especializan en actividades de baja
tecnología con mano de obra muy poco cualificada.

6ª Se debería conseguir que las remesas de los emigrantes se
transformen en inversiones productivas.

El grupo de expertos financieros señalaba que los norteafricanos
que viven en Europa transfieren a sus países de origen entre 7.000
y 8.000 millones de euros cada año, una suma que excede con
mucho los 5.350 millones de euros en fondos MEDA de ayuda
ofrecidos por la Unión Europea a lo largo de un período de seis
años (2000-2006).
No es seguro que estas remesas se inviertan en crecimiento:
probablemente, sirven para mantener niveles de consumo de
subsistencia. Ya es mucho.

7

�7ª Apostar por la creación de un banco europeo del
Mediterráneo con especial atención al Magreb.

Si el proceso de Barcelona ha de seguir proporcionando una
referencia

creíble

y

produciendo

expectativas

favorables

indispensables para las economías emergentes, se le debe dar una
mayor

relevancia

a

los

instrumentos

financieros,

hay

que

institucionalizarlos y dotarlos de medios propios

8ª Se deberían

llevar a cabo reformas de las instituciones

financieras y bancarias.

En el Magreb, miles de millones de dirhams y de dinares yacen en
las cámaras acorazadas de los bancos.

Los instrumentos financieros están más desarrollados en algunos
países

que

en

otros,

pero

los

bancos

públicos

siguen

desempeñando un papel fundamental, a veces incluso dominante.

Los bancos prefieren comprar bonos públicos y a lo más que llegan
es a prestarse dinero entre ellos, a veces con un cero por ciento de
interés.

Pero lo que más necesitan los países de África del Norte es llevar a
cabo una profunda reforma de manera que sus bancos se aseguren
que sirven a las necesidades de los clientes y empresarios
privados, antes que a unos pocos privilegiados. Ello ayudaría a
acelerar la tasa de crecimiento, que hasta ahora no consigue
siquiera disminuir la elevada tasa de paro actual.
8

�9ª En el sector agroalimentario es necesario proseguir por el
camino

de

la

liberalización

y

crear

empresas

mixtas

euromagrebíes.

Un dato positivo: se ha impulsado vigorosamente la inversión y el
partenariado por parte de algunas empresas del norte, como
Danone y Cobega, y otras más pequeñas y especializadas como
por ejemplo Frulact.

Un mercado de 75 millones de personas ofrece amplias
oportunidades para producir bienes sencillos, pero de buena
calidad.

Es de esperar que otras firmas europeas más pequeñas mostrarán
interés, aunque sospecho que el clima comercial tendrá que ser
mucho más acogedor de lo que es actualmente para que estos
flujos de inversión se incrementen con rapidez.

Las pequeñas empresas -y muchas firmas españolas, francesas e
italianas siguen siendo familiares- sencillamente no pueden afrontar
los actuales costos (tan elevados) de las transacciones.

En ambas orillas, el destino de la pequeña y mediana empresa
podría quedar determinado por la futura calidad de los vínculos
económicos.

9

�Actualmente muchas empresas del norte muestran todavía cierta
aprensión a involucrarse en el sur.
La pelota está ahora en el tejado del Magreb.

10ª El turismo puede ser uno de los motores del desarrollo del
Magreb. Para ello hay que crear infraestructuras, mejorar la
información y crear una industria de ocio paralela.

En lo que se refiere al turismo, todos sabemos la contribución vital
que éste ha realizado a países como Túnez y Marruecos: sin
embargo, dichos países se enfrentan al reto de mejorar la calidad
de los servicios que ofrecen, servicios que a menudo no se
corresponden con el número de estrellas que ostentan los
establecimientos.

Quizás deberían estar presentes más cadenas de hoteles
internacionales.

Actualmente existe un serio debate sobre estas cuestiones, y es
mucho lo que Europa, y España en particular, podrían hacer en el
turismo.

11ª Europa y el Magreb deben colaborar para superar la brecha
digital. El Magreb tiene que considerar este sector como un
sector nuevo y decisivo para su crecimiento.

A medida que la globalización se va intensificando, Europa debe
reflexionar sobre un importante cambio que a menudo escapa a
nuestra atención: las transferencias de tecnología están cobrando
10

�impulso allí donde los intercambios internacionales en el comercio y
las finanzas solían ser la única norma.

Los países capaces de asimilar tales cambios pueden quemar
varias etapas en la división internacional del trabajo en algunos
sectores, aunque se queden atrás en otros.

La heterogeneidad del sector en los distintos países hace que su
desarrollo esté altamente desequilibrado, pero fomenta posibles
oportunidades para las empresas avanzadas, tanto nacionales
como extranjeras.

En lo que se refiere a la informática, creo que Europa debe hacer
más para alentar el diálogo.

El Magreb tiene un número cada vez mayor de estudiantes que
cursan estudios relacionados con la informática. De ahí la
necesidad de abrir las fronteras a un intercambio mutuo que nunca
ha sido significativo en este campo.

Si India puede hacerlo, ¿por qué no el Magreb?

12ª la creciente participación de la mujer es un factor decisivo
para el desarrollo económico y social y debe ser facilitado por
los poderes públicos y privados.

Tengo la profunda convicción de que deberían desempeñar un
papel mucho más importante del que han desarrollado hasta ahora.

11

�Sin el espíritu y la capacidad para innovar de sus mujeres, ¿dónde
estarían las sociedades norteafricanas?

¿Cuántos puntos de crecimiento se pierden cada año debido a la
exclusión de las mujeres de tantos y tantos puestos de trabajo?

No hay que olvidar que representan, como mínimo, la mitad del
potencial laboral y emprendedor de un país.

Dice el dicho francés, “la femme est l'avenir de l'homme”. Yo
añadiría, “tanto como su origen”.

****************************

Al acercarnos a la conclusión de este Foro de Desarrollo de África
del Norte, quisiera sugerir que esta reunión anual se institucionalice,
y por un medio muy simple.

Que la Cámara de Comercio y el IEMed impulsen la creación de un
consejo de empresarios, formado por representantes de los países
del Mediterráneo occidental. Este Consejo proporcionaría una base
permanente al Foro.

Si así lo consideraran oportuno, podríamos ofrecer para ello la
cobertura de Fundación Catalunya –Europa.

Todos ustedes deberían sentir que son copropietarios -quizás
debería decir accionistas- de este consejo, de esta empresa
conjunta.
12

�Más que nunca, deben ponerse nuevas ideas, propuestas audaces,
sobre la mesas de quienes nos gobiernan, estén en Barcelona,
Madrid, Bruselas o en las capitales norteafricanas clave; hay que
dar más fuerza al amplio proceso euromediterráneo.

Aquellos de ustedes que han creado empresas afrontando
considerables dificultades deben ser consultados más a menudo de
lo que lo han sido hasta ahora. Y ser Ustedes más osados en la
formulación de propuestas al sector público y corporativo.

Más que nunca, los temas económicos y de inversión deben
introducirse en un amplio debate que con demasiada frecuencia
está dominado por cuestiones de seguridad y de inmigración.

Ya hay mucho camino recorrido, sólo falta afianzarlo y aprovechar
la ventana de oportunidades que ya existe.

Espero que en el plazo de un año volvamos a reunirnos aquí.

Muchas gracias.

13

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13949">
                <text>Paraules del MH Pasqual Maragall al “The North Africa Business Development Forum” (NABDF)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13950">
                <text>Intervenció a la reunió del “The North Africa Business Development Forum” (NABDF).</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13951">
                <text>La Casa La Llotja de Mar</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13954">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13956">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13957">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13995">
                <text>Empreses</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13996">
                <text>Àfrica</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13997">
                <text>Cooperació</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14576">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40558">
                <text>2008-11-13</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13955">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="932" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="355">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/932/0000001031.pdf</src>
        <authentication>d32cdbc761aec5f5aac70227d31a0eec</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42039">
                    <text>Discurso inaugural de Pasqual Maragall en el Seminario de
Lanzamiento del Programa URB-AL III.
San José, Costa Rica, 04 de mayo de 2009.

Distinguidas autoridades, señoras y señores,
Es para mi un placer estar en Costa Rica con todos ustedes y
un honor ofrecer estas breves palabras de apertura del
Seminario de Lanzamiento del Programa URB-AL III. La
colaboración entre América Latina y Europa es fundamental e
imprescindible para cada una de las partes, pero sobretodo
para el mundo en su conjunto.
El programa URB-AL en su tercera edición tiene como eje
temático la cohesión social y territorial, que ayuda a articular la
colaboración entre la Unión Europea y América Latina.
En los últimos años, la noción de cohesión social ha ido
entrando de lleno en las agendas políticas y en las políticas
públicas de la Unión Europea, y más recientemente, en las de
los países de América Latina. Una buena muestra de ello es la
centralidad de este concepto en el Programa URB-AL III.
La cohesión social y territorial se ha hecho relevante en los
últimos años debido a varios factores fundamentales:
• Primero, la pérdida de prestigio y de peso del Estado en
la vida de los ciudadanos; que unido a un mayor
individualismo

social,

centrado

en

el

prototipo

de

1

�ciudadano-consumidor, rompe los lazos sociales y de
confianza

necesaria

entre

los

ciudadanos

y

las

instituciones públicas. Estos procesos de distanciamiento
y desconfianza se agravaron aun más en aquellos
territorios en los que el grado de poder real de los
gobiernos ya era limitado. Y la búsqueda de ‘soluciones
privadas’ por parte de segmentos afectados de la
población, a algunos de sus problemas más acuciantes,
acabó

agravando

y

diversificando

los

problemas

colectivos. Esto sucedió de forma particular en países
latinoamericanos;
• Segundo, los procesos de globalización y regionalización
pusieron

en

cuestión,

cuando

no

en

crisis,

la

correspondencia ‘natural y necesaria’ entre una nación
soberana, un territorio y un gobierno como la base
necesaria y suficiente para articular fórmulas de progreso
y dar respuestas a problemas más complejos. Por lo
tanto, se pone en entredicho la eficiencia de la estructura
Estado-nación y se plantean como alternativa las grandes
alianzas regionales;
• Tercero, la toma de conciencia del impacto y los límites
de la agenda política que incluye la noción de la cohesión
social y la necesidad de hablar (más o menos
directamente) de los miedos de la gente, así como a sus
aspiraciones de acompañamiento, certeza, bienestar y
felicidad;
2

�• Cuarto, un nuevo enfoque en las orientaciones públicas
basado en la doble necesidad de ‘hablar desde otro lado’
y de gobernar de forma diferente. En efecto, se trata de
adoptar

orientaciones de la acción pública más

inteligentes centradas en la generación de complicidades
sociales voluntarias. Se trata sobretodo de ‘hacer mejor’ y
de

reestablecer

políticamente

el

prestigio

de

las

instituciones a través de su ‘mejor hacer’.
Es desde este nuevo hacer que nace el concepto de cohesión,
aplicado a lo social, territorial y económico, para lo que se
requieren recursos, pero principalmente voluntad y liderazgo
político.
Un claro ejemplo lo tenemos en Europa, que a pesar de los
obstáculos y las reticencias, tiene como foco central un
concepto de cohesión global. Europa está construyendo su
modelo social y económico, de forma distinta al liberalismo
norteamericano, donde ha primado el mercado y la libertad
individual sobre el Estado y la sociedad en su conjunto; o del
de algunos países asiáticos, donde es predominante el estado
sobre el mercado y la sociedad. En Europa se intenta
conseguir un equilibrio entre la sociedad, el mercado y el
estado, es decir, el estado interviene en el mercado para
equilibrar las relaciones en beneficio de la sociedad.
Este modelo se caracteriza por ser un modelo singular,
desarrollado en Europa Occidental a partir de la Segunda

3

�Guerra Mundial. Se apoya sobre dos principios o valores: la
igualdad y la solidaridad. Pero incluso cuando la voluntad de
implementar este modelo a nivel regional está presente en el
nuevo Tratado Constitucional Europeo, modelo en el que se
repiten

valores

como

la

igualdad

de

género,

la

no

discriminación, la protección del medio ambiente, la protección
de los consumidores, la lucha contra la exclusión social, etc.,
es necesario hablar y reintroducir el concepto de cohesión
social incluso en Europa, puesto que la brecha entre el de jure
y el de facto parece resistirse a ser cerrada.
Aunque no siempre sabiendo de lo que se habla, la cohesión
se refiere a la inclusión global (social, territorial y económica)
de individuos, territorios y agentes.
De forma consciente a veces, e intuitiva otras, trabajé en esta
dirección durante los años en los que fui Presidente de
Catalunya y Alcalde de Barcelona, con la intención de lograr
una mayor cohesión social, consecuencia en muchos casos de
promover la cohesión territorial en el país. Por ejemplo, a
través de la ley de Barrios, la apertura de la ciudad de
Barcelona al mar, la consolidación del área metropolitana de
Barcelona y otros.
La ley de barrios respondía a la necesidad de evitar la
degradación de las condiciones de vida en determinadas zonas
actuando sobre los factores que se encuentran en el fenómeno
de la segregación urbana. Se perseguía un objetivo de
equidad, y de justicia social de manera que todos los
4

�ciudadanos con independencia de su lugar de residencia,
pudieran tener acceso a los servicios básicos y a un entorno
urbano de calidad. Ello tenía como objetivo final evitar la
guetización

y

exclusión

de

determinados

barrios

y

segregaciones urbanas.
Asimismo, la creación de la Región Metropolitana de Barcelona
permitió poner en relación de igualdad las ciudades periféricas
de la conurbación de Barcelona y conseguir armonizar todo el
entramado metropolitano a fin de promover el desarrollo en
infraestructuras y equipamientos. En Barcelona y en otras
ciudades, a través de la acción municipal, de asociaciones de
vecinos y de la iniciativa privada, se consiguió que donde había
degradación se fabricaran espacios públicos de calidad y que
estos cambios propiciaran inversiones y mejoras definitorias de
un nuevo modelo social y económico.
A nivel simbólico, los Juegos Olímpicos de Barcelona también
sirvieron para crear un sentimiento de pertenencia a la ciudad y
la región. Los Juegos consiguieron cohesionar a todo el país
con un objetivo común, con la increíble participación de 80.000
voluntarios y la participación de empresas y administraciones.
Se consiguió un orgullo cívico, vinculado a un proyecto
colectivo local con resonancias a nivel global.
El énfasis en la noción de inclusión tiene la virtud de incluir
tanto el buen hacer de los agentes sociales, políticos y
económicos como la percepción de este hacer que se tiene
desde la ciudadanía.
5

�Es obvio que se deben tomar en cuenta las singularidades de
cada región y territorio, así como tener en cuenta que los retos
a los que se enfrenta la UE no son los mismos que tiene que
afrontar América Latina. Aquí, la desconfianza en la política es
mayor, las desigualdades respecto a las minorías étnicas y las
formas de precarización laboral están más exacerbadas, pero
los objetivos son los mismos y la posibilidad de aprender
conjuntamente en el proceso también.
Posibles ejes de trabajo:
• Estrategias públicas socialmente inclusivas;
• Metodologías participativas que sean capaces de generar
visiones compartidas de los problemas y de sus posibles
soluciones; visiones y acciones capaces de crear sentido
de pertenencia;
• Gobernar ‘de cara al territorio’ buscando la generación de
complicidades para poder avanzar en la construcción y
consecución de agendas relevantes;
• Adopción de fórmulas novedosas e inteligentes de
liderazgo público de cara a la solución de problemas con
repercusiones sociales;
• Necesidad de adopción de una ‘cara amable’ respecto de
la

ciudadanía,

sobre

todo

respecto

de

colectivos

vulnerables.

Europa es una realidad, con supra estructuras comunes ya
definidas y algunas por definir (como un presidente, que
6

�esperemos se concrete pronto). Pero yo veo el futuro de
Europa como un sistema de ciudades, con todos los niveles de
estructuración necesarios, según la escala de los problemas,
pero siempre teniendo a la ciudad como base, puesto que es la
unidad de organización colectiva más próxima al ciudadano, y
por tanto más capaz de resolver sus problemas.
En América Latina se pueden adoptar soluciones que
funcionan en Europa, pero se tendrán, necesariamente, que
encontrar las soluciones propias adaptadas a las realidades de
cada sitio.
Y estas soluciones se tendrán, a la vez, que observar desde
Europa. Aprender y colaborar siempre para conseguir las tan
necesarias cohesiones social y territorial.
Como todos los periodos interesantes, estos son tiempos
difíciles.

Lo son porque no tenemos conocimiento claro del

mundo que viene. Sólo sabemos que el modelo de sociedad
actual ha iniciado un cambio que se acentuará.
Es por eso que considero importantes encuentros como este
donde, responsables políticos y otros, que lo hemos sido,
reflexionemos sobre el futuro.
Estoy seguro que con iniciativas como la que inauguramos hoy
aquí, lo conseguiremos. Les animo a perseverar.

Pasqual Maragall i Mira

7

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13958">
                <text>Discurso inaugural de Pasqual Maragall en el Seminario de Lanzamiento del Programa URB-AL III</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13959">
                <text>L’expresident Pasqual Maragall, va realitzar la conferència inaugural del seminari de llançament del programa URB-AL III, que fins al 8 de maig es desenvolupa a la capital de Costa Rica, San José.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13960">
                <text>San José, Costa Rica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13963">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13965">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13966">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13991">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13992">
                <text>Amèrica Llatina</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13993">
                <text>Unió Europea</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13994">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14577">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40559">
                <text>2009-05-04</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13964">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="933" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="356">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/933/0000001058.pdf</src>
        <authentication>afc8c489a27ba1de22b6074b858126ea</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42040">
                    <text>Paraules del MH Sr. Pasqual Maragall a l’acte amb
motiu del 150è aniversari del naixement del
president Francesc Macià i Llussà
Parlament de Catalunya - 10 de setembre de 2009

Moltes gràcies.
M. Hble. President, M Hble. President Pujol, M Hble. President del Parlament,
Sr. Alcalde, Srs. Consellers, estimats amics.

És amb una certa emoció que avui retem homenatge a una persona que va ser,
ben segur, una de les que d’una forma més clara i categòrica, diria jo, van
iniciar el camí de l’autonomia de Catalunya.
Una persona a la qual no li va ser fàcil arribar al que després es va poder tenir.
Una persona que va enviar al seu col·laborador íntim, Jaume Carner, justament
a Madrid, i aquesta va ser una de les primeres ocasions a les que hem hagut
d’anar a Madrid, a veure si Catalunya era reconeguda com a nació, com a
nacionalitat. Es va haver de trobar amb una negativa, amb una negativa que,
en aquell moment, era bastant categòrica. Ens hi hem tornat a trobar sovint,
Presidents consegüents ens hem tornat a trobar en aquestes situacions. Tot i
que sempre ajudats per gent que han intervingut positivament.
Però en Macià va ser el primer, l’avi. Va ser qui d’alguna manera ens ha servit
després de referent i és just que nosaltres ara puguem dir que som, d’alguna
manera, els seus hereus. Catalunya després ha fet totes les passes que ha fet,
però ja sabeu que no s’acaben mai d’aconseguir del tot els objectius que
volem.
Tornem a estar, un altre cop, com en aquella ocasió en la que el Carner va
haver de preguntar al President Macià, què havia de fer davant dels entrebancs
que se li posaven a Madrid.
Tornem a estar en una situació en la que no sabem si aquell Estatut que varem
aprovar, ara farà una colla d’anys, i que varem refrendar, s’haurà de tornar a
refrendar. Perquè si el toquen, evidentment, en el referèndum en el que jo vaig
votar que si, i tothom és lliure de votar en aquell moment el que pensi que s’ha
de fer, en cas de ser modificat, s’haurà de preguntar novament a aquells que el
varem refrendar si el volem o no. Perquè ja no serà el mateix.

1

�No vull involucrar la memòria del President Macià amb una qüestió posterior,
menys heroica, diguem-ho clarament, perquè el que ells van haver d’enfrontar
no és ni molt menys comparable amb les dificultats que nosaltres hem tingut.
Algunes de molt importants, el President Pujol, com sabeu, va passar per la
presó, cosa que al seu successor ja no li va passar, va tenir algunes dificultats,
però no aquelles.
De manera que el President Macià, avui t’honorem amb orgull. Ens agradaria
ser fidels al teu llegat, sabem que serà difícil. Però sabem també que les
persones que avui estan davant de la Generalitat maldaran per aconseguir-ho.
Moltes gràcies.

2

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13967">
                <text>Paraules del MH Sr. Pasqual Maragall a l’acte amb motiu del 150è Aniversari del naixement del president Francesc Macià i Llussà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13968">
                <text>Paraules pronunciades pel M Hble Pasqual Maragall al Parlament de Catalunya amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13969">
                <text>Parlament de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13972">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13974">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13975">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13988">
                <text>Macià, Francesc, 1859-1933</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13989">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13990">
                <text>President de la Generalitat de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14578">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40560">
                <text>2009-09-10</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13973">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="934" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="357">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/934/0000001243.pdf</src>
        <authentication>d7ea56018cabe86bc3baf6c5eae324e9</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42041">
                    <text>Discurs d’acceptació de la Medalla “Salvador Allende” Menció
Internacional
Tarragona, 09 de juliol de 2010

Benvolgut Sr. Alcalde,
autoritats,
senyors de l’Associació Allende a Tarragona,
amigues i amics,

Per a la meva generació Salvador Allende va ser un referent.
Quan a principis dels anys 70 va iniciar un camí alternatiu cap a una
societat socialista, molts arreu del món i també a Catalunya
seguíem esperançats el procés que s’havia iniciat a Xile.
L’11 de setembre (Què tindrà aquest dia que atrau tantes
desgràcies?) de 1973, el general Pinochet ens va prendre una de
les nostres icones i durant 17 anys va imposar al país una dictadura
que ens recordava massa la que havíem patit i encara patíem.
Durant els 3 anys del govern Allende, vèiem com un socialista
moderat anava deixant la seva petjada a Xile i alhora anava
estenent la seva influència a altres països. Però simultàniament ens
arribaven informacions filtrades i, en molts casos, supervisades, de
com l’administració Nixon li anava segant l’herba amb mesures
conegudes, i explícites, com el boicot, i moltes d’altres amagades i
secretes.
No tot van ser flors i violes durant el mandat del president Allende.
La crisi econòmica, amb la inflació i el desabastiment inclús
d’aliments, atiats tant per l’exterior com pels partits opositors xilens,
portaren a situacions molt difícils.
Així i tot Salvador Allende es va mantenir fidel al seu ideari
socialista i contrari a la violència. A pesar de les pressions que va
rebre també de l’interior i de l’exterior, en aquest cas per part de
Fidel Castro, es va negar a reprimir violentament cap manifestació.
Finalment, el tràgic dia d’aquell 1973, el traïdor Pinochet va acabar
amb la democràcia i amb la via socialista de en busca del hombre
nuevo, que era un dels ideals xilens.

1

�El president Allende es va atrinxerar al Palacio de la Moneda i es va
negar a entregar el poder als traïdors, enviant un missatge
emocionat i emocionant, que posa la pell de gallina encara ara:
... Tienen la fuerza, podrán avasallarnos, pero no se detienen los
procesos sociales ni con el crimen... ni con la fuerza. La historia es
nuestra y la hacen los pueblos.
... Trabajadores de mi patria: tengo fe en Chile y su destino.
Superarán otros hombres este momento gris y amargo, donde la
traición pretende imponerse. Sigan ustedes sabiendo que, mucho
más temprano que tarde, de nuevo abrirán las grandes alamedas
por donde pase el hombre libre para construir una sociedad mejor ...
Només que fos per les seves darreres paraules, només que fos per
la seva fortalesa en defensar la democràcia i els seus ideals,
Salvador Allende ha de ser recordat i homenatjat. Jo he pogut retre
homenatge a la persona i a la seva memòria de manera molt directe
en dues ocasions:
 L’11 de setembre de 2003, a pesar de les nostres imminents
eleccions, vaig acompanyar a la seva filla a portar flors a la
seva tomba de Santiago.
 El març de 2006, vaig poder ser present a la presa de
possessió de la presidenta Michelle Bachelet, qui va recordar
amb especial èmfasi la figura d’Allende.
En aquests viatges, vaig voler veure els trets que a La Moneda ens
recorden els terribles fets que hi van esdevenir. I quan el jutge
Garzón va engarjolar a Pinochet, sóc dels que van aplaudir amb
entusiasme i il·lusió.
Per tot això, quan avui em donen aquest guardó que porta el seu
nom, l’accepto emocionat i els en dono les gràcies.
Visca Catalunya!
Viva Chile!

Pasqual Maragall i Mira

2

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13976">
                <text>Discurs d’acceptació de la Medalla “Salvador Allende”, menció internacional</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13977">
                <text>L’Associació Salvador Allende de Tarragona, va atorgar a Pasqual Maragall la medalla “Salvador Allende” 2010 en la categoria internacional, per la seva implicació amb el poble xilè.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13978">
                <text>Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13981">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13983">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13984">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13985">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13986">
                <text>Xile</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13987">
                <text>Allende Gossens, Salvador, 1908-1973</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14579">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40561">
                <text>2010-07-09</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13982">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="935" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="358">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/935/0000001606.pdf</src>
        <authentication>1a1f566eb4d9559716010d3eaca2bd92</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42042">
                    <text>BOLETIN
DEL GABINETE
TECNICO
DE
PROGRAMACION
Nº 3 2 - Octubre ,1974

�SUMARIO
Pág s.
Introducción . .

. . . .

.. .

. .

1
t

l-~

Aspectos económicos de una consolidaci6n administrativa en la Comarca de Barcelona Por Mario Gimenez, Pascual Maragall y Gabriel Lucena . . . . . . . . . . . . . .
Sistema Informativo Integrado para la Gestión
y la Planificación en el Ayuntamiento de Barcelona. - Un caso concreto. el tratamiento dela población. Por J. M. Canals, M. Forn

\j

2

23

La . compensaci6n entre precios del suelo y

presión fiscal en el área urbana de Barcelona.
Un esquema simple. Por Pascual Maragall

48

Las Propuestas Laboristas respecto al suelo
urbano. Por J. García-Durán . . • . . . .

61

El proceso de programación en el Ayuntamien
to de Nueva York. Por Pascual Maragall .

66

Vida Local de Londres. Por J. García Durán

73

ERRATAS OBSERVADAS

En la pág. 15 Tabla 2, donde dice "Mieria" debe
decir "Minería"
Por error se salt6 la numeraci6n de la pág. 21 a
la pág. 23. No falta ninguna página.

�EL PROCESO DE PROGRAMACION EN EL AYUNTAMIENTO DE
NUEVA YORK

Presentamos aqu{ un documento relativo al proceso de
programaci6n municipal en Nueva York.x La principal de las diferencias con nuestra práctica es la participaci6n decisiva del equivalente al Departamento de Programaci6n ( City Planning
Dept. o City Planning Commission) en la preparaci6n del presupuesto anual de capital. Este último sigue un proceso de elaboraci6n y aprobaci6n distinto del presupuesto ordinario. Por otra paE_
te liga al nivel de los proyectos la visi6n prospectiva típica de los departamentos de planificaci6n con la materializaci6n anual de las inversiones -lo que permite, en principio, un control de
costes y plazos mucho más sencillo y efectivo que el nuestro.
No debe suponerse que el proceso de programaci6n en Nueva York uti,lice técnicas econ6micas muy refinadas. El énfasis está puesto en la circulaci6n de informaci6n entre los
distintos servicios y el centro planificador, y en el acceso de
los ciudadanos a las distintas fases del proceso ( n6tese, po~ ejemplo el carácter público de las sesiones conjuntas entre el Departamento de Planificaci6n y los servicios, para considerary discutir las demandas de estas últimas relativas a inclusi6n de proyectos en el presupuesto anual de inversiones).
En el caso de Nueva York el flujo de informaci6n es
preceptivo, pues en caso contrario los proyectos no ser{an in clu{dos en el presupuesto de capital propuesto por el Departa
mento de Planificaci6n ni en el programa quinquenal indicativo
que prepara el mismo centro.
En el presente ejercicio se intenta que la informa
ci6n esté normalizada con el fin de procesarla mediante ordenador.
No se da aqur indicaci6n alguna acerca del criterio de selecci6n de proyectos interno al Departamento de Planificaci6n, que se enfrenta con peticiones tres veces superiores a
los recursos disponibles, aproximadamente.
No se explicita
una funci6n o funciones de utilidad social.
En cambio está muy claro c6mo, sobre la base de la informaCi6n· requerida, puede montarse un control de eficien
x Una gura al proceso del presupuesto de capital. City Planning
Department. New York. 1973

66

�cia de los serv1c1os
-dejando de lado la cuesti6n de que progr~
mas ~on preferibles para determinadas funciones u objetivos.
Posiblemente este nivel de control es el que deberra intentarseconseguir aqur como meta intermedia en el proceso de integra ci6n plan-programa-presupuesto.
Técnicamente no presenta difi_
cultades mayores, ni un volumen cl,e in.formaci6n muy superior al que existe en los servicios y circula entre éstos y el Gabinete técnico, en el caso de Barcelona.
Claro está que en nuestro
caso falta el poderoso incentivo a la circulaci6n de datos que sig_
nifica la preparaci6n del presupuesto anual de inversi6n ( desde
el centro planificador ).
Nosotros estamos en buena situaci6n, relativamente,en lo que se refiere a la formulaci6n de objetivos ( muy simples,
es verdad ) para cada sector de actuaci6n y a su integraci6n en
una funci6n agregada de bienestar urbano -reparto de la inversi6n en proporci6n a las necesidades acumuladas en cada sector.
Pero la '. virtualidad de este ejercicio es te6rica, menos que in dicativa, y aposterior{stica.
Y el escal6n ''objetivos-programas''
u "objetivos-grupo de proyectos" falta ig,ualmente, con lo que de
algún modo estamos reuniendo lo peor de los dos mundos, el · agregado y el departamental o sectorial.
UNA GUIA AL PROCESO DEL PRESUPUESTO DE CAPITAL
¿ Qué es el presupuesto de capital?

El Presupuesto de Capital del Ayuntamiento es una
lista anual de las mejoras y proyectos que se necesitan y que
alcanzan desde hospitales y vagones de metro hasta jaulas del zoo.
Con1o muchos proyectos dignos de tener en cuenta compiten
por fondos limitados, el presupuesto debe reflejar las
prioridades locales y del Municipio en conjunto.
La mayor parte de los proyectos _incluidos en el presupuesto tiene una partidaque identifica el prop6sito general de la mejora y la asignaci6nque se hace.
Sin embargo, las pequeñas mejoras se acumulan a
menudo en una sola partida, tal como alumbrado de calles o reparaci6n de calzadas.
Vehículos y equipo, adquisici6n de terrenos, planeamiento preliminar y estudios generales son también financiados a menudo con cargo a un fondo general del presu
puesto.
Esto :proporciona a los 6rganos operativos la necesaria
flexibilidad y pueden financiar de este fondo general las mejoras
especrficas a medida que se requieran.

67

�El Presupuesto de Capital, que básicamente sufraga las mejoras de las instalaciones del Municipio, es diferente del Presupuesto Ordinario Municipal, que costea día a día los gastos
de funcionamiento del gobierno municipal.
Aunque diferentes,
existe una relaci6n directa entre los dos.
Por ejemplo, construir
un nuevo hospital con fondos de capital implica gastar dinero encontratar el personal necesario para dirigir el hospital.
En muchos casos, el Municipio debe decidir el coste relativo de roan tener una instalaci6n vieja o construir una nueva.
Existe otra importante relaci6n entre los dos presu
puestos.
El Ayuntamiento costea la mayoría de proyectos del pr~
supuesto de capital vendiendo obligaciones.
Los costes del ser vicio de la deuda, cubriendo intereses y amortizaci6n, se carganal presupuesto ordinario.
Los costes del servicio de la deuda han sido en añosrecientes aproximadamente de un 1 O por 100 del Presupuesto Ordinario.
Tanto el Presupuesto de Capital .c omo el PresupuestoOrdinario cubren un solo año fiscal que empieza el l de julio
y
termina el 30 de ·junio.
¿De d6nde procede el dinero?
Existen básicamente tres fuentes de recursos en el
Presupuesto de Capital.
Hay fondos dentro del límide de la deuda, otros exentos del límite de la deuda y fondos procedentes de
. otras fuentes, principalmente de aportaciones Federales y del Es
tado y de aportaciones particulares.
Para asegurar que el Municipio no gaste más de lo
que puede sin riesgo, existe un límite legal en la cantidad que el
Ayuntamiento puede destinar para proyectos de capital en un s6lo
año. Este límite legal se llama límite de la deuda.
La cantidad de fondos del límite de deuda disponible para un solo años se determina mediante una f6rmula establecida
por la Constituci6n del Estado: lO por l 00 del valor total imponible de la propiedad inmobiliaria de la Ciudad, calculado como
promedio de los últimos cinco años.

68

�El Interventor (Comptroller) x computa anualmente el import.e total de la fórmula y recomienda al Alcalde qué parte deesa cantidad debe ser usada para el Presupuesto de Capital y qué
parte debe reservarse como fondo de imprevistos.
Basado en las
recomendaciones del Interventor, el Alcalde certifica la cantidad de fondos disponibles dentro del l{mite de la deuda para el Presupuesto de Capital de aquel año, y la cantidad que - debe retenerse como reserva.
La cantidad de fondos del Hmite de la deuda certificada

por el Alcalde es el l{mite legal de deuda en que puede incurrirse
para financiar la mayor parte de los proyectos de capital.
Estosproyectos -tales como escuelas, coches de bomberos, cuartelillos
y hospitales- rivalizan todos por una tajada del mismo pastel.
Demasiado a menudo incluir un proyecto significa excluir otro.
Debe efectuarse una difrcil selección.
Ciertos proyectos, sin embargo, están exentos de la li
mitación y no son competiti V'OS con proyectos que deben ser financiados dentro del l{mite de deuda.
Existen básicamente dos clases de proyectos exentos:
aquellos que producen ingresos y los exentos por legislación especial.
Proyectos tales como mer c ados, mueUes y garajes están
exentos porque producen ingresos; las instalaciones de control
de
polución del agua y los proyectos de abastecimiento de agua están
exentos por legislación especial.
Además, la legislación ha ere~
do agencias que pueden emitir sus propias obligaciones para construir ciertas instalaciones tales como "The State Dormitory Authority11.
También pueden financiarse ciertos servicios total o par
cialmente mediante emisión de obligaciones especiales, tales como
el programa de extensión del transporte colectivo.
Confeccionando el presupuesto
El proceso del Presupuesto de Capital empieza en ve rano cuando el Departamento de Planuficación Municipal pide a las
agencias que envíen sus peticiones para el Presupuesto de capitaldel año fiscal venidero.
La Junt1a. de Educación celebra audiencias

x El Interventor es elegido por voto popular al tiempo que el Al calde.

69

�públicas con juntas escolares locales antes de efectuar su envío.Los Servicios Municipales envian sus solicitudes en septiembre¡ cara c.terísticamente, las peticiones para proyectos que deben serfinanciados con fondos del límite de deuda totalizan más del tri ple de la cantidad dis p onible.
En octubre, la Comisi6n de Planificaci6n Municipal (x)
fija una serie de meetings con varios departamentos para revisar
las necesidades del presupuesto.
Se invita al público a asistir al
meeting, pero no a testificar.
A primeros de noviembre, cuando el Alcalde certificael importe total de fondos del límite de la deuda de que se dispo_!!'
drá, anuncia también las prioridades globales de la Ciudad para el
presupuesto de capital.
A finales de noviembre o a primeros de diciembre, la
Comisi6n de Planificaci6n publica la primera versi6n ( o borrador)
del Presupuesto de Capital.
Se somete a audiencia pública durante tres días a mediados de diciembre.
Después de revisar el testimonio público y los documen
tos que hacen al caso la Comisi6n modifica su presupuesto y lo en
vía al Alcalde a primeros de año.
Basándose en las recomendaciones de la Propuesta de Presupuesto de la Comisi6n de Planificaci6n, el Alcalde publica su
Presupuesto de Capital Ejecutivo el 1 de febrero, el cual es envía
do al Comite de Evaluaci6n (xx) y al Consejo Pleno Municipal. El -:
Presupuesto Ejecutivo del Alcalde es revisado por el Interventor y
.la Comisi6n de Planificaci6n que pueden enviar informes relativosa dicho presupuesto, al Comité de Evaluaci6n y al Consejo Pleno Municipal el 1 O de febrero.

(x) Equivale al Departamento de Planificaci6n.
(xx) En este Comité de Evaluaci6n además del Alcalde -Y del Presidente del Consejo Pleno están presentes los representantes
electos de los cinco super-distritos municipales.

70

�A continuaci6n, el Comité y el Consejo Pleno Municipal
celebra:n audiencias públicas y envran las modificaciones del presupue-sto al Alcalde.
El Alcalde puede poner el veto a esas modifi caciones; en ese caso, el Comité y el Consejo pueden anular el ve
to del Alcalde por una mayorra de dos tercios.
La versi6n final del Presupuesto de Capital se imprime
en el Boletrn Municipal a mediados de abril y entra en vigor en julio.
Una Bartida del Presupu esto
Un proyecto aparecerá generalmente en varios Presu
puestos de Capital sucesivos en el curso de su transformaci6n departida presupuestaria en realidad tangible.
Cuando aparece por primera vez, el proyecto general mente requiere solamente una pequeña cantidad de fondos de estu dio y planeamiento.
Si requiere suelo, será objeto de un estudiode emplazamiento y recibirá dinero para adquirirlo.
Después puede recibir nuevos fondos para diseño y planificaci6n, o su créditoinicial de construcci6n.
El saldo restante de dinero para edifica ci6n, mobiliario y equipo lo recibirá en presupuestos subsiguien tes.
Un proyecto no puede seguir adelante hasta que tenga un
lugar para poderlo implantar.
Este es el trabajo del Comité de Selecci6n de Emplazamientos.
Una vez que el proyecto tiene unapartida en el Presupuesto, el Comité revisa las recomendaciones de la agencia o servicio, estudia las alternativas y celebra audiel_!_
cías públicas.
Una vez se aprueba un emplazamiento por el Co~·
te, el Alcalde debe aprobarlo también y ordenar a la Asesorra Jur{dica que inicie los trámites de adquisici6n.
La duraci6n del pr~
ceso de tramitaci6n es de 6 meses a un año, pero puede paraliza!.
se por controversia de la comunidad o a causa de la extrema dificultad en encontrar emplazamientos adecuados -particularmente
para grandes mejoras en partes de la Ciudad super edificadas-.
El tiempo de duraci6n desde la partida del presupuesto
hasta su completa confecci6n varra, pero el patr6n seguido es si milar.
El calendario trpico para una escula de enseñanza general
básica sirve de ejemplo de los factores implicados.
El tiempo
que se tarda en encontrar un 'emplazamiento es aproximadamente de un año, de un año y medio para la planificaci6n preliminar y diseño, y de otro año para su construcci6n.
Tiempo total, si no
hay demoras imprevistas, tres años y medio.

71

�El proceso puede ser retrasado durante muchos años.El presupuesto sin embargo, no es generalmente la causa del retraso.
El presupuesto, más que determinar, refleja el estado de
progreso de cualquier proyecto concreto.
Dado que el presupuesto es un documento de asigna
ci6n de recursos, el dinero que se le asigna a cualquier proyecto
espec!fico puede gastarse únicamente en ese proyecto y no en otro.
Por tanto no s6lo es inútil incluir dineropara un proyecto que
no
estará preparado para gastarlo, sino que resultará inecon6nnico. Por ejemplo, asignar fondos de construcci6n para un proyecto que
no tiene ni planos ni emplazamiento congelarra efectivamente esos
fondos durante un año.
Otro proyecto que pod{a haber utilizado el
dinero podr{a tener que diferirse por esa mala asignaci6n de losfondos.
La nnayorra de proyectos nuevos requieren una asignaci6n inicial relativamente modesta.
A menudo parece seductora mente simple satisfacer demandas añadiendo una partida al presupuesto.
Sin embargo, estos nuevos proyectos requerirán últiii_la mente más mano de obra, fondos y energ!a para ser llevados a cabo.
La adici6n imprudente de nuevas partidas al presupuesto puede tergiversar prioridades, obturar los canales de asignaci6n y
retrasar mejoras necesarias.
Unicannente un número limitado de
proyectos merecen su inclusi6n cada año.

Planificaci6n del Presupuesto a largo plazo
Además de preparar la Propuesta de Presupuesto de Capital, la Connisi6n de Planificaci6n prepara también el Plan
Quinquenal de Inversi6n,
El Plan Quinquenal no es vinculante,
sino más bien es un cuadro general de los planes municipales e intenciones respecto al gasto de capital futuro.
El Plan bosqueja los gastos necesarios para completar
los proyectos del presupuesto actual.
Corno tal es un cálculo valioso de las necesidades de financiaci6n futuras y una medida de la direcci6n y del ritmo del programa de inversi6n de capital del
Municipio.

72

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="5">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="27">
                  <text>02.02. Gabinet tècnic de programació</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="28">
                  <text>1965-1978</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="29">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43842">
                  <text>Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14010">
                <text>El proceso de programación en el ayuntamiento de Nueva York</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14011">
                <text>Nova York</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14012">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14013">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14014">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14022">
                <text>Pressupost</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14015">
                <text>n. 32, octubre 1974, p. 66</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14017">
                <text>Boletín del Gabinete Técnico de Programación</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14019">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14020">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14021">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14580">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37264">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37265">
                <text>Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40562">
                <text>1974-10-17</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37119">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44953">
                <text>UI 796</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="936" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="359">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/936/el-canvi-que-catalunya-necessita_9788429753578.jpg</src>
        <authentication>046ced6802489e1edb7c5e941f9de57f</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14023">
                <text>El canvi que Catalunya necessita</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14025">
                <text>Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14026">
                <text>Eleccions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14027">
                <text>Parlament de Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14028">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14082">
                <text>Campanyes electorals</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14029">
                <text>80 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14031">
                <text>Edicions 62</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14032">
                <text>2003</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14033">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14034">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14035">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14036">
                <text>Amb pròleg de Juan José López Burniol.&#13;
&#13;
Llibre publicat en motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003, on Pasqual Maragall sintetitza la seva proposta política.&#13;
&#13;
Proposa canviar Catalunya en el mateix sentit que va canviar Barcelona: en el sentit de la justícia i de la qualitat de vida. Per això escriu: "El canvi no és un somni". I aclareix: "¿Quina és la Catalunya que proposo? Jo vull un país que mobilitzi totes les seves energies, que no desaprofiti cap talent, que estimuli els innovadors i els emprenedors, que miri sempre endavant, que confiï en la seva gent". El punt de partida bàsic d'aquest discurs és el següent: Catalunya és una nació, una comunitat de persones amb consciència de posseir una personalitat històrica diferenciada i amb voluntat de projectar-se cap al futur per mitjà del seu autogovern. I l'autogovern implica la gestió de les matèries que determinen de manera directa la qualitat de vida dels ciutadans: sanitat, ensenyament, pensions, infraestructures, ordenació del territori, cultura, seguretat..., així com el control dels recursos propis.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="80">
            <name>Bibliographic Citation</name>
            <description>A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14037">
                <text>ISBN: 9788429753578</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14038">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="70">
            <name>Is Part Of</name>
            <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14040">
                <text>Col·lecció: Llibres a l'Abast</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14581">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14055">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="7">
        <name>Llibres de Pasqual Maragall</name>
      </tag>
      <tag tagId="17">
        <name>Programes electorals</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="937" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="360">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/937/Maragall_afirma_978840309402.GIF</src>
        <authentication>8d83499492bab3669840e83de13333fb</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14041">
                <text>Maragall afirma: articles 2000-2003</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14042">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14043">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14044">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14045">
                <text>190 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14047">
                <text>Aguilar</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14048">
                <text>2003</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14049">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14050">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14051">
                <text>Recull d'articles publicats per Maragall a El País de 2000 a 2003. Publicat en català i en castellà. &#13;
&#13;
Sinopsi a la contracoberta:&#13;
&#13;
Maragall pertany a una generació que, per formació i per vocació, mira el present buscant-hi, en tot moment, una idea, un concepte, una veritat per poder-les afirmar. Enfront de la realitat que li ha tocat de viure, davant el món globalitzat, davant els reptes que Catalunya i Espanya tenen plantejats, davant les veus volgudes o amigues d'altres que lluitaren per la llibertat i per la pau en el nostre país, Maragall reflexiona, argumenta o proposa. Maragall afirma. &#13;
&#13;
La seva mirada plural, que va des d'un record íntim fins a la reflexió sobre la darrera, incomprensible i absurda guerra que el nostre món acaba de viure, es mostra sempre disposada a acceptar altres mirades, al capdavall, a afirmar la seva esperança en el present. &#13;
&#13;
Maragall es mostra, en aquestes pàgines, convençut que Catalunya té, davant seu, un futur carregat de promeses i ha de tornar a creure en sí mateixa.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="80">
            <name>Bibliographic Citation</name>
            <description>A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14052">
                <text>ISBN: 9788403094024</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14053">
                <text>Madrid</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="68">
            <name>Has Version</name>
            <description>A related resource that is a version, edition, or adaptation of the described resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14056">
                <text>També en castellà, ISBN:	9788403093997</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14582">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14054">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="7">
        <name>Llibres de Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
