49 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/257/20060315.pdf 3aad924852718558ecdac4c51fa78fda PDF Text Text El president Maragall a l'acte commemoratiu del 50è aniversari de l'Hospital de la Vall d'Hebron Barcelona | 15/03/2006 Aquí a Catalunya tenim un bon sistema nacional de salut i vosaltres sou un dels centres sanitaris més emblemàtics d'aquest sistema. I ho sou pel prestigi del vostre equip mèdic i científic. Ho sou per l'eficàcia de l'equip directiu i gerencial. Ho sou per la professionalitat del personal d'infermeria i per la dedicació del personal de manteniment i de serveis. Segur que hi ha moments en que totes aquestes coses es poden superar i seria fatal que no intentéssiu millorar-ho, però heu arribat a una cota important de qualitat. Crec que la qualitat humana i el compromís de tots aquells voluntaris i voluntàries que col·laboren amb vosaltres en el benestar dels pacients és un element fonamental també. Al llarg d'aquests 50 anys d'història, l'hospital ha esdevingut un centre capdavanter a Espanya i a Europa. L'aposta que heu realitzat per la recerca clínica és fonamental perquè puguem parlar d'una societat forta. S'ha adaptat contínuament a l'evolució de la societat, us heu anat adaptant. I avui la Vall d'Hebron és un Hospital Universitari que ofereix una atenció humana i propera reconeguda. Aquest és justament el motiu pel qual enguany el Govern ha honorat l'Hospital de la Vall d'Hebron amb la placa Josep Trueta i la figura del Dr. Margarit amb la medalla Josep Trueta al mèrit sanitari. Si el Dr. Trueta és el substrat de la nostra tradició mèdica -està en les bases d'aquesta tradiciópersones com el Dr. Margarit han liderat la medicina contemporània a Catalunya i avui vosaltres representeu el seu futur. És a través d'aquest diàleg que la medicina catalana obrirà nous camins que ens condueixin cap a l'extensió dels drets i el benestar individual i col·lectiu. I en això, el Govern estarà al vostre costat. Em direu: "és el Govern qui ho ha de fer". No, sou vosaltres qui ho heu de fer, són les persones que treballen de cara a la gent i el Govern ha d'estar al darrere empenyent i molt a prop. El Govern estarà al vostre costat. Continuarem treballant per desplegar l'ambiciós programa d'inversions que hem posat en marxa, i al mateix temps per ampliar les plantilles del personal sanitari. Per incrementar la despesa per càpita en matèria de salut, assegurant la sostenibilitat d'aquest sistema. Per millorar la qualitat de l'assistència sanitària o el temps d'espera quirúrgica, i al mateix temps desenvolupar la recerca i la innovació a través d'una bioregió potent a Europa, com ha dit la consellera. Perquè ens hem d'especialitzar, tampoc no ho podem fer tot, no podem ser els primers en tot. En algunes coses voldríem ser primers a Europa i una d'elles és aquesta. Justament, en la construcció d'una bioregió nosaltres sols no ho podríem fer. Nosaltres necessitem ser una mica més grans que Catalunya per ser una regió europea potent. Hem de ser no set, sinó quinze, i ho som. Tenim col·laboracions amb Montpellier, amb Toulouse, i amb Aragó i les Balears i si poguéssim amb València. Les hem de tenir. Per adaptar el sistema sociosanitari a l'atenció de les persones amb malalties cròniques i impulsar alhora programes innovadors de detecció precoç dels càncers més comuns s'ha d'estar a la punta. I hi serem. Per desenvolupar la nostra aposta per la salut pública, començant la prevenció i la promoció de la salut des de l'escola ens hi hem de posar. Sabem que els ciutadans valoren positivament el sistema sanitari, és a dir, són més els que el valoren positivament més que no pas els que el valoren negativament, que també n'hi ha, i n'hi ha d'haver perquè sinó no seria una democràcia. Però creiem que podem oferir millors serveis que els que tenim. Que el marge de millora que tenim és alt. I que l'èxit del nostre sistema sanitari no pot suplir les seves mancances. Per això, ja ens hi hem posat a treballar en tots aquests temes. 1 �Si l'Estatut que estem a les portes d'aprovar es pot acabar convertint en una de les lleis més avançades socialment d'Europa és perquè el nostre sistema de benestar està preparat per assumir els reptes que se'n s plantegen. I si tenim un sistema de benestar sòlid és en bona mesura gràcies a la qualitat dels professionals de la medicina i de la salut i dels altres sectors. Per això compto amb tots vostès: per aconseguir que el llarg període de discussió política sobre l'Estatut vagi obrint pas a una nova etapa de debat social i concret sobre les polítiques que l'Estatut ens permetrà desenvolupar. Prou de parlar del marc de la cosa i parlem de la cosa, de les coses. Per aprofitar tot el potencial del nou Estatut i aconseguir que Catalunya sigui el que vol ser, un país més pròsper i més cohesionat. I per això vull gent convençuda del que fa. Vull que sapigueu que sóc exigent amb el meu propi Govern en aquest sentit i, concretament, en el compromís per a la millora de la salut. Perquè és un dels components clau de la política de reforma social d'aquest Govern. En definitiva aquest és el veritable model europeu de progrés. Aquest és el veritable model de ciutadania i de solidaritat que caracteritza el nostre continent. L'Estatut ha tapat -ho dic entre cometes- les polítiques de salut, educació, infraestructures i un nivell d'inversions en aquest país que dobla actualment el que es feia fa quatre anys. El dobla -dic. A partir d'ara, no solament es faran aquestes polítiques de les qual parlo, cada cop millor, sinó que se'n parlarà. I això és molt important. Perquè parlar només de les essències, parlar només de qui som, no és tant important com parlar de com som i què fem i com podem millorar. Per això, el segle XXI ha de ser, a Catalunya, a Espanya i a Europa també el segle de les persones i de les polítiques de les persones. I el nou Estatut serà un bon instrument per aconseguir-ho, perquè sinó no hauria valgut la pena. Sempre que aquest Estatut compti amb la vostra complicitat, i n'estic segur que la tindrà. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1739 Title A name given to the resource El president Maragall a l'acte commemoratiu del 50è aniversari de l'Hospital de la Vall d'Hebron Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Subject The topic of the resource Balança fiscal Catalanisme Espanya plural Euroregió Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1548/0000000722.pdf 0ae397285f7abcda71d9628a30c3ac43 PDF Text Text Entrevista a Pasqual Maragall a La Vanguardia "El principal problema de Cataluña es la incompetencia del Govern" LA VANGUARDIA - 03/03/2002 Usted inició la legislatura con mucho brío, forzando debates, un "govern en la sombra" y presentó hace poco una moción de censura. Desde entonces parece que ha bajado el ritmo. ¿Se está reservando para el final? -Yo no paro y el grupo parlamentario tampoco. El Parlament es donde Cataluña respira políticamente y para poder expresar esa respiración hay que estar en Cataluña, no sólo en el Parlament. Cada día estoy en un sitio diferente. -¿Cuál diría que es ahora mismo el principal problema de Cataluña? -En Cataluña el principal problema es el Govern. Es incompetente. No hay orientación, no hay ambición, no hay liderazgo (y hasta tienen mala suerte con las nevadas, los presos o la peste por-cina...): eso conlleva, entre otras cosas, la pérdida de peso económico, pero creo que todavía es superable... -En la conclusión de su programa presentado en la moción de censura se comprometió a gobernar de otra manera. ¿El cambio que según usted necesita Cataluña es de maneras? -Y de distancia... -¿Qué significa? -Debe haber más devolución de poder de arriba a abajo, del Gobierno hacia el municipio y lasociedad. Nosotros partimos de cuatro ejes. La propuesta catalana para España, la economía y la educación, la cohesión social, y el cuarto es ejercer un gobierno eficiente y próximo, no indolente y lejano como el actual. -Usted dijo que Cataluña va bien pero no sabe adónde. ¿Adónde la dirigiría usted? -Hemos de romper la lógica radiocéntrica del Gobierno del PP y hacernos a la idea de que no somos seis, sino quince millones, "Som quinze milions", porque es la población de la región europea a la que pertenecemos junto a �Valencia, Aragón, Baleares y sudeste de Francia. Sólo si trabajamos desde esta perspectiva tendremos aeropuertos internacionales con vuelos transoceánicos, capacidad tecnológica, sistema universitario completo, industria aeronáutica, banda ancha, etcétera. Sólo así ganaremos la batalla del futuro. -Recuerdo una reciente conferencia suya en que un sindicalista le pedía más referencias a los problemas de la clase trabajadora... -Hablamos más de calidad, porque los problemas de cantidad han disminuido. El problema no es tanto el paro como la precariedad laboral. Nosotros asumimos el modelo holandés, que prima el trabajo a tiempo parcial frente a los contratos temporales. La derecha apuesta por el contrato temporal, que es más inseguro e inquietante. Luego otra prioridad han de ser los autónomos. Son estadísticamente el 14%, aunque en la realidad muchos más. Los sindicatos empiezan a hacer un esfuerzo importante, pero estamos muy lejos de la equiparación al régimen general de la Seguridad Social. -¿Cómo enfocaría el problema de los trabajadores de Lear en Cervera? -Lo enfocaría diferente que el Govern. Aquí sí que ha habido bastante política de familia con estas cosas. Estuve en Lear y en otras empresas que van bien y que cierran por razones de estrategia internacional. Ésta es una situación cada vez más frecuente. Los franceses, que son más previsores, exigen la devolución de las ayudas si las ha habido y si no tienen pérdidas, las indemnizaciones por despido se multiplican por 2,2... Es cierto que el peligro es que entonces las inversiones no vengan, pero hay que saber encontrar el punto medio entre exigencias y facilidades... -¿Usted habría viajado a Polonia como Pujol? -Espero no tener tanta mala suerte como él..., pero yo creo que los viajes al Este hay que hacerlos, sin necesidad de aprovechar para hacer propaganda antisocialista y anti-Maragall como hacen Pujol y Homs. Si el mercado emergente está en el Este, no nos vamos a declarar ofendidos y dejar de invertir. -¿O sea, que hay que fomentar la internacionalización de la economía catalana? -Sí, claro. -El PSC se apunta a la campaña contra la Europa del capital y usted organiza cenas con empresarios a 600 euros el cubierto... -Pues hay muchos empresarios que están contra la Europa del capital. Los más inteligentes están contra el neoliberalismo desenfrenado. Y no hay que ser prisioneros de la ideología... Al final a Jospin y Blair los compararemos por el número de enfermeras que tienen en los hospitales... Somos �partidarios de la dialéctica entre Davos y Porto Alegre. -¿Volverá a intervenir en el Parlament en esta legislatura? -Sí, cuando toque. Quien siempre se ha negado a entrar en debate ha sido Pujol. Su negativa a defenderse en la moción de censura no tiene precedentes. -Mas desafía a que le comparen con usted y no con Pujol. ¿Qué virtudes le distinguen a usted de Artur Mas? -Todo. Experiencia, futuro y relaciones internacionales. -¿Es aburrido hacer oposición? -Tengo una calidad de vida importante. Tengo trabajo y tengo libertad. -¿Qué pasará si no gana? -Nada. Eso es lo malo. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El principal problema de Catalunya és la incompetència del govern Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Oposició Moció de censura Catalunya Govern Subsidiarietat Acció política Model social Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-03-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/928/0000000964.pdf 11c4e339dcc8f779127ecc84aacd6964 PDF Text Text El principi de les euroregions i el seu sentit 10 d’octubre de 2008 - Hospital Durán i Reynals de l’Hospitalet de Llobregat Sessió Plenària: L'Euroregió i integració del Grup Oncològic Català Occità (GOCO). Jo sóc un convençut i fervent creient de l’Euroregió Pirineus Mediterrània. Ja ho sabeu, no cal que ho digui. El passat any 2007, vaig donar una conferència a Galícia sobre l’acció exterior dels ens locals i regionals en l’esfera europea; també a Girona vaig tornar a apuntar la visió de futur de recerca científica i millora de les prestacions que suposa la creació de les àrees de salut, benestar i recerca biomèdica a la Regió Euromediterrània. I a Prada de Conflent vaig participar en una taula rodona sobre el futur de l’Euroregió en el marc de la 39ena edició de la Universitat Catalana d’Estiu. Alguns podeu haver llegit, un article que vaig escriure no fa gaire sobre de la necessitat de rellançar l’Euroregió1, i com s’ha de fer aquest pas. Hi parlava, entre d’altres coses, de la necessitat d’accelerar les comunicacions, d’aprofitar les línees de l’AVE a la nit per transportar mercaderies del Port de Barcelona i Tarragona, mobilitzar recursos pel centre Pau Casals, o d’apostar per la gran empresa de l’euroregió: EADS (Airbus). Al diari francès, “l’Independent”, l’abril de 2004 vaig insistir en la necessitat d’una regió europea, que ha passat de 10 a 14 milions d’habitants. Crec que hem de fer una regió comuna, amb un projecte econòmic, social i polític conjunt Té sentit funcional i té càrrega emotiva. Tenim la història, els antecedents, i els valors 1 El Periódico, 29/08/2007 1 �afectius que ens guien cap a on hem d’anar. Ara és el torn per les polítiques concretes. Són moltes les preguntes que ens plantegem: Què comporta l’Euroregió? Què han fet els que ens han precedit? La més òbvia, però que sempre cal tenir present i defensar, és el seu sentit, el perquè. El sentit de l’Euroregió. Les regions són estructures més flexibles que les rodejades per fronteres estatals, que donen resposta a les necessitats que sorgeixen en territoris contigus, però que rarament són objecte d’una perspectiva integrada de desenvolupament. Fronteres contigües dintre d’Europa demanen col·laboració transfronterera i l’abordatge d’alguns problemes genèrics que acaben afectant les regions més que no pas els estats. Sobretot tenint en compte que les comunicacions i connexions territorials cada dia faciliten més aquesta col·laboració. A més els processos de globalització econòmica, científica i social demanen d’actors dinàmics, forts, que tinguin capacitat d’incidència. Les petites nacions i les regions necessiten superar la seva escala, reforçar la seva capacitat d’acció i erigir-se com actors econòmics i polítics en condicions d’igualtat amb altres territoris. En aquest sentit també és importantíssima la col·laboració i treball conjunt en l’àmbit sanitari, de la salut. Gràcies a iniciatives com les del Grup Oncològic Català Occità (GOCO), és possible el gaudi de beques específiques per al treball amb els millors professionals i 2 �centres de salut, la recerca conjunta usant les potencialitats dels centres implicats. Tenim clar el sentit de l’Euroregió, però recordem el camí que ens ha portat fins aquí. El moviment euroregional. El moviment euroregional no és nou. Les regions i les ciutats d’Europa han estat pioneres en l’esforç per crear llaços a través de les fronteres. La manca d’instruments jurídics ha dificultat el desenvolupament d’aquest tipus d’associacions de cooperació transfronterera. És per això que s’han buscat solucions imaginatives per la creació d’associacions que conviuen a Europa sota designacions diferents, que van des de les “comunitats de treball” fins a les “euroregions” o “euregios”, o altres iniciatives paral·leles. Les comunitats de treball van néixer en una primera fase (entre 1975 i 1985), mentre que la lògica euroregional ha tingut un desenvolupament més recent, a partir de mitjans de la dècada dels noranta. De manera especialment significativa a les noves fronteres amb els països de l’est com és el cas, per exemple, de l’Euroregió dels Càrpats. L’estructura organitzativa, l’àmbit geogràfic, la intensitat de la cooperació varia en funció de si es tracta d’una comunitat de treball o d’una euroregió (Aquesta tesi la defensa Markus Perkmann a 'The rise of Euroregion. A bird's eye 3 �perspectives on European cross-border co-operation', publicada pel departament de Sociologia de la Universitat de Lancaster, 2002). Però si bé, aquestes experiències, tenen estructures i característiques diferents, existeixen uns trets comuns que ens permeten dir que ambdues han treballat en la mateixa direcció. Segons una definició proposada recentment per l’Associació de Regions Frontereres d’Europa (ARFE), els elements definidors són els següents: a) es tracta d’estructures composades per col·lectivitats regionals i locals a un i altre costat d’una frontera estatal. b) acostumen a tenir una secretaria permanent i un equip tècnic i financer amb mitjans financers propis, es a dir, una estructura mínima. c) la cooperació no està basada en mesures o objectius individuals sinó que té com a objectiu el desenvolupament i l’elaboració d’una estratègia més àmplia. d) en general són una plataforma per a tota relació transfronterera entre ciutadans, polítics, institucions, forces econòmiques, agents socials i culturals, etc. e) la cooperació entre els socis es fa tant en el pla vertical (europeu, nacional, regional i local) a ambdós costats de la frontera, com en el pla horitzontal més enllà de la frontera. f) les decisions preses s’apliquen en el pla nacional, seguint els procediments en vigor a cada costat de la frontera, evitant en la mesura del possible els conflictes relatius a competències i estructures. 4 �g) els continguts de la cooperació es defineixen a partir dels interessos comuns. h) finalment, aquestes plataformes s’aprofiten generalment per preparar i en la mesura del possible, aplicar els programes i projectes, especialment en el marc de la iniciativa comunitària Interreg. LA REALITAT ACTUAL DE LES EUROREGIONS. El paper de les regions d’ençà la darrera declaració ha esdevingut clau en el desenvolupament de les polítiques de la Unió. Les polítiques endegades per les regions de la Unió són cada cop més rellevants i la Unió està ajudant a potenciar aquest fet, fomentant les ajudes al desenvolupament regional, implementant subsidis per la formació professional i l’ocupació, donant suport a les activitats rurals i a les PIME i finançant la recerca científica i la innovació en tota una sèrie de tipus de camps. En l’actualitat, políticament, el Comitè de les Regions és l’assemblea pública (estrictament consultiva) dels ens locals i regionals de la Unió Europea, però de fet la competitivitat a nivell global de la Unió Europea depèn molt directament del desenvolupament de les infraestructures i de la modernització de l’economia. És cada cop més necessari que les regions apliquin polítiques de proximitat per fomentar la competitivitat de les petites i mitjanes empreses que són curiosament les que arrosseguen en bona mesura la productivitat de la Unió. 5 �Els Estats membres continuen amb la seva representació a les institucions europees del països membres i així ha de ser, però la multiplicitat d’entitats públiques molts cops dificulten l’agilitat i l’eficàcia de l’Administració. Les regions, dins l’espai europeu són una eina de la qual es pot fer valer la Unió per desenvolupar sense traves les polítiques que molts cops no son homogènies a nivell estatal. I més encara si tenim en compte que aquestes noves entitats territorials conegudes com a euroregions estan suposant un impuls per les regions, impuls que la Unió ha de liderar. Aquestes noves unitats geogràficament naturals de creixement econòmic, que agrupen ciutats, comarques i regions, avui ja estan econòmica i comercialment integrades. Comencen a existir iniciatives de tota mena en altres camps, espontànies o més estructurades. Tot i això, és evident que existeixen factors macroeconòmics i factors “estatals” que afecten la capacitat competitiva de les regions i les possibilitats de cooperació i col·laboració en altres camps. La transparència i nivell de burocràcia de les Administracions, el marc regulatori vigent, la defensa de la competència i la protecció dels drets individuals, així com variables macroeconòmiques com la taxa d’inflació, l’ocupació o el marc fiscal, determinen la capacitat de competir de les empreses i els instituts de recerca. No obstant això, en els països d’economies desenvolupades com els nostres aquests factors econòmics poden considerar-se més o menys similars o constants ja que l’entorn macroeconòmic dels països de la UE no difereix en gran mesura. Això implica que la capacitat competitiva de les empreses no ve tant donada pels factors 6 �macroeconòmics com per les característiques de l’entorn o regió en la que operen. Entenem doncs que és també l’entorn local, no solament i principalment l’estatal, el que determina de manera important la capacitat competitiva de les empreses i la facilitat o dificultat de col·laboració en una colla de camps. Hem de tenir present que la competitivitat i l’excel·lència passen molts cops per la cooperació prèvia. Entenem doncs l’espai regional europeu com un marc on la col·laboració i la cooperació serà la base per créixer per assolir un paper clau en els processos legislatius de la Unió i per superar aquell nivell crític que permet transformar una regió en un actor rellevant amb autèntica capacitat d’incidència. Els anys 90 varen ser a Europa, segons el politòleg Markus Perkmann, els de “l’ascens de l’Euroregió” sobretot als països de l’Europa Central i Oriental. Actualment hi ha més de 80 estructures transfrontereres que actuen com a Euroregions a nivell molt diferent: algunes són molt actives des de fa dècades, altres tenen un nivell de desenvolupament institucional molt modest. Fins i tot les autoritats locals i regionals de països que no són membres de la UE com ara Noruega, Islàndia o Suïssa o, més recentment, Bulgària o Rússia, participen d’algunes d’aquestes estructures. També el Grup Oncològic Català Occità (GOCO) va fundar-se a principis dels anys noranta, recollint la cooperació històrica entre les 7 �regions a través de grups multidisciplinars previs. Actualment es centra en el foment de la recerca i la cooperació en el triangle Barcelona-Toulose-Montpelier. Tant el Consell d’Europa com la Unió Europea han estimulat l’aparició d’aquestes estructures. El primer, animant els estats a crear les estructures legals per fer-les possibles, i la segona, finançant-les mitjançant iniciatives com ara l’INTERREG. Inicialment, la dimensió legal de la cooperació tenia més pes; a mesura que han anat creixent les oportunitats de finançament comunitari la part de projectes conjunts i recerca comuna de finançament ha anat prenent més relleu. També l’ampliació de la Unió ha estat el motor d’algunes d’aquestes euroregions a les zones situades entre la vella i la nova UE. Les euroregions són molt nombroses i diverses. Posem com a exemple algunes de les euroregions que estan basades en els governs regionals (també n’hi ha de basades en els governs centrals) indicant el seu any de creació. 8 �Europa occidental i atlàntica → EUREGIO (Alemanya/Països Baixos) 1958 → Euregio Maas-Rhein (Alemanya/Bèlgica/Països Baixoa) 1978 → Kent-Norte Pas de Calais (França/Regne Unit) 1993 → Euregio TriRhena (Alemanya/França/Suiza) 1995 Nord d’Europa i regió Bàltica → Comunitat de Treball de l’arxipèlag (Suècia/Finlàndia) 1978 → Öresundskomittén (Suècia/Dinamarca) 1993 → Euregio Karelia (Finlàndia/Rússia) 2000 → Euregio Helsinki - Tallinn (Finlàndia/Estònia) 2003 Europa alpina i central → Conferència Internacional del Llac Boden (Àustria/Suïssa/Alemanya) 1975 → Euroregion Pro Europa Viadrina (Alemanya/Polònia) 1992 9 �→ Euroregió dels Càrpats (Polònia/Hongria/Eslovàquia/Romanía/Ucraïna) 1993 → Europaregion Tirol (Àustria/Itàlia) 1998 Europa del Sud → Comunidade de Trabalho Região Norte de Portugal - Galicia (Espanya/Portugal) 1991 → Comunidad de Trabajo Extremadura - Alentejo (Espanya/Portugal) 1992 → Euroregion Nestos - Mesta (Grècia/Bulgària) 1997 EIXOS DE TREBALL A L’EUROREGIÓ PIRINEUS MEDITERRANIA Tot i que els seus inicis es remunten a fa 25 anys, el gran impuls de la Euroregió va ser al Setembre de 2004. Llavors es van fixar els següents eixos de treball: 1.- Projectar la euroregió en els àmbits euroregional, estatal, europeu, i internacional com a principal índex d’innovació i creixement sostenible en el Sud d’Europa. 2.- Accelerar la disposició d’infraestructures estratègiques necessàries per un desenvolupament sostenible de la euroregió. 3.- Impulsar sectors econòmics d’interès compartit i d’alt valor afegit que combinen investigació, industria i recolzament de les administracions (talment el sector biomèdic, el biotecnològic, 10 �l’aeronàutic, les energies renovables, les indústries del medi ambient, les nanotecnologies...), així com en sectors tradicionals sotmesos a noves exigències de qualitat (turisme, agroindústria, moda, disseny, industries culturals…) 4.- Desenvolupar l’Euroregió universitària i científica. 5.- Donar una dimensió ciutadana a l’Euroregió, és a dir, crear progressivament un espai social, cultural, educatiu i mediàtic compartit. 6.- Atendre la problemàtica transfronterera. 7.- Ser un referent clau en el Mediterrani Occidental. Convertir-se en un actor polític i econòmic destacat en el partenariat euromeditarrani, mitjançant accions conjuntes dirigides als països del Meditarrani Sur (principalment del Magreb), així com en el reforçament i articulació de l’arc mediterrani europeu (Espanya, França o Itàlia). En tots i cadascun d’aquests eixos de treball s’han impulsat a terme polítiques concretes i accions sectorials per desenvolupar les diferents directives europees que parteixen del principi d’integració territorial. Exemples: la política medi ambiental que té molt més sentit en l’àmbit comunitari, la política entorn la vertebració de les infraestructures transeuropees i la col·laboració universitària o les polítiques de recerca i innovació. 11 �En aquest camp ens podem plantejar si les fronteres administratives estatals europees no solament s’estan desdibuixant, si no és cert que es comença a veure també la necessitat de superar altres límits, com el que separa l’àmbit públic del sector privat, el que enfronta innovació i recerca o els que oposen competitivitat i cohesió. Si superem aquestes limitacions podrem aportar innovació i ampliar coneixements, tot practicant alhora una política de proximitat. La innovació i la recerca, com la que desenvolupa el vostre grup, és un dels millors camins per afrontar els reptes complexos i canviants davant dels que ens trobem. Situa, per exemple, les malalties oncològiques en el centre de la preocupació sanitària del segle XXI. Tal i com vaig dir fa un temps a Navata (Girona), ens la juguem amb el coneixement. És imprescindible la millora del nostre capital humà, científic i tecnològic i la creació d’un marc institucional per incentivar de forma sostenible la generació de sinèrgies entre els actors públics i privats, a través de nous processos de transferència de coneixement i tecnologia. Segons l’últim informe de la OCDE sobre les inversions en R + D, Europa es troba en una situació d’estancament, contràriament al que succeeix a la Xina i la India. En canvi, aquí tenim serveis públics cada cop més estesos i de millor qualitat. Hem portat a terme el principi d’universalització dels drets. 12 �Tot i així no em cansaré de dir que l’educació i el coneixement han de ser la nostra prioritat i que la recerca i la innovació mai s’haurien de deixar de banda. Abordar el repte científic i tecnològic amb inversió en recerca i innovació és la clau per l’economia. Avui Catalunya no només destina una part cada més important dels seus recursos a la ciència i la tecnologia, sinó que a més ho fa vertebrant una Euroregió universitària i científica. En aquest sentit ha donat impuls a la bioregió = l’eurobiocluster del sud d’Europa que uneix BCN, Lió i Heidelberg. En ell la Biocat i el Biopole de Toulouse tindran un paper determinant, en línia amb la Medicon Valley de Suècia i Dinamarca a la ScanBalt Bioregion-regió on participen 11 països bàltics i escandinaus, més de 60 universitats i unes 870 empreses. L’euroregió es un primer pas esperançador per alinear idees, projectes i institucions. A més enfortirà la cohesió social i territorial, com demostra el primer hospital transfronterer d’Europa que s’està construint a Puigcerdà. En darrer lloc, no puc estar-me de demanar de nou la incorporació del País Valencià a l’Euroregió, no només per la lògica comercial i d’infraestructures que connecten València i Catalunya, sinó per la seva història conjunta i les característiques territorials compartides, que farien molt més complet el projecte i el més evident principi de col·laboració regional. Moltes gràcies. Barcelona, 10 d’octubre de 2008 Pasqual Maragall 13 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El principi de les euroregions i el seu sentit Abstract A summary of the resource. Participació a la Sessió Plenària "L'Euroregió i integració" del Grup Oncològic Català Occità (GOCO). Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hospital Durán i Reynals (L'Hospitalet de Llobregat) Language A language of the resource Català Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Subject The topic of the resource Euroregió Europa Regions Catalunya Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-10-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1547/0000000720.pdf 2c5ce020802cfb1516f79d872bb5f7a2 PDF Text Text Entrevista a l'Avui "El problema basc condiciona l'avanç de l'autogovern". "La Constitució, per seguir viva, no pot quedar-se com està" ENTREVISTA: Pasqual Maragall President del PSC "El problema basc condiciona l´avanç de l´autogovern" "La Constitució, per seguir viva, no pot quedar-se com està" A. Sáez / D. González / C. Palomar BARCELONA AVUI ¿Quin és l´interès principal del PSC respecte al document sobre l´autogovern: pactar amb Esquerra o satisfer el PSOE? P.M. És un procés llarg i obert encara que no durarà vint anys, però no és per demà. AVUI I com acabarà? P.M. Portarà el seu temps. AVUI ¿Però és o no és una prioritat arribar a un acord amb ERC i IC-V? P.M. L´objectiu final no és quedar bé amb aquests o amb els altres. Nosaltres tenim una línia i creiem que és la bona. Per això no volem tancar portes, però tampoc tenim pressa. Ens agradaria que el ritme d´avenç fos més ràpid, però tampoc volem precipitar-nos. AVUI Des del seu partit s´ha denunciat al llarg de tota aquesta legislatura que el PP frena les iniciatives per aconseguir més autogovern que promou CiU... P.M. Nosaltres diem que el govern és presoner del PP. AVUI Però en el document de l´autogovern dóna la sensació que vostè és presoner del PSC i del PSOE... P.M. Presoner jo? Jo militant. Sóc president del PSC i el PSC està integrat als òrgans federals del PSOE. Això és un fet. AVUI ¿No és paradoxal que l´executiva del PSC esmeni un document que ha preparat el grup socialista i ha començat a negociar amb altres forces? P.M. El PSC, igual que ERC i IC-V, ha presentat esmenes a un document de síntesi sobre el qual se segueix treballant. La situació espanyola és una situació pressionada per un fet important que fa molts anys que dura. Mentre aquesta situació existeixi, el que s´ha de fer és obrir portes, però s´ha de tenir tot preparat i anar desenvolupant la filosofia de futur. AVUI ¿El problema basc és el que explica això, doncs? P.M. El problema basc és un condicionant important. No li vull donar més importància de la que té, però en té molta. Diem que la caldera madrilenya està com està en aquest moment. Potser menys excitada del que estava fa uns mesos per una sèrie d´esdeveniments que han succeït i pel mateix pas del temps. A les últimes setmanes hi ha una certa transformació i això genera un escenari on es poden donar passes endavant de forma important, tot i que en aquesta legislatura és molt difícil per les condicions actuals. I crec que és molt important que l´obertura que des de Catalunya han fet les esquerres catalanes i que el PSC lidera no es perdi. AVUI Vostè s´enorgulleix, de dir que estan acostant ERC a les seves posicions federalistes... P.M. El nord és anar a l´estabilització política d´una Espanya plural en evolució. Se hace camino al andar, com deia el poeta. En el fons és el que diu la Constitució però que no acaba de cristal·litzar. AVUI ¿El PSOE no farà amb el PP un pacte per tancar el model autonòmic? P.M. Jo situo les coses no en el que diguin els partits en un moment determinat, sinó en la concepció que nosaltres tenim d´Espanya. Han passat vint anys i ara seria desitjable trobar un ritme estable d´evolució perquè Catalunya només pot avançar passant per Espanya, perquè el camí cap a Europa passa per Espanya, si no, no hi arribem. Però per una Espanya canviada, si no tampoc no hi arribem. Ara bé, no és el moment de l´esprint final. Hi ha una possibilitat certa d´estabilitzar dinàmicament i jo crec que l´esquerra catalana està en aquest punt ben posicionada per contribuir de forma decisiva en aquest tema. A vegades també penso que l´escenari català està indirectament o implícitament influint en com van les coses a Euskadi. La pregunta és què farà Catalunya quan se solucioni el problema basc. Aquí és important que Catalunya tranquil·litzi i digui que no volem trencar. Repetim, no volem trencar, però volem canviar en el sentit que la Constitució va començar a canviar i no en el sentit d´usar-la com un martell, com fa el PP. La Constitució, per seguir viva, no pot quedar-se com està. AVUI S´entén que Rodríguez Zapatero freni o reorienti determinades coses per la situació a Euskadi. El que no s´entén és que això també ho faci el PSC... P.M. I per què no? AVUI Rodríguez Zapatero està imposant una cultura política de pluralitat en el socialisme espanyol. ¿Per què Marcelino Iglesias pot votar en contra del Plan Hidrológico Nacional i el PSC no pot mantenir que s´han de reformar els títols de la Constitució que calguin? P.M. Són coses diferents. A més, no és que Zapatero s´ocupi d´unes coses i nosaltres de Catalunya i prou, perquè la qüestió és que Catalunya i prou no existeix. Hi ha una proposta catalana i catalanista que no està preocupada només per salvar els mobles d´aquí. Situem el tema no tant en l´equilibri partidari sinó en relació amb el moment en què vivim i si s´han de fer parades, es fan. AVUI Amb aquest discurs, vostès no han aconseguit guanyar mai les eleccions a Catalunya. �P.M. Nosaltres hem guanyat en vots totes les últimes eleccions: europees, generals, autonòmiques i municipals. El que passa és que han fet les eleccions sense tenir en compte el que diu l´Estatut, perquè diu una cosa i en fem una altra. Diu que hem de fer una llei electoral proporcional i no ho hem fet. En el fons no tenim la sensació d´haver perdut. PERFIL Un cop superat el debat sobre la moció de censura, el president del PSC, Pasqual Maragall, afronta ara un nou repte: intentar la quadratura del cercle en l´avenç de l´autogovern, una qüestió que no només cou entre els socialistes espanyols sinó sorprenentment també en el mateix PSC, més interessat a no incomodar els companys de Ferraz amb propostes per reformar la Constitució que a visualitzar amb ERC i IC-V una entesa de cara a un futur govern progressista. L´origen del nou maldecap de Maragall és el document per aprofundir en l´autogovern que socialistes, republicans i ecosocialistes intenten consensuar al Parlament. El text, inicialment encarregat pel mateix Maragall al diputat i president de CpC, Josep Maria Vallès, ha estat sotmès durant dues setmanes a una profunda revisió i rebaixa per part de l´executiva del PSC, fins al punt de limitar les reformes de la Carta Magna a la transformació del Senat en una cambra territorial. La raó esgrimida per la direcció socialista catalana per justificar la retallada és que perquè aquest document no sigui un "brindis al sol" cal tenir la "complicitat" del PSOE. ENTREVISTA: Pasqual Maragall President del PSC "Pujol hauria de plantejar una qüestió de confiança pels canvis de govern" "Els socialistes podem arribar a acords amb qui sigui al Parlament" "CiU té la consigna de copiar tot el que surti a la nostra web" Hi ha una excessiva identificació entre govern i país, i la democràcia catalana és pobre en aquest sentit. Bé, potser ens ha tocat durant aquests quatre anys reforçar el nostre paper i el paper del Parlament i ho fem molt a gust. AVUI Com afectarà el que pugui passar ara amb el document sobre l´autogovern de cara a la possible configuració d´un govern entre el PSC, ERC i IC-V després de les pròximes eleccions catalanes? P.M. El govern de Catalunya no es fa per canviar l´Estatut o les lleis, es fa per governar. Són dues coses diferents, el que passa és que ara estem construint. La pràctica de governar des del centreesquerra ja la tinc de quinze anys de govern del pacte de progrés a l´Ajuntament de Barcelona. AVUI És a dir, que no consideraria especialment rellevant que al final no quallés l´acord... P.M. De cara a governar? No és una condició sine qua non que els partits que han de governar junts tinguin una idèntica visió del que ha de ser l´evolució de la Constitució, per exemple. Ara bé, anar junts en un tema tan important com la proposta catalana per a Espanya està molt bé. AVUI ¿I no creu que el secretari general del PSOE estaria més còmode amb un acord postelectoral amb Convergència i Unió que amb Esquerra Republicana de Catalunya? P.M. La comoditat és important però no és decisiva. Els partits i els polítics estan acostumats al sacrifici i a aguantar posicions una mica incòmodes. Una situació més incòmoda que la relació de Jordi Pujol amb Felipe González derivada dels primers anys i del cas Banca Catalana no s´ha donat mai. El que passa és que durant aquests vint anys l´encaix era una variable que depenia molt de l´habilitat dels líders. Ara ja no dependrà d´això, perquè del que es tracta és d´estabilitzar el sistema. Ara ja no cal tenir líders que interpretin les variables desconegudes del sistema, es tracta d´anar configurant unes habilitats que siguin col·lectives. No es demana la santedat, es demana simplement el respecte a unes regles del joc més al dia. AVUI ¿I vostè no és d´aquest tipus de líders que deia...? P.M. No. Potser ho vaig ser a nivell de ciutat. AVUI Què farà Maragall durant aquests dos anys que queden per acabar la legislatura? P.M. Explicar els disset compromisos. A la moció de censura vam presentar el nostre programa i ara no n´hi ha cap altre damunt la taula a part del nostre. S´està veient en els temes de família, per exemple. Ara haurem d´explicar com es fa i com s´han de convertir aquests compromisos en polítiques públiques concretes. I això és molta feina, tot i que ens està sent més fàcil del que semblava. Teníem previst que l´oposició a la nostra alternativa seria més dura i utilitzaria termes com la impossibilitat pràctica i econòmica de tirar endavant les nostres propostes, però la sorpresa ha estat que han respost que demanem massa poc. Tampoc ens han dit del tot que el PSOE no ho acceptarà o que no tenim experiència al govern. És fantàstic! AVUI Vostès s´han fixat un calendari per anar explicant les seves disset propostes. ¿Quin tema serà el pròxim? P.M. Encara no l´hem decidit del tot, però el que sí que vull remarcar és que CiU té la consigna de copiar tot el que surti a la nostra web i això demostra que qui marca l´agenda és l´oposició i l´alternativa. AVUI ¿No creu que hauria d´haver contestat a Artur Mas en el debat de la moció de censura? �P.M. No, perquè el censurat era Pujol. La seva decisió de no contestar no té cap precedent. És un fet històric. ¿S´imaginen José María Aznar enviant Ángel Acebes o Mariano Rajoy a contestar una moció de censura de José Luis Rodríguez Zapatero? AVUI ¿No és una contradicció criticar Convergència i Unió per les seves aliances amb el PP i alhora buscar amb els populars acords en el Parlament català? P.M. Nosaltres no governem gràcies al Partit Popular com CiU. Però al PPC, tampoc es tracta de marginar-los. A més, hi ha temes que poden avançar, com les vegueries i les comarques. De tota manera, nosaltres podem arribar a acords amb qui sigui al Parlament de Catalunya. És curiós que mentre que als Estats Units es veu que el Senat i el Congrés estan discutint els problemes del país i es té la impressió que la democràcia està funcionant, aquí això no passa. L´oposició aquí són els candidats a ser govern al cap de quatre anys i prou. Això a banda, crec que Pujol hauria de plantejar una qüestió de confiança per aquests canvis de govern que han durat quasi un any. El cop de govern del gener passat no ha acabat fins ara. Ha estat l´últim acte d´un llarguíssim canvi de govern i de forma de governar, i el més adequat seria que ara, un cop fets tots els canvis i superada la moció de censura, condicionés el seu nou govern a una qüestió de confiança. AVUI Què li sembla que Jordi Pujol infli el pit en els casos Cullell i Roma? P.M. Un capítol més del seu llarg comiat. Vol marxar tranquil, perdonant tothom i sense cap càrrec de consciència. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El problema basc condiciona l'avanç de l'autogovern Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Sáez, Albert Palomar, Cristina González, David Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource País Basc Terrorisme Constitució Espanya Autonomia Descentralització administrativa Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-11-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/935/0000001606.pdf 1a1f566eb4d9559716010d3eaca2bd92 PDF Text Text BOLETIN DEL GABINETE TECNICO DE PROGRAMACION Nº 3 2 - Octubre ,1974 �SUMARIO Pág s. Introducción . . . . . . .. . . . 1 t l-~ Aspectos económicos de una consolidaci6n administrativa en la Comarca de Barcelona Por Mario Gimenez, Pascual Maragall y Gabriel Lucena . . . . . . . . . . . . . . Sistema Informativo Integrado para la Gestión y la Planificación en el Ayuntamiento de Barcelona. - Un caso concreto. el tratamiento dela población. Por J. M. Canals, M. Forn \j 2 23 La . compensaci6n entre precios del suelo y presión fiscal en el área urbana de Barcelona. Un esquema simple. Por Pascual Maragall 48 Las Propuestas Laboristas respecto al suelo urbano. Por J. García-Durán . . • . . . . 61 El proceso de programación en el Ayuntamien to de Nueva York. Por Pascual Maragall . 66 Vida Local de Londres. Por J. García Durán 73 ERRATAS OBSERVADAS En la pág. 15 Tabla 2, donde dice "Mieria" debe decir "Minería" Por error se salt6 la numeraci6n de la pág. 21 a la pág. 23. No falta ninguna página. �EL PROCESO DE PROGRAMACION EN EL AYUNTAMIENTO DE NUEVA YORK Presentamos aqu{ un documento relativo al proceso de programaci6n municipal en Nueva York.x La principal de las diferencias con nuestra práctica es la participaci6n decisiva del equivalente al Departamento de Programaci6n ( City Planning Dept. o City Planning Commission) en la preparaci6n del presupuesto anual de capital. Este último sigue un proceso de elaboraci6n y aprobaci6n distinto del presupuesto ordinario. Por otra paE_ te liga al nivel de los proyectos la visi6n prospectiva típica de los departamentos de planificaci6n con la materializaci6n anual de las inversiones -lo que permite, en principio, un control de costes y plazos mucho más sencillo y efectivo que el nuestro. No debe suponerse que el proceso de programaci6n en Nueva York uti,lice técnicas econ6micas muy refinadas. El énfasis está puesto en la circulaci6n de informaci6n entre los distintos servicios y el centro planificador, y en el acceso de los ciudadanos a las distintas fases del proceso ( n6tese, po~ ejemplo el carácter público de las sesiones conjuntas entre el Departamento de Planificaci6n y los servicios, para considerary discutir las demandas de estas últimas relativas a inclusi6n de proyectos en el presupuesto anual de inversiones). En el caso de Nueva York el flujo de informaci6n es preceptivo, pues en caso contrario los proyectos no ser{an in clu{dos en el presupuesto de capital propuesto por el Departa mento de Planificaci6n ni en el programa quinquenal indicativo que prepara el mismo centro. En el presente ejercicio se intenta que la informa ci6n esté normalizada con el fin de procesarla mediante ordenador. No se da aqur indicaci6n alguna acerca del criterio de selecci6n de proyectos interno al Departamento de Planificaci6n, que se enfrenta con peticiones tres veces superiores a los recursos disponibles, aproximadamente. No se explicita una funci6n o funciones de utilidad social. En cambio está muy claro c6mo, sobre la base de la informaCi6n· requerida, puede montarse un control de eficien x Una gura al proceso del presupuesto de capital. City Planning Department. New York. 1973 66 �cia de los serv1c1os -dejando de lado la cuesti6n de que progr~ mas ~on preferibles para determinadas funciones u objetivos. Posiblemente este nivel de control es el que deberra intentarseconseguir aqur como meta intermedia en el proceso de integra ci6n plan-programa-presupuesto. Técnicamente no presenta difi_ cultades mayores, ni un volumen cl,e in.formaci6n muy superior al que existe en los servicios y circula entre éstos y el Gabinete técnico, en el caso de Barcelona. Claro está que en nuestro caso falta el poderoso incentivo a la circulaci6n de datos que sig_ nifica la preparaci6n del presupuesto anual de inversi6n ( desde el centro planificador ). Nosotros estamos en buena situaci6n, relativamente,en lo que se refiere a la formulaci6n de objetivos ( muy simples, es verdad ) para cada sector de actuaci6n y a su integraci6n en una funci6n agregada de bienestar urbano -reparto de la inversi6n en proporci6n a las necesidades acumuladas en cada sector. Pero la '. virtualidad de este ejercicio es te6rica, menos que in dicativa, y aposterior{stica. Y el escal6n ''objetivos-programas'' u "objetivos-grupo de proyectos" falta ig,ualmente, con lo que de algún modo estamos reuniendo lo peor de los dos mundos, el · agregado y el departamental o sectorial. UNA GUIA AL PROCESO DEL PRESUPUESTO DE CAPITAL ¿ Qué es el presupuesto de capital? El Presupuesto de Capital del Ayuntamiento es una lista anual de las mejoras y proyectos que se necesitan y que alcanzan desde hospitales y vagones de metro hasta jaulas del zoo. Con1o muchos proyectos dignos de tener en cuenta compiten por fondos limitados, el presupuesto debe reflejar las prioridades locales y del Municipio en conjunto. La mayor parte de los proyectos _incluidos en el presupuesto tiene una partidaque identifica el prop6sito general de la mejora y la asignaci6nque se hace. Sin embargo, las pequeñas mejoras se acumulan a menudo en una sola partida, tal como alumbrado de calles o reparaci6n de calzadas. Vehículos y equipo, adquisici6n de terrenos, planeamiento preliminar y estudios generales son también financiados a menudo con cargo a un fondo general del presu puesto. Esto :proporciona a los 6rganos operativos la necesaria flexibilidad y pueden financiar de este fondo general las mejoras especrficas a medida que se requieran. 67 �El Presupuesto de Capital, que básicamente sufraga las mejoras de las instalaciones del Municipio, es diferente del Presupuesto Ordinario Municipal, que costea día a día los gastos de funcionamiento del gobierno municipal. Aunque diferentes, existe una relaci6n directa entre los dos. Por ejemplo, construir un nuevo hospital con fondos de capital implica gastar dinero encontratar el personal necesario para dirigir el hospital. En muchos casos, el Municipio debe decidir el coste relativo de roan tener una instalaci6n vieja o construir una nueva. Existe otra importante relaci6n entre los dos presu puestos. El Ayuntamiento costea la mayoría de proyectos del pr~ supuesto de capital vendiendo obligaciones. Los costes del ser vicio de la deuda, cubriendo intereses y amortizaci6n, se carganal presupuesto ordinario. Los costes del servicio de la deuda han sido en añosrecientes aproximadamente de un 1 O por 100 del Presupuesto Ordinario. Tanto el Presupuesto de Capital .c omo el PresupuestoOrdinario cubren un solo año fiscal que empieza el l de julio y termina el 30 de ·junio. ¿De d6nde procede el dinero? Existen básicamente tres fuentes de recursos en el Presupuesto de Capital. Hay fondos dentro del límide de la deuda, otros exentos del límite de la deuda y fondos procedentes de . otras fuentes, principalmente de aportaciones Federales y del Es tado y de aportaciones particulares. Para asegurar que el Municipio no gaste más de lo que puede sin riesgo, existe un límite legal en la cantidad que el Ayuntamiento puede destinar para proyectos de capital en un s6lo año. Este límite legal se llama límite de la deuda. La cantidad de fondos del límite de deuda disponible para un solo años se determina mediante una f6rmula establecida por la Constituci6n del Estado: lO por l 00 del valor total imponible de la propiedad inmobiliaria de la Ciudad, calculado como promedio de los últimos cinco años. 68 �El Interventor (Comptroller) x computa anualmente el import.e total de la fórmula y recomienda al Alcalde qué parte deesa cantidad debe ser usada para el Presupuesto de Capital y qué parte debe reservarse como fondo de imprevistos. Basado en las recomendaciones del Interventor, el Alcalde certifica la cantidad de fondos disponibles dentro del l{mite de la deuda para el Presupuesto de Capital de aquel año, y la cantidad que - debe retenerse como reserva. La cantidad de fondos del Hmite de la deuda certificada por el Alcalde es el l{mite legal de deuda en que puede incurrirse para financiar la mayor parte de los proyectos de capital. Estosproyectos -tales como escuelas, coches de bomberos, cuartelillos y hospitales- rivalizan todos por una tajada del mismo pastel. Demasiado a menudo incluir un proyecto significa excluir otro. Debe efectuarse una difrcil selección. Ciertos proyectos, sin embargo, están exentos de la li mitación y no son competiti V'OS con proyectos que deben ser financiados dentro del l{mite de deuda. Existen básicamente dos clases de proyectos exentos: aquellos que producen ingresos y los exentos por legislación especial. Proyectos tales como mer c ados, mueUes y garajes están exentos porque producen ingresos; las instalaciones de control de polución del agua y los proyectos de abastecimiento de agua están exentos por legislación especial. Además, la legislación ha ere~ do agencias que pueden emitir sus propias obligaciones para construir ciertas instalaciones tales como "The State Dormitory Authority11. También pueden financiarse ciertos servicios total o par cialmente mediante emisión de obligaciones especiales, tales como el programa de extensión del transporte colectivo. Confeccionando el presupuesto El proceso del Presupuesto de Capital empieza en ve rano cuando el Departamento de Planuficación Municipal pide a las agencias que envíen sus peticiones para el Presupuesto de capitaldel año fiscal venidero. La Junt1a. de Educación celebra audiencias x El Interventor es elegido por voto popular al tiempo que el Al calde. 69 �públicas con juntas escolares locales antes de efectuar su envío.Los Servicios Municipales envian sus solicitudes en septiembre¡ cara c.terísticamente, las peticiones para proyectos que deben serfinanciados con fondos del límite de deuda totalizan más del tri ple de la cantidad dis p onible. En octubre, la Comisi6n de Planificaci6n Municipal (x) fija una serie de meetings con varios departamentos para revisar las necesidades del presupuesto. Se invita al público a asistir al meeting, pero no a testificar. A primeros de noviembre, cuando el Alcalde certificael importe total de fondos del límite de la deuda de que se dispo_!!' drá, anuncia también las prioridades globales de la Ciudad para el presupuesto de capital. A finales de noviembre o a primeros de diciembre, la Comisi6n de Planificaci6n publica la primera versi6n ( o borrador) del Presupuesto de Capital. Se somete a audiencia pública durante tres días a mediados de diciembre. Después de revisar el testimonio público y los documen tos que hacen al caso la Comisi6n modifica su presupuesto y lo en vía al Alcalde a primeros de año. Basándose en las recomendaciones de la Propuesta de Presupuesto de la Comisi6n de Planificaci6n, el Alcalde publica su Presupuesto de Capital Ejecutivo el 1 de febrero, el cual es envía do al Comite de Evaluaci6n (xx) y al Consejo Pleno Municipal. El -: Presupuesto Ejecutivo del Alcalde es revisado por el Interventor y .la Comisi6n de Planificaci6n que pueden enviar informes relativosa dicho presupuesto, al Comité de Evaluaci6n y al Consejo Pleno Municipal el 1 O de febrero. (x) Equivale al Departamento de Planificaci6n. (xx) En este Comité de Evaluaci6n además del Alcalde -Y del Presidente del Consejo Pleno están presentes los representantes electos de los cinco super-distritos municipales. 70 �A continuaci6n, el Comité y el Consejo Pleno Municipal celebra:n audiencias públicas y envran las modificaciones del presupue-sto al Alcalde. El Alcalde puede poner el veto a esas modifi caciones; en ese caso, el Comité y el Consejo pueden anular el ve to del Alcalde por una mayorra de dos tercios. La versi6n final del Presupuesto de Capital se imprime en el Boletrn Municipal a mediados de abril y entra en vigor en julio. Una Bartida del Presupu esto Un proyecto aparecerá generalmente en varios Presu puestos de Capital sucesivos en el curso de su transformaci6n departida presupuestaria en realidad tangible. Cuando aparece por primera vez, el proyecto general mente requiere solamente una pequeña cantidad de fondos de estu dio y planeamiento. Si requiere suelo, será objeto de un estudiode emplazamiento y recibirá dinero para adquirirlo. Después puede recibir nuevos fondos para diseño y planificaci6n, o su créditoinicial de construcci6n. El saldo restante de dinero para edifica ci6n, mobiliario y equipo lo recibirá en presupuestos subsiguien tes. Un proyecto no puede seguir adelante hasta que tenga un lugar para poderlo implantar. Este es el trabajo del Comité de Selecci6n de Emplazamientos. Una vez que el proyecto tiene unapartida en el Presupuesto, el Comité revisa las recomendaciones de la agencia o servicio, estudia las alternativas y celebra audiel_!_ cías públicas. Una vez se aprueba un emplazamiento por el Co~· te, el Alcalde debe aprobarlo también y ordenar a la Asesorra Jur{dica que inicie los trámites de adquisici6n. La duraci6n del pr~ ceso de tramitaci6n es de 6 meses a un año, pero puede paraliza!. se por controversia de la comunidad o a causa de la extrema dificultad en encontrar emplazamientos adecuados -particularmente para grandes mejoras en partes de la Ciudad super edificadas-. El tiempo de duraci6n desde la partida del presupuesto hasta su completa confecci6n varra, pero el patr6n seguido es si milar. El calendario trpico para una escula de enseñanza general básica sirve de ejemplo de los factores implicados. El tiempo que se tarda en encontrar un 'emplazamiento es aproximadamente de un año, de un año y medio para la planificaci6n preliminar y diseño, y de otro año para su construcci6n. Tiempo total, si no hay demoras imprevistas, tres años y medio. 71 �El proceso puede ser retrasado durante muchos años.El presupuesto sin embargo, no es generalmente la causa del retraso. El presupuesto, más que determinar, refleja el estado de progreso de cualquier proyecto concreto. Dado que el presupuesto es un documento de asigna ci6n de recursos, el dinero que se le asigna a cualquier proyecto espec!fico puede gastarse únicamente en ese proyecto y no en otro. Por tanto no s6lo es inútil incluir dineropara un proyecto que no estará preparado para gastarlo, sino que resultará inecon6nnico. Por ejemplo, asignar fondos de construcci6n para un proyecto que no tiene ni planos ni emplazamiento congelarra efectivamente esos fondos durante un año. Otro proyecto que pod{a haber utilizado el dinero podr{a tener que diferirse por esa mala asignaci6n de losfondos. La nnayorra de proyectos nuevos requieren una asignaci6n inicial relativamente modesta. A menudo parece seductora mente simple satisfacer demandas añadiendo una partida al presupuesto. Sin embargo, estos nuevos proyectos requerirán últiii_la mente más mano de obra, fondos y energ!a para ser llevados a cabo. La adici6n imprudente de nuevas partidas al presupuesto puede tergiversar prioridades, obturar los canales de asignaci6n y retrasar mejoras necesarias. Unicannente un número limitado de proyectos merecen su inclusi6n cada año. Planificaci6n del Presupuesto a largo plazo Además de preparar la Propuesta de Presupuesto de Capital, la Connisi6n de Planificaci6n prepara también el Plan Quinquenal de Inversi6n, El Plan Quinquenal no es vinculante, sino más bien es un cuadro general de los planes municipales e intenciones respecto al gasto de capital futuro. El Plan bosqueja los gastos necesarios para completar los proyectos del presupuesto actual. Corno tal es un cálculo valioso de las necesidades de financiaci6n futuras y una medida de la direcci6n y del ritmo del programa de inversi6n de capital del Municipio. 72 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02.02. Gabinet tècnic de programació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1965-1978 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El proceso de programación en el ayuntamiento de Nueva York Subject The topic of the resource Nova York Urbanisme Economia Administració local Pressupost Description An account of the resource n. 32, octubre 1974, p. 66 Source A related resource from which the described resource is derived Boletín del Gabinete Técnico de Programación Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1974-10-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 796 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1010/19860405d_00115.pdf 0b652c5af47b2bd3039ab8a8b4cddf9b PDF Text Text tÁ Ajuntament de Barcelona CONFERENCIA ALCALDE --JJ.00.'92~~ BANYOLES DISSABTE DIA 5 D'ABRIL DE 1986 �EL DIA D'OCTUBRE D'ENGUANY, ELS 90 MEMBRES DEL COEITE CLIMPIC INTERNACIONAL ES REUNIRAN A LA CIUTAT SUISSA DE LAUSSANNE PER A DECIDIR LES CIUTATS QUE SERAN SEUS D'ESTIU I D'HIVERN DELS JOCS OLIMPICS DE 1.992, EL PROPER 17 D'OCTUBRE SE CE PRESENTA, DONCS, COM UNA DATA QUE POT SER HISTORICA PER A BARCELONA 1, EN CONSEQUENCIA, PER A CATALUHY'A_ I MOLT fSPECIALMENT PER A AQUESTA CIUTAT DE BANYOLES, LES CONDICIONS »E LA QUAL JUGARAN UN PAPER FONAMENTAL EN EL CO'JJUNT D'AVANT',TGES SUE OFEREIX LA NOSTRA CANDIDATURA. DES DEL NOSTRE PUNT DE VISTA, QUE BARCELONA ORGANITZI ELS JOCS OLIMPICS D'ESTIU DE 1.992 ES, GAIRABE ,UNA QUESTIO DE JUSTICIA HISTORICA. ABANS D'ARA, BARCELONA JA HA ESTAT CANDIDATA EN UNES ALTRES TRES OCASIONS A ACOLLIR UNS JOCS. AIXO VA. SER LLS ANYS 1.924, 1.936 I 1.972. CADASCUNA D'AOUESTES CANDIDATURES, MALGRAT NO HAVER ARRIBAT AL SEU OBJECTIU, MA. DEIXAT LLECATS POSITIUS PER A LA CIUTAT. LA �CANDIDATnA ALS JQCS OLIMPICS DE 1.924 ENS VA DEIXAR L'ESTADI DE LA FUXARDA.; LA DE 1.936, L'ESTADI DE MONTJUIC, I LA DE 1.972, LES PISCINES BERNAT PICORNELL. LES POSSTEILITATS QUE TE AVUI BARCELONA D'ACONSEGUIR LA NOMINACIO PER A. ORGANITZAR ELS JOCS DEL 92 SON, FUGINT DE OUALSEVOL TIPUS DE TRIOMFALISME, RAONABLEMENT ELEVADES. DE L'ALTERNANCIA CONTINENTAL QUE ES NORMA NO ESCRITA DEL C.I.O., SON POT DEDUIR QUE ELS JOCS OLIMPICS D'ESTIU DE 1.992 ES CELEBRARAN A EUROPA. ES DIFICIL QUE AQUESTA TRADICIO ES TRENQUI, I NO S'HA D'OBLIDAR QUE, ENTRE ELS 24 PAISOS DE L'EUROPA OCCIDENTAL QUE TENEN PRESENCIA EN EL SI DEL COMITE oLImp ic INTERNACIONAL, ESPANYA ES L'UNIC GRAN PATA QUE MAI NO HA ORGANITZAT CAP EDICIO DELS JOCS OLIMPICS. CON VAIS DIN EN EL MEU DISCURS DE PRESENTACIO DE LA CANDIDATURA A. LOS ANGELES I HE REPETIT DESPEES A BERLIN-EST, A LISBOA, A ROMA I A MOLTS ALTRES LLOCS, BARCELONA VOL FER ELE JOCS, BARCELONA. ES MEREIX ELS JOCS, BARCELONA ESTA HADURA PEP. A ONGANITZAR ELS JOCS. I HA D AL TRES RAONS, -44-0----E-STRICTA4ENT --E-SPORT IVES- P-ERO MO--PER-AIMYS-SOLIDES, QUE JUSTIFICARIEN UNA DECISIO �FAVORABLE A LA NOSTIJA CANDIDATURA. D'UNA BANDA, BARCELONA ARRIBARA, TOE COINCIDINT AMB LA FI D'AQUEST SEGLE, AL SEGON MILENAPI DF LA. SEVA EXISTENCIA, I, D'ALTRE BANDA, EN 1.992 ES CUMPLIRA EL CINQUE CENTENARI DEL DESCOBRIMENT D'AMERICA. PERO TARES jUGUEN EN FAVOR DE LA CANDIDATURA OLIMPICA DE BARCELONA LA REALITAT ESPORTIVA EXISTENT AVUI EN LA NOSTRA CIUTAT. G...ACIES A LA. SEVA CONSOLIDADA TRADICIO ASSOCIATIVA I A L'EXEMPLAR COL.LABORACIO MUTUA ENTRE LES ENTITATS I ELS CLUBS ESPOPTIUS PRIVATS AMB LA INICIATIVA MUNICIPAL I PUBLICA, BARCELONA POT ARA GAUDIR D'UNA AMPLIA XARXA D'INSTAL.LACIONS ESPORTIVES -TANT PUBLIQUES COM PRIVADES- O BARCELONA NO EA DE PARTIR DES DE ZERO CAP A LA META DEL 92. L'ANELLA OLIMPICA DE MONTJUIC I LES AREES ESPORTIVES DE LA DIAGONAL I EL VALE D'HEBRON SON BONS EXEMPLES D'AIXO QUE DIC. DE PACA COSA ENS SERVIRIEN, TANMATEIX, TOTS ELS NOSTRES ARGUMENTS ESPORTIVA I LA. DISPONIBILITAT CAPAC, D'UNA INFRAESTRUCTURA SI BARCELONA NO TINGUES DOS ELEMENTS ESENCIALS PER A SER MEREIXEDORA D'UNS JOCS OLIMPICS. AQUESTS DOS ELEMENTS ALS QUALS M'ESTIC REFERINT SON LA UNANIMITAT POLIT T CA -,TMJE ABONA. LA CANDIDATURA. 1 LA FERMVOCACIO OLIMPICA �DELS SEUS CIUTADANS, .'?ICA T. UNA VOCACIO QUE ES VEU AVALADA PER LA ININ'»E.rv:RUMPUDA TRADICIO ESPORTIVA I7L.. QUATRE DE }3ARCELONINS. I AI }CO NO SOLS ES I M PORTANT, GENERACIONS SINO GAII2EI3E DECISIU C CONCLOENT. 10 C BST ANT, NO ENS PODEN PERMETRE EL LUXE D'UN OPTIMISME EXCESSIU. JA HE DIT ABANS QUE LES POSSIBILITATS DE BARCELONA DE SER DESIGNADA SEU DELS JOCS OLIMPICS DE 1.992 SON EL E VADES r RAONABLEMENT ELEVADES . tia JUGANT PERO, BARCELONA ESTA A `a5 LA CUAL NO TE TOTS EL NÚMEROS. EN TENIM MOLTS, ES CERT, PERO NO ELS TENIM TOTS . ELS TIUDREE TOTS ARA 1U GMïE r I, ES MES, NO DEL DIA 17 D'OCTUBRE D'ENGUANY. At SU LES MOSTRES PROBABILITATS . III TRE}3ALLAREM DE VALENT, AIXO SI, PERO NO PODEN CAURE EN L'ERROR DE SUBESTIMAR LA CAPACITAT I LA FORÇA DE LA RESTA DE LES CA."DIDATURES QUE ASPIREN A ORGANITZAR ELS JOCS DEL 92. ES PER AIEO QUE SERIA UNA GREU IRRESPONSABILITAT BAIXAR LA GUARDIA ? ,'}LAXAR EL MOSTE1. ESFORÇ COL.LLCTIU. PURQEJE, EL MOSTEE 1 . ENOPQ E S, EN DEFINITIVA, LA MILLOR I MES EFECTIVA ACREDITAC tO QUE PODEN DUR A LA CIUTAT DE LAUSANNE EL DIA 17 D'OCTUBRE. I PERQU}" SOC CONSCIENT DE LA NOSTRA CAPACITAT �D'ESFORC COL.LECTIU ES PERQUE TINC PLENA CONFIANCA EN LA CANDIDATURA OLTMPICA DE BARCELONA I PER QUE DIC QUE LES NOSTRES POSSISIEITATS SON RAONABLEMENT ELEVADES. UN COY? DIT QUE, SENSE SUBESTIMAR NINGU, HIREM CAP EL PROPEP 17 D'OCTUBRE AME CONFIANÇA PERMETEU-ME INSISTEIXI UN ASPECTE QUE QUE CARACTERITZA A LA NOSTRA CANDIDATUE.A OLIMPICA I QUE ES DE TRANSCENDENTAL IMPORTANCIA PER A LA CIUTAT DE BARCELONA I, EN TANT QUE CAPITAL DE CATALUNYA, PER AL CONJUNT DEL NOSTRE PAIS. AQUEST ASPECTE FONAMENTAL AL OVAL M'ESTIC REFERINT ES QUE ELS JOCS OLIMPICS NO CONSTITUEIXEN EL OBJECTIU ULTIM DELS NOSTRES ESFORCOS. PER A BLRCELONA, PER A CATALUNYA, ELS JOCS DEL 92 REPRESENTEN UN VERITABLE CATALITZADOR CAPAÇ DE DINAMITZAR TOTES LES INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT QUE LA NOSTRA SOCIETAT TE ANEJADES CARA A UN FUTUR PROPER. UNA. HERENCIA QUE TINC DEL MEU PAS PER LA FACULTAT DE CIENCIES FCONOHIOUES, UNA DE LES IDEES -FORÇA DE L'ECONOMIA QUE EH. VA QUEDAR GRAVADA, ES QUE LA REALITAT DEPEN MOLT DEL FUTUR. EL PEEPENT DEPEN MOLT DEL FUTUR, NO NONES DEL PASSAT; NO DOMES DEL QUE SON LES ARRELS; NO NONES DEL QUE ENS �DETERMIUA DES DEL PUNT DE VISTA DEL QUE JA ESTA FET I DE LA INFRAESTRUCTURA QUE 'I'ENIN I DE TAL CON. SON. EL PRESENT D PEN TAP BE D'ALL() QUE VOLEN SER O ESPEREN SER. E N AQUEST SENTIT, CREC QUE ELS GRANS CANVIS DE LA HISTORIA DE LA HUMANITAT NO ES PODEN, SEGURAMENT, EXPLICAR SI NO ES PRECISAMENT EN FUNCIO DEL FUTUR I DE LA PERCEPCIO QUE ELS C rU`vADA.NS VAN TENINT DEL FUTUR, MES QUE NO PAS DE LA INFLUENCIA DEL PASSAT. SI EL PASSAT FOS SEMPRE L'UNIC DEi'LRM'INA JT DEL QUE ESTA PASSANT EN EL PRESENT, NO HI HAURIEN HAGUT ELS GRANS CANVIS QUE S' HAN PRODUIT A LA HISTORIA, A NO SER AQUELLS QUE S'ESPERAVEN, AQUELLS QUE EREN PREVISIBLES; ï'ERO NO AQUELLS QUE VAN SER IMPREVISIBLES I QUE CONSTITUEIXEN LA MAJORIA DELS GRANS CANVIS QUE S'HAN PRODUIT. ES EN AQUEST SENTIT QUE VULL REMARCAR AVUI , LA I'-`[POR`ANC'_A DE QUE LA II:UMANITAT, ELS PAISOS, LES CIUTATS, ELS POBLES, TINGUIN OBJECTIUS CONEGUTS O RELATIVAMENT COiNI-.,,Ç};, EN TOT CAS, ASSUMIBLES I QUi? ES POGUIN ACONSEGUIR. QUAN AQUESTA CIRCU NSTAITCIA ES DONA EN EL SI D'UNA SOCTETAT DETERMINADA, L'OBJECTIU MARCAT ACTUA UNA MICA �COM A MOTCR INPULSOR DEL MOVIMENT DEL SISTEMA- AQUESTA. nlInExio TE MOLT A VEURE AMB LA CANDIDATURA DE BARCELONA ALA SOCA OLIMPICS D'ESTIU DE 1.992. PENSO, ESTIC BEN SEGUR, OUA EL PROJECTE DELS JOCS OLIMPICS POT REPRESENTAR PERFECTAMENT EL PAPER DE L'OBJECTIU CONEGUT, ASSUMIHLE 1 ACONSEGUIBLE QUE FACI DE MOTOR DINAM1TZADOR. EL PROJECTE EFES DOCE DEL 92 CONSTITUEIX, SENSE CAP DUBTE, EL MES 'DON'. CATALITZADOR DE LES VOLUNTATS I ENERGIES DE PROGRES CUE JA EXISTEIXEN ARA AL SI DE LA NOSTRA SOCIETAT. PER QUE, EN AQUEST SENTIT, A NINGU NO SE LI ESCAPA QUE AL DARBERA ÍD LA CANDIDATURA OLIEPICA III HA UNA TENSIO SOCIAL PREVIA, UNA. TENSIO CULTURAL PREVIA, UNA TENSIO ANIMICA PREVIA. D'UNA CIUTAT QUE VOL PROJECTAR-SE EN L'ESPAI 1 EN EL TEMPS; D'UNA SOCIETAT QUE ESTA CERCANT EL MILLOR CATALITZADOR POSSILLD PER A REALITZAR LA SEVA PROJECCIO, EL MILLOR PReJECTF QUE PUGUI VESTIR, ARTICULAR I VEHICULAR LES SEVES ASPIRACTONS. PENDO, ESTIC SEGUR, INSISTEIXO, QUE AVUI NO EXISTEIX CAP ESTAD FSDEVENIMENT PACIFIC CAPAC DE CATALITZAR INICIATIVFS DE DESENVOLUPAMENT 1 DE CRIDAR AME TANTA FORCA �L'ATENCIO INTERNACIONAL, COM A UNS JOCS OLIMPICS, ELS JOCS OLIMPICS DE 1.992 SON, DONCS, AVUI PER AVUI, 'LIMA HES ADIENT PER A CATALITZAR LES INICIATIVES DE DESENVOLUPANENT ECONOMIC, URBANISTIC I TECNOLOGIC QUE BARCELONA TE PLANTEJADES PER A PROJECTAR-SE CAP ENDAVANT EN EL TEMPS I L'ESPAI. L'ORGANITZACIO DELS JOCS OLIMPICS DEL 92 COMPORTARIA PER A BACELOMA UNA EXTRAORDINARIA I DECISSIVA EMPENTA PER ACONSEGUI POSAR-SE AL DIA EN EL TERRENY DE L'URBANISME I DE LES COMLINICACIONS, ESPECIALMENT PEL QUE FA A LES TELECOMUNICACIONS. D'ALTRA BANDA, ELS ESFORÇOS QUE DES DE FA TEMPS JA ESTEN. FENT PER A PROJECTAR BARCELONA INTERNACIONALMENT I CONVERTIR-LA EN UNA METROPOLI EFICIENT I ATRACTIVA .PE. A LA UBICACIO DE NOVES ACTIVITATS INDUSTRIALS I DE SERVEIS D'ALTA. TECNOLOGIA, REBRIEN AMB ELE JOCS UN SUPORT POlAMENTAL. TAMPOC ES POT OBLIDAR LA REACTIVACIO DE QUE SERIEN OBJECTE EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIO (AIXECAMENT DE LA VILA OLIMPICA A. BOLLE NOU, RECUPERACIO DE LA FAÇANA MARITIMA PER �A LA CTUTAT, MODERNITZACIO I CONSTRUCCIO D'INSTAL.LACIONS ESPORTIVES...), AIXI CON ELS DEL TURISME 1 EL COMERC (UNES 300.000 PERSONES VISITARIEN BARCELONA AMB MOTIU DE LA CELEBRACTO DELS JOCS). ELS JOCS OLIMPICS, EN DEFINITIVA, PROVOCARIEN UNA DINAMITZACTO GENERAL DE L'ECONOMIA, NO SOLAMENT DE LA CIUTAT SINO DE T)T EL PAIS. NO VULL FUGIR, PERO, DEL TEMA QUE TOTS VOSALTRES TENIU ARA AL CAP. SOC CONSCIENT DE LA VOLUNTAT OLIMPICA DE LA CIUTAT D? BANYOLES, AMPLIAMENT DEMOSTRADA AL LLARG DE LA SEVA TRADICIO ESPORTIVA I TAMBE SOC CONSCIENT DEL DESIG DE BANYOLES D'ACOLLIR LA CELEBRACIO DE LES PROVES DE REM I PIRAGUIISME SI BARCELONA ES DESIGNADA, FINALMENT, SEU DELS JOCS OLIN?ICS DE 1992. NO VULL, DEIA, FUGIR D'AQUEST TEMA, NO S'HA PRES ENCARA UNA DECISSIO DEFINITIVA. S'HAN FET I S'ESTAN FENT ESTUDIS I VALORACIONS TECNIQUES PER A DECIDIR LA LOCALITZACIO DE LES PROVES DE 1 DE PIRAGüISME; ESTUDIS I VALORACIONS QUE, NO HO DUBTEU, TEMEN MOLT EN COMPTE LA LLARGA 1 BRILLANT �TRADICIO ESPORTIVA, ESPECIALMENT EN EL CONPETICIONS NAUTIQUES, EL MAGNIFIC SCENAR Ji TERRENY LES DE LA CIUTAT DE BANYOLES, AIXI COM NATURAL D'AQUEST INDRET DEL NOSTRE PATS. NO OBSTANT, LA DECISIO FINAL NO ESTA PRESA ENCARA. DEIZEU-ME QUE UN DIGUI QUE, EN QUALSEVOL CAS, LA DECISIO QUE ES PRENGUI NOMES ES GUIARA PER FINALITAT CLARA 1 UNICA: FER EL MILLQR PER. LA CANDIDATURA OLIMPICA DE BARCELONA, FER EL MILLOR PER ACONSEGUIR DUE ELE JOCS VINGUIN A CATALUNYA. ESTIC CONVENCUT QUE, SI FINALMENT, ELS JOCS DEL 92 VENFM' A BARCELONA, INDEPENDENTMENT D'ON ES LOCALITZIN LES DIFERENTS PROVES ESPORTIVES, IHI)ORTANTISSIHA PER AL EL FET TINDRA UN REPERCUSIO CONJUNT DEL PAIS I, MOLT ESPECIALflEMT, PER A. LES COMARQUES GIRONINES. AQUI ES ON LA CIUTAT DE BANYOLES I, EN GENERAL, TOTES LES COMARQUES CIRONINFS PODEN, I FINS I TOT, DEUEN, JUGAR UN PAPER FONAENTAL. UN PAPER QUE PASSA PER LA MILLORA DE LES COMUNICACIONS, PEL FOMENT DEL SECTOR TURISTIC, DESENVOLUPAMENT DEL CONJUNT DE L'OFERTA DE SERVEIS. PEL �PENSAR NONES EN EL QUE SIGNIFICARIA LA PROLONGACIO DE L' AUTOPISTA ESTRE MATAR° I MALGRAT PER A LA PROMOCIO DEL SECTOR HOTELER, I DEL COMERC EN GENERAL, DE LA COSTA BRAVA, ESPECIALMENT DE LLORET DE MAR 1 LES SEVES POBLACIONS VEINES. ¡(UN CALCULA QUE SI ES CELEBREN A BARCELONA, ELS JOCS DEL 92 ATRAURAN A UNS 300.000 VIS ITANTS AQUEST FLUX TURISTIC S'ALLOTJARA EN ELS HOTELS D' UNA FRANJA DE TERRITORI COMPRESSA APROXIMADAMENT ENTRE: LLORET DE MAR I TARRAGONA. ES IMPORTANT QUE DESCARTEN LA VISIO DELS JOCS COM UN MANNA, CON UF REMEI, COM UNA PANACEA PER ALE S . COSES QUE NO RUTLLEN.. rs JOCS SON UN CATALITZADOR , -. CON ELEMENT DE MOVILITZACIO . OESFORCOS. SI ES TREBALLA AMB IMAGINACIO, AMB ENTUSIASME I AMB RIGOR, L'HORITZO 92 SERA TAMBE UN HORITZO DECISIU PER A LES COHARDUES DE CIRONA. D'ALTRA BANDA I AL MARGE DELS INDUBTABLES BENEFICIS DE TIPUS ECONOMIC, ESPORTIU 1 DE PROJECCIO INTERNACIONAL, Hl �PAN ALTRES ASPECTES DEL PROJECTE OLIMPIC DE BARCELONA QUE CAL REMARCAR. ELS JOCS DEL 92 CONSTITUEIXEN, SENSE CAP DUBTE, UNA MIMA DE PRIMER ORDRE PER A INCENTIVAR LA MOBILITZACIO PACIFICA DE LA JOVENTUT; UNA EINA QUE HA DE SERVIR EPA PI ESTIMULAR LA PARTICIPACIO DELS CIUTADANS EN LES ACTIVITATS LUPORTIVES I PER ANIMAR A LA JOVENTUT DE TOT EL NON A COMPETIR I A SUPERAR-SE. UNA EINA, AL CAP I A LA FI, CAPAC DE DESENCADENAR UNA OLIMPIADA CULTURAL A LA QUE BARCELONA ESTA EN CONDICIONS D'APORTAR, DURANT QUATRE ANYS, SETi LLEGAT HISTORIC BIMIL.LENARI, LES SEVES ARTS PLASTIOUES, LA SEVA MUSICA, EL SEU TEATRE... EL SEU PASSAT I EL SEU FERESENT. RE DEDICAT LA PRIMERA PART/D'AQUESTA CONFERENCIA A =POSAR LES POSSIBILITATS pn LA CANDIDATURA OLIMPICA DE BARCELONA, LA NECESSITAT/ D'ORGANITZAR ELS JOCS QUE TE BARCELONA PER A C0ALITZAR I DINAMITZAR LES SEVES TNICIAT7VES DE FUTUR, I ELS BENEFICIS QUE ELS JOCS OLIMPICS REPORTARIENÇA LA/NOSTRA SOCIETAT. ARA, PERO, CAL DIR COM HA DE SER AQUESTA. CIUTAT QUE PRETEN ACOLLIR ELS JOCS DEL 92. "1"1,A BARCELONA QUE VOL SER LA SEU DELS JOCS OLIMPICS DE �1.992 , LA BARCELONA QUE VOLEM QUE CONSOLIDI LA SEVA CAPITALITAT NN EL NORD DEL SUD, LA METROPOLI QUE HA DE SER RECONEGUDA CON UNA GRAN CAPITAL EUROPEA EN LES PROXIMES DECADES, LA BARCELONA CAPITAL LLATINOAMERICANA I PORTA D'ENTRADA A EUROPA, LA BARCELONA QUE REPREN EL SEU LIDERATGE CULTURAL, LA BARCELONA REINDUSTRIALITZADA DELE "NORANTA" HA SER [IRA CIUTAT QUE TINGUI UNES EONES COMUNICACIONS CONVENCIONALS 1 UNES EXCEL.LENTS TELECOMUNICACIONS, UNS ENLLAÇOS ATERIS INTERCONTINENTALS ESTABILITZATS, UN PORT ACTIU I MONELL, UNA FIRA CONSOLIDADA I, ENTRE MOLTES ALTRES COSESLES, UN GRAN MERCAT CENTRAL I UNA ADMINISTRACIO EFICAC.. BARCELONA HA DE SER, RESUMINT, UNA CIUTAT EFICIENT. ESTIC CONVENÇUT QUE LA CAPITALITAT QUE PROPOSEM ES POT DERIVAR. AL7 TOTA NATURALITAT D'AQUEST OBJECTIU D'EFICIENCIA. UNA CAPITAL NO LA FAREM PAS AMB VOLUNTARISME UNICAMENT. LA CIUTAT QUE VOLEM QUE SIGUI BARCELONA ES LA CIUTAT QUE CATALUNYA NECESSITA COM A CAPITAL PER A PROJECTAR-SE AL NON, ES LA CAPITAL QUE ESPANYA NO PODRA PERMETRE'S EL LUXE DE DEIXAR DE RANDA SI VOL TENIR UNA PLATAFORMA INTERNACIONAL SOLVENT LE UNA SERIE DE TERRENYS BEN CONCRETS I �IDENTIFICABLES. ES, EN DEFINITIVA, LA CIUTAT QUE MILLOR PODRIA EIDEPAP EL QUE NNE ANOMENAT "NORD DEL SUI)". HEN INTCNTAT QUE AQUEST PROJECTE TINGUI EL SUPORT D' UNES POLITMUES COHERENTS I CONSISTENTS EN L'AMBIT CATALA, ESPANYOL 1 INTERNACIONAL. HEM INSISTIT EN AQUEST MISSATGE I HEM PROCURAT DE MANTENIR LA DIRECCIO. AIXO S'HA TRADUIT, EN EL TEREENY DE LA PRACTICA, EN LA GRADUAL DEFINICIO D' UNA POLITICA DF PRESENCIA EXTERIOR ENCAMINADA A PROPICIAR LA CIUTAT QUE PEMSEM PER AL FUTUR IMMEDIAT. COESEQUENTMENT, HEM FET UNA POLITICA DE PROMOCIO DE LA CIUTAT I D SEU PORT COM A PORTA D' ENTRADA A EUROPA, I IIEM ABONA TOTES LES PROPOSTES DE COMUNICACIO INTERIOR EN L'AREA TRANSPIPENENCA. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HA ESTAT, EN AOUEST SENTIT, UN DECIDIT IMPULSOR DE LA INICIATIVA ADOPTADA PER L'AJUNTAMENT DE LA SEU D'URGELL DE TIRAR ENDAVANT UNA MILLOR COMUNICACIO I UN MILLOR INTERCANVI D'IDEES ENTRE LES PRINCIPALS CIETATS DE LES DUES VESSANTS DEL PIRINEU. BARCELONA, LA BARCELONA METROPOLITANA, ES LA. CIUTAT AME MAJOR PES ESPECIFIC D'UNA AMPLIA ZONA GEOGRAFICA �TRANSPIRENENCA QUE FA BASTANT DE TEMPS VAN COMENÇAR A IDENTIFICAR COI": EL "NORD DEL SUD", EN UNA CARACTERITZACIO QUE HA TINCUT UN EXIT MOLT NOTABLE. EL "NORD DEL SUD" NO ES UNA REGIO DE FRONTERRS BEN DEFINIDES, PERO ABASTA, A MES DE CATALUNYA, BONA PART DEL MIDI FRANCES -QUE GRAVITA. ENTORN DE TouLousE-, TOTA LA REGIO LLANGUEDOC-ROSSELLO PROBABLEMENT, UNA 130NA PART DE LA FRANJA URBANA DE LA COSTA ELAVA FRANCESA. LA INCORPORACIO D'ESPANYA A LA COMUNITAT ECONOMICA EUROPEA HA DE PRODUIR UN RADICAL CANVI D'EQUILIBRI AL SUD DE FRANGA, AQUESTA REGIO PASSARA -HA PASSAT JA- DE SER FRONTERA,CUL DE SAC, A. SER UNA ZONA DE PAS. UNA ZONA DE PAS, PER CERT, QUE EL SETMANARI ECONOMIC NORDAMERICA "BUSSINES FUER" CLASSIFICAVA, FA. ARA UN MES I MIG, ENTRE LES REGIONS EUROPEFS QUE ESTAN EXPERIMENTANT UN CREIXEMENT RAPID. I AQUI ES ON EL PAPER DE BARCELONA ESDEVE CRUCIAL. BARCELONA, LA BARCELONA METROPOLITANA, POT OFERIR ELS INSTRUMENTS I ELS SERVEIS D' UNA METROPOLI MODERNA QUE LA CONFICURIN COM. LA CAPITAL D' UNA REGIO EUROPEA EN TRANSFORMACIO, EL PORT, UN AEROPORT CONNECTAT AMB LES XARXES �A7MI'ES INTERNACIONALS, UNS POLIGONS INDUSTRIALS MODERNS, UN CENTRE ' r itfRVEIS SOFISTICAT, UNA AMPLIA OFERTA CULTURAL, UN I UNA NOTABLE CONCENTRACIO UNIVERSITARIA PODEN D S I,AÇAR C YP A BARCELONA EL CENTRE DE GRAVETAT I, D ' AQ U ï:rft TRA BANDA, CAL NO OBLIDAR ELS DECIDITS ESFORÇOS QUE t T^: T ^^ ^ P v r¡.^Y ^ CONVERTIR BARCELONA EN UNA CIUTAT PEP F ^^.., i\ . COMPETITIVA 1'TI c:'ANALITZI EL FLUX RC ADERIES 3' n r+ iS^tl^n, = ^ , _u AMERICA DE RELACIONS I DE LLATINA CAP A EUROPA I D' EUROPA CAP A 7r'T ïr -T'' - _ .Z I sl-1. nUAN ES PARLA DEL DESENVOLUPAMENT DE BARCELONA, DE LA I'ROSI'i'Ï?ITA`t' 'ÏI BARCELONA, CON EN AQUEST CAS, CAL TENIR SEMPRE PE SE'' T L'OBRA DEL PROFESSOR PI.ERRE: VILAR. EL PROFESSOR. VILAR ENE NOSTRA COM LA PROSPERITAT DE CA`T'ALUNYA COINCIDEIX HI` TORIC'AM NT AMB LES FASES DE L' EXPANSIO URBANA BARCELONA 1 OIrAN CONS LES INSTITUCIONS CATALANES HAN FUNCIONAT HAN FUNCIONAT LES BARCELONINES. ES UN CONJUNT DE CIUTATS QUE ARTICULEN UN SISTEMA, EI, CENTRI, DEL QUAL ES BARCELONA I LA SEVA AREA METROPOLITANA— TANMATEIX, LA REALITAT DEL SISTEMA DE CIUTATS �CATALA S'OPOSA A LA IMATGE D'UNA BARCELONA QUE S'EXTEN COM UNA TACA wom OCUPANT-HO TOT. CATALUNYA COMPTA AMO UNA XARXA DE CIUTATS QUE, SI FUNCIONA BE, SI ES EFICIENT, POT rIANTEMIR L'EQUILIBRI DEL TERRITORI. PERO TOT AQUEST CONJUNT DEBEN TAMBE DE QUE BARCELONA FUNCIONI. 50 SR, AMICS DF BANYOLES, QUE NO TROBARR UN AUDITORI BILLOR PER COMPRENDER EL QUE ESTIC DIENT. BANYOLES ES UN EXLEMPLE D L'SYISTENCIA D'UNES CIUTATS QUE HAN SABUT MANTENIR SEVA PERSONALITAT 1 A LA VEGADA ADAPTAR-SE A LES EXIGENCIES DE LA VIDA D'AQUEST FINAL DE SEGLE. ES UNA PROVA DE LA VITALITAT D'AOUEST PAIS, I, ALHORA, DE LA FALSETAT DELS PLANTEJAMENTS QUE VEUEN EN EL DESENVOLUPAMENT DE EAncELoNA PP PERILL PER A LA RESTA DE CATALUNYA. CATALUNYA ES WS PAIS PETIT, PERO H1 HA ESPAI, H1 HA PROU CAPACITAT CREATIVA., 1 HA PROU TARIMA PER A QUE TOTS H1 CAPIGUEM. SI LA MOSTRA CANDIDATURA OBTE LA ORGANITZACIO DELS JOCS, BANYOLES POT TENIR UN LLOC PRIVILEGIAT EN EL PROCES DE MODERNITZACIO DE CATALUMYA QUE S'ENGEGARA, QUE S'HA ENGEGAT 5A, 72.1.E LA IB.LUSIO D'ACOLLIR ELS JOCS. �EL sIsTnmA CATALA DE CIUTATS, LA CATALUNYA DE LES CTUTATS, LA CATALUNYA QUE TENTE AVU1, FUNCIONARA SI L'ESTPUCTURA DEL SEU TERRITORI ES EFICIENT, SI AQUEST ESTA Dì E CONNECTAT, SI ELS IMPULSOS ARRIBEN ALLA DE HAN D'ARM-_WR, SI LES RESPOSTES ES PRODUEIXEN EN EL MOMENT QUE S'HAN DE PRODUIR, LA CATALUNYA DEL FUTUR HA D'ACONSEGUIR INTEGRAR-SE A LA LESA EUROPEA. EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS S'ESTRUCTURA ENTORN D' UNA LINIA QUE LLIGA LONDRES AME LA CONCA DEL RHuR, PASSANT PER AMSTERDAM 1 PARIS, 1 QUE PER LA VELE DEL SOLEE ENLLACA AME LA VALE DEL PO, A ITALIA. L'AUTOPISTA I EL SISTEMA FERROVIARI CATALA ELIGE. BARCELONA AMB EL ONE ES PODRIA QUALIFICAR DE "CARRER MAJOR D'EUROPA". EN AOUEST MOMENT, ALGU PODRIA ESTAR COMENÇANT A PREGUNTAR-SE CJE TE A VEURE TOT AIXO AMB LA CANDIDATURA DE • ‹ ARCEEW - A ALS JOCS OEIMPICS DE 1.992, QUE ES, EN DEFINITIVA, EL TEMA D'AQUUSTA CONFERENCIA. DONCS SI, LA CONSOLIDACIO DE BARCELOIE:, 1 LA SE VA ARFA METROPOLITANA COM A CAPITAL DEL SISTEMA DE CIUTATS DE CATALUNYA SI TE A VEURE AME LA �; ;PICA. SI ABANS I-IEM DEJAT CLAF< QUE ELS JOCS APILE PER A BARCI3LONA UNA OPORTUti ITAT IDONEA AR I DINANIT'I,Aí2 LES SEVES INICIATIV3S DE D E Sï EVOI I' A'ENT, A. NINGU NO SE LI POT ESCAPAR QUE UNA CIUTAT ) r)` aA, 1`'`: UNA ECONOMIA DINAMIC.A I: UNA INDUSTRIA TECUOLC)c'I(:.L CREIXEUT FARA MILLOR EL SEU PAPER Di' MOTOR DEL -? ';I;', i°)I" CAPITAL CONSOLIDADA DF, CATALUNYA. L'QT i `' i ;' >>CAB Y, REPRENENT UNA IDEA OUE ABANS JA HE EXPOSAT. !) :#. , QI,I, EL PRESENT NO NONES DEPEN DEL QUE VAM FER IDA, D'AI.^LO QUE ( ^'T:"t.`+,, SINO{'%UE TAI4iI3E DI;PIE3, ??N BONAM EL r..., .. . ;I'MEM PER AL FU"w'U:', . 'UN ANY QUE VAIG CITAR PER PRIM E R COP UN =BALL _^.^ ' PROFESSOR GARCIA DURAN, ON DEFINIA EL CONCEPTE , "Tt E CANO T)' Ui`IFORMITAT" . VAIG APROPIAR–ME UNA MICA DEL ISSï`'TGL :4'A(;U LIS TREBALL, EN LA PART QUE ENUNCIiÀVA COM ELS SISTEMES ES D -..SESTABILITZAVEN QUAN LES EXPECTATIVES EREN MES PE SS: ,T;.'_ DF'..I QUE LA PROPIA REALITAT ACONSELLA. I IIE ANAT REPETINT DURANT AQUEST ANY PASSAT LA IMPORTANCIA QUE TENIA E LP ;RE EE I:` PT RECOMEI3 ER QUE EL FUTUR PODIA NO SER TAN EESIN. _`=ME QUE LA SITUACIO INMEDIATA SUGERIA. �ARA QUE A TOPA EUROPA I A ESPANYA COMENÇA A VEURE'S UNA CLARA LEACTIVACIO ECONOMICA, VAL LA. PENA RECUPERAR AQUEST nIscuns T. A(UI ES ON ELS JOCS OLIMPICS TAMBE PODEN JUGAR UN PAPEN IMPORTANTISSIM CON A INSTRUMENT TRENCADOR DE LA UNIFOIMTAT DEL PESSIMISME ECONOMIC PREVALENT. PENSO, Y)ONCS, QUE UNA VEGADA MES BARCELONA I LES SEVES INSTITUCIOMS EMPRENDRAN AME AVANTATGE EL CAMI DEL REDREGAMENT, PERQUE EN UN MOMENT DE PESSIMISME HEM SABUT SER AGOSARATS I nEm CONFIAT EN LES NOSTRES CAPACITATS. DES D'AQUI VULL ANIMAR ALS CIUTADANS, A LES ENTITATS I A LES INSTITUCIONS ID 'ABREU DE CATALUNYA A DONAR SUPORT CANDIDATURA OLIMPICA DE BARCELONA. 3APCELOW, NO US FALLARA, EN PODEU ESTAR SEGURS. A � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3916 Title A name given to the resource El Projecte Olímpic Barcelona'92 / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Hi ha dos raons favorables a la candidatura: Barcelona arribarà al segon milenari de la seva existència i al 1992 es compleix el 5è Cententari del descobriment d'Amèrica. Els Jocs seran un dinamitzador de totes les iniciatives de desenvolupament que Bcn té plantejades per un futur proper. Promoció internacional. Reactivació econòmica. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Monestir de Banyoles Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Esport Barcelona Banyoles Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Candidatura Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-05 Description An account of the resource 21 p. Conferència sobre la candidatura olímpica de Barcelona 1992, al poble de Banyoles, que en seria subseu. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1032/19860608d_0062.pdf bcf57726508228cb62dad2e5d06b3ea1 PDF Text Text EL PROJECTE OLIMPIC I LA CAPITALITAT DE BARCELONA Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde al Col.legi d'Economistes Barcelona, 17 de Juny 1985 1 �Gràcies a l'amic Santacana i als presents avui aquí. Ja se que esteu aquí, al menys des de les 6h..Procurare, com us dic sempre, no ser massa llarg ni massa pesat; i em deixareu que em senti una mica a casa meva, al Col.legi dels Economistes, i que faci unes reflexions molt globals sobre el que jo crec poden significar el Jocs en aquesta ciutat, en aquest país, espero, fer-ho, que i des de la perspectiva d'una persona que és economista. Jo crec que, i estic segur que s'ha dit aquí abans, que és molt important en un país, no només la seva realitat sinó les seves expectatives. I crec que la temperatura del país, la temperatura econòmica, la temperatura social, la temperatura política, està tan en funció del que està passant com del que la gent espera que passarà. Aix6 és una heréncia que tinc del meu pas per la Facultat de Ciencies Econòmiques, tot i que l'estudi de les expectatives i de la informació ha evolucionat molt. I jo, avui, no m'atreviria a dir cap cosa que no estigués realment al dia en aquesta matéria. Pero sí que els hi haig de dir que, almenys a mi personalment, aquesta és una de les idees-força de l'economia que em va quedar gravada: que la realitat depén molt del futur. El present depén molt del futur, no només del passat; no només del que son les arrels; no només del que ens determina des del punt de vista del que està ja fet i de la infraestructura que tenim i de tal com som. El present depén també de tal com volem ser o esperem que serem. En aquest sentit, crec que els grans canvis de la história de la humanitat no es poden segurament explicar, si no és precisament en funció més del 2 �futur, i de la percepció que els ciutadans van tenir del futur, més que no pas de la influència del passat. Si el passat fos sempre determinant del que està passant en el present no hi haurien hagut els gran canvis que s'han produit, a no ser aquells que s'esperaven, aquells que eren previsibles; pero no aquells que van ser imprevisibles i que constitueixen la majoria dels grans canvis que s'han produit. És en aquest context que jo penso que és vàlid, que és justificat i legitim, que pensem els Jocs Olímpics de 1992 com una eina, com una esperança, com una expectativa (amb e majúscula) que pot ajudar a catalitzar canvis en aquesta ciutat i en aquest país, que van més enllà de la pura i simple celebració dels jocs. Fins ara us hem parlat d'infraestructura, de telecomunicacions i us hem parlat de finançament. Jo vull limitarme a dir, amb tota rotunditat, que si sabem aprofitar-ho bé, si sabem aprofitar bé aquesta ocasió, els jocs es poden convertir, i aixó és una cosa que tothom pensa pero que cal analitzar una mica,poden convertir, en un catalitzador d'iniciatives importants, que en aquest pais no es podrien obtenir de la pura extrapolació de les tendències que hem heredat. I aquest, penso, és el lloc per fer aquest tipus d'anàlisi, per veure què pensa la gent, què espera realment la gent. Tots volem una ciutat millor, un pais millor,en què els problemes d'avui estiguin ben tractats; i en el que, a més, apareguin solucions als problemes que encara no existeixen pera que ens temem poden existir. 3 �Un present en funció del futur: una tradició històrica I és en aquesta linia que penso que és important acollirse a una tradició dintre del pensament econòmic que ha anat sempre per aquest camí i que esta lligat d'alguna forma amb el pensament de Keynes. Pensament que, evidentment, es revisable en moltes coses, sobretot en coses que jo no mencionaré i que no son de la me y a especialitat ademés, però que tenen que veure amb la política econòmica, la política monetaria i la política fiscal.Em referiré més aviat a un aspecte de la seva filosofia econòmica que crec absolutament interessant, sino vigent, en tot cas interessant. Filosofia econòmica que està, a mès, present no en el seu llibre més conegut i més estudiat sino en un llibre anterior que es diu El Tractat sobre el Diner, Treatise on Money, a on Keynes va explicar amb bastant claredat i després desarrollat també en la Teoria General,i el que ell entenia per expectatives, i el que ell entenia per l'influència d'aquestes expectatives en el comportament dels agents econòmics de la societat. E11 explicava molt clarament en aquest "treatise", en aquest tractat, i també en molts articles molt interessants dels anys 20 i 30, com d'alguna forma la gent actuava en funció de la seva percepció del futur. Crec que va ser una persona, i deixeu-me aquest excurs, molt influenciada per una situació política i econòmica molt determinada i que tampoc era tant diferent, encara que és diferent. Tampoc són tan diferents algunes coses que han passat darrerament. Un exemple és la situació que es crea en el moment en que es negocia el Tractat 4 �de Pau de Versalles, en el qual Keynes hi va ser un membre de la delegació anglesa amb Lloyd George, i on estava analitzant quins serien els resultats de l'esperit que allà es vivia; i que podia passar a Alemanya, i per tant a la rest a d'Europa, si s'aplicaven els terminis del tractat, que, com sabeu eren molt durs, draconians, per Alemanya. A partir d'aquí i de la crisi financera que es va produir d'hiperinflació com és el cas d'Austria, analitzava amb deteniment quins podien ser els factors de contenció purament monetaris i quins podien ser els factors de dinamitzacio en el futur, cas de que és produis, com és va produir efectivament, una crisi depressiva que ell d'alguna manera va preveure. I Keynes, insistia en aquesta imatge que és tan coneguda de que l'important és l'existència d'objectius a realitzar admesos per a tothom. Que aixó després es produis amb una determinada política monetaria, és una altre qüestió. A mi el que m'interessa avui remarcar, és que ell insitia en que la importància de que la humanitat, els països, les ciutats, tinguessin objectius coneguts o relativament coneguts, i en tot cas assumibles, i que es poguessin aconseguir. Aix6 faria una mica de motor per moviment del sistema. Era ell qui deia aquella frase famosa de les ampolles plenes d'or ensorrades a una determinada profunditat que serien, segons ell i si aixó s'estudiava bé ,elements mobilitzadors de moltes activitats. Keynes interpretava la història de la humanitat en funció també de com aquest tipus d'objectius i la quantitat de diners que hi anava associat, influien en l'evolució històrica. Inclús va arrivar a fer una interpretació de la història no ja del futur, sino del passat, en el sentit de veure com el descobriment de 5 �les mines d'or, el successiu descobriment de les mines d'or, anava relacionat amb èpoques de gran auge, de gran activitat econòmica. I com, per exemple, mines com la de Sierra Morena s'havien tancat i s'havien tornat a obrir conseqüentment, o d'una forma correlativa, al'existència d'uns periodes de gran esplendor d'aquella societat en concret, fos Roma o fos l'Espanya dels àrabs. Ara bé, i aquí és a on anava, seré una mica crític del Keynes i d'aquesta interpretació que es basava, en part, en bona part, en associar aquells dos fenòmens de l'existència d'una quantitat de diners i d'uns objectius importants en el futur.Però aquesta interpretació la feia d'una manera mecànica, d'una forma causal i senzilla:hi havia el descobriment de les mines, hi havia una quantitat de diners i hi havia un creixement econòmic. I en aquí es basava ell en una interpretació de la història molt anterior,a Hamilton, que havia fet aquesta mateixa interpretació en els periodes de la revolució cultural i econòmica mundial, concretament en el periode del "trescento" i del s.XV, del descobriment d'Amèrica i de la gran expansió econòmica que se'n va seguir. Hamilton va ser el primer en formular aquesta teoria del descobriment, dels objectius, dels diners, de la quantitat de diners, de l'existència d'or i del creixement econòmic i social. I d' aquesta teoria, l'escola marxista, va fer una crítica molt interessant perque va dir: molt bé, hi ha una correlació estadística entre aquests moments de descobriments i els moments de gran activitat econòmica,però...,quin és l'ou i quin és la gallina?;quina és la causa i quin és l'efecte?; què és el que demostra que la quantitat de diners o el descobriment de les mines és el que produeix l'activitat, etc?. Qui ens explica 6 �perquè es van tornar a obrir les mines? Qui ens explica perquè es va descobrir América? No quins efectes va tenir, que ja ho sabem, sinó perque hi van anar. Es una fet casual? és la personalitat d'una persona, d'un home? és un impuls irresistible d'un sector de la societat? que és exactament?. I la interpretació d'aquest sector i en aquest punt jo em solidaritzo per dir-ho d'alguna forma, és la de que aquests grans descobriments, aquest cicle d'obertura, de fixació d'objectius que empenyen inclús creació de massa monetària, està relacionat amb l'existència d'un desig insatisfet dintre de la societat que aleshores es manifesta en forma del descobriment i que produeix com a efecte, desprès, unes causes més o menys secundaries en els preus, que provoquen uns beneficis i una situació molt més discutible. En tot cas, què hi ha abans del descobriment? Abans del fet físic, associat desprès d'una manera una mica mecànica amb el creixement econòmic, hi ha una demanda, una tensió, una electricitat si voleu. Hi ha una societat que necesita d'alguna forma projectar els descobriments del nou món, de les mines, -seiqutrovan etc., la manera de realitzar una tensió anímica,social, si aquesta expressió és vàlida, que és preexistent. I aquesta Escola demostra que precisament al "trescento", al s.XIV i als inicis del s.XV, molt abans de que es produissin els descobriments, en aquest cas el descobriment d'América, el nou món que va ser la revolució comercial mundial i que va crear el món modern en definitiva,al "trescento", com deia, hi havia una societat amb una demanda insatisfeta d'activitat i de les idees. Tornem al nostre tema.Jo penso que en els Jocs Olímpics aquest portic no és inútil per què davant d'una interpretació mecanicista i keynesiana, si voleu, que diria que els Jocs Olímpics 7 �poden ser la causa de grans beneficis, que és un gran mobilitzador, un gran catalitzador que pot generar moltes energies, davant o abans d'aixó, o al menys al mateix temps, s'ha de dir una altra cosa i és que la aspiració d'aquesta ciutat i d'aquest pais pels jocs no és una cosa que neixi del buit. Els jocs no noms són una causa possible de beneficis; són la candidatura, l'aspiració olímpica de Barcelona; és el resultat del desig llargament contingut d'una ciutat per projectar-se a nivell rr internacional i a nivell nacional. /I per generar una colla d'activitats en el camp de l'esport, en el camp cultural, i per generar activitat en el camp industrial. Aixï, estem en una ciutat que durant molts anys ha viscut amb una superestructura si voleu, amb una capacitat d'implementació de projectes molt inferior, pot-ser, a la que la seva base, tant social com cultural i evidentment política, permetia. I aixó ha fet que aquesta ciutat, repetidament en el curs de la història, s'hagi projectat cap al futur i cap a l'espai, per dir-ho d'alguna manera, buscant una capitalitat, un protagonisme que les seves condicions li permetien de tenir i que tanmateix li eren negades per raons de caràcter polític, econòmic, o les que fossin. I així el 88 del segle passat, una generació esplèndida va llençar el somni de la Barcelona de l'Eixample i va dibuixar aquest somni a l'entorn d'un projecte que va ser l'Exposició Universal del 88.J La primera vegada que vam anar amb en Joan Mas Cantí a la Cambra de Comerç, i d'aixo fa un parell d'anys ja, a parlar amb un grup d'empresaris que jo avui vull saludar perquè aquells van ser una mica els pioners, aquesta ès la veritat, hi havia una 8 �trentena d'empresaris, i a la sala rosa, la sala vermella de la cambra s'els hi va exposar el projecte. En el moment d'entrar ja vaig tenir l'impressió de que tenia un argument fabulós que no l'havia pensat i que era que cent anys abans exactament, anys més, anys menys, en Rius i Taulet havia reunit als Muntades i a tots el altres d'aquella época i els hi va dir: "senyors, m'han d'apoyar per fer el projecte de l'exposició universal del 88". I aixó va succeir, i no discutirem el mes o quin va ser l'any exactament, pero era aproximadament cent anys abans del moment en el que en Joan Mas Cantí i jo entravem a la Cambra de Comerç. I efectivament aquest argument els impresiona i va acabar, no dic que ja de convence'ls perque ja estaven convençuts abans, però, d'alguna forma, vam desvetllar un convenciment que hi era, que no s'havia formulat, i que desprès amb en Carlos Ferrer ha tingut un reflexe esplèndid en el terreny material i dels-números. Hi ha hagut un volcar-se d'una classe empresarial. Per aix6 dic aquí que al darrera hi ha prèvia, cultural prèvia, anímica una tensió social prèvia, d'una ciutat que vol projectar-se en l'espai i en el temps i que està buscant el millor catalitzador per fer-ho, el millor projecte que pugui vestir, articular i vehicular les seves aspiracions. A les hores, és clar, aquest es podia preguntar : Que no hi ha altres projectes que que puguin catalitzar l'exposició del 88 no ? Perque, en definitiva, era uns jocs olimpics i l'exposició del 29 no era uns jocs olímpics. 9 �El projecte olímpic: un somni realista Ens podrien preguntar avui: és que l'Alcalde de Barcelona, és que la ciutat, és que l'Ajuntament o trobat uns altres social els empresaris, no han projectes que puguin vehicular aquesta atenció que existeix ? Jo els hi diré ben clar, i aixó ho he après en els darrers 2 anys ,abans no ho sabia, no hi ha cap, no hi ha absolutament cap en el món que pugués ser comparable amb els Jocs. Des de molts punts de vista. Perqué un que vull remarcar aquí avui, i no m'extendre més sobre aquesta questio, però n'hi ha un que vull remarcar avui i que va al cor de unes aspiracions que son molt profundes, molt intimes i em penso que son al mateix temps molt cdmpartides i per tant molt valides. I és el desig de fraternitat que hi ha pendent no ja a Espanya, sino a tota la ciutadans del món humanitat. aquí i a Barcelona, no ja a I la humanitat, els .Leningrad i a Buenos Aires i Washington, jo ho he pogut comprovar, tenen una demanda insatisfeta de fraternitat, d'unes relacions pacífiques entre ciutadans. La gran -Baró de Coubertin- al intuició del segle passat, va ser el 96 del descobrir que podia organitzar-se una manifestació esportiva que no fos el producte d'una relació entre Estats, sinó que s'atorgava la organització del Jocs a una ciutat. Aix6 és molt. Va molt amb l'esperit d'aquella època, que és l'època d'un cert internacionalisme, si vostès volen, tant per part dels treballadors com per part dels financers. Es un moment 10 �encara àlgid hi ha crisi de finals de segle, en el qual s'està vivint ja la madureça, cap al final dels cent anys de pau. Des de la guerra de Napoleó fins 1914, a part de la guerreta de 1871 al Sarre, no hi ha. a Europa una gran conflagració. Son cent anys seguits de Pau. Hi ha la convicció, des d'aquell moment, de que el món es pot anar desenrotllant d'una forma relativament pacífica, que l'extensió de l'autonomia permetrà d'anar sumant no els països sinó els territoris en aquesta riquesa nova que direm la revolució industrial. I és en aquell moment en el que uns europeus diuen, el Baró de Coubertin diu:" anem a organitzar un joc com els de Grecia. Així,al 23, els Jocs no seran l'afer d'una relació de dret internacional per dir-ho així, sinó que es crea sobre la base d'una familia mundial, d'una familia olímpica, l'esport- la familia- l'esport, i l'organitzador no és un Estat, és una ciutat. Això era una aposta formidable, quan un ho pensa el que aix6 representava, com conectava perfectament amb l'esperit del temps pera no gens amb l'esperit dels temps que varem venir desprès en els quals la humanitat s'havia passat, ho tenim que reconeixer i perdoneu-me l'expresió, de optimista. La humanitat va tenir que reconeixer reiteradament, i els europeus més que ningú, que s'havia equivocat. Que hi havia interesos fortíssims contraposats dintre mateix de la humanitat i que feien imposible l'acompliment d'aquesta idea. I va venir la Primera Guerra Mundial, i va venir la. Segona Guerra Mundial, i han vingut tantes i tantes decepcions d'una esperança que aleshores hi era, i que malgrat tot, aquesta esperança no ha desaparegut mai. No ha desaparegut mai, �està en el cor dels ciutadans d'aquesta ciutat, molt en primer lloc, i de moltes altres ciutats del món. I una de les poques esperances que s'ha mantingut constant des d'aquell final de segle, que és el mateix final de segle dels nostres patricis del 88, dels que varen llençar la Barcelona a l'eixample, i una de les poques esperances que han continuat igual, com deia, durant tota aquesta època és precisament la del moviment olímpic, que ha tingut la virtut, ademès de numerar, de continuar la numeració 1'olimpiada, en aquells anys en que no es podia celebrar els jocs, perque hi havia una gran conflagració mundial.Malgrat aquesta circunstancia, es va mantenir la numeració, i ès un fet, menor si volen, pero significatiu d'una esperança que no ha tornat a existir. Aixó que vol dir. Que avui en el món no hi ha cap aconteixement de caràcter pacífic que cridi, no dic en general perque evidentment si hagués una gran conflagració, una gran crisi monetària, tràgica, dramàtica, etc., aixó politizaria_ la opinió mundial, no hi ha cap aconteixement de caràcter pacífic que es pugui igualar en quant a la captació d'interès a tot el món amb els jocs olímpics. No hi ha res que permeti mobilitzar tres mil milions de persones entorn d'un canal de T.V., d'unes pantalles de T.V. per veure que està passant en un punt del món, en una ciutat del món. En aquest sentit, en aquest sentit precís, jo crec que els jocs olpímpics no tenen cap mena de rival, i que si Barcelona ho aconsegueix per l'acord de tothom, esperem que es donin els factors favorables que hi han de ser-hi sempre i els de caràcter aleatori que es puguin produir, que tinguem sort en definitiva, i que aixó sigui perque d'alguna 12 �forma sapiguem tots explicar bé que podem fer-ho, que podem organitzar-ho i que ens ho mereixem. Si Barcelona aconseguís aix6, haurà aconseguit un autèntic somni, és a dir, poder disposar del millor dels projectes de mobilització d'energies que 1'humanitat en la seva panoplia ofereix avui a qualsevol ciutat. El millor. Estic absolutament convençut, per les seves concatenacions, que no explico perque s'han comentat,amb les indústries tecnològiques de punta. Hi ha un altre aspecte que voldria comentar: dintre de la Ciencia Econòmica, ha evolucionat enormement el que és l'anàlisi precisament dels desitjos i de les expectatives com a configuradors del present i de les activitats. Hi ha hagut, jo crec, un anàlisi de l'informació i de les expectatives com a configuracions d'equilibris i desequilibris. I ara em ve a la memòria un treball que jo he citat sovint del meu amic Garcia Duran, en el qual explica la situació de la crisi actual, recorrent a Keneth Arrow, el que va ser Premi Nobel, i explicant amb Arrow, que bona part de les crisis, de les situacions de crisi, és a dir, d'equilibris no òptims des del punt de vista de l'ocupació, etc, es podien explicar per la distribució de les expectatives i hi ha una distribució de les expectatives, hi ha gent més optimista i hi ha gent més pesimista, sempre entorn d'una mitja, per dir-ho d'alguna forma. I la distribució deu ser normal, ja que és la que assegura d'alguna manera que hi hagi, que es dongui, un equilibri, i ha unes compensacions entre la gent que és més i gent que es menys optimista. Ara bé, 13 �què es el que explicaria segons aquest model que hi hagués situacions consistents de crisi, de fracàs, d'obtenir equilibris amb una tassa més alta d'ocupació i d'activitat ? Dons seria explicable si es produis una polarització d'expectatives pessimistes; és a dir, si el que està succeint és que factors que no s'expliquen en el model fan que la distribució no sigui normal sinó esbiaixada cap al cantó del pesimisme. Aleshores admetem, segons aquestes teories i en el marc d'aquest model, que el que està succeint no està justificat per les esperances reals del que pugui pasar. Es a dir, que el grau de pesimisme existent és superior al que justifiquen les posibilitats reals d'inversió, d'activitat, d'ocupació, etc. El que es tractaria de fer, des del punt de vista econòmic o de la política econòmica, seria segurament trencar la polarització excesiva de les expectatives cap al cantó pesimista. I seria funció de tots els que tenim alguna responsabilitat pública, no ja- dels que formulen la política econòmica sinó tots els que tenim algún tipus d'incidència en la marxa de la societat, de l'economia en definitiva, seria la nostra funció la de fer trencadors del pessimisme.. Perque ser més realista en aquests moments vol dir,precisament, ser més optimista. Repeteixo, és més realista en aquests moments,dades en mà,ser més optimista.Això què vol dir?. Vol dir que és important en aquestes circumstàncies en particular, saber trobar aquells projectes que decantin les expectatives en aquest sentit. projecte basat en espectatives positives i optimistes Jo crec que aquest és el segon corrent, diguessim, 14 �• .. pensament que ens ha d'explicar d'alguna forma l'existència d'adhesions tant masives i tant unànims en el projecte que estem comentant. Per que hi ha molta gent que se n'adona de que hi ha condicions possibles de creixement que no es poden cumplir per l'existència de raons, en les quals jo no hi entraré, i que poden ser errors de política o que poden ser fets com una pedra. Pera hi ha molta gent que se n' adona de que les posibilitats de creixement d'activitats, d'inversió, son superiors al que els indicadors de la nostre economia ens està donant. I que per tant és bo d'afegir-se, d'adherir-se, a projectes mobilitzadors i que ho fan no tant pel fet de que la finalitat específica d'aquests projectes els hi interessi profundament,' sine per que se n'adonen que és bó que hi hagi un projecte mobilitzador i tenen la intuició, si més no la intuició, de que això ens ha de ajudar a sortir de la situació actual. Es -en aquest sentit, també molt genèric, que jo em permeto d'acabar les meves paraules dient, en resum, que jo penso que el que el projecte olímpic està possant de relleu és que aquesta ciutat i aquest pais volen fer un salt endevant, que hi ha una voluntat de saltar endevant important del pais, que és un pais que esta a temps, que esta com un saltador abans de fer el bot que l'ha de permetre de superar el llistó, i que en aquest moment el que d'alguna forma el pais estava esperant és justament la formulació d'un projecte operatiu que possibiliti que el salt es produeixi. L'esport tambè es cultura 15 �Aquest és el moment precís en el qual jo crec que estem,i crec . que además esta articulat. Està aquest projecte incardinat enlloc de l'aspecte dels projectes socials o de les realitats socials que permeten esperar que'la_seva incidència seria molt possitiva précissament en sectors en que el nostre pais i la nostre ciutat, per moltes raons, històricament demanen un canvi important. punta, I aquests son els sectors de tecnologia de telecomunicació i informatica en primer lloc, i en segon lloc, com és obvi, el sector qu e . defineix el projecte queés l'esport. L'Esport entès com una practica social, com una practica si volen cultural, que la ideologia dominant, i en aquï crec que les culpes estan repartides en totes les escoles polítiques, les ideologies dominants no han reconegut historicament com un element cultural important. I quan dic cultural vull dir que forma part de la vida social quotidiana, que forma part de les formes d'expressió de la societat. En el nostre pais, per raons que serien molt llargues d'esmentar, s'ha vist sempre l'esforç físic com una cosa secundaria. considerat semp r e que això no podia formar part S'ha d'un nivell d'excelència que acabaria reservat a l'acadèmia, a l'esforç intel.lectual etc. Pot ser per raons que van lligades a la història d'Espanya com a pais imperial fracasat en un moment determinat de la història, precisament al final del segle passat, pot ser per això. Com deia, pera, el fet és que molts dels factors que han fet que l'esport sigui una pràctica massiva comú, i considerada cultura , considerada educació en molts països de la nostre área, de la nostre civilització, aquí no hagin actuat i que per tant, l'esport aqui no hagi sigut 16 �considerat com una cosa digne d'atenció, per dir-ho així, per aquells que.es preocupaven de les coses realment,importants, com podia ser l'economia, podia ser la política, podia ser la filosofia, podia ser'qualsevói forma d'excelència que no tingués que veure amb l'esport. Que quedava més com destinat a unes formes de civilització menys' preocupades pel tipus de problemes enormement importants que a nosaltres si que ens preocupaven i que tenien el , lloc més important de la nostra historia. Jo penso que estem realmènt amb un dèficit important en aquesta matèria, com a pais, i que si d'alguna forma s'està produint el gran interés que s'està produint en aquest projecte, també en camps que van més enllà del camp purament esportiu, tambè és lógic que acceptin amb gran il.lusió el projecte, i això es, precisament, perqué també hi ha un inici de conversió en la societat espanyòla i en particular la catalana i la barcelonina, que comença 'a pensar que l'esport es alguna cosa mes que una activitat margi nal fora de la cultura i fora de l'educació, i que se l'ha d'integrar dintre dels projectes fonamentals de la societat. crec que aquest dos elements fan i faran en el futur sobre tot, i cada vegada més, que inclús aquells que puguin manifestar una certa reticència en el camp ideològic i en el camp cultural es rendeixin finalment a l'evidència de que aquest projecte és bo també en aquest terreny. Jo els vull deixar dons amb la seguretat, tinc jo la seguretat, de que als aspectes técnics, financers, de tecnologia, i sapiguen vostès que l'alcalde que us parla, que es un economista, ha fet servir tot el seu bagatge ,economic, que no.es molt important, pero significatiu per a mí, per analitzar amb detall aquest projecte, i que no he sabut de 17 �debe, amb tota sinceritat, no he trobar-hi "peras" fonamentals en el terreny econòmic. No he sabut trobar-li. I més, em considero amb armes suficients com per convencer a qualsevol que sí que hi trobi perdues econòmiques importants. No n'hi ha. No n'hi ha i és un tema, que s'agafi per on s'agafi, des del punt de vista econòmic té tota aquesta colla de virtuts. Avui el que he volgut - és, apart de dir aixó que ja és prou conegut, explica'ls-hi a vostès, que son un públic enterat, per la seva formació, de on surt l'arrel de la meva convicció económica en els Jocs, arrel que va una mica lluny, com han pogut veure. Moltes gràcies. 18 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3938 Title A name given to the resource El projecte olímpic i la capitalitat de Barcelona / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. La realitat depèn molt del futur. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Economistes, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Esport Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Capitals (Ciutats) Catalunya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-06-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1636/0000000793.pdf 1df70a1e11af9c57ee53d6538de05e86 PDF Text Text ESPAÑA / 21 EL PAÍS, domingo 9 de julio de 2006 Pasqual Maragall / Presidente de la Generalitat de Cataluña Pasqual Maragall coincide con el historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte en que en Cataluña siempre han gobernado “amigos y conocidos de casa”, de unas cuantas familias, pero cree que, de alguna manera, si el candidato socialista José Montilla ganase las elecciones catalanas, esa endogamia podría empezar a cambiar, lo que sería una buena noticia. Maragall ya está pensando en el día siguiente de dejar la plaza de Sant Jaume. Su futuro pasa por Europa, aunque no da más detalles. “El proyecto de izquierdas se reeditará” J. RAMONEDA / J. MARTÍ GÓMEZ Barcelona Pasqual Maragall no se presentará a la reelección como presidente de la Generalitat de Cataluña en las elecciones anticipadas de otoño. Está convencido de que el proyecto de izquierdas que ha presidido se reeditará, aunque sea con otro formato. Pregunta. ¿La aprobación del Estatuto ha puesto a Cataluña en el camino que usted quería? Respuesta. Responde a mis expectativas. Es la primera vez que Cataluña puede reformar en democracia su Estatuto de autonomía. P. ¿Un salto a la altura de un cambio generacional? R. Efectivamente, es la obra de varias generaciones. P. El Estatuto, ¿cambia la relación de Cataluña con España? R. Sí. España reconoce a través del Estatuto la pluralidad, la existencia de naciones, de nacionalidades, de regiones. P. ¿Eso equivale a liquidar la opción federalista? R. Al contrario. La concreta. P. Mientras haya excepciones... R. Ésa es una idea del federalismo que no comparto. El federalismo lo que busca es la proximidad de la política, ¿y cómo aproximarte sin reconocer realidades, lenguas, caracteres nacionales distintos? Es falso que el federalismo sea una pura igualdad solamente a efectos distributivos. Es distribución y es también reconocimiento de la excepcionalidad. P. Con una excepción tan grande como la vasca, ¿puede haber federalismo? R. La excepción vasca es prefederal, viene del siglo XIX y sus raíces son más bien conservadoras. P. Los efectos colaterales del Estatuto, ¿son los costes a pagar por el enfrentamiento entre Cataluña y España, los recelos del PSOE, la caída del tripartito, su renuncia...? R. Teníamos que afrontar la reforma del Estatuto para acomodar la realidad catalana dentro de la pluralidad de España, y asumo que la operación no era sencilla y tenía costes, pero no ha salido cara. P. ¿Qué motiva que con tanta facilidad se reproduzca en España un mecanismo de fractura en dos partes? R. No sé las causas, pero sí puedo hablar de los resultados. Creo que la dramatización se vivió en la primera fase del Estatuto, con las tensiones políticas, el boicoteo a productos catalanes, los problemas de las cajas de ahorro, etcétera. Ahora, con el Estatuto aprobado, nos hemos vacunado. Lo ocurrido no tendrá efectos a largo plazo. P. ¿Se consiguió la alternancia sólo como un paréntesis? ¿Qué pasará si la izquierda pierde las próximas elecciones? R. Que volverá la alternancia. Es lo que pasa en todo el mundo. Los 23 años de CiU en el poder fueron una anomalía histórica que llevaba a pensar si en Cataluña había pluralismo político o si, por el contrario, el tema de Cataluña era tan importante en sí mismo que difuminaba la discrepancia, base Pasqual Maragall, presidente de la Generalitat de Cataluña, durante la entrevista. / JOAN SÁNCHEZ “El candidato socialista José Montilla no es la alegría de la huerta, pero en su ciudad [Cornellà] ganó siempre; o sea, que habrá que verle” “Los medios no han explicado que el tripartito ha hecho una buena labor de gobierno. Pero está ahí, no lo dude” “Los 23 años de CiU en el poder fueron una anomalía histórica que llevaba a pensar si en Cataluña había pluralismo político” de la democracia. Creo que esto ha cambiado. Los tres años que hemos gobernado, un periodo breve en relación con los 23 años de Gobiernos conservadores, habrán sido fundamentales en este sentido. P. En las próximas elecciones ¿ya no se enfrentarán los buenos catalanes contra los malos? R. Los que se creían los buenos catalanes es posible que lo intenten de nuevo, pero si ganan no será por eso. P. Lo cierto es que el proyecto de gobierno de la izquierda catalana se fue al garete... R. El nuevo Estatuto ha tenido que ser aprobado en Cataluña y España, y lo ha refrendado el pueblo catalán. Un proceso complicado y con mayorías diferentes en cada caso que casi hizo zozobrar la estructura política española. Todo entró en crisis, incluyendo la estabilidad parlamentaria del Gobierno de Madrid, que tuvo que cambiar de aliados. Pero pienso que hay un antes y un después de todo ello. Mi mandato ha sido breve, pero más intenso que los dos últimos mandatos de [Jordi] Pujol, tanto en materia estatutaria como en acción de gobierno. P. Sí, sí... Pero se acabó. R. Creo que ese proyecto se reeditará, probablemente con formato diferente. Esa mayoría de la izquierda no desaparecerá. A la izquierda le resulta difícil llegar al poder y todavía más difícil mantenerse. La izquierda solamente llega al poder cuando las cosas están mal. Una vez la izquierda ha arreglado el país, la derecha vuelve a gobernar. No nos engañemos: es algo que pasa en toda Europa salvo, los últimos años, en Reino Unido con [Tony] Blair. ¿Por qué pasa eso? Porque la derecha tiene más medios: es el poder real en lo económico, en cierto sentido en lo moral y en buena parte en lo intelectual. Eso ha sido siempre así y probablemente seguirá siéndolo a no ser que empecemos a comprobar que el mundo va evolucionando y que los asuntos se plantean cada vez más a una escala que no es estrictamente la nacional. P. De su reflexión se desprende que si un Gobierno de izquierdas se mantiene años en el poder es porque se ha vuelto de derechas... R. Excepto en el caso de Felipe González, aunque también fue acusado de eso. Y porque sucedía a casi 40 años de franquismo. Zapatero creo que tiene un horizonte más corto, y no porque lo diga yo. Lo dice él: no pretende estar 15 años gobernando, quizá porque hoy el cambio ya no es tan grande. P. Hoy, ¿qué es ser de derechas o de izquierdas? R. Estar con el dinero o con los que no lo tienen, con los que tienen mando o con los que no lo tienen. Lo que no quiere decir que por ser de izquierdas se sea mejor. Puedes estar al servicio de una idea de izquierdas y actuar como un ser perverso. ¿Qué fue el comunismo soviético? Acabó siendo de derechas. P. En España, ¿cree usted que entienden sus mensajes sobre la España plural? ¿O pasa como cuando predicaba la bicapitalidad Barcelona-Madrid, idea que en Barcelona se entendía muy bien, pero en Madrid no. R. En Madrid entendían la idea perfectamente, pero no la compartían. La España plural es un mapa en red, una superación del centralismo y una mirada abierta a Europa. A España le conviene que Cataluña forme parte de una eurorregión potente. P. Tras su adiós, en los bares se escuchaba la frase: “A Maragall se lo han cargado los suyos”. R. A la gente le gusta más la tragedia que la comedia. P. Tragedia y comedia se mezclan en la vida: gente de su partido coincide con la opinión de la calle. R. No me diga. P. Pues sí. Dicen que estaban hartos, no tanto de usted como de algunos de sus asesores personales. R. Dramatización interesante, con la que estoy encantado. En este país las víctimas siempre acaban en los altares. P. A esa dramatización se ha de añadir que a quienes ayer se lo cargaron ahora les ha entrado pánico. R. La realidad es menos dramática, pero comprendo que si ustedes no dramatizan no venden. ¿Qué pasa? ¿Que cuando uno manda no se ha de marchar nunca? Llevo ganando elecciones cada cuatro años desde 1983, cosa rara para un tipo como yo, que no es muy electoralista. Si yo fuese un estratega de partido no buscaría a Maragall como líder electoral. Ocurre que quizá las campañas electorales no sean tan importantes como la gente piensa. P. Desde el partido, ¿se le pidió que continuase? R. No. Tampoco hubo petición formal para que me marchase. P. Que no le pidiesen que repitiese como candidato, ¿era una sugerencia para que lo dejase correr? R. Eso que cada uno lo interprete como prefiera. P. El PSC no anda sobrado de líderes mediáticos. Usted reconoce no serlo y Montilla no entusiasma. R. No es la alegría de la huerta, pero en su ciudad [Cornellà] ganó siempre, o sea que habrá que verle. P. Otra cosa que se escucha en los bares: una reedición del tripartito acoquina. R. Volvemos a la dramatización. Tras 23 años de lo mismo, de paternalismo muy personalizado, el pluralismo siempre produce cierto choque. Eso el cristianismo lo tiene mejor resuelto que el protestantismo. Cuando hablas de pluralidad, de coaliciones, de alianzas, incluso con independentistas, sabes que son cosas difíciles de gestionar, pero también sabes que planteas esas cosas porque son interesantes y efectivas. Pero los medios no han explicado que el tripartito ha hecho una buena labor de gobierno. Pero está ahí, no lo dude. P. En este despacho ¿ha sentido soledad estos días? R. La sentí desde el primer día Pasa a la página 24 �24 / ESPAÑA EL PAÍS, domingo 9 de julio de 2006 Viene de la página 21 que entré, pero estoy habituado. Mi vida desde 1965, cuando entré como economista en el Ayuntamiento [de Barcelona], ha transcurrido en la plaza de Sant Jaume, con las salvedades de medio año en París, dos en Nueva York y uno en Roma. Y los cuatro en el Parlament. P. ¿Qué le ha aportado la experiencia del poder? R. Los años añaden experiencia y moderación. Los medios me pusieron el sambenito de imprevisible, y no me importa ese cliché. Incluso diría que lo he llevado con placer por dos motivos: porque he sido un hombre con mucha suerte y porque pienso que los diarios son demasiado previsibles. P. Cuando usted era alcalde, Barcelona conquistó un lugar en el mundo. ¿Cataluña lo ocupa hoy? R. Sí. Se habla de Cataluña co- “Nadie sabe cómo será Europa dentro de unos años” mo de una nación que no es Estado, aporta el 20% del producto nacional bruto español y tiene más competencias que cualquier land, cantón o provincia europea. Y que algunos pequeños Estados. P. La posibilidad de ser Estado, ¿ha pasado definitivamente? R. A que no pase aspiran Esquerra Republicana y mis amigos Oriol Bohigas y Rubert de Ventós. Nadie sabe a ciencia cierta lo que ocurrirá en el futuro y cómo será Europa dentro de unos años. Yo soy del partido que sea capaz de hacer Europa en serio. P. Cuatro problemas a afrontar. Uno: la inmigración. ¿Qué hacer? R. Lo que se sugiere desde Senegal: que se instalen allí empresas europeas. La inmigración ha sido y es positiva para España y Cataluña. Ha aumentado la natalidad y ha solucionado problemas de mano de obra sin registrarse graves conflictos de integración. Ahora parece que algo rechina, pero para eso está la izquierda, además de para gobernar de vez en cuando: para evitar las tensiones. P. Segundo problema: Josu Jon Imaz dijo que los más acérrimos defensores de la supresión de fronteras eran los delincuentes transnacionales. ¿Cómo afrontar problemas globales a escala local? R. No es fácil. Creo que la policía ha de ser más local y en el límite puede estar al mando del alcalde. El modelo policial norteamericano es bueno. Aquí nos acercamos con la policía autonómica. P. Tercer problema, quizá el más peliagudo, porque afecta a conciencias: ¿cómo afrontar el debate sobre la prolongación de la vida cuando ésta ya es vegetativa? R. Será un debate finalmente resuelto de forma distinta a lo que propone el catolicismo oficial. P. Cuarto problema: la descentralización en ciertos temas parece que puede originar más problemas que beneficios. La proximidad, ¿es un factor de corrupción en el urbanismo de pequeños municipios? R. Es cierto. El peligro de colusión existe porque un señor rico pesa en un pequeño pueblo más que un alcalde; y, por poco que pueda, tratará de comprarlo. Ésta y las economías de escala son dos excepciones aceptables a la proximidad. P. ¿Ha tenido que sacar a alguien de su despacho por tratar de comprarle? R. No exactamente. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El proyecto de izquierdas se reeditará Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Martí Goméz, José Ramoneda, Josep Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Acció política Idees polítiques Catalunya Territoris Govern President de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-07-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/775/20021116_LV.pdf 287bfa80b62e5d81b6cf53c827ddafe8 PDF Text Text LA VANGUARDIA VIVIR EN BARCELONA SÁBADO, 16 NOVIEMBRE 2002 4 TRIBUNA El puente roto con el mundo islámico PASQUAL MARAGALL E ARCHIVO Foto de familia de Pasqual Maragall con la delegación del Ayuntamiento de Estambul que se hermanó con el de Barcelona en 1997 El hermano turco de Maragall El islamista moderado Erdogan tuvo en los 90 una gran relación con Barcelona en este economista de 48 años uno de sus mejores cómplices en la inacabada tarea de conseguir para los uienes recuerdan a aquel poderes locales un lugar, por mohombre alto, serio y de desto que fuera, en la compañía de frondoso mostacho, que actores de la escena política interun mañana de enero de nacional. 1997 paseaba en compaTodo empezó en 1996. Ese año se ñía de su séquito por la Sagrada Facelebró en Estambul, bajo el patrocimília, no reconocen en Recep Taynio de las Naciones Unidas, la cumyip Erdogan a ese inquietante líder bre de las ciudades del mundo. Maislamista en el que el presidente de ragall congenió rápidamente con Erla Convención para el Futuro de Eudogan, un municipalista a la turca ropa, Valery Giscard d'Estaing, ve convencido del valor de la proximipoco menos que la reencarnación dad que, a pesar de sus creencias rede Saladino y una amenaza para el ligiosas, mostraba en aquel momenfuturo de la cristianísima UE. El ruto un escrupuloso respeto por el laitilante triunfador de las elecciones cismo imperante en la sociedad y en turcas y patrón del Partido Justicia la política de su país. y Desarrollo (AKP) dejó un buen saEl drama de los Balcanes reforzabor de boca, y una imagen muy disría esa relación. En los primeros tinta a la que de él ha reflejado gran días de 1997, Erdogan viajó a Cataparte de la prensa occidental, a los luña para firmar un convenio de responsables del Ayuntamiento de amistad y hermanamiento entre EsBarcelona que le conocieron en los tambul y Barcelona, un documento incipientes foros internacionales de casi exclusivamente simbólico, pegrandes ciudades de la segunda miro sellado en un momento en el que tad de los noventa y en la visita que los gestos simbólicos aportaban un el entonces alcalde de Estambul hivalor político y estratégico añadido. zo a la capital catalana en las fiestas El discurso de la interculturalidad ARCHIVO navideñas de hace cinco años. empezaba a sonar, y cualquier refeMargarita Obiols, jefa del gabine- Erdogan visitó las obras de la Sagrada Família rencia al diálogo entre dos mundos te de Relaciones Internacionales enfrentados, como la que el alcalde del Ayuntamiento de Barcelona, recuerda de Estambul trajo a Barcelona un 5 de enen PRESENCIA DISCRETA que el Erdogan de esa época ya apuntaba ro, vigilia del día de los Reyes Magos venimaneras de “personaje extraordinario, de dos de Oriente, era bien recibida. político más popular que populista”, con Fue entonces que Tayyip Erdogan y Pasiniciativa y con credibilidad, incluso en qual Maragall plantearon la posibilidad ambientes ajenos a ese islamismo moderade que Estambul y Barcelona, muy involuBarcelona no es en absoluto un do que profesa el líder del AKP. El presicrada ya con Sarajevo, colaboraran en la foco de atracción para los dente del PSC, Pasqual Maragall, corroboreconstrucción del monumental puente inmigrantes turcos. Fuentes del ra esa impresión y confía en que su victode piedra de Mostar. Motivos ajenos a la Ayuntamiento cifran en no más de ria en los comicios turcos, lejos de constivoluntad de los dos alcaldes frustraron po130 las personas procedentes de co después una iniciativa que, en la actuaTurquía que residen en esta lidad, avanza muy lentamente pilotada ciudad. Su presencia es tan por la Unesco y el Banco Mundial. discreta que apenas se observan En septiembre de 1997, Pasqual MaraComo alcalde de Estambul, rastros de ella, si no es en gall cedió el sillón a Joan Clos, que mantuel ganador de las elecciones ocasiones especiales, como el vo esa relación fraternal con la ciudad turpartido de la Champions League ca incluso después de que Tayyip Erdogan turcas se alió con Maragall para que el miércoles jugaron en el tuviera que abandonar la alcaldía tras cuasituar a las ciudades en los Camp Nou el Barça y el tro años de mandato. En 1998, la Corte EsGalatasaray. De hecho, los turcos, tatal de Seguridad, en un más que contrograndes foros internacionales un pueblo que ha emigrado vertido fallo –en el que muchos vieron la masivamente a los países de la mano del todopoderoso ejército turco–, le Europa central y, especialmente, a tuir un elemento más de fractura, suponga condenó, por propagar el odio basado en Alemania, forman en España un una puerta abierta a la mutua comprensentimientos religiosos, a permanecer cuacolectivo muy modesto en cuanto sión entre occidente y el mundo islámico. tro meses en la cárcel, pagar una multa de al número de sus integrantes se Maragall y Erdogan forjaron sus carre3.000 dólares y quedar inhabilitado duranrefiere. La embajada en Madrid ras políticas como alcaldes de una gran ciute cinco años para ocupar cargos públicos. asegura que hay sólo entre 2.000 y dad, el primero, y de una megalópolis de 8 Ésta es la razón por la que el líder de AKP, 3.000 residentes turcos en todo el millones de habitantes, el segundo. En su impedido de presentarse como candidato Estado, de los cuales la mitad se última etapa al frente del Ayuntamiento a las recientes elecciones, no podrá accededica a la actividad comercial de Barcelona, el hoy candidato socialista a der a la jefatura del Gobierno que su carisla presidencia de la Generalitat encontró ma parece tenerle reservada.c RAMON SUÑÉ Barcelona Q Un grupo de no más de 130 personas l año 1996 asistí en Estambul a la reunión de Habitat II organizada por las Naciones Unidas. En aquella ocasión, a petición de las ciudades reunidas en el marco de la Asamblea de Ciudades y Autoridades Locales (Wacla), que se había reunido previamente en Tesalónica, las ciudades hablaron por vez primera en una reunión de las Naciones Unidas. En Estambul me tocó hacer de “speaker” de las ciudades en una cámara paralela a la de las naciones, cámara que se denominó New Actors, y que incluía ciudades, sindicatos, multinacionales y ONG. Las ciudades insistimos en que nosotros no éramos organizaciones no gubernamentales sino gubernamentales, aunque con minúscula. Recuerdo que la novedad causó cierta sensación. La CNN me entrevistó sobre esta materia. De alguna forma se dio el primer paso de lo que hace un año culminó con el discurso de Joan Clos ante la Asamblea de las Naciones Unidas en Nueva York. Hoy el proceso ha avanzado muchísimo. Las dos organizaciones mundiales de ciudades preexistentes, la IULA (International Unions of Local Autorithies, de matriz anglosajona) y la FMCU (Fédération Mondiale de Cités Unies, de matriz francófona) se han fusionado en una sola. La semana pasada, en Túnez, han decidido su nombre: Ciudades y Gobiernos Locales Unidos. Es más, la sede de la nueva entidad mundial será, a partir del 2004, la ciudad de Barcelona. El trabajo de Joan Clos, Ernest Maragall y Margarita Obiols ha dado un resultado espléndido. Volvamos a Estambul 1996. Allí me reuní, después de la intervención en Habitat II, con el alcalde de la ciudad, Recep Tayyip Erdogan, un personaje muy estimado por la población y segunda figura del partido islamista, dentro del cual representaba el ala moderada. El entendimiento fue inmediato. Decidimos hermanar Estambul y Barcelona. Seguimos así la línea de hermanar Barcelona con ciudades con vocación o vínculos europeos, como Boston, San Petersburgo (entonces Leningrado), Sao Paulo, Montevideo y Shanghai, ciudades en general no capitales, portuarias y/o industriales y cul“ESPERO PODER turalmente robustas. reunirme un día con Erdogan visitó Barcelona poErdogan en Mostar co después, en enero de 1997. para atravesar Desde el balcón de la antijuntos el puente” gua Junta de Obras del Puerto, en el Portal de la Pau, habló a los ciudadanos (una mayoría de niños y padres y madres ilusionados) al atardecer de la noche de Reyes. Aquel hombre venía realmente de Oriente. Ese momento tuvo una magia muy efectiva. Hablamos en aquellas fechas con Erdogan de un proyecto que desgraciadamente no tuvo continuidad. Como es sabido, el puente otomano –del siglo XVI– de Mostar, en Bosnia, había sido destruido unos años antes por un bombardeo croata, es decir, lanzado desde el barrio católico del oeste de Mostar contra el punto de unión con el barrio musulmán del este. Aquel hecho había producido entre nosotros, a raíz de nuestros viajes a Sarajevo, y también a Mostar, una profunda y desagradable impresión. El anuncio de Demirel, en aquel momento presidente turco, de la voluntad de su gobierno de financiar la reconstrucción del puente me había parecido premonitoria de la continuación del estatus de Mostar como ciudad trágicamente dividida, después de los esfuerzos, exitosos, de nuestro amigo Ricard Pérez Casado, comisionado para la Unión Europea para unificar la ciudad a través de unas elecciones municipales libres. La idea consistía en financiar conjuntamente desde Barcelona y Estambul la reconstrucción del puente, con fondos europeos y turcos. No tuvo efecto en aquel momento. Pero ahora el puente se está acabando de hacer. Espero que un día podré reunirme en Mostar con Erdogan y que atravesaremos juntos el puente. Como también espero que la victoria de Erdogan en las elecciones turcas signifique una oportunidad para ensayar un nuevo diálogo y una nueva alianza entre el mundo occidental y el mundo islámico.c PASQUAL MARAGALL, presidente del PSC y ex alcalde de Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1360 Title A name given to the resource El puente roto con el mundo islámico Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Abstract A summary of the resource. Agermanament Ciutats Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Erdogan, Recep Tayyip Municipis Religions Islamisme Barcelona Cristianisme Mostar Istambul Turquia Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-11-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat política Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1577/0000000803.pdf c266c3602c4e7275c7bd89ab5811c563 PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El Quart Cinturó es farà mentre no hi hagi una alternativa millor Source A related resource from which the described resource is derived El 9 Nou Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Molet, J. Mas, J. Casas, M. Altarriba, D. Danés, A. Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Infraestructures Govern Finançament Comarques Territoris Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-03-08 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes