<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=49&amp;sort_field=Dublin+Core%2CDate" accessDate="2026-10-25T05:03:57+01:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>49</pageNumber>
      <perPage>50</perPage>
      <totalResults>5135</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="1162" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="696">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1162/19880608d_00206.pdf</src>
        <authentication>1e511e3524d2fcc560ec700adeb09aac</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42369">
                    <text>Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Sr.
Pasqual IvIaragall, en el sopar homenatge a Charles
A. Ford, Gran Ho te

Sarrià.

Barcelona,- 8 de juny de 1988

�QUERIDA SEÑORA CONSUL DE ESTADOS UNIDOS:
APRECIADO SEÑOR CONSUL COMERCIAL:
APRECIADOS AMIGOS:

ES UNA GRAN SATI SFACCIóN PARA MI ESTAR CON
USTEDES HOY, ESTA NOCHE, PARA RENDIR HOMENAJE AL
SEÑOR CóNSUL COMERCIAL DE LOS ESTADOS UNIDOS, SR.
CHARLES A. FORD, AL FI NAL DE SU MANDATO EN NUESTRA
C IUDAD.
TENGO,

POR LO MENOS,

TRES MOTIVOS DE

SATISFACCIóN.
SATI SFACCIóN, EN PRIMER LUGAR, POR RECONOCER
UN MAGNÍFICO TRABAJO EN EL TERRENO DE LA PROMOCIóN
ECON5MICA E INDUSTRIAL DEL AREA ECON6MICA DE
BARCELONA.

LA REACTIVACIóN Y • LA PROYECCI6N

�ECONóMICA DE TODA EL áREA DE INFLUENCIA DE
BARCELONA FIQJ PA ENTRE NUESTRAS MáS IMPORTANTES
PRIORIDADES. Y PARA ELLO TODOS LOS ESFUERZOS SON
POCOS .
SATISFACCIóN, EN SEGUNDO LUGAR, PORQUE
RECONOCEMOS ESTA NOCHE UN ESTRECHAMIENTO DE LOS
LAZOS ECONóMICOS Y COMERCIALES CON LOS ESTADOS
UNIDOS. HE PROCLAMADO A MENUDO MI SIMPATíA HACIA
LOS ESTADOS UNí7JO S DE AMéRI CA COMO MI SEGUNDA
PATRIA, Y ME FELICITO HOY UNA VEZ MáS DE LA
EXCELENTE LABDR DESARROLLADA POR EL CONSULADO EN
BARCELONA, Y EL SR. FORD EN PARTICULAR, POR ATRAER
HACIA NUESTRA áREA GEOGRáFICA EL INTERéS COMERCIAL
E INVERSOR

NORTEAMERICANO,

TRADICIONALMENTE

LOCALIZADO EN OTRAS áREAS DE ESPAÑA,

MUY

ESPECIALMENTE EN MMADRID .
SATISFACCIÓN,

POR FIN,

PORQUE

ESTAMOS

�RINDIENDO HOMENAJE A UP. SERVIDOR PúBLICO, A UN
RESPONSABLE DE LA. ADMINISTRACIóN 'PúBLICA, QUE ES,
AL MISMO TIEMPO, UN MAGNÍFICO EMPRENDEDOR. SIEMPRE
HE CREIDO QUE SE PUEDE SER EMPRENDEDOR DESDE LA
ADMINI STRAC IóN PúBLICA, QUE' SE PUEDE ACTUAR CON
INICIATIVA Y AUDACIA, QUE NO SON PATRIMONIO DE LA
EMPRESA PRIVADA. Y ME ALEGRO HOY DE PODER RECONOCER
ESTE ESPÍRITU EN EL TRABAJO DE "JACK" FORD.
QUISIERA, POR OTRA PARTE, APROVECHAR ESTA
OCASIóN PARA RECORDARLES EL COMPROMISO DEL
CONSORCIO DE LA ZONA' FRANCA,
D

COMO AGENCIA PARA EL

ARROLLO ECON5MICO DE BARCELONA, EN LA PROMOCIóN

INTERNACIONAL DE NUESTRA áREA GEOGRáFICA.
DESEARÍA RECORDARLES QUE HACE YA MáS DE UN AÑO
QUE EL - CONSOFCI O DEC IDI6 ABRIR EN NUEVA YORK LA
PRIMERA OFICINA PERMANENTE (DE UNA ENTIDAD PUBLICA
ESPAÑOLA) PARA LA CAPTACIóN DE INVERS

I6N

NORTEAMERICANA, DIRIGIDA CON GRAN ACIERTO POR EL

�SR. FERRAN LEMUS, QUE TENEMOS EL GUSTO DE TENER CON
NOSOTROS ESTA NOCHE.
EL BALANCE DE UN AÑO DE TRABAJO DE LA OFICINA
DE NUEVA YORK ES MUY POSITIVO: EXISTEN
NEGOCIACIONES CON 62 EMPRESAS (15 CON PROYECTOS DE
INVERSIONS "GREFN FIELD" Y 17 CON PROYECTOS DE
" JO I NT-VENTU RE " )

DURANTE ESTE MI SMO MES DE JUNIO

SE ESTáN VISITANDO 14 EMPRESAS, Y DENTRO DE UNOS
DÍAS EL SR. LEMUS TRENDRá OCAS IóN DE CONECTAR CON
76 EMPRESAS CANA DIENSES EN UN ACTO A CELEBRAR EN
TORONTO, QUE SE EMPEZ6 A GESTAR A RAZ DE MI
RECIENTE VISITA A AQUELLA CIUDAD.
EN TODO ESTE TRABAJO PROMOCIONAL,

HEMOS

ENCONTRADO S TEMPRE EN CHARLES A. FORD Y EL
CONSULADO DE ESTADOS UNIDOS, UN APOYO ENTUSIASTA Y
CONSTANTE.
POR TODO ELLO, ME COMPLACE ENTREGAR AL SR.
CHARLES A. FORD EL PRIMER PREMIO BARCELONA DE

�PROMOCIóN INDUSTRIAL, QUE CONSISTE EN ALGO MUY
LIGADO A LA TRADI CIóN CULTURAL DE NUESTRA CIUDAD:
UNA PIEZA DEL ARQUITECTO ANTONI GAUDï, EXPRESI6N
DEL GENIO Y LA INICIATIVA DE NUESTROS CIUDADANOS.
MUC HAS GRACIAS.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16847">
                <text>4068</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16848">
                <text>Sopar homenatge a Charles A. Ford, cònsol comercial dels Estats Units</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16849">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16850">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16851">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16852">
                <text>Gran Hotel Sarrià, Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16854">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16855">
                <text>Commemoracions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23558">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23559">
                <text>Gestió pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23560">
                <text>Comerç</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23561">
                <text>Indústria</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23562">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23563">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23564">
                <text>Ford, Charles A.</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23565">
                <text>Estats Units</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40775">
                <text>1988-06-08</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43399">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16856">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1163" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="697">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1163/19880609d_00297.pdf</src>
        <authentication>3d0850bd1c1d39e728cbe4cd1d3a5894</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42370">
                    <text>ATRACCIÓ Y PROJECCIÓ ECONOMICA DE BARCELONA

PASQUAL MARAGALL
Alcalde de Barcelona

Conferència-col.loqui en el Cercle d'Economia

9 de juny de 1988

�-2-

Moltes grácies, estimat President i amics, senyores i
senyors. Sóc jo qui estic agraït al Cercle d'Economia per haverme convidat a donar aquesta conferencia en aquest moment.
Agraïment que, d'altra banda, ve de lluny.

El Cercle d'Economia és, i va ser en un moment más difícil
que l'actual, una institució liberal i amb un sentit aperturista.
Va ser una veu discordant i una veu coratjosa, quan això tenia un
valor per a l'evolució del país tant en el camp polític com en el
camp economic. Hi recordo conferencies, aquí, al Cercle, que per
a nosaltres eren una esperança i eren una indicació i una
referencia a la qual ens podíem agafar per anar endavant.

I el país va anar endavant i, si s'ha de mirar enrera i
veure en que es va basar l'evolució, segurament algunes de les
paraules que van tenir més significació i valor es van dir
justament en aquesta sala.

Vuil recordar com Alcalde de la ciutat que el Cercle reuneix
una mostra significativa del qué és l'empresariat i el món
econòmic, i que ja comptava amb la ciutat, ja hi tenia fe, abans
del 17 d'octubre de 1986.

En aquesta tribuna, el meu antecessor i jo mateix hem tingut
l'oportunitat

d'expressar

les gran línies

de

l'actuació

�-3municipal, molt especialment des del punt de vista financer i
econòmic.

Avui m'extendré una m-ca més en el tema de la proTecció
exterior de la ciutat, tal i :om m'han demanat. Es una petició
que em satisfà perquè em confirma que els e$forços de la ciutat
en aquest terreny tenen un rssó i susciten un interès en els
nostres empresaris inquiets.

Es veritat que una certa relació amb l'exterior es va
produir amb la nominació olímpica. Però, també, tots vostès saben
que aquest fet va ser la conseauència d'una colla de voluntats,
de la presència de la ciutat al món.

De tot això els parlaré al Ilarg de la meva exposició, que
voldria que no fos excessivament llarga. Em donaria per satisfet
si els fes arribar tres o quatre idees ben clares sobre el que jo
crec que aquesta societat ha de ter a partir d'ara, vista la seva
situació, les seves condicions i el futur que hi ha al davant.

Vull expressar, també, que l'interès del Cercle contrasta
amb la forma i la manera com de vegades altres s'expressen o com
es van expressar determinats projectes expansionistes de la
ciutat, carregats de bona voluntat però que no van reeixir, els
anys 60, 70,... i que sense el contrapès d'un govern democràtic,
no podien tenir ni varen tenir efectivament cap credibilitat.

�-4-

Avui, està de moda, en part, el reivindicar com a bo tot el
que es va iniciar i que després va fracassar, els anys 60 o 70,
per bons que fossin en altres aspectes aquells anys. Vull deixar,
també, clara referència del treball i l'enfocament diferent que
es va fer des del Cercle, clarament democràtic des del principi i
orientat a buscar no només les obres necessàries pel futur de
Barcelona sinó també el context polític en el qual aquestes
tenien tot el seu sentit.

Y no és el mateix el que ara es fa que el que s'hagués pogut
fer en aquell moment. Ara, la qualitat dels projectes en surt
beneficiada.

Aixi, la democràcia a més de bona políticament també és
positiva en el sentit que dóna una qualitat de vida millor, uns
projectes més ben acceptats, més ben participats per la societat
i amb menys errors.

Barcelona en el mapa hi ha estat sempre. Hi ha una frase,
afortunada o no, que un dia es va dir, que el que pretenia és que
Barcelona estigués en el mapa. La veritat és que si ens ho mirem
amb una mica de serenitat, ja hi erem en el mapa, sempre hi hem
estat. Barcelona de temps enrera ha tingut sempre una tradició,
un públic. El que és possible és que el públic ara hagi crescut
una mica.

�-5Un públic en el mon de l'opinió sobre la ciutat, en el món
cultural, en el món esportiu. I en molts aspectes l'ha tingut i
molt fidel. Ha tingut una tradició de ciutat resistent, de ciutat
combativa i de ciutat industrial i industriosa, llibertària també
en el millor sentit, i una certa llegenda èpica. Hi ha
barcelonistes al Marroc, hi ha penyes barcelonistes a prop de
Mòdena, ... I no és només en l'esport, és també una certa
modernitat, un cert modernisme, una certa qualitat de vida. Això
sempre hi ha estat, i sempre hi ha hagut un públic per aquestes
virtuts que la nostra ciutat té. Ara allò cert és que Barcelona
pot estar al mapa d'una altra manera i d'això és del que els
volia parlar.

Ara hi pot ser com una ciutat, a més, moderna, atractiva i
amb ambicions fonamentades, amb unes ambicions de capitalitat.

Barcelona comença a ser vista com una ciutat capdavantera en
determinades funcions. Hem aconseguit la universalització del nóm
de Barcelona i això és el resultat d'un grapat de factors.

Anar pel món explicant la candidatura de Barcelona pels jocs
olímpics ens ha posat en contacte amb els centres d'informació i
de

creació

d'opinió a nivell internacional.

Els propis agermanaments entre ciutats, que sembla un tema
purament formal, també és una ajuda i comença a produir uns
certs resultats. I no només els agermanaments formals, aquells

�-6-

que es signen, que tenen un acte, com a Colònia, com a Corea, com
el de Boston,... A més d'aquests, n'hi ha de no signats i
d'informals que són també molt positius. Amb Milà és un
agermanament no signat, però enormement efectiu; Amsterdam n'és
un altre, i Rotterdam, presents cada dia en forma de contactes,
inclús de vegades amb col.laboracions concretes.

La nominació de Barcelona com a seu dels Jocs de 1992
converteix la ciutat en un centre d'atracció i, per tant,
d'interés econòmic i financer ideal. No dic, però, que sigui un
centre neuràlgic. Això, potser seria excessiu.

Un arquitecte molt important, Norman Foster, em deia
apassionadament que no és que ell hagi guanyat un concurs, és que
ell necessitava, desitjava, estava realment ansiós de poder
guanyar aquest concurs. Va ser el millor projecte, i, doncs, s'hi
va abocar per això. I és fàcil d'entendre. A un gran arquitecte
internacional avui li interessa poder dir que a Barcelona hi ha
una peça seva. I més avui que fa uns anys.

Aquesta és una realitat i una constatació. Jo crec que podem
dir, i hem de dir-ho, perquè sinó seria falsejar les coses, que
estem fent el que havíem de fer. Calia dotar la ciutat d'un
projecte de futur que fos mobilitzador d'energies i de recursos,
i això s'ha fet.

�-7Es va apostar pel projecte olímpic perquè ram veure que hi
havia més possibilitats d'èxit que no pas :.s tres vegades
anteriors i que, per tant, es podia apostar fort i bé. Es més, el
fet d'haver apostat tres vegades durant seixant_ anys va ser la
principal raó. I molt concretament a Los Angel u s l'any 1984.
Aquest va ser l'argument fonamental de la nostra presentació, i
jo diria que el més exitós, quan vàrem dir: fa seixanta anys que
estem a la cua.

L'any 1920 van tornar d'Anvers en Samitier i en Zamora,i els
esportistes d'aquí que hi havien anat a part1Jipar junt amb una
colla d'altres esportistes catalans, ho van demanar. Es va passar
per la "guixeta" la instància d'organitzar els Jocs del 24.
S'havia posat la primera pedra del que finalment l'any 86 seria
una realitat.

Es va apostar fort perquè es sabia que es pódia guanyar. I
crec que aquesta és una de les funcions de l'Administració
actual: el fet que la societat pugui disposar del marc de
condicions generals més favorables. De cap :le les maneres
substituir a la societat, peró sí donar la referencia del quadre
en el qual aquesta es pot desenvolupar millor, des del punt de
vista de les activitats productives, culturals, de lleure,
etc...

Aportem, doncs, La configuració d'un marc 9.specialment
favorable que és el que n'hem de dir les expectativas del 92.

�-8-

Sobre això en vàrem parlar molt, inclús abans de la nominació. Jo
feia servir una frase de Garcia Duran, que citant, en penso,
l'Arrow, economista i Premi Nobel, deia que les situacions de
crisi es produeixen perquè hi ha una polarització d'expectatives,
un pessimisme injustificat. Nosaltres vam actuar una mica al
principi amb la convicció de trencar aquesta uniformitat
pessimista. No només dient "som optimistes" sinó, a més, oferint
un projecte engrescador i d'expansió del nom de la ciutat.

Vam començar les obres abans de la nominació, justament per
això, i també perquè sabíem que era un bon argument per obtenirla, perquè a última hora la determinació de guanyar havia de ser
la nostra millor argumentació.

Donada aquesta situació, i trencada ja aquesta uniformitat
negativa, no només per això, sinó també per totes les raons que
tenen a veure amb el fet d'una determinada política econòmica del
Govern, un determinat moment econòmic d'Europa, vull dir que
nosaltres també d'alguna forma hi hem contribuït. Així, s'esdevé
que Catalunya es retroba a sí mateixa. El fet de tenir una
autonomia, un sentiment de pàtria que ja no es coartat per ningú,
ens dóna una certa confiança en el futur, en nosaltres mateixos.
Són una sèrie de factors que han configurat un canvi
d'expectatives, molt espectacular en aquesta ciutat.

Un cop establert aquest marc que tots hem contribuït a fer,

�-9en especial des de les Administracions Públiques, és l'hora de la
societat. Es l'hora dels empresaris, és l'hora que vostès entrin
a actuar, "entrin a matar", però per fer d'empresari, no per fer
de polític.

Una altra aportació significativa d'aquests darrers mesos ha
estat que hem passat d'una situació de lluita contra les
conseqüències de la crisi, l'atur, molt en particular, a una
lluita contra les causes de la manca de benestar social.

1 cap Administració, ni la municipal, pot, si vol lluitar
sistemàticament per alguna cosa, ignorar que l'arma més important
de què disposem com a instrument operatiu és el mercat. Els hi
posaré l'exemple més clar: Ciutat Vella. Com a Administració fins
ara, no vull dir que hem fracassat, perquè em semblaria que és
injust amb els esforços extraordinaris que s'han fet durant tots
aquests anys. Però sí que és cert que, en tot cas, no hem
avançat tant de pressa com els problemes han avançat, fins fa
molt poc. Nosaltres ens hem convençut al final que a Ciutat Vella
no s'aconseguiran les fites que volem, els objectius que es
volen, si només treballem amb el Butlletí Oficial de l'Estat, de
la Generalitat o amb la Gaseta Municipal; si només treballem
sobre la base de programes d'àrees o declaració d'àrees de
rehabilitació integrada, inclús amb uns beneficis en els crèdits
per rehabilitació, etc... si no procurem que tot això vagi
acompanyat d'un canvi d'expectatives.

�-10I el mercat? El mercat pot actuar de dues formes:
perversament o positivament. En casos com el de Ciutat Vella el
mercat actua d'una forma perversa. Hi ha informació sobre els
problemes, i aquesta en genera més de problemes. Aleshores, el
que succeeix és que la gent que encara dóna un to, i que per tant
sent com un sacrifici personal el mantenir-s'hi, marxa. Voten amb
els peus, com diuen els llibres d'economia urbana. S'en van i la
seva partida crea encara més buit perquè ha generat més
problemes; de manera que el mercat abandonat a ell mateix, en
aquest cas perversament, està creant encara un problema més gran
que el que hi ha.

Nosaltres no hem de substituir el mercat, hem de capgirar-lo
perquè actuï en un sentit positiu. I hem de fer unes grans
inversions, un gran gest, perquè de cop i volta el marc de vida
en aquest sector de la ciutat, de la Ciutat Vella, sigui tal que
les decisions individuals, aquelles que s'expressen a través del
mercat de béns i de serveis, siguin positives per al districte i
per tant per a la ciutat.

Una lluita sistemàtica contra les conseqüències de la crisi
inclou, i ha d'incloure, una certa incidència sobre el mercat, i
sobre l'accia, ajudada, però lliure del mercat, com a factor
positiu per redreçar aquesta ciutat.

Nosaltres, hem perdut una mica la vergonya i hem entrat a
actuar a partir de l'estiu de 1985, pas de l'equador del segon

�mandat. Aleshores, ens vam preguntar si podíem continuar sent
insensibles al fet que l'atur seguia pujant, si ens podíem quedar
atrinxerats amb la tranquilitat de la consciència de saber que
segons els manuals d'economia, del Masgrev per exemple,
l'Administració Local no té perquè ficar-se en temes d'atur o de
redistribució. I vam dir que no, que no ens podíem quedar aquí i
havíem de fer coses; algunes a Ciutat Vella i algunes altres en
el terreny de l'animació econòmica directa.

I així es va crear "Iniciatives ",

que com a idea va néixer

potser l'estiu de 1985, fent-la realitat, però, al cap d'un any.
Avui ha creat disset empreses, que després triomfaran o no,
fracassaran o no, aniran endavant o no, seran útils o no, però en
tot cas demostren que des de la ciutat ens vam dir que cal anar
endavant, i perdre una mica el respecte als dogmes en matèria de
què és el que pot fer o es pot deixar de fer en relació a la
lluita contra la situació econòmica desfavorable que patíem.

"Inïciatïves" el que fa és posar idees en el mercat i ajudar
a que aquestes idees hi siguin, després ens retirem. La nostra
idea és no ser-hi mai més de tres o quatre anys. De manera que en
retirar-nos ja compti amb socis, amb persones, amb grups i amb
informacions que fan que allò tingui una solvència econòmica.

En canvi, també vam decidir d'actuar en els marges del
mercat. Es a dir, allà on no és tan fàcil trobar les persones o

�-12els grups de solvència i amb prou informació, i el que s'ha fet
és crear aquesta solvència, crear aquesta informació. I això és
el que no es pot inventar. Jo sóc enormement escèptic sobre el
fet que això es pugui fabricar, igual que no es poden fabricar
carrers, si ho poguessin fer no hi hauria problemes de tràfic.

De manera que en el marge hi actuem amb gran escepticisme,
però amb gran voluntat. "Barcelona Activa" i l'Area de
Desenvolupament Econòmic i Social el que fan és això: aportar més
gent en nom del mercat. "Iniciatives" el que fa és agafar gent
que ja està en el mercat, ajudar-los a reeixir; agafar gent que
té idees sobre la ciutat, d'entre aquests molts ciutadans que hi
ha a Barcelona que pensen que tenen la gran idea. Nosaltres
l'ajudem ha tirar-la endavant. Això és "Iniciatives".

En canvi, "Barcelona Activa" és ben bé la gent que no s'ha
atrevit, que encara no ha entrat al mercat, que no ha començat.
Nosaltres els ajudem a aconseguir-ho. I això és la prova que
nosaltres hem tractat d'anar una mica més enllà del que hi ha.

Amb el Consorci de la Zona Franca vam fer el mateix. El
Consorci de la Zona Franca era un gestor, un grup industrial molt
important;

cada vegada menys Zona Franca i cada vegada més

Consorci; cada vegada més polígon industrial, de quasi un milió
vuit-cents mil metres quadrats, però, ple ja. No hi havia res més
a fer, excepte cobrir un forat de 7.000 milions de pessetes que
es va trobar i que es va sanejar amb l'ajuda del Ministeri

�-13-

d'Hisenda. Trobada la solució pel forat financer que hi havia i
un cop solucionat aquest problema, el que fem és volar. I amb en
Ramon Mas el Consorci de la Zona Franca ha volat. S'ha convertit
en l'agent de desenvolupament econòmic de l'àrea de Barcelona; té
representants a Nova York; té ja en el seu record i en el seu
arxiu uns viatges de planificació econòmica al Nord d'Itàlia
(Milà, Torí), a Suècia i als Estats Units (Xicago, Boston, Nova
York, Washington,...) i a Alemanya i a Holanda.

I han donat ja el seu resultat: hi ha empreses americanes
que vam trobar a Xicago el novembre de l'any 1986 que ja són
aquí, que han invertit; han comprat una empresa de pneumàtics,
s'han instal.lat, no a Barcelona, sinó a Balsareny perquè són
gent que el que prefereixen és estar a prop d'aquell business
district, això per descomptat. Però a més a més perquè volen la
tranquilitat i valoren el preu del terreny. Però Balsareny és
també regió econòmica de Barcelona. Aquest de la Zona Franca és
un exemple que els hi puc donar, i els en puc donar més.

El Parc Tecnològic del Valles n'és un altre. Es va fer amb
la convicció i la mania que teníem els qui proveníem de la
Universitat que el millor que es pot fer en aquesta vida és
conjuminar universitat-empresa i ciutat. En aquesta combinació,
en aquest triangle està la base de l'èxit. Ha costat molt de ferlo, en molts sentits: ecònomic, tècnic, de definició de quin
tipus d'empreses hi havien d'anar, polític, de si això estava

�-14permès o no estava permès,... A la fí s'ha trobat la manera,
pràcticament ja existeix, i un dia d'aquest s'inaugurarà. El Parc
Tecnològic del Vallès en el 50 o 60 està venut i de vegades el
que passa és que empreses que hi van, via Consorci de la Zona
Franca, com que ho troben car s'en van a Balsareny. El que vull
dir és que també serveix d'encaminador d'inversions vers la
Catalunya interior.

I podriem parlar de Mercabarna, de quan abans preguntava als
seus directius per què no competiem amb Perpinyà, i em deien que
allà és on s'envasa, es reben, es recicla tota la collita o bona
part de la fruita i verdura que es produeix aquí, a València o a
Almeria. Ara ja, per fi, i per primera vegada, em contesten que
abans no ho podíem fer perquè Mercabarna no era encara un mercat
d'origen a Europa, però que ara ho està començant a ser.
Mercabarna ara és dues coses alhora: és el mercat de Barcelonaciutat, on hi van a comprar els detallistes dels quaranta mercats
municipals, tots amb la seva petita parada, sense cambres de
conservació, sense magatzems, i que per tant han d'anar a comprar
i vendre; i, al mateix temps, és on hi arriben flors d'Almeria í
vénen compradors d'Almeria i per descomptat de Girona

j

Tarragona. De manera que Mercabarna comença a ser, comença a
tenir aquesta talla mínima que permet pensar en una incidència en
el mercat europeu, i tot just comença a ser-ho. En tot cas, i a
diferents nivells, vegin que s'està fent el que crec que s'havia
d'intentar fer.

�-15-

Però hi ha gent que no ho ha entès així. Hi ha gent que ha
entès que l'Administració no hi hauria d'entrar en aquestes
coses, que havia de deixar més espontaneïtat, però la realitat
demostrarà, i està demostrant, que s'havia de fer.

Vostès em preguntaran, doncs, a hores d'ara quina és la
importància del sistema econòmic municipal. Quants diners belluga
i què representa per habitant o què representa sobre l'economia
local? El sistema municipal no es refereix al pressupost de
l'Ajuntament, que són cent i escaig mil milions i 20.000 milions
més si afegim els crèdits que demanem per a invertir. Si a això
hi afegim tota l'activitat de les empreses municipals, tenim el
sistema municipal:

transports,

Iniciatives,... Així,

pompes fúnebres, el sector

pressupost consolidat del holding són

uns dos-cents deu mil milions. Es a dir, unes 122.000 pessetes
per habitant y any. Això representarà un 13 % del producte
interior brut si és que es pot parlar en aquests termes a l'hora
de parlar de la ciutat.

El 8 ; 6 % del pressupost i el 4,6 per les inversions
incloses a les empreses i també en els Jocs Olímpics. Es evident
que, entre el 1980 i el 1988, del 20 al 21 % del pressupost s'ha
invertit; molt per damunt de les proporcions que es troben en
altres administracions públiques.

I aquesta activitat inversora ha estat potser una activitat
de suplència. Una actuació de suplència en el mateix sentit que

�-16-

ho és el fet que l'Ajuntament estigui fent serveis que, arreu del
món i arreu d'Espanya, fa normalment l'Estat o les Comunitats
Autònomes tan aviat com s'els hi han transferit: temes culturals,
museus, institucions de recerca, ensenyament o sanitat.

De la mateixa manera que en moments molt concrets de la
nostra història moderna, l'Ajuntament va creure que havia
d'assumir uns serveis de suplència per a mantenir i promoure el
caràcter de capitalitat de Barcelona, en el període més recent
hem cregut que les mancances de la ciutat només es podien
començar a resoldre si es feia un esforç extraordinari. I l'hem
fet encara que aquest tipus d'actuació corresponia en molts casos
al que s'espera d'una administració de caràcter superior. I
l'hem fet perquè som conscients del valor del temps, de la
importància d'haver-ho fet en el moment oportú.

El resultat obtingut, segons diversos indicadors, crec que
ens dóna la raó. Tot això, i que quedi clar, ha portat que el
servei del deute de l'Ajuntament, el deute per habitant, inclús
el deute en valor absolut de la ciutat de Barcelona sigui més
gran que el de la ciutat de Madrid, on és l'Estat o potser la
Comunitat Autònoma, qui fa moltes de les coses que aquí fa el
municipi. Això ho hem de saber, com també que les comparacions
amb Madrid es fan en unes magnituds que no són exactes.

Es lògic que la pressió fiscal i també la capacitat de

�-17finançament es refereixi, sobretot, a la capacitat d'impuls que
té la zona més central i més rica, més central de l'àrea en el
seu conjunt, es digui municipi o es digui àrea metropolitana.
Però en tot cas, que quedi clar que l'esforç que hem fet l'estem
pagant i el pagarem, i és un deute relativament elevat.

La ciutat, amb tot el que té al davant, ha de continuar fent
aquest esforç. D'això n'estic plenament convençut. En Pere Duran
Farell, en un discurs extraordinari, magnífic, a l'Ajuntament de
Barcelona, ho deia i ho calificava de "bogeria responsable". Ara
bé, he de dir que això s'ha de fer, però s'ha de fer amb
consciència í de manera vigilant. Es a dir, fem-ho sempre sabent
el que estem fent. En Pere Duran és evident que en aquell moment
estava impulsat pel mateix entusiasme que enz i m pulsa a molts
quan pensem i actuem en els projectes de la ciutat i, inclús,
encara que puguin no estar massa de moda en aquest moment.

I és aquest entusiasme una mica el pre- requisit per començar

a discutir les possibilitats d'aquesta ciutat.

�-18-

LA INVERSIó OLíMPICA
Resum despeses
Directe Olimpic Parcial no estrictament
olímpic

Total

24.724

79.975

104.699

Generalitat 8.697

46.762

55.459

5.061

1.938

6.999

Estat

Diputació

Aj.( -Barna) 2.210
Aj. BCN

39.824

51.502

91.326

COOB

97.021

200

97.221

Privats

51.318

31.230

82.548

228.855

211.607

440.462

Es el que estem fent. Aquest és un resum del que jo en dic
el llençol olímpic. Es el paper que jo vaig portar al President
del Govern el més de març i li vaig explicar tot el que s'està
fent a Barcelona.

Aquí es parla d'una inversió total de 440.000 milions de
pessetes. I aquí hi ha una colla d'agents inversors que són
l'Estat, la Generalitat, la Diputació, l'Ajuntament, el COOB i
els privats.

L'Estat inverteix uns 104.000 milions. La Generalitat està

�-19previst que n'inverteixi uns 5.000, la Diputació uns 7.000,
l'Ajuntament uns 91.000, el COOB 97.000 i el sector privat,
especialment en la Vila Olímpica, però també en algunes altres
inversions, uns 82.000 milions. L això, que suma 440.000 milions,
no inclou el Túnel de Vallvidrera, que són uns 12.000 milions;
l'aeroport, que són 18.000 milions - ja el donavem per
descomptat en el moment en què es va fer aquest llençol; el port,
que vol invertir 30.000 milions, sobretot privats; el TGV;
l'autopista Mataró-Malgrat,

tot i que és

una

autopista

parcialment olímpica. I els diré perquè.

Aquest llistat d'inversions directament i indirectament
olímpiques no compta amb l'autovia de Mataró-Malgrat, però
aquesta és una autovia indirectament olímpica perquè nosaltres
comptem que vindran a Barcelona unes 400.000 persones l'any 1992.
Catalunya, que és una regió turística europea per excel.lència
amb una regió que enmarcaríem a l'entorn d'un radi de 90 minuts
de Barcelona-ciutat, noranta minuts de cotxe, tindria uns 75.000
llocs per hostejar els forasters, comptant campings, pensions,
apartaments i hotels.

I el Túnel d'Horta s'haurà de fer algun dia perquè és un
lligam tan absolutament natural i lògic entre l'eix que ara s'ha
creat del port olímpic, de la Vila Olímpica, de Carles I amb
Marina, Sagrada Família, Túnel de la Rovira i sortida al
velòdrom. Només cal foradar el velòdrom per sortir a la Flor de
Maig, de la Diputació. A l'altra banda hi ha el Parc Tecnològic

�-20-

del Vallès, i a 200 metres Bellaterra. De manera que aquest serà
l'eix tecnològic de Barcelona; sobretot, si el parc biomèdic que
es pensa pel costat de la vila olímpica es fa. Es una inversió
que els nostres fills veuran.

Aquí si que hi ha els cinturons, hi ha el metro, inclús el
metro olímpic, el de la Zona Franca, el de Montjuïc; hi ha
l'Auditori, hi ha el Teatre Nacional. Hi ha aquest AuditoriTeatre Nacional que serà fantàstic al costat de la plaça de les
Glòries, amb en Ricard Bofill i en Rafael Monneo que s'han posat
d'acord; dos arquitectes genials que es posen d'acord per fer una
urbanització junts. 1 hi ha el Palau Nacional de Montjuïc que
l'Aulenti, una autora genial de la Gare d'Orsay, està dibuixant
per a nosaltres. Hi ha la Casa de la Caritat, que és la nostra
sorpresa d'aquesta ciutat, un espai obert tant gran com la plaça
Sant Marc de Venècia, dintre del Raval i amb el seu pati Maning
que ja funciona, que ja existeix, un gran pulmó dintre del que és
Barcelona.

El Centre Narcís Monturiol, centre de cultura al nord de la
ciutat, en els barris obrers de la ciutat perquè no pot ser que
tot ho fem a Montjuïc o a Ciutat Vella. Hem d'anar als barris i
allà a més de plantar-hi símbols, com és la República de
Viladomat - que estava sobre "el llapis" fins l'any 39 i ara la
posarem a la plaça Llucmajor, que és la plaça gran dels obrers de
Barcelona

hi ha d'haver també la realitat d'uns serveis

�-21culturals. Hem de fer el nostre "Pompidou" dels treballadors.

Es té en compte també el Parc Biomèdic, que és al costat de
l'Hospital del Mar i la Vila Olímpica. En fí, totes les
inversions que s'han de fer en les quatre àrees olímpiques: Poble
Nou, Montjuïc, Vall d'Hebró-Velòdrom i la Diagonal. Totes
aquestes inversions hi són, això és el que hem de fer, això és el
que hem de finançar.

Ara el que els volia dir és que tot això hauria de comptar
amb un element nou, i hauria de ser una reflexió estratègica que
potser fins ara no hem fet. La ciutat ha tingut unes intuicions,
uns sentiments en el sentit que s'havia d'anar per aquí i es
feia, que hi havia cartes guanyadores i s'hi apostava. Però, és
evident que ha arribat el moment en què ens hem de plantejar, i
d'una forma molt seriosa, una estratègia participada de futur,
que sigui coneguda i que identifiqui què és el que hem de fer i
quins són els sectors que realment valen la pena i quins són
aquells que potser no.

Aquesta idea de pla estratègic, de cara a l'any 2000, és
l'instrument per donar continuïtat i amplitud a l'impuls econòmic
que ara té la ciutat, un impuls que ha estat generat bàsicament
per la iniciativa privada, que ha remuntat crisi, i per
l'activitat pública que ha actuat com a conductora d'aquest marc
de referències i com a complementària.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16857">
                <text>4069</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16858">
                <text>Atracció i projecció econòmica de Barcelona / Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16860">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16861">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16862">
                <text>Inicitives SA, Barcelona Activa, Area per al Desenvolupament Econòmic i Social, Prac Tecnològic del Vallès, Mercabarna, Barcelona Tecnologia. Túnel d´Horta, Cinturons. Poble Nou, Montjuic, Vall d´Hebron, Diagonal. Universitat - Empresa - Ciutat.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16863">
                <text>Cercle d'Economia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16865">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21882">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23554">
                <text>Indústria</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23555">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23556">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23557">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28305">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40776">
                <text>1988-06-09</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43400">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16867">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1164" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="698">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1164/19880629d_00299.pdf</src>
        <authentication>1f82fd98f3a505824683d24539b21c13</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42371">
                    <text>Pregó de la Festa Major de Montmeló, per l'Excm.
Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall

Montmeló, 29 de juny de 1988

�Veïnes i veïns de Montmeló

M'heu fet l'honor d'encarregar-me la lectura
del pregó de la vostra Festa Major.

Us asseguro que l'Alcalde de Barcelona se
sent molt complagut fent aquest preció, molt
complagut de poder-se dirigir a les veïnes i veïns
d'una altra ciutat de Catalunya.

Avui a Catalunya les ciutats siguin grans o
petites formen part d'un sistema que les relaciona
i entrellaga.

Poden anar per tot Catalunya, de mar a
muntanya i de riu a riu, passant d'una ciutat a una
altra.

Allò que fa que el nostre país sigui dens,
divers alhora, travat/ és preci.sament aquesta
xarxa de ciutats.

�-4-

Si les comparem, les ciutats de Catalunya són
diferents, més enliá de l'estricta grandária. Cada
ciutat té alguna cosa especial que la seva gent
sent com a pròpia: una tradició, un monument, un
mercat, una rambla, una Festa Major ...

1 tanmateix les ciutats tenen_a7 molt en
comú. Comparteixen sobretot el fenomen urbá, que
significa ' apretada convivéne j

generadora de

cultura, de conflicte i de canvi. Tenen en comú els
problemes 1 els avantatges de viure plegats en
aquest espai que anomenem ciutat.

Moltes de les ciutats de Catalunya venen de
llunv. Tenen un orígen mil.lenari. Per exemple, fa
més de mil anys que es té notleia històrica de
Montme16.

Al llarq del temps les ciutats han anat
canviant, perqué si no ho feien corrien el risc de
desaparéixer o de quedar estancados. Però en els
últims anys les nostres ciutats s'han transformat
rápidament í intensament. Han crescut d'una manera
inimaginable fa cent anys.

�A començament de segle Montmeló era una
petita comunitat de families pageses que es
dedicaven la majoria al conreu de la terra i a la
ramaderia,

i la població no passava deis 52s=cnt.s

--N

habitants.

Avui Montmeló és la zona més industrialitzada
de la comarca i arriba als 7000 habitants.

Molts de vosaltres heu vingut d'altres terres
d'Espanya, alquns fa temps ja.

Creo que Montmeló en muchos aspectos es una
muestra de lo que ha sido la evolución de Catalunya
desde finales de los anos 50.

Vinieron gentes de otras tierras de España en
busca de mejor suerte para ellos y para sus hijos.

Se abrieron nuevas fábricas y se construyeron
grandes bloques de viviendas. Pero se dejaron sin
resolver muchos problemas, cuyas consecuencias
negativas recayeron sobre todo en los que acababan
de llegar.

�El equipamiento en infraestructuras
sanitarias, escolares, culturales y urbanísticas
era escandalosamente insuficiente.

Fueron años de trabajo duro y de muchas
dificultades. Y a pesar de ello los recien llegados
se quedaron y dieron numerosas pruebas de su
respeto y estimación por esta tierra, que ahora es
definitivamente su país.

Por eso decía que Montmeló es una síntesis de
lo que ha sido la evolución de Catalunya.

Por eso rindiendo homenaje a vuestro esfuerzo,
a vuestros sacrificios, a vuestra perseverancia se
rinde homenaje a todos los que procedentes de otros
lugares tanto han aportado a Catalunya.

Els vostres fills han nascut aquí i seran
protagonistes de la Catalunya nova. Construiran la
Catalunya del futur que será diferent i millor, més
justa i més equilibrada que la Catalunya que vau
trabar

-n'estic

vosaltres.

segur,

com

n'esteu segurs

�Els vostres filis viuen ja en un Montmeló que
va superant les mancances provocades pel creixement
desordenat i per l'especulació.

Ara hi ha més carrers esfaltats, més espais
públics, més places escolars, més instal.lacions
esportives, més cultura que abans..

I aviat tindreu més nom, més atracció per la
gent de fora: tindreu el Circuit Permanent de
...s..+4•111*.I.I■eleielhwoe."11»

Velocitat de Catalunya.

Vaig participar a l'acte de signatura de
l'adquisició dels terrenys
Mas la Moreneta. (

el

desembre passat, al

(724

Aquest circuit és una vella aspiració de
tc catará.
l'esport automovilisi

r—Mántmeló

hi és en

l'acompliment d'aquesta aspiració, juntament amb
els municipis veYns, amb Granollers i amb Parets
del Valls.

�No us vull entretenir més. La Festa espera.

Disfruteu-la.

Visca Montmelé, Visca Catalunya.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16868">
                <text>4070</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16869">
                <text>Pregó de la Festa Major de Montmeló, per l'Excm. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16870">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16871">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16872">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16873">
                <text>Montmeló</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16875">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22521">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22239">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22514">
                <text>Història</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22515">
                <text>Infraestructures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22516">
                <text>Societat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22517">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22518">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22519">
                <text>Montmeló</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22520">
                <text>Festes majors</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40777">
                <text>1988-06-29</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43401">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16877">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2819" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1611">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2819/19880708_MitingLaMonumental_PM.pdf</src>
        <authentication>85f82eb3a01ad89d5400f3765ee53260</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="46229">
                    <text>MÍTING MONUMENTAL
8 de juliol de 1988

Vosotros
esperanza

-vosaltres-,

en

el

futuro

vuestro
que

entusiasmo,

représentais,

la

es

la

herencia, sois los herederos, de lo mejor que ha tenido
este país, y esta ciudad.

No

olvidemos de donde venimos y no

olvidemos

lo

que representamos.

Venimos de lejos, de muy lejos, de más de 10 años,
de mucho más.

Venimos

de

la

tradición obrerista, de

la

gran

tradición obrerista de este país.

Venimos

del conflicto como fuente de innovación y

de progreso.

1

�Venimos de la tradición heroica de la resistencia.

Venimos de los dolores del crecimiento.

Venimos de la vanguardia cultural.

Venimos

de

la lucha por la

democracia,

por

la

autonomia y por la libertad.

Representamos

la

tradición

progresista,

representamos el futuro de este país.

ESCOLTEU,
representem,

no

hem

d'oblidar

d'on

venim

i

què

però també hem de dir què aportem i també

hem de dir quin és el nostre compromís amb Espanya, amb
el país i amb la ciutat.

¿Què aportem els catalans a la política espanyola?

Potser

aportem

només

reclamacions,

gemecs ?

2

queixes

i

�Potser aportem només irritació i conformisme ?

Seria molt trist que només aportéssim això.

Pero

no.

No

us inquieteu.

aportar molt a la política

Podem

Els

catalans

podem

espanyola.

aportar una Catalunya oberta,

dialogant

i

constructiva per fer una Espanya moderna i equilibrada.
Per

fer una Espanya que compti en el gran projecte

de

la unitat europea.

Podem

aportar

una Catalunya capdavantera

en

la

concepció federal de l'Estat.

Podem

aportar

una Catalunya

solidària

amb

els

altres pobles d'Espanya.

Podem
obligada

aportar una Catalunya que sigui
en

la

cultura

i

en

la

solidaritat i en la distribució.

3

referència

riquesa,

en

la

�I

podem fer-ho perquè molta gent -nascuts aquí

vinguts de fora- creu en el futur de Catalunya,

o

com hi

creieu vosaltres.

Son gent que desitgen sentir un discurs esperançat
sobre el futur, com el desitgeu sentir nosaltres.

Son
en

la

gent que desitgen apassionadament
il·lusió

de fer

realitat

la

participar

Catalunya somiada.

Son gent que desitgen soldar el destí personal amb
el destí col·lectiu del país estimat.

Aquesta gent són

majoria en el nostre país, no ho

dubteu.

Aquesta

gent no es mereixen una vida pública orfe

d'esperança.

Aquesta

gent

no

es mereixen

irritat, immòbil.

4

un

país

insegur,

�Estic

convençut -com esteu convençuts

vosaltres-

que tenim les idees, l'habilitat i l'energia suficients
per moure aquest país.

Estic convençut que tenim la prudència

necessària

per asserenar aquest país.

No

sucat

ens

amb

quatre

podem conformar amb una Catalunya
oli,

adagis

basada en quatre adagis i

que

són una caricatura

de

de

prou,
la

pa
amb

nostra

manera de ser.

No ens podem conformar amb una Catalunya orgullosa
i prou, suspicaç i prou, més atenta als símbols que als
fets.

Hem de voler una Catalunya jove,
d'una

colla de virtuts,

moderna,

que compti en

els

hereva

projectes

importants de futur.

Que compti en el treball de les dones,

en la sort

dels marginats, en el futur dels joves, en la confiança
dels empresaris.

5

�Una

Catalunya

millor,

en art,

Catalunya

que

en què la vida de cada

en ciència,

tregui

tot

dia

sigui

en qualitat de vida, una

el

profit

de

les

seves

energies.

No

ens

construirem

poden conformar,

i no

ens

conformarem,

la Catalunya dels nostres somnis.

El país

amable, obert, tolerant, liberal (en el millor sentit),
de progrés (per tothom),

la nació no excloent, formada

de tots els rius que l'han regada,

construïda,

pam

a

pam, per les seves viles i ciutats, pels seus ciutadans
més actius.

I per aconseguir-lo la ciutat de Barcelona farà la
seva aportació al país.

Hi aportarà

el seu dinamisme.

Hi aportarà el seu

esperit de ciutat oberta i de progrés.

Catalunya

i Espanya poden comptar amb

Barcelona,

esteu-ne segurs.

Visca Barcelona, Visca Catalunya, Visca Espanya !
6

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46230">
                <text>Míting 10è aniversari del PSC a La Monumental</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46231">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46232">
                <text>1988-07-08</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46233">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46234">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46235">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46236">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46237">
                <text>Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46238">
                <text>Campanyes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46239">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46240">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46241">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46246">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46247">
                <text>Commemoracions</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46242">
                <text>La Monumental (Barcelona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46243">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46248">
                <text>Acte de celebració dels deu anys de la unitat socialista a Catalunya, amb la formació del PSC.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46244">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46245">
                <text>UI 176</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1165" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="699">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1165/19880713d_00303.pdf</src>
        <authentication>8a8d7b6f4e1b609fdb741ff77a7de43a</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42372">
                    <text>„VOZw
-ONODa VNFlasa „ FZSSZnRx FI`I Su OzOFZZNSsZxa KZ FI =`IZK9KHFZw
rIKIIOsFZa ' KNOZ SOxV g Sa RazVYzV xMNSs • woxR , Z Sa sSZII`d2IKa

8861 ap ToiTnÇ ap £ 1

�t4-~
E11111

Ajuntament
de Barcelona

Departament de Premsa

Pça. S. Jaurne, s/n
08002 Barcelona
Telèfon: (93) 302 15 78
301 45 34
Tèlex: 54519 Laye E

Gabinet de
Comunicació

PRESENTACIó DE LA REVISTA "ESPAÑA ECUÓMICA" (13.07.88)
Guió per l'Excm. Sr. Alcalde.

1. Satisfacció per la eanarici d'una revista "histórica" (1968-1971,
ls esforços ner la democratització
dins de la petita hi tória
el
seu moment per la dictadura).
espanyola, revista suspese
Satisfacció cora a

com
alcalde.
i

atisfacció com economista. "España Económica" és, sobretot, una
d'economistes disconformes amo la situad() política
revista
per l'evolució de l'economia espanyola
preocupats i intfJJ .E.:11
de finals deis anys 60.
2. Coincidéncia de la reaparició de la revista amb aquest moment de
sinqulars expectatives.
Políticament, tots aquells economistes i altres fundadors estan en
actituts diferents, aplicant, abonant o lluitant per models més
competitius que no contraposats, en un marc de democracia que és un
feliç patrimoni comú consolidat.
Económicament, es comparteix una nova il.lusió de ere]. _ment, com
d'aquest
també, segur, una nava preocupació per assegurar la
e s sectors
creixement i la seva repercussió equitativa entre te
socials.
c....es contempla, com
3. De Barcelona estant aquest nou horitzó
és sabut, en especial interés, en la d
perspec iva olímnica i
eurpea de 1992. Den segur, que Barcelonc era 1 _entre d'atracció
informativa indubtable per la nova "España Economica".

La premsa económica esta vivint un moment de forta expansió i
competitivitat. Segur que "España Económica" hi ha de fer-s'hi de nou
in *-.
un '
Això és el que n'esperem els seus vells seguidors i
03C 5.

S'ADJUNTA EXEMPLAR DEL NUMERO. A LA PÁGIMA 22 H1 HA UN ART1CLE DE
PEDRO SCHWARTZ SOBRE LA HISTÒRIA DE LA REVISTA

c7;\71,e_.
vutfr4)1-5

1/1~

y)

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16878">
                <text>4071</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16879">
                <text>Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a la presentació de la revista "España Económica"</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16880">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16881">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16882">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16884">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16885">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23550">
                <text>Mitjans de comunicació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23551">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23552">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="23553">
                <text>Conté notes manuscrites de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40778">
                <text>1988-07-13</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43402">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16886">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="7250" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="6071">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7250/20261005_018.jpg</src>
        <authentication>9b0e50a32f5270316e023c4123dee5a1</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="3">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="16">
                  <text>09. Alcalde de Barcelona</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="82">
              <name>Temporal Coverage</name>
              <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="17">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35670">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35671">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="112411">
              <text>Color, paper revelat</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="4">
          <name>Location</name>
          <description>The location of the interview</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="112412">
              <text>Desconegut</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="112413">
                <text>1988-07-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="112414">
                <text>Desconegut</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="112415">
                <text>Pasqual Maragall, Diana Garrigosa, la reina Sofia i Jordi Pujol al concert de retorn de José Carreras (1988)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="112416">
                <text>Maragall i Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="112625">
                <text>Garrigosa, Diana, 1944-2020</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="112626">
                <text>Carreras, Josep, 1946-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="112627">
                <text>Pujol, Jordi, 1930-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="112628">
                <text>Sofia, de Grècia, reina, consort de Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="112629">
                <text>Alcalde</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="112630">
                <text>President de la Generalitat de Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="112632">
                <text>Concerts&#13;
</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="113038">
                <text>Tenor</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="113295">
                <text>Música</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="112417">
                <text>Arxiu familiar Maragall-Garrigosa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="112633">
                <text>Arc de Triomf, Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="112634">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="113296">
                <text>Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, va assistir, acompanyat de Diana Garrigosa, al concert de retorn als escenaris del tenor Josep Carreras, celebrat el 21 de juliol de 1988 a l’entorn de l’Arc de Triomf de Barcelona. A l’acte també hi van assistir Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya, i Sofia de Grècia, reina d’Espanya. El recital va tenir lloc després del tractament de la leucèmia que havia apartat el tenor dels escenaris i va reunir més de 150.000 persones. El concert va tenir també un caràcter benèfic a favor de la Fundació Internacional Josep Carreras contra la Leucèmia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="46">
            <name>Relation</name>
            <description>A related resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="113367">
                <text>Notícia a El País: &lt;a href="https://elpais.com/diario/1988/07/22/cultura/585525602_850215.html" target="_blank" rel="noopener"&gt;José Carreras congregó en Barcelona a cerca de 150.000 personas en su reaparición&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="113368">
                <text>Notícia a El País: &lt;a href="https://elpais.com/diario/1988/07/22/cultura/585525601_850215.html" target="_blank" rel="noopener"&gt;Ya está&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="112418">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="7325" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="6111">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7325/20261005_028.jpg</src>
        <authentication>4b86bc3ccb6b12e40c7d35504a8dfbe9</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="3">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="16">
                  <text>09. Alcalde de Barcelona</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="82">
              <name>Temporal Coverage</name>
              <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="17">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35670">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35671">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="113606">
              <text>B/N, paper revelat</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="113607">
                <text>1988-07-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="113608">
                <text>Colita, 1940-2023</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="113609">
                <text>Arc de Triomf, Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="113610">
                <text>Pasqual Maragall, Diana Garrigosa, la reina Sofia i Jordi Pujol al concert de retorn de José Carreras (1988)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="113611">
                <text>Maragall i Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="113952">
                <text>Garrigosa, Diana, 1944-2020</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="113953">
                <text>Pujol, Jordi, 1930-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="113954">
                <text>Sofia, de Grècia, reina, consort de Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="113955">
                <text>Alcalde</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="113956">
                <text>Concerts</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="113957">
                <text>Música</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="113958">
                <text>President de la Generalitat de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="113612">
                <text>Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, va assistir, acompanyat de Diana Garrigosa, al concert de retorn als escenaris del tenor Josep Carreras, celebrat el 21 de juliol de 1988 a l’entorn de l’Arc de Triomf de Barcelona. A l’acte també hi van assistir Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya, i Sofia de Grècia, reina d’Espanya. El recital va tenir lloc després del tractament de la leucèmia que havia apartat el tenor dels escenaris i va reunir més de 150.000 persones. El concert va tenir també un caràcter benèfic a favor de la Fundació Internacional Josep Carreras contra la Leucèmia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="113613">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="37">
            <name>Contributor</name>
            <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="113614">
                <text>Arxiu familiar Maragall-Garrigosa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="46">
            <name>Relation</name>
            <description>A related resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="113615">
                <text>Notícia a El País: José Carreras congregó en Barcelona a cerca de 150.000 personas en su reaparición&#13;
Notícia a El País: Ya está&#13;
</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="113616">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2585" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1395">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2585/19880813d_00300.pdf</src>
        <authentication>d45c0ad83b98c707cce7b360a06f45b3</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42991">
                    <text>PERHÍ'fANJ!lE
LAJ.'1EN'l'O

POR

QUE HAGA,

NO

ANTES DE EMPEZAR,

SIQUIERA UN

TENER SENTADO EN ESTA MESA

A

E.

AT_JCALDE DE 1\!YlSTERD.l\f\1 . DE ÉL HUBIÉRAfvlOS PODIDO SACAR

BREVE

VAN

THIJN,

UtJA LECCIÓN

Y UN EJEMPLO: EL ABORDAJE DE TODA LA PROBLEM~TICA DERIVADA DE LA
DROGODEPENDENCIA

ES

ACOSTUMBRADA

CIUDAD

LA

ALGO

A
DE

LO

QUE,

POR

EST~

EXPERIENCIA,

AMSTERDAM Y EN LO

QUE

ES

PIONERA

AVANZADA DENTRO DEL MARCO EUROPEO.
ADEM~S,

AJ.'1STERDAM

DEL
DE

Y

CONTRASTE DE MATICES ENTRE LAS EXPERIENCIAS DE
BARCELONA,

PROVECHOSO PARA TODOS .
GUSTO

MUCHÍSIMO
UNIVERSIDAD
ESTE

FORO

EXPERIENCIA

HE

HUBIERAJ.'10S

PERO,

EN FIN,

ACEPTADO

LA

SACADO

UN

FRUTO

NO HA PODIDO SER
l-~.l\1ABLE

INVITACIÓN

Y,

CON

DE

LA

INTERNACIONAL ~1ENÉNDEZ PELAYO PARA PRESENTARME
Y

HABLARLES EN ALTA VOZ DE ALGUNOS

DE BARCELONA ¡

ASPECTOS

DE LA EXPERIENCIA Y DE LOS

MaS

AN'fE
DE

LA

PROBLEMAS

DERIVADOS DEL TRáFICO Y DEL CONSUHO DE DROGAS, QUE BARCELONA EST~
AFRONTANDO
PARA

DESDE HACE YA ALGUNOS AÑOS Y DE LOS CAI·UNOS

CONSEGUIR MERMAR CAUSAS Y EFECTOS DE UN HECHO ANTE

POSIBLES
EL

QUE

TODOS NOS HEMOS SENT ID O Y NO SENTIMOS A VECES IMPOTENTES , PERO EN
EL

QUE

NADIE

NOS PODR~ REPROCHAR EL NO

NUESTRO ESFUERZO.

1

HABER

INVERTIDO

TODO

�ANTE UNA CUESTI6N TAN ACUCIANTE COMO EL TR~FICO,
Y

LA

ADICC I6N DE Y A LAS DROGAS,
NI R~PIDA NI ~NICA.

SOLUCI6N,
HABLAMOS

DE

DROGAS

Y

NADIE PUEDE ALZARSE

FiJENSE VDS.

SOCIEDAD,

EL CONSUMO

QUE,

O DE LAS

CON

HABITUALMENTE

ACTUACIONES

SOCIEDAD Y DE LAS ADMHIISTRI\CIONES PÚBLICAS EN FACETAS
CON

UN

DENOMINADOR COMÚN QUE,

DE

LA

MÚLTIPLES

DE FORMA ESCALOFRIANTE A

CONDENSAHOS EN UN SOLO VOCABLO:

UNA

VECES,

DROGA; PERO QUE NO ES MáS QUE LA

ABREVIACI6N DE UNA PROBLEMáTICA COMPLEJA QUE DEBE ABORDARSE DESDE
FRENTES DISTINTOS Y POR DISTINTOS AGENTES. ES POR ESTE MOTIVO QUE
LES

DECil\

CAl-UNO".

QUE

NO PUEDE HABER NADIE QUE NOS DIGA

PODEMOS

CAMINOS,

Y

EHPRENDER

--LO

HEf\10S

HECHO

DEBEMOS HACERLO DE FORMA COORDINADA,

"ÉSTE

ES

EL

YA-- DIVERSOS
NO

ÚNICAMENTE

DESDE Y EHTRE LAS ADMINISTRACIONES P~BLICAS SINO QUE ES NECESARIO
CONSIDERAR

LA DROGA EN TODA LA DIMENSI6N SOCIAL QUE EL

PROBLEMA

ENCARNA.
CON

'TODO

ESTO

IIE

QUERIDO

PREVENIRLES

DE

BARCELONA HA DADO CON LA SOLUCI6N ÚNICA Y fvJáGICA,
PERO

ESTá

LINEA
CON

QUE

TAMPOCO

QUE NO EXISTE,

CONSOLIDANDO UNA SERIE DE ACTUACIONES QUE VAN

EN

LA

DE CONVERTIR TODA LA SOCIEDAD EN AGENTE ACTIVO EN RELACI6N
EL

PROBLEMA

DE LA DROGA.

QUIZáS EN LA

PR~CTICA

DE

POLITICA HAY ALGO DE NOVEDAD DADO QUE DE UNA VEZ POR TODAS SE

2

ESTA
HA

�ENTRADO
NADIE

EN LA VERDADERA CONSIDERACIÓN GLOBAL DE LA CUESTIÓN Y
EXTRAQA

COMPUESTO

POR

YA

QUE

MULTITUD

HABLEMOS DE DROGAS

COMO

DE CARAS Y AL QUE HAY

DE
QUE

UN

PRISMA

ANALIZAR

TRl\.TAR DES DE POSICIONES DISTINTAS PERO CON UN COHÚN OBJETIVO.

3

A

Y

�..

DROGAS Y SOCIEDAD

-

0.-DEFINICION DE DROGA
DE

ACUERDO

CON EL PLAN NACIONAL SOBRE

DEFINICI6N

DE

DROGA,

LA

DE LA OMS:

INTRODUCIDA EN UN ORGANISI-'10 VIVO,

DROGAS,

ADOPTAMOS

Cür·10

QUiMICA

QUE,

"SUSTANCIA

PUEDE MODIFICAR ALGUNA DE

SUS

FUNCIONES, ES SUSCEPTIBLE DE CREAR DEPEDENCIA Y PUEDE PROVOCAR AL
MISMO TIEMPO TOLERANCIA".

ENTENDEMOS,

SIN

EMBARGO,

QUE

ESTA DEFINICI6N HECHA DESDE

PERSPECTIVl&gt; ESTRICTAHENTE SANITARIA Y CENTRáNDOSE EN EL
ORGáNICO

DE

TOXIC6l\1ANO

LAS SUSTANCIAS,
ÚNICAMENTE

DH1ENSIONES
COJ\10

UNA

COMO UN ENFERMO,

DEL PROBLEMA.
ENFERHEDAD,

LLEVARlA A

DEFINIR

AL

SIN ABARCAR

UNA

U1PACTO
INDIVIDUO

TODAS

LAS

DEFINIR LA DROGODEPENDECIA ÚNICAMENTE

PUEDE

SER TA REDUCCIONISTA

Y

TAN

POCO

OPERATIVO COMO LO FUE EN OTRO MOMENTO DEFINIRLA COMO UNA FORMA DE
DELINCUENCIA.

1

�EN CAMBIO,
COMO

SI Af•1PLIAt-10S LA PERSPECTIVA, VEMOS QUE TANTO LA SALUD

LA NOCI6N DE INTEGRACI6N SOCIAL O LA SEGURIDAD

OTROS,

COMPONENTES

DE

UN

BIENESTAR

SOCIAL.

DEFINIR

OPERATIVAMENTE

ALREDEDOR

DEL

CONCEPTO

M~S

TOMANDO ESTE MARCO COMO

CUAL,

LA

GLOBALIZADOR,
REFERENCIA,

DROGODEPEDENCIA

EN UN CONTEXTO

SON,

Cür-,10

DETERMINADO,

UN
SE

ENTRE
EL

DE

PODEMOS
ESTADO
PRODUCEN

Cül1PORTAMIENTOS QUE INDIVIDUAL Y COLECTIVAMENTE ATENTAN CONTRA EL
BIENESTAR SOCIAL.

2

�1.- EVOLUCION DEL PROBLEMA DE LA DROGA

EL CONSUMO Y EL TRáFICO

DE DROGAS HA PROVOCADO UNA ALARfvlA SOCIAL

MUY IMPORTANTE, TANTO POR EL PROPIO EFECTO DE LAS DROGAS COMO POR
LAS

CONSECUENCIAS

QUE

SU TRáFICO ILEGAL

COMPORTA

SOBRE

LAS

PERSONAS Y SOBRE DETERl'HNADOS BARRIOS Y LUGARES DE LA CIUDAD.

A

DE

PESAR

QUE

FUNCIONAHIENTO

EL

CONSUMO

NOR~1AL

DE

SUBSTANCIAS

DEL SISTEMA NERVIOSO

QUE

Y

ALTERAN

PRODUCEN

EL

ALGUNA

FORHA

DE PLACER Y ADICCIÓN ES MUY ANTIGUO,

A PARTIR DE LOS AÑOS

60-70

CON

Y

LA APARICIÓN DEL f'.1ERCADO ILEGAL

INTERNACIONAL

DE

A PRINCIPIOS DE LOS 80 DE

LA

HEROÍNA,

EL

CANABIS Y MáS TARDE,

COCAlNA,

EL

FENÓMENO SOCIAL Y CULTURAL DEL CONSDr-10 DE DROGAS HA

CAMBIADO TOTAL!'1ENTE.

POR UN LADO, LAS DROGAS QUE SE UTILIZAN TIENEN UNOS EFECTOS MUCHO
~:IáS

POTENTES

FUERTES,

TANTO,

GENERAN FORMAS

DE

ADICCIÓN

Y DE ALGÚN NODO CONSECUENCIA DEL ANTERIOR,

SE

HA EXTEND I DO

BENEFICIOS
INCENTIVA
DEL

POR

MaS

DIFICULTANDO EN CONTROL DEL CONSUMIDOR SOBRE SU HáBITO.

POR OTRO,
ILEGAL

Y,

INTERNACIONALHENTE,

PRODUCE

EL TRáFICO
ALTÍSIHOS

A SUS CONTROLADORES Y COMPORTA UN PRECIO ELEVADO
LA COMISIÓN DE DELITOS DE TODA ÍNDOLE.

TRáFICO

LOS

ILEGAL Y LOS LIGADOS A LA NECESIDAD POR

DROGADICTO DE SATISFACER SU ADICCIÓN.

3

QUE

DERIVADOS
PARTE

DEL

�POR TANTO,
ENTENDER

LAS ESTRATEG IAS DE LUCHA CONTRA LAS DROGAS,
ORIENTADAS A IMPEDIR AL MaXIMO SU CONSUMO,

EFECTOS

DE

COHPORTAN,
POSIBLE,
POR

HARGINACI ÓN

SOCIAL,

INDIVIDUAL

Y

SE DEBEN

EVITAR

LOS

COLECTIVA

QUE

AYUDAR A LAS PERSONAS AFECTADAS A FIN DE QUE,

SI

ES

ABANDONEN SU HáBITO Y ALCANCEN LA REINSERCIÓN SOCIAL, O

LO

MENOS QUE SU fi áBITO TENGA LOS MiNIMOS

EFECTOS

POSIBLES

SOBRE SU SALUD, SU VIDA Y SU ENTORNO SOCIAL.

EN CUl\LQUIER CASO, ES NECE SARIO POTENCIAR DESDE TODOS LOS aMBITOS
LA

POSIBLES,
QUE

ALEJAN

CREACIÓ N DE HáBITOS DE VIDA PERSONALES Y
A LA POBLl\CIÓN Y,

EN ESPECIAL A

LA

SOCIALES

JUVENTUD,

DEL

CONSUMO DE DROGAS PSICOACTIVAS.

EN CUANTO A LAS ACTUAC IONES REPRESIVAS ANTE EL TRáFICO DE DROGAS,
CONSTATAMOS

EL HECHO DE SU INTERNACIONALIDAD Y POR TAN'l'O,

NECESARIA COLABORACIÓN POR PARTE DE TODOS LOS PAISES
DESDE

LA PRODUCCIÓN AL CONSUMO.

ACTUAL

MARCO

PENAL ,

CUERPOS DE SEGURIDAD ,

A NUESTRO NIVEL

DE LA

IMPLICAODS,

LOCAL Y EN

ES NECESARIA LA COLABORACIÓN DE TODOS
CON UNA ESPECIAL DEDICACIÓN A LOS

EL
LOS

EFECTOS

AS OCIADOS AL TRáFICO , CON LA COHISIÓN DE DELITOS CARACTERiSTICOS:
TIRONES,
TAHBIÉN

ROBOS

DE COCHES,

MERCADO DE OBJETOS ROBADOS ETC .••

A LA PROTECC IÓN DE LOS ENTORNOS INFANTILES

Y

(ESCUELAS, ZONAS DEPORTIVAS, ZONAS DE RECREO, ETC •.• ).

4

Y

JUVENILES

�LA

ACTUACibN

CONTRA

LAS

DROGAS

QUE

GENERAN

DEPENDENCIA

Y

MARGINACibN SOCIAL, ES UNA TAREA QUE EN EL ACTUAL CONTEXTO SOCIAL
SE

CONTEMPLA

LOGRAR

SU

ERRADICACIÓN

IMPLANTADA
PUEDE

COMO PERMANENTE,

DESDE

LOGRAR

PERO

CON EXTREMAS
QUE,

DIFICULTADES

ADECUADAMENTE

LAS ADMINISTRACIONES Y

DESDE

PARA

DISEÑADA

LA

Y

CIUDADANÍA,

LA DISMINUCibN DE LOS EFECTOS DEGRADANTES TANTO

A

NIVEL INDIVIDUAL COMO COLECTIVO. EN ESTE SENTIDO, SE HAN SUPERADO
CIERTOS CONCEPTOS PESIMISTAS SOBRE LA POSIBILIDAD DE CONSEGUIR EL
ABANDONO

DE

LA

DROGADICCibN

Y

EXISTE

TAMBIÉN

UNA

MAYOR

UN MARCO DE ACTUACibN ANTE EL PROBLEMA DE LAS

DROGAS

COMPRENSI~N SOBRE LA COMPLEJIDAD DEL FENbMENO.

EXISTE
CON

YA

EL PLAN NACIONAL CONTRA LA DROGA,

ASISTENCIA
DEPENDENCIA"
CATALUNYA,

MATERIA

EN

DE

LA LEY DE

SUBSTANCIAS

QUE

"PREVENCibN

Y

GENERAR

PUEDAN

Y EL PLAN DE DROGODEPENDENCIAS DE LA GENERALI'fAT DE
LA

ACTIVIDAD Y EXPERIENCIA DE MUCHOS

AYUNTAMIENTOS,

Cür-10 EL DE BARCELONA. Y EL DESARROLLO DE UNA SERIE DE ASOCIACIONES
•
Y FUNDACIONES QUE EST~N IMPULSANDO Y COLABORANDO DESDE DIFERENTES
áHBITOS EN LAS TAREAS DE PREVENCIÓN, ASISTENCIA, REHABILITACibN Y
REINSERCibN.

LA

COMPLEJIDAD DEL LOGRO DE POLÍTICAS EFICACES CONTRA

OBLIGAN

A

ESTAR

ATENTOS

A

LA

EVOLUCibN

PLANTEARSE PERIODICAMENTE LA ESTRATEGIA Y LOS
FRENTE.

5

DEL

LA

PROBLET-1A

~-iEDIOS

DROGA
Y

A

PARA HACERLE

�A

PARTIR

DE LOS A~OS SETENTA,

INCREMENTO
PARTE
COMO

SOSTENIDO

BARCELONA SE HA ENFRENTADO A

DEL USO DE HEROiNA Y

COCAiNA,

TANTO

DE SU POBLACIÓN (UNOS 6.000 CONSUMIDORES EN EL
POR

LA

DEL

~REA METROPOLITANA (SE

ESTIMAN

AÑO

UN
POR

1987)

UNAS

CIFRAS

A PESAR DE QUE LOS INDICADORES DEL PROBLEMA APUNTAN A UNA

CIERTA

SIMILARES), LO QUE REPRESENTA LOS 2/3 DE CATALUÑA.

ESTABILIZACIÓN,

LOS

AÑOS

80

HAN

INCORPORADO

UNA

NUEVA

ANGUSTIOSA PROBLEM~T IC A VINCULADA A LA TRANSMISIÓN DEL VIRUS
SIDA

(CASI

EL

50%

DE

LOS

AFECTADOS

POR

EL

SIDA

Y
DEL

TIENEN

ANTECEDENTES DE USO DE DROGAS POR VIA ENDOVENOSA).

EN EL CONTEXTO DE NUE STRA LEGISLACioN,
20/85

DE

LA

GENERALITAT

Y EN PARTICULAR DE LA LEY

SOBRE MEDIDAS

PARA

LA

PREVENCIÓN

Y ASISTENCIA EN SITUACIONES DERIVADAS DEL CONSUMO

DE

SUSTANCIAS

QUE

DIFERENTES

LiNEAS DE ACTUACIÓN QUE

GENERAN DEPENDENCIA,

DIA A LA LUZ DE LOS NUEVOS DATOS.

6

Y

ACCIONES

BARCELONA

HA

ESTABLECIDO

CONVIENE REVISAR Y PONER

AL

�2.- INDICADORE S

DE

LA EVOLUCION DEL PROBLEMA DEL ABUSO

DE

LAS

DROGAS NO INSTITUCIONALIZADAS EN LA CIUDAD DE BARCELONA

l.

INICIOS DE TRATAMIENTO Y VISITAS DE SEGUIMIENTO POR ABUSO DE

DROGAS

INSTITUCIONALIZADAS EN LOS _QJ:¡S DE

NO

GARBIVENT,

SANTS,

SARRiá-SANT GERVASI I BARCELONETA.

AÑOS

INICIO TRATAMIENTO

VISITAS SEGUIMIENTO

1984

l. 010

5.924

1985

l. 070

9.200

1986

962

10.415

1987

725

1 1.7 11

2. MORTALIDAD POR SOBREDOSIS DE DROGAS.
SON

DATOS

ESTIMADOS

DEL

INSTITUTO

ANATÓt-1ICO

FORENSE Y DEL DEPARTAHENTO DE BARCELONA DEL

INSTITUTO

NACIONAL

DE

SOBREDOSIS

A PARTIR DE LOS

TOXICOLOGIA.
AQUELLAS

QUE

SE

HAN

REGISTROS

CONSIDERADO

IMPLICAN

UNA

DE

MUERTES

LAS

POR

SIGUIENTES

CONDICIONES:

l. EL M~DICO FORESE REGISTRABA QUE LA MUERTE RABIA ESTADO CAUSADA
POR

DROGAS

Y

EL

CADáVER

PRESENTABA

SOBREDOSIS.

7

SIGNOS

DE

MUERTE

POR

�2.
QUE

EL

M~DICO FOREN SE SOSPEClffiBA ANTES DE TENER LA

LA

MUERTE HABIA S IDO CAUSADA POR DROGA Y LA

TOXICOLOGIA ,
ANALiTICA

ERA

POSITIVA.
AÑO

NÚM. MUERTES

19 7 8
1979
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
198 7

3.

CASOS

DETECTADOS

2

o
2

7
7
22
30
48
42
55

DE SIDA EN PACIENTES TOXICoMANO S

POR

VIA

ENDOVENOSA . EVOLUCIÓN SEMESTRAL.
SEMESTRES

NÚM CASOS

o

1983 .1
1983 .2
1984 .1
1984 .2
1985 .1
1985 .2
1986 .1
1986 .2
1987 .1
1987 .2

1
1
4
3
5
21
29
38
40

TOTAL

14 2

LOS

142 CASOS REPRE SENTAN EL 48,9% DE TODOS LOS

QUE

SE CORRESPONDE CON LAS FORMAS DE EXPANSIÓN DE LA

EN LOS PAISES DEL áREA MEDITERRáNEA.

8

DETECTADOS,

LO

ENFERMEDAD

�AL

EVALUAR ESTOS DA'rOS TAMBIÉN CONVIENE ADVERTIR QUE

INCREMENTO

PARTE

ES DEBIDO AL AUMENTO DE LA CAPACIDAD DE DETECCI6N,

DEL
E

f\

INCLUSO A LA AMPLIACI6N DE CRITERIOS DE DEFINICI6N DIAG6STICA.

4.

DILIGENCIAS PREVIAS POR TR~FICO DE DROGAS Y DELITOS COTRA

LA

SALUD INSTRUIDOS POR LA FISCALiA DE LA AUDIENCIA DE BARCELONA.
AÑO

NUM. DILIGENCIAS

1984

756

1985

867

1986

957

3.- LA DROGA Y LAS CONDUCTAS QUE ACOt-1PAÑAN EL USO Y EL TRAFICO

COMO CAUSA DE DISMINUCION DE LAS COTAS DE BIENESTAR SOCIAL.

SEGURIDAD CIUDADANA
BARCELONA

COMO

CIUDAD

INDUSTRIAL

PRESENTA

UNA

TASA

DE

DELINCUE NCIA ALTA CON APARICI6N DE NUEVAS MODALIDADES DELICTIVAS,
LIGADA O NO AL CONSUMO I TR~FICO DE ESTUPEFACIENTES,

PERO QUE ES

Ll\ QUE PROVOCA EL SENTHíiENTO DE "INSEGURIDAD CIUDi\DANA".

9

�* ESTE SENTIMIENTO SE MANIFIESTJ',:
- ACTITUD DE IHIBICI6N.
- CAIDA DE LA TASA DE DENUNCIA.
- DEMANDA DE MEJORAMIENTO DE LOS SISTEMAS PENAL Y JUDICIAL.
- TENDENCIAS DE AUTODEFENSA.

*

LA CALLE ES EL ESCENARIO PREDOHINANTE DE LOS HECHOS DELICTIVOS .

* COMPLEJIDAD DE LOS NUEVOS PERFILES DE DELINCUENCIA:
- DROGA.
- PARO.
- MARGINACI6N SOCIAL.

D

ESTOS TRES ASPECTOS CONFIRMAN LA CRISIS DE LOS SISTEMAS JdiCIAL Y
PENAL, APOYADA EN LA TRILOGIA:
POLICIA -- TRIBUNAL -- CARCEL
AUMENTO

DE LA REPRESI6N Y DEL DISPOSITIVO POLICIAL Y CONSECUENTE

ENDURECIMIENTO DE LAS PENAS,

ACTUANDO M~S SOBRE LOS EFECTOS

SOBRE LAS CAUSAS.

lO

QUE

�INDICE DE VICTIMIZACION DE LA CIUDAD DE BARCELONA

- UN

12,7% DE LOS ENTREVIS'rADOS RECUERDAN ESPONTáNEAI"l.ENTE

HABER

VIVIDO ALGUNA EXPERIENCIA DE VICTIMIZACI6N DURANTE 1987.

- EL

iNDICE DE VICTIMIZACI6N CALCULADO A PARTIR DE LA SUGERENCIA

DE

UN LISTADO DE HECHOS ES CASI EL DOBLE QUE EL

ESPONTáNEO

25,39%

- EL

ROBO

FRECUENTE

DE OBJETOS DEL INTERIOR DE VEHiCULOS ES EL HECHO
REPRESENTANDO

POR si SOLO

CASI UNA

TERCERA

MAS
PARTE

DEL TOTAL DE LA VICTIMIZACI6N- 29,67%

- LOS
PARTIR

ACTOS

CONTRA LA SEGURIDAD PERSONAL (TIRONES) CALCULADO

DE LA SUGERENCIA ES DEL 10,66%

EVOLUCION DEL INDICE DE VICTIMIZACION

CUANDO

A

HABLAMOS

AÑOS

%

1984
1985
1986
19R7

29,1
25,5
26,2
25,4

(SUGERIDA)

DE LA OPINI6N DE LOS ENTREVISTADOS

- VIVENCIAS

SUBJETIVAS DE LAS CAUSAS DE INSEGURIDAD • .___ _ __ _ _ _ _ _ _ _ _ __

/

ll

�UNO DE CADA CINCO ENTREVISTADOS CONSIDERA QUE LA CUESTI6N QUE MAS
LE PREOCUP A DE CARA A SU SEGURIDAD PERSONAL SON LOS

DROGADICTOS .

1

ESTA

PREOCUPACió1' SUf.1ADA A LA DEL ROBO ALCANZA HASTA UNA

TERCERA

PARTE DE LA POBLACIÓN ENTREVISTADA.

DE LAS
EVOLUCION
M.AS PREOCUPAN.

DOS

CUESTIONES

QUE

CUESTIONES

1984

1985

1986

1987

DROGADICTOS

24.4

22.7

31.5

33.9

ROBO,ATRACO,AGRESION

42.2

40.9

36.2

33.1

IR AL PARO

35.7

29.1

25.4

25.1

AUMENTO COSTE DE VIDA

21.3

19.0

17.8

21.9

CONTM1INACIO CIUDAD

12. 5

17.8

15.2

17.4

ASISTENCIA MEDICA

12.4

13.4

13.1

16.5

ATENTADO TERRORISTA

13.0

13.4

25.0

15.0

ACCIDENTE CIRCULACION

12.7

13.1

11.4

12.9

7.3

8.9

8.7

11.8

LOC.PUBLICO

9.0

10.0

6.5

5.4

ESTAFA COMPRAS

2. 7

3.3

2.6

4.5

ALIMENTOS MAL ESTADO
INCENDIO O ACC.

LOS

ROBOS,

ATRACOS Y AGRESIONES VAN PREOCUPANDO MENOS CADA DIA:

~STOS YA NO SON LOS TEMAS QUE M~S PREOCUPAN Y SU EVOLUCIÓN ES

DESCENSO

UN

SIN I NTERRUPCIONES (DEL 42.2% EN 1984 HASTA EL 33.1% DE

ESTE AÑO)
12

�EL

DESEMPLEO HA IDO TAMBI~N PREOCUOANDO CADA VEZ UN POCO

MENOS:

FORHA PARTE CLARAMENTE DE NUESTRO PAISAJE VITAL.
EN CAMBIO,

TEMAS DE "CALIDAD DE VIDA" COMO LA ASISTENCIA

M~DICA,

J

LOS ALI MENTOS ÉMAL ESTADO Y, EN MENOR GRADO, LA CONTAMINACIÓN DE
LA CIUDAD, VAN PREOCUPANDO CADA VEZ MáS. SOBRE TODO LA ASISTENCIA
MÉDICl'•.
Y LOS DROGADIC'rOS YA SON EL TEMA MáS PREOCUPANTE.

-SIGUIENDO DENTRO DE LA OPINIÓN:
EL

CONSUHO

DE DROGAS ES LA CAUSA PRINCIPAL DEL

AUMENTO

DE

LA

DELINCUENCIA (EN UNA ESCALA DE 1 AL 9 RECIBE UNA PUNTUACIÓN MEDIA
DE 8.4)

DE

TODAS FORMAS,

LA OPINIÓN SOBRE LAS CAUSAS DEL AUMENTO DE

DELINCUENCIA

OSCILA

ESTRUCTURALES

DE

ENTRE

LA

COMPRENSioN

LA PROBLEMáTICA

DE

(POR EJEMPLO:

LAS
EL PARO

LA

RAICES
Y

LA

SITUCIÓN ECONÓMICA RECIBEN PUNTUACIOES DE 7.52 Y 7.28 EN LA MISMA
ESCALA

DE

INSEGURIDAD,
POCA

1

A
QUE

SEVERIDAD

9) Y LA DENUNCIA,

Y

LA

ES MAS COYUNTURAL Y PUNITIVA (LAS DROGAS Y

LA

DE LAS PENAS,

MáS PROPIA DEL

RECIBEN PUNTUACIONES

MIEDO

DE

8.40

Y

7.11).
ANEXO:

INTERVENCIONES,

DETENCIONES

ENERO-JUNIO 198 8

13

EN "TOXICOS" DURANTE 1987 Y

�4.- ACCIONES POLITICAS - FORMAS DE ABORDAJE
- ATENCI6N

CONSTANTE A LA EVOLUCI6N DEL

PROBLEMA

- PLANTEARNOS

PERIODICAMENTE LA ESTRATEGIA Y LOS r1EDIOS PARA AFRONTARLO.
UN~NIME DEL CONSISTORIO DEL

- CREACI6N

POR

TRABA,10

DROGODEPEDENCIAS DEL AYUNTMUENTO DE

DE

ACUERDO

GRUPO

BARCELONA

DE
CON

PARTICIPACI6N DE:
TODAS LAS FUER 7.AS POLÍTICAS.
COMO ECO DE LA VOLUNTAD GENERAL-PREOCUPACI6N SOCIAL.
FORHA PARTE DEL PACTO DE CIUDAD.
LAS

DEFINE

LÍNEAS

DIRECTRICES

DEL

PLAN

MUNICIPAL

DE

ACTUACI6N SOBRE LAS DROGODEPENDENCI ~

------·----

, .. . -

---

-

~ SERVICIOS Y J;}i LAS ACTUACIONES QUE SE DEDIQUEN A TRABAJAR EN ESTE
CAMPO

DESDE EL AYUNTlu"liENTO,

DESDE EL RESTO DE ADT'&gt;li NISTRACIONES

PÚBLICAS, INSTITUCIONES SOCIALES O GRUPOS FORMADOS POR INICIATIVA
CIUDADANA,
DE

TIENE COMO FINALIDAD ASEGURAR EL MEJOR FUNCIONAM IENTO

LAS LÍNEAS B~SIC AS DE

ASISTENCIA

Y

INTERVENCI6N,

REINS ERCI6N

DENTRO

DE

PREVENCI6N,
UN

DISEÑO

OB JETIVO S COMUNES Y ACTUACIONES INTERRELACIONADAS,
ALCANCE

DEL

CIUDADANO

A

TRAVES

AC CESI BLE .

14

DE

UNA

DISUASI6N,

UNITARI O

CON

Y PONERLAS AL

FORHACI6N

CLARA

Y

�CREEMOS

QUE

EL

HECHO DE THASCENDER

AL

~MBITO

CIUDAD

PLANTEAMIENTO

GLOBAL

QUE

MUNICIPAL

INTERVENCIONES
CUALITATIVO
OBJETIVO:

Y QUE ESTO

a!-1BITO
SE

CONSTITUYE

FACILITARá

LA CONSECUCIÓN

REDUCCIÓN Y SI ES POSIBLE,

INCIDENCIA NEGATIVA,

ESTRICTAMENTE

REALICE

VAYA l'-1aS ALL~ DE LA

PARCIALIZADAS,

QUE
LA

DEL

UN

DESDE

UN

SUHA

DE

SIMPLE

IMPORTANTE
DE

NUESTRO

SALTO
ÚLTIMO

LA DESAPARICIÓN DE

LA

INDIVIDUAL Y SOCIAL, DEL ABUSO Y EL TR~FICO

DE DROGAS.

5.- PLAN MUNICIPAL DE ACCION SOBRE LAS DROGODEPENDENCIAS
LAS ACTUACIONES TIENEN UN DOBLE DESTINO:

A.- LAS

PERSONAS

DROGODEPENDIENTES

Y

SU

ENTORNO

FAHILIAR

Y

INMEDIATO COMO GRUPO MáS DIRECT.l\MENTE AFECTADO.

B.-LA

SOCIEDAD/LOS

BIENESTJ'.. R

A.

CIUDADANOS

QUE

VEN DISMINUIR

CAUSA DE LAS ACTITUDES Y

LOS

SU

COTA

COMPORTAMIENTOS

DE
QUE

ACOMPA~AN EL USO Y EL TR~FICO CONSECUENTE DE DROGAS ILEGALES.

SE CENTRAN EN CUATRO GRANDES EJES:
1 -ACTUAR SOBRE LOS COLECTIVOS DE RIESGO PARA MOTIVAR PRáCTICAS Y

HáBITOS

SALUDABLES

AJENOS A LA DROGADICCIÓN Y BUSCAR EL

NIVEL DE PREVENCioN.

15

MáXIMO

�2 - GARANTIZAR LA ATENCIÓN AL DROGADICTO Y A SU ENTORNO
PARA

CONSEGUIR EL ABANDONO DE LA DROGA,

FA!'-1ILIAR

LA REHABILITACIÓN I

LA

REINSERCIÓN SOCIAL LO ANTES POSIBLE.
3 -GARANTIZAR EL ACCESO,

CON ADECUADA SUPERVISIÓN PROFESIONAL

A

PRáCTICAS

HIGIÉNICAS PARA EL COLECTIVO QUE NO PUEDE ABANDONAR LA

ADICCIÓN,

A

FIN

DE

QUE EL HáBITO

ADICTIVO NO

LOS

MARGINE

TODAVÍA HáS.
4

- REPRESIÓN

DEL TRáFICO,

SU l•1ERCADO ASOCIADO Y

LOS

DELITOS

VINCULADOS.
ESTOS

CUATRO EJES FUNDAHENTALES RECOGERáN TODAS LAS

ACTUACIONES

DE TIPO PREVENTIVO, ASISTENCIAL, DE REINSERCIÓN Y LAS ACTUACIONES
DE TIPO DISUASIVO-REPRESIVO.

ACTUACIONES DE CARACTER PREVENTIVO
DEBE TENER COMO OBJETIVO:
- LA

PRmlOCIÓN ALTERNl\T IVA DE UNA VIDA MáS SANA Y CON COTAS

MáS

ALTAS DE BIENESTAR.
- LA

DISMINUCioN

DE

LA DELINCUENCIA DERIVADA

DEL

TRáFICO

DE

DROGAS Y DE OTROS DELITOS COMETIDOS A FIN DE OBTENERLAS.
- LA

MODIFICACIÓN

CIUDADANOS

HACIA

DE

LA

PERCEPCioN Y DE

EL PROBLEMA,

LA

ACTITUD

FUENTE DE ANGUSTIA

SOCIALES.

16

Y

DE

LOS

TENSIONES

�PARA FoACER EFECTIVA UNA POLÍTICA DE PREVENCIÓN ES HUY
LA

H1PORTANTE

PARTICIPACIÓN DE GRUPOS O ASOCIACIONES QUE VERTEBREN SECTORES

DEL

CUERPO

SOCIAL,

INCORPORACIÓN

SE

EFECTIVA

DEBEN TRAZAR
DE MEDIOS DE

LINEAS

QUE

PERMITAN

COMUNICACIÓN,

LA

SINDICATOS ,

GREMIOS, ASOCIACIONES DE EMPRESARIOS, AA.VV., ETC.

ACTUACIONES DE CARACTEH. ASISTENCIAL Y DE REINSERCION
- LA

POBLACIÓN A LA CUAL SE DIRIGEN LAS INTERVENCIONES

DE

TIPO

ASISTENCI~.L Y DE REINSERCIÓN ESTá CONSTITUIDA BáSICAMENTE POR LAS

PERSONAS DROGODEPENDIENTES Y SU ENTORNO MáS INMEDIATO.

- EL OBJETO CONSISTE EN DISMINUIR,
PROBLEMAS

DE TIPO ORGáNICO,

PARA LA CITADA POBLACIÓN , LOS

PSICOLÓGICO O DE MARGINACIÓN SOCIAL

DERIVADOS DEL ABUSO DE DROGAS.

- EL

ABORDAJE

ESPECIFICO

DE

LA

DROGODEPENDECIA

COMO

UNA

ENFERMEDAD CRÓNICA RECIDIVANTE SEGGN LA DEFINICIÓN DE LA OMS.

- EL

TRATAMIENTO DE LAS ENFERHEDADES ORGáNICAS VINCULADAS AL USO

DE DROGAS,

ENTRE LAS QUE ACTUALMENTE DESTACAN LA HEPATITIS Y

SIDA.

17

EL

�- LAS

COMUNIDADES

OBJETIVOS

TERAP~UTICAS

FUNDAMENTALES

LA

QUE

TIENEN

REEDUCACI6N

COMO

PARA

UNO

DE

MODOS

DE

SUS
VIDA

SOCIALMENTE ACEPTADOS.

ACTUACIONES DE CARIZ DISUASIVO-REPRESIVO

. ----------~-------

LAS

ACTIVIDADES

DE

CARáCTER

DELICTIVO

ASOCIADAS

A

LA

DROGODEPENDENCIA PUEDEN AGRUPARSE EN DOS CAMPOS.

- EL TRAFICO DE DROGAS, CONTEMPLADO COMO DELITO TIPIFICADO POR EL
CODIGO PENAL.

- LOS DELITOS COt-.1ETIDOS PARA PROCURARSE EL DINERO SUFICIENTE PARA
PAGAR LA DROGA.

ES

PRECISO EVITAR LA IDENTIFICACI6N

VECES

ASOCIADAS,

A

DROGA-DELINCUENCIA,

MENUDO PORQUE OBDECEN

A

UNAS

MUCHAS

CONDICIONES

PERSONALES, CULTURALES O SOCIO-ECON6!'1ICAS COMUNES.

EL

PLAN MUNICIPAL DEBE PRESTAR ESPECIAL ATENCioN AL

EN LA APLICACI6N DEL ARTÍCULO 93 BIS DEL CÓDIGO PENAL,
LA

SUSTITUCIÓN DE CONDENA POR PROCESOS TERAPÉUTICOS

GARANTIZADOS.

18

DDESARROLLO
QUE PREVE
DEBIDAMENTE

�EL

PLAN

MUNICIPAL DE ACTUACI6N CONTRA LA DROGA SE BASA

EN

LOS

SIGUIENTES PRINCIPIOS GENERALES:
\.~·

---

"----/

'

·\_/

1.- DE ORDENACI6N DE LAS ACTUACIONES.
_;

-

-------

- INTEGRACIÓN DE LAS TAREAS GENÉRIC~S DE INFORI1ACI6N DENTRO DE LA
RED DE SERVICIOS PERSONALES DE LOS DISTRITOS.

- ARTICULACIÓN

DE

LOS

TRABAcTOS DE PREVENCIÓN A PARTIR

DE

UNA

LÍNEA DE ACCI6N PRIORITARIA, TERRITORIAL A NIVEL DE DISTRITO Y DE
OTRA COMPLEMENTARIA, SECTORIAL.

- SECTORIZACI6N
ADSCRIPCIÓN
SECTOR

A

TERRITORIAL
CADA

DE

LA

ASISTENCIA

DISPOSITIVO ASISTENCIAL DE

GEOGR~FICO Y POBLACIONAL,

A

LA

UN

CIUDAD:

DETERMINADO

RESPETANDO EN TODO MOMENTO

LA

ESTRUCTURA ADMINISTRATIVA B~SICA, EL DISTRITO.

- UNIDAD

DE ACTUACIÓN DE LAS DISTINTAS REDES ASISTENCIALES Y

DE

REINSERCIÓN DE LA CIUDAD.

- COORDINACI6N FUNCIONAL DE TODOS LOS SERVICIOS Y CENTROS DE

LAS

ADf-'liNISTRACIONES PÚBLICAS DE LA CIUDAD.

- INTEGRACIÓN
TRATAMIENTO

PROGRESIVA
DE

LAS

DE

LOS RECURSOS ESPECÍFICOS

DROGODEPENDENCIAS EN

SANITARIAS Y DE SERVICIOS SOCIALES.

19

LAS

REDES

PARA

EL

GENERALES

�[~ .- DE ACUERDOS INSTIT~_:~-~-NALE §_.

,--· ------"

- CON

EL

DEPARTAMENTO

DE

SANIDAD I

SEGURIDAD

SOCIAL

DE

LA

BAS¡NDOSE

EN

GENERALITAT DE CATALUNYA.
- CON LA DIPUTACIÓN.
- CON ENTIDADES SIN ¡NIMO DE LUCRO.

e

3.- DE AUTONOtviÍA DE _GESTIÓN.

- ASIGNACIÓN DE RECURSOS PARA CENTROS Y SERVICIOS,
CRITERIOS OBJErriVOS DE NECESIDAD Y DE DEMANDA.

- IMPLANTACIÓN DE LA DIRECCIÓN POR OBJETIVOS.

6.- NUEVAS ACTUACIONES
1.- MAYOR INCIDECIA EN LA PREVENCION
EN LA DOBLE VERTIENTE DE PROMOCIÓN DE LA SALUD Y BIENESTAR POR UN
LADO Y DE PREVENCIÓN DE LA DELINCUENCIA POR OTRO.

EL CA1"'1BIO DE ESTRUCTURAS SOCIALES CON LOS CONSIGUIENTES PROBLEMAS
DE REACOMODACIÓN,
LA

INCITACIÓN

PRESIONES

AUSENCIA DE REFERENNCIAS O DE VALORES SEGUROS,

AL

DE GRUPO,

CONSUMO

COMO

MEDIDA

DE

CRECIMIENTO,

LA NATURAL TENDENCIA A LA TRANSGRESIÓN

20

LAS
POR

�PARTE

DEL JOVEN EN UN DETERMINADO ESTADIO DE SU VIDA,

DUDA

RELACIONADOS

DROGODEPENDIENTES.
MERCADO

QUE

COMPLETO

CON

LA

AÑADAHOS

PRODUCE

LA

APARICIÓN
PRESIÓN DE

GRANDES BENEFICIOS,

ESTáN SIN

DE
LA

CONDUCTAS

OFERTA,

Y TENDRáN

UN

Im

UN

CUADRO

DE LOS FACTORES QUE DEBE AFRONTAR &lt;~ARA MODIFICARLOS)

LA

PREVENCIÓN.

HEMOS

APUNTADO

ASOCIACIONES

ANTES LA NECESIDAD DE LA

DE

VECINOS

Y ENTIDADES,

PARTICIPACIÓN
ASi COMO LOS

DE

LAS

GRUPOS

DE

VOLUNTARIOS Y GRUPOS JUVENILES, EN LOS PROGRAr-1AS DE PREVENCIÓN.

DEBEMOS PRESTAR UNA ATENCIÓN ESPECIAL AL ABSENTISMO ESCOLAR Y

AL

~1AN TENU1IENTO DE LINE AS PERMANENTES DE INFORMACIÓN CON LOS l'lEDIOS

DE COMUNICACIÓN.
ES

EVIDENTE

QUE,

DROGODEPENNDECIAS

EN

EL MOMENTO ACTUAL,

EL

ABORDAJE

EXIGE UN TRATAMIETO ESPECiFICO DESDE EL

DE VISTA DE LA SEGURI DAD,

NO PUEDE SER

DE

LAS
PUNTO

ÚNICAL'1ENTE UNA RESPUESTA

RE PRESIVA, DEBE EXISTIR UN TRABAJO DE PREVENCIÓN.
ANEXO
(DOCm.lENTO DROGA Y SEGURIDAD, PREVENCION DE LAS DROGODEPENDENCIA: - - l
/ PREVENCION DE LA DELINCUENCIA)

21

j

�2 .- ASISTENCIA

DROGODEPENDIENTES QUE NO PUEDEN O NO QUIEREN
-------------------------·-- ---- - ---------------- ABANDONAR LA ADICCION.
A

,.--------

LAS

PERSONAS

COMISIÓN

DE

DEL GRUPO AL QUE NOS REFERIMOS,

IMPULSADAS

A

LA

DELITOS PARA HANTENER SU ADICCIÓN O CONVERTIDAS

EN

AGENTES DE TRANSMISIÓN DE ENFERMEDADES INFECCIOSAS Y

CONTAGIOSAS

A CAUSA DE LAS PRECARIAS CONDICIONES SANITARIAS EN QUE SE MUEVEN,
REPRESENTAN UNA AHENAZ A REAL PARA LA SALUD PÚBLICA Y EL BIENESTAR
SOCIAL.

ASi

PUES,

ES

NECESARIO

EL

ESTABLECIMIENTO DE

UNA

SERIE

RECURSOS ASISTENCIALES ORIENTADOS A LA DEFENSA DE LA SALUD Y
BIENESTAR

BIENES PuBLICOS Y QUE NO ATENTEN

COMO

DE
DEL

SIMULTaNEAMENTE

CONTRA LA LIBERTAD INDIVIDUAL.

PROGRAMAS

DE

MANTEN IMIENTO CON METADONA

SUBSTITUTORIOS,
LA

COMISIÓN

SANrrARIAS
ASi

COMO

DE

O CON OTROS

PERMITIRaN EL ACCESO A SUBSTANCIAS QUE NO EXIJAN
DELITOS.

Y

EL

CONTROL

DE ADHIN ISTRACIÓN DE LAS

DE

LAS

SUSTANCIAS

REPERCU'riRáN

(CAMBIO DE JERINGAS 1
POSITIVAt·1ENTEI

UTILIZACIÓN

DE

CONDIC IONES

ESTUPEFACIENTES

LA PROMOCIÓN DE MEDIDAS HIGI¿NICAS ENTRE LA

CONTACTAD,Z\

PRODUCTOS

POBLACIÓN

LEJIA 1

ETC.

1 )

TANTO EN LAS CONDICIONES DE VIDA DE

LOS INDIVIDUOS AFECTADOS COMO EN LA SALUD PÚBLICA Y EL
SOCIAL.

22

BIENESTAR

�EL

ESTABLECIMIENTO

DE

UNA

TERAP~UTICA

RELACI6N

PACIENTES Y LA RED ASISTENCIAL PODRá,
PROCESO

POSITIVO

TRATAMIENTOS

QUE

CON

LLEVE

A

OBJETIVOS

ENTRE

POR OTRO LADO,

MUCHOS

DE

AHBICIOSOS,

ELLOS
QUE

ESTOS

GENERAR UN
A

EMPRENDER

INCLUYAN

LA

REINSERCIÓ N SOCIAL.

ATENCIÓN ESPECIAL A LOS TOXICoMANOS SEROPOSITIVOS
SEGÚN
EL

DATOS DEL SERVICIO DE EPIDEMIOLOGÍA DEL IMS,

50%

DE

NUESTRA

CIUDAD

PACIENTES
DATOS
AUNQUE

LOS CASOS DE SEROPOSITIVIDAD AL

TOXICÓMANOS

FIABLES
SÍ

ENTRE

SOBRE

PODEMOS

LOS

ANOS

1983

- 1987

POR VIA ENDOVENOSA.
LA PROPORCIÓN

DE

VIH

NO

PRáCTICAMETE
DETECTADOS

EN

CORRESPONDEN

A

TENEMOS

TOXICÓMANOS

ASEGURAR QUE SE ESTa PRODUCIENDO

TODAVIA

AFECTADOS,
UN

FUERTE

INCREHENTO.

ESTO OBLIGA A UNA ACCIÓN DECIDIDA QUE SE PUEDE ARTICULAR A TRAV~S
DE DOS TIPOS DE ACTUACIÓN.:
- INFORMACIÓN SOBRE EL TEMA, CON CONTENIDOS ESPECÍFICOS DIRIGIDOS
A DOS COLECTIVOS CONCRETOS:

*

PARA LOS QUE YA ESTáN AFECTADOS:

MEDIDAS PROFILáCTICAS Y

HIGIENE TENDENTE S A EVITAR LA DIFUSIÓN DE LA ENFERMEDAD.

23

DDE

�* PARA LOS GRUPOS DE RIESGO QUE SE PUEDEN INICIAR O EN LOS CUALES
SE

QUE EST~N EN FASE DE INICIACI6N

DETECTE

INFORHACIÓN

CON

UNA

FINALIDAD DISUASIVA,

A

LA

TOXICOMANiA:

DE LOS

RIESGOS

QUE

COHPORTA LA CONSUMICIÓN DE DROGAS POR VIA ENDOVENOSA.

- GARANTIZAR
AFECTADA,

LA

ASISTENCIA

INDUCitNDOLA,

SOCIOSANITARIA

EN TODO CASO,

PARA

LA

POBLACIÓN

A ADOPTAR LAS

PR~CTICAS

HIGI~NICAS YA MENCI ONADAS EN SUS RELACIONES.

INSERCIÓN PROGRESIVA DE LOS RECURSOS ESPECÍFICOS PARA EL ABORDAJE
DE

LAS

DROGODEPENDENCIAS

EN LAS REDES

GENERALES

SANITARIA

y

ASISTENCIAL

-SE

DEBE

HACER ESPECIAL MENCIÓN AL ASPECTO

PROSTITUCIÓN-DROGA-

SIDA.
EN ESTOS MOMENTOS I SEGÚN LA OPINIÓN DE EXPERTOS,
DEL

SIDA

A LA POBLACIÓN HETEROSEXUAL PASA POR

LA TRANSMISIÓN
LA

PROSTITUCIÓN

TOXICÓMANA SEROPOSITIVA.

3.- LLEGAR A TODOS LOS MOMENTOS DEL CONSUMO DE DROGAS

--·---- EXISTENCI A DEL CÍRCULO "DROGAS - JUSTICIA -CARCEL - DROGAS"

- NO RDr&lt;1PER LZ\ RELACIÓN QUE EXISTA CON EL DROGADICTO.

24

�- CONTINUAR

LOS

SERVICIOS DE APOYO AL DROGADICTO CUANDO

YA

HA

NUEVO

AL

ENTRADO EN EL PROCESO JUDICIAL.

- CUANDO

SALE

- VUELVE A LA CIUDAD Y SE INCORPORA DE

PROCESO DE LA DROGA/DELINCUENCIA.

- PONER

EN

REALIZACIÓN

ENTREDICHO

EL

DDESARROLLO

DEL

SISTEMA

PENAL

DE PENAS SUSTITUTORIAS ALTERNATIVAS A LA CONDENA

EN

LA CáRCEL.

- ATENCIÓN ESPECIAL A LOS DROGADICTOS SEROPOSITIVOS.

DATOS DE LA POBLACION RECLUSA DROGODEPENDIENTE DE CATALUYA 1987.

HEROÍNA

40% DE LOS INGRESADOS

PS ICOFáRMi'\COS

28%

11

"

COCAÍNA

22%

11

"

CANNABIS

31%

"

11

CON SÍNTOMAS DE S1NDROME DE ABSTINENCIA 5% DE LOS INGRESADOS.

25

�DATOS ESTADISTICOS DE LA POBLACION RECLUSA CATALANA 1987

ALGUNOS 1NDICES DE CONSUMO POR CENTROS PENITECIARIOS

HEROlNA

CáRCEL DE GERONA 27%
CáRCEL DE MUJERES DE BARCELONA 57%

PSICOFáRHACOS

CáRCEL DE GERONA 5%
CáRCEL DE MUJERES EN BARCELONA 50%

COCAÍ~A

CáRCEL DE LERIDA II

6%

CáRCEL DE J6VENES EN BARCELONA 40%

7.- EL TERRITORIO
EFECTOS

DE

LA

DROGA Y LOS Cür-1PORTAMIENTOS

DELICTIVOS

QUE

LA

ACOMPAfiAN SOBRE UN TERRITORIO.

-

C I UT Nr VELLA DE BARCELONA.
.........__.....--~...,...._.......·~-"'·"'" _.

_

............_.,...

.

f\

\~-¡--y;,¡ -ro

·f')

EN EL ABORDAJE INTEGRAL DE LA PROBLEMáTICA DE Ll1. DROGA LO HACEMOS
DESDE DOS PERSPECTIVAS:

- LA

DE LA POBLACI6N AFECTADA Y SU ENTORNO INMEDIATO,

MINIMIZAR

LOS

EFECTOS QUE SUFREN ~L,

SOCIAL.

26

SU FAMILIA Y

A FIN
EL

DE

ENTORNO

�- LA

OTRA , LA DEL TERRITORIO AFECTADO POR EL MECADO ILEGAL DE
f\

DROGA

Y

POR

EL

CIRCUITO

DE

OBJETOS

ROBADOS

COMO

LA

DELITOS

CONSECUENTES, CON LA CONSIGUIENTE DEGRADACI6N DEL ENTORNO FÍSICO.
EN

AMBOS CASOS EL TRATAr-HENTO DEBE CONTAR CON ALTOS

NIVELES

DE

PARTICIPACIÓN SOCIAL Y LA ELABORACIÓN DE LOS PROGRAMAS EN BASE AL
CONSENSO POLÍTICO.

EL
DEL

TRABAJO DEL GRUPO POLÍTICO DEL AYUNTAMIENTO Y LA
POSTERIOR

INQUIETUDES,

PLAN

PERO

MUNICIPAL

DE

ACTUACIÓN,

ESPECIAL

EN

TODO LO

EN

ELABORACI6N
ESTAS

RECOGE

QUE

CONCIERNE

AL

EJEMPLO

EL

ELEHENTO HUMANO.

EN

EL CASO DEL "TERRITORIO"

QUISIÉRAMOS PONER COMO

DISTRITO DE CIUTAT VELLA DE BARCELONA.

- CENTRO

HISTÓRICO

DE

LA CIUDAD - CENTRO DE

ACTIVIDAD

URBANA

HASTA 1850.

- DISTRITO QUE ADOLECE DE UN GRAVE PROBLEMA DE

DEGRADACIÓN,

CON

UN DESCENSO DEMOGR~FICO A PARTIR DE LOS AflOS 60 QUE CONFIGURA UNA
POBLACIÓN

MUY ENVEJECIDA

( UN 23%

DE 65 AÑOS).

27

DE LA

POBLACIÓN TIENE

M~S

�- CALIDAD DE VIVIENDA riUY BAJA,
RUINA,

LA

ALGUNOS

CON UN 1% DE FINCAS EN ESTADO DE

MAYOR PARTE DE LOS EDIFICIOS TIENEN MáS DE 100

DE

ELLOS

MEDIO

DESHABITADOS.

EXISTENCIA

DE

AÑOS,
PATIOS

INTERIORES, AZOTEAS, DESVANES.
URBANA DE CETRO HIST6RICO CON CALLES ESTRECHAS.

- ESTRUCTURA
UNA

INFRAESTRUCTURA

URBANA

DE

DIFiCIL

CONSERVACI6N

CON
Y

MANTENIMIENTO Y QUE PADECE UNA DESCAPITALIZACI6N IMPORTANTE.

EL

- EN

TERRENO

DIFERENCIAR
PEQUEÑOS

DOS

DISTRITO

LA

ACTIVIDAD

REALIDADES:

COMERCIOS,

CARACTERIZADA
ECON6rHCA

DE

Y

POR

FORMAL,

UN
UNA.

LA

LAS
DEL

PROFUNDO

ECON6MICA

ZONAS DE
INTERIOR

ES

GRAN

NECESARIO

ACTIVIDAD

DE

LA

TRAMA

DECAIMIENTO

DE

LA

CIERTA EXTENSI6N EN ALGUNAS

EN

URBANA

ACTIVIDAD
PARTES

DE MERCADOS INFORMALES O ILEGALES Y CON ZONAS DE

DEL
VACiO

ECON6MICO CASI TOTAL .

EL CAI1PO SOCIAL DOHINADO POR EL DECAIMIENTO DEMOGRáFICO Y POR
AFLUENCIA DE POBLACION MARGINAL,
OCUPA
LA

EN CIERTO PORCENTAJE ILEGAL QUE

ESPACIOS DEJADOS POR LA EMIGRACI6N AUT6CTONA,

DIFICULTAD

LA

DE INTEGRACIÓN SOCIAL A PESAR DE LA

QUE PROVOCA
DOTACI6N

DE

SERVICIOS PÚBLICOS EXISTENTES EN LA ZONA.

ESTA POBLACI6N MARGINAL ACOSTUMBRA A VIVIR EN PENSIONES
SIN NINGÚN TIPO DE CONDICIONES.

28

ILEGALES

�TODOS

ESTOS

"INSEGURA"

FACTORES CREAN UN SENTHUENTO HUY ELEVADO

DE

ZONA

DONDE ES POSIBLE EL TRaFICO DE DROGAS Y CONSIGUIENTES

DELITOS.

•rAMBIÉN

ES

L.Z\

SUHA DE TODOS ES'fOS FACTORES

LO

QUE

HA

HECHO

NECESARIO EL DI SEf1o DE UN PROGRAHA INTEGRAL DE ACTUACION QUE PARA
INCIDIR EN UN PROCESO COMPLEJO DEBE CUMPLIR UNAS CONDICIONES:

-VOLUMEN

ECON6MICO SUFICIENTE PARA QUE TENGA EFECTIVIDAD Y ACTUE

DE MASA CRÍTICA.

-EL PROGRAI\1A DEBE SER CONCENTRADO EN EL TIEMPO Y EL ESPACIO.
-DEBE SER CONSULTADO Y CONCERTADO CON TODOS LOS AGENTES

SOCIALES

QUE H:TERVENGAN.

A

FIN

DE CUfv1PLIR ESTAS CONDICIONES,

SE PROPONEN UNA

SERIE

DE

PARA AGILIZAR LA GESTI6N

DE

ACTUACIONES.

- POLITICAS,

DE

DESCENTRALIZACI6N

CONCERTACI6N SOCIAL A TRAVÉS DE LOS MECANISHOS DE

PARTICIPACI6N,

~

CONSULTA Y NEGOCIACioN DE LOS QUE SE DISPONE.

- ECONOMICAS, CREACI6N DE UNA

SOCIEDAD DE ECONOMIA MIXTA PARA LA

REALIZACI6N DEL CONJUNTO DE OBRA PÚBLICA OREVISTA EN EL PROGRAMA.

29

�LAS

INTERVENCIONES

ECONOt.IJIA

MIXTA

REVESTIRáN

SIN

PREVISTAS
SOBRE

DUDA

LA

A

TRAVÉS

DE

INFRAESTRUCTURA

UNA MAGNITUD SUFICIENTE

ESTA
Y

SOCIEDAD
LA

PARA

DE

VIVIENDA
PR0!10VER

SOSTENER UN PROCESO DE PROMOCIÓN ECONÓMICA Y SOCIAL DEL

Y

DISTRITO

Y SUS Hl1BITANTES.

AL

MIS!'&gt;10

TIEHPO

ACTUACIONES
COHO

DE

SE DEBERá HACER CONFLUIR EL

CONJUNTO

DE

MUNICIPALES TANTO EN SERVICIOS DE BIENESTAR

SEGURIDAD

SOBRE EL TIEMPO Y EL ESPACIO PARA

LAS

SOCIAL,
HACER

DE

Y

SU

ESTE, UN PROCESO IRREVERSIBLE.
CUANDO

SE

ABORDAJE,

Itz\BLA

DE LOS EFECTOS SOBRE UN

SIGUIENDO

TERRITORIO

DE

EN EL MISMO EJEMPLO DE CIUTA'f VELLA HAY QUE

MENCIONAR LA POLÍTICA PREVENTIVA SOBRE LA SEGURIDAD CIUDADANA QUE
SE LLEVA A CABO A TRAVÉS DE DEL CONSEJO DE PREVENCIÓN Y SEGURIDAD
DE

CIUTAT VELLA,

SEGURIDAD

EL CUAL,

SIGUIENDO EL ESQUEMA DEL CONSEJO

DE CIUTAT VELLA GOZA DE LA PARTICIPACIÓN DE TODOS

DE
LOS

ACTORES:
JUSTICIA.
FISCALÍA.
AA.VV. DE VECINOS.
AA.VV. DE COMERCIANTES.
ADMINISTRACIONES.
FUERZAS POLICIALES: GUARDIA URBANA I POLICIA
NACIONAL.

30

�•

8.- PROCESO JUDICIAL
COMO PARTE EN LOS PROCESOS JUDICIALES POR TR~FICO DE

- ACTUACI6N

DROGAS M~S SIGNIFICATIVOS.
- INMEDIATEZ DE LA ACCI6N JUDICIAL.
- ALTERNATIVAS PARA LOS JUICIOS DE FALTAS - ARBITRAJE.
- TERRITORIALIZACIÓN DE LA JUSTICIA.
ACTUACI6N DEL MINISTERIO FISCAL.
ACTUACI6N JUDICIAL.
- HACER

QUE

LA

DECISIÓN

JUDICIAL

- SENTENCIA,

SEA

DECISIÓN

SOCIAL.
DISMINUIR EL EFECTO DE DEMANDA EXCESIVA DE JUSTICIA.
- INSISTIR EN EL CUMPLHHENTO DE LA SENTENCIA FUERl\ DE LA
PARA

LOS

DROGADICTOS

QUE COMETAN DELITOS

MENORES.

C~RCEL

EVIATR

INGRESO EN LAS INSTITUCIONES PENITRENCIARIAS Y SOBRE TODO EN

EL
LAS

PRISIONES DE JÓVENES.
- (!UE

LA

CONDENA

SE

PUEDA

TERAPÉUTICAS.

31

TAMBIÉN

CUHPLIR

EN

GRANJAS

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35610">
                <text>Drogas y Sociedad en Jornades de Drogodependència organitzades per la UIMP</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35611">
                <text>Drogoaddicció</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35612">
                <text>Congressos i conferències</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35613">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35614">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35615">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35617">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35618">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35619">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35620">
                <text>Universidad Internacional Menéndez y Pelayo (Santander)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41394">
                <text>1988-08-13</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43781">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35621">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1166" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="700">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1166/19880903d_00301.pdf</src>
        <authentication>ffbed47bbcb6377c206815d3b6cc7d21</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42373">
                    <text>EL SECRETARI PARTICULAR DE
L'ALCALDE DE BARCELONA

PREGO DE LES FESTES D'ULLDECONA

DISSABTE, 3 DE SETEMBRE DE 1988,

�PARAULES DE L'ALCALDE D'ULLDECONA, IL.LM. SENYOR JAUME
ANTICH I BALADA.

Reina i Pubilles de la Festa Major d'Ulldecona, 1988.
Excm. senyor Pasqual Maragall i Mira, Pregoner de la
nostra Festa Major i esposa, senyora Diana Garrigosa.
Autoritats que ens acompanyeu aquesta nit, Director
general del Jocs i Espectacles de la Generalitat, Coronel
de la Base Aèrea de Reus, Vice-president de la Diputació de
Tarragona, Autoritats de la Vila, Alcaldes dels nostres
Barris, Responsables de les Entitats locals.
Estimades i estimats tots: ulldeconencs i visitants
que aquesta nit ens acompanyeu.
Comença la Festa Major d'Ulldecona 1988. De fet, durant tot el dia d'avui hi han hagut ja treballs preparatius
i l'inici d'algun dels actes esportius, culturals que s'han
d'anar desenvolupant durant la Festa: competicions, exposicions..., però és ara amb el Pregó quan, de fet, comença
oficialment la nostra Festa Major.
Els nostres Il.lustres visitants han pogut ja veure i
viure alguns dels trets fonamentals de la nostra Festa: la
participació popular i el treball en comú. També hem disfrutat ja de la seva companyia en algun dels actes que avui
han tingut lloc, però ara, estic segur que tots disfrutarem
amb el Pregó d'aquesta nit.
Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona, nascut
a Barcelona ara fa 47 anys, va accedir a l'Alcaldia del Cap
i Casal de Catalunya el desembre del 82, substituïnt a
l'Alcalde fins aleshores Narcís Serra, antecesor seu i
actual Ministre de Defensa.
Pasqual Maragall, economista i advocat, va ampliar
estudis a New York i fou professor de la Universitat de
Baltimore. Funcionari municipal i professor, també, de la
UniversitAt Autònoma, fou elegit Regidor i nomenat Primer
Tinent d'Alcalde a les primeres eleccions municipals democràtiques, a l'abril del 79.
Durant el seu mandat, ha tingut com a eixos bàsics la
descentralització municipal i el desenvolupament econòmic
de la Ciutat. Va impulsar la candidatura olímpica creant
les bases econòmiques i estructurals per portar-la a terme,
així com una gran campanya de promoció internacional de la
Ciutat de Barcelona.

�2.

A l'octubre del 86 va obtenir l'encàrrec de l'organització dels JJ.00. de 1992. En arribar a la Ciutat, Maragall va dir, davant cent mil persones, "Hem guanyat. El que
és bo per a Barcelona, és bo per a Catalunya. El que és bo
per a Catalunya, és bo per a tota Espanya. Gràcies". Aquestes eren les paraules de Pasqual Maragall.
Pasqual Maragall, a més fill de Jordi Maragall, i nét
del Joan Maragall, el de, entre altres poesies "L'Oda a
Espanya", també és home de lletres.
Per això, Pasqual Maragall i Mira, el nostre Pregoner
d'enguany, té la paraula.

�3.
PREGO PRONUNCIAT PER L'EXCM. SENYOR ALCALDE DE BARCELONA,
PASQUAL MARAGALL.

Il.lustres Autoritats, senyor Alcalde, Reina de la
Festa i Pubilles, veïnes i veïns d'Ulldecona i dels Barris
de Valentins, El Castell, Sant Joan del Pas i Ventalles.
M'heu fet l'honor d'encarregar-me la lectura del
Pregó de la vostra Festa Major. Us asseguro que l'Alcalde
de Barcelona se sent molt complagut fent aquest Pregó, molt
complagut de poder-se dirigir a les veïnes i veïns d'una
altra Ciutat de Catalunya i també molt complagut de tornar
a se r avui a Ulldecona.
Avui a Catalunya les ciutats i viles, siguin grans o
petites, formen part d'un sistema que les relaciona i les
entrellaça a totes. Podem anar per tot Catalunya, de mar a
muntanya, de riu a riu, passant d'una ciutat o d'una vila a
una altra ï Ulldecona serà l'última --o la primera-- que
trobarem, segons per quin cantó del país comencem el recorregut.
Allò que fa que el nostre país sigui dens, divers i
alhora ben travat, és, justament, aquesta xarxa de Ciutats.
Si les comparem, les ciutats de Catalunya són diferents,
més enllà de l'estricta grandària de cadascuna, cada Ciutat
té una cosa especial que la seva gent sent com a pròpia,
una tradició, un monument, un mercat, una rambla, un castell, una Festa Major.
I tanmateix, les Ciutats tenen també molt en comú.
Comparteixen, sobretot, el fenòmen urbà que significa una
apretada convivència generadora de cultura --també de conflictes-- i, en tot cas de canvi. Tenen en comú els problemes i els avantatges de viure plegats en aquest espai que
anomenem Ciutat. Ja sabeu que Ulldecona és més gran que
Barcelona. Ulldecona té 1.200 hectàrees, i Barcelona en té
només 900; més ben dit, Ulldecona té 120 kilòmetres quadrats, Barcelona en té 90, 97.
Les Ciutats tenen, doncs, moltes coses en comú.
Moltes de les ciutats de Catalunya venen de lluny.
Tenen un origen secular, com és ara el vostre cas. Fa segles que Ulldecona existeix i de la llarga història d'Ulldecona en parla el castell que l'Ajuntament assegura recuperar per salvar "les arrels de la Ciutat", com diu el vostre Alcalde.

�4.
Les Ciutats tenen la seva identitat. S'identifiquen,
sobretot, per la seva gent, per les coses que la gent que
hi ha viscut ha anat fent al llarg del temps i ha deixat
com a patrimoni, per la manera com la gent fa les coses que
fa, perA la manera com la gent parla les paraules que diu,
per l'accent que hi posa. Així, vosaltres teniu el Castell,
la Casa de la Comanda, l'Església de Sant Lluc, les cases
dels carrers dels Sants Màrtirs i la Puríssima. Aquestes,
aquells i altres monuments són la memòria de la gent d'Ulldecona gravada en la pedra, en la pedra magnífica d'Ulldecona que us he de dir que ens uneix, també, a Barcelona i a
vosaltres. Potser molts de vosaltres no sabeu --i segur que
molts barcelonins tampoc no ho saben-- però un dels edificis més representatius de Barcelona, La Pedrera d'en Gaudí,
al Passeig de Gràcia, al cor de l'EixamAle, està construïda
amb pedra d'Ulldecona.
Imagineu, amb això, un exemple del molt que Barcelona
deu a les altres Ciutats i viles de Catalunya i que Barcelona vol tornar amb escreix, fent de capital de Catalunya,
de tot el país.
Com vaig dir el 10 de març de 1984 -- i ho vaig escriure en el Llibre de visitants de l'Ajuntament d'Ulldecona-- Barcelona vol representar totes la ciutats i pobles
de Catalunya i vol fer-ho des de la solidaritat, el coneixement i el respecte.
Escolteu: Teniu --com deia-- moltes coses per sentir-vos orgullosos, però n'hi ha una que us honra especialment. I és haver volgut definir-vos com una vila cultural.
I avui, a més, us podeu, sentir orgullosos de la vostra Reina de la Festa Major i de les seves Pubilles; heu
fet una bona elecció, us ho ben asseguro, i no us vull
entretenir més.
Es tard i la Festa espera, disfruteu-la.
Visca Ulldecona i. visca Catalunya.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16887">
                <text>4072</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16888">
                <text>Festa major d'Ulldecona / Pregó</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16889">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16890">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16891">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16892">
                <text>Plaça de la vila, Ulldecona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16894">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22240">
                <text>Ulldecona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23545">
                <text>Festes majors</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23546">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23547">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23548">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23549">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40779">
                <text>1988-09-03</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43403">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16896">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1167" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="701">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1167/19880907d_00302.pdf</src>
        <authentication>0825b9b1e85af729bfe22b15d77dfab6</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42374">
                    <text>Pregó de la Festa Major de Viladecans, per l'Excm.
Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall

Viladecans, 7 de setembre de 1988

�-3--

IL.LUSTRES

AUTORITA S,

VILADECANS I DELS BARRIS

VEY_NES

I

VEINS

DE

DE SALES, MONTSERRATINA I

POBLAT ROCA.

M'HEU FET L'HONOR DI NCARREGAR-ME LA LECTURA DEL
PREG6 DE LA VOSTRA FESTA MA, OR.

US ASSEGURO QUE L'Al f CALDE DE BARCELONA SE SENT
MOLT COMPLAGUT FENT AQUES
PODER-SE

PREGó, MOLT

COMPLAGUT DE

DIRIGIR A LES VEIN1S 1 VE1NS D'UNA ALTRA CIUTAT

DE CATALUNYA, D'UNA CIUTAT MOLT UNIDA A BARCELONA, I
TAMBÉ MOLT COMPLAGUT DE TORN AR A SER A VILADECANS.

HE DIT D'UNA CIUTAT
PER

OLT UNIDA A BARCELONA, I SI

BEN POC NO SOM FíSICAMEZ T VEINS, TANMATEIX COMPARTIN

MOLTES COSES.

�-4-

COMPARTIM, CASA I FEINA. ENS UNEIX LA GENT QUE VIU
A VILADECANS I TREBALLA A BARCELONA, LA GENT QUE VIU A
BARCELONA I TREBALLA O ESTIUEJA A VILADECANS.

COMPARTIM PREOCUPACIONS I ANHELS, COM LES
COMUNICACIONS I ELS ACCESSOS O L'OBERTURA DE LA CIUTAT
AL MAR.

COMPARTIM LA IL.LUSIó OLíMPICA.

PODEN AFIRMAR QUE COMPARTIM UN MATEIX DEST1
ECONóMIC I

CULTURAL.

MÉS ENLLà DEL QUE ESTABLEIXEN LES CIRCUMSCRIPCIONS
ADMINISTRATIVES, ESTAN LES REALITATS VIVES I AQUESTES
SóN LES QUE VERITABLEMENT UNEIXEN. PODEN AFIRMAR QUE
COMPARTIM, DONCS, UN MATEIX DESTÇ URBà.

�-S-

VILADECANS VE DE LLUNY. JA S'EN PARLAVA D'AQUEST
LLOC FA PROP DE 1000 ANYS. S6N MOLTS ANYS POSANT-HI
HISTòRIA.

LES CIUTATS S'HAN ANAT FENT I HAN ANAT CANVIANT AL
LLARG DEL TEMPS. SI NO CANVIAVEN CORRIEN EL RISC DE
DESAPAReIXER O DE QUEDAR ESTANCADES. PERE EN ELS úLTIMS
ANYS LES NOSTRES CIUTATS S'HAN TRANSFORMAT R5PIDAMENT I
INTENSAMENT. HAN CRESCUT D'UNA MANERA INIMAGINABLE FA
CENT ANYS.

DES DE FINAL DE SEGLE PASSAT LA POBLACIó DE
VILADECANS S'HA MULTIPLICAT PER 40. L'AUGMENT MÉS
ESPECTACULAR ES VA PRODUIR EN LA DòCADA DELS ANYS 60,
QUAN LA POBLACI6 ES VA TRIPLICAR AMB ESCREIX.

�-6-

AIXò VOL DIR QUE MOLTA DE LA GENT DE VILADECANS HA
VINGUT D'ALTRES TERRES D'ESPANYA , ALGUNS FA TEMPS JA,
ALTRES NO TANT.

AIX¿ VOL DIR QUE MOLTS DELS QUI VAN VENIR VAN

HAVER DE VENCER DIFICULTATS DE TOT ORDRE.

DIFICULTATS D'ADAPTACI6, DIFICULTATS ECONòMIQUES I
GREUS DIFICULTATS MATERIALS, PERQUE L'EQUIPAMENT EN
INFRASTRUCTURES SANITARIES, ESCOLARS, CULTURALS I
URBANiSTIQUES ERA ESCANDALOSAMENT INSUFICIENT.

PER LES DIFICULTATS S'HAN ANAT SUPERANT I

LA IMMENSA MAJORIA DELS QUI VAN VENIR ES VAN QUEDAR I
VAN FER D'AQUESTA TERRA LA SEVA TERRA, EL SEU PAÍS.

�-7-

VULL RETRE HOMENATGE AL SEU ESFORÇ, ALS SEUS
SACRIFICIS, A LA SEVA PERSEVE;RàNCIA, PERQU AIXí ES RET
HOMENATGE A TOTS ELS QUI PROCEDENTS D'ALTRES LLOCS TANT
HAN APORTAT A CATALUNYA I TANT HAN FET PER CATALUNYA.

ELS SEUS FILLS HAN NASCUT AQUí I SERAN
PROTAGONISTES DE LA CATALUNYA NOVA. CONSTRUIRAN LA
CATALUNYA DEL FUTUR QUE SER DIFERENT I MILLOR, MÉS
JUSTA I MÉS EQUILIBRADA QUE LA CATALUNYA QUE VAN TROBAR
N'ESTIC SEGUR, COM N'ESTEU SEGURS VOSALTRES.

ELS SEUS FILLS VIUEN JA EN UN VILADECANS QUE TAMBÉ
VA SUPERANT LES MANCANCES PROVOCADES PEL CREIXEMENT
DESORDENAT I PER L'ESPECULACIS.

ARA HI HA MÉS CARRERS ESFALTATS, MÉS ESPAIS
PÚBLICS, MÉS PLACES ESCOLARS, MÉS INSTAL.LACIONS
SANITARIES I ESPORTIVES, MÉS CULTURA QUE ABANS.

�-8-

ARA TENIU CAN SELLARES. TENIU CAN SELLARS, QUE
SIGNIFICA MOLT, TANT PELS E n UIPAMENTS ESPORTIUS I
SOCIOCULTURALS QUE GUANYEU COM PER LA COL.LABORACIó QUE
REPRESENTA AMB ELS VOSTRES VE 'iNS DE GAVS.

I HO VAIG DIR EL Jung PASSAT QUAN VAIG VENIR
PELS ACTES DE CELEBRACI6 D'AQUEST FET HIST&amp;RTC: "CAN
SELLARa' S JA IS VOSTRE, DE VILADECANS I DE GAVS".

ARA US HO REPETEIXO: CAN SELLARES ÉS VOSTRE,
DISFRUTEU-LO!

COM US DIC TAMBÉ : DISFPUTEU LA FESTA MAJOR!

NO US VULL ENTRETENIR MES, LA FESTA ESPERA. LA
FESTA ns VOSTRA.

VISCA VILADECANS, VISCA CATALUNYA.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16897">
                <text>4073</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16898">
                <text>Festa Major de Viladecans / Pregó</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16899">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16900">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16901">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16902">
                <text>Jardins municipals, Viladecans</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16904">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22241">
                <text>Societat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23539">
                <text>Història</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23540">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23541">
                <text>Viladecans</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23542">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23543">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23544">
                <text>Festes majors</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40780">
                <text>1988-09-07</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43404">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16906">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1168" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="702">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1168/19880907d_00304.pdf</src>
        <authentication>08730da7d61866d2fce217d04c2386f8</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42375">
                    <text>EL SECRETARI PARTICULAR I)E
L'ALCALDE DE BARCELONA

INAUGURACIO DE L'EXPOSICIO DE SIS ARTISTES DE NICARAGUA, AL
SALO DEL TINELL, EL DIMECRES DIA 7 DE SETEMBRE DE 1.988.

Simplemente dar la bienvenida a todos los que estan
aquí, las gracias a los pintores que ha venido de Nicaragua
i de París, Armando Morales, Embajador de la
Unesco i Carlos (?) Montenegro. Los otros tres pintores no
han podido venir, pero también están aquí representados.
Gracias a las Instituciones que han apoyado y gracias
a las personas. Tendríamos que hacer una larguísima lista y
no quiero olvidarme a nadie. Todos saben como han colaborado, como esto ha sido posible gracias al esfuerzo de todos.
Pero quiero resaltar especialmente a un equipo, a
unas personas, la Regiduria de Publicaciones del Ayuntamiento, que lo han hecho posible i como todo ha sido una
dura batalla.
No sé si porqué está marcado dentro del
problema de Nicaragua ha sido como
una guerra, pero aquí está, porqué esto se queda i como
dicen en Nicaragua la guerra se va, pero la revolución se
queda.
esto es la expresión del arte, de la cultura

�EI. SECRETARI PARTICULAR DE
L'ALCALDE DE BARCELONA

Paraules de l'Excm. senyor Pasqual Maragall, Alcalde de
Barcelona.
Senyor Embajador, senyors Tinents d'Alcalde, Regidors
i amics.
A mi me gustaria subrayar con agradecimiento al señor
Embajador, a sus colegas y al pueblo de Nicaragua el hecho
de que hayan sido capaces, en un momento duro de su país,
en un momento difícil desde el punto de vista económico,
desde el punto de vista político, que hayan sabido tener la
tranquilidad de ánimo de saber crear, de saber, no sólo
producir para la supervivencia, que es un imperativo fundamental, sinó al mismo tiempo tener esas reservas, ese excedente para poder crear artísticamente, que en definitiva es
un alimento también para el alma y para el pueblo.
Nicaragua está pasando una etapa histórica decisiva
para su futuro. Saben los nicaragüenses, saben el señor
Cónsul, saben estos amigos de Nicaragua que desde aquí se
sigue, como muy bien ha olfateado el senyor Embajador y
pintor en nuestras calles, desde aquí se sigue con curiosidad, con pasión a veces lo que allí ocurre, esperamos lo
mejor de los cambios que sin duda se han de producir en el
futuro en la política americana, en su conjunto. Estamos
confiados de que las mejoras se tienen que suceder en todo
caso a nivel más modesto de las relaciones entre ciudades,
que es un nivel no de gran política, pero sí más cercano a
la relación entre los pueblos. Sepan que igual como existe
ahora una colaboración entre la Universidad de León y la
Universidad de Barcelona, Barcelona está siempre dispuesta
a ir ampliando esta colaboración en los campos
Lo que nos impresiona saber es que en el continente
americano, junto a situaciones de retraso, a situaciones de
avance, y junto a gente pasiva y gente activa que mira por
la transformación de la realidad social, nos van a tener a
su lado siempre, esta es una ciudad, como ha dicho el Embajador, no solo partidaria sinó amante de la libertat, es
una ciudad libertaria, lo ha sido históricamente, lo va a
seguir siendo en el futuro, confien pues ustedes en que
nuestra modestia, también, que no es el nivel de
la gran política pero desde la modestia de lo que es una
ciudad podran contar con nosotros, les felicito como artistas y les felicito como país.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16907">
                <text>4074</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16908">
                <text>Exposició "Sis artistes de Nicaragua" / Inauguració.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16909">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16910">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16911">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16912">
                <text>Saló del Tinell</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16914">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16915">
                <text>Art</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23536">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23537">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23538">
                <text>Nicaragua</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40781">
                <text>1988-09-07</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43405">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16916">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1169" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="703">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1169/19880909d_00305.pdf</src>
        <authentication>5ad4c6f40e3ca2a0e0ba3c04e4138a1a</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42376">
                    <text>PARAULES D'AGRAIM.ENT DE

L'EXCM. SENYOR PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA

�PARAULES D^AGBAI00E0T D EL SENYOR ALCALDE
AL PROFESSOR ZIMMERMAN

Aquest 11 de setembre, té moltes significacions.
Fa mil anys neixia obscurament una independència
abans que una identitat.
Per aix(5, potser al 2100/2150 tornarem a fer el Millenari de la Nació.
F a cent anys Barcelona es llençava a un projecte
prodigiós que va esverar fins i tot Valentí Almirall.
Pezó va reeixir.
Va donar 1'empeota oecesoária.
Fa 15 anys Allende.
Peró aquest any, sobretot, mirem el futur.
Dintre d'un més eooás, comeuga el Quatrienni de Barcelona.
Mirar enrera és important si som capagos de no ublidac el present ni maquillar-lo amb robes antigues.
Avui hem parlat de fa mil anys (El President ho va
demaoar).
Z l'any que ve tocoazem a parlar de fa 275 anys, com
demana la Diada.
Però deixeu-me barrejar present, passat i futur per
una momeota, per una vegada, pergué són indestriables.
Avui Barcelona és la capital orgullosa d'una Catalunya Autónoma.
Avui, no ho oblidem mai, se sent tanmateix ciutat
frontalera i porta a E uropa d'una Espanya democràtica que
es desperta també amb ambició i que està aprenent a reconéixer la seva pròpia diversitat.
Ajudem-la.
Ajudem-la exigint i ajudem-la estimant.
Afermem-nos en la nostra própia identitat, però no

�2.
Oferim la nostra diferència com a riquesa i no com a
barrera.
Reconeguem també, en la nostra identitat, una diversitat que ens ha estat donada per nouvinguts, per nous
accents, que ja són ben nostres.
No fórem els que som, no seríem qui som sense les
mans creadores dels catalans de destí i les dels seus
fills.
La nostra burgesia hauria de fer-se digna de les
seves millors tradicions, no solament en el conreu de
l'art, o en la protecció dels nous Gaudis i Verdaguers,
sinó també tot fent honor al "pactisme" dels nostres millors moments i dialogant amb els sindicats de treballadors, sense prepotència ni intemperància.
Tenen massa oracles que els aplaudeixen tot el que
fan, a tort i a dret, encertat o errat.
La saba de Catalunya, l'esperit històric de la seva
Capital, Barcelona, l'empenta dels Consellers que, guiats
pel meu antecessor en el càrrec Rafael de Casanova, es
juramentaren en aquest Saló l'any 1714 abans de sortir a
combatre el setge.
Tot això ve de baix, ve del poble de Barcelona i de
les mans i de les ments que l'han construïda.
Solament quan els de dalt han sabut dialogar amb les
classes mitges creatives i amb les associacions de treballadors, ha estat aleshores quan Barcelona ha tirat endavant.
Més que això: ha fet els salts de gegant que el poeta
admirava, primer, i exigia, després, quan deia:
te'n vas Barcelona, esperit català
que has vençut la carena i has saltat ja la tanca
i te'n vas dret enfora amb tes cases disperses
lo mateix que embriagada de tan gran llibertat ?"
"On

"Detura't un punt! mira al mar, Barcelona,
com té faixa de blau fins al baix horitzó,
(...)
i tu fuges del mar?"
I quan Barcelona contesta,
"Vinc del mar i l'estimo,
i he pujat aquí dalt per mirar-lo millor,
i me'n vaig i no em moc: sols estenc els meus braços
perquè vull Catalunya tota a dintre el meu cor"

�3.

Llavors el poeta, rendit, exigeix ell mateix:
"Per copsar tanta terra i tanta mar, Barcelona,
ja et caldrà un pit ben gran,
amb uns braços ben ferms"
I acaba:
"Corre enllà, (bis)(ter) Barcelona,
que ja et cal esse' una altra per ésser la que deus
perquè ets alta i airosa i fas molta planta,
però bé et falta encara molt més del que tens"

Pot algú, avui, aquest 11 de setembre del 88, negar
l'actualitat profètica d'aquestes paraules escrites fa un
segle?
Pot algú dubtar que el millor interès de la Catalunya
autònoma rau en una Barcelona forta?
Es possible que ningú posi dubtes a la necessària
reconquesta del port, de la platja i del mar i de la Ciutat
Vella?
A foradar les muntanyes per Vallvidrera i en el futur
per Horta per tal d'acostar-nos a Terrassa i Sabadell, a la
Universitat Autònoma i al Parc Tecnològic?
A fer pujar la gent fàcilment al nostre Montjuïc, en
el qual estem posant un esforç semblant al del 29?
Aquest 11 de setembre del '88 és el de l'any de sortida dels trens cap al '92.
Qui no hi sigui, no hi serà comptat. Es la nostra
gran ocasió com a Ciutat i com a País.
Demà passat desfilarem davant el monument a Rafael de
Casanova i anirem a posar flors a la tomba del nostre Conseller en Cap, amb aquest pensament al cap i aquesta joia
al cor:
"Ara és la nostra gran ocasió i l'estem aprofitant"
Altrament no forem dignes dels Consellers que sortiren d'aquestes cadires per defensar la nostra llibertat.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16917">
                <text>4075</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16918">
                <text>Paraules d’agraïment al conferenciant Sr. Zimmerman en motiu de la diada del 11 de setembre</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16920">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16921">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16922">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16924">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16925">
                <text>Commemoracions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23531">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23532">
                <text>Història</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23533">
                <text>Societat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23534">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23535">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45102">
                <text>Identitat col·lectiva</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45103">
                <text>Independència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28306">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40782">
                <text>1988-09-09</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43406">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16926">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1170" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1123">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1170/19880920d_00307_LD.pdf</src>
        <authentication>fc252975f4eae46ca5b6ef5baf8a7b97</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42741">
                    <text>Conferencia de l' Excm.
Alcalde de Barcelona,
Sr.
Pasaual
Maragall,
amb
motiu
de la inauquracio de le_s _ Jornades
... u Admlnl str a e ro-r.~ocal
Adm1ni st?ac 10 dé Just lC ia-=-"

Barcelona, 2 O de setembre de 198 8 .

�-2-

Sr .
President

Ministre

de

1 • Audien2 ia

Justicia,

Territorial,

Excm .

Sr .

dign issimes

Autoritats, . senyores i senyors:

Permetint - me

que

les meves

paraules

~

vagin

mes

·-----------------------------------

enll~ que les merament protocol~ries ct •una inauguraci6.

Les materies que es tractaran en aquestes Jornades
~

son

sumament

envers

importan ts

per a 12

ciutat

i

existeix

elles una sensibilitat ciutadana que jo

atendre

1

recol lir,

emorant

en

aquesta

voldria

ocasi6

e ls

tecnicismes terminol;g ics i conceptuals adequats.

J&gt;

Les meves consideracions giraran fonamentalment al
voltant de l 1 Admin i strac iÓ de Justicia i els Municip is
de

la

Justicia ~1un ici p al a les

prenent
Gnica,

Barcelona
ja

q ue

grans

ciut ats,

com a referencia p rincip al ,

el gr uix de l que dir~

~s

extensible a la resta de ciutats esoanyoles.

·- --

- - ---- ----

bo

1
1

pe ro' no

pr~cticarne nt

�•
-3-

L'Administraci6 de Justicia

els Mun icipis.

1

La tasca normativa realitzada en el periode

82 - 88

- - - - - - - - - --

per iniciativa del Mi nisteri de Justicia ha estat,

.----dubte,

,

problemes

pero

P~:0d~JJ..te

resten encara

legislatives que facin possible

efica&lt;;,

mes

'

important,

reformes

sens

·-·-. ---·---·~-----..~--~---------------~---------·~----·-·-····---·----··

----~~-~--------- --~

i contribueixin

que

din~mica

la

a

una

resoldre

social

va

ªlg:tJI.J~s

Justicia
els

nous

plantejant

en

l'~mbit de la criminalitat .

Entre aquests problemes voldr ia de~;tacar e ls segÜents:
-L'increment

del consum de droga en el nostre pais, que

ha originat,

en gran mesura ,

l'augnent,.espectacular de
/

la

de linqÜenc ia

/

1

violenta contra la

•

propletat

en

els

/

darrers

anys .
/

Es

calcula

que

les

delictes contra la propietat
droga .

L'habit

del

1

tres

quartes

parts

dels

tenen el se u origen en
de

cgh.sum

drogues ,

la
la

1

./

drogodependencia que en resulta,

no sorgeixen de cop en

/

una

col.lectivitat .

s6n

habits

que

es

propaguen

progressivament empssos per un impuls sostingut -diguemne -

"comercial", E.lSDec ialment

1/ "

quan,

en

re lac iÓ

a

la

�-4-

droga,

el

seria

correcte afirmar

dar rers
nivell

La

consum ha de tenir

traba,

traficants de drogues

No

la responsahilitat de l'actual

de consum de drogues

es

clandesti.

que les actituds i mesures dels

governs tinguin

causa

car~cter

~

mes

1

de la

aviat,

recull~n

drogodepend~ncia.

en el

fet

que

els

ara el fruit de camp anyas

iniciades fa anys .

- La crisi econ~~ica dels ~ltims anys ha induit un
increment de la delinq~~ncia. Aquesta crisi no t~ el seu
origen ni s ' aqre~ja amb els governs que s'han succeit en
aq uest

per io de

profundes -,

oero'

-ve de lluny i t~
ha

de

causes

estructurals

tenir-se en compte

d 'analitzar l'increment de la criminalitat.

a

l'hora

�-5-

A
preocupat per

L'Ajuntame nt de Barce lona,

.

-----· -·--------------.-- - -

va

prohl eroes,

elaborar

á~arcelona

Ciutadana

-------~---------- •-•e·--""""--·-

algune s

-

....

·--------

-------------·

substantives

1

Seguretat

un Informe sobre la

---·------------on

1985,

l'any

ref ormes

legislatives

-----------------------des de
processals que,

l'Admin istraci6

aqa~sts

municipal,

--

s'exposaven

·· · - ·-••·'" _ _ _ __ _ ..----...,

les

de

~ht~ J.Q

de

normes

la perspectiva de

es consideraven

essencials

pe r mil lor a r la segure tat ciutadana en grans ciutats com
Barcelona .

L'Ajunt a ment
partici p ar

en

de

est~

·-----

del

interessat

sistema

,JustÍcia a Esp~-;ya-;-aTFiOra

·----·--------------l 'ambit

ciutat

disseny

el

------ ----------d ' Admini straci6 de

la

general

------que,
en

de . les seves redu1des competencies en

-·- - --- -

en

aquesta

materia , vol realitzar actuacions encaminades a mil lorar
-- ~-----·-·-

_______ ,.______

M•·--- ----------~

el fun cion ament de l ' Adm inistraci6 de Justicia.

Algunes

de

l'esmentat Informe

le s

me sures

l eg als

que

contempla

i q ue estimem convenient introduir a

la legislaci6 espanyola en materia de

Justicia s6n:

. J

1

h

~

l&lt;-jtt4

�-G-

a)

L

'establiment

flexibles
crear-se

en

que,

amb

les

~

mes

agils

de la Justicia.

penal rapid i

cor reccionals.

tribunals
mo nitori

l'aplicaci6
proc~s

un

processos

de

La
...../~

de

breu

regul9-crtr

degud~s/

Ha dria

l

d 'un

gar anties

j u di e i

jur diques,

/

estableixi

la

la s~_vá sanci6 per la justicia,

delictiu i
per

.

Jel

fet

~

es n_cessari

_,.....,-"''

aca&amp;..a-r
...-;'·

immedi9-J.e1íii entre la comissi6

amb

els

retards

en

1' aplicaciÓ

de

la

.

]l.ULlCla .

En

aquesta lÍnia ,

no se'ns escapen els problemes

que pot plantejar el establiment d ' aquests

procediments

rapids . La ~ent sentencia del TribU!19-_l Constitucional,
de

12

de

juliol. ele 1988,

~n

l~ -t&gt;fbl!\J:::::O:G-

determina

impossibilitat que un mateix jutge instrueixi el
1

d icti

sentencia

en

una

causa,

la

sumar1

dee-1:-a-r-a-

-:ha.-

-

�-7-

Segons

que

ha n manifest at portaveus del

General del Poder Jud icial, aquesta
Sent~ncia ,~fecta als
.
judicis mon i toris que en l'actualitat represent en un 70%
dels procediment s penal s,

en tractar -s e de procediments

a de lictes me nors (amb pe nes inferi ors

relatius
mesas),

delictes

fraganti"

~

en

que

~

l'autor

( amb penes inferiors als

~

es

a

detingut

anys)

i

6
"in

deli ctes

dolosos.
Les

mesures

de

car~cter

provisional

que

s'estan

preparant per solventar els p~oblemes de paralitzaci6 de
la

justÍcia

sent~ncia,

penal

que

comp orta

l'aplicaciÓ

mesu res

com

aparellar

jutg~

de

la

~

per que

un

1

instrueixi

l ' altre ~icti sent~ncia,

1

o prorrogétr

la

jurisdicci6 en el sup~sit que ~nicament h i hagi un jutge
d 'instrucci6, o les mesures definitives fixades per

una

reforma legislativp, qu e, com s'ha an unciat de fonts del
Ministeri de Jus u icia, podría contemplar que la fiscalia
exerceixi func~bns ir1_structores que avui s6n competencia
de jutges pe1wls
, tals mesures - die- , les provi sionals o
l

1

les

de f ini;t:.i ves ,

l ' ap licaci~

de

h auran de garantir la immediatesa
la justícia ,

sense minva del

pr incipi

consti t¡.{c ional sego ns e 1 qu al tothom té dret a un
/

/

en

j utge

�- 8-

}

imparcial

/

a un judici p~blic amb

i

plenes

eraranties

j urÍdiques .

La

reforma de les vigents llEJ-I's processals ha

de

/

,/

contemplar

la

instrument

aote

fina litat

de /convertir-les

per a la re)1litzaciÓ de
~

la

en

un

Just Í cia,

/

mitjangant la introducc io , d 'u n ordenament procesal basat
/

en

criteris

de func.i,_e halitat l

d'eficacia,

i amb

un

_..//

_

replantejament de les actuals funcions dels intervinents
en

,

el

proces,

secretaris,
essencial

especialment

dels

jutges,

,

2 dvocats i procuradors .
per

satisfer

fisc als,

Aquesta reforma es

la demanda de JustÍcia

de

la

h) La regulaciÓ del principi d'oportunitat reglat ~

el

societat.
, _.-/

,

proces

Aquesta

penal .

mesura

'
.
necessarla

~

es

·'
facilita r la no persec uclo
de conductes que ,

objec tius
'

o

subjectius,

.

necessarl per seguir-les,
dedicaciÓ

del s

·"----

comportaments que ,

apare ll s

que

possib i litant -s e
policial

i

per motius
no
. ,
alxl

judici al

~

es
la
als

------~-------~------·-~

per l a major gravetat , incideixen en

,-la seguretat ciutadana .

----------------

s ' entén

per

�-9-

/
Les

lÍnies fonamentals (~n la requlaoló
/

..

del

princ ipi

/

d 'oportunitat podrien ser les segue

s:

1
delictives,/ susceptibles

- Conductes

de

no

1

persecuciÓ pena~ : les consti yJ tives de simple falta: els
delictes
els

en que

suposits

condemna

culpa~itat

la

possibilit;,ldors

condicional )

de l'autor sigui lleu;

de

l'anlicaciÓ

de la suspensió

del

de

la

"fallo";

1

els

en 1 1 que

suposits

es

produeixi

arrepentiment

/

aquestf mesura

actiu (si

ordenament);

qu9 n

d ' interes

.'

circumstancies
d'actuaciÓ
anterior

la

finalment,

subjectives

cr iminal;
a

i ,

de

del

en

el

nostre

preponderants
atenciÓ

l'autor:

el caracter;

comissiÓ

en

raons

concurreixin

nÚbJ!ic;
L

s ' introdueix

a

els

motius

la conducta

delicte;

la

les

1

vida

conducta

contemoorania subseg~ent al delicte; i les condicions de
vida individual, familiar i social de l'inculpat.

�-10-

-Les

normes

d ' oportunitat
persecuciÓ

per

podrien

l'aplicabilitat
ser:

que

la

de les in dicades conductes

del

pi incipi

dec is).Ó
//

de

de~-íctives

no
sigui

adoptada pel Ministeri Fiscal, amb aprovaciÓ judicial, o
bé directament pel -;utge o tribunaL{ amb la p ossibilitat

/

-

de

recurs

en els sup¿sits més/g reus.

'l'ambé hauria

de

_/

la necessitat/~ e mediar conformitat

contemplar-se

dels

.'

.
.
//
.
. 1
per J udlcats, excepte que/ a crlterl ce l'organ judicial,

el

seu interes no o t enti la necessaria rellevancia per

...-

/'

ft~e lonal

donar-1 i tal

i tat .

......

e)

L' introducció

col.laboraciÓ

mesures

ciutadana

responsabilitat.
segÜents:

de

D'

la

trae te

pro ce sal s

amp liaciÓ

¡

condic iona l
plantejar

1

la

l'admissiÓ
cal

de

as senyalar .- les

abonament imrnediat del

premial¡ regim privilegiat de
condonació

de

als testimonis i perjudicats

col.laboració ciuta

espontani ¡

de

i

elles,

en les oficines judicials,
de

afavoridores

utilització

del

cost
dret

'atenuant d'arrepentiment

total

despeses
la condemna

be neficis penitenciaris. També s'hauria de

la reestr ucturaciÓ de les o f i

pe,r fer-les més a gils i

asequibles

judicials
ist ra ts.

¡/

�-11 -

\

d) Altres mesures a tenir en compte podrien referir-se a
l'acumulaci6
penal
per

obl i gator ia de l'acci6 civil en e l

i la modif ic ac i6 de l'actual sistema de
aconseguir

la

immediatesa

rec urs os

l'eficacia

1

~

p roces

de

la

just Í cia 9enal.

//
de me sures legals de caracter
junt

i

creixement
servei

els

amb

una

adequada

mitjans personals
de

de

,JustÍcia,

pendents

nombre

aut~ntic

materials

al

contribu1ria,
que ha

que

provoquen

p el
un

col.lapse judici

En efecte , en e ls darrer
nombre

de oroces sos judicials,

penal,

que no poden ser resolts

d ' una banda,

anys s ' ha multiplicat el

de procediments agils

pecialment en l'ambit
per falta,
1

l'altra banda, perque manque n també
materials,
~o

de

crisi profunda

estat

en

polÍtica

situaci6 d ' aquesta,

sense dubte,

qran

i

proce ssa,l.

i,

de

s personals i

amb l a qua l cosa es devalua

poder-se resoldre els conflictes

en

�- 12 -

que es plantegen ,

de manera que transcorre mass.a '

/

/'

/ "

temps

entre la comis siÓ del fet delictiu i la sev:a sanció pels
..r''
/

tribunals.
/_//

de

Dotar

mitjans

als/ / jutjats,

tribunals

i

,/

fiscalies existents , aixÍ .
jutqes

fisc als

efectiva,

no

forma
una

rapida ,

-

es

i
~ria

J0ffi

crear nous j utjn.ts, forma r

!4Í"ganizar

una

policía

tasca que pugui

realitz ar -se

especialment en perÍodes de crisi,

vegada redre~ades les grans lÍnies de

'
.
economlca

del

judicial

-

pa1s,

és el moment

que les

la

pero'

situaciÓ
instancies

estatals hurien d'optar per destinar recursos a
lapo.r.

de

aquesta

�- 13 -

- La ,JustÍcia Munici p al a les gran~ ciutats.

En

el

Projecte de Llei de Planta i Demarcaci6
-.--~---------==--=-------~---o ubl lc a t
al Butlletl Ofic i al de les Corts

Judi cial ,

trobem q ue el p unt 8~ .

Generals de 8 de juny d ' enguany,
de

l ' exposici6 de motius recull la concepci6 de la Llei

Org~nic a

del Po de r J udicial que afirma que la

mun ici p a l

es bas a,

fonanentalment ,

en els Jutjats

------------------------- - --- -

Pa u,

que

sÓn

organs jurisdiccional s

·----=---------------- ---- - 1 'ambi t

. .: --·--- ··-~- -~,··· ··-

-·- --

del

municipi,

"

~Q_ __j,__

.-···~---~·-

Justic ia
de

~

i~~rdinats

destac ant

en

-

--

sistema

el

------~--·----~

d 'el ecc i Ó dels s eus titulars pel Ple munic ipal.

Tamb~

el

tradicional

Projecte de

col.laboraciÓ

LLei, a l hora que 1nvoca la
dels

Ajuntaments

el

en

'---------~-----· ·

manten i ment

de ls

mitjans

personals i

materials

dels

J~~-;-de -- P~t~,-- di~--~~~e---~~t-~bl~-1:;;·-~l- sup-;rt economi c de
·-- ------ --

---

·-----·~

1' Estat

o,

~~-

---·~·------~-------~--.-~--- -·---------·~---- - ------- ----

si s • escau ,

·---

d i rectaiñeñTae-·l"trs- --€omun i .tats

-------- - -------··- -·---- - -

Aut on omes rni tj anc;ant les subvencions oport unes.
---·· ----...---

La
Jutjat

Llei

Org~nica del Poder Judicial defineix

- - - - - - - - - - - - - -------c3 e

Pa u

' artÍcle

jurisdiccional que s'estableix ,

- - - -- - ----------------------mun ic iois

99 .1,

com

Gnicament,

un

en

el

'
organ

aquells

--------------·-···---

on no existeixen Jutjats de la .

Instancia

~----

1

- ------..__

�-1 4-

Conseg~entment ,

Instrucció.

el problema de la jus ticia

--~--·~---·-···--· ~---~-~-·

municipal

a

Inst~ncia

i

--- ·-

les ciutats on existeixen Jutjats

--------------------------------InstrucciÓ

no s'ha plantejat

· --------·-· -~-~--~---------·-------- ~~

------------

-----

de

a
~·--

la

-

la.
Llei

·····--·-----..

Og~nica del Po d er Judicial, ni en el Projecte de Llei de

-----· -· --··--·-----•-"'"' '-· ---,-------·--·-·.

Plant a i Demarcacio cJudicial.

-----------

·~···---

-------·-----

·-·- -------1

Es necessari dir que el nostre ordenament juridic,
no

ha

sequit

-------·-·· · -

municipal
que

ha

a

considerar

la

Justicia
. ,
municipal,
slno

que constitula l'esglaÓ inferior

la

de l 'Estat, amb competencies minimes i amb

un

a c~rrec de l'erari municipal.

Es

tracta,

d'un deficient i debilitat se rvei pÚblic estatal

caball

l'Estat

de

de

sosteniment
dones,

linia

com un servei de ciutadania
entes

Justicia

la

de l ' Adm i nistraciÓ
l'ha

tractat

com

local .
un

En

servei

realitat ,
de

la

competencia,

ni les entitats municipals han

la

municipal mes que una carrega que

Justicia

,

'

ni
se va

considerat
l 'Estat

els ha imposat.

asseny

causa
sticia:

de

�-15-

- Inadequada demarcaciÓ judicial. /
- InfradotaciÓ de mitjans personsrls i materíals .
1

- Ordenament processal

obsolet~

- JudicialitzaciÓ de l'Estat i

de la societat 1

/

JüxÍ com altres

factors/" ja apuntats

aquesta

en

,l

exoosiciÓ 1

com

;_

la major cq-tiflic tivitat social

per

la

crisi economica, el trafic de dro(_Jues l etc ...

/
1

En aquest marc,

"' ,
~s

dones , on s'ha de plantejar la

/

posic iÓ

de

situaciÓ

la Just!icia municipal , i, en

del Jutj;at de Pau.

cTutj a ts s 'h aura de

ten ir

en

En la regulaciÓ

amb

demarcaciÓ
no

oblid/r

criterís

d'equitat 1

la

d'aquests

compte 1 espec ialment 1

sistema de desi~na ciÓ dels Jutges,
actu:Ln

especial,

e1

la possibilitat que
la

de compeb:;ncies adequades,

fixació
i ,

d'una

finalment l

de dotar-los també d 'un a organització i

/

personafpreparat pera complir la seva funció.

de

�'

•

-16-

L'enfor t iment
arnb 1 'obj ect i u

Jutge

de la legitimaciÓ
.~

sigui

del

~

com
aJmellY.§_¡.
Just Ícia

r~s
Jutgo.
~------

del

Bunici pi ,

munici p is,

o

.~

agrupaclC~,
/

en

de

o

de

p oblacions de

---------

que

es

po dr ia fer coincidir amb

el

p

_...r

-.._

11 u ni~ipal.
,,.,.L:-----

d e finitiva ,

En

ha

conte mplar-se

)

la

conveniencia d 'un ~ esquema de' JustÍcia municipal'· com
or gan judicial de l municipi d ,i'ns el sistema judic i al
l'Estat.
podria

La

d otaciÓ

r e alitzar-se

munici p i s .

,.

de

mitjans
en

i

de

instal . lacions

col . laboraciÓ

amh

e ls

�-17-

Es d i ns d 'aquest apartat de l a Just ic ia
a

l es

grans

ciuta ts

on ha

de

Municipal
tamb ~

tractar-s e

necessi t at d ' inn ovac i6 respecte a dues g~estion s:

penal,

propiament

a)

i

b) 1

munic ipal

'establiment

actuals

a) l a

d'una

justicia

en materies no penals.

En 1 •,;mbit de l a Justicia penal,

d els

la

d 'organs jurisdiccionals ~ fiscals en

descentralització
l'ambit

f

Ju tj a ts

de Districte

.,
i amb la sup ress1o
que

cont emp la

el

Pro jecte de Llei de Planta i Demarcaci6 Judicial, hauria
d 'ana l i t za r- se
Jutjats

l a p ossibilitat de

d'Instr ucci6

d ' adaptar -l os

a

a

les

!'estruc t ura

descentralitzar

grans

ciutats,

territorial

p er

els
tal

d ' a questes

f tJC I\fCft QVt ll)O
1+-t 1 -\~(yl ~e &gt;c'"NTh~-.; T21fvv' (,'¡ 1C A - ~t)W~V;; ¡!" 1\i,., &amp;tm; ~ ,..,.

ci u t ats

i apropa r la Ju sticia als ciutadans.

Les Admin i strac ions local s ha u ien de plantej ar-se
també

la personaciÓ ~el

__ ____

,

preces penal,
t ra ns cende nc i a
muni c ipal .
una

figura

que tinguin
pe r

Aque st a

ciutadana e n

e special
l ' a mb it

recollida mi tj anGant
e gitimada p er la Constituci 6 i

la

~

'\.,1 ' ....

\.,L '"

~udatK~

�-18-

Llei

d'Enjudiciament

Criminal.

Es tracta de

l'acciÓ

popular.

A

~

Espanya l'acciÓ

general,

m~s

sense

popular es adrnesa

excepciÓ

que

regla

la

de lictes

reservats a la instancia de l'ofes.
de

l'esmentada acciÓ abasta tots

entre
el

ells els relacionats

trafic

de

p Úb lic s,
seguretat ciutadana i

drogues.

L ' acció

popular

s'ha

d'exercitar

de querella (article 270.1 de la
Llei

per la qual cosa haura

de

davant

el

competent,

jutge

objectivame nt

i

amb els requisits establerts

l' esmentada Llei.

La

posici Ó

de

l'AdministraciÓ

exercitat l'acció popular,
gran

loc al

de pa rt acusadora ,

termes

generals ,

etapes

p rocessals,

es

pot

ha

te, al llarg del procediment ,

semblanc;:a amb la del Ministeri Fiscal en

qualitat

q ue

.

la

seva

~

per a1xo val a dir q ue, en
intervenir en

realitzant

peticions

les

diverses

a

l'organ

�-19-

encaminades

judicial,

,

fets i,

a l'aclariment i constancia dels

té dret a informar ,

a mes ,

sobre

sentenciador,
fonamental de la

all;

que

davant el tribunal

constitueix

l'objecte

causa criminal .

__.- ~ ¡¡l ~vJ,cJ:, P{lM~ cwJr 'iftv;Ju.~
b) Respecte a /.{mbit de la Justicia municipal en les ~
grans e i ut ats, VJles actuacions~l.ur ian de dirigir-se a la
d.~
despenalitzaciÓ de determinades faltes del Codi Penal en
materia

de convivencia entre veins,
d 'infraccions

consegÜentment,
l'Administració

a

competencia

de

municipal. Aquesta qÜestiÓ ofereix

dos

estadis d ' analisi:

seria

la procedencia de la despenalitzaciÓ

en general en les faltes,
poden

passarien

administratives,

.,
sane lo

la

qu~

i la selecciÓ de materies que

ser transformades en infracciÓ administrativa per

a atribuir, ulteriormen t,

la facultat sancionadora

als

Ajuntar:tents.

El criteri expressat per diferents associacions de
magistrats

espanyols

necessaria

desap ariciÓ

part

de

les

es

mostra

unanim

de la totalitat o de

faltes del Llibre I I I
--s

quant

' adaeí x és

la

del

Codi

la

a

la
major

Penal .

v iolact&amp;---· ±---- pril'lc: ip:i

�- 20 -

r1 ' intervenc iÓ

.

,

rn1n1ma,

j a que no

aquestes

faltes ~6ns juridics necessitats de la
oferir

l'aparell

podrien

que pot

jurisdiccional

i,

racionalitzar els mitja

de que disposa

,

a
i

mes

es

personals

concentrant-los en

els

fets delictius realment i

Sembla

plantejar la derogaciÓ del
i estab.lir en el s~u l.loc un

III del

adminis~ratives

general
sancions,

excloent

i

L. ,..1¿

.JJ-bu~c;.;tf=±.ÍGc..;¡i,...,a~---!'1FTFt1tU:rllt1±Í-ec!-:!i~?"atil-

( l'establiment

1

a

in s t~ncia

tota

de

rellev~ncia

una

delictiva

serie
que ,

de
en

materies
ser

en

'

exces

jurisdiccionals •

el fnncionament

nova

sistema
en

pr imera
rt 'escassa

competencia

l'actua.litat dels Jutjats de la. Instancia i
carreguen

una

d'

pe rmet ·~Q una resoluciÓ
A "·
~

q ue

que

(luJ-· ~lbu!, clvvV'v,)/
~

l-t (}vv(.i'\,"ti tk

d'arbitr a tge,

se ves

c~sti gs

els

&lt;;e. f \AA\~ 1UV'W
ut:~:'i..,g;; le!:! ba~ES per

tan'bé

cat~leg

les

.
.,
pr1vac1o de llibertat.

S~ria

Llibre

en

Instrucció,

d ' aquests

'

orqans

J~ r

�'·

-21-

1
En

resum,

territorial,

l'establiment de Jutjats amb

que

Mun icipals, per

coincideixin

amb

a jutjar els delictes

els

caracter

(

Districtes

menors,

amb

la

corres ponent territorialitzaciÓ de la Fiscalía , aixÍ com

\
1

la regulaciÓ

d ' alternatives als !udicis

a

través

1
1

de

1

mecanismes

arb itrals

decideixi,

en

sorgeixin

l~~_,~Lr .

primera instancia,

entre

despenalitzaciÓ

on

els

de

les incid~nci es

ciutadans,

i

també

faltes i la seva transformaci6

infraccions admin ist rati ves,

que
la
en

contribuirien a apropar la

Justicia als ciutadans, a l ' ensems que alleug eririen les
carregue s de treball dels ~rgans jurisdiccionals, penals
i

civils,

nersonals
més

,

1

quals

podrien

dedicar

els

mitjans

mate rials de que' disposin a jutjar de

irnmediata

dilacions
son

els

els

fets

de lictius,

alxl,

de la Justicia,

que

una de les causes que els ciutadans consideren

que

l

retards en l'aplicaci6

evitant,

forma

contribuei xen a l clima d 'i nseguretat ciutadana.

1
J

_

_ -·.......

'------··--·

_)

�-22-

Territorialitzaci6 de la Fiscalía.

~,~

territori a litzaci6 de la Fiscalí a és un element
important

considerar

cal

que

modernitzaci6

en

,

de

proces

el

de la J-ustÍcia, en es&gt;Jecial en

els grans

municipi com B,arcelona .

~ünis tér i

El

aparei~\com

na.turalesa,
conjunt

la

de

per

Fiscal ,

nova

la

'

seva

.

propla

una figura privilegiada dins el
alternat iva

de

la

seguretat

ciutadana. El Mini ste ri \ Fiscal és e l primer garant de la
dels

legalitat,
pGblic

tutelat

drets

~e ls ciutadans i

per la Ll ~

Espanyola).

Ministeri

El

(article

\

Fiscal,

funcional en el Poder Judicial,
l'acci6

124

a:nb

l'inter~s

Constituci6

autonomía

st ~ obligat a promoure

de l a Justícia si es concu quen els drets

ciutadans,
la Llei,

de

la legalitat o
l exercita aquesta acci6 tan

Gblic tutelat

dels
per

a inst~ncia del s

interessats com d ' ofici . El Ministeri Fi cal, per imperi
/

�-23-

de , la Llei,

assumeix una funci6 directa de defensa dels

del ciutad~.

drets

Pero el ple exercici de l'e sme ntada

funci6 ha topat hist~ricament amb grans

obs tacles,

s'han

expre ssions

de

sumar

a les altres formes i

que
de

disfuncionam'ant de l'Administraci 6 de JustÍc ia al nostre
\\

\\
\

d'insist'ir ~la necessitat que la

S'ha
assumeixi
dels
que

les funcion~ de direcci6 de

,_
,-

delictes i
ja

Cr i minal ,

estii.

Ministeri

la

Fiscalia

investigaci6

d'instrucciÓ preliminar de les

contc~rnplada '"&amp;.,_

la

Llei

no es limiti

i

transcend~ncia

Judicial

\ '-

p~blica .

l a Llei

es mantenen les facultats
Fiscal ,

d ' Enj udiciament

a fets de
A

singular
del

investi gadores

caracteritzant -l o

d 'i nvestigaciÓ en el pr oc~s penal .

causes,

com

un

Poder
del
'
organ

�•
-24 -

un

fet preocupant que s 'hagi pc!'gut

pre sentar

atr i b uci6 d e facultats d'investigaci6 pe nal
Hiniste

Fiscal com una novetat,

qua~

al

el que ha existit

una pura inobserv~ncia de la Llei.

Els pocs

mitjans mat; ria ls i pe rsonals de que disposa l a Fiscalía
ha

\

ut\~

estat

de les causes d'aquest fet,

que ha

anat

acompan yat d ' 1n allunyamcnt i manca de comunicaci6 entre
\

els

mitjans
po~i
- . ci a ls i

judicials ,

en no

existir

una

estructur a suf icñent. i adequada de la policía judicial.

Sense

ava~&lt;;

un

qualitatiu i quanti t atiu

en

la

\

dot a ci6 d e mitja ns a
enfortir

la Fiscalía,

t o ts els intents pcr

la seva funci6 investigadora quedaran

reduits

a un simple desider~tum .
\

\

En l' amb it de les grans ciutats, a aquest problema
de

man ca

Fisc al ,

de cap acitat d'inyestigaci~

s ' hi

desco n n ex i6
Audiencies),

afegeix

de
de

la

el

del

proplema de la

Fiscalía,

\

Min isteri
llun v ania

cent r ali tzada

a

i

les

les zones i e l s ~mbits de la ciutat en

�...
- 2 5-

1
que' es produeixe n els fets delictius .

\

Fiscalí a ,

La

dins

compete cies esta tutar ies,

l ' ambit

de

les

seves

ha de desenvolupar les seves

funcions ~mb especi al intensitat en un

ambit

espacial

F iscal a ha d ' impul s ar l'exercici de

funcions

concret.

La

re lac io nades

amb "+s i tes a c&lt;~ntres d ' internament de tot
\

'
especialmene

tipu s ,

q uan

impliquin

la

pro tecci6

i

defensa de menor s i de s\alguts . Per aixo , és inajornable
la ~ oficina, ; en

la constituc i6 d e la Fisc'&amp;lia amb
els

,Jutjats

sempre

amh

estreta

relaci6 amb els corresponents serveis socials.

~

Tambe

,.

es

Fisc alia

en

llui t a

c ont r a

imp ortant

miiteries
la

\

;

l ' es'Pecia l i t zacio

tan

~m~rt ant s

drogodependenci~,

l es Fiscalies especials contra l a

de
com

en la lÍnia

droga~

la
la
de

�•

.
-26-

l'ordre jurisdiccional penal ha de plantejar-se
la perman nt actuaci6 dels fiscals en la seu dels ;rgans
\

jurisdicciort-a ls,
radiquen

oartic ularment

a la seu de

en

la Fiscalia,

aquells
1

també

ciutadans,

per
de

processal ,
el fiscal

forma

plantejament de

no

aix; no ~nicament

per garantir l'ef
sinó

que

al

conjunt

pugui n ac udir a ell

per

dels
al

per recabar la seva actuaciÓ

respecte a conductes

Finalment ,he de dir en
les funcions de la Fis calia,
grans

ciutats com Barcelona

esquematic

de
les

especialment

la possibilitat que la Fiscalía es descentrálitzi en els
Districtes municipals.

�-27-

L'article

20

'
. del
de l'Estatut organ1c

Fiscal

estableix que els membres de la Fiscalia

actuar

i constituir -s e en qualsevol punt del

de

seva Fiscalia .

la

E~cara

que la

podran

territori

lectura

d'aques t

precepte provoca di verses interpretac ions, r)odr ia servir
de

base

per

a

pre s~ncia fiscal

un

p lantejament

experimental

de

la

dins el proc~s descentralitzador de

la

Justicia que hern descrit.

En

alquns Districtes de la ciutat seria necessar i

t"odnm

as segura r als e i utadans que hi res ideixen ,

que

acudi r

a garant de

la

d irec tament al Minis teri Fiscal com

le ga lit at

1

defensor

dels

pres ~nci a ciutadana permetria

seus

drets.

Aquesta

el coneixement directe de

les part icu lars circumst~ncies socials i criminol~qiques
de

l'~mbit

manera

territorial

de qu~

es

tracta.

s 'afavo riria el dese nvolupament

d'una

D'aquesta
aut~ntica

direc c i6 de l a labor d 'investigaci6 a c~rrec dels cossos
de seguretat en funcions de policia judicial, entre el ls
la pol ic ia municipal .

f ~'1/1/\

�.
-28-

A

1

'Últim,

activament

la

Fiscalía hauria

en ;rgans institucionals com les

so""gnret at:--..o els Consell s de seguretat,
c~rrec

de

participar
Juntes

amb

prevenir

l 'objectiu d ' elevar la taxa de

i

redu:lr la delin0iiencia en totes

del

seguretat

l'estudi de mesures multidisciplin~ries

mitjangant

les

per
seves

formes i manifestacions.

Estern
la

dav ant

Just Íc ia.

Constitucional

La

~

d'un proces
recent

importa~

sentencia

\ ()"-

de reforma de

del

'

-

~ urgencia ~ la reforma de dive ~~os aspectes

i

processals

Tribunal

a la qne1,1 he fet referencia abans
~--

del nostre sistema de

7

que tenen al seu

la definici6 de les politiques de prevenci6

delicte,

de

JustÍcia.

_ob~ iga

-

'
.
organlcs

' r

�-29-

D'altra

de les ciutats més importa~

Especial
de

banda s'esta preparant ~

Barcelona,

Regim

JurÍdic

entre elles el

per tant és el moment adequat per

a

la

introduce iÓ, p er vi a d' assaig, de les reformes del ti pus.
de

les preconitzades ~ aquesta exposiciÓ,

o

d 'altres

que, sens dubt e, vostés tindran l 'oportunitat de deba tre
en

les

di verses

d ' aquestes

....

.

no nenc1es

Jo rnades ..

.

l

.
.
comunlcac lons

al

llarg

..Le• ~lih!tls =tiuc l a sa tisf~gció

de-.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16927">
                <text>4076</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16928">
                <text>Jornades Administració local i Administració de Justícia / Conferència inaugural.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16930">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16931">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16932">
                <text>Les tres parts de la conferència: 1. La administració de justicia i els municipis. 2. La justicia municipal en les grans ciutats. 3. Territorialització de la Fiscalia. Processos més àgils i flexibles en l'aplicació de la justicia, la regulació del principi d'oportunitat, introdució de mesures afavoridores de la co| laboració ciutadana i de l'admissió de responsabilitat. El jutge que sigui un òrgan del poble.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16933">
                <text>Paraninf Universitat de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16935">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22242">
                <text>Seguretat ciutadana</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23153">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23154">
                <text>Dret</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23155">
                <text>Legislació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23156">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23157">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23158">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23159">
                <text>Congressos i conferències</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28307">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40783">
                <text>1988-09-20</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43407">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16937">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1171" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="704">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1171/19880921d_00308.pdf</src>
        <authentication>92718ab81f562625cc34c33ba9559611</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42377">
                    <text>P: 2EL

Ajuntarnerit de Barcelona
CULTURA

LE CORBUSIER I BARCELONA

Le Corbusier visita de nou Barcelona a través de l'homenatge
que constitueix aquesta magna exposició.
Als anys 30, quan la 2 @ Repláblïca, Le Corbusier va rebre el re
colé,ement institucional per les seves propostes urbanístiques per -Barcelona.
Macià i el batlle Aiguadéé (metge de professió enormement interessat per la higiene social urbana) van escoltar-lo atentament.
neaprés,per raons ben conegudes, el Pla que Le Corbusier va -volgué titular "Pla Macià" en honor del President no va poder portarse a terme.
Barcelona estava en deute amb Le Corbusier, per agrair-li les se
ves idees pel desenvolupament urbà.
Ara quan Barcelona està en plena ebullició urbanística i cultural preparant-se pel 92 í pel futur, les seves idees presentades en -aquesta exposició poden tornar a despertar i suscitar la polémica i el
debat i a il.luminar-nos tot fent un ús correcte del seu llegat.
Segurament ara estem més a prop del Le Corbusier visionari que veia Barcelona ,junt a París, com un dels punts cardinals de la cultura
occidental.

�a

09;'21 77:40

217' 12 40

04

Ñ JIJtdT, f:IILTIURÑ

Ajuntainent de Barcelona
CULTURA

EXPOSICIÓ "l'AVENTURA LE CORBUSIER"

L'Exposició "L'aventura Le Corbusier constitueix el més complert
homenatge dedicat a l'arquitecte suís en el centenari del seu naixement,
tant per l'extensió dels temes tractats Com per la quantitat i 1'ïnterès dels documents presentats.
La iniciativa barcelonina respon a la voluntat municipal d'inte-grar-se des de la seva gestió en grans esdeveniments culturals internacionals.
La complexitat de la fascinant figura de Le Corbusier sobrepassa
l'interès estrictament artístic (pintòric, arquítectònic

í

urbonistic)

fins inserir-se en el de la cultura moderna en general.
Pot considerar-se Le Corbusier, con un dels principals exponents
de la cultura moderna. Per la seva labor de polemista, publicista i escriptor va ésser un dels grans defensors de les idees de la modernitat.
És precisament per aquesta causa que quan en anys recents s'ha en
cetat una revisió de .les idees modernes, en això que s'ha vingut a anomenar post-modernitat, la figura de Le Corbusier ha estat el blanc predilecta de les critiques imputant-11 a ell els errors que han cornés els
que sols han fet obús i mala explotació de les seves idees.
L'exposició "L'aventura Le Corbusier",

i

el mateix centenari, ar-

riben en un moment propici i oportú.:

Per un costat

la distància

respecte la seva obra, jutjada per

ge-

neracions que no el van conèixer directament, constitueix una garantia
de judici 1

análisi objectiu.

- Per l'altre costat el fet que avui siguem més escèptica respecte
e] post-modernisme ajuda a 1'imparcialitot i a fer un balanç ser- del personatge i la seva obra.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16938">
                <text>4077</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16939">
                <text>Inauguració de l'exposició "L'aventura de Le Corbusier 1887-1965"</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16940">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16941">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16942">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16943">
                <text>Fundació Joan Miró</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16945">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16946">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23526">
                <text>Arquitectura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23527">
                <text>Art</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23528">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23529">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23530">
                <text>Le Corbusier, 1887-1965</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40784">
                <text>1988-09-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43408">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16947">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1172" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="705">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1172/19880927d-00309.pdf</src>
        <authentication>155f4c203fd75022fc1d7f9b477ecff2</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42378">
                    <text>DISCURSO DEL ALCALDE DE BARCELONA,

DE INTRODUCCION

A LA PRESENTACION DEL ARFA ECONÓMICA DE BARCELONA
EN TOKYO (27 DE SEPTIEMBRE DE 1988)

SeKorafi y SePiores :

En nombre de la Ciudad de Barcelona y en nombre
de todas las entidades económicas aquí representadas (Asociación
de Empresarios de Cataluña, Cámara de Comercio de Barcelona
y

Feria de Barcelona) les agradezco muy sinceramente su presencia

en este acto, que espero sea de su interés.

Con franqueza debo confesarles que estoy ampliamente
convencido de que existen poderosas razones para que sus empresas
consideren el área de Barcelona como una seria opción a la
hora de localizar sus industrias fuera de su pais.

Durante esta mañana, un técnico de Price Watcrhouse
y profesor en la Escuela de Management IESE, Sr. Kimio Kase,
va a detallar algunos aspectos del porqué y del cómo invertir
en Barcelona. Asimismo, tres empresarios de empresas japonesas
que han invertido ya en nuestra área, tendrán ocasión postcrio-mente de exponerles personalmente su experiencia.

Yo quisiera tan sólo, a modo de introducción, destacar diez razones que me parece que tienen suficiente peso

para

justificar la consideración de la "Opción Barcelona".

Veamos, estas diez razones.

Primera. El crecimiento actual de la economía
espanola. El crecimiento del Producto Nacional Bruta Español
ha sido en 1987 del 5,2 %,bien por encima de la media de los paises

�de la CEE. Por otra parte, el diferencial de inflación de
España respecto al recto de paises de la CEE se ha reducido
de forma muy notable: el 5% de inflación del año 87, significa
que la lucha contra la inflación está consiguiendo en España
éxitos muy notables. Como decía recientemente John Philipsborn,
Vicepresidente del Chase Manhattan 5ank, en el "Wall Sreet
Journal" del 11 de noviembre de 1987:
"España es uno de los pocos paises en Europa que merecc ser considerado en términos de crecimiento a largo
plazo".
S gunda. Barcelona es La puerta de entrada a un mercado
Je 35 millones de consumidores. Barcelona, por su ubicación
geogrófica, cercana a la frontera con Francia, cori excelentes
accesos por tierra, mar

y

aire, es la puerta ideal a un mercado

de 35 millones de consumidores españoles, en franca expansión.
Es, asimismo, una puerta al mercado norteafricano, del Medio
Oriente

y

de América Latina. Catalu'rSa es, por otra parte, una

de las zonas de España de mayor nivel de renta

y

de mayor con-

sumo tanto doméstico como industrial.
Tercera. Barcelona cuenta con unaotente infraestructura
industrial, y buenas

comunicaciones con Europa y el resto del

mundo. El área económica de Barcelona se halla a hora y media
en automóvil, por autopista, de la frontera francesa. Posee
un aeropuerto internacional conectado a las principales metrópolis del mundo, que esta siendo en estos momentos ampliado
y modernizado. El puerto de Barcelona compite por el primer
puesto del área mediterránea, está en plena expansión,

y

cuenta

con una interesante Zona Aduanera Exenta. En 12 horas un camión
lleva sus productos de Barcelona a Frankfurt por un precio
aproximado de 1.667 dólares americanos.
Por otro lado, existe suelo

industrial disponible, bien

urbanizado, para la ubicación de sus industrias. Los ayunta-

^

�mientos del área de Barcelona están desarrollando un gran esfuerzo por ampliar constantemente esta oferta. Destaca, en
este sentido, la puesta en marcha, dentro de 6 meses, del Parqus Tecnoló ó dei Vallés (a 30 Kms del centro de Barcelona)
en el que, además de una excelente ubicación, se ofrecen a
las empresas de tecnología avanzada toda una serie de servicios
entre los que destacan un Instituto de Transferencia de Tecnología y un Centro de Empresas para la instalación de nuevas
o pequerlas empresas, con asesoramiento

y

actividades de forma-

ción incluidas.
Y lo que es más importante: la enorme red de empresas
industriales existentes, que puedan convertirse en suministradores, subcontratistas o en eficaces auxiliares de su empresa. Barcelona es el corazón de la industrialización de Esparra.
Hace 200 años que existe una industria diversificada

y

eficaz,

en nuestra área: prácticamente todos los sectores industriales
se hallan representados.
Cuarta. La gente. Las personas que puede necesitar su
empresa, desde el trabajador manual hasta el director de fábrica, están disponibles a ser contratadas, a un salario razonable
y con altos niveles de cualificación

y

formación profesional:

a) l+:stán disponibles, puesto que el problema del
desempleo motivado por la crisis, ha creado
una situación en la que no existe, como en otros
paises, escasez de mano de obra cualificada.
b) El coste del trabajo es en Espaiia, todavía hoy,
inferior al de la práctica totalidad de paises
europeos (excepto Portugal

y

Grecia), e inferior

a los de Japón y Estados Unidos.
e) El grado de cualificación es elevado, Barcelona
Concentra tres Universidades con un elevado
número de estudiantes

y

con un importante nivel.

El esfuerzo realizado en investigación es, asimismo,

not_:ir,le, con la reciente cree&lt;: i'7r: de

�centros de investigación aplicada en nuestra
área (Microelotrónica, Nuevos Materiales, Centro
de CAD/CAM, Instituto de Diseño Textil, etc.).
d) Finalmente, existe en Barcelona una cultura
y una ética del trabafó muy arraigada en una

historia orientada hacia el trabajo industrial
y la mentalidad empresarial. Como resultado,
la productividad es la más elevada de España.
Quinta. Una fiscalidad razonable. Los impuestos que pagan
las empresas nacionales y extranjeras en España y, concretando,
en nuestra área, resisten bien la competencia con otros
paises de Europa (Nuestro 35% de Impuesto de-Sociedades es,
todavía hoy, inferior al tipo aplicado en la mayoría de países
de la CEE). Por otra parte, el Impuesto sobre la izenta de las
Personas Físicas, que grava la renta individual, es, asimismo,
menos importante que en la mayoría de paises del centro y dei
norte de Europa.
Sexto. Los Servicios a las em p resas. La ciudad de Barcelona es una gran metrópoli de casi 2 millones de habitantes y
de hasta

3

millones si consideramos el área metropolitana.

Ha estado siempre abierta a los negocios internacionales. De
ahí que cuenta con todos los servicios que pueda necesitar
su empresa: bancos nacionales y extranjeros, una activa bolsa
de valores, empresas consultoras, auditoras y de ingeniería,
aseguradoras, una centenaria Cámara de Comercio y una Feria
de Muestras que concentra, a través desus 40 salones a más
de 2.296.764 visitantes al año.
Séptimo. Incentivos a

la inversión. Barcelona y su área

de influencia gozan de una serie de incentivos a la inversión
industrial que se hallan por encima de la media europea:
a) Hasta hoy s e ha podi d() obtener subvenc:i.orie^ de
hasta un 30 % de s u i river:; i ón en activos fijos si
s u empresa se ubicaba e n eina de l a s numer'os'as 'Lonas
t? p t.)rt;entc? ReinciuH i.ri3l i zacic,n del Arca de Barce; nrca .
Un nuevo rondo del r'i:[)RR (de la CEE) continúa este
mecanismo de incentivos (hasta el 20 % de la inversión
en a ct ivos fijos).

�b) Puede obtener deducciones fiscales de importancia por creación de lugares de trabajo (0,5
millones de ptas por empleado) o por inversiones
en activo fijo (hasta el 10 %).
e) Puede obtener créditos subvencionados, a bajo
interés, a través del Banco de Crédito Industrial.
d) Puede beneficiarse de numerosas ayudas a la
investigación

y

desarrollo, así como a la

implantación de nuevas tecnologías.
Octava. La calidad de vida. Cataluña es la California

de Europa, en términos de calidad de vida. Muchos de ustedes
conocen ya nuestra área como turistas. Dentro de ella, Barcelona es una ciudad cosmopolita, llena de atractivos culturales
y recreativos para vivir. Es la combinación entre la apertura
vital del sur de Europa, y la tradición cultural del centro
y del Norte de Europa. [Barcelona es hoy, desde el punto de

vista cultural, un punto de referencia mundial. Y vivir en
nuestra ciudad le puede garantizar todas las comodidades de
una gran metrópolis moderna.
Novena. Los Juegos Olímpicos de 1992. Como ocurrió ya
en el pasado en dos Exposiciones Universales (la de 1889 y

la de 1929), Barcelona vibra en estos momentos con el impulso
de la organización de los Juegos Olímpicos de Verano de 1992.
Los Juegos constituyen no sólo una concreta oportunidad de
negocio para muchas empresas, sino un estimulo para el desarro
llo de innumerables proyectos empresariales públicos y privados. Es un momento de fiebre emprendedora en todos los aspectos, que nosotros pretendemos extender más allá de 1992. Un
momento que puede aprovechar su empresa,

�E

Décimo. La "Flarcclona Development. Agency". Una últims
razón para considerar la "Opción Barcelona" es la existencia

del

Consorcio de la

Zona Franca, la Barcelona Development

Agency, que ha organizado este viaje

y

que yo me honro en pre-

sidir. La BL)A está a su completo servicio para ayudarle en
su proceso de toma de decisiones de inversión con informaciones
y

contactos muy concretos:

a)

Sobre disponibilidades y precios de suelo endus•

trial.
b) Sobre empresas locales que puedan ser pot era,.::, les "çpartncru", suministradoras, o
C)

:;Obre

ei

1)0tCeec131

r1pc:!'n

t:e

de nuestra Universidad y cent
d) Sobre le;, incentivos

;y is

;r!

el re ate:;.

cl!' e1Ve',;1'rV;fe

ros e:; l &gt;rr r,r

inversión

r

,.,

I i Y.ádu.

inrfu:l;t.rr.il.

e) Sobre cualquier otro aspecto que l euda necesitar
su compañia.
Todo un equipo hum a n o , especializado
i z a do y profesionalizado,
esta

al servicio de

empresa para hacerle las canas más fá-

:;u

ciles.

En suma, pues, creo honestamente que existen algunas razones para considerar nuestra opción.
Quiero expresarles,
des económicas que

nom b re de

en

m e &lt;ic:vmhaiian ien

calurosamente bienvenidos s

1

a ciudad y

de

la::

c,ntida

ente acto, que ustedes serán

deciden escogernos como área para

i

la Instalación de su empresa.
Barcelona, que
c:nn

cordialidad

y

fué

siempre un ciudad abierta, les

rcc:ihlr:s

calor.

Pasqual l+l; d r riyu

Alcalde de
Tolcyo, 77

li + r'r:e

l1
i cin:e

de septiembre

de 1988

N

.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16948">
                <text>4078</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16949">
                <text>Introducció a la presentació de l’Àrea Econòmica de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16950">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16951">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16952">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16953">
                <text>Creixement de l'economia espanyola, infrastructura industrial i bones comunicacions amb Europa i la resta del món, xarxa d'empreses industrials ja existents, fiscalitat raonable, serveis a les empreses, incentius a l'inversió, qualitat de vida, els Jocs Olímpics i la Barcelona Development Agency.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16954">
                <text>Tokyo Kaykan, Tokio</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16956">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21887">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23520">
                <text>Indústria</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23521">
                <text>Comerç</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23522">
                <text>Infraestructures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23523">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23524">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23525">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40785">
                <text>1988-09-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43409">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16958">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="685" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="471">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/685/19881001_LV.pdf</src>
        <authentication>0e45fde12c351651bb861e0889f945e3</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42145">
                    <text>VV

iconomia ylNegocios,

141 V1PiUtJfUUJUt

Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

SÁBADO,1
OCTUBRE1

Tribuna

Libros

Barcelonáseesfuerzapórconseguir
unmemorable92
El Ayuntamiento de Barcelona
está realizando un esfuerzo extra—
ordinario añte la cita de 1992. Es—
fu erzo extraordinario quiere decir. en este caso, superior a ló que
sería normal.
Se barajan cifras fnuy dispares,
a’gún se tenga en cuenta las obras
de infraestructura estrictamente
olímpica o los gastos de organización y celebración de los Juegos.
También hay que contar con el
coste de aquellas obras necesarias
para que la conexión entre los
JJ_oo. y el resto de la ciudad no
sea una pura entelequia,
Es bueno que los ciudadanos
nozcan
cuáles sonSlas cifras res1
l de la inversión que se está reali
zando de cara a 1992. No tanto
para los Juegos Olímpicos en sí
mismos, como para tres grandes
temas que están ligados a los Jue
gos, pero los desbordan ampliamente y se convierten en cuestio—
nes ciudadanas de primer orden:
1
Las inversiones en torno a
la Villa Olímpica del Poblenon
(colectores. espigones, puerto,
•
cinturón, parque de mar, paseo
marítimo, soterramiento de vías
2. — Las inversiones en las cua
tro áreas olímpícas en instalacio
nes deportivas y urbanización
(Poblenou, Vali d’Hebron, Dia
gonal, Montjuic).
3. — La inversión en red viana y
cinturones.
La inversión. dividida por
agentes financiadores, es la que se
recoge en el cuadro adjunto.
Estas inversiones se refieren a la
ciudad de Barcelona y no incluyen
inversiones fuera de ella. Las ci—
fras son aproximadas pero sufi
cientemente indicativas. Y no tie
nen nada que ver (excepto por lo
que se refiere a los 22.000 millones
que invierte el COOB en instala
ciones ‘ áreas de la ciudad) con el
presupuesto del COOB, es decir,
con el presupuesto estricto de or
ganización de los Juegos. Se trata
de inversiones “paraolímpicas”
que quedarán definitivamente
como una mejora de las infraes
tructuras de la ciudad, especial
mente abriendo el Poblenou y el
Eixample al mar y eliminando el
tren de la costa, pero también
completando la urbanización de
la Vall d’Hebron, la Diagonal y
Montjuic, y dotando a Barcelona

:

de1los resultados que se esperan están concentrados en la Villa Olímpica

Las previsionescontempladas
(E

iIloiusdep.elas)

,
2.Iislalacioass
1. PoIsui daportivu
y 3.Cinturoos TotI
(iii vivisadas)
irbasizacié.yridviana (1+2+3)

TOTAL
41.980
Ayuntamiento 32.800
Estado
5.930
Generalitat
2.050
Diputación
—
—
—

CMB

47.100
14.700
5.000
1.400
4.000

66.280150.360*
25.000 67.500
25.000 35.930
15.000 18.450
4.000
———

1.200
1.280 2.480
COOB
22.000
22.000
Excluye
5.000deduplicaciones
entrelascolumnas
2y 3.
IncluyeVOSA.
AOMSA,
IMPU.
MOPU:
3.500/M.
TRANSPORTES:
2.430.
——--

—--—

———

*
*

*

***

de los soñados cinturones de ron
da, veinticinco años después de su
concepción.
Es una ocasión histórica para
que la ciudad dé un salto adelante.
La ciudad no puede desaprove
charla.
Ahora bien: fijemos especial
atención a las cifras. Entre la cia-

dad y el COOB (organismo que la
ciudad preside y avalajunto con el
Estado y sólo limitadamente con
la Generalitat) se cubren casi 2/3
de la inversión, un 60 %.
Afortunadamente el COOB se
autofinanciará y ello limita las
obligaciones de la ciudad. Pero si
gue siendo cierto que entre el Es

URALITA, S. A
OBLIGACIONES
SIMPLESCONVERTIBLES
Emisión julio 1988
PRIMERA OPCION DE CONVERSION
En cumplimiento de lo establecido en la escritura de Emisión, se pon e en conocimiento de los tenedores de dichas Obligaciones que podrán ejercitar su dere
cho a convertirlas en acciones nuevas de Uralita, S.A., en la siguiente forma:
TIPO DE CONVERSION: Las Obligaciones serán valoradas por su valor nominal (50.000 pesetas cada una). Las acciones se valorarán al 400 por ciento,
tipo máximo establecido en la escritura de emisión para la primera opción de
conversión, dado que el valor calculado según el tipo medio de cotización de la
Bolsa de Madrid en el período comprendido entre los días 1 al 30 de septiembre
de 1988,ambos inclusive, minorado en un 20 por ciento, excede del menciona
do limite máximo. Es decir, el valor de cada acción será de 2.000 pesetas.
PLAZO DE CONVERSION: Desde el día 2 al 21 de octubre de 1988, ambos
inclusive.
OPERACION DE CONVERSION: Los tenedores de obligaciones que deseen
realizar su derecho lo comunicarán por escrito a su Ban co, Agente o interme
diario financiero depositario dentro del plazo estipulado.
AMORTIZACION DE LAS OBLIGACIONES: Las obligaciones que acudan
a la conversión quedarán amortizadas con efecto 30 de septiembre de 1988.
PAGO DE INTERESES:’Las obligaciones que queden amortizadas percibirán
por el cupón de conversión los intereses correspondientes al período trimestral
transcurrido, a razón de 1.042 pesetas brutas, es decir, 833,60 pesetas netas por
obligación, pagaderas el día 20 de octubre de 1988.
EMISION DE ACCIONES: Las nuevas acciones que se emitan como conse
cuencia de la conversión gozarán de los derechos políticos y económicos a partir
deldía 1 deoctubrede 1988.
GASTOS DE LA OPERACION: Los gastos inherentes a la conversión serán
por cuenta de Uralita, S.A.
El número de clave correspondiente a la ampliación de capital social derivada
de la conversión será 18.2i7.048.
Madrid, 30 de septiembre de 1988. El Secretario del Consejo de Adniinistra
ción, José Ignacio Fernández-EspañaLópez-.Rua.
—

rante los Juegos, sino por muchos
años. Insisto: este beneficio colec—
tivo se va a conseguir con una f i
nanciación desproporcionadamente cargada sobre los hombros
del ciudadano barcelonés, porque
las competencias sobre las materias objeto de las inversiones son
sobre todo estatales y autonó
micas.
Pero Barcelona no debe quejarse sino liderar el esfuerzo. Y lo está
liderando. Sólo reclama dos cosas:
1 . — Que se acelere el empeño
en dotar a todas las ciudades y específicamente a la nuestra, de los
recursos que requieren, lo cual
significa mejorar el fondo estatal
de cooperación local —que este
año va a crecer un 30 % con 9.000
millones anuales más para Barce
lona— y crear el esperado fondo
autonómico de cooperación local,
que deriva obligadamente del ar
tículo 142 de la Constitución y del
espíritu y la letra del Estatut de
Cataluña. En este mismo camino
hay que traducir las promesas de
los anteriores consellers de Eco—
nomía.
En el caso de Barcelona, ade
más, la ciudad reclama una solu
ción que ya no puede demorarse
más, al lacerante problema de la
financiación de los servicios de suplencia que estamos pagando desde la ciudad en beneficio de los
presupuestos estatal y autonómi
co: hospitales, escuelas, museos,
orquesta, conservatorio, servicios
sociales, etcétera, sin olvidar que
la ciudad está pagando también
—caso tal vez único en Europa— el
déficit de transportes públicos de
superficie.
2. — El Ayuntamiento cumpli
rá sus compromisos tal como figu
ran expuestos en el cuadro trans
crito. Dispone de crédito y financiación para ello. Es más, hará
frente a sus obligaciones en los ba—
rrios y servicios de la ciudad y en
partiçular en la rehabilitación de
la Ciutat Vella y en la mejora ur
banística y cultural de los barrios
obreros.
Pero el Ayuntamiento requiere
desde ahora a las dos administra
ciones superiores a complementar
ese esfuerzo en una serie de proyectos singulares, con nombre y
pellidos, que están pensados,
proyectados y a punto de ejecu
ción: la propia rehabilitación de
Ciutat Vella, el planeamiento de
una auténtica red metropolitana
de transporte público, el Museu
d’Art de Catalunya. el centro cul
tural del Norte de Nou Barris, el
auditorio y la urbanización del
conjunto Auditorí Teatre Nacio
nal, la reforma del puerto, la modernización del aeropuerto y sus
accesos, el centro cultural contemporáneo de la Casa de la Cari
tat, el enlace de los cinturones con
Montgat (desde la Trinitat) y El
Prat (desde la Diagonal). el “ca
bleado” de la ciudad para la teledistribución. .. En fin, el conjunto
de actuaciones previstas para poner a esta ciudad al nivel que se
merece.
En los próximos meses veremos
hasta qué punto nuestras más que
justificadas esperanzas se cum
pien.
PASQUAL MARAGALL

Lt INLRØI* fl’K

E.I*W%-tJ.% ftOf

Cotización bursátil:
la mayoríade edad
de unasociedad
E. Fondevila Roca
Barecelona, 1988
80 páginas

Jaime Ruiz Cabrero, smndi
co de la bolsa de Barcelona,
explica en el prólogo de este
libro que la introducción de
una empresa en el mercado
bursátil es como alcanzar la
mayoría de edad. La compa
ñía que adopta esta decisión
sabe que la cotización de sus
acciones estarán al acceso de
un público anónimo y que, el
tratamiento fiscal, será distin—
to. Eduardo Fondevila Roca,
doctorado en Ciencias Económicas, dedicado a la docencia y autor de varios Ii
bros, fue considerado en 1981
uno de los cien expertos fi—
nancieros españoles más destacados.

Generalitat y
Administración
central participan
sólo con un 36 %
del total
de los fondos
El Ayuntamiento
reclama mayor
aportación
de las otras
administraciones
tado y la Generalitat cubren tan
sólo el 36 %de la inversión, cuando lo normal en infraestructuras
de este tipo, sean cinturones,
puertos, colectores o instalaciones
deportivas, es que o el Estado o la
Generalitat —segúnlas competencias— o los dos juntos, cobran
como mínimd
de la inversión.
En particular el esfuerzo de la
Generalitat es realmente modesto,
aunque muy de agradecer (un
12 % del total). Comparativamente la Diputación de Barcelona
hace una aportación más merito
ria, en relación con sus competen
cias. En cuanto a instalaciones deportivas —yno sólo en Barcelona,
sino también en Granollers, Terrassa, Badalona y otras ciudades
de la zona metropolitana— la
Diputación realiza una inversión
mayor que Ja de la Generalitat.
Creo que esto no es totalmente
justo. Que Barcelona dé un salto
adelante en sus infraestructuras es
algo que interesa no sólo a los ciu
dadanos de Barcelona, sino a Cataluña en su conjunto, y a España
entera también. Esas infraestruc-•
turas las van a usar más de una vez
ciudadanos de fuera de Barcelona.
Y en todo caso van a servir a los
intereses del conjunto, no sólo du

MOLINOSdela
—t)

2 HP

deade 10.600 pts. ,

solicitamos distribuidores

masalles

La historia del
billete verdecontada
por un especulador
André Kostolany
Planeta

Barcelona. 1988
239 páginas

¿... Y qué hace el dólar? Es
una pregunta que esta en la
mente de numerosos políti
cos, economistas, ban4 uero, y
en la de todos los que partici
pan en eljuego de la Bolsa.La
trascendencia del valor del
“billete verde” en la economía
mundial y en la politica monetaria de los países queda
ampliamente reflejada por
André Kostolany, especula
dor en la bolsa desde hace
doce lustros y periodista espe
cializado en temas bursátiles.
El autor explica que no existe
una ciencia exacta para caicu
lar el valor de las divisas porque el que la cotización de
ésta er concreto suba o baje
depende de un sinfín de fac
toros externos. Por ello, sólo
existen interpretaciones. Esta
publicación no pretende ser,
como é afirma, un libro científico sino “una recopilación
de conversaciones de sobre—
mesa que reflejan mis ideas
sobre el dólar de ayer, de hoy
y de mañana”.

Alcaide de Barcelona

cou NOCTURN;0]
STUCOMGran Via, 633
T. 301-56-9.6

c/ BALMES75 08291 RIPO LST

(BarreIora)

tfno (93) 692 09 89;1]

LIMPIEZADESOFAS
ELECTRICIDADCASTELLVI,S.A.
anuncia cambio de domicilioen C.
Florids, 8 segundode Cornelláde
Llobregat

Per ul TeuerMón
VALMESUNAACCIO
QUEMILEXCUSES

18 ALUMNOS
Desde 1956- Internado - Media pensión - Cocinapropia- Autocar

COLEGIO DEL SALVADOR
PARVULARIO

* Hl$L
*

*

CATAUJNYA*
* *Sl(JDARJs
ç(_!t

moquetas ytapicerías
en general
Servicio a domicilio
LIMEX. Tel. 849-54-46

?OIÇ

-

EGB

-

BUP Homologado

Centro Mixto — Profesores especializados— Riguroso control
c. TeodoroRoviralta,1,torre(juntoAvda.Tibidabo,finalSalmes1.
Tel. 417-01-10

21 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10360">
                <text>1147</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10362">
                <text>Barcelona se esfuerza por conseguir un memorable 92</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10364">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10366">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10367">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10370">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10371">
                <text>Jocs Olímpics</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10372">
                <text>Barcelona </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14373">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40355">
                <text>1988-10-01</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10361">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10363">
                <text>Alcalde de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1173" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="493">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1173/198809d_0101.pdf</src>
        <authentication>ff28f3452764c5a22c3f85a0881d8685</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42167">
                    <text>R

2G3

ESTI M[.DO

.,E.;OR ALCALDE DE S:-:ANG':&lt;iI,

SEÑORES

MIEMBROS DEL CONSISTORIO DE LA CIUDAD DE SHANGHAI, SEI' ?OR
EMBAJADOR DE ESPATA, AMIGOS,

EL "PROTOCOLO DE ACUERDO" QUE SUSCRIBEN SI- T.ANGIIAI Y
BARCELONA -HAY C'UL CO'i1SIDERARLO COMO EL INICIO DE UNA.
ETAPA DE COIdOCI::-IEIdTO MUTUO Y DE CCLABORACIóN, QUE AMBAS.
CARTEE JE,.E_,U n - 1 CONDUZCA .A UN i?Ro&lt;&lt;:IMO HERMANAMIENTO
?TO Y
U:1A 77tUC T 1l7 =a_

7(7,77-70,y7,
.I.^ll:aa

1,.-„-,

_,•.y
L'1- _
^.^ _' 1J •

`;N OCASIONES cono ÉSTA ES iiABITUAL RïFERIRSE A LAS
SEMEJANZAS nUE lil:ISTEN ENTRE LAS CIUDADES CUE ACUERDAN
ESTABLECER LAZOS DE AMISTAD Y DE COLABORACIóN.

YO NO DUDO DE QUE EXISTEN TALES SEMEJANZAS ENTRE
NUESTRAS CIUDADES. INCLUSO PODRÍA SE Ñ ALARLES. ALGUNAS
SIMILITUDES IMPORTANTES ENTRE SHANGHAI Y BARCELONA QUE
TIENEN SU ORIGEN EN LA COMÚN CONDICIÓN DE CIUDADES
PORTUARIAS Y DE CAPITALES COSMOPOLITAS, CULTURALES Y
ECON6MICAMENTE DESARROLLADAS.

PERO ES INNEGABLE QUE TAMBIÉN EXISTEN DIFERENCIAS
ENTRE SHANGHAI Y BARCELONA. LA GEOGRAFíA Y LA HISTORIA
rt^
'B
T ^ EXPERIENCIAS
TUVIERAN
CIUDADES
IJDADES
^L'L T?-'.i_1
:HAM?.
±. HECHO
CLLC ^^.^is
A'1,1BAS
DESARROLLOS DISTINTOS.

y

�PRECISAMENTE POR ESO, CREO.OUE TIENE EÉRITO E
INTERÉ S

QUE INI CIEMOS ESTA ETAPA DE CONOCIMIENTO Y DE

COLABOPACI6N. LAS 'DIFERENCIAS PUEDEN SER TANBI{2 UNA

FUENTE QUE GENERE EERIOUECINIENTO EUTUO.

SIN DUDA nNE

PODREMOS . INTERCANVIAR

NUCHAS

EXPERIENCIAS Y Des ENCONTRAREMOS NUMEROSOS CAMPOS EN LOS
QUE COLABOIN R.

EARCELONA

SIDO TRADICIONALMENTE, E SE PROPONE

CONTINUAR SIÉNDOLO E N

EL FUTURO, UNA CIUDAD ABIERTA QUE

HA NECEO DE PUERTA A EUROPA Y AL

NORTE DE AFRICA PARA

ESPAQ A Y LA. PENÍNSULA IBÉRICA EN GENERAL. TAMBIÉN
NUESTRA BUENA' RELACIoN CON -A RICA HA SIDO UNA
CONSTANTE. BOSTON, SAO PAULO, MONTEVIDEO Y BUENOS AIRES
SON CIUDADES CON LAS QUE .BARCELONA MANTIENE RELACIONES
ESPECIALES.

BARCELONA S6L0 PUEDE SENTIRSE PLENAMENTE REALIZADA
DESDE ESTA FUNCI6N DE PUERTA Y PUENTE ENTRE PAÍSES,
CULTURAS, CONTINENTES 7 CIUDADES. .

.

PERMÍTAME SR. ALCALDE QUE LES OFREZCA LA AMISTAD Y
LA COLAEOPACI¿N DE BARCELONA COMO UNA PUERTA Y UN PUENTE
PARA EL GRAN DESARROLLO Y LA SABIA ABERTURA

A. MUNDO QUE

SHANGHAI ESTA EFECTUANDO COMO . AVANZADA DE XINA.

�IUY T:_ P ORT AN TE PARA FELICITARSE POR
UU7

HAY OTRA
LA

I;ICIATIVA

QUE

TO".A_;

NUESTRAS CIUDADES.

EL DESARROLLO DE LAS RELACIONES ENTRE LAS CIUDADES
ES UNA APORTACIóN POSITIVA A LA CAUSA DE LA PAZ.

LAS CIUDADES SON Y HAN SIDO SIEMPRE LUGARES DE
ENCUENTRO,

DE -INTERCAMBIO

Y

DE

DIALOGO.

ESTA

CA RACTTRÍSTICA FUNDAMENTAL DE LAS CIUDADES EXPLICA QUE
__ISTORIC MENTE HAYAN „_DO UN FACTOR DE PROGRESO Y DE
CULTURA.

Y

ES EN ESTAS POSIBILIDADES D1 ENCUENTRO, DE

INTERCAMBIO Y DE DIALOGO QUE BRINDAN LAS CIUDADES DONDE
RADICA EL ENORME POTENCIAL DE QUE. QUEREMOS
DESARROLLAR ENTRE SHANGMAY Y BARCELONA EN BIEN DE LA
PAZ, LA AMISTAD Y EL DESARROLLO MUTUO.

LOS CONTACTOS DIRECTOS QUE HE TENIDO COD? USTEDES
:DURANTE ESTOS DIAS ME PERMITEN AUGURAR QUE NUESTRAS
ESPERANZAS SE VERAN CORONADAS POR EL f,XITO Y QUE
;;'AIGHAI Y BARCELONA PODRAN CELEBRARLO.

MUCHAS GRACIAS.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16959">
                <text>4079</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16960">
                <text>Signatura de "Protocol d'acord" entre Shanghai i Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16961">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16962">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16963">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16964">
                <text>Minghang, Shanghai, Xina</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16966">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22243">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23514">
                <text>Shanghai</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23515">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23516">
                <text>Cooperativisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23517">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23518">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23519">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40786">
                <text>1988-10-05</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43410">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16968">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="7020" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="5832">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7020/19881021_QueenElizabeth_PM.jpg</src>
        <authentication>803e06ca786426cb5f8633934d30f7b3</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105179">
              <text>Color, paper revelat</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="46">
            <name>Relation</name>
            <description>A related resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105176">
                <text>Notícia a beteve: &lt;a href="https://beteve.cat/societat/reina-elisabet-ii-anglaterra-visita-barcelona-1988/" target="_blank" rel="noopener"&gt;El dia que la reina Elisabet II d’Anglaterra va visitar Barcelona&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105177">
                <text>Notícia a El Periódico:&amp;nbsp; &lt;a href="https://www.elperiodico.cat/barcelona/20220911/visita-isabel-ii-barcelona-1988-75219308" target="_blank" rel="noopener"&gt;El dia que Isabel II es va enamorar de Picasso i del Cobi a Barcelona&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105178">
                <text>Notícia a Metropoli: &lt;a href="https://metropoliabierta.elespanol.com/quien-hace-barcelona/20220908/asi-fue-la-unica-visita-de-reina-isabel-ii-barcelona/701680275_0.html" target="_blank" rel="noopener"&gt;Así fue la única visita de la reina Isabel II a Barcelona&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105183">
                <text>Notícia al diari Ara: &lt;a href="https://es.ara.cat/internacional/reina-isabel-ii-catalunya-visita-barcelona_1_4484782.html" target="_blank" rel="noopener"&gt;Petardos independentistas y camisetas de Cobi: el día que Isabel II visitó Catalunya&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105184">
                <text>Notícia a El País: &lt;a href="https://elpais.com/diario/1988/10/22/espana/593478006_850215.html" target="_blank" rel="noopener"&gt;La primera ovación&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105181">
                <text>Palau Pedralbes, Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105182">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105185">
                <text>Recepció dels Reis d'Espanya i dels Reis del Regne Unit a l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall i Diana Garrigosa a Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105186">
                <text>1988-10-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105188">
                <text>Garrigosa, Diana, 1944-2020</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105189">
                <text>Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105190">
                <text>Sofia, de Grècia, reina, consort de Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105191">
                <text>Isabel II, reina d'Anglaterra, 1926-2022</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105192">
                <text>Felip II, d'Edimburg, príncep, consort d'Isabell II, reina d'Anglaterra, 1921-2021</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105193">
                <text>Alcalde</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105195">
                <text>Relacions internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="106077">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105194">
                <text>Barcelona (Catalunya). Ajuntament</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105180">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="7024" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="5838">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7024/30_QueenElizabeth_PM_BCN.jpg</src>
        <authentication>b1216cd6f15e9e53f08b5541fbcf49ea</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105272">
              <text>Color, paper revelat</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105263">
                <text>Reina Isabel d'Anglaterra i Pasqual Maragall al Saló de Cent, Ajuntament, Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105264">
                <text>Barcelona (Catalunya). Ajuntament</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105265">
                <text>1988-10-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105267">
                <text>Isabel II, reina d'Anglaterra, 1926-2022</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105268">
                <text>Alcalde</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105269">
                <text>Relacions internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105270">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105271">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="46">
            <name>Relation</name>
            <description>A related resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105274">
                <text>Notícia a beteve: &lt;a href="https://beteve.cat/societat/reina-elisabet-ii-anglaterra-visita-barcelona-1988/" target="_blank" rel="noopener"&gt;El dia que la reina Elisabet II d’Anglaterra va visitar Barcelona&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105275">
                <text>Notícia a El Periódico:&amp;nbsp; &lt;a href="https://www.elperiodico.cat/barcelona/20220911/visita-isabel-ii-barcelona-1988-75219308" target="_blank" rel="noopener"&gt;El dia que Isabel II es va enamorar de Picasso i del Cobi a Barcelona&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105276">
                <text>Notícia a Metropoli: &lt;a href="https://metropoliabierta.elespanol.com/quien-hace-barcelona/20220908/asi-fue-la-unica-visita-de-reina-isabel-ii-barcelona/701680275_0.html" target="_blank" rel="noopener"&gt;Así fue la única visita de la reina Isabel II a Barcelona&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105277">
                <text>Notícia al diari Ara: &lt;a href="https://es.ara.cat/internacional/reina-isabel-ii-catalunya-visita-barcelona_1_4484782.html" target="_blank" rel="noopener"&gt;Petardos independentistas y camisetas de Cobi: el día que Isabel II visitó Catalunya&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105278">
                <text>Notícia a El País: &lt;a href="https://elpais.com/diario/1988/10/22/espana/593478006_850215.html" target="_blank" rel="noopener"&gt;La primera ovación&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106096">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105273">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="7027" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="5841">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7027/19881023_StephenHawking_PM.jpg</src>
        <authentication>be748d577331af063fe186fabc084106</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105315">
              <text>B/N, paper revelat</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105305">
                <text>Maragall enesenyant al científic americà Stephen Hawking el Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105306">
                <text>Barcelona (Catalunya). Ajuntament&#13;
</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105307">
                <text>1988-10-23&#13;
</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105309">
                <text>Hawking, Stephen, 1942-2018</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105310">
                <text>Alcalde</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105311">
                <text>Relacions internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="105312">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105313">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105314">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.&#13;
</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="46">
            <name>Relation</name>
            <description>A related resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105317">
                <text>Notícia a La Vanguardia:&lt;a href="chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE08/HEM/1988/10/24/LVG19881024-001.pdf?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener"&gt;Stephen Hawking visita Barcelona&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="105316">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="7230" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="5972">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7230/202060910_021.jpg</src>
        <authentication>606920d558281f919f77d26cc5ffe0cc</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="3">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="16">
                  <text>09. Alcalde de Barcelona</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="82">
              <name>Temporal Coverage</name>
              <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="17">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35670">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35671">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111740">
              <text>B/N, paper revelat</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="111741">
                <text>1988-10-24</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="111742">
                <text>Espejo, Antonio</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="111743">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="111744">
                <text>Pasqual Maragall rebent al Cobi (1988)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="111745">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="111809">
                <text>Cobi</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="111810">
                <text>Alcalde</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="111811">
                <text>Jocs Olímpics</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="111835">
                <text>Nominació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="113034">
                <text>Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="111746">
                <text>Arxiu familiar Maragall-Garrigosa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="111813">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="111814">
                <text>L'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, obre la porta del seu despatx a l'Ajuntament al Cobi, la mascota dels Jocs del 1992, que inicia 'regnat' després del final dels Jocs de Seül el 1988. La fotografia titulada 'Passa, Cobi, benvingut', d'Antonio Espejo, publicada el 24 d'octubre del 1988, va rebre el segon premi en l'apartat de Política i Societat de la setena edició de Fotopress.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="46">
            <name>Relation</name>
            <description>A related resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="111815">
                <text>Notícia al El País/Quadern:&amp;nbsp; &lt;a href="https://elpais.com/cat/2016/10/17/album/1476693792_678688.html" target="_blank" rel="noopener"&gt;&amp;nbsp;L’anunci de Barcelona com a ciutat olímpica fa 30 anys&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="111747">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1174" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="706">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1174/19881102d_00313.pdf</src>
        <authentication>efcf020fae740524cf2f945fec4b6fba</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42379">
                    <text>Contitució del Consell General del Pla Estratègic Econòmic i
Social de Barcelona.
Paraules de l'Excm. Alcalde, Sr. Pasqual Maragall.
Saló de Cent de la Ciutat

Barcelona, 2 de novembre de 1988

�CONFERENCIA SR. ALCALDE CONSTITUCIO CONSELL GENERAL DEL PLA
dia 2 de NOVEMBRE DE 1988

Moltes gràcies Sr. Conseller per les seves paraules, per la
seva presència avui en aqui,

pel

que això representa per tots

nosaltres. Moltes gràcies Sr. Cecchini, per la seva exposició,
necessàriament breu, però. crec que sintètica i clara del que
comença ja a ser una teoria general d'Europa que entre tots es va
fent i es va construint.
1

Jo voldria dir, avui, a les institucions que estan aqui
reunides, veient-les en aqui, que segurament mai en la història
dels darrers anys hi ha hagut en aquest Consell de Cent una cosa
més semblant a aquell Consell de Cent que va donar nom a aquest
Saló.

Crec que vostés representen, que tots representem, una
ciutat des de l'angle dels interessos personals, sectorials,
col.lectius, de cadascú, de cada institució i, que en definitiva
aquella balbucient, jo diria, democràcia de la baixa edad mitja
s'acostava una mica justament a això.

Un lloc on tots les interessos estaran presents per tal de
determinar el seu futur, per tal de determinar quina era la seva
contribució a les empreses nacionals, a les guerres de conquesta
en aquell moment expansiu, inclús des del punt de vista militar,
quina era en definitiva, la:governació;d'aquest •territori ample
que : s'en.deia el Consell

�Ja saben vostés que en a la història d'aquesta ciutat, la

discusió sobre com es `constituïa el Consell, com es constituïen
els disputats i els consellers generals, com s'elegien cada any,
perque s'anavan canvien cada any els consellers en cap, van ser
l'eix vertebrador pràcticament de tota la història política de la

ciutat i, pràcticament, jo diria també de Catalunya.

La busca i la via dels diferents sistemes d'inversió,
diferents interessos socials, van ser els que s'expresaven,aqui,
les relacions entre aquestes classes i grups i la monarquia. Tot
aixó va ser pràcticament, jo crec, l'eix de la política
barcelonina i catalana de molts segles.

Han passat molts anys des de tot allò, han passat moltes
coses en aquest Saló i fora d'aquest Saló. Un dia a l'any 1714
una colla de regidors, de consellers en aquell moment, es van
juramentar en aqui, encara hi ha un gravat que ho recorda en aqui
en aquest espai central, i van sortir al carrer per defensar els
drets del Consell de Cent, els drets en definitiva de Catalunya.
Va haver-hi una derrota, va haver-hi una recuperació. Res no
amaga el fet de que aquest gòtic esplendorós que tenim aqui,
encara que Saber va marcar el final d'una etapa d'expansió
secular de la ciutat.
Avui a la llotja de València, aquest mati,

jo pensava

veient aquell gòtic abarrocat- esplendorós valencià

casi ,diria

fins a quin punt no es veritat que a nosaltres quan va arrivar,

2

�'no ja al 1714 sino abáns, ens va arribar un cert móment de parada
històrica. Han .páStát : els :, anys
a arrivat el segle XIX . ha
–
--..-artibat la industriálització 6e la qual 'áqui se, n'ha parlat,
perque és la base del nostre pais, de la nostra ciutat. Una
-,
durailt 15 segles va .está encerclada en unes múrálles
:de-possem 10 Km2. 15-","-seglee,' volgúem-ne sortir i que no-sortia
-.
, _ ,_
•,
:„,_
mai per raons d'impoténCia física, econòmica, militar,
d'imposicions exteriors i que aleshores précticament en 50anys,
els anys que van de 1860 a 1910 multiplica el seu espaide 10
_

&lt;

Km2. a 90 Km2.

I aqui en aquest Saló, vostés veuen les banderes de Gracia,
de San Marti de Provençals de 1897 de Sants, de Sarriá de Sant
Gervasi, van anant ser tragats, englotits, per aquest creixement
de la ciutat que no era un creixement devastador solament, sinó
que era també, en definitiva, el cumpliment d'un desitg històric
d'una ciutat que volia més, que podia ser molt més del que esteva
sent. Però, jo haig de dir, que ja en aquesta primera expansió i
1

en aquesta primera onada que segurament no es va planificar, no
hi havia un Pla Estratègic en aquell moment, però esteva

•

segurament programat en el cor deis ciutadans, deis més animosos,
deis més actius i els preus i els costos que es van pagar per
.

,

•

,

•

aquella .. expansió • van
'emblemàtic-

molts

i molt

aqüellaeXpiiái6,.'„üe..::et

va,donars'lloc_a ,1„.-.existencia

qUe el moment

elevats
.

•

.„

.

l'exposició universal del 88
era pes mes

enllà dér:que : . esél'céntre delyropiPoble_NOuuna'cosa
ens podem enorgullir com a ciutadan s '. l 'ya donar lloc després al

�Camp de la Bota i va donar lloc a una colla d'infraciutats que
eran el cost de la ciutat que s'estaVa creant.
-,
Va venir una segona generació de 1910 a 1936 que és el gran
trencall, el gran trencament de la ciutat, de la societat, del
pais, de tota Espanya, , d'Europa en definitiva, si pensem bé. I en
aqui una altra generació •va fer un altre impuls important cap
1
endavant centrada en l'entorn si voleu a l'any 29, podiem centrar
en diversos moments, peró l'any 29 va ser també un moment
emblemátic d'aquesta generació, d'aquest periode abans d'entrar
en la gran crisi deis anys 30. 1 aquella expansió i aquella
conquesta de MontjUIc i aquella, urbánització-de MontjuIc que es
va quedara mig fer, però que es va engegar, .té també un cost.

I si ara anem a , la Zona Franca i vostés veuen les cases
barates, el barri d l-Eduard : 'Aunós i veuen Can Tunis i els que
coneixien Can Valero, perque ara no hi és Can Valero, sabran que
• la ciutat tot i amb la seva empenta i els seus palaus nacionals i
el seu Palau de l'Exposició i la Fira, van tenir de pagar un cost
molt elevat els ciutadans de la ciutat per aquella exposició.
Va venir finalment el periode del 39 fine al 75 el periode
de la dictadura, en que aquesta
. . ciutát-de fet: . pasa de 90 Km2. a
; - 470 Km2. pasa a . convertilr- -, en.uheinetrópolis' no precissament
esequilibráda&gt;internaiént„--.

d'equilibri en aquell

arnb un centré:qúe es malmet,

_profundament
afortunadament no del tot,

1

_

un- suburbi que és segurament . en

�$àl

qualitat

vida, en qualitat ur -dels pitjors
._

de

Europa

..

que en bona part ho 'continua sent

Hi ha hagut un creixement econòmic evident 'des de L'any 60,
des de l'any 59 en endavant fins a l'any 75, però

-és

evident que

el cost . ja;en aquest periode social, polític, moral, econòmic ,,va
ser extraordinari, urbanísticament també molt - important..
Avui ens plantegem, doncs el refer, el reconstruir. Primer
va ser el salvar, en la primera fase de transició democrática,
salvar tot el possible, els mobles que es puguessin salvar
d'aquella experiència de creixement devastador. Després hem
parlat de refer, de reunir, ara parlem de projectar, i no de
projectar qualsevol paper, sinó realment de fer físicament la
ciutat, que segurament estava darrera ,els somnis de totes
aquestes generacions seculars de ciutadans. que volien el millor
per Barcelona i ademés, de fer-ho sense admetre, no dic sense
pagar costos, que s'ha s'hauran de pagar, però sense admetre que
la distribució dels costos que s'han de pagar sigui esbieixada i
recaigui sempre de la mateixa manera, de la mateixa forma i en la
mateixa gent.
Per tant s'imposa una aliança social, que jo crec, que ha
,
ta Ciutat sempre que
estat en e'l` cor 'dels;millors moments d'aques
:aquesta ciutat. ha anat endavant
classes ,.primer meñestrais,`

^sigut;:perque hi-ha

artesenes, ,obreres amb

a

t

".:unes

una voluntat

d''empenta, de ;;-1`1-uita

�però, . de .`progrés
una classe professional ilustrada que ha sapigut veure en ` el
'poble' ° el seu mil lor , aliat&gt; d' aqüesta ciutat, quan la gent de ;°dalt
:no • s'ha esbarat, no s'ha espantat, no 'ha tingut que demanar
l'ajut del garrot per contenir la situació, sinó que ha confiat,
ha apostat en el -futur i ha apostat en la gent. Aquest

'la

el

moment en que ara ens trobem, &gt;és necessari construir aquesta
aliança no li vull donar un caràcter rimbombam, sinó
senzillament un compromís, un pacte, com tants n'hi han hagut en
aquest pais, per anar endavant entre un poble treballador que veu
amb esperança i amb temor, al mateix temps el que representa el
futur, el que representa. el 92, el que representa Europa, el que
representen els grans projectes que Barcelona té al davant
d'altra banda unes classes mitjanes i empresarials í
professionals que en aquest moment senten el gust de l'aventura,
afortunadament, un alt-re cop.
ï Sense premiar el risç i la innovació no hi ha cap
possibilitat de que Barcelona vagi endavant. Barcelona ha de
preveure en els seus codis morals que aixó sigui possible, que
aquells que arisqueñ. més, que innoven més, que són mes capaços de
dibuixar el futur
personal, si cal,

d'apostar pel

futur amb la seva

fortuna

quin premiats.

..
;..
,
. .
s evident, tanmateix, que sense q

.

, .....

l`a societat sencere no

monti un sistema de participació en l'excedent així`
contrapesos per evitar que, justament, .aquest premi en

de
el

risc

�•

es converteixi en una base de poder social i econòmic. Si això no
és així tampoc aconseguirem alió que voliem, i el creixement serà

ofegat . pels mateixos que el van iniciar.. Es per ``' això que
s'imposa una aliança com la nostre, una aliança social com la
millor tradició que aquesta ciutat ha posat de relleu al llarg
segles.

I quan parlo d'aliança social no parlo només de capital i
treball, no parlo només d'això, parlo també de que s'ha d'estar
vigilant no només contra les concentracons de poder econòmic,
també contra las concentracions de poder polític, per tant, de la
vitalitat d'un moviment de ciutadans que ha de saber en cada
moment discutir i participar de les transformacions que aquesta
ciutat esta veient. Sabent que si no hi han transformacions no hi
haurà res a repartir i no hi haurà res a discutir i no haurà
ciutat. que podem gaudir, però sabent al mateix temps, que
cadascú té el dret i casi diria la obligació, d'expresar quins
són els seus interessos en cada moment, i estic pensant també en
les dones, els joves i la tercera edat. Estic pensant en un atur
en aquesta ciutat que, afortunadament, des del punt de vista
d'atur juvenil ha baixat sensiblement en els últims dos anys, que
es maté en una cota altíssima en els joves i en una cota molt
alta en les dones que són avui el 50% dels nostres parats, quan
com vostés saben només un . terç de la nostra població activa és
femenina, lo qual vol dir que en bona mesura l'atur que tenim són
dones que estan buscant treball i no en troben,
d'una forma regular en el mercat establert.
7

no en troben

�Joves que no el trobeñ, dones que no el troben, dones qu
definitiva, `en

páis :en aquests del Nord en que.. ens

en

volem

entrada en e1 mercat de

integrar °i ens

activa, homes u. dones i en

, treball. Suecia

definitiva la seva riquesa

mateix temps la seva igualtat, jo
bóna mesura en aquesta sabiesa i. en

crec, van precissament
á.

~aquesta distribució...

Una jubilació que es va anticipant, per tractar d'evitar els
problemes de l'atur.-per.ò que deixen sense, moltes vegades,
possibilitats .d'acció

a,

bona

aquells que encara en tenen

mesura la capacitat.

El. Pla Estratègic

ciutat, més que una formula, més

que una nova planificació ha de, ser, jo crec, com s'ha dit, :en la
declaració de les institucions, una eina per identificar
obstacles, estrangulaments, problemes, i al mateix temps
potencialitats. , Una eina per saber què hem de fer a1 mercat
financer en aquesta

què passa amb la ciència en aquesta

ciutat o per què no progresa més el que és la investigació, la
bàsica i l'aplicada," què passa amb la Universitat i la seva
relació amb la societat en conjunt; què passa amb 1 atur:femení;
1 centre` -d'una '.ciutat, ho .deia ,el. Sr.
com s' ha"..:de. refer
.
Cecchini,` els' ciutadans :; s' en &gt;: van';,deT ;çentre, .. abandonen:centre

d'on va néixer tot, aquest centre' de 10 Rm2 que va ser l à base de
..
..
-hem
de primar
nostres
:
comunicacioàs,
de
fer,;amb
les
hem
tot; què
,.

..

..

• ...

."/Y.. ,°iáTr:^áv`'`•4.Ái:^Sr". "3 -.

...

..-.

c_2

�la velocitat d'ample de via, i ",per tant, en definitiva les
mercaderies, el port, la connexió mercantil amb Europa; què hem
de fer perque mes i. mes comunicacions des 'del=punt de vista aeri
es deturin en el nostre aeroport; què hem de fer perque el nostre
port finalment arrivi a ser aquesta porta d'entrada a l'Europa
del Sud del Mediterrani nord occidental, i comenci a fer ni que
sigui mínimament la competència juntament amb els altres do s .
grans ports d'aquesta regió en els del nord d'Europa; perquè un
dia Milano decidí tenir el seu port a Rottderdam; què hem de fer,
que hem de fer en matèria de comunicació parlada i visual, es que
aquesta ciutat ha de tenir un sistema de fibra òptica de
cablejat, es que ja ,: les experiències que hi ha internacionals no
ho acosellen, potser.

Hem de saber -ho, hem de saber si aquesta ciutat subterrània
del cable, dels tuneas, dels que parla cada vegada més, el seu
compatriota Tognoli, el Ministre de les Arees Urbanes d'Italia,
que s'esta planificant també a Tokio, és una cosa que en el futur
ens haurà d'interessar al voltant de l'any 2000, o si no és
aquest el cas, si el que estem necessitats d'estudiar i de
decidir eón encara qüestions que atanyen a la nostre superficie,
en el nostre territori, a la seva extensió.
Jo voldria dir, per a ,cabar,::,que Barceloa té una :clara
s si

ecuació formulada, . que

no sabem optar per al nostre lloc a Europa, si no sabem
identificar exactament qué es el que podem fer, en el millor dels

^_._^-.4f'^M

.xy^:

?'.

.."-.-

,

•h?e^Yt ...r......:•-.

. ..`.

^

.:r.i.. ^^.€.1.^.. -.znr.r,^`^^.^"9•-er.^ar.

^^.M7s.:^;'.:i•'.ryr.y^..^::^f`..:.

.. .r,^....aP.^';a;Y

,.......-",i

.r'+,tF:.^

�..,

•.

&gt;...

casos primer identificar-ho i segon aconseguir-ho.
Nosaltres som réáiistés sabem el que 'som 1- .sabem el gitie no
"som, sabem

:;franja ;aquesta que nosaltres hem parlat del
algunes .;vegades ," - ;&gt;el.' Sant Well que deia el pofessor
'zona d'atraccióo,:- d'atractiu des del -punt :': de

vista climàtic, des del punt de vista vocacional, des del punt de
vista de l'atmosfera industrial, universitari, etc. Ho és, des
de molts punts de vista. Però sabem també que en definitiva,
aquesta Europa que s'esta fent, és un gran mercat i és un gran
debat entre ciutats. Sabem que més enllà dels plantejaments
defensius, dels nivells d'admisnitració superior als de les
ciutats, els regionals, els estatals, que lògicament van a
defensar una mica peculiaritats, d'alguna forma, les ciutats fan
l'aposta per la europeiritat, per "la. universalitat, perque una
ciutat no té fronteres, una ciutat només viu si exporta, per
definició, no es pot menjar el_ que produeix, no fa ja productes
materials, és un centre de serveis terciari en bona mesura, i es
farà rica, i es farà' digne de les ambicions dels seus ciutadans
si pot més i més produir pels demés en el continent els serveis
que els demés demanen. Per tant, nosaltres veiem Europa con un
sistema de ciutats, un sistema : en el qual hi ha debat,
competència pacífica o bona entre ciutats, a veure qui és més
espabilat, qui s'en surt

veure qui innova m

a veure qui

actes
endavant

al mateix temps , 'el sistema d'aliances:de

ciutats:.

�Hi han moltes ciutats que han arriva
conclusió de que moltes coses que
'música-de
-` de

els ciutadans volen tenir:

uposem, no

poden tenir perque és

per les seves dimensions i s'han d'aliar amb unes altres
ciutats 'p

tenir les orquestrés qué desitgen, per exemple

l'orquestra jove d'Europa que Budapest, Viena i Praga estan finançant
atterços perque la volen tenir i saben que en una ciutat, cada vegada
més, els diners compten, els costos compten i:segurament li és

difícil a una ciutat financiar-ho. Per tant, competència entre
ciutats i també aliances entre ciutats, aquest és el futur
europeu.
Si Europa és alguna cosa, "Sr. Conseller, és un continent de
ciutats, Europa no és un continent agrari, l'Europa que té un
pressupost encara format amb el seu 65% per FEOGA per un Fons
d'Orientació Agraria, és per definició el continent urbà,
evidentment que va neixer com a continent agrari, perque primer
de tot s'havien de posar d'acord els agricultors i els estats,
que en definitiva, veuen en l'agicultura una mica la base del que
ha de ser la defensa nacional, i quan estan en aquestes
concepcions de defensa estatal, és lógic que primer vegin
l'agricultura com una base fonamental, i el carbó i l'acer, i
Europa va a ser inicialment.aixó, però avui en dia l'Europa
assolida dels seus,.origens

&lt;

molt ; legitimats en el

moment en :'que es va iniciar '.tot, , pòdèr

La gran potencialitat d'Europa és el sistema de ciutats, que

�és un sistema enormement car de mantenir, però, que nosaltres
estem convençuts donará més beneficis que costos si se sap
aprontar, si se sap-desarrollar i si cada una de las seves
ciutats, la nostre en particular, troben el seu indret, el seu
lloc i el seu objetiu. Es per aixó que nosaltres avui ens reunim
aqui en Consell d'Institucions de la ciutat, per mirar de tirar
endavant per aquest oárif i per mirar de contribuir positivament a
l'excedent net de l'Europa, de la Si Europa. •

Tenim entre nosaltres a l'emisor de l'informe del cost de la
nova Europa, i ha de saber que está en una ciutat que está
disposada a apostar pel cost i pel benefici de la Si Europa,
perque el benefici és més gran que el cost, i per fer-ho es
planteja un Pla Estratègic que no vol ser una planificació en el
sentit clàsic, tancada, sinó torno a dir-ho, una identificació
-dels punts d'avantatge, una identificació dels punts de
debilitat, una colla de mesures per solucionar les

segones i

aprofitar les primeres, i la formulació d'un programa social de
canvi, que permeti que la ciutat segueixi per aquesta via. Si ho
aconseguim, ni que sigui modestament, ens farem dignes de la
herència que secularment molts ciutadans barcelonins van
expresar, de vegades al carrer i moltes vegades en aquest Saló.
Moltes gràcies a tots.

2 dé novembre.dlv 1988
"
•

12

•

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16969">
                <text>4080</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16970">
                <text>Constitució del Consell General del Pla Estratègic Econòmic i Social de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16971">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16972">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16973">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16974">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16976">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21889">
                <text>Història</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23508">
                <text>Indústria</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23509">
                <text>Societat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23510">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23511">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23512">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23513">
                <text>Planificació</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40787">
                <text>1988-11-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43411">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16978">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="7083" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="5896">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7083/34_JosepCarreras_PM_Escenari.jpg</src>
        <authentication>61ff3020d93146266c2aa2325ed372f9</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="3">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="16">
                  <text>09. Alcalde de Barcelona</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="82">
              <name>Temporal Coverage</name>
              <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="17">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35670">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35671">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106180">
              <text>B/N, paper revelat</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106168">
                <text>L'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, lliurant la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona al tenor Josep Carreras</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106169">
                <text>Desconegut</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106170">
                <text>1988-11-06</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106171">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="106172">
                <text>Carreras, Josep, 1946-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="106173">
                <text>Tenor</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="106174">
                <text>Alcalde</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="106175">
                <text>Concerts</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="106176">
                <text>Música</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="106177">
                <text>Músics</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106178">
                <text>Gran Teatre del Liceu, Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106179">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.&#13;
</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="106181">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="7195" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="5950">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7195/20260813_018.jpg</src>
        <authentication>35b4fbf3940e72d65c10705c81f1ac79</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111401">
              <text>Color, paper revelat</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="111244">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="111245">
                <text>Arxiu familiar Maragall-Garrigosa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="111391">
                <text>Pasqual Maragall lliurant la Medalla d'Or de la Ciutat al tenor Josep Carreras</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="111392">
                <text>Desconegut</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="111393">
                <text>1988-11-06</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="111394">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="111395">
                <text>Carreras, Josep, 1946</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="111396">
                <text>Tenor</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="111397">
                <text>Alcalde</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="111398">
                <text>Concerts</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="111399">
                <text>Música</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="111510">
                <text>Armet, Lluís, 1945-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="111400">
                <text>Gran Teatre del Liceu, Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="111513">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1177" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="494">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1177/1988114d_00314.pdf</src>
        <authentication>7d7c5b3482774ccc29390957a759d6dc</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42168">
                    <text>PARAULES DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL
MARAGALL EN L'ACTE DE :
LLIURAMENT DE LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT AL MOLT
HONORABLE SENYOR COLL I ALENTORN

SALE DE LA REINA REGENT,
16 DE NOVEMBRE DE 1988

�MOLT HONORABLE SENYOR MIQUEL COLL I ALENTORN.
MOLT HONORABLE PRESIDENT DEL PARLAMENT DE CATALUNYA.
HONORABLES SENYORS CONSELLERS.
IL.LMS. SENYORS REGIDORS DE LA CIUTAT.
DISTINGIDES AUTORITATS.
SENYORES I SENYORS.

PODER AFIRMAR D'ALG11 QUE HA ESTAT ENSEMS I AMB PLENITUD
HISTORIADOR I POLITIC, DEU SER UN DELS MILLORS ELOGIS QUE ES
PODEN FER A UNA PERSONA.

PER E SI LA PERSONA ELOGIADA RESULTA QUE HA DEDICAT LA VIDA
AL CONEIXEMENT I A L'ENSENYANÇA MILITANT DE LA HISTERIA DEL SEU
PAIS, I HA VISCUT COM A POLITIC LES PAGINES MÉS INTENSES DE LA
HISTERIA RECENT DE LA PATRIA ESTIMADA, ALESHORES ENS TROBEM
DAVANT D'UNA PERSONALITAT EXCEPCIONAL.

AQUEST ÉS

EL CAS DE MIQUEL COLL I ALENTORN A QUI HE CONEGUT

COM A HISTORIADOR I COM A POLITIC, I NO SABRIA DIR QUIN DELS DOS
VESSANTS DE LA SEVA PERSONALITAT [l'HA FASCINAT MÉS.

COM A HISTORIADOR HA SABUT PENETRAR AMB AGUDESA I MESTRATGE
EXEMPLARS ELS FETS DE LA HISTERIA, SEMPRE SUBTILS I RESISTENTS A
DEIXAR-SE DOMINAR.

�COM POLITIC EL SEU NOM APAREIX VINCULAT, AME NOBLE
FIDELITAT, A UN DELS PARTITS HISTCSRICS DEL PAÍS QUE MS HA FET
PER SERVAR L'HONOR DEMOCRáTIC I CATALANISTA.

EN ELS ANYS MÉS FOSCOS DEL NOSTRE PASSAT IMMEDIAT, QUAN TOT
SEMELAVA ATURAR-SE I LES IL.LUSIONS DEFALLIEN, MIQUEL COLL I
ALENTORN VA MOSTRAR-NOS EL CAMí DE L'EUROPEISME, AMB PRIMERENCA I
SINCERA VOCACI6, BO I FENT UNA SíNTESI ENGRESCADORA DE
CATALANISME, FEDERALISME I EUROPEISME QUE CONTINUA AVUI PLENAMENT
VIGENT.

DESPR1S, QUAN HAN TORNAT ELS TEMPS NORMALS, MIQUEL COLL I
ALENTORN HA REBLAT UNA TRAJECTUIA VITAL, y&amp; RICA I PLENA,
,.‹91
POTSE AME EL SERVEI AL PAíS QUE 'MES DIGNAMENT S'ADEIA AMB LA
SEVA PERSONALITAT: LA PRESIDNCIA DEL PARLAMENT DE CATALUNYA.

DES D'AQUESTA ALTA FUNCI6 NO HA OBLIDAT LA CIUTAT QUE

ÉS

ALHORA CAPITAL I SERVIDORA DEL PAíS. SOTA LA SEVA PRESID¿.:NCIA
HONORABLE LA COL.LABOPACI6 ENTRE EL PARLAMENT DE CATALUNYA I LA
CASA GRAN HA ESTAT UN EXEMPLE D'ENTESA INSTITUCIONAL, I FAIG VOTS
PERQUe AIX2) SIGUI UNA CONSTANT PEL BÉ DEL PAíS I DE LA CIUTAT.

UN PAíS MAI NO

ÉS

PETIT SI ELS SEUS HOMES

SCSN

GRANS. AQUESTA

SENTNCIA DELS CLáSSI S TROBA EN MIQUEL COLL I ALENTORN LA SEVA
MILLOR CONFIRMÀCI6.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16999">
                <text>4083</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17000">
                <text>Lliurament de la medalla d'or de la Ciutat al Sr. Coll i Alentorn</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17001">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17002">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17003">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17004">
                <text>Saló de la Reina Regent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17006">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17007">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23492">
                <text>Biografies</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23493">
                <text>Història</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23494">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23495">
                <text>Coll i Alentorn, Miquel, 1904-1990</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40790">
                <text>1988-11-14</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43414">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17008">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2586" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1396">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2586/19881117d_00314.pdf</src>
        <authentication>1933b07db0bb0eb6b01e0eaea2c8f78b</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42992">
                    <text>CIUDAD ES TRATEGIC A

B ARCELO~A,

Conferencia
Alcalde

d el

: xcelentísimo

de _ Ba r ce lona,

Sr.

Pasoual Maragall, e n el Colegio
Mayor Mendel.

Madrid, 17 de novembre de 1988

�~ITXA

l

l

LA IMPORTANCIA ECONOMICO-FINANCIERA DEL SISTEMA MUNICIPAL DE
BARCELONA
El Avuntamiento de
que

aauello

Baracelona y sus entidades,

tiene

un

que alcanza a 210.000 nillones

de

global mente constituye el sistema munic ipal ,

presucuesto

2onsolidado

:~s

to

'-:abrá

=ecresentado en 1988

un

~or

qa sto

c1udadano d e Barcelona del crd en de l2s 1 22. 00 0 ne setas.

( ?roy ec to

130.000
sobre
el

de

Presupuesto

millones,

~ "'"'~
para (~
..:__/·

del Ayuntamiento

lo que representa un incremento del

sobre

el presupuesto homoaéneo de 1988 y de un 4.5%
r:orninal.

ll,vuntamien to

Sl
V

SUS

lO%

b ruto

~nesupuesto

entidades asciende ; -1 2 28.700
'---

del

millone s.

Las inversione s netas ascienden a 63.337 willones).

Para
local

en

imcorte
Bruto

s ituar

la actuación económica del

e l contexto de la ciudad,
ag reaado

esti~ado,

sector

se puede

9resupuestario con el

público

comparar

Producto

el

Interior

y la proporción sobrepasa el 8 por ciento en

�•

l.l

FITXA l

las Drevisiones oara 1988.

La

economía

de

la

- -- - - - - - - - -

-

fundamental:

.'::ntr ~--

fuert e :

sistema/holdinq

del

ac tuación

c_iudad

- - -

1,

\

ha

---

representar un

tenido

nunicipal
una

sobre

la

--- --~-

característica

esfue~~sor

excepcional.
- ------------

--- -

•

#

l . 98~ ·_· l. )88 ha habiC.o una 1nvers1 on sostenida muv
~n

20/ 2 1 por ciento del

ce

proporci o nalmen t e

la que se

~resuouesto.

~a

efectua d o

~uy

por enc1ma

&lt;
c,esae

otras

administrac1ones.

En si misma,

una actividad inversora de esta envergadura

se c o nvi e rte en una actuaciór1 de Sl1.E_1enfia. Es una actuación

---- --

de

suplencia

en

el

mismo

sentido

que

lo

responsabilidades asumidas por el Ayuntamiento de

son

las

Barcelona

en campos específicos tan siqnificativos como la CulturaJ _La
Enseñanza o la Sªnigad.

De la misma manera
historia

de la ciudad,

que,

en momentos muy concretos de la

el Ayuntamiento entendió que

tenía

�1.2

FITX}\ 1

que

:;.acerse

mantener

de unos serviclos

~ remover

y

oeriocto
ciudad

cargo

más

la

de

en

el

~~__:;___d_~_!_~2:_its

de

la

hacía

un

se ?Odían emoezar a resolver si

------··---------

para

capitalidad de Barcelona,

reciente !-',emes creido que

s ólo

suplencia

------- -----·-- ·- ---

se

------ ---- .

esfuerzo Rxtraordinario desde la propia ciudad.

".!.

--

lo

~1emos

corresoon di era
·-··--

espera

en

- - ----

~ec~o

a unque

~uchos

casos a lo

tipo
que

El

de

actuación

-----------------normaloente

de la Administrción estatal y de la

autonómica.

__....,____----'- ----'---~

..

_,

se

Administración

resultado obtenido en octubre de 1.986,
-~ ./'-. / '"'-.

Laussane,

el

---·--- "'"-··.-- ~---

en

cuando la ciudad fué designada sede olímpica, no s

ha dado la razón.

�F!TX2\ 2

2

"/

t\0"()
.

f;...

,.....

Y..Y

\~t\J"'1 ' \.)-1 \
¡J'v~

LA HlVERSION OLIHPICA

Resumen áe gastos
Directo Glímolco

Esta á o

Parcial no
Olímpico

estrictamen~e

To tal

24.724

79.975

104.699

Ge ne ra l it a t

8 . 6 97

46.762

55.459

Di:oc.~::.ción

5. 0 51

l. 93 8

6 . 999

.:..~ .

2.210
39. 8 24

S l. 502

91.326

COOB

97.021

200

97.221

Priv a dos

51. .318

31.230

82.548

~

( -i3a r na)

....;

3C ~J

.•• J •

228.855

(l·;c )

211.607

(1-tv)

440.462

( 44-o}
.

~o

se incluve

Se incluve

Túnel Vallvidriera

Cinturones

Aeroouerto

Auditorio

Puerto

Palacio Nacional de Montjuic

TGV o ancho europeo

Casa de la Caridad

Autopista Barna-Sitges

Centro Narcís Monturiol

r1etro Regional

Centro del Medio Urbano
Parcue Biomédico

1

�=

.

3

FITXA 3

LA ARQUITECTURA OLIMPICA
Las realizac i ones pa ra el
cara

tener

en

Barc elona

1

92 constitu yen una opo rtunidad

algu nas

muestras

de

la

meJ o r

arquitectura del momento.

.'\raui tectos

?rovecto

Villa Ol implca . .. . . . . . . . . . . ......... . Dohiqas, :-íarto re 11
"
Puiq -Domene ch.
Mackay,
Torre de Comunicaci o nes . . . . . . . . • . . . . . Norman Foste r.
Museo de Arte de Cataluya .......•.... Gae Aulenti .
Estadio Olimp ic o . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Vittorio Gr egotti.
Palacio de Deportes ... . . . . . . . . . . . . . . . Ar a ta Isozaki , Corr ea , Milá,
Margari t, Boixader.
Museo de Arte Contemporáneo ... . . . . . . . Richarj Meie r.
Auditorio . . . . . . . . . . . . ... ......•....•. Rafae1 Moneo.
Universidad del De?orte y
Teatro Nacional de Catalunya .. .. .. ~ .• Ricard Bofill

11,

'-Á.

~ c'..L.v-...C(

f ~·;:&gt;

\) UAA fe:.

• ~- 1\-ryv,A -~
. '\) \ ~ tL"5""\.4_cJ:

\1

f\.R_Ar-.....

. e;(,\."""~".().-~

rv;~ \,__¡;,)

1

. c_~~t!k

�FITX.n. 4

4

LA POSICION DE BARCELONA EN EL SISTEMA MUNDIAL DE CIUDADES
La

competencia

en tre territorios

·-·----

atracción

de

la

investigación

para asegurarse
la

?

producción

v

-~/'

la
los

servicios se libra actualmente entre ciudades.

/J!

E arc e lona. c:s el ot.m to de r2 ferenc ia
macroreq ión,
fase

la aue lueoo me referiré- que escá

a

celi:ada

-----------

estamos
2.000

~'.e reconvers 1on.
-----------

j ugando

el futuro

Barcelona

".!

responsabilidad
M fi!..'\.A-

. :e un terr i tor 10 -la

tü)

extrangulae,ienes

en

una

Se Duede decir aue ya

nos

de la macroreg1on para

que

es

muy

para con esta reg1on,

consciente

el

año

de

su

padece todavía

unas

peliqros@is que dificultan el despliegue de

sus funciones en la zona.

Por ejemplo, no tiene terminado ,

n1 en Darte definido, su sistema de comunicaciones .

Si que ,

en cambio,

- - - - -------- - - ----

la conexión de Barcelona con la red

de autopistas favorece a la ciudad.
---

-----

El Mediterráneo español

- -- -----

El

eJe

G~~~!g~~~!rcelona-Alqe~ir~onstituye una de las columnas

�:

4. l

;;'ITX1\ 4

dorsales de la Europa comunitaria. Pero oerJudica , y mucho,
f~rr~viaria

la mala conexió n
de

y

Barcelona

~uerto

con Eurooa aue aisla el

reduce la capacidad de

y

interc ambio

de

distribución ¿e la ciudad.

En

•l :7\ Undo

~~ a y

internacionales
ind ic2dor de l

Si

1.~84

áreas

S o~ vuelos

~~trooolitanas

i nterurbanos a esc ala mundial son

un

buen

ranro de una ciudad.

se ordenan en una lista

las cien ciudades del mundo
·------·---~ ~ ~--~"---------~

con más rutas internacionales,
Federal

de

Ale~ania,

se observa que la

República

Estados Unidos y Gran Bretafia

tienen

siete ciudades en la lista, Holanda y Espafia cua tro (Madrid,
•

--~------~---~----

T" o' O &lt;' •

·--~---T

-::.::::::=::::-·- ~-

con 177 rutas,
Palmas 60),

Barcelona

?alma de Mallorca 62 y Las

v Canada, Francia y Suiza tienen 3 ciudades. El

dominio de Euroca
- -· -·-- -----------·
evidente.

--

Todas

135,

las

en

c iudades

excecto Nueva York,

-----------------

la

jerarquía

mundial

de primer rango están

es,

!JUeS

1

en

Europa,

así como todas las ciudades de

segundo

�4. 2

FITXA 4

rango, excecto Montreal.

Sca6n

e sta

ordenación,

Madrid

ocupa el

luaar

numero

~- ---

veinte y Barcelona el treinta entre las grandes ciudades del
El lugar en la ordenación es importante ?ero tambi§n

mundo.

Ba rcelo~a
k .
ran.:1na.

Po r

aeropuerto,
y

funcionales,

ho ras

rol,

~ejorar

su

l~ car

en

eso s e ha insistido tanto en la auestión

el
del

ofrece macníf i e as condiciones el irr.a to lóq icas
con una abertura al tráfico del 95% de

disponibles.

-su

~u e

necesita

Y también

las

necesita la ciudad redefinir
--~------~---- --

que

es lo que,

con

carácter

general,

estudiando en la elaboración de un Plan Estratégico.

se

está

�5

FITXA 5

LA CAPITALIDAD

~~CROREGIONAL

Tradicionalment e

en buena parte de las

e ste

-

conce nto ya no es v álido,

que

cambiar

---

comunicaciones
de

la

definici6n

~unción

considerarlo

función

ciudades

han

ce nido

su

caracterí~-;¡cas-~inter~d".

-------

habría

~as

todas

El poder y la riqueza de una ciu dad ~epe~ji~~

"hinterland".

::oy

DE BARCELONA

actuales

la

dan

del

o,

todo

ca so,

del

nuev o

a la

en

alcance

ciudad

que

las

ce ntral,

articulación urbana del espaclo

y

y

de

en
las

especializaciones entre las ciudades.

(!V~" ~ Uf"" w)
Barcelona
eurcoea,

con

~±~rlede r

de

es
un

------del

de

una
360

macro-reoión
Kilómetros

y de unos 15 millones de habitan tes.

es un centro neurálgico de lo que

del Sur:

mediodía

/

radio de aproximadamente

Ba~.l...a..n.2,.

Barcelona

Norte

una capital natural

denominamos

una amplia región que comprende una
francés

y

una

porción

importante

franja
del

�5.1

FITXA 5

Mediterráneo

esoafiol.

Se trata de un perímetro

por Toulouse (Midi-Pyr&amp;nés),

delimitado

Zaraaoza, Valencia, Baleares y

Montoelier (Lanau&amp;doc/Rosellón).

Este

es oacio

~arcelona

Sur:

Zaraaoza'

o. 2 2 51

ti ene su peso demoaráfico
1.7 millones de habitantes (

0.57zt

Santa

Hosoitalet

Coloma

de Llobreaat

de Gramanet

0.135,

entrado

en

el

'/al encia 0.745,0,--"' h
0.295,
Sabadell

Badalona
O.185,

Te&lt;\'J.{fk
1

Toulouse 0 .325,

~ontoelier

0.120 y Perpifian 0.83.

La conexión interna por autop i sta es buena.
alejado

de Barcelona,

Toulouse,

se situa a poco más de

~---~·•••··-·~&lt;-··•• --•···-·n··-···-·· ---·-··•··'·--- ---- -- --- --'"- ----- -------- --~------- .____.

horas de viaje,

El punto mas

------------

________________ ,____,._.____ _____

4

--.. ··-·--......._.,

y cuando esté hecho el túnel de Puymorennes

quedará a unas 3 horas y cuarto, con lo que todo el radio de
la

macro-reaión

mismo tiemoo.

podrá ser cubierto aproximadamente

en

el

d.

�FITX.:&gt;; 6

6

EL PLAN ES TRATEGICO EC ONOMICO Y SOCIAL DE BARCELONA
!Iay
una

que s it u arse en la perspectiva

econom ía i:1 te rnac ional
--·
------- ~-------- ------· ·------

~---

a~ o

del

2.000,

q~_§_ _j.__I! te~depen dien te

---- - ---- -

v

co n

también

más comp et itiva.

nov i ernb r ~_ se

de

I::l

co:1stituy ó en Barcelon a

Consej o Gener al del Pla n Estra t é qico

------- -------------la

pa r ticipac i ón ,

-------·

junto

al

~conómic o

el

y Social, con

------- - - · - - - ---

Ayunta~iento,

de más

de

..-------

140

--- - . - .

entidade s e conómicas , cu ltur a le s y sociales.

Con

la

..J
"
• ,
~._.eClSlO n

Barc elona

se

como

San

F ran c isco,

Sinqapur,

Arn st erdam

- - ---'-

de

1ncorpora a l

o

Plan

gruoo mundia l

Chicaqo,

- - --

un

de

Roterdam ,

-- ---·- ----- -----

Toronto,

han

----- - - - -- - -- ------·-------

Ss tratéqico,
ci udades

Toa uio,

---

3p ostado

aue,
Milán,

p or

la

olanificación colec tiv a de s u f u turo.

El

Plan

es

un

instrumento

~ara

dar

c ontinuidad

y

amp litu d a l imoulso económico de la ciudad de Ba rcelona.

El

Plan

la

pretende

a segur a r y me jo rar el

mant eni miento

de

�6.1

l:'ITXA 6

dinámica de Barcelona en un futuro a medio nlazo.

Es

un

Plan oara la acción y la participación

desde

el

inic i o de to dos los aqentes económicos y sociales aue actu an

----

-

----

-- -- -

sobre l a ci udad.

,.~ aorovechar
las ooortunidades
::.r a ta de c2 tectc;r
~-.
·..-----

Se
~iene

la

Rñ rc e l o na,

g ener a ción d e

--

y --------de hacerlo colectivament e .
acti~idades,

ou e

No basta con

si n6 que hay que aseoura r el

entorno para oue sean re ntables.

A través del Plan Es tratéqico Barcelona pretende
..

el

f actor diferencial
---·····---··- -···-·- - - -

de la ciudad dentro del

.

ciudades e urooeo y

~

mu~dial.

definir

sis tema

de

�LA ESPECIALIZACION DE BARCELONA

//
/

/

Sn

s istema

el

~interacción

mundial

de

ciudades

produce

~oe

entre sus piezas que comporta competitividad

una
y

complementariedad.

este

r¡ arcc

"" s tanáar i:::: ación

'.'

la

es pecialización productiva.

Hay

actividades o §ectores emergentes en la industria

los servicios en que Barcelona puede tener posibilidades
""spec iali za rse,

y
de

hay otras actividades o sectores

que

po dri3.rnos

identificar como tradicionales o maduros,

en que

Ba r celona

cuenta con ventajas comparativas y con

y

elementos

de desarro llo pot encial todavía poco explotados.

Cna
integra

especialización
las

in iciativa.

tres

sólo puede ser hoy

"i !1:

investigación,

competitiva

si

innovación

e

�7 .1

FITXA 7

'J no

Por eso,
conseauir
de

ce

//

los objetivos que nos hemos propuesto es

0ue Barcelona y su área sean un imoo rtante centro

i~vestiaación

y de oroducción de nuevas tecnologías,

que

deben ser oromocionadas e ~· iniciativa .
..-----

-~
l.

'.1ercado

"
~
·_o:nun,

la
en

halla s i t uada

rec1o~

londinense) ,

( la

v

\

reglones

?Osición cen tral,

primera
el

n ue

.: omponen

el

en

ocup a el r- r1mer lugar

el segundo lugar en nGmero de
población

es

el

South

tercer lugar en aportación al

PIB

primera y la segunda en aportación 30n South East y la

East
(la
I lle 1

(

~~.-~-~ · decir, Londres y París).

Barc elon a

se

enc~ra

en inmejorables

condiciones para

convertirse en la/éapital económica y cultural de esta

gran

área eurooea de 15 millones de habitantes. Hasta el punto de
poder

afirmarse

sue

1

eco nómica en la aue Ear celona

por s u d imensi ón territorial,
habi tantes

-, r
..)Q

si esta área auiere

dotarse

ciudad central, ésta no puede ser otra que Barcelona.

de

una

/

�FITXA 7

7. 2

/
En

el

centr a l ismo

~ ien

'3 ntendido que nó se trata de

r e ~ional

p ropurmar

un

( s upran a cional) ?ara Ba rcelona, sinó de

esta b l ece r un s u bsistema equilibrado de ciuda des -dentro del
sist e ma europ eo de ciudades-, donde cada c iuda d tenga un r ol
as eg ur a do y Ba rc e l o na cumpl a unas funci o ne s de
~ ue

7

0n r e ce s ar ias en u n

c a ra c'::. ;: r í :=: t i c a s.

t e rri ~o ri o

c apitalidad,

de e s t as d i mensi o nes

�8

FITXA 8

LA COMPETITIVIDAD DEL AREA ECONOMICA DE BARCELONA

(Un

mercado directo de 3 a 4 millones de

aportación
catalana.
~ncima

La

de

personas;

de un 80% del valor afiadido bruto

una

a la economia

Barcelona experimenta un crecimiento del ?IB
l~

por

media e uroneal

atracción v la p royecc1on econom1ca d e Barcelona

van

ligadas a l a competitividad del firea económic a d e la ciudad.
Se tiene q ue ~valuar esta competitividad en relación con las
regiones

metr o politanas

europeas

de

caracteristicas

y

dimensiones similares.

De la comnaraci6n se desnrenderfi la actuación conveniente
para

amplificar

minimizar las

los

factores

extranc~alaciones

de

competitividad

y

para

y los déficits aue comporten

una posición competitiva desfavorable.

La comcetitividad de una firea se demuestra no sólo con
capacidad

nara atraer flujos

económicos

y

culturales

�FITY. .;

8

8 .1

---------·---------····

\

----.

----

-------

sinó también nor su caoacidad para proyectar flujos
exterior.
En una Primera aproximación podemos adelantar que alqunas
de

las pos i b ilidades a potenciar ce Barcelon a se situan

en

el campo de los servicios especializados a las empresas,

la

b ionedicina ,
la

la r-osición est ra tég ica en las comunicacio nes,

localizació~

d e investi;ación y de c2ntros de dec isión, y

la distribució:1 comercial.

----

�9

FITXA 9

FINAL
El

¡J royecto estratégico de convertir

~/Barcelona

en

una

/ //

capital

i nternacional

de

proyeccyon

mundial

interesa

/

evid e nte mente a Barcelona,
de

~ na

reg1on

f ina n ci a r,

s~

cue

amplia para

suficientement~

J no s s e rv1 c ios
~e

el es pac io regional y

convertiría e n el

~ quilibradanente

centro

s ostener,

oa r a

{ istribui6os en

suficiente calidad para atender las

/

:-:ece s i d a c:e s

ce

/

u na ':Xlbl a ción e :ügent e .
/

,~-Pero

j

e s~~~~-pas_a_e_l--e-s-·t_r_i_c_t_o_ _l_·_n_t_e_r_ é_s_ _ _d_e__

Barc e l o na ,

v

capacidad,

~ara

p osiblemente

-también hay

que

decirlo- su

convertirse en un p royecto que interesa

a

todo el ¡; a1s.

)
1

1

l
1

Quisiera repetir una idea que considero básica.
comoete nc i a e ntre territorios,
desde

una

d imensión

~ntre

política,

es,

raises

Hoy,

la

s 1 se conside r a

fundamentalmente, un a

competen c ia entre ciudades.

naís que tenoa ciudades en buena posición competitiva
un oa ís

en buena rosición mundial.

---

··-·-

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35622">
                <text>Barcelona, ciudad estratégica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35623">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35624">
                <text>Planificació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35625">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35626">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35627">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35634">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35628">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35630">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35631">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35632">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35635">
                <text>Colegio Mayor Mendel (Madrid)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35636">
                <text>Conté notes manuscrites de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="70">
            <name>Is Part Of</name>
            <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35673">
                <text>Cronologia PM</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41395">
                <text>1988-11-17</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43782">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35633">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1175" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="707">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1175/19881124d_00317.pdf</src>
        <authentication>7f4e0b738921f1f80d2bc8721942f3cf</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42380">
                    <text>JORNADES INTERNACIONALS D'HISENDES LOCALS
CONFEReNCIA INAUGURAL DE L'EXCM. ALCALDE
DE BARCELONA, SR. ?AS'OU?L MARAGALL, SOBRE
"L'AUTONOMIA FINANCERA DELS ENS LOCALS I
EL PROJECTE
PROJE r'TE DE LLEI REGULADORA DE LES
HISENDES LOCALS".

Barcelona, 24 de novembre de 1988

�-9L'AUTONOLiIA i:I`iANCERA DELS F`.S LOCALS 1 EL
P POJECTE DE LLEI PEGULADOPA DE LES HISENDES LOCALS.

- Acuestes

. -ornades

que

inaugurem avui sobre les

Finances dels Governs Locals a Euro p a s'inicien amb una
discussió q ue ja em dut a terne moltes vegades, i que,
segurament, haurem de repetir també en el futur: és la
imp ortància relativa dels diferents nivells de govern
en el conjunt del sector públic.
En concret, p arlarem de
cadascuna

r; e

nuant ha de gastar

lis Administracions Públiques sobre el

conjunt de la despesa del sector públic.

Fins als anys 50, la major part de la despesa
p ública estava en mans dels Governs centrals. El proc é s
de centralització va ex p erimentar una inflecció a
p artir, p recisament, d'aquells anus, almenys a la
majoria

dels p aïsos de l'OCDE, iniciant-se

així una

tendércia a la descentralització.
Es p ot afirmar que tan els ingressos com les
des p eses dels Governs centrals expressats en termes de
porcentatges sobre el total d'ingressos i despeses del
sector p úblic, han anat declinant d'una forma estable

�al llarg dels tíltims an y s. No obstant això, s'està
produint un retrocès en la disminució del grau de
centralització, com a conse q üència de la crisi
econòmica dels últims anys, la qual obliga a realitzar
un ti p us de despesa generalment atribuïda als governs
centrals.

En a q uests moments, a Espanya, s'està plantejant
el -p aper de la despesa local en el conjunt del sector

uhlic (-p rojecte de Llei de Finances Locals), una
ve g ada a p rovada la Llei de Finançament de les CCAA
(LOFCA). Abans d'entrar a analitzar alguns as pectes de
la Llei de Finances Locals,

hem de recordar el

significat de l'autonomia local
financera

cue

la

suficiència

oer als ens locals estableix

la

Constitució.

La definició d'autonomia financera.

- El concepte
la

definició

p robablement,

d'autonomia financera remet a una noció
de

la cual no

dificultats

exigeix
insalvables,

superar,
pero

l'aprehensió em p írica de la qual - la seva coedició - és

�en canvi com p lexa i exigeix una aproximació acurada i
Plena de dificultats.

un amp li consens
Segurament existiriar i?T t
tun
cte.

considerar q ue l'autonomia financera dels governs
sub- centrals es el ?oler real d'aquests governs sobre
les seves magnituds pressupostàries d'ingressos _ de
desnese_ s .

Com mes gran és a q uest p oder -és a dir, com

771es g ran es la ca p acitat de les unitats sub-centrals de
govern 2er a incidir en els seus ingressos i en les
seves desceses- més gran és l'autonomia financera dels
governs sub-centrals.
Aquesta línia d'ar g umentació condueix de forma
automàtica

a

definir dos

financera:

autonomia

conceptes

d'autonomia

d'ingressos i autonomia

de

despeses.

L'autonomia d'in g ressos és la ca p acitat cer a
p oder determinar autònomament el volum i la composició
dels ingressos d'una unitat de g overn. Naturalment, més
enllà dels casos p olars, l'autonomia d'ingressos admet
una gradació de situacions, caracteritzades pel fet que

�-5-

els q overns sub-centrals no . p oden decidir absolutament
el seu nivell d'ingressos, atès q ue el volum total s'ha
ie moure necessàriament dins uns límits no decidits pel
nroni qovern sub-central, Però si que aquests poden
decidir res p ecte a les variacions que han de tenir lloc
en el marse. I, de la mateixa manera, aquests governs
no p oden determinar completament la seva estructura de
recursos, Però sí q ue naden influir en la confiquració
total o parcial d'zlc,uns dels seas incressos.

L'autonomia de des p eses, p er la seva banda, ès la
ca p acitat p er a p oder determinar autònomament el volum
i la composiciò de les des p eses. Atès que el volum
absolut de despeses apareix estretament condicionat pel
volum d'ingressos - entenent com a tals el conjunt de
recursos,

inclosos els financers,

l'Hisenda d'un qovern determinat fonamental

que

nodreixen

el contingut

de l'autonomia de des pesa rau en

la

capacitat dels governs sub-centrals p er a poder
determinar ner si mateixos les utilitzacions a què
p oden destinar els seus recursos.

�-6-

cT ue

Els debats

es produiran al llarg d'aquestes

Jornades coincideixen cmb la discussió al Parlament del
Proincte de Llei reguladora de les Hisendes Locals,

p retenen realitzar un balanç rigurós de quin j".-s l'estat
de les Finances Locals del nostre país en relacie) a la
resta d'Euro p a. miSs encara si tenim en compte l'horitzó
de 1992, marcat pel proce' s d'integració europea en que
també s'ha de involucrar la definició del p aper q ue han
de

g overns locals en el

ten

conjunt

de

l'activitat pblica.

- El

projecte

assegurar

de Llei

d'Hisendes Locals

la suficii.incia financera dels ens

prete'n

locals

en

base a una major pressi6 fiscal d'aquests sobre el seu
municini. En p rincipi, la idea que cada nivell
d'Administració pública assumeixi una política fiscal
propia per a l'obtenci5 deis recursos necessar , es
una idea correcta.
El problema es troba en que, en la s tuaci5 actual
de la pressió fiscal estatal, els municipis no tenen un

jimbit de incid e. ' ncia suficient, i aix6 fa necessari
contemplar altres mecanismes complementaris d'obtenció
de recursos, com poden ser els fons de cooperaci5 o la
participaci5 de tributs estatals.

�-7-

El fons de c000eraciò munici p al a Catalunya

El projecte de Llei fa un cas endavant important,
s'ha d e reconòixer l'esforc de l'Estat, p erò haurà
d' anar acom p anyat del corresponent esforç p er part de
la Generalitat, si realment es vol assegurar un nivell
de sufici ncia financera de les entitats locals a
è

Catalunya, ja c- ue acuestes presten serveis d'àmbit
r

estatal, p erò tanbe d'àmbit autonòmic.
En -aruesto lïnia, .s'ha de recordar rue en
l'Assemblea de la r.1.C. celebrada a Reus, el Conseller
d'Economia i ?inances de la Generalitat (Senvor Cullell
en aquell moment), va assegurar que una vegada
solucionat el finançament autonòmic amb la Llei de
Finançament de les Comunitats Autònomes ( ja aprovada)
seria necessari un fons de coo p eracio munici p al a
Catalunya.

Aquest fons, no solament no s'ha creat, sine; que,
a mes,

ara se'ns anuncia per l'actual Conseller de

Governaciò que aquest fons serà dotat amb 1250 milions
de p essetes, destinats però íntegrament a cobrir els

�canitols I i II dels Consells Comarcals, i que els
municinis unicanent es beneficiaran individualment
d'aquest Sons, ja que els Consells Comarcals donaran
"sunort alsmunici p is". Els ca p ítols I i II dels
nressunostos dels Consells Comarcals són desneses de
p ersonal i infraestructures, no són p er tant despeses
destinades a prestar serveis als Ajuntaments.

- L a Llei R eg uladora de les Hisendes Locals supedita
creixement

dels ingressos,

en l'acom p liment

orincici constitucional d'autonomia financera, a un
augment de la p ressió fiscal dels impostos locals, que

s'ha

Re

considerar q ue ós positiu en l'aplicació del

princi p i de rendició de comptes de cada nivell de
govern davant dels seus electors.

No obstant aixo, com ja hem exposat abans, el nou
sistema de finances locals no pot descansar solament
sobre aquesta base i caldria arbitrar mecanismes
complementaris, tals com la p artici p ació local en
alguns dels imp ostos centrals nós forts (IVA i IRPF), i
la fixació d'un percentatge estable en els ingressos de
l'Estat i de les CCAA a través dels fons de cooperació.

�-9-

L.nb a q uests elements es dotaria de flexibilitat
d'automatisme

•

l'actual _ rígida estructura dels

ingressos locals.
-

L'article 142 de la Constitució i el 48 de l'Estatut
d'Autonomia

donen sòlides bases jurídi q ues a les

comp etències de la Generalitat en matèria d'Hisendes
Locals. La orópia Llei Municipal de Catalunya
eronulgada l'any 1987 oreveu l'existència d'un Fons de
G000eraclo Local de Catalun y a, a integrar en els
p ressupostos de la Generalitat. `ïo sembla un bon inici
d'actest fons que vagi destinat ínte g rament a les
deseases de personal i locals dels Consells Comarcals.

-

El res

;polític dels Ajuntaments en el conjunt del

sector públic dependrà cada vegada mes de la capacitat
financera d'aquests p er a p oder p restar serveis, ja
que, a nivell legal, les lleis sectorials no
atribueixen funcions als ens locals, i es limita la
q üestió a la distribució competencial entre l'Estat i
les CCAA.

�-10-

Si els Ajuntaments han de tenir u n p es important
en :gels drets socials (cultura _ benestar
social en general), i no s'han de limitar a la cl a ssica
activitat , e policia (autoritzacions i sancions), es
fonamental que disposin de recursos económics, ja que
per la via d e l'atribució legal de comp et è ncies en les
lleis sectorials no sembla que es nuqui avancar molt.

Un altre as p ecte a tonir en comp te en relació amb el
projecte

Llei d'Hisendes Locals,

s la necessitat

nue la Llei mantingui un àmbit munici p al propi,

percruè

les entitats locals ouquin decidir la seva política de
recursos

la suquin

normativitzar

(ordenances

fiscals), i també perque suquin tenir un àmbit propi
p er a gestionar els seus pro p is tributs (la contribució
urbana: és un imp ost local o estatal?).

- El p oder ncr a establir i regular els seus propis
tributs, que la Constitució reconeix a les Corporacions
Locals dins el marc a assen y alar per les lleis, queda
recollit en les ordenances fiscals.
La normativa fonamental en relació amb aquestes

�ordenances està continguda en els articles 106, 107 i
111 de la L BRL.
"La p otestat re g lamentària de les entitats locals en
matèria tributària", diu l'esmentat article 106.2,
"s'exercir3 mitjançant les ordenances fiscals
reguladores dels seus Propis tributs, i d'ordenances
generals de gestió,

recaptació i inspecció.

Corporacions

;podran

Locals

emetre

Les

disposicions

internretatives i aclaratòries d'aquesta".

Les ordenances fiscals entren en vigor al mateix
temp s nue e1 pressupost de 1'exer_ciri següent a la seva
a p rovació, seguint-se per a les mateixes i en general
el trámit comú a tota ordenança local. Aprovació
inicial del Ple, exp osició pública per a reclamacions i
suaerènc
cx

i es

resolució d'a q uestes,

i

aprovació

definitiva en el Ple.

L'autonomia municipal

En l'àmbit financer, l'autonomia municipal s'extèn
genèricament a dos grans àmbits competencials: el de la
Hisenda munici p al, entenent com a tal el conjunt de
fonts

d'ingressos

de què disposen

els

governs

�-12-

tributs,

munici p als:

substancialment;

i cl

°patrimoni
c'. ^l

i

deute,

molt

conjunt de l'activitat

financera aue a p areix relacionada amb la institució
nressupostaria.
Es evident r.ue és la inter-relació d'a q uests dos
camp s alló cue constitueix: pròpiament 1'6mbit
d'activitat financera dels munici p is. I dins d'aquest
èmbit, en un altre cama, ha d'existir un nucli
substantiu -aue arantitzi, en el sentit q ue abans se 11
ha donat, l'autonomia financera.

Aquesta autonomia no tindria, certament, sentit en
el cas que els municipis no tinguessin cap possibilitat
de regular autónomament les seves fonts d'ingressos, és
a dir, el seu volum i comp osició. I tamp oc no el
tindria en el cas aue l'elaboració i l'execució del
Pressupost estinguessin sotmesos a controls de tal
naturalesa que la cap acitat de decissió municipal
aparegués substancialment desfigurada.

Es més, p robablement, l'existència d'autonomia
financera, en a q uest sentit, constitueix un dels punts
decisius

-sinó el més imp ortant- p er a

l'autèntic grau d'autonomia dels municipis.

calibrar

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16979">
                <text>4081</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16980">
                <text>L'Autonomia financera dels ens locals i el projecte de llei reguladora de les hisendes locals / Conferència inaugural de les Jornades Internacionals d'Hisendes Locals</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16982">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16983">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16984">
                <text>Hotel Sarrià, Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16986">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21890">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23501">
                <text>Gestió pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23502">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23503">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23504">
                <text>Legislació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23505">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23506">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23507">
                <text>Congressos i conferències</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28308">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40788">
                <text>1988-11-24</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43412">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16988">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1176" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="708">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1176/19881130d_00318.pdf</src>
        <authentication>c52679321e1e7b241eddb8875c275485</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42381">
                    <text>V. 749

(
g)

CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA
BARCELONA DEVELOPMENT AGENCY
Industrial Promotion Department

DISCURS DE L' ALCALDE DE BARCELONA
EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL
A LONDRES (30.11.88)

HOME OFFICE: Polígono Industrial de la Zona Franca, Calle 60 n° 421, Sector A, 08004 Barcelona, SPAIN
Tel. (3) 335 91 51, Fax. (3) 335 49 29, Télex 51781 CZFB E

�Ím
,4

WQ) CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA
BARCELONA DEVELOPMENT AGENCY
Industrial Promotion Department

Ladies and gentlemen,

On behalf of the Barcelona City Council and the Barcelona
Development Agency which organizes this presentation, I wish you all
a warm welcome.

As you may know, Spain is currently a very popular country with
foreign investors. Yet Britain accounts for only a small part of
this investment. In 1987 British investment amounted to only 45,4
billion pesetas (220.000 million £) or 6,2 % of ah l foreign
investment in Spain. 9,7 billion pesetas (50.000 míllion £) were
invested in the region of Catalonia and accounted for just 4,08 %
of all foreign investment there.

This means that Catalonia, which received over 32,7 % of the foreign
investment nade in Spain last year, received only 21,3 % of total
British investment in Spain.

We are very interested in seeing more British firms set up in the
Barcelona area. This is especially important as Great Britain in the
fourth—ranking exporter to Spain (after Germany, France and Italy)
and our imports last year amounted to 421,9 billion pesetas (2,04
billion £). Because British firms already sell so much to us it
seems only logical that more of your companies should consider
opening plants in Spain.

Already such companies as J. LYONS, CHEMICAL INDUSTRIES, BLAGDEN
INDUSTRIES, COURTAULDS, J.P. COATS, J. BROOK, RTZ BORAX, LUCAS CAV.,
LIN PAC CONTAINERS, LAPPORTE INDUSTRIES, UNILEVER, BEECHAM, LANCING
IBERICA and NIELSEN CHEMICALS. The Managing Directors of the last
two ones will be speaking to you shortly, have started operations in
Barcelona.

HOME OFFICE: Polígono Industrial de la Zona Franca, Calle 60 n° 421, Sector A, 08004 Barcelona, SPAIN
Tel. (3) 335 91 51, Fax. (3) 335 49 29, Télex 51781 CZFB E

�(41)

Núm

We think that there is room for more of you and that's why this
morning we will be gi.ving you detailed information about the
advantatges of industrial investment in the Barcelona area.

First of all, Manuel Ludevid and Josep Bertrán of the Barcelona
Development Agency, will describe some of the features which
make investing in Barcelona an attractives prospect.
Then, Leo Reuter, Manager of the Barcelona office of Lloyd's
Bank will tell you about the financial scene and Spanish banking
practices.

Jerome Scanell of Coopers and Lybrand will talk about fiscal
and legal conditions for British companies investing in the
Barcelona area.

And to conclude, Antonio Cirera, Managing Director of LANCING
IBERICA, and Mr. Bill Daniels, General Manager of NIELSEN CHEMICALS
will describe what it is like for a British company to invest
in Spain.

I'd like to invite you all to join us for lunch following the
presentation. After lunch we'll show you a short film about
Barcelona, which will be followed by a question and answer session.

Because we have a full morning ahead I won't take up much more
of your time right now. I would just like to say that the Greater
Barcelona Area, with its 4 million inhabitants, is currently
in a period that is sure to go into history as a time for initiative
and creative force. The prospect of hosting the 1992 Summer Olympic
Games has given our entire business community a tremendous push
and Barcelona is now, more than ever before, a city involved
in projects, a city involved in doing business, a city involved
in irinovation.

2

�Núm. 3

This is not the first time Barcelona has experíenced a boom like
this. Back in 1882 and again in 1929 when Barcelona organized two
World Fairs, the city proved how international it was, how
economically vibrant and vital. It is not just a coincidence that
Barcelona was the home of Spain's industrial revolution and has been
a centre of business and industry for over 200 years.

What makes things different this time is that 1992 is not only the
year of the next Olympic Games, it is also the big year for Europe:
the year Spain and the other EEC countries will become a Single
European Market. For Spain, it will be the moment of truth, the
moment of become the full citizens of Europe we have long aspired to
be.

Faced with twin challenges for 1992, Barcelona is already opening
outward, internationalizing local business and welcoming foreign
industries wishing to set up in Spain. Barcelona and the entire
region of Catalonia are currently attracting more industrial
investment than any other part of Europe and Catalan businesses are
among the leading investors abroad.

Before closing, I'd like to say a few words about how good it is to
live in Barcelona. We like to think of it as the Northernmost part
of southern Europe, a place with unbeatable scenery and climate and
all the cultural and cosmopolitan attractions of a major European
capital.

I would be pleased indeed if you would seriously consider going into
business in the Barcelona area. It is a place famed for its
hospitality and you can be certain that you will be warmly welcome
there.

As your Consul General in Barcelona told me once, a few years ago:
"You are putting Barcelona on the map". We are already on it. Just
try to know personally why it is so.
Thank you.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16989">
                <text>4082</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16990">
                <text>Discurs a la Confederation British Industry</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16991">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16992">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16993">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16994">
                <text>Londres, Anglaterra</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16996">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21891">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23496">
                <text>Indústria</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23497">
                <text>Comerç</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23498">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23499">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23500">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40789">
                <text>1988-11-30</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43413">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16998">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1178" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="709">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1178/19881209d_00320.pdf</src>
        <authentication>4ef1b1598e6eca36f0d297ac038110c8</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42382">
                    <text>2x0

CONFERENCIA DEL EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR.
PASQUAL MARAGALL, SOBRE "BARCELONA EN EL SISTEMA

DE CIUDADES EUROPEO".
Colegio de España

París, 9 de desembre de 1988

�Sra. Directora del Colegio de España,
Señoras y señores,

Quisiera en primer lugar agradecer al Colegio de
España en París su invitación para comparecer hoy ante
ustedes, y tener así la oportunidad de hablarles de un tema
apasionante y cargado de significaciones para nosotros los
europeos.

Voy a hablarles de las ciudades en general, de las
ciudades europeas en particular y, por supuesto, de
Barcelona, la ciudad de la que me honro en ser el Alcalde.

Hablar de las ciudades vuelve a ser un tema de
actualidad en Europa, después de haber superado las ciudades
una cierta crisis conceptual que habrá durado desde finales
de los años 60 hasta principios de la década de los 80.

Personalmente estoy convencido de que no sólo es actual
hablar de las ciudades sinó que resulta muy necesario,
porque en un mundo en transformación nos encontramos ante
la posibilidad de redefinir el rol de las ciudades,
especialmente en el área europea.

�FITXA 1

1.1

En ningún otro lugar del mundo es posible encontrar una
concentración parecida de patrimonio cultural y social como
el que se da en los grandes ejes urbanos europeos
(Manchester - Londres - París - Milán - Roma o Hamburgo
Frankfurt - Lyon - Barcelona) o en círculos de urbanidad en
los que caben joyas como Viena, Budapest, Praga y Munich.

Esta es la riqueza de Europa, y se debería ser
consecuente con ella en el sentido de saberla mantener y
aprovechar.

Pero temo que no es así. Creo que Europa no hace el
esfuerzo que debería hacer por sus ciudades, ni aprovecha a
fondo sus ciudades.

Si pensamos en lo que ocurre en la Europa Comunitaria,
que es, en definitiva, el nucleo central de Europa, el área
urbana por excelencia, se entenderá bien lo que quiero
decir.

Los gastos comunitarios giran alrededor de la Política
Agrícola Común que, directa o indirectamente, absorbe más
del 60% del presupuesto de la Comunidad.

�FITXA 1

1.2

El contribuyente europeo financia unos excedentes
agrícolas elevadísimos para sostener una determinada
población agraria, que es absolutamente minoritaria en el
continente urbano por definición.

Es decir, en la Comunidad existe una desproporción en
la atención de los sectores sociales, que perjudica
claramente a las ciudades.

Y ese perjuicio se traduce lógicamente en una pérdida
de posibilidades para las ciudades.

Creo que las ciudades europeas deberían pesar un poco
más. Deberían ser tenidas más en cuenta en los centros de
decisión comunitarios y estatales.

Europa ha de recuperar una cierta "militancia urbana",
si quiere realmente ser una región competitiva a escala
mundial.

�FITXA 2

2

LA FUNCION ESTABILIZADORA DE LAS CIUDADES

Primero fue la ciudad y después la nación y el Estado.
Esta sucesión histórica en la organización social tiene aún
hoy algunas consecuencias.

La Europa de las naciones y los Estados, que es la
Europa que hay - no hay otra -, es más lenta en su
articulación y utiliza lenguajes más enfrentados que la
Europa de las ciudades.

Observen ustedes lo difíciles que son a veces las
relaciones interestatales, incluso en el seno de la
Comunidad Europea.

Les aseguro que las relaciones entre las ciudades son
mucho más fáciles. Pueden llegar a ser verdaderamente
fluidas. La relación entre ciudades es más ágil, más
directa, más rápida que entre Estados, y, sobre todo, es
menos conflictiva.

Aunque existen diferencias entre las ciudades - que no
son sólo diferencias de tamaño - no es menos cierto que

�FITXA 2

2.1

ninguna otra creación del hombre social tiene tanto en
común en su diversidad.

Es más, la tendencia en el mundo de hoy es,
precisamente, la de la igualación funcional de las ciudades,
que no excluye la revalorización de las formas de vida
urbana por el deseo que se siente de reforzar

las

identidades comunitarias frente a la uniformización mundial.

Creo que las ciudades, sin los condicionamientos
político-militares que pesan sobre los Estados, pueden
rendir un buen servicio en el campo de la cooperación
internacional, de la apertura al exterior, de la fluidez de
los contactos e intercambios, y todo ello representa, como
saben ustedes, una contribución fundamental a la
pacificación de las relaciones internacionales y a la
solidaridad entre los pueblos.

En esta tarea las ciudades europeas tienen mucho que
aportar. Y, sin duda, el fortalecimiento de sus relaciones
mutuas favorecerá tanto la articulación del propio sistema
europeo de ciudades como su proyección económica y cultural
a escala mundial.

�FITXA 3

3

EUROPA, UN SISTEMA DE CIUDADES

Hoy la interdependencia económica y política mundial
tiene su mejor expresión en el hecho de que existe una
articulación entre las grandes urbes, de manera que éstas
constituyen un verdadero sistema mundial de ciudades. Los
intercambios de todo orden entre las ciudades llegan al 75%
del volumen total de los intercambios mundiales.

Dentro de este sistema mundial, Europa forma un
sistema específico de ciudades, que se caracteriza por su
cohesión global y por su diversidad interna, lo que le da
una gran potencialidad.

En la etapa actual de importantes y rápidos cambios
tecnológicos y económicos, las ciudades como centros de
creatividad, de difusión de la cultura y de concentración de
capitales estan renovando su función.

Quisiera adelantar una idea sobre la que voy a
insistir.

La competencia entre territorios para asegurar la

�FITXA 3

3.1

atracción de la investigación, la producción y los servicios
se libra actualmente entre ciudades. Y diversos son los
elementos que intervienen en la competencia:

- La infraestructura de comunicaciones en sentido
amplio:

carreteras,

puertos,

aeropuertos,

telecomunicaciones.

- La capacidad de asentar una investigación y
desarrollo en nuevas tecnologias.

- La disposición de recursos humanos cualificados,
capaces de marcar y seguir el ritmo de la
evolución, de la tecnificación y de la
producción.
- La capacidad de erigirse en centro de cultura y
de servicios personales de todo tipo, en centro
de esparcimiento, de ocio y de deporte.

Pues bien, el sistema de ciudades europeo reune todo
eso, incluso con holgura. Posiblemente, ninguna otra región
del mundo se halla, en su conjunto, tan equilibradamente
dotada como la europea para satisfacer las necesidades de la

�FITXA 3

3.2

nueva formulación de la competencia entre territorios.

Pero para que las potencialidades del sistema europeo
de ciudades puedan liberarse y el área europea pueda ocupar
en el plano mundial el lugar altamente competitivo que le
corresponde, deben corregirse determinadas situaciones
bloqueantes.

La primera de las rectificaciones necesarias es la de
reconocer, en las políticas y en los presupuestos estatales
y comunitarios, la función de motor de las economías y de
los desarrollos sociales que realizan las ciudades.

Y la siguiente de las rectificaciones necesarias es que
el sistema europeo de ciudades debe mejorar articulación
interna, y para ello se impone alcanzar un nivel de
especialización funcional y productiva entre las ciudades
europeas, que permita la subsistencia de todas las partes,
ya que son, al fin y al cabo, complementarias.

�FITXA 4

4

LA POSICION DE BARCELONA EN EL SISTEMA MUNDIAL DE CIUDADES

Barcelona es el punto de referencia de un territorio
- la macroregión, a la que luego me referiré - que comprende
una de las áreas europeas con mejores expectativas.

La situación geoestratégica de Barcelona dentro del
área es buena; incluso muy buena. La conexión de la ciudad
con la red de autopistas favorece a Barcelona. El
Mediterráneo español penetra en Centroeuropa pasando por
Barcelona. El eje Hamburgo - Barcelona -Algeciras constituye
una de las columnas dorsales de la Europa comunitaria. Pero
perjudica , y mucho, la mala conexión ferroviaria con Europa
que aisla el puerto de Barcelona y reduce la capacidad de
intercambio y de distribución de la ciudad.

El gobierno español acaba de tomar una decisión de gran
trascendencia para el país, que, indudablemente, beneficiará
también a Barcelona. Se trata de la conversión de la red
ferroviaria española al ancho europeo.

Los vuelos internacionales interurbanos a escala
mundial son un buen indicador del rango de una ciudad.

�FITXA 4

4.1

Si se ordenan en una lista las cien ciudades del mundo
con más rutas internacionales, se observa que la República
Federal de Alemania, Estados Unidos y Gran Bretaña tienen
siete ciudades en la lista, Holanda y España cuatro (Madrid,
con 177 rutas, Barcelona 135, Palma de Mallorca 62 y Las
Palmas 60), y Canada, Francia y Suiza tienen 3 ciudades.
París es la ciudad del mundo con más rutas

internacionales

- tiene 315 -, lo que hace que París esté conectado con el
20 % de las ciudades del mundo. Y eso significa no sólo un
flujo de relaciones directo entre París y aquellas ciudades,
sinó también una relación de Europa con el resto del mundo.

El dominio de Europa en la jerarquía mundial es, pues,
evidente. Todas las ciudades de primer rango están en
Europa, excepto Nueva York, así como todas las ciudades de
segundo rango, excepto Montreal.

Según esta ordenación, Madrid ocupa el lugar número
veinte y Barcelona el treinta entre las grandes ciudades del
mundo. El lugar en la ordenación es importante pero también
lo es el rol. Barcelona necesita mejorar su lugar en el
ranking. Por eso tiene tanto valor para la ciudad la
cuestión del aeropuerto, y también necesita redefinir su

�FITXA 4

4.2

rol, que es lo que, con carácter general, se está estudiando
en la elaboración de un Plan Estratégico Económico y Social
que permita definir los factores de especialización de la
ciudad y busque el reequilibrio social.

�FITXA 5

5

LA CAPITALIDAD MACROREGIONAL DE BARCELONA
Tradicionalmente todas las ciudades han tenido su
"hinterland". El poder y la riqueza de una ciudad dependían
en buena parte de las características de su "hinterland".

Hoy este concepto ya no es válido, o, en todo caso,
habría que cambiar la definición de "hinterland" y
considerarlo en función del nuevo alcance que las
comunicaciones actuales dan a la ciudad central, y en
función de la articulación urbana del espacio y de las
especializaciones entre las ciudades.

Barcelona es una capital natural -no la capital- de una
macro-región europea, con un radio de aproximadamente 360
kilómetros y de unos 15 millones de habitantes.

Barcelona es un centro neurálgico de lo que denominamos
Norte del Sur: una amplia región que comprende una franja
del mediodía francés y una porción importante del
Mediterráneo español. Se trata de un perímetro delimitado
por Toulouse (Midi-Pyrénés), Zaragoza, Valencia, Baleares y
Montpelier (Languédoc/Rosellón).

�FITXA 5

5.1

Antes el triángulo formado por Lyon, Toulouse y
Marsella era una región frontera de Europa. Con el ingreso
de España y Portugal en la Comunidad este territorio deja de
ser un "cul de sac" para adquirir la función de zona de
asentamientos productivos, gracias a la profundidad
territorial que añaden España y Portugal.
La macro-región "Norte del Sur" tiene su peso
demográfico centrado en el Sur: Barcelona 1.7 millones de
habitantes (3.1 CMB, 4.0 RMB), Valencia 0.745, Zaragoza
(Gozne) 0.572, Hospitalet de Llobregat 0.295, Badalona
0.225, Santa Coloma de Gramanet 0.135, Sabadell 0.185,
Tarrasa 0.165, Toulouse 0.325, Montpelier 0.120 y Perpiñan
0.83.

La conexión interna de este espacio por autopista es
buena. El punto más alejado de Barcelona, Toulouse, se situa
a poco más de 4 horas de viaje, y cuando esté hecho el túnel
del Puymorenes quedará a unas 3 horas y cuarto, con lo que
todo el radio de la macro-región podrá ser cubierto
aproximadamente en el mismo tiempo.

El túnel del Puymorenes, que supone una perforación de
4.8 kilómetros de longitud, reforzará el eje París-Barcelona

�FITXA 5

5.2

por la via del Macizo Central francés y la conexión con el
túnel del Cadí.

Debo comentar con satisfacción que el Fondo Europeo de
Desarrollo y Equipamientos Regionales (FEDER), acaba de
conceder una subvención de 180 millones de francos para el
proyecto del Puymorens, que ha sido valorado inicialmente en
550 millones de francos.

En el conjunto de las 136 regiones que componen el
Mercado Común, la región económica en la que Barcelona se
halla situada en la posición central, ocupa el primer lugar
por su dimensión territorial, el segundo lugar en número de
habitantes (la primera en población es el South East
londinense), y el tercer lugar en aportación al PIB (la
primera y la segunda en aportación son South East y la Ille
de France, es decir, Londres y París - Recordemos que el
área económica de París es la primera región industrial de
Francia).

Barcelona se halla dispuesta a asumir su
responsabilidad en el seno de esta macro-región, que cuenta,
como ya les he indicado, con grandes posibilidades.

�FITXA 6

6

FINAL

Quisiera repetir una idea que considero básica. Hoy, la
competencia entre territorios, entre países, si se considera
desde una dimensión política, es, fundamentalmente una
competencia entre ciudades.

El país que tenga ciudades en buena posición
competitiva será un país en buena posición mundial.

Lo mismo puede decirse de los ámbitos regionales
internacionales.

El área europea es la región mundial que tiene la mejor
concentración de centros urbanos por su diversidad y
potencionalidad.

Por ello creo que Europa se halla en óptimas
condiciones de competitividad a escala mundial, pero también
- y esto es muy positivo - en inmejorables condiciones para
jugar un papel pacificador y reequilibrador en los asuntos
mundiales.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17009">
                <text>4084</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17010">
                <text>Conferència de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall, sobre "Barcelona en el sistema de ciudades europeo"</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17012">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17013">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17014">
                <text>Estructura de la conferència: - Las ciudades, riqueza de Europa. - La función estabilizadora de las ciudades. - Europa, un sistema de ciudades. - La posición de Barcelona en el sistema mundial de ciudades. - La capitalidad macroregional de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17015">
                <text>Colegio de España, Paris, França</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17017">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22244">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23484">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23485">
                <text>Unió Europea</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23486">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23487">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23488">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23489">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23490">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23491">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28309">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40791">
                <text>1988-12-09</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43415">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17019">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1179" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="710">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1179/19881222d_00315.pdf</src>
        <authentication>2c526e685afeca4e919410da68afd8fe</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42383">
                    <text>??1

'BARCELONA' 92: EFECTE SOBRE L'ECONOMIA DE LES CIUTATS"
CONFERLICIA DE L'EXCM. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL,
A LA CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ, INDUSTRIA 1 NAVEGACIÓ
DE VALENCIA.

4

.2A,it

Al/

92

Val¿,1ncia, 22 de desembre de 1938

�LA

IMPORTANCIA ECONOMICC FINANCIERA DEL

SISTEMA

MUNICIPAL DE BARCELONA
Per situar 1 exposició de les possibilitats de tot
tipus que obre el projecte olímpic els donaré una
informació

-.)rvia sobre el sistema munici p al. de

Barcelona.
L'Ajuntanent de Barcelona i les seves entitats,

allò (Tue globalment constitueix el sistema municipal,
té un pressupost consolidat de prop de 210.000 milions
aprorimadament. Aix5 haura representat, l'any 1933,
una despesa,

de l'ordre de les 122.000

pta. p er cada ciutadA de Barcelona.
(El Projecto de Pressupost de l'Ajuntament per a
.000
milions, el quo re p resenta un increment

1939:

( del 10% sobre 21 p ressupost homogeni de 1908 i d'un
\ 4,5 % sobre el nominal. El 2ressupost consolidad brut
,------de l'Ajuntanent i les seves entitats s'eleva a 220.700
Les

inversions notes seran de

63.337

ilions).
Per situar l'actuació econòmica del sector públic
local en el context de la ciutat, es
l'import agregat pressupostari amb (=_

i. :c

qt comparar
/

estimat,

Pressupost

�i la properció sobre p assa el 3 % en les previsions per
a 1982.
L'actuació del sistema/~4.-nk, municipal sobre
l'economía. de laciutat ha tingut una caract e rística
fonamental: representar un esforc inversor
excepcional.
Entre l'any

1 el 1981') hi ha hagut una

inversió

).in 20/21% del

esforg
inversor

pressupost. j. lolt ner sobre, oro p orcionalment, de la
que s'ha efectuat des d'altres administracions.
mateixa,

Per
d'acuesta magni

una activitat

es converteix en u

ctuació de

supnncia. T:_:s una a,'Ilació de anincia en el mateix
s en ti t que ho són les

lsabilitats assumides per

l'Ajuntament de

rcelona en

siqnificat

la Cultura, l'Ens

corn

1;
/.L

).(114, �.!–

a específics tan

lops

ament o la

Sanit C.
De la mateíxa manera cli p

•

en

moments molt

concrets de la his , 5ria de la ciutat, l'Ajuntament va
entendre . que s'havia de fer carrec d'uns serveis de
supincia ner voder mantenir i promoure la capi- a_Atat
de Barcelona; en el període més recent hem cregut cue

serv.canitalita

o

//t

�els daficits de la ciutat només es podrien comengar a
resoldre si es fofa un osforg extraordinari des de la
nr3pia ciutat.

ha

he m fet, encara que aquest tipus

d'actuacions córresponquessin, en mol . s casos al que
normalment s'espera de l'Administració Central i de
l'Administració auton3mica.
El resultat obtingut

l'octub. e de

1986

Lausanne, quan Barcelona fou designada seu olímpica,
ens ha donat la raó.

L'AREA METROPOLITANA

Barcelona,

la Barcelona metropolitana , és 15

ciutat 5 amb majar pos esnecífic d'una Amplia zona
_____----geografica transpirewynca que fa forga tem p s vara
\\
comengar a identificar com el nord del sud, en una
caractorització que ha tingut un 3xit molt notable. No
és una regió de fronteres boli definidos, però comprn,
a més de Catalunya, bona part del Midi francs que
gravita entorn de 'OUlouse,)tota la regió LlenguadocRosselló probablemeit una bona part de la franja
urbana de la Costa.. nava.

A

�És en aquest plantejament en el que _e sentit
comengar

nensar en los

nossibilitats

u una

cooPeració 7-dés sistemática entre Barcelona i Catalunva
Valancia.

no solament en la perspectiva del

nrojecte

1",

4-1

it
de
La

incorporació

d'Esnanya a

la

comunitat

econmica europea . ha produït un canvi d'eTailibri al
sud de .:ranga.
Aquesta rogi8 he p assat de ser
--frontera, cul de sac, a ser una zona de Das. 1 una
zona de pas, ner cert, crue se situa entre les regions
europeos que estan experimentant un creixement ràpid.
Aquí 11.1s on el paner de Barcelona esdevé crucial.
Barcelona, la Barcelona metropolitana pot oferir
els instrunonts i els servois duna metrO:noU moderna

trans_rmació. Ll nort, un aeroport connec
xarxes

t,,rnaeionals, uns po

:. ,oderns un centre de s
torta cultu

fisticats i una amplia

un mercat centra_

una notaL

universitaria poden desplaçar cap
13

can

na.

�Vull fer especial esment de la importáncia que té
per Barcelona aconsecTuir que el nostre aeronort sigui

aeroport

•

utilitzat per tota aquesta regio com a enl aq. de vals
internacionals, especialment cap a América

nírica.

c—

jyti7
A - Ait

El desenvolupament de les comunicacions aèries
vostas

ho coa rendran perfectament- ha

grevlent el
pen nsula,
en
1

-7)er de ,

derna.

„ero.00r,_

re u p e.r

ta d'Es,aAya, de tota la

cia el por

l'epoca

Barce 'Ona havia rc _esentat

p ro

ac

,

crar
1

trastocat

t

ol

ha

a sumit

vera gairahé hegemó
ia

de

Barcelona

en

ca
aquest

terreny es un ep e extraordinari.
Des d'un punt de vista estrictament urhá ens hem de
plantejar alguns objectius bàsics:
necuperaci5 de qollcerola con a pare central
lleculp eraci6 de la fagana marítima
Recu .neraci6 de Ciutat Vella
Creació d' una estructura de transport autanticament
metropolitana

ohjectius
básios

�EL PRESENT DEPÈN DEL FUTUR
Una herOncia que tino del meu pas per la Facultat
de Cilazi2snOnliques, tot i que l'Pstudi de
les expectatives i de la informació ha evolucionat
molt, una de les idees-forga de l'economía que cm va
quedar gravada, és que la realitat
-

depOn molt del

futur. El p resent depOn molt del futur, no només del
passat; no només del que son les arrels; no només del
que ens determina des del punt de vista del que esta
ja fet 1 de la infraestructura que tenim i de tal com
som.
esperem
canvis

El p resent cenen també de tal com volem ser o
ser. En aquest sentit, cree que els grans
de la historia de la humanitat no es pode n

segurament explicar, si no és, precisament, en funció
més del futur, i de la percepció que els ciutadans
van tenint del futur, més que no pas de la influOncia
del passat. Si el massat fos semp re determinant del
que esta passant en el present no hi haurien hagut els
gran canvís que s'han produit, a no ser aquells que
s'esperaven, a quens que eren previsibles; pero no
aquells que van ser imprevisible, i que constitueixen
la majoria dels grans canvis que s'han produft.
Tots volem una ciutat millor, un pais

7

millor, en

Historia i
canvis en funcie
del futur

�gu¿,: els problemes d'avuí es tractin amb rigor _
solvencia en el q ue, arnés, sorgeixin solucions als
problemes

que encara no existeixen però nue
que pensem

que poden plantejar-se.

1

és

en aguesta línia que nenso que és

important acollir-se a una tradició del pensament
ecom)mic que ha anat sempre per aquest caml i que
est à lljgada d'alguna forma amb el penSament de
Keynes. Ell explicava molt clarament

el Tractat

sobre el diner, (Treatise on monev), 1 ambé en altres
articles molt interessants
com

d' alguna

deis anys 20

i

forma la gent t ndeix a actuar en

fundió de la seva p ercepció 1 _1 futur.
insistía en acuesta imatge

1.,:eynes

és tan coneguda de que

l'important és 'existancia «d'objectius a realitzar
admesos per a tothom- Que /aizó després es produís amb
una determinada políti4 monetaria, és una altra
qüesti6.
A mi el que m nteressa remarcar avui, és que ell
insistía en cuy/ la importAncia de que la humanitat,
els paYsos, s ciu '-ats, tinques sin objectius conequts
o relativwent conegut, i en tot cas assumibles, 1

7

que es pouessin aconsequir.

Aix6 faria una mica de

objectius
coneguts i
.ssumibles

�motor del moviment del sistema. Era Keynes qui deia
aquella frase famosa en el sentit que unes ampolles
planes d'or ensorrades a una determinada profundita
serien elements mobilitzadors de moltes activitat
Keynes interpretava la història de la bu anitat
en func56 també de com aquest tipus d'object
quantitat de diners que hi anava associat

influien

l'evolució històrica. Fins i tot /va arribar a

en

fer una interpretació de la història Zo
sino

del passat, en el sentit de

OM

del futur,
el successiu

descobriment de les mines d'or, /es podia relacionar
amb apoques de gran auge, de g n activitat econòmica.
C Om

ner exemole,

s'havien

mines /com la de Sierra Morena

tancat

conseqüentment,
3 'existencia

h
o

d'urì

ý

d'uns

.7

en

tornat

forma

o riodes de

d'aquella societat

a

obrir

re a iva,
gran

a

esplendor

concret, fos l'imperi roma o

l'Espanya dels Arab. .
Ara bé,

i am

crític de Key
basava, en

part,

és a on anava, seré una mica
i d'aquesta interpretació que es
bona part, en associar aquells dos

í

fenamens den'existancia d' una ouantitat de diners
d'uns objectius importants en el futur. Pera aouesta

o

�interpretació l a feia d'una manera mecanica, duna
forma causal í senzilla: hi havia el descobriment de
les mines, hi havia una quantitat de diners i hi hay,ia
un

creixement

l'escola

económic.

marxista,

1 d'acuesta

va

teOria,

fer una críticÁ molt

interessant p eroue va. dir:

molt hé,

ha una

.
'
,
r
. -----,
. .
crítica
marxista

correlació

estadística entre aques-,t,s moments
de
/
descobriments
i
els moments
/ gran
activitat

económica,

per..., quin és''i ou i quin

gallina?; quina és la causa4 quin és

de

le

1 1 eJecte?;
'

qua

,
quantitat de diners
o el

és —e-1 —que c,emostra que
descobrí me

és la

mines

és el que

produeix

l'activitat, etc?/ Qui ens explica p erquè es van
tornar a obrir

les

descobrir 11méri

mines? Oui ens explica peroua es va

1

No quins efectes va tenir, que ja

ho sabem, sinó pergué hi van anar. 117:s un fet casual?
/ personalitat d'un home?

1s

un

impuls

irresistible d'un sector de la societat? Què és
exaCtament?.

La internretacié d'acuest,,,Sector és la de que
aquests grans descobriments

aquest cicle d'obertura,

de fixació d'objectius que estimulen fins i tot la
creació de massa
l'exist&amp;ncia d'u

netaria,

esta relacionat amb

desig insatisfet dintre de

10

la

r(v( /

[ALLÁ,.
r

�societat que aleshores es manifesta en forma del í
descobriment i

que

produeix com a efecte, despra ,

unes causes més o menvs secundaries en els pret sque
provoquen

uns

discutible.

beneficis i una situació
En tot cas,

qua

r

lt més

hi ha abans del

descobrinent?
Abans del fet fçsic, assoct desprès d'una
manera una mica mecánica amb el .reixement econòmic,

tensió social:
creixement eco.

hi ha una demanda, una tensi, una electricitat si
voleu. hi ha una societat qu necesita d'alguna forma
projectar-se i que troba e els descobriments del nou
eón, de les mines, etc/ la manera de realitzar una
tensió anímica,social, i aquesta expressió és válida,
que s preexistent.l aquesta escola cemostra que
precisament al "1-:_scento", al s.XIV i als inicis del
s.XV,

molt

abzins

descobriments, / en
d'América,
mundial

q

de

que es

ProduYSsin

aquest cas el

_ va provocar la revolució

que va

crear el

els

descobriment
comercial

món modern

en

definit x,al "trescento", com deia, hi havia una
soci cat amb una (lemanda insatisfeta d'activitat i de
les idees.

11

c-PÁdtit'

�Barcelona és una ciutat que durant molts anys ha
viscut

amb una superestructura si

voleu, cmb una

projecció
de Barcelona

capacitat d'a p licació de p rojectes molt inferior,
potser, a la que la seva base, tant social com
cultural i evidentment política

p qnneLtL1, 1 aixó ha

fet que aquesta ciutat, repetidament en el curs de la
hist¿5ria, s'hagi

projectat cap al futur

cap a

XX

buscant una capitalitat, un protagonisme quo
les seves condicions u permetien de tenir i que
tanmateix II oren negados per raons de carActer
polític, econamic, o les que fossin. I així, als 80
. .
del segle passat, una genoració espl&amp;idida va llenar
el somni de la Barcelona de l'eixample i va dibuixar
el seu somni a l'entorn d'un projecte que va. ser

Exposició 88

l'Exposició Universal del 88.
Amb l'im p Uls d'aquests anys es va passar d'una
Barcelona que era un conjunt de cases emmurallades a
un enorme eimaPleque es va estendre per tot el pla
(le Barcelona i va saltar mes onllA en un sola
generació
El segon gran impuls que va rebre Barcelona per
convertir-se en una ciutat moderna va ser l'exposició
del 99. D'acuesta exp osició hem rebut la urbanització

12

Exposició 29

�de la muntanya de Montjuïc i la Plaga

Espanya, el

metro

gran

i

l'herncia de la primera

onada

d'immigració del segle, que si d'una banda va produir
greus problemes d'habitatge, d'altra va constituir un
importantíssim element de renovació de la nostra
població, que ja mostrava una clara tendncia a
l'env .11iment.
Acuesta Barcelona que va sortir de l'exposició
dels

la, Barcelona dels anys trenta, ja va

manifestar la seva vocació

-

■■■••■■

N ~N

ja va ser

capdavantera de la innovació cultural.
L'impacte que va produir el navelló Mies van der
Rohe, recentment reconstruIt, venia afavorit pel nucli
d'arquitectes racionalistes que en aquells anys es va
constituir a Barcelona, el CATPAC.—Avui podem
contemplar l'her7-ncia d'aquells bornes a les obres de
Sert -Casa Bloc, dispensari antituberculos, casa del
carrer Munraner- feligment retrohada a la Fundació
Miró.
No oblidem tampoc que , Le Corbusier va fer per la
Generalitat el p la a4a d'ordenació de l'area de
Barcelona,

incloent la ciutat de renos i vacances de

Cava -- Castelldefels.

�Penso

que

a horas d'ara el nrojecte deis jocs

°limpies pot fer un Papar semblant, de catalitzador de
voluntats

JJ.00'92, afecte
catalitzador

d'energies.

El p rimer sunort econòmic concret g en al

nrojecte

olímníc el1Ls_calltznir a la Cambra de Comerç de
Barcelona. Mi havia una trentena d'empresaris. En el
moment d'entrar ja vaig tenir l'impressió que tenia
un argument fabulós que no l'havia pensat

suport empresar.

que era

que cent anys abans, any més, any menys, l'Alcalde
Rius i Taulet havia reunit als Muntades i a tots els
grans homes d'empresa d' a q uella época mar dir-los
aproximadament; "senyors, han de donar suport al
projecte de l'exposició universal del 38". 1 aixó va
succeir, i no discutirem el mes o quin va ser l'any
exactament, pero era aaroximadanient cent anys abans
del moment en el que en Joan Mas Cantí

jo entravem a

la Cambra de Comerg. 1 efectivament aquest argument
els impresiona
convencer-los

va acabar, no dic que ja
nerque

de

ja n'estaven abans,

d'alguna forma, es va desvetllar una bona disposició
que hi era, però que no s'havia formulat, i que
despre-,1s amb Carlos Ferrer Salat va tenir un reflex
esprmdid en el terreny material i deis números.

14

Ferrer Salat

�Per aix6 dic aquí que al darrera de la candidatura
olimpica hi havia una tensió social prvia, una tensió
cultural pravia, una tensió anímica pr(Ivia
d'una ciutat que vol orojectar-se en l'espai i en el
temps i que esta buscant el millor catalitzador per
fer-ho, el millar projecte que puqui vestir, articular
i vehicular

les seves aspiracions.

Ara que a tota Europa i a Espanya es viu una clara

reactivació

econ3mica val la pena recuperar aquest

discurs. Els empresaris catalans el van entendre de
seguida, i es van apuntar a aquest projecte
mobiltza.dor que són els Jocs Olímpics, el paper dels
q uals va ser, precisament, ajudar a trencar la
uniformitat del pessimisme social prevalent en aguell
moment.
El futur de Barcelona 1?..s radicalment atractiu.
No es tra ta d'opinions aillades. Barcelona esta en
un moment dolg de creació, de vitalitat, d'intercanvi
que va IVs enlla de les nostres fronteres, de la
pr8nia cita t

15

�Barcelona esta emergint. S'ha produit ja un fen(Smen
visible de rotrobament de la ciutat ner part deis
ciutadans 1 un revifament de l'orgull deis
barcPlonins. 'N un fen3men positiu, que ha estat

ampli, plural, sense reserves.

11-

LA INVERSIO OLIMPICA ov
u

Resum de desposes
Directo Olímpic

Estat

24.724

Generalitat

8.697

Diputació

5.051

Aj.(-Barna)

Parcial no estrictament
Olímpic
).075

Total

1 4.699

46.762,

55.459

1.9

6.999

2.210

Aj. 3C11

39.024

—502

91.326

COOB

97.021

200

97.221

Privats

51.3

31.230

82.548

2_9.855

211.607

4

440.462

2

2-'9

\j,7‘
--(1,0-1,e,
y2)

9A-lr

'2

a

4

2š
22
7T-3

�No s'inclou

S'inclou

Túnel Vallvidriera

Cinturons

Aeropuert

Auditori

Port

Palau Nacional de Montjuïc

TGV o ample europeu

Casa de la Caritat

Autopista. Darna-Sitges

Centre Narcís Montuno!

Metro Regional

Centre del Medi Urba

Autopista Mataró-Nord

Parc

Contracte-Programa Transports
Túnel d'Uorta

Biomb'dic

�L'ARQUITECTURA OLIMPICA

Les realitzacions per al 92 constitueixen una
oportunitat per poder tenir a Barcelona alqunes
mostres de la millor arquitectura d'aquests moments, a
nivell internacional.

Projecte

Arquitectes

VilaOlímnica...............

Bohigas, Martorell i
Mackay, Puig-Domenech.

Torre de Comunicacions........

Norman Foster.

Museo d'Arte de Cataluya

Cae Aulentí.

Estadi Olimpic............. ......

Vi torio Gregotti.

Palau

Arata isozaki, Correa, Milá,
Mar q arit, Boixader.

......

Museo d'Arte Contemporani.....
Auditori........ ......

RicharG Meier.

............

Psafael Moneo.

Universidad de l'Esport i

Teatre Nacional de Catalunva......... Ricard Bofill

18

�EUROPA: SISTEMA DE CIUTATS
La projecció de Barcelona a Europa la veiem en
el marc el que considerem que és el model urbá del
continent. Europa és fonamentalment un sistema de
ciutats.
Catalunya és, juntament arlo el País Base, la
zona d'Espanya més urbanitzada. S'hi troba un conjunt
de ciutats mitjanes que articulen un sistema, el
centre del qual és Barcelona i la seva área.
La realitaL del sistema de ciutats catalá s'oposa
a la imatge d' una Barcelona que s'exte'_n com una taca
d'oli ocupant-ho tot. Catalunya compta amb una xarxa
de ciutats,

que si funciona bé, si es eficient, pot

mantenir l'equilibri del territori.

Per() tot el

conjunt depèn també de que Barcelona funcioni.
El sistema catan de ciutats, la Catalunva de
les ciutats, la Catalunya que tenim avui, funcionará
si l'estructura del seu territori es eficient, si está
ben connectat, si els impulsos arriben allá on han
d'arribar, si les respostes es produeixen en el moment
que s'han de produir.

19

sist. catan
de ciutats

�La Catalunya del futur ha d'aconseguir integrarrn

a la xarxa urbana europea. 1. l sistema europeu de

futur: integrarsE
xarxa europea

ciutats s'estructura entorn d' una unja que lliga
Londres amb la Conca del Ruhr, passant per Amsterdam i
Paris, i que per la Val! del IZoina per enllaçar amb la
Vall del ?o a Italia. L'autopista i el sistema
ferroviari catala lliga Barcelona anb el que es podria
qualificar de carrer major d' Europa.
L'adhesió d'EsPanv a la CEE és transcendent per al
futur de Barcelona com a capital europea.
En vull referir a un altre aspecte del paper de les
ciutats i dels sistemes de ciutats que ha comengat a

paper de les
ciutats

suscitar-se en els fòrums internacionals.
S'es_á obrint nas la idea de que les ciutats, com a
motors d'activitat económica que són, no reben
l'atenció que mereixen p er part deis poders públics.
D'altra

banda,

cada vegada s'extén més

la

conscióncia que la política a g raria de la CEE, 1 de
tots

els

països

desenvolupats en

general, és

antieconómica, cara, potser una mica immoral i que pot
conduir el :fiercat Comú a la fallida financera.

pol. urbana vs
pol.agraria
CEE

�Barcelona ha tincrut un destacat paper en aquesta
presa de consciancia. El mes de maig de 1986 en la
confer(7mcia del Pons de Nacions Unides per a la
Població, sobre Pehlació i futur urba. A les
conclusions de la confer¿.Incia, entre altres coses, es
reclamava la presncia de les ciutats en els fòrums
internacionals i es donava suport a la redistribució
de

recursos

fiscals

humans dins

les

àrees

metro p olitanes. Des d'un altre punt de vista,
s'acordava també l'elaboració a' una enquesta informe
sobre grans ciutats.

Més endavant,
assistir

11 d'octubre del mateix any, vaig

a Rotterdam a una reunió d'alcaldes

representants de grans ciutats per debatre el paper
d'aquestes en la recuperació econ3mica. Aquí vaig
permetre'm de defensar, amb un cert radicalisme, que
les ciutats, dintres d' Europa i dintre del Mercat
lobby
Comú, haurien d
crear un
perquè Europa no
segueixí pagant els excedents agraris que esta pagant.
Avui dia, el contribuent europeu, esta finançant
uns excedents agrario imp ortantíssims per mantenir una
• determinada població agraria, uns excedents de gra, de
blat,

per¿S també de llet, i de formatges nolt

21

excedents agraris

�importants. Els ha de subvencionar per després poder
exportar a pasos que quan un els visita es queixen
del que esteî fent.
El treballador industrial o de serveis o terciani
de les ciutats europees, de Barcelona, de Madrid, de
Viena, de Paris, de Roma, está finançant una
alimentació non cara que a més no es menja i que ha
d'enviar a fora subsidiada, perqua es po q ui vendre a
uns països que la podrien obtenir amh uns costos
diferents.
Aquesta és una situació que no té massa sentit. Jo
cree que les ciutats europees ha de pesar una mica
més. Jo cree Que aix6 es pot entendre perfectament a
Valancia, tot i la seva tradició agrícola.
Tradicionalment, el nacionalisme que tots tenim a
dintre, l'es p erit de supervivència i de defensa, ha de
fer que,

nis parlaments,

el territori

estigui

representat, no només la població.
lleis que surten a tot el món tendeixen a ser
una mica més conservadores d'allò que la gent, en
general, pensa. Per qua ? Perquè els i a 1 ments i les
lleis electorials estan formats de forma en qué el pes
del terrítori, í per tant, d'alguna forma de la

22

representar
el territori

�inèrcia de la tradició, és més important que el pes
del factor urba. Aixé és així.
Penso que és important que a Europa hi hagi un
moviment en el sentit de reconeixer això i posar-hi
una corta limitació.
El

,g roni europeisme, pot i ha de recuperar una

certa militancia urbana. O si no ho

malament. 1 ho

té malament, p erquè primer pagar excedents agraris a
Europa és car. Són excedents que fan cada any i que
cada any s'han de pagar.
en, perqua pagar les ciutats també és car.
Mantenir ciutats és car. Pera ja les tenim, no es fan
cada any, estan fetos.
en tercer

oc, perquè l'Europa de les nacions

que és la que hi ha - no hi ha d'altre - és més lenta
parla llenguatges més enfrontats que no pas l'Europa
de les ciutats.
El que és propi d'Europa són precisament. És car
sí, és complicat sí, s'han de mantenir. Pera és també
la seva riquesa.

dificultats
pel factor urba

�La competncía entre territoris per assegurar-se
l'atracció de la investigació, la producció i els
serveis,

es

lliura,

actualment entre

ciutats.

Barcelona és el punt de referncia d'un territori
que esta en una fase delicada de reconversió. Es pot
dir que ja ens estem jugant el futur de la macroregió
per a l'any 2000 i Barcelona, que és molt conscient de
la seva responsabilitat
responsabiiitat envers aquesta regió, pateix
encara unes estrangulacions perriloses que dificulten
plegament de les seves funcions dins d'aquesta
el des
zona. 13 ,..r exemple, no té acabat, ni definit en una
part, el seu sistema de comunicacions.
Sí que, en canvi, la connexió de Barcelona amb la
xarxa

d'autonistes

afavoreix

la

ciutat.

La

Mediterrania espanvola penetra a Centreeuropa passant
per

Barcelona.

L'Eix

Hamburg-Barcelona-Algeciras

constitueix una de les columnes dorsals de l'Europa
comunitaria. Pera perjudica, i molt, la mala connexió
ferroviaria amh Europa, que asilla el port de Barcelona
i redueix la capacitat d'intercanvi i de distribució
que té la ciutat- Aquest p roblema

però, ha de

quedar resolt un con es faci realitat concreta la
decisió

recent del Govern d'adoptar l'ample de via

europeu per a la nostra xarxa ferroviaria.

24

�En el món hi ha 1.434 àrees metropolitanes.
Els
_. _ ...
•.

..

."-

i
nterurbans a escala mundial si
(: vols internacionals
_----1
un bon indicador del rang d'una ciutat. Si s'or nen

arces metropol.

en una. llista les cent ciutats del món amb ,6 .,) rutes
internacional, s' observa que la R.F.A., Esta ' s Units i
Gran Bretanya tenen set ciutats a la. llisc; Espanya,
cuatro (Madrid, amb 177 rutes, Barcelon 135, Palma de
Mallorca 62 i Las Palmas 60); i .anada, França i
SuYssa tonen tres ciutats. El c. nini d'Europa a la
jerarquia mundial és, doncs, ev dent.
Totes les ciutats de ir mera fila són a Europa,
excepte Nova York, així c m tetes les ciutats de segon
rang, excepto Monreal.
Segons aquest ordenació, Madrid ocupa el lloc
número vint i

a .elona el trenta entre les grans

ciutats del món El lloc en l'ordenació és important,
nerò també boAs el rol. Barcelona necessita minorar
el seu lloc /l ranking. per això s'ha insistit tant en
la qüesti
condicio

de l'aeroport, que ofereix magnífiques
climatològiques

funcionals,

amb una

obertura al trlfic del 95 % deles boros disponibles.
la C4 1 at també, necessita redefinir el seu rol que és
q ue,

amb

caràcter general s'esta

l'elaboració d'un Pla Estratègic.

25

estudiant amb

ordenació ciutat
al món

�MÉS ENLLf, DEL 92: EL PLA ESTRATEGIC. BARCELONA' 93
Ens hem de situar en la perspectiva de l'any
2000,

amb

una

economia

internacional

més

any 2000, econ.
internacional

interde p endent i també més competitiva.
A principis de novembre es va constituir a
Barcelona

el Consell 1 General del Pla Estratagic

constitució
Consell Gral.P]

Econòmic i Social, amh la participaci6, al costat de
l'Ajuntament, de

més de 140 entitats econòmiques,

eulturals i soci ls.

Amb la decisió de dotar-se d'un Pla Estratagic,
Barcelona s'incorpora al grup mundial de ciutats que,
com San Francisco, Chicago, Rotterdam,

Tokio, Mi

•••■••

Singapur, Amsterdam
p

o Toronto, ha apostat per la

lanificació col.lectiva del seu futur.
El ?la és un instrument mor a donar continuïtat

amplitud

a l'impuls cconamic de la

ciutat

de

Barcelona. El ?la pretén assegurar i millorar el
manteniment de la dinamica de Barcelona en un futur a
mig termini.
T7r

un Pla per a l'acció i la aarticipació, des

del començament, de tots els agents econ8mics 1
socials que actuen a la ciutat.

acci6/particip.
agents econ.

�Es

tracta

oportunitats

de

que

detectar
t

i

Barcelona,

aprofitar
i

de

les
fer-ho

col.lectivament. No n'hi ha prou amb generar
activitat, sinó que cal assegurar l'entorn perquè
aquesta activitat sigui rentable.
A través del Pla Estraté. gic, Barcelona intenta
definir els

rs diferencials,

cis avantatqes

comparatius, de la ciutat dins del sistema de ciutats
europeu í mundial.
Anth

Pla,

el

identificats

el sector privat

tindrA

ben

els mercats amb gran p otencial

de

creixement, que haurA de cohrir directament. També les
administracions

locals,

auton¿Smica,

central

comunitaria, coneixeran les necessitats p ubliques que
s'haurien d'assumir.
Aquest "pacte econòmic de ciutat" pot fer possible
una promoció econòmica consensuada i una participació
equilibrada en les institucions econmiques i nitres:
Fira, C.Z.F., Mercabarna, Cidem, Patronat Catan. Pro
Europa, Universitats, etc.

"

'ti' piti

/(/V1 /i4/)

AtAvtik

97

(/{2{.4_11

ct-

identificar
potencialitats

�La Barcelona del 93 tó una justificació i una
filosofía ben senzi lles
amb

imagint

els mitjans

L

amb el temps , amb previsk
s

hn

élP

p1anificar jLnar

tots plegats, administracions, entitats

i particulars - perque la ciutat continuï en alga a
partir del que haurem acumulat.
Percjue en el sistema mundial de ciutats es produeix
una interacció entre les seves peces que comporta
competitivitat i complementarietat.
En aquest marc,

s'imposa l'estandarització

l'especialització productiva.
Iii ha activitats o sectors emergents en la
indústria i els serveis en els que Barcelona pot tenir
unes p ossibilitats pecialització; i hi ha altres
activitats o sectors, que podríem identificar con a
tradicionals o madurs, en els quals Barcelona pot
comptar amb una avantatges comparatius i amb elernent s
de desenvolupaments potencial poc exolotats encara.
Una especialització, avui per avui, .o-As )ot s
competitiva si integra les tres
innovació i iniciativa.

2$

It

especialització.

�Per això, un deis objectius que ens hem proposat
és el d'aconseguir que Barcelona .i la seva Area siguin
un important centre d'investigació i de producció de

centre d'investg.

noves tecnolo,j ies, que hauran de ser promocionadas,

per descomptat, amb empenta i iniciativa.
Valencia pot
plantejaments

i,

tenir un

pacer

molt probablement,

en

aquests

l'Area

de

Barcelona també en té en els plantejaments que es fan
:
En el conjunt de les 136 regions que composen el
ercat Cornil, la regió econòmica en

Ia-- -(771Ue

Barcelona

está situada en una nosició ral, ocupa el primer
lloc per la seva dimenFerritorial, el segon lloc
en nombre d'ha tants (la primera en població és el
Soth East it dinenc), i el tercer lloc en aportació al
PIB (la rimera i la segona són el South East i l'Ile
de -2rance, és a dir, Londres i París).
Barcelona es troba en condicions immillorables
per a convertir-se en
d'aquesta gran

a re

capital econòmica i cultural

eur o p ea
cur

de 15 milions d'habitants.

Fins el punt le es pot afirmar que si aquesta Area es
vol dote d' una ciutat central, no pot ser altra que
Ba c;--ona.

29

Don, capital
econ. 15 14

�En el benents que no es tracta de propugnar un
--centralisme regional (supranacio ley ner a Barcelona,
sinó d'establir un . subsis Ma equilibrat de ciutats

cada ciutat,
el seu rol

dins del sistema eu peu de ciutats--, on cada ciutat
tingui un
funcions

a,,,egurat i Barcelona acompleixi unes
capitalitat, que eón necessàries en un

terr c o i d'aquestes dimensions i característiques.
En una primera

aproximació poden avançar

que

algunes de les oossihilitats a potenciar de Barcelona
se situen en el camp dels serveis especilitzats a les
empreses, 'a bioMedicina

la posici6 estratAgica

les comunicacions, la loc-alitz,

d'investigació

centres de decisió, i la distribuci6 comercial.
El projecte estratègic de convertir Barcelona en
una

capital internacional

de

.
-oro- celo mundial

interessa,evidentment, Barcelon que es convertiria
en el centre d'una regió.prou Amplia per sostenir,
finançar, une serveis' dist ibuïts equilibradament en
un espai8 regí
reqil i de gualitat suficient p er atendre
les

.ssitats de la població exigent. Però aquest

projecte sobrePassa l'estricte inters de Barcelona i,
possiblement la seva canacitat, i es converteix en un
projecte r7u e interessa tot el

país:—

potencialitats
de Barcelona

�voldria

p

repetir una idea que considero básica.

7ui, la com et?mcia entre territoris, entre pasos,
si es considera des d'una dimensi5 política és,
fonamentslment-, una competC-mcia entre ciutats.
_

El país

pee

tinqui ciutats en bona posició

competitiva serà un país en bona posició mundial.

k
ti )
1/2

11QA‘t,

(.,"'"

io9ArUW

31

y 6t(

-s-)

&amp;

66-e

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17020">
                <text>4085</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17021">
                <text>Barcelona '92: efecte sobre l'economia de les ciutats Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de València</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17023">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17024">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17025">
                <text>Estructura de la conferència: - La importància economico-financera del sistema municipal de Barcelona. - Area Metropolitana. - El present depèn del futur. - Inversió olímpica. - Macroregió 2000. - Més enllà del '92, Pla Estratègic i Barcelona '93. La competència entre territoris, entre països, si es considera des d'una concepció política, és una competència entre ciutats.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17026">
                <text>Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de València</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17028">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22245">
                <text>Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23475">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23476">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23477">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23478">
                <text>Comerç</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23479">
                <text>Indústria</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23480">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23481">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23482">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="23483">
                <text>Conté notes i correccions manuscrites de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28310">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40792">
                <text>1988-12-22</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43416">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17030">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1180" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="711">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1180/19881225d_00319.pdf</src>
        <authentication>774aba7b62c89ca7dd55f4f4cd074b27</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42384">
                    <text>'7;711

^^^.

2_,

-

I

^ ? ) ^ ^

C' est la deuxièrne fois que le- Rallye Paris-Dakar passe par la

ville de Barcelone. 11 y a deux ans, le ler janvier 1987, plus d'un
demi-m4llion de Barcelonais accueillirent les participants, depuis

l`entrée de la ville jusqu'au

J-1.i^^_ 3Vv^-Q,
^v,.J3^1/^
---_
_

F2

parc

fermé, dans le

"Moll de la Fusta".

.'

A cette occasion, on remarqua ce que l'on appelle le "style

-

Barcelone ", style
technique

et la

qui conjugue la

vibration humaine, la connaissance

capaçi- té_ d' -ó^s1anisat

on.

La collaboration entre la f•1airie de Barcelone et le "Reial Automovil
--.^:■•dinr-••—••:

-

Club de Catalunya ",

ainsi que la chaleur et le soutien humain firent

de ce jour l'une_ des fetes les plus inoubliables de notre ville.
-

7

Deux ans plus tard, T.S.O. nous fait à nouveau confiance et, comme

nous

l'avait promis Gilbert

abine, le Rallye passera unenouvelle fois

par Barcelone.

^S

3

A cette occasion, n^on seulernent nous verrons défiler les véhicules

-

4 1's mais, de plus, nous assisterons à l'étape

éliminaire dans un circuit

préparé à cet effet, dans une zone particulière
Barcelone.

Autonome de

^

^cZ^.`&gt;^
-

du Port

1

^^(^

Je erais, qu'avec encore plus d'enthousiasme que la dernière fois,

les Barcelonais vont se mobiliser pour accueillir les particiapnts

puisqu'ils pourront assister à la cornpétition en direct
- S i- _T.
_

S_.0

a choisi Barcelone pour l'épreuve préliminaire et pour

l'embarquement

^..=_

vers

l'Afriq e, c'est aussi gráce aux excellentes

relations ctu'elle entretient

vec le "Reial Automovil Club de Catalunya"

avec lequel elle a établi un accord de collaboration
/(

connait la grande capacité technique
&lt;&lt;("^. ' ^ 7"&lt;/

i

/, -i

et

et

dont elle

d'organisation tout comme

1'excellente collaboration qu'il a avec la Mairie.

�llarcelrrne est

-

unr vi

1

le ouverte, enthousiasrnée par

la

construct.iori

européenne.

Je vous assure que 1'Europe se construit aussi avec des solidarités
sportives comme celles qu'établit le Rallye entre Barcelone et Paris,

et qui perrnettent aux

^

de se sentir les acteurs de pro jets

conrrnunS .

L_

J'espère et je

prochaine éditio

souli'^ite le plus Brand succès au Rallye daus sa
e veux remercier I.S.O. du choix qu'elle a faii\I

de ma ville.

7^
^ 0 2_

C:19- 4c1

^f

177\ia

c-14_ cliut

N

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17031">
                <text>4086</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17032">
                <text>Paraules als participants del Ral.li París - Dakar a la seva etapa a Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17033">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17034">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17035">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17036">
                <text>Moll de la Fusta</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17038">
                <text>Francès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22246">
                <text>Esports</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23472">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23473">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="23474">
                <text>Conté notes manuscrites de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40793">
                <text>1988-12-25</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43417">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17040">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2830" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1620">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2830/19881229_CloendaCentenariExpoUniv_PM.pdf</src>
        <authentication>2db0c24d69df8838a85beed2c190dbfb</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="46440">
                    <text>����������</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46441">
                <text>Acte de cloenda dels actes commemoratius del Centenari de l'Exposició Universal de 1888</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46442">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46443">
                <text>Duran Farell, Pere, 1921-1999</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46444">
                <text>1988-12-29</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46445">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46446">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46447">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46448">
                <text>Exposició Universal de Barcelona (1888)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46449">
                <text>Commemoracions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46450">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46451">
                <text>Pujol, Jordi, 1930-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46452">
                <text>Intervencions de Duran Farell, revisant els actes commemoratius i de Maragall introduint el discurs de clausura de Jordi Pujol.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46453">
                <text>Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46454">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46455">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </item>
  <item itemId="2600" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1414">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2600/19890109_EstatCiutat.pdf</src>
        <authentication>8a277a73540d0385e50ee5af3db4db39</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="43004">
                    <text>Balanç de l'any 1988

Estic content de fer, un any més, aquesta compareixença al Col-legi de Periodistes que em permet fer
públicament el balanç de l'any que acabem de tancar i,
alhora, formular unes consideracions sobre l'estat de la
ciutat i els propòsits polítics pel 1989.
Prendre el pols a la ciutat i fer el balanç dels darrers
mesos és una bona manera d'encetar el nou any polític. I
vull començar per dir, en una primera valoració de
conjunt, que durant el 1988 s'ha avançat en determinats
aspectes, que s'ha millorat sensiblement en alguns i que
en d'altres no s'han pogut superar els obstacles, vèncer
les inèrcies o aturar la davallada.
Vostès poden pensar que sempre és més o menys així
en política i que, per tant, no resulta gaire original una
valoració que recull continguts positius i negatius. O,
potser, que l'única originalitat rauria en el fet de parlar
amb naturalitat de l'existència d'aspectes negatius, de
coses que no van bé.
Però em sembla que, justament, aquesta ciutat ha arribat en un punt, després dels darrers anys d'indubtable
99

�recuperació material i espiritual, en què és possible -millor dit, es fa imprescindible- dedicar una part important de la nostra atenció als problemes que queden per
resoldre. Perquè ja tenim encarrilat -i ben encarrilat- un
projecte global de ciutat, amb fites tan engrescadores i
mobilitzadores d'activitat com la del 1992 i, més enllà,
amb les possibilitats que s'oferiran a una Barcelona postolímpica que es trobarà dotada com mai d'infrastructures i de serveis.
La situació econòmica de la ciutat ha millorat força en
els darrers mesos, per bé que la millora ha estat més en
termes de producció que de consum. La desocupació enregistrada ha disminuït d'un 17,8 %, i, si aquesta dada
per si mateixa és satisfactòria perquè confirma una tendència encoratjadora de reducció de l'atur, s'ha d'assenyalar també que l'increment de l'ocupació ha beneficiat, sembla, sobretot les categories sòcia-laborals altes i
mitjanes.
Els serveis ja són l'activitat més dinàmica i més generadora de contractacions laborals -el 70% del total. Es
confirma, doncs, la terciarització de la ciutat i queden
així apuntades algunes de les línies estratègiques per al
futur desenvolupament de Barcelona, com ara els serveis
a l'empresa, la condició de centre cultural, comercial i
turístic de caràcter macroregional, la investigació i la formació o la producció de tecnologies urbanes.
Però la reactivació -¡tan desitjada per tothom!- també
genera o desvetlla problemes nous o latents a la ciutat,
especialment pel que fa a l encariment del sòl per a l'habitatge, a la congestió de les infrastructures i als sistemes
d'accés a la ciutat i de mobilitat interior. I, sobretot, per
complexes raons estructurals, hi apunta una «dualització
social» que es tradueix en l'existència de pous de pobresa
i bosses de marginació que tendeixen a localitzar-se en
determinats barris perifèrics i en el cor mateix de Barcelona, en els barris de la ciutat vella.
Certament, les causes profundes de la majoria

d'aquests problemes escapen del que és l'àmbit tradicional de competència i de possibilitats de les administracions municipals, encara que, com hem fet des de l' Ajuntament de Barcelona, s'intenti forçar al màxim l'àmbit
competencial.
Amb tot, s'ha de tenir ben present que el marge real de
maniobra dels poders locals és força reduït. No podem
operar, com es pot fer des de les administracions estatal i
autonòmica, amb els mecanismes fiscals ni amb les ajudes o subvencions. Una redistribució que a la llarga es
noti només la podem fer per la via del reequilibri urbà de
la ciutat.
Però també és cert que ni la falta de competència ni
l'escassetat de recursos són una excusa vàlida per a la
inhibició davant les situacions que demanen ser corregides.
Per això, des de l'Ajuntament continuarem promovent totes les modalitats possibles i viables de cooperació entre el sector públic local, o, més àmpliament, entre
les iniciatives municipals, i el sector privat per aportar
creativitat i oportunitats de generar ocupació.
Per això, des de l'Ajuntament continuarem millorant
el que són les prestacions de serveis personals amb la
convicció que fins on arribem estarem també redistribuint i, en tot cas, resolent o atenuant problemes personals, que són allò que sempre ens ha de merèixer el més
gran respecte. La creació recent de l'Àrea d'Afers Socials
i Joventut se situa clarament en aquesta línia.
L'Ajuntament s'ha de comprometre a fons amb les
polítiques i amb les actuacions que tinguin com a finalitat la correcció dels desequilibris socials. I, tanmateix,
l'esforç que cal fer per corregir-los supera de bon tros el
compromís que pugui adoptar l'Administració municipal, per molt decidit que aquest sigui.
Em sembla que hi hauria una coincidència força generalitzada en el fet que la tasca de correcció dels desequilibris socials en l'àmbit de la ciutat sols es pot emprendre

100

101

�seriosament des de l'esforç col-lectiu i des d'una cultura
de la solidaritat.
I la cultura de la solidaritat hi és en aquesta ciutat.
Fins i tot diria que forma part de 1expressió de la mateixa identitat de la ciutat. L assistència massiva al
concert d' Amnesty Inte:rnational o la participació en la
Cursa contra el temps són mostres, entre ~'alt~es, d'una
expressió ciutadana de la c~ltura de la soh_dantat; sense
oblidar els exemples de Cantas, la Creu RoJa o els voluntaris.
Quant a I esforç col-lectiu, cal apel-lar e? totes di~~ccions, una vegada i una altra per aconseguu de mobilitzar-lo I les administracions han de començar per donar
l'exe~ple i posar-se al capdavant en la recerca d'iniciatives o sumar-se a les que sorgeixen d'altres sectors.
A tall de mostra d'un esforç col-lectiu que comporta 1~
participació d'administracions i ,d~entitats, p~bl.Ique~ 1
privades, esmentaré el Pla Estrateg¡c Eco~9m1c t So~1~
de Barcelona en avançat estat d elaborac10, on participen més de cent cinquanta entitats i qu~, per assolir l'objectiu de fer de Barcelona una metròpoh europea empr~­
nedora, preveu entre les seves l~nies estratègiques redmr
els desequilibris socials de la cmtat.
, .
Si hagués de mencionar un exemple ei?,blematlc que
resumeix bona part de la meva preocupac10, que concreta el sentit del que tracto d'expressar, aleshores no puc
menys que esmentar el cas de Ciutat V ~lla. ~i vaig ser
uns dies l'any passat dos cops, tal com m havia proposat
de fer amb tots els districtes de la ciutat, i vull afegu que
hi tornaré.
Estem fent moltes coses a Ciutat Vella, en el camp de
la seguretat de le obres de les activitats socials de 1~
cultura, però jo mateix estic con":ençut qu~ cal fer-ht
molt més i que s'hi pot fer molt mes. I voldna apro.fitar
aquesta tribuna per fer una invitació a favor de .c~~tat
Vella. U na invitació a la solidaritat i a la sensibilitat
envers el vell cor de Barcelona, però que també ho és a la
102

inversió, a l'empenta empresarial, a la creativitat, al retorn ciutadà als seus comerços i als espectacles. És un
bon moment per afrontar els temes de Ciutat Vella i
s'hauria d'aprofitar.
Aquest any passat hem constituït la societat mixta
Promoció Ciutat Vella, SA pe,r portar a terme les previsions urbanístiques de l'ARI. Es una oportunitat per a la
col-laboració de la iniciativa privada.
Durant el 1988, en el pla de les obres, que amb tot el
relativisme que es vulgui no deixen de ser un indicador
significatiu de l'activitat municipal, hem fet pràcticament tot el que ens havíem proposat. Vull recordar només les grans infrastructures en què s'ha treballat: els
espigons de defensa de la costa i el port olímpic; el soterrament del ferrocarril; el Cinturó del Litoral deprimit
per fer franca la connexió de la ciutat amb les platges; els
col-lectors de desguàs al Poblenou -Riera Blanca, Prim; l'Estadi i el Palau de Sant Jordi, que estaran acabats
enguany; la rambla del Carmel, que permet enllaçar el .
sector nord del Carmel i Nou Barris amb l'Eixample;
aparcaments com el de Santa Caterina, Sant Antoni i la
plaça de Llucmajor.
En les setmanes passades més recents hem hagut de
sentir novament advertències sobre la necessària prudència en la depesa pública. Se'ns ha dit que «no es pot
fer tot», que «no hem d'estirar més el braç que la màniga» i que cal que aquesta limitació se sàpiga i que els
ciutadans es vagin fent a la idea. Són receptes de bona
administració amb les quals en principi no puc estar en
desacord i que comparteixo en el sentit que, quan els
recursos escassegen, s'imposa la priorització. I jo seré el
primer a proposar prioritats racionals en funció de les
circumstàncies.
Però l'alcalde de Barcelona ha de dir també que hi ha
moments concrets en la vida dels països i de les ciutats
que exigeixen una visió més ambiciosa. Barcelona es troba exactament en aquest moment i no es pot desaprofiI

103

�tar, fins i tot seria una autèntica defallença històrica desaprofitar-lo.
.
Aquest moment és una realitat que molts d~l~ cmtadans han entès i que explica el plus de creativitat, de
rendiment de vitalitat i també de reflexió que Barcelona
ha generat. I és aquesta realitat la que justifica l'esforç
que des de l'Ajuntament de Barcelona s'ha fet per no
perdre 1 oportunitat que se'ns pres_entava. Que és, convé
recordar-ho un esforç molt supenor al que correspon a
una ciutat en circumstàncies normals.
Ben mirat potser no hem fet altra cosa que fer hon?r a
la nostra història. I el que estem duenr a terme. eqmval
només al que van fer en el seu temps les generac10ns que
ens han precedit i que van posar els fonaments de la
capital possible que ens han llega~.
De 1esforç d'aquestes generacwns n estem orgullosos com hem tingut ocasió de manifestar .ei? ,els a?tes de
commemoració del centenari de 1ExposlClO Uruversal
del 1888.
En tot cas, pel que fa a la nostra situació ~ncrt:ta,
calia posar en marxa el !D~~m. n,ombr~ ,de pro]:ctes 1 al
més aviat possible. La histona 1 1expene?cta mes rece~t
ens ensenyaven com és de lenta la màquma de les adm~­
nistracions públiques - obretot si han d'actuar .coordinadament- i ens suggeria que Bar~elon~ no podta espe:
rar un liderat o una empenta que vmgues de fora. Ens ht
jugàvem la credibilitat dels nostre.s projectes i l~ nostra
capacitat per ser presents com !:1. cm~at en un mon com. .
petitiu que no perdona les vacll.lacl&lt;?DS.
Per dir-ho d una altra manera era rmprescmd1ble que
Barcelona un cop més s hi posés i deixés per més endavant la di'scussió sobre si les competències eren de la
ciutat o més aviat d administracions superiors.
Era fonamental, a més, que l exemple de 1 Ajuntament
estimulés la imaginació i la il.lusió d~ls ciu~adans en ge:
neral· dels qui havien d'aportar. C!3.Plt~ pnv~t dels qm
havien de posar-hi la seva creat1v1tat 1 capacitat profes104

sional, i també -cal dir-ho- dels qui havien de patir-ne
les incomoditats conjunturals ...
Crec també que enguany hem de continuar treballant
-com ja ho vam fer l'any passat- en la preparació, en
tots els ordres, de la Barcelona de l'endemà del 1992.
Aquesta Barcelona que s'està identificant com la Barcelona del 1993 serà una ciutat diferent, que recollirà els
fruits de l'esforç actual. Serà una ciutat més ben dotada,
amb més infrastructures i serveis, amb més possibilitats,
més competitiva per tant. I dic això posant l'èmfasi en el
fet que, a priori, no hi ha motius per témer un retrocés.
La dècada dels noranta serà la gran dècada de Barcelona; una dècada que ja hem començat a viure abans que el
calendari 1'hagi encetada.
Per afrontar les exigències d'eficiència administrativa,
de recursos econòmics i d'eficàcia social que aquesta ciutat plantejarà en la dècada dels noranta al seu govern
municipal-sigui quina en sigui la composició política-,
c~l que la ciutat disposi d'un règim propi, de caràcter
smgular, que contempli les especificitats que es donen en
la situació de Barcelona, tant en l'estructura interna de
l'administració municipal com en la projecció de Barcelona com a ciutat metropolitana, com a capital de Catalunya i com a metròpoli europea.
M'estic referint, naturalment, a la necessitat d'elaborar una Carta Municipal per a Barcelona.
Probablement l'evidència o la peremptorietat d'aquesta necessitat no són percebudes amb la claredat que
convindria per un sector important de l'opinió pública
ciutadana. Una actitud així és fàcil d'entendre per l'abstracció i la complexitat tècnica que comporta una normativa d'aquesta naturalesa.
Però estic convençut que, si s'explica racionalment i
políticament la necessitat que té Barcelona de disposar
d'un règim jurídic modern i adequat, que li permeti fer
allò que la seva vitalitat reclama, llavors aquesta necessitat serà entesa i compartida.
105

�En tot cas, és una clara responsabilltat per als politics
municipals -¡que sí que sabem el que la ciutat s'hi jugalempènyer l'elaboració de la Carta Municipal de Barcelona.
Som hereus d'una vella i gloriosa tradició. No podem
oblidar ni perdre la connexió amb el passat. Barcelona
sempre ha tingut consciència de la seva singularitat, fins
i tot en els moments més difícils i dolorosos de la seva
història. I aquesta singularitat ha de trobar un marc legal
adequat.
Seria imperdonable -no estaríem a l altura de les exigències del moment ni respectaríem la memòria dels
nostres il-lustres predecessors- si no sabéssim resoldre
les dificultats tècniques i polítiques que indubtablement
presenta l'elaboració de la Carta Municipal.
Encara que tampoc no hem d'oblidar -i això ens obliga a més- que tenim la sort i l'avantatge respecte al passat que les dificultats d'avui són qualitativament diferents de les d'altres temps. Avui vivim en un marc
democràtic, constitucional i estatutari, en un país sa i
dinàmic amb una Generalitat normalitzada i respectada.
Els asseguro que, o resolem les dificultats -¡i les podem resoldre millor que, mai!- i fem la Carta, o estarem
hipotecant deplorablement el futur 'de la ciutat. No un
futur llunyà sinó el futur que ja ha començat. De la Carta n'he parlat sovint amb els diferents grups municipals
i tinc la impressió que comparteixen la meva inquietud.
Les primeres passes -les que costen més en un procés
d aquesta naturalesa- estan donades; els documents de
treball estan ja elaborats i editats.
Espero que en fer el balanç del 1989 podrem dir que
hem avançat en l'elaboració de la Carta Municipal pel
bon camí del consens polític.
Moltes gràcies.
Col-legi de Periodistes de Catalunya
Barcelona, 9 de gener del 19 89
106

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35836">
                <text>L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1988</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35837">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35838">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35839">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35840">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35841">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35842">
                <text>Balanç</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35843">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35845">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35846">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35847">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35848">
                <text>Col·legi de Periodistes de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41405">
                <text>1989-01-09</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43792">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35849">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1181" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="712">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1181/19890114d_00321.pdf</src>
        <authentication>32cf2761adc34bac216bbe86599b2b80</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42385">
                    <text>"ELS JOCS OLÍMPICS DEL 92
I LA BARCELONA DEL '93"

Conferència de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr.
Pasqual Maragall i Mira, a l'Ateneu de Maó.

Maó, 14 de gener de 1989

�FITXA 1

AGRAïMENT
Vull agrair en primer lloc a l'Ateneu de Maó
que m'hagi ofert aquesta oportunitat de ser avui
aquí amb vostès, en aquesta ciutat tan pròxima a
Barcelona per moltes raons, a pesar de la
distància i del mar que ens uneix més que no pas
ens separa.

Els parlaré de Barcelona,

dels

seus

projectes, de les seves il.lusions. D'uns
projectes i d'unes il.lusions que són més que
nostres, que són sentits com a propis per molta
gent.

Els parlaré de l'esforç que està fent
Barcelona per realitzar aquests projectes. Sé que
interessa l'esforç de Barcelona. Em demanen sovint
que en parli.

L'esforç d'una ciutat atreu sempre pel que té

�1.1

de participació directa i col.lectiva. Crec que
■
l'esforç d'una ciutat és diferent a altres

esforços també admirables, però que, potser, no
són tan intensos, tan concentrats, i també - cal
dir-ho- tan socials perquè tot allò que "és
ciutat" és social.

�FITXA 2

LA IMPORTANCIA DE BARCELONA
El municipi de Barcelona té una població de
1.700.000 habitants sobre una superfície de 98
km2.

Aquests límits, com vostés saben, són una
ficció.

La ciutat real és una àrea metropolitana de
3.000.000 d'habitants sobre una superfície de 478
km2 repartida en 27 municipis.

Notem, per cert, pel que fa a aquesta
definició metropolitana, la diferència amb Madrid,
on hi ha un sol municipi per una població
equivalent

- 3.100.000 habitants - i per una

superfície una vegada i mitja més gran - 607 km2-.

En qualsevol cas, a l'àrea metropolitana de
Barcelona hi viu més de la meitat - el 52% - de la

�2.1

població de Catalunya.

Però la influència de Barcelona com a mercat
de treball va molt més enllà del territori
metropolità estricte.

Es un mercat de treball que comprèn fins a 50
municipis amb una població de 4.200.000 habitants.

Aquestes xifres, tot i ser conegudes, val la
pena tenir-les en compte per recordar la
importància de Barcelona en el conjunt de
Catalunya, i també per recordar la condició de
Barcelona com a gran ciutat d'Espanya.

1
La

importància de Barcelona,

però,

no

s'esgota en la seva dimensió catalana ï espanyola.

Barcelona és una ctapita. natural d'una macroregió europea, amb un radi d'aproximadament 360

4

67777'.=

�2.2

kilòmetres a l'entorn de Barcelona i d'uns 15
milions d'habitants.

Barcelona és un centre neuràlgic d'allò que
denominem Nord del Sud (per bé que és més aviat un
centre): una àmplia regió que comprèn una franja
del migdia francès i una porció important del
Mediterrani espanyol. Es tracta d'un perímetre
delimitat per Tolosa (Midi-Pyrénés), Saragossa,
València, Balears i Montpeller (LanguédocRoselló).
Un perímetre que té molt d'història comuna,
i, probablement, tindrà molt de futur compartit.

5

^ % 2f ^U^^^

�FITXA 3

3

L'ESFORÇ DE BARCELONA PEL '92
L'Ajuntament de Barcelona està realitzant un
esforç extraordinari per la cita de 1992.

Esforç extraordinari vol dir, en aquest cas,
superior al que seria normal. Superior al que
s'hauria de fer per un esdeveniment, certament
extraordinari, com són uns Jocs Olímpics. Un
esdeveniment, però, que també han viscut altres
ciutats, sense haver-hi de posar tant.

I, tanmateix, potser havia de ser així per no
desaprofitar les possibilitats que en aquest
moment té la ciutat, i que són més compromeses i
van més enllà que les estrictes necessitats
generades pel projecte olímpic.

En la història comtemporània de Barcelona es
poden comptar fàcilment les oportunitats que la
ciutat ha tingut:

�3.1

1888
1929
1992

En cada ocasió s'han hagut de superar
mancances anteriors,

injustificables

algunes.

S'han hagut de fer coses que s'haurien d'haver fet
abans per l'evolució i el progrés normals d'una
ciutat important, com ho és BArcelona des de fa
molt temps.

Per exemple, és imcomprensible des de la
perspectiva de les grans ciutats europees (París,
Viena, Milà, Lió, Hamburg...) que ara haguem de

fer l'esforç deis cinturons i la xarxa viària.
--------

Seria normal completar cinturons i millorar punts
de la xarxa, però és extraordinari haver-los de
fer perquè no hi són.

L'esforç econòmic total, que no s'ha de fer
només pels Jocs Olímpics, és molt significatiu.

�3.2

Recull una realitat com si el pressupost fos un
negatiu.

Hi ha tres grans paquets lligats als Jocs
però que els desborden ampliament i es
converteixen en qüestions ciutadanes de primer
ordre:
- Les inversions al voltant de la Vila
Olímpica del Poble Nou (col.lectors, espigons,
port, cinturó, Parc de Mar, passeig marítim,
soterrament de les vies fèrrees)
- Les inversions en instal.lacions
esportives i urbanització en les quatre àrees
olímpiques: Poble Nou, Vall d'Hebró, Diagonal i
Montjuïc.
- Les inversions en xarxa viària
cinturons.

�3.3

Divisió de la inversió per agents finançadors
(en milions de pessetes)
1

2

3

Poble Nou
Instal.lacions
(sense vivendes) deportives i
urbanització

Cinturons i
Red Viària

4
Total
(1+2+3+)

41.980

47.100

66.280

( 150.360*

Ajunt. ** 32.800

14.700

25.000

( 67.500

TOTAL

Estat

5.930***

5.000

25.000

35.930

Generalitat

2.050

1.400

15.000

18.450

Diput.

4.000

4.000

1.200

CMB
COOB

1.280
22.000

2.480
22.00G ^

^'

* Exclou 5.000 de duplicacions entre las columnes
2 i 3.
** Inclou VOSA, AOMSA, IMPU.
*** MOPU: 3.500/ Ministeri de Transports: 2.430

9

�3.4

Aquestes inversions es refereixen a la ciutat
de Barcelona i no inclouen les inversions de fora.
Les xifres són aproximades però suficientment
indicatives. I no tenen res a veure (excepte pel
que fa als 22.000 milions que inverteix el COOB
en instal.lacions i àrees de la ciutat) amb el
pressupost del COOB, és a dir, amb el pressupost
estricte d'organització del Jocs.

Es tracta d'inversions "para-olímpiques" que
quedaran definitivament com una millora de les
infraestructures de la ciutat, especialment obrint
el Poble Nou i l'Eixample al

mar i eliminant el

tren de la costa, però també completant la
urbanització de la Vall d'Hebró, la Diagonal i
Montjuïc,

i

dotant Barcelona dels

somniats

Cinturons de Ronda, vint-i-cinc anys després de la
seva concepció, cent anys després que Viena

comencés els seus o trenta anys després que París
acabés els seus.

10

�3.5

Es una ocasió històrica perquè la ciutat
recuperi el temps perdut i doni un salt endavant.
La ciutat no pot desaprofitar-ho; fins i tot,
seria una autèntica defallença desaprofitar
aquesta ocasió.

�FITXA 4

INFRAESTRUCTURES SIGNIFICATIVES DEL PROJECTE
OLíMPIC
Vila Olímpica
Arquitectes:

- A Bohigas, Martorell, Mackay, Puig
Domènech.

1. Perímetre residencial de la Vila Olímpica.
* Arees exclusivament residencialrs
incloent-hi vials.
\30 ha.
* Arees d'esbarjo i platges.

17 ha.

* TOTAL

2. Superfícies de sostre potencial.
* Dintre del perímetre
residencial.

331.242 m2

* En instal.lacions
costaneres.

119.458 m2

* TOTAL

450.700 m2

3. Area total destinada a la "familia
Olímpica" i capacitat d'allotjament
de la Vila Olímpica.
* 331.242 m2 - 70.000 m2 (locals comercials) =
261.242 m2.
aprox. 2.500 habitatges de 100 m2 / amb una
jana de 6 atletes / 100 m2 = 15.000
Mit
atletes.
12

�4.1

Vila Olímpica.
Regeneració de la costa.

- B -

Longuitud total costa regenerada: l 4 kilòmetres,,.
Platges existents fins 1987:
pel futur:

6_hectàrees.
18 heçtàrees.

S

Protecció i regeneració de les platges de:
La Mar Bella
Bogatell
Nova Icària
Somorostro
Parcs nous vora mar:

50 hectàrees.

Construcció dels parcs del Litoral (12 ha.)&gt;
Poblenou (8 ha.)
Esportiu (10 ha.)
Marí (20 ha.) ,
Protecció del tram de la costa entre els
carrers de Selva de Mar i Prim, tot creant un
recinte, a base de runes d'enderrocs, de 20
hectàrees destinat a parc marí.

�4.2

Vila Olímpica. El port olímpic.

- C -

Inclou Club Nàutic, Edifici de servei, Escola
Municipal de Vela,

Residència - escola

i

zona

comercial-recreativa (plaça de Mar).
Capacitat per vela lleugera o creuers.
Cost global previst de 4.377 milions de pessetes.

Execució obres infraestructura (2.250 milions de
pessetes).
Termini execució: 14 mesos.
Posta en servei: Estiu de 1990.

Tipologia: Ocupa 910 metre lineals de costa.
7 ha. de superfície abrigada.
16 ha. de molls.

�4.3

Anella Olímpica de Montjuïc.
Palau d'Esports Sant Jordi

- D -

Arquitecte: Arata Isozaki (Japó).
Cost projecte: 5.816.390.623 pessetes
Capacitat: 17.000 espectadors.
Grades retràctils: 3.000 places.
Disseny coberta: Mamoru Kawaguchi (Japó).
Coberta: Malla especial dissenyada per informàtica
i realitzada per robots.
Mides: 137 x 110 metres.
Superfície: 13.462 metres quadrats.
Volum interior: 346.000 metres cúbics.
Altura màxima: 45 metres sobre la pista.
Pes total amb estructures auxiliars:
1.300 tones.
Aixecament mitjançant 12 gats hidràulics.
Pavelló polivalent: Mides: 110 x 50 metres.
Capacitat: 4 pistes.
700 espectadors.
Altura coberta: 13 metres.
` ____2 Cost global: 6.958 milions de pessetes.
Finançament: Diputació de Barcelona 75 per cent
(4.361 milions de pessetes).
Ajuntament de Barcelona 25 per cent
(427 milions de pessetes).
AOMSA (1.028 milions de pessetes).
COOB'92 (1.142 milions de pessetes).
Data prevista finalització: 1989.
15

�4.4

Anella Olímpica de Montjuïc.
Estadi Olímpic.

- E -

Arquitectes: Federico Correa, Alfons Milà, Carles
Buxadé, Joan Margarit i Vittorio
Gregotti.
Capacitat: 70.000 espectadors (El vell estadi era
per 40.000 espectadors).
Cost: 4.996.059.934 pessetes (1985)
Rebaix del nivell de la pista: 11 metres.
Coberta tribuna principal: 150 metres de llarg
x 30 metres de volada.
Cost manteniment façana: 58 milions de pessetes.
Situació

actual:

(Gener 1989)
Finalització de les obres
d'estructura de formigó.
Han començat les obres a la
pista de joc.

Previsió finalització: maig 1989. , /

16

�FITXA 5

Molta gent es pregunta, i ens pregunta,
¿després del '92, què ?.

La Barcelona post-olímpica recollirà els
fruits de l'esforç que ara estem fent. Serà una
ciutat més ben dotada, amb més infraestructures i
serveis, amb més possibilitats, més competitiva
per tant.

I dic això posant l'èmfasi en que, a priori,
no hi ha motius per témer un retrocés. No hi haurà
desencís. Ben al contrari. L'endemà dels jocs
equival a un repte tan estimulant com el que ara
tenim.

Per començar encara tindrem moltes coses per
fer, però amb l'avantatge respecte a la situació
pre-olímpica que n'haurem fet moltes altres, amb
la seguretat que arrancarem d'unes sòlides bases.
Potser com no les havia tingudes mai la ciutat.

17

�5.1

El "paquet" per 1993 serà important. No serà
un programa residual. Tindrà una entitat pròpia:
(fases últimes)

Casa de la Caritat.
Palau Nacional

\\\N

Centre Cultural del Nord.
Parc de Migdia.

La dècada dels 90 serà la gran dècada de
Barcelona. Una dècada que ja hem començat a viure
abans que el calendari l'hagi encetada.

Barcelona estarà al dia i en bones
condicions per fer la seva aportació a Europa.
Perquè, recordem-ho, el 1993 és l'autèntic any
d'Europa.

L'1 de gener de1993

comen ca rà Europa, per

primera vegada d'ençà l'Estat modern, a viure en

18

�5.2

un espai sense fronteres.

Barcelona, que no ha posat mai fronteresm qué

és una ciutat oberta, s'hi sentirà bé.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17041">
                <text>4087</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17042">
                <text>Els Jocs Olímpics del 92 i la Barcelona del 93 / Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17044">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17045">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17046">
                <text>Ateneu de Maó, Menorca</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17048">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22247">
                <text>Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23466">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23467">
                <text>Planificació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23468">
                <text>Infraestructures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23469">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23470">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="23471">
                <text>Conté notes manuscrites de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28311">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40794">
                <text>1989-01-14</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43418">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17050">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1182" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="713">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1182/19890207d_00322.pdf</src>
        <authentication>4bc90dfabf6c9b70294d7dcdef592aec</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42386">
                    <text>"La ciutat és la gent", la gent fa la ciutat, però també la
ciutat fa la gent. I una ciutat com Barcelona, immersa en un
procés extraordinari de transformació, transforma d'una manera o
altra la vida dels seus ciutadans.

y

Immersos en el procés, potser no sabem encara veure el canvi de
vida ciutadana que les noves integracions de geografia urbana
significaran: cinc quilòmetres de platja mediterrània, formant
part d'un nou parc urbà, les instal.lacions olímpiques,
esportives i d'esplai entreteixides amb els vells i renovats i
nous equipaments culturals, les noves tècniques de comunicació,
d'ordenació i de disseny afermant totes les xarxes, una nova
Vila Nova en el vell Poble Nou, amb nous models de residència,
l'obertura de l'acolliment a tots els azimut i tot aquest
creixement intern quan puja el nivell ciutadà de la BarcelonaBarcelona, i prolifera en diversitat interna la Barcelona, ciutat
de les deu ciutats.
¿No és aquest un espectacle com per astorar els que
el
contemplen, molt més els que en som protagonistes, els ciutadans
de Barcelona? Per astorar i per implicar-s'hi activament,
críticament, però creativament i entusiàsticament. El matís, els
matisos, del procés personal, cada ciutadà els anirà dosificant
segons la seva fórmula personal d'incidència en el procés de la
ciutat.
Però el ciutadà p etites el nen, rebrà un allau, molts allaus de
sol.lícit óns abans que pugui plantejar-se la seva resposta;
sol.licitacions que marcaran la seva vida. És amb un gran
respecte al petit ciutadà que l'Ajuntament de Barcelona vol
tractar la influència del canvi de la ciutat en la vida del nen.
Els nens estimen cegament, entranyablement, potser més que ningú,
la seva ciutat; i la ciutat els deu un respecte doblat de
protecció i d'esperança.
Tots hem de compartir-lo aquest respecte. Cal que a l'escola,
mestres i pares ajudin el nen a obrir els ulls, a conèixer i a
comprendre aquesta ciutat que els engendra a la civilitat, a la
cultura. Cal que l'Ajuntament responsable d'aquesta ciutat
proposi i doni, a tots, els mitjans, les eines, els instruments,
els recursos per ajudar els nens a conèixer Barcelona, a
reconèixer-se ells mateixos en la ciutat que estimen, en què
creixen i on viuran, treballaran i es faran grans.

{

Un programa acurat, amb tots els elements de coneixement de la
ciutat, els que ja tenim i els que hem de confeccionar, és el que
ara es proposa a la comunitat escolar de Barcelona, a tots els
que hi participen, per oferir als nens un profund, respectuós viu
i suggerent coneixement de la ciutat.

Pasqual Maragall
Alcalde de Barcelona

�Ja fa molts anys que l'escola tancada del segle passat, obria de
primer les finestres per mirar fora; després, les portes per
anar-hi.
La ciutat de Barcelona és la primera d'Espanya en fer, com a tal
ciutat, el model d'escola a l'aire lliure, en els parcs i les
platges urbanes, on escola i entorn, escola i ciutat, constituïen
un continu físic i educatiu.
La ciutat va avançar-se els anys deu i vint en fer allò que els
anys trenta fou admès ja per tota l'escola pública i que fins els
anys seixanta no començà a recuperar-se en el clos d'algunes
escoles, per oferir models ja plenament difosos ara, encara que
no practicats arreu; models de visites a institucions culturals
primer, i després laborals, ciutadanes en general, tot fent-les
servir d'exemple o d'instrument per complementar el curriculum, i
models decididament de coneixement de la ciutat, com un tema amb
entitat pròpia.
Un pas més endavant el donem ara proposant una sistematització
del coneixement de Barcelona, des de l'Escala Bressol fins al
terme de l'escola secundària, del naixement a la majoria d'edat,
una sistematització sistemàticament encreuada amb el currículum
escolar.
Els equips d'escola de la ciutat trobaran en aquesta carpeta una
proposta en la qual mestres i especialistes han actuat de trama i
ordit: la trama, ben tramada, de les edats, les possibilitats,
els interessos del nen i l'ordit, ben ordit, de l'estudi
interdisciplinar d'aquesta realitat plural i canviant, viva, que
és Barcelona.
I més encara, encara que no ho diguem aquí, el teixit ha estat
fet en el teler d'una concepció de Barcelona com a ciutat
educadora, una concepció de l'educació segons la qual, avui el
nen s'educa en la vida escolar i en la vida ciutadana, i que els
educadors som responsables del que el nen extreu dels dos mares.
Però tot i estar cofois de poder-vos oferir aquesta carpeta amb
aquest treball que vol ser orientador i sobretot estimulador del
vostre, estem també segurs que el temps, i especialment els
propers anys, faran curt aquest treball. Són els mestres que dia
a dia viuran i faran viure als seus nens, la grandiosa i
vertiginosa transformació de la ciutat, els únics que poden, i
per tant deuen posar cada dia al dia el coneixement de Barcelona
des de l'Escola, mentres la viuen com a Ciutat Educadora.
La carpeta que tenim a les mans és senzillament, una invitació al
treball; aviat en vindran d'altres, i voldríem que aviat també,
l'intercanvi d'aquest treball que ens plantejarem permetés una
invitació, feta entre tots, a la festa de celebrar com cada any
la nostra escola coneix i estima millor la seva ciutat.
Marta Mata i Garriga
novembre 1988
1

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17051">
                <text>4088</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17052">
                <text>Paraules presentació del Programa "Barcelona a l'escola"</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17053">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17054">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23465">
                <text>Mata, Marta, 1926-2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17055">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17056">
                <text>Escola ciutadana</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17057">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17059">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22248">
                <text>Educació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23461">
                <text>Joventut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23462">
                <text>Societat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23463">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23464">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40795">
                <text>1989-02-07</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43419">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17061">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1183" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="714">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1183/19890222d_00323.pdf</src>
        <authentication>9b09d92750064102d0e310aae5bf7e60</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42387">
                    <text>INTERVENCIO DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL, DIPUTAT AL PARLAMENT
DE CATALUNYA, EN LA SESSIO PLENARIA DEL DIA 22/2/89

Molt Honorable Sr. President del Parlament.
Per al.lusions. I lamentant haver-ho de fer, perquè a les 12
a l'Ajuntament de Barcelona m'esperava el Vice-Lehendakari d'Euskadi -avui present a Barcelona-. En tot cas em temia que succeís
això que ha succeït. M'he quedat i vull contestar dient el següent:
El senyor President de la Generalitat tindrà una resposta
complida i complefta a les seves al.lusions d'avui amb una carta
que jo li faré. No vull contribuir ni a agreujar é--debat que ja, •
de per sí, ho és molt; ni a-agr-euja-r confusió -crec que ell ho ha
vulgut- a la confusió
Senyor President no defugi el debat; ha tingut una
pel.lació molt digna, molt fonamentada, molt profunda del
l'Oposició, vostè ja ha tractat de contestar, cadascú farà
judici. No tracti d'eludir la qüestió i dur-la cap a
terrenys.

interCap de
el seu
altres

L'Alcalde de Barcelona té motius més que sobrats -i ara aquí
tampoc voldríem entrar en un concurs d'al.lusions- per sentir-se
moltes vegades dolgut, com el President de la Generalitat, com
molts dels membres de la classe política)f Wno per al.lusions,
sinó per acusacions directes que es fan a la seva persona, a la
seva família, als seus companys i no utilitza ell directament,
personalment, el Ple de l'Ajuntament o un mitjà públic de
l'Ajuntament de Barcelona per acusar aquells que l'acusen
d'empastifar ni la seva persona, ni la seva família, ni el seu
país.
El senyor President tindrà resposta a les al.lusions que ha
fet. L.es'2 tindrà en privat, llarga i extensa -vull dir-li que
aquesta resposta estava preparada per ésser enviada i que pel
consell d'un bon amic (ho és del President de la Generalitat i de
mi mateix), no va ésser enviada, però ho serà immediatament-.
Repeteixo, senyor President: no tracti -lamento que ho hagi
tractat- d'adreçar el Debat cap a un terreny i cap a unes persones que no són les que l'havien de protagonitzar; el protagonista
és vostè, es l'interpel.lat i el protagonista és el senyor
Obiols, que és l'interpel.lant.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17062">
                <text>4089</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17063">
                <text>Intervenció de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Diputat al Parlament de Catalunya, en la sessió plenària del dia 22-02-89</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17064">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17065">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17066">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17067">
                <text>Parlament de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17069">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17070">
                <text>Activitat parlamentària</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23458">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23459">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23460">
                <text>Pujol, Jordi, 1930-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40796">
                <text>1989-02-22</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43420">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17071">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1184" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="715">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1184/19890222d_00324.pdf</src>
        <authentication>cd3978985bc1c74e540fa357fa84109f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42388">
                    <text>Paraules

de

l'Exmc.

Alcalde

de

Barcelona, Sr. Pasqual Maragall, en la
clausura de l'acte de lliurament del premi
internacional ALFONSO COMíN

Saló de Cent, 22 de febrer de 1989

�^
bó2

U

l `

ft

t-ItiAk 62,

A ,►

(^^

C^C^^ °^^`

^

(.1.&lt;//ç

SR. ZUHAIR AL-ASSI, MA. LLUÏSA OLIVERAS, AUTORITATS I

MEMBRES DEL JURAT:

PREMIAR TOT UN POBLE TÉ SEMPRE UNA PREGONA SIGNIFICACIó. VOL

DIR QUE LES RAONS QUE JUSTIFIQUEN EL PREMI I LA CAUSA QUE
D'AQUESTA MANERA S'ENALTEIX, SóN UNES RAONS I UNA CAUSA
COMPARTITS PER MOLTA GENT.

ES DIU SOVINT QUE LA CIUTAT

ÉS

LA GENT. PER AIXò, AVUI ES

POT AFIRMAR QUE BARCELONA SE SENT ORGULLOSA D'ACOLLIR EL
LLIURAMENT D'AQUEST PREMI, PERQUè TINC LA CONVICCIó QUE MOLTA
GENT D'AQUESTA CIUTAT COMPARTEIX LES RAONS I LA CAUSA QUE HAN
ESTAT PREMIATS.

UNA VEGADA MÉS L'ALFONS COMíN HAURá ESTABLERT UN PONT ENTRE
LA GENT.

COM A ALCALDE EM COMMOU ESPECIALMENT QUE REPRESENTI AQUí LA
CAUSA DEL POBLE DE PALESTINA LA PERSONALITAT EXTRAORDINàRIA D'UN
HOME QUE HA LLUITAT I SOFERT DES DEL LLOC I LA CONDICIó
D'ALCALDE.

S'AIXECA LA SESSIÓ.

I,'

1-„O\

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17072">
                <text>4090</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17073">
                <text>Paraules de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, en la clausura de l'acte de lliurament del Premi Internacional Alfons Comín al Sr. Bassam El-Shakah</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17074">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17075">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17076">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17077">
                <text>Pau al Mediterrani.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17078">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17080">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17081">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23452">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23453">
                <text>Skakaa, Bassam</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23454">
                <text>Palestina</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23455">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23456">
                <text>Nablús</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="23457">
                <text>Notes manuscrites de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40797">
                <text>1989-02-22</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43421">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17082">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1185" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="716">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1185/19890228d_00325.pdf</src>
        <authentication>5934efa2c0768732d1720f07891fc069</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42389">
                    <text>NOTES PER LA INTERVENCIO DEL SENYOR ALCALDE A LA SESSIO DE SITGES
DEL DIA 28-2-89
1. Des de l'inici del mandat, amb la inauguració de les sessions
de la Comissió Tècnica no havia tingut l'ocasió de fer una sessió
de treball amb tots vosaltres.

Això significa que tinc plena confiança en el treball que esteu
fent i en els equips que hem constituït.
Indubtablement, si no hi hagués aquesta confiança, la meva
intervenció hauria estat molt més intensa, ja que el bon
funcionament de l'Ajuntament és el mandat central que hem rebut
dels ciutadans.

2.

Gràcies a que estem aconseguint un Ajuntament més eficaç i

eficient hem pogut posar en marxa amb tanta ambició, tants
projectes que han de fer canviar aquesta ciutat i garantir una
millor qualitat de vida dels seus ciutadans.
En la primera etapa de l'Ajuntament democràtic l'objectiu era
preservar la ciutat, garantir que no es degradés més. En una
segona etapa vàrem poder iniciar la reconstrucció, no només
física. Vàrem començar també a apropar l'Ajuntament als
ciutadans. La descentralització és l'exemple més clar d'aquesta
política.

�-2-

Ara ja podem pasar a l'etapa de recreació de la ciutat, de
posicionar-la en millors condicions a Europa. Per això, no cal
només la participació dels agents econòmics, polítics i socials.
Cal que nosaltres siguem capaços de crear una organització viva
que respongui a les exigències del canvi de ciutat i en sigui el
seu dinamitzador principal.
3. Esteu tenint un debat intens i molt profund que només és
possible quan una organització és dinàmica i té idees i capacitat
d'acció. Una organització sense conflictes està morta. Veient
l'esquema de la discusió, he de dir que mai no havia trobat una
visió de conjunt tant àmplia, una capacitat tan evident de posar
tots els problemes, tant polítics como econòmics i organitzatius,
sobre la taula. Peró, a més, i això és el factor més positiu, hi
ha una capacitat per aportar solucions als problemes.

El sacseig organitzatiu que vàrem generar a l'inici de l'últim
mandat, difícil de dur a terme des d'un punt de vista humà i
personal era imprescindible per adaptar l'Ajuntament a les noves
demandes de la ciutat i els ciutadans. Per a cada etapa cal
trobar l'equip més idoni.

�-3-

El canvi ha portat una crisis d'adaptació i creixement, però la
missió d'un equip de govern és preparar estratègies i accions de
canvi. Per això és important la reunió d'avui ja que esteu
enfocant les principals línies que vàrem pensar per aquest
mandat.
4. La recreació de la ciutat a partir d'un Ajuntament d'esquerres
significa que volem una Administració més a prop dels ciutadans,
més al seu servei i més activa en la recerca de les solucions
dels problemes. Una Administració que fomenti la participació del
ciutadà, que generi un esperit col.lectiu de fer ciutat i que
entengui la informació com signe de qualitat de vida.
Una Administració que corregeixi els desequilibris socials i
promogui al màxim la redistribució.
Una Administració que vulgui fer una ciutat atractiva des de tots
els punts de vista, base del desenvolupament econòmic i social i
única garantia per a un creixament continuat i equilibrat per
sobre de les eufòries o depressions monetàries,
Una Administració que tingui un model físic del territori i
garantitzi la connectivitat i l'equilibri entre tots els elements
i alhora faci accessible la ciutat a tots els ciutadans.
Una Administració que generi polítiques específiques en el camp
dels serveis personals i que tingi en compte l'efecte social i
econòmic dels mateixos. Que treballi por aportar la cultura als
ciutadans i alhora es precoupi per les puntes de llança que faran

�-4-

atractiva la ciutat. Que garantitzi una política sanitària
bàsica. Que es preocupi de definir polítiques educatives,
esportives i socials, des d'un punt de vista global de la ciutat,
més que intentant gestionar òrgans i dependències.

Una Administració que tingui en compte que la gestió social no és
un problema només d'objectius sinó també d'eficiència. Que els
costos dels serveis tenen una importància política.

5. Per aconseguir aquests objectius bàsics en una etapa de
creixement de la ciutat, en una etapa d'il.lusió col.lectiva en
la que els Jocs Olímpics en són la manifestació més evident i en
la que trobem molta col.laboració ciutadana en totes les
propostes, des de la neteja de les façanes al pla estratègic, cal
aprofundir la transformació municipal.
Cal posar instruments per fer cada vegada una política més àmplia
sobre tots els aspectes que afecten a la ciutat i garantir
alhora, la gestió més eficaç dels serveis que tenim.

Els que esteu al centre de l'Administració municipal heu observat
amb reticència la creació d'òrgans funcionals independents que
poc a poc s'han anat incrementant. S'ha de dir que és una línia
tendencial positiva, que l'Ajuntament té diversos braços i que
tots són Administració municipal.

�-5-

Per això es fa necessari clarificar les condicions organitzatives
i les condicions operatives. Assegurar que el control polític és
global i que no hi han accions contradictòries. Probablement cal
canviar els Consells d'Administració i garantir un control global
de les empreses i instituts. També cal verificar les possibles
diferències de tracte econòmic i organitzatiu que s'han generat i
que afecten els que quedeu a l'Ajuntament central. Estan
treballant en això. A vegades és més fàcil medir l'eficiència i
la capacitat de producció que la eficàcia i direcció de
polítiques.
Una de les línies del Pla Estratègic Municipal aborda la
transformació de l'Ajuntament. Es una línia a impulsar en la que
convé que hi participen per anar gestionant el canvi des d'una
Administració burocràtica a un altra basada en l'elaboració i
aplicació de polítiques i simultàniament, gestora, amb
eficiència, dels òrgans que depenen d'ella.

6. El programa electoral pel present quatrienni abordava cinc
objectius: Una ciutat per a la gent, més benestar per els
ciutadans, qualitat de vida moderna, el rellançament de
l'economia com motor de la ciutat ï una administració més a prop

�-6-

del ciutadà. Algunes d'aquestes accions són responsabilitat única
de l'Ajuntament i les estem tirant endavant emprant tots els
mitjans al nostre abast i cercant la col.laboració econòmica de
les altres Administracions, incloses les europees, i, per què no,
del sector privat.
D'altres impliquen directament una activa cooperació públicoprivada i la complicitat dels ciutadans. Instrumentar la
cooperació público-privada comporta definir clarament els seus
límits i les garanties per als ciutadans. Creiem que fins ara és
un treball ben fet, però que en alguns cassos s'ha interpretat
com un afavoriment dels interesos econòmics.

Es, potser, una conseqüència inevitable de l'èmfasi que s'ha
posat en el rellançament eonòmic. La creació de llocs de treball
ha de ser prioritària per a qualsevol Ajuntament d'esquerres. Cal
afirmar, però, que el nostre principal dèficit és encara la
comunicació i la participació dels ciutadans en el projecte de
ciutat.
Reforçar la descentralització, millorar els serveis públics,
canviar les relacions amb el ciutadà,

portar polítiques

especifiques en aquest camp són reptes que encara hem de superar.
D'això en tenim la responsabilitat els polítics però també
vosaltres.

�-7-

7. El gran procés que queda pendent és el de la definició de
Barcelona, el seu àmbit territorial real, de la seva financiació
i de les relacions amb el govern de la Generalitat, el govern
Central i l'Europa de les ciutats que s'estan creant. Hem posat
les esperances en que la Carta Municipal, consensuada, permeterà
resoldre la base de molts d'aquests temes ja que ha de
propocionar:
a) Un nou marc polític, jurídic i administratiu que doni major
autonomia a l'Ajuntament.
b) Una nova organització política institucional que, canviant
procés electoral, asseguri més participació ciutadana.
c)

Un nou marc de financiació, més coherent amb els altres

models financers i públics que, garantint els principis
d'autonomia local i suficiència financera, tendeixi al 25/25/50
que creiem just.

d)

La capacitat de gestió i planificació de la Barcelona real

de 4 milions d'habitants, qüestió considerada primordial per
tothom i el gran dèficit polític i institucional, d'avui.
La Carta Municipal i el seu desenvolupament s'enfronten a una
voluntat del govern de la Generalitat en la que els seus models
són molt diferents dels nostres: El pla Metropolitá que s'està

�-8-

fent a esquenes nostres, els problemes amb els Jocs Olimpics, la
no participació al Pla Estratègic, l'impuls per fer a Perpinya la
zona central de la Euro regió nord-mediterrània, etc., posen en
evidència les dificultats que hem de superar per imposar, no tant
la nostra línia política, com l'estricta racionalitat.

8. Parlar amb vosaltres de la Casa Gran i els seus grans
objectius, quan ja estem propers a la meitat del mandat, també
comporta parlar i preparar les eleccions de 1991.
Les enquestes actuals són molt favorables, la ciutat reconeix els
nostre esforç i el valora, per tant estem optimistes. Però cal
que sapiguem explicar el que hem fet, perquè ho hem fet i com ho
fem, i també el que no hem fet i perquè. Què deixarem per
l'endema dels Jocs i com hem escollit les prioritats. Cal deixar
clar que la nostre política és responsable,

eficient i

afavoridora del benestar de tots els ciutadans.
Només posant en marxa algunes coses de les que s'han dit avui,
haurem provocat suficients canvis com per que d'aqui a poc temps
estiguem en condicions d'orientar el futur amb una perspectiva
àmplia i fermament optimista.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17083">
                <text>4091</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17084">
                <text>Notes per la intervenció del Sr. Alcalde a la sessió de Sitges. Reunió de Coordinadors de l'Ajuntament</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17085">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17086">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17087">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17088">
                <text>Sitges</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17090">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21897">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23447">
                <text>Gestió pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23448">
                <text>Benestar Social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23449">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23450">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23451">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40798">
                <text>1989-02-28</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43422">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17092">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2587" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1397">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2587/19890301d_00326.pdf</src>
        <authentication>f8057025ebdbefa2fd67d37875a37b5f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42993">
                    <text>PARAULES

DE

L'EXCM.

--~~

D'INAUGURACió

SR.

ALCALDE

A

L'ACTE

DE LA NOVA SEU DE LA

FUNDACIO PI

I SUNYER

Casa Golferichs
1 de mar9 de 1989

�-3-

POLíTICA,

ECONoMICA,

CONCRECió

D'AQUESTS

SOCIAL

I

TRETS A LA

CULTURAL,
REALITAT

LA

SOCIAL

GLOBAL DE CATALUNYA.

I ENCARA UN ALTRE TRET DIFERENCIAL PEL QUE FA
¡---

ALS

--

ORíGENS DE LA FUNDACió.

REFLEXIó

ES

AJUNTAMENTS

FA,

EN

A

AQUESTA PROPOSTA

AQUEST

DE CATALUNYA.

ESPECíFICAMENT

-

CAS,

DES

DELS

UNS AJUNTAMENTS CITATS

L'ESTATUT DE

CATALUNYA

INTEGRANTS DE LA GENERALITAT I QUE,

COM

A VOLTES,

LA PRaCTICA DiaRIA DE LA NOSTRA VIDA PúBLICA ,
ARRIBAT

A

APAReiXER

DE

"CARICATURITZATS"

A
EN

HAN

COM

A

CONTRAPeS DEL NOSTRE AUTOGOVERN.

EN

CREAR

CONSCIENT,

A

TRASCENDeNCIA,
AUTONOMIES,
PEORA

1
1
j

l

FUNDACió PI

MÉS,
EL

QUE,
DISSENY

I

SUNYER,

S'ERA

LA

SEVA

TOT
DE

I

L'ESTAT

ERA NOMÉS UN PRIMER PAS,

DE

CONSTITUCIONAL.
AMB

LA

L'ESTRUCTURA
PER AIXo,

PERSPECTIVES

aMPLIES

D'UN

DE

LES

UNA PRIMERA
NOU

ESTAT

LA CREACió D'UN CENTRE
I

UNITaRIES,

COMPRENGUÉS TOTES LES BRANQUES CIENTíFIQUES I

QUE
TOT

EL VENTALL DE REPRESENTANTS SOCIALS I POLíTICS DEL
PAíS,

PODIA SUPOSAR UNA APORTACió MOLT IMPORTANT,

I MÉS ENCARA, SI AQUEST CENTRE TENIA LA SEVA SEU A
CATALUNYA.

�-5-

EL
CARaCTER OBERl: j:S UN DELS
·--------· ._,-.. ,----- ·····-"'····~···-·•....'"'""''···· . ....... _,...

PERQUe

VALORS

·-

QUE

ELS PATRONS FUNDADORS PODEN,

VOLEN I HAN

DE

FER VALORE.

_________

I NO PODIA SER ALTRAMENT ATENENT EL NOM PROPI
DE LA FUNDACió:

.... " DE CARLES PI I SUNYER.
EL"··-·.--NOM

UN

HOME QUE FOU ALCALDE DE BARCELONA, CONSELLER DE LA
-~-....

GENERALITAT
MOMENTS

I

MINISTRE DE LA REPúBLICA

(EN

UNS

TAN DIFíCILS COM ELS DE LA GUERRA CIVIL) .

EL RESPECTE I L'HONOR QUE MEREIX LA FIGURA DE PI I
SUNYER AVALEN L'AFIRMACió DEL CARaCTER OBERT D'UNA
FUNDACió QUE DUGUI EL SEU NOM.

LA FAMiLIA PI SUNYER, ELS FILLS D'AQUEST GRAN
BARCELONí,
QUEDÉS

HA

VOLGUT

QUE L'ARXIU DEL

A MANS DE LA CIUTAT I PER AIXo

DONAC i ó

A

LA

FUNDACió.

AQUEST

SEU

PARE

N'HAN

ARXIU

ÉS

FET
MOLT

IMPORTANT . MOLT. I SE N'ESTa FENT L'INVENTARI I EL
CATaLEG

PER

PODER-LO

POSAR

A

DISPOSICió

DELS

HISTORIADORS I ESTUDIOSOS QUE VULGUIN TREBALLAR UN
PERíODE TAN INTERESSANT I ENCARA TAN DESCONEGUT DE
LA

NOSTRA

SERa
CAMí.

HISToRIA RECENT.

L'ARXIU PI I

D'UN VALOR INESTIMABLE PER

RECoRRER

SUNYER
AQUEST

�-6-

VEIENT
CATALUNYA

EL DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE
PODEM

TENIR

UNA

BONA

PROVA

DE

ACTUACIONS POLíTIQUES DE CARLES PI I SUNYER.
M'AGRADARIA DESTACAR-NE,
QUE

LA

DE LLEI DE NIVELLACió DEL PRESSUPOST

L'AJUNTAMENT
SOBRE

PERo

COM A EXEMPLE, UN PARELL

CONSIDERO ESPECIALMENT INTERESSANTS:

PROJECTE

LES

DE BARCELONA,

DE

I EL PROJECTE DE LLEI

L'APROVACió DELS PRESSUPOSTOS

---------"'~""'"""""·'~"''"""""'-·""'-"'~··:-- ....... ~._..\.., ...f.&gt;.,..,.......,. ..,.,....., .._..,...,.w•-.~"""\""'· ·•

'·--...----

DEL

(ORDINARI

I

•·-·--~~ ...,~-¡,._,,,,.,,-.,&gt;oc.·-~..._-...,_-4

EXTRAORDINARI) DELS AJUNTAMENTS.

TOTS DOS VAN SER

SIGNATS

A

PER

PI

I

SUNYER

COM

CONSELLER

DE

FINANCES DE LA GENERALITAT.

L'ARXIU
UNA

CONSTA D'UN EXTENS FONS

DOCUMENTAL,

COL.LECCió DE REVISTES DE L'EXILI ,

CENTRAT
L'EXI LI

BaSICAMENT

EN

EL

PERíODE

MATERIAL

HISToRIC

DE

(1939-1971) I UNA PART DEDICADA AL PERíODE

DE LA REPúBLICA I LA GUERRA. DE LONDRES A CARACAS,
""':t;o&lt;').""'..,_,.,_,~,..".--~'''...,._"'"'·',_-.-_.,,_~,H~,. .. _...__ ,,,,-*'"--~---

EN
TOTS

AQUESTS ANYS PI I SUNYER VA ACUMULAR I GUARDAR
ELS

PAPERS,

PUBLICACIONS

QUE

CARTES,
LA

SEVA

NOTES,
ACTIVITAT

INFORMES

I

POLíTICA,

CULTURAL, HISTORIOGRaFICA, ECONoMICA I FAMILIAR VA
GENERAR. D'UN CONTINENT A L'ALTRE, D'UN DOMICILI A
UN ALTRE,

TREBALLANT A LA BBC, A VENEZUELA O A LA

�-7-

BIBLIOTECA

DEL BRITISH MUSEUM,

AQUEST ARXIU S'HA

CONVERTIT EN UN SíMBOL D'UNA HISToRIA,

PERSONAL I

COL.LECTIVA, MOLT INTERESSANTS.

L'ARXIU ESTa DIPOSITAT A L'INSTITUT MUNICIPAL
D'HISToRIA

LA

A

TRASLLADAT AQUí,

CASA

DE

L'ARDIACA

I

A LA CASA GOLFERICHS,

SERa

PER A

LA

SEVA CATALOGACió DEFINITIVA.

NO

HA

D'EXTRANYAR

A

NINGú

QUE

UN

ARXIU

D'AQUESTA CATEGORIA HAGI ESTAT POSAT A MANS DE LES
INSTITUCIONS
FAMíLIA,

I

PERSONES

QUE,

EN OPINió

HAVIEN DE CREAR ELS INSTRUMENTS

DE

LA

ADIENTS

PER A LA SEVA CONSERVACió, EXPLOTACió CIENTíFICA I
DIFUS!ó.
QUE

D'AQUí QUE HAGI VOLGUT REITERAR NOVAMENT

ESTa

EN

L'aNIM

DELS

FUNDADORS

PATRONS

L'AMPLIACió DELS MEMBRES DEL PATRONAT.

AQUESTA

VOLUNTAT

UNITaRIA

S'HA

POSAT

DE

MANIFEST D'ALTRA BANDA, EN ELS ACTES DEL CENTENAR!
DEL
AVUI

NAIXEMENT D'EN CARLES PI I SUNYER,
TANQUEM.

SESSió,

ARA

AQUEST
FA

UN

CICLE VA
ANY,

AL

COMEN~AR

SALó

DE

CICLE QUE
AMB

LA

CENT

DE

�-8-

L'AJUNTAMENT DE BARCELONA,
NADAL,
F'

ALCALDE

(DISERTACió DE JOAQUIM

DE GIRONA I MEMBRE DEL PATRONAT) :

e,........ .,. ..

~,r"t';....;.. l·.-·

CONTINUa

AMB

L'ATENEU

DE

UN

ACTE

DE

BARCELONA

CARaCTER

CULTURAL
M.

(PARLAREN

A

AUReLIA

CAPMANY I L'HISTORIADOR RICARD VINYES) I FINALITZa
~----~J~ . J~I.S.ClJ.~-Q~ -~.§!!X.Q.B,_ .•...HERIBER~t....Jt~LRft
J..QBOJ:-D~. JdA. .Q:flNE~LITAT,

S__A!:L.§.AN.
I
PRESIDIT

EN

*-...-.:.. .. ~~::~ .. ,.~--··

PEL SEU PRESIDENT.

EN

UN

AL
ACTE

AQUESTS ACTES

ES VAREN ANALITZAR LES DIFERENTS FACETES D'EN PI I
SUNYER

COM

A

CIENTíFIC,

'X X-C&lt;;',!!_!SJgl~_E.~"E:.!l.S'&lt;\lNQMIA'
SOBRETOT

ENGINYER

AMB

GRAN S

COM A HOME DE LLETRES, I

COM A POLíTIC,

I TAMBÉ COM A CIUTADa DE

BARCELONA I DE CATALUNYA.
LA

COL.LABORACió

COMISSió

DEL

rrCoeNCIES:
M.

AUReLIA

CENTENAR!

ELS

DE

MOLTS

MARC AURELI VILA,
AINAUD,

CAPMANY,

ELS

MEMBRES DE LA

(-ENTRE

PERSONALITATS

TRO ,:AVEN

JOSEP

DE TOTS ELS

CAMPS

HERIBERT

GERMANS PI I

JORDI

QUALS

MARAGALL-, )

S'HI
I

BARRERA,

SUNYER,
FOU

M.
MOLT

/

-DECISIVA- PER

A

DEFINITIVA

DE LA FUNDACió,

(QUE FINALMENT SUPERa

ELS

LA

CONSOLIDACió

IMPORTANT

OBSTaCLES ADMINISTRATIUS QUE ES

PRESENTAVEN)

AMB LA INSCRIPCió AL REGISTRE DE FUNDACIONS DE
GENERALITAT DE CATALUNYA.

LA

�-9-

EL QUE éS CATALUNYA AVUI,
LA HISToRIA MODERNA,
DE

LA

CREACió
........

L'APARICió

éS INDESTRIABLE DEL

D'UNA

.·--.

EL QUE HA ESTAT EN

AUTeNTICA

BARCELONA

D'UNA

FENOMEN

CAPITAL,

DE

AMB

VOCACió

DE

EN

AQUEST

CAPITALITAT DE PAíS.

EL

FENOMEN

L'ESPECIFICITAT

CATALa

Té

CAS

D'UNA CONNEXIó MOLT SUAU ENTRE LA

QUE HAVIA ESTAT LA SEVA CAPITAL MEDIEVAL,

AMB UNS

TRETS

AMB

BEN ESPECíFICS I DE GRAN POTeNCIA,

LA

QUE SERa LA CAPITAL CATALANA INDUSTRIAL I MODERNA.

TANT EN UNA SITUACió COM EN L'ALTRA, PERo, EL
DiaLEG

ENTRE LA CAPITAL I EL PAíS HA TINGUT

CARACTERíSTIQUES
SINeRGIA

QUE

POSSIBILITATS
QUE

NOTABLES

DE

FLUiDESA

PORTEN AMB TOTA NATURALITAT
DEL MODEL DEL "SISTEMA DE

MOLTES VEGADES HE FET SERVIR PER

CATALUNYA .

UNES
I

DE

A

LES

CIUTATS"

INTERPRETAR

�-10-

HO

PODEM

VEURE

AMB

TOTA

CLAREDAT

EN

LA

INSTITUCIONALITZACió DEL CONSELL DE CENT I LA SEVA
PROJECCió
TERMES

MOLT

MÉS

ESTRICTES

ALLa DE

BARCELONA

TANT

EN

DE JURISDICCió TERRITORIAL

COM

PER LA VIA DEL "CARRERATGE".

I

VEUREM MÉS ENDAVANT,

EN LA BARCELONA

QUE

ASSUMEIX LA CAPITALITAT DE LA CATALUNYA INDUSTRIAL
UNA

CAPTACió NO TRAUMaTICA DE LES

PAíS

QUE

CONCENTRA

ELS

SEUS

ENERGIES

D'UN

ESFOR90S

PER

PROJECTAR-SE AL MóN A TRAVÉS DE LA SEVA CAPITAL.

LA

IDEA

CAPITAL
PARER

D'OPOSICió ENTRE EL PAíS I LA

ÉS UNA RACIONALITZACió

MEU,

PARTIDISTA

MODERNA

-

SEVA
I,

- DE LA INTERPRETACió

A

DE

CATALUNYA.

VEGEM ELS ANTECEDENTS MEDIEVALS.
DES DE LA SEVA INSTITUCIONALITZACió, AL SEGLE
XIII,
FET

EL CONSELL DE CENT HA ESTAT, NO SOLAMENT DE

---------------------

SINó

TAMBé

DES DEL PUNT DE VISTA

POLíTIC CONSUETUDINARI,
MéS DE CATALUNYA.

MOLT MéS QUE UN

DEL

DRET

MUNICIPI

�-11-

FINS A PRINCIPIS DEL SEGLE XV (CRISI DE CASP)
EL

CONSELL DE CENT ACTUa COM A VERITABLE

oRGAN

DE GOVERN I DE REPRESENTACió DE

JUNTAMENT

AMB

DIPUTACió

LA

MONARQUIA
GENERAL

DEL

INSTITUCIONALITZADA,

COM

o

CORTS.

MITJAN

POLíTI C

SEGLE
FINS

SUCCESSORI
MARTí

XIV,
ELS

A COMISSió PERMANENT DE

PROVOCAT

L'HUMa),

NO ACOMPLí UN

ANYS

LA

GENERALITAT,

LES CORTS AMB LA FINALITAT DE RECAPTAR
A

úNIC

CATALUNYA,

LES

I

I

IMPOSTOS,
CERT

1410-1412

PAPER

(INTERREGNE

PER LA MORT SENSE FILLS

PERo

SOBRETOT FINS A

LA

DE

GUERRA

CIVIL DEL SEGLE XV (1462-1472), DURANT LA QUAL LES
INSTITUCIONS
ABANS ,
LA

DEL

PAíS S'ENFRONTAREN A

JOAN

II.

EL CONSELL DE CENT ASSUMí UN PAPER POLíTIC

INFLUeNCIA

DEL

QUAL

S'ESTENIA

ARRE U

DE

1

CATALUNYA .

DURANT ELS PERíODES DE CRISI I DE DEFENSA DEL
PAíS

(DEL SEU DRET CONSTITUCIONAL) EL CONSELL

CENT

ACOMPLí UN PAPER POLíTIC EQUIPARABLE,

INSTITUCIONALMENT
DIPUTACió

DEL

I

JURíDICAMENT,

GENERAL.

AL

DE

aDHUC
DE

AIXó éS VaLID PER

LA
A

LA

GUERRA CIVIL DEL SEGLE XV, PERA LA CRISI DEL 1640
O PER A LA GUERRA DE SUCCESSió DE 1705-1714.

~

TU)

Ir:- h

CoJr-

UlMAL

�-12-

QUAN

ES

CONSTITUí EL CONSELL DEL

PRINCIPAL

DURANT LA GUERRA CIVIL DEL SEGLE XV, EL CONSELL DE
CENT

S'HI

INTEGRa

RESPONSABILITAT

EN

EN
LA

UN

LLOC

TASCA

DE

DE

MaXIMA

DEFENSAR

LES

CONSTI TUCIONS CATALANES.

éS IMPORTANT INSISTIR QUE NO ES TRACTA
D'UNA
EN

SITUACió DE FET SINó QUE Té UNA

EL

DRET

POLíTIC FINS A PRINCIPIS

NOMéS

FORMULACió
DEL

SEGLE

XVIII .

NO

HA D'ESTRANYAR,

MESURA

DONCS,

QUE

LA

PRIMERA

QUE VA PENDRE FELIP V DESPRéS DE LA FI

DE

LA GUERRA DE SUCCESSió FOU DESTITUIR EL CONSELL DE
CENT I NOMENAR NOUS ADMINISTRADORS PER A BARCELONA
EN

PERSONES DE LA SEVA

CONFIAN~A

UN COP FET AIXo PROCEDí,

ABSOLUTA.

NOMéS

L'ENDEMa, A DISSOLDRE LA

GENERALITAT DE CATALUNYA.

UNA

MOSTRA

MéS

DEL

PAPER

RELLEVANT

QUE

ACOMPLIA,

REPETEIXO NO NOMéS DE FET SINó TAMBé DE

DRET,

CONSELL

EL

DE CENT éS LA

INSTITUCió

DEL

CARRERATGE, EN VIRTUT DE LA QUAL LA INFLUeNCIA DEL
DRET

BARCELONí

S'ESTENIA

A

MOLTES

POBLACIONS

�-13-

D'ARREU DE CATALUNYA, DURANT LA BAIXA EDAT MITJANA
I PART DE L'ePOCA MODERNA.

_____.____________

LA BARCELONA
,..._____.._

MODERNA,

CATALUNYA

INDUSTRIAL

RETARD

I

DE

DURANT

EL

LA

QUE

RELATIVA

XVIII

LA

CAPITAL

DESPERTA

DEL

MARGINACió

I LA PRIMERA

DE

_..~-··~·~

LA

RELATIU

ACUMULATS

MEITAT

DEL

XIX,

RESPON CLARAMENT A UNA VOLUNTAT DE CONCENTRACió DE
SIGNES DE CAPITALITAT QUE EL PAíS LI CONFIA.

D'ALTRES
AFECTADES

CIUTATS

RESTEN,

LoGICAMENT,

PER AQUEST PROCéS DE CONCENTRACió DE LA

CAPITALITAT I DELS RECURSOS QUE IMPLICA.
IMPORTANT

OBSERVAR

INTERPRETACió
DE

QUE

LES

PERo

éS

BASES

D'UNA

EN LA LíNIA DEL "CATALUNYA

SISTEMA

CIUTATS" QUE PROPO?O S 'HI VEUEN INSINUADES AMB

UNA CLAREDAT NOTABLE /

ES CONVERTEIX

1
c ~ ~ , ~»A

w Jh

r;J~

.·

~

EN

UN

DESERT.

�-14-

COM

VEIEM

AL

LLARG

D'INDUSTRIALITZACió

ES

ESTRUCTURA

SEUS

CONSOLIDA

VEIEM

MITJANES.

CIUTATS

DELS

PRIMERS
UNA

DE

AQUESTA

ES RECOLZA EN UNA XARXA TAN ESPECíFICA

I INSoLITA A LA PENíNSULA COM EL "VUIT
CATALa".

SeRIE

COM

TAMBé

EIXOS

NO

éS,

EN DEFINITIVA,

FERROVIARI

LA FESOMIA D'UN

PAíS DESEQUILIBRAT.

NO ELS SORPRENDRa ARA QUE ELS PARLI UN MOMENT
DE LA CARTA MUNICIPAL.

LA

CARTA

NATURAL

DE

MUNICIPAL HA DE SER LA
L'ARTICULACió

L'ESPECIFICITAT

DE

BARCELONA

CULMINACió

JURíDICA
EN

AQUEST

DE
MOMENT

CONCRET.

ELS N'HE DE PARLAR PER DOS MOTIUS:
PART

DE

PATRó

RESPONSABILITATS
PERQUe

EN

TERRITORIAL,

NO
COM

PUC
ALCALDE

EL CONTEXT DE

LES

PERQUe, A

OBVIAR

LES

DE

BARCELONA;

LLEIS

MEVES
I

D'ORDENACió

LA CARTA DE BARCELONA HAURa DE TENIR

UN LLOC I UN PAPER MARCADAMENT ESPECíFICS.

�-15-

HE

DIT

REPETEIXO

\

DISPOSI
QUE
TANT

EN

QUE

MULTITUD D'OCASIONS
CAL

QUE LA

D'UN ReGIM PROPI,

CIUTAT

I

AVUI

HO

DE

BARCELONA

DE CARaCTER

SINGULAR,

CONTEMPLI LES ESPEFICITATS QUE LA CIUTAT
EN L'ESTRUCTURA INTERNA

DE

TÉ,

L'ADMINISTRACió

MUNICIPAL, COM EN LA SEVA PROJECCió METROPOLITANA,
COM

DE

CAPITAL

DE

CATALUNYA,

COM

DE

GRAN

METRoPOLIS EUROPEA.

ES TIC

CONVEN&lt;;UT

COMPARETIXEN

AMB

RACIONALMENT,
BARCELONA

MI

QUE
LA

MOLTS
TOSSUDESA

POLíTICAMENT,

LA

A

VOS TeS
EXPLICAR

NECESSITAT

TÉ D'UN ReGIM JURíDIC MODERN I

QUE LI PERMETI DE FER ALLo QUE LA SEVA
LA

DE

QUE

ADEQUAT

VITALITAT,

SEVA RESPONSABILITAT I EL SEU PAPER AL SI

DEL

SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS RECLAMEN.

ARA ENS TROBEM AMB UN PANORAMA DOMINAT PER LA
PRESeNCIA DE LES LLEIS D 'ORDENACió TERRITORIAL DE
CATALUNYA RECENTMENT APROVADES PEL PARLAMENT SENSE
EL

CONSENS

QUE

UNA

NORMA

ABSOLUTAMENT IMPRESCINDIBLE.

D'AQUEST

TIFUS

FA

�-16-

AQUESTA

PERo
INADEQUADA,

ÉS

LA

REALITAT.

INCoMODA,

PERo LA REALITAT, ALMENYS LA REALITAT

JURíDICA.

LA CARTA MUNICIPAL,
CIUTAT,

PER RESPONDRE AL QUE

LA

LA CAPITAL DE CATALUNYA EXIGEIX, HAURa DE

TRENCAR, MOLT PROBABLEMENT, ALGUNS DELS LíMITS QUE
ARA

PLANTEJA EL SISTEMA LEGAL VIGENT A CATALUNYA.

ASPECTES DE LA LEGISLACió GENERAL ESPANYOLA.

PERo

SOM

TRADICió

I

CONNEXIó

AMB

HEREUS

NO

D'UNA

PODEM NI
EL

VELLA

OBLIDAR

PASSAT,

AMB

I

NI

ALLo

GLORIOSA
PERORE

EN

QUE

LA
ES

FONAMENTEN LES REALITATS D'AVUI: LA SOLIDESA DE LA
JURISDICCió
DE CENT,

METROPOLITANA QUE MANTENIA EL CONSELL

L'ESFOR~

DE CREACió D'UNA CAPITALITAT AMB

ELS SEUS SIGNES I SERVEIS PECULIARS,
DE REPRESENTACió POLíTICA ...

LA

VOLUNTAT

�-17-

BARCELONA SEMPRE N'HA TINGUT CONSCieNCIA,

DE

LA SEVA SINGULARITAT, FINS I TOT EN MOMENTS EN QUE
DES

DE

CAP

S'ADMETIA,

DE

NO

LES

INSTaNCIES

SUPERIORS

JA L'ESPECIFICITAT,

SINó LA

NO
SEVA

PRoPIA PERSONALITAT O EXISTeNCIA.

CREC

QUE MAI COM AVUI NO S'HAVIEN DONAT UNES

CONDICIONS

TAN

oPTIMES

IMPERIOSA

DE

DEFINIR

PERSONALITAT

D'AQUESTA

NI

UNA

NECESSITAT

CLARAMENT

TAN

L'ESPECIAL

CIUTAT AMB LA SEVA

CARTA

MUNICIPAL .

FINAL

AIXí DONCS,

FUNDACió OBERTA, SISTEMA POLíTIC

OBERT, SISTEMA CIENTíFIC OBERT.

I

UNA

PRESeNCIA

MOLT

SIGNIFICATIVA

DELS

AJUNTAMENTS COM A IMPULSORS DE LA REFLEXIó QUE ENS
PROPOSEM.

�-18-

PENSEM
ALTRES

AQUEST TREBALL POT SER

COMUNITATS

APORTACió
LES

QUE

ESPANYOLES

I

úTIL

CONSTITUIR

POSITIVA AL DEBAT QUE SOBRE L'ESTAT

EN
UNA
DE

AUTONOMIES S'HA DE MANTENIR VIU ENCARA DURANT

MOLTS ANYS EN AQUEST PAíS.

NOMÉS

EM

PúBLICAMENT
MOLT

FER-LA

PER

ACABAR,

- A

FAMíLIA

LA

I L'HONOR QUE HAN FET A LA FUNDACió

EN

I

QUE,

EXPLICAVA FA UN MOMENT, SERa UNA

LLI~ó

DESCOBERTA

D'UN

PI

ESTIMULANT

I

COM

e ":'- ,t~ -IIJQ , ~S \..u.,,

1-\SLrr~U \.AJ..S.V.,_

'\..{

,;Á.{_

o

ELS

PERMANENT I

RENOVADA

HISTORIADOR$ I ESTUDIOSOS DEL NOSTRE PAíS.

r

MANERA

SUNYER

DIPOSITaRIA

LA

ARXIU

UNA

AGRAIR

- I ELLS SABEN QUE HO FAIG DE

SINCERA

CONFIANyA

RESTA,

PER

ALS

�NOTES PEL DISCURS D'INAUGURACIO DE LA NOVA SEU DE LA
FUNDACIO PI I SUNYER

PRIMERA PART

1.- Avui es tracta d'inaugurar l'edifici on radicara la Fundació Pi i
Sunyer, i al mateix temps entrar a treballar de ple, per tal de complir
els seus objectius.

2.- La Fundació Carles Pi i Sunyer, d'Estudis Autonomics i Locals va
ser constituida a Sant Cugat del Valles el 29 d'abril de 1986. Les idees
més importants en 1' esperi t dels Patrons Fundadors var¡_ser crear un instrumen t adient pera la promoció, el foment de l'estudi i investigació científica de l principi i dret a l'autonomia que les lleis vigents declaren i
reconeixen a les nacionalitats, regions i entitats locals, i la concreció
d'aquesta problematica en les condicionts socials globals a Catalunya
des de les prespectives jurídiques, pol ítiques, economiques ' socials i
culturals.

3.- Pel compliment d'aquests objecti us la Fundació pot crear i convocar
premis a la investigació , instituir beques, ajudes i pensions per a investigadors i estudiants, fomentar en qualsevol forma els estudis autonomics
i la seva divulgació, promovent l'intercanvi de professors professionals
i estudiants entre Catalunya i les altres nacionalitats i regions de
l'Estat i també amb nacionalitats i regions extranjeres.

4.- Els Patrons Fundadors eren conscients de la tasca important que una
vegada dissenyat l 'Estat de les Autonomies, només s'ha posat una petita
primera pedra de l 'estructura del nou Estat constitucional i que la creació d'un centre amb perspectives amplíes i unitaries, abarcant totes les
branques científiques i tot el ventall de representants socials i polítics
del pais, era una

pe~a

important, molt més si aquesta era una institució

amb seu a Catalunya. Junt amb els Patrons Fundadors una serie d'Institucions formarien part del Patronat. Aquesta incorporació d'Institucions
esta oberta i creiem que son moltes i importants les que si poden afegir, pero donats e ls seus objectius pri ncipals és evident que la primera

�2.

a la que s'ha de reiterar la invitació ha de ser a la Generalitat de
Catalunya.

5.- El caracter obert és una de les característiques més importants que
els Patrons valen fer valdre.

A més, no podría ser d'altra manera a la vista del nom que porta la Funda
ció: el nom de Carles Pi i Sunyer, que fou Alcalde de Barcelona, Conseller de la Generalitat i Ministre de la República (en moments tan difícils com durant la Guerra Civil) avalen aquesta afirmació. La família Pi
i Sunyer, els fills d'aquest gran barceloní, han volgut que l'arxiu del
seu pare quedés en mans de la ciutat i per aixo van fer donació del mateix a la Fundació. L'arxiu és molt important, molt, s'esta realitzant
el seu inventari i cataleg per tal que puguin posar-se a l'abast dels
historiadors i en general de tots els estudiosos que vulguin entrar en
un període tan interessant i encara tan desconegut en els seus documents.

El el Diari de Sessions del Parlament de Catalunya tenim bona prava de les
actuacions polítiques d'en Carles Pi i Sunyer. Pero m'agradaria destacar
dos aspectes, la del Projecte de Llei sobre la nivellació del Pressupost
de l'Ajuntament de Barcelona, i el Projecte de Llei referent a l'aprovació dels Pressupostos ordinari i extraordinari dels Ajuntaments firmats
ambdos com a Conseller de Finances de la Generalitat.

5.- L'arxiu consta d'un extens fans documental, una col. lecció de revistes de l'exili i material centrat basicament en el període historie de
l'exili (1939-1 971) i una part dedicada al període de la República i la
guerra. De Londres a Caracas, en aquests anys en Pi i Sunyer va acumular
i guardar tots els papers, cartes, notes, informes i publicacions que la
seva activitat política , cultural, historiografica, economica i familiar
va generar. D'un con tinent a l'altre, d'un domicili a un altre, treballant a la BBC, a Venezuela o a la Biblioteca del British Museum, aquest
arxiu s'ha convertit en un símbol d'una historia personal i col.lectiva
molt interessant.

L'arxiu esta dipositat a l'Institut Municipal d'Historia a la Casa de
l'Ardiac a i sera traslladat a aquesta Casa Golferichs pera la seva
catalogació.

�3.

6.- No ha d'extranyar a ningú que un arxiu d' aquesta categorí a hagi
estat posat a les mans de les Institucions i persones que en opinió
de la familia havien de crear e l s instruments adients per a la seva
conservació, explotació científica i difussió. D'aqui que tornem a reiterar que esta en l'anim dels Patrons Fundadors l'ampliació dels membres
del Patrona t.

7 .- Aquesta unitarie tat s 'ha po sat de manifest d'altre banda, en els actes del c entenari del naixeme nt d'en Carles Pi i Sunyer , cicle que avui
tanquern. Va

comen~ ar

amb la sessió , ara fa un any al Saló de Cent de

l'Ajuntament de Barcelona, (disertació de Joaquim Nadal , Alcalde de Girona i me mbre del Patronat) continua amb un acte de caracter cultural
a l'Ateneu de Barcelona (parl aren M. Aurelia Capmany i l'historiador
Ricard Vinyes) i f inalitza amb el disc urs del senyor Heribe rt Barrera,
al Saló Sant Jordi de la Generalitat, en un acte pres idit pel seu President. En aquests actes es varen analitzar les diferents facetes d'en
Pi i Sunyer com a científic, enginyer amb grans coneixements d'economia,
com a literar i poeta, i sobre tot c om a políti c , i també com a ciutada
de Barc elona i de Catalunya.

8. - La co laboraci ó de tots els Membres de la Comissi ó del Centenari en
les que es trovave n personal itats de molts camp s i te ndencies: Marc Aureli Vila, Heribert Barrera, Josep M. Ainaud, els germans Pi i Sunyer,
M. Aurelia Capmany , Jordi Maragall, fou molt important i a més decisiva
per a la consol i dació de finitiva de la Fundaci ó , (que finalment supera els
obstacl es a dministratius que es presentaven) amb la insc r i pció al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya.

SEGONA PART

1.- (Aqui es pot par lar del paper h istorie de l es Institucions que han
fet que Catalunya j ugués un paper, i destacant el fet de que Barcelona
ha es tat coma " ciuta t", amb e l que aixo comp orta d'estruc tura jurídica
una pe9a que ha permes r epresen tar el paper de capital amb respecte a
la resta de l'Estat.

D'aqui l'interes de Madrid per sup r i mir les connotacions de capitalitat
i donar un uniformisme municipal per impedir qualse vo l diferencia dins
del pap er de les estructures de c iu t ats).

�4.

Aquest é s un tema a desenvolupar, i m'atreveixo a

llen~ar

com a tema per

un estud i més aprofondit la relació de les diferents ciutats d'Espaya
amb la seva zona d'influencia, d'elles entre si o amb altres ciutats
d'ambits més grans, i el perque d' un intent constant del Govern Central
per acons eguir uns Municipis igualats, malgrat que en determinats moments es parles d'anar contra el caciquisme , només es pot entendre en
situacions cojunturals o excepcionals. La tradició del nostre pais, i
d'Espanya també, va ser la de ciutats amb caracterí s tiques pr6pies. Precisament e l trsllat a Madrid de la capital d'Espanya trenca l'estructura
de ciutats i Madrid es presenta de forma aillada, trencant altres capitalitats. (Aix6 ens ho diu en Josep Fontana en el seu llibre sobre la
hist6ria de Catalunya, volúm V. La fi de l'antic re g im i la industrialització , a nys 1787-1868).

2.- La c apitalitat de Barcelona ha estat així sempre reivindicada, en
totes le s epoques, i la significació més important ha estat que tenint
Catalunya una capital forta, contribuía a jugar també de manera forta
amb l'Estat espanyol, o a nivell de regions economiques importants.

(Ens podem extendre sobre el paper de les ciutats)

3.- D'aquí que ara per completar aquesta estructura territorial de l'Estat espanyo l i de Catalunya s'hagi de fer la Llei Especial de Barcelona,
llei que definira el seu sistema d ' organi tzació pr6pia, les característ iques polítiques i administratives que li calen pel seu autogovern , i
sobr e tot e l sistema de relacions interadministratives que configur en
el marc interrelac ional amb les diferents Instituci ons.

TERCERA PART

1.- Cont ingut de l a organització territorial de Cat alunya el que ja tenim amb l a LLOT.

2.- Le s possibilitats d'ampliar, corregir disfuncions que s'hagin pogut
constatr i posta al diaper a fets determinats. La Carta de Barcelona
és l 'úl ti m instrument actual d'aquesta cadena. No é s l'únic, pero és
e l que es pot juga r ara, i pot ser un gran instrument de consens . Es més,

�5.

amb les lleis catalanes a la ma, amb el seu sentit més estrictament
jur í dic e s pot arribar a una estructura convenient per a les necessitats dels ci utadans, coordinant la planificació conjunta del territori.
Només cal que el conjunt de forces polítiques del pais, com a representants d'aquestes c iutats es posin d'acord per resoldre els problemes
plantejats .

3.- Així, dones, Fundació

oberta, sistema polític obert, sistema cien-

tíf i c obert. D'aquesta manera amb Institucions d'estudi dels grans temes
que ens queden per fer l'Estat de Catalunya i Barcelona poden amb una
Dundació catala com aquesta la seu de la qual avui inaugurem, fer un model aplicable a a l tres Comunitats

Aut~nomes

i al propi Estat Central.

Que queda molt pe r jugar es posa de manifest en debats com el de l'Estat
de l es Autonomies al Senat a la tardor de 1986.

4 . - Aque st paper capdavanter ja el varem tenir tot just la instauració
de l a Gener alitat, amb el President Tarradellas.

5.- Aprofitar tots els instruments d'estudi que permetin un millor coneixement de la realitat del nostre pais. Treballem amb tecniques ja conegudes i amb bons resultats com són els Llibres Blancs, en Seminaris formats per persones que aportin els seus coneixements no el seu caracter
partidista, faran que aquesta Fundació es pugui convertir en un centre
de serveis de Cat a lunya.

6.- Donar les gracies a la familia per l'arxiu.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35637">
                <text>Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte d'inauguració de la nova seu de la Fundació Pi i Sunyer</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35638">
                <text>Pi i Sunyer, Carles, 1888-1971</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35647">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35648">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35649">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35650">
                <text>Història</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35651">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35639">
                <text>Conté notes manuscrites. Manquen les pàgines 2 i 4. Inclou les notes preparatòries del Gabinet per l'acte.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35640">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35642">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35643">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35644">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35645">
                <text>Casa Golferichs (Barcelona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="70">
            <name>Is Part Of</name>
            <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35672">
                <text>Cronologia PM</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41396">
                <text>1989-03-01</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43783">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35646">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1186" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="717">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1186/19890302d_00328.pdf</src>
        <authentication>46c8378d780e687594b7ca63fd9023cf</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42390">
                    <text>PARAULES DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA,
SR. PASQUAL MARAGALL, AMB MOTIU DE
LA INAUGURACIÓ DEL

CONGRÉS SOBRE

" L'EUROPA DELS CIUTADANS ".

Saló de Cent, 2 de març de 1989

�2

(MENCIó A LES AUTORITATS PRESENTS. PENDENT L'ORDENACIÓ
PROTOCOL.LáRIA)

UNA VEGADA MÉS, BARCELONA TÉ L'OPORTUNITAT DE
MOSTRAR EL SEU COMPROMÍS EUROPEISTA.

VOLDRIA EXPRESSAR LA DOBLE SATISFACCIÓ QUE SENTO
PEL FET QUE BARCELONA SIGUI LA SEU DEL CONGRÉS DEL
MOVIMENT EUROPEU SOBRE L'EUROPA DELS CIUTADANS I QUE
L'ACTE D'INAUGURACIó SOLEMNE SE CELEBRI EN EL SALÓ DE
CENT DE LA CIUTAT.

AQUEST SALó, BRESSOL DE LA DEMOCRàCIA EUROPEA, HA
SIMBOLITZAT I SIMBOLITZA, COMENÇANT PEL SEU PROPI NOM,
L'ESFORÇ DELS REPRESENTANTS DE MUNICIPIS DIVERSOS A
ENTENDRE'S, COMPROMETRE'S I ACTUAR COM A COL.LECTIVITAT
MÉS ENLLà D'UN MUNICIPI ESTRICTE,

COM UNA GRAN

�3

COMUNITAT DE CIUTADANS.

EN EL PASSAT RECENT D'EUROPA, QUAN CALIA SUPERAR
LES CONSEQÜèNCIES DRàMATIQUES D'UNA GUERRA FRATICIDA,
LES CIUTATS VAN ACOMPLIR UNA FUNCIÓ DE PRIMER ORDRE EN
LA RECONCILIACIÓ DELS EUROPEUS.

LES CIUTATS SóN A EUROPA UNA REFERèNCIA CULTURAL I

HISTÒRICA COMUNA. PENSEM EN CASOS CONCRETS. PARÍS,
LONDRES, PRAGA, BUDAPEST, VIENA... BARCELONA I MADRID,

TAMBÉ.

SóN CIUTATS QUE HAN VISCUT EPISODIS TRAUMàTICS I
TRàGICS EN LA SEVA HISTòRIA RECENT I NO SÓN AVUI UNA
REFERéNCIA DE DIVISIó NI CONFRONTACIó.

LES CIUTATS , AQUESTES QUE HE ESMENTAT I TANTES
D'ALTRES, -DE MÉS PETITES COM VENèCIA O FLORèNCIA,
MUNICH, LA HAIA O EDIMBURG - FORMEN PART D'UN PATRIMONI
CULTURAL I HISTÒRIC COMÚ DELS EUROPEUS, DELS CIUTADANS
EUROPEUS.

�4

LES RELACIONS ENTRE CIUTATS, ELS AGERMANAMENTS,
EL MOVIMENT REPRESENTAT PEL CONSELL DE MUNICIPIS I
REGIONS D'EUROPA TENEN MOLT A VEURE, PRIMER, AMB LA
SUPERACIÓ DEL MUTU DESCONEIXEMENT CIUTADà I, DESPRÉS,
AMB LA CREACIÓ D'UN CLIMA DE CONFIANÇA I DE CONTACTES
ESTRETS ENTRE CIUTATS, QUE SóN LES BASES MÉS SòLIDES DE
LA INTEGRACIÓ EUROPEA.

HI HA UNA FRASE D'EDOUARD HERRIOT, PENSADA
SEGURAMENT DES DE LA SEVA DENSA EXPERIèNCIA COM A HOME
D'ESTAT I COM A ALCALDE -¡FOU CINQUANTA ANYS ALCALDE DE
LIó!-, QUE RECULL MILLOR QUE NO PAS UNA LLARGA
DISQUISICIó, ALLò QUE SIGNIFIQUEN LES CIUTATS: "TOT
OPOSA ELS ESTATS, TOT ENS UNEIX EN LES CIUTATS".

LES CIUTATS SÓN SUPRANACIONALS PER DEFINICIó. NO
TENEN FRONTERES. SÓN UN LLOC DE TROBADA I DE
CONVIVèNCIA.

I EUROPA ÉS UN SISTEMA DE CIUTATS. UN SISTEMA QUE
JA FUNCIONA COM A ESPAI SENSE FRONTERES, I UNA
APORTACIÓ GENUÏNA DE LES CIUTATS A LA INTEGRACIÓ
EUROPEA.

�5

EN EL MOMENT ACTUAL, DAVANT LA PROXIMITAT DEL
MERCAT UNITARI PREVIST A L'ACTA UNICA I EN LA
PERSPECTIVA DE LA UNIó POLÍTICA EUROPEA, TAN
NECESSàRIA COM URGENT, LES CIUTATS PODEN SITUAR-SE
NOVAMENT A L'AVANTGUARDA DEL PROCÉS.

PER A ACONSEGUIR LA MOBILITZACIó DE L'OPINIó
PüBLICA I LA PARTICIPACIÓ DELS CIUTADANS EN LA
CONSTRUCCIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA, QUE EL PARLAMENT
EUROPEU RECLAMA AMB INSISTèNCIA, ESPECIALMENT EN LA
SEVA RESOLUCIÓ DE 17 DE JUNY DE 1987 SOBRE L'ESTRATèGIA
DEL PARLAMENT RESPECTE A LA UNIÓ EUROPEA, ES FA
IMPRESCINDIBLE QUE LES CIUTATS CRIDIN ELS SEU CIUTADANS
A PARTICIPAR.

I AIXò ELS PUC ASSEGURAR QUE ESTà GARANTIT PERQUè
LES CIUTATS HAN FET D'EUROPA WEVA,LAICAUSA. ¡NO PODIA
SER D'ALTRA MANERA EN EL CONTINENT URBà PER
EXCEL.LèNCIA!.

�CORRESPON A LES CIUTATS EXPERIMENTAR LES PRIMERES
PASSES DE L'ESPAI POLÍTIC EUROPEU SENSE FRONTERES. EM
REFEREIXO AL FET ENORMEMENT SIGNIFICATIU QUE 5 MILIONS

■„

D'EUROPEUS--PUGUIN VOTAR EN LES ELECCIONS MUNICIPALS
DELS PAÏSOS ON RESIDEIXEN.

BARCELONA ESTà DISPOSADA A ASSUMIR LES SEVES
RESPONSABILITATS EUROPEES EN TOTS ELS ORDRES.
RECENTMENT HE TINGUT L'OPORTUNITAT DE MANIFESTAR AL
PRESIDENT DEL PARLAMENT EUROPEU I AL PRESIDENT DE
L'ASSEMBLEA PARLAMENTáRIA DEL CONSELL D'EUROPA, I AVUI
HO REPETEIXO AQUÍ, EN AQUEST ACTE DEL MOVIMENT EUROPEU,
QUE EL 1992, AMB MOTIU DELS JOCS OLIMPICS, BARCELONA
/
cc:7j-

SERà LA PORTA D'EUROPA OBERTA AL MóN. RES NO EM
COMPLAURIA TANT COM QUE EL MóN POGUÉS PERCEBRETPAVÉS
DE BARCELONA LA COMUNA IDENTITAT EUROPEA.,,,v

AQUEST

ÉS

UN DELS REPTES QUE TENIM PLANTEJATS AMB

VISTES A L'ESFORÇ CULTURAL QUE VOLEM FER ENTORN DE LA
GRAN CELEBRACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS.

A

/6- 5'

IN

�7
VOLDRIA - I AIXí HO VAIG MANIFESTAR RECENTMENT AL
PRIMER MINISTRE FRANCéS - QUE LA CIUTAT D'ALBERTVILLE
S'UNíS A BARCELONA EN AQUEST PROJECTE I ENS AGRADARIA
DISPOSAR DEL SUPORT GENERÓS I ENTUSIASTA DE LES
COMUNITATS PER A FER-LO REALITAT.

DURANT AQUEST ANY DONAREM UNA PRIORITAT ABSOLUTA,
DESTACADA, OSTENSIBLE, A L'APROFUNDIMENT DE LES
RELACIONS AMB EUROPA.

SÓN RELACIONS QUE BARCELONA HA CULTIVAT
DE MANERA EXTENSA I APASSIONADA EN ELS ANYS MÉS
RECENTS. AMB MOLTES CIUTATS I INSTITUCIONS EUROPEES,
BARCELONA, HI Té UNA RELACIó CONSTANT. I VOLEM QUE
AQUEST CERCLE ES MANTINGUI I CREIXI MéS ENCARA.

PERò VOLEM FER TAMBé UN CANVI QUALITATIU PER
APROFITAR UNA CONJUNTURA MARCADA PER DOS ELEMENTS TAN
DESTACATS COM SóN:
- LA PRESIDèNCIA ESPANYOLA DE LES COMUNITATS
DURANT EL PRIMER SEMESTRE D'ENGUANY.

�8
- LES ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU QUE SE
CELEBRAN EL MES DE JUNY QUE VE.
EN EL CAS CONCRET DE BARCELONA, ES PRODUEIX, A
MÉS, LA CIRCUMSTàNCIA, POTSER MENOR PERÒ SIMBÒLICA, DE
L'ESTABLIMENT DE LA DELEGACIÓ INFORMATIVA DE LES
COMUNITATS.

SOM PLENAMENT CONSCIENTS DE LES LIMITACIONS QUE
POT TENIR L'ACTUACIÓ D'UNA CIUTAT EN L'àMBIT DE LES
RELACIONS INTERNACIONALS. PERò AQUEST PRAGMATISME QUE
EXERCIREM SERà UN PRAGMATISME REALISTA, NO UN
PRAGMATISME PESSIMISTA.

EL ROL QUE NOSALTRES VEIEM QUE LES CIUTATS ESTAN
COMENÇANT A JUGAR EN LES RELACIONS INTERNACIONALS NO
L'INTERPRETEM EN CLAU DE CONFRONTACIÓ AMB EL QUE
TRADICIONALMENT HAN JUGAT ELS ESTATS. HO VEIEM, MÉS
AVIAT, COM UNA APORTACIÓ COMPLEMENTàRIA.

éS UN PAPER QUE TÉ UN INICI DE TEORIA I QUE
S'ANALITZA COM A PARAL.LEL AL QUE HAN COMENÇAT A
DESPLEGAR LES GRANS MULTINACIONALS EN L'ESCENA
INTERNACIONAL.

�9

éS UNA ESCENARI MÉS FLUïD EN EL QUE LES CIUTATS
PODEN REPRESENTAR LA GARANTIA DEL CONTROL PÚBLIC, LA
GARANTIA DEL CONTROL CIUTADà.

DONCS BÉ, EN AQUEST NOU PANORAMA QUE S'ENDEVINA,
BARCELONA APOSTA PER UN PAPER EQUILIBRADOR,
RESPONSABLE, MODERADOR DE LES CIUTATS.

éS UN PAPER QUE NOMéS LES CIUTATS PODEN FER A
EUROPA, EL CONTINENT URBà PER EXCEL.LèNCIA.

BARCELONA ES PROPOSA EN AQUEST ANY 1989 DONAR
PASSES CONCRETES PER ACONSEGUIR UNS OBJECTIUS DEFINITS
I POSSIBLES DE MOVILITZACIó CIUTADANA I EUROPEA.

- POSARà EN MARXA LES ACCIONS NECESSàRIES PER A QUE
ELS JOCS DE 1992 SIGUIN ELS JOCS D'EUROPA EN LíNIA AMB
LA DECLARACIÓ DEL PARLAMENT EUROPEU I D'ACORD AMB LA
VOCACIÓ EUROPEA DE LA CIUTAT.

�10
- L'AJUNTAMENT DE BARCELONA ASSUMEIX EL COMPROMÍS
DE FOMENTAR L'INTERéS I LA PARTICIPACIó DELS SEUS
CIUTADANS EN LES ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU QUE SE
CELEBREN EL MES DE JUNY D'ENGUANY.

- BARCELONA CONDUIRà LES SEVES RELACIONS AMB LES
GRANS CIUTATS EUROPEES CAP A L'OBJECTIU DE CONSTITUIR
UN "LOBBY" QUE FOMENTI UNA MAJOR PARTICIPACIó DE LES
CIUTATS EN LA CONSTRUCCIÓ D'EUROPA I UNA MAJOR ATENCIÓ
DE LES COMUNITATS ALS PROBLEMES URBANS.

- BARCELONA PROPOSARá, CONJUNTAMENT AMB ALTRES
GRANS CIUTATS EUROPEES, QUE LES COMUNITATS ESTABLEIXIN
UNS STANDARDS DE QUALITAT DE VIDA URBANA, MESURABLES I
COMPARABLES.

- BARCELONA PROPOSARà TAMBÉ A LES ALTRES CIUTATS
EUROPEES I ESPECIALMENT AMB OCASIÓ DE LA REUNIÓ
EUROCIUTATS QUE S'HA DE CELEBRAR

EL

MES QUE VE, UNA

�11

MAJOR ATENCIÓ DE LES COMUNITATS AL MANTENIMENT I LA

REHABILITACIó DELS CENTRES HISTòRICS DE LES CIUTATS
EUROPEES QUE SÓN UNA DE LES BASES FONAMENTALS DE LA
IDENTITAT CONTINENTAL.

- DEMANAREM IGUALMENT UNA MAJOR ATENCIÓ AL PROBLEMA
DE LES BOSSES

DE

POBRESA

URBANES QUE SóN ACTUALMENT UN

FENòMEN DE SIGNIFICACIó GENERAL.

- FINALMENT, BARCELONA DONARà SUPORT A LES FÓRMULES
IMAGINATIVES, QUE S'HAN COMENÇAT A ARTICULAR EN ALGUNS
PAÏSOS EUROPEUS, PER REGULAR EL COMPROMíS ENTRE ELS
ESTATS I LES SEVES GRANS CIUTATS. EM REFEREIXO A
FÓRMULES PRÒXIMES A LA IDEA DELS CONTRACTES-PROGRAMA O
ELS

PROTOCOLS

D'ENTESA QUE

GARANTEIXIN

LA

RACIONALITZACIÓ DEL SUPORT ESTATAL A LES GRANS CIUTATS

EN UN CONTEXT TEMPORAL CONCRET.

�12

SUGGEREIXO AQUESTES IDEES AMB L'ESPERANÇA, AMB LA
CONVIfNCIó QUE VOSTèS LES TINDRAN PRESENTS I

HI

REFLEXIONARAN DURANT AQUESTS DIES. SÉ QUE L'APORTACIÓ
DE BARCELONA PER EUROPA COMPTARà AMB TOTA L'AUTORITAT
DEL SEU SUPORT.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17093">
                <text>4092</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17094">
                <text>Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, amb motiu de la Inauguració del Congrés sobre "L'Europa dels ciutadans"</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17095">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17096">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17097">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17098">
                <text>Co| laboracions amb altres ciutats europees en construir un lobby. Qualitat de vida.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17099">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17101">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22249">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23442">
                <text>Cooperativisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23443">
                <text>Unió Europea</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23444">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23445">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23446">
                <text>Democràcia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40799">
                <text>1989-03-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43423">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17103">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2588" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1399">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2588/19890303d_00329.pdf</src>
        <authentication>3be6b0fae9061f84ab137ceaa9c0e49d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42995">
                    <text>·,

t

)J/
(j

./
fut"'&lt;-' c....
[JSLf/1~'1 J"c &amp;r'if - t0t~ [)lA ¿~

(

, "'- V ' C-.,

1

A.~'--af.: ~

~ lMfVLt_ l._f_, ---:)

k ~. . ~­

{,. -w{;{- V~
f'v ·""""

f

G&lt;A-"-----,

!~

Notes
Alcalde

per
a

a la intervenció de

l'Excrn.

la

Jornades

Cloenda de

les

Sr.
de

Presentació de l'Enquesta Metropolitana 1986.

Barcelona, 3 de rnar9 de 1989

�Comentaris

I.

polítics

sobre

enguesta

metropolitana (*)
1.-Intrument

d'informació i analisi

per

orientar

acció pública. Voluntat de continuar. Ja es comen9a
a preparar nova enguesta (89-90).
Enquesta
la

raó

metropolitana és la principal activitat i
fonamental que

justifica

existencia

del

IEMB.

2.- Nova

Enquesta

manten ir

l'ambit

pot ampliar-se fins a Regió
dels

municipis

27

uni

com

I

~

t:~ S(}!:.

d'analisi per fer comparacions.
Cal,

pero,

col.laboració

Important col.laboració de

altres

l~INEM

Institucions.

en Enquesta feta.

Pel futur esperem altres col.laboracions.

També de

la Generalitat.

3.- Ajuntament

de

Barcelona

contradictori

que

problematica

global,

localment,
fragmentada,

i

hi

ha

assumeix

el

fet

un

territori

amb

una

encara

que

s'expressi

una realitat 2olitico-administrativa
que dóna lloc també a

pertenen9a i d'autonomia.

No podem,

sentiments

Borja.

de

pero, defugir

(*) Aquest text ha estat facilitat al Gabinet pel Sr.

~

Jordi

¿

�-2-

"•'\"'-"
J

\1

l'existéncia d'una ciutat rea _,

el que vol dir que

instruments d'actua~ió conjunta i també

calen

redistribució
d'aquests

social i territorial.

de

L'IEMB és

instruments i amb funcions més

un

globals,

més polítiques la Mancomunitat de Municipis.

II.

Notes

conclusions

sobre

de

l'Enquesta

Metropolitana

FETS

A

DESTACAR EN LA PRESENTACIO

DE

L'ENQUESTA

METROPOLITANA

- Potser

el fet més important a destacar és el

de

_ ___ _____ _ ___

la constitució d'una base
i un projecte de
, - - - _ de dades
recollida
. ' - -·

sistematica d'informació sobre processos

--- ---

socials,

------------

-

fet

que

mostra

de

fer

estudis

únicament
concrets

sinó

que

ja

puntuals

disposar

de

d'informació periodica més potents,
llarga

permeten

socials
benestar.

i

els

de

coneixer

efectes

no

de

be
les

es

tracta

sobre

temes

d'instruments
únics que a la
les

tendencies

polítiques

de

�-3-

- Dit
als

aixo,

i per a referir-nos més

r esultats de la primera edició

Metropolitana

que

destacar

molts

exempl e,

el

es

presenta

aspectes,

paper

de

conjunt d'aquesta area.

concretament
de

l 'Enquesta

avui,

es

els

quals,

entre

Barcelona

en

poden
per

relació

al

En efecte, Barcelona actúa

com a centre urba extremadament important , tant des
del

punt de vista de l'oferta de llocs de

com pel que fa a l'tracció comercial,
lleure
venen
ve u re

i sobretot,

simbolica (per

treball

cultural, de
exemple,

quan

forasters gairebé tothom (93 %) els porta

a

lloc~ ~e~ Ba':cel~na'----cce~~~C:ia_~en_:_ ~ Montjuic, ·y

que es confirma com el llocr més atractiu de 1 'area. /
L'area

no

Barcel ona

és un territori policentric,

sinó

que

concentra gairebé totes les funcions

de

centre urba d'ús no quotidia.

- Alhora

pero,

Barcelona

com

/'

també
a

cal remarcar

centre urba per part

--- ------ ------~--~---, ... ,.

nombre

&lt;:- -

que

l'ús
d'un

de
gran

- - -- -- - · - - --

de persones que viuen fora de la ciutat

____ __

,,_, ____._..,.

~-------·---~-----·~------------ - - ------------- -

- ---- - --..._"'

...-...---~----·

"

-~ ~----- -----

produeix al mateix temps que un fort arrelament

-- -- ~~--~· - -

.

es
en

els municipis on viuen. Peques persones d'altres
_.. ---------- - -municipis desitgen viure a Barcelona,
i
peques
,

..

desitgen
s'expr essa

viure

als

centres

urbans.

En

general

una elevada satiasfacció en relació

al

\

�-4-

propi

barri o municipi,

cosa que queda reflectida

en la poca mobilitat en l'habitatge, si la comparem
amb altres ciutats europees.
mena

Hi ha,

per tant, una

d'equilibri entre l'ús de l'espai immediat

i

l'ús de Barcelona coma centre, que no es presenten
com a actituds en conflicte.

- Hi ha més acceptació de Barcelona _eel:"__ pa_rt
-- ---- -- -- -- - - - --població de l'area que a l'inrevés.

d~--

la

( -

e ·

- Globalment,
ciutat

Barcelona esdevé molt rapidament una

terciaria

i

professional,

davant

d'una

periferia basicament obrera. P~ro t~;bé--hi-iia grans
ctíferencTes_______ine-erñiis- -~a

,-------- ------- -----

districtes

·-

la
·-·--

i uns altres.

socio-economiques
deteriorament
jubilació

·- ...

----------.._

ciutat,

Es mantenen

importants,

diferencies

de la plena ocupació i el pas

són únicament d'ingressos,
de

moments de crisi,

pel
a

la

Les desigualtats no

sinó també de

capacitats

uns

agreujades

de molts individus.

d'equipament,

entre

per

a fer

vivenda,
front

a

fins i tot de tipus de lleure

i

d'utilització de l'espai.

- Cal
seguint

fer menció de la pobresa,
altres estudis,

que hem

definit,

no en termes de qui passa

')

�-5-

..

(

( ~,

gana,

sinó

de

qui

troba

es

lluny

de

les

-po~ibl ~~-:itj an~~-~~-- -la

població. La pobresa es
- - -- -sobretot per la manca de treball

- ___.....-- -

- L'oriaen

~ - -~~--

migratori

é- ~--~

no

variable descriminant,
a altres fets,
les

en

és

si

f-~r

mateix

una

sinó que va associat sovint

com el baix nivell educatiu, o, per

l lars on tots els membres són nascuts fora

Catalunya,
d'edat

el

fet

que

es tracta avui

mitjana molt elevada,

de

i per tant

de

llars

pateixen

e l s efectes de la vellesa.

- Hi

ha

tendencies a

cultural
encara

una

i lingüística,
molt

d'origen

notables

geografic,

certa

homogeneització

pero les diferencies
Les

fortes

són

diferencies

cultural o social,

no donen,

pero, una gran conflictivitat. Aparetment hi ha una
compartimentació

social

grups

amb

conviuen

que fa que

poques

els

relacions

diversos
i

pocs

conflictes, probablement perque l'any 1986, quan es
va fer l'enquesta,

es vivia encara una situació de

cris i economica que limitava molt les possibilitats
d'ascens social.

�-6-

- En

aquest

aspecte,

s'observen peques

tendents a l'ascens social.
oberta

és

actituds

L'única via que sembla

l'ensenyament,

i

es

constata

una

aspiració molt generalitzada a que els fills

facin

estudis superiors.

grups

- Queden

en

situació

preocupant:

molt

socialment, una de les zones amb més dificultats de
tota

l'area

és Ciutat Vella;

pero també

a

Nou

Barris i en altres zones s'observen situacions molt
precaries,
manca

de

que

no

diners,

d'instrucció,

i,

consisteixen únicament
sinó
en

en

els

general,

baixos
en

en

la

nivells

la

manca

d'oportunitats en tots els terrenys: manca de feina
o precarietat,
limitació

limitació dels contactes personals,

de la informació a la que es

té

accés,

limitació d'accés als recursos economics,

etc.

aquests

és

grups,

important

el

paper de la

familia

en

molt

coro a suport en les situacions extremes.

Aixo explica que la família tingui encara una
for9a

En

aquest territori,

a diferencia del

passa en altres ciutats europees.

gran
que

�ENQUESTA METROPOLITANA 1986
Condicions
de
vida i habits de la població
de
l'area metropolitana de Barcelona
L'enquesta
lloc,

metropolitana

té un doble objectiu:

en

primer

s'ha volgut crear una base de dades sistematica sobre

les

característiques socials de l'area metropolitana. En el moment en
que

l'antiga

Corporació

Metropolitana

de

Barcelona

ens

va

encarregar la con fecció de l'Enquesta, fa quatre anys, vam creure
que calia anar més enlla d'un estudi puntual, i que era necessari
crear un sistema de recollida periodica d'informació de
social per poder analitzar,
produeixen.

caracter

a mig termini, les tendencies que es

Aquesta analisi només és possible amb instruments de

caracter periodic.

En aquest sentit,

pensem que el majar interes de l'Enquesta

és la presentació de la base de dades existent i el projecte
seu

caracter periodic,

del

ates que se n'esta preparant ja una nova

edició.

El segon objectiu de l'Enquesta és arribar a una radiografía
acurada

de

les

condicions

de vida i

habits

de

la

població

d'aquest territori. Així, com a resultats concrets, podem dir que
l'area

es

caracteritza per una població d'una

gran

diversitat

�-2-

d'origens

geografics,

els

quals

conformen

una

societat

que

podríem qualificar de gresol de cultures múltiples. Cal fer notar
la

baixa

conflictivitat

entre

aquestes

diverses

cultures,

sorprenent si la comparem amb el que succeeix en altres societats
sotmeses a fenomens similars.

Es

detecten,

a

través

d'integració del conjunt,
la població,

de

l'Enquesta,

forts

elements

estabilitat i arrelament creixents

inici d'homogeneització cultural,

etc.

Així,

de
per

exemple, si bé només el 43% dels habitants de l'area es considera
de

parla

catalana,

s'observa

una tendencia a la

millora

del

coneixement del catala, sobretot entre les generacions més joves.

L'Area
amb

Metropolitana es presenta coro una unitat

una forta mobilitat interna.

neuralgic d'aquest territori,
com

a

centre

concentra,

de consum,

geografica

Barcelona ciutat és el

centre

sobretot coro a mercat de treball i

activitats

en aquest territori,

culturals

i

lleure.

Es

la més elevada taxa d'activitat

de Catalunya i una de les més altes d'Espanya.

Barcelona
professional,

esdevé

rapidament

una

ciutat

terciaria

i

davant d'una periferia basicament obrera. Aixo pot

tenir conseqüencies polítiques importants en el futur.

�-3-

Divisió

entre

promocionar-se,
precari

un col.lectiu amb

treball

segur,

que

pot

amb unes condicions acceptables, i un col.lectiu

(aturats,

submergits,

temporals)

que

tipologicament

tendeixen a enfrontar homes madurs amb joves, dones i vells.

Grans
augmentat

diferencies
com

a

socio-economiques

conseqüencia

que

del deteriorament

semblen
de

haver

la

plena

ocupació i del pas a jubilació de molts individus. Amb la pobresa
económica

coincideix una posició de débil

participació

en

els

béns i oportunitats socio-culturals i amb poques possibilitats de
millorar en el futur.

Les

tres

formes

de desigualtat més

generalitzades

a

la

nostra societat són les de sexe, edat i classe. Cadascuna d'elles
fa que les dones siguin un grup més heterogeni que el dels homes;
de

fet,

resta

de

el sexisme es tradueix,
factors com l'edat o el

negativament,

amb

entre altres coses,
nivell

d'estudis

en que la
incideixin

més intensitat entre les dones que entre

els

homes.

Amb
constatar
societat

les

dades de l'Enquesta Metropolitana 1986

hem

que el sexisme com a fenomen generalitzat a la

pogut
nostra

és molt més intens al món domestic (la família) que

no

�-4-

pas

al

món públic (el treball remunerat,

Hem

vist

també

els

estudis,

que l'alta esperan9a de vida de

les

etc.).

dones

tradueix en solitud i pobresa a la fi de la seva vida.

es

Hem pogut

constatar finalment que l'eliminació de discriminacions per raons
de

sexe es materialitza amb la promoció d'una minoria

privilegiades,
poc

a

veure

dependencia
especials
(si

amb

de

dones

unes condicions de vida i treball que

tenen

amb la gran majoria,
financera

les quals estan

respecte als seus

marits

sotmeses

o

dificultats per trobar feina remunerada,

pares,

a
amb

i treballant

sumen les hores de treball domestic a les de remunerat)

més

hores per terme mig que els homes.

Es constata,

finalment, que les fortes desigualtats socials

que es produeixen en l'area queden,
per

mitja

de

relativament

dues institucions:

en certa manera,
la

familia,

limitades,

que

és

més forta que en altres ciutats europees,

encara
fet

que

provoca que la nostra sigui encara una societat molt familista, i
l'Administració
indirectes
tendents
socials.

1oca~,

que

a

través de

opera un cert reequilibri

recursos

directes

i

d'unes diferencies socials

a augmentar pel desenvolupament dels

altres

processos

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35676">
                <text>Notes per a la intervenció de l'Excrn. Sr. Alcalde a la Cloenda de les Jornades de Presentació de l'Enquesta Metropolitana</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35677">
                <text>Congressos i conferències</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35678">
                <text>Àrea Metropolitana de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35679">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35680">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35681">
                <text>Planificació</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35682">
                <text>Conté notes manuscrites de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35683">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35685">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35686">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35687">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41397">
                <text>1989-03-03</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43784">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35688">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1187" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="718">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1187/19890310d_00330.pdf</src>
        <authentication>e50335bedac72424591deb5e0ab37516</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42391">
                    <text>,%1-`( no ,1 7.-* , ii Gkn

Conferència de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual
Maragall, sobre "Deu anys d'Ajuntaments democràtics" al
Casal de Pere Quart de Sabadell.

Sabadell, 10 de març de 1989

�DEU

ANYS D'AJUNTAMENTS DEMOCRàTICS

Considerades les característiques de la
conferència, que té lloc en el marc de la "Conferència de
Política Municipal" del PSC però que serà oberta al públic,
s'ha optat per un sistema de fitxes que responguin a tres
qüestions:

1.- QUè VAN SIGNIFICAR ?
2.- QUé S'HA ACONSEGUIT ?
3.- QUé QUEDA PENDENT ?

�FITXA 1

QUè VAN SIGNIFICAR ?

Només fa 10 anys que tenim Ajuntaments
democràtics.
La intensitat dels canvis que s'han produït
respecte a la situació anterior fa que sembli que hagi
passat molt més temps des d'aquell 3 d'abril de 1979,
en que se celebraren les primeres eleccions
democràtiques municipals després de 45 anys.

La celebració d

quelles eleccions va representar

la culminació d'una de les aspiracions programàtiques
més sentides de l'oposició antifranquista, que s'havia
manifestat especialment combativa a favor de la
reivindicació d'Ajuntaments democràtics.

A Catalunya "Volem l'Estatut" i "Volem Ajuntaments
democràtics" anavem plegats i simbolitzaven l'anhel
popular de les llibertats públiques.

�1.1
Val la pena recordar que hi havia veus - algunes

molt qualificades - que demanaven
demanavi una inversió dels
termes del procés: democratitzaí primer els Ajuntaments
i procedir després a la democratització de la resta del
sistema.

En no fer-se així, els Ajuntaments han patit una
supeditació a les necessitats derivades de la renovació
de les altres instàncies, sobretot pel que fa a
l'estructura autonómica que calla muntar pega a pega.

També, -ho estem començant a patir ara-, el sistema
municipal es va veure condicionat per la tranferència
del model parlamentari de l'Estat als consells plenaris

municipals.

Es pot dir que els Ajuntaments encara arrosseguen
un retard.

La mateixa Constitució del 78 peca d'una certa
indefinició sobre el carácter de l'autonomia municipal
reconeguda a l'article 137. El debat constitucional
s obre els Ajuntaments va quedar esmorteït per la

discussió aleshores més punyent sobre l'organització

autonòmica de l'Estat.

�1.2
La llei de 1985 reguladora de les Bases del Règim
Local palia en bona part la indefinició precedent .
Però, val a dir que tindrà molta importància per a
concretar

la voluntat

municipalista

l'esperit

- restrictiu o obert- amb què sigui interpretada
tota la normativa de règim local, tant des de la
instància autonòmica com des de l'estatal.

Quan el 18 d'abril de 1989 els Consistoris de tots
els Ajuntaments d'Espanya van prendre possessió, què es
trobaren els nous qoverns locals ?
- Una administració desmoralitzada.
- Una gran migradesa de recursos.

c

- Uns dèficits escandalosos d'equipaments i
serveis.
- Un moviment popular reivindicatiu fortament
implantat a molts barris i pobles.
- Unes grans expectatives davant les millores ¿^
que s'esperaven del canvi democràtic als
Ajuntaments.

�1.3
Convé recordar la situació i l'ambient d'aquell
moment prodigiós ,per a valorar degudament el que s'ha
fet i fins on hem arribat.

Potser un dels aspectes del canvi democràtic
municipal més significatius - i que s'oblida amb
freqüència - és que va comportar la creació d'una nova
classe política per a proveir els càrrecs electes i els
tècnics de prop de 1.000 municipis a Catalunya. Això
representa uns 8.000 regidors i un nombre de càrrecs
polítics i tècnics que no deu baixar dels 3.000.
Després de les renovacions que hi ha hagut en les
tres legislatures que portem, pot afirmar-se que el
personal que ha passat pels Ajuntaments ja és
i¡
El resultat ha estat
proporcionalment important.
francament positiu tan en honorabilitat pública com en
capacitat professional. Els Ajuntaments estan servint
de veritables escoles-tallers en la formació de la
classe política del país.

^^ /Ara (2-1

,t‘ V

U

c)

\1

�FITXA 2

QUè S'HA ACONSEGUIT ?

En el pla polític és indubtable que el
funcionament notable dels Ajuntaments ha facilitat
l'estabilitat del sistema i ha ajudat a la implantació
sociològica de la democràcia.
Ens podem imaginar els efectes provocadors que
durant la crisi de 1981, per exemple, hagués tingut una
situació generalitzada de desgavell municipal.
I ningú no pot negar l'aportació municipal a la
implantació de la democràcia i a la mateixa
consolidació del sistema autonòmic.

Els Ajuntaments han actuat de rera•uaa

segura.

S'ha pogut treballar en la construcció de l'edifici
autonòmic i en la democratització de les institucions,
perquè mentrestant els Ajuntaments asseguraven el
govern del territori. Aquest és el gran servei que els
Ajuntaments han prestat a la democratització del país.

Servei que ha quedat sovint difuminat per altres
protagonistes.

�2.1
S'hauria de fer justícia històrica als Ajuntaments i
reconèixer-los el r l que han tingut en moments
difícils. Els actes del Desè Aniversari ofereixen una
bona oportunitat per fer-ho.

S'ha fet recuperar la confiança a uns funcionaris
que estaven desmotivats per anys de deixadesa política.

Avui contem amb administracions locals legitimades
i preparades, a les quals els ciutadans poden demanar
el compliment de les seves funcions.

Els ciutadans també han recuperat la confiança en
la institució municipal, i s'ha establert una nova
relació entre el ciutadà i l'Ajuntament,

que és

percebut com l'administració més pròxima, i respecte a
la qual no se senten cohibits.

El paisatge urbà de Catalunya s'ha modificat
sensiblement, en uns llocs més que en d'altres, però en
general els Ajuntaments democràtics han posat ordre
urbanístic, i han fet els equipaments que l'espai físic
i els recursos disponibles han permés.

�2.2
També en general els Ajuntaments han fet un esforç
de primera magnitud no solament per a assegurar i
millorar els serveis a què estan obligats legalment,
sinó també per a oferir serveis voluntaris de tot ordre
(assistencials, educatius, esportius, culturals ...).
..----.--------------_._

Aquest esforç ha legitimat encara més els
Ajuntaments davant l'opinió pública, que tot mostrantse exigent i a voltes crítica amb els Ajuntaments, es
conscient de la precarietat dels mitjans i recursos
municipals.

S'ha establert una mena de complicitat positiva
entre els Ajuntaments i els ciutadans, en el sentitque
aquests aDreten però no escanyen i s'accepta que
l'Ajuntament acabi actuant d'instància mediadora
amb els poders estatal i autonòmic.

(Allti,...ky

�FITXA 3

QUé QUEDA PENDENT ?

Molt. Però es podria dir que és normal que sigui
així, per diverses raons:

- El lloc que els Ajuntaments van ocupar en
el procés global del canvi democràtic ha
deixat endarrerits,

conceptualment i

pràcticament, alguns aspectes que
interessen de manera substantiva els
Ajuntaments.
Per exemple:
- La dotació amb recursos adequats .
Els Ajuntaments continuen aspirant
a un repartiment més equilibrat dels
recursos públics globals, que tingui
en compte el seu caràcter
d'administració terminal sotmesa a la
pressió ciutadana més immediata i
directa.

�3.1
Sembla raonable

que

s'incrementi

progressivament la'partjcipació dels
Ajuntaments
7

en els

\^ ressuP ostos

generals de l'Estat i en els de la
Comunitat autònoma en base al
principi, difícilment rebutjable, que
diu que els recursos públics no són
privatius de l'Administració que els
recapta, sinó que estan destinats a la
despesa en el nivell més adequat.

(

Recordar que va ser l'Alcalde de Barcelona qui pel

gener de 1986, amb motiu d'unes Jornades sobre Govern
Local i Comunitats Autònomes, va proposar un joc de
percentatges, 25-50-25, que tenia la virtud pedagògica
de la simplicitat, i que ha fet fortuna. Ha estat ja
recollit en les Resolucions del XXXI Congrés del PSOE).

- La remodelació del mapa municipal.
A tot Espanya, -a Catalunya tambées dóna un exagerat minifundisme
municipal . A Catalunya hi ha 940
municipis en un territori i per una

^

�3.2
població que potser amb la meitat
faria. Aquest minifundisme provoca,
com a mínim, una doble distorsió.
D'una banda, equipaments i serveis
resulten insuficients per a una part
de la població, i molt costosos per a
l'economia pública els que se situen
en les zones més fragmentades i menys
poblades;
resent

i,

d'altra banda, s'en

l'exercici racional de

democràcia representativa: un elevat
nombre de municipis apleguen una
petita part de la població, però han
d'elegir un nombre important de
regidors-.
La normalització de la relació
utonomia-Aluntament
------.-^____

Les Autonomies van néixer amb una
voluntat
direccions

d'afirmació

en

totes

que responia a una

necessitat real, perquè l'organització
autonòmica

de l'Estat era una

experiència nova en el panorama

�3.3
polític dels espanyols.

No era així en el cas de Catalunya
on la memòria col.lectiva conservava
ben viu el record de la Generalitat.
Però també s'ha manifestat aquí una
voluntat d'afirmació dels símbols i de
defensa a ultrança d'unes competències
enteses en un sentit rígid i,
vegades,

a

obertament excloent de la

cooperació amb els Ajuntaments.

Això denota una actitud defensiva
difícil d'entendre, perquè mai els
Ajuntaments no han pretès suplantar o
interferir l'àmbit de competències de
instància superior que és

la
I

la

Generalitat. Ni volen ni poden.

Les responsabilitats municipals ja
són prou amples i immediates com per
haver de cercar altres obligacions. La
quotidianitat i la immediatesa
fins

i tot,

la urgència de

o,
la

�3.4
prestació dels serveis, són la
característica que millor defineix el
lloc dels Ajuntaments en l'atenció als
ciutadans.

Es hora, doncs, de normalitzar la
relació Autonomia-Ajuntament. Aquesta
normalització

comporta

el

reconeixement i respecte de la funció
política,

institucional

i

administrativa dels Ajuntaments. En
l'altra direcció aquest reconeixement
i respecte ja hi són. No han faltat
mai.

Una manera de plasmar una nova
relació entre l'Autonomia i
l'Ajuntament, basada en la cooperació
institucional i en el principi de la
descentralització -que tantes vegades
han al.legat les pròpies Autonomiesseria 1'asignació o delegació de
competències als Ajuntaments per part
de les Autonomies, acompanyades les

�3.5
competències

dels

corresponents

recursos. I només aquelles
competències que puguin ser exercides
millar pels Ajuntaments.

ó del sistema electoral
municipal.

L'actual sistema proporcional obre
les portes a una fragmentació
relativament alta de la corporació
local, i porta com a conseqüència la
dificultat de formar majories que
garantitzin la governabilitat per
programes definits.
Assenyalar les virtuts del model
francès, que assegura majories clares
en els governs locals.

�Darrera consideració

La década deis 80 haurà estat la década de les
AutoiTomies

l'edifici

Potser calla que fos així. Construir
autonómic ha significat un

gir copernicà

respecte a la situado anterior. Ha calgut

per tant

dedicar-hi temps, i energieá-én-abííndáncia.
Ara el procés está pràcticament acabat - som a les
portes d'un pacte autonòmic que l'acabarà del tot. Una
altra cosa és que el funcionament del sistema autonòmic
es vagi assimilant al deis Estats federals, i això
requerirá també temps i mes energies, per?) sense la
concentració absorvent de la fase anterior.
Per això la década deis 90 podrá ser la década
deis Ajuntaments.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17104">
                <text>4093</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17105">
                <text>Deu anys d'Ajuntaments democràtics / Conferència dins el marc de la Conferència de Política Municipal PSC</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17107">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17108">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17109">
                <text>Discurs seguint tres punts: què va significar, què s'ha aconseguit, què queda pendent. Oposició antifranquista. Els ajuntaments encara arroseguen un retard. Urbanisme, promoció, 50/25/25. Remodelació del mapa municipal, normalització de la relació Autonomia - Ajuntament, anàlisi del sistema electoral municipal.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17110">
                <text>Casal Pere Quart, Sabadell</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17112">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17113">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23433">
                <text>Gestió pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23434">
                <text>Benestar Social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23435">
                <text>Democràcia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23436">
                <text>Dret constitucional</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23437">
                <text>Història</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23438">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23439">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23440">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23441">
                <text>Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28312">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40800">
                <text>1989-03-10</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43424">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17114">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1188" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="719">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1188/19890314d_00331.pdf</src>
        <authentication>cac2c261a72c7d5823ce40588eb23830</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42392">
                    <text>14 DE MARÇ DE 1989

PARAULES DE L'EXCM. SENYOR ALCALDE A L'ACTE DE LLIURAMENT
DE LA MEDALLA D'OR AL MÈRIT ARTÍSTIC AL SENYOR TETE MONTOLIU
(SALÓ DE CRÒNIQUES)

�Ajuntament de Barcelona
Área de Cultura
Direcció de Serveis de Difusió
i Relacions Culturals

NOTES PER A LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT A TETE MONTOLIU

(Es va concedir el 18-3-83)

- Neix a Barcelona el 23 de març de 1933.
- Es forná amb el seu pare, que fou fundador del grup Montoliu Jazz i amb
Daniá Cots.

- Estudia a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de Don
Byas (1945-1947).
- Formá part del grup barceloní Latin Quartet i el 1958 actua en el Festival Internacional de Jazz a Cannes.
- Dedicat exclusivament al Jazz ha assolit categoria internacional.
- Actuacions als Festivals de Jazz de Berlin i de Baden-Baden i a molts
països

d'Europa amb d'altres figures internacionals.

- Ha folmat tercet anb el contrabaixista Peter Trunk i el bateria Al Heath.
- 1966 participá en el I Festival Internacional de Jazz.
- Arreu del mon s'el coneix can "Tete, the Catalan piano player".
- L'Enciclopedia del Jazz de Leonard Feather que és la referéncia més important

en el món del jazz, dedica un detallat estudi de la seva perso-

nalitat, de la que destaca la creativitat quan actua can a solista i la
facultat d'adaptació a qualsevol estil, quan ho fa amb altres músics.
- 1988 Premi Ciutat de Barcelona "Al conjunt de la seva obra a Barcelona i
a l'ámbit internacional".

�Ajuntament de Barcelona
Área de Cultura
Dírecció de Serveis de Difusió
Relacions Culturals

MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT, MÈRIT ARTÍSTIC A
1LIE MONTOLIU

Quan Tete Montoliu s'asseu al piano, en fa sortir una melodia que
anmonitza amb una rara perfecció la tristesa í el vigor, l'elegáncia de la
fauna i el joc de la descoberta, sempre és nou i sempre es fa escoltar.
És una d'aquelles persones per les que la música és l'expressió real
deis seus sentiments escoltant-lo, un s'adona no tan sois de la qualitat
dels sentiments que expressa sinó també de la seva capacitat de creació
d'un llenguatge musical que arriba al més profond del ser humá.
El Jazz és el crit que unifica l'ánima i el cos i Tete Montoliu
d'aquest crit en fa una autentica obra d'art.

�Ajuntament de Barcelona
Àrea de Cultura
Direcció de Serveis de Difusió
i Relacions Culturals

NOTES MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT A rtah MONTOLIU

L'any 1955, Tete Montoliu coneix a Lionel Hampton que, desprès
d'escoltar -lo el va contractar per a la seva orquestra i comença així una
serie de concerts per Europa d'un mes de duració. Amb ell grava el disc
"Flamenco jazz".
L'any 1961 és convidat al Festival de Jazz de Berlin i s'integra en
els European All Stars, un grup format per els milors solistes de cada
pais, dona una serie de concerts i grava un disc a Alemanya.
- Pianista de Jambore on comparteix música amb Lee Konitz, Stephanne
Grappelli, Dusko Gojkovitch, Ornette Coleman, Lucky Thompson, Perry
Robinson, Chuck Israels o Peanuts Holland.
- Pianista resident al club Blue Note de Berlin, i Montmatre Jazzhus de
Copenhague.
- Toca amb Dexter Gordon, Johnny Griffin, NHOP, Archie Shepp, Kenny
Dorham, Don Cherry, Roland Kirk, Benny Golson, Ben Webster, etc.
- 1963 Forma part del Newport Jazz Festival en la seva gira europea.
- 1967, la Cambra de Comerç espanyola l'inclueix a la Setmana de Barcelona a New York i d'un contracte per una sola nit va esdevenir contracte per a dos mesos i mig al Village Gate, un deis clubs de jazz de
més prestigi als E.E.U.U.
- Fa un .11arg recorregut per tot Espanya amb Joan Manuel Serrat.
- Torna a ser pianista resident al club Domicilie de Munich on hi toca
amb Art Farmer, Joe Henderson, Slide Hampton, Ponny Poindexter, etc.
- 1974 signa un contracte en exclusiva amb la Casa Danesa SteepleChase,
el primer disc dels quals es diu "Catalonian Fire".
- Ha estat donant concerts a diverses ciutats japoneses, llargues temporades a Bélgica, Holanda, París i els Nadals, quan tornava a Barcelona
feia les cèlebres sessions de jazz nadalenques a la Jazz Cava Terrassa,
una costum que tenia fins que el club va tancar definitivament.
- 1979 - Primer Palau de la Música Catalana tot sol.
També en aquest any actua a la Biennal Musical de Zagreb, en el Ronnie

Scott's londinense i torna als E.E.U.U. per un llarg recorregut que
inclou el Festival de Monterrey i el mític Lighthouse de Hermosa Beach.
En

aquest viatge

grava a dúo

amb

Chick Corea el

disc

"Lunch ín L.A."

�Ajuntament de Barcelona
Área de Cultura
Direcció de Serveis de DifusiO
Relacions Culturals

- 1982 el Festival de jazz de Sant Sebastiá li fa un homenatge en el que
participen Frank Foster, Frank Wess, Billy Mitchel, NHOP i Ed Thigpen.
- La seva grabaciú supera els 70 discos.
- En l'actualitat Tete Montliu está gravant una serie de 10 discos compactes per a la Casa Italiana Black Saint/Soul Note, considerada la més
interessant casa discográfica de jazz fins i tot per a els crítics nor
teamericans. amb el títol "The Music I like to play".
En els ultims cinc anys Tete Montoliu és a la capçalera dels llistats
de la revista norteamericana Down Beat, en les votacions deis crítics
i del públic, entre tots els pianistes europeus, i és entre els cinc o
sis internacionals.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17115">
                <text>4094</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17116">
                <text>Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte de lliurament d ela medalla d'or al mèrit artístic al senyor Tete Montoliu</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17117">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17118">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17119">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17120">
                <text>Saló de Cròniques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17122">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17123">
                <text>Art</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23428">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23429">
                <text>Biografies</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23430">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23431">
                <text>Montoliu, Tete, 1933-1997</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23432">
                <text>Música</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40801">
                <text>1989-03-14</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43425">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17124">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1189" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="720">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1189/19890404d_00333.pdf</src>
        <authentication>af0ffa7057462aae47e80d1d49ec578a</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42393">
                    <text>Barcelona, 3 d'abril del 1989
(Guió P.M.)
- Enhorabona per ser la la. Promoció
El 1 er. Curs de Formació Bàsica ha estat constituit peres
750 joves, entre 14 i 22 anys d'edat, que durant 10 dissabtes
han anat a classe. El COOB us agraeix el sacrifici.
- Sou un exemple per la ciutat, per a tots. Ja heu
començat la vostra preparació olímpica. Tots seguirem el
vostre exemple.
Tots ens hem de preparar, de formar, perquè Barcelona
sigui la perfecta amfitriona i puguem organitzar els millors
Jocs de la Història.
- El vostre testimoni és un estímul. La joventut és
portadora dels valors del ideal olímpic.
generositat-solidaritat
. esforç
. sentiment cívic
. il.lusió.
- L'any 92 el món és fixarà amb nosaltres. Estem segurs,
confiadament segurs, què el 92 ens sentirem satisfets dels
nostres voluntaris. Vosaltres sou el nostre orgull.
- Enhorabona.

A

^f^.^c,

r

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17125">
                <text>4095</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17126">
                <text>Paraules d'enhorabona de l'Excm. Sr. Alcalde a la 1ª promoció de Voluntaris per la preparació del Jocs Olímpics '92</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17127">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17128">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17129">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17130">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17132">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17133">
                <text>Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23425">
                <text>Voluntaris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23426">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="23427">
                <text>Guió amb notes manuscrites de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40802">
                <text>1989-04-03</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43426">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17134">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1190" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="721">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1190/19890412d_00334.pdf</src>
        <authentication>c1ab9846c24988b2c18defd2f54ad3b3</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42394">
                    <text>A l tALDP

A

ACTE

•

(j.:OMMEWJACft:2, DEL B10EN1ENARí DL CA1.&lt;11;:-J,

Saló de Cent, 12 d'aoril de 49

�12/04

ö

11:20

W11 íZ

ól

ALLALDIA PKIMA

LA INSTITUCIO MUNICIPAL, AL SEGLE XVIII 1 ALS NOSTRES D'ES

1

•

-

'

47.;

�3

SALUTACIó A LES AUTORITATS, I ASSISTENTS.

L'ACTE D'AVUI VOL SER LA CLAUSURA DE LES
CELEBRACIONS DEL BICENTENARI DE LA MORT DE CARLES
III.

SENTIT HISTóRIC DE
LA CELEBRACI6

EL CENTRE D'AQUESTA COMMEMORACIó HA ESTAT
L'EXPOSICIÓ INSTAL.LADA PRIMER AL PALAU VELÁZQUEZ
DE MAUEIU eu$TERIORMENT AL PALAU DE PEDRALUS
DE bARCELONA. ES TRACTA D'UNA MOSTRA CENTRADA EN
L'ACCIÓ DE LA MONARQUIA ESPANYOLA DEL SEGLE XVIII
I ESPECIALMENT EN L'OBRA DE CARLES III.

EN ALLÒ QUE CONTE,

L'EXPOSICIO ES PLENA DE

SENTIT HISToRIC: DURANT UNS QUANTS DECENNIS DEL
SET-CENS, LA INSTITUCló
'J'EUROPA EL

MONáRQUICA ASSUMEIX ARREU

REPTE DE LA MODERNITZAcio. AQUEST

4

�ESPERIT O RENOVACIÓ ES EL QUE CONEIXEM COM A
DESPOTISME IL.LUSTRAT.
EXPRESSA

EL SEU NOM PARADOXAL
SEU

PERFECTAMENT EL

CONTINGUT:

CONSISTEIX EN UNA COMBINACIÓ ENTRE L'ABSOLUTISME,
A

PRACTICA

MANTINGUT COM A COS DE DOCTRINA I

PRINCIPALS, 1 LA RECERCA D'UNA NOVA EFICACIA I
D'UNA NOVA LEGITIMACIó A TRAVÉS DELS PROGRAMES DEL

RACIONALISME EMPIRIC.

CARLES III VA SER UN REPRESENTANT DESTACAT

D'AQUESTA CONCEPCIo DEL PODER, I HA ESTAT BEN JUST
COMMEMORAR LA SEVA APORTACIÓ. SENS DUBTE, L'ACCIo
DELS SEUS EQUIPS DE GOVERN ES VN FACTOR ESSENCIAL
EN EL SEGLE XVIZIESPANY0L.

oEspoTISME IL.LUbT.RAT
I REVOLUCIO FRANCESA

CARLES III MORIA A FlNALS DEL 1788 1 A
COMENÇAMENT DE L'ANY SEGUENT ESCLATA LA REVOLUCIÓ
ENS TROBEM,

AVUI

DONCS, A LA rktutvrtxA tIN1TRE DUES COMMEMORAcioNd
BICeNTENáRIES TRANSCENDENTS.
q0L-5--,r-D
Q k) e-. si:5144 Nrt

GL)S

&lt;(1.4,j-

ney- • (-1/(:(
c-ckycbo,ti

1,,

lavoluc,,6

\\„_

\Dtit-ut

tvir,

c.,7t

(

\i&lt;/ 14-4 Ant
t-1– Ilk ó-DL75- c \90..„. /42n117

&gt;(

(

CA4
/?_/Ls

r

v

Z-Sk

Ful-

4 Á7

�/2:51

4

r z ò1

(t^^

ALt.:ALL);.a PtbM,,.A

C`i-71

Utrf: GRAN PART DEL Que CELEBRAREN ENGUANY COM
.NSE QU0NCIA DF LA REVOLUCIó FRANCESA, ÉS A DTR
EI. Nt,: :':.:MENT DEL MON CONTEMPORANI,

;:12:: LA IL.LUSTRACIó:

ÉS TAMBÉ

HO ÉS, SOBRETOT, LA

DELS DRETS DE L'HOME, SINTETITZADA DE

DECLARACI

MANERA DE:; .INIT1VA PER LA TRILOGIA

IGOALTAT,

LLIBERTA' 1 FRATERNITAT.

^

nA

PARTIR DE 1789 ES PRODUEIX UN TRENCAMENT
COMPLET

AMB LA IDEA D'EVOLUCIó GRADUAL DE LA

SOCIETAT DE L'ANTIC RÒGIM. L'ESCLAT REVOLUCIONARI

POSA EN RELLEU LA PRECARIETAT DE LA. BIRILLANT
AMALGAMA DEL DESPOTISME IL.LUSTRAT I EN FA
IMPOSSIBLE LA CONTINUTAT. A PARTIR D'AQUELL
MOMENT I PER MOLT DE TEMPS, LA MONARQUIA ABSOLUTA
DEIXA DE SER CONDUCTORA DEL PROGRÉS COL.LECTIU.
NOVES r'VMC:ES PASSARAN A PRIMER PLA, DONANT LLOC
ALS SISTEMES CONSTITUCIONALS MODERNS.

4_' ^ ){ 3C

�1! -!)4

ALC'ALI) i ,J,: Pkt,t^.tiA

Do-uL t
}

(1

LA MONARQUIA ESPANYO:,;,
EL CREIXEMENT C.A'1'AL.'--

I

:'.EGENDA PERSISTENT ENS DIU QUE EL 1714
' H.AVTA ESTTk,NCAT LA VIDA POLÍTICA DE CATALUNYA I

CAE BARCELr'NA, ACLAPARADES PER LA MONARQUIA I PER
L'ESTAT EMr }GENTS . /COM ACABEM DE SENTIR,

c$-1X--N

LA HISTORIA DEL SET -CENTS NO CONSISTEIX
EN EL SOLILOQUI D'UNA MONARQUIA OMNIPRESENT. BEN

AL CONTRARI, ES FETA DF DTàLEGS ENTRE MOLTS AGENTS
HISTORICS D'UN PAIS ON PERSISTEIXEN ALTRES
INSTITUCIONS VIVES:

LES INSTITUCIONS LOCALS APORTEN A AQUEST
DIáLEG UN SENTIT CONCRET DE LA REALITAT SOCIAL QUE
SOVINT MANCAVA ALS GOVERNANTS IL.LUSTRATS. L'AFANY
CATALá DE MODERNITZACIo I DE CREIXEMENT ÉS
ELEMENT.,$ QUE FAl DEL DESPOTISME IL.LUSTRAT
ESPANYOL ALGUNA COSA MÉS QUE UNA MODA POLITICA.
LA SOCIETAT CATALANA ES UN BON INTERLOCUTOR DEL
REI CARLES III I DELS SEUS MINISTRES; NO PAS
PERQUe ES PLEGUI SERVILMENT A LA VOLUNTAT DELS
GOVERNANTS, SINÓ PERWUó ELS CONFRONTA AMB LES
NECESSITATS SUSCITADES PER UN CREIXEMENT AUTèNTIC.

�11/04. t1Ei 11 '2;:s

'13á1!

(2

di

ALC'ALUTA NkE:NiSA

PES HISTORIC DEL
MUNICIPI DE BARCELONA

DUBT E , DURANT

EL SEGLE XVII HI HAGUEREN

CONN ONTACIONS DIRECTES ENTRE LA SOCIETAT CIVIL —
EN EL SENTIT ANTI — INSTITUCIONAL QUE ES VOL DONAR
SOVINT

A AQUESTA EXPRESSIo- I LA MONARQUIA, AMB EL

SEU DISSENY DE CENTRALITZACIó I DE CONTROL
INSTITUCIONAL. PERO LA MAJOR PART DEL DIáLEG, LA
MES FRUCTIFERA, ES VA CANALITZAR A TRAVÉS DE LES
INSTITUCIONS POLITIQUES LOCALS. ALESHORES, COM
TANTES VEGADES EN LA HISTORIA CONTEMPORaNIA, ELS
AJUNTAMENTS TREIEN LA FORÇA POLITICA DE LA SEVA
PROXIMITAT ALS CIUTADANS, ÉS A DIR, DE LA SEVA

ESSENC1AL^ COMUNAL.

EL MUNICIPI DE BARCELONA ÉS UNA ENTITAT
POLITICA SUBSTANCIAL.

HO ÉS PER TRADICIó

HISTòRICA: EL CONSELL DE CENT.

(EXCURS).

HO ÉS, SOTA EL RéGIM BORBòNIC, PERQUe AIXi HO
DETERMINA LA PUIXANÇA DE LA SOCIETAT BARCELONINA.

LA TRADICIÓ MUNICIPALISTA SERA TAMBÉ

• .Y

�12r94 bti 11:2b

li';51 1 !G tt í

ALIALU l A F'kbC'iSA

s

PRINCIPAL
PAL
+.Y2.71'S,

PER
ELS

ALJ LEG I S LkDOR S DE

LES

VERITABLES FUNDADORS DE

CORTS DE
L'ESTAT

ESPANYO:_ MODERN,

v^
CAL PAS RESSEGUIR DETALLADAMENT LA
A ESPANYOLA DELS SEGLES

X.IX 1 XX PER

ADONAR-SE QUE
QUL EL MUNICIPI DE BARCELONA H7 ÉS
PRE PRESENT ,

EN PRIMERA L1NIA. EN DEFENSA DELS

1%l3?Mí5 LGli3?I2WCTIOIZALS e

Mi La LpU I'I'A

CONTRA

L'EXCESSIVA CENTRALITZACIó. EN L'ARTICULACIO DE LA

(

tsr24,t

CATALUNYA CONTEMPORàNIA, VERITABLE PUNTA DE LLANÇA
DEL PROGRES A ESPANYA: A PRINCIPIS DEL SEGLE XX,

SERA L'AJUNTAMENT DE BARCELONA QUI AGERMANARà

\`4"47

L'ACCIÓ DELS GRANS MUNICIPIS ESPANYOLS EN LA
PUGNA PER LA INSTAURACIÓ D'UNA VERITAf il POIdy CA

LA FUNi Ió POL1'1 I r'A
DELS MUN :1 t: L P1 L; A
HORES D' AizA

AFORTUNADAMENT SOM

► V _._ S DE SUPERAR LA

IDEA NAPOLEòNICA SEGONS LA QUAL L'EXERCICI DEL
PODER QUEDAVA RESERVAT AL VèRTEX DE L'ESTAT, I LA

10.

�12/44

11:24

31f

r'L 81

ALCALDIA NkEWSA

9

RESTA ERA REDWIT A PURA ADMINISTRACIÓ - AVUI, DES
DE BARCELONA, SABEM QUE TOTS ELS NIVELLS DE LA
POLiTICA, I TOTES LES INSTITUCIONS QUE ELS

\d")

ENCARNEN, SóN IGUALMENT DIGNES Z NECESSAIUS PER A
UN

FUNCIONAMENT CORRECTE DE LA SOCIETAT

cONTEMPORaNIA.

LA MATEIXA LLEI D'EQUILIBRI O DE REALISME
POLITIC QUE VEIEM FUNCIONAR AL LLARG DELS SEGLES,
AFAVOREIX AVUI, X DE CARA A LA INTEGARACIó EUROPEA
DE 1992, LA POTENCIACIÓ DEL MUNICIPI COM A ESF
DE LA POLiT_ ç8^_ AQUESTA INTEGRACIÓ 1 ELS CANVIS
ECONOMICS I SOCIALS QUE S'ESTAN PRODUINT A LES
SOCIETATS INDUSTRIALS DE FINALS DEL SEGLE XX,
COMPORTARAN UNA MAJOR COMPLEXITAT EN TOTS ELS
CAMPS. ENCARAR-SE A AQUEST NOU ESCENARI EXIGIRá
UNA MAJOR INTEGRACIÓ TERRITORIAL.

I,

EN

CONSEQ~CIA, UNA IMPORTàNCIA CADA COP MÉS
DECISIVA DE LA BASE LOCAL.

t./Z/-1

CALA EUROPA DE LA UNIFICACIÓ DELS ESTATS NOMÉS
SER&amp; POSSIBLE SI ÉS, SOBRETOT, L'EUROPA DE LES

C‘&amp;17/1T

�I[' 14 ^!1 :: ^9

ty51 ,z 5,

ALCALll l A NNIUA

1U

CIUTATS. UN CUN'lINUUM U}tlia,??'.: ;,UTeNTIC ARABESC DE
RELACIONS ENTRE LES CIUTATS .l ELS MUNICIPIS QUE
CONP'1GURÏN LA PERSONALITAT DE TOT EL CONTINENT.

^ka A1X1 COM, FINALMENT, ELS OBJECTIUS DE
i,. 1_U5'i'itAC1 Cl QUE

1?EVU1:U(:ít

VAN INSPIRAR
RA

LA\

1 NC) P1 DE LA

hRtANCí;SA, ADQUIRIRAN LA SEVA f Lt:Nl'1'UD

r-

COM A RFALTTAT TANGIBLE PER ATS C.T11TAf1ANfi.

r'.i AAL

BAR,. ::IANA S' INTECPA A CATALUNYA, A ESPANYA 1
A EUROPA. YERO EUROPA

ANYA 1 CATALUNYA hAN DE

PODER-SE RETROBAR A 1,J1 r ,

rRA CIUTAT. ES A DIR,

HAN DE SABER RETW BAR EN ELLA TOP ALLo QUE PENEN

EN COMu LES SEVES PERSONALITATS RESPEC1I VES .

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17135">
                <text>4096</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17136">
                <text>La institució municipal al segle XVIII i als nostres dies / Conferència Cloenda de Commemoració del Bicentenari de Carles III</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17138">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17139">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17140">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17142">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22250">
                <text>Història</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23418">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23419">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23420">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23421">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23422">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23423">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="23424">
                <text>Conté notes manuscrites de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28313">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40803">
                <text>1989-04-12</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43427">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17144">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1191" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="722">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1191/19890417d_00335.pdf</src>
        <authentication>43f621bba4ada8eed1c9f82150985acf</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42395">
                    <text>DISCURSO DEL ALCALDE DE BARCELONA, DE INTRODUCCION

EN LA PRESENTACION DEL AREA ECONOMICA DE BARCELONA
EN MILAN (17 DE ABRIL DE 1989)

Señoras y Señores:
En nombre de la Ciudad de Barcelona y en nombre
de todas las entidades económicas aqul representadas (Consorci
Zona Franca de Barcelona, Iniciatives, Patronat Municipal de
Turisme, COOB, Cámara de Comercio de Barcelona, Feria de
Barcelona) les agradezco muy sinceramente su presencia en este
acto, que espero sea de su interés.
Con franqueza debo confesarles que estoy ampliamente
convencido de que existen poderosas razones para que sus empresas
consideren el área de Barcelona como una seria opción a la hora
de localizar sus industrias fuera de su país y en un contexto
doblemente significativo para ustedes y para nosotros como el
hecho de compartir un mismo espacio geográfico, cultural y
empresarial en la Europa del Sur.
Yo quisiera tan sólo, a modo de introducción, destacar diez
razones que me parece que tienen suficiente peso para justificar
la consideración de la "Opción Barcelona".
Veamos, estas diez razones.
Primera. El crecimiento actual de la economía española. El
crecimiento del Producto Nacional Bruto Español ha sido en 1988
del 5%, bien por encima de la media de los países de la CEE. Por
otra parte, el diferencial de inflación de España respecto al
resto de países de la CEE se ha reducido de forma muy notable.
Como decía recientemente John Philipsborn, Vicepresidente del
Chase Manhattan Bank, en el "Wall Street Journal" del 11 de
noviembre de 1987:
"España es uno de los pocos países en Europa que merece ser
considerado en términos de crecimiento a largo plazo."
Segunda. Barcelona es la puerta de entrada a un mercado de
35 millones de consumidores. Barcelona, por su ubicación
geográfica, cercana a la frontera con Francia, con excelentes
accesos por tierra, mar y aire, es la puerta ideal a un mercado
de 35 millones de consumidores españoles, en franca expansión.

�Es, asimismo, una puerta al mercado norteafricano, del Medio
Oriente y de América Latina. Cataluña es, por otra parte, una de
las zonas de España de mayor nivel de renta y de mayor consumo
tanto doméstico como industrial.
Tercera. Barcelona cuenta con una potente infraestructura
industrial, y buenas comunicaciones con Europa y el resto del
mundo. El área económica de Barcelona se halla a hora y media en
automóvil, por autopista, de la frontera francesa. Posee un
aeropuerto internacional conectado a las principales metrópolis
del mundo, que está siendo en estos momentos ampliado y
modernizado. El puerto de Barcelona compite por el primer puesto
del área mediterránea, está en plena expansión, y cuenta con una
interesante Zona Aduanera Exenta. En 12 horas un camión lleva sus
productos de Barcelona a Frankfurt por un precio aproximado de
1.667 dólares americanos.
Por otro lado, existe suelo industrial disponible, bien
urbanizado, para la ubicación de sus industrias. Los
ayuntamientos del área de Barcelona están desarrollando un gran
esfuerzo por ampliar constantemente esta oferta. Destaca, en este
sentido, la reciente puesta en marcha, del Parque Tecnológico del
Vallés ( a 30 Kms del centro de Barcelona) en el que, además de
una excelente ubicación, se ofrecen a las empresas de tecnología
avanzada toda una serie de servicios entre los que destacan un
Instituto de Transferencia de Tecnología y un Centro de Empresas
para la instalación de nuevas o pequeñas empresas, con
asesoramiento y actividades de formación o incluidas. Prueba de
ello es la rápida tasa de ocupación del Parque, que tiene
previsto ampliar sus instalaciones.
Y lo que és más importante: la enorme red de empresas
industriales ya existentes, que puedan convertirse en
suministradores, subcontratistas o en eficaces auxiliares de su
empresa. Barcelona es el corazón de la industrialización de
España. Hace 200 años que existe una industria diversificada y
eficaz, en nuestra área: prácticamente todos los sectores
industriales se hallan representados.
Cuarta, la gente. Las personas que pueden necesitar su
empresa, desde el trabajador manual hasta el director de fábrica,
están disponibles a ser contratadas, a un salario razonable y con
altos niveles de cualificación y formación profesional:
a) Están disponibles, puesto que el problema del desempleo
motivado por la crisis, ha creado una situación en la
que no existe, como en otros países, escasez de mano de
obra cualificada.

�b)

El coste del trabajo es en EsJpaña, todavía hoy,
inferior al de la práctica totalidad de países europeos
(excepto Portugal y Grecia), e inferior a los de Japón
y Estados Unidos.

c)

El grado de cualificación es elevado. Barcelona
concentra tres Universidades con un elevado número de
estudiantes y con un importante nivel. El esfuerzo
realizado en investigación es, asimismo, notable, con
la reciente creación de centros de investigación
aplicada en nuestra área (Microelectrónica, Nuevos
Materiales, Centro de CAD/CAM, Instituto de Diseño
Textil, etc.).

c)

Finalmente, existe en Barcelona una cultura y una ética
del trabajo muy arraigada en una historia orientada
hacia el trabajo industrial y la mentalidad
empresarial. Como resultado, la productividad es la más
elevada de España.

Quinta. Una Fiscalidad razonable. Los impuestos que pagan
las empresas nacionales y extranjeras en España y, concentrando,
en nuestra área, resisten bien la competéncia con otros países de
Europa (Nuestro 35% de Impuesto de Sociedades es, todavía hoy,
inferior al tipo aplicado en la mayoría de países de la CEE). Por
otra parte, el Impuesto sobre la Renta de las personas Físicas,
que grava la renta individual, es asimismo, menos importante que
en la mayoría de países del centro y del norte de Europa.
Sexta. Los servicios a las empresas. La ciudad de Barcelona
es una gran metrópoli de casi 2 millones de habitantes y de hasta
4 millones si consideramos la gran área metropolitana. Ha estado
siempre abierta a los negocios internacionales. De ahí que cuenta
con todos los servicios que pueda necesitar su empresa: bancos
nacionales y extranjeros, una activa bolsa de valores, empresas
consultoras, auditoras y de ingenieria, aseguradoras, una
centenaria Camara de Comercio y una Feria de Muestras que
concreta, a través de sus 40 salones a más de 2,5 millones de
visitantes al año.
Séptima. Incentivos a la inversión. Barcelona y su área de
influencia gozan de una serie de incentivos a la inversión
industrial que se hallan por encima de la medida europea:
a) Hasta hoy se ha podido obtener subvenciones de hasta un
30% de su inversión en activos fijos si su empresa se
ubicaba en una de las numerosas zonas de urgente

�reindustrialización del Area de Barcelona. Un nuevo fondo de
FEDER (de la CEE) continúa este mecanismo de incentivos
(hasta el 20% de la inversión en activos fijos).
b) Puede obtener deducciones fiscales de importancia por
creación de lugares de trabajo (0,5 millones de Pts por
empleado) o por inversiones en activo fijo (hasta el 10%)
c) Puede obtener créditos subvencionados, a bajo interés, a
través del Banco de Crédito INDUSTRIAL.
D) puede beneficiarse de numerosas ayudas a la investigación
y desarrollo, así como a la implantación de nuevas
tecnologías.

Octava. La calidad de vida. Cataluña es la California de
Europa, en términos de calidad de vida. Muchos de ustedes conocen
ya nuestra área como turistas. Dentro de ella, Barcelona es una
ciudad cosmopolita, llena de atractivos culturales y recreativos
para vivir. Es la combinación entre la apertura vital del sur de
Europa, y la tradición cultural del centro y del Norte de Europa.
Barcelona es hoy, desde el punto de vista cultural, un punto de
referencia mundial. Y vivir en nuestra ciudad le puede garantizar
todas las comodidades de una gran metrópolis moderna.
Novena. Los Juegos Olímpicos de 1992. Como ocurrió ya en el
pasado en dos Exposiciones Universales (la de 1889 y la de 1929),
Barcelona vibra en estos momentos con el impulso de la
organización de los Juegos Olímpicos de Verano de 1992. Los
juegos constituyen no sólo una concreta oportunidad de negocio
para muchas empresas, sino un estímulo para el desarrollo de
innumerables proyectos empresariales públicos y privados. Es un
momento de fiebre emprendedora en todos los aspectos, que
nosotros pretendemos extender más allá de 1992. Un momento que
puede aprovechar su empresa.
Décima. Barcelona y Milán tienen, y ustedes lo saben bien,
muchas cosas en común, tantas que casi me atrevería a decir que
es un poco como su segunda casa; en cuanto a mentalidad, estilo
de vida y voluntad emprendedora;
Compartimos algo más que un espacio económico y de ello son
testigos privilegiados muchos de los que hoy estamos aquí;

�Esta inversión en intangibles, que existen, entre nuestras
ciudades, ha de ser un factor ciertamente favorable para las
decisiones de política de empresa como colofón de las otras
razones de tipo más objetivo que acabamos de comentar.
La Europa que se perfila es una Europa con dos grandes ejes
económicos, uno, tradicional y potente, en el norte, otro,
emergente y con fuerza, en el sur; que se complementan y dan
sentido a dos maneras de hacer la Europa del 93.
De nuestra capacidad de coordinar esfuerzos, especialmente
en el campo económico y social, va a depender en gran medida, el
éxito del auténtico mercado interior.
Les proponemos hacer juntos esta andadura en la convicción
de que en este intercambio entre las metrópolis del sur de Europa
va a residir la fuerza de nuestra contribución a la unidad
europea.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17145">
                <text>4097</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17146">
                <text>Discurso del Alcalde de Barcelona, de introducción en la presentación del Área Económica de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17147">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17148">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17149">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17150">
                <text>Milán, Italia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17152">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21900">
                <text>Comerç</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23410">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23411">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23412">
                <text>Indústria</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23413">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23414">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23415">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23416">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23417">
                <text>Àrea metropolitana</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40804">
                <text>1989-04-17</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43428">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17154">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2589" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1400">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2589/19890422d_00336.pdf</src>
        <authentication>deb2298012fad0841b19698b99023569</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42996">
                    <text>- ----·- . ··

. ...

,----·-.--........_................. .

-~

........ ,.......,._..~........ . .

.

11.

BARCELONA
Presentación de
Pasqual Maragall,
Alcalde de
Barcelona

En el inicio de esta reunión de las Eurociudades, dos afios y medio después de la reunión de Rotterdam, que significó el
nacimiento de W1 creciente espíritu de competencia pacífica y colaboración entre las grandes ciudades europeas, me es grato recordarles brevemente el trayecto y los objetivos de esta colaboración en el momento en que se inician las sesiones de trabajo.
Europa no existiría -todos lo sabemos por propia experiencia- sin las ciudades. Europa es básicamente, y en muchos sentidos, un sistema de ciudades. Si bien las ciudades no han estado
presentes en los inicios de la con.&lt;;trucción de la Europa comunitaria, ésta no podría desarrollarse y consolidarse sin una participación activa de las ciudades. Es nuestra responsabilidad. es la
responsabilidad de las Eurociudades y es la razón de ser de esta
Conferencia como expresa el Manifiesto de convocatoria.
La conferencia de Rotterdam de 1986 reunió a diez grandes
ciudades europeas en una conferencia donde las ciudades manifestaron su voluntad de contribuir a la realización de la unión europea, y también de promover una acción conjunta ante la Comunidad Europea para conseguir una mayor atención a sus problemas.
En estos dos afios y medio el proyecto de construcción europea ha avanzado considerablemente y la perspectiva del 1 de enero de 1993 nos hace sentir a todos, cada vez más. ciudadanos de
Europa.
La integración económica va acompafiada de un mayor grado
de integración social y regional, y de cooperación cultural y tecnológica. En este proceso, las ciudades están destinadas a jugar
un rol más importante cada dfa. La creación del Consejo Consultivo de Autoridades Regionales y Locales ha significado un reco. nocimiento formal de la contribución de las regiones y las ciudades en la construcción de la Europa unida.

\

La Conferencia Eurociudades reúne hoy, en Barcelona, a Alcaldes y primeras autoridades de una veintena de grandes ciudades europeas.

Quiero saludar especial y fraternalmente aquí a los Alcaldes
de Lisboa, señor Nuno Krus Abecasis; de Vitoria, señor Cuerda;
al representante del Ayuntamiento de Birmingham, sefior Bore,
Presidente del Consejo de Desarrollo: al Alcalde de Marsella,

�,,....

señor Vigoroux; y a los alcaldes que nos acompañarán, de
Montpellier, sefior Freche; de Nápoles, sefior Lezzi; de Lyon,
sefior Noir; de Valencia, sefiora Ródenas; de Génova, sefior
Campan; y a los Tenientes de Alcalde, algunos ya presentes aquí
esta mañana, sefiores: Linthorst, de Rotterdam; Maibaum, de Colonia; Ortiz de Arrabia, de Bilbao; Villa, de San Sebastián; Ortufío, de Madrid; Tielemenas, de Bruselas; Julien, de Toulouse,
asf como representantes de Burdeos, Milán, Valladolid, Venecia,
etc.
Otras ciudades nos han hecho llegar su acuerdo en los objetivos de la Conferencia, firmando el Manifiesto que la ha convocado, aunque no hayan podido asistir por problemas que los
Alcaldes conocemos bien y que nos retienen a menudo en nuestra
ciudad.
La Conferencia Eurociudades no reúne únicamente a los representantes de las ciudades. Sin la ayuda de organizaciones internacionales como el Conseil des Comunes et Régions d'Europe
y de lULA, que nos representan a todos. hubiera sido más difícil
que hoy nos encontráramos aquí.
Quiero saludar también, y muy especialmente, el apoyo recibido del Parlamento Europeo y del Consejo de Europa, que visité
personalmente el pasado mes de febrero. Están aquf representados por los Vicepresidentes, sefiora Boot, sefior Dido y sefior
Siurana, Vicepresidente de la Conferencia de Poderes Locales del
Consejo de Europa.
Y por último-pero ellos saben que no son precisamente los
últimos en nuestro aprecio-quiero agradecer el gran apoyo que a
la contercncia. y a todas las miciativas prcm ov1das por nuestra
ciudad, han dispensado siempre dos grandes amigos de Barcelona que hoy están aquf con nosotros, el Ministro italiano, Cario
Tognoli y el Vicepresidente del Conseil National des Villes,
Gilbert Bonnemaison, encargado del Forum europeo de prevención contra la inseguridad ciudadana. Su presencia, así como la
del Ministro Serra, en su representación del gobierno español,
que nos acompañará mañana, indica claramente nuestra voluntad
de contribuir a la construcción de Europa, no contra ni al margen
de los gobiernos nacionales, sino con ellos y con las regiones.
Muchos de nosotros unimos en nuestras personas responsabilidades municipales y regionales o nacionales.
Para tenninar no puedo dejar de referinne a la relación de las
Eurociudades con los organismos ejecutivos de la Europa comunitaria, en especial con la Comisión de Bruselas. Es cierto que
consideramos que nuestros problemas y demandas no han recibi-

14

�..
do históricamente toda la atención que creemos merecían. como
ya expresamos en Rotterdam y como ha reconocido el mismo
Parlamento Europeo. Pero también es cierto que en los últimos
afias hemos apreciado una evolución muy positiva y sabemos
que hoy podemos contar con la comprensión del Presidente Delors. que ha intentado incluso asistir a la conJerencia y nos ha enviado un mensaje de apoyo, así como de los Comisarios señores
Ripa di Meana (representado en esta sesión por el Sr. Giulianelli), Millan (representado por el Sr. Camhis) y Dondelinger
(que nos ha enviado también un extenso y caluroso mensaje de
adhesión).
De este mensaje quiero destacar una.'i palabras que me
parecen significativa.&lt;;:

"A l'heure ou l'Europe, résolument engagée dans un processus irréversible de mise en commun, s'apprcte a constituer
un grand espace sans fronticres. la notion d'Europc des citoyens devient une réalité de plus en plus perceptible. Elle
pcrmet d'instaurcr un récl dialogue entre la Communauté et
ses citoycns et de lcur faire prcndrc davamage consciencc
qu'ils sont au centre-----en tam que destinataircs et en tant
qu'acteurs-d'un projet de société mieux intégrée et plus
dynamique, sachant se déterminer en fonction de ses valcurs propres. La Conférencc Eurocités s'inscrit parfaitement d:ms ces finali tés ct dans ccttc action.
C'cst aussi et surtout par ses cités glorieuses. chargées
d'art ct d'histoirc, richcs de lcur diversi té et de leur bcauté
que l'Europc existe et a inscrit au niveau mondial sa présence et sa valeur.
Mais ces cités nc rcpésentem pas seuicmcnt des points lumineux sur la carte de l'histoire. Par le foisonnement des
échanges et des activités qui les caractérisent elles rccclent
aussi un potentiel tres sur permettant a nos citoycns de
marquer les étapes de lcur évolution et de lcur progres.
La Conférence Eurocités est importante ames yeux puisqu'elle se veut en mcme temps qu'une célébration de notrc
passé commun. une occasion de débaL'i sur des problématiques d'aujourd'hui. A ce double titre je veux en souligner
la signification profonde,l'appcl aoeuvrcr ensemble et
souhaite a cctte recontre tour le succcs auquel son ambition
ct ses finali tés la prédestinent. "
Estoy convencido que la Conferencia Eurociudades permitirá
desarrollar líneas de cooperación entre las ciudades europeas y

E urociudades 89

1S

�..
entre éstas y los organismos comunitarios. Desde ahora ofrezco
nuestra colaboración en iniciativas concenadas entre los Comisarios y las Eurociudades como el proyecto del libro blanco sobre
el medioambiente urbano que nos propuso, hace unos días en
Bruselas. el Comisario señor Ripa di Meana.
Barcelona se pone al servicio de Europa y de sus ciudades
parJ exponer al mundo nuestras realidades y nuestros proyectos
conjuntos en el horizonte del año 1992.
GrJcias a LOdos los asistentes por estar aquí con nosotros.
Sabiendo de vuestro trabajo y de la dictadura que a menudo nuestra agenda local ejerce sobre nuestras vidas, vuestra presencia
aquí es doblemente de agradecer. A los expcnos que han colaborado en el libro y en la reunión de trabajo que se celebró el pasado 24 de febrero con la colaboración del Instiruto de Estudios
Metropolitanos y de EURICUR y a los representantes de los medios de comunicación social, que, muchos de ellos. nan venido J
Barcelona expresamente para esta conlercncla.

16

�BORRADOR DE DECLARACION FINAL DE EUROCIUDADES

Los representan tes de las ciudades e instituciones
reunidas en la Conferencia de Eurociudades de Barcelona
(Abril l. 989), continuación de la reunión sobre "las
ciudades, motor de la recuperación económica" celebrada
en Rotterdarn en 1986, constatan aue:
Más de la mitad de la población de la CE vive en
las grandes ciudades europeas y más del 90% puede
considerarse población urbana.
El espacio europeo integrado se configura y comunica a través de las eurociudades asumiendo un
conjunto de funciones de centralidad (funciones
direccionales, productivas, de servicios, tecnológicas, financieras, comerciales, cornunicacionales, culturales y lúdicas), que las convierten en
elementos de superación de las fronteras nacionales y regionales y en los principales núcleos de
comunicación y contacto entre los ciudadanos europeos.
Las eurociudades tienen un importante papel corno
impulsoras del desarrollo económico, corno centros
de innovación social, cultural y técnica y como
núcleos de integración comunitaria.
Los problemas de las áreas urbanas, por su importancia para el conjunto de Europa y por sus efectos sobre las funciones de centralidad asumidas
por
las
eurociudades
son
hoy
objeto
de
preocupación e interés por parte de los organismos
europeos y gobiernos nacionales.
Hasta ahora no ha existido una suficiente consideración de estos problemas por parte de la CE en lo
que se refiere a la presencia de las ciudades en
las instituciones y a la aplicación de programas y
fondos comunitarios.
Ante todo ello reconocen:

La necesidad y la voluntad de las eurociudade s de
participar activamente en la construcción de la
Europa comunitaria, consolidar el sistema europeo
de ciudades y desarrollar la cooperación con las
grandes ciudades que no forman parte de la CE.

1

�La voluntad de intensificar los esfuerzos de
coordinación
entre
las
eurociudades
y
de
cooperación entre sus administraciones para
facilitar el análisis y diagnóstico de los
problemas urbanos, así como la ejecución de
políticas comunes.
La coincidencia de las eurociudades en demanda de
una política comunitaria urbana en los siguientes
ámbitos :

-

Protección del medio ambiente y mejora de la
calidad de vida.
Infraestructura de accesibilidad y comunica ciones, así como mejora del tráfico urbano.
Renovación
de
centros
históricos
y
recalificación de periferias.
Bienestar social y, en especial, pobreza y marginalidad urbanas.
Seguridad ciudadana.
Programas culturales.
Promoción económica y cooperación tecnológica.

Y proponen las siguientes actuaciones prioritarias:
Solicitar a la CE

l. La creación de una "task force" para temas urbanos,
dentro de la Dirección General XVI de Política
Regional, con el objetivo de desarrollar una
política comunitaria para las eurociudades.
2. Un análisis de las posibilidades de financiació n
comunitaria de proyectos urbanos, la creac1on de
programas operativos integrados específicos para las
áreas metropolitanas, definidas como demarcaciones
susceptibles de acogerse directamente al FEDER, la
fijación de un porcentaje mínimo de dedicación de
los fondos estructurales para las áreas urbanas.
3. Hacer de 19 9 2, un año de proyección de Europa en
todo el mundo, sobre la base de dar un contenido y
una imagen europeas a los JJ. 00. que organizan
Barcelona y Albertville.
4. Intensificación de los recursos comunitarios de
inversiones
en
grandes
infraestructuras
de
comunicación entre las eurociudades.

2

�5. Estudio de la creaclon de programas específicos en
temas de medio ambiente, tráfico urbano, renovación
de centros históricos, pobreza y marginalidad
social,
seguridad
ciudadana
y
actividades
culturales.
6. Fomento de la colaboración y transferencia de
tecnologías urbanas entre ciudades europeas mediante
programas de intercambio de responsables y expertos
urbanos y el respaldo de centros de investigación y
desarrollo de las tecnologías urbanas.
Proponer a las eurociudades participantes:

l. Adhesión a la declaración de la Haya:
es el planeta.
2. Colaboración en el libro blanco
comunitaria relativa al ambiente
por la Comisión Europea.

Nuestro país

sobre estrategia
urbano promovido

3. Participar conjuntamente en el proyecto ROME y en el
Informe sobre grandes ciudades europeas promovido
por la Dirección General de Política Regional.
4. Realización conjunta de bienales culturales de
jóvenes creadores y de las campañas de difusión del
deporte en las ciudades.
5. Estudio del impacto del Acta Unica Europea en
gobiernos locales.

los

6 . Plantear conjuntamente los problemas y proyectos de
las grandes ciudades en el Comité Consultivo de
Autoridades Regionales y Locales.
7 . Constituir una Comisión y una Secretaria Técnica
para la aplicación de los acuerdos tomados en esta
Conferencia y, en especial, para promover las
relaciones entre las eurociudades y los organismos
comunitarios y europeos.
8 . Designar a
. . . . . . . . . . ...
Conferencia de Eurociudades.

3

próxima

sede

de

la

�...

CIUDADES NO ASISTENTES PERO QUE HAN EXPRESADO SU
ACUERDO CON EL MANIFIESTO Y SU APOYO A LA CONFERENCIA

AMSTERDAM

representada por ROTERDAM

AMBERES
ATENAS
DUBLIN
FRANKFURT
GLASGOW
LILLE
PARIS

Mensaje de MAUROY (ALCALDE)
Mensa j e de CHIRAC (ALCALDE)

SEVILLA

--

~-.

....... ~

.

STRASBOURG
STUTGGART
TESALONICA
VENEZIA
TAMBIEN HAN MANIFESTADO SU INTERES POR LA CONFERENCIA
CIUDADES QUE NO ESTAN INTERESADAS EN LA COMUNIDAD
ECONOMICA EUROPEA COMO
BUDAPEST
GINEBRA
LENINGRADO

1

�...

INFORME DE LA REUNió DE LA DELEGACió DEL GRUP EUROCIUTATS AMB EL
PRESIDENT JACQUES DELORS. (Brussel.les, 24 d'octubre de 1989)
L'Alcalde
de
Barcelona,
formant part d'una
delegació
d'alcaldes del grup d'Eurociutats, va participar, el proppassat
24 d'octubre, en una reunió de treball amb Jacques Delors,
President de la Comissió de les Comunitats Europees, així com en
una reunió posterior amb Bruce Millan, comissari responsable de
les polítiques regionals de la Comissió Europea.
Els Alcaldes van cridar l'atenció del president de la Comissió
Europea sobre les preocupacions comunes de les grans metropolis
en vigílies de la realització del gran espai únic de 1993: els
problemes de la circulació a les ciutats i de la xarxa de
transport europea encara inacabada; la qualitat de vida dels
ciutadans i els problemes de l'entorn urba; els problemes lligats
a la toxicomanía; els problemes de l'acollida dels immigrants;
els problemes dels centres dels nuclis urbans i de la seva
periferia, especialment en el marc de la reconversió industrial i
de l'envelliment de les poblacions.
El President de la Comissió de les Comunitats va posar de
manifest l'interes de la Comissió Europea en potenciar la relació
amb les Grans CiutatsjEurociutats, sempre que no es generin
reaccions contraries dels governs nacionals.
La cooperació entre : la Comissió de les Comunitats i el grup
Eurociutats es tradueix en la voluntat - posada de manifest per
Delors- de desenvolupar programes concertats, en la participació
en l'elaboració i execució de programes europeus, i en els acords
i recomanacions de la Comissió als governs nacionals sobre
qüestions d'interes perles ciutats, etc. La Comissió, malgrat
les seves limitacions, pot donar suport financer i
tecnic als
programes interciutats.
Un altre dels projectes de Jacques Delors és el de crear una
"cellule" o "task force" que coordini l'actuació i les relacions
dels Comissaris i de les Direccions generals respecte a les
ciutats.
El President de la Comissió va recordar que un cert nombre de
grans
ciutats ja es beneficien de la
política
regional
comunitaria,
i va indicar que d'altres programes comunitaris
podien interessar les ciutats,
coro les noves tecnologies,
ocupació, o la lluita contra la gran pobresa.

. .. 1 ...

�El Comissari Bruce Millan va subratllar, per la seva part, que
a Londres i a Marsella ja s'experimentaven projectes-pi lots
patrocinats pel FEDER i que en el marc de l'article 10 del
la
Reglament FEDER s'obrien perspectives importants per a
cooperació entre ciutats.
La delegació del grup d'Eurociutats estava formada per Pasqual
Maragall i Mira,
alcalde de Barcelona,
Richard M. Knowles,
líder de l'Ajuntament de Birmingham, Michel Noir, diputat i
alcalde de Lió, Paolo Pilliteri, alcalde de Mila, Martin Grueber,
tinent d'alcalde de Finances de Frankfurt, R. den Dunnen, tinent
d'alcalde de Rotterdam, Jordi Borja, president de la Conferencia
Barcelona 89,
i Ch. Boiron, president de la Conferencia Lió 90.
Va assistir també Josef Hofmann, president del Consell Consultiu
de les Col·lectivitats Regionals i Locals davant la Comissió,
i
president internacional del Consell dels Municipis i Regions
d'Europa, i alcalde de Magúncia.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35689">
                <text>Conferencia de Eurociudades de Barcelona: presentación de Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona (22 abril 1989)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35690">
                <text>Eurocities</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35691">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35692">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35693">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35694">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35695">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35696">
                <text>Inclou també “Borrador de declaración final de Eurociudades” i “Informe de la reunió de la delegació del grup Eurociutats amb el president Jacques Delors (Brussel.les, 24 d'octubre de 1989)”.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35697">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35699">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35700">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35701">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35702">
                <text>Escrit</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41398">
                <text>1989-04-22</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43785">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35703">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="9">
        <name>Escrits</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1192" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="723">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1192/19890424d_00338.pdf</src>
        <authentication>e74e2fa15199534c53bea1edc00f6ca7</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42396">
                    <text>PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE A L'ACTE DEL PALAU DE LA
MUSICA CATALANA.
24 D'ABRIL DE 1989

(SALUTACIO A LES AUTORITATS I ASSISTENTS A L'ACTE)

EN LA MEVA DOBLE QUALITAT D'ALCALDE DE LA CIUTAT I DE
PRESIDENT DEL COMITè ORGANITZADOR OLíMPIC DE BARCELONA EM
PLAU DONAR-LOS LA BENVINGUDA I DESITJAR-LOS UNA ESTADA
FELIÇ ENTRE NOSALTRES. ACOLLIR LES REUNIONS DE LA COMISSIó
m
EXECUTIVA DEL C.I.O. I DE L'ASSEMBLEA DE L'A.S.O.I.F. ÉS UN
HONOR PER A LA CIUTAT DE BARCELONA.

BARCELONA ELS HA DE SATISFER PER LA SEVA VOCACIÓ D'UNIVERSALITAT. AQUESTA BARCELONA OBERTA S'OFEREIX, AQUESTS
DIES, A ACOLLIR UN DELS MOVIMENTS MÉS UNIVERSALS QUE LA
HUMANITAT, EN LA SEVA RECERCA DE FRATERNITAT, HA SABUT
CREAR: EL MOVIMENT OLÍMPIC.

1

�ESTIC SEGUR QUE UNA DE LES RAONS QUE VAN CONDUIR A LA
SELECCIÓ DE BARCELONA PER ALS JOCS D'ESTIU DE 1992 VA SER
L'ENTUSIASME DELS SEUS CIUTADANS. LA IL.LUSIÓ, LA TENACITAT, LA DETERMINACIÓ, LA COHESIÓ DE LA CANDIDATURA VAN SER
FACTORS DECISIUS.

LA VOLUNTAT COL.LECTIVA QUE ES VA POSAR DE MANIFEST
ABANS DE LA NOMINACIó OLÍMPICA VA SER NOMÉS UNA NOVA
EVIDèNCIA DE L'ENTUSIASME QUE TRADICIONALMENT HAN ABOCAT
ELS BARCELONINS EN AQUELLES METES COL.LECTIVES QUE PERMETEN
SITUAR L'ESCREIX DE CREATIVITATS QUE AQUESTA CIUTAT ÉS
CAPAÇ DE GENERAR PERIòDICAMENT. LA CREATIVITAT DE BARCELONA
HA ESTAT POSADA, EN AQUEST PERÍODE TAN ESTIMULANT DE LA
SEVA HISTòRIA, AL SERVEI DE L'IDEAL OLÍMPIC.
ELS JOCS DE 1992 SUPOSARAN UN GRAN ESFORÇ PER ALS
BARCELONINS. PERò TAMBÉ SUPOSARAN UN èXIT - D'AIXò MAI NO
N'HE TINGUT CAP DUBTE - I, EL QUE ÉS MÉS IMPORTANT, UN PAS
DE GEGANT EN LA CONSECUCIÓ DEL MODEL DE CIUTAT QUE TENIM
PROJECTAT. ES PRODUIRà UNA CONFLUèNCIA EXCEPCIONAL ENTRE
UNA CIUTAT QUE ES TRANSFORMA I UN ESDEVENIMENT QUE APORTA,
PER SOBRE DE QUALSEVOL ALTRA CONSIDERACIÓ, CONTACTE HUMà I
COMPETèNCIA PACÍFICA.

2

�CONTACTE HUMà I COMPETèNCIA PACÍFICA: NO SóN, JUSTAMENT, DUES CARACTERÍSTIQUES DEFINITòRIES DE LA CIUTAT?
POTSER PER AIXò P. DE COUBERTAIN, FA CENT ANYS, VA IMAGINAR
AMB INTUICIó GENIAL QUE LA SEU DELS JOCS NO SERIA UN ESTAT
SINó UNA CIUTAT
BENVINGUTS, DOCNS, A LA CIUTAT OLÍMPICA DE BARCELONA, A
TRES ANYS DE LA GRAN BENVINGUDA.
PASQUAL MARAGALL

3

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17155">
                <text>4098</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17156">
                <text>Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte del Palau de la Música Catalana amb motiu de benvinguda a la Comissió Executiva de CIO i de l'assemblea de l'ASOIF</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17157">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17158">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17159">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17160">
                <text>Palau de la Música Catalana</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17162">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17163">
                <text>Jocs Olímpics</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23407">
                <text>Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23408">
                <text>COOB'92</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23409">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40805">
                <text>1989-04-24</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43429">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17164">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1193" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="724">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1193/19890503_00341.pdf</src>
        <authentication>ece9fc6f8a0ada28f7776d783f3eaa10</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42397">
                    <text>111 Legislatura
Comisiones. Núm. 163

Año 1989

CORTES CENERALES

D
U
O DE SESIONES DEL

SENADO
COMlSlON DE EDUCACION, UNIVERSIDADES,
INVESTIGACION Y CULTURA
PRESIDENCIA DE DON CARLOS BARRAL AGESTA

Sesión Informativa

celebrada el miércoles, 3 de mayo de 1989

Orden del dfa:

- Comparecencia del señor Presidente del Comité Organizadorde 108 Juegos Olfmpicoede Barcelona-92.

El señor PRESIDENTE DEL COMITE ORGANIZADOR
DE LOS JUEGOS OLIMPICOS DE BARCELONA-92 (Maraga11 Mira): Muchas gracias, señor Presidente.
El señor PRESIDENTE: Constituida la Mesa, y con la
No es la primera vez que tengo el gusto y el honor de
presencia del señor Alcalde de Barcelona, don Pascua1
comparecer en esta Comisión. Creo que es la tercera vez
Maragall, se abre la sesión.
que vengo al Senado para informar, primero en 1985, de
El señor Maragall comparece a petición del portavoz lo que era un proyecto y una candidatura; en marzo de
del Grupo Popular de esta Comisión para informar sobre 1988,para informar de lo que había sido una nominación
el desarrollo y grado de ejecuci6n de los proyectos y obras y hoy, para darles un adelanto de cómo está la situación
de los Juegos Olímpicos de Barcelona-92.
que el año pasado expliqué con todo detalle. Estoy dispuesto a contribuir en todo lo que sea necesario para que
Tiene la palabra el señor Maragall.
Se abre la sesión a las dieciséis horas y diez minutos.

�-2-

3 DE MAYO DE 1989

SS.SS.vayan siguiendo día a dfa la marcha de un proyecto que creo que es importante para Barcelona, para
Cataluña y para España. Estoy a su disposición, les agradezco que me hayan convocado y me remito a lo que les
dije hace un año que figura en el «Diario de Sesionesn número 86, de 24 de marzo de 1988, y que en gran medida
es válido todavfa. Algunos de los sefiores Senadores que
estuvieron en aquella sesión repiten hoy su presencia en
ésta, y yo se lo agradezco.
En aquella fecha hablé de lo que había sido la nominación y de lo que estaba siendo la construcción y el montaje de las obras del organismo (dificil en su momento)
que lleva adelante los trabajos de preparación de lo que
tiene que ser la operación de los Juegos, propiamente clicha. Ese organismo es el COOB (Comité Organizador de
los Juegos Olfmpicos de Barcelona-92), que tiene como
objetivo la preparación y, en su dfa, el desarrollo de los
trabajos de la operación en sí misma. Aparte de ello están todos los trabajos que las Administraciones públicas,
juntas o por separado, deban realizar fuera del COOB,
pero en una construcción de infraestructuras, sin las cuales la propia operación iba a ser muy dificil, aunque no
perturba al COOB en si mismo. El COOB es un consuinidor muy condicionado por las infraestructuras que hayan
de hacerse, pero no es más que un demandante, un cliente y un consumidor de una entidad pública interesada en
que estas obras se hagan. No está en su mano realizar
unas obras que tiene que hacer el Estado o la Diputación
Provincial, en su caso.
Reitero lo que dije hace un año en cuanto a que la operación olímpica se tiene que ver en dos niveles: uno, el nivel COOB, que es el que propiamente me trae aquí como
Presidente del Organismo que organizará los Juegos y que
los está preparando ya, y dos, el conjunto de Administraciones públicas actuantes en el territorio de Barcelona y
en el resto de España para hacer posible que la operación
del COOB tenga el escenario físico adecuado.
Paya hacernos una idea de las dimensiones, la operación del COOB cuesta cien mil millones, y las operaciones para-olfmpicas, desde el punto de vista de la ciudad
de Barcelona, vienen a costar otros cien mil millones; no
son cifras exactas y luego explicaré por qué. Vamos a empezar por el COOB, que es a lo que estoy más obligado a
referirme, aunque no voy a rehuir el que me pregunten sobre cuestiones indirectamente relacionadas con los Juegos y directamente relacionadas con las infraestructuras
y con las Administraciones que las llevan.
El COOB tiene un presupuesto definitivamente aprobado que no varfa del que se aprobó como previsión en 1985,
y que fue ratificado por Lausanne en el año 1986; son 120
mil millones de pesetas-1988 y es un presupuesto equilibrado. Los Juegos de Barcelona no van a perder ni a ganar dinero, van a ser unos Juegos financieramente equilibrados y en ese montante que les digo. Son equilibrados porque hay una serie de capftulos enormemente importantes y que hacen posible que este gasto gigantesco
de cien millones sea autofinanciado, autoabastecido. Básicamente (y ustedes lo conocen bien y seguramente, puesto que tienen interés en ello, lo habrán seguido en los me-

COMISIONES.-NÚM. 163
dios de comunicación en los últimos meses) sabrán que
un capítulo muy importante de estos ingresos es el correspondiente a los derechos de transmisión por Radiotelevisión. Estos derechos -formados por muchos contratos
que firma el Comité Olímpico Internacional, en exclusiva
con diferentes cadenas en presencia del COOB, que también firma y que es el beneficiario, en última instancia,
del mismo contrat- se ponen de relieve y se formalizan
en una serie de contra'tos que el Comité Olímpico Internacional, el COOB, firma con las cadenas en Estados Unidos, en Canadá, en Japón, en Europa, en Latinoamérica
y en Oceanía. En todo caso, el más relevante de estos contratos, que se firmó la semana pasada, pero que fue acordado en diciembre en Nueva York, se refiere a la transmisión de los derechos de televisión para Estados Unidos
y Norteamérica. Ese contrato ascendió a la cifra de 416
millones de dólares, de los cuales no todos revierten al
COOB. Es un poco complicado, pero ustedes ya empezarán a conocerlo por las veces que se lo cuento. Un 20 por
ciento va directamente a lo que se llama la operación del
ORTJO (Organización de la Radio Televisión de los Juegos Olímpicos), que es quien debe emitir la señal y que
es financiado con cargo al 20 por ciento de esos contratos. Exceptuado este 20 por ciento, quedan 80 que se distribuye en dos tercios y un tercio, un tercio para el COI
y el resto para el Comité organizador. Si a estos dos tercios del 80 por ciento le añadimos luego el 20 por ciento
que quitamos, que también vuelve a ser administrado por
el propio COOB, nos acercamos seguramente a las tres
cuartas partes de estos ingresos.
Existe la novedad, además, de que el Comité Olímpico
Norteamericano tiene un papel cada vez más importante, puesto que de alguna forma, al ser el propietario de la
marca «Juegos Olímpicosn en Estados Unidos, puede tener un papel interviniente en este contrato y obtiene un
diez por ciento de las cuantías contratadas.
En definitiva, para que ustedes se hagan cargo, lo que
ignorábamos hace un año y hoy sf sabemos y tengo la obligación de decirles, es que lo contratos que prevefamos han
sido enormemente exitosos. Para que ustedes se hagan
cargo, estos 400 millones más 16, que es un contrato adicional que se firmó y que ofrece la cadena contratista
(para promoción de la ciudad de Barcelona diez millones
y del propio COI seis millones), esta cuantfa representa
un aumento del 33 por ciento sobre la que se firmó y pagó
en el caso de los Juegos de Seúl, siendo asf que la opinión
dominante hace unos meses era que estábamos creando
una curva disparada que empezó en 100 millones de dólares, para pasar a los 200 y finalmente a los 300 en Seúl,
que parecfa una cosa insuperable, y al final han sido 400.
En resumen, porque no les voy a contar aquí todos los
contratos de usponsorn, etcétera, y todas las emisiones de
sellos y loterfas, como sfmbolo de que todo esto va bien,
el ítem más importante de los contratos ha dado este salto espectacular. Por tanto tenemos unos contratos firmados que nos garantizan unos juegos financieramente equilibrados, que suman unos 120.000 millones de ingresos
por los 120.000 millones de gastos que se prevén. Aquf
hay una parte de gasto público, los 9.000 millones famo-

�-33 DE MAYO DE 1989
sos del «dossier» de Lausanne en el primer presupuesto
de 1985 aportados por el Estado a fondo perdido y que representaban y representan aún hoy buena parte de la financiación de los gastos de operación de la oficina olímpica que ahora ya se ha convertido, de las 10,20, 30 personas que fueron en la candidatura, en una de más de 100
personas, que van a ser trescientas y pico a final de año
y que acabarán manejando el trabajo y las aportaciones
laborales de 40.000 personas en el año 1992. En todo caso,
esta oficina se financia ahora ya en parte con los ingresos
que va recibiendo de esos adelantos de contrato, como el
que hemos obtenido de las cadenas de televisión norteamericanas, pero tiene también una parte de ingresos que
provienen del Estado, 9,000 millones que, actualizados en
el presupuesto último, superan los 11.000 millones. Con
esto vive la oficina y con esto está preparando sus trabajos.
Me gustaría señalar que, aparte de la aprobación del
presupuesto, y de verlo ya como un presupuesto equilibrado con más base de lo que podíamos saber hace un
año, está el hecho de que después de mi presencia aquí
en marzo se han celebrado los Juegos de Verano de Seúl,
en septiembre, que ha representado para Barcelona un
momento psicológicamente delicado; ha querido decir
que Barcelona pasaba al centro del escenario desde el
punto de vista de la atención pública mundial, ya no teníamos a alguien delante que estaba preparándose para
actuar, ya las voces nos llamaban para decir: salgan ustedes al escenario y actúen a partir de este momento ante
los ojos de la opinión pública mundial. Esto se tradujo en
lo que yo llamé «el síndrome de Seúln, un sentimiento
enorme de fragilidad del proyecto durante unas semanas,
y frente a la opinión pública mundial una impresión de
que había que tapar nuestras vergüenzas ante un proyecto todavía naciente a cuatro años de los Juegos, pero ya
en presencia de toda la opinión pública mundial volcada
sobre lo que pudiera ocurrir desde este momento en Barcelona. Ustedes recordarán y oyeron hablar en los meses
de otoño de una crisis del COOB, del cambio de Director
General, de opiniones expresadas con gran contundencia
sobre la marcha del COOB. Creo que todo esto respondió
de alguna manera a este «síndrome de Seúl,, que todos
los artistas conocen cuando salen al escenario. En Barcelona tratamos de reducir el impacto de ese síndrome por
la vía de la acción e hicimos una gran exposición que representó la seguridad para muchos ciudadanos de que al
menos proyectos había; es decir, que la ciudad se estaba
preparando de una forma coherente. No sólo son proyectos, sino que empiezan a ser realidad. En ese momento
nos interesaba decir a la ciudad, que acababa de ver maravillada lo de Seúl a través de la televisión: tengan ustedes confianza porque los proyectos de aquí son, honestamente, mejores. Convenfa que el país y la ciudad supieran que nosotros no estábamos proyectando por lo bajo,
sino que estábamos proyectando unos Juegos muy bien
hechos.
Al mismo tiempo se lanzó la Olimpíada cultural. Hubo
unas jornadas de deporte cultural que, desde muchos puntos de vista, fueron inolvidables y que, además, permitie-

COMISIONES.-NÚM,
163
ron una inserción, una participación muy grande de los
barrios de Barcelona. Cada distrito bajó su bandera para
plantarla junto al mar en el acto de bienvenida. Esto, que
les puede parecer a ustedes simbólico, no tendría ninguna necesidad de contarlo. Si lo cuento es porque estoy seguro de que ustedes habrán oído hablar en algún momento de cambios, de crisis, de problemas, y al mismo tiempo para que sepan que se ha tratado de cuidar no sólo los
aspectos técnico y económico, sino también el aspecto humano del proyecto, que sigue siendo un proyecto muy vital, muy aceptado, mayoritariamente aclamado en Barcelona, en Cataluña y creo que en toda España. Debería
entonces hablarles de cómo andan las obras y éste es el
segundo nivel, que no tiene que ver directamente con el
COOB en sí mismo, sino con las Administraciones publicas que forman parte de él.
No se pueden hacer bien los Juegos Olímpicos si una serie de obras no están hechas en el año 1992. Déjenme ser
enormemente cauto y decirles que los Juegos Olímpicos
se pueden hacer bien y en circunstancias muy diversas.
Que nadie interprete que el Alcalde de Barcelona o Presidente del COOB pretende ser una especie de oráculo de
una verdad revelada que diga: «Si no es así, esto no se
puede hacer,; no. Los Juegos Olímpicos se pueden hacer
en muchas condiciones y de maneras muy diversas, y se
han hecho. En Seúl se hizo de un modo, con un determinado montaje institucional, era una operación de Estado
ciento por ciento, con un nivel de gastos muy potente, con
un determinado nivel de apoyo de la población que colaboraba con los Juegos, que fue muy elevado.
Se pueden hacer también como en Los Angeles, que fue
una operación básicamente privada que se deriva del hecho de que en torno al momento en que en Los Angeles
pide los Juegos Olímpicos, se hace en California un referéndum que ustedes conocerán, denominado u la proposición 13», en virtud del cual se ponía el primer freno, quizá, de la famosa revolución antifiscal de finales de los setenta y principios de los ochenta. Esta actitud de California en aquel momento marcó la imposibilidad de que la
ciudad se planteara como tal su propia aportación a los
Juegos y, por tanto, la ciudad teóricamente al menos -yo
les diría que si a p o r t b no aportó demasiado.
Hubo incluso un referéndum en Los Angeles para preguntarles si querían o no gastarse algún dólar de dinero
fiscal en la financiación de los Juegos y el referéndum, evidentemente, sacó un apabullante «non, 90 por ciento, y el
alcalde nunca defendió lo contrario, se tuvo que avenir a
esa situación, ir al Comité Olímpico Internacional y decirles: .Miren ustedes, mi ciudad no quiere aportar, y el
Comité Olfmpico Internacional le dijo al alcalde de Los
Angeles: .Pues ya puede usted irse por la puerta que ha
entrado,. Y el señor alcalde de Los Angeles les dijo: «Ya
me dirán ustedes quién va a entrar por esa puerta, porque soy el único candidato,. Y así Los Angeles organizó
los Juegos sobre la base de una posición monopolio, por
decirlo así, en la que no había ningún competidor y, por
tanto, podía dictar los términos de su colaboración.
Los términos fueron muy escuetos y Los Angeles no invirtió prácticamente nada. Tenía las autopistas que tenía,

�-43 DE MAYO DE 1989

el sistema de comunicaciones que tenía, los estadios que
tenía, en fin, los colegios mayores que tenía, que fueron
villa olímpica, sin ninguna obra adicional; creo que las
dos únicas obras que hubo que hacer fueron una piscina
y un velódromo, una la pagó McDonald’sy la otra una cadena comercial y, en definitiva, aunque hubo gasto no tuvieron una inversión pública importante en Los Angeles
por parte de las administraciones públicas.
De modo que, para que quede claro, cuando digo que
los Juegos se deberían celebrar en determinadas condiciones de obras públicas en Barcelona, les estoy diciendo
que la mejor de las maneras que nosotros alcanzamos a
ver como posible y deseable para Barcelona en 1992 es la
que les diré, pero no la única; hay otras maneras de hacerlo, lo que ocurre es que estamos ya un poco adelantados en el calendario para hacer grandes rectificaciones.
Es decir, no hay una verdad revelada sobre el tema de
cómo deben hacerse los Juegos Olímpicos, se pueden hacer de muchas formas.
También debo decir que a partir del éxito de Los Angeles se ha creado una situación nueva, y eso lo tienen ustedes que comprender, en la cual todo el mundo quiere organizar los Juegos, precisamente porque Los Angeles, que
los ha hecho de la forma que les he descrito, ha obtenido
el beneficio que ha obtenido y ahí se dispara la competencia, aparecen siete ciudades primero y luego seis, que
compitieron con Barcelona, todas ofreciendo el máximo;
todas gratuidad por la estancia de los atletas, gratuidad
de toda clase, nadie se quedaba atrás en cualquiera de los
adelantos de oferta, porque les podría llevar a perder la
nominación.
Son, por tanto, unos Juegos organizados por una ciudad que está en una situación de negociación con el Comité Olímpico Internacional, muy distinta a la que tenía
Los Angeles, como ven. De modo que el margen de variación es menor y esto se ha puesto de relieve con la presencia del Comité Olímpico Internacional entre nosotros
esta semana pasada, a la cual me quiero también referir.
En todo caso, déjenme que les explicite este segundo nivel de acci6n que tenemos que tener en cuenta para calibrar si los Juegos van a salir bien o no.
Este segundo nivel es, digo, el de las obras públicas, el
de los servicios, el de las instalaciones. Estas obras públicas se realizan sólo en parte -me refiero a los 120.000 millones del COOB-, con participación del COOB -son inversiones de capital fijo- en instalaciones deportivas que
tienen como un plus de calidad o de necesidades por el hecho de los Juegos y ahí sí que es el COOB quien aporta
esos fondos, pero normalmente quien hace las inversiones son las administraciones públicas, es decir, el Estado, la Generalidad, el Ayuntamiento de Barcelona y la
Diputación.
Ustedes saben que en Barcelona hay cuatro áreas olímpicas: Montjuich, donde están las grandes instalaciones
deportivas; el Pueblo Nuevo, donde está la villa olímpica, la residencia de los atletas; el Valle de Hebrón, donde
va a estar el velódromo, la competición de tenis y algunas más y seguramente la villa de árbitros; y la Diagonal, que muchos de ustedes conocerán por ser la que ro-

COMISIONES.-NÚM. 163

dea los campos del Español de Barcelona, el Tenis de Barcelona, el Polo, la Ciudad Universitaria, etcétera.
Esas cuatro áreas hay que hacerlas y hay que comunicarlas para ciudadanos que van a ver las pruebas, para
los VIP, asistentes o invitados a esas pruebas y para los
atletas y, además, hay que telecomunicarlas por la vía de
la imagen. Esto es todo sobre las necesidades.
Entonces me dirán: ¿Cuánto cuesta eso? No les puedo
decir cuál es la totalidad de los costes porque habría que
ver qué cosas incluimos o no, pero sí les puedo dar los elementos fundamentales.
El Ayuntamiento de Barcelona, en previsión de que esas
obras había que hacerlas, hizo dos cosas: una, crear tres
sociedades uad boca, para que estas obras se pudieran hacer con la agilidad que tiene la sociedad y que no tiene
un negociado, para entendernos. En segundo lugar, firmar convenios como Ayuntamiento con las administraciones públicas pertinentes para la solución de los temás
más complejos.
Por ponerles un ejemplo, el más importante y primero,
el de la villa olímpica. Para hacer la villa olímpica y hacerla donde parecía lógico (porque es una vieja querencia
de esta ciudad de Barcelona de salir al mar, de disponer
de un espacio residencialmente importante frente al mar,
había, primero, que convencer a RENFE para que renunciara a la situación presente todavía de una vía tan importante como la Barcelona-Matar6 -y me refiero a los
cuatro kilómetros del término de Barcelona y una parte
de San Adrián, es decir lo que está entre la estación de
Francia y el río Besós-; eso significaba para RENFE un
sacrificio financiero importante e implicaba una decisión
positiva por parte del Ministerio de Transportes, Dirección General de Infraestructuras; implicaba también un
acuerdo de la Generalitat en la medida en que tiene competencias urbanísticas e implicaba, por supuesto, un esfuerzo adicional importante por parte del Ayuntamiento
de Barcelona que debía recibir esos terrenos, pagarlos de
algún modo para indemnizar a la RENFE por ellos y, en
definitiva, de la corporación metropolitana que en aquel
momento existía también, puesto que algunas de las empresas que se movían en esta zona se podían descentralizar del Metropolitano; en definitiva, un complejo convenio que se firmó el día 14 de abril de 1983.
Este es el punto de partida y hago hincapié en él para
que entiendan por qué luego les diré que no va a haber
problemas mayores, y digo mayores, de acomodación de
obras y muchos que me oyen no acaban de entender por
qué o no se lo creen y yo les tengo que explicar la historia
del 14 de abril de 1983 para que lo entiendan. Es que las
cosas empezaron muy pronto y muy bien - c o s a rara en
este país-, se empezaron a preparar con mucho tiempo,
porque el 14 de abril de 1983 es nueve años antes y algo
más respecto del día 25 de julio de 1992, y en nueve años
se pueden hacer muchas cosas, y se están haciendo.
De modo que, empezando por la villa olímpica, este
convenio que se firmó se está desarrollando; como éste se
firmaron otros como el convenio de costas, que permitía,
frente a la hipotética villa olímpica, arreglar las playas
en sí mismas, dotarlas de espigones, de defensas con el

�-53 DE MAYO DE 1989
oleaje e incluso, más adelante, se decidió construir un
puerto olímpico, a la vista de que era imposible celebrar
las pruebas de vela en el puerto de Barcelona, muy incómodo, cuarenta minutos desde el fondo del puerto deportivo hasta la salida en bocana y era en cambio más conveniente celebrarlas en Barcelona que en Palma de Mallorca, por el hecho de la enorme presión de los velistas
para, de una vez, puesto que estaban en una ciudad mediterránea, poder compaginar las pruebas de vela en el
mismo lugar en el que se celebraba el conjunto de las
pruebas y, por tanto, poder los velistas participar de la
gran fiesta olímpica.
Así se hizo y si ustedes van a Barcelona - q u e irán, porque les voy a invitar y espero que aceptarán mi invitación- verán cómo lo que entonces era un tema que incluso a mí me parecía un poco difícil de admitir como posible, lo está siendo, y hoy día el puerto olímpico está en
trance de estar construido prácticamente en sus tres cuartas partes, y podrá estar terminado en un número de meses relativamente escaso. No me pidan muchas precisiones, pero sí les diré que en un número escaso de meses.
Por tanto, la villa olímpica se ha hecho, y se lo estoy explicando para que vean el modo típico de hacer obra paraolímpica que estamos utilizando, gracias a la existencia de varios convenios con las distintas administraciones y gracias a la existencia de una sociedad anónima municipal, cien por cien, que se denomina VOSA, Villa Olímpica, Sociedad Anónima, que es la que ha realizado en la
práctica la materialidad de todas esas obras que le estoy
contando. Algunas de ellas han sido adjudicadas por la Dirección General de Infraestructuras, pero en general todas las que les cuento, incluido el puerto, incluido el cinturón en la parte en que transcurre por delante de la villa olímpica, la compra de todos los terrenos, la indemnización de sus ocupantes, el derribo de las viejas instalaciones, el allanamiento de los terrenos necesarios y la
preparación de los colectores y de todo lo que es obra previa a la construcción de las viviendas en sí mismas, ha
sido realizada por una sociedad llamada VOSA.
Lo mismo ocurre en el Anillo Olímpico de Montjuich;
ahí es otra sociedad llamada AOMSA, Anillo Olímpico de
Montjuich, Sociedad Anónima, la que está realizando las
obras de acondicionamiento de la montafia de Montjuich
y las obras en las grandes instalaciones deportivas que se
levantan sobre ese terreno.
Por tanto, parque, accesos, aparcamientos, acondicionamientos, sustitución del antiguo depósito de la Compañía de Aguas, de 30.000metros cúbicos por otro de 60.000,
en fin, unas obras enormes realizadas por la propia sociedad AOMSA, que al mismo tiempo ataca la realización,
por delegación del Estado o por delegación de la Diputación, que son quienes han financiado cada una de las instalaciones, del Estadio Olímpico y del Palacio de Deportes de Sant Jordi.
No les he hablado yo de comunicación. Hay una tercera sociedad, el Instituto Municipal de Promoción Urbanística para los Juegos de 1992, que se ha ocupado de conectar esas dos áreas y las otras dos y de conectarlas por
la vía de la adquisición de terrenos y la realización de

COMISIONES.-N~M.163

obras, siguiendo el convenio que se firmó relativo a los
cinturones de la ciudad. El IMPU, además, es el que actúa en las otras dos áreas que no he mencionado y el que
de algún modo ayuda en los puntos en los que las dos sociedades antes mencionadas no pueden cubrir todos los
objetivos.
Esas tres sociedades sumadas representan no sólo el potencial, sino la realidad de las obras que se están haciendo en Barcelona. Son tres sociedades municipales.
Se ha creado una cuarta que en el mes de marzo, cuando estuve aquí, era sólo un proyecto, Sociedad Nueva Icaria, Sociedad Anónima, participada por la empresa que
ha preparado los terrenos de la villa olímpica, para juntamente con el capital privado construir las dos mil y pico
viviendas que hay que construir para los 15.000 atletas
de los Juegos de Verano de 1992.
Aquí tienen ustedes cuatro sociedades, tres municipales y una mixta, tres infraestructurales y una de construcción de viviendas, que están llevando a buen ritmo, dentro del calendario, las obras paraolímpicas, las obras sin
las cuales la operación del COOB sería imposible.
Llegamos a un punto que es importante y es el siguiente. La ciudad puso en marcha todo este bagaje, todo este
baúl casi diría de proyectos, creó los organismos, los Ilevó adelante materialmente y los financió con cargo a créditos que podía evidentemente obtener, porque la Banca,
ustedes saben que no hace ningún tipo de caridad y si da
créditos es porque sabe que los puede dar y que los puede cobrar. Sin embargo, una vez que la ciudad hubo lanzado sus proyectos, se planteó inmediatamente -y lo había anunciado con tiempo- recabar de las demás administraciones públicas su colaboración en la financiación
de estos proyectos.
He hablado de cien mil millones, pero para decirlo de
una forma muy simple, se trataba de que un tercio de esas
inversiones estuviera financiado por la Generalitat de Cataluña y otro tercio por el Gobierno español, dejando un
tercio a lo que sería el esfuerzo de las generaciones presentes y futuras de barceloneses que tuvieran que pagar
la carga financiera correspondiente a esos 30.000 millones. A ese requerimiento, la Generalitat contestó en forma que no entro a juzgar, ni voy a hacerlo en ningún detalle, afirmando que no disponía de esos recursos financieros, mientras que el Estado, en cambio, reaccionó positivamente, algo más tarde, afirmando su buena disposición a adquirir no sólo un tercio, sino la mitad de las
cargas financieras consiguientes. Por tanto, entrando a
participar a partes iguales con el Ayuntamiento en una sociedad, no en todas y cada una de las sociedades, hecho
que los abogados del Estado, que se lo miraron, consideraron que era enormemente complejo, sino en una nueva
sociedad matriz -«holding)), diríamos en inglés- que englobaría a las tres que he citado primero. No a SNISA,
que es a su vez una participada de una de ellas, aunque
indirectamente también, sino directamente a las tres sociedades que he mencionado: IMPU, VOSA y AOMSA.
En eso estamos. El Consejo de Ministros de la semana
pasada acaba de aprobar el texto de un convenio, en virtud del cual el Gobierno español se compromete a parti-

�63 DE MAYO DE 1989

COMISIONES.-NÚM. 163

de 1986 han transcurrido ya dos años y medios y nos quedan tan s610 tres -el tiempo corre que vuela- para los
Juegos. Nosotros pensamos que se han perdido una serie
de años -ésos a los que hemos hecho referencia- no sólo
deportivamente, en nuestra opinión, en lo que no vamos
a entrar por supuesto aquí y sobre todo -sigue pensando
nuestro Grupo- también en cuanto a las obras de infraestructura que Barcelona y su entorno precisan para conseguir que los Juegos Olímpicos de 1992 sean el éxito que
todos deseamos.
Y ello, en parte, por algo que usted ha obviado. Desde
luego, yo no voy a entrar en el tema porque tampoco creo
que éste sea el foro adecuado, pero es imprescindible hacer una referencia porque existe un duelo, existen problemas, entre dos administraciones, que producen, a veces,
un espectáculo que no nos gusta al resto del país y que
incluso causa reticencias y preocupaciones serias en el Comité-Olfmpico. Usted ha hablado de que el COI ha hecho
juicios positivos, pero nosotros también hemos leído, hemos escuchado del señor Samaranch -a quien, desde luego, deseamos una pronta recuperación- advertencias
contra la falta de unidad institucional ante los Juegos de
Barcelona. Según el señor Samaranch el tiempo se echa
encima para Barcelona. Fuí testigo de una comparecencia hace ya unos meses en Barcelona del señor Samaranch, presentado por el señor Jordi Pujol, donde ya mostraba su preocupación por el retraso de las obras. Y decía
el señor Samaranch que le preocupaba todo lo que sea la
unidad y la voluntad de trabajo común en pos de lograr
los mejores Juegos Olfmpicos. Y esto naturalmente nos
preocupa a todos, porque está en juego no sólo el prestigio de la ciudad, no sólo indudablemente el prestigio de
Cataluña, sino el prestigio de toda España. Y todos conocemos los problemas que existen, señor Maragall, entre
el Ayuntamiento y el señor Secretario de Estado para el
Deporte. Nuestro Grupo quiere preguntarle por qué existen esos problemas. iEsos problemas sólo fueron en un
pasado y ya están superados? ¿Se han superado y nos gaEl señor PRESIDENTE: Muchas gracias, señor Alcalde rantiza que no va a dificultar el buen desarrollo de todos
y Presidente del COOB.
los programas, planes y actuaciones necesarios para conA continuación se abre un turno de portavoces, que co- seguir ese objetivo?
mienza esta vez por la portavoz del Grupo Popular, petiTodos sabemos también -porque recientemente lo hecionaria de la comparecencia.
mos oído desde todas partes, incluso desde fuera del
país- que existen tensiones entre el Ayuntamiento y la
Tiene la palabra la Senadora Sainz.
Generalitat por un tema que afecta a las infraestructuras
La señora SAINZ GARCIA: Muchas gracias, señor Ma- necesarias para el desarrollo de los Juegos Olímpicos. Se
ragall, por su disposición a informar a esta Comisión, que, dice que el Ayuntamiento ha actuado precipitadamente y
como usted muy bien ha dicho, está preocupada por el que no ha habido diálogo. {Es verdad, seíior Maragall,
que es un gran proyecto no sólo para Barcelona y para Ca- que no ha habido diálogo con las fuerzas políticas ni con
taluña, sino para toda España, como son los Juegos Olím- la Generalitat? Nuestro Grupo propuso -y pensamos que
picos. Nuestro agradecimiento, y el de nuestro Grupo ésa debe ser la solución por donde debe reconducirse el
también, por esa invitación que usted ha cursado a esta problema, siempre el diálogque haya una Comisión
Comisión, que repito que está preocupada enormemente en donde participen todos los Grupos Políticos, para conpor la marcha, el desarrollo y por conseguir este mejor ob- seguir efectivamente salvar y limar esas dificultades, dijetivo de éxito que todos, estamos seguros, deseamos. ficultades qu están ahí, a las que usted no ha hecho refeEfectivamente, la unanimidad y el apoyo total a la can- rencia -si quiere, también lo entendemos- pero que nodidatura de Barcelona para los Juegos Olímpicos de 1992 sotros, responsablemente, tenemos que sacarlas a la luz,
respondió, en definitiva, a la ilusión del pueblo español, no para criticar, sino para intentar que esas asperezas que
de todo un pueblo, pero lamentablemente desde octubre existen, esa falta de comprensión, en todo caso, lleguen a

cipar en estas sociedades en las condiciones que les he dicho y mediante el nombramiento de un presidente ejecutivo -no un presidente y un consejero delegado, sino un
presidente ejecutivo-, nombrado por el Consejo de Ministros, consultado el Ayuntamiento de Barcelona.
En definitiva, se trata de una fórmula no como la que
se habfa previsto de los tres tercios, sino que corresponde
básicamente a una buena parte de las necesidades financieras que el Ayuntamiento de Barcelona considerba legítimamente posible de repartir.
Esta es la situación. La semana pasada también hemos
tenido la visita del Comité Olfmpico Internacional, que
ha juzgado - c o m o usuario que será y como propietario,
si ustedes quieren, de los Juegos Olímpicos, como propietario moral y jurídico también de esa gran celebraciónel estado de preparación de Barcelona como muy positivo. El Comité Olfmpico Internacional no es dado a los elogios sin ninguna base, no es dado a eso, más bien yo diría
que al contrario, que una tiene tendencia a situar las cosas un poquito peor de lo que están para asegurarse que
estén mucho mejor de lo que están y también como ellos
querrfan, lo cual es enormemente lógico; pero, en ese
caso, el juicio qite ha hecho de la situación de Barcelona
es enormemente positivo en cuanto a las obras y en cuanto, propiamente, a la marcha del COOB.
Es en este punto en el que quiero terminar mi exposición, poniéndome a disposición de ustedes, para ampliarla en todo lo que les parezca necesario, no sin antes invitarles a ustedes personalmente y quizá algo más allá de
lo que va a ser una invitación global que se ha cursado
al Presidente del Senado, pero a ustedes en particular, que
me han soportado por tres veces ya en Comisión desde el
año 1985, a visitar el COOB y a visitar Barcelona y, por
tanto, a visitar las obras olímpicas para que ustedes por
sí mismos puedan juzgarlo.
Quedo a su disposición para contestar a las preguntas
que quieran formularme.

�-73 DE MAYO DE 1989

salvarse, y, a través del.diálogo, a través del consenso, se
consiga la mejor solución para Barcelona.
Por otra parte, usted ha hecho referencia a que se ha
confirmado la entrada de la Administración central en ese
aholdingB de las empresas paraolímpicas creadas por el
Ayuntamiento de Barcelona para hacer frente a todas las
infraestructuras necesarias en las diferentes áreas, que todas coinciden en trabajar para ese mismo objetivo. Se ha
hablado del 50 por ciento -51 por ciento, que es lo mismo- de las acciones, aportando el Estado alrededor de
unos 46.000 millones de pesetas. Querría pteguntarle si
ese ya era el compromiso anterior de la Administración
central o si, por el contrario, es una nueva cantidad que
se añade a lo que ya estaba programado. Porque creemos
que ese presupuesto será destinado para unos proyectos,
programas y planes que, lógicamente, estaban ya estudiados para intentar conseguir el éxito y darle a Barcelona
la infraestructura necesaria. Mi pregunta es -repitosi
esto es nuevo, o si, por el contrario, estábamos hasta esta
fecha ante unos proyectos que en el fondo estaban en el
aire porque no tenían una financiación asegurada y concreta, o si esto es algo añadido, algo nuevo, porque son necesarias nuevas inversiones para poder conseguir esos objetivos o es que han aparecido nuevos proyectos.
El señor Samaranch - r e p i t e decía, y hace dos meses
que se lo escuché aquí en Madrid y asf lo han recogido
los diferentes medios de comunicación recientemente,
que quedan muchas cosas por hacer -lo sabemos- pero
que hay un cierto retraso, a su juicio. ¿Cree usted que no
hay retrasos? ¿Cree que las obras programadas van en su
ejecución al ritmo que les corresponde? ¿Se podrán realizar todos los proyectos y todos los planes, o cree que
existen problemas en algunos de ellos y, en su caso, en
cuáles considera que existen más problemas?
También nos preocupa el tema de la seguridad. La inseguridad ciudadana la sufrimos todos los ciudadanos españoles, desgraciadamente. Le decía hace poco al señor
Olivencia que nos preocupaba especialmente en Sevilla,
donde su incidencia quizá sea superior. Pero también nos
tiene que preocupar en Barcelona, porque de ello también
dependerá el éxito y la imagen que transmitamos al resto
de los países. ¿Qué medidas, como Alcalde, está realizando para tratar de reducir al máximo la inseguridad? El
otro día leíamos en la prensa unas declaraciones que, si
cabe, nos han preocupado aún más. Se hablaba de que el
estadio olímpico no guardaba todas las normas de seguridad requeridas. Señor Maragall, les cierto, o por el contrario, no responde en absoluto a la realidad esta afirmación, o es que se han dado cuenta de que había que tomar algunas otras medidas adicionales?
Querría también preguntarle por la construcción del
metro de Montjuich. ¿Existe ya un acuerdo para su financiación y ejecución? ¿Será, por lo tanto, una realidad para
el año 92 o será un proyecto previsto para el futuro pero
que no podrá utilizarse para los Juegos Olímpicos?
¿Considera que existe apoyo económico para la olimpíada cultural? ¿Cómo se está desarrollando este programa? ¿Cuáles son fundamentalmente los mensajes que se
dan al respecto? ¿Quién participa? ¿Quién organiza los

COMISIONES.-NÚM. 163

contenidos de esa olimpíada cultural? ¿Hay participación
de todas las comunidades autónomas? ¿Considera que
realmente se est4 implicando en la organización de los
Juegos Olímpicos y en su participación a todas las comunidades autónomas o habría que hacer algo más para conseguir que, de verdad, sea un proyecto de todos?
El 17 de junio del año pasado, en una reunión que celebraron ustedes, se acordó -precisamente habían surgido problemas en su seno, parece ser, entre el Ayuntamiento y el señor Secretario de Estado para el Deporte- constituir una comisión evaluadora de las inversiones de los
socios olímpicos. Nos ha llegado noticias de que se había
acordado. Nuestra pregunta es: ¿Se ha constituido realmente una comisión evaluadora de las inversiones que los
diferentes socios olímpicos tienen que aportar para los
proyectos y para las programaciones, como parece ser, según nuestras noticias, se había acordado en esa reunión
del año pasado?
¿Existen todavía proyectos asociados a los Juegos Olfmpicos sin aportación convenida o concertada ya? ¿Cuáles
son, en ese caso, los proyectos que pueden estar sin aportación y cuáles son los problemas que pueden existir para
no haberlos cerrado? A su juicio, ¿cómo ve la marcha de
las realizaciones de los proyectos? No le voy a preguntar
obra pgr obra, pero existe una participación o cofinanciación de las diferentes administraciones. Yo tengo un cuadro. Querría preguntarle si las administraciones en los
compromisos ya asumidos están efectivamente cumpliendo o si, por el contrario, existe algún retraso porque alguna de las administraciones no cumpla en la debida
medida.
Señor Maragall, nos sorprendió a muchos españoles las
declaraciones que el otro día hizo sobre las dos capitales
de España. Querría preguntarle si es que se estaba refiriendo únicamente a esas dos capitales de Espaha que tienen más de un millón de habitantes, porque, indudablemente, puestos a hablar de capitales, supongo que compartirá conmigo que en España existen muchas más.
Y termino ya diciéndole que por parte de nuestro Grupo tendrán todo el apoyo necesario respecto a las infraestructuras urbanas y deportivas con la financiación prevista por las distintas administraciones; apoyo - c o m o
dice también siempre nuestro portavoz municipal en Barcelona- a todo lo que sea bueno para esa ciudad, porque
será bueno para Cataluña y será bueno también para toda
España.
Nada más y muchas gracias.
El señor PRESIDENTE: Por el Grupo de Senadores Nacionalistas Vascos tiene la palabra el señor Gaminde.
El señor GAMINDE ALIX: Ante todo quiero agradecer
al señor Maragall su presencia aquí y la exposición que
nos ha hecho, el punto de vista que nos ha dado sobre la
marcha de la organización de los Juegos Olímpicos de
Barcelona.
Realmente, después del cúmulo de preguntas de la Senadora Sainz, hay que hacer un enorme esfuerzo de imaginación para plantear alguna cosa nueva, porque ha sido

�-83 DE MAYO DE 1989

realmente exhaustivo. Quisiera decir que en este momento, después de todo cuanto he oído, no sé cómo están las
obras de Barcelona. Hay algo así como un optimismo,
pero no tengo ningún punto de partida para quedarme seguro y tranquilo en todo cuanto pueda acontecer. No sé
si esto se sale de la cuestión, pero voy a preguntarlo. En
Munich he llegado a ver el estado lamentable en que se
encuentra eso que creo que ha llamado muy bien el señor
Maragall «construcciones paraolímpicas» de una olimpiada; aquello es un nido de entes antisociales y demás.
Quisiera saber si realmente está prevista la utilización
posterior, creo que he oido hablar de 2.500 viviendas más
o menos en Poble Nou, y que esto no se convierta en algo
tan lamentable como la Villa Olimpica de Munich.
El señor PRESIDENTE: Por el Grupo de Convergkncia
i Unió tiene la palabra el Senador Sala i Canadell.
El señor SALA 1 CANADELL: Señor Presidente, señor
Alcalde, señorías, tal como dijimos en el mes de marzo auguramos y deseamos que los Juegos Olímpicos sean un
éxito para Cataluña, para España y para Barcelona.
Señor Alcalde puedo manifestarle que Barcelona, Cataluña y España, para generalizar, son conscientes de la importancia de los Juegos Olímpicos y más que con pasión,
yo quisiera manifestarme con pragmatismo. Primero se
consiguió un gran éxito, que Barcelona fuera escenario de
los Juegos Olímpicos. Estamos todos deseosos de que este
segundo éxito sea el resultado de los mismos y del prestigio que va a dejar su recuerdo. Creo que hay que aúnar
esfuerzos. Es tarea compleja, difícil. Yo tengo que decir
que cada década no hacemos unos juegos olímpicos; es la
primera vez en la historia, desde los tiempos helénicos,
que se nos presenta una ocasión como ésta. Para nosotros
es una novedad y es muy normal que haya dificultades y
que éstas conlleven, a veces, interpretaciones diversas.
Pero yo creo que el pueblo catalán. Barcelona y España,
en su conjunto, están deseosos de que, llevados por este
pragmatismo, seamos capaces de pulir y hacer posible entre todos, de cara a la historia, que esto sea un éxito aplastante para nosotros. Nosotros vamos a desaparecer, va a
quedar el recuerdo, va a quedar la historia y esto es lo
que tenemos que intentar todos, que en conjunto logremos que sea un éxito de todas las ideas, las mentalidades
y las formas en que se desea. No puedo hacer más que augurar y esperar que sea un hecho y que sea posible y hay
que intentarlo todo para conseguirlo.
El señor PRESIDENTE: Por el Grupo del CDS tiene la
palabra el Senador Valverde.
El señor VALVERDE ORTEGA: Bienvenido de nuevo,
señor Maragall y gracias por su información. Tengo que
reconocer el esfuerzo que han hecho en el último año, que
ha sido importante.
Solamente voy a decir dos cosas. Primero, como la semana pasada estuvo la Comisión de Seguimiento del COI,
supongo que se le ha entregado un «dossier» completo
-sé que se le ha entragado- con la situación actual de

COMISIONES.-NÚM. 163

los trabajos, con una información documental importante. Si no es mucho pedir, señor Margall, hubiera sido bueno tenerlo hoy aquí para haber hecho una evaluación mucho más detallada, puntual, etcétera, con datos por delante. Porque agradezco su explicación, pero no la puedo
continuar al pie de la letra porque me es muy difícil, sin
tener la situación sobre el terreno, localizar cada inversión y analizarla o por lo menos en su conjunto. Por tanto, le pido por favor que, si fuera posible, hiciera llegar a
esta Comisión o cada Grupo dentro de esta Comisión -y
se lo trasladoa la Presidencia- una copia de ese informe
que se le ha entregado al Comité de seguimiento del COI.
En un planteamiento global e integral de la obra llevada a cabo por el COOB’92, también me preocupa un poco
ese plan de seguridad que existe ahora mismo en las
-me refiero a seguridad de Estado-, supongo que en olaboración con el Ministerio del Interior y algún otro plan
colateral; es decir, una información lateral del planteamiento que se está haciendo allí ahora, para que tengamos un poco la perspectiva global de lo que está haciendo usted.
Ahora no he podido dar importancia a las inversiones,
a los convenios, porque no tengo datos. Le agradezco el
trabajo, pero no estoy capacitado -y lo digo en nombre
de mi Grupo- para hacer una evaluación y podernos manifestar ahora plenamente conformes con lo que usted nos
ha expuesto; no puedo hacerlo.
Respecto de la visita a Barcelona (nos lo dijo usted en
marzo, y además recuerdo que lo dijo a instancias de este
Senador que le habla), sólo le digo una cosa para que quede constancia de ello. No es que deseemos ir a Barcelona
de visita. Cuando han salido los compañeros de la Comisión de Investigación de la Violencia en el Deporte, parece que ir de viaje nos gusta. No es eso. Queremos ir allí
a trabajar y, si es posible, con mucho menor despliegue
de medios que los que ha tenido la Comisión de Seguimiento del COI. Nosotros con cuatro cositas nos conformamos, al menos yo, pero queremos ir allí, verlo, disponer de documentación. Estuvo aquí el año pasado el señor Ferrer Salat y nos prometió el envío de los ADO, que
nos comentó que tenían metro y medio de alto. A estas alturas, y después de las comparecencias de todos ustedes
aquí, del señor Gómez Navarro, de usted, del señor Ferrer
Salat, no tengo ningún documento, al cabo de un año
transcurrido, que me permita hacer evaluaciones. No
quiero hacer actos de duda, sino actos de fe, porque estoy
seguro de que lo están haciendo bien, al menos de que lo
están haciendo. Simplemente se trata de tener datos y de
verlos, que es quizá la misión de esta Comisión en la Cámara, y ponernos de su lado desde antes y desde siempre,
porque estamos interesados en que sea un auténtico éxito.
Nada más, señor Alcalde. Muchas gracias, de verdad,
pero anticipadas por lo que a buen seguro va a aportar a
la Comisión. Con eso, en su próxima comparecencia, tenga la seguridad de que al menos nuestro Grupo hará un
estudio profundo de todo lo que está usted haciendo y lo
aplaudiremos como se merece.

T

El señor PRESIDENTE: Efectivamente, el compare-

�-93 DE MAYO DE 1989

COMISIONES.-NÚM. 163

xopio portavoz de Convergbncia i Unió reconocfa, no se
:elebra cada década, sino que es LZnico en Ia historia de
iuestro pafs. Por tanto, yo celebro los consejos y recomeniaciones de pragmatismo, que cada uno deberá aplicar
:n aquellas instituciones que gobierna.
Deseamos en este momento obviar también cualquier
El señor BAYONA AZNAR: Como ha recalcado no so- itro tipo de planteamiento que pudiera suponer quizá
lamente el señor Maragall, sino también otros portavo- ma injerencia en la democracia local, como es el proyecces, comparece el Presidente del COOB’92 de nuevo en ;o de construcción de hoteles para 1992 en la ciudad de
esta Comisión y el Grupo Socialista, como es lógico, de- Barcelona, y preferimos centrarnos en los aspectos purasea manifestarle no s610 su agradecimiento por venir mente organizativos -sin duda responderá ahora el Preaquí, sino también su apoyo a esta ingente tarea que está sidente del COOB a las numerosas preguntas que se le
desarrollando.
han hecho- y sobre todo en el resultado que, como he diCreo que esta Comisión del Senado -y así deben en- :ho anteriormente, creemos que ha sido satisfactorio de
tenderse, desde nuestro punto de vista, las reiteradas pe- la inspección del Comité Olímpico Internacional y en la
ticiones de comparecencias- comparte la importancia :ooperación fructífera, mencionada repetidas veces por el
que para España tiene la celebración de estos Juegos señor Maragall, entre la Administración central y la orOlímpicos en la ciudad de Barcelona y lo que desea real- ganización de los Juegos Olimpicos. Tampoco nos vamos
mente es estar permanentemente informada, más que a referir a juicios que el señor Samaranch, como Presicontrolar una gestión que ya de por sí está suficientemen- dente del COI, hizo hace meses, sino que nos interesa más
te en el ojo de otras muchas instancias, tanto nacionales saber cuál es su opinión despues de la reciente visita, porcomo internacionales y, sobre todo, por el Comité Olím- que no es lógico juzgar un proceso de organización de juepico Internacional, que es al que corresponde fundamen- gos olímpicos con declaraciones realizadas hace algún
talmente la gestión de la organizacibn de los Juegos Olím- tiempo cuando existen datos concretos inmediatos en el
picos. Puede parece tópico afirmar la oportunidad de la tiempo.
fecha en que se produce esta nueva comparecencia, pero
Hemos escuchado las previsiones para las diferentes
lo cierto esque se produce a pocos días de esa visita de ins- obras de las cuatro áreas de Barcelona -es decir, la villa
pección, esa visita de control de la gestión del COOB, que olímpica-, todos los problemas de infraestructura para
a todas luces, según hemos podido ver en los medios de conectar estas áreas, las sociedades creadas al efecto, etcomunicación, ha resultado altamente satisfactoria.
cétera. También hay que comprender la dificultad que suNo vamos a dedicarnos -al menos así lo entendemos pone la simultaneidad de esas grandes obras que debe
mi Grupo y y- a la búsqueda del tiempo perdido, como afrontar la ciudad de Barcelona y deseamos que las preodecía la portavoz del Grupo Popular, búsqueda que nos cupaciones que los diferentes grupos manifiestan sobre el
llevaría demasiado esfuerzo. Como yo creo que no lo en- alcance y realización, no sólo de estas obras, sino tamcontraríamos por ninguna parte, sí supondría una verda- bién de otras que exceden la gestión del Ayuntamiento de
dera pérdida de tiempo la búsqueda de unos retrasos que Barcelona, como son las del enlace con el aeropuerto, etno parece que se hayan producido. Tampoco vamos a ima- cétera, se vayan desvaneciendoen la realidad por los proginarnos más problemas de los que ya existen, que son im- pios hechos.
portantes y,son a los que hay que hacer frente, no alimenBarcelona, sin duda, se ha convertido -lo decfa el setar otros problemas que no son propios del COOB, sino ñor Presidente del COOB-, sobre todo por la situación
de la confrontación política, que es legitima, y que yo es- psicológica que se produce inmediatamente después de la
toy seguro de que no logrará minar una organización que celebración de los Juegos de Verano en Seúl, en el centro
entendemos que puede ser ejemplar en este caso de los de atención de todos los ojos que están interesados en el
Juegos Olímpicos Barcelona-92.
acontecimiento olfmpico. Pensamos, junto a la opinión inEn anteriores ocasiones tuvimos la oportunidad de re- ternacional, que se está haciendo un control público muy
saltar, como han hecho otros portavoces hoy aquí, el con- estrecho sobre la organización de estos Juegos Olímpicos.
senso entre las distintas fuerzas políticas catalanas y es- Por otra parte, posiblemente -y me gustaría que lo conpañolas para la obtención de la candidatura. Es verdad firmara el señor Presidente del COOB- se van a batir toque fue un argumento importante para conseguir la no- das las marcas de asistencia y participacibn.
minación de Barcelona como sede olímpica. Yo creo que
Finalmente, la presencia del Príncipe Felipe en la reuéste debe seguir siendo el modo de actuar de las diferen- nión del Comité Olímpico Internacional en Barcelona testes fuerzas políticas, anteponiendo lo mucho positivo que timonia no sólo la sensibilidad de la Corona por esta cita
en esto se juegan Barcelona, Cataluña y España. Las dis- olímpica, sino, en cierto modo, la personificación de que
crepancias partidistas, como decía el portavoz de Conver- el Estado está dispuesto a garantizar el éxito, porque lo
gencia i Unió, es normal que existan en cualquier proyec- que está en juego no es solamente el prestigio del olimto polftico, pero el Grupo Socialista desearfa que estas ri- pismo o de una ciudad - q u e lo están-, sino también de
validades y discrepancias se mantuvieran dentro de los 1í- todo el Estado español en un reto que va a resultar, sin
mites razonables de la confrontación política y no crea- duda, un hito histórico para toda una generación, un hito
ran más dificultades a un acontecimiento que, como el por el que se juzgará también a toda España y que va a

ciente no tiene más que un ejemplar de ese informe, pero
promete hacer llegar uno a la Comisión. Acojo, pues, su
petición y la promesa del señor compareciente.
Por el Grupo Socialista tiene la palabra el señor Bayona.

�- 1

3 DE MAYO DE 1989

situar a Barcelona a la altura de los tiempos del siglo XXI.
En este desafío sin precedentes puede usted, señor Maragall, contar no sólo con la comprensión, sino con el decidido apoyo de este Grupo Parlamentario, en cuyo nombre tengo la palabra.
El señor PRESIDENTE: Tiene la palabra el señor
Maragall.
El señor PRESIDENTE DEL COMITE ORGANIZADOR
DE LOS JUEGOS OLIMPICOS BARCELONA-92 (Maragall Mira): Voy a contestar con brevedad, pero con toda
la precisión que me sea posible, las preguntas que se han
formulado.
La Senadora Sainz -que ya repite en esta Comisión
una intervención sobre este tema, porque recuerdo sus
preguntas de hace un año- ha hablado de retrasos, de
problemas, de falta de entendimiento y de algunas presentaciones precipitadas; no sé exactamente a qué se refería en este caso concreto. En general ha hablado -y tiene que hacerlo, porque seguramente es su c o m e t i d h de
las posibles disfunciones que se puedan producir en la
marcha del COOB y del proyecto olímpico en su conjunto. Incluso se ha referido a posibles diferencias entre el Secretario de Estado y el Ayuntamiento de Barcelona. Quiero decirle, de la forma más breve posible pero también
más clara y rotunda, qué diferencias existen. Es lógico
que existan - c o m o aquí también se ha dicho-, que sigan existiendo y ya le vaticino que seguirán existiendo
- c a s i se las puedo incluso situar en el calendario; la vida
es así-. Sin embargo, yo creo que no hay ninguna grave.
Hay diversos grados de gravedad en función de las condiciones, los sentimientos y la subjetividad de cada uno.
En este sentido puede que algunas de las discrepancias
existentes sean graves; puede ser. En todo caso, no voy a
entrar en ello. En cuanto a los resultados, en cuanto a lo
más objetivo, que es lo que nos debe preocupar, no hay
ninguna discrepancia grave.
Usted ha citado una conferencia del seíior Samaranch
en Madrid, si no estoy equivocado, en un ciclo titulado
Puente Aéreo, organizado por la Generalitat de Cataluña
en Madrid y Barcelona y al que curiosamente no se invitó al Ayuntamiento de Barcelona ni al Presidente del
COOB. Por tanto, tengo las noticias que usted me da y las
aparecidas en los medios de comunicación. Ya le he dicho al principio que es misión lógica del Comité Olímpico Internacional no elogiar innecesariamente, sino más
bien criticar, exigir, demandar, pedir, puesto que está
más en las manos del Comité Organizador que las cosas
se realicen, menos en las manos del COI. En cambio, está
más en ia obligación del COI garantizar a sus afiliados, a
sus miembros y a las federaciones internacionales que las
cosas van a ir bien. Por tanto, en esta «comedia»,entre
comillas, en este proyecto magnífico, el COI es el demandante, el exigente, el fiscal, el que tiene que pedir y el Comité Organizador es el que tiene que responder. En cada
una de estas peticiones, críticas, consejos a veces -tienen
todos los tonos- hay un muy educado ejercicio por parte
del COI y de su Presidente de su obligación de recalcar lo

COMISIONES.-NÚM.163
que no va bien, lo que no puede funcionar, lo que visto
desde fuera puede parecer que no marcha.
En esa conferencia celebrada en Madrid, si no recuerdo mal, el senor Samaranch habló del aeropuerto y de las
romunicaciones, concretamente de la famosa «pata sur»,
lomo lo denominamos en Barcelona, del cinturón hasta
1: aeropuerto, y creo que también del metro. Ya dije entonces, y lo repito ahora, que estaba totalmente identifi:ado con sus preocupaciones en la medida en que dependan de mí y en la medida en que no dependan, ya que en
parte también me corresponde hacer ante otras administraciones este papel, no agradable, de demandante, de exigente, de requirente, y así lo he hecho, a veces, como ha
dicho el señor Samaranch. Pero insisto en que no hay problemas graves. Usted me puede contestar que eso lo decimos siempre. Yo le contestaría que no. Le podría probar que así es si no tuviera que hacer algo que no me gusta, que es la comparación con otras organizaciones y otras
ciudades, lo que es siempre odioso. Déjeme al menos citar que en el caso de Calgary, en donde estuve, vi los problemas que hubo pocos días antes de la inauguración. Vi
las viñetas y los «comics» que aparecieron en la prensa
de Calgaxy durante la última fase de la organización y lo
que ello representaba como estado de opinión crítica. Vi
también lo que sucedía con los responsables de la ceremonia de inauguración y de clausura de Calgary, que
cambiaron unas semanas antes de su realización. He visto la marcha de la organización y el montaje del Comité
Organizador de Albertville, que no quiero juzgar; sólo
diré que hay dos directores, no uno -son más bien copresidentes-, Jean Claude Killy, que todos ustedes conocen porque es un hombre muy famoso en el deporte, y Michel Barnier, que es el Diputado de la región en el Parlamento francés. En todas partes hay dificultades porque
hay diversidad y es lógico que sea así. Me atrevería a decir con toda modestia que la candidatura de Barcelona en
este sentido ha sido bastante ejemplar. Hay problemas,
pero éstos acaban siendo bien asumidos, bien digeridos.
Sería distinto si todo esto llevara unos retrasos enormes;
pero no lleva retrasos enormes, esto lo sabe el señor Samaranch, y me gustaría comunicarles a ustedes esta
convicción.
En cuanto a las discrepancias con el Secretario de Estado, cn efecto puede haber discrepancias. El Estado tiene un interés y el Secretario de Estado tiene la obligación
de defender los intereses del Estado y estos intereses coinciden seguramente en un 90 por ciento con los intereses
de la ciudad, pero no en el cien por cien. No siempre ni
en todas las expresiones ocurre asi. A lo mejor el alcalde
de la ciudad no expresa bien lo que es el interés de la ciudad y un día el Secretario de Estado se da cuenta de ese
problema. Hay mil maneras de expresar las discrepancias
que, como a usted les consta, en este momento no son relevantes. Sí quiero hacer una referencia especial a la actuación de su Grupo en Barcelona y en Cataluña. Ha sido
un actitud consistentemente de colaboración, y quiero dejar constancia de ello aquí de una manera muy especial
y concreta.
En cuanto al tema «holding»,usted me pregunta si los

�- 11 3 DE MAYO DE 1989

46.000 millones - q u e si no estoy equivocado son pesetas
actuales- son una nueva cantidad a añadir a las que el
Estado se habfa comprometido mediante los convenios
que yo he citado. Los convenios para los cinturones suponen 25.000 millones del Estado, 25.000 del Ayuntamiento
y 16.000 de la Generalitat, por ejemplo. El convenio para
el levantamiento de las vías de RENFE, que se realizará
este verano, supone 8.000 millones. Ya casi les invito a
esta ceremonia porque será gloriosa; supone levantar cuatro kilómetros de vía y llegar al mar en cuatro kilómetros
que estaban cortados por una vía. Hay una participación
del Estado del orden de 2.500 a 3.000 millones, sin llegar
a esta última cifra. También hay otro convenio de costas.
Estos convenios no son sustituidos por esa cantidad, sino
que hay que añadirlos. Es decir, 46.000 millones más los
25.000 que se aplican para los cinturones, más los aproximadamente 3.000 del convenio con RENFE, más lo del
convenio de costas, más lo que se pueda invertir en el aeropuerto, etcétera. Estos 46.000millones van para financiar la parte municipal, que es la mayor, de las tres sociedades que he mencionado antes y que juntas deben sumar unos 100.000 millones. Es decir, que el Estado está
participando en la mitad, en un 51 por ciento. Se ha querido huir de este «impasse» técnico que pueda representar el 50 y el 50 por ciento, porque entonces, ¿quién decide? En las leyes de sociedades anónimas no hay voto de
calidad del presidente y, por tanto, ha habido que recurrir
a este artilugio, pero se puede decir que participa mitad
y mitad. Esta mitad representa algo a añadir al resto de
las inversiones que el Estado hace, lo cual eleva la cuantía que el Estado aporta a Barcelona de forma considerable, que como he dicho ronda los 100.000 millones de pesetas. Le puedo decir que es una cuantía considerable
para un proyecto muy considerable - e l Estado lo ha considerado como tal- y es comparable y defendible en relación con otras participaciones del Estado en otros proyectos igualmente considerables. Por tanto, es una participación muy importante en un proyecto muy importante, no muy superior, sino ligeramente inferior a la que
pueda darse en otros proyectos. En todo caso es muy de
agradecer y prueba de la existencia de un Gobierno que
es consciente de cuáles son sus obligaciones en un tema
que - c o m o aquí se ha dicho- no sucede cada década,
sino muy de tarde en tarde.
Me gustaría decir no con cierta solemnidad, porque no
es un acto solemne en el sentido estricto de la palabra,
pero sí con toda la formalidad que tiene una Comisión del
Senado, que los Juegos Olímpicos de Barcelona se harán,
y se harán bien en muy buena medida gracias a la acción
-no sólo a la actitud- del Gobierno español. Quiero que
esto conste. Me gustaría incluso, aunque pudiera parecer
excesivo, decir aquí hoy, porque no lo he dicho nunca en
ninguna parte, que estos Juegos se harán gracias a la acción de su Presidente don Felipe González. Los Juegos
Olímpicos de Barcelona se han ganado, en cuanto a su nominación, se van a realizar y se van a financiar de forma
equitativa gracias, en muy buena parte, a la conciencia
de un colectivo que hoy nos gobierna, el Gobierno español, y en buena parte, repito, a la acción del Presidente.

COMISIONES.-NÚM. 163

Ha subrayado el Senador Bayona la presencia de Su Alteza Real el Príncipe Felipe como Presidente de honor de
la Asamblea del COOB, con lo cual esa opinión que se podfa temer o airear en alguna ocasión en cuanto a que era
sólo un proyecto nuestro, en Cataluña, en Barcelona, que
no quieren saber nada con los demás, tengo que decirles
que sí queremos saber, que éste es un proyecto de Barcelona cien por cien, muy catalán (toda Cataluña está detrás de él, vibran los chicos de las escuelas de todos los
pueblos y ciudades de Cataluña) y es también un proyecto de España. Y eso que a veces es sólo una frase fácil de
decir y difícil de materializar, en este caso se está materializando por las razones que le he dicho ya y por otras
que no he comentado pero que, por ejemplo, tienen que
ver con el programa de voluntarios: pero no me voy a extender en este punto puesto que no me lo han preguntado.
¿Se cumplen los compromisos? Sf, se cumplen los compromisos; que quede claro. Lo que ocurre es que a veces
no basta con que se cumplan los compromisos porque hay
cosas que no se han comprometido en el momento que se
debían haber comprometido porque no se podían prever.
Ustedes saben con todo el realismo que en la vida hay un
porcentaje muy elevado de aleatoriedad, de cosas que se
producen más allá de lo previsto, y precisamente en esos
temas la actitud decididamente colaboradora y contributiva a un éxito se pone o no de relieve. Para contestar precisamente a su pregunta, le diré que sí se cumplen los
compromisos.
Contestando a las preguntas que me han hecho los señores Gaminde y Valverde, también quiero decir que las
obras se están realizando dentro del calendario. De una
manera un poco nemotécnica, para fijar ideas, como decían los profesores en el colegio, les diré que en el año
1989 vamos a terminar Montjuich. Esto no es del todo verdad, por eso he dicho que iba a fijar ideas, es decir, que
algunas cosas van a quedar, pero básicamente Montjuich,
el corazón de los Juegos, el anillo olfmpico, el área de las
grandes instalaciones donde va a estar el centro de prensa y el de transmisiones va a estar en muy buena medida,
por lo que se refiere a la montaña en sí misma, terminado en el año 1989: esto es, dos años y medio antes de los
Juegos. En el curso del año 1990 se van a terminar todas
las obras del litoral, es decir, todas las obras que afectan
a Montjuich -espero que todos ustedes conozcan suficientemente Barcelona para que se orienten en lo que voy
a decir-, todo lo que hay entre la montaña de Montjuich
y el río Besós, unos cinco kilómetros, pasando por el puerto, la Barceloneta y más allá, hasta el río Besós, por los
colectores, etcétera. Me refiero al litoral, a la preparación
del mismo: puerto, playas, espigones, colectores, depuradoras, el mismo puerto olímpico, en definitiva, el cinturói? del litoral, que es la gran obra semienterrada en todo
su transcurso por este litoral. El enterramiento de la vía
de RENFE, que es la alternativa que ha habido que construir para que se pudiera suprimir la vía costera, estará
terminado en el curso del año 1990, por tanto, dos años
antes o poco menos de los Juegos. Del mismo modo tendría que estar -ahf puede haber un pequeño fallo que habrá que controlar-, el segundo cinturón, y partiendo de

�- 1

3 DE MAYO DE 1989

ese segundo cinturón es lo que hace «pendant»,es decir,
lo que está al otro lado de la ciudad, ya tocando a la montafia del Tibidabo, entre la Avenida Meridiana y la Diagonal. Todo este norte de la ciudad, todo este trozo de cinturón, tendría que estar terminado muy poco después de
finalizar el año 1990. Por tanto, fíjense ustedes que una
parte sustantiva de la obra la tenemos realizada con muy
buena antelación respecto de la celebración de los Juegos. ¿Qué quedaría para 1991? Es el momento del gran sufrimiento; quedarían las viviendas a terminar a 3 1 de diciembre de ese año y no antes, porque antes significaría
haber congelado durante todo ese tiempo una cuantía en
torno a los 35.000 millones de pesetas, que es lo que van
a costar las viviendas, y congelarlas para no utilizarlas,
puesto que no se van a utilizar hasta después de los Juegos, concretamente hasta el 1 de enero de 1993. Por tanto, para el 31 de diciembre de 1991 vamos a terminar las
viviendas de la Villa olímpica y quedan también, evidentemente, para el año 1991 los temas que ahora se están
dilucidando y que antes de junio verán ustedes decididos,
creo yo, a través de los medios de comunicación o por informaciones más directas. Estas son las «patas» del cinturón, como se les llaman, es decir, no el cinturón dentro
de la ciudad, sino el acceso entre este cinturón por el mar,
por el norte y por el sur; por el sur hasta el aeropuerto y
por el norte hasta las playas de Mongat.
Usted me pregunta muy específicamente acerca de si el
Metro se va ha hacer o no. En el mes de junio de este año
nosotros sabremos con toda certeza si no se hace el Metro, y si no se hacen las «patas»,y lo sabremos por una
razón muy simple: porque aunque se decida hacerlo después, ya no se podrá hacer. De modo que sabremos seguro, por ese juez inapelable que es el tiempo, si se hacen o
no se hacen. {En este caso qué está haciendo el Alcalde
de Barcelona, en este caso como Alcalde más, casi, que
como Presidente del COOB? Está tratando de ganar tiempo al tiempo y de poner encima de la mesa de los que deben decidir en junio el máximo de papeles de los que se
van a necesitar para decidir. Que nadie pueda decir en
mayo, en junio o cuando sea, que no se ha podido decidir
porque el calendario ha decidido por nosotros. No, no,
esto el Alcalde de Barcelona no lo va a permitir; va a permitir que decidan por ellos mismos los que tienen que decidir, que decidan «no»si es que quieren decir «no».pero
que no puedan decir que es que no pueden; si pueden, van
a poder decidir que sí. Si quieren decidirán que no, y esto
va a ser en junio, y se refiere tanto al Metro como a las
«patas»del cinturón.
Usted ha preguntado por OCSA y su apoyo económico.
OCSA está presidida por el Presidente del COOB, puesto
que está en el marco del COOB. Es una sociedad anónima autónoma, pero que está constituida en el marco del
consorcio COOB, y, por tanto, está presidida por el Presidente del COOB, pero tiene un Presidente Delegado, don
Leopoldo Roderes, que lleva la operación, y con un Consejero Delegado, que es don José Subirós. ¿Que apoyo económico tiene OCSA? Tiene un apoyo firmado por el convenio con el propio COOB, creo que de 3.500 millones de
pesetas, mediante el cual, el COOB, de sus ingresos (que

COMISIONES.-NÚM. 163
antes he mencionado rápidamente), destina 3.000 millones para financiar la Olimpiada cultural, que, por tanto,
está cubierta. La Olimpíada cultural se compromete a
aplicar los primeros 3.500 millones que se deriven de los
patrocinios que obtenga como Olimpíada cultural a satisfacer esta deuda como COOB. Es decir, hay un programa
mínimo, por decirlo así, de 3.000 ó 3.500 millones que es
asegurado por el COOB a OCSA, a la Olimpíada cultural,
y que OCSA va a revertir al COOB por los patrocinios económicos con toda probabilidad podría obtener por parte
de empresas que quieren hacer su publicidad sobre la
base de haber apoyado algo tan prestigioso como es el
tema olímpico y, además, ligado al elemento cultural.
En cuanto a si están representadas todas las comunidades autónomas en OCSA, tengo que decir que no están
representadas como tales, lo cual no quiere decir que no
se pueda pensar -y este es un punto que yo anoto- que
la Olimpíada cultural puede acoger en su seno alguna de
las cuestiones que se han planteado. Usted no sabe el
montón de cartas y de propuestas que tengo, todas ellas
fantásticas, de muchas ciudades de Cataluña y de toda España que querrían que la lucha de su comunidad autónoma fuera la lucha de exhibición; quisieran que la pelota
fuera también reconocida por el COOB y el COE como elemento, si no olímpico, al menos para-olímpico. Todo eso
va a ser muy difícil. El COOB y el COE cada vez son más
restrictivos en la aceptación de nuevas cosas, y es lógico,
porque se está conviertiendo en algo enormemente complejo de montar, pero, sin embargo, es posible que una
parte de esta creatividad deportivo-cultural, que es magnífica y que yo creo que los auténticos amantes del deporte y de la cultura se complacerían enormemente en poder ver, pues tiene una vitalidad enorme, una espontaneidad fantástica, pudiera ser recogida en el seno de la Olimpíada cultural, un poco al margen de los acontecimientos
centrales, pero que permitieran que la lucha canaria, la
pelota valenciana o los bolos leoneses -no voy a seguirpudieran estar presentes. Eso sería fantástico, si se pudiera hacer; vamos a anotar esto, una vez más, para ver si
es posible.
Me ha hablado de la existencia de una comisión evaluadora. En un momento en que apareció esa discusión
muy en público, se habló de la existencia de una reunión
de tres, en el momento en que el Ayuntamiento de Barcelona condicionó su aportación, que era ya muy importante, del orden de 70.000 millones, y, por tanto, su aportación al convenio con el COOB para la construcción de instalaciones deportivas (que es uno de los subconvenios que
forman parte del proyecto), a la mayor aportación de
otras entidades (esto fue en octubre o noviembre). El
Ayuntamiento pidió que hubiera un entendimiento de las
tres grandes Administraciones que asegurara que de algún lado pudiera venir la ayuda financiera, que Einalmente ha llegado, y ha llegado el viernes pasado de una forma material. Lo que ocurre es que, habiendo llegado el
viernes pasado, se aseguró mucho antes, se aseguró en diciembre o, como máximo en enero, en el nivel que tenía
que asegurarse. Esto permitió que el Ayuntamiento de
Barcelona se decidiera a comprometer sus propias apor-

�- 13 3 DE MAYO DE 1989

COMISIONES.-NÚM. 163

taciones, que de otro modo hubieran quedado en una si- tratar trivialmente) pareció un poco excesiva o poco opetuación difícil por lo extremadas que hubieran sido, si no rativa, que es una encuesta de victimación, siguiendo la
se hubiera producido este aval o esta participación del Es- pauta inglesa del análisis de la criminalidad. Los ingletado. No se produjo por parte de la Generalitat por razo- ses lo hacen desde el año 20 y, por tanto, saben mucho.
nes que ya he dicho que no entraba a juzgar, pero sí se Saben mucho las Policfas lo que tienen que hacer porque
produjo por parte del Estado. Por tanto, cuando se dice: se han informado antes de lo que es el crimen. No hay
es que el Ayuntamiento de Barcelona se ha comprometi- como conocer los problemas para empezar a solucionardo primero y ha venido a pedir después, tengo que decir los. Nosotros llevamos cuatro años de encuesta. Nos heque no. En la comisión de evaluación a la que hacía re- mos quedado en un 25 por ciento de victimación en los
ferencia la Senadora Sáinz, el Ayuntamiento de Barcelo- últimos años para bajar al 21 por ciento en el año 1988,
na expresó su preocupación en su momento, a esta comi- y ésta es una buena noticia: la tasa de victimación -la
sión, que no fue tal; fueron una serie de reuniones entre palabra es tremenda, pero es así- ha bajado un cuatro
el señor Francesc Martí, don Ramón Trías Fargas y yo por ciento en el último año; quiere decir que ha mejoramismo, que sirvieron para lo que sirvieron y no se les di6 do la seguridad; quiere decir que los esfuerzos que se han
gran publicidad porque no se trataba tampoco de eso; en ido haciendo de tanteo -mejorables en el futuro y que se
todo caso, eso abrió camino para unas conversaciones en- mejorarán- de introducir sistemas de prevención, de estre el Alcalde de Barcelona con el Presidente del Gobier- tar presentes en los lugares donde las estadísticas nos dino que dieron satisfacción a aquella preocupación. Eso cen que el crimen se centra, todo ello empieza a producir
permitió que el Ayuntamiento de Barcelona tomara en unos efectos.
Cualquiera de ustedes me puede decir: la semana paaquel momento unos compromisos adicionales en materia de convenio con el COOB en cuanto a instalaciones de- sada han atracado a alguien de mi familia; por lo tanto,
no venga usted con que las cosas han mejorado. Yo le
portivas que, si no, hubiera sido difícil de realizar.
Respecto a qué se hace en temas de seguridad, le pro- digo: han mejorado. Hágame usted caso; han mejorado.
meto que hablaremos de este tema más adelante. Ahora Sin embargo, tienen que mejorar más. Por eso le digo: vano podríamos abarcarlo todo, y le voy a decir por qué lo mos a ver si en las próximas comparecencias puedo darle
trataremos más adelante. La Comisión Ejecutiva del COI mejores noticias sobre esta cuestión. No en todas, a lo meme preguntó por esta cuestión en la sesión conjunta que jor, pero me gustaría que en casi todas fuera así.
Se ha creado algo que es muy útil en este sentido, como
tuvimos la semana pasada en Barcelona. No me pareció
impertinente que se preguntara eso porque, en definitiva, es la junta local de seguridad. Es un invento de la Ley de
la familia olímpica es una familia muy holgada, de 90 per- Cuerpos y Fuerzas de Seguridad enormemente arriesgasonas ustricto sensun, que son los miembros del COE, pero do y muy novedoso, en el que el alcalde de cada localiluego están los presidentes de las 17 federaciones, los se- dad preside una reunión de coordinación de las fuerzas
cretarios generales, sus familias, si vienen, más luego los de seguridad presentes en esa ciudad, las que sean: autociento y pico, largos, de los presidentes de los comités nómicos, del Estado o locales; no operativamente, porque
olímpicos nacionales; es decir, es una familia política el alcalde no manda a la fuerza, pero esa reunión de la
muy extensa, que va a vivir en Barcelona durante unos junta local establece - d i c e la ley textualmente- las modías, 15 6 20, y que quiere asegurarse de las mejores con- dalidades de cooperación. Eso es mucho; es una pequeiia
diciones de habitabilidad. Alguien puede decir qué dere- revolución en los hábitos y modos de la Administración
cho tienen estos señores a preguntar en Barcelona por co- española que la autoridad local pueda presidir una reusas que no tengan que ver directamente con los Juegos nión en la que se establecen los modos de cooperación enOlímpicos, como son calidad de vida, seguridad, si hay tre fuerzas que corresponden a niveles administrativos
polución o no la hay. Yo le diría que estamos en la fron- más altos. Eso, que es muy arriesgado como filosofía adtera de lo cuestionable. Yo respondí a esa pregunta muy ministrativa y, en consonancia, con lo que yo creo que es
brevemente, en los mismos términos que lo voy a hacer la filosoffa profunda de la gobernación actual, es una gaahora; más adelante lo haré con más detalle, si usted rantfa de que las cosas van a ir por buen camino en nuestra ciudad, no porque el alcalde lo haga mejor que el goquiere.
Barcelona, en torno a 1983-1984 ha tenido un proble- bernador, no por eso, sino porque el poder local tiene la
ma muy grave de crecimiento de la inseguridad, que fue ventaja de la información directa, de saber exactamente
notorio y conocido, como ocurrió, aproximadamente en dónde está el problema, a qué responde y, desde un punla misma época, en otras ciudades españolas. Desde ese to de vista global, no sólo desde el punto de vista repremomento las cosas no han mejorado sustancialmente, sivo, qué es lo que hay que hacer.
Normas de seguridad del estadio olímpico. Al estadio
pero han dejado de crecer, cosa que es importante. Ustedes pueden decir que esto es muy poco; esto, de momen- olímpico no le cabe ninguno de los trajes que existen.
to, es mucho. Además, me han pillado en un año en que Cuando uno hace un traje lo hace para los edificios que
las cosas han empezado a mejorar incluso, que no quiere hay y para los que pueda haber, pero no para los que todecir que luego no empeoren, pero este año han empeza- davía no han nacido o no se han desarrollado con aquella
do a mejorar. Barcelona ha hecho una cosa que en el mo- finalidad. Usted medirá: hay otros estadios en Barcelona.
mento en que empezó a hecerse (me estoy extendiendo Sí,y la pugna es constante entre las grandes instalaciomucho, pero es que me parece que el tema no se puede nes y los que tienen que velar por las normas de seguri-

�- 1

3 DE MAYO DE 1989

dad. Se equivoca quien piense que una gran instalación
como ésta es una instalación acabada el día que se inaugura. Hay que ver el uso que de ella se haga, el cómo se
transforma, etcétera. Son auténticas criaturas que tienen
su vida. En todo caso, sepa que el estadio olímpico ha gastado una cantidad muy sustancial y seguramente contra
la voluntad de los primeros diseñadores para atender la
voluntad de los responsables de los servicios de seguridad
y ha introducido modificaciones muy sensibles, como son
unas rejillas y una serie de aditamentos que no estaban
previstos en los proyectos iniciales y que, sin embargo,
las normas de seguridad han obligado a hacer, lo que ha
tenido un coste muy elevado. Seguramente en el futuro
habrá que hacer otras cosas, si así se acuerda; pero también tengo que decirle que es un sentimiento nacional que
muchas de esas normas se han quedado anticuadas para
el nuevo tipo de tecnologías existentes y que seguramente lo que habría que hacer es cambiar esas normas, no en
sentido de una mayor permisividad, sino de una mayor
actualidad, y eso se está haciendo en Barcelona. Me gustaría volver a comparecer en el momento en que confluyan las modificaciónes que se tengan que hacer del estadio y de las normas que se están preparando.
No son dos capitales. Yo se lo comentaba hoy a mi padre cuando veníamos en el avión, porque me ha dicho:
uTe van a hablar de las dos capitalesn. Ya le he dicho yo
también a mi padre, que es Senador y que está aquí, y les
digo también a ustedes, que también son Senadores, que
yo no digo casi nunca -alguna vez se me escapa por comodidad- lo de «capitales» porque no es correcto. España tiene una capital, que es Madrid y punto. Lo dice la
Constitución y no hay que darle más vueltas; no es deseable que haya otras. Lo que yo quiero decir, lo he dicho muchas veces y lo he tratado de explicar, es que a todos nos
cuesta menos decir capital que empezar a hablar de cabecera, sistema dual, cabeza, sistema de dos cabezas. Qué
feo un sistema de dos cabezas, parece un monstruo de dos
cabezas. No, tampoco es un monstruo; es un sistema que,
mirado desde el satélite, para situarnos en la pura objetividad de la distancia, tiene dos grandes concentraciones
de población, de más de un millón; es un sistema podríamos llamar metropolitano, como se le ha llamado, que tiene dos cabeceras, que son Barcelona y Madrid o Madrid
y Barcelona. Ya estoy apeando el tratamiento de capital;
estoy hablando de aglomeraciones; hay dos grandes aglomeraciones -luego hay más y muy importantes- que
son más imprtantes y que juegan un papel relevante, se
quiera o no, aunque yo creo que se quiere. La prueba es
que ustedes me han invitado a mí y no a otras personas,
y ello es por alguna razón. Esas dos cabeceras tienen sus
exigencias y España no funcionará bien si estas dos cabeceras, aglomeraciones o áreas metropolitanas no funcionan bien. Tómelo en el sentido en que lo estoy diciendo
ahora y entenderá que no se trata de ninguna otra cosa,
sino de algo tan sencillo como de que España funcione
bien porque sus cabeceras funcionan bien. Además, resulta que Madrid es la capital de todas las culturas que forman la cultura española, que son múltiples y variadas en
su riqueza. Hay dos muy significativas: la castellano-leo-

COMISIONES.-NÚM.163
nesa y la catalana-aragonesa. Esas dos tienen dos capitales o cabeceras: una es Madrid y la otra es Barcelona; Barcelona y Madrid. Hay la España del pendón morado y la
España de las cuatro barras. Resulta que tienen unas ciudades que las han representado de algún modo a lo largo
de la historia. El archivo de la Corona de aragón está en
Barcelona y es lógico. Ahí estaba la Casa real de esa confederación. No voy a extenderme más. No son capitales,
pero son una realidad histórica, cultural y sobre todo, urbanística y humana que hay que atender como tales.
Señor Gaminde -no sé si está aquí; en todo caso, se lo
digo a ustedes para que no se queden con una mala impresibn-, la villa olímpica de Munich estuvo muy mal
hace unos años; ahora está muy bien. El señor Gaminde
debe de hacer unos años que no va a Munich, porque las
cosas han cambiado. Efectivamente, se degradó; de ahí
mi oposición a hablar de villas: la villa de la prensa, etcétera. todo eso no es del agrado de una ciudad que ya
está hecha, como es el caso de Barcelona, y lo del Pueblo
Nuevo es un milagro realmente; es encontrar un sitio donde no lo hay; es rehabilitar una cosa que se puede rehacer, pero con gran esfuerzo y con un carácter muy excepcional. Munich hizo lo propio. Fracasó en cuanto a la programación urbanística para después de los Juegos y ahora vuelve a ser un sitio enormemente en alza, muy demandado y un barrio de gran categoría, por decirlo de alguna forma.
En el caso de Barcelona yo le diría al señor Gaminde,
si estuviera, que Nueva Icaria, que es la sociedad que
construirá las viviendas, ha publicado un pequeño anuncio avisando a los ciudadanos que quieran tener información, no derecho a nada, sino información, sobre las viviendas que se van a construir, y se han recibido en una
semana 6.000 cartas para las dos mil y pico viviendas.
Al señor Gaminde díganle que esté tranquilo, que no parece que vaya a haber en barcelona el problema que hubo
en Munich.
Al señor Sala, que goza de toda mi simpatía porque la
tiene y es obvio, sobre su recomendación de pragmatismo tengo que decir que la comparto totalmente. Todo iría
muy bien si todos fuéramos siempre muy pragmáticos,
como él nos ha pedido. Estoy totalmente de acuerdo. Además, le voy a decir otra cosa. Hay que ser pragmático y
tener principio y yo tengo uno, que es que los trapos sucios se lavan en casa y, por tanto, ciertas cosas no me las
oirá decir aquí; en otros sitios sí, pero aquí no.
El señor Valverde me ha hablado de la comisión de seguimiento del COI, o de coordinación, como también le
llaman, y me ha recordado que en mi campaña electoral
alquien dijo que esta Comisión era un hecho «ex novon
que se había inventado para vigilar los enormes errores
que estaba haciendo la ciudad de Barcelona. No los estaba haciendo. Esta comisión de seguimiento ha existido
siempre en todos los Juegos olímpicos y no por los errores, como es lógico, sino porque el COI quiere saber cómo
se está desarrollando todo. Usted sabe que, efectivamente, han venido a trabajar; les hemos presentado este documento, que no se lo voy a dejar porque tengo unas anotaciones en el mismo, pero les voy a enviar uno para que

�3 DE MAYO DE 1989

puedan disponer de él en la Comisión y si luego hicieran
falta más después se los enviaría; de modo que pueden estar informados y venir a Barcelona, cuando vengan (que
sé que vendrán pronto) bien preparados, para poder preguntar las cosas más pertinentes. De todas formas, les diría una cosa también, y es que he estado releyendo las actas de la comparecencia del dfa 16 de marzo de 1988 y ahí
hay mucho, hay casi tanto o más de lo que se dice en este
documento, pero aquí está más al dfa, ello es cierto y, por
tanto, entre una cosa y otra ustedes se irán haciendo cargo de lo que estamos haciendo.
Al señor Bayona he de decirle que tiempo perdido no
ha habido. Lo ha comparado un poco con otras ciudades.
Sobre el tema de los hoteles él no ha entrado, pero he de
decirle una cosa: el debate es lógico. Usted no ha querido
entrar en él y se lo agradezco, porque también eso tiene
una parte de autoridad local, pero hay una parte de esa
cuestión que puede ser de interés general, porque puede
estarse produciendo también en otras ciudades, que es la
siguiente. Hemos tenido unos planes generales determinados, nacidos en determinados años. En Barcelona nació en el afio 1974 y se aprobó definitivamente en el 76,
es decir, en plena crisis de la construcción, de la demanda de viviendas, de la economta y del crecimiento de la
sociedad. Este plan general previó lo que tenia que prever. A pesar de todo hubo una congelación de la vivienda
muy grande. Barcelona, con las ordenanzas anteriores a
ese plan podfa albergar hasta tres millones y medio de habitantes, cifra terrortfica en 90 kilómetros cuadrados, que
ya hacen de ella hoy la ciudad más densa de Europa, junto con París y una de las ocho o diez más densas del mundo. Barcelona hubiera podido llegar a albergar más del
doble de los habitants que tiene con las ordenanzas que
habta antes del plan general. De modo que ese plan general lo que hizo fue rebajar enormemente el número potencial de habitantes de Barcelona. Es un plan restrictivo. Desde el momento en que nació tuvo la enemiga de
una serie de fuerzas que consideraron su debe explicar públicamente que esa congelación era contraria a los intereses de centenares de viudas y pensionistas que tentan
sus honrados ahorros puestos en una determinada propiedad. Ast se dijo entonces, haciendo un poco de demagogia. Sin embargo era necesario porque, si no, Barcelona
se hubiera podido desbocar, no en aquel momento -no
había crecimiento-, pero sí ahora, momento en el que
empieza a haber un crecimiento fuerte.
Es muy difícil que en un plan así no se olvide nada y
que haya sitio para todo. En ese plan se olvidaron tres cosas: las gasolineras, los «parking* y los hoteles. Es decir,
.parking», gasolineras y hoteles se consideró que debían
competir con la vivienda para suelos calificados de vivienda o de oficina. Pero esos suelos calificados de vivienda o
de oficina son enormemente más rentables dedicados a vivienda y a oficinas en esa ciudad, que no es una ciudad
real, que es un centro. Es como si en Madrid cogen ustedes Argüelles, el barrio de Salamanca, la Gran Vta, todo
el Madrid de los Austrias y poco más, y tienen los 90 kilómetros cuadrados de Barcelona. No cojan Vallecas, la
Elipa, Aluche ni nada de todo eso, porque eso ya es allí

COMISIONES.-NÍIM,163
área metropolitana, es otro municipio. El plan general,
en el caso de Barcelona, no había previsto lugar para estos servicios tan necesarios, ni los consideraba equipamiento. Había que modificar el plan para las gasolineras
y hay que modificarlo ahora de alguna forma, marginalmente y con mucho cuidado, para los hoteles, sin perder
suelo útil y edificable. Que quede claro, porque el drama
de hoy de Barcelona es que no se encuentra vivienda.
Comó podríamos nosotros sacrificar suelo edificable para
hacer unos hoteles, que son necesarios, totalmente necesarios en esta ciudad -todo el mundo lo reconoce- y no
perder, sin embargo, aquello que la gente está pidiendo
como muy necesario también, que es el suelo edificable.
Digo esto porque es posible que en esa innovación de
método que se está llevando a cabo con el Plan General
Metropolitano de Barcelona (que veremos que tumbos da
todavfa) podamos llegar a alguna solución interesante
que, además, pueda servir de luz verde, de camino, para
otras modificaciones que se puedan realizar en otras ciudades de España. Por eso lo digo aquí. A mí, de toda esa
polémica, no me ha dolido para nada esa cuestión, que es
un tema muy debatible. Lo que me ha dolido es el tono.
Ha sido un tono inédito. Nunca nadie habta llamado a un
Alcalde de Barcelona las cosas que me han llamado en estos días, gracias a esta cuestión, gracias a meterse en estos líos de querer innovar cosas que son necesarias, pero
difíciles de innovar.
El señor Bayona ha pedido también información sobre
el tema de ordenanzas de los aeropuertos. Ya he dicho
que en junio lo sabremos. Sería ideal que todas estas cosas se hicieran. Si no se hacen, habrá que buscar una solución. En todo caso, está en el espíritu de todos que, si
se pueden obtener en las Olimpiadas, los Juegos Olímpicos irán mejor y, si no, habrá que buscar soluciones alternativas. No hay nada en este mundo que tenga una sola
solución; casi todas las cosas tienen más de una.
Muchas gracias por su atención. Reitero mi invitación.
Como Presidente del COOB voy a invitarles a través del
Presidente del Senado. No sé si esta invitación general
tendrá que solaparse con la especifica. Para el caso de que
tenga que ser una invitación aparte, les invito específicamente a través del Presidente de la Comisión, señor
Barral, para que pronto podamos encontranos en Barcelona y ustedes puedan comprobar en el lugar cómo están
yendo las cosas.
El señor PRESIDENTE: Muchas gracias, señor Maragall.
Quedan escasísimos minutos porque el señor Maravall
tiene que comparecer en otra Comisión. Como esta Presidencia no es partidaria de suprimir el turno de preguntas, si hubiera alguna imprescindible y fuese formulada
lacónicamente y de modo muy puntual, la atendertamos.
Tiene la palabra el señor Fernández i Díaz.
El señor FERNANDEZ 1 DIAZ: Es una pregunta muy
concreta.
El señor Maragall ha dicho que en el año 91 vence el
plazo para, en su caso, tener decidida la construcción de

�- 16 3 DE MAYO DE 1989

___

COMISIONES.-NÚM.
163

de esos 8.000 millones podemos quitar la mitad, que pagará la Comunidad, y quedan 4.000 millones. El coste financiero de adelantar tres o cuatro años la operación es
lo que la Generalitat pedía al Estado hace unos meses,
creo que en diciembre o en enero. Esto es lo que yo modestamente, en la medida en que me fue posible, traté de
hacer llegar al Estado para que éste reconsiderara su posición, que era una posición legítima. Era decir: el Estado va a financiar la «pata»norte del cinturón, que tiene
un coste similar, y lo va a hacer por un convenio verbal
-convenio entre caballeros- con la Generalitat de que
el día en que se tengan que plantear esas «patas»,una la
hará el Estado y otra la Generalitat. De modo que el Estado, en realidad, podía no querer saber nada de esta
«pata»sur, pero quiso saber y en diciembre admitió que,
puesto que esto representaba para la Generalitat un sacrificio que no estaba previsto, teniendo en cuenta que el
aeropuerto es instalación del Estado y que la última parte de esa «pata»,la que va desde el propio cinturón del
«Grao»,no desde la Diagonal, hasta el aeropuerto, que es
El señor PRESIDENTE DEL COMITE ORGANIZADOR una parte menor, podía ser considerado acceso a una insDE LOS JUEGOS OLIMPICOS DE BARCELONA-92 (Ma- talación estatal, tanto conceptualmente como desde el
raga11 Mira): Podría decirle que seguramente usted cono- punto de vista del monto económico, si así se demostrace el tema tan bien como yo, pero encantado de res- ba, el tema era abordable por el Estado. El Estado hizo
ponderle.
un primer análisis de la cuestión, del que pareció deduNo es el COOB, sino el Ayuntamiento en este caso. Ya cirse que el coste de este sector era de unos 4.000 6 5.000
he hecho la distinción de lo que es la obra paraolímpica millones, y el Estado mostró al Alcalde que les habla su
y lo que es la operación juego. En todo caso, el Ayunta- buena predisposición a estudiar la cuestión, aun sabienmiento lo que está tratando de hacer, con ayuda del do que, en principio, la respuesta iba a ser: no, no nos
COOB, es intentar determinar en un plazo adecuado el toca; era la lógica. Ocurrió que la posición de la Generacoste y las características de la obra a decidir, para que litat varió y en el momento que formuló -digamosofinadie pueda decir que se decide que no porque no está cialmente su petición, no lo hizo por 4.000 millones, sino
ese estudio. De modo que estamos recopilando y acumu- por 8.000 millones, por razones que la Generalitat me ha
lando los datos que hacen falta. ¿Qué datos? Más que da- comunicado, y todas son explicables. Resulta que el FEtos, proyectos.
DER paga lo que está en un territorio, pero no en todo,
En el caso de la «pata» sur (nadie habla de la «pata» porque lo que es término municipal está fuera del FEnorte, que también está pendiente de hacer y que tam- DER. Barcelona figura que es rica y no tiene FEDER. Por
bién tiene sus problemas, a los que no me voy a referir eso, la parte que tiene que hacer la Generalitat no va a
porque no me han preguntado por ella), que es la que par- estar cubierta totalmente. Además, el bucle que habían
te desde la Diagonal, Campo del Barca y va hasta el ae- imaginado encima de la autovía de Castelldefels no iba a
ropuerto, para hacer una defensa de la necesidad de ha- ser A sino B, que es mucho más complicado y más caro.
cerla, nada más le,diré que ahora, el primer cinturón, que
En fin, el caso es que la petición se dobló y el frágil seya existe, se obtura aproximadamente cada tarde, como micompromiso existente no ha llegado a ver la luz; pero
mínimo. Por éste es por el que accede a la zona del cam- no se preocupe, señor Fernández i Díaz, en cuanto al capo del Barcelona toda la gente que viene del aeropuerto, lendario, porque lo que sí vi6 la luz fue un acuerdo entre
a no ser que se quiera complicar la vida en unas rutas el Conseller de la Generalitat y el Alcalde de Barcelona,
realmente complicadas. Ese cinturón, que iría más arri- en la Comisión técnica existente al efecto, en virtud del
ba del Campo del uBarca» hasta el aeropuerto, cuesta, se- cual lo que sí iba a hacer la Generalitat era ganar tiemgún la información que tengo, 16.000 millones, y la Ge- po, redactando el proyecto, y así se está haciendo. Por tanneralitat lo tiene programado en su presupuesto pluria- to, en cuanto al calendario, de momento, no estamos pernual de inversiones en carreteras para este tipo de obras diendo el tiempo, aunque ya no sé cuánto nos queda. Se
para el año 93, en cuatro anualidades. Se trataba de tras- está redactando un proyecto definitivo, sobre la base de
ladar ese paquete de cuatro anualidades, de 16.000 millo- un proyecto antiguo de la Corporación Metropolitana, innes, del período 1993/96al período 1989/92,y de calcular corporándole los aditamentos y observaciones que la Geexactamente qué coste financiero tenía ese traslado. neralitat tenga a bien añadirle. De modo que, por lo que
Como son 16.000 millones y los tipos de interés son los respecta al cinturón, nosotros sabremos pronto - e n todo
que son, el coste son 8.000 millones. Como este proyecto caso tendrá que ser antes de junio- cuál es el proyecto,
está incluido en los programas FEDER y parece enorme- cuál es su coste, si la Generalitat está dispuesta a finanmente probable que sea aceptado con tal denominación, ciar lo que le corresponda y si el Estado quiere o no filas comúnmente llamadas «patas» del cinturón y el Metro. Ha dicho que, en todo caso, para junio de este año estará en condiciones el COOB de presentar los correspondientes proyectos para que las administraciones públicas
puedan tomar la decisión y nunca se pueda invocar que
el proyecto anda retrasado. Creo que, más o menos, el señor Alcalde ha dicho que podrán decir sí o no y dependerá, en todo caso, de la voluntad política de las administraciones afectadas. Quisiera, si es posible, que el señor
Alcalde concretara esta respuesta. Al decir que depende
de que quieran, es evidente que esa voluntad política estará unida al costo de esas obras y, en su caso, también
me gustaría que me dijera en qué costo evalúa la construcción, sobre todo de la segunda «pata»,la «pata»sur
del cinturón, así como la prolongación de las líneas del
Metro, y qué administraciones son las que presentan esas
reticencias a la construcción, que considera imprescindible para dotar de una adecuada estructura a la ciudad
con ocasión de la celebración de los Juegos.

�- 17 3 DE MAYO DE 1989

nanciar la parte que se le demande, que puede ser la que
se le pidió en principio o una parte superior. Esta es la
situación.
Por lo que se refiere al Metro, lo que está haciendo el
Alcalde de Barcelona -y ya lo ha hecho- es llamar a las
empresas más importantes del mundo que utilizan la Única tecnología que nuestros técnicos, después de dos años
de estudiar la cuestibn -repito, dos años-, han decidido
que es la más conveniente para ese tipo de obra, que es
una obra muy especial. Se trata de llevar gente de la base
de Montjuich, de la Plaza de España o del Paralelo, es decir, de la ciudad, a lo altade una montaña que tiene ciento y pico metros, con una pendiente que está en torno al
4 por ciento. No todos los medios de transporte hacen bien
este servicio. Los autobuses pueden hacerlo, y el Alcalde
también se ha cubierto estudiando primero si esto se podía arreglar con autobuses. Les voy a decir una cosa. En
un primer estudio - q u e no es un estudio definitivo y, por
tanto, me puedo equivocar- bien hecho sobre lo que puede ser el acceso a Montjuich en un día punta de los Juegos, o después de los Juegos, un día en que haya un partido de fútbol en el estadio y un partido de basket en el
Palacio o en el campo de befsbol, o una afluencia extraordinaria, porque hay una exposición importante en el Museo de Arte de Cataluña, se ha calculado que acudirían
unas 100.000 personas. Un tercio irían a pie - é s t a es una
hipótesis de trabaj-,
subirían por las escaleras mecánicas los dieciséis pisos a que equivale la altura que hay desde la Plaza de España hasta Montjuich; vamos a imaginar que un tercio de esas 100.000 personas, o sea, 30.000,
deciden subir a pie; gente joven, padres que llevan a su
hijo de la mano, etcétera. Además, se ofrecen unas escaleras mecánicas para subir, por lo que tampoco es una
cosa que no se pueda plantear una persona normal y
corriente. Otro tercio está formado por la organización;
son atletas, invitados, árbitros, etcétera, y, por tanto, Ilegan con coches de la Organización de los Juegos, durante
los Juegos; un dfa cualquiera que no sea de Juegos Olímpicos ya veríamos cómo iba ese tercio. Queda un último
tercio que, si tiene que ir todo en autobús, supondrían 320
autobuses, de los cuales 150 son autobuses articulados
Mercedes, dobles, y tienen que hacer dos circuitos: uno interior al anillo olímpico, que para delante del estadio y
sube hasta el Castillo para ir recogiendo gente que está
en los aparcamientos y llegan hasta el estadio y, otro, mucho mayor, tangente a éste, que para también delante del
estadio pero, en vez de subir a los aparkingu del Castillo
de Montjuich, los más altos, van hasta la Estación de
Sans, Plaza de España, Ronda de San Antonio, Paralelo,
etcétera,
Ustedes pueden imaginar lo que son 300 autobuses dando vueltas, sin parar, en torno al estadio, y ustedes pueden imaginar lo que supone que estos autobuses tengan
que parar o aparcar. Vuelvo a decir que no hay nada que
sea imprescindible y que no tenga solución o alternativa,
pero yo, con toda seriedad, no puedo descartar como necesaria la alternativa de otro medio de transporte. Eso fue
lo que me llevó a forzar al máximo la solución del acceso

COMISIONES.-NÚM. 163

por un sistema alternativo. Para este acceso por sistema
alternativo, que era muy complicado hace unos años, la
historia, como siempre, nos ha ido dando soluciones; concretamente una que yo he podido experimentar, visualmente al menos, es la existencia de un nuevo tipo de Metro que salva desniveles del 4 por ciento, no el Metro convencional, pero sí ese nuevo tipo de Metro que existe en
Lille desde hace ya seis años, que existe en Toronto -y
lo he visto con motivo de los Juegos de Calgary-, existe
en Vancouver -he estado en él-, existe en Londres -he
estado en él-, existe en Birmingham con otra tecnología,
y va a existir en muchos países del mundo que se están
equipando con él. Es un Metro ligero, más pequeño, que
traslada sólo 9.000 pasajeroshora o 18.000 si se dobla el
número de vagones de dos a cuatro, cosa que sería factible en nuestro caso, y que parece muy adaptado (lo digo
sin ningún conocimiento especial, para ver si les convenzo a ustedes) a lo que es la especial dificultad que plantea el acceso a Montjuich, que es un acceso difícil, en momentos punta de gran intensidad, pero luego con momentos valle muy largo durante la semana, de poca intensidad. Por tanto requeriría poco coste de mantenimiento,
gran versatilidad y posibilidad de reducir los cuatro vagones a dos, sin que esto represente una gran alteración
de la marcha de la compañía. Eso es lo que ofrece ese tipo
de tecnología.
Pues bien, las cuatro compañías más importantes del
mundo en esa tecnología se han presentado en Barcelona, a nuestro requerimiento. De acuerdo con las conclusiones de una reunión, en la que estaba presente el Subdirector General de Transportes de la Generalitat y el Director de Ferrocarriles de Cataluña, se convocó un concurso retribuido de estudios, de anteproyectos, para que
esas cuatro compañfas, sin mayor coste por su parte, pudieran hacer una oferta sobre la base de un conocimiento
real de ese acceso y de sus posibilidades de realización.
Análisis de subsuelo, por tanto, de las dificultades reales
que la obra va a comportar; análisis financiero, qué posibilidades tienen esas compañías de aportar además financiación debajo del brazo -por decirlo así-, para ayudar a salvar los problemas financieros que pueda haber,
etcétera. Señor Fernández Dtaz estamos en condiciones
de decirle que en junio sabremos exactamente si esto es
o no factible, a qué precio, con qué tecnología, con qué
modalidad concreta, en qué pedazo del recorrido en trinchera y cuándo en subterráneo, con cuántos vagones, con
cuánto personal, con qué gasto de mantenimiento, con
qué plazos va a haber análisis de subsuelo. Todo esto se
lo podremos decir en junio y quizá no valga la pena, porque sea demasiado caro, porque no se pueda hacer, porque no esté en plazo y porque la tecnología no sirva. Con
esos estudios en la mano, dos empresas se han descartado, una española, del tren monoviga, que no tenía todas
las garantías precisas, y Siemens-AEG, que está probando prototipos, pero que no tiene una línea regular, ni la
tendrá hasta dentro de unos meses en Berlín: no tiene esa
experiencia que sí tienen la francesa, la canadiense y la

�- 18 -

3 DE MAYO DE 1989

japonesa Mitsubishi. Esas tres compañías son las que nos
van a decir en junio qué piden, qué ofrecen, en qué plazos, a qué costes, y entonces podremos decidir. El Alcalde de Barcelona quiere garantizar que podamos decidir
en conciencia y estudiar lo que es mejor hacer. Esa es la
situación.
El señor PRESIDENTE: Damos las gracias al señor Ma-

COMISIONES.-NÚM.163

ragall, Alcalde de Barcelona y Presidente del COOB por
sus abundantes y francas respuestas.
Antes de levantar la sesión, pregunto a los señores portavoces, jse pueden dar por aprobadas las actas de la sesión anterior? (Asentimiento.) Quedan aprobadas.
Se levanta la sesión.

Eran las dieciocho horas y quince minutos.

�lmprimc RIVADEN'EYRA,'S.A .

~

MADRID

Cuesta d e San Vicentc. 28 y 36
Teléfono 247-23-00.-28008 Madrid

-

Depóslto legal: M. 12.580 1961

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17165">
                <text>4099</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17166">
                <text>Comissió d'Educació, Universitats, Investigació i Cultura / Intervenció al Senat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17167">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17168">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17169">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17170">
                <text>Estat de la preparació dels Jocs al maig del 1989.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17171">
                <text>Cortes Generales, Senat, Madrid</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17173">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17174">
                <text>Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23401">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23402">
                <text>Infraestructures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23403">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23404">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23405">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23406">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40806">
                <text>1989-05-03</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43430">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17175">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1194" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1122">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1194/19890503d_00339_LD.pdf</src>
        <authentication>7c4beefff201423128279611def1565e</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42740">
                    <text>•

INTERVENCióN DEL EXCMO. SR. PASQUAL MARAGALL EN EL SENADO

Comisión
de Autonomías y Organización
y Administración Territorial
1

3 de mayo de 1989

�-2-

El señor PRESIDENTE: Reanudamos la sesión.
Tenemos

entre nosotros al señor Alcalde de

lleva ya varias horas en la Casa.
prometer

Barcelona,

que

Por tanto, creo que le podemos

que seremos breves para que pueda al menos llevarse

un

agradable recuerdo de los Senadores por su cortesía,

y porque no

le

que para el

hagan sufrir demasiado a lo largo de esta tarde,

señor
otra

Alcalde de Barcelona ha empezado con una comparecencia
Comisión

del

particular,

sobre

Olímpicos,

que

Senado,

en

la

Comisión

de

Educación

todos los temas relacionados con
me

imagino

habrán

sido

la

los

estrella

en
en

Juegos
de

la

comparecencia .

Aquí el tema es menos deportivo.

El Senador Pujana dice que

también hay su aquel de tensión emotiva, pero lo que nos congrega
es

el trabajo que ha emprendido la Comisión de analizar todo

terna

ligado

a las relaciones interadministrativas en su

espectro,

que

entidades

locales

hasta

las

puedan

amplio

va desde la cooperación y la colaboración de
con las comunidades Autónomas

diversas comisiones

de

y

cooperación,

el

el

las

Estado,

etcétera,

que

existir entre el Estado y comunidades autónomas de cara a

los múltiples problemas que se plantean tanto en la

conformación

de la voluntad nacional dentro de nuestro país, como respecto del
exterior. Todo ese amplio espectro de problemática es el que está
la

Comisión

comparecientes ,

intentando
en

abordar

particular

en

y

la

este

aportación
caso

del

de
Alcalde

Barcelona, para nosotros será muy ilustrativa y enriquecedora.

los
de

�-3-

Desde
ha

esa perspectiva agradecemos la buena disposición

demostrado

que

al estar con nosotros y les concedo la palabra

a

don Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona.

El

señor

gracias

por

Senadores
hasta

ALCALDE

DE

BARCELONA

su amabilidad,

que están,

(Maragall

señor Presidente;

por su presencia.

Mira) :
y

a

de

actualidad

Barcelona

en una cuestión tan en el

política

como

es

el

todos

los

Quiero decirles también

qué punto me ilusiona poderles manifestar la

Alcalde

Muchas

tema

opinión
centro

del

de

la

de

las

relaciones

de

estas

cuestiones

interadministrativas o interinstitucionales.

Los

que

consideramos
centro

de

pública.
los

estamos
que

ha sido

atención,
En

en la brega diaria

un tema que siempre ha estado

pero no siempre lo está

ante

la

en

opinión

este caso parece que hay una atención muy grande

problemas de gobernabilidad en cada nivel de gobierno y,

particular

el

también,

en los problemas de relaciones

entre

a
en
los

diversos niveles de gobierno.

Tengo
estudiando

entendido ,

por

otra

que

el

Senado

en su Comisión de Reglamento una posible reforma

mismo. De modo que esto les afecta
que

parte,

está
del

también a ustedes y me agrada

sea así porque nos sitúa a todos en una misma disposición de

ánimo para enfocar los problemas con espíritu de revisión,

si es

�-4-

que

hace falta,

y de innovación,

que también creo que sí

hace

falta. Eso va a permitir que nos entendamos bien, si no en cuanto
a

las conclusiones,

sí en cuanto a la importancia de los

temas

que están en juego.

Esperamos
Barcelona

y

mucho desde el Ayuntamiento de
creo que desde toda Catalunya,

Barcelona,

desde

de los trabajos

esta Comisión de Reglamento que creo que se va a reunir de

de

nuevo

a partir del dia 16 de mayo, según me dicen.

Para decirles las cosas en síntesis -luego entraremos en más
detalles-,
haciendo

tengo
tareas

administración

la impresión de que todos creemos que
históricas,

cada uno en nuestro

estamos

ámbito,

cada

en el suyo y cada institución, el Senado también,

en el suyo.

Tengo
obtienen

también
de

colectivo
han

de

los

la

impresión de

otros ámbitos o

pocas

que

niveles.

gratitudes

Ustedes

tienen

alcaldes muy convencidos del papel importante

tenido los ayuntamientos en estos años de creación

consolidación
autonomías .

del

sistema

democrático

y

del

Estado

y

se
un
que

luego
de

las

Seguramente tendríamos que decir que los presidentes

autonómicos y sus gobiernos respectivos, incluso sus Parlamentos,
están

muy convencidos

de que les ha tocado a ellos llevar quizá

la parte más apasionante, pero también

más difícil, más exigente

�-5-

de

todas ellas y de que no lo comprenden así seguramente,

juicio,

los demás ámbitos.

a

su

No hablemos de la impresión que debe

tener el Presidente del Gobierno español, el Consejo de Ministros
y

los parlamentarios que apoyan o critican las tareas

Gobierno

está

haciendo.

que

Nos da la impresión de estar

este

haciendo

algo que no se hacía en España seriamente desde 1812, resolviendo
los grandes problemas de la gobernación de este país.

Repito,
históricas

todos tenemos la impresión de estar haciendo tareas
en

nuestro

ámbito

obtienen de los demas niveles.
cierta

acritud

espíritu

a veces,

de lamentación,

y de

que

pocas

gratitudes

Quizá eso es lo que carga de

de un cierto

desconsuelo,

un

se
una

cierto

el lenguaje entre los diversos niveles

de administración.

Debo
sistema

pedir
que

político

y

que las relaciones

las conforma a todas,

interadministrativas
es

decir,

nuestro

el conjunto de relaciones que en él se

adelanto mucho sobre lo que quiero decir-,

y

el

sistema

producen

-y

tengan un desbloqueo,

que creo que tiene que empezar por arriba para serenar por abajo.
Me da la impresión de que hay un cierto bloqueo en las relaciones
interinstitucionales
desaparece

va

entre

los

niveles

más

altos

y

a permitir que las relaciones entre los

medios-altos y los más bajos sean de mayor serenidad.

que

si

niveles

�-6-

Tengo que recordar aquí,

porque es una obligación de credo,

de convicción, lo que el Partido al que pertenezco en su Congreso
del

año

pasado

opinión más,
país

pueda

llamar

aprobó -y tengo que

aportarlo

aquí

como

una

tan legitima como cualquier otra- sobre lo que este
llegar a ser,

"federalista",

en una ponencia que alguien

que se centraba

llegó

en los siguientes

a

cinco

puntos.

Primero,
materia

de

la

autonomía

régimen local;

comunidades

autónomas

de

de

las

es decir,
su

comunidades

establecimiento
importante,
local.

con

Aquí

ven

autónomas
del

de

autónomas

el reconocimiento

autonomía

establecimiento del régimen local;
las

comunidades

en

en

a

las

materia

de

es decir, el reconocimiento a
su

régimen local,

autonomía

en

cuestión

ésta

materia

de

enormemente

respecto para la autonomía propia de ese ámbito
ustedes que hay una manifestación

rotunda

de

apoderamiento de las autonomías en materia de régimen local, pero
al mismo tiempo hay una afirmación de que este tema, que se tiene
que

regular

hacerse

con

autónomarnente
el

desde

las

comunidades,

más exquisito respeto de

la

tiene

propia

que

autonomía

local. Por tanto, es un tema de gran profundidad, pero no cerrado
en si mismo, sino de consecuencias enormemente

Les voy a poner un ejemplo -y también
que

es

encuentra

una

falta de respeto por la

discutibles.

adelanto mucho- de lo

autonomía

local,

en un texto (realmente creo que se hace de

una

que

se

forma

�-7-

involuntaria,

siempre

formulaciones

que

mejores,

pero

en

se

llega en las leyes a compromisos y

son las posibles en ese momento
todo

caso ésta no fue muy

disposición adicional quinta,

y

no

otras

afortunada)

no lo recuerdo bien,

a

como

de la Ley de

Bases de Régimen Local. Se refiere esta disposición a un artículo
anterior

de

comunidad

autónoma

autonomía

que

ámbito

la

local,

determinado

de

propia Ley qué establece
cree

comarcas,

que

que

hacerlo

que

una

de

esa

regulación

del

en uso y ejercicio

le estamos reconociendo para
tendrá

para

de

la

forma

municipios de las mismas lo

que

un

acepten,

número

según

el

número y porcentaje de habitantes.

Dice la disposición adicional que
caso

cito como ejemplo en este

que esa cautela no valdrá en Cataluña debido a la

tradición

comarcalista

deja de ser una ironía.

de esta comunidad autónoma,

especial

lo cual

Dejando aparte la especial tradición, lo

que está diciendo la disposición adicional es que en toda
para

no

España

hacer una comarca hay que preguntar a sus municipios y

que

según lo que digan se hace o no se hace y según cuántos lo digan.
Esa cautela en Cataluña no vale.

En Cataluña se estará

establezca el Parlamento autonómico,
la

posibilidad

de existencia

a lo que

en caso de duda respecto de

o no de esa

comarca.

No

voy

a

insistir más sobre este punto para dar unos ejemplos de la enorme
complejidad

que puede llegar a tener el cumplimiento

simultáneo

de estos dos requisitos: autonomía de la comunidad y autonomía de

�-8-

los ayuntamientos.
El

segundo principio se defendió en el Congreso del Partido

Socialista
las

Obrero Español del año 1988 fue la

autonomías

participación

en la elaboración de las grandes

políticas

de
del

país, lo cual es un hecho totalmente nuevo en nuestro Estado, que
es precisamente un Estado de las autonomías, para las que se pide
el

derecho

no sólo

a gobernar en aquello sobre lo cual

tienen

competencia, sino derecho a participar en aquello que no es de su
competencia más que en tanto son Estado,
forma

relevante.

y de

una

En el Congreso del Partido Socialista se

que el Estado sea capaz
que

como lo son,

forma- mecanismos

pide

de crear -no digo cómo, ni cuándo, ni en
de participación de las autonomías en

elaboración de las grandes políticas,

la

las que sean, por ejemplo,

la política de integración en Europa o la política económica o la
de la de ordenación territorial.
de

Si no recuerdo mal, en el curso

esos debates -no se hasta qué punto eso quedó recogido en

propia

texto de las conclusiones- se citaban corno

conferencias
sugería
temas

sectoriales

de presidentes o de

consejeros

el caso de la República Federal Alemana,
de

convocar

la

conferencia

presidentes

de
de

informarles
distintos

integración en

los

presidentes

"lánder''

cuáles

procesos

involucrando

de

Europa,

su

iban a ser

por

las

al

y

se

consultar
y

las
se

donde para los

ejemplo,

para

opinión

ejemplo,

el

mismo

repercusiones

en los cuales el Estado corno tal

se

podía
a

los
tiempo

de

los

estaba

a nivel europeo y cómo esto podía repercutir en una

�-9-

modificación

o

alteración para bien o para mal de sus

propias

competencias.
En segundo lugar ,

como fórmula de participación,

aparte de

otras competencias, el Senado, como Cámara territorial. De ahí la
importancia que en ese marco

adquiere el trabajo de la

Comisión

de revisión o formulación del Reglamento del Senado.

El
fiscal.

tercer

punto

Ustedes

de esas conclusiones fue

neto

y

pero en todo caso manifestando una voluntad

real de descentralización,
entendiendo

deseada

federalismo

saben que de una forma un tanto convencional

por tanto revisable,

25-25,

el

por

distribución

se concretaba en el triángulo de

50-

tal un trío que indique cual sería

una

del gasto público neto -insisto en

lo

de

de transferencias internas- de los diversos niveles

de

la

otros

de

Administración

pública

en España por comparación con

Europa y corno más próximo a lo que creernos que el ciudadano desea
en estos momentos como sistema político. Luego hablaré un momento
de este triángulo y de lo que esto significa, porque mi intención
es ir un poquitín más allá de los famosos porcentajes,
porcentaje es un dato corno muy bruto,

ya que un

es un solo dato -es lo que

decimos un "escalar"- . Esto sería un vector de tres elementos, si
me

permiten,

situación.

que

expresa con algo más de riqueza lo que es

Una situación de mayor descentralización en

con la que estarnos viviendo.

la

relación

�-10-

No se si en este momento o más adelante, pero yo les querría
ilustrar

sobre

exposición,
comparar

en qué punto estamos;

o

luego

en todo caso en

quizá más adelante de
las

preguntas,

mi

podremos

entre la situación actual y la que se postula en

estas

conclusiones.

La
hacer

cuarta

conclusión es poner abajo todo lo que

a ese nivel sin "diseconomías".

principio
nivel

de

más

Es decir,

se

pueda

partiendo

que sólo está justificado todo lo que esta

bajo

y que hay que justificar lo

que

no

del

en

lo

el

esta;

aquello que se eleva más arriba de lo autonómico hacia lo estatal
hay

que

justificarlo

y

no al revés.

Nadie

tendría

en

este

esquema, que me parece a mí más democrático y avanzado que otros,
que

justificar

una descentralización y sí en cambio

centralizaciones

que

argumentos

la centralización y muy sólidos en

para

se

produjeran,

sin

miedo,

todas

las

porque

hay

el

terreno

económico. Se ha abusado de ellos, es evidente, pero en todo caso
hay

argumentos

alguno

muy

establezcamos

democrático,

sólidos para ello.

De modo que

sin

lo que parece ser un principio en

si se actúa con seriedad:

miedo
sí

más

poner abajo todo lo

que

pueda hacerse abajo y no arriba.

Quinto,
acuerdo
se

haya

modelar

la administración periférica del Estado de

con la ordenación territorial que la comunidad
creado para ella misma.

Por ejemplo,

en

el

autónoma
caso

de

�-11-

Catalunya,
de

en

el que se está hablando de un proceso de creación

regiones,

aunque

debemos

cambiar el nombre

porque

el

de

regiones puede llevar seguramente a confusión en ámbitos mayores.
Hay una tradición muy antigua de llamarlas vaguerías,

pero

esto

parece también un poco anticuado. Vamos a dejarlo en regiones. Si
me perdonan,

les diré que regiones ahí quiere decir una cosa muy

parecida a provincias que otra cosa,
la

provincias de la comunidad,

cual nosotros consideramos que es una nacionalidad,

al igual

que la Constitución.

Esa

nacionalidad tiene determinadas demarcaciones

que no son exactamente las provincias,
históricas,
semejante.

sino
En

otras,

para distinguirlo de

aunque tienen un tamaño

las

relativamente

este momento tenemos en Cataluña una comisión

delimitación que ha hecho una primera propuesta,
de

internas

cuatro a cinco,

de

por lo que pasa

siguiendo con una línea de pensamiento,

que

esta muy arraigada entre nosotros, de la existencia, dentro de lo
que es provincia de Barcelona -por decirlo de alguna
dos

provincias

metropolitana

o
o

dos

regiones:

una,

que

región

primera,

como

se

forma-,

sería
llamó

la

de

región

durante

la

República, que la estableció en el año 1936, y otra más interior,
que sería la región de Manresa.
cuatro,

Serían

cinco regiones en vez de

que luego pueden ser seis o siete.

Puede que el Pirineo

diga que quiere una, como lo van a hacer con toda seguridad, o el
Ebro

puede

decir que quiere una,

como ya lo

ha

hecho.

Estas

�-12-

cinco,

sies

o

siete

regiones

-!lamérnoslas

regiones

por

no

llamarlas provincias- las va a aprobar en su día el Parlamento de
Cataluña en uso de su autoridad,
conclusión
aceptar

quinta

el

tipo

es

y lo que se está pidiendo en la

que el Estado tenga

la

de demarcación territorial

sensibilidad
que

autónoma se de a sí misma como más legítima y,
un

esfuerzo

para

adaptar su administración

la

de

comunidad

por tanto,
periférica

hacer
a

esa

realidad -cinco, seis o siete, da lo mismo.

Esto nos parecía a nosotros que era una manera de avanzar en
el entramado de las relaciones interinstitucionales de este país,
siempre bajo el principio, que se citó también en esa ocasión, de
lo que los alemanes llaman el principio de confianza federal.

No

hay

que

desconfianza,
ahora,

partir

necesariamente

en el de la confianza.

de

la

estamos

Yo no soy un científico político,
pero en todo caso creo, en

marco de las experiencias que me ha dado el ejercicio

cargo,

de

mi

que el principio de la confianza interadministrativa,

si

ustedes
la

principio

sino que justamente, en el momento en que

no es mí carrera la ciencia política,
el

del

quieren,

relatividad

adjetivaciones
competencias
taxativo.

tiene mucho sentido cuando uno se da cuenta de
y la fragilidad de las rotundas

que

utilizan

exclusivas,

en

la Constitución y
la

mejor

y
los

tradición

contundentes
Estatutos:
del

Derecho

�-13-

exclusivas no hay ninguna y lo digo

Competencias
desde

el

punto

de vista del Derecho político,

sino

ahora

no

desde

el

hombre de la calle o desde el alcalde.

Exclusivas no hay ninguna

importante,

quizá;

Recientes

casi

ninguna:

defensa,

diplomacia,

están los viajes de diversos presidentes autonómicos e

incluso de alcaldes para efectuar acciones de promoción fuera
nuestro

aún.

país ,

cooperación,

que

yo voy a defender aquí,

de una colaboración,

en el marco de

de un principio de

de
una

confianza

que no se aplica suficientemente.

De modo que si las cosas son así y las grandes
son

compartidas,

denominación

competencias

sin que ello implique que haya que cambiar

que utiliza la Constitución,

la

que tiene rigor y que

tiene

su razón de ser -si el sentido común y el pragmatismo

nos

dicen

que detrás de la palabra exclusividad no hay que leer

una

tajante exclusión absoluta de cualquier otro nivel del
de
que

colaborar en lo que son competencias,
otras,

instaurar

unas más

un

clima,

discutir

prioritarias

será bueno que empecemos a pensar que lo mejor
clima de confianza general

o

que

para

se puedan discutir los

Y ya, en base a

detalles que

haya

instrumentar un proceso como el que aquí se

proponiendo u otro semejante.

será

interadministrativa

entre los diversos niveles de la administración.
ese

Gobierno-

que
está

�-14-

He

estado en Alemania y he visto a Johanes Rau,

que es

Presidente del "Land" de Renania y norte de Westfalia,
creado

por los norteamericanos en 1945 con la misma,

el

un "Land"
ya con

la

misma tradición que Baviera o Baden-Württemberg, muy potente, con
ciudades como Colonia,
una

Bonn,

Düsseldorf, Dortmund, München, con

cierta crisis pero con una gran pujanza.

este "Land",

que luego fue candidato,

El

además,

presidente

de

a la presidencia

del Gobierno alemán, aunque no ganó, me decía que se tenía que ir
porque
era

iba al Senado.

al

Bundestag

Bundesrat .

Me

Tengo que confesarles que no recuerdo

o el Bundesrat.

Supongamos que fuera

decía que tenía que ir al Senado,

pero

en
no

si
el
como

estoy yo hoy aquí, de manera testimonial. No, es que él tiene una
regular participación en las tareas del Senado. Se me ocurrió que
si

en España nuestros "Rau" tuvieran en su agenda esa obligación

y ese derecho, todo iría un poco mejor, porque ello querría decir
que muchas cosas que se abordan por la vía de la
o
en

excepcionalidad

la sensibilidad momentánea en determinadas personas que
el

ejercicio

sensibilidad,
obligación,
Entonces
tienen
ellas

sino

por

esta

especial

con la rutina normal de la existencia de esa

que sería también un derecho y un placer para todos.

bajarían
que

del Gobierno no se harían

están

de grado muchas

visceralidades,

que

expresar con carácter excepcional adquieren

si

también

mismas un carácter más excepcional del que deben según

propio autor.

se

su

�-15-

El
al

Estado debe tener en cuenta su nueva realidad en

funcionamiento

Presidente

de

de

sus

instituciones.

Por

una autonomía es el representante

cuanto

ejemplo,

el

ordinario

del

Estado en su territorio. El protocolo quiere que esté por delante
del

Ministro

representa

cuando

no

al

éste

Gobierno

va

a

la

Comunidad,

sino al Estado,

porque

a no

ser

aquel
que

Ministro llegue con una delegación específica del Presidente

el
del

Gobierno como representante o que el Presidente del Gobierno esté
presente.

¿Eso

qué

quiere decir mucho.

quiere decir?

Eso no quiere decir

nada

Quiere decir que el Estado está presente

y
en

cada comunidad autónoma a través del presidente de esa comunidad,
que

es el representante del Estado.

¿Por qué no se echa mano de

esa realidad y por qué no se trata de extraer de ella las enormes
posibilidades que tiene?

Eso ocurre dentro de España y quizá incluso fuera,
podido

comprobar

importante,

en

los viajes que

coherencia.

excesos

que

comunidades

he

he

mencionado.

Lo

en el caso de los viajes, no es tanto el limitarlos,

que es como poner puertas al campo,
de

antes

como

Yo

como, en todo caso, dotarlos

también soy muy refractario

podemos cometer todos,
autónomas,

llevados

alcaldes y

a

determinados

presidentes

por nuestro celo de

de

promoción

económica y cultural de estas ciudades y territorios. Son errores
que

podemos

coordinar,

cometer si no coordinamos bien con

quien

hay

que

con las embajadas, con aquellos que están obligados a

�3 DE MAYO

DE

16COMISIONES.-NÚM .

1989

las comunmente llamadas &lt;&lt;pataS &gt;&gt; del cinturón y el Metro. Ha dicho que, en todo caso, para JUnio de este año estará en condiciones el COOB de presentar los correspondientes proyectos para que las administraciones públicas
puedan tomar la decisión v nunca se pueda invocar que
el provecto anda retrasado. Creo que. más o menos . el señor Alcalde ha dicho que podrán decir si o no y dependerá, en todo caso, de la voluntad política de las administraciones afectadas. Quisiera. si es posible. que el señor
Alca lde concretara esta respuesta. Al decir que depende
de que quieran. es evidente que esa voluntad política estará unida al costo de esas obras v, en su caso, tambien
me gustana que me dijera en qué costo evalua la construccion. sobre todo de la segunda "pata», la «pata&gt;&gt; sur
del cinturon. as1 como la prolongación de las líneas del
Metro, v que administraciones son las que presentan esas
reticencias a la construcción , que considera imprescindible para dotar de una adecuada estructura a la ciudad
con ocasión de la celebración de los Juegos.
El señor PRESIDENTE DEL COMITE ORGANIZADOR
DE LOS JUEGOS OLIMPICOS DE BARCELONA-92 (Maragall Mira): Podna decirle que seguramente usted conoce el tema tan bien como yo, pero encantado de responderle.
No es el COOB , sino el Ayuntamiento en este caso. Ya
he hecho la distinción de lo que es la obra paraolimp1ca
y lo que es la operación ¡uego. En todo caso, el Avuntamiento lo que esta tratando de hacer. con avuda del
COOB, es intentar determinar en un plazo adecuado el
coste y las caractensticas de la obra a decidir, para que
nadie pueda decir que se decide que no porque no esta
ese estudio. De modo que estamos recopilando y acumulando los datos que hacen falta. ¿Que datos? Más que datos. provectos.
En el caso de la "Pata» sur !nadie habla de la «pata &gt;&gt;
norte, que también esta pendiente de hacer y que también tiene sus problemas , a los que no me vov a referir
porque no me han preguntado por ella) . que es la que parte desde la Diagonal. Campo del Bar¡:;a y va hasta el aeropuerto, para hacer una defensa de la necesidad de hacerla, nada mas le diré que ahora. el primer cinturon. que
ya existe. se obtura aproximadamente cada tarde . como
mmimo. Por este es por el que accede a la zona del campo del Barcelona tuda la gente que viene del aeropuerto.
a no ser que se quiera complicar la vida en unas rutas
realmente complicadas. Ese cinturón. que ina mas arriba del Campo del " Barc:;a ,, hasta el aeropuerto. cuesta. según la informacion que tengo . 16.000 millones. \ la Generalitat lo tiene programado en su presupuesto plurianual de inversiones en carreteras para este tipo de obras
para el año 93, en cuatro anuali dades. Se trataba de trasladar ese paquete de cuatro anualidades. de 16.000 millones. del penado 1993196 al período 1989/92. v de calcular
exactamente que coste financiero tenía ese traslado.
Como son 16.000 millones x los tipos de interés son los
que son. el coste son 8.000 millones. Como este provecto
está incluido en los programas FEDER y parece enormemente probable que sea aceptado con tal denominación .

1

163

de esos 8.000 millones podemos quitar la mitad, quepagara la Comunidad, y quedan 4.000 millones. El coste financiero de adelantar tres o cuatro años la operación es
lo que la Generalitat pedía al Estado hace unos meses ,
creo que en diciembre o en enero. Esto es lo que vo modestamente, en la medida en que me fue posible. traté de
hacer llegar al Estado para que este reconsiderara suposición. que era una posición legítima. Era decir: el Estado va a financiar la «pata» norte del cinturón, que tiene
un coste similar. v lo va a hacer por un convenio verbal
~onvenio entre caballeros- con la Generalitat de que
el dia en que se tengan que plantear esas "Patas», una la
hara el Estado y otra la Generalnat. De modo que el Estado. en realidad, podía no querer saber nada de esta
«pata&gt;&gt; sur. pero quiso saber ven diciembre admitió que ,
puesto que esto representaba para la Generalitat un sacrificio que no estaba previsto. teniendo en cuenta que el
aeropuerto es instalación del Estado y que la última parte de esa «pata », la que va desde el propio cinturón del
«Grao&gt;&gt;, no desde la Diagonal. hasta el aeropuerto. que es
una parte menor. podía ser consi derado acceso a una instalación estatal. tanto conceptualmente como desde el
punto de vista del monto economico, si as1 se demostraba. el tema era abordable por el Estado. El Estado hizo
un primer analísis de la cuestión. del que pareció deducirse que el coste de este sector era de unos 4.000 ó 5.000
millones, y el Estado mostró al Alcalde que les habla su
buena predisposición a estudiar la cuestión. aun sabiendo que, en principio . la respuesta iba a ser: no . no nos
toca; era la lógica. Ocurrió que la posición de la Generalitat varió y en el momento que formuló -digamos- oficia lmente su petición. no lo hizo por 4.000 millones. sino
por 8.000 millones , por razones que la Generalitat me ha
comunicado. v todas son explicables. Resulta que el FEDER paga lo que está en un territorio. pero no en todo.
: porque lo que es término mumcipal está fuera del FE• DER. Barcelona figura que es rica\. no tiene FEDER. Por
eso. la parte que tiene que hacer la Generalitat no va a
estar cubierta totalmente. Ademas . el bucle que habJan
imaginado encima de la autov1a de Castelldefels no iba a
ser A sino B. que es mucho mas complicado y mas caro.
En fin. el caso es que la petición se dobló v el frágil semicompromiso existente no ha llegado a ver la luz; pero
no se preocupe. señor Fermindez i Díaz, en cuanto al calendario. porque lo que SI vió la luz fue un acuerdo entre
el Cunseller de la Generalítat v el Alcalde de Barcelona.
en la Comision técnica existente al efecto. en Yirtud del
cual lo que si iba a hacer la Generalitat era ganar tiempo, redactando el provecto. v asi se está haciendo . Por tanto. en cuanto al calendano , de momento . no estamos perdiendo el tiempo. aunque va no sé cuániO nos queda. Se
está redactando un proyecto definitivo. sobre la base de
un provecto antiguo de la Corporación Metropolitana. incorporándole los aditamentos v observaciones que la Generalítat tenga a bien añadirle. De modo que, por lo que
respecta al cinturón. nosotros sabremos pronto --en todo
caso tendrá que ser antes de junio- cuál es el proyecto,
cuál es su coste. si la Generalitat está dispuesta a financiar lo que le corresponda y si el Estado quiere o no fi-

�-17(OMISIONES.-NúM.

3 DE MAYO DE 1989

nanciar la parte que se le demande, que puede ser la que
se le pidió en principiO o una parte superior. Esta es la
situación.
Por lo que se refiere al Metro, lo que está haciendo el
Alcalde de Barcelona -v va lo ha hecho- es llamar a las
empresas mas importantes del mundo que utilizan la única tecnología que nuestros técnicos, despues de dos años
de estudiar la cuestión -repito. dos años-. han decidido
que es la más conveniente para ese npo de obra, que es
una obra muv especial. Se trata de llevar gente de la base
de Mont¡uich, de la Plaza de España o del Paralelo . es decir, de la ciudad. a lo alto de una montaña que ucne ciento y pico metros , con una pendiente que esta en tomo al
..¡por ciento. No todos los medios de transporte hacen bien
este servicio. Los autobuses pueden hacerlo, y el Alcalde
también se ha cubierto estudiando primero si esto se podia arreglar con autobuses. Les vov a decir una cosa. En
un primer estudio --que no es un estudio definitivo v, por
tanto. me puedo equivocar- bien hecho sobre lo que puede ser el acceso a Montiwch en un d1a punta de los Juegos, o después de los Juegos. un d1a en que hava un partido de fútbol en el estadto \ un partido de basket en el
Palacio o en el campo de be1sbol. o una afluencia extraordinaria, porque hav una exposición importante en el Museo de Arte de Cataluña. se ha calculado que acudinan
unas 100.000 personas. Un tercio inan a pie ~sta es una
hipotesis de trabajo-. subirían por las escaleras mecánicas los dieciséis pisos a que equivale la altura que hav desde la Plaza de España hasta Montjuich; vamos a imaginar que un tercio de esas 100.000 personas , o sea. 30.000,
deciden subir a pie: gente JOVen, padres que llevan a su
hijo de la mano . etcetera. Además. se ofrecen unas escaleras mecánicas para subir. por lo que tampoco es una
cosa que no se pueda plantear una persona normal v
corriente. Otro tercio está formado por la organizacion;
son atletas, invitados. arbltros . etcetera, y, por tanto. llegan con coches de la Orgamzacion de los Juegos. durante
los Juegos; un d1a cualquiera que no sea de Juegos Olímpicos ya veríamos como iba ese tercio. Queda un ultimo
tercio que, si tiene que ir todo en autobus, supondrían 320
autobuses. de los cuales 150 son autobuses articulados
Mercedes, dobles, y llenen que hacer dos circuitos: uno mterior al anillo olímpico. que para delante del estadio y
sube hasta el Castillo para Ir recogiendo gente que está
en los aparcamientos v llegan hasta el estadio v, otro, mucho mavor, tangente a éste , que para también delante del
estadio pero, en vez de subir a los «parking» del Castillo
de Montjuich. los más altos. van hasta la Estacion de
Sans. Plaza de España. Ronda de San Antonio. Paralelo.
etcetera.
Ustedes pueden 1magmar lo que son 300 autobuses dando vueltas, sin parar. en torno al estadio, v ustedes pueden imaginar lo que supone que estos autobuses tengan
que parar o aparcar. Vuelvo a decir que no hav nada que
sea imprescindible y que no tenga solución o alternativa,
pero yo, con toda seriedad. no puedo descartar como necesaria la alternativa de otro medio de transporte. Eso fue
lo que me llevó a forzar al maximo la solución del acceso

1

163

por un sistema alternativo. Para este acceso por sistema
alternativo, que era muy complicado hace unos años, la
historia. como siempre. nos ha ido dando soluciones: concretamente una que yo he podido experimentar, visualmente al menos, es la existencia de un nuevo tipo de Metro que salva desmveles del 4 por Ciento. no el Metro convencional. pero SI ese nuevo tipo de Metro que existe en
Lille desde hace va seis años, que existe en Toronto _,.
lo he vi sto con motivo de los Juegos de Caigan·-. existe
en Vancouver -he estado en el-. existe en Londres -he
estado en él-. existe en Birmingham con otra tecnolog1a.
,. \a a existir en muchos paises del mundo que se es tan
equipando con él. Es un Metro ligero. mas pequeño, que
traslada sólo 9.000 pasajeros/hora o 18.000 si se dobla el
numero de vagones de dos a cuatro. cosa que sena factible en nuestro caso, y que parece muv adaptado (lo digo
sin mngun conocimiento especial, para ver si les convenzo a ustedes) a lo que es la especial dificultad que plantea el acceso a Montjuich, que es un acceso difícil, en momentos punta de gran intensidad, pero luego con momentos valle muv largo durante la semana, de poca Intensidad. Por tanto requerina poco coste de mantenimiento.
gran versatilidad y posibilidad de reducir los cuatro \agones a dos. ~m que esto represente una gran alteración
de la marcha de la compañia. Eso es lo que ofrece ese tipo
de tecnología.
Pues bien. las cuatro compañías mas importantes del
mundo en esa tecnolog1a se han presentado en Barcelona. a nuestro requerimiento. De acuerdo con las conclusiones de una reunion, en la que estaba presente el Subdirector General de Transportes de la Generalitat v el Director de Ferrocarriles de Cataluña. se convocó un concurso retribuido de estudios. de anteprovectos. para que
esas cuatro compañ1as, sin mavor coste por su parte, pudieran hacer una oferta sobrl' la base de un conocimiento
real de ese acceso v de sus posibilidades de realizac10n.
Analisis de subsuelo. por tan to, de las dificultades reales
que la obra va a comportar; análisis financiero. que posibilidades tienen esas compañías de aportar además financiacion debajo del brazo -por decirlo así-, para avudar a salvar los problemas fmancieros que pueda haber.
etcetera. Señor Fernández Díaz estamos en condiciones
de decirle que en junio sabremos exactamente si esto es
o no factible, a que precio, con que tecnologm, con qué
modalidad concreta. en que pedazo del recorrido en trinchera v cuando en subterraneo, con cuantos vagones, con
cuanto personal. con qué gasto de mantenimiento, con
qué plazos va a haber análisis de subsuelo. Todo esto se
lo podremos decir en junio v quiza no valga la pena, porque sea demasiado caro, porque no se pueda hacer, porque no esté en plazo v porque la tecnologia no sin·a. Con
esos estudios en la mano, dos empresas se han descartado, una española. del tren monoviga, que no tema todas
las garantías precisas, y Siemens-AEG. que está probando prototipos, pero que no tiene una lmea regular. ni la
tendrá hasta dentro de unos meses en Berlín: no tiene esa
experiencia que sí tienen la francesa, la canadiense v la

�-183 DE MAYO DE 1989
japonesa Mitsubishi. Esas tres compañías son las que nos
van a decir en junio qué piden, qué ofrecen, en qué plazos, a qué costes, y entonces podremos decidir. El Alcalde de Barcelona quiere garantizar que podamos decidir
en conciencia y estudiar lo que es mejor hacer. Esa es la
situación.
El señor PRESIDENTE: Damos las gracias al señor Ma-

COMISIONES .-NúM.

!

163

ragall, Alcalde de Barcelona y Presidente del COOB por
sus abundantes y francas respuestas.
Antes de levantar la sesión , pregunto a los señores portavoces. ¿se pueden dar por aprobadas las actas de la sesión anterior? IAseminziento.) Quedan aprobadas .
Se levanta la sesión.
Eran las dieciocho lzoras v qu ince mzmllos.

�-16-

guardar coherencia y la imagen del conjunto.

Por tanto , cuando digo que el Estado debe tener en cuenta su
nueva

realidad,

ejemplo,

es

territorio,

porque

el

el

presidente,

representante

de

ordinario

la
del

autonomía
Estado

en

por
su

es que también lo es fuera, es siempre el presidente

de la autonomía, lo mismo que un alcalde de una ciudad, pero para
los visitados este hombre es el representante de aquella nación o
de aquel Estado. Más que limitarlo, porque siempre es bueno tener
representantes, y cuantos más mejor, en el mundo que hoy vivimos,
lo

ideal

sería

coherenc i a

que

querida

todo esto sucediera en
y

buscada y no por

el

marco

casualidad.

El

de

una

Estado

debería tener en cuenta en todos sus terrenos -sobre todo dentroesa nueva realidad.

He visto como Alemania ha cedido a la Feria de Düsseldorf su
representación
Japón,

en

Tsukuba

que fue una gran

exhibición

en

el

como ustedes recordarán. El Gobierno aleman renunció a ir

como tal Gobierno alemán, ni quiso encargar a cualquier organismo
autónomo estatal que lo hiciera.
y su alcalde,
preguntó
representara
descontado,

No, fue la ciudad de Düsseldorf

que era el Presidente de la Feria.

por
a

qué

no

Alemania.

era

la

Feria

de

Düsseldorf quedó

pero también los demás alemanes,

El Gobierno se

Düsseldorf
muy

la

que

contenta,

por

porque

Düsseldorf representó la presencia Alemana en el Japón.

dignamente

�•

INTERVENCióN DEL EXCMO. SR. PASQUAL MARAGALL EN EL SENADO

Comisión
de Autonomías y Organización
y Administración Territorial
1

3 de mayo de 1989

�-2-

El señor PRESIDENTE: Reanudamos la sesión.
Tenemos

entre nosotros al señor Alcalde de

lleva ya varias horas en la Casa.
prometer

Barcelona,

que

Por tanto, creo que le podemos

que seremos breves para que pueda al menos llevarse

un

agradable recuerdo de los Senadores por su cortesía,

y porque no

le

que para el

hagan sufrir demasiado a lo largo de esta tarde,

señor
otra

Alcalde de Barcelona ha empezado con una comparecencia
Comisión

del

particular,

sobre

Olímpicos,

que

Senado,

en

la

Comisión

de

Educación

todos los temas relacionados con
me

imagino

habrán

sido

la

los

estrella

en
en

Juegos
de

la

comparecencia .

Aquí el tema es menos deportivo.

El Senador Pujana dice que

también hay su aquel de tensión emotiva, pero lo que nos congrega
es

el trabajo que ha emprendido la Comisión de analizar todo

terna

ligado

a las relaciones interadministrativas en su

espectro,

que

entidades

locales

hasta

las

puedan

amplio

va desde la cooperación y la colaboración de
con las comunidades Autónomas

diversas comisiones

de

y

cooperación,

el

el

las

Estado,

etcétera,

que

existir entre el Estado y comunidades autónomas de cara a

los múltiples problemas que se plantean tanto en la

conformación

de la voluntad nacional dentro de nuestro país, como respecto del
exterior. Todo ese amplio espectro de problemática es el que está
la

Comisión

comparecientes ,

intentando
en

abordar

particular

en

y

la

este

aportación
caso

del

de
Alcalde

Barcelona, para nosotros será muy ilustrativa y enriquecedora.

los
de

�-3-

Desde
ha

esa perspectiva agradecemos la buena disposición

demostrado

que

al estar con nosotros y les concedo la palabra

a

don Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona.

El

señor

gracias

por

Senadores
hasta

ALCALDE

DE

BARCELONA

su amabilidad,

que están,

(Maragall

señor Presidente;

por su presencia.

Mira) :
y

a

de

actualidad

Barcelona

en una cuestión tan en el

política

como

es

el

todos

los

Quiero decirles también

qué punto me ilusiona poderles manifestar la

Alcalde

Muchas

tema

opinión
centro

del

de

la

de

las

relaciones

de

estas

cuestiones

interadministrativas o interinstitucionales.

Los

que

consideramos
centro

de

pública.
los

estamos
que

ha sido

atención,
En

en la brega diaria

un tema que siempre ha estado

pero no siempre lo está

ante

la

en

opinión

este caso parece que hay una atención muy grande

problemas de gobernabilidad en cada nivel de gobierno y,

particular

el

también,

en los problemas de relaciones

entre

a
en
los

diversos niveles de gobierno.

Tengo
estudiando

entendido ,

por

otra

que

el

Senado

en su Comisión de Reglamento una posible reforma

mismo. De modo que esto les afecta
que

parte,

está
del

también a ustedes y me agrada

sea así porque nos sitúa a todos en una misma disposición de

ánimo para enfocar los problemas con espíritu de revisión,

si es

�-4-

que

hace falta,

y de innovación,

que también creo que sí

hace

falta. Eso va a permitir que nos entendamos bien, si no en cuanto
a

las conclusiones,

sí en cuanto a la importancia de los

temas

que están en juego.

Esperamos
Barcelona

y

mucho desde el Ayuntamiento de
creo que desde toda Catalunya,

Barcelona,

desde

de los trabajos

esta Comisión de Reglamento que creo que se va a reunir de

de

nuevo

a partir del dia 16 de mayo, según me dicen.

Para decirles las cosas en síntesis -luego entraremos en más
detalles-,
haciendo

tengo
tareas

administración

la impresión de que todos creemos que
históricas,

cada uno en nuestro

estamos

ámbito,

cada

en el suyo y cada institución, el Senado también,

en el suyo.

Tengo
obtienen

también
de

colectivo
han

de

los

la

impresión de

otros ámbitos o

pocas

que

niveles.

gratitudes

Ustedes

tienen

alcaldes muy convencidos del papel importante

tenido los ayuntamientos en estos años de creación

consolidación
autonomías .

del

sistema

democrático

y

del

Estado

y

se
un
que

luego
de

las

Seguramente tendríamos que decir que los presidentes

autonómicos y sus gobiernos respectivos, incluso sus Parlamentos,
están

muy convencidos

de que les ha tocado a ellos llevar quizá

la parte más apasionante, pero también

más difícil, más exigente

�-5-

de

todas ellas y de que no lo comprenden así seguramente,

juicio,

los demás ámbitos.

a

su

No hablemos de la impresión que debe

tener el Presidente del Gobierno español, el Consejo de Ministros
y

los parlamentarios que apoyan o critican las tareas

Gobierno

está

haciendo.

que

Nos da la impresión de estar

este

haciendo

algo que no se hacía en España seriamente desde 1812, resolviendo
los grandes problemas de la gobernación de este país.

Repito,
históricas

todos tenemos la impresión de estar haciendo tareas
en

nuestro

ámbito

obtienen de los demas niveles.
cierta

acritud

espíritu

a veces,

de lamentación,

y de

que

pocas

gratitudes

Quizá eso es lo que carga de

de un cierto

desconsuelo,

un

se
una

cierto

el lenguaje entre los diversos niveles

de administración.

Debo
sistema

pedir
que

político

y

que las relaciones

las conforma a todas,

interadministrativas
es

decir,

nuestro

el conjunto de relaciones que en él se

adelanto mucho sobre lo que quiero decir-,

y

el

sistema

producen

-y

tengan un desbloqueo,

que creo que tiene que empezar por arriba para serenar por abajo.
Me da la impresión de que hay un cierto bloqueo en las relaciones
interinstitucionales
desaparece

va

entre

los

niveles

más

altos

y

a permitir que las relaciones entre los

medios-altos y los más bajos sean de mayor serenidad.

que

si

niveles

�-6-

Tengo que recordar aquí,

porque es una obligación de credo,

de convicción, lo que el Partido al que pertenezco en su Congreso
del

año

pasado

opinión más,
país

pueda

llamar

aprobó -y tengo que

aportarlo

aquí

como

una

tan legitima como cualquier otra- sobre lo que este
llegar a ser,

"federalista",

en una ponencia que alguien

que se centraba

llegó

en los siguientes

a

cinco

puntos.

Primero,
materia

de

la

autonomía

régimen local;

comunidades

autónomas

de

de

las

es decir,
su

comunidades

establecimiento
importante,
local.

con

Aquí

ven

autónomas
del

de

autónomas

el reconocimiento

autonomía

establecimiento del régimen local;
las

comunidades

en

en

a

las

materia

de

es decir, el reconocimiento a
su

régimen local,

autonomía

en

cuestión

ésta

materia

de

enormemente

respecto para la autonomía propia de ese ámbito
ustedes que hay una manifestación

rotunda

de

apoderamiento de las autonomías en materia de régimen local, pero
al mismo tiempo hay una afirmación de que este tema, que se tiene
que

regular

hacerse

con

autónomarnente
el

desde

las

comunidades,

más exquisito respeto de

la

tiene

propia

que

autonomía

local. Por tanto, es un tema de gran profundidad, pero no cerrado
en si mismo, sino de consecuencias enormemente

Les voy a poner un ejemplo -y también
que

es

encuentra

una

falta de respeto por la

discutibles.

adelanto mucho- de lo

autonomía

local,

en un texto (realmente creo que se hace de

una

que

se

forma

�-7-

involuntaria,

siempre

formulaciones

que

mejores,

pero

en

se

llega en las leyes a compromisos y

son las posibles en ese momento
todo

caso ésta no fue muy

disposición adicional quinta,

y

no

otras

afortunada)

no lo recuerdo bien,

a

como

de la Ley de

Bases de Régimen Local. Se refiere esta disposición a un artículo
anterior

de

comunidad

autónoma

autonomía

que

ámbito

la

local,

determinado

de

propia Ley qué establece
cree

comarcas,

que

que

hacerlo

que

una

de

esa

regulación

del

en uso y ejercicio

le estamos reconociendo para
tendrá

para

de

la

forma

municipios de las mismas lo

que

un

acepten,

número

según

el

número y porcentaje de habitantes.

Dice la disposición adicional que
caso

cito como ejemplo en este

que esa cautela no valdrá en Cataluña debido a la

tradición

comarcalista

deja de ser una ironía.

de esta comunidad autónoma,

especial

lo cual

Dejando aparte la especial tradición, lo

que está diciendo la disposición adicional es que en toda
para

no

España

hacer una comarca hay que preguntar a sus municipios y

que

según lo que digan se hace o no se hace y según cuántos lo digan.
Esa cautela en Cataluña no vale.

En Cataluña se estará

establezca el Parlamento autonómico,
la

posibilidad

de existencia

a lo que

en caso de duda respecto de

o no de esa

comarca.

No

voy

a

insistir más sobre este punto para dar unos ejemplos de la enorme
complejidad

que puede llegar a tener el cumplimiento

simultáneo

de estos dos requisitos: autonomía de la comunidad y autonomía de

�-8-

los ayuntamientos.
El

segundo principio se defendió en el Congreso del Partido

Socialista
las

Obrero Español del año 1988 fue la

autonomías

participación

en la elaboración de las grandes

políticas

de
del

país, lo cual es un hecho totalmente nuevo en nuestro Estado, que
es precisamente un Estado de las autonomías, para las que se pide
el

derecho

no sólo

a gobernar en aquello sobre lo cual

tienen

competencia, sino derecho a participar en aquello que no es de su
competencia más que en tanto son Estado,
forma

relevante.

y de

una

En el Congreso del Partido Socialista se

que el Estado sea capaz
que

como lo son,

forma- mecanismos

pide

de crear -no digo cómo, ni cuándo, ni en
de participación de las autonomías en

elaboración de las grandes políticas,

la

las que sean, por ejemplo,

la política de integración en Europa o la política económica o la
de la de ordenación territorial.
de

Si no recuerdo mal, en el curso

esos debates -no se hasta qué punto eso quedó recogido en

propia

texto de las conclusiones- se citaban corno

conferencias
sugería
temas

sectoriales

de presidentes o de

consejeros

el caso de la República Federal Alemana,
de

convocar

la

conferencia

presidentes

de
de

informarles
distintos

integración en

los

presidentes

"lánder''

cuáles

procesos

involucrando

de

Europa,

su

iban a ser

por

las

al

y

se

consultar
y

las
se

donde para los

ejemplo,

para

opinión

ejemplo,

el

mismo

repercusiones

en los cuales el Estado corno tal

se

podía
a

los
tiempo

de

los

estaba

a nivel europeo y cómo esto podía repercutir en una

�-9-

modificación

o

alteración para bien o para mal de sus

propias

competencias.
En segundo lugar ,

como fórmula de participación,

aparte de

otras competencias, el Senado, como Cámara territorial. De ahí la
importancia que en ese marco

adquiere el trabajo de la

Comisión

de revisión o formulación del Reglamento del Senado.

El
fiscal.

tercer

punto

Ustedes

de esas conclusiones fue

neto

y

pero en todo caso manifestando una voluntad

real de descentralización,
entendiendo

deseada

federalismo

saben que de una forma un tanto convencional

por tanto revisable,

25-25,

el

por

distribución

se concretaba en el triángulo de

50-

tal un trío que indique cual sería

una

del gasto público neto -insisto en

lo

de

de transferencias internas- de los diversos niveles

de

la

otros

de

Administración

pública

en España por comparación con

Europa y corno más próximo a lo que creernos que el ciudadano desea
en estos momentos como sistema político. Luego hablaré un momento
de este triángulo y de lo que esto significa, porque mi intención
es ir un poquitín más allá de los famosos porcentajes,
porcentaje es un dato corno muy bruto,

ya que un

es un solo dato -es lo que

decimos un "escalar"- . Esto sería un vector de tres elementos, si
me

permiten,

situación.

que

expresa con algo más de riqueza lo que es

Una situación de mayor descentralización en

con la que estarnos viviendo.

la

relación

�-10-

No se si en este momento o más adelante, pero yo les querría
ilustrar

sobre

exposición,
comparar

en qué punto estamos;

o

luego

en todo caso en

quizá más adelante de
las

preguntas,

mi

podremos

entre la situación actual y la que se postula en

estas

conclusiones.

La
hacer

cuarta

conclusión es poner abajo todo lo que

a ese nivel sin "diseconomías".

principio
nivel

de

más

Es decir,

se

pueda

partiendo

que sólo está justificado todo lo que esta

bajo

y que hay que justificar lo

que

no

del

en

lo

el

esta;

aquello que se eleva más arriba de lo autonómico hacia lo estatal
hay

que

justificarlo

y

no al revés.

Nadie

tendría

en

este

esquema, que me parece a mí más democrático y avanzado que otros,
que

justificar

una descentralización y sí en cambio

centralizaciones

que

argumentos

la centralización y muy sólidos en

para

se

produjeran,

sin

miedo,

todas

las

porque

hay

el

terreno

económico. Se ha abusado de ellos, es evidente, pero en todo caso
hay

argumentos

alguno

muy

establezcamos

democrático,

sólidos para ello.

De modo que

sin

lo que parece ser un principio en

si se actúa con seriedad:

miedo
sí

más

poner abajo todo lo

que

pueda hacerse abajo y no arriba.

Quinto,
acuerdo
se

haya

modelar

la administración periférica del Estado de

con la ordenación territorial que la comunidad
creado para ella misma.

Por ejemplo,

en

el

autónoma
caso

de

�-11-

Catalunya,
de

en

el que se está hablando de un proceso de creación

regiones,

aunque

debemos

cambiar el nombre

porque

el

de

regiones puede llevar seguramente a confusión en ámbitos mayores.
Hay una tradición muy antigua de llamarlas vaguerías,

pero

esto

parece también un poco anticuado. Vamos a dejarlo en regiones. Si
me perdonan,

les diré que regiones ahí quiere decir una cosa muy

parecida a provincias que otra cosa,
la

provincias de la comunidad,

cual nosotros consideramos que es una nacionalidad,

al igual

que la Constitución.

Esa

nacionalidad tiene determinadas demarcaciones

que no son exactamente las provincias,
históricas,
semejante.

sino
En

otras,

para distinguirlo de

aunque tienen un tamaño

las

relativamente

este momento tenemos en Cataluña una comisión

delimitación que ha hecho una primera propuesta,
de

internas

cuatro a cinco,

de

por lo que pasa

siguiendo con una línea de pensamiento,

que

esta muy arraigada entre nosotros, de la existencia, dentro de lo
que es provincia de Barcelona -por decirlo de alguna
dos

provincias

metropolitana

o
o

dos

regiones:

una,

que

región

primera,

como

se

forma-,

sería
llamó

la

de

región

durante

la

República, que la estableció en el año 1936, y otra más interior,
que sería la región de Manresa.
cuatro,

Serían

cinco regiones en vez de

que luego pueden ser seis o siete.

Puede que el Pirineo

diga que quiere una, como lo van a hacer con toda seguridad, o el
Ebro

puede

decir que quiere una,

como ya lo

ha

hecho.

Estas

�-12-

cinco,

sies

o

siete

regiones

-!lamérnoslas

regiones

por

no

llamarlas provincias- las va a aprobar en su día el Parlamento de
Cataluña en uso de su autoridad,
conclusión
aceptar

quinta

el

tipo

es

y lo que se está pidiendo en la

que el Estado tenga

la

de demarcación territorial

sensibilidad
que

autónoma se de a sí misma como más legítima y,
un

esfuerzo

para

adaptar su administración

la

de

comunidad

por tanto,
periférica

hacer
a

esa

realidad -cinco, seis o siete, da lo mismo.

Esto nos parecía a nosotros que era una manera de avanzar en
el entramado de las relaciones interinstitucionales de este país,
siempre bajo el principio, que se citó también en esa ocasión, de
lo que los alemanes llaman el principio de confianza federal.

No

hay

que

desconfianza,
ahora,

partir

necesariamente

en el de la confianza.

de

la

estamos

Yo no soy un científico político,
pero en todo caso creo, en

marco de las experiencias que me ha dado el ejercicio

cargo,

de

mi

que el principio de la confianza interadministrativa,

si

ustedes
la

principio

sino que justamente, en el momento en que

no es mí carrera la ciencia política,
el

del

quieren,

relatividad

adjetivaciones
competencias
taxativo.

tiene mucho sentido cuando uno se da cuenta de
y la fragilidad de las rotundas

que

utilizan

exclusivas,

en

la Constitución y
la

mejor

y
los

tradición

contundentes
Estatutos:
del

Derecho

�-13-

exclusivas no hay ninguna y lo digo

Competencias
desde

el

punto

de vista del Derecho político,

sino

ahora

no

desde

el

hombre de la calle o desde el alcalde.

Exclusivas no hay ninguna

importante,

quizá;

Recientes

casi

ninguna:

defensa,

diplomacia,

están los viajes de diversos presidentes autonómicos e

incluso de alcaldes para efectuar acciones de promoción fuera
nuestro

aún.

país ,

cooperación,

que

yo voy a defender aquí,

de una colaboración,

en el marco de

de un principio de

de
una

confianza

que no se aplica suficientemente.

De modo que si las cosas son así y las grandes
son

compartidas,

denominación

competencias

sin que ello implique que haya que cambiar

que utiliza la Constitución,

la

que tiene rigor y que

tiene

su razón de ser -si el sentido común y el pragmatismo

nos

dicen

que detrás de la palabra exclusividad no hay que leer

una

tajante exclusión absoluta de cualquier otro nivel del
de
que

colaborar en lo que son competencias,
otras,

instaurar

unas más

un

clima,

discutir

prioritarias

será bueno que empecemos a pensar que lo mejor
clima de confianza general

o

que

para

se puedan discutir los

Y ya, en base a

detalles que

haya

instrumentar un proceso como el que aquí se

proponiendo u otro semejante.

será

interadministrativa

entre los diversos niveles de la administración.
ese

Gobierno-

que
está

�-14-

He

estado en Alemania y he visto a Johanes Rau,

que es

Presidente del "Land" de Renania y norte de Westfalia,
creado

por los norteamericanos en 1945 con la misma,

el

un "Land"
ya con

la

misma tradición que Baviera o Baden-Württemberg, muy potente, con
ciudades como Colonia,
una

Bonn,

Düsseldorf, Dortmund, München, con

cierta crisis pero con una gran pujanza.

este "Land",

que luego fue candidato,

El

además,

presidente

de

a la presidencia

del Gobierno alemán, aunque no ganó, me decía que se tenía que ir
porque
era

iba al Senado.

al

Bundestag

Bundesrat .

Me

Tengo que confesarles que no recuerdo

o el Bundesrat.

Supongamos que fuera

decía que tenía que ir al Senado,

pero

en
no

si
el
como

estoy yo hoy aquí, de manera testimonial. No, es que él tiene una
regular participación en las tareas del Senado. Se me ocurrió que
si

en España nuestros "Rau" tuvieran en su agenda esa obligación

y ese derecho, todo iría un poco mejor, porque ello querría decir
que muchas cosas que se abordan por la vía de la
o
en

excepcionalidad

la sensibilidad momentánea en determinadas personas que
el

ejercicio

sensibilidad,
obligación,
Entonces
tienen
ellas

sino

por

esta

especial

con la rutina normal de la existencia de esa

que sería también un derecho y un placer para todos.

bajarían
que

del Gobierno no se harían

están

de grado muchas

visceralidades,

que

expresar con carácter excepcional adquieren

si

también

mismas un carácter más excepcional del que deben según

propio autor.

se

su

�-15-

El
al

Estado debe tener en cuenta su nueva realidad en

funcionamiento

Presidente

de

de

sus

instituciones.

Por

una autonomía es el representante

cuanto

ejemplo,

el

ordinario

del

Estado en su territorio. El protocolo quiere que esté por delante
del

Ministro

representa

cuando

no

al

éste

Gobierno

va

a

la

Comunidad,

sino al Estado,

porque

a no

ser

aquel
que

Ministro llegue con una delegación específica del Presidente

el
del

Gobierno como representante o que el Presidente del Gobierno esté
presente.

¿Eso

qué

quiere decir mucho.

quiere decir?

Eso no quiere decir

nada

Quiere decir que el Estado está presente

y
en

cada comunidad autónoma a través del presidente de esa comunidad,
que

es el representante del Estado.

¿Por qué no se echa mano de

esa realidad y por qué no se trata de extraer de ella las enormes
posibilidades que tiene?

Eso ocurre dentro de España y quizá incluso fuera,
podido

comprobar

importante,

en

los viajes que

coherencia.

excesos

que

comunidades

he

he

mencionado.

Lo

en el caso de los viajes, no es tanto el limitarlos,

que es como poner puertas al campo,
de

antes

como

Yo

como, en todo caso, dotarlos

también soy muy refractario

podemos cometer todos,
autónomas,

llevados

alcaldes y

a

determinados

presidentes

por nuestro celo de

de

promoción

económica y cultural de estas ciudades y territorios. Son errores
que

podemos

coordinar,

cometer si no coordinamos bien con

quien

hay

que

con las embajadas, con aquellos que están obligados a

�-17-

Esto
el

podría ser realidad para las comunidades autónomas

en

caso de España y puede ser realidad para las grandes ciudades

y para las no tan grandes. Podría y debería utilizarse más a unos
y a otros como representantes,

no del Gobierno "stricto

sensu",

sino del conjunto de toda la nación.
En
algo,

este sentido,

si a mí se me ha llamado hoy aquí es

como se que también han estado aquí el Alcalde de Madrid -

cuya comparecencia ha sido enormemente interesante-,
Alcalde

En todo caso y abundando un poco en este punto,

cual creo que no sería posible ni se entendería lo que

diciendo,
un

así como el

de Valladolid y Presidente de la Federación Española

Municipios.
el

uno

puede

decir

lo

que

no con dos capitales,
no

quiere

y

los

comunicación -no los taquígrafos y las actas- decir que
ha

de
sin

estoy

España tiene un sistema metropolitano dual, por tanto,

sistema de grandes ciudades,

veces

por

dicho que hay dos capitales.

No es cierto,

porque a
medios

de

Maragall

Maragall no dice

que haya dos capitales. En primer lugar, la Constitución dice que
hay una,

que es Madrid y,

en segundo lugar,

ningún interés en ser la capital de España,
será

nunca.

Lo

Barcelona no tiene
ni lo ha sido ni

lo

que sí dice Maragall -que además de Alcalde

es

profesor de Economía Urbana y lleva muchos años estudiando
temas- es que España es un sistema dual.
vista geográfico,
el satélite,
no

haya

estos

Lo es desde el punto de

geografía física y social, y lo es visto desde

con la mayor objetividad. Y eso no quiere decir que

otras

metrópolis

que

sirvan

al

equilibrio,

muy

�-18-

importantes, como Valencia, Sevilla y Bilbao. Es el Estado el que
debe

poner

un

nombre

a esta situación,

porque

yo

hablo

de

metrópolis de equilibrio de interés estatal, es decir, un sistema
de metrópolis que el Estado como tal,
proteger ,

tiene interés en

España,

y no sólo las comunidades autónomas,

que es a lo

que

quiero llegar y este es otro fallo de nuestra actual situación.

Barcelona,

ya
que

a

existir,

como

de

figura
todo

sobre

distinta de l as provincias

en

definir,

comarcal,

pero
unas

municipios.

no se trata en

este

caso

tradiciones o un paisaje

de

un

rural,

ni

un conjunto de poblaciones unidas por unos intereses

una historia común,

y

Otra cosa que tiene una realidad

es una ciudad real compuesta por varios

territorio
siquiera

de las comarcas,

de los ayuntamientos.

bien clara:
fácil

ha empezado

creado

es la figura del área metropol itana como entidad

distinta

distinta

Es

Bases de Régimen Local ha

lo

jurídica

local,

de

Ley

La

y

no, sino una parte del territorio del país o

de la comunidad autónoma en este caso, en el cual una ciudad real
se

extiende

suprimir
es
más

por varios límites municipales que no

se

y ello porque hoy lo que están pidiendo los

precisamente más autogobierne,
alcaldes

próximos

y no

distrito y menos alcaldes lejanos.

ciudadanos

más proximidad del

menos;

quieren

más

pretende

Gobierno,

alcaldes

de

�-19-

Ahora

bien,

municipal

autogobierne
profundizar,
grandes
el

la realidad es la realidad y ésta es que
que

se

quiere

respetar

ciudades,

el

incluso

e

como s e está haciendo en Madrid y Barcelona, en las
tiene que coexistir con el hecho de que desde

punto de vista de colectividad humana,

desde

este

social

y

punto de vista del mercado de trabajo,

económica,

que dicen

los

economistas,

que es lo que define a una aglomeración urbana o

una

este

ciudad,

municipio,

como

mercado de trabajo se extiende más
muy claramente sucede en el caso de

casi con igual fuerza en el caso de Madrid,
y

en

Valencia,

Sevilla,

del

Barcelona,

y lo mismo en Bilbao

y con la misma certeza lo digo para el caso

Lo malo es

que

ley prevé que esas áreas metropolitanas lo son de interés

la comunidad.
la

de

donde está en trámite. En todos estos casos se trata de

áreas metropolitanas de las previstas en la Ley.
la

allá

a

comunidad

metropolitanas
mecanismo

de

No lo dice así, pero de hecho así lo determina. Es
autónoma

la

y ahí España,

fundamental,

que

que

crea

el Estado,

o

suprime

las

áreas

está renunciando a

es decir si alguna de

sus

ciudades son áreas metropolitanas de interés del Estado o

un

grandes
no,

y

si el Estado tiene que ayudarlas.

Fíjense ustedes en que,
larga
podrán

si no se hace esta distinción, a la

nos encontraremos fatalmente con que comunidades autónomas
crear áreas metropolitanas que obligarán al

Estado,

por

agravio comparativo, a ayudarlas, sin haber intervenido éste para

�-20-

nada

en

su creación.

tiene- ,

igual

cooperación

Supongamos que Barcelona tiene

que Madrid,

Local

una dotación especial del

por el hecho de ser área

-como

la

Fondo

de

metropolitana,

que

nadie más que yo va a defender en esta Casa y en cualquiera; pero
supongamos

también

que la Comunidad catalana decide

áreas

metropolitanas,

vista

de interés comunitario,

¿Quien
se

crear

más

que seguramente lo son desde el punto

por ejemplo Reus-Tarragona-Salou.

puede negar que ahí hay una cierta aglomeración real

solapa,

responde

que va más allá de un municipio y

al

concepto

reconocerá

o

haber

área

una

Sarriá .

no,

que la ley da?

Luego

que,
el

Ahora bién,

quizá también

por

que

tanto,

Parlamento

pero me parece muy defendible que
metropolitana,

de

en

ahí

lo

pueda

Gerona-Salt-

¿es esta área metropolitana algo que obliga

al Estado a intervenir, en el sentido de que es de interés y, por
tanto,
caso

tiene

que ayudarle diferencialmente,

de Barcelona?

La pidió porque ,
27,

los

que

habitantes,

como ocurre en

el

¿Por qué Barcelona pidió una ayuda especial?

por el hecho de no ser un sólo municipio,

formaban el colectivo humano de
(igual que Madrid,

3 ,1

sino

millones

de

en 600 kilómetros cuadrados y el

área metropolitana de Barcelona son 470 kilometros cuadrados,) el
hecho

de estar divididos estos núcleos de población en

municipios
de

hacía que la aplicación mecánica de la Ley del

Cooperación,

habitantes,

pequeños

que

menor categoría y,

de

la Ley de Presupuestos,

perjudicara a

quedaban clasificados entre los
por tanto,

Fondo

municipios

sus
de

com menos dotación por habitante,

�-21-

así

siendo

que

justamente

los

municipios son los más graves,
de

problemas

que

tienen

estos

son los que se derivan del

hecho

estar cerca de una ciudad pero no en el centro de

tanto,

de

compaginar

ella,

al mismo tiempo miseria y poca

por

capacidad

fiscal. De forma que Barcelona lo tenía que pedir y consiguió una
compensación

para que los habitantes de los municipios del

metropolitana
Cooperación
uno

obtuvieran

del Estado una dotación del

área

Fondo

Local igual que si esos 27 municipios hubieran

sólo~

es decir,

igual que si ciudad y municipios

de
sido

hubieran

coincidido, que creo que era la voluntad del legislador cuando se
creó el Fondo de Cooperación Local.

Ahora bien,
sucesiva,
no

que

si eso,

por agravio comparativo, por extensión

se va a ir aplicando a todas las áreas metropolitanas,
crea

comunidades

el

Estado,

autónomas,

el

que no
Estado

las

puede

se puede

crear,

sino

encontrar

obligación de subvenir a un monto de necesidades

las

con

infinitas,

la
más

allá de los límites de su voluntad.

Durante
yo

abogué

la elaboración de la Ley de Bases de Régimen
-y sigo haciéndolo ahora- por el pronunciamiento

parte del Estado (vía,
explícito y taxativo,
de

las

Local

áreas

por ejemplo ,

Ley de Presupuesto) de modo

sobre el carácter de interés estatal o

metropolitanas

comunidades autónomas,

por

existentes

o

creadas

por

de modo que se configure lo que ya

no
las

desde

�-22-

los años 70 se i ntentó hacer, y nunca se acabó, que es un sistema
de ciudades coherente desde el punto de vista del Estado.

Ustedes
Madrid

saben

Alcalde

de

se refirió a ello en su comparecencia aquí- y también

en

el de Barcelona,

que

en el caso de Madrid -y el

existe, además, otra particularidad y es que la

ley

establece un sistema especial para las dos ciudades.

ley

de bases que establece un régimen común,

Ya

establece junto

ese régimen común una excepción para el caso de Madrid y para
de Barcelona ,

por tradición,

la
a
el

porque ya existía antes, etcetera,

seguramente porque se impone la realidad de la que les hablaba al
principio.

Creo

que

este

sistema de grandes

ciudades,

concebida como un sistema urbano debe contar,
esas

leyes

esta

España

efectivamente, con

que pasarán en última instancia por

esta

casa,

al

menos en la medida en que modifiquen o tengan que modificar leyes
de régimen común.
por su tamaño,

Es lógico que sea así.

Si Madrid y Barcelona,

por su especial significación,

van a elaborar, y

los parlamentarios autonómicos a proponer y aprobar,
especiales

para

esas

ciudades

que

requieran

específicas no contenidas en el régimen común,
por aquí ,
través

unas

leyes

consideraciones
tendrán que pasar

ustedes lo tendrán que aprobar y a mí me place hoy,
de

Territorial,

la

Comisión

avanzar

que

de
es

Autonomías

y

de

a

Administración

de gran interés de la

ciudad

de

�-23-

que

Barcelona

ustedes

consideren

ese

tema

la

con

mayor

profundidad y con el máximo cariño.

Quizá

ésa va a ser la tarea más importante de las políticas

pendientes en la segunda parte del mandato local al cual
abocados,

estamos

va a ser el centro de atención política en Barcelona y

terminará entre estas cuatro paredes.

Estas leyes especiales dotarán a nuestro sistema legislativo
local de un grado de flexibilidad y de aproximación a la realidad
del

que

dicho

en este momento carece.

antes,

que

las

Eso no quiere decir,

otras grandes

áreas

como

he

metropolitanas

de

interés estatal no deban tener un tipo de ayuda especial,
si una ley especial.
para

opinar.

tengan

un

En

no

sé

Ahí suspendo el juicio, ya que no soy quién

todo caso,

sí estoy dispuesto a defender

tratamiento financiero especial,

como

he

dicho

que
al

principio.

En
que

el momento de hablar de gobernabilidad o de estabilidad,

es el tema del día -soy consciente de ello- tengo que decir

-además, con la tranquilidad que da saber que no es el primer día
que lo digo,
que

sino que lo vengo repitiendo hace bastante

el par Ley de Bases de Régimen Local-Ley Electoral

tiempofunciona

mal; no estoy acusando ni al autor de la Ley de Bases ni al de la
Ley Electoral, sino que estoy constatando que, elaboradas las dos

�-24-

para bien seguramente cada una de ellas, el resultado conjunto es
malo.

Se veía venir,

y lo estamos viviendo en los periódicos de

hoy y en los de hace varias semanas.

Hubo un

pacto entre Minoría Catalana y

el Grupo Socialista

-entre otros Grupos también, aunque por falta de conocimientos no
los menciono- que produjo en general un resultado bueno,
avance,

pero también fallos,

disposición
catalana;

adicional
había

como dije al principio,

catalana,

fallos.

Creo

que para mí es
que

el

par

Ley

un gran
la famosa

una

verguenza

de

Bases-Ley

Electoral adolece de varios errores más.

En

todo

caso,

empecemos

no por

constatar los efectos y éstos son:
no

pequeño);

liberada,

la

única

errores,

en Tarragona,

tiene equipo de gobierno (Tarragona,

pueblo

los

persona del

sino

por

un Alcalde que

no estoy hablando de un
consistorio

que

está

que tiene un sueldo significativo (supongo que tendrán

dietas los demás), es el Alcalde.

En Sevilla tienen ustedes un Alcalde que tiene que
por la ciudad,
le

preguntan

Metro;

él

pasearse

atendiendo a las preguntas de los ciudadanos, que
si

el Ayuntamiento está a favor o en

propiamente

tiene que decir que el

contra

Ayuntamiento

del
ha

votado a favor del Metro. Sin embargo, si el ciudadano sevillano,
que normalmente es muy curioso, le pregunta al Alcalde de Sevilla

�-25-

si él está a favor,

tiene que decir que él no está a favor,

que

el plenario ha votado a favor del Metro, pero el Alcalde no, y el
Gobierno del Estado tampoco. Entonces el ciudadano le puede decir
al

Alcalde

de

Sevilla,

¿no

Alcalde:

"No".

Sevilla:
manda
Esto

"Vamos a ver,

el Alcalde?".
es absurdo,

en el

Y tendría

Ayuntamiento
que

conceder

el

porque nos lleva a un tipo de

que la mentalidad ciudadana -que en definitiva

situación

de

es

la

nuestra, no es muy distinta- difícilmente todavía llega a aceptar
una

vez

que

lo

ha

comprendido.

Es

comprensible,

pero

no

aceptable. No es una situación buena.

El
la

que fue Alcalde de Valencia -y tiene que ver con esto de

unanimidad- el día que le visité en Valencia,

poco antes de su dimisión,

¿Cómo

recibir,

cosa

arreglas?".

que

que

tú

Yo le pregunté:

no estás en el Pleno

te agradezco,

por cortesía,

mañana

"Vamos a ver,
y
pero

me

puedes
cómo

te

La respuesta fue rotunda: "Porque perdemos todas las

votaciones''·
gobierno".

es

diciembre,

me recibió en el curso de una

en la que tenía un Pleno reunido.
Alcalde,

en

Eso dijo el Alcalde.
Me contestó:

comisión de gobierno?

Le dije: "Tendrás comisión de

"No la reúno".

¿Por qué no reunía a la

Porque tal como se creó en la Ley no tiene

ninguna competencia propia,

tiene las que le delega el Alcalde y

las que le delega el Pleno. Si el Pleno tiene mayoría simple y no
absoluta,

no delega nada, porque todos se ponen de acuerdo en no

dar a la comisión de gobierno ni al alcalde un margen de maniobra

�-26-

que

le

pueden negar.

Y el alcalde,

¿para qué va a ceder a

la

comisión de gobierno las competencias que celosamente guarda para
sí mismo,

si son las únicas que le quedan? Esta es la situación,

señorías, en la que está este país en este momento.

Ustedes habrán constatado que no hace muchos

años,

digamos

que tres, en la vida municipal había alegría, una creatividad, un
empuje

que se echa en falta en los últimos tres años.

debe?

Se

debe

a

que

hicimos

las

leyes

pensando

¿A qué se
en

la

configuración política de entonces, que no ha sido la de después.
Los

resultados de los años 1986 y 19987 -y lo que digo

parte para las autonomías- lo cambiaron todo,

variadas

y

que hacían posible lo que

en

simplemente porque

no dieron las configuraciones que había antes,
más

vale

sino otras, mucho

está

sucediendo

de

acuerdo con la ley.

Yo

he

oído

a don Manuel Fraga pronunciarse

hace

escasas

semanas en favor de un sistema de tipo francés. He comentado este
tema

-por

referirme

a

personas que no

política- con don Abel Matutes,
con el señor Aznar,

son

en Bruselas,

de paso por Barcelona.

de

mi

corriente

hace tres semanas,
Todos reconocían

-y

entre nosotros hay una cierta barrera política- que el sistema no
funciona .

El

señor

Fraga

dijo incluso

partidario del sistema francés,
sistema

proporcional

en

la

abiertamente

que

era

que saben ustedes que combina el
primera

vuelta

con

el

sistema

�-27-

mayoritario en la segunda.

En

todo caso,

son sistemas que aseguran la gobernabilidad,

aseguran que quien gana,
citar

-pero

Popper,

al

premio

muy

tendría

cosa que hoy no ocurre.

que hacer

un

gran

Podría

circunloquio- a

Karl

cual la Generalidad de Cataluña acaba de conceder un
importante

famosísimo

articulo

bipartidista,

y hace año o año
en

"El

País"

y

medio

defendiendo

escribió
el

No me

pero supongo que si Convergéncia i

al Gobierno concederle el premio,

un

sistema

atacando todo tipo de sistema proporcional.

voy a extender en el l o,
propuso

manda,

Unió

debe estar de acuerdo

con sus teorías, lo cual es otro dato a tener en cuenta.

Dejando
situación,

a

Popper

leyendo

a

un

lado

y

no

complicando

más

la

atentamente los "Diarios de Sesiones" de

la

sesión que ustedes celebraron aquí en el mes de marzo pasado
el señor Barranco,
una

nueva

actual,

o

permitiría

que son interesantísimos, vi que se reclamaba

"cultura del pacto".
bien

se

crea

administrar

una

Me parece que en
nueva

cultura

la

del

determinadas leyes -las que

situación
pacto,

de

instante .

mayor

rango,

Cuando

va

a ser

se habla de la

dificil

obtenerla

en

suficientes

la
este

cultura del pacto -entre estas

paredes se trató en marzo- habría que entender la capacidad
aislar

que

tenemos- de

otra forma para crear un tipo de colaboración no obligada por
norma

con

temas del debate para que pudiera

haber

para
un

�-28-

gobierno

de minoría sin acritud.

deberían

figurar

los

Entre estos temas

seguramente

de relaciones exteriores y antes

me

referido a ello hablando de los presidentes autonómicos.

he

Siempre

he procurado viajar con el jefe de la oposición, sobre todo en el
mandato

anterior,

entendimi ento
que

en

el

personal.

que viajé más

i

En todo caso,

quizá

había

mayor

no me parece nada

malo

se predique que este tipo de temas quede fuera de mayorías y

minorías,

es decir,

fuera del debate. Cuando hay representación

exterior , que sea la corporación, no la mayoría, la ciudad, no el
ayuntamiento

con esa mayoría concreta.

ayuntamientos
cinco
los
tiene

como el de Manchester,

Eso lo he aprendido
que nos visitó

de

hace

unos

años y vinieron el líder de la mayoría y el de la minoría,
dos.
a

derecha" .

El líder de la mayoría decía con mucha gracia:
su derecha nuestra izquierda y a su
Tenía

viceversa.

a

mi

Estaban

derecha al

los

dos,

y

líder
es

lo

"Usted

izquierda

de

la

nuestra

izquierda,

importante.

Esto

y

me

impresionó y en mis viajes a Estados Unidos, Montevideo, Brasil y
Argentina

traté

de

que

me

acompañara

el

jefe

del

pacto

o

grupo

mayoritario de la oposición.

Creo

que

conviviencia,
hacer
-yo

este

Olímpicos,

de

cultura

del

de

la

que estuvo a punto de crearse, pero no nació, va a

mucha falta
dirí a

tipo

entre
pero

en este momento

en las relaciones exteriores

paréntesis que para Barcelona
es

el caso sólo de esta

en

ciudad-,

los

Juegos

para

temas

�-29-

graves,

que

nos

sobrepasan

en el estado actual

gobernar y de cambiar nuestra sociedad,
drama

de las drogodependencias.

porque

arte

de

como es, por ejemplo, el

Es muy fácil opinar sobre

ello

los sentimientos que tienen todos frente al drama son tan

intensos

que

rotundidad.
para

del

a todo el mundo se le ocurre decir algo
Sin embargo,

mucho.

Lo

podemos

desgraciadamente,
podríamos

de

que

vienen

alcance

real,

corno

gran

es muy difícil que esta opinión

sirva

reconocer todos:

poco,

se

sabe

muy

cómo solucionar este problema.

considerar

invaden,

con

que éste y otros problemas
de fuera,

similares

que están más allá

si fueran exteriores.

Yo

Por tanto,

de

creo

nos

nuestro

que

éstos

deberían aislarse.

Lo
Juan

mismo diría de la carta o ley especial.

Barranco

y

yo lo repito:

no

sería

Ya lo dijo aquí

bueno,

ni

siquiera

probable ni posible, que hubiera una carta que se aprobara sin el
consenso

de

corporación.

todos
Podría

o

de la mayoría

de

venir al Parlamento,

los

miembros

de

una

que tiene una mayoría

absoluta, cómo no, una ley especial de Madrid, supongamos, que no
obtuviera el consenso de todos los Grupos. sin embargo, me parece
que lo tendría difícil,
sí

desde el más importante,

hacen

para una legislatura,

hecho mal.
lo

si no desde el punto de vista de vencer,

apruebe

el de convencer.

Esas leyes no

sino para muchas y,

si no,

se

se han

Y para hacerlas para muchas legislaturas conviene que
un

abanico

de fuerzas

que

represente

todas

posibles mayorías que se puedan dar en una serie de años.

las

�-30-

Yo creo que esos cuatro o cinco temas y otros que se podrían
añadir ,.

si

hubiera

existido una cultura del

pacto

ya

mismo,

ahora, se estarían aislando del debate en nuestros ayuntamientos,
y no eBtá sucediendo así.

ABí
ley.

cosas,

las

Porque

Barranco

la

en

otra
su

establE~cimiento

seguramente lo que conviene es cambiar
alternativa a que

intervención

del

se

otro

de coaliciones sólidas,

refería
dÍa,

mi

que

la

amigo
es

el

más allá de las minorías

relativas, no parece que esté a la orden del día en este momento.
No parBce,
vaya

aunque no digo que no pueda suceder, pero no creo que

a ser el caso,

ni siquiera de las que se pueden crear y no

se han creado todavía,

porque no estarían dotadas,

a mi modo de

ver, dn l a estabilidad que sus proponentes más entusiastas pueden
imaginar .

Ert

el

coalición
sucedió

muy
en

siempre!:
estaba

Ayuntamiento
sólida

de Barcelona yo

desde

nuesstro caso,

1979 y les voy a
lo que no quiere

pueden "fragilizarse".
f ormada

comunü:tas,

por

he

contado

con

una

lo

que

referir
decir

que

ocurra

En Barcelona, la mayoría sólida

dieciséis concejales

socialistas

y

nueve

lo que hace un total de veinticinco. En el siguiente

mandatc• fueron veintiuno y tres: en total veinticuatro. Es decir,
en

el conjunto se perdió sólo uno,

socialista

obtuvo

pero la minoría

mayoritaria

el trasvase de los puestos de concejal de

la

�-31-

minoría minoritaria.

En las terceras elecciones fueron veintiuno

y dos. Hay un retroceso del conjunto, pero muy leve. Sin embargo,
hay

una clara distribución que llega al límite porque

punto

estuvo

de no salir ningún representante -ya saben ustedes que

mínimo

permitido

Comunista

por

la

en este caso,

Ley de D'Hont es

dos- no

sino de Iniciativa por

a
el

del

Grupo

Cataluña

(IC),

como se denomina en Cataluña.

Recuerdo

que

nuestros

queridos

adversarios

políticos

y

amigos de toda la vida se esforzaron en intentar convencer de que
ésta era una posibilidad,
hubo

gente

además,

incluso acabadas ya las elecciones,

que hasta se lo creyó.

si

se

No era

hubiera hecho realidad,

muy

nos

posible,

habrían

y

pero,

hecho

un

regalo, porque nosotros éramos mayoría absoluta, ya que al faltar
dos concejales comunistas, uno de los dos pasaba a ser socialista
automáticamente por el sistema existente.

Dado el sistema electoral, se pueden crear coaliciones, pero
éstas

se pueden "fragilizar".

Llega un momento en que el

grupo

coaligado al mayoritario es mínimo -como es el caso de Barcelona,
que sólo son dos personas-,

y sin embargo dá la impresión de que

como son menos más influyen.

Ahí está el artículo de Popper para

demostrar

el

porqué;

precisamente

porque tienen

la

absoluta

convicción de que si siguen igual pasan de 9 a 3, de 3 a 2 y de 2
a
que

o.

Por tanto,
hicieron

en

lo que tienen que hacer es algo distinto de lo
los

mandatatos

anteriores,

que

fue

servir

�-32-

lealmente a una coalición.

Por tanto, ¿qué tienen que hacer casi

obligados en conciencia? Tienen que destacarse en contra del otro
grupo

coaligado

matemáticamente.

por

razones

de

supervivencia,

caso

Por consiguiente, el sistema no es bueno. No es

de esperar que las coaliciones sean buenas; incluso en el caso de
que

todas las condiciones

personal ,

trayectoria

sean

común

favorables:

historia,

en la lucha contra el

amistad

franquismo,

todas las condiciones que se puedan imaginar.

Ya ven ustedes que en la mejor de las situaciones es difícil
imaginar
sólidas

que
de

establezcan.

la cultura del pacto aparezca
esa

cultura

o de

otras,

de

o

interés

las
ley.

coaliciones
propio,

se

Por tanto, habrá que pensar en la ley. Ni lo uno ni

lo otro parece en este momento lo más adecuado,
que existe;

que

me refiero a un muy corto plazo.

cosas en el futuro,

dado el ambiente
Según como

fueran

yo pediría a mi Partido que cambiara la

No me refiero a la ciudad de Barcelona, que les aseguro que

de todas las ciudades grandes españolas es la que está más a buen
recaudo de una situación de peligro inmediato.
coherencia,

Yo lo pediría por

porque me entristece el espectáculo del desgobierno.

Estamos perdiendo oportunidades de gobernar y de gobernar bien, y
eso es lo más grave.
de

ajustes no va.

Está pasando demasiado tiempo y el
Según como vayan las cosas,

sistema

yo pediría a

Partido que hiciese un esfuerzo de reflexión en esta cuestión.

mi

�-33-

Hay
prevé

que

la

tener

en cuenta que se me puede decir que

moción de censura.

A eso voy.

Yo creo que

la

el

ley

error

estuvo en cómo se planteó este tema. Ustedes recordarán que antes
de

la

última Ley Electoral Municipal la moción

producía

de

censura

por dos tercios y el proyecto del Grupo Socialista

llegó a estas Cortes,
por dos tercios,

se
que

mantenía la propuesta de moción de censura

que es un sistema de cautela un poco burdo

-lo

admito-, pero és un sistema de cautela. Después, por una serie de
enmiendas

del

grupos más,
los

Grupo

Esquerra Republicana de Cataluña

se cambió a mayoría absoluta.

y

otros

Fíjense ustedes que a

plenos municipales que no son parlamentos -y ahora diré

qué-,

es

Estado,

decir,
ni

que no son como el Parlamento y

Gobierno

siquiera de las comunidades autónomas,

los

por
del

estamos

"fragilizando".

Quiero decir que esta Ley "fragilizó" a plazo la

vida

ayuntamientos

de

los

y

ahora

estamos

pagando

las

consecuencias. Fue involuntariamente, pero lo hizo.
En

un

Gobierno,

Estado -en el nuestro y en todos- el Presidente

del

cuando es objeto de una moción de censura o prevé

que

puede serlo, tiene dos posibilidades simétricas que le concede la
Ley,

que

son

Parlamento.

Es

circunstancia
pueblo y,

la

moción

decir,
de

un

confianza

por tanto,

y

la

disolución

gobierno que se siente próximo a

la moción de censura,

puede

planteárselo

indirectamente a la oposición,

que ustedes están pensando,
ver

de

del
la
al

y dice: Lo

se lo voy a plantear yo al pueblo, a

qué piensa el pueblo de ustedes y de mí.

Siendo un

sistema

�-34-

simétrico

es,

además,

pensado y elaborado.
español.

No

pero

en algunas,

sí

un sistema de garantías mutuas muy

Esto en cuanto a los Estados,

incluido

ocurre lo mismo en todas las comunidades
en la mía,

por ejemplo,

bien
el

autónomas

en la que

quizá

porque hay mayoría absoluta pudo pasar esa ley. En cualquier caso
es

una ley en la que se dice que el Presidente de

Comunidad

puede disolver el Parlamento autónomo y puede

Autónoma
elecciones
catalán

la

cuando quiera.
-y

Convergencia

es

una

convocar

De modo que si ahora en el Parlamento

suposición- hubiera

dos

Diputados

i Unió -No sé si María Rubies era Diputada o

de
no- y

dijeran que se iban al Grupo Mixto para que perdieran la mayoría,
pués bien, podrían ocurrir varias cosas: que el actual Presidente
de la Generalitat dijera que se iba a coaligar con una

coalición

sólida, con el Partido Popular o cualquier otro, y voy a resistir
la

situación en estas condiciones;

o bien (otra oportunidad que

no tiene ningún alcalde de ninguna de estas ciudades ni de muchas
comunidades autónomas) disuelvo y convoco elecciones. Yo pregunto
a la gente:
quiero
de

¿Qué piensa usted sobre lo que está sucediendo?

contar una cosa que me comentaba Julián Santamaría

Les
antes

irse de Embajador a Estados Unidos respecto de las elecciones

municipales próximas.
próximas

elecciones

Decía que el candidato más fuerte para las
municipales era el que no

Santiago de Compostela en aquél momento;
cotas

más altas.

pueda

tener

¿Por qué?

era

alcalde

de

ése es el que tiene las

Porque en él se unen el aprecio que

por su gestión con el rechazo que ha

producido

el

�-35-

hecho

de

tanto,

haber sido expulsado por una moción

lo que yo les estoy diciendo es que,

de

censura.

por

dar a un presidente

de gobierno autonómico o un alcalde -si se le diera, cosa que me
parece

difícil- la posibilidad de disolver y

dotarle

de

participamos
tan

pensando que en Tarragona es injusta la situación
No

nadie de los que estamos en esta sala ni de los
en la vida política española condenar a

un

como

fragilidad,
la

son

los ayuntamientos,

a vivir en

como las que involuntariamente,

existencia

del

par Ley de Bases

és
que

sector

importante de la Administración y de la vida política de

país,

de

siquiera en las grandes.

la que se está condenando a su alcalde y a su mayoría.
para

en

por ley especial, sí en Madrid y Barcelona; de todos

modos seguiría

bueno

muy

Yo no estoy defendiendo que esto sea posible

las ciudades y municipios de España, ni

a

supone

un sistema de equilibrio enormemente poderoso y

bien imaginado.

A lo mejor,

convocar,

condiciones

un
de

supongo, se derivan

de

Régimen

Local-Ley

Electoral .

Resultaría

raro

que

el Alcalde

de

Barcelona

viniera

a

hablarles a ustedes y no hablara de dinero. Voy ha hacerlo de una
forma

muy

rápida

y escueta.

Todos

presidentes

autonómicos

Alcalde

Barcelona lo debe hacer

conste

de
en

los

hablan de dinero,

alcaldes,

pero parece

en mayor medida.

el "Diario de Sesiones" y luego pueda ser

alguna pregunta,

todos
que

los
el

Para

que

objeto

de

en el día de hoy o en los siguientes les quiero

�-36-

decir muy sintéticamente,
acuerdo

para abrir el debate, que estoy muy de

con la propuesta.

Les he dicho que mencionaría el

del triángulo federal

-so,

es

de la Secretaría de Estado

ésa.

Con

datos

tema

25, 25-. En España hoy la situación no
para

Hacienda,

publicados por el Instituto de Estudios Fiscales, la situación en
el

año 1988 es 63.9 para el Estado;

21.5 para las autonomías

14.7 para las corporaciones locales.
la

Seguridad

Social

ni

clases

No se incluyen pensiones de

pasivas

por

comparación y de difícil contenido político,
gasto

por

comparar.
los

y

ser

de

difícil

y no se incluye

variación de pasivos financieros porque no se
No se incluyen las amortizaciones porque,

el

pueden

como saben,

pagarés del Estado son bien distintos de la deuda a corto

o

largo plazo de las corporaciones locales.

Esta

es la situación actual,

por tanto estamos bien

lejos

del 50/25/25,

pero no seamos pesimistas; estábamos muchísimo más

lejos

año

en

el

siguiente:

1984.

En el año 1984

72.6 al 63.9 ;
pasado

corporaciones
evolucionado

situación

era

la

72.6 el Estado, 14.4 las comunidades autónomas y 13.0

las corporaciones locales.

han

la

Es decir, que el Estado ha pasado del

ha bajado casi 9 puntos. Las comunidades autónomas
de 14.4 a 21.5;
locales
13,

13.5,

se

o sea han subido 7
han

14.1,

quedado
13.9,

14.7;

puntos.

13.0-14.7,
las

Y
y

las
han

corporaciones

locales se van quedando sobre un total de 12 billones de pesetas.
Cuando hoy decimos Estado no deberíamos hablar de Presupuesto del

�-37-

Estado, y se lo he pedido varias veces al Presidente del Gobierno
y al Ministro Solchaga. Hablemos de las Administraciones públicas

consolidadas y veamos lo que realmente está pasando.

Se habla de

la lucha contra el paro, se habla de Estado más o menos social, y
no

se tiene en cuenta que de esos 1.2 billones hay 4,5 que no los

gasta

el

Estado;

estamos hablando de una

tercera

parte.

Por

tanto, un poco por urgencia, por falta de tranquilidad no se está
diciendo la verdad,
haciendo

lo que sea ,

las autonomías ,
muy

más

El Estado está

pero es que el Estado hoy es el Estado más

más las corporaciones,

importan te.

producido lo,
lo

no digo que voluntariamente.

Sin embargo,

en un porcentaje también

con ser importante,

con

que es dificilísimo y que yo valoro,

importante que se ha hecho desde el punto

haberse

que es quizá
de

vista

de

gobernación en este país en los últimos años, algo que parece tan
tonto
que

y tan poco,
han

bajar de 72.6 a 67.2 en el Estado y subir

subido las autonomías es una auténtica

cambiar de manera de gobernar,

revolución,

lo
es

es cambiar el lugar desde el cual

se gobierna, es cambiar el Estado, y se ha cambiado. Sin embargo,
estamos
como

todavía lejos de llegar a 50/25/25,

pero no

tan

lejos

para que la gente pueda decir que Maragall está pidiendo un

imposible.

No ,

no es un imposible y la prueba está aquí. Lo que

nos mueve a hacer un comentario a los ayuntamientos en general es
el

hecho

de que las corporaciones locales no

porque nos está queriendo decir lo siguiente.
descentralización

política

importante.

hayan

aumentado,

Hay un proceso

de

Me estoy refiriendo

al

�-38-

término descentralización en un sentido que no le va a gustar

al

señor Pujana; por tanto me corrijo antes de que él me lo diga. Me
estoy refiriendo al sentido más amplio de autonomía,
de

poder

de

decisión.

Se ha producido

una

de traslado

descentralización

política muy notable y, sin embargo, puede ocurrir que si el roce
comunidades

autónomas-corporaciones locales es fuerte

haber hablado antes de ello,
que

el

resultado

descentralización.
ciento
real

no lo he hecho), si es mayor que el

existe entre el Estado y

que

-por
que

se

determinado,

corporaciones locales,
sea

final

una

puede

disminución

de

ser
la

¿Por qué? Porque puede ocurrir que este 7 por

utilizar la magia del número- de
ha

(podíamos

producido vaya

acompañado

descentralizac ión
de

un

porcentaje

no en número sino en competencias, en facultades de

centralización desde las corporaciones locales a las

comunidades

autonómas. Yo no estoy diciendo que exista esto. Yo digo que esta
descentralización real que se ha producido, que es tan meritoria,
puede ocultar una cierta recentralización que dé al traste con la
traducción práctica de cara al ciudadano de la autoadministración
y

descentralización

ejemplos.

La

que

aprobación

ha

producido.

de planes urbanísticos

Pondría

algunos

está

hoy

más

Antes en el caso de Cataluña

(en

las

la CMB aprobaba

los

centralizada

que

ciudades

más de 20.000 habitantes no),

de

antes.

se

planes especiales y parciales;

ahora no.

Ahora es la

Comunidad

Autónoma la que aprueba los planes especiales en desarrollo de un
plan

general.

Estoy de acuerdo en que está muy bien que el plan

�-39-

general

lo

apruebe la Comunidad Autónoma.

Corporación

era

el

de

la ciudad real y

está muy bien.
que

ser

era un

debía

ser

la
plan

algún

Ahora es la Comunidad Autonoma y

Por tanto,

la

hacía

~

ministerio el que lo aprobara.

tiene

lo

Metropolitana en el caso de Barcelona,

multimunicipal,

esto

Antes

Comunidad

si se modifica el plan general,
Autónoma

la

que

acepte

esa

modificación, y eso también está muy bien. Lo que ya no está bien
es que,
de

por este portillo,

de rondón se cuele que la aprobación

los planes parciales y especiales,

general,

tenga

innecesario ,
promotores,

que hace rlo

lento,

la

también la Comunidad

plan

Autónoma.

Es

totalmente contrario a los intereses de los

favorece

ineficacia,

que no modifican el

la especulación,
imagen

mala

que

el paso del

a

veces

tiempo,

la

tienen

las

incremento

de

Administraciones, etcétera.

Pondría

también

nacionalizaciones

otros

que

se

ejemplos,
van

como

el

produciendo.

Respecto

al

terna

metropolitano hay varias cuestiones que ustedes conocen bien. Hay
cosas que
que

financió el ciudadano barcelonés y de otros municipios

ahora

no

son

nacionalización.
no

de la ciudad,

son

de

la

Como la nación es más nuestra ,

nación.

La planta de Abrera,

una

es más pequeña,

es una cosa grave pero es una nacionalización y es un

alejamiento.

Es

cierto

que es la que suministra agua

del

Llobregat

y que bebemos cada día el señor Fernández Díaz

y

yo,

antes era local y hoy no lo es, es de la Comunidad Autónoma.

�-41-

sea

así.

Lo

que

ya no está claro es que

tenga

que

ser

esa

autoridad regional una autoridad de gestión. Sí de planificación,
totalmente, porque es la que tiene que establecer los equilibrios
y las compensaciones entre unas ciudades y otras, pero que tengan
que

liquidar,

que cobrar a la compañia del agua el tributo para

que éste se vaya
quizá
mil
la

arr i ba y luego tenga que bajar,

innecesario.

es un circuito

Puede haberse producido -y no les canso

con

ejemplos que tengo- un cierto grado de renacionalización
Administración pública,

definitiva

los

ciudadanos,

yo creo que innecesario,
cuando lo descubran,

y

que

acabarán

de
en
por

echar abajo, estoy convencido de ello.

Volviendo

a lo más importante,

estamos yendo bien,

a pesar de estas cuestiones

hay que ir mejor.

Nota al pie:

Estado agregado ,

con todos los subsectores,

12,3

de

billones

corporaciones

pesetas

de

gasto

mientras el

ha pasado de 8,5

público

total,

en porcentaje de participación en este total;

que

yo

de

mantenimiento

creo que es injustificado y que sólo se explica

justifica,

las

locales se han mantenido con un ligero aumento

1,7

a

-no

se

se explica- por el hecho de que la afirmación de esas

nuevas unidades de gobierno que son las comunidades autónomas, ha
hecho provisionalmente -y es bueno que se recuerde aquí y que
empiece

a

insistir

provisionalmente,
(debían afirmarse,

con

una

cierta

repito, que para afirmarse

fuerza- ha

se

hecho

como tales poderes

eran pocos conocidos) acumularan un grado

de

�-42-

predominio
estar

sobre

los poderes locales que en el futuro no

justificado,

acuerdo

con

Borrell,

la

a mi modo de ver.

va

a

En este sentido estoy

propuesta que el Secretario

de

Estado,

de

señor

hizo hace unos meses de disminución del tramo fijo

del

IRPF.

Me

suba,

que el 21 vaya acercándose al 25 y que el 63 vaya bajando,

que

estoy imaginando ahora maneras para hacer que este

todo se vaya produciendo de una forma paulatina (éste es

promedio

español).

garantizarlo-

ser

que

en

más

-no

puedo

También es verdad que en Cataluña, por el peso

ayuntamiento de Barcelona y otros,

tengamos

Cataluña

el

las cosas son distintas; en Cataluña estamos en el

25 probabl emente.
del

Parece

14

de

un

14,7.

Estas

es posible que

son

cuestiones

nosotros

enormemente

complicadas y, por tanto, no voy a entrar en ellas. En todo caso,
es

evidente

recursos
proceso
cascada.

que

todo nuevo

proceso

de

descentralización

de

que se produzca desde ahora tendrá que tener un segundo
de redistribución,
Esto

de esa

distribución hacia abajo

está muy claro y las comunidades autónomas van

en
a

tener que ir creando sus fondos de cooperación local de una forma
indiscutible. Es el caso del País Vasco, de una forma tan notoria
que

no hace falta expresarlo aquí.

del

conjunto de los recursos de

forales,

las

Es una parte

importantísima

potentísimas

diputaciones

y no sólo son potentes las diputaciones forales, es que

redistribuyen

más

hacia sus ayuntamientos que

autónomas en otras circunstancias.

las

comunidades

�-43-

Estando

las

cosas así hay que ir pensando -voy

terminando

para

no cansarles más- en cuáles van a ser los

sistemas.

Decía

hace

unos

Hacienda,

señor

Borrell
allí

meses

(no

el Secretario de

Estado

de

sé si lo dijo en Cataluña -es catalán y

viene

a menudo- yo creo que lo dice siempre porque es un

ustedes lo saben,
podia

pensar

entre

comillas,

hombre,

de una enorme y obsesiva coherencia),

en una disminución del tramo fijo del
"voluntarizarlo"

a

nivel

por

que

IRPF

se

para,

autonómico,

para

reintroducirlo por vía voluntaria quien quiera en las comunidades
autónomas,

previa

reducción

equivalentes

de

transferencias de la Administración Central a las autonomías.

Si

el

25

Estado

renuncia

si,

por tanto,

base,
escala

de los montantes

-supongamos- a un 5 del tipo fijo

rebaja todos sus impuestos del IRPF en la

consiguiente en un 5 por ciento y le dice a la autonomía:

usted puede poner un 5 por ciento si quiere;

yo no le voy a

la parte correspondiente en mis transferencias anuales
o lo que sea,
quiere,

usted

dar

vía fondo

no le voy a dar esa parte; usted la puede poner si
puede

escoger,

como

pueden

hacerlo

ayuntamientos y el Estado - y es lógico que sea asi-,
más

del

entre

los
dar

servicio y cobrar ese 5 por ciento o no darlo y no cobrarlo,

lo cual equivale a corresponsabilidad fiscal, lo que supone decir
a las comunidades autónomas:

ahí tienen una ocasión de

en el sentido fuerte de la palabra.

gobernar

Mójense, pongan impuestos si

quieren hacer más; no los pongan si no lo quieren hacer, cosa que
ahora las comunidades autónomas no tienen la obligación de hacer.

�-45-

discutibles

desde todos los puntos de vista,

desde el punto

de

vista fiscal, de la equidad, de los manuales de Hacienda Pública,
no

ya

de una determinada ideología.

social

Son oficinas de

en las que gente de la tercera edad,

bienestar

críos o

quien

sea

obtienen una información de los servicios que hay en la comunidad
autónoma,

pero

intercambian

también

cartas

no rmalmente

en

consiguiente.

las

señoras

hacen

"macramé",

se

los niños de un barrio a otro y acaba

una

gran cena a la que

asiste

el

todo

"conseller"

Todo esto está muy bien desde el punto de vista de

la cena y del "macramé", pero no tiene nada que ver con lo que es
una

buena administración pública ni hay ningún manual del

mundo

que diga que un gobierno que no sea local tenga nada que hacer en
ese tipo de cuestiones.

El gobierno

local está para hacer

no el "macramé" ni pa r a las grandes cenas,
sino

para dar la

población
cargas

y

info~ción,

si ustedes me apuran,

tener un contacto directo con

organizarlo para mejor sobrellevar lo que

generales

eso,

que la sociedad y el Estado,

tal

son

como

la
las

están

constituidos, nos imponen.

También está la cuestión de las subvenciones a entidades que
se

canaliza

convierten
siempre
lejos

a
así

través

de

en

especie de antenas

una

obsesionada,
del

permiten

ciudadano,
el

como
se

estas

famosas

oficinas ,
para

la

el Estado por otra parte
convierten,

digo,

en

que

comunidad
al

estar

antenas

establecimiento de un tipo de subvenciones

se

que

que
lo

�-46-

único que puedo decir es que desarticulan con bastante frecuencia
el

sistema de ayudas y apoyos mutuos que se establecen entre

el

poder local, entre el ayuntamiento, que se llama así porque es el
ayuntamiento de los ciudadanos, y los propios ciudadanos. Hay que
pedir seri edad en este punto.

Para

term i nar,

a

pesar

de lo que he dicho

antes

y

del

momento que estamos viviendo de una cierta agresividad en materia
de

vida

local

y

también de

vida

autonómica,

por

falta

de

estabilidad del sistema, creo que debemos decir que lo peor no es
ese

momento y las discusiones que pueda haber,

es que nos estamos peleando antes de tiempo.
aún

sino que lo peor

No hemos conseguido

consolidar un sistema de tres niveles de gobierno

realmente

poderoso, que permita que nos peleemos tranquilameante, y estamos
perdiendo oportunidades en las que e l país va para
que

la

tipo

economía ha salido del túne l ,

económico

están

donde

parece

social y de relación

hace

adelante,

en

en que las ecuaciones

de

internacional

muchos años queríamos que

con

estuvieran,

a mí que es una pena que en este momento

preciso

Europa
y

fallen

las ecuaciones del funcionamiento del sistema de tres niveles.

El señor PRESIDENTE .. .
El señor PUJANA ARZA .. .
El señor PRESIDENTE .. .
El señor PUJANA ARZA .. .

me

�-47-

El señor PRESIDENTE
El señor ALCALDE DE BARCELONA (Maragall Mira): Por supuesto,
me

considero

un poco culpable por la extensión y el tipo de
que

Comprendo

intervención.

quedaremos

todos

insatisfechos con el resultado de la discusión porque,
ternas

que se han tratado,

tiempo mucho más extenso.
Comisión,
mañana,

sepa
la

poco

dados los

requeriría seguramente un espacio
En todo caso,

que viene o el día

de

señor Presidente de

estoy a su disposición para volver,

que

semana

un

mi

que

ustedes

la

si

no

consideren

oportuno. Lo haré corn muchísimo gusto y estoy a su disposición.

Señor

Pujana,

¿qué

le

voy a

decir?

Me

pregunta:

¿qué

competencias se podrían transferir a las comunidades autónomas en
materia

l ocal,

experiencia;
buen

usted

nos

transferidas.
tiene

quejamos
Sin

Cada uno habla según

según la suya y yo según la mía.

articulista en "La Vanguardia",

Cataluña

que

según la Ley de Bases?

de

pocas

hace un par de

Decía
años:

competencias

su
un
"En

políticas

embargo ha ocurrido en este país que un señor

un poder autonómico importante ha descabalgado

adversario político muy relevante de una institución

a

un

también muy

significativa, por Ley del Parlamento, y aquí no ha pasado nada".
Y

decía:

"Corno

Mrs.

Thatcher,

en Inglaterra".

Y es

verdad.

Tenernos un grado de competencias en materia de régimen local, que
permite que la Comunidad Autónoma -al menos la nuestra, y supongo
que

la

de

ustedes también- haga una cosa tan fuerte

-no

digo

�-48-

buena

ni

mala;

digo

fuerte- como la que ha

Thatcher y es el Gobierno inglés.
caso es similar.

hecho

la

señora

En fin, la competencia en este

El Presidente de la Comunidad Autónoma catalana

tiene la misma competencia en materia de administración local que
le

permite

hacer

cosas

tan

fuertes

como

al

Gobierno

S.M.

Británica, y en manos de la señora Thatcher.

De modo que,

¿qué más competencias a transferir?

No lo sé.

Seguramente usted está en mejores condiciones que yo de contestar
a

esta

pregunta.

Yo

creo que en materia de régimen

importante es la regulación de los ayuntamientos y la

local

lo

ordenación

territorial. Yo, personalmente, puedo explicar lo que ha sucedido
en

Cataluña en materia de ordenación territorial,

tenido que sufrir.

y allí

hemos

Porque, como usted ha dicho, una ley mala

puede

utilizar bien y una ley buena se puede utilizar mal.

bien,

una competencia buena se puede utilizar mal.

se
Pues

A mi modo de

ver, Cataluña sí tiene, y tanto se tiene que se ha utilizado mal.
¿Qué otras se podían añadir?
estás.

Además,

me parece muy bien que se haya establecido,

cautela de la ley estatal,
que

Yo creo que las más importantes son

algo que me parece positivo

usted estará de acuerdo también-,

materia

de

corporación

régimen
es

el

local

en

estatuto

cuanto
que

ella

organización
se

dé,

subsidiariamente prevalece la ley autonómica o general.
un

principio

muy sano de desapoderamiento,

requiere nuevos retoques.

-supongo

y es que lo que prima
a

por

de
y

en
una
sólo

Y ése es

que yo creo que

no

�-49-

En cuanto a la ordenación territorial,
que

ocurrió

con

consultaba

cosa.

provincias

no

se

dicho.
con

consultó,

Lo
toda

Las provincias se crearon en un momento en el que no

seguridad.
se

las

ya lo he

nada,

no sólo los proyectos,

sino ninguna

otra

Respecto a la participación de las autonomías, ¿no lo dice

ya la constitución?

Sí,

señor. Lo dice. ¿Por qué no se hace? No

lo sé. Sin embargo, yo adivino que esas cosas nunca son por culpa
de alguien solamente. Yo, como representante del sector local, me
ofrezco

a

pechar con nuestra

cosas que han ocurrido,

p~rte

de culpa en

pero en ésta,

muchas

de

las

en particular, la cultura

política y cultura de pacto, como se ha dicho, hay que crearla. Y
esta cultura política,

que permite tantas cosas buenas,

incluso

con leyes malas,

es muy refractaria a los lenguajes rotundos. Es

decir,

en

se

basa

cortesía política,

los matices,

se basa en las reglas

de

la

a veces incluso en la amabilidad y la finura,

y casi nunca en el blanco y negro de las grandes convicciones. En
este sentido,

usted me pregunta:

¿por qué no se hacen cosas que

deberían hacerse? Yo creo que es ipor culpa de todos, y no siempre
t

de

los

ambiente

más moderados;

yo

dirí~

que de

los

menos.

Porque

el

en el que se pueden ap]icar estas previsiones que usted

mencionaba requiere de una gran moderación. Y no me refiero nunca
a un abandono de los principios,

pero sí una gran moderación

la cultura política, como usted mismo ha pedido.

en

�-50-

Usted pregunta: El federalismo fiscal del 50, 25, 25, ¿no es
una hipótesis "a priori"? Si, sefior. Es una hipótesis ''a priori",
no está

contrastada,

habría

qu~

rehacerlo todo. Sin embargo, en

los momentos en que nos planteamos formular este porcentaje, este
trío

de porcentajes, también recabamos del Instituto de Estudios

Fiscales

-que

es

realidad- que

hicieran

triángulo ideal,
trabajando,
complicado,

e l que ha hecho esto para compararlo

y

van

de

en

a tardar añds.

parte ,

porque

cuál

y

todo

Es un

hay

como usted sabe,

en el caso de Madrid y

específicos,

modelo

debía

de

la

ser

el

vistas las competencias. Y en eso están todavía

distinto carácter,
visto

un

con

comunidades

enormemente
autónomas

incluso ciudades -lo

Ba~celona-

'

problema

de

hemos

con sistemas también muy

ello hace !que sea muy

dificil

elegir

el

óptimo.
Yo he sido Profesor de Economía Urbana, y recuerdo que había
una

pregunta de examen,

una ciudad?
hay
Lo

que erq:

¿Cuál es el tamafio óptimo de

Y el tamaño óptimo de una ciudad no existe. Al final

que acabar explicando a los alumnos que no existe tal
que

concepto

sí se puede hacer es aproximarlos mucho
de

óptimo

y

para acercarse a una regla que

cosa.

utilizar

el

parece

más

modesta pero más evidente.

Este triángulo sirve para esto.

Ni usted ni yo sabemos cuál

¡

es el óptimo, pero sabemos que este triángulo es mejor que el que
tenemos.

Eso

lo

sabemos seguro;

me extrafiaría mucho

que

nos

�-51-

equivocáramos

en

este

descentralización,

Es

sentido.

teniendo

en

hace

decir,

cuenta que no es

falta

una

más

realidad

unívoca, sino que tiene, como mínimo, tres expresiones, que es la
base del sistema y, por tanto, tiene una cierta complejidad.

Yo

creo

decirlo- que

-aprovecho
la

que

usted ha

hablado

de

ello

propuesta Borrell sobre el IRPF nos

para

podría

ir

f

que ~ el

acercando a un sistema en el

vacío enorme que existe entre

el sistema vasco y el común se fuera llenando. creo que eso sería
bueno para vascos y para no vascos; que no es bueno que exista el
¡

sistema

vasco
estoy

contra;

tal peculiaridad -y no porque

como
a

Me

favor-.

parece

hay

que

yo
una

esté

tradición

histórica. Y no voy a entrar en el uso que se hace de él,
seguramente es bueno.

en

porque

Incluso en uso de ese concepto -eso no

lo

sé-, los excedentes de recaudación no sé exactamente quién se los
queda.

Usted en algún momento ha hablado de ello, y me parecería

lógico que hubiera una discusión al respecto. Lo que es verdad es
que

la existencia del Concierto ,vasco produce efectos indirectos

negativos en otras comunidades,
ejemplo.
no

En Cataluña se dice:

tengamos el sistema vasco.

momento
vascos

o

no

dicen

se
más

pidió;

como es el caso de Cataluña, por
esto no lo podemos hacer mientras
,otra cosa es si se pidió

seguramente no.

a menudo.

En

todo

Eso es

caso,

se

lo

en
que

utiliza

su
los
como

argumento para decir: No podemos hacer tal cosa porque no tenemos
el sistema vasco y hasta que no lo tengamos ...

�-52-

En todo caso y sin entrar a ver de quién es la culpa, lo que
sí

es verdad es que sería bueno encontrar mecanismos intermedios

que

permitieran que el sistema común se pudiera ir acercando

sistema

vasco,

de

alguna forma,

para hacer

las

cosas

al

menos

blancas y negras de lo que son.

En el Canadá existe un sistema de opcionalidad,
parece
Una

riquísimo

que a mí me

y seguramente tendrá momentos buenos y

gran parte de los tres impuestos básicos,

malos.

que son -como

en

todos los países- el impuesto sobre consumo, el impuesto sobre la
renta y algún tipo de impuesto sobre beneficios y sobre empresas,
van

directamente

a las autonomías.

Incluso no sé qué

tipo

de

competencias tengan para recaudar. Pero están en una situación de
gran

descentralización

avanzado.

Sin

llaman allí-,
estos

embargo,
Ontario,

dos sistemas:

tienen

el

provincia ,

35
o

por
bien

programas

federales.

establece

en

vamos

fiscal,
se

un

Quebec,! etcétera,

ciento de la
25,
Aquí

fiscal

muy

permite a las provincias -como

o bien más fijo,

el

federalismo

hay

que opten por uno de

es decir ,

declaración

pero

entonces
una

la Cámara y que dice:

se

en vez del

de

renta

participan

voluntad

federal

es un problema del

en

25
su

en

los

que

se

país

a tratar de reunir dinero para resolver ese problema.

y
Por

ejemplo, Ontario, que ha optado por este sistema , se puede acoger
a él.
hay

Creo que los temas de nacionalidad,
que

querido amigo Pujana,

considerarlos en este futuro de evolución

del

sistema

�-53-

político de las autonomías para bien de todos.

En

cuanto a la competencia exclusiva,

acuerdo con usted.

de

Económicamente es un concepto perfecto; en la

práctica no se cumple del todo.
no,

estoy totalmente

Son

delimitados,

perfectamente

y la prueba está en la realidad; tampoco me voy a pelear por

eso.

Cuando

he citado ese tema,

lo he hecho en el contexto del

principio de confianza federal y digo que es mejor, como usted ha
manifestado,

establecer

transacción,
cosas

no

rotundidad

que

una

buena

una ley perfecta.

lo

sean

de

las

y

pido que se

cultura

Por tanto,
desconfie

mismas y se vaya a

un

política

de

admito que

las

un

poco

sistema

de

de

la

cultura

política pactista y más desarrollo.

En

cuanto al concepto de grandes ciudades existe

reconocido

en

la

Ley

de Bases

de

Régimen

Local,

inventando nada y no creo que sea malo del todo.
prefiero
ciudad;

el

silencio

sin embargo,

y

ya,

está

no

estoy

Yo, como usted,

la tranquilidad al ruido

de

la

gran

todos sabemos que sin ese ruido de la gran

ciudad los países no funcionarían.

La mayoría de los problemas son más de cultura que de
y

estoy

leyes,

totalmente de acuerdo con usted.
hacemos

demasiadas,

Muchas

veces

leyes
sobran

nos complicamos la vida y quizá con

acuerdos nos ahorraríamos muchos problemas.

�-54-

El señor PRESIDENTE .. .
El señor PUJANA ARZA .. .
El señor PRESIDENTE .. .
El señor

ALCALDE DE BARCELONA

(Maragall Mira): No digo que

el concepto vasco sea malo, sino que puede dar lugar a actitudes.
No es que el dinero que se va
no

estoy

diciendo

eso;

a pagar tenga que ir a otro sitio,

digo que

facilita

actitudes que no son buenas en su lugar.

la

En fin,

existencia

de

creo que es un

tema que escapa de lo que estamos discutiendo.

El señor PRESIDENTE ...
El señor FERNANDEZ DIAZ
El señor PRESIDENTE .. .

que

El señor ALCALDE DE BARCELONA (Maragall Mira) :

Aunque tengo

util i zar el mismo avión que el señor Fernández

Díaz,

estoy

dispuesto a quedarme, si conviene, y a volver con mucho gusto.

Los

gastos de capitalidad están mal,

señor Fernández Díaz.

Barcelona hace muchas cosas que otras ciudades no hacen,
al

no haber existido la Generalitat durante dos siglos y

ya

que

medio,

desde 1714 hasta 1979, la ciudad tuvo que pechar con una serie de
servicios .

Esto es lo que se suele decir;

lo que ya no se suele

decir es que cuando había Generalitat, el "Consell de Cent" tenía
unas funciones muy superiores a las de un Ayuntamiento corriente.

�-55-

En

las mejores épocas de Catalufia,

poder

muy

singular,

llegando

ciudadanos de Catalufia,
consejo

de

Barcelona.
muy

Ciento,
De

singular

ejemplo,
dos,

a

el "Consell de Cent" tuvo un
instituir

que

determinados

que huían del poder feudal,
pasaban

a

ser

nombrados

pagando

al

ciudadanos

de

ahí viene el que esta ciudad tenga un
de

su derecho local positivo,

y

ahí

desarrollo
está,

por

el que tenga ahora 24 museos, cuando Madrid tiene uno o

lo que es lógico,

porque en Madrid los tiene el Estado. En

Barcelona no hay museos del Estado, el Museo Picasso, el Museo de
Arte Moderno,
Románico

el Museo de Arte Contemporáneo,

.•. ,

en

fin todos so•

el Museo de

Arte

Barcelona

tiene

municipales.

escuelas especiales, conservatorios, orquestas, todo lo que otras
ciudades

no tienen;

pero hay que pagarlo.

esto está transferido;
abone

El Estado nos

o sea, si ustedes quieren que alguien les

estos servicios que se entiende que son de raíz

vaya

usted

a la autonomía a la cual nosotros hemos

las escuelas,
tienen

la cultura,

que pagar.

los museos,

La autonomía dice:

tanto

no

tenernos dinero y no se

nacional,
transferido

porque ellos son los que
no;

nos lo dieron no

transfirieron pero no constaba en la lista porque era
por

dice:

lo

pagarnos.

lo

municipal,
Ahí

tienen

ustedes

el caso curiosísimo de unas escuelas que no son públicas

no

paga

las

el Estado,

y corno no son privadas

no

se

pueden

subvencionar, y ahí tienen ustedes un grupo de doce escuelas, las
únicas

en España,

muchos afies.

que ha pagado el contribuyente local

durante

�-56-

Ahora parece que vamos a llegar a un acuerdo,

pero está mal

porque son temas a resolver a tres niveles -no hay otra forma- y,
como usted sabe,
tres

cuando hay dos no surgen problemas, pero siendo

si uno de los tres no quiere no se arregla

nada.

En

este

caso uno no quiere y otro tampoco está entusiasmado; el único que
quiere soy yo. La cosa está mal, señor Fernández Díaz.

Fondo autónomo de cooperación local.
no

existe

espíritu

en

muchas comunidades,

No existe en Cataluña,

creo que

constitucional y de muchos estatutos,

es

contrario

al

debería existir,

más si existe imposición autonómica libre.

En

cuanto

Autónoma,
español

creo

a

los temas de distribución
con

de ciudades,

por

toda sinceridad que si existe

la

Comunidad
un

tiene que tenerse en cuenta a la

sistema
hora

de

distribuir los fondos. Es el Estado el que, en su propio interés,
en

algunas

ciudades,

como

es

el

caso

de

Barcelona,

está

distribuyendo unos fondos, el Fondo de Cooperación Local y eso no
debería discutirse ya.

La
ahora
cinco.
un

CMB funcionó bien y,
no

en fin,

se suprimió;

lo que

hay

funciona bien porque se ha sustituído una entidad

por

Una entidad del Transporte, una entidad de las aguas, con

ámbito

voluntaria

que

no es de la

an~igua

CMB,

y

una

mancomunidad

de los ayuntamientos que se han agrupado para recoger

�-57-

todo lo que quedaba, parques, obras que estaban en marcha. Además
tres comarcas,
que,
del

Vallés Occidental,

Baix Llobregat y

Barcelonés,

para el colmo, no coinciden en sus límites con los antiguos
Area

ni

con

inundación

en

Barcelona,

forma

los presentes.

Sant

Funciona

Vicen9 dels Horts,

muy

que

mal.

está

Hay

al

una

lado

de

parte de esta ciudad del Area Metropolitana

y

tienen que ir los bomberos de Barcelona, los urbanos de Barcelona
y

los

servicios

de limpieza de Barcelona para

restablecer

un

orden. Así lo hicieron. No fue necesario que llamara dos veces el
Alcalde

de

Sant

irregularidad

Vicen9,

administrativa

pero
po ~

estábamos

cometiendo

una

distribución de competencias

y

por suerte las cometimos, porque, si no, muchos problemas en esta
área no tendrían solución.

Carta municipal.
segunda
recibí

parte
una

comisión

del mandato hay que

carta
mixta,

Ayuntamiento,

¿Cuándo vendrá?

que

En este mandato,

empezar

aceleradamente.

del Consejero Gomis para la creación
previos

los

trabajos

en esta

realizados

Yo

de

una

por

el

ha editado cinco libros sobre esta cuestión y

ha acumulado una gran cantidad de trabajo. Ahora es el momento de
la
este

cirujía política y de decir lo que cada uno puede
debate,

mandato,

que

es crucial.

En todo caso es un tema de

yo espero que el Senadq pueda ver esto en el curso
1

año

aportar

1991 o antes.

a

este
del

�-58-

Ley

de Bases de Régimen Local.

En Cataluña se consideró un

logro para la autonomía la disposición adicional.
considerarlo ;

yo

no,

en

absoluto.

Yo

Alguien

considero que

debió
es

vejación y es una incongruencia que una falta de autonomía
(ni

una
local

siquiera cuando la autonomía está naciendo y afirmandos e) se

pueda

considerar

período

un logro.

determinado

excesos que luego

He dicho que comprendía que

histórico

se

cometiera

se fueran corrigiendo,

esta

en

un

especie

de

lo comprendo,

pero no

comparto, no lo puedo compartir, y espero que ustedes tampoco.

El señor PRESIDENTE

...

El señor FERNANDEZ DIAZ
EL señor PRESIDENTE

...

El señor POZUETA MATE

...

El señor PRESIDENTE
El señor ALCALDE DE BARCELONA (Maragall i Mira) :

Agradezco

sus expresiones.

La ponencia fue aprobada en los términos que he dicho; quizá
llegó en otros ligeramente distintos, pero no muy distintos.

En

cuanto a ritmos,

se hablaba por ejemplo en el

caso

de

50, 25 y 25 y se dec í a que a eso se tendería. Es decir, no es una
cosa que hay que suponer para mañana ni para pasado mañana,
un objetivo al cual acercarse y en ello estamos.

sino

�-59-

En cuanto a la comarcalización, en Cataluña hay una ley, que
se

va

arrastrando,

supresión

de supresión de las provincias.

de provincias tendría que tener que ver con dos

que he dicho -una la ha dicho usted-,
que

La ley

también

tendría

que

gobiernos provinciales.
Nacionalista

y

de

cosas

pero antes quiero comentar

ver con la existencia

o

no

de

El proyecto de ley que impulsa el

los
Grupo

el Grupo Comunista consiste en la conversión

de

Cataluña en provincia única.

La
pasar.
la

situación

actual

es de duda respecto a

lo

que

pueda

Este es un proceso de discusión entre las Diputaciones

y

Generalitat de Cataluña de cómo transferirse unas a otras,

a

las comarcas y a los ayuntamientos, si debe elevarse o rebajarse.
Ustedes saben que yo creo que
todo

caso,

cu~ndo

más abajo

mejor,

pero,

en

es una discusión que es·tá abierta y que no conduce a

ningún lado de momento; es una discusión en zig-zag.

¿Qué debería pasar?

Si se pudieran aplicar esos sistemas de

profundización del Estado de las autonomías en el sentido que
dicho,

lo

que debería pasar,

lógicamente,

he

es que el Estado se

debería adaptar a las regiones creadas por la Comunidad Autónoma,
por la Generalitat y, por tanto, crear cinco provincias a efectos
del gobierno provincial.

Creo que desde el punto de vista

local

desde las diputaciones tendría una traducción de mantenimiento de
cuatro

diputaciones y en el caso de la quinta se podría ir a una

�-60-

coincidencia

porque

metropolitana
pero

sí

con

comúnmente

sería

área

metropolitana,

en el sentido de la Ley,
la

región metropolitana

no

área

que es algo más
en

el

sentido

aceptado como concepto de economía urbana.

chica,
que

es

Existe la

ciudad central, existe una área metropolitana, una interrelación,
una ciudad real, y existe luego un área de influencia,

que es la

región metropolitana y ahí estaría esa región primera de Cataluña
o diputación primera.

En este esquema debería hacerse que tanto el Estado como las
corporaciones locales adopten sus modalidades a la existencia

de

una nueva división del territorio catalán en cinco regiones.

...

El señor PRESIDENTE

El señor SALA I CANADELL

...

El señor PRESIDENTE
El señor

MARTíNEZ SOSPEDRA

...

El señor PRESIDENTE
El
tema

señor ALCALDE DE BARCELONA (Maragall i Mira) :
de

la

necesariamente
utilizo

parlamentarización,
la

parlamentarización,

realidad
lo que

no

que se produce.

que está

bien pensado:
de

confianza.

el

defiendo

ocurre

es

que

el símil parlamentario como un sistema de crítica de

simetría

moción

en

Sobre

la

Los demás niveles tienen un equilibrio
moción de censura,

El

derecho a

sistema local no y de esto

disolver,
se

puede

�-61-

derivar que pida bien que no haya moción de censura,
hay (lo que ocurría antes de la última ley,
dos

terc ios

u otras modalidade~),

tal como la

moción de censura de

o bien que se

fuera

a

una

parlamentarización. No es factible pensar, en principio, que haya
9.000 procesos electorales, tantos como municipios , dejados en su
calendario a la mano de Dios o de lo::; alcaldes;

es decir, que de

repente pueda haber elecciones un poco en todos los lados.
parece

enormemente

probable.

No

grave,

estoy

pero

defendiendo

sistema no funciona,

siendo
esto,

realistas

No me

no

lo que digo es

parece
que

el

que se ha parlamentarizado quizá en exceso,

pero no del todo y al dejarlo a la mitad no está equilibrado; eso
es

lo que digo.

Yo sería part'idario,

quizá,

de un

gobierno

formado por un alcalde y un equipo, no necesariamente concejales,
responsable delante del consistorio.

Es el sistema

alemán,

que

hemos estado estudiando a fondo y tiene muchas ventajas. Allí hay
un

alcalde administrativo que se ficha corno aquí los equipos

fútbol

fichan

a

las estrellas.

Colonia ha fichado a

un

de
gran

gerente de Hamburgo, que es el hombre que finalmente contesta las
preguntas en el pleno;

es el que manda en muchos sentidos.

Esto

tiene muchas ventajas. En Inglaterra ya saben ustedes que es algo
extremo.

El

"Lord

Mayor" no pinta nada,

vestido negro y una medalla.

es un hombre

Es el representativo ,

mujer, tiene un carácter puramente

con

un

junto con su

representativo y poco más. Es

el líder de la mayoría, como les he dicho antes, el que manda.

�-62-

Creo

que

algo

profesionalizar
Barcelona
que

llevamos

nada,
su

gestión

que

hacer

en

municipal.

las

el

El

ha andado camino en este sentido,

desde

directo

la

hay

sentido

de

Ayuntamiento

de

pero

también

primeras elecciones y en todo este

vivido

era muy dificil hurtar al pueblo

con el representante electo,

creo

período
del

porque no se

que

contacto

creía

nadie

a menos que fuera la palabra de la persona que él eligió y

compromiso.

Un funcionario por muy embuido de autoridad

que

estuviera, que fuera a un barrio a decir que aquellas casas no se
iban a tirar, simp lemente no lo creían, tenia que ir el concejal.

que

Tiene
política,

con

haber
políticos

un

sistema

potente

de

representación

dedicados a "full time '' ,

a

nivel

de

contacto con el pueblo, presidentes de distrito, por ejemplo, que
tienen que ser personas a las que¡ todo el mundo conozca. El hecho
de

elegirlos

o

no directamente: es algo

porque las cosas son muy complejas,

mucho

más

pero en todo caso tiene

ser una persona imbuida de autoridad y política,
Por otra parte,
de

papel

tiene que haber

gestor

de

los

complicado

y habrá

políticos

que

no profesional.

un cierto desplazamiento
hacia

los

gestores

profesiona les.

Eso se está debatiendo en la discusión de la Carta Municipal
de Barcelona, que puede ser utilizada como laboratorio de pruebas
de

todo el sistema.

Para eso t a mbién sirven

las

ciudades.

Es

�-44-

Es una decisión difícil que no tienen obligación de tomar, porque
siempre

es

hacer más a cargo de lo más que obtengan de

arriba,

nunca de aba j o.

Yo

estoy

de acuerdo con esta fórmula.

Creo que sería

muy

bueno estudiarla. Insisto en que en aquellas autonomías que están
cerca del 25 por ciento,

o lo sobrepasan, del gasto público neto

-se entiende que estoy hablando siempre de gasto público neto

internas- tendr;ían que analizarse los excedentes

transferencias
así

de

obtenidos

para transferirlp s a los poderes

locales

y

que

ellos se acerquen a su 25 por ciento. Añado que debería pensarse,
como ustedes consideraron en la sesión de marzo, la transferencia
o

delegación (no siempre tiene

por delegación también;

~e

¡

ser transferencia,

con la Constitución

puede ser

y los estatutos

en

la mano así es) de competencias al sector local, especialmente en
aquellas

autonomías cuyo

estatuto consagra la descentralización

de la Administración autonómica
en el Estatuto de Cataluña.

como principio,

cosa que ocurre

Sé que en Castilla y León ha

habido

discusiones entre los amigos Aznar y Rodríguez Bolaños sobre este
tema,

sobre

la

posibilidad de transferir

Juventud,

Deportes,

etcétera. No sé en qué ha quedadp el tema y a lo que han llegado.
En

todo caso sé que se han realizado trabajos en

este

sentido.

Sería muy bueno que fuera así.

Hay

contraejemplos de comunidades que han creado

mía- oficinas

de bienestar social de la

comunidad,

-como

la

enormemente

�-63-

verdad que hay mucho ruido, sirenas a todo pasto y a todas horas;
que,

como

decía el señor Pujana no es la mejor manera de vivir,

pero

sirven

para

laboratorio

de

municipales
fórmulas

algunas
la

cosas

sociedad

en

y,

entre

otras,

su

conjunto.

de Barcelona o de Madrid pueden servir

que

sirven

de

Las

cartas

para

probar

luego la ley general incorporaría al resto de

los

sistemas. Por tanto, creo que en ese punto hemos avanzado algo.

En

cuanto a disolver la Cámara,

que quizá sólo en grandes ciudades.

ya he dicho que me

parece

No lo estoy reclamando y

ya

he dicho el porqué.

En relación con el presupuesto,
dijera

el

el

presentar

de

Tarragona

presupuesto,

puede

que

la

ocurrir

lo

que

no

puede

sucedió

en

no sé de

presentaron al alcalde un presupuesto hecho y le

dijeron:

que

"¿Le gusta este presupuesto?
verlo".

habido
producir

El hombre dijo;

"No lo verá.". En fin,

se llegó hace unos meses.

"No sé,

Finalmente, las cosas han variado y ha

un presupuesto aprobado pbr unanimidad,
esta

situación

tengo que

es un poco la situación a la que

pero se llegó

en la que un grupo quería

Alcalde un presupuesto sin que él lo viera.
bueno,

oposición

miembros de una parte de la oposición,

Tarragona,
cuál,

Alcalde

de hecho, aunque a usted le

a

imponer

al

Creo que esto no

es

porque ese alcalde tendría que gobernar administrando ese

presupuesto y no es bueno,

no sería un alcalde al cien por cien,

�-64-

como hemos dicho antes en otro e jemplo.

la ley lo prohibier~,

Aunque
que

prima

español

aunque la Ley fuera la

en las re l aciones entre el Gobierno y

es

posible que se den situaciones

no

el

misma

Parlamento

convenientes

de

imposición de determinados presupuestos.

En

cuanto a la reforma de la ley del Suelo,

le voy a decir

algo, aunque podemos dejarlo para otro día porque realmente ya me
pongo a disposición de ustedes pues me gustaría enormemente poder
entrar

qu~

en una serie de temas

no hemos

tocado.

Traigo

aquí

tres hojas, señor Presidente, sobre financiación local, que no he
podido
para
mayor
para

exponer con todo detalle,;

pero que dejo a su disposición

que figuren en el acta o seian motivo,
discusión.
discutir

territorial,

y

en su

de

una

En ellas se ven tantas y tantas cosas que

hay

día,

í

yo

creo

que el

senado,

que

es

la

Cámara

es donde el Alcalde de Barcelona tiene que venir

a

expresarse y ustedes a discutirme¡.

Ley

del

Suelo.

cuando

preocupaba del empleo juvenil,
ay,!

¿Por

qué?

No

imaginaba

oíj hablar de que
hace tres años,
que luego los

el

Gobierno

pensé:

se

¡Ay, ay,

sindicatos

y

el

Gobierno se iban a pelear por ese tema. Pensé: ¿Qué va a hacer el
Gobierno

con

Volvemos

a

el empleo juvenil ~e no sepan otros hacer
lo de antes.

Resultaba que había una

cosa

mejor?
que

se

�-65-

llamaba Fondo de ocupación comunitaria,
no era competencia ob l igada y,
pasaba

nada.

Pues

sí

que se suprimió,

porque

por tanto, se podía suprimir y no

pasó,

pasó

que

se

perdió

una

gran

oportunidad de seguir haciendo una cosa que estaba muy bien, y es
que

los

ayuntamientos

eran

capaces

desempleada que había en sus distritos,
controlar

perfectamente

haciéndolo

mediante

sin
la

de

a

la

gente

a la que conocía y podía

necesidad
de
¡

realización

emplear

muchos

ordenadores,

obras

enormemente

de

necesarias y no en aquellas en las que al final un poco de
de

la

bombo

fortuna de la gran maquinaria estatal acaba diciendo

las

que hay que hacer.

¡

¿Por qué digo esto en relaclón con la Ley del Suelo?
es

un

poco

modificar,
pueden
porque,

lo mismo.
fuera

tener
si no,

la

en el sentido ¡de decir que
libertad de acción

a

poder

que

los

cubierta

se

quiere

ayuntamientos

financieramente,

van también a hacer el ridículo y todavía van

crear más especulación,
van

Ojalá la Ley del Suelo,

Porque

pagar y,

a

poniendo el dedo en solares que luego no
si lo hacen,

van a

crear

todavía

más

retención de solares y será peor.

Con la mejor voluntad, desde el Estado se pueden cometer las
mayores

equivocaciones,

porque se está lejos del

problema;

no

porque sean malos los que gobiernan, es que está lejos. El Estado
tiene

que aprender a inhibirse,

no por aplicación del principio

�-66-

liberal de que la soc i edad civil lo hace mejor;
esto,

no,

no sólo

es

que también lo es, sino que tiene que aprender a inhibirse

porque

hay

derechas
buena

un

exceso de creencia en todos los

y de izquierdas,

fe

gobernantes

que hace que se quieran resolver

problemas que deberían dejarse

solucionar

a

de
con

niveles

inferiores.

Por

tanto,

modificación
normalmente

de

sí

al protagonismo de los ayuntamientos en

la

Ley

centro,

Suelo,

antiguas

integrad~,

medio

Barcelona,
precios,

en

por

cuenta

que

salido;

las

rehabilita r

degradadas

y se canalizaron para otros fines.

España,

Valencia
ni

tan mal han

en ciudades importantes,

etcétera,

en

se pensaron para

Porque los requisitos que se exigían,
nivel

teniendo

las leyes mejor pensadas,

áreas de rehabilitación
viviendas

del

o

en

su

¿Por qué?

los que había que exigir a

no valen para
Bilbao. ' Seguro;

nivel de sueldos.

la

ciudades

corno

Madrid,

no valen por nivel

No valen:

todo

de

tiene

sus

sistema

de

variaciones .
Sí

el protagonismo de los ayuntamientos y a un

comprometerles en la seriedad, que no prejuzgo ni avanzo, pero la
tengo,

que

no

pueden cumplir.

sea obligarles a cumplir unos estándares que
En Barcelona no se pude hacer una sola

de

protección oficial con los estándares actuales;

al

menos con los que había hasta ahora.

agradecer que la ley,

se

rnetier~

vivienda

no se puede,

De modo que habría

en esas cosas,

no

que

sino que creara

�-67-

otros sistemas de control de seriedad y no éste.

En cuanto a funcionarios, me estaba preparando para terminar
y quizá me he perdido una parte de su intervención.

En todo caso

en Barcelona hay un problema serio de fuga de cerebros. Barcelona
es una escuela de cuadros,
con toda l a "barra",
corno

corno decirnps en Catalufia, con toda la cara,

dec i rnos e n castellano,

trabajo

somos

los empresarios de mi ciudad me dicen

que la gran reserva del mercado

nosotros.

profesionalizado

y

¿Qué hay que hacer?

barato.

Claro,
Ah ~

trabajo

muy

bueno,

van y ahí nos dejan sin

Ese es otro problema enormemente

de

nadie.

complicado

del que podernos seguir hablando otro día.

El sefior PRESIDENTE
El sefior LUIS CALVO
El sefior PRESIDENTE

El sefior ALCALDE DE BARCELONA (Maragall Mira) :
que haya aceptado intervenir en

~ltirno

Le agradezco

lugar, con la brevedad con

que lo ha hecho .

En

cuanto a qué pienso de la relación de la

central

con los ayuntamientos,

quedado

claro

subrayar- es

lo
lógico

que he dicho,

Administración

le insitiría en que -creo que ha
pero me

gustaría

que el Gobierno autonómico haya

volverlo

a

tendido

a

�-68-

reafirmarse

de

inhibi toria
el

esta

lo

ha

podido

resultar

Hace diez

una

Creo que entre todos tenernos que
de

incluso

Todo el mundo sabe quién es

que era un presidente de

generación,

político.

que

un gobernador civil o un ministro.

sabía

consejero.

forma

para los ayuntarnient_os.

alcalde,

nadie

una

años

autonomía

o

un

pagar los costes de

gestación de la criatura,

en el

lenguaje

Por tanto hay que ser enormemente comprensivos en este
;

sentido y ese proceso quizá todav!ia no ha acabado.

Pero creo que

es hora de que vaya terminando respecto de esos costes
porque,

justamente,

ya

ha

pasado

mucho tiempo

y

excesivos
cosas

que

hasta ahora han resultado lógica~ podrían dejarlo de ser.

Eso es

lo

van

que

legitimar

he

tratado
más

por

monarquía española,
reales

para

crear

de

decir y que las

el ejercicio que

autonomías

por

el

se

origen,

corno

a
la

por lo que haga realmente, por sus servicios
una

administración

eficaz

basada

en

la

autonomía,

ni

confianza. Eso es lo que he intentado explicar.

Nunca me arrancarán una palabra crítica a mi
siquiera

mi

Presidente.

Allí

con

él

puedo

tener

muchas

discusiones, pero aqui me oirán muy pocas críticas. Allí creo que
debo ser todo lo duro que tenga que ser, pero aquí no. Pienso que
él hace lo que tiene que hacer,

defendiendo su parcela. Yo vengo

a defender aquí la Generalitat como lugar del que formo parte, no
ya corno persona,

sino corno ayunt~miento. Lo dice el artículo 5 y

el treinta y pico del Estatuto d~ Catalunya.

�-69-

Ahora bien, se han cometido ~xcesos. Usted ha citado algunas
i

recientes equivocaciones y creo que es hora ya de que nos vayamos
sentando todos y que gracias a ámbitos como éste,
repetidos en este país,
política

el de hoy, muy

seamos dapces
de ir generando la cultura
,

que sería factible comd modelo estatal que

necesitemos

para los próximos diez años.

Pediría

una

cierta inhibición como sabiduría por parte

de

las comunidades autónomas, que comienza por saberse inhibir en el
momento

oportuno

más que

inter,venir. Tenemos autonomías muy
1
independ i en t ~inen te de los credos políticos,

intervencionistas,

aunque más chocante todavía resulita en los credos liberales,

muy

poco

que

pido
por

liberales

y muy intervencionistas.

Este aprendizaje

al Estado en su autoinhibiqión lo pido todavía más
f

igual

en

las autonomías

comprensión- porque

sabemos

-~unque

qtie

en

para con ellas
su

proceso

casi

tengo

o
más

tienen

que

afirmarse.

Respecto

a

si fun cionan cómo grandes ayuntamientos

poco inevitable que t odo sea parecidet,
que
esto

está debajo y lo pequeño a
una

crítica,

gran
por

cuestión,
ejemplo,

~o

es

un

lo de tamaño grande a

lo

que está encima .

~
pero :sí en lo que

respecto

se

No haría
refiere

de

a

la

del tema que anteriormente

se

hablaba. Seguramente ahí sí ha habido
un malentendido respecto de
!
lo que se debía de hacer.

�-70-

Mi

Estatutos,

es

menos,

se deberían hacer.

no

que

c~mo

sobre la Constitución y los
'
no se puede* hacer sin concenso o, por lo

opinión sobe la LOT,

A nadie le pasa por la cabeza que

esto fuera una necesidad o una posibilidad.
pero

se

ha hecho.

No se debería hacer,

Digamos que la historia es muy sabia

y

muy

larga. Las cosas nunca volverán a ser como fueron o como hubieran
sido,

si esto no hubiera ocurrido.

Esto es seguro.

Pero repito

que la historia es larga.

Respecto

de la Ley del Suelo ya he dicho lo que

pensaba

y

sobre el sitema de valoración no voy a entrar. Lo único que puedo
decir

es

que lugares como

Madr~d,

Barcelona y

mucho que aportar en el terreno de la valoración.

y

Navarra

Barcelona

son punte+as en el sistema

Navarra

tienen

Concretamente,
de

valoración

'

automatizado.

Hay mucho que aprender de algunos ayuntamientos

y

comunidades autónomas en materia de valoración del suelo.

Sobre
necesidad
92

y

Plan Estratégico debo decir que se deriva

imperiosa que

de evitar

Barcelona
pasar

el

se

sentimo~

de

la

en Barcelona por trascender

el

que ocurra lo gue sucedió en el

siglo

lo ha jugado todo ¡ a una carta y a una fecha

pasado.
y

al

esta fecha se ha producidb una grande o pequeña depresión.

Quiero que quede claro que las fechas míticas, míticas son y que,
'
por tanto , impulsan la vida y la inversión. El Plan Estratégico
~

ha

reunido

a cien entidades de ¡ Barcelona,

como

la

Cámara

de

�-71comercio, UGT, el Círculo de Economía, las tres universidades, el
Ayuntamiento,

todos

ellos

en •1 Comité Ejecutivo.

Usted va

Barcelona a oir hablar del Plan Estratégico y habla López
que

es

de

presidente

Comisiones
de

la

Obreras,

patronal.

importante en Barcelona,

y

Se

responde

Alfredo

está dando

un

a

Bulla,
Malinas,

pacto

social

y adern, s con presencia del poder local,

cosa que en el pacto social estatal no se daba.

Lo
que

que se está haciendo es tratar de diseñar los

trascienden del 92,

denunciando

los

objetivos

capitalizando los factores positivos

estrangulamientos

incluidos los de calidad de vida,

y

demás

temas

y

difíciles,

que van a pasar a ser cada vez

más. Esta sirena que están ustedes oyendo no la oyen en París. En
París

oyen la sirena de dos tonos con una frecuencia mucho menos

alta,

con

una

oscilación

much~

menor y una

eficacia

igual

o

~

mayor, pero con una molestia para los ciudadanos mucho

menor.

Estos ternas que parecen tontos, éste, el del ruido, el de la
polución
precio
trabajo

y

el de la drogodepen~encia,

de la vivienda,
cuando

hay

la inseguridad,

el

del

mercado

del

-desigualdad

que

el de la desigualdad en el

recuperación capitalista
'

quiere decir que las mujeres tienen más problemas para entrar
el

mercado

importantes,

de
pero

trabajo-,

este

tipo

de

que

secundarias, · no lo son y van a pasar

relevantes en todas las ciudades de Europa.
de tráfico,

cosas

etcétera;

en

parecen
a

ser

Ya lo son: los ternas

quien pi,nse que puede basar una

campaña

�-72-

electoral

en unos juegos olímpicos,

en una carta municipal,

se

equivoca. Lo mismo d i go en Madrid o en otras ciudades.

Se

t rata

también

ayuntamientos

ayuden

de
a

que

el

sistema

permita

resolver ese tipo de

que

los

cuestiones

y

se

sensibilicen de que muchas veces' son ellos los que son capaces de
definirlo bien.

Eurociudades:

lo

que se ha pretendido es crear un "lobby",

se lo digo con toda c laridad;
que

Europa sea algo menos

en Bruselas se pretende

prima~ia,

conseguir

en el sentido de producción

primaria, algo menos de carbón, de acero y FEOGA y un poquito más
la

vida

de l noventa por ciento¡ de los europeos,

que

están

en

'

ciudades grandes medianas o pequeñas, porque hoy Europa no es una
referencia
tráfico,

que tenga que ver con su vida de cada día,
ni

en ninguno de los temas que usted

representantes
común

en

de

intercambio

conseguir
la

llaga ,

llamo
sola

tecnología,

de

grandes
'

explosivamente,

que Europa haga
i ndicando sólo;

de civilización,
se

citado.

de estas ciudades se reúnen para hacer

de tecnologías urbanas,

desarrollándose

ha

ni en

infraestructuras,

también para

recom~ndaciones,

que

de
está

tratar

de

sin meter el dedo en

unas directivas sobre temas

que es muy difícil que la propia

atreva a plantear ante sus ciudadanos,

todos reconocemos que sería mejor,

Los

proyectos

que es un sector

pero

el

que

yo

ciudad

siendo así

que

temas de tráfico en el centro

�-73-

de la ciudad, por ejemplo, y otros.

Estas

eurociudades

van a hacer

negocios

conjuntos,

pero

también van a tratar de obtener de Europa unas directivas que les
ayuden
dio

a vivir mejor.

el

otra

"Euroconsorcio" es la formulación que

Ministro italiano de Areas Urbanas.

formulación,

pero

en

todo

caso

le

Puede tener ésta

no

pretende

ser

u
una

estructura rígida, institucional, ni mucho menos; incluso se está
viendo

la

posibilidad

exclusivamente

de

que

institucional,

tengan

Parlamento,

una

composición

no

ciudades y Comisión,

pero también quizá algunas grandes empresas. Esta es la línea.

El señor PRESIDENTE
El señor LISO MARIN
El señor PRESIDENTE

El

señor

ALCALDE

DE

contento de que lo mencione,
yo.
la

BARCELONA

(Maragall

pero no funciona;

Mira):

qué más quisiera

Hay una comisión coordinadora del transporte en la que
Generalitat,

el Ayuntamiento y la entidad,

Estoy

está

creo que incluso

RENFE, y no ha hecho más que una sesión en un año. Es una entidad
que no funciona .

Tiene

que

funcionar,

entre

otras

cosas,

porque

está

pendiente la firma del contrato-programa del transporte público y

�-74-

ahí estan todas las entidades que usted ha dicho, la Generalidad,
el

Estado y la compañia

parte,

de Transporte Municipal que,

por

otra

Y

este

estaba y está en proceso¡ de metropolitanización.

acuerdo,

que ya está tomado históricamente,

está sólo pendiente

de

la firma del contrato-programa,

de modo que cuando se firme,

la

compañia Municipal de Transportes de Barcelona dejará de

ser

municipal y será metropolitana, como es la entidad que la tutela.

Creo que tiene que haber una autoridad única de transportes,
como mínimo de planificación,
llamamos

región primera;

incluiría
sistema

el
de

cercanías,

regional,

de lo que

allí

esta región metropolitana grande,

sistema de metro,
autobuses

autobuses,

por concesión y

la

también

regulación
el

sistema

que
del
de

lo que allí llamamos el "exprés" regional, tomando la

terminología
Mataró.

~nivel

de

París,

que iría desde Vilanova i la

Geltrú

a

Una cosa es el metro y ~tra es este sistema regional; el

metro es ciudadano, lo que pasa es que en Barcelona la ciudad son
muchos

municipios,

el

metropolitano,

corno

se

llama

muy

expresivamente en este caso.

En cambio,
cercanías.

el "exprés" regional es un sistema regional,

Ahí

tiene que estar RENFE,

por supuesto,

quien puede dar hoy el servicio Mataró-Vilanova;
Ferrocarriles
Generalidad

de

Catalunya,

de la

Generalidad,

de

porque es

tiene que estar
y

la

propia

como autoridad competente en materia de transportes,

�'

-75y

tiene

que estar la entidad metropolitana y

gestiona
existe

el servicio.

la

compañia

Pero no existe todavía desgraciadamente;

en Madrid el Consorcio y está funcionando bien,

dicen que podría mejorar.

que

pero

me

La opinión es que de momento tiene que

emplearse sobre todo en el campo de la planificación; en el campo
de

la

gestión,

compañías,
tienen.
cosa

no

ustedes
se

no imaginan

el

patriotismo

pueden imaginar el patriotismo

de

las

tremendo

que

Y se entiende, porque una compañía de transportes es una

enormemente

absorbente;

cada

uno tiene la

gorra

de

su

compañia de transportes. Cuesta mucho coordinarlos, pero lo vamos
a conseguir, porque si no los ciudadanos nos van a echar.

El señor PRESIDENTE ...

�~~ NAT

:

C.:,t-t\ ~~v

¿.0 1\)t~. •e' $

tt Hf\ , '' Au·rui-J;::)\1.1es. - )

=t•.:; "Dé: R A u'&gt;. t-o- ~

\,) t''-i ~")/\( r) ( 5

:..-t{

~

·- - -- - - -

- ··

-+

''

L. -CRJN O M. t -il
~

1

Jn GJ t:: }~

&amp;Lp u\)? t¡'}l"l

~IV {~

1fD {l-e l:/1 )'/

- - - - - - -- 1·

1

')

0

~ol4~

\_) n ""L,nr

'

1fN

f tl-1 Í1 c'"' JA &amp;~

úVt t1) i ~1,.1

~

( s~~J{A~
t:·N

/!~J é; T

~-

u

r,

4

·tt? '1J11/7 cw 1

~
-

(-, .

Sr! .

~.

rt

LL

1

f

t)cS

[ _,_,

~ e~ .~~

f!JtJ ILiWú.J

_¿¿ fa__.;uys)
/) ( -

IA_o. .

FA

tt"' l.t j

r tev;
1

Tl?r.,11' s·

1

el) 11 1~ )p¡_'"j

�."

L

14_,t!lrrt

c---&amp;N-\)t

íA ~ F-J

t'-t

L.-

Pit , 0J¡/1\

t.

( u·~ v e

(

-~ hv~ fZ.XrJ

t-L

_e.ll

)

----

~

'------~--~-----

------~~·.--

r

t1t

lv1 c:r

f'r

Ji)¡ 1?

/frJy e¡ v ~

n;-

1

f t/1 t-h ·n rtJ
t

t:-L

,---...

l

t1 &lt;J--

~ ~"- IDZJ¡_; .--

�.A

et_.;'(",•t./j

~ ~-..

o le__
~
·~/¡

t-

~;&gt;.

~ 'f~

-t

~' ~~l. '

r~
{
tt1 c."'.-~ ~
1

�~.

1
.r

: AJ

,··~¡m¡;; ~~

" ( ~~S [LJU~
~

1/.

(M.¡;¡

.) ,.,__ ¿,_.

-.._,..;'

'

r~

r~

{

I/'-

¿.

~(¿. ~.
~··

.

Jf)o

.~ (T'?
/

c-..

"' 'MV&lt; '
v\.yJ

•

-

~

t5WJt 2.sv '

e) 1

L J;:;
1\.

r

·
e::,

g ?S ~-~~ t1

: ti
Jf-y 1 0

0

�(_

/

(/1

;l

J.._.__'~' "" "("--

f i ~~ ~ ~--- V'"'"" J

\ _,.M, l

..."'

..
'

c.

\

~r'~~

o
r

n~

~;f'

��---

f fty¿_

t1

l

~V\ l -

l

w \0.,~~ 1='

r

I-tA '/

r~&lt;Á--Ú;;

LteJ

~

~

-

WG&gt;--(7

B· ~~

.

)

+

L-6\V¡ ~ YH:'W

h ·¡ )N

' (\ t 1-.l o 5

G. u\.:;,---n. \:::.1.. L ft:

0) f&gt;c 0

~-~
/\J..:_ \e
(U

0 ~q.

S.

JU\)

( r1. J1J'J )

._,.,

ev"?Y1)

((;)a .

O()~

ft-1

roo . (fl)\) ~
Av u t:y{ 11 o S . rh 1i ~

~"f U~

Lf C 'ólr\J

~

,

\::tJtrt-t c1 5

ricN r ~

L L trvv-trrJD

...

ú

e

~ GJ.tU-1-1--- a.-4~~
- ~úu_.. f2; .

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17176">
                <text>4100</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17177">
                <text>Comissió d'Autonomies i organització i administració territorial / Intervenció de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall al Senat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17178">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17179">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17180">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17181">
                <text>Cortes Generales, Senat, Madrid</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17183">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17184">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23042">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23043">
                <text>Autonomia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23044">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23045">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23046">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40807">
                <text>1989-05-03</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43431">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17185">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
