49 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1004/19860304d_00107.pdf 589d52824436accc1ce1122c5711f43b PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR. ANGEL DIAZ DE ENTRESOTOS MIER, PRESIDENTE DE LA DIPUTACION REGIONAL Y CONSEJO DE GOBIERNO DE CANTABRIA. (4 marzo 1986) „; t" \ , L511( ) 1 cs, 't I n A �DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: EN EL CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" INTERVIENE HOY EL EXCMO. SR. D. ANGEL DIAZ DE ENTRESOTOS MIER, PRESIDENTE DE LA DIPUTACION REGIONAL Y CONSEJO DE GOBIERNO DE CANTABRIA. COMO MUY ACERTADAMENTE NOS COMENTABA LA SEMANA PASADA EL PRESIDENTE DEL GOBIERNO CANARIO, EXCMO. SR. JERONIMO SAAVEDRA, LA PRESENTE INICIATIVA DE OFRECIMIENTO DE DUES`rROSALON DE CIENTO A LOS PRESIDENTES DE TODAS LAS COMUNIDADES AUTONOMAS DE NUESTRO PAIS, COMO FORO DE EXPRESION DE LA REALIDAD ACTUAL Y PROBLEMATICA DE SUS GOBIERNOS, CONSTITUYE UN INTENTO, QUE CREEMOS IMPORTANTE, PARA DESHACER LOS TOPICOS Y LAS VERSIONES SIMPLISTAS EXISTENTES EN RELACION AL MAPA AUTONOMICO ESPAÑOL. CANTABRIA, DE RAIZ CELTICA, DERIVADA DE "KENT-ABER" RINCON DEL AGUA COMO ALUSION A LA CURVA DEL EBRO O A LA BAHIA DE SANTANDER. Y TAMBIEN DE "KANT-A-BRIGA" CASTILLO DE PIEDRA QUE NOS RETROTRAE A SU NOMBRE MAS CLASICO "LA MONTAÑA". �2. SABEMOS DE ESA TIERRA DONDE NADA ES DEMASIADO GRANDE Y CASI TODO SE DEFINE POR LA MESURA Y EL EQUILIBRIO. DESDE LA DISTRIBUCION DE SU POBLACION (MEDIO MILLON LARGO DE HABITANTES EN 1.113 ENTIDADES DE POBLACION AGRUPADAS EN 103 AYUNTAMIENTOS), A LA DISTRIBUCION DE LA RIQUEZA, YA QUE SI BIEN NO ES DE LAS COMUNIDADES AUTONOMAS MAS "RICAS" DE ESPAÑA, SI ES DE LAS DE UNA DISTRIBUCION DE LA RENTA MAS EQUITATIVA. NUESTRA CIUDAD, Y POR TANTO CATALUNYA, TIENE UNOS LAZOS DE UNION IMPORTANTES CON CANTABRIA. D. ANTONIO LOPEZ, MARQUES DE COMILLAS (INMORTALIZADO EN LA PLAZA SITUADA AL LADO DEL EDIFICIO DE CORREOS EN BARCELONA), FUNDO EN EL SIGLO XIX LA COMPAÑIA TRASATLÁNTICA Y LA COMPAÑIA DE TABACOS DE FILIPINAS, CON SEDE SOCIAL EN BARCELONA DESDE SU CREACION. Y EN EL PUEBLO DE COMILLAS, TANTO EL SEMINARIO DE LOS JESUITAS, DE INCONFUNDIBLE ESTILO GOTICO CATALÁN, COMO LOS EDIFICIOS QUE DISEÑO GAUDI, SON PRUEBAS INEQUIVOCAS DE QUE CANTABRIA HA ESTADO PRESENTE EN NUESTRA CIUDAD, Y DE QUE BARCELONA ESTA PRESENTE EN CANTABRIA. �3. DEJEMOS AHORA QUE EL EXCMO. SR. PRESIDENTE DE LA DIPUTACION REGIONAL Y DEL CONSEJO DE GOBIERNO DE CANTABRIA NOS ACERQUE A LA REALIDAD ACTUAL Y A LAS INQUIETUDES JE SU REGION, EN EL MARCO DE LA SOLIDARIDAD QUE HOY ,E BRINDA ESTE SALON DE CIENTO DEL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA. �Ajuntament de Barcelona. CERIMONIAL CONFERENCIA "BARCELONA SOLIDARIA" Dia 4 de Març de 1986 ORDRE DE L'ACTE 1.- Paraules de presentació per l'Excm. Sr. Alcalde. 2.- Conferència de l'Excm. Sr. Angel Díaz de Entresotos Mier, President de la Diputació Regional i Consell de Gnvern de Cantabria. 3.- Cloenda per l'Excm. Sr. Alcalde. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3910 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Diaz de Entresotos Mier dins el Cicle de Conferències Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sr. Angel Diaz de Entresotos Mier, President de la Diputació Provincial i Consell de Govern de Cantabria. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Espanya plural Immigració Demografia Model social Cantabria Díaz de Entresotos Mier, Ángel Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-03-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1005/19860307d_00108.pdf df7da9d13eb13f0b159f51cd6a3aab67 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e CATALONIA AND SPAIN.-- Text of the lecture given by Pasqual Maragall i Mira, Mayor of Barcelona, at St Antony's College. Oxford, March the 7th 1986 �( 'o1 iTn Ajuntament Tlir de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Mr. Warden,ladies and gentlemen: Thank you very much for your kind words of welcome. I would like to thank you also for the opportunity I have to talk in this house. I am glad to bring for you the warmest regards of a former student of this House, Mrs. Patricia Hutchinson, now HM Consul General in Barcelona. There is a debt that many Spaniards have and I want to acknowledge here. We owe Professor Carr his contribution to the History of Spain, which filled serious gaps in our education. During the years of Franco's dictatorship we had to rely on foreign books to imrpove our understanding of our own country. Furthermore, I want to acknowledge the works of other authors, such as the British Gerald Brennan, Stanley Payne and Hugh Thomas or the American Gabriel Jackson and Edward Malefakis, and, obviously, the French Pierre Vilar. I would not be fair, however, if I did not pay hommage to an emminent former guest of this House, Jaume Vicens Vives who, appart from his contribution to Catalan and Spanish history, represented so many people with enough faith in the future of the �+11111 Ajuntament ''!lIIW de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: country to go on working in spite of lack of freedom. He was my professor in my first years of university. He was who opened our eyes to Spanish History and explain us how the Spanish Golden Century was also the Century of the "sopa boba". Among other paradoxes, one of the outcomes of Spain's last forty years is the amount people who, under diferent circumstances, would have never gone into politics. In Britain, for instance, politicians are more or less professionals. In Spain, on the other hand, the iniquity of the regime made a great deal of men and women change their vocations and devote themselves to fight injustice. Thus, had Franco's rule not existed, President Gonzalez would be probably now a lawyer in Seville; Defence minister Narcis Serra would be teaching monetary policy, which he learned partly in London School of Economics, President Jordi Pujol perhaps had put into practise his Medicine degree and I myself would be teaching International Trade or Urban Economics thanks to the MA I got at the new School fo Social Research, in New York, after trying Oxford through Jose Antonio Martinez Alier. I do not regret things as they are. I love my city and I enjoy being mayor, every minute of it. And it is very likely that my achievements on the academic field would have never allowed me to give a lecture at St Antony's College whereas o �¡±11111 Ajuntament !III+ de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: politics has provided such privilege to me. I didn't go so much beyond Quesnay and Ricardo, at Jonhs Hopkins in Baltimore. Nevertheless, this particular upbringing makes us fall very often under the temptation of academic amateurism. So I ask for your benevolence if I surrender to that sin. However, I am going to indulge myself in a way that seldom do I permit myself at home. I will talk about my grandfather, and I will not hide how proud I am of my name. I cannot do it in Catalonia: I might be blamed, quite reasonably, of using a national glory for my own political benefit. As you well know, Joan Maragall, my father's father, was.not only one of the greatest poets Catalan literature has produced, but also a qualified spokesman of the prevailing feelings that an enlightened Catalan bourgeoisie had in his years- end of last century beginning of this one. I will try to give you a brief survey on the past, the present and the future of the relationship between Catalonia and Spain. Still, I would not dare to explain what others have done better and with much more authority than I could. , But I think it might interest you to know about the point of view of an insider who has both the privilege of being the mayor of Barcelona and the privilege of coming from a family that, in a way, summarizes �-5Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: the recent history of my country. Nevertheless, and however passionate this discussion is, I am a little worried about our persistence on this analysis. As Pierre Vilar wrote, " Reflection of a nation on itself is always a sign of unhapiness, of danger, of impending menace over the community. Spain's passion of meditation on itself, after 1600, after 1898, after 1939, reminds of a great history of an unhappy consciousness". I do not think there is any essential menace on Spain or Catalonia, in our days. I do not think it is good for us to be still broodíng over our essence and existence. But perhaps it is a good thing for politicians to stop from time to time and think a little over the object of their activity: their country. Joan Maragali wrote in 1898 a poem called Oda a Espanya, Ode to Spain that represented the feelings of a catalanism concerned about the idea of Spain. That poem is a plead for a Spain as a mother of many different peoples who ignores them. Maragali said to Spain: "cry, mother, hear your children, who speak to you in another language, come to the sea". The last line of the poem is a goodbye to Spain "Adeu Espanya!", which is of course terrible. And that is what the catalanist movement did and Spain practised. We ceased to ask for an understanding with Spain except for the begining of the Republic and started to look on a �^+ÍI Ajuntament 1117 de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: separate destiny as a solution for Catalonia's troubles. The development of Barcelona Now let me talk about Barcelona. Barcelona saw a fantastic development from the mid XIXth Century. Up to 1859 Barcelona was closed within the walls the perimetre of which had not altered from The Middle Ages. In 1859 was aproved the Plan del Ensanche, the "enlargement plan", developed by Ildefonso Cerda. The walls were pulled down and the city spread over the surrounding plain and reached the nearly villages: Sarria, St. Gervasi, Gracia, St. Marti. My grandfather, by the way, was born in 1860 in the very heart of the medieval city. Later he went out the walls, to the Ensanche and finally to St. Gervasi. In a sense he followed the growth of the city. In just 50 years his generation expanded more than previous generations for 10 or 15 centuries. I recall Ricardo's "Low Price of Corn ", 1815, where he said that increases in population would increase the supply of land so that rents would not rise. I was not exactly so in Barcelona. Land prices went up, and only in downtown, round the City Hall, moderatly down. 1888 an Universal Exhibition was held on the grounds of the old citadel, ominous symbol of centralist opression, built by �+mu Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Phillip the Vth and demolished shortly after the walls were pulled down. The Universal Exhibition underlined the definitive assertion of the city developed by Cerdà, as well as a demonstration of catalan bourgeosie's faith on modernity, progress and industrialization. Catalonia rejected Spain, but did not retreat herself into the contemplation of its griefs. Quite the contrary, catalanism emerged then as a way to assert our European character as. opposite to being Spanish. Is is relevant to remember that in those years your empíre was still going. Ours not. The end of our rule over Cuba, Puerto Rico and the Phillipines, .in 1898 give our 98 Generation: Baroja, Machado, Azorin, Juan Ramon Jimenez and clare say, Picasso and Casas, who had an influence on Spain culture in a way similar to Bloomsbury's: Keynes, Virginia Woolf. Catalonia was open to the cultural trends coming from Europe and was able to give them a personal interpretation. At the same time that Paris, Vienna, Praga, Brussels, Glasgow and London knew the art nouveau the secession or modern style, in Barcelona modernisme flourished with extraordinary strength. Modern style architecture had in Barcelona a field to express itself as no other city of Europe had. You can still admire the results �raiiii Ajuntament 1111W de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: walking on the streets of my city and looking at the incredible façades that Catalan bourgeosie had the courage to build. This creativity was sustained throughout the years before the Civil War, in spite of social unrest and in spite of Primo de Rivera dictatorship. First World War brougth to Catalonia Picasso, who carne back, Picabia. But it also brought money. Catalan industriality took advantatge of Spain °s neutrality to make good business out of selling goods to both Allied and Central Powers. That could explain some of the neutralist feelings that Catalan bourgeoisse still is sheltering. The 1929 Universal Exhibition, gave Barcelona the most important thrust to modernity since the previous 1888 Exhibition. The 1929 exhibition was bold enough to host and show to the world the Mies Van der Rohe German Pavillion, which we have just rebuilt, by the way. It was in this time when Arnold Scheinberg began Moses and Aron in Barcelona. his daughter is named after the second most popular virgin in Catalonia after Montserrat: Nuria. �-9Ajuntament ''Ill+" de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Architecture was again the field where Catalan capacity catch the signs of the times was more evident. Racionalist architects flourished in Catalonia. Josep Lluis Sert and members of GATPAC - architect group made Barcelona the centre of interest of European architects. The Republican Generalitat entrusted Le Corbusier the design of a new development plan of Barcelona metropolitan area. But there were also other fields where Catalonia showed her dinamism. Catalan Parliament voted a Local Government act that in some aspects was even more advanced than the Spanish Municipal Law of 1985. The Spanish Pavilion of 1937 Paris Exhibition, where Picasso's Guernica was first showed, was disiped by Josep Lluis Sert. Later carne what it carne. And for decades Catalonia was to many Spaniards a symbol of resistance to fascism, a place where one could feel an European atmosphere. However strong the dictatorship pressure was, Catalan's love freedom created and environment less opressive than in the rest of Spain. �-10IIIII de Barcelona Ajuntament Gabinet de Comunicació Ref.: Nationalism and catalanism In spite of the Spanish Constitution, in spite of the Catalan Statute of Autonomy, there is still an unsatisfied, strong nationalist sentiment prevailing in Catalonia. The boundaries of this nationalism are rather fuzzy, as are the political solutions that would satisfy it. Most of the people would accept the Spanish Constitution and the Catalan Statute of Autonomy as they are provided that Central Government interpreted them open -mindedly without any witch -hunting based on apparent threats to the unity of Spain. Other people would like to reform the Statute, to give more powers the belonging t Spain. Generalitat without questioning Catalonia's And, finallly, a minority asks for an independent Catalonia or rather, ' independent "Països Catalans" Catalan countries- that is to say, a Greater Catalonia including the Balearic Islands, Valencia and the Roussillon or French Catalonia. As I say, separatism or independentism is now a minority trend in Catalonia. But it is a very popular ideology among young people. This phenomenon has not been studied closely. Does it come from the fact of being the only way young people have to contest the political system? That would presume that young people independentism is the way young people take to let out �:IIIII Ajuntament 1111IF de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: their natural trend to revolt against the establishment, since it is almost the only ideology that does not fit into the Constitution. A Catalan who claims to be a Catalanist but does not like nationalism in general, and this is my own position, finds himself in a somewhat difficult position. For in Spain there is also an efervescence of Spanish nationalism. When the Socialist Party carne into the Government after the 1982 general election an American newspaper reported the constitution of a government of "young nationalists ". In Spain this expression sounded rather shocking. Put it really made a point. Franco spent forty years identifying himself as Spain and labelling as un-Spanish or bad Spanish those who opposed his regime. Not surprisingly, the idea of Spain as fatherland was not very popular among democrats. Recall the "farewell Spain!" The Socialist Party tried to recover Spain, as the heritage of everyone and not a monopoly of the right. Obviously a certain amount of nationalism is there. There are more reasons now to be proud of being a Spaniard than they were under Franco. I would like to explain now my position regarding nationalism. I do not feel like a "nationalist", in the classic o �-12- NWIF E111111 Ajuntament 1 III+gir de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació meaning of the word. I think nationalism may be a right issue in a precise time, but it may not be justified other times. In Catalonia strict nationalism could have been justified when Franco's dictatorship was a menace to Catalonia's own being. Nowadays I think extreme nationalism is a mistake. Catalan. nationalism now takes the feeling of belonging to an identity for a political code. I would rather choose the word "catalanism" than "nationalism". "Catalanism" was, by the way, the term our grandparents used. Nationalism calls for a generic position, and I am not interested in generic positions. Nationalism is a mixture of hetereogeneous trends which have in common the fact or the feeling of being victimized by an alien force. Catalanism, on the other hand, refers to a definite, specific fatherland. They are two different formulae, though they have overlaped through history and have been used in a indiscriminate way. Now, in 1986, we can establish the difference, and I think we must. Catalonia has enough political maturity and the legal framework to be something more than a nation standing on the defensive. I think there are grounds to talk on behalf of an open Catalonia with aims that go beyond the mere survival, the �a -13II ÏI Ajuntament ' VIII+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: mere defence. There is however among nationalists a temptation to go back to the bunker, within the walls so to speak. But I do not think they will manage to prevail. Catalonia and Spain I would nót like to convey the message that for me Catalonia has no adversary. I do not underrate them. But I do not think they are the paramount problem of Catalan national feeling. There has been always in Catalonia a trend to see others as responsible of our troubles. Former President Josep Tarradellas broke this line of thought. President Tarradellas helped us to see things from a wiser outlook. President Tárradellas taught us to accept us as we are. He pointed that those who had opressed Catalonia had a long government experience behind and elements of legitimacy we had to acknowledge. Hence his attitude towards the King and the Army that could have been a surprise, coming as they were from and old Republican. As I suggested before, now that the idea of .a opressive and totalitarian Spain belongs to the past, Catalonia can and must participate into Spanish politics and help to finish the construction of Spain's unachieved reality out of heart and �-14:+11111 Ajuntament ''IFif de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: reason, not only out of calculation and selfishness. But Spain has first to admit that it is still under construction. Catalonia, however, cannot go to Spain to be paid for its old griefs, and, on the other hand we cannot pretend tat nothing has happened. But both Catalan and Spanish people have to make an effort of unsderstanding. Those attitudes will prevail,according to me, in Catalan political life. That does not exclude the revival of important minorities pleading for independence, especially among young people, as I said before. In a sense, I would like better independentism than nationalism. It has a frankness which is missing in nationalism. I like "Visca Catalunya lliure!" - "long live Free Catalonia!"is a positive cry, unlike "som una nacio!" - "we are a nation" which is now a negative slogan. I do not think, nevertheless, that Catalonia would make a good business out of independentism. Professor Sole Tura explains it brilliantly in his last book, Nacionalidades y nacionalismos en España. Catalonia and Barcelona The nationalist party that is ruling now the Catalan Government, has attempted sometimes to confront Catalonia to Barcelona, appealing to an alleged Barcelona centralism which was supposed to menace the pure essences of Catalonia. But, as �-15REM Ajuntament ''11V de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Professor J.M. Bricall used to say, Catalonia without Barcelona would be just a national curiosity as the Alto Adige, the Italian Tirol, is. That does not mean that Barcelona has made Catalonia. In fact the converse proposition is true. And it is also the best proof to show that Catalonia is a nation. Catalonia has been able to build a city which has all the characteristics of a capital of a State. Catalonia created Barcelona because she had national power enough to do it. Thus Barcelona is a result of Catalonia, not a cause. Of course, there has been also a feed back process. Were not Barcelona a dynamic city, Catalonia could not have been a dynamic country either. The richness of Catalonia's national identity comes from its plurality. This plurality is the reality of Catalonia. A somewhat tortured reality, but a reality. Spain as a concept, on the other hand, has not managed to become a full reality. This is changing now. Spain is beginning to come to terms with its own plurality. And the same goes with Madrid. Madrid was for the rest of Spain only a capital, a bureaucratic centre. Now Madrid has learned to be a city, a human collectivity. And I have to acknowledge here that this was the great success of the late Mayor of Mdrid, professor Tierno Galvan. All this changes are a positive challenge for us Catalans. �-16+11111 Ajuntament r de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: We can feel more comfortable within a plural Spain than in a monolitic one. And Barcelona has to strengthen its imagination to compete with Madrid as the prime centre of cultural and economic creativity. The plurality of Catalonia has always acted as a politic stabilizer, as well as a political motor. The history of Catalonia is the history of a set of counter-balanced powers. And one of this powers is, and has been, Barcelona. The old government of Barcelona, the Consell de Cent or Council of the Hundred, coexisted perfectly with the Generalitat. And sometimes the Consell de Cent stood for the defence of Catalonia with more determination than the Generalitat did. One of the decisive dates of Catalan history, as you know, is the eleventh of September 1714, when Barcelona surrendered to the troops of Phillip the Vth, the first Spanish Bourbon. That marked the end of Catalan liberties under the Crown of Spain. The hero of that day was Rafael Casanova, who was the prime councillor, the Lord Mayor, if you allow me this anachronism. If the past saw different powers working. together for Catalonia I think the best guarantee for the future of Catalonia is a synthesis of a set of particularities , a set of people which have in common a national identity built on the basis of �-17+fll Ajuntament 191W de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: their diversíty. Putting that into political terms, the best for Catalonia is having besides its first institution, the Generalitat, a net of local governments intending to work as a whole. As Shakespeare said, "city is the people ". Living with authonomy There are two outstanding facts that date a process of degradation of political atmosphere in Catalonia. One of them was the anti LOAPA campaign, in 1982. As you remember, 'LOAPA' stands for °Organic Law for Harmonization of Autonomic Process'. The campaign had a revival later, after the Constitutional Court ruled against that law. The anti LOAPA campaign had no visible effect on 1982 general election nor on 1983 local polls. But it did had an important part on Convergència attitudes in the 1982 demonstration for the llth of September. For the first time after Franco's death the Catalan - political parties marched separately. And, what was worst, some shouted violently at socialist leaders, accusing them of traitors and collaborationists with Spanish centralism. That was a symbol of a political schism in Catalonia, a ^ w �-18E IIIII Ajuntament 11II +' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: schism that is not closed, yet. The Banca Catalana affair was the other element that marked the rarefactíon of our political environment. Another key factor in today's Catalonia is the new regional TV Channel, TV3. TV3 was a palpable result of the catalan Government policy, a project everyone could identify with. It is the only TV channel that uses Catalan as the only language. That had obviously an influence on the results of 1984 regional polls, which were held shortly after the start of TV3. Other things which are "odd" happen in Catalan Parliament. The majority ruling Catalan Parliament has been passing a set of laws aimed to extend the control of new Catalan bureaucracy over every single aspect of Catalan life. These laws have a trend not at all liberal, in spite of the alleged liberal faith of many. In fact, these laws are within the old Spanish tradition of centralism and state interventionism. Our Statute of Autonomy stands for a descentralized structure of Catalan Government. The Generalitat was to play the �-19- Ajuntament "VIII f de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: role of giving advice, planning, supervising the lower levels of administration. The present major_ity has showed an increasing mistrust on the basic levels of government, that is, local governments. The executive is recovering powers the central government had passed to municipalities during the first years of democratic governments in Spain. From the local government we are seeing, amazingly, how we could end up having less powers under an autonomous Catalonia than we had after 1977 general election and before the Statute. So, the alleged aim is to strenghthen the country. The result is weakening it. When Central Government handed over the Catalan Government some of its powers our first reaction was a cry: "That's not enough". And soon we have magnify the transferred apparatus, making state interventionism appear again. �-20- 7 +IIIÍI^ Ajuntament 1 111V de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Barcelona, Catalonia and Europe Catalans have always felt at home in Europe. And so president Pujol said in Aachen: "Catalonia has come back home ". Luis Racionero has pointed out, back in the Xth century Romanesque monasteries in the Catalan Pirenees were an European cultural enclave acting in a way as a bridge between Greek humanistic heritage, Arabic and Provençal cultures. What will happen with Catalan culture, with Catalan nationality as Spain joints Europe? One may think Catalan nation and other natiónal minorities will expand as the State-Nation loses power. Others do not agree with this idea. They says that far from that Common Market tends to enforce the State structure of Spain. In any case, I am convinced that European integration will be positive, both to Catalonia and Barcelona provided we do not become a "curiosity" after leaving NATO. The relevant question, though, is wether European integration will mean plain interchange or increase of dependence. I think Barcelona has a lot to offer to Europe. We have just closed the London exhibition "Homage to Barcelona". The great surprise of this exhibition was Ramon Casas'paintings. What we wanted to do with the exhibition, and we intend to continue �—21— 4 Y Ajuntament 111.11 de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref. : doing, is to explain to the world that people as Picasso, Gaudi, Miro, Dala. or Pau Casals are not isolated personalities growing spontaneously on a grey landscape. We would like to make understand that we have had a favourable environinent that has made such geniuses possible. Europe has something to discover in Catalonia, and conversely. From the point of view of regional and urban economics, which was my own academic subject before going into politics, Barcelona has also an important role to play in the European system of cities. Barcelona is to become te link that will attach the Iberian Peninsula to the urban European axis that goes form London to Milan. There is a region defined roughly by the areas of Bordeaux, Toulouse and Milano wich holds an enormous economic, scientific and cultural potential. Until Spain's coming into the EEC this region has been a border region, a cul -de -sac. From now on it will have-an increasing character of passage. Barcelona wants to attract the gravity centre of this region towards the Catalan system of cities. And to do so, Barcelona has to compete with Toulouse, which is a fromidable centre of high techology industries, and Marseilles, whose port fights with Barcelona and Genoa for the first place in the Mediterranean. �-2201111 Ajuntament 11111V de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: We have called this region the "North of South" of Europe. Within this regions the connections between their cities are already natural. We have only to enhance them, to facilitate them. Montpellier is the city that first made a move on this direction. M. Freche, the mayor of Montpellier, was the first French politician to welcome the enlargement of the EEC. Montpellier has understood that is easier for them going to Barcelona than to Paris. Barcelona is the nearest big market to Montpellier, the nearest big city. Barcelona can be a capital of the North of the South of Europe. This area has an "art of living", so to speak, tat is very attractive to the North: climate, landscape, leisure. At the same time te main cities of the area have an important economic capacity. Catalonia has to recover the power of invention the creativity, the spirit of enterprise that made her the most dynamic region of Spain. And she must do it with Spain, not against Spain. We Catalans have to come to terms with our own history. We have to acknowledge that our future is narrowly linked to the future of Spain. We have a privileged part in this future. Spain does not exist. Catalonia does even if it is a tortured �-23- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: reality. Spain never cristalyzed. Catalonia has to be the leader the transformation of Spain. The leader of the process that will make Spain become an European nation, that will make Spain cease to be a kind of reservation of exotism. We do not want that in the future learned and serious papers as The Economist have reasons to talk about our institutions as it did in its last editorial: "a tricorn and blunderbuss army ". The role of Catalonia is crucial. And so is the role of Barcelona. I am sparing no effort to keep Barcelona moving. And the city will answer, is already answering to the challenge. �^ d2^ 85 k/rElLcc J NS L. UT 4 L Ddcvn,s b"b?(frn.j) a(.Ad.0.4( vrwY 117 reS.,,ds il vTc,(.ttt-s~, (aow ^, ^^,t (44)1 dvytiihtti I-4 e wkl VY:.,^ Vá^ \^^ ¡ 9AC4 (G( h VS ^Mw /^,- ( l^A^^ ^^ N1/4 slir^ B,JY 'el <4 ^C ^^kc f lor, J (n ^ ^ ^j^p l C Q.I.y, C44.1 RM^ W (^ ^ ^^ ^ .1)„& II/G4/ "b4-4 (43 f•1 Nut ^ ^ ^,t ^u^^ ^K Aw^o ^i ( ►ti( k^/`^Gt r ^^ ^ r n:.1 4/æ4,,, ^yYn(^eZ ^¡l( ^ ^„^ç ^ J (G*( (.(.CC (y) ¡MAMA be-4) áok 115 c^c VF^ f çOce . r frSu4c^L^ APAw S^^t.t..-0 ( ^ r • ` U` .*44 tz."44tA•t,e9 Zig Q,,,/^ ^ 1/ S#444.4 1 in ¡^. .^,^^ ^(d^slc^, L h0iv." y.0,11 41 Gatim.4^ (/t/ e 1tct, S,C4456I )1n 14,-1 44.41*e( prIfitGlY (ti w,-1 Thnfi ""V » 71'1 r ^^^rt ^ %tY (40.4( f e( Dtairtu árr b^o kw S ^,^ 6211(411-4 1 ^^^ /u C4 4A ^ ^ �j ^o i7 L..G. 2:tt frn cy4t«-A-111/45 tu. S'gto^( ^•,,t ,\ (C ^ro C ( Gt,GKaFed ¿o»&c.( 1\4±- Y►^ Wu,c,+ ^ Gri, Gt,v3 lQ / r‘)°l (4c4 ` ^ IkCKcu_ ^ ^fJ , ^ 1' wys Ln,.T atac,i`fl ^ ( ^ ^c v r ^ G (.^ 0( Oi., c I k l^ a.11", ¡, 112•1^ Tk °^ fi 14,J 5t11( c t^.,.,.^,,^ Di r` . f 1( h ^ ^ -I Ter-7,1 C' ( i 0v.r.^11tr'ç Gin' 5:0431k, f a, _ /1,40(4 ^.c. c! /Y►'t c^l ^^'^"' %^■ 1149c ( ^S . ^/ /^^^ V'l ^ fkWWy, I^ f ur.^¡^,(^ óllco 4N(n ^..^1^ l B'r ^ vt J , 1)4.41-r w^^er^,^ ^w ^. C V¡t(^1 1^•1^, ^ ` fibutc.71 w. C!. GCed 1-m.r,1. II- a,,% /( -ex/14 il" "-t<-(1-1 W l,w t.c,k a 5.144 t. II K.vaA,V ^ ,• Le 'ib a c., c ^-►( l ueLt « . 001 , g l° owir14v147 rt. V Iz ^4, 1 ^i t ^ c>^ ^^•`'^^^(^ lc.e cc^ l7vvc_ 14,o‘11( r^ u^ ¡^ ^1 ^yui^lS ( b'(t;jot^,.a^ ^ l^ V (.4,4 ^ .lcw, °Y (M.or`Wvt S 1-) t, �dbm L (I 1,1( k,tivv 5197~4~1,,,Ozegti ^— ¡ ØV\ tNt .e4,3ctroru,i.,, f&1&'I Í ,S fk-evistk T+ Nrst G,(4 lArp(ck wPet ti-- (i, fu414<< ``bok, 4d triuy xt ^ lA^^^^ ^^crt )1,4, v(1 çt4i14 `s frevt12.(i1 (b uw-tc-L, 2 A t\j,_ Itiwht-t41- kfuji t^ avá T i( ifi 1 Iriok 6,,,mLSS vv" d^ (e b.hti {^c^,^^ aw ^ (^h^( <(4,1/i P^f^ ^ ^t cw(r^ ex^ t4 ^ ^^t6^C ^^ ^^.-^ h ^• 63 1-- 5,1^ t,s th, l\us i‘ w( ^ 4,(LAW 1-I453. km( ^d ^^ ^N 8^^, vtomd 40« 1\,4. Jtudtd uv% ^ v^ ^ I^ ` ^ ^l k^ )41 t pirt4-17 vr tí, 11 (4 1(.444,/,, (.444,(,• GrP^^`, ¿zt ¡W r t1 .. 4, , ^` 3 AiNitj 1,414.1z, 54t4ht t" A vt wWi►L— - 01 / Ct.rf o `s 4~1 wx f M 3^ /,g r¡ i sti4vvri ► w^ ck-syy, 6 ^ ^ y, Ctt41 ittce. 1/tu" U G\ jleíYil,J‹.. C vi tu t.. ( s vww ^ (4. t)., tov 1c t << << tond rtex , Wt t1ke, S6A" cm" VIKLt Or-- "VVt glr( g (4.e1,. ^ ^ vc \11444.1." Çtoj,ot+n 5,-//4 rr CrC t tl-ep-orce ( Í) w1 / �Ú • -A- '1\41( tc-t t,e.w I^Pc^, t -v C < (,tm ^ ( ^, 1a. ^^ rS ^ 11,44 ^` kf.( Ítv3 . 044,14 .4 ket c/c f)r`l }Gd,,, W.ck (ce.ca( i l 1c.1xs^^c,,.^t /1\,t^ r^ Ltrw‹,'‘ . ts a c ti•- ' n? s 1)-o-tsbi rrk,w, .71—e LT' ^G ^^ `i : 14.1 64 7G^cAitc4 ^, c � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3911 Title A name given to the resource Catalonia and Spain / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Loapa, afer Banca Catalana, TV3, Estatut d'Autonomia, Gatpac. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. St. Anthony's College, Oxford Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Catalanisme Autonomia Acció política Model social Territoris Catalunya Espanya Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Description An account of the resource Text de la classe impartida per Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, al Anthony's College d'Oxford. Amb notes manuscrites de Maragall a les últimes pàgines. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-03-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1006/19860313d_00109.pdf 47ed288617f8c7aba96096030fceac2f PDF Text Text EL ALCALDE DE BARCELONA SALUDO DEL ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL i MIRA, AL XIX CONGRESO DE LA FEDERACION SIDEROMETALURGICA DE LA UNION GENERAL DE TRABAJADORES. La ciudad de Barcelona, y yo en su nombre, da la más sincera y fraterna bienvenida a los delegados del XIX Congreso de la Federación Siderometalúrgica de UGT. Es significativo que este congreso se celebre este año en Barcelona, en el momento que la ciudad, el Ayuntamiento, está haciendo grandes esfuerzos para estimular la actividad económica. Después de años de desindustrialización, de restricción de inversiones empresariales, el presente muestra graves problemas económicos y sociales. Pero, tanto vosotros como nosotros, miramos el futuro, buscamos de forma similar, sindicalistas y administración municipal, las condiciones para la revitalizacion industrial, la modernización empresarial que se pide en algunas de vuestras ponencias. El trabajo no es fácil. Y en vuestro sector existen problemas suplementarios. Pero el reto está ahï y no podemos arriesgarnos a posturas pasivas. Este Congreso, el contenido de vuestros debates, es una buena muestra de imaginación y responsabilidad. Compartimos la meta de la reindustrialización, de la creación de empleos y empresas. Tradicionalmente, esta tarea se ha considerado propia de los empresarios, pero en esta época difícil los sindicatos también debeis preocuparas de ello, así como los ayuntamientos. Sin duda en este congreso abordareis con la claridad y sinceridad que inspiran al movimiento sindical los problemas que os acucian y las reivindicaciones justas que corresponden a este momento. Barcelona se hará eco de vuestra voz y os invita a compartir nuestra pasión colectiva por la recuperación económica. �^t^.:ái'+'r•Y;';i" EL ALCALDE DE BARCELONA SALUDO DEL ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL i MIRA, AL XIX CONGRESO DE LA FEDERACION SIDEROMETALURGICA DE LA UNION GENERAL DE TRABAJADORES. La ciudad de Barcelona, y yo en su nombre, da la más sincera y fraterna bienvenida a los delegados del XIX Congreso de la Federación Siderometalúr.gica de UGT. Es significativo que este congreso se celebre este ano en Barcelona, en el momento que la ciudad, el Ayuntamiento, esta haciendo grandes esfuerzos para estimular la actividad económica. Después de años de desindustrialización, de restricción de inversiones empresariales, el presente muestra graves problemas económicos y sociales. Pero, tanto vosotros como nosotros, miramos el futuro, buscamos de forma similar, sindicalistas y administración municipal, las condiciones para la revitalización industrial, la modernización empresarial que se pide en algunas de vuestras ponencias. El trabajo no es fácil. Y en vuestro sector existen problemas suplementarios. Pero el reto está ahí y no podemos arriesgarnos a posturas pasivas. Este Congreso, el contenido de vuestros debates, es una buena muestra de imaginación y responsabilidad. Compartimos la meta de la reindustrializacïón, de la creación de empleos y empresas. Tradicionalmente, esta tarea se ha considerado propia de los empresarios, pero en esta época difícil los sindicatos también debeis preocuparos de ello, así como los ayuntamientos. Sin duda en este congreso abordareis con la claridad y sinceridad que inspiran al movimiento sindical los problemas que os acucian y las reivindicaciones justas que corresponden a este momento. Barcelona se hará eco de vuestra voz y os invita a compartir nuestra pasión colectiva por la recuperación económica. �13 de març de 1986 SALUDO DEL ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL i MIRA, al XIX CONGRESO DE LA TRABAJADORES. FEDERACION SIDEROMETALCRGICA DE LA UNIóN GENERAL DE � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3912 Title A name given to the resource Saludo del Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall i Mira, al XIX Congreso de la Federación Siderometalúrgica de la Unión General de Trabajadores Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ocupació Sindicalisme Model social Unió General de Treballadors de Catalunya Indústria Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-03-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1007/19860314d_00111.pdf b9d01684f3fe27365249d8c8a4e9eb14 PDF Text Text kit*.tett, - Agradecimiento a técnicos y personal de la Oficina Olímpica por haber superado el reto del Dossier de Candidatura. Agradecimiento a personal especialista, ajeno a la estructura de la Candidatura. Mención de: - Carlos Sentís, autor del 1,ibro."Ahora, Barcelona" _ ItP"‘ e14'444v °te '9 de 4 -ml - André Ricard, diseñador "" - Leopoldo Pomés, realizador del video Tito Muñoz, realizador del audio - Toni , ¿Jordi Sánchez 4 P A t, 7C, zak.:47 ■J' " ( ¿ 9 Ls: Agradecimiento a la colaboración prestada por los medios de comunicación por sus ~0.£ cómplices" y su respeto a no desvelar noticias del Dossier que pudieran enturbiar el efecto sorpresa ante el COI. Agrdecimiento a la prensa de Madrid que asiste, especialmente, al acto. - La Oficina Olímpica, la Candidatura, se planteó confeccionar el dossier más completo, el más coherente, el mejor. Se ha trabajado mucho y con rigor. LA CIUDAD DE BARCELONA pudeolt sentirse, debe sentirse, orgullosa del dossier presentado. Con este Dossier, Barcelona hace honor a la frase del Baron de Coubertin, pronunciada el 7 de noviembre de 1.926 y que encabeza los libros del Dossier: "Antes de venir a Barcelona, creía saber qué era una ciudad deportiva". - Desde 1.981, techa del anuncio de las aspiraciones de Barcelona, hasta ahora, se han supero positivamente muchos obstáculos. El primer Informe Cuyàs sentó las bases; el Anteproyecto de Los Angeles 84 fué el primer borrador, el esquema de trabajo sobre el que posteriormente se ha construido; e l Raport de Progrès de Berlin 85 fué la consolidación de ese trabajo. Hoy, el Dossier de Candidatura, es la realidad de la ambLclón, del rigor4de la coherencia de un proyecto.Si en esta carrera por la nominación, en concordia con el espíritu deportivo, el pi-6m±~ 17 de octubre gana el mejor, yo tengo la fé de que Barcelona ganará, porque nuestro Dossier as, sin duda, el mejor. I � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3913 Title A name given to the resource Acte presentació del Dossier de la Candidatura Olímpica 1992 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Candidatura Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-03-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1008/19860318d_00110.pdf fad859677365b11a75457f91e5fac64a PDF Text Text DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: PROSEGUIMOS EL CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", CON LA INTERVENCION HOY DEL EXCMO. SR. D. JOSE MARIA DE MIGUEL GIL, PRESIDENTE DE LA COMUNIDAD AUTONOMA DE LA RIOJA. NACIDO EN LOGROÑO EL 15 DE ABRIL DE 1950, EL SEÑOR DE MIGUEL GIL ES LICENCIADO EN DERECHO Y CIENCIAS EMPRESARIALES POR LA UNIVERSIDAD COMPLUTENSE DE MADRID. HA SIDO PRESIDENTE DE LA DIPUTACION PROVINCIAL DE LA RIOJA DESDE DICIEMBRE DE 1982 HASTA MAYO DE 1983 EN QUE SE CELEBRAN LAS ELECCIONES AUTONOMICAS DE SU COMUNIDAD. DESDE ESA FECHA PRESIDE LA MENCIONADA AUTONOMIA. LA COMUNIDAD AUTONOMA DE LA RIOJA TIENE UNA PERSONALIDAD PROPIA, DIFERENCIADA ENTRE CASTILLA Y EL PAIS VASCO. CON 5.000 Km2. DE EXTENSION Y UNOS 250.000 HABITANTES, ESTA SITUADA EN EL CUARTO LUGAR DEL RANKING DE NUESTRAS AUTONOMIAS EN CUANTO A RENTA FAMILIAR DISPONIBLE, SEGUN DATOS DEL ESTUDIO DEL BANCO DE BILBAO "RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1983 Y SU DISTRIBUCION PROVINCIAL". �z. POR SU SITUACION GEOGRAFICA, ENTRE CASTILLA-LEON; CANTABRIA, EUZKADI, NAVARRA Y ARAGON, HA SIDO TRADICIONALMENTE AREA DE ASENTAMIENTO DE HABITANTES PROCEDENTES DE DICHAS COMUNIDADES. Y COMO FRONTERA, OBJETO DE DISCUSION DESDE MUY ANTIGUO, HASTA QUE EN 1983 ADQUIERE PERSONALIDAD INSTITUCIONAL PROPIA, DENTRO DEL MAPA ESPAÑOL DE LAS AUTONOMIAS. SI LAS HOMI:LIAS DE ORGANYA CONSTITUYEN PARA NOSOTROS EL PRIMER DOCUMENTO ESCRITO EN CATALAN, LAS GLOSAS DE SAN MILLAN DE LA COGOLLA SON EL PRIMER TEXTO QUE SE ESCRIBE EN CASTELLANO. CUNA DE IDIOMAS, DE BUENOS VINOS, GEOGRAFIA FRONTERIZA; SON ESTOS FACTORES QUE EN LO DIFERENTE SON COMUNES A LA RIOJA Y A CATALUNYA. ME PERMITIRAN QUE SIMBOLICE, AUNQUE DE MANERA PERSONAL Y MODESTA,COMO LAZO DE UNION ENTRE NUESTRAS COMUNIDADES, EL HECHO DE QUE EL SUEGRO DEL ALCALDE QUE LES HABLA, EL PADRE DE MI MUJER, FUERA RIOJANO, NACIDO EN LOGROÑO. HIJO DEL "SEGUNDON" DE UNA FAMILIA INDUSTRIAL DE MARTORELL, POR SU PROFESION DE VIAJANTE, CONOCIO A UNA RIOJANA, CON LA QUE SE CASO, Y SE INSTALARON EN LOGROÑO DONDE FUNDARON LA PRIMERA TIENDA TEXTIL DE LA REGION. �3. PERO CEDAMOS AHORA LA PALABRA AL EXCMO. SR. D. JOSE MARIA DE MIGUEL GIL, CON EL FIN DE CONOCER / CON MAS AUTORIDAD Y PROFUNDIDAD,LA REALIDAD ACTUAL Y PROBLEMAS DE SU COMUNIDAD AUTONOMA. ESE CONOCIMIENTO QUE ROMPE LA SUPERFICIE DE LO TOPICO; ESE RECONOCIMIENTO MUTUO DE LO COMUN Y DE LO DIFERENTE, CONSTITUYE, COMO YA HEMOS DICHO EN OTRAS OCASIONES, UNA DE LAS BASES QUE DEFINEN LA SOLIDARIDAD DE ESTE CICLO DE CONFERENCIAS. SEÑOR PRESIDENTE, TIENE VD. LA PALABRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3914 Title A name given to the resource Presentació conferenciant Sr. José M. de Miguel Gil dins el Cicle de Conferències Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Espanya plural Model social La Rioja De Miguel Gil, José María Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-03-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1009/19860401d_00113.pdf 95f6b42223a0a1987d424763b62bed7a PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR. D. PEDRO DE SILVA CIENFUEGOS-JOVELLA NOS, PRESIDENTE DEL PRINCIPADO DE ASTURIAS.1 (1 de abril de 1986) �DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: DENTRO DE NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", NOS HONRARA HOY CON SU INTERVENCIÓN EL EXCMO. SR. PEDRO DE SILVA CIENFUEGOS-JOVELLANOS, PRESIDENTE DEL PRINCIPADO DE ASTURIAS. LICENCIADO EN DERECHO POR LA UNIVERSIDAD DE OVIEDO, EL SEÑOR DE SILVA NACIO DE GIJON EN 1946. PRESIDE LA COMUNIDAD AUTONOMA DEL PRINCIPADO DE ASTURIAS DESDE EL 8 DE MAYO DE 1983. QUEREMOS CONOCER, A TRAVES DEL EXCMO. SR. DE SILVA, CON MAS PROFUNDIDAD LA REALIDAD Y PROBLEMATICA ACTUAL DE UNA ASTURIAS, DE LA QUE SABEMOS QUE TIENE UNA EXTENSION TERRITORIAL TERRITORIAL DE UNOS 10.500 KILOMETROS CUADRADOS Y ALGO MAS DE 1.100.000 HABITANTES. SITUADA ENTRE GALICIA, CANTABRIA Y CASTILLA-LEON, SU GEOGRAFIA EN EL NORTE ES LA COMUN A LA CORNISA CANTABRICA. EL PASO DE ASTURIAS A GALICIA O SANTANDER ES GRADUAL, CASI �2. IMPERCEPTIBLE, A DIFERENCIA DE LA BRUSCA TRANSFORMACION DEL PAISAJE DESDE ASTURIAS HACIA EL SUR, CAMINO DE LEON Y CASTILLA. SABEMOS TAMBIEN QUE LA POBLACION DEL PRINCIPADO SE DISTRIBUYE SOBRE EL TERRITORIO DE UNA FORMA MUY DESIGUAL, MIENTRAS EN LA ZONA CENTRAL SE CONSTITUYE UN HÁBITAT URBANO DENSAMENTE POBLADO, LAS AREAS OCCIDENTAL Y ORIENTAL SON ESENCIALMENTE RURALES. CONOCEMOS TAMBIEN EL IMPACTO QUE SOBRE EL CENTRO DE ASTURIAS, ES DECIR SOBRE LOS MUNICIPIOS DE OVIEDO, GIJON, AVILES, MIERES, LANGREO y ALEDAÑOS, TUVO LA REVOLUCION INDUSTRIAL, LO CUAL IMPLICÓ UN TRASVASE DE POBLACION HACIA LA MENCIONADA ZONA CENTRAL DESDE LAS AREAS PERIFERICAS ASTURIANAS. A PARTIR DE 1950, A ESE TRASVASE INTERIOR SE AÑADIÓ UNA IMPORTANTE INMIGRACIÓN DE OTRAS REGIONES, ATRAIDA POR EL MERCADO DE TRABAJO MINERO Y SIDERURGICO. EN CONTRASTE CON ESTA ASTURIAS URBANA E INDUSTRIAL, NOS ENCONTRAMOS CON LA ASTURIAS RURAL, LA ASTURIAS �3. DEL LITORAL, LA ASTURIAS DE LOS VALLES DE LA ZONA COSTERA, DESDE ESTA ASTURIAS, DESDE SUS CASERIOS, SE APORTA MAS DE LAS TRES CUARTAS PARTES DE LA PRODUC— CION FINAL AGRARIA ESPAÑOLA, CONSTITUYENDO LA CARNE `s LA LECHE LAS PRINCIPALES PRODUCCIONES. PERO, COMO DECIA AL PRINCIPIO DE ESTA INTRODUCCION, DEJEMOS QUE EL EXCMO. SR. PRESIDENTE DEL PRINCIPADO — DE ASTURIAS NOS EXPLIQUE CON MAS CONOCIMIENTO DE CAUSA SU ASTURIAS QUE, DENTRO DE LA SOLIDARIDAD QUE DA NOMBRE A ESTE CICLO DE CONFERENCIAS, SENTIMOS COMO NUESTRA. DESDE EL SALON DE CIENTO DE NUESTRA CIUDAD, QUE TUVO EL HONOR DE PUBLICAR LA PRIMERA EDICION DE "LA REGENTA", OBRA DE UNO DE LOS MAS INSIGNES ESCRITORES ASTURIANOS, CLARIN, TENEMOS EL HONOR Y LA SATISFACCION DE CEDER LA PALABRA AL EXCMO. SR. PRESIDENTE DEL PRINCIPADO DE ASTURIAS, QUE CUENTA ENTRE SUS APELLIDOS, CON UNO, JOVELLANOS, QUE NOS RETROTRAE A OTRO GRAN ASTURIANO, QUE TANTO HIZO POR LA MODERNIDAD DE ESPAÑA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3915 Title A name given to the resource Presentació conferenciant Sr. Pedro de Silva Cienfuegos-Jovellanos dins el Cicle Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Model social Principat d'Astúries Espanya plural De Silva Cienfuegos-Jovellanos, Pedro Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1010/19860405d_00115.pdf 0b652c5af47b2bd3039ab8a8b4cddf9b PDF Text Text tÁ Ajuntament de Barcelona CONFERENCIA ALCALDE --JJ.00.'92~~ BANYOLES DISSABTE DIA 5 D'ABRIL DE 1986 �EL DIA D'OCTUBRE D'ENGUANY, ELS 90 MEMBRES DEL COEITE CLIMPIC INTERNACIONAL ES REUNIRAN A LA CIUTAT SUISSA DE LAUSSANNE PER A DECIDIR LES CIUTATS QUE SERAN SEUS D'ESTIU I D'HIVERN DELS JOCS OLIMPICS DE 1.992, EL PROPER 17 D'OCTUBRE SE CE PRESENTA, DONCS, COM UNA DATA QUE POT SER HISTORICA PER A BARCELONA 1, EN CONSEQUENCIA, PER A CATALUHY'A_ I MOLT fSPECIALMENT PER A AQUESTA CIUTAT DE BANYOLES, LES CONDICIONS »E LA QUAL JUGARAN UN PAPER FONAMENTAL EN EL CO'JJUNT D'AVANT',TGES SUE OFEREIX LA NOSTRA CANDIDATURA. DES DEL NOSTRE PUNT DE VISTA, QUE BARCELONA ORGANITZI ELS JOCS OLIMPICS D'ESTIU DE 1.992 ES, GAIRABE ,UNA QUESTIO DE JUSTICIA HISTORICA. ABANS D'ARA, BARCELONA JA HA ESTAT CANDIDATA EN UNES ALTRES TRES OCASIONS A ACOLLIR UNS JOCS. AIXO VA. SER LLS ANYS 1.924, 1.936 I 1.972. CADASCUNA D'AOUESTES CANDIDATURES, MALGRAT NO HAVER ARRIBAT AL SEU OBJECTIU, MA. DEIXAT LLECATS POSITIUS PER A LA CIUTAT. LA �CANDIDATnA ALS JQCS OLIMPICS DE 1.924 ENS VA DEIXAR L'ESTADI DE LA FUXARDA.; LA DE 1.936, L'ESTADI DE MONTJUIC, I LA DE 1.972, LES PISCINES BERNAT PICORNELL. LES POSSTEILITATS QUE TE AVUI BARCELONA D'ACONSEGUIR LA NOMINACIO PER A. ORGANITZAR ELS JOCS DEL 92 SON, FUGINT DE OUALSEVOL TIPUS DE TRIOMFALISME, RAONABLEMENT ELEVADES. DE L'ALTERNANCIA CONTINENTAL QUE ES NORMA NO ESCRITA DEL C.I.O., SON POT DEDUIR QUE ELS JOCS OLIMPICS D'ESTIU DE 1.992 ES CELEBRARAN A EUROPA. ES DIFICIL QUE AQUESTA TRADICIO ES TRENQUI, I NO S'HA D'OBLIDAR QUE, ENTRE ELS 24 PAISOS DE L'EUROPA OCCIDENTAL QUE TENEN PRESENCIA EN EL SI DEL COMITE oLImp ic INTERNACIONAL, ESPANYA ES L'UNIC GRAN PATA QUE MAI NO HA ORGANITZAT CAP EDICIO DELS JOCS OLIMPICS. CON VAIS DIN EN EL MEU DISCURS DE PRESENTACIO DE LA CANDIDATURA A. LOS ANGELES I HE REPETIT DESPEES A BERLIN-EST, A LISBOA, A ROMA I A MOLTS ALTRES LLOCS, BARCELONA VOL FER ELE JOCS, BARCELONA. ES MEREIX ELS JOCS, BARCELONA ESTA HADURA PEP. A ONGANITZAR ELS JOCS. I HA D AL TRES RAONS, -44-0----E-STRICTA4ENT --E-SPORT IVES- P-ERO MO--PER-AIMYS-SOLIDES, QUE JUSTIFICARIEN UNA DECISIO �FAVORABLE A LA NOSTIJA CANDIDATURA. D'UNA BANDA, BARCELONA ARRIBARA, TOE COINCIDINT AMB LA FI D'AQUEST SEGLE, AL SEGON MILENAPI DF LA. SEVA EXISTENCIA, I, D'ALTRE BANDA, EN 1.992 ES CUMPLIRA EL CINQUE CENTENARI DEL DESCOBRIMENT D'AMERICA. PERO TARES jUGUEN EN FAVOR DE LA CANDIDATURA OLIMPICA DE BARCELONA LA REALITAT ESPORTIVA EXISTENT AVUI EN LA NOSTRA CIUTAT. G...ACIES A LA. SEVA CONSOLIDADA TRADICIO ASSOCIATIVA I A L'EXEMPLAR COL.LABORACIO MUTUA ENTRE LES ENTITATS I ELS CLUBS ESPOPTIUS PRIVATS AMB LA INICIATIVA MUNICIPAL I PUBLICA, BARCELONA POT ARA GAUDIR D'UNA AMPLIA XARXA D'INSTAL.LACIONS ESPORTIVES -TANT PUBLIQUES COM PRIVADES- O BARCELONA NO EA DE PARTIR DES DE ZERO CAP A LA META DEL 92. L'ANELLA OLIMPICA DE MONTJUIC I LES AREES ESPORTIVES DE LA DIAGONAL I EL VALE D'HEBRON SON BONS EXEMPLES D'AIXO QUE DIC. DE PACA COSA ENS SERVIRIEN, TANMATEIX, TOTS ELS NOSTRES ARGUMENTS ESPORTIVA I LA. DISPONIBILITAT CAPAC, D'UNA INFRAESTRUCTURA SI BARCELONA NO TINGUES DOS ELEMENTS ESENCIALS PER A SER MEREIXEDORA D'UNS JOCS OLIMPICS. AQUESTS DOS ELEMENTS ALS QUALS M'ESTIC REFERINT SON LA UNANIMITAT POLIT T CA -,TMJE ABONA. LA CANDIDATURA. 1 LA FERMVOCACIO OLIMPICA �DELS SEUS CIUTADANS, .'?ICA T. UNA VOCACIO QUE ES VEU AVALADA PER LA ININ'»E.rv:RUMPUDA TRADICIO ESPORTIVA I7L.. QUATRE DE }3ARCELONINS. I AI }CO NO SOLS ES I M PORTANT, GENERACIONS SINO GAII2EI3E DECISIU C CONCLOENT. 10 C BST ANT, NO ENS PODEN PERMETRE EL LUXE D'UN OPTIMISME EXCESSIU. JA HE DIT ABANS QUE LES POSSIBILITATS DE BARCELONA DE SER DESIGNADA SEU DELS JOCS OLIMPICS DE 1.992 SON EL E VADES r RAONABLEMENT ELEVADES . tia JUGANT PERO, BARCELONA ESTA A `a5 LA CUAL NO TE TOTS EL NÚMEROS. EN TENIM MOLTS, ES CERT, PERO NO ELS TENIM TOTS . ELS TIUDREE TOTS ARA 1U GMïE r I, ES MES, NO DEL DIA 17 D'OCTUBRE D'ENGUANY. At SU LES MOSTRES PROBABILITATS . III TRE}3ALLAREM DE VALENT, AIXO SI, PERO NO PODEN CAURE EN L'ERROR DE SUBESTIMAR LA CAPACITAT I LA FORÇA DE LA RESTA DE LES CA."DIDATURES QUE ASPIREN A ORGANITZAR ELS JOCS DEL 92. ES PER AIEO QUE SERIA UNA GREU IRRESPONSABILITAT BAIXAR LA GUARDIA ? ,'}LAXAR EL MOSTE1. ESFORÇ COL.LLCTIU. PURQEJE, EL MOSTEE 1 . ENOPQ E S, EN DEFINITIVA, LA MILLOR I MES EFECTIVA ACREDITAC tO QUE PODEN DUR A LA CIUTAT DE LAUSANNE EL DIA 17 D'OCTUBRE. I PERQU}" SOC CONSCIENT DE LA NOSTRA CAPACITAT �D'ESFORC COL.LECTIU ES PERQUE TINC PLENA CONFIANCA EN LA CANDIDATURA OLTMPICA DE BARCELONA I PER QUE DIC QUE LES NOSTRES POSSISIEITATS SON RAONABLEMENT ELEVADES. UN COY? DIT QUE, SENSE SUBESTIMAR NINGU, HIREM CAP EL PROPEP 17 D'OCTUBRE AME CONFIANÇA PERMETEU-ME INSISTEIXI UN ASPECTE QUE QUE CARACTERITZA A LA NOSTRA CANDIDATUE.A OLIMPICA I QUE ES DE TRANSCENDENTAL IMPORTANCIA PER A LA CIUTAT DE BARCELONA I, EN TANT QUE CAPITAL DE CATALUNYA, PER AL CONJUNT DEL NOSTRE PAIS. AQUEST ASPECTE FONAMENTAL AL OVAL M'ESTIC REFERINT ES QUE ELS JOCS OLIMPICS NO CONSTITUEIXEN EL OBJECTIU ULTIM DELS NOSTRES ESFORCOS. PER A BLRCELONA, PER A CATALUNYA, ELS JOCS DEL 92 REPRESENTEN UN VERITABLE CATALITZADOR CAPAÇ DE DINAMITZAR TOTES LES INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT QUE LA NOSTRA SOCIETAT TE ANEJADES CARA A UN FUTUR PROPER. UNA. HERENCIA QUE TINC DEL MEU PAS PER LA FACULTAT DE CIENCIES FCONOHIOUES, UNA DE LES IDEES -FORÇA DE L'ECONOMIA QUE EH. VA QUEDAR GRAVADA, ES QUE LA REALITAT DEPEN MOLT DEL FUTUR. EL PEEPENT DEPEN MOLT DEL FUTUR, NO NONES DEL PASSAT; NO DOMES DEL QUE SON LES ARRELS; NO NONES DEL QUE ENS �DETERMIUA DES DEL PUNT DE VISTA DEL QUE JA ESTA FET I DE LA INFRAESTRUCTURA QUE 'I'ENIN I DE TAL CON. SON. EL PRESENT D PEN TAP BE D'ALL() QUE VOLEN SER O ESPEREN SER. E N AQUEST SENTIT, CREC QUE ELS GRANS CANVIS DE LA HISTORIA DE LA HUMANITAT NO ES PODEN, SEGURAMENT, EXPLICAR SI NO ES PRECISAMENT EN FUNCIO DEL FUTUR I DE LA PERCEPCIO QUE ELS C rU`vADA.NS VAN TENINT DEL FUTUR, MES QUE NO PAS DE LA INFLUENCIA DEL PASSAT. SI EL PASSAT FOS SEMPRE L'UNIC DEi'LRM'INA JT DEL QUE ESTA PASSANT EN EL PRESENT, NO HI HAURIEN HAGUT ELS GRANS CANVIS QUE S' HAN PRODUIT A LA HISTORIA, A NO SER AQUELLS QUE S'ESPERAVEN, AQUELLS QUE EREN PREVISIBLES; ï'ERO NO AQUELLS QUE VAN SER IMPREVISIBLES I QUE CONSTITUEIXEN LA MAJORIA DELS GRANS CANVIS QUE S'HAN PRODUIT. ES EN AQUEST SENTIT QUE VULL REMARCAR AVUI , LA I'-`[POR`ANC'_A DE QUE LA II:UMANITAT, ELS PAISOS, LES CIUTATS, ELS POBLES, TINGUIN OBJECTIUS CONEGUTS O RELATIVAMENT COiNI-.,,Ç};, EN TOT CAS, ASSUMIBLES I QUi? ES POGUIN ACONSEGUIR. QUAN AQUESTA CIRCU NSTAITCIA ES DONA EN EL SI D'UNA SOCTETAT DETERMINADA, L'OBJECTIU MARCAT ACTUA UNA MICA �COM A MOTCR INPULSOR DEL MOVIMENT DEL SISTEMA- AQUESTA. nlInExio TE MOLT A VEURE AMB LA CANDIDATURA DE BARCELONA ALA SOCA OLIMPICS D'ESTIU DE 1.992. PENSO, ESTIC BEN SEGUR, OUA EL PROJECTE DELS JOCS OLIMPICS POT REPRESENTAR PERFECTAMENT EL PAPER DE L'OBJECTIU CONEGUT, ASSUMIHLE 1 ACONSEGUIBLE QUE FACI DE MOTOR DINAM1TZADOR. EL PROJECTE EFES DOCE DEL 92 CONSTITUEIX, SENSE CAP DUBTE, EL MES 'DON'. CATALITZADOR DE LES VOLUNTATS I ENERGIES DE PROGRES CUE JA EXISTEIXEN ARA AL SI DE LA NOSTRA SOCIETAT. PER QUE, EN AQUEST SENTIT, A NINGU NO SE LI ESCAPA QUE AL DARBERA ÍD LA CANDIDATURA OLIEPICA III HA UNA TENSIO SOCIAL PREVIA, UNA. TENSIO CULTURAL PREVIA, UNA TENSIO ANIMICA PREVIA. D'UNA CIUTAT QUE VOL PROJECTAR-SE EN L'ESPAI 1 EN EL TEMPS; D'UNA SOCIETAT QUE ESTA CERCANT EL MILLOR CATALITZADOR POSSILLD PER A REALITZAR LA SEVA PROJECCIO, EL MILLOR PReJECTF QUE PUGUI VESTIR, ARTICULAR I VEHICULAR LES SEVES ASPIRACTONS. PENDO, ESTIC SEGUR, INSISTEIXO, QUE AVUI NO EXISTEIX CAP ESTAD FSDEVENIMENT PACIFIC CAPAC DE CATALITZAR INICIATIVFS DE DESENVOLUPAMENT 1 DE CRIDAR AME TANTA FORCA �L'ATENCIO INTERNACIONAL, COM A UNS JOCS OLIMPICS, ELS JOCS OLIMPICS DE 1.992 SON, DONCS, AVUI PER AVUI, 'LIMA HES ADIENT PER A CATALITZAR LES INICIATIVES DE DESENVOLUPANENT ECONOMIC, URBANISTIC I TECNOLOGIC QUE BARCELONA TE PLANTEJADES PER A PROJECTAR-SE CAP ENDAVANT EN EL TEMPS I L'ESPAI. L'ORGANITZACIO DELS JOCS OLIMPICS DEL 92 COMPORTARIA PER A BACELOMA UNA EXTRAORDINARIA I DECISSIVA EMPENTA PER ACONSEGUI POSAR-SE AL DIA EN EL TERRENY DE L'URBANISME I DE LES COMLINICACIONS, ESPECIALMENT PEL QUE FA A LES TELECOMUNICACIONS. D'ALTRA BANDA, ELS ESFORÇOS QUE DES DE FA TEMPS JA ESTEN. FENT PER A PROJECTAR BARCELONA INTERNACIONALMENT I CONVERTIR-LA EN UNA METROPOLI EFICIENT I ATRACTIVA .PE. A LA UBICACIO DE NOVES ACTIVITATS INDUSTRIALS I DE SERVEIS D'ALTA. TECNOLOGIA, REBRIEN AMB ELE JOCS UN SUPORT POlAMENTAL. TAMPOC ES POT OBLIDAR LA REACTIVACIO DE QUE SERIEN OBJECTE EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIO (AIXECAMENT DE LA VILA OLIMPICA A. BOLLE NOU, RECUPERACIO DE LA FAÇANA MARITIMA PER �A LA CTUTAT, MODERNITZACIO I CONSTRUCCIO D'INSTAL.LACIONS ESPORTIVES...), AIXI CON ELS DEL TURISME 1 EL COMERC (UNES 300.000 PERSONES VISITARIEN BARCELONA AMB MOTIU DE LA CELEBRACTO DELS JOCS). ELS JOCS OLIMPICS, EN DEFINITIVA, PROVOCARIEN UNA DINAMITZACTO GENERAL DE L'ECONOMIA, NO SOLAMENT DE LA CIUTAT SINO DE T)T EL PAIS. NO VULL FUGIR, PERO, DEL TEMA QUE TOTS VOSALTRES TENIU ARA AL CAP. SOC CONSCIENT DE LA VOLUNTAT OLIMPICA DE LA CIUTAT D? BANYOLES, AMPLIAMENT DEMOSTRADA AL LLARG DE LA SEVA TRADICIO ESPORTIVA I TAMBE SOC CONSCIENT DEL DESIG DE BANYOLES D'ACOLLIR LA CELEBRACIO DE LES PROVES DE REM I PIRAGUIISME SI BARCELONA ES DESIGNADA, FINALMENT, SEU DELS JOCS OLIN?ICS DE 1992. NO VULL, DEIA, FUGIR D'AQUEST TEMA, NO S'HA PRES ENCARA UNA DECISSIO DEFINITIVA. S'HAN FET I S'ESTAN FENT ESTUDIS I VALORACIONS TECNIQUES PER A DECIDIR LA LOCALITZACIO DE LES PROVES DE 1 DE PIRAGüISME; ESTUDIS I VALORACIONS QUE, NO HO DUBTEU, TEMEN MOLT EN COMPTE LA LLARGA 1 BRILLANT �TRADICIO ESPORTIVA, ESPECIALMENT EN EL CONPETICIONS NAUTIQUES, EL MAGNIFIC SCENAR Ji TERRENY LES DE LA CIUTAT DE BANYOLES, AIXI COM NATURAL D'AQUEST INDRET DEL NOSTRE PATS. NO OBSTANT, LA DECISIO FINAL NO ESTA PRESA ENCARA. DEIZEU-ME QUE UN DIGUI QUE, EN QUALSEVOL CAS, LA DECISIO QUE ES PRENGUI NOMES ES GUIARA PER FINALITAT CLARA 1 UNICA: FER EL MILLQR PER. LA CANDIDATURA OLIMPICA DE BARCELONA, FER EL MILLOR PER ACONSEGUIR DUE ELE JOCS VINGUIN A CATALUNYA. ESTIC CONVENCUT QUE, SI FINALMENT, ELS JOCS DEL 92 VENFM' A BARCELONA, INDEPENDENTMENT D'ON ES LOCALITZIN LES DIFERENTS PROVES ESPORTIVES, IHI)ORTANTISSIHA PER AL EL FET TINDRA UN REPERCUSIO CONJUNT DEL PAIS I, MOLT ESPECIALflEMT, PER A. LES COMARQUES GIRONINES. AQUI ES ON LA CIUTAT DE BANYOLES I, EN GENERAL, TOTES LES COMARQUES CIRONINFS PODEN, I FINS I TOT, DEUEN, JUGAR UN PAPER FONAENTAL. UN PAPER QUE PASSA PER LA MILLORA DE LES COMUNICACIONS, PEL FOMENT DEL SECTOR TURISTIC, DESENVOLUPAMENT DEL CONJUNT DE L'OFERTA DE SERVEIS. PEL �PENSAR NONES EN EL QUE SIGNIFICARIA LA PROLONGACIO DE L' AUTOPISTA ESTRE MATAR° I MALGRAT PER A LA PROMOCIO DEL SECTOR HOTELER, I DEL COMERC EN GENERAL, DE LA COSTA BRAVA, ESPECIALMENT DE LLORET DE MAR 1 LES SEVES POBLACIONS VEINES. ¡(UN CALCULA QUE SI ES CELEBREN A BARCELONA, ELS JOCS DEL 92 ATRAURAN A UNS 300.000 VIS ITANTS AQUEST FLUX TURISTIC S'ALLOTJARA EN ELS HOTELS D' UNA FRANJA DE TERRITORI COMPRESSA APROXIMADAMENT ENTRE: LLORET DE MAR I TARRAGONA. ES IMPORTANT QUE DESCARTEN LA VISIO DELS JOCS COM UN MANNA, CON UF REMEI, COM UNA PANACEA PER ALE S . COSES QUE NO RUTLLEN.. rs JOCS SON UN CATALITZADOR , -. CON ELEMENT DE MOVILITZACIO . OESFORCOS. SI ES TREBALLA AMB IMAGINACIO, AMB ENTUSIASME I AMB RIGOR, L'HORITZO 92 SERA TAMBE UN HORITZO DECISIU PER A LES COHARDUES DE CIRONA. D'ALTRA BANDA I AL MARGE DELS INDUBTABLES BENEFICIS DE TIPUS ECONOMIC, ESPORTIU 1 DE PROJECCIO INTERNACIONAL, Hl �PAN ALTRES ASPECTES DEL PROJECTE OLIMPIC DE BARCELONA QUE CAL REMARCAR. ELS JOCS DEL 92 CONSTITUEIXEN, SENSE CAP DUBTE, UNA MIMA DE PRIMER ORDRE PER A INCENTIVAR LA MOBILITZACIO PACIFICA DE LA JOVENTUT; UNA EINA QUE HA DE SERVIR EPA PI ESTIMULAR LA PARTICIPACIO DELS CIUTADANS EN LES ACTIVITATS LUPORTIVES I PER ANIMAR A LA JOVENTUT DE TOT EL NON A COMPETIR I A SUPERAR-SE. UNA EINA, AL CAP I A LA FI, CAPAC DE DESENCADENAR UNA OLIMPIADA CULTURAL A LA QUE BARCELONA ESTA EN CONDICIONS D'APORTAR, DURANT QUATRE ANYS, SETi LLEGAT HISTORIC BIMIL.LENARI, LES SEVES ARTS PLASTIOUES, LA SEVA MUSICA, EL SEU TEATRE... EL SEU PASSAT I EL SEU FERESENT. RE DEDICAT LA PRIMERA PART/D'AQUESTA CONFERENCIA A =POSAR LES POSSIBILITATS pn LA CANDIDATURA OLIMPICA DE BARCELONA, LA NECESSITAT/ D'ORGANITZAR ELS JOCS QUE TE BARCELONA PER A C0ALITZAR I DINAMITZAR LES SEVES TNICIAT7VES DE FUTUR, I ELS BENEFICIS QUE ELS JOCS OLIMPICS REPORTARIENÇA LA/NOSTRA SOCIETAT. ARA, PERO, CAL DIR COM HA DE SER AQUESTA. CIUTAT QUE PRETEN ACOLLIR ELS JOCS DEL 92. "1"1,A BARCELONA QUE VOL SER LA SEU DELS JOCS OLIMPICS DE �1.992 , LA BARCELONA QUE VOLEM QUE CONSOLIDI LA SEVA CAPITALITAT NN EL NORD DEL SUD, LA METROPOLI QUE HA DE SER RECONEGUDA CON UNA GRAN CAPITAL EUROPEA EN LES PROXIMES DECADES, LA BARCELONA CAPITAL LLATINOAMERICANA I PORTA D'ENTRADA A EUROPA, LA BARCELONA QUE REPREN EL SEU LIDERATGE CULTURAL, LA BARCELONA REINDUSTRIALITZADA DELE "NORANTA" HA SER [IRA CIUTAT QUE TINGUI UNES EONES COMUNICACIONS CONVENCIONALS 1 UNES EXCEL.LENTS TELECOMUNICACIONS, UNS ENLLAÇOS ATERIS INTERCONTINENTALS ESTABILITZATS, UN PORT ACTIU I MONELL, UNA FIRA CONSOLIDADA I, ENTRE MOLTES ALTRES COSESLES, UN GRAN MERCAT CENTRAL I UNA ADMINISTRACIO EFICAC.. BARCELONA HA DE SER, RESUMINT, UNA CIUTAT EFICIENT. ESTIC CONVENÇUT QUE LA CAPITALITAT QUE PROPOSEM ES POT DERIVAR. AL7 TOTA NATURALITAT D'AQUEST OBJECTIU D'EFICIENCIA. UNA CAPITAL NO LA FAREM PAS AMB VOLUNTARISME UNICAMENT. LA CIUTAT QUE VOLEM QUE SIGUI BARCELONA ES LA CIUTAT QUE CATALUNYA NECESSITA COM A CAPITAL PER A PROJECTAR-SE AL NON, ES LA CAPITAL QUE ESPANYA NO PODRA PERMETRE'S EL LUXE DE DEIXAR DE RANDA SI VOL TENIR UNA PLATAFORMA INTERNACIONAL SOLVENT LE UNA SERIE DE TERRENYS BEN CONCRETS I �IDENTIFICABLES. ES, EN DEFINITIVA, LA CIUTAT QUE MILLOR PODRIA EIDEPAP EL QUE NNE ANOMENAT "NORD DEL SUI)". HEN INTCNTAT QUE AQUEST PROJECTE TINGUI EL SUPORT D' UNES POLITMUES COHERENTS I CONSISTENTS EN L'AMBIT CATALA, ESPANYOL 1 INTERNACIONAL. HEM INSISTIT EN AQUEST MISSATGE I HEM PROCURAT DE MANTENIR LA DIRECCIO. AIXO S'HA TRADUIT, EN EL TEREENY DE LA PRACTICA, EN LA GRADUAL DEFINICIO D' UNA POLITICA DF PRESENCIA EXTERIOR ENCAMINADA A PROPICIAR LA CIUTAT QUE PEMSEM PER AL FUTUR IMMEDIAT. COESEQUENTMENT, HEM FET UNA POLITICA DE PROMOCIO DE LA CIUTAT I D SEU PORT COM A PORTA D' ENTRADA A EUROPA, I IIEM ABONA TOTES LES PROPOSTES DE COMUNICACIO INTERIOR EN L'AREA TRANSPIPENENCA. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HA ESTAT, EN AOUEST SENTIT, UN DECIDIT IMPULSOR DE LA INICIATIVA ADOPTADA PER L'AJUNTAMENT DE LA SEU D'URGELL DE TIRAR ENDAVANT UNA MILLOR COMUNICACIO I UN MILLOR INTERCANVI D'IDEES ENTRE LES PRINCIPALS CIETATS DE LES DUES VESSANTS DEL PIRINEU. BARCELONA, LA BARCELONA METROPOLITANA, ES LA. CIUTAT AME MAJOR PES ESPECIFIC D'UNA AMPLIA ZONA GEOGRAFICA �TRANSPIRENENCA QUE FA BASTANT DE TEMPS VAN COMENÇAR A IDENTIFICAR COI": EL "NORD DEL SUD", EN UNA CARACTERITZACIO QUE HA TINCUT UN EXIT MOLT NOTABLE. EL "NORD DEL SUD" NO ES UNA REGIO DE FRONTERRS BEN DEFINIDES, PERO ABASTA, A MES DE CATALUNYA, BONA PART DEL MIDI FRANCES -QUE GRAVITA. ENTORN DE TouLousE-, TOTA LA REGIO LLANGUEDOC-ROSSELLO PROBABLEMENT, UNA 130NA PART DE LA FRANJA URBANA DE LA COSTA ELAVA FRANCESA. LA INCORPORACIO D'ESPANYA A LA COMUNITAT ECONOMICA EUROPEA HA DE PRODUIR UN RADICAL CANVI D'EQUILIBRI AL SUD DE FRANGA, AQUESTA REGIO PASSARA -HA PASSAT JA- DE SER FRONTERA,CUL DE SAC, A. SER UNA ZONA DE PAS. UNA ZONA DE PAS, PER CERT, QUE EL SETMANARI ECONOMIC NORDAMERICA "BUSSINES FUER" CLASSIFICAVA, FA. ARA UN MES I MIG, ENTRE LES REGIONS EUROPEFS QUE ESTAN EXPERIMENTANT UN CREIXEMENT RAPID. I AQUI ES ON EL PAPER DE BARCELONA ESDEVE CRUCIAL. BARCELONA, LA BARCELONA METROPOLITANA, POT OFERIR ELS INSTRUMENTS I ELS SERVEIS D' UNA METROPOLI MODERNA QUE LA CONFICURIN COM. LA CAPITAL D' UNA REGIO EUROPEA EN TRANSFORMACIO, EL PORT, UN AEROPORT CONNECTAT AMB LES XARXES �A7MI'ES INTERNACIONALS, UNS POLIGONS INDUSTRIALS MODERNS, UN CENTRE ' r itfRVEIS SOFISTICAT, UNA AMPLIA OFERTA CULTURAL, UN I UNA NOTABLE CONCENTRACIO UNIVERSITARIA PODEN D S I,AÇAR C YP A BARCELONA EL CENTRE DE GRAVETAT I, D ' AQ U ï:rft TRA BANDA, CAL NO OBLIDAR ELS DECIDITS ESFORÇOS QUE t T^: T ^^ ^ P v r¡.^Y ^ CONVERTIR BARCELONA EN UNA CIUTAT PEP F ^^.., i\ . COMPETITIVA 1'TI c:'ANALITZI EL FLUX RC ADERIES 3' n r+ iS^tl^n, = ^ , _u AMERICA DE RELACIONS I DE LLATINA CAP A EUROPA I D' EUROPA CAP A 7r'T ïr -T'' - _ .Z I sl-1. nUAN ES PARLA DEL DESENVOLUPAMENT DE BARCELONA, DE LA I'ROSI'i'Ï?ITA`t' 'ÏI BARCELONA, CON EN AQUEST CAS, CAL TENIR SEMPRE PE SE'' T L'OBRA DEL PROFESSOR PI.ERRE: VILAR. EL PROFESSOR. VILAR ENE NOSTRA COM LA PROSPERITAT DE CA`T'ALUNYA COINCIDEIX HI` TORIC'AM NT AMB LES FASES DE L' EXPANSIO URBANA BARCELONA 1 OIrAN CONS LES INSTITUCIONS CATALANES HAN FUNCIONAT HAN FUNCIONAT LES BARCELONINES. ES UN CONJUNT DE CIUTATS QUE ARTICULEN UN SISTEMA, EI, CENTRI, DEL QUAL ES BARCELONA I LA SEVA AREA METROPOLITANA— TANMATEIX, LA REALITAT DEL SISTEMA DE CIUTATS �CATALA S'OPOSA A LA IMATGE D'UNA BARCELONA QUE S'EXTEN COM UNA TACA wom OCUPANT-HO TOT. CATALUNYA COMPTA AMO UNA XARXA DE CIUTATS QUE, SI FUNCIONA BE, SI ES EFICIENT, POT rIANTEMIR L'EQUILIBRI DEL TERRITORI. PERO TOT AQUEST CONJUNT DEBEN TAMBE DE QUE BARCELONA FUNCIONI. 50 SR, AMICS DF BANYOLES, QUE NO TROBARR UN AUDITORI BILLOR PER COMPRENDER EL QUE ESTIC DIENT. BANYOLES ES UN EXLEMPLE D L'SYISTENCIA D'UNES CIUTATS QUE HAN SABUT MANTENIR SEVA PERSONALITAT 1 A LA VEGADA ADAPTAR-SE A LES EXIGENCIES DE LA VIDA D'AQUEST FINAL DE SEGLE. ES UNA PROVA DE LA VITALITAT D'AOUEST PAIS, I, ALHORA, DE LA FALSETAT DELS PLANTEJAMENTS QUE VEUEN EN EL DESENVOLUPAMENT DE EAncELoNA PP PERILL PER A LA RESTA DE CATALUNYA. CATALUNYA ES WS PAIS PETIT, PERO H1 HA ESPAI, H1 HA PROU CAPACITAT CREATIVA., 1 HA PROU TARIMA PER A QUE TOTS H1 CAPIGUEM. SI LA MOSTRA CANDIDATURA OBTE LA ORGANITZACIO DELS JOCS, BANYOLES POT TENIR UN LLOC PRIVILEGIAT EN EL PROCES DE MODERNITZACIO DE CATALUMYA QUE S'ENGEGARA, QUE S'HA ENGEGAT 5A, 72.1.E LA IB.LUSIO D'ACOLLIR ELS JOCS. �EL sIsTnmA CATALA DE CIUTATS, LA CATALUNYA DE LES CTUTATS, LA CATALUNYA QUE TENTE AVU1, FUNCIONARA SI L'ESTPUCTURA DEL SEU TERRITORI ES EFICIENT, SI AQUEST ESTA Dì E CONNECTAT, SI ELS IMPULSOS ARRIBEN ALLA DE HAN D'ARM-_WR, SI LES RESPOSTES ES PRODUEIXEN EN EL MOMENT QUE S'HAN DE PRODUIR, LA CATALUNYA DEL FUTUR HA D'ACONSEGUIR INTEGRAR-SE A LA LESA EUROPEA. EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS S'ESTRUCTURA ENTORN D' UNA LINIA QUE LLIGA LONDRES AME LA CONCA DEL RHuR, PASSANT PER AMSTERDAM 1 PARIS, 1 QUE PER LA VELE DEL SOLEE ENLLACA AME LA VALE DEL PO, A ITALIA. L'AUTOPISTA I EL SISTEMA FERROVIARI CATALA ELIGE. BARCELONA AMB EL ONE ES PODRIA QUALIFICAR DE "CARRER MAJOR D'EUROPA". EN AOUEST MOMENT, ALGU PODRIA ESTAR COMENÇANT A PREGUNTAR-SE CJE TE A VEURE TOT AIXO AMB LA CANDIDATURA DE • ‹ ARCEEW - A ALS JOCS OEIMPICS DE 1.992, QUE ES, EN DEFINITIVA, EL TEMA D'AQUUSTA CONFERENCIA. DONCS SI, LA CONSOLIDACIO DE BARCELOIE:, 1 LA SE VA ARFA METROPOLITANA COM A CAPITAL DEL SISTEMA DE CIUTATS DE CATALUNYA SI TE A VEURE AME LA �; ;PICA. SI ABANS I-IEM DEJAT CLAF< QUE ELS JOCS APILE PER A BARCI3LONA UNA OPORTUti ITAT IDONEA AR I DINANIT'I,Aí2 LES SEVES INICIATIV3S DE D E Sï EVOI I' A'ENT, A. NINGU NO SE LI POT ESCAPAR QUE UNA CIUTAT ) r)` aA, 1`'`: UNA ECONOMIA DINAMIC.A I: UNA INDUSTRIA TECUOLC)c'I(:.L CREIXEUT FARA MILLOR EL SEU PAPER Di' MOTOR DEL -? ';I;', i°)I" CAPITAL CONSOLIDADA DF, CATALUNYA. L'QT i `' i ;' >>CAB Y, REPRENENT UNA IDEA OUE ABANS JA HE EXPOSAT. !) :#. , QI,I, EL PRESENT NO NONES DEPEN DEL QUE VAM FER IDA, D'AI.^LO QUE ( ^'T:"t.`+,, SINO{'%UE TAI4iI3E DI;PIE3, ??N BONAM EL r..., .. . ;I'MEM PER AL FU"w'U:', . 'UN ANY QUE VAIG CITAR PER PRIM E R COP UN =BALL _^.^ ' PROFESSOR GARCIA DURAN, ON DEFINIA EL CONCEPTE , "Tt E CANO T)' Ui`IFORMITAT" . VAIG APROPIAR–ME UNA MICA DEL ISSï`'TGL :4'A(;U LIS TREBALL, EN LA PART QUE ENUNCIiÀVA COM ELS SISTEMES ES D -..SESTABILITZAVEN QUAN LES EXPECTATIVES EREN MES PE SS: ,T;.'_ DF'..I QUE LA PROPIA REALITAT ACONSELLA. I IIE ANAT REPETINT DURANT AQUEST ANY PASSAT LA IMPORTANCIA QUE TENIA E LP ;RE EE I:` PT RECOMEI3 ER QUE EL FUTUR PODIA NO SER TAN EESIN. _`=ME QUE LA SITUACIO INMEDIATA SUGERIA. �ARA QUE A TOPA EUROPA I A ESPANYA COMENÇA A VEURE'S UNA CLARA LEACTIVACIO ECONOMICA, VAL LA. PENA RECUPERAR AQUEST nIscuns T. A(UI ES ON ELS JOCS OLIMPICS TAMBE PODEN JUGAR UN PAPEN IMPORTANTISSIM CON A INSTRUMENT TRENCADOR DE LA UNIFOIMTAT DEL PESSIMISME ECONOMIC PREVALENT. PENSO, Y)ONCS, QUE UNA VEGADA MES BARCELONA I LES SEVES INSTITUCIOMS EMPRENDRAN AME AVANTATGE EL CAMI DEL REDREGAMENT, PERQUE EN UN MOMENT DE PESSIMISME HEM SABUT SER AGOSARATS I nEm CONFIAT EN LES NOSTRES CAPACITATS. DES D'AQUI VULL ANIMAR ALS CIUTADANS, A LES ENTITATS I A LES INSTITUCIONS ID 'ABREU DE CATALUNYA A DONAR SUPORT CANDIDATURA OLIMPICA DE BARCELONA. 3APCELOW, NO US FALLARA, EN PODEU ESTAR SEGURS. A � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3916 Title A name given to the resource El Projecte Olímpic Barcelona'92 / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Hi ha dos raons favorables a la candidatura: Barcelona arribarà al segon milenari de la seva existència i al 1992 es compleix el 5è Cententari del descobriment d'Amèrica. Els Jocs seran un dinamitzador de totes les iniciatives de desenvolupament que Bcn té plantejades per un futur proper. Promoció internacional. Reactivació econòmica. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Monestir de Banyoles Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Esport Barcelona Banyoles Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Candidatura Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-05 Description An account of the resource 21 p. Conferència sobre la candidatura olímpica de Barcelona 1992, al poble de Banyoles, que en seria subseu. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1011/19860408d_00116.pdf 0c673210f8d1b447eb778bfe77363da8 PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR. DEMETRIO MADRID LOPEZ, PRESIDENTE DE LA COMU NIDAD AUTONOMA DE CASTILLA Y LEON. (8 de abril de 1986) �DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: TENEMOS EL HONOR HOY, DE CONTAR ENTRE NOSOTROS CON EL EXCMO. SR. D. DEMETRIO MADRID LOPEZ, PRESIDENTE DE LA JUNTA DE CASTILLA Y LEON. NACIDO EN VILLARALBO, PROVINCIA DE ZAMORA, HACE 45 AÑOS, EL SR. MADRID ES TECNICO TEXTIL Y DIPLOMADO EN ORGANIZACION, DIRECCION DE EMPRESAS, MERCADO Y MARKETING. PRESIDE LA JUNTA DE CASTILLA Y LEON DESDE MAYO DE 1983 EN QUE SE CELEBRAN LAS PRIMERAS ELECCIONES AUTONOMICAS. LA SOLIDARIDAD QUE IDENTIFICA NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS AUTONOMICAS, ADQUIERE EN ESTA OCASION SU MAS HONDO SENTIDO. ENMARCADOS EN ESTE HISTORICO SALON DE CIENTO, DESEAMOS CON CURIOSIDAD Y RESPETO CONOCER, POR BOCA DE SU PRESIDENTE, LA REALIDAD ACTUAL Y PROBLEMAS A LOS QUE SE ENFRENTA LA REGION DE CASTILLA Y LEON. �2. EL PROCESO AUTONOMICO DE NUESTRA DEMOCRACIA HA IMPLICADO, ENTRE OTRAS COSAS, UNA BÚSQUEDA, UNA NECESIDAD DE RECUPERAR LAS SEÑAS DE IDENTIDAD, TRATANDO DE NO CAER EN LAS CONFUSIONES DEL PASADO, YA QUE COMO ES PATENTE, LAS SEÑAS DE IDENTIDAD CASTELLANO LEONESAS HAN IMPREGNADO DE TAL MANERA A LO ESPAÑOL, QUE SABEMOS DE LO ARDUO QUE IMPLICA LA TAREA DE DESLINDAR LO ESPECIFICO DE ESAS TIERRAS CON LO GENERICO DE ESPAÑA. EN LA ACTUALIDAD, EL NUDO GORDIANO O LA VIEJA POLEMICA DE SI FUE CASTILLA LA QUE DESHIZO ESPAÑA, COMO AFIRMO EN SU DIA ORTEGA Y GASET, O ESPAÑA LA QUE DESHIZO CASTILLA, SEGUN SANCHEZ ALBORNOZ, COMIENZA A DESHACERSE COMO CONSECUENCIA DEL EJERCICIO DE SU AUTONOMIA. EL CENTRALISMO CASTELLANO HA SIDO UN HECHO INNEGABLE. PERO CON LA SOLIDARIDAD QUE PRESIDE ESTE CICLO DE CONFERENCIAS Y LA RUPTURA DE TOPICOS QUE TIENE COMO UNO DE SUS OBJETIVOS, PODEMOS TAMBIEN COMPRENDER QUE PRIMERO FUE UN CENTRALISMO SOBRE CASTILLA, Y DESPUES UN CENTRALISMO, APOYADO �3. EN CASTILLA, SOBRE EL CONJUNTO DEL ESTADO ESPAÑOL. COINCIDIMOS, POR TANTO, CON CARABAÑA Y VALDEON EN QUE EL MENCIONADO CENTRALISMO HA SIDO UN INSTRUMENTO DE PODER DE LAS CLASES DOMINANTES DEL PASADO Y DEL PRESENTE. EN MODO ALGUNO PUEDE SER UNA BOMBA QUE SE ARROJE SIN PIEDAD CONTRA LOS CASTELLANOS Y LEONESES. PERO, CEDAMOS LA PALABRA AL EXCMO. SR. D. DEMETRIO MADRID LOPEZ, PARA QUE NOS HABLE EN PROFUNDIDAD DE ESA CASTILLA Y LEON DE 94.000 KM2. DE SUPERFICIE; DE SUS MAS DE 2.500.000 HABITANTES; DE SUS MAS DE 2.200 MUNICIPIOS; DE SUS 9 PROVINCIAS... SR. PRESIDENTE: BARCELONA SOLIDARIA TIENE CURIOSIDAD POR CONOCER LA REALIDAD ACTUAL DE SU REGION, QUE HOY SENTIMOS YA COMO MAS NUESTRA. TIENE VD. LA PALABRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3917 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Demetrio Madrid Lopez dins el Cicle de Conferències Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Autonomia Biografies Espanya plural Model social Castella i Lleó Madrid López, Demetrio Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1012/19860409d_00119.pdf 1b5ac92382f8e1ec0b890f3a6c955e09 PDF Text Text ^ ,I+ :^311111 -Ajuntament de Barcelona Les Iniciatives Locals d'Ocupació a Europa. Text de la Conferència pronunciada per Pasqual Maragall i Mira al Club "Catalunya i Futur" Barcelona, 9 d'abril de' 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �SENYORES, SENYORS: VULL AGRAIR AL CLUB CATALUNYA I FUTUR L'OPORTUNITAT -EN— QUEST CICLE DE CONFERèNCIES. QUE EM DO - PnRTIrI -RL'ENUNCIAT GENERAL DEL CICLE -"LA CONCERTACIó SOCIAL I LA SORTIDA DE LA CRISI ECONòMICA"- EM SEMBLA D'ALLò MÉS APROPIAT PER INICIAR LES ACTIVITATS D'AQUEST CLUB. HEU SABUT TROBAR UNA MATèRIA AMB PODER DE CONVOCATòRIA. ÇOTSER ALGú ENCARA ES DEMANARà QUE HA DE DIR L'ALCALDE SOBRE UNA QÜESTIO QUE APARENTMENT ESCAPA DE LA SEVA COMPETèNCIA - AL MARGE DE LA COINCIDENCIA DE QUE AQUEST ALCALDE ES PER FORMACIó UN ECONOMISTA. ELS MEUS PREDECESORS EN AQUESTA TRIBUNA -J.M. CUEV NICOLáS REDONDO, JOAN MAJó- SóN EVIDENTS PROTAGONISTES EN ELS PROCESSOS DE CONCERTACIó SOCIAL I DE LLUITA CONTRA LAÇRISI. PERO PODRAN PREGUNTAR-SE, ¿QUE POT FER UN ALCALDE, QUE POT FER UN AJUNTAMENT?. AQUESTA REUNIó EM D •\' Çó PER CONTESTAR AQUESTA PREGUNTA, PER RESUMIR ALGUNES INTERVENCIONS QUE HE FET EN �i -3- L'ÚLTIM ANY O ANY I MIG EN DIFERENTS AUDITORIS. MIRARÉ DE CONVENCER-LOS DE QUE ELS AJUNTAMENTS SóN UNS BONS GESTORS, UNS BONS EMPRESARIS.,,., 00M--A PRESARIS NO SóN INSENSIBLES A LA CRISI ECON¿MICA, MÉS ENLLà D'ALL¿ QUE LES ESTRICTES COMPETèNCIES LEGALS ELS OBLIGUEN. tlEXPLICARÉ QUE LA CONTRIBUCIó DELS AJUNTAMENTS A "LA CONTRA LA CRISI POT SER IMPORTANT .TAN EN TERMES LLUTA QUANTITATIUS, DE CONTRIBUCIó A LA FORMACIó DE CAPITAL, DE REDUCCIó DE LA DESOCUPACIó -QUE TAMBÉ HO SóN- SINO EN TERMES D'ANIMACI6 DE L'ACTIVITAT ECONòMICA, DE DESVETLLAMENT D'UNA ATM¿SFERA PRODUCTIVA SOMORTA. MOLT MÉS D'ALL¿ QUE LA PR ¿PIA REALITAT HO JUSTIFICA. ALGUNES DE LES COSES QUE DIRÉ PENSO QUE TINDRAN MÉS ACOLLIDA ARA QUE LES PRIMERES VEGADES QUE LES VAIG QUASI TOTHOM RECONEIX QUE LA CRISI HA ENTRAT EN CRISI, SI EM PERMETEU EL JOC DE PARAULES. PER AIX¿ ARA ES FàCIL DE CREURE QUE CAL SER OPTIMISTES. PER¿ FA UN ANY AQUEST MISSATGE SONAVA MÉS FANTASIóS. �ELS AJUNTAMENTS COM A GESTORS S AJUNTAMENTS DE CATALUNYA I D'ESPANYA, SóN CAPAÇOS DE GENERAR, MITJANÇANT L'ESTALVI I LA INVERSIó, UN CANVI D'EXPECTATIVES ECONòMIQUES MÉS IMPORTANT QUE EL QUE PODRIA PROVOCAR UN AUGMENT DE LA CIRCULACIó MONETàRIA DES DEL BANC D'ESPANYA. EL SISTEMA DEMOCRàTIC LOCAL ÉS EL MÉS ADEQUAT PER PRODUIR UNS SERVEIS AJUSTATS A LA DEMANDA. CONFIRMACIó D'AQUESTA AFIRMACIó LA TROBEM A DE L'ALTA MORTALITAT POLíTICA DELS ALCALDES DE LES POBLACIONS ON ES PRODUEIXEN FENòMENS D'INEFICàCIA. PER AIXò NO ES POT ADMETRE EL SIMPLISME QUE CONTEMPLA EL DÉFICIT COM A úNICA REFERóNCIA I VEU ELS AJUNTAMENTS COM UNS GASTADORS IRRESPONSABLES. ELS ALCALDES HAN ESTAT ME HUMM PETERII D'EMPRESARI_rÉ MOLTS DELS QUE PROFESSEN COM A EMPRESARIS. HAN CORREGUT MÉS RISC, FINS I TOT EN EL SEU NIVELL D'INGRESSOS I A LA SEVA VIDA PERSONAL. ^_. P.561(u-L, �L'ADMINISTRACI6 LOCAL ÉS L ADMINISTRACI6 QUE ESTA MÉS A PROP DELS CIUTADANS I, PER TANT, ÉS EL SECTOR DE L'ACTIVITAT PUBLICA MES FàCIL DE SER CONTROLAT PELS MATEIXOS CIUTADANS. ELS AJUNTAMENTS NO TENEN PRóPIAMENT L'ELEMENT DE LA COMPETèNCIA MúTUA ENTRE ELLS, PER EN CANVI ÉS FàCIL LA COMPARACIó ENTRE AJUNTAMENTS. 3 EL PúBLIC, O EN AQUEST CAS ELS CIUTADANS, COMPARA, I POT PRODUIR-SE EL FENòMEN DE "VOTAR AMB ELS PEUS". ES A DIR, POT TRASLADAR LA SEVA RESIDèNCIA SI ELS SERVEIS OFERTS PER L'AJUNTAMENT DEL COSTAT SóN MILLORS QUE ALL ON S'ESTà VISQUENT. A MÉS A MÉS LA PROXIMITAT ALS CIUTADANS DEL SECTOR LOCAL DóNA A LES ELECCÍONS LOCALS UNA FORÇA FISCALITZADORA MOLT SUPERIOR A LA QUE ÉS NORMAL EN ALTRES NIVELLS DE L'ADMINISTRACI6, EN QUÉ LA COMPETèNCIA ELECTORAL ES BASA FONAMENTALMENT EN IDEES MOLT . GENERALS. LA COMPROVACIó DE QUE ES COMPLEIXIN O NO ESCAPA QUASI TOTALMENT DE �L'EXPERIèNCIA EN LA VIDA SOCIAL QUOTIDIANA DEL CIUTADà COM A INDIVIDU. EN AIXó L'ESTAT ÉS CLARAMENT DIFERENT DEL SECTOR PRIVAT. LA CRÍTICA DE L'EMPRESARIAT A L'ESTAT ES BASA EN LA COMPARACIó AMB EL SECTOR PRIVAT ON EL CIUTADà POT COMPRAR O NO COMPRAR, COSA QUE NO POT FER AMB L'ESTAT. AL SECTOR LOCAL, PERó, AQUEST TIPUS DE CRÍTICA LIBERAL NO ÉS TAN VàLIDA EN LA MESURA EN QUÉ AQUESTA COMPROVACIó DE i QUALITAT I DE PREU HI ES. I ELS CIUTADANS LA FORMULEN CADA DIA. QUALSEVOL ALCALDE D'ESPANYA POT TESTIMONIAR FINS A QUIN PUNT TÉ PRESENT LA PRESSIó DE UN "MERCAT" DE CIUTADANS QUE LI RECORDA CADA DIA EL QUE ESTà FENT BÉ O EL QUE ESTà FENT MALAMENT. i-Pcc .A c> "Jt-ut-t-Z7T JAAÁ. ^ L ^ ^. ^ Cm`U C,,k CALDRIA DEFINIR, PERó, UNA GRANDàRIA MÍNIMA A PARTIR DE LA QUAL LES CORPORACIONS LOCALS PODEN ASSUMIR AQUESTA CONDICIó DE GESTORS PER EXCEL.LENCIA. ES DIMENSIONS MÉS APROPIADES SERIEN AJUNTAMENTS GRANS I MITJANS, COMARQUES I àREES METROPOLITANES. ELS DISTRICTES I ELS AJUNTAMENTS PETITS SERIEN LES UNITATS POLÍTIQUES DE PARTICIPACIó O DESCENTRALITZACI6 TERRITORIAL, .c r Gs7^'r'e ll^ ^ A ttv,f ¡ ,44> �DELS 935 MUNICIPIS DE CATALUNYA, 50 TENEN ENTRE 5.000 I HABITANTS,^( ENTRE 10.000 I 20.000, ENTRE 20.000 ^ I 50.000, ENTRE 50.000 I 10.000, ENTRE 100.000 I 10.000 ^....® 500.000 I NOMèS UN, BARCELONA, AMB MÉS DE MIG MILLIó 5sr D'HABITANTS. A.A-tj 0.-9 DES D'AQUESTA PERSPECTIVA ÉS EVIDENT QUE LES CORPORACIONS LOCALS COMPARTEIXEN ALGUNES DE LES CARACTERíSTIQUES DE LES EMPRESES _ ÉS SIGNIFICATIU QUE QUAN N UN SISTEMA D'ECONÓMÍA CENTRALITZADA ES VOL FER UN APROPAMENT AL SISTEMA DE MERCAT ES RECORRE ALS AJUNTAMENTS AIXò VA SUCCEIR A HUNGRIA ON PER PRIMER COP ELS CIUTADANS VAN PODER COMPRAR UN PAPER QUE DONAVA INTERESSOS. I AQUEST PAPER ÉS EMèS PELS AJUNTAMENTS. EN EL CAMP DE LA INCORPORACIó DE PROCEDIMENTS INFORMàTICS, LA CAPACITAT DE REACCIó DELS AJUNTAMENTS HA ESTAT MOLT A PROP DE LA QUE ES DIU QUE TENEN LES EMPRESES. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA EN VA SER CAPDAVANTER, PER L'ESPERIT INNOVADOR S'HA EXTéS A MUNICIPIS MÉS TS. ^ �^.^._.^.^..^...,_ EN EL NOSTRE CAS, QUAN LA QUE LLAVORS ERA MINISTRE FRANCESA DE COMERÇ EXTERIOR, EDITH CRESSON. EM VA VENIR A VEURE, VA OFERIR -NOS COOPERACIó EN LA PRODUCCIó DE SOFTWARE ADMINISTRATIU. JO LI VAIG CONTESTAR QUE D'ACORD, QUE NOSALTRES ELS HI VENIEM. I NO ERA UN "FAROL", SI EM PERMETEU L'EXPRESSIó. EN AQUEST CAMP ESTEM MÉS AVANÇATS QUE A FRANÇA. LES INICIATIVES D'OCUPACIó TRADICIONALMENT ELS AJUNTAMENTS HAVIEN VINGUT DESENVOLUPANT UNA SéRIE DE TASQUES I ACTIVITATS, MOLTES DE LES QUALS COMPETENCIALS, QUE INCIDIEN DIRECTAMENT SOBRE LA REALITAT ECONòMICA LOCAL: HABILITACIó DE SóL INDUSTRIAL, REALITZACIó D'OBRES I INFRAESTRUCTURES, I CONSTRUCCIó D'EQUIPAMENTS COL.LECTIUS ENTRE ALTRES. TOTES AQUESTES ACTUACIONS ANAVEN ORIENTADES CAP A L'ATRACCIó DE NOVES INDúSTRIES, LA CANALITZACIó D'INVERSIONS FORANIES QUE IMPLIQUESSIN LA APARICIó DE NOVES EMPRESES, LA CREACIó DE LLOCS DE TREBALL. EN SíNTTESI, ES TRACTAVA DE MESURES DE "ACOMPANYAMENT" D'INICIATIVES I DECISIONS GENERALMENT VINGUDES DE FORA, D'AGENTS PúBLICS O PRIVATS EXTERNS. TOT �AIXó NO VA IMPEDIR EL CAOS, EL MALBARATAMENT, I LES DESTRUCCIONS URBANíSTIQUES I ECOLóGIQUES QUE VAN ACOMPANYAR EL DESENVOLUPAMENT DELS 60. NO SORPRENDRÉ NINGú SI AFIRMO QUE LA DURADA, LA PROFUNDITAT, I LES CARACTERíSTIQUES DE DESBORDAR AMPLIAMENT LES NOSTRES PRIMERES IMPRESSIONS I REACCIONS. A MES, LA COINCIDèNCIA AMB EL RESTABLIMENT DEL SISTEMA DEMOCRàTIC I LA IMPERIOSA NECESSITAT DE DONAR RESPOSTA A L'ALLAU DE DEMANDES I REIVINDICACIONS SOCIALS HA FET MÉS DIFíCIL DURANT MOLT TEMPS EL PODER ESTABLIR QUINES EREN LES PRIORITATS DE LA NOSTRA ACTIVITAT I LES NOSTRE DESPESES. AL DIR TAMBÉ, QUE LES POLíTIQUES ESPECIALS CONTRA L'ATUR INPLEMENTADES PER LA MAJORIA DELS ESTATS HAN DEMOSTRAT QUE TOT I SENT NECESSàRIES, EL SEU ABAST HA ESTAT LIMITAT EN LA SEVA EFICàCIA. CONTRACTACIó, ALLARGAMENT MESURES ESPECIALS DE DE L'EDAT D'ESCOLARITZACIó, REFORMA DEL SISTEMA EDUCATIU I PROFESSIONAL, LES JUBILACIONS ANTICIPADES I LA REDUCCIó DE LA JORNADA DE TREBALL, HAN DEMOSTRAT QUE POTSER EREN MESURES NECESSàRIES, �PER CLARAMENT INSUFICIENTS. TAMPOC TENEN UN ABAST MOLT MÉS GRAN ALGUNES ALTRES _^^^•- ^.,.-.•. . ^rx^^^,u^ ,.avemm^mw•.aFB^^'^ MESURES D'EMERGèNCIA QUE HAN ESTAT PRACTICADES DURANT AQUESTS ANYS PER A LA CREACIó DIRECTA DES DE L'ADMINISTRAC ^I`óDE LLOCS DE TREBALL TEMPOR LS, ALL QUE IEIXEM SOTA EL NOM GENeRIC I UN TANT4 DETERIORAT DE "OCUPACI6 COMUN.ITàRIA", O EN LA SEVA VESSANT MÉS NOVEDOSA I °-tYt3BTE" b OPORTUNA DE LA "FORMACIó OCUPACIONAL" DESTINADA PRIORITARIAMENT A JOVES QUE BUSQUEN LA PRIMERA FEINA I EXPERIèNCIA PROFESSIONAL. TANMATEIX, AQUESTES DARRERES MESURES HAN SUPOSAT, TOT I SER PARCIALS, SOLUCIONS PROVISIONALS A DETERMINATS COL.LECTIUS MARGINATS DEL MERCAT DE TREBALL, NECESSITATS SENS DUBTE ,,„,D UZI,A–A– SIWT-è N IA DEL_5–.]?ODERSS PúBLICS. PER AIXò EM SEMBLA UN EVIDENT RETROCÉS LA INTENCIó DEL GOVERN DE LA GENERALITAT DE CANCELAR L'úNICA Lí;NIA PRESUPOSTARIA ESPECIFICAMENT DESTINADA A LA LLUITA CONTRA L'ATUR, DESPReS DE L'ESPECTACULAR I FALLIT MUNTATGE DE LES OFICINES DE BENESTAR I LES COOPERATIVES "FORÇOSES" MONTADES PER LA CONSELLERIA DE TREBALL. �SENS DUBTE, SoN LES CONSIDERACIONS D'AQUEST TIPUS (EL ARàCTER ESTRUCTURAL DE LA CRISI, LA INSUFICIèNBCIA DE LES POLíTIQUES TRADICIONALS, LA DECEPCI6 GENERADA PER LES SOLUCIONES MIRACULOSES VINGUDES DE FORA) ALL QUE EXPLICA EN GRAN PART AQUEST FENòMEN QUE ANAT GENERALITZANTSE PER TOTA EUROPA OCCIDENTAL I QUE HA REBUT EL NOM DE "INICIATI •CALS 'OCUPACIó" ILE). ES CURIOSA AQUESTA GENERALITZACI6 MALGRAT LA DIVERSITAT DE PROTAGONISTES, ESCENARIS, CONTINGUTS I FSRMULES JURíDIQUES. EN UNA RESOLUCI6 DE CONSELL DE MINISTRES DE LES COMUNITATS EUROPEES, DE JUNY DE 1984, ES POSA L'ACCENT EN RECONEIXER L'APORTACI6 QUE LES INICIATIVES LOCALS HAN SUPOSAT EN LA LLUITA CONTRA EL ATUR I EN LA REVILITZACI6 DE L'ACTIVITAT ECONòMICA. LA OCDE, EL CONSELL D'EUROPA, EL PARLAMENT EUROPEU HAN EXPRESSAT TAMBè EL SEU INTERèS PER AQUEST NOU FENóMEN QUE SEMBLA HAVER TROBAT ALS EEUU I A AMèRICA LLATINA NOUS ESCENàRIS D'EXTENSI6 I EXPERIMENTACI6. A L'HORA DE POSAR EXEMPLES RESULTA PARTICULARMENT DIFíCIL REFERIR-SE A ANGLATERRA, ¡ON, SEGONS UNA ENQUESTA �J RECENT, 87% DE LES AUTORITATS LOCA MITJANS DE MUNICIPIS ALGUN TIPUS DE DESENVOLUPAMENT INSDUSTRIAL. ENTRE ALTRES, ELS MUNICIPIS DEL GRAN LONDRES, BRISTOL, CARDIFF, NOTTINGHAM, SOUTHAMPTON TENEN CADASCú ESTRUCTURES INDUSTRIALS, FINANCERES, DE SUPORT A COOPERATIVES, FORMACIó I ASSESSORAMENT PER LA CREACIó DE NOVES EMPRESES A DORTMUND 'HA CREAT UN CENTRE MUNICIPAL DE DIFUSIó DE TECNOLOGIA A LES PETITES I MITJANES EMPRESES. A DREUX, OCUPACIó QUE UN DELS 250 COMITÉS LOCALS PER A EXISTEIXEN A TOTA FRANÇA COORDINA L'AJUNTAMENT, SINDICATS, PATRONAL, GREMIS I ASSOCIACIONS EN EL SEU ESFORÇ PER A LA CREACIó D'OCUPACIó I NOVES ACTIVITATS. AL. EEUUJ A FILADELFIA, L'AJUNTAMENT I LA CAMBRA DE COMERÇ, HAN ESTIMULAT CONJUNTAMENT LA CONSOLIDACIó DE NOVES EMPRESES MITJANÇANT CRèDITS. SóL I L INCENTIUS FISCALS, ETC. A LA CIUTA AUTORITATS CANADEN INDUSTRIALS, DEngá NIPEG, ^ ^ LOCALS I SECTOR PRIVAT OL.LABOREN EN LA REGENERACIó DEL CENTRE HISTòRIC. �MÉS ENLLà DE LA NATURALESA ESPECíFICA DE CADA EXPERIèNCIA, QUINES SON LES.` ARACTERíSTIQUES COMUNES UE ES ^ DEDUEIXEN D'AQUEST AMPLI MOVIMENT DE L'ILE EN EUROPA? EN PRIMER LLOC, MALGRAT QUE LA FINANCIACIó PUGUI PROCEDIR EN OCASIONS DE FONS EXTERNES, L'IMPULS INICIAL PROCEDEIX DE LA COMUNITAT LOCAL. HAN ESTAT CREADES GESTIONADES PER INDIVIDUS O I COL.LECTIUS ARRELATS AL TERRITORI. SEGON, TRACTEN DE DONAR RESPOSTA A NECESSITATS CONCRETES DE LA POBLACIó, RECURSOS HUMANS, I ES PROPOSEN POSAR EN TENSIó TèCNICS O FINANCERS LOCAL S INFRAUTILITZATS FINS AL MOMENT. TERCER, INTENTEN APORTAR A LES NOVES INICIATIVES UN DOBLE SENTIT EQUILIBRAT: LA CREACIó DE LLOCS DE TREBALL ESTABLES I LA GENERACIó DE RIQUESA D'EFECTES MULTIPLICADORS. QUART, S'ESFORCEN PER INCORPORAR LA DIMENSIó ECONòMICA A OPERACIONS HABITUALMENT ENFOCADES DES DE PERSPECTIVES J �ASSISTENCIALS ESPECIALMENT DIRIGIDES A COL.LECTIUS MARGINATS. 5 CINQUI, SUSCITEN L'APARICIó D'UN MOVIMENT ANOMENAT "TERCER SECTOR" O "ECONOMIA SOCIAL" INTEGRAT PER COOPERATIVES, SOCIETATS LABORALS, MUTUES, FUNDACIONS I UN SEGUIT D'ENTITATS I ASSOCIACIONS SENSE àNIM DE LUCRE. SISI, TENDEIXEN A PRIORITZAR ELS AJUTS IS D'ORIENTACI6, ASSISTèNCIA, ACIó I ASSESSORAMENT EN LLOC DE LES TRADICIONALS PRÉSTECS A FONS PERDUT. PER úLTIM, DESBORDEN ELS CONCEPTES I FUNCIONS RADICIONALS DE SECTOR PúBLIC I PRIVAT, QUE ASSUMEIXE CADASCü TA UN DELS ASPECTES JUSTAMENT DESTACAT PER EXPERTS I ANALISTES DEL FENòMEN DE L'ILE, ES QUE NO EXISTEIX CORRELACIó EXCESSIVA ENTRE COMPETèNCIES MUNICIPALS FORMALS I EXPERIINCIES PORTADES A TERME. ENCARA MÉS, COM ASSENYALA UNA RESOLUCIó DE LA CONFERèNCIA PERMANENT DE PODERS LOCALS �I REGIONALS, QUE PERTANY AL CONSELL D'EUROPA I QUE DES DE FA UNS MESOS PRESIDEIX L'AMIC ANTONI SIURANA, "AQUEST PRETEXT ES UTILITZAT FINS I TOT PER MUNICIPIS I REGIONS DE PAÏSOS ON ELS PODERS LOCALS TENEN UN AMPLI CAMP DE COMPETèNCIES", PER CONCLOURE AMB UNA AFIRMACI6 AMB LA QUE COINCIDIM: "ES TRACTA FONAMENTALMENT D'UNA DECIDIDA VOLUNTAT POLíTICA D'INTERVENIR EN TOTS ELS RECURSOS DISPONIBLES I AMB EL MàXIM ESFORÇ IMAGINATIU". EN DEFINI VA, EL QU I HA .°ER SOTA DE TOTS AQUESTS PLANTEJAMEN;$ S ES LA CS,- 4'STATACI6 E QUE, EN GENERAL, I EN LA SEVA ES A- LA, ELS UNICIPIS CÓNSTITUEIXEN UIX AGENT ECONòMIC INDISUTIBLE: PROP, TARI (PATRIIONI URBà O URAL) VERSOR (EN ES, EQUI AMENTS) RECAPTADOR TAXES, IMPOSTOS) – PLANIFICA OR (Só, INFRAESTRU URES) – GENER I OR DE a RVEIS (EDUC IUS, SANITARIS) – PROU – REG` L ^. d OR D'ACTIVITAT,>ECONòMA (ORDENANC,ES, MERCATS) – PROMOTOR (FIRES, EXOSIC NS) �CONSUMIDOR. RESA ENS I SERVEIS) (SE€'lÓ NO VULL DIR QUE LA IDEA DE LA DIMENSIó ECONóMICA DE L'AJUNTAMENT, O QUALSEVOL ALTRE NIVELL DE L'ADMINISTRACIó, TÉ A VEURE EXCLUSIVAMENT O FONAMENTALMENT AMB L'EXISTèNCIA D'UN SECTOR PCBLIC O LOCAL. QUAN EXISTEIX, D'ACORD, CAL GESTIONAR-LO DE MANERA EXEMPLAR, AMB CRITERIS DE RIGOR, D'EFICàCIA I DE COMPETITIVITAT. NO ES TRACTA TAMPOC DE REALITZAR CONCESIONS GRATUITES A AQUELLS QUI RESUSITEN LES VELLES TEORIES LIBERALS EN DEFENSA DE "L'AJUNTAMENT MíNIM". NO ES TRACTA, EN ABSOLUT, DE CAURE EN LA DISCUSSIó DE "QUANT" HA DE SER L'INTERVENCIONISME. ES TRACTA, SOBRETOT, DE "COM" HA DE PLANTEJAR-SE L'ADMINISTRACIó LOCAL LA SEVA INCIDèNCIA SOBRE LES ACTIVITATS ECONóMIQUES DE LA COL.LECTIVITAT TERRITORIAL. AQUI ÉS PERTINENT LA FORMULACIó RECOLLIDA A LA "DECLARACIó DE BARCELONA" AMB MOTIU DE LA CONFERèNCIA DE GRANS CIUTATS: "LA GRAN CIUTAT HA DE PLANTEJAR-SE AVUI �PRIORITàRIAMENT LA SEVA POLTICA ECONòMICA". ES A DIR, COM EXPRESSA AMB ELS SEUS RECURSOS, LES SEVES COMPETèNCIES, ELS SEUS INSTRUMENTS TRADICIONALS, LES SEVES RELACIONS AMB ELS VELLS I NOUS ACTORS DE LA VIDA ECONòMICA LOCAL, UNA PERSPECTIVA, UNS OBJECTIUS . CAPAÇOS DE PORTAR SOLUCIONS COMPLETES ALS PROBLEMES DE L'ATUR, DE LA CREACIó DE NOVES EMPRESES I EL DESENVOLUPAMENT HàRMONIC DE LA LOCALITAT. TAMBÉ A ESPANYA HAN ANAT APAREIXENT INICIATIVES LOCALS D'OCUPACIó AMB EL SUPORT DELS GOVERNS MUNICIPALS. PROMOCIó I HABILITACIó DE SóL INDUSTRIAL MITJANÇANT EMPRESES ESPECÍFIQUES (VILANOVA I TERRASSA); SUPORT A L'ECONòMIA SOCIAL (BADALONA, RUBí I SABADELL); POTENCIACIó DIRECTA DE LA PRODUCCIó LOCAL (UBRIQUE, CáDIZ); PROGRAMES DE DESENVOLUPAMENT INTEGRAL (LEBRIJA, SEVILLA); ARTICULACIó DE LES COMUNICACIONS àERIES AMB LES NECESSITATS LOCALS (ALP, LA SEU D'URGELL). �EL CAS DE BARCELONA L'AJUNTAMENT DE BARCELONA ÉS UN CONGLOMERAT D'àREES I D'EMPRESES EL VOLUM DE NEGOCI DEL QUAL ESTA AL VOLTANT DELS 140.000 L.ION-&-D.E ESSETES. EL VENTALL DELS SERVEIS QUE PRODUEIX COMPRèN DES DELS SERVEIS DE SOFTWARE El-N5--A CLAVAGUERAM I TEATRE INFANTIL. LA SEVA PRODUCCIó REPRESENTA MÉS DEL 6 PER CENT DEL PRODUCTE INTERIOR BRUT DE LA CIUTAT. SENS DUBTE ÉS LA PRIM PRESA" DE CATALUNYA I LA QUE GENERA MÉS EFECTES COLATERALS EN TOTES LES DIRECCIONS. L'AJUNTAMENT TÉ UNA PLANTILLA DE MÉS DE 11.000 FUNCIONARIS I 2.000 CONTRACTATS LABORALS. SI AFEGIM EL PERSONAL DELS ORGANS AUTòNOMS DE GESTIó I EL DE LES EMPRESES MUNICIPALS, ARRIBEM A XIFRES AL VOLTANT DELS 24.000 LLOCS DE TREBALL. A COMENÇAMENTS DE L'ANY 1986 L'AJUNTAMENT DE BARCELONA COMPTA ADEMÉS DE LA SEVA ADMINISTRACIó CENTRALITZADA AMB 22 ORGANISMES AUTòNOMS QUE PRENEN FORMES JURDIQUES DIVERSES, DES DE L'ORGAN ESPECIAL FINS L'EMPRESA MIXTA, PASSANT PELS PATRONATS I LES EMPRESES MUNICIPALS. EL CONSELL D'EMPRESES I INSTITUCIONS MUNICIPALS AGRUPA 13 D'AQUESTS ORGANISMES: �TOTES LES EMPRESES MUNICIPALS I MIXTES (7 I 2, RESPECTIVAMENT) AIXí COM ELS PATRONATS, INSTITUTS O ORGANS DE GESTI0 QUE TOT ,vINO REVESTINT LA FORMA JURíDICA D'EMPRESA TENEN U.A ACTIVITAT ECONòMICA IMPORTANT (PATRONAT ' ^' HABITATGE, INSTITUT MUNICIPALDELS RVEIS MUNICIPAL DE ,L ELS SERVEI INSTITUT MUNICIPAL D'ASSISTèNCIA SANITàRIA I FRONT 4ARÇTIM DEL POBLE NOU), LA MAJORIA D'AQUESTES EMPRESES I INSTITUCIONS (TOTES MENYS LES COMPANYIES DE TRANSPORTS, EL PATRONAT MUNICIPAL DE L'HABITATGE I MERCABARNA) S'HAN CONSTITUIT EN ELS DARRERS ANYS: 1982: S.P.M. D'APARCAMENTS I INSTITUT MUNICIPAL DE SERVEIS FUNERARIS. 1983: T.E.R.S.A. I I.C.B. 1984: I.M.A.S. 1985: S.P.M. PARC ZOOLòGIC, A.O.M.S.A., FRONT M. I INCIATIVES, S/A. D'AQUESTES NOVES' EMPRESES I INSTITUTS, QUATRE REPRESENTEN NOVES FORMES JURíDIQUES PER GESTIONAR SERVEIS �MUNICIPALS JA EXISTENTS (I.M.S.F., T.E.R.S.A., I.M.A.S. I ZOO); 2 REPRESENTEN LA CREACI6 DE NOUS SERVEIS MUNICIPALS (APARCAMENTS I I.C.B.) I LES ALTRES 3 REPRESENTEN NOUS TIPUS D'ACTUACI6 MUNICIPAL, LLIGADES EN ALGUNS CASOS A LA PROPOSTA OLíMPICA. TENINT EN COMPTE NOMÉS AQUELLES EMPRESES I PATRONATS QUE HAN COMPORTAT EL 1985 COM EXERCICI COMPLERT (EXCEPTUANT PER TANT INICIATIVES, A.O.M.S.A. I FRONT MARITIM) LES XIFRES MÉS SIGNIFICATIVES DEL GRUP PEL QUE FI A L'INCIDèNCIA EN L'ECONOMIA LOCAL I A LA GENERACI6 DE RECURSOS, SON LES SEGÜENTS: �(durant l'any 1985, en M) I. Munic. E. Munic. E. Mixtes T TAL Volums despeses 9.956 28.860,6 Despeses Consumptives 2.696 5.075,1 604,7 8.375,8 Ingressos per activitat 7.535,8 14.811,6 1.536,9 23.884,3 Inversió 3.685,3 1.948,2 32,7 ..666,2 Plantilla 31.12.85 2.865 7.309 1.644 279 -40.480,6 (1 ^-/ 10.453 PEL 1986, ELS PRESSUPOSTOS DE LES MATEIXES ENTITATS AIXí COM ELS DE L'AJUNTAMENT I ELS SEUS ORGANISMES NO INTEGRATS EN EL CONSELL D'EMPRESES, PREVEUEN LES SEGÜENTS XIFRES: �-22- Ajuntament Institu.i Patronats Emn.Muni. Ajustos Pressup. i Mixtes per trans. total Consoli. 78.237 10.692 31.850 4.620 116.159 Pressupost inversions 15.826 2.901 4.613 645 22.695 Total Pressupostos 94.063 13.593 36.463 5.265 138.854 Pressupost ordinari SI PRENEM COM A DADA L'ESTIMACI6 FETA EN LA MEMòRIA DEL PRESSUPOST DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA D'UN PIB PER LA CIUTAT DE BARCELONA DE 2.073.000 M, TENIM UN PES DEL SECTOR PúBLIC .MUNICIPAL SOBRE EL CONJUNT DE L'ECONOMIA LOCAL D'UN PER L'ANY 1986. CAL TENIR EN COMPTE ADENÉS, QUE UNA PART IMPORTANT DEL • TOTAL DE L'ACTIVITAT MUNICIPAL (UN 13%) ES REALITZA A TRAVÉS DE CONTRACTES DE SERVEIS O SUBMINISTRAMENTS, AMB EL QUE AIXò SUPOSA D'ACTIVITAT INDUïDA. E N EL CAS CONCRET DE NETEJA I RECOLLIDA, LES DE IIÉS PES EN EL CONJUNT, LES XIFRES SóN SIGNIFICATIVES: 7.000 M PTES. DE VALOR TOTAL DE LES CONTRACTES, AMB UNA �-23- OCUPACIó DE 1.800 PERSONES, I AMB UNA INVERSI6 PER PART DE LES EMPRESES EN L'i1LTIM TRIMESTRE DE 1985 DE 1.000 M DE PTES. UN ALTRE ASPECTE GENERADOR D'ACTIVITAT ECONòMICA PER LA CIUTAT DES DE EL PUNT DE VISTA MUNICIPAL ES EL DE LES EMPRESES MUNICIPALS DE SERVEIS DE LES QUE ES UN BóN EXEMPLE MERCABARNA: COM A NUCLI D'ATRACCI5 DE PROJECTES, HA POSSIBILITAT LóCUPACIó DE 21.000 M2 EN PARCEL.LES I 1.000 M2 EN OFICINES COMERCIALS, GENERANT UNA INVERSI6 DE 1.500 M DE PTES. I UNA OCUPACI6 DE 250 LLOCS DE TREBALL. COM UN ALTRE EXEMPLE D'ACTIVITAT MUNICIPAL REFERIDA A LA CREACI6 D'UN MARC PER AL DESENVOLUPAMENT DE L'ACTIVITAT ECONòMICA, EN AQUEST CAS LA COMERCIAL, PODEM ESMENTAR EL PLà ESPECIAL D'EQUIPAMENT COMERCIAL ALIMENTARI DE BARCELONA. AQUEST, INSCRIU L'ACTIVITAT COMERCIAL A LES EXIGINCIES D'UNA NORMATIVA PLANIFICADORA ENCAMINADA A FER COMPATIBLE L'ESTRUCTURA TRADICIONAL AMB EL DESENVOLUPAMENT DELS NOUS SISTEMES, ASSEGURAR EL PAPER DELS MERCATS MUNICIPALS COM A �EIXOS VERTEBRADORS D'UNA XARXA DE DISTRIBUCI6 ESTRUCTURADA I REFORÇAR AQUELLES ESTRUCTURES COMERCIALS QUE MILLOR AJUDEN A LA CONTENCIó GENERAL DELS PREUS. AQUESTA NORMATIVA HA DE TENIR COM A CONSEQÜENCIA INDISCUTIBLE EL DISPOSAR D'UNA INFORMACI6 QUE REDUEIX SENSIBLEMENT EL NIVELL DE RISC DE LA INICIATIVA PRIVADA. BARCELONA, PER LES SEVES CARACTERíSTIQUES ESPECIALS, ÉS UNA BONA MOSTRA DEL QUE POT ARRIBAR A FER EL SECTOR LOCAL EN GENERAL, SEMPRE QUE HI HAGI LA VOLUNTAT POLíTICA ÀDIENT. DESPRÉS DE 7 ANYS ES POT PRESENTAR UN AUGMENT EN LA QUANTITAT I MILLORA EN LA QUALITAT DELS SEVEIS MUNICIPALS SENSE QUE ELS RECURSOS CONSUMITS HAGIN AUGMENTAT: EN EFECTE, EN 1980 LES DESPESES ORDINàRIES TOTALS VAN PUJAR 79.067 MILIONS DE PESSETES A L'ANY 85, PRàCTICAMENT LA MATEIXA QUANTITAT QUE EL PRESSUPOST ORDINARI DEL 1985: 72.501 MILIONS DE PESSETES. AIXo VOL DIR, EVIDENTMENT, QUE HA HAGUT UN AUGMENT DE LA PRODUCTIVITAT DELS RECURSOS. LES CAUSES DE L'AUGMENT DE LA PRODUCTIVITAT, TOT I �SENT MOLT VARIADES, ES PODEN RESUMIR EN DOS GRUPS. EL PRIMER CONSISTEIX EN L'APROFITAMENT DELS ESTIMULS PRODUCTIUS QUE LA DEMOCRATIZACIó DE LA VIDA MUNICIPAL (9 COMPORTA: LA TRANSPARèNCIA DE LES CONDICIONS DE TREBALL, DELS HORARIS, DE LES RETRIBUCIONS; L'APLICACIó D'INCOMPABILITATS, LA INTRODUCCIó DE LA NEGOCIACIó COL.LECTIVA I LA CRTICA I PARTICIPACIó CIUTADANA, MOLT FACILITADES PEL PROCèS DE DESCENTRALITZACIó TERRITORIAL. AQUEST CONJUNT DE FACTORS SUPOSA UN ESTIMUL MOLT PODERóS PER AUGMENTAR L'EFICàCIA DE LA MàQUINA MUNICIPAL, QUE, EN DEFINITIVA, FUNCIONA DINS D'UN APARADOR. DE FET ÉS LA JUSTIFICACIó DE FONS DE L'EFICIèNCIA PRODUCTIVA DE LA DESPESA PúBLICA LOCAL EN RELACIó AMB ALTRES SECTORS DE L'ADMINISTRACIó. EN SEGON LLOC, L'AJUNTAMENT DE BARCELONA ÉS PROBABLEMENT L'ADMINISTRACIó PúBLIC QUE MÉS HA CONTRIBUIT, / AMB ELS PLANTEJAMENTS I AMB ELS ATS, A POSAR EN CRISI EL MODEL D'ORGANITZACIó RíGID A/I BUROCRATITZADA, NO SENSE J RESISTèNCIES PER PART DEUS SECTORS MÉS INTERESSANTS EN �DEFENDRE AQUEST MODEL. L'ILE A BARCELONA L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HA DIRIGIT ELS SEUS ESFORÇOS PEL RELLANÇAMENT ECONòMIC DE LA CIUTAT EN DUES LÍNIES. D'UNA BANDA LA PROMOCIó I ESTÍMUL A INICIATIVES í) / EMPRESARIALS QUE AMB EL SUPORT DE L'AJUNTAMENT PUGUIN OFERIR SOLUCIONS VIABLES A NECESSITATS I POSSIBILITATS DELS SECTORS PúBLIC I PRIVAT. D'ALTRA BANDA INICIATIVES LOCALS QUE TINGUIN COM A PRINCIPAL OBJECTIU LA GENERACIó DE LLOCS DE TREBALL PERMANENTS. JA FA ALGUNS ANYS QUE GESTIO ,M FONS PROPIS I ALIENS ESPECIALMENT ORIENTATS A LA CONT ACTACIó D'ATURATS I A LA REALITZACIó DE SERVEIS I ACTUACIONS NECESSàRIS PER A LA COMUNITAT. EL MANTENIMENT D/AQUESTES ACTUACIONS I EL SEU VOLUM VAN ACONSELLAR LA/ ¡ CREACIó D'UNA ESTRUCTURA ESPECÍFICA: LA PONèNCIA t E DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL, AMB L'OBJECTIU E COORDINAR, DONAR COHERENCIA ALS DITS PLANS D'OCUPACIó I ANALITZAR I EVALUAR L'IMPACTE �ECONòMIC DE LES ACTUACIONS TRADICIONALS, I T A MBÉ DISSENYAR I APLICAR ACTUACIONS ESPECIFICAMENT DESTINA ES A L'ANIMACIó ECONòMICA DE LA CIUTAT. EN EL FONS, AQUESTA PONéNCIA :S VA CREAR PENSANT QUE BARCELONA ES UNA CIUTAT ACTIVA, ON SURGEIXEN MULTITUD D'IDEES I PROJECTES DES DE LA M TEIXA SOCIETAT I OUE NO ES TRACTA EN ABSOLUT DE SUPLANT R AQUESTA DINàMICA PER UNA ACTUACIó ENCOTILLADA, BUROCR TITZADA, ASSISTENCIAL. L'EXPERIèNCIA RECOLLIDA A GRAN NOMBRE D'AJUNTAMENTS DEMOSTREN QUE, MÉS ENLLà DE LA BONA VOLUNTAT I DE LA COHESIó DELS GRUPS, MOLTS DELS PROJECTES D'AUTO -OCUPACIó, ESPECIALMENT DE JOVES ATURATS, NO TENEN LA VIABILITAT TèCNICA, ECONòMICA, I GERENCIAL IMPRESCINDIBLE PER QUALSEVOL INTENT EMPRESARIAL, SOBRETOT SI ES TRACTA DE COOPERATIVES O SOCIETATS LABORALS. AQUESTA CONSTATACIó HA CONDUïT A L'ENGEGAMENT D'UN DELS PROGRAMES MÉS SUGGESTIUS: L'ESTABLIMENT D'UNA XARXA DE "ANIMADORS DE DESENVOLUPAMENT" EN TERMINOLOGIA DE CEE. ES TRACTA DE JOVES ECONOMISTES SITUATS A CADA UN DELS DEU wo.419-\/) �DISTRICTES MUNICIPALS LA MISI6 DELS QUALS ES INFORMAR, ORIENTAR, I ASSESSORAR ELS GRUPS O COL.LECTIUS JA VINCULATS ACTIVITATS DE TALLERS O PRECOOPERATIVES ARTESANALS QUE ES PORTEN A TERME ALS CENTRES CIVICS O CENTRES JUVENILS DE L'AJUNTAMENT. ALTRES DE LES FUNCIONS DELS ANIMADORS SER ESTIMULAR EL ESTUDI I LA REFLEXI6 SOBRE LES POSSIBILITATS I RECURSOS DE CADA UN DELS DISTRICTES. UN DEL CLIENTS PREVISIBLES DE LA XARXA D'ANIMACI6 ECONòMICA SERAN ELS ATURATS QUE VULGUIN ACOLLIR-SE A LA PERCEPCIó ACUMULADA DELS SUBSIDIS D'ATUR EN CAS DE PROJECTE EMPRESARIAL VIABLE. LA NOSTRA INTENCIó ES REFORÇAR LA COL.LABORACIó QUE JA EXISTEIX ENTRE L'INEM PROVINCIAL I LA CAMBRA DE COMERÇ PER ACONSEGUIR QUE EL SERVEI DE LA CAMBRA DE SUPORT A LA CREACI6 D'EMPRESES SIGUI EL PIBOT D'ASSESSORAMENT TèCNIC PER TOTA LA CIUTAT. "-N EN QUALSEVOL CAS NO HI HA CAP DUBTE DE QUE UN DELS FACTORS FONAMENTALS DELS FRACS EMPRESARIAL INICIAL SóN LES DIFICULTATS DE FINANÇAMENT I LES POSSIBILITATS D'UNA BONA GESTI6. LIMITADES PER SUPERAR AQUESTS OBSTACLES L'AJUNTAMENT ESTABLIRà UN 'HOTEL INDUSTRIAL �BASAT EN L'EXPERIèNCIA D'ALLò QUE A ALTRES PAÏSOS EUROPEUS REP EL NOM DE "VIVER D'EMPRESES". LA IDEA MOTRIU ÉS FACILITAR INSTAL.LACIONS, INFRAESTRUCTURA TèCNICA, I DE GESTI6 COMUNES PER TAL DE NO NOMÉS REBAIXAR PREUS SINO TAMBÉ DE FACILITAR UNS SERVEIS MÉS COMPETENTS QUE LA MITJANA EXISTENT. UNA ALTRA TERCERA EXPERIéNCIA ÉS LA INCORPORACI6 DE JOVES APRENENTS A UN SEGUIT DE TALLERS ARTESANALS DEL BARRI DE GRàCIA, UN DELS SECTORS DE LA CIUTAT ON PERDUREN GRAN NOMBRE DE PERSONES DEDICADES A AQUESTA ACTIVITAT ECONèMICA, AMB MOLTS CASOS A PUNT D'EXTINGIR-SE. JUNT AMB AQUESTA HI HA TAMBÉ UN PROGRAMA DE JOVES PER L'APRENENTATGE DE LA TèCNICA DE LA RESTAURACI6 DE VITRALLS ART STICS (CASA ELIZALDE). AIXò PRETEN CONCENTRAR UNA àMPLIA SèRIE D'ESFORÇOS EN LA RECUPERACI6 I REVITALITZACI6 D'OFICIS ARTESANS RELACIONATS AMB LA REHABILITACIS DEL PATRIMONI HISTòRIC I ARTISTIC, PARTICULARMENT IMPORTANT EN UNA CIUTAT DE LES CARACTERISTIQUES DE LA NOSTRA. CAL NO OBLIDAR L'EXTRAORDINARI POTENCIAL DE GENERACI6 D'ACTIVITAT I DE CREACI6 D'OCUPACIè QUE TÉ LA REHABILITACI6 DE VIVENDES, ON AQUESTS OFICIS TAMBÉ TENEN MOLT A DIR. �PúBLICS. INICIATIVES S.A. VULL FER UNA BREU REFERINCIA A UN DELS NOSTRES PROJECTES QUE MÉS HA DESPERTAT LA CURIOSITAT EN LA PREMSA I DELS MITJANS ECONòMICS. EM REFREIXO A INICIATIVES, S.A. L'OBJECTIU SOCIAL DE L'EMPRESA ÉS LA PROMOCI6, EL SUPORT I PARTICIPACI6 EN ACTIVITATS ECONòMIQUES I SOCIALS QUE CONTRIBUEIXEN AL DESENVOLUPAMENT DE L'ENTORN SOCIOECONòMIC. L'ACTUACI6 DE L'EMPRESA ES FA SEMPRE A TRAVIS DE PROJECTES CONCRETS, PRIVIA AVALUACIó I APURACIó. LA PARTICIPACIó ALS PROJECTES RESPON AL CONCEPTE DE CAPITAL RISC. ES TRACTA SOBRE TOT D'ACTUAR SOBRE AQUELLES ACTIVITATS MÉS NOVEDOSES, DE TECNOLOGIA AVANÇADA. RECENTMENT, COM SABEN VOSTIS, HEM CONSTITUïT L'EMPRESA BARNA CABLE, AMB L'OBJECTIU DE DOTAR BARCELONA AMB UNA XARXA DE TV PER CABLE. AQUEST PROJECTE ÉS D'UNA GRAN VOLADA TECNOLòGICA I CONTRIBUIRà A FER DE BARCELONA UNA CIUTAT CAPAÇ DE COMPETIR EN CONDICIONS, AMB ALTRES D'EUROPA. A �VEGADES HE DIT QUE EL CABLEJAT DE LES CIUTATS ÉS PEL SEGLE XX ALLò QUE LA INSTAL.LACIó DEL GAS I L'ELECTRICITAT VA SER PEL SEGLE XIX. SI AQUESTS VAN SER LA CONSAGRACIó DE LA REVOLUCIó INDUSTRIAL, AQUELLA SERIA PORTAR A LES CASES LA REVOLUCIó ELECTRòNICA. JO PENSO QUE TOTHOM ESTA D'ACORD QUE LES EMPRESES EMERGENTS, LES EMPRESES QUE TENEN MÉS FUTUR SóN LES QUE PROCEDEIXEN DE SECTORS NO CLàSSICS. CREC QUE EL CAMí QUE HEM ENCETAT ÉS EL CORRECTE. EL MARÇ PASSAT, SIS MESOS DESPRèS DE LA CREACIó D'INICIATIVES, S.A., L'INTERNATIONAL HERALD TRIBUNE PUBLICAVA UNA ENTREVISTA AMB SHIRLEY WILLIAMS, PRESIDENTA DEL PARTIT SOCIAL DEMòCRATA BRITàNIC I EX MINISTRE LABORISTA D'EDUCACIó I CIèNCIA. L'ENTREVISTA PORTAVA L'EXPRESSIU TITOL NEW FEINAI JOBS ORNO JOBS, .ES A DIR, O NOVES FEINES O CAP J„- MOLT BÉ LA FILOSOFIA QUE VA INSPIRAR LA CREACIó D'INICIATIVES, S.A. PER A LA SRA. WILLIAMS EL BLOQUEIG A LES NOVES TECNOLOGIES DESTRUEIX OCUPACIó. CADA ENGINYER ALTAMENT �.f QUALIFICAT POT GENERAR 6 0 7 LLOCS DE TREBALL A NIVELLS DE QUALIFICACI6 MÉS BAIXOS PER AJUDAR-LO. I AIXí SUCCESIVAMENT EL PROBLEMA ÉS QUE HI HA MOLTS HOMES I DONES AMB ESPECIALITATS OBSOLETES, MENTRE QUE EMPRESES DE TECNOLOGIA AVANÇADA TENEN BONS LLOCS DE TREBALL SENSE COBRIR. LA SRA. WILLIAMS CRITICAVA AMB AQUEST ARGUMENT LA POLíTICA DE LA SRA. TATCHER DE TALLAR LES SUBVENIONS A L'EDUCACI6 EN CONTES D'INVERTIR PER A CORREGIR AQUELL DESFAS ENTRE EXCEDENT I DèFICIT DE ESPECIALITATS. POLíTICA INDUSTRIAL METROPOLITANA A TRAVèS DE LA CORPORACIó METROPOLITANA DE BARCELONA ESTEM TAMBÉ DESENVOLUPANT UNA TASCA DE DINAMITZACI6 DE L'ACTIVITAT ECONòMICA, APROFITANT I MILLORANT L'ESTRUCTURA URBANA EXISTENT ORIENTANT LOCALITZACIONS I FACILITANT LA TRANSPARèNCIA DEL MERCAT DEL SóL. ELS INSTRUMENTS PER QUE AIXò SIGUI POSSIBLE VENEN DONATS PER LA PLANIFICACI6 URBANA, L'ACTUACI6 COORDINADA AMB ORGANISMES EXISTENTS, COM EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, PROMOURE ENCONTRES ENTRE ELS SECTORS IMPLICATS, FOMENT DE POLíTIQUES DE GESTI6 D'àMBIT LOCAL I FOMENT DE LA REORDENACI6 DEL SECTOR �JUNT AMB LES ACTUACIONS QUE ACABO DE CITAR DIRIGIDES A LA CREACIó DE TOT TIPUS D'EMPRESES, LLA PONENCIA TREBALLA / PER ESTIMULAR PARTICULARMENT AQUELLES QUE TENEN UN ACCENTUAT CARàCTER SOCIAL, ESPECIALMENT COOPERATIVES I SOCIETATS LABORALS. DIVERSOS CONTACTES AMB LES SEVES Í ORGANITZACIONS REPiRESENTATIVES; VAN DIRIGIDES A ESTABLIR I ACORDS DE COL.LABORACIó MUTUA,/ESPECIALMENT ORIENTATS CAP A LA FORMACIó. % I UN ALTRA INICIATIVA ES PORTAR A TERME UNA MOSTRA D'ACTIVITATS I PRODUCCIOI<1S D'AQUEST TIPUS D'EMPRESES QUE ES FAR EN EL MARC DE LA B/IRA DE MOSTRES. L'"EXPO-SOCIAL", QUE ES EL SEU NOM INICIAL, VOL COL.LABORAR A L'ESFORÇ DE L'ECONOMIA SOCIAL PER PENETRAR AL MERCAT I TRENCAR EL MóN ESTRET EN EL QUE ILT SOVINT S'HI TROBEN. TOTES AQU STES ACTUACIONS COINCIDEIXEN AMB L'IDEA MOTRIU DE Q E L'AJUNTAMENT HA DE SER UN MOTOR DE L'ANIMACIó, E L'ESTIMUL A L'ESPERIT EMPRENEDOR, EN LLOC D'UNA RESERV DISPONIBLE PER A CREAR UNA S è RIE D'ACTIVITATS O PROJECTES ASSISTITS MÉS O MENYS PERMANENTMENT AMB FONS �• ^j TERCIARI I PRIMARI. VULL FER PARTICULAR ESMENT DE LA CREACIó DEL PARC TECNOLòGIC DEL VALLèS, ON ENTRE ALTRES, S'INSTAL.LARà LA NOVA FACTORIA DE MICROORDINADORS DE L'OLIVETTI. CAL DESMITIFICAR LA IDEA DEL PARC TECNOLòGIC COM A "SILICóN VALLÉS" COM S'HA DIT DE VEGADES. AL MóN HI HA MÉS DE 200 PROJECTES DE PARCS TECNOLòGICS, I A MÉS A MÉS EL SILICI JA S'ESTà DEIXANT D'UTILITZAR PER FER CHIPS. EL PARC TECNOLòGIC DEL VALLS ÉS AVANT TOT UNA OFERTA DE SóL INDUSTRIAL I UNA OFERTA DE SERVEIS PEL TEIXIT INDUSTRIAL CATALà. L'OBJECTIU ES OFERIR UN NOU TIPUS DE POLIGON CARACTERITZAT PER LA SEVA PROXIMITAT A LA UNIVERSITAT A NUCLIS RESIDENCIALS D'ALTA QUALITAT, AMB AVANTATGES D'AGLOMERACIó D'EMPRESES, BAIXA OCUPACIó DEL SóL, BAIXA EDIFICALIBITAT, ALTA QUALITAT DE L'ORGANITZACIó I DE L'ENTORN AMBIENTAL I DIRIGIT A EMPRESES I SECTORS DE TECONOLOGIA AVANÇADA. ES TRACTA DE CREAR UN CENTRE TECNOLòGIC ON ES PRODUEIXI UNA SIMBIOSI ENTRE LA CIUTAT, LA UNIVERSITAT I L'INDUSTRIA, QUA FACILITI LA CREACIó DE NOVES EMPRESES DE "BONA" TECNOLOGIA I L'APLICACIó DE NOVES Q)-~ �TECNOLOGIES A SECTORS TRADICIONALS. LA INFLUèNCIA DEL FUTUR SOBRE EL PRESENT UNA DE LES IDEES-FORÇA DE L'ECONOMIA QUE M'HA QUEDAT GRAVADA ÉS QUE LA REALITAT DEPèN MOLT DEL FUTUR. EL PRESENT DEPèN MOLT DEL FUTUR, NO NOMÉS DEL PASSAT; NO NOMÉS DEL QUE SON LES ARRELS; NO NOMÉS DEL QUE ENS DETERMINA DES DEL PUNT DE VISTA DEL QUE ESTA JA FET INFRAESTRUCTURA QUE TENIM I DE TAL DEPèN TAMBÉ DE TAL COM VOLEM SER O COM SOM. I DE LA EL PRESENT ESPEREM SER. EN AQUEST SENTIT, CREC QUE ELS GRANS CANVIS DE LA HISTORIA DE LA HUMANITAT NO ES PODEN SEGURAMENT EXPLICAR, PRECISAMENT, EN FUNCIó MÉS DEL FUTUR, I SI NO ÉS, DE LA PERCEPCI6 QUE ELS CIUTADANS VAN TENINT DEL FUTUR, MÉS QUE NO PAS DE LA INFLUèNCIA DEL PASSAT. SI EL PASSAT FOS SEMPRE DETERMINANT DEL QUE ESTA PASSANT EN EL PRESENT NO HI HAURIEN HAGUT ELS GRAN CANVIS QUE S'HAN PRODUIT, A NO SER AQUELLS QUE S'ESPERAVEN, AQUELLS QUE EREN PREVISIBLES; PERO NO AQUELLS QUE VAN SER IMPREVISIBLES I QUE CONSTITUEIXEN LA �MAJORIA DELS GRANS CANVIS QUE S'HAN PRODUïT.' TOTS VOLEM UNA CIUTAT MILLOR, UN PAIS MILLOR, EN QUE ELS PROBLEMES D'AVUI ES TRACTIN AMB RIGOR I SOLVèNCIA, EN QUE, A NIÉS, SORGEIXIN SOLUCIONS ALS PROBLEMES QUE ENCARA NO EXISTEIXEN PERò QUE PENSEM QUE PODEN PLANTEJAR-SE. I ÉS EN AQUESTA LíNIA QUE PENSO QUE ÉS IMPORTANT ACOLLIR-SE A UNA TRADICIó DEL PENSAMENT ECONòMIC QUE HA ANAT SEMPRE PER AQUEST CAMí I QUE EST LLIGADA D'ALGUNA FORMA AMB EL PENSAMENT DE KEYNES. ELL EXPLICAVA, COM D'ALGUNA FORMA LA GENT TENDEIX A ACTUAR EN FUNCI6 DE LA SEVA PERCEPCIó DEL FUTUR. KEYNES INSISTIA EN AQUESTA IMATGE QUE ÉS TAN CONEGUDA DE QUE L'IMPORTANT ÉS L'EXISTENCIA D'OBJECTIUS A REALITZAR ADMESOS PER A TOTHOM. QUE AIX6 DESPRÉS ES PRODUIS AMB UNA DETERMINADA POLíTICA MONETàRIA, ÉS UNA ALTRA QÜESTI6. ABANS DEL FET FíSIC DEL DESCOBRIMENT D'AMERICA, PER EXEMPLE, HI HA UNA DEMANDA, UNA TENSI6, UNA ELECTRICITAT SI VOLEU. HI HA UNA SOCIETAT QUE NECESITA D'ALGUNA FORMA PROJECTAR -SE I QUE TROBA EN ELS DESCOBRIMENTS DEL NOU MóN, DE LES MINES,ETC., LA MANERA DE �REALITZAR UNA TENSIó ANíMICA,SOCIAL, SI AQUESTA EXPRESSIó ÉS VàLIDA, QUE ÉS PREEXISTENT. VOLDRIA ACABAR PER ON HE COMENÇAT. DEIA QUE NO NOMÉS EL FUTUR DEPèN DEL QUE FEM ARA, SINO QUE TAMBÉ EL PRESENT DEPÉN D'ALLò QUE ESPEREM PER AL FUTUR. FA UNA MICA MÉS D'UN ANY QUE VAIG CITAR PER PRIMER COP UN TREBALL DEL PROFESSOR GARCIA DURAN ON DEFINIA EL CONCEPTE DE TRENCADORS D'UNIFORMITAT. VAIG APROPIAR-ME UNA MICA DEL MISSATGE D'AQUELL TREBALL, EN LA PART QUE ENUNCIAVA COM ELS SISTEMES ES DESESTABILITZAVEN QUAN LES EXPECTATIVES EREN MES PESSIMISTES DEL QUE LA PRòPIA REALITAT ACONSELLA. I HE ANAT REPETINT DURANT AQUEST ANY PASSAT LA IMPORTàNCIA QUE TENIA PER AL PRESENT RECONEIXER QUE EL FUTUR PODIA NO SER TAN NEGRE COM EL PESSIMISME DE LA SITUACIó IMMEDIATA SUGGERIA. ARA QUE A TOTA EUROPA I A ESPANYA COMENÇA A VEURE'S UNA CLARA REACTIVACIó ECONòMICA VAL LA PENA RECUPERAR AQUEST DISCURS. �ELS EMPRESARIS CATALANS EL VAN ENTENDRE DE SEGUIDA, I ES VAN APUNTAR A AQUEST PROJECTE MOBILITZADOR QUE S6N ELS JOCS OLíMPICS, EL PAPER DELS QUALS POT SER, PRECISAMENT, DE FER DE TRENCADORS DE LA UNIFORMITAT DEL PESSIMISME SOCIAL PREVALENT. DE FET CREC NO EQUIVOCAR-ME SI DIC QUE HORES D'ARA PRACTICAMENT TOTS ELS BARCELONINS, EMPRESARIS, EMPRESARIS I NO COMPARTEIXEN AQUEST IDEAL OLíMPIC COM A CATALITZADOR D'UNES CAPACITATS CREATIVES NO UTILITZADES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3918 Title A name given to the resource Les iniciatives locals d'ocupació a Europa / Conferència pronunciada al Club “Catalunya i Futur” Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Consell d'Empreses i Institucions Municipals. Ponència de Desenvolupament Econòmic i Social. Ciutat - Universitat - Empresa. Conferència de Poders Locals i Regionals. IMAS, SPM, AOMSA, ICB, TERSA. Promoció i estímul de iniciatives empresarials. Barna Cable. Parc Tecnològic del Vallès. Sumari de la conferència: * Els ajuntaments com a gestors. * Les iniciatives d'ocupació. * El cas de Barcelona. * La ILE a Barcelona. * Iniciatives SA. * Política industrial metropolitana. * La influència del futur sobre el present. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Majestic, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Ocupació Acció política Model social Europa Catalunya Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1013/19860413d_00120.pdf 8e0f5d15f36a8b2cab3849878cde1524 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Paraules de benvinguda de l'Excm. Sr. Alcalde a 1'International Council del Museum of Modern Art de Nova York Pavelló Mies van der Rohe, 13/4/86 Exp. 705/84 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Ladies and Gentlemen, dear Friends, Welcome to Barcelona.. I am very glad to meet you in this Pavillion, which is the result of the collaboration between the Museum of Modern Art and Barcelona. All of you are familiar with the important meaning of the Mies van der Rohe Pavillion in the history of architecture. But I do not know if you are also familiar with the significance that the 1929 Exhibition has in the history of Barcelona. The original pavillion was built for that exhibition. The Exhibition marked the most important thrust that Barcelona experienced in this century. Our subway system, the urbanization of this mountain come from those years. For us Barcelonnians, rebuilding the van der Rohe Pavillion is a way of recovering a piece of our own history. And I want to thank the Museum of Modern Art for the help we have got from it. I hope you find yourselves in Barcelona at home, even those of you who come here for the first time. I would be very happy of you felt between us the same comfort I had when I saw for the Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: first time the Museum of Modern Art. I could see there pieces of the history of my country I had been deprived of. Your Museum had sheltered Guernica when this picture could not be in Spain, as it had also welcomed Luis Buñuel. In our Picasso Museum you will find some clues to understand better other . works of Picasso that are in your Museum. The Demoiselles d'Avignon, for instance, painted as a homage certain young ladies who worked at a certain house on the Avinyó street of this city, just a hundred metres of my office at the City Hall. I would like that Barcelona could convince you that it was not because of hazard that a genius as Picasso grew up here. was not an exception. He was son of an atmosphere of creativity, of invention, of imagination that this city had that it has still. In this same mountain you can see the building.that Josep Lluis Sert, a catalán who spent many .years and did most of his work in the United States, made for Joan Miró. And, though I am not an expert on art, far from it, I think Joan Miro's work is Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació understood better Ref.: after seeing that building and the mediterranean light it manages to gather. The City Council has been making it best for the last years to give back to Barcelona the atmosphere, the environement that made possible such geniuses as Picasso, Miró, Josep Lluis Sert. You are going to see some of our most recent urbanistic developments. Some of you know them very well. In our new squares, in our recovered urban spaces you will find works of very well known artists, Spanish, American, British. I am glad to acknowledge here their sensibility to connect with our ideas, with our plans of providing our urban landscape with a dignity which was endangered by many years of political irresponsability.. I do hope that this collaboration will go on and extend to other artists and architects. We want people from all the world to find in Barcelona a place where express themselves. And we want Barcelona to be present in the world, too. Let me ask for your help for this purpose. Have a very good stay with us. Enjoy our city. I am sure Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: that when you leave, Barcelona will have some more friends. You can count with my friendship from this very moment. Thank you very much. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3919 Title A name given to the resource Paraules de benvinguda de l’Excm. Sr. Alcalde a l'International Council del Museum of Modern Art de Nova York Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pavelló Mies van der Rohe Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Art Territoris Museum of Modern Art (Nova York, Nova York) Barcelona Arquitectura Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències